Viquitexts http://ca.wikisource.org/wiki/Portada MediaWiki 1.7alpha first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Imatge Imatge Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió 1 285 2006-06-19T23:11:48Z 81.34.144.18 {| width="100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" |- | width="65%" valign="top" | <!-- Introducció --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; background-color:#FFE4C4; padding:1em;" class="plainlinks" | <div style="float:left;margin-left:0.3em;margin-right:0.7em"> [[Image:Carl Spitzweg 021.jpg|100px]]</div> <center>Benvinguts a '''[[Viquitexts:Quant a Viquitexts|Viquitexts]]''', la biblioteca lliure.</center> Ací podeu trobar documents de tota mena en català que estan en el domini públic (no tenen drets d'autor) o sota la [[Llicència de documentació lliure de GNU]]. Actualment hi ha '''{{NUMBEROFARTICLES}}''' documents i cada dia n'hi podreu trobar més. <br><center>[[Viquitexts:Portal|Portal Comunitari]] · [[Viquitexts:Ajuda|Ajuda]] · Viquitexts en [http://wikisource.org altres llengües]</center> |} <!-- Texts destacats --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; background-color:#FFffaa; padding:1em;" class="plainlinks" | {| style="background-color:#FFffaa;" cellspacing="5" cellpadding="5" | width="20%" style="background-color:#FFffaa;" | '''Texts destacats''' | width="40%" style="background-color:#FFffff;" | [[Imatge:Pic du Canigou 2 20050517.jpg|100px|left]] '''[[Canigó]]''' de [[Jacint Verdaguer]] | width="40%" style="background-color:#FFffff;" | [[Imatge:Senyal de la Generalitat de Catalunya.png|70px|left]] '''[[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)]]''' |} |} | width="35%" valign="top" | <!-- Índex autors --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; padding:1em;" class="plainlinks" | {{Índex Autors}} |} <!-- Texts --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; padding:1em;" class="plainlinks" | <center>'''[[:Categoria:Texts|Texts]]'''</center> * '''[[:Categoria:Documents històrics|Documents històrics]]''' * '''[[:Categoria:Documents oficials|Documents oficials]]''' * '''[[:Categoria:Dret|Dret]]''' ** [[:Categoria:Legislació|Legislació]] * '''[[:Categoria:Literatura|Literatura]]''' ** [[:Categoria:Poesia|Poesia]] |} <!-- Tasca pendent --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; background-color:#FFbbbb; padding:1em;" class="plainlinks" | Estem movent els textos en català que fins ara estaven al Viquitexts plurilingüe. *http://wikisource.org/wiki/Category:Català |} |} {{Plantilla:Plana principal/Altres projectes}} Vegeu el [http://www.wikipedia.org portal de la Wikipedia] per Viquipèdies en altres llengües. [[ang:]] [[ar:]] [[az:]] [[bg:]] [[bs:]] [[cy:]] [[da:]] [[de:]] [[en:]] [[es:]] [[el:]] [[et:]] [[fa:]] [[fi:]] [[fo:]] [[fr:]] [[gl:]] [[he:]] [[id:]] [[is:]] [[it:]] [[ja:]] [[hr:]] [[ht:]] [[hu:]] [[kn:]] [[ko:]] [[la:]] [[lt:]] [[nl:]] [[no:]] [[pl:]] [[pt:]] [[ro:]] [[ru:]] [[sl:]] [[sr:]] [[sv:]] [[te:]] [[th:]] [[tr:]] [[uk:]] [[vi:]] [[yi:]] [[zh:]] [[zh-min-nan:]] 2 2 2006-06-05T11:56:40Z SMP 3 Hola! Sóc l'[[w:usuari:SMP|usuari SMP]] de la [[w:|Viquipèdia]]. Espero contribuir en aquest projecte tant com ho faig en el seu germà gran. 3 4 2006-06-05T12:01:35Z SMP 3 [[Main Page]] moved to [[Portada]] #REDIRECT [[Portada]] 4 5 2006-06-05T14:40:17Z Sax 4 Hola. És curiós veure-ho tot així tan "verge" Hola. Sóc l'[[w:Usuari:Sax|usuari Sax]] de la [[w:|Viquipèdia]]. Podeu contactar amb mi a la meva [[w:Usuari Discussió:Sax|pàgina de discussió]]. 5 154 2006-06-13T16:36:31Z Aljullu 5 [[Image:Carl Spitzweg 021.jpg|150px]]<big><big>Per a més informació sobre mi aneu a [[w:Usuari:Aljullu|la meva pàgina de la Viquipèdia]].</BIG></BIG> 6 9 2006-06-05T18:48:07Z Martorell 6 Em trobareu a [[w:ca:Usuari:Martorell|la meua pàgina d'usuari de la Viquipèdia]]. 7 16 2006-06-05T19:00:57Z Martorell 6 [[{{{3{{{arrel|}}}}}}/{{{1|}}}|{{{1{{{2|}}}}}}]] 8 11 2006-06-05T18:55:20Z Martorell 6 Redirecting to [[Plantilla:Subdivisió]] #REDIRECT [[Template:Subdivisió]] 9 257 2006-06-18T19:02:32Z Rf 12 <center>'''Canigó''': ''Llegenda pirenayca del temps de la Reconquista''</center> <center>[[Jacint Verdaguer]] (1845-1902)</center> *[[Canigó/Cant primer|Cant primer]]: L'aplech *[[Canigó/Cant segon|Cant segon]]: Flordeneu *[[Canigó/Cant tercer|Cant tercer]]: L'encis *[[Canigó/Cant quart|Cant quart]]: Lo pirineu *[[Canigó/Cant quint|Cant quint]]: Tallaferro *[[Canigó/Cant sisé|Cant sisé]]: Nuviatje *[[Canigó/Cant seté|Cant seté]]: Desencantament *[[Canigó/Cant vuyté|Cant vuyté]]: La fossa del gegant *[[Canigó/Cant nové|Cant nové]]: L'enterro *[[Canigó/Cant desé|Cant desé]]: Guisla *[[Canigó/Cant onzé|Cant onzé]]: Oliva *[[Canigó/Cant dotzé|Cant dotzé]]: La creu de Canigó <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 10 49 2006-06-11T14:15:29Z Rf 12 {{Índex del Canigó}} [[Categoria:Canigó| ]] 11 20 2006-06-05T19:06:47Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == L'aplech == Ab son germá, lo comte de Cerdanya, com áliga que á l'áliga acompanya, devalla Tallaferro de Canigó un matí; ve ab son fill de caçar en la boscuria, quant al sentirhi mística canturia se n'entra al hermitatge devot de Sant Martí. Lo Sant, desde'l cavall, vestit de malla, encés d'amor, d'un colp d'espasa talla, per abrigar á un pobre, son ribetat mantell; Gentil, l'aligó tendre, sa armadura contempla, y, ab coratge que no dura: -Mon pare, -diu,- voldría ser cavaller com ell. ¿No he feta ab vos contra Almanzor la guerra? M' ha vist l'espatlla l'enemich? La terra no reguí jo ab sanch meva y ab sanch de sarrahins? Per qué l'elm y l'escut que á tants donareu, á mi, á mi sol, fill vostre, me'l negareu? No infantan ja les mares guerrers y paladins? -Fill, hereu de ma gloria y mon llinatge, ta petició m'agrada y ton llenguatge; demana si á ton oncle li plauhen com á mi. -Es hora tanmateix, -diu l'altre comte,- puix no es ja cavaller, que'n sía prompte; que vetlle anit les armes, jo l'en faré al matí.- Com dintre'l rusch murmuriosa abella, Gentil á orar se queda en la capella, acompanyat dels comtes, de patges y escuders; en la tarima del altar se postra contemplant al sant bisbe que s'hi mostra, que fou abans que bisbe mirall de cavallers. La llum de l'alba al peu de l'ara'l troba, com un colom vestit ab blanca roba, regalantse ab l'aroma de cristians concells, sanitosos concells que, abans de gayre, com papallones volarán en l'ayre; mes ¡ay! son cor novici també volant ab ells. -Per Deu batalla, -l'hermitá li crida,- estima son honor més que ta vida, com ploma ta arma escriga per tot la santa lley; sías sempre capçal de l'ignocencia, si't dobla un vent, que sía'l de clemencia: escut sías pe'l poble y espasa per ton rey.- Deixa després la blanca vestidura y li donan á peces l'armadura, damunt lo camisol lo platejat perpunt, abriga ab lo capmall sa testa bella, son cos gallart y fort ab la rodella que du les Quatre Barres y un sol ixent damunt. Guifre, son oncle,'ls esperons li posa, fent una creu en son genoll, que arrosa ab una encesa llágrima; l'espasa empunya aprés, que á un raig de sol lluheix damunt de l'ara, y á Gentil per cenyirla se prepara, del puny á la creuhera fentli donar un bes. Tres colps ab ella sobre'l dors li dona, derrera injuria que'l guerrer perdona, mentres li diu l'asceta: -l'espasa es una creu; batalla y vènç com Jesucrist ab ella, ama de cor aqueixa esposa bella, que no l'arranquen vida ni mort del costat teu.- La hermita es com un ou atapahida de vells, donzelles y minyons que hi crida de la sonora esquella lo tritllejar festiu; apar que hi entren d'aquells cims y planes ab lo jovent totes les flors boscanes, sols per besar les plantes al Sant que aquí'ls somriu. Culliren á faldades les donzelles pèsols d'olor, violes y roselles, y al veure dins lo temple lo cavaller Gentil, entre ell y Sant Martí les comparteixen y á ruixades al front les hi espargeixen, com en lo front dels arbres fruyters lo mes d'abril. Avuy s'escau l'aplech á l'hermitatge: endiumenjats hi van en romiatge pagesos y artigayres, pastors y cavallers, y á Sant Martí quiscun un dó demana, un dó que'ls concedeix de bona gana, als camps bones anyades, infants á ses mullers. Les nines y donzells no pregan gayre, que'ls tempta, umplint de melodíes l'ayre, la verda cornamusa que s'infla sota un pi; lo floviol espignador refila y al floret de donzelles que desfila marcant va la cadencia lo colp del tamborí. Los passarells ne tenen gelosía y trenan ses cansons ab l'armonía; la tórtora hi barreja son plor anyoradíç; piteja lo pinsá, canta l'alosa y, eco del cel, lo rossinyol hi glosa angèliques paçades que ha après al paradís. Hi barreja sa música ò sa nota de l'aygua'l rajolí, la que degota dels arbres á la prada, com perla en un mantell; los tells que'l bes de l'ayre fa remoure flors nevades y rosses deixan ploure, que cullen á trench d'alba les nines de Castell. Prop d'ahont se cabdella y descabdella lo contrapás, sota una arcada vella, la Font del Comte raja del cor d'un bosch joliu, los trèmols, albes y lladerns que abeura ombra li fan d'un cortinatge d'eura que atraveçar no poden los raigs del sol d'estiu. Los dos comtes s'asseuhen en la molsa, lligats pe'ls sons y melodía dolça: Gentil plantat á l'ombra se queda d'un euró, mirant als qui la música destría y encadena uns ab altres l'armonía, com lliga les idees ardenta inspiració. Encaixan los fadrins ab les donzelles, les parelles galants ab les parelles, flors que l'amor enfila per férsen un collar: quant la viventa roda es acabada, suau, majestuosa, acompaçada, al ayre de la música comença de rodar. Al centre de la roda armoniosa de les nines somriu la més hermosa, coronat de violes de bosch son front seré. Gentil prou la coneix, puix se somriuhen, com dues flors que al mateix arbre viuhen de la mateixa saba d'amor que les sosté. Ple d' oracions son llabi que sospira, l'hermitá piadós á Gentil mira desde'l portal del temple, rosats sos ulls en plor, y girantse al sagrari del Altíssim: -Salvaulo, -diu,- ¡oh Pare amorosíssim! les filles de la terra vos robarán son cor.- Lo floviol que plora y que senglota de prompte puja á sa més alta nota; com rusch al trench de día la danga se remou, s'enllesteixen los sons en ses escales, los peus dels sardanistes prenen ales y al sol de l'alegría tota ánima's desclou. Aixís les hores en ses dances belles lo ritme van seguint de les estrelles que en giravolta eterna rodejan la polar; mes canta'l gall y dançan més alegres y, d'ombra alçant los cortinatges negres, ab cants d'albada ajudan la terra á desvetllar. Al desencadenarse la sardana, com enfilall de perles que s'esgrana, ne surt també Griselda, la rosa del ramell, ab gentilesa arranca de sa testa la corona de reyna de la festa y en mans corre á posarla del cavaller novell. Mes queda, al arribarhi, entrebancada de Tallaferro ab la terrible ullada, que sens paraules diuli cruel: -Donchs ahònt vas?- La corona li cau al oferirla y, al abaixarse'l jove per cullirla, ab veu de tro li crida son pare: -Donchs què fas? Què té que veure ab tu aqueixa pastora? -Pare, -respon,- es del meu cor senyora: cullint gerts y maduixes un día la encontrí; ull-presos un del altre,'ns estimarem; la promesa d'amor ab que'ns lligarem, so cavaller, si's trenca, no's trencará per mi. -Donchs de ton cor esborra aqueixa imatge ò't tornaré de cavaller á patge, les armes arrancante que no sabrás honrar.- Gentil resta esblaymat; apar un roure que'l llamp acaba de ferir y ploure veu á sos peus ses branques, son front descoronar. Avergonyida, ella s'adossa á un arbre; per estátua pendríala de marbre qui no vejés ses llágrimes rajar com una dèu. No ho veu la gent del ball ni se'n adona; á qui dança joyós ¿què se li'n adona; de la margaridoya que aixafa sota'l peu? Far grandiós que un promontori amaga, derrera'l Pirineu lo sol s'apaga, y'ls ulls d'alguna estrella se veuhen llambregar; no tan brillants ni tan amunt com elles se oviran en lo bosch altres estrelles y s'ou un cant de cèltica tonada ressonar. Del bosch de Canigó son los fallayres que dançan, fent coetejar pe'ls ayres ses trenta enceses falles com trenta serps de foch; en sardana fantástica voltejan y de má en má tirades espumejan, de bruixes y dimonis com estrafent un joch. Les llums de set en set pujan y baixan, cinyells de flama los montícols faixan y's veu entre fumades lo bosch llampeguejar; surten rius de guspires de tot cayre, com si's vejessen entre terra y ayre los llamps y los cometes en guerra sabrejar Dels fallayres al ball la gent s'atança, les nines deixan la primera dança, y un dels joglars , al vèures tot sol ab los fadrins, llança, ab quimera mossegantse'l llabi, eixa cançó de verinós agravi, com un grapat de vívores y negres escorpins LO RAM SANTJOANENCH Lo día de Sant Joan n'es día de festa grossa, les nines del Pirineu posan un ram á la porta, d'ençá que una n'hi hagué d'ulls blavenchs y cella rossa, tenía una estrella al front y á cada galta una rosa. Un fallayre li ha caygut al ull, ¡malhaja la brossa! n'apar un esparverot que fa l'aleta á una tórtora. Lo matí de Sant Joan la tortoreta se'n vola, se'n vola voreta'l riu á cercar ventura bona. Un ramellet cull de flors, millor ventura no troba, floretes de Sant Joan, de romaní y farigola, y ab elles fent una creu del mas la llinda'n corona. Quant arriba'l seu galant á la casa entrar no gosa; ella li diu desde dins: -¿Donchs per què't quedas defora? -Perque'm barras lo portal ab les flors d' aqueixa toya. -¿Un ramellet te fa por? -Me fa por d'aspi sa forma. -No es d'aspi, no, que es de creu; si't fa por, no ets cosa bona. -Donchs so'l maligne esperit que les ánimes se'n porta. Si no fos lo ramellet la teva fora ma esposa, avuy jauríam plegats en mon jaç de foch y sofre.- D'ençá que aixó succehí, ribera amunt del Garona, lo matí de Sant Joan, desde'l Cantábrich a Rosas, les nines del Pirineu posan un ram a la porta. Ha escoltat lo romanç un vell fallayre, y rebatent irat la falla en l'ayre, de tras-cantó sortintli, s'acara ab lo joglar; d'un colp de puny sa cornamusa aixafa, lo rústich trobador ab ell s'agafa, y de bastons d'alzina s'aixeca un alzinar. Entre'ls minyons del pla y los de la serra va á rompre, ¡válgans Deu! lo crit de guerra, quant altre crit més aspre los agermana a tots: -Los moros son en la ciutat d'Elena ; ja sos aixams negrejan en l'arena y encara á glops ne trauhen catorze galiots.- -Anèm á arrabagarlos, -Guifre esclama, aixecantse vermell com una flama, al temps que Tallaferro, montat ja en son cavall, diu: -Jo á copçarlos vaig sobre Portvendres; llançáumels aviat com anyells tendres del Tech ab les onades á rodolons y avall. -Jo vinch ab vos, -lo bell Gentil li crida, donant ja á son corcer tota la brida. Lo comte Tallaferro, -No vingas,- li respon; a qui't creava cavaller suara serveixlo un any o dos o més encara: fill meu, que no li fassas may abaixar lo front.- Diu, y ja romp com áliga los ayres, tan sols per ferli llum alguns fallayres se'n du per companyía, los més lleugers y forts. Gentil ab Guifre á Cornellá devalla, lo rebull somiant de la batalla, lo bracejar dels vius y'l cabuçar dels morts. Pe'ls camins de Capcir y de Cerdanya ja volan missatgers á la campanya, cridant á vells y joves, peons y cavallers, per sortir de Conflent en sò de guerra, á l'hora en que somriu l'alba á la terra, á l'hora en que a fer llenya se'n van los llenyaters. [[Category:Canigó]] 12 21 2006-06-05T19:08:06Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Flordeneu == Com ressona un buyrach ple de sagetes del ballester en la robusta espatlla, al peu del niu de sos amors dolcíssim quant ronca la maror de la batalla; aixís avuy vora la Tet ressona ple'l castell d'Arriá d'estochs y llances, y encara pujan, fent remor de ferro, cavallers y peons per ses escales: se'n umplen cambres, corredors y portxes, mentre'ls corcers renillan en la claustra. En son palau de Cornellá está Guifre y ací Gentil vigila d'avançada si cap ombra atravessa les boscuries, si s'encen en lo bosch cap alimara. Tot dorm dintre'l castell, sinó ses tropes; tot dorm vora'l torrent, sinó ses aygues, que ab los raigs de la lluna joguinejan trencadiços espills de l'estelada. Tot dorm: los ossos dins la negra cova, los ayres del cap-vespre entre les branques, en sa pleta l'anyell y entre les fulles los aucells ab lo cap dessota l'ala, en coixí de celistia les estrelles, les congestes de neu en la montanya de Canigó, com lo somrís puríssim del formidable rey de l'encontrada, á qui'l Pirene fa de trono esplèndit, y l'hemisferi de florida tiara. Sembla la serra un gegantí magnoli quant s'esbadellan ses poncelles blanques: veyentles lo donzell tan argentines, sos ulls ardents de fit á fit hi clava; son escuder atlètich se'n adona, del Canigó nascut en una aubaga: -Lo que mirau, -li diu,- no son congestes, son los mantells d'armini de les fades que dançan á la llum de la celistia dels estanys de Cadí vora les aygues; si¡l més bonich y perlejat tinguesseu, vos valdría, Gentil, més que l'espasa, més que dels llibres tots la sabiesa, més que l'or y l'argent dintre de l'arca; si us plagués navegar, veles tindríau; si volguesseu volar, tindríau ales. Mes es castell ahont qui hi va no'n torna; sols un de cent que hi pujan ne devalla.- Ell no ha oblidat á sa Griselda, estrella que'l matí de sa vida il·luminava. ¿Quí sab si eix talisman la lligaría ab qui, implacable, de son cel l'arranca? Mes ¿còm, en la vigilia de la lluyta, còm deixará l'exèrcit que comanda? ¿còm deixará'l patró la nau que mena, lo lleó del desert sa cadellada? Torna mirar los llensos que blanquejan, com al cim de un brandó trèmola flama. ¿Quí sab si'ls ha de veure un altre día? pensa; ¿quí sab si es dó d'alguna fada, que si agrahit y ara mateix no accepta, com l'or á má més diligenta vaja? ¡Pobre Gentil! dintre son cor de jove lluytan de mort l'estimació y la patria, y quant l'amor tirá dins un cor tendre lluyta, no es sempre lo dever qui guanya. Al caure ja en lo llaç de flors que'l tempta: -¿Trigaré á serhi? -febrosench demana. -Galopant, -li respon,- á tota brida, podeu tornar ací primer que l'alba.- Diu, y en lo temps que emplea una coloma als colomins en peixer la becada, se'l veu volar entre garrichs y arbossos, voladora sageta que's despara. Del castell d'Arriá baixa á la riba, atravessa la Tet d'una gambada y com esbarts de blanchs tudons que volan veu de Sirach y Taurinyá les cases. Á esquerra deixa'l Roch Payler, que lligan les bruixes ab un pont d'un fil d'aranya, los dissaptes al vespre, perque pugan passar del riu Llitera a l'altra banda; les que van al sabbat ab traydoría, en mitj del pont relliscan y s'esbarran. Per l'arrelam del Canigó se'n puja lo corcer ardorós ab peus de dayna, de ses arrels cap a son tronch amplíssim, que té fontanes y torrents per saba. Quant troba un cingle altívol, lo voreja; quant troba un córrech famolench, lo salta: quant en son vol un lladoner l'atura, en dos lo mitj-parteix d'un colp d'espasa. Més lo bosch s'espesseix, lo roure's lliga als pins que llurs pirámides aixamplan, y entre ells s'alça l'abet, com l'arbre mestre entremitj del trinquet y la messana. De tant en tant del cim de l'aspra serra se veu fins al pregon una escombrada, com de l'alzina en la negrosa escorça se veu del llamp corsecador la ratlla. La neu la obrí en hivern; quant s'arrombolla pe'l torb de les altures apilada, un borralló de gebre, que fa moure la grua tot volant ab un colp d'ala, s'aumenta rodolant de cingle en cingle, com sometent al toch de la campana, y'l borralló de neu ja es ona immensa que empeny y colca més superba onada; los pins arreu arreu, los fáigs y roures, com los guerrers en orde de batalla, de cent en cent rodolan al abisme ab nius y salvatgines que breçavan, ab los ramats que troban en la vía pastors y pastorims, conreus y cases; y'ls llenyatayres que de lluny ho veuhen, creuhen que al pla s'ajoca la montanya. Per un d'aqueixos solchs oberts sens rella Gentil son poltro escumejant aplana; quant no pot més, per adreçarse'l cingle, lo deixa al escuder que l'acompanya, y per camí d'isarts lliure se'n puja y per los grenys com rapinyell s'arrapa, vers hont blanquejan los mantells estesos, tofes de neu sens trepitjar encara. Un n'ovira al bell mitj brufat de perles, lliri enjoyat per gotes de rosada; quant ell va á pèndrel, com de terra eixida, per l'altre bech l'estira hermosa dama: -¿Què't feu, -dihentli,- ma gentil senyora, que aixís li robes son mantell de randa? -¿Quí es, donchs? -li pregunta ell.- Vínala á veure, ja que has volgut, traydor, agraviarla; la flor de l'hermosura que somías veurás en quín jardí floreix y grana.- En un pradell, al cim de la carena, Gentil veu la regina coronada, coronada de vèrgens que la voltan, teixint y desteixint mítica dança ab sos braços y peus, blanchs com la escuma que juga ab les petxines de la platja. De Flordeneu la cabellera rossa rossola en cabdells d'or per ses espatlles, com raigs de sol que en lo boyrós desembre la gebre pura dels restobles daura. Com la lluna creixent en nit ombrívola, riu y clareja sa serena cara y son sos ulls dues rihents estrelles que'l Canigó robá á la volta blava. Se la mira Gentil, y de Griselda en ella veu la fesomía hermosa, es lo seu aquell front, seus aquells llabis que servirían al amor de copa; però sa galanesa es de regina y ell á Griselda conegué pastora. Temerós y pensívol acostantshi, sent florir en ses galtes la vergonya: -Perdonaume, -li diu,- real princesa, del gran pitxer d'esta montanya rosa: no fos una poncella que us retira, vos de mon cor seríau robadora. -Gentil, ingrat Gentil, ¿ja no'm coneixes? jo so, jo so eixa flor de ta memoria; ton cor era lo gert que jo cercava quant véresme, allí baix, gerdera hermosa, ab ma falda vessanta de maduixes, de jeçamins endormiscada á l'ombra. Astre del cel, tan sols per l'amor teva deixí l'atzur de l'estelada volta; fada, per tu me retallí les ales; per tu'm lleví, regina, la corona, y de mes mans deixí esmunyr lo ceptre sols per posarte á tu cadenes dolces, dolces cadenes per l'amor forjades, manilles d'argent fi, grillons de roses. Si vols volar pe'l cel, tindrás mos somnis; si pe'l fil de les serres, ma carroça. En Canigó tu ets presoner desde ara; mes Canigó l'Olimp es de les gojes.- Gentil, lligat per invisibles llaços, va seguint la Encantada, que, traydora, estrafá la figura de Griselda, son caminar suau y sa veu dolça, son mitj-riure de verge que somía, son ayre de palmera que's gronxola, sos rinxos de cabell esbulladiços, son llabi coralí y galtes de rosa: sobirana que deixa son imperi y esclava's fa de qui l'amor li roba. Al arribar al cayre de la serra, de Guifre y sos guerrers ell se recorda. Gira ab recança la mirada enrera; lo Rosselló a sos ulls qué bell se mostra voltat d'una filera d'alimares que d'una á una en cada cim se posan! En cada cap de puig dels que rodejan la plana de Ruscino, hi há una torra, una torra gentil que al cel arriba per abastar l'estrella ab que s'enjoya. De Batera al bell cap ja vermelleja, com un clavell als polsos d'una hermosa que per fer la sardana s'arrenglera á desigual fantástica rodona. Massana y Madeloch ja al front la duhen com les de Cos, les de Cabrens y Goa; y Opol, Monner y Tautaull y Salces son quatre cirials de flama roja. Jamay, jamay cap afligida reyna se mostrá á un fill ab més brillant corona, tot dihentli plorosa y á ses plantes: ¡No m'entregues, fill meu, á la gent mora! Gentil, á una fiblada d'amor patri, del enganyívol somni se deixonda, d'Oliva, del Pelós y Tallaferro sentint batre en son cor la sanch heroyca; y recula á la forta esperonada, sens mirar la sirena temptadora: mes en sos llaços ja está pres per sempre, com dins la teranyina dèbil mosca, y al volèrsen eixir, per totes bandes ¡forta cadena! hermosos braços troba, y sent d'amor paraules que l'encisan, y veu uns ulls d'ullada blava y fonda, mar hont naufragará de sa Griselda, de son pahís y pares la memoria. A un signe de la Fada , ses donzelles ab flochs lo lligan, cintes y garlandes: -Senyora, -ell va dihent,- deixaume lliure; doscents arquers m'esperan en la plana; si á la lluyta no'ls meno ans que'l sol isca, tots doscents me dirán traydó á la patria. -Es lluyta més suau la que t'espera, es lluyta del amor hont l'amor guanya; si es la cadena que't posí trenquívola, de ferro'n tinch, d'argent y d'or encara.- Ell se sent pres com un aucell que, lliure volant, se troba en unes urpes d'áliga. Al seu alè, aquella ánima serena s'enllora com mirall en jorns de glaça, y del present la mágica cortina son nom, sa gloria y son honor li amaga, y al costat de sa aymía encisadora, com un clavell vora una rosa blanca, dins un rotllo de nines falagueres, á la planella del Cadí devalla. Aquella plana, avuy deserta y nua, llavors era una conca d'esmeragda, la vestían ombrívoles pinedes, angèlica y jonquilles la brodavan, mirantse en un estany que mitj-umplía del Canigó la monstruosa taça. Los Estanyols que encara avuy l'argentan d'aquella mar petita son petjades, son los bocins d'aquell espill hont tota la nau del firmament s'enmirallava. Lo Canigó dona la má á Batera, Tretzevents á Batera y Comalada, y entre ells, oberta al ull del cel blavíssim, son verge sí desclou aqueixa plana; paner de flors que eixos gegants sostenen, los uns al braç, los altres á l'espatlla, placent jardí que llur suhor fecunda regalant de sos fronts á grans cascades, que de taçó en taçó se precipitan com per grahons de cristallina escala, fins al major de tots, que en la planicie á alabastrí palau fa de capçana. Semblan ses torres de cristall de roca fermes columnes de la volta blava, ses llums misterioses confonentse ab les eternes llums de l'estelada, y, sostinguts per cent pilars de pòrfir, sos portxes son lo mirador de l'alba. Lo Canigó es una magnolia immensa que en un rebrot del Pirineu se bada; per abelles té fades que la voltan, per papallons los cisnes y les áligues. Forman son cálzer escarides serres que plateja l'hivern y l'estiu daura, grandiós beyre hont beu olors l'estrella, los ayres rellentor, los núvols aygua. Les boscuries de pins son sos barbiços, los Estanyols ses gotes de rosada, y es son pistil aqueix palau aurífich, somni d'aloja que del cel devalla. Davant s'esten una illa sempre verda, ramell de flors dins un pitxer de plata, oasis bell que'l beduhí somía vogant pe'l mar d' arena del Sahara. Bedolls llustrosos, faigs y abets l'ombrejan, la encatifan serfull y genciana, y les roses alpines entre líquens la vermellor ensenyan de ses galtes. Com pont de flors, uneix la terra á l'illa una verdosa y rústica palanca que atravessa pe'l mitj l'estany blavísim, com lo cel estrellat la vía láctea. Allí en un trono vert, que'ls ulls no veuhen si es fet de boix-florit ò d'esmeragda, los dos s'asseuhen, en l'encís que'ls lliga, ella á mirar lo cel, Gentil sa cara. Olor de romaní dels boscos puja, dels cims olor de regalecia baixa, gemechs de lires entre'ls arbres s'ouhen, y en lo palau lo sospirar d'una arpa, dintre l'estany canturies de sirena, y murmuri de ninfes en la platja, parrupar los tudons en la boscuria, la gelera dringar en la montanya, y en les coves de marbre, allí á la vora, los degotiços ploradors de l'aygua com enfilall de llevantines perles que dins aygueres de cristall s'esgrana, y en lo cel blau eternes melodíes de l'estrella que naix ò que s'apaga, d'astres y sols y llunes que hi rossolan, barrejant ses clarors en mòvil dança, sos ròssechs, cabelleres y corones y'l suau aleteig de sa volada. Y, sens trencar lo jove la cadena que empresona al soldat lluny de sa patria, com un ull virginal que s'esparpella, en sa finestra d'or apunta l'alba, sembrant, com jardinera del Altíssim, per terra y cel les roses de sa falda. [[Categoria:Canigó]] 13 22 2006-06-05T19:08:53Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == L'encis == Entre'ls arbres de l'illa delitosa l'enamorat Gentil está adormit; son los flonjos coixins ahont reposa de farigola y xuclamel florit. Verts jeçamins de torcedices branques li fan de cortinatge y cobrecel, donant ab sa estelada de flors blanques flayre al zefir, á les abelles mel. Com les rosses abelles, quant l'oviran van á vèurel les gojes á plaher, lo voltejan, aguaytan y remiran, com son més rich brillant un argenter. Los dos archs de ses celles fins y hermosos l'una retrau, l'altra son ample front, l'altra sos llabis de clavell desclosos hont lo somrís placèvol may se fon; eixa'l cabell de seda que rosseja com la claror primera del matí, s'escampa, 's rutlla, s'esbadía, oneja, riu que trena ses ones ab or fi. Ab má atrevida una li trau l'espasa y en ella's mira com en clar espill, com nin que juga ab una ardenta brasa, sos tendres dits posant en greu perill. Mes ja tallant les herbes que'l sostenen y testes sostenintles per llur peu, al cavaller totes plegades prenen, signántlosho rihenta Flordeneu. De violers y molses en llitera ab silenci lo duhen al estany hont friçosa una góndola l'espera, com lo cisne de gebre dins son bany. Així en son breç de vímets y ridorta, sens adonársen son angèlich nin, una amorosa mare lo transporta en plácit sòn mentres está dormint. Llisquívola es la proa y cisellada pe'l més traçut pastor del Pirineu, en la toya de flors ab que está ornada se veuhen les mans d'or de Flordeneu. A cada banda vogan tres remeres de vert vestides, com lo mes d'Abril, soltes al vent les fines cabelleres, per si calen més llaços á Gentil. A la primera y més suau remada, se posan totes sis á refilar; així entre onada perlejant y onada refilan sis sirenes de la mar. -Somía, -cantan,- somía, deixa volar ton cor bell, mentre'l somni no's desnía, com de sa branca l'aucell. Aygues de neu te breçolan, te vetllan cors virginals, aixam d'abelles que volan del teu hermós al encalç. Los somnis son unes ales per volar dintre l'edem; mentres dins tu te regales nosaltres te breçarèm. Te breçarèm sobre roses, tot cintante un himne dolç, de día, 'l de les aloses, de nit, lo dels rossinyols. Somía, Gentil, somía, deixa volar ton cor bell, mentre 'l somni no's desnía, com de sa branca l'aucell.- Lo jove somrihent ha'ls ulls desclosos, ¿dorm ò somía encait lo seu cor? mes veu los de la Fada més hermosos, y tot ho esplica a sa faycó l'amor. Deixa la barca que rellisque y corra, deixa que estime a Flordeneu son pit; prou trobará la barca banchs de sorra, prou esculls trobará son esperit. Ja'l rem, s'atura y mitj s'adorm á estones, deixant als dos somriure y somiar, com s'adorm un penyal dintre les ones quant ab elles se cansa de lluytar. Ja rossola suau sobre l'argila, ja'l llahut se revincla en lo sauló, ja rellisca onejant com una anguila de l'áliga marina al tenir po'. L'estany se divideix en amples braços, com en branques y brots roure aglaner, y surten tots á dar festívols paços, com nins ajogaçats dintre'l verger. Dels plorosos desmays besan la soca, coronan los oasis de verdor, saltironan com xays de roca en roca, donan á beure perles á la flor. Deslligan més enllá ses cabelleres y florejan les ones riu avall, com náyades que nadan joganeres en rieró de márgens de cristall. Ja'l rieró anguileja pe'l boscatge, argentina llisona vers son cau, ja en gorch mitj-aturantse entre'l fullatge derrera un vel verdós, sembla un ull blau. Plegats los rems, com ala que no vola, los dits de les donzelles argentins deixan corre la barca tota sola, corcer que ben apresos té'ls camins. Hi há un pal d'argent en mitj de la barqueta, hont penjan una vela de llens d'or, ala batent d'esquívola oreneta que voleya cantant de l'aygua á flor. Ses cordes son garlandes de fullatge trenades per l'amor de bon matí; prenentles per vidalves del boscatge, s'hi posan lo verdum y'l francolí. La barca ab ells papalloneja á estones, de ses esteles ab lo floch d'argent lligant de riba a riba en mar sens ones eixos oasis que no té l'Orient. Si s'amorra en lo marge alguna volta, desde la proa un braç la torna á solch, y lliure's balanceja y desinvolta, duhent estols de ninfes á remolch. Lliris d'aygua nevats y maravelles los ofereixen gots d'olor suau, semblan pures y efímeres estrelles que hi deixá caure aquest matí'l cel blau. L'hermós blauhet que entre nenúfars nía, vola gaudintse al seu voltant joliu, ramellet de gemada pedrería que's trameten jugant l'herbey y'l riu. Los arbres, ajupits sobre les ones, forman arcades de fullatge y ponts, deixant caure ses flors com papallones que á posarse devallan á sos fronts. Del aromer ne plouhen de groguenques, de volves d'or del Potosí polsim; del magraner poncelles vermellenques, de pedres fines irisat ruixim. En l'ombrívola aubaga de Batera al cor penetran d'obelisch de gel, caverna ahont diáfana gelera traspuar deixa la claror del cel. Eixa encantada habitació es una ala del palau de la Goja soleyós; al vèurel ell entrant desde l'escala, anyora menys lo firmament clarós. Al últim bes del sol ponent, blanqueja com un colom entre'l fullatge vert; perque de lluny algun pastor no'l veja, de cortines de bovia s'ha cobert. Está en mitj del estany com una estrella florida en mitj del cel de juliol, nínfea cologal que s'esbadella al bes de les escumes y del sol. Per ses arrels lo lligan á la vora, com branques de coral esblanquehit, quatre ponts de cristall del que atresora la serra en ses entranyes de granit. Un d'ells al cim de Canigó encamina per viarany ribetejat de flors, que al pujarhi la Fada, llur regina, abocan á sos peus tots sos olors. Es de marbre d'Isòbol una Alhambra penjada entre la terra y firmament; servir podría al sol mateix de cambra si lluny trobás son llit del Occident. Es tot ell d'arabesca arquitectura que d'Orient portaren les hurís per distraure ab sa mágica hermosura als que, romeus, pujam al paradís. Arcades de cristall se succeheixen, altres deixantne veure ençá y enllá, damunt blanchs capitells ahont floreixen palmeres que l'abril enjoyellá. Rengleres de pilars, com jonchs de marbre, alçan en l'ayre cúpules de gel, com sosté sa brancada'l tronch d'un arbre, entre fruytes y flors mostrant lo cel. Les cúpules coronan l'ampla sala hont dringa la baixella d'or y argent, la perdiu blanca sos perfums hi exhala, gerda xicoyra l'apetit hi encen. Allí grogueja la daurada bresca de regalada mel de romaní; allí escumeja llet de dayna fresca, més blanca que la gebre del matí. Lo préssech d'Illa com pom d'or rosseja, no tant com lo rahim de Tarascó, la cirera d'arbós hi vermelleja ab lo gínjol rihent y l'ametlló. La magrana pledeja ab la maduixa á quí traurá més ensucrats rubins, que un brollador d'aygua d'olors arruixa, umplint la sala de remors divins. A cada corn, de taula himnes entona de donzelles un chor ab veu suau, lo clavicímbol que entre lires sona umple de rius de música'l palau. Los aucells á les cítares responen, naturalesa y art dantse la má, entre columnes y arbres que confonen lo remor del convit ab lo boscá. Monocordis responen á les merles, á la tenora'l tendre rossinyol, llansant les notes com ruixats de perles que l'orella del cor cull en son vol. Mes per Gentil son música més dolça los batements del cor de Flordeneu, d'aqueixa lira virginal que ell polça en l'albada felís del amor seu. Enlluhernat pe'l sol de sa bellesa s'arrossega á sos peus com un esclau, y, en lo cel de sos ulls sa ánima presa, lo cel hermós li sembla menos blau. Respira los perfums d'aqueixa rosa, efluvi del Eden embriagador; ¡pobre Gentil! ¡bé massa l'has desclosa ta ánima bella á son primer amor! Quant l'astre rey, cansat de sa carrera, baixa á cloure los ulls en Occident, la reyna de les fades encisera diu á Gentil, del seu amor sedent: -Vina á la tebia llum del hemisferi, de nostre amor sens mida conversant, les fites a seguir de nostre imperi; vèjas si'l trobas prou hermós y gran. Vosaltres, -diu, tot baix, á ses companyes,- penyores me daréu de vostre amor, per rius, estanys, planicies y montanyes cercant quiscuna son joyell millor; y d'eixa serra en la més alta cima, al ressortir lo sol en Orient, quant jo'm despose ab qui'l meu cor estima, siau demá matí á férlin present.- Volta'l palau marmórea galería que sostenen dos rengles de pilars, tot de cristall sembrat de pedrería, tribut que duhen eixos rius als mars. Aèrea escala á cada cap s'esbranca, baixantse á unir les dues al jardí, es com la neu sa pedra menos blanca, los poms de la barana d'argent fi. Arriat per set daynes amansides, allí'ls espera un carro volador; pren, al pujarhi, Flordeneu les brides y se'n porta á volar son aymador. [[Categoria:Canigó]] 14 23 2006-06-05T19:12:46Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Lo pirineu == D' or verge es feta la real carroça, d'argent, perles y vori ramejada; set genis en set anys l'han fabricada dins un palau de fades d'Orient; al florejar les pirenayques cimes sa roda de set raigs vola lleugera, en l'herba y neu sense deixar rodera, com lo carro del sol pe'l firmament. Desde'l palau alabastrí devallan del Pla Guillem á les collades Verdes y de Rojá les árides esquerdes, que'l granat enriqueix, fugen volant. Deixan, anella del Pirene altívol, la aturonada Costabona enrera, que solda'l Canigó á la cordillera com á cadena aurífica un brillant. Com jardinera, la vall d'Eyne'ls mostra, al vèurels serrejar per la montanya, la faldada de flors que á la Cerdanya aboca al náixer cada jorn d'abril; y ab mots d'amor distretes ses orelles, indignes son d'ohir vostra canturia, ¡oh serafins! que en aquella hora, en Nuria bastíau per la Verge un camaril. ¿Per què t'amagas, Camprodon fresquívol, violeta del bosch en ta ribera? ¿en ton sojorn d'eterna primavera no vols que sentin tos suaus olors? Ribas, y tu, pastora del Pirene que en lo Freser vens a mirar ta cara, ¿no vols que vejan ta hermosura encara? poncelles, ja us veurán quant siau flors. De puig en puig pe'l Coll de Finestrelles s'enfilan de Puigmal á l'alta cima; tota la terra que'l meu cor estima desde ací's veu en serres onejar: Olot y Vich, Ampurias y Girona, y allá, en lo cor de l'espanyola Marca, lo Montserrat, de quatre pals com barca que d'Orient la Perla'ns ve á portar. Un gran arbre ajagut es lo Pirene que mira ses brancades poderoses esbadiarse de Valencia á Rosas, entreteixirse ab serres y turons, hont penja, com ses flors immustehibles, les blanques caseríes y vilatges y, més aprop del cel, los hermitatges, que'n semblan, allí dalt, los escalons. Per la montanya d'hont lo Segré brolla van á Tosas florit y al Pla d'Anyella, hont troba flors la petonera abella, regalècia balsámica l'anyell; y, com jay que per nins se deixa vèncer, á llur carroga d'or l'espatlla abaixa l'Alp gegantí, que una pineda faixa com cap de monjo un cercle de cabell. Lo Clot de Moixeró verdós y ombrívol de sos abets y pins entre les branques los veu passar, com dues perdius blanques, del estèril Cadí per lo crestall, hont l'estrámpol isart per refrigeri troba sols, ab lo líquen de l'altura, les perles de l'aurora y l'aygua pura de la font regalada del Cristall. Es del Cadí la serralada enorme ciclòpich mur en forma de montanya, que serva'l terraplè de la Cerdanya per hont lo Segre va enfondint son llit. Resclosa fora un temps d'estany amplíssim ahont, en llur fogosa jovenesa, aqueixos cims miravan la bellesa de son alt front avuy esblanquehit. Avuy l'estany no hi es, y alta muralla d'un castell de titans es eixa serra, per escudar la catalana terra fet sobre'l dors del Pirineu altiu. Noufonts, Carlit y Canigó y Maranges son ses quatre ciclòpiques torrelles y son eixos turons ses sentinelles hont encara les áligues fan niu. Lo vell Puigmal d'espatlla rabaçuda es l'arx d'aqueixa altiva fortalesa, que en setcents anys lo sarrahí no ha presa, fenthi bocins la llança fulgurant. Prop d'hont Cadí ab lo Cadinell encaixa s'alça 'l doble turó de Pedraforca; es del castell l'inderrocable forca, feta, si cal, á mida d'un gegant. Atravessant lo Sícoris aurífer, la carroça's desvía vers Saloria; la Seu d'Urgell, com página de gloria, lluheix en mitj d'un pla sedós y vert: per ferli de vinyetes argentines lo Valira y lo Segre se junyeixen y de verdor corones li teixeixen ab lo cel y la terra de concert. Contempla'l jove feixes y boscatges y derrera'ls pradells de la Regina, una esmeragda en forma de petxina, tota plena de perles y de flors: es la vall delitosa de Seturia; quant ab son bes primer l'alba la arrosa sembla l'áurea conquilla en que flayrosa del mar isqué la reyna dels amors. Lo riu de Santa Magdalena ombrívol cap á Occident la Fada ribereja, passant pe'l bosch, perque Gentil no veja de Sant Joan del Herm los hermitans. De cim en cim va de Rubio á Pentina, y, sota Bresca en Collegats, li ensenya la rica Argentería que en la penya pará algun geni ab enciseres mans. Cortinatges de tosca y brodadures, cascades d' argent fos en l'ayre preses, garlandes d'eura en richs calats suspeses, d'alguna fada finestró diví, de lliri d'aygua, y de roser poncelles, com ulls closos de vèrgens que hi somían, tot hi es blanch, com los coloms que hi nían, papallones gentils d'aquell jardí. Volant als cingles de Monsèn, li ensenya les cascades bellíssimes de Gerri, y en Cabdella, en Espot y Biciberri constelacions d'estanys d'atzur y vert: les tres valls de Pallars, que la calitja de boyrina ab son ròssech enmantella, li semblan solchs que gegantina rella á les tres branques del Noguera ha obert. Li fa veure Bohí, eixa flor que's bada d'un cáos de granit en les entranyes, y d'aqueix bosch de puigs, ombres estranyes, la Roca dels dos Homes Encantats ; y, dant més brida á les esquerpes daynes, al cim de Neto malehit s'enfila, com qui, vistos los baixos de la vila, vol vèurela millor desde'ls terrats. LA MALEHIDA MALADETTA Véusela aqui; mirau sa gegantina altura: se quedan Vignemale y Ossau á sa cintura, Puig d'Alba y la Forcada li arriban á genoll; al peu d'aqueix olímpich abet de la montanya, son sálzers les Alberes, Carlit es una canya, lo Canigó un reboll. Dels rius Garona y Éssera sa gran gelera es mare; Aran, Lys y Venasca podrían dirli pare, Montblanch y Dhawalgiri li poden dir germá; á continents més amples d'ossada serviría, al ángel, per tomársen al cel, de gradería, de trono á Jehová. Un cedre es lo Pirene de portentosa alçada; com los aucells, los pobles fan niu en sa brancada, d'hont cap voltor de rasses desallotjarlos pot; quiscuna d'eixes serres, d'ahont la vida arranca son vol, d'aqueix superbo colós es una branca, ell es lo cap de brot. Cabdill es d'eix exèrcit en orde de batalla, la torra que domina la coloçal muralla, entre eixes mil arestes del temple'l campanar, lo Goliat d'eix rengle de filisteus deforme, d'aqueixos pits y braços l'altívol front enorme que's veu de mar á mar. Al bes del sol lluheixen son elm y sa coraça, l'un fet de neus eternes, l'altra d'un troç de glaça de dues hores d'ample, de quatre ó cinch de llarch; los núvols en sa espatlla son papallons que hi volan, y eix quadro, hont llums, tenebres y tinta y foch rodolan, té'l firmament per march. ¡Qué altívola es sa calma ! ¡qué espléndida sa roba! perque sía sa regia corona sempre nova argent li dona l'alba, lo sol son or més fi; besan son front, quedantshi per joyes, les estrelles, y á voltes diu que hi para, volant pe'l cel entre elles, son vol lo serafí. Los catalans que hi muntan estiman més llur terra, veyent totes les serres vaçalles de llur serra, veyent totes les testes als peus de llur titá; los estrangers que oviran de lluny eixa montanya, -Aquell gegant, -exclaman,- es un gegant d'Espanya, d'Espanya y catalá.- Veu l'Ebro y lo Garona, Mediterrá y Atlántich, com eternal espectre sentint llur plor ò cántich, los pobles veu que arriban, los pobles que se'n van; del Cid veu lo teatre derrera'l blanch Moncayo, y ençá dels puigs d'Asturias, alt trono de Pelayo, la fossa de Roland. Les áligues no'l poden seguir en sa volada y á reposar s'aturan, si emprenen la pujada desde la soca als aspres cimals dels Pirineus, los núvols, que voldrían volar fins a sa testa, si no'ls hi puja l'ala de foch de la tempesta, s'ajauhen á sos peus. Mes tot sovint hi muntan y torna sa corona non Sinaí feréstech ahont llampega y trona; lo torb arramba'ls còdols que'l gel li va partint, llançantlos al abisme com troços de la terra, mentres, fuet de flames, lo núvol á la serra ab llamps va percudint. Aucells aquí no crían, ni flors les primaveres, los torbs son l'aucellada, ses flors son les geleres, ses flors que quant se badan cobreixen lo vessant; les gotes de rosada que'n surten, son cascades que saltan per timberes y cingles esvarades, con feres udolant. Damunt lo glaç negrejan granítiques arestes, com d'ones formidables esgarrifoses crestes, illots de roca dreta sortint de mars de gel; enmarletades torres d'una ciutat penjada, com son Pont de Mahoma damunt la nuvolada, en mitj de terra y cel. ¿Hi pujan los pedrayres ací en les hivernades, los penyalars granítichs á rompre á barrinades? los pedrayres que hi pujan ò baixan son los llamps, que'ls que llançan arrancantlos d'arrel y 'ls mitj-parteixen ab los pregons abismes y rius que los glateixen, parlantse ab trons y brams. Ab tres d'aqueixes pedres farías, Barcelona, la cúpula y lo frontis que espera per corona ta Seu, que ella mateixa corona es del teu front; y ab totes les que en esta pedrera esteses jauhen, podrían d'una peça referse, si may cauhen, totes les Seus del món. Bocins son de cinglera, son óssos de montanya, carreus del mur que allunya la França de l'Espanya, palets que cercarían los rabaçuts gegants si, envolts en rufagosa, maciça pedregada, l'Olimp prop de sa cima veyés altra vegada lluytar deus y titans. ¿Per qué Deu entre abismes posá tanta grandesa? Per qué velá de núvols la torra que'l cel besa? Perque al baixar á terra tingués un mirador hont l'home, bo ò mal ángel sens ales, no hi fes nosa, quant á sos peus somía la terra com esposa lo somni del amor. Mes per son Deu té sempre la terra alguna espina; en hábit pobre, vesta ab que pe'l món camina, un vespre á la cabanya trucava d'uns pastors; ni llet, ni pa, ni aygua, ni aculliment li daren, per tráurel de la pleta los goços li aquissaren, los goços lladradors. Un rabadá, tan pobre que dorm á la serena, se lleva la samarra per abrigar sa esquena; donantli pa y llet dolça, li diu: -Menjau, beveu.- Quant obre á punta d'alba son hoste les parpelles, diu al pastor: -Tes cabres aclama y tes ovelles y fuig derrera meu.- Fugí, y veyent al pobre davant desaparèixer, mira la serra, l'altra ramada no hi veu péixer: penyals son les ovelles, penyals los blanchs anyells, lo cabridet anyívol, lo boch, lo goç d'atura, y llurs pastors, que encara ne tenen la figura, penyals eran com ells. Desde llavors, a vista del espectacle horrible, girant lo cap se senya lo passatger sensible, lo quadro al ensenyarli de lluny algun bover: la flor deixa aquells márgens, l'aucell fuig d'aquell ayre, com en les mitj-diades d'estiu fuig lo dallayre de l'ombra del noguer. Fugiu també vosaltres, pastors y escursionistes; com les visions è histories, aquí les flors son tristes, est hort de roses blanques cobreix un gran fossar, dessota cada llosa de marbre un clot se bada, la neu es lo sudari ab que traydora fada vos vol amortallar. A voltes dins ses coves de vidre sona y canta; lo viatger ou música suau sota sa planta; ¡ay d'ell! si no fa al cántich de la sirena'l sort, lo pont de neu se trenca que amaga la gelera y es la clivella hont vèurela somía, una rodera del carro de la mort. Mirau la cima excelsa tot allunyantne'ls paços, mirau sa cara sense voler dormí' en sos braços; paranys amaga horribles ab plechs del seu vestit. De Neto, deu celtíber, es filia la deesa; però fugiu: sa nua bellesa, es la bellesa del ángel malehit. Mes com sobre sepulcre desert herba florida, més alt que'l dels abismes un Angel bell vos crida: es l'Angel de la patria, que guarda'ls Pirineus; ab ses immenses ales cobreix la cordillera, ab l'una'l promontori tocant de cap de Higuera y ab l'altra'l cap de Creus. ¡Quins crits més horrorosos degué llançar la terra infantant en ses joves anyades eixa serra! ¡qué jorns de pernabatre, qué nits de gemegar, per traure á la llum pura del sol eixes montanyes, del centre de sos cráters, del fons de ses entranyes, com ones de la mar! Un jorn ab terratrémol s'esbadellá sa escorça, resclosa d'hont al rómpres brollá ab tota sa força un riu d'aygues bullentes d'escumes de granit, que al bes gelat dels ayres se fixa en la tempesta, y'l mar llançá, per ferlo més alt, damunt sa testa sos peixos y son llit. Passaren anys, passaren centuries de centuries abans que s'abrigassen de terra y de boscuries aqueixes ossamentes dels primitius gegants, abans que tingués molsa la penya, flors les prades, abans que les arbredes tinguessen aucellades, les aucellades cants. Pe'l gel y rius oberta, prengué la cordillera agegantada forma de fulla de falguera; com solch sota l'arada quant cada vall s'obrí, quant al amor y vida la plana fou desclosa, Deu coroná la cima més alta y grandiosa d'eix Guayta gegantí. Y Espanya, que tenía ja un mar en cada espona, sols per breçarla y ferli murmuri al llit de l'ona, que per barrons té'ls Picos d'Europa y lo Puigmal, per cobrecel sens núvol lo cel d'Andalusía, per ferli de custodi, tingué desde aquell día un Angel al capçal. Miraulo allí entre'ls arbres alçar la noble testa, apar una boyrada sa vagarosa vesta; de blanques se confonen ses ales ab les neus, de gel es sa coraça, de llum sa cabellera que ab la del sol barreja, mentres bramant com fera lo torb juga á sos peus. A sos genolls arrima la formidable llança que veuhen desde Iberia, que oviran desde França, semblant a la capçada d'un pi descomunal, quant la maneja, fentla llampeguejar en guerra, quant bat ponts y muralles, volant de serra en serra, s'hi aixeca'l temporal. Mes ara, desarmantlos, d'amor ab llaços dobles lligant va cada día més fort eixos dos pobles: los que vehins son ara, demá serán germans; y com una cortina fent corre' eixa montanya, la gloriosa França, la heroyca y pía Espanya se donarán les mans. Cego d'amor, Gentil no ovira l'Angel; sols veu de cap á cap l'enorme serra, de mar á mar l'esmeragdina terra, la volta de safir de pol á pol, al temps en que á les ones ponentines, que ab lo cel fan una mateixa faixa, rossoladiça entre les boyres baixa l'áurea carroça flamejant del sol. Flordeneu de la seva mou les brides, y á Gentil amadíssim per complaure, de Pomero florit vola á Camsaure, serrejant sempre entre Viella y Lys, y anega la seva ánima en los dolços remors de rius, cascades y boscuries, de rossinyols entre suaus canturies y música y perfums de paradís. ¿Qué son los Pirineus? serpent deforme que, eixint encara de la mar d'Asturias, per beure l'aygua ahont se banya Ampurias, atravessa pe'l mitj un continent. Quant ja á la mar mediterránea arriba, al mirarla, potser, tan espantable, ab un colp de sa espasa formidable en dos lo mitj-partí l'Omnipotent. Entre sos dos bocins, que'l colp allunya, vers França l'un si l'altre vers Castella, verda, soliua, agraciada y bella obre son sí florit la vall d'Aran. Atrets per sa verdor fresca y gemada, los dos enamorats sovint s'hi giran; mes prompte ses belleses no s'oviran, puix l'ombra de la nit los va abrigant. Vora'ls turons de Montoliu y d'Orla s'obre'l Pla de Beret á ses mirades, llibre format de dues serralades que té lo Pirineu per faristol, ses lletres son congestes argentines, y dos rius que bessons s'hi despedeixen distints realmes á regar parteixen, l'un vers hont naix, l'altre ahont mor lo sol. Ella segueix les aygues del Noguera, bellugadíç espill de les estrelles, enmirallantse, tot volant, entre elles al costat de son jove cavaller; mes prompte de la riba que s'enfonza surt y faldeja'ls cingles de la esquerra, per mostrar á Gentil l'aguda serra que du en son front la creu de Sant Vallier . Coflens è Isil li ensenyan ses boscuries, sos verts pletius, farigolars y prades, sos llachs Aubé, vall d'Arce ses cascades, cabellera de cingles y turons, torrents que desde'ls núvols a la terra per escala d'abismes se rebaten al córrech pregoníssim hont se baten ab l'esperit del gorch a tomballons. A la tebia claror de la celístia la lluna uneix la seva blanquinosa, plujim de fulles d'argentina rosa que'l puig copça ab la falda de sa vall: s'abrigan les pinedes adormides ab aquell vel de calitjosa glaça, y ab aquells raigs del llach en l'ampla taça juga del riu'l arruixador cristall. Vessántsel d' un al altre ab dolç murmuri los tres llachs de Tristany son més hermosos, Puig d'Alba y Fontargent més blanquinosos ab llur brial de neu que may se fon. Les valls d'Ordino y d'Incles son més plenes d'armoníes, de somnis y misteri als raigs que hi deixa ploure l'hemisferi, ala serena de qui cova'l món. Contornejant la Coma d'Or herbosa, segueixen la riera de Font Viva, per una branca de sa verda riba escalant la montanya de Carlit. Quaranta estanys blavosos lo coronan, quaranta estanys de virginal puresa; en quiscun d'ells ab tota llur bellesa se miran tots los astres de la nit. Sota sos peus alats estrelles veuhen passar, damunt sos fronts y entre les branques dels negrosos abets, com perles blanques que fugen á ruixades pe'l cel pur; y reflectint lo firmament en l'aygua, al vorejar los dos ses clares ones, entre boyrines y celistia á estones creuhen seguir los astres per l'atzur. Com áliga real que'l vol abaixa, declina'l carro d'or á la Bullosa, en prat esmeragdí rúbrica hermosa, xifra d'argent brodada en vert domás; y d'aquell riu la cinta anguilejanta al peu del Canigó les daynes guía, hont ja la Goja'l seu gojat voldría, tement que un altre amor no li robás. Lo pastor, que á sos passos se deixonda, obrint mitj somnioses les parpelles, creu que baixan del cel dues estrelles per qui en la terra algun amor somriu; les estrelles, que desde l'hemisferi aguaytan, creuhen veure ab sa coloma un colomí d'immaculada ploma que al cim d'un campanar vola á fer niu. [[Categoria:Canigó]] 15 24 2006-06-05T19:13:08Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Tallaferro == Lo comte Tallaferro va com lo vent volant per les altures del Pirineu. Tan bon punt ahí' vespre deixá l'aplech, seguírenlo'ls fallayres en reguitzell; son fills d'eixes garrotxes, tots sapadenchs, germans de les alzines y dels abets. Per la Porta Forana baixa á Castell, se'n puja á Marialles y Collet Vert; tot faldejant la serra de Tretze Vents, s'atura al hermitatje de Sant Guillem, Sant Guillem s'está dintre, pregant á Deu, en creu alçats los braços, los ulls al cel. Trau lo cap á la porta tantost lo sent: -¡Oh comte Tallaferro! no us atureu, que'ls sarrahins saquejan Elna y Ceret. Mes veus aquí una espasa que es de bon tremp: de Castelló en lo siti la duya Otger; Otger moría en braços d'un avi meu que de l'espasa feuli gentil present; reliquies de Sant Jordi té dins la creu. «No la doneu, li deya, sinó á un guerrer que talle'l ferro verge com brots de cep.» Preneula, Tallaferro, no us atureu.- Lo comte no s'atura, deíxa'l bon vell, que aixeca'l toch solemne de sometent. La campana ab que hi toca no es de gran preu, no es de coure, ni bronzo, d'or, ni d'argent, sinó del millor ferro d'aquells meners; en ella no s'hi veuhen colps de martell, sols s'hi veuhen ditades del penitent. Un día aná á la farga de Montferrer: -Fargayres, bons fargayres, així us guard' Deu com jo he feta una hermita dintre'l desert; les portes son de roure, l'altar de teix; sols me falta una clotxa per son cloquer: podría en les tempestes tocá' á bon temps, y en les guerres de moros á sometent. ¿Per férmela de ferro me'n donarèu? -De la fornal prenèusel; está bullent.- Posant la má á la fosa, lo sant se'l pren; la pasta com sa terra lo terricer, d'una mitra donantli l'ayre y cayent . Prometença que feya 'vuy la cumpleix, alçant lo coure als moros, com al mal-temps. Lo comte Tallaferro pe'l camí dret segueix lo Comalada, que embranca ab Tech, y vora les pedreres de marbre vert, passa'l Pont de la Verge, puja á Cabrens. La montanya's corona d'un gran castell, lo castell de tres torres ab sos marlets: passa ell prop de les dues sense dir res; al peu de la més alta llança un renech: -¡Baixau d'eixes altures, com llamp de Deu, que puja un riu de moros per Argelès; si no baixau vosaltres, pujarán ells á traure d'eix niu d'áligues los esparvers!- Diu y ja sent que baixan, baixan corrent, arrossegant la llança, fent dringar l'elm. Lo comte no'ls espera, corre més que ells, corre cap á Custojas per Sant Llorens. Desde un cim de carena del Pirineu, fa ressonar la trompa dos colps ò tres. Quant l'aparta dels llabis, ja son desperts masovers y masfes d'aquells endrets, y desde la Junquera fins á Bajet los pobles se remouhen en sometent. Lo comte no'ls espera, no té pas temps; ventant esperonada, baixa rabent desde'l cim de Custojas á Massanet. Diríau que ab má forta lo vent l'empeny, lo vent de tramontana canigonench. ¡Oh, Mangala de ferro, que don Roland plantá en mitj de la plaça roja de sanch! si'l comte no t'arranca, ningú ho fará. Lo comte té una espasa que més li val, d'argent té la creuhera, d'acer lo tall; los moros quant la vejan, tremolarán, com tremolan les messes prop de la falç. ¡Oh, Mangala de ferro de don Roland! á qui té aqueixa espasa tu no li plaus y esperona á sos hèroes al crit d'avant. Lo castell de Cabrera los veu pujar, com serp que s'aforesta, vers Paniçars. Dels Trofeus de Pompeyo passan devall, que, alçant entre suredes son front gegant, lo Rosselló dominan y l'Ampurdá. Rocaberti, entre penyes mal-amagat, vers Requesens l'exèrcit mira enfilar. Allí'ls abets y alzines, roures y faigs se creuhan com les llances en un combat; lo comte á colps d'espasa va obrintse pas, deixantne grans esteses ençá y enllá. Si'ls moros lo veyessen destralejar, lo colp no esperarían de sa destral. Lo comte Tallaferro ja veu ses naus, lluhint la mitja lluna damunt dels pals, astre de mal auguri per nostres camps, y exclama ab ulls encesos y braços alts: -Bon Deu, ¿s'han fet pe'l moro ports catalans?- Aquí'l Pirene altívol abaixa'l cap, com monstre que s'abeura dintre la mar. Lo comte Tallaferro timbes avall devalla com lo núvol del temporal, prenyat de pedregades, de trons y llamps. Al extrem de la serra de Puigneulós, punt al cap d'una ratlla, s'alça un turó, un turó que centuries guardará'l nom del comte que'n devalla fet un lleó, Fallayres lo segueixen, aufranys y corps que ja de carn humana senten fortor. Lo comte diu al vèurels: -N'hi haurá per tots,- y baixa per un córrech de dret al port. Los sarrahins que hi troba no son pas molts; lo primer colp que venta sembla sortós; apar que'l moro fuja, les naus y tot. Qui pot ferir de sopte fereix dos colps; mes ¡ay! no era ell qui ho feya, que era'l traydor. Del puig de Tallaferro germá bessó, un puig alça la testa sota Salfort, que es repeu de la torra de Madeloch. Cada nit los diables hi tenen cort y avuy ab ells pujaren moros y tot. Quant lo comte donava lo primer colp, ardits per ses espatlles li feyan foch ab fletxa enverinada que asseca'l cor. Los cristians lluytaren á esclat de mort; mes prou que poquejavan foren més pochs, quedantne molts d'estesos en lo revolch, los uns ferits en terra, los altres morts. Per tot moros arriban á glops, á glops, á núvols; enviantlos fletxes y rochs; arrriban com zumzades d'una maror d'alfanchs y cimitarres, de vius y morts. Com més lo comte lluyta, més se veu clos; son corcer s'entrebanca y esclaman tots: -Al pujar á mitj día lo sol s'es post; ¡oh comte Tallaferro, Deu te perdó!- Del Canigó'ls fallayres son de pedreny, tots s'han batut ab ossos del Pirineu, mes sense Tallaferro, ¿què poden fer? ¿què poden fer sens testa les mans y peus? Tan prompte'l veuhen caure com cauhen ells, aterrant á rengleres los agarens. Los abets son los cedres del Pirineu, parassol per lo cingle, mural pe'l vent, alzinars y pinedes los diuhen reys; sos tronchs umplen la coma, sa brosta'l cel; mes, quant de vora'ls núvols cau lo més ferm, bé n'aixafa de murtes y pinatells. Los lligan colze á colze, com bandolers, y'ls duhen entre llances cap als vaixells. Dintre'ls vaixells s'hi senten plors y xisclets: minyones son que ploran, les del Vernet, les que sardanejavan ahí' al aplech. Catives quant les troban, mes ¡ay! com ells, les llágrimes que ploran bé son de fel! -Cantau, cantau, -los deya moro burler,- les cançons que entonavau vora la Tet. -¿Còm cantarèm, lo moro, còm cantarèm, si sols tenim cadenes en mans y peus? ¡Moros de Morería, mal llamp vos crem!- No es mort lo comte encara, sols es ferit, es ferit de l'espatlla per arma vil; no la manejan nobles, sinó assessins. No tant com la ferida sent lo despit, quant tots los seus veu caure y entre enemichs; quant veu que se'ls ne duhen, pensa morir! Catorze moros negres, bons per butxins, ab cadenes lo lligan, com un mastí. Al alçarse de terra llança un sospir: -¡Malehida la fletxa que m'ha ferit! ¿per què'l cor no'm passava de mitj á mitj?- A l'aygua se l'en duhen, mes aygua endins. ¡Ay poble de Colliure, qué n'ets de trist pe'l comte Tallaferro que tens catiu, catiu dintre una barca de sarrahins! Negroses son les ones, negra la nit, puix núvols d'ales fosques la van cobrint, y está més negre encara son esperit, son esperit que plora dintre aquells llims. Aixeca'ls ulls en l'ayre, plorant á rius: -¡En aquesta hora aydáunos, ¡oh Jesucrist! ans que ser de Mahoma, volèm morir!- Al dir eixes paraules son cor reviu, d'una estrebada trenca ferro y cordills y á les vehines barques envía un crit: -¡Fallayres, á les falles de Sant Martí!- Los moros no l'entenen, están tranquils; qui vetlla en la coberta del comte's riu, qui dorm dintre la popa segueix dormint; no dormirán pas gayre si restan vius. D'una pedra foguera se veu l'esquitx que encen un cap de falla bellugadíç, alada serp que vola d'esquif á esquif, de serps en cada barca trobant un niu que's creuhan per los ayres en trebolí, com estrelles que cauhen en negra nit, com en dança nocturna mals esperits. Quant los moros despertan al gran cruixit de les naus que s'inflaman com polvorins, se troban sense espases y entre enemichs que ja damunt ses testes les fan lluhir. Les ones, que eran negres, vanse aclarint, tornantse enormes lloses d'un cementir ahont moros cabuçan á cents y á mils, enterrats abans d'hora, de viu en viu, mentre'ls fallayres nadan, nadan fugint, ab la pregaria als llabis, l'espasa als dits: -En aquesta hora aydáunos, ¡oh Jesucrist!- Jesucrist los ajuda, ne van sortint les nines casadores y sos fadrins. Quant arriban á terra l'aurora hi riu: á sa claror enrotllan lo fort cabdill á qui la sanch degota de fil á fil. Ab la sanch, lo bon comte pert lo delit, mes no pert, no, 'l coratge de paladí. Un vell fallayre senya son dors ferit; per damunt la ferida passa los dits, com si tragués á fora lo mal de dins, y fent tres creus exclama: Tall fet, tall vist, tan aviat guareixte, com jo t'ho dich: guareixte en nom del Pare, Fill y Esperit.- Mentre'l pastor lo cura, llança un sospir, alçant á la montanya los ulls humits: -Bon comte, -li demana,- ¿vos faig patir? -De nafres com aquesta, pastor, me'n rich; dinou mon cos ne duya y ara'n duch vint. No es per mi si sospiro, que es per Gentil, quant penso, ¡pobre pare! ¿què fa'l meu fill?- [[Categoria:Canigó]] 16 25 2006-06-05T19:15:08Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Nuviatje == Gentil ja passa la Tet de la fada en la carroça; ¡qué bonich es y ben fet, qué aixerida ella y qué rossa! De la cova de Sirach ja's rumbejan per l'entrada, cem una barca en un llach hont les gojes fan bugada. De tosca son los Bacins hont la ensabonan y mauran; sembla en sos dits argentins que la platejan y dauran. La verneda es l'estenall hont cada vespre l'estenen, en rentador de cristall com una neu quant la tenen Per tot lluhenta d'esmalt, la cova creix y s'aixampla, son sostre sembla més alt, sa galería més ampla. S'hi embrancan cent corredors, com los carrers d'una vila, plena de llums de colors que perlejan en l'argila. Est guía á la de Fullá, eix á laCova Bastera que's decanta á Cornellá sota'l canal de Bohera. La cobreix rich teixinat, trespol de marmòrea cambra per cisells moros brodat que brodarían l'Alhambra. Ja s'enconca com uns cels en volta d'or estrellada; llantions son sos estels que may eclipsa l'albada. La volta deixa filar la tosca en estalactita, fins que la puja a besar amorosa estalacmita. En pilars alabastrins les dues se converteixen, que aprés artistes divins enverniçan y puleixen. Ab capitells mal-rodons uns semblan tronchs de palmera esbadiats en palmons, archs de la volta lleugera; palmeres d'encantat bosch de soca entre blanca y bruna, després d'entrada de fosch, quant ja hi llambrega la lluna. Altres en gran desconcert semblan gegants en batalla, batentse á cos descobert ò abrigats ja ab la mortalla; cristians y sarrahins, de tot vestuari y mida, alguns d'ells, com deus marins, muntant corcers sense brida. D'eixa sala una altra'n ve y altres voltes s'hi desclouhen, hont, com boyra en cel serè, lleugeres ombres se mouhen. Un temple's veu més enllá ab son altar d'alabastre; feta ab cisell sobrehumá, la imatge al mitj com un astre. La trona espera una veu, l'orga una má que la inspira, fins apar que espera a Deu lo sagrari que s'hi ovira. Lo camaril sembla d'or de pórfit la portalada, se veuhen monjos al chor y estols de gent á l'entrada. Més enllá hi há un claustre gran y Benets que s'hi passejan en sos llibres tot resant, hont los cántichs ja aletejan. De la claustra en un recó s'enfila una escala ayrosa, un marbre es cada grahó vionat de blanch y rosa. Aprés troban un replá hont descolcan y s'asseuhen; ¡qué hermosa la font que hi há! ¡qué dolça l'aygua que hi beuhen! Si eixa es la font del oblit no ho esbrina pas l'historia, mes del pahís que ha trahit ell va perdent la memoria. Y amunt puja y més amunt, com aucell de branca en branca, d'aqueixa cova damunt una altra'n veu de més blanca. Mes com la puja de grat, troba curta tota escala; per un cor enamorat cada pas es un colp d'ala. De sopte un raig de claror sa pujada fa més dolça, sent cántichs entre verdor y rierons entre molça. De la cova singular la carroça es á l'entrada, que's desclou al día clar, com una porta que's bada. Porta d'or del Orient, llavors de l'aurora bella lo sol anava naixent, com la flor que s'esbadella. Del Canigó gegantí Gentil en la cima's troba, davant d'un quadro diví que tots los sentits li roba. LO ROSSELLÓ -Aguayta! -diu l'hermosa, y en mágich panorama obrir ven á ses plantes lo pla del Rosselló per entre cortinatges de boyres d'or y flama, y ací's veu, com en somni d'amor, prop de sa dama y al cim de Canigó. Cinch rius brollan d'aqueixa montanya grandiosa, cinch rius d'aygua de gebre, mitj perles y mitj gel, de tots ab les escumes lo Rosselló s'arrosa; aixís sos raigs escampa l'estrella més hermosa per los jardins del cel. Apar una almorratxa descomunal que vessa per sos cinch brochs de vidre cinch rius d'aygues d'olors; la aixeca entre eixes cimes Pirene gegantessa com quant, dintre la plaça, dançant la pabordessa arruixa'ls balladors. Gegant ample d'espatlles, al torb y a la tempesta y als núvols deixa ferhi cada hivernada aplech; ramades té que viuhen de romaní y ginesta en cada arruga esteses de sa rumbosa vesta, y un poble en cada plech. Allá d'allá Colliure, del Pirineu derrera, se ven rojench è informe sortir lo sol naixent, com far que ab braç de ferro sosté la cordillera, y al náixer ja ab sa rossa y estesa cabellera s'abriga'l firmament. De son breçol d'escumes quant s'alça cada día, son raig primer corona lo rey del Rosselló; de jorn tot l'enmantella de llum y pedrería, y al pòndres en Maranges encara un bes envía al front del Canigó. A sa claror s'aixampla rihent la plana hermosa, com desvetllada als dolços murmuris del matí; lo pèlach a ses plantes dormint, mòures no gosa, per no desabrigarla sa filla somniosa de sos llençols de lli. Té á esquerra les cendroses, vitíferes Corberes que al Pirineu, com branques, se pujan á empeltar, á dreta les florides, granítiques Alberes; lo Rosselló es un arch de dues cordilleres que té per corda'l mar. Es una immensa lira que en eixa platja estesa vessanta d'armoníes deixá algun deu marí, lo Canigó es lo pom, les cordes que'l cerç besa son los tres rius que roncan lliscant per la devesa, lo Tech, la Tet, l'Aglí. La Goja diu: -No sempre fou eixa vall desclosa: fou aygua lo que es herba, lo que ara es vert fou blau; bramaren les balenes hont Prada avuy reposa, y'ls claustres d'Elna muntan, evori en coral-rosa, de Téthis lo palau. Força-real y Pena foren ses illes belles; del Canigó en la soca fermárense vaixells, volaren les gavines cantant cançons novelles en eixes margenades, hont brescan les abelles, hont jugan los anyells. Es obra del Pirene gegant aqueixa terra, dels cims la devallaren les aygues de gra á gra, les pedres de la plana son òssos de la serra, d'ahont un pas per segle, com hoste que's desterra, lo pèlach reculá. A les Nereydes, filles de Dòris, suplantaren les Náyades joliues, que en Arles y Molitj de sa aygua sanitosa les urnes abocaren; les Dríades dins l'arca dels dòlmens s'allotjaren dels arbres entremitj. ¿De quántes guerres fora lo Rosselló teatre? portal d'Iberia, ¿quántes nacions ha vist passar? Les serres, graderia d'aqueix anfiteatre, en sa creixent arena més pobles han vist batre que onades en sa mar. Grans viles lo fenici vora eixa mar plantava, y, esposa desertívola que cerca un altre llit, besava llurs muralles mil anys y les deixava, y lluny elles al veure sos ulls y vesta blava, morían de neguit. Lo temps á Caucolíberis é Il·líberis esborra, si restan llurs ossades, sos noms ja ningú'ls sab. De la Ruscino Púnica ne resta sols la torra, com d'home que en l'arena de vora mar s'ensorra, trayent ja sols lo cap. Ençá d'eixa columna, padró de sa ruina, una ciutat naixenta no veus? es Perpinyá, la que li ha pres per sempre lo ceptre de regina. Donchs jo l'he vista náixer, com d'un reboll l'alzina, com roure d'un aglá. Un fill de la Cerdanya, que Pere Pinya's deya, tement que'l soterrassen les neus, parlá á la Tet: «¡Oh! guíam tu que hi baixas, al pla que s'assoleya.» «Segueixme», 'l riu contesta, y'l llaurador ho feya per no morir de fret. Dels bous pren les tirandes y per sa verda riba segueix lo riu que corre camí del Rosselló; quant ja vora les aygues del mar la Tet arriba, diu al bover: «Arrèlat aquí, llaura y cultiva, tos camps regaré jo.» Com Rómulus un día del Tibre en la ribera, de freixe ab sa carreta rodeja un troç de pla; allí planta una casa, un camp y una olivera, ara es ciutat la casa, mur ample la rodera, lo mur de Perpinyá. Apar una encantada que de l'escuma eixida mirantse s'extasía, granívol Rosselló, y alçant á les neus vèrgens los ulls embadalida, no sab si ab més belleses y ab més tresors la crida la mar ò'l Canigó. Mes eix es meu, cap reyna del món té millor trono; á cap fins les boyrades humils besan lo peu; y aixó y mon cor y vida y esdevenir te dono; ací, al nivell dels astres, de gloria te corono, més alt sols está Deu. Oh! mira mes companyes com á enjoyarte volan en carros de boyrina de polsaguera d'or; algunes per lliseres de neu y herba roçolan fins que, de joyes plena sa falda, s'enarbolan parlant de nostre amor. A aixams així á trench d'alba les áurees abelles murmurioses volan vers l'ametller florit. Oh! mírales còm pujan, qué cándides y belles! no son més aixerides al vespre les estrelles quant pujan al zenit.- MONTANYES REGALADES UNA GOJA VOLANT Jo veig una rosa vera, una rosa y un clavell, ditxosa la primavera que pot férsen un ramell. Llur test d'or es la montanya, quín gerro tan grandiós! ALTRA GOJA No volèm gayre, companya, ara que parlan tots dos. Mira allí la de Mirmanda. ¿Què farèm al arribar? LA GOJA DE MIRMANDA Voltèm lo cim en garlanda y posèmnos á cantar. CHOR DE GOJES, fent la sardana CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA GOJA DE MIRMANDA Quant Barcelona era un prat ja Mirmanda era ciutat, forts gegants l'han aixecada, que de pedra ab glavi tosch quant los veyan dintre'l bosch, fins los roures tremolavan. La aixecaren, fent ensalms, ab reblums de quatre palms, ab palets de quatre canes, entre'l secá y l'ayguamoll, com la vila de Ripoll entremitj de dues aygues. Allí tinch lo meu casal, tancadeta ab un penyal sota'l casal hi há una balma; de joyells d'argent y d'or allí guardo mon tresor, com sos bonichs una garça. Lo millor que hi he trobat es eix espill encisat que enamora á qui s'hi aguayta, lo mánech sol que sosté aqueix diamant serè val la corona d'Espanya. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE GALAMUS De les valls del Rosselló Galamus es la més bella, oberta á la llum del sol n'apar una mare-perla, n'apar un cistell de flors que enarboran les Corberes, com dalt d'una branca un niu entremitj de cel y terra. Hi cantan los rossinyols, les tórtores hi gemegan, y les áligues reals ab ses alasses l'ombrejan. D'aqueix Camp jo'n so la flor, d'aqueix cel jo'n so l'estrella; hi tinch la Fo per passeig, per palau la cova immensa, per gegantí mirador lo serradal de l'Esquerda, per font lo riu del Aglí renadiu sota una penya, per corre' á besar los peus á Sant Pau de Fenolleda. L'ofrena que us faré jo es la que á mi'l riu m'ha feta, topacis de Bugarach, hont naix lo riu que me'ls deixa, enfilats ab un fil d'or, com un collaret de reyna. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE RIBAS Jo tinch una galería que va per dintre dels monts desde la Cova de Ribas fins al Forat de Santou. Per un cap veig Coma-Armada y'ls espadats de Mongrony, per altre'l riu que anguileja desde Caralps á Ripoll. Mon palau es dins un cingle que'l Freser parteix en dos, á cada banda de cingle tinch finestres y balcons, ab eureres per cortina, lligaboscos per festó. De riba á riba abraçantse vells roures me fan de pont, los que passarhi m'hi veuhen me prenen per un colom. Filla d'Amand rey bagauda encantada allí visch jo, al valent que'm desencante prometentli grans tresors, donarli vida més dolça y ferlo franch de la mort. Mentrestant, gentil parella, prenèu ma corona d'or. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE BANYOLAS Tota la nit he filat: vora l'estany de Banyolas, al cantar del rossinyol, al refilar de les gojes. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos vehins m'han pres per l'aurora. Per devanar lo meu fil tinch belles devanadores, les montanyes de Bagur, les de Bagur y Armen-Roda, les serres de Puigneulós, les del Mon y Rocacorva. La plana del Ampurdá may ha duyt millor corona, corona de raigs de llum trenats ab lliris y roses; semblava un pago real obrint sa florida roda. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos vehins m'han pres per l'aurora. Com lo fil era daurat, les madeixes eran rosses, hermosos cabells del sol encastats de boyra en boyra. De les Estunes al fons lo teixían quatre alojes, llur teler es de cristall, de vori la llançadora. Veusaquí'l vel que han teixit tot esprés per una boda. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos vehins m'han pres l'aurora. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA FADA DE ROSAS Qué bonica n'es la mar, qué bonica en nit serena! de tant mirar lo cel blau los ulls li blavejan. Hi devallan cada nit ab la lluna les estrelles, y en son pit, que bat d'amor, gronxades se breçan. Tot escoltant l'infinit sa dolça música ha apresa, n'apar lo mirall del cel, lo cel de la terra. Ahí' vespre la vejí com dormía en la maresma, com dormía cabdellant escuma y arena. Los coralers de Bagur coralan dins llur barqueta: -Coralers, si m'hi voleu faréu bona pesca. Si voleu saber quí so, so una fada ampurdanesa, les fades del Pirineu me diuhen Sirena.- Quant ells se tiran al fons jo'n sortía ab les mans plenes, ells trauhen rams de coral, jo aquest ram de perles. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE FONTARGENT De Fontargent á Oriege n'he baixada aquest matí pe'l rost de Clota Florida maduixetes á cullir. Tot umplintne la cistella un aurer ensopeguí, un aurer que entre la sorra triava granets d'or fi. -Deu vos guard', gerdera hermosa. -Deu vos guard', gallart fadrí; prou vos daría maduixes si'm donasseu d'or un bri. -Prenèusel, gerdera hermosa; per gerderes l'apleguí.- Ell me'n donava una ambosta, jo unes volves ne prenguí, mes maduixes oferintli, de les selves coral fi. Mentres ell se les prenía les maduixes cambihí, cada gert era un carboncle, cada maduixa un rubí. Per ensenyárvosen mostra la més vistosa encastí en est anell de cinta ampla que en dos se pot mitj-partir: per anell de nuviatge si'l voleu, vèusel aquí. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE LANÓS Sols per fervos un present, de llevant fins á ponent he seguit la terra mía; vos ne porto una arpa d'or que fa passar la tristor, que fa venir l'alegría. Cada colp que la toquen vos hi respondrá una veu, la veu de l'ánima mía. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. [[Categoria:Canigó]] 17 26 2006-06-05T19:17:08Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Desencantament == FLORDENEU Gentil meu, jo què't daré si tant mes fades te donan? De qué jo't coronaré si d'or elles te coronan? Te donaré lo meu cor, lo cor y la má d'esposa, jo seré ta dolça flor, tu serás ma abella hermosa. Companyes, mentres me'n vaig á vestir ma verda vesta, com les boscuries pe'l maig del amor per la gran festa; mentre'ns cantan los moixons sos himnes epitalámichs, y envían valls y turons onades d'alens balsámichs; mentres lo sol surt del mar, daurant aquest promontori, com il·lumina l'altar: lo brandó del desposori; de mon regne, que es lo seu, recordauli alguna historia: parlauli del Pirineu, que es lo trono de ma gloria. PASSATGE D'ANNÍBAL LA FADA DE MIRMANDA Les gojes de Mirmanda, de Vallespir y Alberas aquell matí dançavam en lo Bosquet dels Horts, en lo bosquet de roures, d'alzines y sureres, d'una arpa de set cordes als divinals acorts. De prompte se sentiren remors en la collada, com d'un torrent quant ronca venint la torrentada; la borinor s'acosta, rodola la tronada y en la serena riuhen del Pirineu los ports. ¿Será que un vent ha foses les neus de l'alta cima, y á rius envían ara ses aygues á la Vall? ¿Será un estol de feres que ve mudant de clima, ò'l rúfol torb que espolsa sa crin com un cavall; lo torb, aqueixa mánega de vents que arrasadora traboca les cabanyes, los llachs y rius devora, capola'l tronch dels arbres com ceps la podadora, á feixos estimbantlos ab fort terrabastall? Es lo torrent d'Anníbal; ab grans destrals y serres li van obrint passatge deu mil treballadors, lo puig son front abaixa, la vall s'umple de terres, lo pont d'una gambada passant rius bramadors. Les penyes, si fan nosa, y'ls grenys del camí trauhen; al colp dels llenyatayres arreu los arbres cauhen, los faigs y les muixeres son canyes que s'ajauhen, los vellaners son herbes als peus dels dalladors. Los balears penjada duhen al braç la fona, trenada ab tres badíes de cánem ò de pell, quant de sa roda encesa, que força y foch li dona, la pedra surt brunzenta, ò aterra ò fa portell. Lo cos dels sagitaris segueix l'immensa rua; buyrachs feixuchs ressonan damunt sa espatlla nua, rublerts tots de sagetes de verinosa pua que en sa volada trenca les ales del aucell. Y, avall, onades d'hòmens á onades succeheixen, ones de ferro á onades d'acer sense parar; com may encara'n surten al cim, y ja cobreixen lo pla, les del Massana seguint cap á la mar. Mostrant al sol sa escata d'argent que lluhenteja apar serpent enorme que corre y anguileja, desde Banyuls á Salces, de Salces fins á Osseja podent dues vegades lo Rosselló faixar. En mitj de la boyrada de pols que'ls acompanya lluhir se veuhen armes d'acer y escuts d'aram, com al tronar en vespres d'estiu en la montanya se veu dins negres núvols cohetejar lo llamp. Feixugues s'arrossegan les máquines de guerra, com si rodant cayguessen esberles de la serra, y, fent cada rodada trontollejar la terra, rosegan ab llurs rodes la roca de Monbram. Cent elefants segueixen, com serres que caminan, formant grans siluetes al dors del Pirineu; per ferlos pas los roures de trescents anys s'inclinan, los castanyers se rompen, més flonjos que llur peu. Damunt del més altívol, en torra cisellada, Anníbal atravessa l'immensa serralada; al vèurel jo dels núvols baixar, á no ser fada, de genollons en terra l'hauría pres per deu. Gegant de pedra que umple la Vall y la domina, lo gros Monbram, d'Anníbal als peus, sembla petit, apar que al vèurel dobla sa testa gegantina, que sols lo llamp, eix glavi dels núvols, ha ferit. Es alt, ample d'espatlles, de colossal figura, un perpunt d'or abriga son pit y sa cintura: dels joves de Cartago té l'ayre y la estatura; té dels lleons del Atlas lo tronador rugit. Una legió sagrada de nobles lo corona, seguintlo, com al carro del sol lo resplandor; ab una adarga abrigan son cos ampla y rodona, ses armes y sa túnica son una llauna d'or. Derrera d'ells les tribus de l'Africa negrejan, y'ls espanyols sa espasa llarguíssima manejan; quant los romans en Cannas llampeguejar la vejan, han de deixar per ella llur ensis tallador. Ans d'arribarhi, una altra muralla los espera, de gran contramuralla li fan los Pirineus, dels Alpes es l'abrupta, suprema cordillera, muntada per una altra de glaces y de neus. Entre ells, en ample fosso, lo Rose fa sa vía, serpent que ab una onada l'exércit desfaría, gran monstre de set boques que tot ho engoliría, sos elefants, ses armes, sos hòmens y sos deus. Per forta reraçaga vint mil cavalls segueixen, tots ells fills del Sahara, germans del Simoún; com los centauros, sella ni brida no coneixen los etiops que'ls muntan, poltro y jenet fent un. Al vèurels, dalt dels Alpes, la terra italiana dirá lo que al Pirene sembla ara dir la plana: Cayent d'eixes altures, aqueixa allau humana dels pobles que jo abrigo me'n ve á xafar algun! Desde'ls murs de Ruscino, que allá d'allá negrejan, umplirse d'armes miran llur terra los sardons, tranquils miran les messes de Mart com hi onejan, los elefants, los poltros, les llances y'ls penons. -Alsáuvos contra Anníbal, -ahí'ls romans los deyan. -Alsáuvos contra Anníbal, -y á bell esclat ells reyan, davant de la riuhada com canyes ells se veyan, y ab canyes no s'atura lo riu de les nacions. -Donáume pas, -d'Anníbal los missatgers los diuhen avuy;- jo vaig á Italia, so amich, no us fassa po'.- Ells ouhen lo missatge prudents y no se'n riuhen: -Que passe, -li responen, tancantse en Rosselló. Y tot un jorn vejeren per sota sa muralla passar peons, fonèvols y carros de batalla, arquers ab sa ballesta, dallayres ab sa dalla. Què hi ve á cercar á Europa de l'Africa'l lleó? ¿Qué hi ve á cercar? ve á bátres ab l'áliga romana, la terra no es prou ampla per dos rivals tan forts; ve á traure de son trono del món la sobirana, á Roma o á Cartago ve á obrir lo camp dels morts. Per què á morir volavau aixís, tribus guerreres? Per què pastors no us feyau, d'aqueixes torrenteres? Les fades de Mirmanda, de Rosselló y Alberas dançavam aquell día dins lo Bosquet dels Horts. NOGUERA Y GARONALA DE FONTARGENT De Beret l'immensa plana té la forma de breçol, té montanyes per barana hont com mare aguayta'l sol. Té per alta capçalera la montanya de Crabera. La geganta cordillera per breçar sos fills la vol. La Noguera y lo Garona son los fills que Deu li dona, que ja al náixer s'empaytaren, corregueren y saltaren, com dos nins joguinejant. Noguera per Alós tot joguinós , Garona per Aran tot rondinant. La Noguera Pallaresa se llevá més de matí; quant del nort la vista ha presa de mitjorn pren lo camí. Son germá, que anava á Espanya, veu al altre que l'enganya, que li deixa sols montanya, fentse seu tot lo jardí. Com voluta que se'n torna en lo vert plafó que adorna, decantantse cap á esquerra, se rebat desde la serra de Beret fins á Tredós. Garona per Aran tot rondinant, Noguera per Alós tot joguinós. De Burdeus y de Tolosa l'un abeura'l gran verger, mentres l'altre du á Tortosa l'argent fos de Mont-vallier. Travessant més d'un gorch negre, fa'l camí saltant alegre, fins que's casa ab lo riu Segre part d'amunt de Balaguer. Tot passant pe'l pla d'Esterri, pe'l camí que baixa a Gerri, mal-clavada en un llis d'herba, ha ovirat fèrrea y superba la gran Maça de Roland. Noguera per Alós tot joguinós, Garona per Aran tot rondinant. Espanyol que s'afrancesa, lo Garona, mal paysá, du á la França la riquesa que en Espanya atresorá; y de fonts veyentnos pobres, al Atlántich du ses sobres, mentres poques y salobres l'altre'n du al Mediterrá. Ah! per garba mal lligada la d'aqueixa bessonada, que retrau á la memoria de més d'uns bessons l'historia avinguts com gat y gos. Garona per Aran tot rondinant, Noguera per Alós tot joguinós. CHOR DE FADES A Lampegia, tu, que has vista, dòna d'aygua de Lanós, abraçar en hora trista lo cadavre del espós; cántans ¡ay! sa derrera hora, mes que sía sospirant; ta veu de lira que plora s'avé ab eix fúnebre cant. LA DE LANÓS LAMPEGIA Hermosíssima es Lampegia, filla del duch d'Aquitania; quant del castell al matí puja á la torra més alta, á qui la veu desde'l bosch li apar l'estrella de l'alba, á qui la veu dintre'l bosch li apar l'invicta Diana. L'ha ovirada Abú-Nezah, governador de Cerdanya, Lampegia caçava aucells, á ella'l moro la caça; quant la té dintre del llaç cativa se la enmenava, no li valen, no, l'arch d'or, ni les sagetes de plata, ni sos ulls negres, que son més homicides encara. Mes no sé quí es lo catiu, lo moro ò la cristiana; si n'es la filla del duch, lo cativeri li agrada; si no ho es, es que'ls grillons á son robador posava. -Robadora del amor, princesa de l'Aquitania, qué vols? -lo moro li diu,- mes que sía la meva ánima. -La teva ánima es per Deu, jo sols vull la teva espasa, que abans feresca'l meu cor que'l cor de ma dolça patria.- Entre Abú-Nezah y lo duch pau eterna s'es jurada, llaç de flors ab que l'amor uneix lo niu y la branca, lo moro y lo cristiá, lo Llenguadoch y l'Arabia, uneix lo día y la nit ab una estrella per gafa. Llaç de flors que'ls has lligat, Deu te dó llarga durada. II Abderraman ho ha sabut, vol veure si'l desfaría, al crit de ¡muyra'l traydor! vers Catalunya camina, vint mil hòmens du de peu, deu mil de cavallería; per davanter va Zeyan, brau adalit de la Siria. En lo camp es un corcer, en los rius es una anguila, en lo combat un lleó dels de sa terra nadiua. Abú-Nezah no'n sab res, massa fort l'amor lo lliga; quína nit tindrá, si dorm! quín despertar, si somía! Ab ell dormen sos soldats dintre'l fort de Julia-Llivia. Oh, Julia-Llivia! á tu y ells la hora fatal vos arriba. ja l'enemich es aquí, ja té les claus de la vila. Los defensors son covarts, n'hi ha gran escampadiça, los uns fugen cap á Llo, los altres cap á Angustrina. Quant cau lo roure del bosch l'aucellada se'n desnía! Abú-Nezah fuig tot sol del duch Eudes ab la filla, fuig sense saber hont fuig, com un cego sense guía. Zeyan pe'l rastre'ls segueix de moros ab sa canilla; quant sent aprop sos glapits, Lampegia plora sanch viva: -Sálvat, -diu al seu espòs;- jo sola morir voldría. -Lampegia, no't deixaré; primer deixaré la vida.- S'aturan vora una font, avuy Font de la Regina; no beuhen, no, y tenen set, massa l'aygua amargaría; no dormen, no, y tenen son, ses flors los semblan ortigues. Allí'ls troba l'enemich, al espòs ella s'inclina, com alfábrega á son test quant algun peu la trepitja. Ab sa espasa ell y ab son cos com ab una ala la abriga, deixant ploure sobre seu colps d'alfanch y coltellina, fins que cau sobre l'herbey que sa sanch ja envermellía, com esgranall de rubins damunt verdosa catifa. Si'l ferro no ho hagués fet, lo dolor lo mataría al vèuresen emportar sa enamorada cativa, la coloma pe'l milá, pe'l porcell la margarida. En gropa del seu corcer, Zeyan la porta al califa, al califa Abderraman, que al peu del Pirene arriba. Ell aixeca'ls ulls al cel y'l nom d'Alah pronuncía, pronuncía'l nom d'Alah: -La filla d'Eudes m'encisa. Es la flor del Pirineu en lo ple de sa florida, es la corona-de-rey ; un rey se'n coronaría. Será en l'harem de Damasch de l'hermosura regina, la rosa d'aquell jardí, la perla d'aquella riba. Al infelíç aymador li donan tomba lluhida d'un triangle coronat ab cúpula damasquina, dins lo poble de Planés , á quatre lleugues de Llivia. Los vinents escatirán si es mausoleu ò meçquita, si l'han feta cristians ò moros de Morería; mes en la tomba del moro los cristians diuhen missa, que ja era mitj cristiá qui en mans de moros moría. CHOR DE FADES Si no fóssem al cim d'una montanya, per sirena't pendríam de la mar; mes, plega, plega ta cançó, oh companya! l'historia de Lampegia'ns fa plorar. Y tu, Gentil hermós, per qui s'acosta l'hora d'amor, párlans d'amor si't plau; la flor ne parla al riu, al mar la costa, y rius y mars ne parlan al cel blau. Muda dorm en tos braços l'arpa hermosa que't regalá la fada de Lanós; sobre ton pit estrenyla com esposa y llança al vent un cántich amorós. CANT DE GENTIL Amor, amor, hónt me pujares? hónt sou, amichs? hónt sou, mos pares? y jo mateix, digaume, hónt so? Dígasmho tu, Griselda bella, ma hermosa estrella de Canigó. Y tu, ets del cel guspira eterna ò sols fantástica lluherna? dus al infern ò al paradís? Mes es ací tan dolç lo viure, veyent somriure ton ull blavíç! Qué se me'n dona de la terra si't tinch ací, en est cim de serra? Mes còm nos mira'l sol naixent! Pòrtam vers hont surt com poncella que s'esbadella pe'l firmament. Dúsme vers hont los ulls va á cloure de sa carroça l'or fent ploure, rey que's retira á son palau, y de son golf al golf d'estrelles voguèm entre elles per lo cel blau. Pújam amunt, de branca en branca, desde hont lo món com arbre arranca fins al cimal entre'l fruyt d'or; pújam amunt, y amunt encara, mòstram la cara del Criador. Mes si jo't tinch, per què m'anyoro? si tu'm somrius, donchs, de què ploro Lo cor del home es una mar, tot l'univers no l'umpliría; Griselda mía, déixam plorar! Gentil refila encara, entre sos braços l'arpa respon á son derrer sospir, quant aprop les alojes senten passos y, porugues, arrancan á fugir. Es Guifre'l d'Arriá: quant en mala hora, fa tres díes, Gentil deixá la vall, com riu que arrasa y flama que devora, de sarrahins hi queya un devaçall. Sense cabdill al vèures, s'esbullaren los cristians al crit de trahició y á Cornellá los moros arribaren ans que ab la nova hi arribás la po'. Lo comte prou lluytá: -Agambe qui puga,- esparverats cridaren los guerrers, deixant als sarrahins, com á l'eruga, poble y palau y regadius vergers. Y tot ho saquejaren, desde Prada als horris y masíes de Castell, deixant pobra la terra y despullada, com una testa hermosa sens cabell. Joyes, armes, corcers, nins y donzelles, arreu, de tot fa presa'l sarrahí, com trepitja y malmet flors y poncelles un ramat de porcells dintre'l jardí. De l'horrible, impensada revinguda pot traure'l comte sos amats tresors, pot traure á Guisla, sa muller volguda, y als fills, fruyt tendre de sos vells amors. A un relleix se'ls ne puja de la serra, y al tenirlos á port, y entre guerrers, los deixa per salvar sa aymada terra, dever sagrat de nobles cavallers. Del Canigó s'enfila á l'alta cima per veure en sa rodalia què s'hi mou, per veure'l Rosselló, que tant estima, còm lo podría deslliurar del jou. Quant hi troba á Gentil, tres díes feya que ab ell pensava, de quimera foll, y sens l'espasa que ell cenyíli'l veya, y com esclau ab un collar al coll. Ven al que ahí' deixá cobert de ferro, de pedrería y flors enjoyellat; ven fet joglar lo fill de Tallaferro, Samçó, que alguna Dálila ha xollat. Quant, per sa culpa, 'l moro tot ho aterra, apar de fades encisat y ull-près, lo veu venent á son amor llur terra, y, com resclosa plena, no pot més. A la primera empenta que li dona lo cabuça y rebat per l'estimball, ahont un ¡ay! de moribunt ressona, umplint de pena y de tristor la vall. L'arpa rodola ab ell de timba en timba, ferintles ab trencada gemegor, gemegor que s'allunya y minva, minva d'acort encara ab aquell pit que mor. Sospirs ò notes minvan y s'apagan, sonant per derrer colp més tristament, alè de dues vides que naufragan, esvanintse plegades en lo vent. Com un arbre ufanós que en sa florida arranca en la cinglera un terbolí, Gentil, desde allí dalt, va sense vida roçolant á la plana de Cadí. ¡Mes ay de Flordeneu! desde l'albada á sos vergers demana nous encants; se renta com les flors ab la rosada, cora elles enjoyantse ab diamants. Del color se vesteix ab que Mahoma solía veure en somnis les hurís; ab son vestit de virolada ploma no es tan hermós l'aucell del paradís. Del estany se contempla en l'aygua clara, que s'atura per ferli de mirall, de sos ulls dolços y rihenta cara entretenint l'imatge en son cristall. De roses porta al front una corona ara mateix cullides al verger, cullides per l'amor que l'esperona, fent florir en sa cara altre roser. Cap al jardí, com de son rusch l'abella, amatenta sortía del palau, quant de son cel l'esmortuhida estrella de congesta en congesta als peus li cau. Sos ulls son plens de neu, d'ombra y polcina, sa cara es de cadavre, sos cabells, madeixa de fil d'or ¡ay! purpurina, rosseja en rochs y mates á cabdells. Encastárenshi á rinxos ses garlandes, sa gonella de seda y son brial, les perles á enfilalls, los flochs y randes de sa gemada vesta nupcial. Ella cáuli damunt, y ses companyes los ploraren tres díes á tots dos, dihentse ab safareigs, colls y montanyes: -Ay! l'astre que se'ns pon fou ben hermós!- A la tercera aurora ella's retorna, son plor aixuga ab sos sedosos rulls, no voldría plorar, mes sempre hi torna, ¿què poden fer sinó plorar sos ulls? Fa posar aquell cos dintre la barca, barca que es ¡ay! sepulcre de recorts! per última vegada ab ell s'embarca, y acompanya sa vida al camp dels morts. A cada banda vogan tres remeres, negres están sos cors com sos vestits, no jugan ja ab lo vent ses cabelleres, que'ls cauhen, com les llágrimes, als pits. Cantarli cántichs de tristor voldrían y's posan totes sis á sospirar, quant recordan aquells que li plavían com cántichs de sirenes de la mar. Aquells torrents segueixen d'ona en ona, aquells prats anyorívols d'un á un, com un brillant caygut de sa corona ella ensenyantlos son gojat difunt. Lo mostra á les estrelles que'ls ulls clouhen, com Flordeneu tranzides de plorar, als aucellets joyosos que'ls desclouhen tan de matí sentintla gemegar. Lo mostra als jeçamins que l'ombrejaren y, esflorant ses corones sobre d'ell, de flors al bes del ayre l'arruixaren, ¡era tan jove, tan ayrós y bell! Als miosòtis l'ensenya de la riba, á les glebes de gel que ou sospirar, d'argent y de cristall á la font viva que de les gojes es l'espill més clar. De glaç á les cavernes que senglotan, d'hont, com perles en beyres argentins, de fil á fil les llágrimes degotan, pe'ls ayres escampant remors divins. Ay! en retorn, cada turó, cada arbre, l'herba que naix, l'estrella que floreix, li sembla que li mostra ab cor de marbre de son vestit de noces un esqueix. Ella'ls demana d'un á un venjança contra Guifre, y ab boyres de tardó' del cel esborra l'iris de bonança que coronar solía'l Canigó: ab branques de llorer l'aygua tranquila bat del estany, y, ab ses mateixes mans, congría'l torb d'ales de foch y apila los núvols sobre'ls núvols udolants. [[Categoria:Canigó]] 18 27 2006-06-05T19:17:38Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == La fossa del gegant == Lo comte Guifre encara d'ira está foll, plantat dalt de la cima de Canigó; entre'l cel y la terra se veu tot sol, puix una boyra negra d'ales de corb ab lo verger abriga los Estanyols, palaus y palacianes, aucells y flors. Passeja la mirada pe'l Rosselló, lo cel li sembla rúfol, lo pahís horch; de moros no n'ovira, sols veu la pols que en los camins aixecan llurs esquadrons. Del llevantí Colliure se gira al port, ne surt una fumera que tapa'l sol. ¿Será als vaixells ò al poble que's cala foch? Quant pensa ab Tallaferro s'ho esplica tot; dels sarrahins ha encesos los galiots, mes ay! mentre ell estimba son fill hermós! Sos ulls aixís que ho veuhen semblan de boig, sa cara se trasmuda com de qui's mor. Llavors se dona compte del seu pecat, lo coneix y s'esglaya; mes ay! ja es tart. Plantat dalt de la cima com para-llamps, ne demana un als núvols, no'n baixa cap! Com qui cerca metzines al fons d'un vas, mira'l fons del abisme desesperat, negra gola de monstre que'l va xuclant. ¿Se llevará la vida com un covart, seguint lo hermós cadavre córrechs avall? ¿Se tirará al feréstech gorch de Balaig? Bé ho farán prou los moros si's vol matar, no'ls mancan cimitarres, los sobran darts, y de llances se'n veuhen tot un canyar. Ja baixa de la cima tot esvarat, donant ensopegades com embriach. Part d'amunt de Valmanya fa ressonar la trompa que son avi duya al combat. No trigan á respondre per les afraus los jóvens capcinesos, los vells cerdans, aucells que á la tempesta s'han esbullat. Camí de Serrabona va atravessant los rierons que regan l'hort de Vinçá; oásis que eixes serres tenen tancat perque no'ls lo marcesca l'ayre de mar. Del Canigó los Aspres son l'arrelam de serres que entrelliga cap á llevant; en llur derrera onada s'alça un toçal, que té'l nom y la forma d'un camellás entre'ls puigs y la plana mal ajassat. En sa gropa se'n pujan molts cristians en seguiment de Guifre, que'ls va aplegant. D'aplegadisses llances quant té un bon ram, al Rosselló devalla com una allau que creix ab lo que troba tot rodolant. Quant trobe a Tallaferro, los dos germans, de moros, si no fugen, bé'n xafarán! Aixís que Tallaferro de l'aygua surt, los ballesters arriban de Besalú, ab los archs á l'espatlla, lo dart al puny. Se'n pujan y aspilleran á dalt d'un puig, coronat d'olivarda, grèbol y bruchs, per rebre als de Mahoma posantse á punt, posantse á punt de bátrels ò ser batuts. Los moros que corrían ab gran esbull de la Salanca als cingles de Queribús, vers lo port de Colliure quant veuhen fum aquell que menos corre sembla que brunz. Los mena un gegant negre molt rabassut, lo nom que'ls seus li donan es de Gedhur. Quant veu les naus en flama, la sanch li bull. Les abelles quant veuhen cremar lo rusch, del fogayner se tiran á aixams damunt, aixís l'aixam de moros se tira al puig. Quína bellugadiça, quíns crits, quín bruyt de sagetes que cauhen com calabruix! lo Pirineu ressona fins á Banyuls. Los ballesters del comte forman un mur, un mur de carn humana, llances y escuts; mes los murs també cauhen si'l colp es dur, y com los colps del moro, may n'han plogut. Los sarrahins son trenta, trenta per un, y es ¡ay! ferit lo comte que més los puny. Quant ja's veu sense forces, alacaygut, per cel y mars y terres passeja'ls ulls; alçant los ulls ovira quelcom que llu, serpent de ferro que entre montanyes surt. Si es gent del gegant moro ¡Deu nos ajud'! si son soldats de Cristo, Cristo los du. No son soldats del moro, puix aquest fuig, son los del comte Guifre, comte volgut. Los que Gedhur comanda no son poruchs, sos cors son més de roure que de sahuch, reberen les besades del Simoún y ab fers lleons y hienes tots s'han batut; mes entre-mitj veyentse d'espasa y mur, ans que d'un colp l'aixafen, prudent s'esmuny per entre'ls dos exèrcits lo Tech amunt. Amunt a negres núvols van com lo fum, ja passan vora'l temple de la Mahut , ja pe'l bosch de La Roca, sota'l Portús. Si poden á Cerdanya pujar segurs, desde Cerdanya á Lleyda lo Segre hi du; allí serán los moros á casa llur; mes ay! la font del Segre qué n'es de lluny! Tu que d'una gambada passas lo Tech, obre ton ull de pedra, pont de Ceret , que de fills de Mahoma no'n veurás més. Ja la Balma del Moro fugir los veu, fugir envers la Caixa, sota'l Palet , lo que Roland tirava, jugant ab ells, de montanya en montanya pe'l Pirineu. ¿Quín monstre es eix que baixa cap al riu Tech desde'ls aspres relleixos de Tretzevents? Atravessa la plana com un serpent, entafurat entre herbes, boscos y grenys, per engolir los moros á cents, á cents. La Fo'ls pastors ne diuhen, y es un avench ahont turbants s'enfonzan arreu arreu, cimitarres, ballestes y ballesters, senyalers y senyeres, poltro y jenet. Sos ulls no l'oviravan desde Reynés pujant per les garrigues de Monferrer. Los que'n surten, demanan ales al vent, fugint dels que'ls segueixen com tro al llampech, com al ferro que aixafa lo martinet. Més enllá de Coll d'Ares y Font de Tech, Roca-Colom blanqueja com una neu; los colomins que hi nían fugen esquerps, fugen á voladuries ay! com fan ells. Abans de gayre passan sobre Ull de Ter, ningú s'hi atura á beure, tots tenen set, los cristians, los moros y llurs corcers, y sols cau de sagetes pluja batent, sagetes que corsecan com llamps en sech. Si tenen set que'n tingan, prompte beurán, mes no glopades d'aygua, sinó de sanch, de sanch de guerrers moros y cristians. Ja al comte Tallaferro li'n va rajant, reobríntseli la nafra del día abans. Veyent que se li adolla, son cor decau: -¡Oh Guifre, 'l comte Guifre, mon bon germá! atúrals tu y fereixlos, ara si may.- Lo comte es de Cerdanya, los camins sab, los camins de les cabres y dels isarts; enfila una dressera vers Carrançá, com si girás les aygues per recular. Tot seguit l'avantatge los ha segat, y al crèurel ells derrera, los surt davant: -Entrégat, -crida al moro,- y ets perdonat.- Lo moro per resposta li fa enviar en seca pedregada còdols y darts. Llavors lo comte esclama molt enujat: -De mi no vols la vida? la mort tindrás.- Son destrer esperona dret al gegant, la llança en sa má dreta, l'escut al braç; se donan falconada com dues naus, al trángol de les ones dels guerrejants. Lo comte Tallaferro ho está mirant, com áliga ferida, desde un toçal. Los primers colps que's ventan no son en fals, á estellicons les llances creuhan l'espay. L'un s'arranca l'espasa, l'altre l'alfanch y's mossegan pe'ls ayres guspirejant, ab les guspires saltan gotes de sanch. Los pastors de Setcasas y Tragurá, que de lluny los escoltan, no saben pas si's donan colps de sabres ò colps de malls, si son los colps tronades, los sabres llamps. La cimitarra mora sembla una falç, feta á fer caure testes com brins de blat; cercant la del bon comtc, damunt li cau; lo partirá, si'l troba, de dalt á baix, l'osberch de fèrrea malla, com l'elm daurat, les armes y la sella, comte y cavall. Mes Guifre se n'adona, lo colp rebat, y abans que'l moro aixeque l'arma y lo braç, sa espasa l'atravessa de part á part. Com un abet que baixa tot rodolant de timbera en timbera, quant Gedhur cau, ressona ab terratrémol tota la vall. D'ençá que'l moro hi queya, fa noucents anys, bé hi deixaren exércits petjagolall, passanthi á rufagades, á foch y sanch; bé n'hi passaren d'ossos, cabres è isarts, d'estius ab ses tempestes y pedregams, d'hiverns ab ses nevades, torrents y allaus, y encara s' diu la Fossa , la del Gegant. [[Categoria:Canigó]] 19 28 2006-06-05T19:17:43Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == L'enterro == Com als vells paladins en la batalla, quant l'ombra de la mort los amortalla del cristiá penó sota'l capçal, los solía sortir vestit de malla d'un ángel la figura celestial; al rompre la batalla decisiva, arribar se vejé lo bisbe Oliva, d'algun dels monjos de Ripoll davant; l'enviat del Altíssim sempre arriba quant sos aussilis més servey nos fan. Ignorant l'art ferotge de la guerra, humil doblega sos genolls en terra, pe'l comte Guifre demanant socós, y quant aquest al Goliat aterra á Oliva diu: -¿Quí l'aterrá dels dos? -Ni l'un ni l'altre, -li respon lo sabi abat, obrint al nom de Deu son llabi:- Deu es qui abaixa l'home y l'enalteix; qui aterra l'enemich no es pas lo glavi, sinó la fèrrea má que'l dirigeix.- Aprés als moros presoners convida á seguir de Jesús la lley de vida, oferintlos una eyna y dret d'empriu. Á qui es ferit li cura la ferida y aprés -Ets lliure, ¡oh mon germá! -li diu. Uns quants guerrers, á un signe de sa croça, rodejan de carreus l'immensa Fossa hont jauhen les despulles del gegant, aplananthi per llosa la més grossa pedra que troban en aquell voltant. No veyent á Gentil ¡ay! en l'enterro, -¿Hónt es mon fill? -lo comte Tallaferro pregunta al de Cerdanya, germá seu, entre'ls peons y cavallers de ferro mirant encara si, sortós, lo veu. -Gentil, lo meu nebot, -Guifre contesta, de vergonya acalant los ulls y testa,- de Canigó s'haurá quedat pe'l cim.- Y li fa esment de tot lo de la festa, li esbrina tots los fets, menos son crim. En lo cel sereníssim de la gloria il·luminat pe'l sol de la victoria, veu Tallaferro un núvol negrejar, com en lo curs de la divina historia se veu l'ombra de Judas apuntar. No obstant, entre'l temor y l'esperança, ab sos germans vers Canigó se llança, desitjós d'arribar á Sant Martí; no'l distrauhen un punt de sa frisança la volta blava ni'l verdós camí; los aspres cims ni les humils comelles hont baixan á jugar les fontanelles frisoses de tornarse rierons, ni'ls estanys que als pastors y á les estrelles fan de mirall ab llur claríssim fons; la música dels astres y armonía, á qual suau remor dorm y somía sota l'ala del cel la terra humil, ni la fageda hont la natura cría aucells y flors, amor de maig y abril; ni dels aucells les dolces canticeles, ni dels turons les verdes tuniceles que ab ses congestes embelleix la neu, com lluhentes y blanques llenticueles de festívol vestit que'ls posa Deu. Entre'ls dos comtes caminant Oliva al front de la guerrera comitiva, com davant la boyrada hermós estel, estrany presentiment en ell s'aviva, dintre son cor fent degotarhi fel. Al veure, mentrestant, que may tornava, al bell Gentil son escuder cercava, guiat entre cingleres pe'ls pastors; estona havía que pe'l bosch rodava quant sentí més amunt sospirs y plors. La riera seguint de Comalada, arriba á un gorch que aplega la suada del front escardalench de Tretzevents; una congesta hi há damunt gelada, que may vejeren fosa los vivents. En gran anfiteatre la timbera s'arqueja cap al cingle de Batera, y, gola immensa del ferreny titá, lo que es avuy un gorch y ampla gelera tal volta fou lo cráter d' un volcá. La neu allí al hivern s'arremolina, glaçantse en l'escalada gegantina d'aquell roquer, fantástich colisseu, y avuy al desglaçarse sa ruhina, l'apsis apar de trocejada seu. Ploran de fil á fil totes les roques y llança la gelera per cent boques sinistres armoníes y espetechs; dels penyalars, com d'esberlades soques, se sent la cruixidera y los gemechs. Allí ab ses fades Flordeneu plorosa del seu amor lo fret cadavre posa, per mausoleu donantli'l Canigó; set braçades de neu tindrá per llosa, la lluna cada nit per llantió. Aixís que deixan lo cadavre en terra, s'ovira l'escuder dalt de la serra, fent esglayat lo signe de la creu; lo mort al veure, foll d'amor, s'hi aferra, arrancantlo, cruel, á Flordeneu. La goja llança un crit y ab ses companyes va á pèrdres com boyrina en ses montanyes, que responen ab l'eco á son dolor; per qui plora, infelíç, en ses entranyes, també les aspres serres tenen cor. L'escuder ab sa cárrega estimada, bosch á través per vía encinglerada, tot acorat devalla á Sant Martí, y al posarla en la gespa de la prada, los dos comtes y Oliva son allí. Cora faig del Pirineu que'l llamp aterra, lo comte Tallaferro cau a terra, lo cadavre que estreny li gela'l pit; son cos du vint ferides de la guerra, mes aquesta arribá á son esperit. De prompte se refá y, punyit per l'ira, al seu voltant los ulls encesos gira: -¿Quí ha mort mon fill? -cridant ab veu de tro, vers l'hermitori Guifre se retira, mes confós y lleal responli: -Jo!- Com un llampech, de Tallaferro ardena la espasa vola vers son cor lluhenta, mes ja, robantlo á son cruel desitj, Oliva al assessí dona una empenta, posant la porta y á ell mateix en mitj. Per la sageta del dolor ferida cerva, cau á ses plantes l'homicida, son crim esgarrifós per confessar; per ben perduda té ¡oh dolor! sa vida, mes, cristiá, vol l'ánima salvar. Com una maça en lo tió que estella, cauhen uns punys damunt la porta vella, que ab cruixidera y gemegor respon, al primer colp la fusta se clivella, mes golfos y muntants de ferro son. Y cau y's deixa anar descarregada sa má, damunt la porta que's mitj-bada, com sobre enclusa feixuguíssim mall, y l'hermita ressona, com brandada esquella als colps del tronador batall. Damunt l'esberla que més fort gemega ab tot son cos titánich se carrega, blegadices rompent y forrellat. La porta ab terratrèmol s'esllenega y'l temple se desclou de bat á bat. A profanar ¡sacrílech! la capella se rebat, en l'enuig que l'escabella, cercant, febrós, lo pit de son germá; quant un Ego te absolvo ve á sa orella y l'espasa de foch cau de sa má. -Puix Deu m'ha perdonat, també perdónam, ò bé la mort que jo he donada dónam, -de genolls á sos peus Guifre li diu:- xáfam ò al corch mortífer abandónam que'm rosega lo cor de viu en viu.- Desarmat aquell monstre de la guerra, ab Guifre cau de genollons en terrra, davant l'hermosa creu del Salvador, y una abraçada aquells dos cors aferra, nou miracle, Jesús, de vostre amor! Oliva condolgut ab ells sospira, ab més plors apagant lo foch de l'ira, y ab mes cendra l'ardor del esperit, y unintse les tres flames de la pira, fan sola una oració tota la nit. Y la dolça oració d'una volada puja al bon Deu, damunt sa ala inflamada, tres esperits lligats per un amor; aixís tres gotes de suau rosada s'aplegan dins lo cálzer d'una flor. Al primer raig de llum que la parpella fereix del finestral de la capella, diu missa'l bisbe-monjo per Gentil; s'il·luminan los cors ab llum novella, com los altars ab la claror d'abril. Al consumar lo sacrifici insigne, de germanor indeslligable en signe, una hostia consagrada'ls ofereix, pa dels ángels sagrat, á Deu condigne, que als dos germans ditxosos mitj-parteix. De Sant Galdrich en la vehina altura enfondeix l'hermitá una sepultura, humitejant la terra ab tristos plors. Quant recorda á Gentil y sa hermosura: -¡Qué curta es, -diu,- la vida de les flors!- Derrera la creu alta bizantina lo dol, per entre'ls arbres s'encamina; sobre un bayart de llances ell va estès, eix brot florit de gerda tarongina per trepitjada bestial malmès. Lo cadavre segueix l'abat Oliva, cap de dol de la trista comitiva, vestit ab negra capa pluvial; son desconhort, que cada punt s'aviva, trenca sovint lo cántich funeral. Son monjos vells y cavallers de ferro lo fúnebre seguici del enterro; vera la Font del Comte, fil á fil tots ploran, mes ningú com Tallaferro, que l'últim bes ací dona á Gentil. Eurons y lladoners també sospiran mort y esbrancat quant á sos peus oviran lo més gallart llorer del lloredar, quant veuhen sos ulls blaus que ja no miran y, tant que reyan, ara fan plorar; quant veuhen sech, sense color ni vida, aquell cos que's gronxava, com florida palmera al bes suau del ventijol, de Besalú la bella flor marcida quant s'obría tot just als raigs del sol. Sospira ab hòmens y arbres la campana, com plora'l germá mort una germana, per qui cantava dolçament ahí', al cenyirse l'espasa ceretana aqueix que com un tronch jau ara aquí. Al pregon de l'afrau lo llop udola, lo vent xiula entre'ls pins y torniola, les gales trocejant del mes de maig, ab son núvol més negre'l cel s'endola y ploran sos ulls blaus á raig, á raig. La Font del Comte raja gota á gota, apar una encantada que senglota, amagada de l'eura en la verdor; prou canta'l rossinyol, mes cada nota es un gemech que fa partir lo cor. Com qui remou los òssos d'un ossari, grossos penyals per còdols fent rodarhi, fuig pla avall la riera de Cadí. Lo cel no sembla'l cel, sembla un sudari, si la terra un cadavre gegantí. De llarch a llarch l'estenen en la fossa; mes abans d'enterrar sa testa rossa que besades de goja han arrosat, l'abat-bisbe mostrántloslo ab la croça: -Tot, -exclama,- en lo món es vanitat; hermosura, plahers, somnis de gloria, noms que ara apren per oblidar l'historia, les corones y ceptres, l'or y argent, tot ho esborra una llosa mortuoria; cap al no-res tot se'n ho porta'l vent. Mes no tot l'home en lo fossar s'esbulla; de crisálida hi deixa la despulla quant s'enarbora al regne de la llum; aixís dels lliri-jonchs que'l vent esfulla al cel s'enlayra'l regalat perfum. Allí á Gentil podrèm reveure un día; mentres per ell lo cálzer ofería, en l'ayre he vist passar son esperit, mirant aquella sanch que rentaría son cor de terra pe'l dolor ferit.- L'enterrador cumpleix ab son ofici; pe'l pobre Tallaferro ¡quín suplici veure colgar aquell amat tresor! com víctima menada al sacrifici, está trist, capficat, esglayador. Lo comte Guifre, de genolls en terra, al mitj colgat minyó encara s'aferra, demanantli perdó del seu pecat. Los altres cavallers al que s'enterra miran, quiscú en sa llança repenjat. Per ferlos comportívola la pena sols Oliva té l'ánima serena, sovint los fa aixecar los ulls al cel, al port felíç de l'ánima que pena, hont la flor no té espina ni'l cor fel. -Jo ab ell me quedaré en esta montanya; -resolt exclama'l comte de Cerdanya;- si'l llit es dur no hi ha de jaure sol. Ja es de la seva ma ánima companya, desde avuy dormirá en son mauseol. Mon fill Ramon ja menará ma herencia; per acabar ma vida en penitencia jo ací mateix vull fer un monestir; puix no he sabut del viure la ciencia, deixáume apendre ací la de morir.- Oliva li respon: -Si un asceteri en esta aubaga ombrívola ha d'haverhi, trayen l'empelt del arbre de Cuixá, que, com la nit d'estrelles l'hemisferi sembra, de sants la terra ensementá. Si la sé cabdellar en la memoria, vos contaré sa oblidadiça historia, vos mostraré d'eix arbre les arrels que ab llágrimes plantat y sense gloria, pujá un esplet de santetat als cels. EXALADA En Aquisgran Carles lo Many un día estant, sol de l'historia en lo mitj-día de sa gloria, en trono d'or, de duchs y prínceps ab la flor de tots los pobles, doblant humils ses testes nobles, cinch monjos vells ab pobres hábits y burells se presentaren y ab greus sospirs aixís parlaren: «Rey adorat que per estendre son regnat Deu al món dona, més que pe'l ceptre y la corona gran per lo cor, ohiu, si us plau, nostre clamor. En Exalada, vora'l camí de Llivia á Prada, monjos ahir teníam temple y monestir, horta florida, vells pergamins que'l cor no oblida, llibres de chor que recaptavam més que l'or, altars de marbre, olaustres d'estil feixuch y barbre hont cisell tosch les feristeles d'aquell bosch grabat havía; teníam ampla conrería hont lo pobret era guardat de fam y fret. Mes ¡gran desastre! de tot aixó no'n queda rastre; en un moment la revinguda d'un torrent ho ha esborrat y es com si may hagués estat! En la solana que presideix la Tor cerdana, massa á plaher d'Enveig vivía'l cavaller. Sa pobra esposa, de son distret amor gelosa, pregava a Deu que li tornás lo marit seu, massa amorós de l'encantada de Lanós, d'ençá que un día, com lliri d'aygua que s'obría, dintre l'estany ell la ovirá prenent un bany. Caygué en sos braços y oblidá prompte, d'aquells llaços en la presó, sos fills, sa esposa y sa maysó. Com fil de plata que lliga al pla la serra ingrata de Puig Pedrós, lo riu la Tet, desde Lanós, tot fent joguines, á besar baixa les ruines del monestir. Lo cavaller fins al Capcir segueix á estones del riu febrós les clares ones, caçant, cruel, lo coll-vert d'or, d'ales de cel, bech groch y negre, que al aixecar lo vol alegre, més que un aucell ala-pintat, sembla un joyell de pedres fines fet per les sílfides y ondines. Nostre prior trobál un día ab son amor y ab veu amiga li parlá aixís: «Cal que us ho diga, no ho podeu fer de rebutjar vostra muller per una fada!» Quant ho sentí sa enamorada, picá de peus, del Orient per tots los deus jurant finir ab monagals y monestir d'una petjada xafant lo niu y la niuhada, Davant Planés en l'ampla conca de Barrés un llach hi havía del astre rey mirall de día, mirall florit de les estrelles á la nit y de la lluna. Prou se'n recorda la Llacuna, poble gentil, que en una roca seya humil, del llach á vora, com adormida pescadora que l'endemá sens peix ni aygua's trobará. La goja, encesa, diu: «Del ayguat vull ser jo presa, ò aquesta nit tindrán l'estany per cobre-llit claustre y capelles, y'l rusch, la mel y les abelles, al despertar, rodolarán cap á la mar.» Diu y lo guía, á la derrera llum del día, fins á la vall ahont la Tet, com un cavall en sa carrera, de rochs s'atura en la barrera que hi posá Deu quant aixecava'l Pirineu. De sa cadena l'aygua, mil anys, gratá l'arena, gratant, gratant los forts anells aná afluixant y d'eixa serra ne resta sols un mur de terra. En son crestall lo cavaller clava un magall que'ls rochs arranca; á cada colp la férrea tanca se va aprimant. Molts colps aterran un gegant. En la resclosa s'obre una font impetuosa, que's torna riu, riu que, més gros y més altiu, se torna mar que camps y pobles va á abrigar. Per Exalada la nit derrera es arribada! Al monestir nos acabavam d'adormir, quant l'espetech nos desvetllava á tots en sech. Del llit saltám y á mitj vestir al chor baixám. Es la capella, com ull al cloure sa parpella, niu de foscor. Per fernos créixer més l'horror, á la llum vaga de l'humil llantia que s'apaga, l'ombra d'Otger veyèm sortir de son carner signant la porta, que obre ab un colp de maça forta. Cinch solament, cinch la seguim fora'l convent a corre-cuyta, esferehits prenent la fuyta montanya amunt. Al esvanírsens lo difunt, mirám enrera; lo monestir ay! ja no hi era, gran devassall se l'emportava rost avall á tomballons, monjos, capella, torreons, altars y marbres, remats, conreus, columnes y arbres. Sols s'ohí un crit en les entranyes de la nit ab la tronada que, d'encontrada en encontrada tot rodolant, sembrá la mort més que l'espant y l'agonía. Adeu, ma dolça companyía de paradís, llibres, companys, celda felíç, altar dolcíssim, mística celda del Altíssim. Dolç monestir, quí hagués pogut ab tu morir en aquella hora, sols per no veure de l'aurora la llum tornar de tots los nostres al fossar! Ab llurs cogulles allí trobarem ses despulles, en mal barreig ab lo cadavre del d'Enveig, que en sa vil feyna quedá clavat ab la seva eyna. Seguint la Tet, dintre la vall de Codalet que'l cor anyora, com pedra fina que en sa vora deixa la mar, l'imatge anarem á trobar de Sant Miquel, com una estrella en nostre cel ennuvolat. Ella, sols ella s'ha salvat en lo diluvi! Vos que de Erin fins al Vesuvi regiu lo món, un monestir feunos ahont de nit y día fem al Arcángel companyía.» L'Emperador, mentres aixuga lo seu plor, aixís contesta: «Sirvents de Deu, de gran tempesta sa má vos trau, al enfonzarse vostra nau. Claustre y capella demá tindrèu en la planella d'envers Cuxá, ja que, aturantshi, la triá per son estatge la d' Exalada hermosa imatge de Sant Miquel. Ell encamine desde'l cel la meva armada com un aucell sa novellada.» Lo monestir no trigá á náixer y á florir, com olivera del riu Litron en la ribera. Cel de Cuxá, ¿de quánta estrella t'enjoyá l'abat Garí, ab Pere Urséolo, Marí lo gran asceta y Romualdo anacoreta? Lo Rosselló no ha vist més gran constelació d'astres de gloria en lo mitj-día de sa historia. Ab eix planter que umplí de sants lo món sencer, vostre asceteri si plantau vos, com lo salteri d'eixes afraus les umplirá d'himnes suaus. -Que prompte, prompte se faça, donchs, -respon lo comte.- Perque mon vot sía en sufragi del nebot, prop de la seva jo cavaré la fossa meva, com un esclau que de son amo als peus s'ajau.- [[Categoria:Canigó]] 20 29 2006-06-05T19:18:04Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Guisla == Camí de Cornellá, lo comte Guifre va á pendre comiat de la comtesa; qué'ls en troba de tristos aquells márgens hont al sol del amor ahir tot reya! Los arbres que s'inclinan remorosos, com si parlassen de son crim li sembla, y'ls joyosos aucells que hi saltironan, li apar que esquerps eviten sa presencia, un al altre contantse l'homicidi, mal de contar ab ses arpades llengues. Lo virolat verdum ja no hi refila, lo rossinyol no hi canta, que gemega, arpa d'hont, l'alegría escorreguda, tan sols la corda del neguit hi resta. Lo vent que sòpit en lo bosch dormía se remou tot plegat com una fera, s'ouhen lladruchs sinistres dins lo córrech, y damunt dels teulats cants de xaveca, y de núvol en núvol per los ayres rodar lo tro, preludi de tempesta. Quant de sos avis al palau s'acosta, veu sa Guisla gentil á la finestra, entre'ls dos gerros de clavells que á riure surten quiscun en sa clavellinera ; endolada la veu com una viuda y avergonyit abaixa'ls ulls á terra. Cada grahó que de l'escala puja lo rega ab una llágrima cohenta; al cap d'amunt de tots ella es que hi plora, com un desmay doblant sa hermosa testa. Les paraules que's diuhen son paraules de punyidora y funeral tristesa: -Adeu, -diu ell,- esposa de ma vida; al arrancarme del teu cor, se trenca mon cor enmalaltit, com una branca que de son tronch un braç cruel esqueixa. -No te'n deixaré anar, -respon sa esposa,- no te'n deixaré anar, ta vida es meva. ¿Davant l'altar lo jorn del desposori estimació sens fi no m'has promesa? -T'estimaré com sempre te he estimada, mes ¡ay de mi! será desde una celda d'un monestir que sobre l'oratori de Sant Martí de Canigó s'aixeca. Allí morir devía en una forca, menjat per corps en mitj de cel y terra; á Deu, que'm torna compassiu la vida, bé li puch oferir lo que me'n resta!- Respondre vol sa desolada esposa, mes está de neguit sa ánima plena, sos ulls sols tenen llágrimes amargues, muda sols troba algun sospir sa llengua. Ell en son front lo derrer bes estampa, la estreny entre sos braços y la deixa, de llágrimes humits los ulls giranthi, com l'infantó arrancat de la mamella. Llavors escala avall un plor ressona y un xisclet en la sala li contesta; ploran ab ell los cavallers y patges, les dames del palau ploran ab ella, que veu entrar per hont surt ara Guifre l'espectre glaçador de la viudesa, ab son cabell estés sobre la cara y arrossegant la mantellina negra, cayguts sos braços d'ufanós magnoli que en sa florida esbrosta la tempesta, y sos ulls d'aranyó y son front de lliri ennuvolats ab boyres de tristesa. Quant se revé son cor y de ses llágrimes cau amansida la maror primera, al monestir que la enviudá tan jove vol portar, virtuosa, alguna pedra. Surt á l'eixida del palau que hi dona y ab agulla d'argent y fil de seda vol brodar una cándida estovalla de la més fina y preciosa tela. Les Barres Catalanes hi dibuixa, sembrant sos entremitjs d'alguna estrella, com si del cel los somnis li vinguessen entrellaçats ab somnis de sa terra; sota l'escut posa sa bella firma y damunt sa corona de comtesa. A cada punt que dona sa áurea agulla al cenobi naixent los ulls aixeca, deixant caure una llágrima que en l'obra se podría encastar per una perla. Ses donzelles voldríanla distraure y á sos dolors son pensament s'aferra y á sos recorts més íntims sa memoria, com á les runes d'un palau una eura. Tot li parla de Guifre: les montanyes ahont solía bátres ab les feres, la font hont ella eixíali al encontre, per vasull oferintli sa má tendra la verda coromina hont flors cullían, lo marge fresch del rieró hont s'asseyan mirant les aygues á sos peus escorre serenes com sos jorns de fadrinesa, lo sálzer que'ls doná redós ombrívol, los pins que al cim del comellar gemegan, com les vibrantes cordes d'un salteri que l'aspre geni del mestral punteja. Y dels aucells les fonedices notes, los bruyts misteriosos de la selva, lo rondineig del ayre entre les fulles, ones li son d'un pèlach de tristesa. De prompte s'ou lo cant d'una minyona, com en la mar lo cant d'una gavina, amorosir ses ones amargantes ab un raig enganyívol d'alegría. Escolta Guisla la cançó y la troba en son anyorament massa escoltívola. -¿Quí será, -diu,- aqueixa dona ò ángel que alegre canta quant tothom sospira? Voldría anar á vèurela: tal volta tindría per mes penes medecina.- Del portxe al hort, del hort á la boscuria passeja'l feix de sos dolors sens mida. Totes les flors cap-baixes ven com ella, que n'era no fa gayre la regina, y li fan aquells arbres més angoixa hont sent més refilets y cantadiça. Per enjoyarlo ab rahims d'or y perles, al arch del portxe la sarment s'enrinxa, l'aritjol filador al olm s'enarbra, braços d'esposa que al espòs se lligan, y entre ses branques lo colom dels boscos parrupejant á sa coloma crida, que aplega per son niu algun bri d'herba, per sa casa de broça enorme biga. Lo rieró festeja la ninfea, somriu al astre d'or la margarida mostrant sobre son pit sa rossa imatge, sagell diví de son bell cor d'aymía; mes ella may ha vist lo cel tan núvol, jamay la terra li semblá tan trista; ¡oh terra de Conflent! per ta mestressa còm t'has tornada avuy tan anyorívola! Com viatger que assedegat escolta lo murmuri de l'aygua cristallina, se n'entra bosch endins, vers la donzella que entre ovelles y anyells canta y refila, tot fent rajar lo fil de la filosa, asseguda á la soca d'una alzina. Per regalarse bé ab sa cantarella camina suaument quant hi arriba, tan suaument que no doblega'l trèbol, ni fa coll-torce l'herba que trepitja. Ja la sent més aprop, ja allí á la vora, sols la'n separa una frescal verdiça, ja decantant los sálichs y vidalves entre vergelles de roser la mira, com una rosa de pastor que esclata lluny del verger, al sol y á la celistia. Es son brial de rústega burata com son caputxo de color d'oliva, caminadora y blanca sa espardenya es del cánem més fi, com lo que fila. La cançó que ella entona es d'esperança de veure l'aymador per qui sospira, aná ab los moros á lluytar y prompte deurá arribar, puix sa bandera arriba. De la tendra cançó á cada posada llança un sospir la concirosa Guisla, assaborint ses notes d'una á una, per son cor trist rosada d'alegría. La angèlica pastora se'n adona y, estranyada de vèurela y ohirla: -¿Què té? -diu condolguda á ses donzelles.- ¿S'haurá plantada al peu alguna espina? -Me l'he plantada al cor, -diu la comtesa;- tu cantas dolçament y jo estich trista, jo que so la comtesa de Cerdanya, d'aqueix bocí de Pirineus pubilla. ¿Haurías tu trobada en eixos boscos pe'ls afligits la font de l'alegría? -Un día la hi trobí de primavera, día de cel que l'ánima no oblida; mes ay! l'anyorament abans de gayre sos puríssims cristalls enterbolía. -¿Quí es, donchs, lo teu gojat? -diu la comtesa. -Es la flor dels donzells d'aqueixa riba; l'ángel hermós dels cavallers del comte. ¿Sols vos no'l coneixeu que li sou tía? -¿Gentil? -diu esglayada la comtesa. -¡Gentil! -respon tot sospirant la nina; y com pe'l llamp corsecador tocada, cau l'esposa infelíç del homicida, son llabi de carmí tornantse gebre, les roses de ses galtes satalíes. En braços se la'n duhen ses donzelles vers lo palau d'hont en mal punt ha eixida, com cadavre vivent cap á la tomba, desde hont del seu amor la tomba ovira. Plora'l Confient, sos pagesius y pobles, plora en son niu la tórtora soliua, y'l cel, ahont esclata la tempesta, es, com sos ulls, de llágrimes font viva. No pot plorar aixís Griselda hermosa, que, senzilla com es, tot ho endevina; no pot plorar aixís, que sempre es seca la més crua tempesta de la vida; y no podent sa pena desfogarse, va á enterbolir sa testa jovenívola fentli perdre lo seny, hermosa estrella que s'acluca en la nit de la follía. [[Categoria:Canigó]] 21 30 2006-06-05T19:18:39Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Oliva == AL DIGNÍSIM SUCCESSOR DEL BISBE ABAT EN LA SEU DE VICH, LO EXCM. SR. DR. D. JOSEPH MORGADES Y GILI Posant les mans, en la sagrada feyna, deixan la espasa los guerrers per l'eyna del manobre, la llança pe'l magall, y en lo serrat ahont sota una llosa en sòn eterna'l bell Gentil reposa, bellugueja l'exèrcit del treball. En temps d'estiu ¿heu vistes les formigues, quant daura'l sol y esgrana les espigues, anar, venir y córrer pe'l rostoll? l'una'l gra abasta, l'altra se'l carrega, esta l'empeny, aquella l'arrossega y s'atresora'l gra y's llança'l boll, Així'ls treballadors: mentre un recana la terra en desnivell, l'altre l'aplana ò dona un fosso als fonaments per llit; pins aterra y abets lo llenyatayre que'l serrador quadreja, y fa'l pedrayre lo mateix ab lo marbre y lo granit. De mitjdía en l'horrible precipici penja son peu de pedra l'edifici que fa glatir l'abisme devorant, y, ab l'altre ferm en roca més segura, creix y s'aixeca en la espadada altura, noy que ha de fer creixença de gegant. Com a un toch de clarí tropa lleugera, lo claustre ses columnes afilera, coronantles de rústichs capitells, hont á la veu del escultor se para, entre fulles de palma y d'etzevara, tot un aixam de feres y d'aucells. Li fa costat soterriana y tosca l'esglesia de la Verge; es cega y fosca, mes eix astre del cel li fa claror. Quant ja hi flameja la pregaria ardenta, un altre temple al seu damunt s'assenta, en peanya d'argent imatge d'or. Granítiques columnes desinvoltes damunt sos fronts aixecan ses tres voltes vell símbol de la excelsa Trinitat; tan virginal al vèurela y tan bella, com gegant per vetllar una donzella un campanar se posa al seu costat. Es ample y ferm, d'alçada gegantina, les dues valls y'l comellar domina y encara puja amunt, pis sobre pis. Es un cloquer y un torreó de guerra, es un esforç titánich de la terra per acostarse un pas al paradís. Les celdes, verament celdes d'abelles, son en est rusch diví xiques y belles, lo goig y la dolçura'n son la mel; los vint monjos que pujan á habitarhi de l'oració la trauhen y'l sagrari, de les flors de la terra y les del cel. Sembrantne per les cordes del salteri coronan de jardí llur asceteri y, eixint de la basílica, l'encens s'aplega del espígol ab l'aroma y pujan, fent una mateixa broma, dels monts y'ls astres al altar immens. En mitj d'eix cáos de revolta roca, com un espectre, en la mateixa boca del abisme, s'aixeca'l monestir: es una flor pe'l terbolí sembrada que, si l'abeura'l cel ab sa rosada, per ell los segles la veurán florir. Contempla Guifre la seva obra feta com sa més bella inspiració un poeta, coronada de llum y resplandor, de poble en poble quant pe'ls ayres vola, estrella de claríssima aureola que's posará en lo front de son autor. S'hi posará; mes ¡ay! será una espina per qui ha plantada aqueixa flor divina. Desde sa celda mira del Cadí l'aygua enfondir lo córrech de mitjdía, y li apar que li diga nit y día: «Ton homicidi, ¡oh Guifre! jo'l vejí!» De les Esqueras la brugent cascada, entre'l vert cabellera destrenada que irisa'l sol naixent ab sa llum d'or, li fa recort d'una altra cabellera que rossolar del Canigó vejera, fent en la neu un rastre de rossor. Li apar que l'ona als machs rodoladiços diga son crim, los còdols als canyiços, la canya buyda als quatre vents del món, y que'l món tot increpe al homicida: «¿Per què llevares á Gentil la vida? ¿sa gentilesa y son amor hónt son?» Una horrible fantasma, en son desfici, á la gola l'empeny del precipici, y altres fantasmes, baix, ab crit etern, «Vina, -li diuhen,- vina prest, tu ets nostre, es lo trespol aixó que prens per sostre, sota eix abisme udola'l del infern.» Esferehit la celda deshabita y al nort s'allotja en altra més petita, niu del temple posat més á redós; y ab l'oració'l bon Deu y ab lo cilici, com ab ses mans, l'arranca del suplici, tornantli ses diades de repòs. Mes ¡ay! un jorn, reobrintli la ferida, de Sant Guillem sentí contar la vida. Quant feya sa capella en Vallespir, los pastors y pagesos li ajudavan y, per sou, que'ls vullás, li demanavan, ab sos camps y ramades benehir. Cansat de dur un gros carreu, un día, un dels manobres seus lo malehía: l'hermitá li digué: -Llança aqueix roch, no faría en mon temple paret bona, un mal floró maleja una corona: llánçal ben lluny ò tórnal á son lloch.- «Donchs jo so aqueixa pedra malehida en la casa de Deu que he construhida,» digué lo comte-monjo sospirant. «De viure ab sants lo pecador no es digne, no fan bona parella'l corb y'l cigne, lo carbó no s'avé ab lo diamant.» Pren una escoda y vora la capella, entre'l sepulcre de Gentil y ella, sa habitació derrera's posa á obrir. Es aspre lo penyal, dura la feyna, ell no es de ferro ni d'acer com l'eyna, mes al acer y al ferro fa desdir. Ell no desdeix, un día y altre día les llevades de roca desafía, una setmana, un mes y un altre mes; si s'enforteix la blava licorella la má del monjo s'enforteix com ella, pica més fort de dret o de través. Lo troba un jorn furgant la roca viva, venint de son bisbat lo bisbe Oliva, ab la croça á la má, la mitra al front: -¿En què empleas, -li diu,- ta forta destra? -En obrir, -li respon,- una finestra per aguaytar sovint al altre món.- Finestra ò clot, no triga á obrirla gayre, y, com de sa pedrera lo pedrayre afadigat, al vespre'n fa son llit, lo cansament al batre ses parpelles; y á la esmortida llum de les estrelles s'hi esten com un cadavre cada nit . En sos ensomnis veu alçar la lluna com llantió del temple á la nau bruna d'hont rius y vents son l'orgue tronador. Creu ser un mort que, en sa capella ardenta d'estrellades de ciris resplandenta, escolta'l Dies irae aterrador. Sa fossa es la montanya gegantina, es son túmol la volta cristallina que cada punt traspassa somiant, á les plantes del Ser que'l món adora cercant, entre les ánimes que anyora, la del tendre Gentil que estima tant. Quant devalla'l seu somni de l'altura, en l'altra fossa com aucell s'atura á mirar d'aquella ánima lo cos, y's refrigera son cruel martiri veyent l'ángel soliu del cementiri ab una ala covarlos á tots dos. Sovint á l'aspra y mortuoria celda arriba'l crit selvatge de Griselda, que, boja, va cridant: -Gentil, Gentil!- y, estesa al vent sa cabellera rossa, ab sa nevada má truca á sa fossa, hont altra flor no hi portará l'abril. Sens esperar, á voltes, la resposta, se rebat á més córrer per la costa y á crits lo comte-monjo desvetllant: -¿Sota quín arbre dorm aquell que anyoro? bon monjo, -diuli,- no estranyeu si ploro; ¡ay! fa tants díes que l'estich cercant!- Ressegueix entretant cenobi y temple Oliva, no hi há res que no contemple; funda en Ripoll un altre monestir, y estudía per ell eixos brancatges de pedra, eixes motllures y fullatges que mourían los besos del sefir. Allí ab lo pensament tot ho transporta, desde'l pom del panell als banchs de l'horta, y trasmuda, combina y afegeix, y una obra concebeix sa fantasía que, abans de veure la claror del día, naix, posa tronch y branques, y floreix. Ja tot ho veu: sa creació de marbre es com dins la llevor altívol arbre, maravellosa flor dins grana humil; tot ho veu fet, sinó lo frontispici que corona ha de ser del edifici, d'aquella imatge d'or cara gentil. Enamorat artista, lo somía de nit, ne fa dibuixos cada día, que al veure l'endemá rebat al foch, y, no podentne'l pensament distraure, embasta nous projectes que han de caure també en oblit, com dins la mar un roch. En l'hora de soláç un día crida los monjos sota'ls arbres de l'eixida: fa tres díes que, allí, de sol á sol, ab son bácul dibuixa, escriu y esborra, com les ones del mar damunt la sorra, quant suaument les brega'l ventijol. -Miraula aquí, -los diu, y la Portada contemplan per son geni dibuixada, l'historia de la santa religió, en pedra escrita per la má de Roma, una croça de bisbe n'es la ploma, n'es lo paper un flanch de Canigó. Set cants misteriosos té'l poema, set florons que durá en sa diadema Santa María de Ripoll al front; set cels de pura y divinal bellesa, la Biblia al cor de Catalunya impresa, present, passat y esdevenir del món. D'aquesta creació dedicatoria, es sa primera página la Gloria: en son trono estrellat l'Anyell diví ensenya obert lo llibre de la vida, dihent á la niçaga redimida: «¡Hòmens ingrats, mirau si us estimí!» Y'l llibre'ls quatre evangelistes miran, misteriosos animals que's giran tot estenent ses ales com aucells, vint y quatre ancians de cap blanquíssim vera seu van cantant: «Digne es l'Altíssim d'obrir lo llibre d'or dels set sagells.» Segueix de tota gent, tribu y llenguatge la immensa processó fentli homenatge, patriarques, apòstols, confessors; la verge mostra de puresa'l lliri, lo martri la palmiça del martiri y sota'l braç son llibre los doctors. En son carro de foch se veu Elías, y en histories aprés y profecíes, Moysès, Jonás, David y Salomó; atravessa'l mar Roig l'israelita, lluyta ab ell lo cruel amalecita y l'arca volta'l mur de Jericó. De Jesucrist celebran la victoria la cítara y salteri de la Gloria, la flauta dolça, 'l tendre violí; y'l rey profeta, entre vassalls y nobles, sembla dirli: «Alabaulo tots los pobles, cel, mars y terres, alabaulo ab mi.» Oliva los esbrina, fil per randa, de la fe aqueixa mística garlanda, los mostra aquí Sant Pere, allí Sant Pau, com de l'Esglesia sòlides pilastres, sostenint aqueix cel ab tots sos astres; la espasa empunya l'un, l'altre la clau. En la faixa del arch que'ls dos sostenen en dotze retaulons ses vides tenen unintse dalt, als peus del sant Anyell; quant vius encara anavan per la terra als vicis y al error fent crua guerra, ja s'unían ses ánimes en Ell. Jau á sos peus, rebuig del negre abisme, ferotge drach, lo drach del gentilisme; á ofegar de ses ires los rebulls dues áligues baixan á la terra, y mentres una ab sos unglots l'aferra, a colps de bech l'altra li lleva'ls ulls. Ací'ls ensenya dos lleons que's baten, y fers l'un sobre l'altre se rebaten: un centauro, fugint, los tira un dart, mes l'home, á qui de monstre la figura donaren les passions, de tan impura cadena sempre se deslliga tart. Domant ja son cavall lo genet destre, més enllá's veu de ses passions ja mestre; vestit de cavaller ab los arreus, á les feres indòmites s'atança, y al apuntarlos la punyenta llança amansides se postran á sos peus. Davall de tot á Llucifer veu caure del cel, á Adam del paradís, y ajaure lo condemnat en llit de foch etern, nou Lacoon á qui genolls y braços entortelliga ab sos feréstechs llaços l'apocalíptich monstre del infern. La paraula de foch del arquitecte fa alçar de terra'l colossal projecte, monstres y sants, cantors y combatents; los ulls de pedra y llabis se desclouhen, aquells arquets de violí se mouhen y s'adolla la música á torrents. Té son arch de triomf lo cristianisme; al rompre'l jou feixuch del mahometisme, Catalunya l'aixeca á Jesucrist. Qui passará per sota aqueixa arcada bé podrá dir que, en síntesis sagrada, lo món, lo temps y eternitat ha vist . Comte Pelós, primer de Barcelona, quín panteó tindrás, quína coronal millor capçal no'l té cap rey del món. Mes ¡ay! al erigirlo als que ja foren ignora'l sabi bisbe que ara'n moren que ilustres tanys del mateix arbre son! Lo comte Tallaferro, no fa gayre enfilava la vía de Bellcayre; volía desposar son fill Guillem ab una provençala damisela, per sos germans anomenada Adela, pe'ls trobadors novells Flor de poncèm. Mentres llegía sa epopeya Oliva, vestit de dol un missatger arriba, son missatge es de penes y dolors: -¡Es mort! es mort lo comte Tallaferro! la Provença s'endola en son enterro y'l cel mateix sembla desferse en plors. Volgué passar lo Rose una vesprada, de sopte revingué la rierada, falleix la terra á son fogós cavall que sota l'esperó s'adreça y gira, enllá al genet d'una sacsada tira y ab ell á cabuçons va riu avall. Cercant lo poltro, que ab la mort batalla, braceja agonitzant, lluyta y badalla, son arnès esfonzantlo cada punt. Una hora aprés, en la fatal ribera, d'un sálzer de verdosa cabellera dormía á l'ombra'l meu senyor difunt!- Pregant per la seva ánima al Altíssim partí á Ripoll Oliva afligidíssim; quant retorna al cenobi de Conflent, troba malalt de grave malaltía l'únich germá que en aquest món tenía, plorosa estrella d'aquell cel rihent. -Deu l'envía, -diu Guifre;- ab Tallaferro vaig á sortir del terrenal desterro. ¡Si com ell ne sortís ab lo cor net! aquesta nit, de mon sepulcre á vora, ha dat tres colps la maga avisadora de nostre patriarca Sant Benet . Celda, claustres, adeu, cel de la terra, port de la pau en esta mar de guerra; adeu, germans que aymava ab tot lo cor, com jo us hi tinch, teniume en la memoria, jo me'n vaig a esperarvos á la Gloria, vora la font del eternal amor. Ara que á mi la avara mort m'espera una mercé us demano, es la derrera: plantau la Creu del Canigó al bell cim, que á Deu alçats los amorosos braços, hi endrece les mirades y los passos y esborre en la montanya lo meu crim. -Tots hi anirèm los monjos d'eixa terra, -Oliva li respon, -y al front la serra durá com temple'l signe de la Creu; y ab los salms desniantne les canturies, los Angels hi vindrán á voladuries eix colomar de fades á fer seu.- [[Categoria:Canigó]] 22 31 2006-06-05T19:19:21Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == La creu de Canigó == CHOR DE MONJOS, sota la montanya CHOR DE MONJOS Abans que'l comte mòria, pujèm, pujèm al cim de Canigó, ab lo signe sagrat de la victoria á coronar lo front del Rosselló. La nuvolada obscura, mortalla immensa d'un gegant difunt, abriga ja la altura, apagant d'una á una les estrelles; mes nos guía la Creu més alta que elles; en nom de Deu, amunt. CHOR DE FADES dalt CHOR DE FADES Per los núvols lo tro y per les montanyes va rodolant com carro que s'estimba, aprop d'ací ressonan veus estranyes, mentres la nostra minva. ¿A profanar nostre palau quí puja? ¿Caldrá per ells que fuja, bresques y ruschs deixantlos, nostre aixam? Cau damunt seu, tempesta que rodolas, ¡oh núvol que braholas! desenvayna lo glavi de ton llamp. CHOR DE MONJOS Com un volcá que esclata, la tempesta del Canigó la cima ha somoguda, s'adreça sollevada la congesta, del torb per l'ala bategant rompuda, que brunz com una roda de corcers esverats per la batuda. Esbrosta'l bosch com vinya en temps de poda, grossos penyals de llur sient desbanca, remou, capgira, arranca, ab terratrèmol, fetes niu de furies, preguntan les boscuries si, ab sos cimals de neu y arrels de marbre, com un esqueix del arbre, del Pirineu lo Canigó s'esbranca. Peró la Creu nos guía, de nostra companyía ni de nostres cabells no'n caurá un; ni mòures pot la fulla sense que Deu ho vulla. En nom de Deu, amunt. CHOR DE GOJES Avall los hermitans y cenobites, com est palau no'n daura un altre'l sol; si volen ferne monestirs y hermites per darshi ab ángels cites, per son platxeri Flordeneu se'l vol. Mes ¡ay! com fortalesa que escala per set bandes l'enemich, nostra montanya es presa al sò d'himnes monástichs y canturies de cent campaneríes al repich. Anèm, anèm! nostre palau s'aterra, trencades ses columnes de cristall, y ¡ay! com la neu que coroná eixa serra, nostra gloria que's fon va riu avall! CHOR DE MONJOS Per entre la boyrada que s'esqueixa á Catalunya's va veyent més gran, pujant de feixa en feixa per les espatlles d'eix turó gegant. L'aurora lo corona de raigs d'argent ab nívea madeixa que d'or se va tornant. Lo bes últim li dona l'estrella matutina, perdentse entre l'aurífera boyrina, com entre cabells rossos un brillant. ¡Oh! salve, Catalunya, la fosca nit s'allunya, la nuvolada's fon, y com áurea corona gegantina, lo sol se posa en ton puríssim front. LA GOJA DE MIRMANDA LA GOJA Adeu, cèltica vila de Mirmanda, per no tornar me'n vaig, may més veurás les gojes en garlanda d'una banda de riu á l'altra banda dançar pe'l mes de maig. Tes cases d'una á una hi veurás caure com ell veurá disminuhir son raig. Cansades de vetllar entre ruines veurás desdir y ajaure tes colossals alzines que ha perdonat lo llamp, y tos palaus, tes torres y piscines jaurán com flors y espines que deixa'l temps dallades en son camp. Pedrera d'eixos pobles serás mil anys; de tes muralles dobles se'n bastirán castells y monestirs, de taula servirán tes ares nobles, de fites tos menhirs. LOS MONJOS DEL MONESTIR DEL CAMP MONJOS La Provença de moros escombrada, al peu del Canigó los rebatía Carles lo Many un día, guiant la seva armada, com al poble de Deu l'arca sagrada, una imatge de bronzo de María. La set que's beu la sanch dintre ses venes l'estoch fa caure de ses mans morenes. Mes Carles se'n adona, cau de genolls als pens de sa Patrona y clava sa Joyosa en un conreu, d'hont brolla l'aygua pura que nou delit los dona per traure de l'altura l'enemich de sa patria y de son Deu. D'aquest prodigi en eternal memoria fundá en lo Camp lo nostre monestir; y la Mare de Deu de la Victoria, estrella de sa gloria, esser volgué l'Estrella de Tuhir. LA GOJA DE GALAMUS LA GOJA Esfloredices valls de Fenolledes, adeu, adeu, desert de Galamús; també de tes arbredes, que arrosan aygues fredes, me trauhen los deixebles de Jesús! Adeu, los de Nohedes, Estany Negre, Estany Blau y l'Estelat, espills d'eixes pinedes y d'eix cel de safir immaculat! ¡Qué tristos ara us miro, tan frescos y rihents que us he deixat! L'HERMITÁ DE GALAMUS L'HERMITÁ Desde ací dalt t'oviro, placèvol hermitatge, y ja per tu sospiro com l'aucellet que anyora son niu entre'l brancatge. Ahir de Sant Antoni trobí en la Cova una divina imatge que, en signe de victoria, de porcell en figura, té'l dimoni als peus. ¿Baixáli un Angel de la Gloria perque del herm l'aspresa m'endolcís? Dolça Tebayda mía, cancell del paradís, en tu, d'eix serafí ab la companyia, dolça Tebayda mía, ja moriré felíç! LA FADA DE RIBAS Adeu, Coves de Ribas, ja no us veuré may més, fontana remeyera d'aygues vives, cistell de flors de Nuria ab faixes de verdor al cel sospès. Ja'l ressó no ohirán de ma canturia pujant los traginers per lo camí, y'l pastoret que vetlla en la boscuria en la ribera estesos mos tovallons no ovirará al matí. May més d'amor encesos vindrán los cavallers á aquella Cova que sols l'amor obrí; si algú mon niu retroba, lo trobará sens mi! En eixes valls á rellevar ma fama, vestit de foch y flama, ja ve'l Comte l'Arnau; boscos, soleys, masíes que'l cor ama, per sempre adeu siau! OLIVA Si ve'l Comte l'Arnau, altres ne venen: la creu en sa má tenen y l'amor de Jesús dintre del cor, y ab aqueix foch diví la terra encenen, fentne l'astre flammíger del amor. L'esbart del cel de Monagals eixía quant ja la marejada de moros decreixía y ahont nasqué Ripoll, á la besada del Ter y del Freser, en illa gerda eix monestir bastía, de Catalunya baluart primer. Fets ángels de la patria, allí guardaren sa historia y son tresor, son esperit naixent allí breçaren, adormintlo ab cançons de l'antigor. LA DE FONTARGENT FONTARGENT No us tornaré pas veure, boscuries andorranes, rius de Fontalba, estanys de Fontargent; ni us dich ¡ay! á reveure, mes serres catalanes, que veig fugir, fugir cap á occident! L'HERMITÁ DE MERITXELL L'HERMITÁ Desníessen la fada á la bona hora, millor Reyna y senyora en Meritxell trobaren estes valls. Fa música á ses plantes lo Valira, que d'Ordino á Soldeu, armoniosa, té la figura d'una immensa lira de braços de cristalls. Damunt son front lluheixen los dotze estanys Pessons , corona hermosa que de brillants y gemmes li ofereixen aqueixes cimes hont lo cel reposa: corona d'Ariana esplendorosa que, del zenit despresa, quedá entre terra y cel aquí sospesa. LES FADES DE ROSAS Y BANYOLAS LES FADES Adeu, viles y platges y boscuries, d'aqueixes endreçuries. Passá en ales dels somnis ilusoria l'albor de nostra gloria, com passan los metéors que'l cel faixan ab moridora estela d'argent pur, aixís, vora la mar, pujan y baixan les serres de Bagur . LOS MONJOS DE BANYOLAS MONJOS Quant Carlomagne deslliurá á Girona, se vejeren exèrcits per los ayres uns ab altres lluytar, com llenyatayres ab llurs destrals dintre l'afrau pregona; plovía sanch per darli nou baptisme; llampeguejá y en hòrrida tempesta senyá una creu de foch sa ebúrnea testa. Los moros la revenja encomanaren á un drach del negre abisme, que devorava nines é infantons y, arreu, los cavallers que ab ell lluytaren, ab sos cavalls, ses armes y penons. Era feréstech, monstruós, deforme; ab son verí l'Estany enterbolía, y de sa cua ab lo remás enorme a la vila ses ones rebatía. Lo monjo Sant Emeri, dels orfanets y viudes á les veus, deixá son asceteri y'l monstre esgarrifós caygué á sos peus. LOS DE SANT PERE DE RUDA MONJOS Quant de Cósroes l'espasa flamejanta cremava de David la ciutat santa, en son etern, inderrocable soli tremolá la ciutat del Capitoli. Lo papa Bonifaci, en barca ayrosa, lo cap del Príncep dels apóstols posa, penyora que á tu't fía, ¡oh Catalunya, oh dolça patria mía! La empeny ab má amorosa la mar, vers hont comença'l Pirineu, al peu del Cap, de Venus trono un día, que suplantá la Creu. Los mariners á ses divines plantes de les reliquies santes estojan lo tresor. Al riure l'iris de la pau hi tornan y'l tabernacle adornan garlandes de verdor. Ab llur mantell les eures lo cobreixen y aritjols y ridortes li guarneixen un maig de cel que'ls ángels fan florir. Vehent que Sant Pere escull lo Verderari per son reliquiari, li fan una capella, d'hont brotá, com la flor de la poncella, de Sant Pere de Roda 'l monestir. LA GOJA DE LANÓS GOJA Adeu, terra cerdana, mon paradís un día, qué n'ets ¡ay! d'anyorívola per mi, d'ençá que en ta Solana, verger de l'amor mía, tots los meus somnis esflorar vejí! LOS PABORDES DE NURIA Y FONT-ROMEU PABORDES Se sent algú que plora vers Font-romeu y Nuria, de les alojes es l'esbart que açtora nostra suau canturia. Cantèm, cantèm, llur fosca nit declina als raigs de vostra aurora, ¡oh Estrella matutina de Nuria y Font-romeu! siau vos la Regina de nostre Pirineu. CHOR DE GOJES Anèmsen, Flordeneu; de fulla en fulla vostra corona d'or se va desfent, lo vol de nostres ilusions s'esbulla com un esbart de papallons al vent. Deixèm aqueixa cima sobirana, y en alguna illa de la mar llunyana, d'ahont deguerem segles há, sortir, tot recordant la terra catalana anèmsen á morir! FLORDENEU Fan anys, avuy mateix, en aquesta hora, jo seya ací ab Gentil; los besos de l'aurora volavan per son front, com les abelles pe'l front de les poncelles que en sa brosta desclou l'alè d'abril. Y avuy, á aquesta cima que guarda la petjada de son peu, ab quant mon cor estima tinch de donar l'adeu! Montanyes regalades son les de Canigó; per mi bé ho son estades, mes ara no ho son, no! LES FADES partint FADES Quant lo novembre esfulladíç s'acosta, s'aplegan en la costa les orenetes per passar la mar; aixís de tu, ma dolça Catalunya, lo nostre vol s'allunya, girantse sols per vèuret y plorar! Un jorn tornarán elles ab los amors, los lliris y roselles, los cántichs dels fadrins y les donzelles; ¡sols á nosaltres no'ns veurás tornar! CHOR DE MONJOS Ja som al cap d'amunt de la montanya, balcó del Pirineu; se veuhen desde ací França y Espanya, junyímles ab la Creu. Plantantla y adorantla. Arbre florit del Gólgota en la roca, ¡oh Creu! obriu lo cel ab vostre front, tancau, tancau l'infern ab vostra soca, y ab vostres braços relligau lo món. OLIVA Del iris bell la virolada cinta sobre la Creu del Canigó se mostra, corona celestial que un ángel pinta. UN INFANT Com perles que en l'arena deixan les ones blaves de la mar, entre'ls núvols del cel que s'asserena se veuhen sants y vèrgens blanquejar. CHOR DE SANTS en los núvols CHOR DE SANTS Crux fidelis inter oMnes arbor una nobilis GARÍ, ABAT Del amor de Jesús ¡oh dolça escola! la que en lo claustre de Cuxá plantí, suau perfum ne vola millor que d'un jardí: dels candidats mirau la blanca estola, mirau sos cors brollant amor diví! CHOR DE SANTS Silva talem nulla profert fronde, flore, germine. SANT ROMUALDO Y SANT MARÍ SANTS Com niu de rossinyols entre englantines, jo veig nostre hermitatge davant lo monestir de Sant Miquel; aparicions divines baixavan á eix boscatge, pujántsen nostres ánimes al cel. SANT URSÉOLO Un día, de Venecia Dux fortíssim, á ma esposa la mar doní anells d'or, per vos, Jesús dolcíssim, per vos guardava l'ánima y lo cor. Com en ales d'un ángel del Altíssim, Garí, en ta companyía, á viure en la abadía vinguí de Sant Miquel, y fills, muller y regne, quant tenía, tot ho deixí per eix recó de cel. Sovint fins á l'aurora un èxtasis diví'm lligava fora; quant l'albadella me cridava al chor un dematí, la porta era tancada; jo demanava entrada, ningú'm sentí, ningú, sinó'l Senyor. Ell m'enviá dos ángels amorosos ab una escalad'or. Ditxosos, ¡oh! ditxosos los que pujan, ¡oh Creu! per ta florida brancada, arbre de vida, que'l fruyt del cel nos du; per pujar de la Gloria al goig sens mida l'escala d'or ets tu! CHOR DE SANTS Flecte ramos, arbor alta. SANT VICENS Abaixaulos, ¡oh Creu! cap á Colliure. SANT GUILLEM DE COMBRET SANT GUILLEM Los pobles abrigau del Vallespir, florit niu de repòs hont volguí viure. SANT NARCÍS Guardau lo mur de l'immortal Girona. SANTA EULARIA Posauvos en l'escut de Barcelona. SANTS LLUCIÁ Y MARCIÁ SANTS Y sobre'l cor de nostra mare Ausona, fentla en ciencia y pietat florir. SANT DÁMAS Y en l'Ampurdá, lo Rosselló y Cerdanya, Catalunya y Espanya, feuhi la fe de Jesucrist reviure, feu á ses plantes lo Coran morir. OLIVA ¿Sentiu? de la campana de nostre monestir se sent lo plor, mon cor ab ella una oració us demana per mon germá que's mor. CHOR DE MONJOS S'agenollan. Proficiscere anima christiana. Del cos rompent los llaços, surt d'aquest món crisálida immortal. Rebeula com esposa en vostres braços, lliuraula ¡oh Deu! del terbolí infernal, com á Lot del incendi de Sodoma, á Daniel de les urpes del lleó, á Sant Pere y Sant Pau de les cadenes de la cruenta Roma, á Job d'un mar de penes y á Moysés dels corcers de Faraó. UN INFANT Dins una alba de llum serena y pura jo'l veig enarborarse, rejovenit y lliure: dos justos de l'altura tot baixant á recèbrel veig somriure; de l'un la noble y bélica figura se sembla al que ara puja del desterro, y ab ells veig abragarse; l'altre es hermós com pomeró en abril, CHOR DE MONJOS Aquell deu ser lo comte Tallaferro, aquest l'hermós Gentil! OLIVA Gloria al Senyor; lo núvol de tristesa que amortallá tant temps l'ánima mía com los núvols del cel se va desfent; la nit recula empesa per la claror del día que riu en la finestra d'Orient. La nostra terra aymada, que de Mahoma sota'l jou vivía, com un guerrer armada empeny los sarrahins vers l'Occident. Lo comte Berenguer de Barcelona aixampla sa corona, Catalunya's desvetlla escamarlada, cama ençá, cama enllá del Pirineu, com damunt son corcer una amaçona que s'adormí una estona, venint de abrahonar un semideu. A l'áliga real es pariona que ab cada ala domina un vessant de la serra gegantina. Derrocat lo titánich Almansor, del islamisme vespertina estrella ¿quí sab si algun nostre héroe fórmidable ha d'aixecar sa espasa immensurable de gran conqueridor? ¿Quí sab, quí sab si ab ella, sa corona y sa llar veyent petites, á un gran realme ha de donar les fites? CHOR D'HOMENS DE PARATGE HOMENS Partim ab tro de guerra, com temporal que baixa de la serra; la llagostada mora llancèm per sempre d'eixos camps afora, aprés los llaurarèm: de les visarmes, relles, de les espases ne farèm corbelles; lo blat avuy son sarrahins, seguèm! CHOR FINAL Gloria al Senyor: tenim ja patria amada, qué altívola es, qué fórta al despertar! al Pirineu miraula recolzada, son front al cel, sos peus dintre la mar. Branda ab son puny la llança poderosa; lo que ella guanye ho guardará la Creu: sobre son pit té sa fillada hermosa que'ns fa alletar ab fe y ab amor seu. Brecèmla encara en est breçol de serres, enrobustim sos braços y son cor, sos braços fem de ferro per les guerres, mes per la pau umplim son pit d'amor. Patria! 't doná ses ales la victoria; com un sol d'or ton astre's va llevant; llança á ponent lo carro de ta gloria; puix Deu t'empeny, ¡oh Catalunya! avant. Avant: per monts, per terra y mars no't pares, ja t'es petit per trono'l Pirineu, per esser gran avuy te despertares á l'ombra de la Creu. Per guiar més bé al lector, en lo bosch de montanyes hont se descabdella esta llegenda, y per estalviar un sens fi de notes geográfiques, la havèm enriquida ab l'adjunt mapa del Pirineu catalá, fet expressament pe'l distingit D. Joseph Ricart, qui, no obstant d'haverne sortit tan ayrós, s'ha plangut de la falla de temps per posarlo al punt que volía. Al menys aixó tindrán que agrahirnos los vistayres é intrèpits escursionistes de nostra terra, cada día més enamorats de ses altures, vehines del cel. [[Categoria:Canigó]] 23 32 2006-06-06T21:44:26Z LadyInGrey 8 traslado historial anterior desde wikisource multilingüe Traslado historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=Canig%C3%B3&action=history Wikisource multilingüe] (--[[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 21:44, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:04, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 01:39, 3 January 2006 TheoClarke (Add {{ca-source}}) * (cur) (last) 12:33, 30 September 2005 158.109.192.126 * (cur) (last) 18:17, 19 September 2005 80.102.197.213 (Category:Català) * (cur) (last) 18:55, 23 May 2005 80.102.237.154 (autor) * (cur) (last) 20:01, 8 April 2005 Llull 24 33 2006-06-06T21:47:21Z LadyInGrey 8 Traslado historial anterior desde Wikisource multilingüe Traslado historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=L%27aplech&action=history Wikisource multilingüe] (--[[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 21:47, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:08, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 21:12, 15 April 2005 Llull m * (cur) (last) 21:01, 15 April 2005 Llull 25 34 2006-06-06T21:53:17Z LadyInGrey 8 * Administradora de [http://wikisource.org/wiki/Main_Page Wikisource multilingüe] * Administradora de [http://es.wikisource.org/wiki/Portada Wikisource en español] Dejar mensajes en español o inglés [http://es.wikisource.org/wiki/Usuario_discusión:LadyInGrey aquí] para una respuesta más rápida. Gracias. 26 35 2006-06-06T21:58:52Z LadyInGrey 8 Traslado historial anterior desde Wikisource multilingüe Traslado historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=Flordeneu&action=history Wikisource multilingüe] ([[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 21:58, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:08, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 21:13, 15 April 2005 Llull m * (cur) (last) 20:59, 15 April 2005 Llull 27 36 2006-06-06T21:59:45Z LadyInGrey 8 * Administradora de [http://wikisource.org/wiki/Main_Page Wikisource multilingüe] * Administradora de [http://es.wikisource.org/wiki/Portada Wikisource en español] Dejar mensajes en español o inglés [http://es.wikisource.org/wiki/Usuario_discusión:LadyInGrey aquí] para una respuesta más rápida. Gracias. 28 37 2006-06-06T22:02:55Z LadyInGrey 8 Traslado historial anterior desde Wikisource multilingüe Traslado historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=L%27encis&action=history Wikisource multilingüe] ([[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 22:02, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:08, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:50, 21 May 2005 80.102.211.194 (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:58, 15 April 2005 Llull 29 38 2006-06-06T23:43:25Z LadyInGrey 8 Traslado historial anterior desde Wikisource multilingüe Traslado historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=Lo_pirineu&action=history Wikisource multilingüe] ([[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 23:43, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:07, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:51, 21 May 2005 80.102.211.194 (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:56, 15 April 2005 Llull 30 39 2006-06-06T23:47:03Z LadyInGrey 8 Copio historial anterior desde Wikisource multilingüe Copio historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=Tallaferro&action=history Wikisource multilingüe] ([[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 23:47, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:06, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:50, 21 May 2005 80.102.211.194 (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:52, 15 April 2005 Llull 31 40 2006-06-06T23:49:02Z LadyInGrey 8 Copio historial anterior desde Wikisource multilingüe Copio historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=Nuviatje&action=history Wikisource multilingüe] ([[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 23:49, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:07, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:50, 21 May 2005 80.102.211.194 (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:50, 15 April 2005 Llull 32 41 2006-06-06T23:51:24Z LadyInGrey 8 Copio historial anterior desde Wikisource multilingüe Copio historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=Desencantament&action=history Wikisource multilingüe] ([[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 23:51, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:08, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 01:56, 3 January 2006 TheoClarke (Add {ca-source}}) * (cur) (last) 08:50, 21 May 2005 80.102.211.194 (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:46, 15 April 2005 Llull 33 42 2006-06-06T23:53:21Z LadyInGrey 8 Copio historial anterior desde Wikisource multilingüe Copio historial anterior desde [http://wikisource.org/w/index.php?title=La_fossa_del_gegant&action=history Wikisource multilingüe] ([[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 23:53, 6 jun 2006 (UTC)) * (cur) (last) 08:07, 6 June 2006 Martorell (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:50, 21 May 2005 80.102.211.194 (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:43, 15 April 2005 Llull 34 146 2006-06-12T20:45:45Z Rf 12 Què us sembla? Aquest projecte està desenvolupat correctament??? Dona més l'impressió que és un altre Wikicommons on poder penjar imatges, sons i videos que no pas un Wikisource on s'hi puguin penjar textos. Algú em podrà donar una resposta?? --[[Usuari:Jove|Jove]] 11:48, 7 jun 2006 (UTC) :El projecte acaba de començar aquesta mateixa setmana. Ara mateix no dóna la impressió de ser res més que un projecte que comença. [[Usuari:Llull|Llull]] 18:56, 7 jun 2006 (UTC) == Què us sembla? == He començat a fer algunes coses perquè el projecte tingui una mica de cara i ulls. He creat unes poques categories molt bàsiques ([[:Categoria:Principal]]) i una categoria per a cada lletra de l'alfabet per a categoritzar els autors pel cognom. A les pàgines dels autors hi he posat la plantilla [[:Plantilla:Autor]] perquè tot estigui una mica unificat i s'enllaci als altres projectes wiki. A veure si us animeu a col·laborar aquí, també, que té molt bona pinta!! [[Usuari:Rf|Rf]] 20:45, 12 jun 2006 (UTC) 35 44 2006-06-07T15:31:09Z LadyInGrey 8 Sobre el traslado de las páginas desde wikisource multilingüe Hola SMP. Va en español que el catalán para una argentina es algo así como chino básico. En respuesta a tu pregunta sobre el traslado de artículos. Hay un bot disponible en wikisource multilingüe que puede listar todas las páginas en catalán. (Luego alguien de uds. tendrían que revisar los títulos para ver si son correctos). Yo puedo contactar al operador del bot para que haga la lista. El tema del traspaso es otra historia. Para eso tienen que contactarse con algún developer para que en base a esa lista, traslade los artículos (traslada artículos, historiales, plantillas, categorías, creo que no las imágenes). El developer que estuvo colaborando en los traspasos de las otras wikis es Brion y se lo puede ubicar en el canal IRC. Tengo que averiguar si hay otra manera de hacerlo, con la función Import, (antes no funcionaba pero anoche encontré algo y debo preguntar si ahora funciona y si se ha probado en alguna wiki). En caso que no se pueda de alguna de las maneras indicadas anteriormente hay que hacerlo a mano. El tema es que se pierden todos los historiales anteriores. He estado activa en Wikisource desde mucho antes de la división en subdominios e intentaré darles una mano en lo que pueda. Atentamente, --[[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 15:31, 7 jun 2006 (UTC) [http://es.wikisource.org/wiki/Usuario_discusión:LadyInGrey mensajes aquí] 36 178 2006-06-14T10:45:41Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Comunicat de Berlín}} Comunicat de la Conferència de ministres responsables del procés de convergència cap a l’Espai Europeu d'Ensenyament Superior celebrada a Berlín (Alemanya) el 19 de setembre de 2003. == Preàmbul == El 19 de juny de 1999, un any després de la [[Declaració de la Sorbona]], els ministres esponsables de l’Educació Superior de 29 països europeus van signar la [[Declaració de Bolonya]] on van acordar importants objectius conjunts per a la creació d’un Espai Europeu d’Ensenyament Superior coherent i cohesionador abans de la data límit de 2010. A la primera conferència de seguiment que va tenir lloc a Praga el 19 de maig de 2001, van incrementar el nombre d’objectius i van eafirmar el seu compromís pel que fa a la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior cap al 2010. El 19 de setembre de 2003, els ministres responsables de l’Educació Superior de 33 països europeus es van reunir a Berlín per revisar els progressos que s’havien assolit i per establir prioritats i nous objectius per als propers anys, amb la intenció d’accelerar el procés de creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Van acordar les consideracions, principis i prioritats següents: Els ministres reafirmen la importància de la dimensió social del procés de Bolonya. La necessitat d’incrementar la competitivitat s’ha d'equilibrar amb l’objectiu de millorar les característiques socials de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, amb vista a reforçar la cohesió social i reduir les desigualtats socials i de sexes, tant en l’àmbit nacional com en l’europeu. En aquest context, els ministres reafirmen la seva posició que l’educació superior és un bé públic i una responsabilitat pública. També emfatitzen la necessitat de fer prevaler els valors acadèmics en la cooperació i els intercanvis acadèmics internacionals. Els ministres han tingut en l’adequada consideració les conclusions del Consell Europeu de Lisboa (2000) i del de Barcelona (2002), l’objectiu de les quals era que Europa esdevingués «l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de posar en funcionament un creixement econòmic sostenible amb més i millors llocs de treball i una major cohesió social» i reclamen més accions i una cooperació més estreta en el context del procés de Bolonya. Els ministres prenen nota de l’Informe de Progrés encarregat al Grup de Seguiment sobre el desenvolupament del procés de Bolonya entre les reunions de Praga i Berlín. També prenen nota de l’informe Trends III de la European University Association (EUA), així com també dels resultats dels seminaris que van ser organitzats com a part del programa de treball de Praga i Berlín per alguns països membres i institucions d’ensenyament superior, organitzacions i estudiants. Els ministres també tenen en compte els informes nacionals, que demostren el considerable progrés que ha suposat l’aplicació dels principis del procés de Bolonya. Per últim, també prenen nota dels missatges de la Comissió Europea i el Consell Europeu i reconeixen el seu suport en la implementació del procés. Els ministres coincideixen en que s’hauran de fer molts esforços per tal de garantir sobretot uns lligams més estrets entre l’ensenyament superior i els sistemes de recerca entre els països. L’emergent Espai Europeu d’Ensenyament Superior es beneficiarà de les sinergies amb l’Espai Europeu de Recerca, consolidant d’aquesta manera els fonaments de l’Europa del coneixement. L’objectiu és preservar la riquesa cultural i la diversitat lingüística d’Europa, basada en el patrimoni de les diverses tradicions, i promoure el seu potencial d’innovació i de desenvolupament social i econòmic mitjançant una major cooperació entre les institucions europees d’ensenyament superior. Els ministres reconeixen el paper fonamental de les institucions d’ensenyament superior i les organitzacions d’estudiants en el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Prenen nota del missatge que la European University Association (EUA) va fer públic en ocasió de la Convenció Europea d’Institucions d’Ensenyament Superior celebrada a Graz, les contribucions de l’Associació Europea d’Institucions d’Ensenyament Superior (EURASHE) i les comunicacions de les National Unions of Students in Europe (ESIB). Els ministres agraeixen l’interès demostrat per altres regions del món pel que fa a l'Espai Europeu d’Ensenyament Superior, i agraeixen en especial la presència dels representants de països europeus que encara no formen part del procés de Bolonya, així com del Comitè de Seguiment de l’Espai Comú d’Ensenyament Superior de la Unió Europea, Llatinoamèrica i el Carib (EULAC) com a convidats en aquesta conferència. == Progrés == Els ministres agraeixen les diferents iniciatives que s’han posat en funcionament des de la Cimera d’Ensenyament Superior de Praga amb la intenció d’aconseguir una major comparabilitat i compatibilitat, una major transparència en els sistemes d’ensenyament superior, i de millorar la qualitat de l’ensenyament superior europeu tant en l’àmbit institucional com en el nacional. Així mateix, valoren la cooperació i el compromís de totes les parts —institucions d’ensenyament superior, estudiants i altres— en aquest sentit. Els ministres destaquen la importància de tots els elements del procés de Bolonya per establir l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i subratllen la necessitat d’intensificar els esforços en l’àmbit institucional, nacional i europeu. No obstant això, i per tal de donar un nou impuls al procés, es comprometen a complir les prioritats intermèdies en els propers dos anys. Refermaran els seus esforços per promoure sistemes efectius que garanteixin la qualitat, per accelerar l’ús efectiu del sistema basat en dos cicles i per millorar el sistema de reconeixement de títols i períodes d’estudi. === Garantia de la qualitat === És evident que la qualitat de l’ensenyament superior és la idea central entorn de la qual gira la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els ministres es comprometen a seguir desenvolupant la garantia de la qualitat en l’àmbit institucional, nacional i europeu. Subratllen la importància d’establir uns criteris i unes metodologies comuns pel que fa als procediments per garantir la qualitat. També recalquen que, d’acord amb el principi d’autonomia institucional, la responsabilitat primera de la qualitat en l’ensenyament superior rau en cada institució i que això proporciona la base per a la responsabilitat real del sistema acadèmic dins el context de la qualitat nacional. Per això, acorden que abans de 2005 els sistemes per garantir la qualitat nacional hauran de comprendre: • Una definició de les responsabilitats dels òrgans i institucions implicats. • L’avaluació de programes o institucions, que englobarà l’avaluació interna i la revisió externa. • La participació dels estudiants i la publicació dels resultats. • Un sistema d’acreditació, certificació o altres procediments comparables. • La participació, cooperació i interconnexió internacional. En l’àmbit europeu, els ministres apel·len als membres de l’ENQA, perquè, en cooperació amb l’EUA, l’EURASHE i l’ESIB, desenvolupin un seguit d’estàndards, procediments i guies pel que fa a la garantia de qualitat, explorin les maneres més adequades per avaluar externament l'assegurament de la qualitat i/o de les agències d'acreditacions o òrgans responsables, i perquè, mitjançant el Grup de Seguiment, informin els ministres de tots els assoliments el 2005. Per descomptat, es tindrà en compte l’experiència d’altres associacions i xarxes per a la garantia de la qualitat. === Estructura de les titulacions: Adopció d’un sistema fonamentalment basat en dos cicles principals === Els ministres es complauen a observar que, d’acord amb el seu compromís pel que fa a la introducció del sistema de dos cicles acordat a Bolonya, s’ha encetat una reestructuració global del panorama europeu d’ensenyament superior. Tots els ministres es comprometen a haver començar la implementació del sistema de dos cicles abans de 2005. Els ministres recalquen la importància de consolidar els avenços que s’han assolit, i de millorar la interpretació i l’acceptació de les noves qualificacions mitjançant el reforçament del diàleg dins les institucions i entre institucions i empreses. Els ministres encoratgen els estats membres a elaborar un marc de qualificacions comparables i compatibles per als seus sistemes d’educació superior, que tingui com a objectiu la descripció de les qualificacions en termes de càrrega de treball, nivell, resultats d’aprenentatge, competències i perfil. També es comprometen a elaborar un marc de qualificacions que comprengui tot l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Dins aquests marcs els títols hauran de tenir una definició d'assoliments diferents. Les titulacions de primer i segon cicle tindran orientacions diverses i perfils varis per tal de cobrir l’ampli ventall de necessitats individuals, acadèmiques i laborals. Les titulacions de primer cicle conduiran, segons el que es va acordar a la Convenció de Lisboa, als programes de segon cicle. Les titulacions de segon cicle conduiran als estudis de doctorat. Els ministres apel·len al Grup de Seguiment a explorar si l’ensenyament superior de curta durada es pot lligar d’alguna manera al primer cicle d’un marc de qualificacions per a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i de quina manera es pot dur a terme aquest lligam. Els ministres subratllen el seu compromís de convertir l’ensenyament superior en un instrument accessible per a tots, fonamentat en la capacitat, per tots els mitjans possibles. === Promoció de la mobilitat === La mobilitat dels estudiants i del personal acadèmic i administratiu és l’eix de la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els ministres remarquen la seva importància tant en l’esfera acadèmica i cultural, com en la política, social i econòmica. Observen amb satisfacció que des de la seva darrera reunió, les taxes de mobilitat han augmentat, gràcies també al suport substancial dels programes de la Unió Europea, i decideixen prendre les mesures necessàries per millorar i difondre les dades estadístiques sobre mobilitat estudiantil. Així mateix, reafirmen la seva intenció de fer tots els esforços possibles per eliminar qualsevol obstacle pel que fa a la mobilitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per tal de promoure la mobilitat estudiantil, els ministres prendran les mesures necessàries per facilitar la transferibilitat d’ajuts i beques nacionals. === Creació d’un sistema de crèdits === Els ministres subratllen l'important paper del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS) pel que fa a facilitar la mobilitat estudiantil i el desenvolupament dels plans d’estudi internacionals. Observen que progressivament l'ECTS s'està convertint en una base generalitzada per als sistemes nacionals de crèdits. Els ministres encoratgen una intensificació dels progressos amb l’objectiu que l’ECTS esdevingui no només una transferència, sinó també un sistema d’acumulació, que s’aplicarà d’una manera coherent a mesura que es vagi desenvolupant dins de l’emergent Espai Europeu d’Ensenyament Superior. === Reconeixement de títols: Adopció d’un sistema de títols de fàcil lectura i comparació === Els ministres subratllen la importància la Convenció de Reconeixement de Lisboa, que hauria de ser ratificada per tots els països que participen en el procés de Bolonya, i convida les xarxes ENIC i NARIC, així com les autoritats nacionals competents a intensificar la implementació de la Convenció. Així mateix, els ministres estableixen l’objectiu que tots els estudiants que es graduïn a partir de 2005 rebran el Suplement de Diploma automàticament i de franc. El document haurà d’estar redactat en una llengua europea majoritària. Els ministres apel·len a les institucions i empreses perquè facin un ús complet del Suplement de Diploma, per tal de poder gaudir dels avantatges d’una major transparència i flexibilitat dels sistemes de titulacions d’ensenyament superior, per promoure l'ocupabilitat i per facilitar el reconeixement acadèmic amb vista a poder accedir a altres estudis. === Institucions d’ensenyament superior i estudiants === Els ministres agraeixen el compromís de les institucions d’ensenyament superior i dels estudiants en el procés de Bolonya i reconeixen que en última instància és la participació activa de totes les parts del procés el que garanteix el seu èxit a llarg termini. Conscients de la contribució que institucions fortes poden fer en el desenvolupament econòmic i social, els ministres reconeixen la necessitat d’atorgar poders a les institucions perquè puguin prendre decisions sobre la seva organització i administració internes. Els ministres també apel·len a les institucions perquè garanteixin que les reformes estiguin totalment integrades en les funcions i processos institucionals bàsics. Els ministres observen la participació constructiva de les organitzacions d’estudiants en el procés de Bolonya i recalquen la necessitat d’incloure els estudiants en les properes activitats d’una manera ininterrompuda i des del començament. Els estudiants són una part fonamental en la direcció de l’ensenyament superior. Els ministres observen que les mesures legals nacionals per garantir la participació estudiantil s’han implementat en bona part en el conjunt de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. També demanen a les institucions i les organitzacions d’estudiants que analitzin les maneres d’augmentar la participació estudiantil en la direcció de l’ensenyament superior. Els ministres subratllen la necessitat que els estudiants gaudeixin d’unes condicions d’estudi i de vida adequades perquè puguin finalitzar els seus estudis d’una manera apropiada i dins un període de temps adient, sense obstacles relacionats amb la seva situació social i econòmica. També emfasitzen la necessitat d’obtenir dades més comparables sobre la situació social i econòmica dels estudiants. === Promoció de la dimensió europea dins l’ensenyament superior === Els ministres observen que, d’acord amb la demanda que van fer a Praga, s’han creat mòduls, cursos i plans d’estudi addicionals amb continguts, orientació i organització europeus. Observen que les institucions d’ensenyament superior d’alguns països europeus han pres iniciatives per crear un fons comú amb els seus recursos acadèmics i tradicions culturals que promogui el desenvolupament de programes d’estudi integrats i titulacions conjuntes a un primer, segon i tercer nivell. A més, subratllen la necessitat d’incloure un període substancial d’estudi a l’estranger en els programes de titulacions conjuntes, així com els recursos adequats pel que fa a diversitat lingüística i aprenentatge de llengües, perquè els estudiants puguin arribar a assolir el seu màxim potencial pel que fa a identitat, ciutadania i possibilitats de treball a Europa. Els ministres es faran càrrec en l’àmbit nacional de l’eliminació dels obstacles per a la creació i el reconeixement d’aquest tipus de titulacions i contribuiran activament en la creació i l’adequada garantia de la qualitat en els plans d’estudis integrats que condueixin a l’obtenció de titulacions conjuntes. === Promoció de l’atractiu de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior === Els ministres estan d’acord que s’hauria de reforçar l’atractiu i l’obertura de l’ensenyament superior europeu. Confirmen la seva predisposició per intensificar el desenvolupament dels programes de beques per a estudiants de tercers països. Els ministres declaren que els intercanvis internacionals en l’ensenyament superior haurien de seguir els principis de qualitat acadèmica i els valors acadèmics, i decideixen treballar en tots els fòrums per assolir aquest objectiu. En tots els casos en que sigui apropiat, les parts econòmiques i socials també s'inclouran a aquests fòrums. Els ministres desitgen fomentar la cooperació amb les altres regions d’arreu del món mitjançant l’obertura del seminaris i les conferències de Bolonya als representants d’aquestes regions. === Aprenentatge permanent === Els ministres recalquen la important contribució de l’ensenyament superior en la tasca de fer de l’aprenentatge permanent una realitat. En aquests moments els ministres prenen mesures per fer concordar les seves corresponents polítiques nacionals i així poder assolir aquest objectiu, i demanen insistentment que les institucions d’ensenyament superior i totes les parts implicades augmentin les possibilitats d’aprenentatge permanent en l’àmbit de l’ensenyament superior, i que reconeguin la formació prèvia. Subratllen que aquesta mesura ha de representar una part integral de les activitats de l’ensenyament superior. Així mateix, els ministres demanen a aquells que treballen en els marcs de les qualificacions de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que incloguin l’àmplia i flexible gamma de branques d’aprenentatge, oportunitats i tècniques, i que facin un ús adequat dels crèdits ECTS. Els ministres emfasitzen la necessitat de millorar les oportunitats de tots els ciutadans, d’acord amb les seves aspiracions i capacitat, de seguir els camins de l’aprenentatge permanent fins a l’ensenyament superior i dins el mateix. == Mesures addicionals == === L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i l’Espai Europeu de Recerca – dos pilars de la societat del coneixement- === Conscients de la necessitat de promoure lligams més estrets entre l’EHEA i l’ERA en una Europa del coneixement, i de la importància de la recerca com a part integral de l’ensenyament superior de tot Europa, els ministres consideren que cal anar més enllà de l’actual proposta centrada en els dos cicles principals d’ensenyament superior i incloure l’àmbit del doctorat dins el procés de Bolonya com a tercer cicle. Els ministres recalquen la importància de la recerca, de la formació dels investigadors i de la promoció de l’interdisciplinarietat per mantenir i millorar la qualitat de l’ensenyament superior i per augmentar la competitivitat de l’ensenyament superior europeu en general. Els ministres demanen un increment de la mobilitat en l’àmbit doctoral i postdoctoral, i demanen a les institucions implicades que augmentin la seva cooperació en els estudis doctorals i en la formació de joves investigadors. Els ministres faran els esforços necessaris perquè les institucions europees d’ensenyament superior esdevinguin una part encara més atractiva i eficient. Per això els ministres demanen a les esmentades institucions que ampliïn el paper i la rellevància de la recerca en l’evolució tecnològica, social i cultural i per cobrir les necessitats de la societat. Els ministres entenen que existeixen obstacles que inhibeixen el compliment d’aquests objectius i que les institucions d’ensenyament per si soles no poden resoldre. La superació d’aquests obstacles requereix una potent ajuda, que inclogui decisions econòmiques i adequades dels governs nacionals i dels òrgans europeus. Per acabar, els ministres exposen que s’ha de donar més suport a les xarxes de l’àmbit doctoral per estimular el desenvolupament de l’excel·lència i perquè esdevinguin un segell distintiu de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. === Balanç === Amb vista als objectius fixats per a l’any 2010, s’espera que es vagin introduint les mesures per fer un balanç dels progressos aconseguits en el procés de Bolonya. Es durà a terme un exercici de balanç a mitjan termini, que proveirà dades fidedignes sobre com avança el procés, i que oferirà la possibilitat de prendre mesures correctives, si cal. Els ministres encarreguen al Grup de Seguiment l’organització i el balanç dels progressos, que hauran d’estar preparats per a la cimera de l’any 2005, i també l’elaboració d’informes detallats sobre el progrés i la implementació de les prioritats més immediates que s’han fixat per als propers dos anys: • La garantia de la qualitat. • El sistema de dos cicles. • El reconeixement de les titulacions i els períodes d’estudis. A més, els països participants facilitaran en tot moment l’accés a la informació sobre ensenyament superior que calgui per a la recerca i que estigui relacionada amb els objectius del procés de Bolonya. S’haurà de facilitar l’accés als bancs de dades de les recerques en curs i dels resultats de les recerques ja enllestides. == Seguiment posterior == === Nous membres === Els ministres consideren que cal adaptar la clàusula del Comunicat de Praga sobre les sol·licituds d’admissió de la següent manera: Els països que formen part de la Convenció Cultural Europea podran ser membres de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior sempre que declarin la seva predisposició a lluitar pels objectius del procés de Bolonya i implementar-los en els seus propis sistemes d’ensenyament superior. Les sol·licituds hauran de contenir la informació referent a la manera com implementaran els principis i objectius de la declaració. Els ministres decideixen acceptar les sol·licituds d’admissió d’Albània, Andorra, Bòsnia-Hercegovina, el Vaticà, Rússia, Sèrbia i Montenegro i l’antiga República iugoslava de Macedònia i donar-los la benvinguda com a nous membres, ampliant d’aquesta manera el procés a 40 països europeus. Els ministres reconeixen que la qualitat de membre del procés de Bolonya implica canvis i reformes substancials per a tots els països signataris. Així mateix, es comprometen a donar suport als nous països signataris en la seva tasca d’introduir les reformes i els canvis que el procés de Bolonya implica, incorporant-los en els debats conjunts i l’assistència mútua. === Estructura de seguiment === Els ministres confien la implementació de totes les qüestions tractades en el Comunicat, la direcció general del procés de Bolonya i la preparació de la propera reunió ministerial a un Grup de Seguiment, que estarà format pels representants de tots els membres del procés de Bolonya i la Comissió Europea, amb el [Consell Europeu, l’EUA, l’EURASHE, l’ESIB i la UNESCO/CEPES com a membres consultius. Aquest grup, que s’haurà de reunir com a mínim dos cops a l’any, estarà presidit pel mateix país que presideixi la Unió Europea, i el país que aculli la propera reunió ministerial en serà el vicepresident. Una Junta, també presidida pel mateix país que presideixi la UE, supervisarà el treball que es dugui a terme en el període comprès entre les reunions del Grup de Seguiment. La Junta estarà formada pel president, el proper país d’acollida com a vicepresident, el país que va presidir la UE l’any anterior i el que la presidirà l’any següent, tres països participants elegits pel Grup de Seguiment per un període d’un any, la Comissió Europea i, com a membres consultius, el Consell d’Europa, l’EUA, l’EURASHE i l’ESIB. El Grup de Seguiment, de la mateixa manera que la Junta, reunirà els grups de treball ad hoc sempre que ho consideri necessari. El treball de seguiment general comptarà amb l’ajut d’una Secretaria, que proporcionarà el país que hagi d’allotjar la propera reunió ministerial. A la seva primera reunió després de la Conferència de Berlín, el Grup de Seguiment haurà de redefinir les responsabilitats de la Junta i les tasques de la Secretaria. === Programa de treball 2003-2005 === Els ministres demanen al Grup de Seguiment que coordini les activitats per al progrés del procés de Bolonya d’acord amb els temes i mesures que es detallen en aquest comunicat i que n’informin a temps per a la següent reunió ministerial, que tindrà lloc l’any 2005. === Propera conferència === Els ministres decideixen que la propera conferència se celebrarà a la ciutat de Bergen (Noruega), el mes de maig de 2005. [[Categoria:Documents oficials]] 37 65 2006-06-11T22:56:40Z Rf 12 [[Categoria:Poesia]] 38 59 2006-06-11T21:21:26Z Rf 12 +iw Aquesta és la pàgina principal de les categories des d'on s'enllaça a tota la informació continguda. [[de:Kategorie:!Hauptkategorie]] [[fr:Catégorie:Principale]] [[en:Category:Categories]] [[pt:Categoria:Categorias]] [[it:Categoria:Categorie]] [[sv:Kategori:Topp]] [[zh-min-nan:Category:Chóng lūi-pia̍t]] 39 179 2006-06-14T10:45:53Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Constitució d'Andorra}} Text de la Constitució del Principat d'Andorra, aprovat el 2 de febrer de 1993, ratificat en referèndum el 14 de març de 1993 i que entrà en vigor el 28 d'abril del 1993. ==Preàmbul== El poble andorrà, amb plena llibertat i independència, i en exercici de la seva pròpia sobirania, Conscient de la necessitat d'adequar l'estructura institucional d'Andorra a les noves circumstàncies que comporta l'evolució de l'entorn geogràfic, històric i sòcio-cultural en què es troba situada, així com de la necessitat de regular les relacions que, dins d'aquest nou marc jurídic, hauran de tenir unes institucions que troben els seus orígens en els Pareatges, Convençut de la conveniència de dotar-se de tots els mecanismes que han de permetre tenir la seguretat jurídica en l'exercici d'uns drets fonamentals de la persona que, si bé sempre han estat presents i respectats en el tarannà de la societat andorrana, no es beneficiaven d'una regulació material concreta, Decidit a perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, i a mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d'Andorra amb la resta del món, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau, Amb la voluntat d'aportar a totes les causes comunes de la humanitat la seva col.laboració i el seu esforç, i molt especialment quan es tracti de preservar la integritat de la Terra i de garantir per a les generacions futures un medi de vida adequat, Amb el desig que el lema "virtus, unita, fortior", que ha presidit el camí pacífic d'Andorra a través de més de set-cents anys d'història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans, Aprova sobiranament la present Constitució. ==Títol I. De la sobirania d'Andorra== '''Article 1''' 1. Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social. La seva denominació oficial és Principat d'Andorra. 2. La Constitució proclama com a principis inspiradors de l'acció de l'Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona. 3. La sobirania resideix en el poble andorrà, que l'exerceix per mitjà de les diferents classes de participació i de les institucions que estableix aquesta Constitució. 4. El règim polític d'Andorra és el Coprincipat parlamentari. 5. Andorra està integrada per les Parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. '''Article 2''' 1. La llengua oficial de l'Estat és el català. 2. L'himne nacional, la bandera i l'escut d'Andorra són els tradicionals. 3. Andorra la Vella és la capital de l'Estat. '''Article 3''' 1. La present Constitució, que és la norma suprema de l'ordenament jurídic, vincula tots els poders públics i els ciutadans. 2. La Constitució garanteix els principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d'interdicció de tota arbitrarietat. 3. Andorra incorpora al seu ordenament els principis de dret internacional públic universalment reconeguts. 4. Els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i no poden ésser modificats o derogats per les lleis. ==Títol II. Dels drets i llibertats== ===Capítol I. Principis generals=== '''Article 4''' La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l'ordre polític, la pau social i la justícia. '''Article 5''' La Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a Andorra. '''Article 6''' 1. Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social. 2. Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives. ===Capítol II. De la nacionalitat andorrana=== '''Article 7''' 1. La condició de nacional andorrà, així com les seves conseqüències jurídiques, s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que es reguli en Llei Qualificada. 2. L'adquisició o el manteniment d'una nacionalitat diferent de l'andorrana implicarà la pèrdua d'aquesta en els termes i terminis fixats per la llei. ===Capítol III. Dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques=== '''Article 8''' 1. La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases. 2. Tota persona té dret a la integritat física i moral. Ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants. 3. Es prohibeix la pena de mort. '''Article 9''' 1. Totes les persones tenen dret a la llibertat i a la seguretat i només en poden ésser privades per les causes i d'acord amb els procediments establerts a la Constitució i les lleis. 2. La detenció governativa no pot durar més del temps necessari per dur a terme les indagacions tendents a l'esclariment del cas i mai no pot excedir de quaranta-vuit hores sense que el detingut sigui posat a disposició de l'autoritat judicial. 3. La llei establirà un procediment perquè tot detingut pugui acudir a un òrgan judicial, a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció. Així mateix, crearà el procediment per restablir els drets fonamentals lesionats de tota persona privada de llibertat. 4. Ningú no pot ésser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa. '''Article 10''' 1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei. 2. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs. 3. La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta. '''Article 11''' 1. La Constitució garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i ningú no pot ésser obligat a declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o creences. 2. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences és sotmesa únicament a les limitacions establertes per la llei que siguin necessàries per protegir la seguretat, l'ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats fonamentals de les altres persones. 3. La Constitució garanteix a l'Església Catòlica l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col.laboració especial amb l'Estat d'acord amb la tradició andorrana. La Constitució reconeix a les entitats de l'Església Catòlica que tenen personalitat jurídica d'acord amb les seves pròpies normes la plena capacitat jurídica dins de l'àmbit de l'ordenament general andorrà. '''Article 12''' Es reconeixen les llibertats d'expressió, de comunicació i d'informació. La llei regularà el dret de rèplica, el dret de rectificació i el secret professional. Queda prohibida la censura prèvia o qualsevol altre mitjà de control ideològic per part dels poders públics. '''Article 13''' 1. La llei regularà la condició civil de les persones i les formes de matrimoni. Es reconeixen els efectes civils del matrimoni canònic. 2. Els poders públics promouran una política de protecció de la família, element bàsic de la societat. 3. Els cònjuges tenen els mateixos drets i obligacions. Els fills són iguals davant de la llei, amb independència de la seva filiació. '''Article 14''' Es garanteix el dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge. Tothom té dret a ésser protegit per les lleis contra les intromissions il.legítimes en la seva vida privada i familiar. '''Article 15''' Es garanteix la inviolabilitat del domicili, al qual no es pot entrar sense el consentiment del titular o sense manament judicial, excepte en el cas de delicte flagrant. Es garanteix igualment el secret de les comunicacions, llevat el cas de manament judicial motivat. '''Article 16''' Es reconeixen els drets de reunió i de manifestació pacífiques amb finalitats lícites. L'exercici del dret de manifestació requereix la comunicació prèvia a l'autoritat i no pot impedir la lliure circulació de persones i béns. '''Article 17''' Es reconeix el dret d'associació per a la consecució de fins lícits. La llei establirà, a efectes de publicitat, un Registre de les associacions que es constitueixin. '''Article 18''' Es reconeix el dret de creació i funcionament d'organitzacions empresarials, professionals i sindicals. Sense perjudici de la seva vinculació amb organismes internacionals, aquestes organitzacions han d'ésser d'àmbit andorrà, disposar d'autonomia pròpia sense dependències orgàniques estrangeres i funcionar democràticament. '''Article 19''' Els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials. La llei regularà les condicions d'exercici d'aquest dret per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat. '''Article 20''' 1. Tota persona té dret a l'educació, la qual s'ha d'orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat, tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. 2. Es reconeix la llibertat d'ensenyament i de creació de centres docents. 3. Els pares tenen dret a escollir el tipus d'educació que hagin de rebre els seus fills. Igualment, tenen dret a una educació moral o religiosa per a llurs fills d'acord amb les conviccions pròpies. '''Article 21''' 1. Tothom té dret a circular lliurement pel territori nacional, i a entrar i sortir del país d'acord amb les lleis. 2. Els nacionals i els estrangers legalment residents tenen dret a fixar lliurement la seva residència dins Andorra. '''Article 22''' La no renovació de la condició de resident o l'expulsió de la persona legalment resident només es podrà acordar per les causes i segons els termes previstos en la llei, en virtut de resolució judicial ferma, si la persona interessada exerceix el dret a la jurisdicció. '''Article 23''' Tothom amb interès directe té dret a dirigir peticions als poders públics en la forma i amb els efectes previstos per la llei. ===Capítol IV. Dels drets polítics dels andorrans=== '''Article 24''' Tots els andorrans majors d'edat, en ple ús dels seus drets, gaudeixen del dret de sufragi. '''Article 25''' Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis. L'exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals. '''Article 26''' Es reconeix als andorrans el dret de lliure creació de partits polítics. El seu funcionament i organització han d'ésser democràtics i les seves actuacions, conformes a la llei. La suspensió de les seves activitats i la seva dissolució hauran de ser efectuades pels òrgans judicials. ===Capítol V. Dels drets i principis econòmics, socials i culturals=== '''Article 27''' 1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència, sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada d'interès públic, mitjançant la justa indemnització i d'acord amb el procediment establert per la llei. '''Article 28''' Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat i conforme a les lleis. '''Article 29''' Tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà del treball, a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana, així com a la limitació raonable de la jornada laboral, al repòs setmanal i a les vacances pagades. '''Article 30''' Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l'Estat garantirà un sistema de Seguretat Social. '''Article 31''' És funció de l'Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones. '''Article 32''' L'Estat pot intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l'economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. '''Article 33''' Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d'un habitatge digne. '''Article 34''' L'Estat garantirà la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra. '''Article 35''' La llei garantirà i els poders públics defensaran els drets dels consumidors i dels usuaris. '''Article 36''' L'Estat pot crear mitjans de comunicació social. D'acord amb els principis de participació i pluralisme, una llei en regularà l'organització i el control per part del Consell General. ===Capítol VI. Dels deures dels andorrans i dels estrangers=== '''Article 37''' Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals. '''Article 38''' L'Estat podrà crear per llei formes de servei cívic per al compliment de finalitats d'interès general. ===Capítol VII. De les garanties dels drets i llibertats=== '''Article 39''' 1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del present Títol vinculen immediatament els poders públics a títol de dret directament aplicable. El seu contingut no pot ésser limitat per la llei i és protegit pels Tribunals. 2. Els estrangers legalment residents a Andorra poden exercir lliurement els drets i les llibertats del capítol III d'aquest Títol. 3. Els drets del capítol V conformen la legislació i l'acció dels poders públics, però només poden ésser invocats en els termes fixats per l'ordenament jurídic. '''Article 40''' La regulació de l'exercici dels drets reconeguts en aquest Títol només es pot dur a terme per llei. Els drets dels capítols III i IV s'han de regular mitjançant lleis qualificades. '''Article 41''' 1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent regulat per la llei, que, en qualsevol cas, se substanciarà en dues instàncies. 2. La llei crearà un procediment excepcional d'empara davant el Tribunal Constitucional contra els actes dels poders públics que violin el contingut essencial dels drets esmentats en l'apartat anterior, llevat el supòsit previst a l'article 22. '''Article 42''' 1. Una Llei Qualificada regularà els estats d'alarma i d'emergència. El primer podrà ser declarat pel Govern en casos de catàstrofes naturals, per un termini de quinze dies i amb notificació al Consell General. El segon també serà declarat pel Govern per un termini de trenta dies en els supòsits d'interrupció del funcionament normal de la convivència democràtica i requerirà l'autorització prèvia del Consell General. Tota pròrroga d'aquests estats requereix necessàriament l'aprovació del Consell General. 2. Durant l'estat d'alarma es pot limitar l'exercici dels drets reconeguts en els articles 21 i 27. Durant l'estat d'emergència poden ésser suspesos els drets recollits en els articles 9.2, 12, 15, 16, 19 i 21. L'aplicació d'aquesta suspensió als drets continguts en els articles 9.2 i 15 s'ha de dur a terme sempre sota control judicial i sense perjudici del procediment de protecció establert a l'article 9.3. ==Títol III. Dels Coprínceps== '''Article 43''' 1. D'acord amb la tradició institucional d'Andorra els coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de l'Estat, i n'assumeixen la representació més alta. 2. Els Coprínceps, institució sorgida dels Pareatges i de la seva evolució històrica són, a títol personal i exclusiu, el Bisbe d'Urgell i el President de la República Francesa. Llurs poders són iguals i derivats de la present Constitució. Cadascun d'ells jura o promet exercir les seves funcions d'acord amb la present Constitució. '''Article 44''' 1. Els coprínceps són símbol i garantia de la permanència i continuïtat d'Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l'esperit paritari en les tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats veïns. Manifesten el consentiment de l'Estat andorrà a obligar-se internacionalment, d'acord amb la Constitució. 2. Els Coprínceps arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions, i a iniciativa ja sigui de cadascú d'ells, ja sigui del Síndic General o del Cap de Govern, són informats regularment dels afers de l'Estat. 3. Llevat dels casos previstos en la present Constitució, els Coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. Dels actes dels Coprínceps se'n fan responsables qui els contrasignen. '''Article 45''' 1. Els coprínceps, amb la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general, que n'assumeixen la responsabilitat política: a) Convoquen les eleccions generals d'acord amb la Constitució. b) Convoquen referèndum d'acord amb els articles 76 i 106 de la Constitució. c) Nomenen el cap de Govern segons el procediment previst en la Constitució. d) Signen el decret de dissolució del Consell General segons el procediment de l'article 71 de la Constitució. e) Acrediten els representants diplomàtics d'Andorra a l'estranger, i els representants estrangers a Andorra s'acrediten davant de cadascun d'ells. f) Nomenen els titulars de les altres institucions de l'Estat d'acord amb la Constitució i les lleis. g) Sancionen i promulguen les lleis segons l'article 63 de la present Constitució. h) Manifesten el consentiment de l'Estat per a obligar-se per mitjà dels tractats internacionals, en els termes previstos en el capítol III del Títol IV de la Constitució. i) Realitzen els altres actes que expressament els atribueix la Constitució. 2. Les disposicions previstes en els apartats g) i h) d'aquest article han d'ésser presentades simultàniament a un i altre copríncep que han de sancionar-les i promulgar-les o manifestar el consentiment de l'Estat segons el cas, i n'han d'ordenar la publicació no abans de vuit dies i no més tard de quinze. En aquest període els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat. Si la resolució fos positiva l'acte pot ésser sancionat amb la signatura d'almenys d'un dels coprínceps. 3. Quan concorrin circumstàncies que impedeixin per part d'un dels coprínceps la formalització dels actes enumerats en l'apartat 1 del present article dins dels terminis constitucionalment previstos, el seu representant ho ha de notificar al síndic general o, en el seu cas, al cap de Govern. En aquest supòsit, els actes, normes o decisions afectats entraran en vigor transcorreguts els dits terminis amb la signatura de l'altre copríncep i la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general. '''Article 46''' 1. Són actes de lliure decisió dels coprínceps: a) L'exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia. b) La creació i l'estructuració dels serveis que considerin necessaris per a la realització de les seves funcions institucionals, el nomenament dels seus titulars i el seu acreditament a tots els efectes. c) La designació dels membres del Consell Superior de la Justícia, d'acord amb l'article 89.2 de la Constitució. d) El nomenament dels membres del Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 96.1 de la Constitució. e) El requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis. f) El requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat dels tractats internacionals, previ a la seva ratificació. g) La interposició de conflicte davant del Tribunal Constitucional per raó d'afectació de llurs funcions institucionals, en els termes dels articles 98 i 103 de la Constitució. h) L'atorgament de l'acord per a l'adopció del text d'un tractat internacional, d'acord amb les previsions de l'article 66, abans de la seva aprovació en seu parlamentària. 2. Els actes derivats dels articles 45 i 46 són exercits personalment pels Coprínceps, llevat de les facultats previstes a les lletres e), f), g) i h) del present article, que poden ésser realitzats per delegació expressa. '''Article 47''' El pressupost general del Principat ha d'assignar una quantitat igual a cada copríncep, destinada al funcionament de llurs serveis, de la qual poden disposar lliurement. '''Article 48''' Cada copríncep nomena un representant personal a Andorra. '''Article 49''' En cas de vacança d'un dels Coprínceps la present Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els seus ordenaments respectius, a fi que no s'interrompi el funcionament normal de les institucions andorranes. ==Títol IV. Del Consell General== '''Article 50''' El Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern. ===Capítol I. De l'organització del Consell General=== '''Article 51''' 1. Els consellers són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys. El mandat dels consellers acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució del Consell General. 2. Les eleccions s'han de celebrar entre els trenta i quaranta dies següents a la finalització del mandat dels consellers. 3. Són electors i elegibles tots els andorrans que estiguin en el ple ús dels seus drets polítics. 4. Una llei qualificada regularà el règim electoral i preveurà les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat dels consellers. '''Article 52''' El Consell General es compon d'un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional. '''Article 53''' 1. Els membres del Consell General tenen la mateixa naturalesa representativa, són iguals en drets i en deures i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap classe. Llur vot és personal i indelegable. 2. Els consellers són irresponsables pels vots i opinions manifestats en l'exercici de les seves funcions. 3. Al llarg del seu mandat els consellers no podran ésser detinguts ni retinguts, excepte en el cas de delicte flagrant. Llevat d'aquest cas, correspon decidir sobre la seva detenció, inculpació i processament al Tribunal de Corts en Ple i el seu judici, al Tribunal Superior. '''Article 54''' El Consell General aprova i modifica el seu reglament per majoria absoluta de la Cambra, fixa el seu pressupost i regula l'estatut del personal al seu servei. '''Article 55''' 1. La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General. 2. El Consell General es reuneix en sessió constitutiva quinze dies després de la proclamació dels resultats electorals i elegeix, en la mateixa sessió, el síndic general, el subsíndic general i, si és el cas, els altres membres que reglamentàriament puguin compondre la Sindicatura. 3. El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets. '''Article 56''' 1. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, convocades segons el que es prevegi en el reglament. Hi haurà dos períodes ordinaris de sessions al llarg de l'any, determinats pel reglament. Les sessions del Consell General són públiques, llevat que el mateix Consell General acordi el contrari per majoria absoluta dels seus membres. 2. El Consell General funciona en ple i en comissions. El reglament preveurà la formació de les comissions legislatives de manera que siguin representatives de la composició de la cambra. 3. El Consell General nomena una comissió permanent per vetllar pels poders de la cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions. La Comissió Permanent, sota la presidència del síndic general, estarà formada de manera que respecti la composició paritària de la cambra. 4. Els consellers poden agrupar-se en grups parlamentaris. El reglament preveurà els drets i deures dels consellers i dels grups parlamentaris, així com l'estatut dels consellers no adscrits. '''Article 57''' 1. Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la meitat dels consellers. 2. Els acords són vàlids quan han estat aprovats per la majoria simple dels consellers presents, sense perjudici de les majories especials determinades per la Constitució. 3. Les lleis qualificades previstes per la Constitució requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General, llevat de les lleis qualificades electoral i de referèndum, de competències comunals, i de transferències als Comuns, que requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció nacional. ===Capítol II. Del procediment legislatiu=== '''Article 58''' 1. La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern. 2. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden presentar proposicions de llei al Consell General. 3. Els projectes i les proposicions de llei han d'ésser examinats pel Ple i per les comissions en la forma que determini el reglament. '''Article 59''' Mitjançant llei, el Consell General pot delegar l'exercici de la funció legislativa al Govern, la qual en cap cas podrà ésser subdelegada. La llei de delegació determina la matèria delegada, els principis i les directrius sota els quals haurà de regir-se el corresponent decret legislatiu del Govern, així com el termini dintre del qual haurà d'ésser exercida. L'autorització preveurà les formes parlamentàries de control de la legislació delegada. '''Article 60''' 1. En casos d'extrema urgència i necessitat, el Govern podrà presentar al Consell General un text articulat perquè sigui aprovat com a llei, en una votació de totalitat, en el termini de quaranta-vuit hores. 2. Les matèries reservades a llei qualificada no poden ésser objecte de delegació legislativa ni del procediment previst a l'apartat 1 d'aquest article. '''Article 61''' 1. La iniciativa del Projecte de llei del pressupost general correspon exclusivament al Govern, que ha de presentar-lo per a l'aprovació parlamentària, com a mínim, dos mesos abans de l'expiració dels pressupostos anteriors. 2. El projecte de llei del Pressupost General té preferència en la seva tramitació respecte a d'altres qüestions i es tramitarà d'acord amb un procediment propi, regulat en el reglament. 3. Si la Llei del pressupost general no és aprovada abans del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, es considera automàticament prorrogat el pressupost de l'exercici anterior fins a l'aprovació del nou. 4. La Llei del pressupost general no pot crear tributs. 5. La Comissió de Finances del Consell General revisarà anualment el compliment de l'execució pressupostària. '''Article 62''' 1. Els consellers i els grups parlamentaris tenen dret d'esmena als projectes i a les proposicions de llei. 2. El Govern podrà sol.licitar que no es debatin aquelles esmenes que comportin increment de despeses o disminució d'ingressos en relació amb els previstos a la Llei del Pressupost General. El Consell General, per majoria absoluta de la cambra, podrà oposar-se a aquella sol.licitud amb una moció motivada. '''Article 63''' Aprovada una llei pel Consell General, el síndic general en donarà compte als coprínceps perquè, entre els vuit i quinze dies següents, la sancionin, promulguin i n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. ===Capítol III. Dels tractats internacionals=== '''Article 64''' 1. Els tractats internacionals han d'ésser aprovats pel Consell General per majoria absoluta de la Cambra en els casos següents: a) Tractats que vinculin l'Estat a una organització internacional. b) Tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa. c) Tractats relatius al territori d'Andorra. d) Tractats que afectin els drets fonamentals de la persona regulats al Títol II. e) Tractats que impliquin la creació de noves obligacions per a la Hisenda Pública. f) Tractats que creïn o modifiquin disposicions de naturalesa legislativa o que requereixin mesures legislatives per a llur execució. g)Tractats que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària. 2. El Govern informarà el Consell General i els Coprínceps de la conclusió dels altres acords internacionals. 3. Per a la denúncia dels tractats internacionals que afectin les matèries enumerades a l'epígraf 1 també caldrà l'aprovació prèvia de la majoria absoluta de la Cambra. '''Article 65''' Per als interessos del poble andorrà, del progrés i de la pau internacionals, es podran cedir competències legislatives, executives o judicials sempre que sigui a organitzacions internacionals i per mitjà d'un tractat que ha d'ésser aprovat per una majoria de dues terceres parts dels membres del Consell General. '''Article 66''' 1. Els coprínceps participen en la negociació dels tractats que afectin les relacions amb els Estats veïns quan versin sobre les matèries enumerades en els apartats b), c) i g) de l'article 64.1. 2. La representació andorrana que tingui per missió negociar els tractats assenyalats en el paràgraf anterior, comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, un membre nomenat per cada copríncep. 3. Per a l'adopció del text del tractat caldrà l'acord dels membres nomenats pel Govern i de cadascun dels membres nomenats pels coprínceps. '''Article 67''' Els coprínceps són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern, poden ésser associats a la negociació si així ho exigeix l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu parlamentària. ===Capítol IV. De les relacions del Consell General amb el Govern=== '''Article 68''' 1. Després de cada renovació del Consell General, en la primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedirà a l'elecció del Cap de Govern. 2. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena part dels membres del Consell General. Cada conseller només pot avalar una candidatura. 3. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta del Consell General. 4. En el cas que fos necessària una segona votació tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a cap de Govern el candidat que obtingui més vots. 5. El Síndic General comunicarà als coprínceps el resultat de la votació perquè el candidat elegit sigui nomenat cap de Govern i en contrasignarà el nomenament. 6. S'ha de seguir el mateix procediment en els altres supòsits en què quedi vacant el càrrec de Cap de Govern. '''Article 69''' 1. El Govern respon políticament davant del Consell General de manera solidària. 2. Una cinquena part dels Consellers poden presentar una moció de censura, per mitjà d'un escrit motivat, contra el cap de Govern. 3. Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors a la presentació de la moció i en la forma que determini el reglament, es procedirà a una votació pública i oral. Perquè la moció de censura prosperi, caldrà el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General. 4. Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa. Tot seguit es procedirà segons el que preveu l'article anterior. 5. No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de Govern. 6. Els consellers que hagin presentat una moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any. '''Article 70''' 1. El cap de Govern pot plantejar davant del Consell General la qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència especial. 2. La confiança es considera atorgada quan, en una votació pública i oral, obtingui la majoria simple. En cas de no obtenir aquesta majoria el cap de Govern ha de presentar la seva dimissió. '''Article 71''' 1. El Cap de Govern, després d'una deliberació amb el Govern, i sota la seva responsabilitat, pot demanar als Coprínceps la dissolució anticipada del Consell General. El decret de dissolució ha de fixar la convocatòria de les eleccions d'acord amb l'article 51.2 de la Constitució. 2. La dissolució no pot efectuar-se si s'està tramitant una moció de censura o s'ha declarat l'estat d'emergència. 3. Cap dissolució no pot efectuar-se abans que hagi transcorregut un any des de les eleccions anteriors. ==Títol V. Del Govern== '''Article 72''' 1. El Govern es compon del cap de Govern i dels ministres, en el nombre que determini la llei. 2. Sota l'autoritat del seu cap, dirigeix la política nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també l'administració de l'Estat i exerceix la potestat reglamentària. 3. L'Administració pública serveix amb objectivitat l'interès general, i actua d'acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals de l'ordenament jurídic definits en el Títol I. Tots els seus actes i normes estan sotmesos al control jurisdiccional. '''Article 73''' El cap de Govern és nomenat pels coprínceps, una vegada hagi estat elegit en els termes previstos en la Constitució. '''Article 74''' El cap de Govern i els ministres estan sotmesos al mateix règim jurisdiccional que els consellers generals. '''Article 75''' El cap de Govern o, si és el cas, el ministre responsable, contrasigna els actes dels coprínceps previstos en l'article 45. '''Article 76''' El cap de Govern, amb l'acord de la majoria del Consell General, pot demanar als coprínceps la convocatòria d'un referèndum sobre una qüestió d'ordre polític. '''Article 77''' El Govern finalitza el seu mandat quan acaba la legislatura, per dimissió, defunció o incapacitació definitiva del cap de Govern, en prosperar una moció de censura o perdre una qüestió de confiança. En tots els casos, el Govern segueix en funcions fins a la formació del nou Govern. '''Article 78''' 1. El cap de Govern no pot exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets. 2. Els membres del Govern no poden compatibilitzar el seu càrrec amb el de conseller general i només poden exercir les funcions públiques derivades de la seva pertinença al Govern. ==Títol VI. De l'estructura territorial== '''Article 79''' 1. Els Comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies, són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei, en forma d'ordinacions, reglaments i decrets. Dins l'àmbit de les seves competències, exercides d'acord amb la Constitució, les lleis i la tradició, funcionen sota el principi d'autogovern, reconegut i garantit per la Constitució. 2. Els Comuns expressen els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial i gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial. 3. Els seus òrgans de govern són elegits democràticament. '''Article 80''' 1. Dins el marc de l'autonomia administrativa i financera dels Comuns, les seves competències són delimitades mitjançant llei qualificada, almenys en les matèries següents: a) Cens de població. b) Cens electoral. Participació en la gestió del procés i administració electorals que els correspongui segons la llei. c) Consultes populars. d) Comerç, indústria i activitats professionals. e) Delimitació del territori comunal. f) Béns propis i de domini públic comunal. g) Recursos naturals. h) Cadastre. i) Urbanisme. j) Vies públiques. k) Cultura, esports i activitats socials. l) Serveis públics comunals. 2. Dins el marc de la potestat tributària de l'Estat, l'esmentada llei qualificada determina les facultats econòmiques i fiscals dels Comuns per a l'exercici de les seves competències. Aquestes facultats es referiran, almenys, a l'aprofitament i explotació dels recursos naturals, als tributs tradicionals i a les taxes per serveis comunals, autoritzacions administratives, radicació d'activitats comercials, industrials i professionals i propietat immobiliària. 3. Mitjançant llei es podrà delegar a les Parròquies competències de titularitat estatal. '''Article 81''' Amb la finalitat d'assegurar la capacitat econòmica dels Comuns, una llei qualificada determina les transferències de capital del pressupost general als Comuns, garantint una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable, proporcional segons la seva població, l'extensió del seu territori i altres indicadors. '''Article 82''' 1. Els litigis sobre interpretació o exercici competencial entre els òrgans generals de l'Estat i els Comuns seran resolts pel Tribunal Constitucional. 2. Els actes dels Comuns tenen caràcter executiu directe pels mitjans establerts per llei. Contra aquests es poden interposar recursos administratius i jurisdiccionals per controlar-ne l'adequació a l'ordenament jurídic. '''Article 83''' Els Comuns tenen iniciativa legislativa i estan legitimats per interposar recursos d'inconstitucionalitat en els termes previstos en la Constitució. '''Article 84''' Les lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència dels quarts i dels veïnats, així com les seves relacions amb els Comuns. ==Títol VII. De la Justícia== '''Article 85''' 1. En nom del poble andorrà la justícia és administrada exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos només a la Constitució i a la llei. 2. L'organització judicial és única. La seva estructura, composició, funcionament i l'estatut jurídic dels seus membres hauran d'ésser regulats per Llei Qualificada. Es prohibeixen les jurisdiccions especials. '''Article 86''' 1. Les normes de competència i procediment aplicables a l'Administració de Justícia estan reservades a la llei. 2. En tot cas, les sentències seran motivades, fonamentades en l'ordenament jurídic i notificades fefaentment. 3. El judici penal és públic, salvades les limitacions previstes per la llei. El seu procediment és preferentment oral. La sentència que posi fi a la primera instància és dictada per un òrgan judicial diferent del que va dirigir la fase d'instrucció, i sempre és susceptible de recurs. 4. La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits regulats per les lleis processals. '''Article 87''' La potestat jurisdiccional és exercida pels batlles, el Tribunal de batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, així com pels presidents respectius d'aquests tribunals, d'acord amb les lleis. '''Article 88''' Les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ésser modificades o anul.lades llevat els casos previstos per la llei o quan excepcionalment el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara corresponent, estimi que han estat dictades amb violació d'algun dret fonamental. '''Article 89''' 1. El Consell Superior de la Justícia com a òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia. Tots els seus membres seran de nacionalitat andorrana. 2. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l'Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles. El seu mandat és de sis anys i no poden ser reelegits més d'una vegada consecutiva. El Consell Superior de la Justícia és presidit per la persona designada pel síndic general. 3. El Consell Superior de la Justícia nomena els batlles i magistrats, exerceix sobre ells la funció disciplinària i promou les condicions perquè l'Administració de Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament. Amb aquesta darrera finalitat podrà emetre informes amb motiu de la tramitació de les lleis que afectin la Justícia o per donar compte de la situació d'aquesta. 4. La llei qualificada sobre la Justícia regularà les funcions i competències d'aquest Consell Superior. '''Article 90''' 1. Tots els jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per a un mandat renovable de sis anys, entre persones titulades en Dret que comptin amb aptitud tècnica per a l'exercici de la funció jurisdiccional. 2. Els presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de la Justícia són designats pel Consell Superior de la Justícia. La durada del seu mandat i les condicions d'elegibilitat seran determinades per la llei qualificada esmentada a l'article 89.4 de la Constitució. '''Article 91''' 1. El càrrec de jutge és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic i amb l'exercici d'activitats mercantils, industrials o professionals. Els jutges són remunerats únicament a càrrec dels pressupostos de l'Estat. 2. Durant el seu mandat, cap Jutge no pot ésser amonestat, traslladat, suspès en les seves funcions o separat del seu càrrec si no és com a conseqüència de sanció imposada per haver incorregut en responsabilitat penal o disciplinària, mitjançant un procediment regulat per la llei qualificada i amb totes les garanties d'audiència i defensa. La mateixa llei regularà també els supòsits de responsabilitat civil del jutge. '''Article 92''' D'acord amb les lleis i sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'administració de justícia. '''Article 93''' 1. El Ministeri Fiscal té la missió de vetllar per la defensa i aplicació de l'ordre jurídic i per la independència dels tribunals i de promoure davant d'aquests l'aplicació de la llei per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i la defensa de l'interès general. 2. El Ministeri Fiscal es compon de membres nomenats pel Consell Superior de la Justícia a proposta del Govern, amb mandats renovables de sis anys, entre persones que reuneixin les condicions per a ésser nomenades Jutge. El seu estatut jurídic serà regulat per llei. 3. El Ministeri Fiscal, dirigit pel fiscal general de l'Estat, actua d'acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna. '''Article 94''' Els jutges i el Ministeri Fiscal dirigeixen l'acció de la policia en matèria judicial segons el que estableixin les lleis. ==Títol VIII. Del Tribunal Constitucional== '''Article 95''' 1. El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució, actua jurisdiccionalment i les seves sentències vinculen els poders públics i els particulars. 2. El Tribunal Constitucional aprova el seu propi reglament i exerceix la seva funció sotmès únicament a la Constitució i la llei qualificada que el reguli. '''Article 96''' 1. El Tribunal Constitucional es compon de quatre magistrats constitucionals, designats entre persones de reconeguda experiència jurídica o institucional, un per cadascun dels coprínceps i dos pel Consell General. El seu mandat té una durada de vuit anys i no és renovable per períodes consecutius. La renovació del Tribunal Constitucional es farà per parts. El règim d'incompatibilitats serà regulat per la llei qualificada a què fa referència l'article anterior. 2. És presidit cada dos anys pel Magistrat al qual correspongui l'esmentada presidència segons torn rotatori. '''Article 97''' 1. El Tribunal Constitucional adopta les seves decisions per majoria de vots. Les deliberacions i els vots són secrets. El ponent, sempre designat per sorteig, té vot de qualitat en cas d'empat. 2. Les sentències que estimin parcialment o totalment la demanda han d'especificar, d'acord amb la llei qualificada, l'àmbit i extensió dels seus efectes. '''Article 98''' El Tribunal Constitucional coneix: a) Dels processos d'inconstitucionalitat contra les lleis, els decrets legislatius i el reglament del Consell General. b) Dels requeriments de dictamen previ d'inconstitucionalitat sobre lleis i tractats internacionals. c) Dels processos d'empara constitucional. d) Dels conflictes de competències entre els òrgans constitucionals. A aquests efectes, es consideren òrgans constitucionals els coprínceps, el Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia i els Comuns. '''Article 99''' 1. Poden interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets legislatius una cinquena part dels membres del Consell General, el cap de Govern i tres Comuns. Una cinquena part dels membres del Consell General pot interposar recurs d'inconstitucionalitat contra el reglament de la cambra. El termini d'interposició de la demanda és de trenta dies des de la data de publicació de la norma. 2. La interposició del recurs no suspèn la vigència de la norma impugnada. El Tribunal haurà de dictar sentència en el termini màxim de dos mesos. '''Article 100''' 1. Si en la tramitació d'un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d'una llei o d'un decret legislatiu que sigui d'aplicació imprescindible per a la solució de la causa, formularà escrit davant del Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. 2. El Tribunal Constitucional podrà no admetre la tramitació de l'escrit sense recurs posterior. En cas d'admissió dictarà sentència en el termini màxim de dos mesos. '''Article 101''' 1. Els coprínceps, en els termes de l'article 46.1.f), el cap de Govern o una cinquena part dels membres del Consell General, poden requerir dictamen previ d'inconstitucionalitat sobre els tractats internacionals abans de la seva ratificació. Aquest procediment tindrà caràcter preferent. 2. La resolució estimatòria d'inconstitucionalitat impedirà la ratificació del tractat. En tot cas, la celebració d'un tractat internacional que contingui estipulacions que contradiguin la Constitució exigirà la reforma prèvia d'aquesta. '''Article 102''' Contra els actes dels poders públics que lesionin drets fonamentals, estan legitimats per demanar empara davant el Tribunal Constitucional: a) Els qui hagin estat part o siguin coadjuvants en el procés judicial previ al que es refereix l'article 41.2 d'aquesta Constitució. b) Els qui tinguin un interès legítim en relació a disposicions o actes sense força de llei del Consell General. c) El Ministeri Fiscal en cas de violació del dret fonamental a la jurisdicció. '''Article 103''' 1. El conflicte entre els òrgans constitucionals es plantejarà quan un d'ells al.legui l'exercici il.legítim per l'altre de competències que li són constitucionalment atribuïdes. 2. El Tribunal Constitucional podrà suspendre amb caràcter cautelar els efectes de les normes o actes impugnats i, en el seu cas, ordenar el cessament de les actuacions que han donat lloc al conflicte. 3. La sentència determinarà i atribuirà a una de les parts la competència en litigi. 4. L'inici d'un conflicte de competències impedeix el plantejament de la qüestió davant l'Administració de Justícia. 5. La llei regularà els supòsits en els quals el conflicte es plantegi per raó del no exercici de les competències que els òrgans mencionats tenen atribuïdes. '''Article 104''' Una llei qualificada regularà l'estatut jurídic dels membres del Tribunal Constitucional, els processos constitucionals i el funcionament de la institució. ==Títol IX. De la Reforma Constitucional== '''Article 105''' La iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà als coprínceps conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General. '''Article 106''' La reforma de la Constitució requerirà l'aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels membres de la Cambra. Immediatament després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació. '''Article 107''' Superats els tràmits de l'article 106, els Coprínceps sancionaran el nou text constitucional per a la seva promulgació i entrada en vigor. ==Disposicions== '''Disposició addicional primera''' La Constitució dóna mandat al Consell General i al Govern perquè, amb l'associació dels coprínceps, proposin negociacions als governs d'Espanya i de França amb l'objectiu de signar un Tractat Internacional trilateral per establir el marc de les relacions amb els dos Estats veïns sobre la base del respecte a la sobirania, independència i integritat territorial d'Andorra. '''Disposició addicional segona''' L'exercici de la funció de representació diplomàtica d'un Estat a Andorra és incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec públic. '''Disposició transitòria primera''' 1. El mateix Consell General que ha aprovat la present Constitució obrirà un període extraordinari de sessions, per tal d'aprovar, almenys, el reglament del Consell General i les lleis qualificades referents al règim electoral, les competències i el sistema de finançament dels Comuns, la Justícia i el Tribunal Constitucional. Aquest període de sessions finalitzarà el dia 31 de desembre de 1993. 2. En aquest període, que comença el dia hàbil següent al de la publicació de la Constitució, el Consell General no podrà ser dissolt i exercirà totes les facultats que constitucionalment li corresponen. 3. El dia vuit de setembre de 1993, festa de la Mare de Deu de Meritxell, el síndic general convocarà eleccions generals, que se celebraran dins la primera quinzena del mes de desembre d'aquest mateix any. 4. La finalització d'aquest període de sessions implicarà la dissolució del Consell General i el cessament del Govern, que seguirà en funcions fins a la formació del nou, d'acord amb la Constitució. '''Disposició transitòria segona''' 1. La llei qualificada relativa a la justícia preveurà, amb esperit d'equilibri, la designació de jutges i fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament. Aquesta llei, així com la del Tribunal Constitucional, regularan el règim de nacionalitat per als jutges i magistrats que no siguin andorrans. 2. La llei qualificada de la justícia habilitarà així mateix el règim transitori de continuïtat en el càrrec d'aquells jutges que, en el moment de la seva promulgació, no tinguin la titulació acadèmica prevista en aquesta Constitució. 3. L'esmentada llei qualificada de la justícia preveurà els sistemes d'adaptació dels processos i causes pendents al sistema judicial i processal previst en aquesta Constitució, per tal de garantir el dret a la jurisdicció. 4. Les lleis i normes amb força de llei vigents en el moment de la creació del Tribunal Constitucional, podran ésser objecte de recurs directe d'inconstitucionalitat dins d'un termini de tres mesos, a partir de la presa de possessió dels magistrats constitucionals. Els subjectes legitimats per interposar-lo són els previstos en l'article 99 de la Constitució. 5. Durant el primer mandat subsegüent a l'entrada en vigor de la Constitució, els representants dels Coprínceps en el Consell Superior de la Justícia podran no ésser andorrans. '''Disposició transitòria tercera''' 1. Els serveis institucionals dels coprínceps, les competències i funcions dels quals han estat encomanades per aquesta Constitució a altres òrgans de l'Estat, seran objecte de traspàs als òrgans mencionats. Amb aquesta finalitat, es constituirà una comissió tècnica formada per un representant de cada copríncep, dos del Consell General i dos del Govern que prepararà i adreçarà un informe al Consell General perquè, en el període esmentat en la disposició transitòria primera, s'adoptin les disposicions necessàries per fer efectius els traspassos. 2. La mateixa comissió prendrà les disposicions necessàries per posar els serveis de policia sota l'autoritat exclusiva del Govern en el termini de 2 mesos a partir de l'entrada en vigor de la Constitució. '''Disposició derogatòria''' Amb l'entrada en vigor d'aquesta Constitució queden derogades totes les normes anteriors en allò que la contradiguin. '''Disposició final''' La Constitució entra en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. I nosaltres els coprínceps, després que el Consell l'ha adoptat en sessió solemne celebrada el dia 2 de febrer de 1993, i que el Poble Andorrà l'ha aprovat en referéndum celebrat el dia 14 de març de 1993, la fem nostra, la ratifiquem, la sancionem i promulguem i, per a general coneixement, n'ordenem la publicació. Casa de la Vall, 28 d'abril de 1993 François Mitterrand ''President de la República Francesa'' ''Copríncep d'Andorra'' Jordi Farrás Forné ''Síndic General'' Joan Martí Alanís ''Bisbe d'Urgell'' ''Copríncep d'Andorra'' [[Categoria:Legislació]] [[es:Constitución del Principado de Andorra]] 40 53 2006-06-11T14:41:05Z Rf 12 mogut historial HISTORIAL DELS TÍTOLS I A IV * 19:22, 22 December 2005 Puigalder (→Títols V a IX) * 19:19, 22 December 2005 Puigalder * 19:11, 22 December 2005 Puigalder m (Constitució del Principat d'Andorra moved to Constitució del Principat d'Andorra - Títols I a IV) * 18:43, 22 December 2005 Puigalder * 18:11, 22 December 2005 Puigalder HISTORIAL DELS TÍTOLS V A IX * 19:21, 22 December 2005 Puigalder m (Contitució del Principat d'Andorra - Títols V a IX moved to Constitució del Principat d'Andorra - Títols V a IX) * 19:20, 22 December 2005 Puigalder * 19:15, 22 December 2005 Puigalder * 19:10, 22 December 2005 Puigalder 41 58 2006-06-11T16:10:29Z Rf 12 Aneu a [[w:ca:Usuari:Rf|la meva pàgina d'usuari de la Viquipèdia]]. 42 164 2006-06-13T23:16:43Z Rf 12 +iw {{Índex Autors}} [[Categoria:Principal]] [[de:Kategorie:Autoren]] [[el:Κατηγορία:Συγγραφείς]] [[en:Category:Authors]] [[es:Categoría:Índice de autores]] [[fr:Index des auteurs]] [[it:Categoria:Autori]] [[la:Vicifons:Scriptores]] [[nl:Categorie:Auteur]] [[pl:Kategoria:Autorzy]] [[pt:Categoria:Autores]] [[sv:Kategori:Författare]] 43 61 2006-06-11T22:54:28Z Rf 12 a veure si això es posa en marxa [[Categoria:Principal]] 44 191 2006-06-14T11:26:01Z Rf 12 [[Categoria:Dret]] 45 63 2006-06-11T22:55:59Z Rf 12 [[Categoria:Texts]] 46 64 2006-06-11T22:56:18Z Rf 12 [[Categoria:Literatura]] 47 138 2006-06-12T20:17:01Z Rf 12 #REDIRECT[[template:Autor]] 48 230 2006-06-16T20:53:56Z 81.34.234.73 {{Autor |Nom=Jacint |Cognoms=Verdaguer i Santaló |PrimeraLletraCognom=V |LlocNaixement=Folgueroles |AnyNaixement=1845 |LlocMort=Vallvidrera |AnyMort=1902 |Viquipedia=Jacint Verdaguer i Santaló |Viquidites= |Commons= }} *''[[L'Atlàntida]]'' (1876) *''Idil·lis i cants místics'' (1879) *''Oda a Barcelona'' (1883) *''[[Canigó]]'' (1886) *''Montserrat'' (1889) 49 72 2006-06-12T07:16:07Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 50 71 2006-06-12T07:15:29Z Rf 12 {| style="width: 50%; text-align:center; background-color:#BFEFFF; border: 1px solid black; " align="center" |+ '''[[:Categoria:Autors|Índex d'autors]]''' |- | [[:Categoria:Autors-A|A]] | [[:Categoria:Autors-B|B]] | [[:Categoria:Autors-C|C]] | [[:Categoria:Autors-D|D]] | [[:Categoria:Autors-E|E]] | [[:Categoria:Autors-F|F]] | [[:Categoria:Autors-G|G]] | [[:Categoria:Autors-H|H]] | [[:Categoria:Autors-I|I]] | [[:Categoria:Autors-J|J]] | [[:Categoria:Autors-K|K]] | [[:Categoria:Autors-L|L]] | [[:Categoria:Autors-M|M]] |- | [[:Categoria:Autors-N|N]] | [[:Categoria:Autors-O|O]] | [[:Categoria:Autors-P|P]] | [[:Categoria:Autors-Q|Q]] | [[:Categoria:Autors-R|R]] | [[:Categoria:Autors-S|S]] | [[:Categoria:Autors-T|T]] | [[:Categoria:Autors-U|U]] | [[:Categoria:Autors-V|V]] | [[:Categoria:Autors-W|W]] | [[:Categoria:Autors-X|X]] | [[:Categoria:Autors-Y|Y]] | [[:Categoria:Autors-Z|Z]] |} <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 51 74 2006-06-12T07:23:37Z Rf 12 [[Categoria:Texts]] 52 77 2006-06-12T07:25:28Z Rf 12 Redirecting to [[Jacint Verdaguer i Santaló]] #REDIRECT[[Jacint Verdaguer i Santaló]] 53 165 2006-06-14T07:46:30Z Rf 12 +iw [[Categoria:Principal]] [[de:Kategorie:Wikisource]] [[en:Category:Wikisource]] [[es:Categoría:Wikisource]] [[fr:Catégorie:Wikisource]] [[nl:Categorie:Wikisource]] [[pt:Categoria:Wikisource]] [[sv:Kategori:Wikisource]] 54 79 2006-06-12T07:27:10Z Rf 12 [[Categoria:Viquitexts]] 55 261 2006-06-19T20:40:51Z Rf 12 {| class=toccolours cellpadding="3" cellspacing="0" style="float:right; margin:5px; border:3px efefef solid;" |- !bgcolor=#e1e1ff| <center>'''{{PAGENAME}}'''</center> |- class="hiddenStructure{{{Viquipedia|}}}" |[[Image:Wikipedia.png|20px|left|Wikipedia logo]] '''[[w:{{{Viquipedia}}}|Informació sobre el text]]'''. |- class="hiddenStructure{{{Viquidites|}}}" ||[[Image:Wikiquote.png|20px|left|Wikiquote logo]] '''[[q:{{{Viquidites}}}|Cites i dites]]'''. |- class="hiddenStructure{{{Commons|}}}" ||[[Image:Commons-logo.svg|15px|left|Commons logo]] '''[[Commons:{{{Commons}}}|Imatges i audiovisuals]]'''. |- </br> |} <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 56 286 2006-06-20T07:32:29Z Rf 12 +iw {{Obra|Viquipedia=Declaració de Bolonya}} Declaració conjunta per l'harmonització del disseny de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior elaborada el 19 de juny de 1999 a Bolonya (Itàlia) a càrrec dels ministres europeus d'Educació. ==Declaració de Bolonya== Gràcies als extraordinaris èxits dels últims anys, el procés europeu s'ha convertit en una realitat important i concreta per a la Unió Europea i els seus ciutadans. Les perspectives ampliades, junt amb l'aprofundiment de les relacions amb altres països europeus, proporcionen fins i tot una dimensió més àmplia a aquesta realitat. Mentrestant, som testimonis d'una conscienciació creixent en la major part del món acadèmic i polític i, en l'opinió pública, de la necessitat d'establir una Europa més completa i de més abast construïda, en particular, mitjançant el desenvolupament i l'enfortiment de les seves dimensions intel·lectual, cultural, social i científica i tecnològica. En l'actualitat, l'Europa del coneixement està àmpliament reconeguda com un factor irreemplaçable per al creixement social i humà i és un component indispensable per consolidar i enriquir la ciutadania europea, capaç de donar als seus ciutadans les competències necessàries per afrontar els reptes del nou mil·lenni, junt amb una consciència de compartició de valors i pertinença a un espai social i cultural comú. Universalment, es consideren summament importants l'educació i la cooperació educativa per al desenvolupament i l'enfortiment de societats estables, pacífiques i democràtiques, i encara més tenint en compte la situació del sud-est europeu. La declaració feta el 25 de maig de 1998 a la Sorbona basada en aquestes consideracions posava èmfasi en el paper central de les universitats en el desenvolupament de les dimensions culturals europees. S'hi ressaltava la creació de l'àrea europea d'educació superior com a via clau per promocionar la mobilitat dels ciutadans, la capacitat d'obtenció d'ocupació i el desenvolupament general del continent. Alguns països europeus van acceptar la invitació a comprometre's en la consecució dels objectius assenyalats en la declaració mitjançant la seva firma o expressant la seva adhesió a aquests principis. La direcció presa per diverses reformes de l'ensenyament superior llançades mentrestant a Europa ha provocat la determinació d'actuar en molts governs. Per la seva part, les institucions d'educació europees han acceptat el repte i han adquirit un paper principal en la construcció de l'àrea europea d'educació superior i també en la direcció dels principis fonamentals subjacents en la Carta Magna de la Universitat de Bolonya de 1988. Això és de vital importància, ja que la independència i l'autonomia de les universitats asseguren que els sistemes d'educació superior i d'investigació s'adaptin contínuament a les necessitats canviants, les demandes de la societat i els avenços en el coneixement científic. S'ha fixat el rumb en la direcció correcta i amb propòsits racionals. Tanmateix, la consecució plena d'una major compatibilitat i comparabilitat dels sistemes d'educació superior requereix un impuls continu. Hem de donar-li suport promocionant mesures concretes per aconseguir avenços tangibles. La reunió del 18 de juny, amb la participació d'experts autoritzats i d'alumnes de tots els nostres països, ens va aportar suggeriments molt útils sobre les iniciatives a prendre. Hem d'apuntar, en particular, cap a l'objectiu d'incrementar la competitivitat del sistema europeu d'educació superior. Ja que la validesa i l'eficàcia d'una civilització es poden mesurar a través de l'atractiu que la seva cultura té per a altres països, hem d'assegurar-nos que el sistema d'educació superior europeu adquireixi un grau d'atracció mundial igual al de les nostres extraordinàries tradicions culturals i científiques. A la vegada que afirmem la nostra adhesió als principis generals subjacents en la declaració de la Sorbona, ens comprometem a coordinar les nostres polítiques per assolir en un breu termini de temps, i en qualsevol cas dins de la primera dècada del tercer mil·lenni, els objectius següents, que considerem de capital importància per establir l'àrea europea d'educació superior i per promocionar el sistema europeu d'ensenyament superior a tot el món: *L'adopció d'un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable, fins i tot a través de la posada en marxa del suplement al diploma, per promocionar l'obtenció d'ocupació i la competitivitat del sistema d'educació superior europeu. *Adopció d'un sistema basat essencialment en dos cicles fonamentals: diplomatura (pregrau) i llicenciatura (grau). L'accés al segon cicle requerirà que els estudis de primer cicle s'hagin completat, amb èxit, en un període mínim de tres anys. El diploma obtingut després del primer cicle també serà considerat en el mercat laboral europeu com a nivell adequat de qualificació. El segon cicle conduirà al grau de mestria i/o doctorat, com en molts països europeus. *L'establiment d'un sistema de crèdits —similar al sistema ETCS— com a mitjà adequat per promocionar una mobilitat estudiantil més àmplia. Els crèdits es podran aconseguir també fora de les institucions d'educació superior, entre d'altres maneres amb l'experiència adquirida durant la vida, sempre que estigui reconeguda per les universitats receptores involucrades. *Promoció de la mobilitat, amb l'eliminació dels obstacles per a l'exercici efectiu de lliure intercanvi i prestant una atenció particular a: **L'accés a oportunitats d'estudi i formació i serveis relacionats, per als alumnes **El reconeixement i la valoració dels períodes d'estada en institucions d'investigació, ensenyament i formació europees, sense perjudici dels seus drets estatutaris, per a professors, investigadors i personal d'administració. *Promoció de la cooperació europea en assegurament de la qualitat per tal de desenvolupar criteris i metodologies comparables. *Promoció de les dimensions europees necessàries en educació superior, particularment dirigides al desenvolupament curricular, cooperació entre institucions, esquemes de mobilitat i programes d'estudi, integració de la formació i investigació. Mitjançant aquesta declaració ens comprometem a assolir aquests objectius —dins del context de les nostres competències institucionals i respectant plenament la diversitat de cultures, llengües, sistemes d'educació nacional i de l'autonomia universitària— per consolidar l'àrea europea d'educació superior. Amb tal finalitat, seguirem les maneres de cooperació intergovernamental, junt amb les de les organitzacions europees no governamentals amb competències en educació superior. Esperem que les universitats responguin de nou amb promptitud i positivament i que contribueixin activament a l'èxit dels nostres esforços. Convençuts que l'establiment de l'àrea europea d'educació superior demana permanentment suport, supervisió i adaptació a unes necessitats en constant evolució, decidim que ens trobarem una altra vegada d'aquí a dos anys per avaluar el progrés obtingut i els nous passos que s'hauran de seguir. [[Categoria:Documents oficials]] [[en:The Bologna Declaration of 19 June 1999]] 57 86 2006-06-12T08:17:30Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 58 87 2006-06-12T08:17:44Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 59 88 2006-06-12T08:17:59Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 60 89 2006-06-12T08:18:05Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 61 90 2006-06-12T08:18:12Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 62 91 2006-06-12T08:18:17Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 63 92 2006-06-12T08:18:23Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 64 93 2006-06-12T08:18:28Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 65 94 2006-06-12T08:18:34Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 66 95 2006-06-12T08:18:40Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 67 96 2006-06-12T08:18:46Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 68 97 2006-06-12T08:18:51Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 69 98 2006-06-12T08:18:57Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 70 99 2006-06-12T08:19:02Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 71 100 2006-06-12T08:19:08Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 72 101 2006-06-12T08:19:13Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 73 102 2006-06-12T08:20:15Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 74 103 2006-06-12T08:20:23Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 75 104 2006-06-12T08:20:29Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 76 105 2006-06-12T08:20:35Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 77 106 2006-06-12T08:20:41Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 78 107 2006-06-12T08:20:47Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 79 108 2006-06-12T08:20:52Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 80 109 2006-06-12T08:20:58Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 81 110 2006-06-12T08:21:17Z Rf 12 {{Índex Autors}} [[Categoria:Autors]] 82 171 2006-06-14T10:16:27Z 193.145.83.129 Poema de [[Bonaventura Carles Aribau]], de l'any 1833. Adéu siau, turons, per sempre adéu siau;<br> O serras desiguals, que allí en la patria mia<br> Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia<br> Per lo repos etrern, per lo color mes blau. Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,<br> Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,<br> Guaytats per un forat la tomba del Jueu,<br> E al mitg del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors,<br> Com coneixer pogués lo front de mos parents;<br> Coneixia també lo só de los torrents<br> Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors. Mes arrancat després per fals perseguidors<br> Ja no conech ni sent com en millors vegadas:<br> Axi d´arbre migrat á terras apartadas<br> Son gust perden los fruits, é son perfum las flors. ¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort<br> A veurer de mes prop las torres de Castella,<br> Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella,<br> Ni desperta en mon pit un generos recort? En va á mon dels pais en als jo m´trasport,<br> E veig del Llobregat la platja serpentina;<br> Que fora de cantar en llengua llemosina<br> No m´queda mes plaher, no tinch altre conort. Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis<br> Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,<br> La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,<br> Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis. Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis<br> Per estranya regió l´accent natiu, no plora;<br> Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,<br> Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis. En llemosí soná lo meu primer vagit,<br> Quant del mugró matern la dolça llet bebia;<br> En llemosí al Senyor pregaba cada dia,<br> E cántichs llemosins somiaba cada nit. Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,<br> En llemosi li parl, que llengua altra no sent,<br> E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,<br> Puix surten mas rahons del centre de mon pit. [[Categoria:Poesia]] 83 144 2006-06-12T20:22:02Z Rf 12 {{Autor |Nom=Bonaventura Carles |Cognoms=Aribau |PrimeraLletraCognom=A |LlocNaixement=Barcelona |AnyNaixement=1798 |LlocMort= |AnyMort=1862 |Viquipedia=Bonaventura Carles Aribau |Viquidites= |Commons= }} *''[[Oda a la pàtria]]'' (1833) 84 181 2006-06-14T10:46:15Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Declaració de la Sorbona}} Declaració conjunta per a l'harmonització del disseny del sistema d'educació superior europeu, a càrrec dels quatre ministres representants de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. La Sorbona, París, 25 de maig de 1998. ==Declaració== Recentment, el procés europeu ha fet passos d'extremada importància. Malgrat la rellevància d'aquest fet, no hauríem d'oblidar que en parlar d'Europa no solament hauríem de referir-nos a l'euro, els bancs i l'economia, sinó que també hem de pensar en una Europa de coneixements. És el nostre deure consolidar i desenvolupar les dimensions intel·lectuals, culturals, socials i tècniques del nostre continent. Aquestes dimensions han estat modelades, en gran manera, per les universitats, que encara exerceixen un paper imprescindible en el seu desenvolupament. Les universitats es van originar a Europa fa uns tres quarts de mil·lenni. Els nostres quatre països en tenen algunes de les més antigues, que celebren actualment importants aniversaris, com és, avui, el cas de la Universitat de París. En aquells temps, els estudiants i els acadèmics solien circular lliurement i difonien amb rapidesa els seus coneixements per tot el continent. En l'actualitat, gran nombre dels nostres estudiants encara es gradua sense haver tingut l'oportunitat de realitzar un període d'estudis a l'altra banda de les fronteres nacionals. S'aproxima un temps de canvis per a les condicions educatives i laborals, una diversificació del curs de les carreres professionals en què l'educació i la formació contínua esdevenen una obligació evident. Devem als nostres estudiants i a la societat en el seu conjunt un sistema d'educació superior que els ofereixi les millors oportunitats per buscar i trobar el seu propi àmbit d'excel·lència. Una àrea europea oberta a l'educació superior porta en si una gran riquesa de projectes positius, sempre respectant la nostra diversitat, però requereix, d'altra banda, l'esforç continu que permeti eliminar les fronteres i desenvolupar un marc d'ensenyament i aprenentatge. S'espera que, d'ara endavant, aquest marc afavoreixi una mobilitat i una cooperació més estretes. El reconeixement internacional i l'atractiu potencial dels nostres sistemes rauen en les facilitats de comprensió que ofereixen tant en els seus aspectes interns com en els externs. Sembla que està emergint un sistema compost de dos cicles, de grau i de postgrau, que servirà de peça angular a l'hora d'establir les comparacions i equivalències a escala internacional. Gran part de l'originalitat i la flexibilitat d'aquest sistema s'aconseguirà mitjançant el sistema de crèdits (com en l'ECTS o Sistema Europeu de Transferència de Crèdits), i de semestres. Això permetrà la convalidació dels crèdits obtinguts per a aquells que elegeixin una educació inicial o contínua en alguna de les universitats europees i, així mateix, tinguin la intenció d'obtenir una titulació. De fet, els estudiants haurien de ser capaços d'accedir al món acadèmic en qualsevol moment de la seva vida professional i des de diversos camps. S'hauria de facilitar als universitaris l'accés a gran varietat de programes, a oportunitats per dur a terme estudis multidisciplinaris, al perfeccionament d'idiomes i a l'habilitat per utilitzar les noves tecnologies informatives. És important el reconeixement internacional de la titulació de grau com un nivell de qualificació apropiat a l'èxit d'aquesta iniciativa, en la qual desitgem oferir una visió clara de tots els nostres esquemes d'educació superior. En el cicle de postgrau cabria l'elecció entre una titulació de màster de curta durada i una titulació de doctorat més extensa, amb la possibilitat de canviar entre una i l'altra. En les dues titulacions de postgrau es posaria l'èmfasi apropiat tant en la investigació com en el treball autònom. En el nivell de grau s'animaria els estudiants a passar un semestre, com a mínim, en universitats de fora dels seus països. Al seu torn, hi hauria més personal docent dedicat a la investigació fent les seves activitats professionals en altres països europeus diferents als d'origen. El suport creixent a la Unió Europea pel que fa a la mobilitat d'estudiants i professors hauria d'aprofitar-se al màxim. Molts països, no sols europeus, han pres plena consciència de la necessitat de fomentar aquesta evolució. Les conferències de rectors europeus, presidents universitaris i grups d'experts i acadèmics dels nostres respectius països s'han embarcat en la tasca d'anàlisi d'aquests objectius. L'any passat, a Lisboa, es va acordar una convenció que reconeix les qualificacions obtingudes en educació superior a Europa dins del camp acadèmic. La convenció va establir una sèrie de requisits bàsics i va reconèixer a cada país el dret a prendre part en un projecte encara més constructiu. És a partir de la consideració d’aquestes conclusions que podem dur a terme una millora i arribar més lluny. Actualment, ja hi ha més punts en comú per al reconeixement mutu de les titulacions d'educació superior quant a propòsits professionals a través de les respectives directives de la Unió Europea. Els nostres governs, tanmateix, encara han d'exercir un paper significatiu amb la promoció de mitjans que permetin la convalidació dels coneixements adquirits i el millor reconeixement de les respectives titulacions. Esperem que tot això promogui més acords interuniversitaris. L'harmonització progressiva del marc general de les nostres titulacions i dels cicles pot aconseguir-se a través de la consolidació de l'experiència ja existent, les titulacions conjuntes, les iniciatives pilot i els diàlegs en què tots ens involucrem. Mitjançant aquesta declaració, oferim el nostre compromís per a la promoció d'un marc comú de referència dedicat a millorar el reconeixement extern i a facilitar tant la mobilitat estudiantil com les oportunitats d'ocupació. L'aniversari de la Universitat de París, avui aquí a la Sorbona, ens ofereix una oportunitat solemne de participar en una iniciativa de creació d'una zona europea dedicada a l'educació superior, on les identitats nacionals i els interessos comuns puguin relacionar-se i reforçar-se per al benefici d'Europa, dels seus estudiants i en general dels seus ciutadans. Ens dirigim a altres estats membres de la Unió Europea i a altres països europeus perquè s'uneixin a nosaltres en aquesta iniciativa, així com a totes les universitats europees, perquè es consolidi la presència d'Europa al món a través de l'educació contínua i actualitzada que s'ofereix als seus ciutadans. Claude Allègre. Ministre de l'Educació Nacional de la Recerca i de la Tecnologia. (França) Tessa Blackstone. Ministra d'Educació Superior. (Regne Unit) Luigi Berlinger. Ministre d'Educació Pública, Universitat i Investigació. (Itàlia) Jürgen Ruettgers. Ministre d'Educació, Ciències, Investigació i Tecnologia. (Alemanya) [[Categoria:Documents oficials]] 85 137 2006-06-12T20:16:45Z Rf 12 #REDIRECT[[Template:Autor]] 86 130 2006-06-12T12:16:33Z Rf 12 '''Autor:''' [[Ausiàs March]] :Veles e vents han mos desigs complir, :faent camins dubtosos per la mar. :Mestre i Ponents contra d'ells veig armar; :Xaloc, Llevant, los deuen subvenir :ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn :fent humils precs al vent Tramuntanal :que en son bufar los sia parcial :e que tots cinc complesquen mon retorn. :Bullirà el mar com la cassola en forn, :mudant color e l'estat natural, :e mostrarà voler tota res mal :que sobre si atur un punt al jorn; :grans e pocs peixs a recors correran :e cercaran amagatalls secrets: :fugits al mar, on són nodrits e fets, :pel gran remei en terra eixiran. :Los peregrins tots ensems votaran :e prometran molts dons de cera fets; :la gran paor traurà al llum los secrets :que al confés descoberts no seran. :En lo perill no em caureu de l'esment, :ans votaré al Déu qui ens ha lligats, :de no minvar mes fermes voluntats :e que tots temps me sereu de present. :Io tem la mort per no ser-vos absent, :perquè Amor per mort és anul·lats; :mas io no creu que mon voler sobrats :pusca esser per tal departiment. :Io so gelós de vostre escàs voler, :que, io morint, no meta mi en oblit; :sol est pensar me tol del món delit, :car nos vivint, no creu se pusca fer: :aprés ma mort, d'amar perdau poder :e sia tost en ira convertit, :e, io forçat d'aquest món ser eixit, :tot lo meu mal sera vós no veer. :Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor, :car prop d'aquell io em trobara tot sol? :Vostre voler sabera quant me vol, :tement, fiant de tot l'avenidor. :Io són aquell pus extrem amador, :aprés d'aquell a qui Déu vida tol: :puis io són viu, mon cor no mostra dol :tant com la mort per sa extrema dolor. :A bé o mal d'amor io só dispost, :mas per mon fat Fortuna cas no em porta, :tot esvetlat, ab desbarrada porta, :me trobarà faent humil respost. :Io desig ço que em porà ser gran cost, :I aquest esper de molts mals m'aconhorta; :a mi no plau ma vida ser ser estorta :d'un cas molt fer, qual pret Déu sia tost. :Lladoncs les gents no els clrà donar fe :al que amor fora mi obrarà; :lo seu poder en acte es mostrerà :e los meus dits ab los fets provaré. :Amor, de vós io en sent més que no en sé, :de què la part pijor me'n romandrà; :e de vós sap lo qui sens vós està. :A joc de cus vos acompararé. [[Category:Poesia]] 87 129 2006-06-12T12:13:03Z Rf 12 No encaixa amb el que sempre s'ha dit a http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil_de_categoritzaci%C3%B3 :Hi estic d'acord, però al principi penso que s'han de posar un nombre mínim de categories que facilitin les coses quan la gent vagi posant els primers textos. [[Usuari:Rf|Rf]] 12:13, 12 jun 2006 (UTC) 88 166 2006-06-14T08:24:22Z Rf 12 {{Autor |Nom=Ausiàs |Cognoms=March |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1400 |LlocMort= |AnyMort=1459 |Viquipedia=Ausiàs March |Viquidites= |Commons= }} Llista dels 128 poemes coneguts *I: ''Axí com cell qui·n lo somni·s delita'' *II: ''Pren-me'n axí com al patró qu·en platga'' *III: ''Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,'' *IV: ''Axí com cell qui desitja vianda'' *V: ''Tant he amat, que mon grosser enginy'' *VI: ''Molt he tardat en descobrir ma falta,'' *VII: ''Sí com rictat no porta béns ab si,'' *VIII: ''Ja tots mos cants me plau metr·en oblit,'' *IX: ''Amor se dol com breument yo no muyr,'' *X: ''Sí com hun rey, senyor de tres ciutats,'' *XI: ''¿Quins tan segurs consells vas encerquant,'' *XII: ''Ja no esper que sia·mat,'' *XIII: ''Colguen les gents ab alegria festes,'' *XIV: ''Malventurós no deu cerquar Ventura:'' *XV: ''Si prés grans mals un bé·m serà guardat,'' *XVI: ''Junt és lo temps que mon goig és complit'' *XVII: ''Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau,'' *XVIII: ''Ffantasiant, Amor a mi descobre'' *XIX: ''Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats,'' *XX: ''Alguns passats donaren si a mort'' *XXI: ''Tant en Amor ma pens·à consentit'' *XXII: ''Callen aquells que d'Amor han parlat,'' *XXIII: ''Lexant a part l'estil dels trobadors'' *XXIV: ''No sech lo temps mon pensament innoble,'' *XXV: ''No·m fall recort del temps tan delitós'' *XXVI: ''Yo crit lo bé si·n algun loch lo sé,'' *XXVII: ''Sobresdolor m'à tolt l'imaginar;'' *XXVIII: ''Lo jorn ha por de perdre sa claror'' *XXIX: ''Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert'' *XXX: ''Vengut és temps que serà conegut'' *XXXI: ''Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna'' *XXXII: ''L'ome pel món no munta·n gran valer'' *XXXIII: ''Sens lo desig de cosa desonesta,'' *XXXIV: ''Tots los desigs escampats en lo món'' *XXXV: ''Sia cascú per ben hoir attent'' *XXXVI: ''¡O Mort, qui est de molts mals medecina'' *XXXVII: ''La mia por d'alguna causa mou.'' *XXXVIII: ''Si bé mostrau que mi no avorriu,'' *XXXIX: ''Qui no és trist, de mos dictats no cur,'' *XL: ''Cell qui d'altruy reb enug e plaer'' *XLI: ''Volgra sser nat cent anys ho pus atràs,'' *XLII: ''Vós qui sabeu de la tortra·l costum,'' *XLIII: ''Coratge meu, a pendre sforç molt tart,'' *XLIV: ''Tot metge pren càrech de consciença'' *XLV: ''Los ignorants Amor e sos exemples,'' *XLVI: ''[[Veles e vents|Veles e vents han mos desigs complir,]]'' *XLVII: ''Bé·m maravell com l'ayre no s'altera,'' *XLVIII: ''Ab vós me pot Amor ben esmenar,'' *XLIX: ''A mal estrany és la pena estranya'' *L: ''Sí com aquell qui per sa·nfinitat'' *LI: ''Tal só com cell qui penssa que morà'' *LII: ''-Clamar no·s deu qui mal cerqua e troba;'' *LIII: ''Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua'' *LIV: ''¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor,'' *LV: ''Per molt amar ma vida és en dupte,'' *LVI: ''Ma voluntat, amant-vos, se contenta,'' *LVII: ''Por de pijor a molts fa pendre mort'' *LVIII: ''Sí com l'om rich que per son fill treballa'' *LIX: ''Sí co·l malalt que·l metge lo fa cert'' *LX: ''Mes voluntats, en gran part discordants,'' *LXI: ''O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons'' *LXII: ''¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar'' *LXIII: ''¿Qui·m tornarà lo temps de ma dolor'' *LXIV: ''Lo temps és tal que tot animal brut'' *LXV: ''No só gosat en demanar mercé'' *LXVI: ''Algú no pot haver en si poder'' *LXVII: ''Ja de amor tèbeu jamés no sia!'' *LXVIII: ''No·m pren axí com al petit vaylet'' *LXIX: ''Clar és e molt a tots los amadors,'' *LXX: ''Per qué m'és tolt poder delliberar?'' *LXXI: ''¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor,'' *LXXII: ''Paor no·m sent que sobreslaus me vença,'' *LXXIII: ''No pens algú que m'allarch en paraules'' *LXXIV: ''Als fats coman tot quant serà de mi,'' *LXXV: ''¿Qui és aquell qui en Amor contemple'' *LXXVI: ''On és lo loch on ma penssa repose?'' *LXXVII: ''No pot mostrar lo món menys pietat'' *LXXVIII: ''No guart avant ne membre lo passat:'' *LXXIX: ''O vós, mesquins, qui sots terra jaheu'' *LXXX: ''Tot laurador és pagat del jornal'' *LXXXI: ''Axí com cell qui·s veu prop de la mort,'' *LXXXII: ''Quant plau a Déu que la fusta peresqua,'' *LXXXIII: ''Sí co·l malalt qui lonch temps ha que jau'' *LXXXIV: ''Tant he amat que vinch en desamar,'' *LXXXV: ''Lexe la sort lo seu variat torn;'' *LXXXVI: ''Si·m demanau lo greu turment que pas,'' *LXXXVII: ''Tot entenent amador mi entengua,'' *LXXXVIII: ''Malament viu qui delit pert de viure'' *LXXXIX: ''Cervo ferit no desija la font'' *XC: ''No·s maravell algú perqué m'enyor,'' *XCI: ''En aquell temps sentí d'Amor delit'' *XCII: ''Aquelles mans que jamés perdonaren'' *XCIII: ''¿Qui serà aquell del món superior'' *XCIV: ''Puys me trob sol en amor, a mi sembla'' *XCV: ''¿Qué val delit puys no és conegut,'' *XCVI: ''La gran dolor que llengua no pot dir'' *XCVII: ''Si per null temps creguí ser amador,'' *XCVIII: ''Per lo camí de mort é cercat vida,'' *XCIX: ''Aquesta és perdurable dolor.'' *C: ''Entre Amor ssó portat he Fortuna,'' *CI: ''Lo viscahí Qui·s troba·n Alemanya,'' *CII: ''¿Qual serà·quell que fora si mateix'' *CIII: ''Aquell ateny tot quant atényer vol,'' *CIV: ''Qui ne per si ne per Déu virtuts husa,'' *CV: ''Puys que sens Tu algú a Tu no basta,'' *CVI: ''Lo tot és poch ço per qué treballam'' *CVII: ''¡O quant és foll qui tem lo forçat cas,'' *CVIII: ''No·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa;'' *CIX: ''Dona, si us am, no·m graescau amor;'' *CX: ''Là só atés d'on só volgut fugir;'' *CXI: ''Axí com cell qui·s parteix de sa terra'' *CXII: ''Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta,'' *CXIII: ''La vida·s breu e l'art se mostra longa;'' *CXIV: ''Retinga'm Déu en mon trist pensament,'' *CXV: ''Puix me penit, senyal és cert que baste'' *CXVI: ''Cert és de mi que no me'n cal fer compte'' *CXVII: ''Lo cinquén peu del moltó ab gran cura'' *CXVIII: ''No cal dubtar que sens ulls pot hom veure,'' *CXIX: ''Maleyt lo jorn que·m fon donada vida,'' *CXX: ''Si·n algun temps me clamí sens rahó,'' *CXXI: ''Molt me par bo que pens de l'altre món,'' *CXXII a: ''Tots los delits dels cors he ja perduts,'' *CXXII b: ''Mon bon senyor, puix que parlar en prosa'' *CXXIII: ''Mentre d'Amor sentí sa passió,'' *CXXIV: ''Ab molta raó me desenamore'' *CXXV: ''Entre·ls ulls y les orelles'' *CXXVI: ''Quant més amau, tant més temor teniu,'' *CXXVII: ''A Déu siau, vós, mon delit,'' *CXXVIII: ''A mi acorda un dictat'' 89 131 2006-06-12T13:50:30Z Rf 12 Comunicat oficial de la reunió de ministres europeus encarregats de l'Educació Superior a Praga el 19 de maig de 2001. ==Comunicat de Praga== Dos anys després de signar la [[Declaració de Bolonya]] i tres anys després de la [[Declaració de la Sorbona]], els ministres europeus encarregats de l'educació superior, representant 32 signataris, es van reunir a Praga per repassar el progrés aconseguit i per establir direccions i prioritats del procés per als pròxims anys. Els ministres van reafirmar el seu compromís amb l'objectiu d'establir l'àrea de l'educació superior europea per al 2010. L'opció de Praga per realitzar aquesta reunió és un símbol de la voluntat d'implicar tot Europa en el procés perspectiu de creixement de la Unió Europea. Els ministres van acollir i van examinar l'informe “Afavorint el procés de Bolonya”, a càrrec del grup de seguiment, i van trobar que els objectius establerts en la Declaració de Bolonya s'han acceptat àmpliament i s'han utilitzat com a base per al desenvolupament de l'educació superior per la majoria dels signataris així com per les universitats i altres institucions d'educació superior. Els ministres van reafirmar que s'ha de continuar fent esforços per promoure la mobilitat a fi de permetre als estudiants, professors, investigadors i personal d'administració que es beneficiïn de la riquesa de l'àrea de l'educació superior europea, que inclou els valors democràtics, la diversitat de cultures i idiomes i la diversitat de sistemes de l'educació superior. Els ministres van partir de l’anàlisi de la Convenció d'Institucions de l'Educació Superior Europea organitzada a Salamanca del 29 al 30 de març i en les recomanacions de la Convenció d'Estudiants Europeus, que va tenir lloc a Göteborg del 24 al 25 de març, i van apreciar la implicació activa de l'Associació Universitària Europea (EUA) i de les Unions Nacionals d'Estudiants a Europa (ESIB) en el procés de Bolonya. A més, van assenyalar i valorar les moltes altres iniciatives per fomentar el procés. Els ministres també van prestar atenció a l'ajuda constructiva de la Comissió Europea. Els ministres van observar que les activitats recomanades en la Declaració sobre l'estructura de títols han estat intensament i àmpliament tractades en la majoria dels països. Sobretot, van valorar com avança la feina per assegurar-ne la qualitat. Els ministres van reconèixer la necessitat de cooperar a fi d'afrontar els reptes provocats per l'educació transnacional. També van reconèixer la necessitat d'una perspectiva d'aprenentatge per a tota la vida. ===Accions posteriors que donen continuïtat als sis objectius del Procés de Bolonya=== Tal com planteja la Declaració de Bolonya, els ministres van afirmar que la construcció de l'àrea de l'educació superior europea és una condició per reforçar l'atractiu i la competitivitat de les institucions de l'educació superior a Europa. Van donar suport a la idea que l'educació superior ha de ser considerada un bé públic i que ha de ser i continuarà sent una responsabilitat pública (les regulacions, etc.), i que els estudiants són membres plens de la comunitat de l'educació superior. Des d'aquest punt de vista, els ministres van comentar el següent sobre el procés que cal seguir: ====L'adopció d'un sistema de títols fàcilment llegibles i comparables==== Els ministres van estimular enèrgicament les universitats i altres institucions d'educació superior a prendre ple avantatge de la legislació nacional existent i de les eines europees destinades a facilitar el reconeixement acadèmic i professional de les unitats de cursos, títols i altres premis perquè els ciutadans puguin utilitzar les seves qualificacions, competències i habilitats eficaçment en tota l'àrea de l'educació superior europea. Els ministres van fer una crida a organitzacions i a xarxes existents, com NARIC i ENIC, perquè promoguin en l'àmbit institucional, nacional i europeu el reconeixement simple, eficaç i just que reflecteixi la diversitat subjacent de qualificacions. ====L'adopció d'un sistema basat essencialment en dos cicles principals==== Els ministres van observar amb satisfacció que s'hagi discutit i abordat l'objectiu d'una estructura de graus basada en dos cicles principals que articulin l'educació superior dels estudis de grau i els de postgrau. Alguns països ja han adoptat aquesta estructura i d'altres ho estan considerant amb gran interès. És important destacar que en molts països els títols de llicenciatura i de màster o els títols de dos cicles comparables poden obtenir-se tant en universitats com en altres institucions de l'educació superior. Els programes que condueixen a un títol, de fet, poden i han de tenir orientacions i perfils diversos per acomodar la diversitat de necessitats individuals, acadèmiques i del mercat laboral, tal com es va concertar en el seminari d'Hèlsinki sobre els títols de grau (febrer de 2001). ====L'establiment d'un sistema de crèdits==== Els ministres van emfasitzar que per a una flexibilitat més gran en els processos d'aprenentatge i qualificació cal adoptar pedres angulars comunes de qualificacions, basades en un sistema de crèdits com els ECTS o compatibles amb els ECTS, que proporcionin tant les funcions de transmissibilitat com les d'acumulació. Juntament amb els sistemes d'assegurament de la qualitat mútuament reconeguts, aquests arranjaments facilitaran l'accés d'estudiants al mercat europeu del treball i reforçaran la compatibilitat, l'atractiu i la competitivitat de l'educació superior europea. L'ús generalitzat d'aquest sistema de crèdits i del suplement de diploma fomentarà el progrés en aquesta direcció. ====La promoció de la mobilitat==== Els ministres van reafirmar que l'objectiu de millorar la mobilitat dels estudiants, els professors, els investigadors i el personal d'administració, establert en la Declaració de Bolonya, és de summa importància. Per tant, van confirmar el compromís d'eliminar ots els obstacles al lliure moviment d'estudiants, professors, investigadors i personal d'administració van posar èmfasi en la dimensió social de la mobilitat. Van prendre nota de les possibilitats de mobilitat ofertes pels programes de la Comunitat Europea i del progrés aconseguit en aquest camp, per exemple, el llançament del Pla d'acció de mobilitat aprovat pel Consell Europeu a Niça el 2000. ====La promoció de la cooperació europea en l'assegurament de la qualitat==== Els ministres van reconèixer el paper vital que tenen els sistemes d'assegurament de la qualitat per garantir uns alts estàndards i facilitar la comparabilitat de les qualificacions a tot Europa. També van estimular una cooperació més estreta entre les xarxes de reconeixement i d'assegurament de la qualitat i van emfasitzar la necessitat d'una estreta cooperació europea i de mútua confiança en l'acceptació de sistemes nacionals d'assegurament de la qualitat. Encara més, van animar les universitats i altres institucions d'educació superior a fomentar exemples de les millors pràctiques i a dissenyar els guions per a l'acceptació mútua dels mecanismes d'avaluació i d'acreditació/certificació. Els ministres van fer una crida a les universitats i a altres institucions de l'educació superior, a agències nacionals i a la Xarxa Europea d'Assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior, en cooperació amb els corresponents organismes de països que no en són membres, a col·laborar amb l'establiment d'un marc comú de referència i a fomentar les millors pràctiques. ====La promoció de les dimensions europees en l'educació superior==== Per enfortir les importants dimensions europees de l'educació superior i de la ubicació d'ocupacions del graduat, els ministres van sol·licitar que el sector de l'educació superior augmenti el desenvolupament de mòduls, cursos i plans d'estudi en tots els àmbits amb contingut, orientació i organització “europeus”. Això inclou, particularment, els mòduls, els cursos i els plans d'estudi oferts en societat per institucions de països diferents i que condueixen a un títol conjunt reconegut. ===A més, els ministres emfasitzaren els punts següents:=== ====Aprenentatge al llarg de tota la vida==== El fet d'aprendre durant tota la vida és un element essencial de l'àrea de l'educació superior europea. En la futura Europa basada en la societat i l'economia del coneixement, les estratègies d'aprenentatge per a tota la vida són necessàries per afrontar els reptes de la competitivitat i de l'ús de noves tecnologies i per millorar la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i la qualitat de vida. ====Les institucions de l'educació superior i els estudiants==== Els ministres van emfasitzar que la implicació d'universitats i altres institucions de l'educació superior i d'estudiants com a socis competents, actius i constructius en l'establiment i la formació d'una àrea d'educació superior europea és necessària i benvinguda. Les institucions han demostrat la importància que atorguen a la creació d'una àrea d'educació superior europea compatible i eficaç, però també diversa i adaptable. Els ministres també van assenyalar que la qualitat és la condició subjacent bàsica per a la confiança, la rellevància, la mobilitat, la compatibilitat i l'atractiu en l'àrea d'educació superior europea. Els ministres van expressar el seu reconeixement per les contribucions encaminades al desenvolupament de programes d'estudi que combinen la qualitat acadèmica amb la rellevància de l'ocupació duradora i van demandar un paper proactiu continuat de les institucions de l'educació superior. Els ministres van afirmar que els estudiants han de participar i influir en l'organització i en el contingut de l'educació a les universitats i en altres institucions d'educació superior. Els ministres també van reafirmar la necessitat, ratificada pels estudiants, de tenir en compte la dimensió social en el procés de Bolonya. ====Promoure l'atractiu de l'àrea d'educació superior europea==== Els ministres van convenir en la importància de reforçar l'atractiu de l'educació superior europea per als estudiants d'Europa i d'altres parts del món. La llegibilitat i la comparabilitat dels títols de l'educació superior europeus en l'àmbit mundial ha de reforçar-se mitjançant el desenvolupament d'un marc comú de qualificacions, així com per mitjà de l'assegurament de la qualitat i de mecanismes d'acreditació/certificació coherents i de creixents esforços d'informació. Els ministres van emfasitzar particularment que la qualitat de l'educació superior i de la investigació és i ha de ser un factor important de l'atractiu internacional i de la competitivitat d'Europa. Els ministres van acordar que ha de posar-se més atenció a beneficiar una àrea d'educació superior europea amb institucions i programes amb perfils diferents. Van demanar un augment de la col·laboració entre els països europeus amb relació a les possibles implicacions i perspectives d'educació transnacional. ===Seguiment continu=== Els ministres es van comprometre a continuar la cooperació d'acord amb els objectius de la Declaració de Bolonya, basant-se en les similituds i beneficiant-se de les diferències entre les cultures, idiomes i sistemes nacionals, i utilitzant totes les possibilitats de cooperació intergovernamental i de diàleg continuat amb les universitats europees i amb altres institucions d'educació superior i organitzacions estudiantils així com amb programes de la Comunitat. Els ministres van rebre amb beneplàcit els nous membres que s'incorporen al procés de Bolonya després de les sol·licituds dels ministres representants dels països per als quals els programes Sòcrates i Leonardo da Vinci o Tempus-Cards de la Comunitat Europea estan oberts. Es van acceptar les sol·licituds de Croàcia, Xipre i Turquia. Els ministres van decidir que durant la segona meitat de 2003 tindria lloc a Berlín una reunió de seguiment per comprovar el progrés i establir directrius i prioritats per a les pròximes fases del procés vers l'àrea d'educació superior europea. Van confirmar la necessitat d'una estructura per al treball de seguiment, que consisteix en un grup de seguiment i en un grup preparatori. El grup de seguiment ha d'estar format per representants de tots els signataris, nous participants i per la Comissió Europea, i ha d'estar presidit per la Presidència de la UE d’aquell moment. El grup preparatori ha d'estar format per representants dels països que van organitzar les reunions ministerials anteriors i els de la pròxima reunió ministerial, dos estats membres de la UE i dos estats no membres de la UE; aquests últims quatre representants seran elegits pel grup de seguiment. La Presidència de la UE en el moment i la Comissió Europea també formaran part del grup preparatori. El grup preparatori serà presidit pel representant del país amfitrió de la pròxima reunió ministerial. L'Associació Universitària Europea, l'Associació Europea d'Institucions d'Ensenyament Superior (EURASHE), les Unions Nacionals d'Estudiants a Europa i el Consell d'Europa hauran de ser consultats en el treball de seguiment. Per avançar en el procés, els ministres van estimular el grup de seguiment a explorar les àrees següents: la cooperació pel que fa a l'acreditació i l'assegurament de la qualitat, els aspectes sobre el reconeixement i la utilització de crèdits en el procés de Bolonya, el desenvolupament de titulacions conjuntes, la dimensió social, amb l'atenció específica als obstacles a la mobilitat, i l'engrandiment del procés de Bolonya, l'aprenentatge al llarg de tota la vida i la implicació dels estudiants. [[Categoria:Documents oficials]] 90 196 2006-06-14T16:58:34Z Rf 12 traslladat {{Obra|Viquipedia=Els Segadors}} '''Himne nacional de Catalunya'''. __TOC__ ==Versió actual (1899)== Catalunya triomfant,<br> tornarà a ser rica i plena.<br> Endarrera aquesta gent<br> tan ufana i tan superba.<br> Bon colp de falç,<br> Bon colp de falç,<br> Defensors de la terra!<br> Bon colp de falç!<br> Ara és hora, segadors.<br> Ara és hora d'estar alerta.<br> Per quan vingui un altre juny<br> esmolem ben bé les eines.<br> Bon colp de falç,<br> Bon colp de falç,<br> Defensors de la terra!<br> Bon colp de falç!<br> Que tremoli l'enemic<br> en veient la nostra ensenya.<br> Com fem caure espigues d'or,<br> quan convé seguem cadenes.<br> Bon colp de falç,<br> Bon colp de falç,<br> Defensors de la terra!<br> Bon colp de falç!</i> ==Versió antiga (1882)== Catalunya, comtat gran,<br> qui t'ha vist tan rica i plena!<br> Ara el rei Nostre Senyor<br> declarada ens te la guerra.<br> Segueu arran!<br> Segueu arran,<br> que la palla va cara!<br> Segueu arran!<br> Lo gran comte d'Olivars<br> sempre li burxa l'orella:<br> -Ara es hora, nostre rei,<br> ara es hora que fem guerra.- <br> Contra tots els catalans,<br> ja veieu quina n'han feta:<br> seguiren viles i llocs<br> fins al lloc de Riu d'Arenes;<br> n'han cremat un sagrat lloc,<br> que Santa Coloma es deia;<br> cremen albes i casulles,<br> i caporals i patenes,<br> i el Santíssim Sagrament,<br> alabat sia per sempre.<br> Mataren un sacerdot,<br> mentre que la missa deia;<br> mataren un cavaller,<br> a la porta de l'església,<br> en Lluís de Furrià,<br> i els àngels li fan gran festa.<br> Lo pa que no era blanc<br> deien que era massa negre:<br> el donaven als cavalls<br> sols per assolar la terra.<br> Del vi que no era bo,<br> n'engegaven les aixetes,<br> el tiraven pels carrers<br> sols per regar la terra. <br> A presencia dels parents<br> deshonraven les donzelles.<br> Ne donen part al Virrei,<br> del mal que aquells soldats feien:<br> -Llicència els he donat jo,<br> molta més se'n poden prendre.-<br> Sentint resposta semblant,<br> enarboren la bandera;<br> a la plaça de Sant Jaume,<br> n´hi foren les dependències. <br> A vista de tot això<br> s'és avalotat la terra:<br> comencen de llevar gent<br> i enarborar les banderes. <br> Entraren a Barcelona<br> mil persones forasteres;<br> entren com a segadors,<br> com érem en temps de sega.<br> De tres guàrdies que n'hi ha,<br> ja n'han morta la primera;<br> ne mataren al Virrei,<br> a l'entrant de la galera;<br> mataren els diputats<br> i els jutges de l'Audiència.<br> Aneu alerta, catalans;<br> catalans, aneu alerta:<br> mireu que aixís ho faran,<br> quan seran en vostres terres.<br> Anaren a la presó:<br> donen llibertat als presos.<br> El bisbe els va beneir<br> Amb la ma dreta i l'esquerra:<br> -On es vostre capità?<br> On és vostre bandera?-<br> Varen treure el bon Jesús<br> Tot cobert amb un vel negre:<br> -Llicència els he donat jo,<br> molta més se'n poden prendre.-<br> Sentint resposta semblant,<br> enarboren la bandera;<br> a la plaça de Sant Jaume,<br> n´hi foren les dependències.<br> A vista de tot això<br> s'és avalotat la terra:<br> comencen de llevar gent<br> i enarborar les banderes. <br> Entraren a Barcelona<br> mil persones forasteres;<br> entren com a segadors,<br> com érem en temps de sega.<br> De tres guàrdies que n'hi ha,<br> ja n'han morta la primera;<br> ne mataren al Virrei,<br> a l'entrant de la galera;<br> mataren els diputats<br> i els jutges de l'Audiència. <br> Aneu alerta, catalans;<br> catalans, aneu alerta:<br> mireu que aixís ho faran,<br> quan seran en vostres terres.<br> Anaren a la presó:<br> donen llibertat als presos.<br> El bisbe els va beneir<br> Amb la ma dreta i l'esquerra:<br> -On es vostre capità?<br> On és vostre bandera?-<br> Varen treure el bon Jesús<br> Tot cobert amb un vel negre: <br> -Aquí és nostre capità,<br> aquesta es nostre bandera.-<br> A les armes catalans,<br> Que ens ha declarat la guerra!<br> Segueu arran!<br> Segueu arran,<br> que la palla va cara!<br> Segueu arran! <br> [[Categoria:Texts]] [[de:Els Segadors]] 91 260 2006-06-18T19:40:39Z Rf 12 {| cellpadding="0" cellspacing="0" margin:5px; border:0px efefef solid;" |- | '''{{{Nom|}}} {{{Cognoms|}}}'''<br> ''{{{LlocNaixement|}}} {{{AnyNaixement|}}} - {{{LlocMort|}}} {{{AnyMort|}}}''<br> |- class="hiddenStructure{{{Pseudonim|}}}" | ''Pseudònim'': '''{{{Pseudonim|}}}'''<br><br> |- class="hiddenStructure{{{Viquipedia|}}}" | [[Image:Wikipedia.png|20px|left]] [[w:|Viquipèdia]]: '''[[w:{{{Viquipedia}}}|Biografia]]'''. |- class="hiddenStructure{{{Viquidites|}}}" | [[Image:Wikiquote.png|20px|left]] [[q:|Viquidites]]: '''[[q:{{{Viquidites}}}|Cites i dites]]'''. |- class="hiddenStructure{{{Commons|}}}" | [[Image:Commons-logo.svg|15px|left]] [[commons:|Commons]]: '''[[Commons:{{{Commons}}}|Imatges]]'''. |- |} ==Obres== __NOEDITSECTION__ <includeonly>[[Categoria:Autors-{{{PrimeraLletraCognom|}}}|{{{Cognoms|}}} {{{Nom|}}}]] <includeonly>[[Categoria:Autors|{{{Cognoms|}}} {{{Nom|}}}]] </includeonly><noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 92 149 2006-06-13T16:23:58Z Aljullu 5 <center> <div style="width=95%;"> '''Viquinotícies''' és un projecte de [http://wikimediafoundation.org/ Wikimedia Foundation], una organització sense afany de lucre. {| width="100%" align="center" cellpadding="2" |- valign="top" | colspan="3" | |- | [[Image:Wikimedia-logo.svg|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[m:Portada|'''Meta''']]<br />''Coordinació Wikimedia'' | [[Image:Wikipedia-logo.png|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[w:ca:Portada|'''Viquipèdia''']]<br />''L'enciclopèdia lliure'' | [[Image:Commons-logo.svg|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[commons:Pàgina principal|'''Wikicommons''']]<br />''Dipòsit multimèdia'' | [[Image:Wiktionary-logo-en.png|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[wikt:|'''Viccionari''']]<br />''Diccionari i tesaurus'' |- | [[Image:Wikinews-logo.png|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[n:|'''Viquinotícies''']]<br />''Notícies lliures'' | [[Image:Wikiquote-logo.svg|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[q:|'''Viquidites''']]<br />''Col·lecció de dites i citacions'' | [[Image:Wikibooks-logo.svg|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[b:|'''Viquillibres''']]<br />''Llibres i manuals'' | [[Image:Wikispecies-logo.png|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[wikispecies:Pàgina principal|'''Viquiespècies''']]<br />''Directori d'espècies'' |}</div></center> 93 151 2006-06-13T16:25:53Z Aljullu 5 Redirecting to [[Plantilla:Plana principal/Altres projectes]] #REDIRECT [[Plantilla:Plana principal/Altres projectes]] 94 152 2006-06-13T16:27:02Z Aljullu 5 Redirecting to [[Plantilla:Plana principal/Altres projectes]] #REDIRECT [[Plantilla:Plana principal/Altres projectes]] 95 153 2006-06-13T16:28:33Z Aljullu 5 Redirecting to [[Plantilla:Plana principal/Altres projectes]] #REDIRECT [[Plantilla:Plana principal/Altres projectes]] 96 183 2006-06-14T10:46:38Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Scachs d'amor}} <center>'''Scachs d'amor'''<br>'''Hobra intitulada scachs d amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar'''</center> __NOTOC__ ====Castellvi==== (Març) 1 Trobant se Març ab Venus en un temple, 2 ensemps tenint Marcuri [en] sa presencia, 3 ordi hun joch de scachs, ab nou exemple: 4 prenent Raho per Rey sens preheminencia; 5 la Voluntat per Reyna ’b gran potencia; 6 los Pensaments per sos Orfils contemple; 7 Cavalls, Lahors ab dolça eloqüencia; 8 Rochs son Desigs que ’nçenen la membria; 9 Peons, Serveys pugnant per la victoria. ====Vinyoles==== (Venus) 10 Per exercir Venus la sua gloria, 11 volgue per Roch Vergonya cautelosa; 12 Cavalls, Desdenys en paga meritoria; 13 Orfils, Esguarts de vista delitosa; 14 per Dama pres Bellea graciosa; 15 y lo seu Rey, seguint d’amor ystoria, 16 fon la Honor ab vida perillosa; 17 per fels Peons prengue les Cortesias, 18 armats, guarnits de mil parençaryas. ====Fenollar==== (Mercuri) 19 Mercuri, prest en sos modos y vias, 20 pinta·l taulell de sorts clares y escures: 21 y fon lo Temps, partit per nits y dies, 22 un quadre fent les primeres clausures; 23 lo qual per creu parti ’n quatre natures 24 de temps divers; y apres, seguint ses guies, 25 de quada part feu quatre ’guals figures; 26 e, dividint sots tal pacte la resta, 27 un sis y hun quart suma tota la llesta. ====Castellvi==== (Lo Peo del Rey va en la quarta casa) 28 Lo camp partit y tota la gent presta, 29 lo gran guerrer, ab la ’nsenya vermella, 30 mogue tantost a tota se requesta, 31 prenent Amor per nom en sa querela; 32 e tramete ves lo camp de la bella 33 lo pus valent Peo de la conquesta: 34 lo qual tira dos passos devers ella. 35 Movent aquest lo Rey, Raho descobre, 36 e lo cami de Voluntat se obre. ====Vinyoles==== (Lo Peo de la Dama a la quarta casa) 37 Dama gentil, ab animo no pobre, 38 portant de vert bandera de sperança, 39 per nom cridant: «Gloria, gloria cobre 40 la mia gent ab benaventurança!» 41 Lo seu Peo, cortes, ab gran temprança, 42 avant passa, perque Bellea obre, 43 en joch d’amor, la primera parança. 44 Prenent hun gest humil per sa defesa, 45 lo cor feri d’amorosa scomesa. ====Fenollar==== (Diu que lo tocat se hagia de jugar) 46 La ley que deu primer esser admesa, 47 es, en tal joch, que la pessa toquada, 48 ab fermetat, sens debat ni contesa, 49 per cascu, cert, hagia d’esser jugada. 50 Cau en rao: car pensa ’namorada, 51 havent elet, liberta ni sospesa 52 restar no deu, mes del tot subjugada. 53 E per ço·s diu: «Ardiment y follia 54 en cascun fet, puys fet es, fet se sia!» ====Castellvi==== (Lo Peo del Rey pren lo Peo de la Dama) 55 Lo bon Servey, rebut ab Cortesia, 56 prengue de nou, esforç, per acceptar la, 57 fent se senyor del lloch hon la cullia, 58 sens pus pensar si podra ’nujar la; 59 perque lo grat que·l força tant [a] amar la, 60 a desigiar tal gloria·l movia 61 tostemps seguint amor, fins a trobar la. 62 L’emprenedor, per eixir ab la sua, 63 no·s deu parar per nengun plech ni rua. ====Vinyoles==== (La Dama, a la quarta casa sua, pren lo Peo que li havia pres lo seu) 64 Perque·l renom de Bellea rellua, 65 vent que·l Servey gustava Cortesies, 66 ab gran rigor ixque de casa sua 67 per castigar tant folles fantasies. 68 E, no curant de moltes lloçanies, 69 mirant se ’ntorn, com fa lo camp la grua, 70 mata·l Peo que feya valenties. 71 Lo qui enpren, mirar deu, ans que ’nprenga 72 perque la fi del que fa no·l reprenga. ====Fenollar==== (Diu que lo pres una volta se hagie de pendre) 73 La ley [següent], que·ls dos volem comprenga, 74 es que la gent presa, resta cativa; 75 per ço deu molt pensar be ab qui·s prenga 76 la Voluntat, pus es senyora ’ltiva. 77 Car de grans trets lo qui pus alt s’esquiva, 78 resta pus bax, perqui lo joch aprenga; 79 puix que de grat enteniment cativa. 80 Si lo Voler Reho no vol complaure, 81 es molt degut catiu que·l vejam caure. ====Castellvi==== (Lo Cavall de la Reyna va a la tercera casa de l’Orfil, tirant ves la Dama) 82 La Voluntat, desigiosa de plaure, 83 en quant pogues a la Dama eleta 84 deslibera devers aquella traure 85 sa gran Lleor ab lengua molt perfeta. 86 E fon avis de persona discreta 87 pensar tostemps servir y no desplaure 88 la que del cor senyora ’vem ja feta: 89 foll es aquell que gose fer ultragie 90 contra qui es tengut de vassallatgie. ====Vinyoles==== (La Dama se’n torna a son loch) 91 Per ben guardar la torra d’omenatgie 92 torna [en] son loch la graciosa Dama; 93 que·l Cavaller, majorment de paratgie, 94 voler no deu taquar honesta fama. 95 L’anemorat,quant passio l’inflama, 96 no vulla dar als bens d’onor dampnatgie; 97 e, si u vol fer, fogint se romp la trama. 98 Per que quant plou, qui·s cobre de la fulla, 99 crent ser exut, dos vegades se mulla. ====Fenollar==== (Diu, si haveu senyalat o tocat la casa, que us metau en ella) 100 Lo terç decret vol que cascu·s reculla 101 en son castell o conquistada casa, 102 y perdra la yames puga ni vulla; 103 ans den morir tenint en ma l’espasa. 104 Car la Voluntat tal foch d’amor abrasa, 105 que força may no li tol la despulla; 106 senyora es que tots los senys arrasa. 107 Puys, sens lo grat, voler may se conquista, 108 no·s pot mudar fins que lo grat desista ====Castellvi==== (L’Orfil del Rey va a la quarta casa davant l’Orfil de la Reyna) 109 Raho, trobant pus aspre que l’arista 110 la Dama que molt humil estimava, 111 restant en si de tal engan molt trista, 112 vent que Laors y Serveys desdenyava, 113 per lo valer que molt la convidava, 114 son Pensament, que sospyrant aquista, 115 fin[s] al quart grau per espia ’nvyava. 116 Qui vol saltar en alt per a llevar se, 117 primer cove algun poch abaxar se. ====VINYOLAS==== (Lo Cavall del Rey va a la tercera casa de Orfil de Rey) 118 La Honestat de qui sol arrear se 119 Bellea gran, si vol esser divina, 120 lo seu Desdeny trames, sens oblidar se, 121 per a tallar del Pensament la mina. 122 Que si aquell de la virtut declina 123 y no volgues per si may limitar se, 124 Defensio d’onor lo contramina. 125 Tostemps lo foch crema per sa natura, 126 mas l’aygua·l fa dançar a sa mesura. ====Fenollar==== (Que·l Rey puga lo primer lanç anar a terça casa) 127 L’altre decret que molt lo joch apura, 128 es que los Reys a la casa terçera, 129 lo primert tret, sens fer pus desmesura, 130 salten liberts en qualsevol manera; 131 mostrant que tart devem per la costera 132 dexar lo pla o la via segura: 133 tal exemplar en tot d’aquells s’espera. 134 Per ço cascu, quant los limits traspassa, 135 erra, mas poch, si no s’i torva massa. ====Castellvi==== (Juga Cavall de Rey a la tercera de Orfil) 136 L’enamorat, mirant que no li passa 137 l’ergull [e] enug a la gentil senyora, 138 hague d’amprar Raho, que·ls fels compasa; 139 la qual, de grat, li fon gran valedora: 140 Son Dolç Parlar, que la gent anamora, 141 li tramate, sens pendre longa spassa, 142 per arribar a la que·l mon adora. 143 O, quant nos val, ab tot que poch nos costa, 144 aquell dolç so de la Llahor composta! ====Vinyoles==== (Juga l’Orfil de la Dama a quatre cases del Cavall de l’altre Rey, sobre·l Cavall) 145 Amarch convit cubert de dolça crosta, 146 es lo Leguot, que·ls senys tots afalagua, 147 y affalaguant Bellea, ab grat s’acosta 148 al falç enguan que sots aquell s’amagua. 149 Trahent dels hulls, per dar li d’amor paga, 150 hun Dolç Esguart’ en loch de la resposta, 151 que li guareix de sos Desdenys la plaga, 152 poden los Hulls mirar lo invisible 153 y turmentar l’esperit impassible. ====Fenollar==== (Diu qu’ab lo salt de la tercera lo Rey no puga pendre) 154 Perque los Reys, ab poder invensible, 155 mes de raho no puguan mans estendre, 156 es decretat que, fent lo salt possible, 157 no puguen may ferir escach, ni pendre; 158 mostrant al mon que ’n punir o rependre 159 deuen merçe masclar ab l’irascible, 160 y no fer tant quant basten a compendre; 161 car, si son grans ab ales de potencia, 162 majors seran, usant de gran clemencia. ====Castellvi==== (Jugue lo Peo de Roch de Rey hun punt, anant sobre l’Orfil) 163 Vist lo Mirar de tant bella parençia, 164 lo bon Desigx que sots Raho milita, 165 trames tantost, ab molta reverencia, 166 lo seu Servey, per rebre·l qui l’excita. 167 L’afeccio, que va ’n los hulls escrita, 168 desperta·l cor, per la conveniencia 169 de l’amador, on ver’amor habita. 170 Conformitat es la cosa pus çerta 171 qu’entre·ls amats les amistats conçerta. ====Vinyoles==== (L’Orfil de Reyna pren lo Cavall del Rey) 172 Perque Lahor los esperits desperta 173 y fa placar Bellea ’b cara francha, 174 ab Dolç Esguart, que·l cor ferint acerta, 175 Lahor prengue, en qui sperança tancha; 176 a denotar que a l’amant no mancha, 177 en negun temps, la fi d’amor offerta, 178 si de lahors la font nuncha s’estancha. 179 Que los legots fan dama tan contenta, 180 que·l descontent content se representa. ====Fenollar==== (Diu que·l Rey no salte a la tercera sobre les altres pesses) 181 Mes fonch pactat que·ls Reys, hon se [a]posenta 182 valer tan gran, sobre·ls altres no salten, 183 mas, per camins segurs de sobreventa, 184 vagen tostemps on lladres may asalten. 185 Car, puix d’aquells nostres honors s’esmalten, 186 deixant atras qui·ls pot donar empenta, 187 sy·s guarden mal, a si y al poble falten. 188 Natura vol los membres ser defenssa 189 del dan del cap, on tots reben offenssa. ====Castellvi==== (La Reyna pren l’Orfil de l’altre Reyna) 190 Ab resplendor que gran amor compensa, 191 los Hulls tan vius que, mirant, abrassaren 192 l’alegra cant de la Llahor que ’ncenssa, 193 molt humilment Voluntat convidaren· 194 E tal esforç, mostrant se, li donaren, 195 que pres tantost, per paga y per compensa, 196 los Rays del Sol que tant la penetraren. 197 Esteles son los hulls ab que naveguen 198 los marines que ’n esta mar se neguen. ====Vinyoles==== (Lo Rey juga hun punt lo seu Peo) 199 Perque·ls amants pus clarament coneguen 200 la Honestat ab quin tento comporta 201 lo Pensament, del qual aquells se seguen, 202 ab joch cortes los defença la porta, 203 movent lo Peu hun sol pas per escorta; 204 los enemichs ses esquadres despleguen 205 d’aquelles vent ja la sperança morta. 206 Discrecio cortesament ordena 207 quant lo voler follament desordena. ====Fenollar==== (Diu que·l Rey, llevant se per sus, no salta la tercera) 208 Es altre ley, en nombre de vuytena, 209 que·l Rey valent, retrahent sa persona, 210 no puga may, pus es d’onor la mena, 211 fer lo dit salt honrant l’alta corona; 212 mes, pas a pas, que millor se condona, 213 per son cami torne sens por ni pena, 214 ab gravitat que tals princeps corona. 215 Car molt mes val una discreta fuyta 216 que caure pres per destemprada cuyta. ====Castellvi==== (La Reyna pren de Cavall de Dama Peo) 217 Mas l’apetit de l’amorosa fruyta 218 mogue axi la Voluntat exhemte, 219 qu’entra ’n lo ca[m]p de Venus a la luyta 220 d’un Cortesa que desdenyar intempte. 221 Y majorment perqu’era de la ’mpremta 222 de qui la te en foch d’amor ja cuyta: 223 Bellea gran, que los pus savis temta. 224 Quant veu que·l foch del fum a fet ja flama, 225 tothom se guart, que lo veri·s derrama. ====Vinyoles==== (Juga lo Cavall de Dama a dos puts de Dama) 226 Bellea, vent que Voluntat s’inflama 227 contra·l Desdeny prenent sa Cortesia 228 y manaçant la Vergonyosa Fama, 229 per deffensar, ab gracia·s movia; 230 y, ab son Cavall saltant, se offeria 231 a batallar contra·l camp de la Dama, 232 que ab esforç Vergonya combatia; 233 Exemple ’s cert que may seguex desastre 234 al qui be sab d’aquell trobar lo rastre. ====Fenollar==== (Diu que no sia pres ni ferit lo Rey,mas que l’avisen, so es donant li sus) 235 Un’altre Ley s’enfila ’n aquest rastre: 236 que·l Rey tractat no sia com la [resta]; 237 si contr’aquell se feya ’lgun empastre, 238 o si·l perill de l’enemich l’asesta, 239 avisau lo, que no·l fira ballesta; 240 axi u dispon en lo cel aquell astre 241 que l’a dotat de real sobrevesta. 242 Lo nom de Rey als enemichs aterra: 243 dels seus los bons deffen, y·ls mals desterra. ====Castellvi==== (Juga Cavall de Reyna a quatre de Cavall de [l’altra]Dama) 244 Rompuda ja de tot entr’ells la guerra, 245 la Reyna gran, que·l bell nom d’Amor crida, 246 mana venir, corrent y serra, 247 hun Cavaller en aquella partida, 248 per conquistar, ab sa gent pus unida, 249 dels enemichs la Cortesa Desferra, 250 que stava mal en lo camp repartida. 251 Qui en l’asalt als primes no contrasta, 252 sy als darrers vol contrastar, no y basta. ====Vinyoles==== (Juga Roch de Dama en la casa de l’Orfil seu) 253 Vergonya·s l’or on Bellea s’encasta: 254 per ço·s posa prop d’ella en l’atallaya, 255 abandonant, pus veu que Laguot guasta, 256 l’Estil Cortes, que ya d’espant s’esmaya. 257 Car Honestat, qui be no l’atallaya, 258 reb lesio en la presona casta, 259 dexant entrar Legots dyntra la naya. 260 Be sta la por a l’oçell qu’es en vela, 261 puix que·l defen de caere dins la tela. ====Fenollar==== (Diu que·l Rey, puix li donen sus, se hagie de levar o cobrir) 262 Puix avisat lo Rey es sens cautela, 263 vol altre ley que·s cobre o que·s mogua; 264 en animos, l’anemich no recela: 265 menyspreu d’aquell no vulla que li noga. 266 Per ço, prudent, lo pas al perill cloga, 267 que·l gran leo vengut de la mustela 268 vem cascun jorn, si be vist real toga. 269 Tots som eguals, en mort y en naxença: 270 per ço egual deu esser la temença. ====Castellvi==== (Cavall de Reyna pren lo Peo de Roch de Dama) 271 Vist com se mou Vergonya [a] fer valença 272 a la Honor, Cortesia y Bellea, 273 lo Cavaller, ab bona continença, 274 sens pus reçel entra en la pelea, 275 rompent aquell Paves de qua s’arrea, 276 Temor de fer desonesta fallença, 277 qu’es passio de qui la Dama·s prea. 278 Lo vençedor, vençent, guarda com fira, 279 car sovint venç, lo vençut, quant se gira. ====Vinyoles==== (Cavall de Dama juga a tres graus de la sua linea) 280 Quant mes no pot, ab un Ultragie mira, 281 guarda y deffen Bellea lo seu Moble, 282 y si los seus Laor mou o regira, 283 ella s’esta ferma, constant, ymmoble. 284 Donchs, si lo tot es [a] la part pus noble, 285 y semblara que for[a] el carrer tira 286 lo seu Desdeny, segons juhi de poble, 287 diu lo discret, quant veu fer cosa estrema: 288 «Be sab que fa lo qui sa casa crema». ====Fenollar==== (Diu que cascu deu jugar sa tanda e no dos tretas arreu) 289 Raho deu ser [entegra] y no sema 290 y per a tots en tot molt rahonable; 291 per ço ’n lo joch quiscu juch ab sa tema: 292 la hu primer, so que li par loable; 293 l’altre apres respongue lanç notable; 294 cascu son colp, que fir, sper o tema, 295 vagien eguals ab tanda concordable. 296 Algu no pens, gua[n]yant, passar la ralla, 297 car orde·s vol servar en la batalla. ====Castellvi==== (Lo Cavall pren lo Roch de Dama) 298 Lo Cavaller, rompent del tot la tralla, 299 Vergony’ abat y acosta·s a l’insigne 300 Bellea tant, que, ab goig y rialla, 301 en lo vert prat morir vol com lo signe. 302 E si el mor content, de mort indigne, 303 la Voluntat no deu moure baralla, 304 pus el Cavall es fet anyell benigne. 305 Tots jorns se veu morir en esta sgrima: 306 donchs, mal d’amor no·s tingua ’n pocha stima. ====Vinyoles==== (Cavall de Dama pren Cavall de Reyna) 307 Havent perdut Vergonya, qu’es la çima 308 de Honestat, refragant com lo lliri, 309 y llima fort que tota viltat llima, 310 Ultratge·s mou, mes cremant que cautiri, 311 contra·l Llegot, donant li tal martiri, 312 que·l falç amarch ab son turment aprima, 313 y del suc dolç fa hun suau colliri. 314 Deffendre·s deu Bellea y ser avara, 315 car tant val mes, quant mes nos costa cara. ====Fenollar==== (Diu que no·s juga llanç falç, so es Cavall per Roch, etc.) 316 Mes se pacta, si be dit no·s encara, 317 que lo poder hu de l’altre no prenga; 318 per ço cascu pese son dret ab tara; 319 mes del que pot lo seu peu no estenga, 320 mas jugue just, perque l’ull no·l reprenga 321 del mirador, car gran carrech prepara 322 qui son Cavall per Roch vol que s’empenga. 323 Lo capella no deu voler la pompa, 324 ni·l cavaller res que honor corrompa. ====Castellvi==== (Lo Peo de la Reyna va a la quarta casa) 325 Romput l’estol, perque millor se rrompa, 326 lo vençedor los seus tostemps esforça 327 ab crits, ab so de animosa trompa, 328 crexent en ells l’ardiment y la força. 329 Voluntat, vent Bellea anar a l’orça, 330 present li fa, perque·l joch no ’nterrompa, 331 d’un nou Servey que l’amistat refforça. 332 Lo joch d’amor se deu jugar ab manya, 333 e qui forçat lo vol guanyar, no·l guanya. ====Vinyoles==== (Cavall de Dama va a tres de la matexa Dama) 334 La Reyna, vent que tan mal acompanya 335 la Voluntat lo Servey que li dexa, 336 hun gran Desdeny trames, ab vista stranya, 337 per ultrajar la çelada que veya, 338 e, majorment, perque pensava y creya 339 foragitar, ab ell, l’altre companya 340 del Pensament o del Voler que·n feya. 341 Quant l’anemich fengex que s’abandona, 342 fugiu tambe, que l’art ab l’art se dona. ====Fenollar==== (Diu que·l Peo no puga passar sens batalla) 343 Edicte bell anadint, se pregona 344 que lo Peo, contra·l Peo si juga, 345 deu batallar persona per presona, 346 e, altrament, passar de llarch no puga. 347 Mas, si aquell s’esta ’b lanca fexuga, 348 que pas avant, pus l’altre l’abandona, 349 e prengue sforç, que ’n millor port lo duga. 350 Los cavallers per la honor s’aturen, 351 mas los vilans per força s’aseguren. ====Castellvi==== (Orfil de Rey, a quatre cases del Cavall de l’altre Dama, dona sus al Rey) 352 Los Pensaments, que renyen y murmuren 353 vent desigiar la Voluntat y obres, 354 importunant la Honestat, conjuren 355 per no restar desfavorits y pobres, 356 aquestos son los mestres y manobres 357 que tots los mals y contraris apuren, 358 y de la lum d’amor son canalobres. 359 Qui vol cuytar, avolotat, la cassa, 360 o res no pren, o cau, o s’enbarassa. ====Vinyoles==== (Cavall de Dama pren Orfil de Rey, a quatre de la Sua linea) 361 L’Ultrajos Gest, vent que·l Penser menasçe 362 la Honestat, forçant la fort que·s leve, 363 deslibera voler morir en plaça, 364 ans que d’Onor mal Pensament s’ençeve; 365 donant raho que, tostemps que se lleve 366 algun falç crim, remoure no la faça, 367 puix veritat de culpa la relleve. 368 Diu lo refrany: «Qui sa lo dit se lliga, 369 puix mal no te, sanament lo deslliga». ====Fenollar==== (Rey ab Rey no puxen combatre) 370 Servar se deu un’altre ley antiga: 371 que Rey ab Rey james puguen combatre, 372 mas cascu d’ells entre los seus estigue, 373 perque los caps no deuen may debatre. 374 Dels altres es lo ferir y·l rebatre; 375 d’ells l’ordonar; que·l Rey, manant que stiga 376 los seus, ab qui fals enemichs abatre. 377 Acte ’s servil, no de reals petjades, 378 com. a moltons jugar Reys a toçades. ====Castellvi==== (La Reyna pren lo Cavall de la Dama, que stava a quatre del matex, y dona sus) 379 La Voluntat, vist que tantes vegades 380 cruel Desdeny cruelment la guareja, 381 per a tallar les sues encontrades, 382 ab gran menyspreu lo condamna y bandeja, 383 e la Honor stretament festeja, 384 requirint la, sens moltes embaxades, 385 que·s vulla dar a qui tant la sedeja. 386 De tot se deu aydar lo qui vol cloure: 387 parlar, obrar, tronar, lampar y ploure. ====Vinyoles==== (Lo Rey se cobre del Cavall, a dos punts de Dama) 388 L’autoritat real nunque·s deu moure, 389 sino per cas molt gran y necessari: 390 axi Honor se deslibera encloure, 391 Desdenyant molt l’intent de l’adversari. 392 De tal servir aquest es lo salari, 393 car lo Cortes Estil poria noure 394 en tal trespas, y ser li molt contrari. 395 En joch estret, la cortesia cessa 396 la gravitat y pompa, en la pressa. ====Fenollar==== (Diu lo mat offegat) 397 Si, asetjat per mala sort revessa, 398 lo Rey sera, y tota sa poxança 399 ensemps ab ell, volem, per ley expressa, 400 que muyra trist, pus no spera bonança; 401 car la real corona y ordonança 402 presupon molt la libertat excessa, 403 e, si la pert, pert tota sa sperança. 404 La dignitat a l’anima ’s unida, 405 e la honor viu molt mes que la vida. ====Castellvi==== (Juga lo Peo de la Reyna a quatre punts de l’altre Reyna) 406 Perque tostemps Bellea fos servida, 407 lo bon Voler, no curant de l’Ultragie, 408 mana passar ab amor infinida 409 lo seu Servey, qu’es hun gracios patge. 410 Lo qual, donant de grat tot avantagie, 411 ab gest humil Cortesia convida 412 que prenga d’ell la vida per pontagie. 413 Humilitat aleuja, purga y placa 414 dos cors ensemps de molt diversa taca. ====Vinyoles==== (Lo Peo del Rey, a quatre punts de la sua o pren lo Peo de l’altre Dama) 415 Lo Cortesa que te la bossa flacha, 416 lo donatiu en nengun temps rebuja, 417 o, si u ha fet, tostemps lo cor li’n racha 418 per l’apetit, qu’es sech y vol la pluja. 419 Y axi, tantost lo pren, que no li fuja, 420 per fer castell de sa xica barracha; 421 mas quant li fall, mes agrament s’anuja. 422 Qui pren, cove que ’n lo tornar ell pense, 423 car, forçant grat, es força que u compense. ====Fenollar==== (Diu lo mat robat) 424 Si·l Rey no te ya pus gent que·l defense, 425 e sos vassalls haura tan mal defesos, 426 done·s llavors, pus fortune dispense 427 que reste sol, los seus essent ja presos; 428 que Reys sens gent, per Reys no son admesos; 429 mas bon confort ab virtut recompense 430 los fats cruels que·ls han tant fort compresos. 431 Al Rey y als seus deu tostemps la fortuna, 432 en mal y be, a tots esser comuna. ====Castellvi==== (L’Orfil de Dama juga a tres cases de Rey) 433 Per ajustar tot son esforç en una, 434 la Voluntat son Pensament preposa 435 devant Raho, no fent stima ’lguna 436 de res perdut, Serveys ni altre cosa; 437 dexant lo test y fundant se ’n la glosa, 438 sol per servir aquella, sola una, 439 que la Honor a presa per esposa. 440 Si bon voler imagie d’amor pinta, 441 vida ni mort james no la despinta. ====Vinyoles==== (L’Orfil de Rey juga a tres cases de la Dama) 442 La Dama diu, cantant ab veu distincta: 443 «Vetla, Honor!» mirant fasen la guarda 444 los Hulls; legint d’amor vermella tinta 445 desperts vallant, que l’ora par ja tarda, 446 talleyan se, car ialayant se guarde 447 Bellea gran, seny[i]nt se de tal cinta, 448 que puga star segura ’n la reguarde. 449 Aquest combat se venç de tal manera, 450 que·l vençedor fuig i·l vençut spera. ====Fenollar==== (Lo mat comu) 451 Altre decret corroborant advera 452 que, si lo Rey no te on se retraga, 453 ni qui·l cobris, e l’anamich prospera 454 tant, que·l pora ferir de mortal plaga, 455 morint aquell, dara son cors per paga, 456 y·l poble seu caura, sense bandera, 457 en servitut, puix vida l’afalaga: 458 que ’n los perills de la batalla ’marga 459 mes defen l’ull que no cobre l’adarga. ====Castellvi==== (Juga lo Roch del Rey en la casa de la Dama) 460 Vist que tant fort la Bellea s’adarga, 461 privacio, movent l’apetit, causa 462 que lo Desig exint se desembarga 463 [e] pren lo loch de Voluntat per pausa. 464 Voler l’empeny, mas delit es la causa 465 final d’aquell, y si la fi s’allarga, 466 la su’ardor may cessa ny may pausa. 467 Tot moviment se mou, d’algun defecte 468 fins arribar al desijat conspecte. ====Vinyoles==== (La Dama a tres juga de Orfil de Rey) 469 Principiant Desig en son effecte, 470 vengue al loch on Voluntat solia 471 liberta star, perque per cami recte 472 tirar pogues on la Bellea·l guia; 473 la qual, ab lum de gracia·s metia 474 en lo terç grau del Delitos Aspecte 475 de la Honor, que ’n p[e]rill concistia. 476 Bellea deu de virtuts esmaltar se, 477 si en lo mon de tots vol adorar se. ====Fenollar==== (Diu que la Reyna vagie axi com tots, sino Cavall) 478 Mas nostre joch de nou vol enremar se 479 de stil novell e strany a qui be·l mira, 480 prenent lo pom, lo ceptr’e la cadira. 481 car, sobretot, la Reyna fa honrar se. 482 Donchs, puix que diu que mes val e mes tira, 483 per tot lo camp pot mol be passegar se, 484 mas torçre no, per temor ni per ira. 485 Quant mes se veu la libertat altiva, 486 mes tembre deu de caure may cativa. ====Castellvi==== (Lo Roch del Rey pren lo Peo de la Dama) 487 Mirant que ja la Dama no s’esquiva, 488 lo bon Desig de Cortesia·s çeva, 489 ten inflamat de un’ardor tan viva, 490 que·l bosch pus vert vol tot cremar sens treva; 491 car [de] treball esperança·l relleva, 492 qu’es hun delit que les forçes aviva, 493 de llegea ffi fent Voluntat hereva. 494 Lo foch d’amor vol molt verda la lenya: 495 si secha es, quan mes s’ensen, mes renya. ====Vinyoles==== (Juga la Dama a tres de Cavall del seu Rey) 496 Portant esforç Bellea per ensenya 497 per castigar los Serveys enganosos, 498 mes se davant lo Desdeny que desdenya: 499 pert lo d’Onor los grats cubdiciosos, 500 car los combats d’amor, quan graciosos 501 tiren los colps, qual sera de penya 502 que prest no do als actes delitosos? 503 Mes val hun no de la persona casta 504 que quant lo si del vici donar basta. ====Fenollar==== (Lo Peo no puga muntar a Dama, ni hagie pus d’una Dama) 505 Y si·ls antichs, per aucmentar la casta, 506 sens altre sguart de ley ni de justicia, 507 de baixa sanch y de vilana pasta 508 consenten fer mil Reynes per malicia, 509 dien les leys d’amorosa malicia, 510 que·l dyamant en For pus fi s’encasta, 511 y en hun encast relluu ab gran claricia. 512 L’amant e fel sol d’una s’anamora; 513 l’ingrat infel les ydoles adora. ====Castellvi==== (Juga Orfil de Reyna a quatre punts de l’Orfil del seu Rey) 514 La Voluntat, que·ls Dolços Hulls honora 515 y·l delicat mirar, mirant, postilla, 516 son Pensament remunta y anemora 517 en dret d’aquells hon viv’amor centilla, 518 e, per l’ardor que pren y trau, destilla 519 liquor dels seus, que·l cor se n’entrenyora 520 ab los reports, que ’n lo seu cap vacilla. 521 Amor es un que per los hulls s’enllaça, 522 mas, si s’estreny, la par[t] y·l tot man[a]ça. ====Vinyoles==== (L’Orfil del Rey pren l’Orfil de la Reyna a quatre de la linea d’Orfil del Rey) 523 Lo Pensament, que·l Dolç Esguart acaça, 524 en contr’aquell metent se ’n so de brega, 525 fon pres y mort, perque pus mal no faça 526 ni faça fer a la Voluntat cega; 527 que tant s’empeny quant ansia la ’nsega, 528 que·ls bens d’Onor enfrasca y embarasça, 529 y·ls espirits lavant li [lo] offega. 530 Honor viu tant quant Voluntat comporta; 531 de bens y mals sols ella es la porta. ====Fenollar==== (Que les Reynes no·s puguen pendre la una ab l’altre) 532 Puix nostre stil tot lo poder transporta 533 dels Reys amant[s] a les Reynes amades, 534 com entre Reys ferir se no·s comporta, 535 seran tanbe les Reynes atrevades; 536 mas puguen ser dels altres guerrejades, 537 y pendre les, si no porten escorta: 538 sols en aço romanen limitades. 539 Per ço diu be la ley de nostre escola 540 que no den may la Dama restar sola. ====Castellvi==== (La Reyna pren lo Cavall de Dama a dos punts de Dama, donant sus al Rey) 541 Lo bon Valer gens no·s desaconsola 542 del Pensament despes en tal article, 543 mas, ab esforç del Desig, tria y yola 544 contra·l Desdeny qu’es d’Onestat menicle; 545 lo qual, lançant pus clara que·l vericle 546 la veu, tantost que s’espanta y tremola 547 de veure·l Grat ya dins son episticle. 548 Perfeccio de la fi pren la forma; 549 per ço l’amor del be que vol s’informa. ====Vinyoles==== (Lo Rey se aparta en la casa del seu Orfil) 550 La Honestat ab tals paraules forma 551 sa gran clamor, cridant: «O, Venus alta! 552 Puix ta virtud la mia no refforma 553 y·l teu socors en aquest punt me falta, 554 lo meu poder Valer lo desesmalta; 555 y vist que·l teu ab mi ya no·s conforma, 556 fugint quant pot la mia Virtut salta». 557 Si tals espants als Reys prou no convenen, 558 son naturals, y·l seu esser sostenen. ====Fenollar==== (Si·s pert la Reyna, que sia perdut lo joch) 559 Mercuri diu que ja, puix tant comprenen 560 les Reynes tals, que ’n tot poden y manen, 561 si per mal cars, los enemichs les prenen, 562 que los estols s’abaten y s’aplanen; 563 donchs, guarden se gosant no les enganen, 564 car per temor si elles no·s defenen 565 ab son esforç, no filen ni debanen. 566 Vergonya y por virtut son en la dama; 567 en l’om empaixs, contraris a gran fama. ====Castellvi==== (Mat de Dama en casa de l’altra Dama) 568 Lo princep Març que nostre cor inflama, 569 per triumfar de tan alta conquesta, 570 pres la Honor que sobre tota res clama, 571 offerint la al bon Valer molt presta; 572 lo qual, pujant en lo gran que li presta 573 la Bella Flor, ab amorosa flama 574 lo Fruyt d’Amor sacrifica ’b gran festa. 575 En lluna sta lo punt d’aquest eclipsi, 576 e qui l’enten, enten l’Apocalipsi. [[Categoria:Poesia]] 97 157 2006-06-13T17:35:06Z Rf 12 Importo historial * 01:17, 7 July 2005 80.58.38.44 (→=''o'' Hobra intitulada scachs d amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar) * 09:29, 29 March 2005 80.58.33.44 * 09:06, 29 March 2005 Llull m (→Castellvi) * 09:01, 29 March 2005 Llull * 18:32, 26 March 2005 Llull 98 192 2006-06-14T11:26:16Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Llicència de documentació lliure de GNU}} La '''Llicència de documentació lliure de GNU''' ('''''GNU Free Documentation License''''', '''''GNU FDL''''' o '''''GFDL''''', en [[w:anglès|anglès]]) és una llicència per a contingut obert, dissenyada per la [[w:Free Software Foundation|Free Software Foundation]] (FSF) per al projecte [[w:GNU|GNU]]. == Traducció de la versió 1.2 de la llicència == ''Aquesta és una traducció no oficial al català de la Llicència de documentació lliure (GFDL) de GNU. No ha estat publicada per la Free Software Foundation, i no estableix legalment els termes de distribució del programari que utilitza la GFDL de GNU, ja que això només ho fa el text original en anglès de la GFDL de GNU. Esperem, però, que aquesta traducció ajudi els catalanoparlants a comprendre millor la GFDL de GNU. Versió 1.2, novembre de 2002 Copyright (C) 2000, 2001, 2002 Free Software Foundation, Inc.<br> 59 Temple Place, Suite 330, Boston, MA 02111-1307 USA<br> Qualsevol pot copiar i distribuir còpies literals d'aquest document de llicència, però no és permès canviar-lo.<br> ===PREÀMBUL=== La finalitat d'aquesta Llicència és crear manuals, llibres de text o altres documents, funcionals i útils, "lliures" pel que fa a la llibertat; per assegurar tothom la llibertat real de copiar-los i redistribuir-los, modificant-los o no, amb finalitats comercials o no. Addicionalment, aquesta Llicència assegura l'autor i l'editor una manera d'obtenir crèdit per la seva obra sense ser considerat responsables de les modificacions fetes pels altres. Aquesta Llicència és una mena de "copyleft", el que significa que les obres que es derivin del document també han de ser lliures en el mateix sentit, i complementa la Llicència pública general de GNU, que és una llicència de copyleft dissenyada per al programari lliure. Hem dissenyat aquesta Llicència per tal d'utilitzar-la en manuals de programari lliure, perquè el programari lliure necessita documentació lliure: un programa lliure ha de venir amb manuals que tinguin les mateixes llibertats que té el programari. Però aquesta Llicència no es limita als manuals de programari; es pot utilitzar per a qualsevol obra de text, independentment del seu tema o de si s'ha publicat en forma impresa o no. Recomanem aquesta Llicència especialment per a obres la finalitat de les quals sigui formació o consulta. ===CAMP D'APLICACIÓ I DEFINICIONS=== Aquesta Llicència s'aplica a qualsevol manual o altra mena d'obra, en qualsevol suport, que inclogui un avís del propietari del copyright que digui que es pot distribuir sota els termes d'aquesta Llicència. Aquest avís garanteix una llicència a nivell mundial, lliure de drets d'autor, de durada il·limitada, per utilitzar l'obra sota les condicions que es detallen aquí. Amb "Document" ens referirem a aquest manual o obra. Qualsevol membre del públic és un "autoritzat" i ens hi adreçarem com a "vós". Accepteu la llicència si copieu, modifiqueu o distribuïu l'obra d'una manera que requereixi permís segons la llei de copyright. Una "Versió modificada" del document significa qualsevol obra que contingui el document o una part d'ell, ja sigui copiat literalment o amb modificacions i/o traduït a un altre idioma. Una "Secció secundària" és un apèndix amb títol o una secció preliminar del Document que té a veure exclusivament amb la relació dels editors o autors del Document amb el tema general del Document (o amb temes relacionats) i no conté res que pugui entrar directament dins d'aquest tema general (així, si el Document és en part un llibre de matemàtiques, una Secció secundària pot no parlar gens de matemàtiques). La relació pot ser un assumpte de connexió històrica amb el tema o amb assumptes relacionats, o de posicions legals, comercials, filosòfiques, ètiques o polítiques relatives a ells. Les "Seccions invariables" són determinades Seccions secundàries els títols de les quals indiquen que són Seccions invariables en l'avís que indica que el Document es distribueix sota aquesta Llicència. Si una secció no compleix amb aquesta definició de Secundària, no es pot designar com a Invariable. El Document pot no contenir cap Secció invariable. Si el Document no identifica cap Secció invariable, aleshores no n'hi ha cap. Els "Textos de portada" són determinats fragments breus de text que consten com a Textos de portada o Textos de contraportada en l'avís que indica que el Document es distribueix sota aquesta Llicència. Un Text de portada ha de tenir un màxim de 5 paraules, i un Text de contraportada un màxim de 25. Una còpia "Transparent" del Document significa una còpia que pugui ser llegida per una màquina, presentada en un format les especificacions del qual siguin accessibles al públic en general, que es pugui revisar directament amb editors de text genèrics, o, per a imatges composades de píxels, amb programes gràfics genèrics, o, per a dibuixos, amb editors de dibuix fàcilment accessibles, i que es pugui introduir a formatadors de text, o a traductors automàtics en una varietat de formats que es puguin introduir a formatadors de text. Una còpia feta en un format de fitxer Transparent, l'etiquetatge o l'absència d'etiquetatge del qual s'hagi dissenyat per obstaculitzar o dissuadir als lectors de fer-hi ulteriors modificacions no és Transparent. Un format d'imatge no és Transparent si s'utilitza per a una quantitat significativa de text. Una còpia que no és "Transparent" s'anomena "Opaca". Alguns dels formats adequats per a còpies Transparents són: ASCII net sense etiquetatge, format d'entrada Texinfo, format d'entrada LaTeX, SGML o XML que utilitzin un DTD accessible per a tothom, i HTML senzill que compleixi amb els estàndards, PostScript o PDF que estiguin dissenyats per a la modificació humana. Els formats transparents d'imatge inclouen PNG, XCF i JPG. Els formats opacs inclouen els formats de propietat que només es poden llegir i editar per processadors de textos de propietat, SGML o XML el DTD i/o eines de processament dels quals no siguin fàcilment accessibles, i HTML, PostScript o PDF generats automàticament per alguns processadors de textos només per a la sortida. La "Pàgina de títol" significa, per a un llibre imprès, la pròpia pàgina de títol, més totes aquelles pàgines que siguin necessàries per contenir, de manera llegible, el material que aquesta Llicència requereix que aparegui a la pàgina de títol. Per a les obres que, a causa del format de les quals, no tinguin pròpiament una pàgina de títol, la "Pàgina de títol" significa el text proper a l'aparició més destacada del títol de l'obra, precedint el començament del cos del text. Una secció "titulada XYZ" significa una subunitat amb títol del Document que, o bé és precisament XYZ o bé conté XYZ entre parèntesis a continuació del text que tradueix XYZ a un altre idioma (XYZ indica el nom d'una secció determinada, com ara "Agraïments", "Dedicatòries", "Aprovacions" o "Historial"). "Conservar el títol" d'una d'aquestes seccions quan modifiqueu el document significa que segueix existint una secció titulada XYZ segons aquesta definició. El Document pot incloure Descàrrecs de garantia al costat de l'avís que indica que aquesta Llicència s'aplica al Document. Es considera que aquests Descàrrecs de garantia s'inclouen en referència a aquesta Llicència, però solament quant a descarregar de garanties: qualsevol altra implicació que aquests Descàrrecs de garantia puguin tenir és nul·la i no té cap efecte en el significat d'aquesta Llicència. ===CÒPIES LITERALS=== Podeu copiar i distribuir el Document en qualsevol suport, de manera comercial o no, sempre que aquesta Llicència, els avisos de copyright, i l'avís de llicència que diu que aquesta Llicència s'aplica al Document, es reprodueixin en totes les còpies, i que no hi afegiu altres condicions que les d'aquesta Llicència. No podeu utilitzar mitjans tècnics per impedir o controlar la lectura de successives còpies de les còpies que feu o distribuïu. Podeu acceptar, però, una compensació a canvi de les còpies. Si distribuïu un nombre prou gran de còpies també heu de seguir les condicions de la secció 3. També podeu prestar-ne còpies, amb les mateixes condicions esmentades, i exhibir-ne còpies públicament. ===CÒPIES EN GRANS QUANTITATS=== Si publiqueu més de 100 còpies impreses, o en un suport que habitualment tingui cobertes impreses, del Document, i l'avís de llicència del Document requereix Textos de portada, heu d'acompanyar les còpies de cobertes que portin, clarament llegible, tots aquests Textos de portada: Textos de portada a la portada i Textos de contraportada a la contraportada. A totes dues cobertes s'ha d'indicar, clarament llegible, que sou l'editor d'aquestes còpies. La portada ha d'indicar el títol complet, i totes les paraules han de destacar i veure's d'igual manera. Podeu afegir material addicional a les cobertes. Les còpies amb canvis només a les cobertes, mentre conservin el títol del Document i satisfacin aquestes condicions, es poden considerar còpies literals en altres aspectes. Si els textos requerits per a qualsevol de les cobertes són massa densos per encabir-los de manera que quedin llegibles, cal que poseu els primers (tants com sigui raonablement possible) en la coberta real, i la resta en pàgines adjacents. Si publiqueu o distribuïu més de 100 còpies Opaques del Document, heu d'incloure amb cadascuna d'elles una còpia Transparent, llegible per una màquina, o bé incloure-hi, o indicar-hi, una ubicació de xarxa des d'on tothom que utilitzi la xarxa pugui baixar-se, utilitzant protocols de xarxa públics, una còpia Transparent completa del Document i sense material afegit. Si utilitzeu aquesta darrera opció, en començar la distribució de gran quantitat de còpies Opaques heu de prendre les mesures raonablement necessàries per tal d'assegurar que la còpia Transparent a què s'accedeix seguirà disponible, en la ubicació indicada, com a mínim durant un any a comptar des del moment en que distribuïu al públic (directament o a través dels vostres representants o minoristes) l'última còpia Opaca d'aquesta edició. Es prega, però no s'exigeix, que us poseu en contacte amb els autors del Document abans de redistribuir un gran nombre de còpies; d'aquesta manera, els autors us podran facilitar una versió actualitzada del Document, si és que n'hi ha alguna. ===MODIFICACIONS=== Podeu copiar i distribuir una Versió modificada del Document d'acord amb les condicions de les seccions 2 i 3, més amunt, sempre que distribuïu la Versió modificada d'acord precisament amb aquesta Llicència, amb la Versió modificada actuant com a Document, autoritzant d'aquesta manera la distribució i modificació de la Versió modificada a qualsevol que en posseeixi una còpia. A més, a la Versió modificada hi heu de fer el següent: * A. Utilitzeu a la Pàgina de títol (i a les cobertes, si n'hi ha) un títol diferent del del Document i del de les versions anteriors (que, si n'hi ha, han d'estar detallades a la secció Historial del Document). Podeu utilitzar el mateix títol d'una versió anterior si l'editor original d'aquesta versió ho autoritza. * B. Relacioneu a la Pàgina de títol, com a autors, una o més persones o entitats responsables de la realització de les modificacions de la Versió modificada, juntament amb almenys cinc dels autors principals del Document (o tots els autors principals, si són menys de cinc), tret que ells us dispensin d'aquest requeriment. * C. Indiqueu a la Pàgina de títol el nom de l'editor de la Versió modificada, com a editor. * D. Conserveu tots els avisos de copyright del Document. * E. Afegiu, al costat dels altres avisos de copyright, un avís de copyright adequat per a les vostres modificacions. * F. Incloeu, immediatament després dels avisos de copyright, un avís de llicència donant autorització pública per utilitzar la Versió modificada d'acord amb els termes d'aquesta llicència, en el formulari que s'indica a l'addendum de més avall. * G. Conserveu, en aquest avís de llicència, la relació completa de Seccions invariables i Textos de coberta necessaris que s'indiquen a l'avís de llicència del Document. * H. Incloeu una còpia no alterada d'aquesta Llicència. * I. Conserveu la secció titulada "Historial" amb el seu títol, i afegiu-hi almenys el títol, any, nous autors i editor de la Versió modificada, com s'indica a la Pàgina de títol. Si al Document no hi cap secció titulada "Historial" creeu-ne una indicant-hi el títol, any, autors i editor del Document com s'indica a la seva Pàgina de títol, descrivint-hi també la Versió modificada com s'indica al punt anterior. * J. Conserveu la ubicació de xarxa, si n'hi ha, indicada al Document per a l'accés públic a una còpia Transparent del Document, i també les ubicacions de xarxa indicades al Document on es poden trobar les versions anteriors en què s'ha basat, que es poden incloure a la secció "Historial". Podeu ometre les ubicacions de xarxa d'obres publicades al menys quatre anys abans del propi Document, o si l'editor original de la versió a què fa referència us hi autoritza. * K. En qualsevol secció titulada "Agraïments" o "Dedicatòries", conserveu-ne el títol, i conserveu-hi tota l'essència i to de cadascun dels agraïments dels col·laboradors i/o dedicatòries que hi apareguin. * L. Conserveu totes les Seccions invariables del Document, sense canviar-ne els textos ni els títols. La numeració de seccions o sistemes equivalents no es consideren part dels títols de secció. * M. Suprimiu qualsevol secció titulada "Aprovacions". Aquestes seccions no es poden incloure a la Versió modificada. * N. No reanomeneu cap secció existent com "Aprovacions", ni tampoc de cap altra manera que pugui entrar en conflicte amb el títol de qualsevol Secció invariable. * O. Conserveu tots els Descàrrecs de garantia. Si la Versió modificada inclou noves seccions preliminars o apèndixs que es considerin Seccions secundàries i no continguin material copiat del Document, si ho voleu podeu anomenar totes o algunes d'elles com invariables. Per fer-ho, afegiu-ne els títols a la relació de Seccions invariables de l'avís de llicència de la Versió modificada. Aquests títols han de ser diferents de tots els altres títols de secció. Podeu afegir una secció titulada "Aprovacions", sempre que contingui solament aprovacions de la vostra Versió modificada fetes per diverses parts; per exemple, declaracions d'experts o afirmant que el text ha estat aprovat per una organització com a definició autoritzada d'un estàndard. Al final de la relació de Texts de portada de la Versió modificada podeu afegir un text de fins a cinc paraules com a Text de portada, i un altre de fins a 25 paraules com a Text de contraportada. Cada entitat només pot afegir (o arranjar) un Text de portada i un Text de contraportada. Si el Document ja inclou un text de coberta per a la mateixa coberta, que hagueu afegit anteriorment o que s'hagi afegit mitjançant un arranjament efectuat per la mateixa entitat en nom de la qual actueu, no en podeu afegir cap més, però podeu reemplaçar l'antiga amb l'autorització expressa de l'editor anterior que la va afegir. Per virtut d'aquesta Llicència, el(s) autor(s) i editor(s) del Document no us autoritza(en) a utilitzar-ne el(s) nom(s) amb finalitats publicitàries, ni afirmen ni queda implícita l'aprovació de qualsevol Versió modificada. ===COMBINACIÓ DE DOCUMENTS=== Podeu combinar el Document amb altres documents publicats d'acord amb aquesta Llicència, d'acord amb els termes exposats a la secció 4, més amunt, per a les versions modificades, sempre que incloeu a l'obra resultant totes les Seccions invariables de tots els documents originals, sense modificar, les relacioneu com a Seccions invariables de l'obra resultant en el seu avís de llicència, i en conserveu tots els Descàrrecs de garantia. A l'obra resultant només cal incloure una còpia d'aquesta Llicència, i diverses Seccions invariables idèntiques es poden substituir per una sola còpia. Si hi ha diverses Seccions invariables amb el mateix nom, però amb continguts diferents, feu que el títol de cadascuna d'elles sigui únic afegint-hi, al final i entre parèntesis, el nom de l'autor o editor original de la secció (si es coneix) o un nombre únic. Feu la mateixa operació als títols de la secció que són a la relació de Seccions invariables a l'avís de llicència de l'obra resultant. A l'obra resultant podeu combinar totes les seccions titulades "Historial" dels diversos documents originals, donant com a resultat una secció titulada "Historial"; combineu de la mateixa manera totes les seccions titulades "Agraïments" i totes les titulades "Dedicatòries". Heu de suprimir totes les seccions titulades "Aprovacions". ===RECOPILACIONS DE DOCUMENTS=== Podeu crear una recopilació que estigui formada pel Document i altres documents publicats sota aquesta Llicència, i reemplaçar les còpies individuals d'aquesta Llicència dels diversos documents per una de sola que quedi inclosa a la recopilació, sempre que seguiu les normes d'aquesta Llicència pel que fa a la còpia literal de cadascun dels documents en tots els altres aspectes. Podeu extreure un document individual d'aquesta col·lecció i distribuir-lo individualment sota aquesta Llicència, sempre que inseriu una còpia d'aquesta Llicència en el document que ha estat extret i que seguiu aquesta Llicència en tots els altres aspectes relatius a la còpia literal del document. ===AGRUPAMENT AMB OBRES INDEPENDENTS=== Una compilació del Document o els seus derivats amb altres documents o obres separades i independents, en qualsevol mena de distribució o suport d'emmagatzematge, s'anomena un "agrupament" si el copyright que resulta de la compilació no s'utilitza per limitar els drets legals dels usuaris de la compilació mes enllà del que permeten les obres individuals. Quan el Document inclogui un agrupament, aquesta Llicència no s'aplica a les altres obres de l'agrupament que no siguin en elles mateixes obres derivades del Document. Si el requeriment del Text de portada de la secció 3 és aplicable a aquestes còpies del Document, i si el Document és inferior a la meitat de tot l'agrupament, els Textos de portada del Document es poden col·locar en cobertes que encerclin solament el Document dins de l'agrupament. En cas contrari, han d'aparèixer en cobertes impreses que encerclin tot l'agrupament. ===TRADUCCIÓ=== La traducció es considera una mena de modificació, i, per tant, podeu distribuir traduccions del Document d'acord amb els termes de la secció 4. La substitució de les Seccions invariables per traduccions requereix un permís especial dels propietaris del copyright, però podeu incloure traduccions d'algunes o totes les Seccions invariables a més de les seves versions originals. Podeu incloure una traducció d'aquesta Llicència, de tots els avisos de llicència del Document, i de tots els Descàrrecs de garantia, sempre que també incloeu la versió original en anglès d'aquesta Llicència i les versions originals d'aquests avisos i descàrrecs. En cas de desacord entre la traducció i la versió original en anglès d'aquesta Llicència, prevaldrà la versió original. Normalment, si una secció del Document es titula "Agraïments", "Dedicatòries" o "Historial", degut al requeriment (secció 4) de conservar-ne el Títol (secció 1) caldrà canviar el títol real. ===CLOENDA=== No podeu copiar, modificar, subllicenciar ni distribuir el Document excepte en els casos previstos expressament per aquesta Llicència. Qualsevol altre intent de copiar, modificar, subllicenciar o distribuir el Document serà nul i causarà la finalització immediata dels vostres drets d'acord amb aquesta Llicència. No obstant això, les parts que hagin rebut còpies o drets a través vostre, d'acord amb aquesta Llicència, en seguiran gaudint, atès que aquestes parts en segueixen complint els acords. ===REVISIONS FUTURES D'AQUESTA LLICÈNCIA=== De tant en tant, la Free Software Foundation pot publicar noves versions revisades de la Llicència de documentació lliure de GNU. L'essència d'aquestes versions serà similar a la de la present, però poden diferir en els detalls per contemplar nous problemes o assumptes. Consulteu http://www.gnu.org/copyleft/. Cada versió de la Llicència té un número de versió únic; si el Document indica que s'hi aplica una determinada versió numerada d'aquesta Llicència "o qualsevol versió posterior", teniu l'opció de seguir els termes i condicions d'aquella versió o de qualsevol versió posterior que hagi estat publicada (no com a esborrany) per la Free Software Foundation. Si el Document no indica cap versió de la Llicència, podeu escollir qualsevol versió que hagi estat publicada (no com a esborrany) per la Free Software Foundation. Com utilitzar aquesta Llicència per als vostres documents Per utilitzar aquesta Llicència en un document que hagueu escrit, incloeu-hi una còpia de la Llicència i afegiu els avisos de copyright i de llicència següents immediatament després de la pàgina de títol: :''Copyright (c) [ANY] [EL VOSTRE NOM]. :''Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document :''under the terms of the GNU Free Documentation License, Version 1.2 :''or any later version published by the Free Software Foundation; :''with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts. :''A copy of the license is included in the section entitled "GNU :''Free Documentation License". Si teniu Seccions invariables, Textos de portada i Textos de contraportada, substituïu la línia "with... Texts." amb això: :''with the Invariant Sections being RELACIÓ DE TÍTOLS DE LES SECCIONS :''INVARIABLES, with the Front-Cover Texts being RELACIÓ DE TÍTOLS DELS :''TEXTOS DE PORTADA, and with the Back-Cover Texts being RELACIÓ DE :''TÍTOLS DELS TEXTOS DE CONTRAPORTADA. Si teniu Seccions invariables sense Textos de portada, o alguna altra combinació dels tres, combineu aquestes dues alternatives per reflectir la situació. Si el vostre document conté exemples no trivials de codi de programa, recomanem publicar-los de forma paral·lela sota una llicència de programari lliure, com ara la Llicència General Pública de GNU, per permetre'n l'ús en programari lliure. [[Categoria:Dret]] [[en:GNU Free Documentation License]] [[nl:GNU Vrije Documentatie Licentie]] [[pl:GNU Free Documentation License]] 99 160 2006-06-13T20:31:07Z Rf 12 copio historial * 18:03, 19 September 2005 80.102.232.64 (Category:Català) * 19:31, 12 August 2005 ArinArin (copied from [[w:Llicència de documentació lliure de GNU|ca:Llicència de documentació lliure de GNU]]) 100 185 2006-06-14T10:46:59Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Declaració universal dels drets humans}} Adoptada i proclamada per la Resolució de l’Assemblea General 217 A (iii) del 10 de desembre de 1948. ==Preàmbul== Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món; Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió; Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions; Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat; Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals; Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís, ==Proclamació== L'Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen. === Article 1 === Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat. === Article 2 === Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania. === Article 3 === Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona. === Article 4 === Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes. === Article 5 === Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. === Article 6 === Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica. === Article 7 === Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació. === Article 8 === Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei. === Article 9 === Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament. === Article 10 === Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal. === Article 11 === # Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades. # Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès. === Article 12 === Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats. === Article 13 === # Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat. # Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. === Article 14 === # En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països. # Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides. === Article 15 === # Tot individu té dret a una nacionalitat. # Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat. === Article 16 === # A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. # El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. # La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat. === Article 17 === # Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. # Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat. === Article 18 === Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus. === Article 19 === Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres. === Article 20 === # Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. # Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació. === Article 21 === # Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. # Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat. # La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot. === Article 22 === Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país. === Article 23 === # Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. # Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. # Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. # Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos. === Article 24 === Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. === Article 25 === # Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. # La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social. === Article 26 === # Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. # L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. # El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills. === Article 27 === # Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.<br> # Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor. === Article 28 === Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració. === Article 29 === # Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.<br> # En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.<br> # Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides. === Article 30 === Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien. [[Categoria:Documents oficials]] [[de:Allgemeine Erklärung der Menschenrechte]] [[el:Οικουμενική Διακήρυξη για τα Ανθρώπινα Δικαιώματα]] [[en:Universal Declaration of Human Rights]] [[es:Declaración Universal de los Derechos Humanos]] [[fr:Déclaration universelle des Droits de l'Homme]] [[id:Pernyataan Umum tentang Hak-Hak Asasi Manusia]] [[pl:Powszechna Deklaracja Praw Człowieka]] [[pt:Declaração Universal dos Direitos Humanos]] [[ru:Всеобщая декларация прав человека]] [[sv:FN:s deklaration om de mänskliga rättigheterna]] [[zh:世界人權宣言]] 101 170 2006-06-14T08:57:07Z Rf 12 trasllado historial * 01:53, 3 January 2006 TheoClarke (Add <nowiki>{{ca-source}}</nowiki>) * 09:52, 9 September 2005 ArinArin m (→Proclamació - canvio títols per capçaleres per a que surti TOCificada per facilitar cerca articles concrets --no sé si he fet un gra massa i ho he empitjorat) * 15:42, 28 January 2005 81.202.46.6 * 16:10, 10 December 2004 62.57.95.220 102 172 2006-06-14T10:18:37Z Rf 12 Redirecting to [[Viquitexts:Portal]] #REDIRECT[[Viquitexts:Portal]] 103 317 2006-06-23T07:48:43Z Rf 12 <div style="text-align:center;font-size:1,7em;font-weight:bold;">[[Image:Portal.gif|<nowiki></nowiki>]] Benvinguts al Portal Comunitari!</div>Si voleu '''[[Viquitexts:Introducció|participar]]''' amb nosaltres, sigueu [[Viquitexts:Pàgina d'acollida|benvingut/da]]! Podeu veure l'[[Viquitexts:Ajuda|ajuda]] més avall i practicar l'edició d'articles en la [[Viquitexts:Pàgina de proves|pàgina de proves]]. No oblideu de [[Especial:Userlogin|registrar-vos-hi]]. En aquest moment, estem treballant en '''[[Especial:Statistics|{{NUMBEROFARTICLES}} articles]]''' i disposem de '''[[Especial:Newimages|{{NUMBEROFFILES}} fitxers multimèdia]]''' propis, encara que és preferible de carregar-los en [[:commons:|WikiCommons]] perquè així totes les Viquipèdies en tindran profit. Podeu veure les darreres modificacions a '''[[Especial:Recentchanges|Canvis recents]]'''.<br style="clear:both;" /> {| style="border: none transparent; background-color: transparent; margin: 0px 0px 0px 0px; padding: 0px 0px 0px 0px;" | colspan=2 | <div style="background: #FAFAFA; border: 1px solid #ccc; padding: 5px 5px 5px 5px; margin-bottom: 10px;"> <div style="clear: both; background-color: #EBEBEB; padding: 5px 5px 5px 5px; border: #B8B8B8 1px solid;"><inputbox>type=create width=45</inputbox><hr /><div style="font-size:90%; line-height: 110%;">No obstant això, recerqueu primer en altres articles, per a evitar la duplicació d'articles de temàtica semblant. També podeu demanar aquest article a la pàgina d'[[Viquitexts:Articles demanats|articles demanats]] perquè un altre viquipedista comence a redactar-lo. Si us plau, comproveu si heu escrit el nom de la pàgina de [[Viquitexts:Anomenar pàgines|forma correcta]]. Els '''articles de publicitat i autopromoció''' seràn esborrats (vegeu [[Viquitexts:Allò que els Viquitexts no són|allò que els Viquitexts no són]]). Els '''articles enciclopèdics''' haurien d'anar a la [[w:|Viquipèdia]]. Els '''articles de diccionari''' haurien d'anar al [[wikt:|Viccionari]]. De fet, potser a hores d'ara ja podria haver-hi l'article que buscàveu. '''Dites''', '''refranys''' i '''cites breus''' haurien d'anar a [[wikiquote:|Viquidites]]. '''Manuals''', '''textos d'estudi''' i '''tutorials''' (d'ús lliure) haurien d'anar a [[b:|Viquillibres]].</li></ul></div></div> </div></div> |- | style="width: 50%; vertical-align: top; padding: 0px 5px 0px 0px;" | <div style="background: #FFFFFA; border: 1px solid #ccc; padding: 5px 5px 5px 5px;"> <div style="clear: both; background-color: #FFFFEB; padding: 5px 5px 5px 5px; border: #EBEBD8 1px solid;"> ==[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|baseline|32px]] [[Viquitexts:La taverna|La Taverna dels Viquitexts]]== Visiteu-la si voleu comentar aspectes generals dels Viquitexts, comentar progressos, discutir problemes que ens afecten a tots, etc. ==[[Image:Nuvola apps file-manager.png|32px|baseline]] [[Viquitexts:Pàgina de proves|Pàgina de proves]]== Toca, juga i aprèn a fer articles!</div> </div> | style="width: 50%; vertical-align: top; padding: 0px 0px 0px 5px;" | <div style="background: #FAFAFA; border: 1px solid #ccc; padding: 5px 5px 5px 5px;"> <div style="clear: both; background-color: #F5FFF5; border-left: #EBF5EB 1px solid; border-right: #EBF5EB 1px solid; padding: 5px 5px 5px 5px;"> ==[[Image:Nuvola apps ktimer.png|baseline|32px]] [[Viquitexts:Estat|Progrés]] == <small style="line-height: 125%;">Posició de la Viquipèdia en nombre d'articles entre respecte a la resta de les versions idiomàtiques.</small> [[Image:Arr_r.png|textop|Diferència respecte a una setmana]] 28. Islandès (~55)<br /> [[Image:Arr_r.png|textop|Diferència respecte a una setmana]] 29. '''En català''': {{NUMBEROFARTICLES}} ([[Especial:Statistics|estadístiques]]). <br /> [[Image:Arr_r.png|textop|Diferència respecte a una setmana]] 30. Jiddisch (~25) <small>[[:meta:Wikisource|Vegeu llista completa]] · [[Viquitexts:Estat|Més informació...]]</small> </div> 104 175 2006-06-14T10:34:57Z Rf 12 corregeixo categoria Viquitexts és un projecte jove i encara falten moltes pàgines d'ajuda. Pot ser que la pàgina d'ajuda que busquis es trobi dins la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda Viquipèdia]. Per qualsevol pregunta que encara no hi sigui a aquesta plana, adreça't al [[Viquitexts:Portal|Community Portal]]. == Pàgines actuals d'ajuda == *[[Ajuda:Directrius bàsiques]] *[[Ajuda:Com es fa...?]] *[[Ajuda:Ús d'imatges]] [[Categoria:Viquitexts]] 105 318 2006-06-23T08:02:12Z Rf 12 /* Autors */ ==Directrius bàsiques per a el·laborar Viquitexts== ===Texts=== * Si comenceu a el·laborar un Viquitext procureu ''començar-lo i acabar-lo''. No deixeu feines a mitjes si us és possible. * Recordeu que el text no pot tenir drets d'autor (copyright) o ha d'estar sota la [[Llicència de documentació lliure de GNU]]. * No oblideu posar, al principi de la pàgina, l'enllaç a la pàgina de l'autor, si és que existeix. * Si a la [[w:|Viquipèdia]], a les [[q:|Viquidites]] o a [[commons:|Commons]] hi ha una pàgina relacionada amb el text, podeu incloure-hi també la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[:Template:Obra|Obra]]<nowiki>}}</nowiki> al principi, posant-hi el nom de la pàgina corresponent. Bàsicament es tracta de copiar i enganxar el següent text al començament de l'article: <pre>{{Obra |Viquipedia= |Viquidites= |Commons= }}</pre> * No oblideu categoritzar el Viquitext. ===Autors=== Per iniciar una pàgina d'autor cal posar-hi la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[:Template:Autor|Autor]]<nowiki>}}</nowiki> al principi. Bàsicament es tracta de copiar i enganxar el següent text al començament de l'article: <pre>{{Autor |Nom= |Cognoms= |PrimeraLletraCognom= |LlocNaixement= |AnyNaixement= |LlocMort= |AnyMort= |Pseudonim= |Viquipedia= |Viquidites= |Commons= }} </pre> Recordeu posar-hi sempre, després de "Viquipedia=" el nom de la pàgina que l'autor té a la [[w:|Viquipèdia]]. Si l'autor té, a més, pàgines a [[commons:|Commons]] o a les [[q:|Viquidites]], seguiu el mateix procediment. A partir d'aquí només cal anar afegint les obres: <pre>*''[[Títol de l'obra]]'' (Any) *''[[Títol de l'obra]]'' (Any)</pre> Mitjançant la plantilla, la pàgina quedarà categoritzada automàticament. [[Categoria:Viquitexts]] 106 188 2006-06-14T10:59:22Z Rf 12 Animeu-vos a fer proves i (sobretot) a col·laborar al projecte! 107 189 2006-06-14T11:03:12Z Rf 12 copiat de les viquidites {| width="100%" style="margin: 0 0em 0 0em; text-align: left; background: #FFFFEE;" ! style="background-color: honeydew; border: 1px solid #ccc;" align="center;" |<p style="text-align:center; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size:120%; line-height:0.5em; font-weight:bold; margin-bottom:1">[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|32px]]'''La Taverna dels Viquitexts'''[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|32px]]</p> |- | <div style="font-size:100%; line-height:125%;">[[image:Naxos Taverna.jpg|250px|right|La Taverna de la Viquipèdia]]'''Benvinguts i benvingudes a la nostra Taverna''', el lloc de trobada virtual de tothom, així com un espai per a distreure'ns i crear-hi un ambient de bon rotllo. Ací parlem sobre afers que concerneixen tothom, però, si teniu alguna cosa a dir específicament sobre un article o un usuari, si us plau, feu servir la seua respectiva pàgina de discusió. Podeu llegir i contestar les converses ja iniciades (pitjant en "''editar''" al costat dret del títol de cadascuna de les converses).<br/><br/>Si us plau, per a evitar malentesos, signeu sempre els vostres missatges al final de la vostra intervenció amb el codi <code style="background-color: transparent;"><nowiki>--~~~~</nowiki></code> (penúltim botó de la barra d'edició de la pàgina "''edita''"). </div> <br> __TOC__ |} 108 190 2006-06-14T11:25:47Z Rf 12 [[Categoria:Texts]] 109 197 2006-06-14T17:08:49Z Rf 12 Redirecting to [[Declaració universal dels drets humans]] #REDIRECT[[Declaració universal dels drets humans]] 110 255 2006-06-18T19:00:34Z Rf 12 '''Autor''': [[Karl Marx]] Escrit per Karl Marx la primavera de 1845. Fou publicat per primer cop per [[Friedrich Engels]] el 1888 com a apèndix de la seva obra ''Ludwig Feuerbach und der Ausgang der klassischen deutschen Philosophie''. ''(Extret de [http://marxists.org/catala/index.htm Marxists.org] amb [[Llicència de documentació lliure de GNU]])'' __NOTOC__ ---- ===1=== El principal defecte de tot el materialisme que hi ha hagut fins ara (també el de Feuerbach) és que l'objecte, l'actualitat, la sensualitat es conceben tan sols sota la forma ''de l'objecte o de la contemplació'' i no com a ''activitat sensorial humana, praxi''; no subjectivament. D'ací que el costat ''actiu'' de l'objecte el desenvolupàs l'idealisme front el materialisme, de forma abstracta, és clar, ja que desconeix l'activitat real com a tal, contràriament a Feuerbach, qui vol objectes sensuals diferenciats dels objectes pensats: si bé no concep la pròpia activitat humana com una activitat ''objectiva''. Per tant a '''L'essència del cristianisme''' considera l'atitud teòrica com l'única atitud humana genuïna, mentre la pràctica és concebuda tan sols en la seua bruta forma jueva d'aparença. No copsa per tant la importància de l'activitat «revolucionària», de la «pràctica-crítica». ===2=== La qüestió de si es pot atribuir al pensament humà la veritat objectiva, no és una qüestió de teoria, sinó una qüestió ''pràctica''. És en la pràctica on els homes han de provar la veritat, és a dir la realitat i el poder, la ''correcció'' del seu pensament. La disputa sobre la realitat o irrealitat del pensament, aïllat de la pràctica, és una mera qüestió ''escolàstica''. === 3 === La doctrina materialista que els homes són producte de les circumstàncies i que, per tant, els homes transformats són producte de circumstàncies transformades, oblida que és l'home qui canvia les circumstàncies i que l'educador ha d'educar-se primer. Per tant aquesta doctrina ha de dividir la societat en dues parts, una de les quals és superior a l'altra. La coincidència del canvi de circumstància i de l'activitat humana o autotransformació tan sols pot es concebre i entendre racionalment com a ''pràctica revolucionària''. === 4 === Feuerbach comença a partir del fet de l'alienació religiosa, de la duplicació del món en un de religiós i en un de secular. El seu treball consisteix en reduir el món religiós a la seua base secular. Ço que oblida és el fet que després de completar aquesta tasca, encara queda per fer el més important, ja que el fet que la base secular s'aixeque i cree en els núvols un reialme independent sols pot explicar-se per la lluita i les contradiccions internes d'aquesta base. Aquesta ha d'entendre's en la seua contradicció, i mitjançant la seua resolució, revolucionar-la. Així, per exemple, una vegada es descobreix que la família terrenal és el secret de la sagrada família, la primera ha d'ésser eliminada teòricament i pràctica. === 5 === Feuerbach, que no en té prou amb el ''pensament abstracte'', vol''contemplació''; però no concep la sensorialitat com a activitat sensorial humana ''pràctica''. === 6 === Feuerbach redueix l'essència religiosa a essència ''humana''. Però l'essència humana no és cap abstracció de cada individu aïllat. En realitat és el conjunt de relacions socials. Feuerbach, qui no fa una crítica d'aquesta essència real, es veu per tant obligat a: #Obtindre el procés històric per abstracció i a definir el sentiment religiós com a independent, i considerar un individu humà abstracte, ''aïllat''. #L'essència, per tant, tan sols pot considerar-se com a «espècie», com a generalització internament cega que aplega molts individus únicament mitjançant una via ''natural''. === 7 === Feuerbach, per tant, no veu que el propi «sentiment religiós» és un producte social i que l'individu abstracte que analitza pertany a una forma social particular. === 8 === Tota vida social és essencialment ''pràctica''. Tots els misteris, que duen la teoria cap al misticisme, troben la solució radical en la pràctica humana i en la comprensió d'aquesta pràctica. === 9 === El cim assolit pel materialisme contemplatiu, és a dir pel materialisme que no considera la sensorialitat com a activitat pràctica, és la contemplació d'individus aïllats i de la societat civil. === 10 === El punt central de l'antic materialisme és la societat civil, el punt central del nou és la societat humana o la humanitat social. === 11 === Els filòsofs tan sols han ''interpretat'' el món de diferents formes; ara la qüestió és ''canviar-lo''. [[Categoria:Documents històrics]] [[de:Thesen über Feuerbach]] [[es:Tesis sobre Feuerbach]] 111 204 2006-06-15T21:22:06Z Rf 12 {{Autor |Nom=Karl |Cognoms=Marx |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Trier |AnyNaixement=1918 |LlocMort=Londres |AnyMort=1883 |Viquipedia=Karl Marx |Viquidites=Karl Marx |Commons=Karl Marx }} * ''[[Tesis sobre Feuerbach]]'' (1845) * ''[[Manifest comunista]]'' (1848), amb [[Friedrich Engels]] * ''[[El capital]]'' (1867) [[de:Karl Marx]] [[en:Author:Karl Marx]] [[es:Karl Marx]] [[fr:Karl Marx]] [[it:Autore:Karl Marx]] [[la:Karl Marx]] [[pl:Autor:Karol Marks]] [[ro:Karl Marx]] 112 254 2006-06-18T19:00:24Z Rf 12 '''Autora''': [[Rosa Luxemburg]] «Frauenwahlrecht und Klassenkampf», de ''Frauenwahlrecht'', escrit propagandístic pel II Dia socialdemòcrata de la dona. Stuttgart, 12. Mai 1912. ''(Extret de [http://marxists.org/catala/index.htm Marxists.org] amb [[Llicència de documentació lliure de GNU]])'' ---- «Per què no hi ha cap organització de treballadores a Alemanya? Per què hom sent tan poc del moviment de les treballadores?» Amb aquests mots introduïa una de les fundadores del moviment de dones proletàries a Alemanya, Emma Ihrer, una seua obra de l'any 1898: «Les treballadores en la lluita de classes». Amb prou feines s'hi han escolat catorze anys, i avui s'ha ampliat el moviment de dones proletàries a Alemanya. Més de cent cinquanta mil de treballadores organitzades sindicalment fan part del cos central de la lluita econòmica del proletariat. Molts centenars de dones organitzades políticament s'apleguen sota la bandera de la socialdemocràcia: l'òrgan de la dona socialdemòcrata compta amb més de cent mil subscriptores; la demanda del sufragi femení destaca en l'ordre del dia de la vida política de la socialdemocràcia. Precisament aquests fets poden dur-nos a menysprear la importància de la lluita pel sufragi femení. S'hi pot pensar: fins i tot sense la igualtat política del gènere femení hem aconseguit espectaculars avenços en la il·lustració i organització de les dones, de forma que el dret de sufragi femení no seria cap necessitat urgent. Si s'hi pensa així, hom oblida quelcom. El desvetllament polític i sindical de les masses del proletariat femení en els darrers quinze anys ha sigut ben fort, però tan sols ha sigut possible perquè les dones del poble treballador prenien un interès viu en la vida política i en la lluita parlamentària de la llur classe tot i la manca de drets. Les proletàries fins ara comptaven amb el sufragi dels homes, en el qual hi participaven, per bé que indirectament. La lluita electoral ja és ara considerada per grans masses tant de dones com d'home de la classe treballadora com quelcom comú. En totes les trobades electorals socialdemòcrates les dones constitueixen un bon segment, sovint el majoritari, i sempre s'hi impliquen amb interès i passió. En totes les circumscripcions electorals on hi ha una ferma organització socialdemòcrata, les dones realitzen treballs electorals. Són també elles les que han fet un gran servei a la distribució de fulls, i a la consecució de subscriptors de premsa socialdemòcrata, l'arma més important de la lluita electoral. L'estat capitalista no ha pogut allunyar les dones del poble d'aquests deures i esforços de la vida política. Fet i fet, s'ha vist forçat a atorgar i garantir-les aquesta possibilitat en concedir-les drets sindicals i de reunió. Tan sols el darrer dret el polític, el dret de vot, el de decidir directament els representants populars en el legislatiu i en l'adminisració, el d'ésser un membre electe d'aquests òrgans, els hi és negat encara. Ací, com en totes les altres àrees de la vida social, cal dir: «Que no comencen!». L'estat actual començà, però, quan admeté les dones proletàries en les trobades públiques, en les associacions polítiques. D'altra banda no ho concedí de lliure voluntat, sinó per pura necessitat, sota la pressió irresistible de la classe obrera ascendent. No fou res més que el tempestuós impuls cap endavant de les pròpies proletàries qui forçà l'estat policial prussiano-alemany a crear la famosa «secció femenina» en les trobades de les associacions polítiques i obrir a les dones les portes de les organitzacions polítiques. Per tant ja fa temps que la pedra roda. L'avenç irresistible de la lluita de la classe proletària ha arrossegat les dones treballadores al remolí de la vida política. Gràcies a la concessió dels drets d'associació i de reunió les proletàries han pres part activa en la vida parlamentària i en les lluites electorals. I ara és tan sols una conseqüència inevitable, tan sols el resultat lògic del moviment, que avui milions de dones proletàries criden confiades i desafiadores: '''Totes amb el sufragi femení!''' Abans, en els bells temps de l'absolutisme pre-marçal, s'hi deia habitualment de tot el poble treballador, que «no era encara prou madur» per l'exercici de drets polítics. Avui no es pot dir això de les dones proletàries, ja que han demostrat la llur madures per l'exercici de drets polítics. Se sap, a més, que sense elles, sense la col·laboració entusiasta de les proletàries, la socialdemocràcia alemanya no hauria aconseguit l'esplendorosa victòria del 12 de gener, no hauria obtingut 4 ¼ milions de vots. Però igualment: el poble treballador ha hagut de demostrar sempre la seua maduresa per la llibertat política amb un victoriós aixecament revolucionari de masses. Tan sols quan l'ocupant diví del tro i els més nobles i alts de la nació senten el puny endurit del proletariat en l'ull i el genoll damunt el pit, llavors confiaran sobtadament en la «maduresa» política del poble. Avui són les dones del proletariat les que s'arrengleren per fer arribar a l'estat capitalista la consciència de la llur maduresa. Això s'assoleix amb un moviment de masses constant i poderós, que ha d'emprar tots els mitjans de la lluita i de la pressió proletàries a l'abast. Es tracta del sufragi femení com a objectiu, però el moviment de masses no és una qüestió exclusivament femenina, sinó un afer comú de la classe de les dones i els homes del proletariat. Ja que la manca de drets de la dona és avui a Alemanya tan sols una baula en la cadena de la reacció, que sotmet la vida del poble, i presenta una connexió particular amb l'altra pilar d'aquesta reacció: amb la monarquia. En l'Alemanya actual del gran capital i de la indústria desenvolupada del segle vint, en l'era de l'electricitat i de l'aviació, la manca de drets polítics de la dona és una resta tan reaccionària del passat com el domini de l'ocupant diví del tron. Tots dos fenòmens, l'instrument del cel com a força destacada de la vida política i la dona, apartada de les tempestes de la vida pública, de la política i de la lluita de classes, arrelen en les relacions corruptes del passat, de l'època de la servitud en el camp i dels gremis en la ciutat. En aquests temps eren justificables i necessaris. Tots dos, la monarquia i la manca de drets de la dona han esdevingut avui, pel desenvolupament capitalista modern, unes caricatures lamentables per la humanitat. Existeixen encara en l'actual societat moderna, no tan sols perquè a hom se li haja oblidat d'abolir-les, no tan sols per la simple persistència i inèrcia de les circumstàncies. No, hi són encara perquè totes dues—la monarquia i la manca de drets de la dona—han esdevingut poderoses eines dels interessos dels enemics del poble. Rere el tron i l'altar s'hi amaguen l'esclavització política del gènere femení així com els pitjors i més brutals defensors de l'explotació i l'opressió del proletariat. La monarquia i la manca de drets de la dona han esdevingut les eines més fortes del domini de la classe capitalista. Per l'estat actual es tracta en realitat de mantindre fora del sufragi particularment les dones treballadores. En tem correctament l'amenaça a totes les institucions tradicionals del domini de classe. Com ara el militarisme, del qual tota proletària conscient n'és enemiga mortal; la monarquia; el robatori sistemàtic de les duanes i contribucions als mitjans de vida, etc. El sufragi femení és per l'actual estat capitalista una atrocitat i un horror, perquè al darrera hi ha milions de dones, que reforçarien l'enemic interior, la socialdemocràcia revolucionària. Si fos qüestió de les dames de la burgesia, l'estat capitalista no podria esperar res més que el suport efectiu a la reacció. La majoria de les dones burgeses que actuen com a lleones en la lluita contra «els privilegis dels homes», esdevindrien amb la possessió del sufragi dòcils ovelles en les pastures de la reacció conservadora i clerical. Serien segurament encara més reaccionàries que el sector masculí de la llur classe. Fora del petit nombre que tenen ocupacions, les dones de la burgesia no tenen cap participació en la producció social, són simples co-consumidores de la plus-vàlua que els llurs homes prenen del proletariat, són paràsits dels paràstis del cos popular. I els co-consumidors són habitualment encara més rabiosos i cruels en la defensa dels llurs «drets» de parasitisme que no pas els realitzadors directes del domini i de l'explotació de classe. La història de totes les grans lluites revolucionària ho confirma de la forma més cruel. Com ara després de la caiguda del domini jacobí en la gran revolució francesa, quan l'encadenat Robespierre era dut al lloc d'execució mentre les dones de la vida despullades de la burgesia embriagada de victòria ballaven pels carrers una desvergonyida dansa de joia al voltant de l'heroi caigut de la revolució. I quan l'any 1871 al París de l'heroica comuna obrera eren vençuts amb metralladores, les furioses dones de la burgesia depassaven en ràbia cruenta contra el proletariat sotmès fins i tot als llurs homes més bestials. Les dones de les classes propietàries defendran sempre fanàticament l'explotació i la submissió del poble treballador, del qual reben de segona mà els mitjans de la llur existència socialment inútil. Les dones de les classes explotadores no constitueixen ni econòmicament ni socialment cap sector independent de la població. Per les classes dominants tan sols realitzen la funció social de la llur propagació natural. Contràriament les dones del proletariat són econòmicament independents, són de fet tan productives per a la societat com els homes. No en el sentit que ajuden als homes amb el treball domèstic a mantindre la família amb salaris escasos ni a que pugen els fills. Aquest treball no és productiu en el sentir de l'actual ordre econòmic capitalista, amb independència dels sacrificis i de l'energia que s'hi esmerça, els milers de petites obligacions que el constitueixen. econòmic capitalista. És tan sols un afer privat del proletari, la seua sort i benedicció, i per això mateix pur aire per l'actual societat. Com a productiu tan sols hi ha—mentre perduren el domini del capital i el sistema salarial—aquell treball que genera plus-vàlua, que produeix benefici capitalista. Des d'aquest punt de mira la ballarina de varietat que amb les cames agrana benefici cap a la butxaca del seu empresari és una treballadora productiva, mentre que tots l'esforç de les dones i de les mares del proletariat dins les quatre parets de la llar es considera una activitat improductiva. Això sona cru i malalt, però es correspon perfectament a la cruesa i a la malaltia de l'actual ordre econòmic capitalista, i copsar aquesta crua realitat de forma clara i marcada és la primera necessitat de les dones proletàries. Precisament des d'aquest punt de mira l'aspiració de les proletàries a la igualtat de drets polítics és ancorada en uns sòlids fonaments econòmics. Milions de dones proletàries generen actualment benefici capitalista igual com els homes—en fàbriques, en tallers, en l'agricultura, en la indústria domèstica, en oficines, en magatzems. Són per tant productives en el sentit econòmic més estricte de la societat actual. Cada dia augmenten les files de les dones explotades pel capitalisme, cada nou avenç en la indústria, en la tècnica, genera nous llocs per les dones en la maquinària del benefici capitalista. I per tant cada dia i cada avenç industrial afegeix una nova pedra al sòlid fonament de la igualtat de drets polítiques de les dones. Pel propi mecanisme econòmic és ara necessària l'educació i la intel·ligència racional de les dones. La dona limitada i aïllada del món del «cercle domèstic» de l'antic patriarcat respon avui tan poc a les aspiracions de la gran indústria i del comerç com als requeriments de la vida política. Certament que també en aquest sentit l'estat capitalista ha oblidat el seu deure. Fins ara han sigut les organitzacions sindicals i socialdemòcrates les que han fet més i millor pel desvetllament mental i moral de les dones. Com ja passava fa dècades a Alemanya, quan els socialdemòcrates eren reconeguts com els treballadors més capaços i intel·ligents, igualment avui les dones del proletariat, a través de la socialdemocràcia i dels sindicats, s'han elevat per damunt de l'existència limitada i mancada d'esperit de la cura domèstica. La lluita de la classe proletària n'ha ampliat el cercle mental, n'ha fet uns esperits elàstics, n'ha desenvolupat les capacitats intel·lectuals, els hi ha mostrat grans objectius pels llurs esforços. El socialisme ha comportat el renaixement mental de les masses de dones proletàries i sens dubte els ha fet també treballadores productives aptes pel capital. Segons tot això la manca de drets polítics de les dones proletàries és una injustícia tan baixa, i ho esdevé més si tenim present que és una mitja mentida. Les dones participen, tot i així, en la vida política activa i de masses. Amb tot la socialdemocràcia no lluita amb l'argument de la «injustícia». La diferència fonamental entre nosaltres i el socialisme utòpic i sentimental anterior consisteix en això, que no depenem de la justícia de les classes dominants, sinó únicament i per damunt de tot de la força revolucionària de les masses obreres i en el decurs del desenvolupament social que prepara el terreny d'aquest poder. Així la injustícia no es per si mateixa cap argument per enderrocar institucions reaccionàries. Quan, però, hi ha un sentiment d'injustícia en amplis sectors de la societat—diu Friedrich Engels, el co-fundadors del socialisme científic—és un signe segur que els fonaments econòmics de la societat s'han mogut considerablement de lloc, que les condicions actuals contradiuen l'avenç del desenvolupament. El poderós moviment actual de milions de dones proletàries, que senten la manca de drets polítics com una injustícia indignant, és un signe infal·lible que els fonaments socials de l'ordre estatal existent es podreix i que els seus dies són comptats. Un dels primers grans apòstols de l'ideal socialista, el francès Charles Fourier, escrigué fa cent anys els memorables mots: en tota societat és el grau d'emancipació (llibertat) femenina la mesura natural de l'emancipació general. Això val completament per la societat actual. La lluita actual de masses per la igualtat de drets polítics de la dona és tan sols una expressió i una part de la lluita general d'alliberament del proletariat, i per tant en ella rau la seua força i el seu futur. El sufragi universal, igual, directe, de les dones—gràcies al proletariat femení—farà avançar i enfortirà immensament la lluita de la classe proletària. És per això que la societat burgesa abomina i tremola davant el sufragi femení, i és per això que el volem i l'aconseguirem. També amb la lluita pel sufragi femení precipitarem l'hora on la societat actual caurà a trossos sota les martellades del proletariat revolucionari. [[Categoria:Documents històrics]] 113 207 2006-06-16T07:28:53Z Rf 12 {{Autor |Nom=Rosa |Cognoms=Luxemburg |PrimeraLletraCognom=L |LlocNaixement=Zamość (Polònia) |AnyNaixement=1871 |LlocMort=Berlín |AnyMort=1919 |Viquipedia=Rosa Luxemburg |Viquidites= |Commons=Rosa Luxemburg }} * ''[[Sufragí femení i lluita de classe]] (1912) 114 234 2006-06-18T17:49:44Z Rf 12 +iw {{Autor |Nom=Vladímir Ilitx |Cognoms=Uliànov |PrimeraLletraCognom=U |LlocNaixement=Simbirsk (Rússia) |AnyNaixement=1870 |LlocMort=Gorki (Rússia) |AnyMort=1924 |Pseudonim=Lenin |Viquipedia=Lenin |Viquidites= |Commons=Владимир Ильич Ленин }} * ''[[Les tesis d'abril]]'' (7 d'abril del 1917) [[en:Author:Vladimir Lenin]] [[es:Lenin]] [[ru:Владимир Ильич Ленин]] 115 216 2006-06-16T16:41:37Z Rf 12 Redirecting to [[Vladímir Ilitx Uliànov]] #REDIRECT[[Vladímir Ilitx Uliànov]] 116 253 2006-06-18T19:00:13Z Rf 12 '''Autor''': [[Lenin]] '''Títol''': ''De les tasques del proletariat en la present revolució'', més conegudes com ''Les tesis d'abril'' Publicades originalment com "О задачах пролетариата в данной революции", el 7 d'abril del 1917 al diari «Pravda», n. 26 ''(Extret de [http://marxists.org/catala/index.htm Marxists.org] amb [[Llicència de documentació lliure de GNU]])'' ---- En haver arribat tot just la nit del 3 d'abril a Petrograd, sols podia certament adreçar-me a l'assemblea del 4 d'abril amb els inconvenients de la manca de preparació, amb un report de les tasques del proletariat revolucionari. L'únic que podia fer per simplicar-me el treball, - i el dels ''oponents'' diligents, - era elaborar unes tesis ''escrites''. Les he llegides i les he passades. Les llig molt lentament i les ''rellig:'' de primer a l'assembla dels bolxevics, després a l'assemblea de bolxevics i menxevics. Mecanografii aquestes tesis personals meues amb l'únic afegit d'unes notes explicatives molt breus, que eren molt més destallades en el report. ===Tesis=== 1. En la nostra atitud davant la guerra pel que fa a Rússia i al nou govern de Lvov i companyia certament sostenim que és una guerra imperialista degut al caràcter capitalista d'aquest govern i que és inadmissible la més petita concesió al «defensisme revolucionari». A la guerra revolucionària que realment justificaria el defensisme revolucionari, el proletariat conscient hi pot consentir únicament sota la condició de: a) traspàs de l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres de la pagesia que se li unesquen; b) refús pràctic de qualsevol annexió, més enllà del refús verbal; c) clar trencament pràctic amb tots els interessos del capital. Davant la indubtable manca de conscienciació d'amples capes dels representants defensistes revolucionaris, que reconeixen la guerra com a necessària, i no veuen els guanys com a objectiu, davant l'engany burgès, és especialment necessari explicar-los amb detall, persistentment i pacient, la connexió indisoluble del capital amb la guerra imperialista, demostrar que acabar la guerra d'una forma veritablement democràtica, sense violència, ''és impossible'' sense l'enderrocament del capital. Organització de la propaganda més àmplia d'aquesta idea en el camp de batalla. Fraternització. 2. L'originalitat de la situació present a Rússia consisteix en la ''transició'' des del primer estadi de l'autoritat revolucionària de la burgesia en virtut de la consciència i organització insuficients del proletariat, - ''cap al segon'' estadi que hauria de lliurar l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres de la pagesia. Aquesta transició es caracteritza, d'una banda, per un màxim de legalitat (Rússia és ''ara'' el país més lliure del món de tots els països bel·ligerants), d'altra banda, per l'absència de violència contra les masses i, finalment, per l'atitud confiada, inconscient vers el govern dels capitalistes, els pitjors enemics del món i del socialisme. Aquesta originalitat ens exigeix destresa per adaptar-nos a les condicions ''especials'' de tasca del partit, en un ambient de dimensions sense precedents, de dur a la vida política a les masses proletàries. 3. Cap suport al govern provisional, la denúncia de la completa falsedat de totes les seues promeses, en especial la del refús a les annexions. Cal denunciar, per comptes d'alimentar il·lusions inadmissibles, de «proclamar» que ''aquest'' govern, el govern dels capitalistes, ''ha deixat d'''ésser imperialista. 4. Reconeixement del fet que en la majoria dels soviets de representants obrers el nostre partit es troba en minoria, i en minoria feble, davant del ''bloc de tots'' els oportunistes petits-burgesos, de la influència de la burgesia i dels que trasmeten la seua influència al proletariat, elements que van des dels nacional-socialistes, els social-revolucionaris, etcètera, etcètera. L'explicació a les masses ha d'ésser que en els soviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i que per tant la nostra tasca mentre ''aquest'' govern siga sota la influència de la burgesia, sols pot ésser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a la necessitats pràctiques de les masses. Mentre siguem en minoria, realitzarem una feina de crítica i de denúncia dels errors, alhora que defensam el traspàs de tot el poder als soviets de representants obrers i que l'experiència de les masses els lliurarà d'errors. 5. Cap república parlamentària, - cap restauració en perjudici dels soviets. Seria un pas enrera, - Una república de soviets de representants obrers i camperols per tot el país, de dalt a baix. Supressió de la policia, exèrcit i burocràcia. Que la remuneració de tots els funcionaris, elegibles i mobibles en qualsevol moment, no siga superior que la remuneració mitjana dels obrers qualificats. 6. En el programa agrari la transferència del centre gravetat als soviets dels representants camperols. Confiscació de totes les finques privades. Nacionalització ''de totes'' les terres agricoles, segons les disposicions dels soviets locals. Organització de soviets separats de representants de llauradors i de pagesos. Creació d'una gran granja (a una proporció d'unes 100 a 300 dessiatines segons les condicions locals i la definició dels estaments locals) amb una economia exemplar sota control dels soviets de representants i amb responsabilitat pública. 7. Unió immediata de tots els bancs del país és una banca nacional i la introducció del control d'aquesta pel soviets. 8. No és la «introducció» del socialisme la nostra tasca ''directa'', sinó sols el traspàs immediat ''al control'' dels soviets de la producció social i de la distribució dels productes. 9. Tasques del partit: a) congrés immediat; b) canvis en el programa del partit, principalment: #Sobre l'imperialisme i la guerra imperialista, #Sobre l'atitud davant l'estat i la ''nostra'' reivindicació de l'«estat - comuna», #Correcció del nostre programa mínim; c) canvi del nom del partit. 10. Renovació de la Internacional. La iniciativa de la creació d'una Internacional revolucionària, una Internacional contra els ''social-xovinistes'' i contra els «centristes». Per tal que el lector entenga perquè he d'emfasitzar com a rara excepció, el «cas» d'oponents diligents, el convid a comparar aquestes tesis amb la següent objecció del senyor Goldenberg: Lenin agita «la bandera de la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària» (el cita a ''Iedintsvo'' el senyor Plekhanov, n. 5). No és cert que és una perla? Escric, llig, masteg: «davant la indubtable manca de consciència ''d'amples'' capes dels representants defensistes revolucionaris... Davant l'engany burgès, és especialment necessari explicar-los amb detall, ''persistentment'', ''pacientment'' el llur error»... I senyors de la burgesia, que s'anomenen socialdemòcrates, que no pertanyen ni a ''amples'' capes, ni als representants defensistes de les ''masses'', amb una ment clara perceben els meus desitjos i els proclamen així: «agita (!) la bandera (!) de la guerra civil» (que no era present en les tesis, que no era present en el report) «en l'ambient (!) de la democràcia revolucionària»... Què és això? En què es diferencia de la propaganda esvalotadora? De «Russkaja Volja»? Escric, llig, masteg: «en els soviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i per tant la nostra tasca sols pot ésser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a les necessitats pràctiques de les masses...» I els oponents d'una coneguda posició denuncien les meues idees, com una crida a «la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària»!! Vaig atacar el govern provisional per no haver-se afanyat a designar cap convocatòria de l'Assemblea Constituent, que acabà amb promeses. Vaig defensar que ''sense'' soviets la convocatòria de l'Assemblea no sols no era garantida, sinó que el seu èxit era impossible. I se m'atribueix que sóc contrari a una prompta convocatòria de l'Assemblea!!! Això ho anomenaria «bogeria» si dècades de lluita política no m'haguessen acostumat a considerar la consciència dels oponents com una rara excepció. El senyor Plekhanov en un diari ha qualificat el meu discurs de «bogeria». Molt bé, senyor Plekhanov! Però guaitau com sou de feixuc, fosc i inescrutable en la polèmica. Si durant dues hores vaig fer un discurs, com suportaren el «deliri» el centenar d'assistents? És més. Com és que el vostre diari dedica tota una columna a una afirmació «delirant»? Inconsistent, absolutament inconsistent de part vostra. Certament és molt més senzill cridar, barallar-se que prova d'argumentar, explicar, recollir ''com'' discutiren Marx i Engels el 1871, 1872, 1875 davant l'experiència de la Comuna de París i ''quin'' estat és necessari pel proletariat? L'antic marxista Plekhanov probablement no desitja recordar el marxisme. Vaig citar les paraules de Rosa Luxemburg que anomenà el 4 d'agost del 1914 a la socialdemocràcia ''alemanya'' «cadàver pudent». I els Plekhanov, Goldenberg i companyia «s'ofengueren»... Per què? Perquè als xovinistes ''alemanys'' els digueren xovinistes! Pobres social-xovinistes russos, socialistes de paraules, xovinistes a la pràctica, es troben confosos. [[Categoria:Documents històrics]] 117 220 2006-06-16T17:06:30Z 555 15 Redirecting to [[meta:User:555]] #REDIRECT [[:meta:User:555]] 118 221 2006-06-16T17:13:05Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Estatut d'Autonomia del País Valencià}} LLEI ORGÀNICA 5/1982, D’1 DE JULIOL, D'ESTATUT D'AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA [DOGV núm. 74, de 15 de juliol] ---- ==PREÀMBUL== Este Estatut constituïx la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l’etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució espanyola, és, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta. ==TÍTOL I. La Comunitat Valenciana== ''Article 1'' # El poble valencià, organitzat històricament com a Regne de València, es constituïx en comunitat autònoma, dins de la indissoluble unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat històrica i en l’exercici del dret a l’autogovern que la Constitució reconeix a cada nacionalitat, amb la denominació de Comunitat Valenciana. # La Comunitat Valenciana és l’expressió de la voluntat democràtica i del dret de l’autogovern del poble valencià, i es regix per este Estatut, el qual n’és la norma institucional bàsica. # La Comunitat Valenciana té com a objecte el reforçament de la democràcia i la garantia de la participació de tots els ciutadans en la realització dels fins d’esta. ''Article 2'' Els drets, els deures i les llibertats del valencians són els establits o els reconeguts per la Constitució i per este Estatut. Correspon a la Generalitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels ciutadans i dels grups en què estos s’integren siguen reals i efectives; eliminar els obstacles que n’impossibiliten o n’entrebanquen la plenitud; fomentar el desenrotllament de les peculiaritats del poble valencià i facilitar la participació delsvalencians en la vida política, econòmica, cultural i social. ''Article 3'' El territori de la Comunitat Autònoma és el dels municipis integrats dins de les províncies d’Alacant, Castelló i València. ''Article 4'' # A l’efecte d’este Estatut, tenen la condició política de valencians tots els ciutadans espanyols que tinguen o adquirisquen residència administrativa en qualsevol dels municipis de la Comunitat Autònoma. # Els ciutadans espanyols residents en l’estranger que hagen tingut l’últim veïnatge administratiu a la Comunitat Autònoma Valenciana i acrediten esta condició en el consolat d’Espanya corresponent, gaudiran dels drets polítics definits en este Estatut. Este mateix règim serà aplicat als descendents inscrits com a espanyols, si així ho sol·liciten, en els termes en què ho determine la llei de l’Estat. ''Article 5'' # La senyera tradicional de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal. # Una llei de les Corts Valencianes podrà determinar la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat que integra les tres províncies de Castelló, València i Alacant, i la incorporació a la senyera, damunt de les barres. 1 ''Article 6'' La seu de la Generalitat Valenciana serà el palau d’este nom, en la ciutat de València. Les seues institucions podran establir-se i realitzar reunions en qualsevol dels municipis de la Comunitat, d’acord amb allò que la llei dispose. ''Article 7'' # Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los. # La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement. # Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. # S’atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià. # La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyança. 2 # Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua i de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyança i de l’ús de la llengua pròpia de la comunitat. 3 ''Article 8'' Les normes i les disposicions de la Comunitat Autònoma Valenciana tindran eficàcia territorial, amb les excepcions que puguen establir-se i amb les corresponents a l’aplicació de l’estatut personal i d’altres normes d’extraterritorialitat. ==TÍTOL II. La Generalitat Valenciana== ===CAPÍTOL I=== ''Article 9'' # El conjunt de les institucions d’autogovern de la Comunitat constituïx la Generalitat Valenciana. # Formen part de la Generalitat: les Corts Valencianes, el President, el Govern Valencià o Consell, i les altres institucions que determine este Estatut. ===CAPÍTOL II. Les Corts Valencianes=== ''Article 10'' La potestat legislativa dins de la Comunitat correspon a les Corts Valencianes, les quals representen el poble. Les Corts Valencianes són inviolables. ''Article 11'' Són funcions de les Corts Valencianes: : a) Aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana i les emissions de deute públic. : b) Controlar l’acció del Govern Valencià. : c) Elegir el president de la Generalitat Valenciana. : d) Exigir, si és procedent, la responsabilitat política del president i del Govern. : e) Exercir el control parlamentari sobre l’acció de l’Administració situada davall l’autoritat de la Generalitat Valenciana. Amb esta finalitat es podran crear, si és el cas, comissions especials d’investigació, o atribuir esta facultat a les comissions permanents. : f) Presentar a la Mesa del Congrés proposicions de llei i nomenar els diputats encarregats de defendre-les. : g) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. : h) Interposar recursos d’inconstitucionalitat,així com personar-se davant del Tribunal Constitucional. : i) Aprovar, a proposta del Govern Valencià, els convenis i els acords de cooperació amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes. : j) Designar els senadors que han de representar la Comunitat Autònoma Valenciana, d’acord amb el que preveu l’Artícle 69.5 de la Constitució. 4 : k) Aquelles altres que els atribuïsquen les lleis i este Estatut. ''Article 12'' # Les Corts Valencianes estaran constituïdes per un nombre de diputats no inferior a 75 ni superior a 100, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, tal com determine la Llei Electoral Valenciana, segons criteris de proporcionalitat i, si és el cas, de comarcalització. 5 # Per a poder obtindre un escó i ser proclamats electes, els candidats de qualsevol circumscripció hauran d’haver estat presentats per partits o coalicions que obtinguen un nombre de vots superior al 5% dels emesos a la Comunitat Autònoma Valenciana. # Els membres de les Corts Valencianes, fins i tot després d’haver cessat en el mandat, gaudiran d’inviolabilitat per les opinions manifestades en actes parlamentaris i pels vots emesos en l’exercici del seu càrrec. : Durant el seu mandat no podran ser detinguts ni retinguts per actes delictius comesos dins del territori de la Comunitat Valenciana, si no és cas de delicte flagrant. Correspon decidir en qualsevol cas, sobre la seua inculpació, processament, presó i juí, al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma. Fora d’este territori la responsabilitat penal serà exigible, en els mateixos termes, davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem. # El mandat de les Corts Valencianes serà de quatre anys. Les eleccions se celebraran el quart diumenge de maig cada quatre anys, en els termes prevists en la llei que regule el règim electoral general. En tot cas, les Corts Valencianes electes es constituiran en el termini màxim de noranta dies, comptats des de l’expiració del mandat. 6 ''Article 13'' La Llei Electoral Valenciana, prevista en l’apartat 1 de l’Artícle anterior, serà aprovada en votació de conjunt per les tres quintes parts de les Corts Valencianes i preveurà un mínim de 20 diputats per cada circumscripció, segons criteris de proporcionalitat respecte de la població, de manera que el sistema resultant no establisca una desproporció que sobrepasse la relació d’u a tres. 7 ''Article 14'' # Les Corts Valencianes aprovaran el seu Reglament de Règim Intern i nomenaran el seu President, la Mesa i una Diputació Permanent. 8 # Les Corts Valencianes funcionaran en Ple o en comissions. Podran delegar en les comissions l’elaboració de lleis sense perjuí que el Ple puga reclamar-ne el debat i la votació. # Les Corts Valencianes es reuniran en sessions ordinàries i extraordinàries. Els períodes ordinaris comprendran quatre mesos i tindran lloc entre setembre i desembre, el primer, i entre febrer i juny, el segon. Les sessions extraordinàries les convocarà el president a proposta del Consell, de la Diputació Permanent o a petició d’una quinta part dels diputats o del nombre de grups parlamentaris que determine el Reglament de Règim Interior. Les sessions extraordinàries acabaran una vegada finalitze l’orde del dia determinat per al qual van ser convocades. # Les Corts Valencianes adopten els acords per majoria simple, excepte disposició expressa en sentit contrari. Per a la validesa dels acords, cal la presència, almenys, de la mitat més un dels diputats. # La iniciativa legislativa correspon als grups parlamentaris, al Govern Valencià i al cos electoral. La iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei que hagen de ser tramitades per les Corts Valencianes serà regulada per estes per llei, en el marc de la llei orgànica prevista en l’Artícle 87.3 de la Constitució. 9 # Les lleis de la Generalitat Valenciana seran promulgades en nom del rei, pel seu president i publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el termini de 15 dies des de la seua aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. : Per a la seua vigència, regirà la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. 10 ===CAPÍTOL III. El President de la Generalitat Valenciana 11=== Article 15 1. El president de la Generalitat Valenciana serà elegit per les Corts Va- lencianes entre els membres d’estes i nomenat pel rei. La facultat de presentar candidats correspon als grups parlamentaris. 2. Per a l’elecció, cal la majoria absoluta de les Corts Valencianes en la primera votació. Si no s’aconseguix esta majoria, la votació es repetirà 48 hores després, i hi seran candidats els dos que, havent estat en la primera, hagueren obtingut major nombre de vots. En la segona votació serà suficient la majoria simple per a ser elegit. 3. En cas de renúncia, pèrdua de la confiança en els termes de l’Artícle 18 d’este Estatut, dimissió o incapacitat, es procedirà a l’elecció de president d’acord amb el procediment d’este Artícle. Article 16 1. El president de la Generalitat Valenciana, que també ho és del Consell, dirigix l’acció del Govern, coordina les funcions d’este i té la més alta representació de la Comunitat Autònoma Valenciana, així com l’ordinària de l’Estat en esta. 2. El president és responsable políticament davant de les Corts Valencianes. Estes poden exigir la responsabilitat del Govern Valencià amb l’adopció per majoria absoluta de la moció de censura, proposada com a mínim per la quinta part dels diputats, i que haurà d’incloure un candidat a la Presidència. La moció de censura no podrà ser votada fins a cinc dies després de la seua presentació. Durant els primers dies d’este termini podran presentar-se mocions alternatives. 3. Si la moció de censura no és aprovada, els signataris d’esta no podran presentar-ne una altra durant el mateix període de sessions. Si és aprovada, el president i el Govern Valencià cessaran en les seues funcions, i el candidat inclòs en aquella serà nomenat pel rei president de la Generalitat Valenciana. ===CAPÍTOL IV. El GOVERN VALENCIÀ O CONSELL 12=== Article 17 1. El Consell és l’òrgan col·legiat del Govern Valencià, que té la potestat executiva i reglamentària. En particular, dirigix l’Administració, que es troba davall l’autoritat de la Generalitat Valenciana. 2. Els seus membres, que no sobrepassaran el nombre de 10 amb funcions executives, a més del president de la Generalitat Valenciana, són designats per este. Les funcions, composició, forma de nomenament i cessament dels membres, seran regulades per llei de les Corts Valencianes. 3. La seu del Govern Valencià estarà en la ciutat de València, i els seus organismes, servicis i dependències es podran establir en diferents llocs del territori de la Comunitat, d’acord amb criteris de descentralització i coordinació de funcions. 4. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Govern Valencià, que per la seua naturalesa ho exigisquen, seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Esta publicació serà suficient per a la seua validesa i entrada en vigor. Pel que fa a la publicació en el Boletín Oficial del Estado, s’ajustarà al que dispose la norma estatal corresponent. 13 Article 18 El Consell respon políticament de forma solidària davant de les Corts Valencianes, sense perjuí de la responsabilitat directa de cada membre per la seua gestió. El seu president, amb la deliberació prèvia de l’òrgan col·legiat, pot plantejar davant de les Corts Valencianes la qüestió de confiança sobre el seu programa, una decisió política o un projecte de llei. Esta moció es considerarà aprovada quan obtinga la majoria simple. Si tenia per objecte un projecte de llei, este es consideraria aprovat segons el text tramés pel Consell. Article 19 La responsabilitat penal dels membres del Consell i, si és procedent, la del president, s’exigirà a proposta de les Corts Valencianes, davant del Tribunal de Justícia Valencià. Article 20 El Consell podrà interposar el recurs d’inconstitucionalitat. També podrà, per pròpia iniciativa o amb l’acord previ de l’Assemblea, suscitar els conflictes de competència a què fa referència l’apartat c) del número 1 de l’Artícle 161 de la Constitució. ===CAPÍTOL V. L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA=== Article 21 El Tribunal Superior de Justícia Valencià és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana. Davant d’este s’esgoten les successives instàncies processals, en els termes de l’Artícle 152 de la Constitució i la Llei Orgànica del Poder Judicial, i d’acord amb este Estatut. En este Tribunal s’integrarà l’actual Audiència Territorial de València. Article 22 1. El president del Tribunal Superior de Justícia Valencià serà nomenat pel rei a proposta del Consell General del Poder Judicial. 2. El nomenament dels magistrats, jutges i secretaris del Tribunal Superior s’efectuarà de la manera prevista en les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial. Article 23 1. A instància de la Comunitat Autònoma Valenciana, l’òrgan competent convocarà els concursos i oposicions per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges, secretaris judicials i la resta de personal al servici de l’Administració de Justícia, d’acord amb allò que dispose la Llei Orgànica del Poder Judicial. En esta resolució es tindrà en compte l’especialització en el Dret Valencià. 2. Correspon íntegrament a l’Estat, d’acord amb les lleis generals, l’organització i el funcionament del Ministeri Fiscal. ===CAPÍTOL VI. EL SÍNDIC DE GREUGES=== Article 24 D’acord amb la institució prevista en l’Artícle 54 de la Constitució i la coordinació amb esta, un síndic de Greuges, nomenat per les Corts Valencianes com a alt comissionat d’estes, vetlarà pels drets reconeguts en el Títol I de la Constitució espanyola en l’àmbit competencial i territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La llei en determinarà l’estatut, facultats i duració del mandat. 14 ===CAPÍTOL VII. CONSELL DE CULTURA=== Article 25 Una llei de les Corts Valencianes establirà les funcions, la composició i l’organització del Consell de Cultura, els membres del qual seran elegits per majoria de dos terços de les Corts Valencianes. 15 ===CAPÍTOL VIII. RÈGIM JURÍDIC=== Article 26 1. La legislació de les Corts Valencianes prevista en este Estatut prendrà la forma de llei de la Generalitat Valenciana. 2. En les matèries incloses en els Artícles 32 i 33 d’este Estatut i en defecte de la legislació estatal corresponent, la Generalitat Valenciana podrà dictar normes de validesa provisional d’acord amb allò que establix l’apartat anterior. Estes normes es consideraran derogades amb l’entrada en vigor de les estatals corresponents, excepte en el cas que hi haja una disposició expressa en sentit contrari. L’exercici d’esta facultat de dictar legislació concurrent exigirà la comunicació prèvia al delegat del Govern. Article 27 En matèria de competència exclusiva, el dret valencià és l’aplicable al seu territori, amb preferència sobre qualsevol altre. En defecte del dret propi, serà d’aplicació supletòria el dret estatal. Article 28 La Generalitat Valenciana assumix, a més de les facultats i competències incloses en este Estatut, les altres que aquelles incloguen implícitament. Article 29 1. Les lleis de la Generalitat Valenciana queden excloses del coneixement de la jurisdicció contenciosa administrativa, i estan subjectes només al control de constitucionalitat, exercit pel Tribunal Constitucional. 2. Les normes reglamentàries, els acords i altres actes administratius dels òrgans de la Generalitat seran recurribles davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. Article 30 En l’exercici de les seues competències, la Generalitat Valenciana gaudirà de les potestats i els privilegis propis de l’Administració de l’Estat. ==TÍTOL III. LES COMPETÈNCIES== ===CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS=== Article 31 La Generalitat Valenciana té competència exclusiva sobre les matèries següents: 1. Organització de les seues institucions d’autogovern, en el marc d’este Estatut. 2. Conservació, modificació i desplegament del Dret Civil Valencià. 16 3. Normes processals i de procediment administratiu derivades de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 4. Cultura. 17 5. Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí d’allò que disposa el número 28 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 6. Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de depòsit cultural que no siguen de titularitat estatal. Conservatoris de música i servicis de belles arts d’interés per a la Comunitat Autònoma. 7. Investigació, sense perjuí d’allò que disposa el número 18 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. Acadèmies que tinguen la seu central en el territori de la Comunitat. 18 8. Règim local, sense perjuí d’allò que disposa el número 18 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. Alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis i topònims. 19 9. Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i vivenda. 20 10. Monts, aprofitaments i servicis forestals, vies pecuàries i pasturatges, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d’acord amb allò que disposa el número 23 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 21 11. Higiene, tenint en compte el que disposa l’Artícle 38 d’este Estatut. 12. Turisme. 22 13. Obres públiques que no tinguen la qualificació legal d’interés general de l’Estat o la realització de les quals no afecte una altra comunitat autònoma. 14. Carreteres i camins l’itinerari dels quals transcórrega íntegrament dins del territori de la Comunitat. 23 15. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports i servici meteorològic de la Comunitat Autònoma Valenciana, sense perjuí del que disposen els números 20 i 21 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transport. 24 16. Aprofitaments hidràulics, canals i recs, quan les aigües córreguen íntegrament dins del territori de la Comunitat; instal·lacions de producció, distribució i transport d’energia, sempre que este transport no isca del seu territori i l’aprofitament del qual no afecte una altra província o comunitat autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot açò sense perjuí d’allò que establix el número 25 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 25 17. Pesca en aigües interiors, pesca de marisc, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre. 26 18. Artesania. 19. Ordenació farmacèutica, sense perjuí d’allò que disposa el número 16 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 20. Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, d’acord amb la legislació mercantil. 21. Cooperatives, pòsits i mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil. 22. Col·legis professionals i exercici de les professions titulades, sense perjuí d’allò que disposen els Artícles 36 i 139 de la Constitució. 27 23. Fundacions i associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benefico assistencial i semblants, que exercisquen principalment les seues funcions a la Comunitat. 28 24. Assistència social. 29 25. Joventut. 30 26. Promoció de la dona. 31 27. Institucions públiques de protecció i ajuda de menors, jóvens, emigrants, tercera edat, minusvàlids i altres grups o sectors socials necessitats de protecció especial, inclosa la creació de centres de protecció, reinserció i rehabilitació. 32 28. Esports i lleure. 33 29. Publicitat, sense perjuí de les normes dictades per l’Estat per a sectors i mitjans específics. 30. Espectacles. 34 31. Casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les Apostes Mútues Esportivobenèfiques. 35 32. Estadística d’interés de la Generalitat. 33. Aquelles altres matèries que este Estatut atribuïsca expressament com a competència exclusiva i les que amb este caràcter i per llei orgànica siguen transferides per l’Estat. Article 32 En el marc de la legislació bàsica de l’Estat i, si és el cas, en els termes que esta establisca, correspon a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu i l’execució de les matèries següents: 1. Règim jurídic i sistema de responsabilitat de l’Administració de la Generalitat Valenciana i dels ens públics dependents d’esta, així com el règim estatutari dels seus funcionaris. 2. Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives, en l’àmbit de competències de la Generalitat Valenciana. 3. Reserva al sector públic de recursos o servicis essencials, especialment en cas de monopoli o intervenció d’empreses quan ho exigisca l’interés general. 4. Ordenació del crèdit, banca i assegurances. 36 5. Règim miner i energètic. 6. Protecció del medi ambient, sense perjuí de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. 37 7. Ordenació del sector pesquer. 8. Correspon a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu del sistema de consultes populars, municipals en el seu àmbit, d’acord amb allò que disposen les lleis a què fa referència l’apartat 3 de l’Artícle 92, i el número 18 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució, però correspon a l’Estat l’autorització de la seua convocatòria. 9. Cambres de la Propietat. Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, sense perjuí del que disposa el número 10 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 38 Article 33 Correspon a la Generalitat Valenciana l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: 1. Laboral, assumint les facultats, competències i servicis que en este àmbit i a nivell d’execució té a hores d’ara l’Estat respecte de les relacions laborals, sense perjuí de l’alta inspecció d’este. Queden reservades a l’Estat totes les competències en matèria de migracions interiors i exteriors, fons d’àmbit nacional i d’ocupació, sense perjuí d’allò que establisquen les normes de l’Estat sobre estes matèries. 39 2. Propietat intel·lectual i industrial. 40 3. Nomenament d’agents de canvi i borsa, i de corredors de comerç. Intervenció, si és el cas, en la delimitació de les demarcacions corresponents. 4. Pesos, mesures i contrast de metalls. 5. Fires internacionals que tinguen lloc en el seu territori. 41 6. Museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal, l’execució dels quals no quede reservada a l’Estat. 7. Ports i aeroports amb qualificació d’interés general quan l’Estat no se’n reserve la gestió directa. 42 8. Ordenació del transport de mercaderies i viatgers que tinguen origen i destinació dins del territori de la Comunitat Autònoma Valenciana, però cap sobre les infrastructures de titularitat estatal a què fa referència el número 21 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució, sense perjuí de l’execució directa que es reserve l’Estat. 9. Salvament marítim i abocaments industrials i contaminants a les aigües territorials de l’Estat corresponents al litoral valencià. 43 10. La resta de les matèries que siguen atribuïdes en este Estatut de forma expressa com a competència d’execució, i aquelles que amb este caràcter i per llei orgànica siguen transferides per l’Estat. Article 34 1. D’acord amb les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, correspon a la Generalitat Valenciana, en els termes que disposen els Artícles 38, 131 i els números 11 i 13 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució, la competència exclusiva de les matèries següents: 1) Planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat. 2) Indústria, sense perjuí d’allò que determinen les normes de l’Estat per raons de seguretat, sanitàries o d’interés general, i les normes relacionades amb les indústries subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear. 44 3) El desenrotllament i execució en el seu territori dels plans establits per l’Estat per a la reestructuració de sectors industrials. 4) Agricultura i ramaderia. 45 5) Comerç interior, defensa del consumidor i de l’usuari, sense perjuí de la política general de preus i de la legislació sobre la defensa de la competència. Denominacions d’origen en col·laboració amb l’Estat. 46 6) Institucions de crèdit cooperatiu, públic i territorial, i caixes d’estalvi. 7) Sector públic econòmic de la Generalitat Valenciana, si no és tractat per altres normes de l’Estatut. 2. La Generalitat Valenciana participarà així mateix en la gestió del sector públic econòmic estatal, en els casos i activitats en què corresponga. Article 35 És de competència plena de la Generalitat Valenciana la regulació i Administració de l’ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l’àmbit de les seus competències, sense perjuí del que disposen l’Artícle 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1) de l’Artícle 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució, i de l’alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia. 47 Article 36 La Generalitat Valenciana està facultada per a vigilar i custodiar els seus edificis i instal·lacions. Hi haurà un cos únic de policia autònoma de la Comunitat Valenciana, que estarà regulat per llei de les Corts Valencianes, d’acord amb el que establix la llei orgànica prevista en l’Artícle 149.29 de la Constitució. Article 37 1. Correspon a la Generalitat Valenciana, en el marc de les normes bàsiques de l’Estat, el desplegament legislatiu i l’execució del règim de radiodifusió i televisió en els termes i en els casos establits en la llei que regule l’estatut jurídic de la ràdio i la televisió. 48 2. Igualment li correspon, en el marc de les normes bàsiques de l’Estat, el desplegament legislatiu i l’execució del règim de premsa i, en general, de tots els mitjans de comunicació social. 3. En els termes establits en els apartats anteriors d’este Artícle, la Generalitat Valenciana podrà regular, crear i mantindre la seua pròpia televisió, ràdio i premsa i, en general, tots els mitjans de comunicació social per al compliment de les seues finalitats. 49 Article 38 1. Correspon a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat en matèria de sanitat interior. 50 2. En matèria de Seguretat Social, correspondrà a la Generalitat Valenciana: a) El desplegament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat, llevat de les normes que configuren el règim econòmic d’esta. b) La gestió del règim econòmic de la Seguretat Social. 3. Correspondrà també a la Generalitat Valenciana l’execució de la legislació de l’Estat sobre productes farmacèutics. 51 4. La Generalitat Valenciana podrà organitzar i administrar per a estes finalitats, i dins del seu territori, tots els servicis relacionats amb les matèries abans expressades, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i funcions en matèria de sanitat i Seguretat Social, i se’n reservarà l’Estat l’alta inspecció per al compliment de les funcions i competències contingudes en este Artícle. 5. La Generalitat Valenciana ajustarà l’exercici de les competències que assumisca en matèria de sanitat i de Seguretat Social als efectes de participació democràtica de tots els interessats, així com dels sindicats de treballadors i associacions empresarials en els termes que la llei establisca. Article 39 En relació amb l’Administració de Justícia, exceptuant-ne la militar, correspon a la Generalitat Valenciana: 1ª Exercir totes les facultats que les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguen o atribuïsquen al Govern de l’Estat. 52 2ª Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals al seu territori i la localització de la seua capitalitat. 3ª Coadjuvar en l’organització dels tribunals consuetudinaris i tradicionals, en especial, en la del Tribunal de les Aigües de l’Horta de València, i en la instal·lació dels jutjats, amb subjecció, en tot cas, al que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial. Article 40 1 La competència dels òrgans jurisdiccionals a la Comunitat Autònoma Valenciana comprén: a) En l’orde civil, totes les instàncies i graus, inclosos els recursos de cassació i de revisió en les matèries de Dret Civil Valencià. b) En l’orde penal i social, totes les instàncies i graus, llevat dels recursos de cassació i revisió. c) En l’orde contenciós administratiu, totes les instàncies i graus, quan es tracte d’actes i disposicions dictats pel Govern Valencià i per l’Administració autònoma, en les matèries la legislació de les quals corresponga exclusivament a la Comunitat Autònoma, i en primera instància quan es tracte d’actes i disposicions dictats per l’Administració de l’Estat en la Comunitat Autònoma. d) Les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals a la Comunitat. 2 En les altres matèries es podrà interposar, quan siga procedent, davant del Tribunal Suprem, el recurs de cassació o el que corresponga segons les lleis de l’Estat i, si és el cas, el de revisió. El Tribunal Suprem resoldrà els conflictes de competència i de jurisdicció entre els tribunals valencians i els de la resta d’Espanya. Article 41 Els notaris i els registradors de la propietat i mercantils seran nomenats pel Consell, d’acord amb leslleis de l’Estat. Per a la provisió de notaries, els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si exercixen en el territori de la Comunitat Autònoma Valenciana com si ho fan en la resta d’Espanya. En cap cas podrà establir-se l’excepció de naturalesa o de veïnatge. També participarà en la fixació de demarcacions corresponents als registres de la propietat i mercantils, demarcacions notarials i quantitat de notaris, d’acord amb el que preveuen les lleis de l’Estat. ===CAPÍTOL II. DISPOSICIONS ESPECIALS=== Article 42 1. La Generalitat Valenciana podrà establir convenis de col·laboració per a la gestió i la prestació de servicis corresponents a matèries de la seua competència exclusiva, tant amb l’Estat com amb altres comunitats autònomes. Estos acords hauran de ser aprovats per les Corts Valencianes i comunicats a les Corts Generals, i entraran en vigor al cap de trenta dies de la seua publicació. 2. Per a l’establiment d’acords de cooperació amb altres comunitats autònomes, s’exigirà, a més d’allò que preveu l’apartat anterior, l’autorització de les Corts Generals. Article 43 1. La Comunitat Autònoma Valenciana podrà sol·licitar a les Corts Generals que les lleis marc i les lleis de bases que estes aproven en matèria de competència exclusiva de l’Estat atribuïsquen expressament a la Generalitat Valenciana les facultats legislatives en el desplegament d’estes lleis, d’acord amb allò que disposa l’Artícle 150.1 de la Constitució. 2. També podrà sol·licitar a l’Estat transferències o delegacions de competència no incloses en este Estatut, d’acord amb l’Artícle 150.2 de la Constitució. 3. També podrà sol·licitar les transferències o delegacions de competències no incloses en l’Artícle 149.1 de la Constitució, i no assumides per la Generalitat Valenciana a través d’este Estatut. ==TÍTOL IV. ADMINISTRACIÓ LOCAL== Article 44 Les corporacions locals incloses en el territori de la Comunitat administren amb autonomia els assumptes propis, d’acord amb la Constitució i les lleis. Article 45 1. Els municipis els regiran ajuntaments de caràcter igual i representatiu, elegits per sufragi universal, lliure, directe i secret, segons com establisca la llei. 2. Les Corts Valencianes impulsaran l’autonomia municipal i podran delegar l’execució de funcions i competències en aquells ajuntaments que, amb els seus mitjans, puguen assumir-les, amb garantia de la coordinació i eficàcia necessàries per a la prestació dels servicis. Article 46 1. Una llei de les Corts Valencianes, en el marc de la legislació de l’Estat, que haurà de ser aprovada per majoria absoluta dels seus membres, determinarà la divisió comarcal, després de ser consultades les corporacions locals afectades. 2. Les comarques són circumscripcions administratives de la Generalitat i entitats locals determinades per l’agrupació de municipis per a la prestació de servicis i gestió d’assumptes comuns. 3. Les àrees metropolitanes i les agrupacions de comarques seran regulades per llei de les Corts Valencianes, llei que haurà de ser aprovada en les mateixes condicions que en l’apartat primer. Article 47 1. Les diputacions provincials seran expressió, dins de la Comunitat Valenciana, de l’autonomia provincial, d’acord amb la Constitució, la legislació de l’Estat i este Estatut. Tindran les funcions consignades en la legislació de l’Estat i les delegades per la Comunitat Autònoma. 2. Les Corts Valencianes podran transferir o delegar en les diputacions provincials l’execució d’aquelles competències que no siguen d’interés general de la Comunitat Valenciana, especialment en àrees d’obres públiques, sanitat, cultura i assistència social. 3. La Comunitat Valenciana coordinarà les funcions pròpies de les diputacions provincials que siguen d’interés general comunitari. A este efecte i en el marc de la legislació de l’Estat, per llei de les Corts Valencianes, aprovada per majoria absoluta, s’establiran les fórmules generals de coordinació i la relació de les funcions que calga coordinar, i es fixaran, si és el cas, les singularitats que, segons la naturalesa de la funció, siguen indispensables per a la seua coordinació més adequada. A l’efecte de coordinar estes funcions, els pressuposts de les diputacions que estes elaboren i aproven s’uniran als de la Generalitat Valenciana. 53 4. Les diputacions provincials actuaran com a institucions de la Generalitat Valenciana i estaran sotmeses a la seua legislació, reglamentació i inspecció, quan executen competències delegades per esta. 5. Si una diputació provincial no complix les obligacions que este Estatut i altres lleis de les Corts Valencianes li imposen, el Consell, amb el requeriment previ al president de la diputació de què es tracte, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar-la al compliment forçós d’estes obligacions. La diputació provincial podrà recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia Valencià previst en este Estatut. Les Corts Valencianes, per majoria absoluta, podran revocar la delegació de l’execució d’aquelles competències en què l’actuació de les diputacions atempte contra l’interés general de la Comunitat Autònoma. ==TÍTOL V. ECONOMIA I HISENDA== Article 48 1. La Comunitat Autònoma Valenciana disposarà, per al correcte desplegament i execució de les seues competències, de patrimoni i hisenda propis. 2. L’activitat financera de la Comunitat Valenciana no suposarà, en cap cas, l’establiment de privilegis econòmics o socials. 3. La Generalitat Valenciana gaudirà del tractament fiscal que la legislació establisca per a l’Estat. Article 49 1. En cas que la Generalitat, si així ho preveu la legislació sobre règim local, establisca tributs sobre fets precisament sotmesos a la imposició municipal per les corporacions locals, la llei que establisca el tribut arbitrarà les mesures de compensació o coordinació a favor d’estes corporacions, de manera que els ingressos d’estes no siguen reduïts ni minvats en les seues possibilitats de creixement futur. 2. Els ingressos dels ens locals de la Comunitat Valenciana, consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionals, seran percebuts a través de la Generalitat, la qual els distribuirà d’acord amb els criteris legals que la legislació de l’Estat establisca per a les referides participacions. Article 50 1. El patrimoni de la Generalitat està integrat per: a) Els béns i drets dels quals siga titular l’ens preautonòmic en el moment de l’aprovació d’este Estatut. b) Els béns i drets afectes als servicis transferits per l’Estat a l’ens preautonòmic. c) Els béns procedents d’herències intestades, quan el causant tinga la condició jurídica de valencià, en els termes que establisca la legislació de l’Estat. d) Els béns i drets adquirits per la Generalitat a través de qualsevol títol jurídic vàlid. 2. El patrimoni de la Comunitat Autònoma, la seua administració, defensa i conservació, seran regulats per llei de les Corts Valencianes. 54 Article 51 La hisenda de la Comunitat Autònoma està constituïda per: a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i la resta de drets privats, llegats, donacions i subvencions. b) Els imposts propis, taxes i contribucions especials, d’acord amb el que establisca la llei prevista en l’Artícle 157.3 de la Constitució. 55 c) Els rendiments dels imposts cedits per l’Estat. d) Els recàrrecs sobre els imposts estatals. e) Un percentatge de participació en la recaptació total de l’Estat, inclosos els rendiments dels monopolis fiscals. f) Les assignacions i subvencions a càrrec dels pressuposts generals de l’Estat. g) L’emissió de deute i el recurs al crèdit. h) Els ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial. i) El producte de les multes i sancions en l’àmbit de la seua competència. j) Qualsevol altre tipus d’ingressos que es puguen obtindre en virtut de les lleis. Article 52 1. Se cedix a la Generalitat Valenciana el rendiment dels tributs següents: a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb caràcter parcial, amb el límit del 33 per 100. b) Impost sobre el Patrimoni. c) Impost sobre Successions i Donacions. d) Impost sobre Transmissions Patrimonials i actes jurídics documentats. e) Els tributs sobre el joc. f) L’Impost sobre el Valor Afegit, amb caràcter parcial, amb el límit del 35 per 100. g) L’Impost Especial sobre la Cervesa, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. h) L’Impost Especial sobre el Vi i Begudes Fermentades, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. i) L’Impost Especial sobre Productes Intermitjos, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. j) L’Impost Especial sobre l’Alcohol i Begudes Derivades, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. k) L’Impost Especial sobre Hidrocarburs, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. l) L’Impost Especial sobre les Labors del Tabac, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. m) L’Impost Especial sobre l’Electricitat. n) L’Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport. o) L’Impost sobre les Vendes Minoristes de Determinats Hidrocarburs. L’eventual supressió o modificació per part de l’Estat d’alguns d’estos tributs n’implicarà l’extinció o modificació de cessió. 2. El contingut d’este Artícle es podrà modificar per acord del Govern amb la Comunitat Autònoma, el qual serà tramitat pel Govern com a projecte de llei. A este afecte la modificació d’este Artícle no es considerarà modificació de l’Estatut. 3. L’abast i les condicions de la cessió els establirà la comissió mixta a què fa referència la disposició transitòria tercera que, si de cas, ho referirà a rendiments de la Comunitat Autònoma. El Govern tramitarà l’acord de la comissió com a projecte de llei o, en cas de raons d’urgència, com a decret llei en el termini de sis mesos a partir de la consttució de les primeres Corts Valencianes. Article 53 1. La participació en els imposts de l’Estat, citada en la lletra e) de l’Artícle 51, es fixarà d’acord amb el Parlament i el Govern de l’Estat, amb subjecció a les normes de la llei orgànica que desplega l’Artícle 157 de la Constitució. 57 2. El percentatge de participació serà revisat en els supòsits prevists per la llei i, en tot cas, cada cinc anys. Article 54 La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis, els cedits i les formes de col·laboració en estes matèries, en relació als imposts de l’Estat, s’adequaran a la Llei Orgànica establida en l’Artícle 157.3 de la Constitució. 58 Article 55 1. Correspon al Govern Valencià l’elaboració del pressupost de la Generalitat, el qual ha de ser sotmés a les Corts Valencianes per a la seua aprovació. Qualsevol proposició o esmena que supose un augment dels crèdits o minva dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del Govern Valencià per a ser tramitada. 2. El pressupost de la Generalitat serà únic, i s’elaborarà amb criteris homogenis amb els de l’Estat. El pressupost té caràcter anual. 3. El pressupost inclourà necessàriament la totalitat dels ingressos i gastos dels organismes i, si és el cas, els beneficis fiscals que afecten els tributs propis establits per les Corts Valencianes. 4. El pressupost ha de ser presentat a les Corts Valencianes, almenys amb dos mesos d’antelació al començament de l’exercici corresponent. Si no és aprovat el primer dia de l’exercici, es considerarà prorrogat el de l’exercici anterior fins a l’aprovació. Article 56 1. La Generalitat, per acord de les Corts Valencianes, podrà emetre deute públic per a finançar gastos d’inversió. 2. El volum i les característiques de les emissions s’establiran d’acord amb l’ordenament general de la política creditícia i en coordinació amb l’Estat. 3. Els títols emesos tindran la consideració de fons públics a tots els efectes. 4. Si l’Estat emet deute que afecte un servici traspassat a la Generalitat Valenciana, esta tindrà dret a una participació en funció del servici que presta. Article 57 La Generalitat Valenciana queda facultada per a constituir institucions de crèdit especialitzades i altres institucions necessàries per a la seua política econòmica, en els termes establits en la legislació de l’Estat. Article 58 1. La Generalitat Valenciana, en l’exercici de les competències que li atribuïx este Estatut, podrà constituir entitats i organismes per al foment de la plena ocupació i del desenrotllament econòmic i social. 2. La Generalitat Valenciana està facultada, per llei de les seues Corts, per a constituir un sector públic propi, que es coordinarà amb l’estatal. 3. En els termes i nombre que establisca la legislació general de l’Estat, la Comunitat Autònoma Valenciana proposarà les persones que han de formar part dels òrgans d’Administració d’aquelles empreses públiques de titularitat estatal implantades en el seu territori. Article 59 El control econòmic i pressupostari de l’activitat financera de la Generalitat Valenciana correspon a la Sindicatura de Comptes, sense perjuí del que establix la legislació de l’Estat. Una llei de les Corts Valencianes en determinarà la composició i les funcions, així com l’estatut dels seus membres. Article 60 Per llei de les Corts Valencianes, es podrà crear un Consell Econòmic i Social. En esta llei se’n regularà la composició, les funcions i l’estatut dels seus membres. ==TÍTOL VI. REFORMA DE l’ESTATUT== Article 61 1. La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Consell, a la quinta part dels membres de les Corts Valencianes o a les Corts Generals. La reforma de l’Estatut haurà de ser aprovada per les Corts Valencianes, per mitjà d’un acord adoptat per tres quintes parts dels seus membres, llevat del cas que només tinguera per objecte l’ampliació de l’àmbit competencial, en què serà suficient la majoria simple de les Corts Valencianes. 2. Els tràmits posteriors a l’aprovació per les Corts Valencianes de la modificació pretesa seran els mateixos que es requeriren per a l’aprovació d’este Estatut. 3. Si la reforma no obtinguera les majories previstes per a cada cas en l’apartat 1 d’este Artícle, o els requisits exigits per a la seua aprovació, no es podrà iniciar un nou procediment de reforma sobre el mateix punt durant el mateix mandat de les Corts Valencianes. 4. Si les Corts Generals no aproven la reforma proposada, es remetrà a les Corts Valencianes per a una nova deliberació, i s’hi acompanyarà un missatge motivat sobre el punt o punts que hagueren ocasionat la devolució, amb la proposta de solucions alternatives. ==DISPOSICIONS ADDICIONALS== Primera L’exercici de les competències financeres s’ajustarà al que disposa la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes. Segona El Govern Valencià i el Consell de Cultura emetran un informe sobre l’avantprojecte corresponent de la norma estatal que regule la situació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Patronat del qual comptarà, en tot cas, amb una representació paritària de les comunitats autònomes interessades. Tercera Totes les competències atribuïdes per este Estatut hi són incorporades plenament, i són assumides amb caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana. 61 ==DISPOSICIONS TRANSITÒRIES== Primera 62 (Derogada) 63 Segona (Derogada) Tercera 1. En el termini de trenta dies de la promulgació d’este Estatut, els parlamentaris elegits en les eleccions generals de 1979, més uns altres tants membres designats pels partits polítics pels quals foren presentats i en la mateixa proporció, es constituiran en una Assemblea que exercirà, en tant que siguen aplicables, les funcions atribuïdes per este Estatut a les Corts Valencianes, de manera transitòria, fins a les primeres eleccions d’estes. Les conseqüències jurídiques del control polític de l’executiu seran adoptades per majoria qualificada de dos terços. 2. Durant el període transitori mencionat en l’apartat anterior, el Consell estarà compost per dotze membres, nou dels quals seran designats pels partits polítics amb representació parlamentària en el territori de la Comunitat, en proporció al nombre de parlamentaris obtinguts per cada un d’ells en les eleccions generals de 1979. Els tres restants seran designats un per cada una de les tres diputacions provincials, d’entre els seus membres. Quarta 1. Amb la finalitat de transferir a la Generalitat Valenciana les funcions i atribucions que li corresponguen d’acord amb este Estatut, es crearà una Comissió Mixta paritària integrada per representants de l’Estat i de la Comunitat Autònoma Valenciana. Esta Comissió Mixta establirà les seues normes de funcionament. Els membres de la Comissió Mixta, representants de la Generalitat Valenciana, retran compte periòdicament de la seua gestió a les Corts Valencianes. 2. Els acords de la Comissió Mixta adoptaran la forma de proposta al Govern, el qual els aprovarà per decret. Els acords figuraran com a annexos al decret, seran publicats simultàniament en el Boletín Oficial del Estado i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i adquiriran vigència a partir d’esta publicació. 3. Per a preparar els traspassos i verificar-los per blocs orgànics de naturalesa homogènia, la Comissió Mixta de Transferències serà assistida per comissions sectorials d’àmbit nacional, agrupades per matèries, l’objectiu fonamental de les quals serà determinar, amb la representació de l’Administració de l’Estat, els traspassos de mitjans personals, financers i materials que haja de rebre la Comunitat Autònoma. Les comissions sectorials traslladaran les seues propostes d’acord amb la Comissió Mixta, que les haurà de ratificar. 4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Comunitat Autònoma la certificació, per part de la Comissió Mixta, dels acords governamentals degudament promulgats. Esta certificació haurà de contindre els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes de lloguer de locals per a oficines públiques dels servicis transferits no donarà dret a l’arrendador a extingir o renovar el contracte. 5. Els funcionaris adscrits a servicis de titularitat estatal o a altres institucions públiques que resulten afectades pels traspassos a la comunitat autònoma passaran a dependre d’esta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol orde i naturalesa que els corresponguen en el moment del traspàs, fins i tot el de participar en els concursos de trasllat que convoque l’Estat en igualtat de condicions amb els altres membres del seu cos, de manera que puguen exercir el seu dret permanent d’opció. Mentres la Generalitat Valenciana no aprove el règim estatutari dels seus funcionaris, s’aplicaran les disposicions de l’Estat vigents sobre la matèria. 6. La Comissió Mixta, creada d’acord amb el Reial Decret 477/1978, es considerarà dissolta quan es constituïsca la Comissió Mixta a què fa referència l’apartat primer d’esta disposició transitòria. Quinta 1. Fins que s’haja completat el traspàs dels servicis corresponents a les competències atribuïdes a la Comunitat Valenciana en este Estatut, l’Estat garantirà el finançament dels servicis transferits a esta, amb una quantitat igual al cost efectiu del servici en el moment de la transferència. 2. Per a garantir el finançament dels servicis abans referits, la Comissió Mixta prevista en la disposició transitòria anterior adoptarà un mètode per a determinar el percentatge de participació previst en l’Artícle 52. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costs directes com els indirectes dels servicis, així com els gastos d’inversió que corresponguen. 3. En la determinació de les transferències per a inversions es tindrà en compte, en la forma progressiva que s’acordarà, la conveniència d’equiparar els nivells de servicis a tot el territori de l’Estat, i establirà, si és el cas, les transferències necessàries per al funcionament dels servicis. El finançament a què fa referència este apartat tindrà en compte les aportacions que es realitzen en la Generalitat Valenciana, segons el Fons de Compensació a què fa referència l’Artícle 158 de la Constitució, així com l’acció inversora de l’Estat a la Comunitat Valenciana que no siga d’aplicació del Fons. 4. La Comissió Mixta a què fa referència l’apartat 2 d’esta disposició determinarà el citat percentatge, en el qual es considerarà el cost efectiu global dels servicis transferits per l’Estat a la Comunitat Autònoma, minorat pel total de la recaptació que esta obtinga dels tributs cedits en relació amb la suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim pressupost anterior a la transferència dels servicis. Sexta Pel que fa a la televisió, l’aplicació de l’apartat 3 de l’Artícle 37 d’este Estatut suposa que l’Estat atorgarà, en règim de concessió a la Generalitat Valenciana, la utilització d’un tercer canal de titularitat estatal, el qual haurà de ser creat específicament per a l’emissió en el seu territori, en els termes que preveja la concessió citada. Fins a la posada en funcionament efectiu d’este nou canal de televisió, Radiotelevisió Espanyola (RTVE) articularà, a través de la seua organització en el territori de la Comunitat Valenciana, un règim transitori de programació específica per a este, que Televisió Espanyola emetrà per la segona cadena (UHF). El cost d’esta programació es considerarà com a base per a la determinació de la subvenció que podrà ser concedida a la Generalitat Valenciana durant els dos primers anys de funcionament del nou canal al qual fa referència esta disposició transitòria. Séptima 1. Amb la votació favorable prèvia de les Corts Valencianes en el període transitori, el Consell, d’acord amb el Govern de l’Estat, convocarà les primeres eleccions, les quals se celebraran entre els dies 1 de febrer i 31 de maig de 1983. 2. En estes primeres eleccions el sistema electoral s’ajustarà a les normes següents: a) La circumscripció electoral serà la província; b) Correspondran 29 diputats a la província d’Alacant, 25 a la de Castelló i 35 a la de València; c) L’escrutini s’ajustarà a les normes que regixen per a les eleccions al Congrés dels Diputats; d) I, en tot cas, regiran els límits establits en l’Artícle 12.2 d’este Estatut. Octava La creació del Consell Econòmic i Social Valencià tindrà lloc després de ser promulgada la llei a què fa referència l’Artícle 131.2 de la Constitució. Novena 1. Fins a la constitució definitiva del Tribunal Superior de Justícia Valencià, les seues competències seran assumides per l’Audiència Territorial de València. 2. D’acord amb el que dispose la Llei Orgànica del Poder Judicial, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia Valencià cobrirà interinament les vacants existents o les que es produïsquen en els òrgans jurisdiccionals, en el seu àmbit territorial. Tindrà la mateixa facultat respecte dels funcionaris al servici de l’Administració de Justícia. ==DISPOSICIÓ FINAL== Este Estatut entrarà en vigor el mateix dia de la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado. [[Categoria:Legislació]] 119 258 2006-06-18T19:02:38Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=L'Atlàntida}} <center><div style="background-color: #eeeeff"><div style="font-size: 170%"><br />L'Atlàntida</div> [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]] <small>Obra de 1876, en la tercera edició de 1886</small><br />&nbsp;</div></center> {| width="100%" style="background-color: #f5f5ff" cellpadding="10" | [[L'Atlàntida/Pròleg|Pròleg]] · [[L'Atlàntida/Introducció|Introducció]] [[L'Atlàntida/Cant primer|Cant primer: L' incendi dels Pirineus]] [[L'Atlàntida/Cant segon|Cant segon: L' hort de les Hespèrides]] [[L'Atlàntida/Cant tercer|Cant tercer: Los Atlants]] | [[L'Atlàntida/Cant quart|Cant quart: Gibraltar obert]] [[L'Atlàntida/Cant quint|Cant quint: La catarata]] [[L'Atlàntida/Cant sisè|Cant sisè: Hespèris]] [[L'Atlàntida/Cant setè|Cant setè: Chor d' illes gregues]] | [[L'Atlàntida/Cant vuytè|Cant vuytè: L' enfonzament]] [[L'Atlàntida/Cant novè|Cant novè: La torre dels Titans]] [[L'Atlàntida/Cant desè|Cant desè: La nova Hesperia]] [[L'Atlàntida/Conclusió|Conclusió]] |} <includeonly>[[Categoria:L'Atlàntida]]</includeonly> <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 120 231 2006-06-16T22:05:12Z Rf 12 i la segona part {{Índex de l'Atlàntida}} ==Cant primer: L' incendi dels Pirineus== ''Exposició. Lo Teyde, Espanya naixent. La veu del abisme. Invocació al Déu de les venjances. Naix un gran foch entre Roses y Canigó, fent pastura de boscos y ramades. La maça de Roland. L' incendi abriga 'l Pirineu d'un cap al altre. Hèrcules s' hi acosta aprés de batre 'ls gegants de la Crau, y d' entre les flames trau á Pirene. Eixa diuli ser cap de brot de la niçaga de Túbal y reyna d' Espanya, tot just destronada per Gerió, qui per segarli mellor l' avantatge, veyentla fugir á la montanya, ha calat foch á ses boscuries. Pirene mor y Alcides li alça un mausoleo de roques al extrem de la cordillera, allargantla fins á la mar. Regalims d' or y d' argent que dels ruhents cingles baixaren á les planes. Conflent y Portvendres. L' hèroe se 'n baixa cap á Montjuich, ahont s' embarca, prometent fundar una gran ciutat al abrich d' aquella serra.'' Veus eixa mar qu' abraça de pol á pol la terra?<br /> En altre temps d' alegres Hespèrides fou hort;<br /> encara 'l Teyde gita bocins de sa desferra,<br /> tot braholant, com monstre que vetlla un camp de mort. Aquí 'ls titans lluytavan, allá ciutats florían;<br /> per tot cántichs de vèrgens y música d' aucells;<br /> ara en palaus de marbre les foques s' hi congrían<br /> y d' algues se vesteixen les prades dels anyells. Aquí estengué sos margens lo continent hesperi;<br /> quins mars ó terres foren ses fites, ningú ho sab;<br /> lo sol, peró, que mida d' un colp d'ull l'hemisferi<br /> era petit per vèurel á pler de cap á cap. Era 'l jou d' or que unía les terres ponentines<br /> y, cor de totes elles, com font del paradís,<br /> los dava clares aygues á beure y argentines,<br /> y en sos immensos braços dormíia 'l món feliç. Per ella 's transmetían, com per un pont amplíssim,<br /> d' un maig etern en ales, ses críes y llevors,<br /> aucells de ros plomatge, de refilet dolcíssim,<br /> dels aromers la flayre, canturies y tresors. Rey n' era Atlas, aquell qui de la blava volta<br /> los signes á una esfera de jaspi trasplantà,<br /> y del sol y del astre que més lluny giravolta<br /> la dança misteriosa y armónica esplicá:<br /> Perçò, dels fills de Grecia la somiosa pensa<br /> lo veya, com montanya, tot coronat d' estels,<br /> y ajupit, sens decaure, davall sa volta immensa,<br /> servant ab ferma espatlla la máquina dels cels. En gegantesa y muscles sos fills li retiraren,<br /> mes com un got de vidre llur cor fou trencadiç;<br /> puix aprés que 'ls reialmes y tronos revoltaren,<br /> també 'l de Déu cregueren seria escaladiç. Mes una nit bramaren la mar y 'l trò; de trèmol<br /> com fulla en mans del Bòreas, l'Europa trontollá,<br /> y, despertada á punta de día al terratrèmol,<br /> d' esglay cruixintli 'ls òssos, no veya 'l món germá. Y assaborint lo tebi record de sos abraços,<br /> semblava viuda dirli:-¡Oh, Atlántida! ¿ahont ets?<br /> Com solía, ahir vespre m'endormisquí en tos braços,<br /> i avuy los meus no 't troban, d' esgarrifança frets. ¿Hont ets?-Y ¡ay! hont l' hermosa solía 'ls cors atraure,<br /> lo pèlach responía:-Jo l' he engolida ánit;<br /> ¡feste enllá! entre les terres per sempre 'm vull ajaure;<br /> ¡ay d' elles! ¡ay! si m' alço pera aixamplar mon llit!-<br /> Li carregá feixuga l' Omnipotent sa esquerre,<br /> y 'l mar d' una gorjada cadavre l' engolí,<br /> restantli sols lo Teyde, dit de sa má de ferre<br /> que sembla dir als homens:-¡L' Atlántida era ací!- Eix mástil del navili romput illes rodejan,<br /> de Jezabel impura com rebatuts quarters;<br /> quant al passar los segles sa gran desfeta vejan,<br /> diran:-¡Miráu hont para la vía dels plaers! Fou lo gegant que pintan ab tot l' Olymp en guerra;<br /> l' ixent sol ab sos braços tocava y 'l que 's pon;<br /> y no content de estrenyer, com dintre 'l puny, la terra,<br /> d' estels volgué pujársen á coronar son front. Mes del Tronant brunzenta, derrocadora flama,<br /> de sa escala de cingles sospesos l' estimbá<br /> al mar bullent de sofre y ones de foch, hont brama,<br /> retorcentse á la cárrega feixuga d' un volcá. Y á tu ¿qui 't salva, oh niu de les nacions iberes,<br /> quant l' arbre d' hont penjavas al mar fou sumergit?<br /> ¿qui 't serva, jove Espanya, quant lo navili hont eras<br /> com góndola amarrada, s' enfonza mitj partit? ¡L' Altíssim! Ell, de náufrech tresor umplint ta popa,<br /> del Pirineu, niu d' áligues, t' atraca als penyalars,<br /> dessota 'l cel més blau, derrera eix mur d'Europa,<br /> y al breçoleig, com Venus, de dos rihentes mars.<br /> Perço, de les riqueses lo Deu en tu posaren<br /> los grechs, entre argentífers turons vehente florir;<br /> mellor que 'l d' or de Colchos prehuat velló hi trobaren,<br /> y á Homer dares l' Elíseu y á Salomó l' Ofir.<br /> De l' Atlántida al vèuret hereva, en son enterro<br /> los pobles que 't festejan digueren:-¡Ella ray!<br /> ¿què importan á l' abella los troços de ton gerro,<br /> si, flor dels vinents segles, los quedas tu?-Mes ¡ay! Quant l' huracà ab ses ales remou lo negre abisme,<br /> jo sento, entre 'l diálech dels mars, sa fonda veu,<br /> tètrich gemech que encara li arrenca 'l cataclisme,<br /> y á les terres que foren germanes crida:-¡Adéu! Fuy la major de totes, podría dirvos filles;<br /> Europa entre madrèpores dormía allá al pregon,<br /> lo Caucas y Apenins eren rengleres d' illes,<br /> y ja l' Abril cenyía de roses lo meu front. He vist d' un llit de perles alçar Nápols é Iberia;<br /> he vist Sahara, Grecia y Egipte al fons del mar;<br /> l' onada he vist que 'm colga jugar sobre Siberia,<br /> y, espinada d' Europa, los Alpes eriçar. Geganta jo, engrapava com má de Deu la terra,<br /> ab l' Atlas, Serra Estrella y 'ls Pirineus per dits,<br /> y un vespre, obrint ses boques, l'abisme fosch m' enterra,<br /> los elements tots quatre dançant sobre mos pits! ¿Y vosaltres? vosaltres, la mar que us embolcalla<br /> llançau á mes espatlles, badant los ulls al sol;<br /> vostres bolquers d' escuma me dareu per mortalla,<br /> com orfanets de mare rihent en lo breçol.<br /> ¿Què val ara que mostre Plató diví á l' historia<br /> mon nom escrit ab astres del cel en lo llindar<br /> si ja de mi perdéreu, ingrates, la memoria,<br /> ¡mes ay! y 'm bat per sempre l' immensitat del mar?- ¡Senyor de les venjances, donáu alè á mon cántich,<br /> y diré 'l colp terrible que, rebatentla al fons,<br /> feu desbotar als amples Mediterrá y Atlántich<br /> per desunir los mons! <!-- Segona part, cal una separació --> Al temps que 'l gran Alcides anava per la terra,<br /> tot escombrantla ab clava feixuga, arrèu-arrèu,<br /> de borts gegants y monstres que á Deu movían guerra,<br /> en flames esclatava nevat lo Pirineu. Desde hont lo sol al náixer ja daura ses boscuries,<br /> ab brams y cruixidera l' incendi, á coll del torb,<br /> duya sos rius de laves á Roncesvalls y Asturies,<br /> sens ésserli congestes, torrents, ni colls, destorb. Apar serpent immensa, d' escata vermellosa,<br /> que á través de l' Europa, d' un mar á l'altre mar,<br /> respirant fum y flames, passás esgarrifosa<br /> son cabell de guspires y foch á rabejar. Y avant, ronca, assahina y udola, ab sa alenada<br /> cremant com teranyines los núvols del hivern,<br /> de cingle en cingle, passa les valls d' una gambada,<br /> vessanthi com un cráter les flames del infern. Tot cabdellant arbredes, penyals del cim rodolan,<br /> rost avall freixes cruixen y faigs esbocinats,<br /> i la fumera y flames amunt se caragolan<br /> ab quera y pols dels rònechs alberchs enderrocats. Al veure que ses llágrimes no poden apagarlos,<br /> girantshi s' escabellan y fugen los pastors;<br /> al llur derrera belan anyells, y, sens tocarlos,<br /> fugen ab ells los ossos y llops udoladors. Així 'n fugía 'l moro, quant ab un riu de ferro<br /> aquells turons nos duyan lo crit del brau Roland;<br /> ensemps que ab l' amenaça de mort y de desterro,<br /> son mall volá on Esterri l' aguayta tremolant. Ni á l' áliga li valen les d' or potentes ales;<br /> prop del cel, hont s' enlayra com á penjarhi niu,<br /> l' aixalan rojes flames, y cau, y ab les cucales<br /> y cisnes de les aygues les cou l' incendi viu. Branca d' un torb de brases arrasador, estanya<br /> la conca ab sos vilatges, la serra ab sos pinars;<br /> fins les marines vores, franja d' argent d' Espanya,<br /> les renillantes ones pledejan á les mars. Teixons, isarts y daynes per la drecera empayta,<br /> pel clot s' entortolliga, bota del plá al turó,<br /> al devallant cabuça lo còdol que hi aguayta,<br /> i se 'l en dú per ròcech fet cendres y carbó. Y 'l que entre Espanya y França torreja, mur de roca,<br /> de neu y de tempesta vestit, com braç de Deu,<br /> de l' estrellada tenda los blaus domassos toca,<br /> muntat d' altre de brases horrible Pirineu. Apar que la serp monstre, per estrafé' un cometa,<br /> s' enarborás ab ales d' incendis al cel blau,<br /> ò que, al assalt pujanthi, s' hi fessen esqueneta<br /> escardalenchs dimonis, rebuig del negre cau. De gom á gom quant s' umple l' espay de fumarel·la,<br /> y 's fon d' un cap al altre la serra de cremor,<br /> sota 'l mantell de flames que l' huracá flagel·la,<br /> la terra adolorida gemega com un cor. En tant, del Ròse vora les aygues, apedregan<br /> al héroe grech deformes y rabaçuts gegants;<br /> sota quiscun dels còdols que á bell ruixat li enjegan<br /> podrían soplujarshi ramada y rabadans. Lo creuhen ja entre penyes colgat, com en sa fossa,<br /> quant del enuig la flama llampeguejá en son ull,<br /> y ab quatre colps de clava, los volca y los destroça,<br /> com terroceda d' aspre goret lo pas del trull. Llavors al gran incendi, rabent, endreça 'ls passos,<br /> rojench damunt los núvols vehentlo crestejar;<br /> y ohinthi plors y xiscles, hi fica 'ls nusos braços,<br /> fent als pastors y pobles d' espasme tremolar. De Canigó entre 'ls cingles un xaragall se bada,<br /> per esvarzers y roques cayentes aclucat,<br /> hont d' una al altra 'l foch, en gegantina arcada,<br /> com l' alt pont del Diable, s' havía escamarlat. Sols lladoners en brasa rodanthi hi cohtejan,<br /> bell rastre de guspires deixant y flamareig,<br /> mes tot seguit á l'aygua del córrech xiuxiuhejan,<br /> y tristos ays responen de l' ona al borbolleig. Pirene, lluny dels homens, vivía allí, dels ossos<br /> y llops en lo feréstech, rellent amagatall,<br /> sobre un roch, mal coberta d' un mant de cabells rossos,<br /> de por y esgarrifances fent lo darrer badall. Del bosch de flames mústiga la trau, com vera rosa,<br /> que enyora trasplantada son marge regadiu,<br /> y tant bon punt d' un sálzer al dolç frescal la posa,<br /> colltorcentse esllanguida:—¡Jo moro ací!—li diu. —Y á tu que entre les ales del cor m' has acullida,<br /> d' Espanya que tant amo vullte donar la clau,<br /> d' eix hort del cel que en terra te guarda una florida<br /> d' amor, si tráurel d' urpes tirániques te plau. Encara aixamoravan los puigs ses cabelleres,<br /> que destrená 'l Diluvi dantlos la mar per vel,<br /> y ja, oblidantsen l' home, hi obría grans pedreres,<br /> alçant vora l' Eufrates l'altívola Babel. Á sos palaus l' Altíssim vehent posar escales,<br /> de confusions enrotlla la torre del orgull,<br /> y, com sol la covada d' aucells al posar ales,<br /> los primers pobles deixan llur niu ab gran esbull. Del món quiscú á sa branca volá: Túbal á Espanya,<br /> dels regnes de son pare triant lo més feliç,<br /> y, ahont jau Tarragona, bastia sa cabanya,<br /> sos camps y ribes fentli recorts del paradís. Doná lleys á sa prole y ensenyaments pesquéli<br /> salvats al sí de l' Arca del naufragi major;<br /> lo nom d' un Déu Altíssim en l' ánima escriguéli,<br /> naixentes endreçanthi les ales del seu cor. De mans en mans, pe'ls segles rodant lo ceptre aurífich,<br /> vingué á les del meu pare volgut; quant, per mon dol,<br /> la mort tirana 'l treya de trono tant magnífich,<br /> podia á rellevarlo baixar lo mateix sol. Mes sola jo restantli de sa reial niçaga,<br /> á Espanya ve, com á arbre caygut un llenyater,<br /> Gerió de tres testes, dels monstres lleigs que amaga<br /> la assoleyada Libia, lo més odible y fer. Lo ceptre 'm pren dels avis, vehentme débil dona,<br /> y á Gades mercantívola ab torres enfortí;<br /> al dárten de més fermes á tu, immortal Girona,<br /> sabé 'l congost hont, vehentme perduda, m'amaguí. Tement pot ser que 'l trono li reprengués un día,<br /> cremá, pera abrusarmhi, les selves del voltant;<br /> y al veure clos lo rotllo de flames, pren la vía<br /> de Gades, ab ses vaques feixugues tot davant. ¡Espiro! De ses viles y sos ramats so hereva:<br /> si 'ls vols, jo t' en faig gracia; suplántal amatent;<br /> revenja 'l nom de Túbal y sa corona és teva;<br /> ¡així en ton front la faça més gran l'Omnipotent!— Digué, y la mort, ab freda besada geladora,<br /> li empedreheix y deixa per sempre 'l llavi mut,<br /> y vora 'l sech cadavre lo grech sospira y plora,<br /> com arbre á qui ses branques florides han romput. Mes ja al incendi rojes esclatan les montanyes,<br /> y per esqueys y balmes, filera de volcans,<br /> foragitan los fosos tresors de ses entranyes,<br /> que copçan en llur falda les planes verdejants. Y rajan fins á escórres les abocades urnes<br /> en rierons aurífers de virginal rossor;<br /> per ella 'l cel, al vèureshi rublert de fum y espurnes,<br /> daría la dels astres que lluhen en son cor. Al desferse á madeixes de gebre lo litarge,<br /> a flochs de groga escuma s' hi barrejá l' or fi;<br /> y devallan, per l' iris guiats de marge en marge,<br /> com nins, á fer joguines pe 'l catalá jardí. Així, al traure florida lo romaní y la malva,<br /> per la quintana 's vessa d' un buch rosada mel;<br /> rihent al deixondarse lo sol darrera l' alba,<br /> així enmantella rossa sa cabellera 'l cel. Los munts s' en feren faixes, les valls s' en coronaren,<br /> vergonya fent als trèmols estels sa brillantor;<br /> los rosers d' altra puja de roses s'enjoyaren,<br /> la farigola y grèvol d' una rosada d' or. La pirenayca Venus anomená á Portvendres,<br /> l' abrasador incendi al Pirineu antich,<br /> y, en conca d' esmaragda lo líquid verge al pèndres,<br /> doná nom á Conflent encara més bonich. Quant los llevants plorosos anaren la montanya,<br /> ab llurs arruixadores de núvols apagant,<br /> posá en son cap, que al naixer l' albor del día banya,<br /> les cendres de Pirene, que enyora son cor tant. Y esmarletant de timbes y grops aquelles terres,<br /> escrestant les montanyes, llevant als puigs lo front,<br /> un mauseol alçáli de serres sobre serres,<br /> que mal arrestellades fan gemegar lo mon. Desde esta gesta d' Hèrcules, ma dolça Catalunya<br /> d' altre castell de roques seure pogué á redós;<br /> de la vehina França dormí Espanya més llunya,<br /> fins al mar allargantse lo Pirineu boyrós. En eix treball de cíclop la set lo desdelita,<br /> y ab sanch pera abeurarse de Gerió enemich,<br /> pe'ls vessants, que groguejan ab l' or d'altra cullita,<br /> fet un lleó, devalla de Creus á Montjuich. Allí, al altar de Júpiter humil agenollantse,<br /> orá, y, á les onades aprés girant los ulls,<br /> llisquívola una barca veune venir gronxantse,<br /> com cisne d' ales blanques que nada entre 'ls esculls. Una ciutat fundarhi promet, á sa tornada,<br /> que esbombe per la terra d' aquella barca 'l nom,<br /> y, com un cedre al vèurela crescuda y espigada,<br /> —D' Alcides és la filla gegant,—diga tothom. Per ella, no debades, al Deu potent de l'ona<br /> demana la fitora y á Júpiter lo llamp;<br /> puix si la mar lligares ab lleys, ¡oh, Barcelona!<br /> llampechs un día foren tes barres en lo camp. 121 228 2006-06-16T20:51:47Z Rf 12 {{Índex de l'Atlàntida}} 122 233 2006-06-18T17:24:00Z Rf 12 {{Índex de l'Atlàntida}} ==Cant segon: L' hort de les Hespèrides== ''Tarragona. Les boques del Ebro. Los Columbrets. Valencia y Montgó. La coltellada de Roland. Lo Muley-Hacen. Desembarca l' hèroe, y Gerió, per desfersen, li parla de la reyna Hesperis y del brot de taronger que cal presentarli qui la pretinga per esposa. Descripció de la Atlántida. L' hort de les taronges d' or. Hèrcules matant lo drach que vetlla 'l taronger, n' abasta 'l cimeral. Les set germanes recordan plorant que al morir Atlas los doná per signe de les derrerías de sa patria la mort del drach. Recort de la anada triomfal dels Atlants á Orient. Llur desfeta. Mals auspicis d' elles.'' S' embarca, y prompte al vèurel passar Tarraco antiga,<br /> tanca 'l vell mur que 'ls cíclops li daren per cinyell,<br /> y abraçada ab la llança y escut, sembla que diga:<br /> —¡Són de colós sos muscles, mes jo 'm batría ab ell! No tem de les cinch boques del Ebro 'ls glops enormes;<br /> y 'ls Columbrets al veure més lluny enmarletar,<br /> pregunta á sa arma fèrrea si aquells gegants deformes<br /> que deixá morts en terra li surten dins la mar. Veu més enllà la riba fructífera del Turia,<br /> garlanda avui flayrosa de la ciutat del Cid,<br /> y diuhen que en les illes ohí dolça canturia,<br /> com si 'l cridassen ninfes d' escumes al seu llit. Deixa 'l Montgó de cara ferrenya, y la montanya<br /> que en dues mitjpartí la espasa de Roland,<br /> de Murcia y Almería los cims, y, rey d' Espanya,<br /> Muley-Hacen l' altívol, de neu ab son turbant. Prop d'hont encaixen África y Europa, en terra salta,<br /> y á empendre vola en Gades á Gerió vaquer,<br /> qui, esporuguit al vèurel venir ab la clava alta,<br /> als peus agenollántseli, li parla lausenger: —Mira, áliga dels hèroes, les llágrimes que ploro;<br /> y ¿ta derrera gesta será matarme á mi?<br /> ja arronso espatlla; atúrala, si 't plau, la má que adoro;<br /> si 't fes goig ma corona de rey, vètela aquí. Mes d' or eixa corona vindrá al teu front poch ampla,<br /> que de gegant com Hèrcules cap més la terra 'n du;<br /> ¿veus á ponent l' Atlántida per rèbret com s' aixampla?<br /> ella es ton soli digne, sols ella es gran com tu. Hesperis, que n' es reyna gentil, s' es enviudada,<br /> y espera un cor que vulla lo seu aconhortar:<br /> quant d' eixa palma tastes la fruita regalada,<br /> dirás:—¡Á la seva ombra deixáume reposar!— Mes cal (açó li deya socavantli una fossa)<br /> cal que, per ferli oferta plasent, del taronger<br /> que entre esmeragdes mostra sa fruyta d' or més rossa,<br /> n' arribes de puntetes lo cimeral á haver. Després, quant la rumbejes la flor de la bellesa,<br /> per vèureus, fins son carro parar al sol veurás.<br /> Llevant dona sa força, Ponent sa boniquesa;<br /> que 'l cel te benehesca, llevor que 'n sortiràs.— Veu lo parany Alcides, mes al de Gades deixa,<br /> y, verdejant, l' atlántica planicie ovira lluny,<br /> y 'ls ordis rossejarhi y esgroguehida xeixa,<br /> com pèlach d' or que entre arbres y rebollám s' esmuny. No hi há sorrenques vores, ni rònegues carenes;<br /> tot l' herba ho encatifa, rosada á bla ruixim,<br /> gronxanthi entre lianes de nuadisses trenes<br /> la palma escabellada son ensucrat rahim. Encinglantse, la cabra esbrota un olm menjívol<br /> desde un cayrell de timba penjada sobre 'l riu,<br /> y 'ls bissonts s' arramadan ab ayre germanívol,<br /> dels llimoners y mangles al regalat ombriu. Cervos gegants rumbejan ses banyes d' alt brancatge<br /> que pren l' aucell per arbres d' excelsa magnitut;<br /> astora les gaceles lo mastodont selvatge,<br /> y als mastodonts esglaya lo corpulent mammuth. Lo Pirineu y l' Atlas, titániques barreres<br /> ab qué murà l' Altíssim dos continents fronters,<br /> agermanats embrancan aquí ses cordilleres,<br /> dant al condor neus altes, al rossínyol vergers. Semblava que, geloses, del món á la pubilla,<br /> Europa y Libia dassen, com noys petits, lo braç,<br /> y que ella, al foch del geni, estel que al front li brilla,<br /> amunt, per la escalada dels segles, les guiás. Guadiana, Duero y Tajo, que l' or y plata escolan<br /> vessants de les planicies d' Iberia á grossos dolls,<br /> per llits de pedres fines anguilejant rodolan,<br /> y dauran y perlejan deveses y ayguamolls. Ab líbiques rieres s' aplegan en llurs víes;<br /> ab lo Riu-d'-or cabdella ses aygues lo Genil;<br /> y si du aqueix de Bètica remors y melodíes,<br /> dunhi l' altre de Costa de Palmes y Marfil. Vestida, enmirallantshi, de pòrfir y de marbres,<br /> entre 'ls dos rius, com feta de borrallons de neu,<br /> mitj recolzada al Atlas, y á l' ombra de sos arbres,<br /> del Occident cofada la Babilonia seu. Allá d' allá, per entre falgueres gegantines,<br /> de sos menhirs y torres blanqueja l' ample front,<br /> de marbres sobre marbres pirámides alpines<br /> que volen ab llurs testes omplir lo cel pregon. De sos immensos regnes la mar no ha vist l' amplaria,<br /> y dormen tots á l' ombra del seu gegant escut;<br /> y Tangis, Casitérides, Albion, Thule y Mel·laria<br /> per cada riu envíanli barcades d' or batut. Mes, ¡quí ho diría, al vèurela tan bella! en sa platxería<br /> lo cranch d' un pecat negre va rosegantli 'l pit,<br /> y entre 'ls humors corruptes que 'n brollan y materia,<br /> demá lo sol debades la cercará en son llit. Vers l' hort, per odorífers boscatges, s' obre vía,<br /> los brúfols y ferotges lleons fugint de por;<br /> quant riu á ses espatlles tercera volta 'l día,<br /> de llum vestit se lleva l' oasis de verdor. Y fentli de corona, ja hi veu, abans de gayre,<br /> les d' or oviradores taronges groguejar,<br /> com si brillant quiscuna fos altre sol que en l' ayre<br /> sortís de les onades lo món á enlluhernar. S' hi acosta entre bardices de murtra, y ja sos polsos<br /> los ayres apetonan migtj embeguts de mel;<br /> de bla fullatge y aygues murmuris s' ouhen dolços,<br /> y veu descloure en plujes de pedrería un cel. Los cinamoms á rengles y poncemers altívols,<br /> al dolç pes ajupintse de llur novella flor,<br /> de dos en dos s' acoblan en portxes verts y ombrívols,<br /> hont guayta 'l raig de l' alba per reixes de fruyts d' or. Los cirerers s' hi gronxan, de flors viventes toyes<br /> ahont vessaren tota sa flayra Maig y Abril,<br /> y 'l fruit ja vermelleja fent goig, entre les joyes<br /> que s' enfila á penjarhi d' un cep toria gentil. Rieronets hi lliscan y fonts arruixadores,<br /> llurs aygues adormintse sovint entre les flors,<br /> mentre eixes mitj-desclouhen los llavis á ses vores<br /> per dar á les abelles lo nèctar de sos cors. Los brolladors escupen un riu per brochs de marbres,<br /> y esbrinadíç al ploure lo ram de fos argent,<br /> jugant l' iris corona lo cimeral dels arbres<br /> y 's veu entre ses tintes més blau lo firmament. Cascades mil esqueixan ses ones de bromera<br /> per escalons de pòrfir y balmes de cristall,<br /> y estols de blanques ninfes desfan sa cabellera<br /> pe'ls remolins d' escuma, seguintlos riu avall. Pe'ls riberenchs herbatges, com un ruixat de perles,<br /> festívol saltirona l' aucell del paradís;<br /> oushi glosar joyosos sinsonts y esquives merles,<br /> y á estones gemegarhi lo tórt anyoradiç. Y, lires del Eden, los rossinyols li diuhen<br /> que de sa branca á l'ombra li placia reposar;<br /> y nins, bells com los ángels que ab ells juguen y riuhen,<br /> fent toyes y garlandes, l' en tornan á pregar. Com qui no ho sent, Alcides á ferse endintre cuyta,<br /> vers hont flayrós lo crida de fulles ab rumor<br /> lo taronger, que sembla, groguíssima, ab sa fruyta,<br /> tot un cel d' esmaragdes ab sa estelada d' or. Refila, sota arcades de fulla, ab lira dolça,<br /> balla y presum d' Hespèrides lo tendre poncellam,<br /> joguineja ab cireres y pomes per la molça,<br /> y ¡juli! á salts abasta taronges del brancam. De jesamí y vidalba derrera un cortinatge,<br /> sa mare, per llentiscles en flor encobertats,<br /> prop del seu buyt, guarníals set llits de nuviatge,<br /> pus de boda ab adreços ja arriban sos gojats. De sopte en ses joguines y riure infantívol,<br /> d' un lleó ab la despulla cobert al hèroe han vist;<br /> son pit d' atleta y aire guerrer y pagesívol,<br /> ensemps que les encisa les deixa ab lo cor trist. Lo cimeral del arbre per abastar, s' hi atança,<br /> quan llest descaragòlas lleig drach d' ulls flamejants,<br /> y en roda la gran cua brandant com una llança,<br /> tantost ab gorja y urpes li copça abdues mans. Ell, sortejantlo, aixafa d' un colp de peu sa testa,<br /> y 'l monstre deixa caure ses ales y son vol;<br /> sanchnós verí espurneja les flors, y sa feresta<br /> mirada va apagantse com llum d' un sech gresol. Morint, al tronch del arbre se nua y caragola,<br /> á cada revifalla fentlo cruixir d' arrel;<br /> quant veuhen les Hespèrides que fil á fil s'escola,<br /> llur crit de verge s' alça planyívol fins al cel: —¡Ay, Atlántida trista! ¡mes ay de qui 't diu mare!<br /> ¡que si veyem lo día renaixer será prou!<br /> pus, mot per mot, l' auguri se va complint del pare,<br /> que ab sos Atlants, sa patria, sos deus y tot conclou. «Forem gegants,» morintse, digué; «nostra alenada<br /> féu suhar á la terra de por y ploure sanch;<br /> la coma que aturarnos volía es arrasada,<br /> y 'ls boscos y mar ample no 'ns eran entrebanch. »De Líbia arrabaçárem Harpíes y Amaçones,<br /> per ella esparverantles com á pardals esquerps;<br /> tenyírem sos saulons ab sanch de les Gorgones,<br /> garfint per escapçarles son dur cabell de serps. »Los Pirineus, los Alpes, los Apenins rompérem;<br /> quant de carnatge y guerra lo cor nos digué prou,<br /> ¡pobretes!, ja á l' Europa y á l' Africa tinguérem<br /> á nostres peus junyides, com dos vedells al jou. »Fins al cim: mes al ésser al capdamunt tot tomba!<br /> A foch y á sanch Atenes arrámbans cap ençá,<br /> y al vèurens de recules, l' Atlántida, com tomba,<br /> dessota nostra fèrrea petjada ressoná. »S' aterra 'l meu imperi que n' aterrà tants d' altres!<br /> Aquell que á nostres passos se desvetllá en orient,<br /> ab nou alè de vida, de mi y de tots nosaltres<br /> dará les cendres, ossos y anomenada al vent. »Demá 'ls clapers y dòlmens que nostres mans alçaren<br /> no sabrán dir, com borda fillada, vostre nom;<br /> sols respondrán «som rastre d' uns gegants que passaren,»<br /> als segles que demanen d' hont eram y qui som. »Y al ferse esment de sabis, de forts guerrers y destres,<br /> se girarán un día los ulls á sol-ixent,<br /> y oblidarán, fent gloria d' inspiració, 'ls nous mestres<br /> que alguns astres del món sortiren d' Occident. »Mes no: la mar que 'ns colgue, ab aspre y ronch llenguatge<br /> esbombará pels segles la gloria dels Atlants,<br /> los qui á Egipte deixárem del món en lo mestratge,<br /> puix ans de Grecia nàixer eram ací gegants. »Quant un hèroe, alt d' espatlles y cabellera rossa,<br /> d' un colp de peu engrune lo guayta del jardí,<br /> llavors per tots vosaltres s'eixamplará ma fossa.»<br /> ¡Ay! lo guerrer que 'l pare preveya, vèusaquí! Vèusel aquí; t' arriba, t' empren lo llenyatayre;<br /> oh atlántica niçaga, coménçat d' esbrancar;<br /> món que sahó li donas, no li 'n darás pas gayre,<br /> que al arbre y tu, á ran soca, de terra us ve á tallar! Que 'l pare hem vist en somnis, l' hem vist com enjegava<br /> al hort, d' hont eram roses, los poltros de Neptú,<br /> mentre eix Deu, ab forcívol trident lo descalçava.<br /> Es somni, mes ses timbes y platja cruixen pu! ¡Mare! penjau d' un sálzer la lira als vents y oratge,<br /> que á l' ombra regalada no hi dançarem pas més;<br /> no enrameu nostres tálams de murta ab lo fullatge,<br /> puix ¡ay! allí 'ns espera la mort per da'ns un bes.— 123 235 2006-06-18T18:29:13Z Rf 12 {{Autor |Nom=Lev Davidovich |Cognoms=Bronstein |PrimeraLletraCognom=B |LlocNaixement=Yanovka (Ucraïna) |AnyNaixement=1877 |LlocMort=Coyoacán (Mèxic) |AnyMort=1940 |Pseudonim=Lev Trotsky |Viquipedia=Lev Trotsky |Viquidites= |Commons=Лев Троцкий }} * ''[[Les lliçons d'octubre]]'' (1924) [[en:Author:Leon Trotsky]] [[ko:글쓴이:레프 트로츠키]] 124 236 2006-06-18T18:29:38Z Rf 12 Redirecting to [[Lev Davidovich Bronstein]] #REDIRECT[[Lev Davidovich Bronstein]] 125 237 2006-06-18T18:29:57Z Rf 12 Redirecting to [[Lev Davidovich Bronstein]] #REDIRECT[[Lev Davidovich Bronstein]] 126 256 2006-06-18T19:02:20Z Rf 12 <center><div style="background-color: #ffddcc"><div style="font-size: 170%"><br />Les lliçons d'octubre</div> [[Lev Davidovich Bronstein|Lev Trotsky]] (1924)<br />&nbsp;</div> <div style="background-color: #fff5f5"> [[Les lliçons d'octubre/Capítol 1|Capítol 1: Cal estudiar octubre]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 2|Capítol 2: La dictadura democràtica del proletariat i del camperolat: febrer i octubre]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 3|Capítol 3: La guerra a la guerra i al defensisme]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 4|Capítol 4: La conferència d'abril]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 5|Capítol 5: Les jornades de juliol, el motí de Kornilov, la conferència democràtica i el pre-parlament]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 6|Capítol 6: Prop de la Revolució d'Octubre]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 7|Capítol 7: La insurrecció d'octubre i la "legalitat" soviètica]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 8|Capítol 8: Sobre els sòviets i el partit en la revolució proletària]] [[Les lliçons d'octubre/Dues paraules sobre aquest llibre|Dues paraules sobre aquest llibre]] </div> ''(Extret de [http://marxists.org/catala/index.htm Marxists.org] amb [[Llicència de documentació lliure de GNU]])''</center> <includeonly>[[Categoria:Les lliçons d'octubre]]</includeonly> <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 127 240 2006-06-18T18:53:10Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 1: Cal estudiar octubre== Si és cert que hem tingut èxit en la Revolució d'Octubre aquesta, no obstant, no n'ha tingut en la nostra literatura. No tenim encara ni una sola obra que fornisca un quadre general de la Revolució d'Octubre i remarque els principals moments des del punt de vista polític i organitzatiu. Encara més, fins ara no s'han editat els material que caracteritzen els diferents aspectes de la preparació de la revolució o la mateixa revolució. Publiquem un munt de documents i materials sobre la història de la revolució i del partit, abans i després d'octubre, però hom consagra força menys d'atenció al mateix octubre. Una vegada donat el colp de força sembla com si haguérem decidit que no l'haurem de repetir. Sembla com si, de l'estudi d'Octubre, de les seues condicions i preparació immediates, no esperarem una utilitat directa per a les urgents tasques de l'ulterior organització. Tanmateix, tal apreciació és profundament errònia, àdhuc sent inconscient, i té, per altra banda, cert caràcter d'estretor nacional. Si nosaltres no hem de repetir la Revolució d'Octubre això no significa pas que aquesta experiència no ens puga ensenyar res. Som un partit de la Internacional i, a més a més, el proletariat dels altres països encara ha de resoldre el seu problema d'Octubre i, durant els darrers anys, hem tingut proves suficientment convincents que els partits comunistes més avançats d'Occident no sols és que no han assimilat la nostra experiència sinó que, inclús, no la coneixen des del punt de vista dels fets. Hom podria assenyalar, certament, que és impossible estudiar Octubre, i editar alhora els materials concernents a Octubre, sense posar damunt la taula les antigues divergències. Però tal manera d'abordar la qüestió seria molt miserable. Els desacords de 1917 eren, evidentment, força profunds i no gens fortuïts. Seria molt mesquí, però, fer-ne ara una arma de lluita contra aquells que aleshores es varen equivocar. Però encara seria més inadmissible callar sobre els problemes capitals de la revolució d'Octubre, que tenen una importància internacional, per consideracions de caire personal. L'any passat vàrem sofrir dues penoses derrotes en Bulgària: primer el PCB deixà passar el moment, excepcionalment favorable, per a una acció revolucionària (alçament dels camperols desprès del colp de força de juny de Tasankof) a causa de consideracions doctrinàries fatalistes; a continuació, esforçant-se en arreglar la seua falta, es llançà a la insurrecció de setembre sense haver preparat les premisses polítiques i organitzatives. La revolució búlgara hauria d'haver estat la introducció a la revolució alemanya. Dissortadament, aquesta deplorable introducció va tindre un desenvolupament encara pitjor en la mateixa Alemanya. En el segon semestre de l'últim any observarem en aquest país una demostració clàssica de la forma en què hom pot deixar passar una situació revolucionària excepcional i d'una importància històrica mundial. Les experiències búlgara i alemanya han estat àdhuc menys objecte d'una apreciació suficientment completa i concreta. L'autor d'aquestes línies forní l'any passat l'esquema del desenvolupament dels esdeveniments alemanys (veure a l'opuscle ''L'Orient i l'Occident'' els capítols &ldquo;Davant d'un gir&rdquo; i &ldquo;L'etapa que travessem&rdquo;). Tot el que ha passat després ha confirmat aquest esquema. Ningú ha intentat donar-ne qualsevol altra explicació. Però un esquema no ens és suficient, ens manca un quadre complet, amb el recolzament de tots els fets, del desenvolupament dels esdeveniments de l'any passat en Alemanya, un quadre que faça llum sobre les causes d'aquesta penosa desfeta. Però és difícil somiar en una anàlisi dels esdeveniments a Bulgària i Alemanya si encara no hem fet un quadre polític i tàctic de la Revolució d'Octubre. Encara no ens hem fet una idea exacta del que vàrem fer i de com ho vàrem fer. Després d'Octubre, semblava que els esdeveniments en Europa es desenvoluparien, per ells mateixos, amb una tal rapidesa que no ens deixarien temps per a assimilar teòricament les lliçons d'Octubre. Però s'ha demostrat que el colp de força proletari esdevé impossible en absència d'un partit capaç de dirigir-lo. El proletariat no pot fer-se amb el poder mitjançant una insurrecció espontània: àdhuc en un país industrialment molt desenvolupat i forçament cultivat com Alemanya, la insurrecció espontània dels treballadors (en novembre de 1918) no ha pogut fer més que transmetre el poder a les mans de la burgesia. Una classe posseïdora és capaç de fer-se amb el poder, arrabassat a una altra classe posseïdora, recolzant-se en les seues riqueses, en la seua &ldquo;cultura&rdquo;, en les seues innombrables relacions amb l'antic aparell d'estat. Per al proletariat res pot reemplaçar el partit. El període d'organització dels Partits Comunistes comença, veritablement, a partir de la meitat de l'any 1921 (&ldquo;lluita per les masses&rdquo;, &ldquo;front únic&rdquo;, etc.). Les tasques d'octubre queden aleshores llunyanes i, alhora, també es relega a un segon pla l'estudi d'octubre. L'últim any ens ha enfrontat amb les tasques de la revolució proletària. És el moment de reunir tots els documents, d'editar tots els materials i de procedir al seu estudi. És clar que sabem que cada poble, cada classe i, inclús, cada partit s'instrueixen principalment mercès a la seua pròpia experiència però això no significa, de cap de les maneres, que l'experiència dels altres països, classes i partits siga de poca importància. Sense l'estudi de la gran Revolució Francesa, de la Revolució de 1848 i de la de la Comuna de París, nosaltres mai hauríem acomplert la Revolució d'Octubre, àdhuc amb l'experiència de 1905: cert, vàrem fer aqueixa experiència recolzant-nos sobre les ensenyances de les revolucions anteriors i continuant-ne la línia històrica. Tot el període de la contrarevolució fou omplert per l'estudi de les lliçons de 1905. Per a l'estudi de la revolució victoriosa de 1917, però, no hem fet ni la dècima part del treball que vàrem fer per a la de 1905. Cert, no vivim en un període de reacció ni a l'emigració. Per contra, les forces i els mitjans amb què comptem actualment no poden comparar-se als d'aquells penosos anys. Cal posar a l'ordre del dia, en el Partit i en tota la Internacional, l'estudi de la Revolució d'Octubre. Cal que tot nostre partit, i particularment la joventut, estudien minuciosament l'experiència d'Octubre, que ens ha fornit una verificació incontestable del nostre passat i ens ha obert una àmplia porta cap el futur. La lliçó alemanya de l'últim any no és únicament un seriós recordatori sinó, encara més, un amenaçador advertiment. Hom pot dir, certament, que el més pregon coneixement del desenvolupament de la Revolució d'Octubre no hauria estat pas una garantia de victòria per al nostre partit alemany. Però semblant raonament no ens fa avançar gens. Certament que el sols l'estudi de la Revolució d'Octubre és insuficient per a fer-nos vèncer en altres països; però poden donar-s'hi situacions en què existisquen totes les premisses de la revolució menys una direcció clarivident i resoluda del partit basat en la comprensió de les lleis i mètodes de la revolució. Tal era, precisament, la situació l'any passat a Alemanya. Pot repetir-se en d'altres països. Ara bé, per a l'estudi de les lleis i mètodes de la revolució proletària no hi ha, fins ara, font més important que nostra experiència d'Octubre. Els dirigents dels partits comunistes europeus que no estudiaren, d'una manera crítica i en tots els seus detalls, la història del colp de força d'Octubre s'assemblarien a un cap que, en preparar-se actualment a noves guerres, no estudiés l'experiència estratègica, tàctica i tècnica de l'última guerra imperialista. Tal cap duria el seu exèrcit a la derrota. El partit és l'instrument essencial de la revolució proletària. Nostra experiència d'un any (febrer de 1917-febrer de 1918) i les experiències complementàries de Finlàndia, Hongria, Itàlia, Bulgària i Alemanya, ens permeten gairebé erigir en llei la ineluctabilitat d'una crisi en el partit quan aquest passa, del treball de preparació revolucionària, a la lluita directa pel poder. Les crisis en el partit sorgeixen en general a cada gir important, com un preludi o conseqüència d'aquest gir. La raó és que cada període del desenvolupament del partit té els seus trets especials i reclama habituds i mètodes determinats de treball. Un gir tàctic implica una ruptura, més o menys important, amb aqueixes habituds i amb aqueixos mètodes, aquí està la font dels xocs i crisis. &ldquo;Passa força sovint que [escrivia Lenin en 1917], davant d'un gir brusc de la història, els partits, inclús els avançats, no s'acoblen, durant un temps, si fa o no fa, llarg, a la nova situació, repeteixen les consignes que, justes ahir, han perdut tot sentit i això més &ldquo;sobtadament&rdquo; com el gir històric ha estat sobtat.&rdquo; D'aquí un perill: si el gir ha estat molt brusc o molt inesperat i el període superior ha acumulat força elements d'inèrcia i de conservadorisme en els òrgans dirigents del partit, aquest es demostra incapaç de dur la direcció del gir en el moment més greu per al que s'havia preparat durant anys o desenes d'anys. El partit cau en una crisi i el moviment s'efectua sense objectiu i va a la desfeta. Un partit revolucionari està sotmès a la pressió d'altres forces polítiques, a cadascun dels períodes del seu desenvolupament elabora els mitjans de resistir-se'n i foragitar-les. En els girs tàctics, que comporten reagrupaments i friccions internes, sa força de resistència decreix. D'aquí la possibilitat constant que tenen els agrupaments interns del partit, engendrats per la necessitat del gir tàctic, de desenvolupar-se considerablement i esdevenir una base per a diferents tendències de classes. Parlant més planerament, un partit que no va a la par amb les tasques històriques de la seua classe esdevé, o corre el risc, un instrument indirecte de les altres classes. Si l'observació que acabem de fer és justa per a cada gir tàctic important encara ho és més per als grans capgiraments estratègics. Per tàctica entenem en política, per analogia amb la ciència de la guerra, l'art de menar accions aïllades; per estratègia, l'art de vèncer, és a dir de fer-se amb el poder. Abans de la guerra, a l'època de la II Internacional, no fèiem ordinàriament aquesta distinció, ens limitaven a la concepció tàctica socialdemòcrata. I no era per atzar: la socialdemocràcia tenia una tàctica parlamentària, sindical, municipal, cooperativa, etc. La qüestió de la combinació de totes les forces i recursos, de totes les armes per tal d'assolir la victòria sobre l'enemic, no es plantejava pas a l'època de la II Internacional doncs que aquesta no s'assignava pràcticament la tasca de la lluita pel poder. La Revolució de 1905, rere d'un llarg interval, posà de nou a l'ordre del dia les qüestions essencials, les qüestions estratègiques de la lluita proletària. Gràcies a això assegurà immensos avantatges als socialdemòcrates revolucionaris russos, és a dir als bolxevics. La gran època de l'estratègia revolucionaria comença en 1917, primer per a Rússia i, després, per a tota Europa. L'estratègia, evidentment, no impedeix la tàctica: les qüestions del moviment sindical, de l'activitat parlamentària, etc., no desapareixen de nostre camp visual, però adquireixen altra importància com a mètodes subordinats a la lluita combinada pel poder. La tàctica està subordinada a l'estratègia. Si els girs tàctics engendren habitualment friccions internes en el partit, els girs estratègics han de provocar, amb més motiu, capgiraments força més profunds. Ara bé, el tomb més brusc és aquell en què el partit del proletariat passa de la preparació, propaganda, organització i agitació a la lluita directa pel poder, a la insurrecció armada contra la burgesia. Tot el que hi ha dins del partit d'escèptic, conciliador, capitulador, s'alça contra la insurrecció, cerca per a la seua oposició formules teòriques i les troba totes manllevades dels seus adversaris d'ahir, els oportunistes. Encara haurem d'observar manta vegades aquest fenomen. En el període de febrer a octubre, efectuant un llarg treball d'agitació i d'organització en les masses, el partit feu un últim examen, una darrera tria de les seues armes abans de la batalla decisiva. En octubre, i després, el valor d'aquestes armes fou verificat en una operació de vasta envergadura. Ocupar-se ara d'apreciar els diferents punts de vista sobre la Revolució en general, i sobre la revolució russa en particular, fent silenci sobre l'experiència de 1917, seria ocupar-se d'una escolàstica estèril i no d'una anàlisi marxista de la política. Seria actuar igual que gent discutint sobre els avantatges de diferents mètodes de natació però refusant-se a veure el riu en què aqueixos mètodes son aplicats pels nedadors. No hi ha millor verificació del punts de vista sobre la Revolució que la seua aplicació durant aquesta Revolució al igual que, com millor es verifica el mètode de natació, és quan el nedador es llança a l'aigua. 128 241 2006-06-18T18:53:43Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 2: La dictadura democràtica del proletariat i del camperolat: febrer i octubre== Pel seu desenvolupament i resultat, la Revolució d'Octubre ha descarregat un formidable colp sobre la parodia escolàstica del marxisme que estava força estesa entre els mitjans socialdemòcrates russos (començant pel Grup de l'Emancipació del Treball) i que ha trobat la seua expressió més acabada en els menxevics. Aquest seudomarxisme consistia essencialment en transformar el pensament condicional i limitat de Marx (&ldquo;els països avançats mostren als països endarrerits la imatge del seu futur desenvolupament&rdquo;) en una llei absoluta, suprahistòrica, sobre què s'esforçava en basar la tàctica del partit de la classe obrera. Amb aquesta teoria no es podia plantejar, naturalment, la lluita del proletariat rus pel poder mentre els països econòmicament més desenvolupats no haguessen donat l'exemple i creat d'alguna forma un precedent. No hi ha dubte que cada país endarrerit troba ''alguns'' dels trets del seu esdevenidor en la història dels països avançats, però no es tracta d'una repetició general del desenvolupament dels esdeveniments. Pel contrari, com més l'economia capitalista revesteix un caràcter mundial més adquireix un caràcter especial l'evolució dels països endarrerits, on els elements retardataris es combinen amb els elements més moderns del capitalisme. En el seu prefaci a ''La guerra camperola'', Engels escrivia: &ldquo;En una determinada etapa (que no arriba pas al mateix temps o en un grau idèntic de desenvolupament en tots els llocs) la burgesia comença a adonar-se que el seu company, el proletariat, la depassa.&rdquo; L'evolució històrica obligà la burgesia russa a fer aquesta constatació més d'hora i completament que qualsevol altra. En la vespra de 1905 ja Lenin havia expressat el caràcter especial de la Revolució russa en la formula de la dictadura democràtica del proletariat i del camperolat. Per ella mateixa, aquesta formula, com ho mostra el curs ulterior dels esdeveniments, no podia tindre altra importància que com etapa vers la dictadura socialista del proletariat recolzant-se sobre el camperolat. Sencerament revolucionària, profundament dinàmica, la posició de Lenin sobre la qüestió estava radicalment enfrontada a l'esquema menxevic, segons el qual Rússia no podia gosar més que a repetir la història dels pobles avançats, amb la burgesia en el poder i la socialdemocràcia en l'oposició. Però, en la formula de Lenin, determinats cercles del nostre partit posaven l'accent no pas en la paraula &ldquo;dictadura&rdquo; sinó més en la paraula &ldquo;democràtica&rdquo; per tal d'oposar-la a la paraula &ldquo;socialista&rdquo;. Això significava que en Rússia, país endarrerit, únicament la Revolució democràtica era concebible. La revolució socialista havia de començar en Occident. Nosaltres no ens podíem endinsar en la via vers el socialisme més que darrere Anglaterra, França i Alemanya. Però aquest punt de vista esdevenia, inevitablement, menxevic. I és això el que passà netament en 1917 quan es plantejaren les tasques de la revolució no com a qüestions de prognosi sinó com qüestions d'acció. En les condicions de la Revolució, voler realitzar a fons la democràcia ''contra'' el socialisme (considerat prematur) era, políticament, derivar de la posició proletària a la posició petitburgesa, passar-se a l'ala esquerra de la revolució nacional. La revolució de febrer, presa aïlladament, era una revolució burgesa. Però com a revolució burgesa arribà massa tard i no tenia en ella mateixa cap element d'estabilitat. Esquinçada per contradiccions que es manifestaren immediatament per la dualitat de poders, havia o bé de transformar-se en introducció directa a la revolució proletària (que és el que ha passat) o bé llençar a Rússia a un estat semicolonial sota un regim d'oligarquia burgesa. En conseqüència, hom podia considerar el període consecutiu a la revolució de febrer o bé com un període de consolidació, desenvolupament o acabament de la revolució democràtica, o bé com un període de preparació de la revolució proletària. El primer punt de vista fou adoptat no sols pels dirigents menxevics i pels social revolucionaris sinó, també, per un cert nombre de dirigents bolxevics. Tanmateix, aquests darrers es distingien dels menxevics i social revolucionaris en què s'esforçaven en dur el més possible cap a l'esquerra la revolució democràtica. Però en el fons el seu mètode era el mateix: consistia en exercir sobre la burgesia dirigent una pressió que no trencava el marc del règim democràtic burgès. Si aquesta política hagués triomfat, el desenvolupament de la revolució s'hagués produït per fora del nostre partit i hauríem tingut, a fi de comptes, una insurrecció de masses obreres i camperoles no dirigida pel partit, en d'altres paraules: jornades de juliol en gran escala, es a dir una catàstrofe. És evident que la conseqüència directa d'aquesta catàstrofe hagués estat la destrucció del partit. El que mostra la profunditat de les divergències de punts de vista que existien aleshores. La influència dels menxevics i dels social revolucionari, durant el primer període de la revolució, expressava les il·lusions de les masses petitburgeses i, sobretot, de les masses camperoles en la població russa i la manca de maduresa de la revolució. Va estar, precisament, aquesta manca de maduresa el que, en les condicions especials creades per la guerra, donà als revolucionaris petitburgesos, que defenien el drets històrics de la burgesia al poder, la possibilitat de dirigir, almenys aparentment, el poble. Però això no significa que la revolució russa havia de seguir necessàriament la via que va seguir en realitat de febrer a octubre de 1917. Aquesta via degotava no únicament de les relacions de classe sinó, també, de les condicions temporànies creades per la guerra. Gràcies a la guerra, el camperolat es trobà organitzat i armat sota la forma d'un exèrcit de milions d'homes. Abans que el proletariat hagués tingut temps d'organitzar-se sota la seua bandera per a encapçalar les masses rural, els revolucionaris petitburgesos havien trobat un recolzament natural en l'exèrcit camperol revoltat contra la guerra. Amb tot el pes d'aquest exèrcit innombrable, de què tot depenia directament, pressionaren sobre el proletariat i, en els primers moments, l'arrossegaren darrere d'ells. La marxa de la revolució podia haver estat diferent sobre les mateixes bases de classe: és això el que mostren, ben a les clares, els esdeveniments que precediren a la guerra. En juliol de 1914 Petrograd va estar sacsejada per vagues revolucionàries que desembocaren inclús en combats al carrer. La direcció d'aquest moviment pertanyia, incontestablement, a l'organització clandestina i a la premsa legal del nostre partit. El bolxevisme consolidava la seua influència en la lluita directa contra el liquidadors i el partits petitburgesos en general. El desenvolupament del moviment hagués comportat, primer que res, el creixement del Partit Bolxevic: els soviets de diputats obrers de 1914, si hagueren estat instituïts, hagueren sigut, versemblantment, des d'un principi bolxevics. El despertar del camp es va fer sota la direcció dels soviets urbans, dirigits pels bolxevics. Això no vol dir que els social revolucionaris hagueren perdut immediatament tota influència en el camp; segons totes les probabilitat, la primera etapa de la revolució proletària haguera estat superada sota la bandera dels ''narodniki''. Però aquests haurien estat forçats a avançar la seua ala esquerra per tal d'estar en contacte amb els soviets bolxevics de les ciutats. En aquesta cas també la sortida directa de la insurrecció hagués depès, sobretot, de l'esperit i la conducta de l'exèrcit lligat al camperolat. És impossible, i d'altra banda inútil, endevinar ara si el moviment de 1914-1915 haguera menat a la victòria en cas en què la guerra no haguera esclatat. Però hi ha força indicis que, si la revolució victoriosa s'hagués desenvolupa en la via inaugurada pels esdeveniment de juliol de 1914, l'enderrocament del tsarisme hagués menat al poder als soviets obrers revolucionaris els quals, mitjançant (en els primers moments) els ''narodniki'' d'esquerres, hagueren arrossegat a la seua òrbita les masses camperoles. La guerra interrompí el moviment revolucionari, l'ajornà i, després, l'accelerà extremadament. Sota la forma d'un exèrcit d'uns quants milions d'homes, la guerra creà per als partit petitburgesos no sols una base social sinó també una inesperada base d'organització excepcional: en efecte, és difícil transformar la pagesia en base d'organització inclús quan aquella és revolucionària. Recolzant-se en aquesta organització ja presta, que era l'exèrcit, els partits petitburgesos la imposaven al proletariat i el tancaven en la malla del defensisme. Heus aquí perquè Lenin, des del principi, combatia aferrissadament l'antiga consigna &ldquo;dictadura democràtica del proletariat i del camperolat&rdquo; que, en les noves condicions, significava la transformació del Partit Bolxevic en l'esquerra del bloc defensista. Per a Lenin la tasca principal consistia en treure a l'avantguarda proletària del pantà defensista. Únicament amb aquesta condició podia el proletariat, en la següent etapa, esdevenir el centre d'aplegament de les masses treballadores rurals. Però ¿quina actitud calia tindre envers la revolució democràtica o, més exactament, envers la dictadura democràtica del proletariat i del camperolat? Lenin donà fortes batzacades als &ldquo;vells bolxevics&rdquo; que &ldquo;manta vegades ja [deia ell] han representat un trist paper en la història del nostre partit repetint inintel·ligiblement una formula apresa en comptes d'estudiar les particularitats de la nova situació real&rdquo;. &ldquo;Cal alinear-se [afegia] sobre la nova realitat i no sobre les velles formules. L'antiga formula bolxevic de Kamenev &ldquo;la revolució democràtica burgesa no s'ha acabat&rdquo;, abraça aquesta realitat? No, aquesta formula és vella, ja no serva cap valor, ha mort i vans seran els esforços per a ressuscitar-la.&rdquo; Lenin, és cert, deia de vegades que els soviets de diputats d'obrers, soldats i pagesos, realitzaven, en la primera època de la revolució de febrer, ''fins a un determinat punt'', la dictadura revolucionària del proletariat i del camperolat. Això és cert en la mida en què aquests soviets exercien el poder. Però els soviets del període de febrer no exercien més que un semipoder, com moltes vegades ho va explicar Lenin. Sostenien el poder de la burgesia exercint alhora sobre ella una pressió sota la forma de semioposició. És precisament aquesta situació equívoca que els permetia de no eixir del marc de la coalició democràtica dels obrers, camperols i soldats. Aquesta coalició, en la mida en què es recolzava no sobre relacions estatals regularitzades sinó sobre la força armada i la conjuntura revolucionària, tendia a la dictadura però quedava encara molt lluny. La inestabilitat dels soviets conciliadors degotava del caràcter democràtic, no oficial, d'aquesta coalició d'obrers, camperols i soldats exercint un semipoder. Els soviets havien, o bé veure decréixer, fins la desaparició, el seu paper, o bé fer-se, realment, amb el poder. Però podien fer-se'n no com a coalició democràtica dels obrers i camperols, representats per diferents partits, sinó com a dictadura del proletariat dirigida per un únic partit arrossegant rere d'ell les masses rurals, començant per les capes semiproletàries. En d'altres paraules, la coalició democràtica obrera i camperola no podia ser considerada més que com una forma preliminar abans de la pujada al poder, com una tendència sinó millor com un fet. La marxa cap el poder havia, inevitablement, de fer esclatar l'embolcall democràtic, posar a la majoria del camperolat en la necessitat de seguir els obrers, de permetre al proletariat realitzar la seua dictadura de classe i, per això mateix, posar a l'ordre del dia, paral·lelament a la democratització radical de les relacions socials, la intromissió socialista de l'estat obrer en els drets de la propietat capitalista. Continuar sota aquestes condicions atenint-se a la formula &ldquo;dictadura democràtica&rdquo; era, en realitat, renunciar al poder i acular la revolució en un atzucac. La principal qüestió en litigi, al voltant de la qual pivotaven totes les altres, era: cal lluitar pel poder? Cal o no cal prendre el poder? Únicament això demostra ja que estem en presència no de divergències de punt de vista episòdics sinó de dues tendències de principi. L'una d'elles era proletària i menava a la via de la revolució mundial mentre que l'altra era &ldquo;''democràtica''&rdquo;, és a dir petitburgesa, i menava, en última instància, a la subordinació de la política proletària a les necessitats de la societat burgesa que estava reformant-se. Aquestes tendències aürtaven una contra l'altra, l'any 1917, en totes les qüestions àdhuc que foren poc importants. L'època revolucionària, és a dir el moment en què el capital acumulat pels partits es posa en acció, havia de fer, inevitablement, aparèixer desacords d'aquesta mena. En una mesura més o menys gran, amb diferències motivades per la situació, aquestes dues tendències es manifestaren també, en el període revolucionari en tots els països manta vegades. Si per &ldquo;''bolxevisme&rdquo;'' hom entén una educació, un tremp, una organització de l'avantguarda proletària fent a aquesta capaç de fer-se per la força amb el poder; si per &ldquo;''socialdemocràcia''&rdquo; hom entén el reformisme i l'oposició dins del marc de la societat burgesa i l'adaptació a la seua legalitat, és a dir l'educació de les masses en la idea de la inamovibilitat de l'estat burgès, és clar que, inclús dins d'un partit comunista que no sorgeix completament armat de la forja de la història, la lluita entre les tendències socialdemòcrates i el bolxevisme s'ha de manifestar de la forma més clara i oberta en el període revolucionari quan la qüestió del poder es planteja directament. La tasca de la conquista del poder no es plantejà al partit fins el 4 d'abril, és a dir després de l'arribada de Lenin a Petrograd. Però, inclús a partir d'aqueix moment, la línia del partit no tingué un caràcter continu, indiscutible per a tots. Malgrat les decisions de la conferència d'abril de 1917, una resistència, ja sorda ja declarada, al curs revolucionari es manifestà tot al llarg del període de preparació. L'estudi del desenvolupament dels divergents punts de vista entre febrer i la consolidació de la Revolució d'Octubre no presenten únicament un interès teòric excepcional sinó una importància pràctica incommensurable. Lenin, en 1910, havia qualificat d'anticipació els desacords que s'havien manifestat al Segon Congrés en 1903. Importa seguir aquests desacords a partir de la seua font, és a dir des de 1903, i, inclús, des de l' &ldquo;''economicisme''&rdquo;. Però aquest estudi no té sentit si no és complet i abraça, igualment, el període en què les divergències de punts de vista foren sotmeses a la prova decisiva, és a dir Octubre. No podem en aquestes pàgines emprendre un examen aprofundit de tots els estadis d'aquesta lluita. Però jutgem necessari d'omplir parcialment la llacuna inadmissible que existeix en la nostra literatura sobre el període més important del desenvolupament del partit. Com ja hem dit, la qüestió del poder és el nus d'aquestes divergències de punts de vista. És el criteri suprem que permet determinar el caràcter d'un partit revolucionari (i inclús d'un partit no revolucionari). En el període que estudiem, la qüestió de la guerra es planteja i es resol en connexió estreta amb la qüestió del poder. Examinarem aquestes dues qüestions en ordre cronològic: posició del partit i la seua premsa en el primer període després de l'enderrocament del tsarisme, abans de l'arribada de Lenin; lluita al voltant de les tesis de Lenin; conferència d'abril; conseqüències de les jornades de juliol; alçament de Kornilov; conferència democràtica i Pre-parlament; qüestió de la insurrecció armada i de la crisi de poder (setembre-octubre); qüestió d'un govern socialista &ldquo;''homogeni''&rdquo;. L'estudi d'aquestes divergències de punts de vista ens permetran, esperem, treure conclusions que podran servir als altres partits de la Internacional Comunista. 129 242 2006-06-18T18:54:06Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 3: La guerra a la guerra i al defensisme== L'enderrocament del tsarisme en febrer de 1917 marcà, evidentment, un gegantí pas endavant. Però la revolució de febrer, vista aïlladament, únicament significava que Rússia s'apropava al tipus de república burgesa que existeix, com és ara, a França. Els partits revolucionaris petitburgesos no la consideraven, evidentment, com una revolució burgesa però menys encara la veien com una etapa envers la revolució socialista; la consideraren com una adquisició democràtica que tenia, per ella mateixa, un valor independent, en això fonamentaren la ideologia del defensisme revolucionari. Defensaren no la dominació de tal o tal altra classe sinó la revolució i la democràcia. Però en el nostre partit també la revolució de febrer ocasionà, en els primers moments, un desplaçament considerable de les perspectives revolucionàries. En març, la ''Pravda'' estava, en el fons, més a prop de la posició defensista revolucionària que no de la posició de Lenin. En un article de la redacció es podia llegir: &ldquo;Quan dos exèrcits s'enfronten, la política més estúpida seria la de proposar a un d'ells d'abaixar les armes i tornar a la llar. Aquesta política no seria una política de pau sinó d'esclavatge, una política que refusaria amb indignació un poble lliure. No, el poble continuarà ferm al seu lloc i respondrà a cada bala amb una altra bala, a cada projectil amb un altre projectil. No podem permetre cap desorganització de les forces militars de la revolució.&rdquo; (&ldquo;Cap diplomàcia secreta&rdquo;, ''Pravda'', 15 de març de 1917). Com hom pot veure, no es tracta ací de classes dominants o oprimides sinó del poble lliure; no són les classes que lluiten pel poder sinó el poble lliure que està &ldquo;al seu lloc&rdquo;. Les idees, i la seua formulació, són purament defensistes. En el mateix article podem llegir: &ldquo;La nostra consigna no és la desorganització de l'exèrcit que és revolucionari, o que està revolucionant-se, ni la buida divisa: A baix la guerra! La nostra consigna és: pressió sobre el govern provisional per a forçar-lo a fer obertament, davant de la democràcia mundial, una temptativa per tal de dur els països bel·ligerants a entaular immediatament negociacions sobre els mitjans per a posar fi a aquesta guerra mundial. Fins aqueix moment, cadascú restarà al seu lloc de combat.&rdquo; Aquest programa de pressió sobre el govern imperialista per a dur-lo a semblant temptativa era el de Kautsky i Ledebour en Alemanya, Longuet en França i Mac Donald en Anglaterra però no era el programa del bolxevisme. En aquest article la redacció no es contenta pas en aprovar el famós manifest del soviet de Petrograd ''Als pobles del món sencer'' (manifest impregnat per l'esperit del defensisme revolucionari); la redacció se solidaritza amb les resolucions netament defensistes adoptades a dos mítings fets en Petrograd i un dels quals declarava: &ldquo;Si les democràcies alemanya i austríaca no escolten nostra veu [és a dir la veu del govern provisional i del soviet conciliador, LT] defensarem nostra pàtria fins l'última gota de nostra sang.&rdquo; Aquest article no és una excepció. Expressa exactament la posició de la ''Pravda'' fins el retorn de Lenin a Rússia. Així, en l'article &ldquo;Sobre la guerra&rdquo; (''Pravda'', 16 de març de 1917), que, amb tot, conté algunes consideracions crítiques sobre el manifest als pobles, es troba la següent declaració: &ldquo;Hom no pot més que aplaudir la crida feta ahir pel soviet dels diputats obrers i de soldats de Petrograd que invita tots el pobles del món sencer a forçar els sues governs a cessar la carnisseria.&rdquo; Com trobar una eixida a la guerra? El mateix article respon així: &ldquo;L'eixida consisteix en una pressió sobre el govern provisional per tal de fer-li declarar que consent en obrir immediatament negociacions de pau.&rdquo; Es podrien fornir quantitat de cites anàlogues en caràcter defensiu i conciliador poc menys poc més emmascarat. En aquells moments, Lenin, que encara no havia pogut fugir de Zuric, s'alçava vigorosament en les seus ''Cartes des de lluny'' contra qualsevol concessió al defensisme i al conciliacionisme. &ldquo;És absolutament inadmissible [escrivia el 8 de març] dissimular-se i dissimular al poble que aquest govern vol la continuació de la guerra imperialista, que és l'agent del capital anglès, que vol la restauració de la monarquia i la consolidació de la dominació dels propietaris grans terratinents i dels capitalistes.&rdquo; Després, el 12 de març: &ldquo;Demanar a aquest govern que concloga una pau democràtica equival a demanar virtut als amos dels bordells.&rdquo; Mentre que la ''Pravda'' exhorta a fer pressió sobre el govern provisional per tal d'obligar-lo a intervenir en favor de la pau davant de &ldquo;tota la democràcia mundial&rdquo; Lenin escriu: &ldquo;Dirigir-se al govern Gutchkov-Miliukov per a proposar-li concloure el més ràpidament possible una pau honorable, democràtica, és actuar com un rector de poble que proposés als grans terratinents i als mercaders viure d'acord amb la llei de Déu, amar al proïsme i posar la galta dreta quan hom els pega en l'esquerra.&rdquo; El 4 d'abril, a l'endemà de la seua arribada a Petrograd, Lenin s'enfrontà resoludament a la posició de la ''Pravda'' en la qüestió de la guerra i la pau: &ldquo;No cal aportar cap recolzament al govern provisional [escrivia], cal explicar la mentida de totes les seus promeses, particularment la que concerneix la renúncia a les annexions. Cal desemmascarar aquest govern en comptes de demanar-li que deixe de ser imperialista (reivindicació pròpia únicament per a fer nàixer il·lusions).&rdquo; Inútil dir que Lenin qualificà de &ldquo;fosc&rdquo; i &ldquo;confús&rdquo; la crida dels conciliadors del 14 de març, tan favorablement acollida per la ''Pravda''. És una formidable hipocresia invitar els altres pobles a trencar amb els seus banquers i crear, al mateix temps, un govern de coalició amb els propis banquers. &ldquo;Els homes del centre [diu Lenin en el seu projecte de plataforma] juren pels seus déus que ells són marxistes, internacionalistes, que ells són a favor de la pau mercès a tota mena de pressió sobre el seu govern a fi que aquest &ldquo;manifeste la voluntat de pau del poble&rdquo;&rdquo;. ¿Un partit revolucionari renuncia a exercir pressió sobre la burgesia i el seu govern? Podria objectar-se de primeres. Evidentment que no. La pressió sobre el govern burgès és la via de les reformes. Un partit marxista revolucionari no renuncia pas a les reformes, però les reformes tenen com a objectiu qüestions secundàries i no les qüestions essencials. Hom no pot fer-se amb el poder mitjançant les reformes. Hom no pot, mitjançant la pressió, forçar la burgesia a canviar la seua política en una qüestió de què depèn la seua sort. Va ser, precisament, perquè la burgesia no havia donat possibilitat d'una pressió reformista que la guerra havia creat una situació revolucionària: calia o bé seguir fins al final a la burgesia o bé revoltar les masses contra ella per tal d'arrancar-li el poder. En el primer cas, hom podia aconseguir de la burgesia certes concessions en política interior, amb la condició de sostenir sense reserves la política exterior de l'imperialisme. Per això és que el reformisme socialista es transformà, obertament, des del principi de la guerra en imperialisme socialista. És per això que els elements vertaderament revolucionaris es veieren obligats a crear una nova internacional. El punt de vista de la ''Pravda'' no és proletari-revolucionari sinó democràtic-defensista malgrat que equívoc en el seu defensisme. Hem enderrocat el tsarisme, es deia, exercim una pressió sobre el poder democràtic. Aquest últim ha de proposar la pau als pobles. Si la democràcia alemanya no pot exercir una pressió suficient sobre el seu govern, nosaltres defensarem la nostra &ldquo;pàtria&rdquo; fins l'última gota de la nostra sang. La realització de la pau no estava plantejada com la tasca exclusiva de la classe obrera, tasca a acomplir per dalt del cap del govern provisional, perquè la conquista del poder pel proletariat no estava plantejada com una tasca revolucionària pràctica. Tanmateix, les dues coses eren inseparables. 130 243 2006-06-18T18:54:33Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 4: La conferència d'abril== El discurs de Lenin a l'estació de Finlàndia sobre el caràcter socialista de la revolució russa fou, per a molts dirigents del Partit, com una bomba. La polèmica entre Lenin i els partidaris de &ldquo;l'acabament de la revolució democràtica&rdquo; començà des del primer dia. La demostració armada d'abril, en què ressonà la consigna &ldquo;A baix el govern provisional!&rdquo;, ocasionà un agut conflicte. Forní, a determinats representants de la dreta, el pretext per a acusar Lenin de blanquisme: el govern provisional, recolzat aleshores per la majoria dels soviets, no podria ser enderrocat més que forçant la voluntat de la majoria dels treballadors. Formalment podia semblar que el retret no mancava de fonament. En realitat no havia la més mínima ombra de blanquisme en la política de Lenin en abril. Tota la qüestió consistia per a d'ell en saber en què mesura continuaven els soviets reflectint l'estat d'ànim de les masses i en determinar si el partit no s'equivocava orientant-se per ells. La manifestació d'abril, que havia estat &ldquo;més esquerrana&rdquo; del que convenia, era un reconeixement destinat a verificar l'estat d'esperit de les masses i les relacions entre aquestes i la majoria del soviet. Mostrà la necessitat d'un llarg treball de preparació. A principis de maig, Lenin blasmà severament els mariners de Kronstadt perquè, amb el seu ímpetu, havien anat massa lluny i havien declarat no reconèixer el govern provisional. Els adversaris de la lluita pel poder abordaven la qüestió altrament. A la Conferència d'Abril del Partit, Kamenev exposà les seues queixes: &ldquo;En el número 19 de la ''Pravda'', alguns camarades [es tracta evidentment de Lenin, LT] havien proposat una resolució sobre l'enderrocament del govern provisional, resolució impresa abans de l'última crisi, però l'han retirada de seguida per susceptible d'introduir la desorganització i l'empremta de l'esperit d'aventura. Hom ho pot veure, els camarades en qüestió han après alguna cosa durant aquesta crisi. La resolució proposada [és a dir la resolució proposada per Lenin a la Conferència, LT] repeteix aquest error.&rdquo; Aquesta forma de plantejar la qüestió és força significativa. Una vegada efectuat el reconeixement, Lenin retirà la consigna de l'enderrocament immediat del govern provisional però la retirà provisionalment, per dues setmanes o dos mesos, segons que la indignació de les masses contra els conciliadors cresqués més o menys ràpidament. L'oposició considerava la consigna com un error. El retrocés provisional de Lenin no comportava la més mínima modificació de la seua línia. Lenin es basava no sobre el fet que la revolució democràtica no estava encara acaba sinó, únicament, sobre el fet que les masses encara eren incapaces d'enderrocar el govern provisional i que calia fer-les, ràpidament, capaces de fer-ho. Tota la Conferència d'Abril del partit estigué consagrada a aquesta qüestió essencial: ¿Anem a la conquista del poder per tal de realitzar la revolució socialista o ajudem a acabar la revolució democràtica? Dissortadament l'acta d'aquesta conferència no està encara impresa; no obstant, potser no hi haja en la història del nostre partit congrés amb una importància tan gran, tant directament com per a la sort de la revolució. Lluita irreductible contra el defensisme i contra els defensistes, conquista de la majoria en els soviets, enderrocament del govern provisional mitjançant els soviets, política revolucionària de pau, programa de revolució socialista a l'interior i de revolució internacional a l'exterior: aqueixa és la plataforma de Lenin. Com és sabut, l'oposició estava a favor de l'acabament de la revolució democràtica mitjançant una pressió sobre el govern provisional, els soviets haurien, així, d'haver restat com a òrgans de &ldquo;control&rdquo; sobre el poder burgès. D'aquí una actitud força conciliadora davant del defensisme. Un dels adversaris de Lenin declarava a la Conferència d'abril. &ldquo;Parlem dels soviets d'obrers i soldats com de centres organitzadors de les nostres forces i del poder... El seu nom ja indica, per ell mateix, que són un bloc de forces petitburgeses i proletàries al que se li imposa la necessitat d'acabar les tasques democràtiques burgeses. Si la revolució democràtica burgesa és acabada, aquest bloc ja no existirà... i el proletariat menarà la lluita revolucionària contra ell... Tanmateix, nosaltres reconeguem aquests soviets com a centres d'organització de nostres forces... Així, la revolució burgesa no està encara acabada, no ha donat tota sa mesura i nosaltres hem de reconèixer que, si estigués enterament terminada, el poder passaria a les mans del proletariat.&rdquo; (Discurs de Kamenev) La inconsistència d'aquest raonament és evident: en efecte, la revolució no estarà mai acabada completament fins que el poder no passe a d'altres mans. L'autor del discurs ignora l'eix veritable de la revolució: no dedueix les tasques del partit del reagrupament real de les forces de classe sinó d'una definició formal de la revolució considerada com burgesa o democràtico-burgesa. Segons ell, cal fer bloc amb la petita burgesia i exercir un control sobre el poder burgès mentre la revolució burgesa no estiga acaba. Heus aquí netament un esquema menxevic. En limitar, doctrinàriament, les tasques de la revolució nomenant-la &ldquo;burgesa&rdquo; hom havia, fatalment, d'arribar a la política del control sobre el govern provisional, a la reivindicació d'un programa de pau sense annexions, etc. Per acabament de la revolució democràtica hom sobreentén la realització d'una sèrie de reformes mitjançant la Constituent, on el partit bolxevic havia de fer el paper d'ala esquerra. La consigna &ldquo;Tot el poder als soviets&rdquo; perdia, així, tot contingut real. És per això que Noguine, més lògic que els seus camarades d'oposició, declarava a la Conferència d'Abril. &ldquo;En el curs de l'evolució, les atribucions més importants dels soviets desapareixen i una sèrie de les seues funcions administratives li són transmeses als ajuntaments, zemstvos, etc. Considerem el desenvolupament ulterior de l'organització estatal: no podem negar que hi haurà una assemblea constituent i, a continuació, un parlament. En resulta d'aquí que, progressivament, els soviets seran desproveïts de les seues principals funcions; però això no vol dir que aquests acabaran deshonrosament la seua existència. No faran més que transmetre les seues funcions. No serà pas amb els soviets del tipus actual que ens arribarà la república-comuna.&rdquo; En la Conferència d'abril tots els adversaris de Lenin no arribaven fins a les conclusions de Noguine però tots, per la lògica de les coses, es veieren forçats d'acceptar-les alguns mesos més tard, a la vespra d'octubre. Dirigir la revolució proletària o limitar-se al paper d'oposició al parlament burgès: tal era l'alternativa davant de què es trobava el nostre partit. La segona posició era menxevic o, més exactament, havia estat la posició que els menxevics es veieren forçats d'abandonar després de la revolució de febrer. En efecte, durant anys els líders menxevics havien afirmat que la futura revolució seria burgesa, que el govern d'una revolució burgesa no podia acomplir més que les tasques de la burgesia, que la socialdemocràcia no podia assumir les tasques de la democràcia burgesa i devia, &ldquo;pressionant alhora la burgesia vers l'esquerra&rdquo;, confinar-se al paper d'oposició. Martynov, en particular, no deixà de desenrotllar aquest tema. La revolució de febrer dugué molt prompte els menxevics a participar en el govern. De la seua posició de principi no en conservaren més que la tesi segons la qual el proletariat no havia de fer-se amb el poder. Així, aquells bolxevics que condemnaven el ministerialisme menxevic enfrontant-se, alhora, a la presa del poder pel proletariat, s'atrinxeraven en les posicions pre-revolucionàries dels menxevics. La revolució provocà desplaçaments polítics en els dos sentits: les dretes esdevingueren cadets i els cadets republicans (desplaçament ver l'esquerra); els social revolucionaris i els menxevics esdevingueren partit burgès dirigent (desplaçament ver la dreta). És per aquests mitjans que la societat burgesa intenta crear un nou esquelet per al seu poder, la seua estabilitat i el seu ordre. Però quan els menxevics abandonaren el seu socialisme formal a canvi de la democràcia vulgar, la dreta dels bolxevics passà al socialisme formal, és a dir a la posició que ocupaven, el dia anterior, els menxevics. El mateix reagrupament es produí en la qüestió de la guerra. A excepció d'alguns doctrinaris, la burgesia (que, per altra banda, no esperava pas la victòria militar) adoptà la formula &ldquo;Ni annexió ni contribució&rdquo;. Els menxevics i els social revolucionaris zimmerwaldians, que havien criticat als socialistes francesos perquè defensaven la seua pàtria republicana burgesa, esdevingueren defensistes des que es sentiren en una república burgesa: de la posició internacionalista passiva passaren al patriotisme actiu. Al mateix temps, la dreta bolxevic lliscà cap l'internacionalisme passiu, de &ldquo;pressió&rdquo;, sobre el govern provisional en vistes d'una pau democràtica &ldquo;sense annexions ni contribucions&rdquo;. Així és que la formula de la dictadura democràtica del proletariat i del camperolat es dislocà, teòricament i política, en la Conferència d'Abril i feu aparèixer dos punts de vista oposats: el punt de vista democràtic, dissimulat per restriccions socialistes formals, i el punt de vista socialista revolucionari o punt de vista bolxevic veritable. 131 245 2006-06-18T18:55:03Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 5: Les jornades de juliol, el motí de Kornilov, la conferència democràtica i el pre-parlament== Les decisions de la Conferència d'Abril donaren al partit una justa línia però no liquidaren les divergències al cim de la direcció. Pel contrari, aquestes divergències revestirien, en el curs dels esdeveniments, formes encara més concretes i assoliren la seua major agudesa en el moment més greu de la revolució en les jornades d'octubre. La temptativa d'organitzar una demostració el 10 de juny, temptativa suggerida per Lenin, fou comdemnada com una aventura pels bolxevics que havien desaprovat el caràcter de la manifestació d'abril. La demostració del 10 de juny no es realitzà puix fou prohibida pel Congrés dels Soviets. Però el 18 de juny el partit tingué sa revenja: la demostració general de Petrograd, organitzada a iniciativa, per altra banda força imprudent, dels conciliadors s'efectua quasi enterament sota les consignes dels bolxevics. Tanmateix el govern intentà guanyar el capítol: encetà una estúpida ofensiva en el front. El moment era decisiu. Lenin posà el partit en guàrdia contra les imprudències: el 21 de juny escrivia en la ''Pravda'' &ldquo;Camarades, en l'hora actual, una intervenció no seria racional. Ens cal franquejar una altra etapa en la nostra revolució.&rdquo; Vingueren les jornades de juliol que marcaren un moment important en la via de la revolució i del desenvolupament de les divergències de punts de vista en l'interior del partit. En aquestes jornades la pressió espontània de les masses de Petrograd feu un paper decisiu. Però és indubtable que Lenin es preguntà aleshores si no havia arribat ja el moment, si l'estat d'ànim de les masses no havia depassat la superestructura soviètica i si, hipnotitzats per la legalitat soviètica, no arriscàvem d'endarrerir-nos-en i separar-nos d'elles. És molt versemblant que determinades operacions, purament militars, durant les jornades de juliol resultaren de la iniciativa de camarades sincerament persuadits de què no estaven en desacord amb l'apreciació de la situació per Lenin. Més tard Lenin digué: &ldquo;En juliol vàrem cometre força bestieses.&rdquo; En realitat, també aquesta vegada, la qüestió es reduïa a un reconeixement però de més gran envergadura i en una etapa més avançada del moviment. Haguérem de batre'ns en retirada. Preparant-se per a la insurrecció i la presa del poder, Lenin i el partit no veieren en la intervenció de juliol més que un episodi en què havíem pagat molt car el reconeixement, en profunditat, entre les forces enemigues però que no podia desviar la línia general de nostra acció. Pel contrari, els camarades hostils a la política de la presa del poder veurien en l'episodi de juliol una nociva aventura. Els elements de dreta reforçaren la seua mobilització; la seua crítica esdevingué més categòrica i, conseqüentment, el to de la resposta canvià. Lenin escrivia: &ldquo;Totes aquestes lamentacions, totes aquestes reflexions tendents a provar que no s'havia d'haver participat, o bé provenen de renegats, si emanen de bolxevics, o bé són manifestacions d'esglai i de l'habitual confusió dels petitburgesos.&rdquo; Aquesta paraula de renegat, pronunciada en semblant moment, aclaria amb un força tràgica les divergències dels punts de vista en el partit. Seguidament esdevingué cada vegada més freqüent. L'actitud oportunista en la qüestió del poder i de la guerra predeterminava, evidentment, una actitud anàloga envers la Internacional. Els dretans cercaren la forma de fer participar al partit en la Conferència d'Estocolm dels social-patriotes. Lenin escrivia el 16 d'agost: &ldquo;El discurs de Kamenev en el Consell Central Executiu, el 6 d'agost, amb motiu de la Conferència d'Estocolm, ha de ser reprovat pels bolxevics fidels al seu partit i als seus principis.&rdquo; Més avant, amb motiu d'una frase en què hom deia que la bandera revolucionària començava a flotar sobre Estocolm, Lenin escrivia: &ldquo;És una declaració buida en l'esperit de Txernov i de Tseretelli. És una nauseabunda mentida. No és la bandera revolucionària sinó la bandera de les transaccions, dels acords, de l'amnistia dels social-imperialistes, de les negociacions dels banquers per al repartiment dels territoris annexats, que comença a flotar sobre Estocolm. La via que duia a Estocolm menava, en realitat, a la II Internacional, al igual que la participació al pre-parlament menava a la república burgesa. Lenin estigué a favor del boicot a la Conferència d'Estocolm, com ho estigué més tard pel boicot al pre-parlament. En el moment àlgid de la lluita no oblidà, un sol instant, la tasca de la creació d'una nova internacional, d'una Internacional Comunista. Ja el 10 d'abril Lenin intervé per demanar el canvi del nom del partit. Aprecià així les objeccions que li foren fetes: &ldquo;Són els arguments de la rutina, la torpor i la passivitat.&rdquo; Insisteix: &ldquo;És el moment de tirar la nostra camisa bruta, és el moment de posar-nos roba neta.&rdquo; Tanmateix, la resistència en les esferes dirigents fou tan forta que calgué esperar un any per a que el partit es decidís a canviar de nom, a retornar a les tradicions de Marx i Engels. Aquest episodi és característic del paper de Lenin al llarg de tot l'any 1917: en el tombant més brusc de la història ell no cessà de menar en el partit una acarnissada lluita contra l'ahir, pel demà. I la resistència de l'ahir que es manifesta sota la bandera de la tradició ateny per moments una agudesa extrema. El motí de Kornilov, que comportà un gir sensible en favor nostre, atenuà temporalment però no feu desaparèixer els desacords. En un moment donat es manifestà entre la dreta una tendència a l'apropament del partit i de la majoria soviètica al terreny de la defensa de la revolució i, en part, de la pàtria. Lenin reaccionà al principi de setembre en la seua lletra al Comitè Central: &ldquo;Admetre el punt de vista de la defensa nacional o (com alguns bolxevics) anar fins i tot a fer bloc amb els socialistes revolucionaris fins a sostenir el govern provisional, és, en tinc la profunda convicció, l'error més groller alhora que és donar prova d'una manca absoluta de principis. No esdevindrem defensistes més que després de la presa del poder pel proletariat...&rdquo; Més avant: &ldquo;Inclús ara, no hem de sostenir el govern Kerenski. Això seria faltar als principis. Però com és això, ens dirà algú, no cal combatre Kornilov? Certament sí. Però entre combatre Kornilov i sostenir Kerenski hi ha una diferència, hi ha un límit i aquest límit determinats bolxevics el franquegen caient en el &lsquo;conciliacionisme', deixant-se dur pel torrent dels esdeveniments.&rdquo; La Conferència democràtica (14-22 de setembre) i el pre-parlament que en nasqué, marcaren una nova etapa en el desenvolupament de les divergències de punts de vista. Menxevics i social revolucionaris cercaven nuar els bolxevics amb la legalitat burgesa. La dreta bolxevic simpatitzava amb aquesta tàctica. Ja hem vist abans com els dretans es representaven el desenvolupament de la revolució: els soviets remeten progressivament les seus funcions a les institucions qualificades: municipalitats, zemstvos, sindicats i, finalment, Assemblea Constituent i, per això mateix, deixen l'escena pública. La via del pre-parlament havia d'encaminar el pensament polític de les masses vers l'Assemblea Constituent, coronament de la revolució democràtica. Però els bolxevics tenien ja la majoria en els soviets de Petrograd i Moscou; la nostra influència en l'exèrcit creixia cada dia. No es tractava ja de prognosi ni de perspectives, es tractava d'escollir la via en què calia anar immediatament. La conducta dels partits conciliadors en la Conferència Democràtica fou d'una baixesa lamentable. Així i tot, la nostra proposició d'abandonar ostensiblement aquesta conferència en què perillàvem de relliscar, topava amb una categòrica resistència dels elements dretans que disposaven encara d'una gran influència en la direcció del nostre partit. Les col·lisions amb motiu d'aquesta qüestió foren una introducció a la lluita sobre la qüestió del boicot al pre-parlament. El 24 de setembre, és a dir després de la Conferència Democràtica, Lenin escrivia: &ldquo;Els bolxevics s'han d'anar en senyal de protesta i per tal de no caure en la trampa de la Conferència que cerca desviar l'atenció popular de les qüestions sèries.&rdquo; Els debats en la fracció bolxevic de la Conferència Democràtica sobre la qüestió del boicot al pre-parlament tingueren, malgrat el seu camp restringit, una importància excepcional. En realitat, era la temptativa més gran dels dretans d'agullonar el partit en la via de &ldquo;l'acabament de la revolució democràtica&rdquo;. L'acta estenogràfica d'aquests debats probablement no es va fer; en qualsevol cas, que jo sàpiga, ningú ha trobat fins ara una sola nota del secretari. La redacció d'aquest llibre m'ha fet descobrir entre els meus papers alguns material extremadament restringits sobre la qüestió. Kamenev desenrotlla l'argumentació que, més tard, sota una forma més violenta i neta, fou exposada en la carta de Kamenev i Zinoviev a les organitzacions del partit (11 d'octubre). Fou Noguine qui exposà de la forma més lògica la qüestió. El boicot al pre-parlament és en substància, deia, una crida a la insurrecció, és a dir a la repetició de les jornades de juliol. Ningú gosarà de boicotejar la mateixa institució únicament perquè porte el nom de pre-parlament. La concepció essencial dels dretans era que la revolució menava inevitablement des dels soviets al parlamentarisme burgès, que el pre-parlament representava una etapa natural en aquesta via, que no havia raó per a que refusarem de participar-hi des del moment en què ens disposàvem a seure'ns en els bancs de l'esquerra del parlament. Calia, es sobreentén, acabar la revolució democràtica i &ldquo;preparar-se&rdquo; per a la revolució socialista. Però, com preparar-s'hi? Mercès a l'escola del parlamentarisme burgès; en efecte, els països avançats són per al país retardatari la imatge del seu desenvolupament. L'enderrocament del tsarisme es concebia revolucionàriament, com si s'hagués produït realment; però la conquista del poder pel proletariat es concebia parlamentàriament, sobre les bases de la democràcia acabada. Entre la revolució burgesa i la revolució proletària hi havien d'haver llargs anys de règim democràtic. La lluita per la participació en el pre-parlament era una lluita per &ldquo;l'europeització&rdquo; del moviment obrer, per la seua canalització, el més ràpidament possible, en el llit de la &ldquo;lluita&rdquo; democràtica &ldquo;pel poder&rdquo;, és a dir, en el llit de la socialdemocràcia. La nostra fracció en la Conferència Democràtica comptava més de cent membres i no es distingia gens, sobretot en aquella època, d'un Congrés del Partit. Bona part de la meitat d'aquesta fracció es pronuncià per la participació al pre-parlament. Per ell sols, aquest fet era de tal natura que havia de suscitar serioses inquietuds i, en efecte, Lenin, a partir d'aquell moment no cessà de fer sonar l'alarma. En els dies de la Conferència Democràtica, Lenin escrivia: &ldquo;Seria, per la nostra banda, un gran falta, una manifestació de cretinisme parlamentari sense parangó, comportar-nos front a la Conferència Democràtica igual que front a un parlament puix, àdhuc si ella proclama el parlament sobirà i la revolució, ella no decidirà res: la decisió està fora d'ella, en els barris obrers de Petrograd i Moscou.&rdquo; L'opinió de Lenin sobre la participació al pre-parlament ens la mostra les seues nombroses declaracions i, particularment, la seua carta del 29 de setembre al Comitè Central, carta en què parla de &ldquo;revoltants faltes dels bolxevics, com la vergonyant decisió de participar al pre-parlament.&rdquo; Per a d'ell aquesta decisió era la manifestació de les il·lusions democràtiques i dels errors petitburgesos en la lluita que ell no havia deixat de combatre. No és veritat que la revolució burgesa haja d'estar separada de la revolució proletària per llargs anys. No és veritat que l'escola del parlamentarisme siga l'única escola, o l'escola principal, de preparació a la conquista del poder. No és veritat que la via que duu al poder passa necessàriament per la democràcia burgesa. Tot això no són més que abstraccions inconsistents, esquemes doctrinaris el resultat dels quals és únicament l'encadenament de l'avantguarda a fer, mitjançant el mecanisme estatal &ldquo;democràtic&rdquo; de l'oposició, d'ombra política de la burgesia; tot això són únicament manifestacions de la socialdemocràcia. Cal dirigir la política del proletariat no d'acord a esquemes escolar sinó pel corrent real de la lluita de classes. No cal anar al pre-parlament sinó organitzar la insurrecció i arrabassar el poder a l'adversari. La resta vindrà d'escreix. Lenin proposava inclús convocar un Congrés extraordinari del partit la plataforma del qual fóra el boicot al pre-parlament. A partir d'aquest moment, tots els seus articles i cartes desenrotllen exclusivament aquest pensament: no cal passar pel pre-parlament i anar a remolc dels conciliadors, el que cal és descendir al carrer per tal d'engegar la lluita pel poder. 132 246 2006-06-18T18:55:44Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 6: Prop de la Revolució d'Octubre== No calgué convocar un congrés extraordinari. La pressió de Lenin assegurà el desplaçament necessari de les forces vers l'esquerra en el Comitè Central com també en la fracció del pre-parlament, del que els bolxevics se n'anaren el 10 d'octubre. A Petrograd, el conflicte del soviet amb el govern es desenrotllà sobre la qüestió de l'enviament al front de les unitats de la guarnició simpatitzant amb el bolxevisme. El 16 d'octubre es creà el Comitè Militar Revolucionari, òrgan soviètic legal de la insurrecció. La dreta del partit s'esforçà per frenar el curs dels esdeveniments. La lluita de tendències en el partit, i de classes en el país, entrà en una fase decisiva. La posició de la dreta fou presentada de forma més clara i motivada en la carta ''Sobre el moment present'' signada per Kamenev i Zinoviev. Escrita el 11 d'octubre, és a dir dues setmanes abans de la presa del poder, i enviada a les principals organitzacions del partit, aquesta carta s'enfronta categòricament a la decisió del Comitè Central concernint la insurrecció armada. Posant en guàrdia el partit contra el menyspreament de les forces de l'enemic, en realitat subestimava monstruosament les forces de la revolució i negava inclús l'existència de l'estat d'ànim combatiu entre les masses (dues setmanes abans del 25 d'octubre!), els autor declaraven: &ldquo;Estem profundament convençuts que proclamar en aquest moment la insurrecció armada és posar en perill no únicament la sort del nostre partit sinó també la de la revolució russa i internacional&rdquo;. Però, si hom no es decideix per la insurrecció i la presa del poder, que cal doncs fer? La carta respon molt clarament a aquesta pregunta: &ldquo;Mitjançant l'exèrcit, mitjançant els obrers, tenim un revòlver posat a la templa de la burgesia&rdquo;, que, sota aquesta amenaça no podrà evitar la convocació de l'Assemblea Constituent. &ldquo;El nostre partit té moltes possibilitats de cara a les eleccions a l'Assemblea Constituent [...] La influència del bolxevisme augmenta [...] Amb una justa tàctica podem obtenir com a mínim el terç dels mandats a l'Assemblea Constituent.&rdquo; Així, segons aquesta carta, el partit ha de fer el paper d'oposició &ldquo;influent&rdquo; en l'Assemblea Constituent burgesa. Aquesta concepció socialdemòcrata està amagada, en certa mesura, per les següents consideracions: &ldquo;Els soviets, que han esdevingut un element constitutiu de la nostra vida, no poden ser abolits [...] Únicament sobre els soviets podrà recolzar-se l'Assemblea Constituent en el seu treball revolucionari. L'Assemblea Constituent i els soviets, heus aquí el tipus combinat d'institucions estatals a què anem.&rdquo; Fet curiós que caracteritza molt bé la línia general dels dretans: la teoria del poder estatal &ldquo;combinat&rdquo;, aliant l'Assemblea Constituent als soviets, fou represa, any i mig o dos més tard, per Rudolf Hilferding que, ell també, lluitava contra la presa del poder pel proletariat. L'oportunisme austro-alemany no dubtava, aleshores, que plagiava. La carta ''Sobre el moment present'' nega que nosaltres teníem al nostre favor a la majoria del poble en Rússia. No té en compte més que la majoria purament parlamentària. &ldquo;En Rússia [afirma] tenim al nostra favor a la majoria dels obrers i a una part important dels soldats. Però la resta és dubtós. Estem persuadits, per exemple, que si les eleccions a l'Assemblea Constituent es fan, els pagesos votaran majoritàriament als socialistes revolucionaris. És això un fenomen fortuït?&rdquo; Aquesta forma de plantejar la qüestió comporta un radical error: hom no compren que la pagesia pot tenir potents interessos revolucionaris i un desig intens de satisfer-los però que no pot tenir una posició política independent, o bé ha de votar, comtat i debatut, a la burgesia, donant els seus vots als socials revolucionaris, o bé aliar-se activament al proletariat. Ara bé: era de la nostra política que depenia la realització d'una o de l'altra eventualitat. Si anàvem al pre-parlament per a fer el paper d'oposició en l'Assemblea Constituent, posàvem, per aquest mateix fet, al camperolat en una situació en què havia de cercar la satisfacció dels seus interessos mitjançant l'Assemblea Constituent, partint de la seua majoria i no de l'oposició. Pel contrari, la presa del poder pel proletariat creava, immediatament, el marc revolucionari per a la lluita del pagesos contra els grans propietaris terratinents i els funcionaris. Per emprar les nostres expressions corrents jo diria que, en aquesta carta, hi havia alhora un ''menyspreament ''i una ''sobreestimació'' del camperolat; un menyspreament de les seues possibilitats revolucionàries (sota la direcció del proletariat) i una sobreestimació de la seua independència política. Aquest doble error prové, al seu torn, d'una concepció socialdemòcrata del proletariat. No hi ha res de sorprenent en això. Tots el matisos de l'oportunisme es fonen, en última instància, en una apreciació irracional de les forces revolucionaris i de les possibilitats del proletariat. Combatent la idea de la presa del poder, els autors de la carta tracten d'atemorir el partit per les perspectives de la guerra revolucionària. &ldquo; Les masses de soldats ens recolzen no per la consigna de la guerra sinó per la consigna de la pau... Si, després d'haver pres el poder sols, i donada la situació mundial, arribem a la necessitat de menar una guerra revolucionària, la massa dels soldats se'ns allunyarà. Certament, l'élite dels joves soldats restarà amb nosaltres però la massa ens abandonarà.&rdquo; Aquesta argumentació és instructiva al màxim. Hom hi trobarà les raons fonamentals que militarien més tard a favor de la pau de Brest-Litovsk però que, en aquell moment, estaven dirigides contra la presa del poder. És clar que la posició adoptada en aquesta carta afavoria singularment l'acceptació de la pau de Brest pels seus autors. Ens manca per repetir ací el mateix que hem dit abans: no és la capitulació temporal de Brest, aïlladament, el que caracteritza el geni polític de Lenin sinó l'aliança d'Octubre i de Brest. Heus aquí el que no cal oblidar. La classe obrera lluita i creix amb la consciència que el seu adversari és més fort que ella. És això el que hom observa en la vida normal. L'adversari té la riquesa, el poder, tots els mitjans de pressió ideològica, tots els instruments de repressió. L'habituació al pensament que l'enemic ens és superior en força és part constitutiva de la vida i del treball d'un partit revolucionari a l'època de preparació. Per altra banda, les conseqüències dels actes imprudents o prematurs a què el partit pot deixar-se anar li recorden brutalment cada vegada la força del seu enemic. Però arriba un moment en què aquesta habitud de considerar l'adversari com més puixant esdevé el principal obstacle per a la victòria. La feblesa d'avui de la burgesia es dissimula, d'alguna mena, per l'ombra de sa força d'ahir. &ldquo;Menyspreeu les forces de l'enemic!&rdquo; Aquest és el punt de reunió de tots els elements hostils a la insurrecció armada. &ldquo;Tots aquells que no volen, simplement, dissertar sobre la insurrecció [escrivien els dretans dues setmanes abans de la victòria] han de sospesar fredament les probabilitats. I nosaltres considerem un deure dir que, al present moment sobretot, seria molt nociu menysprear les forces de l'adversari i sobreestimar les pròpies. Les forces de l'enemic són més grans que no ho semblen pas. És Petrograd que decidirà la sort de la lluita; ara bé, a Petrograd els enemics del partit proletari han acumulat forces considerables: cinc mil junkers força ben armats, perfectament organitzats, desitjant ardidament i sabent batre's; a continuació l'estat major, els destacaments de xoc, els cosacs, una considerable fracció de la guarnició, després una gran part de l'artilleria, disposada en ventall al voltant de Petrograd. A més a més, amb l'ajuda del Comitè Central Executiu, els nostres adversaris provaran, quasi segur, de fer retornar les tropes del front.&rdquo; (''Sobre el moment present'') Evidentment que en la guerra civil, quan no es tracta simplement de comptar els batallons sinó d'avaluar el seu grau de consciència, mai és possible d'arribar a una perfecta exactitud. Lenin mateix estimava que l'enemic tenia importants forces a Petrograd i proposava començar la insurrecció a Moscou on, segons ell, podia realitzar-se sense efusions de sang. Errades parcials d'aquesta mena en el domini de la previsió són inevitables, àdhuc en les condicions més favorables, i sempre és més racional preveure la hipòtesi menys favorable. Però allò que ens interessa ara és el fet de la formidable sobreestimació de les forces de l'enemic, la deformació completa de totes les proporcions quan l'enemic no tenia, en realitat, cap força armada. Com ho ha demostrat l'experiència d'Alemanya, aquesta qüestió té una immensa importància. Mentre la consigna de la insurrecció era principalment, sinó exclusivament, un mitjà d'agitació per als dirigents del Partit Comunista Alemany aquests no tenien en compte les forces armades de l'enemic (Reichswehe, destacaments feixistes, policia). Els pareixia que el flux revolucionari, en augment sense interrupcions, resoldria per ell mateix la qüestió militar. Però, quan es veieren enfrontats directament amb el problema, aquests mateixos camarades que havien considerat, d'alguna manera, la força armada de l'enemic com inexistent, caigueren de colp en l'altre extrem: es dedicaren a admetre amb total confiança totes les xifres que hom els fornia sobre les forces armades de la burgesia, les sumaven curosament a les forces de la Reichswehr i de la policia, després arrodonien la suma (fins a mig milió de més) i, així, tingueren davant seu una massa compacta, armada fins els dents, suficient per tal de paralitzar els seus esforços. És incontestable que les forces de la contrarevolució alemanya eren més considerables, en qualsevol cas millor organitzades i preparades, que les dels nostres kornilovians i semikornilovians però les forces actives de la revolució alemanya són, igualment, diferents a les nostres. El proletariat representa la majoria aclaparadora de la població d'Alemanya. A casa nostra, almenys en el primer estadi, la qüestió fou decidida per Petrograd i Moscou. En Alemanya la insurrecció hauria tingut, d'un colp, una desena de puixants llars proletàries. Si els dirigents del PCA hagueren pensat en això, les forces de l'enemic els haurien semblat força menys importants que no en les seues avaluacions estadístiques desmesuradament inflades. En qualsevol cas, cal refusar categòricament les avaluacions tendencioses que hom ha fet, i que en continua fent, després del fracàs d'octubre en Alemanya a fi de justificar la política que ha menat a aquest fracàs. El nostre exemple rus té, amb motiu d'açò, una excepcional importància: dues setmanes abans de la nostra victòria sense efusions de sang en Petrograd (victòria que podríem haver obtingut també dues setmanes abans), polítics experimentats del partit veien alçar-se contra nosaltres una multitud d'enemics: els junkers desitjant i sabent batre's, les tropes de xoc, els cosacs, una part considerable de la guarnició, l'artilleria disposada en ventall al voltant de Petrograd, les tropes portades des del front. Ara bé, en realitat no hi havia res, absolutament res. Suposem ara, per un instant, que els adversaris de la insurrecció hagueren vençut en el partit i en el Comitè Central. Aleshores la revolució hauria estat abocada a la ruïna si Lenin no hagués apel·lat al partit contra el Comitè Central, cosa que es disposava a fer i que hauria fet, certament, amb èxit. Però tots els partits no tindran un Lenin a la seua disposició quan es trobaran front a la mateixa situació. No és difícil imaginar-se la forma en què hauria estat escrita la història si la tendència a defugir la batalla hagués triomfat en el Comitè Central. Els historiadors oficials, sens dubte, haurien representat la situació de forma que mostrés que la insurrecció era una vertadera follia en octubre de 1917; haurien servit als lectors estadístiques fantàstiques sobre nombre de junkers, cosacs, destacaments de xoc, artilleria &ldquo;disposada en ventall&rdquo; i de cossos armats venint del front. No verificades per la insurrecció, aquestes forces haurien aparegut molt més amenaçadores del que, en realitat, eren. Heus aquí el que cal incrustar profundament en la consciència de cada revolucionari. La pressió contant i incansable de Lenin sobre el Comitè Central durant els mesos de setembre i octubre estava motivada pel temor a deixar passar el moment. Bagatel·les! Responien els dretans, nostra influència no farà més que augmentar. Qui tenia raó? I què significa deixar passar el moment? Abordem ací la qüestió en què l'apreciació bolxevic activa, estratègica, de les vies i mètodes de la revolució xoca més netament amb l'apreciació socialdemòcrata, menxevic, impregnada de fatalisme. Què significa deixar passar el moment? La situació és, evidentment, més favorable per a la insurrecció quan la correlació de forces ens és més favorable. Es tracta ací, no cal dir-ho, de la correlació de forces en el domini de la consciència, és a dir de la superestructura política i no de la base, que hom pot considerar com constant, si fa o no fa, per a tota l'època de la revolució. Sobre una mateixa base econòmica, amb la mateixa diferenciació de classes en la societat, la correlació de forces varia en funció de l'estat d'ànim de les masses proletàries, de l'enfonsament de les seues il·lusions, de l'acumulació de la seua experiència política, de l'esquinçament de la confiança de les classes i grups intermedis en el poder estatal, en fi de l'afebliment de la confiança que aquest últim té en ell mateix. En temps de revolució aquest procés es produeix ràpidament. Tot l'art de la tàctica consisteix a copsar el moment en què la combinació de les condicions ens és més favorable. La insurrecció de Kornilov havia preparat definitivament aquestes condicions. Les masses, que havien perdut confiança en els partits de la majoria soviètica, havien vist pels seus mateixos ulls el perill de la contrarevolució. Consideraven que era el torn dels bolxevics per a cercar una sortida a la situació. Ni la desagregació del poder estatal ni l'afluència espontània de la confiança impacient i exigent de les masses en els bolxevics no podia ser de llarga durada; la crisi havia de resoldre's d'una manera o altra. Ara o mai, repetia Lenin. Els dretans replicaven a tot açò: &ldquo;És un profund error històric plantejar la qüestió de la presa del poder en mans del partit proletari sota aquesta forma: o ara de seguida o mai: No, el partit del proletariat creixerà, el seu programa esdevindrà cada vegada més clar per a masses més i més nombroses... En prendre la iniciativa de la insurrecció en les actuals circumstàncies es podria interrompre el curs d'aquests èxits... Vos posem en guàrdia contra aquesta política funesta.&rdquo; (''Sobre el moment present'') Aquest optimisme fatalista exigeix un curós estudi, no hi ha res de nacional ni, menys, de personal. Sense anar-se'n més lluny, l'any passat vàrem observar la mateixa tendència en Alemanya. En el fons, sota aquest fatalisme expectatiu, es dissimulen la irresolució i la incapacitat d'acció però amagant-se a favor d'un pronòstic consolador: esdevindrem cada vegada més influents i la nostra força anirà en augment amb el temps. Groller error! La força d'un partit revolucionari no s'acreix més que fins a determinat moment, després del qual pot declinar a causa de la passivitat del partit, les esperances de les masses cedeixen el lloc a la desil·lusió i, durant aqueix temps, l'enemic es refà del seu pànic i trau partit d'aquesta desil·lusió. A un gir d'aquesta mena és al que assistirem en Alemanya en octubre de 1923. No estiguérem molt lluny de tal gir en la tardor de 1917, en Rússia. Per a que s'acomplís, potser hagués estat suficient de deixar passar encara algunes setmanes més. Lenin tenia raó: ara o mai! &ldquo;Però la qüestió decisiva [deien els adversaris de la insurrecció, fornint així el seu últim i més fort argument] és la següent: l'estat d'ànim dels obrers i soldats de la capital és vertaderament tal que aquests últims no veuen més salvació que la batalla en el carrer, que la desitgen a tot preu? No. Aquest estat d'ànim no existeix... La existència, entre les masses de la població pobre de la capital, d'un estat d'ànim combatiu que les incitaria a baixar al carrer seria una garantia que, si aquestes masses prenien la iniciativa de la intervenció, arrossegarien darrere d'elles les organitzacions més considerables i més importants (sindicat de ferroviaris, de carters i telègrafs, etc.) en què la influència del nostre partit és feble. Però com que aquest estat d'ànim no existeix inclús ni en el quarters i fàbriques, fer plans basant-se en ell seria una enganyifa.&rdquo; (''Sobre el moment present'') Aquestes línies, escrites el 11 d'octubre, adquireixen una importància d'actualitat excepcional si hom recorda que els camarades alemanys, que dirigien el partit, també al·legaren el raonament que les masses no volien batre's per a explicar la seua retirada sense disparar ni un tret. Però cal entendre que la insurrecció victoriosa és en general més ben assegurada quan les masses tenen ja experiència per a no llançar-se desbaratadament a la batalla i esperen, exigeixen, una direcció combativa, resoluda i intel·ligent. En octubre de 1917, instruïdes per la intervenció d'abril, les jornades de juliol i el motí de Kornilov, les masses obreres, almenys les d'élite, comprenien perfectament que ja no es tractava de protestes espontànies parcials, ni de reconeixement, sinó de la insurrecció decisiva per a fer-se amb el poder. Conseqüentment, el seu estat d'ànim havia esdevingut més concentrat, més crític i raonat. El pas de l'espontaneïtat confiada, plena d'il·lusions, a una consciència més crítica engendra, inevitablement, una crisi revolucionària. Aquesta crisi progressiva en l'estat d'ànim de les masses no pot ser superada més que per una política apropiada per part del partit, és a dir abans que res pel seu desig i capacitat vertadera per a dirigir la insurrecció del proletariat. Pel contrari, un partit que durant molt de temps ha menat una agitació revolucionària arrencant poc a poc el proletariat de la influència dels conciliadors i que, una vegada enfrontat al fet dels esdeveniments per la confiança de les masses, comença a dubtar, i cercar el migdia a la tarda, a tergiversar i zigzaguejar, paralitza l'activitat de les masses, provoca en elles la decepció i la desorganització, perd la revolució però, per contra, s'assegura la possibilitat d'al·legar, després del fracàs, la manca d'activitat de les masses. En aquesta via posava a nostra organització la carta ''Sobre el moment present''. Sortosament el partit, sota la direcció de Lenin, liquidà resoludament aquest estat d'ànim en les esferes dirigents i, únicament gràcies a això, realitzà victoriosament el colp d'estat. Ara que hem caracteritzat l'essència de les qüestions polítiques relacionades amb la preparació de la Revolució d'Octubre i que hem assajat de fer llum sobre el sentit profund de les divergències dels punts de vista en el nostre partit, ens resta per examinar breument els moments més importants de la lluita que es produí en el partit en el curs de les darreres setmanes, durant les setmanes decisives. La decisió d'emprendre la insurrecció armada fou adoptada pel Comitè Central el 10 d'octubre. El 11, la carta ''Sobre el moment present'' fou enviada a les principals organitzacions del partit. El 18, és a dir una setmana abans de la revolució, Kamenev publicà una carta en el ''Novaïa Jizn''. &ldquo;No sols Zinoviev i jo [deia] sinó un seguit de camarades troben que prendre la iniciativa de la insurrecció armada en el moment present, amb l'actual correlació de forces, independentment del Congrés dels soviets i alguns dies abans de la seua convocatòria, seria una acte inadmissible, funest, per al proletariat i la revolució.&rdquo; (''Novaïa Jizn'', 18 d'octubre de 1917). El 25 d'octubre, es prengué el poder i es constituí a Sant Petesburg el govern soviètic. El 4 de novembre, nombrosos eminents militants dimitiren del Comitè Central i del Consell de Comissaris del poble exigint la creació d'un govern de coalició entre els partits dels soviets. &ldquo;Sinó [escrivien] caldrà resignar-se al manteniment d'un govern purament bolxevic mitjançant l'exercici del terror polític.&rdquo; I, en altre document, alhora &ldquo;Nosaltres no podem assumir la responsabilitat política funesta menada pel Comitè Central contràriament a la voluntat d'una immensa part del proletariat i dels soldats que desitgen la cessació de l'efusió de sang entre les diferents fraccions de la democràcia el més ràpidament possible. És per això que demanem nostra dimissió com a membres del Comitè Central per tal de tenir dret a dir, sincerament, la nostra opinió a la massa d'obrers i soldats i a exhortar a sostenir nostra divisa: &lsquo;Visca un govern dels partits soviètics! Acord immediat sobre aquesta base!&rdquo; (''El colp de força d'Octubre'', Arxius de la Revolució, 1917). Així, aquells que havien combatut la insurrecció armada i la presa del poder com una aventura intervingueren, després de la victòria de la insurrecció, per a fer restituir el poder als partits als que el proletariat els l'havia llevat. ¿Per quina raó el partit bolxevic victoriós hauria de tornar el poder (puix es tractava ben bé d'una restitució del poder) als menxevics i als social revolucionaris? Els membres de l'oposició responien: &ldquo;Considerem que la creació d'un tal govern és necessari per a prevenir tota efusió de sang posterior, la fam amenaçadora, l'aixafament de la revolució pels partidaris de Kaledine, per a assegurar la convocatòria de l'Assemblea Constituent en la data fixada i la realització efectiva del programa de pau adoptat pel Congrés Panrus de Soviets de diputats obrers i soldats.&rdquo; En d'altres paraules, es tractava de trobar, per la porta soviètica, la via que menava al parlament burgès. Si la revolució havia refusat passar pel pre-parlament i s'havia obert camí a través d'Octubre, la tasca, segons l'oposició, consistia a salvar la revolució de la dictadura canalitzant-la en el regim burgès amb el concurs dels menxevics i dels social revolucionaris. Es tracta, ni més ni menys, que de la liquidació d'Octubre. No era qüestió d'arribar a un acord sobre condicions semblants. A l'endemà, el 5 de novembre, aparegué encara una carta en què es reflectia la mateixa tendència: &ldquo;No puc callar-me, en nom de la disciplina del partit, quan marxistes, contràriament al bon seny i en despit de la situació, no volen tenir compte de les condicions efectives que ens dicten imperiosament l'acord amb tots els partits socialistes... No puc, en nom de la disciplina del partit, abocar-me al culte a la personalitat, fer dependre de la participació de tal o tal altra persona en el ministeri un acord polític amb tots els partits socialistes, acord consolidant les nostres reivindicacions fonamentals, i prolongar, així, ni un instant més, l'efusió de sang.&rdquo; (''Gazette ouvrière'', 5 novembre de 1917). L'autor d'aquesta carta, Losovski, conclou proclamant la necessitat de lluitar pel Congrés del partit a fi de decidir: &ldquo;Si el POSDR dels bolxevics continuarà sent el partit marxista de la classe obrera o si s'endinsarà en una via que no té res a veure amb el marxisme revolucionari.&rdquo; La situació, en efecte, semblava desesperada. No sols la burgesia i els grans propietaris terratinents, no sols la &lsquo;democràcia revolucionària' en les mans de la qual estaven encara nombroses organitzacions (Comitè Panrus dels ferroviaris, Comitès de l'exercit, funcionaris, etc.), sinó també els militants més influents del nostre propi partit, membres del Comitè Central i del Consell de Comissaris del Poble, condemnaven públicament la temptativa del partit de continuar en el poder per a realitzar el seu programa. En un examen superficial la situació podia semblar desesperada. Acceptar les reivindicacions de l'oposició era liquidar Octubre. Però, aleshores no pagava la pena haver acomplert la revolució. Sols es podia fer una cosa: anar endavant comptant amb la voluntat revolucionària de les masses. El 7 d'octubre, el ''Pravda'' publicà una declaració categòrica del Comitè Central escrita per Lenin, traspuant entusiasme revolucionari i contenint formules clares, simples, indiscutibles, destinades a la massa del partit. Aquesta crida dissipava definitivament tots els dubtes sobre la política ulterior del partit i del seu Comitè Central. &ldquo;Vergonya per a tots els homes de poca fe, a tots els que hesiten i dubten, a tots els que s'han deixat atemorir per la burgesia o pels clams dels seus auxiliars directes o indirectes! No hi ha cap ombra d'hesitació en les masses dels obrers i dels soldats peterburgesos, moscovites i d'altres. El nostre partit, com un sol home, fa guàrdia als voltants del poder soviètic, vetlla pels interessos de tots els treballadors i, primer que res, dels obrers i dels camperols pobres.&rdquo; (''Pravda'', 20 de novembre de 1917) La crisi més aguda en el partit estava superada. Tanmateix, la lluita interior no havia cessat encara. Continuava desenrotllant-se en la mateixa línia. Però la seua importància política decreixia cada vegada més. Trobem un testimoni extremadament interessant en un informe fet per Ouritski, citat en la sessió del Comitè de Petrograd del nostre partit, el 12 de desembre, amb motiu de la convocatòria de l'Assemblea Constituent: &ldquo;Les divergències dels punts de vista en el nostre partit no són noves. Continuen el mateix corrent que, precedentment, en la qüestió de la insurrecció. Ara, determinats camarades consideren l'Assemblea Constituent com el coronament de la revolució. Raonen com petitburgesos , demanen que no fem faltes de bon tacte, etc., no volen que els bolxevics membres de l'Assemblea Constituent controlen la convocatòria, la relació de forces, etc. Consideren les coses des d'un punt de vista purament formal, no comprenen que les dades d'aqueix control ens permeten veure què és el que passa al voltant de l'Assemblea Constituent i, per tant, determinar la nostra actitud envers aquesta... Lluitem ara pels interessos del proletariat i dels camperols pobres; ara bé, alguns camarades consideren que fem una revolució burgesa que ha d'acabar en l'Assemblea Constituent.&rdquo; La dissolució de l'Assemblea Constituent marcà la fi d'una etapa important en la història de Rússia i del nostre partit. Després d'haver superat les resistències interiors, el partit del proletariat no sols es va fer amb el poder sinó que l'havia conservat. 133 247 2006-06-18T18:56:54Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 7: La insurrecció d'octubre i la "legalitat" soviètica== En setembre, durant els dies de la Conferència Democràtica, Lenin exigia la insurrecció immediata: &ldquo;Per tal de tractar la insurrecció com a marxistes [escrivia], és a dir com un art, sense perdre temps hem d'organitzar un ''estat major'' dels destacaments insurreccionals i, alhora, repartir les nostres forces, llançar els regiments fidels sobre els punts més importants, encerclar el teatre Alexandra, ocupar la fortalesa Pere i Pau, arrestar el gran estat major i el govern, enviar contra els alumnes oficials i la &lsquo;divisió salvatge' destacaments preparats per a sacrificar-se fins a l'últim home abans de deixar que l'enemic penetre en el centre de la ciutat; hem de mobilitzar els obrers armats, convocar-los a la batalla suprema, ocupar simultàniament el telègraf i telèfons, instal·lar el ''nostre'' estat major insurreccional a la central de telèfons, enllaçar-la per telèfon amb totes les fàbriques, amb tots els regiments, amb tots els punts en què es desenrotlla la lluita armada. Tot açò, és clar, no és més que aproximatiu però insistisc en què, en l'actual moment, hom no sabrà restar fidel al marxisme, a la revolució, sense tractar la insurrecció com un art.&rdquo; Aquesta forma de veure les coses pressuposava la preparació i la realització de la insurrecció pel partit i sota la seua direcció, la victòria havia de ser sancionada, de seguida, pel Congrés dels Soviets. El Comitè Central no accepta aquesta preposició. La insurrecció fou canalitzada en la via soviètica i enllaçada amb el Segon Congrés dels soviets. Aquesta divergència de punts de vista exigeix una explicació especial; cau sota el marc no de les qüestions de principis sinó de les qüestions purament tècniques, encara que d'una gran importància pràctica. Ja hem dit com Lenin temia deixar passar el moment de la insurrecció. En presència de dubtes que es manifestaven en els cimalls del partit, l'agitació enllaçant formalment la insurrecció a la convocatòria del Segon Congrés dels Soviets li semblava un retard inadmissible, una concessió a la irresolució i als irresolts, una pèrdua de temps, un vertader crim. Lenin manta vegades tornava sobre aquest pensament a partir de fins de setembre. &ldquo;Existeix en el Comitè Central i entre els dirigents del partit [escrivia el 29 de setembre] una tendència, un corrent, a favor d'esperar al Congrés dels Soviets i contra la immediata presa del poder, contra la insurrecció immediata. Cal combatre aquesta tendència, aquest corrent.&rdquo; A principies d'octubre, Lenin escrivia: &ldquo;Temporitzar és un crim, esperar al Congrés del Soviets és un formalisme infantil, absurd, una traïció a la revolució.&rdquo; En les tesis per a la Conferència de Petrograd del 8 d'octubre, diu: &ldquo;Cal lluitar contra les il·lusions constitucionalistes i les esperances en el Congrés del Soviets, cal renuncia a la intenció d'esperar coste el que coste a aquest Congrés.&rdquo; Per fi, el 24 d'octubre, escrigué: &ldquo;És clar que ara tot retard en la insurrecció equival a la mort&rdquo;, i més avant: &ldquo;La Història no perdonarà un retard als revolucionaris que poden vèncer (i venceran certament) avui però perillen de perdre-ho tot si esperen a demà.&rdquo; Totes aquestes cartes, en què cada frase està forjada sobre l'enclusa de la revolució, presenten un excepcional interès per les característiques de Lenin i l'apreciació del moment. El sentiment que les inspira és la indignació contra l'actitud fatalista, expectant, socialdemòcrata, menxevic, envers la revolució, considerada com una mena de film sense fi. Si el temps és, en general, un factor important de la política, la seua importància és centuplicada en temps de guerra i revolució. No és segur que hom puga fer demà el que pot fer hui. Avui és possible revoltar-se, abatre l'enemic, prendre el poder; demà potser serà impossible. Però fer-se amb el poder és modificar el curs de la història; és possible que semblant esdeveniment puga dependre d'un interval de 24 hores? Certament que sí. Quan es tracta de la insurrecció armada, els esdeveniments es mesuren no pel quilòmetre de la política sinó pel metre de la guerra. Deixar passar algunes setmanes, alguns dies, a vegades un sol dia, equival en determinades condicions a la rendició de la revolució, a la capitulació. Sense la pressió, crítica, malfiança revolucionària de Lenin, el partit, versemblantment, no hauria redreçat la seua línia en el moment decisiu doncs que la resistència en les altes esferes era molt forta i, en la guerra civil com en la guerra en general, l'estat major sempre fa un gran paper. Però, al mateix temps, era clar que la preparació de la insurrecció sota cobert de la preparació del Segon Congrés dels Soviets, i la consigna de la defensa d'aquest congrés, ens conferia avantatges inestimables. Des que nosaltres, el Soviet de Petrograd, havíem anul·lat l'ordre de Kerenski concernint l'enviament de dos terços de la guarnició al front, estaven, efectivament, en estat d'insurrecció armada. Lenin, que estava aleshores fora de Petrograd, no aprecià aquest fet en tota la seua importància. Tant que jo recorde, ell no en parlà aleshores en les seues cartes. Tanmateix, la sortida de la insurrecció del 25 d'octubre estava ja predeterminada en les seues tres quartes parts almenys en el moment en què nosaltres ens oposarem a l'allunyament de la guarnició de Petrograd, crearem el Comitè Militar Revolucionari (7 d'octubre) nomenarem els nostres comissaris en totes les unitats i institucions militars i, per això mateix, aïllarem completament no sols l'estat major de la circumscripció militar de Petrograd sinó, també, el govern. En summa, teníem allí una insurrecció armada (encara que sense efusió de sang) dels regiments de Petrograd contra el govern provisional, sota la direcció del Comitè Militar Revolucionari i sota la consigna de la preparació de la defensa del Segon Congrés dels Soviets que havia de resoldre la qüestió del poder. Si Lenin aconsellà començar la insurrecció a Moscou on, segon ell, estava assegurat el triomf sense efusió de sang, era perquè, des del seu retir, no tenia la possibilitat d'adonar-se del canvi radical que s'havia produït, no sols en l'estat d'ànim sinó també en la relacions orgàniques, en tota la jerarquia militar, després de la revolta &ldquo;''pacífica''&rdquo; de la guarnició de la capital cap a mitjans d'octubre. Després que, sota l'ordre del Comitè Militar Revolucionari, els batallons havien refusat eixir de la ciutat, teníem en la capital una insurrecció victoriosa a penes velada (pels últims esquinçalls de l'estat democràtic burgès). La insurrecció del 25 d'octubre no tingué més que un caràcter complementari. És per això que fou indolora. Pel contrari, a Moscou, la lluita fou molt més llarga i sangonosa per bé que el poder del Consell dels Comissaris del poble ja havia estat instaurat en Petrograd. És evident que si la insurrecció hagués començat a Moscou abans del colp de força de Petrograd, hauria estat encara més llarga i l'èxit hagués estat més dubtós. Ara bé, un fracàs a Moscou hauria tingut una greu repercussió a Petrograd. Certament, inclús amb el pla de Lenin, la victòria no era impossible però la via que seguiren els esdeveniments va ser més econòmica, més avantatjosa i donà una victòria més completa. Tinguérem la possibilitat de fer coincidir, si fa o no fa, exactament la presa del poder amb el moment de la convocatòria del Segon Congrés dels Soviets, únicament perquè la insurrecció armada &ldquo;silenciosa&rdquo; quasi &ldquo;legal&rdquo; (almenys a Petrograd) era ja en les tres quartes parts, si no en les nou dècimes, un fet acomplert. Aquesta insurrecció era &ldquo;legal&rdquo;, en el sentit en què sorgia de les condicions &ldquo;normals&rdquo; de la dualitat de poder. Moltes vegades ja, el soviet de Petrograd havia controlat o modificat les decisions del govern, inclús quan estava en mans dels conciliadors. Era aquesta una forma d'actuar que quadrava enterament amb la constitució d'un regim conegut en la història amb el nom de ''kerenkisme''. Quan nosaltres, els bolxevics, vàrem obtindre la majoria al soviet de Petrograd no férem més que continuar i accentuar els mètodes de dualitat de poder. Ens encarregàrem de controlar i revisar l'ordre d'enviament de la guarnició al front. Per això mateix cobrirem amb les tradicions i procediments de la dualitat de poder la insurrecció efectiva de la guarnició de Petrograd. Molt més: unint en la nostra agitació la qüestió del poder i la convocatòria del Segon Congrés dels Soviets, desenvoluparem i aprofundirem les tradicions d'aquesta dualitat de poder i preparem el marc de la legalitat soviètica per a la insurrecció bolxevic en tota Rússia. Nosaltres no bressàrem les masses amb il·lusions constitucionalistes soviètiques puix, sota la consigna de la lluita pel Segon Congrés dels Soviets, guanyàrem a nostra causa i agrupàrem les forces de l'exèrcit revolucionari. Al mateix temps, aconseguirem atraure, molt més del que esperàvem, els nostres enemics, els conciliadors, a la trampa de la legalitat soviètica. Servir-se d'ardits políticament sempre és perillós, sobretot en temps de revolució puix és difícil enganyar l'enemic i hom arrisca d'induir errors en les masses que el segueixen. Si la nostra &ldquo;treta&rdquo; sortí bé completament va ser perquè no era pas una invenció artificial d'estratègia enginyosa, desitjant evitar la guerra civil, sinó que degotava naturalment de la descomposició del regim conciliador, de les seues flagrants contradiccions. El govern provisional volia desembarassar-se de la guarnició. Els soldats no volien anar al front. A aquest sentiment natural nosaltres li donàvem una expressió política, un objectiu revolucionari, una cobertura &ldquo;legal&rdquo;. Per això, assegurarem la unanimitat al si de la guarnició i lligarem estretament aquesta última als obrers de Petrograd. Els nostres enemics, pel contrari, en la seua situació desesperada i el seu desgavell, estaven inclinats a prendre com diner comptant bitllo-bitllo aquesta legalitat soviètica. Volien ser enganyats i nosaltres els donàrem sencerament la possibilitat. Entre nosaltres i els conciliadors es produïa una lluita per la legalitat soviètica. Per a les masses, els soviets eren la font del poder. Kerenski, Tseretelli, Skobelev, provenien dels soviets. Però, nosaltres també ens havíem lligat estretament als soviets mercès a la nostra consigna: tot el poder als soviets. La burgesia tenia la seua filiació a la Duma de l'Imperi; els conciliadors la tenien als soviets però volien reduir el seu paper a res. Nosaltres proveníem dels soviets però per a transmetre'ls el poder. Els conciliadors no podien encara trencar els seus lligams amb els soviets; també s'apressaren a establir un pont entre la legalitat soviètica i el parlamentarisme. Amb aquesta finalitat, convocaren la Conferència Democràtica i crearen el pre-parlament. La participació dels soviets en el pre-parlament sancionava, d'alguna manera, la seua acció. Els conciliadors cercaven posar-li a la revolució l'esquer de la legalitat soviètica per a canalitzar-la en el parlamentarisme burgès. Però nosaltres també teníem interès en utilitzar la legalitat soviètica. A la fi de la Conferència Democràtica arrancarem als conciliadors el seu consentiment per a la convocatòria del Segon Congrés dels Soviets. Aquest congrés els posà en un entrebanc extrem: en efecte, no podien oposar-se a la seua convocatòria sense trencar amb la legalitat soviètica; per altra banda, s'adonàvem perfectament que, per la seua composició, aquest congrés no els prometia res de bo. A més a més, cridàvem més insistentment a aquest congrés com a l'amo dels destins del país i, en tota nostra propaganda, invitàvem a recolzar-lo i protegir-lo contra els inevitables atacs de la contrarevolució. Si els conciliadors ens havien atrapat en quant a la legalitat soviètica mitjançant el pre-parlament sortit dels soviets, nosaltres els havíem atrapat, al nostre torn, en quant a la legalitat soviètica mitjançant el Segon Congrés dels Soviets. Organitzar una insurrecció armada sota la consigna de la presa del poder pel partit era una cosa, però preparar-la i, després, realitzar-la invocant la necessitat de defendre els drets del Congrés dels Soviets era tota una altra. D'aquesta forma, en volent fer coincidir la presa del poder amb el Segon Congrés dels Soviets, no teníem de cap manera l'esperança càndida que aquest congrés podia per ell mateix resoldre la qüestió del poder. Aquest fetitxisme de la forma soviètica ens era completament aliè. Menaven activament el treball necessari en el domini de la política, de l'organització, de la tècnica militar, per fer-nos amb el poder. Però cobríem legalment aquest treball referint-nos al proper congrés que havia de decidir la qüestió del poder. Fent una ofensiva en tota la línia, apareixíem com que ens defensàvem. Pel contrari, el govern provisional, si hagués volgut defendre's seriosament, li hauria calgut prohibir la convocatòria del Congrés dels Soviets i, per això mateix, fornir a l'adversari el pretext per a la insurrecció armada, pretext que li era el més avantatjós. Molt més, no únicament posàvem el govern provisional en una situació política desavantatjosa sinó que apaivagàvem la seua malfiança. Els membres del govern creien seriosament que per a nosaltres es tractava del parlamentarisme soviètic, d'un nou congrés en què hom adoptaria una nova resolució sobre el poder a la manera de les resolucions dels soviets de Petrograd i de Moscou, després de la qual cosa el govern, referint-se al pre-parlament i la propera Assemblea Constituent, ens faria una reverència i ens col·locaria en una situació ridícula. Era el pensament del petitburgesos més raonables i tenim una prova incontestable en el testimoni de Kerenski. En els seus records, aquest conta la tempestuosa discussió que tingué en la nit del 24 al 25 d'octubre, amb Dan i d'altres, amb motiu de la insurrecció que es produïa ja a fons. &ldquo;Dan em declarà al principi [conta Kerenski] que ells estaven millor informats que jo i que jo exagerava els esdeveniments sota la influència de les comunicacions del meu estat major reaccionari. Després m'assegurà que la resolució de la majoria del soviet, resolució desagradable &ldquo;per a l'amor propi del govern&rdquo;, contribuiria indiscutiblement a un canvi favorable en l'estat d'ànim de les masses, que el seu efecte es feia sentir ja i que ara la influència de la propaganda bolxevic &ldquo;cauria ràpidament&rdquo;&rdquo;. &ldquo;Per altra banda, segons ell, els bolxevics, en les seus converses amb els líders de la majoria soviètica, s'havien declarat disposats a &ldquo;sotmetre's a la voluntat de la majoria dels soviets&rdquo; i prestos a prendre &ldquo;demà mateix&rdquo; totes les mesures per a esclafar la insurrecció que &ldquo;havia esclatat contra el seu desig, sense la seua sanció&rdquo;. Dan conclogué recordant que els bolxevics &ldquo;demà mateix&rdquo; (sempre demà!) llicenciarien el seu estat major militar i em declarà que totes les mesures preses per mi per a reprimir la insurrecció no feien més que &ldquo;exasperar&rdquo; les masses i que, a causa de la meua &lsquo;intromissió', jo no feia més que &ldquo;impedir als representants de la majoria dels soviets arribar a bon port en les seues converses amb el bolxevics sobre la liquidació de la insurrecció&rdquo;&rdquo;. &ldquo;Ara bé, en el moment en què Dan em feia aquesta remarcable comunicació, els destacaments armats de la guàrdia roja ocupaven successivament els edificis governamentals. I, quasi alhora que partien Dan i els seus camarades del Palau d'Hivern, el ministre dels cultes, Kartatxev, tornant de la sessió del govern provisional, fou arrestat en a Millionnaïa i conduït a Smolni on Dan havia retornat per a prosseguir les seues converses amb els bolxevics. Cal reconèixer que els bolxevics treballaren aleshores amb una gran energia i una consumada habilitat. Mentre la insurrecció feia el seu ple i les &ldquo;tropes roges&rdquo; operaven en tota la ciutat, alguns líders bolxevics especialment dedicats a aquesta tasca, s'esforçaven, no sense èxit, en aixecar la camisa als representants de la &ldquo;democràcia revolucionària&rdquo;. Aquests murris passaren tota la nit discutint sense fi sobre les diferents formules que, deien, havien de servir de base per a una reconciliació i la liquidació de la insurrecció. Mercès a aquest mètode de les &ldquo;converses&rdquo; els bolxevics guanyaren un temps extremadament preciós per a d'ells. Les forces combatives dels social revolucionaris i dels menxevics no foren mobilitzades a temps, que és el que es tractava de demostrar!&rdquo; Heus aquí, en efecte, el que calia demostrar! Com hom pot veure, els conciliadors es deixaren atrapar completament en la trampa de la legalitat soviètica. La suposició de Kerenski, segons la qual els bolxevics especialment dedicats a aquesta missió induïren a error als menxevics i social revolucionaris sobre la liquidació pròxima de la insurrecció, és falsa. En realitat, feren part de les converses aquells bolxevics que volien, vertaderament, la liquidació de la insurrecció i la constitució d'un govern socialista sobre la base d'un acord entre els partits. Però, objectivament, aquests parlamentaris van fer a la insurrecció cert servei alimentant amb les seues il·lusions les de l'enemic. Però pogueren retre aquest servei a la insurrecció perquè, a despit dels seus consells i advertències, el partit menava i acabava la insurrecció amb una energia infatigable. Per a l'èxit d'aquesta àmplia maniobra envoltant calia el concurs excepcional de circumstàncies petites i grans. Abans que res calia un exèrcit que no volia batre's. Tot el desenvolupament de la revolució, particularment en el seu primer període, de febrer a octubre inclús, hagués tingut tot un altre aspecte si, en el moment de la revolució, nosaltres no haguérem tingut un exèrcit camperol de nombrosos milions d'homes vençut i descontent. Únicament amb aquesta condició era possible de realitzar amb èxit amb la guarnició de Petrograd l'experiència que predeterminà la victòria d'Octubre. No es qüestió d'erigir en llei aquesta especial combinació d'una insurrecció tranquil·la, quasi desapercebuda, amb la defensa de la legalitat soviètica contra el konilovians. Pel contrari, hom pot afirmar amb certesa que aquesta experiència no es repetirà mai en cap banda sota aquesta forma. Però és necessari estudiar-la curosament. Aquest estudi ampliarà l'horitzó de cada revolucionari desvetllant-li la diversitat de mètodes i mitjans susceptibles de ser posats en acció a condició que hom s'assigne un objectiu clar, a condició que hom tinga una idea neta de la situació i la voluntat de menar la lluita fins a la fi. A Moscou la revolució es perllongà més i causà més víctimes. La raó és, en certa mesura, que la guarnició de Moscou no havia tingut una preparació revolucionària com la guarnició de Petrograd (enviament de batallons al front). La insurrecció armada, ho repetim, s'efectuà a Petrograd en dos colps: en la primera quinzena d'octubre quan, sotmetent-se a la decisió del soviet que responia sencerament al seu estat d'ànim, els regiments refusaren acomplir l'ordre del comandament en cap i, el 25 d'octubre, quan ja no mancava més que una petita insurrecció complementària per tal d'abatre el govern de febrer. A Moscou, la insurrecció es feu d'un sol colp. Heus aquí, versemblantment, la principal raó per la qual es prolongà. Però n'havia una altra: certa irresolució per part de la direcció. En nombroses ocasions hom passà de les operacions militars a les converses per tornar de seguida a la lluita armada. Si els dubtes de la direcció, hesitacions que notaven perfectament les tropes, són en general roïns, en política esdevenen mortalment perillosos durant una insurrecció. En aqueix moment la classe dominant ja ha perdut confiança en la seua pròpia força però encara té a les mans l'aparell governamental. La classe revolucionària té com a tasca fer-se amb l'aparell estatal; per a d'això li cal tindre confiança en les seues pròpies forces. Des del mateix moment en què el partit arrossega els treballadors en la via de la insurrecció ha de treure'n totes les conseqüències necessàries. En la guerra com en la guerra, i en ella els dubtes i pèrdues de temps són menys tolerables que enlloc. Neguitejar, tergiversar, encara que siga únicament durant algunes hores, forneix als dirigents confiança en ells mateixos i li la furta, parcialment, als insurgents. Ara bé, aquesta confiança, aquesta seguretat, determinen la correlació de forces que decideix el resultat de la insurrecció. És sota aquest angle que cal estudiar, pas a pas, la marxa de les operacions militars a Moscou amb la seua combinació amb la direcció política. Seria extremadament important assenyalar, a més a més, alguns punts en què la guerra civil es desenrotllà sota condicions especials (quan, com és ara, es complicà amb l'element nacional). Tal estudi basat sobre un minuciós examen dels fets és considerablement enriquidor de la nostra concepció del mecanisme de la guerra civil i, per això mateix, ens facilitarà l'elaboració de determinats mètodes, regles i procediments contenint un caràcter suficientment general per a que hom puga introduir-los en una mena d'estatut de la guerra civil. La guerra civil estava predeterminada, tostemps i en gran mesura, pel seu èxit en Petrograd malgrat que es perllongués a Moscou. La Revolució de Febrer havia menyscabat considerablement l'antic aparell; el govern provisional, que l'havia heretat, era incapaç de renovar-lo i consolidar-lo a conseqüència de què aquest aparell estatal, entre febrer i octubre, funcionava únicament per la inèrcia burocràtica. La província estava acostumada a alinear-se amb Petrograd: ho havia fet en febrer, ho feu en octubre. El nostre gran avantatge era que nosaltres preparàvem l'enderrocament d'un regim que no havia tingut encara el temps per a formar-se. La inestabilitat extrema i la manca de confiança en ell mateix de l'aparell estatal de febrer facilità singularment el nostre treball mantenint la seguretat de les masses revolucionàries i del mateix partit. En Alemanya i Àustria hi hagué, després del 9 de novembre de 1918, una situació anàloga. Però allí la socialdemocràcia va recomplir les bretxes de l'aparell estatal i ajudà a l'establiment del regim burgès republicà que, ara encara, no pot ser considerat com un model d'estabilitat però que, no obstant això, compta ja amb sis anys d'existència. Quant als altres països capitalsites, ells no tindran aquest avantatge, és a dir aquesta proximitat de la revolució burgesa i la revolució proletària. Des de fa ja molt de temps han acomplert la seua revolució de febrer. Certament, en Anglaterra encara hi ha no poques supervivències feudals però hom no podria parlar d'una revolució burgesa independent en Anglaterra. Des que el proletariat anglès es faça amb el poder, d'un primer colp de bastó, desembarassarà el país de la monarquia, dels lords, etc. La revolució proletària en Occident s'enfrontarà a un estat burgès completament format. Però això no vol dir que es trobarà amb un aparell estable puix que la mateixa possibilitat de la insurrecció proletària pressuposa una desagregació força avançada de l'estat capitalista. Si a ca nostra la revolució d'octubre ha estat una lluita contra una aparell estatal que no havia encara tingut temps per a formar-se, en els altres països la insurrecció tindrà contra seu un aparell estatal en estat de dislocació progressiva. Per regla general, com ho hem dit al IV Congrés de la Internacional Comunista, és de suposar que la resistència de la burgesia en els antics països capitalistes serà molt més forta que no a ca nostra; el proletariat assolirà la victòria més difícilment; per contra, la conquista del poder li assegurarà una situació més ferma, molt més estable que la nostra a l'endemà d'Octubre. A ca nostra la guerra civil no es va desenvolupar, vertaderament, més que després de la presa del poder pel proletariat en el principals centres urbans i industrials i omplí els tres primers anys d'existència del poder soviètic. Hi ha força motius per a que, en Europa central i occidental, el proletariat tinga més dificultats per a fer-se amb el poder; per contra, després de la presa del poder, tindrà les mans més lliures que nosaltres. Evidentment aquestes conjuntures no poden tenir més que un caràcter condicional. El resultat dels esdeveniments dependrà, en gran mesura, de l'ordre en què la revolució es produirà en els diferents països d'Europa, de les possibilitats d'intervenció militar, de la força econòmica i militar de la Unió Soviètica en aqueix moment. En tot cas, l'eventualitat, molt versemblant, que la conquista del poder aürte en Europa i en Amèrica amb una resistència molt més seriosa, molt més acarnissada i meditada de les classes dominants que a ca nostra ens obliga a considerar la insurrecció armada i la guerra civil en general com a un art. 134 248 2006-06-18T18:57:14Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 8: Sobre els sòviets i el partit en la revolució proletària== El soviets de diputats obrers van sorgir a ca nostra en 1905 i en 1917 del mateix moviment, com la seua forma d'organització natural en un determinat nivell de lluita. Però els joves partits europeus que, si fa o no fa, han acceptat els soviets com a &ldquo;doctrina&rdquo;, com a &ldquo;principi&rdquo;, estan exposats al perill d'una concepció fetitxista dels soviets considerants en tant que factors autònoms de la revolució. En efecte, malgrat l'immens avantatges que presenten els soviets com organització de lluita pel poder, és perfectament possible que la insurrecció es desenvolupe sobre la base d'altra forma d'organització (comitès de fàbrica, sindicats) i que els soviets únicament sorgeixen com a òrgans de poder en el moment de la insurrecció o, inclús, després de la seua victòria. Força instructiu sobre aquest punt de vista és la lluita que Lenin engegà després de les jornades de juliol contra el fetitxisme soviètic. Els soviets social revolucionaris menxevics havien esdevingut en juliol organitzacions que empenyien obertament els soldats a l'ofensiva i perseguien els bolxevics, el moviment de revolucionari de les masses obreres havia i devia de cercar altres vies. Lenin indicava els comitès de fàbrica com organització de la lluita pel poder. Molt probablement, el moviment hagués seguit aquest línia sense la insurrecció de Kornilov que obligà els soviets conciliadors a defendre's a ells mateixos i permeté als bolxevics infondre'ls un nou esperit revolucionari en lligar-los estretament a les masses per mitjà de la seua esquerra, és a dir dels bolxevics. Aquesta qüestió, com ho ha demostrat la recent experiència d'Alemanya, té una immensa importància internacional. En aquest país, els soviets foren nombroses vegades construïts com òrgans de la insurrecció, com òrgans de poder sense poder. El resultat fou que en 1923 el moviment de masses proletàries i semiproletàries començà a agrupar-se al voltant dels comitès de fàbrica, que, en el fons, exercien les mateixes funcions que les que incumbien a ca nostra als soviets en el període precedent a la lluita directa pel poder. No obstant, en agost i en setembre, alguns camarades proposaren procedir immediatament en Alemanya a la creació de soviets. Després de llargs i ardents debats la seua proposició fou refusada, i amb raó. Com que els comitès de fàbrica havien esdevingut ja efectivament els punts de concentració de les masses revolucionàries, els soviets haurien, en el període preparatori, fet un paper paral·lel a aquests comitès de fàbrica i no haurien estat més que una forma sense contingut. No haurien fet més que desviar el pensament de les tasques materials de la insurrecció (exèrcit, policia, centúries, ferrocarrils, etc.) per a portar-lo a una forma d'organització autònoma. Per altra banda, la creació de soviets abans de la insurrecció, hauria estat igual a una declaració de guerra no seguida d'efecte. El govern que estava obligat a tolerar els comitès de fàbrica, puix que reunien al seu voltant masses considerables, hauria colpejat els primers soviets com a òrgans oficials que intentaven fer-se amb el poder. Els comunistes s'haurien vist obligats a defendre els soviets en tant que organització. La lluita decisiva no hauria tingut per objectiu la presa del poder o la defensa de posicions materials i no s'hauria desenvolupat en el moment escollit per nosaltres, en el moment en què la insurrecció se'n desprendria necessàriament del moviment de les masses; hauria esclatat a causa d'una forma d'organització, a causa dels soviets, en el moment escollit per l'enemic. Ara bé, és evident que tot el treball preparatori de la insurrecció podia ser subordinat, amb ple èxit, a la forma d'organització dels comitès de fàbrica que havien tingut ja temps per a esdevenir organitzacions de masses que continuaven augmentant i fent-se fortes deixant al partit les mans lliures per a la fixació de la data de la insurrecció. Evidentment, en determinada etapa, els soviets haurien d'haver sorgit. És dubtós que, en les condiciones que acabem d'indicar, hagueren sorgit en el moment àlgid de la lluita com a òrgans directes de la insurrecció puix d'aquí haguera pogut resultar, en el moment crític, una dualitat de direcció revolucionària. No s'ha de canviar de cavall quan hom travessa un riu, diu un proverbi anglès. És possible que, després de la victòria en les principals ciutats, els soviets haguessen començat a aparèixer en tots els punts del país. En qualsevol cas, la insurrecció victoriosa hauria provocat, necessàriament, la creació de soviets com a òrgans de poder. Cal no oblidar que, a ca nostra, els soviets sorgiren ja en l'etapa &ldquo;democràtica&rdquo; de la revolució, que aleshores foren legalitzats en certa manera i que nosaltres després els heretarem i els utilitzarem. En les revolucions proletàries d'Occident no serà igual. En la majoria dels casos allí els soviets es crearan a la crida dels comunistes i seran, per tant, òrgans directes de la insurrecció proletària. No és impossible, evidentment, que la desorganització de l'aparell estatal burgès esdevinga molt gran abans que el proletariat puga fer-se amb el poder, cosa que permetrà crear soviets com a òrgans declarats de la preparació de la insurrecció. Però hi ha poques possibilitats que això siga la regla general. En el cas més freqüent, hom no assolirà crear soviets més que als darrers dies, com a òrgans directes de la massa presta a insurgir-se. Per fi, és molt possible igualment que els soviets sorgeixen després del moment crític de la insurrecció, i àdhuc després de la seua victòria com a òrgans del nou poder. Cal tenir compte, constantment, de totes aquestes eventualitats per tal de no caure en el fetitxisme d'organització i no transformar els soviets de forma flexible, vital, de lluita, en &ldquo;principi&rdquo; d'organització introduït des de l'exterior en el moviment i entrebancant el seu desenvolupament regular. Aquest últim temps, hom ha declarat a la nostra premsa que nosaltres no sabem per quina porta vindrà la revolució proletària en Anglaterra: potser pel partit comunista potser pels sindicats, és impossible decidir-ho. Aquesta forma de plantejar la qüestió, amb mires d'envergadura històrica, és radicalment falsa i molt perillosa puix que amaga la principal lliçó dels últims anys. Si no hi ha hagut revolució victoriosa a la fi de la guerra és perquè hi mancava un partit. Aquesta constatació s'aplica a tota Europa sencera. Hom pot verificar-ne la justesa seguint pas a pas el moviment revolucionari en els diferents països. En allò que concerneix Alemanya, és clar que la revolució hauria pogut triomfar-hi en 1918 i en 1919 si la massa hagués estat dirigida com convé pel partit. En 1917, l'exemple de Finlàndia ens ha mostrat que el moviment revolucionari s'hi desenvolupà en condicions excepcionalment favorables, sota la cobertura i amb l'ajuda militar directa de la Rússia revolucionària. Però la majoria de la direcció del partit finlandès era socialdemòcrata i feu fracassar la revolució. Aquesta lliçó la dóna, i no menys clarament, l'experiència d'Hongria. En aquest país, els comunistes aliats als socialdemòcrates d'esquerra no conquistaren el poder però el reberen de mans de la burgesia espantada. La revolució hongaresa, victoriosa sense batalla i sense victòria, es trobà des del principi privada d'una direcció combativa. El Partit Comunista es fongué amb el Partit Socialdemòcrata, mostrant, per això, que no era vertaderament comunista i que, en conseqüència, era, malgrat l'esperit combatiu dels proletaris hongaresos, incapaç de conservar el poder que havia obtingut tan fàcilment. La revolució proletària no pot triomfar sense el partit, contra el partit o mitjançant un succedani del partit. Aquest és el principal ensenyament dels deu darrers anys. Els sindicats anglesos poden, cert, esdevenir una palanca puixant de la revolució proletària; poden, com és ara, en determinades condicions i per un cert període, reemplaçar inclús els soviets. Però no ho podran fer sense el recolzament del Partit Comunista ni, amb molta més raó, contra ell; no podran fer aquest paper més que si la influència comunista esdevé preponderant al seu si. Aquesta lliçó sobre el paper i la importància del partit en la revolució proletària l'hem pagada molt cara per a no retenir-la íntegrament. En les revolucions burgeses, la consciència, la preparació i el mètode han fet un paper molt menys gran que el que estan apel·lats a fer, i fan ja, en les revolucions del proletariat. La força motriu de la revolució burgesa era igualment la massa, però molt menys conscient i organitzada que ara. La direcció era a les mans de les diferents fraccions de la burgesia que disposava de la riquesa, instrucció i organització (municipis, universitats, premsa, etc.). La monarquia burocràtica es defenia empíricament, obrant a l'atzar. La burgesia escollia el moment favorable en què ella podia, explotant el moviment de les masses populars, llençar tot el seu pes social a la balança i fer-se amb el poder. Però en la revolució proletària el proletariat és no solament la principal força combativa sinó, també i en la persona de la seua avantguarda, la força dirigent. Sols el partit del proletariat pot, en la revolució proletària, fer el paper que feien, en la revolució burgesa, la puixança de la burgesia, la seua instrucció, municipis i universitats. El seu paper és tant més gran com és de formidablement acrescuda la consciència de classe del seu enemic. En el curs dels segles de la seua dominació, la burgesia ha elaborat una escola política incomparablement superior a la de l'antiga monarquia burocràtica. Si el parlamentarisme ha estat per al proletariat, fins a cert punt, una escola de preparació per a la revolució, encara ha estat més una escola d'estratègia contrarevolucionària per a la burgesia. És prou per a demostrar-ho d'indicar que és pel parlamentarisme que la burgesia ha educat a la socialdemocràcia, que és ara el més puixant baluard de la propietat individual. L'època de la revolució social en Europa, com ho han mostrat les primeres experiències, serà una època de batalles no solament implacables sinó raonades, molt més raonades que a ca nostra en 1917. Heus aquí perquè ens cal abordar altrament que hom no fa ara les qüestions de la guerra civil i, en particular, de la insurrecció. Seguint a Lenin, repetim freqüentment les paraules de Marx: &ldquo;La insurrecció és un art&rdquo;. Però aquest pensament únicament és una frase buida si hom no estudia els elements essencials de l'art de la guerra civil sobre la base de la vasta experiència acumulada durant aquestes darrers anys. Cal dir-ho obertament: nostra indiferència envers les qüestions de la insurrecció armada testimonia la considerable força que encara té entre nosaltres la tradició socialdemòcrata. El partit que considera superficialment les qüestions de la guerra civil amb l'esperança que tot s'arranjarà per si mateix en el moment necessari, patirà un fracàs. Cal estudiar col·lectivament i assimilar l'experiència de les batalles proletàries des de 1917. La història, esbossada més amunt, dels agrupaments del partit en 1917, representa igualment una part essencial de l'experiència de la guerra civil i té una importància directa per a la política de la Internacional Comunista. Ja ho hem dit i ho repetim: l'estudi de les nostres divergències de punts de vista no pot ni deu, en cap cas, ser considerada com dirigida contra els camarades que menaren aleshores una política errada. Però, per altra banda, seria inadmissible esborrar de la història del partit el seu capítol més important únicament perquè tots els membres del partit no marxaven aleshores a la par amb la revolució del proletariat. El partit pot i deu conèixer ''tot'' el seu passat per tal d'apreciar-lo com convinga i posar cada cosa en el seu pla. La tradició d'un partit revolucionari no està feta de reticències sinó de claredat crítica. La història ha assegurat al nostre partit avantatges revolucionaris incomparables. Tradicions de la lluita heroica contra el tsarisme, habituds i procediments revolucionaris lligats a les condicions d'acció clandestina, elaboració teòrica de l'experiència revolucionària de tota la humanitat, lluita contra el menxevisme, contra el corrent dels ''narodniki'', contra el conciliacionisme, experiència de la Revolució de 1905, elaboració teòrica d'aquesta experiència durant els anys de la contrarevolució, examen dels problemes del moviment obrer internacional des del punt de vista de les lliçons de 1905: heus aquí, en conjunt, el que ha donat al nostre partit un tremp excepcional, una clarividència superior, una envergadura revolucionària sense exemple. I, no obstant, en aquest partit tant bé preparat o, més aviat, en les seues esferes dirigents, es formà, en el moment de l'acció decisiva, un grup d'antics bolxevics revolucionaris experimentats que s'oposà violentament al colp de força proletari i que, durant el període més crític de la revolució (de febrer de 1917 a febrer de 1918), ocupà en totes les qüestions essencials una posició socialdemòcrata. Per tal de preservar el partit i la revolució de les conseqüències d'aquest estat de coses, calgué l'excepcional influència de Lenin en el partit. És això el que cal no oblidar si volem que els partits comunistes d'altres països aprenguen alguna cosa de la nostra escola. La qüestió de la selecció del personal dirigent té, per als de l'Europa Occidental, una importància excepcional. És el que demostra l'experiència, entre d'altres, de la fallida d'Octubre de 1923 a l'Alemanya. Però aquesta selecció ha de ser efectuada sobre el principi de l'''acció revolucionària''... Hem tingut en Alemanya força ocasions per a provar el valor dels dirigents del partit en el moment de les lluites directes. Sense aquesta prova, tots els altres criteris no poden considerar-se com a segurs. En el curs d'aquests darrers anys, França ha tingut moltes menys convulsions revolucionàries, inclús limitades. No obstant, hi hagué alguna lleugera explosió de guerra civil quan el Comitè director del partit i els dirigents sindicals hagueren de reaccionar front a qüestions urgents i importants (com és ara el míting sagnant del 11 de gener de 1924). L'estudi atent d'episodis d'aquest gènere ens forneix dades inestimables que permeten apreciar el valor de la direcció del partit, la conducta dels seus caps i diferents òrgans. No tenir en compte aquestes dades per a la selecció dels homes és anar, inevitablement, cap a la derrota puix, sense direcció perspicaç, resoluda i coratjosa del partit, la victòria de la revolució proletària és impossible. Tot partit, inclús el més revolucionari, elabora inevitablement el seu conservadorisme d'organització, si no mancaria de l'estabilitat necessària. Però respecte a d'això tot és qüestió de graus. En un partit revolucionari la dosi necessària de conservadorisme ha de combinar-se amb el sencer afranquiment de la rutina, la flexibilitat d'orientació i l'audàcia en l'acció. És en els capgiraments històrics que aquestes qualitats es verifiquen de la millor manera. Lenin, ho hem vist més amunt, deia que sovint els partits, inclús els revolucionaris, quan s'enfrontaven a un canvi brusc de situació i, per tant, de tasques, continuaven seguint la seua línia anterior i, per això, esdevenien, o amenaçaven en esdevindre, un fre al desenvolupament revolucionari. El conservadorisme del partit, com la seua iniciativa revolucionària, troben la seua expressió més concentrada en els òrgans de la direcció. Ara bé, els partits comunistes europeus encara han d'enfrontar-se al seu capgirament més brusc: aquell en què passaran del treball preparatori a la presa del poder. Aquest capgirament és el que exigeix més qualitats, imposa més responsabilitat i és el més perillós. Deixar passar el moment és per al partit el més gran desastre que el puga colpejar. Considerada a la llum de la nostra pròpia experiència, l'experiència de les batalles dels últims anys en Europa i, principalment, en Alemanya, ens mostren que hi ha dues categories de caps inclinats a fer recular el partit en el moment en què li cal acomplir el major salt endavant. Uns arriben en què veuen principalment les dificultats, els obstacles i aprecien cada situació amb la posició presa ja, inconscient a vegades, per a apartar-se de l'acció. En altres el marxisme esdevé un mètode que serveix per a motivar la impossibilitat de l'acció revolucionària. Els menxevics russos representaven l'espècimen més característic d'aquest tipus de cap. Però aquest tipus no és limita al menxevisme i, en el moment més crític, es revela en el partit més revolucionari, en els militants ocupant els més alts llocs. Els representants de l'altra categoria són agitadors superficials. No veuen els obstacles fins que no hi ensopeguen de front. El seu costum d'eludir les dificultats reals fent jocs de mans amb les paraules, el seu optimisme extrem en totes les qüestions es transformen, inevitablement, en impotència i pessimisme quan arriba el moment de l'acció decisiva. Per al primer tipus, per al revolucionari mesquí, de pa sucat amb oli, les dificultats per a la presa del poder no són sinó l'acumulació i multiplicació de totes les dificultats a què està habituat en el seu camí. Per al segon tipus, per a l'optimista superficial, les dificultats de l'acció revolucionària sorgeixen sempre sobtadament. En el període de preparació, aquests dos homes tenen una conducta diferent, un apareix com un escèptic i l'altre, per contra, pot semblar un ardent revolucionari. Però, en el moment decisiu, tots dos marxen de la mà aixecant-se contra la insurrecció. No obstant, tot el treball de preparació no té valor més que en la mesura en què converteix el partit, i sobretot els seus òrgans dirigents, en capaços de determinar el moment de la insurrecció i dirigir-la. Puix la tasca del Partit Comunista és fer-se amb el poder per tal de procedir a la refosa de la societat. Aquests últims temps hom ha parlat i escrit, freqüentment, sobre la necessitat de la bolxevització de la Internacional Comunista. Aquesta és una tasca urgent, indispensable, la necessitat de la qual es fa sentir encara més imperiosament després de les terribles lliçons que ens han estat donades el passat any en Bulgària i en Alemanya. El bolxevisme no és pas una doctrina (és a dir: no és únicament una doctrina) sinó un sistema d'educació revolucionari per a l'acompliment de la revolució proletària. Què és bolxevitzar els Partits Comunistes? És educar-los, és seleccionar al seu si un personal dirigent de forma que no s'afluixe en el moment de la seua Revolució d'Octubre. 135 249 2006-06-18T18:57:42Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Dues paraules sobre aquest llibre== La primera fase de la revolució &ldquo;democràtica&rdquo; va de la Revolució de Febrer a la crisi d'abril i a la seua solució, el 6 de maig, per la creació d'un govern de coalició en què hi participaven els menxevics i els ''narodniki''. L'autor de la present obra no va prendre part als esdeveniments d'aquesta primera fase puix que no va arribar a Petrograd fins el 5 de maig, a la vespra de la constitució del govern de coalició. La primera etapa de la revolució i les seues perspectives estan analitzades en articles escrits en Amèrica. Jo crec que, en tot el que tenen d'essencial, aquests articles concorden amb l'anàlisi que Lenin feia de la revolució en les seus ''Cartes des de lluny''. Des del primer dia de la meua arribada a Petrograd, treballí en complet acord amb el Comitè Central dels bolxevics. No cal ni dir-ho, jo recolzava sencerament la teoria de Lenin sobre la conquista del poder pel proletariat. En allò que concerneix el camperolat no tenia la més mínima ombra de divergència de punt de vista amb Lenin, que acabava aleshores la primera etapa de la seua lluita contra els bolxevics de dreta, enarborant la consigna &ldquo;Dictadura democràtica del proletariat i del camperolat&rdquo;. Fins a la meua adhesió al partit, vaig prendre part a l'elaboració d'una sèrie de decisions i de documents que duien l'estampilla del partit. L'únic motiu que em va fer retardar en tres mesos la meua adhesió al partit fou el desig d'accelerar la fusió dels bolxevics amb els millors elements de l'organització ''interseccions'' i, en general, amb els internacionalistes revolucionaris. Vaig menar aquesta política amb el complet acord de Lenin. La redacció d'aquesta obra ha cridat la meua atenció sobre una frase d'un dels meus articles d'aleshores en favor de la unificació, frase en què jo senyalava, en matèria d'organització, &ldquo;l'estret esperit de cercle&rdquo; dels bolxevics. Certament que pensadors tan profunds com Sorine no deixaran de relacionar directament aquesta frase amb el paràgraf primer de l'estatut. No veig la necessitat d'engegar una discussió sobre la qüestió ara que, verbalment i efectiva, he reconegut les meues grans faltes en matèria d'organització. Però el lector menys previngut trobarà una explicació molt més simple i més directa de l'expressió amunt citada en les condicions concretes del moment. Els obrers interseccions servaven encara una gran malfiança vers la política d'organització del Comitè de Petrograd. Heus aquí el que vaig replicar en el meu article: &ldquo;L'esperit de cercle, herència del passat, existeix encara però, per tal que disminuïsca, les interseccions han de cessar de dur una existència aïllada, a part.&rdquo; La meua &ldquo;proposició&rdquo;, purament polèmica, en el Primer Congrés dels Soviets, de formar un govern amb una dotzena de Pietxekhanov fou interpretada (per Soukhanov, crec) com la manifestació d'una inclinació personal per Pietxekhanov i, alhora, com una tàctica diferent a la de Lenin. És evident que és un absurd. Quan el nostre partit exigia que els soviets, dirigits pels menxevics i social revolucionaris, prengueren el poder, &ldquo;exigia&rdquo;, per això mateix, un ministeri composat de gent com Pietxekhanov. Entre Pietxekhanov, Txernov i Dan, no hi havia, en última anàlisi, cap diferència fonamental; tots ells podien igualment servir per a facilitar la transmissió del poder de la burgesia al proletariat. Potser Pietxekhanov coneixia un xic millor l'estadística i feia la impressió d'un home un poc més pràctic que Tseretelli o Txernov. Una dotzena de Pietxekhanov era un govern composat per representants ordinaris de la democràcia petitburgesa en comptes de la coalició. Quan les masses peterburgeses dirigides pel nostre partit arboraren la consigna: &ldquo;A baix els deu ministres burgesos!&rdquo;, exigien, per això mateix, que els menxevics i els ''narodniki'' ocupessen els llocs d'aquests. &ldquo;Expulseu els cadets, preneu el poder, senyors demòcrates burgesos; fiqueu en el govern a dotze Pietxekhanov i vos permetrem anar-vos dels vostres llocs el més &ldquo;pacíficament&rdquo; possible quan sone l'hora. Ara bé, no ha de tardar en sonar. No es pot parlar de què ací hi ha una línia especial; la meua línia era la que Lenin havia formulat manta vegades... 136 250 2006-06-18T18:58:52Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} [[en:The Lessons of October]] [[ko:10월 혁명의 교훈]] 137 251 2006-06-18T18:59:32Z Rf 12 [[Categoria:Documents històrics]] 138 252 2006-06-18T18:59:53Z Rf 12 [[Categoria:Texts]] 139 262 2006-06-19T21:11:02Z Rf 12 {| cellspacing="10" cellpadding="5" | width="30%" align="center" style="background-color: #fff6cc" | <div style="font-size: 170%"><br />Estatut d'autonomia de Catalunya</div> ''Aprovat pel Parlament espanyol el 30 de març de 2006 i pel poble català en referèndum el 18 de juny de 2006'' &nbsp; {| class=toccolours cellpadding="3" cellspacing="0" style="float:center margin:5px; border:3px efefef solid;" | align="left" | [[Image:Wikipedia.png|20px|left|Wikipedia logo]] '''[[w:Estatut de Miravet|Informació sobre el text]]'''. |- | [[Image:Wikiquote.png|20px|left|Wikiquote logo]] '''[[q:Estatut de Miravet|Cites i dites]]'''. |} &nbsp; | width="70%" | * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Preàmbul|Preàmbul]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol preliminar|Títol preliminar]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol I|Títol I. Drets, deures i principis rectors]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol II|Títol II. De les Institucions]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol III|Títol III. Del poder judicial a Catalunya]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol IV|Títol IV. De les competències]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol V|Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol VI|Títol VI. Del finançament de la Generalitat]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol VII|Títol VII. De la reforma de l'Estatut]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions|Disposicions]] |} <includeonly>[[Categoria:Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)]]</includeonly> <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 140 263 2006-06-19T21:11:40Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Preàmbul= Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa. El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: * Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors. * Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. * L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. * L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya. * La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. * Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. * Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. 141 270 2006-06-19T21:18:24Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol preliminar= '''ARTICLE 1. CATALUNYA''' Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. '''ARTICLE 2. LA GENERALITAT''' 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. '''ARTICLE 3. MARC POLÍTIC''' 1. Les relacions de la Generalitat amb l'Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d'autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l'Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. '''ARTICLE 4. DRETS I PRINCIPIS RECTORS''' 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l'equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. '''ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS''' L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat. '''ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS''' 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. 2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües. 3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. '''ARTICLE 7. LA CONDICIÓ POLÍTICA DE CATALANS''' 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. '''ARTICLE 8. SÍMBOLS DE CATALUNYA''' 1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne. 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre. 4. L'himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n'ha de fixar l'ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l'Estat. '''ARTICLE 9. EL TERRITORI''' El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. '''ARTICLE 10. LA CAPITAL''' La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d'acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. '''ARTICLE 11. L'ARAN''' 1. El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d'Aran i les altres institucions pròpies. 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat occitana dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial. '''ARTICLE 12. ELS TERRITORIS AMB VINCLES HISTÒRICS, LINGÜÍSTICS I CULTURALS AMB CATALUNYA''' La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d'organismes comuns. '''ARTICLE 13. LES COMUNITATS CATALANES A L'EXTERIOR''' La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l'exterior i pot sol·licitar a l'Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. '''ARTICLE 14. EFICÀCIA TERRITORIAL DE LES NORMES''' 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o per altres normes d'extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 142 271 2006-06-19T21:19:13Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol I. Drets, deures i principis rectors= ==Capítol I. Drets i deures de l'àmbit civil i social== '''ARTICLE 15. DRETS DE LES PERSONES''' 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l'article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 16. DRETS EN L'ÀMBIT DE LES FAMÍLIES''' Totes les persones tenen dret, d'acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. '''ARTICLE 17. DRETS DELS MENORS''' Els menors tenen dret a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. '''ARTICLE 18. DRETS DE LES PERSONES GRANS''' Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d'explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l'edat. '''ARTICLE 19. DRETS DE LES DONES''' 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. '''ARTICLE 20. DRET A VIURE AMB DIGNITAT EL PROCÉS DE LA MORT''' 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat. '''ARTICLE 21. DRETS I DEURES EN L'ÀMBIT DE L'EDUCACIÓ''' 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d'acord amb els principis establerts per l'article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d'acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d'accés en condicions d'igualtat i a la qualitat de l'ensenyament. 4. L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d'ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d'acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 22. DRETS I DEURES EN L'ÀMBIT CULTURAL''' 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. '''ARTICLE 23. DRETS EN L'ÀMBIT DE LA SALUT''' 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l'elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 24. DRETS EN L'ÀMBIT DELS SERVEIS SOCIALS''' 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l'autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l'atenció adequada a llur situació, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. '''ARTICLE 25. DRETS EN L'ÀMBIT LABORAL''' 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure's professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d'ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s'hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. '''ARTICLE 26. DRETS EN L'ÀMBIT DE L'HABITATGE''' Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. '''ARTICLE 27. DRETS I DEURES AMB RELACIÓ AL MEDI AMBIENT''' 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d'acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d'igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d'acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l'objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d'informació només pot ésser limitat per motius d'ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 28. DRETS DELS CONSUMIDORS I USUARIS''' 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. ==Capítol II. Dels drets en l'àmbit polític i de l'Administració== '''ARTICLE 29. DRET DE PARTICIPACIÓ''' 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d'igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s'hi com a candidats, d'acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d'entitats associatives, en el procés d'elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l'Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d'establir les condicions d'exercici i els efectes d'aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. '''ARTICLE 30. DRETS D'ACCÉS ALS SERVEIS PÚBLICS I A UNA BONA ADMINISTRACIÓ''' 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d'interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat d'aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d'una manera imparcial i objectiva, i que l'actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d'exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d'adoptar una carta de drets dels usuaris i d'obligacions dels prestadors. '''ARTICLE 31. DRET A LA PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS''' Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. ==Capítol III. Drets i deures lingüístics== '''ARTICLE 32. DRETS I DEURES DE CONEIXEMENT I ÚS DE LES LLENGÜES''' Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. '''ARTICLE 33. DRETS LINGÜÍSTICS DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I LES INSTITUCIONS ESTATALS''' 1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. 5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica. '''ARTICLE 34. DRETS LINGÜÍSTICS DELS CONSUMIDORS I USUARIS''' Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 35. DRETS LINGÜÍSTICS EN L'ÀMBIT DE L'ENSENYAMENT''' 1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari. 2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament. 5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. '''ARTICLE 36. DRETS AMB RELACIÓ A L'ARANÈS''' 1. A l'Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l'aranès i d'ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l'Aran tenen el dret d'utilitzar l'aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S'han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l'aranès. ==Capítol IV. Garanties de drets estatutaris== '''ARTICLE 37. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d'aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d'acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s'han d'interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l'Administració general de l'Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d'aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d'aquest article relatives als drets que reconeixen els capítols I, II i III d'aquest títol s'apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d'aquest títol s'han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d'aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d'aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. '''ARTICLE 38. TUTELA''' 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d'aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d'aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'acord amb els procediments que estableixen les lleis. ==Capítol V. Principis rectors== '''ARTICLE 39. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. Els poders públics de Catalunya han d'orientar les polítiques públiques d'acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l'exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l'eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d'acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. '''ARTICLE 40. PROTECCIÓ DE LES PERSONES I DE LES FAMÍLIES''' 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d'explotació, d'abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l'interès superior de l'infant ha d'ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l'emancipació dels joves, facilitant-los l'accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure'n la integració social, econòmica i laboral. També han d'adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb independència de l'orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l'orientació sexual, i també han de promoure l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. '''ARTICLE 41. PERSPECTIVA DE GÈNERE''' 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d'embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s'afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics, en l'àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. '''ARTICLE 42. COHESIÓ I BENESTAR SOCIALS''' 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l'assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d'emprendre les accions necessàries per a establir un règim d'acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l'efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d'oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l'impuls i la creació d'àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d'aquest poble. '''ARTICLE 43. FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ''' 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l'elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s'organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. '''ARTICLE 44. EDUCACIÓ, RECERCA I CULTURA''' 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d'ensenyament i han d'impulsar una formació humana, científica i tècnica de l'alumnat basada en els valors socials d'igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d'una tercera llengua en finalitzar l'ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d'impulsar la implicació i la participació de la família en l'educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l'accés a les activitats d'educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d'emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l'accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. '''ARTICLE 45. ÀMBIT SOCIOECONÒMIC''' 1. Els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d'oportunitats. 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d'un sistema català de benestar. 3. Els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d'impulsar i han de promoure'n la participació en les empreses i les polítiques d'ocupació plena, de foment de l'estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d'higiene en el treball, de creació d'unes condicions dignes al lloc de treball, de nodiscriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d'un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d'estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l'Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l'entramat productiu. 5. La Generalitat ha d'afavorir el desenvolupament de l'activitat empresarial i l'esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l'empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l'economia productiva, l'activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l'acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d'estimular les iniciatives de l'economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l'arbitratge per a la resolució de conflictes d'interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d'ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d'estalvis, ha de protegir l'autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d'aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. '''ARTICLE 46. MEDI AMBIENT, DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I EQUILIBRI TERRITORIAL''' 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l'adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional. 2. Les polítiques mediambientals s'han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d'estàndards i de nivells mínims de protecció, l'articulació de mesures correctives de l'impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l'erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d'objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d'establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d'interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l'educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. '''ARTICLE 47. HABITATGE''' Els poders públics han de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i d'habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. '''ARTICLE 48. MOBILITAT I SEGURETAT VIÀRIA''' 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d'impulsar, d'una manera prioritària, les mesures destinades a l'increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l'educació viària i l'atenció a les víctimes. '''ARTICLE 49. PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS I USUARIS''' 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. '''ARTICLE 50. FOMENT I DIFUSIÓ DEL CATALÀ''' 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s'han d'aplicar respecte a l'aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s'han d'estendre al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 5. La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen. 6. Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte. 7. L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l'aplicació dels principis que estableix aquest article. S'han d'establir els instruments de coordinació i, si escau, d'actuació conjunta perquè siguin més efectius. '''ARTICLE 51. COOPERACIÓ AL FOMENT DE LA PAU I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT''' 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d'establir programes d'ajut humanitari d'emergència. '''ARTICLE 52. MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL''' 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d'ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l'accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l'àmbit de Catalunya. '''ARTICLE 53. ACCÉS A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ''' 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d'impulsar l'accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d'igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d'acord amb els principis d'universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. '''ARTICLE 54. MEMÒRIA HISTÒRICA''' 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d'adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l'autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 143 272 2006-06-19T21:20:05Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol II. De les Institucions= ==Capítol I. El Parlament== '''ARTICLE 55. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de govern. És la seu on s'expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. '''ARTICLE 56. COMPOSICIÓ I RÈGIM ELECTORAL''' 1. El Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L'Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l'objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d'acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d'establir criteris de paritat entre dones i homes per a l'elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. '''ARTICLE 57. ESTATUT DELS DIPUTATS''' 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen d'immunitat amb l'efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. '''ARTICLE 58. AUTONOMIA PARLAMENTÀRIA''' 1. El Parlament gaudeix d'autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l'estatut del personal que en depèn. 3. L'aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. '''ARTICLE 59. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT''' 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l'elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d'aquests en l'exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l'obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d'investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d'interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d'investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d'acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S'han de regular per llei les sancions per l'incompliment d'aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d'establir mecanismes de participació ciutadana en l'exercici de les funcions parlamentàries. '''ARTICLE 60. RÈGIM DE LES REUNIONS I LES SESSIONS''' 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d'una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en cesio extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s'aixequen después d'haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s'ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. '''ARTICLE 61. FUNCIONS''' Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l'article 55, les següents: 1. Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s'ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. 3. Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció de projectes de llei. 4. Sol·licitar a l'Estat la transferència o delegació de competències i l'atribució de facultats en el marc de l'article 150 de la Constitució. 5. Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d'acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. 6. Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. '''ARTICLE 62. INICIATIVA LEGISLATIVA I EXERCICI DE LA FUNCIÓ LEGISLATIVA''' 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L'aprovació, la modificació i la derogació d'aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l'Estatut n'estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l'aprovació d'iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l'Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. '''ARTICLE 63. DELEGACIÓ EN EL GOVERN DE LA POTESTAT LEGISLATIVA''' 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l'Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l'establiment d'un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l'Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d'ésser expressa, per mitjà d'una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d'un termini per a fer-ne ús. La delegació s'exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d'autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s'ha d'ajustar el Govern en l'exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d'autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l'abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. '''ARTICLE 64. DECRETS LLEI''' 1. En cas d'una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l'Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l'Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d'um debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d'urgència, dins el termini establert per l'apartat 2. '''ARTICLE 65. PROMULGACIÓ I PUBLICACIÓ DE LES LLEIS''' Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n'ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l'aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l'efecte de l'entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. '''ARTICLE 66. CAUSES DE FINIMENT DE LA LEGISLATURA''' La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. ==Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat== '''ARTICLE 67. ELECCIÓ, NOMENAMENT, ESTATUT PERSONAL, CESSAMENT I COMPETÈNCIES''' 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern. També té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 5. Una llei del Parlament regula l'estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l'Estat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: * Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. * Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya. * Demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. * Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d'unes eleccions, per aprovació d'una moció de censura o denegació d'una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n'hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d'absència, malaltia, cessament per causa d'incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. ==Capítol III. El Govern i l'Administració de la Generalitat== ===Secció primera. El Govern=== '''ARTICLE 68. FUNCIONS, COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ I CESSAMENT''' 1. El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l'Administració de la Generalitat han d'ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. '''ARTICLE 69. EL CONSELLER PRIMER O CONSELLERA PRIMERA''' El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d'acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. '''ARTICLE 70. ESTATUT PERSONAL DELS MEMBRES DEL GOVERN''' 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l'enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. ===Secció segona. L'administració de la Generalitat=== '''ARTICLE 71. DISPOSICIONS GENERALS I PRINCIPIS D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT''' 1. L'Administració de la Generalitat és l'organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d'administració ordinària d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l'Administració local. 2. L'Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L'Administració de la Generalitat actua d'acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4. L'Administració de la Generalitat, d'acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L'Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d'acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 6. Les lleis han de regular l'organització de l'Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: :a. Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l'Administració de la Generalitat. :b. Les formes d'organització i de gestió dels serveis públics. :c. L'actuació de l'Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l'execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S'ha de regular per llei l'estatut jurídic del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d'incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. '''ARTICLE 72. ÒRGANS CONSULTIUS DEL GOVERN''' 1. La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. ==Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern== '''ARTICLE 73. DRETS I OBLIGACIONS DELS MEMBRES DEL GOVERN ENVERS EL PARLAMENT''' 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d'assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l'exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. '''ARTICLE 74. RESPONSABILITAT POLÍTICA DEL GOVERN I DELS SEUS MEMBRES''' 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l'eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. '''ARTICLE 75. DISSOLUCIÓ ANTICIPADA DEL PARLAMENT''' El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d'establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. ==Capítol V. Altres institucions de la Generalitat== ===Secció primera. El Consell de garanties estatutàries=== '''ARTICLE 76. FUNCIONS''' 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l'adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l'apartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: :a. L'adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. :b. L'adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. :c. L'adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. :d. L'adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l'autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d'inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l'autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut. '''ARTICLE 77. COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT''' 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d'elegir d'entre ells el president o presidenta. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l'estatut dels membres i els procediments relatius a l'exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d'acord amb la llei. ===Secció segona. El Síndic de Greuges=== '''ARTICLE 78. FUNCIONS I RELACIONS AMB ALTRES INSTITUCIONS ANÀLOGUES''' 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l'Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l'exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l'àmbit públic i el privat. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l'apartat 1 tenen l'obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S'han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d'aquesta obligació. '''ARTICLE 79. DESIGNACIÓ I ESTATUT DEL SÍNDIC DE GREUGES''' 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l'exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S'han de regular per llei l'estatut personal del Síndic de Greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l'organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d'autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d'acord amb les lleis. ===Secció tercera. La Sindicatura de Comptes=== '''ARTICLE 80. FUNCIONS I RELACIONS AMB EL TRIBUNAL DE COMPTES''' 1. La Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d'aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d'acord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d'establir llurs relacions de cooperació per mitjà d'un conveni. En aquest conveni s'han d'establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. '''ARTICLE 81. COMPOSICIÓ, FUNCIONAMENT I ESTATUT PERSONAL''' 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d'entre ells el Síndic o Síndica Major. 2. S'han de regular per llei l'estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l'organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. ===Secció quarta. Regulació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya=== '''ARTICLE 82. EL CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA''' El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d'establir els criteris d'elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d'actuació. ==Capítol VI. El Govern local== ===Secció primera. Organització territorial local=== '''ARTICLE 83. ORGANITZACIÓ DEL GOVERN LOCAL DE CATALUNYA''' 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. '''ARTICLE 84. COMPETÈNCIES LOCALS''' 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: :a. L'ordenació i la gestió del territori, l'urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. :b. La planificació, la programació i la gestió d'habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l'habitatge de protecció oficial. :c. L'ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. :d. La regulació i la gestió dels equipaments municipals. :e. La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. :f. La protecció civil i la prevenció d'incendis. :g. La planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. :h. La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. La regulació de l'establiment d'autoritzacions i promocions de tot tipus d'activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l'ocupació. :i. La regulació de l'establiment d'autoritzacions i promocions de tot tipus d'activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l'ocupació. :j. La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. :k. La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d'activitats. :l. La regulació de l'establiment d'infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. :m. La regulació i la prestació dels serveis d'atenció a les persones, dels serveis socials públics d'assistència primària i foment de les polítiques d'acolliment dels immigrants. :n. La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l'apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d'acord amb el que estableix la Carta europea de l'autonomia local, pel principi de diferenciació, d'acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l'ampliació de l'espai competencial dels governs locals. '''ARTICLE 85. EL CONSELL DE GOVERNS LOCALS''' El Consell de Governs Locals és l'òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d'ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l'organització i les funcions del Consell de Governs Locals. ===Secció segona. El municipi=== '''ARTICLE 86. EL MUNICIPI I L'AUTONOMIA MUNICIPAL''' 1. El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, format per l'alcalde o alcaldessa i els regidors. S'han d'establir per llei els requisits que s'han de complir per a l'aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l'adequació a l'ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l'Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. '''ARTICLE 87. PRINCIPIS D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT I POTESTAT NORMATIVA''' 1. Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d'interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d'actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l'autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic em què es fonamenten, en l'àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. '''ARTICLE 88. PRINCIPI DE DIFERENCIACIÓ''' Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. '''ARTICLE 89. RÈGIM ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA''' El municipi de Barcelona disposa d'un règim especial establert per llei del Parlament. L'Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d'aquest règim especial i, d'acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l'elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d'ésser consultat en la tramitació parlamentària d'altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. ===Secció tercera. La vegueria=== '''ARTICLE 90. LA VEGUERIA''' 1. La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. '''ARTICLE 91. EL CONSELL DE VEGUERIA''' 1. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. 3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. 4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L'alteració dels límits provincials, si s'escau, s'ha de portar a terme d'acord amb el que estableix l'article 141.1 de la Constitució. ===Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals=== '''ARTICLE 92. LA COMARCA''' 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. '''ARTICLE 93. ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS''' Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. ==Capítol VII. Organització institucional pròpia de l'Aran== '''ARTICLE 94. RÈGIM JURÍDIC''' 1. L'Aran disposa d'un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d'aquest règim es reconeix l'especificitat de l'organització institucional i administrativa de l'Aran i se'n garanteix l'autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l'Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d'Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. 3. La institució de govern de l'Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l'Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L'Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l'elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. 144 273 2006-06-19T21:20:48Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol III. Del poder judicial a Catalunya= ==Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya== '''ARTICLE 95. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA''' 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. 2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l'abast i el contingut dels recursos esmentats. 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. 5. El President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se'n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. '''ARTICLE 96. EL FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA''' 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que estableix l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. ==Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya== '''ARTICLE 97. EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA''' El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial. '''ARTICLE 98. ATRIBUCIONS''' 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: :a. Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. :b. Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d'assistència, suport o substitució, i també determinar l'adscripció d'aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. :c. Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. :d. Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d'inspecció dels jutjats i tribunals que insti el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. :e. Informar sobre els recursos d'alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya. :f. Precisar i aplicar, quan escaigui, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. :g. Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. :h. Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya. :i. Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s'han d'adoptar d'acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial. 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. '''ARTICLE 99. COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT''' 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d'organització i funcionament, d'acord amb la normativa aplicable. '''ARTICLE 100. CONTROL DELS ACTES DEL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA''' 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma. 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. ==Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia== '''ARTICLE 101. OPOSICIONS I CONCURSOS''' 1. La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a cobrir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. '''ARTICLE 102. DEL PERSONAL JUDICIAL I DE LA RESTA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA''' 1. Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini la llei. 2. Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l'abast que determini la llei. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d'ésser valorat d'una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 4. El personal al servei de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. '''ARTICLE 103. MITJANS PERSONALS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l'Administració de justícia, dins el respecte a l'estatut jurídic d'aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: :a. L'organització d'aquest personal en cossos i escales. :b. El procés de selecció. :c. La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. :d. La provisió de destinacions i ascensos. :e. Les situacions administratives. :f. El règim de retribucions. :g. La jornada laboral i l'horari de treball. :h. L'ordenació de l'activitat professional i les funcions. :i. Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. :j. El registre de personal. :k. El règim disciplinari. 2. En els mateixos termes que estableix l'apartat 1, correspon a la Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l'Administració de justícia. Aquesta competència inclou: :a. Aprovar l'oferta d'ocupació pública. :b. Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l'adscripció als llocs de treball. :c. Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. :d. Impartir la formació, prèvia i continuada. :e. Elaborar les relacions de llocs de treball. :f. Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. :g. Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. :h. Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l'estatal. :i. Efectuar tota la gestió d'aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. :j. Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. :k. Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l'Administració de justícia. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l'Administració de justícia. '''ARTICLE 104. MITJANS MATERIALS''' 1. Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l'Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. :b. La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. :c. La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l'Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. :d. La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. :e. La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l'activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. :f. La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l'àmbit de les seves competències sobre l'Administració de justícia. '''ARTICLE 105. OFICINA JUDICIAL I INSTITUCIONS I SERVEIS DE SUPORT''' Correspon a la Generalitat, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l'organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. '''ARTICLE 106. JUSTÍCIA GRATUÏTA. PROCEDIMENTS DE MEDIACIÓ I DE CONCILIACIÓ''' 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d'orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. '''ARTICLE 107. DEMARCACIÓ, PLANTA I CAPITALITAT JUDICIALS''' 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l'informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l'Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d'acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l'Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. '''ARTICLE 108. JUSTÍCIA DE PAU I DE PROXIMITAT''' 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l'exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d'acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s'estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. '''ARTICLE 109. CLÀUSULA SUBROGATÒRIA''' La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l'Estat amb relació a l'Administració de justícia a Catalunya. 145 274 2006-06-19T21:22:20Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} __TOC__ =Títol IV. De les competències= ==Capítol I. TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES== '''ARTICLE 110. COMPETÈNCIES EXCLUSIVES''' 1. Corresponen a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre. '''ARTICLE 111.COMPETÈNCIES COMPARTIDES''' En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques. '''ARTICLE 112. COMPETÈNCIES EXECUTIVES''' Correspon a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d'organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública. '''ARTICLE 113. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I NORMATIVA DE LA UNIÓ EUROPEA''' Correspon a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. '''ARTICLE 114. ACTIVITAT DE FOMENT''' 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l'exercici de l'activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l'especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d'atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d'atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l'Estat, en la gestió i la tramitació d'aquestes subvencions. '''ARTICLE 115. ABAST TERRITORIAL I EFECTES DE LES COMPETÈNCIES''' 1. L'àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l'eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l'objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d'aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s'estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l'Estat de les comunitats autònomes afectades. ==Capítol II. LES MATÈRIES DE LES COMPETÈNCIES== '''ARTICLE 116. AGRICULTURA, RAMADERIA I APROFITAMENTS FORESTALS''' 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les competències que li atribueix l'article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació i el desenvolupament de l'agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. :b. La regulació i l'execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l'àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. :c. La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. :d. La sanitat vegetal i animal, en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. :e. Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. :f. La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. :g. El desenvolupament integral i la protecció del món rural. :h. La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. :i. Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: :a. La planificació de l'agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. :b. La regulació i el règim d'intervenció administrativa i d'usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. '''ARTICLE 117. AIGUA I OBRES HIDRÀULIQUES''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: :a. L'ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l'aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d'interès general. :b. La planificació i l'adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l'aigua. :c. Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d'aigua. :d. L'organització de l'administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. :e. La regulació i l'execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d'interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d'interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: :a. L'adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. :b. L'execució i l'explotació de les obres de titularitat estatal, si s'estableix mitjançant conveni. :c. Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d'emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l'àmbit estatal espanyol, d'acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l'execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. '''ARTICLE 118. ASSOCIACIONS I FUNDACIONS''' 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l'Estat estableixi per garantir la igualtat en l'exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació de les modalitats d'associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. :b. La determinació i el règim d'aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d'utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. :c. El registre d'associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. :b. La determinació i el règim d'aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. :c. El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l'execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. '''ARTICLE 119. CAÇA, PESCA, ACTIVITATS MARÍTIMES I ORDENACIÓ DEL SECTOR PESQUER''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: :a. La planificació i la regulació. :b. La regulació del règim d'intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d'espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'activitats marítimes, que inclou en tot cas: :a. La regulació i la gestió del marisqueig i l'aqüicultura i l'establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. :b. La regulació i la gestió de les instal.lacions destinades a aquestes activitats. :c. El busseig professional. :d. La formació i les titulacions en matèria d'activitats d'esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d'ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l'ordenació i les mesures administratives d'execució relatives a les condicions professionals per a l'exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. '''ARTICLE 120. CAIXES D'ESTALVIS''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les competències que li atribueix l'article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d'estar representats. :b. L'estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d'estalvis. :c. El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. :d. L'exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. :e. La regulació de les agrupacions de caixes d'estalvis amb seu social a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d'emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d'ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l'estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l'establiment d'infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d'acord amb el que estableix la legislació estatal, col.labora en les activitats d'inspecció i sanció que el Ministeri d'Economia i Hisenda i el Banc d'Espanya exerceixen sobre les caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya. '''ARTICLE 121. COMERÇ I FIRES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l'activitat firal no internacional i l'ordenació administrativa de l'activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: :a. La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s'acompleixi i l'ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. :b. La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l'activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. :c. La regulació dels horaris comercials, respectant en l'exercici d'aquesta competència el principi constitucional d'unitat de mercat. :d. La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d'instal.lació, ampliació i canvi d'activitat dels establiments. :e. L'establiment i l'execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l'activitat comercial. :f. L'adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: :a. L'activitat d'autorització i declaració de la fira internacional. :b. La promoció, la gestió i la coordinació. :c. L'activitat inspectora, l'avaluació i la rendició de comptes. :d. L'establiment de la reglamentació interna. :e. El nomenament d'un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l'Estat en l'establiment del calendari de fires internacionals. '''ARTICLE 122. CONSULTES POPULARS''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució. '''ARTICLE 123. CONSUM''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: :a. La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l'article 28, i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. :b. La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. :c. La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. :d. La formació i l'educació en el consum. :e. La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. '''ARTICLE 124. COOPERATIVES I ECONOMIA SOCIAL''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives 2. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou l'organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: :a. La definició, la denominació i la classificació. :b. Els criteris sobre fixació del domicili. :c. Els criteris rectors d'actuació. :d. Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. :e. La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. :f. El règim econòmic i la documentació social. :g. La conciliació i la mediació. :h. Els grups cooperatius i les formes de col.laboració econòmica de les cooperatives. 3. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l'empresa, l'accés dels treballadors als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: :a. La regulació de l'associacionisme cooperatiu. :b. L'ensenyament i la formació cooperatius. :c. La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l'execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l'ordenació del sector de l'economia social. '''ARTICLE 125. CORPORACIONS DE DRET PÚBLIC I PROFESSIONS TITULADES''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col.legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: :a. La regulació de l'organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col.legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. :b. La creació i l'atribució de funcions. :c. La tutela administrativa. :d. El sistema i el procediment electorals aplicables a l'elecció dels membres de les corporacions. :e. La determinació de l'àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l'apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l'Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l'exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: :a. La determinació dels requisits i les condicions d'exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d'incompatibilitats. :b. La regulació de les garanties administratives davant l'intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. :c. El règim disciplinari de l'exercici de les professions titulades. '''ARTICLE 126. CRÈDIT, BANCA, ASSEGURANCES I MUTUALITATS NO INTEGRADES EN EL SISTEMA DE SEGURETAT SOCIAL''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l'apartat 1, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d'execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l'apartat 2. '''ARTICLE 127. CULTURA''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: :a. Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi: ::Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l'atorgament dels codis d'identificació. ::Segon. La regulació i la inspecció de les sales d'exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. ::Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l'edat i dels valors culturals. ::Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d'equipaments culturals situats a Catalunya. ::Cinquè. L'establiment de mesures fiscals d'incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. :b. El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas ::Primer. La regulació i l'execució de mesures destinades a garantir l'enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l'accés. ::Segon. La inspecció, l'inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. ::Tercer. L'establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d'aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l'Estat. ::Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d'aquest patrimoni contra l'exportació i l'espoliació. :c. Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: ::Primer. La creació, la gestió, la protecció i l'establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d'arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. ::Segon. L'establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. ::Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català :d. El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: ::Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d'arts combinades portades a terme a Catalunya. ::Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. ::Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l'Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l'organització i el règim de personal. 3. En les actuacions que l'Estat faci a Catalunya en matèria d'inversió en béns i equipaments culturals es requereix l'acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l'Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat han d'articular fórmules de col.laboració i cooperació mútues, d'acord amb el que estableix el títol V d'aquest Estatut. '''ARTICLE 128. DENOMINACIONS I INDICACIONS GEOGRÀFIQUES I DE QUALITAT''' 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l'article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d'origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: :a. La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. :b. El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. :c. La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. :d. El règim de l'organització administrativa de la denominació d'origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l'aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l'actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l'eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l'exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d'una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal.lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l'exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d'una denominació d'origen o d'una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col.laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. '''ARTICLE 129. DRET CIVIL''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya. '''ARTICLE 130. DRET PROCESSAL''' Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. '''ARTICLE 131. EDUCACIÓ''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l'Estat i sobre els centres docents en què s'imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació infantil, la competència exclusiva que inclou: :a. La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l'ensenyament en el seu territori. :b. La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació dels centres en què s'imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. :c. La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. :d. La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. :e. El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis. :f. La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directrius d'actuació en matèria de recursos humans. :g. Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. :h. Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l'alumnat d'edat superior a la d'escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l'apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament en matèria d'ensenyament no universitari i d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: :a. La programació de l'ensenyament, la seva definició i l'avaluació general del sistema educatiu. :b. L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa. :c. L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular. :d. El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals. :e. L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents. :f. El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. :g. Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. :h. L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. :i. La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. :j. L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l'administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. '''ARTICLE 132. EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col.laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat. 4. La Generalitat participa en l'execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis. '''ARTICLE 133. ENERGIA I MINES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d'energia. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d'energia, l'atorgament de les autoritzacions de les instal.lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l'exercici de les activitats d'inspecció i control de totes les instal.lacions existents a Catalunya. :b. La regulació de l'activitat de distribució d'energia que s'acompleixi a Catalunya, l'atorgament de les autoritzacions de les instal.lacions corresponents i l'exercici de les activitats d'inspecció i control de totes les instal.lacions existents a Catalunya. :c. El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d'energia. :d. El foment i la gestió de les energies renovables i de l'eficiència energètica. 2. La Generalitat participa, per mitjà de l'emissió d'un informe previ, en el procediment d'atorgament de l'autorització de les instal.lacions de producció i transport d'energia que ultrapassen el territori de Catalunya o si l'energia és objecte d'aprofitament fora d'aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d'àmbit estatal del sector de l'energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d'intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s'hi acompleixin. '''ARTICLE 134. ESPORT I LLEURE''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'esport, que inclou en tot cas: :a. El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l'execució, l'assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l'activitat física i de l'esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. :b. L'ordenació dels òrgans de mediació en matèria d'esport. :c. La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l'alt rendiment esportiu. :d. L'establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l'esport i de l'activitat física en l'àmbit de Catalunya, i la declaració d'utilitat pública de les entitats esportives. :e. La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. :f. El foment i la promoció de l'associacionisme esportiu. :g. El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l'activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. :h. La planificació de la xarxa d'equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. :i. El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l'activitat física i esportiva. :j. La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l'Estat en matèria de seguretat pública. :k. El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l'organització i l'acompliment de l'activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. :l. El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d'àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l'esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s'acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l'acompliment d'activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d'àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. '''ARTICLE 135. ESTADÍSTICA''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d'interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: :a. La planificació estadística. :b. L'organització administrativa. :c. La creació d'un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col.labora en l'elaboració d'estadístiques d'abast supraautonòmic. '''ARTICLE 136. LA FUNCIÓ PÚBLICA I EL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CATALANES''' Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d'autonomia local: :a. La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l'ordenació i l'organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. :b. La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l'ocupació pública, sobre l'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. :c. La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l'adaptació de la relació de llocs treball a les necessitats derivades de l'organització administrativa i sobre la formació d'aquest personal. '''ARTICLE 137. HABITATGE''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'habitatge, que inclou en tot cas: :a. La planificació, l'ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l'habitatge d'acord amb les necessitats socials i d'equilibri territorial. :b. L'establiment de prioritats i objectius de l'activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d'habitatge i l'adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. :c. La promoció pública d'habitatges. :d. La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l'establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. :e. Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. :f. Les normes sobre l'habitabilitat dels habitatges. :g. La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. :h. La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d'infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l'Estat en matèria de telecomunicacions. '''ARTICLE 138. IMMIGRACIÓ''' 1. Correspon a la Generalitat en matèria d'immigració: :a. La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d'orientació. :b. El desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. :c. L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. :d. L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades. :e. La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, i l'impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d'autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s'acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s'exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l'Estat en matèria d'entrada i residència d'estrangers, inclou: :a. La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè :b. La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V. '''ARTICLE 139. INDÚSTRIA, ARTESANIA, CONTROL METROLÒGIC I CONTRASTACIÓ DE METALLS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'indústria, salvant el que estableix l'apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l'ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal.lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l'economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. '''ARTICLE 140. INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT I DE LES COMUNICACIONS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal.lacions portuàries i aeroportuàries, instal.lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. :b. La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. :c. El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. :d. La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l'aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d'interès general d'un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l'informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d'acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d'interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l'àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l'Estat a Catalunya, d'acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. L'ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. :b. El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. :c. La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d'acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d'acord amb la normativa de l'Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: :a. Promoure l'existència d'un conjunt mínim de serveis d'accés universal. :b. La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l'exercici de la potestat sancionadora corresponent. :c. La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. :d. La gestió del registre d'instal.ladors d'infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l'àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. '''ARTICLE 141. JOC I ESPECTACLES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l'activitat s'acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: :a. La creació i l'autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l'explotació i la pràctica d'aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. :b. La regulació i el control dels locals, les instal.lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. :c. La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l'activitat de joc de les empreses que l'acompleixen. 2. L'autorització de noves modalitats de joc i apostes d'àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l'informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l'ordenació del sector, el règim d'intervenció administrativa i el control de tota mena d'espectacles en espais i locals públics '''ARTICLE 142. JOVENTUT''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: :a. El disseny, l'aplicació i l'avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. :b. La promoció de l'associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. :c. La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d'activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d'acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col.laboració amb l'Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l'entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal.lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l'Estat. '''ARTICLE 143. LLENGUA PRÒPIA''' 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d'Aran la competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat aranès a l'Aran. '''ARTICLE 144. MEDI AMBIENT, ESPAIS NATURALS I METEOROLOGIA''' 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l'establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: :a. L'establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d'aquests instruments. :b. L'establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. :c. La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no tenen per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. :d. La regulació sobre prevenció en la producció d'envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. :e. La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d'aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. :f. La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. :g. La regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d'aquest, la declaració de zones d'atmosfera contaminada i l'establiment d'altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l'administració competent per a autoritzar l'obra, la instal.lació o l'activitat que la produeixi. :h. La regulació del règim d'autorització i seguiment de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. :i. La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal.lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. :j. La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. :k. Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d'espais naturals i d'hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col.laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d'espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l'informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l'espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l'establiment d'un servei meteorològic propi, el subministrament d'informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l'elaboració de la cartografia climàtica. 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d'Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col.laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d'aquest cos tenen la condició d'agents de l'autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. '''ARTICLE 145. MERCATS DE VALORS I CENTRES DE CONTRACTACIÓ''' Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La creació, la denominació, l'autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. :b. La regulació i les mesures administratives d'execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. :c. El control de l'emissió, l'admissió, la suspensió, l'exclusió i l'establiment de requisits addicionals d'admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. :d. L'acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d'aquests mercats. :e. L'establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. '''ARTICLE 146. MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL I SERVEIS DE CONTINGUT AUDIOVISUAL''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: :a. La competència exclusiva sobre l'organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d'àmbit local, respectant la garantia de l'autonomia local. :b. La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. '''ARTICLE 147. NOTARIAT I REGISTRES PÚBLICS''' 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: :a. El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l'administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d'ésser admesos en igualtat de drets i han d'acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis. :b. La participació en l'elaboració dels programes d'accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d'Espanya, als efectes de l'acreditació del coneixement del dret català. :c. L'establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. :d. El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d'hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l'exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l'exercici de les funcions. Aquests encarregats han d'acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis. '''ARTICLE 148. OBRES PÚBLIQUES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s'executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d'interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d'interès general requereix l'informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d'interès general, d'acord amb el que disposa la legislació de l'Estat i segons el que estableix el títol V d'aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques que no siguin d'interès general. En el supòsit de les obres qualificades d'interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col.laboració per a la gestió dels serveis. '''ARTICLE 149. ORDENACIÓ DEL TERRITORI I DEL PAISATGE, DEL LITORAL I URBANISME''' 1. Correspon a la Generalitat en matèria d'ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: :a. L'establiment de les directrius d'ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. :b. L'establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. :c. L'establiment i la regulació de les figures de protecció d'espais naturals i de corredors biològics, d'acord amb el que estableix l'article 144.2. :d. Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. :e. La determinació de mesures específiques de promoció de l'equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. 2. La determinació de l'emplaçament d'infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l'informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: :a. L'establiment i la regulació dels plans territorials d'ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d'aquests instruments i plans. :b. La gestió dels títols d'ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d'obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. :c. La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. :d. L'execució d'obres i actuacions al litoral català que no siguin d'interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l'execució i la gestió de les obres d'interès general situades al litoral català, d'acord amb el que estableix l'article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d'urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: :a. La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. :b. La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l'Estat estableix per garantir la igualtat de l'exercici del dret a la propietat. :c. L'establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. :d. La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l'edificació, la urbanització i l'ús del sòl i el subsòl. :e. La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d'obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. '''ARTICLE 150. L'ORGANITZACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT''' Correspon a la Generalitat, en matèria d'organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: :a. L'estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l'articulació territorial. :b. Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa. '''ARTICLE 151. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL''' Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: :a. La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya. :b. La creació, la supressió i l'alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d'àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. :c. L'establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l'autonomia local. '''ARTICLE 152. PLANIFICACIÓ, ORDENACIÓ I PROMOCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA''' 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l'activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'ordenació de l'activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l'activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l'Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l'activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. El desplegament dels plans estatals. :b. La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. :c. La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d'origen estatal destinats al foment de l'activitat econòmica, en els termes que s'estableixin per mitjà de conveni. '''ARTICLE 153. POLÍTIQUES DE GÈNERE''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l'Estat en exercici de la competència que li atribueix l'article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: :a. La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l'establiment d'accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s'hagin d'executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. :b. La promoció de l'associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. :c. La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. '''ARTICLE 154. PROMOCIÓ I DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l'exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. L'execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. :b. La inspecció i l'execució del procediment sancionador. :c. La defensa de la competència en l'exercici de l'activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s'acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. '''ARTICLE 155. PROPIETAT INTEL.LECTUAL I INDUSTRIAL''' 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: :a. L'establiment i la regulació d'un registre, coordinat amb el de l'Estat, dels drets de propietat intel.lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l'activitat d'inscripció, modificació o cancel.lació d'aquests drets, i l'exercici de l'activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l'Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col.laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d'informació. :b. L'autorització i la revocació de les entitats de gestió col.lectiva dels drets de propietat intel.lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d'inspecció i control de l'activitat d'aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: :a. L'establiment i la regulació d'un registre, coordinat amb el de l'Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. :b. La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. '''ARTICLE 156. PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL''' Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: :a. La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l'Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. :b. La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l'exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s'efectua a Catalunya. :c. La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l'àmbit territorial de Catalunya. :d. La constitució d'una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l'àmbit de les competències de la Generalitat. '''ARTICLE 157. PUBLICITAT''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l'activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l'Estat. '''ARTICLE 158. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: :a. L'establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l'avaluació dels projectes. :b. L'organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l'acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. :c. La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. :d. La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. :e. La difusió de la ciència i la transferència de resultats. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col.laboració entre l'Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s'han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s'han d'establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l'àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. '''ARTICLE 159. RÈGIM JURÍDIC, PROCEDIMENT, CONTRACTACIÓ, EXPROPIACIÓ I RESPONSABILITAT EN LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CATALANES''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: :a. Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. :b. Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. :c. Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l'organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l'apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: :a. La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i sobre les regles d'execució, modificació i extinció dels contractes de l'Administració, en allò que no estigui afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució. :b. La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: :a. Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. :b. Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d'acord amb la legislació estatal. :c. Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d'acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s'han d'exercir respectant el principi d'autonomia local. '''ARTICLE 160. RÈGIM LOCAL''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d'autonomia local, inclou: :a. Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d'organització i de relació per a la cooperació i la col.laboració entre els ens locals i entre aquests i l'Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. :b. La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l'article 84. :c. El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. :d. La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d'adopció d'acords d'aquests òrgans. :e. El règim dels òrgans complementaris de l'organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l'apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. '''ARTICLE 161. RELACIONS AMB LES ENTITATS RELIGIOSES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l'establiment de mecanismes de col.laboració i cooperació per a l'acompliment de llurs activitats en l'àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. Participar en la gestió del registre estatal d'entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. :b. L'establiment d'acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d'entitats religioses, en l'àmbit de competències de la Generalitat. :c. La promoció, el desenvolupament i l'execució, en l'àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l'Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d'entitats religioses. 3. La Generalitat col.labora en els òrgans d'àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d'entitats religioses. '''ARTICLE 162. SANITAT, SALUT PÚBLICA, ORDENACIÓ FARMACÈUTICA I PRODUCTES FARMACÈUTICS''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l'organització, el funcionament intern, l'avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 2. Correspon a la Generalitat l'ordenació farmacèutica, en el marc de l'article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: :a. L'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. :b. L'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. :c. La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l'acreditació i l'avaluació de centres; la planificació de l'oferta de places; la participació en l'elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l'expedició de diplomes d'àrees de capacitació específica. :d. El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d'acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. '''ARTICLE 163. SEGURETAT PRIVADA''' Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents: :a. L'autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l'àmbit d'actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. :b. La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s'acompleixen a Catalunya. :c. L'autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. :d. La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. '''ARTICLE 164. SEGURETAT PÚBLICA''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d'acord amb el que disposa la legislació estatal: :a. La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l'ordenació de les policies locals. :b. La creació i l'organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i la coordinació de l'actuació de les policies locals. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l'Estat i en tot cas: :a. Les funcions governatives sobre l'exercici dels drets de reunió i manifestació. :b. El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d'una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l'Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col.laboració i auxili amb les autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, ha d'ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat. 5. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia, en els àmbits següents: :a. La seguretat ciutadana i l'ordre públic. :b. La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. :c. La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. '''ARTICLE 165. SEGURETAT SOCIAL''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d'unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: :a. El desplegament i l'execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. :b. La gestió del règim econòmic de la seguretat social. :c. L'organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l'assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. :d. L'ordenació i l'exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col.laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d'accidents de treball i malalties professionals. :e. El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. :f. La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l'alta inspecció, que queda reservada a l'Estat. '''ARTICLE 166. SERVEIS SOCIALS, VOLUNTARIAT, MENORS I PROMOCIÓ DE LES FAMÍLIES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: :a. La regulació i l'ordenació de l'activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d'altres sistemes de previsió pública. :b. La regulació i l'ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. :c. La regulació i l'aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. :d. La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l'activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l'acció voluntària que s'executin individualment o per mitjà d'institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: :a. La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. :b. La Generalitat participa en l'elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. '''ARTICLE 167. SÍMBOLS DE CATALUNYA''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l'ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. '''ARTICLE 168. SISTEMA PENITENCIARI''' 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l'Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: :a. La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. :b. La totalitat de la gestió de l'activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l'organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. :c. La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. :d. L'administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l'Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. :e. La planificació i l'organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l'execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d'atorgament d'indults. '''ARTICLE 169. TRANSPORTS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. :b. La regulació de la intervenció administrativa per a l'exercici de les activitats de transport. :c. La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. :d. La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d'altres que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. :e. La regulació d'un sistema de mediació en matèria de transports. :f. La potestat tarifària sobre transports terrestres. 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d'àmbit superior requereix l'informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l'establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d'acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: :a. Els centres d'informació i distribució de càrregues. :b. Les estacions de transport per carretera. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els operadors de les activitats vinculades a l'organització del transport, la logística i la distribució localitzats a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l'Estat en marina mercant i ports, inclou: :a. La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. :b. La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l'acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. :c. Els requisits per a l'exercici de l'activitat. '''ARTICLE 170. TREBALL I RELACIONS LABORALS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: :a. Les relacions laborals i les condicions de treball. :b. Les polítiques actives d'ocupació, que inclouen la formació dels demandants d'ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l'àmbit territorial de Catalunya. :c. Les qualificacions professionals a Catalunya. :d. La intermediació laboral, que inclou la regulació, l'autorització i el control de les agències de col.locació amb seu a Catalunya. :e. La negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball. :f. Els procediments de regulació d'ocupació i d'actuació administrativa en matèria de trasllats col.lectius entre centres de treball situats a Catalunya. :g. La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. :h. La potestat sancionadora de les infraccions de l'ordre social, en l'àmbit de les seves competències. :i. determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. :j. El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col.lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. :k. Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. :l. L'elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s'han d'establir les fórmules de garantia de l'exercici eficaç de la funció inspectora en l'àmbit social. '''ARTICLE 171. TURISME''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: :a. L'ordenació i la planificació del sector turístic. :b. La promoció del turisme que inclou la subscripció d'acords amb ens estrangers i la creació d'oficines a l'estranger. :c. La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d'establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l'Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d'administració de Paradors de Turisme d'Espanya. :d. La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. :e. Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l'obtenció d'un títol oficial. :f. La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l'execució i el control de les línies públiques d'ajut i de promoció del turisme. '''ARTICLE 172. UNIVERSITATS''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament universitari, sens perjudici de l'autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: :a. La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. :b. Les decisions de creació d'universitats públiques i l'autorització de les privades. :c. L'aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d'organització i funcionament de les universitats privades. :d. La coordinació dels procediments d'accés a les universitats. :e. El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d'acord amb el principi d'autonomia universitària. :f. El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d'ensenyament universitari. :g. La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. :h. El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l'establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament universitari, sens perjudici de l'autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l'apartat 1, que inclou en tot cas: :a. La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d'universitats i centres universitaris i l'adscripció d'aquests centres a les universitats. :b. El règim jurídic de l'organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. :c. L'adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d'aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d'ensenyaments. :d. La regulació del règim d'accés a les universitats. :e. La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. :f. L'avaluació i el garantiment de la qualitat i de l'excel.lència de l'ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. 3. La competència executiva sobre l'expedició dels títols universitaris oficials. '''ARTICLE 173. VIDEOVIGILÀNCIA I CONTROL DE SO I ENREGISTRAMENTS''' Correspon a la Generalitat la competència sobre l'ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l'àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d'exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. 146 275 2006-06-19T21:23:06Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat= ==Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l'Estat i amb altres Comunitats Autònomes== '''ARTICLE 174. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. La Generalitat i l'Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l'exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l'exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d'interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l'ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l'exercici eficaç de llurs competències. 3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l'Estat que afectin les seves competències d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis. ===Secció primera. Col·laboració amb l'Estat i amb altres Comunitats Autònomes=== '''ARTICLE 175. INSTRUMENTS DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I L'ESTAT''' 1. La Generalitat i l'Estat, en l'àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d'interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l'Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d'interès comú. '''ARTICLE 176. EFECTES DE LA COL·LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I L'ESTAT''' 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s'hagin pres sense la seva aprovació. '''ARTICLE 177. RÈGIM DELS CONVENIS ENTRE LA GENERALITAT I L'ESTAT''' 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d'ésser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l'eficàcia pel que fa a tercers. '''ARTICLE 178. CONVENIS I ACORDS AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES''' 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d'òrgans mixtos i l'establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l'aprovació prèvia del Parlament en els casos que n'afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d'informar el Parlament de la subscripció en el termini d'un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s'han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d'aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s'han de qualificar com a acords de cooperació que requereixen l'autorització prèvia a què fa referència l'article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d'un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. ===Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals=== '''ARTICLE 179. COMPAREIXENÇA DE SENADORS DAVANT EL PARLAMENT''' Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. '''ARTICLE 180. DESIGNACIÓ DE MEMBRES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL''' La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l'ordenament parlamentari. '''ARTICLE 181. PARTICIPACIÓ EN L'ORDENACIÓ GENERAL DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA''' La Generalitat participa en l'elaboració de les decisions estatals que afecten l'ordenació general de l'activitat econòmica en el marc del que estableix l'article 131.2 de la Constitució. '''ARTICLE 182. DESIGNACIÓ DE REPRESENTANTS EN ELS ORGANISMES ECONÒMICS I SOCIALS''' 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d'autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l'Estat la competència dels quals s'estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l'Agència Tributària, la Comissió Nacional d'Energia, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l'ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l'Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l'apartat 1. ===Secció tercera. La comissió bilateral Generalitat - Estat=== '''ARTICLE 183. FUNCIONS I COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT - ESTAT''' 1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d'acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat als efectes següents: :a. La participació i la col·laboració de la Generalitat en l'exercici de les competències estatals que afectin l'autonomia de Catalunya. :b. L'intercanvi d'informació i l'establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d'interès comú. 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: :a. Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l'Estat i la Generalitat. :b. La programació de la política econòmica general del Govern de l'Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta política. :c. L'impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l'Estat i la àmbits d'interès comú. :d. Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre'ls. :e. L'avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s'hagin establert entre l'Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. :f. La proposta de la relació d'organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l'Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d'aquesta representació. :g. El seguiment de la política europea per a garantir l'efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. :h. El seguiment de l'acció exterior de l'Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. :i. Les qüestions d'interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió disposa d'una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l'Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l'any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. ==Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea== '''ARTICLE 184. DISPOSICIÓ GENERAL''' La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l'Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. '''ARTICLE 185. PARTICIPACIÓ EN ELS TRACTATS DE LA UNIÓ EUROPEA''' 1. La Generalitat ha d'ésser informada pel Govern de l'Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l'Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. 2. El Govern de l'Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d'adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. '''ARTICLE 186. PARTICIPACIÓ EN LA FORMACIÓ DE LES POSICIONS DE L'ESTAT''' 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l'Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l'Estat en els afers europeus que l'afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s'estableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d'ésser escoltada per l'Estat. 4. L'Estat ha d'informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l'Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. '''ARTICLE 187. PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I ORGANISMES EUROPEUS''' 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l'apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d'aquests òrgans, d'acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d'aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d'interès comú. '''ARTICLE 188. PARTICIPACIÓ EN EL CONTROL DELS PRINCIPIS DE SUBSIDIARIETAT I DE PROPORCIONALITAT''' El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. '''ARTICLE 189. DESENVOLUPAMENT I APLICACIÓ DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA''' 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l'àmbit de les seves competències. L'existència d'una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. 2. Si l'execució del dret de la Unió Europea requereix l'adopció de mesures internes d'abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col.laboració o coordinació, l'Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s'adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d'emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l'Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. '''ARTICLE 190. GESTIÓ DE FONS EUROPEUS''' Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. '''ARTICLE 191. ACCIONS DAVANT EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA''' 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l'Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col.labora en la defensa jurídica. 3. La negativa del Govern de l'Estat a exercir les accions sol.licitades ha d'ésser motivada i ha d'ésser comunicada immediatament a la Generalitat. '''ARTICLE 192. DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT DAVANT LA UNIÓ EUROPEA''' La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. ==Capítol III. Acció exterior de la Generalitat== '''ARTICLE 193. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. La Generalitat ha d'impulsar la projecció de Catalunya a l'exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l'Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l'Administració general de l'Estat. '''ARTICLE 194. OFICINES A L'EXTERIOR''' La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l'exterior. '''ARTICLE 195. ACORDS DE COL·LABORACIÓ''' La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col.laboració en l'àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l'Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. '''ARTICLE 196. TRACTATS I CONVENIS INTERNACIONALS''' 1. El Govern de l'Estat ha d'informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d'una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d'una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d'adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l'Estat en l'àmbit de les seves competències. '''ARTICLE 197. COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA, INTERREGIONAL I AL DESENVOLUPAMENT''' 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d'establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l'apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. '''ARTICLE 198. PARTICIPACIÓ EN ORGANISMES INTERNACIONALS''' La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d'interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. '''ARTICLE 199. COORDINACIÓ DE LES ACCIONS EXTERIORS''' La Generalitat ha d'impulsar i coordinar, en l'àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l'autonomia que tinguin. '''ARTICLE 200. PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LES ORGANITZACIONS DE CATALUNYA''' La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d'àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. 147 276 2006-06-19T21:23:42Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol VI. Del finançament de la Generalitat= ==Capítol I. Les finances de la Generalitat== '''ARTICLE 201. PRINCIPIS''' 1. Les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l'apartat tercer de l'article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d'autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d'aquest títol correspon a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. 4. D'acord amb l'article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l'article 206 d'aquest Estatut. '''ARTICLE 202. ELS RECURSOS DE LA GENERALITAT''' 1. La Generalitat disposa d'unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l'exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d'acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d'autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: :a. Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. :b. El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d'acord amb el que disposa l'article 201 d'aquest Estatut. :c. Els recàrrecs sobre els tributs estatals. :d. Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d'altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. :e. Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat. :f. Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. :g. Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. :h. Els ingressos de dret privat. :i. El producte d'emissió de deute i de les operacions de crèdit. :j. Els ingressos procedents de multes i sancions en l'àmbit de les seves competències. :k. Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. :l. Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. '''ARTICLE 203. COMPETÈNCIES FINANCERES''' 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l'àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l'afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: :a. Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. :b. Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s'escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l'Estat i de la Unió Europea, l'exercici de la capacitat normativa a què fa referència l'apartat 2 inclou la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s'atribueixin, respecte als cedits parcialment, d'acord amb el que estableix l'article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L'exercici de la capacitat normativa en l'àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d'equitat i d'eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. '''ARTICLE 204. L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA''' 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l'Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l'Estat recaptats a Catalunya corresponen a l'Administració tributària de l'Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s'ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de l'Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l'Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues Administracions Tributàries han d'establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l'altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l'Estat responsables de la gestión, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L'Agència Tributària de Catalunya s'ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l'organització i l'exercici de les funcions a què fa referència l'apartat 1. 5. L'Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. '''ARTICLE 205. ÒRGANS ECONOMICOADMINISTRATIUS''' La Generalitat ha d'assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l'Agència Tributària de Catalunya. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d'unificació de criteri corresponen a l'Administració General de l'Estat. A aquests efectes, la Generalitat i l'Administració General de l'Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l'exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. '''ARTICLE 206. PARTICIPACIÓ EN EL RENDIMENT DELS TRIBUTS ESTATALS I MECANISMES D'ANIVELLAMENT I DE SOLIDARITAT''' 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s'ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s'estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat. 4. La determinació dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat s'ha de fer d'acord amb el principi de transparència, i se n'ha d'avaluar el resultat quinquennalment. 5. L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament. 6. S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social. '''ARTICLE 207. EL TRACTAMENT FISCAL''' La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l'Estat en els impostos estatals. '''ARTICLE 208. ACTUALITZACIÓ DEL FINANÇAMENT''' 1. L'Estat i la Generalitat han d'actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l'evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s'ha d'efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L'actualització a què fa referència l'apartat 1 ha d'ésser aprovada per la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. '''ARTICLE 209. LLEIALTAT INSTITUCIONAL''' 1. D'acord amb el principi de lleialtat institucional, s'ha de valorar l'impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l'Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l'Estat, en un període de temps determinat, en forma d'una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d'establir els mecanismes d'ajustament necessaris. 2. Les dues Administracions s'han de facilitar mútuament l'accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. '''ARTICLE 210. LA COMISSIÓ MIXTA D'AFERS ECONÒMICS I FISCALS ESTAT - GENERALITAT''' 1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l'aplicació, l'actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l'Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La presidència d'aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral. 2. Correspon a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat: :a. Acordar l'abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l'article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. :b. Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d'anivellament a què fa referència l'article 206. :c. Establir els mecanismes de col·laboració entre l'Administració tributària de Catalunya i l'Administració tributària de l'Estat als quals fa referència l'article 204, i també els criteris de coordinació i d'harmonització fiscal d'acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. :d. Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus. :e. Aplicar els mecanismes d'actualització que estableix l'article 208. :f. Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l'Estat a la Generalitat. :g. Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l'Administració de l'Estat que siguin necessaris per a l'exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l'article 205. :h. Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l'Administració General de l'Estat per a l'exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l'article 221. 3. D'acord amb el que estableix l'article 209, la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l'equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d'aquest capítol. ==Capítol II. El pressupost de la Generalitat== '''ARTICLE 211. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT''' La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. '''ARTICLE 212. EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT''' El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d'elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d'examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. '''ARTICLE 213. RECURS A L'ENDEUTAMENT''' 1. La Generalitat pot recórrer a l'endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d'inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l'Estat. '''ARTICLE 214. ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA''' Correspon a la Generalitat l'establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d'estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l'Estat i de la Unió Europea. '''ARTICLE 215. EL PATRIMONI DE LA GENERALITAT''' 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l'administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. '''ARTICLE 216. EMPRESES PÚBLIQUES''' La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d'acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. ==Capítol III. Les finances dels governs locals== '''ARTICLE 217. PRINCIPIS RECTORS''' Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d'aquests principis. '''ARTICLE 218. AUTONOMIA I COMPETÈNCIES FINANCERES''' 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l'aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d'altres Administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l'exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l'Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l'Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l'exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l'autonomia que els reconeix la Constitució. '''ARTICLE 219. SUFICIÈNCIA DE RECURSOS''' 1. La Generalitat ha d'establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s'ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s'ha de regular per mitjà d'una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d'acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l'aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l'Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l'objectiu d'atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l'article 5 d'aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se'ls traspassi o se'ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d'anar acompanyada de l'assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d'aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l'Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s'ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d'aquests, segons els criteris utilitzats en l'exercici anterior a l'entrada en vigor dels preceptes d'aquest Estatut. '''ARTICLE 220. LLEI DE FINANCES LOCALS''' 1. El Parlament ha d'aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s'han d'exercir amb respecte a l'autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l'article 85. '''ARTICLE 221. EL CADASTRE''' L'Administració General de l'Estat i la Generalitat han d'establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l'intercanvi d'informació que calguin per a l'exercici de les seves competències. Així mateix, s'han d'establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l'Estat, la Generalitat i els municipis, d'acord amb el que disposi la normativa de l'Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 148 277 2006-06-19T21:24:26Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol VII. De la reforma de l'Estatut= '''ARTICLE 222. LA REFORMA DELS TÍTOLS QUE NO AFECTEN LES RELACIONS AMB L'ESTAT''' 1. La reforma dels Títols I i II de l'Estatut s'ha d'ajustar als procediments següents: :a. La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d'una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l'exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l'exercici de la iniciativa de la reforma. :b. L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d'una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. :c. Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l'article 223. :d. Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l'ha de sotmetre a referèndum. 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. '''ARTICLE 223. LA REFORMA DE LA RESTA DELS TÍTOLS''' 1. La reforma dels Títols de l'Estatut no inclosos en l'article 222 s'ha d'ajustar al procediment següent: :a. La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l'article 222.1.a. :b. L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l'aprovació de les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. :c. Una vegada aprovada la proposta de reforma de l'Estatut, el Parlament l'ha de trametre al Congrés dels Diputats. :d. La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d'acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l'Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l'Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. :e. Si no s'aplica el procediment establert per la lletra d, s'ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. :f. La tramitació de la proposta de reforma de l'Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l'establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. :g. Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l'Estatut s'ha de tramitar d'acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. :h. El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l'aplicació del que estableix l'apartat 2. :i. L'aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica ha d'incloure l'autorització de l'Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b. 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 149 278 2006-06-19T21:25:04Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Disposicions= ==Disposicions addicionals== '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA. DESIGNACIÓ DE SENADORS''' 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s'ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d'una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d'adequar les normes relatives a l'elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA. ACORDS AMB EL GOVERN DE L'ESTAT''' Si l'Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l'Estat i aquest no l'acull, el Govern de l'Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA. INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES''' 1. La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives. 2. A aquest fi, s'ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA. CAPACITAT DE FINANÇAMENT''' 1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d'elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l'article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s'hagin d'establir per a donar compliment al que disposa l'article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l'objectiu. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA. REVISIÓ DEL RÈGIM ESPECIAL DE L'ARAN''' A partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, en el termini de quatre anys s'ha de revisar i modificar el règim especial de l'Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA. ADMINISTRACIÓ ORDINÀRIA''' La Generalitat serà Administració ordinària de l'Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix l'Administració de l'Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA. RELACIÓ DE TRIBUTS CEDITS''' A l'efecte del que estableix l'article 203.2, en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut tenen la consideració de: 1. Tributs estatals cedits totalment: - Impost sobre successions i donacions. * Impost sobre el patrimoni. * Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. * Tributs sobre jocs d'atzar. * Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. * Impost sobre determinats mitjans de transport. * Impost sobre l'electricitat. 2. Tributs estatals cedits parcialment: * Impost sobre la renda de les persones físiques. * Impost sobre el valor afegit. * Impost sobre hidrocarburs. * Impost sobre les labors del tabac. * Impost sobre l'alcohol i begudes derivades. * Impost sobre la cervesa. * Impost sobre el vi i begudes fermentades. * Impost sobre els productes intermedis. El contingut d'aquesta disposició es pot modificar per mitjà d'un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat, el qual l'ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d'aquesta disposició no es considera com a modificació de l'Estatut. L'abast i les condicions de la cessió han d'ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l'article 210 que, en tot cas, l'ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern de l'Estat ha de tramitar l'acord de la Comissió com a projecte de llei. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA. CESSIÓ DE L'IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES''' El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició anterior, un percentatge de cessió de l'impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de Catalunya el rendiment cedit de l'impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s'ha de proposar d'augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre el dit impost. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA. CESSIÓ DE L'IMPOST SOBRE HIDROCARBURS, DE L'IMPOST SOBRE LES LABORS DEL TABAC, DE L'IMPOST SOBRE L'ALCOHOL I BEGUDES DERIVADES, DE L'IMPOST SOBRE LA CERVESA, DE L'IMPOST SOBRE EL VI I BEGUDES FERMENTADES I DE L'IMPOST SOBRE PRODUCTES INTERMEDIS.''' El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l'impost sobre hidrocarburs, l'impost sobre les labors del tabac, l'impost sobre l'alcohol i begudes derivades, l'impost sobre la cervesa, l'impost sobre el vi i begudes fermentades i l'impost sobre productes intermedis. L'atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL DESENA. CESSIÓ DE L'IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT''' El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l'impost sobre el valor afegit. L'atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA. CAPACITAT NORMATIVA''' En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l'Administració General de l'Estat ha de cedir competències normatives sobre l'impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris dels quals no tinguin la condició d'empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA. INTERPRETACIÓ HARMÒNICA''' Les normes de la llei orgànica a què fa referència l'article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s'han d'interpretar harmònicament. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRETZENA. FONS PROPIS I COMUNS AMB ALTRES TERRITORIS''' Els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Reial de Barcelona s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d'Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l'Estat per mitjà dels mecanismes que s'estableixin de mutu acord. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL CATORZENA. JOCS I APOSTES''' El que disposa l'article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d'àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d'acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUINZENA. TRANSPARÈNCIA''' L'Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. ==Disposicions transitòries== '''DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA. ADAPTACIÓ DE LES LLEIS I LES NORMES AMB RANG DE LLEI''' 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d'ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l'apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l'Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l'entrada en vigor d'aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. '''DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA. VIGÈNCIA DE DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ANTERIORS''' Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d'Estatut d'autonomia de Catalunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. ==Disposició derogatòria== '''DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA''' Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d'Estatut d'autonomia de Catalunya. ==Disposicions finals== '''DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA. APLICACIÓ DELS PRECEPTES DEL TÍTOL VI''' 1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, l'aplicació dels preceptes del títol VI. 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d'ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. '''DISPOSICIÓ FINAL SEGONA. L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA''' L'Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l'article 204, s'ha de crear per llei del Parlament, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d'aquest Estatut corresponguin a l'Agència Tributària de Catalunya han d'ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. '''DISPOSICIÓ FINAL TERCERA. TERMINI DE CREACIÓ DE LA COMISSIÓ MIXTA D'AFERS ECONÒMICS I FISCALS ESTAT - GENERALITAT''' La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, que estableix l'article 210, s'ha de crear en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n'assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat comporta l'extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. '''DISPOSICIÓ FINAL QUARTA. RELACIÓ D'ENTITATS ECONÒMIQUES I FINANCERES''' La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l'article 182. 150 279 2006-06-19T21:25:28Z Rf 12 [[Categoria:Legislació]] 151 280 2006-06-19T21:26:00Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} 152 283 2006-06-19T22:56:27Z Rf 12 traslladat del wikisource plurilingüe {{Obra|Viquipedia=Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979}} Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgat el 18 de setembre del 1979, aprovat en referèndum pel poble català el 25 d'octubre del 1979 i publicat al DOGC el 31 de desembre del 1979. ==Estatut d'Autonomia. Preàmbul== En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seves institucions d'autogovern. Catalunya, exercint el dret a l'autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta la seva voluntat de constituir-se en comunitat autònoma. En aquesta hora solemne en què Catalunya recupera la seva llibertat, cal retre homenatge a tots els homes i dones que han contribuït a fer-ho possible. El present Estatut és l'expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seves institucions i les seves relacions amb l'Estat en un marc de lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l'autèntica unitat de tots els pobles d'Espanya. El poble català proclama com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els qui viuen, resideixen i treballen a Catalunya. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el lligam amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen prosseguir per tal de fer possible la construcció d'una societat democràtica avançada. Per fidelitat a aquests principis i per fer realitat el dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els Parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, el poble català referma i les Corts Generals ratifiquen el present Estatut. ==Estatut d'Autonomia. Títol preliminar: Disposicions Generals == '''Article 1''' </br> 1. Catalunya, com a nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. </br> 2. La Generalitat és la institució en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. </br> 3. Els poders de la Generalitat emanen de la Constitució, del present Estatut i del poble. '''Article 2''' </br> El territori de Catalunya com a comunitat autònoma és el de les comarques compreses en les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, en el moment d'ésser promulgat el present Estatut. '''Article 3''' </br> 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. </br> 2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. </br> 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. </br> 4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció. '''Article 4''' </br> La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc. '''Article 5''' </br> 1. La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques; també podrà crear demarcacions supracomarcals. </br> 2. Així mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específics. </br> 3. Una llei del Parlament regularà l'organització territorial de Catalunya d'acord amb el present Estatut, tot garantint l'autonomia de les diferents entitats territorials. </br> 4. Allò que estableixen els apartats anteriors s'entendrà sense perjudici de l'organització de la província com a entitat local i com a divisió territorial per a l'acompliment de les activitats de l'Estat, de conformitat amb allò que preveuen els articles 137 i 141 de la Constitució. </br> '''Article 6''' </br> 1. Als efectes del present Estatut, gaudeixen de la condició política de catalans els ciutadans espanyols que, d'acord amb les lleis generals de l'Estat, tinguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de Catalunya. </br> 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits en aquest Estatut els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i que acreditin aquesta condició al corresponent consolat d'Espanya. També gaudiran d'aquests drets llurs descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten així, en la forma que determini la llei de l'Estat. '''Article 7''' </br> 1. Les normes i disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tindran eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que puguin establir-se en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o altres normes d'extraterritorialitat. </br> 2. Els estrangers que adquiriran la nacionalitat espanyola quedaran sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, salvant que manifestessin llur voluntat en contra. </br> '''Article 8''' </br> 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i deures fonamentals establerts a la Constitució. </br> 2. Correspon a la Generalitat, com a poder públic i en l'àmbit de la seva competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què aquest s'integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. ==Estatut d'Autonomia. Títol primer: Competències de la Generalitat == '''Article 9'''</br> La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre es matèries següents: </br> :1. Organització de les seves institucions d'autogovern, en el marc del present Estatut. </br> :2. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català. </br> :3. Normes processals i de procediment administratiu que es derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l'organització de la Generalitat. </br> :4. Cultura. </br> :5. Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sens perjudici d'allò que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :6. Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal. Conservatoris de música i serveis de belles arts d'interès per a la Comunitat Autònoma. </br> :7. Investigació, sens perjudici d'allò que disposa el número 15 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Les acadèmies que tinguin llur seu central a Catalunya. </br> :8. Règim local, sens perjudici d'allò que disposa el número 1 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis i topònims. </br> :9. Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge. </br> :10. Monts, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuàries i pastures, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d'acord amb allò que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :11. Higiene, tenint en compte allò que disposa l'article 17 d'aquest Estatut. </br> :12. Turisme. </br> :13. Obres públiques que no tinguin la qualificació legal d'interès general de l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma. </br> :14. Carreteres i camins l'itinerari dels quals passi íntegrament per territori de Catalunya. </br> :15. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports, aeroports i Servei Meteorològic de Catalunya, sens perjudici d'allò que disposen els números 20 i 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transports. </br> :16. Aprofitaments hidràulics, canals i regadius, quan les aigües corrin íntegrament per dins de Catalunya; instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia, quan aquest transport no surti del seu territori i el seu aprofitament no afecti una altra província o comunitat autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot això sens perjudici d'allò que estableix el número 25 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :17. Pesca en aigües interiors, cria i recollida de mariscs, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre. </br> :18. Artesania. </br> :19. Ordenació farmacèutica, sens perjudici d'allò que disposa el número 16 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :20. Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, de conformitat amb la legislació mercantil. </br> :21. Cooperatives, pòsits i Mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil. </br> :22. Cambres de la Propietat, Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, sens perjudici d'allò que disposa el número 10 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :23. Col·legis professionals i exercici de les professions titulades, sens perjudici d'allò que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució. </br> :24. Fundacions i associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benèfico-assistencial i similars, que exerceixin principalment llurs funcions a Catalunya. </br> :25. Assistència social. </br> :26. Joventut. </br> :27. Promoció de la dona. </br> :28. Institucions públiques de protecció i tutela de menors, respectant, en tot cas, la legislació civil, penal i penitenciària. </br> :29. Esport i lleure. </br> :30. Publicitat, sens perjudici de les normes dictades per l'Estat per a sectors i mitjans específics. </br> :31. Espectacles. </br> :32. Casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les Apostes Mútues Esportivo-benèfiques. </br> :33. Estadística d'interès de la Generalitat. </br> :34. Les altres matèries que s'atribuiran expressament en el present Estatut com de competència exclusiva i les que, amb aquest caràcter i mitjançant una llei orgànica, seran transferides per l'Estat. </br> '''Article 10''' </br> 1. En el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si s'escau, en els termes que aquella legislació estableixi, correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució de les matèries següents: </br> :1. Règim jurídic i sistema de responsabilitat de l'administració de la Generalitat i dels ens públics que en depenguin, així com el règim estatutari de llurs funcionaris. :2. Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives, en l'àmbit de competències de la Generalitat. :3. Reserva al sector públic de recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli, i intervenció d'empreses quan ho exigeixi l'interès general. :4. Ordenació del crèdit, banca i assegurances. :5. Règim miner i energètic. :6. Protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. :7. Ordenació del sector pesquer. 2. Correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu del sistema de Consultes Populars Municipals en l'àmbit de Catalunya de conformitat amb allò que disposin les Lleis a les quals es refereix l'apartat 3 de l'article 92 i el número 18 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució i corresponent a l'Estat l'autorització de llur convocatòria. '''Article 11''' </br> Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents: </br> :1.Penitenciària. :2. De treball, assumint les facultats, competències i serveis que en aquest àmbit i a nivell d'execució exerceix actualment l'Estat respecte a les relacions de treball, sens perjudici de l'alta inspecció d'aquest. Queden reservades a l'Estat totes les competències en matèria de migracions interiors i exteriors, fons d'àmbit nacional i de feina, sens perjudici d'allò que estableixin les normes de l'Estat sobre aquestes matèries. :3. Propietat intel·lectual i industrial. :4. Nomenament d'agents de canvi i borsa, corredors de comerç. Intervenció, si s'escau, en la delimitació de les demarcacions corresponents. :5. Pesos i mesures. Contrastació de metalls. :6. Fires internacionals que se celebrin a Catalunya. :7. Museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal l'execució dels quals no es reservi l'Estat. :8. Ports i aeroports amb qualificació d'interès general, quan l'Estat no se'n reservi la gestió directa. :9. Ordenació del transport de mercaderies i viatgers que tinguin llur origen i destinació dins el territori de la Comunitat Autònoma, malgrat que circulin damunt les estructures de titularitat estatal a què es refereix el número 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució sens perjudici de l'execució directa que es reservi l'Estat. :10. Salvament marítim i abocaments industrials i contaminants a les aigües territorials de l'Estat corresponents al litoral català. :11. Les altres matèries que s'atribuiran en el present Estatut expressament com de competència d'execució i les que amb aquest caràcter i mitjançant una llei orgànica seran transferides per l'Estat. '''Article 12''' </br> 1. D'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària de l'Estat, correspon a la Generalitat, en els termes d'allò que disposen els articles 38, 131 i els números 11 i 13 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució, la competència exclusiva de les matèries següents: </br> :1. Planificació de l'activitat econòmica a Catalunya. :2. Indústria, sens perjudici d'allò que determinin les normes de l'Estat per raons de seguretat, sanitàries o d'interès militar, i les normes relacionades amb les indústries que estiguin sotmeses a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear. Queda reservada a la competència exclusiva de l'Estat l'autorització per a transferència de tecnologia estrangera. :3. El desenvolupament i execució a Catalunya dels plans establerts per l'Estat per a la reestructuració de sectors industrials. :4. Agricultura i ramaderia. :5. Comerç interior, defensa del consumidor i de l'usuari, sens perjudici de la política general de preus i de la legislació sobre la defensa de la competència. Denominacions d'origen en col·laboració amb l'Estat. :6. Institucions de crèdit corporatiu, públic i territorial i caixes d'estalvi. :7. Sector públic econòmic de la Generalitat, en tot allò que no sigui tractat en altres normes d'aquest Estatut. 2. La Generalitat participarà, igualment, en la gestió del sector públic econòmic estatal, en els casos i activitats que correspongui. '''Article 13''' </br> 1. La Generalitat podrà crear una Policia Autònoma en el marc del present Estatut, i, en allò que no hi estigui específicament regulat, en el de la Llei Orgànica prevista a l'article 149, 1, 29 de la Constitució. </br> 2. La Policia Autònoma de la Generalitat exercirà les funcions següents: </br> :'''a)''' La protecció de les persones i béns i el manteniment de l'ordre públic. </br> :'''b)''' La vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la Generalitat. </br> :'''c)''' Les altres funcions previstes en la Llei Orgànica a la qual es refereix l'apartat 1 del present article. </br> 3. Pertoca a la Generalitat el comandament suprem de la Policia Autònoma i la coordinació de l'actuació de les policies locals. </br> 4. Queden reservades, en tot cas, a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat sota la dependència del Govern els serveis policíacs de caràcter extracomunitari i supracomunitari com és ara la vigilància de ports, aeroports, costes i fronteres, duanes, control d'entrada i de sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, règim general d'estrangeria, extradició i expulsió, emigració i immigració, passaports, document nacional d'identitat, tràfic d'armes i explosius, protecció fiscal de l'Estat, contraban i frau fiscal i les altres funcions que els encarrega directament l'article 104 de la Constitució i les que els atribueixi la Llei Orgànica que el desenvoluparà. </br> 5. La Policia Judicial i els cossos que actuïn amb aquesta funció dependran dels jutges, dels tribunals i del Ministeri Fiscal en les funcions especificades a l'article 126 de la Constitució i en els termes que disposin les lleis processals. </br> 6. Es crea la Junta de Seguretat, formada per un nombre igual de representants del Govern i de la Generalitat, amb la missió de coordinar l'actuació de la policia de la Generalitat i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. </br> 7. La Junta de Seguretat determinarà l'Estatut, Reglament, dotacions, composició numèrica i estructura, el reclutament de la policia de la Generalitat, els comandaments de la qual seran designats entre caps i oficials de les Forces Armades i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que, mentre prestin servei en la policia de la Generalitat, passaran a la situació administrativa que prevegi la Llei Orgànica a la qual es refereix l'apartat 1 del present article o a la que determini el Govern, i en aquesta situació quedaran exclosos del fur militar. Les llicències d'armes correspondran, en tot cas, a l'Estat. </br> '''Article 14''' </br> 1. En ús de les facultats i en exercici de les competències que la Constitució atribueix al Govern, aquest assumirà la direcció de tots els serveis compresos en l'article anterior i les forces i cossos de seguretat de l'Estat podran intervenir en funcions atribuïdes a la policia de la Generalitat, en els casos següents: </br> :'''a)''' A requeriment de la Generalitat, i la intervenció cessarà a instàncies d'aquesta. :'''b)''' Per pròpia iniciativa, quan consideri greument compromès l'interès de l'Estat, i amb l'aprovació de la Junta de Seguretat. En supòsits d'especial urgència, les forces i cossos de seguretat de l'Estat podran intervenir sota la responsabilitat exclusiva del Govern, i aquest en donarà compte a les Corts Generals. Les Corts Generals, a través dels procediments constitucionals, podran exercir les competències que els corresponguin. </br> 2. En els casos de declaració de l'estat d'alarma, d'excepció o de setge, totes les forces i cossos policíacs quedaran a les ordres directes de l'autoritat civil o militar que, en el seu cas, correspongui, d'acord amb la legislació que regularà aquestes matèries. '''Article 15''' </br> És de competència plena de la Generalitat la regulació i administració de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l'àmbit de les seves competències, sens perjudici d'allò que disposen l'article 27 de la Constitució i Lleis Orgàniques que, conforme a l'apartat primer de l'article 81 d'aquella, el desenvolupin, de les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia. '''Article 16''' </br> 1. En el marc de les normes bàsiques de l'Estat, pertoca a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució del règim de radiodifusió i televisió en els termes i casos establerts en la llei que reguli l'Estatut Jurídic de la Ràdio i la Televisió. </br> 2. Li pertoca igualment, en el marc de les normes bàsiques de l'Estat, el desenvolupament legislatiu i l'execució del règim de premsa i, en general, de tots els mitjans de comunicació social. </br> 3. En els termes establerts als apartats anteriors d'aquest article, la Generalitat podrà regular, crear i mantenir la seva pròpia televisió, ràdio i premsa i, en general, tots els mitjans de comunicació social per a l'acompliment dels seus fins. </br> '''Article 17''' </br> 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya el desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèria de sanitat interior. </br> 2. En matèria de seguretat social, correspondrà a la Generalitat de Catalunya: </br> :'''a)''' El desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat, salvant les normes que en configuren el règim econòmic. :'''b)''' La gestió del règim econòmic de la Seguretat Social. </br> 3. Correspondrà també a la Generalitat de Catalunya l'execució de la legislació de l'Estat sobre productes farmacèutics. </br> 4. La Generalitat de Catalunya podrà organitzar i administrar amb aquestes finalitats i dintre el seu territori tots els serveis relacionats amb les matèries susdites, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, mentre que l'Estat es reservarà l'alta inspecció conduent al compliment de les funcions i competències contingudes en aquest article. </br> 5. La Generalitat de Catalunya ajustarà l'exercici de les competències que assumeixi en matèria de sanitat i de seguretat social a criteris de participació democràtica de tots els interessats, així com dels sindicats de treballadors i associacions empresarials en els termes que la llei establirà. </br> '''Article 18''' </br> Quant a l'administració de justícia, llevat de la militar, correspon a la Generalitat: </br> :1. Exercir totes les facultats que les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguin o atribueixin al Govern de l'Estat. :2. Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya i la localització de llur capitalitat. :3. Coadjuvar en l'organització dels tribunals consuetudinaris i tradicionals i en la instal·lació dels Jutjats, sotmetent-se en tot cas a allò que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial. '''Article 19''' </br> El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el qual s'integrarà l'actual Audiència Territorial de Barcelona, és l'òrgan jurisdiccional en què culminarà l'organització judicial en el seu àmbit territorial i davant el qual s'esgotaran les successives instàncies processals, en els termes de l'article 152 de la Constitució i d'acord amb el present Estatut. '''Article 20''' </br> 1. La competència dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya s'estén: </br> :'''a)''' En l'ordre civil, a totes les instàncies i graus, inclosos els recursos de cassació i de revisió en les matèries de Dret Civil Català. :'''b)''' En l'ordre penal i social, a totes les instàncies i graus, amb excepció dels recursos de cassació i de revisió. :'''c)''' En l'ordre contenciós-administratiu, a totes les instàncies i graus quan es tracti d'actes dictats pel Consell Executiu o Govern i per l'Administració de la Generalitat, en les matèries la legislació de les quals correspongui de manera exclusiva a la Comunitat Autònoma i, en primera instància, quan es tracti d'actes dictats per l'Administració de l'Estat a Catalunya. :'''d)''' A les qüestions de competència entre òrgans judicials a Catalunya. :'''e)''' Als recursos sobre qualificació de documents referents al dret privatiu català que hauran de tenir accés als Registres de la Propietat. 2. En la resta de matèries es podrà interposar, quan s'escaigui, davant el Tribunal Suprem, el recurs de cassació o el que correspongui segons les Lleis de l'Estat i, si s'escau, el de revisió. El Tribunal Suprem resoldrà també els conflictes de competència i jurisdicció entre els Tribunals de Catalunya i els de la resta d'Espanya. '''Article 21''' </br> 1. El President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà nomenat pel Rei a proposta del Consell General del Poder Judicial. El President de la Generalitat ordenarà la publicació d'aquest nomenament al Diari Oficial de la Generalitat. </br> 2. El nomenament dels Magistrats, Jutges i Secretaris del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'efectuarà en la forma prevista a les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial. '''Article 22''' </br> A instància de la Generalitat, l'òrgan competent convocarà els concursos i oposicions per a cobrir les places vacants a Catalunya de Magistrats, Jutges, Secretaris judicials i tot altre personal al servei de l'Administració de Justícia d'acord amb allò que disposi la Llei Orgànica del Poder Judicial. '''Article 23''' </br> 1. Els concursos, oposicions i nomenaments per a cobrir les places vacants a Catalunya de Magistrats, Jutges, Secretaris judicials i altre personal al servei de l'administració de Justícia seran efectuats en la forma prevista en les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial i hi serà un mèrit preferent l'especialització en dret català. En cap cas no es podrà establir l'excepció de naturalesa o veïnatge. </br> 2. L'organització i el funcionament del Ministeri Fiscal correspon íntegrament a l'Estat, de conformitat amb les lleis generals. </br> '''Article 24''' </br> 1. Els Notaris i els Registradors de la Propietat i Mercantils seran nomenats per la Generalitat, de conformitat amb les Lleis de l'Estat. Per a la provisió de notaries els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si exerceixen en el territori de Catalunya com a la resta d'Espanya. En aquests concursos i oposicions, serà mèrit preferent l'especialització en dret català. En cap cas no es podrà establir l'excepció de naturalesa o veïnatge. </br> 2. La Generalitat participarà en la fixació de les demarcacions corresponents als Registres de la Propietat i Mercantils per a acomodar-les a allò que es disposi en aplicació de l'article 18, paràgraf 2 d'aquest Estatut. També participarà en la fixació de les demarcacions notarials i del nombre de notaris, d'acord amb allò que prevegin les lleis de l'Estat. '''Article 25''' </br> 1. Totes les competències esmentades en els articles anteriors i d'altres en aquest Estatut, s'entenen referides al territori de Catalunya. </br> 2. En l'exercici de les seves competències exclusives correspon a la Generalitat, segons s'escaigui, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, inclosa la inspecció. En el cas de les matèries assenyalades a l'article 11 d'aquest Estatut, o amb el mateix caràcter en altres dels seus preceptes, llur exercici s'haurà de sotmetre a les normes reglamentàries que l'Estat dicti en desenvolupament de la seva legislació. </br> 3. La Generalitat de Catalunya integrarà en la seva organització els serveis corresponents per tal de dur a terme les competències que li atribueix aquest Estatut. '''Article 26''' </br> 1. En matèria de la competència exclusiva de la Generalitat, el dret català és l'aplicable en el seu territori amb preferència a qualsevol altre. </br> 2. En defecte de dret propi el dret de l'Estat serà d'aplicació supletòria. </br> 3. En la determinació de les fonts del dret civil, l'Estat respectarà les normes de dret civil català. '''Article 27''' </br> 1. Per a la gestió i prestació de serveis propis corresponents a matèries de la seva competència exclusiva, la Generalitat podrà celebrar convenis amb altres comunitats autònomes. Aquests acords hauran d'ésser aprovats pel Parlament de Catalunya i comunicats a les Corts Generals i entraran en vigor al cap de trenta dies d'aquesta comunicació, salvant que les Corts acordin en l'esmentat termini que, per llur contingut, el conveni ha de seguir el tràmit previst en el paràgraf segon d'aquest article com a acord de cooperació. </br> 2. La Generalitat també podrà establir acords de cooperació amb altres comunitats autònomes, prèvia autorització de les Corts Generals. </br> 3. La Generalitat de Catalunya adoptarà les mesures necessàries per a l'execució dels tractats i convenis internacionals en allò que afectin les matèries atribuïdes a la seva competència, segons el present Estatut. </br> 4. Per tal com el català és patrimoni d'altres territoris i comunitats, ultra els vincles i la correspondència que mantinguin les institucions acadèmiques i culturals, la Generalitat podrà sol·licitar del Govern que celebri i presenti, si s'escau, a les Corts Generals, per a llur autorització, els tractats o convenis que permetin l'establiment de relacions culturals amb els Estats on s'integrin o resideixin aquells territoris i comunitats. </br> 5. La Generalitat serà informada, en l'elaboració dels tractats i convenis, així com dels projectes de legislació duanera, en allò que afecti matèries del seu específic interès. </br> '''Article 28''' </br> 1. La Generalitat podrà sol·licitar de l'Estat la transferència o delegació de competències no assumides en el present Estatut. </br> 2. La Generalitat podrà sol·licitar de les Corts Generals que les lleis marc que aquestes aprovin en matèria de competència exclusiva de l'Estat atribueixin expressament a la Generalitat la facultat de legislar en el desenvolupament de les esmentades lleis, en els termes de l'apartat 1 de l'article 150 de la Constitució. </br> 3. Correspon al Parlament de Catalunya la competència per a formular les anteriors sol·licituds, i per a determinar l'organisme de la Generalitat a favor del qual caldrà atribuir en cada cas la competència transferida o delegada. ==Estatut d'Autonomia. Títol segon: De la Generalitat == '''Article 29''' </br> 1. La Generalitat està integrada pel Parlament, el President de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern. </br> 2. Les lleis de Catalunya ordenaran el funcionament d'aquestes institucions d'acord amb la Constitució i el present Estatut. </br> ==='''Capítol I''': '''El Parlament'''=== '''Article 30''' </br> 1. El Parlament representa el poble de Catalunya i exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l'acció política de govern i exerceix les altres competències que li siguin atribuïdes per la Constitució i, d'acord amb ella i l'Estatut, per la llei que aprovi el propi Parlament. </br> 2. El Parlament és inviolable. </br> 3. El Parlament té la seu a la ciutat de Barcelona, però podrà celebrar reunions en altres indrets de Catalunya en la forma i supòsits que la llei determinarà. </br> '''Article 31''' </br> 1. El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà. El sistema electoral serà de representació proporcional i assegurarà a més l'adequada representació de totes les zones del territori de Catalunya. </br> 2. Els membres del Parlament de Catalunya seran inviolables pels vots i opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec. Durant llur mandat, no podran ésser detinguts ni retinguts pels actes delictius comesos en el territori de Catalunya, salvant en cas de flagrant delicte, i correspondrà de decidir, en tot cas, sobre llur inculpació, presó, processament i judici, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora d'aquest territori la responsabilitat penal serà exigible en els mateixos termes davant la Sala de Justícia Penal del Tribunal Suprem. </br> 3. Els diputats no estaran sotmesos a mandat imperatiu. '''Article 32''' </br> 1. El Parlament tindrà un president, una Mesa i una Diputació permanent. El reglament del Parlament en regularà la composició i elecció. </br> 2. Funcionarà en ple i en comissions. Les comissions permanents podran elaborar i aprovar lleis, sens perjudici de la capacitat del plenari per a reclamar-ne el debat i aprovació en qualsevol moment del procés legislatiu. </br> 3. El Reglament precisarà el nombre mínim de diputats per a la formació dels Grups parlamentaris, la intervenció d'aquests en el procés legislatiu i les funcions de la junta de llurs portaveus. Els Grups Parlamentaris participaran en totes les comissions en proporció de llurs membres. </br> 4. El Parlament es reunirà en sessions ordinàries i extraordinàries. Les sessions extraordinàries seran convocades pel seu President, per acord de la Diputació permanent o a petició d'una quarta part dels diputats o del nombre de Grups Parlamentaris que el reglament determinarà. També es reunirà en sessió extraordinària a petició del President de la Generalitat. </br> 5. Els acords, per a ésser vàlids, tant al ple com a les comissions, hauran d'ésser adoptats en reunions reglamentàries amb l'assistència de la majoria dels components i per aprovació de la majoria dels presents, llevat dels casos en què el reglament o la llei exigeixin un quòrum més alt. </br> 6. La iniciativa legislativa correspon als diputats, al Consell Executiu o Govern i, en els termes que una llei de Catalunya estableixi, als òrgans polítics representatius de les demarcacions supramunicipals de l'organització territorial de Catalunya. La iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei que hagin d'ésser tramitades pel Parlament de Catalunya serà regulada per aquest mitjançant una llei, d'acord amb allò que estableix la llei orgànica prevista a l'article 87, 3, de la Constitució. '''Article 33''' </br> 1. El Parlament de Catalunya exerceix la potestat legislativa mitjançant l'elaboració de lleis. Aquesta potestat només serà delegable en el Consell Executiu o Govern en termes idèntics a aquells que per al supòsit de delegació de les Corts Generals al Govern estableixen els articles 82, 83 i 84 de la Constitució. </br> 2. Les lleis de Catalunya seran promulgades, en nom del Rei, pel President de la Generalitat, el qual n'ordenarà la publicació al Diari Oficial de la Generalitat en el termini de quinze dies des de llur aprovació i al Boletín Oficial del Estado. A efectes de llur entrada en vigor regirà la data de llur publicació al Diari Oficial de la Generalitat. La versió oficial castellana serà la de la Generalitat. '''Article 34''' </br> També correspon al Parlament de Catalunya: </br> :1. Designar els senadors que representaran la Generalitat al Senat. La designació s'haurà de fer en convocatòria específica per a aquest tema i en proporció al nombre de diputats de cada Grup Parlamentari. Els senadors designats d'acord amb aquest article hauran d'ésser diputats del Parlament de Catalunya i cessaran com a senadors, a part d'allò que disposa en aquesta matèria la Constitució, quan cessin com a Diputats. :2. Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar un màxim de tres diputats del Parlament encarregats de llur defensa. :3. Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció d'un projecte de llei. :4. Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en els conflictes de competència als quals fa referència l'apartat c) del número 1 de l'article 161 de la Constitució. '''Article 35''' </br> Sens perjudici de la institució prevista a l'article 54 de la Constitució i de la coordinació amb aquesta, el Parlament podrà nomenar un Síndic de Greuges per a la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans, a efectes de la qual podrà supervisar les activitats de l'administració de la Generalitat. Una llei de Catalunya n'establirà l'organització i el funcionament. ===Capítol II: El President=== '''Article 36''' </br> 1. El President serà elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel Rei. </br> 2. El President de la Generalitat dirigeix i coordina l'acció del Consell Executiu o Govern i ostenta la més alta representació de la Generalitat i l'ordinària de l'Estat a Catalunya. </br> 3. El President podrà delegar temporalment funcions executives en un dels Consellers. </br> 4. El President serà, en tot cas, políticament responsable davant del Parlament. </br> 5. Una llei de Catalunya determinarà la forma d'elecció del President, el seu estatut personal i les seves atribucions. </br> ===Capítol III: El Consell Executiu o Govern=== '''Article 37''' </br> 1. El Consell, òrgan col·legiat de govern amb funcions executives i administratives, serà regulat per llei de Catalunya la qual en determinarà la composició, l'estatut, la forma de nomenament i la cessació dels membres i llurs atribucions. </br> 2. El Consell respon políticament davant del Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cada Conseller per la seva gestió. </br> 3. La seu del Consell serà a la ciutat de Barcelona, i els seus organismes, serveis i dependències podran establir-se en diferents indrets de Catalunya d'acord amb criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions. </br> 4. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Consell Executiu o Govern i de l'Administració de la Generalitat que ho requeriran seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat. Aquesta publicació serà suficient, a tots els efectes, per a la validesa dels actes i l'entrada en vigor de les disposicions i normes de la Generalitat. En relació amb la publicació al Boletín Oficial del Estado, caldrà atenir-se a allò que disposi la corresponent norma de l'Estat. '''Article 38''' </br> El President de la Generalitat i els Consellers, durant llur mandat i pels actes delictius comesos en territori de Catalunya, no podran ésser detinguts ni retinguts sinó en cas de flagrant delicte, i correspondrà decidir, en tot cas, sobre llur inculpació, presó, processament i judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora de l'esmentat territori, la responsabilitat penal serà exigible en els mateixos termes davant la Sala de Justícia Penal del Tribunal Suprem. '''Article 39''' </br> El Consell podrà interposar recurs d'inconstitucionalitat. També podrà, per iniciativa pròpia o previ acord del Parlament, personar-se davant el Tribunal Constitucional en els conflictes de competència als quals fa referència l'apartat c) del número 1 de l'article 161 de la Constitució. ===Capítol IV: Del control de la Generalitat=== '''Article 40''' </br> 1. Les lleis de Catalunya estaran excloses del recurs contenciós-administratiu i només estaran sotmeses al control de llur constitucionalitat exercit pel Tribunal Constitucional. </br> 2. Contra els actes i acords i les normes reglamentàries emanades dels òrgans executius i administratius de la Generalitat, es podrà presentar recurs davant la jurisdicció contenciosa-administrativa. '''Article 41''' </br> Sens perjudici d'allò que disposa l'apartat 1 de l'article anterior, una llei de Catalunya crearà i regularà el funcionament d'un organisme de caràcter consultiu que dictaminarà, en els casos que la mateixa llei determinarà, sobre l'adequació al present Estatut dels projectes o proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament de Catalunya. La interposició davant del Tribunal Constitucional del recurs d'inconstitucionalitat pel Consell Executiu o Govern de la Generalitat o pel Parlament de Catalunya exigirà com a requisit previ un dictamen de l'esmentat organisme. '''Article 42''' </br> Sens perjudici del que disposa l'article 136 i l'apartat d) de l'article 153 de la Constitució es crea la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Una Llei de Catalunya en regularà l'organització i funcionament i establirà les garanties, normes i procediments per a assegurar la rendició dels comptes de la Generalitat, la qual serà sotmesa a l'aprovació del Parlament. == Estatut d'Autonomia. Títol tercer: Finances i Economia == '''Article 43''' </br> 1. El patrimoni de la Generalitat estarà integrat per: </br> :'''a)''' El patrimoni de la Generalitat en el moment d'aprovar-se l'Estatut. :'''b)''' Els béns afectes a serveis traspassats a la Generalitat. :'''c)''' Els béns adquirits per la Generalitat per qualsevol títol jurídic vàlid. 2. El patrimoni de la Generalitat, la seva administració, defensa i conservació seran regulats per una llei de Catalunya. '''Article 44''' </br> La hisenda de la Generalitat es constitueix amb: </br> :1. Els rendiments dels impostos que la Generalitat establirà. :2. Els rendiments dels impostos cedits per l'Estat als quals es refereix la Disposició addicional sisena i de tots aquells la cessió dels quals sigui aprovada per les Corts Generals. :3. Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat per impostos directes i indirectes, inclosos els monopolis fiscals. :4. El rendiment de les seves pròpies taxes per aprofitaments especials i per la prestació de serveis directes de la Generalitat, siguin de pròpia creació o com a conseqüencia de traspassos de serveis estatals. :5. Les contribucions especials que estableixi la Generalitat en l'exercici de les seves competències. :6. Els recàrrecs sobre impostos estatals. :7. Si s'escau, els ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial. :8. Altres assignacions a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat. :9. L'emissió de deute i el recurs al crèdit. :10. Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. :11. Ingressos de dret privat; llegats i donacions, subvencions. :12. Multes i sancions en l'àmbit de les seves competències. '''Article 45''' </br> 1. Quan es completi el traspàs de serveis, o en complir-se el sisè any de vigència d'aquest Estatut, si la Generalitat ho sol·licita, la participació anual en els ingressos de l'Estat citada al número 3 de l'article anterior i definida a la disposició transitòria 3» es negociarà damunt les bases següents: </br> :'''a)''' La mitjana dels coeficients de població i esforç fiscal de Catalunya, aquest últim mesurat per la recaptació al seu territori de l'impost sobre la renda de les persones físiques. :'''b)''' La quantitat equivalent a l'aportació proporcional que correspongui a Catalunya pels serveis i càrregues generals que l'Estat continuï assumint com a propis. :'''c)''' El principi de solidaritat interterritorial al qual es refereix la Constitució, que s'aplicarà en funció de la relació inversa de la renda real per habitant a Catalunya respecte a la de la resta d'Espanya. :'''d)''' Altres criteris que es considerin procedents. </br> 2. La fixació del nou percentatge de participació serà objecte de negociació inicial i serà revisable a sol·licitud del Govern o de la Generalitat cada cinc anys. '''Article 46''' </br> 1. La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels seus propis tributs correspondrà a la Generalitat, la qual disposarà de plenes atribucions per a l'execució i organització d'aquestes tasques, sens perjudici de la col·laboració que pugui establir-se amb l'Administració Tributària de l'Estat, especialment quan així ho exigeixi la naturalesa del tribut. </br> 2. En el cas dels impostos els rendiments dels quals haguessin estat cedits, la Generalitat assumirà per delegació de l'Estat llur gestió, recaptació, liquidació i inspecció, sens perjudici de la col·laboració que pugui establir-se entre ambdues administracions, tot això d'acord amb allò que especifiqui la llei que fixarà l'abast i condicions de la cessió. </br> 3. La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels altres impostos de l'Estat recaptats a Catalunya correspondrà a l'Administració Tributària de l'Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat pugui rebre d'aquest, i de la col·laboració que pugui establir-se especialment quan així ho exigeixi la naturalesa del tribut. '''Article 47''' </br> La Generalitat gaudirà del tractament fiscal que la llei estableixi per a l'Estat. '''Article 48''' 1. Correspon a la Generalitat la tutela financera sobre els ens locals respectant l'autonomia que els reconeixen els articles 140 i 142 de la Constitució i d'acord amb l'article 9,8, d'aquest Estatut. </br> 2. És competència dels ens locals de Catalunya la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis que els atribueixin les lleis, sens perjudici de la delegació que puguin atorgar per a aquestes facultats a favor de la Generalitat. Mitjançant una llei de l'Estat serà establert el sistema de col·laboració dels ens locals, de la Generalitat i de l'Estat per a la gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs que es determinaran. Els ingressos dels ens locals de Catalunya consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionades, seran percebuts a través de la Generalitat, que els distribuirà d'acord amb els criteris legals que seran establerts per a les esmentades participacions. '''Article 49''' </br> Correspon al Consell Executiu o Govern l'elaboració i aplicació del pressupost de la Generalitat, i al Parlament el seu examen, esmena, aprovació i control. El pressupost serà únic i inclourà la totalitat de les despeses i ingressos de la Generalitat i dels organismes, institucions i empreses que en depenguin. '''Article 50''' </br> Correspon exclusivament al Parlament la potestat pròpia de la Generalitat, d'establir i exigir els impostos, taxes i contribucions especials, així com la fixació de recàrrecs. '''Article 51''' </br> 1. La Generalitat, mitjançant acord del Parlament, podrà emetre deute públic per a finançar despeses d'inversió. </br> 2. El volum i característiques de les emissions s'establiran d'acord amb l'ordenació general de la política creditícia i en coordinació amb l'Estat. </br> 3. Els títols emesos tindran la consideració de fons públics a tots els efectes. </br> '''Article 52''' </br> La Generalitat queda facultada per a constituir institucions que fomentin la plena ocupació i el desenvolupament econòmic i social en el marc de les seves competències. '''Article 53''' </br> La Generalitat, d'acord amb allò que estableixin les lleis de l'Estat, designarà els seus propis representants en els organismes econòmics, les institucions financeres i les empreses públiques de l'Estat la competència dels quals s'estengui al territori català i que per llur natura no siguin objecte de traspàs. '''Article 54''' </br> La Generalitat podrà constituir empreses públiques com a mitjà d'execució de les funcions que siguin de la seva competència, segons allò que estableix el present Estatut. '''Article 55''' </br> 1. La Generalitat, com a poder públic, podrà fer ús de les facultats previstes a l'apartat 1) de l'article 130 de la Constitució, i podrà fomentarm mitjançant una legislació adequada les societats cooperatives en els termes resultants del número 24 de l'article 9 del present Estatut. </br> 2. Així mateix, d'acord amb la legislació de l'Estat en la matèria, podrà fer ús de les altres facultats previstes a l'apartat 2 de l'article 129 de la Constitució. ==Estatut d'Autonomia. Títol quart: Reforma de l'Estatut == '''Article 56''' </br> 1. La reforma de l'Estatut s'ajustarà al següent procediment: </br> :'''a)''' La iniciativa de la reforma correspondrà al Consell Executiu o Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya a proposta d'una cinquena part dels seus diputats o a les Corts Generals. :'''b)''' La proposta de la reforma requerirà, en tot cas, l'aprovació del Parlament de Catalunya per majoria de dues terceres parts, l'aprovació de les Corts Generals mitjançant Llei Orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. </br> 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament de Catalunya o per les Corts Generals, o no és refermada mitjançant referèndum pel cos electoral, no podrà ésser sotmesa novament al debat i votació del Parlament fins que haurà transcorregut un any. </br> 3. L'aprovació de la reforma per les Corts Generals mitjançant una Llei Orgànica inclourà l'autorització de l'Estat perquè la Generalitat convoqui el referèndum al qual es refereix el paràgraf b) de l'apartat 1, d'aquest article. '''Article 57''' </br> No obstant allò que disposa l'article anterior, quan la reforma tingués per objecte la simple alteració de l'organització dels poders de la Generalitat i no afectés les relacions de la Comunitat Autònoma amb l'Estat, es podrà procedir de la manera següent: </br> :'''a)''' Elaboració del projecte de reforma pel Parlament de Catalunya. :'''b)''' Consulta a les Corts Generals. :'''c)''' Si en el termini de trenta dies, a partir de la recepció de la consulta prevista a l'apartat precedent, les Corts Generals no es declaressin afectades per la reforma, es convocarà degudament autoritzat un referèndum sobre el text proposat. :'''d)''' Es requerirà, finalment, l'aprovació de les Corts Generals mitjançant una Llei Orgànica. :'''e)''' Si en el termini assenyalat a la lletra c), les Corts es declaressin afectades per la reforma, aquesta haurà de seguir el procediment previst a l'article anterior, donant per acomplerts els tràmits de l'apartat a) del número 1 de l'esmentat article. ==Estatut d'Autonomia. Disposicions addicionals == '''Primera''': </br> En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l'organització administrativa interna de la Vall d'Aran. '''Segona''': </br> Mitjançant la corresponent norma de l'Estat, i sota la tutela d'aquest, es crearà i regularà la composició i funcions d'un Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en el qual tindran participació preeminent la Generalitat de Catalunya, altres Comunitats Autònomes i províncies, si s'escau. '''Tercera''': </br> 1. Mentre no siguin cobertes per llurs titulars, i sempre que hagin resultat deserts els concursos i oposicions corresponents, les vacants existents o que es produiran en els òrgans jurisdiccionals de Catalunya podran ésser cobertes, temporalment, per personal designat per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia, aplicant les normes que per a aquest supòsit contingui la Llei Orgànica del Poder Judicial. El personal interí que en el seu cas serà nomenat cessarà quan sigui nomenat el titular. </br> 2. Quan les necessitats del servei ho aconsellaran, i mentre no serà resolta l'oportuna ampliació de plantilla del personal al servei de l'Administració de Justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podrà cobrir interinament, d'acord amb allò previst a l'apartat anterior, les places de les quals se sol·licita l'ampliació. Als efectes d'aquest precepte es considera personal al servei de l'Administració de Justícia el que així es definirà en la Llei Orgànica del Poder Judicial. '''Quarta''': </br> A partir de l'entrada en vigor del present Estatut, els pressupostos que elaboraran i aprovaran les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona seran units al de la Generalitat. '''Cinquena''': </br> Atesa la vocació cultural de Catalunya, l'Estat i la Generalitat hi consideraran el servei de la cultura com a deure i atribució essencial, d'acord amb allò que preveu l'apartat 2 de l'article 149 de la Constitució i per això col·laboraran en llurs accions per al foment i desenvolupament del patrimoni cultural comú, en les seves diferents expressions lingüístiques i modalitats. </br> En el marc d'aquesta col·laboració es facilitarà la comunicació cultural amb altres comunitats autònomes i províncies, prestant especial atenció a totes aquelles amb les quals Catalunya hagués tingut particulars vincles històrics, culturals o comercials. '''Sisena''': </br> 1. Se cedeix a la Generalitat, en els termes previstos al paràgraf 3 d'aquesta Disposició, el rendiment dels següents tributs: </br> :'''a)''' Impost sobre el Patrimoni net. :'''b)''' Impost sobre transmissions patrimonials. :'''c)''' Impost sobre successions i donacions. :'''d)''' Impostos sobre el luxe que es recapten al lloc de destinació. L'eventual supressió o modificació d'algun d'aquests impostos implicarà l'extinció o modificació de la cessió. </br> 2. El contingut d'aquesta Disposició podrà ésser modificat mitjançant acord del Govern amb la Generalitat, que serà tramitat pel Govern com a projecte de llei. A aquests efectes, la modificació de la present Disposició no serà considerada modificació de l'Estatut. </br> 3. L'abast i condicions de la cessió s'establiran per la Comissió Mixta a la qual es refereix l'apartat 2 de la Disposició transitòria 3a., que en tot cas els referirà a rendiments a Catalunya. El Govern tramitarà l'acord de la Comissió com a projecte de llei, o, si concorreguessin raons d'urgència, com a Decret-llei, en el termini de sis mesos a partir de la constitució del primer Consell Executiu o Govern de la Generalitat. '''Setena''': </br> L'exercici de les competències financeres reconegudes per aquest Estatut a la Generalitat s'ajustarà a allò que estableixi la Llei Orgànica a la qual es refereix l'apartat 3 de l'article 157 de la Constitució. ==Estatut d'Autonomia. Disposicions transitòries == '''Primera''': </br> La Junta de Seguretat prevista al paràgraf 6 de l'article 13 d'aquest Estatut haurà de constituir-se en el termini de tres mesos, a partir del nomenament del primer Consell Executiu o Govern de la Generalitat que es constituirà, d'acord amb allò que preveu aquest Estatut, als efectes de coordinar les competències de l'Estat i de la Generalitat en aquesta matèria. '''Segona''': </br> Mentre les Corts Generals no elaboraran les lleis a les quals es refereix aquest Estatut, i el Parlament de Catalunya no legislarà sobre les matèries de la seva competència, continuaran en vigor les actuals lleis i disposicions de l'Estat que es refereixen a les esmentades matèries, sens perjudici que llur desenvolupament legislatiu, si s'escau, i llur execució, siguin efectuats per la Generalitat en els supòsits així previstos en aquest Estatut. '''Tercera''': </br> 1. Fins que s'haurà completat el traspàs dels serveis corresponents a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l'Estat garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment de la transferència. </br> 2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a l'apartat 3 de l'article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les despeses d'inversió que corresponguin. </br> 3. La Comissió Mixta de l'apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima d'un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat a les Corts. </br> 4. A partir del mètode fixat a l'apartat segon, s'establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per l'Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la suma dels ingressos obtinguts per l'Estat en els capítols I i II de l'últim pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats. '''Quarta''': </br> Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d'acord amb les normes següents: </br> :1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la promulgació d'aquest Estatut. Les eleccions s'hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de la convocatòria. </br> :2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un Diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. </br> :3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d'escrutini proporcional. </br> :4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa electoral vigent atribueix a la Junta Central. </br> Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la validesa de l'elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Territorial de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals provincials. :Contra les resolucions de l'esmentada Sala de l'Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs. </br> :5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran d'aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de les Corts Generals. '''Cinquena''': </br> 1. Un cop proclamats els resultats de les eleccions, i en un termini màxim de vuit dies, el primer Parlament de Catalunya es constituirà amb una mesa d'edat integrada per un president i dos secretaris, i procedirà immediatament a elegir la mesa provisional. Aquesta es compondrà d'un president, dos vice-presidents i quatre secretaris. </br> 2. En una segona sessió, que se celebrarà, com a màxim, deu dies després de l'acabament de la sessió constitutiva, el president del Parlament, havent consultat els portaveus designats pels partits o grups polítics amb representació parlamentària, proposarà d'entre els membres del Parlament un candidat a President de la Generalitat i es procedirà, després d'un debat, a la votació. </br> 3. Per ésser elegit President de la Generalitat el candidat haurà d'obtenir els vots de la majoria absoluta dels membres del Parlament. Aquesta elecció suposarà alhora l'aprovació del programa de govern i de la composició del Consell Executiu proposats pel candidat elegit. </br> 4. Si no assoleix aquella majoria, el mateix candidat podrà sotmetre's a una segona votació quaranta-vuit hores després de l'anterior, en la qual també es requerirà la majoria absoluta per a ésser elegit President. Si tampoc no assolís la majoria absoluta en la segona votació, el mateix candidat podrà sotmetre's a una tercera votació quaranta-vuit hores després de l'anterior, i serà elegit President si obtingués el vot favorable de la majoria simple dels diputats. </br> 5. Si després d'aquesta tercera votació el candidat no resulta elegit, haurà d'iniciar-se el procediment amb un altre candidat, designat en els mateixos termes de l'apartat 2 d'aquesta Disposició transitòria. </br> 6. Si passats dos mesos des de la primera votació cap candidat no obté la confiança del Parlament, aquest quedarà dissolt i es convocaran noves eleccions en el termini de quinze dies. </br> 7. Elegit el primer President de la Generalitat, l'organització d'aquesta s'acomodarà a allò que preveu aquest Estatut, i cessaran el President i els Consellers nomenats a l'empara del Reial Decret-llei 41/1977, de 29 de setembre. '''Sisena''': </br> El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d'acord amb les bases següents: </br> :1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat, i en el termini màxim d'un mes serà nomenada una comissió mixta encarregada d'inventariar els béns i drets de l'Estat que hauran d'ésser objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que hauran d'ésser traspassats i de procedir a l'adaptació, si cal, dels que passaran a la competència de la Generalitat. :2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament. Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d'aquesta publicació. :3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l'esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució el terme en el qual s'haurà de completar el traspàs de tots els serveis que corresponen a la Generalitat, d'acord amb aquest Estatut. :4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l'Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits per Llei Hipotecària. </br> :El canvi de titularitat en els contractes d'arrendament de locals per a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a l'arrendador a extingir o renovar el contracte. :5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d'aquesta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de trasllat que convoqui l'Estat en igualtat de condicions amb els altres membres de llur cos, i d'aquesta manera podran exercir llur dret permanent d'opció. :Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus funcionaris, seran d'aplicació les disposicions de l'Estat vigents sobre la matèria. :6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs d'execució se'n continuarà la tramitació d'acord amb els termes establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en l'altre, les transferències realitzades s'adaptaran, si calia, als termes d'aquest Estatut. :7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya, d'acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament coordinat, i podran conservar l'execució i gestió d'aquests mateixos serveis. :8. La Comissió Mixta creada d'acord amb l'article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l'apartat 1 d'aquesta Disposició transitòria. '''Setena''': </br> Les transferències que calgui fer en matèria d'ensenyament per a traspassar a la competència de la Generalitat els serveis i centres de l'Estat a Catalunya seran fetes d'acord amb els calendaris i programes que defineixi la Comissió Mixta. '''Vuitena''': </br> Pel que es refereix a televisió, l'aplicació de l'apartat 3 de l'article 16 d'aquest Estatut suposa que l'Estat atorgarà en règim de concessió a la Generalitat la utilització d'un tercer canal, de titularitat estatal, que cal crear específicament per a la seva emissió en el territori de Catalunya, en els termes que prevegi l'esmentada concessió. </br> Fins a la posada en funcionament efectiu d'aquest nou canal de televisió, Radiotelevisión Española (RTVE) articularà a través de la seva organització a Catalunya un règim transitori de programació específica per al territori de Catalunya, que Televisió Espanyola emetrà per la segona cadena (UHF). </br> El cost de la programació específica de Televisió a la qual es refereix el paràgraf anterior s'entendrà com a base per a la determinació de la subvenció que podria ésser concedida a la Generalitat, durant els dos primers anys de funcionament del nou canal al qual es refereix aquesta Disposició transitòria. [[Categoria:Legislació]] 153 284 2006-06-19T22:57:46Z Rf 12 copio historial * 16:11, 8 June 2006 84.122.71.228 (→Estatut d'Autonomia. Disposicions transitòries) * 15:43, 8 June 2006 84.122.71.228 (→Estatut d'Autonomia. Disposicions addicionals) * 15:38, 8 June 2006 84.122.71.228 (→Estatut d'Autonomia. Títol quart: Reforma de l'Estatut) * 15:33, 8 June 2006 84.122.71.228 (→Estatut d'Autonomia. Títol tercer: Finances i Economia) * 14:54, 8 June 2006 84.122.71.228 (→Estatut d'Autonomia. Títol segon: De la Generalitat) * 14:09, 8 June 2006 84.122.71.228 (→Estatut d'Autonomia. Títol primer: Competències de la Generalitat) * 19:57, 7 June 2006 84.122.71.228 (→Estatut d'Autonomia. Títol preliminar: Disposicions Generals) * 15:32, 28 January 2005 81.202.46.6 (Category:Català) * 15:30, 28 January 2005 81.202.46.6 (Category:Català) * 21:54, 22 August 2004 80.58.36.42 154 287 2006-06-20T07:46:12Z Rf 12 Comunicat de Bergen L’Espai europeu d’educació superior – Consecució d’objectius Comunicat de la Conferència de Ministres Europeus d’Educació Superior celebrada a Bergen el 19-20 de maig de 2005. ---- __TOC__ Nosaltres, ministres responsables de l’educació superior dels països participants en el Procés de Bolonya, ens hem reunit per fer una avaluació de l’esmentat procés, a mig camí del seu desenvolupament, i per establir objectius i prioritats per al 2010. En aquesta conferència hem donat la benvinguda a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Moldàvia i Ucraïna com a nous països participants en el Procés de Bolonya. Tots nosaltres compartim la manera d’entendre els principis, els objectius i els compromisos del Procés tal com s’exposen a la Declaració de Bolonya i als posteriors comunicats de les conferències de ministres de Praga i de Berlín. Ratifiquem el compromís de coordinar les nostres polítiques mitjançant el Procés de Bolonya per establir, el 2010, l’Espai europeu d’educació superior (EEES), i ens comprometem a ajudar els nous països participants a posar en pràctica els objectius del Procés. ==I. Acord de cooperació== Destaquem el paper central de les institucions d’educació superior, del personal al seu servei i dels estudiants com a parts implicades en el procés de Bolonya. El paper que tenen en la implementació del procés adquireix encara més importància ara que s’han aplicat en gran part les reformes legislatives necessàries, i els encoratgem a continuar i a intensificar la seva tasca per a l’establiment de l’Espai europeu d’educació superior. Reconeixem el compromís decidit de les institucions d’educació superior de tot Europa amb el Procés, i som conscients que cal temps per optimitzar els efectes del canvi estructural sobre els programes d’estudis i així garantir la introducció dels processos d’ensenyament i aprenentatge innovadors que Europa necessita. Reconeixem el suport rebut dels agents socials i econòmics i desitgem que s’intensifiqui la cooperació per a la consecució dels objectius del Procés de Bolonya. Reconeixem així mateix la contribució de les institucions i les organitzacions internacionals que són parts implicades en el Procés. ==II. Balanç de la situació== Som conscients del notable progrés fet en el camí per assolir els nostres objectius, tal com s’exposa en l’Informe General 2003-2005 del Grup de Seguiment, en l’informe Trends IV de l’European University Association (EUA) i en l’informe dels Sindicats Nacionals d’Estudiants d’Europa (ESIB), ''Bologna with Student Eyes''. A la reunió de Berlín, vam demanar al Grup de Seguiment que, quan el Procés es trobés a mig camí del seu desenvolupament, en fes un balanç centrat en tres aspectes prioritaris: el sistema de titulacions, l’assegurament de la qualitat i el reconeixement de títols i de períodes d’estudi. Segons aquest informe balanç, s’han aconseguit millores substancials en tots tres àmbits. Serà molt important garantir que el progrés sigui consistent en tots els països participants. És per això que creiem que és necessari compartir coneixements i habilitats d’una manera més intensa a fi de desenvolupar capacitat tant en l’àmbit institucional com governamental. ===El sistema de titulacions=== Comprovem amb satisfacció que el sistema de titulació en dos cicles s’està implantant a gran escala; a la majoria de països, més de la meitat dels estudiants estan inscrits en aquest sistema. Tanmateix, encara hi ha uns quants obstacles per a l’accessibilitat entre els dos cicles. A més, cal més diàleg —amb la participació de governs, institucions i agents socials— per millorar l’accés al món laboral dels estudiants hagin obtingut el títol de grau, també en els llocs de treball adequats dins el sector públic. Adoptem el marc global per al sistema de titulacions dins l’EEES, que comprèn tres cicles (incloent-hi, dins dels contextos nacionals, la possibilitat de titulacions intermèdies), descriptors genèrics per a cada cicle basats en els resultats de l’aprenentatge i les competències, i sistemes de crèdits en el primer i segon cicles. Ens comprometem a elaborar, per al 2010, marcs de treball nacionals per als sistemes de titulacions que siguin compatibles amb el marc de treball global per a les titulacions dins l’EEES, i a començar a treballar-hi abans de l’any 2007. Demanem al Grup de Seguiment que informi sobre la implementació i el posterior desenvolupament de l’esmentat marc global. Destaquem la importància de garantir la complementarietat entre el marc de treball global de l’EEES i el marc més ampli que es proposa per a titulacions de formació continuada i que engloba tant l’educació general com la formació professional, tal com ara s’hi està treballant dins la Unió Europea i també entre els països participants. Demanem a la Comissió Europea que consulti a fons totes les parts del Procés de Bolonya a mesura que el treball vagi avançant. ===Assegurament de la qualitat=== Gairebé tots els països han previst un sistema d’assegurament de la qualitat basat en els criteris establerts al Comunicat de Berlín, amb un elevat grau de cooperació i de treball en xarxa. Tanmateix, encara cal avançar, especialment pel que fa a la implicació dels estudiants i la cooperació internacional. A més, instem les institucions d’educació superior que continuïn treballant per incrementar la qualitat de les seves activitats mitjançant la introducció sistemàtica de mecanismes interns i la correlació directa d’aquests amb l’assegurament de la qualitat externa. Adoptem les normes i les directrius per a l’assegurament de la qualitat a l’Espai europeu d’educació superior tal com les proposa l’ENQA (European Network for Quality Assurance). Ens comprometem a introduir el model proposat per a la revisió a escala nacional dels organismes per a l’assegurament de la qualitat, una revisió que duran a terme experts tot respectant les directrius i els criteris comunament acceptats. Aprovem el principi d’un registre europeu d’organismes per a l’assegurament de la qualitat a partir d’aquestes revisions nacionals. Demanem que l’ENQA continuï treballant els aspectes pràctics de la seva implantació en col·laboració amb l’EUA, l’EURASHE (European Association of Institutions in Higher Education) i l’ESIB (Sindicats Nacionals d’Estudiants d’Europa), i que se’ns en trameti un informe a través del Grup de Seguiment. Destaquem la importància de la cooperació entre organismes reconeguts a escala nacional amb vista a fomentar el reconeixement mutu d’acreditacions o les decisions sobre l’assegurament de la qualitat. ===Reconeixement de títols i de períodes d’estudi=== Veiem que, fins ara, 36 dels 45 països participants han ratificat la Convenció de Reconeixement de Lisboa. Instem els que encara no ho han fet que ratifiquin la convenció al més aviat possible. Ens comprometem a garantir l’aplicació total dels seus principis, i a incorporar-los a la legislació nacional de manera pertinent. Fem una crida a tots els països participants perquè abordin els problemes de reconeixement identificats per les xarxes ENIC/NARIC. Elaborarem plans d’acció a escala nacional per millorar la qualitat del procés associat al reconeixement de les titulacions estrangeres. Els esmentats plans formaran part de l’informe nacional de cada país per a la següent conferència de ministres. Manifestem el nostre suport als textos complementaris de la Convenció de Reconeixement de Lisboa i demanem a totes les administracions nacionals i a altres parts interessades que reconeguin els títols compartits que s’atorguen en dos o més països de l’EEES. Considerem que la creació de marcs de treball per al sistema de titulacions, tant a escala nacional com europea, representa una oportunitat per continuar arrelant la formació continuada en l’educació superior. Treballarem amb les institucions d’educació superior i amb d’altres per millorar el reconeixement dels aprenentatges previs, incloent-hi, quan sigui possible, tant formacions no formals com informals per a l’accés als programes d’educació superior, i com a elements d’aquesta. ==III. Altres reptes i prioritats== ===L’educació superior i la recerca=== Destaquem la importància de l’educació superior a l’hora de continuar fomentant la recerca, i la importància de la recerca a l’hora de garantir que l’educació superior actuï com a base tant per al desenvolupament econòmic i cultural de la nostra societat com per a la cohesió social. Recordem que l’esforç per introduir canvis estructurals i millorar la qualitat de l’ensenyament no hauria d’anar en detriment de l’esforç per consolidar la recerca i la innovació. Per tant, recalquem la importància que tenen la recerca i la formació en recerca en el manteniment i la millora de la qualitat, la competitivitat i l’atractiu de l’EEES, com també en el foment d’aquests aspectes. Amb vista a obtenir millors resultats, reconeixem la necessitat de millorar la sinergia entre els organismes de recerca universitaris i altres organismes de recerca en tots els nostres països, i també entre l’EEES i l’Espai europeu de recerca. Per a la consecució dels esmentats objectius, els títols de doctorat han d’estar completament alineats amb el marc de treball global de l’EEES per a titulacions creades a partir dels plantejaments basat en els resultats. El component central de la formació doctoral és el progrés del coneixement per mitjà d’una recerca original. Tenint en compte la necessitat de programes de doctorat estructurats i la necessitat d’una supervisió i d’una avaluació transparents, recordem que, a la majoria dels països, el volum de treball del tercer cicle correspondria a 3-4 anys d’estudi a temps complet. Instem les universitats perquè garanteixin que els seus programes de doctorat fomenten la formació interdisciplinària i el foment d’habilitats transferibles, responent d’aquesta manera a les necessitats d’un mercat de treball més ampli. Cal garantir un augment general del nombre d’estudiants de doctorat que emprenguin carreres de recerca dins l’EEES. Considerem que els participants en els programes de tercer cicle són, alhora, estudiants i investigadors en fase inicial. Encomanem al Grup de Seguiment de Bolonya que convidi l’Associació Europea d’Universitats, juntament amb altres parts interessades, a preparar un informe, sota la responsabilitat del Grup de Seguiment, al voltant del futur desenvolupament dels principis bàsics per a programes de doctorat, per presentar-lo als ministres el 2007. Cal evitar l’excés de reglamentació en els programes de doctorat. ===La dimensió social=== La dimensió social del Procés de Bolonya és una part constituent de l’Espai europeu d’educació superior, i una condició necessària perquè l’EEES sigui atractiu i competitiu. Per tant, doncs, renovem el nostre compromís de garantir un accés igual per a tothom a l’educació superior, i insistim en la necessitat que els estudiants tinguin les condicions necessàries per poder completar els seus estudis sense obstacles relacionats amb el seu entorn social i econòmic. La dimensió social inclou mesures preses pels governs per ajudar els estudiants, especialment els grups amb desavantatges socials, en aspectes financers i econòmics, i per oferir-los orientació i serveis d’assessorament a fi d’ampliar l’accés. ===Mobilitat=== Reconeixem que la mobilitat dels estudiants i del personal docent entre els països participants continua sent un dels objectius clau del Procés de Bolonya. Conscients dels múltiples reptes que encara cal superar, reafirmem el nostre compromís de facilitar la transferibilitat de beques i préstecs, quan sigui procedent, per mitjà d’accions compartides, a fi que la mobilitat dins l’EEES es converteixi en una realitat. Cal que intensifiquem el nostre esforç per eliminar els obstacles a la mobilitat tot facilitant l’expedició de visats i permisos de treball i encoratjant la participació en programes de mobilitat. Instem les institucions i els estudiants a utilitzar plenament els programes de mobilitat, i recomanem el ple reconeixement dels períodes d’estudi a l’estranger dins d’aquests programes. ===L’atractiu de l’EEES i la col·laboració amb altres parts del món=== L’Espai europeu d’educació superior ha de ser obert i resultar atractiu a altres zones del món. La nostra contribució en l’assoliment de l’educació per a tothom s’ha de basar en el principi del desenvolupament sostenible, i ha d’estar d’acord amb la tasca que es du a terme a escala internacional per a l’elaboració de directrius destinades a la provisió de qualitat en l’educació superior transfronterera. Reiterem que en la cooperació acadèmica internacional han de prevaler els valors acadèmics. Concebem l’Espai europeu d’educació superior com una de les parts implicades en els sistemes d’educació superior d’altres àrees del món, que estimula l’intercanvi equilibrat d’estudiants i de personal docent i la col·laboració entre institucions d’educació superior. Recalquem la importància de la comprensió i el respecte intercultural. Esperem que el fet de compartir la nostra experiència en els processos de reforma amb les regions veïnes comporti una millor comprensió del Procés de Bolonya en altres continents. Subratllem la necessitat de diàleg sobre temes d’interès mutu i som conscients de la necessitat d’identificar altres regions que vulguin col·laborar en el procés i d’intensificar-hi l’intercanvi d’idees i experiències. Demanem al Grup de Seguiment que elabori i acordi una estratègia per a aquesta dimensió externa. ==IV. Balanç dels avenços per al 2007== Encomanem al Grup de Seguiment la tasca de continuar i ampliar el treball d’avaluació i d’informar-ne puntualment a la pròxima conferència de ministres. Esperem que el balanç de la situació es dugui a terme sobre la base d’una metodologia adequada i que continuï en els camps del sistema de titulacions, l’assegurament de qualitat i el reconeixement de titulacions i de períodes d’estudi. També preveiem que l’any 2007 haurem completat en gran part la implementació d’aquestes tres prioritats intermèdies. En concret, cal avançar en els següents aspectes: *Implementació dels estàndards i les directrius per a l’assegurament de la qualitat tal com es proposa a l’informe de l’ENQA. *Implementació dels marcs de treball nacionals per a les titulacions. *Expedició i reconeixement de títols compartits, també els de doctorat. *Creació d’oportunitats per a itineraris d’aprenentatge flexibles en educació superior, incloent-hi procediments per al reconeixement d’aprenentatges previs. Així mateix, encomanem al Grup de Seguiment la presentació de dades comparatives sobre la mobilitat del personal docent i dels estudiants i sobre la situació social i econòmica dels estudiants dels països participants com a base per a futurs balanços, i que n’informin puntualment a la pròxima conferència de ministres. Els balanços futurs hauran de tenir en compte la dimensió social tal com s’ha definit més amunt. ==V. Preparació per al 2010== Prenent com a base tot que s’ha assolit fins ara en el Procés de Bolonya, desitgem establir un Espai europeu d’educació superior fonamentat en els principis de qualitat i transparència. Hem de valorar la contribució del ric patrimoni i la diversitat cultural del nostre entorn en la construcció d’una societat basada en el coneixement. Ens comprometem a donar suport al principi de responsabilitat pública en l’educació superior en el context de les complexes societats modernes. El fet que l’educació superior es trobi al punt d’encreuament entre recerca, educació i innovació, la converteix en la clau de volta de la competitivitat d’Europa. A mesura que ens anem acostant a l’any 2010, ens fem responsables de garantir que les institucions d’educació superior gaudeixin de l’autonomia necessària per aplicar les reformes acordades, i reconeixem la necessitat d’un finançament sostenible de les institucions. L’Espai europeu d’educació superior s’estructura en tres cicles. Cada un dels tres nivells té la funció de preparar els estudiants per al mercat de treball, per al foment de noves competències i per a una ciutadania activa. El marc de treball comú per a les titulacions, el conjunt acordat d’estàndards i directrius europees per a l’assegurament de la qualitat, com també el reconeixement de titulacions i períodes d’estudi, són característiques clau de l’estructura de l’Espai europeu per a l’educació superior. Aprovem l’estructura de seguiment establerta a Berlín, amb la inclusió de l’Education International (EI) Pan-European Structure, la European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA), i la Union of Industrial and Employers’ Confederations of Europe (UNICE) com a nous membres consultius del Grup de Seguiment. Atès que el Procés de Bolonya porta a l’establiment de l’EEES, hem de considerar les passes que cal emprendre per tal de mantenir la continuïtat d’aquest desenvolupament més enllà del 2010, i demanem al Grup de Seguiment que explori aquesta qüestió. La propera conferència de ministres tindrà lloc a Londres el 2007. Participen en el Procés de Bolonya 45 països i són membres del Grup de Seguiment els països següents: Albània, Alemanya, Andorra, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bèlgica (comunitat flamenca i comunitat francesa), Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Federació Russa, Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Moldàvia, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República d’Eslovàquia, antiga República Iugoslava de Macedònia, República Txeca, Romania, Sèrbia i Montenegro, Suècia, Suïssa, Turquia, Ucraïna, el Vaticà i Xipre. A més, la Comissió Europea és membre amb vot del Grup de Seguiment. Són membres consultius del Grup de Seguiment els organismes i les institucions següents: Consell d’Europa, Sindicats Nacionals d’Estudiants d’Europa (ESIB), Education International (EI) Pan-European Structure, European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA), European University Association (EUA), European Association of Institutions in Higher Education (EURASHE), European Centre for Higher Education (UNESCO-CEPES) i Union of Industrial and Employers’ Confederations of Europe (UNICE). [[Categoria:Documents oficials]] 155 288 2006-06-20T08:20:38Z Rf 12 {{Índex de l'Atlàntida}} ==Cant tercer: Los Atlants== ''S' aplegan dins lo temple de Neptú. Rahonament del primer cap-de-colla. Sos mals auguris. Demana, als qui arriban de llunyes terres, quines noves duhen al collotge. Un, que ve de les encontrades de Ponent, respon haverles mitj abrigades un braç de mar. Altre, tot just vingut d' envers Tule, ha tret un mal pronòstich de les aurores boreals. Entra de sopte un Titá que arriba pe'l camí de Mitj-dia, y, tremolós encara, conta haver escapat d' una espasa de foch que abrusá á sos companys. En això estant, senten mòure 'l temple en terratrèmol, ensemps que un llamp escapça la imatge triomfal de Neptú. Ouhen lo clamor de les Hespèrides, y, fent arma dels arbres y columnes del atri, escometen á Hèrcules, Gran combat.'' De roques sobre roques són les parets gegantes<br /> del temple, hont los Atlants enrotllan á Neptú,<br /> altívols com los roures y alzines bracejantes<br /> que semblan dir al cingle:—Som tan ferrenys com tu.— Allí, per esposarles ab sos més braus sotmesos,<br /> esperan ses germanes, les del mirar de cel;<br /> de sopte, á un mal auspici, com de cent furies presos,<br /> á llur cridoria 'l temple se torna altra Babel. S' en alça un que es del ángel caygut imatge viva;<br /> d' humana recordança son nom esborrá Deu;<br /> del temple immens les brèdoles, ahont sa testa arriba,<br /> tremolen á la forta tronada de sa veu: —Titans: quelcom de témer espera ab por la terra<br /> que no podrèm tal volta contar á nostres fills;<br /> apar que avuy la torra de nostre orgull s' aterra,<br /> y sota 'ls peus trontolla lo món d' hont som pubills. Los núvols en figura d' espectres nos ho diuhen;<br /> ho cridan les tempestes ab xiscles y gemechs;<br /> estels ab cabellera de foch pe'l cel ho escriuhen,<br /> entrellaçantla ab lletres d' espurnes y llampechs. Lo cel veig en feréstegues bromades arrugarse,<br /> mostrantse, com entre ales de corbs, á claps á claps;<br /> la terra veig, glatintnos, á nostres peus badarse,<br /> y cáurens la corona, poch testa en nostres caps. Á mitj esbadellarse les flors se musteheixen;<br /> passant les aucellades abans de la tardor,<br /> se dolen, com d' un cástich fugint que no 's mereixen,<br /> y, al vèureho, qui seguirles no pot esclata en plor. Sols junt ab la xibeca la gralla alegre 's mostra,<br /> diuhen que 'ls rius s' en tornan enrera, y que un infant,<br /> al veure d' aqueix dia la llum en terra nostra,<br /> ha reculat al ventre, de por esgaripant. Y ¿què 'ns caldrá á nosaltres? ¿seguir la rierada,<br /> ò contra 'l fat empenyer la barca á vela y rem?<br /> ¿dels massa crèduls riurens, ò fer ab ells llaçada?<br /> Titans de cor de roure, digáume: ¿què farém? Abans, quín vent os porta, contáu. Tu que la vida<br /> prop del llit d' or del astre del dia escorre veus,<br /> ¿per qué, dígam, deixares tos camps d' herba florida,<br /> que á mustehir no basta l' alè de tots los deus? :—Tenía un fill,—respon,—com datilera<br /> :que breça 'ls colibrís en primavera;<br /> :un día 's caragira contra mi:<br /> :y, de bon ayre y ben plantat com era,<br /> :la vida li arranquí. :Posí son cos dins una fonda balma,<br /> :ab fulles abrigat de ceiba y palma,<br /> :perque 'l ''Zemí'' del cel no me' l vegés;<br /> :mes ¡ay! del esperit la dolça calma<br /> :ja no 'm torná may més. :Mos ulls aquella nit ¡ay! no 's clogueren;<br /> :entre caobes y mameys vegeren<br /> :dos altres ulls en la blavor dels cels;<br /> :«Pare, dormiu, mes filles me digueren:<br /> :dormiu, son dos estels.» :«No son estrelles, no, filles hermoses;<br /> :aqueixes son del alt jardí les roses,<br /> :y aquells son ses espines pe'l meu cor.<br /> :Dormiu vosaltres, ¡ay! poncelles closes<br /> :al somni del amor.» :¡Ay! eran ulls de aterradora ceya,<br /> :y llur ullada escorcollantme 'm deya:<br /> :«¿Ton fill, ton fill hermós, com no es aquí?»<br /> :He vist un braç que d' entre 'ls núvols queya,<br /> :¡era 'l braç del ''Zemí!'' :¡Perdó! diguí sortintme de la hamaca,<br /> :quan ressona son crit en ma barraca:<br /> :«Dins la balma del crim la mar hi bull;<br /> :de tot quant veus, per esborrá' eixa taca,<br /> :ni 'n restará un escull.» :Digué: y ja de la cova 'l mar eixía,<br /> :y d' aygua y manatins l' herbatge umplía;<br /> :jo, fugintne, 'm girava al nadiu lloch;<br /> :ja cabanyes y selves no hi havía;<br /> :ja vall, ni cims, tampoch. :D' Haytí la cordillera, que 'l cor ama,<br /> :en illes es trencada; de Bahama<br /> :lo bell pahís, d' arenes es un banch<br /> :y encara famolenca la mar brama<br /> :venint; ¡pot ser l' aclama<br /> :la meva olor de sanch!— Parla un que vora Tule gelada 'l sol anyora:<br /> —També és ¡ay! de diluvi l' auguri que vegí;<br /> vegí á Llevant esténdres la boreal aurora,<br /> en flochs vermells y rossos trenats, y brins d' or fi. Y, com l' ona arrocega les perles y petxines,<br /> desencastar semblava y endúrsen los estels;<br /> mes tot plegat, llançantlos com flors entre ruines,<br /> grans signes de malastre borronejá pe'ls cels. Atlants, ¡ay! de vosaltres; mes ¡ay! de vostre imperi<br /> que, com lo sol, devalla de son mitjdía al mar;<br /> açò que 'ls cels nos diuhen ab llengues de misteri,<br /> malalta en sos desvaris, la terra ho diu ben clar. He vist d' infants y vèrgens horribles sacrificis,<br /> he vist á l' ignocencia del negre crim als peus;<br /> arreu les viles, fetes encant de tots los vicis,<br /> y aqueixos dins lo temple robar l' encens als deus. He vist en la disbauxa noys tendres revolcarse,<br /> los pares traure á vendre llur fill, del avi trist<br /> los nets com d' una cárrega feixuga descartarse,<br /> y l' un germá del altre bèures la sanch! he vist...— L' interrompé un Titá, de la natura esguerro,<br /> que, guerxo y d' estrafeta figura, 's veu entrar;<br /> y esblanquehit, com mort que fuig de son enterro,<br /> del temple per les tombes son crit fa ressonar. —Vora África ab mos hèroes á nit m' endormiscava,<br /> quan veig colossal Geni baixar del firmament;<br /> cubría sa ombra l' Atlas, y ab un llamp que brandava<br /> del Simoun en ales, fería á tot vivent. Ja á mi m' empedrehía, quant diu, girantse enrera:<br /> «En eix blat del diable no cal oscar la fauç.»<br /> Me deixondí; lo rúfol fantasma ja no hi era;<br /> mes sols un llenyer d' ossos restava de mos braus.— Sa veu pe'l temple encara retruny, quant á l' altura<br /> lo carro sotraqueja dels trons aixordador;<br /> ab tremolor estranya responli la natura,<br /> y al ventre de les mares ressona angèlich plor. De prompte, á un terratrèmol, que 's juny ab la tempesta,<br /> l' ídol s' ensorra en grífol d' aygua llotosa y sanch,<br /> ensemps que ¡estrany prodigi! li lleva un llamp la testa,<br /> á troços y ennegrida fentla rodar pe 'l fanch. A sa claror rojenca ¿que veuhen, puix s' ajupen?<br /> veuhen fantasmes tètrichs passar en reguitzell,<br /> entre ombres de llurs avis, que ab fástich los escupen<br /> al front, marcat ja ab taca del infernal segell. Mes ells, sens despitar, estrenyen lo col·lotge,<br /> y, brètols, escateixen si ferhi res los cal;<br /> si alçar á pes de braços de terra 'l deu ferotge,<br /> ò enfonzarlo, de tráurel, puix, creuhen no s' ho val. En açò arriba al temple lo crit de ses germanes;<br /> arranca un d' ells, sacrílech, lo trident á Neptú,<br /> los altres, á bocins, pilars o barbacanes,<br /> y al encontre d' Alcides apar que 'l vent los du. Los fills de les montanyes s' hi lligan, seglars roures,<br /> com ells de bona saba, d' arrel arrabaçant,<br /> y abets que vergacejan los núvols al remòures,<br /> com braços de la terra lo cel abrahonant. Altres més vells ne surten á glops de les cavernes,<br /> brandant armes de pedra y ossades de mammuth;<br /> ab fam deixan del antre pregon les nits eternes<br /> aixís que han la flayrada d' humana carn begut. Lo matador de monstres que, de gegant á passos,<br /> escometía á Hespèris, duhentli 'l brot florit,<br /> se veu trabat; sos braços se nuan ab llurs braços,<br /> y un bosch d' enceses armes va á fèndres en son pit. Mes ell, com entre brèvols canyiços, s' hi obre via,<br /> la clava de terrible maneig descarregant,<br /> que, ab set de sanch, incendis y llágrimes sentía,<br /> en sa espatlla ferriça, com ella bategant. ¿Heu vist al huracá que escombra cel y terra<br /> llevar la neu, boscuries y rochs als Pirineus,<br /> y, en revolví al endúrsels ab algun cap de serra,<br /> fer remuntar les aygues d' un riu fins á ses dèus? Tal l' hèroe, al rompre aquella maror armipotenta,<br /> s' engolfa en les onades á colps de ferro cru;<br /> y fort y ferm oposa la seva á llur empenta,<br /> com nau que á un abordatge presenta 'l pit tot nu. Allá aboca ses ires; hont més arreu pot batre,<br /> empeny, romp y arrocega com estimbat torrent;<br /> los guerrers de cap d' ala cauhen de quatre en quatre;<br /> lo rebuig, com espigues de blat, de cent en cent. Així, arranant sa dalla, la Mort ajau sa messa;<br /> á cada colp que venta n' hi há de menys un clap;<br /> ab sanch dels fills l' Atlántida s' abeura, y, á la fressa<br /> dels crits, ferir y caure, tremeix de cap á cap. 156 290 2006-06-20T10:11:00Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=El gran Carlemany}} '''Himne nacional d'Andorra'''. ---- ''El gran Carlemany, mon pare''<BR> ''Dels alarbs em deslliurà''<BR> ''I del cel vida em donà''<BR> ''De Meritxell la gran mare.''<BR> <BR> ''Princesa nasquí i pubilla''<BR> ''Entre dos nacions, neutral;''<BR> ''Sols resto l'única filla''<BR> ''De l'imperi Carlemany.''<BR> <BR> ''Creient i lliure onze segles,''<BR> ''Creient i lliure vull ser.''<BR> ''Siguin els furs mos tutors'' <BR> ''I mos prínceps defensors. ''<BR> [[Categoria:Texts]] 157 291 2006-06-20T10:11:29Z Rf 12 copio historial * 17:43, 3 January 2006 TheoClarke (Category:Català) * 14:14, 9 November 2005 Rata de Biblioteca 158 315 2006-06-23T07:27:04Z Rf 12 159 296 2006-06-21T15:54:23Z Gangleri 18 __TOC__ 160 320 2006-06-25T11:57:54Z Aljullu 5 {{Obra|Viquipedia=Tió de Nadal}} == Bages == ::Cançons populars a [[W:Bages|Bages]] :Caga tió, :que et daré un cop de bastó; :si no cagues torró fi :no dormis amb mi. :Caga tió, :avellanes i torrons, :no caguis arengades :que són massa salades, :caga torrons :que són més bons! == Banyoles == ::Cançons populars a [[W:Banyoles|Banyoles]] :Tió, tió, :caga torrons :d'aquells tan bons :crec al pare, :crec a la mare, :no em pixo al llit, :caga fora i ben seguit. :Tió, tió, :caga torró :d'aquell tan bo; :si no tens més :caga diners, :si no tens prou :fes un pet i remou. == Barcelona == ::Cançons populars a [[W:Barcelona|Barcelona]] :Caga tió, :caga torró; :si no et daré :cop de bastó. :Caga tió, :tió de Nadal; :posarem el porc en sal, :la gallina a la pastera, :i el poll a dalt del pi :toca, toca Valentí. :Caga tió, tió de Nadal; :posarem el porc en sal, :la gallina a la pastera :i el poll a dalt del pi. :Toca, toca Valentí. :Passen bous i vaques, :gallines amb sabates :i galls amb sabatons. :Correu, correu minyons, :que la teta fa torrons, :el vicari els ha tastat, :diu que són un poc salats. :Ai el brut, ai el porc, :ai el cara, cara, cara, :ai el brut, ai el porc, :ai el cara de pebrot. :Caga tió, :si no et donaré :un cop de bastó. :Tió, tió, :tronc de Nadal; :caga torró :i pixa vi blanc. :Caga tió, :un bon cagalló, :si no tens avellanes :ni tens torró :tira't un pet :i que soni ben fort. :Caga tió, :tió de Nadal, :posarem el pocs en sal, :la gallina a la pastera :i el poll a dalt del pi; :toca, toca, Valentí. :Ara passen bous i vaques, :gallines amb sabates :i galls amb sabatons. :Correu, correu minyons, :que la teta fa torrons, :el vicari els ha tastats :diu que són un poc salats. :Marieta, posa-hi mel; :Marieta, posa-hi sucre, :que seran un poc millor :i així cagarà el tió; :tió de Nadal, :que caga torrons :i pixa vi blanc. :Caga tió, :caga neules i torró, :d’avellana i de pinyó, :i si són dels fins millor. == Blanes == ::Cançons populars a [[W:Blanes|Blanes]] :Tió, tió, :caga torró, :si no tens més :caga diners, :si ja tens massa :caga una carbassa. == Girona == ::Cançons populars a [[W:Girona|Girona]] :Caga tió, :caga torró :pel naixement :del Nostre Senyor. :Tió, tió, :caga torró; :caga amb força :que és més bo; :si no tens més :caga diners. :Tió, tió, :caga torró :d'aquell tan bo :pel pare, per a la mare, :i per a tota la mainada. :Pare Nostre del tió, :bon Nadal que Déu nos do. :Ara vénen festes, :festes glorioses; :dones curioses :renteu els plats, :renteu-los bé, :que Nadal ja ve. :Rabassó de pina vella, :tu que ets tort i mal igual, :més m'estimo la teva merda :que el cap del meu corral. :Tió, tió, caga torró, :pel naixement del Nostre Senyor; :com més cagaràs :més content em faràs. :Bona casa i bona brasa, :bona brasa i bon tió :i bon Nadal que Déu ens do. :Parenostre del tió, :bona nit que Déu nos do; :ara vénen festes, :festes precioses, :dones curioses; :menjarem gall dindi, :menjarem torrons, :coques de pinyons. :Caga tió, caga torró, :d'avellana i de pinyó :i si és del més fi :encara millor. ::''Aquesta cançó també és popular a[[w:Manresa|Manresa]]'' :Tió, tió, :caga torró; :si no vols cagar :no et donaré menjar. == L'Alforja == ::Cançons populars a [[W:L'Alforja|l'Alforja]] :El dia de Nadal :posarem el porc en sal :la gallina a la pastera, :el poll a dalt del pi, :toca, toca el violí; :ara passen bous i vaques, :les gallines amb sabates, :gallinons amb sabatons; :el vicari fa torrons, :la guineu els ha tastat, :diu que són un poc salats; :Marieta posa-hi sucre :que seran un poc millors; :torrons d'avellana, :torrons de pinyó, :caga tió, :si no et daré :un cop de bastó. == Lleida == ::Cançons populars a [[W:Lleida|Lleida]] :Per Nadal :posarem el porc en sal, :la gallina a la pastera, :el poll al cap del pi. :Ara baixen bous i vaques :i gallines amb sabates, :i capons amb esperons. :Correu, correu minyons, :que la vella fa torrons; :el vicari els ha tastat :diu que són un xic salats! :Baixar Santa Anna, :tota arremangada; :baixar Sant Lluc, :tocant un canut. :Tió de Nadal :no caguis arengades, :que són salades; :caga torrons :que són més bons, :caga taronges :que són ben dolces. == Llesp == ::Cançons populars a [[W:Llesp|Llesp]] :Tronca de Nadal, :dóna figues, :dóna caramels, :dóna arengades :que són salades. == Montcada == ::Cançons populars a [[W:Montcada|Montcada]] :Ara venen festes, :festes glorioses, :dones curioses :renteu els plats, :renteu els tionells, :que el tió està carregat :de torrons d'avellana, :de torrons de pinyó. :Per la virtut de Déu t'ha dat, :caga tió ben aviat. == Olesa de Montserrat == ::Cançons populars a [[W:Olesa de Montserrat|Olesa de Montserrat]] :Tió, tió, :caga torró :d'avellana i de pinyó :si no vols cagar :cop de bastó va. == Prats del Lluçanès == ::Cançons populars a [[W:Prats del Lluçanès|Prats del Lluçanès]] :Caga tió, :caga torró, :i si és d'avellana :encara millor. :Tió, tió, :cagatorró, :d'avellana i de pinyó, :pel naixement de Nostre Senyor; :que ja seré un bon minyó. :Si no ens dones un bon plat :et xafarem el cap. :Tió, tió, :caga torrons, :dels bons, :dels quatre cantons; :si no vols cagar :en "''name of somone''" et pegarà. == Tarragona == ::Cançons populars a [[W:Tarragona|Tarragona]] :Caga tió, :pastetes i torró; :caga tió :i pixa vi blanc; :no caguis arengades :que són salades :caga torró, :que és molt millor :sinó et donaré :un cop de bastó. == Terrassa == ::Cançons populars a [[W:Terrassa|Terrassa]] :Tió, tió, :caga torró, :si no en tens més :caga diners, :si no en tens prou :caga un ou. == Valls == ::Cançons populars a [[W:Valls|Valls]] :Tió de Nadal, :dóna torrons :i raja vi blanc. :No ens doneu arengades :que són massa salades. ---- :Tió, tió, :caga tió; :caga coses bones :dolentes no. :Si no vols cagar :cop de bastó. ::- Popular in [[:w:Ripoll]] :Caga tió, :caga torró :si no et donaré :un cop de bastó. ::- Popular in [[:w:Sant Boi]] :Caga tió, :caga torró; :torró de Nadal, :si no tens més :caga diners :si no tens prou :caga un ou. ::- Popular in [[:w:Sant Boi]] :Caga tió, :d'avellana i de pinyó, :si no vols cagar :garrotada va. ::- Popular in [[:w:Terrassa]] :Caga tió, :una llauna* de torró :pel pare i per la mare :i per mi no. :* Also said: :"una teula..." or "una barra de torró" ::- Popular in [[:w:Olot]] :Caga tió, :d'avellanes i torró; :pixa vi blanc :de les festes de Nadal. :Ara venen festes :festes glorioses :menjarem conill :i llebres si en tenim. :Caga tió :si no vols cagar :et donaré un cop de bastó. ::- Popular in [[:w:Santa Margarida de Montbui]] :Caga tió, :d'avellanes i torró; :tant si cagues com si no :et donaré un cop de bastó. :Caga tió!!! ::- Popular in [[:w:Barcelona]] :Caga tió, :caga neules i torró :si no vols cagar :serà pitjor. ::- Popular in [[:w:Cassà de la Selva]] :Caga tió, :caga neules i torrons, :que són molt bons; :crec al pare :crec a la mare :no em faig mai el riu al llit, :caga tió ben seguit. ::- Popular in [[:w:Cassà de la Selva]] :Caga tió, :com més cagaràs millor; :caga torrons :d'aquells més bons. ::- Popular in [[:w:Bordils]] :Parenostre del tió, :un bon any que Déu nos do; :ara vénen festes, :festes glorioses. :Dones curioses, :renteu els plats :fregueu els tionells, :que el tió ja està empipat! ::- Popular in [[:w:Barcelona]] :Caga tió, :de mel i mató; :de sucre ser millor; :caga torrons :i pixa vins dels bons. ::- Popular in [[:w:Barcelona]] :Torronets baixeu del cel, :per la Verge Maria; :als que ploren :no els hi doneu, :per la Mare de Déu. :Tronca de Nadal, :dóna torrons, :i raja vi blanc. :No donis arengades :que són salades. ::- Popular in [[:w:Valls]] :Caga tió, :caga neules i torrons, :que són molt bons; :crec al pare, :crec a la mare, :no em faig mai el riu al llit, :caga tió de seguit! ::- Popular a [[:w:Cassà de la Selva]] :Tió, tió, :caga torró, :si no vols cagar :en ''name of someone'' et picarà. ::- Popular a [[:w:Llagostera]] :Nadau tidún, :raja tidún, :se nu vos rajar :te daré un cop de bastún. ::- Popular in la [[:wikipedia:Vall d'Aran]] (this one is not in [[:wikipedia:Catalan]], but in [[:wikipedia:Occitan]], the language spoken in la Vall d'Aran) :Tió de Nadal, :raja tió, :dóna coses bones :i dolentes no. :No donguis arengades :que són salades; :dóna torrons i raja vi blanc. :Tió de Nadal, raja tió. ::- Popular a [[:w:Cervera]] :Caga Tió :avellanes i torró, :no caguis arengades :que són massa salades, :caga torrons :que són més bons! :Caga! caga! i caga! ::- Popular a [[:w:Olèrdola]] :Caga tió de nadal, :caga figues i vi blanc, :no caguis arengades :que són salades :caga torrons, :que són, molt bons !! :A la torre d'en nogués :venen vi a vint-i-tres, :a vint-i-quatre no n'hi ha, :ara sí que cagarà !! ::- Popular a [[:w:Vallfogona B.]] :Caga tió, :de la vinya d'en Vadó. :Si no vols cagar, :et futarem cop de bastó. :Caga tió !! ::- Popular a [[:w:Sant Pol de Mar]] :Tronc de nadal, :caga tió, :Pixa vi blanc, :que ara venen festes, :festes glorioses, :dones curioses, :agraneu les cases, :agraneu-les bé, :que nadal ja bé, :caga tió o et fotré :un bon cop de bastó! ::- Popular a [[:w:La Torre de l'Espanyol]] :Caga tió, :Caga torró :si no cagues per Nadal.. :Cagaràs per la Festa Major ::-Popular a [[:w:La Lacuna]] [[Categoria:Texts]] 161 311 2006-06-23T07:11:58Z Rf 12 +viquipedia {{Obra|Viquipedia=Himne de València}} == Lletra en castellà == <blockquote> :Huerta y guitarra mora :Para ofrendar nuevas glorias a España :¡Todos a una voz, venid hermanos! :¡Ya en el taller y en el campo resuenan :cantos de amor, himnos de paz! :¡Paso a la región que avanza en Marcha triunfal! :para ti la huerta envía :la riqueza que atesora. :Y es la voz del agua canto de alegría :al compás del ritmo de guitarra mora. :Paladines del arte te ofrendan :sus grandes victorias, :y a tus pies, Sultana, tus jardines extienden :un tapiz de hortensias y de rosas finas. :Brindan frutas doradas :los paraísos de las riberas; :cuelgan los racimos :bajo los arcos de las palmeras. :Suena la voz amada :y, con potente y vibrante eco, :notas de nuestra albada :cantan las glorias de la Región. :Valencianos, pongámonos en pie :que nuestra voz :salude la luz :de un nuevo sol :para ofrendar nuevas glorias a España :¡Todos a una voz, venid hermanos! :¡Ya en el taller y en el campo resuenan :cánticos de amor, himnos de paz! :¡Ondee en los aires :nuestra Señera! :¡Gloria a la Patria! :¡Viva Valencia! :¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! </blockquote> ==Lletra en català== ===Versió oficial=== <blockquote> :Per a ofrenar noves glòries a Espanya :tots a una veu, germans, vingau. :ja en el taller i en el camp remoregen :càntics d'amor, himnes de pau! :¡Pas a la Regió :que avança en marxa triumfal! :Per a tu la vega envia :la riquesa que atresora :i és la veu de l'aigua càntics d'alegria :acordats al ritme de guitarra mora... :Paladins de l'art t'ofrenen :ses victòries gegantines; :i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen :un tapís de murta i de roses fines. :Brinden fruites daurades :els paradisos de les riberes; :pengen les arracades :baix les arcades de les palmeres, palmeres... :Sona la veu amada :i en potentíssim vibrant ressò :notes de nostra albada :canten les glories de la Regió. :Valencians: en peu alceu-vos :Que nostra veu :la llum salude d'un sol novell. :Per a ofrenar noves glòries a Espanya :tots a una veu germans, vingau. :¡Ja en el taller i en el camp remoregen :càntics d'amor, himnes de pau! :¡Flamege en l'aire :nostra Senyera! :¡Glòria a la Pàtria! :¡Visca València! :¡Visca! ¡Visca! ¡Visca! </blockquote> [[Categoria:Texts]] 162 301 2006-06-22T17:15:17Z 158.109.192.93 això ha d'anar aquí? 163 305 2006-06-22T17:34:16Z 158.109.192.93 Hi té lloc, aquí un text en espanyol??? --[[Usuari:81.38.181.231|81.38.181.231]] 17:24, 22 juny 2006 (UTC) :Més que a la Viquipèdia que és on era 164 312 2006-06-23T07:14:05Z Rf 12 +viquipedia {{Obra|Viquipedia=Auferstanden aus Ruinen}} Himne de la [[w:República Democràtica Alemanya|República Democràtica Alemanya]]. ==Lletra== <BR><center> {|class="toccolours" cellpadding="3" rules="cols" ! bgcolor="lightsteelblue"|VERSIÓ ORIGINAL EN ALEMANY !! bgcolor="lightsteelblue"|TRADUCCIÓ AL CATALÀ |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|PRIMERA ESTROFA |- | Auferstanden aus Ruinen, und der Zukunft zugewandt, <br> lass uns dir zum Guten dienen, Deutschland, einig Vaterland. <br> Alte Not gilt es zu zwingen, und wir zwingen sie vereint, <br> denn es muss uns doch gelingen, dass die Sonne schön wie nie <br> über Deutschland scheint, über Deutschland scheint. <br> | Alçats de les ruïnes, i mirant al futur, <br> deixa'ns servir-te bé, Alemanya, pàtria unida. <br> L'antiga misèria ha de ser eliminada, i l'eliminarem tots units. <br> Perquè hem d'aconseguir que el sol, preciós com mai abans, <br> brilli sobre Alemanya, brilli sobre Alemanya. <br> |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|SEGONA ESTROFA |- | Glück und Frieden sei beschieden, Deutschland, unserm Vaterland. <br> Alle Welt sehnt sich nach Frieden, reicht den Völkern eure Hand. <br> Wenn wir brüderlich uns einen, schlagen wird des Volkes Feind! <br> Lasst das Licht des Friedens scheinen, dass nie eine Mutter mehr <br> ihren Sohn bewein, ihren Sohn beweint. <br> | Siguin assegurades l'alegria i la pau, per Alemanya, la nostra pàtria. <br> Ara tothom del món anhela la pau, esteneu la mà als pobles. <br> Si ens unim com germans, vencerem l'enemic del poble! <br> Feu que brilli la llum de la pau, així mai més una mare, <br> plorarà pel seu fill, plorarà pel seu fill. <br> |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|TERCERA ESTROFA |- | Lasst uns pflügen, lasst uns bauen, lernt und schafft wie nie zuvor, <br> und der eignen Kraft vertrauend, steigt ein frei Geschlecht empor. <br> Deutsche Jugend, bestes Streben, unsres Volks in dir vereint, <br> wirst du Deutschland neues Leben, und die Sonne schön wie nie <br> über Deutschland scheint, über Deutschland scheint. <br> | Llaurem, construïm, estudiem i treballem com mai abans, <br> i confiant en la nostra pròpia força, sorgirà un poble lliure. <br> Jovent alemany, amb les millors aspiracions, el nostre poble unit al teu voltant,<br> donaràs nova vida a Alemanya, i el Sol preciós com mai abans, <br> brilla sobre Alemanya, brilla sobre Alemanya. <br> |} [[Categoria:Texts]] 165 313 2006-06-23T07:16:28Z Rf 12 +viquipedia +iw {{Obra|Viquipedia=Das Lied der Deutschen}} Himne d'[[w:Alemanya|Alemanya]]. == Lletra == '''(En [[w:alemany|alemany]])''' <table><tr><td width=50%> <i>Deutschland, Deutschland über alles,<br /> über alles in die Welt,<br /> wenn es stets zu Schutz und Trutze<br /> brüderlich zusammenhält.<br /> Von der Maas bis an die Memel,<br /> von der Etsch bis an den Belt,<br /> |: Deutschland, Deutschland über alles,<br /> über alles in die Welt! :|</i> <i>Deutsche Frauen, deutsche Treue,<br /> deutscher Wein und deutscher Sang<br /> sollen in der Welt behalten<br /> ihren alten schönen Klang,<br /> uns zu edler Tat begeistern<br /> unser ganzes Leben lang. -<br /> |: Deutsche Frauen, deutsche Treue,<br /> deutscher Wein und deutscher Sang! :|</i> Einigkeit und Recht und Freiheit<br /> für das deutsche Vaterland!<br /> Danach lasst uns alle streben<br /> brüderlich mit Herz und Hand!<br /> Einigkeit und Recht und Freiheit<br /> sind des Glückes Unterpfand;<br /> |: blüh' im Glanze dieses Glückes,<br /> blühe, deutsches Vaterland. :| <td width=50%> <i>Alemanya, Alemanya sobre tots,<br /> sobre tots en el món,<br /> si sempre es queda unida fraternalment<br /> per a la protecció i la defensa.<br /> Des del riu Maas fins al Memel,<br /> Des del Etsch fins al Belt,<br /> |: Alemanya, Alemanya sobre tots,<br /> sobre tots en el món! :|</i> <i>Dones alemanyes, lleialtat alemanya,<br /> Vi alemany i cançons alemanyes<br /> Seguiran molt altament estimats<br /> En tot el món,<br /> I ens inspiraran a proeses nobles<br /> Tota la nostra vida.<br /> |: Dones alemanyes, lleialtat alemanya,<br /> Vi alemany i cançons alemanyes! :|</i> Unitat i justícia i llibertat<br /> Per a la pàtria alemanya;<br /> Perseguim tots això<br /> Fraternalment amb el cor i la mà.<br /> Unitat i justícia i llibertat<br /> Són el vot de la felicitat;<br /> |: Floreix en la glòria d'aquesta benedicció,<br /> Floreix, pàtria alemanya! :|</table> [[Categoria:Texts]] [[de:Lied der Deutschen]] 166 314 2006-06-23T07:26:45Z Rf 12 traslladat Manifest de resposta al ''Missatge als mallorquins'', publicat a ''La publicitat'' el 14 de juny de 1936. ---- Signat per elements representatius de totes les disciplines intel·lectuals, acaba d&rsquo;ésser tramès als mallorquins un missatge que és alhora d&rsquo;agraïment per elevades aportacions rebudes i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un ideal comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui més necessàries que mai en la vida dels pobles. Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d'avui a tot allò que l'escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers Jocs Florals restaurats, ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la meditació davant el fet viu d'una cultura catalana, arbo-rada pels seus capdavanters com un estendard de futures victòries a la proa d'una nau de salvació enmig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l'Occident. Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i dipositaris d'una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevem aquí la veu per contestar aquell missatge. Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d'una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. I afirmació que adrecem a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d'agermanar, en els inicis d'una renaixença gloriosa, els primers vidents d'enllà i ençà de la mar votats a la restauració de la nostra llengua. Des que el Rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d'altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya occidental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt de totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparem avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l'idioma representa, i en la qual fiem totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d'un esperit i d'una fesomia pròpia. L'afirmació d'una llengua és també l'afirmació d'una cultura. No creiem equivocar-nos en assegurar inscrit l'esdevenidor cultural de Mallorca en l'òrbita de gravitació que la llengua li assenyala. I en ratificar públicament l'adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat. Davant el miracle vivent d'una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redós amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva, tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança. Alfons Aguiló Eugeni Aguiló, perit agrònom Francesc de S. Aguiló, metge Francesc de S. Aguiló, professor J. Aguiló de Son Servera, metge Gaietà Aguiló, president de la [[w:Secció Acadèmica de Sant Cosme i Sant Damià|Secció Acadèmica de Sant Cosme i Sant Damià]] Antoni Albertí, metge Guillem Alcover, notari Pau Alcover de Haro, advocat Gabriel Alomar i Villalonga, publicista Gabriel Alomar i Esteve, arquitecte Bartomeu Amengual, secretari de la Cambra de Comerç de Barcelona Manuel Andreu i Fontirroig, escriptor Andreu Arbona i Oliver, escriptor Miquel Arbona, escriptor Miquel Arrom, mestre Pere Aulí, mestre nacional Bartomeu Barceló, escriptor, prevere Pere Barceló, professor Miquel Bauçà i Morell, advocat Rosa Bennàssar, presidenta del Foment de Cultura de la Dona de Sóller Bartomeu Billoch, escriptor Miquel Bisbal, metge Jaume Busquets i Mulet, professor mercantil Da­mià Canals, llicenciat en Filosofia i Lletres Joan Capó i Valldepadrines, inspector de Primera Ensenyança Jaume Cirera i Prim, químic Guillem Colom i Ferrà, poeta Guillem Colom i Casa­noves, geòleg Jaume Colom Miquel A. Colomar, escrip­tor Jaume Comes, metge Andreu Crespí i Salom, professor Emili Darder i Cànoves, metge Miquel Deyà, mestre Miquel Dolç i Dolç, poeta Llorenç Maria Duran, escriptor, Josep Ensenyat, professor Fèlix Escales, advocat Joan Estelrich, escrip­tor J. Feliu, advocat Bartomeu Ferrà, pintor Miquel Ferrà, llicenciat en lletres Andreu Ferrer i Ginart, director de l'Escola Graduada P. Garau Antònia Ferrer, apotecària Jaume Ferrer, odontòleg Margarida Ferrer, mestressa nacional Josep Font i Tries, doctor en Filosofia Miquel Font i Gorostiza, advocat Baltasar Forteza, president de l'Orfeó Ma­llorquí Bartomeu Forteza, enginyer agrònom Guillem Forteza, enginyer de Camins Rafael Forteza, crític musi­cal Josep Forteza-Rey, odontòleg Ignasi Forteza-Rey Forteza, odontòleg Lluís Frontera, metge Vicenç Furió i Kobs, presi­dent de la Comissió de Monuments Gabriel Fuster i Mayans, advocat Joan A. Fuster, pintor Salvador Galmés, director de l'edició de les Obres de Ramon Llull, prevere Miquel Garau i Massanet, perit industrial Antoni Garau, professor Llorenç Garcias, botànic Antoni Giménez i Vidal, director del Museu Arqueològic Lul·lià Bernat Jofre, advocat Bernat Juan i Juan, director del Laboratori Municipal de Palma Vicenç Juan i Serra, industrial Joan Llabrés, corresponent de l'Aca­dèmia de la Història A. Llobera, president dels «Amics d'En Costa» Josep Malbertí, conservador del Museu de Bellver Joan Marqués i Arbona, director de «Sóller» Miquel Marqués i Coll, periodista Jaume Mas i Porcel, músic Joan Mascaró, professor Miquel Massutí i Alzamora, del Laboratori Oceanogràfic Gabriel Mayol, metge Josep Mayol i Tries, odontòleg Maria Mayol, professora J. Mir i Pena, metge Josep Miró i Pastor, advocat Francesc de B. Moll, director de l'Obra del Diccionari i de la Biblioteca «Les Illes d'Or» Faust Morell i Gual Ramon Morey i Antich, mestre Antoni Mulet, agent de Duanes Joan Mulet i Roig, advocat Andreu Muntaner i Vanrell, professor Joan Muntaner i Bujosa, escriptor Guillem Nadal, secretari d'Ambaixada Bernat Obrador, ex-tinent d'alcalde Bartomeu Oliver, director de l'Institut Tècnic Eulàlia Miquel Oliver i Maimó, músic P. Oliver Domenge, apotecari Andreu de Palma, O.M.C. Mateu Palmer, odontòleg Joan Palou, apotecari Antoni Parietti i Coll, enginyer de Camins Martina Pascual, bibliotecària Joan Petro, mestre Josep Picó, director de l'Orfeó Mallorquí Antoni Pisà, advocat Joan Pisà i Ensenyat, odontòleg Antoni Pons i Pastor, historiador, prevere Fèlix Pons i Marquès, advocat Joan Pons i Marquès, llicenciat en Lletres Ferran Pòrcel, doctor en Història Josep Quinyones i Veny, advocat Rafael Ramis i Togores, periodista Pere A. Reus, advocat Gaspar Reynés, metge Gaspar Reynés i Quintana, advocat Antoni Reynés, odontòleg Guillem Roca i Waring, advocat Ignasi Ribes i Muntaner, professor Antoni Rosselló, pèrit agrònom Bartomeu Rosselló-Pòrcel, llicenciat en Lletres Marià Rovira, metge Gaspar Rul·lan i Garcias, membre de la «Royal Photographic Society of Great Britain» Miquel Sacanell, escultor B. Sagrera, mestre Antoni Sagristà, dibuixant Maria Antònia Salvà i Ripoll Antoni Salvà i Ripoll, director de «La Nostra Terra» Baltasar Samper, músic Josep Sampol, metge Joan Sanxo i Llodrà, mestre nacional Francesc Sanxo i Sagaz, metge Joan Sanxo-Tous, secretari de l'Associació per la Cultura de Mallorca Elvir Sans i Rosselló, pre­sident de la Societat Arqueològica Lul·liana Bartomeu Sastre Gabriel Sastre, mestre nacional Antoni M. Sbert, director de l'I. d'A.S. Universitària Joan Sbert, llicenciat en Lletres Josep Serra, apotecari M.M. Serra Pastor, escriptor Pere Serra, mestre nacional Pere Serra, metge Jaume Serret i Ramis Àngel Soler, mestre Francesc Sureda i Blanes, regent de l'Escola Lliure de Lul·lisme Josep Sureda i Blanes, president de l'Associació per la Cultura de Mallorca Miquel Sureda i Blanes, president del Museu Regional d'Artà Joan M. Thomàs i Sabater, director de la Capella Clàssica Andreu Torrents, veterinari Jaume Torrents, apotecari Joan Torrents, mestre Martí Torrents, apote­cari Joan Trian, metge Joan I. Valentí i Marroig, psiquiatre Da­mià Vidal, notari Francesc Vidal-Burdils, escriptor Martí Vila, metgeJoan Trian, metge Joan I. Valentí i Marroig, psiquiatre Da­mià Vidal, notari Francesc Vidal-Burdils, escriptor Martí Vila, metge [[Categoria:Documents històrics]] 167 322 2006-06-28T05:39:44Z 81.34.146.118 168 323 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default $1 mogut a $2 169 324 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default $1 mogut a $2 per redirecció 170 325 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default /** CSS placed here will be applied to all skins */ 171 326 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default /* CSS placed here will affect users of the Monobook skin */ 172 327 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default /* tooltips and access keys */ ta = new Object(); ta['pt-userpage'] = new Array('.','My user page'); ta['pt-anonuserpage'] = new Array('.','The user page for the ip you\'re editing as'); ta['pt-mytalk'] = new Array('n','My talk page'); ta['pt-anontalk'] = new Array('n','Discussion about edits from this ip address'); ta['pt-preferences'] = new Array('','My preferences'); ta['pt-watchlist'] = new Array('l','The list of pages you\'re monitoring for changes.'); ta['pt-mycontris'] = new Array('y','List of my contributions'); ta['pt-login'] = new Array('o','You are encouraged to log in, it is not mandatory however.'); ta['pt-anonlogin'] = new Array('o','You are encouraged to log in, it is not mandatory however.'); ta['pt-logout'] = new Array('o','Log out'); ta['ca-talk'] = new Array('t','Discussion about the content page'); ta['ca-edit'] = new Array('e','You can edit this page. Please use the preview button before saving.'); ta['ca-addsection'] = new Array('+','Add a comment to this discussion.'); ta['ca-viewsource'] = new Array('e','This page is protected. You can view its source.'); ta['ca-history'] = new Array('h','Past versions of this page.'); ta['ca-protect'] = new Array('=','Protect this page'); ta['ca-delete'] = new Array('d','Delete this page'); ta['ca-undelete'] = new Array('d','Restore the edits done to this page before it was deleted'); ta['ca-move'] = new Array('m','Move this page'); ta['ca-watch'] = new Array('w','Add this page to your watchlist'); ta['ca-unwatch'] = new Array('w','Remove this page from your watchlist'); ta['search'] = new Array('f','Search this wiki'); ta['p-logo'] = new Array('','Main Page'); ta['n-mainpage'] = new Array('z','Visit the Main Page'); ta['n-portal'] = new Array('','About the project, what you can do, where to find things'); ta['n-currentevents'] = new Array('','Find background information on current events'); ta['n-recentchanges'] = new Array('r','The list of recent changes in the wiki.'); ta['n-randompage'] = new Array('x','Load a random page'); ta['n-help'] = new Array('','The place to find out.'); ta['n-sitesupport'] = new Array('','Support us'); ta['t-whatlinkshere'] = new Array('j','List of all wiki pages that link here'); ta['t-recentchangeslinked'] = new Array('k','Recent changes in pages linked from this page'); ta['feed-rss'] = new Array('','RSS feed for this page'); ta['feed-atom'] = new Array('','Atom feed for this page'); ta['t-contributions'] = new Array('','View the list of contributions of this user'); ta['t-emailuser'] = new Array('','Send a mail to this user'); ta['t-upload'] = new Array('u','Upload images or media files'); ta['t-specialpages'] = new Array('q','List of all special pages'); ta['ca-nstab-main'] = new Array('c','View the content page'); ta['ca-nstab-user'] = new Array('c','View the user page'); ta['ca-nstab-media'] = new Array('c','View the media page'); ta['ca-nstab-special'] = new Array('','This is a special page, you can\'t edit the page itself.'); ta['ca-nstab-project'] = new Array('a','View the project page'); ta['ca-nstab-image'] = new Array('c','View the image page'); ta['ca-nstab-mediawiki'] = new Array('c','View the system message'); ta['ca-nstab-template'] = new Array('c','View the template'); ta['ca-nstab-help'] = new Array('c','View the help page'); ta['ca-nstab-category'] = new Array('c','View the category page'); 173 328 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Quant a 174 329 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{ns:4}}: Quant a 175 330 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Quant a la {{SITENAME}} 176 331 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default v 177 332 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default v 178 333 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default i 179 334 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default p 180 335 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default s 181 336 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default f 182 337 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default w 183 338 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The password for "$1" has been sent to $2. 184 339 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Password sent. 185 340 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default S'ha creat el compte 186 341 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The user account for $1 has been created. 187 342 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Sorry, you have already created $1 accounts. You can't make any more. 188 343 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Acció completa 189 344 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Afegit al llistat de seguiment 190 345 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default La pàgina "$1" ha estat afegida al vostre <a href="{{localurle:Especial:Watchlist}}">llistat de seguiment</a>. Canvis futurs a aquesta pàgina i a la vostra pàgina de discussió associada hi serà llistat, i la pàgina apareixerà <b>en negreta</b> al <a href= "{{localurle:Especial:Recentchanges}}">llistat de canvis recents</a> per fer-la notar més fàcilment.</p> <p>Quan volgueu extreure la pàgina del vostre llistat de seguiment, pitgeu "Deixa de vigilar" a la barra del costat. 191 346 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default + 192 347 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{ns:4}}:Administradors 193 348 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Tots els articles 194 349 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default All pages ($1 namespace) 195 350 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Combined display of upload, deletion, protection, blocking, and sysop logs. You can narrow down the view by selecting a log type, the user name, or the affected page. 196 351 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Tots els missatges del sistema 197 352 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Text actual 198 353 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Default text 199 354 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Message name filter: 200 355 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Show only modified 201 356 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Name 202 357 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default '''Special:Allmessages''' cannot be used because '''$wgUseDatabaseMessages''' is switched off. 203 358 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Your current interface language <b>$1</b> is not supported by Special:Allmessages at this site. 204 359 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default This is a list of system messages available in the MediaWiki namespace. 205 360 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default All non-articles 206 361 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default All pages (not in $1 namespace) 207 362 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Enable e-mail from other users 208 363 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Totes les pàgines 209 364 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Display pages starting at: 210 365 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Next 211 366 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Display pages with prefix: 212 367 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Previous 213 368 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Go 214 369 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default $1 to $2 215 370 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default This user is already a bureaucrat 216 371 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default This user is already a steward 217 372 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default This user is already an administrator 218 373 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default <strong>Benvingut, usuari $1!</strong><br /> 219 374 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Cannot rollback last edit of [[$1]] by [[User:$2|$2]] ([[User talk:$2|Talk]]); someone else has edited or rolled back the page already. Last edit was by [[User:$3|$3]] ([[User talk:$3|Talk]]). 220 375 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Oldest pages 221 376 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default and 222 377 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default '''Warning:''' You are not logged in. Your IP address will be recorded in this page's edit history. 223 378 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default - 224 379 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Talk for this IP 225 380 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default ----''This is the discussion page for an anonymous user who has not created an account yet or who does not use it. We therefore have to use the numerical IP address to identify him/her. Such an IP address can be shared by several users. If you are an anonymous user and feel that irrelevant comments have been directed at you, please [[Special:Userlogin|create an account or log in]] to avoid future confusion with other anonymous users.'' 226 381 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Anonymous user(s) of {{SITENAME}} 227 382 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default abr 228 383 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default abril 229 384 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Content page 230 385 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Ja existeix una pàgina amb aquest nom, o el nom que heu escollit no és vàlid. Escolliu un altre nom, si us plau. 231 386 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Mostra article 232 387 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Articles que comencen amb ''$1'' 233 388 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default ag 234 389 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default agost 235 390 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Autoblocked because your IP address has been recently used by "[[User:$1|$1]]". The reason given for $1's block is: "'''$2'''" 236 391 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Redirecting to [[$1]] 237 392 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Permission error 238 393 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The action you have requested is limited to users with the "$2" permission assigned. See $1. 239 394 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Aquesta acció no es pot dur a terme en aquesta pagina. 240 395 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default El nom de la imatge s'ha canviat a "$1". 241 396 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default ".$1" no és un format recomanat d'imatge. 242 397 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default La direcció IP no té el format correcte. 243 398 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Consulta de recerca formulada de manera incorrecta 244 399 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default No s'ha pogut processar la recerca. El motiu és probablement per què heu intentat cercar una paraula de menys de tres lletres, la qual cosa encara no és possible. També pot ser que hàgiu comès un error en lletrejar el terme. Torneu-ho a provar amb una altra recerca. 245 400 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Les contrasenyes que heu ingressat no concorden. 246 401 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Invalid raw signature; check HTML tags. 247 402 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Títol incorrecte 248 403 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default El títol de la pàgina requerida era invàlid, buit, o un enllaç interidioma o interwiki incorrecte. 249 404 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default (Main) 250 405 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The text of '''your edits''' to '''$1''' is shown below: 251 406 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The source of '''$1''' is shown below: 252 407 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default El vostre nom d'usuari o adreça IP ha estat blocada per $1. El motiu és:<br />$2<p>Podeu contactar $1 o un dels [[Project:Administrators|administradors]] per a discutir el blocatge. Tingueu un compte que no podeu fer servir la característica «envia un missatge electrònic a l'usuari» a menys que tingueu una adreça de correu vàlida registrada a les vostres [[Special:Preferences|preferències d'usuari]]. La vostra adreça IP és $3. Si us plau, incloeu aquesta adreça en totes les consultes que feu. 253 408 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default L'usuari està bloquejat 254 409 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Bloqueig de direccions IP 255 410 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default S'ha bloquejat amb èxit 256 411 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default La direcció IP "$1" ha estat bloquejada. <br />Vegeu [[Special:llistat d'IP bloquejades|llistat d'IPs bloquejades]] per revisar bloquejos. 257 412 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Empreu el següent formulari per bloquejar l'accés d'escriptura des d'una direcció IP específica. això hauria de fer-se només per prevenir el vandalisme, i d'acord a la [[Project:Política| política de la {{SITENAME}}]]. Empleneu el diàleg d'avall amb una raó específica (per exemple, citant quines pàgines en concret estan sent vandalitzades). 258 413 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default bloqueja 259 414 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default $1, $2 bloqueja $3 ($4) 260 415 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default blocked "[[$1]]" with an expiry time of $2 261 416 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Block log 262 417 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default This is a log of user blocking and unblocking actions. Automatically blocked IP addresses are not listed. See the [[Special:Ipblocklist|IP block list]] for the list of currently operational bans and blocks. 263 418 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Bold text 264 419 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Bold text 265 420 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Fonts de llibres 266 421 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default A continuació hi ha un llistat d'enllaços a altres llocs que venen llibres nous i de segona mà, i també poden contenir informació addicional sobre els llibres que esteu cercant. La {{SITENAME}} no està afiliada amb cap d'aquests negocis, i aquest llistat no ha de ser considerat com propaganda. 267 422 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default b 268 423 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Broken redirects 269 424 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The following redirects link to non-existent pages: 270 425 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Informes d'error del programari 271 426 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{ns:4}}:Informes_d'error 272 427 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default per data 273 428 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default per nom 274 429 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default per mida 275 430 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The following is a cached copy of the requested page, and may not be up to date. 276 431 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Anul·la 277 432 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default No s`'ha pogut esborrar la pàgina o imatge especificada.(Pot haver estat esborrada per algú abans) 278 433 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Undelete failed; someone else may have undeleted the page first. 279 434 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default No s'ha pogut revertir les edicions; l'últim col·laborador és l'únic autor d'aquest article. 280 435 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{PLURAL:$1|Categoria|Categories}} 281 436 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The following categories exist in the wiki. 282 437 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default categoria 283 438 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Articles a la categoria «$1» 284 439 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default There {{PLURAL:$1|is one article|are $1 articles}} in this category. 285 440 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default | 286 441 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default changed 287 442 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Canvia contrasenya 288 443 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default changes 289 444 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Clear watchlist 290 445 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default '''Note:''' After saving, you may have to bypass your browser's cache to see the changes. '''Mozilla / Firefox / Safari:''' hold down ''Shift'' while clicking ''Reload'', or press ''Ctrl-Shift-R'' (''Cmd-Shift-R'' on Apple Mac); '''IE:''' hold ''Ctrl'' while clicking ''Refresh'', or press ''Ctrl-F5''; '''Konqueror:''': simply click the ''Reload'' button, or press ''F5''; '''Opera''' users may need to completely clear their cache in ''Tools→Preferences''. 291 446 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Columnes 292 447 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Compare selected versions 293 448 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Confirma 294 449 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Clear the cache of this page? $1 295 450 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default D'acord 296 451 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Confirma l'esborrat 297 452 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Esteu a punt d'esborrar una pàgina o imatge de forma permanent, així com tota la seva història de la base de dades. Confirmeu que realment ho voleu fer, que enteneu les conseqüències, i que el esteu fent està d'acord amb [[Project:Polítiques]]. 298 453 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default You must confirm your e-mail address before editing pages. Please set and validate your e-mail address through your [[Special:Preferences|user preferences]]. 299 454 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default E-mail confirmation required to edit 300 455 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Confirma l'adreça de correu electrònic 301 456 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Someone, probably you from IP address $1, has registered an account "$2" with this e-mail address on {{SITENAME}}. To confirm that this account really does belong to you and activate e-mail features on {{SITENAME}}, open this link in your browser: $3 If this is *not* you, don't follow the link. This confirmation code will expire at $4. 302 457 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Something went wrong saving your confirmation. 303 458 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Invalid confirmation code. The code may have expired. 304 459 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Your e-mail address has now been confirmed. 305 460 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default You need to $1 to confirm your email address. 306 461 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Mail a confirmation code 307 462 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Could not send confirmation mail. Check address for invalid characters. 308 463 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Confirmation e-mail sent. 309 464 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{SITENAME}} e-mail address confirmation 310 465 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Your e-mail address has been confirmed. You may now log in and enjoy the wiki. 311 466 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default This wiki requires that you validate your e-mail address before using e-mail features. Activate the button below to send a confirmation mail to your address. The mail will include a link containing a code; load the link in your browser to confirm that your e-mail address is valid. 312 467 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Confirm protection 313 468 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Do you really want to protect this page? 314 469 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default User [[User:$1|$1]] ([[User talk:$1|talk]]) deleted this page after you started editing with reason: : ''$2'' Please confirm that really want to recreate this page. 315 470 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Confirm unprotection 316 471 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Do you really want to unprotect this page? 317 472 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Caràcters de context per línia 318 473 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Línies a mostrar per resultat 319 474 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default contribucions 320 475 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Per $1 321 476 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Contribucions de l'usuari 322 477 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Content is available under $1. 323 478 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{ns:4}}:Copyrights 324 479 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{SITENAME}} copyright 325 480 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Please note that all contributions to {{SITENAME}} are considered to be released under the $2 (see $1 for details). If you don't want your writing to be edited mercilessly and redistributed at will, then don't submit it here.<br /> You are also promising us that you wrote this yourself, or copied it from a public domain or similar free resource. <strong>DO NOT SUBMIT COPYRIGHTED WORK WITHOUT PERMISSION!</strong> 326 481 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Please note that all contributions to {{SITENAME}} may be edited, altered, or removed by other contributors. If you don't want your writing to be edited mercilessly, then don't submit it here.<br /> You are also promising us that you wrote this yourself, or copied it from a public domain or similar free resource (see $1 for details). <strong>DO NOT SUBMIT COPYRIGHTED WORK WITHOUT PERMISSION!</strong> 327 482 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Couldn't remove item '$1'... 328 483 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Crea un nou compte 329 484 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default by e-mail 330 485 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Crea un article 331 486 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default created 332 487 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Page credits 333 488 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default act 334 489 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Actualitat 335 490 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Current events 336 491 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Revisió actual 337 492 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default visualitza la revisió actual 338 493 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Data 339 494 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Error de la base de dades 340 495 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default No preference 341 496 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Date format 342 497 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Date and time 343 498 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default S'ha produït un error de sintaxi en una consulta a la base de dades. Açò podria indicar un error en el programari. La darrera consulta que s'ha intentat ha estat: <blockquote><tt>$1</tt></blockquote> des de la funció «<tt>$2</tt>». L'error de retorn de MySQL ha estat «<tt>$3: $4</tt>». 344 499 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default A database query syntax error has occurred. The last attempted database query was: "$1" from within function "$2". MySQL returned error "$3: $4" 345 500 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Dead-end pages 346 501 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default des 347 502 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default desembre 348 503 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default default 349 504 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Search in these namespaces by default: 350 505 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{SITENAME}} e-mail 351 506 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Suprimeix 352 507 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Delete and move 353 508 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Yes, delete the page 354 509 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Deleted to make way for move 355 510 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default ==Deletion required== The destination article "[[$1]]" already exists. Do you want to delete it to make way for the move? 356 511 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Raó per ser esborrat 357 512 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default esborrat "$1" 358 513 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default [deleted] 359 514 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Deleted old revision $1. 360 515 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default "$1" ha estat esborrat. Mostra $2 per a un registre dels esborrats més recents. 361 516 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Warning: This page has been deleted after you started editing! 362 517 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default borr 363 518 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default borr 364 519 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Esborra aquesta pàgina 365 520 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default (Esborrant "$1") 366 521 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Esborra aquesta pàgina 367 522 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Registre d'esborrats 368 523 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Registre_d'esborrats 369 524 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default A sota hi ha un llistat dels esborrats més recents. Tots els temps es mostren en l'hora del servidor (UTC). <ul> </ul> 370 525 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Destination filename 371 526 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default L'acció que heu requerit només pot ser duta a terme per usuaris amb l'estatus de "desenvolpador". Vegeu $1. 372 527 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Accés de desenvolupador requerit 373 528 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default diferències 374 529 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default (Diferència entre revisions) 375 530 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Pàgines de desambiguació 376 531 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{ns:4}}:Enllaços a pàgines de desambiguació 377 532 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Els següents articles enllacen a una<i>pàgina de desambiguació</i>. Haurien d'enllaçar al tema apropiat. <br />Una pàgina és considerada una pàgina de desambiguació si és enllaçada des de $1.<br />Enllaços des d'altres espais de nom (Com Viquipè dia: o usuari:) <i>no</i> són llistats ací. 378 533 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Project:General_disclaimer 379 534 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Disclaimers 380 535 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default (Link to this page as [[$1]]) 381 536 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Redireccions Dobles 382 537 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default <b>Atenció:</b> aquest llistat pot contenir falsos positius. Això normalment significa que hi ha text addicional amb enllaços sota el primer #REDIRECT.<br /> Cada fila conté enllaços al segon i tercer redireccionament, així com la primera línia del segon redireccionament, la qual cosa dóna normalment l'article "real", al que el primer redireccionamet hauria d'apuntar. 383 538 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default download 384 539 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default A confirmation e-mail has been sent to the nominated e-mail address. Before any other mail is sent to the account, you will have to follow the instructions in the e-mail, to confirm that the account is actually yours. 385 540 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Edita 386 541 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Edit this file using an external application 387 542 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default See the [http://meta.wikimedia.org/wiki/Help:External_editors setup instructions] for more information. 388 543 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The edit comment was: "<i>$1</i>". 389 544 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Conflicte d'edició: $1 390 545 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Edita la versió actual d'aquesta pàgina 391 546 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Ajuda d'edició 392 547 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{NS:4}}:Com_s'edita_una_pàgina 393 548 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default S'està editant $1 394 549 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Editing $1 (comment) 395 550 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default '''Warning:''' You are editing a page which is used to provide interface text for the software. Changes to this page will affect the appearance of the user interface for other users. 396 551 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default <strong>ATENCIÓ:Esteu editant una versió antiga d'aquesta pàgina. Si la graveu, els canvis fets des d'eixa revisió es perdran.</strong> 397 552 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Editing $1 (section) 398 553 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default edita 399 554 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default edita 400 555 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Edita la secció: $1 401 556 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Edita aquesta pàgina 402 557 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default <!-- Text here will be shown below edit and upload forms. --> 403 558 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Edit User Groups 404 559 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Adreça electrònica 405 560 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Your e-mail address was authenticated on $1. 406 561 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Confirm your e-mail address 407 562 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default De 408 563 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Missatge 409 564 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Your e-mail address is <strong>not yet authenticated</strong>. No e-mail will be sent for any of the following features. 410 565 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Correu electrònic a usuari 411 566 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Si aquest usuari ha entrat una direcció electrònica vàlida en les vostres preferències d'usuari, el següent formulari serveix per enviar-li un missatge. La direcció electrònica que heu entrat en les vostres preferències d'usuari apareixerà en el remitent, de manera que el destinatari pugui respondre. 412 567 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Envia 413 568 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Correu electrònic enviat 414 569 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default El vostre correu electrònic ha estat enviat. 415 570 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Assumpte 416 571 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Per 417 572 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Envia correu electrònic a aquest usuari 418 573 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default The file you uploaded seems to be empty. This might be due to a typo in the file name. Please check whether you really want to upload this file. 419 574 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Dear $WATCHINGUSERNAME, the {{SITENAME}} page $PAGETITLE has been $CHANGEDORCREATED on $PAGEEDITDATE by $PAGEEDITOR, see $PAGETITLE_URL for the current version. $NEWPAGE Editor's summary: $PAGESUMMARY $PAGEMINOREDIT Contact the editor: mail: $PAGEEDITOR_EMAIL wiki: $PAGEEDITOR_WIKI There will be no other notifications in case of further changes unless you visit this page. You could also reset the notification flags for all your watched pages on your watchlist. Your friendly {{SITENAME}} notification system -- To change your watchlist settings, visit {{fullurl:{{ns:special}}:Watchlist/edit}} Feedback and further assistance: {{fullurl:{{ns:help}}:Contents}} 420 575 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default See $1 for all changes since your last visit. 421 576 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{SITENAME}} Notification Mailer 422 577 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default This is a new page. 423 578 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Mark all pages visited 424 579 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default {{SITENAME}} page $PAGETITLE has been $CHANGEDORCREATED by $PAGEEDITOR 425 580 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Entreu una raó per bloquejar-la, incloent una estimació de quan s'efecturarà el bloqueig 426 581 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Error 427 582 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Error 428 583 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default content before blanking was: '$1' 429 584 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default page was empty 430 585 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default content was: '$1' 431 586 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default content was: '$1' (and the only contributor was '$2') 432 587 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Aperture 433 588 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Autor 434 589 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Bits per component 435 590 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Brightness 436 591 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default CFA pattern 437 592 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Color space 438 593 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default sRGB 439 594 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default FFFF.H 440 595 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Meaning of each component 441 596 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default does not exist 442 597 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Y 443 598 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Cb 444 599 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Cr 445 600 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default R 446 601 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default G 447 602 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default B 448 603 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Image compression mode 449 604 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Compression scheme 450 605 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Uncompressed 451 606 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default JPEG 452 607 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Contrast 453 608 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Normal 454 609 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Soft 455 610 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Hard 456 611 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Copyright holder 457 612 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Custom image processing 458 613 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Normal process 459 614 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Custom process 460 615 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default File change date and time 461 616 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Date and time of digitizing 462 617 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Date and time of data generation 463 618 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Device settings description 464 619 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Digital zoom ratio 465 620 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Exif version 466 621 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Exposure bias 467 622 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Exposure index 468 623 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Exposure mode 469 624 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Auto exposure 470 625 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Manual exposure 471 626 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Auto bracket 472 627 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Exposure Program 473 628 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Not defined 474 629 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Manual 475 630 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Normal program 476 631 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Aperture priority 477 632 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Shutter priority 478 633 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Creative program (biased toward depth of field) 479 634 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Action program (biased toward fast shutter speed) 480 635 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Portrait mode (for closeup photos with the background out of focus) 481 636 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Landscape mode (for landscape photos with the background in focus) 482 637 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Exposure time 483 638 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default $1 sec ($2) 484 639 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default File source 485 640 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default DSC 486 641 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Flash 487 642 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Flash energy 488 643 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Supported Flashpix version 489 644 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default F Number 490 645 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default f/$1 491 646 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Lens focal length 492 647 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default $1 mm 493 648 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Focal length in 35 mm film 494 649 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Focal plane resolution unit 495 650 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default polzades 496 651 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Focal plane X resolution 497 652 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Focal plane Y resolution 498 653 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Scene control 499 654 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default None 500 655 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Low gain up 501 656 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default High gain up 502 657 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Low gain down 503 658 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default High gain down 504 659 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Altitude 505 660 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Altitude reference 506 661 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Name of GPS area 507 662 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default GPS date 508 663 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Bearing of destination 509 664 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Reference for bearing of destination 510 665 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Distance to destination 511 666 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Reference for distance to destination 512 667 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Latitude destination 513 668 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Reference for latitude of destination 514 669 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Longitude of destination 515 670 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Reference for longitude of destination 516 671 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default GPS differential correction 517 672 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Magnetic direction 518 673 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default True direction 519 674 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Measurement precision 520 675 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Direction of image 521 676 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Reference for direction of image 522 677 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Latitude 523 678 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default North latitude 524 679 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default South latitude 525 680 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default North or South Latitude 526 681 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Longitude 527 682 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default East longitude 528 683 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default West longitude 529 684 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default East or West Longitude 530 685 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Geodetic survey data used 531 686 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Measurement mode 532 687 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default 2-dimensional measurement 533 688 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default 3-dimensional measurement 534 689 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Name of GPS processing method 535 690 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Satellites used for measurement 536 691 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Speed of GPS receiver 537 692 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Kilometres per hour 538 693 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Miles per hour 539 694 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Knots 540 695 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Speed unit 541 696 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Receiver status 542 697 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Measurement in progress 543 698 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Measurement interoperability 544 699 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default GPS time (atomic clock) 545 700 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Direction of movement 546 701 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Reference for direction of movement 547 702 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default GPS tag version 548 703 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Image title 549 704 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Height 550 705 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Unique image ID 551 706 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Width 552 707 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default ISO speed rating 553 708 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Offset to JPEG SOI 554 709 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Bytes of JPEG data 555 710 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Light source 556 711 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Unknown 557 712 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Daylight 558 713 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Cloudy weather 559 714 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Shade 560 715 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Daylight fluorescent (D 5700 – 7100K) 561 716 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Day white fluorescent (N 4600 – 5400K) 562 717 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Cool white fluorescent (W 3900 – 4500K) 563 718 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default White fluorescent (WW 3200 – 3700K) 564 719 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Standard light A 565 720 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Standard light B 566 721 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Standard light C 567 722 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Fluorescent 568 723 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default D55 569 724 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default D65 570 725 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default D75 571 726 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default D50 572 727 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default ISO studio tungsten 573 728 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Other light source 574 729 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Tungsten (incandescent light) 575 730 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Flash 576 731 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Fine weather 577 732 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Camera manufacturer 578 733 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default $1 579 734 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Manufacturer notes 580 735 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Maximum land aperture 581 736 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Metering mode 582 737 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Unknown 583 738 2006-07-01T18:42:38Z MediaWiki default Average 584 739 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default CenterWeightedAverage 585 740 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Other 586 741 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Spot 587 742 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default MultiSpot 588 743 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Pattern 589 744 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Partial 590 745 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Camera model 591 746 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 592 747 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Optoelectronic conversion factor 593 748 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Orientation 594 749 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Normal 595 750 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Flipped horizontally 596 751 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Rotated 180° 597 752 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Flipped vertically 598 753 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Rotated 90° CCW and flipped vertically 599 754 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Rotated 90° CW 600 755 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Rotated 90° CW and flipped vertically 601 756 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Rotated 90° CCW 602 757 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Pixel composition 603 758 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default RGB 604 759 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default YCbCr 605 760 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Valid image height 606 761 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Valid image width 607 762 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Data arrangement 608 763 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default chunky format 609 764 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default planar format 610 765 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Chromaticities of primarities 611 766 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Pair of black and white reference values 612 767 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Related audio file 613 768 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Unit of X and Y resolution 614 769 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Number of rows per strip 615 770 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Number of components 616 771 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Saturation 617 772 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Normal 618 773 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Low saturation 619 774 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default High saturation 620 775 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Scene capture type 621 776 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Estàndard 622 777 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Landscape 623 778 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Portrait 624 779 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Night scene 625 780 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Scene type 626 781 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default A directly photographed image 627 782 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Sensing method 628 783 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Undefined 629 784 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default One-chip color area sensor 630 785 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Two-chip color area sensor 631 786 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Three-chip color area sensor 632 787 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Color sequential area sensor 633 788 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Trilinear sensor 634 789 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Color sequential linear sensor 635 790 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Sharpness 636 791 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Normal 637 792 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Soft 638 793 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Hard 639 794 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Shutter speed 640 795 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Software used 641 796 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 642 797 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Spatial frequency response 643 798 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Spectral sensitivity 644 799 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bytes per compressed strip 645 800 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Image data location 646 801 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Subject area 647 802 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Subject distance 648 803 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 metres 649 804 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Subject distance range 650 805 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Unknown 651 806 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Macro 652 807 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Close view 653 808 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Distant view 654 809 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Subject location 655 810 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default DateTime subseconds 656 811 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default DateTimeDigitized subseconds 657 812 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default DateTimeOriginal subseconds 658 813 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Transfer function 659 814 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default User comments 660 815 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default White Balance 661 816 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Auto white balance 662 817 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Manual white balance 663 818 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default White point chromaticity 664 819 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Horizontal resolution 665 820 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 dpc 666 821 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 dpi 667 822 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Color space transformation matrix coefficients 668 823 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Y and C positioning 669 824 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Subsampling ratio of Y to C 670 825 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Vertical resolution 671 826 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default expires $1 672 827 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Algú més ha canviat aquesta pàgina des que l'heu editada. L'ària de text superior conté el text de la pàgina com existeix actualment. Els vostres canvis es mostren a l'ària de text inferior. Haureu d'incorporar els vostres canvis en el text existent. <b>Sólo</b> el text a l'ària de text superior serà gravat quan premeu "Desa pàgina".<br /> 673 828 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Export pages 674 829 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Export 675 830 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Include only the current revision, not the full history 676 831 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default ---- '''Note:''' Exporting the full history of pages through this form has been disabled due to performance reasons. 677 832 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default You can export the text and editing history of a particular page or set of pages wrapped in some XML. This can be imported into another wiki using MediaWiki via the Special:Import page. To export pages, enter the titles in the text box below, one title per line, and select whether you want the current version as well as all old versions, with the page history lines, or just the current version with the info about the last edit. In the latter case you can also use a link, e.g. [[{{ns:Special}}:Export/{{int:mainpage}}]] for the page {{int:mainpage}}. 678 833 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default There was either an external authentication database error or you are not allowed to update your external account. 679 834 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default http://www.example.com link title 680 835 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default External link (remember http:// prefix) 681 836 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default PMF 682 837 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default {{NS:4}}:PMF 683 838 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default febr 684 839 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default febrer 685 840 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Invalid subscription feed type. 686 841 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Canal 687 842 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No s'ha pogut copiar l'arxiu "$1" a "$2". 688 843 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No s'ha pogut esborrar l'arxiu "$1". 689 844 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Sumari 690 845 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default A file with this name exists already, please check $1 if you are not sure if you want to change it. 691 846 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default A file with this name exists already; please go back and upload this file under a new name. [[Image:$1|thumb|center|$1]] 692 847 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default A file with this name exists already in the shared file repository; please go back and upload this file under a new name. [[Image:$1|thumb|center|$1]] 693 848 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1KB, MIME type: <code>$2</code> 694 849 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default File missing 695 850 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Nom de l'arxiu 696 851 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No s'ha pogut trobar l'arxiu "$1". 697 852 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No s'ha pogut reanomenar l'arxiu "$1" a "$2". 698 853 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Files 699 854 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Source 700 855 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Copyright status 701 856 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default L'arxiu "$1" s'ha carregat amb èxit. Seguiu aquest enllaç si us plau: ($2) a la pàgina de descripció i empleneu la informació necesàir sobre l'arxiu, tal com la procedència, la data de creació i l'autor, i qualsevol altra cosa que pugueu saber al respecte. 702 857 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Summary: 703 858 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default A file of this name has been previously uploaded and subsequently deleted. You should check the $1 before proceeding to upload it again. 704 859 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Error: no s'ha pogut trametre la forma 705 860 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Divendres 706 861 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default obtenint el llistat d'imatges 707 862 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Vés-hi 708 863 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <form method="get" action="http://www.google.com/search" id="googlesearch"> <input type="hidden" name="domains" value="{{SERVER}}" /> <input type="hidden" name="num" value="50" /> <input type="hidden" name="ie" value="$2" /> <input type="hidden" name="oe" value="$2" /> <input type="text" name="q" size="31" maxlength="255" value="$1" /> <input type="submit" name="btnG" value="$3" /> <div> <input type="radio" name="sitesearch" id="gwiki" value="{{SERVER}}" checked="checked" /><label for="gwiki">{{SITENAME}}</label> <input type="radio" name="sitesearch" id="gWWW" value="" /><label for="gWWW">WWW</label> </div> </form> 709 864 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Already have an account? $1. 710 865 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Entra 711 866 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Group: 712 867 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default (all) 713 868 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bots 714 869 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bot 715 870 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bureaucrats 716 871 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bureaucrat 717 872 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Stewards 718 873 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Steward 719 874 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Sysops 720 875 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Sysop 721 876 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default {{ns:project}}:Bots 722 877 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default {{ns:project}}:Bureaucrats 723 878 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default {{ns:project}}:Administrators 724 879 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default User groups 725 880 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Fill in from browser 726 881 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Headline text 727 882 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Level 2 headline 728 883 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Ajuda 729 884 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default {{ns:4}}:Ajuda 730 885 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default amaga 731 886 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Amaga els resultats 732 887 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default amaga 733 888 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default història 734 889 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Earliest 735 890 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Latest 736 891 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Simbologia: (act) = diferència amb la versió actual, (prev) = diferència amb la versió prèvia, M = edició menor 737 892 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Història 738 893 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Revision history for this page on the wiki 739 894 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default The requested page doesn't exist. It may have been deleted from the wiki, or renamed. Try [[Special:Search|searching on the wiki]] for relevant new pages. 740 895 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 at $2 741 896 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Revision history 742 897 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default - 743 898 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Historial 744 899 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Warning: The page you are about to delete has a history: 745 900 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Horizontal line (use sparingly) 746 901 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Ignore warning and save file anyway. 747 902 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Ignore any warnings 748 903 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default The filename "$1" contains characters that are not allowed in page titles. Please rename the file and try uploading it again. 749 904 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Cerca 750 905 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Example.jpg 751 906 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Embedded image 752 907 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Enllaços a la imatge 753 908 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Llistat d'imatges 754 909 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default all 755 910 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default This shows only images uploaded by $1. 756 911 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default A sota hi ha un llistat de $1 imatges ordenades $2. 757 912 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Limit images on image description pages to: 758 913 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Mostra pàgina d'imatge 759 914 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default S'ha revertit amb èxit a una versió anterior. 760 915 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default edi 761 916 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default desc 762 917 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Simbologia: (act) = aquesta és la imatge actual, (esb) = esborra aquesta versió antiga, (rev) = reverteix a aquesta versió antiga. <br /><i>Cliqueu a la data per veure la imatge carregada en aquesta data</i>. 763 918 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Història de la imatge 764 919 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Simbologia: (edi) = mostra/edita la descripció de la imatge. 765 920 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Destination title is of a special type; cannot move pages into that namespace. 766 921 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Import pages 767 922 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Copy all history versions for this page 768 923 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Import 769 924 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Select a wiki and page title to import. Revision dates and editors' names will be preserved. All transwiki import actions are logged at the [[Special:Log/import|import log]]. 770 925 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default transwikied $1 771 926 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 revision(s) from $2 772 927 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default imported $1 by file upload 773 928 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 revision(s) 774 929 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 revision(s) 775 930 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bad interwiki link 776 931 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Couldn't open import file 777 932 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Import failed: $1 778 933 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Conflicting history revision exists (may have imported this page before) 779 934 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Importing $1 780 935 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Transwiki import 781 936 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Import log 782 937 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Administrative imports of pages with edit history from other wikis. 783 938 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No import file was uploaded. 784 939 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No pages to import. 785 940 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No transwiki import sources have been defined and direct history uploads are disabled. 786 941 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Empty or no text 787 942 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Importing pages... 788 943 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Import succeeded! 789 944 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Please export the file from the source wiki using the Special:Export utility, save it to your disk and upload it here. 790 945 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Unknown import source type 791 946 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Upload of import file failed; perhaps the file is bigger than the allowed upload size. 792 947 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default infinit 793 948 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Informació 794 949 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Information for page 795 950 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Error intern 796 951 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Interlanguage links 797 952 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default The e-mail address cannot be accepted as it appears to have an invalid format. Please enter a well-formatted address or empty that field. 798 953 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Invert selection 799 954 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Invalid IP range. 800 955 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Direcció IP 801 956 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default IP Address or username 802 957 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Expiry time invalid. 803 958 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Expiry 804 959 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Llistat de direccions IP bloquejades 805 960 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default The blocklist is empty. 806 961 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default 2 hours:2 hours,1 day:1 day,3 days:3 days,1 week:1 week,2 weeks:2 weeks,1 month:1 month,3 months:3 months,6 months:6 months,1 year:1 year,infinite:infinite 807 962 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Other time 808 963 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default other 809 964 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Raó 810 965 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bloqueja aquesta direcció 811 966 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Desbloqueja aquesta direcció 812 967 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default ISBN 813 968 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default pàgina redirigida 814 969 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default inclusion 815 970 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Italic text 816 971 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Italic text 817 972 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Problem with item '$1', invalid name... 818 973 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default gen 819 974 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default gener 820 975 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default jul 821 976 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default juliol 822 977 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Jump to: 823 978 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default navigation 824 979 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default cerca 825 980 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default juny 826 981 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default juny 827 982 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Warning: Page may not contain recent updates. 828 983 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default It is recommended that files do not exceed $1 bytes in size; this file is $2 bytes 829 984 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default This file is bigger than the server is configured to allow. 830 985 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default prev 831 986 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Aquesta pàgina ha estat modificada per última vegada el $1. 832 987 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default This page was last modified $1 by $2. 833 988 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Llicència 834 989 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default - 835 990 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Línia $1: 836 991 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Link title 837 992 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Internal link 838 993 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default (Llistat d'enllaços) 839 994 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default /^(.*?)([a-zA-Z\x80-\xff]+)$/sD 840 995 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Les següents pàgines enllacen ací: 841 996 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Les següents pàgines enllacen a aquesta imatge: 842 997 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default /^([a-z]+)(.*)$/sD 843 998 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default cont. 844 999 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default List redirects 845 1000 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Llistat d'usuaris 846 1001 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Recuperant la història de la pàgina 847 1002 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default recuperant revisió per a diff 848 1003 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Hora local 849 1004 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bloqueja la base de dades 850 1005 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Sí, realment vull bloquejar la base de dades. 851 1006 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bloqueja la base de dades 852 1007 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default S'ha assolit el bloqueig de la base de dades 853 1008 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default S'ha bloquejat la base de dades de la {{SITENAME}}. <br />Recordeu-vos-en d'extreure el bloqueig havent acabant el manteniment. 854 1009 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Bloquejant la base de dades s'anul·larà la capacitat de tots els usuaris d'editar pàgines, canviar les preferències, editar els llistats de seguiments, i altres canvis que requereixen canvis en la base de dades. Confirmeu que això és el que intenteu fer, i sobretot no us oblideu de desbloquejar la base de dades quan acabeu el manteniment. 855 1010 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No heu respost al diàleg de confirmació. 856 1011 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Logs 857 1012 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No matching items in log. 858 1013 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Registre/Entrada 859 1014 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default 860 1015 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Error d'inici de sessió 861 1016 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Language: $1 862 1017 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default * Deutsch|de * English|en * Esperanto|eo * Français|fr * Español|es * Italiano|it * Nederlands|nl 863 1018 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Registre/Entrada 864 1019 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <b>Hi ha hagut un problema amb l'entrada.</b><br />Proveu-ho de nou! 865 1020 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default You must have cookies enabled to log in to {{SITENAME}}. 866 1021 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default log in 867 1022 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default You must $1 to view other pages. 868 1023 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Login Required 869 1024 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Heu iniciat la sessió a {{SITENAME}} com a "$1". 870 1025 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default S'ha iniciat la sessió amb èxit 871 1026 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Surt 872 1027 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Heu acabat la vostra sessió. Podeu continuar emprant la {{SITENAME}} de forma anònima, o podeu iniciar sessió un altre cop amb el mateix o un altre nom d'usuari. 873 1028 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Fin de sessió 874 1029 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Pàgines orfes 875 1030 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <strong>ERROR: The text you have submitted is $1 kilobytes long, which is longer than the maximum of $2 kilobytes. It cannot be saved.</strong> 876 1031 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Pàgines llargues 877 1032 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <strong>WARNING: This page is $1 kilobytes long; some browsers may have problems editing pages approaching or longer than 32kb. Please consider breaking the page into smaller sections.</strong> 878 1033 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Error sending mail: $1 879 1034 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Envia'm una nova contrasenya per correu electrònic 880 1035 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No enviïs la direcció 881 1036 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Heu d'haver [[Special:Userlogin|entrat]] i tenir una direcció electrònica vàlida en les vostres [[Special:Preferences|preferències]] per enviar un correu electrònic a altres usuaris. 882 1037 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Portada 883 1038 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Consult the [http://meta.wikimedia.org/wiki/Help:Contents User's Guide] for information on using the wiki software. == Getting started == * [http://www.mediawiki.org/wiki/Help:Configuration_settings Configuration settings list] * [http://www.mediawiki.org/wiki/Help:FAQ MediaWiki FAQ] * [http://mail.wikimedia.org/mailman/listinfo/mediawiki-announce MediaWiki release mailing list] 884 1039 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <big>'''MediaWiki has been successfully installed.'''</big> 885 1040 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Make a user into a sysop 886 1041 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <b>User "$1" could not be made into a sysop. (Did you enter the name correctly?)</b> 887 1042 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Name of the user: 888 1043 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <b>User "$1" is now a sysop</b> 889 1044 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Make this user into a sysop 890 1045 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default This form is used by bureaucrats to turn ordinary users into administrators. Type the name of the user in the box and press the button to make the user an administrator 891 1046 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Make a user into a sysop 892 1047 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default març 893 1048 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default març 894 1049 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Mark as patrolled 895 1050 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default [$1] 896 1051 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Mark this article as patrolled 897 1052 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Marked as patrolled 898 1053 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Cannot mark as patrolled 899 1054 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default You need to specify a revision to mark as patrolled. 900 1055 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default The selected revision has been marked as patrolled. 901 1056 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default La consulta "$1" ha coincidit amb $2 títols d'articles i el text de $3 articles. 902 1057 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Com es mostren les fòrmules 903 1058 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Can't write to or create math output directory 904 1059 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Can't write to or create math temp directory 905 1060 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No s'ha pogut entendre 906 1061 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default PNG conversion failed; check for correct installation of latex, dvips, gs, and convert 907 1062 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default error de lèxic 908 1063 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Missing texvc executable; please see math/README to configure. 909 1064 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Insert formula here 910 1065 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default error de sintaxi 911 1066 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Mathematical formula (LaTeX) 912 1067 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default error desconegut 913 1068 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default funció desconeguda 914 1069 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default maig 915 1070 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default maig 916 1071 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Example.ogg 917 1072 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Media file link 918 1073 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default '''Warning''': This file may contain malicious code, by executing it your system may be compromised.<hr /> 919 1074 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Metadata 920 1075 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Hide extended details 921 1076 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Show extended details 922 1077 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default EXIF metadata fields listed in this message will be included on image page display when the metadata table is collapsed. Others will be hidden by default. * make * model * datetimeoriginal * exposuretime * fnumber * focallength 923 1078 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default This file contains additional information, probably added from the digital camera or scanner used to create or digitize it. If the file has been modified from its original state, some details may not fully reflect the modified image. 924 1079 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Metadata (see [[{{ns:project}}:Metadata]] for an explanation): 925 1080 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default MIME search 926 1081 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default MIME type: 927 1082 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Els noms de les imatges han de tenir un mínim de tres lletres. 928 1083 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Aquesta és una edició menor. 929 1084 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default M 930 1085 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default La base de dades no ha trobat el text d'una pàgina que hauria d'haver trobat, anomenada "$1". Això no és un error de la base de dades, sinó més probablement un error en el programari. Informeu-ne si us plau a un administrador, fent-ne arribar l'URL. 931 1086 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Please enter a comment below. 932 1087 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <b>Missing image</b><br /><i>$1</i> 933 1088 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default '''Reminder:''' You have not provided an edit summary. If you click Save again, your edit will be saved without one. 934 1089 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Dilluns 935 1090 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Més... 936 1091 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Articles with the most categories 937 1092 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Most linked to images 938 1093 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Most linked to pages 939 1094 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Most linked to categories 940 1095 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Articles with the most revisions 941 1096 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Move 942 1097 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Reanomena pàgina 943 1098 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default reanomenat a 944 1099 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Move log 945 1100 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Below is a list of page moved. 946 1101 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No sou a dins d'una sessió 947 1102 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Heu de ser un usuari registrat i estar[[Special:Userlogin|dintre d'una sessió]] per reanomenar una pàgina. 948 1103 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Reanomena pàgina 949 1104 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Reanomena pàgina 950 1105 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default La pàgina de discussió associada, si existeix, serà traslladada automàticament '''a menys que:''' *Esteu movent la pàgina entre espais de nom diferents, *Una pàgina de discussió no buida ja existeix amb el nom nou, o *Heu deseleccionat la caixa de sota. En aquests casos, haureu de traslladar o barrejar la pàgina manualment si ho desitgeu. 951 1106 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Emprant el següent formulari reanomenareu una pàgina, movent tota la seva història al nou nom. El títol anterior es convertirà en un redireccionament al nou títol. Els enllaços a l'antic títol de la pàgina no es canviaran. Assegureu-vos-en de verificar que no deixeu redireccions dobles o trencades. Sou el responsable de fer que els enllaços segueixin apuntant on se suposa que ho facin. Noteu que la pàgina '''no''' serà traslladada si ja existeix una pàgina amb el títol nou, a no ser que sigui una pàgina buida o un ''redireccionament'' sense història. Això significa que podeu reanomenar de nou una pàgina al seu títol original si cometeu un error, i que no podeu sobreescriure una pàgina existent. <b>ADVERTÈNCIA!</b> Això pot ser un canvi dràstic i inesperat per una pàgina popular; assegureu-vos-en d'entendre les conseqüències que comporta abans de seguir endavant. 952 1107 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Reason 953 1108 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Reanomena també la pàgina de discussió si és aplicable. 954 1109 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Trasllada aquesta pàgina 955 1110 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default HTML si és possible, si no PNG 956 1111 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default MathML if possible (experimental) 957 1112 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Recommended for modern browsers 958 1113 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Produeix sempre PNG 959 1114 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default HTML si és molt simple, si no PNG 960 1115 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Deixa com a TeX (per a navegadors de text) 961 1116 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default My contributions 962 1117 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default La meva pàgina 963 1118 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default La meva discussió 964 1119 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Namespace: 965 1120 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default all 966 1121 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Navegació 967 1122 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 octets 968 1123 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 {{PLURAL:$1|category|categories}} 969 1124 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default (Nou) 970 1125 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Poseu el text per la pàgina nova ací. 971 1126 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default {{int:newarticletext}} 972 1127 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default newbies 973 1128 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Gallery of new files 974 1129 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default diff to penultimate revision 975 1130 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default nous missatges 976 1131 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default New page 977 1132 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default N 978 1133 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Pàgines noves 979 1134 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Contrasenya nova 980 1135 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default ,_ 981 1136 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default A títol nou 982 1137 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default (opens in new window) 983 1138 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default seg 984 1139 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Next diff → 985 1140 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 següents 986 1141 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Next page ($1) 987 1142 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Newer revision→ 988 1143 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 enllaços 989 1144 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default $1 {{PLURAL:$1|member|members}} 990 1145 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default (En aquest moment, a aquesta pàgina, no hi ha text) 991 1146 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default {{int:noarticletext}} 992 1147 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No s'ha pogut connectar a la base de dades a $1 993 1148 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No s'ha trobat canvis que encaixessin amb aquests criteris. 994 1149 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default {{SITENAME}} uses cookies to log in users. You have cookies disabled. Please enable them and try again. 995 1150 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default The user account was created, but you are not logged in. {{SITENAME}} uses cookies to log in users. You have cookies disabled. Please enable them, then log in with your new username and password. 996 1151 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default This site has restricted the ability to create new pages. You can go back and edit an existing page, or [[Special:Userlogin|log in or create an account]]. 997 1152 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Page creation limited 998 1153 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Creative Commons RDF metadata disabled for this server. 999 1154 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default There is no credits info available for this page. 1000 1155 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No s'ha pogut seleccionar la base de dades$1 1001 1156 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Dublin Core RDF metadata disabled for this server. 1002 1157 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No hi ha cap direcció electrònica registrada per l'usuari "$1". 1003 1158 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Specify an e-mail address for these features to work. 1004 1159 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Aquest usuari no ha especificat una direcció electrònica vàlida, o ha escollit no rebre correu electrònic d'altres usuaris . 1005 1160 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No hi ha cap direcció electrònica 1006 1161 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default '''There is no page titled "$1".''' You can [[:$1|create this page]]. 1007 1162 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No hi ha una història de revisions per a aquesta pàgina. 1008 1163 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No file by this name exists, you can $1. 1009 1164 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default upload it 1010 1165 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Nothing to see. 1011 1166 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default None selected 1012 1167 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Ací no enllaça cap pàgina. 1013 1168 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No hi ha pàgines que enllacen aquesta imatge. 1014 1169 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Don't have a login? $1. 1015 1170 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Create an account 1016 1171 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No heu especificat un nom vàlid d'usuari. 1017 1172 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <strong>Nota</strong>: les recerques sense èxit són causades tot sovint per recerques de paraules comunes com "la" o "de", que no es troben a l'índex, o per especificar més d'una paraula a cercar( només pàgines que contenen tots els termes d'una recerca apareixeran en el resultat). 1018 1173 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default <strong>WARNING: Your browser is not unicode compliant. A workaround is in place to allow you to safely edit articles: non-ASCII characters will appear in the edit box as hexadecimal codes.</strong> 1019 1174 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Heu requerit una pàgina especial que no és reconeguda pel programari de la {{SITENAME}}. 1020 1175 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default Aquesta acció no existeix 1021 1176 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default L'acció especificada per l'URL no és reconeguda pel programari de la {{SITENAME}} 1022 1177 2006-07-01T18:42:39Z MediaWiki default No existeix aquesta pàgina especial 1023 1178 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No hi ha cap usuari amb el nom "$1". Reviseu-ne l'ortografia, o empreu el formulari d'avall per crear un nou compte d'usuari. 1024 1179 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default There is no user by the name "$1". Check your spelling. 1025 1180 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The wiki server can't provide data in a format your client can read. 1026 1181 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No és un article 1027 1182 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No heu especificat a quina pàgina dur a terme aquesta funció. 1028 1183 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No hi ha pàgina en blanc 1029 1184 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <strong>Nota:</strong> 1030 1185 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No hi ha coincidències de text d'article 1031 1186 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No hi ha coincidències de títol d'article 1032 1187 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Not logged in 1033 1188 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default You have to specify a username. 1034 1189 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default nov 1035 1190 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default novembre 1036 1191 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No teniu cap element en el vostre llistat de seguiment. 1037 1192 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Insert non-formatted text here 1038 1193 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Ignore wiki formatting 1039 1194 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 {{PLURAL:$1|revision|revisions}} 1040 1195 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Categoria 1041 1196 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Help 1042 1197 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default File 1043 1198 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Article 1044 1199 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Media page 1045 1200 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Message 1046 1201 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Project page 1047 1202 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Special 1048 1203 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Template 1049 1204 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default User page 1050 1205 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Number of distinct authors (article): $1 1051 1206 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default [$1] 1052 1207 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default [$1 watching user/s] 1053 1208 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Number of edits (article): $1 1054 1209 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Number of distinct authors (discussion page): $1 1055 1210 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Number of edits (discussion page): $1 1056 1211 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Number of watchers: $1 1057 1212 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 visites 1058 1213 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default oct 1059 1214 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default octubre 1060 1215 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default D'acord 1061 1216 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Contrasenya antiga 1062 1217 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Revision as of $1; $5<br />$3 | $2 | $4 1063 1218 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default orig 1064 1219 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Based on work by $1. 1065 1220 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Altres idiomes 1066 1221 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default others 1067 1222 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reanomenament amb èxit 1068 1223 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgina "[[$1]]" reanomenada a "[[$2]]". 1069 1224 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 - {{SITENAME}} 1070 1225 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Algú (vós mateix segurament, des de l'adreça l'IP $1) ha sol·licitat que us enviéssim una nova contrasenya per a iniciar la sessió a la {{SITENAME}} ($4). La contrasenya per a l'usuari «$2» és ara «$3». Ara hauríeu d'iniciar la sessió i canviar la vostra contrasenya. Si algú altre hagués fet aquesta sol·licitud o si ja haguéssiu recordat la vostra contrasenya i no volguéssiu canviar-la, podeu ignorar aquest missatge i continuar utilitzant la vostra antiga contrasenya. 1071 1226 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Recordatori de contrasenya de la {{SITENAME}} 1072 1227 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default S'ha enviat una nova contrasenya a la direcció electrònica registrada per "$1". Entreu-hi de nou després de rebre-la.cibas. 1073 1228 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Your password is too short. It must have at least $1 characters. 1074 1229 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The following data is cached and may not be up to date. 1075 1230 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The following data is cached, and was last updated $1. 1076 1231 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Aquesta funció està temporalment desactivada 1077 1232 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Here is a saved copy from $1: 1078 1233 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Permanent link 1079 1234 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Personal tools 1080 1235 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgines populars 1081 1236 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Portal comunitari 1082 1237 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Project:Community Portal 1083 1238 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Post a comment 1084 1239 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Recerca 1085 1240 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Cerca en espais de nom :<br /> $1<br /> $2 Llista redireccions Cerca $3 $9 1086 1241 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Preferències 1087 1242 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Prefix index 1088 1243 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default * E-mail (optional): Enables others to contact you through your user or user_talk page without needing to reveal your identity. 1089 1244 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default This address is also used to send you e-mail notifications if you enabled the options. 1090 1245 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default * Real name (optional): if you choose to provide it this will be used for giving you attribution for your work. 1091 1246 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Misc 1092 1247 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default User profile 1093 1248 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Recent changes 1094 1249 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Watchlist 1095 1250 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Number of days to show in watchlist: 1096 1251 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Number of edits to show in expanded watchlist: 1097 1252 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No heu entrat 1098 1253 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Has haver [[Special:Userlogin|entrat]] per seleccionar preferències d'usuari. 1099 1254 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Les preferències han estat respostes des d'emmagatzematge. 1100 1255 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Previsualitza 1101 1256 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Aquesta previsualització reflexa el text a l'ària d'edició superior tal i com apareixerà si escolliu gravar. 1102 1257 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Recordeu que això només és una previsualització, i encara no s'ha gravat! 1103 1258 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default ← Previous diff 1104 1259 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default ←Older revision 1105 1260 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 anteriors 1106 1261 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Imprimeix 1107 1262 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Versió per imprimir 1108 1263 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Privacy policy 1109 1264 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Project:Privacy_policy 1110 1265 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default View project page 1111 1266 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Protect 1112 1267 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (default) 1113 1268 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Block unregistered users 1114 1269 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Sysops only 1115 1270 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default You may view and change the protection level here for the page <strong>$1</strong>. 1116 1271 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Unlock move permissions 1117 1272 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Your account does not have permission to change page protection levels. Here are the current settings for the page <strong>$1</strong>: 1118 1273 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reason for protecting 1119 1274 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default protected "[[$1]]" 1120 1275 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default This page provides interface text for the software, and is locked to prevent abuse. 1121 1276 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgina protegida 1122 1277 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <strong>WARNING: This page has been locked so that only users with sysop privileges can edit it.</strong> 1123 1278 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default This page has been locked to prevent editing. You can view and copy the source of this page: 1124 1279 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Protection log 1125 1280 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Below is a list of page locks and unlocks. 1126 1281 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Protect from moves only 1127 1282 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (Protecting "$1") 1128 1283 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Protegeix aquesta pàgina 1129 1284 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Proxy blocker 1130 1285 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Your IP address has been blocked because it is an open proxy. Please contact your Internet service provider or tech support and inform them of this serious security problem. 1131 1286 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Done. 1132 1287 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=pubmed&dopt=Abstract&list_uids=$1 1133 1288 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Fulleja 1134 1289 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Edita 1135 1290 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Cerca 1136 1291 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Les meves opcions 1137 1292 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Informació de pàgina 1138 1293 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Opcions de pàgina 1139 1294 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Preferències de "Quickbar" 1140 1295 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgines especials 1141 1296 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgina aleatòria 1142 1297 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Special:Random 1143 1298 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Random redirect 1144 1299 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The sysop ability to create range blocks is disabled. 1145 1300 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Limit to categories (separate with "|") 1146 1301 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Any 1147 1302 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mostra els darrers $1 canvis en els darrers $2 dies<br />$3 1148 1303 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mostra els canvis nous des de $1 1149 1304 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (a pàgines enllaçades des de "$1") 1150 1305 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default A continuació hi ha els darrers <strong>$1</strong> canvis en els darrers <strong>$2</strong> dies, com de $3. 1151 1306 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default A sota hi ha els canvis des de <b>$2</b> (es mostren fins <b>$1</b>). 1152 1307 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Recent Changes Patrol disabled 1153 1308 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The Recent Changes Patrol feature is currently disabled. 1154 1309 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 anonymous users 1155 1310 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 bots 1156 1311 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 logged-in users 1157 1312 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 my edits 1158 1313 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 minor edits 1159 1314 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 patrolled edits 1160 1315 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Base de dades bloquejada 1161 1316 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The database has been automatically locked while the slave database servers catch up to the master 1162 1317 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default La base de dades de la {{SITENAME}} està temporalment bloquejada per noves entrades o altres modificacions, probablement per manteniment de rutina, després del qual tornarà a la normalitat. L'administrador la bloquejada ha ofert aquesta explicació: <p>$1 1163 1318 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <strong>WARNING: The database has been locked for maintenance, so you will not be able to save your edits right now. You may wish to cut-n-paste the text into a text file and save it for later.</strong> 1164 1319 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Canvis recents 1165 1320 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Special:Recentchanges 1166 1321 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default all 1167 1322 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Nombre de títols en canvis recents 1168 1323 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Seguiment d'enllaços 1169 1324 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Seguiu els canvis més recentes de la {{SITENAME}} en aquesta pàgina. 1170 1325 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Recreate 1171 1326 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (Redirigit des de $1) 1172 1327 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Redirecting to [[$1]]... 1173 1328 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Redirect page 1174 1329 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Vull que recordis la meva contrasenya entre sessions. 1175 1330 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Remove checked items from watchlist 1176 1331 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default S'ha extret del llistat de seguiment 1177 1332 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default La pàgina "$1" ha estat extreta del vostre llistat de seguiment. 1178 1333 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Removing requested items from watchlist... 1179 1334 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Torna a preferències per defecte 1180 1335 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default {{PLURAL:$1|one deleted edit|$1 deleted edits}} 1181 1336 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Restricted special pages 1182 1337 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Edit 1183 1338 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Move 1184 1339 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Resultats a mostrar per pàgina 1185 1340 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Obtingut de "$1" 1186 1341 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Torna a $1. 1187 1342 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reescriviu la nova contrasenya 1188 1343 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Carrega de nou 1189 1344 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Torna al formulari per pujar. 1190 1345 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (comment removed) 1191 1346 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <div class="mw-warning plainlinks"> This page revision has been removed from the public archives. There may be details in the [{{fullurl:Special:Log/delete|page={{PAGENAMEE}}}} deletion log]. </div> 1192 1347 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <div class="mw-warning plainlinks"> This page revision has been removed from the public archives. As an administrator on this site you can view it; there may be details in the [{{fullurl:Special:Log/delete|page={{PAGENAMEE}}}} deletion log]. </div> 1193 1348 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (username removed) 1194 1349 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default show/hide 1195 1350 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Hide edit comment 1196 1351 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Apply these restrictions to sysops as well as others 1197 1352 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Hide revision text 1198 1353 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Hide editor's username/IP 1199 1354 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Set revision restrictions: 1200 1355 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Log comment: 1201 1356 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default changed revision visibility for [[$1]] 1202 1357 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Selected revision of [[:$1]]: 1203 1358 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Apply to selected revision 1204 1359 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Deleted revisions will still appear in the page history, but their text contents will be inaccessible to the public. Other admins on this wiki will still be able to access the hidden content and can undelete it again through this same interface, unless an additional restriction is placed by the site operators. 1205 1360 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Invertit amb una revisió anterior 1206 1361 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default rev 1207 1362 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default revert 1208 1363 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Edicions revertides per [[Special:Contributions/$2|$2]] ([[User talk:$2|discuteix]]); s'ha recuperat la darrera versió per [[User:$1|$1]] 1209 1364 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Història de revisions 1210 1365 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Revisió de $1 1211 1366 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Delete/undelete revisions 1212 1367 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Revisió no trobada 1213 1368 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No s'ha pogut trobar la revisió antiga de la pàgina que demanàveu. Reviseu l'URL que heu emprat per a accedir-hi. 1214 1369 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default http://www.ietf.org/rfc/rfc$1.txt 1215 1370 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Rights: 1216 1371 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default User rights log 1217 1372 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default changed group membership for $1 from $2 to $3 1218 1373 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default This is a log of changes to user rights. 1219 1374 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (none) 1220 1375 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reverteix edicions 1221 1376 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Rollback 1222 1377 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Rollback failed 1223 1378 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reverteix 1224 1379 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Files 1225 1380 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Dissabte 1226 1381 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Desa la pàgina 1227 1382 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Les vostres preferències han estat desades. 1228 1383 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Desa arxiu 1229 1384 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Desa preferències 1230 1385 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Save User Groups 1231 1386 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default [Interwiki transcluding is disabled] 1232 1387 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default [Template fetch failed for $1; sorry] 1233 1388 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default [URL is too long; sorry] 1234 1389 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Cerca 1235 1390 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Cerca articles que continguin ''$1''. 1236 1391 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default {{SITENAME}} search is disabled. You can search via Google in the meantime. Note that their indexes of {{SITENAME}} content may be out of date. 1237 1392 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Search full text 1238 1393 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Cerca els articles que s'anomenin ''$1''. 1239 1394 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Per consulta "$1" 1240 1395 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Resultats de la recerca 1241 1396 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Preferències de resultat de recerca 1242 1397 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Per a més informació sobre les recerques de la {{SITENAME}}, aneu a [[Project:Recerca|S'està cercant a la {{SITENAME}}]]. 1243 1398 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default → 1244 1399 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Select a newer version for comparison 1245 1400 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Select an older version for comparison 1246 1401 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Source and destination titles are the same; can't move a page over itself. 1247 1402 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default '''Note:''' This page has been locked so that only registered users can edit it. 1248 1403 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default set 1249 1404 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default setembre 1250 1405 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Server time 1251 1406 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <strong>Sorry! We could not process your edit due to a loss of session data. Please try again. If it still doesn't work, try logging out and logging back in.</strong> 1252 1407 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <strong>Sorry! We could not process your edit due to a loss of session data.</strong> ''Because this wiki has raw HTML enabled, the preview is hidden as a precaution against JavaScript attacks.'' <strong>If this is a legitimate edit attempt, please try again. If it still doesn't work, try logging out and logging back in.</strong> 1253 1408 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default There seems to be a problem with your login session; this action has been canceled as a precaution against session hijacking. Please hit "back" and reload the page you came from, then try again. 1254 1409 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <b>User rights for "$1" could not be set. (Did you enter the name correctly?)</b> 1255 1410 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Set user rights 1256 1411 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Set bureaucrat flag 1257 1412 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Set steward flag 1258 1413 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default - 1259 1414 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default This file is a shared upload and may be used by other projects. 1260 1415 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Please see the $1 for further information. 1261 1416 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default file description page 1262 1417 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgines curtes 1263 1418 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default mostra 1264 1419 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Download high resolution version ($1x$2, $3 KB) 1265 1420 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Show changes 1266 1421 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default ($1 bots) 1267 1422 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default S'està mostrant a sota <b>$1</b> resultats començant per #<b>$2</b>. 1268 1423 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Showing below <b>$3</b> results starting with #<b>$2</b>. 1269 1424 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mostra les últimes $1 imatges ordenades $2. 1270 1425 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Live preview 1271 1426 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mostra previsualizació 1272 1427 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default mostra 1273 1428 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default * navigation ** mainpage|mainpage ** portal-url|portal ** currentevents-url|currentevents ** recentchanges-url|recentchanges ** randompage-url|randompage ** helppage|help ** sitesupport-url|sitesupport 1274 1429 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Your signature with timestamp 1275 1430 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default {{int:loginend}} 1276 1431 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default - 1277 1432 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Estadístiques del lloc 1278 1433 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Hi ha un total de '''$1''' pàgines en la base de dades. Això inclou pàgines de discussió, pàgines sobre la {{SITENAME}}, pàgines mínimes, redireccions, i altres que probablement no es poden classificar com a articles. Excloent-les, hi ha '''$2''' pàgines que probablement són articles legítims. S'han penjat '''$8''' fitxers. Hi ha hagut un total de '''$3''' visites a pàgines, i '''$4''' edicions de pàgina des que el programari s'ha configurat. Això resulta en un promig de '''$5''' edicions per pàgina, i '''$6''' visites per edició. La mida de la [http://meta.wikimedia.org/wiki/Help:Job_queue cua de treballs] és '''$7'''. 1279 1434 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default 1280 1435 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Donacions 1281 1436 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Project:Site support 1282 1437 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default {{SITENAME}} 1283 1438 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default {{SITENAME}} user $1 1284 1439 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default {{SITENAME}} user(s) $1 1285 1440 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Aparença 1286 1441 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (Preview) 1287 1442 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default SORBS DNSBL 1288 1443 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Your IP address is listed as an open proxy in the [http://www.sorbs.net SORBS] DNSBL. You cannot create an account 1289 1444 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Your IP address is listed as an open proxy in the [http://www.sorbs.net SORBS] DNSBL. 1290 1445 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Source filename 1291 1446 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default For newbies 1292 1447 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Newer $1 1293 1448 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Newest 1294 1449 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Older $1 1295 1450 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Oldest 1296 1451 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Show new images starting from $1 1297 1452 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default All revisions contained links to $1, blanking 1298 1453 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reverting to last version not containing links to $1 1299 1454 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default MediaWiki spam cleanup 1300 1455 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The following text is what triggered our spam filter: $1 1301 1456 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The page you wanted to save was blocked by the spam filter. This is probably caused by a link to an external site. 1302 1457 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Spam protection filter 1303 1458 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Title: 1304 1459 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default User: 1305 1460 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgina especial 1306 1461 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgines especials 1307 1462 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Pàgines especials 1308 1463 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (SQL query hidden) 1309 1464 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Estadístiques 1310 1465 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Versió emmagatzemada 1311 1466 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Llindar d'article mínim 1312 1467 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Subcategories 1313 1468 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default There {{PLURAL:$1|is one subcategory|are $1 subcategories}} to this category. 1314 1469 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Subject/headline 1315 1470 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Article 1316 1471 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default L'arxiu s'ha carregat amb èxit 1317 1472 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Resum 1318 1473 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Diumenge 1319 1474 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default L'acció que heu requerit només pot ser duta a terme per usuaris amb estatus de "sysop". Ver $1. 1320 1475 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Accés requerit de Sysop 1321 1476 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default De {{SITENAME}} 1322 1477 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Discussió 1323 1478 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default S'ha reanomenat la pàgina amb èxit, però la pàgina de discussió no s'ha pogut moure car ja no existeix en el títol nou. Incorporeu-les manualment, si us plau. 1324 1479 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Discuteix aquesta pàgina 1325 1480 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default També ha estat reanomenada la pàgina de discussió corresponent. 1326 1481 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default La pàgina de discussió corresponent <strong>no</strong> ha estat reanomenada. 1327 1482 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <!-- MediaWiki:talkpagetext --> 1328 1483 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Templates used on this page: 1329 1484 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Dimensions de la caixa de text 1330 1485 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Coincidències de text d'article 1331 1486 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default View or restore $1? 1332 1487 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Enlarge 1333 1488 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Error creating thumbnail: $1 1334 1489 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Thumbnail size: 1335 1490 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Dijous 1336 1491 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Time zone 1337 1492 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Diferència 1338 1493 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Entreu el número d'hores de diferència entre la vostra hora local i l'hora del servidor (UTC). 1339 1494 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Coincidències de títol d'article 1340 1495 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Continguts 1341 1496 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mark edits I make as patrolled 1342 1497 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Edita pàgines amb un doble clic (JavaScript) 1343 1498 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Enable section editing via [edit] links 1344 1499 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Enable section editing by right clicking<br /> on section titles (JavaScript) 1345 1500 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default La caixa d'edició té l'ample màxim 1346 1501 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default E-mail me also for minor edits of pages 1347 1502 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reveal my e-mail address in notification mails 1348 1503 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default E-mail me when my user talk page is changed 1349 1504 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default E-mail me when a page I'm watching is changed 1350 1505 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Expand watchlist to show all applicable changes 1351 1506 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Use external diff by default 1352 1507 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Use external editor by default 1353 1508 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Raw signatures (without automatic link) 1354 1509 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Prompt me when entering a blank edit summary 1355 1510 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Amaga les edicions menors en els canvis recents 1356 1511 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Formata els enllaços trencats <a href="" class="new">com aquest</a> (alternativa: com aquest<a href="" class="internal">?</a>). 1357 1512 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Justifica els paràgrafs 1358 1513 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Marca totes les edicions com menors per defecte 1359 1514 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Disable page caching 1360 1515 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Autoenumera encapçalaments 1361 1516 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Show preview on first edit 1362 1517 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Show preview before edit box 1363 1518 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Recorda la contrasenya entre sessions 1364 1519 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Enable "jump to" accessibility links 1365 1520 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Show the number of watching users 1366 1521 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Show table of contents (for pages with more than 3 headings) 1367 1522 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Show edit toolbar (JavaScript) 1368 1523 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Subratlla els enllaços: 1369 1524 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Use live preview (JavaScript) (Experimental) 1370 1525 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Canvis recents remarcats (no per tots els navegadors) 1371 1526 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Add pages I create to my watchlist 1372 1527 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Vigila articles nous i modificats 1373 1528 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Hide bot edits from the watchlist 1374 1529 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Hide my edits from the watchlist 1375 1530 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Toolbox 1376 1531 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default See the differences between the two selected versions of this page. [alt-v] 1377 1532 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Show which changes you made to the text. [alt-v] 1378 1533 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mark this as a minor edit [alt-i] 1379 1534 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Preview your changes, please use this before saving! [alt-p] 1380 1535 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Recreate the page despite it has been deleted 1381 1536 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Save your changes [alt-s] 1382 1537 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Search {{SITENAME}} [alt-f] 1383 1538 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Add this page to your watchlist [alt-w] 1384 1539 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default ; $4$5 : [$2 $1] 1385 1540 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <div id="mw_trackbacks"> Trackbacks for this article:<br /> $1 </div> 1386 1541 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The trackback was successfully deleted. 1387 1542 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default ; $4$5 : [$2 $1]: <nowiki>$3</nowiki> 1388 1543 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Trackback 1389 1544 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default ([$1 Delete]) 1390 1545 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Try exact match 1391 1546 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Dimarts 1392 1547 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mostra els últims $1 canvis; mostra els últims $2 dies. 1393 1548 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default A sota hi ha els últims <b>$1</b> canvis d'aquest usuari en els últims <b>$2</b> dies. 1394 1549 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (amunt) 1395 1550 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default User ID: 1396 1551 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default [[User:$1|$1]] has been unblocked 1397 1552 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Desbloqueja direcció IP 1398 1553 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Empreu el següent formulari per restaurar l'accés a l'escriptura a una direcció IP prèviament bloquejada. 1399 1554 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default desbloqueja 1400 1555 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default unblocked $1 1401 1556 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Uncategorized categories 1402 1557 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Uncategorized images 1403 1558 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Uncategorized pages 1404 1559 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Restaura una pàgina esborrada 1405 1560 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Undelete {{PLURAL:$1|one edit|$1 edits}} 1406 1561 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Restaura l'article esborrat 1407 1562 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Restaura! 1408 1563 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Comment: 1409 1564 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default restaurat "$1" 1410 1565 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 file(s) restored 1411 1566 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <big>'''$1 has been restored'''</big> Consult the [[Special:Log/delete|deletion log]] for a record of recent deletions and restorations. 1412 1567 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 revisions restored 1413 1568 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 revisions and $2 file(s) restored 1414 1569 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default To restore the entire page, leave all checkboxes deselected and click '''''Restore'''''. To perform a selective restoration, check the boxes corresponding to the revisions to be restored, and click '''''Restore'''''. Clicking '''''Reset''''' will clear the comment field and all checkboxes. 1415 1570 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Si restaureu una pàgina, totes les revisions seran restaurades a la història. Si una nova pàgina amb el mateix nom ha estat creada des de l'esborrat, les versions restaurades apareixeran com a història anterior, i la revisió actual del la pàgina "viva" no serà substituïda automàticament. 1416 1571 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default This article has been deleted. The reason for deletion is shown in the summary below, along with details of the users who had edited this page before deletion. The actual text of these deleted revisions is only available to administrators. 1417 1572 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mostra i restaura pàgines esborrades 1418 1573 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Les següents pàgines han estat esborrades però encara són a l'arxiu i poden ser restaurades. L'arxiu pot ser netejat periòdicament. 1419 1574 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reset 1420 1575 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Revisió esborrada al $1 1421 1576 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default $1 revisions arxivades 1422 1577 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Sempre 1423 1578 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Browser default 1424 1579 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mai 1425 1580 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Valor no esperat: "$1"="$2". 1426 1581 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default px 1427 1582 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Desbloqueja la base de dades 1428 1583 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Sí, realment vull desbloquejar la base dades. 1429 1584 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Desbloqueja la base de dades 1430 1585 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default S'ha extret el bloqueig de la base de dades 1431 1586 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default La base de dades de la {{SITENAME}} ha estat desbloquejada. 1432 1587 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Desbloquejant la base de dades es restaurarà l'habilitat de tots els usuaris d'editar pàgines, canviar les preferències, editar els llistats de seguiment, i altres accions que requereixen canvis en la base de dades. Confirmeu que això és el que voleu fer. 1433 1588 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default unprotect 1434 1589 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Reason for unprotecting 1435 1590 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default unprotected "[[$1]]" 1436 1591 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (Unprotecting "$1") 1437 1592 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Desprotegeix aquesta pàgina 1438 1593 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Unused categories 1439 1594 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The following category pages exist although no other article or category make use of them. 1440 1595 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Imatges sens ús 1441 1596 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <p>Noteu que altres llocs web com ara altres Viquipèdies poden enllaçar a una imatge amb un URL directe, i d'aquixa manera estar encara llistada ací tot i estar en ús actiu. 1442 1597 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Unused templates 1443 1598 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default This page lists all pages in the template namespace which are not included in another page. Remember to check for other links to the templates before deleting them. 1444 1599 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default other links 1445 1600 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Unwatch 1446 1601 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Unwatched pages 1447 1602 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Deixa de vigilar 1448 1603 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default (Actualitzat) 1449 1604 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default updated since my last visit 1450 1605 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Carrega 1451 1606 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The upload directory ($1) is not writable by the webserver. 1452 1607 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Carrega un arxiu 1453 1608 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The file is corrupt or has an incorrect extension. Please check the file and upload again. 1454 1609 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Uploads disabled 1455 1610 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default File uploads are disabled on this wiki. 1456 1611 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Arxius carregats 1457 1612 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default "[[$1]]" carregat. 1458 1613 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default S'ha produït un error en l'intent de carregar 1459 1614 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default registre de càrregues 1460 1615 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Registre_de_càrregues 1461 1616 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default A sota hi ha un llistat dels arxius que s'han carregat més recentement. Totes les hores són les del servidor (UTC). <ul> </ul> 1462 1617 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Upload a new version of this file 1463 1618 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default No heu iniciat una sessió 1464 1619 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Deveu haver [[Special:Userlogin|entrat]] per carregar arxius. 1465 1620 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default This file contains HTML or script code that may be erroneously be interpreted by a web browser. 1466 1621 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Utilizeu el formulari de sota per a pujar imatges; per a visualitzar o cercar les imatges que s'hagin carregat anteriorment, aneu a la [[Special:Imagelist|llista d'imatges carregades]]. Les càrregues i les supressions es registren també en el [[Special:Log/upload|registre de càrregues]]. Per a incloure la imatge en una pàgina, utilitzeu un enllaç de la següent forma: '''<nowiki>[[{{ns:6}}:fitxer.jpg]]</nowiki>''', '''<nowiki>[[{{ns:6}}:fitxer.png|alt text]]</nowiki>''' o '''<nowiki>[[{{ns:-2}}:fitxer.ogg]]</nowiki>''' per a enllaçar directament el fitxer. 1467 1622 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default The file contains a virus! Details: $1 1468 1623 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Advertència de càrrega d'arxiu 1469 1624 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <b>User rights for "$1" updated</b> 1470 1625 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default <strong>Tip:</strong> Use the 'Show preview' button to test your new CSS/JS before saving. 1471 1626 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default '''Remember that you are only previewing your user CSS, it has not yet been saved!''' 1472 1627 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default El nom que heu entrat ja és en ús. Escolliu un nombre diferent. 1473 1628 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default '''Warning:''' There is no skin "$1". Remember that custom .css and .js pages use a lowercase title, e.g. User:Foo/monobook.css as opposed to User:Foo/Monobook.css. 1474 1629 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default '''Remember that you are only testing/previewing your user JavaScript, it has not yet been saved!''' 1475 1630 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Registre/Entrada 1476 1631 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Surt 1477 1632 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mail object returned error: 1478 1633 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Nom d'usuari: 1479 1634 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Mostra pàgina d'usuari 1480 1635 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default User rights management 1481 1636 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Edit user groups 1482 1637 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Available groups: 1483 1638 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Select groups you want the user to be removed from or added to. Unselected groups will not be changed. You can deselect a group with CTRL + Left Click 1484 1639 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Member of: 1485 1640 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Changed group membership from $1 to $2 1486 1641 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Manage user groups 1487 1642 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Enter a username: 1488 1643 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Estadístiques d'usuari 1489 1644 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Hi ha '''$1''' usuaris registrats, dels quals '''$2''' (o '''$4%''') són administradors (vegeu $3). 1490 1645 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default sr 1491 1646 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default sr-ec 1492 1647 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default sr-el 1493 1648 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default sr-jc 1494 1649 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default sr-jl 1495 1650 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default zh 1496 1651 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default cn 1497 1652 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default hk 1498 1653 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default sg 1499 1654 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default tw 1500 1655 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Version 1501 1656 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Version $1 of MediaWiki required 1502 1657 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Version $1 of MediaWiki is required to use this page. See [[Special:Version]] 1503 1658 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Aquesta pàgina ha estat visitada $1 vegades. 1504 1659 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default View $1? 1505 1660 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default View deleted pages 1506 1661 2006-07-01T18:42:40Z MediaWiki default Vés a ($1) ($2) ($3). 1507 1662 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Views 1508 1663 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default View source 1509 1664 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default for $1 1510 1665 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Visualitza la discussió 1511 1666 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Wanted categories 1512 1667 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Pàgines requerides 1513 1668 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Watch 1514 1669 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default * $1 pages watched not counting talk pages * [[Special:Watchlist/edit|Show and edit complete watchlist]] * [[Special:Watchlist/clear|Remove all pages]] 1515 1670 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Here's an alphabetical list of your watched content pages. Check the boxes of pages you want to remove from your watchlist and click the 'remove checked' button at the bottom of the screen (deleting a content page also deletes the accompanying talk page and vice versa). 1516 1671 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Llistat de seguiment 1517 1672 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default all 1518 1673 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default all 1519 1674 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Please $1 to view or edit items on your watchlist. 1520 1675 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Clear watchlist 1521 1676 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Your watchlist has been cleared. $1 items were removed. 1522 1677 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Are you sure you wish to remove them? 1523 1678 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Your watchlist contains $1 pages. 1524 1679 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default '''You have $1 items on your watchlist, including talk pages.''' 1525 1680 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default (for '''$1''') 1526 1681 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default checking watched pages for recent edits 1527 1682 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default checking recent edits for watched pages 1528 1683 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default None of your watched items was edited in the time period displayed. 1529 1684 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default No heu iniciat sessió 1530 1685 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Heu d'[[Special:Userlogin|entrar]] per modificar el vostre llistat de seguiment. 1531 1686 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Vigila aquest article. 1532 1687 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Vigila aquesta pàgina 1533 1688 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Dimecres 1534 1689 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default <h2>Benvingut, $1!</h2><p>El vostre compte ha estat creat. Recordeu personalitzar les vostres preferències del {{SITENAME}}. 1535 1690 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default El que enllaça ací 1536 1691 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default To be allowed to create accounts in this Wiki you have to [[Special:Userlogin|log]] in and have the appropriate permissions. 1537 1692 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default You are not allowed to create an account 1538 1693 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default You have to $1 to edit pages. 1539 1694 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Login required to edit 1540 1695 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default You have to [[Special:Userlogin|login]] to read pages. 1541 1696 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Login required to read 1542 1697 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default $1×$2 1543 1698 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Done. 1544 1699 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default * E-mail notification is enabled. 1545 1700 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default * Pages which have been changed since you last visited them are shown in '''bold''' 1546 1701 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default $1 bot edits 1547 1702 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default $1 my edits 1548 1703 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Below are the last $1 changes in the last <b>$2</b> hours. 1549 1704 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default This is a saved version of your watchlist. 1550 1705 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Show last $1 hours $2 days $3 1551 1706 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Incorrect parameters to wfQuery()<br /> Function: $1<br /> Query: $2 1552 1707 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default La contrasenya que heu ingressat és incorrecta. Torneu-ho a provar. 1553 1708 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Password entered was blank. Please try again. 1554 1709 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Teniu $1 ($2). 1555 1710 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Teniu nous missatges a $1 1556 1711 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Diferències 1557 1712 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default El vostre domini 1558 1713 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Direcció electrònica 1559 1714 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Llengua: 1560 1715 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Nom d'usuari 1561 1716 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Malnom (nom que es mostrarà) 1562 1717 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Contrasenya 1563 1718 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Repetiu la contrasenya 1564 1719 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Nom real * 1565 1720 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default El vostre text 1566 1721 2006-07-01T18:42:41Z MediaWiki default Variant 1567 1722 2006-07-01T19:51:52Z LadyInGrey 8 copio historial anterior de la página Traslado historial anterior desde el sitio multilingüe * (cur) (last) 20:20, 13 June 2006 81.184.74.221 (Talk | block) (+movedtoca) * (cur) (last) 17:09, 27 May 2006 TheoClarke (Talk | contribs | block) (Category:Català) * (cur) (last) 11:24, 16 April 2006 83.37.51.187 (Talk | block) 1568 1723 2006-07-01T20:21:24Z LadyInGrey 8 traslado historial anterior desde WS multilingüe Traslado historial anterior desde wikisource multilingüe * (cur) (last) 20:19, 13 June 2006 81.184.74.221 (Talk | block) (+movedtoca) * (cur) (last) 14:50, 7 January 2006 Pepetps (Talk | contribs | block) * (cur) (last) 14:49, 7 January 2006 Pepetps (Talk | contribs | block) * (cur) (last) 14:49, 7 January 2006 Pepetps (Talk | contribs | block) * (cur) (last) 14:49, 7 January 2006 Pepetps (Talk | contribs | block) * (cur) (last) 14:39, 7 January 2006 Pepetps (Talk | contribs | block) m * (cur) (last) 14:30, 7 January 2006 Pepetps (Talk | contribs | block) m (not finished) 1569 1724 2006-07-01T21:42:37Z LadyInGrey 8 traslado historial anterior Traslado historial anterior desde WS multilingüe * (cur) (last) 08:07, 6 June 2006 Martorell (Talk | contribs | block) (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:51, 21 May 2005 80.102.211.194 (Talk | block) (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:18, 8 April 2005 Llull (Talk | contribs | block) 1570 1725 2006-07-01T21:54:55Z LadyInGrey 8 traslado historial anterior desde WS multilingüe Traslado historial anterior desde WS multilingüe: * (cur) (last) 08:08, 6 June 2006 Martorell (Talk | contribs | block) (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:52, 21 May 2005 80.102.211.194 (Talk | block) (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:17, 15 April 2005 Llull (Talk | contribs | block) 1571 1726 2006-07-01T21:57:41Z LadyInGrey 8 traslado historial anterior desde WS Traslado historial anterior desde WS multilingüe * (cur) (last) 08:08, 6 June 2006 Martorell (Talk | contribs | block) (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:50, 21 May 2005 80.102.211.194 (Talk | block) (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:13, 15 April 2005 Llull (Talk | contribs | block) 1572 1727 2006-07-01T21:59:38Z LadyInGrey 8 traslado historial anterior desde WS Traslado historial anterior desde WS multilingüe * (cur) (last) 08:07, 6 June 2006 Martorell (Talk | contribs | block) (Moved to Wikisource in Catalan.) * (cur) (last) 08:51, 21 May 2005 80.102.211.194 (Talk | block) (Category:ca:Canigó) * (cur) (last) 20:21, 8 April 2005 Llull (Talk | contribs | block) 1573 1728 2006-07-01T22:56:55Z Aleator 20 +info: [http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Aleator Aleator] 1574 1729 2006-07-01T23:48:36Z Aleator 20 de wikisource castellà Proclamada per l'Assamblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 1386 (XIV), de 20 de novembre de 1959. ==PREÀMBUL== Considerant que els pobles de les Nacions Unides han reafirmat en la Carta la seva fe en els drets fonamentals de l'home i en la dignitat i el valor de la persona humana, i la seva determinació de promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d'un concepte més ampli de la llibertat, Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la [[Declaració universal dels drets humans]] que tota persona té tots els drets i llibertats enunciats en ella, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició, Considerant que l'infant, per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i atenció especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement, Considerant que la necessitat d'aquesta protecció especial ha sigut enunciada en la [[Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l'Infant]] i reconeguda en la Declaració universal dels drets humans i en els convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s'interessen en el benestar de l'infant, Considerant que la humanitat deu a l'infant el millor que pot donar-li, L'Assemblea General, Proclama la present Declaració dels Drets de l'Infant a fi que aquest pugui tenir una infància feliç i gaudir, en el seu propi bé i en bé de la societat, dels drets i llibertats que en ella s'enuncien i insta als pares, als homes i dones individualment i a les organitzacions particulars, autoritats locals i governs nacionals que reconeguin aquests drets i lluitin per la seva observança amb mesures legislatives i d'una altra índole adoptades progressivament de conformitat amb els següents principis: ==Principi 1== l'infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense excepció alguna ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o d'una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o una altra condició, ja siga del propi infant o de la seva família. ==Principi 2== l'infant gaudirà d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis, dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, perquè puga desenvolupar-se física, mental, moral, espiritual i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquest fi, la consideració fonamental que s'atendrà serà l'interés superior de l'infant. ==Principi 3== l'infant té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat. ==Principi 4== l'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; amb aquest fi hauran de proporcionar-se, tant a ell com a sa mare, cures especials, fins i tot atenció prenatal i postnatal. l'infant tindrà dret a gaudir d'alimentació, vivenda, recreació i serveis mèdics adequats. ==Principi 5== l'infant física o mentalment impedit o que pateixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l'educació i l'atenció especials que requereix el seu cas particular. ==Principi 6== l'infant, per al ple i harmoniós desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; excepte circumstàncies excepcionals, no haurà de separar-se a l'infant de poca edat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran l'obligació de cuidar especialment als infants sense família o que manquin de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses convé concedir subsidis estatals o d'una altra índole. ==Principi 7== l'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en les etapes elementals. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i arribar a ser un membre útil de la societat. L'interés superior de l'infant ha de ser el principi rector dels que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; la dita responsabilitat incumbeix, en primer terme, als seus pares. l'infant ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals han d'estar orientats cap als fins perseguits per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran per promoure el gaudiment d'aquest dret. ==Principi 8== l'infant deu, en totes les circumstàncies, figurar entre els primers que reben protecció i socors. ==Principi 9== l'infant ha de ser protegit contra tota forma d'abandonament, crueltat i explotació. No serà objecte de cap tipus de tràfic. No haurà de permetre's a l'infant treballar abans d'una edat mínima adequada; en cap cas se li dedicarà ni se li permetrà que es dediqui a ocupació u ocupació alguna que pugui perjudicar la seva salut o la seva educació o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral. ==Principi 10== l'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra índole. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves energies i aptituds al servei dels seus semblants. [[Categoria:Documents oficials]] [[es:Declaración de los Derechos del Niño]] 1575 1730 2006-07-02T14:58:51Z Jon Harald Søby 22 I am '''[[m:User:Jon Harald Søby|Jon Harald Søby]]'''. You can contact me [[m:User talk:Jon Harald Søby|on Meta]].&nbsp;&nbsp; [[ang:User:Jon Harald Søby]] [[ar:User:Jon Harald Søby]] [[az:User:Jon Harald Søby]] [[bg:User:Jon Harald Søby]] [[bs:User:Jon Harald Søby]] [[ca:User:Jon Harald Søby]] [[cs:User:Jon Harald Søby]] [[cy:User:Jon Harald Søby]] [[da:User:Jon Harald Søby]] [[de:User:Jon Harald Søby]] [[el:User:Jon Harald Søby]] [[en:User:Jon Harald Søby]] [[es:User:Jon Harald Søby]] [[et:User:Jon Harald Søby]] [[fa:User:Jon Harald Søby]] [[fi:User:Jon Harald Søby]] [[fo:User:Jon Harald Søby]] [[fr:User:Jon Harald Søby]] [[gl:User:Jon Harald Søby]] [[he:User:Jon Harald Søby]] [[hr:User:Jon Harald Søby]] [[ht:User:Jon Harald Søby]] [[hu:User:Jon Harald Søby]] [[id:User:Jon Harald Søby]] [[is:User:Jon Harald Søby]] [[it:User:Jon Harald Søby]] [[ja:User:Jon Harald Søby]] [[kn:User:Jon Harald Søby]] [[ko:User:Jon Harald Søby]] [[la:User:Jon Harald Søby]] [[lt:User:Jon Harald Søby]] [[ml:User:Jon Harald Søby]] [[nl:User:Jon Harald Søby]] [[no:User:Jon Harald Søby]] [[pl:User:Jon Harald Søby]] [[pt:User:Jon Harald Søby]] [[ro:User:Jon Harald Søby]] [[ru:User:Jon Harald Søby]] [[sk:User:Jon Harald Søby]] [[sl:User:Jon Harald Søby]] [[sr:User:Jon Harald Søby]] [[sv:User:Jon Harald Søby]] [[te:User:Jon Harald Søby]] [[th:User:Jon Harald Søby]] [[tr:User:Jon Harald Søby]] [[uk:User:Jon Harald Søby]] [[vi:User:Jon Harald Søby]] [[yi:User:Jon Harald Søby]] [[zh:User:Jon Harald Søby]]