Viquitexts http://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.10alpha first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Imatge Imatge Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió 1 3468 2006-12-30T01:06:10Z Aleator 20 canvis en categories {| width="100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" |- | width="65%" valign="top" | <!-- Introducció --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; background-color:#FFE4C4; padding:1em;" class="plainlinks" | <div style="float:left;margin-left:0.3em;margin-right:0.7em"> [[Image:Carl Spitzweg 021.jpg|100px]]</div> <center>Benvinguts a '''[[w:Viquitexts|Viquitexts]]''', la biblioteca lliure.</center> Ací podeu trobar documents de tota mena en català que estan en el domini públic (no tenen drets d'autor) o sota la [[Llicència de documentació lliure de GNU]]. Actualment hi ha '''{{NUMBEROFARTICLES}}''' documents i cada dia n'hi podreu trobar més. <br><center>[[Viquitexts:Portal|Portal Comunitari]] · [[Viquitexts:Ajuda|Ajuda]] · Viquitexts en [http://wikisource.org altres llengües]</center> |} <!-- Texts destacats --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; background-color:#FFffaa; padding:1em;" class="plainlinks" | '''Texts destacats''' {| style="background-color:#FFffaa;" cellspacing="5" cellpadding="5" | width="40%" style="background-color:#FFffff;" | [[Imatge:Pic du Canigou 2 20050517.jpg|100px|left]] '''[[Canigó]]''' de [[Jacint Verdaguer]] | width="40%" style="background-color:#FFffff;" | [[Imatge:Senyal de la Generalitat de Catalunya.png|70px|left]] '''[[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)]]''' |} |} | width="35%" valign="top" | <!-- Índex autors --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; padding:1em;" class="plainlinks" | {{Índex Autors}} * [[:Categoria:Autors per idioma|Autors per idioma]] * [[:Categoria:Autors per procedència|Autors per procedència]] |} <!-- Texts --> {| width="100%" border="0" cellspacing="5" cellpadding="5" |- | align="justify" style="border:1px solid #6688AA; padding:1em;" class="plainlinks" | <center>'''[[:Categoria:Texts|Texts]]'''</center> <table border="0"> <tr> <td> *[[:Categoria:Texts per gènere|Texts per gènere]] ** '''[[:Categoria:Cançons|Cançons]]''' ** '''[[:Categoria:Discursos|Discursos]]''' ** '''[[:Categoria:Himnes|Himnes]]''' ** '''[[:Categoria:Nadales|Nadales]]''' ** '''[[:Categoria:Poesia|Poesia]]''' </td> <td> *[[:Categoria:Texts per temàtica|Texts per temàtica]] ** '''[[:Categoria:Comunisme|Comunisme]]''' ** '''[[:Categoria:Dret|Dret]]''' ** '''[[:Categoria:Religió|Religió]]''' <br><br> </td> <td> *[[:Categoria:Texts per època|Texts per època]] ** '''[[:Categoria:Edat Mitjana|Edat Mitjana]]''' ** '''[[:Categoria:S.XIX|S.XIX]]''' ** '''[[:Categoria:S.XX|S.XX]]''' <br><br> </td> </tr> </table> |} {{Plantilla:Plana principal/Altres projectes}} Vegeu el [http://wikisource.org portal de Wikisource] per Viquitexts en altres llengües. [[ang:]] [[ar:]] [[az:]] [[bg:]] [[bs:]] [[cy:]] [[da:]] [[de:]] [[en:]] [[es:]] [[el:]] [[et:]] [[fa:]] [[fi:]] [[fo:]] [[fr:]] [[gl:]] [[he:]] [[id:]] [[is:]] [[it:]] [[ja:]] [[hr:]] [[ht:]] [[hu:]] [[kn:]] [[ko:]] [[la:]] [[lt:]] [[nl:]] [[no:]] [[pl:]] [[pt:]] [[ro:]] [[ru:]] [[sl:]] [[sr:]] [[sv:]] [[te:]] [[th:]] [[tr:]] [[uk:]] [[vi:]] [[yi:]] [[zh:]] [[zh-min-nan:]] 3 2475 2006-09-01T08:18:28Z Rf 12 S'està redirigint a [[Pàgina principal]] #REDIRECT[[Pàgina principal]] 7 16 2006-06-05T19:00:57Z Martorell 6 [[{{{3{{{arrel|}}}}}}/{{{1|}}}|{{{1{{{2|}}}}}}]] 8 11 2006-06-05T18:55:20Z Martorell 6 Redirecting to [[Plantilla:Subdivisió]] #REDIRECT [[Template:Subdivisió]] 9 257 2006-06-18T19:02:32Z Rf 12 <center>'''Canigó''': ''Llegenda pirenayca del temps de la Reconquista''</center> <center>[[Jacint Verdaguer]] (1845-1902)</center> *[[Canigó/Cant primer|Cant primer]]: L'aplech *[[Canigó/Cant segon|Cant segon]]: Flordeneu *[[Canigó/Cant tercer|Cant tercer]]: L'encis *[[Canigó/Cant quart|Cant quart]]: Lo pirineu *[[Canigó/Cant quint|Cant quint]]: Tallaferro *[[Canigó/Cant sisé|Cant sisé]]: Nuviatje *[[Canigó/Cant seté|Cant seté]]: Desencantament *[[Canigó/Cant vuyté|Cant vuyté]]: La fossa del gegant *[[Canigó/Cant nové|Cant nové]]: L'enterro *[[Canigó/Cant desé|Cant desé]]: Guisla *[[Canigó/Cant onzé|Cant onzé]]: Oliva *[[Canigó/Cant dotzé|Cant dotzé]]: La creu de Canigó <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 10 2770 2006-11-01T17:42:49Z Aleator 20 DP-100 {{Índex del Canigó}} {{DP-100}} [[Categoria:Canigó| ]] 11 20 2006-06-05T19:06:47Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == L'aplech == Ab son germá, lo comte de Cerdanya, com áliga que á l'áliga acompanya, devalla Tallaferro de Canigó un matí; ve ab son fill de caçar en la boscuria, quant al sentirhi mística canturia se n'entra al hermitatge devot de Sant Martí. Lo Sant, desde'l cavall, vestit de malla, encés d'amor, d'un colp d'espasa talla, per abrigar á un pobre, son ribetat mantell; Gentil, l'aligó tendre, sa armadura contempla, y, ab coratge que no dura: -Mon pare, -diu,- voldría ser cavaller com ell. ¿No he feta ab vos contra Almanzor la guerra? M' ha vist l'espatlla l'enemich? La terra no reguí jo ab sanch meva y ab sanch de sarrahins? Per qué l'elm y l'escut que á tants donareu, á mi, á mi sol, fill vostre, me'l negareu? No infantan ja les mares guerrers y paladins? -Fill, hereu de ma gloria y mon llinatge, ta petició m'agrada y ton llenguatge; demana si á ton oncle li plauhen com á mi. -Es hora tanmateix, -diu l'altre comte,- puix no es ja cavaller, que'n sía prompte; que vetlle anit les armes, jo l'en faré al matí.- Com dintre'l rusch murmuriosa abella, Gentil á orar se queda en la capella, acompanyat dels comtes, de patges y escuders; en la tarima del altar se postra contemplant al sant bisbe que s'hi mostra, que fou abans que bisbe mirall de cavallers. La llum de l'alba al peu de l'ara'l troba, com un colom vestit ab blanca roba, regalantse ab l'aroma de cristians concells, sanitosos concells que, abans de gayre, com papallones volarán en l'ayre; mes ¡ay! son cor novici també volant ab ells. -Per Deu batalla, -l'hermitá li crida,- estima son honor més que ta vida, com ploma ta arma escriga per tot la santa lley; sías sempre capçal de l'ignocencia, si't dobla un vent, que sía'l de clemencia: escut sías pe'l poble y espasa per ton rey.- Deixa després la blanca vestidura y li donan á peces l'armadura, damunt lo camisol lo platejat perpunt, abriga ab lo capmall sa testa bella, son cos gallart y fort ab la rodella que du les Quatre Barres y un sol ixent damunt. Guifre, son oncle,'ls esperons li posa, fent una creu en son genoll, que arrosa ab una encesa llágrima; l'espasa empunya aprés, que á un raig de sol lluheix damunt de l'ara, y á Gentil per cenyirla se prepara, del puny á la creuhera fentli donar un bes. Tres colps ab ella sobre'l dors li dona, derrera injuria que'l guerrer perdona, mentres li diu l'asceta: -l'espasa es una creu; batalla y vènç com Jesucrist ab ella, ama de cor aqueixa esposa bella, que no l'arranquen vida ni mort del costat teu.- La hermita es com un ou atapahida de vells, donzelles y minyons que hi crida de la sonora esquella lo tritllejar festiu; apar que hi entren d'aquells cims y planes ab lo jovent totes les flors boscanes, sols per besar les plantes al Sant que aquí'ls somriu. Culliren á faldades les donzelles pèsols d'olor, violes y roselles, y al veure dins lo temple lo cavaller Gentil, entre ell y Sant Martí les comparteixen y á ruixades al front les hi espargeixen, com en lo front dels arbres fruyters lo mes d'abril. Avuy s'escau l'aplech á l'hermitatge: endiumenjats hi van en romiatge pagesos y artigayres, pastors y cavallers, y á Sant Martí quiscun un dó demana, un dó que'ls concedeix de bona gana, als camps bones anyades, infants á ses mullers. Les nines y donzells no pregan gayre, que'ls tempta, umplint de melodíes l'ayre, la verda cornamusa que s'infla sota un pi; lo floviol espignador refila y al floret de donzelles que desfila marcant va la cadencia lo colp del tamborí. Los passarells ne tenen gelosía y trenan ses cansons ab l'armonía; la tórtora hi barreja son plor anyoradíç; piteja lo pinsá, canta l'alosa y, eco del cel, lo rossinyol hi glosa angèliques paçades que ha après al paradís. Hi barreja sa música ò sa nota de l'aygua'l rajolí, la que degota dels arbres á la prada, com perla en un mantell; los tells que'l bes de l'ayre fa remoure flors nevades y rosses deixan ploure, que cullen á trench d'alba les nines de Castell. Prop d'ahont se cabdella y descabdella lo contrapás, sota una arcada vella, la Font del Comte raja del cor d'un bosch joliu, los trèmols, albes y lladerns que abeura ombra li fan d'un cortinatge d'eura que atraveçar no poden los raigs del sol d'estiu. Los dos comtes s'asseuhen en la molsa, lligats pe'ls sons y melodía dolça: Gentil plantat á l'ombra se queda d'un euró, mirant als qui la música destría y encadena uns ab altres l'armonía, com lliga les idees ardenta inspiració. Encaixan los fadrins ab les donzelles, les parelles galants ab les parelles, flors que l'amor enfila per férsen un collar: quant la viventa roda es acabada, suau, majestuosa, acompaçada, al ayre de la música comença de rodar. Al centre de la roda armoniosa de les nines somriu la més hermosa, coronat de violes de bosch son front seré. Gentil prou la coneix, puix se somriuhen, com dues flors que al mateix arbre viuhen de la mateixa saba d'amor que les sosté. Ple d' oracions son llabi que sospira, l'hermitá piadós á Gentil mira desde'l portal del temple, rosats sos ulls en plor, y girantse al sagrari del Altíssim: -Salvaulo, -diu,- ¡oh Pare amorosíssim! les filles de la terra vos robarán son cor.- Lo floviol que plora y que senglota de prompte puja á sa més alta nota; com rusch al trench de día la danga se remou, s'enllesteixen los sons en ses escales, los peus dels sardanistes prenen ales y al sol de l'alegría tota ánima's desclou. Aixís les hores en ses dances belles lo ritme van seguint de les estrelles que en giravolta eterna rodejan la polar; mes canta'l gall y dançan més alegres y, d'ombra alçant los cortinatges negres, ab cants d'albada ajudan la terra á desvetllar. Al desencadenarse la sardana, com enfilall de perles que s'esgrana, ne surt també Griselda, la rosa del ramell, ab gentilesa arranca de sa testa la corona de reyna de la festa y en mans corre á posarla del cavaller novell. Mes queda, al arribarhi, entrebancada de Tallaferro ab la terrible ullada, que sens paraules diuli cruel: -Donchs ahònt vas?- La corona li cau al oferirla y, al abaixarse'l jove per cullirla, ab veu de tro li crida son pare: -Donchs què fas? Què té que veure ab tu aqueixa pastora? -Pare, -respon,- es del meu cor senyora: cullint gerts y maduixes un día la encontrí; ull-presos un del altre,'ns estimarem; la promesa d'amor ab que'ns lligarem, so cavaller, si's trenca, no's trencará per mi. -Donchs de ton cor esborra aqueixa imatge ò't tornaré de cavaller á patge, les armes arrancante que no sabrás honrar.- Gentil resta esblaymat; apar un roure que'l llamp acaba de ferir y ploure veu á sos peus ses branques, son front descoronar. Avergonyida, ella s'adossa á un arbre; per estátua pendríala de marbre qui no vejés ses llágrimes rajar com una dèu. No ho veu la gent del ball ni se'n adona; á qui dança joyós ¿què se li'n adona; de la margaridoya que aixafa sota'l peu? Far grandiós que un promontori amaga, derrera'l Pirineu lo sol s'apaga, y'ls ulls d'alguna estrella se veuhen llambregar; no tan brillants ni tan amunt com elles se oviran en lo bosch altres estrelles y s'ou un cant de cèltica tonada ressonar. Del bosch de Canigó son los fallayres que dançan, fent coetejar pe'ls ayres ses trenta enceses falles com trenta serps de foch; en sardana fantástica voltejan y de má en má tirades espumejan, de bruixes y dimonis com estrafent un joch. Les llums de set en set pujan y baixan, cinyells de flama los montícols faixan y's veu entre fumades lo bosch llampeguejar; surten rius de guspires de tot cayre, com si's vejessen entre terra y ayre los llamps y los cometes en guerra sabrejar Dels fallayres al ball la gent s'atança, les nines deixan la primera dança, y un dels joglars , al vèures tot sol ab los fadrins, llança, ab quimera mossegantse'l llabi, eixa cançó de verinós agravi, com un grapat de vívores y negres escorpins LO RAM SANTJOANENCH Lo día de Sant Joan n'es día de festa grossa, les nines del Pirineu posan un ram á la porta, d'ençá que una n'hi hagué d'ulls blavenchs y cella rossa, tenía una estrella al front y á cada galta una rosa. Un fallayre li ha caygut al ull, ¡malhaja la brossa! n'apar un esparverot que fa l'aleta á una tórtora. Lo matí de Sant Joan la tortoreta se'n vola, se'n vola voreta'l riu á cercar ventura bona. Un ramellet cull de flors, millor ventura no troba, floretes de Sant Joan, de romaní y farigola, y ab elles fent una creu del mas la llinda'n corona. Quant arriba'l seu galant á la casa entrar no gosa; ella li diu desde dins: -¿Donchs per què't quedas defora? -Perque'm barras lo portal ab les flors d' aqueixa toya. -¿Un ramellet te fa por? -Me fa por d'aspi sa forma. -No es d'aspi, no, que es de creu; si't fa por, no ets cosa bona. -Donchs so'l maligne esperit que les ánimes se'n porta. Si no fos lo ramellet la teva fora ma esposa, avuy jauríam plegats en mon jaç de foch y sofre.- D'ençá que aixó succehí, ribera amunt del Garona, lo matí de Sant Joan, desde'l Cantábrich a Rosas, les nines del Pirineu posan un ram a la porta. Ha escoltat lo romanç un vell fallayre, y rebatent irat la falla en l'ayre, de tras-cantó sortintli, s'acara ab lo joglar; d'un colp de puny sa cornamusa aixafa, lo rústich trobador ab ell s'agafa, y de bastons d'alzina s'aixeca un alzinar. Entre'ls minyons del pla y los de la serra va á rompre, ¡válgans Deu! lo crit de guerra, quant altre crit més aspre los agermana a tots: -Los moros son en la ciutat d'Elena ; ja sos aixams negrejan en l'arena y encara á glops ne trauhen catorze galiots.- -Anèm á arrabagarlos, -Guifre esclama, aixecantse vermell com una flama, al temps que Tallaferro, montat ja en son cavall, diu: -Jo á copçarlos vaig sobre Portvendres; llançáumels aviat com anyells tendres del Tech ab les onades á rodolons y avall. -Jo vinch ab vos, -lo bell Gentil li crida, donant ja á son corcer tota la brida. Lo comte Tallaferro, -No vingas,- li respon; a qui't creava cavaller suara serveixlo un any o dos o més encara: fill meu, que no li fassas may abaixar lo front.- Diu, y ja romp com áliga los ayres, tan sols per ferli llum alguns fallayres se'n du per companyía, los més lleugers y forts. Gentil ab Guifre á Cornellá devalla, lo rebull somiant de la batalla, lo bracejar dels vius y'l cabuçar dels morts. Pe'ls camins de Capcir y de Cerdanya ja volan missatgers á la campanya, cridant á vells y joves, peons y cavallers, per sortir de Conflent en sò de guerra, á l'hora en que somriu l'alba á la terra, á l'hora en que a fer llenya se'n van los llenyaters. [[Category:Canigó]] 12 21 2006-06-05T19:08:06Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Flordeneu == Com ressona un buyrach ple de sagetes del ballester en la robusta espatlla, al peu del niu de sos amors dolcíssim quant ronca la maror de la batalla; aixís avuy vora la Tet ressona ple'l castell d'Arriá d'estochs y llances, y encara pujan, fent remor de ferro, cavallers y peons per ses escales: se'n umplen cambres, corredors y portxes, mentre'ls corcers renillan en la claustra. En son palau de Cornellá está Guifre y ací Gentil vigila d'avançada si cap ombra atravessa les boscuries, si s'encen en lo bosch cap alimara. Tot dorm dintre'l castell, sinó ses tropes; tot dorm vora'l torrent, sinó ses aygues, que ab los raigs de la lluna joguinejan trencadiços espills de l'estelada. Tot dorm: los ossos dins la negra cova, los ayres del cap-vespre entre les branques, en sa pleta l'anyell y entre les fulles los aucells ab lo cap dessota l'ala, en coixí de celistia les estrelles, les congestes de neu en la montanya de Canigó, com lo somrís puríssim del formidable rey de l'encontrada, á qui'l Pirene fa de trono esplèndit, y l'hemisferi de florida tiara. Sembla la serra un gegantí magnoli quant s'esbadellan ses poncelles blanques: veyentles lo donzell tan argentines, sos ulls ardents de fit á fit hi clava; son escuder atlètich se'n adona, del Canigó nascut en una aubaga: -Lo que mirau, -li diu,- no son congestes, son los mantells d'armini de les fades que dançan á la llum de la celistia dels estanys de Cadí vora les aygues; si¡l més bonich y perlejat tinguesseu, vos valdría, Gentil, més que l'espasa, més que dels llibres tots la sabiesa, més que l'or y l'argent dintre de l'arca; si us plagués navegar, veles tindríau; si volguesseu volar, tindríau ales. Mes es castell ahont qui hi va no'n torna; sols un de cent que hi pujan ne devalla.- Ell no ha oblidat á sa Griselda, estrella que'l matí de sa vida il·luminava. ¿Quí sab si eix talisman la lligaría ab qui, implacable, de son cel l'arranca? Mes ¿còm, en la vigilia de la lluyta, còm deixará l'exèrcit que comanda? ¿còm deixará'l patró la nau que mena, lo lleó del desert sa cadellada? Torna mirar los llensos que blanquejan, com al cim de un brandó trèmola flama. ¿Quí sab si'ls ha de veure un altre día? pensa; ¿quí sab si es dó d'alguna fada, que si agrahit y ara mateix no accepta, com l'or á má més diligenta vaja? ¡Pobre Gentil! dintre son cor de jove lluytan de mort l'estimació y la patria, y quant l'amor tirá dins un cor tendre lluyta, no es sempre lo dever qui guanya. Al caure ja en lo llaç de flors que'l tempta: -¿Trigaré á serhi? -febrosench demana. -Galopant, -li respon,- á tota brida, podeu tornar ací primer que l'alba.- Diu, y en lo temps que emplea una coloma als colomins en peixer la becada, se'l veu volar entre garrichs y arbossos, voladora sageta que's despara. Del castell d'Arriá baixa á la riba, atravessa la Tet d'una gambada y com esbarts de blanchs tudons que volan veu de Sirach y Taurinyá les cases. Á esquerra deixa'l Roch Payler, que lligan les bruixes ab un pont d'un fil d'aranya, los dissaptes al vespre, perque pugan passar del riu Llitera a l'altra banda; les que van al sabbat ab traydoría, en mitj del pont relliscan y s'esbarran. Per l'arrelam del Canigó se'n puja lo corcer ardorós ab peus de dayna, de ses arrels cap a son tronch amplíssim, que té fontanes y torrents per saba. Quant troba un cingle altívol, lo voreja; quant troba un córrech famolench, lo salta: quant en son vol un lladoner l'atura, en dos lo mitj-parteix d'un colp d'espasa. Més lo bosch s'espesseix, lo roure's lliga als pins que llurs pirámides aixamplan, y entre ells s'alça l'abet, com l'arbre mestre entremitj del trinquet y la messana. De tant en tant del cim de l'aspra serra se veu fins al pregon una escombrada, com de l'alzina en la negrosa escorça se veu del llamp corsecador la ratlla. La neu la obrí en hivern; quant s'arrombolla pe'l torb de les altures apilada, un borralló de gebre, que fa moure la grua tot volant ab un colp d'ala, s'aumenta rodolant de cingle en cingle, com sometent al toch de la campana, y'l borralló de neu ja es ona immensa que empeny y colca més superba onada; los pins arreu arreu, los fáigs y roures, com los guerrers en orde de batalla, de cent en cent rodolan al abisme ab nius y salvatgines que breçavan, ab los ramats que troban en la vía pastors y pastorims, conreus y cases; y'ls llenyatayres que de lluny ho veuhen, creuhen que al pla s'ajoca la montanya. Per un d'aqueixos solchs oberts sens rella Gentil son poltro escumejant aplana; quant no pot més, per adreçarse'l cingle, lo deixa al escuder que l'acompanya, y per camí d'isarts lliure se'n puja y per los grenys com rapinyell s'arrapa, vers hont blanquejan los mantells estesos, tofes de neu sens trepitjar encara. Un n'ovira al bell mitj brufat de perles, lliri enjoyat per gotes de rosada; quant ell va á pèndrel, com de terra eixida, per l'altre bech l'estira hermosa dama: -¿Què't feu, -dihentli,- ma gentil senyora, que aixís li robes son mantell de randa? -¿Quí es, donchs? -li pregunta ell.- Vínala á veure, ja que has volgut, traydor, agraviarla; la flor de l'hermosura que somías veurás en quín jardí floreix y grana.- En un pradell, al cim de la carena, Gentil veu la regina coronada, coronada de vèrgens que la voltan, teixint y desteixint mítica dança ab sos braços y peus, blanchs com la escuma que juga ab les petxines de la platja. De Flordeneu la cabellera rossa rossola en cabdells d'or per ses espatlles, com raigs de sol que en lo boyrós desembre la gebre pura dels restobles daura. Com la lluna creixent en nit ombrívola, riu y clareja sa serena cara y son sos ulls dues rihents estrelles que'l Canigó robá á la volta blava. Se la mira Gentil, y de Griselda en ella veu la fesomía hermosa, es lo seu aquell front, seus aquells llabis que servirían al amor de copa; però sa galanesa es de regina y ell á Griselda conegué pastora. Temerós y pensívol acostantshi, sent florir en ses galtes la vergonya: -Perdonaume, -li diu,- real princesa, del gran pitxer d'esta montanya rosa: no fos una poncella que us retira, vos de mon cor seríau robadora. -Gentil, ingrat Gentil, ¿ja no'm coneixes? jo so, jo so eixa flor de ta memoria; ton cor era lo gert que jo cercava quant véresme, allí baix, gerdera hermosa, ab ma falda vessanta de maduixes, de jeçamins endormiscada á l'ombra. Astre del cel, tan sols per l'amor teva deixí l'atzur de l'estelada volta; fada, per tu me retallí les ales; per tu'm lleví, regina, la corona, y de mes mans deixí esmunyr lo ceptre sols per posarte á tu cadenes dolces, dolces cadenes per l'amor forjades, manilles d'argent fi, grillons de roses. Si vols volar pe'l cel, tindrás mos somnis; si pe'l fil de les serres, ma carroça. En Canigó tu ets presoner desde ara; mes Canigó l'Olimp es de les gojes.- Gentil, lligat per invisibles llaços, va seguint la Encantada, que, traydora, estrafá la figura de Griselda, son caminar suau y sa veu dolça, son mitj-riure de verge que somía, son ayre de palmera que's gronxola, sos rinxos de cabell esbulladiços, son llabi coralí y galtes de rosa: sobirana que deixa son imperi y esclava's fa de qui l'amor li roba. Al arribar al cayre de la serra, de Guifre y sos guerrers ell se recorda. Gira ab recança la mirada enrera; lo Rosselló a sos ulls qué bell se mostra voltat d'una filera d'alimares que d'una á una en cada cim se posan! En cada cap de puig dels que rodejan la plana de Ruscino, hi há una torra, una torra gentil que al cel arriba per abastar l'estrella ab que s'enjoya. De Batera al bell cap ja vermelleja, com un clavell als polsos d'una hermosa que per fer la sardana s'arrenglera á desigual fantástica rodona. Massana y Madeloch ja al front la duhen com les de Cos, les de Cabrens y Goa; y Opol, Monner y Tautaull y Salces son quatre cirials de flama roja. Jamay, jamay cap afligida reyna se mostrá á un fill ab més brillant corona, tot dihentli plorosa y á ses plantes: ¡No m'entregues, fill meu, á la gent mora! Gentil, á una fiblada d'amor patri, del enganyívol somni se deixonda, d'Oliva, del Pelós y Tallaferro sentint batre en son cor la sanch heroyca; y recula á la forta esperonada, sens mirar la sirena temptadora: mes en sos llaços ja está pres per sempre, com dins la teranyina dèbil mosca, y al volèrsen eixir, per totes bandes ¡forta cadena! hermosos braços troba, y sent d'amor paraules que l'encisan, y veu uns ulls d'ullada blava y fonda, mar hont naufragará de sa Griselda, de son pahís y pares la memoria. A un signe de la Fada , ses donzelles ab flochs lo lligan, cintes y garlandes: -Senyora, -ell va dihent,- deixaume lliure; doscents arquers m'esperan en la plana; si á la lluyta no'ls meno ans que'l sol isca, tots doscents me dirán traydó á la patria. -Es lluyta més suau la que t'espera, es lluyta del amor hont l'amor guanya; si es la cadena que't posí trenquívola, de ferro'n tinch, d'argent y d'or encara.- Ell se sent pres com un aucell que, lliure volant, se troba en unes urpes d'áliga. Al seu alè, aquella ánima serena s'enllora com mirall en jorns de glaça, y del present la mágica cortina son nom, sa gloria y son honor li amaga, y al costat de sa aymía encisadora, com un clavell vora una rosa blanca, dins un rotllo de nines falagueres, á la planella del Cadí devalla. Aquella plana, avuy deserta y nua, llavors era una conca d'esmeragda, la vestían ombrívoles pinedes, angèlica y jonquilles la brodavan, mirantse en un estany que mitj-umplía del Canigó la monstruosa taça. Los Estanyols que encara avuy l'argentan d'aquella mar petita son petjades, son los bocins d'aquell espill hont tota la nau del firmament s'enmirallava. Lo Canigó dona la má á Batera, Tretzevents á Batera y Comalada, y entre ells, oberta al ull del cel blavíssim, son verge sí desclou aqueixa plana; paner de flors que eixos gegants sostenen, los uns al braç, los altres á l'espatlla, placent jardí que llur suhor fecunda regalant de sos fronts á grans cascades, que de taçó en taçó se precipitan com per grahons de cristallina escala, fins al major de tots, que en la planicie á alabastrí palau fa de capçana. Semblan ses torres de cristall de roca fermes columnes de la volta blava, ses llums misterioses confonentse ab les eternes llums de l'estelada, y, sostinguts per cent pilars de pòrfir, sos portxes son lo mirador de l'alba. Lo Canigó es una magnolia immensa que en un rebrot del Pirineu se bada; per abelles té fades que la voltan, per papallons los cisnes y les áligues. Forman son cálzer escarides serres que plateja l'hivern y l'estiu daura, grandiós beyre hont beu olors l'estrella, los ayres rellentor, los núvols aygua. Les boscuries de pins son sos barbiços, los Estanyols ses gotes de rosada, y es son pistil aqueix palau aurífich, somni d'aloja que del cel devalla. Davant s'esten una illa sempre verda, ramell de flors dins un pitxer de plata, oasis bell que'l beduhí somía vogant pe'l mar d' arena del Sahara. Bedolls llustrosos, faigs y abets l'ombrejan, la encatifan serfull y genciana, y les roses alpines entre líquens la vermellor ensenyan de ses galtes. Com pont de flors, uneix la terra á l'illa una verdosa y rústica palanca que atravessa pe'l mitj l'estany blavísim, com lo cel estrellat la vía láctea. Allí en un trono vert, que'ls ulls no veuhen si es fet de boix-florit ò d'esmeragda, los dos s'asseuhen, en l'encís que'ls lliga, ella á mirar lo cel, Gentil sa cara. Olor de romaní dels boscos puja, dels cims olor de regalecia baixa, gemechs de lires entre'ls arbres s'ouhen, y en lo palau lo sospirar d'una arpa, dintre l'estany canturies de sirena, y murmuri de ninfes en la platja, parrupar los tudons en la boscuria, la gelera dringar en la montanya, y en les coves de marbre, allí á la vora, los degotiços ploradors de l'aygua com enfilall de llevantines perles que dins aygueres de cristall s'esgrana, y en lo cel blau eternes melodíes de l'estrella que naix ò que s'apaga, d'astres y sols y llunes que hi rossolan, barrejant ses clarors en mòvil dança, sos ròssechs, cabelleres y corones y'l suau aleteig de sa volada. Y, sens trencar lo jove la cadena que empresona al soldat lluny de sa patria, com un ull virginal que s'esparpella, en sa finestra d'or apunta l'alba, sembrant, com jardinera del Altíssim, per terra y cel les roses de sa falda. [[Categoria:Canigó]] 13 22 2006-06-05T19:08:53Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == L'encis == Entre'ls arbres de l'illa delitosa l'enamorat Gentil está adormit; son los flonjos coixins ahont reposa de farigola y xuclamel florit. Verts jeçamins de torcedices branques li fan de cortinatge y cobrecel, donant ab sa estelada de flors blanques flayre al zefir, á les abelles mel. Com les rosses abelles, quant l'oviran van á vèurel les gojes á plaher, lo voltejan, aguaytan y remiran, com son més rich brillant un argenter. Los dos archs de ses celles fins y hermosos l'una retrau, l'altra son ample front, l'altra sos llabis de clavell desclosos hont lo somrís placèvol may se fon; eixa'l cabell de seda que rosseja com la claror primera del matí, s'escampa, 's rutlla, s'esbadía, oneja, riu que trena ses ones ab or fi. Ab má atrevida una li trau l'espasa y en ella's mira com en clar espill, com nin que juga ab una ardenta brasa, sos tendres dits posant en greu perill. Mes ja tallant les herbes que'l sostenen y testes sostenintles per llur peu, al cavaller totes plegades prenen, signántlosho rihenta Flordeneu. De violers y molses en llitera ab silenci lo duhen al estany hont friçosa una góndola l'espera, com lo cisne de gebre dins son bany. Així en son breç de vímets y ridorta, sens adonársen son angèlich nin, una amorosa mare lo transporta en plácit sòn mentres está dormint. Llisquívola es la proa y cisellada pe'l més traçut pastor del Pirineu, en la toya de flors ab que está ornada se veuhen les mans d'or de Flordeneu. A cada banda vogan tres remeres de vert vestides, com lo mes d'Abril, soltes al vent les fines cabelleres, per si calen més llaços á Gentil. A la primera y més suau remada, se posan totes sis á refilar; així entre onada perlejant y onada refilan sis sirenes de la mar. -Somía, -cantan,- somía, deixa volar ton cor bell, mentre'l somni no's desnía, com de sa branca l'aucell. Aygues de neu te breçolan, te vetllan cors virginals, aixam d'abelles que volan del teu hermós al encalç. Los somnis son unes ales per volar dintre l'edem; mentres dins tu te regales nosaltres te breçarèm. Te breçarèm sobre roses, tot cintante un himne dolç, de día, 'l de les aloses, de nit, lo dels rossinyols. Somía, Gentil, somía, deixa volar ton cor bell, mentre 'l somni no's desnía, com de sa branca l'aucell.- Lo jove somrihent ha'ls ulls desclosos, ¿dorm ò somía encait lo seu cor? mes veu los de la Fada més hermosos, y tot ho esplica a sa faycó l'amor. Deixa la barca que rellisque y corra, deixa que estime a Flordeneu son pit; prou trobará la barca banchs de sorra, prou esculls trobará son esperit. Ja'l rem, s'atura y mitj s'adorm á estones, deixant als dos somriure y somiar, com s'adorm un penyal dintre les ones quant ab elles se cansa de lluytar. Ja rossola suau sobre l'argila, ja'l llahut se revincla en lo sauló, ja rellisca onejant com una anguila de l'áliga marina al tenir po'. L'estany se divideix en amples braços, com en branques y brots roure aglaner, y surten tots á dar festívols paços, com nins ajogaçats dintre'l verger. Dels plorosos desmays besan la soca, coronan los oasis de verdor, saltironan com xays de roca en roca, donan á beure perles á la flor. Deslligan més enllá ses cabelleres y florejan les ones riu avall, com náyades que nadan joganeres en rieró de márgens de cristall. Ja'l rieró anguileja pe'l boscatge, argentina llisona vers son cau, ja en gorch mitj-aturantse entre'l fullatge derrera un vel verdós, sembla un ull blau. Plegats los rems, com ala que no vola, los dits de les donzelles argentins deixan corre la barca tota sola, corcer que ben apresos té'ls camins. Hi há un pal d'argent en mitj de la barqueta, hont penjan una vela de llens d'or, ala batent d'esquívola oreneta que voleya cantant de l'aygua á flor. Ses cordes son garlandes de fullatge trenades per l'amor de bon matí; prenentles per vidalves del boscatge, s'hi posan lo verdum y'l francolí. La barca ab ells papalloneja á estones, de ses esteles ab lo floch d'argent lligant de riba a riba en mar sens ones eixos oasis que no té l'Orient. Si s'amorra en lo marge alguna volta, desde la proa un braç la torna á solch, y lliure's balanceja y desinvolta, duhent estols de ninfes á remolch. Lliris d'aygua nevats y maravelles los ofereixen gots d'olor suau, semblan pures y efímeres estrelles que hi deixá caure aquest matí'l cel blau. L'hermós blauhet que entre nenúfars nía, vola gaudintse al seu voltant joliu, ramellet de gemada pedrería que's trameten jugant l'herbey y'l riu. Los arbres, ajupits sobre les ones, forman arcades de fullatge y ponts, deixant caure ses flors com papallones que á posarse devallan á sos fronts. Del aromer ne plouhen de groguenques, de volves d'or del Potosí polsim; del magraner poncelles vermellenques, de pedres fines irisat ruixim. En l'ombrívola aubaga de Batera al cor penetran d'obelisch de gel, caverna ahont diáfana gelera traspuar deixa la claror del cel. Eixa encantada habitació es una ala del palau de la Goja soleyós; al vèurel ell entrant desde l'escala, anyora menys lo firmament clarós. Al últim bes del sol ponent, blanqueja com un colom entre'l fullatge vert; perque de lluny algun pastor no'l veja, de cortines de bovia s'ha cobert. Está en mitj del estany com una estrella florida en mitj del cel de juliol, nínfea cologal que s'esbadella al bes de les escumes y del sol. Per ses arrels lo lligan á la vora, com branques de coral esblanquehit, quatre ponts de cristall del que atresora la serra en ses entranyes de granit. Un d'ells al cim de Canigó encamina per viarany ribetejat de flors, que al pujarhi la Fada, llur regina, abocan á sos peus tots sos olors. Es de marbre d'Isòbol una Alhambra penjada entre la terra y firmament; servir podría al sol mateix de cambra si lluny trobás son llit del Occident. Es tot ell d'arabesca arquitectura que d'Orient portaren les hurís per distraure ab sa mágica hermosura als que, romeus, pujam al paradís. Arcades de cristall se succeheixen, altres deixantne veure ençá y enllá, damunt blanchs capitells ahont floreixen palmeres que l'abril enjoyellá. Rengleres de pilars, com jonchs de marbre, alçan en l'ayre cúpules de gel, com sosté sa brancada'l tronch d'un arbre, entre fruytes y flors mostrant lo cel. Les cúpules coronan l'ampla sala hont dringa la baixella d'or y argent, la perdiu blanca sos perfums hi exhala, gerda xicoyra l'apetit hi encen. Allí grogueja la daurada bresca de regalada mel de romaní; allí escumeja llet de dayna fresca, més blanca que la gebre del matí. Lo préssech d'Illa com pom d'or rosseja, no tant com lo rahim de Tarascó, la cirera d'arbós hi vermelleja ab lo gínjol rihent y l'ametlló. La magrana pledeja ab la maduixa á quí traurá més ensucrats rubins, que un brollador d'aygua d'olors arruixa, umplint la sala de remors divins. A cada corn, de taula himnes entona de donzelles un chor ab veu suau, lo clavicímbol que entre lires sona umple de rius de música'l palau. Los aucells á les cítares responen, naturalesa y art dantse la má, entre columnes y arbres que confonen lo remor del convit ab lo boscá. Monocordis responen á les merles, á la tenora'l tendre rossinyol, llansant les notes com ruixats de perles que l'orella del cor cull en son vol. Mes per Gentil son música més dolça los batements del cor de Flordeneu, d'aqueixa lira virginal que ell polça en l'albada felís del amor seu. Enlluhernat pe'l sol de sa bellesa s'arrossega á sos peus com un esclau, y, en lo cel de sos ulls sa ánima presa, lo cel hermós li sembla menos blau. Respira los perfums d'aqueixa rosa, efluvi del Eden embriagador; ¡pobre Gentil! ¡bé massa l'has desclosa ta ánima bella á son primer amor! Quant l'astre rey, cansat de sa carrera, baixa á cloure los ulls en Occident, la reyna de les fades encisera diu á Gentil, del seu amor sedent: -Vina á la tebia llum del hemisferi, de nostre amor sens mida conversant, les fites a seguir de nostre imperi; vèjas si'l trobas prou hermós y gran. Vosaltres, -diu, tot baix, á ses companyes,- penyores me daréu de vostre amor, per rius, estanys, planicies y montanyes cercant quiscuna son joyell millor; y d'eixa serra en la més alta cima, al ressortir lo sol en Orient, quant jo'm despose ab qui'l meu cor estima, siau demá matí á férlin present.- Volta'l palau marmórea galería que sostenen dos rengles de pilars, tot de cristall sembrat de pedrería, tribut que duhen eixos rius als mars. Aèrea escala á cada cap s'esbranca, baixantse á unir les dues al jardí, es com la neu sa pedra menos blanca, los poms de la barana d'argent fi. Arriat per set daynes amansides, allí'ls espera un carro volador; pren, al pujarhi, Flordeneu les brides y se'n porta á volar son aymador. [[Categoria:Canigó]] 14 23 2006-06-05T19:12:46Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Lo pirineu == D' or verge es feta la real carroça, d'argent, perles y vori ramejada; set genis en set anys l'han fabricada dins un palau de fades d'Orient; al florejar les pirenayques cimes sa roda de set raigs vola lleugera, en l'herba y neu sense deixar rodera, com lo carro del sol pe'l firmament. Desde'l palau alabastrí devallan del Pla Guillem á les collades Verdes y de Rojá les árides esquerdes, que'l granat enriqueix, fugen volant. Deixan, anella del Pirene altívol, la aturonada Costabona enrera, que solda'l Canigó á la cordillera com á cadena aurífica un brillant. Com jardinera, la vall d'Eyne'ls mostra, al vèurels serrejar per la montanya, la faldada de flors que á la Cerdanya aboca al náixer cada jorn d'abril; y ab mots d'amor distretes ses orelles, indignes son d'ohir vostra canturia, ¡oh serafins! que en aquella hora, en Nuria bastíau per la Verge un camaril. ¿Per què t'amagas, Camprodon fresquívol, violeta del bosch en ta ribera? ¿en ton sojorn d'eterna primavera no vols que sentin tos suaus olors? Ribas, y tu, pastora del Pirene que en lo Freser vens a mirar ta cara, ¿no vols que vejan ta hermosura encara? poncelles, ja us veurán quant siau flors. De puig en puig pe'l Coll de Finestrelles s'enfilan de Puigmal á l'alta cima; tota la terra que'l meu cor estima desde ací's veu en serres onejar: Olot y Vich, Ampurias y Girona, y allá, en lo cor de l'espanyola Marca, lo Montserrat, de quatre pals com barca que d'Orient la Perla'ns ve á portar. Un gran arbre ajagut es lo Pirene que mira ses brancades poderoses esbadiarse de Valencia á Rosas, entreteixirse ab serres y turons, hont penja, com ses flors immustehibles, les blanques caseríes y vilatges y, més aprop del cel, los hermitatges, que'n semblan, allí dalt, los escalons. Per la montanya d'hont lo Segré brolla van á Tosas florit y al Pla d'Anyella, hont troba flors la petonera abella, regalècia balsámica l'anyell; y, com jay que per nins se deixa vèncer, á llur carroga d'or l'espatlla abaixa l'Alp gegantí, que una pineda faixa com cap de monjo un cercle de cabell. Lo Clot de Moixeró verdós y ombrívol de sos abets y pins entre les branques los veu passar, com dues perdius blanques, del estèril Cadí per lo crestall, hont l'estrámpol isart per refrigeri troba sols, ab lo líquen de l'altura, les perles de l'aurora y l'aygua pura de la font regalada del Cristall. Es del Cadí la serralada enorme ciclòpich mur en forma de montanya, que serva'l terraplè de la Cerdanya per hont lo Segre va enfondint son llit. Resclosa fora un temps d'estany amplíssim ahont, en llur fogosa jovenesa, aqueixos cims miravan la bellesa de son alt front avuy esblanquehit. Avuy l'estany no hi es, y alta muralla d'un castell de titans es eixa serra, per escudar la catalana terra fet sobre'l dors del Pirineu altiu. Noufonts, Carlit y Canigó y Maranges son ses quatre ciclòpiques torrelles y son eixos turons ses sentinelles hont encara les áligues fan niu. Lo vell Puigmal d'espatlla rabaçuda es l'arx d'aqueixa altiva fortalesa, que en setcents anys lo sarrahí no ha presa, fenthi bocins la llança fulgurant. Prop d'hont Cadí ab lo Cadinell encaixa s'alça 'l doble turó de Pedraforca; es del castell l'inderrocable forca, feta, si cal, á mida d'un gegant. Atravessant lo Sícoris aurífer, la carroça's desvía vers Saloria; la Seu d'Urgell, com página de gloria, lluheix en mitj d'un pla sedós y vert: per ferli de vinyetes argentines lo Valira y lo Segre se junyeixen y de verdor corones li teixeixen ab lo cel y la terra de concert. Contempla'l jove feixes y boscatges y derrera'ls pradells de la Regina, una esmeragda en forma de petxina, tota plena de perles y de flors: es la vall delitosa de Seturia; quant ab son bes primer l'alba la arrosa sembla l'áurea conquilla en que flayrosa del mar isqué la reyna dels amors. Lo riu de Santa Magdalena ombrívol cap á Occident la Fada ribereja, passant pe'l bosch, perque Gentil no veja de Sant Joan del Herm los hermitans. De cim en cim va de Rubio á Pentina, y, sota Bresca en Collegats, li ensenya la rica Argentería que en la penya pará algun geni ab enciseres mans. Cortinatges de tosca y brodadures, cascades d' argent fos en l'ayre preses, garlandes d'eura en richs calats suspeses, d'alguna fada finestró diví, de lliri d'aygua, y de roser poncelles, com ulls closos de vèrgens que hi somían, tot hi es blanch, com los coloms que hi nían, papallones gentils d'aquell jardí. Volant als cingles de Monsèn, li ensenya les cascades bellíssimes de Gerri, y en Cabdella, en Espot y Biciberri constelacions d'estanys d'atzur y vert: les tres valls de Pallars, que la calitja de boyrina ab son ròssech enmantella, li semblan solchs que gegantina rella á les tres branques del Noguera ha obert. Li fa veure Bohí, eixa flor que's bada d'un cáos de granit en les entranyes, y d'aqueix bosch de puigs, ombres estranyes, la Roca dels dos Homes Encantats ; y, dant més brida á les esquerpes daynes, al cim de Neto malehit s'enfila, com qui, vistos los baixos de la vila, vol vèurela millor desde'ls terrats. LA MALEHIDA MALADETTA Véusela aqui; mirau sa gegantina altura: se quedan Vignemale y Ossau á sa cintura, Puig d'Alba y la Forcada li arriban á genoll; al peu d'aqueix olímpich abet de la montanya, son sálzers les Alberes, Carlit es una canya, lo Canigó un reboll. Dels rius Garona y Éssera sa gran gelera es mare; Aran, Lys y Venasca podrían dirli pare, Montblanch y Dhawalgiri li poden dir germá; á continents més amples d'ossada serviría, al ángel, per tomársen al cel, de gradería, de trono á Jehová. Un cedre es lo Pirene de portentosa alçada; com los aucells, los pobles fan niu en sa brancada, d'hont cap voltor de rasses desallotjarlos pot; quiscuna d'eixes serres, d'ahont la vida arranca son vol, d'aqueix superbo colós es una branca, ell es lo cap de brot. Cabdill es d'eix exèrcit en orde de batalla, la torra que domina la coloçal muralla, entre eixes mil arestes del temple'l campanar, lo Goliat d'eix rengle de filisteus deforme, d'aqueixos pits y braços l'altívol front enorme que's veu de mar á mar. Al bes del sol lluheixen son elm y sa coraça, l'un fet de neus eternes, l'altra d'un troç de glaça de dues hores d'ample, de quatre ó cinch de llarch; los núvols en sa espatlla son papallons que hi volan, y eix quadro, hont llums, tenebres y tinta y foch rodolan, té'l firmament per march. ¡Qué altívola es sa calma ! ¡qué espléndida sa roba! perque sía sa regia corona sempre nova argent li dona l'alba, lo sol son or més fi; besan son front, quedantshi per joyes, les estrelles, y á voltes diu que hi para, volant pe'l cel entre elles, son vol lo serafí. Los catalans que hi muntan estiman més llur terra, veyent totes les serres vaçalles de llur serra, veyent totes les testes als peus de llur titá; los estrangers que oviran de lluny eixa montanya, -Aquell gegant, -exclaman,- es un gegant d'Espanya, d'Espanya y catalá.- Veu l'Ebro y lo Garona, Mediterrá y Atlántich, com eternal espectre sentint llur plor ò cántich, los pobles veu que arriban, los pobles que se'n van; del Cid veu lo teatre derrera'l blanch Moncayo, y ençá dels puigs d'Asturias, alt trono de Pelayo, la fossa de Roland. Les áligues no'l poden seguir en sa volada y á reposar s'aturan, si emprenen la pujada desde la soca als aspres cimals dels Pirineus, los núvols, que voldrían volar fins a sa testa, si no'ls hi puja l'ala de foch de la tempesta, s'ajauhen á sos peus. Mes tot sovint hi muntan y torna sa corona non Sinaí feréstech ahont llampega y trona; lo torb arramba'ls còdols que'l gel li va partint, llançantlos al abisme com troços de la terra, mentres, fuet de flames, lo núvol á la serra ab llamps va percudint. Aucells aquí no crían, ni flors les primaveres, los torbs son l'aucellada, ses flors son les geleres, ses flors que quant se badan cobreixen lo vessant; les gotes de rosada que'n surten, son cascades que saltan per timberes y cingles esvarades, con feres udolant. Damunt lo glaç negrejan granítiques arestes, com d'ones formidables esgarrifoses crestes, illots de roca dreta sortint de mars de gel; enmarletades torres d'una ciutat penjada, com son Pont de Mahoma damunt la nuvolada, en mitj de terra y cel. ¿Hi pujan los pedrayres ací en les hivernades, los penyalars granítichs á rompre á barrinades? los pedrayres que hi pujan ò baixan son los llamps, que'ls que llançan arrancantlos d'arrel y 'ls mitj-parteixen ab los pregons abismes y rius que los glateixen, parlantse ab trons y brams. Ab tres d'aqueixes pedres farías, Barcelona, la cúpula y lo frontis que espera per corona ta Seu, que ella mateixa corona es del teu front; y ab totes les que en esta pedrera esteses jauhen, podrían d'una peça referse, si may cauhen, totes les Seus del món. Bocins son de cinglera, son óssos de montanya, carreus del mur que allunya la França de l'Espanya, palets que cercarían los rabaçuts gegants si, envolts en rufagosa, maciça pedregada, l'Olimp prop de sa cima veyés altra vegada lluytar deus y titans. ¿Per qué Deu entre abismes posá tanta grandesa? Per qué velá de núvols la torra que'l cel besa? Perque al baixar á terra tingués un mirador hont l'home, bo ò mal ángel sens ales, no hi fes nosa, quant á sos peus somía la terra com esposa lo somni del amor. Mes per son Deu té sempre la terra alguna espina; en hábit pobre, vesta ab que pe'l món camina, un vespre á la cabanya trucava d'uns pastors; ni llet, ni pa, ni aygua, ni aculliment li daren, per tráurel de la pleta los goços li aquissaren, los goços lladradors. Un rabadá, tan pobre que dorm á la serena, se lleva la samarra per abrigar sa esquena; donantli pa y llet dolça, li diu: -Menjau, beveu.- Quant obre á punta d'alba son hoste les parpelles, diu al pastor: -Tes cabres aclama y tes ovelles y fuig derrera meu.- Fugí, y veyent al pobre davant desaparèixer, mira la serra, l'altra ramada no hi veu péixer: penyals son les ovelles, penyals los blanchs anyells, lo cabridet anyívol, lo boch, lo goç d'atura, y llurs pastors, que encara ne tenen la figura, penyals eran com ells. Desde llavors, a vista del espectacle horrible, girant lo cap se senya lo passatger sensible, lo quadro al ensenyarli de lluny algun bover: la flor deixa aquells márgens, l'aucell fuig d'aquell ayre, com en les mitj-diades d'estiu fuig lo dallayre de l'ombra del noguer. Fugiu també vosaltres, pastors y escursionistes; com les visions è histories, aquí les flors son tristes, est hort de roses blanques cobreix un gran fossar, dessota cada llosa de marbre un clot se bada, la neu es lo sudari ab que traydora fada vos vol amortallar. A voltes dins ses coves de vidre sona y canta; lo viatger ou música suau sota sa planta; ¡ay d'ell! si no fa al cántich de la sirena'l sort, lo pont de neu se trenca que amaga la gelera y es la clivella hont vèurela somía, una rodera del carro de la mort. Mirau la cima excelsa tot allunyantne'ls paços, mirau sa cara sense voler dormí' en sos braços; paranys amaga horribles ab plechs del seu vestit. De Neto, deu celtíber, es filia la deesa; però fugiu: sa nua bellesa, es la bellesa del ángel malehit. Mes com sobre sepulcre desert herba florida, més alt que'l dels abismes un Angel bell vos crida: es l'Angel de la patria, que guarda'ls Pirineus; ab ses immenses ales cobreix la cordillera, ab l'una'l promontori tocant de cap de Higuera y ab l'altra'l cap de Creus. ¡Quins crits més horrorosos degué llançar la terra infantant en ses joves anyades eixa serra! ¡qué jorns de pernabatre, qué nits de gemegar, per traure á la llum pura del sol eixes montanyes, del centre de sos cráters, del fons de ses entranyes, com ones de la mar! Un jorn ab terratrémol s'esbadellá sa escorça, resclosa d'hont al rómpres brollá ab tota sa força un riu d'aygues bullentes d'escumes de granit, que al bes gelat dels ayres se fixa en la tempesta, y'l mar llançá, per ferlo més alt, damunt sa testa sos peixos y son llit. Passaren anys, passaren centuries de centuries abans que s'abrigassen de terra y de boscuries aqueixes ossamentes dels primitius gegants, abans que tingués molsa la penya, flors les prades, abans que les arbredes tinguessen aucellades, les aucellades cants. Pe'l gel y rius oberta, prengué la cordillera agegantada forma de fulla de falguera; com solch sota l'arada quant cada vall s'obrí, quant al amor y vida la plana fou desclosa, Deu coroná la cima més alta y grandiosa d'eix Guayta gegantí. Y Espanya, que tenía ja un mar en cada espona, sols per breçarla y ferli murmuri al llit de l'ona, que per barrons té'ls Picos d'Europa y lo Puigmal, per cobrecel sens núvol lo cel d'Andalusía, per ferli de custodi, tingué desde aquell día un Angel al capçal. Miraulo allí entre'ls arbres alçar la noble testa, apar una boyrada sa vagarosa vesta; de blanques se confonen ses ales ab les neus, de gel es sa coraça, de llum sa cabellera que ab la del sol barreja, mentres bramant com fera lo torb juga á sos peus. A sos genolls arrima la formidable llança que veuhen desde Iberia, que oviran desde França, semblant a la capçada d'un pi descomunal, quant la maneja, fentla llampeguejar en guerra, quant bat ponts y muralles, volant de serra en serra, s'hi aixeca'l temporal. Mes ara, desarmantlos, d'amor ab llaços dobles lligant va cada día més fort eixos dos pobles: los que vehins son ara, demá serán germans; y com una cortina fent corre' eixa montanya, la gloriosa França, la heroyca y pía Espanya se donarán les mans. Cego d'amor, Gentil no ovira l'Angel; sols veu de cap á cap l'enorme serra, de mar á mar l'esmeragdina terra, la volta de safir de pol á pol, al temps en que á les ones ponentines, que ab lo cel fan una mateixa faixa, rossoladiça entre les boyres baixa l'áurea carroça flamejant del sol. Flordeneu de la seva mou les brides, y á Gentil amadíssim per complaure, de Pomero florit vola á Camsaure, serrejant sempre entre Viella y Lys, y anega la seva ánima en los dolços remors de rius, cascades y boscuries, de rossinyols entre suaus canturies y música y perfums de paradís. ¿Qué son los Pirineus? serpent deforme que, eixint encara de la mar d'Asturias, per beure l'aygua ahont se banya Ampurias, atravessa pe'l mitj un continent. Quant ja á la mar mediterránea arriba, al mirarla, potser, tan espantable, ab un colp de sa espasa formidable en dos lo mitj-partí l'Omnipotent. Entre sos dos bocins, que'l colp allunya, vers França l'un si l'altre vers Castella, verda, soliua, agraciada y bella obre son sí florit la vall d'Aran. Atrets per sa verdor fresca y gemada, los dos enamorats sovint s'hi giran; mes prompte ses belleses no s'oviran, puix l'ombra de la nit los va abrigant. Vora'ls turons de Montoliu y d'Orla s'obre'l Pla de Beret á ses mirades, llibre format de dues serralades que té lo Pirineu per faristol, ses lletres son congestes argentines, y dos rius que bessons s'hi despedeixen distints realmes á regar parteixen, l'un vers hont naix, l'altre ahont mor lo sol. Ella segueix les aygues del Noguera, bellugadíç espill de les estrelles, enmirallantse, tot volant, entre elles al costat de son jove cavaller; mes prompte de la riba que s'enfonza surt y faldeja'ls cingles de la esquerra, per mostrar á Gentil l'aguda serra que du en son front la creu de Sant Vallier . Coflens è Isil li ensenyan ses boscuries, sos verts pletius, farigolars y prades, sos llachs Aubé, vall d'Arce ses cascades, cabellera de cingles y turons, torrents que desde'ls núvols a la terra per escala d'abismes se rebaten al córrech pregoníssim hont se baten ab l'esperit del gorch a tomballons. A la tebia claror de la celístia la lluna uneix la seva blanquinosa, plujim de fulles d'argentina rosa que'l puig copça ab la falda de sa vall: s'abrigan les pinedes adormides ab aquell vel de calitjosa glaça, y ab aquells raigs del llach en l'ampla taça juga del riu'l arruixador cristall. Vessántsel d' un al altre ab dolç murmuri los tres llachs de Tristany son més hermosos, Puig d'Alba y Fontargent més blanquinosos ab llur brial de neu que may se fon. Les valls d'Ordino y d'Incles son més plenes d'armoníes, de somnis y misteri als raigs que hi deixa ploure l'hemisferi, ala serena de qui cova'l món. Contornejant la Coma d'Or herbosa, segueixen la riera de Font Viva, per una branca de sa verda riba escalant la montanya de Carlit. Quaranta estanys blavosos lo coronan, quaranta estanys de virginal puresa; en quiscun d'ells ab tota llur bellesa se miran tots los astres de la nit. Sota sos peus alats estrelles veuhen passar, damunt sos fronts y entre les branques dels negrosos abets, com perles blanques que fugen á ruixades pe'l cel pur; y reflectint lo firmament en l'aygua, al vorejar los dos ses clares ones, entre boyrines y celistia á estones creuhen seguir los astres per l'atzur. Com áliga real que'l vol abaixa, declina'l carro d'or á la Bullosa, en prat esmeragdí rúbrica hermosa, xifra d'argent brodada en vert domás; y d'aquell riu la cinta anguilejanta al peu del Canigó les daynes guía, hont ja la Goja'l seu gojat voldría, tement que un altre amor no li robás. Lo pastor, que á sos passos se deixonda, obrint mitj somnioses les parpelles, creu que baixan del cel dues estrelles per qui en la terra algun amor somriu; les estrelles, que desde l'hemisferi aguaytan, creuhen veure ab sa coloma un colomí d'immaculada ploma que al cim d'un campanar vola á fer niu. [[Categoria:Canigó]] 15 24 2006-06-05T19:13:08Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Tallaferro == Lo comte Tallaferro va com lo vent volant per les altures del Pirineu. Tan bon punt ahí' vespre deixá l'aplech, seguírenlo'ls fallayres en reguitzell; son fills d'eixes garrotxes, tots sapadenchs, germans de les alzines y dels abets. Per la Porta Forana baixa á Castell, se'n puja á Marialles y Collet Vert; tot faldejant la serra de Tretze Vents, s'atura al hermitatje de Sant Guillem, Sant Guillem s'está dintre, pregant á Deu, en creu alçats los braços, los ulls al cel. Trau lo cap á la porta tantost lo sent: -¡Oh comte Tallaferro! no us atureu, que'ls sarrahins saquejan Elna y Ceret. Mes veus aquí una espasa que es de bon tremp: de Castelló en lo siti la duya Otger; Otger moría en braços d'un avi meu que de l'espasa feuli gentil present; reliquies de Sant Jordi té dins la creu. «No la doneu, li deya, sinó á un guerrer que talle'l ferro verge com brots de cep.» Preneula, Tallaferro, no us atureu.- Lo comte no s'atura, deíxa'l bon vell, que aixeca'l toch solemne de sometent. La campana ab que hi toca no es de gran preu, no es de coure, ni bronzo, d'or, ni d'argent, sinó del millor ferro d'aquells meners; en ella no s'hi veuhen colps de martell, sols s'hi veuhen ditades del penitent. Un día aná á la farga de Montferrer: -Fargayres, bons fargayres, així us guard' Deu com jo he feta una hermita dintre'l desert; les portes son de roure, l'altar de teix; sols me falta una clotxa per son cloquer: podría en les tempestes tocá' á bon temps, y en les guerres de moros á sometent. ¿Per férmela de ferro me'n donarèu? -De la fornal prenèusel; está bullent.- Posant la má á la fosa, lo sant se'l pren; la pasta com sa terra lo terricer, d'una mitra donantli l'ayre y cayent . Prometença que feya 'vuy la cumpleix, alçant lo coure als moros, com al mal-temps. Lo comte Tallaferro pe'l camí dret segueix lo Comalada, que embranca ab Tech, y vora les pedreres de marbre vert, passa'l Pont de la Verge, puja á Cabrens. La montanya's corona d'un gran castell, lo castell de tres torres ab sos marlets: passa ell prop de les dues sense dir res; al peu de la més alta llança un renech: -¡Baixau d'eixes altures, com llamp de Deu, que puja un riu de moros per Argelès; si no baixau vosaltres, pujarán ells á traure d'eix niu d'áligues los esparvers!- Diu y ja sent que baixan, baixan corrent, arrossegant la llança, fent dringar l'elm. Lo comte no'ls espera, corre més que ells, corre cap á Custojas per Sant Llorens. Desde un cim de carena del Pirineu, fa ressonar la trompa dos colps ò tres. Quant l'aparta dels llabis, ja son desperts masovers y masfes d'aquells endrets, y desde la Junquera fins á Bajet los pobles se remouhen en sometent. Lo comte no'ls espera, no té pas temps; ventant esperonada, baixa rabent desde'l cim de Custojas á Massanet. Diríau que ab má forta lo vent l'empeny, lo vent de tramontana canigonench. ¡Oh, Mangala de ferro, que don Roland plantá en mitj de la plaça roja de sanch! si'l comte no t'arranca, ningú ho fará. Lo comte té una espasa que més li val, d'argent té la creuhera, d'acer lo tall; los moros quant la vejan, tremolarán, com tremolan les messes prop de la falç. ¡Oh, Mangala de ferro de don Roland! á qui té aqueixa espasa tu no li plaus y esperona á sos hèroes al crit d'avant. Lo castell de Cabrera los veu pujar, com serp que s'aforesta, vers Paniçars. Dels Trofeus de Pompeyo passan devall, que, alçant entre suredes son front gegant, lo Rosselló dominan y l'Ampurdá. Rocaberti, entre penyes mal-amagat, vers Requesens l'exèrcit mira enfilar. Allí'ls abets y alzines, roures y faigs se creuhan com les llances en un combat; lo comte á colps d'espasa va obrintse pas, deixantne grans esteses ençá y enllá. Si'ls moros lo veyessen destralejar, lo colp no esperarían de sa destral. Lo comte Tallaferro ja veu ses naus, lluhint la mitja lluna damunt dels pals, astre de mal auguri per nostres camps, y exclama ab ulls encesos y braços alts: -Bon Deu, ¿s'han fet pe'l moro ports catalans?- Aquí'l Pirene altívol abaixa'l cap, com monstre que s'abeura dintre la mar. Lo comte Tallaferro timbes avall devalla com lo núvol del temporal, prenyat de pedregades, de trons y llamps. Al extrem de la serra de Puigneulós, punt al cap d'una ratlla, s'alça un turó, un turó que centuries guardará'l nom del comte que'n devalla fet un lleó, Fallayres lo segueixen, aufranys y corps que ja de carn humana senten fortor. Lo comte diu al vèurels: -N'hi haurá per tots,- y baixa per un córrech de dret al port. Los sarrahins que hi troba no son pas molts; lo primer colp que venta sembla sortós; apar que'l moro fuja, les naus y tot. Qui pot ferir de sopte fereix dos colps; mes ¡ay! no era ell qui ho feya, que era'l traydor. Del puig de Tallaferro germá bessó, un puig alça la testa sota Salfort, que es repeu de la torra de Madeloch. Cada nit los diables hi tenen cort y avuy ab ells pujaren moros y tot. Quant lo comte donava lo primer colp, ardits per ses espatlles li feyan foch ab fletxa enverinada que asseca'l cor. Los cristians lluytaren á esclat de mort; mes prou que poquejavan foren més pochs, quedantne molts d'estesos en lo revolch, los uns ferits en terra, los altres morts. Per tot moros arriban á glops, á glops, á núvols; enviantlos fletxes y rochs; arrriban com zumzades d'una maror d'alfanchs y cimitarres, de vius y morts. Com més lo comte lluyta, més se veu clos; son corcer s'entrebanca y esclaman tots: -Al pujar á mitj día lo sol s'es post; ¡oh comte Tallaferro, Deu te perdó!- Del Canigó'ls fallayres son de pedreny, tots s'han batut ab ossos del Pirineu, mes sense Tallaferro, ¿què poden fer? ¿què poden fer sens testa les mans y peus? Tan prompte'l veuhen caure com cauhen ells, aterrant á rengleres los agarens. Los abets son los cedres del Pirineu, parassol per lo cingle, mural pe'l vent, alzinars y pinedes los diuhen reys; sos tronchs umplen la coma, sa brosta'l cel; mes, quant de vora'ls núvols cau lo més ferm, bé n'aixafa de murtes y pinatells. Los lligan colze á colze, com bandolers, y'ls duhen entre llances cap als vaixells. Dintre'ls vaixells s'hi senten plors y xisclets: minyones son que ploran, les del Vernet, les que sardanejavan ahí' al aplech. Catives quant les troban, mes ¡ay! com ells, les llágrimes que ploran bé son de fel! -Cantau, cantau, -los deya moro burler,- les cançons que entonavau vora la Tet. -¿Còm cantarèm, lo moro, còm cantarèm, si sols tenim cadenes en mans y peus? ¡Moros de Morería, mal llamp vos crem!- No es mort lo comte encara, sols es ferit, es ferit de l'espatlla per arma vil; no la manejan nobles, sinó assessins. No tant com la ferida sent lo despit, quant tots los seus veu caure y entre enemichs; quant veu que se'ls ne duhen, pensa morir! Catorze moros negres, bons per butxins, ab cadenes lo lligan, com un mastí. Al alçarse de terra llança un sospir: -¡Malehida la fletxa que m'ha ferit! ¿per què'l cor no'm passava de mitj á mitj?- A l'aygua se l'en duhen, mes aygua endins. ¡Ay poble de Colliure, qué n'ets de trist pe'l comte Tallaferro que tens catiu, catiu dintre una barca de sarrahins! Negroses son les ones, negra la nit, puix núvols d'ales fosques la van cobrint, y está més negre encara son esperit, son esperit que plora dintre aquells llims. Aixeca'ls ulls en l'ayre, plorant á rius: -¡En aquesta hora aydáunos, ¡oh Jesucrist! ans que ser de Mahoma, volèm morir!- Al dir eixes paraules son cor reviu, d'una estrebada trenca ferro y cordills y á les vehines barques envía un crit: -¡Fallayres, á les falles de Sant Martí!- Los moros no l'entenen, están tranquils; qui vetlla en la coberta del comte's riu, qui dorm dintre la popa segueix dormint; no dormirán pas gayre si restan vius. D'una pedra foguera se veu l'esquitx que encen un cap de falla bellugadíç, alada serp que vola d'esquif á esquif, de serps en cada barca trobant un niu que's creuhan per los ayres en trebolí, com estrelles que cauhen en negra nit, com en dança nocturna mals esperits. Quant los moros despertan al gran cruixit de les naus que s'inflaman com polvorins, se troban sense espases y entre enemichs que ja damunt ses testes les fan lluhir. Les ones, que eran negres, vanse aclarint, tornantse enormes lloses d'un cementir ahont moros cabuçan á cents y á mils, enterrats abans d'hora, de viu en viu, mentre'ls fallayres nadan, nadan fugint, ab la pregaria als llabis, l'espasa als dits: -En aquesta hora aydáunos, ¡oh Jesucrist!- Jesucrist los ajuda, ne van sortint les nines casadores y sos fadrins. Quant arriban á terra l'aurora hi riu: á sa claror enrotllan lo fort cabdill á qui la sanch degota de fil á fil. Ab la sanch, lo bon comte pert lo delit, mes no pert, no, 'l coratge de paladí. Un vell fallayre senya son dors ferit; per damunt la ferida passa los dits, com si tragués á fora lo mal de dins, y fent tres creus exclama: Tall fet, tall vist, tan aviat guareixte, com jo t'ho dich: guareixte en nom del Pare, Fill y Esperit.- Mentre'l pastor lo cura, llança un sospir, alçant á la montanya los ulls humits: -Bon comte, -li demana,- ¿vos faig patir? -De nafres com aquesta, pastor, me'n rich; dinou mon cos ne duya y ara'n duch vint. No es per mi si sospiro, que es per Gentil, quant penso, ¡pobre pare! ¿què fa'l meu fill?- [[Categoria:Canigó]] 16 25 2006-06-05T19:15:08Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Nuviatje == Gentil ja passa la Tet de la fada en la carroça; ¡qué bonich es y ben fet, qué aixerida ella y qué rossa! De la cova de Sirach ja's rumbejan per l'entrada, cem una barca en un llach hont les gojes fan bugada. De tosca son los Bacins hont la ensabonan y mauran; sembla en sos dits argentins que la platejan y dauran. La verneda es l'estenall hont cada vespre l'estenen, en rentador de cristall com una neu quant la tenen Per tot lluhenta d'esmalt, la cova creix y s'aixampla, son sostre sembla més alt, sa galería més ampla. S'hi embrancan cent corredors, com los carrers d'una vila, plena de llums de colors que perlejan en l'argila. Est guía á la de Fullá, eix á laCova Bastera que's decanta á Cornellá sota'l canal de Bohera. La cobreix rich teixinat, trespol de marmòrea cambra per cisells moros brodat que brodarían l'Alhambra. Ja s'enconca com uns cels en volta d'or estrellada; llantions son sos estels que may eclipsa l'albada. La volta deixa filar la tosca en estalactita, fins que la puja a besar amorosa estalacmita. En pilars alabastrins les dues se converteixen, que aprés artistes divins enverniçan y puleixen. Ab capitells mal-rodons uns semblan tronchs de palmera esbadiats en palmons, archs de la volta lleugera; palmeres d'encantat bosch de soca entre blanca y bruna, després d'entrada de fosch, quant ja hi llambrega la lluna. Altres en gran desconcert semblan gegants en batalla, batentse á cos descobert ò abrigats ja ab la mortalla; cristians y sarrahins, de tot vestuari y mida, alguns d'ells, com deus marins, muntant corcers sense brida. D'eixa sala una altra'n ve y altres voltes s'hi desclouhen, hont, com boyra en cel serè, lleugeres ombres se mouhen. Un temple's veu més enllá ab son altar d'alabastre; feta ab cisell sobrehumá, la imatge al mitj com un astre. La trona espera una veu, l'orga una má que la inspira, fins apar que espera a Deu lo sagrari que s'hi ovira. Lo camaril sembla d'or de pórfit la portalada, se veuhen monjos al chor y estols de gent á l'entrada. Més enllá hi há un claustre gran y Benets que s'hi passejan en sos llibres tot resant, hont los cántichs ja aletejan. De la claustra en un recó s'enfila una escala ayrosa, un marbre es cada grahó vionat de blanch y rosa. Aprés troban un replá hont descolcan y s'asseuhen; ¡qué hermosa la font que hi há! ¡qué dolça l'aygua que hi beuhen! Si eixa es la font del oblit no ho esbrina pas l'historia, mes del pahís que ha trahit ell va perdent la memoria. Y amunt puja y més amunt, com aucell de branca en branca, d'aqueixa cova damunt una altra'n veu de més blanca. Mes com la puja de grat, troba curta tota escala; per un cor enamorat cada pas es un colp d'ala. De sopte un raig de claror sa pujada fa més dolça, sent cántichs entre verdor y rierons entre molça. De la cova singular la carroça es á l'entrada, que's desclou al día clar, com una porta que's bada. Porta d'or del Orient, llavors de l'aurora bella lo sol anava naixent, com la flor que s'esbadella. Del Canigó gegantí Gentil en la cima's troba, davant d'un quadro diví que tots los sentits li roba. LO ROSSELLÓ -Aguayta! -diu l'hermosa, y en mágich panorama obrir ven á ses plantes lo pla del Rosselló per entre cortinatges de boyres d'or y flama, y ací's veu, com en somni d'amor, prop de sa dama y al cim de Canigó. Cinch rius brollan d'aqueixa montanya grandiosa, cinch rius d'aygua de gebre, mitj perles y mitj gel, de tots ab les escumes lo Rosselló s'arrosa; aixís sos raigs escampa l'estrella més hermosa per los jardins del cel. Apar una almorratxa descomunal que vessa per sos cinch brochs de vidre cinch rius d'aygues d'olors; la aixeca entre eixes cimes Pirene gegantessa com quant, dintre la plaça, dançant la pabordessa arruixa'ls balladors. Gegant ample d'espatlles, al torb y a la tempesta y als núvols deixa ferhi cada hivernada aplech; ramades té que viuhen de romaní y ginesta en cada arruga esteses de sa rumbosa vesta, y un poble en cada plech. Allá d'allá Colliure, del Pirineu derrera, se ven rojench è informe sortir lo sol naixent, com far que ab braç de ferro sosté la cordillera, y al náixer ja ab sa rossa y estesa cabellera s'abriga'l firmament. De son breçol d'escumes quant s'alça cada día, son raig primer corona lo rey del Rosselló; de jorn tot l'enmantella de llum y pedrería, y al pòndres en Maranges encara un bes envía al front del Canigó. A sa claror s'aixampla rihent la plana hermosa, com desvetllada als dolços murmuris del matí; lo pèlach a ses plantes dormint, mòures no gosa, per no desabrigarla sa filla somniosa de sos llençols de lli. Té á esquerra les cendroses, vitíferes Corberes que al Pirineu, com branques, se pujan á empeltar, á dreta les florides, granítiques Alberes; lo Rosselló es un arch de dues cordilleres que té per corda'l mar. Es una immensa lira que en eixa platja estesa vessanta d'armoníes deixá algun deu marí, lo Canigó es lo pom, les cordes que'l cerç besa son los tres rius que roncan lliscant per la devesa, lo Tech, la Tet, l'Aglí. La Goja diu: -No sempre fou eixa vall desclosa: fou aygua lo que es herba, lo que ara es vert fou blau; bramaren les balenes hont Prada avuy reposa, y'ls claustres d'Elna muntan, evori en coral-rosa, de Téthis lo palau. Força-real y Pena foren ses illes belles; del Canigó en la soca fermárense vaixells, volaren les gavines cantant cançons novelles en eixes margenades, hont brescan les abelles, hont jugan los anyells. Es obra del Pirene gegant aqueixa terra, dels cims la devallaren les aygues de gra á gra, les pedres de la plana son òssos de la serra, d'ahont un pas per segle, com hoste que's desterra, lo pèlach reculá. A les Nereydes, filles de Dòris, suplantaren les Náyades joliues, que en Arles y Molitj de sa aygua sanitosa les urnes abocaren; les Dríades dins l'arca dels dòlmens s'allotjaren dels arbres entremitj. ¿De quántes guerres fora lo Rosselló teatre? portal d'Iberia, ¿quántes nacions ha vist passar? Les serres, graderia d'aqueix anfiteatre, en sa creixent arena més pobles han vist batre que onades en sa mar. Grans viles lo fenici vora eixa mar plantava, y, esposa desertívola que cerca un altre llit, besava llurs muralles mil anys y les deixava, y lluny elles al veure sos ulls y vesta blava, morían de neguit. Lo temps á Caucolíberis é Il·líberis esborra, si restan llurs ossades, sos noms ja ningú'ls sab. De la Ruscino Púnica ne resta sols la torra, com d'home que en l'arena de vora mar s'ensorra, trayent ja sols lo cap. Ençá d'eixa columna, padró de sa ruina, una ciutat naixenta no veus? es Perpinyá, la que li ha pres per sempre lo ceptre de regina. Donchs jo l'he vista náixer, com d'un reboll l'alzina, com roure d'un aglá. Un fill de la Cerdanya, que Pere Pinya's deya, tement que'l soterrassen les neus, parlá á la Tet: «¡Oh! guíam tu que hi baixas, al pla que s'assoleya.» «Segueixme», 'l riu contesta, y'l llaurador ho feya per no morir de fret. Dels bous pren les tirandes y per sa verda riba segueix lo riu que corre camí del Rosselló; quant ja vora les aygues del mar la Tet arriba, diu al bover: «Arrèlat aquí, llaura y cultiva, tos camps regaré jo.» Com Rómulus un día del Tibre en la ribera, de freixe ab sa carreta rodeja un troç de pla; allí planta una casa, un camp y una olivera, ara es ciutat la casa, mur ample la rodera, lo mur de Perpinyá. Apar una encantada que de l'escuma eixida mirantse s'extasía, granívol Rosselló, y alçant á les neus vèrgens los ulls embadalida, no sab si ab més belleses y ab més tresors la crida la mar ò'l Canigó. Mes eix es meu, cap reyna del món té millor trono; á cap fins les boyrades humils besan lo peu; y aixó y mon cor y vida y esdevenir te dono; ací, al nivell dels astres, de gloria te corono, més alt sols está Deu. Oh! mira mes companyes com á enjoyarte volan en carros de boyrina de polsaguera d'or; algunes per lliseres de neu y herba roçolan fins que, de joyes plena sa falda, s'enarbolan parlant de nostre amor. A aixams així á trench d'alba les áurees abelles murmurioses volan vers l'ametller florit. Oh! mírales còm pujan, qué cándides y belles! no son més aixerides al vespre les estrelles quant pujan al zenit.- MONTANYES REGALADES UNA GOJA VOLANT Jo veig una rosa vera, una rosa y un clavell, ditxosa la primavera que pot férsen un ramell. Llur test d'or es la montanya, quín gerro tan grandiós! ALTRA GOJA No volèm gayre, companya, ara que parlan tots dos. Mira allí la de Mirmanda. ¿Què farèm al arribar? LA GOJA DE MIRMANDA Voltèm lo cim en garlanda y posèmnos á cantar. CHOR DE GOJES, fent la sardana CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA GOJA DE MIRMANDA Quant Barcelona era un prat ja Mirmanda era ciutat, forts gegants l'han aixecada, que de pedra ab glavi tosch quant los veyan dintre'l bosch, fins los roures tremolavan. La aixecaren, fent ensalms, ab reblums de quatre palms, ab palets de quatre canes, entre'l secá y l'ayguamoll, com la vila de Ripoll entremitj de dues aygues. Allí tinch lo meu casal, tancadeta ab un penyal sota'l casal hi há una balma; de joyells d'argent y d'or allí guardo mon tresor, com sos bonichs una garça. Lo millor que hi he trobat es eix espill encisat que enamora á qui s'hi aguayta, lo mánech sol que sosté aqueix diamant serè val la corona d'Espanya. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE GALAMUS De les valls del Rosselló Galamus es la més bella, oberta á la llum del sol n'apar una mare-perla, n'apar un cistell de flors que enarboran les Corberes, com dalt d'una branca un niu entremitj de cel y terra. Hi cantan los rossinyols, les tórtores hi gemegan, y les áligues reals ab ses alasses l'ombrejan. D'aqueix Camp jo'n so la flor, d'aqueix cel jo'n so l'estrella; hi tinch la Fo per passeig, per palau la cova immensa, per gegantí mirador lo serradal de l'Esquerda, per font lo riu del Aglí renadiu sota una penya, per corre' á besar los peus á Sant Pau de Fenolleda. L'ofrena que us faré jo es la que á mi'l riu m'ha feta, topacis de Bugarach, hont naix lo riu que me'ls deixa, enfilats ab un fil d'or, com un collaret de reyna. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE RIBAS Jo tinch una galería que va per dintre dels monts desde la Cova de Ribas fins al Forat de Santou. Per un cap veig Coma-Armada y'ls espadats de Mongrony, per altre'l riu que anguileja desde Caralps á Ripoll. Mon palau es dins un cingle que'l Freser parteix en dos, á cada banda de cingle tinch finestres y balcons, ab eureres per cortina, lligaboscos per festó. De riba á riba abraçantse vells roures me fan de pont, los que passarhi m'hi veuhen me prenen per un colom. Filla d'Amand rey bagauda encantada allí visch jo, al valent que'm desencante prometentli grans tresors, donarli vida més dolça y ferlo franch de la mort. Mentrestant, gentil parella, prenèu ma corona d'or. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE BANYOLAS Tota la nit he filat: vora l'estany de Banyolas, al cantar del rossinyol, al refilar de les gojes. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos vehins m'han pres per l'aurora. Per devanar lo meu fil tinch belles devanadores, les montanyes de Bagur, les de Bagur y Armen-Roda, les serres de Puigneulós, les del Mon y Rocacorva. La plana del Ampurdá may ha duyt millor corona, corona de raigs de llum trenats ab lliris y roses; semblava un pago real obrint sa florida roda. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos vehins m'han pres per l'aurora. Com lo fil era daurat, les madeixes eran rosses, hermosos cabells del sol encastats de boyra en boyra. De les Estunes al fons lo teixían quatre alojes, llur teler es de cristall, de vori la llançadora. Veusaquí'l vel que han teixit tot esprés per una boda. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos vehins m'han pres l'aurora. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA FADA DE ROSAS Qué bonica n'es la mar, qué bonica en nit serena! de tant mirar lo cel blau los ulls li blavejan. Hi devallan cada nit ab la lluna les estrelles, y en son pit, que bat d'amor, gronxades se breçan. Tot escoltant l'infinit sa dolça música ha apresa, n'apar lo mirall del cel, lo cel de la terra. Ahí' vespre la vejí com dormía en la maresma, com dormía cabdellant escuma y arena. Los coralers de Bagur coralan dins llur barqueta: -Coralers, si m'hi voleu faréu bona pesca. Si voleu saber quí so, so una fada ampurdanesa, les fades del Pirineu me diuhen Sirena.- Quant ells se tiran al fons jo'n sortía ab les mans plenes, ells trauhen rams de coral, jo aquest ram de perles. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE FONTARGENT De Fontargent á Oriege n'he baixada aquest matí pe'l rost de Clota Florida maduixetes á cullir. Tot umplintne la cistella un aurer ensopeguí, un aurer que entre la sorra triava granets d'or fi. -Deu vos guard', gerdera hermosa. -Deu vos guard', gallart fadrí; prou vos daría maduixes si'm donasseu d'or un bri. -Prenèusel, gerdera hermosa; per gerderes l'apleguí.- Ell me'n donava una ambosta, jo unes volves ne prenguí, mes maduixes oferintli, de les selves coral fi. Mentres ell se les prenía les maduixes cambihí, cada gert era un carboncle, cada maduixa un rubí. Per ensenyárvosen mostra la més vistosa encastí en est anell de cinta ampla que en dos se pot mitj-partir: per anell de nuviatge si'l voleu, vèusel aquí. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. LA DE LANÓS Sols per fervos un present, de llevant fins á ponent he seguit la terra mía; vos ne porto una arpa d'or que fa passar la tristor, que fa venir l'alegría. Cada colp que la toquen vos hi respondrá una veu, la veu de l'ánima mía. CHOR DE GOJES Montanyes regalades son les de Canigó, elles tot l'any floreixen, primavera y tardor. [[Categoria:Canigó]] 17 26 2006-06-05T19:17:08Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Desencantament == FLORDENEU Gentil meu, jo què't daré si tant mes fades te donan? De qué jo't coronaré si d'or elles te coronan? Te donaré lo meu cor, lo cor y la má d'esposa, jo seré ta dolça flor, tu serás ma abella hermosa. Companyes, mentres me'n vaig á vestir ma verda vesta, com les boscuries pe'l maig del amor per la gran festa; mentre'ns cantan los moixons sos himnes epitalámichs, y envían valls y turons onades d'alens balsámichs; mentres lo sol surt del mar, daurant aquest promontori, com il·lumina l'altar: lo brandó del desposori; de mon regne, que es lo seu, recordauli alguna historia: parlauli del Pirineu, que es lo trono de ma gloria. PASSATGE D'ANNÍBAL LA FADA DE MIRMANDA Les gojes de Mirmanda, de Vallespir y Alberas aquell matí dançavam en lo Bosquet dels Horts, en lo bosquet de roures, d'alzines y sureres, d'una arpa de set cordes als divinals acorts. De prompte se sentiren remors en la collada, com d'un torrent quant ronca venint la torrentada; la borinor s'acosta, rodola la tronada y en la serena riuhen del Pirineu los ports. ¿Será que un vent ha foses les neus de l'alta cima, y á rius envían ara ses aygues á la Vall? ¿Será un estol de feres que ve mudant de clima, ò'l rúfol torb que espolsa sa crin com un cavall; lo torb, aqueixa mánega de vents que arrasadora traboca les cabanyes, los llachs y rius devora, capola'l tronch dels arbres com ceps la podadora, á feixos estimbantlos ab fort terrabastall? Es lo torrent d'Anníbal; ab grans destrals y serres li van obrint passatge deu mil treballadors, lo puig son front abaixa, la vall s'umple de terres, lo pont d'una gambada passant rius bramadors. Les penyes, si fan nosa, y'ls grenys del camí trauhen; al colp dels llenyatayres arreu los arbres cauhen, los faigs y les muixeres son canyes que s'ajauhen, los vellaners son herbes als peus dels dalladors. Los balears penjada duhen al braç la fona, trenada ab tres badíes de cánem ò de pell, quant de sa roda encesa, que força y foch li dona, la pedra surt brunzenta, ò aterra ò fa portell. Lo cos dels sagitaris segueix l'immensa rua; buyrachs feixuchs ressonan damunt sa espatlla nua, rublerts tots de sagetes de verinosa pua que en sa volada trenca les ales del aucell. Y, avall, onades d'hòmens á onades succeheixen, ones de ferro á onades d'acer sense parar; com may encara'n surten al cim, y ja cobreixen lo pla, les del Massana seguint cap á la mar. Mostrant al sol sa escata d'argent que lluhenteja apar serpent enorme que corre y anguileja, desde Banyuls á Salces, de Salces fins á Osseja podent dues vegades lo Rosselló faixar. En mitj de la boyrada de pols que'ls acompanya lluhir se veuhen armes d'acer y escuts d'aram, com al tronar en vespres d'estiu en la montanya se veu dins negres núvols cohetejar lo llamp. Feixugues s'arrossegan les máquines de guerra, com si rodant cayguessen esberles de la serra, y, fent cada rodada trontollejar la terra, rosegan ab llurs rodes la roca de Monbram. Cent elefants segueixen, com serres que caminan, formant grans siluetes al dors del Pirineu; per ferlos pas los roures de trescents anys s'inclinan, los castanyers se rompen, més flonjos que llur peu. Damunt del més altívol, en torra cisellada, Anníbal atravessa l'immensa serralada; al vèurel jo dels núvols baixar, á no ser fada, de genollons en terra l'hauría pres per deu. Gegant de pedra que umple la Vall y la domina, lo gros Monbram, d'Anníbal als peus, sembla petit, apar que al vèurel dobla sa testa gegantina, que sols lo llamp, eix glavi dels núvols, ha ferit. Es alt, ample d'espatlles, de colossal figura, un perpunt d'or abriga son pit y sa cintura: dels joves de Cartago té l'ayre y la estatura; té dels lleons del Atlas lo tronador rugit. Una legió sagrada de nobles lo corona, seguintlo, com al carro del sol lo resplandor; ab una adarga abrigan son cos ampla y rodona, ses armes y sa túnica son una llauna d'or. Derrera d'ells les tribus de l'Africa negrejan, y'ls espanyols sa espasa llarguíssima manejan; quant los romans en Cannas llampeguejar la vejan, han de deixar per ella llur ensis tallador. Ans d'arribarhi, una altra muralla los espera, de gran contramuralla li fan los Pirineus, dels Alpes es l'abrupta, suprema cordillera, muntada per una altra de glaces y de neus. Entre ells, en ample fosso, lo Rose fa sa vía, serpent que ab una onada l'exércit desfaría, gran monstre de set boques que tot ho engoliría, sos elefants, ses armes, sos hòmens y sos deus. Per forta reraçaga vint mil cavalls segueixen, tots ells fills del Sahara, germans del Simoún; com los centauros, sella ni brida no coneixen los etiops que'ls muntan, poltro y jenet fent un. Al vèurels, dalt dels Alpes, la terra italiana dirá lo que al Pirene sembla ara dir la plana: Cayent d'eixes altures, aqueixa allau humana dels pobles que jo abrigo me'n ve á xafar algun! Desde'ls murs de Ruscino, que allá d'allá negrejan, umplirse d'armes miran llur terra los sardons, tranquils miran les messes de Mart com hi onejan, los elefants, los poltros, les llances y'ls penons. -Alsáuvos contra Anníbal, -ahí'ls romans los deyan. -Alsáuvos contra Anníbal, -y á bell esclat ells reyan, davant de la riuhada com canyes ells se veyan, y ab canyes no s'atura lo riu de les nacions. -Donáume pas, -d'Anníbal los missatgers los diuhen avuy;- jo vaig á Italia, so amich, no us fassa po'.- Ells ouhen lo missatge prudents y no se'n riuhen: -Que passe, -li responen, tancantse en Rosselló. Y tot un jorn vejeren per sota sa muralla passar peons, fonèvols y carros de batalla, arquers ab sa ballesta, dallayres ab sa dalla. Què hi ve á cercar á Europa de l'Africa'l lleó? ¿Qué hi ve á cercar? ve á bátres ab l'áliga romana, la terra no es prou ampla per dos rivals tan forts; ve á traure de son trono del món la sobirana, á Roma o á Cartago ve á obrir lo camp dels morts. Per què á morir volavau aixís, tribus guerreres? Per què pastors no us feyau, d'aqueixes torrenteres? Les fades de Mirmanda, de Rosselló y Alberas dançavam aquell día dins lo Bosquet dels Horts. NOGUERA Y GARONALA DE FONTARGENT De Beret l'immensa plana té la forma de breçol, té montanyes per barana hont com mare aguayta'l sol. Té per alta capçalera la montanya de Crabera. La geganta cordillera per breçar sos fills la vol. La Noguera y lo Garona son los fills que Deu li dona, que ja al náixer s'empaytaren, corregueren y saltaren, com dos nins joguinejant. Noguera per Alós tot joguinós , Garona per Aran tot rondinant. La Noguera Pallaresa se llevá més de matí; quant del nort la vista ha presa de mitjorn pren lo camí. Son germá, que anava á Espanya, veu al altre que l'enganya, que li deixa sols montanya, fentse seu tot lo jardí. Com voluta que se'n torna en lo vert plafó que adorna, decantantse cap á esquerra, se rebat desde la serra de Beret fins á Tredós. Garona per Aran tot rondinant, Noguera per Alós tot joguinós. De Burdeus y de Tolosa l'un abeura'l gran verger, mentres l'altre du á Tortosa l'argent fos de Mont-vallier. Travessant més d'un gorch negre, fa'l camí saltant alegre, fins que's casa ab lo riu Segre part d'amunt de Balaguer. Tot passant pe'l pla d'Esterri, pe'l camí que baixa a Gerri, mal-clavada en un llis d'herba, ha ovirat fèrrea y superba la gran Maça de Roland. Noguera per Alós tot joguinós, Garona per Aran tot rondinant. Espanyol que s'afrancesa, lo Garona, mal paysá, du á la França la riquesa que en Espanya atresorá; y de fonts veyentnos pobres, al Atlántich du ses sobres, mentres poques y salobres l'altre'n du al Mediterrá. Ah! per garba mal lligada la d'aqueixa bessonada, que retrau á la memoria de més d'uns bessons l'historia avinguts com gat y gos. Garona per Aran tot rondinant, Noguera per Alós tot joguinós. CHOR DE FADES A Lampegia, tu, que has vista, dòna d'aygua de Lanós, abraçar en hora trista lo cadavre del espós; cántans ¡ay! sa derrera hora, mes que sía sospirant; ta veu de lira que plora s'avé ab eix fúnebre cant. LA DE LANÓS LAMPEGIA Hermosíssima es Lampegia, filla del duch d'Aquitania; quant del castell al matí puja á la torra més alta, á qui la veu desde'l bosch li apar l'estrella de l'alba, á qui la veu dintre'l bosch li apar l'invicta Diana. L'ha ovirada Abú-Nezah, governador de Cerdanya, Lampegia caçava aucells, á ella'l moro la caça; quant la té dintre del llaç cativa se la enmenava, no li valen, no, l'arch d'or, ni les sagetes de plata, ni sos ulls negres, que son més homicides encara. Mes no sé quí es lo catiu, lo moro ò la cristiana; si n'es la filla del duch, lo cativeri li agrada; si no ho es, es que'ls grillons á son robador posava. -Robadora del amor, princesa de l'Aquitania, qué vols? -lo moro li diu,- mes que sía la meva ánima. -La teva ánima es per Deu, jo sols vull la teva espasa, que abans feresca'l meu cor que'l cor de ma dolça patria.- Entre Abú-Nezah y lo duch pau eterna s'es jurada, llaç de flors ab que l'amor uneix lo niu y la branca, lo moro y lo cristiá, lo Llenguadoch y l'Arabia, uneix lo día y la nit ab una estrella per gafa. Llaç de flors que'ls has lligat, Deu te dó llarga durada. II Abderraman ho ha sabut, vol veure si'l desfaría, al crit de ¡muyra'l traydor! vers Catalunya camina, vint mil hòmens du de peu, deu mil de cavallería; per davanter va Zeyan, brau adalit de la Siria. En lo camp es un corcer, en los rius es una anguila, en lo combat un lleó dels de sa terra nadiua. Abú-Nezah no'n sab res, massa fort l'amor lo lliga; quína nit tindrá, si dorm! quín despertar, si somía! Ab ell dormen sos soldats dintre'l fort de Julia-Llivia. Oh, Julia-Llivia! á tu y ells la hora fatal vos arriba. ja l'enemich es aquí, ja té les claus de la vila. Los defensors son covarts, n'hi ha gran escampadiça, los uns fugen cap á Llo, los altres cap á Angustrina. Quant cau lo roure del bosch l'aucellada se'n desnía! Abú-Nezah fuig tot sol del duch Eudes ab la filla, fuig sense saber hont fuig, com un cego sense guía. Zeyan pe'l rastre'ls segueix de moros ab sa canilla; quant sent aprop sos glapits, Lampegia plora sanch viva: -Sálvat, -diu al seu espòs;- jo sola morir voldría. -Lampegia, no't deixaré; primer deixaré la vida.- S'aturan vora una font, avuy Font de la Regina; no beuhen, no, y tenen set, massa l'aygua amargaría; no dormen, no, y tenen son, ses flors los semblan ortigues. Allí'ls troba l'enemich, al espòs ella s'inclina, com alfábrega á son test quant algun peu la trepitja. Ab sa espasa ell y ab son cos com ab una ala la abriga, deixant ploure sobre seu colps d'alfanch y coltellina, fins que cau sobre l'herbey que sa sanch ja envermellía, com esgranall de rubins damunt verdosa catifa. Si'l ferro no ho hagués fet, lo dolor lo mataría al vèuresen emportar sa enamorada cativa, la coloma pe'l milá, pe'l porcell la margarida. En gropa del seu corcer, Zeyan la porta al califa, al califa Abderraman, que al peu del Pirene arriba. Ell aixeca'ls ulls al cel y'l nom d'Alah pronuncía, pronuncía'l nom d'Alah: -La filla d'Eudes m'encisa. Es la flor del Pirineu en lo ple de sa florida, es la corona-de-rey ; un rey se'n coronaría. Será en l'harem de Damasch de l'hermosura regina, la rosa d'aquell jardí, la perla d'aquella riba. Al infelíç aymador li donan tomba lluhida d'un triangle coronat ab cúpula damasquina, dins lo poble de Planés , á quatre lleugues de Llivia. Los vinents escatirán si es mausoleu ò meçquita, si l'han feta cristians ò moros de Morería; mes en la tomba del moro los cristians diuhen missa, que ja era mitj cristiá qui en mans de moros moría. CHOR DE FADES Si no fóssem al cim d'una montanya, per sirena't pendríam de la mar; mes, plega, plega ta cançó, oh companya! l'historia de Lampegia'ns fa plorar. Y tu, Gentil hermós, per qui s'acosta l'hora d'amor, párlans d'amor si't plau; la flor ne parla al riu, al mar la costa, y rius y mars ne parlan al cel blau. Muda dorm en tos braços l'arpa hermosa que't regalá la fada de Lanós; sobre ton pit estrenyla com esposa y llança al vent un cántich amorós. CANT DE GENTIL Amor, amor, hónt me pujares? hónt sou, amichs? hónt sou, mos pares? y jo mateix, digaume, hónt so? Dígasmho tu, Griselda bella, ma hermosa estrella de Canigó. Y tu, ets del cel guspira eterna ò sols fantástica lluherna? dus al infern ò al paradís? Mes es ací tan dolç lo viure, veyent somriure ton ull blavíç! Qué se me'n dona de la terra si't tinch ací, en est cim de serra? Mes còm nos mira'l sol naixent! Pòrtam vers hont surt com poncella que s'esbadella pe'l firmament. Dúsme vers hont los ulls va á cloure de sa carroça l'or fent ploure, rey que's retira á son palau, y de son golf al golf d'estrelles voguèm entre elles per lo cel blau. Pújam amunt, de branca en branca, desde hont lo món com arbre arranca fins al cimal entre'l fruyt d'or; pújam amunt, y amunt encara, mòstram la cara del Criador. Mes si jo't tinch, per què m'anyoro? si tu'm somrius, donchs, de què ploro Lo cor del home es una mar, tot l'univers no l'umpliría; Griselda mía, déixam plorar! Gentil refila encara, entre sos braços l'arpa respon á son derrer sospir, quant aprop les alojes senten passos y, porugues, arrancan á fugir. Es Guifre'l d'Arriá: quant en mala hora, fa tres díes, Gentil deixá la vall, com riu que arrasa y flama que devora, de sarrahins hi queya un devaçall. Sense cabdill al vèures, s'esbullaren los cristians al crit de trahició y á Cornellá los moros arribaren ans que ab la nova hi arribás la po'. Lo comte prou lluytá: -Agambe qui puga,- esparverats cridaren los guerrers, deixant als sarrahins, com á l'eruga, poble y palau y regadius vergers. Y tot ho saquejaren, desde Prada als horris y masíes de Castell, deixant pobra la terra y despullada, com una testa hermosa sens cabell. Joyes, armes, corcers, nins y donzelles, arreu, de tot fa presa'l sarrahí, com trepitja y malmet flors y poncelles un ramat de porcells dintre'l jardí. De l'horrible, impensada revinguda pot traure'l comte sos amats tresors, pot traure á Guisla, sa muller volguda, y als fills, fruyt tendre de sos vells amors. A un relleix se'ls ne puja de la serra, y al tenirlos á port, y entre guerrers, los deixa per salvar sa aymada terra, dever sagrat de nobles cavallers. Del Canigó s'enfila á l'alta cima per veure en sa rodalia què s'hi mou, per veure'l Rosselló, que tant estima, còm lo podría deslliurar del jou. Quant hi troba á Gentil, tres díes feya que ab ell pensava, de quimera foll, y sens l'espasa que ell cenyíli'l veya, y com esclau ab un collar al coll. Ven al que ahí' deixá cobert de ferro, de pedrería y flors enjoyellat; ven fet joglar lo fill de Tallaferro, Samçó, que alguna Dálila ha xollat. Quant, per sa culpa, 'l moro tot ho aterra, apar de fades encisat y ull-près, lo veu venent á son amor llur terra, y, com resclosa plena, no pot més. A la primera empenta que li dona lo cabuça y rebat per l'estimball, ahont un ¡ay! de moribunt ressona, umplint de pena y de tristor la vall. L'arpa rodola ab ell de timba en timba, ferintles ab trencada gemegor, gemegor que s'allunya y minva, minva d'acort encara ab aquell pit que mor. Sospirs ò notes minvan y s'apagan, sonant per derrer colp més tristament, alè de dues vides que naufragan, esvanintse plegades en lo vent. Com un arbre ufanós que en sa florida arranca en la cinglera un terbolí, Gentil, desde allí dalt, va sense vida roçolant á la plana de Cadí. ¡Mes ay de Flordeneu! desde l'albada á sos vergers demana nous encants; se renta com les flors ab la rosada, cora elles enjoyantse ab diamants. Del color se vesteix ab que Mahoma solía veure en somnis les hurís; ab son vestit de virolada ploma no es tan hermós l'aucell del paradís. Del estany se contempla en l'aygua clara, que s'atura per ferli de mirall, de sos ulls dolços y rihenta cara entretenint l'imatge en son cristall. De roses porta al front una corona ara mateix cullides al verger, cullides per l'amor que l'esperona, fent florir en sa cara altre roser. Cap al jardí, com de son rusch l'abella, amatenta sortía del palau, quant de son cel l'esmortuhida estrella de congesta en congesta als peus li cau. Sos ulls son plens de neu, d'ombra y polcina, sa cara es de cadavre, sos cabells, madeixa de fil d'or ¡ay! purpurina, rosseja en rochs y mates á cabdells. Encastárenshi á rinxos ses garlandes, sa gonella de seda y son brial, les perles á enfilalls, los flochs y randes de sa gemada vesta nupcial. Ella cáuli damunt, y ses companyes los ploraren tres díes á tots dos, dihentse ab safareigs, colls y montanyes: -Ay! l'astre que se'ns pon fou ben hermós!- A la tercera aurora ella's retorna, son plor aixuga ab sos sedosos rulls, no voldría plorar, mes sempre hi torna, ¿què poden fer sinó plorar sos ulls? Fa posar aquell cos dintre la barca, barca que es ¡ay! sepulcre de recorts! per última vegada ab ell s'embarca, y acompanya sa vida al camp dels morts. A cada banda vogan tres remeres, negres están sos cors com sos vestits, no jugan ja ab lo vent ses cabelleres, que'ls cauhen, com les llágrimes, als pits. Cantarli cántichs de tristor voldrían y's posan totes sis á sospirar, quant recordan aquells que li plavían com cántichs de sirenes de la mar. Aquells torrents segueixen d'ona en ona, aquells prats anyorívols d'un á un, com un brillant caygut de sa corona ella ensenyantlos son gojat difunt. Lo mostra á les estrelles que'ls ulls clouhen, com Flordeneu tranzides de plorar, als aucellets joyosos que'ls desclouhen tan de matí sentintla gemegar. Lo mostra als jeçamins que l'ombrejaren y, esflorant ses corones sobre d'ell, de flors al bes del ayre l'arruixaren, ¡era tan jove, tan ayrós y bell! Als miosòtis l'ensenya de la riba, á les glebes de gel que ou sospirar, d'argent y de cristall á la font viva que de les gojes es l'espill més clar. De glaç á les cavernes que senglotan, d'hont, com perles en beyres argentins, de fil á fil les llágrimes degotan, pe'ls ayres escampant remors divins. Ay! en retorn, cada turó, cada arbre, l'herba que naix, l'estrella que floreix, li sembla que li mostra ab cor de marbre de son vestit de noces un esqueix. Ella'ls demana d'un á un venjança contra Guifre, y ab boyres de tardó' del cel esborra l'iris de bonança que coronar solía'l Canigó: ab branques de llorer l'aygua tranquila bat del estany, y, ab ses mateixes mans, congría'l torb d'ales de foch y apila los núvols sobre'ls núvols udolants. [[Categoria:Canigó]] 18 27 2006-06-05T19:17:38Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == La fossa del gegant == Lo comte Guifre encara d'ira está foll, plantat dalt de la cima de Canigó; entre'l cel y la terra se veu tot sol, puix una boyra negra d'ales de corb ab lo verger abriga los Estanyols, palaus y palacianes, aucells y flors. Passeja la mirada pe'l Rosselló, lo cel li sembla rúfol, lo pahís horch; de moros no n'ovira, sols veu la pols que en los camins aixecan llurs esquadrons. Del llevantí Colliure se gira al port, ne surt una fumera que tapa'l sol. ¿Será als vaixells ò al poble que's cala foch? Quant pensa ab Tallaferro s'ho esplica tot; dels sarrahins ha encesos los galiots, mes ay! mentre ell estimba son fill hermós! Sos ulls aixís que ho veuhen semblan de boig, sa cara se trasmuda com de qui's mor. Llavors se dona compte del seu pecat, lo coneix y s'esglaya; mes ay! ja es tart. Plantat dalt de la cima com para-llamps, ne demana un als núvols, no'n baixa cap! Com qui cerca metzines al fons d'un vas, mira'l fons del abisme desesperat, negra gola de monstre que'l va xuclant. ¿Se llevará la vida com un covart, seguint lo hermós cadavre córrechs avall? ¿Se tirará al feréstech gorch de Balaig? Bé ho farán prou los moros si's vol matar, no'ls mancan cimitarres, los sobran darts, y de llances se'n veuhen tot un canyar. Ja baixa de la cima tot esvarat, donant ensopegades com embriach. Part d'amunt de Valmanya fa ressonar la trompa que son avi duya al combat. No trigan á respondre per les afraus los jóvens capcinesos, los vells cerdans, aucells que á la tempesta s'han esbullat. Camí de Serrabona va atravessant los rierons que regan l'hort de Vinçá; oásis que eixes serres tenen tancat perque no'ls lo marcesca l'ayre de mar. Del Canigó los Aspres son l'arrelam de serres que entrelliga cap á llevant; en llur derrera onada s'alça un toçal, que té'l nom y la forma d'un camellás entre'ls puigs y la plana mal ajassat. En sa gropa se'n pujan molts cristians en seguiment de Guifre, que'ls va aplegant. D'aplegadisses llances quant té un bon ram, al Rosselló devalla com una allau que creix ab lo que troba tot rodolant. Quant trobe a Tallaferro, los dos germans, de moros, si no fugen, bé'n xafarán! Aixís que Tallaferro de l'aygua surt, los ballesters arriban de Besalú, ab los archs á l'espatlla, lo dart al puny. Se'n pujan y aspilleran á dalt d'un puig, coronat d'olivarda, grèbol y bruchs, per rebre als de Mahoma posantse á punt, posantse á punt de bátrels ò ser batuts. Los moros que corrían ab gran esbull de la Salanca als cingles de Queribús, vers lo port de Colliure quant veuhen fum aquell que menos corre sembla que brunz. Los mena un gegant negre molt rabassut, lo nom que'ls seus li donan es de Gedhur. Quant veu les naus en flama, la sanch li bull. Les abelles quant veuhen cremar lo rusch, del fogayner se tiran á aixams damunt, aixís l'aixam de moros se tira al puig. Quína bellugadiça, quíns crits, quín bruyt de sagetes que cauhen com calabruix! lo Pirineu ressona fins á Banyuls. Los ballesters del comte forman un mur, un mur de carn humana, llances y escuts; mes los murs també cauhen si'l colp es dur, y com los colps del moro, may n'han plogut. Los sarrahins son trenta, trenta per un, y es ¡ay! ferit lo comte que més los puny. Quant ja's veu sense forces, alacaygut, per cel y mars y terres passeja'ls ulls; alçant los ulls ovira quelcom que llu, serpent de ferro que entre montanyes surt. Si es gent del gegant moro ¡Deu nos ajud'! si son soldats de Cristo, Cristo los du. No son soldats del moro, puix aquest fuig, son los del comte Guifre, comte volgut. Los que Gedhur comanda no son poruchs, sos cors son més de roure que de sahuch, reberen les besades del Simoún y ab fers lleons y hienes tots s'han batut; mes entre-mitj veyentse d'espasa y mur, ans que d'un colp l'aixafen, prudent s'esmuny per entre'ls dos exèrcits lo Tech amunt. Amunt a negres núvols van com lo fum, ja passan vora'l temple de la Mahut , ja pe'l bosch de La Roca, sota'l Portús. Si poden á Cerdanya pujar segurs, desde Cerdanya á Lleyda lo Segre hi du; allí serán los moros á casa llur; mes ay! la font del Segre qué n'es de lluny! Tu que d'una gambada passas lo Tech, obre ton ull de pedra, pont de Ceret , que de fills de Mahoma no'n veurás més. Ja la Balma del Moro fugir los veu, fugir envers la Caixa, sota'l Palet , lo que Roland tirava, jugant ab ells, de montanya en montanya pe'l Pirineu. ¿Quín monstre es eix que baixa cap al riu Tech desde'ls aspres relleixos de Tretzevents? Atravessa la plana com un serpent, entafurat entre herbes, boscos y grenys, per engolir los moros á cents, á cents. La Fo'ls pastors ne diuhen, y es un avench ahont turbants s'enfonzan arreu arreu, cimitarres, ballestes y ballesters, senyalers y senyeres, poltro y jenet. Sos ulls no l'oviravan desde Reynés pujant per les garrigues de Monferrer. Los que'n surten, demanan ales al vent, fugint dels que'ls segueixen com tro al llampech, com al ferro que aixafa lo martinet. Més enllá de Coll d'Ares y Font de Tech, Roca-Colom blanqueja com una neu; los colomins que hi nían fugen esquerps, fugen á voladuries ay! com fan ells. Abans de gayre passan sobre Ull de Ter, ningú s'hi atura á beure, tots tenen set, los cristians, los moros y llurs corcers, y sols cau de sagetes pluja batent, sagetes que corsecan com llamps en sech. Si tenen set que'n tingan, prompte beurán, mes no glopades d'aygua, sinó de sanch, de sanch de guerrers moros y cristians. Ja al comte Tallaferro li'n va rajant, reobríntseli la nafra del día abans. Veyent que se li adolla, son cor decau: -¡Oh Guifre, 'l comte Guifre, mon bon germá! atúrals tu y fereixlos, ara si may.- Lo comte es de Cerdanya, los camins sab, los camins de les cabres y dels isarts; enfila una dressera vers Carrançá, com si girás les aygues per recular. Tot seguit l'avantatge los ha segat, y al crèurel ells derrera, los surt davant: -Entrégat, -crida al moro,- y ets perdonat.- Lo moro per resposta li fa enviar en seca pedregada còdols y darts. Llavors lo comte esclama molt enujat: -De mi no vols la vida? la mort tindrás.- Son destrer esperona dret al gegant, la llança en sa má dreta, l'escut al braç; se donan falconada com dues naus, al trángol de les ones dels guerrejants. Lo comte Tallaferro ho está mirant, com áliga ferida, desde un toçal. Los primers colps que's ventan no son en fals, á estellicons les llances creuhan l'espay. L'un s'arranca l'espasa, l'altre l'alfanch y's mossegan pe'ls ayres guspirejant, ab les guspires saltan gotes de sanch. Los pastors de Setcasas y Tragurá, que de lluny los escoltan, no saben pas si's donan colps de sabres ò colps de malls, si son los colps tronades, los sabres llamps. La cimitarra mora sembla una falç, feta á fer caure testes com brins de blat; cercant la del bon comtc, damunt li cau; lo partirá, si'l troba, de dalt á baix, l'osberch de fèrrea malla, com l'elm daurat, les armes y la sella, comte y cavall. Mes Guifre se n'adona, lo colp rebat, y abans que'l moro aixeque l'arma y lo braç, sa espasa l'atravessa de part á part. Com un abet que baixa tot rodolant de timbera en timbera, quant Gedhur cau, ressona ab terratrémol tota la vall. D'ençá que'l moro hi queya, fa noucents anys, bé hi deixaren exércits petjagolall, passanthi á rufagades, á foch y sanch; bé n'hi passaren d'ossos, cabres è isarts, d'estius ab ses tempestes y pedregams, d'hiverns ab ses nevades, torrents y allaus, y encara s' diu la Fossa , la del Gegant. [[Categoria:Canigó]] 19 28 2006-06-05T19:17:43Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == L'enterro == Com als vells paladins en la batalla, quant l'ombra de la mort los amortalla del cristiá penó sota'l capçal, los solía sortir vestit de malla d'un ángel la figura celestial; al rompre la batalla decisiva, arribar se vejé lo bisbe Oliva, d'algun dels monjos de Ripoll davant; l'enviat del Altíssim sempre arriba quant sos aussilis més servey nos fan. Ignorant l'art ferotge de la guerra, humil doblega sos genolls en terra, pe'l comte Guifre demanant socós, y quant aquest al Goliat aterra á Oliva diu: -¿Quí l'aterrá dels dos? -Ni l'un ni l'altre, -li respon lo sabi abat, obrint al nom de Deu son llabi:- Deu es qui abaixa l'home y l'enalteix; qui aterra l'enemich no es pas lo glavi, sinó la fèrrea má que'l dirigeix.- Aprés als moros presoners convida á seguir de Jesús la lley de vida, oferintlos una eyna y dret d'empriu. Á qui es ferit li cura la ferida y aprés -Ets lliure, ¡oh mon germá! -li diu. Uns quants guerrers, á un signe de sa croça, rodejan de carreus l'immensa Fossa hont jauhen les despulles del gegant, aplananthi per llosa la més grossa pedra que troban en aquell voltant. No veyent á Gentil ¡ay! en l'enterro, -¿Hónt es mon fill? -lo comte Tallaferro pregunta al de Cerdanya, germá seu, entre'ls peons y cavallers de ferro mirant encara si, sortós, lo veu. -Gentil, lo meu nebot, -Guifre contesta, de vergonya acalant los ulls y testa,- de Canigó s'haurá quedat pe'l cim.- Y li fa esment de tot lo de la festa, li esbrina tots los fets, menos son crim. En lo cel sereníssim de la gloria il·luminat pe'l sol de la victoria, veu Tallaferro un núvol negrejar, com en lo curs de la divina historia se veu l'ombra de Judas apuntar. No obstant, entre'l temor y l'esperança, ab sos germans vers Canigó se llança, desitjós d'arribar á Sant Martí; no'l distrauhen un punt de sa frisança la volta blava ni'l verdós camí; los aspres cims ni les humils comelles hont baixan á jugar les fontanelles frisoses de tornarse rierons, ni'ls estanys que als pastors y á les estrelles fan de mirall ab llur claríssim fons; la música dels astres y armonía, á qual suau remor dorm y somía sota l'ala del cel la terra humil, ni la fageda hont la natura cría aucells y flors, amor de maig y abril; ni dels aucells les dolces canticeles, ni dels turons les verdes tuniceles que ab ses congestes embelleix la neu, com lluhentes y blanques llenticueles de festívol vestit que'ls posa Deu. Entre'ls dos comtes caminant Oliva al front de la guerrera comitiva, com davant la boyrada hermós estel, estrany presentiment en ell s'aviva, dintre son cor fent degotarhi fel. Al veure, mentrestant, que may tornava, al bell Gentil son escuder cercava, guiat entre cingleres pe'ls pastors; estona havía que pe'l bosch rodava quant sentí més amunt sospirs y plors. La riera seguint de Comalada, arriba á un gorch que aplega la suada del front escardalench de Tretzevents; una congesta hi há damunt gelada, que may vejeren fosa los vivents. En gran anfiteatre la timbera s'arqueja cap al cingle de Batera, y, gola immensa del ferreny titá, lo que es avuy un gorch y ampla gelera tal volta fou lo cráter d' un volcá. La neu allí al hivern s'arremolina, glaçantse en l'escalada gegantina d'aquell roquer, fantástich colisseu, y avuy al desglaçarse sa ruhina, l'apsis apar de trocejada seu. Ploran de fil á fil totes les roques y llança la gelera per cent boques sinistres armoníes y espetechs; dels penyalars, com d'esberlades soques, se sent la cruixidera y los gemechs. Allí ab ses fades Flordeneu plorosa del seu amor lo fret cadavre posa, per mausoleu donantli'l Canigó; set braçades de neu tindrá per llosa, la lluna cada nit per llantió. Aixís que deixan lo cadavre en terra, s'ovira l'escuder dalt de la serra, fent esglayat lo signe de la creu; lo mort al veure, foll d'amor, s'hi aferra, arrancantlo, cruel, á Flordeneu. La goja llança un crit y ab ses companyes va á pèrdres com boyrina en ses montanyes, que responen ab l'eco á son dolor; per qui plora, infelíç, en ses entranyes, també les aspres serres tenen cor. L'escuder ab sa cárrega estimada, bosch á través per vía encinglerada, tot acorat devalla á Sant Martí, y al posarla en la gespa de la prada, los dos comtes y Oliva son allí. Cora faig del Pirineu que'l llamp aterra, lo comte Tallaferro cau a terra, lo cadavre que estreny li gela'l pit; son cos du vint ferides de la guerra, mes aquesta arribá á son esperit. De prompte se refá y, punyit per l'ira, al seu voltant los ulls encesos gira: -¿Quí ha mort mon fill? -cridant ab veu de tro, vers l'hermitori Guifre se retira, mes confós y lleal responli: -Jo!- Com un llampech, de Tallaferro ardena la espasa vola vers son cor lluhenta, mes ja, robantlo á son cruel desitj, Oliva al assessí dona una empenta, posant la porta y á ell mateix en mitj. Per la sageta del dolor ferida cerva, cau á ses plantes l'homicida, son crim esgarrifós per confessar; per ben perduda té ¡oh dolor! sa vida, mes, cristiá, vol l'ánima salvar. Com una maça en lo tió que estella, cauhen uns punys damunt la porta vella, que ab cruixidera y gemegor respon, al primer colp la fusta se clivella, mes golfos y muntants de ferro son. Y cau y's deixa anar descarregada sa má, damunt la porta que's mitj-bada, com sobre enclusa feixuguíssim mall, y l'hermita ressona, com brandada esquella als colps del tronador batall. Damunt l'esberla que més fort gemega ab tot son cos titánich se carrega, blegadices rompent y forrellat. La porta ab terratrèmol s'esllenega y'l temple se desclou de bat á bat. A profanar ¡sacrílech! la capella se rebat, en l'enuig que l'escabella, cercant, febrós, lo pit de son germá; quant un Ego te absolvo ve á sa orella y l'espasa de foch cau de sa má. -Puix Deu m'ha perdonat, també perdónam, ò bé la mort que jo he donada dónam, -de genolls á sos peus Guifre li diu:- xáfam ò al corch mortífer abandónam que'm rosega lo cor de viu en viu.- Desarmat aquell monstre de la guerra, ab Guifre cau de genollons en terrra, davant l'hermosa creu del Salvador, y una abraçada aquells dos cors aferra, nou miracle, Jesús, de vostre amor! Oliva condolgut ab ells sospira, ab més plors apagant lo foch de l'ira, y ab mes cendra l'ardor del esperit, y unintse les tres flames de la pira, fan sola una oració tota la nit. Y la dolça oració d'una volada puja al bon Deu, damunt sa ala inflamada, tres esperits lligats per un amor; aixís tres gotes de suau rosada s'aplegan dins lo cálzer d'una flor. Al primer raig de llum que la parpella fereix del finestral de la capella, diu missa'l bisbe-monjo per Gentil; s'il·luminan los cors ab llum novella, com los altars ab la claror d'abril. Al consumar lo sacrifici insigne, de germanor indeslligable en signe, una hostia consagrada'ls ofereix, pa dels ángels sagrat, á Deu condigne, que als dos germans ditxosos mitj-parteix. De Sant Galdrich en la vehina altura enfondeix l'hermitá una sepultura, humitejant la terra ab tristos plors. Quant recorda á Gentil y sa hermosura: -¡Qué curta es, -diu,- la vida de les flors!- Derrera la creu alta bizantina lo dol, per entre'ls arbres s'encamina; sobre un bayart de llances ell va estès, eix brot florit de gerda tarongina per trepitjada bestial malmès. Lo cadavre segueix l'abat Oliva, cap de dol de la trista comitiva, vestit ab negra capa pluvial; son desconhort, que cada punt s'aviva, trenca sovint lo cántich funeral. Son monjos vells y cavallers de ferro lo fúnebre seguici del enterro; vera la Font del Comte, fil á fil tots ploran, mes ningú com Tallaferro, que l'últim bes ací dona á Gentil. Eurons y lladoners també sospiran mort y esbrancat quant á sos peus oviran lo més gallart llorer del lloredar, quant veuhen sos ulls blaus que ja no miran y, tant que reyan, ara fan plorar; quant veuhen sech, sense color ni vida, aquell cos que's gronxava, com florida palmera al bes suau del ventijol, de Besalú la bella flor marcida quant s'obría tot just als raigs del sol. Sospira ab hòmens y arbres la campana, com plora'l germá mort una germana, per qui cantava dolçament ahí', al cenyirse l'espasa ceretana aqueix que com un tronch jau ara aquí. Al pregon de l'afrau lo llop udola, lo vent xiula entre'ls pins y torniola, les gales trocejant del mes de maig, ab son núvol més negre'l cel s'endola y ploran sos ulls blaus á raig, á raig. La Font del Comte raja gota á gota, apar una encantada que senglota, amagada de l'eura en la verdor; prou canta'l rossinyol, mes cada nota es un gemech que fa partir lo cor. Com qui remou los òssos d'un ossari, grossos penyals per còdols fent rodarhi, fuig pla avall la riera de Cadí. Lo cel no sembla'l cel, sembla un sudari, si la terra un cadavre gegantí. De llarch a llarch l'estenen en la fossa; mes abans d'enterrar sa testa rossa que besades de goja han arrosat, l'abat-bisbe mostrántloslo ab la croça: -Tot, -exclama,- en lo món es vanitat; hermosura, plahers, somnis de gloria, noms que ara apren per oblidar l'historia, les corones y ceptres, l'or y argent, tot ho esborra una llosa mortuoria; cap al no-res tot se'n ho porta'l vent. Mes no tot l'home en lo fossar s'esbulla; de crisálida hi deixa la despulla quant s'enarbora al regne de la llum; aixís dels lliri-jonchs que'l vent esfulla al cel s'enlayra'l regalat perfum. Allí á Gentil podrèm reveure un día; mentres per ell lo cálzer ofería, en l'ayre he vist passar son esperit, mirant aquella sanch que rentaría son cor de terra pe'l dolor ferit.- L'enterrador cumpleix ab son ofici; pe'l pobre Tallaferro ¡quín suplici veure colgar aquell amat tresor! com víctima menada al sacrifici, está trist, capficat, esglayador. Lo comte Guifre, de genolls en terra, al mitj colgat minyó encara s'aferra, demanantli perdó del seu pecat. Los altres cavallers al que s'enterra miran, quiscú en sa llança repenjat. Per ferlos comportívola la pena sols Oliva té l'ánima serena, sovint los fa aixecar los ulls al cel, al port felíç de l'ánima que pena, hont la flor no té espina ni'l cor fel. -Jo ab ell me quedaré en esta montanya; -resolt exclama'l comte de Cerdanya;- si'l llit es dur no hi ha de jaure sol. Ja es de la seva ma ánima companya, desde avuy dormirá en son mauseol. Mon fill Ramon ja menará ma herencia; per acabar ma vida en penitencia jo ací mateix vull fer un monestir; puix no he sabut del viure la ciencia, deixáume apendre ací la de morir.- Oliva li respon: -Si un asceteri en esta aubaga ombrívola ha d'haverhi, trayen l'empelt del arbre de Cuixá, que, com la nit d'estrelles l'hemisferi sembra, de sants la terra ensementá. Si la sé cabdellar en la memoria, vos contaré sa oblidadiça historia, vos mostraré d'eix arbre les arrels que ab llágrimes plantat y sense gloria, pujá un esplet de santetat als cels. EXALADA En Aquisgran Carles lo Many un día estant, sol de l'historia en lo mitj-día de sa gloria, en trono d'or, de duchs y prínceps ab la flor de tots los pobles, doblant humils ses testes nobles, cinch monjos vells ab pobres hábits y burells se presentaren y ab greus sospirs aixís parlaren: «Rey adorat que per estendre son regnat Deu al món dona, més que pe'l ceptre y la corona gran per lo cor, ohiu, si us plau, nostre clamor. En Exalada, vora'l camí de Llivia á Prada, monjos ahir teníam temple y monestir, horta florida, vells pergamins que'l cor no oblida, llibres de chor que recaptavam més que l'or, altars de marbre, olaustres d'estil feixuch y barbre hont cisell tosch les feristeles d'aquell bosch grabat havía; teníam ampla conrería hont lo pobret era guardat de fam y fret. Mes ¡gran desastre! de tot aixó no'n queda rastre; en un moment la revinguda d'un torrent ho ha esborrat y es com si may hagués estat! En la solana que presideix la Tor cerdana, massa á plaher d'Enveig vivía'l cavaller. Sa pobra esposa, de son distret amor gelosa, pregava a Deu que li tornás lo marit seu, massa amorós de l'encantada de Lanós, d'ençá que un día, com lliri d'aygua que s'obría, dintre l'estany ell la ovirá prenent un bany. Caygué en sos braços y oblidá prompte, d'aquells llaços en la presó, sos fills, sa esposa y sa maysó. Com fil de plata que lliga al pla la serra ingrata de Puig Pedrós, lo riu la Tet, desde Lanós, tot fent joguines, á besar baixa les ruines del monestir. Lo cavaller fins al Capcir segueix á estones del riu febrós les clares ones, caçant, cruel, lo coll-vert d'or, d'ales de cel, bech groch y negre, que al aixecar lo vol alegre, més que un aucell ala-pintat, sembla un joyell de pedres fines fet per les sílfides y ondines. Nostre prior trobál un día ab son amor y ab veu amiga li parlá aixís: «Cal que us ho diga, no ho podeu fer de rebutjar vostra muller per una fada!» Quant ho sentí sa enamorada, picá de peus, del Orient per tots los deus jurant finir ab monagals y monestir d'una petjada xafant lo niu y la niuhada, Davant Planés en l'ampla conca de Barrés un llach hi havía del astre rey mirall de día, mirall florit de les estrelles á la nit y de la lluna. Prou se'n recorda la Llacuna, poble gentil, que en una roca seya humil, del llach á vora, com adormida pescadora que l'endemá sens peix ni aygua's trobará. La goja, encesa, diu: «Del ayguat vull ser jo presa, ò aquesta nit tindrán l'estany per cobre-llit claustre y capelles, y'l rusch, la mel y les abelles, al despertar, rodolarán cap á la mar.» Diu y lo guía, á la derrera llum del día, fins á la vall ahont la Tet, com un cavall en sa carrera, de rochs s'atura en la barrera que hi posá Deu quant aixecava'l Pirineu. De sa cadena l'aygua, mil anys, gratá l'arena, gratant, gratant los forts anells aná afluixant y d'eixa serra ne resta sols un mur de terra. En son crestall lo cavaller clava un magall que'ls rochs arranca; á cada colp la férrea tanca se va aprimant. Molts colps aterran un gegant. En la resclosa s'obre una font impetuosa, que's torna riu, riu que, més gros y més altiu, se torna mar que camps y pobles va á abrigar. Per Exalada la nit derrera es arribada! Al monestir nos acabavam d'adormir, quant l'espetech nos desvetllava á tots en sech. Del llit saltám y á mitj vestir al chor baixám. Es la capella, com ull al cloure sa parpella, niu de foscor. Per fernos créixer més l'horror, á la llum vaga de l'humil llantia que s'apaga, l'ombra d'Otger veyèm sortir de son carner signant la porta, que obre ab un colp de maça forta. Cinch solament, cinch la seguim fora'l convent a corre-cuyta, esferehits prenent la fuyta montanya amunt. Al esvanírsens lo difunt, mirám enrera; lo monestir ay! ja no hi era, gran devassall se l'emportava rost avall á tomballons, monjos, capella, torreons, altars y marbres, remats, conreus, columnes y arbres. Sols s'ohí un crit en les entranyes de la nit ab la tronada que, d'encontrada en encontrada tot rodolant, sembrá la mort més que l'espant y l'agonía. Adeu, ma dolça companyía de paradís, llibres, companys, celda felíç, altar dolcíssim, mística celda del Altíssim. Dolç monestir, quí hagués pogut ab tu morir en aquella hora, sols per no veure de l'aurora la llum tornar de tots los nostres al fossar! Ab llurs cogulles allí trobarem ses despulles, en mal barreig ab lo cadavre del d'Enveig, que en sa vil feyna quedá clavat ab la seva eyna. Seguint la Tet, dintre la vall de Codalet que'l cor anyora, com pedra fina que en sa vora deixa la mar, l'imatge anarem á trobar de Sant Miquel, com una estrella en nostre cel ennuvolat. Ella, sols ella s'ha salvat en lo diluvi! Vos que de Erin fins al Vesuvi regiu lo món, un monestir feunos ahont de nit y día fem al Arcángel companyía.» L'Emperador, mentres aixuga lo seu plor, aixís contesta: «Sirvents de Deu, de gran tempesta sa má vos trau, al enfonzarse vostra nau. Claustre y capella demá tindrèu en la planella d'envers Cuxá, ja que, aturantshi, la triá per son estatge la d' Exalada hermosa imatge de Sant Miquel. Ell encamine desde'l cel la meva armada com un aucell sa novellada.» Lo monestir no trigá á náixer y á florir, com olivera del riu Litron en la ribera. Cel de Cuxá, ¿de quánta estrella t'enjoyá l'abat Garí, ab Pere Urséolo, Marí lo gran asceta y Romualdo anacoreta? Lo Rosselló no ha vist més gran constelació d'astres de gloria en lo mitj-día de sa historia. Ab eix planter que umplí de sants lo món sencer, vostre asceteri si plantau vos, com lo salteri d'eixes afraus les umplirá d'himnes suaus. -Que prompte, prompte se faça, donchs, -respon lo comte.- Perque mon vot sía en sufragi del nebot, prop de la seva jo cavaré la fossa meva, com un esclau que de son amo als peus s'ajau.- [[Categoria:Canigó]] 20 29 2006-06-05T19:18:04Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Guisla == Camí de Cornellá, lo comte Guifre va á pendre comiat de la comtesa; qué'ls en troba de tristos aquells márgens hont al sol del amor ahir tot reya! Los arbres que s'inclinan remorosos, com si parlassen de son crim li sembla, y'ls joyosos aucells que hi saltironan, li apar que esquerps eviten sa presencia, un al altre contantse l'homicidi, mal de contar ab ses arpades llengues. Lo virolat verdum ja no hi refila, lo rossinyol no hi canta, que gemega, arpa d'hont, l'alegría escorreguda, tan sols la corda del neguit hi resta. Lo vent que sòpit en lo bosch dormía se remou tot plegat com una fera, s'ouhen lladruchs sinistres dins lo córrech, y damunt dels teulats cants de xaveca, y de núvol en núvol per los ayres rodar lo tro, preludi de tempesta. Quant de sos avis al palau s'acosta, veu sa Guisla gentil á la finestra, entre'ls dos gerros de clavells que á riure surten quiscun en sa clavellinera ; endolada la veu com una viuda y avergonyit abaixa'ls ulls á terra. Cada grahó que de l'escala puja lo rega ab una llágrima cohenta; al cap d'amunt de tots ella es que hi plora, com un desmay doblant sa hermosa testa. Les paraules que's diuhen son paraules de punyidora y funeral tristesa: -Adeu, -diu ell,- esposa de ma vida; al arrancarme del teu cor, se trenca mon cor enmalaltit, com una branca que de son tronch un braç cruel esqueixa. -No te'n deixaré anar, -respon sa esposa,- no te'n deixaré anar, ta vida es meva. ¿Davant l'altar lo jorn del desposori estimació sens fi no m'has promesa? -T'estimaré com sempre te he estimada, mes ¡ay de mi! será desde una celda d'un monestir que sobre l'oratori de Sant Martí de Canigó s'aixeca. Allí morir devía en una forca, menjat per corps en mitj de cel y terra; á Deu, que'm torna compassiu la vida, bé li puch oferir lo que me'n resta!- Respondre vol sa desolada esposa, mes está de neguit sa ánima plena, sos ulls sols tenen llágrimes amargues, muda sols troba algun sospir sa llengua. Ell en son front lo derrer bes estampa, la estreny entre sos braços y la deixa, de llágrimes humits los ulls giranthi, com l'infantó arrancat de la mamella. Llavors escala avall un plor ressona y un xisclet en la sala li contesta; ploran ab ell los cavallers y patges, les dames del palau ploran ab ella, que veu entrar per hont surt ara Guifre l'espectre glaçador de la viudesa, ab son cabell estés sobre la cara y arrossegant la mantellina negra, cayguts sos braços d'ufanós magnoli que en sa florida esbrosta la tempesta, y sos ulls d'aranyó y son front de lliri ennuvolats ab boyres de tristesa. Quant se revé son cor y de ses llágrimes cau amansida la maror primera, al monestir que la enviudá tan jove vol portar, virtuosa, alguna pedra. Surt á l'eixida del palau que hi dona y ab agulla d'argent y fil de seda vol brodar una cándida estovalla de la més fina y preciosa tela. Les Barres Catalanes hi dibuixa, sembrant sos entremitjs d'alguna estrella, com si del cel los somnis li vinguessen entrellaçats ab somnis de sa terra; sota l'escut posa sa bella firma y damunt sa corona de comtesa. A cada punt que dona sa áurea agulla al cenobi naixent los ulls aixeca, deixant caure una llágrima que en l'obra se podría encastar per una perla. Ses donzelles voldríanla distraure y á sos dolors son pensament s'aferra y á sos recorts més íntims sa memoria, com á les runes d'un palau una eura. Tot li parla de Guifre: les montanyes ahont solía bátres ab les feres, la font hont ella eixíali al encontre, per vasull oferintli sa má tendra la verda coromina hont flors cullían, lo marge fresch del rieró hont s'asseyan mirant les aygues á sos peus escorre serenes com sos jorns de fadrinesa, lo sálzer que'ls doná redós ombrívol, los pins que al cim del comellar gemegan, com les vibrantes cordes d'un salteri que l'aspre geni del mestral punteja. Y dels aucells les fonedices notes, los bruyts misteriosos de la selva, lo rondineig del ayre entre les fulles, ones li son d'un pèlach de tristesa. De prompte s'ou lo cant d'una minyona, com en la mar lo cant d'una gavina, amorosir ses ones amargantes ab un raig enganyívol d'alegría. Escolta Guisla la cançó y la troba en son anyorament massa escoltívola. -¿Quí será, -diu,- aqueixa dona ò ángel que alegre canta quant tothom sospira? Voldría anar á vèurela: tal volta tindría per mes penes medecina.- Del portxe al hort, del hort á la boscuria passeja'l feix de sos dolors sens mida. Totes les flors cap-baixes ven com ella, que n'era no fa gayre la regina, y li fan aquells arbres més angoixa hont sent més refilets y cantadiça. Per enjoyarlo ab rahims d'or y perles, al arch del portxe la sarment s'enrinxa, l'aritjol filador al olm s'enarbra, braços d'esposa que al espòs se lligan, y entre ses branques lo colom dels boscos parrupejant á sa coloma crida, que aplega per son niu algun bri d'herba, per sa casa de broça enorme biga. Lo rieró festeja la ninfea, somriu al astre d'or la margarida mostrant sobre son pit sa rossa imatge, sagell diví de son bell cor d'aymía; mes ella may ha vist lo cel tan núvol, jamay la terra li semblá tan trista; ¡oh terra de Conflent! per ta mestressa còm t'has tornada avuy tan anyorívola! Com viatger que assedegat escolta lo murmuri de l'aygua cristallina, se n'entra bosch endins, vers la donzella que entre ovelles y anyells canta y refila, tot fent rajar lo fil de la filosa, asseguda á la soca d'una alzina. Per regalarse bé ab sa cantarella camina suaument quant hi arriba, tan suaument que no doblega'l trèbol, ni fa coll-torce l'herba que trepitja. Ja la sent més aprop, ja allí á la vora, sols la'n separa una frescal verdiça, ja decantant los sálichs y vidalves entre vergelles de roser la mira, com una rosa de pastor que esclata lluny del verger, al sol y á la celistia. Es son brial de rústega burata com son caputxo de color d'oliva, caminadora y blanca sa espardenya es del cánem més fi, com lo que fila. La cançó que ella entona es d'esperança de veure l'aymador per qui sospira, aná ab los moros á lluytar y prompte deurá arribar, puix sa bandera arriba. De la tendra cançó á cada posada llança un sospir la concirosa Guisla, assaborint ses notes d'una á una, per son cor trist rosada d'alegría. La angèlica pastora se'n adona y, estranyada de vèurela y ohirla: -¿Què té? -diu condolguda á ses donzelles.- ¿S'haurá plantada al peu alguna espina? -Me l'he plantada al cor, -diu la comtesa;- tu cantas dolçament y jo estich trista, jo que so la comtesa de Cerdanya, d'aqueix bocí de Pirineus pubilla. ¿Haurías tu trobada en eixos boscos pe'ls afligits la font de l'alegría? -Un día la hi trobí de primavera, día de cel que l'ánima no oblida; mes ay! l'anyorament abans de gayre sos puríssims cristalls enterbolía. -¿Quí es, donchs, lo teu gojat? -diu la comtesa. -Es la flor dels donzells d'aqueixa riba; l'ángel hermós dels cavallers del comte. ¿Sols vos no'l coneixeu que li sou tía? -¿Gentil? -diu esglayada la comtesa. -¡Gentil! -respon tot sospirant la nina; y com pe'l llamp corsecador tocada, cau l'esposa infelíç del homicida, son llabi de carmí tornantse gebre, les roses de ses galtes satalíes. En braços se la'n duhen ses donzelles vers lo palau d'hont en mal punt ha eixida, com cadavre vivent cap á la tomba, desde hont del seu amor la tomba ovira. Plora'l Confient, sos pagesius y pobles, plora en son niu la tórtora soliua, y'l cel, ahont esclata la tempesta, es, com sos ulls, de llágrimes font viva. No pot plorar aixís Griselda hermosa, que, senzilla com es, tot ho endevina; no pot plorar aixís, que sempre es seca la més crua tempesta de la vida; y no podent sa pena desfogarse, va á enterbolir sa testa jovenívola fentli perdre lo seny, hermosa estrella que s'acluca en la nit de la follía. [[Categoria:Canigó]] 21 30 2006-06-05T19:18:39Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == Oliva == AL DIGNÍSIM SUCCESSOR DEL BISBE ABAT EN LA SEU DE VICH, LO EXCM. SR. DR. D. JOSEPH MORGADES Y GILI Posant les mans, en la sagrada feyna, deixan la espasa los guerrers per l'eyna del manobre, la llança pe'l magall, y en lo serrat ahont sota una llosa en sòn eterna'l bell Gentil reposa, bellugueja l'exèrcit del treball. En temps d'estiu ¿heu vistes les formigues, quant daura'l sol y esgrana les espigues, anar, venir y córrer pe'l rostoll? l'una'l gra abasta, l'altra se'l carrega, esta l'empeny, aquella l'arrossega y s'atresora'l gra y's llança'l boll, Així'ls treballadors: mentre un recana la terra en desnivell, l'altre l'aplana ò dona un fosso als fonaments per llit; pins aterra y abets lo llenyatayre que'l serrador quadreja, y fa'l pedrayre lo mateix ab lo marbre y lo granit. De mitjdía en l'horrible precipici penja son peu de pedra l'edifici que fa glatir l'abisme devorant, y, ab l'altre ferm en roca més segura, creix y s'aixeca en la espadada altura, noy que ha de fer creixença de gegant. Com a un toch de clarí tropa lleugera, lo claustre ses columnes afilera, coronantles de rústichs capitells, hont á la veu del escultor se para, entre fulles de palma y d'etzevara, tot un aixam de feres y d'aucells. Li fa costat soterriana y tosca l'esglesia de la Verge; es cega y fosca, mes eix astre del cel li fa claror. Quant ja hi flameja la pregaria ardenta, un altre temple al seu damunt s'assenta, en peanya d'argent imatge d'or. Granítiques columnes desinvoltes damunt sos fronts aixecan ses tres voltes vell símbol de la excelsa Trinitat; tan virginal al vèurela y tan bella, com gegant per vetllar una donzella un campanar se posa al seu costat. Es ample y ferm, d'alçada gegantina, les dues valls y'l comellar domina y encara puja amunt, pis sobre pis. Es un cloquer y un torreó de guerra, es un esforç titánich de la terra per acostarse un pas al paradís. Les celdes, verament celdes d'abelles, son en est rusch diví xiques y belles, lo goig y la dolçura'n son la mel; los vint monjos que pujan á habitarhi de l'oració la trauhen y'l sagrari, de les flors de la terra y les del cel. Sembrantne per les cordes del salteri coronan de jardí llur asceteri y, eixint de la basílica, l'encens s'aplega del espígol ab l'aroma y pujan, fent una mateixa broma, dels monts y'ls astres al altar immens. En mitj d'eix cáos de revolta roca, com un espectre, en la mateixa boca del abisme, s'aixeca'l monestir: es una flor pe'l terbolí sembrada que, si l'abeura'l cel ab sa rosada, per ell los segles la veurán florir. Contempla Guifre la seva obra feta com sa més bella inspiració un poeta, coronada de llum y resplandor, de poble en poble quant pe'ls ayres vola, estrella de claríssima aureola que's posará en lo front de son autor. S'hi posará; mes ¡ay! será una espina per qui ha plantada aqueixa flor divina. Desde sa celda mira del Cadí l'aygua enfondir lo córrech de mitjdía, y li apar que li diga nit y día: «Ton homicidi, ¡oh Guifre! jo'l vejí!» De les Esqueras la brugent cascada, entre'l vert cabellera destrenada que irisa'l sol naixent ab sa llum d'or, li fa recort d'una altra cabellera que rossolar del Canigó vejera, fent en la neu un rastre de rossor. Li apar que l'ona als machs rodoladiços diga son crim, los còdols als canyiços, la canya buyda als quatre vents del món, y que'l món tot increpe al homicida: «¿Per què llevares á Gentil la vida? ¿sa gentilesa y son amor hónt son?» Una horrible fantasma, en son desfici, á la gola l'empeny del precipici, y altres fantasmes, baix, ab crit etern, «Vina, -li diuhen,- vina prest, tu ets nostre, es lo trespol aixó que prens per sostre, sota eix abisme udola'l del infern.» Esferehit la celda deshabita y al nort s'allotja en altra més petita, niu del temple posat més á redós; y ab l'oració'l bon Deu y ab lo cilici, com ab ses mans, l'arranca del suplici, tornantli ses diades de repòs. Mes ¡ay! un jorn, reobrintli la ferida, de Sant Guillem sentí contar la vida. Quant feya sa capella en Vallespir, los pastors y pagesos li ajudavan y, per sou, que'ls vullás, li demanavan, ab sos camps y ramades benehir. Cansat de dur un gros carreu, un día, un dels manobres seus lo malehía: l'hermitá li digué: -Llança aqueix roch, no faría en mon temple paret bona, un mal floró maleja una corona: llánçal ben lluny ò tórnal á son lloch.- «Donchs jo so aqueixa pedra malehida en la casa de Deu que he construhida,» digué lo comte-monjo sospirant. «De viure ab sants lo pecador no es digne, no fan bona parella'l corb y'l cigne, lo carbó no s'avé ab lo diamant.» Pren una escoda y vora la capella, entre'l sepulcre de Gentil y ella, sa habitació derrera's posa á obrir. Es aspre lo penyal, dura la feyna, ell no es de ferro ni d'acer com l'eyna, mes al acer y al ferro fa desdir. Ell no desdeix, un día y altre día les llevades de roca desafía, una setmana, un mes y un altre mes; si s'enforteix la blava licorella la má del monjo s'enforteix com ella, pica més fort de dret o de través. Lo troba un jorn furgant la roca viva, venint de son bisbat lo bisbe Oliva, ab la croça á la má, la mitra al front: -¿En què empleas, -li diu,- ta forta destra? -En obrir, -li respon,- una finestra per aguaytar sovint al altre món.- Finestra ò clot, no triga á obrirla gayre, y, com de sa pedrera lo pedrayre afadigat, al vespre'n fa son llit, lo cansament al batre ses parpelles; y á la esmortida llum de les estrelles s'hi esten com un cadavre cada nit . En sos ensomnis veu alçar la lluna com llantió del temple á la nau bruna d'hont rius y vents son l'orgue tronador. Creu ser un mort que, en sa capella ardenta d'estrellades de ciris resplandenta, escolta'l Dies irae aterrador. Sa fossa es la montanya gegantina, es son túmol la volta cristallina que cada punt traspassa somiant, á les plantes del Ser que'l món adora cercant, entre les ánimes que anyora, la del tendre Gentil que estima tant. Quant devalla'l seu somni de l'altura, en l'altra fossa com aucell s'atura á mirar d'aquella ánima lo cos, y's refrigera son cruel martiri veyent l'ángel soliu del cementiri ab una ala covarlos á tots dos. Sovint á l'aspra y mortuoria celda arriba'l crit selvatge de Griselda, que, boja, va cridant: -Gentil, Gentil!- y, estesa al vent sa cabellera rossa, ab sa nevada má truca á sa fossa, hont altra flor no hi portará l'abril. Sens esperar, á voltes, la resposta, se rebat á més córrer per la costa y á crits lo comte-monjo desvetllant: -¿Sota quín arbre dorm aquell que anyoro? bon monjo, -diuli,- no estranyeu si ploro; ¡ay! fa tants díes que l'estich cercant!- Ressegueix entretant cenobi y temple Oliva, no hi há res que no contemple; funda en Ripoll un altre monestir, y estudía per ell eixos brancatges de pedra, eixes motllures y fullatges que mourían los besos del sefir. Allí ab lo pensament tot ho transporta, desde'l pom del panell als banchs de l'horta, y trasmuda, combina y afegeix, y una obra concebeix sa fantasía que, abans de veure la claror del día, naix, posa tronch y branques, y floreix. Ja tot ho veu: sa creació de marbre es com dins la llevor altívol arbre, maravellosa flor dins grana humil; tot ho veu fet, sinó lo frontispici que corona ha de ser del edifici, d'aquella imatge d'or cara gentil. Enamorat artista, lo somía de nit, ne fa dibuixos cada día, que al veure l'endemá rebat al foch, y, no podentne'l pensament distraure, embasta nous projectes que han de caure també en oblit, com dins la mar un roch. En l'hora de soláç un día crida los monjos sota'ls arbres de l'eixida: fa tres díes que, allí, de sol á sol, ab son bácul dibuixa, escriu y esborra, com les ones del mar damunt la sorra, quant suaument les brega'l ventijol. -Miraula aquí, -los diu, y la Portada contemplan per son geni dibuixada, l'historia de la santa religió, en pedra escrita per la má de Roma, una croça de bisbe n'es la ploma, n'es lo paper un flanch de Canigó. Set cants misteriosos té'l poema, set florons que durá en sa diadema Santa María de Ripoll al front; set cels de pura y divinal bellesa, la Biblia al cor de Catalunya impresa, present, passat y esdevenir del món. D'aquesta creació dedicatoria, es sa primera página la Gloria: en son trono estrellat l'Anyell diví ensenya obert lo llibre de la vida, dihent á la niçaga redimida: «¡Hòmens ingrats, mirau si us estimí!» Y'l llibre'ls quatre evangelistes miran, misteriosos animals que's giran tot estenent ses ales com aucells, vint y quatre ancians de cap blanquíssim vera seu van cantant: «Digne es l'Altíssim d'obrir lo llibre d'or dels set sagells.» Segueix de tota gent, tribu y llenguatge la immensa processó fentli homenatge, patriarques, apòstols, confessors; la verge mostra de puresa'l lliri, lo martri la palmiça del martiri y sota'l braç son llibre los doctors. En son carro de foch se veu Elías, y en histories aprés y profecíes, Moysès, Jonás, David y Salomó; atravessa'l mar Roig l'israelita, lluyta ab ell lo cruel amalecita y l'arca volta'l mur de Jericó. De Jesucrist celebran la victoria la cítara y salteri de la Gloria, la flauta dolça, 'l tendre violí; y'l rey profeta, entre vassalls y nobles, sembla dirli: «Alabaulo tots los pobles, cel, mars y terres, alabaulo ab mi.» Oliva los esbrina, fil per randa, de la fe aqueixa mística garlanda, los mostra aquí Sant Pere, allí Sant Pau, com de l'Esglesia sòlides pilastres, sostenint aqueix cel ab tots sos astres; la espasa empunya l'un, l'altre la clau. En la faixa del arch que'ls dos sostenen en dotze retaulons ses vides tenen unintse dalt, als peus del sant Anyell; quant vius encara anavan per la terra als vicis y al error fent crua guerra, ja s'unían ses ánimes en Ell. Jau á sos peus, rebuig del negre abisme, ferotge drach, lo drach del gentilisme; á ofegar de ses ires los rebulls dues áligues baixan á la terra, y mentres una ab sos unglots l'aferra, a colps de bech l'altra li lleva'ls ulls. Ací'ls ensenya dos lleons que's baten, y fers l'un sobre l'altre se rebaten: un centauro, fugint, los tira un dart, mes l'home, á qui de monstre la figura donaren les passions, de tan impura cadena sempre se deslliga tart. Domant ja son cavall lo genet destre, més enllá's veu de ses passions ja mestre; vestit de cavaller ab los arreus, á les feres indòmites s'atança, y al apuntarlos la punyenta llança amansides se postran á sos peus. Davall de tot á Llucifer veu caure del cel, á Adam del paradís, y ajaure lo condemnat en llit de foch etern, nou Lacoon á qui genolls y braços entortelliga ab sos feréstechs llaços l'apocalíptich monstre del infern. La paraula de foch del arquitecte fa alçar de terra'l colossal projecte, monstres y sants, cantors y combatents; los ulls de pedra y llabis se desclouhen, aquells arquets de violí se mouhen y s'adolla la música á torrents. Té son arch de triomf lo cristianisme; al rompre'l jou feixuch del mahometisme, Catalunya l'aixeca á Jesucrist. Qui passará per sota aqueixa arcada bé podrá dir que, en síntesis sagrada, lo món, lo temps y eternitat ha vist . Comte Pelós, primer de Barcelona, quín panteó tindrás, quína coronal millor capçal no'l té cap rey del món. Mes ¡ay! al erigirlo als que ja foren ignora'l sabi bisbe que ara'n moren que ilustres tanys del mateix arbre son! Lo comte Tallaferro, no fa gayre enfilava la vía de Bellcayre; volía desposar son fill Guillem ab una provençala damisela, per sos germans anomenada Adela, pe'ls trobadors novells Flor de poncèm. Mentres llegía sa epopeya Oliva, vestit de dol un missatger arriba, son missatge es de penes y dolors: -¡Es mort! es mort lo comte Tallaferro! la Provença s'endola en son enterro y'l cel mateix sembla desferse en plors. Volgué passar lo Rose una vesprada, de sopte revingué la rierada, falleix la terra á son fogós cavall que sota l'esperó s'adreça y gira, enllá al genet d'una sacsada tira y ab ell á cabuçons va riu avall. Cercant lo poltro, que ab la mort batalla, braceja agonitzant, lluyta y badalla, son arnès esfonzantlo cada punt. Una hora aprés, en la fatal ribera, d'un sálzer de verdosa cabellera dormía á l'ombra'l meu senyor difunt!- Pregant per la seva ánima al Altíssim partí á Ripoll Oliva afligidíssim; quant retorna al cenobi de Conflent, troba malalt de grave malaltía l'únich germá que en aquest món tenía, plorosa estrella d'aquell cel rihent. -Deu l'envía, -diu Guifre;- ab Tallaferro vaig á sortir del terrenal desterro. ¡Si com ell ne sortís ab lo cor net! aquesta nit, de mon sepulcre á vora, ha dat tres colps la maga avisadora de nostre patriarca Sant Benet . Celda, claustres, adeu, cel de la terra, port de la pau en esta mar de guerra; adeu, germans que aymava ab tot lo cor, com jo us hi tinch, teniume en la memoria, jo me'n vaig a esperarvos á la Gloria, vora la font del eternal amor. Ara que á mi la avara mort m'espera una mercé us demano, es la derrera: plantau la Creu del Canigó al bell cim, que á Deu alçats los amorosos braços, hi endrece les mirades y los passos y esborre en la montanya lo meu crim. -Tots hi anirèm los monjos d'eixa terra, -Oliva li respon, -y al front la serra durá com temple'l signe de la Creu; y ab los salms desniantne les canturies, los Angels hi vindrán á voladuries eix colomar de fades á fer seu.- [[Categoria:Canigó]] 22 31 2006-06-05T19:19:21Z Martorell 6 {{Índex del Canigó}} == La creu de Canigó == CHOR DE MONJOS, sota la montanya CHOR DE MONJOS Abans que'l comte mòria, pujèm, pujèm al cim de Canigó, ab lo signe sagrat de la victoria á coronar lo front del Rosselló. La nuvolada obscura, mortalla immensa d'un gegant difunt, abriga ja la altura, apagant d'una á una les estrelles; mes nos guía la Creu més alta que elles; en nom de Deu, amunt. CHOR DE FADES dalt CHOR DE FADES Per los núvols lo tro y per les montanyes va rodolant com carro que s'estimba, aprop d'ací ressonan veus estranyes, mentres la nostra minva. ¿A profanar nostre palau quí puja? ¿Caldrá per ells que fuja, bresques y ruschs deixantlos, nostre aixam? Cau damunt seu, tempesta que rodolas, ¡oh núvol que braholas! desenvayna lo glavi de ton llamp. CHOR DE MONJOS Com un volcá que esclata, la tempesta del Canigó la cima ha somoguda, s'adreça sollevada la congesta, del torb per l'ala bategant rompuda, que brunz com una roda de corcers esverats per la batuda. Esbrosta'l bosch com vinya en temps de poda, grossos penyals de llur sient desbanca, remou, capgira, arranca, ab terratrèmol, fetes niu de furies, preguntan les boscuries si, ab sos cimals de neu y arrels de marbre, com un esqueix del arbre, del Pirineu lo Canigó s'esbranca. Peró la Creu nos guía, de nostra companyía ni de nostres cabells no'n caurá un; ni mòures pot la fulla sense que Deu ho vulla. En nom de Deu, amunt. CHOR DE GOJES Avall los hermitans y cenobites, com est palau no'n daura un altre'l sol; si volen ferne monestirs y hermites per darshi ab ángels cites, per son platxeri Flordeneu se'l vol. Mes ¡ay! com fortalesa que escala per set bandes l'enemich, nostra montanya es presa al sò d'himnes monástichs y canturies de cent campaneríes al repich. Anèm, anèm! nostre palau s'aterra, trencades ses columnes de cristall, y ¡ay! com la neu que coroná eixa serra, nostra gloria que's fon va riu avall! CHOR DE MONJOS Per entre la boyrada que s'esqueixa á Catalunya's va veyent més gran, pujant de feixa en feixa per les espatlles d'eix turó gegant. L'aurora lo corona de raigs d'argent ab nívea madeixa que d'or se va tornant. Lo bes últim li dona l'estrella matutina, perdentse entre l'aurífera boyrina, com entre cabells rossos un brillant. ¡Oh! salve, Catalunya, la fosca nit s'allunya, la nuvolada's fon, y com áurea corona gegantina, lo sol se posa en ton puríssim front. LA GOJA DE MIRMANDA LA GOJA Adeu, cèltica vila de Mirmanda, per no tornar me'n vaig, may més veurás les gojes en garlanda d'una banda de riu á l'altra banda dançar pe'l mes de maig. Tes cases d'una á una hi veurás caure com ell veurá disminuhir son raig. Cansades de vetllar entre ruines veurás desdir y ajaure tes colossals alzines que ha perdonat lo llamp, y tos palaus, tes torres y piscines jaurán com flors y espines que deixa'l temps dallades en son camp. Pedrera d'eixos pobles serás mil anys; de tes muralles dobles se'n bastirán castells y monestirs, de taula servirán tes ares nobles, de fites tos menhirs. LOS MONJOS DEL MONESTIR DEL CAMP MONJOS La Provença de moros escombrada, al peu del Canigó los rebatía Carles lo Many un día, guiant la seva armada, com al poble de Deu l'arca sagrada, una imatge de bronzo de María. La set que's beu la sanch dintre ses venes l'estoch fa caure de ses mans morenes. Mes Carles se'n adona, cau de genolls als pens de sa Patrona y clava sa Joyosa en un conreu, d'hont brolla l'aygua pura que nou delit los dona per traure de l'altura l'enemich de sa patria y de son Deu. D'aquest prodigi en eternal memoria fundá en lo Camp lo nostre monestir; y la Mare de Deu de la Victoria, estrella de sa gloria, esser volgué l'Estrella de Tuhir. LA GOJA DE GALAMUS LA GOJA Esfloredices valls de Fenolledes, adeu, adeu, desert de Galamús; també de tes arbredes, que arrosan aygues fredes, me trauhen los deixebles de Jesús! Adeu, los de Nohedes, Estany Negre, Estany Blau y l'Estelat, espills d'eixes pinedes y d'eix cel de safir immaculat! ¡Qué tristos ara us miro, tan frescos y rihents que us he deixat! L'HERMITÁ DE GALAMUS L'HERMITÁ Desde ací dalt t'oviro, placèvol hermitatge, y ja per tu sospiro com l'aucellet que anyora son niu entre'l brancatge. Ahir de Sant Antoni trobí en la Cova una divina imatge que, en signe de victoria, de porcell en figura, té'l dimoni als peus. ¿Baixáli un Angel de la Gloria perque del herm l'aspresa m'endolcís? Dolça Tebayda mía, cancell del paradís, en tu, d'eix serafí ab la companyia, dolça Tebayda mía, ja moriré felíç! LA FADA DE RIBAS Adeu, Coves de Ribas, ja no us veuré may més, fontana remeyera d'aygues vives, cistell de flors de Nuria ab faixes de verdor al cel sospès. Ja'l ressó no ohirán de ma canturia pujant los traginers per lo camí, y'l pastoret que vetlla en la boscuria en la ribera estesos mos tovallons no ovirará al matí. May més d'amor encesos vindrán los cavallers á aquella Cova que sols l'amor obrí; si algú mon niu retroba, lo trobará sens mi! En eixes valls á rellevar ma fama, vestit de foch y flama, ja ve'l Comte l'Arnau; boscos, soleys, masíes que'l cor ama, per sempre adeu siau! OLIVA Si ve'l Comte l'Arnau, altres ne venen: la creu en sa má tenen y l'amor de Jesús dintre del cor, y ab aqueix foch diví la terra encenen, fentne l'astre flammíger del amor. L'esbart del cel de Monagals eixía quant ja la marejada de moros decreixía y ahont nasqué Ripoll, á la besada del Ter y del Freser, en illa gerda eix monestir bastía, de Catalunya baluart primer. Fets ángels de la patria, allí guardaren sa historia y son tresor, son esperit naixent allí breçaren, adormintlo ab cançons de l'antigor. LA DE FONTARGENT FONTARGENT No us tornaré pas veure, boscuries andorranes, rius de Fontalba, estanys de Fontargent; ni us dich ¡ay! á reveure, mes serres catalanes, que veig fugir, fugir cap á occident! L'HERMITÁ DE MERITXELL L'HERMITÁ Desníessen la fada á la bona hora, millor Reyna y senyora en Meritxell trobaren estes valls. Fa música á ses plantes lo Valira, que d'Ordino á Soldeu, armoniosa, té la figura d'una immensa lira de braços de cristalls. Damunt son front lluheixen los dotze estanys Pessons , corona hermosa que de brillants y gemmes li ofereixen aqueixes cimes hont lo cel reposa: corona d'Ariana esplendorosa que, del zenit despresa, quedá entre terra y cel aquí sospesa. LES FADES DE ROSAS Y BANYOLAS LES FADES Adeu, viles y platges y boscuries, d'aqueixes endreçuries. Passá en ales dels somnis ilusoria l'albor de nostra gloria, com passan los metéors que'l cel faixan ab moridora estela d'argent pur, aixís, vora la mar, pujan y baixan les serres de Bagur . LOS MONJOS DE BANYOLAS MONJOS Quant Carlomagne deslliurá á Girona, se vejeren exèrcits per los ayres uns ab altres lluytar, com llenyatayres ab llurs destrals dintre l'afrau pregona; plovía sanch per darli nou baptisme; llampeguejá y en hòrrida tempesta senyá una creu de foch sa ebúrnea testa. Los moros la revenja encomanaren á un drach del negre abisme, que devorava nines é infantons y, arreu, los cavallers que ab ell lluytaren, ab sos cavalls, ses armes y penons. Era feréstech, monstruós, deforme; ab son verí l'Estany enterbolía, y de sa cua ab lo remás enorme a la vila ses ones rebatía. Lo monjo Sant Emeri, dels orfanets y viudes á les veus, deixá son asceteri y'l monstre esgarrifós caygué á sos peus. LOS DE SANT PERE DE RUDA MONJOS Quant de Cósroes l'espasa flamejanta cremava de David la ciutat santa, en son etern, inderrocable soli tremolá la ciutat del Capitoli. Lo papa Bonifaci, en barca ayrosa, lo cap del Príncep dels apóstols posa, penyora que á tu't fía, ¡oh Catalunya, oh dolça patria mía! La empeny ab má amorosa la mar, vers hont comença'l Pirineu, al peu del Cap, de Venus trono un día, que suplantá la Creu. Los mariners á ses divines plantes de les reliquies santes estojan lo tresor. Al riure l'iris de la pau hi tornan y'l tabernacle adornan garlandes de verdor. Ab llur mantell les eures lo cobreixen y aritjols y ridortes li guarneixen un maig de cel que'ls ángels fan florir. Vehent que Sant Pere escull lo Verderari per son reliquiari, li fan una capella, d'hont brotá, com la flor de la poncella, de Sant Pere de Roda 'l monestir. LA GOJA DE LANÓS GOJA Adeu, terra cerdana, mon paradís un día, qué n'ets ¡ay! d'anyorívola per mi, d'ençá que en ta Solana, verger de l'amor mía, tots los meus somnis esflorar vejí! LOS PABORDES DE NURIA Y FONT-ROMEU PABORDES Se sent algú que plora vers Font-romeu y Nuria, de les alojes es l'esbart que açtora nostra suau canturia. Cantèm, cantèm, llur fosca nit declina als raigs de vostra aurora, ¡oh Estrella matutina de Nuria y Font-romeu! siau vos la Regina de nostre Pirineu. CHOR DE GOJES Anèmsen, Flordeneu; de fulla en fulla vostra corona d'or se va desfent, lo vol de nostres ilusions s'esbulla com un esbart de papallons al vent. Deixèm aqueixa cima sobirana, y en alguna illa de la mar llunyana, d'ahont deguerem segles há, sortir, tot recordant la terra catalana anèmsen á morir! FLORDENEU Fan anys, avuy mateix, en aquesta hora, jo seya ací ab Gentil; los besos de l'aurora volavan per son front, com les abelles pe'l front de les poncelles que en sa brosta desclou l'alè d'abril. Y avuy, á aquesta cima que guarda la petjada de son peu, ab quant mon cor estima tinch de donar l'adeu! Montanyes regalades son les de Canigó; per mi bé ho son estades, mes ara no ho son, no! LES FADES partint FADES Quant lo novembre esfulladíç s'acosta, s'aplegan en la costa les orenetes per passar la mar; aixís de tu, ma dolça Catalunya, lo nostre vol s'allunya, girantse sols per vèuret y plorar! Un jorn tornarán elles ab los amors, los lliris y roselles, los cántichs dels fadrins y les donzelles; ¡sols á nosaltres no'ns veurás tornar! CHOR DE MONJOS Ja som al cap d'amunt de la montanya, balcó del Pirineu; se veuhen desde ací França y Espanya, junyímles ab la Creu. Plantantla y adorantla. Arbre florit del Gólgota en la roca, ¡oh Creu! obriu lo cel ab vostre front, tancau, tancau l'infern ab vostra soca, y ab vostres braços relligau lo món. OLIVA Del iris bell la virolada cinta sobre la Creu del Canigó se mostra, corona celestial que un ángel pinta. UN INFANT Com perles que en l'arena deixan les ones blaves de la mar, entre'ls núvols del cel que s'asserena se veuhen sants y vèrgens blanquejar. CHOR DE SANTS en los núvols CHOR DE SANTS Crux fidelis inter oMnes arbor una nobilis GARÍ, ABAT Del amor de Jesús ¡oh dolça escola! la que en lo claustre de Cuxá plantí, suau perfum ne vola millor que d'un jardí: dels candidats mirau la blanca estola, mirau sos cors brollant amor diví! CHOR DE SANTS Silva talem nulla profert fronde, flore, germine. SANT ROMUALDO Y SANT MARÍ SANTS Com niu de rossinyols entre englantines, jo veig nostre hermitatge davant lo monestir de Sant Miquel; aparicions divines baixavan á eix boscatge, pujántsen nostres ánimes al cel. SANT URSÉOLO Un día, de Venecia Dux fortíssim, á ma esposa la mar doní anells d'or, per vos, Jesús dolcíssim, per vos guardava l'ánima y lo cor. Com en ales d'un ángel del Altíssim, Garí, en ta companyía, á viure en la abadía vinguí de Sant Miquel, y fills, muller y regne, quant tenía, tot ho deixí per eix recó de cel. Sovint fins á l'aurora un èxtasis diví'm lligava fora; quant l'albadella me cridava al chor un dematí, la porta era tancada; jo demanava entrada, ningú'm sentí, ningú, sinó'l Senyor. Ell m'enviá dos ángels amorosos ab una escalad'or. Ditxosos, ¡oh! ditxosos los que pujan, ¡oh Creu! per ta florida brancada, arbre de vida, que'l fruyt del cel nos du; per pujar de la Gloria al goig sens mida l'escala d'or ets tu! CHOR DE SANTS Flecte ramos, arbor alta. SANT VICENS Abaixaulos, ¡oh Creu! cap á Colliure. SANT GUILLEM DE COMBRET SANT GUILLEM Los pobles abrigau del Vallespir, florit niu de repòs hont volguí viure. SANT NARCÍS Guardau lo mur de l'immortal Girona. SANTA EULARIA Posauvos en l'escut de Barcelona. SANTS LLUCIÁ Y MARCIÁ SANTS Y sobre'l cor de nostra mare Ausona, fentla en ciencia y pietat florir. SANT DÁMAS Y en l'Ampurdá, lo Rosselló y Cerdanya, Catalunya y Espanya, feuhi la fe de Jesucrist reviure, feu á ses plantes lo Coran morir. OLIVA ¿Sentiu? de la campana de nostre monestir se sent lo plor, mon cor ab ella una oració us demana per mon germá que's mor. CHOR DE MONJOS S'agenollan. Proficiscere anima christiana. Del cos rompent los llaços, surt d'aquest món crisálida immortal. Rebeula com esposa en vostres braços, lliuraula ¡oh Deu! del terbolí infernal, com á Lot del incendi de Sodoma, á Daniel de les urpes del lleó, á Sant Pere y Sant Pau de les cadenes de la cruenta Roma, á Job d'un mar de penes y á Moysés dels corcers de Faraó. UN INFANT Dins una alba de llum serena y pura jo'l veig enarborarse, rejovenit y lliure: dos justos de l'altura tot baixant á recèbrel veig somriure; de l'un la noble y bélica figura se sembla al que ara puja del desterro, y ab ells veig abragarse; l'altre es hermós com pomeró en abril, CHOR DE MONJOS Aquell deu ser lo comte Tallaferro, aquest l'hermós Gentil! OLIVA Gloria al Senyor; lo núvol de tristesa que amortallá tant temps l'ánima mía com los núvols del cel se va desfent; la nit recula empesa per la claror del día que riu en la finestra d'Orient. La nostra terra aymada, que de Mahoma sota'l jou vivía, com un guerrer armada empeny los sarrahins vers l'Occident. Lo comte Berenguer de Barcelona aixampla sa corona, Catalunya's desvetlla escamarlada, cama ençá, cama enllá del Pirineu, com damunt son corcer una amaçona que s'adormí una estona, venint de abrahonar un semideu. A l'áliga real es pariona que ab cada ala domina un vessant de la serra gegantina. Derrocat lo titánich Almansor, del islamisme vespertina estrella ¿quí sab si algun nostre héroe fórmidable ha d'aixecar sa espasa immensurable de gran conqueridor? ¿Quí sab, quí sab si ab ella, sa corona y sa llar veyent petites, á un gran realme ha de donar les fites? CHOR D'HOMENS DE PARATGE HOMENS Partim ab tro de guerra, com temporal que baixa de la serra; la llagostada mora llancèm per sempre d'eixos camps afora, aprés los llaurarèm: de les visarmes, relles, de les espases ne farèm corbelles; lo blat avuy son sarrahins, seguèm! CHOR FINAL Gloria al Senyor: tenim ja patria amada, qué altívola es, qué fórta al despertar! al Pirineu miraula recolzada, son front al cel, sos peus dintre la mar. Branda ab son puny la llança poderosa; lo que ella guanye ho guardará la Creu: sobre son pit té sa fillada hermosa que'ns fa alletar ab fe y ab amor seu. Brecèmla encara en est breçol de serres, enrobustim sos braços y son cor, sos braços fem de ferro per les guerres, mes per la pau umplim son pit d'amor. Patria! 't doná ses ales la victoria; com un sol d'or ton astre's va llevant; llança á ponent lo carro de ta gloria; puix Deu t'empeny, ¡oh Catalunya! avant. Avant: per monts, per terra y mars no't pares, ja t'es petit per trono'l Pirineu, per esser gran avuy te despertares á l'ombra de la Creu. Per guiar més bé al lector, en lo bosch de montanyes hont se descabdella esta llegenda, y per estalviar un sens fi de notes geográfiques, la havèm enriquida ab l'adjunt mapa del Pirineu catalá, fet expressament pe'l distingit D. Joseph Ricart, qui, no obstant d'haverne sortit tan ayrós, s'ha plangut de la falla de temps per posarlo al punt que volía. Al menys aixó tindrán que agrahirnos los vistayres é intrèpits escursionistes de nostra terra, cada día més enamorats de ses altures, vehines del cel. [[Categoria:Canigó]] 36 2940 2006-11-26T19:31:16Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|la Conferència de ministres responsables del procés de convergència cap a l’Espai Europeu d'Ensenyament Superior|Comunicat de la Conferència celebrada a Berlín (Alemanya) el [[w:19 de setembre|19 de setembre]] de 2003.}} {{Obra|Viquipedia=Comunicat de Berlín}} == Preàmbul == El 19 de juny de 1999, un any després de la [[Declaració de la Sorbona]], els ministres esponsables de l’Educació Superior de 29 països europeus van signar la [[Declaració de Bolonya]] on van acordar importants objectius conjunts per a la creació d’un Espai Europeu d’Ensenyament Superior coherent i cohesionador abans de la data límit de 2010. A la primera conferència de seguiment que va tenir lloc a Praga el 19 de maig de 2001, van incrementar el nombre d’objectius i van eafirmar el seu compromís pel que fa a la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior cap al 2010. El 19 de setembre de 2003, els ministres responsables de l’Educació Superior de 33 països europeus es van reunir a Berlín per revisar els progressos que s’havien assolit i per establir prioritats i nous objectius per als propers anys, amb la intenció d’accelerar el procés de creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Van acordar les consideracions, principis i prioritats següents: Els ministres reafirmen la importància de la dimensió social del procés de Bolonya. La necessitat d’incrementar la competitivitat s’ha d'equilibrar amb l’objectiu de millorar les característiques socials de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, amb vista a reforçar la cohesió social i reduir les desigualtats socials i de sexes, tant en l’àmbit nacional com en l’europeu. En aquest context, els ministres reafirmen la seva posició que l’educació superior és un bé públic i una responsabilitat pública. També emfatitzen la necessitat de fer prevaler els valors acadèmics en la cooperació i els intercanvis acadèmics internacionals. Els ministres han tingut en l’adequada consideració les conclusions del Consell Europeu de Lisboa (2000) i del de Barcelona (2002), l’objectiu de les quals era que Europa esdevingués «l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de posar en funcionament un creixement econòmic sostenible amb més i millors llocs de treball i una major cohesió social» i reclamen més accions i una cooperació més estreta en el context del procés de Bolonya. Els ministres prenen nota de l’Informe de Progrés encarregat al Grup de Seguiment sobre el desenvolupament del procés de Bolonya entre les reunions de Praga i Berlín. També prenen nota de l’informe Trends III de la European University Association (EUA), així com també dels resultats dels seminaris que van ser organitzats com a part del programa de treball de Praga i Berlín per alguns països membres i institucions d’ensenyament superior, organitzacions i estudiants. Els ministres també tenen en compte els informes nacionals, que demostren el considerable progrés que ha suposat l’aplicació dels principis del procés de Bolonya. Per últim, també prenen nota dels missatges de la Comissió Europea i el Consell Europeu i reconeixen el seu suport en la implementació del procés. Els ministres coincideixen en que s’hauran de fer molts esforços per tal de garantir sobretot uns lligams més estrets entre l’ensenyament superior i els sistemes de recerca entre els països. L’emergent Espai Europeu d’Ensenyament Superior es beneficiarà de les sinergies amb l’Espai Europeu de Recerca, consolidant d’aquesta manera els fonaments de l’Europa del coneixement. L’objectiu és preservar la riquesa cultural i la diversitat lingüística d’Europa, basada en el patrimoni de les diverses tradicions, i promoure el seu potencial d’innovació i de desenvolupament social i econòmic mitjançant una major cooperació entre les institucions europees d’ensenyament superior. Els ministres reconeixen el paper fonamental de les institucions d’ensenyament superior i les organitzacions d’estudiants en el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Prenen nota del missatge que la European University Association (EUA) va fer públic en ocasió de la Convenció Europea d’Institucions d’Ensenyament Superior celebrada a Graz, les contribucions de l’Associació Europea d’Institucions d’Ensenyament Superior (EURASHE) i les comunicacions de les National Unions of Students in Europe (ESIB). Els ministres agraeixen l’interès demostrat per altres regions del món pel que fa a l'Espai Europeu d’Ensenyament Superior, i agraeixen en especial la presència dels representants de països europeus que encara no formen part del procés de Bolonya, així com del Comitè de Seguiment de l’Espai Comú d’Ensenyament Superior de la Unió Europea, Llatinoamèrica i el Carib (EULAC) com a convidats en aquesta conferència. == Progrés == Els ministres agraeixen les diferents iniciatives que s’han posat en funcionament des de la Cimera d’Ensenyament Superior de Praga amb la intenció d’aconseguir una major comparabilitat i compatibilitat, una major transparència en els sistemes d’ensenyament superior, i de millorar la qualitat de l’ensenyament superior europeu tant en l’àmbit institucional com en el nacional. Així mateix, valoren la cooperació i el compromís de totes les parts —institucions d’ensenyament superior, estudiants i altres— en aquest sentit. Els ministres destaquen la importància de tots els elements del procés de Bolonya per establir l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i subratllen la necessitat d’intensificar els esforços en l’àmbit institucional, nacional i europeu. No obstant això, i per tal de donar un nou impuls al procés, es comprometen a complir les prioritats intermèdies en els propers dos anys. Refermaran els seus esforços per promoure sistemes efectius que garanteixin la qualitat, per accelerar l’ús efectiu del sistema basat en dos cicles i per millorar el sistema de reconeixement de títols i períodes d’estudi. === Garantia de la qualitat === És evident que la qualitat de l’ensenyament superior és la idea central entorn de la qual gira la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els ministres es comprometen a seguir desenvolupant la garantia de la qualitat en l’àmbit institucional, nacional i europeu. Subratllen la importància d’establir uns criteris i unes metodologies comuns pel que fa als procediments per garantir la qualitat. També recalquen que, d’acord amb el principi d’autonomia institucional, la responsabilitat primera de la qualitat en l’ensenyament superior rau en cada institució i que això proporciona la base per a la responsabilitat real del sistema acadèmic dins el context de la qualitat nacional. Per això, acorden que abans de 2005 els sistemes per garantir la qualitat nacional hauran de comprendre: • Una definició de les responsabilitats dels òrgans i institucions implicats. • L’avaluació de programes o institucions, que englobarà l’avaluació interna i la revisió externa. • La participació dels estudiants i la publicació dels resultats. • Un sistema d’acreditació, certificació o altres procediments comparables. • La participació, cooperació i interconnexió internacional. En l’àmbit europeu, els ministres apel·len als membres de l’ENQA, perquè, en cooperació amb l’EUA, l’EURASHE i l’ESIB, desenvolupin un seguit d’estàndards, procediments i guies pel que fa a la garantia de qualitat, explorin les maneres més adequades per avaluar externament l'assegurament de la qualitat i/o de les agències d'acreditacions o òrgans responsables, i perquè, mitjançant el Grup de Seguiment, informin els ministres de tots els assoliments el 2005. Per descomptat, es tindrà en compte l’experiència d’altres associacions i xarxes per a la garantia de la qualitat. === Estructura de les titulacions: Adopció d’un sistema fonamentalment basat en dos cicles principals === Els ministres es complauen a observar que, d’acord amb el seu compromís pel que fa a la introducció del sistema de dos cicles acordat a Bolonya, s’ha encetat una reestructuració global del panorama europeu d’ensenyament superior. Tots els ministres es comprometen a haver començar la implementació del sistema de dos cicles abans de 2005. Els ministres recalquen la importància de consolidar els avenços que s’han assolit, i de millorar la interpretació i l’acceptació de les noves qualificacions mitjançant el reforçament del diàleg dins les institucions i entre institucions i empreses. Els ministres encoratgen els estats membres a elaborar un marc de qualificacions comparables i compatibles per als seus sistemes d’educació superior, que tingui com a objectiu la descripció de les qualificacions en termes de càrrega de treball, nivell, resultats d’aprenentatge, competències i perfil. També es comprometen a elaborar un marc de qualificacions que comprengui tot l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Dins aquests marcs els títols hauran de tenir una definició d'assoliments diferents. Les titulacions de primer i segon cicle tindran orientacions diverses i perfils varis per tal de cobrir l’ampli ventall de necessitats individuals, acadèmiques i laborals. Les titulacions de primer cicle conduiran, segons el que es va acordar a la Convenció de Lisboa, als programes de segon cicle. Les titulacions de segon cicle conduiran als estudis de doctorat. Els ministres apel·len al Grup de Seguiment a explorar si l’ensenyament superior de curta durada es pot lligar d’alguna manera al primer cicle d’un marc de qualificacions per a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i de quina manera es pot dur a terme aquest lligam. Els ministres subratllen el seu compromís de convertir l’ensenyament superior en un instrument accessible per a tots, fonamentat en la capacitat, per tots els mitjans possibles. === Promoció de la mobilitat === La mobilitat dels estudiants i del personal acadèmic i administratiu és l’eix de la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els ministres remarquen la seva importància tant en l’esfera acadèmica i cultural, com en la política, social i econòmica. Observen amb satisfacció que des de la seva darrera reunió, les taxes de mobilitat han augmentat, gràcies també al suport substancial dels programes de la Unió Europea, i decideixen prendre les mesures necessàries per millorar i difondre les dades estadístiques sobre mobilitat estudiantil. Així mateix, reafirmen la seva intenció de fer tots els esforços possibles per eliminar qualsevol obstacle pel que fa a la mobilitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per tal de promoure la mobilitat estudiantil, els ministres prendran les mesures necessàries per facilitar la transferibilitat d’ajuts i beques nacionals. === Creació d’un sistema de crèdits === Els ministres subratllen l'important paper del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS) pel que fa a facilitar la mobilitat estudiantil i el desenvolupament dels plans d’estudi internacionals. Observen que progressivament l'ECTS s'està convertint en una base generalitzada per als sistemes nacionals de crèdits. Els ministres encoratgen una intensificació dels progressos amb l’objectiu que l’ECTS esdevingui no només una transferència, sinó també un sistema d’acumulació, que s’aplicarà d’una manera coherent a mesura que es vagi desenvolupant dins de l’emergent Espai Europeu d’Ensenyament Superior. === Reconeixement de títols: Adopció d’un sistema de títols de fàcil lectura i comparació === Els ministres subratllen la importància la Convenció de Reconeixement de Lisboa, que hauria de ser ratificada per tots els països que participen en el procés de Bolonya, i convida les xarxes ENIC i NARIC, així com les autoritats nacionals competents a intensificar la implementació de la Convenció. Així mateix, els ministres estableixen l’objectiu que tots els estudiants que es graduïn a partir de 2005 rebran el Suplement de Diploma automàticament i de franc. El document haurà d’estar redactat en una llengua europea majoritària. Els ministres apel·len a les institucions i empreses perquè facin un ús complet del Suplement de Diploma, per tal de poder gaudir dels avantatges d’una major transparència i flexibilitat dels sistemes de titulacions d’ensenyament superior, per promoure l'ocupabilitat i per facilitar el reconeixement acadèmic amb vista a poder accedir a altres estudis. === Institucions d’ensenyament superior i estudiants === Els ministres agraeixen el compromís de les institucions d’ensenyament superior i dels estudiants en el procés de Bolonya i reconeixen que en última instància és la participació activa de totes les parts del procés el que garanteix el seu èxit a llarg termini. Conscients de la contribució que institucions fortes poden fer en el desenvolupament econòmic i social, els ministres reconeixen la necessitat d’atorgar poders a les institucions perquè puguin prendre decisions sobre la seva organització i administració internes. Els ministres també apel·len a les institucions perquè garanteixin que les reformes estiguin totalment integrades en les funcions i processos institucionals bàsics. Els ministres observen la participació constructiva de les organitzacions d’estudiants en el procés de Bolonya i recalquen la necessitat d’incloure els estudiants en les properes activitats d’una manera ininterrompuda i des del començament. Els estudiants són una part fonamental en la direcció de l’ensenyament superior. Els ministres observen que les mesures legals nacionals per garantir la participació estudiantil s’han implementat en bona part en el conjunt de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. També demanen a les institucions i les organitzacions d’estudiants que analitzin les maneres d’augmentar la participació estudiantil en la direcció de l’ensenyament superior. Els ministres subratllen la necessitat que els estudiants gaudeixin d’unes condicions d’estudi i de vida adequades perquè puguin finalitzar els seus estudis d’una manera apropiada i dins un període de temps adient, sense obstacles relacionats amb la seva situació social i econòmica. També emfasitzen la necessitat d’obtenir dades més comparables sobre la situació social i econòmica dels estudiants. === Promoció de la dimensió europea dins l’ensenyament superior === Els ministres observen que, d’acord amb la demanda que van fer a Praga, s’han creat mòduls, cursos i plans d’estudi addicionals amb continguts, orientació i organització europeus. Observen que les institucions d’ensenyament superior d’alguns països europeus han pres iniciatives per crear un fons comú amb els seus recursos acadèmics i tradicions culturals que promogui el desenvolupament de programes d’estudi integrats i titulacions conjuntes a un primer, segon i tercer nivell. A més, subratllen la necessitat d’incloure un període substancial d’estudi a l’estranger en els programes de titulacions conjuntes, així com els recursos adequats pel que fa a diversitat lingüística i aprenentatge de llengües, perquè els estudiants puguin arribar a assolir el seu màxim potencial pel que fa a identitat, ciutadania i possibilitats de treball a Europa. Els ministres es faran càrrec en l’àmbit nacional de l’eliminació dels obstacles per a la creació i el reconeixement d’aquest tipus de titulacions i contribuiran activament en la creació i l’adequada garantia de la qualitat en els plans d’estudis integrats que condueixin a l’obtenció de titulacions conjuntes. === Promoció de l’atractiu de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior === Els ministres estan d’acord que s’hauria de reforçar l’atractiu i l’obertura de l’ensenyament superior europeu. Confirmen la seva predisposició per intensificar el desenvolupament dels programes de beques per a estudiants de tercers països. Els ministres declaren que els intercanvis internacionals en l’ensenyament superior haurien de seguir els principis de qualitat acadèmica i els valors acadèmics, i decideixen treballar en tots els fòrums per assolir aquest objectiu. En tots els casos en que sigui apropiat, les parts econòmiques i socials també s'inclouran a aquests fòrums. Els ministres desitgen fomentar la cooperació amb les altres regions d’arreu del món mitjançant l’obertura del seminaris i les conferències de Bolonya als representants d’aquestes regions. === Aprenentatge permanent === Els ministres recalquen la important contribució de l’ensenyament superior en la tasca de fer de l’aprenentatge permanent una realitat. En aquests moments els ministres prenen mesures per fer concordar les seves corresponents polítiques nacionals i així poder assolir aquest objectiu, i demanen insistentment que les institucions d’ensenyament superior i totes les parts implicades augmentin les possibilitats d’aprenentatge permanent en l’àmbit de l’ensenyament superior, i que reconeguin la formació prèvia. Subratllen que aquesta mesura ha de representar una part integral de les activitats de l’ensenyament superior. Així mateix, els ministres demanen a aquells que treballen en els marcs de les qualificacions de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que incloguin l’àmplia i flexible gamma de branques d’aprenentatge, oportunitats i tècniques, i que facin un ús adequat dels crèdits ECTS. Els ministres emfasitzen la necessitat de millorar les oportunitats de tots els ciutadans, d’acord amb les seves aspiracions i capacitat, de seguir els camins de l’aprenentatge permanent fins a l’ensenyament superior i dins el mateix. == Mesures addicionals == === L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i l’Espai Europeu de Recerca – dos pilars de la societat del coneixement- === Conscients de la necessitat de promoure lligams més estrets entre l’EHEA i l’ERA en una Europa del coneixement, i de la importància de la recerca com a part integral de l’ensenyament superior de tot Europa, els ministres consideren que cal anar més enllà de l’actual proposta centrada en els dos cicles principals d’ensenyament superior i incloure l’àmbit del doctorat dins el procés de Bolonya com a tercer cicle. Els ministres recalquen la importància de la recerca, de la formació dels investigadors i de la promoció de l’interdisciplinarietat per mantenir i millorar la qualitat de l’ensenyament superior i per augmentar la competitivitat de l’ensenyament superior europeu en general. Els ministres demanen un increment de la mobilitat en l’àmbit doctoral i postdoctoral, i demanen a les institucions implicades que augmentin la seva cooperació en els estudis doctorals i en la formació de joves investigadors. Els ministres faran els esforços necessaris perquè les institucions europees d’ensenyament superior esdevinguin una part encara més atractiva i eficient. Per això els ministres demanen a les esmentades institucions que ampliïn el paper i la rellevància de la recerca en l’evolució tecnològica, social i cultural i per cobrir les necessitats de la societat. Els ministres entenen que existeixen obstacles que inhibeixen el compliment d’aquests objectius i que les institucions d’ensenyament per si soles no poden resoldre. La superació d’aquests obstacles requereix una potent ajuda, que inclogui decisions econòmiques i adequades dels governs nacionals i dels òrgans europeus. Per acabar, els ministres exposen que s’ha de donar més suport a les xarxes de l’àmbit doctoral per estimular el desenvolupament de l’excel·lència i perquè esdevinguin un segell distintiu de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. === Balanç === Amb vista als objectius fixats per a l’any 2010, s’espera que es vagin introduint les mesures per fer un balanç dels progressos aconseguits en el procés de Bolonya. Es durà a terme un exercici de balanç a mitjan termini, que proveirà dades fidedignes sobre com avança el procés, i que oferirà la possibilitat de prendre mesures correctives, si cal. Els ministres encarreguen al Grup de Seguiment l’organització i el balanç dels progressos, que hauran d’estar preparats per a la cimera de l’any 2005, i també l’elaboració d’informes detallats sobre el progrés i la implementació de les prioritats més immediates que s’han fixat per als propers dos anys: • La garantia de la qualitat. • El sistema de dos cicles. • El reconeixement de les titulacions i els períodes d’estudis. A més, els països participants facilitaran en tot moment l’accés a la informació sobre ensenyament superior que calgui per a la recerca i que estigui relacionada amb els objectius del procés de Bolonya. S’haurà de facilitar l’accés als bancs de dades de les recerques en curs i dels resultats de les recerques ja enllestides. == Seguiment posterior == === Nous membres === Els ministres consideren que cal adaptar la clàusula del Comunicat de Praga sobre les sol·licituds d’admissió de la següent manera: Els països que formen part de la Convenció Cultural Europea podran ser membres de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior sempre que declarin la seva predisposició a lluitar pels objectius del procés de Bolonya i implementar-los en els seus propis sistemes d’ensenyament superior. Les sol·licituds hauran de contenir la informació referent a la manera com implementaran els principis i objectius de la declaració. Els ministres decideixen acceptar les sol·licituds d’admissió d’Albània, Andorra, Bòsnia-Hercegovina, el Vaticà, Rússia, Sèrbia i Montenegro i l’antiga República iugoslava de Macedònia i donar-los la benvinguda com a nous membres, ampliant d’aquesta manera el procés a 40 països europeus. Els ministres reconeixen que la qualitat de membre del procés de Bolonya implica canvis i reformes substancials per a tots els països signataris. Així mateix, es comprometen a donar suport als nous països signataris en la seva tasca d’introduir les reformes i els canvis que el procés de Bolonya implica, incorporant-los en els debats conjunts i l’assistència mútua. === Estructura de seguiment === Els ministres confien la implementació de totes les qüestions tractades en el Comunicat, la direcció general del procés de Bolonya i la preparació de la propera reunió ministerial a un Grup de Seguiment, que estarà format pels representants de tots els membres del procés de Bolonya i la Comissió Europea, amb el [Consell Europeu, l’EUA, l’EURASHE, l’ESIB i la UNESCO/CEPES com a membres consultius. Aquest grup, que s’haurà de reunir com a mínim dos cops a l’any, estarà presidit pel mateix país que presideixi la Unió Europea, i el país que aculli la propera reunió ministerial en serà el vicepresident. Una Junta, també presidida pel mateix país que presideixi la UE, supervisarà el treball que es dugui a terme en el període comprès entre les reunions del Grup de Seguiment. La Junta estarà formada pel president, el proper país d’acollida com a vicepresident, el país que va presidir la UE l’any anterior i el que la presidirà l’any següent, tres països participants elegits pel Grup de Seguiment per un període d’un any, la Comissió Europea i, com a membres consultius, el Consell d’Europa, l’EUA, l’EURASHE i l’ESIB. El Grup de Seguiment, de la mateixa manera que la Junta, reunirà els grups de treball ad hoc sempre que ho consideri necessari. El treball de seguiment general comptarà amb l’ajut d’una Secretaria, que proporcionarà el país que hagi d’allotjar la propera reunió ministerial. A la seva primera reunió després de la Conferència de Berlín, el Grup de Seguiment haurà de redefinir les responsabilitats de la Junta i les tasques de la Secretaria. === Programa de treball 2003-2005 === Els ministres demanen al Grup de Seguiment que coordini les activitats per al progrés del procés de Bolonya d’acord amb els temes i mesures que es detallen en aquest comunicat i que n’informin a temps per a la següent reunió ministerial, que tindrà lloc l’any 2005. === Propera conferència === Els ministres decideixen que la propera conferència se celebrarà a la ciutat de Bergen (Noruega), el mes de maig de 2005. ==Enllaços externs== * [http://www.bologna-berlin2003.de/pdf/Communique1.pdf Versió oficial en anglès] {{DP-Trad}} [[Categoria:Documents oficials]] [[Categoria:Ensenyament]] 37 65 2006-06-11T22:56:40Z Rf 12 [[Categoria:Poesia]] 38 2482 2006-09-13T19:46:05Z Zumg 17 robot Añadido: [[fi:Luokka:Wikiaineisto]], [[la:Categoria:Categoriae]], [[tr:Kategori:Ana kategoriler]] Aquesta és la pàgina principal de les categories des d'on s'enllaça a tota la informació continguda. [[cs:Kategorie:Kategorie]] [[de:Kategorie:!Hauptkategorie]] [[en:Category:Categories]] [[es:Categoría:Principal]] [[et:Kategooria:!JuurKategooria]] [[fi:Luokka:Wikiaineisto]] [[fr:Catégorie:Principale]] [[it:Categoria:Categorie]] [[la:Categoria:Categoriae]] [[nl:Categorie:Alles]] [[pl:Kategoria:Wikiźródła]] [[pt:Categoria:Categorias]] [[ro:Categorie:Categorii]] [[ru:Категория:Всё]] [[sr:Категорија:Основне категорије]] [[sv:Kategori:Topp]] [[tr:Kategori:Ana kategoriler]] [[zh:Category:Categories]] [[zh-min-nan:Category:Chóng lūi-pia̍t]] 39 2947 2006-11-26T20:09:30Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit legislatiu andorrà|Text de la Constitució del Principat d'Andorra, aprovat el 2 de febrer de 1993, ratificat en referèndum el 14 de març de 1993 i que entrà en vigor el 28 d'abril del 1993.}} {{Obra|Viquipedia=Constitució d'Andorra}} ==Preàmbul== El poble andorrà, amb plena llibertat i independència, i en exercici de la seva pròpia sobirania, Conscient de la necessitat d'adequar l'estructura institucional d'Andorra a les noves circumstàncies que comporta l'evolució de l'entorn geogràfic, històric i sòcio-cultural en què es troba situada, així com de la necessitat de regular les relacions que, dins d'aquest nou marc jurídic, hauran de tenir unes institucions que troben els seus orígens en els Pareatges, Convençut de la conveniència de dotar-se de tots els mecanismes que han de permetre tenir la seguretat jurídica en l'exercici d'uns drets fonamentals de la persona que, si bé sempre han estat presents i respectats en el tarannà de la societat andorrana, no es beneficiaven d'una regulació material concreta, Decidit a perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, i a mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d'Andorra amb la resta del món, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau, Amb la voluntat d'aportar a totes les causes comunes de la humanitat la seva col.laboració i el seu esforç, i molt especialment quan es tracti de preservar la integritat de la Terra i de garantir per a les generacions futures un medi de vida adequat, Amb el desig que el lema "virtus, unita, fortior", que ha presidit el camí pacífic d'Andorra a través de més de set-cents anys d'història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans, Aprova sobiranament la present Constitució. ==Títol I. De la sobirania d'Andorra== '''Article 1''' 1. Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social. La seva denominació oficial és Principat d'Andorra. 2. La Constitució proclama com a principis inspiradors de l'acció de l'Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona. 3. La sobirania resideix en el poble andorrà, que l'exerceix per mitjà de les diferents classes de participació i de les institucions que estableix aquesta Constitució. 4. El règim polític d'Andorra és el Coprincipat parlamentari. 5. Andorra està integrada per les Parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. '''Article 2''' 1. La llengua oficial de l'Estat és el català. 2. L'himne nacional, la bandera i l'escut d'Andorra són els tradicionals. 3. Andorra la Vella és la capital de l'Estat. '''Article 3''' 1. La present Constitució, que és la norma suprema de l'ordenament jurídic, vincula tots els poders públics i els ciutadans. 2. La Constitució garanteix els principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d'interdicció de tota arbitrarietat. 3. Andorra incorpora al seu ordenament els principis de dret internacional públic universalment reconeguts. 4. Els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i no poden ésser modificats o derogats per les lleis. ==Títol II. Dels drets i llibertats== ===Capítol I. Principis generals=== '''Article 4''' La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l'ordre polític, la pau social i la justícia. '''Article 5''' La Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a Andorra. '''Article 6''' 1. Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social. 2. Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives. ===Capítol II. De la nacionalitat andorrana=== '''Article 7''' 1. La condició de nacional andorrà, així com les seves conseqüències jurídiques, s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que es reguli en Llei Qualificada. 2. L'adquisició o el manteniment d'una nacionalitat diferent de l'andorrana implicarà la pèrdua d'aquesta en els termes i terminis fixats per la llei. ===Capítol III. Dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques=== '''Article 8''' 1. La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases. 2. Tota persona té dret a la integritat física i moral. Ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants. 3. Es prohibeix la pena de mort. '''Article 9''' 1. Totes les persones tenen dret a la llibertat i a la seguretat i només en poden ésser privades per les causes i d'acord amb els procediments establerts a la Constitució i les lleis. 2. La detenció governativa no pot durar més del temps necessari per dur a terme les indagacions tendents a l'esclariment del cas i mai no pot excedir de quaranta-vuit hores sense que el detingut sigui posat a disposició de l'autoritat judicial. 3. La llei establirà un procediment perquè tot detingut pugui acudir a un òrgan judicial, a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció. Així mateix, crearà el procediment per restablir els drets fonamentals lesionats de tota persona privada de llibertat. 4. Ningú no pot ésser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa. '''Article 10''' 1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei. 2. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs. 3. La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta. '''Article 11''' 1. La Constitució garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i ningú no pot ésser obligat a declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o creences. 2. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences és sotmesa únicament a les limitacions establertes per la llei que siguin necessàries per protegir la seguretat, l'ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats fonamentals de les altres persones. 3. La Constitució garanteix a l'Església Catòlica l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col.laboració especial amb l'Estat d'acord amb la tradició andorrana. La Constitució reconeix a les entitats de l'Església Catòlica que tenen personalitat jurídica d'acord amb les seves pròpies normes la plena capacitat jurídica dins de l'àmbit de l'ordenament general andorrà. '''Article 12''' Es reconeixen les llibertats d'expressió, de comunicació i d'informació. La llei regularà el dret de rèplica, el dret de rectificació i el secret professional. Queda prohibida la censura prèvia o qualsevol altre mitjà de control ideològic per part dels poders públics. '''Article 13''' 1. La llei regularà la condició civil de les persones i les formes de matrimoni. Es reconeixen els efectes civils del matrimoni canònic. 2. Els poders públics promouran una política de protecció de la família, element bàsic de la societat. 3. Els cònjuges tenen els mateixos drets i obligacions. Els fills són iguals davant de la llei, amb independència de la seva filiació. '''Article 14''' Es garanteix el dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge. Tothom té dret a ésser protegit per les lleis contra les intromissions il.legítimes en la seva vida privada i familiar. '''Article 15''' Es garanteix la inviolabilitat del domicili, al qual no es pot entrar sense el consentiment del titular o sense manament judicial, excepte en el cas de delicte flagrant. Es garanteix igualment el secret de les comunicacions, llevat el cas de manament judicial motivat. '''Article 16''' Es reconeixen els drets de reunió i de manifestació pacífiques amb finalitats lícites. L'exercici del dret de manifestació requereix la comunicació prèvia a l'autoritat i no pot impedir la lliure circulació de persones i béns. '''Article 17''' Es reconeix el dret d'associació per a la consecució de fins lícits. La llei establirà, a efectes de publicitat, un Registre de les associacions que es constitueixin. '''Article 18''' Es reconeix el dret de creació i funcionament d'organitzacions empresarials, professionals i sindicals. Sense perjudici de la seva vinculació amb organismes internacionals, aquestes organitzacions han d'ésser d'àmbit andorrà, disposar d'autonomia pròpia sense dependències orgàniques estrangeres i funcionar democràticament. '''Article 19''' Els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials. La llei regularà les condicions d'exercici d'aquest dret per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat. '''Article 20''' 1. Tota persona té dret a l'educació, la qual s'ha d'orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat, tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. 2. Es reconeix la llibertat d'ensenyament i de creació de centres docents. 3. Els pares tenen dret a escollir el tipus d'educació que hagin de rebre els seus fills. Igualment, tenen dret a una educació moral o religiosa per a llurs fills d'acord amb les conviccions pròpies. '''Article 21''' 1. Tothom té dret a circular lliurement pel territori nacional, i a entrar i sortir del país d'acord amb les lleis. 2. Els nacionals i els estrangers legalment residents tenen dret a fixar lliurement la seva residència dins Andorra. '''Article 22''' La no renovació de la condició de resident o l'expulsió de la persona legalment resident només es podrà acordar per les causes i segons els termes previstos en la llei, en virtut de resolució judicial ferma, si la persona interessada exerceix el dret a la jurisdicció. '''Article 23''' Tothom amb interès directe té dret a dirigir peticions als poders públics en la forma i amb els efectes previstos per la llei. ===Capítol IV. Dels drets polítics dels andorrans=== '''Article 24''' Tots els andorrans majors d'edat, en ple ús dels seus drets, gaudeixen del dret de sufragi. '''Article 25''' Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis. L'exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals. '''Article 26''' Es reconeix als andorrans el dret de lliure creació de partits polítics. El seu funcionament i organització han d'ésser democràtics i les seves actuacions, conformes a la llei. La suspensió de les seves activitats i la seva dissolució hauran de ser efectuades pels òrgans judicials. ===Capítol V. Dels drets i principis econòmics, socials i culturals=== '''Article 27''' 1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència, sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada d'interès públic, mitjançant la justa indemnització i d'acord amb el procediment establert per la llei. '''Article 28''' Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat i conforme a les lleis. '''Article 29''' Tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà del treball, a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana, així com a la limitació raonable de la jornada laboral, al repòs setmanal i a les vacances pagades. '''Article 30''' Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l'Estat garantirà un sistema de Seguretat Social. '''Article 31''' És funció de l'Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones. '''Article 32''' L'Estat pot intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l'economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. '''Article 33''' Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d'un habitatge digne. '''Article 34''' L'Estat garantirà la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra. '''Article 35''' La llei garantirà i els poders públics defensaran els drets dels consumidors i dels usuaris. '''Article 36''' L'Estat pot crear mitjans de comunicació social. D'acord amb els principis de participació i pluralisme, una llei en regularà l'organització i el control per part del Consell General. ===Capítol VI. Dels deures dels andorrans i dels estrangers=== '''Article 37''' Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals. '''Article 38''' L'Estat podrà crear per llei formes de servei cívic per al compliment de finalitats d'interès general. ===Capítol VII. De les garanties dels drets i llibertats=== '''Article 39''' 1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del present Títol vinculen immediatament els poders públics a títol de dret directament aplicable. El seu contingut no pot ésser limitat per la llei i és protegit pels Tribunals. 2. Els estrangers legalment residents a Andorra poden exercir lliurement els drets i les llibertats del capítol III d'aquest Títol. 3. Els drets del capítol V conformen la legislació i l'acció dels poders públics, però només poden ésser invocats en els termes fixats per l'ordenament jurídic. '''Article 40''' La regulació de l'exercici dels drets reconeguts en aquest Títol només es pot dur a terme per llei. Els drets dels capítols III i IV s'han de regular mitjançant lleis qualificades. '''Article 41''' 1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent regulat per la llei, que, en qualsevol cas, se substanciarà en dues instàncies. 2. La llei crearà un procediment excepcional d'empara davant el Tribunal Constitucional contra els actes dels poders públics que violin el contingut essencial dels drets esmentats en l'apartat anterior, llevat el supòsit previst a l'article 22. '''Article 42''' 1. Una Llei Qualificada regularà els estats d'alarma i d'emergència. El primer podrà ser declarat pel Govern en casos de catàstrofes naturals, per un termini de quinze dies i amb notificació al Consell General. El segon també serà declarat pel Govern per un termini de trenta dies en els supòsits d'interrupció del funcionament normal de la convivència democràtica i requerirà l'autorització prèvia del Consell General. Tota pròrroga d'aquests estats requereix necessàriament l'aprovació del Consell General. 2. Durant l'estat d'alarma es pot limitar l'exercici dels drets reconeguts en els articles 21 i 27. Durant l'estat d'emergència poden ésser suspesos els drets recollits en els articles 9.2, 12, 15, 16, 19 i 21. L'aplicació d'aquesta suspensió als drets continguts en els articles 9.2 i 15 s'ha de dur a terme sempre sota control judicial i sense perjudici del procediment de protecció establert a l'article 9.3. ==Títol III. Dels Coprínceps== '''Article 43''' 1. D'acord amb la tradició institucional d'Andorra els coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de l'Estat, i n'assumeixen la representació més alta. 2. Els Coprínceps, institució sorgida dels Pareatges i de la seva evolució històrica són, a títol personal i exclusiu, el Bisbe d'Urgell i el President de la República Francesa. Llurs poders són iguals i derivats de la present Constitució. Cadascun d'ells jura o promet exercir les seves funcions d'acord amb la present Constitució. '''Article 44''' 1. Els coprínceps són símbol i garantia de la permanència i continuïtat d'Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l'esperit paritari en les tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats veïns. Manifesten el consentiment de l'Estat andorrà a obligar-se internacionalment, d'acord amb la Constitució. 2. Els Coprínceps arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions, i a iniciativa ja sigui de cadascú d'ells, ja sigui del Síndic General o del Cap de Govern, són informats regularment dels afers de l'Estat. 3. Llevat dels casos previstos en la present Constitució, els Coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. Dels actes dels Coprínceps se'n fan responsables qui els contrasignen. '''Article 45''' 1. Els coprínceps, amb la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general, que n'assumeixen la responsabilitat política: a) Convoquen les eleccions generals d'acord amb la Constitució. b) Convoquen referèndum d'acord amb els articles 76 i 106 de la Constitució. c) Nomenen el cap de Govern segons el procediment previst en la Constitució. d) Signen el decret de dissolució del Consell General segons el procediment de l'article 71 de la Constitució. e) Acrediten els representants diplomàtics d'Andorra a l'estranger, i els representants estrangers a Andorra s'acrediten davant de cadascun d'ells. f) Nomenen els titulars de les altres institucions de l'Estat d'acord amb la Constitució i les lleis. g) Sancionen i promulguen les lleis segons l'article 63 de la present Constitució. h) Manifesten el consentiment de l'Estat per a obligar-se per mitjà dels tractats internacionals, en els termes previstos en el capítol III del Títol IV de la Constitució. i) Realitzen els altres actes que expressament els atribueix la Constitució. 2. Les disposicions previstes en els apartats g) i h) d'aquest article han d'ésser presentades simultàniament a un i altre copríncep que han de sancionar-les i promulgar-les o manifestar el consentiment de l'Estat segons el cas, i n'han d'ordenar la publicació no abans de vuit dies i no més tard de quinze. En aquest període els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat. Si la resolució fos positiva l'acte pot ésser sancionat amb la signatura d'almenys d'un dels coprínceps. 3. Quan concorrin circumstàncies que impedeixin per part d'un dels coprínceps la formalització dels actes enumerats en l'apartat 1 del present article dins dels terminis constitucionalment previstos, el seu representant ho ha de notificar al síndic general o, en el seu cas, al cap de Govern. En aquest supòsit, els actes, normes o decisions afectats entraran en vigor transcorreguts els dits terminis amb la signatura de l'altre copríncep i la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general. '''Article 46''' 1. Són actes de lliure decisió dels coprínceps: a) L'exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia. b) La creació i l'estructuració dels serveis que considerin necessaris per a la realització de les seves funcions institucionals, el nomenament dels seus titulars i el seu acreditament a tots els efectes. c) La designació dels membres del Consell Superior de la Justícia, d'acord amb l'article 89.2 de la Constitució. d) El nomenament dels membres del Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 96.1 de la Constitució. e) El requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis. f) El requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat dels tractats internacionals, previ a la seva ratificació. g) La interposició de conflicte davant del Tribunal Constitucional per raó d'afectació de llurs funcions institucionals, en els termes dels articles 98 i 103 de la Constitució. h) L'atorgament de l'acord per a l'adopció del text d'un tractat internacional, d'acord amb les previsions de l'article 66, abans de la seva aprovació en seu parlamentària. 2. Els actes derivats dels articles 45 i 46 són exercits personalment pels Coprínceps, llevat de les facultats previstes a les lletres e), f), g) i h) del present article, que poden ésser realitzats per delegació expressa. '''Article 47''' El pressupost general del Principat ha d'assignar una quantitat igual a cada copríncep, destinada al funcionament de llurs serveis, de la qual poden disposar lliurement. '''Article 48''' Cada copríncep nomena un representant personal a Andorra. '''Article 49''' En cas de vacança d'un dels Coprínceps la present Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els seus ordenaments respectius, a fi que no s'interrompi el funcionament normal de les institucions andorranes. ==Títol IV. Del Consell General== '''Article 50''' El Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern. ===Capítol I. De l'organització del Consell General=== '''Article 51''' 1. Els consellers són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys. El mandat dels consellers acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució del Consell General. 2. Les eleccions s'han de celebrar entre els trenta i quaranta dies següents a la finalització del mandat dels consellers. 3. Són electors i elegibles tots els andorrans que estiguin en el ple ús dels seus drets polítics. 4. Una llei qualificada regularà el règim electoral i preveurà les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat dels consellers. '''Article 52''' El Consell General es compon d'un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional. '''Article 53''' 1. Els membres del Consell General tenen la mateixa naturalesa representativa, són iguals en drets i en deures i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap classe. Llur vot és personal i indelegable. 2. Els consellers són irresponsables pels vots i opinions manifestats en l'exercici de les seves funcions. 3. Al llarg del seu mandat els consellers no podran ésser detinguts ni retinguts, excepte en el cas de delicte flagrant. Llevat d'aquest cas, correspon decidir sobre la seva detenció, inculpació i processament al Tribunal de Corts en Ple i el seu judici, al Tribunal Superior. '''Article 54''' El Consell General aprova i modifica el seu reglament per majoria absoluta de la Cambra, fixa el seu pressupost i regula l'estatut del personal al seu servei. '''Article 55''' 1. La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General. 2. El Consell General es reuneix en sessió constitutiva quinze dies després de la proclamació dels resultats electorals i elegeix, en la mateixa sessió, el síndic general, el subsíndic general i, si és el cas, els altres membres que reglamentàriament puguin compondre la Sindicatura. 3. El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets. '''Article 56''' 1. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, convocades segons el que es prevegi en el reglament. Hi haurà dos períodes ordinaris de sessions al llarg de l'any, determinats pel reglament. Les sessions del Consell General són públiques, llevat que el mateix Consell General acordi el contrari per majoria absoluta dels seus membres. 2. El Consell General funciona en ple i en comissions. El reglament preveurà la formació de les comissions legislatives de manera que siguin representatives de la composició de la cambra. 3. El Consell General nomena una comissió permanent per vetllar pels poders de la cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions. La Comissió Permanent, sota la presidència del síndic general, estarà formada de manera que respecti la composició paritària de la cambra. 4. Els consellers poden agrupar-se en grups parlamentaris. El reglament preveurà els drets i deures dels consellers i dels grups parlamentaris, així com l'estatut dels consellers no adscrits. '''Article 57''' 1. Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la meitat dels consellers. 2. Els acords són vàlids quan han estat aprovats per la majoria simple dels consellers presents, sense perjudici de les majories especials determinades per la Constitució. 3. Les lleis qualificades previstes per la Constitució requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General, llevat de les lleis qualificades electoral i de referèndum, de competències comunals, i de transferències als Comuns, que requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció nacional. ===Capítol II. Del procediment legislatiu=== '''Article 58''' 1. La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern. 2. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden presentar proposicions de llei al Consell General. 3. Els projectes i les proposicions de llei han d'ésser examinats pel Ple i per les comissions en la forma que determini el reglament. '''Article 59''' Mitjançant llei, el Consell General pot delegar l'exercici de la funció legislativa al Govern, la qual en cap cas podrà ésser subdelegada. La llei de delegació determina la matèria delegada, els principis i les directrius sota els quals haurà de regir-se el corresponent decret legislatiu del Govern, així com el termini dintre del qual haurà d'ésser exercida. L'autorització preveurà les formes parlamentàries de control de la legislació delegada. '''Article 60''' 1. En casos d'extrema urgència i necessitat, el Govern podrà presentar al Consell General un text articulat perquè sigui aprovat com a llei, en una votació de totalitat, en el termini de quaranta-vuit hores. 2. Les matèries reservades a llei qualificada no poden ésser objecte de delegació legislativa ni del procediment previst a l'apartat 1 d'aquest article. '''Article 61''' 1. La iniciativa del Projecte de llei del pressupost general correspon exclusivament al Govern, que ha de presentar-lo per a l'aprovació parlamentària, com a mínim, dos mesos abans de l'expiració dels pressupostos anteriors. 2. El projecte de llei del Pressupost General té preferència en la seva tramitació respecte a d'altres qüestions i es tramitarà d'acord amb un procediment propi, regulat en el reglament. 3. Si la Llei del pressupost general no és aprovada abans del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, es considera automàticament prorrogat el pressupost de l'exercici anterior fins a l'aprovació del nou. 4. La Llei del pressupost general no pot crear tributs. 5. La Comissió de Finances del Consell General revisarà anualment el compliment de l'execució pressupostària. '''Article 62''' 1. Els consellers i els grups parlamentaris tenen dret d'esmena als projectes i a les proposicions de llei. 2. El Govern podrà sol.licitar que no es debatin aquelles esmenes que comportin increment de despeses o disminució d'ingressos en relació amb els previstos a la Llei del Pressupost General. El Consell General, per majoria absoluta de la cambra, podrà oposar-se a aquella sol.licitud amb una moció motivada. '''Article 63''' Aprovada una llei pel Consell General, el síndic general en donarà compte als coprínceps perquè, entre els vuit i quinze dies següents, la sancionin, promulguin i n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. ===Capítol III. Dels tractats internacionals=== '''Article 64''' 1. Els tractats internacionals han d'ésser aprovats pel Consell General per majoria absoluta de la Cambra en els casos següents: a) Tractats que vinculin l'Estat a una organització internacional. b) Tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa. c) Tractats relatius al territori d'Andorra. d) Tractats que afectin els drets fonamentals de la persona regulats al Títol II. e) Tractats que impliquin la creació de noves obligacions per a la Hisenda Pública. f) Tractats que creïn o modifiquin disposicions de naturalesa legislativa o que requereixin mesures legislatives per a llur execució. g)Tractats que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària. 2. El Govern informarà el Consell General i els Coprínceps de la conclusió dels altres acords internacionals. 3. Per a la denúncia dels tractats internacionals que afectin les matèries enumerades a l'epígraf 1 també caldrà l'aprovació prèvia de la majoria absoluta de la Cambra. '''Article 65''' Per als interessos del poble andorrà, del progrés i de la pau internacionals, es podran cedir competències legislatives, executives o judicials sempre que sigui a organitzacions internacionals i per mitjà d'un tractat que ha d'ésser aprovat per una majoria de dues terceres parts dels membres del Consell General. '''Article 66''' 1. Els coprínceps participen en la negociació dels tractats que afectin les relacions amb els Estats veïns quan versin sobre les matèries enumerades en els apartats b), c) i g) de l'article 64.1. 2. La representació andorrana que tingui per missió negociar els tractats assenyalats en el paràgraf anterior, comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, un membre nomenat per cada copríncep. 3. Per a l'adopció del text del tractat caldrà l'acord dels membres nomenats pel Govern i de cadascun dels membres nomenats pels coprínceps. '''Article 67''' Els coprínceps són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern, poden ésser associats a la negociació si així ho exigeix l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu parlamentària. ===Capítol IV. De les relacions del Consell General amb el Govern=== '''Article 68''' 1. Després de cada renovació del Consell General, en la primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedirà a l'elecció del Cap de Govern. 2. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena part dels membres del Consell General. Cada conseller només pot avalar una candidatura. 3. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta del Consell General. 4. En el cas que fos necessària una segona votació tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a cap de Govern el candidat que obtingui més vots. 5. El Síndic General comunicarà als coprínceps el resultat de la votació perquè el candidat elegit sigui nomenat cap de Govern i en contrasignarà el nomenament. 6. S'ha de seguir el mateix procediment en els altres supòsits en què quedi vacant el càrrec de Cap de Govern. '''Article 69''' 1. El Govern respon políticament davant del Consell General de manera solidària. 2. Una cinquena part dels Consellers poden presentar una moció de censura, per mitjà d'un escrit motivat, contra el cap de Govern. 3. Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors a la presentació de la moció i en la forma que determini el reglament, es procedirà a una votació pública i oral. Perquè la moció de censura prosperi, caldrà el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General. 4. Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa. Tot seguit es procedirà segons el que preveu l'article anterior. 5. No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de Govern. 6. Els consellers que hagin presentat una moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any. '''Article 70''' 1. El cap de Govern pot plantejar davant del Consell General la qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència especial. 2. La confiança es considera atorgada quan, en una votació pública i oral, obtingui la majoria simple. En cas de no obtenir aquesta majoria el cap de Govern ha de presentar la seva dimissió. '''Article 71''' 1. El Cap de Govern, després d'una deliberació amb el Govern, i sota la seva responsabilitat, pot demanar als Coprínceps la dissolució anticipada del Consell General. El decret de dissolució ha de fixar la convocatòria de les eleccions d'acord amb l'article 51.2 de la Constitució. 2. La dissolució no pot efectuar-se si s'està tramitant una moció de censura o s'ha declarat l'estat d'emergència. 3. Cap dissolució no pot efectuar-se abans que hagi transcorregut un any des de les eleccions anteriors. ==Títol V. Del Govern== '''Article 72''' 1. El Govern es compon del cap de Govern i dels ministres, en el nombre que determini la llei. 2. Sota l'autoritat del seu cap, dirigeix la política nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també l'administració de l'Estat i exerceix la potestat reglamentària. 3. L'Administració pública serveix amb objectivitat l'interès general, i actua d'acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals de l'ordenament jurídic definits en el Títol I. Tots els seus actes i normes estan sotmesos al control jurisdiccional. '''Article 73''' El cap de Govern és nomenat pels coprínceps, una vegada hagi estat elegit en els termes previstos en la Constitució. '''Article 74''' El cap de Govern i els ministres estan sotmesos al mateix règim jurisdiccional que els consellers generals. '''Article 75''' El cap de Govern o, si és el cas, el ministre responsable, contrasigna els actes dels coprínceps previstos en l'article 45. '''Article 76''' El cap de Govern, amb l'acord de la majoria del Consell General, pot demanar als coprínceps la convocatòria d'un referèndum sobre una qüestió d'ordre polític. '''Article 77''' El Govern finalitza el seu mandat quan acaba la legislatura, per dimissió, defunció o incapacitació definitiva del cap de Govern, en prosperar una moció de censura o perdre una qüestió de confiança. En tots els casos, el Govern segueix en funcions fins a la formació del nou Govern. '''Article 78''' 1. El cap de Govern no pot exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets. 2. Els membres del Govern no poden compatibilitzar el seu càrrec amb el de conseller general i només poden exercir les funcions públiques derivades de la seva pertinença al Govern. ==Títol VI. De l'estructura territorial== '''Article 79''' 1. Els Comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies, són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei, en forma d'ordinacions, reglaments i decrets. Dins l'àmbit de les seves competències, exercides d'acord amb la Constitució, les lleis i la tradició, funcionen sota el principi d'autogovern, reconegut i garantit per la Constitució. 2. Els Comuns expressen els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial i gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial. 3. Els seus òrgans de govern són elegits democràticament. '''Article 80''' 1. Dins el marc de l'autonomia administrativa i financera dels Comuns, les seves competències són delimitades mitjançant llei qualificada, almenys en les matèries següents: a) Cens de població. b) Cens electoral. Participació en la gestió del procés i administració electorals que els correspongui segons la llei. c) Consultes populars. d) Comerç, indústria i activitats professionals. e) Delimitació del territori comunal. f) Béns propis i de domini públic comunal. g) Recursos naturals. h) Cadastre. i) Urbanisme. j) Vies públiques. k) Cultura, esports i activitats socials. l) Serveis públics comunals. 2. Dins el marc de la potestat tributària de l'Estat, l'esmentada llei qualificada determina les facultats econòmiques i fiscals dels Comuns per a l'exercici de les seves competències. Aquestes facultats es referiran, almenys, a l'aprofitament i explotació dels recursos naturals, als tributs tradicionals i a les taxes per serveis comunals, autoritzacions administratives, radicació d'activitats comercials, industrials i professionals i propietat immobiliària. 3. Mitjançant llei es podrà delegar a les Parròquies competències de titularitat estatal. '''Article 81''' Amb la finalitat d'assegurar la capacitat econòmica dels Comuns, una llei qualificada determina les transferències de capital del pressupost general als Comuns, garantint una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable, proporcional segons la seva població, l'extensió del seu territori i altres indicadors. '''Article 82''' 1. Els litigis sobre interpretació o exercici competencial entre els òrgans generals de l'Estat i els Comuns seran resolts pel Tribunal Constitucional. 2. Els actes dels Comuns tenen caràcter executiu directe pels mitjans establerts per llei. Contra aquests es poden interposar recursos administratius i jurisdiccionals per controlar-ne l'adequació a l'ordenament jurídic. '''Article 83''' Els Comuns tenen iniciativa legislativa i estan legitimats per interposar recursos d'inconstitucionalitat en els termes previstos en la Constitució. '''Article 84''' Les lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència dels quarts i dels veïnats, així com les seves relacions amb els Comuns. ==Títol VII. De la Justícia== '''Article 85''' 1. En nom del poble andorrà la justícia és administrada exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos només a la Constitució i a la llei. 2. L'organització judicial és única. La seva estructura, composició, funcionament i l'estatut jurídic dels seus membres hauran d'ésser regulats per Llei Qualificada. Es prohibeixen les jurisdiccions especials. '''Article 86''' 1. Les normes de competència i procediment aplicables a l'Administració de Justícia estan reservades a la llei. 2. En tot cas, les sentències seran motivades, fonamentades en l'ordenament jurídic i notificades fefaentment. 3. El judici penal és públic, salvades les limitacions previstes per la llei. El seu procediment és preferentment oral. La sentència que posi fi a la primera instància és dictada per un òrgan judicial diferent del que va dirigir la fase d'instrucció, i sempre és susceptible de recurs. 4. La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits regulats per les lleis processals. '''Article 87''' La potestat jurisdiccional és exercida pels batlles, el Tribunal de batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, així com pels presidents respectius d'aquests tribunals, d'acord amb les lleis. '''Article 88''' Les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ésser modificades o anul.lades llevat els casos previstos per la llei o quan excepcionalment el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara corresponent, estimi que han estat dictades amb violació d'algun dret fonamental. '''Article 89''' 1. El Consell Superior de la Justícia com a òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia. Tots els seus membres seran de nacionalitat andorrana. 2. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l'Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles. El seu mandat és de sis anys i no poden ser reelegits més d'una vegada consecutiva. El Consell Superior de la Justícia és presidit per la persona designada pel síndic general. 3. El Consell Superior de la Justícia nomena els batlles i magistrats, exerceix sobre ells la funció disciplinària i promou les condicions perquè l'Administració de Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament. Amb aquesta darrera finalitat podrà emetre informes amb motiu de la tramitació de les lleis que afectin la Justícia o per donar compte de la situació d'aquesta. 4. La llei qualificada sobre la Justícia regularà les funcions i competències d'aquest Consell Superior. '''Article 90''' 1. Tots els jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per a un mandat renovable de sis anys, entre persones titulades en Dret que comptin amb aptitud tècnica per a l'exercici de la funció jurisdiccional. 2. Els presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de la Justícia són designats pel Consell Superior de la Justícia. La durada del seu mandat i les condicions d'elegibilitat seran determinades per la llei qualificada esmentada a l'article 89.4 de la Constitució. '''Article 91''' 1. El càrrec de jutge és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic i amb l'exercici d'activitats mercantils, industrials o professionals. Els jutges són remunerats únicament a càrrec dels pressupostos de l'Estat. 2. Durant el seu mandat, cap Jutge no pot ésser amonestat, traslladat, suspès en les seves funcions o separat del seu càrrec si no és com a conseqüència de sanció imposada per haver incorregut en responsabilitat penal o disciplinària, mitjançant un procediment regulat per la llei qualificada i amb totes les garanties d'audiència i defensa. La mateixa llei regularà també els supòsits de responsabilitat civil del jutge. '''Article 92''' D'acord amb les lleis i sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'administració de justícia. '''Article 93''' 1. El Ministeri Fiscal té la missió de vetllar per la defensa i aplicació de l'ordre jurídic i per la independència dels tribunals i de promoure davant d'aquests l'aplicació de la llei per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i la defensa de l'interès general. 2. El Ministeri Fiscal es compon de membres nomenats pel Consell Superior de la Justícia a proposta del Govern, amb mandats renovables de sis anys, entre persones que reuneixin les condicions per a ésser nomenades Jutge. El seu estatut jurídic serà regulat per llei. 3. El Ministeri Fiscal, dirigit pel fiscal general de l'Estat, actua d'acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna. '''Article 94''' Els jutges i el Ministeri Fiscal dirigeixen l'acció de la policia en matèria judicial segons el que estableixin les lleis. ==Títol VIII. Del Tribunal Constitucional== '''Article 95''' 1. El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució, actua jurisdiccionalment i les seves sentències vinculen els poders públics i els particulars. 2. El Tribunal Constitucional aprova el seu propi reglament i exerceix la seva funció sotmès únicament a la Constitució i la llei qualificada que el reguli. '''Article 96''' 1. El Tribunal Constitucional es compon de quatre magistrats constitucionals, designats entre persones de reconeguda experiència jurídica o institucional, un per cadascun dels coprínceps i dos pel Consell General. El seu mandat té una durada de vuit anys i no és renovable per períodes consecutius. La renovació del Tribunal Constitucional es farà per parts. El règim d'incompatibilitats serà regulat per la llei qualificada a què fa referència l'article anterior. 2. És presidit cada dos anys pel Magistrat al qual correspongui l'esmentada presidència segons torn rotatori. '''Article 97''' 1. El Tribunal Constitucional adopta les seves decisions per majoria de vots. Les deliberacions i els vots són secrets. El ponent, sempre designat per sorteig, té vot de qualitat en cas d'empat. 2. Les sentències que estimin parcialment o totalment la demanda han d'especificar, d'acord amb la llei qualificada, l'àmbit i extensió dels seus efectes. '''Article 98''' El Tribunal Constitucional coneix: a) Dels processos d'inconstitucionalitat contra les lleis, els decrets legislatius i el reglament del Consell General. b) Dels requeriments de dictamen previ d'inconstitucionalitat sobre lleis i tractats internacionals. c) Dels processos d'empara constitucional. d) Dels conflictes de competències entre els òrgans constitucionals. A aquests efectes, es consideren òrgans constitucionals els coprínceps, el Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia i els Comuns. '''Article 99''' 1. Poden interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets legislatius una cinquena part dels membres del Consell General, el cap de Govern i tres Comuns. Una cinquena part dels membres del Consell General pot interposar recurs d'inconstitucionalitat contra el reglament de la cambra. El termini d'interposició de la demanda és de trenta dies des de la data de publicació de la norma. 2. La interposició del recurs no suspèn la vigència de la norma impugnada. El Tribunal haurà de dictar sentència en el termini màxim de dos mesos. '''Article 100''' 1. Si en la tramitació d'un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d'una llei o d'un decret legislatiu que sigui d'aplicació imprescindible per a la solució de la causa, formularà escrit davant del Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. 2. El Tribunal Constitucional podrà no admetre la tramitació de l'escrit sense recurs posterior. En cas d'admissió dictarà sentència en el termini màxim de dos mesos. '''Article 101''' 1. Els coprínceps, en els termes de l'article 46.1.f), el cap de Govern o una cinquena part dels membres del Consell General, poden requerir dictamen previ d'inconstitucionalitat sobre els tractats internacionals abans de la seva ratificació. Aquest procediment tindrà caràcter preferent. 2. La resolució estimatòria d'inconstitucionalitat impedirà la ratificació del tractat. En tot cas, la celebració d'un tractat internacional que contingui estipulacions que contradiguin la Constitució exigirà la reforma prèvia d'aquesta. '''Article 102''' Contra els actes dels poders públics que lesionin drets fonamentals, estan legitimats per demanar empara davant el Tribunal Constitucional: a) Els qui hagin estat part o siguin coadjuvants en el procés judicial previ al que es refereix l'article 41.2 d'aquesta Constitució. b) Els qui tinguin un interès legítim en relació a disposicions o actes sense força de llei del Consell General. c) El Ministeri Fiscal en cas de violació del dret fonamental a la jurisdicció. '''Article 103''' 1. El conflicte entre els òrgans constitucionals es plantejarà quan un d'ells al.legui l'exercici il.legítim per l'altre de competències que li són constitucionalment atribuïdes. 2. El Tribunal Constitucional podrà suspendre amb caràcter cautelar els efectes de les normes o actes impugnats i, en el seu cas, ordenar el cessament de les actuacions que han donat lloc al conflicte. 3. La sentència determinarà i atribuirà a una de les parts la competència en litigi. 4. L'inici d'un conflicte de competències impedeix el plantejament de la qüestió davant l'Administració de Justícia. 5. La llei regularà els supòsits en els quals el conflicte es plantegi per raó del no exercici de les competències que els òrgans mencionats tenen atribuïdes. '''Article 104''' Una llei qualificada regularà l'estatut jurídic dels membres del Tribunal Constitucional, els processos constitucionals i el funcionament de la institució. ==Títol IX. De la Reforma Constitucional== '''Article 105''' La iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà als coprínceps conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General. '''Article 106''' La reforma de la Constitució requerirà l'aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels membres de la Cambra. Immediatament després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació. '''Article 107''' Superats els tràmits de l'article 106, els Coprínceps sancionaran el nou text constitucional per a la seva promulgació i entrada en vigor. ==Disposicions== '''Disposició addicional primera''' La Constitució dóna mandat al Consell General i al Govern perquè, amb l'associació dels coprínceps, proposin negociacions als governs d'Espanya i de França amb l'objectiu de signar un Tractat Internacional trilateral per establir el marc de les relacions amb els dos Estats veïns sobre la base del respecte a la sobirania, independència i integritat territorial d'Andorra. '''Disposició addicional segona''' L'exercici de la funció de representació diplomàtica d'un Estat a Andorra és incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec públic. '''Disposició transitòria primera''' 1. El mateix Consell General que ha aprovat la present Constitució obrirà un període extraordinari de sessions, per tal d'aprovar, almenys, el reglament del Consell General i les lleis qualificades referents al règim electoral, les competències i el sistema de finançament dels Comuns, la Justícia i el Tribunal Constitucional. Aquest període de sessions finalitzarà el dia 31 de desembre de 1993. 2. En aquest període, que comença el dia hàbil següent al de la publicació de la Constitució, el Consell General no podrà ser dissolt i exercirà totes les facultats que constitucionalment li corresponen. 3. El dia vuit de setembre de 1993, festa de la Mare de Deu de Meritxell, el síndic general convocarà eleccions generals, que se celebraran dins la primera quinzena del mes de desembre d'aquest mateix any. 4. La finalització d'aquest període de sessions implicarà la dissolució del Consell General i el cessament del Govern, que seguirà en funcions fins a la formació del nou, d'acord amb la Constitució. '''Disposició transitòria segona''' 1. La llei qualificada relativa a la justícia preveurà, amb esperit d'equilibri, la designació de jutges i fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament. Aquesta llei, així com la del Tribunal Constitucional, regularan el règim de nacionalitat per als jutges i magistrats que no siguin andorrans. 2. La llei qualificada de la justícia habilitarà així mateix el règim transitori de continuïtat en el càrrec d'aquells jutges que, en el moment de la seva promulgació, no tinguin la titulació acadèmica prevista en aquesta Constitució. 3. L'esmentada llei qualificada de la justícia preveurà els sistemes d'adaptació dels processos i causes pendents al sistema judicial i processal previst en aquesta Constitució, per tal de garantir el dret a la jurisdicció. 4. Les lleis i normes amb força de llei vigents en el moment de la creació del Tribunal Constitucional, podran ésser objecte de recurs directe d'inconstitucionalitat dins d'un termini de tres mesos, a partir de la presa de possessió dels magistrats constitucionals. Els subjectes legitimats per interposar-lo són els previstos en l'article 99 de la Constitució. 5. Durant el primer mandat subsegüent a l'entrada en vigor de la Constitució, els representants dels Coprínceps en el Consell Superior de la Justícia podran no ésser andorrans. '''Disposició transitòria tercera''' 1. Els serveis institucionals dels coprínceps, les competències i funcions dels quals han estat encomanades per aquesta Constitució a altres òrgans de l'Estat, seran objecte de traspàs als òrgans mencionats. Amb aquesta finalitat, es constituirà una comissió tècnica formada per un representant de cada copríncep, dos del Consell General i dos del Govern que prepararà i adreçarà un informe al Consell General perquè, en el període esmentat en la disposició transitòria primera, s'adoptin les disposicions necessàries per fer efectius els traspassos. 2. La mateixa comissió prendrà les disposicions necessàries per posar els serveis de policia sota l'autoritat exclusiva del Govern en el termini de 2 mesos a partir de l'entrada en vigor de la Constitució. '''Disposició derogatòria''' Amb l'entrada en vigor d'aquesta Constitució queden derogades totes les normes anteriors en allò que la contradiguin. '''Disposició final''' La Constitució entra en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. I nosaltres els coprínceps, després que el Consell l'ha adoptat en sessió solemne celebrada el dia 2 de febrer de 1993, i que el Poble Andorrà l'ha aprovat en referéndum celebrat el dia 14 de març de 1993, la fem nostra, la ratifiquem, la sancionem i promulguem i, per a general coneixement, n'ordenem la publicació. Casa de la Vall, 28 d'abril de 1993 François Mitterrand ''President de la República Francesa'' ''Copríncep d'Andorra'' Jordi Farrás Forné ''Síndic General'' Joan Martí Alanís ''Bisbe d'Urgell'' ''Copríncep d'Andorra'' ==Enllaços externs== * [http://www.consellgeneral.ad/micg/webconsell.nsf/0/172D2F36A117355EC1256BD60048B6D1?OpenDocument&idioma=cat&urlretorn= Text a la web del Consell General Principat d'Andorra] {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Legislació]] [[Categoria:Andorra]] [[es:Constitución del Principado de Andorra]] 42 2483 2006-09-13T19:58:52Z Zumg 17 robot Añadido: [[hr:Kategorija:Autori]], [[sr:Категорија:Српски књижевници]], [[tr:Kategori:Yazarlar dizini]] {{Índex Autors}} [[Categoria:Principal]] [[cs:Kategorie:Autoři]] [[de:Kategorie:Autoren]] [[el:Κατηγορία:Συγγραφείς]] [[en:Category:Authors]] [[es:Categoría:Índice de autores]] [[et:Kategooria:Autorid]] [[fr:Catégorie:Auteurs]] [[hr:Kategorija:Autori]] [[it:Categoria:Autori]] [[la:Categoria:Scriptor]] [[nl:Categorie:Auteur]] [[pl:Kategoria:Autorzy]] [[pt:Categoria:Autores]] [[ro:Categorie:Autori]] [[ru:Категория:Авторы]] [[sr:Категорија:Српски књижевници]] [[sv:Kategori:Författare]] [[tr:Kategori:Yazarlar dizini]] [[zh:Category:作者]] [[zh-min-nan:Category:Chok-chiá]] 43 3455 2006-12-30T00:03:44Z Aleator 20 iw [[Categoria:Principal]] [[en:Category:Works]] [[ro:Categorie:Lucrări]] 44 191 2006-06-14T11:26:01Z Rf 12 [[Categoria:Dret]] 46 3461 2006-12-30T00:40:32Z Aleator 20 recateg, iw [[Categoria:Texts per gènere]] [[en:Category:Poems]] [[fr:Catégorie:Poésie]] [[it:Categoria:Poesia]] [[nl:Categorie:Poëzie]] [[pl:Kategoria:Poezja]] [[pt:Categoria:Poesia]] [[fi:Luokka:Runot]] 48 2667 2006-10-22T16:09:34Z 62.57.165.6 He modificat l'any de publicació de "L'Atlàntida". És el 1877 i no pas el 1876, com diu la pàgina. Gràcies. {{Autor |Nom=Jacint |Cognoms=Verdaguer i Santaló |PrimeraLletraCognom=V |LlocNaixement=Folgueroles |AnyNaixement=1845 |LlocMort=Vallvidrera |AnyMort=1902 |Viquipedia=Jacint Verdaguer i Santaló |Viquidites= |Commons= }} *''[[L'Atlàntida]]'' (1877) *''Idil·lis i cants místics'' (1879) *''Oda a Barcelona'' (1883) *''[[Canigó]]'' (1886) *''Montserrat'' (1889) *''[[L'emigrant]] 49 2865 2006-11-18T18:55:42Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|V}} [[Categoria:Autors]] 50 71 2006-06-12T07:15:29Z Rf 12 {| style="width: 50%; text-align:center; background-color:#BFEFFF; border: 1px solid black; " align="center" |+ '''[[:Categoria:Autors|Índex d'autors]]''' |- | [[:Categoria:Autors-A|A]] | [[:Categoria:Autors-B|B]] | [[:Categoria:Autors-C|C]] | [[:Categoria:Autors-D|D]] | [[:Categoria:Autors-E|E]] | [[:Categoria:Autors-F|F]] | [[:Categoria:Autors-G|G]] | [[:Categoria:Autors-H|H]] | [[:Categoria:Autors-I|I]] | [[:Categoria:Autors-J|J]] | [[:Categoria:Autors-K|K]] | [[:Categoria:Autors-L|L]] | [[:Categoria:Autors-M|M]] |- | [[:Categoria:Autors-N|N]] | [[:Categoria:Autors-O|O]] | [[:Categoria:Autors-P|P]] | [[:Categoria:Autors-Q|Q]] | [[:Categoria:Autors-R|R]] | [[:Categoria:Autors-S|S]] | [[:Categoria:Autors-T|T]] | [[:Categoria:Autors-U|U]] | [[:Categoria:Autors-V|V]] | [[:Categoria:Autors-W|W]] | [[:Categoria:Autors-X|X]] | [[:Categoria:Autors-Y|Y]] | [[:Categoria:Autors-Z|Z]] |} <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 51 74 2006-06-12T07:23:37Z Rf 12 [[Categoria:Texts]] 52 77 2006-06-12T07:25:28Z Rf 12 Redirecting to [[Jacint Verdaguer i Santaló]] #REDIRECT[[Jacint Verdaguer i Santaló]] 53 165 2006-06-14T07:46:30Z Rf 12 +iw [[Categoria:Principal]] [[de:Kategorie:Wikisource]] [[en:Category:Wikisource]] [[es:Categoría:Wikisource]] [[fr:Catégorie:Wikisource]] [[nl:Categorie:Wikisource]] [[pt:Categoria:Wikisource]] [[sv:Kategori:Wikisource]] 54 79 2006-06-12T07:27:10Z Rf 12 [[Categoria:Viquitexts]] 55 261 2006-06-19T20:40:51Z Rf 12 {| class=toccolours cellpadding="3" cellspacing="0" style="float:right; margin:5px; border:3px efefef solid;" |- !bgcolor=#e1e1ff| <center>'''{{PAGENAME}}'''</center> |- class="hiddenStructure{{{Viquipedia|}}}" |[[Image:Wikipedia.png|20px|left|Wikipedia logo]] '''[[w:{{{Viquipedia}}}|Informació sobre el text]]'''. |- class="hiddenStructure{{{Viquidites|}}}" ||[[Image:Wikiquote.png|20px|left|Wikiquote logo]] '''[[q:{{{Viquidites}}}|Cites i dites]]'''. |- class="hiddenStructure{{{Commons|}}}" ||[[Image:Commons-logo.svg|15px|left|Commons logo]] '''[[Commons:{{{Commons}}}|Imatges i audiovisuals]]'''. |- </br> |} <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 56 286 2006-06-20T07:32:29Z Rf 12 +iw {{Obra|Viquipedia=Declaració de Bolonya}} Declaració conjunta per l'harmonització del disseny de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior elaborada el 19 de juny de 1999 a Bolonya (Itàlia) a càrrec dels ministres europeus d'Educació. ==Declaració de Bolonya== Gràcies als extraordinaris èxits dels últims anys, el procés europeu s'ha convertit en una realitat important i concreta per a la Unió Europea i els seus ciutadans. Les perspectives ampliades, junt amb l'aprofundiment de les relacions amb altres països europeus, proporcionen fins i tot una dimensió més àmplia a aquesta realitat. Mentrestant, som testimonis d'una conscienciació creixent en la major part del món acadèmic i polític i, en l'opinió pública, de la necessitat d'establir una Europa més completa i de més abast construïda, en particular, mitjançant el desenvolupament i l'enfortiment de les seves dimensions intel·lectual, cultural, social i científica i tecnològica. En l'actualitat, l'Europa del coneixement està àmpliament reconeguda com un factor irreemplaçable per al creixement social i humà i és un component indispensable per consolidar i enriquir la ciutadania europea, capaç de donar als seus ciutadans les competències necessàries per afrontar els reptes del nou mil·lenni, junt amb una consciència de compartició de valors i pertinença a un espai social i cultural comú. Universalment, es consideren summament importants l'educació i la cooperació educativa per al desenvolupament i l'enfortiment de societats estables, pacífiques i democràtiques, i encara més tenint en compte la situació del sud-est europeu. La declaració feta el 25 de maig de 1998 a la Sorbona basada en aquestes consideracions posava èmfasi en el paper central de les universitats en el desenvolupament de les dimensions culturals europees. S'hi ressaltava la creació de l'àrea europea d'educació superior com a via clau per promocionar la mobilitat dels ciutadans, la capacitat d'obtenció d'ocupació i el desenvolupament general del continent. Alguns països europeus van acceptar la invitació a comprometre's en la consecució dels objectius assenyalats en la declaració mitjançant la seva firma o expressant la seva adhesió a aquests principis. La direcció presa per diverses reformes de l'ensenyament superior llançades mentrestant a Europa ha provocat la determinació d'actuar en molts governs. Per la seva part, les institucions d'educació europees han acceptat el repte i han adquirit un paper principal en la construcció de l'àrea europea d'educació superior i també en la direcció dels principis fonamentals subjacents en la Carta Magna de la Universitat de Bolonya de 1988. Això és de vital importància, ja que la independència i l'autonomia de les universitats asseguren que els sistemes d'educació superior i d'investigació s'adaptin contínuament a les necessitats canviants, les demandes de la societat i els avenços en el coneixement científic. S'ha fixat el rumb en la direcció correcta i amb propòsits racionals. Tanmateix, la consecució plena d'una major compatibilitat i comparabilitat dels sistemes d'educació superior requereix un impuls continu. Hem de donar-li suport promocionant mesures concretes per aconseguir avenços tangibles. La reunió del 18 de juny, amb la participació d'experts autoritzats i d'alumnes de tots els nostres països, ens va aportar suggeriments molt útils sobre les iniciatives a prendre. Hem d'apuntar, en particular, cap a l'objectiu d'incrementar la competitivitat del sistema europeu d'educació superior. Ja que la validesa i l'eficàcia d'una civilització es poden mesurar a través de l'atractiu que la seva cultura té per a altres països, hem d'assegurar-nos que el sistema d'educació superior europeu adquireixi un grau d'atracció mundial igual al de les nostres extraordinàries tradicions culturals i científiques. A la vegada que afirmem la nostra adhesió als principis generals subjacents en la declaració de la Sorbona, ens comprometem a coordinar les nostres polítiques per assolir en un breu termini de temps, i en qualsevol cas dins de la primera dècada del tercer mil·lenni, els objectius següents, que considerem de capital importància per establir l'àrea europea d'educació superior i per promocionar el sistema europeu d'ensenyament superior a tot el món: *L'adopció d'un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable, fins i tot a través de la posada en marxa del suplement al diploma, per promocionar l'obtenció d'ocupació i la competitivitat del sistema d'educació superior europeu. *Adopció d'un sistema basat essencialment en dos cicles fonamentals: diplomatura (pregrau) i llicenciatura (grau). L'accés al segon cicle requerirà que els estudis de primer cicle s'hagin completat, amb èxit, en un període mínim de tres anys. El diploma obtingut després del primer cicle també serà considerat en el mercat laboral europeu com a nivell adequat de qualificació. El segon cicle conduirà al grau de mestria i/o doctorat, com en molts països europeus. *L'establiment d'un sistema de crèdits —similar al sistema ETCS— com a mitjà adequat per promocionar una mobilitat estudiantil més àmplia. Els crèdits es podran aconseguir també fora de les institucions d'educació superior, entre d'altres maneres amb l'experiència adquirida durant la vida, sempre que estigui reconeguda per les universitats receptores involucrades. *Promoció de la mobilitat, amb l'eliminació dels obstacles per a l'exercici efectiu de lliure intercanvi i prestant una atenció particular a: **L'accés a oportunitats d'estudi i formació i serveis relacionats, per als alumnes **El reconeixement i la valoració dels períodes d'estada en institucions d'investigació, ensenyament i formació europees, sense perjudici dels seus drets estatutaris, per a professors, investigadors i personal d'administració. *Promoció de la cooperació europea en assegurament de la qualitat per tal de desenvolupar criteris i metodologies comparables. *Promoció de les dimensions europees necessàries en educació superior, particularment dirigides al desenvolupament curricular, cooperació entre institucions, esquemes de mobilitat i programes d'estudi, integració de la formació i investigació. Mitjançant aquesta declaració ens comprometem a assolir aquests objectius —dins del context de les nostres competències institucionals i respectant plenament la diversitat de cultures, llengües, sistemes d'educació nacional i de l'autonomia universitària— per consolidar l'àrea europea d'educació superior. Amb tal finalitat, seguirem les maneres de cooperació intergovernamental, junt amb les de les organitzacions europees no governamentals amb competències en educació superior. Esperem que les universitats responguin de nou amb promptitud i positivament i que contribueixin activament a l'èxit dels nostres esforços. Convençuts que l'establiment de l'àrea europea d'educació superior demana permanentment suport, supervisió i adaptació a unes necessitats en constant evolució, decidim que ens trobarem una altra vegada d'aquí a dos anys per avaluar el progrés obtingut i els nous passos que s'hauran de seguir. [[Categoria:Documents oficials]] [[en:The Bologna Declaration of 19 June 1999]] 57 2837 2006-11-16T22:33:31Z Aleator 20 InterLanguage-AuthorsByLetter {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|A}} [[Categoria:Autors]] 58 2838 2006-11-16T22:34:42Z Aleator 20 InterLanguage-AuthorsByLetter {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|B}} [[Categoria:Autors]] 59 2840 2006-11-17T22:04:06Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|C}} [[Categoria:Autors]] 60 2841 2006-11-17T22:04:39Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|D}} [[Categoria:Autors]] 61 2842 2006-11-17T22:05:08Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|E}} [[Categoria:Autors]] 62 2843 2006-11-17T22:05:26Z Aleator 20 plat {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|F}} [[Categoria:Autors]] 63 2844 2006-11-17T22:05:41Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|G}} [[Categoria:Autors]] 64 2845 2006-11-17T22:05:58Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|H}} [[Categoria:Autors]] 65 2851 2006-11-18T18:36:51Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|I}} [[Categoria:Autors]] 66 2852 2006-11-18T18:37:08Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|J}} [[Categoria:Autors]] 67 2853 2006-11-18T18:38:38Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|K}} [[Categoria:Autors]] 68 2854 2006-11-18T18:40:22Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|L}} [[Categoria:Autors]] 69 2856 2006-11-18T18:52:19Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|M}} [[Categoria:Autors]] 70 2857 2006-11-18T18:52:44Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|N}} [[Categoria:Autors]] 71 2858 2006-11-18T18:53:02Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|O}} [[Categoria:Autors]] 72 2859 2006-11-18T18:53:30Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|P}} [[Categoria:Autors]] 73 2860 2006-11-18T18:53:48Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|Q}} [[Categoria:Autors]] 74 2861 2006-11-18T18:54:15Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|R}} [[Categoria:Autors]] 75 2862 2006-11-18T18:54:31Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|S}} [[Categoria:Autors]] 76 2863 2006-11-18T18:54:48Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|T}} [[Categoria:Autors]] 77 2864 2006-11-18T18:55:26Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|U}} [[Categoria:Autors]] 78 2866 2006-11-18T18:56:44Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|W}} [[Categoria:Autors]] 79 2867 2006-11-18T18:57:06Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|X}} [[Categoria:Autors]] 80 2868 2006-11-18T18:58:13Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|Y}} [[Categoria:Autors]] 81 2869 2006-11-18T18:58:59Z Aleator 20 plant {{Índex Autors}} {{Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter|Z}} [[Categoria:Autors]] 82 2785 2006-11-11T17:26:40Z Aleator 20 encapçalament 3 {{Encapçalament|{{PAGENAME}} (1833)|[[Bonaventura Carles Aribau]]| }} Adéu siau, turons, per sempre adéu siau;<br> O serras desiguals, que allí en la patria mia<br> Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia<br> Per lo repos etrern, per lo color mes blau. Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,<br> Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,<br> Guaytats per un forat la tomba del Jueu,<br> E al mitg del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors,<br> Com coneixer pogués lo front de mos parents;<br> Coneixia també lo só de los torrents<br> Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors. Mes arrancat després per fals perseguidors<br> Ja no conech ni sent com en millors vegadas:<br> Axi d´arbre migrat á terras apartadas<br> Son gust perden los fruits, é son perfum las flors. ¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort<br> A veurer de mes prop las torres de Castella,<br> Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella,<br> Ni desperta en mon pit un generos recort? En va á mon dels pais en als jo m´trasport,<br> E veig del Llobregat la platja serpentina;<br> Que fora de cantar en llengua llemosina<br> No m´queda mes plaher, no tinch altre conort. Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis<br> Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,<br> La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,<br> Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis. Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis<br> Per estranya regió l´accent natiu, no plora;<br> Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,<br> Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis. En llemosí soná lo meu primer vagit,<br> Quant del mugró matern la dolça llet bebia;<br> En llemosí al Senyor pregaba cada dia,<br> E cántichs llemosins somiaba cada nit. Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,<br> En llemosi li parl, que llengua altra no sent,<br> E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,<br> Puix surten mas rahons del centre de mon pit. {{DP-100}} [[Categoria:Poesia]] 83 2993 2006-12-04T22:30:38Z Aleator 20 +plantilles {{Autor |Nom=Bonaventura Carles |Cognoms=Aribau |PrimeraLletraCognom=A |LlocNaixement=Barcelona |AnyNaixement=1798 |LlocMort= |AnyMort=1862 |Viquipedia=Bonaventura Carles Aribau |Viquidites= |Commons= }} *''Ensayos poéticos'' (1817). *''[[Oda a la pàtria]]'' (1833) {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Carles Aribau, Bonaventura]] [[Categoria:Autors catalans|Carles Aribau, Bonaventura]] 84 181 2006-06-14T10:46:15Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Declaració de la Sorbona}} Declaració conjunta per a l'harmonització del disseny del sistema d'educació superior europeu, a càrrec dels quatre ministres representants de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. La Sorbona, París, 25 de maig de 1998. ==Declaració== Recentment, el procés europeu ha fet passos d'extremada importància. Malgrat la rellevància d'aquest fet, no hauríem d'oblidar que en parlar d'Europa no solament hauríem de referir-nos a l'euro, els bancs i l'economia, sinó que també hem de pensar en una Europa de coneixements. És el nostre deure consolidar i desenvolupar les dimensions intel·lectuals, culturals, socials i tècniques del nostre continent. Aquestes dimensions han estat modelades, en gran manera, per les universitats, que encara exerceixen un paper imprescindible en el seu desenvolupament. Les universitats es van originar a Europa fa uns tres quarts de mil·lenni. Els nostres quatre països en tenen algunes de les més antigues, que celebren actualment importants aniversaris, com és, avui, el cas de la Universitat de París. En aquells temps, els estudiants i els acadèmics solien circular lliurement i difonien amb rapidesa els seus coneixements per tot el continent. En l'actualitat, gran nombre dels nostres estudiants encara es gradua sense haver tingut l'oportunitat de realitzar un període d'estudis a l'altra banda de les fronteres nacionals. S'aproxima un temps de canvis per a les condicions educatives i laborals, una diversificació del curs de les carreres professionals en què l'educació i la formació contínua esdevenen una obligació evident. Devem als nostres estudiants i a la societat en el seu conjunt un sistema d'educació superior que els ofereixi les millors oportunitats per buscar i trobar el seu propi àmbit d'excel·lència. Una àrea europea oberta a l'educació superior porta en si una gran riquesa de projectes positius, sempre respectant la nostra diversitat, però requereix, d'altra banda, l'esforç continu que permeti eliminar les fronteres i desenvolupar un marc d'ensenyament i aprenentatge. S'espera que, d'ara endavant, aquest marc afavoreixi una mobilitat i una cooperació més estretes. El reconeixement internacional i l'atractiu potencial dels nostres sistemes rauen en les facilitats de comprensió que ofereixen tant en els seus aspectes interns com en els externs. Sembla que està emergint un sistema compost de dos cicles, de grau i de postgrau, que servirà de peça angular a l'hora d'establir les comparacions i equivalències a escala internacional. Gran part de l'originalitat i la flexibilitat d'aquest sistema s'aconseguirà mitjançant el sistema de crèdits (com en l'ECTS o Sistema Europeu de Transferència de Crèdits), i de semestres. Això permetrà la convalidació dels crèdits obtinguts per a aquells que elegeixin una educació inicial o contínua en alguna de les universitats europees i, així mateix, tinguin la intenció d'obtenir una titulació. De fet, els estudiants haurien de ser capaços d'accedir al món acadèmic en qualsevol moment de la seva vida professional i des de diversos camps. S'hauria de facilitar als universitaris l'accés a gran varietat de programes, a oportunitats per dur a terme estudis multidisciplinaris, al perfeccionament d'idiomes i a l'habilitat per utilitzar les noves tecnologies informatives. És important el reconeixement internacional de la titulació de grau com un nivell de qualificació apropiat a l'èxit d'aquesta iniciativa, en la qual desitgem oferir una visió clara de tots els nostres esquemes d'educació superior. En el cicle de postgrau cabria l'elecció entre una titulació de màster de curta durada i una titulació de doctorat més extensa, amb la possibilitat de canviar entre una i l'altra. En les dues titulacions de postgrau es posaria l'èmfasi apropiat tant en la investigació com en el treball autònom. En el nivell de grau s'animaria els estudiants a passar un semestre, com a mínim, en universitats de fora dels seus països. Al seu torn, hi hauria més personal docent dedicat a la investigació fent les seves activitats professionals en altres països europeus diferents als d'origen. El suport creixent a la Unió Europea pel que fa a la mobilitat d'estudiants i professors hauria d'aprofitar-se al màxim. Molts països, no sols europeus, han pres plena consciència de la necessitat de fomentar aquesta evolució. Les conferències de rectors europeus, presidents universitaris i grups d'experts i acadèmics dels nostres respectius països s'han embarcat en la tasca d'anàlisi d'aquests objectius. L'any passat, a Lisboa, es va acordar una convenció que reconeix les qualificacions obtingudes en educació superior a Europa dins del camp acadèmic. La convenció va establir una sèrie de requisits bàsics i va reconèixer a cada país el dret a prendre part en un projecte encara més constructiu. És a partir de la consideració d’aquestes conclusions que podem dur a terme una millora i arribar més lluny. Actualment, ja hi ha més punts en comú per al reconeixement mutu de les titulacions d'educació superior quant a propòsits professionals a través de les respectives directives de la Unió Europea. Els nostres governs, tanmateix, encara han d'exercir un paper significatiu amb la promoció de mitjans que permetin la convalidació dels coneixements adquirits i el millor reconeixement de les respectives titulacions. Esperem que tot això promogui més acords interuniversitaris. L'harmonització progressiva del marc general de les nostres titulacions i dels cicles pot aconseguir-se a través de la consolidació de l'experiència ja existent, les titulacions conjuntes, les iniciatives pilot i els diàlegs en què tots ens involucrem. Mitjançant aquesta declaració, oferim el nostre compromís per a la promoció d'un marc comú de referència dedicat a millorar el reconeixement extern i a facilitar tant la mobilitat estudiantil com les oportunitats d'ocupació. L'aniversari de la Universitat de París, avui aquí a la Sorbona, ens ofereix una oportunitat solemne de participar en una iniciativa de creació d'una zona europea dedicada a l'educació superior, on les identitats nacionals i els interessos comuns puguin relacionar-se i reforçar-se per al benefici d'Europa, dels seus estudiants i en general dels seus ciutadans. Ens dirigim a altres estats membres de la Unió Europea i a altres països europeus perquè s'uneixin a nosaltres en aquesta iniciativa, així com a totes les universitats europees, perquè es consolidi la presència d'Europa al món a través de l'educació contínua i actualitzada que s'ofereix als seus ciutadans. Claude Allègre. Ministre de l'Educació Nacional de la Recerca i de la Tecnologia. (França) Tessa Blackstone. Ministra d'Educació Superior. (Regne Unit) Luigi Berlinger. Ministre d'Educació Pública, Universitat i Investigació. (Itàlia) Jürgen Ruettgers. Ministre d'Educació, Ciències, Investigació i Tecnologia. (Alemanya) [[Categoria:Documents oficials]] 86 2786 2006-11-11T17:27:25Z Aleator 20 encapçalament 3 {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ausiàs March]]| }} :Veles e vents han mos desigs complir, :faent camins dubtosos per la mar. :Mestre i Ponents contra d'ells veig armar; :Xaloc, Llevant, los deuen subvenir :ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn :fent humils precs al vent Tramuntanal :que en son bufar los sia parcial :e que tots cinc complesquen mon retorn. :Bullirà el mar com la cassola en forn, :mudant color e l'estat natural, :e mostrarà voler tota res mal :que sobre si atur un punt al jorn; :grans e pocs peixs a recors correran :e cercaran amagatalls secrets: :fugits al mar, on són nodrits e fets, :pel gran remei en terra eixiran. :Los peregrins tots ensems votaran :e prometran molts dons de cera fets; :la gran paor traurà al llum los secrets :que al confés descoberts no seran. :En lo perill no em caureu de l'esment, :ans votaré al Déu qui ens ha lligats, :de no minvar mes fermes voluntats :e que tots temps me sereu de present. :Io tem la mort per no ser-vos absent, :perquè Amor per mort és anul·lats; :mas io no creu que mon voler sobrats :pusca esser per tal departiment. :Io so gelós de vostre escàs voler, :que, io morint, no meta mi en oblit; :sol est pensar me tol del món delit, :car nos vivint, no creu se pusca fer: :aprés ma mort, d'amar perdau poder :e sia tost en ira convertit, :e, io forçat d'aquest món ser eixit, :tot lo meu mal sera vós no veer. :Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor, :car prop d'aquell io em trobara tot sol? :Vostre voler sabera quant me vol, :tement, fiant de tot l'avenidor. :Io són aquell pus extrem amador, :aprés d'aquell a qui Déu vida tol: :puis io són viu, mon cor no mostra dol :tant com la mort per sa extrema dolor. :A bé o mal d'amor io só dispost, :mas per mon fat Fortuna cas no em porta, :tot esvetlat, ab desbarrada porta, :me trobarà faent humil respost. :Io desig ço que em porà ser gran cost, :I aquest esper de molts mals m'aconhorta; :a mi no plau ma vida ser ser estorta :d'un cas molt fer, qual pret Déu sia tost. :Lladoncs les gents no els clrà donar fe :al que amor fora mi obrarà; :lo seu poder en acte es mostrerà :e los meus dits ab los fets provaré. :Amor, de vós io en sent més que no en sé, :de què la part pijor me'n romandrà; :e de vós sap lo qui sens vós està. :A joc de cus vos acompararé. {{DP-100}} [[Category:Poesia]] 88 2782 2006-11-11T16:49:23Z Aleator 20 enllaços {{Autor |Nom=Ausiàs |Cognoms=March |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1400 |LlocMort=València |AnyMort=1459 |Viquipedia=Ausiàs March |Viquidites= |Commons= }} Llista dels 128 poemes coneguts *I: ''[[Axí com cell qui·n lo somni·s delita]]'' *II: ''[[Pren-me'n axí com al patró qu·en platga]]'' *III: ''[[Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,]]'' *IV: ''[[Axí com cell qui desitja vianda]]'' *V: ''[[Tant he amat, que mon grosser enginy]]'' *VI: ''[[Molt he tardat en descobrir ma falta,]]'' *VII: ''[[Sí com rictat no porta béns ab si]],'' *VIII: ''[[Ja tots mos cants me plau metr·en oblit]],'' *IX: ''[[Amor se dol com breument yo no muyr]],'' *X: ''[[Sí com hun rey, senyor de tres ciutats]],'' *XI: ''[[¿Quins tan segurs consells vas encerquant]],'' *XII: ''[[Ja no esper que sia·mat]],'' *XIII: ''[[Colguen les gents ab alegria festes]],'' *XIV: ''[[Malventurós no deu cerquar Ventura]]:'' *XV: ''[[Si prés grans mals un bé·m serà guardat]],'' *XVI: ''[[Junt és lo temps que mon goig és complit]]'' *XVII: ''[[Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau]],'' *XVIII: ''[[Ffantasiant, Amor a mi descobre]]'' *XIX: ''[[Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats]],'' *XX: ''[[Alguns passats donaren si a mort]]'' *XXI: ''[[Tant en Amor ma pens·à consentit]]'' *XXII: ''[[Callen aquells que d'Amor han parlat]],'' *XXIII: ''[[Lexant a part l'estil dels trobadors]]'' *XXIV: ''[[No sech lo temps mon pensament innoble]],'' *XXV: ''[[No·m fall recort del temps tan delitós]]'' *XXVI: ''[[Yo crit lo bé si·n algun loch lo sé]],'' *XXVII: ''[[Sobresdolor m'à tolt l'imaginar]];'' *XXVIII: ''[[Lo jorn ha por de perdre sa claror]]'' *XXIX: ''[[Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert]]'' *XXX: ''[[Vengut és temps que serà conegut]]'' *XXXI: ''[[Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna]]'' *XXXII: ''[[L'ome pel món no munta·n gran valer]]'' *XXXIII: ''[[Sens lo desig de cosa desonesta]],'' *XXXIV: ''[[Tots los desigs escampats en lo món]]'' *XXXV: ''[[Sia cascú per ben hoir attent]]'' *XXXVI: ''[[¡O Mort, qui est de molts mals medecina]]'' *XXXVII: ''[[La mia por d'alguna causa mou.]]'' *XXXVIII: ''[[Si bé mostrau que mi no avorriu]],'' *XXXIX: ''[[Qui no és trist, de mos dictats no cur]],'' *XL: ''[[Cell qui d'altruy reb enug e plaer]]'' *XLI: ''[[Volgra sser nat cent anys ho pus atràs]],'' *XLII: ''[[Vós qui sabeu de la tortra·l costum]],'' *XLIII: ''[[Coratge meu, a pendre sforç molt tart]],'' *XLIV: ''[[Tot metge pren càrech de consciença]]'' *XLV: ''[[Los ignorants Amor e sos exemples]],'' *XLVI: ''[[Veles e vents|Veles e vents han mos desigs complir]],'' *XLVII: ''[[Bé·m maravell com l'ayre no s'altera]],'' *XLVIII: ''[[Ab vós me pot Amor ben esmenar]],'' *XLIX: ''[[A mal estrany és la pena estranya]]'' *L: ''[[Sí com aquell qui per sa·nfinitat]]'' *LI: ''[[Tal só com cell qui penssa que morà]]'' *LII: ''[[-Clamar no·s deu qui mal cerqua e troba]];'' *LIII: ''[[Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua]]'' *LIV: ''[[¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor]],'' *LV: ''[[Per molt amar ma vida és en dupte]],'' *LVI: ''[[Ma voluntat, amant-vos, se contenta]],'' *LVII: ''[[Por de pijor a molts fa pendre mort]]'' *LVIII: ''[[Sí com l'om rich que per son fill treballa]]'' *LIX: ''[[Sí co·l malalt que·l metge lo fa cert]]'' *LX: ''[[Mes voluntats, en gran part discordants]],'' *LXI: ''[[O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons]]'' *LXII: ''[[¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar]]'' *LXIII: ''[[¿Qui·m tornarà lo temps de ma dolor]]'' *LXIV: ''[[Lo temps és tal que tot animal brut]]'' *LXV: ''[[No só gosat en demanar mercé]]'' *LXVI: ''[[Algú no pot haver en si poder]]'' *LXVII: ''[[Ja de amor tèbeu jamés no sia!]]'' *LXVIII: ''[[No·m pren axí com al petit vaylet]]'' *LXIX: ''[[Clar és e molt a tots los amadors]],'' *LXX: ''[[Per qué m'és tolt poder delliberar?]]'' *LXXI: ''[[¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor]],'' *LXXII: ''[[Paor no·m sent que sobreslaus me vença]],'' *LXXIII: ''[[No pens algú que m'allarch en paraules]]'' *LXXIV: ''[[Als fats coman tot quant serà de mi]],'' *LXXV: ''[[¿Qui és aquell qui en Amor contemple]]'' *LXXVI: ''[[On és lo loch on ma penssa repose?]]'' *LXXVII: ''[[No pot mostrar lo món menys pietat]]'' *LXXVIII: ''[[No guart avant ne membre lo passat]]:'' *LXXIX: ''[[O vós, mesquins, qui sots terra jaheu]]'' *LXXX: ''[[Tot laurador és pagat del jornal]]'' *LXXXI: ''[[Axí com cell qui·s veu prop de la mort]],'' *LXXXII: ''[[Quant plau a Déu que la fusta peresqua]],'' *LXXXIII: ''[[Sí co·l malalt qui lonch temps ha que jau]]'' *LXXXIV: ''[[Tant he amat que vinch en desamar]],'' *LXXXV: ''[[Lexe la sort lo seu variat torn]];'' *LXXXVI: ''[[Si·m demanau lo greu turment que pas]],'' *LXXXVII: ''[[Tot entenent amador mi entengua]],'' *LXXXVIII: ''[[Malament viu qui delit pert de viure]]'' *LXXXIX: ''[[Cervo ferit no desija la font]]'' *XC: ''[[No·s maravell algú perqué m'enyor]],'' *XCI: ''[[En aquell temps sentí d'Amor delit]]'' *XCII: ''[[Aquelles mans que jamés perdonaren]]'' *XCIII: ''[[¿Qui serà aquell del món superior]]'' *XCIV: ''[[Puys me trob sol en amor, a mi sembla]]'' *XCV: ''[[¿Qué val delit puys no és conegut]],'' *XCVI: ''[[La gran dolor que llengua no pot dir]]'' *XCVII: ''[[Si per null temps creguí ser amador]],'' *XCVIII: ''[[Per lo camí de mort é cercat vida]],'' *XCIX: ''[[Aquesta és perdurable dolor]].'' *C: ''[[Entre Amor ssó portat he Fortuna]],'' *CI: ''[[Lo viscahí Qui·s troba·n Alemanya]],'' *CII: ''[[¿Qual serà·quell que fora si mateix]]'' *CIII: ''[[Aquell ateny tot quant atényer vol]],'' *CIV: ''[[Qui ne per si ne per Déu virtuts husa]],'' *CV: ''[[Puys que sens Tu algú a Tu no basta]],'' *CVI: ''[[Lo tot és poch ço per qué treballam]]'' *CVII: ''[[¡O quant és foll qui tem lo forçat cas]],'' *CVIII: ''[[No·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa]];'' *CIX: ''[[Dona, si us am, no·m graescau amor]];'' *CX: ''[[Là só atés d'on só volgut fugir]];'' *CXI: ''[[Axí com cell qui·s parteix de sa terra]]'' *CXII: ''[[Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta]],'' *CXIII: ''[[La vida·s breu e l'art se mostra longa]];'' *CXIV: ''[[Retinga'm Déu en mon trist pensament]],'' *CXV: ''[[Puix me penit, senyal és cert que baste]]'' *CXVI: ''[[Cert és de mi que no me'n cal fer compte]]'' *CXVII: ''[[Lo cinquén peu del moltó ab gran cura]]'' *CXVIII: ''[[No cal dubtar que sens ulls pot hom veure]],'' *CXIX: ''[[Maleyt lo jorn que·m fon donada vida]],'' *CXX: ''[[Si·n algun temps me clamí sens rahó]],'' *CXXI: ''[[Molt me par bo que pens de l'altre món]],'' *CXXII a: ''[[Tots los delits dels cors he ja perduts]],'' *CXXII b: ''[[Mon bon senyor, puix que parlar en prosa]]'' *CXXIII: ''[[Mentre d'Amor sentí sa passió]],'' *CXXIV: ''[[Ab molta raó me desenamore]]'' *CXXV: ''[[Entre·ls ulls y les orelles]]'' *CXXVI: ''[[Quant més amau, tant més temor teniu]],'' *CXXVII: ''[[A Déu siau, vós, mon delit]],'' *CXXVIII: ''[[A mi acorda un dictat]]'' 89 2941 2006-11-26T19:35:29Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|la reunió de ministres europeus encarregats de l'Educació Superior| Comunicat elaborat a Praga el 19 de maig de 2001}}. {{obra|Viquipedia=Comunicat de Praga}} ==Comunicat de Praga== Dos anys després de signar la [[Declaració de Bolonya]] i tres anys després de la [[Declaració de la Sorbona]], els ministres europeus encarregats de l'educació superior, representant 32 signataris, es van reunir a Praga per repassar el progrés aconseguit i per establir direccions i prioritats del procés per als pròxims anys. Els ministres van reafirmar el seu compromís amb l'objectiu d'establir l'àrea de l'educació superior europea per al 2010. L'opció de Praga per realitzar aquesta reunió és un símbol de la voluntat d'implicar tot Europa en el procés perspectiu de creixement de la Unió Europea. Els ministres van acollir i van examinar l'informe “Afavorint el procés de Bolonya”, a càrrec del grup de seguiment, i van trobar que els objectius establerts en la Declaració de Bolonya s'han acceptat àmpliament i s'han utilitzat com a base per al desenvolupament de l'educació superior per la majoria dels signataris així com per les universitats i altres institucions d'educació superior. Els ministres van reafirmar que s'ha de continuar fent esforços per promoure la mobilitat a fi de permetre als estudiants, professors, investigadors i personal d'administració que es beneficiïn de la riquesa de l'àrea de l'educació superior europea, que inclou els valors democràtics, la diversitat de cultures i idiomes i la diversitat de sistemes de l'educació superior. Els ministres van partir de l’anàlisi de la Convenció d'Institucions de l'Educació Superior Europea organitzada a Salamanca del 29 al 30 de març i en les recomanacions de la Convenció d'Estudiants Europeus, que va tenir lloc a Göteborg del 24 al 25 de març, i van apreciar la implicació activa de l'Associació Universitària Europea (EUA) i de les Unions Nacionals d'Estudiants a Europa (ESIB) en el procés de Bolonya. A més, van assenyalar i valorar les moltes altres iniciatives per fomentar el procés. Els ministres també van prestar atenció a l'ajuda constructiva de la Comissió Europea. Els ministres van observar que les activitats recomanades en la Declaració sobre l'estructura de títols han estat intensament i àmpliament tractades en la majoria dels països. Sobretot, van valorar com avança la feina per assegurar-ne la qualitat. Els ministres van reconèixer la necessitat de cooperar a fi d'afrontar els reptes provocats per l'educació transnacional. També van reconèixer la necessitat d'una perspectiva d'aprenentatge per a tota la vida. ===Accions posteriors que donen continuïtat als sis objectius del Procés de Bolonya=== Tal com planteja la Declaració de Bolonya, els ministres van afirmar que la construcció de l'àrea de l'educació superior europea és una condició per reforçar l'atractiu i la competitivitat de les institucions de l'educació superior a Europa. Van donar suport a la idea que l'educació superior ha de ser considerada un bé públic i que ha de ser i continuarà sent una responsabilitat pública (les regulacions, etc.), i que els estudiants són membres plens de la comunitat de l'educació superior. Des d'aquest punt de vista, els ministres van comentar el següent sobre el procés que cal seguir: ====L'adopció d'un sistema de títols fàcilment llegibles i comparables==== Els ministres van estimular enèrgicament les universitats i altres institucions d'educació superior a prendre ple avantatge de la legislació nacional existent i de les eines europees destinades a facilitar el reconeixement acadèmic i professional de les unitats de cursos, títols i altres premis perquè els ciutadans puguin utilitzar les seves qualificacions, competències i habilitats eficaçment en tota l'àrea de l'educació superior europea. Els ministres van fer una crida a organitzacions i a xarxes existents, com NARIC i ENIC, perquè promoguin en l'àmbit institucional, nacional i europeu el reconeixement simple, eficaç i just que reflecteixi la diversitat subjacent de qualificacions. ====L'adopció d'un sistema basat essencialment en dos cicles principals==== Els ministres van observar amb satisfacció que s'hagi discutit i abordat l'objectiu d'una estructura de graus basada en dos cicles principals que articulin l'educació superior dels estudis de grau i els de postgrau. Alguns països ja han adoptat aquesta estructura i d'altres ho estan considerant amb gran interès. És important destacar que en molts països els títols de llicenciatura i de màster o els títols de dos cicles comparables poden obtenir-se tant en universitats com en altres institucions de l'educació superior. Els programes que condueixen a un títol, de fet, poden i han de tenir orientacions i perfils diversos per acomodar la diversitat de necessitats individuals, acadèmiques i del mercat laboral, tal com es va concertar en el seminari d'Hèlsinki sobre els títols de grau (febrer de 2001). ====L'establiment d'un sistema de crèdits==== Els ministres van emfasitzar que per a una flexibilitat més gran en els processos d'aprenentatge i qualificació cal adoptar pedres angulars comunes de qualificacions, basades en un sistema de crèdits com els ECTS o compatibles amb els ECTS, que proporcionin tant les funcions de transmissibilitat com les d'acumulació. Juntament amb els sistemes d'assegurament de la qualitat mútuament reconeguts, aquests arranjaments facilitaran l'accés d'estudiants al mercat europeu del treball i reforçaran la compatibilitat, l'atractiu i la competitivitat de l'educació superior europea. L'ús generalitzat d'aquest sistema de crèdits i del suplement de diploma fomentarà el progrés en aquesta direcció. ====La promoció de la mobilitat==== Els ministres van reafirmar que l'objectiu de millorar la mobilitat dels estudiants, els professors, els investigadors i el personal d'administració, establert en la Declaració de Bolonya, és de summa importància. Per tant, van confirmar el compromís d'eliminar ots els obstacles al lliure moviment d'estudiants, professors, investigadors i personal d'administració van posar èmfasi en la dimensió social de la mobilitat. Van prendre nota de les possibilitats de mobilitat ofertes pels programes de la Comunitat Europea i del progrés aconseguit en aquest camp, per exemple, el llançament del Pla d'acció de mobilitat aprovat pel Consell Europeu a Niça el 2000. ====La promoció de la cooperació europea en l'assegurament de la qualitat==== Els ministres van reconèixer el paper vital que tenen els sistemes d'assegurament de la qualitat per garantir uns alts estàndards i facilitar la comparabilitat de les qualificacions a tot Europa. També van estimular una cooperació més estreta entre les xarxes de reconeixement i d'assegurament de la qualitat i van emfasitzar la necessitat d'una estreta cooperació europea i de mútua confiança en l'acceptació de sistemes nacionals d'assegurament de la qualitat. Encara més, van animar les universitats i altres institucions d'educació superior a fomentar exemples de les millors pràctiques i a dissenyar els guions per a l'acceptació mútua dels mecanismes d'avaluació i d'acreditació/certificació. Els ministres van fer una crida a les universitats i a altres institucions de l'educació superior, a agències nacionals i a la Xarxa Europea d'Assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior, en cooperació amb els corresponents organismes de països que no en són membres, a col·laborar amb l'establiment d'un marc comú de referència i a fomentar les millors pràctiques. ====La promoció de les dimensions europees en l'educació superior==== Per enfortir les importants dimensions europees de l'educació superior i de la ubicació d'ocupacions del graduat, els ministres van sol·licitar que el sector de l'educació superior augmenti el desenvolupament de mòduls, cursos i plans d'estudi en tots els àmbits amb contingut, orientació i organització “europeus”. Això inclou, particularment, els mòduls, els cursos i els plans d'estudi oferts en societat per institucions de països diferents i que condueixen a un títol conjunt reconegut. ===A més, els ministres emfasitzaren els punts següents:=== ====Aprenentatge al llarg de tota la vida==== El fet d'aprendre durant tota la vida és un element essencial de l'àrea de l'educació superior europea. En la futura Europa basada en la societat i l'economia del coneixement, les estratègies d'aprenentatge per a tota la vida són necessàries per afrontar els reptes de la competitivitat i de l'ús de noves tecnologies i per millorar la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i la qualitat de vida. ====Les institucions de l'educació superior i els estudiants==== Els ministres van emfasitzar que la implicació d'universitats i altres institucions de l'educació superior i d'estudiants com a socis competents, actius i constructius en l'establiment i la formació d'una àrea d'educació superior europea és necessària i benvinguda. Les institucions han demostrat la importància que atorguen a la creació d'una àrea d'educació superior europea compatible i eficaç, però també diversa i adaptable. Els ministres també van assenyalar que la qualitat és la condició subjacent bàsica per a la confiança, la rellevància, la mobilitat, la compatibilitat i l'atractiu en l'àrea d'educació superior europea. Els ministres van expressar el seu reconeixement per les contribucions encaminades al desenvolupament de programes d'estudi que combinen la qualitat acadèmica amb la rellevància de l'ocupació duradora i van demandar un paper proactiu continuat de les institucions de l'educació superior. Els ministres van afirmar que els estudiants han de participar i influir en l'organització i en el contingut de l'educació a les universitats i en altres institucions d'educació superior. Els ministres també van reafirmar la necessitat, ratificada pels estudiants, de tenir en compte la dimensió social en el procés de Bolonya. ====Promoure l'atractiu de l'àrea d'educació superior europea==== Els ministres van convenir en la importància de reforçar l'atractiu de l'educació superior europea per als estudiants d'Europa i d'altres parts del món. La llegibilitat i la comparabilitat dels títols de l'educació superior europeus en l'àmbit mundial ha de reforçar-se mitjançant el desenvolupament d'un marc comú de qualificacions, així com per mitjà de l'assegurament de la qualitat i de mecanismes d'acreditació/certificació coherents i de creixents esforços d'informació. Els ministres van emfasitzar particularment que la qualitat de l'educació superior i de la investigació és i ha de ser un factor important de l'atractiu internacional i de la competitivitat d'Europa. Els ministres van acordar que ha de posar-se més atenció a beneficiar una àrea d'educació superior europea amb institucions i programes amb perfils diferents. Van demanar un augment de la col·laboració entre els països europeus amb relació a les possibles implicacions i perspectives d'educació transnacional. ===Seguiment continu=== Els ministres es van comprometre a continuar la cooperació d'acord amb els objectius de la Declaració de Bolonya, basant-se en les similituds i beneficiant-se de les diferències entre les cultures, idiomes i sistemes nacionals, i utilitzant totes les possibilitats de cooperació intergovernamental i de diàleg continuat amb les universitats europees i amb altres institucions d'educació superior i organitzacions estudiantils així com amb programes de la Comunitat. Els ministres van rebre amb beneplàcit els nous membres que s'incorporen al procés de Bolonya després de les sol·licituds dels ministres representants dels països per als quals els programes Sòcrates i Leonardo da Vinci o Tempus-Cards de la Comunitat Europea estan oberts. Es van acceptar les sol·licituds de Croàcia, Xipre i Turquia. Els ministres van decidir que durant la segona meitat de 2003 tindria lloc a Berlín una reunió de seguiment per comprovar el progrés i establir directrius i prioritats per a les pròximes fases del procés vers l'àrea d'educació superior europea. Van confirmar la necessitat d'una estructura per al treball de seguiment, que consisteix en un grup de seguiment i en un grup preparatori. El grup de seguiment ha d'estar format per representants de tots els signataris, nous participants i per la Comissió Europea, i ha d'estar presidit per la Presidència de la UE d’aquell moment. El grup preparatori ha d'estar format per representants dels països que van organitzar les reunions ministerials anteriors i els de la pròxima reunió ministerial, dos estats membres de la UE i dos estats no membres de la UE; aquests últims quatre representants seran elegits pel grup de seguiment. La Presidència de la UE en el moment i la Comissió Europea també formaran part del grup preparatori. El grup preparatori serà presidit pel representant del país amfitrió de la pròxima reunió ministerial. L'Associació Universitària Europea, l'Associació Europea d'Institucions d'Ensenyament Superior (EURASHE), les Unions Nacionals d'Estudiants a Europa i el Consell d'Europa hauran de ser consultats en el treball de seguiment. Per avançar en el procés, els ministres van estimular el grup de seguiment a explorar les àrees següents: la cooperació pel que fa a l'acreditació i l'assegurament de la qualitat, els aspectes sobre el reconeixement i la utilització de crèdits en el procés de Bolonya, el desenvolupament de titulacions conjuntes, la dimensió social, amb l'atenció específica als obstacles a la mobilitat, i l'engrandiment del procés de Bolonya, l'aprenentatge al llarg de tota la vida i la implicació dels estudiants. ==Enllaços externs== * [http://www.bologna-berlin2003.de/pdf/Prague_communiquTheta.pdf Versió oficial en anglès] {{DP-Trad}} [[Categoria:Documents oficials]] [[Categoria:Ensenyament]] 90 3158 2006-12-14T22:30:29Z Aleator 20 DP=>DP-100 {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Manuel Milà i Fontanals]] <small>(versió de 1882) i d' </small>Emili Guanyavents <small>(versió actual de 1899)</small>|Els Segadors és l'actual himne oficial de Catalunya.}} {{Obra|Viquipedia=Els Segadors}} __TOC__ ==Versió actual (1899)== Catalunya triomfant,<br> tornarà a ser rica i plena.<br> Endarrera aquesta gent<br> tan ufana i tan superba.<br> Bon cop de falç,<br> Bon cop de falç,<br> Defensors de la terra!<br> Bon cop de falç!<br> Ara és hora, segadors.<br> Ara és hora d'estar alerta.<br> Per quan vingui un altre juny<br> esmolem ben bé les eines.<br> Bon cop de falç,<br> Bon cop de falç,<br> Defensors de la terra!<br> Bon cop de falç!<br> Que tremoli l'enemic<br> en veient la nostra ensenya.<br> Com fem caure espigues d'or,<br> quan convé seguem cadenes.<br> Bon cop de falç,<br> Bon cop de falç,<br> Defensors de la terra!<br> Bon cop de falç!</i> ==Versió antiga (1882)== Catalunya, comtat gran,<br> qui t'ha vist tan rica i plena!<br> Ara el rei Nostre Senyor<br> declarada ens té la guerra.<br> Segueu arran!<br> Segueu arran,<br> que la palla va cara!<br> Segueu arran!<br> Lo gran comte d'Olivars<br> sempre li burxa l'orella:<br> -Ara és hora, nostre rei,<br> ara és hora que fem guerra.- <br> Contra tots els catalans,<br> ja veieu quina n'han feta:<br> seguiren viles i llocs<br> fins al lloc de Riu d'Arenes;<br> n'han cremat un sagrat lloc,<br> que Santa Coloma es deia;<br> cremen albes i casulles,<br> i caporals i patenes,<br> i el Santíssim Sagrament,<br> alabat sia per sempre.<br> Mataren un sacerdot,<br> mentre que la missa deia;<br> mataren un cavaller,<br> a la porta de l'església,<br> en Lluís de Furrià,<br> i els àngels li fan gran festa.<br> Lo pa que no era blanc<br> deien que era massa negre:<br> el donaven als cavalls<br> sols per assolar la terra.<br> Del vi que no era bo,<br> n'engegaven les aixetes,<br> el tiraven pels carrers<br> sols per regar la terra. <br> A presència dels parents<br> deshonraven les donzelles.<br> Ne donen part al Virrei,<br> del mal que aquells soldats feien:<br> -Llicència els he donat jo,<br> molta més se'n poden prendre.-<br> Sentint resposta semblant,<br> enarboren la bandera;<br> a la plaça de Sant Jaume,<br> n´hi foren les dependències. <br> A vista de tot això<br> s'és avalotat la terra:<br> comencen de llevar gent<br> i enarborar les banderes. <br> Entraren a Barcelona<br> mil persones forasteres;<br> entren com a segadors,<br> com érem en temps de sega.<br> De tres guàrdies que n'hi ha,<br> ja n'han morta la primera;<br> ne mataren al Virrei,<br> a l'entrant de la galera;<br> mataren els diputats<br> i els jutges de l'Audiència.<br> Aneu alerta, catalans;<br> catalans, aneu alerta:<br> mireu que aixís ho faran,<br> quan seran en vostres terres.<br> Anaren a la presó:<br> donen llibertat als presos.<br> El bisbe els va beneir<br> Amb la mà dreta i l'esquerra:<br> -On es vostre capità?<br> On és vostre bandera?-<br> Varen treure el bon Jesús<br> Tot cobert amb un vel negre:<br> -Aquí és nostre capità,<br> aquesta és nostre bandera.-<br> A les armes catalans,<br> Que ens ha declarat la guerra!<br> Segueu arran!<br> Segueu arran,<br> que la palla va cara!<br> Segueu arran! <br> {{DP-100}} [[Categoria:Himnes]] [[Categoria:Catalunya]] [[de:Els Segadors]] [[es:Himno oficial de Cataluña]] 91 3440 2006-12-29T20:49:58Z Aleator 20 modif. de la versió -3 <noinclude> =Ús= Cal omplir cada paràmetre per al qual existeixi informació. La plantilla crearà una pàgina de l'autor amb format estàndar, crearà un apartat d'obres, i afegirà la pàgina a la categoria d'autor segons la seva lletra inicial escollida. En el següent exemple s'omplen tots els paràmetres: <pre> {{Autor |Nom=Joan |Cognoms=Maragall i Codina |PrimeraLletraCognom=M |Pseudonim=Joan Maragall |LlocNaixement=Barcelona |AnyNaixement=1860 |LlocMort=Barcelona |AnyMort=1911 |Viquipedia=Joan Maragall i Gorina |Viquidites=Joan Maragall i Gorina |Commons=Joan Maragall i Gorina }} </pre> En el següent exemple no s'omplen tots els paràmetres. Fixeu-vos que el "Nom" té part del "Cognoms" per evitar que quedi inclòs en els autors que comencin per "d" (tal com es mostra: per "B"). Fixeu-vos també que hi ha paràmetres que es poden deixar en blanc ("LlocNaixement" i "LlocMort"). <pre> {{Autor |Nom=Guillem de |Cognoms=Berguedà |PrimeraLletraCognom=B |LlocNaixement= |AnyNaixement=1130? |LlocMort= |AnyMort=1195? |Viquipedia=Guillem de Berguedà }} </pre> =Editar la plantilla= </noinclude> {| cellpadding="0" cellspacing="0" margin:5px; border:0px efefef solid;" |- | '''{{{Nom|}}} {{{Cognoms|}}}'''<br> ''{{{LlocNaixement|}}} {{{AnyNaixement|}}} - {{{LlocMort|}}} {{{AnyMort|}}}''<br> |- class="hiddenStructure{{{Pseudonim|}}}" | ''Pseudònim'': '''{{{Pseudonim|}}}'''<br><br> |- class="hiddenStructure{{{Viquipedia|}}}" | [[Image:Wikipedia.png|20px|left]] [[w:|Viquipèdia]]: '''[[w:{{{Viquipedia}}}|Biografia]]'''. |- class="hiddenStructure{{{Viquidites|}}}" | [[Image:Wikiquote.png|20px|left]] [[q:|Viquidites]]: '''[[q:{{{Viquidites}}}|Cites i dites]]'''. |- class="hiddenStructure{{{Commons|}}}" | [[Image:Commons-logo.svg|15px|left]] [[commons:|Commons]]: '''[[Commons:{{{Commons}}}|Imatges]]'''. |- |} ==Obres== __NOEDITSECTION__ <includeonly>[[Categoria:Autors-{{{PrimeraLletraCognom|}}}|{{{PrimeraLletraCognom|}}} {{{Cognoms|}}} {{{Nom|}}}]] </includeonly><noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 92 3537 2007-01-01T17:33:43Z Aleator 20 categ <center> <div style="width=95%;"> '''Viquitexts''' és un projecte de [http://wikimediafoundation.org/ Wikimedia Foundation], una organització sense afany de lucre. {| width="100%" align="center" cellpadding="2" |- valign="top" | colspan="3" | |- | [[Image:Wikimedia-logo.svg|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[m:Portada|'''Meta''']]<br />''Coordinació Wikimedia'' | [[Image:Wikipedia-logo.png|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[w:ca:Portada|'''Viquipèdia''']]<br />''L'enciclopèdia lliure'' | [[Image:Commons-logo.svg|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[commons:Pàgina principal|'''Wikicommons''']]<br />''Dipòsit multimèdia'' | [[Image:Wiktionary-logo-en.png|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[wikt:|'''Viccionari''']]<br />''Diccionari i tesaurus'' |- | [[Image:Wikinews-logo.png|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[n:|'''Viquinotícies''']]<br />''Notícies lliures'' | [[Image:Wikiquote-logo.svg|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[q:|'''Viquidites''']]<br />''Col·lecció de dites i citacions'' | [[Image:Wikibooks-logo.svg|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[b:|'''Viquillibres''']]<br />''Llibres i manuals'' | [[Image:Wikispecies-logo.png|center|35px|<nowiki></nowiki>]] | [[wikispecies:Pàgina principal|'''Viquiespècies''']]<br />''Directori d'espècies'' |}</div></center> <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 96 3268 2006-12-23T14:19:01Z Aleator 20 plantilles i revisió {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Francesc de Castellví]], [[Bernat Fenollar]] i [[Narcís de Vinyoles]]|Es tracta d'un poema del s.XV que descriu una partida d'escacs entre els autors.}} {{Obra|Viquipedia=Scachs d'amor}} __NOTOC__ Hobra intitulada Scachs d’Amor, feta per don Franci de Castelvi e Narcis Vinyoles e Mossen Fenollar, sots nom de tres planetas, ço es Març, Venus e Mercuri, per conjunccio e influencia dels quals fon inventada. Don Franci de Castellvi porta lo poch de Març: crida per nom Amor; porta la ’nsenya vermella; lo Rey es raho; la Reyna, voluntat; los Roch[s], desigs; los Cavalls, laors; los Orfils, pensaments; los Peons, serveys. Narcis Vinyoles porta lo joch de Venus: crida per nom Gloria; porta la ’nsenya vert; lo Rey es honor; la Reyna, belea; los Rochs, vergonya; los Cavals, desdenys; los Orfils, dolços esguarts; los Peons, cortesies. Mossen Fenollar diu los efectes de Mercuri: primo, divisa lo taulell; acompara aquell al Temps; suma lo nombre de les cases, que son sexanta-quatre; a les quals co [r]responen sexanta-quatre cobles; donant les leys e pactes qu’entre·ls jugados se duen servar. Les cobles son totes encadenades, ab nou bordons en cascuna, portant orde de seqüencia, so es quatre, tres y dos, y axi·s deuen escriure e legir. En lo epitafi de les quals veureu lo seny literal sumat, ço es lo joch dels escachs e les paccions. ====Castellvi==== (Març) 1 Trobant se Març ab Venus en un temple, 2 ensemps tenint Marcuri [en] sa presencia, 3 ordi hun joch de scachs, ab nou exemple: 4 prenent Raho per Rey sens preheminencia; 5 la Voluntat per Reyna ’b gran potencia; 6 los Pensaments per sos Orfils contemple; 7 Cavalls, Lahors ab dolça eloqüencia; 8 Rochs son Desigs que ’nçenen la membria; 9 Peons, Serveys pugnant per la victoria. ====Vinyoles==== (Venus) 10 Per exercir Venus la sua gloria, 11 volgue per Roch Vergonya cautelosa; 12 Cavalls, Desdenys en paga meritoria; 13 Orfils, Esguarts de vista delitosa; 14 per Dama pres Bellea graciosa; 15 y lo seu Rey, seguint d’amor ystoria, 16 fon la Honor ab vida perillosa; 17 per fels Peons prengue les Cortesias, 18 armats, guarnits de mil parençaryas. ====Fenollar==== (Mercuri) 19 Mercuri, prest en sos modos y vias, 20 pinta·l taulell de sorts clares y escures: 21 y fon lo Temps, partit per nits y dies, 22 un quadre fent les primeres clausures; 23 lo qual per creu parti ’n quatre natures 24 de temps divers; y apres, seguint ses guies, 25 de quada part feu quatre ’guals figures; 26 e, dividint sots tal pacte la resta, 27 un sis y hun quart suma tota la llesta. ====Castellvi==== (Lo Peo del Rey va en la quarta casa) 28 Lo camp partit y tota la gent presta, 29 lo gran guerrer, ab la ’nsenya vermella, 30 mogue tantost a tota se requesta, 31 prenent Amor per nom en sa querela; 32 e tramete ves lo camp de la bella 33 lo pus valent Peo de la conquesta: 34 lo qual tira dos passos devers ella. 35 Movent aquest lo Rey, Raho descobre, 36 e lo cami de Voluntat se obre. ====Vinyoles==== (Lo Peo de la Dama a la quarta casa) 37 Dama gentil, ab animo no pobre, 38 portant de vert bandera de sperança, 39 per nom cridant: «Gloria, gloria cobre 40 la mia gent ab benaventurança!» 41 Lo seu Peo, cortes, ab gran temprança, 42 avant passa, perque Bellea obre, 43 en joch d’amor, la primera parança. 44 Prenent hun gest humil per sa defesa, 45 lo cor feri d’amorosa scomesa. ====Fenollar==== (Diu que lo tocat se hagia de jugar) 46 La ley que deu primer esser admesa, 47 es, en tal joch, que la pessa toquada, 48 ab fermetat, sens debat ni contesa, 49 per cascu, cert, hagia d’esser jugada. 50 Cau en rao: car pensa ’namorada, 51 havent elet, liberta ni sospesa 52 restar no deu, mes del tot subjugada. 53 E per ço·s diu: «Ardiment y follia 54 en cascun fet, puys fet es, fet se sia!» ====Castellvi==== (Lo Peo del Rey pren lo Peo de la Dama) 55 Lo bon Servey, rebut ab Cortesia, 56 prengue de nou, esforç, per acceptar la, 57 fent se senyor del lloch hon la cullia, 58 sens pus pensar si podra ’nujar la; 59 perque lo grat que·l força tant [a] amar la, 60 a desigiar tal gloria·l movia 61 tostemps seguint amor, fins a trobar la. 62 L’emprenedor, per eixir ab la sua, 63 no·s deu parar per nengun plech ni rua. ====Vinyoles==== (La Dama, a la quarta casa sua, pren lo Peo que li havia pres lo seu) 64 Perque·l renom de Bellea rellua, 65 vent que·l Servey gustava Cortesies, 66 ab gran rigor ixque de casa sua 67 per castigar tant folles fantasies. 68 E, no curant de moltes lloçanies, 69 mirant se ’ntorn, com fa lo camp la grua, 70 mata·l Peo que feya valenties. 71 Lo qui enpren, mirar deu, ans que ’nprenga 72 perque la fi del que fa no·l reprenga. ====Fenollar==== (Diu que lo pres una volta se hagie de pendre) 73 La ley [següent], que·ls dos volem comprenga, 74 es que la gent presa, resta cativa; 75 per ço deu molt pensar be ab qui·s prenga 76 la Voluntat, pus es senyora ’ltiva. 77 Car de grans trets lo qui pus alt s’esquiva, 78 resta pus bax, perqui lo joch aprenga; 79 puix que de grat enteniment cativa. 80 Si lo Voler Reho no vol complaure, 81 es molt degut catiu que·l vejam caure. ====Castellvi==== (Lo Cavall de la Reyna va a la tercera casa de l’Orfil, tirant ves la Dama) 82 La Voluntat, desigiosa de plaure, 83 en quant pogues a la Dama eleta 84 deslibera devers aquella traure 85 sa gran Lleor ab lengua molt perfeta. 86 E fon avis de persona discreta 87 pensar tostemps servir y no desplaure 88 la que del cor senyora ’vem ja feta: 89 foll es aquell que gose fer ultragie 90 contra qui es tengut de vassallatgie. ====Vinyoles==== (La Dama se’n torna a son loch) 91 Per ben guardar la torra d’omenatgie 92 torna [en] son loch la graciosa Dama; 93 que·l Cavaller, majorment de paratgie, 94 voler no deu taquar honesta fama. 95 L’anemorat,quant passio l’inflama, 96 no vulla dar als bens d’onor dampnatgie; 97 e, si u vol fer, fogint se romp la trama. 98 Per que quant plou, qui·s cobre de la fulla, 99 crent ser exut, dos vegades se mulla. ====Fenollar==== (Diu, si haveu senyalat o tocat la casa, que us metau en ella) 100 Lo terç decret vol que cascu·s reculla 101 en son castell o conquistada casa, 102 y perdra la yames puga ni vulla; 103 ans den morir tenint en ma l’espasa. 104 Car la Voluntat tal foch d’amor abrasa, 105 que força may no li tol la despulla; 106 senyora es que tots los senys arrasa. 107 Puys, sens lo grat, voler may se conquista, 108 no·s pot mudar fins que lo grat desista ====Castellvi==== (L’Orfil del Rey va a la quarta casa davant l’Orfil de la Reyna) 109 Raho, trobant pus aspre que l’arista 110 la Dama que molt humil estimava, 111 restant en si de tal engan molt trista, 112 vent que Laors y Serveys desdenyava, 113 per lo valer que molt la convidava, 114 son Pensament, que sospyrant aquista, 115 fin[s] al quart grau per espia ’nvyava. 116 Qui vol saltar en alt per a llevar se, 117 primer cove algun poch abaxar se. ====VINYOLAS==== (Lo Cavall del Rey va a la tercera casa de Orfil de Rey) 118 La Honestat de qui sol arrear se 119 Bellea gran, si vol esser divina, 120 lo seu Desdeny trames, sens oblidar se, 121 per a tallar del Pensament la mina. 122 Que si aquell de la virtut declina 123 y no volgues per si may limitar se, 124 Defensio d’onor lo contramina. 125 Tostemps lo foch crema per sa natura, 126 mas l’aygua·l fa dançar a sa mesura. ====Fenollar==== (Que·l Rey puga lo primer lanç anar a terça casa) 127 L’altre decret que molt lo joch apura, 128 es que los Reys a la casa terçera, 129 lo primert tret, sens fer pus desmesura, 130 salten liberts en qualsevol manera; 131 mostrant que tart devem per la costera 132 dexar lo pla o la via segura: 133 tal exemplar en tot d’aquells s’espera. 134 Per ço cascu, quant los limits traspassa, 135 erra, mas poch, si no s’i torva massa. ====Castellvi==== (Juga Cavall de Rey a la tercera de Orfil) 136 L’enamorat, mirant que no li passa 137 l’ergull [e] enug a la gentil senyora, 138 hague d’amprar Raho, que·ls fels compasa; 139 la qual, de grat, li fon gran valedora: 140 Son Dolç Parlar, que la gent anamora, 141 li tramate, sens pendre longa spassa, 142 per arribar a la que·l mon adora. 143 O, quant nos val, ab tot que poch nos costa, 144 aquell dolç so de la Llahor composta! ====Vinyoles==== (Juga l’Orfil de la Dama a quatre cases del Cavall de l’altre Rey, sobre·l Cavall) 145 Amarch convit cubert de dolça crosta, 146 es lo Leguot, que·ls senys tots afalagua, 147 y affalaguant Bellea, ab grat s’acosta 148 al falç enguan que sots aquell s’amagua. 149 Trahent dels hulls, per dar li d’amor paga, 150 hun Dolç Esguart’ en loch de la resposta, 151 que li guareix de sos Desdenys la plaga, 152 poden los Hulls mirar lo invisible 153 y turmentar l’esperit impassible. ====Fenollar==== (Diu qu’ab lo salt de la tercera lo Rey no puga pendre) 154 Perque los Reys, ab poder invensible, 155 mes de raho no puguan mans estendre, 156 es decretat que, fent lo salt possible, 157 no puguen may ferir escach, ni pendre; 158 mostrant al mon que ’n punir o rependre 159 deuen merçe masclar ab l’irascible, 160 y no fer tant quant basten a compendre; 161 car, si son grans ab ales de potencia, 162 majors seran, usant de gran clemencia. ====Castellvi==== (Jugue lo Peo de Roch de Rey hun punt, anant sobre l’Orfil) 163 Vist lo Mirar de tant bella parençia, 164 lo bon Desigx que sots Raho milita, 165 trames tantost, ab molta reverencia, 166 lo seu Servey, per rebre·l qui l’excita. 167 L’afeccio, que va ’n los hulls escrita, 168 desperta·l cor, per la conveniencia 169 de l’amador, on ver’amor habita. 170 Conformitat es la cosa pus çerta 171 qu’entre·ls amats les amistats conçerta. ====Vinyoles==== (L’Orfil de Reyna pren lo Cavall del Rey) 172 Perque Lahor los esperits desperta 173 y fa placar Bellea ’b cara francha, 174 ab Dolç Esguart, que·l cor ferint acerta, 175 Lahor prengue, en qui sperança tancha; 176 a denotar que a l’amant no mancha, 177 en negun temps, la fi d’amor offerta, 178 si de lahors la font nuncha s’estancha. 179 Que los legots fan dama tan contenta, 180 que·l descontent content se representa. ====Fenollar==== (Diu que·l Rey no salte a la tercera sobre les altres pesses) 181 Mes fonch pactat que·ls Reys, hon se [a]posenta 182 valer tan gran, sobre·ls altres no salten, 183 mas, per camins segurs de sobreventa, 184 vagen tostemps on lladres may asalten. 185 Car, puix d’aquells nostres honors s’esmalten, 186 deixant atras qui·ls pot donar empenta, 187 sy·s guarden mal, a si y al poble falten. 188 Natura vol los membres ser defenssa 189 del dan del cap, on tots reben offenssa. ====Castellvi==== (La Reyna pren l’Orfil de l’altre Reyna) 190 Ab resplendor que gran amor compensa, 191 los Hulls tan vius que, mirant, abrassaren 192 l’alegra cant de la Llahor que ’ncenssa, 193 molt humilment Voluntat convidaren· 194 E tal esforç, mostrant se, li donaren, 195 que pres tantost, per paga y per compensa, 196 los Rays del Sol que tant la penetraren. 197 Esteles son los hulls ab que naveguen 198 los marines que ’n esta mar se neguen. ====Vinyoles==== (Lo Rey juga hun punt lo seu Peo) 199 Perque·ls amants pus clarament coneguen 200 la Honestat ab quin tento comporta 201 lo Pensament, del qual aquells se seguen, 202 ab joch cortes los defença la porta, 203 movent lo Peu hun sol pas per escorta; 204 los enemichs ses esquadres despleguen 205 d’aquelles vent ja la sperança morta. 206 Discrecio cortesament ordena 207 quant lo voler follament desordena. ====Fenollar==== (Diu que·l Rey, llevant se per sus, no salta la tercera) 208 Es altre ley, en nombre de vuytena, 209 que·l Rey valent, retrahent sa persona, 210 no puga may, pus es d’onor la mena, 211 fer lo dit salt honrant l’alta corona; 212 mes, pas a pas, que millor se condona, 213 per son cami torne sens por ni pena, 214 ab gravitat que tals princeps corona. 215 Car molt mes val una discreta fuyta 216 que caure pres per destemprada cuyta. ====Castellvi==== (La Reyna pren de Cavall de Dama Peo) 217 Mas l’apetit de l’amorosa fruyta 218 mogue axi la Voluntat exhemte, 219 qu’entra ’n lo ca[m]p de Venus a la luyta 220 d’un Cortesa que desdenyar intempte. 221 Y majorment perqu’era de la ’mpremta 222 de qui la te en foch d’amor ja cuyta: 223 Bellea gran, que los pus savis temta. 224 Quant veu que·l foch del fum a fet ja flama, 225 tothom se guart, que lo veri·s derrama. ====Vinyoles==== (Juga lo Cavall de Dama a dos puts de Dama) 226 Bellea, vent que Voluntat s’inflama 227 contra·l Desdeny prenent sa Cortesia 228 y manaçant la Vergonyosa Fama, 229 per deffensar, ab gracia·s movia; 230 y, ab son Cavall saltant, se offeria 231 a batallar contra·l camp de la Dama, 232 que ab esforç Vergonya combatia; 233 Exemple ’s cert que may seguex desastre 234 al qui be sab d’aquell trobar lo rastre. ====Fenollar==== (Diu que no sia pres ni ferit lo Rey,mas que l’avisen, so es donant li sus) 235 Un’altre Ley s’enfila ’n aquest rastre: 236 que·l Rey tractat no sia com la [resta]; 237 si contr’aquell se feya ’lgun empastre, 238 o si·l perill de l’enemich l’asesta, 239 avisau lo, que no·l fira ballesta; 240 axi u dispon en lo cel aquell astre 241 que l’a dotat de real sobrevesta. 242 Lo nom de Rey als enemichs aterra: 243 dels seus los bons deffen, y·ls mals desterra. ====Castellvi==== (Juga Cavall de Reyna a quatre de Cavall de [l’altra]Dama) 244 Rompuda ja de tot entr’ells la guerra, 245 la Reyna gran, que·l bell nom d’Amor crida, 246 mana venir, corrent y serra, 247 hun Cavaller en aquella partida, 248 per conquistar, ab sa gent pus unida, 249 dels enemichs la Cortesa Desferra, 250 que stava mal en lo camp repartida. 251 Qui en l’asalt als primes no contrasta, 252 sy als darrers vol contrastar, no y basta. ====Vinyoles==== (Juga Roch de Dama en la casa de l’Orfil seu) 253 Vergonya·s l’or on Bellea s’encasta: 254 per ço·s posa prop d’ella en l’atallaya, 255 abandonant, pus veu que Laguot guasta, 256 l’Estil Cortes, que ya d’espant s’esmaya. 257 Car Honestat, qui be no l’atallaya, 258 reb lesio en la presona casta, 259 dexant entrar Legots dyntra la naya. 260 Be sta la por a l’oçell qu’es en vela, 261 puix que·l defen de caere dins la tela. ====Fenollar==== (Diu que·l Rey, puix li donen sus, se hagie de levar o cobrir) 262 Puix avisat lo Rey es sens cautela, 263 vol altre ley que·s cobre o que·s mogua; 264 en animos, l’anemich no recela: 265 menyspreu d’aquell no vulla que li noga. 266 Per ço, prudent, lo pas al perill cloga, 267 que·l gran leo vengut de la mustela 268 vem cascun jorn, si be vist real toga. 269 Tots som eguals, en mort y en naxença: 270 per ço egual deu esser la temença. ====Castellvi==== (Cavall de Reyna pren lo Peo de Roch de Dama) 271 Vist com se mou Vergonya [a] fer valença 272 a la Honor, Cortesia y Bellea, 273 lo Cavaller, ab bona continença, 274 sens pus reçel entra en la pelea, 275 rompent aquell Paves de qua s’arrea, 276 Temor de fer desonesta fallença, 277 qu’es passio de qui la Dama·s prea. 278 Lo vençedor, vençent, guarda com fira, 279 car sovint venç, lo vençut, quant se gira. ====Vinyoles==== (Cavall de Dama juga a tres graus de la sua linea) 280 Quant mes no pot, ab un Ultragie mira, 281 guarda y deffen Bellea lo seu Moble, 282 y si los seus Laor mou o regira, 283 ella s’esta ferma, constant, ymmoble. 284 Donchs, si lo tot es [a] la part pus noble, 285 y semblara que for[a] el carrer tira 286 lo seu Desdeny, segons juhi de poble, 287 diu lo discret, quant veu fer cosa estrema: 288 «Be sab que fa lo qui sa casa crema». ====Fenollar==== (Diu que cascu deu jugar sa tanda e no dos tretas arreu) 289 Raho deu ser [entegra] y no sema 290 y per a tots en tot molt rahonable; 291 per ço ’n lo joch quiscu juch ab sa tema: 292 la hu primer, so que li par loable; 293 l’altre apres respongue lanç notable; 294 cascu son colp, que fir, sper o tema, 295 vagien eguals ab tanda concordable. 296 Algu no pens, gua[n]yant, passar la ralla, 297 car orde·s vol servar en la batalla. ====Castellvi==== (Lo Cavall pren lo Roch de Dama) 298 Lo Cavaller, rompent del tot la tralla, 299 Vergony’ abat y acosta·s a l’insigne 300 Bellea tant, que, ab goig y rialla, 301 en lo vert prat morir vol com lo signe. 302 E si el mor content, de mort indigne, 303 la Voluntat no deu moure baralla, 304 pus el Cavall es fet anyell benigne. 305 Tots jorns se veu morir en esta sgrima: 306 donchs, mal d’amor no·s tingua ’n pocha stima. ====Vinyoles==== (Cavall de Dama pren Cavall de Reyna) 307 Havent perdut Vergonya, qu’es la çima 308 de Honestat, refragant com lo lliri, 309 y llima fort que tota viltat llima, 310 Ultratge·s mou, mes cremant que cautiri, 311 contra·l Llegot, donant li tal martiri, 312 que·l falç amarch ab son turment aprima, 313 y del suc dolç fa hun suau colliri. 314 Deffendre·s deu Bellea y ser avara, 315 car tant val mes, quant mes nos costa cara. ====Fenollar==== (Diu que no·s juga llanç falç, so es Cavall per Roch, etc.) 316 Mes se pacta, si be dit no·s encara, 317 que lo poder hu de l’altre no prenga; 318 per ço cascu pese son dret ab tara; 319 mes del que pot lo seu peu no estenga, 320 mas jugue just, perque l’ull no·l reprenga 321 del mirador, car gran carrech prepara 322 qui son Cavall per Roch vol que s’empenga. 323 Lo capella no deu voler la pompa, 324 ni·l cavaller res que honor corrompa. ====Castellvi==== (Lo Peo de la Reyna va a la quarta casa) 325 Romput l’estol, perque millor se rrompa, 326 lo vençedor los seus tostemps esforça 327 ab crits, ab so de animosa trompa, 328 crexent en ells l’ardiment y la força. 329 Voluntat, vent Bellea anar a l’orça, 330 present li fa, perque·l joch no ’nterrompa, 331 d’un nou Servey que l’amistat refforça. 332 Lo joch d’amor se deu jugar ab manya, 333 e qui forçat lo vol guanyar, no·l guanya. ====Vinyoles==== (Cavall de Dama va a tres de la matexa Dama) 334 La Reyna, vent que tan mal acompanya 335 la Voluntat lo Servey que li dexa, 336 hun gran Desdeny trames, ab vista stranya, 337 per ultrajar la çelada que veya, 338 e, majorment, perque pensava y creya 339 foragitar, ab ell, l’altre companya 340 del Pensament o del Voler que·n feya. 341 Quant l’anemich fengex que s’abandona, 342 fugiu tambe, que l’art ab l’art se dona. ====Fenollar==== (Diu que·l Peo no puga passar sens batalla) 343 Edicte bell anadint, se pregona 344 que lo Peo, contra·l Peo si juga, 345 deu batallar persona per presona, 346 e, altrament, passar de llarch no puga. 347 Mas, si aquell s’esta ’b lanca fexuga, 348 que pas avant, pus l’altre l’abandona, 349 e prengue sforç, que ’n millor port lo duga. 350 Los cavallers per la honor s’aturen, 351 mas los vilans per força s’aseguren. ====Castellvi==== (Orfil de Rey, a quatre cases del Cavall de l’altre Dama, dona sus al Rey) 352 Los Pensaments, que renyen y murmuren 353 vent desigiar la Voluntat y obres, 354 importunant la Honestat, conjuren 355 per no restar desfavorits y pobres, 356 aquestos son los mestres y manobres 357 que tots los mals y contraris apuren, 358 y de la lum d’amor son canalobres. 359 Qui vol cuytar, avolotat, la cassa, 360 o res no pren, o cau, o s’enbarassa. ====Vinyoles==== (Cavall de Dama pren Orfil de Rey, a quatre de la Sua linea) 361 L’Ultrajos Gest, vent que·l Penser menasçe 362 la Honestat, forçant la fort que·s leve, 363 deslibera voler morir en plaça, 364 ans que d’Onor mal Pensament s’ençeve; 365 donant raho que, tostemps que se lleve 366 algun falç crim, remoure no la faça, 367 puix veritat de culpa la relleve. 368 Diu lo refrany: «Qui sa lo dit se lliga, 369 puix mal no te, sanament lo deslliga». ====Fenollar==== (Rey ab Rey no puxen combatre) 370 Servar se deu un’altre ley antiga: 371 que Rey ab Rey james puguen combatre, 372 mas cascu d’ells entre los seus estigue, 373 perque los caps no deuen may debatre. 374 Dels altres es lo ferir y·l rebatre; 375 d’ells l’ordonar; que·l Rey, manant que stiga 376 los seus, ab qui fals enemichs abatre. 377 Acte ’s servil, no de reals petjades, 378 com. a moltons jugar Reys a toçades. ====Castellvi==== (La Reyna pren lo Cavall de la Dama, que stava a quatre del matex, y dona sus) 379 La Voluntat, vist que tantes vegades 380 cruel Desdeny cruelment la guareja, 381 per a tallar les sues encontrades, 382 ab gran menyspreu lo condamna y bandeja, 383 e la Honor stretament festeja, 384 requirint la, sens moltes embaxades, 385 que·s vulla dar a qui tant la sedeja. 386 De tot se deu aydar lo qui vol cloure: 387 parlar, obrar, tronar, lampar y ploure. ====Vinyoles==== (Lo Rey se cobre del Cavall, a dos punts de Dama) 388 L’autoritat real nunque·s deu moure, 389 sino per cas molt gran y necessari: 390 axi Honor se deslibera encloure, 391 Desdenyant molt l’intent de l’adversari. 392 De tal servir aquest es lo salari, 393 car lo Cortes Estil poria noure 394 en tal trespas, y ser li molt contrari. 395 En joch estret, la cortesia cessa 396 la gravitat y pompa, en la pressa. ====Fenollar==== (Diu lo mat offegat) 397 Si, asetjat per mala sort revessa, 398 lo Rey sera, y tota sa poxança 399 ensemps ab ell, volem, per ley expressa, 400 que muyra trist, pus no spera bonança; 401 car la real corona y ordonança 402 presupon molt la libertat excessa, 403 e, si la pert, pert tota sa sperança. 404 La dignitat a l’anima ’s unida, 405 e la honor viu molt mes que la vida. ====Castellvi==== (Juga lo Peo de la Reyna a quatre punts de l’altre Reyna) 406 Perque tostemps Bellea fos servida, 407 lo bon Voler, no curant de l’Ultragie, 408 mana passar ab amor infinida 409 lo seu Servey, qu’es hun gracios patge. 410 Lo qual, donant de grat tot avantagie, 411 ab gest humil Cortesia convida 412 que prenga d’ell la vida per pontagie. 413 Humilitat aleuja, purga y placa 414 dos cors ensemps de molt diversa taca. ====Vinyoles==== (Lo Peo del Rey, a quatre punts de la sua o pren lo Peo de l’altre Dama) 415 Lo Cortesa que te la bossa flacha, 416 lo donatiu en nengun temps rebuja, 417 o, si u ha fet, tostemps lo cor li’n racha 418 per l’apetit, qu’es sech y vol la pluja. 419 Y axi, tantost lo pren, que no li fuja, 420 per fer castell de sa xica barracha; 421 mas quant li fall, mes agrament s’anuja. 422 Qui pren, cove que ’n lo tornar ell pense, 423 car, forçant grat, es força que u compense. ====Fenollar==== (Diu lo mat robat) 424 Si·l Rey no te ya pus gent que·l defense, 425 e sos vassalls haura tan mal defesos, 426 done·s llavors, pus fortune dispense 427 que reste sol, los seus essent ja presos; 428 que Reys sens gent, per Reys no son admesos; 429 mas bon confort ab virtut recompense 430 los fats cruels que·ls han tant fort compresos. 431 Al Rey y als seus deu tostemps la fortuna, 432 en mal y be, a tots esser comuna. ====Castellvi==== (L’Orfil de Dama juga a tres cases de Rey) 433 Per ajustar tot son esforç en una, 434 la Voluntat son Pensament preposa 435 devant Raho, no fent stima ’lguna 436 de res perdut, Serveys ni altre cosa; 437 dexant lo test y fundant se ’n la glosa, 438 sol per servir aquella, sola una, 439 que la Honor a presa per esposa. 440 Si bon voler imagie d’amor pinta, 441 vida ni mort james no la despinta. ====Vinyoles==== (L’Orfil de Rey juga a tres cases de la Dama) 442 La Dama diu, cantant ab veu distincta: 443 «Vetla, Honor!» mirant fasen la guarda 444 los Hulls; legint d’amor vermella tinta 445 desperts vallant, que l’ora par ja tarda, 446 talleyan se, car ialayant se guarde 447 Bellea gran, seny[i]nt se de tal cinta, 448 que puga star segura ’n la reguarde. 449 Aquest combat se venç de tal manera, 450 que·l vençedor fuig i·l vençut spera. ====Fenollar==== (Lo mat comu) 451 Altre decret corroborant advera 452 que, si lo Rey no te on se retraga, 453 ni qui·l cobris, e l’anamich prospera 454 tant, que·l pora ferir de mortal plaga, 455 morint aquell, dara son cors per paga, 456 y·l poble seu caura, sense bandera, 457 en servitut, puix vida l’afalaga: 458 que ’n los perills de la batalla ’marga 459 mes defen l’ull que no cobre l’adarga. ====Castellvi==== (Juga lo Roch del Rey en la casa de la Dama) 460 Vist que tant fort la Bellea s’adarga, 461 privacio, movent l’apetit, causa 462 que lo Desig exint se desembarga 463 [e] pren lo loch de Voluntat per pausa. 464 Voler l’empeny, mas delit es la causa 465 final d’aquell, y si la fi s’allarga, 466 la su’ardor may cessa ny may pausa. 467 Tot moviment se mou, d’algun defecte 468 fins arribar al desijat conspecte. ====Vinyoles==== (La Dama a tres juga de Orfil de Rey) 469 Principiant Desig en son effecte, 470 vengue al loch on Voluntat solia 471 liberta star, perque per cami recte 472 tirar pogues on la Bellea·l guia; 473 la qual, ab lum de gracia·s metia 474 en lo terç grau del Delitos Aspecte 475 de la Honor, que ’n p[e]rill concistia. 476 Bellea deu de virtuts esmaltar se, 477 si en lo mon de tots vol adorar se. ====Fenollar==== (Diu que la Reyna vagie axi com tots, sino Cavall) 478 Mas nostre joch de nou vol enremar se 479 de stil novell e strany a qui be·l mira, 480 prenent lo pom, lo ceptr’e la cadira. 481 car, sobretot, la Reyna fa honrar se. 482 Donchs, puix que diu que mes val e mes tira, 483 per tot lo camp pot mol be passegar se, 484 mas torçre no, per temor ni per ira. 485 Quant mes se veu la libertat altiva, 486 mes tembre deu de caure may cativa. ====Castellvi==== (Lo Roch del Rey pren lo Peo de la Dama) 487 Mirant que ja la Dama no s’esquiva, 488 lo bon Desig de Cortesia·s çeva, 489 ten inflamat de un’ardor tan viva, 490 que·l bosch pus vert vol tot cremar sens treva; 491 car [de] treball esperança·l relleva, 492 qu’es hun delit que les forçes aviva, 493 de llegea ffi fent Voluntat hereva. 494 Lo foch d’amor vol molt verda la lenya: 495 si secha es, quan mes s’ensen, mes renya. ====Vinyoles==== (Juga la Dama a tres de Cavall del seu Rey) 496 Portant esforç Bellea per ensenya 497 per castigar los Serveys enganosos, 498 mes se davant lo Desdeny que desdenya: 499 pert lo d’Onor los grats cubdiciosos, 500 car los combats d’amor, quan graciosos 501 tiren los colps, qual sera de penya 502 que prest no do als actes delitosos? 503 Mes val hun no de la persona casta 504 que quant lo si del vici donar basta. ====Fenollar==== (Lo Peo no puga muntar a Dama, ni hagie pus d’una Dama) 505 Y si·ls antichs, per aucmentar la casta, 506 sens altre sguart de ley ni de justicia, 507 de baixa sanch y de vilana pasta 508 consenten fer mil Reynes per malicia, 509 dien les leys d’amorosa malicia, 510 que·l dyamant en For pus fi s’encasta, 511 y en hun encast relluu ab gran claricia. 512 L’amant e fel sol d’una s’anamora; 513 l’ingrat infel les ydoles adora. ====Castellvi==== (Juga Orfil de Reyna a quatre punts de l’Orfil del seu Rey) 514 La Voluntat, que·ls Dolços Hulls honora 515 y·l delicat mirar, mirant, postilla, 516 son Pensament remunta y anemora 517 en dret d’aquells hon viv’amor centilla, 518 e, per l’ardor que pren y trau, destilla 519 liquor dels seus, que·l cor se n’entrenyora 520 ab los reports, que ’n lo seu cap vacilla. 521 Amor es un que per los hulls s’enllaça, 522 mas, si s’estreny, la par[t] y·l tot man[a]ça. ====Vinyoles==== (L’Orfil del Rey pren l’Orfil de la Reyna a quatre de la linea d’Orfil del Rey) 523 Lo Pensament, que·l Dolç Esguart acaça, 524 en contr’aquell metent se ’n so de brega, 525 fon pres y mort, perque pus mal no faça 526 ni faça fer a la Voluntat cega; 527 que tant s’empeny quant ansia la ’nsega, 528 que·ls bens d’Onor enfrasca y embarasça, 529 y·ls espirits lavant li [lo] offega. 530 Honor viu tant quant Voluntat comporta; 531 de bens y mals sols ella es la porta. ====Fenollar==== (Que les Reynes no·s puguen pendre la una ab l’altre) 532 Puix nostre stil tot lo poder transporta 533 dels Reys amant[s] a les Reynes amades, 534 com entre Reys ferir se no·s comporta, 535 seran tanbe les Reynes atrevades; 536 mas puguen ser dels altres guerrejades, 537 y pendre les, si no porten escorta: 538 sols en aço romanen limitades. 539 Per ço diu be la ley de nostre escola 540 que no den may la Dama restar sola. ====Castellvi==== (La Reyna pren lo Cavall de Dama a dos punts de Dama, donant sus al Rey) 541 Lo bon Valer gens no·s desaconsola 542 del Pensament despes en tal article, 543 mas, ab esforç del Desig, tria y yola 544 contra·l Desdeny qu’es d’Onestat menicle; 545 lo qual, lançant pus clara que·l vericle 546 la veu, tantost que s’espanta y tremola 547 de veure·l Grat ya dins son episticle. 548 Perfeccio de la fi pren la forma; 549 per ço l’amor del be que vol s’informa. ====Vinyoles==== (Lo Rey se aparta en la casa del seu Orfil) 550 La Honestat ab tals paraules forma 551 sa gran clamor, cridant: «O, Venus alta! 552 Puix ta virtud la mia no refforma 553 y·l teu socors en aquest punt me falta, 554 lo meu poder Valer lo desesmalta; 555 y vist que·l teu ab mi ya no·s conforma, 556 fugint quant pot la mia Virtut salta». 557 Si tals espants als Reys prou no convenen, 558 son naturals, y·l seu esser sostenen. ====Fenollar==== (Si·s pert la Reyna, que sia perdut lo joch) 559 Mercuri diu que ja, puix tant comprenen 560 les Reynes tals, que ’n tot poden y manen, 561 si per mal cars, los enemichs les prenen, 562 que los estols s’abaten y s’aplanen; 563 donchs, guarden se gosant no les enganen, 564 car per temor si elles no·s defenen 565 ab son esforç, no filen ni debanen. 566 Vergonya y por virtut son en la dama; 567 en l’om empaixs, contraris a gran fama. ====Castellvi==== (Mat de Dama en casa de l’altra Dama) 568 Lo princep Març que nostre cor inflama, 569 per triumfar de tan alta conquesta, 570 pres la Honor que sobre tota res clama, 571 offerint la al bon Valer molt presta; 572 lo qual, pujant en lo gran que li presta 573 la Bella Flor, ab amorosa flama 574 lo Fruyt d’Amor sacrifica ’b gran festa. 575 En lluna sta lo punt d’aquest eclipsi, 576 e qui l’enten, enten l’Apocalipsi. {{DP-100}} [[Categoria:Poesia]] 98 3263 2006-12-22T19:05:04Z Aleator 20 +copyright ben visible {{encapçalament|{{PAGENAME}}|FSF|La Llicència de documentació lliure de GNU (''GNU Free Documentation License'', ''GNU FDL'' o ''GFDL'', en [[w:anglès|anglès]]) és una llicència per a contingut obert, dissenyada per la [[w:Free Software Foundation|Free Software Foundation]] (FSF) per al projecte [[w:GNU|GNU]]}} {{Obra|Viquipedia=Llicència de documentació lliure de GNU}} == Traducció de la versió 1.2 de la llicència == ''This is an unofficial translation of the GNU Free Documentation License into Catalan. It was not published by the Free Software Foundation, and does not legally state the distribution terms for software that uses the GNU GFDL--only the original English text of the GNU GFDL does that. However, we hope that this translation will help Catalan speakers understand the GNU GFDL better.'' Aquesta és una traducció no oficial al català de la Llicència de documentació lliure (GFDL) de GNU. No ha estat publicada per la Free Software Foundation, i no estableix legalment els termes de distribució del programari que utilitza la GFDL de GNU, ja que això només ho fa el text original en anglès de la GFDL de GNU. Esperem, però, que aquesta traducció ajudi els catalanoparlants a comprendre millor la GFDL de GNU. <div class="noprint"> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:Red copyright.svg|50px]] | ''Aquesta traducció prové de http://www.gnu.org/licenses/translations.ca.html; la llicència original té copyright'' |} </div> Versió 1.2, novembre de 2002 Copyright (C) 2000, 2001, 2002 Free Software Foundation, Inc.<br> 59 Temple Place, Suite 330, Boston, MA 02111-1307 USA<br> Qualsevol pot copiar i distribuir còpies literals d'aquest document de llicència, però no és permès canviar-lo.<br> ===0.PREÀMBUL=== La finalitat d'aquesta Llicència és crear manuals, llibres de text o altres documents, funcionals i útils, "lliures" pel que fa a la llibertat; per assegurar tothom la llibertat real de copiar-los i redistribuir-los, modificant-los o no, amb finalitats comercials o no. Addicionalment, aquesta Llicència assegura l'autor i l'editor una manera d'obtenir crèdit per la seva obra sense ser considerat responsables de les modificacions fetes pels altres. Aquesta Llicència és una mena de "copyleft", el que significa que les obres que es derivin del document també han de ser lliures en el mateix sentit, i complementa la Llicència pública general de GNU, que és una llicència de copyleft dissenyada per al programari lliure. Hem dissenyat aquesta Llicència per tal d'utilitzar-la en manuals de programari lliure, perquè el programari lliure necessita documentació lliure: un programa lliure ha de venir amb manuals que tinguin les mateixes llibertats que té el programari. Però aquesta Llicència no es limita als manuals de programari; es pot utilitzar per a qualsevol obra de text, independentment del seu tema o de si s'ha publicat en forma impresa o no. Recomanem aquesta Llicència especialment per a obres la finalitat de les quals sigui formació o consulta. ===1.CAMP D'APLICACIÓ I DEFINICIONS=== Aquesta Llicència s'aplica a qualsevol manual o altra mena d'obra, en qualsevol suport, que inclogui un avís del propietari del copyright que digui que es pot distribuir sota els termes d'aquesta Llicència. Aquest avís garanteix una llicència a nivell mundial, lliure de drets d'autor, de durada il·limitada, per utilitzar l'obra sota les condicions que es detallen aquí. Amb "Document" ens referirem a aquest manual o obra. Qualsevol membre del públic és un "autoritzat" i ens hi adreçarem com a "vós". Accepteu la llicència si copieu, modifiqueu o distribuïu l'obra d'una manera que requereixi permís segons la llei de copyright. Una "Versió modificada" del document significa qualsevol obra que contingui el document o una part d'ell, ja sigui copiat literalment o amb modificacions i/o traduït a un altre idioma. Una "Secció secundària" és un apèndix amb títol o una secció preliminar del Document que té a veure exclusivament amb la relació dels editors o autors del Document amb el tema general del Document (o amb temes relacionats) i no conté res que pugui entrar directament dins d'aquest tema general (així, si el Document és en part un llibre de matemàtiques, una Secció secundària pot no parlar gens de matemàtiques). La relació pot ser un assumpte de connexió històrica amb el tema o amb assumptes relacionats, o de posicions legals, comercials, filosòfiques, ètiques o polítiques relatives a ells. Les "Seccions invariables" són determinades Seccions secundàries els títols de les quals indiquen que són Seccions invariables en l'avís que indica que el Document es distribueix sota aquesta Llicència. Si una secció no compleix amb aquesta definició de Secundària, no es pot designar com a Invariable. El Document pot no contenir cap Secció invariable. Si el Document no identifica cap Secció invariable, aleshores no n'hi ha cap. Els "Textos de portada" són determinats fragments breus de text que consten com a Textos de portada o Textos de contraportada en l'avís que indica que el Document es distribueix sota aquesta Llicència. Un Text de portada ha de tenir un màxim de 5 paraules, i un Text de contraportada un màxim de 25. Una còpia "Transparent" del Document significa una còpia que pugui ser llegida per una màquina, presentada en un format les especificacions del qual siguin accessibles al públic en general, que es pugui revisar directament amb editors de text genèrics, o, per a imatges composades de píxels, amb programes gràfics genèrics, o, per a dibuixos, amb editors de dibuix fàcilment accessibles, i que es pugui introduir a formatadors de text, o a traductors automàtics en una varietat de formats que es puguin introduir a formatadors de text. Una còpia feta en un format de fitxer Transparent, l'etiquetatge o l'absència d'etiquetatge del qual s'hagi dissenyat per obstaculitzar o dissuadir als lectors de fer-hi ulteriors modificacions no és Transparent. Un format d'imatge no és Transparent si s'utilitza per a una quantitat significativa de text. Una còpia que no és "Transparent" s'anomena "Opaca". Alguns dels formats adequats per a còpies Transparents són: ASCII net sense etiquetatge, format d'entrada Texinfo, format d'entrada LaTeX, SGML o XML que utilitzin un DTD accessible per a tothom, i HTML senzill que compleixi amb els estàndards, PostScript o PDF que estiguin dissenyats per a la modificació humana. Els formats transparents d'imatge inclouen PNG, XCF i JPG. Els formats opacs inclouen els formats de propietat que només es poden llegir i editar per processadors de textos de propietat, SGML o XML el DTD i/o eines de processament dels quals no siguin fàcilment accessibles, i HTML, PostScript o PDF generats automàticament per alguns processadors de textos només per a la sortida. La "Pàgina de títol" significa, per a un llibre imprès, la pròpia pàgina de títol, més totes aquelles pàgines que siguin necessàries per contenir, de manera llegible, el material que aquesta Llicència requereix que aparegui a la pàgina de títol. Per a les obres que, a causa del format de les quals, no tinguin pròpiament una pàgina de títol, la "Pàgina de títol" significa el text proper a l'aparició més destacada del títol de l'obra, precedint el començament del cos del text. Una secció "titulada XYZ" significa una subunitat amb títol del Document que, o bé és precisament XYZ o bé conté XYZ entre parèntesis a continuació del text que tradueix XYZ a un altre idioma (XYZ indica el nom d'una secció determinada, com ara "Agraïments", "Dedicatòries", "Aprovacions" o "Historial"). "Conservar el títol" d'una d'aquestes seccions quan modifiqueu el document significa que segueix existint una secció titulada XYZ segons aquesta definició. El Document pot incloure Descàrrecs de garantia al costat de l'avís que indica que aquesta Llicència s'aplica al Document. Es considera que aquests Descàrrecs de garantia s'inclouen en referència a aquesta Llicència, però solament quant a descarregar de garanties: qualsevol altra implicació que aquests Descàrrecs de garantia puguin tenir és nul·la i no té cap efecte en el significat d'aquesta Llicència. ===2.CÒPIES LITERALS=== Podeu copiar i distribuir el Document en qualsevol suport, de manera comercial o no, sempre que aquesta Llicència, els avisos de copyright, i l'avís de llicència que diu que aquesta Llicència s'aplica al Document, es reprodueixin en totes les còpies, i que no hi afegiu altres condicions que les d'aquesta Llicència. No podeu utilitzar mitjans tècnics per impedir o controlar la lectura de successives còpies de les còpies que feu o distribuïu. Podeu acceptar, però, una compensació a canvi de les còpies. Si distribuïu un nombre prou gran de còpies també heu de seguir les condicions de la secció 3. També podeu prestar-ne còpies, amb les mateixes condicions esmentades, i exhibir-ne còpies públicament. ===3.CÒPIES EN GRANS QUANTITATS=== Si publiqueu més de 100 còpies impreses, o en un suport que habitualment tingui cobertes impreses, del Document, i l'avís de llicència del Document requereix Textos de portada, heu d'acompanyar les còpies de cobertes que portin, clarament llegible, tots aquests Textos de portada: Textos de portada a la portada i Textos de contraportada a la contraportada. A totes dues cobertes s'ha d'indicar, clarament llegible, que sou l'editor d'aquestes còpies. La portada ha d'indicar el títol complet, i totes les paraules han de destacar i veure's d'igual manera. Podeu afegir material addicional a les cobertes. Les còpies amb canvis només a les cobertes, mentre conservin el títol del Document i satisfacin aquestes condicions, es poden considerar còpies literals en altres aspectes. Si els textos requerits per a qualsevol de les cobertes són massa densos per encabir-los de manera que quedin llegibles, cal que poseu els primers (tants com sigui raonablement possible) en la coberta real, i la resta en pàgines adjacents. Si publiqueu o distribuïu més de 100 còpies Opaques del Document, heu d'incloure amb cadascuna d'elles una còpia Transparent, llegible per una màquina, o bé incloure-hi, o indicar-hi, una ubicació de xarxa des d'on tothom que utilitzi la xarxa pugui baixar-se, utilitzant protocols de xarxa públics, una còpia Transparent completa del Document i sense material afegit. Si utilitzeu aquesta darrera opció, en començar la distribució de gran quantitat de còpies Opaques heu de prendre les mesures raonablement necessàries per tal d'assegurar que la còpia Transparent a què s'accedeix seguirà disponible, en la ubicació indicada, com a mínim durant un any a comptar des del moment en que distribuïu al públic (directament o a través dels vostres representants o minoristes) l'última còpia Opaca d'aquesta edició. Es prega, però no s'exigeix, que us poseu en contacte amb els autors del Document abans de redistribuir un gran nombre de còpies; d'aquesta manera, els autors us podran facilitar una versió actualitzada del Document, si és que n'hi ha alguna. ===4.MODIFICACIONS=== Podeu copiar i distribuir una Versió modificada del Document d'acord amb les condicions de les seccions 2 i 3, més amunt, sempre que distribuïu la Versió modificada d'acord precisament amb aquesta Llicència, amb la Versió modificada actuant com a Document, autoritzant d'aquesta manera la distribució i modificació de la Versió modificada a qualsevol que en posseeixi una còpia. A més, a la Versió modificada hi heu de fer el següent: * A. Utilitzeu a la Pàgina de títol (i a les cobertes, si n'hi ha) un títol diferent del del Document i del de les versions anteriors (que, si n'hi ha, han d'estar detallades a la secció Historial del Document). Podeu utilitzar el mateix títol d'una versió anterior si l'editor original d'aquesta versió ho autoritza. * B. Relacioneu a la Pàgina de títol, com a autors, una o més persones o entitats responsables de la realització de les modificacions de la Versió modificada, juntament amb almenys cinc dels autors principals del Document (o tots els autors principals, si són menys de cinc), tret que ells us dispensin d'aquest requeriment. * C. Indiqueu a la Pàgina de títol el nom de l'editor de la Versió modificada, com a editor. * D. Conserveu tots els avisos de copyright del Document. * E. Afegiu, al costat dels altres avisos de copyright, un avís de copyright adequat per a les vostres modificacions. * F. Incloeu, immediatament després dels avisos de copyright, un avís de llicència donant autorització pública per utilitzar la Versió modificada d'acord amb els termes d'aquesta llicència, en el formulari que s'indica a l'addendum de més avall. * G. Conserveu, en aquest avís de llicència, la relació completa de Seccions invariables i Textos de coberta necessaris que s'indiquen a l'avís de llicència del Document. * H. Incloeu una còpia no alterada d'aquesta Llicència. * I. Conserveu la secció titulada "Historial" amb el seu títol, i afegiu-hi almenys el títol, any, nous autors i editor de la Versió modificada, com s'indica a la Pàgina de títol. Si al Document no hi cap secció titulada "Historial" creeu-ne una indicant-hi el títol, any, autors i editor del Document com s'indica a la seva Pàgina de títol, descrivint-hi també la Versió modificada com s'indica al punt anterior. * J. Conserveu la ubicació de xarxa, si n'hi ha, indicada al Document per a l'accés públic a una còpia Transparent del Document, i també les ubicacions de xarxa indicades al Document on es poden trobar les versions anteriors en què s'ha basat, que es poden incloure a la secció "Historial". Podeu ometre les ubicacions de xarxa d'obres publicades al menys quatre anys abans del propi Document, o si l'editor original de la versió a què fa referència us hi autoritza. * K. En qualsevol secció titulada "Agraïments" o "Dedicatòries", conserveu-ne el títol, i conserveu-hi tota l'essència i to de cadascun dels agraïments dels col·laboradors i/o dedicatòries que hi apareguin. * L. Conserveu totes les Seccions invariables del Document, sense canviar-ne els textos ni els títols. La numeració de seccions o sistemes equivalents no es consideren part dels títols de secció. * M. Suprimiu qualsevol secció titulada "Aprovacions". Aquestes seccions no es poden incloure a la Versió modificada. * N. No reanomeneu cap secció existent com "Aprovacions", ni tampoc de cap altra manera que pugui entrar en conflicte amb el títol de qualsevol Secció invariable. * O. Conserveu tots els Descàrrecs de garantia. Si la Versió modificada inclou noves seccions preliminars o apèndixs que es considerin Seccions secundàries i no continguin material copiat del Document, si ho voleu podeu anomenar totes o algunes d'elles com invariables. Per fer-ho, afegiu-ne els títols a la relació de Seccions invariables de l'avís de llicència de la Versió modificada. Aquests títols han de ser diferents de tots els altres títols de secció. Podeu afegir una secció titulada "Aprovacions", sempre que contingui solament aprovacions de la vostra Versió modificada fetes per diverses parts; per exemple, declaracions d'experts o afirmant que el text ha estat aprovat per una organització com a definició autoritzada d'un estàndard. Al final de la relació de Texts de portada de la Versió modificada podeu afegir un text de fins a cinc paraules com a Text de portada, i un altre de fins a 25 paraules com a Text de contraportada. Cada entitat només pot afegir (o arranjar) un Text de portada i un Text de contraportada. Si el Document ja inclou un text de coberta per a la mateixa coberta, que hagueu afegit anteriorment o que s'hagi afegit mitjançant un arranjament efectuat per la mateixa entitat en nom de la qual actueu, no en podeu afegir cap més, però podeu reemplaçar l'antiga amb l'autorització expressa de l'editor anterior que la va afegir. Per virtut d'aquesta Llicència, el(s) autor(s) i editor(s) del Document no us autoritza(en) a utilitzar-ne el(s) nom(s) amb finalitats publicitàries, ni afirmen ni queda implícita l'aprovació de qualsevol Versió modificada. ===5.COMBINACIÓ DE DOCUMENTS=== Podeu combinar el Document amb altres documents publicats d'acord amb aquesta Llicència, d'acord amb els termes exposats a la secció 4, més amunt, per a les versions modificades, sempre que incloeu a l'obra resultant totes les Seccions invariables de tots els documents originals, sense modificar, les relacioneu com a Seccions invariables de l'obra resultant en el seu avís de llicència, i en conserveu tots els Descàrrecs de garantia. A l'obra resultant només cal incloure una còpia d'aquesta Llicència, i diverses Seccions invariables idèntiques es poden substituir per una sola còpia. Si hi ha diverses Seccions invariables amb el mateix nom, però amb continguts diferents, feu que el títol de cadascuna d'elles sigui únic afegint-hi, al final i entre parèntesis, el nom de l'autor o editor original de la secció (si es coneix) o un nombre únic. Feu la mateixa operació als títols de la secció que són a la relació de Seccions invariables a l'avís de llicència de l'obra resultant. A l'obra resultant podeu combinar totes les seccions titulades "Historial" dels diversos documents originals, donant com a resultat una secció titulada "Historial"; combineu de la mateixa manera totes les seccions titulades "Agraïments" i totes les titulades "Dedicatòries". Heu de suprimir totes les seccions titulades "Aprovacions". ===6.RECOPILACIONS DE DOCUMENTS=== Podeu crear una recopilació que estigui formada pel Document i altres documents publicats sota aquesta Llicència, i reemplaçar les còpies individuals d'aquesta Llicència dels diversos documents per una de sola que quedi inclosa a la recopilació, sempre que seguiu les normes d'aquesta Llicència pel que fa a la còpia literal de cadascun dels documents en tots els altres aspectes. Podeu extreure un document individual d'aquesta col·lecció i distribuir-lo individualment sota aquesta Llicència, sempre que inseriu una còpia d'aquesta Llicència en el document que ha estat extret i que seguiu aquesta Llicència en tots els altres aspectes relatius a la còpia literal del document. ===7.AGRUPAMENT AMB OBRES INDEPENDENTS=== Una compilació del Document o els seus derivats amb altres documents o obres separades i independents, en qualsevol mena de distribució o suport d'emmagatzematge, s'anomena un "agrupament" si el copyright que resulta de la compilació no s'utilitza per limitar els drets legals dels usuaris de la compilació mes enllà del que permeten les obres individuals. Quan el Document inclogui un agrupament, aquesta Llicència no s'aplica a les altres obres de l'agrupament que no siguin en elles mateixes obres derivades del Document. Si el requeriment del Text de portada de la secció 3 és aplicable a aquestes còpies del Document, i si el Document és inferior a la meitat de tot l'agrupament, els Textos de portada del Document es poden col·locar en cobertes que encerclin solament el Document dins de l'agrupament. En cas contrari, han d'aparèixer en cobertes impreses que encerclin tot l'agrupament. ===8.TRADUCCIÓ=== La traducció es considera una mena de modificació, i, per tant, podeu distribuir traduccions del Document d'acord amb els termes de la secció 4. La substitució de les Seccions invariables per traduccions requereix un permís especial dels propietaris del copyright, però podeu incloure traduccions d'algunes o totes les Seccions invariables a més de les seves versions originals. Podeu incloure una traducció d'aquesta Llicència, de tots els avisos de llicència del Document, i de tots els Descàrrecs de garantia, sempre que també incloeu la versió original en anglès d'aquesta Llicència i les versions originals d'aquests avisos i descàrrecs. En cas de desacord entre la traducció i la versió original en anglès d'aquesta Llicència, prevaldrà la versió original. Normalment, si una secció del Document es titula "Agraïments", "Dedicatòries" o "Historial", degut al requeriment (secció 4) de conservar-ne el Títol (secció 1) caldrà canviar el títol real. ===9.CLOENDA=== No podeu copiar, modificar, subllicenciar ni distribuir el Document excepte en els casos previstos expressament per aquesta Llicència. Qualsevol altre intent de copiar, modificar, subllicenciar o distribuir el Document serà nul i causarà la finalització immediata dels vostres drets d'acord amb aquesta Llicència. No obstant això, les parts que hagin rebut còpies o drets a través vostre, d'acord amb aquesta Llicència, en seguiran gaudint, atès que aquestes parts en segueixen complint els acords. ===10.REVISIONS FUTURES D'AQUESTA LLICÈNCIA=== De tant en tant, la Free Software Foundation pot publicar noves versions revisades de la Llicència de documentació lliure de GNU. L'essència d'aquestes versions serà similar a la de la present, però poden diferir en els detalls per contemplar nous problemes o assumptes. Consulteu http://www.gnu.org/copyleft/. Cada versió de la Llicència té un número de versió únic; si el Document indica que s'hi aplica una determinada versió numerada d'aquesta Llicència "o qualsevol versió posterior", teniu l'opció de seguir els termes i condicions d'aquella versió o de qualsevol versió posterior que hagi estat publicada (no com a esborrany) per la Free Software Foundation. Si el Document no indica cap versió de la Llicència, podeu escollir qualsevol versió que hagi estat publicada (no com a esborrany) per la Free Software Foundation. ==Versió oficial== * http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html [[Categoria:Drets d'autor]] [[Categoria:Viquitexts:Pàgines amb copyright]] [[Categoria:Viquitexts]] [[nl:GNU Vrije Documentatie Licentie]] [[pl:GNU Free Documentation License]] 100 3041 2006-12-07T17:36:50Z Aleator 20 sí es oficial, +font, recateg {{encapçalament|Declaració Universal dels Drets Humans|l'Organització de les Nacions Unides|Declaració adoptada i proclamada per la Resolució de l'Assemblea General 217 A (iii) del 10 de desembre de 1948.}} {{Obra|Viquipedia=Declaració universal dels drets humans}} ==Preàmbul== Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món; Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió; Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions; Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat; Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals; Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís, ==Proclamació== L'Assemblea General proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen. === Article 1 === Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat. === Article 2 === Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania. === Article 3 === Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona. === Article 4 === Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes. === Article 5 === Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. === Article 6 === Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica. === Article 7 === Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació. === Article 8 === Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei. === Article 9 === Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament. === Article 10 === Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal. === Article 11 === # Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades. # Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès. === Article 12 === Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats. === Article 13 === # Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat. # Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. === Article 14 === # En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països. # Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides. === Article 15 === # Tot individu té dret a una nacionalitat. # Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat. === Article 16 === # A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. # El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. # La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat. === Article 17 === # Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. # Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat. === Article 18 === Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus. === Article 19 === Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres. === Article 20 === # Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. # Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació. === Article 21 === # Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. # Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat. # La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot. === Article 22 === Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país. === Article 23 === # Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. # Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. # Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. # Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos. === Article 24 === Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades. === Article 25 === # Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. # La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social. === Article 26 === # Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. # L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. # El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills. === Article 27 === # Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.<br> # Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor. === Article 28 === Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració. === Article 29 === # Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.<br> # En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.<br> # Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides. === Article 30 === Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien. ==Font== * [http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm Text oficial en català] * [http://www.unhchr.ch/udhr/ Text oficial en castellà, anglès i francès]. {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Drets humans]] [[Categoria:ONU]] [[de:Allgemeine Erklärung der Menschenrechte]] [[el:Οικουμενική Διακήρυξη για τα Ανθρώπινα Δικαιώματα]] [[en:Universal Declaration of Human Rights]] [[es:Declaración Universal de los Derechos Humanos]] [[fr:Déclaration universelle des Droits de l'Homme]] [[id:Pernyataan Umum tentang Hak-Hak Asasi Manusia]] [[pl:Powszechna Deklaracja Praw Człowieka]] [[pt:Declaração Universal dos Direitos Humanos]] [[ru:Всеобщая декларация прав человека]] [[sv:FN:s deklaration om de mänskliga rättigheterna]] [[zh:世界人權宣言]] 102 172 2006-06-14T10:18:37Z Rf 12 Redirecting to [[Viquitexts:Portal]] #REDIRECT[[Viquitexts:Portal]] 103 3247 2006-12-20T17:54:10Z Aljullu 5 /* [[Image:Nuvola apps ktimer.png|baseline|32px]] Progrés */ actualitzat progrés, no trobo les fletxes <div style="text-align:center;font-size:1,7em;font-weight:bold;">[[Image:Portal.svg|36px|<nowiki></nowiki>]] Benvinguts al Portal Comunitari!</div>Si voleu participar amb nosaltres, sigueu benvingut/da! Podeu veure l''''[[Viquitexts:Ajuda|ajuda]]''' més avall i practicar l'edició d'articles en la '''[[Viquitexts:Pàgina de proves|pàgina de proves]]'''. No oblideu de '''[[Especial:Userlogin|registrar-vos-hi]]'''. En aquest moment, estem treballant en '''[[Especial:Statistics|{{NUMBEROFARTICLES}} articles]]''' i disposem de '''[[Especial:Newimages|{{NUMBEROFFILES}} fitxers multimèdia]]''' propis (és preferible de carregar-los en [[:commons:|WikiCommons]] perquè així totes les Viquipèdies en tindran profit). Podeu veure les darreres modificacions a '''[[Especial:Recentchanges|Canvis recents]]'''.<br style="clear:both;" /> {| style="border: none transparent; background-color: transparent; margin: 0px 0px 0px 0px; padding: 0px 0px 0px 0px;" | colspan=2 | <div style="background: #FAFAFA; border: 1px solid #ccc; padding: 5px 5px 5px 5px; margin-bottom: 10px;"> <div style="clear: both; background-color: #EBEBEB; padding: 5px 5px 5px 5px; border: #B8B8B8 1px solid;"><inputbox>type=create width=45</inputbox><hr /><div style="font-size:90%; line-height: 110%;">Si vols crear un nou text escriu el títol a la cel·la de sobre i prem el botó "Crea un article". Feu abans una recerca per a evitar la duplicació d'articles. Vegeu [[Viquitexts:Allò que els Viquitexts no són|allò que els Viquitexts no són]]. Els '''articles enciclopèdics''' haurien d'anar a la [[w:|Viquipèdia]]. Els '''articles de diccionari''' haurien d'anar al [[wikt:|Viccionari]]. De fet, potser a hores d'ara ja podria haver-hi l'article que buscàveu. '''Dites''', '''refranys''' i '''cites breus''' haurien d'anar a [[wikiquote:|Viquidites]]. '''Manuals''', '''textos d'estudi''' i '''tutorials''' (d'ús lliure) haurien d'anar a [[b:|Viquillibres]].</li></ul></div></div> </div></div> |- | style="width: 50%; vertical-align: top; padding: 0px 5px 0px 0px;" | <div style="background: #FFFFFA; border: 1px solid #ccc; padding: 5px 5px 5px 5px;"> <div style="clear: both; background-color: #FFFFEB; padding: 5px 5px 5px 5px; border: #EBEBD8 1px solid;"> ==[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|baseline|32px]] [[Viquitexts:La taverna|La Taverna dels Viquitexts]]== Visiteu-la si voleu comentar aspectes generals dels Viquitexts, comentar progressos, discutir problemes que ens afecten a tots, etc. ==[[Image:Nuvola apps file-manager.png|32px|baseline]] [[Viquitexts:Pàgina de proves|Pàgina de proves]]== Toca, juga i aprèn a fer articles!</div> </div> | style="width: 50%; vertical-align: top; padding: 0px 0px 0px 5px;" | <div style="background: #FAFAFA; border: 1px solid #ccc; padding: 5px 5px 5px 5px;"> <div style="clear: both; background-color: #F5FFF5; border-left: #EBF5EB 1px solid; border-right: #EBF5EB 1px solid; padding: 5px 5px 5px 5px;"> ==[[Image:Nuvola apps ktimer.png|baseline|32px]] Progrés == <small style="line-height: 125%;">Posició de Viquitexts en nombre d'articles respecte a la resta de les versions idiomàtiques (2006-10-13).</small> [[Image:Arr_r.png|textop|Diferència respecte a una setmana]] 30. En hungarès (~280)<br /> [[Image:Arr_r.png|textop|Diferència respecte a una setmana]] 31. '''En català''': {{NUMBEROFARTICLES}} ([[Especial:Statistics|estadístiques]]). <br /> [[Image:Arr_r.png|textop|Diferència respecte a una setmana]] 32. En persa (~180) <small>[[:meta:Wikisource|Vegeu llista completa]]</small> </div> 104 3640 2007-01-22T09:12:17Z Zumg 17 Robot afegeix: it, pt, ro, tr modifica: en Les següents pàgines ofereixen informació bàsica sobre el funcionament de Viquitexts: *'''[[Viquitexts:Què és Viquitexts?|Què és Viquitexts?]]''' i què pots incloure-hi. *'''[[Viquitexts:Drets d'autor|Drets d'autor]]''', de lectura obligada. *'''[[Ajuda:Directrius bàsiques|Directrius bàsiques sobre l'estil de les edicions]].''' Podeu trobar altres pàgines d'ajuda, polítiques i informació més específica a la [[:Categoria:Viquitexts|categoria Viquitexts]]. Per a la resta de dubtes (com fer edicions, què són les categories, com afegir imatges, etc...) consulteu les ajudes de [[w:Viquipèdia:Ajuda|Viquipèdia]]. També podeu formular qualsevol pregunta a [[Viquitexts:La taverna|"la Taverna"]]. [[Categoria:Viquitexts|Ajuda, Viquitexts]] [[da:Wikisource:Hjælp]] [[de:Wikisource:Hilfe]] [[en:Help:Contents]] [[es:Wikisource:Ayuda]] [[fr:Aide:Aide]] [[it:Aiuto:Aiuto]] [[pl:Wikiźródła:Pomoc]] [[pt:Ajuda:Conteúdos]] [[ro:Ajutor:Cuprins]] [[tr:Yardım:İçindekiler]] [[zh:Wikisource:帮助]] 105 2936 2006-11-25T21:09:44Z Aleator 20 +plantilles A continuació s'expliquen algunes directrius que podeu seguir per tal d'editar els texts. ==Texts== * Si comenceu a elaborar un Viquitext procureu ''començar-lo i acabar-lo''. No deixeu feines a mitjes si us és possible. * Recordeu que '''el text no pot tenir drets d'autor (copyright) o ha d'estar sota la [[Llicència de documentació lliure de GNU]]'''. * No oblideu posar, al principi de la pàgina, l'enllaç a la pàgina de l'autor, si és que existeix. * Si a la [[w:|Viquipèdia]], a les [[q:|Viquidites]] o a [[commons:|Commons]] hi ha una pàgina relacionada amb el text, podeu incloure-hi també la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[:Template:Obra|Obra]]<nowiki>}}</nowiki> al principi, posant-hi el nom de la pàgina corresponent. Bàsicament es tracta de copiar i enganxar el següent text al començament de l'article: <pre>{{Obra |Viquipedia= |Viquidites= |Commons= }}</pre> * No oblideu categoritzar el Viquitext. ==Autors== Per iniciar una pàgina d'autor cal posar-hi la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[:Template:Autor|Autor]]<nowiki>}}</nowiki> al principi. Bàsicament es tracta de copiar i enganxar el següent text al començament de l'article: <pre>{{Autor |Nom= |Cognoms= |PrimeraLletraCognom= |LlocNaixement= |AnyNaixement= |LlocMort= |AnyMort= |Pseudonim= |Viquipedia= |Viquidites= |Commons= }} </pre> Recordeu posar-hi sempre, després de "Viquipedia=" el nom de la pàgina que l'autor té a la [[w:|Viquipèdia]]. Si l'autor té, a més, pàgines a [[commons:|Commons]] o a les [[q:|Viquidites]], seguiu el mateix procediment. A partir d'aquí només cal anar afegint les obres: <pre>*''[[Títol de l'obra]]'' (Any) *''[[Títol de l'obra]]'' (Any)</pre> Mitjançant la plantilla, la pàgina quedarà categoritzada automàticament. ==Altres plantilles== * Caldria afegir informació sobre els drets d'autor amb alguna de les [[:Categoria:Plantilles de llicència d'ús|plantilles de llicències]] disponibles. * Podeu fer servir la [[Plantilla:encapçalament|<nowiki>plantilla {{encapçalament}}</nowiki>]] per tal d'introduir el text. <small>[[Especial:Whatlinkshere/Plantilla:Encap%C3%A7alament|Vegeu exemples]].</small> * En texts amb subpàgines, podeu fer servir la [[Plantilla:navegar|<nowiki>plantilla {{navegar}}</nowiki>]] per tal de navegar entre elles. <small>[[Especial:Whatlinkshere/Plantilla:Navegar|Vegeu exemples]].</small> [[Categoria:Viquitexts]] 106 3341 2006-12-27T20:06:05Z Aleator 20 Animeu-vos a fer proves i (sobretot) a col·laborar al projecte! Aquesta pàgina és de proves. Pots escriure: * Allò que vulguis. * Allò que vulguis. Pots utilitzar: : Hipervincles, com per exemple cap a [http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada la Viquipèdia]. : Vincles interns per enllaçar per exemple a la [[GFDL]]. : També pots enllaçar a altres projectes com la [[w:Viquipèdia|Viquipèdia]], o [[b:Viquillibres|Viquillibres]], i [[w:Viquipèdia#Projectes germans|d'altres projectes germans]]. Pots escriure en '''negreta''', en ''cursiva'', en '''''negreta i cursiva''''', etc. ============================================ ...proves *Jo el què no veig clar és com funcionen les plantilles. Estaria bé que hi hagués plantilles generals que et permetessin desplaçar-te pels capítols d'un mateix text com he vist a la versió anglesa {{sub|1|2}} 107 3610 2007-01-12T18:11:28Z Aleator 20 arxiu, plantilles... {{La taverna (encapçalament)}} ===Arxiu del 2006=== Els missatges anteriors han quedat arxivats a [[Viquitexts:La taverna/2006]]. Us en faig un resum: *Sistema poem: tot allò que escriviu entre les marques <nowiki><poem></nowiki> i <nowiki></poem></nowiki> tindrà en compte els salts de línia, sense haver d'afegir salts de línia <nowiki><br></nowiki>, o línies de més. Molt útil per als poemes. *Feu una ullada a la [[b:Viquillibres:La_taverna|La taverna de Viquillibres]], un projecte que pot confondre's amb Viquitexts. *Si trobeu quelcom per a destruir, podeu afegir la [[:Plantilla:Destrucció]]. *Logo: Caldrà canviar l'actual logo per [[:Imatge:Wikisource-newberg-ca.png]], però encara he de investigar com es fa. *S'ha migrat tot el contingut des de [[oldwikisource:Main Page|Wikisource multilingüe]]. *S'ha escollit administrador de Viquitexts ([[Usuari:Aleator]]). *S'han creat pàgines importants: llegiu les pàgines de [[:Categoria:Viquitexts]]. *Podem transcriure llibres des de http://books.google.ca, tot i que n'hi ha poquíssims en català que estiguin en domini públic. *Cal aprofondir sobre la llicència CC-by-sa. *Aviat quedaran unes categories menys ambígües. [[Usuari:Aleator|Aleator]] 19:11, 12 gen 2007 (CET) 108 3450 2006-12-29T23:37:08Z Aleator 20 recateg com WP, iw [[Categoria:Ciències socials]] [[de:Kategorie:Rechtswissenschaft]] [[en:Category:Law]] [[es:Categoría:Derecho]] [[fa:رده:قوانین]] [[it:Categoria:Diritto]] [[nl:Categorie:Recht]] [[pl:Kategoria:Prawo]] [[pt:Categoria:Leis]] [[sv:Kategori:Juridik]] [[zh:Category:法律]] 109 197 2006-06-14T17:08:49Z Rf 12 Redirecting to [[Declaració universal dels drets humans]] #REDIRECT[[Declaració universal dels drets humans]] 110 3427 2006-12-29T19:21:35Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Karl Marx]]|<small>Escrit per Karl Marx la primavera de 1845. Fou publicat per primer cop per [[Friedrich Engels]] el 1888 com a apèndix de la seva obra ''Ludwig Feuerbach und der Ausgang der klassischen deutschen Philosophie''.}} __NOTOC__ ---- ===1=== El principal defecte de tot el materialisme que hi ha hagut fins ara (també el de Feuerbach) és que l'objecte, l'actualitat, la sensualitat es conceben tan sols sota la forma ''de l'objecte o de la contemplació'' i no com a ''activitat sensorial humana, praxi''; no subjectivament. D'ací que el costat ''actiu'' de l'objecte el desenvolupàs l'idealisme front el materialisme, de forma abstracta, és clar, ja que desconeix l'activitat real com a tal, contràriament a Feuerbach, qui vol objectes sensuals diferenciats dels objectes pensats: si bé no concep la pròpia activitat humana com una activitat ''objectiva''. Per tant a '''L'essència del cristianisme''' considera l'atitud teòrica com l'única atitud humana genuïna, mentre la pràctica és concebuda tan sols en la seua bruta forma jueva d'aparença. No copsa per tant la importància de l'activitat «revolucionària», de la «pràctica-crítica». ===2=== La qüestió de si es pot atribuir al pensament humà la veritat objectiva, no és una qüestió de teoria, sinó una qüestió ''pràctica''. És en la pràctica on els homes han de provar la veritat, és a dir la realitat i el poder, la ''correcció'' del seu pensament. La disputa sobre la realitat o irrealitat del pensament, aïllat de la pràctica, és una mera qüestió ''escolàstica''. === 3 === La doctrina materialista que els homes són producte de les circumstàncies i que, per tant, els homes transformats són producte de circumstàncies transformades, oblida que és l'home qui canvia les circumstàncies i que l'educador ha d'educar-se primer. Per tant aquesta doctrina ha de dividir la societat en dues parts, una de les quals és superior a l'altra. La coincidència del canvi de circumstància i de l'activitat humana o autotransformació tan sols pot es concebre i entendre racionalment com a ''pràctica revolucionària''. === 4 === Feuerbach comença a partir del fet de l'alienació religiosa, de la duplicació del món en un de religiós i en un de secular. El seu treball consisteix en reduir el món religiós a la seua base secular. Ço que oblida és el fet que després de completar aquesta tasca, encara queda per fer el més important, ja que el fet que la base secular s'aixeque i cree en els núvols un reialme independent sols pot explicar-se per la lluita i les contradiccions internes d'aquesta base. Aquesta ha d'entendre's en la seua contradicció, i mitjançant la seua resolució, revolucionar-la. Així, per exemple, una vegada es descobreix que la família terrenal és el secret de la sagrada família, la primera ha d'ésser eliminada teòricament i pràctica. === 5 === Feuerbach, que no en té prou amb el ''pensament abstracte'', vol ''contemplació''; però no concep la sensorialitat com a activitat sensorial humana ''pràctica''. === 6 === Feuerbach redueix l'essència religiosa a essència ''humana''. Però l'essència humana no és cap abstracció de cada individu aïllat. En realitat és el conjunt de relacions socials. Feuerbach, qui no fa una crítica d'aquesta essència real, es veu per tant obligat a: #Obtindre el procés històric per abstracció i a definir el sentiment religiós com a independent, i considerar un individu humà abstracte, ''aïllat''. #L'essència, per tant, tan sols pot considerar-se com a «espècie», com a generalització internament cega que aplega molts individus únicament mitjançant una via ''natural''. === 7 === Feuerbach, per tant, no veu que el propi «sentiment religiós» és un producte social i que l'individu abstracte que analitza pertany a una forma social particular. === 8 === Tota vida social és essencialment ''pràctica''. Tots els misteris, que duen la teoria cap al misticisme, troben la solució radical en la pràctica humana i en la comprensió d'aquesta pràctica. === 9 === El cim assolit pel materialisme contemplatiu, és a dir pel materialisme que no considera la sensorialitat com a activitat pràctica, és la contemplació d'individus aïllats i de la societat civil. === 10 === El punt central de l'antic materialisme és la societat civil, el punt central del nou és la societat humana o la humanitat social. === 11 === Els filòsofs tan sols han ''interpretat'' el món de diferents formes; ara la qüestió és ''canviar-lo''. {{GFDL}} [[Categoria:Comunisme|Tesis sobre Feuerbach]] [[Categoria:1845|Tesis sobre Feuerbach]] [[Categoria:Texts originalment en alemany|Tesis sobre Feuerbach]] [[de:Thesen über Feuerbach]] [[es:Tesis sobre Feuerbach]] 111 3425 2006-12-29T19:13:38Z Aleator 20 1818->1918, plantilles, categ, foto, +obres [[Imatge:Karl Marx.jpg|thumb|right|Karl Marx]] {{Autor |Nom=Karl |Cognoms=Marx |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Trier |AnyNaixement=1818 |LlocMort=Londres |AnyMort=1883 |Viquipedia=Karl Marx |Viquidites=Karl Marx |Commons=Karl Marx }} * ''[[De la qüestió jueva]]'' ([[:Categoria:1843|1843]]) * ''[[Tesis sobre Feuerbach]]'' ([[:Categoria:1845|1845]]) * ''[[La misèria de la filosofia]]'' ([[:Categoria:1847|1847]]) * ''[[Manifest comunista]]'' ([[:Categoria:1848|1848]]), amb [[Friedrich Engels]] * ''[[Treball assalariat i capilat]]'' ([[:Categoria:1849|1849]]) * ''[[El divuit de brumari de Louis Bonaparte]]'' ([[:Categoria:1854|1854]]) * ''[[El capital]]'' ([[:Categoria:1867|1867]]) * ''[[La guerra civil a França]]'' ([[:Categoria:1871|1871]]) * ''[[Crítica del programa de Gotha]]'' ([[:Categoria:1875|1875]]) {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en alemany|Marx]] [[Categoria:Autors alemanys|Marx]] [[de:Karl Marx]] [[en:Author:Karl Marx]] [[es:Karl Marx]] [[fr:Karl Marx]] [[it:Autore:Karl Marx]] [[la:Karl Marx]] [[pl:Autor:Karol Marks]] [[ro:Karl Marx]] 112 3422 2006-12-29T18:52:40Z Aleator 20 recateg, font=>textinfo {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Rosa Luxemburg]]|«Frauenwahlrecht und Klassenkampf», de ''Frauenwahlrecht'', escrit propagandístic pel II Dia socialdemòcrata de la dona. Stuttgart, 12. Mai 1912.}} «Per què no hi ha cap organització de treballadores a Alemanya? Per què hom sent tan poc del moviment de les treballadores?» Amb aquests mots introduïa una de les fundadores del moviment de dones proletàries a Alemanya, Emma Ihrer, una seua obra de l'any 1898: «Les treballadores en la lluita de classes». Amb prou feines s'hi han escolat catorze anys, i avui s'ha ampliat el moviment de dones proletàries a Alemanya. Més de cent cinquanta mil de treballadores organitzades sindicalment fan part del cos central de la lluita econòmica del proletariat. Molts centenars de dones organitzades políticament s'apleguen sota la bandera de la socialdemocràcia: l'òrgan de la dona socialdemòcrata compta amb més de cent mil subscriptores; la demanda del sufragi femení destaca en l'ordre del dia de la vida política de la socialdemocràcia. Precisament aquests fets poden dur-nos a menysprear la importància de la lluita pel sufragi femení. S'hi pot pensar: fins i tot sense la igualtat política del gènere femení hem aconseguit espectaculars avenços en la il·lustració i organització de les dones, de forma que el dret de sufragi femení no seria cap necessitat urgent. Si s'hi pensa així, hom oblida quelcom. El desvetllament polític i sindical de les masses del proletariat femení en els darrers quinze anys ha sigut ben fort, però tan sols ha sigut possible perquè les dones del poble treballador prenien un interès viu en la vida política i en la lluita parlamentària de la llur classe tot i la manca de drets. Les proletàries fins ara comptaven amb el sufragi dels homes, en el qual hi participaven, per bé que indirectament. La lluita electoral ja és ara considerada per grans masses tant de dones com d'home de la classe treballadora com quelcom comú. En totes les trobades electorals socialdemòcrates les dones constitueixen un bon segment, sovint el majoritari, i sempre s'hi impliquen amb interès i passió. En totes les circumscripcions electorals on hi ha una ferma organització socialdemòcrata, les dones realitzen treballs electorals. Són també elles les que han fet un gran servei a la distribució de fulls, i a la consecució de subscriptors de premsa socialdemòcrata, l'arma més important de la lluita electoral. L'estat capitalista no ha pogut allunyar les dones del poble d'aquests deures i esforços de la vida política. Fet i fet, s'ha vist forçat a atorgar i garantir-les aquesta possibilitat en concedir-les drets sindicals i de reunió. Tan sols el darrer dret el polític, el dret de vot, el de decidir directament els representants populars en el legislatiu i en l'adminisració, el d'ésser un membre electe d'aquests òrgans, els hi és negat encara. Ací, com en totes les altres àrees de la vida social, cal dir: «Que no comencen!». L'estat actual començà, però, quan admeté les dones proletàries en les trobades públiques, en les associacions polítiques. D'altra banda no ho concedí de lliure voluntat, sinó per pura necessitat, sota la pressió irresistible de la classe obrera ascendent. No fou res més que el tempestuós impuls cap endavant de les pròpies proletàries qui forçà l'estat policial prussiano-alemany a crear la famosa «secció femenina» en les trobades de les associacions polítiques i obrir a les dones les portes de les organitzacions polítiques. Per tant ja fa temps que la pedra roda. L'avenç irresistible de la lluita de la classe proletària ha arrossegat les dones treballadores al remolí de la vida política. Gràcies a la concessió dels drets d'associació i de reunió les proletàries han pres part activa en la vida parlamentària i en les lluites electorals. I ara és tan sols una conseqüència inevitable, tan sols el resultat lògic del moviment, que avui milions de dones proletàries criden confiades i desafiadores: '''Totes amb el sufragi femení!''' Abans, en els bells temps de l'absolutisme pre-marçal, s'hi deia habitualment de tot el poble treballador, que «no era encara prou madur» per l'exercici de drets polítics. Avui no es pot dir això de les dones proletàries, ja que han demostrat la llur madures per l'exercici de drets polítics. Se sap, a més, que sense elles, sense la col·laboració entusiasta de les proletàries, la socialdemocràcia alemanya no hauria aconseguit l'esplendorosa victòria del 12 de gener, no hauria obtingut 4 ¼ milions de vots. Però igualment: el poble treballador ha hagut de demostrar sempre la seua maduresa per la llibertat política amb un victoriós aixecament revolucionari de masses. Tan sols quan l'ocupant diví del tro i els més nobles i alts de la nació senten el puny endurit del proletariat en l'ull i el genoll damunt el pit, llavors confiaran sobtadament en la «maduresa» política del poble. Avui són les dones del proletariat les que s'arrengleren per fer arribar a l'estat capitalista la consciència de la llur maduresa. Això s'assoleix amb un moviment de masses constant i poderós, que ha d'emprar tots els mitjans de la lluita i de la pressió proletàries a l'abast. Es tracta del sufragi femení com a objectiu, però el moviment de masses no és una qüestió exclusivament femenina, sinó un afer comú de la classe de les dones i els homes del proletariat. Ja que la manca de drets de la dona és avui a Alemanya tan sols una baula en la cadena de la reacció, que sotmet la vida del poble, i presenta una connexió particular amb l'altra pilar d'aquesta reacció: amb la monarquia. En l'Alemanya actual del gran capital i de la indústria desenvolupada del segle vint, en l'era de l'electricitat i de l'aviació, la manca de drets polítics de la dona és una resta tan reaccionària del passat com el domini de l'ocupant diví del tron. Tots dos fenòmens, l'instrument del cel com a força destacada de la vida política i la dona, apartada de les tempestes de la vida pública, de la política i de la lluita de classes, arrelen en les relacions corruptes del passat, de l'època de la servitud en el camp i dels gremis en la ciutat. En aquests temps eren justificables i necessaris. Tots dos, la monarquia i la manca de drets de la dona han esdevingut avui, pel desenvolupament capitalista modern, unes caricatures lamentables per la humanitat. Existeixen encara en l'actual societat moderna, no tan sols perquè a hom se li haja oblidat d'abolir-les, no tan sols per la simple persistència i inèrcia de les circumstàncies. No, hi són encara perquè totes dues—la monarquia i la manca de drets de la dona—han esdevingut poderoses eines dels interessos dels enemics del poble. Rere el tron i l'altar s'hi amaguen l'esclavització política del gènere femení així com els pitjors i més brutals defensors de l'explotació i l'opressió del proletariat. La monarquia i la manca de drets de la dona han esdevingut les eines més fortes del domini de la classe capitalista. Per l'estat actual es tracta en realitat de mantindre fora del sufragi particularment les dones treballadores. En tem correctament l'amenaça a totes les institucions tradicionals del domini de classe. Com ara el militarisme, del qual tota proletària conscient n'és enemiga mortal; la monarquia; el robatori sistemàtic de les duanes i contribucions als mitjans de vida, etc. El sufragi femení és per l'actual estat capitalista una atrocitat i un horror, perquè al darrera hi ha milions de dones, que reforçarien l'enemic interior, la socialdemocràcia revolucionària. Si fos qüestió de les dames de la burgesia, l'estat capitalista no podria esperar res més que el suport efectiu a la reacció. La majoria de les dones burgeses que actuen com a lleones en la lluita contra «els privilegis dels homes», esdevindrien amb la possessió del sufragi dòcils ovelles en les pastures de la reacció conservadora i clerical. Serien segurament encara més reaccionàries que el sector masculí de la llur classe. Fora del petit nombre que tenen ocupacions, les dones de la burgesia no tenen cap participació en la producció social, són simples co-consumidores de la plus-vàlua que els llurs homes prenen del proletariat, són paràsits dels paràstis del cos popular. I els co-consumidors són habitualment encara més rabiosos i cruels en la defensa dels llurs «drets» de parasitisme que no pas els realitzadors directes del domini i de l'explotació de classe. La història de totes les grans lluites revolucionària ho confirma de la forma més cruel. Com ara després de la caiguda del domini jacobí en la gran revolució francesa, quan l'encadenat Robespierre era dut al lloc d'execució mentre les dones de la vida despullades de la burgesia embriagada de victòria ballaven pels carrers una desvergonyida dansa de joia al voltant de l'heroi caigut de la revolució. I quan l'any 1871 al París de l'heroica comuna obrera eren vençuts amb metralladores, les furioses dones de la burgesia depassaven en ràbia cruenta contra el proletariat sotmès fins i tot als llurs homes més bestials. Les dones de les classes propietàries defendran sempre fanàticament l'explotació i la submissió del poble treballador, del qual reben de segona mà els mitjans de la llur existència socialment inútil. Les dones de les classes explotadores no constitueixen ni econòmicament ni socialment cap sector independent de la població. Per les classes dominants tan sols realitzen la funció social de la llur propagació natural. Contràriament les dones del proletariat són econòmicament independents, són de fet tan productives per a la societat com els homes. No en el sentit que ajuden als homes amb el treball domèstic a mantindre la família amb salaris escasos ni a que pugen els fills. Aquest treball no és productiu en el sentir de l'actual ordre econòmic capitalista, amb independència dels sacrificis i de l'energia que s'hi esmerça, els milers de petites obligacions que el constitueixen. econòmic capitalista. És tan sols un afer privat del proletari, la seua sort i benedicció, i per això mateix pur aire per l'actual societat. Com a productiu tan sols hi ha—mentre perduren el domini del capital i el sistema salarial—aquell treball que genera plus-vàlua, que produeix benefici capitalista. Des d'aquest punt de mira la ballarina de varietat que amb les cames agrana benefici cap a la butxaca del seu empresari és una treballadora productiva, mentre que tots l'esforç de les dones i de les mares del proletariat dins les quatre parets de la llar es considera una activitat improductiva. Això sona cru i malalt, però es correspon perfectament a la cruesa i a la malaltia de l'actual ordre econòmic capitalista, i copsar aquesta crua realitat de forma clara i marcada és la primera necessitat de les dones proletàries. Precisament des d'aquest punt de mira l'aspiració de les proletàries a la igualtat de drets polítics és ancorada en uns sòlids fonaments econòmics. Milions de dones proletàries generen actualment benefici capitalista igual com els homes—en fàbriques, en tallers, en l'agricultura, en la indústria domèstica, en oficines, en magatzems. Són per tant productives en el sentit econòmic més estricte de la societat actual. Cada dia augmenten les files de les dones explotades pel capitalisme, cada nou avenç en la indústria, en la tècnica, genera nous llocs per les dones en la maquinària del benefici capitalista. I per tant cada dia i cada avenç industrial afegeix una nova pedra al sòlid fonament de la igualtat de drets polítiques de les dones. Pel propi mecanisme econòmic és ara necessària l'educació i la intel·ligència racional de les dones. La dona limitada i aïllada del món del «cercle domèstic» de l'antic patriarcat respon avui tan poc a les aspiracions de la gran indústria i del comerç com als requeriments de la vida política. Certament que també en aquest sentit l'estat capitalista ha oblidat el seu deure. Fins ara han sigut les organitzacions sindicals i socialdemòcrates les que han fet més i millor pel desvetllament mental i moral de les dones. Com ja passava fa dècades a Alemanya, quan els socialdemòcrates eren reconeguts com els treballadors més capaços i intel·ligents, igualment avui les dones del proletariat, a través de la socialdemocràcia i dels sindicats, s'han elevat per damunt de l'existència limitada i mancada d'esperit de la cura domèstica. La lluita de la classe proletària n'ha ampliat el cercle mental, n'ha fet uns esperits elàstics, n'ha desenvolupat les capacitats intel·lectuals, els hi ha mostrat grans objectius pels llurs esforços. El socialisme ha comportat el renaixement mental de les masses de dones proletàries i sens dubte els ha fet també treballadores productives aptes pel capital. Segons tot això la manca de drets polítics de les dones proletàries és una injustícia tan baixa, i ho esdevé més si tenim present que és una mitja mentida. Les dones participen, tot i així, en la vida política activa i de masses. Amb tot la socialdemocràcia no lluita amb l'argument de la «injustícia». La diferència fonamental entre nosaltres i el socialisme utòpic i sentimental anterior consisteix en això, que no depenem de la justícia de les classes dominants, sinó únicament i per damunt de tot de la força revolucionària de les masses obreres i en el decurs del desenvolupament social que prepara el terreny d'aquest poder. Així la injustícia no es per si mateixa cap argument per enderrocar institucions reaccionàries. Quan, però, hi ha un sentiment d'injustícia en amplis sectors de la societat—diu Friedrich Engels, el co-fundadors del socialisme científic—és un signe segur que els fonaments econòmics de la societat s'han mogut considerablement de lloc, que les condicions actuals contradiuen l'avenç del desenvolupament. El poderós moviment actual de milions de dones proletàries, que senten la manca de drets polítics com una injustícia indignant, és un signe infal·lible que els fonaments socials de l'ordre estatal existent es podreix i que els seus dies són comptats. Un dels primers grans apòstols de l'ideal socialista, el francès Charles Fourier, escrigué fa cent anys els memorables mots: en tota societat és el grau d'emancipació (llibertat) femenina la mesura natural de l'emancipació general. Això val completament per la societat actual. La lluita actual de masses per la igualtat de drets polítics de la dona és tan sols una expressió i una part de la lluita general d'alliberament del proletariat, i per tant en ella rau la seua força i el seu futur. El sufragi universal, igual, directe, de les dones—gràcies al proletariat femení—farà avançar i enfortirà immensament la lluita de la classe proletària. És per això que la societat burgesa abomina i tremola davant el sufragi femení, i és per això que el volem i l'aconseguirem. També amb la lluita pel sufragi femení precipitarem l'hora on la societat actual caurà a trossos sota les martellades del proletariat revolucionari. {{GFDL}} [[Categoria:Comunisme]] [[Categoria:1912]] [[Categoria:Texts originalment en alemany]] 113 3420 2006-12-29T18:50:08Z Aleator 20 categ, plant [[Image:Rosa_Luxemburg.jpg|thumb|Rosa Luxemburg]] {{Autor |Nom=Rosa |Cognoms=Luxemburg |PrimeraLletraCognom=L |LlocNaixement=Zamość (Polònia) |AnyNaixement=1871 |LlocMort=Berlín |AnyMort=1919 |Viquipedia=Rosa Luxemburg |Viquidites= |Commons=Rosa Luxemburg }} * ''[[Sufragí femení i lluita de classe]]'' ([[:Categoria:1912|1912]]). {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors alemanys|Luxemburg]] [[Categoria:Autors en alemany|Luxemburg]] [[fr:Rosa Luxemburg]] 114 3406 2006-12-29T18:09:25Z Aleator 20 plantilles [[Image:162 6220.jpg|thumb|right|Lenin en un facsímil pel setè aniversari de la Revolució]] {{Autor |Nom=Vladímir Ilitx |Cognoms=Uliànov |PrimeraLletraCognom=U |LlocNaixement=Simbirsk (Rússia) |AnyNaixement=1870 |LlocMort=Gorki (Rússia) |AnyMort=1924 |Pseudonim=Lenin |Viquipedia=Lenin |Viquidites= |Commons=Владимир Ильич Ленин }} * ''[[Les tesis d'abril]]'' ([[:Categoria:1917|1917]]). {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors en rus]] [[Categoria:Autors russos]] [[en:Author:Vladimir Lenin]] [[es:Lenin]] [[ru:Владимир Ильич Ленин]] 115 216 2006-06-16T16:41:37Z Rf 12 Redirecting to [[Vladímir Ilitx Uliànov]] #REDIRECT[[Vladímir Ilitx Uliànov]] 116 3397 2006-12-29T17:48:57Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Lenin]]|''De les tasques del proletariat en la present revolució'', més conegudes com ''Les tesis d'abril'', van ser publicades originalment com "О задачах пролетариата в данной революции", el 7 d'abril del 1917 al diari «Pravda», n. 26.}} En haver arribat tot just la nit del 3 d'abril a Petrograd, sols podia certament adreçar-me a l'assemblea del 4 d'abril amb els inconvenients de la manca de preparació, amb un report de les tasques del proletariat revolucionari. L'únic que podia fer per simplicar-me el treball, - i el dels ''oponents'' diligents, - era elaborar unes tesis ''escrites''. Les he llegides i les he passades. Les llig molt lentament i les ''rellig:'' de primer a l'assembla dels bolxevics, després a l'assemblea de bolxevics i menxevics. Mecanografii aquestes tesis personals meues amb l'únic afegit d'unes notes explicatives molt breus, que eren molt més destallades en el report. ===Tesis=== 1. En la nostra atitud davant la guerra pel que fa a Rússia i al nou govern de Lvov i companyia certament sostenim que és una guerra imperialista degut al caràcter capitalista d'aquest govern i que és inadmissible la més petita concesió al «defensisme revolucionari». A la guerra revolucionària que realment justificaria el defensisme revolucionari, el proletariat conscient hi pot consentir únicament sota la condició de: a) traspàs de l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres de la pagesia que se li unesquen; b) refús pràctic de qualsevol annexió, més enllà del refús verbal; c) clar trencament pràctic amb tots els interessos del capital. Davant la indubtable manca de conscienciació d'amples capes dels representants defensistes revolucionaris, que reconeixen la guerra com a necessària, i no veuen els guanys com a objectiu, davant l'engany burgès, és especialment necessari explicar-los amb detall, persistentment i pacient, la connexió indisoluble del capital amb la guerra imperialista, demostrar que acabar la guerra d'una forma veritablement democràtica, sense violència, ''és impossible'' sense l'enderrocament del capital. Organització de la propaganda més àmplia d'aquesta idea en el camp de batalla. Fraternització. 2. L'originalitat de la situació present a Rússia consisteix en la ''transició'' des del primer estadi de l'autoritat revolucionària de la burgesia en virtut de la consciència i organització insuficients del proletariat, - ''cap al segon'' estadi que hauria de lliurar l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres de la pagesia. Aquesta transició es caracteritza, d'una banda, per un màxim de legalitat (Rússia és ''ara'' el país més lliure del món de tots els països bel·ligerants), d'altra banda, per l'absència de violència contra les masses i, finalment, per l'atitud confiada, inconscient vers el govern dels capitalistes, els pitjors enemics del món i del socialisme. Aquesta originalitat ens exigeix destresa per adaptar-nos a les condicions ''especials'' de tasca del partit, en un ambient de dimensions sense precedents, de dur a la vida política a les masses proletàries. 3. Cap suport al govern provisional, la denúncia de la completa falsedat de totes les seues promeses, en especial la del refús a les annexions. Cal denunciar, per comptes d'alimentar il·lusions inadmissibles, de «proclamar» que ''aquest'' govern, el govern dels capitalistes, ''ha deixat d'''ésser imperialista. 4. Reconeixement del fet que en la majoria dels soviets de representants obrers el nostre partit es troba en minoria, i en minoria feble, davant del ''bloc de tots'' els oportunistes petits-burgesos, de la influència de la burgesia i dels que trasmeten la seua influència al proletariat, elements que van des dels nacional-socialistes, els social-revolucionaris, etcètera, etcètera. L'explicació a les masses ha d'ésser que en els soviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i que per tant la nostra tasca mentre ''aquest'' govern siga sota la influència de la burgesia, sols pot ésser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a la necessitats pràctiques de les masses. Mentre siguem en minoria, realitzarem una feina de crítica i de denúncia dels errors, alhora que defensam el traspàs de tot el poder als soviets de representants obrers i que l'experiència de les masses els lliurarà d'errors. 5. Cap república parlamentària, - cap restauració en perjudici dels soviets. Seria un pas enrera, - Una república de soviets de representants obrers i camperols per tot el país, de dalt a baix. Supressió de la policia, exèrcit i burocràcia. Que la remuneració de tots els funcionaris, elegibles i mobibles en qualsevol moment, no siga superior que la remuneració mitjana dels obrers qualificats. 6. En el programa agrari la transferència del centre gravetat als soviets dels representants camperols. Confiscació de totes les finques privades. Nacionalització ''de totes'' les terres agricoles, segons les disposicions dels soviets locals. Organització de soviets separats de representants de llauradors i de pagesos. Creació d'una gran granja (a una proporció d'unes 100 a 300 dessiatines segons les condicions locals i la definició dels estaments locals) amb una economia exemplar sota control dels soviets de representants i amb responsabilitat pública. 7. Unió immediata de tots els bancs del país és una banca nacional i la introducció del control d'aquesta pel soviets. 8. No és la «introducció» del socialisme la nostra tasca ''directa'', sinó sols el traspàs immediat ''al control'' dels soviets de la producció social i de la distribució dels productes. 9. Tasques del partit: a) congrés immediat; b) canvis en el programa del partit, principalment: #Sobre l'imperialisme i la guerra imperialista, #Sobre l'atitud davant l'estat i la ''nostra'' reivindicació de l'«estat - comuna», #Correcció del nostre programa mínim; c) canvi del nom del partit. 10. Renovació de la Internacional. La iniciativa de la creació d'una Internacional revolucionària, una Internacional contra els ''social-xovinistes'' i contra els «centristes». Per tal que el lector entenga perquè he d'emfasitzar com a rara excepció, el «cas» d'oponents diligents, el convid a comparar aquestes tesis amb la següent objecció del senyor Goldenberg: Lenin agita «la bandera de la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària» (el cita a ''Iedintsvo'' el senyor Plekhanov, n. 5). No és cert que és una perla? Escric, llig, masteg: «davant la indubtable manca de consciència ''d'amples'' capes dels representants defensistes revolucionaris... Davant l'engany burgès, és especialment necessari explicar-los amb detall, ''persistentment'', ''pacientment'' el llur error»... I senyors de la burgesia, que s'anomenen socialdemòcrates, que no pertanyen ni a ''amples'' capes, ni als representants defensistes de les ''masses'', amb una ment clara perceben els meus desitjos i els proclamen així: «agita (!) la bandera (!) de la guerra civil» (que no era present en les tesis, que no era present en el report) «en l'ambient (!) de la democràcia revolucionària»... Què és això? En què es diferencia de la propaganda esvalotadora? De «Russkaja Volja»? Escric, llig, masteg: «en els soviets hi ha ''l'única'' forma de govern revolucionari i per tant la nostra tasca sols pot ésser ''l'explicació'' pacient, regular, perseverant i incansable dels errors de la seua tàctica i en especial pel que fa a les necessitats pràctiques de les masses...» I els oponents d'una coneguda posició denuncien les meues idees, com una crida a «la guerra civil en l'ambient de la democràcia revolucionària»!! Vaig atacar el govern provisional per no haver-se afanyat a designar cap convocatòria de l'Assemblea Constituent, que acabà amb promeses. Vaig defensar que ''sense'' soviets la convocatòria de l'Assemblea no sols no era garantida, sinó que el seu èxit era impossible. I se m'atribueix que sóc contrari a una prompta convocatòria de l'Assemblea!!! Això ho anomenaria «bogeria» si dècades de lluita política no m'haguessen acostumat a considerar la consciència dels oponents com una rara excepció. El senyor Plekhanov en un diari ha qualificat el meu discurs de «bogeria». Molt bé, senyor Plekhanov! Però guaitau com sou de feixuc, fosc i inescrutable en la polèmica. Si durant dues hores vaig fer un discurs, com suportaren el «deliri» el centenar d'assistents? És més. Com és que el vostre diari dedica tota una columna a una afirmació «delirant»? Inconsistent, absolutament inconsistent de part vostra. Certament és molt més senzill cridar, barallar-se que prova d'argumentar, explicar, recollir ''com'' discutiren Marx i Engels el 1871, 1872, 1875 davant l'experiència de la Comuna de París i ''quin'' estat és necessari pel proletariat? L'antic marxista Plekhanov probablement no desitja recordar el marxisme. Vaig citar les paraules de Rosa Luxemburg que anomenà el 4 d'agost del 1914 a la socialdemocràcia ''alemanya'' «cadàver pudent». I els Plekhanov, Goldenberg i companyia «s'ofengueren»... Per què? Perquè als xovinistes ''alemanys'' els digueren xovinistes! Pobres social-xovinistes russos, socialistes de paraules, xovinistes a la pràctica, es troben confosos. {{GFDL}} [[Categoria:Comunisme]] [[Categoria:1917]] [[Categoria:Texts originalment en rus]] 118 221 2006-06-16T17:13:05Z Rf 12 {{Obra|Viquipedia=Estatut d'Autonomia del País Valencià}} LLEI ORGÀNICA 5/1982, D’1 DE JULIOL, D'ESTATUT D'AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA [DOGV núm. 74, de 15 de juliol] ---- ==PREÀMBUL== Este Estatut constituïx la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l’etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució espanyola, és, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta. ==TÍTOL I. La Comunitat Valenciana== ''Article 1'' # El poble valencià, organitzat històricament com a Regne de València, es constituïx en comunitat autònoma, dins de la indissoluble unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat històrica i en l’exercici del dret a l’autogovern que la Constitució reconeix a cada nacionalitat, amb la denominació de Comunitat Valenciana. # La Comunitat Valenciana és l’expressió de la voluntat democràtica i del dret de l’autogovern del poble valencià, i es regix per este Estatut, el qual n’és la norma institucional bàsica. # La Comunitat Valenciana té com a objecte el reforçament de la democràcia i la garantia de la participació de tots els ciutadans en la realització dels fins d’esta. ''Article 2'' Els drets, els deures i les llibertats del valencians són els establits o els reconeguts per la Constitució i per este Estatut. Correspon a la Generalitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels ciutadans i dels grups en què estos s’integren siguen reals i efectives; eliminar els obstacles que n’impossibiliten o n’entrebanquen la plenitud; fomentar el desenrotllament de les peculiaritats del poble valencià i facilitar la participació delsvalencians en la vida política, econòmica, cultural i social. ''Article 3'' El territori de la Comunitat Autònoma és el dels municipis integrats dins de les províncies d’Alacant, Castelló i València. ''Article 4'' # A l’efecte d’este Estatut, tenen la condició política de valencians tots els ciutadans espanyols que tinguen o adquirisquen residència administrativa en qualsevol dels municipis de la Comunitat Autònoma. # Els ciutadans espanyols residents en l’estranger que hagen tingut l’últim veïnatge administratiu a la Comunitat Autònoma Valenciana i acrediten esta condició en el consolat d’Espanya corresponent, gaudiran dels drets polítics definits en este Estatut. Este mateix règim serà aplicat als descendents inscrits com a espanyols, si així ho sol·liciten, en els termes en què ho determine la llei de l’Estat. ''Article 5'' # La senyera tradicional de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal. # Una llei de les Corts Valencianes podrà determinar la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat que integra les tres províncies de Castelló, València i Alacant, i la incorporació a la senyera, damunt de les barres. 1 ''Article 6'' La seu de la Generalitat Valenciana serà el palau d’este nom, en la ciutat de València. Les seues institucions podran establir-se i realitzar reunions en qualsevol dels municipis de la Comunitat, d’acord amb allò que la llei dispose. ''Article 7'' # Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los. # La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement. # Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. # S’atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià. # La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyança. 2 # Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua i de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyança i de l’ús de la llengua pròpia de la comunitat. 3 ''Article 8'' Les normes i les disposicions de la Comunitat Autònoma Valenciana tindran eficàcia territorial, amb les excepcions que puguen establir-se i amb les corresponents a l’aplicació de l’estatut personal i d’altres normes d’extraterritorialitat. ==TÍTOL II. La Generalitat Valenciana== ===CAPÍTOL I=== ''Article 9'' # El conjunt de les institucions d’autogovern de la Comunitat constituïx la Generalitat Valenciana. # Formen part de la Generalitat: les Corts Valencianes, el President, el Govern Valencià o Consell, i les altres institucions que determine este Estatut. ===CAPÍTOL II. Les Corts Valencianes=== ''Article 10'' La potestat legislativa dins de la Comunitat correspon a les Corts Valencianes, les quals representen el poble. Les Corts Valencianes són inviolables. ''Article 11'' Són funcions de les Corts Valencianes: : a) Aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana i les emissions de deute públic. : b) Controlar l’acció del Govern Valencià. : c) Elegir el president de la Generalitat Valenciana. : d) Exigir, si és procedent, la responsabilitat política del president i del Govern. : e) Exercir el control parlamentari sobre l’acció de l’Administració situada davall l’autoritat de la Generalitat Valenciana. Amb esta finalitat es podran crear, si és el cas, comissions especials d’investigació, o atribuir esta facultat a les comissions permanents. : f) Presentar a la Mesa del Congrés proposicions de llei i nomenar els diputats encarregats de defendre-les. : g) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. : h) Interposar recursos d’inconstitucionalitat,així com personar-se davant del Tribunal Constitucional. : i) Aprovar, a proposta del Govern Valencià, els convenis i els acords de cooperació amb l’Estat i amb les altres comunitats autònomes. : j) Designar els senadors que han de representar la Comunitat Autònoma Valenciana, d’acord amb el que preveu l’Artícle 69.5 de la Constitució. 4 : k) Aquelles altres que els atribuïsquen les lleis i este Estatut. ''Article 12'' # Les Corts Valencianes estaran constituïdes per un nombre de diputats no inferior a 75 ni superior a 100, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, tal com determine la Llei Electoral Valenciana, segons criteris de proporcionalitat i, si és el cas, de comarcalització. 5 # Per a poder obtindre un escó i ser proclamats electes, els candidats de qualsevol circumscripció hauran d’haver estat presentats per partits o coalicions que obtinguen un nombre de vots superior al 5% dels emesos a la Comunitat Autònoma Valenciana. # Els membres de les Corts Valencianes, fins i tot després d’haver cessat en el mandat, gaudiran d’inviolabilitat per les opinions manifestades en actes parlamentaris i pels vots emesos en l’exercici del seu càrrec. : Durant el seu mandat no podran ser detinguts ni retinguts per actes delictius comesos dins del territori de la Comunitat Valenciana, si no és cas de delicte flagrant. Correspon decidir en qualsevol cas, sobre la seua inculpació, processament, presó i juí, al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma. Fora d’este territori la responsabilitat penal serà exigible, en els mateixos termes, davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem. # El mandat de les Corts Valencianes serà de quatre anys. Les eleccions se celebraran el quart diumenge de maig cada quatre anys, en els termes prevists en la llei que regule el règim electoral general. En tot cas, les Corts Valencianes electes es constituiran en el termini màxim de noranta dies, comptats des de l’expiració del mandat. 6 ''Article 13'' La Llei Electoral Valenciana, prevista en l’apartat 1 de l’Artícle anterior, serà aprovada en votació de conjunt per les tres quintes parts de les Corts Valencianes i preveurà un mínim de 20 diputats per cada circumscripció, segons criteris de proporcionalitat respecte de la població, de manera que el sistema resultant no establisca una desproporció que sobrepasse la relació d’u a tres. 7 ''Article 14'' # Les Corts Valencianes aprovaran el seu Reglament de Règim Intern i nomenaran el seu President, la Mesa i una Diputació Permanent. 8 # Les Corts Valencianes funcionaran en Ple o en comissions. Podran delegar en les comissions l’elaboració de lleis sense perjuí que el Ple puga reclamar-ne el debat i la votació. # Les Corts Valencianes es reuniran en sessions ordinàries i extraordinàries. Els períodes ordinaris comprendran quatre mesos i tindran lloc entre setembre i desembre, el primer, i entre febrer i juny, el segon. Les sessions extraordinàries les convocarà el president a proposta del Consell, de la Diputació Permanent o a petició d’una quinta part dels diputats o del nombre de grups parlamentaris que determine el Reglament de Règim Interior. Les sessions extraordinàries acabaran una vegada finalitze l’orde del dia determinat per al qual van ser convocades. # Les Corts Valencianes adopten els acords per majoria simple, excepte disposició expressa en sentit contrari. Per a la validesa dels acords, cal la presència, almenys, de la mitat més un dels diputats. # La iniciativa legislativa correspon als grups parlamentaris, al Govern Valencià i al cos electoral. La iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei que hagen de ser tramitades per les Corts Valencianes serà regulada per estes per llei, en el marc de la llei orgànica prevista en l’Artícle 87.3 de la Constitució. 9 # Les lleis de la Generalitat Valenciana seran promulgades en nom del rei, pel seu president i publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el termini de 15 dies des de la seua aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. : Per a la seua vigència, regirà la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. 10 ===CAPÍTOL III. El President de la Generalitat Valenciana 11=== Article 15 1. El president de la Generalitat Valenciana serà elegit per les Corts Va- lencianes entre els membres d’estes i nomenat pel rei. La facultat de presentar candidats correspon als grups parlamentaris. 2. Per a l’elecció, cal la majoria absoluta de les Corts Valencianes en la primera votació. Si no s’aconseguix esta majoria, la votació es repetirà 48 hores després, i hi seran candidats els dos que, havent estat en la primera, hagueren obtingut major nombre de vots. En la segona votació serà suficient la majoria simple per a ser elegit. 3. En cas de renúncia, pèrdua de la confiança en els termes de l’Artícle 18 d’este Estatut, dimissió o incapacitat, es procedirà a l’elecció de president d’acord amb el procediment d’este Artícle. Article 16 1. El president de la Generalitat Valenciana, que també ho és del Consell, dirigix l’acció del Govern, coordina les funcions d’este i té la més alta representació de la Comunitat Autònoma Valenciana, així com l’ordinària de l’Estat en esta. 2. El president és responsable políticament davant de les Corts Valencianes. Estes poden exigir la responsabilitat del Govern Valencià amb l’adopció per majoria absoluta de la moció de censura, proposada com a mínim per la quinta part dels diputats, i que haurà d’incloure un candidat a la Presidència. La moció de censura no podrà ser votada fins a cinc dies després de la seua presentació. Durant els primers dies d’este termini podran presentar-se mocions alternatives. 3. Si la moció de censura no és aprovada, els signataris d’esta no podran presentar-ne una altra durant el mateix període de sessions. Si és aprovada, el president i el Govern Valencià cessaran en les seues funcions, i el candidat inclòs en aquella serà nomenat pel rei president de la Generalitat Valenciana. ===CAPÍTOL IV. El GOVERN VALENCIÀ O CONSELL 12=== Article 17 1. El Consell és l’òrgan col·legiat del Govern Valencià, que té la potestat executiva i reglamentària. En particular, dirigix l’Administració, que es troba davall l’autoritat de la Generalitat Valenciana. 2. Els seus membres, que no sobrepassaran el nombre de 10 amb funcions executives, a més del president de la Generalitat Valenciana, són designats per este. Les funcions, composició, forma de nomenament i cessament dels membres, seran regulades per llei de les Corts Valencianes. 3. La seu del Govern Valencià estarà en la ciutat de València, i els seus organismes, servicis i dependències es podran establir en diferents llocs del territori de la Comunitat, d’acord amb criteris de descentralització i coordinació de funcions. 4. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Govern Valencià, que per la seua naturalesa ho exigisquen, seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Esta publicació serà suficient per a la seua validesa i entrada en vigor. Pel que fa a la publicació en el Boletín Oficial del Estado, s’ajustarà al que dispose la norma estatal corresponent. 13 Article 18 El Consell respon políticament de forma solidària davant de les Corts Valencianes, sense perjuí de la responsabilitat directa de cada membre per la seua gestió. El seu president, amb la deliberació prèvia de l’òrgan col·legiat, pot plantejar davant de les Corts Valencianes la qüestió de confiança sobre el seu programa, una decisió política o un projecte de llei. Esta moció es considerarà aprovada quan obtinga la majoria simple. Si tenia per objecte un projecte de llei, este es consideraria aprovat segons el text tramés pel Consell. Article 19 La responsabilitat penal dels membres del Consell i, si és procedent, la del president, s’exigirà a proposta de les Corts Valencianes, davant del Tribunal de Justícia Valencià. Article 20 El Consell podrà interposar el recurs d’inconstitucionalitat. També podrà, per pròpia iniciativa o amb l’acord previ de l’Assemblea, suscitar els conflictes de competència a què fa referència l’apartat c) del número 1 de l’Artícle 161 de la Constitució. ===CAPÍTOL V. L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA=== Article 21 El Tribunal Superior de Justícia Valencià és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització en l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana. Davant d’este s’esgoten les successives instàncies processals, en els termes de l’Artícle 152 de la Constitució i la Llei Orgànica del Poder Judicial, i d’acord amb este Estatut. En este Tribunal s’integrarà l’actual Audiència Territorial de València. Article 22 1. El president del Tribunal Superior de Justícia Valencià serà nomenat pel rei a proposta del Consell General del Poder Judicial. 2. El nomenament dels magistrats, jutges i secretaris del Tribunal Superior s’efectuarà de la manera prevista en les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial. Article 23 1. A instància de la Comunitat Autònoma Valenciana, l’òrgan competent convocarà els concursos i oposicions per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges, secretaris judicials i la resta de personal al servici de l’Administració de Justícia, d’acord amb allò que dispose la Llei Orgànica del Poder Judicial. En esta resolució es tindrà en compte l’especialització en el Dret Valencià. 2. Correspon íntegrament a l’Estat, d’acord amb les lleis generals, l’organització i el funcionament del Ministeri Fiscal. ===CAPÍTOL VI. EL SÍNDIC DE GREUGES=== Article 24 D’acord amb la institució prevista en l’Artícle 54 de la Constitució i la coordinació amb esta, un síndic de Greuges, nomenat per les Corts Valencianes com a alt comissionat d’estes, vetlarà pels drets reconeguts en el Títol I de la Constitució espanyola en l’àmbit competencial i territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La llei en determinarà l’estatut, facultats i duració del mandat. 14 ===CAPÍTOL VII. CONSELL DE CULTURA=== Article 25 Una llei de les Corts Valencianes establirà les funcions, la composició i l’organització del Consell de Cultura, els membres del qual seran elegits per majoria de dos terços de les Corts Valencianes. 15 ===CAPÍTOL VIII. RÈGIM JURÍDIC=== Article 26 1. La legislació de les Corts Valencianes prevista en este Estatut prendrà la forma de llei de la Generalitat Valenciana. 2. En les matèries incloses en els Artícles 32 i 33 d’este Estatut i en defecte de la legislació estatal corresponent, la Generalitat Valenciana podrà dictar normes de validesa provisional d’acord amb allò que establix l’apartat anterior. Estes normes es consideraran derogades amb l’entrada en vigor de les estatals corresponents, excepte en el cas que hi haja una disposició expressa en sentit contrari. L’exercici d’esta facultat de dictar legislació concurrent exigirà la comunicació prèvia al delegat del Govern. Article 27 En matèria de competència exclusiva, el dret valencià és l’aplicable al seu territori, amb preferència sobre qualsevol altre. En defecte del dret propi, serà d’aplicació supletòria el dret estatal. Article 28 La Generalitat Valenciana assumix, a més de les facultats i competències incloses en este Estatut, les altres que aquelles incloguen implícitament. Article 29 1. Les lleis de la Generalitat Valenciana queden excloses del coneixement de la jurisdicció contenciosa administrativa, i estan subjectes només al control de constitucionalitat, exercit pel Tribunal Constitucional. 2. Les normes reglamentàries, els acords i altres actes administratius dels òrgans de la Generalitat seran recurribles davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. Article 30 En l’exercici de les seues competències, la Generalitat Valenciana gaudirà de les potestats i els privilegis propis de l’Administració de l’Estat. ==TÍTOL III. LES COMPETÈNCIES== ===CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS=== Article 31 La Generalitat Valenciana té competència exclusiva sobre les matèries següents: 1. Organització de les seues institucions d’autogovern, en el marc d’este Estatut. 2. Conservació, modificació i desplegament del Dret Civil Valencià. 16 3. Normes processals i de procediment administratiu derivades de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 4. Cultura. 17 5. Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí d’allò que disposa el número 28 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 6. Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de depòsit cultural que no siguen de titularitat estatal. Conservatoris de música i servicis de belles arts d’interés per a la Comunitat Autònoma. 7. Investigació, sense perjuí d’allò que disposa el número 18 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. Acadèmies que tinguen la seu central en el territori de la Comunitat. 18 8. Règim local, sense perjuí d’allò que disposa el número 18 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. Alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis i topònims. 19 9. Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i vivenda. 20 10. Monts, aprofitaments i servicis forestals, vies pecuàries i pasturatges, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d’acord amb allò que disposa el número 23 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 21 11. Higiene, tenint en compte el que disposa l’Artícle 38 d’este Estatut. 12. Turisme. 22 13. Obres públiques que no tinguen la qualificació legal d’interés general de l’Estat o la realització de les quals no afecte una altra comunitat autònoma. 14. Carreteres i camins l’itinerari dels quals transcórrega íntegrament dins del territori de la Comunitat. 23 15. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports i servici meteorològic de la Comunitat Autònoma Valenciana, sense perjuí del que disposen els números 20 i 21 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transport. 24 16. Aprofitaments hidràulics, canals i recs, quan les aigües córreguen íntegrament dins del territori de la Comunitat; instal·lacions de producció, distribució i transport d’energia, sempre que este transport no isca del seu territori i l’aprofitament del qual no afecte una altra província o comunitat autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot açò sense perjuí d’allò que establix el número 25 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 25 17. Pesca en aigües interiors, pesca de marisc, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre. 26 18. Artesania. 19. Ordenació farmacèutica, sense perjuí d’allò que disposa el número 16 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 20. Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, d’acord amb la legislació mercantil. 21. Cooperatives, pòsits i mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil. 22. Col·legis professionals i exercici de les professions titulades, sense perjuí d’allò que disposen els Artícles 36 i 139 de la Constitució. 27 23. Fundacions i associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benefico assistencial i semblants, que exercisquen principalment les seues funcions a la Comunitat. 28 24. Assistència social. 29 25. Joventut. 30 26. Promoció de la dona. 31 27. Institucions públiques de protecció i ajuda de menors, jóvens, emigrants, tercera edat, minusvàlids i altres grups o sectors socials necessitats de protecció especial, inclosa la creació de centres de protecció, reinserció i rehabilitació. 32 28. Esports i lleure. 33 29. Publicitat, sense perjuí de les normes dictades per l’Estat per a sectors i mitjans específics. 30. Espectacles. 34 31. Casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les Apostes Mútues Esportivobenèfiques. 35 32. Estadística d’interés de la Generalitat. 33. Aquelles altres matèries que este Estatut atribuïsca expressament com a competència exclusiva i les que amb este caràcter i per llei orgànica siguen transferides per l’Estat. Article 32 En el marc de la legislació bàsica de l’Estat i, si és el cas, en els termes que esta establisca, correspon a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu i l’execució de les matèries següents: 1. Règim jurídic i sistema de responsabilitat de l’Administració de la Generalitat Valenciana i dels ens públics dependents d’esta, així com el règim estatutari dels seus funcionaris. 2. Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives, en l’àmbit de competències de la Generalitat Valenciana. 3. Reserva al sector públic de recursos o servicis essencials, especialment en cas de monopoli o intervenció d’empreses quan ho exigisca l’interés general. 4. Ordenació del crèdit, banca i assegurances. 36 5. Règim miner i energètic. 6. Protecció del medi ambient, sense perjuí de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. 37 7. Ordenació del sector pesquer. 8. Correspon a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu del sistema de consultes populars, municipals en el seu àmbit, d’acord amb allò que disposen les lleis a què fa referència l’apartat 3 de l’Artícle 92, i el número 18 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució, però correspon a l’Estat l’autorització de la seua convocatòria. 9. Cambres de la Propietat. Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, sense perjuí del que disposa el número 10 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució. 38 Article 33 Correspon a la Generalitat Valenciana l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: 1. Laboral, assumint les facultats, competències i servicis que en este àmbit i a nivell d’execució té a hores d’ara l’Estat respecte de les relacions laborals, sense perjuí de l’alta inspecció d’este. Queden reservades a l’Estat totes les competències en matèria de migracions interiors i exteriors, fons d’àmbit nacional i d’ocupació, sense perjuí d’allò que establisquen les normes de l’Estat sobre estes matèries. 39 2. Propietat intel·lectual i industrial. 40 3. Nomenament d’agents de canvi i borsa, i de corredors de comerç. Intervenció, si és el cas, en la delimitació de les demarcacions corresponents. 4. Pesos, mesures i contrast de metalls. 5. Fires internacionals que tinguen lloc en el seu territori. 41 6. Museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal, l’execució dels quals no quede reservada a l’Estat. 7. Ports i aeroports amb qualificació d’interés general quan l’Estat no se’n reserve la gestió directa. 42 8. Ordenació del transport de mercaderies i viatgers que tinguen origen i destinació dins del territori de la Comunitat Autònoma Valenciana, però cap sobre les infrastructures de titularitat estatal a què fa referència el número 21 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució, sense perjuí de l’execució directa que es reserve l’Estat. 9. Salvament marítim i abocaments industrials i contaminants a les aigües territorials de l’Estat corresponents al litoral valencià. 43 10. La resta de les matèries que siguen atribuïdes en este Estatut de forma expressa com a competència d’execució, i aquelles que amb este caràcter i per llei orgànica siguen transferides per l’Estat. Article 34 1. D’acord amb les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, correspon a la Generalitat Valenciana, en els termes que disposen els Artícles 38, 131 i els números 11 i 13 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució, la competència exclusiva de les matèries següents: 1) Planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat. 2) Indústria, sense perjuí d’allò que determinen les normes de l’Estat per raons de seguretat, sanitàries o d’interés general, i les normes relacionades amb les indústries subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear. 44 3) El desenrotllament i execució en el seu territori dels plans establits per l’Estat per a la reestructuració de sectors industrials. 4) Agricultura i ramaderia. 45 5) Comerç interior, defensa del consumidor i de l’usuari, sense perjuí de la política general de preus i de la legislació sobre la defensa de la competència. Denominacions d’origen en col·laboració amb l’Estat. 46 6) Institucions de crèdit cooperatiu, públic i territorial, i caixes d’estalvi. 7) Sector públic econòmic de la Generalitat Valenciana, si no és tractat per altres normes de l’Estatut. 2. La Generalitat Valenciana participarà així mateix en la gestió del sector públic econòmic estatal, en els casos i activitats en què corresponga. Article 35 És de competència plena de la Generalitat Valenciana la regulació i Administració de l’ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l’àmbit de les seus competències, sense perjuí del que disposen l’Artícle 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1) de l’Artícle 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1) de l’Artícle 149 de la Constitució, i de l’alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia. 47 Article 36 La Generalitat Valenciana està facultada per a vigilar i custodiar els seus edificis i instal·lacions. Hi haurà un cos únic de policia autònoma de la Comunitat Valenciana, que estarà regulat per llei de les Corts Valencianes, d’acord amb el que establix la llei orgànica prevista en l’Artícle 149.29 de la Constitució. Article 37 1. Correspon a la Generalitat Valenciana, en el marc de les normes bàsiques de l’Estat, el desplegament legislatiu i l’execució del règim de radiodifusió i televisió en els termes i en els casos establits en la llei que regule l’estatut jurídic de la ràdio i la televisió. 48 2. Igualment li correspon, en el marc de les normes bàsiques de l’Estat, el desplegament legislatiu i l’execució del règim de premsa i, en general, de tots els mitjans de comunicació social. 3. En els termes establits en els apartats anteriors d’este Artícle, la Generalitat Valenciana podrà regular, crear i mantindre la seua pròpia televisió, ràdio i premsa i, en general, tots els mitjans de comunicació social per al compliment de les seues finalitats. 49 Article 38 1. Correspon a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat en matèria de sanitat interior. 50 2. En matèria de Seguretat Social, correspondrà a la Generalitat Valenciana: a) El desplegament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat, llevat de les normes que configuren el règim econòmic d’esta. b) La gestió del règim econòmic de la Seguretat Social. 3. Correspondrà també a la Generalitat Valenciana l’execució de la legislació de l’Estat sobre productes farmacèutics. 51 4. La Generalitat Valenciana podrà organitzar i administrar per a estes finalitats, i dins del seu territori, tots els servicis relacionats amb les matèries abans expressades, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i funcions en matèria de sanitat i Seguretat Social, i se’n reservarà l’Estat l’alta inspecció per al compliment de les funcions i competències contingudes en este Artícle. 5. La Generalitat Valenciana ajustarà l’exercici de les competències que assumisca en matèria de sanitat i de Seguretat Social als efectes de participació democràtica de tots els interessats, així com dels sindicats de treballadors i associacions empresarials en els termes que la llei establisca. Article 39 En relació amb l’Administració de Justícia, exceptuant-ne la militar, correspon a la Generalitat Valenciana: 1ª Exercir totes les facultats que les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguen o atribuïsquen al Govern de l’Estat. 52 2ª Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals al seu territori i la localització de la seua capitalitat. 3ª Coadjuvar en l’organització dels tribunals consuetudinaris i tradicionals, en especial, en la del Tribunal de les Aigües de l’Horta de València, i en la instal·lació dels jutjats, amb subjecció, en tot cas, al que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial. Article 40 1 La competència dels òrgans jurisdiccionals a la Comunitat Autònoma Valenciana comprén: a) En l’orde civil, totes les instàncies i graus, inclosos els recursos de cassació i de revisió en les matèries de Dret Civil Valencià. b) En l’orde penal i social, totes les instàncies i graus, llevat dels recursos de cassació i revisió. c) En l’orde contenciós administratiu, totes les instàncies i graus, quan es tracte d’actes i disposicions dictats pel Govern Valencià i per l’Administració autònoma, en les matèries la legislació de les quals corresponga exclusivament a la Comunitat Autònoma, i en primera instància quan es tracte d’actes i disposicions dictats per l’Administració de l’Estat en la Comunitat Autònoma. d) Les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals a la Comunitat. 2 En les altres matèries es podrà interposar, quan siga procedent, davant del Tribunal Suprem, el recurs de cassació o el que corresponga segons les lleis de l’Estat i, si és el cas, el de revisió. El Tribunal Suprem resoldrà els conflictes de competència i de jurisdicció entre els tribunals valencians i els de la resta d’Espanya. Article 41 Els notaris i els registradors de la propietat i mercantils seran nomenats pel Consell, d’acord amb leslleis de l’Estat. Per a la provisió de notaries, els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si exercixen en el territori de la Comunitat Autònoma Valenciana com si ho fan en la resta d’Espanya. En cap cas podrà establir-se l’excepció de naturalesa o de veïnatge. També participarà en la fixació de demarcacions corresponents als registres de la propietat i mercantils, demarcacions notarials i quantitat de notaris, d’acord amb el que preveuen les lleis de l’Estat. ===CAPÍTOL II. DISPOSICIONS ESPECIALS=== Article 42 1. La Generalitat Valenciana podrà establir convenis de col·laboració per a la gestió i la prestació de servicis corresponents a matèries de la seua competència exclusiva, tant amb l’Estat com amb altres comunitats autònomes. Estos acords hauran de ser aprovats per les Corts Valencianes i comunicats a les Corts Generals, i entraran en vigor al cap de trenta dies de la seua publicació. 2. Per a l’establiment d’acords de cooperació amb altres comunitats autònomes, s’exigirà, a més d’allò que preveu l’apartat anterior, l’autorització de les Corts Generals. Article 43 1. La Comunitat Autònoma Valenciana podrà sol·licitar a les Corts Generals que les lleis marc i les lleis de bases que estes aproven en matèria de competència exclusiva de l’Estat atribuïsquen expressament a la Generalitat Valenciana les facultats legislatives en el desplegament d’estes lleis, d’acord amb allò que disposa l’Artícle 150.1 de la Constitució. 2. També podrà sol·licitar a l’Estat transferències o delegacions de competència no incloses en este Estatut, d’acord amb l’Artícle 150.2 de la Constitució. 3. També podrà sol·licitar les transferències o delegacions de competències no incloses en l’Artícle 149.1 de la Constitució, i no assumides per la Generalitat Valenciana a través d’este Estatut. ==TÍTOL IV. ADMINISTRACIÓ LOCAL== Article 44 Les corporacions locals incloses en el territori de la Comunitat administren amb autonomia els assumptes propis, d’acord amb la Constitució i les lleis. Article 45 1. Els municipis els regiran ajuntaments de caràcter igual i representatiu, elegits per sufragi universal, lliure, directe i secret, segons com establisca la llei. 2. Les Corts Valencianes impulsaran l’autonomia municipal i podran delegar l’execució de funcions i competències en aquells ajuntaments que, amb els seus mitjans, puguen assumir-les, amb garantia de la coordinació i eficàcia necessàries per a la prestació dels servicis. Article 46 1. Una llei de les Corts Valencianes, en el marc de la legislació de l’Estat, que haurà de ser aprovada per majoria absoluta dels seus membres, determinarà la divisió comarcal, després de ser consultades les corporacions locals afectades. 2. Les comarques són circumscripcions administratives de la Generalitat i entitats locals determinades per l’agrupació de municipis per a la prestació de servicis i gestió d’assumptes comuns. 3. Les àrees metropolitanes i les agrupacions de comarques seran regulades per llei de les Corts Valencianes, llei que haurà de ser aprovada en les mateixes condicions que en l’apartat primer. Article 47 1. Les diputacions provincials seran expressió, dins de la Comunitat Valenciana, de l’autonomia provincial, d’acord amb la Constitució, la legislació de l’Estat i este Estatut. Tindran les funcions consignades en la legislació de l’Estat i les delegades per la Comunitat Autònoma. 2. Les Corts Valencianes podran transferir o delegar en les diputacions provincials l’execució d’aquelles competències que no siguen d’interés general de la Comunitat Valenciana, especialment en àrees d’obres públiques, sanitat, cultura i assistència social. 3. La Comunitat Valenciana coordinarà les funcions pròpies de les diputacions provincials que siguen d’interés general comunitari. A este efecte i en el marc de la legislació de l’Estat, per llei de les Corts Valencianes, aprovada per majoria absoluta, s’establiran les fórmules generals de coordinació i la relació de les funcions que calga coordinar, i es fixaran, si és el cas, les singularitats que, segons la naturalesa de la funció, siguen indispensables per a la seua coordinació més adequada. A l’efecte de coordinar estes funcions, els pressuposts de les diputacions que estes elaboren i aproven s’uniran als de la Generalitat Valenciana. 53 4. Les diputacions provincials actuaran com a institucions de la Generalitat Valenciana i estaran sotmeses a la seua legislació, reglamentació i inspecció, quan executen competències delegades per esta. 5. Si una diputació provincial no complix les obligacions que este Estatut i altres lleis de les Corts Valencianes li imposen, el Consell, amb el requeriment previ al president de la diputació de què es tracte, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar-la al compliment forçós d’estes obligacions. La diputació provincial podrà recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia Valencià previst en este Estatut. Les Corts Valencianes, per majoria absoluta, podran revocar la delegació de l’execució d’aquelles competències en què l’actuació de les diputacions atempte contra l’interés general de la Comunitat Autònoma. ==TÍTOL V. ECONOMIA I HISENDA== Article 48 1. La Comunitat Autònoma Valenciana disposarà, per al correcte desplegament i execució de les seues competències, de patrimoni i hisenda propis. 2. L’activitat financera de la Comunitat Valenciana no suposarà, en cap cas, l’establiment de privilegis econòmics o socials. 3. La Generalitat Valenciana gaudirà del tractament fiscal que la legislació establisca per a l’Estat. Article 49 1. En cas que la Generalitat, si així ho preveu la legislació sobre règim local, establisca tributs sobre fets precisament sotmesos a la imposició municipal per les corporacions locals, la llei que establisca el tribut arbitrarà les mesures de compensació o coordinació a favor d’estes corporacions, de manera que els ingressos d’estes no siguen reduïts ni minvats en les seues possibilitats de creixement futur. 2. Els ingressos dels ens locals de la Comunitat Valenciana, consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionals, seran percebuts a través de la Generalitat, la qual els distribuirà d’acord amb els criteris legals que la legislació de l’Estat establisca per a les referides participacions. Article 50 1. El patrimoni de la Generalitat està integrat per: a) Els béns i drets dels quals siga titular l’ens preautonòmic en el moment de l’aprovació d’este Estatut. b) Els béns i drets afectes als servicis transferits per l’Estat a l’ens preautonòmic. c) Els béns procedents d’herències intestades, quan el causant tinga la condició jurídica de valencià, en els termes que establisca la legislació de l’Estat. d) Els béns i drets adquirits per la Generalitat a través de qualsevol títol jurídic vàlid. 2. El patrimoni de la Comunitat Autònoma, la seua administració, defensa i conservació, seran regulats per llei de les Corts Valencianes. 54 Article 51 La hisenda de la Comunitat Autònoma està constituïda per: a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i la resta de drets privats, llegats, donacions i subvencions. b) Els imposts propis, taxes i contribucions especials, d’acord amb el que establisca la llei prevista en l’Artícle 157.3 de la Constitució. 55 c) Els rendiments dels imposts cedits per l’Estat. d) Els recàrrecs sobre els imposts estatals. e) Un percentatge de participació en la recaptació total de l’Estat, inclosos els rendiments dels monopolis fiscals. f) Les assignacions i subvencions a càrrec dels pressuposts generals de l’Estat. g) L’emissió de deute i el recurs al crèdit. h) Els ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial. i) El producte de les multes i sancions en l’àmbit de la seua competència. j) Qualsevol altre tipus d’ingressos que es puguen obtindre en virtut de les lleis. Article 52 1. Se cedix a la Generalitat Valenciana el rendiment dels tributs següents: a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb caràcter parcial, amb el límit del 33 per 100. b) Impost sobre el Patrimoni. c) Impost sobre Successions i Donacions. d) Impost sobre Transmissions Patrimonials i actes jurídics documentats. e) Els tributs sobre el joc. f) L’Impost sobre el Valor Afegit, amb caràcter parcial, amb el límit del 35 per 100. g) L’Impost Especial sobre la Cervesa, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. h) L’Impost Especial sobre el Vi i Begudes Fermentades, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. i) L’Impost Especial sobre Productes Intermitjos, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. j) L’Impost Especial sobre l’Alcohol i Begudes Derivades, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. k) L’Impost Especial sobre Hidrocarburs, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. l) L’Impost Especial sobre les Labors del Tabac, amb caràcter parcial, amb el límit del 40 per 100. m) L’Impost Especial sobre l’Electricitat. n) L’Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport. o) L’Impost sobre les Vendes Minoristes de Determinats Hidrocarburs. L’eventual supressió o modificació per part de l’Estat d’alguns d’estos tributs n’implicarà l’extinció o modificació de cessió. 2. El contingut d’este Artícle es podrà modificar per acord del Govern amb la Comunitat Autònoma, el qual serà tramitat pel Govern com a projecte de llei. A este afecte la modificació d’este Artícle no es considerarà modificació de l’Estatut. 3. L’abast i les condicions de la cessió els establirà la comissió mixta a què fa referència la disposició transitòria tercera que, si de cas, ho referirà a rendiments de la Comunitat Autònoma. El Govern tramitarà l’acord de la comissió com a projecte de llei o, en cas de raons d’urgència, com a decret llei en el termini de sis mesos a partir de la consttució de les primeres Corts Valencianes. Article 53 1. La participació en els imposts de l’Estat, citada en la lletra e) de l’Artícle 51, es fixarà d’acord amb el Parlament i el Govern de l’Estat, amb subjecció a les normes de la llei orgànica que desplega l’Artícle 157 de la Constitució. 57 2. El percentatge de participació serà revisat en els supòsits prevists per la llei i, en tot cas, cada cinc anys. Article 54 La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis, els cedits i les formes de col·laboració en estes matèries, en relació als imposts de l’Estat, s’adequaran a la Llei Orgànica establida en l’Artícle 157.3 de la Constitució. 58 Article 55 1. Correspon al Govern Valencià l’elaboració del pressupost de la Generalitat, el qual ha de ser sotmés a les Corts Valencianes per a la seua aprovació. Qualsevol proposició o esmena que supose un augment dels crèdits o minva dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del Govern Valencià per a ser tramitada. 2. El pressupost de la Generalitat serà únic, i s’elaborarà amb criteris homogenis amb els de l’Estat. El pressupost té caràcter anual. 3. El pressupost inclourà necessàriament la totalitat dels ingressos i gastos dels organismes i, si és el cas, els beneficis fiscals que afecten els tributs propis establits per les Corts Valencianes. 4. El pressupost ha de ser presentat a les Corts Valencianes, almenys amb dos mesos d’antelació al començament de l’exercici corresponent. Si no és aprovat el primer dia de l’exercici, es considerarà prorrogat el de l’exercici anterior fins a l’aprovació. Article 56 1. La Generalitat, per acord de les Corts Valencianes, podrà emetre deute públic per a finançar gastos d’inversió. 2. El volum i les característiques de les emissions s’establiran d’acord amb l’ordenament general de la política creditícia i en coordinació amb l’Estat. 3. Els títols emesos tindran la consideració de fons públics a tots els efectes. 4. Si l’Estat emet deute que afecte un servici traspassat a la Generalitat Valenciana, esta tindrà dret a una participació en funció del servici que presta. Article 57 La Generalitat Valenciana queda facultada per a constituir institucions de crèdit especialitzades i altres institucions necessàries per a la seua política econòmica, en els termes establits en la legislació de l’Estat. Article 58 1. La Generalitat Valenciana, en l’exercici de les competències que li atribuïx este Estatut, podrà constituir entitats i organismes per al foment de la plena ocupació i del desenrotllament econòmic i social. 2. La Generalitat Valenciana està facultada, per llei de les seues Corts, per a constituir un sector públic propi, que es coordinarà amb l’estatal. 3. En els termes i nombre que establisca la legislació general de l’Estat, la Comunitat Autònoma Valenciana proposarà les persones que han de formar part dels òrgans d’Administració d’aquelles empreses públiques de titularitat estatal implantades en el seu territori. Article 59 El control econòmic i pressupostari de l’activitat financera de la Generalitat Valenciana correspon a la Sindicatura de Comptes, sense perjuí del que establix la legislació de l’Estat. Una llei de les Corts Valencianes en determinarà la composició i les funcions, així com l’estatut dels seus membres. Article 60 Per llei de les Corts Valencianes, es podrà crear un Consell Econòmic i Social. En esta llei se’n regularà la composició, les funcions i l’estatut dels seus membres. ==TÍTOL VI. REFORMA DE l’ESTATUT== Article 61 1. La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Consell, a la quinta part dels membres de les Corts Valencianes o a les Corts Generals. La reforma de l’Estatut haurà de ser aprovada per les Corts Valencianes, per mitjà d’un acord adoptat per tres quintes parts dels seus membres, llevat del cas que només tinguera per objecte l’ampliació de l’àmbit competencial, en què serà suficient la majoria simple de les Corts Valencianes. 2. Els tràmits posteriors a l’aprovació per les Corts Valencianes de la modificació pretesa seran els mateixos que es requeriren per a l’aprovació d’este Estatut. 3. Si la reforma no obtinguera les majories previstes per a cada cas en l’apartat 1 d’este Artícle, o els requisits exigits per a la seua aprovació, no es podrà iniciar un nou procediment de reforma sobre el mateix punt durant el mateix mandat de les Corts Valencianes. 4. Si les Corts Generals no aproven la reforma proposada, es remetrà a les Corts Valencianes per a una nova deliberació, i s’hi acompanyarà un missatge motivat sobre el punt o punts que hagueren ocasionat la devolució, amb la proposta de solucions alternatives. ==DISPOSICIONS ADDICIONALS== Primera L’exercici de les competències financeres s’ajustarà al que disposa la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes. Segona El Govern Valencià i el Consell de Cultura emetran un informe sobre l’avantprojecte corresponent de la norma estatal que regule la situació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Patronat del qual comptarà, en tot cas, amb una representació paritària de les comunitats autònomes interessades. Tercera Totes les competències atribuïdes per este Estatut hi són incorporades plenament, i són assumides amb caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana. 61 ==DISPOSICIONS TRANSITÒRIES== Primera 62 (Derogada) 63 Segona (Derogada) Tercera 1. En el termini de trenta dies de la promulgació d’este Estatut, els parlamentaris elegits en les eleccions generals de 1979, més uns altres tants membres designats pels partits polítics pels quals foren presentats i en la mateixa proporció, es constituiran en una Assemblea que exercirà, en tant que siguen aplicables, les funcions atribuïdes per este Estatut a les Corts Valencianes, de manera transitòria, fins a les primeres eleccions d’estes. Les conseqüències jurídiques del control polític de l’executiu seran adoptades per majoria qualificada de dos terços. 2. Durant el període transitori mencionat en l’apartat anterior, el Consell estarà compost per dotze membres, nou dels quals seran designats pels partits polítics amb representació parlamentària en el territori de la Comunitat, en proporció al nombre de parlamentaris obtinguts per cada un d’ells en les eleccions generals de 1979. Els tres restants seran designats un per cada una de les tres diputacions provincials, d’entre els seus membres. Quarta 1. Amb la finalitat de transferir a la Generalitat Valenciana les funcions i atribucions que li corresponguen d’acord amb este Estatut, es crearà una Comissió Mixta paritària integrada per representants de l’Estat i de la Comunitat Autònoma Valenciana. Esta Comissió Mixta establirà les seues normes de funcionament. Els membres de la Comissió Mixta, representants de la Generalitat Valenciana, retran compte periòdicament de la seua gestió a les Corts Valencianes. 2. Els acords de la Comissió Mixta adoptaran la forma de proposta al Govern, el qual els aprovarà per decret. Els acords figuraran com a annexos al decret, seran publicats simultàniament en el Boletín Oficial del Estado i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i adquiriran vigència a partir d’esta publicació. 3. Per a preparar els traspassos i verificar-los per blocs orgànics de naturalesa homogènia, la Comissió Mixta de Transferències serà assistida per comissions sectorials d’àmbit nacional, agrupades per matèries, l’objectiu fonamental de les quals serà determinar, amb la representació de l’Administració de l’Estat, els traspassos de mitjans personals, financers i materials que haja de rebre la Comunitat Autònoma. Les comissions sectorials traslladaran les seues propostes d’acord amb la Comissió Mixta, que les haurà de ratificar. 4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Comunitat Autònoma la certificació, per part de la Comissió Mixta, dels acords governamentals degudament promulgats. Esta certificació haurà de contindre els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes de lloguer de locals per a oficines públiques dels servicis transferits no donarà dret a l’arrendador a extingir o renovar el contracte. 5. Els funcionaris adscrits a servicis de titularitat estatal o a altres institucions públiques que resulten afectades pels traspassos a la comunitat autònoma passaran a dependre d’esta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol orde i naturalesa que els corresponguen en el moment del traspàs, fins i tot el de participar en els concursos de trasllat que convoque l’Estat en igualtat de condicions amb els altres membres del seu cos, de manera que puguen exercir el seu dret permanent d’opció. Mentres la Generalitat Valenciana no aprove el règim estatutari dels seus funcionaris, s’aplicaran les disposicions de l’Estat vigents sobre la matèria. 6. La Comissió Mixta, creada d’acord amb el Reial Decret 477/1978, es considerarà dissolta quan es constituïsca la Comissió Mixta a què fa referència l’apartat primer d’esta disposició transitòria. Quinta 1. Fins que s’haja completat el traspàs dels servicis corresponents a les competències atribuïdes a la Comunitat Valenciana en este Estatut, l’Estat garantirà el finançament dels servicis transferits a esta, amb una quantitat igual al cost efectiu del servici en el moment de la transferència. 2. Per a garantir el finançament dels servicis abans referits, la Comissió Mixta prevista en la disposició transitòria anterior adoptarà un mètode per a determinar el percentatge de participació previst en l’Artícle 52. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costs directes com els indirectes dels servicis, així com els gastos d’inversió que corresponguen. 3. En la determinació de les transferències per a inversions es tindrà en compte, en la forma progressiva que s’acordarà, la conveniència d’equiparar els nivells de servicis a tot el territori de l’Estat, i establirà, si és el cas, les transferències necessàries per al funcionament dels servicis. El finançament a què fa referència este apartat tindrà en compte les aportacions que es realitzen en la Generalitat Valenciana, segons el Fons de Compensació a què fa referència l’Artícle 158 de la Constitució, així com l’acció inversora de l’Estat a la Comunitat Valenciana que no siga d’aplicació del Fons. 4. La Comissió Mixta a què fa referència l’apartat 2 d’esta disposició determinarà el citat percentatge, en el qual es considerarà el cost efectiu global dels servicis transferits per l’Estat a la Comunitat Autònoma, minorat pel total de la recaptació que esta obtinga dels tributs cedits en relació amb la suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim pressupost anterior a la transferència dels servicis. Sexta Pel que fa a la televisió, l’aplicació de l’apartat 3 de l’Artícle 37 d’este Estatut suposa que l’Estat atorgarà, en règim de concessió a la Generalitat Valenciana, la utilització d’un tercer canal de titularitat estatal, el qual haurà de ser creat específicament per a l’emissió en el seu territori, en els termes que preveja la concessió citada. Fins a la posada en funcionament efectiu d’este nou canal de televisió, Radiotelevisió Espanyola (RTVE) articularà, a través de la seua organització en el territori de la Comunitat Valenciana, un règim transitori de programació específica per a este, que Televisió Espanyola emetrà per la segona cadena (UHF). El cost d’esta programació es considerarà com a base per a la determinació de la subvenció que podrà ser concedida a la Generalitat Valenciana durant els dos primers anys de funcionament del nou canal al qual fa referència esta disposició transitòria. Séptima 1. Amb la votació favorable prèvia de les Corts Valencianes en el període transitori, el Consell, d’acord amb el Govern de l’Estat, convocarà les primeres eleccions, les quals se celebraran entre els dies 1 de febrer i 31 de maig de 1983. 2. En estes primeres eleccions el sistema electoral s’ajustarà a les normes següents: a) La circumscripció electoral serà la província; b) Correspondran 29 diputats a la província d’Alacant, 25 a la de Castelló i 35 a la de València; c) L’escrutini s’ajustarà a les normes que regixen per a les eleccions al Congrés dels Diputats; d) I, en tot cas, regiran els límits establits en l’Artícle 12.2 d’este Estatut. Octava La creació del Consell Econòmic i Social Valencià tindrà lloc després de ser promulgada la llei a què fa referència l’Artícle 131.2 de la Constitució. Novena 1. Fins a la constitució definitiva del Tribunal Superior de Justícia Valencià, les seues competències seran assumides per l’Audiència Territorial de València. 2. D’acord amb el que dispose la Llei Orgànica del Poder Judicial, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia Valencià cobrirà interinament les vacants existents o les que es produïsquen en els òrgans jurisdiccionals, en el seu àmbit territorial. Tindrà la mateixa facultat respecte dels funcionaris al servici de l’Administració de Justícia. ==DISPOSICIÓ FINAL== Este Estatut entrarà en vigor el mateix dia de la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado. [[Categoria:Legislació]] 119 2922 2006-11-25T19:15:05Z Aleator 20 enllaç a portada {{Obra|Viquipedia=L'Atlàntida}} <center><div style="background-color: #eeeeff"><div style="font-size: 170%"><br />[[L'Atlàntida]]</div> [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]] <small>Obra de 1876, en la tercera edició de 1886</small><br />&nbsp;</div></center> {| width="100%" style="background-color: #f5f5ff" cellpadding="10" | [[L'Atlàntida/Pròleg|Pròleg]] · [[L'Atlàntida/Introducció|Introducció]] [[L'Atlàntida/Cant primer|Cant primer: L' incendi dels Pirineus]] [[L'Atlàntida/Cant segon|Cant segon: L' hort de les Hespèrides]] [[L'Atlàntida/Cant tercer|Cant tercer: Los Atlants]] | [[L'Atlàntida/Cant quart|Cant quart: Gibraltar obert]] [[L'Atlàntida/Cant quint|Cant quint: La catarata]] [[L'Atlàntida/Cant sisè|Cant sisè: Hespèris]] [[L'Atlàntida/Cant setè|Cant setè: Chor d' illes gregues]] | [[L'Atlàntida/Cant vuytè|Cant vuytè: L' enfonzament]] [[L'Atlàntida/Cant novè|Cant novè: La torre dels Titans]] [[L'Atlàntida/Cant desè|Cant desè: La nova Hesperia]] [[L'Atlàntida/Conclusió|Conclusió]] |} <includeonly>[[Categoria:L'Atlàntida]]</includeonly> <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 120 231 2006-06-16T22:05:12Z Rf 12 i la segona part {{Índex de l'Atlàntida}} ==Cant primer: L' incendi dels Pirineus== ''Exposició. Lo Teyde, Espanya naixent. La veu del abisme. Invocació al Déu de les venjances. Naix un gran foch entre Roses y Canigó, fent pastura de boscos y ramades. La maça de Roland. L' incendi abriga 'l Pirineu d'un cap al altre. Hèrcules s' hi acosta aprés de batre 'ls gegants de la Crau, y d' entre les flames trau á Pirene. Eixa diuli ser cap de brot de la niçaga de Túbal y reyna d' Espanya, tot just destronada per Gerió, qui per segarli mellor l' avantatge, veyentla fugir á la montanya, ha calat foch á ses boscuries. Pirene mor y Alcides li alça un mausoleo de roques al extrem de la cordillera, allargantla fins á la mar. Regalims d' or y d' argent que dels ruhents cingles baixaren á les planes. Conflent y Portvendres. L' hèroe se 'n baixa cap á Montjuich, ahont s' embarca, prometent fundar una gran ciutat al abrich d' aquella serra.'' Veus eixa mar qu' abraça de pol á pol la terra?<br /> En altre temps d' alegres Hespèrides fou hort;<br /> encara 'l Teyde gita bocins de sa desferra,<br /> tot braholant, com monstre que vetlla un camp de mort. Aquí 'ls titans lluytavan, allá ciutats florían;<br /> per tot cántichs de vèrgens y música d' aucells;<br /> ara en palaus de marbre les foques s' hi congrían<br /> y d' algues se vesteixen les prades dels anyells. Aquí estengué sos margens lo continent hesperi;<br /> quins mars ó terres foren ses fites, ningú ho sab;<br /> lo sol, peró, que mida d' un colp d'ull l'hemisferi<br /> era petit per vèurel á pler de cap á cap. Era 'l jou d' or que unía les terres ponentines<br /> y, cor de totes elles, com font del paradís,<br /> los dava clares aygues á beure y argentines,<br /> y en sos immensos braços dormíia 'l món feliç. Per ella 's transmetían, com per un pont amplíssim,<br /> d' un maig etern en ales, ses críes y llevors,<br /> aucells de ros plomatge, de refilet dolcíssim,<br /> dels aromers la flayre, canturies y tresors. Rey n' era Atlas, aquell qui de la blava volta<br /> los signes á una esfera de jaspi trasplantà,<br /> y del sol y del astre que més lluny giravolta<br /> la dança misteriosa y armónica esplicá:<br /> Perçò, dels fills de Grecia la somiosa pensa<br /> lo veya, com montanya, tot coronat d' estels,<br /> y ajupit, sens decaure, davall sa volta immensa,<br /> servant ab ferma espatlla la máquina dels cels. En gegantesa y muscles sos fills li retiraren,<br /> mes com un got de vidre llur cor fou trencadiç;<br /> puix aprés que 'ls reialmes y tronos revoltaren,<br /> també 'l de Déu cregueren seria escaladiç. Mes una nit bramaren la mar y 'l trò; de trèmol<br /> com fulla en mans del Bòreas, l'Europa trontollá,<br /> y, despertada á punta de día al terratrèmol,<br /> d' esglay cruixintli 'ls òssos, no veya 'l món germá. Y assaborint lo tebi record de sos abraços,<br /> semblava viuda dirli:-¡Oh, Atlántida! ¿ahont ets?<br /> Com solía, ahir vespre m'endormisquí en tos braços,<br /> i avuy los meus no 't troban, d' esgarrifança frets. ¿Hont ets?-Y ¡ay! hont l' hermosa solía 'ls cors atraure,<br /> lo pèlach responía:-Jo l' he engolida ánit;<br /> ¡feste enllá! entre les terres per sempre 'm vull ajaure;<br /> ¡ay d' elles! ¡ay! si m' alço pera aixamplar mon llit!-<br /> Li carregá feixuga l' Omnipotent sa esquerre,<br /> y 'l mar d' una gorjada cadavre l' engolí,<br /> restantli sols lo Teyde, dit de sa má de ferre<br /> que sembla dir als homens:-¡L' Atlántida era ací!- Eix mástil del navili romput illes rodejan,<br /> de Jezabel impura com rebatuts quarters;<br /> quant al passar los segles sa gran desfeta vejan,<br /> diran:-¡Miráu hont para la vía dels plaers! Fou lo gegant que pintan ab tot l' Olymp en guerra;<br /> l' ixent sol ab sos braços tocava y 'l que 's pon;<br /> y no content de estrenyer, com dintre 'l puny, la terra,<br /> d' estels volgué pujársen á coronar son front. Mes del Tronant brunzenta, derrocadora flama,<br /> de sa escala de cingles sospesos l' estimbá<br /> al mar bullent de sofre y ones de foch, hont brama,<br /> retorcentse á la cárrega feixuga d' un volcá. Y á tu ¿qui 't salva, oh niu de les nacions iberes,<br /> quant l' arbre d' hont penjavas al mar fou sumergit?<br /> ¿qui 't serva, jove Espanya, quant lo navili hont eras<br /> com góndola amarrada, s' enfonza mitj partit? ¡L' Altíssim! Ell, de náufrech tresor umplint ta popa,<br /> del Pirineu, niu d' áligues, t' atraca als penyalars,<br /> dessota 'l cel més blau, derrera eix mur d'Europa,<br /> y al breçoleig, com Venus, de dos rihentes mars.<br /> Perço, de les riqueses lo Deu en tu posaren<br /> los grechs, entre argentífers turons vehente florir;<br /> mellor que 'l d' or de Colchos prehuat velló hi trobaren,<br /> y á Homer dares l' Elíseu y á Salomó l' Ofir.<br /> De l' Atlántida al vèuret hereva, en son enterro<br /> los pobles que 't festejan digueren:-¡Ella ray!<br /> ¿què importan á l' abella los troços de ton gerro,<br /> si, flor dels vinents segles, los quedas tu?-Mes ¡ay! Quant l' huracà ab ses ales remou lo negre abisme,<br /> jo sento, entre 'l diálech dels mars, sa fonda veu,<br /> tètrich gemech que encara li arrenca 'l cataclisme,<br /> y á les terres que foren germanes crida:-¡Adéu! Fuy la major de totes, podría dirvos filles;<br /> Europa entre madrèpores dormía allá al pregon,<br /> lo Caucas y Apenins eren rengleres d' illes,<br /> y ja l' Abril cenyía de roses lo meu front. He vist d' un llit de perles alçar Nápols é Iberia;<br /> he vist Sahara, Grecia y Egipte al fons del mar;<br /> l' onada he vist que 'm colga jugar sobre Siberia,<br /> y, espinada d' Europa, los Alpes eriçar. Geganta jo, engrapava com má de Deu la terra,<br /> ab l' Atlas, Serra Estrella y 'ls Pirineus per dits,<br /> y un vespre, obrint ses boques, l'abisme fosch m' enterra,<br /> los elements tots quatre dançant sobre mos pits! ¿Y vosaltres? vosaltres, la mar que us embolcalla<br /> llançau á mes espatlles, badant los ulls al sol;<br /> vostres bolquers d' escuma me dareu per mortalla,<br /> com orfanets de mare rihent en lo breçol.<br /> ¿Què val ara que mostre Plató diví á l' historia<br /> mon nom escrit ab astres del cel en lo llindar<br /> si ja de mi perdéreu, ingrates, la memoria,<br /> ¡mes ay! y 'm bat per sempre l' immensitat del mar?- ¡Senyor de les venjances, donáu alè á mon cántich,<br /> y diré 'l colp terrible que, rebatentla al fons,<br /> feu desbotar als amples Mediterrá y Atlántich<br /> per desunir los mons! <!-- Segona part, cal una separació --> Al temps que 'l gran Alcides anava per la terra,<br /> tot escombrantla ab clava feixuga, arrèu-arrèu,<br /> de borts gegants y monstres que á Deu movían guerra,<br /> en flames esclatava nevat lo Pirineu. Desde hont lo sol al náixer ja daura ses boscuries,<br /> ab brams y cruixidera l' incendi, á coll del torb,<br /> duya sos rius de laves á Roncesvalls y Asturies,<br /> sens ésserli congestes, torrents, ni colls, destorb. Apar serpent immensa, d' escata vermellosa,<br /> que á través de l' Europa, d' un mar á l'altre mar,<br /> respirant fum y flames, passás esgarrifosa<br /> son cabell de guspires y foch á rabejar. Y avant, ronca, assahina y udola, ab sa alenada<br /> cremant com teranyines los núvols del hivern,<br /> de cingle en cingle, passa les valls d' una gambada,<br /> vessanthi com un cráter les flames del infern. Tot cabdellant arbredes, penyals del cim rodolan,<br /> rost avall freixes cruixen y faigs esbocinats,<br /> i la fumera y flames amunt se caragolan<br /> ab quera y pols dels rònechs alberchs enderrocats. Al veure que ses llágrimes no poden apagarlos,<br /> girantshi s' escabellan y fugen los pastors;<br /> al llur derrera belan anyells, y, sens tocarlos,<br /> fugen ab ells los ossos y llops udoladors. Així 'n fugía 'l moro, quant ab un riu de ferro<br /> aquells turons nos duyan lo crit del brau Roland;<br /> ensemps que ab l' amenaça de mort y de desterro,<br /> son mall volá on Esterri l' aguayta tremolant. Ni á l' áliga li valen les d' or potentes ales;<br /> prop del cel, hont s' enlayra com á penjarhi niu,<br /> l' aixalan rojes flames, y cau, y ab les cucales<br /> y cisnes de les aygues les cou l' incendi viu. Branca d' un torb de brases arrasador, estanya<br /> la conca ab sos vilatges, la serra ab sos pinars;<br /> fins les marines vores, franja d' argent d' Espanya,<br /> les renillantes ones pledejan á les mars. Teixons, isarts y daynes per la drecera empayta,<br /> pel clot s' entortolliga, bota del plá al turó,<br /> al devallant cabuça lo còdol que hi aguayta,<br /> i se 'l en dú per ròcech fet cendres y carbó. Y 'l que entre Espanya y França torreja, mur de roca,<br /> de neu y de tempesta vestit, com braç de Deu,<br /> de l' estrellada tenda los blaus domassos toca,<br /> muntat d' altre de brases horrible Pirineu. Apar que la serp monstre, per estrafé' un cometa,<br /> s' enarborás ab ales d' incendis al cel blau,<br /> ò que, al assalt pujanthi, s' hi fessen esqueneta<br /> escardalenchs dimonis, rebuig del negre cau. De gom á gom quant s' umple l' espay de fumarel·la,<br /> y 's fon d' un cap al altre la serra de cremor,<br /> sota 'l mantell de flames que l' huracá flagel·la,<br /> la terra adolorida gemega com un cor. En tant, del Ròse vora les aygues, apedregan<br /> al héroe grech deformes y rabaçuts gegants;<br /> sota quiscun dels còdols que á bell ruixat li enjegan<br /> podrían soplujarshi ramada y rabadans. Lo creuhen ja entre penyes colgat, com en sa fossa,<br /> quant del enuig la flama llampeguejá en son ull,<br /> y ab quatre colps de clava, los volca y los destroça,<br /> com terroceda d' aspre goret lo pas del trull. Llavors al gran incendi, rabent, endreça 'ls passos,<br /> rojench damunt los núvols vehentlo crestejar;<br /> y ohinthi plors y xiscles, hi fica 'ls nusos braços,<br /> fent als pastors y pobles d' espasme tremolar. De Canigó entre 'ls cingles un xaragall se bada,<br /> per esvarzers y roques cayentes aclucat,<br /> hont d' una al altra 'l foch, en gegantina arcada,<br /> com l' alt pont del Diable, s' havía escamarlat. Sols lladoners en brasa rodanthi hi cohtejan,<br /> bell rastre de guspires deixant y flamareig,<br /> mes tot seguit á l'aygua del córrech xiuxiuhejan,<br /> y tristos ays responen de l' ona al borbolleig. Pirene, lluny dels homens, vivía allí, dels ossos<br /> y llops en lo feréstech, rellent amagatall,<br /> sobre un roch, mal coberta d' un mant de cabells rossos,<br /> de por y esgarrifances fent lo darrer badall. Del bosch de flames mústiga la trau, com vera rosa,<br /> que enyora trasplantada son marge regadiu,<br /> y tant bon punt d' un sálzer al dolç frescal la posa,<br /> colltorcentse esllanguida:—¡Jo moro ací!—li diu. —Y á tu que entre les ales del cor m' has acullida,<br /> d' Espanya que tant amo vullte donar la clau,<br /> d' eix hort del cel que en terra te guarda una florida<br /> d' amor, si tráurel d' urpes tirániques te plau. Encara aixamoravan los puigs ses cabelleres,<br /> que destrená 'l Diluvi dantlos la mar per vel,<br /> y ja, oblidantsen l' home, hi obría grans pedreres,<br /> alçant vora l' Eufrates l'altívola Babel. Á sos palaus l' Altíssim vehent posar escales,<br /> de confusions enrotlla la torre del orgull,<br /> y, com sol la covada d' aucells al posar ales,<br /> los primers pobles deixan llur niu ab gran esbull. Del món quiscú á sa branca volá: Túbal á Espanya,<br /> dels regnes de son pare triant lo més feliç,<br /> y, ahont jau Tarragona, bastia sa cabanya,<br /> sos camps y ribes fentli recorts del paradís. Doná lleys á sa prole y ensenyaments pesquéli<br /> salvats al sí de l' Arca del naufragi major;<br /> lo nom d' un Déu Altíssim en l' ánima escriguéli,<br /> naixentes endreçanthi les ales del seu cor. De mans en mans, pe'ls segles rodant lo ceptre aurífich,<br /> vingué á les del meu pare volgut; quant, per mon dol,<br /> la mort tirana 'l treya de trono tant magnífich,<br /> podia á rellevarlo baixar lo mateix sol. Mes sola jo restantli de sa reial niçaga,<br /> á Espanya ve, com á arbre caygut un llenyater,<br /> Gerió de tres testes, dels monstres lleigs que amaga<br /> la assoleyada Libia, lo més odible y fer. Lo ceptre 'm pren dels avis, vehentme débil dona,<br /> y á Gades mercantívola ab torres enfortí;<br /> al dárten de més fermes á tu, immortal Girona,<br /> sabé 'l congost hont, vehentme perduda, m'amaguí. Tement pot ser que 'l trono li reprengués un día,<br /> cremá, pera abrusarmhi, les selves del voltant;<br /> y al veure clos lo rotllo de flames, pren la vía<br /> de Gades, ab ses vaques feixugues tot davant. ¡Espiro! De ses viles y sos ramats so hereva:<br /> si 'ls vols, jo t' en faig gracia; suplántal amatent;<br /> revenja 'l nom de Túbal y sa corona és teva;<br /> ¡així en ton front la faça més gran l'Omnipotent!— Digué, y la mort, ab freda besada geladora,<br /> li empedreheix y deixa per sempre 'l llavi mut,<br /> y vora 'l sech cadavre lo grech sospira y plora,<br /> com arbre á qui ses branques florides han romput. Mes ja al incendi rojes esclatan les montanyes,<br /> y per esqueys y balmes, filera de volcans,<br /> foragitan los fosos tresors de ses entranyes,<br /> que copçan en llur falda les planes verdejants. Y rajan fins á escórres les abocades urnes<br /> en rierons aurífers de virginal rossor;<br /> per ella 'l cel, al vèureshi rublert de fum y espurnes,<br /> daría la dels astres que lluhen en son cor. Al desferse á madeixes de gebre lo litarge,<br /> a flochs de groga escuma s' hi barrejá l' or fi;<br /> y devallan, per l' iris guiats de marge en marge,<br /> com nins, á fer joguines pe 'l catalá jardí. Així, al traure florida lo romaní y la malva,<br /> per la quintana 's vessa d' un buch rosada mel;<br /> rihent al deixondarse lo sol darrera l' alba,<br /> així enmantella rossa sa cabellera 'l cel. Los munts s' en feren faixes, les valls s' en coronaren,<br /> vergonya fent als trèmols estels sa brillantor;<br /> los rosers d' altra puja de roses s'enjoyaren,<br /> la farigola y grèvol d' una rosada d' or. La pirenayca Venus anomená á Portvendres,<br /> l' abrasador incendi al Pirineu antich,<br /> y, en conca d' esmaragda lo líquid verge al pèndres,<br /> doná nom á Conflent encara més bonich. Quant los llevants plorosos anaren la montanya,<br /> ab llurs arruixadores de núvols apagant,<br /> posá en son cap, que al naixer l' albor del día banya,<br /> les cendres de Pirene, que enyora son cor tant. Y esmarletant de timbes y grops aquelles terres,<br /> escrestant les montanyes, llevant als puigs lo front,<br /> un mauseol alçáli de serres sobre serres,<br /> que mal arrestellades fan gemegar lo mon. Desde esta gesta d' Hèrcules, ma dolça Catalunya<br /> d' altre castell de roques seure pogué á redós;<br /> de la vehina França dormí Espanya més llunya,<br /> fins al mar allargantse lo Pirineu boyrós. En eix treball de cíclop la set lo desdelita,<br /> y ab sanch pera abeurarse de Gerió enemich,<br /> pe'ls vessants, que groguejan ab l' or d'altra cullita,<br /> fet un lleó, devalla de Creus á Montjuich. Allí, al altar de Júpiter humil agenollantse,<br /> orá, y, á les onades aprés girant los ulls,<br /> llisquívola una barca veune venir gronxantse,<br /> com cisne d' ales blanques que nada entre 'ls esculls. Una ciutat fundarhi promet, á sa tornada,<br /> que esbombe per la terra d' aquella barca 'l nom,<br /> y, com un cedre al vèurela crescuda y espigada,<br /> —D' Alcides és la filla gegant,—diga tothom. Per ella, no debades, al Deu potent de l'ona<br /> demana la fitora y á Júpiter lo llamp;<br /> puix si la mar lligares ab lleys, ¡oh, Barcelona!<br /> llampechs un día foren tes barres en lo camp. 121 2917 2006-11-25T18:33:09Z Aleator 20 esborrany (completar) {{Índex de l'Atlàntida}} {{DP-100}} {{esborrany}} 122 233 2006-06-18T17:24:00Z Rf 12 {{Índex de l'Atlàntida}} ==Cant segon: L' hort de les Hespèrides== ''Tarragona. Les boques del Ebro. Los Columbrets. Valencia y Montgó. La coltellada de Roland. Lo Muley-Hacen. Desembarca l' hèroe, y Gerió, per desfersen, li parla de la reyna Hesperis y del brot de taronger que cal presentarli qui la pretinga per esposa. Descripció de la Atlántida. L' hort de les taronges d' or. Hèrcules matant lo drach que vetlla 'l taronger, n' abasta 'l cimeral. Les set germanes recordan plorant que al morir Atlas los doná per signe de les derrerías de sa patria la mort del drach. Recort de la anada triomfal dels Atlants á Orient. Llur desfeta. Mals auspicis d' elles.'' S' embarca, y prompte al vèurel passar Tarraco antiga,<br /> tanca 'l vell mur que 'ls cíclops li daren per cinyell,<br /> y abraçada ab la llança y escut, sembla que diga:<br /> —¡Són de colós sos muscles, mes jo 'm batría ab ell! No tem de les cinch boques del Ebro 'ls glops enormes;<br /> y 'ls Columbrets al veure més lluny enmarletar,<br /> pregunta á sa arma fèrrea si aquells gegants deformes<br /> que deixá morts en terra li surten dins la mar. Veu més enllà la riba fructífera del Turia,<br /> garlanda avui flayrosa de la ciutat del Cid,<br /> y diuhen que en les illes ohí dolça canturia,<br /> com si 'l cridassen ninfes d' escumes al seu llit. Deixa 'l Montgó de cara ferrenya, y la montanya<br /> que en dues mitjpartí la espasa de Roland,<br /> de Murcia y Almería los cims, y, rey d' Espanya,<br /> Muley-Hacen l' altívol, de neu ab son turbant. Prop d'hont encaixen África y Europa, en terra salta,<br /> y á empendre vola en Gades á Gerió vaquer,<br /> qui, esporuguit al vèurel venir ab la clava alta,<br /> als peus agenollántseli, li parla lausenger: —Mira, áliga dels hèroes, les llágrimes que ploro;<br /> y ¿ta derrera gesta será matarme á mi?<br /> ja arronso espatlla; atúrala, si 't plau, la má que adoro;<br /> si 't fes goig ma corona de rey, vètela aquí. Mes d' or eixa corona vindrá al teu front poch ampla,<br /> que de gegant com Hèrcules cap més la terra 'n du;<br /> ¿veus á ponent l' Atlántida per rèbret com s' aixampla?<br /> ella es ton soli digne, sols ella es gran com tu. Hesperis, que n' es reyna gentil, s' es enviudada,<br /> y espera un cor que vulla lo seu aconhortar:<br /> quant d' eixa palma tastes la fruita regalada,<br /> dirás:—¡Á la seva ombra deixáume reposar!— Mes cal (açó li deya socavantli una fossa)<br /> cal que, per ferli oferta plasent, del taronger<br /> que entre esmeragdes mostra sa fruyta d' or més rossa,<br /> n' arribes de puntetes lo cimeral á haver. Després, quant la rumbejes la flor de la bellesa,<br /> per vèureus, fins son carro parar al sol veurás.<br /> Llevant dona sa força, Ponent sa boniquesa;<br /> que 'l cel te benehesca, llevor que 'n sortiràs.— Veu lo parany Alcides, mes al de Gades deixa,<br /> y, verdejant, l' atlántica planicie ovira lluny,<br /> y 'ls ordis rossejarhi y esgroguehida xeixa,<br /> com pèlach d' or que entre arbres y rebollám s' esmuny. No hi há sorrenques vores, ni rònegues carenes;<br /> tot l' herba ho encatifa, rosada á bla ruixim,<br /> gronxanthi entre lianes de nuadisses trenes<br /> la palma escabellada son ensucrat rahim. Encinglantse, la cabra esbrota un olm menjívol<br /> desde un cayrell de timba penjada sobre 'l riu,<br /> y 'ls bissonts s' arramadan ab ayre germanívol,<br /> dels llimoners y mangles al regalat ombriu. Cervos gegants rumbejan ses banyes d' alt brancatge<br /> que pren l' aucell per arbres d' excelsa magnitut;<br /> astora les gaceles lo mastodont selvatge,<br /> y als mastodonts esglaya lo corpulent mammuth. Lo Pirineu y l' Atlas, titániques barreres<br /> ab qué murà l' Altíssim dos continents fronters,<br /> agermanats embrancan aquí ses cordilleres,<br /> dant al condor neus altes, al rossínyol vergers. Semblava que, geloses, del món á la pubilla,<br /> Europa y Libia dassen, com noys petits, lo braç,<br /> y que ella, al foch del geni, estel que al front li brilla,<br /> amunt, per la escalada dels segles, les guiás. Guadiana, Duero y Tajo, que l' or y plata escolan<br /> vessants de les planicies d' Iberia á grossos dolls,<br /> per llits de pedres fines anguilejant rodolan,<br /> y dauran y perlejan deveses y ayguamolls. Ab líbiques rieres s' aplegan en llurs víes;<br /> ab lo Riu-d'-or cabdella ses aygues lo Genil;<br /> y si du aqueix de Bètica remors y melodíes,<br /> dunhi l' altre de Costa de Palmes y Marfil. Vestida, enmirallantshi, de pòrfir y de marbres,<br /> entre 'ls dos rius, com feta de borrallons de neu,<br /> mitj recolzada al Atlas, y á l' ombra de sos arbres,<br /> del Occident cofada la Babilonia seu. Allá d' allá, per entre falgueres gegantines,<br /> de sos menhirs y torres blanqueja l' ample front,<br /> de marbres sobre marbres pirámides alpines<br /> que volen ab llurs testes omplir lo cel pregon. De sos immensos regnes la mar no ha vist l' amplaria,<br /> y dormen tots á l' ombra del seu gegant escut;<br /> y Tangis, Casitérides, Albion, Thule y Mel·laria<br /> per cada riu envíanli barcades d' or batut. Mes, ¡quí ho diría, al vèurela tan bella! en sa platxería<br /> lo cranch d' un pecat negre va rosegantli 'l pit,<br /> y entre 'ls humors corruptes que 'n brollan y materia,<br /> demá lo sol debades la cercará en son llit. Vers l' hort, per odorífers boscatges, s' obre vía,<br /> los brúfols y ferotges lleons fugint de por;<br /> quant riu á ses espatlles tercera volta 'l día,<br /> de llum vestit se lleva l' oasis de verdor. Y fentli de corona, ja hi veu, abans de gayre,<br /> les d' or oviradores taronges groguejar,<br /> com si brillant quiscuna fos altre sol que en l' ayre<br /> sortís de les onades lo món á enlluhernar. S' hi acosta entre bardices de murtra, y ja sos polsos<br /> los ayres apetonan migtj embeguts de mel;<br /> de bla fullatge y aygues murmuris s' ouhen dolços,<br /> y veu descloure en plujes de pedrería un cel. Los cinamoms á rengles y poncemers altívols,<br /> al dolç pes ajupintse de llur novella flor,<br /> de dos en dos s' acoblan en portxes verts y ombrívols,<br /> hont guayta 'l raig de l' alba per reixes de fruyts d' or. Los cirerers s' hi gronxan, de flors viventes toyes<br /> ahont vessaren tota sa flayra Maig y Abril,<br /> y 'l fruit ja vermelleja fent goig, entre les joyes<br /> que s' enfila á penjarhi d' un cep toria gentil. Rieronets hi lliscan y fonts arruixadores,<br /> llurs aygues adormintse sovint entre les flors,<br /> mentre eixes mitj-desclouhen los llavis á ses vores<br /> per dar á les abelles lo nèctar de sos cors. Los brolladors escupen un riu per brochs de marbres,<br /> y esbrinadíç al ploure lo ram de fos argent,<br /> jugant l' iris corona lo cimeral dels arbres<br /> y 's veu entre ses tintes més blau lo firmament. Cascades mil esqueixan ses ones de bromera<br /> per escalons de pòrfir y balmes de cristall,<br /> y estols de blanques ninfes desfan sa cabellera<br /> pe'ls remolins d' escuma, seguintlos riu avall. Pe'ls riberenchs herbatges, com un ruixat de perles,<br /> festívol saltirona l' aucell del paradís;<br /> oushi glosar joyosos sinsonts y esquives merles,<br /> y á estones gemegarhi lo tórt anyoradiç. Y, lires del Eden, los rossinyols li diuhen<br /> que de sa branca á l'ombra li placia reposar;<br /> y nins, bells com los ángels que ab ells juguen y riuhen,<br /> fent toyes y garlandes, l' en tornan á pregar. Com qui no ho sent, Alcides á ferse endintre cuyta,<br /> vers hont flayrós lo crida de fulles ab rumor<br /> lo taronger, que sembla, groguíssima, ab sa fruyta,<br /> tot un cel d' esmaragdes ab sa estelada d' or. Refila, sota arcades de fulla, ab lira dolça,<br /> balla y presum d' Hespèrides lo tendre poncellam,<br /> joguineja ab cireres y pomes per la molça,<br /> y ¡juli! á salts abasta taronges del brancam. De jesamí y vidalba derrera un cortinatge,<br /> sa mare, per llentiscles en flor encobertats,<br /> prop del seu buyt, guarníals set llits de nuviatge,<br /> pus de boda ab adreços ja arriban sos gojats. De sopte en ses joguines y riure infantívol,<br /> d' un lleó ab la despulla cobert al hèroe han vist;<br /> son pit d' atleta y aire guerrer y pagesívol,<br /> ensemps que les encisa les deixa ab lo cor trist. Lo cimeral del arbre per abastar, s' hi atança,<br /> quan llest descaragòlas lleig drach d' ulls flamejants,<br /> y en roda la gran cua brandant com una llança,<br /> tantost ab gorja y urpes li copça abdues mans. Ell, sortejantlo, aixafa d' un colp de peu sa testa,<br /> y 'l monstre deixa caure ses ales y son vol;<br /> sanchnós verí espurneja les flors, y sa feresta<br /> mirada va apagantse com llum d' un sech gresol. Morint, al tronch del arbre se nua y caragola,<br /> á cada revifalla fentlo cruixir d' arrel;<br /> quant veuhen les Hespèrides que fil á fil s'escola,<br /> llur crit de verge s' alça planyívol fins al cel: —¡Ay, Atlántida trista! ¡mes ay de qui 't diu mare!<br /> ¡que si veyem lo día renaixer será prou!<br /> pus, mot per mot, l' auguri se va complint del pare,<br /> que ab sos Atlants, sa patria, sos deus y tot conclou. «Forem gegants,» morintse, digué; «nostra alenada<br /> féu suhar á la terra de por y ploure sanch;<br /> la coma que aturarnos volía es arrasada,<br /> y 'ls boscos y mar ample no 'ns eran entrebanch. »De Líbia arrabaçárem Harpíes y Amaçones,<br /> per ella esparverantles com á pardals esquerps;<br /> tenyírem sos saulons ab sanch de les Gorgones,<br /> garfint per escapçarles son dur cabell de serps. »Los Pirineus, los Alpes, los Apenins rompérem;<br /> quant de carnatge y guerra lo cor nos digué prou,<br /> ¡pobretes!, ja á l' Europa y á l' Africa tinguérem<br /> á nostres peus junyides, com dos vedells al jou. »Fins al cim: mes al ésser al capdamunt tot tomba!<br /> A foch y á sanch Atenes arrámbans cap ençá,<br /> y al vèurens de recules, l' Atlántida, com tomba,<br /> dessota nostra fèrrea petjada ressoná. »S' aterra 'l meu imperi que n' aterrà tants d' altres!<br /> Aquell que á nostres passos se desvetllá en orient,<br /> ab nou alè de vida, de mi y de tots nosaltres<br /> dará les cendres, ossos y anomenada al vent. »Demá 'ls clapers y dòlmens que nostres mans alçaren<br /> no sabrán dir, com borda fillada, vostre nom;<br /> sols respondrán «som rastre d' uns gegants que passaren,»<br /> als segles que demanen d' hont eram y qui som. »Y al ferse esment de sabis, de forts guerrers y destres,<br /> se girarán un día los ulls á sol-ixent,<br /> y oblidarán, fent gloria d' inspiració, 'ls nous mestres<br /> que alguns astres del món sortiren d' Occident. »Mes no: la mar que 'ns colgue, ab aspre y ronch llenguatge<br /> esbombará pels segles la gloria dels Atlants,<br /> los qui á Egipte deixárem del món en lo mestratge,<br /> puix ans de Grecia nàixer eram ací gegants. »Quant un hèroe, alt d' espatlles y cabellera rossa,<br /> d' un colp de peu engrune lo guayta del jardí,<br /> llavors per tots vosaltres s'eixamplará ma fossa.»<br /> ¡Ay! lo guerrer que 'l pare preveya, vèusaquí! Vèusel aquí; t' arriba, t' empren lo llenyatayre;<br /> oh atlántica niçaga, coménçat d' esbrancar;<br /> món que sahó li donas, no li 'n darás pas gayre,<br /> que al arbre y tu, á ran soca, de terra us ve á tallar! Que 'l pare hem vist en somnis, l' hem vist com enjegava<br /> al hort, d' hont eram roses, los poltros de Neptú,<br /> mentre eix Deu, ab forcívol trident lo descalçava.<br /> Es somni, mes ses timbes y platja cruixen pu! ¡Mare! penjau d' un sálzer la lira als vents y oratge,<br /> que á l' ombra regalada no hi dançarem pas més;<br /> no enrameu nostres tálams de murta ab lo fullatge,<br /> puix ¡ay! allí 'ns espera la mort per da'ns un bes.— 123 3413 2006-12-29T18:28:11Z Aleator 20 imatge, plantilles, categ [[Image:Lav Davidovič Trocki.jpg|thumb|right|Lev Trotsky]] {{Autor |Nom=Lev Davidovich |Cognoms=Bronstein |PrimeraLletraCognom=B |LlocNaixement=Yanovka (Ucraïna) |AnyNaixement=1877 |LlocMort=Coyoacán (Mèxic) |AnyMort=1940 |Pseudonim=Lev Trotsky |Viquipedia=Lev Trotsky |Viquidites= |Commons=Лев Троцкий }} * ''[[Les lliçons d'octubre]]'' ([[:Categoria:1924|1924]]) {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors en rus|Bronstein]] [[Categoria:Autors ucraïnesos|Bronstein]] [[en:Author:Leon Trotsky]] [[fr:Léon Trotsky]] [[pt:Autor:Leon Trótski]] [[ko:글쓴이:레프 트로츠키]] 124 236 2006-06-18T18:29:38Z Rf 12 Redirecting to [[Lev Davidovich Bronstein]] #REDIRECT[[Lev Davidovich Bronstein]] 125 237 2006-06-18T18:29:57Z Rf 12 Redirecting to [[Lev Davidovich Bronstein]] #REDIRECT[[Lev Davidovich Bronstein]] 126 3419 2006-12-29T18:39:34Z Aleator 20 eps... <center><div style="background-color: #ffddcc"><div style="font-size: 170%"><br />Les lliçons d'octubre</div> [[Lev Davidovich Bronstein|Lev Trotsky]] (1924)<br />&nbsp;</div> <div style="background-color: #fff5f5"> [[Les lliçons d'octubre/Capítol 1|Capítol 1: Cal estudiar octubre]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 2|Capítol 2: La dictadura democràtica del proletariat i del camperolat: febrer i octubre]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 3|Capítol 3: La guerra a la guerra i al defensisme]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 4|Capítol 4: La conferència d'abril]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 5|Capítol 5: Les jornades de juliol, el motí de Kornilov, la conferència democràtica i el pre-parlament]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 6|Capítol 6: Prop de la Revolució d'Octubre]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 7|Capítol 7: La insurrecció d'octubre i la "legalitat" soviètica]] [[Les lliçons d'octubre/Capítol 8|Capítol 8: Sobre els sòviets i el partit en la revolució proletària]] [[Les lliçons d'octubre/Dues paraules sobre aquest llibre|Dues paraules sobre aquest llibre]] </div> </center> {{GFDL}} <includeonly>[[Categoria:Les lliçons d'octubre]]</includeonly> <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 127 240 2006-06-18T18:53:10Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 1: Cal estudiar octubre== Si és cert que hem tingut èxit en la Revolució d'Octubre aquesta, no obstant, no n'ha tingut en la nostra literatura. No tenim encara ni una sola obra que fornisca un quadre general de la Revolució d'Octubre i remarque els principals moments des del punt de vista polític i organitzatiu. Encara més, fins ara no s'han editat els material que caracteritzen els diferents aspectes de la preparació de la revolució o la mateixa revolució. Publiquem un munt de documents i materials sobre la història de la revolució i del partit, abans i després d'octubre, però hom consagra força menys d'atenció al mateix octubre. Una vegada donat el colp de força sembla com si haguérem decidit que no l'haurem de repetir. Sembla com si, de l'estudi d'Octubre, de les seues condicions i preparació immediates, no esperarem una utilitat directa per a les urgents tasques de l'ulterior organització. Tanmateix, tal apreciació és profundament errònia, àdhuc sent inconscient, i té, per altra banda, cert caràcter d'estretor nacional. Si nosaltres no hem de repetir la Revolució d'Octubre això no significa pas que aquesta experiència no ens puga ensenyar res. Som un partit de la Internacional i, a més a més, el proletariat dels altres països encara ha de resoldre el seu problema d'Octubre i, durant els darrers anys, hem tingut proves suficientment convincents que els partits comunistes més avançats d'Occident no sols és que no han assimilat la nostra experiència sinó que, inclús, no la coneixen des del punt de vista dels fets. Hom podria assenyalar, certament, que és impossible estudiar Octubre, i editar alhora els materials concernents a Octubre, sense posar damunt la taula les antigues divergències. Però tal manera d'abordar la qüestió seria molt miserable. Els desacords de 1917 eren, evidentment, força profunds i no gens fortuïts. Seria molt mesquí, però, fer-ne ara una arma de lluita contra aquells que aleshores es varen equivocar. Però encara seria més inadmissible callar sobre els problemes capitals de la revolució d'Octubre, que tenen una importància internacional, per consideracions de caire personal. L'any passat vàrem sofrir dues penoses derrotes en Bulgària: primer el PCB deixà passar el moment, excepcionalment favorable, per a una acció revolucionària (alçament dels camperols desprès del colp de força de juny de Tasankof) a causa de consideracions doctrinàries fatalistes; a continuació, esforçant-se en arreglar la seua falta, es llançà a la insurrecció de setembre sense haver preparat les premisses polítiques i organitzatives. La revolució búlgara hauria d'haver estat la introducció a la revolució alemanya. Dissortadament, aquesta deplorable introducció va tindre un desenvolupament encara pitjor en la mateixa Alemanya. En el segon semestre de l'últim any observarem en aquest país una demostració clàssica de la forma en què hom pot deixar passar una situació revolucionària excepcional i d'una importància històrica mundial. Les experiències búlgara i alemanya han estat àdhuc menys objecte d'una apreciació suficientment completa i concreta. L'autor d'aquestes línies forní l'any passat l'esquema del desenvolupament dels esdeveniments alemanys (veure a l'opuscle ''L'Orient i l'Occident'' els capítols &ldquo;Davant d'un gir&rdquo; i &ldquo;L'etapa que travessem&rdquo;). Tot el que ha passat després ha confirmat aquest esquema. Ningú ha intentat donar-ne qualsevol altra explicació. Però un esquema no ens és suficient, ens manca un quadre complet, amb el recolzament de tots els fets, del desenvolupament dels esdeveniments de l'any passat en Alemanya, un quadre que faça llum sobre les causes d'aquesta penosa desfeta. Però és difícil somiar en una anàlisi dels esdeveniments a Bulgària i Alemanya si encara no hem fet un quadre polític i tàctic de la Revolució d'Octubre. Encara no ens hem fet una idea exacta del que vàrem fer i de com ho vàrem fer. Després d'Octubre, semblava que els esdeveniments en Europa es desenvoluparien, per ells mateixos, amb una tal rapidesa que no ens deixarien temps per a assimilar teòricament les lliçons d'Octubre. Però s'ha demostrat que el colp de força proletari esdevé impossible en absència d'un partit capaç de dirigir-lo. El proletariat no pot fer-se amb el poder mitjançant una insurrecció espontània: àdhuc en un país industrialment molt desenvolupat i forçament cultivat com Alemanya, la insurrecció espontània dels treballadors (en novembre de 1918) no ha pogut fer més que transmetre el poder a les mans de la burgesia. Una classe posseïdora és capaç de fer-se amb el poder, arrabassat a una altra classe posseïdora, recolzant-se en les seues riqueses, en la seua &ldquo;cultura&rdquo;, en les seues innombrables relacions amb l'antic aparell d'estat. Per al proletariat res pot reemplaçar el partit. El període d'organització dels Partits Comunistes comença, veritablement, a partir de la meitat de l'any 1921 (&ldquo;lluita per les masses&rdquo;, &ldquo;front únic&rdquo;, etc.). Les tasques d'octubre queden aleshores llunyanes i, alhora, també es relega a un segon pla l'estudi d'octubre. L'últim any ens ha enfrontat amb les tasques de la revolució proletària. És el moment de reunir tots els documents, d'editar tots els materials i de procedir al seu estudi. És clar que sabem que cada poble, cada classe i, inclús, cada partit s'instrueixen principalment mercès a la seua pròpia experiència però això no significa, de cap de les maneres, que l'experiència dels altres països, classes i partits siga de poca importància. Sense l'estudi de la gran Revolució Francesa, de la Revolució de 1848 i de la de la Comuna de París, nosaltres mai hauríem acomplert la Revolució d'Octubre, àdhuc amb l'experiència de 1905: cert, vàrem fer aqueixa experiència recolzant-nos sobre les ensenyances de les revolucions anteriors i continuant-ne la línia històrica. Tot el període de la contrarevolució fou omplert per l'estudi de les lliçons de 1905. Per a l'estudi de la revolució victoriosa de 1917, però, no hem fet ni la dècima part del treball que vàrem fer per a la de 1905. Cert, no vivim en un període de reacció ni a l'emigració. Per contra, les forces i els mitjans amb què comptem actualment no poden comparar-se als d'aquells penosos anys. Cal posar a l'ordre del dia, en el Partit i en tota la Internacional, l'estudi de la Revolució d'Octubre. Cal que tot nostre partit, i particularment la joventut, estudien minuciosament l'experiència d'Octubre, que ens ha fornit una verificació incontestable del nostre passat i ens ha obert una àmplia porta cap el futur. La lliçó alemanya de l'últim any no és únicament un seriós recordatori sinó, encara més, un amenaçador advertiment. Hom pot dir, certament, que el més pregon coneixement del desenvolupament de la Revolució d'Octubre no hauria estat pas una garantia de victòria per al nostre partit alemany. Però semblant raonament no ens fa avançar gens. Certament que el sols l'estudi de la Revolució d'Octubre és insuficient per a fer-nos vèncer en altres països; però poden donar-s'hi situacions en què existisquen totes les premisses de la revolució menys una direcció clarivident i resoluda del partit basat en la comprensió de les lleis i mètodes de la revolució. Tal era, precisament, la situació l'any passat a Alemanya. Pot repetir-se en d'altres països. Ara bé, per a l'estudi de les lleis i mètodes de la revolució proletària no hi ha, fins ara, font més important que nostra experiència d'Octubre. Els dirigents dels partits comunistes europeus que no estudiaren, d'una manera crítica i en tots els seus detalls, la història del colp de força d'Octubre s'assemblarien a un cap que, en preparar-se actualment a noves guerres, no estudiés l'experiència estratègica, tàctica i tècnica de l'última guerra imperialista. Tal cap duria el seu exèrcit a la derrota. El partit és l'instrument essencial de la revolució proletària. Nostra experiència d'un any (febrer de 1917-febrer de 1918) i les experiències complementàries de Finlàndia, Hongria, Itàlia, Bulgària i Alemanya, ens permeten gairebé erigir en llei la ineluctabilitat d'una crisi en el partit quan aquest passa, del treball de preparació revolucionària, a la lluita directa pel poder. Les crisis en el partit sorgeixen en general a cada gir important, com un preludi o conseqüència d'aquest gir. La raó és que cada període del desenvolupament del partit té els seus trets especials i reclama habituds i mètodes determinats de treball. Un gir tàctic implica una ruptura, més o menys important, amb aqueixes habituds i amb aqueixos mètodes, aquí està la font dels xocs i crisis. &ldquo;Passa força sovint que [escrivia Lenin en 1917], davant d'un gir brusc de la història, els partits, inclús els avançats, no s'acoblen, durant un temps, si fa o no fa, llarg, a la nova situació, repeteixen les consignes que, justes ahir, han perdut tot sentit i això més &ldquo;sobtadament&rdquo; com el gir històric ha estat sobtat.&rdquo; D'aquí un perill: si el gir ha estat molt brusc o molt inesperat i el període superior ha acumulat força elements d'inèrcia i de conservadorisme en els òrgans dirigents del partit, aquest es demostra incapaç de dur la direcció del gir en el moment més greu per al que s'havia preparat durant anys o desenes d'anys. El partit cau en una crisi i el moviment s'efectua sense objectiu i va a la desfeta. Un partit revolucionari està sotmès a la pressió d'altres forces polítiques, a cadascun dels períodes del seu desenvolupament elabora els mitjans de resistir-se'n i foragitar-les. En els girs tàctics, que comporten reagrupaments i friccions internes, sa força de resistència decreix. D'aquí la possibilitat constant que tenen els agrupaments interns del partit, engendrats per la necessitat del gir tàctic, de desenvolupar-se considerablement i esdevenir una base per a diferents tendències de classes. Parlant més planerament, un partit que no va a la par amb les tasques històriques de la seua classe esdevé, o corre el risc, un instrument indirecte de les altres classes. Si l'observació que acabem de fer és justa per a cada gir tàctic important encara ho és més per als grans capgiraments estratègics. Per tàctica entenem en política, per analogia amb la ciència de la guerra, l'art de menar accions aïllades; per estratègia, l'art de vèncer, és a dir de fer-se amb el poder. Abans de la guerra, a l'època de la II Internacional, no fèiem ordinàriament aquesta distinció, ens limitaven a la concepció tàctica socialdemòcrata. I no era per atzar: la socialdemocràcia tenia una tàctica parlamentària, sindical, municipal, cooperativa, etc. La qüestió de la combinació de totes les forces i recursos, de totes les armes per tal d'assolir la victòria sobre l'enemic, no es plantejava pas a l'època de la II Internacional doncs que aquesta no s'assignava pràcticament la tasca de la lluita pel poder. La Revolució de 1905, rere d'un llarg interval, posà de nou a l'ordre del dia les qüestions essencials, les qüestions estratègiques de la lluita proletària. Gràcies a això assegurà immensos avantatges als socialdemòcrates revolucionaris russos, és a dir als bolxevics. La gran època de l'estratègia revolucionaria comença en 1917, primer per a Rússia i, després, per a tota Europa. L'estratègia, evidentment, no impedeix la tàctica: les qüestions del moviment sindical, de l'activitat parlamentària, etc., no desapareixen de nostre camp visual, però adquireixen altra importància com a mètodes subordinats a la lluita combinada pel poder. La tàctica està subordinada a l'estratègia. Si els girs tàctics engendren habitualment friccions internes en el partit, els girs estratègics han de provocar, amb més motiu, capgiraments força més profunds. Ara bé, el tomb més brusc és aquell en què el partit del proletariat passa de la preparació, propaganda, organització i agitació a la lluita directa pel poder, a la insurrecció armada contra la burgesia. Tot el que hi ha dins del partit d'escèptic, conciliador, capitulador, s'alça contra la insurrecció, cerca per a la seua oposició formules teòriques i les troba totes manllevades dels seus adversaris d'ahir, els oportunistes. Encara haurem d'observar manta vegades aquest fenomen. En el període de febrer a octubre, efectuant un llarg treball d'agitació i d'organització en les masses, el partit feu un últim examen, una darrera tria de les seues armes abans de la batalla decisiva. En octubre, i després, el valor d'aquestes armes fou verificat en una operació de vasta envergadura. Ocupar-se ara d'apreciar els diferents punts de vista sobre la Revolució en general, i sobre la revolució russa en particular, fent silenci sobre l'experiència de 1917, seria ocupar-se d'una escolàstica estèril i no d'una anàlisi marxista de la política. Seria actuar igual que gent discutint sobre els avantatges de diferents mètodes de natació però refusant-se a veure el riu en què aqueixos mètodes son aplicats pels nedadors. No hi ha millor verificació del punts de vista sobre la Revolució que la seua aplicació durant aquesta Revolució al igual que, com millor es verifica el mètode de natació, és quan el nedador es llança a l'aigua. 128 241 2006-06-18T18:53:43Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 2: La dictadura democràtica del proletariat i del camperolat: febrer i octubre== Pel seu desenvolupament i resultat, la Revolució d'Octubre ha descarregat un formidable colp sobre la parodia escolàstica del marxisme que estava força estesa entre els mitjans socialdemòcrates russos (començant pel Grup de l'Emancipació del Treball) i que ha trobat la seua expressió més acabada en els menxevics. Aquest seudomarxisme consistia essencialment en transformar el pensament condicional i limitat de Marx (&ldquo;els països avançats mostren als països endarrerits la imatge del seu futur desenvolupament&rdquo;) en una llei absoluta, suprahistòrica, sobre què s'esforçava en basar la tàctica del partit de la classe obrera. Amb aquesta teoria no es podia plantejar, naturalment, la lluita del proletariat rus pel poder mentre els països econòmicament més desenvolupats no haguessen donat l'exemple i creat d'alguna forma un precedent. No hi ha dubte que cada país endarrerit troba ''alguns'' dels trets del seu esdevenidor en la història dels països avançats, però no es tracta d'una repetició general del desenvolupament dels esdeveniments. Pel contrari, com més l'economia capitalista revesteix un caràcter mundial més adquireix un caràcter especial l'evolució dels països endarrerits, on els elements retardataris es combinen amb els elements més moderns del capitalisme. En el seu prefaci a ''La guerra camperola'', Engels escrivia: &ldquo;En una determinada etapa (que no arriba pas al mateix temps o en un grau idèntic de desenvolupament en tots els llocs) la burgesia comença a adonar-se que el seu company, el proletariat, la depassa.&rdquo; L'evolució històrica obligà la burgesia russa a fer aquesta constatació més d'hora i completament que qualsevol altra. En la vespra de 1905 ja Lenin havia expressat el caràcter especial de la Revolució russa en la formula de la dictadura democràtica del proletariat i del camperolat. Per ella mateixa, aquesta formula, com ho mostra el curs ulterior dels esdeveniments, no podia tindre altra importància que com etapa vers la dictadura socialista del proletariat recolzant-se sobre el camperolat. Sencerament revolucionària, profundament dinàmica, la posició de Lenin sobre la qüestió estava radicalment enfrontada a l'esquema menxevic, segons el qual Rússia no podia gosar més que a repetir la història dels pobles avançats, amb la burgesia en el poder i la socialdemocràcia en l'oposició. Però, en la formula de Lenin, determinats cercles del nostre partit posaven l'accent no pas en la paraula &ldquo;dictadura&rdquo; sinó més en la paraula &ldquo;democràtica&rdquo; per tal d'oposar-la a la paraula &ldquo;socialista&rdquo;. Això significava que en Rússia, país endarrerit, únicament la Revolució democràtica era concebible. La revolució socialista havia de començar en Occident. Nosaltres no ens podíem endinsar en la via vers el socialisme més que darrere Anglaterra, França i Alemanya. Però aquest punt de vista esdevenia, inevitablement, menxevic. I és això el que passà netament en 1917 quan es plantejaren les tasques de la revolució no com a qüestions de prognosi sinó com qüestions d'acció. En les condicions de la Revolució, voler realitzar a fons la democràcia ''contra'' el socialisme (considerat prematur) era, políticament, derivar de la posició proletària a la posició petitburgesa, passar-se a l'ala esquerra de la revolució nacional. La revolució de febrer, presa aïlladament, era una revolució burgesa. Però com a revolució burgesa arribà massa tard i no tenia en ella mateixa cap element d'estabilitat. Esquinçada per contradiccions que es manifestaren immediatament per la dualitat de poders, havia o bé de transformar-se en introducció directa a la revolució proletària (que és el que ha passat) o bé llençar a Rússia a un estat semicolonial sota un regim d'oligarquia burgesa. En conseqüència, hom podia considerar el període consecutiu a la revolució de febrer o bé com un període de consolidació, desenvolupament o acabament de la revolució democràtica, o bé com un període de preparació de la revolució proletària. El primer punt de vista fou adoptat no sols pels dirigents menxevics i pels social revolucionaris sinó, també, per un cert nombre de dirigents bolxevics. Tanmateix, aquests darrers es distingien dels menxevics i social revolucionaris en què s'esforçaven en dur el més possible cap a l'esquerra la revolució democràtica. Però en el fons el seu mètode era el mateix: consistia en exercir sobre la burgesia dirigent una pressió que no trencava el marc del règim democràtic burgès. Si aquesta política hagués triomfat, el desenvolupament de la revolució s'hagués produït per fora del nostre partit i hauríem tingut, a fi de comptes, una insurrecció de masses obreres i camperoles no dirigida pel partit, en d'altres paraules: jornades de juliol en gran escala, es a dir una catàstrofe. És evident que la conseqüència directa d'aquesta catàstrofe hagués estat la destrucció del partit. El que mostra la profunditat de les divergències de punts de vista que existien aleshores. La influència dels menxevics i dels social revolucionari, durant el primer període de la revolució, expressava les il·lusions de les masses petitburgeses i, sobretot, de les masses camperoles en la població russa i la manca de maduresa de la revolució. Va estar, precisament, aquesta manca de maduresa el que, en les condicions especials creades per la guerra, donà als revolucionaris petitburgesos, que defenien el drets històrics de la burgesia al poder, la possibilitat de dirigir, almenys aparentment, el poble. Però això no significa que la revolució russa havia de seguir necessàriament la via que va seguir en realitat de febrer a octubre de 1917. Aquesta via degotava no únicament de les relacions de classe sinó, també, de les condicions temporànies creades per la guerra. Gràcies a la guerra, el camperolat es trobà organitzat i armat sota la forma d'un exèrcit de milions d'homes. Abans que el proletariat hagués tingut temps d'organitzar-se sota la seua bandera per a encapçalar les masses rural, els revolucionaris petitburgesos havien trobat un recolzament natural en l'exèrcit camperol revoltat contra la guerra. Amb tot el pes d'aquest exèrcit innombrable, de què tot depenia directament, pressionaren sobre el proletariat i, en els primers moments, l'arrossegaren darrere d'ells. La marxa de la revolució podia haver estat diferent sobre les mateixes bases de classe: és això el que mostren, ben a les clares, els esdeveniments que precediren a la guerra. En juliol de 1914 Petrograd va estar sacsejada per vagues revolucionàries que desembocaren inclús en combats al carrer. La direcció d'aquest moviment pertanyia, incontestablement, a l'organització clandestina i a la premsa legal del nostre partit. El bolxevisme consolidava la seua influència en la lluita directa contra el liquidadors i el partits petitburgesos en general. El desenvolupament del moviment hagués comportat, primer que res, el creixement del Partit Bolxevic: els soviets de diputats obrers de 1914, si hagueren estat instituïts, hagueren sigut, versemblantment, des d'un principi bolxevics. El despertar del camp es va fer sota la direcció dels soviets urbans, dirigits pels bolxevics. Això no vol dir que els social revolucionaris hagueren perdut immediatament tota influència en el camp; segons totes les probabilitat, la primera etapa de la revolució proletària haguera estat superada sota la bandera dels ''narodniki''. Però aquests haurien estat forçats a avançar la seua ala esquerra per tal d'estar en contacte amb els soviets bolxevics de les ciutats. En aquesta cas també la sortida directa de la insurrecció hagués depès, sobretot, de l'esperit i la conducta de l'exèrcit lligat al camperolat. És impossible, i d'altra banda inútil, endevinar ara si el moviment de 1914-1915 haguera menat a la victòria en cas en què la guerra no haguera esclatat. Però hi ha força indicis que, si la revolució victoriosa s'hagués desenvolupa en la via inaugurada pels esdeveniment de juliol de 1914, l'enderrocament del tsarisme hagués menat al poder als soviets obrers revolucionaris els quals, mitjançant (en els primers moments) els ''narodniki'' d'esquerres, hagueren arrossegat a la seua òrbita les masses camperoles. La guerra interrompí el moviment revolucionari, l'ajornà i, després, l'accelerà extremadament. Sota la forma d'un exèrcit d'uns quants milions d'homes, la guerra creà per als partit petitburgesos no sols una base social sinó també una inesperada base d'organització excepcional: en efecte, és difícil transformar la pagesia en base d'organització inclús quan aquella és revolucionària. Recolzant-se en aquesta organització ja presta, que era l'exèrcit, els partits petitburgesos la imposaven al proletariat i el tancaven en la malla del defensisme. Heus aquí perquè Lenin, des del principi, combatia aferrissadament l'antiga consigna &ldquo;dictadura democràtica del proletariat i del camperolat&rdquo; que, en les noves condicions, significava la transformació del Partit Bolxevic en l'esquerra del bloc defensista. Per a Lenin la tasca principal consistia en treure a l'avantguarda proletària del pantà defensista. Únicament amb aquesta condició podia el proletariat, en la següent etapa, esdevenir el centre d'aplegament de les masses treballadores rurals. Però ¿quina actitud calia tindre envers la revolució democràtica o, més exactament, envers la dictadura democràtica del proletariat i del camperolat? Lenin donà fortes batzacades als &ldquo;vells bolxevics&rdquo; que &ldquo;manta vegades ja [deia ell] han representat un trist paper en la història del nostre partit repetint inintel·ligiblement una formula apresa en comptes d'estudiar les particularitats de la nova situació real&rdquo;. &ldquo;Cal alinear-se [afegia] sobre la nova realitat i no sobre les velles formules. L'antiga formula bolxevic de Kamenev &ldquo;la revolució democràtica burgesa no s'ha acabat&rdquo;, abraça aquesta realitat? No, aquesta formula és vella, ja no serva cap valor, ha mort i vans seran els esforços per a ressuscitar-la.&rdquo; Lenin, és cert, deia de vegades que els soviets de diputats d'obrers, soldats i pagesos, realitzaven, en la primera època de la revolució de febrer, ''fins a un determinat punt'', la dictadura revolucionària del proletariat i del camperolat. Això és cert en la mida en què aquests soviets exercien el poder. Però els soviets del període de febrer no exercien més que un semipoder, com moltes vegades ho va explicar Lenin. Sostenien el poder de la burgesia exercint alhora sobre ella una pressió sota la forma de semioposició. És precisament aquesta situació equívoca que els permetia de no eixir del marc de la coalició democràtica dels obrers, camperols i soldats. Aquesta coalició, en la mida en què es recolzava no sobre relacions estatals regularitzades sinó sobre la força armada i la conjuntura revolucionària, tendia a la dictadura però quedava encara molt lluny. La inestabilitat dels soviets conciliadors degotava del caràcter democràtic, no oficial, d'aquesta coalició d'obrers, camperols i soldats exercint un semipoder. Els soviets havien, o bé veure decréixer, fins la desaparició, el seu paper, o bé fer-se, realment, amb el poder. Però podien fer-se'n no com a coalició democràtica dels obrers i camperols, representats per diferents partits, sinó com a dictadura del proletariat dirigida per un únic partit arrossegant rere d'ell les masses rurals, començant per les capes semiproletàries. En d'altres paraules, la coalició democràtica obrera i camperola no podia ser considerada més que com una forma preliminar abans de la pujada al poder, com una tendència sinó millor com un fet. La marxa cap el poder havia, inevitablement, de fer esclatar l'embolcall democràtic, posar a la majoria del camperolat en la necessitat de seguir els obrers, de permetre al proletariat realitzar la seua dictadura de classe i, per això mateix, posar a l'ordre del dia, paral·lelament a la democratització radical de les relacions socials, la intromissió socialista de l'estat obrer en els drets de la propietat capitalista. Continuar sota aquestes condicions atenint-se a la formula &ldquo;dictadura democràtica&rdquo; era, en realitat, renunciar al poder i acular la revolució en un atzucac. La principal qüestió en litigi, al voltant de la qual pivotaven totes les altres, era: cal lluitar pel poder? Cal o no cal prendre el poder? Únicament això demostra ja que estem en presència no de divergències de punt de vista episòdics sinó de dues tendències de principi. L'una d'elles era proletària i menava a la via de la revolució mundial mentre que l'altra era &ldquo;''democràtica''&rdquo;, és a dir petitburgesa, i menava, en última instància, a la subordinació de la política proletària a les necessitats de la societat burgesa que estava reformant-se. Aquestes tendències aürtaven una contra l'altra, l'any 1917, en totes les qüestions àdhuc que foren poc importants. L'època revolucionària, és a dir el moment en què el capital acumulat pels partits es posa en acció, havia de fer, inevitablement, aparèixer desacords d'aquesta mena. En una mesura més o menys gran, amb diferències motivades per la situació, aquestes dues tendències es manifestaren també, en el període revolucionari en tots els països manta vegades. Si per &ldquo;''bolxevisme&rdquo;'' hom entén una educació, un tremp, una organització de l'avantguarda proletària fent a aquesta capaç de fer-se per la força amb el poder; si per &ldquo;''socialdemocràcia''&rdquo; hom entén el reformisme i l'oposició dins del marc de la societat burgesa i l'adaptació a la seua legalitat, és a dir l'educació de les masses en la idea de la inamovibilitat de l'estat burgès, és clar que, inclús dins d'un partit comunista que no sorgeix completament armat de la forja de la història, la lluita entre les tendències socialdemòcrates i el bolxevisme s'ha de manifestar de la forma més clara i oberta en el període revolucionari quan la qüestió del poder es planteja directament. La tasca de la conquista del poder no es plantejà al partit fins el 4 d'abril, és a dir després de l'arribada de Lenin a Petrograd. Però, inclús a partir d'aqueix moment, la línia del partit no tingué un caràcter continu, indiscutible per a tots. Malgrat les decisions de la conferència d'abril de 1917, una resistència, ja sorda ja declarada, al curs revolucionari es manifestà tot al llarg del període de preparació. L'estudi del desenvolupament dels divergents punts de vista entre febrer i la consolidació de la Revolució d'Octubre no presenten únicament un interès teòric excepcional sinó una importància pràctica incommensurable. Lenin, en 1910, havia qualificat d'anticipació els desacords que s'havien manifestat al Segon Congrés en 1903. Importa seguir aquests desacords a partir de la seua font, és a dir des de 1903, i, inclús, des de l' &ldquo;''economicisme''&rdquo;. Però aquest estudi no té sentit si no és complet i abraça, igualment, el període en què les divergències de punts de vista foren sotmeses a la prova decisiva, és a dir Octubre. No podem en aquestes pàgines emprendre un examen aprofundit de tots els estadis d'aquesta lluita. Però jutgem necessari d'omplir parcialment la llacuna inadmissible que existeix en la nostra literatura sobre el període més important del desenvolupament del partit. Com ja hem dit, la qüestió del poder és el nus d'aquestes divergències de punts de vista. És el criteri suprem que permet determinar el caràcter d'un partit revolucionari (i inclús d'un partit no revolucionari). En el període que estudiem, la qüestió de la guerra es planteja i es resol en connexió estreta amb la qüestió del poder. Examinarem aquestes dues qüestions en ordre cronològic: posició del partit i la seua premsa en el primer període després de l'enderrocament del tsarisme, abans de l'arribada de Lenin; lluita al voltant de les tesis de Lenin; conferència d'abril; conseqüències de les jornades de juliol; alçament de Kornilov; conferència democràtica i Pre-parlament; qüestió de la insurrecció armada i de la crisi de poder (setembre-octubre); qüestió d'un govern socialista &ldquo;''homogeni''&rdquo;. L'estudi d'aquestes divergències de punts de vista ens permetran, esperem, treure conclusions que podran servir als altres partits de la Internacional Comunista. 129 242 2006-06-18T18:54:06Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 3: La guerra a la guerra i al defensisme== L'enderrocament del tsarisme en febrer de 1917 marcà, evidentment, un gegantí pas endavant. Però la revolució de febrer, vista aïlladament, únicament significava que Rússia s'apropava al tipus de república burgesa que existeix, com és ara, a França. Els partits revolucionaris petitburgesos no la consideraven, evidentment, com una revolució burgesa però menys encara la veien com una etapa envers la revolució socialista; la consideraren com una adquisició democràtica que tenia, per ella mateixa, un valor independent, en això fonamentaren la ideologia del defensisme revolucionari. Defensaren no la dominació de tal o tal altra classe sinó la revolució i la democràcia. Però en el nostre partit també la revolució de febrer ocasionà, en els primers moments, un desplaçament considerable de les perspectives revolucionàries. En març, la ''Pravda'' estava, en el fons, més a prop de la posició defensista revolucionària que no de la posició de Lenin. En un article de la redacció es podia llegir: &ldquo;Quan dos exèrcits s'enfronten, la política més estúpida seria la de proposar a un d'ells d'abaixar les armes i tornar a la llar. Aquesta política no seria una política de pau sinó d'esclavatge, una política que refusaria amb indignació un poble lliure. No, el poble continuarà ferm al seu lloc i respondrà a cada bala amb una altra bala, a cada projectil amb un altre projectil. No podem permetre cap desorganització de les forces militars de la revolució.&rdquo; (&ldquo;Cap diplomàcia secreta&rdquo;, ''Pravda'', 15 de març de 1917). Com hom pot veure, no es tracta ací de classes dominants o oprimides sinó del poble lliure; no són les classes que lluiten pel poder sinó el poble lliure que està &ldquo;al seu lloc&rdquo;. Les idees, i la seua formulació, són purament defensistes. En el mateix article podem llegir: &ldquo;La nostra consigna no és la desorganització de l'exèrcit que és revolucionari, o que està revolucionant-se, ni la buida divisa: A baix la guerra! La nostra consigna és: pressió sobre el govern provisional per a forçar-lo a fer obertament, davant de la democràcia mundial, una temptativa per tal de dur els països bel·ligerants a entaular immediatament negociacions sobre els mitjans per a posar fi a aquesta guerra mundial. Fins aqueix moment, cadascú restarà al seu lloc de combat.&rdquo; Aquest programa de pressió sobre el govern imperialista per a dur-lo a semblant temptativa era el de Kautsky i Ledebour en Alemanya, Longuet en França i Mac Donald en Anglaterra però no era el programa del bolxevisme. En aquest article la redacció no es contenta pas en aprovar el famós manifest del soviet de Petrograd ''Als pobles del món sencer'' (manifest impregnat per l'esperit del defensisme revolucionari); la redacció se solidaritza amb les resolucions netament defensistes adoptades a dos mítings fets en Petrograd i un dels quals declarava: &ldquo;Si les democràcies alemanya i austríaca no escolten nostra veu [és a dir la veu del govern provisional i del soviet conciliador, LT] defensarem nostra pàtria fins l'última gota de nostra sang.&rdquo; Aquest article no és una excepció. Expressa exactament la posició de la ''Pravda'' fins el retorn de Lenin a Rússia. Així, en l'article &ldquo;Sobre la guerra&rdquo; (''Pravda'', 16 de març de 1917), que, amb tot, conté algunes consideracions crítiques sobre el manifest als pobles, es troba la següent declaració: &ldquo;Hom no pot més que aplaudir la crida feta ahir pel soviet dels diputats obrers i de soldats de Petrograd que invita tots el pobles del món sencer a forçar els sues governs a cessar la carnisseria.&rdquo; Com trobar una eixida a la guerra? El mateix article respon així: &ldquo;L'eixida consisteix en una pressió sobre el govern provisional per tal de fer-li declarar que consent en obrir immediatament negociacions de pau.&rdquo; Es podrien fornir quantitat de cites anàlogues en caràcter defensiu i conciliador poc menys poc més emmascarat. En aquells moments, Lenin, que encara no havia pogut fugir de Zuric, s'alçava vigorosament en les seus ''Cartes des de lluny'' contra qualsevol concessió al defensisme i al conciliacionisme. &ldquo;És absolutament inadmissible [escrivia el 8 de març] dissimular-se i dissimular al poble que aquest govern vol la continuació de la guerra imperialista, que és l'agent del capital anglès, que vol la restauració de la monarquia i la consolidació de la dominació dels propietaris grans terratinents i dels capitalistes.&rdquo; Després, el 12 de març: &ldquo;Demanar a aquest govern que concloga una pau democràtica equival a demanar virtut als amos dels bordells.&rdquo; Mentre que la ''Pravda'' exhorta a fer pressió sobre el govern provisional per tal d'obligar-lo a intervenir en favor de la pau davant de &ldquo;tota la democràcia mundial&rdquo; Lenin escriu: &ldquo;Dirigir-se al govern Gutchkov-Miliukov per a proposar-li concloure el més ràpidament possible una pau honorable, democràtica, és actuar com un rector de poble que proposés als grans terratinents i als mercaders viure d'acord amb la llei de Déu, amar al proïsme i posar la galta dreta quan hom els pega en l'esquerra.&rdquo; El 4 d'abril, a l'endemà de la seua arribada a Petrograd, Lenin s'enfrontà resoludament a la posició de la ''Pravda'' en la qüestió de la guerra i la pau: &ldquo;No cal aportar cap recolzament al govern provisional [escrivia], cal explicar la mentida de totes les seus promeses, particularment la que concerneix la renúncia a les annexions. Cal desemmascarar aquest govern en comptes de demanar-li que deixe de ser imperialista (reivindicació pròpia únicament per a fer nàixer il·lusions).&rdquo; Inútil dir que Lenin qualificà de &ldquo;fosc&rdquo; i &ldquo;confús&rdquo; la crida dels conciliadors del 14 de març, tan favorablement acollida per la ''Pravda''. És una formidable hipocresia invitar els altres pobles a trencar amb els seus banquers i crear, al mateix temps, un govern de coalició amb els propis banquers. &ldquo;Els homes del centre [diu Lenin en el seu projecte de plataforma] juren pels seus déus que ells són marxistes, internacionalistes, que ells són a favor de la pau mercès a tota mena de pressió sobre el seu govern a fi que aquest &ldquo;manifeste la voluntat de pau del poble&rdquo;&rdquo;. ¿Un partit revolucionari renuncia a exercir pressió sobre la burgesia i el seu govern? Podria objectar-se de primeres. Evidentment que no. La pressió sobre el govern burgès és la via de les reformes. Un partit marxista revolucionari no renuncia pas a les reformes, però les reformes tenen com a objectiu qüestions secundàries i no les qüestions essencials. Hom no pot fer-se amb el poder mitjançant les reformes. Hom no pot, mitjançant la pressió, forçar la burgesia a canviar la seua política en una qüestió de què depèn la seua sort. Va ser, precisament, perquè la burgesia no havia donat possibilitat d'una pressió reformista que la guerra havia creat una situació revolucionària: calia o bé seguir fins al final a la burgesia o bé revoltar les masses contra ella per tal d'arrancar-li el poder. En el primer cas, hom podia aconseguir de la burgesia certes concessions en política interior, amb la condició de sostenir sense reserves la política exterior de l'imperialisme. Per això és que el reformisme socialista es transformà, obertament, des del principi de la guerra en imperialisme socialista. És per això que els elements vertaderament revolucionaris es veieren obligats a crear una nova internacional. El punt de vista de la ''Pravda'' no és proletari-revolucionari sinó democràtic-defensista malgrat que equívoc en el seu defensisme. Hem enderrocat el tsarisme, es deia, exercim una pressió sobre el poder democràtic. Aquest últim ha de proposar la pau als pobles. Si la democràcia alemanya no pot exercir una pressió suficient sobre el seu govern, nosaltres defensarem la nostra &ldquo;pàtria&rdquo; fins l'última gota de la nostra sang. La realització de la pau no estava plantejada com la tasca exclusiva de la classe obrera, tasca a acomplir per dalt del cap del govern provisional, perquè la conquista del poder pel proletariat no estava plantejada com una tasca revolucionària pràctica. Tanmateix, les dues coses eren inseparables. 130 243 2006-06-18T18:54:33Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 4: La conferència d'abril== El discurs de Lenin a l'estació de Finlàndia sobre el caràcter socialista de la revolució russa fou, per a molts dirigents del Partit, com una bomba. La polèmica entre Lenin i els partidaris de &ldquo;l'acabament de la revolució democràtica&rdquo; començà des del primer dia. La demostració armada d'abril, en què ressonà la consigna &ldquo;A baix el govern provisional!&rdquo;, ocasionà un agut conflicte. Forní, a determinats representants de la dreta, el pretext per a acusar Lenin de blanquisme: el govern provisional, recolzat aleshores per la majoria dels soviets, no podria ser enderrocat més que forçant la voluntat de la majoria dels treballadors. Formalment podia semblar que el retret no mancava de fonament. En realitat no havia la més mínima ombra de blanquisme en la política de Lenin en abril. Tota la qüestió consistia per a d'ell en saber en què mesura continuaven els soviets reflectint l'estat d'ànim de les masses i en determinar si el partit no s'equivocava orientant-se per ells. La manifestació d'abril, que havia estat &ldquo;més esquerrana&rdquo; del que convenia, era un reconeixement destinat a verificar l'estat d'esperit de les masses i les relacions entre aquestes i la majoria del soviet. Mostrà la necessitat d'un llarg treball de preparació. A principis de maig, Lenin blasmà severament els mariners de Kronstadt perquè, amb el seu ímpetu, havien anat massa lluny i havien declarat no reconèixer el govern provisional. Els adversaris de la lluita pel poder abordaven la qüestió altrament. A la Conferència d'Abril del Partit, Kamenev exposà les seues queixes: &ldquo;En el número 19 de la ''Pravda'', alguns camarades [es tracta evidentment de Lenin, LT] havien proposat una resolució sobre l'enderrocament del govern provisional, resolució impresa abans de l'última crisi, però l'han retirada de seguida per susceptible d'introduir la desorganització i l'empremta de l'esperit d'aventura. Hom ho pot veure, els camarades en qüestió han après alguna cosa durant aquesta crisi. La resolució proposada [és a dir la resolució proposada per Lenin a la Conferència, LT] repeteix aquest error.&rdquo; Aquesta forma de plantejar la qüestió és força significativa. Una vegada efectuat el reconeixement, Lenin retirà la consigna de l'enderrocament immediat del govern provisional però la retirà provisionalment, per dues setmanes o dos mesos, segons que la indignació de les masses contra els conciliadors cresqués més o menys ràpidament. L'oposició considerava la consigna com un error. El retrocés provisional de Lenin no comportava la més mínima modificació de la seua línia. Lenin es basava no sobre el fet que la revolució democràtica no estava encara acaba sinó, únicament, sobre el fet que les masses encara eren incapaces d'enderrocar el govern provisional i que calia fer-les, ràpidament, capaces de fer-ho. Tota la Conferència d'Abril del partit estigué consagrada a aquesta qüestió essencial: ¿Anem a la conquista del poder per tal de realitzar la revolució socialista o ajudem a acabar la revolució democràtica? Dissortadament l'acta d'aquesta conferència no està encara impresa; no obstant, potser no hi haja en la història del nostre partit congrés amb una importància tan gran, tant directament com per a la sort de la revolució. Lluita irreductible contra el defensisme i contra els defensistes, conquista de la majoria en els soviets, enderrocament del govern provisional mitjançant els soviets, política revolucionària de pau, programa de revolució socialista a l'interior i de revolució internacional a l'exterior: aqueixa és la plataforma de Lenin. Com és sabut, l'oposició estava a favor de l'acabament de la revolució democràtica mitjançant una pressió sobre el govern provisional, els soviets haurien, així, d'haver restat com a òrgans de &ldquo;control&rdquo; sobre el poder burgès. D'aquí una actitud força conciliadora davant del defensisme. Un dels adversaris de Lenin declarava a la Conferència d'abril. &ldquo;Parlem dels soviets d'obrers i soldats com de centres organitzadors de les nostres forces i del poder... El seu nom ja indica, per ell mateix, que són un bloc de forces petitburgeses i proletàries al que se li imposa la necessitat d'acabar les tasques democràtiques burgeses. Si la revolució democràtica burgesa és acabada, aquest bloc ja no existirà... i el proletariat menarà la lluita revolucionària contra ell... Tanmateix, nosaltres reconeguem aquests soviets com a centres d'organització de nostres forces... Així, la revolució burgesa no està encara acabada, no ha donat tota sa mesura i nosaltres hem de reconèixer que, si estigués enterament terminada, el poder passaria a les mans del proletariat.&rdquo; (Discurs de Kamenev) La inconsistència d'aquest raonament és evident: en efecte, la revolució no estarà mai acabada completament fins que el poder no passe a d'altres mans. L'autor del discurs ignora l'eix veritable de la revolució: no dedueix les tasques del partit del reagrupament real de les forces de classe sinó d'una definició formal de la revolució considerada com burgesa o democràtico-burgesa. Segons ell, cal fer bloc amb la petita burgesia i exercir un control sobre el poder burgès mentre la revolució burgesa no estiga acaba. Heus aquí netament un esquema menxevic. En limitar, doctrinàriament, les tasques de la revolució nomenant-la &ldquo;burgesa&rdquo; hom havia, fatalment, d'arribar a la política del control sobre el govern provisional, a la reivindicació d'un programa de pau sense annexions, etc. Per acabament de la revolució democràtica hom sobreentén la realització d'una sèrie de reformes mitjançant la Constituent, on el partit bolxevic havia de fer el paper d'ala esquerra. La consigna &ldquo;Tot el poder als soviets&rdquo; perdia, així, tot contingut real. És per això que Noguine, més lògic que els seus camarades d'oposició, declarava a la Conferència d'Abril. &ldquo;En el curs de l'evolució, les atribucions més importants dels soviets desapareixen i una sèrie de les seues funcions administratives li són transmeses als ajuntaments, zemstvos, etc. Considerem el desenvolupament ulterior de l'organització estatal: no podem negar que hi haurà una assemblea constituent i, a continuació, un parlament. En resulta d'aquí que, progressivament, els soviets seran desproveïts de les seues principals funcions; però això no vol dir que aquests acabaran deshonrosament la seua existència. No faran més que transmetre les seues funcions. No serà pas amb els soviets del tipus actual que ens arribarà la república-comuna.&rdquo; En la Conferència d'abril tots els adversaris de Lenin no arribaven fins a les conclusions de Noguine però tots, per la lògica de les coses, es veieren forçats d'acceptar-les alguns mesos més tard, a la vespra d'octubre. Dirigir la revolució proletària o limitar-se al paper d'oposició al parlament burgès: tal era l'alternativa davant de què es trobava el nostre partit. La segona posició era menxevic o, més exactament, havia estat la posició que els menxevics es veieren forçats d'abandonar després de la revolució de febrer. En efecte, durant anys els líders menxevics havien afirmat que la futura revolució seria burgesa, que el govern d'una revolució burgesa no podia acomplir més que les tasques de la burgesia, que la socialdemocràcia no podia assumir les tasques de la democràcia burgesa i devia, &ldquo;pressionant alhora la burgesia vers l'esquerra&rdquo;, confinar-se al paper d'oposició. Martynov, en particular, no deixà de desenrotllar aquest tema. La revolució de febrer dugué molt prompte els menxevics a participar en el govern. De la seua posició de principi no en conservaren més que la tesi segons la qual el proletariat no havia de fer-se amb el poder. Així, aquells bolxevics que condemnaven el ministerialisme menxevic enfrontant-se, alhora, a la presa del poder pel proletariat, s'atrinxeraven en les posicions pre-revolucionàries dels menxevics. La revolució provocà desplaçaments polítics en els dos sentits: les dretes esdevingueren cadets i els cadets republicans (desplaçament ver l'esquerra); els social revolucionaris i els menxevics esdevingueren partit burgès dirigent (desplaçament ver la dreta). És per aquests mitjans que la societat burgesa intenta crear un nou esquelet per al seu poder, la seua estabilitat i el seu ordre. Però quan els menxevics abandonaren el seu socialisme formal a canvi de la democràcia vulgar, la dreta dels bolxevics passà al socialisme formal, és a dir a la posició que ocupaven, el dia anterior, els menxevics. El mateix reagrupament es produí en la qüestió de la guerra. A excepció d'alguns doctrinaris, la burgesia (que, per altra banda, no esperava pas la victòria militar) adoptà la formula &ldquo;Ni annexió ni contribució&rdquo;. Els menxevics i els social revolucionaris zimmerwaldians, que havien criticat als socialistes francesos perquè defensaven la seua pàtria republicana burgesa, esdevingueren defensistes des que es sentiren en una república burgesa: de la posició internacionalista passiva passaren al patriotisme actiu. Al mateix temps, la dreta bolxevic lliscà cap l'internacionalisme passiu, de &ldquo;pressió&rdquo;, sobre el govern provisional en vistes d'una pau democràtica &ldquo;sense annexions ni contribucions&rdquo;. Així és que la formula de la dictadura democràtica del proletariat i del camperolat es dislocà, teòricament i política, en la Conferència d'Abril i feu aparèixer dos punts de vista oposats: el punt de vista democràtic, dissimulat per restriccions socialistes formals, i el punt de vista socialista revolucionari o punt de vista bolxevic veritable. 131 245 2006-06-18T18:55:03Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 5: Les jornades de juliol, el motí de Kornilov, la conferència democràtica i el pre-parlament== Les decisions de la Conferència d'Abril donaren al partit una justa línia però no liquidaren les divergències al cim de la direcció. Pel contrari, aquestes divergències revestirien, en el curs dels esdeveniments, formes encara més concretes i assoliren la seua major agudesa en el moment més greu de la revolució en les jornades d'octubre. La temptativa d'organitzar una demostració el 10 de juny, temptativa suggerida per Lenin, fou comdemnada com una aventura pels bolxevics que havien desaprovat el caràcter de la manifestació d'abril. La demostració del 10 de juny no es realitzà puix fou prohibida pel Congrés dels Soviets. Però el 18 de juny el partit tingué sa revenja: la demostració general de Petrograd, organitzada a iniciativa, per altra banda força imprudent, dels conciliadors s'efectua quasi enterament sota les consignes dels bolxevics. Tanmateix el govern intentà guanyar el capítol: encetà una estúpida ofensiva en el front. El moment era decisiu. Lenin posà el partit en guàrdia contra les imprudències: el 21 de juny escrivia en la ''Pravda'' &ldquo;Camarades, en l'hora actual, una intervenció no seria racional. Ens cal franquejar una altra etapa en la nostra revolució.&rdquo; Vingueren les jornades de juliol que marcaren un moment important en la via de la revolució i del desenvolupament de les divergències de punts de vista en l'interior del partit. En aquestes jornades la pressió espontània de les masses de Petrograd feu un paper decisiu. Però és indubtable que Lenin es preguntà aleshores si no havia arribat ja el moment, si l'estat d'ànim de les masses no havia depassat la superestructura soviètica i si, hipnotitzats per la legalitat soviètica, no arriscàvem d'endarrerir-nos-en i separar-nos d'elles. És molt versemblant que determinades operacions, purament militars, durant les jornades de juliol resultaren de la iniciativa de camarades sincerament persuadits de què no estaven en desacord amb l'apreciació de la situació per Lenin. Més tard Lenin digué: &ldquo;En juliol vàrem cometre força bestieses.&rdquo; En realitat, també aquesta vegada, la qüestió es reduïa a un reconeixement però de més gran envergadura i en una etapa més avançada del moviment. Haguérem de batre'ns en retirada. Preparant-se per a la insurrecció i la presa del poder, Lenin i el partit no veieren en la intervenció de juliol més que un episodi en què havíem pagat molt car el reconeixement, en profunditat, entre les forces enemigues però que no podia desviar la línia general de nostra acció. Pel contrari, els camarades hostils a la política de la presa del poder veurien en l'episodi de juliol una nociva aventura. Els elements de dreta reforçaren la seua mobilització; la seua crítica esdevingué més categòrica i, conseqüentment, el to de la resposta canvià. Lenin escrivia: &ldquo;Totes aquestes lamentacions, totes aquestes reflexions tendents a provar que no s'havia d'haver participat, o bé provenen de renegats, si emanen de bolxevics, o bé són manifestacions d'esglai i de l'habitual confusió dels petitburgesos.&rdquo; Aquesta paraula de renegat, pronunciada en semblant moment, aclaria amb un força tràgica les divergències dels punts de vista en el partit. Seguidament esdevingué cada vegada més freqüent. L'actitud oportunista en la qüestió del poder i de la guerra predeterminava, evidentment, una actitud anàloga envers la Internacional. Els dretans cercaren la forma de fer participar al partit en la Conferència d'Estocolm dels social-patriotes. Lenin escrivia el 16 d'agost: &ldquo;El discurs de Kamenev en el Consell Central Executiu, el 6 d'agost, amb motiu de la Conferència d'Estocolm, ha de ser reprovat pels bolxevics fidels al seu partit i als seus principis.&rdquo; Més avant, amb motiu d'una frase en què hom deia que la bandera revolucionària començava a flotar sobre Estocolm, Lenin escrivia: &ldquo;És una declaració buida en l'esperit de Txernov i de Tseretelli. És una nauseabunda mentida. No és la bandera revolucionària sinó la bandera de les transaccions, dels acords, de l'amnistia dels social-imperialistes, de les negociacions dels banquers per al repartiment dels territoris annexats, que comença a flotar sobre Estocolm. La via que duia a Estocolm menava, en realitat, a la II Internacional, al igual que la participació al pre-parlament menava a la república burgesa. Lenin estigué a favor del boicot a la Conferència d'Estocolm, com ho estigué més tard pel boicot al pre-parlament. En el moment àlgid de la lluita no oblidà, un sol instant, la tasca de la creació d'una nova internacional, d'una Internacional Comunista. Ja el 10 d'abril Lenin intervé per demanar el canvi del nom del partit. Aprecià així les objeccions que li foren fetes: &ldquo;Són els arguments de la rutina, la torpor i la passivitat.&rdquo; Insisteix: &ldquo;És el moment de tirar la nostra camisa bruta, és el moment de posar-nos roba neta.&rdquo; Tanmateix, la resistència en les esferes dirigents fou tan forta que calgué esperar un any per a que el partit es decidís a canviar de nom, a retornar a les tradicions de Marx i Engels. Aquest episodi és característic del paper de Lenin al llarg de tot l'any 1917: en el tombant més brusc de la història ell no cessà de menar en el partit una acarnissada lluita contra l'ahir, pel demà. I la resistència de l'ahir que es manifesta sota la bandera de la tradició ateny per moments una agudesa extrema. El motí de Kornilov, que comportà un gir sensible en favor nostre, atenuà temporalment però no feu desaparèixer els desacords. En un moment donat es manifestà entre la dreta una tendència a l'apropament del partit i de la majoria soviètica al terreny de la defensa de la revolució i, en part, de la pàtria. Lenin reaccionà al principi de setembre en la seua lletra al Comitè Central: &ldquo;Admetre el punt de vista de la defensa nacional o (com alguns bolxevics) anar fins i tot a fer bloc amb els socialistes revolucionaris fins a sostenir el govern provisional, és, en tinc la profunda convicció, l'error més groller alhora que és donar prova d'una manca absoluta de principis. No esdevindrem defensistes més que després de la presa del poder pel proletariat...&rdquo; Més avant: &ldquo;Inclús ara, no hem de sostenir el govern Kerenski. Això seria faltar als principis. Però com és això, ens dirà algú, no cal combatre Kornilov? Certament sí. Però entre combatre Kornilov i sostenir Kerenski hi ha una diferència, hi ha un límit i aquest límit determinats bolxevics el franquegen caient en el &lsquo;conciliacionisme', deixant-se dur pel torrent dels esdeveniments.&rdquo; La Conferència democràtica (14-22 de setembre) i el pre-parlament que en nasqué, marcaren una nova etapa en el desenvolupament de les divergències de punts de vista. Menxevics i social revolucionaris cercaven nuar els bolxevics amb la legalitat burgesa. La dreta bolxevic simpatitzava amb aquesta tàctica. Ja hem vist abans com els dretans es representaven el desenvolupament de la revolució: els soviets remeten progressivament les seus funcions a les institucions qualificades: municipalitats, zemstvos, sindicats i, finalment, Assemblea Constituent i, per això mateix, deixen l'escena pública. La via del pre-parlament havia d'encaminar el pensament polític de les masses vers l'Assemblea Constituent, coronament de la revolució democràtica. Però els bolxevics tenien ja la majoria en els soviets de Petrograd i Moscou; la nostra influència en l'exèrcit creixia cada dia. No es tractava ja de prognosi ni de perspectives, es tractava d'escollir la via en què calia anar immediatament. La conducta dels partits conciliadors en la Conferència Democràtica fou d'una baixesa lamentable. Així i tot, la nostra proposició d'abandonar ostensiblement aquesta conferència en què perillàvem de relliscar, topava amb una categòrica resistència dels elements dretans que disposaven encara d'una gran influència en la direcció del nostre partit. Les col·lisions amb motiu d'aquesta qüestió foren una introducció a la lluita sobre la qüestió del boicot al pre-parlament. El 24 de setembre, és a dir després de la Conferència Democràtica, Lenin escrivia: &ldquo;Els bolxevics s'han d'anar en senyal de protesta i per tal de no caure en la trampa de la Conferència que cerca desviar l'atenció popular de les qüestions sèries.&rdquo; Els debats en la fracció bolxevic de la Conferència Democràtica sobre la qüestió del boicot al pre-parlament tingueren, malgrat el seu camp restringit, una importància excepcional. En realitat, era la temptativa més gran dels dretans d'agullonar el partit en la via de &ldquo;l'acabament de la revolució democràtica&rdquo;. L'acta estenogràfica d'aquests debats probablement no es va fer; en qualsevol cas, que jo sàpiga, ningú ha trobat fins ara una sola nota del secretari. La redacció d'aquest llibre m'ha fet descobrir entre els meus papers alguns material extremadament restringits sobre la qüestió. Kamenev desenrotlla l'argumentació que, més tard, sota una forma més violenta i neta, fou exposada en la carta de Kamenev i Zinoviev a les organitzacions del partit (11 d'octubre). Fou Noguine qui exposà de la forma més lògica la qüestió. El boicot al pre-parlament és en substància, deia, una crida a la insurrecció, és a dir a la repetició de les jornades de juliol. Ningú gosarà de boicotejar la mateixa institució únicament perquè porte el nom de pre-parlament. La concepció essencial dels dretans era que la revolució menava inevitablement des dels soviets al parlamentarisme burgès, que el pre-parlament representava una etapa natural en aquesta via, que no havia raó per a que refusarem de participar-hi des del moment en què ens disposàvem a seure'ns en els bancs de l'esquerra del parlament. Calia, es sobreentén, acabar la revolució democràtica i &ldquo;preparar-se&rdquo; per a la revolució socialista. Però, com preparar-s'hi? Mercès a l'escola del parlamentarisme burgès; en efecte, els països avançats són per al país retardatari la imatge del seu desenvolupament. L'enderrocament del tsarisme es concebia revolucionàriament, com si s'hagués produït realment; però la conquista del poder pel proletariat es concebia parlamentàriament, sobre les bases de la democràcia acabada. Entre la revolució burgesa i la revolució proletària hi havien d'haver llargs anys de règim democràtic. La lluita per la participació en el pre-parlament era una lluita per &ldquo;l'europeització&rdquo; del moviment obrer, per la seua canalització, el més ràpidament possible, en el llit de la &ldquo;lluita&rdquo; democràtica &ldquo;pel poder&rdquo;, és a dir, en el llit de la socialdemocràcia. La nostra fracció en la Conferència Democràtica comptava més de cent membres i no es distingia gens, sobretot en aquella època, d'un Congrés del Partit. Bona part de la meitat d'aquesta fracció es pronuncià per la participació al pre-parlament. Per ell sols, aquest fet era de tal natura que havia de suscitar serioses inquietuds i, en efecte, Lenin, a partir d'aquell moment no cessà de fer sonar l'alarma. En els dies de la Conferència Democràtica, Lenin escrivia: &ldquo;Seria, per la nostra banda, un gran falta, una manifestació de cretinisme parlamentari sense parangó, comportar-nos front a la Conferència Democràtica igual que front a un parlament puix, àdhuc si ella proclama el parlament sobirà i la revolució, ella no decidirà res: la decisió està fora d'ella, en els barris obrers de Petrograd i Moscou.&rdquo; L'opinió de Lenin sobre la participació al pre-parlament ens la mostra les seues nombroses declaracions i, particularment, la seua carta del 29 de setembre al Comitè Central, carta en què parla de &ldquo;revoltants faltes dels bolxevics, com la vergonyant decisió de participar al pre-parlament.&rdquo; Per a d'ell aquesta decisió era la manifestació de les il·lusions democràtiques i dels errors petitburgesos en la lluita que ell no havia deixat de combatre. No és veritat que la revolució burgesa haja d'estar separada de la revolució proletària per llargs anys. No és veritat que l'escola del parlamentarisme siga l'única escola, o l'escola principal, de preparació a la conquista del poder. No és veritat que la via que duu al poder passa necessàriament per la democràcia burgesa. Tot això no són més que abstraccions inconsistents, esquemes doctrinaris el resultat dels quals és únicament l'encadenament de l'avantguarda a fer, mitjançant el mecanisme estatal &ldquo;democràtic&rdquo; de l'oposició, d'ombra política de la burgesia; tot això són únicament manifestacions de la socialdemocràcia. Cal dirigir la política del proletariat no d'acord a esquemes escolar sinó pel corrent real de la lluita de classes. No cal anar al pre-parlament sinó organitzar la insurrecció i arrabassar el poder a l'adversari. La resta vindrà d'escreix. Lenin proposava inclús convocar un Congrés extraordinari del partit la plataforma del qual fóra el boicot al pre-parlament. A partir d'aquest moment, tots els seus articles i cartes desenrotllen exclusivament aquest pensament: no cal passar pel pre-parlament i anar a remolc dels conciliadors, el que cal és descendir al carrer per tal d'engegar la lluita pel poder. 132 246 2006-06-18T18:55:44Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 6: Prop de la Revolució d'Octubre== No calgué convocar un congrés extraordinari. La pressió de Lenin assegurà el desplaçament necessari de les forces vers l'esquerra en el Comitè Central com també en la fracció del pre-parlament, del que els bolxevics se n'anaren el 10 d'octubre. A Petrograd, el conflicte del soviet amb el govern es desenrotllà sobre la qüestió de l'enviament al front de les unitats de la guarnició simpatitzant amb el bolxevisme. El 16 d'octubre es creà el Comitè Militar Revolucionari, òrgan soviètic legal de la insurrecció. La dreta del partit s'esforçà per frenar el curs dels esdeveniments. La lluita de tendències en el partit, i de classes en el país, entrà en una fase decisiva. La posició de la dreta fou presentada de forma més clara i motivada en la carta ''Sobre el moment present'' signada per Kamenev i Zinoviev. Escrita el 11 d'octubre, és a dir dues setmanes abans de la presa del poder, i enviada a les principals organitzacions del partit, aquesta carta s'enfronta categòricament a la decisió del Comitè Central concernint la insurrecció armada. Posant en guàrdia el partit contra el menyspreament de les forces de l'enemic, en realitat subestimava monstruosament les forces de la revolució i negava inclús l'existència de l'estat d'ànim combatiu entre les masses (dues setmanes abans del 25 d'octubre!), els autor declaraven: &ldquo;Estem profundament convençuts que proclamar en aquest moment la insurrecció armada és posar en perill no únicament la sort del nostre partit sinó també la de la revolució russa i internacional&rdquo;. Però, si hom no es decideix per la insurrecció i la presa del poder, que cal doncs fer? La carta respon molt clarament a aquesta pregunta: &ldquo;Mitjançant l'exèrcit, mitjançant els obrers, tenim un revòlver posat a la templa de la burgesia&rdquo;, que, sota aquesta amenaça no podrà evitar la convocació de l'Assemblea Constituent. &ldquo;El nostre partit té moltes possibilitats de cara a les eleccions a l'Assemblea Constituent [...] La influència del bolxevisme augmenta [...] Amb una justa tàctica podem obtenir com a mínim el terç dels mandats a l'Assemblea Constituent.&rdquo; Així, segons aquesta carta, el partit ha de fer el paper d'oposició &ldquo;influent&rdquo; en l'Assemblea Constituent burgesa. Aquesta concepció socialdemòcrata està amagada, en certa mesura, per les següents consideracions: &ldquo;Els soviets, que han esdevingut un element constitutiu de la nostra vida, no poden ser abolits [...] Únicament sobre els soviets podrà recolzar-se l'Assemblea Constituent en el seu treball revolucionari. L'Assemblea Constituent i els soviets, heus aquí el tipus combinat d'institucions estatals a què anem.&rdquo; Fet curiós que caracteritza molt bé la línia general dels dretans: la teoria del poder estatal &ldquo;combinat&rdquo;, aliant l'Assemblea Constituent als soviets, fou represa, any i mig o dos més tard, per Rudolf Hilferding que, ell també, lluitava contra la presa del poder pel proletariat. L'oportunisme austro-alemany no dubtava, aleshores, que plagiava. La carta ''Sobre el moment present'' nega que nosaltres teníem al nostre favor a la majoria del poble en Rússia. No té en compte més que la majoria purament parlamentària. &ldquo;En Rússia [afirma] tenim al nostra favor a la majoria dels obrers i a una part important dels soldats. Però la resta és dubtós. Estem persuadits, per exemple, que si les eleccions a l'Assemblea Constituent es fan, els pagesos votaran majoritàriament als socialistes revolucionaris. És això un fenomen fortuït?&rdquo; Aquesta forma de plantejar la qüestió comporta un radical error: hom no compren que la pagesia pot tenir potents interessos revolucionaris i un desig intens de satisfer-los però que no pot tenir una posició política independent, o bé ha de votar, comtat i debatut, a la burgesia, donant els seus vots als socials revolucionaris, o bé aliar-se activament al proletariat. Ara bé: era de la nostra política que depenia la realització d'una o de l'altra eventualitat. Si anàvem al pre-parlament per a fer el paper d'oposició en l'Assemblea Constituent, posàvem, per aquest mateix fet, al camperolat en una situació en què havia de cercar la satisfacció dels seus interessos mitjançant l'Assemblea Constituent, partint de la seua majoria i no de l'oposició. Pel contrari, la presa del poder pel proletariat creava, immediatament, el marc revolucionari per a la lluita del pagesos contra els grans propietaris terratinents i els funcionaris. Per emprar les nostres expressions corrents jo diria que, en aquesta carta, hi havia alhora un ''menyspreament ''i una ''sobreestimació'' del camperolat; un menyspreament de les seues possibilitats revolucionàries (sota la direcció del proletariat) i una sobreestimació de la seua independència política. Aquest doble error prové, al seu torn, d'una concepció socialdemòcrata del proletariat. No hi ha res de sorprenent en això. Tots el matisos de l'oportunisme es fonen, en última instància, en una apreciació irracional de les forces revolucionaris i de les possibilitats del proletariat. Combatent la idea de la presa del poder, els autors de la carta tracten d'atemorir el partit per les perspectives de la guerra revolucionària. &ldquo; Les masses de soldats ens recolzen no per la consigna de la guerra sinó per la consigna de la pau... Si, després d'haver pres el poder sols, i donada la situació mundial, arribem a la necessitat de menar una guerra revolucionària, la massa dels soldats se'ns allunyarà. Certament, l'élite dels joves soldats restarà amb nosaltres però la massa ens abandonarà.&rdquo; Aquesta argumentació és instructiva al màxim. Hom hi trobarà les raons fonamentals que militarien més tard a favor de la pau de Brest-Litovsk però que, en aquell moment, estaven dirigides contra la presa del poder. És clar que la posició adoptada en aquesta carta afavoria singularment l'acceptació de la pau de Brest pels seus autors. Ens manca per repetir ací el mateix que hem dit abans: no és la capitulació temporal de Brest, aïlladament, el que caracteritza el geni polític de Lenin sinó l'aliança d'Octubre i de Brest. Heus aquí el que no cal oblidar. La classe obrera lluita i creix amb la consciència que el seu adversari és més fort que ella. És això el que hom observa en la vida normal. L'adversari té la riquesa, el poder, tots els mitjans de pressió ideològica, tots els instruments de repressió. L'habituació al pensament que l'enemic ens és superior en força és part constitutiva de la vida i del treball d'un partit revolucionari a l'època de preparació. Per altra banda, les conseqüències dels actes imprudents o prematurs a què el partit pot deixar-se anar li recorden brutalment cada vegada la força del seu enemic. Però arriba un moment en què aquesta habitud de considerar l'adversari com més puixant esdevé el principal obstacle per a la victòria. La feblesa d'avui de la burgesia es dissimula, d'alguna mena, per l'ombra de sa força d'ahir. &ldquo;Menyspreeu les forces de l'enemic!&rdquo; Aquest és el punt de reunió de tots els elements hostils a la insurrecció armada. &ldquo;Tots aquells que no volen, simplement, dissertar sobre la insurrecció [escrivien els dretans dues setmanes abans de la victòria] han de sospesar fredament les probabilitats. I nosaltres considerem un deure dir que, al present moment sobretot, seria molt nociu menysprear les forces de l'adversari i sobreestimar les pròpies. Les forces de l'enemic són més grans que no ho semblen pas. És Petrograd que decidirà la sort de la lluita; ara bé, a Petrograd els enemics del partit proletari han acumulat forces considerables: cinc mil junkers força ben armats, perfectament organitzats, desitjant ardidament i sabent batre's; a continuació l'estat major, els destacaments de xoc, els cosacs, una considerable fracció de la guarnició, després una gran part de l'artilleria, disposada en ventall al voltant de Petrograd. A més a més, amb l'ajuda del Comitè Central Executiu, els nostres adversaris provaran, quasi segur, de fer retornar les tropes del front.&rdquo; (''Sobre el moment present'') Evidentment que en la guerra civil, quan no es tracta simplement de comptar els batallons sinó d'avaluar el seu grau de consciència, mai és possible d'arribar a una perfecta exactitud. Lenin mateix estimava que l'enemic tenia importants forces a Petrograd i proposava començar la insurrecció a Moscou on, segons ell, podia realitzar-se sense efusions de sang. Errades parcials d'aquesta mena en el domini de la previsió són inevitables, àdhuc en les condicions més favorables, i sempre és més racional preveure la hipòtesi menys favorable. Però allò que ens interessa ara és el fet de la formidable sobreestimació de les forces de l'enemic, la deformació completa de totes les proporcions quan l'enemic no tenia, en realitat, cap força armada. Com ho ha demostrat l'experiència d'Alemanya, aquesta qüestió té una immensa importància. Mentre la consigna de la insurrecció era principalment, sinó exclusivament, un mitjà d'agitació per als dirigents del Partit Comunista Alemany aquests no tenien en compte les forces armades de l'enemic (Reichswehe, destacaments feixistes, policia). Els pareixia que el flux revolucionari, en augment sense interrupcions, resoldria per ell mateix la qüestió militar. Però, quan es veieren enfrontats directament amb el problema, aquests mateixos camarades que havien considerat, d'alguna manera, la força armada de l'enemic com inexistent, caigueren de colp en l'altre extrem: es dedicaren a admetre amb total confiança totes les xifres que hom els fornia sobre les forces armades de la burgesia, les sumaven curosament a les forces de la Reichswehr i de la policia, després arrodonien la suma (fins a mig milió de més) i, així, tingueren davant seu una massa compacta, armada fins els dents, suficient per tal de paralitzar els seus esforços. És incontestable que les forces de la contrarevolució alemanya eren més considerables, en qualsevol cas millor organitzades i preparades, que les dels nostres kornilovians i semikornilovians però les forces actives de la revolució alemanya són, igualment, diferents a les nostres. El proletariat representa la majoria aclaparadora de la població d'Alemanya. A casa nostra, almenys en el primer estadi, la qüestió fou decidida per Petrograd i Moscou. En Alemanya la insurrecció hauria tingut, d'un colp, una desena de puixants llars proletàries. Si els dirigents del PCA hagueren pensat en això, les forces de l'enemic els haurien semblat força menys importants que no en les seues avaluacions estadístiques desmesuradament inflades. En qualsevol cas, cal refusar categòricament les avaluacions tendencioses que hom ha fet, i que en continua fent, després del fracàs d'octubre en Alemanya a fi de justificar la política que ha menat a aquest fracàs. El nostre exemple rus té, amb motiu d'açò, una excepcional importància: dues setmanes abans de la nostra victòria sense efusions de sang en Petrograd (victòria que podríem haver obtingut també dues setmanes abans), polítics experimentats del partit veien alçar-se contra nosaltres una multitud d'enemics: els junkers desitjant i sabent batre's, les tropes de xoc, els cosacs, una part considerable de la guarnició, l'artilleria disposada en ventall al voltant de Petrograd, les tropes portades des del front. Ara bé, en realitat no hi havia res, absolutament res. Suposem ara, per un instant, que els adversaris de la insurrecció hagueren vençut en el partit i en el Comitè Central. Aleshores la revolució hauria estat abocada a la ruïna si Lenin no hagués apel·lat al partit contra el Comitè Central, cosa que es disposava a fer i que hauria fet, certament, amb èxit. Però tots els partits no tindran un Lenin a la seua disposició quan es trobaran front a la mateixa situació. No és difícil imaginar-se la forma en què hauria estat escrita la història si la tendència a defugir la batalla hagués triomfat en el Comitè Central. Els historiadors oficials, sens dubte, haurien representat la situació de forma que mostrés que la insurrecció era una vertadera follia en octubre de 1917; haurien servit als lectors estadístiques fantàstiques sobre nombre de junkers, cosacs, destacaments de xoc, artilleria &ldquo;disposada en ventall&rdquo; i de cossos armats venint del front. No verificades per la insurrecció, aquestes forces haurien aparegut molt més amenaçadores del que, en realitat, eren. Heus aquí el que cal incrustar profundament en la consciència de cada revolucionari. La pressió contant i incansable de Lenin sobre el Comitè Central durant els mesos de setembre i octubre estava motivada pel temor a deixar passar el moment. Bagatel·les! Responien els dretans, nostra influència no farà més que augmentar. Qui tenia raó? I què significa deixar passar el moment? Abordem ací la qüestió en què l'apreciació bolxevic activa, estratègica, de les vies i mètodes de la revolució xoca més netament amb l'apreciació socialdemòcrata, menxevic, impregnada de fatalisme. Què significa deixar passar el moment? La situació és, evidentment, més favorable per a la insurrecció quan la correlació de forces ens és més favorable. Es tracta ací, no cal dir-ho, de la correlació de forces en el domini de la consciència, és a dir de la superestructura política i no de la base, que hom pot considerar com constant, si fa o no fa, per a tota l'època de la revolució. Sobre una mateixa base econòmica, amb la mateixa diferenciació de classes en la societat, la correlació de forces varia en funció de l'estat d'ànim de les masses proletàries, de l'enfonsament de les seues il·lusions, de l'acumulació de la seua experiència política, de l'esquinçament de la confiança de les classes i grups intermedis en el poder estatal, en fi de l'afebliment de la confiança que aquest últim té en ell mateix. En temps de revolució aquest procés es produeix ràpidament. Tot l'art de la tàctica consisteix a copsar el moment en què la combinació de les condicions ens és més favorable. La insurrecció de Kornilov havia preparat definitivament aquestes condicions. Les masses, que havien perdut confiança en els partits de la majoria soviètica, havien vist pels seus mateixos ulls el perill de la contrarevolució. Consideraven que era el torn dels bolxevics per a cercar una sortida a la situació. Ni la desagregació del poder estatal ni l'afluència espontània de la confiança impacient i exigent de les masses en els bolxevics no podia ser de llarga durada; la crisi havia de resoldre's d'una manera o altra. Ara o mai, repetia Lenin. Els dretans replicaven a tot açò: &ldquo;És un profund error històric plantejar la qüestió de la presa del poder en mans del partit proletari sota aquesta forma: o ara de seguida o mai: No, el partit del proletariat creixerà, el seu programa esdevindrà cada vegada més clar per a masses més i més nombroses... En prendre la iniciativa de la insurrecció en les actuals circumstàncies es podria interrompre el curs d'aquests èxits... Vos posem en guàrdia contra aquesta política funesta.&rdquo; (''Sobre el moment present'') Aquest optimisme fatalista exigeix un curós estudi, no hi ha res de nacional ni, menys, de personal. Sense anar-se'n més lluny, l'any passat vàrem observar la mateixa tendència en Alemanya. En el fons, sota aquest fatalisme expectatiu, es dissimulen la irresolució i la incapacitat d'acció però amagant-se a favor d'un pronòstic consolador: esdevindrem cada vegada més influents i la nostra força anirà en augment amb el temps. Groller error! La força d'un partit revolucionari no s'acreix més que fins a determinat moment, després del qual pot declinar a causa de la passivitat del partit, les esperances de les masses cedeixen el lloc a la desil·lusió i, durant aqueix temps, l'enemic es refà del seu pànic i trau partit d'aquesta desil·lusió. A un gir d'aquesta mena és al que assistirem en Alemanya en octubre de 1923. No estiguérem molt lluny de tal gir en la tardor de 1917, en Rússia. Per a que s'acomplís, potser hagués estat suficient de deixar passar encara algunes setmanes més. Lenin tenia raó: ara o mai! &ldquo;Però la qüestió decisiva [deien els adversaris de la insurrecció, fornint així el seu últim i més fort argument] és la següent: l'estat d'ànim dels obrers i soldats de la capital és vertaderament tal que aquests últims no veuen més salvació que la batalla en el carrer, que la desitgen a tot preu? No. Aquest estat d'ànim no existeix... La existència, entre les masses de la població pobre de la capital, d'un estat d'ànim combatiu que les incitaria a baixar al carrer seria una garantia que, si aquestes masses prenien la iniciativa de la intervenció, arrossegarien darrere d'elles les organitzacions més considerables i més importants (sindicat de ferroviaris, de carters i telègrafs, etc.) en què la influència del nostre partit és feble. Però com que aquest estat d'ànim no existeix inclús ni en el quarters i fàbriques, fer plans basant-se en ell seria una enganyifa.&rdquo; (''Sobre el moment present'') Aquestes línies, escrites el 11 d'octubre, adquireixen una importància d'actualitat excepcional si hom recorda que els camarades alemanys, que dirigien el partit, també al·legaren el raonament que les masses no volien batre's per a explicar la seua retirada sense disparar ni un tret. Però cal entendre que la insurrecció victoriosa és en general més ben assegurada quan les masses tenen ja experiència per a no llançar-se desbaratadament a la batalla i esperen, exigeixen, una direcció combativa, resoluda i intel·ligent. En octubre de 1917, instruïdes per la intervenció d'abril, les jornades de juliol i el motí de Kornilov, les masses obreres, almenys les d'élite, comprenien perfectament que ja no es tractava de protestes espontànies parcials, ni de reconeixement, sinó de la insurrecció decisiva per a fer-se amb el poder. Conseqüentment, el seu estat d'ànim havia esdevingut més concentrat, més crític i raonat. El pas de l'espontaneïtat confiada, plena d'il·lusions, a una consciència més crítica engendra, inevitablement, una crisi revolucionària. Aquesta crisi progressiva en l'estat d'ànim de les masses no pot ser superada més que per una política apropiada per part del partit, és a dir abans que res pel seu desig i capacitat vertadera per a dirigir la insurrecció del proletariat. Pel contrari, un partit que durant molt de temps ha menat una agitació revolucionària arrencant poc a poc el proletariat de la influència dels conciliadors i que, una vegada enfrontat al fet dels esdeveniments per la confiança de les masses, comença a dubtar, i cercar el migdia a la tarda, a tergiversar i zigzaguejar, paralitza l'activitat de les masses, provoca en elles la decepció i la desorganització, perd la revolució però, per contra, s'assegura la possibilitat d'al·legar, després del fracàs, la manca d'activitat de les masses. En aquesta via posava a nostra organització la carta ''Sobre el moment present''. Sortosament el partit, sota la direcció de Lenin, liquidà resoludament aquest estat d'ànim en les esferes dirigents i, únicament gràcies a això, realitzà victoriosament el colp d'estat. Ara que hem caracteritzat l'essència de les qüestions polítiques relacionades amb la preparació de la Revolució d'Octubre i que hem assajat de fer llum sobre el sentit profund de les divergències dels punts de vista en el nostre partit, ens resta per examinar breument els moments més importants de la lluita que es produí en el partit en el curs de les darreres setmanes, durant les setmanes decisives. La decisió d'emprendre la insurrecció armada fou adoptada pel Comitè Central el 10 d'octubre. El 11, la carta ''Sobre el moment present'' fou enviada a les principals organitzacions del partit. El 18, és a dir una setmana abans de la revolució, Kamenev publicà una carta en el ''Novaïa Jizn''. &ldquo;No sols Zinoviev i jo [deia] sinó un seguit de camarades troben que prendre la iniciativa de la insurrecció armada en el moment present, amb l'actual correlació de forces, independentment del Congrés dels soviets i alguns dies abans de la seua convocatòria, seria una acte inadmissible, funest, per al proletariat i la revolució.&rdquo; (''Novaïa Jizn'', 18 d'octubre de 1917). El 25 d'octubre, es prengué el poder i es constituí a Sant Petesburg el govern soviètic. El 4 de novembre, nombrosos eminents militants dimitiren del Comitè Central i del Consell de Comissaris del poble exigint la creació d'un govern de coalició entre els partits dels soviets. &ldquo;Sinó [escrivien] caldrà resignar-se al manteniment d'un govern purament bolxevic mitjançant l'exercici del terror polític.&rdquo; I, en altre document, alhora &ldquo;Nosaltres no podem assumir la responsabilitat política funesta menada pel Comitè Central contràriament a la voluntat d'una immensa part del proletariat i dels soldats que desitgen la cessació de l'efusió de sang entre les diferents fraccions de la democràcia el més ràpidament possible. És per això que demanem nostra dimissió com a membres del Comitè Central per tal de tenir dret a dir, sincerament, la nostra opinió a la massa d'obrers i soldats i a exhortar a sostenir nostra divisa: &lsquo;Visca un govern dels partits soviètics! Acord immediat sobre aquesta base!&rdquo; (''El colp de força d'Octubre'', Arxius de la Revolució, 1917). Així, aquells que havien combatut la insurrecció armada i la presa del poder com una aventura intervingueren, després de la victòria de la insurrecció, per a fer restituir el poder als partits als que el proletariat els l'havia llevat. ¿Per quina raó el partit bolxevic victoriós hauria de tornar el poder (puix es tractava ben bé d'una restitució del poder) als menxevics i als social revolucionaris? Els membres de l'oposició responien: &ldquo;Considerem que la creació d'un tal govern és necessari per a prevenir tota efusió de sang posterior, la fam amenaçadora, l'aixafament de la revolució pels partidaris de Kaledine, per a assegurar la convocatòria de l'Assemblea Constituent en la data fixada i la realització efectiva del programa de pau adoptat pel Congrés Panrus de Soviets de diputats obrers i soldats.&rdquo; En d'altres paraules, es tractava de trobar, per la porta soviètica, la via que menava al parlament burgès. Si la revolució havia refusat passar pel pre-parlament i s'havia obert camí a través d'Octubre, la tasca, segons l'oposició, consistia a salvar la revolució de la dictadura canalitzant-la en el regim burgès amb el concurs dels menxevics i dels social revolucionaris. Es tracta, ni més ni menys, que de la liquidació d'Octubre. No era qüestió d'arribar a un acord sobre condicions semblants. A l'endemà, el 5 de novembre, aparegué encara una carta en què es reflectia la mateixa tendència: &ldquo;No puc callar-me, en nom de la disciplina del partit, quan marxistes, contràriament al bon seny i en despit de la situació, no volen tenir compte de les condicions efectives que ens dicten imperiosament l'acord amb tots els partits socialistes... No puc, en nom de la disciplina del partit, abocar-me al culte a la personalitat, fer dependre de la participació de tal o tal altra persona en el ministeri un acord polític amb tots els partits socialistes, acord consolidant les nostres reivindicacions fonamentals, i prolongar, així, ni un instant més, l'efusió de sang.&rdquo; (''Gazette ouvrière'', 5 novembre de 1917). L'autor d'aquesta carta, Losovski, conclou proclamant la necessitat de lluitar pel Congrés del partit a fi de decidir: &ldquo;Si el POSDR dels bolxevics continuarà sent el partit marxista de la classe obrera o si s'endinsarà en una via que no té res a veure amb el marxisme revolucionari.&rdquo; La situació, en efecte, semblava desesperada. No sols la burgesia i els grans propietaris terratinents, no sols la &lsquo;democràcia revolucionària' en les mans de la qual estaven encara nombroses organitzacions (Comitè Panrus dels ferroviaris, Comitès de l'exercit, funcionaris, etc.), sinó també els militants més influents del nostre propi partit, membres del Comitè Central i del Consell de Comissaris del Poble, condemnaven públicament la temptativa del partit de continuar en el poder per a realitzar el seu programa. En un examen superficial la situació podia semblar desesperada. Acceptar les reivindicacions de l'oposició era liquidar Octubre. Però, aleshores no pagava la pena haver acomplert la revolució. Sols es podia fer una cosa: anar endavant comptant amb la voluntat revolucionària de les masses. El 7 d'octubre, el ''Pravda'' publicà una declaració categòrica del Comitè Central escrita per Lenin, traspuant entusiasme revolucionari i contenint formules clares, simples, indiscutibles, destinades a la massa del partit. Aquesta crida dissipava definitivament tots els dubtes sobre la política ulterior del partit i del seu Comitè Central. &ldquo;Vergonya per a tots els homes de poca fe, a tots els que hesiten i dubten, a tots els que s'han deixat atemorir per la burgesia o pels clams dels seus auxiliars directes o indirectes! No hi ha cap ombra d'hesitació en les masses dels obrers i dels soldats peterburgesos, moscovites i d'altres. El nostre partit, com un sol home, fa guàrdia als voltants del poder soviètic, vetlla pels interessos de tots els treballadors i, primer que res, dels obrers i dels camperols pobres.&rdquo; (''Pravda'', 20 de novembre de 1917) La crisi més aguda en el partit estava superada. Tanmateix, la lluita interior no havia cessat encara. Continuava desenrotllant-se en la mateixa línia. Però la seua importància política decreixia cada vegada més. Trobem un testimoni extremadament interessant en un informe fet per Ouritski, citat en la sessió del Comitè de Petrograd del nostre partit, el 12 de desembre, amb motiu de la convocatòria de l'Assemblea Constituent: &ldquo;Les divergències dels punts de vista en el nostre partit no són noves. Continuen el mateix corrent que, precedentment, en la qüestió de la insurrecció. Ara, determinats camarades consideren l'Assemblea Constituent com el coronament de la revolució. Raonen com petitburgesos , demanen que no fem faltes de bon tacte, etc., no volen que els bolxevics membres de l'Assemblea Constituent controlen la convocatòria, la relació de forces, etc. Consideren les coses des d'un punt de vista purament formal, no comprenen que les dades d'aqueix control ens permeten veure què és el que passa al voltant de l'Assemblea Constituent i, per tant, determinar la nostra actitud envers aquesta... Lluitem ara pels interessos del proletariat i dels camperols pobres; ara bé, alguns camarades consideren que fem una revolució burgesa que ha d'acabar en l'Assemblea Constituent.&rdquo; La dissolució de l'Assemblea Constituent marcà la fi d'una etapa important en la història de Rússia i del nostre partit. Després d'haver superat les resistències interiors, el partit del proletariat no sols es va fer amb el poder sinó que l'havia conservat. 133 247 2006-06-18T18:56:54Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 7: La insurrecció d'octubre i la "legalitat" soviètica== En setembre, durant els dies de la Conferència Democràtica, Lenin exigia la insurrecció immediata: &ldquo;Per tal de tractar la insurrecció com a marxistes [escrivia], és a dir com un art, sense perdre temps hem d'organitzar un ''estat major'' dels destacaments insurreccionals i, alhora, repartir les nostres forces, llançar els regiments fidels sobre els punts més importants, encerclar el teatre Alexandra, ocupar la fortalesa Pere i Pau, arrestar el gran estat major i el govern, enviar contra els alumnes oficials i la &lsquo;divisió salvatge' destacaments preparats per a sacrificar-se fins a l'últim home abans de deixar que l'enemic penetre en el centre de la ciutat; hem de mobilitzar els obrers armats, convocar-los a la batalla suprema, ocupar simultàniament el telègraf i telèfons, instal·lar el ''nostre'' estat major insurreccional a la central de telèfons, enllaçar-la per telèfon amb totes les fàbriques, amb tots els regiments, amb tots els punts en què es desenrotlla la lluita armada. Tot açò, és clar, no és més que aproximatiu però insistisc en què, en l'actual moment, hom no sabrà restar fidel al marxisme, a la revolució, sense tractar la insurrecció com un art.&rdquo; Aquesta forma de veure les coses pressuposava la preparació i la realització de la insurrecció pel partit i sota la seua direcció, la victòria havia de ser sancionada, de seguida, pel Congrés dels Soviets. El Comitè Central no accepta aquesta preposició. La insurrecció fou canalitzada en la via soviètica i enllaçada amb el Segon Congrés dels soviets. Aquesta divergència de punts de vista exigeix una explicació especial; cau sota el marc no de les qüestions de principis sinó de les qüestions purament tècniques, encara que d'una gran importància pràctica. Ja hem dit com Lenin temia deixar passar el moment de la insurrecció. En presència de dubtes que es manifestaven en els cimalls del partit, l'agitació enllaçant formalment la insurrecció a la convocatòria del Segon Congrés dels Soviets li semblava un retard inadmissible, una concessió a la irresolució i als irresolts, una pèrdua de temps, un vertader crim. Lenin manta vegades tornava sobre aquest pensament a partir de fins de setembre. &ldquo;Existeix en el Comitè Central i entre els dirigents del partit [escrivia el 29 de setembre] una tendència, un corrent, a favor d'esperar al Congrés dels Soviets i contra la immediata presa del poder, contra la insurrecció immediata. Cal combatre aquesta tendència, aquest corrent.&rdquo; A principies d'octubre, Lenin escrivia: &ldquo;Temporitzar és un crim, esperar al Congrés del Soviets és un formalisme infantil, absurd, una traïció a la revolució.&rdquo; En les tesis per a la Conferència de Petrograd del 8 d'octubre, diu: &ldquo;Cal lluitar contra les il·lusions constitucionalistes i les esperances en el Congrés del Soviets, cal renuncia a la intenció d'esperar coste el que coste a aquest Congrés.&rdquo; Per fi, el 24 d'octubre, escrigué: &ldquo;És clar que ara tot retard en la insurrecció equival a la mort&rdquo;, i més avant: &ldquo;La Història no perdonarà un retard als revolucionaris que poden vèncer (i venceran certament) avui però perillen de perdre-ho tot si esperen a demà.&rdquo; Totes aquestes cartes, en què cada frase està forjada sobre l'enclusa de la revolució, presenten un excepcional interès per les característiques de Lenin i l'apreciació del moment. El sentiment que les inspira és la indignació contra l'actitud fatalista, expectant, socialdemòcrata, menxevic, envers la revolució, considerada com una mena de film sense fi. Si el temps és, en general, un factor important de la política, la seua importància és centuplicada en temps de guerra i revolució. No és segur que hom puga fer demà el que pot fer hui. Avui és possible revoltar-se, abatre l'enemic, prendre el poder; demà potser serà impossible. Però fer-se amb el poder és modificar el curs de la història; és possible que semblant esdeveniment puga dependre d'un interval de 24 hores? Certament que sí. Quan es tracta de la insurrecció armada, els esdeveniments es mesuren no pel quilòmetre de la política sinó pel metre de la guerra. Deixar passar algunes setmanes, alguns dies, a vegades un sol dia, equival en determinades condicions a la rendició de la revolució, a la capitulació. Sense la pressió, crítica, malfiança revolucionària de Lenin, el partit, versemblantment, no hauria redreçat la seua línia en el moment decisiu doncs que la resistència en les altes esferes era molt forta i, en la guerra civil com en la guerra en general, l'estat major sempre fa un gran paper. Però, al mateix temps, era clar que la preparació de la insurrecció sota cobert de la preparació del Segon Congrés dels Soviets, i la consigna de la defensa d'aquest congrés, ens conferia avantatges inestimables. Des que nosaltres, el Soviet de Petrograd, havíem anul·lat l'ordre de Kerenski concernint l'enviament de dos terços de la guarnició al front, estaven, efectivament, en estat d'insurrecció armada. Lenin, que estava aleshores fora de Petrograd, no aprecià aquest fet en tota la seua importància. Tant que jo recorde, ell no en parlà aleshores en les seues cartes. Tanmateix, la sortida de la insurrecció del 25 d'octubre estava ja predeterminada en les seues tres quartes parts almenys en el moment en què nosaltres ens oposarem a l'allunyament de la guarnició de Petrograd, crearem el Comitè Militar Revolucionari (7 d'octubre) nomenarem els nostres comissaris en totes les unitats i institucions militars i, per això mateix, aïllarem completament no sols l'estat major de la circumscripció militar de Petrograd sinó, també, el govern. En summa, teníem allí una insurrecció armada (encara que sense efusió de sang) dels regiments de Petrograd contra el govern provisional, sota la direcció del Comitè Militar Revolucionari i sota la consigna de la preparació de la defensa del Segon Congrés dels Soviets que havia de resoldre la qüestió del poder. Si Lenin aconsellà començar la insurrecció a Moscou on, segon ell, estava assegurat el triomf sense efusió de sang, era perquè, des del seu retir, no tenia la possibilitat d'adonar-se del canvi radical que s'havia produït, no sols en l'estat d'ànim sinó també en la relacions orgàniques, en tota la jerarquia militar, després de la revolta &ldquo;''pacífica''&rdquo; de la guarnició de la capital cap a mitjans d'octubre. Després que, sota l'ordre del Comitè Militar Revolucionari, els batallons havien refusat eixir de la ciutat, teníem en la capital una insurrecció victoriosa a penes velada (pels últims esquinçalls de l'estat democràtic burgès). La insurrecció del 25 d'octubre no tingué més que un caràcter complementari. És per això que fou indolora. Pel contrari, a Moscou, la lluita fou molt més llarga i sangonosa per bé que el poder del Consell dels Comissaris del poble ja havia estat instaurat en Petrograd. És evident que si la insurrecció hagués començat a Moscou abans del colp de força de Petrograd, hauria estat encara més llarga i l'èxit hagués estat més dubtós. Ara bé, un fracàs a Moscou hauria tingut una greu repercussió a Petrograd. Certament, inclús amb el pla de Lenin, la victòria no era impossible però la via que seguiren els esdeveniments va ser més econòmica, més avantatjosa i donà una victòria més completa. Tinguérem la possibilitat de fer coincidir, si fa o no fa, exactament la presa del poder amb el moment de la convocatòria del Segon Congrés dels Soviets, únicament perquè la insurrecció armada &ldquo;silenciosa&rdquo; quasi &ldquo;legal&rdquo; (almenys a Petrograd) era ja en les tres quartes parts, si no en les nou dècimes, un fet acomplert. Aquesta insurrecció era &ldquo;legal&rdquo;, en el sentit en què sorgia de les condicions &ldquo;normals&rdquo; de la dualitat de poder. Moltes vegades ja, el soviet de Petrograd havia controlat o modificat les decisions del govern, inclús quan estava en mans dels conciliadors. Era aquesta una forma d'actuar que quadrava enterament amb la constitució d'un regim conegut en la història amb el nom de ''kerenkisme''. Quan nosaltres, els bolxevics, vàrem obtindre la majoria al soviet de Petrograd no férem més que continuar i accentuar els mètodes de dualitat de poder. Ens encarregàrem de controlar i revisar l'ordre d'enviament de la guarnició al front. Per això mateix cobrirem amb les tradicions i procediments de la dualitat de poder la insurrecció efectiva de la guarnició de Petrograd. Molt més: unint en la nostra agitació la qüestió del poder i la convocatòria del Segon Congrés dels Soviets, desenvoluparem i aprofundirem les tradicions d'aquesta dualitat de poder i preparem el marc de la legalitat soviètica per a la insurrecció bolxevic en tota Rússia. Nosaltres no bressàrem les masses amb il·lusions constitucionalistes soviètiques puix, sota la consigna de la lluita pel Segon Congrés dels Soviets, guanyàrem a nostra causa i agrupàrem les forces de l'exèrcit revolucionari. Al mateix temps, aconseguirem atraure, molt més del que esperàvem, els nostres enemics, els conciliadors, a la trampa de la legalitat soviètica. Servir-se d'ardits políticament sempre és perillós, sobretot en temps de revolució puix és difícil enganyar l'enemic i hom arrisca d'induir errors en les masses que el segueixen. Si la nostra &ldquo;treta&rdquo; sortí bé completament va ser perquè no era pas una invenció artificial d'estratègia enginyosa, desitjant evitar la guerra civil, sinó que degotava naturalment de la descomposició del regim conciliador, de les seues flagrants contradiccions. El govern provisional volia desembarassar-se de la guarnició. Els soldats no volien anar al front. A aquest sentiment natural nosaltres li donàvem una expressió política, un objectiu revolucionari, una cobertura &ldquo;legal&rdquo;. Per això, assegurarem la unanimitat al si de la guarnició i lligarem estretament aquesta última als obrers de Petrograd. Els nostres enemics, pel contrari, en la seua situació desesperada i el seu desgavell, estaven inclinats a prendre com diner comptant bitllo-bitllo aquesta legalitat soviètica. Volien ser enganyats i nosaltres els donàrem sencerament la possibilitat. Entre nosaltres i els conciliadors es produïa una lluita per la legalitat soviètica. Per a les masses, els soviets eren la font del poder. Kerenski, Tseretelli, Skobelev, provenien dels soviets. Però, nosaltres també ens havíem lligat estretament als soviets mercès a la nostra consigna: tot el poder als soviets. La burgesia tenia la seua filiació a la Duma de l'Imperi; els conciliadors la tenien als soviets però volien reduir el seu paper a res. Nosaltres proveníem dels soviets però per a transmetre'ls el poder. Els conciliadors no podien encara trencar els seus lligams amb els soviets; també s'apressaren a establir un pont entre la legalitat soviètica i el parlamentarisme. Amb aquesta finalitat, convocaren la Conferència Democràtica i crearen el pre-parlament. La participació dels soviets en el pre-parlament sancionava, d'alguna manera, la seua acció. Els conciliadors cercaven posar-li a la revolució l'esquer de la legalitat soviètica per a canalitzar-la en el parlamentarisme burgès. Però nosaltres també teníem interès en utilitzar la legalitat soviètica. A la fi de la Conferència Democràtica arrancarem als conciliadors el seu consentiment per a la convocatòria del Segon Congrés dels Soviets. Aquest congrés els posà en un entrebanc extrem: en efecte, no podien oposar-se a la seua convocatòria sense trencar amb la legalitat soviètica; per altra banda, s'adonàvem perfectament que, per la seua composició, aquest congrés no els prometia res de bo. A més a més, cridàvem més insistentment a aquest congrés com a l'amo dels destins del país i, en tota nostra propaganda, invitàvem a recolzar-lo i protegir-lo contra els inevitables atacs de la contrarevolució. Si els conciliadors ens havien atrapat en quant a la legalitat soviètica mitjançant el pre-parlament sortit dels soviets, nosaltres els havíem atrapat, al nostre torn, en quant a la legalitat soviètica mitjançant el Segon Congrés dels Soviets. Organitzar una insurrecció armada sota la consigna de la presa del poder pel partit era una cosa, però preparar-la i, després, realitzar-la invocant la necessitat de defendre els drets del Congrés dels Soviets era tota una altra. D'aquesta forma, en volent fer coincidir la presa del poder amb el Segon Congrés dels Soviets, no teníem de cap manera l'esperança càndida que aquest congrés podia per ell mateix resoldre la qüestió del poder. Aquest fetitxisme de la forma soviètica ens era completament aliè. Menaven activament el treball necessari en el domini de la política, de l'organització, de la tècnica militar, per fer-nos amb el poder. Però cobríem legalment aquest treball referint-nos al proper congrés que havia de decidir la qüestió del poder. Fent una ofensiva en tota la línia, apareixíem com que ens defensàvem. Pel contrari, el govern provisional, si hagués volgut defendre's seriosament, li hauria calgut prohibir la convocatòria del Congrés dels Soviets i, per això mateix, fornir a l'adversari el pretext per a la insurrecció armada, pretext que li era el més avantatjós. Molt més, no únicament posàvem el govern provisional en una situació política desavantatjosa sinó que apaivagàvem la seua malfiança. Els membres del govern creien seriosament que per a nosaltres es tractava del parlamentarisme soviètic, d'un nou congrés en què hom adoptaria una nova resolució sobre el poder a la manera de les resolucions dels soviets de Petrograd i de Moscou, després de la qual cosa el govern, referint-se al pre-parlament i la propera Assemblea Constituent, ens faria una reverència i ens col·locaria en una situació ridícula. Era el pensament del petitburgesos més raonables i tenim una prova incontestable en el testimoni de Kerenski. En els seus records, aquest conta la tempestuosa discussió que tingué en la nit del 24 al 25 d'octubre, amb Dan i d'altres, amb motiu de la insurrecció que es produïa ja a fons. &ldquo;Dan em declarà al principi [conta Kerenski] que ells estaven millor informats que jo i que jo exagerava els esdeveniments sota la influència de les comunicacions del meu estat major reaccionari. Després m'assegurà que la resolució de la majoria del soviet, resolució desagradable &ldquo;per a l'amor propi del govern&rdquo;, contribuiria indiscutiblement a un canvi favorable en l'estat d'ànim de les masses, que el seu efecte es feia sentir ja i que ara la influència de la propaganda bolxevic &ldquo;cauria ràpidament&rdquo;&rdquo;. &ldquo;Per altra banda, segons ell, els bolxevics, en les seus converses amb els líders de la majoria soviètica, s'havien declarat disposats a &ldquo;sotmetre's a la voluntat de la majoria dels soviets&rdquo; i prestos a prendre &ldquo;demà mateix&rdquo; totes les mesures per a esclafar la insurrecció que &ldquo;havia esclatat contra el seu desig, sense la seua sanció&rdquo;. Dan conclogué recordant que els bolxevics &ldquo;demà mateix&rdquo; (sempre demà!) llicenciarien el seu estat major militar i em declarà que totes les mesures preses per mi per a reprimir la insurrecció no feien més que &ldquo;exasperar&rdquo; les masses i que, a causa de la meua &lsquo;intromissió', jo no feia més que &ldquo;impedir als representants de la majoria dels soviets arribar a bon port en les seues converses amb el bolxevics sobre la liquidació de la insurrecció&rdquo;&rdquo;. &ldquo;Ara bé, en el moment en què Dan em feia aquesta remarcable comunicació, els destacaments armats de la guàrdia roja ocupaven successivament els edificis governamentals. I, quasi alhora que partien Dan i els seus camarades del Palau d'Hivern, el ministre dels cultes, Kartatxev, tornant de la sessió del govern provisional, fou arrestat en a Millionnaïa i conduït a Smolni on Dan havia retornat per a prosseguir les seues converses amb els bolxevics. Cal reconèixer que els bolxevics treballaren aleshores amb una gran energia i una consumada habilitat. Mentre la insurrecció feia el seu ple i les &ldquo;tropes roges&rdquo; operaven en tota la ciutat, alguns líders bolxevics especialment dedicats a aquesta tasca, s'esforçaven, no sense èxit, en aixecar la camisa als representants de la &ldquo;democràcia revolucionària&rdquo;. Aquests murris passaren tota la nit discutint sense fi sobre les diferents formules que, deien, havien de servir de base per a una reconciliació i la liquidació de la insurrecció. Mercès a aquest mètode de les &ldquo;converses&rdquo; els bolxevics guanyaren un temps extremadament preciós per a d'ells. Les forces combatives dels social revolucionaris i dels menxevics no foren mobilitzades a temps, que és el que es tractava de demostrar!&rdquo; Heus aquí, en efecte, el que calia demostrar! Com hom pot veure, els conciliadors es deixaren atrapar completament en la trampa de la legalitat soviètica. La suposició de Kerenski, segons la qual els bolxevics especialment dedicats a aquesta missió induïren a error als menxevics i social revolucionaris sobre la liquidació pròxima de la insurrecció, és falsa. En realitat, feren part de les converses aquells bolxevics que volien, vertaderament, la liquidació de la insurrecció i la constitució d'un govern socialista sobre la base d'un acord entre els partits. Però, objectivament, aquests parlamentaris van fer a la insurrecció cert servei alimentant amb les seues il·lusions les de l'enemic. Però pogueren retre aquest servei a la insurrecció perquè, a despit dels seus consells i advertències, el partit menava i acabava la insurrecció amb una energia infatigable. Per a l'èxit d'aquesta àmplia maniobra envoltant calia el concurs excepcional de circumstàncies petites i grans. Abans que res calia un exèrcit que no volia batre's. Tot el desenvolupament de la revolució, particularment en el seu primer període, de febrer a octubre inclús, hagués tingut tot un altre aspecte si, en el moment de la revolució, nosaltres no haguérem tingut un exèrcit camperol de nombrosos milions d'homes vençut i descontent. Únicament amb aquesta condició era possible de realitzar amb èxit amb la guarnició de Petrograd l'experiència que predeterminà la victòria d'Octubre. No es qüestió d'erigir en llei aquesta especial combinació d'una insurrecció tranquil·la, quasi desapercebuda, amb la defensa de la legalitat soviètica contra el konilovians. Pel contrari, hom pot afirmar amb certesa que aquesta experiència no es repetirà mai en cap banda sota aquesta forma. Però és necessari estudiar-la curosament. Aquest estudi ampliarà l'horitzó de cada revolucionari desvetllant-li la diversitat de mètodes i mitjans susceptibles de ser posats en acció a condició que hom s'assigne un objectiu clar, a condició que hom tinga una idea neta de la situació i la voluntat de menar la lluita fins a la fi. A Moscou la revolució es perllongà més i causà més víctimes. La raó és, en certa mesura, que la guarnició de Moscou no havia tingut una preparació revolucionària com la guarnició de Petrograd (enviament de batallons al front). La insurrecció armada, ho repetim, s'efectuà a Petrograd en dos colps: en la primera quinzena d'octubre quan, sotmetent-se a la decisió del soviet que responia sencerament al seu estat d'ànim, els regiments refusaren acomplir l'ordre del comandament en cap i, el 25 d'octubre, quan ja no mancava més que una petita insurrecció complementària per tal d'abatre el govern de febrer. A Moscou, la insurrecció es feu d'un sol colp. Heus aquí, versemblantment, la principal raó per la qual es prolongà. Però n'havia una altra: certa irresolució per part de la direcció. En nombroses ocasions hom passà de les operacions militars a les converses per tornar de seguida a la lluita armada. Si els dubtes de la direcció, hesitacions que notaven perfectament les tropes, són en general roïns, en política esdevenen mortalment perillosos durant una insurrecció. En aqueix moment la classe dominant ja ha perdut confiança en la seua pròpia força però encara té a les mans l'aparell governamental. La classe revolucionària té com a tasca fer-se amb l'aparell estatal; per a d'això li cal tindre confiança en les seues pròpies forces. Des del mateix moment en què el partit arrossega els treballadors en la via de la insurrecció ha de treure'n totes les conseqüències necessàries. En la guerra com en la guerra, i en ella els dubtes i pèrdues de temps són menys tolerables que enlloc. Neguitejar, tergiversar, encara que siga únicament durant algunes hores, forneix als dirigents confiança en ells mateixos i li la furta, parcialment, als insurgents. Ara bé, aquesta confiança, aquesta seguretat, determinen la correlació de forces que decideix el resultat de la insurrecció. És sota aquest angle que cal estudiar, pas a pas, la marxa de les operacions militars a Moscou amb la seua combinació amb la direcció política. Seria extremadament important assenyalar, a més a més, alguns punts en què la guerra civil es desenrotllà sota condicions especials (quan, com és ara, es complicà amb l'element nacional). Tal estudi basat sobre un minuciós examen dels fets és considerablement enriquidor de la nostra concepció del mecanisme de la guerra civil i, per això mateix, ens facilitarà l'elaboració de determinats mètodes, regles i procediments contenint un caràcter suficientment general per a que hom puga introduir-los en una mena d'estatut de la guerra civil. La guerra civil estava predeterminada, tostemps i en gran mesura, pel seu èxit en Petrograd malgrat que es perllongués a Moscou. La Revolució de Febrer havia menyscabat considerablement l'antic aparell; el govern provisional, que l'havia heretat, era incapaç de renovar-lo i consolidar-lo a conseqüència de què aquest aparell estatal, entre febrer i octubre, funcionava únicament per la inèrcia burocràtica. La província estava acostumada a alinear-se amb Petrograd: ho havia fet en febrer, ho feu en octubre. El nostre gran avantatge era que nosaltres preparàvem l'enderrocament d'un regim que no havia tingut encara el temps per a formar-se. La inestabilitat extrema i la manca de confiança en ell mateix de l'aparell estatal de febrer facilità singularment el nostre treball mantenint la seguretat de les masses revolucionàries i del mateix partit. En Alemanya i Àustria hi hagué, després del 9 de novembre de 1918, una situació anàloga. Però allí la socialdemocràcia va recomplir les bretxes de l'aparell estatal i ajudà a l'establiment del regim burgès republicà que, ara encara, no pot ser considerat com un model d'estabilitat però que, no obstant això, compta ja amb sis anys d'existència. Quant als altres països capitalsites, ells no tindran aquest avantatge, és a dir aquesta proximitat de la revolució burgesa i la revolució proletària. Des de fa ja molt de temps han acomplert la seua revolució de febrer. Certament, en Anglaterra encara hi ha no poques supervivències feudals però hom no podria parlar d'una revolució burgesa independent en Anglaterra. Des que el proletariat anglès es faça amb el poder, d'un primer colp de bastó, desembarassarà el país de la monarquia, dels lords, etc. La revolució proletària en Occident s'enfrontarà a un estat burgès completament format. Però això no vol dir que es trobarà amb un aparell estable puix que la mateixa possibilitat de la insurrecció proletària pressuposa una desagregació força avançada de l'estat capitalista. Si a ca nostra la revolució d'octubre ha estat una lluita contra una aparell estatal que no havia encara tingut temps per a formar-se, en els altres països la insurrecció tindrà contra seu un aparell estatal en estat de dislocació progressiva. Per regla general, com ho hem dit al IV Congrés de la Internacional Comunista, és de suposar que la resistència de la burgesia en els antics països capitalistes serà molt més forta que no a ca nostra; el proletariat assolirà la victòria més difícilment; per contra, la conquista del poder li assegurarà una situació més ferma, molt més estable que la nostra a l'endemà d'Octubre. A ca nostra la guerra civil no es va desenvolupar, vertaderament, més que després de la presa del poder pel proletariat en el principals centres urbans i industrials i omplí els tres primers anys d'existència del poder soviètic. Hi ha força motius per a que, en Europa central i occidental, el proletariat tinga més dificultats per a fer-se amb el poder; per contra, després de la presa del poder, tindrà les mans més lliures que nosaltres. Evidentment aquestes conjuntures no poden tenir més que un caràcter condicional. El resultat dels esdeveniments dependrà, en gran mesura, de l'ordre en què la revolució es produirà en els diferents països d'Europa, de les possibilitats d'intervenció militar, de la força econòmica i militar de la Unió Soviètica en aqueix moment. En tot cas, l'eventualitat, molt versemblant, que la conquista del poder aürte en Europa i en Amèrica amb una resistència molt més seriosa, molt més acarnissada i meditada de les classes dominants que a ca nostra ens obliga a considerar la insurrecció armada i la guerra civil en general com a un art. 134 248 2006-06-18T18:57:14Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Capítol 8: Sobre els sòviets i el partit en la revolució proletària== El soviets de diputats obrers van sorgir a ca nostra en 1905 i en 1917 del mateix moviment, com la seua forma d'organització natural en un determinat nivell de lluita. Però els joves partits europeus que, si fa o no fa, han acceptat els soviets com a &ldquo;doctrina&rdquo;, com a &ldquo;principi&rdquo;, estan exposats al perill d'una concepció fetitxista dels soviets considerants en tant que factors autònoms de la revolució. En efecte, malgrat l'immens avantatges que presenten els soviets com organització de lluita pel poder, és perfectament possible que la insurrecció es desenvolupe sobre la base d'altra forma d'organització (comitès de fàbrica, sindicats) i que els soviets únicament sorgeixen com a òrgans de poder en el moment de la insurrecció o, inclús, després de la seua victòria. Força instructiu sobre aquest punt de vista és la lluita que Lenin engegà després de les jornades de juliol contra el fetitxisme soviètic. Els soviets social revolucionaris menxevics havien esdevingut en juliol organitzacions que empenyien obertament els soldats a l'ofensiva i perseguien els bolxevics, el moviment de revolucionari de les masses obreres havia i devia de cercar altres vies. Lenin indicava els comitès de fàbrica com organització de la lluita pel poder. Molt probablement, el moviment hagués seguit aquest línia sense la insurrecció de Kornilov que obligà els soviets conciliadors a defendre's a ells mateixos i permeté als bolxevics infondre'ls un nou esperit revolucionari en lligar-los estretament a les masses per mitjà de la seua esquerra, és a dir dels bolxevics. Aquesta qüestió, com ho ha demostrat la recent experiència d'Alemanya, té una immensa importància internacional. En aquest país, els soviets foren nombroses vegades construïts com òrgans de la insurrecció, com òrgans de poder sense poder. El resultat fou que en 1923 el moviment de masses proletàries i semiproletàries començà a agrupar-se al voltant dels comitès de fàbrica, que, en el fons, exercien les mateixes funcions que les que incumbien a ca nostra als soviets en el període precedent a la lluita directa pel poder. No obstant, en agost i en setembre, alguns camarades proposaren procedir immediatament en Alemanya a la creació de soviets. Després de llargs i ardents debats la seua proposició fou refusada, i amb raó. Com que els comitès de fàbrica havien esdevingut ja efectivament els punts de concentració de les masses revolucionàries, els soviets haurien, en el període preparatori, fet un paper paral·lel a aquests comitès de fàbrica i no haurien estat més que una forma sense contingut. No haurien fet més que desviar el pensament de les tasques materials de la insurrecció (exèrcit, policia, centúries, ferrocarrils, etc.) per a portar-lo a una forma d'organització autònoma. Per altra banda, la creació de soviets abans de la insurrecció, hauria estat igual a una declaració de guerra no seguida d'efecte. El govern que estava obligat a tolerar els comitès de fàbrica, puix que reunien al seu voltant masses considerables, hauria colpejat els primers soviets com a òrgans oficials que intentaven fer-se amb el poder. Els comunistes s'haurien vist obligats a defendre els soviets en tant que organització. La lluita decisiva no hauria tingut per objectiu la presa del poder o la defensa de posicions materials i no s'hauria desenvolupat en el moment escollit per nosaltres, en el moment en què la insurrecció se'n desprendria necessàriament del moviment de les masses; hauria esclatat a causa d'una forma d'organització, a causa dels soviets, en el moment escollit per l'enemic. Ara bé, és evident que tot el treball preparatori de la insurrecció podia ser subordinat, amb ple èxit, a la forma d'organització dels comitès de fàbrica que havien tingut ja temps per a esdevenir organitzacions de masses que continuaven augmentant i fent-se fortes deixant al partit les mans lliures per a la fixació de la data de la insurrecció. Evidentment, en determinada etapa, els soviets haurien d'haver sorgit. És dubtós que, en les condiciones que acabem d'indicar, hagueren sorgit en el moment àlgid de la lluita com a òrgans directes de la insurrecció puix d'aquí haguera pogut resultar, en el moment crític, una dualitat de direcció revolucionària. No s'ha de canviar de cavall quan hom travessa un riu, diu un proverbi anglès. És possible que, després de la victòria en les principals ciutats, els soviets haguessen començat a aparèixer en tots els punts del país. En qualsevol cas, la insurrecció victoriosa hauria provocat, necessàriament, la creació de soviets com a òrgans de poder. Cal no oblidar que, a ca nostra, els soviets sorgiren ja en l'etapa &ldquo;democràtica&rdquo; de la revolució, que aleshores foren legalitzats en certa manera i que nosaltres després els heretarem i els utilitzarem. En les revolucions proletàries d'Occident no serà igual. En la majoria dels casos allí els soviets es crearan a la crida dels comunistes i seran, per tant, òrgans directes de la insurrecció proletària. No és impossible, evidentment, que la desorganització de l'aparell estatal burgès esdevinga molt gran abans que el proletariat puga fer-se amb el poder, cosa que permetrà crear soviets com a òrgans declarats de la preparació de la insurrecció. Però hi ha poques possibilitats que això siga la regla general. En el cas més freqüent, hom no assolirà crear soviets més que als darrers dies, com a òrgans directes de la massa presta a insurgir-se. Per fi, és molt possible igualment que els soviets sorgeixen després del moment crític de la insurrecció, i àdhuc després de la seua victòria com a òrgans del nou poder. Cal tenir compte, constantment, de totes aquestes eventualitats per tal de no caure en el fetitxisme d'organització i no transformar els soviets de forma flexible, vital, de lluita, en &ldquo;principi&rdquo; d'organització introduït des de l'exterior en el moviment i entrebancant el seu desenvolupament regular. Aquest últim temps, hom ha declarat a la nostra premsa que nosaltres no sabem per quina porta vindrà la revolució proletària en Anglaterra: potser pel partit comunista potser pels sindicats, és impossible decidir-ho. Aquesta forma de plantejar la qüestió, amb mires d'envergadura històrica, és radicalment falsa i molt perillosa puix que amaga la principal lliçó dels últims anys. Si no hi ha hagut revolució victoriosa a la fi de la guerra és perquè hi mancava un partit. Aquesta constatació s'aplica a tota Europa sencera. Hom pot verificar-ne la justesa seguint pas a pas el moviment revolucionari en els diferents països. En allò que concerneix Alemanya, és clar que la revolució hauria pogut triomfar-hi en 1918 i en 1919 si la massa hagués estat dirigida com convé pel partit. En 1917, l'exemple de Finlàndia ens ha mostrat que el moviment revolucionari s'hi desenvolupà en condicions excepcionalment favorables, sota la cobertura i amb l'ajuda militar directa de la Rússia revolucionària. Però la majoria de la direcció del partit finlandès era socialdemòcrata i feu fracassar la revolució. Aquesta lliçó la dóna, i no menys clarament, l'experiència d'Hongria. En aquest país, els comunistes aliats als socialdemòcrates d'esquerra no conquistaren el poder però el reberen de mans de la burgesia espantada. La revolució hongaresa, victoriosa sense batalla i sense victòria, es trobà des del principi privada d'una direcció combativa. El Partit Comunista es fongué amb el Partit Socialdemòcrata, mostrant, per això, que no era vertaderament comunista i que, en conseqüència, era, malgrat l'esperit combatiu dels proletaris hongaresos, incapaç de conservar el poder que havia obtingut tan fàcilment. La revolució proletària no pot triomfar sense el partit, contra el partit o mitjançant un succedani del partit. Aquest és el principal ensenyament dels deu darrers anys. Els sindicats anglesos poden, cert, esdevenir una palanca puixant de la revolució proletària; poden, com és ara, en determinades condicions i per un cert període, reemplaçar inclús els soviets. Però no ho podran fer sense el recolzament del Partit Comunista ni, amb molta més raó, contra ell; no podran fer aquest paper més que si la influència comunista esdevé preponderant al seu si. Aquesta lliçó sobre el paper i la importància del partit en la revolució proletària l'hem pagada molt cara per a no retenir-la íntegrament. En les revolucions burgeses, la consciència, la preparació i el mètode han fet un paper molt menys gran que el que estan apel·lats a fer, i fan ja, en les revolucions del proletariat. La força motriu de la revolució burgesa era igualment la massa, però molt menys conscient i organitzada que ara. La direcció era a les mans de les diferents fraccions de la burgesia que disposava de la riquesa, instrucció i organització (municipis, universitats, premsa, etc.). La monarquia burocràtica es defenia empíricament, obrant a l'atzar. La burgesia escollia el moment favorable en què ella podia, explotant el moviment de les masses populars, llençar tot el seu pes social a la balança i fer-se amb el poder. Però en la revolució proletària el proletariat és no solament la principal força combativa sinó, també i en la persona de la seua avantguarda, la força dirigent. Sols el partit del proletariat pot, en la revolució proletària, fer el paper que feien, en la revolució burgesa, la puixança de la burgesia, la seua instrucció, municipis i universitats. El seu paper és tant més gran com és de formidablement acrescuda la consciència de classe del seu enemic. En el curs dels segles de la seua dominació, la burgesia ha elaborat una escola política incomparablement superior a la de l'antiga monarquia burocràtica. Si el parlamentarisme ha estat per al proletariat, fins a cert punt, una escola de preparació per a la revolució, encara ha estat més una escola d'estratègia contrarevolucionària per a la burgesia. És prou per a demostrar-ho d'indicar que és pel parlamentarisme que la burgesia ha educat a la socialdemocràcia, que és ara el més puixant baluard de la propietat individual. L'època de la revolució social en Europa, com ho han mostrat les primeres experiències, serà una època de batalles no solament implacables sinó raonades, molt més raonades que a ca nostra en 1917. Heus aquí perquè ens cal abordar altrament que hom no fa ara les qüestions de la guerra civil i, en particular, de la insurrecció. Seguint a Lenin, repetim freqüentment les paraules de Marx: &ldquo;La insurrecció és un art&rdquo;. Però aquest pensament únicament és una frase buida si hom no estudia els elements essencials de l'art de la guerra civil sobre la base de la vasta experiència acumulada durant aquestes darrers anys. Cal dir-ho obertament: nostra indiferència envers les qüestions de la insurrecció armada testimonia la considerable força que encara té entre nosaltres la tradició socialdemòcrata. El partit que considera superficialment les qüestions de la guerra civil amb l'esperança que tot s'arranjarà per si mateix en el moment necessari, patirà un fracàs. Cal estudiar col·lectivament i assimilar l'experiència de les batalles proletàries des de 1917. La història, esbossada més amunt, dels agrupaments del partit en 1917, representa igualment una part essencial de l'experiència de la guerra civil i té una importància directa per a la política de la Internacional Comunista. Ja ho hem dit i ho repetim: l'estudi de les nostres divergències de punts de vista no pot ni deu, en cap cas, ser considerada com dirigida contra els camarades que menaren aleshores una política errada. Però, per altra banda, seria inadmissible esborrar de la història del partit el seu capítol més important únicament perquè tots els membres del partit no marxaven aleshores a la par amb la revolució del proletariat. El partit pot i deu conèixer ''tot'' el seu passat per tal d'apreciar-lo com convinga i posar cada cosa en el seu pla. La tradició d'un partit revolucionari no està feta de reticències sinó de claredat crítica. La història ha assegurat al nostre partit avantatges revolucionaris incomparables. Tradicions de la lluita heroica contra el tsarisme, habituds i procediments revolucionaris lligats a les condicions d'acció clandestina, elaboració teòrica de l'experiència revolucionària de tota la humanitat, lluita contra el menxevisme, contra el corrent dels ''narodniki'', contra el conciliacionisme, experiència de la Revolució de 1905, elaboració teòrica d'aquesta experiència durant els anys de la contrarevolució, examen dels problemes del moviment obrer internacional des del punt de vista de les lliçons de 1905: heus aquí, en conjunt, el que ha donat al nostre partit un tremp excepcional, una clarividència superior, una envergadura revolucionària sense exemple. I, no obstant, en aquest partit tant bé preparat o, més aviat, en les seues esferes dirigents, es formà, en el moment de l'acció decisiva, un grup d'antics bolxevics revolucionaris experimentats que s'oposà violentament al colp de força proletari i que, durant el període més crític de la revolució (de febrer de 1917 a febrer de 1918), ocupà en totes les qüestions essencials una posició socialdemòcrata. Per tal de preservar el partit i la revolució de les conseqüències d'aquest estat de coses, calgué l'excepcional influència de Lenin en el partit. És això el que cal no oblidar si volem que els partits comunistes d'altres països aprenguen alguna cosa de la nostra escola. La qüestió de la selecció del personal dirigent té, per als de l'Europa Occidental, una importància excepcional. És el que demostra l'experiència, entre d'altres, de la fallida d'Octubre de 1923 a l'Alemanya. Però aquesta selecció ha de ser efectuada sobre el principi de l'''acció revolucionària''... Hem tingut en Alemanya força ocasions per a provar el valor dels dirigents del partit en el moment de les lluites directes. Sense aquesta prova, tots els altres criteris no poden considerar-se com a segurs. En el curs d'aquests darrers anys, França ha tingut moltes menys convulsions revolucionàries, inclús limitades. No obstant, hi hagué alguna lleugera explosió de guerra civil quan el Comitè director del partit i els dirigents sindicals hagueren de reaccionar front a qüestions urgents i importants (com és ara el míting sagnant del 11 de gener de 1924). L'estudi atent d'episodis d'aquest gènere ens forneix dades inestimables que permeten apreciar el valor de la direcció del partit, la conducta dels seus caps i diferents òrgans. No tenir en compte aquestes dades per a la selecció dels homes és anar, inevitablement, cap a la derrota puix, sense direcció perspicaç, resoluda i coratjosa del partit, la victòria de la revolució proletària és impossible. Tot partit, inclús el més revolucionari, elabora inevitablement el seu conservadorisme d'organització, si no mancaria de l'estabilitat necessària. Però respecte a d'això tot és qüestió de graus. En un partit revolucionari la dosi necessària de conservadorisme ha de combinar-se amb el sencer afranquiment de la rutina, la flexibilitat d'orientació i l'audàcia en l'acció. És en els capgiraments històrics que aquestes qualitats es verifiquen de la millor manera. Lenin, ho hem vist més amunt, deia que sovint els partits, inclús els revolucionaris, quan s'enfrontaven a un canvi brusc de situació i, per tant, de tasques, continuaven seguint la seua línia anterior i, per això, esdevenien, o amenaçaven en esdevindre, un fre al desenvolupament revolucionari. El conservadorisme del partit, com la seua iniciativa revolucionària, troben la seua expressió més concentrada en els òrgans de la direcció. Ara bé, els partits comunistes europeus encara han d'enfrontar-se al seu capgirament més brusc: aquell en què passaran del treball preparatori a la presa del poder. Aquest capgirament és el que exigeix més qualitats, imposa més responsabilitat i és el més perillós. Deixar passar el moment és per al partit el més gran desastre que el puga colpejar. Considerada a la llum de la nostra pròpia experiència, l'experiència de les batalles dels últims anys en Europa i, principalment, en Alemanya, ens mostren que hi ha dues categories de caps inclinats a fer recular el partit en el moment en què li cal acomplir el major salt endavant. Uns arriben en què veuen principalment les dificultats, els obstacles i aprecien cada situació amb la posició presa ja, inconscient a vegades, per a apartar-se de l'acció. En altres el marxisme esdevé un mètode que serveix per a motivar la impossibilitat de l'acció revolucionària. Els menxevics russos representaven l'espècimen més característic d'aquest tipus de cap. Però aquest tipus no és limita al menxevisme i, en el moment més crític, es revela en el partit més revolucionari, en els militants ocupant els més alts llocs. Els representants de l'altra categoria són agitadors superficials. No veuen els obstacles fins que no hi ensopeguen de front. El seu costum d'eludir les dificultats reals fent jocs de mans amb les paraules, el seu optimisme extrem en totes les qüestions es transformen, inevitablement, en impotència i pessimisme quan arriba el moment de l'acció decisiva. Per al primer tipus, per al revolucionari mesquí, de pa sucat amb oli, les dificultats per a la presa del poder no són sinó l'acumulació i multiplicació de totes les dificultats a què està habituat en el seu camí. Per al segon tipus, per a l'optimista superficial, les dificultats de l'acció revolucionària sorgeixen sempre sobtadament. En el període de preparació, aquests dos homes tenen una conducta diferent, un apareix com un escèptic i l'altre, per contra, pot semblar un ardent revolucionari. Però, en el moment decisiu, tots dos marxen de la mà aixecant-se contra la insurrecció. No obstant, tot el treball de preparació no té valor més que en la mesura en què converteix el partit, i sobretot els seus òrgans dirigents, en capaços de determinar el moment de la insurrecció i dirigir-la. Puix la tasca del Partit Comunista és fer-se amb el poder per tal de procedir a la refosa de la societat. Aquests últims temps hom ha parlat i escrit, freqüentment, sobre la necessitat de la bolxevització de la Internacional Comunista. Aquesta és una tasca urgent, indispensable, la necessitat de la qual es fa sentir encara més imperiosament després de les terribles lliçons que ens han estat donades el passat any en Bulgària i en Alemanya. El bolxevisme no és pas una doctrina (és a dir: no és únicament una doctrina) sinó un sistema d'educació revolucionari per a l'acompliment de la revolució proletària. Què és bolxevitzar els Partits Comunistes? És educar-los, és seleccionar al seu si un personal dirigent de forma que no s'afluixe en el moment de la seua Revolució d'Octubre. 135 249 2006-06-18T18:57:42Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} ==Dues paraules sobre aquest llibre== La primera fase de la revolució &ldquo;democràtica&rdquo; va de la Revolució de Febrer a la crisi d'abril i a la seua solució, el 6 de maig, per la creació d'un govern de coalició en què hi participaven els menxevics i els ''narodniki''. L'autor de la present obra no va prendre part als esdeveniments d'aquesta primera fase puix que no va arribar a Petrograd fins el 5 de maig, a la vespra de la constitució del govern de coalició. La primera etapa de la revolució i les seues perspectives estan analitzades en articles escrits en Amèrica. Jo crec que, en tot el que tenen d'essencial, aquests articles concorden amb l'anàlisi que Lenin feia de la revolució en les seus ''Cartes des de lluny''. Des del primer dia de la meua arribada a Petrograd, treballí en complet acord amb el Comitè Central dels bolxevics. No cal ni dir-ho, jo recolzava sencerament la teoria de Lenin sobre la conquista del poder pel proletariat. En allò que concerneix el camperolat no tenia la més mínima ombra de divergència de punt de vista amb Lenin, que acabava aleshores la primera etapa de la seua lluita contra els bolxevics de dreta, enarborant la consigna &ldquo;Dictadura democràtica del proletariat i del camperolat&rdquo;. Fins a la meua adhesió al partit, vaig prendre part a l'elaboració d'una sèrie de decisions i de documents que duien l'estampilla del partit. L'únic motiu que em va fer retardar en tres mesos la meua adhesió al partit fou el desig d'accelerar la fusió dels bolxevics amb els millors elements de l'organització ''interseccions'' i, en general, amb els internacionalistes revolucionaris. Vaig menar aquesta política amb el complet acord de Lenin. La redacció d'aquesta obra ha cridat la meua atenció sobre una frase d'un dels meus articles d'aleshores en favor de la unificació, frase en què jo senyalava, en matèria d'organització, &ldquo;l'estret esperit de cercle&rdquo; dels bolxevics. Certament que pensadors tan profunds com Sorine no deixaran de relacionar directament aquesta frase amb el paràgraf primer de l'estatut. No veig la necessitat d'engegar una discussió sobre la qüestió ara que, verbalment i efectiva, he reconegut les meues grans faltes en matèria d'organització. Però el lector menys previngut trobarà una explicació molt més simple i més directa de l'expressió amunt citada en les condicions concretes del moment. Els obrers interseccions servaven encara una gran malfiança vers la política d'organització del Comitè de Petrograd. Heus aquí el que vaig replicar en el meu article: &ldquo;L'esperit de cercle, herència del passat, existeix encara però, per tal que disminuïsca, les interseccions han de cessar de dur una existència aïllada, a part.&rdquo; La meua &ldquo;proposició&rdquo;, purament polèmica, en el Primer Congrés dels Soviets, de formar un govern amb una dotzena de Pietxekhanov fou interpretada (per Soukhanov, crec) com la manifestació d'una inclinació personal per Pietxekhanov i, alhora, com una tàctica diferent a la de Lenin. És evident que és un absurd. Quan el nostre partit exigia que els soviets, dirigits pels menxevics i social revolucionaris, prengueren el poder, &ldquo;exigia&rdquo;, per això mateix, un ministeri composat de gent com Pietxekhanov. Entre Pietxekhanov, Txernov i Dan, no hi havia, en última anàlisi, cap diferència fonamental; tots ells podien igualment servir per a facilitar la transmissió del poder de la burgesia al proletariat. Potser Pietxekhanov coneixia un xic millor l'estadística i feia la impressió d'un home un poc més pràctic que Tseretelli o Txernov. Una dotzena de Pietxekhanov era un govern composat per representants ordinaris de la democràcia petitburgesa en comptes de la coalició. Quan les masses peterburgeses dirigides pel nostre partit arboraren la consigna: &ldquo;A baix els deu ministres burgesos!&rdquo;, exigien, per això mateix, que els menxevics i els ''narodniki'' ocupessen els llocs d'aquests. &ldquo;Expulseu els cadets, preneu el poder, senyors demòcrates burgesos; fiqueu en el govern a dotze Pietxekhanov i vos permetrem anar-vos dels vostres llocs el més &ldquo;pacíficament&rdquo; possible quan sone l'hora. Ara bé, no ha de tardar en sonar. No es pot parlar de què ací hi ha una línia especial; la meua línia era la que Lenin havia formulat manta vegades... 136 250 2006-06-18T18:58:52Z Rf 12 {{Índex de Les lliçons d'octubre}} [[en:The Lessons of October]] [[ko:10월 혁명의 교훈]] 137 3417 2006-12-29T18:36:26Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Comunisme]] [[Categoria:Texts originalment en rus]] [[Categoria:1924]] 138 3286 2006-12-24T15:25:47Z Aleator 20 +iw [[Categoria:Texts]] [[en:Category:Documents]] [[es:Categoría:Documentos históricos]] [[it:Categoria:Documenti storici]] [[la:Categoria:Documenta historica]] [[nl:Categorie:Historisch document]] [[sv:Kategori:Historiska dokument]] 139 2919 2006-11-25T18:55:29Z Aleator 20 enllaç a portada {| cellspacing="10" cellpadding="5" | width="30%" align="center" style="background-color: #fff6cc" | <div style="font-size: 170%"><br />[[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)|Estatut d'autonomia de Catalunya]]</div> ''Aprovat pel Parlament espanyol el 30 de març de 2006 i pel poble català en referèndum el 18 de juny de 2006'' &nbsp; {| class=toccolours cellpadding="3" cellspacing="0" style="float:center margin:5px; border:3px efefef solid;" | align="left" | [[Image:Wikipedia.png|20px|left|Wikipedia logo]] '''[[w:Estatut de Miravet|Informació sobre el text]]'''. |- | [[Image:Wikiquote.png|20px|left|Wikiquote logo]] '''[[q:Estatut de Miravet|Cites i dites]]'''. |} &nbsp; | width="70%" | * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Preàmbul|Preàmbul]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol preliminar|Títol preliminar]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol I|Títol I. Drets, deures i principis rectors]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol II|Títol II. De les Institucions]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol III|Títol III. Del poder judicial a Catalunya]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol IV|Títol IV. De les competències]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol V|Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol VI|Títol VI. Del finançament de la Generalitat]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Títol VII|Títol VII. De la reforma de l'Estatut]] * [[Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions|Disposicions]] |} <includeonly>[[Categoria:Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)]]</includeonly> <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> {{DP-OFICIAL}} 140 263 2006-06-19T21:11:40Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Preàmbul= Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa. El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: * Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors. * Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. * L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. * L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya. * La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. * Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. * Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. 141 270 2006-06-19T21:18:24Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol preliminar= '''ARTICLE 1. CATALUNYA''' Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. '''ARTICLE 2. LA GENERALITAT''' 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. '''ARTICLE 3. MARC POLÍTIC''' 1. Les relacions de la Generalitat amb l'Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d'autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l'Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. '''ARTICLE 4. DRETS I PRINCIPIS RECTORS''' 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l'equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. '''ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS''' L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat. '''ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS''' 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. 2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües. 3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. '''ARTICLE 7. LA CONDICIÓ POLÍTICA DE CATALANS''' 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. '''ARTICLE 8. SÍMBOLS DE CATALUNYA''' 1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne. 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre. 4. L'himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n'ha de fixar l'ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l'Estat. '''ARTICLE 9. EL TERRITORI''' El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. '''ARTICLE 10. LA CAPITAL''' La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d'acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. '''ARTICLE 11. L'ARAN''' 1. El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d'Aran i les altres institucions pròpies. 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat occitana dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial. '''ARTICLE 12. ELS TERRITORIS AMB VINCLES HISTÒRICS, LINGÜÍSTICS I CULTURALS AMB CATALUNYA''' La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d'organismes comuns. '''ARTICLE 13. LES COMUNITATS CATALANES A L'EXTERIOR''' La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l'exterior i pot sol·licitar a l'Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. '''ARTICLE 14. EFICÀCIA TERRITORIAL DE LES NORMES''' 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o per altres normes d'extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 142 271 2006-06-19T21:19:13Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol I. Drets, deures i principis rectors= ==Capítol I. Drets i deures de l'àmbit civil i social== '''ARTICLE 15. DRETS DE LES PERSONES''' 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l'article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 16. DRETS EN L'ÀMBIT DE LES FAMÍLIES''' Totes les persones tenen dret, d'acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. '''ARTICLE 17. DRETS DELS MENORS''' Els menors tenen dret a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. '''ARTICLE 18. DRETS DE LES PERSONES GRANS''' Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d'explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l'edat. '''ARTICLE 19. DRETS DE LES DONES''' 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. '''ARTICLE 20. DRET A VIURE AMB DIGNITAT EL PROCÉS DE LA MORT''' 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat. '''ARTICLE 21. DRETS I DEURES EN L'ÀMBIT DE L'EDUCACIÓ''' 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d'acord amb els principis establerts per l'article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d'acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d'accés en condicions d'igualtat i a la qualitat de l'ensenyament. 4. L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d'ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d'acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 22. DRETS I DEURES EN L'ÀMBIT CULTURAL''' 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. '''ARTICLE 23. DRETS EN L'ÀMBIT DE LA SALUT''' 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l'elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 24. DRETS EN L'ÀMBIT DELS SERVEIS SOCIALS''' 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l'autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l'atenció adequada a llur situació, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. '''ARTICLE 25. DRETS EN L'ÀMBIT LABORAL''' 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure's professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d'ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s'hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. '''ARTICLE 26. DRETS EN L'ÀMBIT DE L'HABITATGE''' Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. '''ARTICLE 27. DRETS I DEURES AMB RELACIÓ AL MEDI AMBIENT''' 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d'acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d'igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d'acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l'objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d'informació només pot ésser limitat per motius d'ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 28. DRETS DELS CONSUMIDORS I USUARIS''' 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. ==Capítol II. Dels drets en l'àmbit polític i de l'Administració== '''ARTICLE 29. DRET DE PARTICIPACIÓ''' 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d'igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s'hi com a candidats, d'acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d'entitats associatives, en el procés d'elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l'Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d'establir les condicions d'exercici i els efectes d'aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. '''ARTICLE 30. DRETS D'ACCÉS ALS SERVEIS PÚBLICS I A UNA BONA ADMINISTRACIÓ''' 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d'interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat d'aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d'una manera imparcial i objectiva, i que l'actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d'exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d'adoptar una carta de drets dels usuaris i d'obligacions dels prestadors. '''ARTICLE 31. DRET A LA PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS''' Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. ==Capítol III. Drets i deures lingüístics== '''ARTICLE 32. DRETS I DEURES DE CONEIXEMENT I ÚS DE LES LLENGÜES''' Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. '''ARTICLE 33. DRETS LINGÜÍSTICS DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I LES INSTITUCIONS ESTATALS''' 1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. 5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica. '''ARTICLE 34. DRETS LINGÜÍSTICS DELS CONSUMIDORS I USUARIS''' Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis. '''ARTICLE 35. DRETS LINGÜÍSTICS EN L'ÀMBIT DE L'ENSENYAMENT''' 1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari. 2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament. 5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. '''ARTICLE 36. DRETS AMB RELACIÓ A L'ARANÈS''' 1. A l'Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l'aranès i d'ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l'Aran tenen el dret d'utilitzar l'aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S'han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l'aranès. ==Capítol IV. Garanties de drets estatutaris== '''ARTICLE 37. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d'aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d'acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s'han d'interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l'Administració general de l'Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d'aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d'aquest article relatives als drets que reconeixen els capítols I, II i III d'aquest títol s'apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d'aquest títol s'han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d'aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d'aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. '''ARTICLE 38. TUTELA''' 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d'aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d'aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'acord amb els procediments que estableixen les lleis. ==Capítol V. Principis rectors== '''ARTICLE 39. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. Els poders públics de Catalunya han d'orientar les polítiques públiques d'acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l'exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l'eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d'acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. '''ARTICLE 40. PROTECCIÓ DE LES PERSONES I DE LES FAMÍLIES''' 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d'explotació, d'abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l'interès superior de l'infant ha d'ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l'emancipació dels joves, facilitant-los l'accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure'n la integració social, econòmica i laboral. També han d'adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb independència de l'orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l'orientació sexual, i també han de promoure l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. '''ARTICLE 41. PERSPECTIVA DE GÈNERE''' 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d'embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s'afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics, en l'àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. '''ARTICLE 42. COHESIÓ I BENESTAR SOCIALS''' 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l'assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d'emprendre les accions necessàries per a establir un règim d'acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l'efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d'oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l'impuls i la creació d'àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d'aquest poble. '''ARTICLE 43. FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ''' 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l'elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s'organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. '''ARTICLE 44. EDUCACIÓ, RECERCA I CULTURA''' 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d'ensenyament i han d'impulsar una formació humana, científica i tècnica de l'alumnat basada en els valors socials d'igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d'una tercera llengua en finalitzar l'ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d'impulsar la implicació i la participació de la família en l'educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l'accés a les activitats d'educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d'emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l'accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. '''ARTICLE 45. ÀMBIT SOCIOECONÒMIC''' 1. Els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d'oportunitats. 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d'un sistema català de benestar. 3. Els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d'impulsar i han de promoure'n la participació en les empreses i les polítiques d'ocupació plena, de foment de l'estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d'higiene en el treball, de creació d'unes condicions dignes al lloc de treball, de nodiscriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d'un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d'estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l'Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l'entramat productiu. 5. La Generalitat ha d'afavorir el desenvolupament de l'activitat empresarial i l'esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l'empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l'economia productiva, l'activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l'acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d'estimular les iniciatives de l'economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l'arbitratge per a la resolució de conflictes d'interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d'ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d'estalvis, ha de protegir l'autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d'aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. '''ARTICLE 46. MEDI AMBIENT, DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I EQUILIBRI TERRITORIAL''' 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l'adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional. 2. Les polítiques mediambientals s'han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d'estàndards i de nivells mínims de protecció, l'articulació de mesures correctives de l'impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l'erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d'objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d'establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d'interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l'educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. '''ARTICLE 47. HABITATGE''' Els poders públics han de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i d'habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. '''ARTICLE 48. MOBILITAT I SEGURETAT VIÀRIA''' 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d'impulsar, d'una manera prioritària, les mesures destinades a l'increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l'educació viària i l'atenció a les víctimes. '''ARTICLE 49. PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS I USUARIS''' 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. '''ARTICLE 50. FOMENT I DIFUSIÓ DEL CATALÀ''' 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s'han d'aplicar respecte a l'aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s'han d'estendre al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 5. La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen. 6. Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte. 7. L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l'aplicació dels principis que estableix aquest article. S'han d'establir els instruments de coordinació i, si escau, d'actuació conjunta perquè siguin més efectius. '''ARTICLE 51. COOPERACIÓ AL FOMENT DE LA PAU I COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT''' 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d'establir programes d'ajut humanitari d'emergència. '''ARTICLE 52. MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL''' 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d'ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l'accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l'àmbit de Catalunya. '''ARTICLE 53. ACCÉS A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ''' 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d'impulsar l'accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d'igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d'acord amb els principis d'universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. '''ARTICLE 54. MEMÒRIA HISTÒRICA''' 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d'adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l'autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 143 272 2006-06-19T21:20:05Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol II. De les Institucions= ==Capítol I. El Parlament== '''ARTICLE 55. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de govern. És la seu on s'expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. '''ARTICLE 56. COMPOSICIÓ I RÈGIM ELECTORAL''' 1. El Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L'Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l'objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d'acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d'establir criteris de paritat entre dones i homes per a l'elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. '''ARTICLE 57. ESTATUT DELS DIPUTATS''' 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen d'immunitat amb l'efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. '''ARTICLE 58. AUTONOMIA PARLAMENTÀRIA''' 1. El Parlament gaudeix d'autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l'estatut del personal que en depèn. 3. L'aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. '''ARTICLE 59. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT''' 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l'elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d'aquests en l'exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l'obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d'investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d'interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d'investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d'acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S'han de regular per llei les sancions per l'incompliment d'aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d'establir mecanismes de participació ciutadana en l'exercici de les funcions parlamentàries. '''ARTICLE 60. RÈGIM DE LES REUNIONS I LES SESSIONS''' 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d'una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en cesio extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s'aixequen después d'haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s'ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. '''ARTICLE 61. FUNCIONS''' Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l'article 55, les següents: 1. Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s'ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. 3. Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció de projectes de llei. 4. Sol·licitar a l'Estat la transferència o delegació de competències i l'atribució de facultats en el marc de l'article 150 de la Constitució. 5. Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d'acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. 6. Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. '''ARTICLE 62. INICIATIVA LEGISLATIVA I EXERCICI DE LA FUNCIÓ LEGISLATIVA''' 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L'aprovació, la modificació i la derogació d'aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l'Estatut n'estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l'aprovació d'iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l'Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. '''ARTICLE 63. DELEGACIÓ EN EL GOVERN DE LA POTESTAT LEGISLATIVA''' 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l'Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l'establiment d'un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l'Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d'ésser expressa, per mitjà d'una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d'un termini per a fer-ne ús. La delegació s'exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d'autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s'ha d'ajustar el Govern en l'exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d'autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l'abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. '''ARTICLE 64. DECRETS LLEI''' 1. En cas d'una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l'Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l'Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d'um debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d'urgència, dins el termini establert per l'apartat 2. '''ARTICLE 65. PROMULGACIÓ I PUBLICACIÓ DE LES LLEIS''' Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n'ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l'aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l'efecte de l'entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. '''ARTICLE 66. CAUSES DE FINIMENT DE LA LEGISLATURA''' La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. ==Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat== '''ARTICLE 67. ELECCIÓ, NOMENAMENT, ESTATUT PERSONAL, CESSAMENT I COMPETÈNCIES''' 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern. També té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 5. Una llei del Parlament regula l'estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l'Estat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: * Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. * Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya. * Demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. * Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d'unes eleccions, per aprovació d'una moció de censura o denegació d'una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n'hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d'absència, malaltia, cessament per causa d'incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. ==Capítol III. El Govern i l'Administració de la Generalitat== ===Secció primera. El Govern=== '''ARTICLE 68. FUNCIONS, COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ I CESSAMENT''' 1. El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l'Administració de la Generalitat han d'ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. '''ARTICLE 69. EL CONSELLER PRIMER O CONSELLERA PRIMERA''' El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d'acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. '''ARTICLE 70. ESTATUT PERSONAL DELS MEMBRES DEL GOVERN''' 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l'enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. ===Secció segona. L'administració de la Generalitat=== '''ARTICLE 71. DISPOSICIONS GENERALS I PRINCIPIS D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT''' 1. L'Administració de la Generalitat és l'organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d'administració ordinària d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l'Administració local. 2. L'Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L'Administració de la Generalitat actua d'acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4. L'Administració de la Generalitat, d'acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L'Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d'acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 6. Les lleis han de regular l'organització de l'Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: :a. Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l'Administració de la Generalitat. :b. Les formes d'organització i de gestió dels serveis públics. :c. L'actuació de l'Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l'execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S'ha de regular per llei l'estatut jurídic del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d'incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. '''ARTICLE 72. ÒRGANS CONSULTIUS DEL GOVERN''' 1. La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. ==Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern== '''ARTICLE 73. DRETS I OBLIGACIONS DELS MEMBRES DEL GOVERN ENVERS EL PARLAMENT''' 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d'assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l'exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. '''ARTICLE 74. RESPONSABILITAT POLÍTICA DEL GOVERN I DELS SEUS MEMBRES''' 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l'eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. '''ARTICLE 75. DISSOLUCIÓ ANTICIPADA DEL PARLAMENT''' El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d'establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. ==Capítol V. Altres institucions de la Generalitat== ===Secció primera. El Consell de garanties estatutàries=== '''ARTICLE 76. FUNCIONS''' 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l'adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l'apartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: :a. L'adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. :b. L'adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. :c. L'adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. :d. L'adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l'autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d'inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l'autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut. '''ARTICLE 77. COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT''' 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d'elegir d'entre ells el president o presidenta. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l'estatut dels membres i els procediments relatius a l'exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d'acord amb la llei. ===Secció segona. El Síndic de Greuges=== '''ARTICLE 78. FUNCIONS I RELACIONS AMB ALTRES INSTITUCIONS ANÀLOGUES''' 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l'Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l'exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l'àmbit públic i el privat. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l'apartat 1 tenen l'obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S'han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d'aquesta obligació. '''ARTICLE 79. DESIGNACIÓ I ESTATUT DEL SÍNDIC DE GREUGES''' 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l'exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S'han de regular per llei l'estatut personal del Síndic de Greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l'organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d'autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d'acord amb les lleis. ===Secció tercera. La Sindicatura de Comptes=== '''ARTICLE 80. FUNCIONS I RELACIONS AMB EL TRIBUNAL DE COMPTES''' 1. La Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d'aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d'acord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d'establir llurs relacions de cooperació per mitjà d'un conveni. En aquest conveni s'han d'establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. '''ARTICLE 81. COMPOSICIÓ, FUNCIONAMENT I ESTATUT PERSONAL''' 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d'entre ells el Síndic o Síndica Major. 2. S'han de regular per llei l'estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l'organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. ===Secció quarta. Regulació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya=== '''ARTICLE 82. EL CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA''' El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d'establir els criteris d'elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d'actuació. ==Capítol VI. El Govern local== ===Secció primera. Organització territorial local=== '''ARTICLE 83. ORGANITZACIÓ DEL GOVERN LOCAL DE CATALUNYA''' 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. '''ARTICLE 84. COMPETÈNCIES LOCALS''' 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: :a. L'ordenació i la gestió del territori, l'urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. :b. La planificació, la programació i la gestió d'habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l'habitatge de protecció oficial. :c. L'ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. :d. La regulació i la gestió dels equipaments municipals. :e. La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. :f. La protecció civil i la prevenció d'incendis. :g. La planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. :h. La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. La regulació de l'establiment d'autoritzacions i promocions de tot tipus d'activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l'ocupació. :i. La regulació de l'establiment d'autoritzacions i promocions de tot tipus d'activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l'ocupació. :j. La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. :k. La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d'activitats. :l. La regulació de l'establiment d'infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. :m. La regulació i la prestació dels serveis d'atenció a les persones, dels serveis socials públics d'assistència primària i foment de les polítiques d'acolliment dels immigrants. :n. La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l'apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d'acord amb el que estableix la Carta europea de l'autonomia local, pel principi de diferenciació, d'acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l'ampliació de l'espai competencial dels governs locals. '''ARTICLE 85. EL CONSELL DE GOVERNS LOCALS''' El Consell de Governs Locals és l'òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d'ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l'organització i les funcions del Consell de Governs Locals. ===Secció segona. El municipi=== '''ARTICLE 86. EL MUNICIPI I L'AUTONOMIA MUNICIPAL''' 1. El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, format per l'alcalde o alcaldessa i els regidors. S'han d'establir per llei els requisits que s'han de complir per a l'aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l'adequació a l'ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l'Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. '''ARTICLE 87. PRINCIPIS D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT I POTESTAT NORMATIVA''' 1. Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d'interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d'actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l'autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic em què es fonamenten, en l'àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. '''ARTICLE 88. PRINCIPI DE DIFERENCIACIÓ''' Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. '''ARTICLE 89. RÈGIM ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA''' El municipi de Barcelona disposa d'un règim especial establert per llei del Parlament. L'Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d'aquest règim especial i, d'acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l'elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d'ésser consultat en la tramitació parlamentària d'altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. ===Secció tercera. La vegueria=== '''ARTICLE 90. LA VEGUERIA''' 1. La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. '''ARTICLE 91. EL CONSELL DE VEGUERIA''' 1. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. 3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. 4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L'alteració dels límits provincials, si s'escau, s'ha de portar a terme d'acord amb el que estableix l'article 141.1 de la Constitució. ===Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals=== '''ARTICLE 92. LA COMARCA''' 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. '''ARTICLE 93. ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS''' Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. ==Capítol VII. Organització institucional pròpia de l'Aran== '''ARTICLE 94. RÈGIM JURÍDIC''' 1. L'Aran disposa d'un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d'aquest règim es reconeix l'especificitat de l'organització institucional i administrativa de l'Aran i se'n garanteix l'autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l'Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d'Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. 3. La institució de govern de l'Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l'Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L'Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l'elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. 144 273 2006-06-19T21:20:48Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol III. Del poder judicial a Catalunya= ==Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya== '''ARTICLE 95. EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA''' 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. 2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l'abast i el contingut dels recursos esmentats. 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. 5. El President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se'n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. '''ARTICLE 96. EL FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA''' 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que estableix l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. ==Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya== '''ARTICLE 97. EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA''' El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial. '''ARTICLE 98. ATRIBUCIONS''' 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: :a. Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. :b. Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d'assistència, suport o substitució, i també determinar l'adscripció d'aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. :c. Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. :d. Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d'inspecció dels jutjats i tribunals que insti el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. :e. Informar sobre els recursos d'alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya. :f. Precisar i aplicar, quan escaigui, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. :g. Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. :h. Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya. :i. Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s'han d'adoptar d'acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial. 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. '''ARTICLE 99. COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT''' 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d'organització i funcionament, d'acord amb la normativa aplicable. '''ARTICLE 100. CONTROL DELS ACTES DEL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA''' 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma. 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. ==Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia== '''ARTICLE 101. OPOSICIONS I CONCURSOS''' 1. La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a cobrir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. '''ARTICLE 102. DEL PERSONAL JUDICIAL I DE LA RESTA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA''' 1. Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini la llei. 2. Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l'abast que determini la llei. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d'ésser valorat d'una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 4. El personal al servei de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. '''ARTICLE 103. MITJANS PERSONALS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l'Administració de justícia, dins el respecte a l'estatut jurídic d'aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: :a. L'organització d'aquest personal en cossos i escales. :b. El procés de selecció. :c. La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. :d. La provisió de destinacions i ascensos. :e. Les situacions administratives. :f. El règim de retribucions. :g. La jornada laboral i l'horari de treball. :h. L'ordenació de l'activitat professional i les funcions. :i. Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. :j. El registre de personal. :k. El règim disciplinari. 2. En els mateixos termes que estableix l'apartat 1, correspon a la Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l'Administració de justícia. Aquesta competència inclou: :a. Aprovar l'oferta d'ocupació pública. :b. Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l'adscripció als llocs de treball. :c. Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. :d. Impartir la formació, prèvia i continuada. :e. Elaborar les relacions de llocs de treball. :f. Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. :g. Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. :h. Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l'estatal. :i. Efectuar tota la gestió d'aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. :j. Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. :k. Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l'Administració de justícia. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l'Administració de justícia. '''ARTICLE 104. MITJANS MATERIALS''' 1. Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l'Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. :b. La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. :c. La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l'Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. :d. La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. :e. La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l'activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. :f. La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l'àmbit de les seves competències sobre l'Administració de justícia. '''ARTICLE 105. OFICINA JUDICIAL I INSTITUCIONS I SERVEIS DE SUPORT''' Correspon a la Generalitat, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l'organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. '''ARTICLE 106. JUSTÍCIA GRATUÏTA. PROCEDIMENTS DE MEDIACIÓ I DE CONCILIACIÓ''' 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d'orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. '''ARTICLE 107. DEMARCACIÓ, PLANTA I CAPITALITAT JUDICIALS''' 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l'informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l'Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d'acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l'Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. '''ARTICLE 108. JUSTÍCIA DE PAU I DE PROXIMITAT''' 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l'exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d'acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s'estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. '''ARTICLE 109. CLÀUSULA SUBROGATÒRIA''' La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l'Estat amb relació a l'Administració de justícia a Catalunya. 145 274 2006-06-19T21:22:20Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} __TOC__ =Títol IV. De les competències= ==Capítol I. TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES== '''ARTICLE 110. COMPETÈNCIES EXCLUSIVES''' 1. Corresponen a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre. '''ARTICLE 111.COMPETÈNCIES COMPARTIDES''' En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques. '''ARTICLE 112. COMPETÈNCIES EXECUTIVES''' Correspon a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d'organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública. '''ARTICLE 113. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I NORMATIVA DE LA UNIÓ EUROPEA''' Correspon a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. '''ARTICLE 114. ACTIVITAT DE FOMENT''' 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l'exercici de l'activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l'especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d'atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d'atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l'Estat, en la gestió i la tramitació d'aquestes subvencions. '''ARTICLE 115. ABAST TERRITORIAL I EFECTES DE LES COMPETÈNCIES''' 1. L'àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l'eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l'objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d'aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s'estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l'Estat de les comunitats autònomes afectades. ==Capítol II. LES MATÈRIES DE LES COMPETÈNCIES== '''ARTICLE 116. AGRICULTURA, RAMADERIA I APROFITAMENTS FORESTALS''' 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les competències que li atribueix l'article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació i el desenvolupament de l'agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. :b. La regulació i l'execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l'àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. :c. La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. :d. La sanitat vegetal i animal, en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. :e. Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. :f. La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. :g. El desenvolupament integral i la protecció del món rural. :h. La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. :i. Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: :a. La planificació de l'agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. :b. La regulació i el règim d'intervenció administrativa i d'usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. '''ARTICLE 117. AIGUA I OBRES HIDRÀULIQUES''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: :a. L'ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l'aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d'interès general. :b. La planificació i l'adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l'aigua. :c. Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d'aigua. :d. L'organització de l'administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. :e. La regulació i l'execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d'interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d'interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: :a. L'adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. :b. L'execució i l'explotació de les obres de titularitat estatal, si s'estableix mitjançant conveni. :c. Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d'emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l'àmbit estatal espanyol, d'acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l'execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. '''ARTICLE 118. ASSOCIACIONS I FUNDACIONS''' 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l'Estat estableixi per garantir la igualtat en l'exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació de les modalitats d'associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. :b. La determinació i el règim d'aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d'utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. :c. El registre d'associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. :b. La determinació i el règim d'aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. :c. El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l'execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. '''ARTICLE 119. CAÇA, PESCA, ACTIVITATS MARÍTIMES I ORDENACIÓ DEL SECTOR PESQUER''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: :a. La planificació i la regulació. :b. La regulació del règim d'intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d'espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'activitats marítimes, que inclou en tot cas: :a. La regulació i la gestió del marisqueig i l'aqüicultura i l'establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. :b. La regulació i la gestió de les instal.lacions destinades a aquestes activitats. :c. El busseig professional. :d. La formació i les titulacions en matèria d'activitats d'esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d'ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l'ordenació i les mesures administratives d'execució relatives a les condicions professionals per a l'exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. '''ARTICLE 120. CAIXES D'ESTALVIS''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les competències que li atribueix l'article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d'estar representats. :b. L'estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d'estalvis. :c. El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. :d. L'exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. :e. La regulació de les agrupacions de caixes d'estalvis amb seu social a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d'emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d'ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l'estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l'establiment d'infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d'acord amb el que estableix la legislació estatal, col.labora en les activitats d'inspecció i sanció que el Ministeri d'Economia i Hisenda i el Banc d'Espanya exerceixen sobre les caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya. '''ARTICLE 121. COMERÇ I FIRES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l'activitat firal no internacional i l'ordenació administrativa de l'activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: :a. La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s'acompleixi i l'ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. :b. La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l'activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. :c. La regulació dels horaris comercials, respectant en l'exercici d'aquesta competència el principi constitucional d'unitat de mercat. :d. La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d'instal.lació, ampliació i canvi d'activitat dels establiments. :e. L'establiment i l'execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l'activitat comercial. :f. L'adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: :a. L'activitat d'autorització i declaració de la fira internacional. :b. La promoció, la gestió i la coordinació. :c. L'activitat inspectora, l'avaluació i la rendició de comptes. :d. L'establiment de la reglamentació interna. :e. El nomenament d'un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l'Estat en l'establiment del calendari de fires internacionals. '''ARTICLE 122. CONSULTES POPULARS''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució. '''ARTICLE 123. CONSUM''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: :a. La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l'article 28, i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. :b. La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. :c. La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. :d. La formació i l'educació en el consum. :e. La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. '''ARTICLE 124. COOPERATIVES I ECONOMIA SOCIAL''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives 2. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou l'organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: :a. La definició, la denominació i la classificació. :b. Els criteris sobre fixació del domicili. :c. Els criteris rectors d'actuació. :d. Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. :e. La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. :f. El règim econòmic i la documentació social. :g. La conciliació i la mediació. :h. Els grups cooperatius i les formes de col.laboració econòmica de les cooperatives. 3. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l'empresa, l'accés dels treballadors als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: :a. La regulació de l'associacionisme cooperatiu. :b. L'ensenyament i la formació cooperatius. :c. La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l'execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l'ordenació del sector de l'economia social. '''ARTICLE 125. CORPORACIONS DE DRET PÚBLIC I PROFESSIONS TITULADES''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col.legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: :a. La regulació de l'organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col.legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. :b. La creació i l'atribució de funcions. :c. La tutela administrativa. :d. El sistema i el procediment electorals aplicables a l'elecció dels membres de les corporacions. :e. La determinació de l'àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l'apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l'Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l'exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: :a. La determinació dels requisits i les condicions d'exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d'incompatibilitats. :b. La regulació de les garanties administratives davant l'intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. :c. El règim disciplinari de l'exercici de les professions titulades. '''ARTICLE 126. CRÈDIT, BANCA, ASSEGURANCES I MUTUALITATS NO INTEGRADES EN EL SISTEMA DE SEGURETAT SOCIAL''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l'apartat 1, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d'execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l'apartat 2. '''ARTICLE 127. CULTURA''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: :a. Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi: ::Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l'atorgament dels codis d'identificació. ::Segon. La regulació i la inspecció de les sales d'exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. ::Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l'edat i dels valors culturals. ::Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d'equipaments culturals situats a Catalunya. ::Cinquè. L'establiment de mesures fiscals d'incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. :b. El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas ::Primer. La regulació i l'execució de mesures destinades a garantir l'enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l'accés. ::Segon. La inspecció, l'inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. ::Tercer. L'establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d'aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l'Estat. ::Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d'aquest patrimoni contra l'exportació i l'espoliació. :c. Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: ::Primer. La creació, la gestió, la protecció i l'establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d'arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. ::Segon. L'establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. ::Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català :d. El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: ::Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d'arts combinades portades a terme a Catalunya. ::Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. ::Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l'Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l'organització i el règim de personal. 3. En les actuacions que l'Estat faci a Catalunya en matèria d'inversió en béns i equipaments culturals es requereix l'acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l'Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat han d'articular fórmules de col.laboració i cooperació mútues, d'acord amb el que estableix el títol V d'aquest Estatut. '''ARTICLE 128. DENOMINACIONS I INDICACIONS GEOGRÀFIQUES I DE QUALITAT''' 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l'article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d'origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: :a. La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. :b. El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. :c. La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. :d. El règim de l'organització administrativa de la denominació d'origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l'aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l'actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l'eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l'exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d'una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal.lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l'exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d'una denominació d'origen o d'una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col.laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. '''ARTICLE 129. DRET CIVIL''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya. '''ARTICLE 130. DRET PROCESSAL''' Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. '''ARTICLE 131. EDUCACIÓ''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l'Estat i sobre els centres docents en què s'imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació infantil, la competència exclusiva que inclou: :a. La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l'ensenyament en el seu territori. :b. La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació dels centres en què s'imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. :c. La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. :d. La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. :e. El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis. :f. La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directrius d'actuació en matèria de recursos humans. :g. Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. :h. Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l'alumnat d'edat superior a la d'escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l'apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament en matèria d'ensenyament no universitari i d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: :a. La programació de l'ensenyament, la seva definició i l'avaluació general del sistema educatiu. :b. L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa. :c. L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular. :d. El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals. :e. L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents. :f. El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. :g. Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. :h. L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. :i. La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. :j. L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l'administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. '''ARTICLE 132. EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col.laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat. 4. La Generalitat participa en l'execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis. '''ARTICLE 133. ENERGIA I MINES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d'energia. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d'energia, l'atorgament de les autoritzacions de les instal.lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l'exercici de les activitats d'inspecció i control de totes les instal.lacions existents a Catalunya. :b. La regulació de l'activitat de distribució d'energia que s'acompleixi a Catalunya, l'atorgament de les autoritzacions de les instal.lacions corresponents i l'exercici de les activitats d'inspecció i control de totes les instal.lacions existents a Catalunya. :c. El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d'energia. :d. El foment i la gestió de les energies renovables i de l'eficiència energètica. 2. La Generalitat participa, per mitjà de l'emissió d'un informe previ, en el procediment d'atorgament de l'autorització de les instal.lacions de producció i transport d'energia que ultrapassen el territori de Catalunya o si l'energia és objecte d'aprofitament fora d'aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d'àmbit estatal del sector de l'energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d'intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s'hi acompleixin. '''ARTICLE 134. ESPORT I LLEURE''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'esport, que inclou en tot cas: :a. El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l'execució, l'assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l'activitat física i de l'esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. :b. L'ordenació dels òrgans de mediació en matèria d'esport. :c. La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l'alt rendiment esportiu. :d. L'establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l'esport i de l'activitat física en l'àmbit de Catalunya, i la declaració d'utilitat pública de les entitats esportives. :e. La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. :f. El foment i la promoció de l'associacionisme esportiu. :g. El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l'activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. :h. La planificació de la xarxa d'equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. :i. El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l'activitat física i esportiva. :j. La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l'Estat en matèria de seguretat pública. :k. El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l'organització i l'acompliment de l'activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. :l. El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d'àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l'esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s'acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l'acompliment d'activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d'àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. '''ARTICLE 135. ESTADÍSTICA''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d'interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: :a. La planificació estadística. :b. L'organització administrativa. :c. La creació d'un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col.labora en l'elaboració d'estadístiques d'abast supraautonòmic. '''ARTICLE 136. LA FUNCIÓ PÚBLICA I EL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CATALANES''' Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d'autonomia local: :a. La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l'ordenació i l'organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. :b. La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l'ocupació pública, sobre l'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. :c. La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l'adaptació de la relació de llocs treball a les necessitats derivades de l'organització administrativa i sobre la formació d'aquest personal. '''ARTICLE 137. HABITATGE''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'habitatge, que inclou en tot cas: :a. La planificació, l'ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l'habitatge d'acord amb les necessitats socials i d'equilibri territorial. :b. L'establiment de prioritats i objectius de l'activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d'habitatge i l'adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. :c. La promoció pública d'habitatges. :d. La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l'establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. :e. Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. :f. Les normes sobre l'habitabilitat dels habitatges. :g. La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. :h. La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d'infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l'Estat en matèria de telecomunicacions. '''ARTICLE 138. IMMIGRACIÓ''' 1. Correspon a la Generalitat en matèria d'immigració: :a. La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d'orientació. :b. El desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. :c. L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. :d. L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades. :e. La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, i l'impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d'autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s'acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s'exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l'Estat en matèria d'entrada i residència d'estrangers, inclou: :a. La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè :b. La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V. '''ARTICLE 139. INDÚSTRIA, ARTESANIA, CONTROL METROLÒGIC I CONTRASTACIÓ DE METALLS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'indústria, salvant el que estableix l'apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l'ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal.lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l'economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. '''ARTICLE 140. INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT I DE LES COMUNICACIONS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal.lacions portuàries i aeroportuàries, instal.lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. :b. La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. :c. El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. :d. La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l'aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d'interès general d'un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l'informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d'acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d'interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l'àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l'Estat a Catalunya, d'acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. L'ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. :b. El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. :c. La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d'acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d'acord amb la normativa de l'Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: :a. Promoure l'existència d'un conjunt mínim de serveis d'accés universal. :b. La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l'exercici de la potestat sancionadora corresponent. :c. La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. :d. La gestió del registre d'instal.ladors d'infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l'àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. '''ARTICLE 141. JOC I ESPECTACLES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l'activitat s'acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: :a. La creació i l'autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l'explotació i la pràctica d'aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. :b. La regulació i el control dels locals, les instal.lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. :c. La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l'activitat de joc de les empreses que l'acompleixen. 2. L'autorització de noves modalitats de joc i apostes d'àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l'informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l'ordenació del sector, el règim d'intervenció administrativa i el control de tota mena d'espectacles en espais i locals públics '''ARTICLE 142. JOVENTUT''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: :a. El disseny, l'aplicació i l'avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. :b. La promoció de l'associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. :c. La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d'activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d'acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col.laboració amb l'Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l'entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal.lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l'Estat. '''ARTICLE 143. LLENGUA PRÒPIA''' 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d'Aran la competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat aranès a l'Aran. '''ARTICLE 144. MEDI AMBIENT, ESPAIS NATURALS I METEOROLOGIA''' 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l'establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: :a. L'establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d'aquests instruments. :b. L'establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. :c. La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no tenen per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. :d. La regulació sobre prevenció en la producció d'envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. :e. La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d'aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. :f. La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. :g. La regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d'aquest, la declaració de zones d'atmosfera contaminada i l'establiment d'altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l'administració competent per a autoritzar l'obra, la instal.lació o l'activitat que la produeixi. :h. La regulació del règim d'autorització i seguiment de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. :i. La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal.lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. :j. La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. :k. Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l'article 149.1.23 de la Constitució inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d'espais naturals i d'hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col.laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d'espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l'informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l'espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l'establiment d'un servei meteorològic propi, el subministrament d'informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l'elaboració de la cartografia climàtica. 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d'Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col.laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d'aquest cos tenen la condició d'agents de l'autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. '''ARTICLE 145. MERCATS DE VALORS I CENTRES DE CONTRACTACIÓ''' Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La creació, la denominació, l'autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. :b. La regulació i les mesures administratives d'execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. :c. El control de l'emissió, l'admissió, la suspensió, l'exclusió i l'establiment de requisits addicionals d'admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. :d. L'acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d'aquests mercats. :e. L'establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. '''ARTICLE 146. MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL I SERVEIS DE CONTINGUT AUDIOVISUAL''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: :a. La competència exclusiva sobre l'organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d'àmbit local, respectant la garantia de l'autonomia local. :b. La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. '''ARTICLE 147. NOTARIAT I REGISTRES PÚBLICS''' 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: :a. El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l'administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d'ésser admesos en igualtat de drets i han d'acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis. :b. La participació en l'elaboració dels programes d'accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d'Espanya, als efectes de l'acreditació del coneixement del dret català. :c. L'establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. :d. El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d'hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l'exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l'exercici de les funcions. Aquests encarregats han d'acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis. '''ARTICLE 148. OBRES PÚBLIQUES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s'executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d'interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d'interès general requereix l'informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d'interès general, d'acord amb el que disposa la legislació de l'Estat i segons el que estableix el títol V d'aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques que no siguin d'interès general. En el supòsit de les obres qualificades d'interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col.laboració per a la gestió dels serveis. '''ARTICLE 149. ORDENACIÓ DEL TERRITORI I DEL PAISATGE, DEL LITORAL I URBANISME''' 1. Correspon a la Generalitat en matèria d'ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: :a. L'establiment de les directrius d'ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. :b. L'establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. :c. L'establiment i la regulació de les figures de protecció d'espais naturals i de corredors biològics, d'acord amb el que estableix l'article 144.2. :d. Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. :e. La determinació de mesures específiques de promoció de l'equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. 2. La determinació de l'emplaçament d'infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l'informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: :a. L'establiment i la regulació dels plans territorials d'ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d'aquests instruments i plans. :b. La gestió dels títols d'ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d'obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. :c. La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. :d. L'execució d'obres i actuacions al litoral català que no siguin d'interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l'execució i la gestió de les obres d'interès general situades al litoral català, d'acord amb el que estableix l'article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d'urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: :a. La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. :b. La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l'Estat estableix per garantir la igualtat de l'exercici del dret a la propietat. :c. L'establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. :d. La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l'edificació, la urbanització i l'ús del sòl i el subsòl. :e. La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d'obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. '''ARTICLE 150. L'ORGANITZACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT''' Correspon a la Generalitat, en matèria d'organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: :a. L'estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l'articulació territorial. :b. Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa. '''ARTICLE 151. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL''' Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: :a. La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya. :b. La creació, la supressió i l'alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d'àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. :c. L'establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l'autonomia local. '''ARTICLE 152. PLANIFICACIÓ, ORDENACIÓ I PROMOCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA''' 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l'activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'ordenació de l'activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l'activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l'Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l'activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. El desplegament dels plans estatals. :b. La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. :c. La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d'origen estatal destinats al foment de l'activitat econòmica, en els termes que s'estableixin per mitjà de conveni. '''ARTICLE 153. POLÍTIQUES DE GÈNERE''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l'Estat en exercici de la competència que li atribueix l'article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: :a. La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l'establiment d'accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s'hagin d'executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. :b. La promoció de l'associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. :c. La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. '''ARTICLE 154. PROMOCIÓ I DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l'exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. L'execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. :b. La inspecció i l'execució del procediment sancionador. :c. La defensa de la competència en l'exercici de l'activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s'acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. '''ARTICLE 155. PROPIETAT INTEL.LECTUAL I INDUSTRIAL''' 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: :a. L'establiment i la regulació d'un registre, coordinat amb el de l'Estat, dels drets de propietat intel.lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l'activitat d'inscripció, modificació o cancel.lació d'aquests drets, i l'exercici de l'activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l'Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col.laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d'informació. :b. L'autorització i la revocació de les entitats de gestió col.lectiva dels drets de propietat intel.lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d'inspecció i control de l'activitat d'aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: :a. L'establiment i la regulació d'un registre, coordinat amb el de l'Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. :b. La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. '''ARTICLE 156. PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL''' Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: :a. La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l'Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. :b. La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l'exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s'efectua a Catalunya. :c. La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l'àmbit territorial de Catalunya. :d. La constitució d'una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l'àmbit de les competències de la Generalitat. '''ARTICLE 157. PUBLICITAT''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l'activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l'Estat. '''ARTICLE 158. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: :a. L'establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l'avaluació dels projectes. :b. L'organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l'acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. :c. La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. :d. La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. :e. La difusió de la ciència i la transferència de resultats. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col.laboració entre l'Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s'han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s'han d'establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l'àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. '''ARTICLE 159. RÈGIM JURÍDIC, PROCEDIMENT, CONTRACTACIÓ, EXPROPIACIÓ I RESPONSABILITAT EN LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES CATALANES''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: :a. Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. :b. Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. :c. Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l'organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l'apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: :a. La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i sobre les regles d'execució, modificació i extinció dels contractes de l'Administració, en allò que no estigui afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució. :b. La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: :a. Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. :b. Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d'acord amb la legislació estatal. :c. Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d'acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s'han d'exercir respectant el principi d'autonomia local. '''ARTICLE 160. RÈGIM LOCAL''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d'autonomia local, inclou: :a. Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d'organització i de relació per a la cooperació i la col.laboració entre els ens locals i entre aquests i l'Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. :b. La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l'article 84. :c. El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. :d. La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d'adopció d'acords d'aquests òrgans. :e. El règim dels òrgans complementaris de l'organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l'apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. '''ARTICLE 161. RELACIONS AMB LES ENTITATS RELIGIOSES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l'establiment de mecanismes de col.laboració i cooperació per a l'acompliment de llurs activitats en l'àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. Participar en la gestió del registre estatal d'entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. :b. L'establiment d'acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d'entitats religioses, en l'àmbit de competències de la Generalitat. :c. La promoció, el desenvolupament i l'execució, en l'àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l'Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d'entitats religioses. 3. La Generalitat col.labora en els òrgans d'àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d'entitats religioses. '''ARTICLE 162. SANITAT, SALUT PÚBLICA, ORDENACIÓ FARMACÈUTICA I PRODUCTES FARMACÈUTICS''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l'organització, el funcionament intern, l'avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 2. Correspon a la Generalitat l'ordenació farmacèutica, en el marc de l'article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: :a. L'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. :b. L'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. :c. La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l'acreditació i l'avaluació de centres; la planificació de l'oferta de places; la participació en l'elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l'expedició de diplomes d'àrees de capacitació específica. :d. El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d'acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. '''ARTICLE 163. SEGURETAT PRIVADA''' Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents: :a. L'autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l'àmbit d'actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. :b. La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s'acompleixen a Catalunya. :c. L'autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. :d. La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. '''ARTICLE 164. SEGURETAT PÚBLICA''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d'acord amb el que disposa la legislació estatal: :a. La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l'ordenació de les policies locals. :b. La creació i l'organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i la coordinació de l'actuació de les policies locals. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l'Estat i en tot cas: :a. Les funcions governatives sobre l'exercici dels drets de reunió i manifestació. :b. El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d'una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l'Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col.laboració i auxili amb les autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, ha d'ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat. 5. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia, en els àmbits següents: :a. La seguretat ciutadana i l'ordre públic. :b. La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. :c. La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. '''ARTICLE 165. SEGURETAT SOCIAL''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d'unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: :a. El desplegament i l'execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. :b. La gestió del règim econòmic de la seguretat social. :c. L'organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l'assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. :d. L'ordenació i l'exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col.laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d'accidents de treball i malalties professionals. :e. El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. :f. La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l'alta inspecció, que queda reservada a l'Estat. '''ARTICLE 166. SERVEIS SOCIALS, VOLUNTARIAT, MENORS I PROMOCIÓ DE LES FAMÍLIES''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: :a. La regulació i l'ordenació de l'activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d'altres sistemes de previsió pública. :b. La regulació i l'ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. :c. La regulació i l'aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. :d. La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l'activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l'acció voluntària que s'executin individualment o per mitjà d'institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: :a. La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. :b. La Generalitat participa en l'elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. '''ARTICLE 167. SÍMBOLS DE CATALUNYA''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l'ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. '''ARTICLE 168. SISTEMA PENITENCIARI''' 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l'Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: :a. La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. :b. La totalitat de la gestió de l'activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l'organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. :c. La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. :d. L'administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l'Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. :e. La planificació i l'organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l'execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d'atorgament d'indults. '''ARTICLE 169. TRANSPORTS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: :a. La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. :b. La regulació de la intervenció administrativa per a l'exercici de les activitats de transport. :c. La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. :d. La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d'altres que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. :e. La regulació d'un sistema de mediació en matèria de transports. :f. La potestat tarifària sobre transports terrestres. 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d'àmbit superior requereix l'informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l'establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d'acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: :a. Els centres d'informació i distribució de càrregues. :b. Les estacions de transport per carretera. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els operadors de les activitats vinculades a l'organització del transport, la logística i la distribució localitzats a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l'Estat en marina mercant i ports, inclou: :a. La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. :b. La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l'acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. :c. Els requisits per a l'exercici de l'activitat. '''ARTICLE 170. TREBALL I RELACIONS LABORALS''' 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: :a. Les relacions laborals i les condicions de treball. :b. Les polítiques actives d'ocupació, que inclouen la formació dels demandants d'ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l'àmbit territorial de Catalunya. :c. Les qualificacions professionals a Catalunya. :d. La intermediació laboral, que inclou la regulació, l'autorització i el control de les agències de col.locació amb seu a Catalunya. :e. La negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball. :f. Els procediments de regulació d'ocupació i d'actuació administrativa en matèria de trasllats col.lectius entre centres de treball situats a Catalunya. :g. La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. :h. La potestat sancionadora de les infraccions de l'ordre social, en l'àmbit de les seves competències. :i. determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. :j. El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col.lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. :k. Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. :l. L'elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s'han d'establir les fórmules de garantia de l'exercici eficaç de la funció inspectora en l'àmbit social. '''ARTICLE 171. TURISME''' Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: :a. L'ordenació i la planificació del sector turístic. :b. La promoció del turisme que inclou la subscripció d'acords amb ens estrangers i la creació d'oficines a l'estranger. :c. La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d'establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l'Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d'administració de Paradors de Turisme d'Espanya. :d. La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. :e. Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l'obtenció d'un títol oficial. :f. La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l'execució i el control de les línies públiques d'ajut i de promoció del turisme. '''ARTICLE 172. UNIVERSITATS''' 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament universitari, sens perjudici de l'autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: :a. La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. :b. Les decisions de creació d'universitats públiques i l'autorització de les privades. :c. L'aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d'organització i funcionament de les universitats privades. :d. La coordinació dels procediments d'accés a les universitats. :e. El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d'acord amb el principi d'autonomia universitària. :f. El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d'ensenyament universitari. :g. La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. :h. El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l'establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament universitari, sens perjudici de l'autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l'apartat 1, que inclou en tot cas: :a. La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d'universitats i centres universitaris i l'adscripció d'aquests centres a les universitats. :b. El règim jurídic de l'organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. :c. L'adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d'aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d'ensenyaments. :d. La regulació del règim d'accés a les universitats. :e. La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. :f. L'avaluació i el garantiment de la qualitat i de l'excel.lència de l'ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. 3. La competència executiva sobre l'expedició dels títols universitaris oficials. '''ARTICLE 173. VIDEOVIGILÀNCIA I CONTROL DE SO I ENREGISTRAMENTS''' Correspon a la Generalitat la competència sobre l'ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l'àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d'exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. 146 275 2006-06-19T21:23:06Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat= ==Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l'Estat i amb altres Comunitats Autònomes== '''ARTICLE 174. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. La Generalitat i l'Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l'exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l'exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d'interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l'ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l'exercici eficaç de llurs competències. 3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l'Estat que afectin les seves competències d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis. ===Secció primera. Col·laboració amb l'Estat i amb altres Comunitats Autònomes=== '''ARTICLE 175. INSTRUMENTS DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I L'ESTAT''' 1. La Generalitat i l'Estat, en l'àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d'interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l'Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d'interès comú. '''ARTICLE 176. EFECTES DE LA COL·LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I L'ESTAT''' 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s'hagin pres sense la seva aprovació. '''ARTICLE 177. RÈGIM DELS CONVENIS ENTRE LA GENERALITAT I L'ESTAT''' 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d'ésser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l'eficàcia pel que fa a tercers. '''ARTICLE 178. CONVENIS I ACORDS AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES''' 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d'òrgans mixtos i l'establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l'aprovació prèvia del Parlament en els casos que n'afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d'informar el Parlament de la subscripció en el termini d'un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s'han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d'aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s'han de qualificar com a acords de cooperació que requereixen l'autorització prèvia a què fa referència l'article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d'un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. ===Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals=== '''ARTICLE 179. COMPAREIXENÇA DE SENADORS DAVANT EL PARLAMENT''' Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. '''ARTICLE 180. DESIGNACIÓ DE MEMBRES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL''' La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l'ordenament parlamentari. '''ARTICLE 181. PARTICIPACIÓ EN L'ORDENACIÓ GENERAL DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA''' La Generalitat participa en l'elaboració de les decisions estatals que afecten l'ordenació general de l'activitat econòmica en el marc del que estableix l'article 131.2 de la Constitució. '''ARTICLE 182. DESIGNACIÓ DE REPRESENTANTS EN ELS ORGANISMES ECONÒMICS I SOCIALS''' 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d'autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l'Estat la competència dels quals s'estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l'Agència Tributària, la Comissió Nacional d'Energia, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l'ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l'Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l'apartat 1. ===Secció tercera. La comissió bilateral Generalitat - Estat=== '''ARTICLE 183. FUNCIONS I COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT - ESTAT''' 1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d'acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat als efectes següents: :a. La participació i la col·laboració de la Generalitat en l'exercici de les competències estatals que afectin l'autonomia de Catalunya. :b. L'intercanvi d'informació i l'establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d'interès comú. 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: :a. Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l'Estat i la Generalitat. :b. La programació de la política econòmica general del Govern de l'Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta política. :c. L'impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l'Estat i la àmbits d'interès comú. :d. Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre'ls. :e. L'avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s'hagin establert entre l'Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. :f. La proposta de la relació d'organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l'Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d'aquesta representació. :g. El seguiment de la política europea per a garantir l'efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. :h. El seguiment de l'acció exterior de l'Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. :i. Les qüestions d'interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió disposa d'una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l'Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l'any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. ==Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea== '''ARTICLE 184. DISPOSICIÓ GENERAL''' La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l'Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. '''ARTICLE 185. PARTICIPACIÓ EN ELS TRACTATS DE LA UNIÓ EUROPEA''' 1. La Generalitat ha d'ésser informada pel Govern de l'Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l'Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. 2. El Govern de l'Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d'adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. '''ARTICLE 186. PARTICIPACIÓ EN LA FORMACIÓ DE LES POSICIONS DE L'ESTAT''' 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l'Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l'Estat en els afers europeus que l'afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s'estableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d'ésser escoltada per l'Estat. 4. L'Estat ha d'informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l'Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. '''ARTICLE 187. PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I ORGANISMES EUROPEUS''' 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l'apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d'aquests òrgans, d'acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d'aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d'interès comú. '''ARTICLE 188. PARTICIPACIÓ EN EL CONTROL DELS PRINCIPIS DE SUBSIDIARIETAT I DE PROPORCIONALITAT''' El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. '''ARTICLE 189. DESENVOLUPAMENT I APLICACIÓ DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA''' 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l'àmbit de les seves competències. L'existència d'una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. 2. Si l'execució del dret de la Unió Europea requereix l'adopció de mesures internes d'abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col.laboració o coordinació, l'Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s'adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d'emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l'Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. '''ARTICLE 190. GESTIÓ DE FONS EUROPEUS''' Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. '''ARTICLE 191. ACCIONS DAVANT EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA''' 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l'Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col.labora en la defensa jurídica. 3. La negativa del Govern de l'Estat a exercir les accions sol.licitades ha d'ésser motivada i ha d'ésser comunicada immediatament a la Generalitat. '''ARTICLE 192. DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT DAVANT LA UNIÓ EUROPEA''' La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. ==Capítol III. Acció exterior de la Generalitat== '''ARTICLE 193. DISPOSICIONS GENERALS''' 1. La Generalitat ha d'impulsar la projecció de Catalunya a l'exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l'Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l'Administració general de l'Estat. '''ARTICLE 194. OFICINES A L'EXTERIOR''' La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l'exterior. '''ARTICLE 195. ACORDS DE COL·LABORACIÓ''' La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col.laboració en l'àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l'Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. '''ARTICLE 196. TRACTATS I CONVENIS INTERNACIONALS''' 1. El Govern de l'Estat ha d'informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d'una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d'una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d'adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l'Estat en l'àmbit de les seves competències. '''ARTICLE 197. COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA, INTERREGIONAL I AL DESENVOLUPAMENT''' 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d'establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l'apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. '''ARTICLE 198. PARTICIPACIÓ EN ORGANISMES INTERNACIONALS''' La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d'interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. '''ARTICLE 199. COORDINACIÓ DE LES ACCIONS EXTERIORS''' La Generalitat ha d'impulsar i coordinar, en l'àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l'autonomia que tinguin. '''ARTICLE 200. PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LES ORGANITZACIONS DE CATALUNYA''' La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d'àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. 147 276 2006-06-19T21:23:42Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol VI. Del finançament de la Generalitat= ==Capítol I. Les finances de la Generalitat== '''ARTICLE 201. PRINCIPIS''' 1. Les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l'apartat tercer de l'article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d'autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d'aquest títol correspon a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. 4. D'acord amb l'article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l'article 206 d'aquest Estatut. '''ARTICLE 202. ELS RECURSOS DE LA GENERALITAT''' 1. La Generalitat disposa d'unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l'exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d'acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d'autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: :a. Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. :b. El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d'acord amb el que disposa l'article 201 d'aquest Estatut. :c. Els recàrrecs sobre els tributs estatals. :d. Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d'altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. :e. Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat. :f. Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. :g. Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. :h. Els ingressos de dret privat. :i. El producte d'emissió de deute i de les operacions de crèdit. :j. Els ingressos procedents de multes i sancions en l'àmbit de les seves competències. :k. Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. :l. Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. '''ARTICLE 203. COMPETÈNCIES FINANCERES''' 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l'àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l'afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: :a. Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. :b. Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s'escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l'Estat i de la Unió Europea, l'exercici de la capacitat normativa a què fa referència l'apartat 2 inclou la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s'atribueixin, respecte als cedits parcialment, d'acord amb el que estableix l'article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L'exercici de la capacitat normativa en l'àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d'equitat i d'eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. '''ARTICLE 204. L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA''' 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l'Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l'Estat recaptats a Catalunya corresponen a l'Administració tributària de l'Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s'ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de l'Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l'Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues Administracions Tributàries han d'establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l'altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l'Estat responsables de la gestión, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L'Agència Tributària de Catalunya s'ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l'organització i l'exercici de les funcions a què fa referència l'apartat 1. 5. L'Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. '''ARTICLE 205. ÒRGANS ECONOMICOADMINISTRATIUS''' La Generalitat ha d'assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l'Agència Tributària de Catalunya. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d'unificació de criteri corresponen a l'Administració General de l'Estat. A aquests efectes, la Generalitat i l'Administració General de l'Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l'exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. '''ARTICLE 206. PARTICIPACIÓ EN EL RENDIMENT DELS TRIBUTS ESTATALS I MECANISMES D'ANIVELLAMENT I DE SOLIDARITAT''' 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s'ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s'estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat. 4. La determinació dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat s'ha de fer d'acord amb el principi de transparència, i se n'ha d'avaluar el resultat quinquennalment. 5. L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament. 6. S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social. '''ARTICLE 207. EL TRACTAMENT FISCAL''' La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l'Estat en els impostos estatals. '''ARTICLE 208. ACTUALITZACIÓ DEL FINANÇAMENT''' 1. L'Estat i la Generalitat han d'actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l'evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s'ha d'efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L'actualització a què fa referència l'apartat 1 ha d'ésser aprovada per la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. '''ARTICLE 209. LLEIALTAT INSTITUCIONAL''' 1. D'acord amb el principi de lleialtat institucional, s'ha de valorar l'impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l'Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l'Estat, en un període de temps determinat, en forma d'una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d'establir els mecanismes d'ajustament necessaris. 2. Les dues Administracions s'han de facilitar mútuament l'accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. '''ARTICLE 210. LA COMISSIÓ MIXTA D'AFERS ECONÒMICS I FISCALS ESTAT - GENERALITAT''' 1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l'aplicació, l'actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l'Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La presidència d'aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral. 2. Correspon a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat: :a. Acordar l'abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l'article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. :b. Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d'anivellament a què fa referència l'article 206. :c. Establir els mecanismes de col·laboració entre l'Administració tributària de Catalunya i l'Administració tributària de l'Estat als quals fa referència l'article 204, i també els criteris de coordinació i d'harmonització fiscal d'acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. :d. Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus. :e. Aplicar els mecanismes d'actualització que estableix l'article 208. :f. Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l'Estat a la Generalitat. :g. Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l'Administració de l'Estat que siguin necessaris per a l'exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l'article 205. :h. Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l'Administració General de l'Estat per a l'exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l'article 221. 3. D'acord amb el que estableix l'article 209, la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l'equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d'aquest capítol. ==Capítol II. El pressupost de la Generalitat== '''ARTICLE 211. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT''' La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. '''ARTICLE 212. EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT''' El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d'elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d'examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. '''ARTICLE 213. RECURS A L'ENDEUTAMENT''' 1. La Generalitat pot recórrer a l'endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d'inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l'Estat. '''ARTICLE 214. ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA''' Correspon a la Generalitat l'establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d'estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l'Estat i de la Unió Europea. '''ARTICLE 215. EL PATRIMONI DE LA GENERALITAT''' 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l'administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. '''ARTICLE 216. EMPRESES PÚBLIQUES''' La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d'acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. ==Capítol III. Les finances dels governs locals== '''ARTICLE 217. PRINCIPIS RECTORS''' Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d'aquests principis. '''ARTICLE 218. AUTONOMIA I COMPETÈNCIES FINANCERES''' 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l'aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d'altres Administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l'exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l'Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l'Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l'exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l'autonomia que els reconeix la Constitució. '''ARTICLE 219. SUFICIÈNCIA DE RECURSOS''' 1. La Generalitat ha d'establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s'ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s'ha de regular per mitjà d'una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d'acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l'aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l'Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l'objectiu d'atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l'article 5 d'aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se'ls traspassi o se'ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d'anar acompanyada de l'assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d'aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l'Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s'ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d'aquests, segons els criteris utilitzats en l'exercici anterior a l'entrada en vigor dels preceptes d'aquest Estatut. '''ARTICLE 220. LLEI DE FINANCES LOCALS''' 1. El Parlament ha d'aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s'han d'exercir amb respecte a l'autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l'article 85. '''ARTICLE 221. EL CADASTRE''' L'Administració General de l'Estat i la Generalitat han d'establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l'intercanvi d'informació que calguin per a l'exercici de les seves competències. Així mateix, s'han d'establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l'Estat, la Generalitat i els municipis, d'acord amb el que disposi la normativa de l'Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 148 277 2006-06-19T21:24:26Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Títol VII. De la reforma de l'Estatut= '''ARTICLE 222. LA REFORMA DELS TÍTOLS QUE NO AFECTEN LES RELACIONS AMB L'ESTAT''' 1. La reforma dels Títols I i II de l'Estatut s'ha d'ajustar als procediments següents: :a. La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d'una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l'exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l'exercici de la iniciativa de la reforma. :b. L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d'una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. :c. Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l'article 223. :d. Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l'ha de sotmetre a referèndum. 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. '''ARTICLE 223. LA REFORMA DE LA RESTA DELS TÍTOLS''' 1. La reforma dels Títols de l'Estatut no inclosos en l'article 222 s'ha d'ajustar al procediment següent: :a. La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l'article 222.1.a. :b. L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l'aprovació de les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. :c. Una vegada aprovada la proposta de reforma de l'Estatut, el Parlament l'ha de trametre al Congrés dels Diputats. :d. La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d'acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l'Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l'Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. :e. Si no s'aplica el procediment establert per la lletra d, s'ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. :f. La tramitació de la proposta de reforma de l'Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l'establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. :g. Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l'Estatut s'ha de tramitar d'acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. :h. El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l'aplicació del que estableix l'apartat 2. :i. L'aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica ha d'incloure l'autorització de l'Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b. 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 149 2850 2006-11-18T18:35:40Z Aleator 20 rv grafiti {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} =Disposicions= ==Disposicions addicionals== '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA. DESIGNACIÓ DE SENADORS''' 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s'ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d'una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d'adequar les normes relatives a l'elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA. ACORDS AMB EL GOVERN DE L'ESTAT''' Si l'Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l'Estat i aquest no l'acull, el Govern de l'Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA. INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES''' 1. La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives. 2. A aquest fi, s'ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA. CAPACITAT DE FINANÇAMENT''' 1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d'elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l'article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s'hagin d'establir per a donar compliment al que disposa l'article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l'objectiu. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA. REVISIÓ DEL RÈGIM ESPECIAL DE L'ARAN''' A partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, en el termini de quatre anys s'ha de revisar i modificar el règim especial de l'Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA. ADMINISTRACIÓ ORDINÀRIA''' La Generalitat serà Administració ordinària de l'Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix l'Administració de l'Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA. RELACIÓ DE TRIBUTS CEDITS''' A l'efecte del que estableix l'article 203.2, en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut tenen la consideració de: 1. Tributs estatals cedits totalment: - Impost sobre successions i donacions. * Impost sobre el patrimoni. * Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. * Tributs sobre jocs d'atzar. * Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. * Impost sobre determinats mitjans de transport. * Impost sobre l'electricitat. 2. Tributs estatals cedits parcialment: * Impost sobre la renda de les persones físiques. * Impost sobre el valor afegit. * Impost sobre hidrocarburs. * Impost sobre les labors del tabac. * Impost sobre l'alcohol i begudes derivades. * Impost sobre la cervesa. * Impost sobre el vi i begudes fermentades. * Impost sobre els productes intermedis. El contingut d'aquesta disposició es pot modificar per mitjà d'un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat, el qual l'ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d'aquesta disposició no es considera com a modificació de l'Estatut. L'abast i les condicions de la cessió han d'ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l'article 210 que, en tot cas, l'ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern de l'Estat ha de tramitar l'acord de la Comissió com a projecte de llei. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA. CESSIÓ DE L'IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES''' El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició anterior, un percentatge de cessió de l'impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de Catalunya el rendiment cedit de l'impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s'ha de proposar d'augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre el dit impost. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA. CESSIÓ DE L'IMPOST SOBRE HIDROCARBURS, DE L'IMPOST SOBRE LES LABORS DEL TABAC, DE L'IMPOST SOBRE L'ALCOHOL I BEGUDES DERIVADES, DE L'IMPOST SOBRE LA CERVESA, DE L'IMPOST SOBRE EL VI I BEGUDES FERMENTADES I DE L'IMPOST SOBRE PRODUCTES INTERMEDIS.''' El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l'impost sobre hidrocarburs, l'impost sobre les labors del tabac, l'impost sobre l'alcohol i begudes derivades, l'impost sobre la cervesa, l'impost sobre el vi i begudes fermentades i l'impost sobre productes intermedis. L'atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL DESENA. CESSIÓ DE L'IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT''' El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l'impost sobre el valor afegit. L'atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA. CAPACITAT NORMATIVA''' En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l'Administració General de l'Estat ha de cedir competències normatives sobre l'impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris dels quals no tinguin la condició d'empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA. INTERPRETACIÓ HARMÒNICA''' Les normes de la llei orgànica a què fa referència l'article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s'han d'interpretar harmònicament. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRETZENA. FONS PROPIS I COMUNS AMB ALTRES TERRITORIS''' Els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Reial de Barcelona s'integren en el sistema d'arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d'Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l'Estat per mitjà dels mecanismes que s'estableixin de mutu acord. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL CATORZENA. JOCS I APOSTES''' El que disposa l'article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d'àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d'acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. '''DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUINZENA. TRANSPARÈNCIA''' L'Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. ==Disposicions transitòries== '''DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA. ADAPTACIÓ DE LES LLEIS I LES NORMES AMB RANG DE LLEI''' 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d'ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l'apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l'Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l'entrada en vigor d'aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. '''DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA. VIGÈNCIA DE DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ANTERIORS''' Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d'Estatut d'autonomia de Catalunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. ==Disposició derogatòria== '''DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA''' Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d'Estatut d'autonomia de Catalunya. ==Disposicions finals== '''DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA. APLICACIÓ DELS PRECEPTES DEL TÍTOL VI''' 1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, l'aplicació dels preceptes del títol VI. 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d'ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. '''DISPOSICIÓ FINAL SEGONA. L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA''' L'Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l'article 204, s'ha de crear per llei del Parlament, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d'aquest Estatut corresponguin a l'Agència Tributària de Catalunya han d'ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. '''DISPOSICIÓ FINAL TERCERA. TERMINI DE CREACIÓ DE LA COMISSIÓ MIXTA D'AFERS ECONÒMICS I FISCALS ESTAT - GENERALITAT''' La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, que estableix l'article 210, s'ha de crear en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n'assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat comporta l'extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. '''DISPOSICIÓ FINAL QUARTA. RELACIÓ D'ENTITATS ECONÒMIQUES I FINANCERES''' La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l'article 182. 150 3502 2006-12-30T18:21:14Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Dret català]] 151 280 2006-06-19T21:26:00Z Rf 12 {{Índex de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)}} 152 283 2006-06-19T22:56:27Z Rf 12 traslladat del wikisource plurilingüe {{Obra|Viquipedia=Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979}} Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgat el 18 de setembre del 1979, aprovat en referèndum pel poble català el 25 d'octubre del 1979 i publicat al DOGC el 31 de desembre del 1979. ==Estatut d'Autonomia. Preàmbul== En el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, el poble de Catalunya recobra les seves institucions d'autogovern. Catalunya, exercint el dret a l'autonomia que la Constitució reconeix i garanteix a les nacionalitats i regions que integren Espanya, manifesta la seva voluntat de constituir-se en comunitat autònoma. En aquesta hora solemne en què Catalunya recupera la seva llibertat, cal retre homenatge a tots els homes i dones que han contribuït a fer-ho possible. El present Estatut és l'expressió de la identitat col·lectiva de Catalunya i defineix les seves institucions i les seves relacions amb l'Estat en un marc de lliure solidaritat amb les altres nacionalitats i regions. Aquesta solidaritat és la garantia de l'autèntica unitat de tots els pobles d'Espanya. El poble català proclama com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els qui viuen, resideixen i treballen a Catalunya. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el lligam amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen prosseguir per tal de fer possible la construcció d'una societat democràtica avançada. Per fidelitat a aquests principis i per fer realitat el dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els Parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, el poble català referma i les Corts Generals ratifiquen el present Estatut. ==Estatut d'Autonomia. Títol preliminar: Disposicions Generals == '''Article 1''' </br> 1. Catalunya, com a nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat Autònoma d'acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. </br> 2. La Generalitat és la institució en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. </br> 3. Els poders de la Generalitat emanen de la Constitució, del present Estatut i del poble. '''Article 2''' </br> El territori de Catalunya com a comunitat autònoma és el de les comarques compreses en les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, en el moment d'ésser promulgat el present Estatut. '''Article 3''' </br> 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. </br> 2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. </br> 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. </br> 4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció. '''Article 4''' </br> La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc. '''Article 5''' </br> 1. La Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques; també podrà crear demarcacions supracomarcals. </br> 2. Així mateix podran ser creades agrupacions basades en fets urbanístics i metropolitans i altres de caràcter funcional i amb fins específics. </br> 3. Una llei del Parlament regularà l'organització territorial de Catalunya d'acord amb el present Estatut, tot garantint l'autonomia de les diferents entitats territorials. </br> 4. Allò que estableixen els apartats anteriors s'entendrà sense perjudici de l'organització de la província com a entitat local i com a divisió territorial per a l'acompliment de les activitats de l'Estat, de conformitat amb allò que preveuen els articles 137 i 141 de la Constitució. </br> '''Article 6''' </br> 1. Als efectes del present Estatut, gaudeixen de la condició política de catalans els ciutadans espanyols que, d'acord amb les lleis generals de l'Estat, tinguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de Catalunya. </br> 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits en aquest Estatut els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i que acreditin aquesta condició al corresponent consolat d'Espanya. També gaudiran d'aquests drets llurs descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten així, en la forma que determini la llei de l'Estat. '''Article 7''' </br> 1. Les normes i disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tindran eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que puguin establir-se en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o altres normes d'extraterritorialitat. </br> 2. Els estrangers que adquiriran la nacionalitat espanyola quedaran sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, salvant que manifestessin llur voluntat en contra. </br> '''Article 8''' </br> 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i deures fonamentals establerts a la Constitució. </br> 2. Correspon a la Generalitat, com a poder públic i en l'àmbit de la seva competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què aquest s'integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. ==Estatut d'Autonomia. Títol primer: Competències de la Generalitat == '''Article 9'''</br> La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre es matèries següents: </br> :1. Organització de les seves institucions d'autogovern, en el marc del present Estatut. </br> :2. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català. </br> :3. Normes processals i de procediment administratiu que es derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l'organització de la Generalitat. </br> :4. Cultura. </br> :5. Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sens perjudici d'allò que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :6. Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de dipòsit cultural que no siguin de titularitat estatal. Conservatoris de música i serveis de belles arts d'interès per a la Comunitat Autònoma. </br> :7. Investigació, sens perjudici d'allò que disposa el número 15 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Les acadèmies que tinguin llur seu central a Catalunya. </br> :8. Règim local, sens perjudici d'allò que disposa el número 1 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis i topònims. </br> :9. Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge. </br> :10. Monts, aprofitaments i serveis forestals, vies pecuàries i pastures, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d'acord amb allò que disposa el número 23 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :11. Higiene, tenint en compte allò que disposa l'article 17 d'aquest Estatut. </br> :12. Turisme. </br> :13. Obres públiques que no tinguin la qualificació legal d'interès general de l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma. </br> :14. Carreteres i camins l'itinerari dels quals passi íntegrament per territori de Catalunya. </br> :15. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports, aeroports i Servei Meteorològic de Catalunya, sens perjudici d'allò que disposen els números 20 i 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transports. </br> :16. Aprofitaments hidràulics, canals i regadius, quan les aigües corrin íntegrament per dins de Catalunya; instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia, quan aquest transport no surti del seu territori i el seu aprofitament no afecti una altra província o comunitat autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot això sens perjudici d'allò que estableix el número 25 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :17. Pesca en aigües interiors, cria i recollida de mariscs, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre. </br> :18. Artesania. </br> :19. Ordenació farmacèutica, sens perjudici d'allò que disposa el número 16 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :20. Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, de conformitat amb la legislació mercantil. </br> :21. Cooperatives, pòsits i Mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil. </br> :22. Cambres de la Propietat, Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, sens perjudici d'allò que disposa el número 10 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. </br> :23. Col·legis professionals i exercici de les professions titulades, sens perjudici d'allò que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució. </br> :24. Fundacions i associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benèfico-assistencial i similars, que exerceixin principalment llurs funcions a Catalunya. </br> :25. Assistència social. </br> :26. Joventut. </br> :27. Promoció de la dona. </br> :28. Institucions públiques de protecció i tutela de menors, respectant, en tot cas, la legislació civil, penal i penitenciària. </br> :29. Esport i lleure. </br> :30. Publicitat, sens perjudici de les normes dictades per l'Estat per a sectors i mitjans específics. </br> :31. Espectacles. </br> :32. Casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les Apostes Mútues Esportivo-benèfiques. </br> :33. Estadística d'interès de la Generalitat. </br> :34. Les altres matèries que s'atribuiran expressament en el present Estatut com de competència exclusiva i les que, amb aquest caràcter i mitjançant una llei orgànica, seran transferides per l'Estat. </br> '''Article 10''' </br> 1. En el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si s'escau, en els termes que aquella legislació estableixi, correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució de les matèries següents: </br> :1. Règim jurídic i sistema de responsabilitat de l'administració de la Generalitat i dels ens públics que en depenguin, així com el règim estatutari de llurs funcionaris. :2. Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives, en l'àmbit de competències de la Generalitat. :3. Reserva al sector públic de recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli, i intervenció d'empreses quan ho exigeixi l'interès general. :4. Ordenació del crèdit, banca i assegurances. :5. Règim miner i energètic. :6. Protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. :7. Ordenació del sector pesquer. 2. Correspon a la Generalitat el desenvolupament legislatiu del sistema de Consultes Populars Municipals en l'àmbit de Catalunya de conformitat amb allò que disposin les Lleis a les quals es refereix l'apartat 3 de l'article 92 i el número 18 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució i corresponent a l'Estat l'autorització de llur convocatòria. '''Article 11''' </br> Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents: </br> :1.Penitenciària. :2. De treball, assumint les facultats, competències i serveis que en aquest àmbit i a nivell d'execució exerceix actualment l'Estat respecte a les relacions de treball, sens perjudici de l'alta inspecció d'aquest. Queden reservades a l'Estat totes les competències en matèria de migracions interiors i exteriors, fons d'àmbit nacional i de feina, sens perjudici d'allò que estableixin les normes de l'Estat sobre aquestes matèries. :3. Propietat intel·lectual i industrial. :4. Nomenament d'agents de canvi i borsa, corredors de comerç. Intervenció, si s'escau, en la delimitació de les demarcacions corresponents. :5. Pesos i mesures. Contrastació de metalls. :6. Fires internacionals que se celebrin a Catalunya. :7. Museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal l'execució dels quals no es reservi l'Estat. :8. Ports i aeroports amb qualificació d'interès general, quan l'Estat no se'n reservi la gestió directa. :9. Ordenació del transport de mercaderies i viatgers que tinguin llur origen i destinació dins el territori de la Comunitat Autònoma, malgrat que circulin damunt les estructures de titularitat estatal a què es refereix el número 21 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució sens perjudici de l'execució directa que es reservi l'Estat. :10. Salvament marítim i abocaments industrials i contaminants a les aigües territorials de l'Estat corresponents al litoral català. :11. Les altres matèries que s'atribuiran en el present Estatut expressament com de competència d'execució i les que amb aquest caràcter i mitjançant una llei orgànica seran transferides per l'Estat. '''Article 12''' </br> 1. D'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària de l'Estat, correspon a la Generalitat, en els termes d'allò que disposen els articles 38, 131 i els números 11 i 13 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució, la competència exclusiva de les matèries següents: </br> :1. Planificació de l'activitat econòmica a Catalunya. :2. Indústria, sens perjudici d'allò que determinin les normes de l'Estat per raons de seguretat, sanitàries o d'interès militar, i les normes relacionades amb les indústries que estiguin sotmeses a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear. Queda reservada a la competència exclusiva de l'Estat l'autorització per a transferència de tecnologia estrangera. :3. El desenvolupament i execució a Catalunya dels plans establerts per l'Estat per a la reestructuració de sectors industrials. :4. Agricultura i ramaderia. :5. Comerç interior, defensa del consumidor i de l'usuari, sens perjudici de la política general de preus i de la legislació sobre la defensa de la competència. Denominacions d'origen en col·laboració amb l'Estat. :6. Institucions de crèdit corporatiu, públic i territorial i caixes d'estalvi. :7. Sector públic econòmic de la Generalitat, en tot allò que no sigui tractat en altres normes d'aquest Estatut. 2. La Generalitat participarà, igualment, en la gestió del sector públic econòmic estatal, en els casos i activitats que correspongui. '''Article 13''' </br> 1. La Generalitat podrà crear una Policia Autònoma en el marc del present Estatut, i, en allò que no hi estigui específicament regulat, en el de la Llei Orgànica prevista a l'article 149, 1, 29 de la Constitució. </br> 2. La Policia Autònoma de la Generalitat exercirà les funcions següents: </br> :'''a)''' La protecció de les persones i béns i el manteniment de l'ordre públic. </br> :'''b)''' La vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la Generalitat. </br> :'''c)''' Les altres funcions previstes en la Llei Orgànica a la qual es refereix l'apartat 1 del present article. </br> 3. Pertoca a la Generalitat el comandament suprem de la Policia Autònoma i la coordinació de l'actuació de les policies locals. </br> 4. Queden reservades, en tot cas, a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat sota la dependència del Govern els serveis policíacs de caràcter extracomunitari i supracomunitari com és ara la vigilància de ports, aeroports, costes i fronteres, duanes, control d'entrada i de sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, règim general d'estrangeria, extradició i expulsió, emigració i immigració, passaports, document nacional d'identitat, tràfic d'armes i explosius, protecció fiscal de l'Estat, contraban i frau fiscal i les altres funcions que els encarrega directament l'article 104 de la Constitució i les que els atribueixi la Llei Orgànica que el desenvoluparà. </br> 5. La Policia Judicial i els cossos que actuïn amb aquesta funció dependran dels jutges, dels tribunals i del Ministeri Fiscal en les funcions especificades a l'article 126 de la Constitució i en els termes que disposin les lleis processals. </br> 6. Es crea la Junta de Seguretat, formada per un nombre igual de representants del Govern i de la Generalitat, amb la missió de coordinar l'actuació de la policia de la Generalitat i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. </br> 7. La Junta de Seguretat determinarà l'Estatut, Reglament, dotacions, composició numèrica i estructura, el reclutament de la policia de la Generalitat, els comandaments de la qual seran designats entre caps i oficials de les Forces Armades i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat que, mentre prestin servei en la policia de la Generalitat, passaran a la situació administrativa que prevegi la Llei Orgànica a la qual es refereix l'apartat 1 del present article o a la que determini el Govern, i en aquesta situació quedaran exclosos del fur militar. Les llicències d'armes correspondran, en tot cas, a l'Estat. </br> '''Article 14''' </br> 1. En ús de les facultats i en exercici de les competències que la Constitució atribueix al Govern, aquest assumirà la direcció de tots els serveis compresos en l'article anterior i les forces i cossos de seguretat de l'Estat podran intervenir en funcions atribuïdes a la policia de la Generalitat, en els casos següents: </br> :'''a)''' A requeriment de la Generalitat, i la intervenció cessarà a instàncies d'aquesta. :'''b)''' Per pròpia iniciativa, quan consideri greument compromès l'interès de l'Estat, i amb l'aprovació de la Junta de Seguretat. En supòsits d'especial urgència, les forces i cossos de seguretat de l'Estat podran intervenir sota la responsabilitat exclusiva del Govern, i aquest en donarà compte a les Corts Generals. Les Corts Generals, a través dels procediments constitucionals, podran exercir les competències que els corresponguin. </br> 2. En els casos de declaració de l'estat d'alarma, d'excepció o de setge, totes les forces i cossos policíacs quedaran a les ordres directes de l'autoritat civil o militar que, en el seu cas, correspongui, d'acord amb la legislació que regularà aquestes matèries. '''Article 15''' </br> És de competència plena de la Generalitat la regulació i administració de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l'àmbit de les seves competències, sens perjudici d'allò que disposen l'article 27 de la Constitució i Lleis Orgàniques que, conforme a l'apartat primer de l'article 81 d'aquella, el desenvolupin, de les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia. '''Article 16''' </br> 1. En el marc de les normes bàsiques de l'Estat, pertoca a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l'execució del règim de radiodifusió i televisió en els termes i casos establerts en la llei que reguli l'Estatut Jurídic de la Ràdio i la Televisió. </br> 2. Li pertoca igualment, en el marc de les normes bàsiques de l'Estat, el desenvolupament legislatiu i l'execució del règim de premsa i, en general, de tots els mitjans de comunicació social. </br> 3. En els termes establerts als apartats anteriors d'aquest article, la Generalitat podrà regular, crear i mantenir la seva pròpia televisió, ràdio i premsa i, en general, tots els mitjans de comunicació social per a l'acompliment dels seus fins. </br> '''Article 17''' </br> 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya el desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèria de sanitat interior. </br> 2. En matèria de seguretat social, correspondrà a la Generalitat de Catalunya: </br> :'''a)''' El desenvolupament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat, salvant les normes que en configuren el règim econòmic. :'''b)''' La gestió del règim econòmic de la Seguretat Social. </br> 3. Correspondrà també a la Generalitat de Catalunya l'execució de la legislació de l'Estat sobre productes farmacèutics. </br> 4. La Generalitat de Catalunya podrà organitzar i administrar amb aquestes finalitats i dintre el seu territori tots els serveis relacionats amb les matèries susdites, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, mentre que l'Estat es reservarà l'alta inspecció conduent al compliment de les funcions i competències contingudes en aquest article. </br> 5. La Generalitat de Catalunya ajustarà l'exercici de les competències que assumeixi en matèria de sanitat i de seguretat social a criteris de participació democràtica de tots els interessats, així com dels sindicats de treballadors i associacions empresarials en els termes que la llei establirà. </br> '''Article 18''' </br> Quant a l'administració de justícia, llevat de la militar, correspon a la Generalitat: </br> :1. Exercir totes les facultats que les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguin o atribueixin al Govern de l'Estat. :2. Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya i la localització de llur capitalitat. :3. Coadjuvar en l'organització dels tribunals consuetudinaris i tradicionals i en la instal·lació dels Jutjats, sotmetent-se en tot cas a allò que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial. '''Article 19''' </br> El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el qual s'integrarà l'actual Audiència Territorial de Barcelona, és l'òrgan jurisdiccional en què culminarà l'organització judicial en el seu àmbit territorial i davant el qual s'esgotaran les successives instàncies processals, en els termes de l'article 152 de la Constitució i d'acord amb el present Estatut. '''Article 20''' </br> 1. La competència dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya s'estén: </br> :'''a)''' En l'ordre civil, a totes les instàncies i graus, inclosos els recursos de cassació i de revisió en les matèries de Dret Civil Català. :'''b)''' En l'ordre penal i social, a totes les instàncies i graus, amb excepció dels recursos de cassació i de revisió. :'''c)''' En l'ordre contenciós-administratiu, a totes les instàncies i graus quan es tracti d'actes dictats pel Consell Executiu o Govern i per l'Administració de la Generalitat, en les matèries la legislació de les quals correspongui de manera exclusiva a la Comunitat Autònoma i, en primera instància, quan es tracti d'actes dictats per l'Administració de l'Estat a Catalunya. :'''d)''' A les qüestions de competència entre òrgans judicials a Catalunya. :'''e)''' Als recursos sobre qualificació de documents referents al dret privatiu català que hauran de tenir accés als Registres de la Propietat. 2. En la resta de matèries es podrà interposar, quan s'escaigui, davant el Tribunal Suprem, el recurs de cassació o el que correspongui segons les Lleis de l'Estat i, si s'escau, el de revisió. El Tribunal Suprem resoldrà també els conflictes de competència i jurisdicció entre els Tribunals de Catalunya i els de la resta d'Espanya. '''Article 21''' </br> 1. El President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà nomenat pel Rei a proposta del Consell General del Poder Judicial. El President de la Generalitat ordenarà la publicació d'aquest nomenament al Diari Oficial de la Generalitat. </br> 2. El nomenament dels Magistrats, Jutges i Secretaris del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'efectuarà en la forma prevista a les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial. '''Article 22''' </br> A instància de la Generalitat, l'òrgan competent convocarà els concursos i oposicions per a cobrir les places vacants a Catalunya de Magistrats, Jutges, Secretaris judicials i tot altre personal al servei de l'Administració de Justícia d'acord amb allò que disposi la Llei Orgànica del Poder Judicial. '''Article 23''' </br> 1. Els concursos, oposicions i nomenaments per a cobrir les places vacants a Catalunya de Magistrats, Jutges, Secretaris judicials i altre personal al servei de l'administració de Justícia seran efectuats en la forma prevista en les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial i hi serà un mèrit preferent l'especialització en dret català. En cap cas no es podrà establir l'excepció de naturalesa o veïnatge. </br> 2. L'organització i el funcionament del Ministeri Fiscal correspon íntegrament a l'Estat, de conformitat amb les lleis generals. </br> '''Article 24''' </br> 1. Els Notaris i els Registradors de la Propietat i Mercantils seran nomenats per la Generalitat, de conformitat amb les Lleis de l'Estat. Per a la provisió de notaries els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si exerceixen en el territori de Catalunya com a la resta d'Espanya. En aquests concursos i oposicions, serà mèrit preferent l'especialització en dret català. En cap cas no es podrà establir l'excepció de naturalesa o veïnatge. </br> 2. La Generalitat participarà en la fixació de les demarcacions corresponents als Registres de la Propietat i Mercantils per a acomodar-les a allò que es disposi en aplicació de l'article 18, paràgraf 2 d'aquest Estatut. També participarà en la fixació de les demarcacions notarials i del nombre de notaris, d'acord amb allò que prevegin les lleis de l'Estat. '''Article 25''' </br> 1. Totes les competències esmentades en els articles anteriors i d'altres en aquest Estatut, s'entenen referides al territori de Catalunya. </br> 2. En l'exercici de les seves competències exclusives correspon a la Generalitat, segons s'escaigui, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, inclosa la inspecció. En el cas de les matèries assenyalades a l'article 11 d'aquest Estatut, o amb el mateix caràcter en altres dels seus preceptes, llur exercici s'haurà de sotmetre a les normes reglamentàries que l'Estat dicti en desenvolupament de la seva legislació. </br> 3. La Generalitat de Catalunya integrarà en la seva organització els serveis corresponents per tal de dur a terme les competències que li atribueix aquest Estatut. '''Article 26''' </br> 1. En matèria de la competència exclusiva de la Generalitat, el dret català és l'aplicable en el seu territori amb preferència a qualsevol altre. </br> 2. En defecte de dret propi el dret de l'Estat serà d'aplicació supletòria. </br> 3. En la determinació de les fonts del dret civil, l'Estat respectarà les normes de dret civil català. '''Article 27''' </br> 1. Per a la gestió i prestació de serveis propis corresponents a matèries de la seva competència exclusiva, la Generalitat podrà celebrar convenis amb altres comunitats autònomes. Aquests acords hauran d'ésser aprovats pel Parlament de Catalunya i comunicats a les Corts Generals i entraran en vigor al cap de trenta dies d'aquesta comunicació, salvant que les Corts acordin en l'esmentat termini que, per llur contingut, el conveni ha de seguir el tràmit previst en el paràgraf segon d'aquest article com a acord de cooperació. </br> 2. La Generalitat també podrà establir acords de cooperació amb altres comunitats autònomes, prèvia autorització de les Corts Generals. </br> 3. La Generalitat de Catalunya adoptarà les mesures necessàries per a l'execució dels tractats i convenis internacionals en allò que afectin les matèries atribuïdes a la seva competència, segons el present Estatut. </br> 4. Per tal com el català és patrimoni d'altres territoris i comunitats, ultra els vincles i la correspondència que mantinguin les institucions acadèmiques i culturals, la Generalitat podrà sol·licitar del Govern que celebri i presenti, si s'escau, a les Corts Generals, per a llur autorització, els tractats o convenis que permetin l'establiment de relacions culturals amb els Estats on s'integrin o resideixin aquells territoris i comunitats. </br> 5. La Generalitat serà informada, en l'elaboració dels tractats i convenis, així com dels projectes de legislació duanera, en allò que afecti matèries del seu específic interès. </br> '''Article 28''' </br> 1. La Generalitat podrà sol·licitar de l'Estat la transferència o delegació de competències no assumides en el present Estatut. </br> 2. La Generalitat podrà sol·licitar de les Corts Generals que les lleis marc que aquestes aprovin en matèria de competència exclusiva de l'Estat atribueixin expressament a la Generalitat la facultat de legislar en el desenvolupament de les esmentades lleis, en els termes de l'apartat 1 de l'article 150 de la Constitució. </br> 3. Correspon al Parlament de Catalunya la competència per a formular les anteriors sol·licituds, i per a determinar l'organisme de la Generalitat a favor del qual caldrà atribuir en cada cas la competència transferida o delegada. ==Estatut d'Autonomia. Títol segon: De la Generalitat == '''Article 29''' </br> 1. La Generalitat està integrada pel Parlament, el President de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern. </br> 2. Les lleis de Catalunya ordenaran el funcionament d'aquestes institucions d'acord amb la Constitució i el present Estatut. </br> ==='''Capítol I''': '''El Parlament'''=== '''Article 30''' </br> 1. El Parlament representa el poble de Catalunya i exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l'acció política de govern i exerceix les altres competències que li siguin atribuïdes per la Constitució i, d'acord amb ella i l'Estatut, per la llei que aprovi el propi Parlament. </br> 2. El Parlament és inviolable. </br> 3. El Parlament té la seu a la ciutat de Barcelona, però podrà celebrar reunions en altres indrets de Catalunya en la forma i supòsits que la llei determinarà. </br> '''Article 31''' </br> 1. El Parlament serà elegit per un termini de quatre anys, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb la llei electoral que el mateix Parlament aprovarà. El sistema electoral serà de representació proporcional i assegurarà a més l'adequada representació de totes les zones del territori de Catalunya. </br> 2. Els membres del Parlament de Catalunya seran inviolables pels vots i opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec. Durant llur mandat, no podran ésser detinguts ni retinguts pels actes delictius comesos en el territori de Catalunya, salvant en cas de flagrant delicte, i correspondrà de decidir, en tot cas, sobre llur inculpació, presó, processament i judici, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora d'aquest territori la responsabilitat penal serà exigible en els mateixos termes davant la Sala de Justícia Penal del Tribunal Suprem. </br> 3. Els diputats no estaran sotmesos a mandat imperatiu. '''Article 32''' </br> 1. El Parlament tindrà un president, una Mesa i una Diputació permanent. El reglament del Parlament en regularà la composició i elecció. </br> 2. Funcionarà en ple i en comissions. Les comissions permanents podran elaborar i aprovar lleis, sens perjudici de la capacitat del plenari per a reclamar-ne el debat i aprovació en qualsevol moment del procés legislatiu. </br> 3. El Reglament precisarà el nombre mínim de diputats per a la formació dels Grups parlamentaris, la intervenció d'aquests en el procés legislatiu i les funcions de la junta de llurs portaveus. Els Grups Parlamentaris participaran en totes les comissions en proporció de llurs membres. </br> 4. El Parlament es reunirà en sessions ordinàries i extraordinàries. Les sessions extraordinàries seran convocades pel seu President, per acord de la Diputació permanent o a petició d'una quarta part dels diputats o del nombre de Grups Parlamentaris que el reglament determinarà. També es reunirà en sessió extraordinària a petició del President de la Generalitat. </br> 5. Els acords, per a ésser vàlids, tant al ple com a les comissions, hauran d'ésser adoptats en reunions reglamentàries amb l'assistència de la majoria dels components i per aprovació de la majoria dels presents, llevat dels casos en què el reglament o la llei exigeixin un quòrum més alt. </br> 6. La iniciativa legislativa correspon als diputats, al Consell Executiu o Govern i, en els termes que una llei de Catalunya estableixi, als òrgans polítics representatius de les demarcacions supramunicipals de l'organització territorial de Catalunya. La iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei que hagin d'ésser tramitades pel Parlament de Catalunya serà regulada per aquest mitjançant una llei, d'acord amb allò que estableix la llei orgànica prevista a l'article 87, 3, de la Constitució. '''Article 33''' </br> 1. El Parlament de Catalunya exerceix la potestat legislativa mitjançant l'elaboració de lleis. Aquesta potestat només serà delegable en el Consell Executiu o Govern en termes idèntics a aquells que per al supòsit de delegació de les Corts Generals al Govern estableixen els articles 82, 83 i 84 de la Constitució. </br> 2. Les lleis de Catalunya seran promulgades, en nom del Rei, pel President de la Generalitat, el qual n'ordenarà la publicació al Diari Oficial de la Generalitat en el termini de quinze dies des de llur aprovació i al Boletín Oficial del Estado. A efectes de llur entrada en vigor regirà la data de llur publicació al Diari Oficial de la Generalitat. La versió oficial castellana serà la de la Generalitat. '''Article 34''' </br> També correspon al Parlament de Catalunya: </br> :1. Designar els senadors que representaran la Generalitat al Senat. La designació s'haurà de fer en convocatòria específica per a aquest tema i en proporció al nombre de diputats de cada Grup Parlamentari. Els senadors designats d'acord amb aquest article hauran d'ésser diputats del Parlament de Catalunya i cessaran com a senadors, a part d'allò que disposa en aquesta matèria la Constitució, quan cessin com a Diputats. :2. Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar un màxim de tres diputats del Parlament encarregats de llur defensa. :3. Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció d'un projecte de llei. :4. Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en els conflictes de competència als quals fa referència l'apartat c) del número 1 de l'article 161 de la Constitució. '''Article 35''' </br> Sens perjudici de la institució prevista a l'article 54 de la Constitució i de la coordinació amb aquesta, el Parlament podrà nomenar un Síndic de Greuges per a la defensa dels drets fonamentals i llibertats públiques dels ciutadans, a efectes de la qual podrà supervisar les activitats de l'administració de la Generalitat. Una llei de Catalunya n'establirà l'organització i el funcionament. ===Capítol II: El President=== '''Article 36''' </br> 1. El President serà elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel Rei. </br> 2. El President de la Generalitat dirigeix i coordina l'acció del Consell Executiu o Govern i ostenta la més alta representació de la Generalitat i l'ordinària de l'Estat a Catalunya. </br> 3. El President podrà delegar temporalment funcions executives en un dels Consellers. </br> 4. El President serà, en tot cas, políticament responsable davant del Parlament. </br> 5. Una llei de Catalunya determinarà la forma d'elecció del President, el seu estatut personal i les seves atribucions. </br> ===Capítol III: El Consell Executiu o Govern=== '''Article 37''' </br> 1. El Consell, òrgan col·legiat de govern amb funcions executives i administratives, serà regulat per llei de Catalunya la qual en determinarà la composició, l'estatut, la forma de nomenament i la cessació dels membres i llurs atribucions. </br> 2. El Consell respon políticament davant del Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cada Conseller per la seva gestió. </br> 3. La seu del Consell serà a la ciutat de Barcelona, i els seus organismes, serveis i dependències podran establir-se en diferents indrets de Catalunya d'acord amb criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions. </br> 4. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Consell Executiu o Govern i de l'Administració de la Generalitat que ho requeriran seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat. Aquesta publicació serà suficient, a tots els efectes, per a la validesa dels actes i l'entrada en vigor de les disposicions i normes de la Generalitat. En relació amb la publicació al Boletín Oficial del Estado, caldrà atenir-se a allò que disposi la corresponent norma de l'Estat. '''Article 38''' </br> El President de la Generalitat i els Consellers, durant llur mandat i pels actes delictius comesos en territori de Catalunya, no podran ésser detinguts ni retinguts sinó en cas de flagrant delicte, i correspondrà decidir, en tot cas, sobre llur inculpació, presó, processament i judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora de l'esmentat territori, la responsabilitat penal serà exigible en els mateixos termes davant la Sala de Justícia Penal del Tribunal Suprem. '''Article 39''' </br> El Consell podrà interposar recurs d'inconstitucionalitat. També podrà, per iniciativa pròpia o previ acord del Parlament, personar-se davant el Tribunal Constitucional en els conflictes de competència als quals fa referència l'apartat c) del número 1 de l'article 161 de la Constitució. ===Capítol IV: Del control de la Generalitat=== '''Article 40''' </br> 1. Les lleis de Catalunya estaran excloses del recurs contenciós-administratiu i només estaran sotmeses al control de llur constitucionalitat exercit pel Tribunal Constitucional. </br> 2. Contra els actes i acords i les normes reglamentàries emanades dels òrgans executius i administratius de la Generalitat, es podrà presentar recurs davant la jurisdicció contenciosa-administrativa. '''Article 41''' </br> Sens perjudici d'allò que disposa l'apartat 1 de l'article anterior, una llei de Catalunya crearà i regularà el funcionament d'un organisme de caràcter consultiu que dictaminarà, en els casos que la mateixa llei determinarà, sobre l'adequació al present Estatut dels projectes o proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament de Catalunya. La interposició davant del Tribunal Constitucional del recurs d'inconstitucionalitat pel Consell Executiu o Govern de la Generalitat o pel Parlament de Catalunya exigirà com a requisit previ un dictamen de l'esmentat organisme. '''Article 42''' </br> Sens perjudici del que disposa l'article 136 i l'apartat d) de l'article 153 de la Constitució es crea la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Una Llei de Catalunya en regularà l'organització i funcionament i establirà les garanties, normes i procediments per a assegurar la rendició dels comptes de la Generalitat, la qual serà sotmesa a l'aprovació del Parlament. == Estatut d'Autonomia. Títol tercer: Finances i Economia == '''Article 43''' </br> 1. El patrimoni de la Generalitat estarà integrat per: </br> :'''a)''' El patrimoni de la Generalitat en el moment d'aprovar-se l'Estatut. :'''b)''' Els béns afectes a serveis traspassats a la Generalitat. :'''c)''' Els béns adquirits per la Generalitat per qualsevol títol jurídic vàlid. 2. El patrimoni de la Generalitat, la seva administració, defensa i conservació seran regulats per una llei de Catalunya. '''Article 44''' </br> La hisenda de la Generalitat es constitueix amb: </br> :1. Els rendiments dels impostos que la Generalitat establirà. :2. Els rendiments dels impostos cedits per l'Estat als quals es refereix la Disposició addicional sisena i de tots aquells la cessió dels quals sigui aprovada per les Corts Generals. :3. Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat per impostos directes i indirectes, inclosos els monopolis fiscals. :4. El rendiment de les seves pròpies taxes per aprofitaments especials i per la prestació de serveis directes de la Generalitat, siguin de pròpia creació o com a conseqüencia de traspassos de serveis estatals. :5. Les contribucions especials que estableixi la Generalitat en l'exercici de les seves competències. :6. Els recàrrecs sobre impostos estatals. :7. Si s'escau, els ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial. :8. Altres assignacions a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat. :9. L'emissió de deute i el recurs al crèdit. :10. Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. :11. Ingressos de dret privat; llegats i donacions, subvencions. :12. Multes i sancions en l'àmbit de les seves competències. '''Article 45''' </br> 1. Quan es completi el traspàs de serveis, o en complir-se el sisè any de vigència d'aquest Estatut, si la Generalitat ho sol·licita, la participació anual en els ingressos de l'Estat citada al número 3 de l'article anterior i definida a la disposició transitòria 3» es negociarà damunt les bases següents: </br> :'''a)''' La mitjana dels coeficients de població i esforç fiscal de Catalunya, aquest últim mesurat per la recaptació al seu territori de l'impost sobre la renda de les persones físiques. :'''b)''' La quantitat equivalent a l'aportació proporcional que correspongui a Catalunya pels serveis i càrregues generals que l'Estat continuï assumint com a propis. :'''c)''' El principi de solidaritat interterritorial al qual es refereix la Constitució, que s'aplicarà en funció de la relació inversa de la renda real per habitant a Catalunya respecte a la de la resta d'Espanya. :'''d)''' Altres criteris que es considerin procedents. </br> 2. La fixació del nou percentatge de participació serà objecte de negociació inicial i serà revisable a sol·licitud del Govern o de la Generalitat cada cinc anys. '''Article 46''' </br> 1. La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels seus propis tributs correspondrà a la Generalitat, la qual disposarà de plenes atribucions per a l'execució i organització d'aquestes tasques, sens perjudici de la col·laboració que pugui establir-se amb l'Administració Tributària de l'Estat, especialment quan així ho exigeixi la naturalesa del tribut. </br> 2. En el cas dels impostos els rendiments dels quals haguessin estat cedits, la Generalitat assumirà per delegació de l'Estat llur gestió, recaptació, liquidació i inspecció, sens perjudici de la col·laboració que pugui establir-se entre ambdues administracions, tot això d'acord amb allò que especifiqui la llei que fixarà l'abast i condicions de la cessió. </br> 3. La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels altres impostos de l'Estat recaptats a Catalunya correspondrà a l'Administració Tributària de l'Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat pugui rebre d'aquest, i de la col·laboració que pugui establir-se especialment quan així ho exigeixi la naturalesa del tribut. '''Article 47''' </br> La Generalitat gaudirà del tractament fiscal que la llei estableixi per a l'Estat. '''Article 48''' 1. Correspon a la Generalitat la tutela financera sobre els ens locals respectant l'autonomia que els reconeixen els articles 140 i 142 de la Constitució i d'acord amb l'article 9,8, d'aquest Estatut. </br> 2. És competència dels ens locals de Catalunya la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis que els atribueixin les lleis, sens perjudici de la delegació que puguin atorgar per a aquestes facultats a favor de la Generalitat. Mitjançant una llei de l'Estat serà establert el sistema de col·laboració dels ens locals, de la Generalitat i de l'Estat per a la gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs que es determinaran. Els ingressos dels ens locals de Catalunya consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionades, seran percebuts a través de la Generalitat, que els distribuirà d'acord amb els criteris legals que seran establerts per a les esmentades participacions. '''Article 49''' </br> Correspon al Consell Executiu o Govern l'elaboració i aplicació del pressupost de la Generalitat, i al Parlament el seu examen, esmena, aprovació i control. El pressupost serà únic i inclourà la totalitat de les despeses i ingressos de la Generalitat i dels organismes, institucions i empreses que en depenguin. '''Article 50''' </br> Correspon exclusivament al Parlament la potestat pròpia de la Generalitat, d'establir i exigir els impostos, taxes i contribucions especials, així com la fixació de recàrrecs. '''Article 51''' </br> 1. La Generalitat, mitjançant acord del Parlament, podrà emetre deute públic per a finançar despeses d'inversió. </br> 2. El volum i característiques de les emissions s'establiran d'acord amb l'ordenació general de la política creditícia i en coordinació amb l'Estat. </br> 3. Els títols emesos tindran la consideració de fons públics a tots els efectes. </br> '''Article 52''' </br> La Generalitat queda facultada per a constituir institucions que fomentin la plena ocupació i el desenvolupament econòmic i social en el marc de les seves competències. '''Article 53''' </br> La Generalitat, d'acord amb allò que estableixin les lleis de l'Estat, designarà els seus propis representants en els organismes econòmics, les institucions financeres i les empreses públiques de l'Estat la competència dels quals s'estengui al territori català i que per llur natura no siguin objecte de traspàs. '''Article 54''' </br> La Generalitat podrà constituir empreses públiques com a mitjà d'execució de les funcions que siguin de la seva competència, segons allò que estableix el present Estatut. '''Article 55''' </br> 1. La Generalitat, com a poder públic, podrà fer ús de les facultats previstes a l'apartat 1) de l'article 130 de la Constitució, i podrà fomentarm mitjançant una legislació adequada les societats cooperatives en els termes resultants del número 24 de l'article 9 del present Estatut. </br> 2. Així mateix, d'acord amb la legislació de l'Estat en la matèria, podrà fer ús de les altres facultats previstes a l'apartat 2 de l'article 129 de la Constitució. ==Estatut d'Autonomia. Títol quart: Reforma de l'Estatut == '''Article 56''' </br> 1. La reforma de l'Estatut s'ajustarà al següent procediment: </br> :'''a)''' La iniciativa de la reforma correspondrà al Consell Executiu o Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya a proposta d'una cinquena part dels seus diputats o a les Corts Generals. :'''b)''' La proposta de la reforma requerirà, en tot cas, l'aprovació del Parlament de Catalunya per majoria de dues terceres parts, l'aprovació de les Corts Generals mitjançant Llei Orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. </br> 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament de Catalunya o per les Corts Generals, o no és refermada mitjançant referèndum pel cos electoral, no podrà ésser sotmesa novament al debat i votació del Parlament fins que haurà transcorregut un any. </br> 3. L'aprovació de la reforma per les Corts Generals mitjançant una Llei Orgànica inclourà l'autorització de l'Estat perquè la Generalitat convoqui el referèndum al qual es refereix el paràgraf b) de l'apartat 1, d'aquest article. '''Article 57''' </br> No obstant allò que disposa l'article anterior, quan la reforma tingués per objecte la simple alteració de l'organització dels poders de la Generalitat i no afectés les relacions de la Comunitat Autònoma amb l'Estat, es podrà procedir de la manera següent: </br> :'''a)''' Elaboració del projecte de reforma pel Parlament de Catalunya. :'''b)''' Consulta a les Corts Generals. :'''c)''' Si en el termini de trenta dies, a partir de la recepció de la consulta prevista a l'apartat precedent, les Corts Generals no es declaressin afectades per la reforma, es convocarà degudament autoritzat un referèndum sobre el text proposat. :'''d)''' Es requerirà, finalment, l'aprovació de les Corts Generals mitjançant una Llei Orgànica. :'''e)''' Si en el termini assenyalat a la lletra c), les Corts es declaressin afectades per la reforma, aquesta haurà de seguir el procediment previst a l'article anterior, donant per acomplerts els tràmits de l'apartat a) del número 1 de l'esmentat article. ==Estatut d'Autonomia. Disposicions addicionals == '''Primera''': </br> En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l'organització administrativa interna de la Vall d'Aran. '''Segona''': </br> Mitjançant la corresponent norma de l'Estat, i sota la tutela d'aquest, es crearà i regularà la composició i funcions d'un Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en el qual tindran participació preeminent la Generalitat de Catalunya, altres Comunitats Autònomes i províncies, si s'escau. '''Tercera''': </br> 1. Mentre no siguin cobertes per llurs titulars, i sempre que hagin resultat deserts els concursos i oposicions corresponents, les vacants existents o que es produiran en els òrgans jurisdiccionals de Catalunya podran ésser cobertes, temporalment, per personal designat per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia, aplicant les normes que per a aquest supòsit contingui la Llei Orgànica del Poder Judicial. El personal interí que en el seu cas serà nomenat cessarà quan sigui nomenat el titular. </br> 2. Quan les necessitats del servei ho aconsellaran, i mentre no serà resolta l'oportuna ampliació de plantilla del personal al servei de l'Administració de Justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podrà cobrir interinament, d'acord amb allò previst a l'apartat anterior, les places de les quals se sol·licita l'ampliació. Als efectes d'aquest precepte es considera personal al servei de l'Administració de Justícia el que així es definirà en la Llei Orgànica del Poder Judicial. '''Quarta''': </br> A partir de l'entrada en vigor del present Estatut, els pressupostos que elaboraran i aprovaran les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona seran units al de la Generalitat. '''Cinquena''': </br> Atesa la vocació cultural de Catalunya, l'Estat i la Generalitat hi consideraran el servei de la cultura com a deure i atribució essencial, d'acord amb allò que preveu l'apartat 2 de l'article 149 de la Constitució i per això col·laboraran en llurs accions per al foment i desenvolupament del patrimoni cultural comú, en les seves diferents expressions lingüístiques i modalitats. </br> En el marc d'aquesta col·laboració es facilitarà la comunicació cultural amb altres comunitats autònomes i províncies, prestant especial atenció a totes aquelles amb les quals Catalunya hagués tingut particulars vincles històrics, culturals o comercials. '''Sisena''': </br> 1. Se cedeix a la Generalitat, en els termes previstos al paràgraf 3 d'aquesta Disposició, el rendiment dels següents tributs: </br> :'''a)''' Impost sobre el Patrimoni net. :'''b)''' Impost sobre transmissions patrimonials. :'''c)''' Impost sobre successions i donacions. :'''d)''' Impostos sobre el luxe que es recapten al lloc de destinació. L'eventual supressió o modificació d'algun d'aquests impostos implicarà l'extinció o modificació de la cessió. </br> 2. El contingut d'aquesta Disposició podrà ésser modificat mitjançant acord del Govern amb la Generalitat, que serà tramitat pel Govern com a projecte de llei. A aquests efectes, la modificació de la present Disposició no serà considerada modificació de l'Estatut. </br> 3. L'abast i condicions de la cessió s'establiran per la Comissió Mixta a la qual es refereix l'apartat 2 de la Disposició transitòria 3a., que en tot cas els referirà a rendiments a Catalunya. El Govern tramitarà l'acord de la Comissió com a projecte de llei, o, si concorreguessin raons d'urgència, com a Decret-llei, en el termini de sis mesos a partir de la constitució del primer Consell Executiu o Govern de la Generalitat. '''Setena''': </br> L'exercici de les competències financeres reconegudes per aquest Estatut a la Generalitat s'ajustarà a allò que estableixi la Llei Orgànica a la qual es refereix l'apartat 3 de l'article 157 de la Constitució. ==Estatut d'Autonomia. Disposicions transitòries == '''Primera''': </br> La Junta de Seguretat prevista al paràgraf 6 de l'article 13 d'aquest Estatut haurà de constituir-se en el termini de tres mesos, a partir del nomenament del primer Consell Executiu o Govern de la Generalitat que es constituirà, d'acord amb allò que preveu aquest Estatut, als efectes de coordinar les competències de l'Estat i de la Generalitat en aquesta matèria. '''Segona''': </br> Mentre les Corts Generals no elaboraran les lleis a les quals es refereix aquest Estatut, i el Parlament de Catalunya no legislarà sobre les matèries de la seva competència, continuaran en vigor les actuals lleis i disposicions de l'Estat que es refereixen a les esmentades matèries, sens perjudici que llur desenvolupament legislatiu, si s'escau, i llur execució, siguin efectuats per la Generalitat en els supòsits així previstos en aquest Estatut. '''Tercera''': </br> 1. Fins que s'haurà completat el traspàs dels serveis corresponents a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l'Estat garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment de la transferència. </br> 2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a l'apartat 3 de l'article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les despeses d'inversió que corresponguin. </br> 3. La Comissió Mixta de l'apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima d'un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat a les Corts. </br> 4. A partir del mètode fixat a l'apartat segon, s'establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per l'Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la suma dels ingressos obtinguts per l'Estat en els capítols I i II de l'últim pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats. '''Quarta''': </br> Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d'acord amb les normes següents: </br> :1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la promulgació d'aquest Estatut. Les eleccions s'hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de la convocatòria. </br> :2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un Diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. </br> :3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d'escrutini proporcional. </br> :4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa electoral vigent atribueix a la Junta Central. </br> Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la validesa de l'elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Territorial de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals provincials. :Contra les resolucions de l'esmentada Sala de l'Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs. </br> :5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran d'aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de les Corts Generals. '''Cinquena''': </br> 1. Un cop proclamats els resultats de les eleccions, i en un termini màxim de vuit dies, el primer Parlament de Catalunya es constituirà amb una mesa d'edat integrada per un president i dos secretaris, i procedirà immediatament a elegir la mesa provisional. Aquesta es compondrà d'un president, dos vice-presidents i quatre secretaris. </br> 2. En una segona sessió, que se celebrarà, com a màxim, deu dies després de l'acabament de la sessió constitutiva, el president del Parlament, havent consultat els portaveus designats pels partits o grups polítics amb representació parlamentària, proposarà d'entre els membres del Parlament un candidat a President de la Generalitat i es procedirà, després d'un debat, a la votació. </br> 3. Per ésser elegit President de la Generalitat el candidat haurà d'obtenir els vots de la majoria absoluta dels membres del Parlament. Aquesta elecció suposarà alhora l'aprovació del programa de govern i de la composició del Consell Executiu proposats pel candidat elegit. </br> 4. Si no assoleix aquella majoria, el mateix candidat podrà sotmetre's a una segona votació quaranta-vuit hores després de l'anterior, en la qual també es requerirà la majoria absoluta per a ésser elegit President. Si tampoc no assolís la majoria absoluta en la segona votació, el mateix candidat podrà sotmetre's a una tercera votació quaranta-vuit hores després de l'anterior, i serà elegit President si obtingués el vot favorable de la majoria simple dels diputats. </br> 5. Si després d'aquesta tercera votació el candidat no resulta elegit, haurà d'iniciar-se el procediment amb un altre candidat, designat en els mateixos termes de l'apartat 2 d'aquesta Disposició transitòria. </br> 6. Si passats dos mesos des de la primera votació cap candidat no obté la confiança del Parlament, aquest quedarà dissolt i es convocaran noves eleccions en el termini de quinze dies. </br> 7. Elegit el primer President de la Generalitat, l'organització d'aquesta s'acomodarà a allò que preveu aquest Estatut, i cessaran el President i els Consellers nomenats a l'empara del Reial Decret-llei 41/1977, de 29 de setembre. '''Sisena''': </br> El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d'acord amb les bases següents: </br> :1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat, i en el termini màxim d'un mes serà nomenada una comissió mixta encarregada d'inventariar els béns i drets de l'Estat que hauran d'ésser objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que hauran d'ésser traspassats i de procedir a l'adaptació, si cal, dels que passaran a la competència de la Generalitat. :2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament. Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d'aquesta publicació. :3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l'esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució el terme en el qual s'haurà de completar el traspàs de tots els serveis que corresponen a la Generalitat, d'acord amb aquest Estatut. :4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l'Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits per Llei Hipotecària. </br> :El canvi de titularitat en els contractes d'arrendament de locals per a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a l'arrendador a extingir o renovar el contracte. :5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d'aquesta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de trasllat que convoqui l'Estat en igualtat de condicions amb els altres membres de llur cos, i d'aquesta manera podran exercir llur dret permanent d'opció. :Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus funcionaris, seran d'aplicació les disposicions de l'Estat vigents sobre la matèria. :6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs d'execució se'n continuarà la tramitació d'acord amb els termes establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en l'altre, les transferències realitzades s'adaptaran, si calia, als termes d'aquest Estatut. :7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya, d'acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament coordinat, i podran conservar l'execució i gestió d'aquests mateixos serveis. :8. La Comissió Mixta creada d'acord amb l'article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l'apartat 1 d'aquesta Disposició transitòria. '''Setena''': </br> Les transferències que calgui fer en matèria d'ensenyament per a traspassar a la competència de la Generalitat els serveis i centres de l'Estat a Catalunya seran fetes d'acord amb els calendaris i programes que defineixi la Comissió Mixta. '''Vuitena''': </br> Pel que es refereix a televisió, l'aplicació de l'apartat 3 de l'article 16 d'aquest Estatut suposa que l'Estat atorgarà en règim de concessió a la Generalitat la utilització d'un tercer canal, de titularitat estatal, que cal crear específicament per a la seva emissió en el territori de Catalunya, en els termes que prevegi l'esmentada concessió. </br> Fins a la posada en funcionament efectiu d'aquest nou canal de televisió, Radiotelevisión Española (RTVE) articularà a través de la seva organització a Catalunya un règim transitori de programació específica per al territori de Catalunya, que Televisió Espanyola emetrà per la segona cadena (UHF). </br> El cost de la programació específica de Televisió a la qual es refereix el paràgraf anterior s'entendrà com a base per a la determinació de la subvenció que podria ésser concedida a la Generalitat, durant els dos primers anys de funcionament del nou canal al qual es refereix aquesta Disposició transitòria. [[Categoria:Legislació]] 154 287 2006-06-20T07:46:12Z Rf 12 Comunicat de Bergen L’Espai europeu d’educació superior – Consecució d’objectius Comunicat de la Conferència de Ministres Europeus d’Educació Superior celebrada a Bergen el 19-20 de maig de 2005. ---- __TOC__ Nosaltres, ministres responsables de l’educació superior dels països participants en el Procés de Bolonya, ens hem reunit per fer una avaluació de l’esmentat procés, a mig camí del seu desenvolupament, i per establir objectius i prioritats per al 2010. En aquesta conferència hem donat la benvinguda a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Moldàvia i Ucraïna com a nous països participants en el Procés de Bolonya. Tots nosaltres compartim la manera d’entendre els principis, els objectius i els compromisos del Procés tal com s’exposen a la Declaració de Bolonya i als posteriors comunicats de les conferències de ministres de Praga i de Berlín. Ratifiquem el compromís de coordinar les nostres polítiques mitjançant el Procés de Bolonya per establir, el 2010, l’Espai europeu d’educació superior (EEES), i ens comprometem a ajudar els nous països participants a posar en pràctica els objectius del Procés. ==I. Acord de cooperació== Destaquem el paper central de les institucions d’educació superior, del personal al seu servei i dels estudiants com a parts implicades en el procés de Bolonya. El paper que tenen en la implementació del procés adquireix encara més importància ara que s’han aplicat en gran part les reformes legislatives necessàries, i els encoratgem a continuar i a intensificar la seva tasca per a l’establiment de l’Espai europeu d’educació superior. Reconeixem el compromís decidit de les institucions d’educació superior de tot Europa amb el Procés, i som conscients que cal temps per optimitzar els efectes del canvi estructural sobre els programes d’estudis i així garantir la introducció dels processos d’ensenyament i aprenentatge innovadors que Europa necessita. Reconeixem el suport rebut dels agents socials i econòmics i desitgem que s’intensifiqui la cooperació per a la consecució dels objectius del Procés de Bolonya. Reconeixem així mateix la contribució de les institucions i les organitzacions internacionals que són parts implicades en el Procés. ==II. Balanç de la situació== Som conscients del notable progrés fet en el camí per assolir els nostres objectius, tal com s’exposa en l’Informe General 2003-2005 del Grup de Seguiment, en l’informe Trends IV de l’European University Association (EUA) i en l’informe dels Sindicats Nacionals d’Estudiants d’Europa (ESIB), ''Bologna with Student Eyes''. A la reunió de Berlín, vam demanar al Grup de Seguiment que, quan el Procés es trobés a mig camí del seu desenvolupament, en fes un balanç centrat en tres aspectes prioritaris: el sistema de titulacions, l’assegurament de la qualitat i el reconeixement de títols i de períodes d’estudi. Segons aquest informe balanç, s’han aconseguit millores substancials en tots tres àmbits. Serà molt important garantir que el progrés sigui consistent en tots els països participants. És per això que creiem que és necessari compartir coneixements i habilitats d’una manera més intensa a fi de desenvolupar capacitat tant en l’àmbit institucional com governamental. ===El sistema de titulacions=== Comprovem amb satisfacció que el sistema de titulació en dos cicles s’està implantant a gran escala; a la majoria de països, més de la meitat dels estudiants estan inscrits en aquest sistema. Tanmateix, encara hi ha uns quants obstacles per a l’accessibilitat entre els dos cicles. A més, cal més diàleg —amb la participació de governs, institucions i agents socials— per millorar l’accés al món laboral dels estudiants hagin obtingut el títol de grau, també en els llocs de treball adequats dins el sector públic. Adoptem el marc global per al sistema de titulacions dins l’EEES, que comprèn tres cicles (incloent-hi, dins dels contextos nacionals, la possibilitat de titulacions intermèdies), descriptors genèrics per a cada cicle basats en els resultats de l’aprenentatge i les competències, i sistemes de crèdits en el primer i segon cicles. Ens comprometem a elaborar, per al 2010, marcs de treball nacionals per als sistemes de titulacions que siguin compatibles amb el marc de treball global per a les titulacions dins l’EEES, i a començar a treballar-hi abans de l’any 2007. Demanem al Grup de Seguiment que informi sobre la implementació i el posterior desenvolupament de l’esmentat marc global. Destaquem la importància de garantir la complementarietat entre el marc de treball global de l’EEES i el marc més ampli que es proposa per a titulacions de formació continuada i que engloba tant l’educació general com la formació professional, tal com ara s’hi està treballant dins la Unió Europea i també entre els països participants. Demanem a la Comissió Europea que consulti a fons totes les parts del Procés de Bolonya a mesura que el treball vagi avançant. ===Assegurament de la qualitat=== Gairebé tots els països han previst un sistema d’assegurament de la qualitat basat en els criteris establerts al Comunicat de Berlín, amb un elevat grau de cooperació i de treball en xarxa. Tanmateix, encara cal avançar, especialment pel que fa a la implicació dels estudiants i la cooperació internacional. A més, instem les institucions d’educació superior que continuïn treballant per incrementar la qualitat de les seves activitats mitjançant la introducció sistemàtica de mecanismes interns i la correlació directa d’aquests amb l’assegurament de la qualitat externa. Adoptem les normes i les directrius per a l’assegurament de la qualitat a l’Espai europeu d’educació superior tal com les proposa l’ENQA (European Network for Quality Assurance). Ens comprometem a introduir el model proposat per a la revisió a escala nacional dels organismes per a l’assegurament de la qualitat, una revisió que duran a terme experts tot respectant les directrius i els criteris comunament acceptats. Aprovem el principi d’un registre europeu d’organismes per a l’assegurament de la qualitat a partir d’aquestes revisions nacionals. Demanem que l’ENQA continuï treballant els aspectes pràctics de la seva implantació en col·laboració amb l’EUA, l’EURASHE (European Association of Institutions in Higher Education) i l’ESIB (Sindicats Nacionals d’Estudiants d’Europa), i que se’ns en trameti un informe a través del Grup de Seguiment. Destaquem la importància de la cooperació entre organismes reconeguts a escala nacional amb vista a fomentar el reconeixement mutu d’acreditacions o les decisions sobre l’assegurament de la qualitat. ===Reconeixement de títols i de períodes d’estudi=== Veiem que, fins ara, 36 dels 45 països participants han ratificat la Convenció de Reconeixement de Lisboa. Instem els que encara no ho han fet que ratifiquin la convenció al més aviat possible. Ens comprometem a garantir l’aplicació total dels seus principis, i a incorporar-los a la legislació nacional de manera pertinent. Fem una crida a tots els països participants perquè abordin els problemes de reconeixement identificats per les xarxes ENIC/NARIC. Elaborarem plans d’acció a escala nacional per millorar la qualitat del procés associat al reconeixement de les titulacions estrangeres. Els esmentats plans formaran part de l’informe nacional de cada país per a la següent conferència de ministres. Manifestem el nostre suport als textos complementaris de la Convenció de Reconeixement de Lisboa i demanem a totes les administracions nacionals i a altres parts interessades que reconeguin els títols compartits que s’atorguen en dos o més països de l’EEES. Considerem que la creació de marcs de treball per al sistema de titulacions, tant a escala nacional com europea, representa una oportunitat per continuar arrelant la formació continuada en l’educació superior. Treballarem amb les institucions d’educació superior i amb d’altres per millorar el reconeixement dels aprenentatges previs, incloent-hi, quan sigui possible, tant formacions no formals com informals per a l’accés als programes d’educació superior, i com a elements d’aquesta. ==III. Altres reptes i prioritats== ===L’educació superior i la recerca=== Destaquem la importància de l’educació superior a l’hora de continuar fomentant la recerca, i la importància de la recerca a l’hora de garantir que l’educació superior actuï com a base tant per al desenvolupament econòmic i cultural de la nostra societat com per a la cohesió social. Recordem que l’esforç per introduir canvis estructurals i millorar la qualitat de l’ensenyament no hauria d’anar en detriment de l’esforç per consolidar la recerca i la innovació. Per tant, recalquem la importància que tenen la recerca i la formació en recerca en el manteniment i la millora de la qualitat, la competitivitat i l’atractiu de l’EEES, com també en el foment d’aquests aspectes. Amb vista a obtenir millors resultats, reconeixem la necessitat de millorar la sinergia entre els organismes de recerca universitaris i altres organismes de recerca en tots els nostres països, i també entre l’EEES i l’Espai europeu de recerca. Per a la consecució dels esmentats objectius, els títols de doctorat han d’estar completament alineats amb el marc de treball global de l’EEES per a titulacions creades a partir dels plantejaments basat en els resultats. El component central de la formació doctoral és el progrés del coneixement per mitjà d’una recerca original. Tenint en compte la necessitat de programes de doctorat estructurats i la necessitat d’una supervisió i d’una avaluació transparents, recordem que, a la majoria dels països, el volum de treball del tercer cicle correspondria a 3-4 anys d’estudi a temps complet. Instem les universitats perquè garanteixin que els seus programes de doctorat fomenten la formació interdisciplinària i el foment d’habilitats transferibles, responent d’aquesta manera a les necessitats d’un mercat de treball més ampli. Cal garantir un augment general del nombre d’estudiants de doctorat que emprenguin carreres de recerca dins l’EEES. Considerem que els participants en els programes de tercer cicle són, alhora, estudiants i investigadors en fase inicial. Encomanem al Grup de Seguiment de Bolonya que convidi l’Associació Europea d’Universitats, juntament amb altres parts interessades, a preparar un informe, sota la responsabilitat del Grup de Seguiment, al voltant del futur desenvolupament dels principis bàsics per a programes de doctorat, per presentar-lo als ministres el 2007. Cal evitar l’excés de reglamentació en els programes de doctorat. ===La dimensió social=== La dimensió social del Procés de Bolonya és una part constituent de l’Espai europeu d’educació superior, i una condició necessària perquè l’EEES sigui atractiu i competitiu. Per tant, doncs, renovem el nostre compromís de garantir un accés igual per a tothom a l’educació superior, i insistim en la necessitat que els estudiants tinguin les condicions necessàries per poder completar els seus estudis sense obstacles relacionats amb el seu entorn social i econòmic. La dimensió social inclou mesures preses pels governs per ajudar els estudiants, especialment els grups amb desavantatges socials, en aspectes financers i econòmics, i per oferir-los orientació i serveis d’assessorament a fi d’ampliar l’accés. ===Mobilitat=== Reconeixem que la mobilitat dels estudiants i del personal docent entre els països participants continua sent un dels objectius clau del Procés de Bolonya. Conscients dels múltiples reptes que encara cal superar, reafirmem el nostre compromís de facilitar la transferibilitat de beques i préstecs, quan sigui procedent, per mitjà d’accions compartides, a fi que la mobilitat dins l’EEES es converteixi en una realitat. Cal que intensifiquem el nostre esforç per eliminar els obstacles a la mobilitat tot facilitant l’expedició de visats i permisos de treball i encoratjant la participació en programes de mobilitat. Instem les institucions i els estudiants a utilitzar plenament els programes de mobilitat, i recomanem el ple reconeixement dels períodes d’estudi a l’estranger dins d’aquests programes. ===L’atractiu de l’EEES i la col·laboració amb altres parts del món=== L’Espai europeu d’educació superior ha de ser obert i resultar atractiu a altres zones del món. La nostra contribució en l’assoliment de l’educació per a tothom s’ha de basar en el principi del desenvolupament sostenible, i ha d’estar d’acord amb la tasca que es du a terme a escala internacional per a l’elaboració de directrius destinades a la provisió de qualitat en l’educació superior transfronterera. Reiterem que en la cooperació acadèmica internacional han de prevaler els valors acadèmics. Concebem l’Espai europeu d’educació superior com una de les parts implicades en els sistemes d’educació superior d’altres àrees del món, que estimula l’intercanvi equilibrat d’estudiants i de personal docent i la col·laboració entre institucions d’educació superior. Recalquem la importància de la comprensió i el respecte intercultural. Esperem que el fet de compartir la nostra experiència en els processos de reforma amb les regions veïnes comporti una millor comprensió del Procés de Bolonya en altres continents. Subratllem la necessitat de diàleg sobre temes d’interès mutu i som conscients de la necessitat d’identificar altres regions que vulguin col·laborar en el procés i d’intensificar-hi l’intercanvi d’idees i experiències. Demanem al Grup de Seguiment que elabori i acordi una estratègia per a aquesta dimensió externa. ==IV. Balanç dels avenços per al 2007== Encomanem al Grup de Seguiment la tasca de continuar i ampliar el treball d’avaluació i d’informar-ne puntualment a la pròxima conferència de ministres. Esperem que el balanç de la situació es dugui a terme sobre la base d’una metodologia adequada i que continuï en els camps del sistema de titulacions, l’assegurament de qualitat i el reconeixement de titulacions i de períodes d’estudi. També preveiem que l’any 2007 haurem completat en gran part la implementació d’aquestes tres prioritats intermèdies. En concret, cal avançar en els següents aspectes: *Implementació dels estàndards i les directrius per a l’assegurament de la qualitat tal com es proposa a l’informe de l’ENQA. *Implementació dels marcs de treball nacionals per a les titulacions. *Expedició i reconeixement de títols compartits, també els de doctorat. *Creació d’oportunitats per a itineraris d’aprenentatge flexibles en educació superior, incloent-hi procediments per al reconeixement d’aprenentatges previs. Així mateix, encomanem al Grup de Seguiment la presentació de dades comparatives sobre la mobilitat del personal docent i dels estudiants i sobre la situació social i econòmica dels estudiants dels països participants com a base per a futurs balanços, i que n’informin puntualment a la pròxima conferència de ministres. Els balanços futurs hauran de tenir en compte la dimensió social tal com s’ha definit més amunt. ==V. Preparació per al 2010== Prenent com a base tot que s’ha assolit fins ara en el Procés de Bolonya, desitgem establir un Espai europeu d’educació superior fonamentat en els principis de qualitat i transparència. Hem de valorar la contribució del ric patrimoni i la diversitat cultural del nostre entorn en la construcció d’una societat basada en el coneixement. Ens comprometem a donar suport al principi de responsabilitat pública en l’educació superior en el context de les complexes societats modernes. El fet que l’educació superior es trobi al punt d’encreuament entre recerca, educació i innovació, la converteix en la clau de volta de la competitivitat d’Europa. A mesura que ens anem acostant a l’any 2010, ens fem responsables de garantir que les institucions d’educació superior gaudeixin de l’autonomia necessària per aplicar les reformes acordades, i reconeixem la necessitat d’un finançament sostenible de les institucions. L’Espai europeu d’educació superior s’estructura en tres cicles. Cada un dels tres nivells té la funció de preparar els estudiants per al mercat de treball, per al foment de noves competències i per a una ciutadania activa. El marc de treball comú per a les titulacions, el conjunt acordat d’estàndards i directrius europees per a l’assegurament de la qualitat, com també el reconeixement de titulacions i períodes d’estudi, són característiques clau de l’estructura de l’Espai europeu per a l’educació superior. Aprovem l’estructura de seguiment establerta a Berlín, amb la inclusió de l’Education International (EI) Pan-European Structure, la European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA), i la Union of Industrial and Employers’ Confederations of Europe (UNICE) com a nous membres consultius del Grup de Seguiment. Atès que el Procés de Bolonya porta a l’establiment de l’EEES, hem de considerar les passes que cal emprendre per tal de mantenir la continuïtat d’aquest desenvolupament més enllà del 2010, i demanem al Grup de Seguiment que explori aquesta qüestió. La propera conferència de ministres tindrà lloc a Londres el 2007. Participen en el Procés de Bolonya 45 països i són membres del Grup de Seguiment els països següents: Albània, Alemanya, Andorra, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bèlgica (comunitat flamenca i comunitat francesa), Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Federació Russa, Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Moldàvia, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República d’Eslovàquia, antiga República Iugoslava de Macedònia, República Txeca, Romania, Sèrbia i Montenegro, Suècia, Suïssa, Turquia, Ucraïna, el Vaticà i Xipre. A més, la Comissió Europea és membre amb vot del Grup de Seguiment. Són membres consultius del Grup de Seguiment els organismes i les institucions següents: Consell d’Europa, Sindicats Nacionals d’Estudiants d’Europa (ESIB), Education International (EI) Pan-European Structure, European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA), European University Association (EUA), European Association of Institutions in Higher Education (EURASHE), European Centre for Higher Education (UNESCO-CEPES) i Union of Industrial and Employers’ Confederations of Europe (UNICE). [[Categoria:Documents oficials]] 155 288 2006-06-20T08:20:38Z Rf 12 {{Índex de l'Atlàntida}} ==Cant tercer: Los Atlants== ''S' aplegan dins lo temple de Neptú. Rahonament del primer cap-de-colla. Sos mals auguris. Demana, als qui arriban de llunyes terres, quines noves duhen al collotge. Un, que ve de les encontrades de Ponent, respon haverles mitj abrigades un braç de mar. Altre, tot just vingut d' envers Tule, ha tret un mal pronòstich de les aurores boreals. Entra de sopte un Titá que arriba pe'l camí de Mitj-dia, y, tremolós encara, conta haver escapat d' una espasa de foch que abrusá á sos companys. En això estant, senten mòure 'l temple en terratrèmol, ensemps que un llamp escapça la imatge triomfal de Neptú. Ouhen lo clamor de les Hespèrides, y, fent arma dels arbres y columnes del atri, escometen á Hèrcules, Gran combat.'' De roques sobre roques són les parets gegantes<br /> del temple, hont los Atlants enrotllan á Neptú,<br /> altívols com los roures y alzines bracejantes<br /> que semblan dir al cingle:—Som tan ferrenys com tu.— Allí, per esposarles ab sos més braus sotmesos,<br /> esperan ses germanes, les del mirar de cel;<br /> de sopte, á un mal auspici, com de cent furies presos,<br /> á llur cridoria 'l temple se torna altra Babel. S' en alça un que es del ángel caygut imatge viva;<br /> d' humana recordança son nom esborrá Deu;<br /> del temple immens les brèdoles, ahont sa testa arriba,<br /> tremolen á la forta tronada de sa veu: —Titans: quelcom de témer espera ab por la terra<br /> que no podrèm tal volta contar á nostres fills;<br /> apar que avuy la torra de nostre orgull s' aterra,<br /> y sota 'ls peus trontolla lo món d' hont som pubills. Los núvols en figura d' espectres nos ho diuhen;<br /> ho cridan les tempestes ab xiscles y gemechs;<br /> estels ab cabellera de foch pe'l cel ho escriuhen,<br /> entrellaçantla ab lletres d' espurnes y llampechs. Lo cel veig en feréstegues bromades arrugarse,<br /> mostrantse, com entre ales de corbs, á claps á claps;<br /> la terra veig, glatintnos, á nostres peus badarse,<br /> y cáurens la corona, poch testa en nostres caps. Á mitj esbadellarse les flors se musteheixen;<br /> passant les aucellades abans de la tardor,<br /> se dolen, com d' un cástich fugint que no 's mereixen,<br /> y, al vèureho, qui seguirles no pot esclata en plor. Sols junt ab la xibeca la gralla alegre 's mostra,<br /> diuhen que 'ls rius s' en tornan enrera, y que un infant,<br /> al veure d' aqueix dia la llum en terra nostra,<br /> ha reculat al ventre, de por esgaripant. Y ¿què 'ns caldrá á nosaltres? ¿seguir la rierada,<br /> ò contra 'l fat empenyer la barca á vela y rem?<br /> ¿dels massa crèduls riurens, ò fer ab ells llaçada?<br /> Titans de cor de roure, digáume: ¿què farém? Abans, quín vent os porta, contáu. Tu que la vida<br /> prop del llit d' or del astre del dia escorre veus,<br /> ¿per qué, dígam, deixares tos camps d' herba florida,<br /> que á mustehir no basta l' alè de tots los deus? :—Tenía un fill,—respon,—com datilera<br /> :que breça 'ls colibrís en primavera;<br /> :un día 's caragira contra mi:<br /> :y, de bon ayre y ben plantat com era,<br /> :la vida li arranquí. :Posí son cos dins una fonda balma,<br /> :ab fulles abrigat de ceiba y palma,<br /> :perque 'l ''Zemí'' del cel no me' l vegés;<br /> :mes ¡ay! del esperit la dolça calma<br /> :ja no 'm torná may més. :Mos ulls aquella nit ¡ay! no 's clogueren;<br /> :entre caobes y mameys vegeren<br /> :dos altres ulls en la blavor dels cels;<br /> :«Pare, dormiu, mes filles me digueren:<br /> :dormiu, son dos estels.» :«No son estrelles, no, filles hermoses;<br /> :aqueixes son del alt jardí les roses,<br /> :y aquells son ses espines pe'l meu cor.<br /> :Dormiu vosaltres, ¡ay! poncelles closes<br /> :al somni del amor.» :¡Ay! eran ulls de aterradora ceya,<br /> :y llur ullada escorcollantme 'm deya:<br /> :«¿Ton fill, ton fill hermós, com no es aquí?»<br /> :He vist un braç que d' entre 'ls núvols queya,<br /> :¡era 'l braç del ''Zemí!'' :¡Perdó! diguí sortintme de la hamaca,<br /> :quan ressona son crit en ma barraca:<br /> :«Dins la balma del crim la mar hi bull;<br /> :de tot quant veus, per esborrá' eixa taca,<br /> :ni 'n restará un escull.» :Digué: y ja de la cova 'l mar eixía,<br /> :y d' aygua y manatins l' herbatge umplía;<br /> :jo, fugintne, 'm girava al nadiu lloch;<br /> :ja cabanyes y selves no hi havía;<br /> :ja vall, ni cims, tampoch. :D' Haytí la cordillera, que 'l cor ama,<br /> :en illes es trencada; de Bahama<br /> :lo bell pahís, d' arenes es un banch<br /> :y encara famolenca la mar brama<br /> :venint; ¡pot ser l' aclama<br /> :la meva olor de sanch!— Parla un que vora Tule gelada 'l sol anyora:<br /> —També és ¡ay! de diluvi l' auguri que vegí;<br /> vegí á Llevant esténdres la boreal aurora,<br /> en flochs vermells y rossos trenats, y brins d' or fi. Y, com l' ona arrocega les perles y petxines,<br /> desencastar semblava y endúrsen los estels;<br /> mes tot plegat, llançantlos com flors entre ruines,<br /> grans signes de malastre borronejá pe'ls cels. Atlants, ¡ay! de vosaltres; mes ¡ay! de vostre imperi<br /> que, com lo sol, devalla de son mitjdía al mar;<br /> açò que 'ls cels nos diuhen ab llengues de misteri,<br /> malalta en sos desvaris, la terra ho diu ben clar. He vist d' infants y vèrgens horribles sacrificis,<br /> he vist á l' ignocencia del negre crim als peus;<br /> arreu les viles, fetes encant de tots los vicis,<br /> y aqueixos dins lo temple robar l' encens als deus. He vist en la disbauxa noys tendres revolcarse,<br /> los pares traure á vendre llur fill, del avi trist<br /> los nets com d' una cárrega feixuga descartarse,<br /> y l' un germá del altre bèures la sanch! he vist...— L' interrompé un Titá, de la natura esguerro,<br /> que, guerxo y d' estrafeta figura, 's veu entrar;<br /> y esblanquehit, com mort que fuig de son enterro,<br /> del temple per les tombes son crit fa ressonar. —Vora África ab mos hèroes á nit m' endormiscava,<br /> quan veig colossal Geni baixar del firmament;<br /> cubría sa ombra l' Atlas, y ab un llamp que brandava<br /> del Simoun en ales, fería á tot vivent. Ja á mi m' empedrehía, quant diu, girantse enrera:<br /> «En eix blat del diable no cal oscar la fauç.»<br /> Me deixondí; lo rúfol fantasma ja no hi era;<br /> mes sols un llenyer d' ossos restava de mos braus.— Sa veu pe'l temple encara retruny, quant á l' altura<br /> lo carro sotraqueja dels trons aixordador;<br /> ab tremolor estranya responli la natura,<br /> y al ventre de les mares ressona angèlich plor. De prompte, á un terratrèmol, que 's juny ab la tempesta,<br /> l' ídol s' ensorra en grífol d' aygua llotosa y sanch,<br /> ensemps que ¡estrany prodigi! li lleva un llamp la testa,<br /> á troços y ennegrida fentla rodar pe 'l fanch. A sa claror rojenca ¿que veuhen, puix s' ajupen?<br /> veuhen fantasmes tètrichs passar en reguitzell,<br /> entre ombres de llurs avis, que ab fástich los escupen<br /> al front, marcat ja ab taca del infernal segell. Mes ells, sens despitar, estrenyen lo col·lotge,<br /> y, brètols, escateixen si ferhi res los cal;<br /> si alçar á pes de braços de terra 'l deu ferotge,<br /> ò enfonzarlo, de tráurel, puix, creuhen no s' ho val. En açò arriba al temple lo crit de ses germanes;<br /> arranca un d' ells, sacrílech, lo trident á Neptú,<br /> los altres, á bocins, pilars o barbacanes,<br /> y al encontre d' Alcides apar que 'l vent los du. Los fills de les montanyes s' hi lligan, seglars roures,<br /> com ells de bona saba, d' arrel arrabaçant,<br /> y abets que vergacejan los núvols al remòures,<br /> com braços de la terra lo cel abrahonant. Altres més vells ne surten á glops de les cavernes,<br /> brandant armes de pedra y ossades de mammuth;<br /> ab fam deixan del antre pregon les nits eternes<br /> aixís que han la flayrada d' humana carn begut. Lo matador de monstres que, de gegant á passos,<br /> escometía á Hespèris, duhentli 'l brot florit,<br /> se veu trabat; sos braços se nuan ab llurs braços,<br /> y un bosch d' enceses armes va á fèndres en son pit. Mes ell, com entre brèvols canyiços, s' hi obre via,<br /> la clava de terrible maneig descarregant,<br /> que, ab set de sanch, incendis y llágrimes sentía,<br /> en sa espatlla ferriça, com ella bategant. ¿Heu vist al huracá que escombra cel y terra<br /> llevar la neu, boscuries y rochs als Pirineus,<br /> y, en revolví al endúrsels ab algun cap de serra,<br /> fer remuntar les aygues d' un riu fins á ses dèus? Tal l' hèroe, al rompre aquella maror armipotenta,<br /> s' engolfa en les onades á colps de ferro cru;<br /> y fort y ferm oposa la seva á llur empenta,<br /> com nau que á un abordatge presenta 'l pit tot nu. Allá aboca ses ires; hont més arreu pot batre,<br /> empeny, romp y arrocega com estimbat torrent;<br /> los guerrers de cap d' ala cauhen de quatre en quatre;<br /> lo rebuig, com espigues de blat, de cent en cent. Així, arranant sa dalla, la Mort ajau sa messa;<br /> á cada colp que venta n' hi há de menys un clap;<br /> ab sanch dels fills l' Atlántida s' abeura, y, á la fressa<br /> dels crits, ferir y caure, tremeix de cap á cap. 156 2896 2006-11-23T22:21:39Z Aleator 20 +it {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Joan Benlloch i Vivo]]|Himne nacional d'Andorra}} {{Obra|Viquipedia=El gran Carlemany}} <poem> El gran Carlemany, mon pare Dels alarbs em deslliurà I del cel vida em donà De Meritxell la gran mare. Princesa nasquí i pubilla Entre dos nacions, neutral; Sols resto l'única filla De l'imperi Carlemany. Creient i lliure onze segles, Creient i lliure vull ser. Siguin els furs mos tutors I mos prínceps defensors. </poem> {{DP-70}} [[Categoria:Himnes]] [[it:El Gran Carlemany]] 160 3280 2006-12-24T10:53:29Z 80.58.205.37 /* [[w:L'Alforja|L'Alforja]] */ {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Són cançons tradicionals molt arrelades a Catalunya, cantades generalment la nit de Nadal alhora que la quitxalla dóna cops de bastó al Tió (una soca d'arbre amb rostre i barretina) per fer-lo "cagar" regals.}} {{Obra|Viquipedia=Tió de Nadal}} A continuació es mostren '''varietats locals populars''' de les cançons del Tió: === [[w:Bages|Bages]] === <poem> Caga tió, que et daré un cop de bastó; si no cagues torró fi no dormis amb mi. </poem> <poem> Caga tió, avellanes i torrons, no caguis arengades que són massa salades, caga torrons que són més bons! </poem> === [[w:Banyoles|Banyoles]] === <poem> Tió, tió, caga torrons d'aquells tan bons crec al pare, crec a la mare, no em pixo al llit, caga fora i ben seguit. </poem> <poem> Tió, tió, caga torró d'aquell tan bo; si no tens més caga diners, si no tens prou fes un pet i remou. </poem> o també: Tió, tió, caga torrons d'aquells tan bons; si no en tens més caga diners, si no en tens prou caga un ou. === [[w:Barcelona|Barcelona]] === <poem> Caga tió, caga torró; si no et daré cop de bastó. </poem> <poem> Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, i el pollí a dalt del pi. Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques, I gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu minyons, que la tieta fa torrons, el vicari els ha tastat, diu que són un poc salats. Ai el brut, ai el porc, ai el cara, cara, cara, ai el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot. </poem> <poem> Caga tió, si no et donaré un cop de bastó. </poem> <poem> Tió, tió, tronc de Nadal; caga torró i pixa vi blanc. </poem> <poem> Caga tió, un bon cagalló, si no tens avellanes ni tens torró tira't un pet i que soni ben fort. </poem> <poem> Caga tió, tió de Nadal, posarem el pocs en sal, la gallina a la pastera i el poll a dalt del pi; toca, toca, Valentí. Ara passen bous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu minyons, que la teta fa torrons, el vicari els ha tastats diu que són un poc salats. Marieta, posa-hi mel; Marieta, posa-hi sucre, que seran un poc millor i així cagarà el tió; tió de Nadal, que caga torrons i pixa vi blanc. </poem> <poem> Caga tió, caga neules i torró, d’avellana i de pinyó, i si són dels fins millor. </poem> <poem> Caga tió, d'avellanes i torró; tant si cagues com si no et donaré un cop de bastó. Caga tió!!! </poem> <poem> Parenostre del tió, un bon any que Déu nos do; ara vénen festes, festes glorioses. Dones curioses, renteu els plats fregueu els tionells, que el tió ja està empipat! </poem> <poem> Caga tió, de mel i mató; de sucre ser millor; caga torrons i pixa vins dels bons. </poem> === [[w:Blanes|Blanes]] === <poem> Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners, si ja tens massa caga una carbassa. </poem> === [[w:Bordils|Bordils]] === <poem> Caga tió, com més cagaràs millor; caga torrons d'aquells més bons. </poem> === [[w:Cassà de la Selva|Cassà de la Selva]] === <poem> Caga tió, caga neules i torró si no vols cagar serà pitjor. </poem> <poem> Caga tió, caga neules i torrons, que són molt bons; crec al pare crec a la mare no em faig mai el riu al llit, caga tió ben seguit. </poem> === [[w:Cervera|Cervera]] === <poem> Tió de Nadal, raja tió, dóna coses bones i dolentes no. No donguis arengades que són salades; dóna torrons i raja vi blanc. Tió de Nadal, raja tió. </poem> === [[w:Girona|Girona]] === <poem> Caga tió, caga torró pel naixement del Nostre Senyor. </poem> <poem> Tió, tió, caga torró; caga amb força que és més bo; si no tens més caga diners. </poem> <poem> Tió, tió, caga torró d'aquell tan bo pel pare, per a la mare, i per a tota la mainada. </poem> <poem> Pare Nostre del tió, bon Nadal que Déu nos do. Ara vénen festes, festes glorioses; dones curioses renteu els plats, renteu-los bé, que Nadal ja ve. Rabassó de pina vella, tu que ets tort i mal igual, més m'estimo la teva merda que el cap del meu corral. </poem> <poem> Tió, tió, caga torró, pel naixement del Nostre Senyor; com més cagaràs més content em faràs. </poem> <poem> Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió i bon Nadal que Déu ens do. </poem> <poem> Parenostre del tió, bona nit que Déu nos do; ara vénen festes, festes precioses, dones curioses; menjarem gall dindi, menjarem torrons, coques de pinyons. Caga tió, caga torró, d'avellana i de pinyó i si és del més fi encara millor. </poem> ::''Aquesta cançó també és popular a [[w:Manresa|Manresa]]'' <poem> Tió, tió, caga torró; si no vols cagar no et donaré menjar. </poem> === [[w:L'Alforja|L'Alforja]] === <poem> El dia de Nadal posarem el porc en sal la gallina a la pastera, el poll a dalt del pi, toca, toca el violí; ara passen bous i vaques, les gallines amb sabates, gallinons amb sabatons; el vicari fa torrons, la guineu els ha tastat, diu que són un poc salats; Marieta posa-hi sucre que seran un poc millors; torrons d'avellana, torrons de pinyó, caga tió, si no et daré un cop de bastó. </poem> aquesta cançó també és popular a la Selva del Camp === [[w:La Llacuna|La Llacuna]] === <poem> Caga tió, Caga torró si no cagues per Nadal.. Cagaràs per la Festa Major </poem> === [[w:La Torre de l'Espanyol|La Torre de l'Espanyol]] === <poem> Tronc de nadal, caga tió, Pixa vi blanc, que ara venen festes, festes glorioses, dones curioses, agraneu les cases, agraneu-les bé, que nadal ja bé, caga tió o et fotré un bon cop de bastó! </poem> === [[w:Llagostera|Llagostera]] === <poem> Tió, tió, caga torró, si no vols cagar en ''<el nom d'algú>'' et picarà. </poem> === [[w:Lleida|Lleida]] === <poem> Per Nadal posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, el poll al cap del pi. Ara baixen bous i vaques i gallines amb sabates, i capons amb esperons. Correu, correu minyons, que la vella fa torrons; el vicari els ha tastat diu que són un xic salats! Baixar Santa Anna, tota arremangada; baixar Sant Lluc, tocant un canut. </poem> <poem> Tió de Nadal no caguis arengades, que són salades; caga torrons que són més bons, caga taronges que són ben dolces. </poem> === [[w:Llesp|Llesp]] === <poem> Tronca de Nadal, dóna figues, dóna caramels, dóna arengades que són salades. </poem> === [[w:Montcada|Montcada]] === <poem> Ara venen festes, festes glorioses, dones curioses renteu els plats, renteu els tionells, que el tió està carregat de torrons d'avellana, de torrons de pinyó. Per la virtut de Déu t'ha dat, caga tió ben aviat. </poem> === [[w:Olèrdola|Olèrdola]] === <poem> Caga Tió avellanes i torró, no caguis arengades que són massa salades, caga torrons que són més bons! Caga! caga! i caga! </poem> === [[w:Olesa de Montserrat|Olesa de Montserrat]] === <poem> Tió, tió, caga torró d'avellana i de pinyó si no vols cagar cop de bastó va. </poem> === [[w:Olot|Olot]] === <poem> Caga tió, una llauna(*) de torró pel pare i per la mare i per mi no. </poem> (*) una llauna, o una teula, o una barra de torró... === [[w:Prats del Lluçanès|Prats del Lluçanès]] === <poem> Caga tió, caga torró, i si és d'avellana encara millor. </poem> <poem> Tió, tió, cagatorró, d'avellana i de pinyó, pel naixement de Nostre Senyor; que ja seré un bon minyó. Si no ens dones un bon plat et xafarem el cap. </poem> <poem> Tió, tió, caga torrons, dels bons, dels quatre cantons; si no vols cagar en ''<el nom d'algú>'' et pegarà. </poem> === [[w:Ripoll|Ripoll]] === <poem> Tió, tió, caga tió; caga coses bones dolentes no. Si no vols cagar cop de bastó. </poem> === [[w:Sant Boi de Llobregat|Sant Boi de Llobregat]] === <poem> Caga tió, caga torró si no et donaré un cop de bastó. </poem> <poem> Caga tió, caga torró; torró de Nadal, si no tens més caga diners si no tens prou caga un ou. </poem> === [[w:Sant Pol de Mar|Sant Pol de Mar]] === <poem> Caga tió, de la vinya d'en Vadó. Si no vols cagar, et futarem cop de bastó. Caga tió !! </poem> === [[w:Santa Margarida de Montbui|Santa Margarida de Montbui]] === <poem> Caga tió, d'avellanes i torró; pixa vi blanc de les festes de Nadal. Ara venen festes festes glorioses menjarem conill i llebres si en tenim. Caga tió si no vols cagar et donaré un cop de bastó. </poem> === [[w:Tarragona|Tarragona]] === <poem> Caga tió, pastetes i torró; caga tió i pixa vi blanc; :no caguis arengades que són salades caga torró, que és molt millor sinó et donaré un cop de bastó. </poem> === [[w:Terrassa|Terrassa]] === <poem> Tió, tió, caga torró, si no en tens més caga diners, si no en tens prou caga un ou. </poem> <poem> Caga tió, d'avellana i de pinyó, si no vols cagar garrotada va. </poem> === [[w:Vall d'Aran|Vall d'Aran]] === <poem> Nadau tidún, raja tidún, se nu vos rajar te daré un cop de bastún. </poem> === [[w:Vallfogona|Vallfogona]] === <poem> Caga tió de nadal, caga figues i vi blanc, no caguis arengades que són salades caga torrons, que són, molt bons !! A la torre d'en nogués venen vi a vint-i-tres, a vint-i-quatre no n'hi ha, ara sí que cagarà !! </poem> === [[w:Valls|Valls]] === <poem> Tió de Nadal, dóna torrons i raja vi blanc. No ens doneu arengades que són massa salades. </poem> <poem> Torronets baixeu del cel, per la Verge Maria; als que ploren no els hi doneu, per la Mare de Déu. Tronca de Nadal, dóna torrons, i raja vi blanc. No donis arengades que són salades. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 161 3337 2006-12-27T19:00:15Z Aleator 20 creo desambiguació {{desambiguació}} {{Obra|Viquipedia=Himne de València}} * [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]: en català i oficial. * [[Himne nacionalista del País Valencià]]: en català i no oficial. * [[:es:Himno oficial de la Comunidad Valenciana|Himno oficial de la Comunidad Valenciana]]: en espanyol i oficial. [[Categoria:Himnes]] [[Categoria:País Valencià]] 164 2791 2006-11-11T17:43:10Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|Johannes Robert Becher|Himne de la [[w:República Democràtica Alemanya|República Democràtica Alemanya]] entre 1949 i 1990.}} {{Obra|Viquipedia=Auferstanden aus Ruinen|Commons=Image:National_anthem_of_the_DDR.ogg}} ==Lletra== <center> {|class="toccolours" cellpadding="3" rules="cols" ! bgcolor="lightsteelblue"|VERSIÓ ORIGINAL EN ALEMANY !! bgcolor="lightsteelblue"|TRADUCCIÓ AL CATALÀ |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|PRIMERA ESTROFA |- | Auferstanden aus Ruinen, und der Zukunft zugewandt, <br> lass uns dir zum Guten dienen, Deutschland, einig Vaterland. <br> Alte Not gilt es zu zwingen, und wir zwingen sie vereint, <br> denn es muss uns doch gelingen, dass die Sonne schön wie nie <br> über Deutschland scheint, über Deutschland scheint. <br> | Alçats de les ruïnes, i mirant al futur, <br> deixa'ns servir-te bé, Alemanya, pàtria unida. <br> L'antiga misèria ha de ser eliminada, i l'eliminarem tots units. <br> Perquè hem d'aconseguir que el sol, preciós com mai abans, <br> brilli sobre Alemanya, brilli sobre Alemanya. <br> |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|SEGONA ESTROFA |- | Glück und Frieden sei beschieden, Deutschland, unserm Vaterland. <br> Alle Welt sehnt sich nach Frieden, reicht den Völkern eure Hand. <br> Wenn wir brüderlich uns einen, schlagen wird des Volkes Feind! <br> Lasst das Licht des Friedens scheinen, dass nie eine Mutter mehr <br> ihren Sohn bewein, ihren Sohn beweint. <br> | Siguin assegurades l'alegria i la pau, per Alemanya, la nostra pàtria. <br> Ara tothom del món anhela la pau, esteneu la mà als pobles. <br> Si ens unim com germans, vencerem l'enemic del poble! <br> Feu que brilli la llum de la pau, així mai més una mare, <br> plorarà pel seu fill, plorarà pel seu fill. <br> |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|TERCERA ESTROFA |- | Lasst uns pflügen, lasst uns bauen, lernt und schafft wie nie zuvor, <br> und der eignen Kraft vertrauend, steigt ein frei Geschlecht empor. <br> Deutsche Jugend, bestes Streben, unsres Volks in dir vereint, <br> wirst du Deutschland neues Leben, und die Sonne schön wie nie <br> über Deutschland scheint, über Deutschland scheint. <br> | Llaurem, construïm, estudiem i treballem com mai abans, <br> i confiant en la nostra pròpia força, sorgirà un poble lliure. <br> Jovent alemany, amb les millors aspiracions, el nostre poble unit al teu voltant,<br> donaràs nova vida a Alemanya, i el Sol preciós com mai abans, <br> brilla sobre Alemanya, brilla sobre Alemanya. <br> |}</center> {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Himnes]] [[de:Auferstanden aus Ruinen]] [[it:Auferstanden aus Ruinen]] 165 3264 2006-12-23T13:47:10Z Aleator 20 plantilles, die welt=>der welt, revisió {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[August Heinrich Hoffmann von Fallersleben]] (1841)|Das Lied der Deutschen (''La cançó dels alemanys''), és l'himne nacional d'[[w:Alemanya|Alemanya]]. Actualment l'himne oficial només és la tercera estrofa.}} {{Obra|Viquipedia=Das Lied der Deutschen|Commons=Das Lied der Deutschen}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> Deutschland, Deutschland über alles, Über alles in der Welt, wenn es stets zu Schutz und Trutze brüderlich zusammenhält. von der Maas bis an die Memel, von der Etsch bis an den Belt, |: Deutschland, Deutschland über alles, Über alles in der Welt! :| Deutsche Frauen, deutsche Treue, deutscher Wein und deutscher Sang sollen in der Welt behalten ihren alten schönen Klang, uns zu edler Tat begeistern unser ganzes Leben lang. |: Deutsche Frauen, deutsche Treue, Deutscher Wein und deutscher Sang! :| Einigkeit und Recht und Freiheit für das deutsche Vaterland! Danach laßt uns alle streben brüderlich mit Herz und Hand! Einigkeit und Recht und Freiheit sind des Glückes Unterpfand; |: Blüh im Glanze dieses Glückes, blühe, deutsches Vaterland. :| </pre> </td> <td> <pre> Alemanya, Alemanya sobre tot, sobre tot en el món, si sempre es queda unida fraternalment per a la protecció i la defensa. Des del riu Maas fins al Memel, Des del Etsch fins al Belt, |: Alemanya, Alemanya sobre tot, sobre tot en el món! :| Dones alemanyes, lleialtat alemanya, Vi alemany i cançons alemanyes Seguiran molt altament estimats En tot el món, I ens inspiraran a proeses nobles Tota la nostra vida. |: Dones alemanyes, lleialtat alemanya, Vi alemany i cançons alemanyes! :| Unitat i justícia i llibertat Per a la pàtria alemanya; Perseguim tots això Fraternalment amb el cor i la mà. Unitat i justícia i llibertat Són el vot de la felicitat; |: Floreix en la glòria d'aquesta benedicció, Floreix, pàtria alemanya! :| </pre> </td> </tr> </table> {{DP-Trad}} {{DP-100}} [[Categoria:Himnes]] [[de:Lied der Deutschen]] 166 2923 2006-11-25T19:33:40Z Aleator 20 wikificat {{encapçalament|{{PAGENAME}}|tots els signataris a sota especificats|Manifest de resposta al ''Missatge als mallorquins'', publicat a ''La publicitat'' el 10 de juny de 1936}} {{obra|Viquipedia=Resposta als catalans|}} Signat per elements representatius de totes les disciplines intel·lectuals, acaba d&rsquo;ésser tramès als mallorquins un missatge que és alhora d&rsquo;agraïment per elevades aportacions rebudes i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un ideal comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui més necessàries que mai en la vida dels pobles. Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d'avui a tot allò que l'escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers Jocs Florals restaurats, ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la meditació davant el fet viu d'una cultura catalana, arbo-rada pels seus capdavanters com un estendard de futures victòries a la proa d'una nau de salvació enmig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l'Occident. Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i dipositaris d'una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevem aquí la veu per contestar aquell missatge. Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d'una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. I afirmació que adrecem a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d'agermanar, en els inicis d'una renaixença gloriosa, els primers vidents d'enllà i ençà de la mar votats a la restauració de la nostra llengua. Des que el Rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d'altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya occidental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt de totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparem avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l'idioma representa, i en la qual fiem totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d'un esperit i d'una fesomia pròpia. L'afirmació d'una llengua és també l'afirmació d'una cultura. No creiem equivocar-nos en assegurar inscrit l'esdevenidor cultural de Mallorca en l'òrbita de gravitació que la llengua li assenyala. I en ratificar públicament l'adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat. Davant el miracle vivent d'una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redós amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva, tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança. ===Signants=== Alfons Aguiló Eugeni Aguiló, perit agrònom Francesc de S. Aguiló, metge Francesc de S. Aguiló, professor J. Aguiló de Son Servera, metge Gaietà Aguiló, president de la Secció Acadèmica de Sant Cosme i Sant Damià Antoni Albertí, metge Guillem Alcover, notari Pau Alcover de Haro, advocat Gabriel Alomar i Villalonga, publicista Gabriel Alomar i Esteve, arquitecte Bartomeu Amengual, secretari de la Cambra de Comerç de Barcelona Manuel Andreu i Fontirroig, escriptor Andreu Arbona i Oliver, escriptor Miquel Arbona, escriptor Miquel Arrom, mestre Pere Aulí, mestre nacional Bartomeu Barceló, escriptor, prevere Pere Barceló, professor Miquel Bauçà i Morell, advocat Rosa Bennàssar, presidenta del Foment de Cultura de la Dona de Sóller Bartomeu Billoch, escriptor Miquel Bisbal, metge Jaume Busquets i Mulet, professor mercantil Da­mià Canals, llicenciat en Filosofia i Lletres Joan Capó i Valldepadrines, inspector de Primera Ensenyança Jaume Cirera i Prim, químic Guillem Colom i Ferrà, poeta Guillem Colom i Casa­noves, geòleg Jaume Colom Miquel A. Colomar, escrip­tor Jaume Comes, metge Andreu Crespí i Salom, professor Emili Darder i Cànoves, metge Miquel Deyà, mestre Miquel Dolç i Dolç, poeta Llorenç Maria Duran, escriptor, Josep Ensenyat, professor Fèlix Escales, advocat Joan Estelrich, escrip­tor J. Feliu, advocat Bartomeu Ferrà, pintor Miquel Ferrà, llicenciat en lletres Andreu Ferrer i Ginart, director de l'Escola Graduada P. Garau Antònia Ferrer, apotecària Jaume Ferrer, odontòleg Margarida Ferrer, mestressa nacional Josep Font i Tries, doctor en Filosofia Miquel Font i Gorostiza, advocat Baltasar Forteza, president de l'Orfeó Ma­llorquí Bartomeu Forteza, enginyer agrònom Guillem Forteza, enginyer de Camins Rafael Forteza, crític musi­cal Josep Forteza-Rey, odontòleg Ignasi Forteza-Rey Forteza, odontòleg Lluís Frontera, metge Vicenç Furió i Kobs, presi­dent de la Comissió de Monuments Gabriel Fuster i Mayans, advocat Joan A. Fuster, pintor Salvador Galmés, director de l'edició de les Obres de Ramon Llull, prevere Miquel Garau i Massanet, perit industrial Antoni Garau, professor Llorenç Garcias, botànic Antoni Giménez i Vidal, director del Museu Arqueològic Lul·lià Bernat Jofre, advocat Bernat Juan i Juan, director del Laboratori Municipal de Palma Vicenç Juan i Serra, industrial Joan Llabrés, corresponent de l'Aca­dèmia de la Història A. Llobera, president dels «Amics d'En Costa» Josep Malbertí, conservador del Museu de Bellver Joan Marqués i Arbona, director de «Sóller» Miquel Marqués i Coll, periodista Jaume Mas i Porcel, músic Joan Mascaró, professor Miquel Massutí i Alzamora, del Laboratori Oceanogràfic Gabriel Mayol, metge Josep Mayol i Tries, odontòleg Maria Mayol, professora J. Mir i Pena, metge Josep Miró i Pastor, advocat Francesc de B. Moll, director de l'Obra del Diccionari i de la Biblioteca «Les Illes d'Or» Faust Morell i Gual Ramon Morey i Antich, mestre Antoni Mulet, agent de Duanes Joan Mulet i Roig, advocat Andreu Muntaner i Vanrell, professor Joan Muntaner i Bujosa, escriptor Guillem Nadal, secretari d'Ambaixada Bernat Obrador, ex-tinent d'alcalde Bartomeu Oliver, director de l'Institut Tècnic Eulàlia Miquel Oliver i Maimó, músic P. Oliver Domenge, apotecari Andreu de Palma, O.M.C. Mateu Palmer, odontòleg Joan Palou, apotecari Antoni Parietti i Coll, enginyer de Camins Martina Pascual, bibliotecària Joan Petro, mestre Josep Picó, director de l'Orfeó Mallorquí Antoni Pisà, advocat Joan Pisà i Ensenyat, odontòleg Antoni Pons i Pastor, historiador, prevere Fèlix Pons i Marquès, advocat Joan Pons i Marquès, llicenciat en Lletres Ferran Pòrcel, doctor en Història Josep Quinyones i Veny, advocat Rafael Ramis i Togores, periodista Pere A. Reus, advocat Gaspar Reynés, metge Gaspar Reynés i Quintana, advocat Antoni Reynés, odontòleg Guillem Roca i Waring, advocat Ignasi Ribes i Muntaner, professor Antoni Rosselló, pèrit agrònom Bartomeu Rosselló-Pòrcel, llicenciat en Lletres Marià Rovira, metge Gaspar Rul·lan i Garcias, membre de la «Royal Photographic Society of Great Britain» Miquel Sacanell, escultor B. Sagrera, mestre Antoni Sagristà, dibuixant Maria Antònia Salvà i Ripoll Antoni Salvà i Ripoll, director de «La Nostra Terra» Baltasar Samper, músic Josep Sampol, metge Joan Sanxo i Llodrà, mestre nacional Francesc Sanxo i Sagaz, metge Joan Sanxo-Tous, secretari de l'Associació per la Cultura de Mallorca Elvir Sans i Rosselló, pre­sident de la Societat Arqueològica Lul·liana Bartomeu Sastre Gabriel Sastre, mestre nacional Antoni M. Sbert, director de l'I. d'A.S. Universitària Joan Sbert, llicenciat en Lletres Josep Serra, apotecari M.M. Serra Pastor, escriptor Pere Serra, mestre nacional Pere Serra, metge Jaume Serret i Ramis Àngel Soler, mestre Francesc Sureda i Blanes, regent de l'Escola Lliure de Lul·lisme Josep Sureda i Blanes, president de l'Associació per la Cultura de Mallorca Miquel Sureda i Blanes, president del Museu Regional d'Artà Joan M. Thomàs i Sabater, director de la Capella Clàssica Andreu Torrents, veterinari Jaume Torrents, apotecari Joan Torrents, mestre Martí Torrents, apote­cari Joan Trian, metge Joan I. Valentí i Marroig, psiquiatre Da­mià Vidal, notari Francesc Vidal-Burdils, escriptor Martí Vila, metgeJoan Trian, metge Joan I. Valentí i Marroig, psiquiatre Da­mià Vidal, notari Francesc Vidal-Burdils, escriptor Martí Vila, metge {{DP}} [[Categoria:Documents històrics]] [[Categoria:Illes Balears]] 195 3546 2007-01-01T18:28:39Z Aleator 20 traducció Presentació combinada dels logs de càrrega, supressió, protecció, bloquejat i d'administració. Podeu reduir l'extensió seleccionant el tipus d'identificació, el nom del usuari, o la pàgina afectada. 213 3543 2007-01-01T18:14:25Z Aleator 20 traduït Vés-hi 325 3521 2006-12-30T20:11:25Z Aleator 20 traduït Si us plau, tingui present que totes les contribucions a {{SITENAME}} queden sota la $2 (vegeu $1 per a més detalls). Si no desitja que els seus escrits siguin editats i redistribuïts per algú altre, si us plau, no faci edicions.<br /> <p style="background: red; color: white; font-weight: bold; text-align: center; padding: 2px;">No s'admeten texts amb drets d'autor no autoritzats!</p> 345 3550 2007-01-01T18:42:55Z Aleator 20 =WP:ca Pàgines atzucacs 349 3548 2007-01-01T18:34:45Z Aleator 20 =WP:ca Cerca en aquests espais de noms per defecte: 765 3549 2007-01-01T18:37:58Z Aleator 20 =WP:ca No es poden fer reanomenaments a l'espai de pàgines especials. 798 3535 2007-01-01T17:09:43Z Aleator 20 traduït Inverteix la selecció 857 3547 2007-01-01T18:32:31Z Aleator 20 =WP:ca No s'han trobat registres coincidents amb la cerca. 990 3536 2007-01-01T17:31:39Z Aleator 20 com a WS:en <div style="border: 1px solid #ccc; padding: 7px; background-color: #fff; color: #000">'''En aquest moment no hi ha text en aquesta pàgina.''' * '''Cerca:''' ** [[Special:Search/{{PAGENAME}}|Cerqueu el títol]] en altres pàgines. ** Si el text que esteu cercant no està escrit en català, vegeu el [[oldwikisource:Main Page|Wikisource multilingüe]]. ** Cerqueu als [[Plantilla:Plana principal/Altres projectes|projectes germans]]. * '''Abans de crear-lo''' ** Abans de [{{fullurl:{{FULLPAGENAME}}|action=edit}} començar a escriure-hi], si us plau, consulteu les [[Viquitexts:Drets d'autor|pàgines sobre copyright]], sobre [[Viquitexts:Què és Viquitexts?|allò que Viquitexts és i no és]], i el [[Ajuda:Directrius bàsiques|Llibre d'estil]]. ** Si vau crear la pàgina recentment, [{{fullurl:{{NAMESPACE}}:{{PAGENAME}}|action=purge}} netejeu la memòria cau] o [{{fullurl:Special:Log|type=delete&page={{FULLPAGENAMEE}}}} consulteu el log d'esborrats]. </div> 1169 3542 2007-01-01T18:09:27Z Aleator 20 -editar {| class="plainlinks" width="100%" border="0" style="font-spacing:1pt; font-size:90%; margin:0px; padding:0px; spacing:0px; background: #EFF4FB; border-color: #aaaaaa; border-style: solid; border-width: 0; border-top-width: 1px; border-bottom-width: 2px;" cellpadding="0" cellspacing="0" <!-- Projectes aquí --> | align="right" valign="top" width="10%"| '''Projectes''': | width="3" | | valign="top" | <div id="rc-elnk" class="plainlinks" style="float:right; font-size:90%; margin-bottom:-3pt"><span class="rc-esc"></div>[[oldwikisource:Special:Recentchanges|Wikisource multilingüe]] | [[n:Special:Recentchanges|Viquinotícies]] | [[wikt:Especial:Recentchanges|Viccionari]] | [[b:Special:Recentchanges|Viquillibres]] | [[q:Special:Recentchanges|Viquidites]] | [[commons:Special:Recentchanges|Commons]] | [[meta:Special:Recentchanges|Meta]] | [[w:Special:Recentchanges|Viquipèdia]] | [[wikispecies:Special:Recentchanges|Wikispecies]] <!-- Utilitats aquí --> |- valign="top" | align="right" style="background-color: #eed;" | '''Utilitats''': || | style="background-color: #eed;" | [[Viquitexts:Ajuda|Ajuda]] - [[:Categoria:Plantilles|Plantilles]] - '''[[Viquitexts:La taverna|La taverna]]''' - [[Especial:Statistics|Estadístiques]] |- valign="top" |} ''Llegenda'': '''m''' canvi menor; '''N''' article nou; '''dif''' diferència amb l'anterior versió de l'article; '''hist''' història de l'article. <!-- interwikis aquí --> [[ang:Special:Recentchanges]] [[ar:Special:Recentchanges]] [[az:Special:Recentchanges]] [[bg:Special:Recentchanges]] [[bs:Special:Recentchanges]] [[cs:Special:Recentchanges]] [[cy:Special:Recentchanges]] [[da:Special:Recentchanges]] [[de:Special:Recentchanges]] [[el:Special:Recentchanges]] [[en:Special:Recentchanges]] [[es:Special:Recentchanges]] [[et:Special:Recentchanges]] [[fa:Special:Recentchanges]] [[fi:Special:Recentchanges]] [[fo:Special:Recentchanges]] [[fr:Special:Recentchanges]] [[gl:Special:Recentchanges]] [[he:Special:Recentchanges]] [[hr:Special:Recentchanges]] [[ht:Special:Recentchanges]] [[hu:Special:Recentchanges]] [[id:Special:Recentchanges]] [[is:Special:Recentchanges]] [[it:Special:Recentchanges]] [[ja:Special:Recentchanges]] [[kn:Special:Recentchanges]] [[ko:Special:Recentchanges]] [[la:Special:Recentchanges]] [[lt:Special:Recentchanges]] [[ml:Special:Recentchanges]] [[nl:Special:Recentchanges]] [[no:Special:Recentchanges]] [[pl:Special:Recentchanges]] [[pt:Special:Recentchanges]] [[ro:Special:Recentchanges]] [[ru:Special:Recentchanges]] [[sk:Special:Recentchanges]] [[sl:Special:Recentchanges]] [[sr:Special:Recentchanges]] [[sv:Special:Recentchanges]] [[te:Special:Recentchanges]] [[th:Special:Recentchanges]] [[tr:Special:Recentchanges]] [[uk:Special:Recentchanges]] [[vi:Special:Recentchanges]] [[yi:Special:Recentchanges]] [[zh:Special:Recentchanges]] [[zh-min-nan:Special:Recentchanges]] 1293 3539 2007-01-01T17:49:33Z Aleator 20 =WP:ca Últimes 1295 3540 2007-01-01T17:50:56Z Aleator 20 =WP:ca Primeres 1298 3544 2007-01-01T18:19:58Z Aleator 20 =WP:ca Reversió a l'última versió que no tingui enllaços a $1 1574 3043 2006-12-07T17:48:31Z Aleator 20 plantilles, categ, font, iw {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'ONU|Traducció no oficial de la declaració proclamada per l'Assamblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 1386 (XIV), de 20 de novembre de 1959.}} ==PREÀMBUL== Considerant que els pobles de les Nacions Unides han reafirmat en la Carta la seva fe en els drets fonamentals de l'home i en la dignitat i el valor de la persona humana, i la seva determinació de promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d'un concepte més ampli de la llibertat, Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la [[Declaració universal dels drets humans]] que tota persona té tots els drets i llibertats enunciats en ella, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició, Considerant que l'infant, per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i atenció especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement, Considerant que la necessitat d'aquesta protecció especial ha sigut enunciada en la [[Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l'Infant]] i reconeguda en la Declaració universal dels drets humans i en els convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s'interessen en el benestar de l'infant, Considerant que la humanitat deu a l'infant el millor que pot donar-li, L'Assemblea General, Proclama la present Declaració dels Drets de l'Infant a fi que aquest pugui tenir una infància feliç i gaudir, en el seu propi bé i en bé de la societat, dels drets i llibertats que en ella s'enuncien i insta als pares, als homes i dones individualment i a les organitzacions particulars, autoritats locals i governs nacionals que reconeguin aquests drets i lluitin per la seva observança amb mesures legislatives i d'una altra índole adoptades progressivament de conformitat amb els següents principis: ==Principi 1== l'infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense excepció alguna ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o d'una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o una altra condició, ja siga del propi infant o de la seva família. ==Principi 2== l'infant gaudirà d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis, dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, perquè puga desenvolupar-se física, mental, moral, espiritual i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquest fi, la consideració fonamental que s'atendrà serà l'interés superior de l'infant. ==Principi 3== l'infant té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat. ==Principi 4== l'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; amb aquest fi hauran de proporcionar-se, tant a ell com a sa mare, cures especials, fins i tot atenció prenatal i postnatal. l'infant tindrà dret a gaudir d'alimentació, vivenda, recreació i serveis mèdics adequats. ==Principi 5== l'infant física o mentalment impedit o que pateixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l'educació i l'atenció especials que requereix el seu cas particular. ==Principi 6== l'infant, per al ple i harmoniós desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; excepte circumstàncies excepcionals, no haurà de separar-se a l'infant de poca edat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran l'obligació de cuidar especialment als infants sense família o que manquin de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses convé concedir subsidis estatals o d'una altra índole. ==Principi 7== l'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en les etapes elementals. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i arribar a ser un membre útil de la societat. L'interés superior de l'infant ha de ser el principi rector dels que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; la dita responsabilitat incumbeix, en primer terme, als seus pares. l'infant ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals han d'estar orientats cap als fins perseguits per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran per promoure el gaudiment d'aquest dret. ==Principi 8== l'infant deu, en totes les circumstàncies, figurar entre els primers que reben protecció i socors. ==Principi 9== l'infant ha de ser protegit contra tota forma d'abandonament, crueltat i explotació. No serà objecte de cap tipus de tràfic. No haurà de permetre's a l'infant treballar abans d'una edat mínima adequada; en cap cas se li dedicarà ni se li permetrà que es dediqui a ocupació u ocupació alguna que pugui perjudicar la seva salut o la seva educació o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral. ==Principi 10== l'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra índole. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves energies i aptituds al servei dels seus semblants. =Altres versions en català= * http://mossarabia.lavila.net/DUDH.htm * http://www.cdlbalears.com/html/dhumans.php {{DP-Trad}} [[Categoria:ONU]] [[Categoria:Drets humans]] [[es:Declaración de los Derechos del Niño]] [[fr:Déclaration des Droits de l’Enfant]] 1576 2935 2006-11-25T20:57:55Z Aleator 20 wikificat {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Thabo Mbeki]]|'''Sóc africà''' ('''I am an African'''), fou un discurs en nom del [[w:ca:Congrés Nacional Africà|Congrés Nacional Africà]], en ocasió de l'adopció per l'assemblea constitucional del "Projecte de Constitució de la República de Sudàfrica de [[w:ca:1996|1996]]". Llegit en Capetown el 8 de maig de 1996.}} Senyoria, estimat president de la República democràtica, honorables membres de l'Assemblea Constitucional, distingits invitats paisans i estrangers, amics. En una ocasió com aquesta, potser hauríem de començar pel principi. Així que, comencem. Sóc [[w:ca:Àfrica|africà]]. Dec la meva existència als tossals i a les valls, a les muntanyes i a les planures, als rius, als deserts, als arbres, a les flors, als mars i a les sempre canviants estacions que defineixen el rostre de la nostra terra nativa. El meu cos s'ha congelat entre els nostres gels i entre les nostres neus vespertines. S'ha reblanit amb la calidesa del nostre sol i s'ha fos amb la calor del sol de migdia. L'estrèpit dels trons d'estiu, assotats pels imponents llampecs, han sigut al mateix temps causa de tremolor i d'esperança. Les fragàncies de la naturalesa han estat tant plaents com la visió dels afloraments salvatges dels ciutadans en el veld. Les impressionants siluetes del [[w:ca:Drakensberg|Drakensberg]], les aigües de color terrenc del Lekoa, iGqili no Tukela, i les sorres del [[w:ca:Kgalagadi|Kgalagadi]], totes han estat testimonis de l'atac a l'escenari natural sobre les quals hem representat els més absurds actes en aquest teatre dels nostres dies. A vegades, i amb por, m'he preguntat si hauria de concedir igual ciutadania al lleopard i al lleó, a l'elefant i al springbok, a la hiena, a la mamba negra i al mosquit. Una presència humana entre tot això, una característica de la cara de la nostra terra així definida, sé que ningú s'atreveix a desafiar-me quan dic - sóc africà! Dec el meu ser al Khoi i al Sant, les ànimes desolades dels quals es passegen per les grans extensions del preciós Cape - ells que van caure víctimes del [[w:ca:genocidi|genocidi]] més despietat que la nostra terra va veure mai, ells que van ser els primers a perdre la vida en la lluita per la defensa de la nostra [[w:ca:llibertat|llibertat]] i independència i ells, com a persones, que finalment van perir. Avui, com a país, mantenim un audible silenci per aquests avantpassats de les generacions actuals, temoroses d'admetre l'horror dels fets passats, intentant esborrar de la seva ment una cruel vivència que, al recordar-la, hauria d'ensenyar-nos a no ser inhumans mai de la vida. Sé dels immigrants que van deixar Europa a la recerca d'una nova llar en la nostra terra. Siguin quines siguin les seves accions, encara són part de mi. En les meves venes corre sang d'esclaus malais que van venir de l'Est. La seva dignitat dicta el meu comportament, i la seva cultura una part de la meva essència. Els assots que inundaven els seus cossos, fruit del fuet del negrer, són recordatoris, que jauen profunds en la meva ment, de què no s'ha de fer. Sóc nét d'homes i dones guerrers que Hintsa i Sekhukhune van deixar, els patriotes que Cetshwayo i Mphepu van portar a la batalla, els soldats Moshoeshoe i Ngungunyane que van aprendre a no deshonrar mai la causa de la llibertat. La meva ment i el coneixement de mi mateix està basat en les victòries que són joies de la nostra corona africana, les victòries que vamguanyar des d'Isandhlwana a Khartoum, com a etíops i com l'Ashanti de Ghana, com els berbers del desert. Sóc el nét que deixa flors fresques en les tombes dels Bòer en St Hel·lena i en les Bahames, que mira en l'ull de la ment i que pateix el patiment d'un senzill llaurador, mort, camps de concentració, cases destruïdes, un somni en ruïnes. Sóc el nen de Nongqause. Sóc ell, que va fer possible comerciar en el mercat mundial amb diamants, amb or, amb el mateix menjar pel qual el meu estómac rugeix. Vinc d'aquells que van ser portats de l'Índia i de la Xina, l'existència dels quals residia en el fet, únicament, de poder proporcionar treball físic, aquells que em van ensenyar que podíem ser al mateix temps natius i estrangers, aquells que em van ensenyar que l'existència humana demanava que la llibertat fos una condició necessària de la pròpia existència humana. Ser part de tota aquesta gent, i sabent que ningú es molestarà en barallar-se per aquesta afirmació, reivindico que - sóc africà. He vist les llàgrimes del nostre país dividit quan ells, sent tots ells la meva gent, es van embrancar en batalles titàniques els uns contra els altres, els uns compensant el mal que els altres havien causat als uns, i els altres, defenent l'indefendible. He vist el que ocorre quan una persona posseeix superioritat de força sobre una altra, quan el més fort s'apropia de prerrogatives fins i tot per a anul·lar el manament de Déu segons el qual va crear als homes i a les dones a la Seva semblança. Sé el que significa el que la [[w:ca:raça|raça]] i el color s'utilitzin per a determinar qui és humà i qui, subhumà. He vist la destrucció de l'autoestima, el consegüent afany per ser el que no s'és, simplement per a adquirir alguns dels beneficis que aquells que s'han aprofitat com a negrers, han assegurat que gaudeixen. Tinc experiència en situacions en què raça i color s'utilitzen per a enriquir a alguns i per a empobrir a la resta. He vist la corrupció de les ments i de les ànimes com (''paraula inintel·ligible'') de la recerca d'un innoble esforç per perpetrar un verdader crim contra la humanitat. He vist clarament com es denegava la dignitat a un ser humà fruit de les conscients i sistemàtiques activitats opressives i repressives d'altres sers humans. Allà les víctimes no tenen inconvenients per ocultar-se de la cruel realitat - els captaires, les prostitutes, els nens del carrer, aquells que busquen consol en l'abús de substàncies, aquells que han de robar per a menjar, aquells que han de perdre el seu seny perquè el seny els ocasiona dolor. Potser els pitjors entre tots ells, que són les meves gents, són aquells que han aprés a matar per diners. Per a aquests, el grau de mort és directament proporcional al seu benestar personal. I així, com a peons al servei de ments dements, maten per a fomentar la violència política en KwaZulu-Natal. Maten als innocents en les guerres col·lectives. Maten lentament o maten ràpidament, per a obtenir benefici del tràfic il·legal d'estupefaents. Estan disponibles per a ser contractats quan el marit vol matar a la dona i la dona, al marit. Cacen entre nosaltres el producte del nostre passat immoral i amoral - assassins que no tenen consciència del valor de la vida humana, violadors que tenen total menyspreu per les dones del nostre país, animals que traurien partit de la vulnerabilitat dels nens, els incapacitats i els ancians, les aus de rapinya que no coneixen obstacles a l'hora d'enriquir-se. Conec tot això i sé que és cert perquè sóc africà! És per això pel que sóc capaç d'enunciar aquesta veritat fonamental: he nascut entre herois i heroïnes. He nascut entre gents que no tolerarien l'opressió. Sóc d'una nació que no permetria que la por a la mort, a la tortura, a l'empresonament, a l'exili o a la persecució resultés en la perpetuació de la injustícia. Les grans masses que són la nostra mare i el nostre pare no permetran que aquest comportament d'uns pocs resulti en la identificació del nostre país i la nostra gent amb els bàrbars. Pacient perquè la història està del nostre bàndol, aquestes masses no desesperen perquè avui faci mal temps. Ni es tornen triomfalistes quan demà brilli el sol. Siguin les circumstàncies que siguin les que hagin viscut i gràcies a aquesta experiència, estan destinats a definir-se a si mateixos els que són i els que haurien de ser. Avui estem aquí reunits per a anotar la seva victòria per l'adquisició i l'exercici del seu dret a formular la seva pròpia definició del que significa ser africà. La constitució, l'adopció de la qual estem celebrant, constitueix un enunciat inequívoc que rebutgem que la nostra africanitat sigui definida per la nostra raça, color, i producte dels orígens històrics. És una rotunda afirmació feta per nosaltres el que Sudàfrica pertanyi a tots els que visquin en ella, blancs i negres. La constitució dóna una clara expressió del sentiment comú com a africans (i el defendrem fins a la mort) que la gent administrarà. Reconeix que la dignitat de l'individu és tant un objectiu que la societat ha d'anhelar, com una meta que no pot separar-se del benestar material d'aquest individu. Pretén crear un ambient en què tota la nostra gent s'alliberi de les pors, inclosa la por a l'opressió d'un grup nacional per un altre, la por de la pèrdua de poder d'un escalafó social per un altre, la por a l'ús del poder de l'estat per a negar drets humans fonamentals i la por a la tirania. La constitució pretén obrir les portes perquè aquells que estaven en desavantatge puguin ocupar el seu lloc en la societat tan iguals com els seus semblants sense mires al color, raça, gènere, edat o procedència. Dóna l'oportunitat de capacitar a tots i cadascun d'ells per a enunciar el seu propi punt de vista, sostenir-lo i esforçar-se per la seva implementació en el procés de govern sense por de que una visió contrària serà corresposta amb repressió. Crea una societat governada per la llei que haurà de ser hostil a les regles arbitràries. Permet la resolució de conflictes per mitjans pacífics enfront de l'ús de la força. Sobreïx d'alegria per la diversitat de les nostres gents i crea l'espai perquè tots nosaltres ens definim com a poble. Com a africà, això és un èxit del qual n'estic orgullós, orgullós sense reserves i orgullós sense cap sentiment de presumptuositat. El nostre sentit d'ascens en aquest moment també deriva del fet que aquest producte magnífic és creació única de mans africanes i de ments africanes. Encara que poc, també constitueix un tribut a la pèrdua de la nostra vanitat que, tot i la temptació de prendre'ns per una part excepcional de la humanitat, aprofita l'experiència i saviesa acumulades per tota la humanitat, per a definir-nos a la nostra voluntat. I com succeeix fins i tot en les millors famílies, també nosaltres tenim propensió a la mesquinesa, la irritabilitat, l'egoisme i la inconsciència. Però sembla que va ocórrer que ens vam mirar al melic i ens vam dir que ja era hora de fer un esforç sobrehumà per a aconseguir ser altres, per a respondre a la crida de crear-nos un futur gloriós, per a recordar-nos aquella dita llatina que diu ''glòria est consequenda'' - la glòria ha de buscar-se! Avui senta bé ser un africà. Senta bé que pugui estar aquí de peu com un sud-africà i com un soldat d'infanteria d'un exèrcit africà titànic, el Congrés Nacional Africà, per a dir a totes les parts aquí representades, als milions que han intervingut en els processos que estem concloent, als nostres excel·lents compatriotes que han presidit el naixement del nostre document fundacional, als negociadors que van intercanviar un foc creuat d'estratègies, a les estrelles anònimes que van brillar sense ser vistes com la gestió i l'administració de l'Assemblea Constitucional, als consellers, als experts i als publicistes, als mitjans de comunicació, als nostres amics repartits per tot el món - felicitats i bon treball! Sóc africà. He nascut entre les gents del continent d'Àfrica. El dolor del violent conflicte de les gents de Libèria, Somàlia, Sudan, Burundi i Algèria és un dolor que jo també pateixo. La catastròfica vergonya de la pobresa, del patiment i de la degradació humana del meu continent és un alifac que compartim. L'alifac per a la nostra felicitat que deriva d'això i del nostre viratge a la perifèria de l'ordenació dels assumptes de les persones, ens deixa en una ombra persistent de desesper. És un camí cruel al qual ningú hauria de ser condemnat. Aquesta criatura que hem parit avui, en aquest petit cantó del gran continent que ha contribuït tan decisivament a l'evolució de la humanitat, diu que Àfrica es reafirma en el seu ressorgiment de les cendres. Vinguin les adversitats que vinguin, ara res pot parar-nos! Davant de les dificultats, Àfrica estarà en pau! Per molt que pugui sonar improbable als escèptics, Àfrica prosperarà! Siguem els que siguem, independentment dels nostres interessos immediats, per molt de llast del passat que arrosseguem, sense importar quant haguem caigut en el cinisme i en la pèrdua de confiança en la capacitat de les gents, deixeu-nos errar i deixeu-nos dir - res pot parar-nos ara! Gràcies. * Traduït de http://www.anc.org.za/ancdocs/history/mbeki/1996/sp960508.html. {{DP-Trad}} [[Categoria:Documents històrics]] [[Categoria:Sud-àfrica]] [[Categoria:Drets humans]] [[Categoria:Discursos]] [[en:I am an african]] [[es:Soy africano]] 1577 1733 2006-07-03T20:11:17Z Aleator 20 [[Image:SthAfrica.ThaboMbeki.01.jpg|thumb|right|200px|President Thabo Mbeki]] {{Autor |Nom=Thabo |Cognoms=Mbeki |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Transkei (Sud-Àfrica) |AnyNaixement=1942 |LlocMort= |AnyMort=20?? }} * ''[[Sóc africà]]'' (1996) [[es:Thabo Mbeki]] 1582 3010 2006-12-05T16:27:52Z Aleator 20 recateg <div style="padding: 3px; border:1px solid #aa8866; margin: 0 auto;"> [[Imatge:Rapid delete.png|left|Icona d'esborrat ràpid]] '''Manteniment de Viquitexts: S'ha sol·licitat l'eliminació immediata d'aquesta pàgina.'''<br> La raó és que la pàgina no s'ha editat amb raons enciclopèdiques (vandalisme, spam...) o que el mateix autor l'ha creada per error o accident, motius pels quals no cal votacions.<br> Un administrador comprovarà que realment es compleixi alguna d'aquestes situacions abans de procedir-ne a la destrucció.<p align="center">'''Motiu''': {{{1|}}}</p></div> <includeonly>[[Categoria:Viquitexts:Elements a destruir]]</includeonly> <noinclude>[[Categoria:Plantilles de manteniment]]</noinclude> 1583 1753 2006-07-13T18:48:31Z Rf 12 [[Categoria:Viquitexts]] 1584 2792 2006-11-11T17:45:58Z Aleator 20 {{encapçalament|{{PAGENAME}}|Peadar Kearney i Patrick Heeney|'''Amhrán na bhFiann''', o "La cançó del soldat", és l'actual himne nacional de la [[:w:República d'Irlanda|República d'Irlanda]] des de 1926. Fou composada el 1907, publicada el 1912 i traduïda de l'anglès a l'irlandès gaèlic amb posterioritat. [http://www.irishstatutebook.ie/gen121934a.html El 1934 l'estat d'Irlanda compra el copyright].}} {{Obra|Viquipedia=Amhrán na bhFiann}} ==Lletra oficial== <BR><center> {|class="toccolours" cellpadding="3" rules="cols" ! bgcolor="lightsteelblue"|VERSIÓ EN GAÈLIC IRLANDÉS !! bgcolor="lightsteelblue"|VERSIÓ EN ANGLÉS !!! bgcolor="lightsteelblue"|TRADUCCIÓ AL CATALÀ |- | <poem> Sinne Fianna Fáil Atá faoi gheall ag Éirinn Buíon dár slua Thar toinn do ráinig chughainn Faoi mhóid bheith saor Sean-tír ár sinsear feasta Ní fhágfar faoin tiorán ná faoin tráill Anocht a théam sa bhearna baoil Le gean ar Ghaeil chun báis nó saoil Le gunna scréach faoi lámhach na bpiléar Seo libh canaig Amhrán na bhFiann </poem> | <poem> Soldiers are we Whose lives are pledged to Ireland Some have come From a land beyond the wave Sworn to be free No more our ancient sireland Shall shelter the despot or the slave Tonight we man the "gap of danger" In Erin's cause, come woe or weal 'Mid cannon's roar and rifles' peal We'll chant a soldier's song </poem> | <poem> Soldats som Les vides dels quals estan compromeses a Irlanda Alguns han vingut Des d'una terra més enllà d'ultramar Jurats ser lliures No més la nostra antiga pàtria Acollirà el dèspota o l'esclau Aquesta nit ens personarem com la "bretxa del perill" en la causa d'Erin, vingui la tristesa o la prosperitat Tot i el rebombori dels canons i els trets dels rifles Cantarem la cançó del soldat. </poem> |- |} <br/> ==Lletra completa== <BR><center> {|class="toccolours" cellpadding="3" rules="cols" ! bgcolor="lightsteelblue"|VERSIÓ EN GAÈLIC IRLANDÉS !! bgcolor="lightsteelblue"|VERSIÓ EN ANGLÉS !!! bgcolor="lightsteelblue"|TRADUCCIÓ AL CATALÀ |- !colspan="3" bgcolor="lightgrey"|PRIMERA ESTROFA |- | <poem> Seo dhibh a cháirde duan Óglaigh, Cathréimeach briomhar ceolmhar, Ár dtinte cnámh go buacach táid, 'S an spéir go min réaltogach Is fonnmhar faobhrach sinn chun gleo 'S go tiúnmhar glé roimh thíocht do'n ló Fé chiúnas chaomh na hoiche ar seol: Seo libh canaídh Amhrán na bhFiann. </poem> | <poem> We'll sing a song, a soldier's song, With cheering rousing chorus, As round our blazing fires we throng, The starry heavens o'er us; Impatient for the coming fight, And as we wait the morning's light, Here in the silence of the night, We'll chant a soldier's song. </poem> | <poem> Cantarem una cançó, la cançó del soldat, Amb encoratjadors i animosos cants, Mentre encerclem les nostres fogueres tots plegats, I sobre nosaltres, el cel estrellat; Impacients per la lluita que s'apropa, I mentre esperem la llum del matí, Aquí, en el silenci de la nit, Cantarem la cançó del soldat. </poem> |- !colspan="3" bgcolor="lightgrey"|''TORNADA'' |- | ''<poem> Sinne Fianna Fáil Atá faoi gheall ag Éirinn Buíon dár slua Thar toinn do ráinig chughainn Faoi mhóid bheith saor Sean-tír ár sinsear feasta Ní fhágfar faoin tiorán ná faoin tráill Anocht a théam sa bhearna baoil Le gean ar Ghaeil chun báis nó saoil Le gunna scréach faoi lámhach na bpiléar Seo libh canaig Amhrán na bhFiann </poem>'' | ''<poem> Soldiers are we Whose lives are pledged to Ireland Some have come From a land beyond the wave Sworn to be free No more our ancient sireland Shall shelter the despot or the slave Tonight we man the "gap of danger" In Erin's cause, come woe or weal 'Mid cannon's roar and rifles' peal We'll chant a soldier's song </poem>'' | ''<poem> Soldats som Les vides dels quals estan compromeses a Irlanda Alguns han vingut Des d'una terra més enllà d'ultramar Jurats ser lliures No més la nostra antiga pàtria Acollirà el dèspota o l'esclau Aquesta nit ens personarem com la "bretxa del perill" en la causa d'Erin, vingui la tristesa o la prosperitat Tot i el rebombori dels canons i els trets dels rifles Cantarem la cançó del soldat. </poem>'' |- !colspan="3" bgcolor="lightgrey"|SEGONA ESTROFA |- | <poem> Cois bánta réidhe, ar árdaibh sléibhe, Ba bhuachach ár sinsir romhainn, Ag lámhach go tréan fé'n sár-bhrat séin Tá thuas sa ghaoith go seolta Ba dhúchas riamh d'ár gcine cháidh Gan iompáil siar ó imirt áir, 'S ag siúl mar iad i gcoinne námhad Seo libh, canaídh Amhrán na bhFiann. </poem> | <poem> In valley green, on towering crag, Our fathers fought before us, And conquered 'neath the same old flag That's proudly floating o'er us. We're children of a fighting race, That never yet has known disgrace, And as we march, the foe to face, We'll chant a soldier's song. </poem> | <poem> A la vall verda, al penya-segat, Els nostre pares van lluitar abans que nosaltres, I van conquerir sota la mateixa vella senyera, Això ens envolta i amb orgull. Som fills d'una raça lluitadora, Que mai encara ha conegut la desgràcia, I tal com marxem, de cara a l'enemic, Cantarem la cançó del soldat. </poem> |- !colspan="3" bgcolor="lightgrey"|''TORNADA'' |- | ''<poem> Sinne Fianna Fáil Atá faoi gheall ag Éirinn Buíon dár slua Thar toinn do ráinig chughainn Faoi mhóid bheith saor Sean-tír ár sinsear feasta Ní fhágfar faoin tiorán ná faoin tráill Anocht a théam sa bhearna baoil Le gean ar Ghaeil chun báis nó saoil Le gunna scréach faoi lámhach na bpiléar Seo libh canaig Amhrán na bhFiann </poem>'' | ''<poem> Soldiers are we Whose lives are pledged to Ireland Some have come From a land beyond the wave Sworn to be free No more our ancient sireland Shall shelter the despot or the slave Tonight we man the "gap of danger" In Erin's cause, come woe or weal 'Mid cannon's roar and rifles' peal We'll chant a soldier's song </poem>'' | ''<poem> Soldats som Les vides dels quals estan compromeses a Irlanda Alguns han vingut Des d'una terra més enllà d'ultramar Jurats ser lliures No més la nostra antiga pàtria Acollirà el dèspota o l'esclau Aquesta nit ens personarem com la "bretxa del perill" en la causa d'Erin, vingui la tristesa o la prosperitat Tot i el rebombori dels canons i els trets dels rifles Cantarem la cançó del soldat. </poem>'' |- !colspan="3" bgcolor="lightgrey"|TERCERA ESTROFA |- | ''<poem> A bhuíon nách fann d'fhuil Ghaeil is Gall, Sin breacadh lae na saoirse, Ta scéimhle 's scanradh i gcroíthe namhad, Roimh ranna laochra ár dtire. Ár dtinte is tréith gan spréach anois, Sin luisne ghlé san spéir anoir, 'S an bíobha i raon na bpiléar agaibh: Seo libh, canaídh Amhrán na bhFiann. </poem>'' | ''<poem> Sons of the Gael! Men of the Pale! The long watched day is breaking; The serried ranks of Inisfail Shall set the Tyrant quaking. Our camp fires now are burning low; See in the east a silv'ry glow, Out yonder waits the Saxon foe, So chant a soldier's song. </poem>'' | ''<poem> Fills del Gaèlic! Homes dels Límits! Som al trenc d'alba i queda molt dia per endavant, Les apretades tropes d'Inisfail deixaran tremolant el Tirà. Les nostres fogueres ara cremen a foc lent, Albira per l'est una incandescència platejada, Més enllà ens aguaita l'enemic Saxó, Així que cantem la cançó del soldat. </poem>'' |- !colspan="3" bgcolor="lightgrey"|''TORNADA'' |- | ''<poem> Sinne Fianna Fáil Atá faoi gheall ag Éirinn Buíon dár slua Thar toinn do ráinig chughainn Faoi mhóid bheith saor Sean-tír ár sinsear feasta Ní fhágfar faoin tiorán ná faoin tráill Anocht a théam sa bhearna baoil Le gean ar Ghaeil chun báis nó saoil Le gunna scréach faoi lámhach na bpiléar Seo libh canaig Amhrán na bhFiann </poem>'' | ''<poem> Soldiers are we Whose lives are pledged to Ireland Some have come From a land beyond the wave Sworn to be free No more our ancient sireland Shall shelter the despot or the slave Tonight we man the "gap of danger" In Erin's cause, come woe or weal 'Mid cannon's roar and rifles' peal We'll chant a soldier's song </poem>'' | ''<poem> Soldats som Les vides dels quals estan compromeses a Irlanda Alguns han vingut Des d'una terra més enllà d'ultramar Jurats ser lliures No més la nostra antiga pàtria Acollirà el dèspota o l'esclau Aquesta nit ens personarem com la "bretxa del perill" en la causa d'Erin, vingui la tristesa o la prosperitat Tot i el rebombori dels canons i els trets dels rifles Cantarem la cançó del soldat. </poem>'' |- |} </center></center> ==Enllaços externs== *[http://news.bbc.co.uk/olmedia/1035000/audio/_1038581_ireland.ram Amhrán na bhFiann (.ram)] *[http://david.national-anthems.net/ie~.jpg Partitura (.jpg)] {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Himnes]] [[en:Amhrán na bhFiann]] [[fr:Amhrán na bhFiann]] 1586 2927 2006-11-25T19:44:07Z Aleator 20 {{encapçalament|{{PAGENAME}}|la tradició cristiana|És probablement l'oració més coneguda del cristianisme, provinent de Mateo 6:9-13}} <poem> Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre regne; faci´s la vostra voluntat, així en la terra com en el cel. El nostre pa de cada dia doneu-nos avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos del mal. Amén! </poem> ==Altres traduccions== * [http://wikisource.org/wiki/The_Lord%27s_Prayer Versions en més de 50 llengües] {{DP}} [[Categoria:Religió]] [[da:Fader vor]] [[de:Vaterunser]] [[en:The Lord's Prayer]] [[es:Padre Nuestro]] [[fr:Notre Père]] [[gl:Noso Pai]] [[ko:주님의 기도]] [[hr:Oče naš]] [[it:Padre Nostro]] [[la:Pater noster]] [[nl:Onzevader]] [[pl:Ojcze nasz]] [[pt:Pai nosso]] [[ro:Tatăl nostru, Carele eşti în ceruri]] [[ru:Отче наш]] [[sr:Оче наш]] [[sv:Fader vår]] 1587 3538 2007-01-01T17:38:04Z Aleator 20 categ {| style="margin: 0 0 1em 1em; float:right; background-color: honeydew; border: solid thin black; font-size: 85%;" cellspacing=0 cellpadding=0 | align=center valign=top style="border-bottom: solid thin silver;"| [[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|100px|none]] '''Taverna de ...''' |- | valign="center" align="left" style="padding: 5px;"| [[Image:Commons-logo.svg|12px|left]] ''[[:commons:Commons:La_taverna|... '''Commons''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wiktionary-logo-en.png|12px|left]] ''[[wikt:Projecte:La_taverna|... '''Viccionari''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikiquote-logo.svg|12px|left]] ''[[q:Viquidites:La_taverna|... '''Viquidites''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikibooks-logo.svg|12px|left]] ''[[b:Viquillibres:La_taverna|... '''Viquillibres''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikinews-logo.png|16px|left]] ''[[n:Viquinotícies:La_cantina|... '''Viquinotícies''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikipedia-logo.png|12px|left]] ''[[w:Viquipèdia:La_taverna|... '''Viquipèdia''']]''<br style="clear:left;"/> [[Imatge:Wikisource-logo.png|12px|left]] ''[[Viquitexts:La_taverna|... '''Viquitexts''']]''<br style="clear:left;"/> |} <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 1589 1769 2006-08-17T09:24:47Z Rf 12 +cat Poema '''El Gorg Blau''' de [[w:Miquel Costa i Llobera|Miquel Costa i Llobera]]: :''Adéu, tristor encastellada'' :''del pla de Cúber i Almallutx!...'' :''Seguint arreu l'aigua que fuig'' :''d'aquella terra desolada,'' :''sorprèn mos ulls la portalada'' :''d'un paradís...'' :''L'aigua s'atura a son encís'' :''i com que diga:'' reposau! :''—Dolça és la calma del Gorg Blau!'' :''Les colossals penyes bessones,'' :''formant un freu meravellós,'' :''sols deixen caure un raig dubtós'' :''sobre l'estany pur i sens ones.'' :''D'encantament blavors pregones,'' ::''com un safir,'' :''aquest estany fan resplendir'' :''i com que diguen:'' somniau! :''—Dolç és el somni del Gorg Blau!'' :''L'antic camí en solitari'' :''voreja l'aigua, recobert'' :''baix del penyal, i sembla obert'' :''per un exèrcit llegendari...'' :''Passant del Gorg al mur contrari'' ::''pel rústec pont,'' :''somriu la coma de la font'' :''com un idil·li tot suau.'' :''—Dolç és l'oasi del Gorg Blau.'' :''Sortint del Gorg, per entre molsa,'' :''ramatges, eures i ramells,'' :''l'aigua jugant fa amb els aucells,'' :''seguit, seguit, música dolça.'' :''La neta escuma que ella espolsa,'' ::''singlota o riu?'' :''a qui escolta pensatiu,'' :''com que li diga:'' meditau! :''—Dolça és la parla del Gorg Blau.'' :''Per entre flors, per entre espines,'' :''lo que era estany se fa torrent,'' :''i avall, endins, se va perdent'' :''per un rocam com en ruïnes...'' :''No hi troba ja murta ni alzines,'' ::''molsa ni flors,'' :''quan allà baix, desfeta en plors,'' :''dins la gran'' Fosca, ''l'aigua cau...'' :''—Ai!, com la vida és el Gorg Blau!'' [[Categoria:Poesia]] 1592 3563 2007-01-05T21:03:39Z Aleator 20 fora sol·licitats, només concedits o denegats, si no ompliríem de pàgs. sense interès A continuació posem a disposició dels usuaris un model de sol·licitud de permís. El pots modificar o llevar algun paràgraf si ho consideres necessari. Una vegada que obtinguis una resposta agrega un enllaç cap a una pàgina nova en la secció escaient i copia la sol·licitud i la resposta (ja sigui afirmativa o negativa). Recorda d'utilitzar la [[Plantilla:DP-CESSIO]] en cas de ser concedit el permís. ----- ==Plantilla sol·licitud== <div style="border:solid 2px;margin:10px;padding:10px;"> ''"Dades del encapçalat del correu electrònic"'' From: ------ <br> To: --------- <br> Sent: ------------------ <br> Subject: '''De Viquitexts, la biblioteca lliure''' <br> Em dirigeixo a vostè en el meu caràcter de col·laborador de Viquitexts (http://ca.wikisource.org/wiki/Portada), un repositori de documents en català de domini públic. El motiu d'aquesta comunicació és el de sol·licitar el seu permís, o el de la persona escaient, per a copiar els texts en català de '''http://www.xxxxx (text1, text2, etc...)''', i deixar-los a http://ca.wikisource.org. A causa de les polítiques de la nostra pàgina i de la Fundació Wikimedia de la qual depenem, hem de tenir especial cura amb els drets d'autor. Per això solament podem incloure textos que estiguin en domini públic o amb llicència GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html), o amb un permís explícit com el de la sol·licitud present. En cas de ser concedit el permís, els texts quedaran sota l'esmentada GFDL. Totes les comunicacions que es cursin i la seva resposta final es publicaran en la següent pàgina: http://ca.wikisource.org/wiki/Viquitexts:Permisos_de_còpia que quedarà com antecedent del contacte mantingut. Des de ja moltes gràcies, i rebi una cordial salutació. '''"El teu nom"'''<br> Col·laborador de Viquitexts en català<br> Nick: '''"El teu Nick en Viquitexts"'''<br> </div> ==Permisos concedits== * [[w:Viquipèdia:Fonts d'informació#Literatura catalana|http://www.xtec.es/~malons22]]: Permís per agafar texts de la [http://www.xtec.es/~malons22 web de literatura catalana de Miquel Alonso], en especial les obres en domini públic per haver transcorregut més de 70 anys des de la defunció de l'autor del text. ==Permisos denegats== [[Categoria:Viquitexts:Permisos de còpia]] [[es:Wikisource:Permisos de copia]] [[pt:Wikisource:Permissões de cópia]] 1593 1773 2006-08-19T11:55:16Z 81.202.69.90 [[Categoria:Viquitexts]] 1594 2949 2006-11-26T20:30:28Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit legislatiu andorrà|Primer text constitucional contemporani andorrà del segle XX, prèvia a l'actual [[Constitució del Principat d'Andorra]]. Fou redactada conjuntament per S.A.R. Borís I d’Andorra i el síndic Pere Torras (a partir de llavors primer Cap del Govern monàrquic andorrà). El document constava de 17 articles i fou finalment aprovat pel ple del Consell General de les Valls d’Andorra el 10 de juliol del 1934 (per 23 vots contra 1). Introduïa per primer cop a Andorra la llibertat d’expressió religiosa, de premsa, circulació i pensament.}} {{obra|Viquipedia=Borís Skossyreff}} '''PRINCIPAT D’ANDORRA''' ''EL GOVERN PROVISIONAL AL POBLE ANDORRÀ:'' ''Sa Molt Serena Altesa Borís I, príncep de les Valls d’Andorra, lloctinent de Sa Majestat el rei de França, defensor de la Fe, ha pres d’acord amb nosaltres la disposició següent:'' Article únic: Fer públic a l’Assemblea el projecte de la Constitució del Principat i dels decrets-lleis que seran presentats per a l’aprovació del Molt Il·lustre Consell General de les Valls d’Andorra, en la seva primera sessió constituent. CONSTITUCIÓ DE L’ESTAT LLIURE D’ANDORRA. Art.1. El Consell General es transforma en Parlament. Art.2. Sa Altesa el príncep presentarà el govern al Parlament. Art.3. El govern serà compost de tres ministres. Art.4. Sa Altesa el príncep s’encarregarà de la formació de l’exèrcit nacional i de la representació del Principat a l’estranger. Art.5. Sa Altesa el príncep serà delegat permanent d’Andorra a la Societat de Nacions. Art.6. La importància de les carteres ministerials del Principat, tindran el següent ordre: A) Presidència i Justícia. B) Hisenda (Política, Instrucció Pública, Cultura i Higiene). Art.7. Els ministres seran escollits fora del Parlament i els diputats no podran, sense decret especial i extraordinari firmat per Sa Altesa el príncep, exercir càrrecs en el govern. Art.8. El president del consell de ministres, ministre de Justícia del Principat, serà andorrà. Art.9. Els ministres d’Hisenda i de l’Interior podran ser estrangers. Art.10. El govern serà responsable davant el Parlament, el qual, mitjançant votació, podrà retirar-li la seva confiança. Art.11. El Parlament del Principat necessitarà com a mínim quinze vots per destituir el govern. Art.12. Una vegada destituït el consell de ministres del Principat, Sa Altesa el príncep formarà un altre govern. Art.13. Els ministres presentaran al Parlament els projectes de Llei. Art.14. Les lleis seran aprovades o refusades pel Parlament. Art.15. Després de la deguda aprovació dels projectes de llei, correspondrà a Sa Altesa el príncep el dret absolut de promulgació de la llei. Art.16. El veto de Sa Altesa el príncep tindrà per efecte la modificació de la llei del govern del Principat. Art.17. El projecte de llei modificat en el sentit de l’article 16 de la present refusat pel Parlament: A) Donarà lloc al vot de confiança del govern. B) Deixarà a Sa Altesa el príncep el dret de dissoldre el Parlament. PROJECTE DE DECRET-LLEI Primer. La llibertat política i religiosa és absoluta. Segon. De conformitat amb l’article sisè del decret signat per Sa Altesa el príncep, queden amnistiats tots els delinqüents socials. Tercer. Es declara il·legal la prohibició de periòdics i com a conseqüència es poden imprimir o entrar lliurement al Principat, i sense cap mena de censura, periòdics i impresos de tota mena. Quart. Es declara il·legal tota expropiació de béns. Cinquè. Els andorrans no podran ser expulsats del Principat. Sisè. Les expulsions d’estrangers no podran ser decretades sense condemna prèvia i efectiva a presó. Setè. El ministre de Justícia elaborarà un projecte de llei sobre la reorganització de Justícia. {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Documents històrics]] [[Categoria:Andorra]] 1596 3589 2007-01-10T20:31:27Z Aleator 20 /* Enllaços externs */ enll-ext. a textinfo, +2006 {{encapçalament|{{PAGENAME}}|vuit municipis de la comarca del Maresme|Text aprovat a Argentona per vuit municipis de la comarca del Maresme el 20 de juliol de 2006.}} {{Obra|Viquipedia=Declaració de la Riera d'Argentona}} == Text de la Declaració== La Riera d'Argentona és l'eix vertebrador d'un territori que forma un únic espai geogràfic malgrat estar adscrit administrativament a diversos municipis: <br> *els pròpiament de la Riera: Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Mataró i Òrrius. *els limítrofs: Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Vilassar de Mar. <br> Aquest territori té una lògica mediambiental pròpia, amb un paper destacat com a nus de comunicacions entre el Maresme i el Vallès i amb una potencialitat elevada en els àmbits residencial i d'activitat econòmica.<br> <br> La complexitat de les dinàmiques socials i econòmiques que afecten a aquest territori, compartit per un nombre de ciutadans i ciutadanes que hi viuen i hi treballen i la voluntat d'ordenar el creixement a partir de les realitats urbanes existents ens obliga a pensar conjuntament un tractament únic per a un espai geogràfic i funcional també únic.<br> <br> És per això que els alcaldes d'Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Vilassar de Mar, reunits a Argentona manifesten:<br> <br> 1.- La voluntat de treballar conjuntament en el desenvolupament social, econòmic i territorial, cercant formes de concertació que, sense interferir en l'autonomia de cada municipi, possibiliti un creixement harmònic i sostenible d'aquest territori.<br> <br> 2.- Constituir una mesa de treball que desenvolupi la següent agenda de treball:<br> <br> 2.1.- Preservació de l'espai mediambiental<br> <br> * Parcs fluvials de les rieres d'Argentona i Sant Simó * Front Litoral * Parcs Naturals de la Serralada Litoral * Connectors i corredors biològics entre els Parcs Naturals, la Riera d'Argentona i el mar: Turó de Cerdanyola, Cinc Sènies, Pla de l'Avellà, ... * Impulsar, conjuntament amb el Consell Comarcal del Maresme i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, la realització de la Carta de paisatge de la Riera d'Argentona.<br> <br> 2.2.- Infraestructures de vialitat<br> <br> * Nova xarxa ferroviària * Racionalització del transport urbà i interurbà * Racionalització del nus C-60/C-32 i millora dels accessos de la ronda de Mataró als municipis del voltant * Integració de les carreteres locals en la xarxa comarcal: Camí del Mig, Camí dels contrabandistes, ... * Impulsar la creació d'una xarxa de carrils-bici que connecti les diferents poblacions del territori de la Riera d'Argentona. <br> 3.- Assignació d'usos del territori<br> <br> * Coordinar les decisions de planejament locals especialment en les zones de contacte tenint especial cura en la connectivitat i continuïtat dels diferents usos: residencial, econòmic, dotacional, espais lliures... * Reflexionar conjuntament sobre el futur del sòl no desenvolupat <br> 4.- Treballar per a la millora d'un territori per a les persones<br> <br> * Foment de les activitats culturals i esportives * Preservació i gestió del patrimoni * Coordinació de la política de seguretat ciutadana i promoció del civisme * Estímul del desenvolupament econòmic local i de les polítiques actives d'ocupació * Prioritat i coordinació dels plans educatius del territori per a totes les edats * Importància de les polítiques de benestar social, igualtat, immigració, etc...". {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Manifests]] [[Categoria:2006]] 1666 3545 2007-01-01T18:21:01Z Aleator 20 =WP:ca Veure el registre d'aquesta pàgina 1668 2472 2006-09-01T08:18:05Z Rf 12 [[Portada]] mogut a [[Pàgina principal]] #REDIRECT [[Pàgina principal]] 1671 2490 2006-09-27T19:43:27Z Aleator 20 #REDIRECT[[Viquitexts:Ajuda]] #REDIRECT[[Viquitexts:Ajuda]] 1672 2952 2006-11-27T21:49:16Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|diferents compromisaris|Compromís de Porto Alegre, Brasil, 28 de gener de 2001}} Els moviments socials, procedents de totes les parts del món, ens hem reunits aquí en el Fòrum Social Mundial. Construïm una gran aliança per a crear una nova societat, distinta a la lògica actual que col·loca al mercat i als diners com l'única mesura de valor. Davos representa la concentració de la riquesa, la globalització de la pobresa i la destrucció de la nostra planeta. Porto Alegre representa la lluita i l'esperança d'un nou món possible on el ser humà i la naturalesa són el centre de les nostres preocupacions. Formem part d'un moviment en creixement a partir de Seattle. Desafiem a les elits i els seus processos antidemocràtics, representats en el Fòrum Econòmic de Davos. Venim a compartir les nostres lluites, intercanviem experiències, enfortim la nostra solidaritat i manifestem el nostre rebuig absolut a les polítiques neoliberals de la present globalització. Som dones i homes: llauradores i llauradors, treballadores i treballadors, desocupades i desocupats, pobles indígenes i negres, provinents del Sud i del Nord, compromesos a lluitar pels drets dels pobles, la llibertat, la seguretat, l'ocupació i l'educació. Estem en contra de l'hegemonia del capital, la destrucció de les nostres cultures, la degradació la naturalesa i el deteriorament de la qualitat de vida per les corporacions transnacionals i les polítiques antidemocràtiques. Al mateix temps que enfortim el nostre moviment, resistim a l'elit global, a fi de millorar l'equitat, la justícia social, la democràcia i la seguretat per a tots, sense distinció alguna. La nostra metodologia i les alternatives constitueixen un fort contrast a les polítiques destructives del neoliberalisme. La nostra lluita es basa en l'equitat entre dones i homes. Al contrari, la globalització reforça un sistema sexista, excloent i patriarcal, incrementa la feminització de la pobresa i exacerba la violència, on les principals víctimes són les dones i els infants. Les polítiques neoliberals desencadenen el racisme com a continuació del genocidi i els segles d'esclavitud i colonialisme que van destruir les seves bases civilitzatòries de les poblacions negres d'Àfrica. Cridem a tots els moviments a solidaritzar-se amb el poble africà dins i fora del continent, en la defensa dels seus drets a la terra, la ciutadania, la llibertat, la igualtat i la pau, mitjançant el rescat del deute històric i social. El tràfic d'esclaus i l'esclavitud són crims contra la humanitat. Expressem especialment el nostre reconeixement i solidaritat amb els pobles indígenes en la seva lluita per la defensa dels seus drets, els seus recursos naturals i la seva cultura. La globalització neoliberal destrueix el medi ambient, la salut i les condicions de vida del poble. L'atmosfera, l'aigua, la terra i també els éssers humans són transformats en mercaderies. La vida i la salut han de ser reconeguts com a drets fonamentals i les decisions econòmiques han d'estar sotmeses a aquest principi. El deute públic extern, injust i fraudulent, ha estat pagat diverses vegades. Funciona com a instrument de dominació, privant als pobles del seu pa i futur, amb l'únic fi d'augmentar la usura del capital internacional. Exigim la seva anul·lació incondicional i la reparació dels deutes històrics, socials i ecològics. Els mercats financers extrauen els recursos i la riquesa dels pobles i subjecten les economies nacionals als vaivens dels especuladors. Reclamem el tancament dels paradisos fiscals i la introducció d'impostos sobre transaccions financeres. Les privatitzacions transfereixen els béns públics i els recursos cap a les transnacionals. Ens oposem a tota forma de privatització de recursos naturals i béns públics. Fem una crida de protegir l'accés als mateixos per a proporcionar una vida digna per a tots. Les organitzacions multinacionals organitzen la producció mundial amb una desocupació massiva, baixos salaris i treball no qualificat i es neguen a reconéixer els drets fonamentals dels treballadors tal com els definits per l'OIT. Volem el reconeixement genuí dels drets dels sindicats per a organitzar-se i negociar i per a aconseguir nous drets per als treballadors. Demandem un sistema de comerç just que garanteixi ocupació plena, sobirania alimentària, termes d'intercanvi equitatius i benestar. El "lliure comerç" provoca l'acumulació accelerada de riquesa i poder a les corporacions transnacionals, al mateix temps que genera major marginalització i empobriment de llauradores i llauradors, treballadores i treballadors i empreses locals. Instem a recolzar les mobilitzacions en contra de la creació de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques, una iniciativa que significa la reconquesta de la regió i la destrucció dels drets bàsics socials, econòmics, culturals i ambientals. El FMI, el Banc Mundial i els seus bancs regionals, l'OMC, l'OTAN i els altres acords militars són algunes de les agències multilaterals de la globalització transnacional. Exigim el cessament de la seva interferència en les polítiques nacionals. La legitimitat d'aquestes institucions està debilitada i anem a continuar amb protestes en contra de les seves mesures. La globalització neoliberal ha provocat la concentració de la terra i ha promogut una agricultura transnacionalitzada, destructiva en el social i l'ambiental. Demandem una Reforma Agrària democràtica amb usdefruit per part dels llauradors de la terra, de l'aigua i de les llavors. Promovem processos agrícoles sustentables. Les llavors i el material genètic són patrimoni de la humanitat. Exigim l'abolició de l'ús de transgènics i patents sobre la vida. El model econòmic neoliberal es basa en producció per a exportació que necessita grans plantacions i de construcció de represes, la qual cosa comporta l'expulsió de la gent de la seva terra i la destrucció del medi ambient. El militarisme i la globalització en mans de corporacions transnacionals es reforcen per a soscavar la democràcia i la pau. Ens neguem totalment a acceptar la guerra com a camí per a resoldre els conflictes. Estem contra l'armamentisme i el comerç d'armes. Exigim el fi de la repressió i la criminalització de la protesta social. Condemnem la intervenció militar estrangera en els assumptes interns dels nostres països. Rebutgem la intervenció militar estatunidenca a través del Pla Colòmbia a Amèrica Llatina. Cridem a reforçar l'aliança enfront d'aquests temes principals i implementar accions en comú. Anem a seguir mobilitzant-nos al voltant d'elles fins al pròxim Fòrum que tindrà lloc al gener del 2002. Reconeixem que comptem ara amb una millor posició per a emprendre una lluita en favor d'un món distint, sense misèria, fam, discriminació i violència; en favor de la qualitat de vida, equitat, respecte i pau. Ens comprometem a recolzar totes les lluites de la nostra agenda col·lectiva que mobilitzi l'oposició al neoliberalisme. Entre les prioritats per als propers mesos, anem a mobilitzar-nos globalment en contra: - El Fòrum Econòmic Mundial en Cancún, Mèxic del 26 al 27 de febrer. - L'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques en Buenos Aires, Argentina del 6 i 7 d'abril i a Quebec del 17-22 d'abril. - La reunió del G-8 a Gènova, Itàlia del 15-22 de juliol. - La reunió anual del FMI i del Banc Mundial a Washington DC, del 28 de setembre al 4 d'octubre. - L'OMC del 5-9 de novembre. I ens unim a la mobilització internacional del 17 de l'abril en la lluita contra les importacions de productes agrícoles barats que generen "dumping" econòmic i social. Aquestes propostes formulades formen part de les alternatives elaborades pels moviments socials en tot el món. Es basen en el principi que els sers humans i la vida no són mercaderies. Així mateix, afermen el compromís cap al benestar i els drets humans de totes i tots. La nostra participació en el Fòrum Social Mundial ha enriquit la comprensió de cada una de les nostres lluites i estem més enfortits. Cridem a tots els pobles del món a unir-se a aquest esforç, a lluitar per construir un futur millor. El Fòrum Social Mundial de Porto Alegre és un camí cap a un món més just i la sobirania dels pobles. Porto Alegre, 28 Gener del 2001 Ação da Cidadania contra a Fome e pela Vida, São Paulo (Brasil)<br> Agir ensemble contre le Chomage - AC! - (França)<br> Agremiación de Funcionarios de la Universidad de la República - AFFUR (Uruguay)<br> Alianza Social Continental (toda Amèrica)<br> Alternative information and development center (Sudàfrica)<br> Alternatives (Canadà)<br> Amigos de la Tierra Internacional<br> Ananda Marga (Sudamèrica)<br> ARCI (Italy)<br> Articulação Nacional de Mulheres Trabalhadores Rurais (Brasil)<br> Asamblea Permanente por los Derechos Humanos (Argentina)<br> Asociación Sindical de Profesionales de la Salud de Buenos Aires (Argentina)<br> Associação potiguar amigos de natureza (Brasil)<br> Associazione per la pace (Itàlia)<br> Associazione Ya Basta (Itàlia)<br> Associone Nazionale Artisti-Artigiani di Strada (Itàlia)<br> Assozione Culturale Punto Rosso (Itàlia)<br> ATTAC (Argentina)<br> ATTAC (Brasil)<br> ATTAC (França)<br> ATTAC (Rússia)<br> ATTAC (Suïssa)<br> ATTAC (Uruguay)<br> ATTAC Catalunya (Espanya)<br> Bloque Social Alternativo - Comité de Integracion del Macizo Colombiano<br> Cambodian Human Rights & Development Association (Cambodia)<br> Campaign for popular democracy (Tailàndia)<br> Carta del cantieri sociali (Itàlia)<br> Casa diritti sociali (Itàlia)<br> Central de Trabajadores Argentinos - CTA<br> Central dos Movimentos Populares ­ CMP (Brasil)<br> Central Independiente de Obreros Agrícolas y Campesinos (Mèxic)<br> Central Única dos Trabalhadores (Brasil)<br> Centro cultural 25 de abril (Brasil)<br> Centro de Estudios e Assessoria em Política Publicas - CEAPP, (Brasil)<br> Centro de Professores do Estado do Rio Grande do Sul ­ CPERS (Brasil)<br> Centro Felix Varela (Alemanya)<br> Centro Felix Varela (Cuba)<br> Centro Novo Modello di Suiluppo (Itàlia)<br> Centrostudi Internazinali Milano (Itàlia)<br> Cetim (Suïssa)<br> CIPSI (Itàlia)<br> Coalición de Organizaciones Democráticas Urbanas y Campesinas ­ CODUC (Mèxic)<br> Comisión Independiente de Derechos Humanos de Morelos (Mèxic)<br> Comitato anti WTO Abruzzo (Itàlia)<br> Comité de l¹appel de Bangkok (Suïssa)<br> Comité de proyectos de comercio solidario (Itàlia)<br> Comite pour l¹annulation de la dette du Tiers monde (Bèlgica)<br> Communita impegno servizo volontarito (Itàlia)<br> Confederação Nacional dos Bancários – CNB/CUT (Brasil)<br> Confederação Nacional dos Trabalhadores em Educação ­ CNTE (Brasil)<br> Confederació General del Treball ­ CGT (Illes Balears, Espanya)<br> Confederación de Organizaciones de Funcionarios del Estado ­ COFE (Uruguay)<br> Confederacion General del Trabajo (CGT - disident) de la Republica Argentina<br> Confederation des Syndicats Nationaux ­ Quebec (Canadà)<br> Confederazione Cobas (Itàlia)<br> Congreso Nacional Indígena (Mèxic)<br> Consorcio italiano di solidarieta (Itàlia)<br> Consulta popular (Brasil)<br> Contato Italiano Per L¹acqua (Itàlia)<br> Cooperativa MAG Financera (Itàlia)<br> Coordinación Nacional de Organizaciones Campesinas ­ CNOC (Guatemala)<br> Coordinadora Latinoamericana de Organizaciones del Campo - CLOC (Amèrica Llatina)<br> Coordinadora Nacional Plan de Ayala - CNPA (Mèxic)<br> Coordinamento Asociación Pacfiste Venecia (Itàlia)<br> Coordinamento Lombardo Antiwito (Itàlia)<br> CREA/RS (Brasil)<br> Dialogo 2000 (Argentina)<br> Diverse Women for Diversity (Índia, Mèxic, Europa)<br> Droit au logement (França)<br> Espaces Marx (França)<br> Fala Preta ­ Organização de Mulheres Negras (Brasil)<br> FASE (Brasil)<br> Federação dos Trabalhadores no Comercio no Estado do Ceará ­ Fetrace (Brasil)<br> Federação Nacional dos Sociólogos (Brasil)<br> Federation international syndicale de l¹enseignement (França)<br> Federation sindícale unifie (França)<br> Feministas del movimiemto social de mujeres de Argentina<br> Feriwala Vikas Mahasangh (Índia)<br> Fisics per al desenvolpment (Espanya)<br> Focus on the global south (Tailàndia)<br> Fórum Brasileiro de ONGs de Movimentos Sociais para o Meio Ambiente e o Desenvolvimento (Brasil)<br> Fórum Mondiale Alternative Itália (Itàlia)<br> France ­ Amerique Latine (França)<br> France Libertes (França)<br> Fundação para o Desenvolvimento da Juventude Rural (Brasil)<br> Fundación genero y sociedad (Argentina)<br> Fundación José Maria Llorens (Argentina)<br> Gamins de l’Art rue (França)<br> Grupo de Apoyo Mby’a Guarani (Paraguay)<br> Grupo de Reflexión Rural (Argentina)<br> Grupo para la contra información sobre la América Latina (Grècia)<br> Grupos de estudiantes solidarios (Argentina)<br> Hemen eta munduan - initiativa popular de euskal herria<br> Holy cross justice commission<br> Instituto Olga Benario Prestes (Brasil)<br> Instituto Terrazul (Brasil)<br> Intercâmbio, Informações, Estudos e Pesquisas ­ IIEP (Brasil)<br> INTERFOROS (Honduras)<br> Intersindical Alternativa de Catalunya (Espanya)<br> Intersocial Montevideo (Uruguay)<br> Japan Network on Debt and Poverty (Japó)<br> Jubileo sur<br> Juventude avançando (Brasil)<br> Korean Catholic Coalition for Alternative Economics (Korea)<br> Korean Confederation of Trade Unions - KCTU - (Korea)<br> Korean Farmers League (Korea)<br> Kopa - Korean organisation against free trade (Korea)<br> KPA - Consortium for agrarian reform (Indonèsia)<br> Labour Coordinating Center (Tailàndia)<br> Labor Working Group (Indonèsia)<br> Lavoro societa - Cgil (Itàlia)<br> Lega Ambiente (Itàlia)<br> Lega Italiana per la Lotta Contro L¹AIDS (Itàlia)<br> Liberazione (Itàlia)<br> Loro Yunounu Sangh (Índia)<br> Lunaria (Itàlia)<br> Madres de Plaza de Mayo – Linea Fundadora (Argentina)<br> Marche mondiale des femmes contre lês violences et la pauvrete<br> MNCP (França)<br> Movimento de Educação Popular e Direitos Humanos (Brasil)<br> Movimento de Mulheres Trabalhadoras Rurais de Rio Grande do sul (Brasil)<br> Movimento dos Atingidos por Barragens ­ MAB (Brasil)<br> Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (Brasil)<br> Movimento laici America Latina (Itàlia)<br> Movimiento de Educacion Popular e Direitos Humanos (Brasil)<br> Movimiento de mulheres agriculturas<br> Movimiento dos conselhos populares (Brasil)<br> Movimiento unido de solidaridade para Colombia<br> Mujeres de México, Chihuahua (Mèxic)<br> Multisectorial de Mujeres (Argentina)<br> Narmada Bachao Andolan - NBA - (Índia)<br> Network for the political and social rights (Grècia)<br> Organización Regional Interamericana de Trabajadores - ORIT (tota Amèrica)<br> Organizaciones Multisectoriales de Mujeres (Argentina)<br> Pastoral da juventude rural do Brasil<br> Paz y tercer mundo (Espanya)<br> Rete Contro G8 (Itàlia)<br> Project for ecological recovery - PER - (Tailàndia)<br> Radio Citta Pescara (Itàlia)<br> Red ciudadana para la abolición de la deuda externa (Espanya)<br> REDES (Red de Ecologia Social) Amigos de la Tierra (Uruguay)<br> Rete di Lilliput (Itàlia)<br> Rete radie resch (Itàlia)<br> Revista Cuadernos del Sur (Argentina)<br> Revista Thesseis (Grècia)<br> Rivista Altra Economia (Itàlia)<br> Sempreviva Organização Feminista (Brasil)<br> Servicio Jurídico Integral pare el Desarrollo Agrario<br> Servicio paz y justicia en America Latina<br> SIN Cobas (Itàlia)<br> Sind. Nacional dos Trabalhadores do Banco Central do Brasil ­ SINAL<br> Sindicato de Profesionales de la Salud de Buenos Aires (Argentina)<br> Sindicato de Sociólogos do Est. de RS (Brasil)<br> Sindicato de trabajadores sociales de Paraguay<br> Sindicato dos Químicos de Osasco e região, São Paulo (Brasil)<br> Sindicato dos Químicos de São Jose dos Campos (Brasil)<br> Sindicato dos Rodoviários de Cachoeirinha, RS (Brasil)<br> Sindicato dos Servidores Civis nas Forças Armadas do RJ (Brasil)<br> Sindicato dos Sociólogos do Est. de SP (Brasil)<br> Sindicato dos Trabalhadores da Universidade de Brasília (Brasil)<br> Sindicato dos Trabalhadores Federais em Saúde, Previdência e Seguridade Social (Brasil)<br> Sindicato dos Trabalhadores Urbanitários no Distrito Federal (Brasil)<br> Sindicato Nacional dos trabalhadores dos Institutos de Pesquisa e Desenvolvimento Agropecuário (Brasil)<br> Sindicato Servidores Municipais Caxias do Sul ­ RS (Brasil)<br> Sind-Saúde-MG (Brasil)<br> SUD-PTT (França)<br> Syndicat national de l¹enseignement superieur (França)<br> Tandem sur norte (Argentina, França, Brasil)<br> Telang Ana Front (Índia)<br> Transnational Institute - TNI - (Països Baixos)<br> Tribunal Ético contra la Impunidad (Paraguay)<br> Tutti Altra Arte (Itàlia)<br> Union de Mujeres de la Argentina - UMA<br> Unión Nacional de Organizaciones Regionales Campesinas Autónomas ­ UNORCA (Mèxic)<br> Unione Italiana Spor Per Tutti (Itàlia)<br> Via campesina<br> Vida, si! (Argentina)<br> WINFA (Caribean farmers, West indies)<br> World Rainforest Movement<br> Youth Unity & Volontary Action- YUVA - (Índia)<br> ==Enllaços externs== * [http://www.france.attac.org/spip.php?article3272 Versió en espanyol] * [http://www.france.attac.org/spip.php?article553 Versió en francès] * [http://www.france.attac.org/article.php3?id_article=2980 Versió en anglès] {{DP-Trad}} [[Categoria:Documents històrics]] [[Categoria:Drets humans]] [[es:Otro mundo es posible]] 1673 2855 2006-11-18T18:51:14Z Aleator 20 esmena per evitar categ. Autor-R [[Image:Nelson Mandela.jpg|thumb|right|200px|Nelson Mandela (1993)]] {{Autor |Nom=Nelson Rolihlahla |Cognoms=Mandela |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Transkei (Sud-Àfrica) |AnyNaixement=1918 |LlocMort= |AnyMort= |Viquipedia=Nelson Rolihlahla Mandela |Viquidites= |Commons=Nelson Mandela }} * ''[[Discurs de Nelson Mandela en sortir de la presó]]'' (11 de febrer de 1990) [[en:Author:Nelson Mandela]] [[es:Nelson Mandela]] 1674 2499 2006-10-02T18:28:21Z Aleator 20 -categ textes {{Obra|Viquipedia=Gimnàstic de Tarragona}} Aquest és l'himne del Club Gimnàstic de Tarragona: La il.lusió de la meva terra<br> és l'orgull de la meva ciutat<br> un equip que a tots identifica,<br> uns colors que a tots ha agermanat.<br> Seguidors d'un equip ple de glòria<br> tots plegats sempre l'hem d'estimar<br> i fer junts el camí a la victòria<br> disposats per jugar i per guanyar.<br> Tradició des de fa més d'un segle<br> patrimoni de la capital,<br> Tarragona romana per sempre<br> Patrimoni de la Humanitat.<br> Uns colors que tenyeixen de joia<br> uns colors que ens porten il·lusions<br> que ens fan viure l'esport i la glòria<br> amb orgull, a totes les seccions.<br> Nàstic Nàstic, crida l'afició<br> Nàstic Nàstic, ets el millor<br> ets la tradició i l'orgull,<br> el degà entre els clubs de l'esport.<br> Nàstic Nàstic, crida l'afició<br> Nàstic Nàstic, ets el millor<br> canten els petits, criden els més grans<br> Nàstic, ho sap tothom.<br> Sobre el blau de la Mediterrània<br> sobresurten el grana i el blanc,<br> competint en la lluita esportiva<br> són colors que es porten a la sang.<br> Un escut que escriu la nostra història,<br> un escut que neix d'un sentiment,<br> quatre barres i una corona,<br> campions coronats amb llorer.<br> Nàstic Nàstic ...... <br> [[Categoria:Himnes]] 1675 3454 2006-12-30T00:01:00Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Cançons]] [[en:Category:Hymns]] [[es:Categoría:Himnos]] [[fi:Luokka:Virret]] [[sv:Kategori:Psalmer]] 1676 3464 2006-12-30T00:46:25Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Poesia]] 1677 2506 2006-10-02T18:38:40Z Aleator 20 Categoria:Dret [[Categoria:Dret]] 1678 2954 2006-11-27T22:17:14Z Aleator 20 copyvio {{copyvio|http://www.faithfreedom.org/Iran/KhomeiniSpeech.htm (veure discussió)|[[Usuari:Aleator|Aleator]] 23:17, 27 nov 2006 (CET)}} Discurs pronunciat per l'aiatol·là [[Ruhol·lah Khomeini]] el 1981 el dia en què els musulmans celebren el naixement de Mahoma. El veritable Dia de Déu és el dia que Amir al mo’menin (''El Comandant dels Creients. Títol d'Alí, el quart Califa i primer Imam dels xiïtes'') agafà la seva espasa i va degollar tots els khavarej (''Un grup de dissidents que van rebutjar el liderat d'Alí; quant quatre mil d'ells es reuniren en una mesquita per protestar, Alí va enviar el seu exèrcit per massacrar-los.'') i els va matar des del primer fins al darrer. Els Dies de Déu són quan Al·là, el generós, el totpoderós provoca un terratrèmol. És quan pega a la cara. És quan causa un huracà. Ell fueteja aquesta gent perquè es tornin humans. Si Amir al mo’menin hagués volgut ser tolerant, ell no hauria tret la seva espasa per matar set-centes persones de cop A les nostres presons, hi tenim més gent d'aquesta mena que està corrompuda. Si no els matem, cadascun d'ells quan sorti esdevindrà un assassí! Ells no es tornen pas humans. Com és que vosaltres els mul·là només seguiu les ordres de pregar i dejunar? Com és que només llegiu els versicles alcorànics que parlen de misericòrdia i no els que parlen de matar? L'Alcorà diu: mateu, empresoneu! Com és que vosaltres només feu cas de la part que parla de misericòrdia? La misericòrdia va contra Déu. El Mehrab (''Lloc de pregària a la Mesquita; l'imam s'hi posa davant per dirigir la pregària''). vol dir lloc de guerra, lloc de combat [''Etimològicament, ''mehraab'' deriva del mot harb (guerra)'']. Fora dels mehrabs, cal fer la guerra, Igual com totes les guerres de l'Islam tenien lloc fora dels mehrabs. El Profeta ha usat l'espasa per matar gent. Els nostres Sants Imams eren militars. Tots ells eren guerrers. Ells brandaven espases, mataven gent. Nosaltres necessitem un Califa que escapci mans, talli colls i lapidi gent De la mateixa manera que el missatger de Déu escapçava mans, tallava colls i lapidava gent. De la mateixa manera que ell va massacrar els jueus de Bani Qurayza perquè eren colla de gent que protestava. Si el Profeta ordenava cremar una casa o exterminar una tribu, allò era justícia. Les vides de la gent s'han de mantenir per mitjà del càstig. Perquè la protecció de les masses està per damunt d'aquestes execucions de càstig. Amb només uns quants anys de presó, les coses no es solucionen pas. Heu de deixar-vos estar d'aquest sentimentalisme infantil. Nosaltres creiem que els acusats no han de ser pas jutjats. Ell o ella han de ser morts i prou. Només cal establir-ne la identitat i després matar-los. ==Font== *[http://www.faithfreedom.org/Iran/KhomeiniSpeech.htm 'Khomeini Speech', ''www.faithfreedom.org'']. (en anglès i en àrab) [[Categoria:Documents històrics]] 1680 2510 2006-10-06T21:54:28Z Aleator 20 REDIRECT [[Discurs de l'aiatol·là Khomeini (1981)]], compatiblitat amb http://wikisource.org/wiki/Category:Català #REDIRECT [[Discurs de l'aiatol·là Khomeini (1981)]] 1681 2511 2006-10-06T21:58:48Z Aleator 20 Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana (1982), compatibilitat wikisource genèric #REDIRECT [[Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana (1982)]] 1682 2512 2006-10-06T22:01:44Z Aleator 20 #REDIRECT [[Estatut d'autonomia de Catalunya (1979)]], compatib. wikisource.org #REDIRECT [[Estatut d'autonomia de Catalunya (1979)]] 1683 2790 2006-11-11T17:37:17Z Aleator 20 encapçalament 3 {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]]| }} Dolça Catalunya,<br> pàtria del meu cor,<br> quan de tu s´allunya<br> d´enyorança es mor.<br> <br> <table><tr><td width=100 align=center>I</td></tr></table> Hermosa vall, bressol de ma infantessa,<br> blanc Pirineu<br> marges i rius, ermita al cels suspesa,<br> per sempre adéu!<br> Arpes del bosc, pinsans i caderneres,<br> cantau, cantau,<br> Jo dic plorant a boscos i riberes:<br> adéu-siau!<br> <br> <table><tr><td width=100 align=center>II</td></tr></table> ¿On trobaré tos sanitosos climes,<br> ton cel daurat?<br> mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes,<br> bell Montserrat?<br> Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,<br> ta hermosa Seu,<br> ni eixos turons, joiells de la corona<br> que et posà Déu.<br> <br> <table><tr><td width=100 align=center>III</td></tr></table> Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,<br> no us veuré més!<br> oh! si al fossar on jau ma dolça mare,<br> jo el llit tingués!<br> Oh mariners, el vent que me´n desterra<br> que en fa sofrir!<br> Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra<br> que hi vull morir! <br> <br> {{DP-100}} [[Categoria:Poesia]] 1685 3433 2006-12-29T20:23:41Z Aleator 20 categs {{Autor |Nom=Joan |Cognoms=Alcover i Maspons |PrimeraLletraCognom=A |LlocNaixement=Mallorca |AnyNaixement=1854 |LlocMort= |AnyMort=1926 |Viquipedia=Joan Alcover i Maspons |Viquidites= |Commons= }} ===En català=== *''[[La Balanguera]]''. *''[[La serra]]''. *''[[La relíquia]]''. *''[[Cap al tard]]'' (1909). *''[[Poemes bíblics]]'' (1918). ===En castellà=== *''Poesías'' (1887). *''Nuevas Poesías'' (1892). *''Poemas y armonías'' (1894). *''Meteoros'' (1901). {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors en català|Alcover i Maspons]] [[Categoria:Autors mallorquins|Alcover i Maspons]] [[Categoria:Autors en espanyol|Alcover i Maspons]] 1686 2520 2006-10-06T22:35:36Z Aleator 20 [[Joan Alcover Maspons]] mogut a [[Joan Alcover i Maspons]]: la "i" #REDIRECT [[Joan Alcover i Maspons]] 1687 2930 2006-11-25T20:00:10Z Aleator 20 wikificat {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Joan Alcover i Maspons]]|Poema que, adaptat i amb música del compositor de Collbató Amadeu Vives, és l'himne oficial de Mallorca}} {{obra|Viquipedia=La Balanguera}} <poem> La Balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavil·la teixint la tela per a demà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Girant l'ullada cap enrere guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Quan la parella ve de noces, ja veu i compta sos minyons i com davallen a les fosses els que ara viuen d'il.lusions, els qui a la plaça de la vila surten a riure i a cantar; La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Bellugant l'aspi, el fil cabdella i de la pàtria la visió fa bategar son cor de vella sota la sarja del gipó. Dins la profunda nit tranquil.la destria l'auba que vindrà la Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. De tradicions i d'esperances tix la senyera per al jovent, com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent. De la infantesa qui s'enfila, de la vellura qui se'n va. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. </poem> {{DP-70}} [[Categoria:Poesia]] [[Categoria:Himnes]] [[Categoria:Illes Balears]] 1689 3118 2006-12-14T21:24:42Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Una de les cançons populars catalanes més conegudes arreu, amb diferents versions.}} {{Obra|Viquipedia=La presó de Lleida}} <poem> A la ciutat de Lleida n'hi ha una presó; de presos, mai n'hi manquen, petita, bonica, prou n'hi porta el baró. lireta, liró. Si n'hi ha trenta-tres presos, canten una cançó; l'ha treta i l'ha dictada, petita, bonica, el més jove de tots, lireta, liró. La nina se'ls escolta de dalt del mirador; a cada posadeta, petita, bonica, ne davalla un graó, lireta, liró. Els presos se n'adonen i paren la cançó. - Canteu, canteu, bons presos, petita, bonica, canteu-me la cançó, lireta, liró. - Com cantarem, senyora, si estem en greu presó? - Que us falta menjar o beure, petita, bonica, o us quiten la ració, lireta, liró. - No ens falta menjar i beure, ni ens quiten la ració; el que ens falta, senyora, petita, bonica, les claus de la presó, lireta, liró. - Canteu, canteu-me, presos, acabeu la cançó; petita, bonica, que me’n captiva el so, lireta, liró. Aniré al meu pare, recaptaré el perdó. Qui és que l'ha dictada, petita, bonica, tan bonica cançó? lireta, liró. - El del barretet negre, el més jove de tots. - ja se'n va n'el seu pare, petita, bonica, a demanar-li un do, lireta, liró. - Ai pare, lo meu pare, jo vos dema'n un do; no vos dema'n València, petita, bonica, ni tampoc Aragó, lireta, liró. Ni tampoc Barcelona, ciutat de gran valor. - Ai, filla, Margarida, petita, bonica, quin do vols que jo et do? lireta, liró. - Ai, pare, lo meu pare, les claus de la presó. - ai, filla, Margarida, petita, bonica, això no pot ser, no, lireta, liró. Els presos fugirien, com quedaria, jo? Digues per què vols, filla, petita, bonica, les claus de la presó? lireta, liró. - Ai pare, lo meu pare, per treure'n l'animador. - Ai, filla, Margarida, petita, bonica, qui és ton animador? lireta, liró. - Ai pare, lo meu pare, el més petit de tots. - Ai, filla, Margarida, petita, bonica, això no pot ser, no! lireta, liró. Han cremat la Garriga, Conflent i Rosselló. - Dels presos que allà canten, petita, bonica, digueu, què en fareu, vós? lireta, liró. - s'acosta el sant dissabte, els penjaran a tots. - Ai, pare, lo meu pare, petita, bonica, no pengeu l'animador! lireta, liró. - Ai, filla, Margarida, serà el primer de tots. Les cordes són filades, petita, bonica, que en costen a pes d'or. lireta, liró. - Ai pare, lo meu pare, pengeu-me a mi i tot; feu les forques de plata, petita, bonica, feu-ne los dogals d'or, lireta, liró. I a cada cap de forca poseu-hi un pom de flors; perquè la gent que passi petita, bonica, sentin la bona olor lireta, liró. Resin un parenostre per l'anima dels dos, i diguin "Ai la trista, petita, bonica, que ha mort per l'animador! lireta, liró. Déu la perdó, floreta, mardí de cada flor. - Qui és aquesta donzella petita, bonica, que és morta per amor? lireta, liró. Néta és del rei d'Hongria, parenta d'Aragó. déu l'haja perdonada, petita, bonica, la filla del baró."- lireta, liró. Mentre el baró dormia la filla no dorm no, li n'ha dat dormitori, petita, bonica, dormitori del bo, lireta, liró. Que de vint-i-quatre hores no tornarà a raó. Sota el coixí li troba, petita, bonica, les claus de la presó, lireta, liró. - Eixiu, eixiu, los presos, eixiu, eixiu-ne tots; aneu's-en cap a França, petita, bonica, i feu-ne una cançó, lireta, liró. La filla vos lliberta, la filla del baró.- El qui no se'n vol moure, petita, bonica, n’és lo seu animador, lireta, liró. - Anem, anem, la bella, a fira a Tarascó; us compraré les robes, petita, bonica, del més bonics colors, lireta, liró. Les tallaran set sastres, cosint-les vint-i-dos; a cada estisorada, petita, bonica, durem un ram de flors, lireta, liró. A cada punt d'agulla refermaré l'amor. Quan les tindreu cosides, petita, bonica, ens casarem tots dos.- lireta, liró. Els presos tots corrien, no corre l'animador. girat cap endarrera, petita, bonica, guaitava el seu amor, lireta, liró. </poem> ===Altres versions=== * http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/gassol.html * http://www.xtec.es/~evicioso/segria/preso.htm {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 1690 3462 2006-12-30T00:42:40Z Aleator 20 recateg, iw [[Categoria:Texts per gènere]] [[fr:Catégorie:Chansons]] [[de:Kategorie:Lieder]] [[en:Category:Songs]] [[nl:Categorie:Lied]] 1691 2532 2006-10-08T15:50:04Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Llei_de_biblioteques_de_Catalunya_1981 '''Llei de biblioteques de Catalunya''', de 24 d'abril de 1981 (DOGC núm. 123, del 29 d'abril de 1981) NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC. EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent '''LLEI''' Exposició de motius El recobrament de les Institucions nacionals de Catalunya passa, entre tantes d'altres coses, per la reestructuració dels serveis essencials de cultura, que han estat i han de tornar a ésser uns dels principals signes d'identitat del nostre poble. Dins aquest esperit, i tot enllaçant amb una tradició massa vegades interrompuda per diversos condicionaments, que ens ve de la Mancomunitat de Catalunya, inspirada pel President Prat de la Riba i exemplarment dirigida per Jordi Rubió i Balaguer, Catalunya necessita, de manera adequada a la problemàtica dels temps actuals, establir una política coherent de biblioteques que abasti des de la que haurà de ser la Biblioteca nacional de Catalunya fins a les biblioteques locals, amb l'afany de vitalitzar tot el patrimoni bibliogràfic, en definitiva, cultural, que és part consubstancial de la idea que ha d'inspirar la política cultural a realizar en aquest moment. L'article 44 de la Constitució disposa que els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tothom té dret. Correspon a la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 9, núm. 4 i 6 de l'Estatut, la competència exclusiva en matèria de cultura i biblioteques. D'altra part, la Generalitat ha de fer efectiu el principi que estableix l'article 8 de l'Estatut de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què aquest s'integra siguin reals i efectives. Ha de facilitar, per tant, la participació de tots els grups de ciutadans, cal, doncs, que les institucions culturals -i entre elles les biblioteques- tinguin la màxima difusió arreu de Catalunya. La Llei estableix les línies generals i els organismes que constituiran el sistema bibliotecari de Catalunya i inclou en el seu àmbit tant les biblioteques públiques com les que, sense ésser-ho, tenen el caràcter de servei d'interès públic en general. Lògicament, la intervenció dels poders públics ha d'ésser més intensa en les primeres que en les segones, perquè, en relació amb aquestes, la llei s'ha de limitar a respectar i estimular el dret de tothom a la seva lliure creació, direcció i manteniment, a establir criteris de cooperació i coordinació per tal d'aconseguir la plena eficàcia del sistema bibliotecari en el seu conjunt, i a vetllar, en tot cas, pel seu correcte funcionament. ==TÍTOL PRELIMINAR== '''Article 1''' #La biblioteca d'ús públic és un centre que té per objecte contribuir a l'exercici del dret a la cultura, a la llibertat d'informació, a la informació permanent i al lleure, i alhora, a Catalunya, a la protecció i difusió de la llengua i de la cultura catalanes, mitjançant la utilització d'un fons ordenat de llibres o qualsevol altre mitjà de reproducció i de conservació de textos (microfilms, fonoteca), proveït o no d'un fons àudio-visual. #La Generalitat ha de crear o fomentar la creació de biblioteques de la naturalesa adient amb les necessitats de llur àmbit de radicació, per tal d'aconseguir una densa xarxa bibliotecària arreu de Catalunya. '''Article 2''' #Les biblioteques poden ser privades, públiques i d'interès públic. a) Les biblioteques privades són les de propietat -individual o col·lectiva- privada destinades a l'ús de llurs propietaris. b) Biblioteca pública és la creada i mantinguda per organismes públics i que presta servei públic. c) Biblioteca d'interès públic és la creada per persones físiques o jurídiques privades i que presta servei públic. #Per llur finalitat específica, les biblioteques públiques o d'interès públic poden ser especialitzades, populars (de caràcter general localitzades a l'abast pròxim de l'usuari), infantils i les adaptades a determinats grups específics d'usuaris. #Entren dins l'àmbit d'aquesta Llei les modalitats de biblioteques a què es refereixen els punts b) i c) de l'apartat 1 d'aquest mateix article, exceptuades les de titularitat estatal. Les de la modalitat c) han de tenir un estatut de funcionament establert d'acord amb les organismes pertinents de la Generalitat. Quant a les del punt a), podran ser accessibles a un ús públic determinat mijançant el conveni previ de la Generalitat amb els propietaris. '''Article 3''' #El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat ha de tenir, posat al dia, un inventari de les biblioteques públiques i de les d'interès públic existents. #Totes les biblioteques públiques han d'informar al públic de llurs fons i n'han de facilitar gratuïtament la consulta i la utilització, llevat de les biblioteques escolars. També ho poden fer les d'interès públic segons els termes de llurs estatuts. ==TÍTOL I. Del sistema bibliotecari de Catalunya== ===Capítol I. Classificació de les biblioteques i dels organismes organismes bibliotecaris=== '''Article 4''' El sistema bibliotecari de Catalunya a què fa referència aquesta Llei ha de ser constituït per les biblioteques i pels organismes següents: a) Les biblioteques que segons l'article segon entren dins l'àmbit d'aquesta Llei. b) Les Hemeroteques i les seccions hemerogràfiques. c) El Consell de Biblioteques. d) L'Institut Català de Bibliografia. '''Article 5''' Totes les biblioteques que entren dins l'àmbit d'aquesta Llei s'han de sotmetre a la inspecció, tutela o coordinació, segons s'escaigui, de la Generalitat, la qual ha d'adoptar les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el correcte funcionament. '''Article 6''' #Les biblioteques i els organismes esmentats en l'article 4 s'han de regir els reglaments establerts pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, una vegada escoltat el Consell de Biblioteques, i per les seves pròpies normes interiors, les quals s'han d'adaptar a la reglamentació establerta pel dit Departament en el termini fixat per la Disposició Transitòria Primera. #Les biblioteques de les modalitats a què fan referència els punts a) i b)de l'article 4, tant les existents com les de nova creació, han de procedir a l'adaptació de llurs normes interiors al reglament establert pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, escoltat el Consell de Biblioteques, i, si s'escau, en els termes i en la forma que indiqui el conveni mitjançant el qual s'estableixin els tipus i l'abast del servei públic i la contraprestació de l'ajut oficial. '''Article 7''' #La Biblioteca de Catalunya, com a biblioteca nacional, és el primer centre bibliogràfic de Catalunya i té la missió específica de recollir i de conservat tota la producció impresa, sonora i visual, que s'hi ha produït i s'hi produeix, per a la qual cosa és la col·lectora del dipòsit legal. També acull i conserva la producció impresa, sonora i visual, en català o que fa referència als Països Catalans produïda fora de Catalunya. La gestió d'aquesta Biblioteca ha de ser encomanada a un Patronat, en el qual ha de ser assegurada degudament la representació de l'Institut d'Estudis Catalans. La Biblioteca de Catalunya ha de tenir un sistema de consulta del seu catàleg general, que sigui accessible, d'una manera ràpida i fàcil, des dels diferents centres bibliotecaris comarcals que hi siguin connectats. #S'ha de crear com a institució autònoma l'Institut Català de Bibliografia, encarregat d'elaborar i de difondre la informació bibliogràfica. Aquest organisme ha de ser vinculat a la Biblioteca de Catalunya. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, escoltat el Consell de Biblioteques, determina la composició, el funcionament i les dotacions materials i personals d'aquest Institut. ===Capítol II. Les biblioteques públiques i les de servei públic=== '''Article 8''' #La Generalitat ha d'establir convenis amb els municipis de més de cinc mil habitants per tal de crear i de mantenir biblioteques obertes al públic, d'acord amb la reglamentació existent. Aquests convenis han de fixar com a mínim el tipus i l'abast del servei públic, la contraprestació de l'ajut oficial i els termes i la forma en què les biblioteques han d'adaptar llurs normes interiors al reglament establert pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. #La Generalitat de Catalunya ha de vetllar perquè en les ciutats de més de trenta mil habitants s'estableixin serveis bibliotecaris descentralitzats, com també perquè no hi hagi cap comarca sense una biblioteca pública, com a mínim. #Els municipis de menys de cinc mil habitants han de ser atesos per un servei de biblioteques mòbils o biblioteques filials a càrrec de la Generalitat. En aquest darrer cas, s'ha d'establir un conveni previ amb el municipi. #Sens perjudici que es puguin crear centres hemerogràfics o hemeroteques de caràcter específic i general, el Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè a cada comarca hi hagi almenys una biblioteca que tingui cura de recollir, classificar i conservar tot el material hemerogràfic publicat en l'àmbit geogràfic corresponent. '''Article 9''' #En el pressupost de la Generalitat s'han de consignar les partides destinades a la creació, el manteniment i l'ajut de biblioteques. #Les entitats i les institucions titulars de biblioteques públiques han de consignar en els seus pressupostos ordinaris les partides que destinaran a la creació, manteniment i ajut de biblioteques. '''Article 10''' Les biblioteques públiques han de ser instal·lades en dependències còmodes i accessibles que en permetin un ús permanent i exclusiu. '''Article 11''' Les biblioteques públiques no especialitzades han de tenir una secció per a infants i adolescents. La Generalitat de Catalunya ha de vetllar igualment per tal que els serveis bibliotecaris, en conjunt, puguin atendre adequadament grups específics d'usuaris. '''Article 12''' Les biblioteques públiques i les que així ho convinguin amb la Generalitat mantindran un servei de préstec de llibres al públic lector, susceptible d'estendre's les unes a les altres en sistema de préstecs mutus, per tal que qualsevol lector arreu de Catalunya pugui obtenir el llibre que l'interessi. Les condicions segons les quals s'efectuarà aquest servei seran determinades pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, escoltats el Consell de Biblioteques i la direcció del centre bibliotecari respectiu. ==TÍTOL II. De l'organització de les biblioteques== ===Capítol I. Del personal=== '''Article 13''' #Totes les biblioteques definides en l'apartat 1, lletres b) i c) de l'article segon, han de tenir personal bibliotecari tècnic especialitzat, en nombre suficient i amb el nivell que exigeixin les diverses funcions, d'acord amb la reglamentació que establirà el Govern de la Generalitat, escoltat el Consell de Biblioteques. #El personal tècnic bibliotecari ha de tenir la formació i la titulació de l'Escola de Bibliografia de Barcelona, o les que pugui determinar el Govern de la Generalitat, sempre que siguin de rang equivalent. ===Capítol II. Del Consell de Biblioteques=== '''Article 14''' #El Consell de Biblioteques és l'òrgan consultiu i assessor en les matèries relacionades amb el sistema bibliotecari de Catalunya. #El Consell de Biblioteques és presidit pel Conseller de Cultura i n'és Secretari el titular del Servei de Biblioteques; en són vocals nats el director de la Biblioteca de Catalunya i el de l'Institut Català de Bibliografia; la resta de vocals són nomenats pel Conseller de Cultura a proposta de cadascun dels organismes i dels estaments directament afectats per l'àmbit d'aquesta Llei. ==Disposició addicional== #La salvaguarda dels fons bibliogràfics, àudio-visuals i fonogràfics d'especial valor ha de ser garantida per la Llei de Protecció del Patrimoni Cultural. #Mentre la Llei de Protecció del Patrimoni Cultural no haurà entrat en vigor, el Govern de la Generalitat tindrà el dret preferent d'adquisició dels fons a què es refereix el punt primer, en les transmissions oneroses, que podrà exercir en la forma de tempteig o en la de retracte i en les condicions que reglamentàriament s'establiran. En tot cas, aquest dret d'adquisició preferent s'entén sens perjudici de les competències reservades a l'Estat per l'article 149.1.28 de la Constitució. ==Disposicions transitòries== '''Primera''' Les biblioteques ja existents subjectes a la present Llei s'hi ajustaran en el termini de dos anys a comptar des de la vigència del seu desenvolupament reglamentari. '''Segona''' #El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de vetllar perquè el personal actualment en funcions que no tingui la formació i la titulació exigides per l'article 13, apartat segon, hi accedeixi en el termini que serà fixat per aquest Departament, escoltat el Consell de Biblioteques, i li'n facilitarà els mitjans necessaris. #El personal auxiliar no és afectat per les exigències de l'article 13, apartat segon, ni per aquesta Disposició Transitòria Segona. '''Tercera''' Mentre no es produirà la transferència dels serveis bibliotecaris de les Diputacions a la Generalitat, les Diputacions continuaran fent-se càrrec de la totalitat de les despeses d'aquests serveis. '''Quarta''' La biblioteca de l'Instituto Nacional del Libro (INLE) traspassada a la Generalitat s'ha d'integrar a l'Institut Català de Bibliografia. ==Disposició final== S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè desplegui reglamentàriament aquesta Llei. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals pertoqui la facin complir. Barcelona, 24 d'abril de 1981 '''Jordi Pujol''' ''President de la Generalitat de Catalunya'' '''Max Cahner''' ''Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació'' [[Categoria:Legislació]] 1693 2534 2006-10-08T15:53:29Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Llei_d%27%C3%BAs_i_ensenyament_del_valenci%C3%A0 Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià. Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la següent Llei: PREÀMBUL I L'article 3.r de la Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978, després de proclamar en el número 1 que «el castellà és la llengua oficial de l'Estat» i que «tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la», disposa en el número 2 que «les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts» i afegeix en el número 3 que «la riquesa de les distintes modelitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció». L'article 148.1, 7, del text constitucional estableix que les Comunitats Autònomes podran assumir competències en matèria de «foment de la cultura, recerca i, si fa al cas, ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma». També en el número 3 de l’article 20 de la Constitució, que disposa la futura regulació, mitjançant llei, de l'òrganització i control parlamentari dels mitjans de comunicació social de dependència pública, i garanteix l'accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, precisa que es farà respectant el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d'Espanya. II Durant l’ etapa preautonòmica, instaurada en l’actual Comunitat Valenciana pel Reial Decret 10/1978, de 17 de març, es dictaren el Reial Decret 2.003/1979, de 3 d'agost, i l'Ordre de desplegament de 7 de juliol de 1979, regulant la incorporació de la llengua valenciana al sistema d'ensenyament del País Valencià, normativa aquesta que tenint com a antecedent el Decret 1.433/1975, de 30 de maig, regulador de la incorporació de les llengües nadives als programes dels centres d'Educació Preescolar i General Bàsica, era de caràcter conjuntural i transitòria en tant que la definitiva regulació de la matèria lingüística havia de ser obra de la futura Comunitat Autònoma. III Assolida l'Autonomia de la Comunitat Valenciana per la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, aprovatòria de l’Estatut, la matèria lingüística és objecte de regulació especial en l'article 7.é, que estableix: «1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conéixer-los i a usar-los. 2. La Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal i oficial d'ambdues llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement. 3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. 4. Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià. 5. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua en l'Administració i l'ensenyament. 6. Hom delimitarà per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat.» D'altra banda, l'article 34.4 de l'Estatut d'Autonomia atribueix a la Comunitat Valenciana la competència exclusiva en matèria de cultura, i l'article 35 de la competència plena en matèria d'ensenyament. La correcta concreció i efectivitat dels mandats constitucionals i estatutaris necessiten, doncs, un desplegament legislatiu, rnissió que acompleix la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià. IV Justificada la necessitat de regular aquesta matèria des del punt de vista legal, hi ha altres raons que motiven aquest text legislatiu. La Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Autònoma i d'una manera especial amb la recuperació del valencià, llengua histórica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la mes peculiar senya d'identitat. Davant la situació diglòssica en què està immersa la major part de la nostra població, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys, la Generalitat, com a subjecte fonamental en el procés de recuperació de la plena identitat del poble valencià, té el dret i el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què es troba. La nostra irregular situació sociolingüística exigeix una actuació legal, que sense tardar acabe amb la postració i propicie l'ús i ensenyament del valencià per tal d'assolir l'equiparació total amb el castellà. Aquesta Llei tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma, i disposa les mesures pertinents per tal d'impulsar l'ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en l'Administració i l'ensenyament com a vehicles de recuperació. La finalitat última de la Llei és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l'equiparació efectiva amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes en condicions d'igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística. I des d'un altre aspecte, la Llei constitueix el compliment d'un dels punts del programa del Govern Valencià que va assumir, amb la confiança de les Corts Valencianes, el compromís de garantir, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, l'ús normal i oficial d'ambdues llengües i d'atorgar la protecció i respecte especial a la recuperació del valencià. El President de la Generalitat, en el discurs d'investidura, va anunciar la remissió a les Corts Valencianes d'un Projecte de Llei sobre l'ensenyament del valencià, delimitació de zones lingüístiques, així com la determinació de criteris per a l'aplicació del valencià a l'Administració, objectius que recull la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià. V Prenent com a base els mandats constitucionals i estatutaris abans esmentats, que informen els principis generals d'aquesta Llei, s'articulen les declaracions programàtiques i es perfilen els objectius específics en el Títol Preliminar. Així, doncs, es declara que el valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i el dret que tots els ciutadans tenen a conéixer-la i usar-la amb plens efectes jurídics, de la mateixa manera que si s'emprava el castellà. Resta garantida la tutela judicial d'aquest dret y proscrita qualsevol discriminació per rao de llengua. Partint dels principis inspiradors de la Llei, el text s'articula en Cinc Títols sota les rúbriques «De l'ús del valencià», «Del valencià a l'ensenyament», «De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social», «De l'actuació dels poders públics» i «Dels territoris predominantment valenciano-parlants i castellano-parlants». VI El Títol Primer dedica el primer capítol a l'ús oficial del valencià en l'Administració Pública. Hom estableix la redacció i publicació bilingüe de les lleis que aproven les Corts Valencianes i la plena validesa de les actuacions administratives i forenses realitzades en valencià. Es faculta a tot ciutadà a usar i exigir la llengua oficial elegida en llurs relacions amb l'Administració Pública, inclòsa la instància judicial. Es disposa, també, la plena validesa dels documents públics redactats en valencià i es regula la pràctica dels assentaments registrats i el lliurament de certificacions. Hom atribueix al Consell, d'acord amb els procediments legals establerts, la determinació dels noms oficials dels municipis i topònims en general. Es disposa que els empleats de les empreses de caràcter públic i serveis públics dependents de l'Administració directament relacionats amb el públic hauran de conéixer suficientment el valencià per tal d'atendre amb normalitat el servei. El Capítol Segon fa referència a l'ús normal del valencià pels ciutadans en les diverses activitats. VII No hi ha cap dubte que aquesta perspectiva d'equiparació lingüística i de recuperació del valencià que la Llei contempla, té especial importància en la incorporació del valencià a l'ensenyament en tots els nivells educatius sobre els quals la Generalitat té competències, com a factor fonamental per a fer realitat el dret que tot ciutadà té a conéixer i usar el valencià. A aquest aspecte es dedica el Títol Segon de la Llei, el Capitol Primer del qual disposa l'obligatorietat de la incorporació a l'ensenyament en tots els nivells educatius, tret dels territoris castellano-parlants en què la incorporació esmentada es farà de manera progressiva, en atenció a la particular situació sociolingüística. El valencià i el castellà són declarades llengües obligatòries en els Plans d'Ensenyament dels nivells no universitaris, i hom mirarà que els escolars reben els primers ensenyaments en la llengua habitual i que els alumnes assolesquen un coneixement oral i escrit d'ambdues llengües en nivells d'igualtat. S'estableix també que el professorat haurà de conéixer ambdues llengües oficials, amb previsió de l'adaptació dels plans d'estudis per a la capacitat deguda. Això no obstant, des de la consciència que l'aplicació inflexible i immediata de l'obligatorietat de l'ensenyament del valencià a tot l'àmbit de la Comunitat Valenciana podria, per tractar d'esmenar una injustícia històrica, causarne una altra, atesa la situació lingüística present, el Capítol Segon d'aquest Títol regula les excepcions a contemplar en l'aplicació esmentada. Així, s'hi preveu la supressió de l'obligatorietat de l'ensenyament del valencià quant als territoris valenciano-parlants, en les circumstàncies justificades que s'estableixen, com en els castellano-parlants en els quals la incorporació progressiva del valencià a l'ensenyament ve acompanyada de la facultat de pares i tutors d'alumnes per a obtenir voluntàriament per a aquests l'exempció de l'ensenyament. D'aquesta manera, la Llei, des del més absolut respecte als drets d'aquells ciutadans la llengua habitual dels quals és el castellà, facilita l'extensió del coneixement del valencià a tota la nostra societat, sense distincions, ja que la llengua valenciana és part substancial del patrimoni cultural de tota la nostra societat, i la recuperació i extensió del seu ús com un dels factors de retrobament de la nostra identitat de poble, ens pertoca també a tots els valencians, independentment de la llengua habitual de cadascú. VIII Al Títol Tercer es reconeix el dret que tots els ciutadans tenen de ser informats pels mitjans de comunicació social, tant en valencià com en castellà i a utilitzar indistintament ambdues llengües quan hagen d'usar-los, i s'atribueix al Consell la promoció i la utilització del valencià en aquests mitjans, vetlant per una adequada presència del valencià en aquells dependents de la Generalitat. IX El Títol Quart contempla l'actuació dels poders públics en el foment de la utilització del valencià en les activitats administratives i el seu coneixement pels funcionaris i empleats públics. Es preveu la possibilitat de bonificacions fiscals als actes i manifestacions relacionats amb el foment, divulgació i extensió del valencià. Es contempla la concertació d'acords amb l'Administració de Justícia per a la utilització del valencià als jutjats i tribunals, i amb l'Administració de l'Estat per a l'ús en els registres no subjectes a competència de la Generalitat Valenciana. Hom atribueix al Govern Valencià la direcció tècnica i la coordinació del procés d'aplicació de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià. X El Títol Cinqué conté la determinació dels territoris predominantment valenciano-parlants i castellano-parlants, als efectes d'aplicació de la Llei, sense perjudici que es puga procedir-ne a la revisió i sense que siga obstacle perquè qualsevol ciutadà de la nostra Comunitat puga fer efectiu el dret a conéixer i usar el valencià. Per a la inclusió dels termes municipals en cada zona lingüística s'ha prés com a base el mapa i la relació de poblacions confeccionats per l'Institut de Filologia Valenciana de la Universitat Literària de València, i de la Universitat d'Alacant. XI En les Disposicions Transitòries s'estableix el termini de tres anys perquè en les distintes àrees de l'Administració Valenciana es duguen a terme les disposicions d'aquesta Llei, acceptant els terminis establerts en els pactes a convenir amb les altres àrees de l'Administració. També es contempla el pas de la situació actual a la que derivarà de l'aplicació de la Llei respecte al professorat en formació i en actiu. La Llei conté, també, una Disposició Derogatòria i una altra de Final que autoritza el Govern Valencià a desplegar reglamentàriament l'aplicació de la Llei i estableix la data inicial de l'entrada en vigor. LLEI D'US I ENSENYAMENT DEL VALENCIA TITOL PRELIMINAR. Principis generals Article 1.r 1. La present Llei té per objecte genèric cumplimentar i desplegar allò que disposa l'article seté de l'Estatut d'Autonomia quan regula l'ús normal i oficial del valencià a tots els àmbits de la convivència social, així com el seu ensenyament. 2. Per aixó, són objectius específics de la present Llei els següents: a) Fer efectiu els drets de tots els ciutadans a conéixer i usar el valencià. b) Protegir la seua recuperació i garantir l'ús normal i oficial. c) Regular els criteris d'aplicació del valencià a l'Administració, mitjans de comunicació social i ensenyament. d) Delimitar els territoris en els quals predomine l'ús del valencià i del castellà. e) Garantir, d'acord amb principis de gradualitat i voluntarietat, el coneixement i ús del valencià a tot l'àmbit territorial de la Comunitat. Article 2.n El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instàncies públiques. Article 3.r Sense perjudici de les excepcions regulades en aquesta Llei, l’ús del valencià pels ciutadans en les relacions tant públiques com privades, produeix plens efectes juridics, igual com si emprassen el castellà, sense que puga derivar-se de l'exercici del dret a expressar-se en valencià, qualsevol forma de discriminació o exigència de traducció. Arlicle 4.t En cap cas ningú no podrà ser discriminat pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials. Article 5.e L'Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l'ús normal, la promoció i el coneixement del valencià. Article 6.é Els cintadans tenen el dret a obtenir dels jutges i tribunals protecció del dret a usar la seua llengua, d'acord amb el que disposa la legislació vigent. TITOL PRIMER. De l'ús del valencià CAPITOL PRIMER. De l'ús oficial Article 7.é 1. El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de la Generalitat i de la seua Administració Pública, de l'Administració Local i de les altres Corporacions i Institucions Públiques dependents d'aquelles. 2. El valencià i el castellà són llengües oficials a la Conunitat Valenciana i, com a tals, llur utilització per l'Administració es farà en la forma regulada per la Llei. Article 8.é Les Lleis que aproven les Corts Valencianes seran redactades i publicades en ambdues llengües. Article 9.é 1. Seran vàlides i amb plena eficàcia jurídica totes les actuacions administratives realitzades en valencià a l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. 2. Tindran eficàcia jurídica els documents redactats en valencià, en els quals es manifeste l'activitat administrativa, així com els impressos i formularis emprats per les Administracions Públiques en llur actuació. Article 10 Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià. Article 11 1. En les actuacions administratives iniciades a instància de part, i en les que havent d'altres interessats així ho sol·licitassen, l’Administració actuant haurà de comunicarlos tot allò que els efecte en la llengua oficial que demanen, qualsevol que fos la llengua oficial en què s'hagués iniciat. 2. De la mateixa manera, qualsevol que siga la llengua oficial usada, als expedients iniciats d'ofici, les comunicacions i altres actuacions es faran en la llengua indicada pels interessats. Article 12 1. D'acord amb el que disposa la present Llei, tots els ciutadans tenen el dret de poder adreçar-se a l'Administració de Justícia en la llengua oficial que creguen convenient d'usar, sense que se'ls puga exigir cap mena de traducció i sense que se'n puga seguir retard o demora en la tramitació de llurs pretensions. 2. Totes les actuacions, documents i escrits, realitzats o redactats en valencià davant els Tribunals de Justícia i les que aquests duguen a terme en la mateixa llengua, tenen plena validesa i eficàcia. Article 13 1. La redacció de tots els documents públics es farà en valencià o en castellà a indicació de l'atòrgant i, si en són més, en la que elegiran de comú acord. 2. En tot cas, es redactaran en castellà les còpies o certificacions dels documents que hagen de tenir efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana. 3. En la resta de casos, les copies i certificacions seran lliurades en la llengua sol·licitada per l'interessat o requeridor, i els notaris i altres fedataris públics hauran de traduir, quan s'escaiga, les matrius i els originals. En qualsevol cas, sempre es podran fer en les dues llengües. Article 14 Els assentaments que s’hagen de realitzar a qualsevol Registre Públic es faran en la llengua oficial sol·licitada per l'interessat o els interessats de comú acord. Si no se sol·licitara cap llengua en particular es farà en la que s’haja declarat, atorgat o redactat el document a assentar. Article 15 1. Correspon al Consell de la Generalitat Valenciana, d'acord amb els procediments legals establerts, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, accidents geogràfics, vies de comunicació interurbanes i topònims de la Comunitat Valenciana. El nom de les vies urbanes serà determinat pels Ajuntaments corresponents. 2. Les denòminacions adoptades pel Consell, d'acord amb el que es disposa al número anterior, seran les (nota) legals a tots els efectes i es procedirà a la retolació pública acordada en la forma en què reglamentàriament es determine, amb el respecte degut a les normes internacionals subscrites per l'Estat en aquesta matèria. 3. Els municipis que tinguen denòminació en les dues llengües de la Comunitat faran constar el seu nom en ambdues. 4. Les denòminacions adoptades pel Consell, a tenor de l'apartat 1, i en la mesura que ho permeta el nom. oficial, es retolaran en les dues llengües oficials. Article 16 Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l'Administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat. CAPITOL SEGON. De l'ús normal Article 17 Tots els ciutadans tenen el dret a expressar-se en valencià en qualsevol reunió, així com a desplegar en valencià llurs activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, religioses, recreatives i artístiques. TITOL SEGON. Del valencià a l'ensenyament CAPITOL PRIMER. De l'aplicació del valencià a l'ensenyament Article 18 1. La incorporació del valencià a l'ensenyament és obligatòria en tots els nivells educatius. Als territoris castellano-parlants que es relacionen al Títol Cinqué, la incorporació esmentada s'hi farà de forma progressiva, atenent a la situació sociolingüística particular, de la manera que reglamentàriament siga determinada. 2. El Consell vetlarà perquè la incorporació del valencià s'efectue de forma comprensiva amb les diferències i nivells en el coneixement i ús del valencià avui existents, i la superació dels quals és un dels objectius més importants d'aquesta Llei. 3. El valencià i el castellà són llengües obligatòries als Plans d'Ensenyament dels nivells no universitaris, tret de l'excepció feta al punt u. Article 19 1. Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els primers ensenyaments en llur llengua habitual, valencià o castellà. 2. Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l'article vint-i-quatre, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà. Article 20 L'Administració prendrà les mesures que calguen per a impedir la discriminació dels alumnes per raó de la llengua que els siga habitual. Article 21 Haurà d'incloure's obligatòriament l'ensenyament del valencià als Programes d'Educació Permanent d'Adults. Article 22 Als ensenyaments especialitzats, en els programes dels quals s'ensenye llengua, haurà d'incloure's obligatòriament l'ensenyament del valencià. Article 23 1. Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conéixer les dues llengües. 2. Els professors que quan entre en vigor aquesta Llei no tinguen un coneixement suficient del valencià seran capacitats progressivament mitjançant una política de voluntarietat, gradualitat i promoció professional. 3. El Consell de la Generalitat Valenciana haurà de procurar que en els Plans d'Estudis de les Universitats i Centres de Formació del Professorat s'incloga el valencià com a assignatura, i de manera especial en aquests últims centres de manera que tots els professors, al final de la seua formació, tinguen un coneixement del valencià en els nivells oral i escrit en igualtat amb el que posseesquen del castellà. I tot això sense perjudici del que estableix la legislació general sobre la matèria. 4. La reglamentació reguladora de l'accés del professorat als Centres Públics i Privats establirà el sistema perquè tots els professors de nou ingrés posseesquen les condicions fixades al número u d'aquest article. CAPITOL SEGON. De les excepcions Article 24 1. L'obligatorietat d'aplicar el valencià a l'ensenyament en els territoris assenyalats com de predomini valenciano-parlant al Títol Cinqué, restarà sense efecte de manera individual quan els pares o tutors que ho sol·liciten acrediten fefaentment residència temporal en aquest territori i expressen, en formalitzar la inscripció, el desig que els seus fills o tutelats siguen eximits de l'ensenyament del valencià. 2. El Consell de la Generalitat Valenciana introduirà progressivament l'ensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellà relacionats al Títol Cinqué, i afavorirà totes les iniciatives públiques i privades que contribuesquen a la finalitat esmentada. Tot açò, sense perjudici que els pares o tutors residents a les zones susdites puguen obtenir l'exempció de l'ensenyament del valencià per a llurs fills i tutelats, quan així ho sol·liciten en forrnalitzar-ne la inscripció. TITOL TERCER. De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social Article 25 1. El Consell de la Generalitat Valenciana vetlarà perquè el valencià tinga una adequada presència a les emissores de ràdio i televisió i altres mitjans de comunicació gestionats per la Generalitat Valenciana, o sobre els quals aquesta Llei tinga competència, d'acord amb el que disposa la present Llei. 2. Impulsarà l'ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió. 3. Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzen en les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencià. 4. La Generalitat Valenciana recolzarà quantes accions vagen encaminades a l'edició, desenvolupament i promoció del llibre valencià, i tot això sense menyscabar la llengua utilitzada, pero amb un tractament específic als impressos en valencià. Article 26 1. Tots els ciutadans tenen el dret de ser informats pels mitjans socials de comunicació, tant en valencià com en castellà. 2. De la mateixa manera, en l'accés dels ciutadans als mitjans de comunicació social en els termes establerts per la legislació, tindran dret a utilitzar el valencià, oral i escrit, en condicions d'igualtat amb el castellà. TITOL QUART. De l'actuació dels poders públics Article 27 El Consell de la Generalitat Valenciana, mitjançant disposicions reglamentàries, fomentarà l'ús del valencià en totes les activitats administratives dels òrgans dependents d'aquesta. Article 28 De la mateixa manera hauran de procedir els ens públics d'acord amb els principis i excepcions determinats per la present Llei. Article 29 El Consell de la Generalitat Valenciana propiciarà l'ensenyament del valencià als funcionaris i empleats públics dependents d'aquesta, de l'Administració Local i de la Central en els termes que amb aquesta s'acorda, segons principis de gradualitat i voluntarietat. Article 30 1. La Generalitat Valenciana i les Corporacions Locals podran exceptuar i bonificar respecte d'obligacions fiscals els actes i manifestacions relacionats amb el foment, divulgació i extensió de la cultura valenciana, amb una consideració especial a les que comporten l'ús del valencià. 2. A les bases de convocatòria per a l'accés a càrrecs, ocupacions i funcions públiques, la Generalitat Valenciana i les Corporacions Locals, en l'àmbit de les respectives competències, valoraran el coneixement del valencià per tal que puguen realitzar-se les funcions públiques d'acord amb els principis d'ús del valencià, previstos en aquesta Llei. 3. Els poders públics valencians, als efectes de l'apartat anterior, assenyalaran els llocs per als quals és preceptiu el coneixement del valencià. 4. Els impressos, formularis i models oficials que hagen d'utilitzar els poders públics a la Comunitat Valenciana hauran de redactar-se de forma bilingüe. Article 31 El Govern Valencià realitzarà amb l'Administració de Justícia els acords necessaris per a fer efectiu l'ús del valencià als Jutjats i Tribunals. Article 32 Semblantment, i als efectes de normalitzar l'ús del valencià als registres públics no subjectes a competència de la Generalitat Valenciana, aquesta promourà amb els òrgans competents els acords pertinents. Article 33 El poders públics valencians fomenfaran en l'àmbit de la seua competència i d'acord amb el que disposa aquesta Llei, l’ús del valencià a les activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives. Article 34 El Govern Valencià assumirà la direcció tècnica i la coordinació del procés d'ús i ensenyament del valencià assessorant totes les Administracions Públiques i particulars, i prenent les mesures que calguen per fomentar l'ús i l'extensió del valencià. TITOL CINQUE. Dels territoris predominantment valenciano-parlants i castellano-parlants Article 35 Als efectes regulats per aquesta Llei i atenent a criteris històrics, es declaren termes municipals de predomini lingüístic valencià els següents: 1. Província d'Alacant: Adsúbia, Agost, Agres, Aguas de Busot, Alcalalí, Alcocer de Planes, Alcolecha, Alcoy, Alfafara, Alfaz del Pi, Algueña, Alicante, Almudaina, Alquería de Aznar, Altea, Balones, Bañeres, Benasau, Benejama, Beniarbeig, Beniardà, Beniarrés, Benichembla, Benidoleig, Benidorm, Benifallim, Benifato, Benilloba, Benillup, Benimantell, Benimarfull, Benimasot, Benimeli, Benissa, Benitachell, Biar, Bolulla, Busot, Calpe, Callòsa de Ensarrià, Campello, Campo de Mirra, Cañada, Castalla, Castell de Castells, Cocentaina, Confrides, Crevillente, Cuatretonda, Denia, Elche, Faheca, Famorca, Finestrat, Gata de Gorgos, Gayanes, Gorga, Guadalest, Guardamar del Segura, Hondón de las Nieves, Hondón de los Frailes, Ibi, Jalón, Jávea, Jijona, Lorcha, Llíber, Millena, Monóvar, Muchamiel, Murla, Muro de Alcoy, Novelda, La Nucía, Ondara, Onil, Orba, Orcheta, Parcent, Pedreguer, Pego, Peñáguila, Petrel, Pinoso, Planes, Polop, Ràfol de Almunia, Relleu, La Romana, Sagra, San Juan de Alicante, San Vicente del Raspeig, Sanet y Negrals, Santa Pola, Sella, Senija, SetlaMirarrosa y Miraflor, Tárbena, Teulada, Tibi, Tollos, Tormos, Torremanzanas, Vall de Alcalá, Vall de Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguart, Vergel, Villajoyosa. 2. Província de Castelló: Adzaneta, Ahín, Albocácer, Alcalà de Chivert, Alcora, Alcudia de Veo, pel que fa al nucli valenciano-parlant, Alfondeguilla, Almazora, Almenara, Ares del Maestre, Artana, Bechí, Benafigos, Benasal, Benicarlo, Benicásim, Benlloch, Borriol, Burriana, Cabanes, Cálig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Castelló de la Plana, Catí, Cervera del Maestre, Cinctorres, Costur, Cuevas de Vinromá, Culla, Chert, Chilches, Chodos, Eslida, Figueroles, Forcall, Herbés, La Jana, La Llosa, La Mata de Morella, Lucena del Cid Moncófar, Morella, Nules, Onda, Oropesa, Palanques, Peñíscola, Portell de Morella, Puebla de Benifasar, Puebla Tornesa, Ribesalbes, Rosell, Salsadella, San Jorge, San Mateo, San Rafael del Río, Santa Magdalena de Pulpí, Serratella, Sierra Engarcerán, Sueras, Tales, Tírig, Todolella, Torre de Embesora, Torre de Endoménech, Torreblanca, Traiguera, Useras, Vall d'Alba, Vall de Uxó, Vallibona, Villafamés, Villafranca del Cid Villanueva de Alcolea, Villar de Canes, Vilareal, Villavieja, Villores, Vinaròs, Vistabella del Maestrazgo, Zorita del Maestrazgo. 3. Provincía de València: Ador, Adzaneta de Albaida, Agullent, Alaquàs, Albaida, Albal, Albalat de la Ribera, Albalat dels Taronchers, Albalat dels Sorells, Alberique, Alboraya, Albuixech, Alcàcer, Alcàntera del Xúquer, l'Alcúdia, Alcudia de Crespins, Aldaya, Alfafar, Alfahuir, Alfara de Algimina, Alfara del Patriarca, Alfarp, Alfarrasí, Algar de Palancia, Algemesí, Algimia de Alfara, Alginet, Almácera, Almiserat, Almoines, Almusafes, Alquería de la Condesa, Alzira, Antella, Ayelo de Malferit, Ayelo de Rugat, Bàrig, Barxeta, Bélgida, Bellreguart, Bellús, Benaguacil, Benavites, Benegida, Benetússer, Beniarjó, Beniatjar, Benicolet, Benifairó de les Valls, Benifairó de Valldigna, Benifayó, Beniflà, Benigànim, Benimodo, Benimuslem, Beniparell, Beniredrá, Benisanó, Benisoda, Benisuera, Bétera, Bocairent, Bonrepós i Mirambell, Bufali, Burjassot, Canals, Canet de Berenguer, Carcaixent, Cárcer, Carlet, Carrícola, Casinos, Castellón de Rugat, Castellonet, Catadau, Catarroja, Cerdá, Corbera, Coles, Cuart de les Valls, Cullera, Daimús, La Eliana, Enova, Estivella, Estubeny, Faura, Favareta, La Font d'En Carrós, Fontanares, Fortaleny, Foios, Fuente la Higuera, Gabarda, Gandía, Genovés, Gilet, Godella, La Granja de la Costera, Guadaséquies, Guadasuar, Guardamar, Lugar Nuevo de Fenollet, Lugar Nuevo de la Corona, Lugar Nuevo de San Jerónimo, Llanera de Ranes, Llaurí, Llíria, Llombay, Llosa de Ranes, Llutxent, Manises, Manuel, Masalavés, Masalfasar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Miramar, Mislata, Mogente, Moncada, Monserrat, Montaberner, Montesa, Montichelvo, Montroy, Museros, Náquera, Novelé, Oliva, Olocau, l’Olleria, Ontinyent, Otos, Paiporta, Palma de Gandía, Palmera, Palomar, Paterna, Petrés, Picanya, Picassent, Piles, Pinet, Pobla del Duc, La Pobla Llarga, La Pobla de Vallòona, Polinyà del Xúquer, Potríes, Puçol, Puebla de Farnals, Puig, Quart de Poblet, Quartell, Quatretonda, Rafelbuñol, Rafelcofer, Rafelguaraf, Ràfol de Salem, Real de Gandía, Real de Montroy, Ribarroja del Turia, Riola, Rocafort, Rotglà i Corbera, Rótova, Rugat, Sagunto, Salem, San Juan de Enova, Sedaví, Segart, Sellent, Sempere, Senyera, Serra, Silla, Simat de Valldigna, Sòllana, Sueca, Sumacárcel, Tavernes Blanques, Tabernes de Valldigna, Terrateig, Torrella, Torrent, Torres Torres, Turís, València, Vallada, Vallés, Villalonga, Villamarchante, Vilanova de Castelló, Vinalesa, Xàtiva, Xeraco, Xeresa, Xirivella. Article 36 Als efectes regulats per la present Llei són declarats termes municipals de predomini lingüístic castellà, els següents: 1. Província d'Alacant: Albatera, Algorfa, Almoradí, Aspe, Benejúzar, Benferri, Benijófar, Bigastro, Callòsa de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Elda, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Jacarilla, Monforte del Cid, Orihuela, Puebla de Rocamora, Rafal, Redován, Rojales, Salinas, San Fulgencio, San Miguel de Salinas, Sax, Torrevieja, Villena. 2. Província de Castelló: Algimia de Almonacid, Almedíjar, Altura, Arañuel, Argelita, Ayódar, Azuébar, Barracas, Bejís, Benafer, Castellnovo, Castillo de Villamalefa, Caudiel, Cirat, Cortes de Arenoso, Chóvar, Espadilla, Fanzara, Fuente la Reina, Fuentes de Ayódar, Gaibiel, Gátova, Geldo, Higueras, Jérica, Ludiente, Matet, Montán, Montanejos, Navajas, Olocau del Rey, Pavías, Pina de Montalgrao, Puebla de Arenoso, Sacañet, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Toga, Torás, El Toro, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vall de Almonacid, Vallat, Villahermosa del Río, Villamalur, Villanueva de Viver, Viver, Zucaina. 3. Província de València: Ademuz, Alborache, Alcublas, Alpuente, Andilla, Anna, Aras de Alpuente, Ayora, Benagéber, Bicorp, Bolbaite, Bugarra, Buñol, Calles, Camporrobles, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Caudete de las Fuentes, Cofrentes, Cortes de Pallás, Chelva, Chella, Chera, Cheste, Chiva, Chulilla, Domeño, Dos Aguas, Enguera, Fuenterrobles, Gestalgar, Godelleta, Higueruelas, Jalance, Jarafuel, Loriguilla, Losa del Obispo, Macastre, Marines, Millares, Navarrés, Pedralba, Puebla de San Miguel, Quesa, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Sot de Chera, Teresa de Cofrentes, Titaguas, Torrebaja, Tous, Tuéjar, Utiel, Vallanca, Venta del Moro, Villar del Arzobispo, Villargordo del Cabriel, Yátova, La Yesa y Zarra. Article 37 1. La declaració efectuada als articles anteriors no obstarà l'actuació institucional del Consell de la Generalitat Valenciana per tal d'assolir que l'ús i l'ensenyament del valencià regulats per aquesta Llei siguen portats a terme i especialment per assolir el dret efectiu que tots els ciutadans tenen a conéixer-lo i usar-lo. 2. La declaració efectuada als articles anteriors podrà ser revisada en funció de l'aplicació de la present Llei. DISPOSICIONS TRANSITORIES Primera L'ús i ensenyament del valencià regulats a la present Llei, pel que fa a l'Administració de la Generalitat Valenciana, Administració Local, Entitats i Institucions dependents d'aquestes i altres serveis públics als quals fa referència la Llei, hauran de realitzar-se en un termini de tres anys. Pel que fa a l'Administració de l'Estat a la Comunitat Valenciana, així com a l'Administració de Justícia, s'atendrà als acords que convinguen el Consell de la Generalitat Valenciana i els organismes competents, sense perjudici de la regulació legal de caràcter estatal que sobre l'ús de les distintes llengües oficials puga establir-se per a les esmentades esferes de l'Administració. Segona A l'objecte que els alumnes que actualment cursen estudis als centres de formació del professorat i en tant que els centres no adapten els plans d'estudi al que disposa aquesta Llei, el Consell de la Generalitat Valenciana, reglamentàriament, prendrà les mesures que calguen per assegurar que els alumnes, en finalitzar els estudis, hagen adquirit un coneixement suficient del valencià. Tercera A l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Consell de la Generalitat Valenciana òrganitzarà els cursos corresponents per tal que els professors en actiu en aquell moment, siga quin siga el nivell educatiu de l'ensenyament, assolesquen el més aviat possible la suficient capacitació en valencià. DISPOSICIO DEROGATORIA Queden derogades totes les normes d'igual o inferior rang que s'oposen al que estableix la present Llei. DISPOSICIONS FINALS Primera S'autoritza el Consell de la Generalitat Valenciana a l'adopció de quantes disposicions reglamentàries calguen per a l'aplicació i desplegament del que es disposa en aquesta Llei. Segona Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei. València, a 23 de novembre de 1983. El President de la Generalitat, JOAN LERMA I BLASCO [[Categoria:Legislació]] 1695 2536 2006-10-08T15:55:57Z Aleator 20 #REDIRECT [[La internacional]], per compatibilitat amb http://wikisource.org/wiki/La_Internacional_%28ca%29 #REDIRECT [[La internacional]] 1696 2537 2006-10-08T16:03:18Z Aleator 20 traslladat des de http://wikisource.org/wiki/La_Internacional_%28ca%29 '''La Internacional''' ''Version A'' :Amunt els pàries de la terra, :amunt els qui pateixen fam, :el proletaris cridem guerra, :tot el món és de guerra un clam. :Del passat no en deixarem cap rastre, :estols d'esclaus tots amunt, tothom, :el mon canviarà de base, :no hem estat res, ho serem tot. :És la lluita darrera, :unim-nos i demà :la internacional :serà el gènere humà. (bis) :No esperes salvacions supremes :de Déu, dels reis ni del tirà, :obrer és la sang de tes venes :que triomfant et salvarà. :La força del tirà sotmesa :ton puny deixarà quan voldràs; :atiem la fornal encesa, :el ferro és fill del nostre braç. :És la lluita darrera, :unim-nos i demà :la internacional :serà el gènere humà. (bis) :Obrers, llauradors, la batalla :ha començat i finirà, :la terra és per qui la treballa, :qui no treballe morirà. :Si del cel de la nostra terra :foragitem dels corbs l'estol, :pau dolça seguirà a la guerra :i sempre més brillarà el sol. :És la lluita darrera, :unim-nos i demà :la internacional :serà el gènere humà. (bis) ''Version B'' :Amunt els damnats de la terra, :amunt els qui pateixen fam, :la força pel dret és vençuda, :s'acosta el bell temps de la pau. :Del passat destruïm misèries, :esclaus aixequeu vostres cors, :la terra serà tota nostra, :no hem estat res i ho serem tot. :És la lluita final, :unim-nos i demà :la internacional :serà el gènere humà. (bis) :No esperes salvacions supremes :de déus, de reis ni de tirans, :obrer, és la sang de tes venes :la que triomfant et salvarà. :La força del tirà sotmesa :ton puny deixarà quan voldràs; :atiem la fornal encesa, :el ferro és fill del nostre braç. :És la lluita final, :unim-nos i demà :la internacional :serà el gènere humà. (bis) :Obrers, camperols, la batalla :ha començat i finirà, :la terra és per qui la treballa, :qui no treballe morirà. :Si del cel de la nostra terra :foragitem dels corbs l'estol, :pau ferma seguirà a la guerra :i sempre més brillarà el sol. :És la lluita final, :unim-nos i demà :la internacional :serà el gènere humà. (bis) [[Categoria:Himnes]] 1698 2921 2006-11-25T19:13:41Z Aleator 20 wikificat {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Faustí Barberà i Martí]]|Discurs pronunciat Faustí Barberà i Martí el dia 7 de desembre de [[w:1902|1902]], durant l’obertura de curs de [[w:Lo Rat Penat|Lo Rat Penat]], i que fou publicat a [[w:ca:València|València]] en [[w:ca:1910|1910]]. En el fragment triat, el doctor Barberà parla sobre quina ha de ser la missió del valencianisme. S'ha respectat la grafia original del text.}} Ha d’ésser la tasca de Lo Rat Penat: en primer lloch, obrir els ulls a qui sense adonar-se’n els té tancats per les falagueries de dalt: trevatllar per a desfer el prejuhí, el artifici, la concepció hipotètica, base y fonament de la destrucció de les regions naturals ibèriques; trevatllar a fi de qu·els imbuïts tornen en si, reconeguen son equivoch y en la interpretació y propaganda del patriotisme natural seguixquen els camins qu·els portaran a la veritat. En una paraula, Lo Rat Penat deu fer valencianisme aclarint la inteligència y encenent lo sentiment; perquè may ha de convindre per a ningun gènero de propaganda valencianista, el sentiment fosch e impulsiu asoles; sinós al contrari, aquell que se done conte del per què; el qu·estiga constituït sobre bases de sana y reflexiva observassió fonamental. Sentiment e idea han d’ésser els dos factors que ha de despertar y atjuntar nostra Societat per a fer sa, robust y durader patriotisme. En armonia ab este criteri deu escomensar Lo Rat Penat per cridar la atenció vers la nostra història regnícola, però a nostra història general, compressos l’art, les cències y quant formà l’estat de cultura del nostre passat. Assí, ahon les llibertats valencianes y la mateixa València carixen d’un recort públich, y al turiste no li oferim monuments demostratius del expedient que mos abona com a ciutat culta y obrera del saber universal; assí, ahon el nom del gran Lluís Vives el tenim tancat en un racó de carrer y a moltíssims paisans ilustres ni tan sols li’s ha tocat l’asilo d’un racó de carrer; assí, ahon havem aplegat a vore en puesto públich escuts de València en més de quatre barres rotjes perqu·els pintors no savien si n’havien de possar quatre, cinch o una dotsena; assí, ahon ham tengut que deplorar els erros més garrafals y ridículs, que may poguera somniar la decadència lliterària e històrica més llamentable; assí, ahon havem vist traduir al castellà els noms de carrers y pobles posantlos mocosuena mocosuene; y ahon havem vist y veyem suprimir u cambiar alguna lletra dels apellidos y també mudarli’s de sílaba el accent prosòdich per a donar-los un so acastellanat; assí, ahon havem vist y veyem totes les ridiculeses que puga imatginar-se·l desconeixement més absolut de si mateix, ahon havem aplegat ¡¡sembla increïble!! a que la falsa cultura fassa gala de la pròpia ignorància en història local y regional, ¿no ha de fer falta eixa acció despertadora de Lo Rat Penat? ¿No li ha de fer falta al ànima valenciana, en los deliris que la trastornen, eixe toch d’atenció, eixa propaganda patriòtica, per a traure-la de son erro, que torne·n si, fer-la més il·lustrada y qu·es prepare a eixercitar son dret sense tudories innecessàries? ¡Encara que només fóra per caritat y per lo bon nom dels conterranys! deu fer-ho aixina si no li he hu imposara son caràcter de colectivitat intelectual y directora en matèria de valencianisme y sa fundació de societat de amadors de les glòries valencianes, de societat empentadora del nostre renaiximent integral, del nostre reviscolament en l’art, en la cència, en la indústria, vui desposehits de son caràcter propi y genuí per tendències destruhidores; aixina deu fer pàtria valentina dit en poques rahons, deu despertar per tots los costats el sentiment valencianiste; perquè este sentiment, com tots los afectes del esperit, deuen ser estimulats per a son desenroll y creiximent si han de aplegar a tindrer la pujança deguda. És més, qui pense que n’hi ha prou ab lo valencianisme que surt espontani en nostra concència y qu·entre nosatros no falta vui, entench va molt descaminat; puix això seria bo, si tan delicada afecció no topetara en atres propagandes poderoses que conspiren y obren per a acatxonar-lo, tallar-li els passos y omplir son puesto; això seria si no tinguera enemichs interesats en matar-lo per a arreplegar la herència; però com estem en lo cas contrari, d’assí qu·el patriotisme valencià sentit naturalment, necesite cuidados molt especials per a poder surar, extendre sa acció y acàs trunfar per lo temps de son poderós enemich, la corrent avasalladora de uniformisme que desfreçà d’espanyolisme avaixa des de Madrit; per a poder sobrepossar-se a totes les propagandes malahides que breguen y bregaran per a aniquilar-lo. {{DP-70}} ==Bibliografia== * ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Fausti; Atienza i Peñarrocha, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: L'Oronella [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp.; I.S.B.N. 84-89737-42-8; Depòsit legal V-4411-2002. [[Categoria:Discursos]] 1700 3445 2006-12-29T23:16:16Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|<small>{{PAGENAME}}</small>|Consell d'Europa|<small>Era Carta siguec aprovada coma convencion peth Comitè de Ministres deth Conselh d’Euròpa ena 478ª reünion des representants des ministèris, eth dia 25 de junh de 1992 en Estrasborg. Entrèc en vigor en artenher-se era ratificacion d’aumens cinc estats, eth prumèr dia de març de 1998. En Estat espanhòu entrèc en vigor eth prumèr d’agost de 2001 (BOE num.222, de 15 de seteme de 2001, e BOE suplement num. 15 en lengua catalana, d’1 d’octobre deth madeish an).</small>}} TÈXTE DETH DOCUMENT Nòta.- En nereta es paràgrafs ò apartats escuelhuts per Estat espanhòu en esturmetn de ratificacion. ===PREAMBUL=== <poem> Es estats membres deth Conselh d’Euròpa, signataris dera presenta Carta, En tot considerar qu’era finalitat deth Conselh d’Euròpa ei era d’arténher ua union mès estreta enter es sòns membres, principaument pr’amor de sauvaguardar e de prebotjar es ideaus e es principis que conformen eth sòn patrimoni comun; En tot considerar qu’era proteccion des lengües regionaus o minoritàries istoriques d’Euròpa, enter es quaus bères ues risquen, damb eth temps, de desaparéisher, contribuís a mantier e a desvolopar es tradicions e eth riquièr culturaus d’Euròpa; En tot considerar qu’eth dret de tier ua lengua regionau o monoritària ena vida privada e publica constituís un dret imprescriptible, cossent damb es principis contengudi en Pacte internacionau tanhent as drets civius e politics des Nacions Unides, e cossent damb er esperit dera Convencion de sauvaguarda des Drets der Òme e des Libertats fondamentaus deth Conselh d’Euròpa; En tot tier en compde eth trebalh realisat en encastre dera CSCE e en particular era Acta finau de Helsinki de 1975 e eth document dera amassada de Copenhague de 1990; En tot remercar eth valor der interculturau e deth pluralisme, e en tot considerar qu'era proteccion e er encoratjament des lengües regionaus o minoritàries non s'aurie pas de hèr en detriment des lengües oficiaus e deth besonh d'aprener-les; Conscienti deth hèt qu'era proteccion e era promocion des lengües regionaus o minoritàries enes diuèrsi païsi e regions d'Euròpa representen ua contribucion importanta ath bastiment d'ua Euròpa basada enes principis dera democracia e dera diuersitat culturau, en encastre dera sobeiranitat nacionau e dera integritat territoriau; En tot tier en compde es condicions especifiques e es tradicions istoriques pròpies a cada region des païsi d'Euròpa; Se conven çò que seguïs: </poem> ===PART I. Disposicions generaus=== <poem> ARTICLE 1. DEFINICIONS Ath sens dera presenta carta: a) pera expression lengües regionaus o minoritàries, se compren es lengües: I. tengudes tradicionaument en un parçan d'un Estat per subdits d'aguest Estat que constituïssen un grop numericament mendre dera rèsta dera populacion der Estat; e: II. disparières dera (des) lengua (es) oficiau (s) d'aguest Estat; aguesta non includís pas n'es dialèctes dera (des) lengua (es) oficiau (s) der Estat n'es lengües des migrants: b) per parçan en quau ua lengua regionau o minoritària ei tenguda, se compren er airau geografic en quau aguesta lengua ei era forma d'expression d'un nombre de persones que justifique era adopcion des diuèrses mesures de proteccion e de promocion previstes pera presenta Carta; c) per lengues mancades de territòri, se compren es lengües tengudes per subdits der Estat que son disparières dera (des) lengua (es) tenguda (es) pera rèsta dera populacion der Estat, mès que, totun que tradicionaument tengudes en parçan der Estat, non pòden pas èster relacionades damb un airau determinat d'aguest. ARTICLE 2. COMPROMISI 1. Cada part se compromet a aplicar es disposicions dera part II ath corròp des lengües regionaus o minoritàries tengudes en sòn parçan, que responen as definicions der article 1. 2. En çò que tanh a tota lengua indicada en moment dera ratificacion, dera acceptacion o dera aprovacion, cossent damb er article 3, cada part se compromet a aplicar un minimom de trenta cinc paragrafs o apartats trigadi enter es disposicions dera part III dera presenta Carta, ena quau n'i a aumens tres escluelhudi enter es articles 8 e 12 e un enter es articles 9, 10, 11 e 13. ARTICLE 3. MODALITATS 1. Cada Estat contractant a d’especificar en sòn esturment de ratificacion, d’acceptacion o d’aprovacion, cada lengua regionau o minoritària, o ben cada lengua oficiau mens espandida sus eth totau o sus ua part deth sòn parçan, ara quau s’apliquen es apartats trigadi cossent damb eth paragraf der article 2. 2. Tota part pòt, en tot moment de dempús, notificar ath Secretari Generau qu’aguesta accèpte es obligacions resultantes des disposicions de quinsevolh aute apartat dera Carta que non auie pas estat especificat en sòn esturment de ratificacion, d’acceptacion o d’aprovacion, o qu’aguesta aplicarà eth paragraf 1 deth present article a d’autes lengües regionaus o minoritàries, o ben a d’autes lengües oficiaus mens estienudes en tot eth conjunt o en ua part deth sòn terrador. 3. Es compromisi previsti en paragraf precedent seràn part importanta dera ratificacion, dera acceptacion o dera aprovacion e produsiràn es madeishi efèctes a compdar dera data dera sua notificacion. ARTICLE 4. ESTATUS DE PROTECCION EXISTENTI 1. Cap des disposicions dera presenta Carta a d’èster interpretada coma limitadora o derogadora des drets garantidi pera Convencion europèa des Drets Umans. 2. Es disposicions dera presenta Carta non causen pas perjudici as disposicions mès favorables que regissen era situacion des lengües regionaus o minoritàries, o er estatut juridic des persones que pertanhen a ues minoritats, qu’existissen dejà laguens d’ua Part o ben son previstes pes acòrds internacionaus bilateraus o multilateraus corresponenti. ARTICLE 5. OBLIGACIONS EXISTENTES Arren laguens dera presenta Carta a d’èster interpretat coma implicant eth dret de començar quinsevolh actiuitat o de portar a tèrme bèra accion que contravengue es objectius dera Carta des Nacions Unides o d’autes obligacions det dret internacionau, comprenent tanben eth principi dera sobeiranitat e dera integritat territoriau des Estats. ARTICLE 6. INFORMACION Es Parts se comprometen a velhar per qu’es autoritats, organizacions e persones implicades siguen informades des drets e deuers establidi pera presenta Carta. </poem> ===Part II. Objectius e principis plantejadi cossent damb er apartat 1 der article 2=== <poem> ARTICLE 7. OBJECTIUS E PRINCIPIS 1. En matèria de lengües regionaus o minoritàries, enes parçans enes quaus aguestes lengües son tengudes e segontes era situacion de cada lengua, es Parts basen era su politica, era sua legislacion e era sua practica sus es objectius e principis que seguissen: a) eth reconeishement des lengües regionaus o minoritàries en tant qu’expression deth riquièr culturau; b) eth respèste der airau geografic de cada lengua regionau o minoritària, en tot sajar de qu’es divisions administratiues, dejà existentes o nauères, non constituïsquen pas un trebuc entara promocion d’aguesta lengua regionau o monoritària; c) eth besonh d’ua accion decidida de promocion des lengües regionaus o minoritàries, pr’amor de sauvaguardar-les; d) era facilitacion e/o encoratjament der usatge orau o escrit des lengües regionaus o minoritàries ena vida publica e ena vida privada; e) era mantenença e eth desvolopament de relacions, laguens des ambits dera presenta Carta, enter es grops que practiquen ua lengua regionau o minoritària e d’auti grops deth madeish Estat que parlen ua lengua tenguda jos ua forma pariona o semblanta, atau coma er establiment de relacions culturaus damb d’auti grops der Estat que tien lengües disparières; f) era metuda a disposicion de formes e de mieis avienti d’ensenhament e d’estudi des lengües regionaus o minoritàries en toti es estadis apropiadi; g) era metuda a disposicion de mieis que permetiguen as non-parlants d’ua lengua regionau o minoritària que viuen en airau a on se ten aguesta lengua d’aprener-la s’atau ac desiren; h)era promocion des estudis e dera recèrca sus es lengües regionaus o minoritàries enes universitats o establiments equivalenti. i) era promocion de formes avientes d’escambis transnacionaus, laguens des ambits dera presenta Carta, entàs lengües regionaus o minoritàries tengudes jos ua forma pariona o semblanta en dus o mès Estats. 2. Es Parts se comprometen a eliminar, s’encara non ac an hèt, tota distincion, exclussion, restriccion o preferéncia injustificades qu’afècten ara practica d’ua lengua regionau o minoritària e qu’agen coma objectiu descoratjar o méter en perilh era mantenença o eth desvolopament d’aguesta. Era adopcion de mesures especiaus en favor des lengües regionaus o minoritàries, adreçades a prebotjar ua egalitat enter es parlants d’aguestes lengües e era rèsta dera populacion o que sagen de tier en compde es sues situacions particulares, non ei pas considerat coma un acte de discriminacion envèrs es parlants des lengües mès estienudes. 3. Es Parts se comprometen a pebotjar, mejançan mesures avientes, era comprension mutua enter toti es grops lingüistics deth païs, en tot sajar de qu’eth respècte, era comprension e era tolerància en atencion as lengües regionaus o minoritàries figuren entremiei des objectius dera educacion e dera formacion dispensades laguens deth país, e a encoratjar es mieis de comunicacion de masses a perseguir eth madeish objectiu. 4. En tot definir era sua politica en atencion as lengües regionaus o minoritàries, es Parts se comprometen a préner en consideracion es besonhs e es volentats exprimides pes grops que tien aguestes lengües. Aguestes son encoratjades a crear, se cau, uns organs encargadi de conselhar es autoritats sus totes es qüestions que hèsquen relacion as lengües regionaus o minoritàries. 5. Es parts se comprometen a aplicar, mutatis mutandis, es principis enumeradi enes apartats 1 a 4 as lengües mancades de territòri. Totun, en cas d'aguestes lengües, era naturalesa e era artenhuda des mesures a préner entà balhar efècte ara presenta Carta seràn determinades de forma flexibla, en tot tier en compde uns besonhs e ues volentats, e en tot respectar es tradicions e es caracteristiques des grops que tien es lengües en qüestion. </poem> ===PART III. Mesures a favor der emplec des lengües regionaus o minoritàries ena vida publica, a préner cossent damb es compromisi soscrits en vertut der apartat 2 der article 2=== <poem> ARTICLE 8. ENSENHAMENT 1. En matèria d'ensenhament, es Parts se comprometen, en çò que tanh ath parçan en quau aguestes lengües son tengudes, segontes era situacion de cadua d'aguestes lengües e sense prejudici der ensenhament dera (des) lengua (es) oficiau (s) der Estat: a) I. a preveir ua educacion preescolara assegurada enes lengües regionaus o minoritàries que pertòque; o II. a preveir qu'ua part substanciau dera educacion preescolara sigue assegurada enes lengües regionaus o minoritàries que pertòque; o III. a aplicar ua des mesures apuntades enes apartats I e II aumens as escolans es familhes des quaus ac desiren e a on eth nombre ei considerat sufisent; o IV. s'es poders publics non an cap de competéncia dirècta laguens der ambit dera educacion preescolara, a afavorir e/o a fomentar era aplicacion des mesures apuntades enes apartats I a III d' aciu dessús; b) I. a preveir un ensenhament primari assegurat enes lengües regionaus o minoritàries que pertòque; o II. a preveir qu'ua part substanciau der ensenhament primari sigue assegurada enes lengües regionaus o minoritàries que pertòque; o III. a preveir, en encastre dera educacion primària, qu'er ensenhament des lengües des lengües regionaus o minoritàries corresponentes sigue part integranta deth curriculum; o IV. a aplicar ua des mesures apuntades enes apartats I a III aumens as escolans es familhes des quaus ac desiren e a on eth nombre ei considerat sufisent. c) I. a preveir un ensenhament segondari assegurat enes lengües regionaus o minoritàries que pertòque; o II. a preveir qu'ua part substanciau der ensenhament segondari sigue assegurat enes lengües regionaus o minoritàries; o III. a preveir, en encastre dera educacion segondària, er ensenhament des lengües regionaus o minoritàries coma part integranta deth curriculum; o a aplicar ua des mesures apuntades enes apartats I a III aumens as escolans qu'ac desiren -o, s'ei eth cas, a on es familhes ac desiren- en nombre considerat sufesent; d) I. a preveir un ensenhament tecnic e professionau que sigue assegurat enes lengües regionaus o minoritàries que pertòque; o II. a preveir qu’ua part substanciau der ensenhament tecnic e professionau sigue assegurat enes lengües regionaus o minoritàries de pertòque; o III. a preveir, en encastre dera educacion tecnica e professionau, er ensenhament des lengües regionaus o minoritàries corresponentes coma part integranta deth curriculum; o IV. a aplicar ua des mesures apuntades enes apartats I a III aumens as escolans qu’ac desiren -o, s’ei eth cas, a on es familhes ac desiren- en nombre considerat sufisent; e) I. a preveir un ensenhament universitari e d’autes formes d’ensenhament superior enes lengües regionaus o minoritàries; o II. a preveir er estudi d’aguestes lengües, coma disciplines der ensenhament universitari e superior; o III. si, per rason deth ròtle der Estat envèrs as establiments d’ensenhament superior, es apartats I e II non pòden pas èster aplicadi, a fomentar e/o autorizar era aplicacion d’un ensenhament universitari o d’autes formes d’ensenhament superior enes lengües regionaus o minoritàries, o d’auti mieis que permeten d’estudiar aguestes lengües ena universitat o en d’auti establiments d’ensenhament superior; f) I.a préner disposicions pr’amor que siguen impartidi corsi d’educacion d’adults o d’educacion permanenta asseguradi basicament o totaument enes lengües regionaus o minoritàries; o II. a prepausar aguestes lengües coma disciplines dera educacion des adults e dera educacion permanenta; o III. s’es poders publics non an cap de competéncia dirècta en ambit dera educacion d’adults, a afavorir e/o fomentar er ensenhament d’aguestes lengües en encastre dera educacion d’adults e dera educacion permanenta. g) a préner disposicions pr’amor d’assegurar er ensenhament dera istòria e dera cultura que tanhen dirèctament a ua lengua regionau o minoritària. h) a assegurar era formacion iniciau e permanenta des ensenhants de besonh entara aplicación des apartats a) a g) acceptadi pera Part; i) a crear un o mès organs de contaròtle encargadi de seguir es mesures adoptades e es progrèssi realizadi laguens des establiments o eth desvolopament der ensenhament des lengües regionaus o minoritàries, e a establir en aguest aspècte relacions periodiques que seràn hètes publiques. 2. En matèria d’ensenhament e en çò que tanh a d’auti parçans ath delà d’aqueri en qu’es lengües regionaus o minoritàries son tradicionaument tengudes, es Parts se comprometen a autorizar, a fomentar o a aplicar, s’eth nombre de parlants d’ua lengua regionau o minoritària atau ac justifique, un ensenhament ena o dera lengua regionau o minoritària enes estadis apropiadi der ensenhament. ARTICLE 9. JUSTÍCIA 1. Es Parts se comprometen, en çò que tanh as circonscripcions des autoritats judiciaus enes quaus demore un nombre de persones que tien es lengües regionaus o minoritàries que justifique es mesures especifiques que seguissen, segontes era situacion de cadua d’aguestes lengües e damb era condicion qu’er usatge des possibilitats aufrides per aguest apartat non sigue pas considerat peth jutge coma ua entremieja entara bona administracion dera justícia: a) enes procediments penaus: I. a preveir qu’es jurisdiccions, damb era demana d’ua des parts, formulen es procèssi enes lengües regionaus o minoritàries; e/o II. a garantir ar acusat eth dret d’exprimir-se ena sua lengua regionau o minoritària; e/o III. a preveir qu’es requeriments e es pròves, escrites o ben oraus, non siguen pas considerades coma inacceptables per rason de que siguen formulades en ua lengua regionau o minoritària; e/o IV. a redigir enes lengües regionaus o minoritàries, damb ua demana, es actes relacionades damb un procès judiciau, s’ei de besonh recorrint a uns intèrprets e a ues arrevirades, sense qu’açò age de comportar cap de despena addicionau entàs interessadi; b) enes procèssi civius: I. a preveir qu’es jurisdiccions, damb era demana d’ua des parts, formulen eth procés enes lengües regionaus o minoritàries; e/o II. a perméter, quan ua part en un litigi a de comparéisher en persona deuant d’un tribunau, s’exprèsse ena sua lengua regionau o minoritària sense qu’açò compòrte ues despenes addicionaus; e/o III. a perméter era produccion de documents e de pròves enes lengües regionaus o minoritàries, s’ei de besonh recorrint a uns intèrprets e a ues arrevirades; c) enes procèssi deuant es jurisdiccions competentes en matèria administratiua: I. a preveir qu’es jurisdiccions, damb era demana d’ua des parts, formulen es procèssi enes lengües regionaus o minoritàries; e/o II. a perméter, quan ua part en un litigi a de comparéisher en persona deuant d’un tribunau, que s’exprèsse ena sua lengua regionau o minoritària sense qu’açò compòrte ues despenes addicionaus; e/o III. a perméter era produccion de documents e de pròves enes lengües regionaus o minoritàries, s’ei de besonh recorrint a uns intèrprets e a ues arrivirades. d) a préner mesures entà qu’era aplicación des apartats I e III des paragrafs b) e c) e er emplec eventuau d’intèrprets e d’arrevirades non compòrten pas ues despenes addicionaus entàs interessats. 2. Es Parts se comprometen: a) a non refusar pas era validesa des actes juridiques establides en Estat peth hèt d'èster redigides en ua lengua regionau o minoritària; o b) a non refusar pas era validesa, enter es Parts, des actes juridiques establides en Estat peth hèt d'èster redigides en ua lengua regionau o minoritària, e a preveir que seràn oposables a d'auti interessats non parlants d'aguestes lengües, damb era condicion qu'eth contengut dera acta sigue metutu en sòn coneishement per aqueth que la hè a valer; o c) a non refusar pas era validesa, enter es Parts des actes juridiques establides en Estat peth hèt d'èster redigides en ua lengua regionau o minoritària. 3. Es parts se comprometen a hèr accessibles, enes lengües regionaus o minoritàries, es tèxti legislatius nacionaus mès subergessents e aqueri tanhen particularament as usatgèrs d'aguestes lengües, a mens qu'aguesti tèxti siguen dejà disponibles d'ua auta manèra. ARTICLE 10. AUTORITATS ADMINISTRATIUES E SERVICIS PUBLICS 1. Enes circonscripcions des autoritats administratiues der Estat enes quaus i demore un nombre de parlants de lengües regionaus o minoritàries que justifique es mesures que seguissen e segontes era situacion de cada lengua, es Parts se comprometen, ena mesura de çò possible: a) I. a velhar per qu'aguestes autoritats administratiues utilizen es lengües regionaus o minoritàries; o II. a velhar per qu'es es sòns agents que siguen en contacte damb eth public empleguen es lengües regionaus o minoritàries enes relacions damb es pernones que s'adrècen ada eri en aguestes lengües; o III. a velhar per qu'es parlants de lengües regionaus o minoritàries poguen presentar es demanes oraus o escrites e recéber ua responsa en aguestes lengües; o IV. a velhar per qu'es parlants des lengües regionaus o minoritàries poguen presentar es demanes oraus o escrites en aguestes lengües; o V. velhar per qu'es parlants de lengües regionaus o minoritàries poguen transméter valablament un document redigit en aguestes lengües; b) a méter a disposicion dera populacion formularis e tèxti administratius d'usatge corrent enes lengües regionaus o minoritàries, o en version bilingües; c) a perméter as autoritats administratiues de redigir documents en bèra lengua regionau o minoritària; 2. En çò que tanh as autoritats locaus e regionaus enes parçans a on i demore un nombre de parlants de lengües regionaus o minoritàries que justifique es mesures que seguissen, es Parts se comprometen a perméter e/o a fomentar: a) er emplec des lengües regionaus o minoritàries en ambit dera administracion regionau o locau; b) era possibilitat entàs parlants de lengües regionaus o minoritàries de presentar demanes oraus o escrites en aguestes lengües; c) era publicacion pes collectiuitats regionaus de tèxti oficiaus a on aguestes lengües i son oficiaus igualment enes lengües regionaus o minoritàries; d) era publicacion pes collectiuitats locaus des sòns tèxti oficiaus igualment enes lengües regionaus o minoritàries; e) er emplec per part des collectiuitats regionaus des lengües regionaus o minoritàries enes debats des sues amassades, sense excluir-ne, totun, er emplec dera (des) lengua (es) oficiau (s) der Estat; f) er emplec per part des collectiuitats regionaus des lengües regionaus o minoritàries enes debats des sues amassades, sense excluir-ne, totun, er emplec dera (des) lengua (es) oficiau (s) der Estat; g) er emplec o era adopcion, s’ei eth cas conjuntament damb era denominacion ena lengua (es) oficiau (s), des formes tradicionaus e corrèctes dera toponimia enes lengües regionaus o minoritàries. 3. En çò que tanh as servicis publics asseguradi pes autoritats administratiues o d’autes persones que trebalhen ath servici d’aguesti, es Parts contractantes se comprometen, enes parçans enes quaus es lengües regionaus o minoritàries son tengudes, en foncion dera situacion de cada lengua e ena mesura ena qu’açò sigue possible; a) a velhar per qu’es lengües regionaus o minoritàries damb ocasión dera prestacion de servici; o b) a perméter as parlants de lengües regionaus o minoritàries de formular ua demana e a recéber ua responsa en aguestes lengües; o c) a perméter as parlants de lengües regionaus o minoritàries de formular ua demana en aguestes lengües. 4. Pr’amor dera aplicación des disposicions 1, 2 e 3 qu’an estat acceptades, es Parts se comprometen a préner ua o diuèrses des mesures que seguissen: a) era arrevirada o interpretacion eventuaument requerides; b) eth recrutament e, s’ei eth cas, era formacion des foncionaris e d’auti agents publics en nombre sufisent; c) era satisfaccion, en çò possible, des demanes des agents publics que coneishen ua lengua regionau o minoritària d’èster destinadi en parçan a on se ten aguesta lengua. 5. Es parts se comprometen a perméter, jos demana des interessadi, er emplec o era adopcion de patronimis enes lengües regionaus o minoritàries. ARTICLE 11. MIEIS DE COMUNICACIÓN 1. Es parts se comprometen, entàs parlants des lengües regionaus o minoritàries, enes parçans a on se tien aguestes lengües, segontes era situacion de cada lengua, ena mesura ena qu’es autoritats publiques agen, de manèra dirècta o indirècta, ua competéncia, uns poders o ben un rôtle en aguest camp, en tot respectar es principis d’independéncia e d’autonomia des mieis de comunicación: a) ena mesura ena qu’era ràdio e era television representen un servici public: I. a assegurar era creacion d’aumens ua estacion de ràdio e un canau de television enes lengües regionaus o minoritàries; o II. a fomentar e/o facilitar era creacion d’aumens ua estacion de ràdio e un canau de television enes lengües regionaus o minoritàries; o III. a préner es disposicions avientes pr’amor qu’es difussors programen emissions enes lengües regionaus o minoritàries; b) I. a fomentar e/o facilitar era creacion d’aumens ua estacion de ràdio enes lengües regionaus o minoritàries; o II. a fomentar o facilitar era emission de programes de ràdio enes lengües regionaus o minoritàries, de faiçon regulara. c) I. a fomentar e/o facilitar era creacion d’aumens un canau de television enes legües regionaus o minoritàries; o II. a fomentar e/o facilitar era difussion de programes de television enes lengües regionaus o minoritàries, de faiçon regulara; d) a fomentar e/o facilitar era produccion e era difussion d’òbres audio e audiovisuaus enes lengües regionaus o minoritàries; e) a fomentar e/o a facilitar era creacion o era mantenença d’aumens un organ de pensa enes lengües regionaus o minoritàries; o II. a fomentar e/o facilitar era publicacion d’articles de prensa enes lengües regionaus o minoritàries, de faiçon regulara; o f) I. a sufragar es còsti suplementaris des mieis de comunicacion qu’empleguen lengües regionaus o minoritàries, dat qu’era lei prevé ua assisténcia financèra, en generau, entàs mieis de comunicación; o II. a estiéner er mesures existentes d’assisténcia financèra as produccions audiovisuaus en lengües regionaus o minoritàries; g) a sostier era formacion de periodistes e d’aute personau entàs mieis de comunicación qu’empleguen es lengües regionaus o minoritàries. 2. Es parts se comprometen a garantir era libertat de recepcion dirècta des emissions de ràdio e de television des païsi vesins en ua lengua practicada d’ua forma pariona o semblanta a ua lengua regionau o minoritària, e a non apausar-se pas ara retransmission d’emissions de ràdio e de television des païsi vesins en ua lengua atau. Se comprometen ademès a velhar per que cap restriccion ara libertat d’expression e ara liura circulacion d’informacion en ua lengua practicada de forma pariona o semblanta a ua lengua regionau o minoritària sigue impausada ena prensa escrita. Er exercici des libertats nomentades, eth quau compòrte uns déuers e ues responsabilitats, pòt èster sometut a cèrtes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per lei, que constituïssen mesures de besonh, en ua societat democratica, entara seguretat nacionau, entara integritat territoriau o entara seguretat publica, entara defensa der orde e entara prevencion deth crim, entara proteccion dera salut o dera morau, entara proteccion dera reputacion o des drets des auti, entà empedir era divulgacion d’informacions confidenciaus, o entà garantir era autoritat e era imparcialitat deth poder judiciau. 3. Es parts se comprometen a velhar per qu’es interèssi des parlants de lengües regionaus o minoritàries siguen representadi o tengudi en consideracion en encastre des estructures eventuaument creades cossent ara lei, qu’an coma prètzhèt eth garantir era libertat e era pluralitat des mieis de comunicación. ARTICLE 12. ACTIVITATS E EQUIPAMENTS CULTURAUS 1. En matèria d’activitats e d’equipaments culturaus -principaument de bibliotèques, de vidiotèques, de centres culturaus, de musèus, d’archius, d’academies, de teatres e de cenèmes, atau coma de trebalhs literaris e de produccion cinematografica, d’expression culturau populara, d’hestivaus, d’industries culturaus, qu’includissen sustot era utilisacion des naues tecnologies- es Parts se comprometen, en çò que tanh ath parçan a on aqueres lengües son tengudes e ena mesura ena qu’es autoritats publiques agen competéncia, poders o un ròtle en aguest domeni: a) a promocionar era expression e es iniciatiues pròpies as lengües regionaus o minoritàries, e a afavorir es diuèrsi mieis d’accés as òbres produsides en aguestes lengües; b) a afavorir es diuèrsi mieis d’accés d’autes lengües as òbres produsides enes lengües regionaus o minoritàries, en tot ajudar e desvolopar es activitats d’arrevirada, de doblatge, de pòst-sincronizacion e de jos-titolatge; c) a afavorir er accés des lengües regionaus o minoritàries a òbres produsides en d’autes lengües, en tot ajudar e desvolopar es activitats d’arrevirada, de pòst-sincronizacion e de jos-titolatge; d) a velhar per qu’es organismes encargadi d’empréner o de sostier diuèrses formes d’activitats culturaus, intègren en ua mesura avienta, era coneishença e era practica des lengües e des cultures regionaus o minoritàries enes operacions enes quaus an era iniciatiua o as quaus balhen eth sòn supòrt. e) a afavorir era metuda a disposicion des organismes encargadi d’empréner o de sostier activitats culturaus d’un personau que domine era lengua regionau o minoritària, ademès dera (des) lengua (es) dera rèsta dera populacion; f) a afavorir era participacion dirècta, en çò que tanh as equipaments e as programes d’activitats culturaus, de representants des parlants dera lengua regionau o minoritària; g) a promocionar o facilitar era creacion d’un o mès organismes encargadi d’amassar, de recéber en depòsit e de presentar o publicar es òbres produsides en lengües regionaus o minoritàries; h) s’ei eth cas, a crear e/o prebotjar e finançar uns servicis d’arrevirada e de recèrca terminologica ara enguarda, principaument, de mantier e de desvolopar en cada lengua regionau o minoritària ua terminologia administratiua, comerciau, economica, sociau, tecnologica o juridica avienta. 2. En çò que tanh a d’auti parçans a part d’aqueri enes qu’es lengües regionaus o minoritàries son parlades tradicionaument, es Parts se comprometen a autorizar, a promocionar e/o a preveir, s’eth nombre de parlants d’ua lengua regionau o minoritària atau ac justifique, activitats o equipaments culturaus avienti, cossent ath paragraf precedent. 3. Es Parts se comprometen, laguens dera sua politica culturau en estrangèr, a balhar ua plaça apropiada as lengües regionaus o minoritàries e ara cultura ara que representen. ARTICLE 13. VIDA ECONOMICA E SOCIAU 1. En çò que tanh as activitats economiques e sociaus, es Parts se comprometen, en tot eth conjunt deth país: a) a excludir dera sua legislacion tota disposicion que proïbisque o limite sense rasons justificables eth recors as lengües regionaus o minoritàries enes documents relatius ara vida economica o sociau, e principaument enes contractes de trebalh e enes documents tecnics coma normes d’usatge des productes o d’equipaments; b) a proïbir era insercion, enes reglaments intèrns des empreses e es actes privadi, de clausules qu’excludisquen o limiten er usatge des lengües regionaus o minoritàries, aumens enter es parlants dera madeisha lengua. c) a opausar-se a tota practica que sage de descoratjar er usatge des lengües regionaus o minoritàries laguens deth marc des activitats economiques o sociaus; d) a facilitar e/o promocionar per d’auti mieis ademès des nomentadi anteriorament er usatge des lengües regionaus o minoritàries. 2. En matèria d’activitats economiques e sociaus, es Parts de comprometen, ena mesura en qu’es autoritats publiques n’agen competéncia, en parçan en qu’es lengües regionaus o minoritàries son tengudes, e ena mesura en que sigue possible: a) a definir, mejançan es sues reglamentacions financères e bancàries, ues modalitats que permeten, en ues condicions compatibles damb es abits comerciaus, er emplec des lengües regionaus o minoritàries ena redaccion d’ordes de pagament (chècs, letres de cambi, eca...) o d’auti documents financèrs, o, se cau, a velhar pera aplicacion de processi semblanti. b) enes sectors economics e sociaus que depenen dirèctament deth sòn contròl (sector public), a realizar accions que promocionen er emplec des lengües regionaus o minoritàries; c) a velhar per qu’es equipaments sociaus coma es espitaus, es casaus de jobilats, es residéncies aufrissen era possibilitat de recéber e de suenhar ena sua lengua es parlants d’ua lengua regionau o minoritària qu’agen de besonh aguesti suenhs per rason de salut, d’edat o per d’autes rasons; d) a velhar, segontes es modalitats mès avientes, per qu’es consignes de seguretat siguen atau madeish redigides enes lengües regionaus o minoritàries; e) a hèr accessibles enes lengües regionaus o minoritàries es informacions balhades pes autoritats competentes que hèsquen referéncia as drets des consumidors. ARTICLE 14. ESCAMBIS TRANSFRONTERÈRS Es Parts se comprometen: a) a aplicar es acòrds bilateraus e multilateraus existenti que les relacionen as Estats enes qu’ua madeisha lengua ei tenguda de forma identica o semblanta, o ben a esforçar-se, se cau, a afavorir es contactes enter es parlants dera madeisha lengua laguens des Estats implicadi, enes domènis dera cultura, der ensenhament, dera informacion, dera formacion professionau e dera educacion permanenta; b) en interès des lengües regionaus o minoritàries, a facilitar e/o a prebotjar era cooperacion a trauèrs des frontères, principaument enter collectiuitats regionaus o locaus en parçan en qu’era madeisha lengua ei tenguda de forma identica o semblanta. </poem> ===PART IV. Aplicacion dera Carta=== <poem> ARTICLE 15. INFORMES PERIODICS 1. Es Parts presentaràn periodicament ath Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa, jos ua forma a determinar peth Comitè de Ministres, un informe dera politica seguida, cossent ara part III dera presenta Carta, e sus es mesures adoptades en aplicación des disposicions dera part III qu’an estat acceptades. Eth prumèr informe a d’èster presentat laguens der an que seguís ara entrada en vigor dera Carta respècte dera part en qüestion, es auti informes en intervaus de tres ans dempús deth prumèr informe. 2. Es Parts haràn publics es sòns informes. ARTICLE 16. EXAMÈN DES INFORMES 1. Es informes presentadi ath Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa en aplicacion der article 15 seràn examinadi per un comitè d’expèrts constituït cossent damb er article 17. 2. Es organismes o associacions legaument establidi laguens d’ua Part poderàn atrèir era atencion deth comitè d’expèrts sus qüestions relatiues as compromisi prenudi per aguesta Part en vertut dera part III dera presenta Carta. Dempús d’auer consultat era Part interessada, eth comitè d’expèrts poderà tier en compde es informacions ena preparacion der informe citat en paragraf 3 deth present article. Aguesti organismes o associacions poderàn ath delà expausar declaracions en quant ara politica seguida per ua part, cossent damb era part II. 3. Sus era base des informes nomentadi en paragraf 1 e es informes nomentadi en paragraf 2, eth comitè d’expèrts premanirà un informe ara atencion deth Comitè de Ministres. Aguest informe serà acompanhat des observacions qu’es Parts poderàn formular e poderà èster hèt public peth Comitè de Ministres. 4. Er informe nomentat en paragraf 3 contierà particularament es proposicions deth comitè d’expèrts ath Comitè de Ministres ara enguarda dera premanida, s’ei eth cas, de tota recomanacion d’aguest darrèr a ua o mès Parts. 5. Eth Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa harà un informe biannau detalhat ara Assamblèa parlamentària sus era aplicación dera Carta. ARTICLE 17. COMITÈ D’EXPÈRTS 1. Eth comitè d’expèrts serà composat per un membre de cada Part, designat peth Comitè de Ministres segontes un listat de persones de mès nauta integritat, de competéncia reconeishuda enes matèries tractades pera Carta, que seràn proposades pera Part implicada. 2. Es membres deth comitè seràn nomenadi per un periòde de sies ans e eth sòn mandat serà renovable. S’un membre non pòt pas acabar eth sòn mandat, serà remplaçat cossent damb eth procès previst en paragraf 1, e eth membre nomenat en sòn remplaçament acabarà eth mandat deth sòn predecessor. 3. Eth comitè d’expèrts adoptarà eth sòn reglament interior. Eth sòn secretariat serà assegurat peth Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa. </poem> ===PART V. Disposicions finaus=== <poem> ARTICLE 18 Era presenta Carta ei dubèrta ara signatura des Estats membres deth Conselh d’Euròpa. Serà sometuda a ratificacion, acceptacion o aprovacion. Es esturments de ratificacion, d’acceptacion o d’aprovacion seràn depausadi pròp deth Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa. ARTICLE 19 1. Era presenta Carta entrarà en vigor eth prumèr dia deth mes que seguís ara expiracion d’un periòde de tres mesi dempús dera data ena que cinc Estats membres deth Conselh d’Euròpa auràn expressat eth sòn consentiment a èster relacionadi pera Carta, cossent damb es disposicions der article 18. 2. Entà tot Estat membre qu’exprèsse posteriorament eth sòn consentiment a comprometer-se damb aguesta Carta, aguesta entrarà en vigor eth prumèr dia deth mes que seguís ara expiracion d’un periòde de tres mesi dempús dera data deth depòsit der esturment de ratificacion, d’acceptacion o d’aprovacion. ARTICLE 20 1. Dempús dera entrada en vigor dera presenta Carta, eth Comitè de Ministres deth Conselh d’Euròpa poderà convidar a tot Estat membre deth Conselh d’Euròpa a aderir-se ara Carta. 2. Entà tot Estat aderit, era Carta entrarà en vigor eth prumèr dia deth mes que seguís ara expiracion d’un periòde de tres mesi dempús dera data de depòsit der esturment d’adhesión pròp deth Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa. ARTICLE 21 1. Tot Estat pòt, en moment dera signatura o en moment deth depòsit deth sòn esturment de ratificacion, d’acceptacion, d’aprovacion o d’adession, formular ua o mès resèrves as paragrafs 2 a 5 der article 7 dera presenta Carta. Cap auta resèrva serà admetuda. 2. Tot Estat contractant qu’age formulat ua resèrva en vertut deth paragraf precedent la pòt retirar ena sua totalitat o en part en tot adreçar ua notificacion ath Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa. Era retirada serà efectiua ena data dera recepcion dera notificacion peth Secretari Generau. ARTICLE 22 1. Tota Part pòt, en tot moment, denonciar era presenta Carta en tot adreçar ua notificacion ath Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa. 2. Era denóncia serà efectiua eth prumèr dia deth mes que seguís ara expiracion d’un periòde de sies mesi dempús dera data de recepcion dera notificacion peth Secretari Generau. ARTICLE 23 Eth Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa notificarà as Estats membres deth Conselh e a tot Estat que s’age aderit ara presenta Carta: a) tota signatura; b) eth depòsit de tot esturment de ratificacion, d’acceptacionk d’aprovacion o d’adession; c) tota data d’entrada en vigor dera presenta Carta, cossent damb es articles 19 e 20; d) tota notificacion recebuda en aplicacion des disposicions der article 3, paragraf 2; e) tota auta acta, notificacion o comunicación que hèsque referéncia ara presenta Carta. En vertut d’açò, es jos-signants, degudament autorizadi ad aguest efècte, an signat era presenta Carta. Hèt en Strasbourg, eth 5 de noveme de 1992, en francés e en anglés, es dus tèxti s’amassaràn en un solet exemplar que serà depositat enes archius deth Conselh d’Euròpa. Eth Secretari Generau deth Conselh d’Euròpa ne comunicarà còpia certificada a cadun des Estats membres deth Conselh d’Euròpa e a tot aute Estat convidat a aderir-se ara presenta Carta. </poem> ===DECLARACION DETH GOVÈRN D’ESPANHA=== <poem> Aprovada peth Congrès des Deputats eth dia 23 de noveme de 2000 e peth Senat eth dia 20 de deseme deth madeish an, en andús cassi per unanimitat. Er esturment de ratificacion de 2 de hereuèr de 2001 se publiquèc en BOE num. 222, de 15 de seteme deth madeish an. Declaracion d’Espanha en relacion damb er article 2, paragraf 2, e er article, 3 paragraf 1, dera Carta Europèa des lengües regionaus e minoritàries, hèta en Estrasborg eth 5 de noveme de 1992. Espanha declare qu’as efèctes previsti enes nomentats articles, s’enten per lengües regionaus o minoritàries es lengües reconeishudes coma oficiaus enes estatuts d’autonomia deth País Basc, Catalonha, Isles Balears, Galícia, Valéncia e Navarra. Atau madeish, Espanha declare, as madeishi efèctes, que tanben s’entenen coma lengües regionaus o minoritàries es qu’es estatuts d’autonomia protegissen e emparen enes territòris a on tradicionaument se parlen. As lengües nomentades en paragraf prumèr s’aplicaràn es disposicions qu’ara seguida se mèrquen dera IIIau. part dera Carta: En article 8: Paragraf 1, apartats a (I), b (I), c (I), d (I), e (III), f (I), g, h, i. Paragraf 2 En article 9: Paragraf 1, apartats a (I), a (II), a III), a (IV), b (I), b (II), b (III), c (I), c (II), c (III), d. Paragraf 2, apartat a. Paragraf 3. En article 10: Paragraf 1, apartats a (I), b , c. Paragraf 2, apartats a, b, c, d, e, f, g. Paragraf 3, apartats a, b. Paragraf 4, apartats a, b, c. Paragraf 5. En article 11 Paragraf 1, apartats a (I), b (I), c (I), d, e (I), f (II), g. Paragraf 2. Paragraf 3. En article 12: Paragraf 1, apartats a, b, c, d, e, f, g, h. Paragraf 2. Paragraf 3. En article 13: Paragraf 1, apartats a, b, c, d. Paragraf 2, apartats a, b, c, d, e. En article 14: Apartat a Apartat b As lengües nomentades en paragraf dusau s’aplicaràn totes aqueres disposicions dera part III dera Carta que poguen rasonablement aplicar-se en consonància damb es objectius e principis establidi en article 7. </poem> ==Enllaços externs== * [http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/carta/docs/cartaeur.pdf Versió en català]. {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Legislació]] [[Categoria:1992]] [[Categoria:Texts originalment en aranès]] 1702 2945 2006-11-26T19:55:52Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|les Corts Catalanes|També coneguda com la ''Compilació dels usatges'' és la primera constitució catalana impresa, encàrrec de les Corts Catalanes al rei Ferran I. Es va imprimir el 20 de febrer de 1495. El 1585 es fa una ampliació de la constitució en tres volums.}} {{obra|Viquipedia=Compilació dels usatges}} ==Pròleg== Com per ordinació de les corts generals del principat de Cathalunya, celebrades en la ciutat de Barcelona, per lo serenissimo Rey don Ferrando primer de gloriosa memoria a XXXI de agost any mil quatrecentes tretze fos ordonat que los Usatges de Barcelona e constitucions de Cathalunya fossen colocats en propris titols e en lenga vulgar, así que generalment per totes persones fossen enteses. E per execucio de dites coses fossen eletes certes persones per lo dit senyor Rey approbacio e consentiment de la dita cort, hauents expertesa e pratica en los drets de la terra, les quals ab molt treball e diligencia donaren obra ab tot efecte, que tots los usatges, constitucions de Cathalunya, capitols de cort, comemoracions de Pere Albert e consuetuts scrites de Cathalunya foren ab degut orde posats e per titols segons lo orde de les rúbiques del codi en lengua vulgar [...] fallint hi les constitucions e capitols de cort en diverses corts e parlaments apres fetes axí per lo Rey don Alfonso quart e per la reyna dona Marie, consort e loctinent general del dit Rey, e per lo Rey don Johan segon com per lo serenissimo senyor rey don Ferrando segón, benauenturadamenr regnant, tan utils al dit principat, e per esser cosa tan util e necessaria axí al juristes, com als notaris e procuradors e mes a tots els officials del dit principat obligats a la obseruança de aquelles... [[Image:Usatges.png|thumb|left|Compilació de [[w:1413|1413]]]][[Image:ConstCATMonso1535.png|thumb|left|Tercer volum de la compilació de [[w:1585|1585]]]][[Image:ConstitucionsCatalanesVolumIr.jpg|thumb|left|Primer volum de la compilació de [[w:1702|1702]]]] <br style="clear: left"/> {{DP-100}} [[Categoria:Documents històrics]] [[Categoria:Catalunya]] 1704 3463 2006-12-30T00:44:50Z Aleator 20 recateg, -de [[Categoria:Texts per gènere]] [[en:Category:Speeches]] [[es:Categoría:Discursos]] 1705 2950 2006-11-26T21:15:19Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit legislatiu català| }} [[Imatge:ConstitucionsCatalanesVolumIr.jpg|thumb|right|Portada de l'obra impressa]] Ferrando segón, en la primera Cort de Barcelona. Any 1481. Cap. 18. Poc valdria fer leys, e constitutions, sino eren per nós, e nostres officials observadas: perçò confirmants los Usatges de Barcelona, e las constitutions del Principat de Cathalunya, capítols, e actes de cort, privilegis communs, e particulars, e altras libertats del dit Principat, volem, e manam, que aquells, e aquellas sien observats (...) Volent, e declarant que qualsevol letras, provisions, manaments, commisió, o commisions ab carta, o sens carta, contra los dits Usatges, constitutions, capítols, actes de cort, e encara contra privilegis, e libertats, usos, e costums de la Església, de barons, cavallers, e hòmens de paratge, de ciutats, vilas, e locs reyals, de ciutadans, burgesos, de hòmens de vila del Principat de Cathalunya, e dels singulars de aquells atorgadas, e de aquí avant atorgadoras fetas, e faedoras per nós, e successors nostres, o per nostre primogènit, o loctinent, governador, o portant veus de governador, o per qualsevol altres officials nostres presents, e esdevenidors, ésser ipso facto nul·les, encara que fossen de propri motiu, e de certa scièntia, e per qualsevol causa, o rahó, e sots qualsevol impositió de penas atorgadas, e atorgadoras; ans volem, que com a nul·les, invàlits, e invàlidas los officials, e iutges de qualsevol nom, e preeminèntia sien, no obeescan, ne sien tenguts obeir en manera alguna (...); e si contrafaran, volem, que ultra las penas dejus contengudas, los actes, e proceiments sien ipso iure nul·les. E si los dits officials, e iutges las ditas cosas no servaran, o si los dits officials, e iutges, de qualsevol preeminèntia, e condició sien (...) scientment proveiran, signaran, posaran manaments, expediran, o faran cosa alguna en qualsevol causas, o negocis civils, criminals, o mixtes, contra los dits Usatges, constitutions, capítols, actes de cort, privilegis, usos, e costums, volem, que ipso facto incórregan en sentèntia, e pena de excommunicatió... Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704, t. I, lib. 1, tít. 17, cap. 11, fol. 47. Com lo Senyor en Ramon Berenguer Vell, Comte, e Marquès de Barcelona, e subjugador de Espanya hagué honor, e vehé, e conec, que en tots los plets de aquella terra no podien ésser observadas las leys godas, e vehé molts clams, e molts plets que aquellas leys no jutjavan, specialment ab loament, e consell dels seus prohòmens, ensemps ab la sua molt sàvia muller Adalmús constituí, e mès usatges, ab què tots los clams, e los malfets en aquells insertats, fossen destrets, e pledejats, e ordenats, e encara esmenats, o venjats. Açò féu lo Comte per authoritat del Jutge, qui diu, que.l Príncep haja electió, e licèntia, de ajustar leys, si justa novitat de plets ho requerrà, e que sie tractat per la discretió de la Reyal Majestat, en qual guisa començament de plet sie a leys ajustat. E la Reyal potestat sola sie franca, en totas cosas qualsevol pena manarà ésser posada en plet. E los Usatges que mès lo Senyor Comte començen axí. Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704, t. III, lib. 10, tít. 6, fol. 90. ==Enllaços externs== * [http://www.editorialbase.com/base.php?op=lli&lliid=4 Versió digitalitzada] {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Documents històrics]] [[Categoria:Catalunya]] 1707 3510 2006-12-30T19:17:09Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Felip IV de Castella]]|Amb aquests furs hom va pretendre tenir diferenciats el regne de València i el regne d'Aragó.}} Habitadors del Regne dehuen viure a fur de aquell y no poden al·legar que estan poblats a fur de Aragó. Item en algunes parts del dit Regne los habitadors pretenen estar poblats a fur de Aragó, y sobre dita pretensio hi ha hagut altercats y plets que han costat a les parts molts grosses sumes y cantitats. Per resecar les quals, y per observació y conservació dels furs del dit Regne, supliquen sia provehit que en tot aquell se guarde lo fur de València, sens que's puga pretendre ni alegar per persona alguna per ningun temps, que estarien poblats a fur de Aragó. Plau a sa Magestat. Furs, capítols, provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. En les corts per aquell celebrades als regnícols de la ciutat y regne de València, en la vila de Monçó, en lo any MDCXXVI, València, 1635, fol. 12 vo. {{DP-100}} [[Categoria:Dret valencià]] [[Categoria:1626]] 1712 2918 2006-11-25T18:51:52Z Aleator 20 wikificado {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit legislatiu espanyol|L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és la norma bàsica del País Valencià}} {{obra|Viquipedia=Estatut d'Autonomia del País Valencià#Estatut de 2006}} LLEI ORGÀNICA 1/2006, de 10 d’abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.[2006/4177] Joan Carles I Rei d’Espanya A tots els que la present veren i entengueren. Sapiau: Que les Corts Generals han aprovat i jo vinc en sancionar la llei orgànica següent. ==Preàmbul== La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l'etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial decret-llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l'autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d'opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l'estricte marc geogràfic que abasta. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, promulgat per Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol, va ser fruit del consens de les principals forces polítiques valencianes que volgueren recuperar l'autogovern del nostre poble, fent ús del dret a l'autonomia que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat. A pesar que la via per la qual el poble valencià accedí a l'autonomia fou una via intermèdia entre les dels articles 143 i 151 de la Constitució, el nostre Estatut ha garantit, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, la recuperació de l'autogovern del poble valencià i les seues institucions, exercint les competències assumides dins del marc constitucional, com correspon a la seua condició de nacionalitat històrica. S'ha assumit per totes les valencianes i tots els valencians que, des que el nostre Estatut es va aprovar, el desenrotllament polític, econòmic, cultural i social de la Comunitat Valenciana ha generat un innegable progrés a totes les persones que en ella residixen. Gaudir d'un ordenament jurídic propi, fruit de la important activitat legislativa de Les Corts i de l'exercici de la potestat reglamentària del Consell, ha generat un desenrotllament institucional que ha permés l'autogovern i el reforçament de la seua identitat. Han passat més de vint-i-dos anys des de l'aprovació del nostre Estatut i és el moment de fer una reforma necessària. És necessària perquè adaptar el nostre Estatut a la realitat actual de la Comunitat Valenciana és millorar la qualitat de vida de les valencianes i dels valencians als nous temps, i així ho demanen. En estos vint-i-dos anys l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ha demostrat de sobra la seua validesa i efectivitat. Fins este moment, Les Corts han dut a terme dos reformes de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. La primera d'elles mitjançant Llei Orgànica 4/1991 de 13 de març, que modificava l'article 12.4, va determinar que la data per a celebrar les eleccions autonòmiques seria el quart diumenge de maig. La segona i darrera reforma, mitjançant Llei Orgànica 5/1994, de 24 de març, va suposar la inclusió d'una nova disposició addicional tercera que expressava que "totes les competències atribuïdes per este Estatut hi queden incorporades plenament i s'assumixen amb caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana". Al mateix temps es derogaven les disposicions transitòries primera i segona que feien referència a la validació competencial. També, alhora, es derogava, mitjançant Llei Orgànica 12/1994, de 24 de març, aprovada en Les Corts, i posteriorment en les Corts Generals, la Llei Orgànica 12/1982, de 10 d'agost, de Transferències a la Comunitat Valenciana de Competències en Matèria de Titularitat Estatal, "LOTRAVA". Ara el que es pretén, mitjançant esta Proposició de Llei de Les Corts, és fer una reforma de molt més calat, una reforma substancial que permeta disposar d'un Estatut que, dins del marc constitucional, estiga equiparat al més alt nivell. La realitat vigent és molt distinta a la de l'any 1982 quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Per això és necessari que s'incorporen aquelles competències, acompanyades del finançament adequat, que permeta al nostre autogovern gaudir d'un sostre competencial el més alt possible, tant afegint en l'Estatut totes aquelles competències assumides des de 1982 i que ara no figuren, com aquelles altres emergents. De forma exhaustiva, s'incorporen els drets de les ciutadanes i dels ciutadans valencians, la promoció i defensa d'estos pels poders públics i la menció expressa d'una sèrie de valors i drets universals de les persones entre els quals destaquen els drets socials, drets dels ciutadans davant l'administració de justícia i aquells altres drets emergents als quals la societat valenciana ni pot ni vol renunciar. Són els referits a noves tecnologies, defensa dels consumidors i usuaris entre altres, inclús el dret a l'associacionisme. Així mateix, el dret a l'aigua de qualitat i a l'aprofitament dels excedents d'altres conques, d'acord amb la Constitució i la legislació estatal, drets del sector agrari valencià, de la protecció del medi ambient i al desenrotllament de polítiques actives d'infraestructures. Els drets de les valencianes i valencians queden recollits en el Títol II. Són titulars dels drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola i en els instruments internacionals de Drets Humans, Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, Convenció Europea de Drets de l'Home i Llibertats Fonamentals i en la Carta Social Europea, pels quals vetlaran els poders públics valencians. Els drets a una bona administració i l'accés als documents de l'administració quedaran regulats per Llei de Les Corts, també per Llei s'elaborarà la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana en la qual es tindran en compte els drets a la defensa integral de la família; la protecció específica i la tutela social del menor; la no-discriminació i els drets de les persones amb discapacitat i de les seues famílies; el dret a la participació de la joventut; la participació i la protecció de les persones majors i dels dependents; l'atenció integral a les persones que patisquen marginació, la pobresa o l'exclusió i la discriminació social; la igualtat entre hòmens i dones en tots els àmbits; la protecció social contra la violència de gènere i actes terroristes; els drets i l'atenció social d'immigrants. Així mateix, la Generalitat vetlarà per la defensa de la identitat i els valors del Poble Valencià i el seu patrimoni històric i pels drets i necessitats de les persones que hagen patit danys per catàstrofes naturals. El dret a gaudir d'uns servicis públics de qualitat, el dret a disposar d'un habitatge digne i al desenrotllament sostenible són altres dels que figuren en el nou Estatut. També es definix la llengua valenciana com a pròpia de la Comunitat Valenciana i l'idioma valencià, junt amb el castellà, els dos idiomes oficials. S'incorporen a l'Estatut les institucions creades després de la promulgació de la Llei Orgànica 5/1982 i al mateix temps es ressenya en l'idioma valencià el nom de totes les institucions valencianes perquè siguen utilitzades així, tant quan s'escriga, o es parle, en valencià com en castellà. Igualment, és motiu d'esta reforma el reconeixement de la Comunitat Valenciana, com a Nacionalitat Històrica per les seues arrels històriques, per la seua personalitat diferenciada, per la seua llengua i cultura i pel seu Dret Civil Foral. També és objecte d'esta Proposició de Llei de Les Corts que es reconega, de forma expressa, la capacitat de dissolució plena de la Cambra i convocatòria de noves eleccions al Molt Honorable President de la Generalitat. Pretén també esta reforma l'impuls i desenrotllament del Dret Civil Foral Valencià aplicable, del coneixement i l'ús de la llengua valenciana, de la cultura pròpia i singular del nostre poble, i dels seus costums i tradicions. Per això el desenrotllament legislatiu de les competències de la Generalitat, en plena harmonia amb la Constitució Espanyola, procurarà la recuperació dels continguts dels Furs del Regne de València, abolits per la promulgació del Decret de 29 de juny de 1707. La integració a Europa i l'assumpció dels valors de la Unió Europea i vetlar pel compliment dels seus objectius exigix la defensa dels drets de tots els ciutadans europeus residents a la Comunitat Valenciana. També pels drets de les comunitats de valencians assentades fora de la Comunitat Valenciana i, en especial, el seu dret a participar, col·laborar i compartir la vida social i cultural del poble valencià. La competència de la Comunitat Valenciana per a signar convenis amb les distintes comunitats espanyoles i amb les regions europees, per a participar en l'acció exterior de l'Estat en l'àmbit de les seues competències, i la participació en el procés de celebració de tractats internacionals són altres de les novetats d'esta reforma. També ha sigut objecte de reforma el sistema de relacions entre el Consell i Les Corts. Es modifica el procediment per a la presentació de candidats i el debat i votació d'investidura així com en allò referit a la moció de censura i de confiança. També queda regulada la delegació de Les Corts a favor del Consell per a poder dictar decrets legislatius, com també la potestat del Consell per a dictar decrets-llei. Se suprimix el nombre màxim de Consellers i es modifica la regulació de l'exigència de responsabilitat penal dels Diputats i les Diputades i del Consell, ampliant-se a la responsabilitat civil l'aforament que, en el seu cas, serà exigible davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. També es modifiquen aspectes de l'Administració de Justícia, de la Hisenda de la Generalitat i de la Policia Autonòmica, així com l'execució de la legislació laboral. S'incorporen a l'Estatut totes aquelles institucions de la Generalitat que es van crear després de la seua aprovació. Es denominen en valencià totes elles, i s'elimina el gentilici Valenciana després de Generalitat. Al mateix temps es milloren algunes redaccions i s'eliminen els errors existents que en cap cas signifiquen reforma del contingut de l'Estatut. S'incorporen també a l'Estatut els principis de lleialtat institucional i solidaritat que han de presidir les relacions amb l'Estat i altres comunitats autònomes, així com aquells que eviten els desequilibris territorials que perjudiquen la Comunitat Valenciana, especialment en allò referit als recursos hídrics. Per a aconseguir estos objectius, es manté el Preàmbul de la Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i es realitza una nova estructuració del text. En el Títol I s'incorpora en l'article primer que la Comunitat Valenciana és una comunitat diferenciada com a nacionalitat històrica, així com l'assumpció dels valors de la Unió Europea; en el nou article sèptim s'incorpora un punt referit a la recuperació dels Furs del Regne de València que siguen aplicables en plena harmonia amb la Constitució. El Títol II està referit als drets dels valencians i valencianes i en els seus articles determina que les valencianes i valencians, en la seua condició de ciutadans espanyols i europeus, són titulars dels drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola i en l'ordenament de la Unió Europea, i que mitjançant una Llei de Les Corts es regularà el dret a la bona administració, així com els drets que les administracions públiques operants a la Comunitat Valenciana tracten els seus assumptes de manera equitativa i imparcial, garantint el dret a la participació dels agents de la societat civil i dels ciutadans a participar en la vida política, econòmica, cultural i social, així com la defensa dels drets socials dels valencians. El Títol III està dedicat a la Generalitat i, en este, el Capítol I a les seues institucions, el Capítol II a Les Corts, el Capítol III al President de la Generalitat, el Capítol IV al Consell, a l'Administració de Justícia el Capítol V, i el VI a altres institucions de la Generalitat, i en este, dos seccions referides a les institucions comissionades per Les Corts i a les de caràcter consultiu de la Generalitat respectivament i el Capítol VII referit al Règim Jurídic. El Títol IV es dedica a les competències entre les quals s'arrepleguen aquelles que la Generalitat té assumides, però que no estan incorporades a l'Estatut, i aquelles altres susceptibles d'incorporar-se amb la promulgació de la Llei Orgànica per la qual s'aprove l'Estatut. El Títol V està dedicat a les Relacions amb l'Estat i altres comunitats autònomes; el Títol VI es dedica a les Relacions amb la Unió Europea; el Títol VII a l'Acció Exterior; el Títol VIII a Administració Local; el Títol IX està dedicat a Economia i Hisenda, i, per últim, el Títol X a la reforma de l'Estatut. Conté quatre disposicions addicionals referides a les competències financeres, a l'ampliació de les competències en el cas d'ampliació de competències per l'Estat a altres comunitats autònomes, al Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i al fet que les institucions i l'Administració de la Generalitat no utilitzen en les seues expressions públiques llenguatge que supose menyscabament o menysvaloració de cap grup o persona. La reforma de l'Estatut modifica els 61 articles que configuren la Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i a més, incorpora 20 nous articles. Per últim, la Proposició de Llei de Les Corts, suprimix la disposició transitòria tercera; el segon paràgraf del punt 5 i el punt 6 complet de la quarta; també suprimix les disposicions transitòries sexta, sèptima, octava i novena. S'incorporen tres noves transitòries referides al Dret Foral, la tercera, a la possible aplicació de la potestat de dissolució de la Cambra, la quarta; i a la convocatòria de referèndum de ratificació de l'Estatut, la quinta. Per últim, s'introduïxen una disposició derogatòria i una disposició final mitjançant la qual l'Estatut entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. Article primer Es modifica el Títol primer que queda redactat com seguix: ==TÍTOL PRIMER - La Comunitat Valenciana== Article segon Es modifica l'article primer, que quedarà redactat en la següent forma: «Article primer 1. El poble valencià, històricament organitzat com a Regne de València, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de la unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, amb la denominació de Comunitat Valenciana. 2. La Comunitat Valenciana és l'expressió de la voluntat democràtica i del dret d'autogovern del poble valencià i es regix pel present Estatut, que és la seua norma institucional bàsica. 3. La Comunitat Valenciana té com a objectiu la consecució de l'autogovern en els termes d'este Estatut, reforçar la democràcia i garantir la participació de tots els ciutadans en la realització dels seus fins. 4. La Comunitat Valenciana, com a regió d'Europa, assumix els valors de la Unió Europea i vetlarà pel compliment dels seus objectius i per la defensa dels drets de tots els ciutadans europeus. « Article tercer Es modifica l'article segon, que quedarà redactat com seguix: «Article segon El territori de la Comunitat Valenciana comprén el dels municipis integrats en les províncies d'Alacant, Castelló i València.» Article quart Queda modificat l'article tercer amb la següent redacció: «Article tercer 1. A l'efecte d'este Estatut, gaudixen de la condició política de valencians tots els ciutadans espanyols que tinguen o adquirisquen veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis de la Comunitat Valenciana. 2. Els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagen tingut el seu darrer veïnatge administratiu a la Comunitat Valenciana i acrediten esta condició al corresponent Consolat d'Espanya, gaudiran dels drets polítics definits en este Estatut. Este mateix règim serà aplicat als seus descendents, inscrits com a espanyols, si així ho sol·liciten en els termes en què ho determine la Llei de l'Estat. 3. Les comunitats de valencians assentades fora de la Comunitat Valenciana tindran dret a sol·licitar, com a tals, el reconeixement de la seua valencianitat entesa com el dret a participar, col·laborar i compartir la vida social i cultural del poble valencià. Sense perjuí de les competències de l'Estat, una Llei de Les Corts regularà l'abast i contingut d'este reconeixement a estes comunitats. La Generalitat podrà sol·licitar de l'Estat la celebració dels corresponents tractats o convenis en els Estats on existisquen les dites Comunitats, amb la finalitat que puga complir-se allò establit en el present article. 4. El Dret civil foral valencià s'aplicarà, amb independència d'on es residisca, a qui tinga el veïnatge civil valencià conforme a les normes del Títol Preliminar del Codi Civil, que serà igualment aplicable per a resoldre els conflictes de lleis. 5. Els ciutadans de la Unió Europea residents a la Comunitat Valenciana que no tinguen la nacionalitat espanyola, gaudiran en esta dels drets i estaran subjectes a les obligacions pròpies dels valencians, amb les excepcions que establisquen, si és el cas, la Constitució o les Lleis de l'Estat.» Article quint Es modifica l'article quart, que quedarà redactat en la següent forma: «Article quart 1. La Bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal. 2. Una llei de Les Corts determinarà la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat Valenciana que integra les tres províncies de Castelló, València i Alacant.» Article sext Es modifica l'article quint, que quedarà en la següent redacció: «Article quint 1. La seu de la Generalitat serà el palau d'este nom, a la ciutat de València. 2. Les institucions de la Generalitat podran establir-se i celebrar reunions a qualsevol dels municipis de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que la Llei dispose.» Article sèptim Queda modificat l'article sext en la següent redacció: «Article sext 1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 2. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià. 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement. 4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. 5. S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. 6. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyament. 7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. 8. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.» Article octau Es modifica l'article sèptim, que quedarà redactat com seguix: «Article sèptim 1. El desenrotllament legislatiu de les competències de la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució i amb les exigències de la realitat social i econòmica valenciana. Esta reintegració s'aplicarà, en especial, a l'entramat institucional de l'històric Regne de València i la seua pròpia onomàstica en el marc de la Constitució Espanyola i d'este Estatut d'Autonomia. 2. Les normes i disposicions de la Generalitat i les que integren el Dret Foral Valencià tindran eficàcia territorial excepte en els casos en què legalment siga aplicable l'estatut personal i altres normes d'extraterritorialitat.» Article nové Es modifica el Títol II, que queda redactat així: ==TÍTOL II - Dels drets dels valencians i valencianes== Article 10 Se suprimix en el Títol II la referència a «Capítol Primer». Article 11 Es modifica l'article octau, que quedarà redactat en la següent forma: «Article octau 1. Els valencians i valencianes, en la seua condició de ciutadans i ciutadanes espanyols i europeus, són titulars dels drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola i en l'ordenament de la Unió Europea i en els instruments internacionals de protecció dels drets humans, individuals i col·lec-tius, en particular, en la Declaració Universal de Drets Humans, en els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, en la Convenció Europea de Drets de l'Home i Llibertats Fonamentals i en la Carta Social Europea. 2. Els poders públics valencians estan vinculats per estos drets i llibertats i vetlaran per la seua protecció i respecte, així com pel compliment dels deures.» Article 12 Es modifica l'article nové, que quedarà redactat com seguix: «Article nové 1. Sense perjuí del que disposa la legislació bàsica de l'Estat, una Llei de Les Corts regularà el dret a una bona administració i l'accés als documents de les institucions i administracions públiques valencianes. 2. Tots els ciutadans tenen dret que les administracions públiques de la Generalitat tracten els seus assumptes de forma equitativa i imparcial i en un termini raonable i a gaudir de servicis públics de qualitat. Així mateix, els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada. 3. La Generalitat vetlarà per una Administració de Justícia sense demores indegudes i pròxima al ciutadà. 4. Tots els valencians tenen dret a participar de forma individual, o col·lectiva, en la vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat Valenciana. La Generalitat promourà la participació dels agents socials i del conjunt de la societat civil en els afers públics. 5. La Generalitat garantirà polítiques de protecció i defensa de consumidors i usuaris, així com els seus drets a l'associacionisme, d'acord amb la legislació de l'Estat.» Article 13 Es modifica l'article 10, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 10 1. La Generalitat defendrà i promourà els drets socials dels valencians que representen un àmbit inseparable del respecte dels valors i drets universals de les persones i que constituïxen un dels fonaments cívics del progrés econòmic, cultural i tecnològic de la Comunitat Valenciana. 2. Mitjançant una Llei de Les Corts s'elaborarà la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana, com a expressió de l'espai cívic de convivència social dels valencians, que contindrà el conjunt de principis, drets i directrius que informen l'actuació pública de la Generalitat en l'àmbit de la política social. 3. En tot cas, l'actuació de la Generalitat se centrarà primordialment en els àmbits següents: defensa integral de la família; els drets de les situacions d'unió legalitzades; protecció específica i tutela social del menor; la no-discriminació i drets de les persones amb discapacitat i les seues famílies a la igualtat d'oportunitats, a la integració i a l'accessibilitat universal en qualsevol àmbit de la vida pública, social, educativa o econòmica; l'articulació de polítiques que garantisquen la participació de la joventut en el desenrotllament polític, social, econòmic i cultural; participació i protecció de les persones majors i dels dependents; assistència social a les persones que patisquen marginació, pobresa o exclusió i discriminació social; igualtat de drets d'hòmens i dones en tots els àmbits, en particular en matèria d'ocupació i treball; protecció social contra la violència, especialment de la violència de gènere i actes terroristes; drets i atenció social dels immigrants amb residència a la Comunitat Valenciana. 4. La Generalitat, en el marc de les seues competències i per mitjà de la seua organització jurídica, promourà les condicions necessàries perquè els drets socials dels ciutadans valencians i dels grups i col·lectius en què s'integren siguen objecte d'una aplicació real i efectiva.» Article 14 Es modifica l'article 11, que quedarà en la següent redacció: «Article 11 La Generalitat, segons la Carta de Drets Socials, vetlarà en tot cas perquè les dones i els hòmens puguen participar plenament en la vida laboral, social, familiar i política sense discriminacions de cap tipus i garantirà que ho facen en igualtat de condicions. A estos efectes es garantirà la compatibilitat de la vida familiar i laboral.» Article 15 Es modifica l'article 12, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 12 La Generalitat vetlarà per la protecció i defensa de la identitat i els valors i interessos del Poble Valencià i el respecte a la diversitat cultural de la Comunitat Valenciana i el seu patrimoni històric. La Generalitat procurarà, així mateix, la protecció i defensa de la creativitat artística, científica i tècnica, en la forma que determine la Llei competent.» Article 16 Es modifica l'article 13, que quedarà redactat com seguix: «Article 13 1. La Generalitat, segons la Carta de Drets Socials, garantirà en tot cas a tota persona afectada de discapacitat, el dret a les prestacions públiques necessàries per a assegurar la seua autonomia personal, la seua integració socioprofessional i la seua participació en la vida social de la comunitat. 2. La Generalitat procurarà a les persones afectades de discapacitat la seua integració per mitjà d'una política d'igualtat d'oportunitats, mitjançant mesures d'acció positiva, i garantirà l'accessibilitat espacial de les instal·lacions, edificis i servicis públics. 3. Les famílies que incloguen persones majors o menors dependents, o en les quals algun dels seus membres estiga afectat per discapacitat que exigisca atencions especials tenen dret a una ajuda de la Generalitat, en la forma que determine la Llei. 4. La Generalitat garantirà l'ús de la llengua de signes pròpia de les persones sordes, que haurà de ser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.» Article 17 Es modifica l'article 14, que quedarà en la següent redacció: «Article 14 Els poders públics vetlaran pels drets i necessitats de les persones que hagen patit danys causats per catàstrofes naturals i sobrevingudes.» Article 18 Queda modificat l'article 15 i substituir el seu text pel següent: «Article 15 A fi de combatre la pobresa i facilitar la inserció social, la Generalitat garantix el dret dels ciutadans valencians en estat de necessitat a la solidaritat i a una renda de ciutadania en els termes previstos en la Llei.» Article 19 Es modifica l'article 16, que quedarà en la següent redacció: «Article 16 La Generalitat garantirà el dret d'accés a un habitatge digne dels ciutadans valencians. Per llei es regularan les ajudes per a promoure este dret, especialment en favor dels jóvens, persones sense mitjans, dones maltractades, persones afectades per discapacitat i aquelles altres en les quals estiguen justificades les ajudes. « Article 20 Es modifica l'article 17, que quedarà redactat en el text següent: «Article 17 1. Es garantix el dret dels valencians i valencianes a disposar de l'abastiment suficient d'aigua de qualitat. Igualment, es reconeix el dret de redistribució dels sobrants d'aigües de conques excedentàries atenent criteris de sostenibilitat d'acord amb la Constitució i la legislació estatal. Els ciutadans i ciutadanes valencians tenen dret a gaudir d'una quantitat d'aigua de qualitat, suficient i segura, per a atendre les seues necessitats de consum humà i per a poder desenrotllar les seues activitats econòmiques i socials d'acord amb la llei. 2. Tota persona té dret a gaudir d'una vida i un medi ambient segur, sa i ecològicament equilibrat. La Generalitat protegirà el medi ambient, la diversitat biològica, els processos ecològics i altres àrees d'especial importància ecològica.» Article 21 Es modifica l'article 18, que quedarà en la següent redacció: «Article 18 Des del reconeixement social i cultural del sector agrari valencià i de la seua important labor en l'activitat productiva, en el manteniment del paisatge, del territori, del medi ambient, de la cultura, de les tradicions i costums més definitòries de la identitat valenciana, la Generalitat adoptarà les mesures polítiques, fiscals, jurídiques i legislatives que garantisquen els drets d'este sector, el seu desenrotllament i protecció, així com dels agricultors i ramaders.» Article 22 Es modifica l'article 19, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 19 1. En l'àmbit de les seues competències, la Generalitat impulsarà un model de desenrotllament equitatiu, territorialment equilibrat i sostenible, basat en la incorporació de processos d'innovació, la plena integració en la societat de la informació, la formació permanent, la producció obertament sostenible i una ocupació estable i de qualitat en la qual es garantisca la seguretat i la salut en el treball. La Generalitat promourà polítiques d'equilibri territorial entre les zones costaneres i les de l'interior. 2. Queda garantit el dret dels valencians a l'accés a les noves tecnologies i que la Generalitat desenrotlle polítiques actives que impulsen la formació, les infraestructures i la utilització d'estes.» Article 23 Es modifica el Títol III, que quedarà redactat de la següent forma: ==TÍTOL III - La Generalitat== Article 24 Es modifica el Capítol primer i l'article 20, que quedarà en la següent redacció: ===CAPÍTOL PRIMER=== Article 20 1. El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat Valenciana constituïx la Generalitat. 2. Formen part de la Generalitat: les Corts Valencianes o Les Corts, el President i el Consell. 3. Són també institucions de la Generalitat la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell Valencià de Cultura, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu i el Comité Econòmic i Social.» Article 25 Es modifica el Capítol II i l'article 21, que quedarà redactat com seguix: ===CAPÍTOL II - Les Corts Valencianes o Les Corts=== Article 21 1. La potestat legislativa dins la Comunitat Valenciana correspon a Les Corts, que representen el poble. Les Corts són inviolables i gaudixen d'autonomia. 2. Les Corts tenen la seu en el Palau dels Borja de la ciutat de València, i poden celebrar sessions en altres llocs de la Comunitat Valenciana quan els seus òrgans de govern així ho acorden.» Article 26 Es modifica l'article 22, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 22 Són funcions de Les Corts: a) Aprovar els pressupostos de la Generalitat i les emissions de Deute Públic. b) Controlar l'acció del Consell. c) Elegir el President de la Generalitat. d) Exigir, si és el cas, la responsabilitat política del President i del Consell. e) Exercir el control parlamentari sobre l'acció de l'Administració situada davall l'autoritat de la Generalitat. Amb esta finalitat es podran crear, si és el cas, comissions especials d'investigació, o atribuir esta facultat a les comissions permanents. f) Presentar davant la Mesa del Congrés proposicions de llei i nomenar els Diputats encarregats de defendre-les. g) Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció de projectes de llei. h) Interposar recursos d'inconstitucionalitat, així com personar-se davant el Tribunal Constitucional. i) Aprovar, a proposta del Consell, els convenis i els acords de cooperació amb l'Estat i amb les altres Comunitats Autònomes. j) Designar els Senadors i les Senadores que han de representar la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que preveu la Constitució i en la forma que determine la Llei de Designació de Senadors en representació de la Comunitat Valenciana. k) Rebre informació, a través del Consell, debatre i emetre opinió respecte dels tractats internacionals i legislació de la Unió Europea quan es referisquen a matèries de particular interés de la Comunitat Valenciana, d'acord amb la legislació de l'Estat. l) Aquelles altres que els atribuïsquen les lleis i este Estatut.» Article 27 Es modifica l'article 23, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 23 1. Les Corts estaran constituïdes per un nombre de Diputats i Diputades no inferior a noranta-nou, triats per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en la forma que determina la Llei Electoral Valenciana, atenent criteris de proporcionalitat i, si és el cas, de comarcalització. 2. Per a poder ser proclamats electes i obtindre escó, els candidats de qualsevol circumscripció hauran de gaudir de la condició política de valencians i hauran d'haver sigut presentats per partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors que obtinguen el nombre de vots exigit per la Llei Electoral valenciana. 3. Els membres de Les Corts, fins i tot després d'haver cessat en el mandat, gaudiran d'inviolabilitat per les opinions manifestades i pels vots emesos en l'exercici de les seues funcions. Durant el seu mandat no podran ser detinguts ni retinguts per actes delictius realitzats en el territori de la Comunitat Valenciana, si no en cas de flagrant delicte, corresponent decidir en tot cas sobre la seua inculpació, presó, processament si és el cas, i juí al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Fora de tal territori la responsabilitat penal serà exigible, en els mateixos termes, davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem. Igualment, gaudiran d'aforament en matèria de responsabilitat civil per actes comesos i opinions emeses en l'exercici del seu càrrec. 4. Les Corts són elegides per quatre anys. El mandat dels seus Diputats finalitza quatre anys després de les eleccions, o el dia de la dissolució de la Cambra pel President de la Generalitat en la forma que establisca la Llei del Consell. A determinats efectes, el mandat dels Diputats finalitzarà el dia abans de les eleccions. La dissolució i convocatòria de noves eleccions a Les Corts es realitzarà per mitjà de Decret del President de la Generalitat. En qualsevol cas, les Corts electes es constituiran en un termini màxim de 90 dies a partir de la data de finalització del mandat anterior. El Decret, que entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, especificarà el nombre de Diputats a triar en cada circumscripció, la duració de la campanya electoral, el dia de votació i el dia, hora i lloc de constitució de Les Corts d'acord amb la Llei Electoral Valenciana.» Article 28 Es modifica l'article 24, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 24 La Llei Electoral Valenciana, prevista en l'apartat 1 de l'article anterior, serà aprovada en votació de conjunt per les dos terceres parts de Les Corts i garantirà un mínim de 20 Diputats per cada circumscripció provincial distribuint la resta del nombre total dels Diputats entre les dites circumscripcions, segons criteris de proporcionalitat respecte de la població, de manera que la desproporció que establisca el sistema resultant siga inferior a la relació d'u a tres.» Article 29 Es modifica l'article 25, que quedarà redactat així: «Article 25 1. Les Corts nomenaran el seu President, la Mesa i una Diputació Permanent. També aprovaran, per majoria absoluta, el seu Reglament que tindrà rang de Llei. Igualment, en la forma que determine el Reglament, aprovaran els Estatuts de Govern i Règim Intern de la Cambra. 2. Les Corts funcionaran en Ple o en Comissions. Podran delegar en les Comissions l'elaboració de lleis, sense perjuí que el Ple puga sol·licitar el debat i la votació. Queden exceptuades d'esta delegació les lleis de bases i els pressupostos de la Comunitat. 3. Les Corts es reuniran en sessions ordinàries i extraordinàries. Els períodes ordinaris seran dos per any i duraran com a mínim huit mesos. El primer s'iniciarà en setembre i en febrer el segon. Tindran la consideració de sessions extraordinàries les que, d'acord amb el Reglament de la Cambra, convoque el President a proposta del Consell, de la Diputació Permanent o a petició d'una quinta part dels Diputats i les Diputades o del nombre de Grups Parlamentaris que determine el Reglament de Les Corts. Les sessions extraordinàries acabaran una vegada finalitze l'orde del dia determinat per al qual van ser convocades. Totes les sessions del Ple seran públiques, excepte aquelles que determine el Reglament de Les Corts. 4. Les Corts adopten els acords per majoria simple, excepte disposició expressa en sentit contrari. Per a adoptar acords cal la presència, almenys, de la mitat més un dels Diputats i les Diputades. 5. Les lleis de La Generalitat seran promulgades, en nom del Rei, pel seu President i publicades, en les dos llengües oficials en el Diari Oficial de la Generalitat en el termini de 15 dies des de la seua aprovació, i en el Butlletí Oficial de l'Estat. Per a la seua entrada en vigor regirà la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.» Article 30 Es modifica l'article 26, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 26 1. La iniciativa legislativa correspon a Les Corts i al Consell, en la forma que determine el present Estatut i el Reglament de Les Corts. 2. La iniciativa legislativa de Les Corts s'exercirà pels Grups Parlamentaris i pels Diputats i Diputades en la forma que determine el Reglament de Les Corts. També pot ser exercida a través de la iniciativa popular en la forma que es regule per Llei i en els termes previstos en el Reglament de Les Corts.» Article 31 Es modifica el Capítol III i l'article 27 que quedaran redactats de la forma següent: === CAPÍTOL III - El President de la Generalitat=== Article 27 1. El President de la Generalitat serà elegit per Les Corts d'entre els seus membres i nomenat pel Rei. La facultat de presentar candidats correspon als Grups Parlamentaris. En tot moment s'atendrà al que regula el present Estatut i el Reglament de Les Corts. 2. Després de cada renovació de Les Corts, i en els altres casos en què així procedisca, el President de Les Corts, prèvia consulta amb els representats designats pels Grups Polítics amb representació parlamentària, proposarà un candidat a la Presidència de la Generalitat, donant prioritat a aquell que en les consultes realitzades haja obtingut major suport per part dels Grups Polítics. 3. El candidat proposat, d'acord amb el que preveu l'apartat anterior, exposarà davant Les Corts el programa polític de govern del Consell que pretén formar i sol·licitarà la confiança de la Cambra. El debat es desenrotllarà en la forma que determine el Reglament de Les Corts. 4. Per a l'elecció cal la majoria absoluta dels membres de dret de Les Corts en primera votació. Si no s'aconseguix esta majoria, la votació es repetirà 48 hores després i serà suficient la majoria simple per a ser elegit. 5. Si efectuades les esmentades votacions no s'atorgara la confiança per a la investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats anteriors, atenent a la resta dels candidats presentats i al criteris establits en el punt 2. El President de Les Corts podrà, si és el cas, rependre la roda de consultes. 6. Si transcorregut el termini de dos mesos, a partir de la primera votació d'investidura, cap candidat obtinguera la confiança de Les Corts, el President de Les Corts, per acord de la Mesa, dissoldrà la Cambra i el President de la Generalitat en funcions convocarà noves eleccions. 7. Es procedirà novament a l'elecció del President de la Generalitat d'acord amb el procediment establit pel present article, en els casos de renúncia, dimissió, incapacitat, defunció o pèrdua de la qüestió de confiança.» Article 32 Es modifica l'article 28, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 28 1. El President de la Generalitat, que també ho és del Consell, dirigix l'acció del Consell, coordina les funcions d'este i ostenta la més alta representació de la Comunitat Valenciana, així com l'ordinària de l'Estat en esta. 2. El President és responsable políticament davant Les Corts. Estes poden exigir la responsabilitat del Consell per mitjà de l'adopció per majoria absoluta de la moció de censura, proposada com a mínim per la quinta part dels Diputats i les Diputades i que haurà d'incloure un candidat a la Presidència. La moció de censura no podrà ser votada fins a cinc dies després de la seua presentació. Durant els dos primers dies d'este termini podran presentar-se propostes alternatives. 3. Si la moció de censura no és aprovada, els signataris d'esta no podran presentar-ne una altra durant el mateix període de sessions. Si és aprovada, el President i el Consell cessaran en les seues funcions, i el candidat inclòs en aquella serà nomenat President de la Generalitat pel Rei. 4. El President de la Generalitat, amb l'acord previ del Consell, podrà ordenar mitjançant Decret la dissolució de Les Corts, excepte quan es trobe en tramitació una moció de censura que reunisca els requisits exigits en el Reglament de Les Corts. 5. El President de la Generalitat podrà proposar, d'acord amb allò que determine la legislació de l'Estat, la celebració de consultes populars en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, sobre qüestions d'interés general en matèries autonòmiques o locals.» Article 33 Es modifica el Capítol IV i l'article 29 que queden redactats en la forma següent: ===CAPÍTOL IV - El Consell=== Article 29 1. El Consell és l'òrgan col·legiat de govern de la Generalitat, que té la potestat executiva i reglamentària. En particular, dirigix l'Administració, que es troba davall l'autoritat de la Generalitat. 2. Els membres del Consell que reben el nom de Consellers són designats pel President de la Generalitat. Les seues funcions, composició, forma de nomenament i de cessament, seran regulades per Llei de Les Corts. 3. La seu del Consell serà a la ciutat de València, i els seus organismes, servicis i dependències es podran establir a diferents llocs del territori de la Comunitat Valenciana, d'acord amb criteris de descentralització i coordinació de funcions. 4. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Consell, que per la seua naturalesa ho exigisquen, seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat en les dos llengües oficials. Pel que fa a la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, s'ajustarà al que dispose la norma estatal corresponent.» Article 34 Es modifica l'article 30 que queda redactat en la següent forma: «Article 30 El Consell respon políticament de forma solidària davant Les Corts, sense perjuí de la responsabilitat directa de cada membre per la seua gestió. El seu President, prèvia deliberació del Consell, pot plantejar davant Les Corts la qüestió de confiança sobre el seu programa, una decisió política o un projecte de llei. La qüestió es considerarà aprovada quan obtinga la majoria simple. Si tenia per objecte un projecte de llei, este es consideraria aprovat segons el text tramés pel Consell, excepte en els casos que es requerisca una majoria qualificada.» Article 35 Es modifica l'article 31 que queda redactat en la forma següent: «Article 31 La responsabilitat penal i civil dels membres del Consell i, si és el cas, la del President, s'exigirà en els mateixos termes que este Estatut determina per als Diputats.» Article 36 Es modifica l'article 32 que queda redactat en la següent forma: «Article 32 El Consell podrà interposar el recurs d'inconstitu-cionalitat. També podrà, per pròpia iniciativa o amb l'acord previ de Les Corts, suscitar els conflictes de competència a què fa referència l'apartat c) del número 1 de l'article 161 de la Constitució Espanyola.» Article 37 Es modifica el Capítol V i l'article 33 que queda redactat en la forma següent: ===CAPÍTOL V - L'Administració de Justícia=== Article 33 1. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que establix la Constitució. 2. Per mitjà del pertinent sistema d'instàncies processals i recursos que vénen determinats per la legislació de l'Estat, serà competència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l'establiment de la doctrina en els ordes jurisdiccionals en què així procedisca, estenent-se a tots aquells el coneixement dels quals els fora atribuït per l'Estat, en el territori de la Comunitat Valenciana, sense perjuí de les competències del Tribunal Suprem. 3. Es crea el Consell de la Justícia de la Comunitat Valenciana. Una Llei de Les Corts determinarà la seua estructura, composició, nomenaments i fun-cions, dins de l'àmbit de les competències de la Generalitat en matèria d'administració de justícia, en els termes que establix este Estatut i d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial. 4. La col·laboració entre la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i la Conselleria competent en matèria de Justícia serà a través de la Comissió Mixta.» Article 38 Es modifica l'article 34 que queda redactat en la forma següent: «Article 34 1. El President del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana serà nomenat pel Rei a proposta del Consell General del Poder Judicial. 2. El nomenament dels Magistrats, Jutges i Secretaris del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana s'efectuarà en la forma prevista en la Llei Orgànica del Poder Judicial.» Article 39 Es modifica l'article 35 que queda redactat en la forma següent: «Article 35 1. A instància de la Generalitat, l'òrgan competent convocarà els concursos i oposicions per a cobrir les places vacants de Magistrats, Jutges, Secretaris Judicials i la resta de personal al servici de l'Administració de Justícia, d'acord amb allò que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial. En esta resolució es tindrà en compte la seua especialització en el Dret Civil Foral Valencià i el coneixement de l'idioma valencià. 2. Correspon íntegrament a l'Estat, de conformitat amb les Lleis generals, el dret de gràcia i l'organització i el funcionament del Ministeri Fiscal.» Article 40 Es modifica l'article 36 que queda redactat en la següent forma: «Article 36 1. En relació a l'Administració de Justícia, exceptuada la militar, correspon a la Generalitat: 1ª. Exercir, a la Comunitat Valenciana, totes les facultats que la Llei Orgànica del Poder Judicial reconega o atribuïsca al Govern de l'Estat. 2ª. Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals al seu territori i la localització de la seua capitalitat. La Generalitat participarà també, d'acord amb la Llei Orgànica del Poder Judicial, en la creació o transformació del nombre de seccions o jutjats en l'àmbit del seu territori. 3ª. Coadjuvar en l'organització dels Tribunals consuetudinaris i tradicionals, en especial en la del Tribunal de les Aigües de la Vega de València. 4ª. Proveir de mitjans personals, materials i econòmics l'Administració de Justícia. 5ª. La competència per a ordenar els servicis de justícia gratuïta que podran prestar-se directament o en col·laboració amb els col·legis d'advocats i les associacions professionals. 2. Els valencians, en els casos i forma que determine la Llei, podran participar en l'Administració de Justícia per mitjà de la institució del Jurat, en els processos penals que se substancien davant dels òrgans jurisdiccionals amb seu a la Comunitat Valenciana.» Article 41 Es modifica l'article 37 que queda redactat en la següent forma: «Article 37 La competència dels òrgans jurisdiccionals a la Comunitat Valenciana comprén: 1. El coneixement i resolució de tots els litigis que se substancien a la Comunitat Valenciana, en els ordes jurisdiccionals en què així procedisca i en les instàncies i graus determinats per la legislació de l'Estat. 2. En matèria de Dret civil foral valencià, el coneixement dels recursos de cassació i de revisió, com a competència exclusiva del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, així com els recursos de cassació per a la unificació de la doctrina i el recurs en interés de llei en l'àmbit Contenciós Administratiu quan afecte exclusivament normes emanades de la Comunitat Valenciana. 3. En matèria de Dret estatal i en els ordes jurisdiccionals que la legislació estatal establisca, li correspon al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per la via processal pertinent, la fixació de la doctrina, sense perjuí de la competència del Tribunal Suprem. 4. La resolució de les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals a la Comunitat Valenciana.» Article 42 Es reforma el Capítol VI que queda redactat en la següent forma: ===CAPÍTOL VI - De les altres Institucions de la Generalitat=== Secció primera De les Institucions comissionades per Les Corts» Article 43 Es reforma l'article 38 que queda redactat de la següent forma: «Article 38. El Síndic de Greuges El Síndic de Greuges és l'Alt Comissionat de Les Corts, designat per estes, que vetlarà per la defensa dels drets i llibertats reconegudes en els Títols I de la Constitució Espanyola i II del present Estatut, en l'àmbit competencial i territorial de la Comunitat Valenciana. Anualment informarà Les Corts del resultat de l'exercici de les seues funcions. Quant al procediment del nomenament, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les Corts que ho regule.» Article 44 Es reforma l'article 39 que queda redactat en la següent forma: «Article 39. La Sindicatura de Comptes La Sindicatura de Comptes és l'òrgan a què correspon el control extern econòmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en el seu territori i de la resta del sector públic valencià, així com dels comptes que la justifiquen. Quant al procediment del nomenament dels seus membres, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les Corts que ho regule.» Article 45 Es modifica l'article 40 que queda redactat en la següent forma: «Secció segona De les institucions consultives i normatives de La Generalitat Article 40. El Consell Valencià de Cultura. El Consell Valencià de Cultura és la institució consultiva i assessora de les institucions públiques de la Comunitat Valenciana en aquelles matèries específiques que afecten la cultura valenciana. Quant al procediment del nomenament dels seus membres, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les Corts que ho regule.» Article 46 Es modifica l'article 41 que queda redactat en la següent forma: «Article 41. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució de la Generalitat de caràcter públic, té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià. La normativa lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. Quant al procediment del nomenament dels seus membres, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les Corts que ho regule.» Article 47 Es modifica l'article 42 que queda redactat en la següent forma: «Article 42. El Comité Econòmic i Social. El Comité Econòmic i Social és l'òrgan consultiu del Consell i, en general, de les institucions públiques de la Comunitat Valenciana, en matèries econòmiques, sociolaborals i d'ocupació. Quant al procediment del nomenament dels seus membres, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les Corts que ho regule.» Article 48 Es modifica l'article 43 que queda redactat en la següent forma: «Article 43. El Consell Jurídic Consultiu. El Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, institució de la Generalitat de caràcter públic, és l'òrgan consultiu suprem del Consell, de l'Administració Autonòmica i, si és el cas, de les administracions locals de la Comunitat Valenciana en matèria jurídica. Quant al procediment del nomenament dels seus membres, funcions, facultats, estatut i duració del mandat, caldrà ajustar-se al que dispose la Llei de Les Corts que ho regule.» Article 49 Es modifica el Capítol VII que queda redactat en la forma següent: ===CAPÍTOL VII - Règim Jurídic=== Article 50 Es modifica l'article 44 en la següent forma: «Article 44 1. La legislació de Les Corts prevista en el present Estatut revestirà la forma de Llei de la Generalitat. 2. En les matèries incloses en els articles 50 i 51 del present Estatut, i en defecte de la legislació estatal corresponent, la Generalitat podrà dictar normes de validesa provisional d'acord amb allò establit en l'apartat anterior. Estes normes es consideren derogades amb l'entrada en vigor de les estatals corresponents, si és que no hi ha una disposició expressa en sentit contrari. L'exercici d'esta facultat de dictar legislació concurrent exigirà la comunicació prèvia al Delegat del Govern. 3. Les Corts podran delegar en el Consell la potestat de dictar normes amb rang de Llei, denominades Decrets Legislatius, en els mateixos termes establits en els articles 82, 83, 84 i 85 de la Constitució Espanyola per als supòsits de delegació del Congrés al Govern d'Espanya. 4. Igualment, el Consell, en casos d'extraordinària i urgent necessitat, podrà dictar disposicions legislatives provisionals per mitjà de decrets-llei sotmesos a debat i votació en Les Corts, atenent el que preceptua l'article 86 de la Constitució Espanyola per als decrets-llei que puga dictar el Govern d'Espanya. 5. El desplegament legislatiu de les Institucions de la Generalitat previstes en l'article 20.3 d'este Estatut requerirà per a la seua aprovació una majoria de tres quintes parts de la Cambra.» Article 51 Es modifica l'article 45, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 45 En matèria de competència exclusiva, el Dret Valencià és l'aplicable al territori de la Comunitat Valenciana, amb preferència sobre qualsevol altre. En defecte del Dret propi, serà d'aplicació supletòria el Dret Estatal.» Article 52 Es modifica l'article 46, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 46 La Generalitat assumix, a més de les facultats i competències compreses en el present Estatut, les que es troben implícitament compreses en aquelles.» Article 53 Es modifica l'article 47, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 47 Les Lleis de la Generalitat queden excloses del coneixement de la jurisdicció contenciosa administrativa, i estan subjectes només al control de constitucionalitat, exercit pel Tribunal Constitucional. Les normes reglamentàries, els acords i altres actes administratius dels òrgans de la Generalitat seran recurribles davant la jurisdicció contenciosa administrativa.» Article 54 Es modifica l'article 48, que quedarà redactat de la següent forma «Article 48 En l'exercici de les seues competències, la Generalitat gaudirà de les potestats i els privilegis propis de l'Administració de l'Estat.» Article 55 Es modifica el Títol IV i l'article 49, que quedaran redactats en la següent forma: ==TÍTOL IV - Les Competències== Article 49 1. La Generalitat té competència exclusiva sobre les matèries següents: 1ª. Organització de les seues institucions d'auto-govern, en el marc d'este Estatut. 2ª. Conservació, desenrotllament i modificació del Dret civil foral valencià. 3ª. Normes processals i de procediment administratiu derivades de les particularitats del Dret substantiu valencià o de les especialitats de l'organització de la Generalitat. 4ª. Cultura. 5ª. Patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí d'allò que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola. 6ª. Arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i altres centres de depòsit que no siguen de titularitat estatal. Conservatoris de Música i dansa, centres dramàtics i servicis de Belles Arts d'interés per a la Comunitat Valenciana. 7ª. Investigació, acadèmies l'àmbit principal d'actuació de les quals siga la Comunitat Valenciana. Foment i desenrotllament, en el marc de la seua política científica-tecnològica, de la I+D+I, tot això sense perjuí d'allò que disposa el número 15 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola. 8ª. Règim local, sense perjuí del que disposa el número 18 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola. Alteracions dels termes municipals i topònims. 9ª. Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge. 10ª. Monts, aprofitaments i servicis forestals, vies pecuàries i pasturatges, espais naturals protegits i tractament especial de zones de muntanya, d'acord amb el que disposa el número 23 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola. 11ª. Higiene. 12ª. Turisme. 13ª. Obres públiques que no tinguen la qualificació legal d'interés general de l'Estat o la realització de les quals no afecte una altra Comunitat Autònoma. 14ª. Carreteres i camins l'itinerari dels quals transcórrega íntegrament dins el territori de la Comunitat Valenciana. 15ª. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, aeroports, heliports i servici meteorològic de la Comunitat Valenciana, sense perjuí del que disposen els números 20 i 21 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transport. 16ª. Aprofitaments hidràulics, canals i recs, quan les aigües córreguen íntegrament dins el territori de la Comunitat Valenciana; instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia, sempre que este transport no isca del seu territori i l'aprofitament del qual no afecte una altra Comunitat Autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot açò sense perjuí d'allò que establix el número 25 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola. 17ª. Pesca a aigües interiors, marisqueig, aqüicultura, caça i pesca fluvial i lacustre. Confraries de pescadors. 18ª. Artesania. 19ª. Ordenació farmacèutica, sense perjuí del que disposa el número 16 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola. 20ª. Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, d'acord amb la legislació mercantil. 21ª. Cooperatives, pòsits i mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil. 22ª. Col·legis professionals i exercici de les professions titulades, sense perjuí del que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució Espanyola. 23ª. Fundacions i associacions de caràcter docent, cultural, artístic i benèfic assistencial, de voluntariat social i semblants, l'àmbit principal d'actuació de les quals siga la Comunitat Valenciana. 24ª. Servicis Socials. 25ª. Joventut. 26ª. Promoció de la dona. 27ª. Institucions públiques de protecció i ajuda de menors, jóvens, emigrants, tercera edat, persones amb discapacitat i altres grups o sectors necessitats de protecció especial, inclosa la creació de centres de protecció, reinserció i rehabilitació. 28ª. Esports i oci. 29ª. Publicitat, sense perjuí de les normes dictades per l'Estat per a sectors i mitjans específics. 30ª. Espectacles. 31ª. Casinos, joc i apostes, amb exclusió de les Apostes Mútues Esportivo-Benèfiques. 32ª. Estadística d'interés de la Generalitat. 33ª. Cambres de la Propietat, Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, Cambres Agràries, sense perjuí del que disposa el número 10 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola. 34ª. Institucions de crèdit cooperatiu, públic i territorial, i Caixes d'Estalvi, d'acord amb el que disposa la legislació bàsica de l'Estat. 35ª. Comerç interior, defensa del consumidor i de l'usuari, sense perjuí de la política general de preus, lliure circulació de béns, la legislació sobre la defensa de la competència i la legislació de l'Estat. 36ª. Administració de Justícia, sense perjuí del que disposa la legislació de desplegament de l'article 149.1.5ª de la Constitució. 2. La Generalitat té competència exclusiva sobre aquelles altres matèries que este Estatut atribuïsca expressament com a exclusives i les que amb este caràcter i mitjançant llei orgànica siguen transferides per l'Estat. 3. La Generalitat té també competència exclusiva, sense perjuí del que disposa l'article 149 de la Constitució i, si és el cas, de les bases i ordenació de l'activitat econòmica general de l'Estat, sobre les matèries següents: 1ª. Defensa contra fraus i qualitat i seguretat agroalimentària. 2ª. Societats agràries de transformació. 3ª. Agricultura, reforma i desenrotllament agrari, i ramaderia. 4ª. Sanitat agrària. 5ª. Funcions i servicis de la Seguretat Social en matèria d'assistència sanitària de l'Institut Social de la Marina. 6ª. Ensenyança nàutica esportiva i subaquàtica esportiva. 7ª. Ensenyança professional nàutica pesquera. 8ª. Gestió de les funcions del servici públic d'ocupació estatal en l'àmbit de treball, ocupació i formació. 9ª. Educativa, d'assistència i servicis socials, ocupació i formació professional ocupacional dels treballadors del mar, encomanats a l'Institut Social de la Marina. 10ª. Mediadors d'assegurances. 11ª. Instal·lacions radioactives de segona i tercera categoria. 12ª. Patrimoni arquitectònic, control de la qualitat en l'edificació i habitatge. 13ª. Busseig professional. 14ª. Protecció civil i seguretat pública. 15ª. Denominacions d'origen i altres mencions de qualitat, la qual cosa comprén el règim jurídic de la seua creació i funcionament; el reconeixement de les denominacions o indicacions, així com l'aprovació de les seues normes fonamentals i totes les facultats administratives de gestió i de control sobre l'actuació de les denominacions o indicacions. 16ª. Règim de les noves tecnologies relacionades amb la societat de la informació i del coneixement. 4. També és competència exclusiva de la Generalitat el desenrotllament i execució de la legislació de la Unió Europea a la Comunitat Valenciana, en aquelles matèries que siguen de la seua competència.» Article 56 Es modifica l'article 50, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 50 En el marc de la legislació bàsica de l'Estat, i si és el cas en els termes que esta establisca, cor-respon a la Generalitat el desenrotllament legislatiu i l'execució de les matèries següents: 1. Règim jurídic i sistema de responsabilitat de l'administració de la Generalitat i dels ens públics dependents d'esta, així com el règim estatutari dels seus funcionaris. 2. Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives, en l'àmbit de competències de la Generalitat. 3. Reserva al sector públic de recursos o servicis essencials, especialment en cas de monopoli o intervenció d'empreses quan ho exigisca l'interés general. 4. Ordenació del crèdit, banca i assegurances. 5. Règim miner i energètic. 6. Protecció del medi ambient, sense perjuí de les facultats de la Generalitat per a establir normes addicionals de protecció. 7. Ordenació del sector pesquer, excepte les competències previstes en esta matèria en l'article 49 d'este Estatut. 8. Correspon a la Generalitat el desenrotllament legislatiu del sistema de consultes populars municipals en el seu àmbit, d'acord amb allò que disposen les Lleis a què fa referència l'apartat 3) de l'article 92, i número 18 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola. Correspon a l'Estat l'autorització de la seua convocatòria.» Article 57 Es modifica l'article 51, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 51 1. Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents: 1ª. Laboral, assumint les facultats, competències i servicis que en este àmbit i a nivell d'execució té l'Estat respecte a les relacions laborals, sense perjuí de l'alta inspecció d'este, i el foment actiu de l'ocupació. 2ª. Propietat intel·lectual i industrial. 3ª. Pesos, mesures i contrast de metalls. 4ª. Fires internacionals que se celebren a la Comunitat Valenciana. 5ª. Museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal, l'execució dels quals no quede reservada a l'Estat. 6ª. Salvament marítim i abocaments industrials i contaminants a les aigües territorials de l'Estat corresponents al litoral valencià. 7ª. L'autorització d'endeutament als ens locals de la Comunitat Valenciana d'acord amb el que determine la legislació de l'Estat. 8ª. Règim jurídic de les associacions l'àmbit principal d'actuació de les quals siga la Comunitat Valenciana. 9ª. Les funcions que sobre la zona marítima i terrestre, costes i platges li atribuïx la legislació de l'Estat. 10ª. Fons europeu i estatal de garantia agrària a la Comunitat Valenciana. 11ª. La resta de les matèries que siguen atribuïdes en este Estatut de forma expressa com a competència d'execució, i aquelles que amb este caràcter i mitjançant Llei Orgànica siguen transferides per l'Estat. 2. Correspon a la Generalitat la gestió dels ports i aeroports amb qualificació d'interés general quan l'Estat no es reserve la seua gestió directa. 3. La Generalitat podrà col·laborar amb l'Administració General de l'Estat en la gestió del cadastre, a través dels pertinents convenis.» Article 58 Es modifica l'article 52 que quedarà redactat en la següent forma: «Article 52 1. D'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general correspon a la Generalitat, en els termes que disposen els articles 38, 131 i els números 11 i 13 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola, la competència exclusiva de les matèries següents: 1ª. Planificació de l'activitat econòmica de la Comunitat Valenciana. 2ª. Indústria, sense perjuí del que determinen les normes de l'Estat per raons de seguretat, sanitàries o d'interés general i les normes relacionades amb les indústries subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear. 3ª. El desenrotllament i execució al seu territori dels plans establits per l'Estat per a la reestructuració de sectors industrials i econòmics. 4ª. Sector públic econòmic de la Generalitat, en allò que no estiga previst per altres normes de l'Estatut. 2. La Generalitat, en l'exercici de les seues competències, i sense perjuí de la coordinació general que correspon a l'Estat, fomentarà el sistema valencià de ciència, tecnologia i empresa promovent l'articulació i cooperació entre les universitats, organismes públics d'investigació, xarxa d'instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana i altres agents públics i privats, amb la finalitat estatutària de I+D+I i amb el fi de fomentar el desenrotllament tecnològic i la innovació, amb recolzament del progrés i la competitivitat empresarial de la Comunitat Valenciana. Es regularà mitjançant Llei de Les Corts. 3. La Generalitat participarà així mateix en la gestió del sector públic econòmic estatal, en els casos i activitats en què procedisca.» Article 59 Es modifica l'article 53, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 53 1. És de competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l'article 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d'acord amb l'apartat 1) de l'article 81 d'aquella, el desenrotllen, de les facultats que atribuïx a l'Estat el número 30 de l'apartat 1) de l'article 149 de la Constitució Espanyola, i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia. 2. La Generalitat, en l'exercici de les seues competències, garantirà el dret, de tots els ciutadans a una formació professional adequada, a la formació permanent i als mitjans apropiats d'orientació professional que li permeten una elecció fundada de carrera, ocupació o professió.» Article 60 Es modifica l'article 54, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 54 1. És de competència exclusiva de la Generalitat l'organització, administració i gestió de totes les institucions sanitàries públiques dins del territori de la Comunitat Valenciana. 2. En matèria de Seguretat Social, correspondrà a la Generalitat: a) El desenrotllament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat, llevat de les normes que configuren el règim econòmic d'esta. b) La gestió del règim econòmic de la Seguretat Social. 3. Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat sobre productes farmacèutics. 4. La Generalitat podrà organitzar i administrar per a aquelles finalitats, i dins el seu territori, tots els servicis relacionats amb les matèries abans esmentades, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i funcions en matèria de sanitat i seguretat social, i se'n reservarà l'Estat l'alta inspecció per al compliment de les funcions i competències continguts en este article. 5. La Generalitat, en l'exercici de les competències en matèria de sanitat i seguretat social, garantirà la participació democràtica de tots els interessats, i també dels sindicats de treballadors i associacions empresarials en els termes que la Llei establisca. 6. La Generalitat garantirà els drets dels ciutadans a conéixer els tractaments mèdics a què se'ls sotmeta, les seues possibles conseqüències i riscs, i a donar la seua aprovació a aquells de manera prèvia a la seua aplicació. 7. La Generalitat vetlarà perquè la investigació per mitjà de persones s'ajuste a les previsions acordades en la Convenció Europea sobre els drets de l'home i la biomedicina.» Article 61 Es modifica l'article 55, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 55 1. La Generalitat, mitjançant una Llei de Les Corts crearà un Cos únic de la Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana en el marc del present Estatut i de la Llei Orgànica que determina l'article 149.1.29ª de la Constitució Espanyola. 2. La Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana exercirà les següents funcions: a) La protecció de les persones i béns i el manteniment de de la seguretat pública. b) La vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la Generalitat. c) La resta de funcions que determina la Llei Orgànica a què fa referència el punt 1 d'este article. 3. És competència de la Generalitat, en el marc de la llei orgànica a la qual es referix l'article 149.1.29ª de la Constitució, el manament suprem de la Policia Autònoma i la coordinació de l'actuació de les policies locals de la Comunitat Valenciana, sense perjuí de la seua dependència de les autoritats municipals. 4. La Policia Judicial s'organitzarà al servici, i davall la vigilància, de l'Administració de Justícia d'acord amb el que regulen les Lleis processals. 5. D'acord amb la legislació estatal, es crearà la Junta de Seguretat, que, davall la presidència del President de la Generalitat i amb representació paritària de l'Estat i de la Generalitat, coordinarà les actuacions de la Policia Autònoma i dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.» Article 62 Es modifica l'article 56, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 56 1. Correspon a la Generalitat, en el marc de les normes bàsiques de l'Estat, el desenrotllament legislatiu l'execució del règim de Radiodifusió i Televisió i de la resta de mitjans de comunicació a la Comunitat Valenciana. 2. En els termes establits en l'apartat anterior d'este article, la Generalitat podrà regular, crear i mantindre televisió, ràdio i la resta de mitjans de comunicació social, de caràcter públic, per al compliment dels seus fins. 3. Per Llei de Les Corts, aprovada per majoria de tres quintes parts, es crearà el Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que vetlarà pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l'àmbit de la comunicació i els mitjans audiovisuals a la Comunitat Valenciana. Quant a la seua composició, nomenament, fun-cions i estatut dels seus membres, igualment caldrà ajustar-se al que dispose la Llei.» Article 63 Es modifica l'article 57, que quedarà redactat en la forma següent: «Article 57. El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna és temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica. La Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir i en protegirà l'entorn paisatgístic. Una Llei de Les Corts determinarà el destí i utilització del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a punt d'encontre de tots els valencians i com a centre d'investigació i estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana.» Article 64 Es modifica l'article 58, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 58 1. Els Notaris i els Registradors de la Propietat i Mercantils a la Comunitat Valenciana seran nomenats pel Consell, d'acord amb les lleis de l'Estat. 2. Per a la provisió de Notaries, els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si exercixen al territori de la Comunitat Valenciana com si ho fan a la resta d'Espanya. En cap cas no podrà establir-se l'excepció de naturalesa o de residència. Els Notaris hauran de garantir l'ús del valencià en l'exercici de la seua funció en l'àmbit de la Comunitat Valenciana de conformitat amb les normes d'este estatut. Igualment garantiran l'aplicació del dret civil foral valencià, que hauran de conéixer. 3. El Consell participarà també en la fixació de demarcacions corresponents als registres de la propietat i mercantils, demarcacions notarials i nombre de notaris, així com de les oficines liquidadores a càrrec dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles, d'acord amb el que preveuen les lleis de l'Estat.» Article 65 Es modifica el Títol V i l'article 59, que quedaran redactats en la següent forma: ==TÍTOL V - Relacions amb l'Estat i altres Comunitats Autònomes== Article 59 1. La Generalitat, a través del Consell, podrà celebrar convenis de col·laboració per a la gestió i prestació de servicis corresponents a matèries de la seua exclusiva competència, tant amb l'Estat com amb altres comunitats autònomes. Tals acords hauran de ser aprovats per Les Corts Valencianes i comunicats a les Corts Generals, i entraran en vigor al cap de 30 dies de la seua publicació. 2. En els altres supòsits, els acords de cooperació amb altres comunitats autònomes requeriran, a més del que preveu l'apartat anterior, l'autorització de les Corts Generals. 3. Les relacions de la Comunitat Valenciana amb l'Estat i les altres comunitats autònomes es fonamentaran en els principis de lleialtat institucional i solidaritat. L'Estat vetlarà per pal·liar els desequilibris territorials que perjudiquen la Comunitat Valenciana. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana es regixen en les sues actuacions i en les relacions amb les Institucions de l'Estat i les entitats locals pels principis de lleialtat, coordinació, cooperació i col·laboració. 4. La Generalitat mantindrà especial relació de cooperació amb les comunitats autònomes veïnes que s'incloguen en l'Arc Mediterrani de la Unió Europea. 5. La Generalitat col·laborarà amb el Govern d'Espanya en allò referent a polítiques d'immigració.» Article 66 Es modifica l'article 60, que quedarà redactat en la següent forma: «Article 60 1. La Comunitat Valenciana podrà sol·licitar a les Corts Generals que les lleis marc i les de bases que estes aproven en matèria de competència exclusiva de l'Estat atribuïsquen expressament a la Generalitat les facultats legislatives en el desenrotllament d'estes lleis, d'acord amb allò que disposa l'article 150.1 de la Constitució Espanyola. 2. També podrà sol·licitar a l'Estat transferències o delegacions de competència no incloses en este Estatut, d'acord amb l'article 150.2 de la Constitució Espanyola. 3. També podrà sol·licitar les transferències o delegacions de competències no incloses en l'article 149.1 de la Constitució i no assumides per la Generalitat mitjançant este Estatut.» Article 67 Es modifica el Títol VI i l'article 61, que quedaran redactats en la següent forma: ==TÍTOL VI - Relacions amb la Unió Europea== Article 61 1. La Comunitat Valenciana tindrà una Delegació a Brussel·les com a òrgan administratiu de representació, defensa i promoció dels seus interessos multisectorials davant de les institucions i òrgans de la Unió Europea. 2. Així mateix, la Generalitat, a través de l'Organisme de Promoció de la Comunitat Valenciana, obrirà una xarxa d'oficines de promoció de negocis en tots aquells països i llocs on crega que deu potenciar-se la presència de les empreses valencianes. 3. La Comunitat Valenciana, com a regió de la Unió Europea, sense perjuí de la legislació de l'Estat: a) Participarà en els mecanismes de control del principi de subsidiarietat previst en el Dret de la Unió Europea. b) Té dret a participar en tots els processos que establisca l'Estat per a configurar la posició espanyola en el marc de les institucions europees, quan estiguen referides a competències pròpies de la Comunitat Valenciana. També a ser escoltada en aquells altres, que inclús sense ser de la seua competència, l'afecten directament o indirectament. c) Tindrà el President de la Generalitat com a representant de la Comunitat Valenciana en el Comité de les Regions. d) Té la competència exclusiva pel desenrotllament i execució de les normes i disposicions europees en l'àmbit de les seues competències. e) Podrà participar, de forma especial, en el marc de l'Associació Euromediterrània. 4. La Generalitat, igualment, podrà formar part i participar en organitzacions i institucions supranacionals de caràcter regional. 5. Una Llei crearà el Comité Valencià per als Afers Europeus, òrgan de caràcter consultiu, encarregat d'assessorar i realitzar estudis i propostes per a millorar la participació en les qüestions europees i plantejar accions estratègiques de la Comunitat Valenciana.» Article 68 S'afig un nou Títol i un nou article, que quedaran redactats en el següent text: ==Títol VII - Acció Exterior== Article 62. 1. La Generalitat, a través del Consell, podrà participar en l'acció exterior de l'Estat quan esta incidisca en l'àmbit de les seues competències; també haurà de ser escoltada en aquells casos en els quals, sense ser de la seua competència, puguen afectar-la directament o indirectament. En este sentit, d'acord amb el que determine la legislació espanyola i europea, podrà: a) Instar el Govern d'Espanya perquè celebre tractats o acords, de caràcter general o específics, amb altres Estats. b) Participar en les delegacions espanyoles en aquells casos en què es negocien tractats que incidisquen en el seu àmbit competencial o afecten matèries del seu específic interés, en la forma que determine la legislació de l'Estat. c) Participar en les representacions de l'Estat davant organitzacions internacionals en els mateixos supòsits indicats amb anterioritat. d) Ser informada pel Govern de l'Estat de l'elaboració de tractats i convenis, sempre que afecten matèries de la seua competència o d'específic interés de la Comunitat Valenciana, així com ser escoltada, en determinades ocasions, abans de manifestar el consentiment, excepte en allò previst en els articles 150.2 i 93 de la Constitució Espanyola. e) Executar, en el seu propi àmbit territorial, els tractats i convenis internacionals, així com les resolucions i decisions de les organitzacions internacionals de les quals Espanya siga part, en tot allò que afecte les matèries que la Comunitat Valenciana tinga atribuïdes en este Estatut d'Autonomia. 2. La Generalitat exercirà la seua acció exterior, en la mesura que siga més convenient a les seues competències i sempre que no comprometa jurídicament l'Estat en les relacions internacionals, ni supose una ingerència en els àmbits materials de les competències reservades a l'Estat, a través d'activitats de relleu internacional de les regions. 3. Els poders públics valencians vetlaran per fomentar la pau, la solidaritat, la tolerància, el respecte als drets humans i la cooperació al desenrotllament, amb el fi últim d'eradicar la pobresa. Per aconseguir este objectiu establirà programes i acords amb els agents socials de la cooperació i les institucions públiques i privades per garantir l'efectivitat i eficàcia d'estes polítiques a la Comunitat Valenciana i en l'exterior. 4. La Generalitat, prèvia autorització de Les Corts, podrà establir convenis de col·laboració de gestió i prestació de servicis amb altres regions europees. 5. La Generalitat en matèries pròpies de la seua competència podrà establir acords no normatius de col·laboració amb altres Estats, sempre que no tinguen el caràcter de tractats internacionals, donant compte a Les Corts.» Article 69 S'afig un nou Títol i un nou article, que quedaran redactats en el següent text: ==Títol VIII - Administració Local== Article 63 1. Les entitats locals incloses en el territori de la Comunitat Valenciana administren amb autonomia els afers propis, d'acord amb la Constitució Espanyola i este Estatut. 2. Les administracions públiques locals de la Comunitat Valenciana es regixen en les seues relacions pels principis de coordinació, cooperació i col·laboració. 3. La Generalitat i els ens locals poden crear òrgans de cooperació, amb composició bilateral o multilateral, d'àmbit general o sectorial, en aquelles matèries en què existisca competències compartides, amb fins de coordinació i cooperació segons els casos. 4. La legislació de Les Corts fomentarà la creació de figures associatives entre les administracions públiques per a millorar la gestió dels interessos comuns i per a garantir l'eficàcia en la prestació de servicis.» Article 70 S'afig un nou article en el següent text: «Article 64 1. Els Municipis estaran regits per Ajuntaments de caràcter representatiu, triats per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, com establisca la Llei. En el marc de la legislació bàsica de l'Estat, Les Corts aprovaran la Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana. 2. Les Corts impulsaran l'autonomia local, i podran delegar l'execució de les funcions i competències en aquells Ajuntaments i ens locals supramunicipals que, pels seus mitjans, puguen assumir-les, assegurant la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels servicis. La distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals ha de tindre en compte la seua capacitat de gestió i es regix pel principi de subsidiarietat, d'acord amb el que hi ha establit en la Carta Europea de l'Autonomia Local i pel principi de diferenciació, d'acord amb les característiques que presenta la realitat municipal. Mitjançant llei de Les Corts es procedirà a la descentralització a favor dels Ajuntaments d'aquelles competències que siguen susceptibles d'això, atenent la capacitat de gestió d'estos. Esta descentralització anirà acompanyada dels suficients recursos econòmics perquè siga efectiva. 3. Per a potenciar l'autonomia local sobre la base del principi de subsidiarietat, per Llei de Les Corts, es crearà el Fons de Cooperació Municipal de la Comunitat Valenciana amb els mateixos criteris que el fons estatal. 4. Es crearà una Comissió Mixta entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies com a òrgan deliberant i consultiu per a determinar les bases i mètodes que afavorisquen les bases de participació entre les dites institucions. La Comissió Mixta susdita informarà preceptivament, en la tramitació per Les Corts, sobre les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les entitats locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries d'idèntic caràcter.» Article 71 S'afig un nou article en el següent text: «Article 65 1. Una llei de Les Corts, en el marc de la legislació de l'Estat, que haurà de ser aprovada per majoria de dos terços, podrà determinar la divisió comarcal, després de ser consultades les entitats locals afectades. 2. Les Comarques són circumscripcions administratives de la Generalitat i Entitats Locals determinades per l'agrupació de municipis per a la prestació de servicis i gestió d'afers comuns. 3. Les àrees metropolitanes i les agrupacions de comarques seran regulades per Llei de Les Corts aprovada també per majoria de dos terços, després de ser consultades les entitats locals afectades.» Article 72 S'afig un nou article en el següent text: «Article 66 1. Les Diputacions Provincials seran expressió, dins de la Comunitat Valenciana, de l'autonomia provincial, d'acord amb la Constitució, la legislació de l'Estat, i el present Estatut. Tindran les funcions consignades en la legislació de l'Estat i les delegades per la Comunitat Valenciana. 2. La Generalitat, mitjançant una Llei de Les Corts, podrà transferir o delegar en les Diputacions Provincials l'execució d'aquelles competències que no siguen d'interés general de la Comunitat Valenciana. 3. La Generalitat coordinarà les funcions pròpies de les Diputacions Provincials que siguen d'interés general de la Comunitat Valenciana. A estos efectes, i en el marc de la legislació de l'Estat, per Llei de Les Corts, aprovada per majoria absoluta, s'establiran les fórmules generals de coordinació i la relació de les funcions que han de ser coordinades, fixant-se, si és el cas, les singularitats que, segons la naturalesa de la funció, siguen indispensables per a la seua més adequada coordinació. A l'efecte de coordinar estes funcions, els pressupostos de les Diputacions, que estes elaboren i aproven, s'uniran als de la Generalitat. 4. Les Diputacions Provincials actuaran com a institucions de la Generalitat i estaran sotmeses a la legislació, reglamentació i inspecció d'esta, en la mesura que s'executen competències delegades per esta. 5. Si una Diputació Provincial no complira les obligacions que el present Estatut i altres Lleis de Les Corts li imposen, el Consell, previ requeriment al President de la Diputació que es tracte, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar aquella al compliment forçós de tals obligacions. La Diputació Provincial podrà recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Les Corts, per majoria absoluta, podran revocar la delegació de l'execució d'aquelles competències en què l'actuació de les Diputacions atempte l'interés general de la Comunitat Valenciana.» Article 73 S'afig un nou títol i un nou Article, que quedaran redactats en el següent text: ==TÍTOL IX - Economia i Hisenda== Article 67 1. El finançament de la Generalitat es basa en els principis d'autonomia, suficiència i solidaritat. 2. Per a aconseguir l'autonomia financera, la Hisenda de la Generalitat comptarà, en relació als instruments de finançament que integren la Hisenda Autonòmica de la màxima capacitat normativa, així com amb les màximes atribucions respecte a les activitats que comprenen l'aplicació dels tributs i la resolució de les reclamacions que contra les dites activitats se susciten, en els termes que determine la Constitució i la Llei Orgànica prevista en l'article 157.3 d'esta. 3. El sistema d'ingressos de la Comunitat Valenciana regulat en la Llei Orgànica que preveu l'article 157.3 de la Constitució haurà de garantir els recursos financers que, atenent les necessitats de gasto de la Comunitat Valenciana, asseguren el finançament suficient per a l'exercici de les competències pròpies en la prestació del conjunt dels servicis públics assumits, preservant en tot cas la realització efectiva del principi de solidaritat en tot el territori nacional garantit en l'article 138 de la Constitució. Quan la Generalitat, a través de tals recursos, no arribe a cobrir un nivell mínim de servicis públics equiparable a la resta del conjunt de l'Estat, s'establiran els mecanismes d'anivellació pertinents en els termes que preveu la Llei Orgànica a què es referix l'article 157.3 de la Constitució Espanyola, atenent especialment criteris de població, entre altres. 4. En l'exercici de les seues competències financeres, la Generalitat vetlarà per l'equilibri territorial dins de la Comunitat Valenciana i per la realització interna del principi de solidaritat. 5. La Generalitat gaudirà del mateix tractament fiscal que la legislació establisca per a l'Estat. 6. La Comunitat Valenciana disposarà, per al correcte desplegament i execució de les seues competències, de patrimoni i hisenda propis.» Article 74 S'afig un nou article en el següent text: «Article 68 En cas de reforma o modificació del sistema tributari espanyol que implique una supressió de tributs o una variació dels ingressos de la Comunitat Valenciana, que depenen dels tributs estatals, la Comunitat Valenciana té dret que l'Estat adopte les mesures de compensació oportunes perquè esta no veja reduïdes ni minvades les possibilitats de desenrotllament de les seues competències ni de creixement futur.» Article 75 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 69 1. L'aplicació dels tributs propis de la Generalitat s'encomana al Servici Tributari Valencià, en règim de descentralització funcional. 2. L'exercici de les competències normatives, de gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs el rendiment dels quals estiga cedit a la Generalitat, així com la revisió d'actes dictats en via de gestió de tals tributs, es durà a terme en els termes fixats en la Llei Orgànica prevista en l'article 157.3 de la Constitució, sense perjuí de la col·laboració que puga establir-se amb l'Administració de l'Estat d'acord amb el que establisca la Llei que fixe l'abast i condicions de la cessió. 3. Si d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica prevista en l'article 157.3 de la Constitució Espanyola, s'atribuïren a la Generalitat algunes funcions d'aplicació sobre tributs cedits, s'encomanaran al Servici Tributari Valencià. Quan les funcions d'aplicació no s'atribuïren, d'acord amb l'apartat anterior a la Generalitat, es fomentaran les mesures per a enfortir la col·laboració amb l'Administració Tributària Estatal en l'aplicació de les mencionades funcions. 4. Els òrgans economicoadministratius propis coneixeran les reclamacions interposades contra els actes dictats per l'administració tributària autonòmica quan es tracte de tributs propis. El coneixement de les reclamacions interposades contra els actes en matèria tributària, quan es tracte de tributs cedits, es realitzarà de conformitat amb la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes. La Generalitat participarà en els òrgans economico-administratius de l'Estat en els termes que establisca la legislació de l'Estat. La Generalitat fomentarà les mesures oportunes per a la realització efectiva de l'esmentada participació.». Article 76 S'afig un nou article en el següent text: «Article 70 1. En el cas que la Generalitat, si així ho preveu la legislació sobre Règim Local, establisca tributs sobre fets precisament sotmesos a la imposició municipal per les entitats locals, la Llei que establisca el tribut arbitrarà les mesures de compensació o coordinació a favor d'estes Corporacions, de manera que els ingressos d'estes no siguen reduïts ni minvats en les seues possibilitats de creixement futur. 2. Els ingressos dels ens locals de la Comunitat Valenciana, consistents en participacions d'ingressos estatals i en subvencions incondicionades, seran percebudes a través de La Generalitat, la qual els distribuirà d'acord amb els criteris legals que la legislació de l'Estat establisca per a les participacions esmentades. El finançament dels ens locals garantirà la suficiència de recursos d'acord amb una distribució de competències basada en els principis de descentralització, subsidiarietat i simplificació administrativa. Els ajuntaments en l'elaboració dels seus pressuposts establiran les mesures necessàries per a donar participació als ciutadans i les ciutadanes. 3. Els ens locals de la Comunitat Valenciana tenen dret que l'Estat, o la Generalitat, si és el cas, quan suprimisquen o modifiquen qualsevol tribut de percepció municipal que minve els ingressos dels Ajuntaments, arbitre les mesures de compensació que impedisquen que les seues disponibilitats es vegen disminuïdes o reduïdes les seues possibilitats de creixement futur.» Article 77 S'afig un nou article en el següent text: «Article 71 1. El patrimoni de la Generalitat està integrat per: a) Els béns i drets de què siga titular a l'aprovació del present Estatut. b) Els béns i drets afectes als servicis transferits per l'Estat. c) Els béns procedents, segons la legislació foral civil valenciana, d'herències intestades, quan el causant tinguera conforme a la legislació de l'Estat el veïnatge civil valencià, així com altres de qualsevol tipus. d) Altres donacions i herències, qualsevol que siga l'origen del donant o testador. e) Els béns i drets adquirits per la Generalitat per mitjà de qualsevol títol jurídic vàlid. 2. El patrimoni de la Comunitat Valenciana, la seua administració, defensa i conservació, seran regulats per Llei de Les Corts.» Article 78 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 72 La Hisenda de la Comunitat Valenciana està constituïda per: a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i la resta de drets privats, deixes, donacions i subvencions. b) Els impostos propis, taxes i contribucions especials d'acord amb el que establisca la Llei prevista en l'article 157.3 de la Constitució Espanyola. c) Els rendiments dels impostos cedits per l'Estat. d) Els recàrrecs sobre els impostos estatals. e) Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat. f) Les assignacions i subvencions a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat. g) L'emissió de deute i el recurs al crèdit. h) Els ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial. i) El producte de les multes i sancions en l'àmbit de la seua competència. j) Els ingressos procedents de fons de la Unió Europea. k) Qualsevol altre tipus d'ingressos que es puguen obtindre en virtut de les lleis.» Article 79 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 73 1. Està cedit a la Generalitat, en els termes previstos en el número tres d'este article, el rendiment dels tributs següents, en els percentatges que es determinen per la legislació de l'Estat: a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb capacitat normativa, i participació en els ingressos per revisió de la declaració de la renda. b) Impost sobre Patrimoni. c) Impost sobre Successions i Donacions. d) Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. e) Els tributs sobre el joc. f) Impost sobre el Valor Afegit. g) Impost especial sobre cervesa. h) Impost especial sobre vi i begudes fermentades. i) Impost especial sobre productes intermedis. j) Impost especial sobre l'alcohol i begudes derivades. k) Impost especial sobre hidrocarburs. l) Impost especial sobre labors de tabac. ll) Impost especial sobre electricitat. m) Impost especial sobre determinats mitjans de transport. n) Impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs. o) Aquells altres que pugen ser susceptibles de cessió. L'eventual supressió o modificació d'algun d'estos tributs, implicarà l'extinció o modificació de la cessió, sense perjuí de les compensacions que s'establisquen per l'Estat d'acord amb el Consell. 2. El contingut d'este article es podrà modificar mitjançant un acord del Govern d'Espanya amb el Consell de la Generalitat, que serà tramitat pel Govern com a Projecte de Llei. A estos efectes la modificació del present article no es considerarà reforma de l'Estatut. 3. L'abast i condicions de la cessió seran establits per la Comissió Mixta mencionada en la Disposició Transitòria Segona, que, en tot cas, ho referirà a rendiments de la Comunitat Valenciana.» Article 80 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 74 La participació en els impostos de l'Estat, esmentada en la lletra e) de l'article 72 d'este Estatut, es fixarà d'acord amb el Parlament i el Govern de l'Estat, amb subjecció a les normes de la Llei Orgànica que desenrotlla l'article 157 de la Constitució Espanyola, revisant-se el percentatge de participació en els supòsits regulats per llei. Article 81 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 75 La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels tributs propis, els cedits i les formes de col·laboració en estes matèries, en relació als imposts de l'Estat, s'adequaran a la Llei Orgànica establida en l'article 157.3 de la Constitució Espanyola.» Article 82 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 76 1. Correspon al Consell l'elaboració del pressupost de la Generalitat, que ha de ser sotmés a Les Corts per a la seua aprovació. Tota proposició o esmena que supose un augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris, requerirà la conformitat del Consell per a la seua tramitació. 2. El pressupost de la Generalitat serà únic i s'elaborarà amb criteris homogenis amb els de l'Estat. El pressupost té caràcter anual. 3. El pressupost inclourà necessàriament la totalitat dels ingressos i gastos dels organismes i, si és el cas, els beneficis fiscals que afecten els tributs propis establits per Les Corts. 4. El pressupost ha de ser presentat a Les Corts almenys amb dos mesos d'antelació al començament del corresponent exercici. Si aquell no estiguera aprovat el primer dia de l'exercici, s'entendrà prorrogat el de l'exercici anterior fins l'aprovació. 5. Al Pressupost de la Generalitat s'acompanyaran els annexos dels pressupostos de les Empreses Públiques de la Generalitat.» Article 83 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 77 1. La Generalitat, mitjançant acord de Les Corts, podrà emetre deute públic per finançar gastos d'inversió. 2. El volum i les característiques de les emissions s'establiran d'acord amb l'ordenament general de la política creditícia i en coordinació amb l'Estat. 3. Els títols emesos tindran la consideració de fons públics a tots els efectes. 4. Si l'Estat emet deute que afecte un servici traspassat a la Generalitat, esta tindrà dret a una participació en funció del servici que presta.» Article 84 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 78 La Generalitat queda facultada per a constituir institucions de crèdit especialitzat i altres institucions necessàries per a la seua política econòmica, en els termes establits en la legislació de l'Estat.» Article 85 S'afig un nou Article en el següent text: «Article 79 1. La Generalitat, en l'exercici de les seues competències que li vénen atribuïdes pel present Estatut, podrà constituir entitats i organismes per al foment de la plena ocupació i el desenrotllament econòmic i social, i fomentarà la cooperació entre els agents públics i privats que constituïxen el sistema valencià de I+D+I. 2. La Generalitat està facultada per a constituir, mitjançant llei de Les Corts, un sector públic propi que es coordinarà amb l'estatal. Les empreses públiques de la Generalitat hauran de crear-se mitjançant una llei de Les Corts. 3. En els termes i nombre que establisca la legislació de l'Estat, la Generalitat proposarà les persones que han de formar part dels òrgans d'administració d'aquelles empreses públiques de titularitat estatal implantades a la Comunitat Valenciana. « Article 86 S'afig un nou article en el següent text: «Article 80 1. La Generalitat, en l'àmbit de les seues competències, garantirà a totes les persones el dret a un treball digne, ben remunerat, estable i en condicions d'igualtat i seguretat, que permeta la conciliació de la vida laboral i familiar i el desenrotllament humà i professional dels treballadors. 2. Així mateix, garantirà el dret als treballadors a tindre una jornada laboral que limite la duració màxima del temps de treball i en condicions que permeten períodes de descans diari i setmanal. També a les vacacions anuals retribuïdes. 3. Per a fer possible la compatibilitat entre la vida professional i familiar, a tota persona treballadora, la Generalitat, en l'àmbit de les seues competències, garantirà el dret: a) A ser protegida per la Llei enfront de l'aco-miadament motivat per la maternitat. b) A un permís retribuït per causa de maternitat en la forma que determine la Llei. c) A un permís parental amb motiu del naixement d'un fill. També per motiu d'adopció es tindrà dret a un permís parental proporcionat. 4. La Generalitat promourà formes de participació dels treballadors en la propietat dels mitjans de producció i fomentarà la participació en les empreses i la creació de societats cooperatives i altres figures jurídiques d'economia social. 5. Es reconeix el dret dels ciutadans i ciutadanes valencians a l'accés als servicis públics d'ocupació i formació professional.» Article 87 S'afig un nou Títol i un nou Article en el següent text: ==TÍTOL X - Reforma de l'Estatut== Article 81 1. La iniciativa de la reforma de l'Estatut correspon al Consell, a una tercera part dels membres de Les Corts, a dos Grups Parlamentaris o a les Corts Generals. La reforma de l'Estatut haurà de ser aprovada per Les Corts, mitjançant acord adoptat per dos terceres parts dels membres, tret que només tinguera per objecte l'ampliació de l'àmbit competencial, en el qual cas serà suficient la majoria simple de Les Corts. 2. Si la reforma de l'Estatut no fóra aprovada per les majories previstes per a cada cas en l'apartat 1 d'este article o els requisits exigits per a la seua aprovació, no es podrà iniciar nou procediment de reforma sobre el mateix punt durant la mateixa Legislatura de Les Corts. 3. Aprovada la reforma per Les Corts, el text serà presentat per mitjà de proposició de llei de Les Corts, en el Congrés. Admesa a tràmit per la Mesa i presa en consideració la proposició pel Ple, es remetrà a la Comissió Constitucional del Congrés, en el si de la qual s'anomenarà una ponència a l'efecte que revise amb una delegació de Les Corts el text de la mateixa, d'acord amb el que està disposat en les normes reglamentàries del Congrés. 4. Si les Corts Generals no aproven, o modifiquen, la reforma proposada, es tornarà a Les Corts per a nova deliberació, acompanyant missatge motivat sobre el punt o punts que hagueren ocasionat la seua devolució o modificació i proposant solucions alternatives. 5. L'aprovació de la reforma per les Corts Generals, mitjançant llei orgànica, inclourà l'autorització de l'Estat perquè la Generalitat convoque un referèndum de ratificació dels electors en un termini de sis mesos des de la votació final en les Corts Generals. El referèndum podrà no convocar-se en aquells casos en què la reforma només implique ampliació de competències.» Article 88 Es modifiquen les Disposicions Addicionals, que quedaran redactades en el següent text: Disposició addicional primera L'exercici de les competències financeres s'ajustarà al que disposa la Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autònomes. Disposició addicional segona 1. Qualsevol modificació de la legislació de l'Estat, que, amb caràcter general i en l'àmbit nacional, implique una ampliació de les competències de les comunitats autònomes, s'aplicarà a la Comunitat Valenciana, considerant-se ampliades en eixos mateixos termes les seues competències. 2. La Comunitat Valenciana vetlarà perquè el nivell d'autogovern establit en el present Estatut siga actualitzat en termes d'igualtat amb les altres comunitats autònomes. 3. A este efecte, qualsevol ampliació de les competències de les comunitats autònomes que no estiguen assumides en el present Estatut o no li hagen sigut atribuïdes, transferides o delegades a la Comunitat Valenciana amb anterioritat, obligarà, si és el cas, a les institucions d'autogovern legitimades a promoure les corresponents iniciatives per a la dita actualització. Disposició addicional tercera 1ª. Per mitjà de la corresponent norma de l'Estat, es crearà i regularà la composició i funcions del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, patrimoni històric del Poble Valencià, compartit amb altres pobles d'Espanya, en el qual tindrà participació preeminent la Comunitat Valenciana i altres comunitats autònomes. 2ª. El Consell de la Generalitat, previ informe del Consell Valencià de Cultura, informarà l'avantprojecte de norma a què es referix l'apartat anterior, que atendrà la unitat històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.» Article 89 S'afig una nova Disposició Addicional en el següent text: «Quarta Les institucions i administracions de la Generalitat evitaran utilitzar en les seues expressions públiques un llenguatge que supose menyscabament o minusvaloració per a cap grup o persona per raó del seu sexe o qualsevol altra condició social el tractament diferenciat del qual estiga vetat pel nostre ordenament constitucional.» Article 90 Es modifiquen les Disposicions Transitòries, que quedaran redactades en la següent forma: «Disposició transitòria primera 1. Amb la finalitat de transferir a la Generalitat les funcions i atribucions que li corresponguen d'acord amb el present Estatut, es crearà una Comissió Mixta de Transferències paritària integrada per representants de l'Estat i de la Generalitat. La dita Comissió Mixta establirà les seues normes de funcionament. Els representants de la Generalitat en la Comissió Mixta donaran compte periòdicament de la seua gestió davant de Les Corts. 2. Els acords de la Comissió Mixta adoptaran la forma de proposta al Govern, que els aprovarà per mitjà de Decret, i aquells figuraran com a annexos al mateix, i seran publicats simultàniament en el Butlletí Oficial de l'Estat i en el Diari Oficial de la Generalitat, adquirint vigència a partir d'esta publicació. 3. Per a preparar els traspassos i per a verificar-los per blocs orgànics de naturalesa homogènia, la Comissió Mixta de Transferències estarà assistida per Comissions Sectorials d'àmbit nacional, agrupades per matèries, la comesa fonamental de les quals serà determinar, amb la representació de l'Administració de l'Estat, els traspassos de mitjans personals, financers i materials que haja de rebre la Comunitat Valenciana. Les Comissions Sectorials traslladaran les seues propostes d'acord amb la Comissió Mixta, que les haurà de ratificar. 4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat, del traspàs de béns i mobles de l'Estat a la Comunitat Valenciana, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Esta certificació haurà de contindre els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes d'arrendament de locals per a oficines públiques dels servicis que es transferisquen no donarà dret a l'arrendador a extingir o renovar el contracte. 5. Els funcionaris adscrits a servicis de titularitat estatal o a altres institucions públiques que resulten afectades pels traspassos a la Comunitat Valenciana passaran a dependre d'esta, sent-los respectats tots els drets de qualsevol orde i naturalesa que els corresponga en el moment del traspàs, inclús el de participar en els concursos de trasllat que convoque l'Estat en igualtat de condicions amb la resta de membres del seu Cos, podent exercir d'esta manera el seu dret permanent d'opció. Disposició transitòria segona 1. Fins que s'haja completat el traspàs dels servicis corresponents a les competències fixades a la Comunitat Valenciana en este Estatut, l'Estat garantirà el finançament dels servicis transferits a esta amb una quantitat igual al cost del servici en el moment de la transferència. 2. Per a garantir el finançament dels servicis abans referits, la Comissió Mixta prevista en la disposició transitòria anterior adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst en l'article 72. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos indirectes dels servicis, així com els gastos d'inversió que corresponguen. 3. Al fixar les transferències per a inversions es tindrà en compte, en la forma progressiva que s'acorde, la conveniència d'equiparar els nivells de servicis en tot el territori de l'Estat, establint-se, si és el cas, les transferències necessàries per al funcionament dels servicis. El finançament a què es referix este apartat tindrà en compte les aportacions que es realitzen a la Generalitat, partint del Fons de Compensació a què es referix l'article 158 de la Constitució, així com l'acció inversora de l'Estat a la Comunitat Valenciana que no siga aplicació de tal fons. 4. La Comissió Mixta a què es referix l'apartat 2 d'esta disposició fixarà l'esmentat percentatge, en el qual es considerarà el cost efectiu global dels servicis transferits per l'Estat a la Comunitat Valenciana, minorat pel total de la recaptació obtinguda per esta pels tributs cedits en relació amb la suma dels ingressos obtinguts per l'Estat en els Capítols I i II de l'últim pressupost anterior a la transferència dels servicis.» Article 91 Queden suprimides les següents Disposicions Transitòries: Disposició Transitòria tercera. Disposició Transitòria sexta. Disposició Transitòria sèptima. Disposició Transitòria octava. Disposició Transitòria novena. Article 92 S'afigen les següents Disposicions Transitòries, amb les redaccions següents: «Tercera La competència exclusiva sobre el Dret civil foral valencià serà exercida, per la Generalitat, en els termes establits per este Estatut, a partir de la normativa foral de l'històric Regne de València, que es recupera i actualitza, a l'empara de la Constitució Espanyola. Quarta La potestat de dissolució de Les Corts que este Estatut atorga al President de la Generalitat tindrà efectes a partir de les eleccions de 2007. Quinta El requisit d'un referèndum confirmatori i altres tràmits regulats en l'article 81 seran exigibles per a les reformes d'este Estatut que es pogueren produir en el futur. Article 93 S'afig la disposició derogatòria següent: «Disposició derogatòria Queda derogada la Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com la Llei Orgànica 4/1991, de 13 de març i la Llei Orgànica 5/1994, de 24 de març.» ==Disposició final== El present estatut vigirà el mateix dia de la seua publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. Per tant, mane a tots els espanyols, particulars i autoritats, que guarden i facen guardar esta llei orgànica. JOAN CARLES R. El president del Govern, JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO ==Font== * [http://www.gva.es/cidaj/pdf/5238.pdf DOGV núm. 5238. Dimarts, 11 d’abril de 2006] {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Legislació]] [[es:Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana 2006]] 1714 2558 2006-10-08T17:08:10Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Estatut_d%27Autonomia_de_les_Illes_Balears Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, aprovada per les Corts Generals i publicada en el B.O.E. núm. 51, d'1 de març del 1983. Modificada per les Lleis Orgàniques 9/1994, de 24 de març, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, publicada en el B.O.E. núm. 72, de 25 de març del 1994, correcció d'errates al B.O.E. núm. 0, de 15 d'abril del 1994, i 3/1999, de 8 de gener, de reforma de la Llei Orgànica 2/1983, d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. '''PREÀMBUL''' Les Illes Balears, tot exercint el dret a l'autonomia que reconeix la Constitució espanyola, manifesten la seva voluntat de constituir-se en comunitat autònoma, que es regularà i s'ordenarà segons aquest Estatut. En aquest moment històric en què Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera inicien el procés cap a la institucionalització de l'autogovern, reten homenatge a tots els seus fills que al llarg dels temps han treballat per mantenir la identitat del nostre poble. L'Estatut d'Autonomia es fonamenta en el principi de cooperació entre els pobles que formen la comunitat insular, per vies de solidaritat, aproximació i respecte mutu, que fan possible una vida col·lectiva en harmonia i progrés. El poble de les Illes Balears, a través del seu Estatut, proclama com a valors suprems del seu autogovern el sistema democràtic que s'inspira en la llibertat, la justícia, la igualtat i la defensa dels drets humans, així com la solidaritat entre tots els pobles d'Espanya. Per fer realitat el dret d'autonomia de les Illes Balears en el marc de la Constitució, els parlamentaris i els consellers proposen a les Corts Generals, per a l'aprovació corresponent, l'Estatut d'Autonomia següent: Títol I: Disposicions generals Títol II: De les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Títol III: De les institucions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Títol IV: De l'organització judicial Títol V: De la Hisenda, el patrimoni i l'economia Títol VI: De la reforma de l'Estatut Disposicions addicionals Disposicions transitòries Disposició final '''''TÍTOL I: Disposicions generals''''' ''Article 1.'' 1. Les Illes Balears, com a expressió de la seva identitat històrica i de la seva singularitat, en l’exercici del dret a l’autogovern que la Constitució reconeix a les nacionalitats i regions, es constitueixen en Comunitat Autònoma en el marc de la Constitució i l’Estatut present. 2. La denominació de la Comunitat Autònoma és Illes Balears. ''Article 2.'' El territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és el format pel de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i pel de les altres illes menors adjacents. ''Article 3.'' 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. 2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma. 3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. ''Article 4.'' 1. La bandera de les Illes Balears, integrada per símbols distintius legitimats històricament, serà constituïda per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig. 2. Cada illa podrà tenir la seva bandera i els símbols distintius propis, per acord del Consell Insular respectiu. ''Article 5.'' 1. La Comunitat Autònoma n'articula l'organització territorial en illes i en municipis. Les institucions de govern de les illes són els Consells Insulars, i les dels municipis, els ajuntaments. 2. Aquesta organització serà regulada, dins el marc de la legislació bàsica de l'Estat, per una llei del Parlament de les Illes Balears, d'acord amb aquest Estatut i amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, delegació i coordinació entre els organismes administratius i autonomia en els àmbits respectius. ''Article 6.'' 1. D'acord amb aquest Estatut, ostenten la condició de ciutadans de la Comunitat Autònoma els espanyols que, d'acord amb les lleis generals de l'Estat, tenguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de les Illes Balears. 2. Els estrangers que, tot tenint veïnatge a qualsevol dels municipis de les Illes Balears, adquireixin la nacionalitat espanyola, restaran subjectes al Dret Civil de les Illes Balears mentre mantenguin aquest veïnatge i llevat del cas que en manifestin voluntat en sentit contrari. '' Article 7.'' Les normes i les disposicions dels poders públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el seu dret civil, tendran eficàcia territorial, sense perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o per d'altres normes extraterritorials. '' Article 8.'' 1. Les comunitats balears establertes fora del territori de la Comunitat Autònoma podran sol·licitar com a tals el reconeixement de la seva personalitat d'origen, entesa com el dret a col·laborar en la vida social i cultural de les illes i a compartir-la. Una llei del Parlament de les Illes Balears regularà, sense perjudici de les competències de l'Estat, l'abast i el contingut del reconeixement esmentat que, en cap cas, no comportarà la concessió de drets polítics. 2. La Comunitat Autònoma podrà sol·licitar de l'Estat espanyol que, per tal de facilitar la disposició anterior, celebri, quan així pertoqui, els tractats internacionals pertinents. ''Article 9.'' Les institucions d'autogovern, en compliment de les finalitats que els són pròpies, promouran la llibertat, la justícia, la igualtat i el progrés socioeconòmic entre els ciutadans de les Illes Balears, com a principis de la Constitució, així com la participació d'aquests en la vida política, cultural, econòmica i social. Igualment, inspiraran la funció de poder públic en el sentit de consolidar i desenvolupar les característiques de nacionalitat comunes dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, així com les peculiaritats de cadascuna d'elles, com a vincle de solidaritat entre totes les illes. '''''TÍTOL II: De les competències de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears''''' ''Article 10.'' La Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents: 1. Organització, règim i funcionament de les seves institucions d'autogovern en el marc de l'Estatut present. 2. Alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis i topònims. 3. Ordenació del territori, litoral inclòs, urbanisme i habitatge. 4. Obres públiques dins el territori de la Comunitat Autònoma que no siguin d'interès general de l'Estat. 5. Ferrocarrils, carreteres i camins. El transport realitzat per aquests mitjans, per cable i per canonada. Ports, aeroports i heliports no qualificats d'interès general per l'Estat, i ports de refugi, ports, aeroports i heliports esportius. 6. Transport marítim, exclusivament entre ports o punts de la Comunitat Autònoma, sense connexió amb altres ports o punts d'altres àmbits territorials. 7. Centres de contractació i terminals de càrrega en matèria de transports. 8. Règim d'aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regatges. Aigües minerals i termals. Ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics. 9. Monts, aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures. Tractament especial de les zones de muntanya. 10. Agricultura i ramaderia, d'acord amb l'ordenació general de l'economia. 11. Turisme. 12. Esport i lleure. 13. Joventut i tercera edat. 14. Acció i benestar socials. Desenvolupament comunitari i integració. Sanitat i higiene. 15. Artesania. 16. Vigilància i protecció dels seus edificis i de les seves instal·lacions. Coordinació i totes les altres facultats, en relació amb les policies locals, en els termes que estableixi una llei orgànica. 17. Fires i mercats interiors. 18. Foment del desenvolupament econòmic dins el territori de la Comunitat Autònoma, d'acord amb les bases i la coordinació general de l'activitat econòmica. 19. Pesca i activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc, aqüicultura i caça. 20. Arxius, biblioteques i museus que no siguin de titularitat estatal. Conservatoris de música, serveis de belles arts, hemeroteques i institucions semblants. 21. Patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, científic i paisatgístic d'interès per a la Comunitat Autònoma, sense perjudici del que disposa l'article 149.1.28a de la Constitució. 22. Cultura. 23. Conservació, modificació i desenvolupament del dret civil de la Comunitat Autònoma. 24. Ordenació de la Hisenda de la Comunitat Autònoma, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. 25. Casinos, jocs i apostes, amb exclusió de les apostes mútues esportives benèfiques. 26. Cooperatives, pòsits i mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil. 27. Espectacles i activitats recreatives. 28. Estadístiques d'interès de la Comunitat Autònoma. 29. Fundacions que desenvolupin fonamentalment les seves funcions a la Comunitat Autònoma. 30. Indústria, sense perjudici del que determinin les nor-mes de l'Estat per raons de seguretat, sanitàries o d'inte-rès militar, i les normes relacionades amb les indústries que estiguin subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear. L'exercici de la competència es realitzarà d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària de l'Estat, en els termes que disposen els articles 38, 131 i números 11 i 13 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. 31. Instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia, quan el transport no surti de la Comunitat i el seu aprofitament no afecti altra comunitat autònoma. Tot això sense perjudici del que estableixen els números 22 i 25 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. 32. Procediment administratiu derivat de les especialitats de l'organització pròpia. 33. Publicitat, sense perjudici de les normes dictades per l'Estat per a sectors i mitjans específics, d'acord amb els números 1, 6 i 8 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Consti-tució. 34. Servei meteorològic de la Comunitat Autònoma. 35. Institucions públiques de protecció i tutela de menors. 36. Establiments de borses de valors i establiment i regulació de centres de contractació de mercaderies, de conformitat amb la legislació mercantil. 37. Caixes d'estalvi i institucions de crèdit cooperatiu públic i territorial, en el marc de l'ordenació general de l'activitat econòmica i d'acord amb les disposicions que dins de les seves facultats dicti l'Estat. 38. Comerç interior, sense perjudici de la política general de preus, de la lliure circulació de béns en el territori de l'Estat i de la legislació sobre defensa de la competència. 39. Denominacions d'origen i altres indicacions de procedència relatives als productes de la Comunitat Autò-noma en col·laboració amb l'Estat. 40. Investigació científica i tècnica en col·laboració amb l'Estat. En exercici d'aquestes competències, en correspondran a la Comunitat Autònoma la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. '' Article 11.'' En el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, si pertoca, en els termes que aquesta estableixi, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el desenvolupa-ment legislatiu i l'execució de les matèries següents: 1. Règim de responsabilitat de l'Administració de la Co-munitat Autònoma i de l’Administració Local, d'acord amb les disposicions contengudes a l'apartat 1.18a de l'article 149 de la Constitució. 2. Règim local. 3. Les normes processals i de Dret administratiu derivades de les peculiaritats del Dret substantiu de les Illes Balears o de les especials de l'organització de la Comunitat Autònoma. 4. Estatut dels funcionaris de l'Administració de la Co-munitat Autònoma i de l’Administració local, sense perjudici del que disposa el número 18 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. 5. Coordinació hospitalària, inclosa la de la Seguretat Social. 6. Contractes i concessions administratives a l'àmbit substantiu de competències de la Comunitat Autònoma. 7. Protecció del medi ambient. Normes addicionals de protecció. Espais naturals protegits. Ecologia. 8. Ordenació i planificació de l'activitat econòmica de les Illes Balears, en l'exercici de les competències assumides en el marc d'aquest Estatut. 9. Defensa dels consumidors i usuaris, d’acord amb les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica general i la política monetària de l’Estat, les bases i coordinació general de la sanitat, en els termes del que disposen els articles 38, 131 i en els números 11, 13 i 16 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució. 10. Règim miner i energètic. 11. Premsa, ràdio, televisió i altres mitjans de comunicació social, en el marc de les normes bàsiques que l'Estat estableixi d'acord amb el número 27 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. 12. Ordenació del sector pesquer. 13. Activitats classificades. 14. Ordenació farmacèutica, sense perjudici del que disposa l'article 149.1.16a de la Constitució. 15. Corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals. 16. Sistemes de consultes populars a l'àmbit de les Illes Balears, de conformitat amb el que es disposi a la llei a què fa referència l'article 92.3 de la Constitució i a d’altres lleis de l’Estat en els termes prevists a l’article 149.1.32a de la Constitució. ''Article 12.'' Correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els termes que estableixin les lleis i les normes reglamentàries que en desenvolupament de la legislació pròpia dicti l'Estat, la funció executiva en les matèries se-güents: 1. Execució, dins el seu territori, dels tractats i convenis internacionals i dels actes normatius de les institucions supranacionals, en allò que afectin les matèries pròpies de la competència de la Comunitat Autònoma. 2. Expropiació forçosa. 3. Ordenació del transport de viatgers i mercaderi-es que tenguin el seu origen i destinació dins el territori de la Comunitat Autònoma, sense perjudici de l'execució directa que es reservi l'Administració General de l'Estat. 4. Protecció civil. 5. Associacions. 6. Fires internacionals. 7. Gestió de les prestacions i serveis socials dins el sistema de la Seguretat Social: INSERSO. La determinació de les prestacions del sistema, els requisits per establir la condició de beneficiari i la finançació s'efectuaran d'acord amb les normes establertes per l'Estat en l'exercici de les seves competències, de conformitat amb el que disposa el número 17 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. 8. Gestió de l'assistència sanitària de la Seguretat Social, d'acord amb el que preveu el número 17 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució, reservant-se l'Estat l'alta inspecció conduint al compliment de la funció a què es refereix aquest precepte. 9. Gestió de museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal que no es reservi l'Estat. Els termes de la gestió seran fixats mitjançant convenis. 10. Pesos i mesures. Contrast de metalls. 11. Plans establerts per l'Estat per a la implantació o rees-tructuració de sectors econòmics. 12. Productes farmacèutics. 13. Propietat industrial. 14. Propietat intel·lectual. 15. Laboral. De conformitat amb el número 7 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució, correspon a l'Estat la competència sobre legislació laboral i l'alta inspecció. Queden reservades a l'Estat totes les competències en ma-tèria de migracions interiors i exteriors, fons d'àmbit nacional i d'ocupació, sense perjudici del que estableixin les normes de l'Estat sobre aquestes matèries. 16. Salvament marítim. 17. Crèdit, banca i assegurances, d'acord amb els punts 6, 11 i 13 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució. 18. Sector públic estatal a l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, la qual participarà en les activitats que procedeixi. 19. Ports i aeroports amb qualificació d'interès general, quan l'Estat no se'n reservi la gestió. '' Article 13.'' 1. La Comunitat Autònoma té competència exclusiva respecte de la protecció i el foment de la cultura autòctona, llegat històric de les Illes Balears. 2. En el desenvolupament d'aquesta competència, hi podrà crear els organismes adequats. '' Article 14.'' La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l'ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d'acord amb la tradició literària autòctona. La normalització d'aquesta serà un objectiu dels poders públics de la Comunitat Autònoma. Les modalitats insulars del català seran objecte d'estudi i de protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma. ''Article 15.'' 1. Correspon a la Comunitat Autònoma la competència del desenvolupament legislatiu i execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, d'acord amb el que es disposa a l'article 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 81 d'aquesta el desenvolupin i sense perjudici de les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 i de l'alta inspecció per al seu compliment i garantia. 2. Per garantir una prestació homogènia i eficaç del servei públic de l'educació que permeti corregir les des-igualtats o desequilibris que puguin produir-se, la Comunitat Autònoma facilitarà a l'Administració General de l'Estat la informació que aquesta li sol·liciti sobre el funcionament del sistema educatiu en els seus aspectes qualitatius i quantitatius i col·laborarà amb l'Administració General de l'Estat en les actuacions de seguiment i avaluació del sistema educatiu. ''Article 16.'' La Comunitat Autònoma, previ acord del Parlament, adoptat per majoria absoluta, podrà ampliar l'àmbit de les seves competències en matèries que no estiguin atribuïdes en exclusiva a l'Estat, o que solament hi estiguin atribuïdes les bases o principis. L'acord d'assumpció de noves competències se sotmetrà a les Corts Generals per a la seva aprovació, mitjançant llei orgànica. '' Article 17.'' 1. En matèria de prestació i de gestió de serveis propis de la Comunitat Autònoma, aquesta podrà celebrar con-venis amb d'altres comunitats autònomes. Aquests acords hauran d'esser adoptats pel Parlament i comunicats a les Corts Generals, i entraran en vigor als trenta dies d'aquesta comunicació, llevat del cas que aquestes, dins el termini esmentat, estimin que es tracta d'un acord de cooperació, segons el que disposa l'apartat 2 de l'article 145 de la Constitució. 2. La Comunitat Autònoma podrà també establir acords de cooperació amb d'altres comunitats autònomes, prèvia autorització de les Corts Generals. 3. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears serà informada en l’elaboració dels tractats i convenis internacionals i en les negociacions d’adhesió a aquests. Un cop rebuda la informació, la comunitat emetrà, si pertoca, el seu parer. 4. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà sol·licitar del Govern de l’Estat la celebració de tractats o convenis internacionals en matèries d’interès per a les Illes Balears i, en especial, els derivats de la seva condició d’insularitat o per al foment de la seva cultura. '''''TÍTOL III: De les institucions de la Comunitat Autònomade les Illes Balears''''' ''Article 18.'' 1. L'organització institucional autonòmica serà integrada pel Parlament, pel Govern i pel President de la Comunitat Autònoma. 2. Correspondran als Consells Insulars el govern i l'administració de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera i el de les illes adjacents a aquestes. Aquests tres consells es constituiran en els termes i amb les competències que resultin de la Constitució i d'aquest Estatut. '''''CAPÍTOL I: Del Parlament''''' ''Article 19.'' 1. El Parlament representa el poble de les Illes Balears, exerceix la potestat legislativa, aprova els Pressuposts de la Comunitat Autònoma, controla l'acció de govern i exerceix totes aquelles competències que li atribueixen aquest Estatut, les lleis de l'Estat i les del mateix Parlament. 2. El Parlament és inviolable i solament podrà esser dissolt en el supòsit previst a l'apartat 5 de l'article 30 d'aquest Estatut. 3. La seu del Parlament de les Illes Balears radica a la ciutat de Palma. ''Article 20.'' 1. El Parlament serà format pels diputats del territori autònom, elegits per sufragi universal, igual, directe i secret, mitjançant un sistema de representació proporcional que assegurarà una adequada representació de totes les zones del territori. 2. La durada del mandat dels diputats serà de quatre anys. 3. Una llei del Parlament, aprovada per majoria absoluta, regularà el total de diputats que l'han d'integrar, les circumscripcions electorals i el nombre de diputats que ha de correspondre d'elegir a cadascuna d'aquestes i les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat que els afectin. 4. El Parlament es constituirà dins un termini màxim de trenta dies després de la celebració de les eleccions. ''Article 21.'' Podran esser elegits diputats del Parlament els ciutadans espanyols residents a les Illes Balears i inscrits al cens electoral d'aquestes, sempre que siguin majors d'edat i es trobin en exercici ple dels seus drets civils i polítics. ''Article 22.'' Seran electors tots els ciutadans espanyols majors d'edat que figurin al cens electoral de les Illes Balears. ''Article 23.'' 1. Els diputats del Parlament de les Illes Balears no seran vinculats per cap mandat imperatiu i gaudiran, encara que sigui després d'haver-ne cessat el mandat, d'inviolabilitat per les opinions manifestades i pels vots emesos tot exercint el càrrec. Durant el mandat d'aquest no podran esser detinguts ni retinguts, llevat del cas de delicte flagrant, en tot cas, pertocarà de decidir-ne la inculpació, l'empresonament, el processament i el judici al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Fora de l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, la responsabilitat penal els serà exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 2. El vot dels diputats és personal i indelegable. ''Article 24.'' 1. El Parlament tendrà un President, una Mesa i una Diputació Permanent. 2. El Parlament funcionarà en Ple i en Comissions. Les Comissions permanents podran elaborar i aprovar lleis per delegació expressa del Ple, sense perjudici de la facultat d'aquest per reclamar-ne el debat i l'aprovació en qualsevol moment del procés legislatiu. 3. El Parlament podrà crear Comissions especials d'investigació. 4. El Parlament es reunirà durant vuit mesos l'any en dos períodes de sessions compresos entre setembre i desembre, el primer, i entre febrer i juny, el segon. El Parlament es reunirà en sessió extraordinària, a petició del Govern o per acord de la Diputació Permanent o del Ple, a proposta d'una cinquena part dels diputats. La sessió extraordinària es clausurarà quan s'esgotarà l'ordre del dia determinat pel qual es convocà. 5. Els acords, sigui al Ple, sigui a les Comissions, perquè siguin vàlids, hauran d'esser adoptats en reunions reglamentàries, amb l'assistència de la majoria dels components i per aprovació de la majoria dels presents, excepte en aquells casos en què la llei o el reglament n'exigeixin un quòrum més elevat. 6. Per a l'aprovació dels Pressuposts, de les lleis que afectin els Consells Insulars, de la modificació de l'Estatut i en qualsevol altre supòsit en què la llei o el reglament ho precisin, serà necessari que la majoria suficient s'assoleixi, a més, pel vot favorable, computat de manera separada, dels parlamentaris que representin, si més no, dues illes diferents. 7. El Parlament establirà el propi Reglament, en el qual, sense desvirtuar les normes anteriors, se'n regularà la composició, els períodes de sessions, el règim i el lloc de reunions, les formes d'elecció, la formació de grups parlamentaris i la intervenció d'aquests dins el procés legislatiu, les funcions de la Junta de Portaveus i d'altres qüestions necessàries o pertinents per al bon funcionament d'aquest. L'aprovació i la reforma del Reglament requeriran la majoria absoluta dels components del Parlament. ''Article 25.'' 1. El Parlament elegirà una Diputació Permanent, a la qual seran representats tots els grups parlamentaris, en proporció a la importància numèrica respectiva. En serà el President aquell qui ho sigui del Parlament. 2. La Diputació Permanent tendrà com a funció de vetllar pel poder del Parlament quan aquest no sigui reunit, hagi estat dissolt o n'hagi expirat el mandat. En aquests dos casos darrers, continuarà exercint les seves funcions fins que no es constituirà el nou Parlament, al qual retrà comptes de la gestió realitzada. ''Article 26.'' 1. La iniciativa per a l'exercici de la potestat legislativa pertoca als diputats i al Govern de les Illes. 2. Els Consells Insulars podran sol·licitar del Govern l'adopció d'un projecte de llei o remetre a la Mesa del Parlament una proposició de llei i delegar davant aquesta Cambra un màxim de tres membres encarregats de defensar-la. 3 La iniciativa popular s'exercirà en la forma i en les condicions que la llei establirà. ''Article 27.'' 1. El Parlament, mitjançant l'elaboració de lleis, exerceix la potestat legislativa. El Parlament podrà delegar en el Govern de la Comunitat Autònoma la potestat de dictar normes amb categoria de llei, en els mateixos termes i supòsits de delegació prevists als articles 82, 83 i 84 de la Constitució. No podran ser objecte de delegació l'aprova-ció de les lleis que necessiten, per ser aprovades, una majoria especial o que aquesta majoria s'assoleixi pel vot favorable computat de manera separada dels parlamentaris que representin, si més no, dues illes diferents. 2. Les lleis del Parlament seran promulgades en nom del Rei pel President de la Comunitat Autònoma, el qual n'ordenarà la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears, en el termini dels quinze dies següents a l'aprovació d'aquestes, així com també al Boletín Oficial del Estado. A l'efecte de vigència d'aquestes regirà la data de publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears. La versió oficial castellana serà la que la Presidència de la Comunitat Autònoma transmetrà. ''Article 28.'' Correspon al Parlament: 1. Designar, en aplicació del criteri de representació proporcional, el senador o els senadors que han de representar les Illes Balears al Senat, d'acord amb el que estableix l'article 69.5 de la Constitució. Els designats cessaran en els casos prevists a l'ordenament jurídic i, en tot cas, en concloure la legislatura del Parlament de les Illes Balears en la qual foren designats, una vegada prenguin possessió els nous senadors. En el supòsit de dissolució del Senat, el Parlament de les Illes Balears lliurarà les credencials de la designació dels mateixos senadors, els quals continuaran el seu mandat fins que finalitzi la legislatura del Parlament i siguin designats els nous senadors. 2. Elaborar proposicions de llei, presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar un màxim de tres diputats encarregats de defensar-les, d'acord amb el que permet l'article 87.2 de la Constitució. 3. Sol·licitar del Govern l'adopció d'un projecte de llei. 4. Interposar el recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional en els casos prevists dins la legislació vigent. 5. Fixar les previsions d'ordre polític, social i econòmic que, d'acord amb les disposicions contengudes a l'apartat 2 de l'article 131 de la Constitució, s'hagin d'adoptar per a l'elaboració dels projectes de planificació. 6. Aprovar i decidir transferències o delegacions de competències a favor dels Consells Insulars i d'altres ens locals de la Comunitat Autònoma. 7. Examinar i aprovar els comptes de la Comunitat Autònoma, sense perjudici del control que pugui correspondre a d'altres organismes de l'Estat o de la Comunitat Autònoma. ''Article 29.'' El Parlament, mitjançant llei, crearà la institució de la Sindicatura de Greuges per a la defensa de les llibertats i drets fonamentals dels ciutadans, així com per supervisar i investigar les activitats de l'Administració de les Illes Balears. El Síndic serà elegit pel Parlament, per la majoria favorable de les tres cinquenes parts dels diputats de la Cambra. El Síndic actuarà com Alt Comissionat del Parlament i li retrà comptes de la seva activitat. '''''CAPÍTOL II: Del President''''' ''Article 30.'' 1. El President de les Illes Balears serà elegit pel Parlament d'entre els seus membres, i el Rei el nomenarà. 2. El candidat proposat presentarà al Parlament el programa polític del Govern que pretengui formar i sol·licitarà, previ debat, la confiança d'aquell. 3. Si el Parlament, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, n'atorgava la confiança al candidat, aquest serà nomenat President, d'acord amb el que es preveu a l'apartat 1 d'aquest mateix article. Si no s'aconseguia la majoria esmentada, la mateixa proposta se sotmetrà a nova votació quaranta-vuit hores després de l'anterior i la confiança serà atorgada per majoria simple. 4. Si en aquestes votacions no s'atorgava la confiança del Parlament, es tramitaran propostes successives de la manera prevista als apartats anteriors. 5. En cas que hagin transcorregut seixanta dies a partir de la primera votació per a la investidura sense que cap candidat no hagi obtengut la confiança del Parlament, aquest restarà dissolt, i es procedirà a la convocatòria de noves eleccions. El mandat del nou Parlament durarà en tot cas fins a la data en què hauria de concloure el de l'anterior. ''Article 31.'' 1. El President de les Illes Balears nomena i cessa els membres que han de formar el Govern, dirigeix i coordi-na l'acció del Govern i ostenta la més alta representació de la Comunitat Autònoma, així com l'ordinària de l'Es-tat a les Illes Balears. 2. El President podrà delegar temporalment funcions executives i de coordinació en algun dels membres del dit Govern. 3. El President, prèvia deliberació del Govern, podrà plantejar davant el Parlament la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. La confiança es considerarà atorgada quan voti a favor d'aquesta la majoria simple. Si el Parlament en negava la confiança, el President presentarà la dimissió davant el Parlament, el President del qual convocarà, dins el termini màxim de quinze dies, la sessió plenària per a l'elecció d'un nou President de la Comunitat Autònoma, d'acord amb el procediment previst en aquest Estatut. 4. El President serà políticament responsable davant el Parlament, el qual podrà exigir la responsabilitat del Govern de les Illes Balears mitjançant l'adopció, per majoria absoluta, de la moció de censura, proposada, com a mínim, per un quinze per cent dels diputats i que haurà d'incloure un candidat a la Presidència. 5. Si la moció de censura no era aprovada, els qui l'hauran signada no en podran presentar cap altra durant el mateix període de sessions. Si era aprovada, el President i el seu govern cessaran en les seves funcions i el candidat que s'hi haurà inclòs serà nomenat President pel Rei. 6. La responsabilitat penal del President serà exigible en els mateixos termes que s'assenyalen per als diputats del Parlament de les Illes Balears. 7. Una llei del Parlament, aprovada per majoria absoluta, determinarà la forma d'elecció del President, el seu estatut personal i totes les altres atribucions que li són pròpies. 8. En cas d'absència o malaltia del President, ostentarà la representació de les Illes Balears el President del Parlament, sense perjudici que el Govern sigui presidit interinament per un dels seus membres designat pel President. 9. El President no podrà ostentar cap altre càrrec públic dins l'àmbit de les Illes Balears. '''''CAPÍTOL III: Del Govern de les Illes Balears''''' ''Article 32.'' 1. El Govern de les Illes Balears és l'òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. 2. El Govern és format pel President, el Vicepresident, si així pertoca, i els consellers. 3. Una llei del Parlament, aprovada per majoria absoluta, establirà l'organització del Govern, les atribucions i l'estatut personal de cadascun dels components d'aquest. 4. El Govern respon políticament de manera solidària da-vant el Parlament, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dels membres per la pròpia gestió. 5. La responsabilitat penal dels membres del Govern serà exigible en els mateixos termes que s'estableixin per als diputats del Parlament. 6. La seu del Govern serà la ciutat de Palma, però es podrà reunir a qualsevol lloc del territori de la Comuni-tat Autònoma, prèvia convocatòria. 7. El Govern podrà establir organismes, serveis i dependències a qualsevol de les Illes, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. 8. El Govern cessa: a) Després de la celebració d'eleccions al Parlament. b) Per dimissió, per incapacitat o per defunció del seu President. c) Per pèrdua de la confiança del Parlament o perquè aquest adopti una moció de censura. El Govern cessant continuarà en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern. ''Article 33.'' El Govern té la potestat reglamentària i elabora els Pressuposts de la Comunitat Autònoma. Se li podran atribuir d'altres facultats d'acord amb la llei. ''Article 34.'' El Govern podrà interposar recurs d'inconstitucionalitat, suscitar conflictes de competència i presentar-se davant el Tribunal Constitucional en els supòsits i en els termes prevists a la Constitució i a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. ''Article 35.'' Totes les normes, les disposicions i els actes emanats del Govern i de l'Administració de la Comunitat Autònoma que ho requereixin es publicaran al Butlletí Oficial de les Illes Balears. A tots els efectes, aquesta publicació serà suficient per a la validesa dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions i les normes de la Comunitat Autònoma. La publicació al Boletín Oficial del Estado es farà d'acord amb la normativa dictada per l'Estat. '''''CAPÍTOL IV: Dels Consells Insulars''''' ''Article 36.'' El govern, l'administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i les illes adjacents a aquestes correspondran als Consells Insulars, els quals gaudiran d'autonomia en la gestió dels interessos propis, d'acord amb la Constitució, amb aquest Estatut i amb el que establiran les lleis del Parlament. ''Article 37.'' 1. Cadascun dels Consells Insulars serà integrat pels diputats elegits per al Parlament a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. 2. Els càrrecs de President de les Illes Balears, de President del Parlament, de membre del Govern, de senador de la Comunitat Autònoma i de portaveu de grup parlamentari, excepte el del Grup Mixt, si n'és el cas, són incompatibles amb el de conseller insular. La incompatibilitat subsistirà en cas de cessament, per qualsevol causa, en l'exercici dels càrrecs incompatibles. Al Consell que els correspongui seran substituïts per aquells candidats que ocupin el lloc següent al del darrer elegit a les llistes electorals corresponents. Els consellers insulars substituts no tendran la condició de diputats. 3. El membre d'un Consell Insular que resulti elegit per ocupar el càrrec vacant de President de les Illes Balears, de President del Parlament, de membre del Govern, de senador de la Comunitat Autònoma o de portaveu de grup parlamentari cessarà en la condició de conseller insular, i la vacant que deixi al propi Consell serà coberta per aquell candidat que ocupi el lloc següent al de l'últim designat com a tal a la llista electoral pròpia. 4. Els diputats podran renunciar a ser membres del Consell Insular respectiu sense perdre la condició de diputat. En aquest supòsit, per la Junta Electoral de les Illes Balears es procedirà a expedir la credencial corresponent a aquell candidat que ocupi el lloc següent al de l'últim designat com a tal a la seva llista electoral. Així mateix, els consellers insulars podran renunciar a la condició de diputat sense perdre la condició de consellers. Les renúncies en un sentit o l'altre són irreversibles. 5. Les renúncies a què fa referència l'apartat anterior queden limitades que el conjunt de càrrecs incompatibles, establerts a l'apartat 2, i el de les renúncies voluntàries no superin el cinquanta per cent dels electes de cada candidatura a cada circumscripció electoral. No queda afectat per la limitació el diputat elegit per la circumscripció de Formentera. 6. Al conseller insular que no ostentés el càrrec de diputat, per haver substituït un dels incompatibles o un diputat dels que havien voluntàriament renunciat al càrrec de conseller, se li expedirà credencial de diputat al Parlament de les Illes Balears, en el supòsit que quedàs vacant el càrrec per renúncia d'un dels de la seva llista electoral. ''Article 38.'' En cas de convocatòria d'eleccions o de dissolució del Parlament, els diputats i consellers dels Consells Insulars continuaran exercint els càrrecs que ostentin als consells de què formin part fins que no s'hagi constituït el nou Consell Insular. ''Article 39.'' Els Consells Insulars, a més de les competències que els corresponguin com a corporacions locals, tendran la facultat d'assumir dins el seu àmbit territorial la funció executiva i la gestió en la mesura en què la Comunitat Autònoma assumirà competències sobre aquestes, d'acord amb aquest Estatut, en les matèries següents: 1. Demarcacions territorials, alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis. 2. Monts i aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures. 3. Agricultura i ramaderia, d'acord amb l'ordenació general de l'economia. 4. Pesca en aigües interiors, recollida de marisc, aqüicultura i caça. 5. Recursos i aprofitaments hidràulics, canals i regatges, règim general d'aigües. Aigües minerals, termals i subter-rànies. 6. Patrimoni arqueològic, històric, artístic i monumental, arxius i biblioteques, museus, conservatoris i belles arts. 7. Assistència social i serveis socials. Promoció social de la infantesa, la dona, la família, la tercera edat, els disminuïts físics, psíquics i sensorials. Entitats benèfiques i assistencials. 8. Ordenació del territori, urbanisme i habitatge, medi ambient i ecologia. 9. Carreteres, camins, ports de refugi i aeroports esportius i, en general, tots els que no realitzin activitats comercials. 10. Transport de viatgers i de mercaderies al si del propi territori insular. 11. Obres públiques. 12. Foment i promoció del turisme. Ordenació del turisme dins el seu àmbit territorial. 13. Esport i lleure. 14. Estadístiques d'interès insular. 15. Vigilància i protecció dels seus edificis i de les seves instal·lacions. 16. Fires insulars. Denominacions d'origen. 17. Foment de la cultura. 18. Sanitat i higiene. 19. Ensenyament. 20. Coordinació de la protecció civil. 21. Artesania. 22. Cooperatives i cambres. 23. Planificació i desenvolupament econòmics dins el territori de cadascuna de les Illes, d'acord amb les bases i amb l'ordenació general de l'economia de l'Estat i de la Comunitat Autònoma. 24. Contractes i concessions administratives respecte de les matèries la gestió de les quals els correspongui dins el seu territori. 25. Activitats classificades. 26. Coordinació hospitalària, la de la Seguretat Social in-closa. 27. Legislació laboral de l'Estat. 28. Espectacles i activitats recreatives. 29. Institucions públiques de protecció i tutela de menors. I, en general, qualssevol altres que, dins l'àmbit territorial propi, corresponguin als interessos respectius, d'a-cord amb les transferències o delegacions que a tal fi s'estableixin. ''Article 40.'' 1. La coordinació de l'activitat dels Consells Insulars en tot allò que pugui afectar els interessos de la Comunitat Autònoma correspondrà al Govern, com a responsable de la política regional i com a òrgan superior de l'administració comunitària. 2. Quan les competències siguin transferides en virtut d'una llei del Parlament s'establiran les formes de control i coordinació que es reservaran al Govern de la Comunitat Autònoma. '''''CAPÍTOL V: Òrgans de consulta i assessorament''''' ''Article 41.'' 1. El Consell Consultiu de les Illes Balears és el superior òrgan de consulta de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 2. El Consell Consultiu serà integrat per set juristes de reconegut prestigi, tres dels quals seran elegits pel Parlament mitjançant el vot favorable de les tres cinquenes parts dels diputats. 3. Una llei del Parlament en regularà l'organització i el funcionament. ''Article 42.'' 1. El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears és l'òrgan col·legiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica i social. 2. Una llei del Parlament en regularà la composició, la designació dels seus membres, l'organització i les funcions. CAPÍTOL VI: De l'Administració Pública de les Illes Balears ''Article 43.'' Corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la creació i l'estructuració d'una administració pública pròpia, dins el marc dels principis generals i de les normes bàsiques de la legislació de l'Estat i de l'Estatut present. ''Article 44.'' La Comunitat Autònoma de les Illes Balears exercirà les seves funcions administratives mitjançant els ens i els organismes que depenen del Govern de les Illes Balears, així com a través dels Consells Insulars i dels municipis. CAPÍTOL Vll: Del control dels poders de la Comunitat Autònoma ''Article 45.'' 1. Les lleis del Parlament de la Comunitat Autònoma seran excloses del recurs contenciosoadministratiu i únicament subjectes al control de la constitucionalitat exercit pel Tribunal Constitucional. 2. Contra els actes, els acords i les normes reglamentàries emanades dels òrgans executius i administratius de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es podrà interposar recurs davant la jurisdicció contenciosoadministrativa. ''Article 46.'' 1. Sense perjudici de les competències que correspon-guin al Tribunal de Comptes, la Sindicatura de Comptes és l'òrgan al qual correspon la fiscalització externa de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector pú-blic de les Illes Balears. 2. La Sindicatura de Comptes serà formada per tres síndics elegits pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels diputats. 3. Una llei del Parlament en regularà el funcionament i l'organització. CAPÍTOL VIII : Del règim jurídic de la Comunitat Autònoma ''Article 47.'' Les competències establertes en aquest Estatut es consideren referides a l'àmbit territorial de les Illes Balears. ''Article 48.'' En les matèries que siguin de la seva competència exclusiva, en correspon al Parlament de les Illes Balears la potestat legislativa segons els termes prevists en aquest Estatut i a les lleis de l'Estat a les quals es refereix l'Estatut esmentat, i correspon al Govern de la Comunitat Autònoma la funció executiva d'aquestes, tot incloent-hi la potestat reglamentària, i la inspecció. ''Article 49.'' 1. Pel que fa a les competències previstes a l'article 11, en correspondran a la Comunitat Autònoma el desenvolupament legislatiu i l'execució en els termes que estableixi la legislació bàsica de l'Estat. 2. Quant a les competències relacionades a l'article 12, la potestat executiva de la Comunitat Autònoma podrà dur annexa la potestat reglamentària quan aquesta resulti d'habilitació o de delegació legislatives. 3. La potestat reglamentària correspon al Govern de les Illes Balears. Això no obstant, els Consells Insulars tendran potestat reglamentària organitzativa per a regular el propi funcionament. 4. Els Consells Insulars tendran potestat reglamentària normativa només quan aquesta resulti d'habilitació per llei de l'Estat o del mateix Parlament. 5. Els Consells Insulars, a més de les competències que els corresponen d'acord amb el que es preveu en aquest Estatut, tendran les facultats de gestió i execució dins el propi territori de les decisions del Govern de les Illes Balears quan així pertoqui. ''Article 50.'' 1. En matèries de competència exclusiva de la Comunitat Autònoma, el dret propi de les Illes Balears és aplicable dins el seu territori preferentment a qualsevol altre, segons els termes prevists en aquest Estatut. 2. En la determinació de les fonts del Dret Civil de les Illes Balears es respectaran les normes que s'hi estableixen. 3. En tot allò que no sigui regulat pel dret propi de les Illes Balears serà d'aplicació supletòria el dret de l'Estat. '''''TÍTOL IV: De l'organització judicial''''' ''Article 51.'' El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears és l'òrgan jurisdiccional en el qual culmina l'organització judicial de les Illes Balears dins l'àmbit territorial cor-responent i davant el qual s'exhauriran les instàncies processals successives, en els termes i en les condicions que resultin de la Llei Orgànica del Poder Judicial i d'altres disposicions complementàries. ''Article 52.'' 1. La competència dels òrgans jurisdiccionals de les Illes s'estén: a) En l'ordre civil, a totes les instàncies i a tots els graus, els recursos de cassació i revisió inclosos, en matèria de Dret Civil de les Illes Balears. b) En l'ordre contenciosoadministratiu, als recursos que s'interposin contra els actes i les disposicions de les administracions públiques, en els termes que estableixi la Llei Orgànica del Poder Judicial. c) En els ordres penal i social, a totes les instàncies i a tots els graus, a excepció dels recursos de cassació i revisió. d) A les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals en les Illes Balears. e) Als recursos sobre qualificació de documents referents al dret privat de les Illes i que hagin de tenir accés al Registre de la Propietat. 2. En matèries restants, es podrà interposar davant el Tribunal Suprem el recurs de cassació o el que correspongui, d'acord amb les lleis de l'Estat. El Tribunal Suprem també resoldrà els conflictes de competència i de jurisdicció entre els Tribunals de les Illes Balears i els de la resta d'Espanya. ''Article 53.'' 1. El President del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears serà nomenat pel Rei a proposta del Consell General del Poder Judicial. El President de la Comunitat Autònoma ordenarà la publicació d'aquest nomenament en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. 2. El nomenament dels magistrats, jutges, fiscals i secretaris que hagin de prestar serveis a les Illes Balears s'efectuarà en la forma prevista en la Llei Orgànica del Poder Judicial a què fa referència l'article 122 de la Constitució. ''Article 54.'' 1. A instància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l'òrgan competent convocarà concursos i d'altres proves de selecció per a cobrir els llocs vacants a les Illes Balears de magistrats, jutges, secretaris judicials i d'altre personal al servei de l'Administració de Justícia. 2. En la resolució dels concursos i oposicions per proveir els llocs de magistrats i jutges serà mèrit preferent l'especialització en el Dret Civil de les Illes Balears i el coneixement del català. 3. L'organització i el funcionament del Ministeri Fiscal corresponen íntegrament a l'Estat, d'acord amb les lleis generals. ''Article 55.'' Pel que fa a l'Administració de Justícia, a excepció de la militar, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: 1. Exercir totes les facultats que les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguin o atribueixin al Govern de l'Estat. 2. Participar en la fixació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals a les Illes Balears i en la localització de la seva capitalitat. ''Article 56.'' 1. La Comunitat Autònoma participarà en la fixació de les demarcacions judicials i en les corresponents a les notaries i als registres de la propietat i mercantils, radicats en el seu territori. 2. Els notaris, els registradors de la propietat i mercantils i els corredors de comerç seran nomenats per la Comunitat Autònoma de conformitat amb les lleis de l'Estat. Per a la provisió d'aquestes places serà mèrit preferent l'especialització en Dret Civil de les Illes Balears i el coneixement de la llengua catalana. En cap cas no es podrà establir l'excepció de naturalesa i veïnatge. ''Article 57.'' Les ternes que el Parlament ha de presentar al Consell General del Poder Judicial per al nomenament dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears requeriran una majoria favorable de les tres cinquenes parts dels diputats. '''''TÍTOL V: De la Hisenda, el patrimoni i l'economia.''''' ''Article 58.'' 1. Per al desenvolupament i l'execució de les seves funcions, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dins el marc dels principis de coordinació amb les hisendes de l'Estat i les locals, té autonomia financera, domini i patrimoni propis, d'acord amb la Constitució, les lleis orgàniques reguladores d'aquestes matèries i l'Estatut present. 2. L'autonomia financera haurà de permetre de dur a terme el principi de suficiència de recursos per a poder exercir les competències pròpies de la Comunitat Autònoma. 3. La Comunitat Autònoma té l'obligació de vetllar pel seu propi equilibri territorial, especialment entre les diverses illes que la formen, a fi de fer possible la plena realització del principi de solidaritat. 4. La Comunitat Autònoma tendrà, a tots els efectes, el mateix tractament fiscal que la llei estableixi per a l'Estat. 5. Una llei de les Corts Generals regularà el reconeixement específic del fet diferencial de la insularitat com a garantia de la solidaritat i de l'equilibri interterritorial. ''Article 59.'' 1. El patrimoni de la Comunitat Autònoma és format per: a) El patrimoni de la Comunitat en el moment d'aprovar-se l'Estatut. b) Els béns i els drets afectats als serveis traspassats a la Comunitat Autònoma. c) Els béns i els drets que la Comunitat Autònoma hagi adquirit o adquireixi per qualsevol títol jurídic vàlid. 2. L'administració, el control, la defensa, la conservació i la reivindicació d'aquest patrimoni seran regulats per llei del Parlament de les Illes Balears. ''Article 60.'' Formaran la hisenda de la Comunitat Autònoma els recursos següents: a) Els ingressos provinents del seu patrimoni. b) Els ingressos derivats de les activitats de dret privat que pugui exercitar. c) El rendiment dels seus propis imposts, taxes i contribucions especials. d) Els tributs cedits totalment o parcialment per l'Estat. e) Els recàrrecs sobre els imposts estatals. f) Les participacions en els ingressos de l’Estat. g) El producte de les multes i de les sancions dins l'àmbit de l'exercici de les seves competències. h) Les assignacions que s'estableixin en els Pressuposts Generals de l'Estat. i) Les transferències provinents del Fons de Compensació Interterritorial i d'altres fons per al desenvolupament de les Illes Balears. j) El producte de les operacions de crèdit. k) Qualsevol altre tipus d'ingressos que puguin obtenir-se en virtut de les lleis. ''Article 61.'' 1. La Comunitat Autònoma podrà establir i exigir els seus propis tributs, d'acord amb la Constitució i les lleis, sense que aquests puguin recaure sobre fets imposables gravats per l'Estat. 2. L'establiment per part de l'Estat de tributs sobre fets imposables gravats per la Comunitat Autònoma i que suposin una minva dels ingressos d'aquesta obligarà a aparellar les necessàries mesures de compensació a favor seu. 3. La Comunitat Autònoma podrà establir i gestionar tributs sobre les matèries que la legislació de règim local reservi a les corporacions locals, en els supòsits en què la dita legislació ho prevegi i en els termes que aquesta contempli. En tot cas, s'hauran d'establir les mesures de compensació o coordinació adequades a favor d'aquelles corporacions, a fi que els ingressos d’aquestes corporacions locals no es vegin minvats ni tampoc reduïts en les possibilitats de creixença futura. ''Article 62.'' 1. La Comunitat Autònoma podrà establir taxes sobre la utilització del seu domini públic, sobre la prestació per part d'aquesta d'un servei públic o sobre la realització per part seva d'una activitat que es refereixin en forma particular al subjecte passiu, l'afecti o el beneficiï. 2. Quant l'Estat o les corporacions locals transfereixin a la Comunitat Autònoma béns de domini públic per a la utilització dels quals hi hagi establertes taxes o competències en l'execució o en el desenvolupament de les quals prestin serveis o efectuïn activitats igualment gravades amb taxes, aquelles i aquestes es consideraran com a tributs propis de la Comunitat Autònoma. El rendiment previst per a cada taxa per la prestació de serveis o per la realització d'activitats no podrà superar el cost dels dits serveis o activitats. ''Article 63.'' La Comunitat Autònoma podrà establir contribucions especials per l'obtenció, per part del subjecte passiu, d'un benefici o d'un augment del valor dels béns com a conseqüència de la realització per part d'aquella d'obres públiques o de l'establiment o l'ampliació a despeses seves de serveis públics. La recaptació per la contribució especial no podrà superar el cost de l'obra o de l'establiment o ampliació del servei suportat per la Comunitat Autònoma. ''Article 64.'' La Comunitat Autònoma podrà establir recàrrecs sobre els imposts estatals cedits, així com sobre els imposts no cedits que gravin la renda o el patrimoni de les persones físiques amb domicili fiscal dins el seu territori, sense que això pugui suposar un minvament en els ingressos de l'Estat per aquests imposts, ni desvirtuar-ne la naturalesa o l'estructura. ''Article 65.'' La Comunitat Autònoma disposarà d'un percentatge de participació en el recaptament dels imposts estatals no cedits, que es negociarà d'acord amb les bases establertes a la Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autònomes i amb el major cost mitjà dels serveis socials i administratius de la Comunitat Autònoma, derivat de la insularitat, l'especialització de la seva economia i les notables variacions estacionals de la seva activitat productiva. ''Article 66.'' 1. La Comunitat Autònoma podrà efectuar operacions de crèdit per un termini inferior a un any, a fi de cobrir les seves necessitats peremptòries de tresoreria. 2. També podrà concertar operacions de crèdit per un termini superior a un any, qualsevol que sigui la forma com es documentin, sempre que es compleixin els requisits següents: a) Que l'import total del crèdit es destini exclusivament a la realització de les despeses d'inversió. b) Que l'import total de les anualitats d'amortització per capital i interessos no excedeixi del 25% dels ingressos corrents de la Comunitat Autònoma. 3. El deute públic de la Comunitat Autònoma i els títols valors de caràcter equivalent emesos per aquesta resta-ran subjectes a les mateixes normes i gaudiran dels mateixos beneficis i les mateixes condicions que el deute públic de l'Estat. 4. El volum i les característiques de les emissions s'esta-bliran d'acord amb l'ordenació general de la política creditícia i en coordinació amb l'Estat. ''Article 67.'' 1. Corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la gestió, la liquidació, el recaptament i la inspecció dels seus tributs propis, sense perjudici de la col·laboració que es pugui establir amb l'Administració Tributària de l'Estat, especialment quan així ho exigeixi la naturalesa del tribut. 2. En el cas de tributs cedits, la Comunitat Autònoma assumirà per delegació de l'Estat la gestió, la liquidació, la recaptació, la inspecció i la revisió, quan pertoqui, dels dits tributs, sense perjudici de la col·laboració que es pugui establir entre ambdues administracions, d'acord amb la llei que fixi l'abast i les condicions de la cessió. 3. Pel que fa a la gestió, la liquidació, el recaptament, la inspecció i la revisió, si pertoca, dels altres tributs de l'Estat recaptats a la Comunitat Autònoma, aquesta tendrà les facultats derivades de la delegació que pugui rebre d'aquell i, en tot cas, les de col·laboració que es puguin establir. ''Article 68.'' Per al desenvolupament i l'execució de les seves funcions i competències, els Consells Insulars gaudiran d'autonomia financera, la qual haurà de respectar el principi de suficiència de recursos per garantir l'exercici adequat de les competències pròpies. ''Article 69.'' Els recursos dels Consells Insulars estaran constituïts per: 1. Els recursos propis, establerts per als Consells Insulars per la legislació estatal com a ens d'Administració Local. 2. Els que es determinen a les lleis de transferències, com a finançament provisional de les funcions i serveis que es transfereixen. 3. Les subvencions i transferències de capital establertes per llei del Parlament. 4. La participació en el finançament de la Comunitat, en proporció a les competències autonòmiques que els consells gestionen com a finançament definitiu. 5. Les transferències procedents del Fons de Compensació Interinsular, d'acord amb la distribució que estableixi la llei del Parlament. 6. Qualsevol tipus d'ingressos que puguin obtenir-se en virtut de les lleis. ''Article 70.'' Les resolucions dels òrgans econòmicoadministratius de la Comunitat Autònoma, igual com els de l'Estat, podran esser, en tot cas, objecte del recurs econòmicoadministratiu, en els termes que estableix la normativa reguladora d'aquest procediment. ''Article 71.'' Corresponen al Parlament de les Illes Balears: a) L'examen, l'aprovació i el control del Pressupost de la Comunitat Autònoma, sense perjudici del control que en correspon al Tribunal de Comptes d'acord amb l'article 153 de la Constitució. b) L'establiment, la modificació i la supressió de les seves taxes, les contribucions especials i els imposts propis, així com la fixació dels elements determinants de la relació jurídicotributària i de la quantia del dèbit. c) L'establiment, la modificació i la supressió dels recàr-recs sobre imposts estatals. d) L'autorització per a l'emissió i la conversió de deute públic, sense prejudici de l'autorització de l'Estat quan això sigui procedent. e) El règim jurídic del seu patrimoni. ''Article 72.'' Corresponen al Govern de la Comunitat Autònoma: a) La potestat reglamentària en les matèries fiscals de competència pròpia de la Comunitat Autònoma. b) La potestat reglamentària per a la gestió dels imposts estatals cedits. c) L'estadística amb fins exclusius de la Comunitat Autònoma. d) La tutela financera sobre els ens locals, sense perjudici de l'autonomia que la Constitució n'estableix i el que disposin les lleis de transferències als Consells Insulars. e) La tutela i el control financers de quantes institucions i organismes tengui reservada competència la Comunitat Autònoma, segons el que es preveu al títol segon de l'Estatut present. ''Article 73.'' Als efectes de concretar el que disposa l'article 60 i de forma especial la participació territorialitzada de les Illes Balears en els tributs generals que es determinin i les condicions per a l'aprovació de recàrrecs sobre tributs del Sistema Fiscal General, en el marc del que disposa l'article 157.3 de la Constitució i en la legislació que ho desenvolupi, l'Administració General de l'Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears subscriuran un acord bilateral que se formalitzarà en Comissió Mixta i podrà ser revisat periòdicament de forma conjunta, haurà de tenir en compte l'esforç fiscal de les Illes Balears i atendrà singularment els criteris de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interterritorial. ''Article 74.'' 1. Sense perjudici del que disposa l'article anterior, la participació anual de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els ingressos de l'Estat a què es refereix l'apartat f) de l'article 60 es negociarà atenent els criteris que fixi la legislació del desenvolupament de l'article 157 de la Constitució i qualssevol altres que permetin garantir, amb suficiència i solidaritat, l'exercici de les competències de la Comunitat Autònoma. 2. El percentatge de participació únicament podrà ser objecte de revisió en els següents supòsits: a) Quan s'ampliïn o es redueixin les competències assumides per la Comunitat Autònoma i que anteriorment realitzàs l’Estat. b) Quan es produeixi la cessió de nous tributs. c) Quan es duguin a terme reformes substancials en el sistema tributari de l'Estat. d) Quan, transcorreguts cinc anys des de la seva entrada en vigor, sigui sol·licitada l'esmentada revisió per l'Administració General de l'Estat o per la Comunitat Au-tònoma. ''Article 75.'' 1. El Parlament podrà acordar la creació d'institucions de crèdit pròpies com a instruments de col·laboració en la política econòmica de la Comunitat Autònoma. 2. Els poders públics de la Comunitat Autònoma resten facultats per a la creació d'un sector públic propi. 3. La Comunitat Autònoma participarà, així mateix, en la gestió del sector públic econòmic estatal en els casos i en les activitats en què sigui procedent. 4. La Comunitat Autònoma promourà eficaçment les diverses formes de participació en l'empresa i fomentarà, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establirà els mitjans que facilitin l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció. '''''TÍTOL VI: De la reforma de l'Estatut''''' ''Article 76.'' 1. La iniciativa de reforma en correspondrà al Parla-ment, a proposta d'una cinquena part dels diputats, al Govern de la Comunitat Autònoma i a les Corts Generals. 2. La proposta de reforma requerirà per prosperar l'aprovació del Parlament per majoria absoluta i l'aprovació de les Corts Generals mitjançant una llei orgànica. 3. En tot allò que no es preveu en aquest article, hom s'a-tendrà al que disposa la Constitució sobre aquesta matèria. 4. En el supòsit de tramitació en el Congrés dels Diputats i en el Senat d'una proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el Parlament podrà retirar-la. '''''Disposicions addicionals''''' '' Disposició addicional primera.'' Mitjançant la normativa corresponent de l'Estat i sota la tutela d'aquest, es crearà i es regularan la composició i les funcions del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en el qual tendrà participació preeminent la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en igualtat amb la resta de les comunitats autònomes afectades. '' Disposició addicional segona.'' La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, essent la llengua catalana també patrimoni d'altres comunitats autònomes, podrà sol·licitar al Govern de l'Estat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de col·laboració que es considerin oportuns per tal de salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com efectuar la comunicació cultural entre les comunitats abans esmentades, sense perjudici dels deures de l'Estat establerts a l'apartat 2 de l'article 149 de la Constitució, i del que disposa l'article 145 d'aquesta. La institució oficial consultiva per a tot quant es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d'acord amb una llei de l'Estat, podrà participar a una insti-tució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana. ''Disposició addicional tercera.'' 1. Se cedeixen a la Comunitat Autònoma els rendiments dels tributs següents: a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, amb les limitacions i condicions que s’estableixin en la cessió. b) Impost sobre el Patrimoni. c) Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. d) Impost de Successions i Donacions. e) La imposició general sobre les vendes en fase mino-rista. f) Els imposts sobre consums específics en la seva fase minorista, llevat dels recaptats mitjançant monopolis fiscals. g) Els tributs sobre el joc. L'eventual supressió o modificació d'alguns d'aquests tributs implicarà l'extinció o modificació de la cessió. 2. El contingut d'aquesta disposició podrà modificar-se mitjançant acord del Govern amb la Comunitat Autòno-ma, que serà tramitat com a projecte de llei a les Corts Generals. Per a aquests efectes, la modificació de la disposició present no s'entendrà com a modificació de l'Estatut. ''Disposició addicional quarta.'' El Consell Insular d'Eivissa i Formentera podrà donar a l'Ajuntament de Formentera participació en la gestió de les competències que li hagin atribuït per llei del Parlament. L'encomana de gestió s'efectuarà per acord del Consell Insular, prèvia conformitat de l'Ajuntament de Formentera. L'acord d'encomana de gestió concretarà les condicions econòmiques i els mitjans humans i materials que s'adscriguin. ''Disposició addicional cinquena.'' La celebració d’eleccions atendrà el que disposin les Corts Generals, amb la finalitat exclusiva de coordinar el calendari de les diverses consultes electorals. '''''Disposicions transitòries''''' ''Disposició transitòria primera.'' 1. Per al traspàs de funcions i de serveis inherents a les competències que corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears segons l'Estatut present, es crearà una comissió mixta. 2. La Comissió Mixta serà integrada paritàriament per vocals designats pel Govern de la Nació i pel de la Co-munitat Autònoma. Aquesta comissió mixta establirà les pròpies normes de funcionament. 3. Els acords de la Comissió Mixta adoptaran la forma de proposta al Govern de l'Estat, el qual els aprovarà mitjan-çant decret. Els acords figuraran com annexos a aquest i hauran d’esser publicats simultàniament al Boletín Oficial del Estado i al Butlletí Oficial de Illes Balears i entraran en vigor a partir d’aquesta publicació. 4. A fi de preparar els traspassos i verificar-los per blocs orgànics de naturalesa homogènia, la Comissió Mixta de Transferències serà assistida per Comissions Sectorials d'àmbit nacional, agrupades per matèries, la comesa fonamental de les quals serà de determinar amb la representació de l'Administració de l'Estat els traspassos de mitjans personals, financers i materials que hagi de rebre la Comunitat Autònoma. Les Comissions Sectorials traslladaran les seves propostes d'acord a la Comissió Mixta, la qual les haurà de ratificar. 5. La certificació emesa per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs dels béns immobles de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquesta certificació haurà de tenir en compte els requisits que exigeix la Llei Hipotecària. 6. El canvi de titularitat als contractes de lloguer de locals per a oficines públiques o per a d'altres finalitats que hagin estat objecte de transferència no facultarà l'arrendador per extingir o per renovar els contractes. ''Disposició transitòria segona.'' 1. Els funcionaris i el personal laboral adscrits a serveis de titularitat estatal o a d'altres institucions públiques que siguin afectades per traspassos a la Comunitat Autònoma passaran a dependre d'aquesta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol ordre i natura que els corresponguin, tot incloent-hi el de poder participar als concursos de trasllat que l'Estat convoqui, en igualtat de condicions amb els altres membres del seu cos, per tal de poder exercir tothora el seu dret permanent d'opció. 2. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears disposarà dels mitjans necessaris perquè tots els funcionaris i personal laboral destinats a les Illes puguin adquirir la coneixença de la llengua i de la cultura de les Illes Balears. ''Disposició transitòria tercera.'' 1. Fins que no s'hagi completat el traspàs dels serveis corresponents a les competències fixades a la Comunitat Autònoma en aquest Estatut o, en qualsevol cas, fins que no hagin transcorregut sis anys de l'entrada en vigor d'aquest, l'Estat garantirà el finançament dels serveis transferits a la Comunitat Autònoma amb una quantitat igual al cost efectiu del servei al territori de la Comunitat en el moment de la transferència. 2. A fi de garantir el finançament dels serveis esmentats abans, es crearà una comissió mixta paritària, Estat-Comunitat Autònoma, que adoptarà un mètode adreçat a fixar el percentatge de participació previst a l'article 60 d'aquest Estatut. El mètode a seguir tendrà presents tant els costs directes com els indirectes dels serveis traspassats, i també les despeses d'inversió que calguin. 3. La Comissió Mixta de l'apartat precedent fixarà el percentatge esmentat, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima d'un mes a la presentació dels Pressuposts Generals de l'Estat. 4. Tot partint del mètode fixat dins l'apartat 2, s'establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per l'Estat a la Comunitat Autònoma, minorat pel total del recaptament que aquesta haurà obtengut amb els tributs cedits, en relació amb la suma dels ingressos que l'Estat haurà obtengut pels capítols 1 i 2 de l'últim Pressupost precedent a la transferència dels serveis avaluats. ''Disposició transitòria quarta.'' 1. Les lleis de l'Estat relatives a matèries transferides a la Comunitat Autònoma continuaran en vigència mentre el Parlament no aprovi una normativa pròpia. Correspondrà al Govern de la Comunitat, o, si n'és el cas, als Consells Insulars l'aplicació d'aquestes. 2. Les disposicions reglamentàries de l'Estat continuaran vigents mentre el Govern de la Comunitat Autònoma no en dicti cap altra d'aplicació preferent. 3. Fins que l'Administració de les Illes Balears no assumeixi les competències que li corresponen d'acord amb l'Estatut present, tots els organismes de l'Estat o de l'Administració Local continuaran exercint les funcions i les jurisdiccions anteriors. 4. Mentre no s'hagi constituït la Sindicatura de Comptes, el Govern de les Illes Balears, dins un termini de tres mesos a partir de la data de tancament dels Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma, haurà de presentar al Parlament de les Illes Balears, per a l'aprovació corresponent, un compte de liquidació del pressupost esmentat d'ingressos i de despeses. ''Disposició transitòria cinquena.'' 1. En promulgar-se l'Estatut present, les institucions d'autogovern de les Illes Balears hauran de respectar les competències que els Consells Insulars hagin rebut de l'Ens Preautonòmic. 2. A proposta del Govern de la Comunitat Autònoma, i d'acord amb una llei del Parlament, en nomenarà una Comissió Tècnica Interinsular encarregada de distribuir les competències a què fa referència l'article 39 d'aquest Estatut, així com de fixar el control i la coordinació que en cada cas correspongui al Govern de la Comunitat Autònoma, en la mesura en què siguin assumides per la Comunitat Autònoma per transferència o per delegació de l'Estat. 3. Integraran la Comissió Tècnica Interinsular setze vocals, designats: quatre, pel Govern de la Comunitat, i quatre per cadascun dels Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera. Aquesta Comissió Tècnica Interinsular es donarà el propi reglament de funcionament, que s'aprovarà per majoria simple dels components d'aquesta. 4. Els acords de la Comissió Tècnica Interinsular prendran la forma de proposta al Parlament de les Illes Balears, el qual, si així pertoca, les aprovarà mitjançant una llei que tendrà vigència a partir de la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears. '''''Disposició final''''' L'Estatut present entrarà en vigor el mateix dia que se'n publicarà la llei d'aprovació per les Corts Generals al Boletín Oficial del Estado. Per tant, Man a tots els espanyols, particulars i autoritats, que servin i facin servir aquesta Llei Orgànica. Palau de la Zarzuela, Madrid, a dia 25 de febrer de 1983. JOAN CARLES I, REI [[Categoria:Legislació]] 1717 2965 2006-11-30T21:42:01Z Aleator 20 DP-OFICIAL Proposta de proposició de llei orgànica per la qual s'estableix l'Estatut d'autonomia de Catalunya i es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d'Estatut d'autonomia de Catalunya ==Índex:== *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/PREÀMBUL|PREÀMBUL]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol preliminar|Títol preliminar]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol I. De drets, deures i principis rectors|Títol I. De drets, deures i principis rectors]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol II. De les institucions|Títol II. De les institucions]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol III. Del poder judicial a Catalunya|Títol III. Del poder judicial a Catalunya]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol IV. De les competències|Títol IV. De les competències]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol V. De les relacions de la Generalitat amb l'Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, i de l'acció exterior de la Generalitat|Títol V. De les relacions de la Generalitat amb l'Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, i de l'acció exterior de la Generalitat]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol VI. Del finançament de la Generalitat i l'aportació catalana a les finances de l'Estat|Títol VI. Del finançament de la Generalitat i l'aportació catalana a les finances de l'Estat]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol VII. De la reforma de l'Estatut|Títol VII. De la reforma de l'Estatut]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions addicionals|Disposicions addicionals]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions transitòries|Disposicions transitòries]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposició derogatòria|Disposició derogatòria]] *[[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions finals|Disposicions finals]] {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)]] 1718 2562 2006-10-08T19:19:55Z Aleator 20 [[Categoria:Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)]] [[Categoria:Estatut d'autonomia de Catalunya (2006)]] 1719 2962 2006-11-29T20:51:09Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Joan Maragall i Gorina]]|Part de ''Seqüències'' (1911)}} {{Obra|Viquipedia=Fageda d'en Jordà}} [[Image:Catalonia-FagedaDenJorda1.jpg|thumb|right|La fageda d'en Jordà]] [[Image:Catalonia-FagedaDenJorda2.jpg|thumb|right|La fageda d'en Jordà]] <poem> Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! </poem> [[Image:Catalonia-FagedaDenJorda3.jpg|thumb|right|La fageda d'en Jordà]] {{DP-70}} [[Categoria:Poesia]] 1722 2572 2006-10-08T19:51:25Z Aleator 20 a la 3ª queda ben categoritzat {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=PREÀMBUL |anterior=Portada |següent=Títol preliminar }} La nació catalana s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. Catalunya ha definit una llengua i una cultura, ha modelat un paisatge, ha acollit també altres llengües i altres manifestacions culturals, s'ha obert sempre a l'intercanvi generós, ha construït un sistema de drets i llibertats, s'ha dotat de lleis pròpies i ha desenvolupat un marc de convivència solidari que aspira a la justícia social. Aquest Estatut segueix la tradició de les constitucions i altres drets de Catalunya, que històricament havien significat l'articulació política i social dels catalans i les catalanes. Des del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les nostres institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914 i el restabliment de la Generalitat i l'Estatut del 1932 i el del 1979, en el qual s'establia que Catalunya volia exercir, aleshores com ara, el seu dret inalienable a l'autogovern. És en aquest sentit que l'Estatut és dipositari d'una memòria i guarda el record de tots els que han lluitat i dels que foren exiliats o fins i tot dels que van morir pel reconeixement dels drets nacionals de Catalunya i els drets socials dels catalans. Però tant o més que la memòria, mouen aquest Estatut l'aspiració, el projecte i el somni d'una Catalunya sense cap mena d'entrebancs a la lliure i plena interdependència que una nació necessita avui. La vocació i el dret dels ciutadans de Catalunya de determinar lliurement el seu futur com a poble, que el Parlament de Catalunya ha expressat reiteradament, es correspon amb l'afirmació nacional que històricament va representar la institució de la Generalitat, vigent fins al segle XVIII i després recuperada i mantinguda sense interrupció com a màxima expressió dels drets històrics de què disposa Catalunya i que aquest Estatut incorpora i actualitza. Avui Catalunya, en el seu procés de construcció nacional, expressa la seva voluntat d'ésser i de continuar avançant en el reconeixement de la seva identitat col·lectiva i en el perfeccionament i l'ampliació de l'autogovern per mitjà d'aquest nou Estatut. D'aquesta manera, aquest Estatut defineix les institucions de la nació catalana i les seves relacions amb els pobles d'Espanya en un marc de lliure solidaritat amb les nacionalitats i les regions que la conformen, compatible amb el desenvolupament d'un Estat plurinacional. De la mateixa manera, s'estableixen els vincles de relació amb Europa, on totes les comunitats nacionals han de participar de forma coresponsable en les institucions de govern i legislatives per a contribuir així a la construcció europea. Aquest Estatut es configura com el de Catalunya i l'Aran, atès que els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat nacional amb entitat pròpia. Catalunya vol avançar, per mitjà d'aquest Estatut, cap a una democràcia de més qualitat basada en un equilibri de drets i deures i en la participació ciutadana. Aquest principi orienta l'acció dels poders públics, els quals estan al servei de l'interès general i dels drets dels ciutadans, com els drets al benestar, a la qualitat de vida, a viure en pau, a gaudir d'uns serveis públics eficients i de qualitat i a la protecció del medi ambient, a disposar d'un sistema de prestacions universals que afavoreixin la igualtat i la cohesió social, i la creació de riquesa i d'ocupació plena i de qualitat, amb un compromís permanent de lluita contra les desigualtats, les discriminacions, les injustícies i la pobresa. Aquests drets s'exerceixen conjuntament amb la responsabilitat individual i el deure cívic d'implicar-se en el projecte col·lectiu, en la construcció compartida de la societat que es vol assolir, organitzada a partir del principi de proximitat per mitjà dels ajuntaments, les comarques i les vegueries, que integren el sistema institucional de la Generalitat. L'autogovern de Catalunya s'inscriu, doncs, en aquests valors i objectius, que desenvolupa en l'àmbit de Catalunya i que promou en l'àmbit espanyol i l'europeu, especialment la defensa de la pluralitat de llengües i cultures, a la qual Catalunya aporta el català com a llengua pròpia i comuna de tota la ciutadania amb independència de la seva llengua d'origen i d'ús habitual. Aquest és un Estatut de persones lliures per a persones lliures. La llibertat política que aconseguim com a país mai no ha d'anar en contra de les llibertats individuals dels ciutadans de Catalunya, perquè només és lliure de debò un país on cadascú pot viure i expressar prou identitats diverses, sense cap relació de jerarquia o de dependència entre elles. És per tot això que aquest Estatut estableix que: Primer.- Catalunya és una nació. Segon.- La Generalitat restablerta el 1931 mai no ha deixat d'existir, en terra pròpia o en l'exili, gràcies a la tenacitat del nostre poble i a la fidelitat dels seus dirigents. Tercer.- Catalunya, afirmant els seus drets històrics, ha desenvolupat i té una posició singular pel que fa a la llengua, la cultura, el dret civil i l'organització territorial. Quart.- Catalunya és un país ric en territoris i gent, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps que vénen. Cinquè.- Catalunya considera que Espanya és un Estat plurinacional. Sisè.- Catalunya conviu fraternalment amb els pobles d'Espanya i també és solidària amb la resta del món. Setè.- El dret català és aplicable de manera preferent. Vuitè.- La tradició política democràtica de Catalunya ha subratllat sempre la importància dels drets i dels deures, del saber, de l'educació, de la cohesió social i de la igualtat de drets, i avui, en especial, la igualtat entre dones i homes. Novè.- L'accés als sistemes universals de comunicació, transport, innovació, recerca i tecnologia, i també el desenvolupament sostenible han d'ésser decisius per als catalans. Desè.- Catalunya, per mitjà de l'Estat, pertany a la Unió Europea, comparteix els valors i el model de benestar i de progrés europeus i ofereix la seva amistat i col·laboració a les comunitats i les regions veïnes per tal de formar, des de la Mediterrània, una euroregió útil per al progrés dels interessos comuns en el marc de les seves competències. Per fidelitat a aquests principis i per a fer realitat el dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen: 1723 3387 2006-12-28T21:03:18Z Aleator 20 segon intent <noinclude> ==Ús== Aquesta plantilla serveix per navegar entre els capítols d'un mateix llibre que siguin anterior o posterior al qual hom està visualitzant. Cal escriure: <nowiki>{{navegar|llibre=</nowiki>'''llibre'''<nowiki>|actual=</nowiki>'''capítol actual'''<nowiki>|anterior=</nowiki>'''capítol anterior'''<nowiki>|següent=</nowiki>'''capítol següent'''<nowiki>}} </nowiki> Es crearà la categoria '''llibre''', que a més serà el nom principal del text. En canvi els capítols seran subpàgines (p.ex. llibre/capítol I, llibre/Capítol II, etc.) [http://ca.wikisource.org/wiki/Especial:Whatlinkshere/Plantilla:Navegar Vegeu exemples]. ==Editar== </noinclude> <table id=toc style="width: 100%"><tr> <td style="text-align: left; width: 33%">[[{{{llibre}}}/{{{anterior}}}|&larr; {{{anterior}}}]]</td> <td style="text-align: center; width: 33%">'''{{{actual}}}'''<br><big>[[{{{llibre}}}]]<big></td> <td style="text-align: right; width: 33%">[[{{{llibre}}}/{{{següent}}}|{{{següent}}} &rarr;]]</td> </tr></table> [[Category:{{{llibre}}}]] <noinclude>[[Categoria:Plantilles]]</noinclude> 1724 2570 2006-10-08T19:48:29Z Aleator 20 [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya/PREÀMBUL]] mogut a [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/PREÀMBUL]]: pq funcioni plantilla navegar #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/PREÀMBUL]] 1725 2573 2006-10-08T19:52:21Z Aleator 20 #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)]] #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)]] 1726 2576 2006-10-08T20:07:09Z Aleator 20 categoria ok {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Títol preliminar|anterior=PREÀMBUL|següent=Títol I. De drets, deures i principis rectors}} Article 1. La nació catalana 1. Catalunya és una nació. 2. Catalunya exerceix el seu autogovern per mitjà d'institucions pròpies, constituïda com a comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i aquest Estatut. Article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinen integren el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s'exerceixen d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. Article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l'Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d'autonomia, pel principi de plurinacionalitat de l'Estat i pel principi de bilateralitat, sense excloure l'ús de mecanismes de participació multilateral. 2. Catalunya té en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets individuals i col·lectius que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, el Pacte internacional de drets civils i polítics, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals i els altres tractats i convenis internacionals que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar la identitat pròpia. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l'equitat de gènere i la sostenibilitat. Article 5. Els drets històrics L'autogovern de Catalunya com a nació es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres disposicions de la Constitució, preceptes dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, l'educació, la cultura i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat. Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. 2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones a Catalunya tenen el dret d'utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. 3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia i oficial d'aquest territori i és també oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. Article 7. La condició política de catalans 1. Gaudeixen de la condició política de catalans els ciutadans de l'Estat que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els ciutadans de l'Estat residents a l'estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. Article 8. Símbols nacionals 1. Són símbols nacionals de Catalunya la bandera, la festa i l'himne. 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre. 4. L'himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n'ha de fixar l'ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l'Estat. Article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d'acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. Article 11. L'Aran 1. El poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau de l'Aran i les altres institucions pròpies. 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat nacional occitana fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial. Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d'organismes comuns. Article 13. Les comunitats catalanes a l'exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l'exterior i pot sol·licitar a l'Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. Article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o per altres normes d'extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 1727 2575 2006-10-08T20:06:19Z Aleator 20 #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/PREÀMBUL]] #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/PREÀMBUL]] 1728 2578 2006-10-08T20:10:01Z Aleator 20 déu!!! #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol preliminar]] 1730 2580 2006-10-08T20:18:53Z Aleator 20 traslladat des de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/T%C3%ADtol_I._De_drets%2C_deures_i_principis_rectors {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Títol I. De drets, deures i principis rectors |anterior=Títol preliminar |següent=Títol II. De les institucions }} Títol I. De drets, deures i principis rectors ==Capítol I. Drets i deures en els àmbits civil i social == Article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l'article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. Article 16. Drets en l'àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d'acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. Article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d'explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l'edat. Article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Article 20. Dret a morir amb dignitat 1. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat. Article 21. Drets i deures en l'àmbit de l'educació 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d'acord amb els principis establerts per l'article 37.4, el dret que els assisteix per tal que els seus fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d'acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d'accés en condicions d'igualtat i a la qualitat de l'ensenyament. Article 22. Drets i deures en l'àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. Article 23. Drets en l'àmbit de la salut 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l'elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. Article 24. Drets en l'àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l'autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l'atenció adequada a llur situació, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. Article 25. Drets en l'àmbit laboral 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure's professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d'ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s'hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. Article 26. Drets en l'àmbit de l'habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d'acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d'igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant de les diferents formes de contaminació, d'acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l'objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d'informació només pot ésser limitat per motius d'ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. Article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidors i usuaris de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. ==Capítol II. Drets en els àmbits polític i administratiu== Article 29. Dret de participació 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d'igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s'hi com a candidats, d'acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d'entitats associatives, en el procés d'elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l'Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, relatives a matèries de les competències respectives. Les lleis han d'establir les condicions d'exercici i els efectes d'aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, relatives a matèries de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. Article 30. Drets d'accés als serveis públics i a una bona Administració 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d'interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat d'aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d'una manera imparcial i objectiva, i que l'actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d'exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d'adoptar una carta de drets dels usuaris i d'obligacions dels prestadors. Article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i el dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar pel respecte d'aquests drets en els termes que estableixen les lleis. ==Capítol III. Drets i deures lingüístics== Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Tothom té dret a no ésser discriminat per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia, sense que se'n pugui al·legar desconeixement. Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga totes les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i les entitats privades que en depenen, en general, quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen aquest Estatut i les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. 5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, i no poden exigir a la persona interessada la traducció al castellà. Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuaris o consumidors de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis. Article 35. Drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament 1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari. 2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament. 5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. Article 36. Drets amb relació a l'aranès 1. A l'Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l'aranès i d'ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l'Aran tenen el dret d'utilitzar l'aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S'han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l'aranès. ==Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris== Article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III vinculen tots els poders públics que actuen a Catalunya i, d'acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s'han d'interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. 2. El Parlament ha d'aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d'aquest article relatives als drets que reconeixen els capítols I, II i III d'aquest títol s'apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d'aquest títol s'han de fer per llei del Parlament. 4. Cap de les disposicions d'aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. Article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d'aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulneren els drets reconeguts pels capítols I, II i III d'aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs directament davant una sala de garanties estatutàries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes i per mitjà del procediment que estableix la Llei orgànica del poder judicial. ==Capítol V. Principis rectors== Article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d'orientar les polítiques públiques d'acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l'exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l'eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informa la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d'acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. Article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics de Catalunya han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics de Catalunya han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics de Catalunya han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d'explotació, d'abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l'interès superior de l'infant ha d'ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l'emancipació dels joves, facilitant-los l'accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics de Catalunya han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure'n la integració social, econòmica i laboral. També han d'adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics de Catalunya han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics de Catalunya han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella amb independència de l'orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics de Catalunya han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l'orientació sexual, i també han de promoure l'eradicació del racisme, de l'antisemitisme, de la xenofòbia, de l'homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, la formació, la promoció professional, les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d'embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir l'abordatge integral de totes les formes de violència contra les dones, i dels actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos pel que fa a les qüestions que poden afectar-ne la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. Article 42. Cohesió i benestar socials 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics de Catalunya han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l'assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics de Catalunya han d'emprendre les accions necessàries per a establir un règim d'acollida de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l'efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d'oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics de Catalunya han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l'impuls i la creació d'àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d'aquest poble. Article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure la participació social en l'elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s'organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. Article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d'ensenyament i han d'impulsar una formació humana, científica i tècnica de l'alumnat basada en els valors socials d'igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d'una tercera llengua en finalitzar l'ensenyament obligatori. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure i han d'impulsar la implicació i la participació de la família en l'educació dels fills, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l'accés a les activitats d'educació en el lleure. 4. Els poders públics de Catalunya han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics de Catalunya han d'emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l'accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. Article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics de Catalunya han d'adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d'oportunitats. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d'un sistema català de benestar. 3. Els poders públics de Catalunya han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d'impulsar i han de promoure'n la participació en les empreses i les polítiques d'ocupació plena, de foment de l'estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d'higiene en el treball, de creació d'unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d'un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d'estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l'Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l'entramat productiu. 5. La Generalitat ha d'afavorir el desenvolupament de l'activitat empresarial i l'esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l'empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l'economia productiva, l'activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l'acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d'estimular les iniciatives de l'economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l'arbitratge per a la resolució de conflictes d'interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d'ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d'estalvis, ha de protegir l'autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d'aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. Article 46. Medi ambient, sostenibilitat i equilibri territorial 1. Els poders públics de Catalunya han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l'adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional. 2. Les polítiques mediambientals s'han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d'estàndards i de nivells mínims de protecció, l'articulació de mesures correctives de l'impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l'erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics de Catalunya han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d'objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d'establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics de Catalunya han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d'interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics de Catalunya han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l'educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. Article 47. Habitatge Els poders públics de Catalunya han de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i d'habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. Article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics de Catalunya han d'impulsar, d'una manera prioritària, les mesures destinades a l'increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l'educació viària i l'atenció a les víctimes. Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics de Catalunya han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics de Catalunya han de garantir l'existència d'instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics de Catalunya han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s'han d'aplicar respecte a l'aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s'han d'estendre al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin almenys en català. 5. La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen. 6. Els poders públics han de garantir l'ús del llenguatge de signes català i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte. 7. L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l'aplicació dels principis que estableix aquest article. S'han d'establir els instruments de coordinació i, si escau, d'actuació conjunta perquè siguin més efectius. Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d'establir programes d'ajut humanitari d'emergència. Article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d'ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l'accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l'àmbit de Catalunya. Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics de Catalunya han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d'impulsar l'accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d'igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d'acord amb els principis d'universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. Article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat i els altres poders públics de Catalunya han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita per les llibertats democràtiques i els drets nacionals i socials. Amb aquesta finalitat, han d'adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l'autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de tolerància, de dignitat dels valors democràtics, de rebuig dels totalitarismes i de reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 1732 2582 2006-10-08T20:26:01Z Aleator 20 mogut de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/T%C3%ADtol_II._De_les_institucions {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Títol II. De les institucions |anterior=Títol I. De drets, deures i principis rectors |següent=Títol III. Del poder judicial a Catalunya }} ==Capítol I. El Parlament== Article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de govern. És la seu on s'expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L'Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l'objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d'acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d'establir criteris de paritat entre dones i homes per a l'elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec. Durant llur mandat, gaudeixen d'immunitat i només poden ésser detinguts en cas de delicte flagrant. No poden ésser inculpats ni processats sense l'autorització del Parlament. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal ha d'ésser exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. Article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d'autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament i el seu pressupost i fixa l'estatut del personal que en depèn. 3. L'aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. Article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l'elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d'aquests en l'exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té la Diputació Permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l'obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d'investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d'interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d'investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d'acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S'han de regular per llei les sancions per l'incompliment d'aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d'establir mecanismes de participació ciutadana en l'exercici de les funcions parlamentàries. Article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d'una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s'aixequen després d'haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, llevat dels supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s'ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. Article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l'article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s'ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l'Estat l'adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l'Estat la transferència o delegació de competències i l'atribució de facultats en el marc de l'article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d'inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d'acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L'aprovació, la modificació i la derogació d'aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l'Estatut n'estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l'aprovació d'iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l'Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l'Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l'establiment d'un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l'Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d'ésser expressa, per mitjà d'una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d'un termini per a fer-ne ús. La delegació s'exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d'autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s'ha d'ajustar el Govern en l'exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d'autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l'abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. Article 64. Decrets llei 1. En cas d'una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l'Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l'Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable de trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d'un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d'urgència, dins el termini establert per l'apartat 2. Article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n'ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dins del termini de quinze dies des de l'aprovació i en el Boletín Oficial del Estado. A l'efecte de l'entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. Article 66. Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. ==Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat== Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l'acció del Govern. També té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. La proposta de nomenament és contrasignada pel president o presidenta del Parlament i pel president o presidenta del Govern de l'Estat. 5. Una llei del Parlament regula l'estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent, immediatament després del rei. 6. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres funcions que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d'unes eleccions, per aprovació d'una moció de censura o denegació d'una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n'hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d'absència, malaltia, cessament per causa d'incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no permeten en cap cas exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. ==Capítol III. El Govern i l'Administració de la Generalitat== Secció primera. El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l'Administració de la Generalitat han d'ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. Article 69. El conseller primer o consellera primera El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d'acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. Article 70. Estatut personal dels membres del Govern 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant el seu mandat i pels actes presumptament delictius comesos en el territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts llevat del cas de delicte flagrant. 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l'enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal ha d'ésser exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. Secció segona. L'Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d'organització i funcionament 1. L'Administració de la Generalitat és l'organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d'administració estatal ordinària d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l'Administració local. 2. L'Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L'Administració de la Generalitat actua d'acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4. L'Administració de la Generalitat, d'acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L'Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d'acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 6. Les lleis han de regular l'organització de l'Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l'Administració de la Generalitat. b) Les formes d'organització i de gestió dels serveis públics. c) L'actuació de l'Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l'execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S'ha de regular per llei l'estatut jurídic del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d'incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a l'exercici de les funcions públiques. Article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. ==Capítol IV. Relacions entre el Parlament i el Govern== Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d'assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l'exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l'eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. Article 75. Dissolució anticipada del Parlament El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d'establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. ==Capítol V. Altres institucions de la Generalitat== Secció primera. El Consell de garanties estatutàries Article 76. Funcions 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l'adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l'apartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: a) L'adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) L'adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. c) L'adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L'adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l'autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d'inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l'autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut. Article 77. Composició i funcionament 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència; dues terceres parts a proposta del Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part, a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d'elegir d'entre ells el president o presidenta. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l'estatut dels membres i els procediments relatius a l'exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària d'acord amb la llei. Secció segona. El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa amb caràcter exclusiu l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les persones amb un vincle contractual amb les administracions públiques. Així mateix, supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats que en depenen. També pot estendre el seu control a l'Administració de l'Estat a Catalunya, en els termes que estableixin els acords de cooperació amb el Defensor del Poble. 2. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 3. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l'àmbit públic i el privat. 4. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l'apartat 1 tenen l'obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S'han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d'aquesta obligació. Article 79. Designació i estatut del Síndic de Greuges 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l'exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S'han de regular per llei l'estatut personal del Síndic de Greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l'organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d'autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d'acord amb les lleis. Secció tercera. La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes 1. La Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d'aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d'acord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d'establir les seves relacions de cooperació per mitjà d'un conveni. En aquest conveni s'han d'establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. Article 81. Composició, funcionament i estatut personal 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d'entre ells el síndic o síndica major. 2. S'han de regular per llei l'estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l'organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. Secció quarta. Regulació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya El Consell de l'Audiovisual de Catalunya és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d'establir els criteris d'elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d'actuació. ==Capítol VI. El govern local== Secció primera. Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Article 84. Competències locals 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies en les matèries següents: a) L'ordenació i la gestió del territori, l'urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d'habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l'habitatge de protecció oficial. c) L'ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en els locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d'incendis. g) La planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l'establiment d'autoritzacions i promocions de tot tipus d'activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l'ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i d'oci i promoció d'activitats. l) La regulació de l'establiment d'infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d'atenció a les persones, dels serveis socials públics d'assistència primària i foment de les polítiques d'acollida dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es duen a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l'apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte la seva capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d'acord amb el que estableix la Carta europea de l'autonomia local, pel principi de diferenciació, d'acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l'ampliació de l'espai competencial dels governs locals. Article 85. El Consell de Governs Locals El Consell de Governs Locals és l'òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d'ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l'organització i les funcions del Consell de Governs Locals. Secció segona. El municipi Article 86. El municipi i l'autonomia municipal 1. El municipi és l'ens local bàsic de l'organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, format per l'alcalde o alcaldessa i els regidors. S'han d'establir per llei els requisits que s'han de complir per a l'aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l'autonomia per a l'exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d'oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l'adequació a l'ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l'Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a dur a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. Article 87. Principis d'organització i funcionament i potestat normativa 1. Els municipis disposen de plena capacitat d'autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d'organització i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d'interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d'actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l'autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l'àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Article 88. Principi de diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona El municipi de Barcelona disposa d'un règim especial establert per llei del Parlament. L'Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d'aquest règim especial i, d'acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l'elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d'ésser consultat en la tramitació parlamentària d'altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. Secció tercera. La vegueria Article 90. La vegueria 1. La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. Article 91. El consell de vegueria 1. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres. 3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. La creació, la modificació i la supressió i també l'establiment del règim jurídic de les vegueries es regulen per una llei del Parlament. Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, es regulen per una llei del Parlament. Article 93. Els altres ens locals supramunicipals Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, es regulen per una llei del Parlament. ==Capítol VII. L'organització institucional pròpia de l'Aran== Article 94. Règim jurídic 1. L'Aran disposa d'un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d'aquest règim es reconeix l'especificitat de l'organització institucional i administrativa de l'Aran i se'n garanteix l'autonomia per a ordenar i gestionar els assumptes públics del seu territori. 2. La institució de Govern de l'Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhers e Conselheres Generaus i la Comission d'Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. 3. La institució de govern de l'Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determini la llei reguladora del règim especial de l'Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L'Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l'elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. 1734 2584 2006-10-09T19:00:48Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol I. De drets, deures i principis rectors]] 1735 2585 2006-10-09T19:01:47Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol II. De les institucions]] 1736 2586 2006-10-09T19:04:15Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/T%C3%ADtol_III._Del_poder_judicial_a_Catalunya {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Títol III. Del poder judicial a Catalunya |anterior=Títol II. De les institucions |següent=Títol IV. De les competències }} ==Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya== Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu, social i mercantil i en els altres que es puguin crear en el futur. 2. Les successives instàncies de processos judicials iniciats a Catalunya s'esgoten davant els tribunals situats al territori de Catalunya i, si escau, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, àdhuc en seu de recurs extraordinari, sens perjudici del recurs per a la unificació de doctrina que estableixi la llei de la competència del Tribunal Suprem. 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya, i també la funció de cassació en matèria de dret estatal, llevat, en aquest darrer cas, de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial, a partir d'una terna presentada pel Consell de Justícia de Catalunya entre magistrats amb un mínim de quinze anys d'exercici, dels quals cinc han d'ésser a Catalunya. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se'n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial, a partir de les corresponents ternes presentades pel Consell de Justícia de Catalunya. Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i representa el Ministeri Fiscal a Catalunya. 2. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és designat pel Govern de l'Estat a partir d'una terna proposada pel Govern. 3. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 4. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins dels sis mesos següents al dia en què es fa pública. 5. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que estableix l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, les que determini una llei del Parlament i les que li siguin delegades. ==Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya== Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer. Article 98. Atribucions 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, en tot cas, les següents: a) Proposar al Consell General del Poder Judicial la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. b) Expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d'assistència, suport o substitució, i també determinar l'adscripció d'aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. c) Instruir expedients i imposar sancions per faltes lleus i greus comeses per jutges i magistrats, i conèixer dels recursos contra les sancions imposades pels òrgans de govern interior. d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals, ordenar-ne la inspecció i la vigilància i fer propostes en aquest àmbit, atendre les ordres d'inspecció dels jutjats i tribunals que insti el Govern i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. e) Resoldre els recursos d'alçada interposats contra els acords de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dels altres òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya. f) Desenvolupar i, quan escaigui, aplicar, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya. i) El control de la legalitat dels acords de la Sala de Govern, dels presidents dels tribunals, audiències i sales, de les juntes de jutges i dels jutges degans. j) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s'han d'adoptar d'acord amb els criteris aprovats per reglament pel Consell General del Poder Judicial. 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. Article 99. Composició, organització i funcionament 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i per sis membres nomenats per un període de sis anys no renovables pel Consell General del Poder Judicial a proposta del Parlament aprovada per majoria de tres cinquenes parts. Tres d'aquests membres han d'ésser jutges o magistrats de carrera que faci almenys cinc anys que exerceixen llurs funcions a Catalunya. Els altres tres han d'ésser juristes de competència reconeguda, residents a Catalunya, amb més de quinze anys d'exercici professional. La renovació dels membres del Consell de Justícia de Catalunya s'ha de fer per terços en els termes establerts per la llei. 2. Els vocals territorials del Consell General del Poder Judicial adscrits a Catalunya poden assistir, amb veu i sense vot, a les reunions del Consell de Justícia de Catalunya, a instància pròpia o del Consell de Justícia de Catalunya. 3. L'estatut dels membres del Consell de Justícia de Catalunya és el que estableix la llei per als membres del Consell General del Poder Judicial. 4. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d'organització i funcionament. Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que afectin l'estatut de jutges i magistrats i els que adopti en l'exercici de competències prèviament delegades pel Consell General del Poder Judicial o atribuïdes per llei són impugnables en recurs d'alçada davant el Consell General del Poder Judicial. 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar per la via contenciosa administrativa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. ==Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia== Article 101. Oposicions i concursos 1. La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca les oposicions i els concursos per a cobrir les places vacants de jutges i magistrats a Catalunya, d'acord amb el Consell General del Poder Judicial. 3. Les oposicions i els concursos per a places vacants de fiscals a Catalunya són convocats pel Govern, d'acord amb la Fiscalia General de l'Estat i la Fiscalia Superior de Catalunya. La Generalitat participa en el tribunal qualificador de les proves i en la comissió de selecció. 4. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya. Article 102. Requisits del personal judicial i de la resta del personal al servei de l'Administració de justícia a Catalunya 1. Per a ocupar una plaça de magistrat o magistrada, jutge o jutgessa o fiscal a Catalunya, els candidats són admesos en igualtat de drets. Han d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini la llei. 2. Els magistrats i els jutges que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l'abast que determini la llei. 3. El coneixement suficient del català i del dret propi de Catalunya és en tot cas un requisit per a obtenir una plaça en els corresponents concursos de trasllat. 4. Els secretaris judicials i tot el personal al servei de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya han d'acreditar el coneixement del català que s'exigeix al personal de l'Administració de la Generalitat. 5. Correspon al Consell de Justícia de Catalunya comprovar el compliment de les condicions que estableix aquest article en l'accés a les places dels òrgans judicials, de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya. Article 103. Mitjans personals 1. Correspon a la Generalitat la competència legislativa sobre el personal no judicial al servei de l'Administració de justícia, inclosos els secretaris judicials i els metges forenses, sense cap altre límit que el respecte de l'estatut d'aquest personal establert directament per la Llei orgànica del poder judicial. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació de: a) L'organització d'aquest personal en cossos i escales. b) El procés de selecció. c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. d) La provisió de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El règim de retribucions. g) La jornada laboral i l'horari de treball. h) L'ordenació de l'activitat professional i les funcions. i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El règim disciplinari. 2. S'han de crear per llei del Parlament els cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia que depenen de la funció pública de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l'Administració de justícia, inclosos els secretaris judicials i els metges forenses. Aquesta competència inclou en tot cas: a) Aprovar l'oferta d'ocupació pública. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l'adscripció als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l'estatal. i) Efectuar tota la gestió d'aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaigui, inclosa la separació del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l'Administració de justícia. 4. Els cossos de personal no judicial al servei de l'Administració de justícia a Catalunya integren la funció pública de la Generalitat. 5. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal interí i laboral al servei de l'Administració de justícia. Article 104. Mitjans materials 1. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre els mitjans materials de l'Administració de justícia a Catalunya. 2. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i fiscals. c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i de llurs rendiments. f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials. Article 105. Oficina judicial, òrgans i serveis de suport Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l'organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. Article 106. Justícia gratuïta i procediments arbitrals i de mediació i conciliació 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d'orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments arbitrals i de mediació i conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l'informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l'Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, s'ha d'incloure en el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. La creació de seccions i jutjats i les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa corresponen al Govern de la Generalitat, amb l'informe previ del Consell de Justícia de Catalunya. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. Article 108. Justícia de pau i de proximitat 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau en els termes que estableixi la llei. Aquesta competència, en tot cas, inclou el nomenament dels jutges, per mitjà del Consell de Justícia de Catalunya. També es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l'exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat pot establir per llei, en les poblacions que es determini i d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. Article 109. Clàusula subrogatòria La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l'Estat amb relació a l'Administració de justícia a Catalunya. 1738 2588 2006-10-09T19:08:12Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol III. Del poder judicial a Catalunya]] 1739 2589 2006-10-09T19:10:24Z Aleator 20 traslladat des de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/T%C3%ADtol_IV._De_les_compet%C3%A8ncies {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Títol IV. De les competències |anterior=Títol III. Del poder judicial a Catalunya |següent=Títol V. De les relacions de la Generalitat amb l'Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, i de l'acció exterior de la Generalitat }} ==Capítol I. Tipologia de les competències== Article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra i excloent, amb l'únic límit que el de respectar les condicions bàsiques a què es refereix l'article 149.1.1 de la Constitució, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable al seu territori amb preferència sobre qualsevol altre. Article 111. Competències compartides En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa i la integritat de la potestat reglamentària i de la funció executiva, en el marc dels principis, els objectius o els estàndards mínims que fixi l'Estat en normes amb rang de llei, llevat dels casos que estableixen expressament la Constitució i aquest Estatut. En l'exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de concretar per mitjà d'una llei l'efectivitat normativa i el desplegament d'aquestes disposicions estatals. Article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en les matèries en què aquest Estatut li atribueix la funció executiva, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de reglaments de desplegament i l'execució de la normativa de l'Estat dictada per a establir l'ordenació general de la matèria, i també la integritat de la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d'organització de la seva pròpia administració, les activitats de planificació i programació, les facultats d'intervenció administrativa, l'activitat registral, les potestats inspectores i sancionadores, l'execució de les subvencions i totes les altres funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública. Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea Correspon a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. Article 114. Activitat de foment 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l'exercici de l'activitat de foment. Amb aquesta finalitat, d'acord amb el que disposen les lleis del Parlament, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis, precisant-ne els objectius, regulant-ne les condicions d'atorgament i gestionant-ne la tramitació i la concessió. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l'especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees, i també la regulació de les condicions d'atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. Els fons estatals s'han de consignar com a ingressos propis de les finances de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees, i també completar la regulació de les condicions d'atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees, incloent-hi la tramitació i la concessió. Article 115. Abast territorial i efectes de les competències 1. L'àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, llevat dels supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l'eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l'objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d'aquest objecte situada al seu territori, sens perjudici del que estableix aquest Estatut per a cada matèria. En els supòsits en què la fragmentació de l'activitat pública sigui inviable, la Generalitat ha d'establir, d'acord amb els ens territorials amb competències sobre la matèria afectada, els instruments de col·laboració necessaris per a l'exercici de les competències en el territori respectiu. Només quan no sigui possible aquesta col·laboració, l'Estat, amb l'acord de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, pot establir mecanismes de coordinació per a l'exercici de les competències respectives. ==Capítol II. Matèries de les competències== Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia, llevat del que especifica l'apartat 2. Aquesta competència exclusiva inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l'agricultura, la ramaderia, el sector agroalimentari i els serveis que hi estan vinculats. b) La regulació i l'execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders i del productes alimentaris que en derivin perquè puguin ésser objecte de comerç interior i exterior, i també la lluita contra els fraus en l'àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes comprovats sobre la salut humana i la protecció dels animals. e) Les llavors i els planters i llurs registres, especialment tot allò relacionat amb els organismes genèticament modificats i la protecció de varietats vegetals. f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural. h) La regulació i el règim d'intervenció administrativa i d'usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals, del sòl agrari i de les vies pecuàries de Catalunya. i) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. j) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de l'agricultura i la ramaderia. Article 117. Aigua i obres hidràuliques 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'aigua de les conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L'ordenació, la planificació i la gestió de l'aigua, superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i de les obres hidràuliques que no estiguin qualificades d'interès general. b) La planificació i l'adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l'aigua. c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d'aigua. d) L'organització de l'administració hidràulica de Catalunya, incloent-hi la participació dels usuaris. e) La regulació i l'execució de les actuacions relatives a la concentració parcel·lària i a les obres de regatge. 2. Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació estatal sobre el domini públic hidràulic i l'execució i l'explotació de les obres d'interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, en tot cas, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: a) Totes les facultats de policia del domini públic hidràulic. b) L'adopció de mesures de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. c) L'execució i l'explotació de les obres de titularitat estatal. d) La gestió de la part dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passi per Catalunya, d'acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2. 4. La Generalitat ha d'emetre un informe determinant per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat és competent per a executar i regular la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l'àmbit estatal espanyol, d'acord amb els mecanismes que estableix el títol V. Article 118. Associacions i fundacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions que acompleixen llur activitat majoritàriament a Catalunya o que, malgrat que no acompleixin majoritàriament llur activitat a Catalunya, hi tenen llur domicili i no acompleixen majoritàriament llur activitat en una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de la denominació, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut mínim dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el règim d'aplicació dels beneficis fiscals de les associacions, la declaració d'utilitat pública i el contingut i els requisits per a obtenir-la, amb els mateixos efectes que la declaració estatal. c) El registre d'associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que acompleixen llur activitat majoritàriament a Catalunya o que, malgrat que no acompleixen majoritàriament llur activitat a Catalunya, hi tenen llur domicili i no acompleixen majoritàriament llur activitat en una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de la denominació, les finalitats i els beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. b) La determinació i el règim d'aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida per a regular el dret d'associació. La Generalitat ha d'exercir aquesta competència respectant el desenvolupament directe dels elements essencials del dret. 4. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l'execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificació i la regulació. b) La regulació del règim d'intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. c) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d'espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'activitats marítimes en aigües interiors i exteriors, que inclou en tot cas: a) La regulació i la gestió del marisqueig i l'aqüicultura i l'establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formació i les titulacions en matèria d'activitats d'esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'ordenació del sector pesquer, llevat del que especifica l'apartat 5. Aquesta competència inclou, en tot cas, l'ordenació i les mesures administratives d'execució relatives a les condicions professionals per a la pràctica de la pesca; la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells; les confraries de pescadors; les llotges de contractació, i l'Institut Social de la Marina. 5. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de l'ordenació del sector pesquer. Article 120. Caixes d'estalvis 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, que inclou en tot cas: a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d'estar representats. b) L'estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d'estalvis. c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. d) L'exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. e) La regulació de les agrupacions de caixes d'estalvis amb seu social a Catalunya. f) La supervisió del procés d'emissió i distribució de les quotes participatives. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació bàsica estatal sobre ordenació del crèdit i la política monetària de l'Estat. Dins d'aquestes bases, les competències de la Generalitat inclouen la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes, d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació bàsica estatal sobre ordenació del crèdit i de la banca. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La gradació de les infraccions i de les sancions que estableix l'Estat. b) L'establiment d'infraccions addicionals. 4. La Generalitat col·labora en les activitats d'inspecció i sanció que el Ministeri d'Economia i Hisenda i el Banc d'Espanya exerceixen sobre les caixes d'estalvis a Catalunya. 5. La Generalitat té competència compartida sobre l'activitat financera, la disciplina, la inspecció i la sanció de les caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya quan actuïn fora del territori de Catalunya, d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació bàsica estatal sobre l'ordenació del crèdit, de la banca i de les assegurances i d'acord amb les regles de coordinació que estableixi l'Estat. Article 121. Comerç i fires 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l'activitat firal no internacional i l'ordenació administrativa de l'activitat comercial, la qual alhora inclou: a) La definició de l'activitat, la fixació de les condicions i els requisits administratius necessaris per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s'exerceix, i la regulació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà si l'empresa, el consumidor o consumidora o l'usuari o usuària del servei o el producte té domicili a Catalunya. b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i de totes les formes de prestació de l'activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. c) La regulació dels horaris comercials. d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d'instal·lació, ampliació i canvi d'activitat dels establiments. e) L'establiment i l'execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l'activitat comercial. f) L'adopció de les mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou: a) L'activitat d'autorització i declaració de la fira internacional. b) La promoció, la gestió i la coordinació. c) L'activitat inspectora, l'avaluació i la rendició de comptes. d) L'establiment de la reglamentació interna. e) El nomenament d'un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l'Estat en l'establiment del calendari de fires internacionals. Article 122. Consultes populars Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals en l'àmbit de llurs competències d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular. Article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l'article 28, i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. c) La regulació dels òrgans i els procediments d'arbitratge en matèria de consum. d) La formació i l'educació en el consum. e) La definició de consumidor o consumidora. f) La regulació de la informació. Article 124. Cooperatives i economia social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives que acompleixen majoritàriament llur activitat amb els socis respectius a Catalunya o que, malgrat que no acompleixin majoritàriament llur activitat a Catalunya, hi tenen llur domicili social i no acompleixen majoritàriament llur activitat en una altra comunitat autònoma. 2. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou l'organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen: a) La definició, la denominació i la classificació. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d'actuació. d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El règim econòmic, la documentació social i la comptabilitat. h) La conciliació i l'arbitratge. i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les cooperatives. 3. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per promoure les formes de participació a l'empresa, l'accés dels treballadors als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulació de l'associacionisme cooperatiu. b) La prestació d'assistència i assessorament a les cooperatives. c) L'ensenyament i la formació cooperatius. d) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l'execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i la regulació de l'economia social. Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, d'indústria i de navegació i altres corporacions de dret públic representatives d'interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) La regulació del model organitzatiu, de l'organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. b) La creació i l'atribució de funcions. c) La tutela administrativa. d) L'establiment del sistema i del procediment electorals aplicables a l'elecció dels membres de les corporacions. e) La determinació de l'àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l'apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, amb l'acord previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria de l'exercici de professions titulades, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) La determinació dels requisits i les condicions d'exercici de les professions titulades i l'accés a l'exercici professional. b) L'establiment dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d'incompatibilitats. c) La regulació del secret professional i de les garanties davant de l'intrusisme i de les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. d) El règim disciplinari de l'exercici de les professions titulades. Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades al sistema de seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del crèdit, de la banca, de les assegurances i de les mutualitats no integrades al sistema de seguretat social, la competència exclusiva sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social, les entitats gestores de plans i fons de pensions i altres mutualitats no integrades al sistema de seguretat social que tinguin el domicili a Catalunya, amb independència de llur àmbit d'operació i de l'abast del risc assegurat. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del crèdit, de la banca, de les assegurances i de les mutualitats no integrades al sistema de seguretat social, la competència compartida sobre l'estructura, l'organització i el funcionament dels intermediaris financers que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador a les quals no fa referència l'apartat 1 que tinguin el domicili a Catalunya, amb independència de llur àmbit d'operació i de l'abast del risc assegurat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del crèdit, de la banca, de les assegurances i de les mutualitats no integrades al sistema de seguretat social, la competència compartida sobre l'activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 que tinguin el domicili a Catalunya, d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació bàsica sobre ordenació del crèdit, de la banca i de les assegurances i d'acord amb les regles de coordinació que estableixi l'Estat respecte a les activitats que aquestes entitats acompleixin fora de Catalunya. Aquesta competència inclou: a) L'establiment d'obligacions i de limitacions addicionals a aquesta activitat. b) Els actes d'execució reglats que estableix la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat, respecte a l'activitat que acompleixen les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 que tinguin el domicili fora de Catalunya, la competència compartida sobre llurs activitats d'acord amb les regles de coordinació que estableixi l'Estat. 5. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 que tinguin el domicili a Catalunya, d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació bàsica sobre ordenació del crèdit, de la banca i de les assegurances i d'acord amb les regles de coordinació que estableixi l'Estat respecte a les activitats que aquestes entitats acompleixin fora de Catalunya. Aquesta competència inclou: a) La gradació de les infraccions i de les sancions que estableix l'Estat. b) L'establiment d'infraccions addicionals. c) La supervisió i el control de les participacions significatives. 6. La Generalitat, respecte a l'activitat que acompleixen a Catalunya les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 que tenen el domicili fora de Catalunya, té competència compartida en matèria de disciplina, inspecció i sanció, d'acord amb les regles de coordinació que estableixi l'Estat. 7. La concessió per l'Administració General de l'Estat d'autoritzacions discrecionals en matèria d'ordenació del crèdit, de la banca, de les assegurances i de les mutualitats no integrades al sistema de seguretat social requereix la deliberació i l'informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 8. La Generalitat, en matèria d'ordenació del crèdit, de la banca, de les assegurances i de les mutualitats no integrades al sistema de seguretat social, executa les activitats d'inspecció i sanció corresponents a l'Administració General de l'Estat sobre les entitats que actuen a Catalunya. 9. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de cooperatives de crèdit que acompleixen majoritàriament llur activitat amb els socis respectius a Catalunya o que, malgrat que no acompleixin majoritàriament llur activitat a Catalunya, hi tenen llur domicili i no acompleixen majoritàriament llur activitat en una altra comunitat autònoma. Article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura, llevat del que disposen els apartats 2 i 3. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, amb relació a les quals inclou en tot cas: Primer. La regulació i l'execució de mesures sobre producció, distribució i condicions de venda al públic de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l'atorgament dels codis d'identificació. Segon. La regulació i la inspecció de les sales d'exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge. Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l'edat i dels valors culturals. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d'equipaments culturals situats a Catalunya, sens perjudici del que estableix l'apartat 3. Cinquè. L'establiment de mesures fiscals d'incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. b) El patrimoni cultural, amb relació al qual inclou en tot cas: Primer. La regulació i l'execució de mesures destinades a garantir l'enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l'accés. Segon. La regulació i l'execució de mesures d'inspecció, inventari i restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L'establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d'aquests béns. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d'aquest patrimoni contra l'exportació i l'espoliació. c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, amb relació als quals inclou en tot cas: Primer. La creació, la gestió, la protecció i l'establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d'arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. Segon. L'establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) L'Arxiu Reial de Barcelona i els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquests fons s'han d'integrar al sistema d'arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d'Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l'Estat per mitjà dels mecanismes que s'estableixin de mutu acord. e) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d'arts combinades dutes a terme a Catalunya. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l'organització i el règim de personal. 3. En les actuacions que l'Estat faci a Catalunya en matèria de foment cultural o d'inversió en béns i equipaments culturals i en matèria d'adquisicions per qualsevol títol en les quals s'ha de determinar el percentatge dels béns que corresponen a la Generalitat, es requereix l'informe previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, i la posició expressada per la Generalitat ha d'ésser determinant per a l'Estat. En el cas de les activitats que l'Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura catalana, es requereix l'acord previ de la Comissió Bilateral Generalitat – Estat. Article 128. Denominacions d'origen i indicacions geogràfiques i de qualitat 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre denominacions d'origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. b) El règim de titularitat de les denominacions. c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes, i també el règim sancionador aplicable. d) El règim de l'organització administrativa de la denominació d'origen o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. La competència a què fa referència l'apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l'aprovació de llurs normes fonamentals i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l'actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l'eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l'exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d'una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya. La Generalitat i les altres administracions afectades han d'acordar la determinació del nivell de protecció, la declaració i l'aprovació del reglament i la regulació del règim aplicable a la denominació corresponent i, en tots els casos, s'ha de garantir la participació de la Generalitat en els corresponents òrgans de la denominació, d'acord amb la proporció de l'afectació que correspongui al territori de Catalunya. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d'una denominació d'origen o d'una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents, autonòmiques o estatal, han d'assumir la protecció de les denominacions i de les indicacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals des del moment en què la Generalitat les reconeix, sens perjudici del control judicial a què se sotmeti la declaració de reconeixement. Article 129. Dret civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, que inclou la determinació del sistema de fonts, amb l'única excepció de les regles relatives a l'aplicació i a l'eficàcia de les normes jurídiques, les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, l'ordenació dels registres i els instruments públics, les bases de les obligacions contractuals, les normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del dret de competència estatal. 2. La Generalitat té competència exclusiva per a regular les obligacions extracontractuals i els diversos tipus d'obligacions contractuals, en el marc de les bases a què fa referència l'apartat 1. Article 130. Dret processal Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Aquesta competència inclou, en tot cas, les normes processals que tinguin per finalitat millorar la protecció dels drets dels ciutadans que estableixen aquest Estatut i les altres normes autonòmiques, i la interpretació i l'aplicació adequades del dret propi pels òrgans jurisdiccionals. Article 131. Educació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments no obligatoris que no condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic i professional estatal i sobre els centres docents en què s'imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari i amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic i professional estatal, la competència exclusiva. Aquesta competència comprèn tots els nivells, les etapes, els cicles, els graus, les modalitats, les especialitats i els àmbits educatius i inclou, en tot cas, les matèries següents: a) La programació de l'ensenyament i la regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats per la programació al seu territori. b) La creació, l'organització i el règim dels centres públics. c) La inspecció i l'avaluació general del sistema educatiu; la innovació, la recerca i l'experimentació educatives, i la garantia de la qualitat del sistema educatiu. d) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts. e) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. f) La formació i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i, d'acord amb el que estableix l'article 136, la política del personal al servei de l'administració educativa. g) Els serveis i les activitats extraescolars i complementàries amb relació als centres docents públics i als privats sostinguts amb fons públics. h) L'organització dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l'alumnat d'edat superior a la d'escolarització obligatòria. 3. Correspon a la Generalitat, en el marc dels principis que l'Estat estableix per desplegar els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament, en matèria d'ensenyament no universitari i amb relació als ensenyaments obligatoris i als que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic i professional estatal, la competència compartida sobre: a) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular. b) L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents. c) L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa. d) La programació de l'ensenyament i la seva definició. e) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. f) La participació de la comunitat educativa en el control i en la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. g) L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa i el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. Article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat. 3. Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en matèria de seguretat nuclear i salvament marítim. Article 133. Energia i mines 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d'energia, d'acord amb els principis que estableix la legislació bàsica estatal sobre règim energètic i les regles sobre reserves estratègiques. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d'energia, l'atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l'exercici de les activitats d'intervenció, inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. b) La regulació de l'activitat de distribució d'energia que s'acompleixi a Catalunya, l'atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions corresponents i l'exercici de les activitats d'intervenció, inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. c) L'establiment de normes de qualitat dels serveis de subministrament d'energia. d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l'eficiència energètica. e) La regulació de la retribució de l'activitat de distribució i del règim econòmic aplicable a la dotació de nous subministraments. f) La designació del gestor de xarxa de distribució elèctrica. 2. La Generalitat participa per mitjà de l'emissió d'un informe preceptiu en el procediment d'atorgament de l'autorització de les instal·lacions de producció i transport d'energia si aquestes ultrapassen el territori de Catalunya o si l'energia s'aprofita fora d'aquest territori. 3. La Generalitat participa en els organismes estatals reguladors del sector energètic i en la planificació d'àmbit estatal que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner d'acord amb els principis de la legislació bàsica estatal en aquesta matèria. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d'intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners situats a Catalunya i de les activitats extractives que s'hi acompleixin. Article 134. Esport i lleure 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'esport, que inclou en tot cas: a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l'execució, l'assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l'activitat física i de l'esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) El foment de la projecció exterior de l'esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d'àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals. c) La regulació dels òrgans jurisdiccionals i arbitrals en matèria d'esport. d) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l'alt rendiment esportiu. e) L'establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l'esport i de l'activitat física en l'àmbit de Catalunya, i la declaració d'utilitat pública de les entitats esportives. f) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. g) El foment i la promoció de l'associacionisme esportiu. h) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l'activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. i) La planificació de la xarxa d'equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. j) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l'activitat física i esportiva, i també la regulació del dopatge en l'àmbit de l'esport i de l'activitat física. k) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius. l) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l'organització i l'acompliment de l'activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. m) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d'educació física i esportiva, d'acord amb els principis de la legislació bàsica estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La formació en les titulacions oficials dels diversos nivells de tècnics en activitat física i esport i l'accés a aquestes titulacions. b) L'exercici de les professions de l'activitat física i l'esport. 3. En les actuacions que l'Estat faci a Catalunya en matèria de foment cultural o d'inversió en béns i equipaments culturals i en matèria d'adquisicions per qualsevol títol en les quals s'ha de determinar el percentatge dels béns que corresponen a la Generalitat, es requereix l'informe previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, i la posició expressada per la Generalitat ha d'ésser determinant. En el cas de les activitats que l'Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura catalana, es requereix l'acord previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou, en tot cas, el foment i la regulació de les activitats que s'acompleixin a Catalunya i el règim jurídic de les entitats, públiques o privades, que tinguin per finalitat l'acompliment d'activitats de lleure. 5. La Generalitat participa en entitats i organismes d'àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. Article 135. Estadística 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d'interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificació estadística. b) L'organització administrativa. c) La creació d'un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col·labora en l'elaboració d'estadístiques d'abast supraautonòmic. Article 136. Funció pública i personal al servei de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d'autonomia local: a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes, sobre l'ordenació i l'organització de la funció pública en tots els sectors materials de prestació dels serveis públics i sobre la formació de tot el personal al servei de les universitats catalanes, incloent-hi el docent. b) La competència compartida sobre l'adquisició i la pèrdua de la condició de personal al servei de les administracions públiques i sobre els seus drets i deures bàsics. c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, sobre l'adaptació de la relació de treball a les necessitats derivades de l'organització administrativa i sobre la formació d'aquest personal. Article 137. Habitatge Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'habitatge, que inclou en tot cas: a) La planificació, l'ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l'habitatge d'acord amb les necessitats socials i d'equilibri territorial. b) La legislació civil sobre la propietat horitzontal, els arrendaments urbans i les especialitats del tràfic immobiliari en els termes del que estableix l'article 129. c) L'establiment de prioritats i objectius de l'activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d'habitatge i l'adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. d) La promoció pública d'habitatges. e) La regulació del comerç referit a habitatges i l'adopció de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. f) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. g) Les normes sobre l'habitabilitat dels habitatges. h) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. i) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. j) Les condicions dels edificis per a la instal·lació de les infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable. Article 138. Immigració 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim d'acolliment i integració de les persones immigrades, que inclou en tot cas: a) L'establiment i la regulació de garanties amb relació als drets i els deures de les persones immigrades. b) L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació en els afers públics. c) L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades. d) La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, impulsant les polítiques i les mesures pertinents que facilitin el retorn. 2. La Generalitat és competent per a executar la legislació estatal i europea en matèria de treball dels estrangers. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La tramitació i la resolució dels permisos i de les autoritzacions de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a, l'emissió dels informes legalment establerts sobre la situació laboral dels estrangers i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció. 3. En el marc de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, s'han d'establir: a) El nombre, el lloc d'origen i la capacitació professional del contingent de persones immigrants amb destinació a Catalunya, d'acord amb les necessitats i les previsions de treball i de desenvolupament econòmic. b) Les decisions estatals sobre immigració, tant les relatives a les normes sobre estrangeria com els acords internacionals i els actes executius de transcendència especial per a Catalunya. Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'indústria, sens perjudici del que estableix l'apartat 2. Aquesta competència exclusiva inclou en tot cas: a) L'ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya. b) La seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials, incloent-hi els vehicles automòbils, i també el règim jurídic de les entitats que acompleixen en l'àmbit reglamentari activitats de certificació, assaig, inspecció o auditoria a Catalunya. c) La promoció i la regulació de la qualitat, la innovació i la recerca industrials, i també la promoció i la regulació dels organismes de normalització i de les entitats d'acreditació d'àmbit autonòmic. d) La regulació i el règim d'intervenció administrativa en les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. e) La regulació i el règim d'intervenció administrativa en matèria d'homologació dels tipus, de les parts i dels components dels vehicles, i l'acompliment de les inspeccions de la producció de vehicles i de llurs parts i peces subjectes a homologació. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, d'acord amb els principis que estableixi l'Estat en matèria de planificació general de l'economia. En tot cas, correspon a la Generalitat la competència per a executar els plans estatals de sectors industrials i de reindustrialització. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'artesania, que inclou en tot cas: a) La regulació i les mesures administratives d'execució relatives a les empreses artesanes, la condició d'artesà o artesana, els productes i les zones geogràfiques d'interès artesanal. b) L'adopció i l'execució de mesures de foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupament de les empreses artesanals, la promoció de llurs productes i la creació de canals de comercialització. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic, que inclou en tot cas: a) L'aprovació del model, la verificació primitiva, la verificació després de reparació o modificació, la verificació periòdica i la vigilància i la inspecció dels models d'instruments, aparells, mitjans i sistemes per a pesar, mesurar o comptar. b) L'habilitació dels laboratoris oficials de verificació metrològica. c) L'establiment, la regulació i la gestió del Registre de Control Metrològic de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. Article 140. Infraestructures de transport i de comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport situats a Catalunya que no tinguin la qualificació d'interès general per llei de l'Estat. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport que no tinguin la qualificació d'interès general, amb independència de l'administració que en sigui titular. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports amb l'informe previ del titular del domini públic i els usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l'aeroport o d'altres infraestructures de transport. 2. La Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d'interès general per llei de l'Estat d'un port o un aeroport situats a Catalunya requereix la deliberació i l'informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, i la seva gestió correspon a la Generalitat, d'acord amb el que estableix la disposició addicional tercera. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d'interès general. 5. El Port de Barcelona i el Port de Tarragona tenen un règim especial de funcionament, que han d'acordar la Generalitat i l'Estat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 6. Una llei del Parlament ha de definir l'organització i el règim jurídic i econòmic del Port de Barcelona i del Port de Tarragona, que han de respectar els principis bàsics de la legislació de l'Estat en matèria de ports d'interès general. 7. L'Aeroport de Barcelona té un règim especial de funcionament, que han d'acordar la Generalitat i l'Estat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 8. Una llei del Parlament ha de definir l'organització i el règim jurídic i econòmic de l'Aeroport de Barcelona, que ha de respectar els principis bàsics de la legislació de l'Estat en matèria d'aeroports d'interès general. 9. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de xarxa viària en tot l'àmbit territorial de Catalunya. Integren aquesta xarxa les carreteres, els túnels, les autopistes i les altres vies, amb independència de llur qualificació, funcionalitat, accessibilitat, connectivitat i titularitat. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L'ordenació, la planificació i la gestió integrada de tota la xarxa viària al territori de Catalunya amb independència de l'administració titular de cada via. b) El règim jurídic i financer dels elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures de transport o altres xarxes. 10. En el cas de modificació funcional, ampliació o modificació del règim econòmic i financer dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya que són de titularitat de l'Estat, es requereix l'informe previ de la Generalitat. La posició expressada per la Generalitat ha d'ésser determinant per a l'Estat. 11. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva sobre les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya. La gestió inclou, en tot cas, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració de les infraestructures. 12. Correspon a Generalitat la competència compartida en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: a) La regulació de l'accés i la definició d'un conjunt mínim de serveis d'accés universal. b) La garantia de la interoperabilitat dels sistemes i dels equips de recepció dels serveis de comunicacions electròniques i dels continguts que s'hi distribueixen i d'accés a aquests serveis i continguts. c) L'ordenació, la regulació i el control de les xarxes de comunicacions electròniques. 13. Correspon a la Generalitat, en matèria de gestió de l'espai radioelèctric i en el marc de la planificació estatal, la competència executiva sobre les comunicacions electròniques dins del territori de Catalunya. Article 141. Joc i espectacles 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, que inclou en tot cas: a) La creació i l'autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l'explotació i la pràctica d'aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinació del règim fiscal sobre l'activitat de joc de les empreses que l'acompleixen. 2. La Generalitat participa en els rendiments dels jocs i les apostes d'àmbit territorial estatal d'acord amb els criteris que fixi la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. L'autorització de noves modalitats de joc i apostes d'àmbit estatal o bé la modificació de les existents requereix l'acord previ de la Generalitat. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l'ordenació general del sector, el règim d'intervenció administrativa i la seguretat i el control de tota mena d'espectacles en espais i locals públics. Article 142. Joventut 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que comprèn totes les polítiques que afecten la vida dels joves i que inclou en tot cas: a) El disseny, l'aplicació i l'avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoció de l'associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administratives d'activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d'acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l'Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l'entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya. Article 143. Llengua pròpia 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, dels usos i dels efectes jurídics de la doble oficialitat i de la llengua pròpia, i també la normalització lingüística del català. 2. Correspon a la Generalitat i al Conselh Generau de l'Aran la competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat aranès a l'Aran. Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient, d'acord amb els principis de la legislació bàsica estatal, i la competència per a l'establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: a) L'establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d'aquests instruments. b) La regulació, la tramitació i la resolució dels procediments d'avaluació ambiental de les obres, les instal·lacions i les activitats situades a Catalunya i dels plans i els programes que afectin el seu territori, amb independència de l'administració competent per a autoritzar-les o per a aprovar-los, segons que correspongui. c) L'establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. d) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat exclusiva la preservació dels recursos pesquers marítims. e) La regulació sobre prevenció en la producció d'envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. f) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d'aquests i llur disposició final. g) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. h) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en aigües territorials corresponents al litoral de Catalunya i dels efectuats en aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en aigües superficials i subterrànies que passen per una altra comunitat autònoma. i) La regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d'aquest, la declaració de zones d'atmosfera contaminada i l'establiment d'altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l'administració competent per a autoritzar l'obra, la instal·lació o l'activitat que la produeixi. j) La regulació del règim d'assignacions de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. k) La regulació i la promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi ambient. l) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient i el règim sancionador corresponent. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'espais naturals, la competència exclusiva, que inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d'espais naturals i d'hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure, d'acord amb el que estableix l'article 115.2, els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. En tot cas, la gestió de l'espai situat a Catalunya correspon a la Generalitat, llevat que se n'hagi acordat la gestió conjunta amb les comunitats confrontants. 4. La declaració i la delimitació d'espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l'acord previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l'espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat; si ultrapassa aquest territori, s'aplica el que estableix l'apartat 3. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de meteorologia i climatologia, la competència exclusiva sobre el servei meteorològic de Catalunya i sobre climatologia, que inclou, en tot cas, el subministrament d'informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l'elaboració de la cartografia climàtica. 6. La Generalitat participa en les entitats internacionals que compleixen funcions meteorològiques i de protecció ambiental en col·laboració amb l'Estat o de manera autònoma si ho permet la normativa de l'entitat corresponent. 7. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d'Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d'aquest cos tenen la condició d'agents de l'autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial. Article 145. Mercats de valors i centres de contractació Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya, d'acord amb els principis i les regles que estableix la normativa bàsica en matèria de mercats de valors. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La creació, la denominació, l'autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. b) La regulació i les mesures administratives d'execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l'emissió, l'admissió, la suspensió, l'exclusió i l'establiment de requisits addicionals d'admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. d) L'acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d'aquests mercats. e) L'establiment d'un règim d'incompatibilitats addicional amb relació als administradors de les empreses de serveis d'inversió que operin a Catalunya. f) L'establiment de mecanismes addicionals de publicitat amb relació a les emissions, els agents i el funcionament dels mercats de valors. g) L'establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. h) Els actes d'execució reglats que estableix la legislació estatal. Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual, en tot cas: a) La competència exclusiva sobre la regulació de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat, i també sobre l'establiment dels principis bàsics relatius a la creació i la prestació del servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local, sens perjudici del principi d'autonomia local. b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de serveis de comunicació audiovisual si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. La Generalitat participa de manera efectiva en els processos administratius relatius a la prestació de serveis de comunicació audiovisual que són competència de l'Estat. Aquesta participació té com a objectiu la preservació i la promoció del pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat, en tot allò que no estableix l'apartat 2, en matèria de mitjans de comunicació social, la competència compartida, d'acord amb els principis i els objectius que estableix la legislació bàsica estatal. Article 147. Notariat i registres públics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de notariat i de registres públics de la propietat i mercantils, la competència executiva, que en tot cas inclou: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat i mercantils, per mitjà de la convocatòria, l'administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de regular, convocar i dur a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d'ésser admesos en igualtat de drets, i han d'acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis. b) La inspecció de les notaries, dels registres, del Registre d'Actes de Darrera Voluntat i dels col·legis professionals respectius, i també l'exercici de la potestat disciplinària sobre els notaris i els registradors i sobre llurs col·legis i la resolució dels recursos que corresponguin a l'Administració en matèria de notariat i registres. c) L'establiment de les demarcacions notarials i registrals, que inclou la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. d) L'establiment de les especialitats aranzelàries que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de notariat i de registres públics, la propietat dels protocols notarials i dels llibres dels registres de la propietat, de béns mobles, mercantils i civils de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de Registre Civil, que en tot cas inclou el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l'exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l'exercici de les funcions. Aquests encarregats han d'acreditar el coneixement de la llengua i el dret catalans en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis. Article 148. Obres públiques 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'obres públiques que s'executen a Catalunya i que no han estat qualificades d'interès general per una llei de l'Estat o no afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou, en tot cas, la planificació, la construcció i el finançament. 2. La qualificació d'interès general per una llei de l'Estat requereix la deliberació i l'informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, tant si es tracta d'una obra pública de nova construcció com d'una obra ja existent. Així mateix, la Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres públiques de nova construcció per mitjà de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, una vegada l'administració competent hagi acabat la construcció de l'obra, la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin adscrites totes les obres públiques situades a Catalunya. En el cas de les obres qualificades d'interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a gestionar els serveis públics corresponents. Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i de l'urbanisme 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del territori i del paisatge, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L'establiment de les directrius d'ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. b) L'establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) L'establiment i la regulació de les figures de protecció d'espais naturals i de corredors biològics. d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments. e) La determinació de mesures específiques de promoció de l'equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. 2. La determinació de l'emplaçament d'infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix la deliberació i l'informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del litoral, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L'establiment i la regulació dels instruments de planificació i gestió territorial d'ordenació del litoral i de les normes i els plans d'ordenació i utilització de platges, en els quals, en tot cas, es localitzen les infraestructures i les instal·lacions i se'n determinen els usos, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d'aquests instruments, normes i plans. b) La regulació de la gestió del domini públic marítim terrestre, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d'obres fixes a la mar. c) L'establiment i la gestió del règim econòmic financer del domini públic marítim terrestre. d) L'execució d'obres i actuacions al litoral català. 4. Corresponen a la Generalitat l'execució i la gestió de les obres d'interès general situades al litoral català, d'acord amb el que estableix l'article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d'urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl respectant les condicions bàsiques que l'Estat estableix per garantir la igualtat de l'exercici del dret a la propietat. c) L'establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l'edificació, la urbanització i l'ús del sòl i el subsòl. e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d'obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal en matèria d'expropiacions. Article 150. Organització de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria d'organització de les administracions públiques catalanes, respectant el principi d'autonomia local, la competència exclusiva sobre: a) L'estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l'articulació territorial. b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa, incloent-hi les formes de personificació públiques i privades. Article 151. Organització territorial Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre organització territorial i població dels ens locals, que inclou en tot cas: a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya. b) La creació, la supressió i l'alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d'àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c) L'establiment de procediments de relació entre els ens locals i la població. Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l'activitat econòmica 1. La Generalitat pot establir una planificació de l'activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l'Estat. 2. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l'activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participació en la planificació estatal per mitjà de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. c) L'actuació com a administració ordinària en la gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d'origen estatal destinats al foment de l'activitat econòmica. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'ordenació i la promoció de l'activitat econòmica. Article 153. Polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que inclou en tot cas: a) La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques de dones, i també l'establiment d'accions positives per a eradicar la discriminació per raó de sexe que s'hagin d'executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoció de l'associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i la promoció de les iniciatives de participació. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. Article 154. Promoció i defensa de la competència 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en les activitats econòmiques que s'exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de defensa de la competència en l'exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat al territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació i l'execució relatives al control de les concentracions empresarials. b) La regulació i l'execució sobre el control dels ajuts públics. c) La regulació, la inspecció i l'execució del procediment sancionador. d) La garantia de la defensa de la competència en l'exercici de l'activitat comercial. 3. La Generalitat participa en els organismes d'àmbit estatal i europeu que tenen atribuïdes funcions homòlogues en matèria de promoció i defensa de la competència. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s'acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència. També li correspon l'establiment, la regulació, la tramitació i la resolució dels procediments que se segueixin davant seu. Article 155. Propietat intel·lectual i industrial 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: a) L'establiment i la regulació d'un registre dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l'activitat d'inscripció, modificació o cancel·lació d'aquests drets, i l'exercici de l'activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l'Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal, hi ha de col·laborar i ha de facilitar el bescanvi d'informació. b) L'autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya o bé que hi tinguin el domicili i no actuïn majoritàriament en una altra comunitat autònoma, i també la inspecció i el control de l'activitat de les entitats de gestió col·lectiva d'aquests drets que actuïn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L'establiment i la regulació d'un registre de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques amb domicili o residència habitual a Catalunya; la inscripció, la modificació i la renovació dels drets de propietat industrial; la resolució definitiva de les sol·licituds, i l'exercici de l'activitat administrativa de garantia d'aquests drets a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha d'acomplir aquesta activitat en els termes del que estableix l'apartat 1.a. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. Article 156. Protecció de dades de caràcter personal Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal, que inclou en tot cas: a) La regulació, la inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l'Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. b) La regulació, la inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya si el tractament s'efectua a Catalunya. c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l'àmbit territorial de Catalunya. d) La constitució d'una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per la garantia del dret a la protecció de dades personals en l'àmbit de les competències de la Generalitat. Article 157. Publicitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l'activitat publicitària. Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva sobre els centres i les estructures de recerca que promou o en què participa la Generalitat i sobre els projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: a) L'establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l'avaluació dels projectes. b) L'organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l'acreditació dels centres i les estructures, incloent-hi les de titularitat privada situades a Catalunya. c) La coordinació dels centres i de les estructures de recerca de Catalunya. d) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts destinats a centres o projectes que són competència de la Generalitat. e) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca en centres i projectes que són competència de la Generalitat. f) La difusió de la ciència i la transferència de resultats. 2. Els criteris de col·laboració entre l'Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s'han de fixar en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Així mateix, s'han d'establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l'àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva sobre: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat, en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes a què no fa referència l'apartat 1, la competència compartida, d'acord amb els principis que estableixi la legislació bàsica estatal, sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú per a garantir el tractament comú dels administrats davant totes les administracions públiques. Aquesta competència inclou, en tot cas, l'establiment dels procediments especials per a l'exercici de les diverses potestats administratives. 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i sobre les regles d'execució, modificació i extinció dels contractes de l'Administració, llevat dels drets i deures dels contractistes, de les prerrogatives de les administracions, de les causes comunes de resolució dels contractes i de la regulació dels principis d'audiència, igualtat, publicitat i lliure concurrència. b) La competència compartida en tot allò no atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a, dins dels principis que estableix la legislació estatal sobre contractació de les administracions públiques. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d'expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: a) Definir, regular i determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir les regles de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d'acord amb els criteris que fixa l'Estat. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat administrativa i patrimonial, la competència exclusiva per a determinar-ne el procediment i la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat i els criteris d'imputació i d'indemnització aplicables amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d'acord amb el sistema de responsabilitat administrativa que estableix la legislació estatal. 6. Les competències de la Generalitat relacionades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s'han d'exercir respectant el principi d'autonomia local. Article 160. Règim local 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local, que inclou en tot cas: a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d'organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l'Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, de mancomunació, convencionals i consorcials. b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l'article 84. c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals establerts per aquest Estatut, i altres òrgans complementaris, el funcionament i el règim d'adopció d'acords de tots aquests òrgans, de les relacions entre ells i d'un estatut especial per als càrrecs locals electes, respectant el principi d'autonomia local. e) El règim dels òrgans complementaris de l'organització dels ens locals. f) El procediment d'elaboració i aprovació de les normes locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida, en tot allò no establert per l'apartat 1, que inclou, en tot cas, la determinació, en el marc dels principis i els objectius que fixi l'Estat, de les funcions públiques d'existència necessària en tots els ens locals de Catalunya. 3. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de règim electoral dels municipis per sufragi universal directe i la competència exclusiva en matèria de règim electoral per sufragi indirecte amb relació als altres ens locals. Article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l'establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per a l'acompliment de llurs activitats en l'àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de llibertat religiosa. La Generalitat exerceix aquesta competència respectant el desenvolupament directe dels elements essencials del dret. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La gestió del registre estatal d'entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l'Estat les inscripcions efectuades en el registre situat a Catalunya perquè siguin incorporades al registre estatal, hi ha de col·laborar i ha de facilitar el bescanvi d'informació. b) L'establiment d'acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el Registre d'Entitats Religioses estatal en l'àmbit de competències de la Generalitat. c) La promoció, el desenvolupament i l'execució en l'àmbit de les competències de la Generalitat dels acords i dels convenis signats entre l'Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el Registre d'Entitats Religioses estatal. 3. La Generalitat participa en els òrgans d'àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d'entitats religioses. Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre: a) L'organització, el funcionament, l'avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris, i també la titularitat dels béns adscrits als serveis sanitaris públics. b) L'ordenació farmacèutica. 2. Correspon a la Generalitat, en tot allò relatiu a la sanitat i la salut pública a què no fa referència l'apartat 1, la competència compartida, d'acord amb els principis de les bases i amb la coordinació general, que s'ha d'acomplir per mitjà d'objectius i estàndards mínims sobre sanitat, en els àmbits següents: a) L'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) L'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l'acreditació i l'avaluació de centres i unitats docents; la planificació de l'oferta de places per a la formació d'especialistes; la gestió de les convocatòries per a l'accés a les dites places i dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica; el reconeixement professional de títols d'especialistes obtinguts a l'estranger, d'acord amb els supòsits i els procediments establerts normativament; l'expedició de diplomes d'àrees de capacitació específica, i l'establiment de requisits d'accés a partir d'uns continguts bàsics. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. Amb relació a l'adquisició i la pèrdua de la condició de personal al servei de les administracions públiques i sobre els seus drets i deures bàsics, la Generalitat té la competència compartida dins dels principis que estableix la legislació bàsica estatal. 4. La Generalitat participa de manera efectiva, per mitjà de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, en la fixació de les bases i en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics, d'autorització dels centres d'elaboració de productes farmacèutics i de selecció i registre de medicaments. Article 163. Seguretat privada Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seguretat privada, que inclou en tot cas: a) La regulació de la seguretat privada i el règim d'intervenció administrativa de les empreses de seguretat i de llur personal que actuen a Catalunya. b) La regulació i el règim d'intervenció administrativa de les persones físiques que compleixen funcions de seguretat i investigació privades a Catalunya. c) La regulació dels requisits i de les condicions dels establiments i de les persones físiques o jurídiques que estan obligats a adoptar mesures de seguretat. d) La regulació de la formació del personal que compleix funcions de seguretat i investigació privades. e) La inspecció i el control de les activitats de seguretat privada que s'acompleixen a Catalunya. f) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb els cossos policíacs de les administracions catalanes. Article 164. Seguretat pública 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, la competència exclusiva sobre: a) La definició i la regulació d'un sistema de seguretat pública propi de Catalunya. b) La creació, l'organització i el comandament de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra. c) L'ordenació general i la coordinació de les policies locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de seguretat ciutadana i ordre públic i la protecció dels drets fonamentals relacionats amb aquesta matèria que deriva de l'exercici de l'autoritat governativa, que inclou en tot cas: a) Les funcions governatives sobre l'exercici dels drets de reunió i manifestació. b) L'expedició de documentació oficial, incloent-hi el passaport i els documents d'identitat. c) La protecció i la lluita contra el frau fiscal. d) L'execució del règim de tinença i ús d'armes, municions i explosius, llur adquisició amb destinació als cossos policíacs de Catalunya i l'expedició de les llicències corresponents. e) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 3. La Generalitat participa, per mitjà d'una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l'Estat i presidida per la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya, en el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat ha d'incorporar representants en totes les delegacions i tots els grups de treball de col·laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat. 4. La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia general i integral, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l'ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, que inclou la investigació de les diverses formes de crim organitzat i terrorisme. d) El control i la vigilància del trànsit. Article 165. Seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, la competència compartida, d'acord amb els principis que estableix la legislació bàsica estatal sobre seguretat social. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L'ordenació del sistema de la seguretat social. b) L'organització i l'administració del patrimoni i dels serveis que integren el sistema de la seguretat social a Catalunya. c) L'ordenació i l'exercici de totes les potestats administratives sobre les mútues d'accidents de treball i malalties professionals i sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb la seguretat social. d) La direcció i la inspecció de la gestió i l'administració de les prestacions econòmiques de la seguretat social. e) L'ordenació de la inscripció d'empreses, les afiliacions, les altes i baixes i els altres actes d'enquadrament dels empresaris i els treballadors per compte propi i aliè. 2. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis del règim econòmic de la seguretat social, que inclou el reconeixement i la gestió de les prestacions econòmiques del sistema de seguretat social i l'organització d'aquests serveis. Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulació i l'ordenació de l'activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i econòmiques no contributives de la seguretat social i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d'altres sistemes de previsió pública. b) La regulació i l'ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulació i l'aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l'activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l'acció voluntària que s'executin individualment o per mitjà d'institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats i en situació de risc. b) La competència executiva de la legislació estatal en matèria de responsabilitat penal dels menors. c) La Generalitat participa, per mitjà de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, en l'elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou, en tot cas, les mesures de protecció social de les diverses modalitats de famílies i llur execució i control. Article 167. Símbols nacionals Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l'ordenació, la configuració i la preservació dels símbols nacionals de Catalunya, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. Article 168. Sistema penitenciari 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l'Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La capacitat normativa per a dictar reglaments penitenciaris adaptats a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l'activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l'organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L'administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l'Administració penitenciària catalana i dels mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l'organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l'execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 2. La Generalitat emet informes i participa en el procediment d'atorgament d'indults. Article 169. Transports 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. b) La regulació de la capacitació professional i de la intervenció administrativa per a l'exercici de les activitats de transport. c) L'establiment de condicions addicionals en la regulació del contracte de transport. d) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. e) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d'altres que requereixin un règim específic. f) La regulació d'un sistema d'arbitratge en matèria de transports. g) La potestat tarifària sobre transports terrestres. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l'Estat amb relació als transports terrestres que tinguin llur origen i destinació a Catalunya, malgrat que no hi transcorrin íntegrament, que inclou en tot cas: a) La gestió i l'autorització dels serveis regulars de transport de viatgers per carretera amb un itinerari que transcorri parcialment per Catalunya. b) La intervenció administrativa per a la prestació de serveis de transport per carretera de mercaderies i de viatgers i per a les seves activitats auxiliars i complementàries, incloent-hi els serveis de l'àmbit de la Unió Europea i de tercers països. c) La inspecció, el control i la sanció del transport per carretera. d) L'arbitratge. e) La capacitació professional del transport per carretera, incloent-hi el de mercaderies perilloses, i les seves activitats auxiliars i complementàries. f) L'exercici de la potestat de planificació en col·laboració amb l'Estat. 3. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d'àmbit superior requereix l'acord previ de la Generalitat. 4. La Generalitat participa en l'establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional i determina amb l'Estat les formes de col·laboració pertinents per a la gestió integrada de la xarxa ferroviària a Catalunya, en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres i els operadors de les activitats vinculades a l'organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l'execució sobre: a) Els centres d'informació i distribució de càrregues situats a Catalunya. b) Les agències de transport, els magatzemistes, els distribuïdors i els transitaris domiciliats a Catalunya. c) Les estacions de transport situades a Catalunya. d) L'arrendament de vehicles localitzats a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de transport aeri, la competència executiva d'intervenció administrativa. 7. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per les aigües continentals o la mar territorial de Catalunya, que inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l'acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l'exercici de l'activitat. Article 170. Treball i relacions laborals 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: a) La determinació d'un marc de relacions laborals propi. b) Les polítiques actives d'ocupació, que inclouen la formació dels demandants d'ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió de les subvencions corresponents. Els plans o les activitats de formació que superin l'àmbit territorial de Catalunya s'han d'acordar amb les altres comunitats autònomes afectades o amb l'Estat, d'acord amb el que estableix l'article 115.2. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l'autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya. e) El desplegament normatiu de la negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat a Catalunya. f) Els procediments de regulació d'ocupació i d'actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius en el cas de centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l'ordre social. i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat principalment a Catalunya. k) L'ordenació, el control, la coordinació i el seguiment de la gestió de les mútues d'accidents de treball i de malalties professionals. l) La gestió de les polítiques passives, que inclou, en tot cas, la gestió de les prestacions d'atur i el reconeixement i el pagament de les prestacions. m) La creació i la regulació dels instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. n) La determinació amb caràcter anual del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la funció pública inspectora en matèria de treball, d'acord amb el que estableix l'article 136. Article 171. Turisme Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: a) L'ordenació i la planificació del sector turístic. b) La promoció del turisme, que inclou la subscripció d'acords amb ens estrangers i la creació d'oficines a l'estranger. c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d'establiments turístics de titularitat pública, incloent-hi els establiments de la xarxa de Paradores Nacionales situats a Catalunya. d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l'obtenció d'un títol oficial. f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l'execució i el control de totes les línies públiques d'ajut al turisme i de promoció d'aquest. Article 172. Universitats 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament universitari, sens perjudici de l'autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: a) La programació i la coordinació del sistema universitari català. b) La creació d'universitats públiques i l'autorització de les privades. c) El règim jurídic de l'organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i representació, i l'aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d'organització i funcionament de les universitats privades. d) La coordinació dels procediments d'accés a les universitats. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d'acord amb el principi d'autonomia universitària. f) El finançament de les universitats i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria d'ensenyament universitari. g) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l'establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament universitari, sens perjudici de l'autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l'apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d'universitats i centres universitaris i l'adscripció d'aquests centres a les universitats, i també la creació i la supressió d'universitats públiques i el reconeixement i la revocació de les universitats privades que acompleixin majoritàriament llur activitat a Catalunya. b) L'adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d'aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d'ensenyaments. c) La regulació del règim d'accés a les universitats. d) La regulació dels plans d'estudis d'acord amb els principis i les regles que estableix la legislació estatal. e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) L'avaluació i la garantia de la qualitat i de l'excel·lència de l'ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. 3. La competència executiva sobre l'homologació i l'expedició dels títols universitaris oficials. Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l'àmbit públic, efectuats per qualsevol cos policíac o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d'exercir aquesta competència respectant el contingut essencial dels drets fonamentals. 1740 2590 2006-10-09T19:10:55Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol IV. De les competències]] 1742 2592 2006-10-09T19:14:38Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/T%C3%ADtol_V._De_les_relacions_de_la_Generalitat_amb_l%27Estat%2C_amb_altres_comunitats_aut%C3%B2 {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Títol V. De les relacions de la Generalitat amb l'Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, i de l'acció exterior de la Generalitat |anterior=Títol IV. De les competències |següent=Títol VI. Del finançament de la Generalitat i l'aportació catalana a les finances de l'Estat }} ==Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes== Article 174. Disposició general 1. La Generalitat i l'Estat s'han de prestar ajuda mútua i han de col·laborar quan sigui necessari per a l'exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l'exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels assumptes d'interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l'ajut necessari a les altres comunitats autònomes per a l'exercici eficaç de llurs competències. 3. La Generalitat ha de participar en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l'Estat que afectin les seves competències d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i la legislació orgànica corresponent. Secció primera. Col·laboració amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l'Estat 1. La Generalitat i l'Estat, en l'àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d'interès comú. 2. La Generalitat també pot col·laborar amb l'Estat per mitjà d'òrgans i procediments multilaterals en els àmbits i els assumptes d'interès comú. Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l'Estat 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes respecte de les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració quan s'hagin pres sense la seva aprovació. Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l'Estat 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d'ésser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l'eficàcia pel que fa a tercers. Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació en assumptes d'interès comú. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d'òrgans mixtos i l'establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l'aprovació prèvia del Parlament en els casos que n'afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d'informar el Parlament de la subscripció en el termini d'un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s'han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença trenta dies després d'aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals, amb l'audiència prèvia de la Generalitat i, si escau, de les comunitats autònomes implicades, decideixin que s'han de qualificar com a acords de cooperació que requereixen l'autorització prèvia a què fa referència l'article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d'un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença dels senadors de Catalunya davant el Parlament Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia o a sol·licitud d'aquest per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat ha de participar en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de consellers del Consell General del Poder Judicial, i el Parlament ha de formular propostes sobre la designació dels membres d'aquests òrgans constitucionals que correspon de nomenar al Senat, en els termes establerts, respectivament, per la legislació orgànica corresponent i pel Reglament del Senat. Article 181. Participació en l'ordenació general de l'activitat econòmica La Generalitat ha de participar en l'elaboració de les decisions estatals que afecten l'ordenació general de l'activitat econòmica en el marc dels procediments i els organismes que estableix l'article 131.2 de la Constitució. Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials 1. La Generalitat designa representants en els òrgans de direcció del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, en els organismes que eventualment els substitueixin i en els altres organismes estatals que exerceixen funcions d'autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa representants en els òrgans de direcció dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l'Estat la competència dels quals s'estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. 3. La Generalitat designa representants en el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l'Agència Tributària, la Comissió Nacional d'Energia, l'Agència de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, en els organismes que eventualment els substitueixin i en els que es creïn de nou en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. 4. Les propostes o les designacions a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 han d'ésser fetes pel Parlament, o bé amb el seu acord, en els termes que estableix la llei. 5. La Generalitat pot dirigir propostes als organismes a què fan referència els apartats 1 i 2 amb relació a les decisions que hagin de prendre i que afectin les seves competències. 6. L'Estat, si la naturalesa de l'ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, ha de crear delegacions territorials dels organismes a què fa referència l'apartat 1. La Generalitat participa en la designació dels membres de les delegacions que s'emplacin al seu territori, en els termes que estableix la legislació aplicable. Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d'acord amb els principis establerts pels articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre la Generalitat i l'Estat als efectes següents: a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l'exercici de les competències estatals que afectin l'autonomia de Catalunya. b) L'intercanvi d'informació i l'establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d'interès comú. 2. Les funcions de la Comissió són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: a) L'elaboració de projectes normatius de l'Estat que afectin les competències i els interessos de Catalunya, especialment quan es tracti de normes bàsiques o orgàniques i de les que tenen com a funció delimitar les competències, d'acord amb la Constitució i aquest Estatut. b) La programació de la política econòmica general del Govern de l'Estat en tot allò que afecti els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta política, especialment sobre les decisions estatals que afecten els mercats energètics i el sistema financer. c) L'impuls de les mesures adequades per a millorar la relació entre l'Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d'interès comú. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre'ls. e) L'avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s'hagin establert entre l'Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relació d'organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l'Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d'aquesta representació. g) El seguiment de la política europea per a garantir l'efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. h) El seguiment de l'acció exterior de l'Estat que afecti les competències de la Generalitat. i) Les qüestions d'interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 3. La Comissió és integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió disposa d'una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l'Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissió es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l'any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. ==Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea== Article 184. Disposició general La Generalitat ha de participar, en els termes que estableix aquest Estatut, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea 1. La Generalitat ha d'ésser informada pel Govern de l'Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l'Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte, que són determinants en el cas de les competències exclusives. 2. El Govern de l'Estat ha d'incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d'adopció de nous tractats. Article 186. Participació en la formació de les posicions de l'Estat 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l'Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els assumptes relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut, la legislació sobre aquesta matèria i els acords subscrits entre l'Estat i la Generalitat. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l'Estat en els afers europeus que l'afecten directament o exclusivament, o bé, si aquesta participació no és possible, per mitjà de procediments generals. Altrament, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s'estableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i compartides i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d'ésser escoltada per l'Estat. 4. L'Estat ha d'informar regularment la Generalitat, en tots els casos, de manera completa i actualitzada, sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l'Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. Article 187. Participació en institucions i organismes europeus 1. Els representants de la Generalitat participen directament en totes les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin assumptes de la competència de la mateixa Generalitat o que afecten l'interès de Catalunya, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives, pot exercir la representació de l'Estat i, quan escaigui, la presidència d'aquestes institucions i d'aquests òrgans, d'acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, designa representants en el marc de la representació permanent d'aquest en les institucions i els organismes de la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d'interès comú. Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat El Parlament ha d'ésser consultat prèviament a l'emissió del dictamen de les Corts Generals sobre les propostes legislatives europees, en el marc del procediment de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableix el dret de la Unió Europea si aquestes propostes afecten les competències de la Generalitat. Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l'àmbit de les seves competències. L'existència d'una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableix aquest Estatut. 2. L'Estat, si l'execució del dret de la Unió Europea requereix l'adopció de mesures internes d'abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s'adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d'emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació sobre matèries respecte de les quals l'Estat disposi a Catalunya de competència per a dictar-ne les bases, la Generalitat pot adoptar directament la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. Article 190. Gestió de fons europeus 1. Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència. 2. La gestió dels fons, en l'àmbit de les competències legislatives de la Generalitat, inclou les facultats de decidir la destinació concreta, les condicions de concessió, la regulació del procediment d'atorgament, la tramitació, el pagament i el control i la inspecció. En l'àmbit de les competències només executives de la Generalitat, la gestió dels fons inclou, si més no, la regulació del procediment d'atorgament, la tramitació, el pagament i el control i la inspecció. 3. En el cas que els fons europeus no es puguin territorialitzar, l'Estat ha de motivar i fonamentar en dret aquesta circumstància, i la Generalitat ha de participar en els òrgans o en el procediment de distribució. La participació de la Generalitat té caràcter determinant per a l'Estat en el cas que els fons afectin l'exercici de competències exclusives. Corresponen, en tots els casos, a la Generalitat les facultats de tramitació, pagament, control i inspecció. Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia 1. La Generalitat té accés directe al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l'Estat i el Comitè de les Regions a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat dirigeix la defensa jurídica de les seves posicions en el procediment. 3. La negativa del Govern de l'Estat a exercir les accions sol·licitades només es pot produir en cas de greus perjudicis per a la política d'integració, ha d'ésser motivada i comporta la convocatòria automàtica de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea 1. La Generalitat ha d'establir una delegació davant les institucions de la Unió Europea. 2. El personal de la delegació de la Generalitat davant la Unió Europea té un estatut assimilat al del personal de les representacions de l'Estat davant la Unió Europea. Article 193. Circumscripció electoral per al Parlament Europeu Per tal que el territori de Catalunya, tot sol o juntament amb els territoris d'altres comunitats autònomes veïnes, sigui una circumscripció per a les eleccions al Parlament Europeu, la llei orgànica electoral ha de concretar aquesta determinació. ==Capítol III. Acció exterior de la Generalitat== Article 194. Disposició general 1. La Generalitat ha d'impulsar la projecció de Catalunya a l'exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit. 2. Les competències de la Generalitat inclouen la capacitat per a portar a terme les accions exteriors que són inherents a cadascuna d'aquelles, directament o, si escau, per mitjà de l'Estat. Article 195. Delegacions a l'exterior 1. La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir delegacions o oficines de representació a l'exterior. 2. El personal de les delegacions de la Generalitat a l'exterior té l'estatut necessari per a exercir les seves funcions. Article 196. Acords de col·laboració La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l'àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l'Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. Article 197. Tractats i convenis internacionals 1. La Generalitat ha d'ésser informada prèviament pel Govern de l'Estat sobre els processos de negociació de tractats i convenis internacionals, si afecten les competències o els interessos de Catalunya. El Govern de la Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern de l'Estat i a les Corts Generals les observacions que considerin pertinents sobre aquesta qüestió. 2. La Generalitat ha de participar en el procés de negociació dels tractats i els convenis internacionals que afectin les seves competències. Aquesta participació comporta, en tots els casos, la incorporació d'una representació de la Generalitat a la delegació negociadora i l'informe determinant del Parlament quan es tracti de competències exclusives. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l'Estat la subscripció de convenis i tractats internacionals, o que aquest demani l'autorització de les Corts Generals per a subscriure'ls, sobre matèries d'interès per a Catalunya. En el cas de les competències exclusives, la Generalitat pot concloure preacords internacionals, que requereixen l'autorització de l'Estat. 4. La Generalitat pot sol·licitar l'autorització de l'Estat per a signar, en nom del Govern, tractats i convenis internacionals en l'àmbit de les seves competències. 5. La Generalitat ha d'adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l'Estat, en l'àmbit de les seves competències. Article 198. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d'establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l'apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. Article 199. Participació en organismes internacionals La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d'interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, de manera autònoma si ho permet la normativa corresponent, o bé, en tot cas, formant part de la delegació espanyola. Article 200. Coordinació de les accions exteriors La Generalitat ha d'impulsar i coordinar, en l'àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l'autonomia que tinguin. Article 201. Projecció internacional de les organitzacions catalanes La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d'àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. 1743 2593 2006-10-09T19:15:12Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol V. De les relacions de la Generalitat amb l'Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, i de l'acció exterior de la Generalitat]] 1745 2595 2006-10-09T19:18:44Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/T%C3%ADtol_VI._Del_finan%C3%A7ament_de_la_Generalitat_i_l%27aportaci%C3%B3_catalana_a_les_finance {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Títol VI. Del finançament de la Generalitat i l'aportació catalana a les finances de l'Estat |anterior=Títol V. De les relacions de la Generalitat amb l'Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, i de l'acció exterior de la Generalitat |següent=Títol VII. De la reforma de l'Estatut }} ==Capítol I. Les finances de la Generalitat== Article 202. Principis 1. En el marc del que estableix la Constitució, les relacions d'ordre tributari i financer entre l'Estat i la Generalitat es regulen per aquest Estatut. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d'autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d'aquest títol correspon a la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, d'acord amb el principi de bilateralitat. 4. En aplicació dels principis de proximitat i de subsidiarietat, el que estableix aquest Estatut és aplicable de manera preferent en cas de conflicte normatiu amb la legislació de l'Estat. Article 203. Els recursos de la Generalitat 1. La Generalitat disposa d'unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d'acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d'autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: a)Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. b)El rendiment de tots els tributs estatals suportats a Catalunya, que tenen la consideració de cedits, d'acord amb el que disposa aquest Estatut. c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d'altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat. f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d'emissió de deute i de les operacions de crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l'àmbit de les seves competències. k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. Article 204. Competències financeres 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l'àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l'afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 2. La Generalitat té capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l'Estat i de la Unió Europea. 3. L'exercici de la capacitat normativa a què fa referència l'apartat 2, en el marc de les competències de l'Estat i de la Unió Europea, inclou en tot cas la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs estatals suportats a Catalunya. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa plena. 6. L'exercici que té la Generalitat de la capacitat normativa en l'àmbit tributari es basa en els principis d'equitat i d'eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. ARTICLE 205. L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA 1.La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, llevat dels de naturalesa local. 2.L'Agència Tributària de Catalunya s'ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l'organització i l'exercici de les funcions a què fa referència l'apartat 1. A aquestes efectes, l'Agència Tributària de Catalunya i l'Administració tributària de l'Estat col·laboren i subscriuen convenis i fan ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin pertinents. 3.L'Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. ARTICLE 206. ÒRGANS ECONOMICOADMINISTRATIUS La Generalitat ha d'assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l'Agència Tributària de Catalunya. ARTICLE 207. L'APORTACIÓ CATALANA A les finances de l'Estat L'aportació catalana a les finances de l'Estat integra l'aportació a les despeses de l'Estat i l'aportació a la solidaritat i als mecanismes d'anivellament, d'acord amb el que estableix aquest títol. ARTICLE 208. APORTACIÓ A LES DESPESES DE L'ESTAT Una part del rendiment dels impostos cedits a Catalunya s'atribueix a l'Estat per al finançament dels seus serveis i les seves competències, segons el procediment que estableixen els articles 210 i 214. ARTICLE 209. APORTACIÓ A LA SOLIDARITAT I ALS MECANISMES D'ANIVELLAMENT La Generalitat contribueix a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics a llurs ciutadans puguin assolir nivells similars sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar. A aquest efecte, la Generalitat aporta recursos als mecanismes de solidaritat que estableix la Constitució i, si escau, en rep, segons els criteris i els procediments que estableixen els articles 210 i 214. ARTICLE 210. DETERMINACIÓ I CÀLCUL DE L'APORTACIÓ CATALANA A les finances DE L'ESTAT Per a efectuar el càlcul de l'aportació catalana a les finances de l'Estat, s'han de tenir en compte els criteris següents: Primer. Pel que fa a l'aportació a les despeses de l'Estat, determinada per l'article 208, s'ha d'establir el percentatge de participació que pertoqui a l'Estat en els diferents impostos cedits per al finançament dels seus serveis i les seves competències, en la proporció que correspongui a Catalunya. Segon. Pel que fa a l'aportació a la solidaritat i als mecanismes d'anivellament, els acords per al desenvolupament i l'aplicació dels principis continguts en l'article 200bis han d'establir els mecanismes financers d'anivellament adequats, d'acord amb el principi de transparència i de conformitat amb els criteris següents: a) Els recursos aportats o rebuts per la Generalitat a aquesta solidaritat s'han d'establir atenent les seves necessitats de despesa i la seva capacitat fiscal, determinada amb relació a la mitjana de les comunitats autònomes i amb el grau de progressivitat que s'estableixi. b) Els criteris d'equitat mesurats en termes de població relativa i els criteris d'eficiència econòmica mesurats en termes de producte interior brut i d'esforç fiscal relatius. c) El major esforç fiscal eventualment dut a terme pels ciutadans de Catalunya, calculat a partir de la diferència entre els impostos suportats a Catalunya i la mitjana de les comunitats autònomes, s'ha de traduir en una major capacitat financera i uns majors ingressos per a la Generalitat, dins els marges que es determinin. Per a calcular l'esforç fiscal, s'ha de tenir en compte el conjunt de preus privats per serveis públics ja suportat a Catalunya. d) L'aplicació dels mecanismes d'anivellament en cap cas no pot alterar la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament. e) El resultat dels mecanismes de solidaritat ha d'ésser avaluat quinquennalment per tal de verificar-ne els efectes. Article 211. El tractament fiscal La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l'Estat en els impostos estatals. Article 212. Actualització del finançament 1. L'Estat i la Generalitat han d'establir un mecanisme d'actualització quinquennal del sistema de finançament, tenint en compte l'evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquest mecanisme s'ha d'aplicar sens perjudici del seguiment i l'actualització dels recursos proporcionats pel sistema de finançament durant el quinquenni. Per acord entre l'Estat i la Generalitat es pot dur a terme la dita actualització abans de la finalització del període quinquennal. 2. L'aplicació dels criteris de les aportacions a les finances estatals s'ha d'actualitzar cada cinc anys, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. Si no es produeix l'acord sobre aquesta actualització en la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, resten automàticament prorrogats els criteris vigents. ARTICLE 213. LLEIALTAT INSTITUCIONAL L'Estat, d'acord amb el principi de lleialtat institucional, ha de garantir la suficiència de recursos de les finances de la Generalitat en els supòsits en què les disposicions generals aprovades per l'Estat impliquin un increment de les necessitats de despesa o una disminució de la capacitat fiscal de la Generalitat. Article 214. LA COMISSIÓ MIXTA D'ASSUMPTES ECONÒMICS I FISCALS ESTAT – GENERALITAT 1. La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, el desenvolupament, l'actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat amb l'Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La presidència d'aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral. 2. Correspon a la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat: a)Determinar l'aportació catalana a les finances de l'Estat, d'acord amb el que estableixen els articles 207, 208, 209 i 210. b)Establir els mecanismes de col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Administració tributària de l'Estat a què fa referència l'article 205, i també els criteris de coordinació i d'harmonització fiscal d'acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. c) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus. d) Valorar quinquennalment, amb una antelació mínima de tres mesos respecte a l'actualització del sistema de finançament, els serveis i les competències exercides per l'Estat, a què fa referència l'article 208. e) Aplicar els mecanismes d'actualització que estableix l'article 212. f) Acordar els mecanismes de finançament de les despeses impròpies a què fa referència l'article 223.5. g) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l'Estat a la Generalitat. 3. La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals ha de determinar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l'equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan es pugui veure alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea que afectin els tributs cedits. En el cas de decisió legislativa estatal, la mesura de cooperació s'ha d'acordar abans que aquella s'aprovi. 4. La part catalana de la Comissió Mixta ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d'aquest capítol. ==Capítol II. El pressupost de la Generalitat== ARTICLE 215. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. ARTICLE 216. EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d'elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d'examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. ARTICLE 217. RECURS A L'ENDEUTAMENT 1. La Generalitat pot recórrer a l'endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d'inversió dins dels límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals establerts per l'Estat. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l'Estat. ARTICLE 218. ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA Correspon a la Generalitat l'establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d'estabilitat pressupostària dins dels principis bàsics establerts per l'Estat i la normativa de la Unió Europea. ARTICLE 219. EL PATRIMONI DE LA GENERALITAT 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l'administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. Article 220. Empreses públiques La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d'acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. ==Capítol III. Les finances dels governs locals== Article 221. Principis rectors Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d'aquests principis. Article 222. Autonomia i competències financeres 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l'aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d'altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l'exercici de llurs competències. 2.La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució, en matèria de finançament local. Aquesta competència inclou, en tot cas, la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins dels límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l'Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l'exercici exclusiu de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l'autonomia que els reconeix la Constitució. Article 223. Suficiència de recursos 1. La Generalitat ha d'establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s'ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s'ha de regular per mitjà d'una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d'acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya i amb els principis, els objectius o els estàndards mínims que fixi l'Estat en les normes amb rang de llei a què fa referència l'article 111, que, en tot cas, han de respectar els marges adequats perquè el Parlament pugui incidir efectivament en la distribució d'aquests recursos. 3. Les modificacions del marc normatiu que disminueixin els ingressos tributaris locals han de preveure la compensació d'aquesta disminució. 4. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se'ls traspassi. Tota nova atribució de competències ha d'anar acompanyada de l'assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d'aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l'Estat. 5. S'han d'establir els mecanismes financers adequats per a compensar els governs locals pel finançament de despeses que les lleis no els atribueixen de manera específica i que responen a necessitats socials consolidades i no ateses per altres administracions. Pel que fa a les despeses impròpies corresponents a l'Estat, aquests mecanismes s'han d'acordar en el marc que estableix l'article 214.2. 6. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s'ha de dur a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 7. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d'aquests, segons els criteris utilitzats en l'exercici anterior a l'entrada en vigor dels preceptes d'aquest Estatut. Article 224. Llei de finances locals 1. El Parlament ha d'aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol,. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s'han d'exercir amb respecte a l'autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals que estableix l'article 85. Article 225. El cadastre Correspon a la Generalitat, en el seu àmbit territorial, la competència d'ordenació i gestió del cadastre, sens perjudici de la funció coordinadora de l'Estat en els termes que estableix la Constitució. Per a gestionar-lo, la Generalitat pot subscriure convenis amb els governs locals. 1746 2596 2006-10-09T19:19:13Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol VI. Del finançament de la Generalitat i l'aportació catalana a les finances de l'Estat]] 1748 2598 2006-10-09T19:23:50Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/T%C3%ADtol_VII._De_la_reforma_de_l%27Estatut {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Títol VII. De la reforma de l'Estatut |anterior=Títol VI. Del finançament de la Generalitat i l'aportació catalana a les finances de l'Estat |següent=Disposicions addicionals }} ==Article 226. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l'Estat== 1. La reforma dels títols I i II de l'Estatut s'ha d'ajustar als procediments següents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d'una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l'exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels titulars del dret de vot al Parlament. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l'exercici de la iniciativa de la reforma. b) L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d'una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l'article 227. d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l'ha de sotmetre a referèndum. 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. Article 227. La reforma de la resta dels títols 1. La reforma dels títols de l'Estatut no inclosos en l'article 226 s'ha d'ajustar al procediment següent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l'article 226.1.a. b) L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l'aprovació de les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l'Estatut, el Parlament l'ha de trametre al Congrés dels Diputats. d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d'acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l'Estatut davant el Congrés i el Senat. Si el Congrés dels Diputats i el Senat ratifiquen la proposta de reforma de l'Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. e) Si no s'aplica el procediment establert per la lletra d o si la proposta d'Estatut no és ratificada, s'ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitació de la proposta de reforma de l'Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l'establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. g) La delegació del Parlament ha de prendre els seus acords per majoria de dos terços. h) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l'Estatut s'ha de tramitar d'acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. i) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l'aplicació del que estableix l'apartat 2. j) L'aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica comporta la convocatòria per la Generalitat, en el termini màxim de sis mesos, del referèndum a què fa referència l'apartat 1.b. 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 1750 2600 2006-10-09T19:27:07Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Títol VII. De la reforma de l'Estatut]] 1751 2601 2006-10-09T19:30:07Z Aleator 20 traslladat des de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/Disposicions_addicionals {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Disposicions addicionals |anterior=Títol VII. De la reforma de l'Estatut |següent=Disposicions transitòries }} ==Primera. Reconeixement i actualització dels drets històrics== L'acceptació del règim d'autonomia que s'estableix en aquest Estatut no implica la renúncia del poble català als drets que, com a tal, li corresponguin en virtut de la seva història, que poden ésser actualitzats d'acord amb el que estableix la disposició addicional primera de la Constitució. ==Segona. Designació de senadors== 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s'ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d'una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d'adequar les normes relatives a l'elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. ==Tercera. Assumpció de competències per l'article 150.2 de la Constitució== 1. La Generalitat, en els termes que estableix l'apartat 2, exerceix les competències en les matèries següents: a) Les facultats de gestió en matèria de ports d'interès general situats a Catalunya, que en tot cas inclouen: l'execució de la legislació i de la política portuària estatal, i la direcció, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració dels ports d'interès general a Catalunya i dels serveis que s'hi presten. b) Les facultats estatals de gestió dels aeroports d'interès general situats a Catalunya, que inclouen, en tot cas, l'execució de la legislació i la política aeroportuària estatals, i l'ordenació, la direcció, la coordinació, l'explotació, la conservació i l'administració dels aeroports d'interès general a Catalunya i dels serveis que s'hi presten. c) Les facultats de gestió de les infraestructures de telecomunicacions situades a Catalunya, inclosa la gestió del domini públic radioelèctric. d) L'autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, llevat de les modalitats de referèndum establertes per la Constitució i les convocatòries reservades expressament per la Constitució al cap de l'Estat. e) Les facultats d'execució de la legislació estatal sobre règim d'estada i de residència dels estrangers, que en tot cas inclouen la tramitació i la resolució dels permisos i dels recursos que es presentin amb relació a aquests expedients. f) Les facultats d'execució de la legislació estatal en matèria de règim sancionador d'estrangeria, que inclou la tramitació, la resolució i l'execució de tots els processos sancionadors que estableix la normativa d'estrangeria, llevat dels relatius al control de fronteres. g) La selecció de treballadors estrangers en els seus països d'origen amb destinació a Catalunya. h) L'execució de la legislació estatal en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària a Catalunya. Aquesta competència inclou, a banda de les facultats ja transferides per la Llei orgànica 6/1997, del 15 de desembre, les facultats següents: expedir, revisar i bescanviar els permisos i les llicències per a conduir vehicles a motor i ciclomotors, i també anul·lar-los, intervenir-hi o revocar-los i, si escau, suspendre'ls, en el cas d'expedients de sanció o en via cautelar; matricular i expedir els permisos o les llicències de circulació, i també anul·lar-los, intervenir-hi i revocar-los, i en conseqüència, autoritzar transferències, duplicats i baixes de vehicles a motor i ciclomotors, i també expedir permisos temporals; sancionar les infraccions comeses contra la normativa de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària; dur a terme proves per a verificar que es compleixen els requisits, les aptituds i els coneixements per a obtenir el permís de conduir i la llicència de conducció de ciclomotors, i lliurar les autoritzacions de transports especials, urgents i altres autoritzacions especials que tinguin origen o destinació a Catalunya. i) La regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals. j) La delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals de Catalunya i de la planta judicial. 2. L'assumpció efectiva de les competències que estableix l'apartat 1 s'ha de portar a terme per mitjà d'una llei orgànica de les que estableix l'article 150.2 de la Constitució. ==Quarta. Desacords en la Comissió Mixta de Transferències Estat - Generalitat== Els desacords en la Comissió Mixta de Transferències Estat - Generalitat s'han de resoldre pel procediment que estableix la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. ==Cinquena. Acords amb el Govern de l'Estat== Si l'Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l'Estat i aquest no l'acull, el Govern de l'Estat ho ha de motivar i automàticament s'ha de reunir la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. ==Sisena. Inversions en infraestructures== 1. La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures ha de tendir a equiparar-se progressivament a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat, tenint en compte la compensació pels dèficits acumulats. El còmput s'ha de fer amb caràcter pluriennal. 2. S'ha de constituir una comissió, integrada per les administracions estatal, autonòmica i local i presidida per la Generalitat, que ha de programar les inversions estatals en infraestructures, amb una antelació mínima d'un mes a la presentació a les Corts Generals dels pressupostos generals de l'Estat i que ha de vetllar pel compliment dels acords adoptats. ==Setena. Regulació de les finances de la Generalitat== L'aplicació dels criteris que estableix aquest Estatut per a regular les finances de la Generalitat ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat, de manera que en el termini de deu anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut s'equipari al dels territoris de nivell de renda relativa similar en altres països de la Unió Europea. La Comissió Mixta de Relacions Fiscals i Financeres Estat - Generalitat ha de concretar els criteris per a arribar a aquest objectiu i ha de fer el seguiment del compliment d'aquesta disposició. ==Vuitena. Capacitat de finançament== La capacitat de finançament per habitant de la Generalitat s'ha d'equiparar gradualment, en un termini no superior a quinze anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, a l'obtinguda aplicant els sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals. ==Novena. Modificació de lleis per a l'efectivitat plena de l'Estatut== Els preceptes d'aquest Estatut especificats a continuació tenen eficàcia una vegada hagin estat modificades, d'acord amb el contingut d'aquests, les lleis orgàniques o ordinàries següents: a) Els articles 38.2; 95.2, 3, 5 i 6; 97 a 100; 101.1, 2 i 3; 103.1.a, b i k; 107.1 i 2, i 108, amb relació a la Llei orgànica 6/1985, de l'1 d'abril, del poder judicial. b) L'article 180 i la disposició addicional quarta, amb relació a la Llei orgànica 2/1979, del 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional. c) Els articles 96.2, 3 i 4, amb relació a la Llei de l'Estat 50/1981, del 30 de desembre, per la qual es regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. d) Els articles 56.4 i 75, amb relació a la Llei orgànica 5/1985, del 19 de juny, de règim electoral general. e) Els articles 90 i 91, amb relació a la Llei de l'Estat 6/1997, del 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat. f) L'article 122, amb relació a la Llei orgànica 2/1980, del 18 de gener, reguladora de les distintes modalitats de referèndum. g) L'article 164.3, amb relació a la Llei orgànica 2/1986, del 13 de març, de forces i cossos de seguretat. h) Les lleis de caràcter general o sectorial que regulin un organisme o un ens en els casos en què aquest Estatut atorgui a la Generalitat la potestat per a designar representants en els òrgans directius del dit organisme o ens. ==Desena. Revisió del règim especial de l'Aran== A partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, en el termini de quatre anys s'ha de revisar i modificar el règim especial de l'Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. ==Onzena. Administració ordinària== La Generalitat passa a ésser l'Administració ordinària de l'Estat a Catalunya una vegada li siguin transferides, mitjançant els instruments que correspongui, les funcions executives que compleix l'Administració de l'Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. 1753 2603 2006-10-09T19:32:10Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions addicionals]] 1754 2604 2006-10-09T19:33:58Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/Disposicions_transit%C3%B2ries {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Disposicions transitòries |anterior=Disposicions addicionals |següent=Disposició derogatòria }} == Primera. Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei == 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d'ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l'apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l'Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l'entrada en vigor d'aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. == Segona. Subsistència de disposicions transitòries anteriors == Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d'Estatut d'autonomia de Catalunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. Tercera. Normativa relativa a les competències compartides Amb relació a les competències compartides, mentre l'Estat no dicti la legislació bàsica en forma de principis, objectius o estàndards mínims, la Generalitat els ha de deduir de la normativa bàsica vigent. 1756 2606 2006-10-09T19:35:42Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions transitòries]] 1757 2607 2006-10-09T19:36:38Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/Disposici%C3%B3_derogat%C3%B2ria {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Disposició derogatòria |anterior=Disposicions transitòries |següent=Disposicions finals }} Disposició derogatòria Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d'Estatut d'autonomia de Catalunya. 1759 2609 2006-10-09T19:38:20Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposició derogatòria]] 1760 2610 2006-10-09T19:39:28Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya/Disposicions_finals {{navegar|llibre=Estatut d'autonomia de Catalunya (2006) (Proposta de reforma)|actual=Disposicions finals |anterior=Disposició derogatòria |següent=Portada}} == PRIMERA. Aplicació dels preceptes del títol VI == 1.La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, l'aplicació dels preceptes del títol VI. Així mateix, ha d'acordar la compensació financera que ha de rebre la Generalitat per les insuficiències produïdes pels sistemes de finançament aplicats fins al moment de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. 2.La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, ha de fixar amb caràcter inicial l'aportació catalana a les finances de l'Estat que estableix l'article 207. Per a determinar-la, s'ha de garantir que el volum de recursos que correspon a la Generalitat no sigui en cap cas inferior al que resultaria de fixar les aportacions a les despeses de l'Estat i a la solidaritat segons el criteris següents: a) Per a la determinació de l'aportació inicial a les despeses de l'Estat s'ha de prendre com a referent el coeficient de població de Catalunya sobre el conjunt de l'Estat. b) En coherència amb el que estableix l'article 210, per a la determinació de l'aportació inicial a la solidaritat, s'ha de prendre com a referent la diferència entre els coeficients de població i esforç fiscal de Catalunya, mesurat aquest pel rendiment de l'impost sobre la renda de les persones físiques, sobre el conjunt de l'Estat. 3. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d'ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. == Segona. Determinació de les necessitats de despesa == S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'article 210.2.a, la població, rectificada pels costos diferencials, pel nivell efectiu de requeriments de despesa i pels factors demogràfics. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la població immigrant, la dimensió dels nuclis urbans i el nombre de persones en situació d'exclusió, i també el diferencial de despesa social amb països d'un nivell de desenvolupament semblant. == Tercera. L'Agència Tributària de Catalunya == l'Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l'article 205, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. L'Agència Estatal d'Administració Tributària i l'Administració tributària de la Generalitat exerceixen les funcions de l'Agència Tributària de Catalunya fins que aquesta es constitueixi. == Quarta. Termini de creació de la Comissió Mixta d'assumptes econòmics i fiscals Estat - Generalitat == La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, que estableix l'article 205, s'ha de crear en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n'assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat comporta l'extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. == Cinquena. Relació d'entitats econòmiques i financeres == La Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l'article 182. 1762 2612 2006-10-09T19:41:27Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)/Disposicions finals]] 1763 2783 2006-11-11T17:09:25Z Aleator 20 DP-OFICIAL '''Annex II de la Llei de Llengües d'Aragó''' === (text literal en castellà) === Lista de municipios que pueden ser declarados zonas de utilización predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de utilización predominante del catalán normalizado. '''Provincia de Huesca:''' Albelda, Alcampell, Altorricón, Arén, Azanuy-Alins, Baells, Baldellou, Benabarre, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castillonroy, Estopián del Castillo, Fraga, Isábena, Lascuarre, Laspaúles, Monesma y Cajigar, Montanuy, Peralta de Calasanz, Puente de Montañana, San Esteban de Litera, Sopeira, Tamarite de Litera, Tolva, Torre la Ribera, Torrente de Cinca, Velilla de Cinca, Vencillón, Veracruz, Viacamp y Litera, y Zaidín. '''Provincia de Teruel:''' Aguaviva de Bergantes, Arens de Lledó, Beceite, Belmonte de San José, Calaceite, La Cañada de Verich, Cerollera, La Codoñera, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, La Ginebrosa, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torres de Arcas, Torre del Compte, Torrevelilla, Valderrobres, Valdetormo, y Valjunquera. '''Provincia de Zaragoza:''' Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza, y Nonaspe. === Nom dels pobles en català === ==== Província d'Osca ==== Albelda, Areny de Noguera, Baells, Benavarri, Beranui, Bonansa, el Campell, Camporrells, Castellonroi, Castigaleu, Estopanyà, Fraga, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Montanui, les Paüls, Peralta i Calassanç, la Pobla de Roda, el Pont de Montanyana, Saidí, Sant Esteve de Llitera, Sanui i Alins, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Tor-la-ribera, Torrent de Cinca, el Torricó, Valldellou, Vensilló, Viacamp i Lliterà, i Vilella de Cinca. ==== Província de Terol ==== Aiguaviva de Bergantes, Arenys de Lledó, Bellmunt de Mesquí, Beseit, Calaceit, la Canyada de Beric, la Codonyera, Cretes, Fondespatla, Fórnols de Matarranya, la Freixneda, la Ginebrosa, Lledó d'Algars, Massalió, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, la Portellada, Ràfels, la Sorollera, Torredarques, la Torre del Comte, la Torre de Vilella, la Vall del Tormo, Vall-de-roures, i Valljunquera. ==== Província de Saragossa ==== Faió, Favara de Matarranya, Maella, Mequinensa, i Nonasp. == Enllaços Externs == *[http://www.unizar.es/colla/abamproyeutoleideluengas.htm Avantprojecte de la Llei de Llengües d'Aragó] {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Legislació]] 1765 3342 2006-12-27T20:22:27Z Aleator 20 ús <noinclude> ==Ús== Afegeix la plantilla <nowiki>{{Esborrany}}</nowiki>, quan el text estigui incomplet o tingui una qualitat molt baixa segons allò establert a [[Viquitexts:Qualitat dels textos]]. Una plantilla semblant és [[Plantilla:Inacabat]], per quan, tot i estar incomplet, tingueu previst acabar-lo vosaltres mateixos. ==Editar plantilla== [[Categoria:Plantilles de manteniment]] </noinclude> <br style="clear: both" /> <table style="border: dashed green 2px; padding: 1ex; color: black; background-color: white"> <tr><td>[[Image:WikiCat.png|Esborrany]] <td>'''Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar al Viquitexts [{{SERVER}}{{localurl:{{NAMESPACE}}:{{PAGENAME}}|action=edit}} expandint-lo] i [[Viquitexts:Qualitat dels textos|millorant la seva qualitat]], traduint d'altres Viquitexts, posant textos amb el [[Viquitexts:Drets d'autor|permís de l'autor]] o extraient-ne informació.'''''<br/></table>[[Categoria:Esborranys<noinclude>| </noinclude>]] 1766 3451 2006-12-29T23:40:16Z Aleator 20 recateg {{esborrany}} <center> '''DICCIONARI''' '''CATAL&Agrave;-CASTELL&Agrave;''' '''&''' '''CASTELL&Agrave;-CATAL&Agrave;''' <small>COMPOST EN PRESENCIA DELS DICCIONARIS</small> <small>PUBLICATS FINS AL DIA I DE LES PRINCIPALS</small> <small>OBRES LITERARIES I FILOL&Ograve;GIQUES CATALANES,</small> <small>ESPECIALMENT LES D'EN POMPEU FABRA,</small> <small>I ENRIQUIT AMB ALGUNS MILERS DE MOTS</small> <small>QUE ENCARA NO S'HAV&Iacute;EN CATALOGAT</small> <small>PER</small> A. ROVIRA I VIRGILI ___ BARCELONA ANTONI L&Oacute;PEZ, EDITOR 1914 ---- ===PRÒLEG=== </center> El diccionari de més ús i de major utilitat pràctica, a la nostra terra, és, evidentment, el doble diccionari català-castellà i castellà-català. Tothom, a Catalunya, el necessita i tothom ha de consultar-lo sovint. I per una estranya deficiencia, ja fa molts anys que no es troba en les llibreríes un diccionari d'aquesta mena que reuneixi les condicions exigibles. Existeixen obres parcials, generalment diccionaris catalans amb la correspondencia castellana; per&ograve; no diccionaris moderns de les dugues lleng&uuml;es, amb llur mutual correspondencia. Aix&ograve; no vol dir que no s'hagin publicat diccionaris lloables, de valua. Tenim, entre altres, el d'En Labernia i el d'En Saura. Per&ograve; es tracta d'obres envellides. Malgrat les edicions i esmenes de que en edicions successives han estat objecte, ja no serveixen gaire per a les necessitats d'avui. Una multitut de mots del modern català literari i de les varietats dialectals del nostre idioma han quedat f&ograve;ra de les seves planes. El considerable cabal de mots amb que des d'En Verdaguer en&ccedil;&agrave; han anat enriquint i cisellant la nostra llengua els prosistes i els poetes més eminents, sols en una petita part està recollit dins aquelles obres. En els nostres temps els diccionaris se fan vells aviat. Per&oacute; s'ho fan més depressa els diccionaris catalans. Perquè? Perquè el català&mdash;com molts dels llenguatges renaixents&mdash;se troba encara en un període d'elaboració, de formació, de reforja. El vell llenguatge literari ha caigut, si bé se'n pot treure preciosos materials per a la construcció del nou llenguatge, construcció que és la feina més gloriosa, més feconda i més ardua de la renaixen&ccedil;a catalana. Després de les deformacions i de les corrupcions que sofrí la nostra llengua en els llargs segles de la decadencia nacional, quan ja estava a punt de caure definitivament en la categoría d'un trist ''patois,'' les recerques folkl&ograve;riques, hist&ograve;riques i filol&ograve;giques d'una part, i la restauració dels Jocs Florals, de l'altra, obraren el miracle de la resurrecció literaria del català. Commen&ccedil;à aleshores la tasca de restaurar la pobre llengua malmesa i enlletgida. Fil&ograve;legs i literaris&mdash;els literats molt més que'ls fil&ograve;legs, puix la ciencia filol&ograve;gica ha estat fins fa poc rudimentaria a Catalunya&mdash;han anat contribuint a la gran tasca, fent pujar a la llengua catalana els esgraons de la seva dignificació. Sobre'l corromput llenguatge popular han vingut venturosament les aportacions del català antic, de les parles dialectals, de la llengua mare llatina i de les lleng&uuml;es germanes novo-llatines. I així passa que a cada punt ressuciten mots i formes del català antic, entren mots i formes dialectals en el llenguatge literari, s'accepten llatinismes i neologismes. En plè període de creixença la llengua catalana, el moviment d'assimilació hi és molt més actiu que en les leng&uuml;es ja definitivament formades. S'ha dit que les obres d'En Verdaguer són l'única pedrera d'on se pot extreure materials per al modern català literari. Ens sembla insostenible tal afirmació. Les obres d'En Verdaguer seràn la més rica pedrera; per&oacute; no pas l'única. En les obres de la lluida plèiade dels prosistes i els poetes de la nova generació literaria hi h&agrave; també riques pedreres. S'hi troba també una admirable abundor de lèxic i un lloable esforç per a la fixació de les formes. Les obres d'En Victor Català, d'En Ruyra, d'En Costa i Llobera, d'En Llorenç Riber, d'En Joan Alcover, de N'Alomar, d'En Josep Carner, d'En Bertrana, et., etc., tenen un cabal de mots i de formes que ha vingut a enriquir el comunal tresor de la llengua catalana. En les obres d'En Victor Català, d'En Ruyra i d'En Bertrana, predomina l'aportació de mots comarcals; en les d'En Costa, En Riber i N'Alcover, l'elegant i feliç fixació de la forma de certs mots especialment els cultes; en les d'En Josep Carner, l'utilizació encertadíssima dels termes del vell català; en les de N'Alomar, ademés de l'elegancia de forma propia de la branca mallorquina de la nostra literatura, s'hi remarca la savia introducció de neologismes. En el camp filològic, de rendiment més escàs, per la penuria d'intel·ligents conreuadors, cal indicar, dins l'actual període, la labor altament meritoria d'En Pompeu Fabra, el més aciençat i clarivident depurador del nostre idioma. Coneixedor de les lleng&uuml;es clàssiques i de les principals lleng&uuml;es vives europees, de les novollatines especialment, versat en el català antic, posseidor dels moderns mètodes de la filología, En Fabra ha pogut tenir en compte totes les fonts que concorren a la formaciò del nostre llenguatge i ha pogut legislar amb autoritat sobre molts dels nombrosos problemes de la llengua literaria. Més obscura, però ben &uacute;til i lloable, és la feina d'En Bulbena, qui, equivocat en algunes q&uuml;estions segons el nostre entendre, ha tingut en força d'altres ver acert i ha arribat a l'essencia mateixa del geni de la llengua catalana. En Pompeu Fabra ha aprofitat per a la seva obra de conjunt els estudis d'En Bulbena. A aquest és deguda la fixació de certes formes, com l'ús de la ''tz'' en els mots terminats en ''itzar, itzaci&ograve;,'' cosa que han volgut censurar i &agrave;dhuc ridiculitzar els ignorants&mdash;els autodidactes, com els anomena En Manuel de Montoliu&mdash;que són el flagell de la llengua nostra; per&ograve; que és fruit d'un pregón estudi del catal&agrave; i que escau a aquest perfectament. En els pocs anys que de la nova centuria s'han escolat, aquesta doble feina dels literats i dels fil&ograve;legics ha produit una espl&egrave;ndida brostada en l'arbre de l'idioma. El catal&agrave; d'avui és un catal&agrave;, no pas perfecte, per&ograve; sí molt millorat. &Eacute;s un catal&agrave; viu, fresc, rejovenit. En quinze anys s'ha fet un bon troç de camí. I bé: ¿no era hora de fer entrar en un diccionari pr&agrave;ctic tota aqueixa noble riquesa ling&uuml;ística? ¿No era hora que hi hagués un manual catal&agrave;-castell&agrave; i castell&agrave;-catal&agrave; que correspongués als avenços de la llengua catalana en la seva formació literaria? Perque hem cregut que aquesta hora és arribada&mdash; i que ja fa algún temps que ho és&mdash;ens hem empr&egrave;s la feina de redactar el present diccionari. No havent-ho fet encara altra persona més entesa i autoritzada, ens l'hem empresa nosaltres, amb una audacia que sols el nostre bon prop&ograve;sit pot disculpar. Hem treballat tres anys en l'obra. Sols els qui hem provat la feina de redactar un diccionari catal&agrave; sabem les seguides i toçudes dificultats amb que's xoca al fer-la. En cada plana del diccionari hi ha deu, o vint, problemes filol&ograve;gics, difícils en sa majoría, i alguns d'ells no resolts fins ara per les nostres autoritats ling&uuml;ístiques. Davant d'aquests problemes, hem procurat seguir sempre l'opinió dels més eminents escriptors i dels més aciençats gram&agrave;tics. Més no l'hem trobada en tots els casos aquesta opinió que cerc&agrave;vem, i, quan l'hem trobada, no ha estat sempre prou categ&ograve;rica. Tot diccionari català s'ha de ressentir forçosament de l'estat de confusió que no ha desaparegut encara&mdash;bon troç se n'hi falta!&mdash;de la llengua de Catalunya. Manquen estudis lexicogràfics, que aclareixin la fixació de les formes ortogràfiques, que rectifiquin corrupcions vulgars i incorreccions literaries, que distingeixin bé els casos de corrupció inadmissible dels casos d'evolució filològicament explicable. Manquen estudis i vocabularis dels dialectes catalans. Manquen estudis seriosos de geografía ling&uuml;ística. Tot això fa que, en molts casos, el confeccionador d'un diccionari hagi de caminar d'esma. Algunes de les coses que en aquest punt avui ens manquen, estàn, per fortuna, en víes de realització. En els tres anys que ha durat la confecció de l'obra, els mateixos escriptors i filòlegs que'ns han servit de guia han rectificat en diversos punts les propies opinions, i han resolt&mdash;no sempre definitivament&mdash;alguns problemes que no estaven resolts encara quan vàrem fer la nostra feina. No fa pas gaire que l'Institut d'Estudis Catalans promulgà les seves ''Normes Ortogràfiques.'' Les hauríem aplicades íntegrament i de bona gana si hi haguessim estat a temps. No-res-menys, hem tingut el conort de veure que la nova ortografía coincideix quasi en tot amb la que nosaltres adoptàrem al començar el diccionari. Les principals diferencies estàn en l'empleu de la ''ç'' i en el de ''tz'' en els mots terminats en ''itzar, ització,'' etc. Sols hem estat a temps a aplicar del tot l'ortografía de l'Institut en la col·lecció de refrans, que va al final de l'obra, i en el pròleg present. En aquesta q&uuml;estió no podem fer altra cosa que recomanar que's consulti el nostre ''Vocabulari ortogràfic,'' el qual pot servir de complement al ''Diccionari.'' La nostra feina ha estat llarga i dura, i el mèrit que hi pugui haver ha d'ésser ben petit. Però no tenim pretencions en aquesta materia. Acceptem per endavant les lliçons dels qui en saben més. :::::::::::::L'A<small>UTOR</small> ---- <center> ===ABREVIATURAS=== _________________ <table> <tr> <td align="left">a.&mdash;activo.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Juris.&mdash;término de Jurisprudencia.</td> </tr> <tr> <td align="left">adj.&mdash;adjetivo.</td><td> </td><td> </td><td align="left">loc.&mdash;término local o dialectal.</td> </tr> <tr> <td align="left">adv.&mdash;adverbio.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Lóg.&mdash;término de Lógica.</td> </tr> <tr> <td align="left">Agri.&mdash;término de Agricultura.</td><td> </td><td> </td><td align="left">m.&mdash;masculino.</td> </tr> <tr> <td align="left">Alg.&mdash;término de Algebra.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Mar.&mdash;término de Marinería</td> </tr> <tr> <td align="left">amb.&mdash;ambiguo.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Mat.&mdash;término de Matemáticas.</td> </tr> <tr> <td align="left">Anat.&mdash;término de Anatomía.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Mec.&mdash;término de Mecánica.</td> </tr> <tr> <td align="left">ant.&mdash;palabra anticuada.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Med.&mdash;término de Medicina.</td> </tr> <tr> <td align="left">Arit.&mdash;término de Aritmética.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Meta.&mdash;término de Metafísica.</td> </tr> <tr> <td align="left">Arquit.&mdash;término de Arquitectura.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Mil.&mdash;término militar.</td> </tr> <tr> <td align="left">art.&mdash;artículo.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Min.&mdash;término de Mineralogía.</td> </tr> <tr> <td align="left">Art. y Of.&mdash;término de Artes y Oficios.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Mit.&mdash;término de Mitología.</td> </tr> <tr> <td align="left">Astron.&mdash;término de Astronomía.</td><td> </td><td> </td><td align="left">M&uacute;s.&mdash;término de M&uacute;sica.</td> </tr> <tr> <td align="left">aum.&mdash;aumentativo.</td><td> </td><td> </td><td align="left">n.&mdash;neutro.</td> </tr> <tr> <td align="left">Bot.&mdash;término de Botánica.</td><td> </td><td> </td><td align="left">n. p.&mdash;nombre propio.</td> </tr> <tr> <td align="left">Cir.&mdash;término de Cirugía.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Náut.&mdash;término de Náutica.</td> </tr> <tr> <td align="left">Com.&mdash;término de Comercio.</td><td> </td><td> </td><td align="left">num.&mdash;numeral.</td> </tr> <tr> <td align="left">com.&mdash;común de dos géneros.</td><td> </td><td> </td><td align="left">&Oacute;pt.&mdash;término de &Oacute;ptica.</td> </tr> <tr> <td align="left">con.&mdash;conjunción.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Ornit.&mdash;término de Ornitología.</td> </tr> <tr> <td align="left">dim.&mdash;diminutivo.</td><td> </td><td> </td><td align="left">p. a.&mdash;participio activo.</td> </tr> <tr> <td align="left">Ecles.&mdash;término eclesiástico.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Pat.&mdash;término de Patología.</td> </tr> <tr> <td align="left">Entom.&mdash;término de Entomología.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Pin.&mdash;término de Pintura.</td> </tr> <tr> <td align="left">expr.&mdash;expresión.</td><td> </td><td> </td><td align="left">pl.&mdash;plural.</td> </tr> <tr> <td align="left">f.&mdash;femenino.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Poét.&mdash;término de Poética.</td> </tr> <tr> <td align="left">fam.&mdash;familiar.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Pol.&mdash;término de Política.</td> </tr> <tr> <td align="left">Farm.&mdash;término de Farmacia.</td><td> </td><td> </td><td align="left">p. p.&mdash;participio pasivo.</td> </tr> <tr> <td align="left">fig.&mdash;término figurado.</td><td> </td><td> </td><td align="left">prep.&mdash;preposición.</td> </tr> <tr> <td align="left">Filos.&mdash;término de Filosofía.</td><td> </td><td> </td><td align="left">pron.&mdash;pronombre.</td> </tr> <tr> <td align="left">Fís.&mdash;término de Física.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Quím.&mdash;término de Química.</td> </tr> <tr> <td align="left">Fisiol.&mdash;término de Fisiología.</td><td> </td><td> </td><td align="left">r.&mdash;recíproco o reflexivo.</td> </tr> <tr> <td align="left">For.&mdash;término forense.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Ret.&mdash;término de Retórica.</td> </tr> <tr> <td align="left">Fort.&mdash;término de Fortificación.</td><td> </td><td> </td><td align="left">s.&mdash;substantivo.</td> </tr> <tr> <td align="left">fr.&mdash;frase.</td><td> </td><td> </td><td align="left">sing.&mdash;singular.</td> </tr> <tr> <td align="left">Geog.&mdash;término de Geografía.</td><td> </td><td> </td><td align="left">sup.&mdash;superlativo.</td> </tr> <tr> <td align="left">Geol.&mdash;término de Geología.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Teol.&mdash;término de Teología.</td> </tr> <tr> <td align="left">Geom.&mdash;término de Geometría.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Tex.&mdash;término textil.</td> </tr> <tr> <td align="left">Gram.&mdash;término de Gramática.</td><td> </td><td> </td><td align="left">V.&mdash;Véase.</td> </tr> <tr> <td align="left">Her.&mdash;término de Heráldica.</td><td> </td><td> </td><td align="left">v.&mdash;verbo.</td> </tr> <tr> <td align="left">Ictiol.&mdash;término de Ictiología.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Vet.&mdash;término de Veterinaría.</td> </tr> <tr> <td align="left">Imp.&mdash;término de Imprenta.</td><td> </td><td> </td><td align="left">vulg.&mdash;vulgarismo.</td> </tr> <tr> <td align="left">interj.&mdash;interjección.</td><td> </td><td> </td><td align="left">Zool.&mdash;término de Zoología.</td> </tr> </table> </center> ---- <center> ===DICCIONARIO <br> CATAL&Aacute;N - CASTELLANO=== _________________ PRECIPICIO <center> _________________ ===Abb - Abh=== _________________ </center> '''Abbate,''' m. Abate. '''Abcés,''' m. Absceso. '''Abcessió,''' f. Med. Abscesión. '''Abciac, ga,''' adj. Aciago, infausto, desgraciado. Véase A<small>BZIAC</small>. '''Abdicació,''' f. Abdicación. '''Abdicar,''' v. a. Abdicar. '''Abdiencia,''' '''Abdiensa,''' f. ant. Véase A<small>UDIENCIA</small>. '''Abdó,''' n. p. m. Abdón. <!--p.3-->'''Abdomen,''' m. Anat. Abdomen. '''Abdominal,''' adj. Abdominal. '''Abdós, abdues''' ó '''abdugues,''' adj. Ambos, ambos á dos, los dos, uno y otro. '''Abdosos,''' adj. Como A<small>BD&Oacute;S</small>. '''Abducció,''' f. Zool. Abducción. '''Abductor,''' adj. Zool. Abductor. || Músculo abductor. '''Abduir,''' v. a. Practicar la abducción. '''Abduy, es,''' adj. ant. Véase A<small>BD&Oacute;S</small>. '''Abduys,''' adj. ant. Véase A<small>BD&Oacute;S</small>. '''Abecé,''' m. Abecedario, alfabeto. '''Abecedari,''' m. Abecedario, alfabeto. '''Abeceroles,''' f. pl. Cartilla. Véase B<small>ECEROLES</small>. '''Abec,''' m. Véase A<small>BAC</small>. '''Abecuitar,''' v. n. Ir aprisa, apresurarse. '''Abedoll,''' m. Bot. Abedul. '''Abedollada,''' f. Abedular, lugar de muchos abedules. '''Abedollar,''' m. Abedular. '''Abedull,''' m. Véase A<small>BEDOLL</small>. '''Abedullada,''' f. Véase A<small>BEDOLLADA</small>. '''Abedullar,''' m. Véase A<small>BEDOLLAR</small>. '''Abegot,''' m. Abeja macho. || Abejarrón. Véase A<small>BELLOT</small>. '''Abeia,''' f. y derivados. Véase A<small>BELLA</small>. '''Abelir,''' v. a. ant. Véase A<small>BELLIR</small>. '''Abella,''' f. Abeja. '''Abellam,''' Conjunto de abejas. '''Abellar,''' f. Colmenar. '''Abellenc, a,''' adj. Abejuno, relativo o perteneciente a las abejas. '''Abeller, a,''' m. y f. Abejuno. || Colmenero. '''Abellera,''' f. Colmenar. '''Abelleró,''' m. Zool. Véase A<small>BELLEROL</small>. '''Abellerol,''' m. Zool. Abejaruco. || ''Abellerol blau.'' Alionín. '''Abellerola,''' f. Véase A<small>BELLEROL</small>. '''Abelles,''' f. Bot. Abejera, flor de la abeja. '''Abelliment,''' m. Embellecimiento. Véase E<small>MBELLIMENT</small>. '''Abellir,''' v. a. ant. Embellecer. Véase E<small>MBELLIR</small>. '''Abellir-se,''' v. r. ant. Embellecerse. Véase E<small>MBELLIR-SE</small>. '''Abellit, da,''' adj. ant. Embellecido, hermoseado. Véase E<small>MBELLIT</small>. '''Abellol,''' m. Contracción de A<small>BELLEROL</small>. '''Abellot,''' m. Abeja macho, zángano. || Abeja grande. || Abejarrón. Véase A<small>BEGOT</small>. '''Abercoc,''' m. Bot. Albaricoque. Véase A<small>LBERCOC</small> y A<small>UBERCOC</small>. '''Abercoquer,''' m. Bot. Albaricoquero. Véase A<small>LBERCOQUER</small> y A<small>UBERCOQUER</small>. '''Aberració,''' f. Aberración, extravío. '''Aberrant,''' p. a. El que sufre aberración. '''Aberrar,''' v. n. Sufrir aberración. '''Abestiat, da,''' adj. Bestializado, bruto, embrutecido. '''Abet,''' m. bot. Abeto, pinabete. '''Abeurador,''' m. Abrevadero, bebedero, pilón. || El que abreva. Abrevador. '''Abeurament,''' m. Acción de abrevar. '''Abeurall,''' m. Pasta muy clara que se da á los animales. '''Abeurar,''' v. a. Abrevar. || Regar, empapar. '''Abeuratge,''' m. Brevaje. '''Abhorrir''' y derivados. Véase A<small>BORRIR</small>. <center> _________________ ===Abi - Abn=== _________________ </center> '''Abiaixadament,''' adv. De una manera oblicua. Sesgadamente. '''Abiaixament,''' m. Sesgo. '''Abiaixar,''' v. a. Sesgar. '''Abiaixat, da,''' adj. Sesgado. '''Abietina,''' f. Quím. Abietina, abetinose. '''Abili,''' n. p. Abilio. '''Abilior,''' f. Habilidad, posibilidad de hacer alguna cosa. Véase H<small>ABILIOR</small>. '''Abillament,''' m. Vestido, adorno. Véase H<small>ABILLAMENT</small>. '''Abillar,''' v. a. Vestir, adornar. '''Abillat, da,''' adj. Vestido, adornado. Véase H<small>ABILLAT</small>. '''Abim,''' m. Abismo. Véase A<small>BISME</small>. '''Abimar,''' v. a. Véase A<small>BISMAR</small>. '''Abiment,''' m. Aparejo, cosa arregalada ó preparada. '''Abimentar,''' v. a. Aparejar, preparar ó arreglar alguna cosa. '''Abimentat, da,''' adj. Aparejado, arreglado. '''Ab intestat,''' locución derivada del latín, ''Ab intestato.'' '''Abis,''' m. ant. Abismo. Véase A<small>BISME</small>. '''Abisal,''' adj. ant. Abismal. Véase A<small>BISMAL</small>. '''Abisar,''' v. a. ant. Abismar. '''Abism,''' m. ant. Abismo. Véase A<small>BISME</small>. '''Abismal,''' adj. Abismal, relativo o perteneciente al abismo. '''Abismar,'''v. a. Abismar. || Abatir. '''Abismar-se,''' v. r. Abismarse. '''Abismat, da,''' adj. Abismado. '''Abisme,''' m. Abismo, precipicio. Véase A<small>BIM</small>. '''Abísmic, a,''' adj. Abismal. '''Abissí, nia,''' m. y f. Abisinio, de la Abisinia. '''Abitament''' '''Abitatge,''' m. ant. Habitación. Véase H<small>ABITATGE</small>. '''Abjecció,''' f. Abyección. '''Abjectament,''' adv. Abyectamente. '''Abjecte,''' adj. Abyecto, envilecido. '''Abjuració,''' f. Abjuración. '''Abjurar,''' v. a. Abjurar. '''Abjurar-se,''' v. r. Abjurarse. '''Ablació,''' f. Ablación. '''Ablactació,''' f. Destete. '''Ablactar,''' v. a. Desterar. Véase D<small>ESMAMAR</small>. '''Ablactat, da,''' adj. Destetado. '''Ablanar,''' v. a. y derivados. Como A<small>BLANIR</small>. '''Ablaniment,''' m. Ablandamiento. || Suavización. '''Ablanir,''' v. a. Ablandir, reblandecer, mullir. || Mitigar, suavizar, templar, ablandar. '''Ablanir-se,''' v. r. Ablandarse, reblandecerse. || Templarse, mitigarse. '''Ablanit, da,''' adj. Ablandado, mitigado. '''Ablasmadament,''' adv. Ignominiosamente. '''Ablasmar,''' v. a. Vituperar. Véase B<small>LASMAR</small>. '''Ablatiu,''' m. Caso de la declinación. Ablativo. '''Ablavir-se,''' v. r. Azularse, azulearse. '''Ablució,''' f. Ablución. <!--p.4-->'''Abnegació,''' f. Abnegación. '''Abnegadament,''' adv. Abnegadamente. '''Abnegar,''' v. a. Renunciar generosamente. Abnegar. '''Abnegat, da,''' adj. Abnegado, generoso. <center> _________________ ===Abo=== _________________ </center> '''Abobar,''' v. a. Abobar, entontecer. '''Abobar-se,''' v. r. Abobarse, entontecerse. '''Abobat, da,''' adj. Abobado, entontecido. '''Abocada,''' f. Acto de abocar o verter. Abocamiento. '''Abocador, a,''' s. Vertedor, envasador. || Lugar donde se vierte. Vertedero. '''Abocament,''' m. Abocamiento. '''Abocar,''' v. a. Verter, echar, vaciar. || Embrocar, trasegar. || Derramar, tirar. || Abocar. '''Abocar-se,''' v. r. Derramarse, verterse. || Abalanzarse, echarse encima. '''Abocat, da,''' adj. Echado, vaciado. || Derramado, trabucado. '''Abocellar,''' v. a. Arquit. Abocelar, bocelar. '''Abocetat, da,''' adj. Abocetado. '''Abocinar,''' v. a. Arquit. Abocinar. '''Abocinat, da,''' adj. Arquit. Abocinado. '''Abofetejar,''' v. a. y derivados. Abofetear. Véase B<small>OFETEJAR</small>. '''Abofiar,''' v. a. y derivados. Levantar ampollas. '''Abojornar,''' v. a. Abochornar. '''Abojornar-se,''' v. r. Abochornarse. '''Abolible,''' Abolible. '''Abolició,''' f. Abolición. '''Abolicionisme,''' m. Abolicionismo. '''Abolicionista,''' s. Abolicionista. '''Abolir,''' v. a. Abolir, derogar, abrogar, anular. '''Abolit, da,''' adj. Abolido, anulado, abrogado. '''Abolori,''' m. ant. Abolengo, ascendencia. '''Abominable,''' adj. Abominable. '''Abominablement,''' adv. Abominablemente. '''Abominació,''' f. Abominación, execración. '''Abominar,''' v. a. Abominar, execrar, detestar. '''Abominat, da,''' adj. Abominado. '''Abonable,''' adj. Abonable. '''Abonador,''' m. Abonador. '''Abonament,''' m. Abono, suscripción. '''Abonansar,''' v. a. Abonanzar, mejorar el tiempo. '''Abonansar-se,''' v. r. Abonanzarse, templarse. '''Abonansat, da,''' adj. Abonanzado, mejorado, calmado. '''Abonar,''' v. a. Abonar. || Salir fiador. '''Abonaré,''' m. Abonaré, documento por el cual se asegura un pago. '''Abonar-se,''' v. r. Abonarse, suscribirse. || ant. Abonanzarse. '''Abonat, da,''' adj. Abonado. '''Abondonar,''' v. a. Destrozar un plantío. '''Abono,''' m. Abono. Véase A<small>BONAMENT</small>. '''Abonyegadura,''' f. Abolladura. '''Abonyegar,''' v. a. Abollar. || Hacer chichones. '''Abonyegar-se,''' v. r. Abollarse. || Hacerse chichones. '''Abonyegat, da,''' adj. Abollado. || Lleno de chichones. '''Aboquillar,''' v. a. Arquit. Aboquillar, abocinar. '''Abordable,''' adj. Abordable. '''Abordador, a,''' s. Abordador. || Acometedor, agresor. '''Abordar,''' v. n. Náut. Abordar, arrimar una embarcación á otra. || v. a. Acometer, arremeter. || Zuzar. || fig. Emprender, empezar. '''Abordar-se,''' v. r. Azuzarse. || Abordarse las embarcaciones. '''Abordatge,''' m. Náut. Abordaje. '''Abordaire,''' s. Abordador. '''Aborigens,''' adj. pl. Aborígenes. '''Abornar,''' v. a. Abordar. || Amojonar. '''Aborrallonar-se,''' v. r. Aborregarse, hablando del cielo. '''Aborrallonat, da,''' adj. Aborregado. '''Aborrascar-se,''' v. r. Aborrascarse, ponerse borrascoso el tiempo. '''Aborrascat, da,''' adj. Aborrascado. '''Aborr&egrave;ixer,''' v. a. Aborrecer. Véase A<small>BORRIR</small>. '''Aborrellonar-se,'''v. r. Véase A<small>BORRALLONAR-SE</small>. '''Aborrible,''' adj. Aborrecible, detestable. '''Aborrició,''' f. Aborrecimiento, odio. '''Aborridament,''' adv. Aborrecidamente. || Aburridamente. '''Aborridor, a,''' n. Aborrecedor. || Aburridor. '''Aborriment,''' m. Aborrecimiento, odio. || Aburrimiento. '''Aborrit, da,''' adj. Aborrecido, odiado, detestado. '''Aborronar,''' v. a. y derivados. Espeluznar. Véase E<small>SBORRONAR</small>. '''Abort,''' m. Aborto, mal parto. Véase G<small>ASTAMENT</small>. '''Abortament,'''m. Abortamiento, aborto. '''Abortar,''' v. a. Abortar, malparir. || fig. Fracasar, malograrse. '''Abortiu, va,''' adj. Abortivo, el nacido en el aborto. || Lo que hace abortar. '''Abortó,''' m. Abortón, aborto en los animales. '''Abossar-se,''' v. r. Obstruirse. Véase E<small>MBOSSAR-SE</small>. '''Abotifarrar,''' v. a. Hinchar, abotargar. '''Abotifarrar-se,''' v. r. Hincharse. '''Abourar,''' v. a. y derivados. Véase A<small>BEURAR</small>. <center> _________________ ===Abr=== _________________ </center> '''Abra,''' Mar. Abra. || Moneda polaca antigua. Abra. '''Abracadabra,''' m. Palabra cabalística. Abracadabra. '''Abracadabr&agrave;ntic, a,''' adj. Abracadabrántico. '''Abragonar,''' v. a. y derivados. Véase A<small>BRAONAR</small>. '''Abrancar,''' v. a. ant. Abrahonar, agredir. '''Abrandar,''' v. a. Encender, inflamar, quemar. <!--p.5-->'''Abrandar-se,''' v. r. Encenderse, inflamarse, quemarse. '''Abraonar,''' v. a. Abrahonar, agredir, agarrar en riña, asir. '''Abraonar-se,''' v. r. Abrahonarse, agarrarse en riña, agarrafarse. '''Abr&agrave;s,''' m. Abrazo. Véase A<small>BRASSADA</small>. '''Abrasador, a,''' m. y f. Abrasador, devorador, ardiente. '''Abrasar,''' v. a. Abrasar, quemar. Véase A<small>BRUSAR</small>. '''Abrasar-se,''' v. r. Abrasarse, quemarse. '''Abrasir,''' v. a. y derivados. Véase A<small>BRASAR</small>. '''Abrasonar,''' v. a. y derivados.Véase A<small>BRAONAR</small>. '''Abrassable,''' adj. Abrazable. '''Abrassada,''' f. Abrazo. || Brazada. '''Abrassadera,''' f. Abrazadera. '''Abrassament,''' m. ant. Abrazamiento, abrazo. '''Abrassar,''' v. a. Abrazar. || Abarcar. '''Abrassar-se,''' v. r. Abrazarse, darse un abrazo ó brazos. '''Abre,''' m. Arbol. Véase A<small>RBRE</small>. '''Abrecoc,''' m. Véase A<small>BERCOC</small>. '''Abrecoquer,''' m. Véase A<small>BERCOQUER</small>. '''Abreda,''' f. Arboleda. Véase A<small>RBREDA</small>. '''Abrediu,''' m. Arboleda. Véase A<small>RBREDIU</small>. '''Abrent,''' m. Laurente. '''Abrenunciar,''' v. a. Abrenunciar, detestar. '''Abrenuncio,''' m. palabra latina. Abrenuncio, detestación. '''Abrer,''' adj. Véase A<small>RBRER</small>. '''Abret,''' dim. de ''Abre.'' || Planta de jardín. Nicaragua, adorno. '''Abreujadament,''' adv. Abreviadamente. '''Abreujament,''' m. Abreviación. '''Abreujar,''' v. a. Abreviar. '''Abreujat, da,''' adj. Abreviado. '''Abrevidació,''' f. Abreviación, concisión, compendio. || Abreviatura. '''Abreviadament,''' adj. Abreviadamente. '''Abreviament,''' m. Abreviación, abreviatura. '''Abreviar,''' v. a. Abreviar, compendiar. || Acelerar, apresurar. '''Abreviatura,''' f. Abreviatura. '''Abreviaturía,''' f. Oficina de la Nunciatura. Abreviaturía. '''Abribar,''' v. a. y derivados. Véase A<small>BRIVAR</small>. '''Abric,''' m. Abrigo. || Asilo, albergue, guarida. '''Abrigall,''' m. Abrigo. || Ropa de cama, manta. '''Abrigallar,''' v. a. Abrigar. '''Abrigament,''' m. ant. Abrigo. '''Abrigar,''' v. a. Abrigar. '''Abrigar-se,''' Abrigarse, arroparse. '''Abrigat, da,''' adj. Abrigado, arropado. '''Abrigossar,''' v. a. Abrigar, arropar. '''Abrigossar-se,''' v. r. Abrigarse, arroparse. '''Abrigossat, da,''' Abrigado, arropado. '''Abril,''' m. Abril, cuarto mes del año. '''Abrilenc, a,''' adj. Abrileño. '''Abrillantar,''' v. a. Abrillantar. '''Abrinat, da,''' adj. Véase A<small>BRIVAT</small>. '''Abriolar,''' v. a. Náut. Abriolar. '''Abriulls,''' m. pl. Bot. Abrojo. '''Abrivadament,''' adv. Briosamente. '''Abrivar,''' v. a. Impulsar, dar brío. '''Abrivat, da,''' adj. Brioso, impetuoso, diligente. '''Abroar-se,''' v. r. Náut. Abroarse. '''Abrogable,''' adj. Abrogable, abolible. '''Abrogació,''' f. Abrogación, abolición. '''Abrogar,''' v. a. Abrogar, abolir. '''Abrogat, da,''' adj. Abrogado. '''Abroma,''' f. Bot. Abroma. '''Abroquellar,''' v. a. Abroquelar. '''Abroquellat, da,''' adj. Abroquelado. '''Abroquerar,''' v. a. Abroquelar. '''Abroquerar-se,''' v. r. Abroquelarse. || Escudarse, atrincherarse. '''Abroquerat, da,''' adj. Abroquelado. '''Abrós,''' m. Margen de un bosque ó cultivo. '''Abrotonar,''' v. a. Véase B<small>ROTONAR</small>. '''Abrumador, a''' m. y f. Abrumador, molesto, pesado en grado extremo. '''Abrumar,''' v. a. Abrumar. '''Abrumat, da,''' adj. Abrumado. '''Abrupció,''' f. Med. Abrupción. '''Abrupte, a,''' adj. Abrupto. '''Abrusador, a,''' adj. Abrasador, ardiente. '''Abrusar,''' v. a. Abrasar, quemar, tostar, achicharrar. '''Abrusar-se,''' v. r. Abrasarse, quemarse, achicharrarse. '''Abrusat, da,''' Abrasado, achicharrado. '''Abrutar,''' v. a. y derivados. Véase A<small>BRUTIR</small>. '''Abrutidor, a,''' adj. Embrutecedor. '''Abrutiment,''' m. Embrutecimiento. '''Abrutir,''' v. a. Embrutecer. '''Abrutir-se,''' v. r. Embrutecerse. '''Abrutit, da,''' adj. Embrutecido, abrutado. <center> _________________ ===Abs=== _________________ </center> '''Abscencia,''' f. Véase A<small>BSCENCIA</small>. '''Abscés,''' m. Absceso. '''Abscindir,''' v. a. Abscindir, dividir, separar, romper. '''Abscis, a,''' adj. Blas. Absciso. || Castrado. '''Abscisa,''' f. Geom. Abscisa. '''Abscisió,''' f. Geom. Abscisión, ruptura, separación. '''Abscón, sa,''' adj. Escondido, oculto. '''Abscondidament,''' adv. Escondidamente. '''Abscondir,''' v. a. Esconder, ocultar. '''Abscondir-se,''' v. r. Esconderse, ocultarse. '''Abscondit, da,''' adj. Escondido, oculto. '''Abscondre,''' v. a. Esconder, ocultar. '''Abscondre-s,''' v. r. Esconderse, ocultarse. '''Absconci,''' m. Escondite. '''Absencia,''' '''Absensa,''' f. Ausencia. '''Absent, a,''' adj. Ausente. '''Absenta,''' f. Líquido aperitivo. Ajenjo. '''Absentar,''' v. ant. '''Absentar-se,''' v. r. Ausentarse. '''Absentisme,''' m. Absentismo ó ausentismo. '''Absida,''' f. Véase A<small>BSIDE</small> y A<small>BSIS</small>. '''Absidal,''' adj. Absidal. <!--p.6-->'''Absidat, da,''' adj. Absidado. '''Abside,''' f. Abside. Véase A<small>BSIS</small>. '''Absidiola,''' f. Absis lateral y menor que la principal. Absidiola. '''Absintat,''' m. Quim. Absintato. '''Absintic, a,''' adj. Absíntico. '''Absintina,''' f. Absintina. '''Absintita,''' f. Infusión de absenta en el vino. Absintita. '''Absis,''' f. &Aacute;side. '''Absoldre,''' v. a. Absolver. '''Absolgut, da,''' adj. Véase A<small>BSOLT</small>. '''Absolre,''' v. a. ant. Absolver. '''Absolt, a,''' adj. Absuelto, perdonado. '''Absolta,''' f. Responso, responsorio. ''Ja li poden cantar les absoltes.'' (fr.) Contadle entre los muertos. '''Absolució,''' f. Absolución. '''Absolut, a,''' Absoluto. || Tiránico, despótico, imperioso. '''Absoluta,''' f. Licencia del servicio militar. Absoluta. '''Absolutament,''' adv. Absolutamente. || Completamente, enteramente, íntegramente. '''Absolutesa,''' f. Cualidad de lo absoluto. '''Absolutisme,''' m. Absolutismo. || Tiranía, despotismo. '''Absolutista,''' s. y adj. Absolutista. '''Absolutori, a,''' adj. Absolutorio. '''Absonar,''' v. n. y derivados. Discordar, desentonar. '''Absorbencia,''' '''Absorbensa,''' f. Absorbencia. '''Absorbent,''' adj. Absorbente. '''Absorbible,''' adj. Absorbible. '''Absorbir,''' v. a. Absorver. Véase X<small>UCLAR</small>. '''Absorció,''' f. Absorción. '''Absort, a,''' adj. Absorto, admirado, pasmado. || Distraído. '''Absorvir,''' v. a. Véase A<small>BSORBIR</small>. '''Absorvre,''' v. a. ant. Absorver. '''Abstemi, a,''' adj. Abstemio, que no bebe vino. '''Abstenció,''' f. Abstención. '''Abstencionisme,''' m. Abstencionismo, abstención sistemática. '''Abstencionista,''' adj. y s. Abstencionista. '''Abstenensa,''' f. ant. Abstinencia. '''Abstenir-se,''' v. r. Abstenerse. '''Abstergent,''' adj. Abstergente, purificante. '''Abstergir,''' v. a. Absterger, limpiar, purificar. '''Abstersió,''' f. Abstersión. '''Abstersiu, va,''' adj. Abstersivo, detersivo, abstergente. '''Abstindre-se,''' v. r. Abstenerse, refrenarse, contenerse, privarse. '''Abstinencia,''' '''Abstinensa,''' f. Abstinencia. '''Abstinent,''' p. a. Abstinente. '''Abstingut, da,''' adj. Abstenido. '''Abstracció,''' f. Abstracción. '''Abstractament,''' adv. Abstractamente. '''Abstracte, a,''' adj. Abstracto. '''Abstractici, a,''' adj. Quím. Abstractivo. '''Abstractiu, va,''' adj. Filos. Abstractivo. '''Abstractivament,''' adv. Abstractivamente. '''Abstraent,''' adj. Abstraente, que abstrae. '''Abstraure,''' v. a. Véase A<small>BSTREURE</small>. '''Abstrer-se,''' v. r. Abstraerse. '''Abstret, a,''' Abstraído. '''Abstreure,''' v. a. Abstraer. '''Abstreure-se,''' v. r. Abstraerse, extraviarse. || Excusarse. '''Abstrús, a,''' adj. Abstruso, recóndito, oculto, difícil de comprender. '''Abstrusament,''' adv. Abstrusamente. '''Absurd, a,''' adj. Absurdo. '''Absurdament,''' adv. Absurdamente. '''Absurde,''' m. Absurdo, despropósito, tontería. '''Absurde, a,''' Véase A<small>BSURD</small>. '''Absurditat,''' f. Absurdidad. <center> _________________ ===Abt - Abz=== _________________ </center> '''Abtesa,''' f. Aptitud. Véase A<small>PTESA</small>. '''Abuar,''' v. a. y derivados. Levantar ampollas. '''Abufetejar,''' v. a. Abofetear. Véase A<small>BOFETEJAR</small> y B<small>OFETEJAR</small>. '''Abugot,''' m. Abejón. Véase A<small>BEGOT</small>. '''Abuhir,''' v. a. ant. y derivados. Abundar. '''Abuixir,''' v. a. Azuzar. '''Abujot,''' m. Abejón, Véase A<small>BEGOT</small>. '''Abulenc, a,''' s. y adj. Abulense, de Avila. '''Abulia,''' f. Abulia, falta de voluntad. '''Abúlic, a,''' adj. Abúlico, faltado de fuerza de voluntad. '''Abulomri,''' m. Especie de buitre fabuloso. Abulomri. '''Abultadament,''' adv. Abultadamente. '''Abultador, a,''' m. y f. Abultador. '''Abultament,''' m. Abultamiento. '''Abultar,''' v. n. Abultar. || fig. Exagerar, ponderar. '''Abultat, da,''' adj. Abultado. || Exagerado, ponderado. '''Abultaire,''' Como A<small>BULTADOR</small>. '''Abundi,''' n. p. Abundio. '''Abundament,''' m. Abundamiento, abundancia. '''Abundancia,''' f. Abundancia. || Facundia. '''Abundant,''' adj. Abundante, copioso, rico. '''Abundantment,''' adv. Abundantemente. '''Abunyolat, da,''' adj. Abuñuelado. '''Aburellar,''' v. a. Aburelar. '''Aburellar-se,''' v. r. Aburelarse. '''Aburellat, da,''' adj. Aburelado. '''Aburrir,''' v. a. y derivados. Véase A<small>BORRIR</small>. '''Abús,''' m. Abuso. '''Abusar,''' v. n. Abusar. '''Abusió,''' f. Abusión, abuso. || Superstición. '''Abusiu, va,''' adj. Abusivo. '''Abusivament,''' adv. Abusivamente. '''Abutarda,''' f. Zool. Gallarón. '''Abutifarrar,''' v. a. Abotargar, hinchar. Véase A<small>BOTIFARRAR</small>. '''Abutifarrar-se,''' v. r. Abotargarse, hincharse. Véase A<small>BOTIFARRAR-SE</small>. '''Abutifarrat, da,''' adj. Hinchado. <!--p.7-->'''Abutor,''' m. Zool. Ave toro. '''Abutxacament,''' m. Abolsamiento. '''Abutxacar,''' v. a. Abolsar, afollar. '''Abuira,''' f. ant. Mal ag&uuml;ero. '''Abuirar,''' v. n. y derivados, ant. Abundar. || Derramarse. '''Abvacuació,''' f. Abvacuación, evacuación abundante o excesiva. '''Abziac, ga,''' adj. Aciago, infausto, desgraciado, funesto. ---- <center> _________________ ===Aca=== _________________ </center> '''Aca,''' f. Jaca. ''No hi ha tal aca.'' (fr.) No hay tales carneros. '''Acabada,''' f. Acabamiento, final. '''Acabadament,''' adv. Acabadamente. '''Acabador, a,''' m. y f. Acabador. '''Acabaduries,''' f. pl. Postrimerías, acabamiento. '''Acabalar,''' v. a. Acaudalar. '''Acabalat, da,''' adj. Acaudalado, rico. '''Acaballes,''' f. pl. Postrimerías, acabamiento. '''Acaballerat, da,''' adj. Acaballerado, noble, educado. Véase A<small>CAVALLERAT</small>. '''Acabament,''' m. Acabamiento, fin, final, conclusión. || ant. Perfección absoluta. '''Acabar,''' v. a. Acabar, finalizar, terminar, concluir. || Perfeccionar, dar la última mano. || Apurar, consumir. || Aniquilar, exterminar. '''Acabar-se,''' v. r. Acabarse, concluirse. || Aniquilarse, extinguirse. || Desfallecer. || Morir, matarse. '''Acabat, da,''' adj. Acabado. || Extinguido, aniquilado. || Muerto. || Perfecto, consumado. '''Acabdillar,''' v. a. Acaudillar. Véase A<small>CAPDILLAR</small>. '''Acabronar-se,''' v. r. Acabronarse. '''Acabronat, da,''' adj. Acabronado, parecido al cabrón. '''Acabussar,''' v. a. y derivados. Como C<small>ABUSSAR</small>. '''Acacia,''' f. Bot. Acacia. '''Acadar,''' v. a. ant. y derivados. Sosegar, tranquilizar, aquietar. '''Academia,''' f. Academia. '''Acad&egrave;micament,''' adv. Académicamente. '''Acad&egrave;mic, a,''' subs. y adj. Académico. '''Academisar,''' v. a. Academizar, pintar o esculpir alguna figura desnuda tomada del natural. '''Acadenar,''' v. a. Acadenar. '''Acadenat, da,''' adj. Acadenado, acadenillado. '''Acalancar,''' v. a. Náut. Meter una nave en una pequeña caja. '''Acalar,''' v. a. Bajar, agachar. || Prender, atar, unir. '''Acalar-se,''' v. r. Bajarse, agacharse. '''Acalibar,''' v. a. Véase E<small>SCALIBAR</small>. '''Acalicini, a,''' adj. Bot. Acalicino, flor que no tiene cáliz. '''Acalorada,''' f. Acaloramiento, arrebato. '''Acaloradament,''' adj. Acaloradamente. '''Acalorar,''' v. a. Acalorar, enardecer, encender, avivar. '''Acalorar-se''' v. r. Acalorarse, enardecerse. '''Acalorat, da,''' adj. Acalorado, excitado, enardecido. '''Acallar,''' v. a. Acallar, aquietar. '''Acaminar,''' v. n. Véase C<small>AMINAR</small>. '''Acampament,''' m. Acampamiento. || Campamento. '''Acampanar,''' v. a. Acampanar, dar á una cosa forma de campana. '''Acampanar-se,''' v. r. Acampanarse. '''Acampanat, da,''' adj. Acampanado. '''Acampar,''' v. n. Acampar. '''Acanació,''' f. Medición por canas. '''Acanador, a,''' m. y f. Medidor. '''Acanalar,''' v. a. Acanalar, dar forma de canal. || Encañar, encauzar. '''Acanalar-se,''' v. r. Estriarse. '''Acanalat, da,''' adj. Acanalado, estriado. '''Acanar,''' v. a. Medir. || Medir por canas. '''Acandiment,''' m. Decaimiento. Como D<small>ECANDIMENT</small>. '''Acandir-se,''' v. r. Debilitarse. Como D<small>ECANDIR-SE</small>. '''Acanonar,''' v. a. Arcaduzar, conducir el agua por una cañería. '''Acanonar-se,''' v. r. Encañonarse, meterse por una cañería. '''Acanonat, da,''' adj. Arcaduzado. '''Acantonament,''' m. Acantonamiento. '''Acantonar,''' v. a. Distribuir la tropa en diferentes parajes. '''Acantonar-se,''' v. r. Acantonarse, ponerse de lado de la tropa. '''Acanutar-se,''' v. r. Acanutillarse, encarrujarse. '''Acanyament,''' m. Encanijamiento. '''Acanyar,''' v. a. Encanijar. || Matar de hambre. '''Acanyar-se,''' v. r. Encanijarse. '''Acaparrossar,''' v. a. Acaparrosar, dar a una cosa color ó carácter de caparrosa. '''Acapissar,''' v. a. loc. Atropellar. '''Acaponat, da,''' adj. Acaponado, parecido al capón. '''Acapta,''' f. y derivados. Véase C<small>APTA</small>. '''Acapte,''' m. Der. Escritura en que se establece el feudo, ó la enfiteusis ó "rabassa morta". || Aparte, censo que se presta por el feudo ó enfiteusis. '''Acaputxat, da,''' Acapuchado. '''Acarameladament,''' adv. Acarameladamente. '''Acarameladura,''' f. Acarameladura. '''Acaramelar,''' v. a. Acaramelar. '''Acaramelar-se,''' v. r. Acaramelarse. '''Acaramelat, da,''' ad. Acaramelado. '''Acaramullament,''' m. Colmo. Amontonamiento. '''Acaramullar,''' v. a. y derivados. Véase C<small>ARAMULLAR</small>. '''Acarar,''' v. a. Carear, acarar, confrontar. '''Acarar-se,''' v. r. Avistarse, carearse. '''Acarcanyar-se,''' v. r. Hartarse de agua. '''Acardiac, a,''' adj. Anat. Acardíaco, que no tiene corazón. '''Acarejament,''' m. Acareamiento. <!--p.8-->'''Acarejar,''' v. a. Carear, acarar. '''Acarenar,''' v. a. ant. Cubrir, tapar, cobijar. '''Acariciador, a,''' adj. Acariciador. || Halag&uuml;eño, halagador. '''Acariciar,''' v. a. Acariciar. || Halagar. Véase A<small>CARONAR</small>. '''Acarnissar-se,''' v. r. ant. Véase E<small>NCARNISAR-SE</small>. '''Acaronador, a,''' adj. Acariciador. '''Acaronar,''' v. a. Acariciar. '''Acarrejar,''' v. a. Véase C<small>ARRETEJAR</small>. || fig. Acarrear, atraer, motivar, ocasionar. '''Acarrerar,'''v. Hacer paso, indicar calle ó camino, guiar. '''Acartronar-se,''' v. r. Véase E<small>NCARTRONAR-SE</small>. '''Ac&agrave;s,''' m. Azar, acaso, casualidad, accidente imprevisto. || Adv. acaso, casualmente. ''Per un si ac&agrave;s''. Por si acaso. '''Acasarat, da,''' adj. Véase A<small>CASERAT</small>. '''Acaserar,''' v. a. Dar ganas de casarse. '''Acaserar-se,''' v. r. Venirle á uno deseos de casarse. '''Acaserat, da,''' adj. Muy deseoso de casarse. '''Acassar,''' v. a. ant. Alcanzar, conseguir. '''Acastellanar-se,''' v. r. Castellanizarse. '''Acastellanat, da,''' adj. Acastellanado. '''Acastorar,''' v. a. Acastorar, dar á un tejido la suavidad del castor. '''Acastorat, da,''' adj. Acastorado, parecido al castor. '''Acatable,''' adj. Acatable. '''Acatalanar-se,''' v. r. Catalanizarse, acatalanarse. '''Acatalanat, da,''' adj. Acatalanado, catalanizado. '''Acatal&egrave;ctica,''' f. Acataléctica. '''Acatal&egrave;ctic, a,''' adj. Acataléctico. '''Acatalepsia,''' f. Med. Acatalepsia. || Acataléctica. '''Acatal&egrave;ptic, a,''' adj. Acataléptico. '''Acatament,''' m. Acatamiento, respeto. || Reverencia. '''Acatar,''' v. a. Acatar. '''Acatarrar-se,''' v. r. Acatarrarse. '''Acatarrat, da,''' adj. Acatarrado. '''Acatar-se,''' v. r. ant. Percatarse, advertir. '''Acatifar,''' v. a. Véase E<small>NCATIFAR</small>. '''Acaudalar,''' v. a. Acaudalar, atesorar, acopiear, adquirir. Véase A<small>CABALAR</small>. '''Acaudalat, da,''' adj. Acaudalado, adinerado. '''Acaure,''' v. n. ant. Acontecer, suceder. '''Acavalladura,''' f. Acaballadura. '''Acavallament,''' m. Acaballamiento. '''Acavallar,''' v. a. Acaballar, efectuar la cópula carnal del caballo ó del asno con una yegua ó una burra. '''Acavallat, da,''' adj. Acaballado, parecido al caballo. '''Acavallerar,''' v. a. Acaballerar, hacer que alguien se conduzca como caballero. '''Acavallerar-se,''' v. r. Acaballerarse. '''Acavallerat, da,''' adj. Acaballerado, caballeroso. <center> _________________ ===Acc=== _________________ </center> '''Accedent,''' adj. Accedente. '''Accedir,''' v. n. Acceder, asentir, otorgar, conceder. '''Acceleració,''' f. Aceleración. '''Acceleradament,''' adv. Aceleradamente. '''Accelerades,''' f. pl. Aceleradas, especie de galeras ó grandes carros de transporte. '''Accelerador, a,''' m. y f. Acelerador. '''Accelerar,''' v. a. Acelerar, adelantar, precipitar, apresurar. '''Acceleratiu, va,''' adj. Acelerativo. '''Acceleratriu,''' f. Fis. Aceleratriz. '''Accent,''' m. Acento. '''Accentar,''' v. a. ant. Véase A<small>CCENTUAR</small>. '''Accentuació,''' f. Acentuación. '''Accentuadament,''' adv. Acentuadamente. '''Accentuar,''' v. a. Acentuar. '''Accepció,''' f. Acepción. '''Acceptable,''' adj. Aceptable. '''Acceptablement,''' adv. Aceptablemente. '''Acceptació,''' f. Aceptación. '''Acceptador, a,''' m. y f. Aceptador. '''Acceptant,''' p. a. Aceptante. '''Acceptar,''' v. a. Aceptar, admitir. '''Accepte, a,''' adj. Acepto, grato, bienquisto. '''Acceptilació,''' f. For. Aceptilación. '''Acceptilador, a,''' m. y f. For. Aceptilador. '''Acceptilar,''' v. a. For. Aceptilar. '''Acceptilat, da,''' adj. For. Aceptilado, exento de un compromiso. '''Accés,''' m. Acceso. '''Accessibilitat,''' f. Accesibilidad. '''Accessible,''' adj. Accesible. '''Accessiblement,''' adv. Accesiblemente. '''Accessió,''' f. Accesión, acceso. '''Accessit,,''' m. '''Accessiu, va,''' Accesivo. '''Accessori, a,''' adj. Accesorio, accidental. || Anejo, adherente. '''Accessoriament,''' adv. Accesoriamente. '''Accessories,''' fl. pl. Accesorias. || Adyacentes, anejas, adegaños. '''Accidencia,''' f. Accidencia. '''Accident,''' m. Accidente, cualidad no esencial. || Accidente, casualidad. || Ataque, enfermedad súbita, alferecia. ''' Accidentadament,''' adv. Accidentadamente. '''Accidental,''' adj. Accidental, no esencial. || Fortuito, casual, contingente. '''Accidentalment,''' adv. Accidentalmente. '''Accidentar-se,''' v. r. Accidentarse, sufrir un accidente. '''Accidentat, da,''' adj. Accidentado. '''Acció,''' f. Acción. '''Accionar,''' v. n. Accionar. '''Accionista,''' m. Accionista. <center> _________________ ===Ace=== _________________ </center> '''Ac&egrave;fal,''' adv. Acéfalo, sin cabeza. '''Acefalia,''' f. Acefalia. '''Acefalins,''' m. pl. Zool. Acefalinos. '''Acefalisme,''' m. Acefalismo, secta y doctrina de los acefalistas. '''Acefalista,''' m. Acefalista, hereje que no admite el principio de autoridad en las comunidades religiosas. '''Acenefa,''' f. Véase C<small>ENEFA</small>. '''Acensador,''' m. Censualista, el que toma á censo una propiedad. <!--p.9-->'''Acensar,''' v. a. Acensuar, dar ó tomar á censo. '''Acensat, da,''' adj. Acensado, acensuado. '''Acequia,''' f. Véase C<small>EQUIA</small>. '''Acer,''' m. Acero. '''Acera,''' v. Acera. '''Acerador, a,''' m. y f. Acerador, aguzador. '''Acerar,''' v. a. Acerar. '''Acerbament,''' Acerbamente. '''Acerbitat,''' f. Acerbidad. || fig. Crueldad, severidad. '''Acerb, a,''' adj. Acerbo. '''Acercencia,''' f. Farm. Acercencia, disposición á agriarse. '''Acercent, da,''' adj. Acercente. '''Aceró,''' m. Aceradura, pedazo de acero que se coloca en cierto instrumento. '''Acèrrim, a,''' adj. Acérrimo, muy constante, entusiasta. '''Acèrrimament,''' adv. Acérrimamente. '''Acert,''' m. Acierto. '''Acertadament,''' adv. Acertadamente. '''Acertar,''' v. a. Acertar. '''Acetat,''' m. Quím. Acetato. '''Acètic, a,''' adj. Quím. Acético. '''Acetificació,''' f. Quím. Acetificación. '''Acetilè,''' Quím. Acetileno. '''Acetímetre,''' m. Acetímetro. '''Acetona,''' f. Quím. Acetona. '''Acetós, a,''' adj. Acetoso, agrio. '''Acetrer,''' m. ant. Acetrero, halconero. '''Acetreria,''' m. ant. Cetrería, arte de criar aves de presa para cazar con ellas. '''Acevament,''' m. ant. Véase A<small>CIBADAMENT</small>. <center> _________________ ===Aci=== _________________ </center> '''Ací,''' adv. Aquí. ''D'ací y d'allá.'' De aquí y de allí, de acá y de acullá. '''Aciavant,''' adv. ant. Adelante, de aquí en adelante. '''Acibadament,''' m. ant. Acebadamiento, encebadamiento, enfermedad de las caballerías que han bebido agua en exceso después de comer cebada. '''Acibadar,''' v. a. Encebadar, dar demasiado trigo ó cebada á las caballerías. '''Aciculat, da,''' adj. Aciculado, de forma de aguja. '''Aciculiforme,''' adj. Aciculiforme, de forma de aguja. '''Acid, a,''' adj. &Aacute;cido, agrio. '''Acidesa,''' f. Acidez. '''Acidificable,''' adj. Qu&iacute;m. Acidificable. '''Acidificació,''' f. Acidificación. '''Acidificant,''' adj. Acidificante. '''Acidificar,''' v. a. Acidificar. '''Acidificar-se,''' v. r. Acidificarse, agriarse. '''Aciditat,''' f. Acidez. '''Acidular,''' v. a. Acidular. '''Aciensat, da,''' adj. Ilustrado, conocedor de las cosas. || Cuerdo, sensato. '''Acimat, da,''' Encumbrado. '''Acimbellar-se,''' v. r. Encorvarse. '''Acistellat, da,''' adj. Acestado, de forma de cesto. '''Aciutadanisar,''' v. a. Dar derecho de ciudadania. <center> _________________ ===Acl=== _________________ </center> '''Aclamació,''' f. Aclamación. '''Aclamar,''' v. a. Aclamar. '''Aclaparament,''' m. Extenuación, enervamiento, debilitación, cansancio. '''Aclaparar,''' v. a. Extenuar, enervar, abrumar, cansar, debilitar. || Derrotar. '''Aclaparat, da,''' adj. Extenuado, abrumado, agobiado, debilitado, acobardado. '''Aclaració,''' f. Aclaración. '''Aclarar,''' v. a. Véase A<small>CLARIR</small>. '''Aclarar-se,''' v. r. Véase A<small>CLARIR-SE</small>. '''Aclarat, da,''' adj. Véase A<small>CLARIT</small>. '''Aclaratiu, va,''' adj. Aclarativo, aclaratorio. '''Aclaridor, a,''' adj. Aclarador. '''Aclariment,''' m. Aclaración, esclarecimiento. || Entresaca, entresacadura. '''Aclarir,''' v. a. Aclarar, poner en claro. || Entresacar, despejar. || Clarificar. '''Aclarir-se,''' v. r. Aclararse. || Serenarse el tiempo. || Clarificarse, asolarse. '''Aclarit, da,''' adj. Aclarado. || Chapodado. || Clarificado. '''Aclimatació,''' f. Aclimatación. '''Aclimatament,''' m. Aclimatación. '''Aclimatar,''' v. a. Aclimatar. '''Aclimatar-se,''' v. r. Aclimatarse, connaturalizarse. '''Aclit,''' m. ant. Aclido, arma antigua. '''Aclivillar-se,''' v. r. Véase C<small>LIVELLAR-SE</small>. '''Aclivillat, da,''' Véase C<small>LIVELLAT</small>. '''Aclofar,''' v. a. Hacer caer sentado en tierra. || Chafar, hundir. '''Aclofar-se,''' v. r. Dejarse caer sentado en el suelo. || Hundirse. '''Aclofat, da,''' Hundido, chafado. '''Aclotar-se,''' v. r. Véase E<small>NCLOTAR-SE</small>. '''Aclucar,''' v. a. Cerrar los ojos. '''Aclucar-se,''' v. r. Cerrarse los ojos. || fig. Hacer la vista gorda. <center> _________________ ===Aco=== _________________ </center> '''Acobardiment,''' m. Acobardamiento. '''Acobardir,''' v. a. Acobardar. '''Acobardir-se,''' v. r. Acobardarse, amilnarse, acoquinarse. '''Acoblament,''' m. Acoplamiento, cópula. || Reunión. '''Acoblar,''' v. a. Acoplar. || Reunir, juntar. '''Acocolir,''' v. a. y derivados. Véase A<small>COBARDIR</small>. '''Acodolament,''' m. Amojonamiento. '''Acodolar,''' v. r. Amojonar. '''Acogolar,''' v. a. Véase C<small>OLGAR</small>. '''Acolar,''' v. a. Acolar. '''Ac&ograve;leg,''' m. Acólogo. '''Acolivar,''' v. a. Abrigar, arropar. '''Acolivar-se,''' v. r. Abrigarse, arroparse. '''Ac&ograve;lit,''' m. Acólito. '''Acología,''' f. Acología, farmacología. '''Acolografía,''' f. Véase A<small>COLOGIA</small>. '''Acolorament,''' m. Teñidura. '''Acolorar,''' v. a. Colorear, teñir. '''Acolorat, da,''' adj. Coloreado, teñido. '''Acoloriment,''' m. Véase A<small>COLORAMENT</small>. '''Acolorir,''' v. a. Véase A<small>COLORAR</small>. '''Acolzar-se,''' v. r. Véase R<small>ECOLZAR-SE</small>. '''Acoltellejar,''' v. a. Acuchillar. '''Acoltellejar-se''' v. a. Acuchillarse '''Acoltellejat, da,''' adj. Acuchillado. <!--p.10-->'''Acollador,''' s. y adj. Acollador, sujetador. '''Acollament,''' m. Acollamiento. '''Acollar,''' v. a. Acollar, sujetar. || Acoplar los naipes. || Juntar. '''Acollar-se,''' Reunirse, juntarse. '''Acollat, da,''' adj. Sujeto, unido. '''Acollonir,''' v. a. vulg. Acoquinar, acobardar. '''Acollonir-se,''' v. r. vulg. Acoquinarse, acobardarse. '''Acollonit, da,''' adj. vulg. Acoquinado, acobardado. '''Acomanar,''' v. a. ant. Véase E<small>NCOMANAR</small>. '''Acomatisar,''' v. a. Fis. Acomatizar. '''Acomboiar-se,''' v. r. Juntarse, reunirse. '''Acomesa,''' f. Acometida, agresión, ataque. Véase E<small>SCOMESA</small>. '''Acometedor, a,''' m. y f. Acometedor. '''Acometivitat,''' f. Acometividad. '''Acometre,''' v. a. Acometer, arremeter, embestir. || Atacar. Véase E<small>SCOMETRE</small>. '''Acometre-se,''' v. r. Acometerse, atacarse.. '''Acomiar,''' v. a. ant. Despedir. '''Acomodable,''' adj. Acomodable. '''Acomodadament,''' adv. Acomodadamente. '''Acomodador, a,''' m. y f. Acomodador. '''Acomodament,''' m. Acomodamiento. || Arreglo. '''Acomodar,''' v. a. Acomodar, ajustar, adecuar. '''Acomodar-se,''' v. r. Acomodarse, conformarse, adecuarse. '''Acomodat, da,''' adj. Acomodado. || Acomodado, rico, pudiente. || Colocado, casado. '''Acomodatici, a,''' adj. Acomodaticio. '''Acompanyador, a,''' m. y f. Acompañador, compañero. '''Acompanyament,''' m. Acompañamiento, comitiva, séquito. '''Acompanyar,''' v. a. Acompañar. '''Acompanyat, da,''' adj. Acompañado. '''Acompassable,''' adj. Acompasable. '''Acompassadament,''' adv. Acompasadamente. '''Acompassar,''' v. a. Acompasar, compasar, poner á compás. '''Acompassat, da,''' adj. Acompasado, compasado. '''Acomplir,''' v. n. Cumplir. '''Acondormir,''' v. a. y derivados. Véase C<small>ONDORMIR</small>. '''Aconductar-se,''' v. r. Conductarse, igualarse, convenirse con el médico, el farmacéutico, etc., para los servicios de éstos. '''Aconductat, da,''' adj. Conductado, igualado. '''Aconduiment,''' m. Iguala, ajuste. '''Aconduir,''' v. a. Conducir. '''Aconduit, da,''' adj. Conductado. || Conducido. '''Acongoixament,''' m. Congoja, angustia. '''Acongoixar,''' v. a. Acongojar, angustiar. '''Acongoixar-se,''' v. r. Acongojarse, angustiarse. '''Aconhort,''' m. y derivados. Véase A<small>CONORT</small>. '''Ac&ograve;nit,''' m. Acónito, nápelo, anasarca. '''Aconitela,''' f. Aconitela, acónito '''Aconitina,''' f. Quím. Aconitina. '''Aconort,''' m. Consuelo, resignación. '''Aconortar,''' v. a. Consolar. '''Aconortar-se,''' v. r. Consolarse, resignarse, conformarse. '''Aconortat, da,''' adj. Consolado, resignado. '''Aconseguir,''' v. r. Conseguir, alcanzar, lograr. '''Aconsellar,''' v. a. Aconsejar. '''Aconsellar-se,''' v. r. Aconsejarse, tomar consejo. '''Aconsolador, a,''' m. y f. Consolador. '''Aconsolar,''' v. a. Consolar. '''Aconsolar-se,''' v. r. Consolarse, resignarse, conformarse. '''Aconsolat, da,''' adj. Consolado, resignado. '''Aconsonantar,''' v. a. Acosonantar. '''Aconsonantat, da,''' Aconsonantado. '''Aconstelat, da,''' Astrol. Aconstelado. '''Aconteixement,''' m. Acontecimiento, suceso. Véase E<small>SDEVENIMENT</small>. '''Acont&egrave;ixer,''' v. n. Acontecer, suceder.Véase E<small>SDEVENIR</small>. '''Acontentar,''' v. a. Contentar, complacer, alegrar. '''Acontentar-se,''' v. r. Contentarse, quedar contento, conformarse. '''Acopador,''' m. Acopador, util de hierro usado por los hojalateros. '''Acopadura,''' f. Acopadura. '''Acopar,''' v. a. Acopar, dar forma de copa. '''Acopat, da,'''adj. Acopado. '''Acopi,''' m. Acopio, provisión. '''Acopiar,''' v. a. Acopiar. '''Acoplar,''' v. a. y derivados. Véase A<small>COBLAR</small>. '''Acoquinament,''' m. Amilanamiento, acoquinamiento. '''Acoquinar,''' v. a. Acobardar, acoquinar, amilanar. '''Acoquinar-se,''' v. r. Acoquinarse, amilanarse, acobardarse. '''Acor,''' m. ant. Amargura, congoja, angustia, aflicción. '''Acorar,''' v. a. ant. Acongojar, angustiar, afligir. '''Acorat, da,''' adj. Acongojado, afligido, angustiado. '''Acord,''' m. Acuerdo. || Ajuste. || Acorde. '''Acordansa,''' f. Acuerdo, conformidad, armonía. '''Acordar,''' v. a. Acordar, tomar acuerdos. || Concordar, ajustar. '''Acordar-se,''' v. r. Acordarse, ponerse de acuerdo. '''Acorde,''' adj. Acorde, conforme. || Mús. Armónico, consonante. '''Acordeó,''' n. Acordeón. '''Acordillar,''' v. a. Acordelar, tirar á cordel. '''Acordillat,''' m. Acordelado. '''Acordonament,''' m. Acordonamiento. '''Acordonar,''' v. a. Acordonar. '''Acornar,''' v. a. Acornar, acornear, cornear. '''Acorralar,''' v. a. Acorralar. <!--p.11-->'''Acórrer,'''v. a. ant. Avergonzar, correr. || Socorrer. || v. n. Suceder, acontecer. '''Acorriolar-se,''' v. r. Abrirse camino. '''Acorruar,''' v. a. Alinear, poner en fila. '''Acort,''' m. Véase A<small>CORD</small>. '''Acoscollat, da,''' Achaparrado. '''Acossar,''' v. a. Acosar, estrechar, apurar. '''Acossejar,''' v. a. Véase C<small>OSSEJAR</small>. '''Acostadís, sa,''' adj. Allegadizo. '''Acostament,''' m. Acercamiento. acostamiento, aproximación. '''Acostar,''' v. a. Acercar, aproximar, allegar. '''Acostar-se,''' v. r. Acercarse, aproximarse. '''Acostes,''' adv. A cuestas. || A costa. '''Acostumar,''' v. Acostumbrar, habituar. '''Acostumar-se,''' v. r. Acostumbrarse, habituarse. '''Acotar,''' v. a. Agachar, encorvar, agobiar. || Acornar, cornear. '''Acotar-se,''' v. r. Agacharse, encorvarse. '''Acotxar,''' v. a. Abrigar, arrebujar. || Bajar, agachar, inclinar. || Acostar, meter en la cama. '''Acotxar-se,''' v. r. Abrigarse, arrebujarse. || Bajarse, agacharse, inclinarse. || Acostarse, meterse en la cama. <center> _________________ ===Acr - Acu=== _________________ </center> '''Acracia,''' f. Pol. Acracia, anarquismo. || Pat. Acracia, debilidad, impotencia. '''&Aacute;crata,''' m. y f. &Aacute;crata, anarquista, libertario. '''Acre,''' adj. Acre, agrio. '''Acreditadament,''' adv. Acreditadamente. '''Acreditar,''' v. a. Acreditar, aseverar, certificar. || Devengar. || Dar crédito, dar fama, afamar. '''Acreditar-se,''' v. r. Acreditarse, adquirir crédito ó fama. '''Acreditat, da,''' adj. Acreditado. '''Acreditatiu, va,''' adj. Acreditativo. '''Acreedor, a,''' m. y f. Acreedor. '''Acreixement,''' m. Acrecentamiento. '''Acréixer,''' v. a. Aumentar, acrecentar. '''Acrement,''' adv. Acremente. '''Acriminació,''' f. Acriminación. '''Acriminador, a,''' m. y f. Acriminador. '''Acriminar,''' v. a. Acriminar, vituperar, acusar de algún crimen ó delito. '''Acrimonia,''' f. Acrimonia, acritut, aspereza, acerbidad. '''Acrimoniós, a,''' adj. Acrimonioso. '''Acrisolar,''' v. a. Acrisolar, afinar, purificar. '''Acrisolat, da,''' adj. Acrisolado. '''Acristianar,''' v. a. Cristianar, hacer cristiano. '''Acritut,''' f. Acritud, acrimonía, aspereza. '''Acrobacia,''' f. Acrobacia. '''Acr&ograve;bata,''' s. Acróbata. '''Acrom&agrave;tic, a,''' adj. Acromático. '''Acromatisar,''' v. a. Opt. Acromatizar. '''Acr&ograve;poli,''' f. Acrópolis. '''Acr&ograve;stic, a,''' adj. Acróstico. '''Acta,''' f. Acta. '''Acte,''' m. Acto, hecho, acción. || Acto, jornada, en las obras teatrales. '''Actitut,''' f. Actitud, postura, situación. '''Actiu, va,''' adj. Activo. '''Activament,''' adv. Activamente. '''Activar,''' v. a. Activar, acelerar, avivar, apresurar. '''Activitat,''' f. Actividad, prontitud, viveza. '''Actor,''' m. Actor, cómico. || Agente. || For. Actor, el que pone una demanda judicial. '''Actora,''' f. Actriz, cómica. '''Actriu,''' f. Actriz, cómica. '''Actuació,''' f. Actuación. '''Actual,''' adj. Actual. '''Actualisar,''' v. a. Actualizar, convertir en acto. '''Actualitat,''' f. Actualidad. '''Actualment,''' adv. Actualmente. '''Actuar,''' v. a. Actuar, hacer actos, obrar, accionar. || For. Actuar, instruir. '''Actuari,''' m. For. Actuario. '''Acudir,''' v. n. Acudir, concurrir. || Recurrir, echar mano. || Saltar, ocurrir. '''Acudit,''' m. Ocurrencia, arranque. || Chiste. '''Acueducte,''' m. Acueducto. '''Acuidament,''' m. ant. Desafio, provocación, fuerza, violencia. || Prisa. '''Acuidar,''' v. a. ant. Desafiar. || Perseguir. || Violentar, oprimir. '''Acuitadament,''' adv. ant. Penosamente, apuradamente. '''Acuitament,''' m. ant. Acuitamiento, cuita. '''Acuitar,''' v. a. Apurar, apretar, afligir, oprimir, angustiar. '''Acuitar-se,''' v. r. Acuitarse, apenarse, afligirse, desalentarse. '''Acular,''' v. n. fam. Acular. || Retroceder. '''Acular-se,''' v. r. Dar culata. '''Acullent,''' adj. Hospitalario, benévolo. '''Acullida,''' f. Acogida. || Acusar. '''Aculliment,''' m. Acogimiento, acogida, hospitalidad. || Amparo, refugio, asilo. '''Acullir,''' v. a. Acoger. || Albergar. || Amparar. '''Acullir-se,''' v. r. Acogerse, ampararse. || Albergarse. '''Acumulable,''' adj. Acumulable. '''Acumulació,''' f. Acumulación, amontonamiento, reunión. '''Acumulador, a,''' m. y f. Acumulador. || Acriminador, acusador. '''Acumular,''' v. a. Acumular, amontonar, reunir, acopiar. || Acusar. '''Acumular-se,''' v. r. Acumularse, amontonarse, reunirse. '''Acumulatiu, va,''' adj. Acumulativo. '''Acunsar,''' v. a. ant. Aguzar. '''Acuradament,''' adv. Cuidadosamente. '''Acurar,''' v. a. Cuidar. '''Acurat, da,''' adj. '''Acurós, a,''' adj. Cuidadoso, cuidado. '''Acursar,''' v. a. Acortar. Véase E<small>SCURSAR</small>. '''Acurtar,''' v. a. Acortar. Véase E<small>SCURSAR</small>. '''Acurullar,''' v. a. Colmar. Véase C<small>URULLAR</small>. '''Acusació,''' f. Acusación. '''Acusador, a,''' m. y f. Acusador. '''Acusar,''' v. a. Acusar. '''Acusar-se,''' v. r. Acusarse. [[Categoria:Lingüística]] [[Categoria:1914]] 1768 2619 2006-10-09T20:08:56Z Aleator 20 [[Categoria:Viquitexts]] [[Categoria:Viquitexts]] 1769 2964 2006-11-30T21:40:32Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit legislatiu de Catalunya| }} Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent: ==Preàmbul== ===I. Significat i situació de la llengua catalana=== La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d'integració i de cohesió social dels ciutadans i ciutadanes, amb independència de llur origen geogràfic, i el lligam privilegiat de Catalunya amb les altres terres de parla catalana, amb les quals forma una comunitat lingüística que ha aportat al llarg dels segles, amb veu original, una valuosa contribució a la cultura universal. A més, ha estat el testimoni de fidelitat del poble català envers la seva terra i la seva cultura específica. Forjada originàriament en el territori de Catalunya, compartida amb altres terres en les quals rep també denominacions populars i fins i tot legals diverses, la llengua catalana ha estat sempre la pròpia del país i, com a tal, s'ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments de la història de Catalunya, que l'han portada a una situació precària. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com són la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més de dos segles i mig; les condicions polítiques i socioeconòmiques en què es produïren els canvis demogràfics de les darreres dècades, i, encara, el caràcter de llengua d'àmbit restringit que té, similar al d'altres llengües oficials d'Europa, especialment en el món actual, en què la comunicació, la informació i les indústries culturals tendeixen a la mundialització. Com a resultat, doncs, de totes aquestes circumstàncies, la situació sociolingüística de Catalunya és avui complexa. La realitat d'una llengua pròpia que no ha assolit la plena normalització i que té un nombre de parlants relativament petit en el context internacional conviu amb el fet que molts dels ciutadans i ciutadanes del territori de Catalunya tenen com a llengua materna la castellana, en la qual s'expressen preferentment i a partir de la qual han contribuït, tot sovint, a enriquir de manera significativa la mateixa cultura catalana, contribució feta així mateix per altres ciutadans i ciutadanes en altres llengües.Aquesta realitat, doncs, exigeix una política lingüística que ajudi eficaçment a normalitzar la llengua pròpia de Catalunya i que, alhora, garanteixi un respecte escrupolós als drets lingüístics de tots els ciutadans i ciutadanes. ===II. El marc jurídic=== El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució espanyola del 1978 i per l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979. La primera, tot reconeixent la diversitat dels pobles que integren l'Estat espanyol, estableix a l'article 3 que "el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat" i que, com a tal llengua oficial, "tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la". A més, la Constitució diu que "les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts". L'Estatut d'autonomia, en l'article 3, disposa: "1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. 2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. 4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció." Aquestes disposicions estatutàries foren desenvolupades per la Llei 7/1983, del 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, d'enorme transcendència en la història de la llengua, que va comportar la despenalització del català i en catorze anys de vigència ha permès que se n'estengués el coneixement entre la gran majoria de la població i una política concertada entre tots els sectors de la societat, que s'ha materialitzat en el procés de normalització lingüística. En el temps de vigència de la Llei s'han produït canvis transcendents: en el camp tecnològic, s'ha generalitzat l'ús de la informàtica i de les autopistes de la informació; en el camp cultural i comercial, s'ha establert la llibertat de comerç, que ha generalitzat els préstecs culturals, especialment en el món de les comunicacions i de l'audiovisual; en el camp polític, d'una banda Espanya s'ha incorporat a la Comunitat Econòmica Europea, avui Unió Europea, regida pel principi del multilingüisme, i d'altra banda la Generalitat ha assumit moltes de les competències previstes en l'Estatut; en el camp social i sociolingüístic, s'ha generalitzat el coneixement del català generalització que no sempre ha comportat un augment similar en els usos públics i s'ha produït un canvi notable en els fluxos migratoris. També hi ha hagut una important evolució del dret lingüístic al nostre país, deguda en part a la jurisprudència del Tribunal Constitucional i en part a la legislació catalana i als estudis doctrinals. Finalment, cal destacar el contingut de diverses resolucions del Parlament Europeu: la del 30 de novembre de 1987, sobre les llengües i cultures de les minories regionals i ètniques a la Comunitat Europea; la de l'11 de desembre de 1990, sobre la situació de les llengües a la Comunitat i la de la llengua catalana, i la del 9 de febrer de 1994, sobre les minories culturals i lingüístiques de la Comunitat Europea. També cal destacar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, adoptada com a convenció pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa el 5 de novembre de 1992, i la Declaració universal de drets lingüístics, aprovada per la Conferència Mundial de Drets Lingüístics el 6 de juny de 1996, a Barcelona, que va comptar amb el suport unànime del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya. ===III. Els objectius d'aquesta Llei=== Totes aquestes circumstàncies han fet aconsellable de modificar i actualitzar la Llei del 1983 i de renovar l'acord polític i social que hi va haver aleshores, per a poder consolidar el procés impulsat per la Llei de normalització lingüística en l'àmbit de l'administració i de l'ensenyament, adaptar a les necessitats d'avui la regulació dels mitjans de comunicació i les indústries culturals i establir una normativa lingüística destinada al món socieconòmic, tot plegat amb l'objectiu d'avançar en la generalització del coneixement complet i de l'ús normal de la llengua catalana, la qual cosa ha de permetre donar un nou impuls a l'ús social de la llengua. La modificació i l'actualització de la Llei del 1983 han de permetre també consolidar el compromís estatutari d'arribar a la plena igualtat pel que fa als drets i els deures lingüístics i, de manera especial, els de conèixer les dues llengües oficials i usar-les, cosa que comporta que, d'acord amb el marc estatutari vigent, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de conèixer la llengua catalana i la castellana i tindran el dret d'usar-les. Per a continuar aquest impuls, esdevé també del tot indispensable modificar la normativa estatal i l'europea, i refermar les polítiques de foment i les dotacions pressupostàries corresponents. ===IV. El contingut i l'estructura d'aquesta Llei=== Aquesta Llei formula els conceptes jurídics de llengua pròpia i de llengua oficial. Així, el concepte de llengua pròpia aplicat a la catalana obliga els poders públics i les institucions de Catalunya a protegir-la, a usar-la de manera general i a promoure'n l'ús públic a tots els nivells. El concepte de llengua oficial aplicat al català i al castellà garanteix als ciutadans i ciutadanes els drets subjectius, que són proclamats explícitament, a aprendre les dues llengües, a poder usar-les lliurement en totes les activitats públiques i privades, a ésser atesos en la que escullin en llurs relacions amb les administracions i, de manera gradual i progressiva, amb tots els agents socials que ofereixen serveis al públic, i a no ésser discriminats per raó de llengua. Tenint en compte aquests principis, la Llei regula l'ús de les dues llengües oficials a Catalunya, i estableix mesures d'emparament i promoció de l'ús del català per a aconseguir-ne la normalització i mesures de foment per a garantir-ne la presència en tots els àmbits. En l'àmbit oficial i administratiu, aquesta Llei estableix que les administracions i les institucions catalanes han d'emprar de manera general el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a adreçar-s'hi en la llengua oficial que triïn, i proclama la plena validesa de tota la documentació pública i privada en qualsevol de les dues llengües oficials, amb plena independència de l'una respecte a l'altra, en tots els àmbits, inclosos l'Administració de l'Estat, l'Administració de justícia i els registres públics. Pel que fa a l'ensenyament, aquesta Llei garanteix a tota la població el ple coneixement de les dues llengües i, alhora, garanteix que l'alumnat no sigui discriminat ni separat en grups diferents per raó de la llengua, tot mantenint el sistema de conjunció lingüística aplicat a l'empara de la Llei del 1983, i d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional. També estableix mesures de foment de la docència universitària en català. En l'àmbit dels mitjans de comunicació, i en el marc de les competències de la Generalitat, regula l'ús del català en les emissores de radiodifusió i de televisió, per tal de garantir la presència de la llengua pròpia en l'espai radiofònic i televisiu, i estableix mesures de foment de la premsa escrita. Pel que fa a les indústries culturals, manté i reforça les mesures de foment que ja establia la Llei de normalització lingüística per a la cinematografia, el llibre, la cançó i les arts de l'espectacle, i incorpora referències a la informàtica, les xarxes de comunicació telemàtiques i els productes d'enginyeria lingüística, que han esdevingut la base del tractament de la informació en tots els camps. Pel que fa a l'àmbit socioeconòmic, adopta mesures de regulació de la presència de la llengua catalana i de foment de l'ús d'aquesta llengua en tots els camps en què, per raons de mercat o d'altres, no es garanteixen prou.D'aquesta manera, les empreses públiques, les concessionàries i les de serveis públics s'incorporen activament al procés de normalització lingüística, amb la finalitat de garantir els drets lingüístics dels consumidors i consumidores. L'objectiu és aconseguir, en el món econòmic, una situació d'equitat entre les dues llengües de manera progressiva, a mesura que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya vagin adquirint un coneixement complet de la llengua catalana, i sempre per mitjà de la concertació social propiciada des de la Generalitat. Finalment, aquesta Llei reconeix, empara i fomenta l'ensenyament i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, amb una referència a la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, i amb ple respecte per les competències de les institucions pròpies de la Vall d'Aran. Aquesta Llei té caràcter indicatiu per als ciutadans i ciutadanes i només crea obligacions per a les administracions i per a determinades empreses si el caràcter de servei públic de llur activitat i la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes ho fan aconsellable. D'aquesta manera, només poden ésser objecte d'actuació administrativa, d'acord amb la normativa sectorial aplicable, els funcionaris i funcionàries i les empreses esmentades si incompleixen les obligacions establertes per aquesta Llei. Pel que fa a l'estructura, aquesta Llei consta de trenta-nou articles, vuit disposicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals. L'articulat es distribueix en set capítols, que regulen els principis generals (capítol preliminar), l'ús institucional (capítol I), l'onomàstica (capítol II), l'ensenyament (capítol III), els mitjans de comunicació i les indústries culturals (capítol IV), l'activitat socioeconòmica (capítol V), i l'impuls institucional (capítol VI). Segueix, per tant, l'estructura de la Llei 7/1983, a la qual s'addicionen els capítols específicament destinats a l'onomàstica i a l'activitat socioeconòmica. ==Capítol preliminar. Principis generals== ===Article 1. L'objecte d'aquesta Llei=== 1. L'objecte d'aquesta Llei és el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, per tal d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, i de garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà. 2. Els objectius principals d'aquesta Llei són: <li>a) Emparar i fomentar l'ús del català per tots els ciutadans i ciutadanes.</li> <li>b) Donar efectivitat a l'ús oficial del català i del castellà, sense cap discriminació per als ciutadans i ciutadanes.</li> <li>c) Normalitzar i fomentar l'ús del català en l'Administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació social, les indústries culturals i el món socioeconòmic.</li> <li>d) Assegurar l'extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i ciutadanes.</li> 3. És també un objectiu d'aquesta Llei assolir la igualtat pel que fa als drets i els deures lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les accions necessàries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten. ===Article 2. La llengua pròpia=== 1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble. 2. El català, com a llengua pròpia, és: <li>a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.</li> <li>b) La llengua preferentment emprada per l'Administració de l'Estat a Catalunya en la forma que aquesta mateixa determini, per les altres institucions i, en general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic.</li> 3. El que disposa l'apartat 2 implica un compromís especial de les institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans i ciutadanes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà. ===Article 3. Les llengües oficials=== 1. El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà. 2. El català i el castellà, com a llengües oficials, poden ésser emprades indistintament pels ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i privades sense discriminació. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia. ===Article 4. Els drets lingüístics=== 1. D'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'autonomia, i en el marc d'una política activa de la Generalitat per a crear les condicions que permetin d'arribar a la igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a: <li>a) Conèixer les dues llengües oficials.</li> <li>b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions i els actes públics i privats.</li> <li>c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que aquesta Llei estableix.</li> <li>d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.</li> <li>e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.</li> 2. Tothom pot adreçar-se als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecció judicial del dret a emprar la seva llengua. 3. Tothom pot adreçar-se a l'Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges sol·licitant que, en l'àmbit de llurs competències, actuïn per garantir-li els drets lingüístics de forma específica. ===Article 5. Els principis rectors de l'actuació de la Generalitat=== 1. La Generalitat ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, l'ús normal i oficial del català i del castellà, l'ensenyament de les dues llengües a tota la població, la capacitació i l'habilitació lingüístiques del personal al servei de les administracions i la igualtat plena dels ciutadans i ciutadanes quant a drets i deures lingüístics, en tots els àmbits. 2. La Generalitat ha de fer actuacions d'emparament, de protecció i de promoció i foment de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, amb l'adopció de les mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients. ===Article 6. La unitat de la llengua catalana=== 1. La llengua catalana és un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística. La Generalitat ha de vetllar per la protecció de la unitat del català i ha de fomentar l'ús i la projecció exterior del català i la comunicació entre els diferents territoris de parla catalana. 2. D'acord amb la legislació vigent, correspon a l'Institut d'Estudis Catalans l'autoritat lingüística. ===Article 7. Reconeixement i protecció de l'aranès=== L'aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d'Aran, es regeix, pel que fa a l'ús, per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, i, supletòriament, pels preceptes d'aquesta Llei, els quals mai no poden ésser interpretats en perjudici de l'ús de l'aranès. ==Capítol I. L'ús institucional== ===Article 8. La publicació de les normes=== 1. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya es publiquen, en edicions simultànies en català i en castellà, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Correspon al Parlament de fer-ne la versió oficial castellana. 2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si escau, de les disposicions generals i les resolucions normatives del Govern, de l'Administració i les institucions de la Generalitat i de les administracions locals de Catalunya es fa en edicions simultànies en català i en castellà. ===Article 9. La llengua de les administracions de Catalunya=== 1. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen. 2. El Govern de la Generalitat ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l'ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva competència. 3. Les corporacions locals i les universitats han de regular l'ús del català en l'àmbit de les competències respectives, d'acord amb el que disposa l'apartat 1. També l'han de regular, en aquest mateix sentit, totes les altres corporacions públiques. ===Article 10. Els procediments administratius=== 1. En els procediments administratius tramitats per l'Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s'ha d'emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà. 2. L'Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin, en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d'allò que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa al sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre'n la tramitació i els terminis establerts. ===Article 11. La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya=== 1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya ha detenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball. 2. Per a fer efectiu el que disposa l'apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l'ensenyament del català al personal al servei de l'Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de l'Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d'aquest personal. 3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local i de l'administració i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública. ===Article 12. L'Administració de l'Estat=== 1. Són vàlides les actuacions administratives dels òrgans i els ens de l'Administració de l'Estat, tant les orals com les escrites, fetes a Catalunya en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció. 2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de l'Estat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció. ===Article 13. Les actuacions judicials=== 1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció. 2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l'Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció. 3. Tothom qui ho sol·liciti ha de rebre en la llengua oficial demanada les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l'afecten, sense retards per raó de llengua. 4. El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable també als tribunals eclesiàstics i als arbitrals. 5. En la provisió de places del personal al servei de l'Administració de justícia dependent de la Generalitat s'ha d'aplicar el que disposa l'article 11, d'acord amb la normativa específica corresponent, en els termes que siguin establerts per reglament. ===Article 14. Els documents públics=== 1. Són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les dues llengües oficials. 2. Els documents públics s'han de redactar en la llengua oficial que esculli l'atorgant, o, si n'hi ha més d'un, en la llengua que acordin. Si no hi ha acord pel que fa a la llengua, l'escriptura o el document s'han de redactar en totes dues llengües oficials. 3. Abans de redactar el document, s'ha de preguntar explícitament als atorgants quina llengua escullen; en cap cas la tria de l'una o de l'altra no ha de comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Si no s'escull expressament la llengua, el document es redacta en català. 4. Els fedataris públics han de lliurar en castellà o en català, segons que ho sol·liciti la persona interessada, les còpies i les testimoniances, i han de traduir, quan calgui, els respectius documents i matrius, sota llur responsabilitat. En la nota de la matriu i al peu de la còpia ha de constar el fet de la traducció, però no cal protocol·litzar-la. 5. Els despatxos dels fedataris públics han d'estar en condicions d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball. ===Article 15. Els documents civils i mercantils=== 1. La llengua no és requisit de forma dels documents privats. Per tant, són vàlids els redactats en qualsevol idioma, sens perjudici de les traduccions que les lleis civils, mercantils o processals exigeixin per a executar-los, en el cas que l'idioma no sigui oficial a Catalunya. 2. Els documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui la naturalesa, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya són vàlids i no requereixen cap traducció per a exigir-ne judicialment o extrajudicialment el compliment en l'àmbit territorial de Catalunya. 3. Els documents a què es refereix l'apartat 2 s'han de redactar en la llengua oficial que les parts acordin. Nogensmenys, si es tracta de contractes d'adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s'han de redactar en la llengua que escullin els consumidors i consumidores i han d'estar a disposició immediata dels clients i clientes en exemplars separats en català i en castellà. 4. Són vàlids els títols valor de tota mena, inclosos els que representen accions de societats mercantils, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials. 5. Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres a llurs clients i clientes han d'ésser redactats, si més no, en català. ===Article 16. Els convenis col·lectius de treball=== 1. Són vàlids els convenis col·lectius de treball redactats en qualsevol de les dues llengües oficials. 2. Els convenis col·lectius de treball s'han de redactar en la llengua oficial que acordin les parts o, si no hi ha acord, en les dues llengües oficials i en exemplars separats. ===Article 17. Els registres públics=== 1. Són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües oficials. 2. En tots els registres públics de Catalunya, llevat dels que tenen només caràcter administratiu, els assentaments s'han de fer en la llengua oficial en què és redactat el document o en què es fa la manifestació. Si el document és bilingüe, es fan en la llengua indicada per qui el presenta al registre. 3. Els registradors han de lliurar les certificacions en la llengua oficial emprada en la petició. 4. Les oficines dels registres han d'estar en condicions d'atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient que el faci apte per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball. 5. S'ha de garantir que a l'oficina del registre es pugui fer amb immediatesa i fiabilitat, oralment o per escrit, la interpretació i la traducció de qualsevol assentament a la llengua oficial sol·licitada per la persona interessada. 6. Els formularis i els altres impresos que estiguin a disposició del públic a les oficines dels registres han d'ésser redactats, almenys, en català. ==Capítol II. L'onomàstica== ===Article 18. La toponímia=== 1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa. 2. La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local. 3. La determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de població de tota mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon al Govern de la Generalitat, incloses les vies interurbanes, sigui quina en sigui la dependència. 4. Les denominacions a què es refereixen els apartats 2 i 3 són les legals a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar. Correspon al Govern de la Generalitat de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que han passat a formar part del dret intern. ===Article 19. L'antroponímia=== 1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la conjunció "i" entre els cognoms. 2. Les persones interessades poden obtenir la constància de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms en el Registre Civil, qualsevol que en sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la persona encarregada, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística, els quals s'han d'establir per reglament. 3. Aquesta norma és aplicable als noms i als cognoms aranesos respecte a la normativa lingüística aranesa. ==Capítol III. L'ensenyament== ===Article 20. La llengua de l'ensenyament=== 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius. 2. Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes. ===Article 21. L'ensenyament no universitari=== 1. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no universitari. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d'estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria. 4. En l'ensenyament postobligatori l'administració educativa ha de fomentar polítiques de programació i docència que garanteixin perfeccionar el coneixement i l'ús de les dues llengües per tal que tots els joves adquireixin el bagatge instrumental i cultural propi d'aquests ensenyaments. 5. L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. 6. Hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d'aquesta etapa. 7. L'acreditació del coneixement del català no pot ésser exigida en el cas d'alumnes que han estat dispensats d'aprendre'l durant l'ensenyament o una part d'aquest, o que han cursat l'ensenyament obligatori fora del territori de Catalunya, en les circumstàncies que el Govern de la Generalitat ha d'establir per reglament. 8. L'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català. ===Article 22. L'ensenyament universitari=== 1. En els centres d'ensenyament superior i universitari, el professorat i l'alumnat tenen dret a expressar-se en cada cas, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin. 2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloses les lectures de tesis doctorals i la realització d'oposicions. 3. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans adequats perquè l'alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la llengua catalana. 4. Les universitats poden, en cas necessari, establir criteris específics d'ús lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos internacionals. ===Article 23. La formació permanent i els ensenyaments de règim especial=== 1. En la programació de cursos de formació permanent d'adults és preceptiu l'ensenyament del català i del castellà. 2. En els centres d'ensenyament de règim especial d'idiomes és preceptiu oferir l'ensenyament de les dues llengües oficials. 3. En els centres d'ensenyament de règim especial dependents de la Generalitat en què no s'ensenya llengua s'han d'oferir cursos de llengua catalana als alumnes que en tinguin un coneixement insuficient. ===Article 24. El professorat=== 1. El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l'ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d'estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent. 2. Els plans d'estudi per als cursos i els centres de formació del professorat han d'ésser elaborats de manera que l'alumnat assoleixi la plena capacitació en les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de cada especialitat docent. 3. El professorat dels centres d'ensenyament universitari de Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent. Aquesta norma no és aplicable al professorat visitant i a altres casos anàlegs. Correspon a les universitats d'establir els mecanismes i els terminis pertinents per al compliment d'aquest precepte. ==Capítol IV. Els mitjans de comunicació i les indústries culturals== ===Article 25. Els mitjans de radiodifusió i televisió públics=== 1. En els mitjans de radiodifusió i de televisió gestionats per la Generalitat i per les corporacions locals de Catalunya la llengua normalment emprada ha d'ésser la catalana. En aquest marc, els mitjans dependents de les corporacions locals poden tenir en compte les característiques de llur audiència. 2. Sens perjudici de l'aplicació del que disposen els apartats 1 i 5 de l'article 26, els mitjans a què fa referència l'apartat 1 de l'article present han de promoure les expressions culturals de Catalunya, especialment les que es produeixen en llengua catalana. 3. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de garantir la programació regular d'emissions radiofòniques i televisives en aranès per a la Vall d'Aran. 4. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la recepció correcta a Catalunya de les televisions d'altres territoris que emeten en llengua catalana. ===Article 26. Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió=== 1. Sens perjudici de l'aplicació de la Llei 8/1996, del 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, les entitats a què fa referència la Llei esmentada han de garantir que com a mínim el cinquanta per cent del temps d'emissió de programes de producció pròpia de qualsevol mena i dels altres teleserveis que ofereixin sigui en llengua catalana. 2. El que disposa l'apartat 1 s'aplica també als concessionaris de televisions de gestió privada d'àmbit territorial de Catalunya. 3. Les emissores de radiodifusió de concessió atorgada per la Generalitat han de garantir que com a mínim el cinquanta per cent del temps d'emissió sigui en llengua catalana, bé que el Govern de la Generalitat, atenent les característiques de llur audiència, pot modificar per reglament aquest percentatge. 4. El Govern de la Generalitat ha d'incloure l'ús de la llengua catalana en percentatges superiors als mínims establerts com un dels criteris en l'adjudicació de concessions d'emissores de televisió per ones terrestres, de canals de televisió distribuïda per cable i de les emissores de radiodifusió. 5. Les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès. 6. Les emissores a què fa referència aquest article que emeten o distribueixen per a la Vall d'Aran han de garantir una presència significativa de l'aranès en llur programació. ===Article 27. Els mitjans de comunicació escrits=== 1. En els mitjans de comunicació escrits i en les publicacions periòdiques editades per la Generalitat i per les corporacions locals la llengua normalment emprada ha d'ésser la catalana. 2. El Govern de la Generalitat ha de fomentar i pot subvencionar les publicacions periòdiques de difusió general redactades totalment o majoritàriament en català. 3. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals han de fomentar i poden subvencionar les publicacions periòdiques d'àmbit local o comarcal redactades totalment o majoritàriament en català. 4. L'atorgament de les subvencions a què fan referència els apartats 2 i 3 ha de seguir criteris objectius de difusió, comercialització i ús del català, dins les previsions pressupostàries i sota control del Parlament o dels plens de les corporacions locals. ===Article 28. Les indústries culturals i les arts de l'espectacle=== El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar: <li>a) La creació literària i científica en català, la difusió dins i fora de l'àmbit lingüístic propi i la traducció a altres llengües d'obres literàries i científiques en català, i la traducció al català d'obres escrites en altres idiomes.</li> <li>b) L'edició, la distribució i la difusió de llibres i de publicacions periòdiques en català.</li> <li>c) La producció cinematogràfica en català i el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules d'expressió original no catalana, i la distribució, en qualsevol format, i l'exhibició d'aquests productes.</li> <li>d) La producció, la distribució i la difusió d'enregistraments sonors i de material audiovisual en català.</li> <li>e) La producció i la representació de les arts de l'espectacle en català.</li> <li>f) La creació, la interpretació i la difusió de música cantada en català.</li> <li>g) La producció, l'edició i la distribució de material escrit i auditiu en llengua catalana destinat a persones invidents, i una oferta cultural bàsica, en català, per a aquest mateix sector.</li> <li>h) Qualsevol altra manifestació cultural pública en català.</li> 2. Totes les mesures que s'adoptin per a fomentar l'ús del català en les indústries culturals i d'altres s'han d'aplicar amb criteris objectius, sense discriminacions i dins les previsions pressupostàries. 3. Per tal de garantir una presència significativa de la llengua catalana en l'oferta cinematogràfica, el Govern de la Generalitat pot establir per reglament quotes lingüístiques de pantalla i de distribució per als productes cinematogràfics que es distribueixin i s'exhibeixin doblats o subtitulats en una llengua diferent de l'original. Les quotes establertes per a les produccions cinematogràfiques doblades o subtitulades en català no poden excedir el cinquanta per cent de l'oferta de distribuïdors i exhibidors en còmput anual i s'han de fonamentar en criteris objectius. La regulació corresponent s'ha de fer en el marc de la Llei de l'Estat 17/1994, del 8 de juny, de protecció i foment de la cinematografia, i segons el règim que aquesta estableix. ===Article 29. Les indústries de la llengua i la informàtica=== El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades: <li>a) La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars o altres de possibles d'acord amb els avenços tecnològics.</li> <li>b) La producció, la distribució i la comercialització dels programaris informàtics, dels jocs d'ordinador, de les edicions digitals i de les obres multimèdia en llengua catalana, i la traducció, si escau, d'aquests productes al català.</li> <li>c) La presència de productes i d'informacions en català a les xarxes telemàtiques d'informació. </li> ==Capítol V. L'activitat socioeconòmica== ===Article 30. Les empreses públiques=== 1. Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin. 2. Les empreses a què fa referència l'apartat 1 han d'emprar normalment el català en les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i els altres documents de tràfic, adreçades a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà o, si és el cas, en català, si ho demanen. Article 31 Les empreses de servei públic 1. Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d'altres, han d'emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques. 2. Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya per les empreses i les entitats a què fa referència l'apartat 1, incloses les factures i els altres documents de tràfic, s'han de fer almenys en català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen. 3. El que disposa l'apartat 2 en relació amb les factures i els altres documents de tràfic s'entén sens perjudici de la competència de l'Estat per a organitzar els serveis esmentats quan els presta directament o per mitjà de les seves empreses i entitats. ===Article 32. L'atenció al públic=== 1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. 2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1. 3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial. ===Article 33. Les empreses concertades o subvencionades=== Les empreses que han subscrit un concert o un conveni de col·laboració amb la Generalitat o amb les corporacions locals de Catalunya, o són beneficiàries d'ajuts o subvencions d'aquestes, han d'utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim quan estiguin vinculats a l'objecte de l'ajut o el conveni. ===Article 34. La informació a les persones consumidores i usuàries=== 1. Les dades que figuren en l'etiquetatge i en l'embalatge i les instruccions d'ús dels productes que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya poden figurar en català, en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió Europea. 2. Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d'origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya han d'ésser necessàriament, com a mínim, en català. 3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l'etiquetatge i les instruccions d'ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya, d'una manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per a garantir-hi la presència progressiva del català, seguint els principis d'aquesta Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de l'ordenament jurídic. ===Article 35. La publicitat=== 1. En la publicitat institucional de la Generalitat i de les administracions locals, de llurs empreses públiques o concessionàries i de les altres institucions i corporacions catalanes de dret públic feta en l'àmbit territorial de Catalunya, s'ha d'utilitzar de manera general el català. 2. El Govern de la Generalitat i els ens locals han d'afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades l'ús del català en la publicitat, especialment la de la via pública, amb l'objectiu que sigui la llengua d'ús normal del sector. ===Article 36. L'activitat professional i laboral=== 1. El Govern de la Generalitat i els col·legis professionals han de fomentar l'ús del català en les activitats professionals. 2. El Govern de la Generalitat ha d'estimular i fomentar l'ús del català en els centres de treball, en les relacions laborals i en els convenis col·lectius, en els pactes d'empresa i en els contractes de treball i ha de promoure la participació directa dels sindicats i les organitzacions empresarials per a assolir aquest objectiu. 3. Els convenis col·lectius de treball i els pactes d'empresa poden contenir clàusules lingüístiques orientades a fomentar el coneixement del català dels treballadors i treballadores i a garantir-ne l'ús en els centres de treball i en els contractes laborals, els fulls de salaris i tota altra documentació. El Govern de la Generalitat ha d'estimular que els convenis col·lectius incorporin aquestes clàusules. 4. Els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l'interior dels centres laborals adreçats a les persones que hi treballen han de figurar, almenys, en català. ==Capítol VI. L'impuls institucional== ===Article 37. Les mesures de foment=== 1. El Govern de la Generalitat ha d'afavorir, estimular i fomentar l'ús del català en les activitats laborals, professionals, mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altra mena. 2. El Govern de la Generalitat i les corporacions locals, en l'àmbit de les competències respectives, han de fomentar la imatge pública i l'ús del català i poden establir bonificacions i exempcions fiscals per als actes relacionats amb la normalització i el foment de l'ús de la llengua catalana. ===Article 38. Els centres de suport=== 1. El Govern de la Generalitat, d'acord amb les corporacions locals, ha de crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació del català, en especial allà on ho exigeixi la situació sociolingüística. Aquests centres de suport depenen del Consorci per a la Normalització Lingüística, el qual actua com a òrgan de desplegament de les polítiques territorials de normalització. 2. Els centres a què fa referència l'apartat 1 han de comptar amb els mitjans humans i materials suficients per a l'exercici de llurs funcions. ===Article 39. Les mesures de planificació=== 1. El Govern de la Generalitat s'ha de dotar d'instruments de planificació lingüística general consistents en programes periodificats, per tal d'establir els objectius i les mesures més convenients en cada moment i avaluar-ne els resultats. L'elaboració dels instruments de planificació ha d'ésser concertada amb els diversos agents i col·lectius implicats, i s'han de tenir en compte els principis de participació, simplificació i eficàcia. 2. El Govern de la Generalitat ha d'elaborar un mapa sociolingüístic de Catalunya, que ha d'ésser revisat cada cinc anys, per tal d'adequar a la realitat la seva acció de política lingüística i, alhora, per a valorar la incidència de les actuacions fetes. 3. El Govern de la Generalitat ha d'informar cada any el Parlament de les actuacions de política lingüística i dels resultats obtinguts en el marc dels instruments a què fan referència els apartats 1 i 2. ==Disposicions addicionals== ===Primera. Col·laboració amb altres institucions i entitats=== 1. Sens perjudici de l'aplicació d'aquesta Llei, el Govern de la Generalitat ha de vetllar per aconseguir la generalització de l'ús del català, en un marc de col·laboració amb la Unió Europea, l'Administració de l'Estat, el Consell General del Poder Judicial i les empreses públiques i privades d'àmbit estatal, europeu o internacional, especialment les de serveis i les de radiodifusió i televisió. 2. El Govern de la Generalitat ha de vetllar per la presència del català en els mitjans de comunicació d'abast estatal, europeu i internacional. ===Segona. Convenis de col·laboració amb institucions d'altres territoris de llengua catalana=== 1. La Generalitat ha de promoure acords, convenis i tractats amb les comunitats autònomes aragonesa, balear i valenciana i amb els estats andorrà, francès i italià per a fomentar l'intercanvi cultural entre territoris i comunitats de parla catalana i la coordinació i la cooperació entre comunitats o entre estats en matèria de política lingüística, per a assegurar, amb les mesures adequades, la promoció, l'ús i la protecció de la llengua catalana i per a obtenir-ne la generalització i l'extensió del coneixement i l'ús en tot l'àmbit lingüístic, amb respecte per totes les variants. 2. La Generalitat, per tal d'afavorir un espai català de comunicació, ha de promoure la difusió i la recepció dels mitjans de comunicació en llengua catalana. ===Tercera. Projecció exterior=== 1. El Govern de la Generalitat ha de vetllar per la projecció de la llengua i la cultura catalanes fora del seu àmbit lingüístic, principalment en el món acadèmic i de la recerca, i també en les institucions de la Unió Europea i les seves polítiques. Per a assolir aquest objectiu, la Generalitat pot participar en un organisme comú als territoris de llengua catalana. 2. El Govern de la Generalitat ha de facilitar la difusió i l'aprenentatge del català a les comunitats catalanes de l'exterior, en els termes de la Llei 18/1996, del 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior. ===Quarta. Grafia normativa dels noms i els cognoms catalans=== La substitució dels noms i de les grafies normativament incorrectes per les correctes dels cognoms, establerta per l'article 19, es regeix pel procediment fixat per l'article 2 de la Llei de l'Estat 17/1977, del 4 de gener, sobre reforma de l'article 54 de la Llei del registre civil, o la normativa equivalent que la substitueixi. ===Cinquena. Garanties de compliment=== Aquesta Llei no estableix sancions per als ciutadans i ciutadanes. Tanmateix: <li>a) L'incompliment dels preceptes de l'article 26 es considera incompliment de les condicions essencials de la concessió, al qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 8/1996, del 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, i per les lleis de l'Estat 31/1987, del 18 de desembre, d'ordenació de les telecomunicacions, i 25/1994, del 12 de juliol, per la qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directriu 89/552/CEE.</li> <li>b) L'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30, 31 i 32.3 imputable a les empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les demandes de les persones usuàries i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.</li> ===Sisena. Les dotacions econòmiques=== En els pressupostos de la Generalitat s'han de fer les consignacions necessàries per a dur a terme les actuacions i adoptar les mesures derivades de l'execució d'aquesta Llei amb els mitjans i els recursos suficients, amb una atenció especial al cost d'un sistema educatiu plurilingüe, d'una administració en règim de doble oficialitat i de la difusió cultural en una llengua d'àmbit restringit, tenint en compte, també, les necessitats objectives de distribució territorial i sectorial. ===Setena. Funcions de vigilància i impuls=== La Generalitat ha de vetllar perquè la normativa i l'actuació administrativa dels altres poders públics de l'Estat respectin els principis de l'ordenament constitucional i estatutari i d'aquesta Llei, i ha d'impulsar la modificació legislativa de les normes estatals que siguin un obstacle per a l'ús del català en tots els àmbits o limitin la plena igualtat lingüística dels ciutadans i ciutadanes. ===Vuitena. Règim de la funció pública=== Els preceptes d'aquesta Llei vinculen el personal al servei de l'Administració d'acord amb les normes reguladores de la funció pública. ==Disposicions transitòries.== ===Primera. Les normes d'usos lingüístics=== Les normes d'usos lingüístics a què fa referència l'article 9.3 han d'ésser aprovades en el termini màxim de dos anys comptats des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. ===Segona. L'adaptació empresarial=== 1. Les empreses i les entitats afectades per aquesta Llei tenen un termini de dos anys per a adaptar-se al que disposen l'article 15 i les disposicions del capítol V. Aquest termini és de cinc anys per als empresaris i empresàries autònoms. 2. En un termini de cinc anys o, si és superior, el que resulti de la data de caducitat, poden continuar en el mercat els productes i els serveis a què fa referència l'article 34 sense complir les normes lingüístiques relatives a l'etiquetatge. ===Tercera. Les emissores de radiodifusió i televisió=== Els articles 25 i 26 s'apliquen a les emissores els títols habilitants de les quals correspon d'atorgar a la Generalitat i que es concedeixen o es renoven després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. ==Disposicions finals== ===Primera. Modificació de la Llei 8/1987, del 15 d'abril=== 1. Es modifica l'article 5 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:<br> "Article 5<br> "1. El català és la llengua pròpia de l'Administració local de Catalunya i, per tant, ha d'ésser la llengua d'ús normal i general en les seves activitats.<br> "2. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a escollir la llengua oficial amb què es relacionen amb els ens locals, i aquests tenen el deure correlatiu d'atendre'ls en la llengua escollida, en els termes establerts per la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística." 2. Es modifica l'article 294.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:<br> "Article 294.2<br> "D'acord amb llurs ofertes d'ocupació pública, les entitats locals han de seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs, oposició i concurs oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis d'igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat. En el procés de selecció, s'ha d'acreditar el coneixement del català i, en els ens locals de la Vall d'Aran, també de l'aranès, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti." 3. Es modifica l'article 310.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:<br> "Article 310.2<br> "Els ens locals de Catalunya han d'incloure el requisit del coneixement oral i escrit del català en les bases de la convocatòria del concurs per a proveir llocs de treball reservats a funcionaris i funcionàries de l'Administració local amb habilitació de caràcter estatal." ===Segona. Desplegament reglamentari=== S'autoritza el Govern de la Generalitat per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei. ===Tercera. Substitució i vigència de normes=== 1. La Llei 7/1983, del 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, és substituïda pels preceptes d'aquesta Llei, sens perjudici que, en tot allò que no hi resulti contradictori, passi a formar part de la tradició jurídica catalana. 2. Són vigents, en allò que no s'oposi a aquesta Llei, i sens perjudici de la modificació reglamentària que se'n pugui fer, les disposicions dictades per a desplegar la Llei 7/1983. 3. Són vigents, en allò que no s'oposi a aquesta Llei, els preceptes de la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, i les normes dictades per a desplegar-los. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 7 de gener de 1998 Jordi Pujol<br> ''President de la Generalitat de Catalunya'' ==Enllaços externs== *[http://www6.gencat.net/llengcat/legis/cat/lpl.htm La llei a la plana de la Generalitat] {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Legislació]] 1771 2960 2006-11-29T20:43:01Z Aleator 20 +info [[Image:Joan Maragall 1903.jpg|thumb|right|200px|Joan Maragall fotografiat el 1903 per Pau Audouard (1857 - 1918).]] {{Autor |Nom=Joan |Cognoms=Maragall i Codina |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Barcelona |AnyNaixement=1860 |LlocMort=Barcelona |AnyMort=1911 |Viquipedia=Joan Maragall i Gorina }} * ''[[Excelsior]]'' (1895). * ''[[La vaca cega]]'' (1895). * ''[[Visions & Cants]] (1900). * ''[[La fageda d'en Jordà]]'' (1911) 1772 2623 2006-10-09T21:16:11Z Aleator 20 traslladat des de http://wikisource.org/wiki/Llei_de_normalitzaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica_a_les_Illes_Balears '''LLEI 3/1986, DE 29 D'ABRIL, DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ILLES BALEARS''' (1) BOCAIB núm. 15 / 20-5-86<br> Correcció d'errates: BOCAIB núm. 16 / 30-5-86 EL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 27.2 de l'Estatut d'autonomia, promulg la següent <b>llei</b> ==EXPOSICIÓ DE MOTIUS== Les Illes Balears s'incorporen a l'àrea lingüística catalana amb la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I (1229), Eivissa i Formentera per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí (1235), i Menorca pel rei Alfons el Liberal (1287). Des d'aleshores, el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i ha estat sempre l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal, i el vehicle que ha fet possible l'articulació del geni del nostre poble de manera que la seva empremta quedàs marcada de forma inesborrable en el llegat cultural dels pobles d'Occident. Des del segle XIII, la llengua catalana, al costat del llatí per a certs usos, esdevé la llengua de la Cancelleria i la de l'Administració en general, així com de la predicació i d'altres activitats públiques i formals, i també és la llengua emprada pel poble com a eina d'intercomunicació social. Al segle XVIII, els decrets de Nova Planta anul·len els òrgans d'autogovern de la Corona d'Aragó i la llengua catalana comença a sofrir un procés de marginació creixent en els diversos àmbits d'ús públic i formal. Així, el 1768, per una pragmàtica de Carles III, la llengua catalana és bandejada en la major part de la documentació oficial, civil i eclesiàstica, i diversos textos legals proscriuen, devers la meitat del segle XIX, l'ús de la nostra llengua a l'ensenyament. Al segle XX, a part del breu parèntesi de la Segona República, el català sofreix una marginació encara més accentuada, tant a l'escola com als mitjans de comunicació, i, també, en l'ús oficial i públic en general, que culmina durant la dictadura franquista. Finalment, la generalització dels moderns mitjans de comunicació, sobretot ràdio i televisió, dels quals quedava exclòs el català, ha fet que la nostra llengua arribàs a córrer el perill de desaparició si no se'n redreçava el rumb. Així mateix, cal comptar amb l'arribada, en temps recents, d'un nombre considerable d'immigrants d'altres àrees lingüístiques, als quals la nostra societat no ha pogut oferir els instruments que els poguessin facilitar la seva normal integració. És així que la nostra llengua, que ha estat i és vehicle d'una cultura universal, es troba, actualment, en una situació de desemparament. Conseqüències d'aquesta situació són: un excés de barbarismes a la llengua parlada popularment, el desconeixement de les formes d'expressió culta tradicional, la generalització de certs prejudicis lingüístics i diverses actituds d'infravaloració envers el propi idioma. Amb el restabliment de la democràcia, la Constitució i l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears han establert un marc legal que permet iniciar un procés de recobrament i de promoció de la llengua pròpia de les Illes Balears que pot alleugerir parcialment la situació actual. La Constitució espanyola, a l'article 3, diu que «el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat», la qual «tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d'usar», que «les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts», i que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d'un respecte i protecció especials». La Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, de l'Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, al seu article 3, estableix que la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma és la catalana, cooficial amb la castellana, i assenyala el dret que tenen tots els ciutadans de conèixer-la i d'usar-la sense que ningú no pugui ser discriminat per causa de l'idioma. Per altra banda, l'article 10.21 atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en matèria de «foment de la cultura, de la investigació i de l'ensenyança de la llengua de la Comunitat Autònoma». I l'article 14 encomana als poders públics la normalització lingüística, atribueix a la Comunitat Autònoma la competència exclusiva per a l'ensenyament de la llengua catalana «...en harmonia amb els plans d'estudis estatals...» i assenyala, de més a més, que «les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma». El Reial decret 2193/1979, de 7 de setembre, desenvolupat per l'Ordre ministerial de 25-10-79, va iniciar el camí per a la incorporació de la llengua i cultura de la Comunitat Autònoma al sistema educatiu de les Illes Balears, durant l'etapa preautonòmica fins a la promulgació de l'Estatut d'autonomia, l'aprovació del qual dóna per finalitzat el període de provisionalitat quan es constitueix Balears com a Comunitat Autònoma, conforme determina l'article primer de la Llei orgànica 2/83, de 25 de febrer. La llengua catalana i la llengua castellana són totes dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma, amb el mateix rang, si bé de naturalesa diferent: l'oficialitat de la llengua catalana es basa en un estatut de territorialitat, amb el propòsit de mantenir la primacia de cada llengua en el seu territori històric. L'oficialitat del castellà, establerta per la Constitució a tot l'Estat, es basa en un estatut personal, a fi d'emparar els drets lingüístics dels ciutadans, encara que la seva llengua no sigui la pròpia del territori. D'acord, doncs, amb aquest marc legal, la Comunitat Autònoma té el dret i el deure d'acabar amb la situació de anormalitat sociolingüística i es compromet a regular l'ús de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears, i del castellà com a llengua oficial de tot l'Estat. És així que haurà de garantir els drets lingüístics i farà possible que tothom conegui les dues llengües, precisament, per poder fer efectius aquells drets. També cal comprometre tots els ciutadans de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual, en la salvaguarda i extensió de la llengua catalana, dins una situació social en què tots els ciutadans coneguin les dues llengües i assumeixin la defensa i normalització de la catalana, perquè és un component essencial de la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears. La Comunitat Autònoma té, en suma, com a objectius dur a terme les accions pertinents d'ordre institucional per tal que el català, com a vehicle d'expressió, modern, plurifuncional, clar, flexible i autònom, i com a principal símbol de la nostra identitat com a poble, torni a ser l'element cohesionador del geni illenc i ocupi el lloc que li correspon en qualitat de llengua pròpia de les Illes Balears. Per això ha de ser present en els diversos àmbits d'ús oficial de l'administració, dels mitjans de comunicació de masses, de l'escola i de la vida social en general, amb el corresponent respecte a les modalitats lingüístiques pròpies de la tradició literària autòctona, però sense perjudici de la unitat de la llengua catalana. ==TÍTOL PRELIMINAR== ===Article 1=== 1. La present Llei té per objecte desenvolupar l'article 3 de l'Estatut d'autonomia, pel que fa a la normalització de la llengua catalana, com a pròpia de les Illes Balears en tots els àmbits, i de garantir l'ús del català i del castellà com a idiomes oficials d'aquesta Comunitat Autònoma. 2. Són, per tant, objectius de la Llei: <li>Fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu.</li> <li>Assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament.</li> <li>Fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els mitjans de comunicació social. Crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l'ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.</li> ===Article 2=== 1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la. 2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l'ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social. 3. Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pública o privada, produeixen plens efectes jurídics i de l'exercici d'aquest dret no pot derivar cap requeriment de traducció ni cap exigència dilatòria o discriminatòria. 4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri. 5. Les modalitats insulars de la llengua catalana seran objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma. ===Article 3=== Les persones jurídiques de l'àmbit territorial de les Illes Balears s'han d'atenir, també, als punts que estableix l'article anterior. ===Article 4=== Els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l'ús normal de la llengua catalana. ===Article 5=== 1. Els ciutadans poden dirigir-se als jutges i tribunals a fi d'obtenir la protecció judicial amb relació al dret d'emprar qualsevol de les dues llengües oficials, d'acord amb la legislació vigent. ==TÍTOL 1. DE L'ÚS OFICIAL== ===Article 6=== 1. El català, com a llengua pròpia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ho es també del Govern autònom, del Parlament i dels consells insulars i, en general, de l'Administració pública, de l'Administració local i de les corporacions i institucions públiques dependents de la Comunitat Autònoma. 2. La llengua catalana i la llengua castellana són llengües oficials a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i han de ser emprades preceptivament per l'Administració segons la forma regulada per la Llei. ===Article 7=== 1. Les lleis aprovades pel Parlament de la Comunitat Autònoma, els decrets legislatius, les disposicions normatives i les resolucions oficials de l'Administració pública, s'han de publicar en llengua catalana i en llengua castellana en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 2. Respecte de la llengua, la documentació derivada de les activitats administratives, els avisos, els formularis i els impresos de les entitats públiques esmentades redactats en llengua catalana tenen validesa oficial i plena eficàcia jurídica. ===Article 8=== 1. Els ciutadans tenen dret d'usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l'Administració pública a l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. 2. Les còpies o certificacions expedides per les entitats públiques de la Comunitat Autònoma s'han d'expedir en català, llevat del cas que l'interessat o la persona o entitat que les requereixen en sol·licitin la versió castellana. 3. A les Illes Balears les actuacions administratives són vàlides i produeixen plens efectes qualsevol que sigui la llengua oficial emprada. ===Article 9=== 1. El Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l'ús normal de la llengua catalana, oralment o per escrit, en les activitats administratives dels òrgans de la seva competència. 2. El Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de promoure la normalització de la llengua catalana, oralment o per escrit, als registres públics no dependents de la Comunitat Autònoma. 3. Els consells insulars i les corporacions locals han de regular l'ús de la llengua catalana dins l'àmbit de la seva competència d'acord amb els principis i les normes d'aquesta Llei. ===Article 10=== 1. A les actuacions administratives a instància de part, si hi ha altres interessats i així ho sol·liciten, l'Administració ha de comunicar-los tot quant els afecti en la llengua oficial en què s'hagi iniciat l'actuació. En cas de no haver-hi acord entre els interessats, s'ha d'utilitzar la llengua de la persona que hagi promogut l'expedient o el procediment, sense perjudici del dret de les parts que els sigui lliurada la traducció corresponent. 2. Així mateix, en els expedients iniciats d'ofici, qualsevol que sigui la llengua oficial que s'hi utilitzi, l'Administració ha de lliurar als interessats els documents o comunicacions en la llengua oficial en què els sol·licitin. 3. Els documents públics atorgats a les Illes Balears s'han de redactar en la llengua oficial escollida per l'atorgant, o, si hi ha més d'un atorgant, en l'idioma que aquests acordassin. En cas de discrepància els documents es redactaran en les dues llengües. Les còpies s'expediran en la llengua utilitzada en la matriu. 4. Els poders públics que actuen a la Comunitat Autònoma han d'assegurar que tots els documents impresos, utilitzats a l'Administració pública i a disposició dels ciutadans, estiguin escrits en català i en castellà. ===Article 11=== 1. Dins l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tots els ciutadans tenen dret a poder dirigir-se a l'Administració de justícia en la llengua oficial que estimin convenient d'usar, i no se'ls pot exigir cap classe de traducció. Per altra banda, aquest fet no pot representar retard en la tramitació de les seves pretensions. 2. Pel que fa a la llengua, totes les actuacions, documents, escrits, realitzats o redactats en català, són totalment vàlids i eficaços davant els tribunals i els jutjats de les Illes Balears. En tot cas, els interessats tenen dret a ser assabentats en la llengua que elegeixin. 3. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure, d'acord amb els òrgans corresponents, la progressiva normalització de l'ús de la llengua catalana en l'Administració de justícia a les Illes Balears. ===Article 12=== 1. Pel que fa a la inscripció dels documents en els registres públics de la Comunitat Autònoma, els assentaments s'han de fer en la llengua oficial en què s'hagi declarat, atorgat o redactat el document o en la que es faci la manifestació. Si el document és bilingüe, s'inscriurà en la llengua que indiqui la persona que el presenti al registre. En tot cas, els assentaments s'han de preactivar en la llengua sol·licitada per l'interessat o pels interessats de comú acord. 2. A efectes d'expedició de certificats per part dels funcionaris del registre, s'ha de garantir la traducció de qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Autònoma, d'acord amb la voluntat d'aquell que faci la petició. ===Article 13 (*)=== Article declarat nul pel TC ===Article 14=== 1. Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana. 2. Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la Comunitat Autònoma. Els noms de les vies urbanes han de ser determinats pels ajuntaments corresponents, també amb l'assessorament esmentat, donant preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons. 3. Aquestes denominacions són les legals a tots els efectes i la retolació hi ha de concordar. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant, en tots els casos, les normes internacionals que l'Estat hagi subscrit. ===Article 15=== 1. La retolació pública es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no catalanoparlants. La retolació en català i castellà s'emprarà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques. 2. A tots els rètols, indicacions i escrits en general, bilingües, la primera versió ha de ser la catalana, com a llengua pròpia de les Illes Balears, i la segona, la castellana. 3. A tots els serveis de transport públic, els impresos, els avisos i les comunicacions al servei públic s'han de fer en llengua catalana i en llengua castellana. ===Article 16=== 1. A fi de fer efectius els drets reconeguts a l'articulat de la present Llei, els poders públics han de promoure les corresponents mesures amb vista a l a progressiva capacitació del personal de l'Administració pública i de les empreses de caràcter públic a les Illes Balears, en l'ús de la llengua catalana. 2. A les proves selectives que es realitzin per a l'accés a les places de l'Administració dins l'àmbit territorial de les Illes Balears, s'ha de tenir en compte, entre altres mèrits, el nivell de coneixement de les dues llengües oficials, la ponderació del qual determinarà l'Administració per a cada nivell professional. ==TÍTOL II. DE L'ENSENYAMENT== ===Article 17=== El català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és oficial a tots els nivells educatius. ===Article 18=== 1. Els alumnes tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana. 2. A tal efecte, el Govern ha d'arbitrar les mesures adients amb vista a fer efectiu aquest dret. En tot cas, els pares o tutors poden exercir en nom de llurs fills aquest dret, instant les autoritats competents perquè sigui aplicat adequadament. ===Article 19=== 1. La llengua i literatura catalanes, amb especial atenció a les aportacions de les Illes Balears, han de ser ensenyades obligatòriament en tots els nivells, graus i modalitats de l'ensenyament no universitari. S'ha de garantir el compliment d'aquesta disposició en tots els centres docents. 2. La dedicació horària, dins els programes educatius, referida a l'ensenyament de la llengua i literatura catalanes, serà en harmonia amb els plans d'estudis estatals i com a mínim igual a la destinada a l'estudi de la llengua i literatura castellanes. 3. Els centres privats subvencionats amb fons públics que imparteixen ensenyaments regulats prenent com a base una llengua no oficial en la Comunitat Autònoma han d'impartir com a assignatures obligatòries la llengua catalana i la castellana, sense perjudici de la normativa que correspon a l'Estat dictar en aquesta matèria, d'acord amb el que preveu l'article 12.2 de la Llei orgànica del dret a l'educació. ===Article 20=== 1. El Govern ha d'adoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d'escolaritat obligatòria. ===Article 21=== Els plans d'estudis s'han d'adequar als objectius proposats en el present títol. ===Article 22=== 1. El Govern de la Comunitat Autònoma, a fi de fer efectiu el dret a l'ensenyament en llengua catalana, ha d'establir els mitjans necessaris encaminats a fer realitat l'ús normal d'aquest idioma com a vehicle usual en l'àmbit de l'ensenyament en tots els centres docents. 2. L'Administració ha de prendre les mesures adequades perquè la llengua catalana sigui emprada progressivament en tots els centres d'ensenyament, a fi de garantir el seu ús com a vehicle d'expressió normal, tant a les actuacions internes com a les externes i a les actuacions i documents administratius. 3. L'Administració ha de posar els mitjans necessaris per a garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua. ===Article 23=== 1. Els plans d'estudis de les escoles universitàries de formació del professorat d'EGB i altres centres de formació, perfeccionament i especialització del professorat han de ser elaborats de manera que els alumnes d'aquests centres adquireixin la competència i la capacitació lingüístiques necessàries per a impartir classes en català i fer efectius els drets reconeguts a la present Llei. 2. Atesa l'oficialitat de les dues llengües, catalana i castellana, els professors que imparteixen l'ensenyament dins l'àmbit de les Illes Balears han de posseir el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar. 3. Els professors que a partir de l'entrada en vigor de la present Llei no tenguin un coneixement suficient de la llengua catalana seran capacitats progressivament per mitjà dels corresponents cursos de reciclatge, el còmput horari dels quals serà tengut en compte a l'efecte de jornada laboral en període no lectiu. 4. L'Administració autonòmica ha de procurar que en la reglamentació de l'accés del professorat a la funció docent s'estableixi el sistema adequat per tal que tots els professors de nou ingrés posseeixin les competències lingüístiques fixades en el present article. ===Article 24=== 1. El català, com a llengua pròpia de la Comunitat Autònoma, ha de ser matèria obligatòria en els programes d'educació permanent dels adults. 2. Igualment, en els ensenyaments especialitzats, en els programes dels quals s'ensenyi llengua, s'ha d'incloure de manera obligatòria l'ensenyament de la llengua catalana. 3. En els centres d'ensenyament especialitzats dependents del Govern de la Comunitat Autònoma on no s'imparteixi la matèria de llengua, s'han d'oferir cursos addicionals de llengua catalana als alumnes que en tenguin un coneixement insuficient. 4. En els centres d'educació especial per a alumnes amb deficiències psíquiques o sensorials, en l'aprenentatge s'ha d'emprar com a llengua instrumental aquella que, tenint en compte les circumstàncies familiars de cada alumne, contribueixi de la millor manera al seu desenvolupament. ===Article 25=== 1. Els professors i alumnes en els centres d'ensenyament superior tenen el dret a emprar oralment i per escrit la llengua oficial de la seva preferència. 2. El Govern de la Comunitat Autònoma i les autoritats universitàries tenen el compromís d'assegurar a través de cursos i d'altres mitjans la comprensió i ús de la llengua catalana, oral i escrita, per part de professors i alumnes en l'ensenyament universitari. ===Article 26=== El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure l'elaboració del material didàctic necessari per tal de fer possible l'ensenyament, de i en llengua catalana, i hi dedicarà les partides pressupostàries corresponents. ==TÍTOL III. DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL== ===Article 27=== El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure el coneixement i desenvolupament de la llengua i cultura catalanes, especialment des de la perspectiva de les Illes Balears, en tots els mitjans de comunicació social. ===Article 28=== 1. El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l'Administració autònoma o sotmesos a la seva gestió. 2. El Govern de la Comunitat Autònoma ha d'impulsar la normalització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i canals de televisió estatals o privats, a fi de promoure l'ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears. ===Article 29=== 1. El Govern de la Comunitat Autònoma garanteix el dret dels ciutadans a ser informats pels mitjans de comunicació social tant en llengua castellana com en llengua catalana. 2. Els ciutadans tenen dret a utilitzar el català, oralment o per escrit, en condicions d'igualtat amb el castellà, en tots els mitjans de comunicació social de les Illes Balears. ===Article 30=== 1. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de dur una política de col·laboració, en matèria de ràdio i televisió, amb altres comunitats autònomes que tenguin el català com a llengua pròpia. 2. En qualsevol cas, el Govern de la Comunitat Autònoma farà les gestions necessàries per a facilitar als ciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissions de televisió en llengua catalana dependents d'altres comunitats autònomes. 3. Així mateix promourà la normalització lingüística en els centres emissors de RTVE a Balears, a fi d'assegurar una presència adequada del català com a llengua pròpia de les Illes Balears. ===Article 31=== 1. El Govern de la Comunitat Autònoma potenciarà la producció i exhibició de pel·lícules realitzades, doblades o subtitulades en català, d'altres mitjans audiovisuals i d'edicions fonogràfiques en llengua catalana. 2. Igualment, ha d'estimular i fomentar amb mesures adequades les representacions teatrals, espectacles i d'altres manifestacions culturals en català. 3. Així mateix, ha de contribuir al foment del llibre i d'altres publicacions en llengua catalana amb mesures que en potenciïn la producció editorial i la difusió. 4. A tals efectes el Govern promourà una política de col·laboració amb les institucions d'altres comunitats autònomes, especialment les de llengua catalana. ===Article 32=== 1. Els poders públics de la Comunitat Autònoma donaran suport econòmic als mitjans de comunicació que emprin la llengua catalana de forma habitual. 2. Les mesures de suport econòmic i material que adopti el Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per fomentar els mitjans de comunicació que emprin la llengua pròpia de les Illes Balears s'han d'aplicar amb criteris objectius i sense discriminacions, dins les previsions pressupostàries. ==TÍTOL IV. DE LA FUNCIÓ NORMALITZADORA DELS PODERS PÚBLICS== ===Article 33=== 1. Els poders públics de la Comunitat Autònoma adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social. ===Article 34=== 1. El Govern de la Comunitat Autònoma assegurarà l'ús de la llengua catalana en totes les funcions i activitats de caire administratiu que realitzin les institucions i organismes que en depenen. 2. Igualment, han de procedir els consells insulars i les corporacions locals, d'acord amb les disposicions de la present Llei. 3. Les bases de convocatòria per a la provisió de places en l'Administració de la Comunitat Autònoma i en les corporacions locals inclouran una referència expressa al coneixement de la llengua catalana. ===Article 35=== 1. El Govern balear garantirà l'ensenyament de la llengua catalana als funcionaris i d'altres empleats públics al servei de l'Administració autònoma. La mateixa obligació correspondrà als consells insulars i a les corporacions locals dins el seu àmbit competencial. 2. Igualment s'ha de propiciar l'ensenyament de la llengua catalana per als funcionaris dependents de l'Administració central en els termes convinguts amb aquesta. ===Article 36=== El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure l'ensenyament de la llengua catalana per a adults. ===Article 37=== 1. Els poders públics de la Comunitat Autònoma han de fomentar l'ús de la llengua catalana a la publicitat. 2. Així mateix, s'ha d'impulsar l'ús ambiental del català i, de manera especial, la retolació en llengua catalana en tot tipus d'entitats socials i culturals, mercantils i recreatives. ===Article 38=== 1. El Govern de la Comunitat Autònoma i les corporacions locals poden efectuar o bonificar, pel que fa a obligacions fiscals, aquells actes i manifestacions relacionats amb el foment, divulgació i extensió de la llengua i cultura catalanes, pròpies de les Illes Balears. 2. El Govern, d'acord amb les corporacions locals interessades, ha de crear centres especialment dedicats, en tot o en part, a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana i de la cultura de les Illes Balears. Així mateix podrà subvencionar fundacions i totes les altres entitats que tenguin tal finalitat. ===Article 39=== El Govern de la Comunitat Autònoma assumirà la planificació, organització, coordinació i supervisió del procés de normalització de la llengua catalana i ha d'informar anualment el Parlament sobre la seva evolució. Amb tal fi ha de crear i posar en funcionament un servei que tengui per objecte les funcions assenyalades, sense perjudici de les atribucions reconegudes en la disposició addicional segona de l'Estatut d'autonomia a la Universitat de les Illes Balears. ===Article 40=== 1. El Govern de la Comunitat Autònoma ha d'establir un pla, amb l'assessorament de la Universitat, per tal que la població prengui consciència de la importància i utilitat de la normalització de la llengua catalana i de la conservació, foment i transmissió de la cultura pròpia de les Illes Balears. 2. Igualment, s'ha de realitzar una enquesta sobre la situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears, amb relació al coneixement i a l'ús per part dels ciutadans d'aquesta llengua, i s'ha de promoure l'elaboració d'un mapa sociolingüístic de les Illes Balears. 3. L'enquesta i el mapa han de ser revisats periòdicament, a fi d'adequar a la realitat l'acció reguladora i executiva de la política lingüística, i, al mateix temps, a fi de valorar la incidència de la planificació en el progressiu coneixement de la llengua catalana. ==DISPOSICIONS ADDICIONALS== ===Disposició addicional 1a=== El Govern balear ha de promoure, d'acord amb els òrgans competents, la normalització de l'ús de la llengua catalana a l'Administració perifèrica de l'Estat, a l'Administració de justícia, en els registres, a les empreses públiques i semipúbliques i a qualsevol àmbit administratiu no dependent del Govern de la Comunitat Autònoma. ===Disposició addicional 2a=== D'acord amb la disposició addicional segona de l'Estatut d'autonomia, essent la llengua catalana també patrimoni d'altres comunitats autònomes, a part dels vincles que es puguin establir entre les institucions de les comunitats esmentades, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà sol·licitar al Govern de la Nació i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de relació que es considerin oportuns per tal de salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com efectuar la comunicació cultural entre les comunitats abans esmentades. ===Disposició addicional 3a=== Així mateix, d'acord amb la disposició addicional 2a de l'Estatut d'autonomia, la institució oficial consultiva per a tot allò que faci referència a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà participar dins una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà formada, d'acord amb la Llei de l'Estat, en col·laboració amb altres comunitats autònomes que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana i decideixin formar-ne part. ===Disposició addicional 4a=== De manera excepcional en cas de residència transitòria a les Illes Balears, els pares o tutors podran sol·licitar que els fills o tutelats quedin exclosos de l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes. Els alumnes majors d'edat també podran sol·licitar-la. En tot cas, únicament poden demanar l'exempció d'aquesta màteria quan el temps transcorregut de residència, més el temps previst, no sigui superior a tres anys. L'exempció tendrà validesa per a un curs escolar, però es podrà renovar fins a un màxim de tres cursos. Reglamantariàment es determinarà el procediment d'exempció. ===Disposició addicional 5a=== En tots els centres docents on sigui necessari, s'establiran amb caràcter opcional classes dedicades a l'ensenyament de la llengua catalana, a fi de facilitar l'adaptació a l'ensenyament dels alumnes procedents de fora de la comunitat lingüística catalana. Aquestes classes d'acolliment s'impartiran fora de l'horari escolar de la resta d'alumnes i no poden substituir l'obligació de cursar l'assignatura en el nivell que els correspongui. ===Disposició addicional 6a=== Els professors procedents d'altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol que no posseeixin un nivell suficient de comprensió oral i escrita de la llengua catalana estaran obligats a superar les proves dels dos primers nivells de reciclatge dins un període de tres anys, comptats a partir de la seva presa de possessió. ===Disposició addicional 7a=== Els professors que estiguin prestant els seus serveis a centres docents ubicats en el territori de la Comunitat Autònoma en el moment de la publicació d'aquesta Llei disposaran d'un període de tres anys, comptats a partir de la promulgació d'aquesta, per a obtenir l'avaluació satisfactòria en els dos primers cursos de reciclatge. ===Disposició addicional 8a=== Els límits temporals expressats en les disposicions 6a i 7a podran ampliar-se per causes excepcionals en un termini màxim de dos anys que tendrà caràcter improrrogable. ==DISPOSICIONS TRANSITÒRIES== ===Disposició transitòria 1a=== Dins l'àmbit de l'Administració, pel que fa a l'ús de la llengua catalana, el període d'adaptació dels serveis i organismes que disposa la present Llei no pot excedir de tres anys en el cas del Govern de la Comunitat Autònoma, dels consells insulars, de l'Administració local i d'altres entitats públiques dependents del Govern de la Comunitat Autònoma. Quant a l'Administració de l'Estat en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com en l'Administració de justícia, el Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure acords amb els organismes competents a fi de fixar períodes d'adaptació similars. ===Disposició transitòria 2a=== Tots els rètols indicadors a què fa referència l'article 14, i que no són escrits en català, o que ho són incorrectament, han de ser escrits correctament en aquesta llengua en el termini màxim de tres anys. No obstant això, a més de la nova retolació, es podran conservar els rètols o indicadors antics que tenguin un valor historicoartístic rellevant. ===Disposició transitòria 3a=== En els plans d'estudi del professorat d'EGB hi ha d'haver, com a obligatòries, les assignatures necessàries per tal que, en l'expedició del títol, es garanteixin els coneixements suficients de llengua i literatura catalanes des de l a perspectiva de les Illes Balears a fi de poder-les impartir en els centres d'ensenyament situats a l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma, dins un termini màxim de quatre anys. Fins que els centres de formació de professorat hagin elaborat els seus plans d'estudis de manera que garanteixin que els seus titulats tenguin els coneixements de català necessaris per a poder impartir classe en els centres d'ensenyament situats a l'àmbit territorial de les Illes Balears, el Govern de la Comunitat Autònoma posarà els mitjans necessaris per a assegurar l'esmentat nivell de coneixements del català a tots els alumnes que hi cursin estudis. ===Disposició transitòria 4a=== Mentre no s'hagin aconseguit les finalitats assenyalades a l'article primer, el Govern de la Comunitat Autònoma, els consells insulars i les corporacions locals consignaran en els seus respectius pressuposts les partides corresponents que permetin dur a terme les actuacions contingudes a la present Llei. ===Disposició transitòria 5a=== Als efectes de l'aplicació del títol II d'aquesta Llei, així com de les normes que la despleguen, la Conselleria d'Educació i Cultura, mentrestant no es transfereixin funcions i serveis en matèria educativa, establirà els corresponents convenis de cooperació. ==Disposició derogatòria== Queden derogades les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin totalment o parcialment al que disposa la present Llei. ==Disposicions Finals== ===Disposició final 1a=== S'autoritza el Govern balear a adoptar les disposicions reglamentàries que siguin ecessàries per a l'aplicació i desplegament del que disposa la present Llei. ===Disposició final 2a=== La present Llei entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació en el Butlletí ficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Per tant ordén que tots els ciutadans guardin aquesta Llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar. ''Palma, dia vint-i-nou d'abril de mil nou-cents vuitanta-sis.' ''El president,'' Signat: Gabriel Cañellas Fons ''El conseller d'Educació i Cultura,'' Signat: Francisco Gilet Girart (1) Per sentència núm. 123/1988, de 23 de juny, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals, i per tant nuls, l'apartat 2 de l'article 5; l'incís segon de l'article 7.1; l'article 13, i l'apartat 2 de l'article 20 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears. Per aquesta raó no es reprodueixen en aquesta edició, encara que es manté la numeració de l'articulat. [[Categoria:Legislació]] 1775 2626 2006-10-09T21:34:07Z Aleator 20 traslladat de http://wikisource.org/wiki/La_santa_espina '''La Santa Espina''' d'[[Àngel Guimerà i Jorge]]: Som i serem gent catalana<br> tan si es vol com si no es vol,<br> que no hi ha terra més ufana<br> sota la capa del sol.<br> <br> Déu va passa-hi en primavera<br> i tot cantava al seu pas.<br> Canta la terra encara entera<br> i canta que cantaràs.<br> <br> Canta l´aucell, el riu, la planta,<br> canta la lluna i el sol.<br> Tot treballant la dona canta<br> i canta al peu del bressol.<br> <br> I canta a dintre de la terra<br> lo passat jamai passat,<br> i jorns i nits, de serra en serra,<br> com tot, canta el Montserrat.<br> <br> [[Categoria:Poesia]] 1777 2628 2006-10-09T21:51:26Z Aleator 20 de viquipedia [[Image:050529 Barcelona 101.jpg|thumb|right|Estàtua a Àngel Guimerà, en la Plaça del Pí, en Barcelona]] {{Autor |Nom=Àngel |Cognoms=Guimerà i Jorge |PrimeraLletraCognom=G |LlocNaixement=Santa Cruz de Tenerife |AnyNaixement=1845 |LlocMort=Barcelona |AnyMort=1924 |Viquipedia=Àngel Guimerà |Viquidites= |Commons= }} *[[El rei i el conseller]] (1870) *[[Indíbil i Mandoni]] (1875) *[[Cleopatra (Guimerà)|Cleopatra]] (1876) *[[L'any mil]] (1877) *[[Romiatge]] (1877) *[[El darrer plany d'en Claris]] (1877) *[[Gal·la Placídia]] (1879) *[[Judith de Welp]] (1883) *[[El fill del rei]] (1886) *[[Mar i cel]] (1888) *[[Rei i monjo]] (1890) *[[La boja]] (1890) *[[L'ànima morta]] (1892) *[[Mestre Oleguer]] (1892) *[[Jesús de Natzaret]] (1894) *[[Maria Rosa]] (1894) *[[Les mongetes de Sant Aimant]] (1895) *[[Mort d'en Jaume d'Urgell]] (1896) *[[La festa del blat]] (1896) *[[Terra Baixa]] (1897) *[[Mossèn Janot]] (1898) *[[La filla del mar]] (1900) *[[Arran de terra]] (1901) *[[La pecadora]] (1902) *[[Aigua que corre]] (1902) *[[La miralta]] (1905) *[[Sol, solet]] (1905) *[[L'aranya]] (1906) *[[Cants a la Pàtria]] (1906) *[[La Santa Espina]] (1907) *[[La reina vella]] (1908) *[[Titaina]] (1910) *[[Sainet trist]] (1910) *[[La reina jove]] (1911) *[[Jesús que torna]] (1917) *[[Indíbil i Mandoni]] (1917) *[[Al cor de la nit]] (1918) *[[L'ànima és meva]] (1919) *[[Segon llibre de poesies]] (1920) *[[Alta banca]] (1921) *[[Joan Dalla]] (1921) 1778 3496 2006-12-30T18:10:17Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|{{PAGENAME}}|Consell Insular d’Eivissa i Formentera|Publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) núm. 106 (29/08/00)}} == I. Àmbit d’aplicació == === Article 1 === L’ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Pitiüses, i de la castellana, ambdues oficials per la Constitució de tot l’Estat, per part de l’administració del Consell Insular d’Eivissa i Formentera es regeix pels criteris que estableix aquest Reglament. Les relacions amb institucions i amb persones físiques o jurídiques regulades en aquesta normativa, fan referència a les que tenen lloc dins el territori de l’Estat espanyol. ===Article 2=== Sempre que en aquesta normativa apareix la demominació Consell Insular d’Eivissa i Formentera, s’ha d’entendre que es refereix al Consell Insular d’Eivissa i Formentera i a tots els centres que en depenen. ==II. Ús lingüístic == ===Article 3=== El personal al servei del Consell Insular d’Eivissa i Formentera s’ha d’adreçar a la ciutadania normalment en català, però s’adaptarà a la tria que la persona interlocutora faci de la llengua oficial en què vol ser atesa. ===Article 4=== Els càrrecs del Consell Insular s’expressaran normalment en català als actes públics sempre que la intervenció sigui per raó del càrrec. ===Article 5=== Tots els rètols i indicadors situats a les vies públiques que depenen del Consell Insular d’Eivissa i Formentera destinats a informar les persones vianants i conductores s’han de redactar en català, com indica la Llei 3/86 de normalització lingüística. S’ha de tenir especial cura a fer ús de la toponímia correcta. Els rètols que ja estan en català però incorrectament escrits s’han de substituir pels correctes. Igualment s’han d’escriure en català les inscripcions i les retolacions que identifiquin béns mobles, immobles i semovents propietat del Consell Insular. ===Article 6=== 1. Les actuacions internes de caràcter administratiu dins el territori de llengua catalana, com actes, convocatòries, ordres del dia, informes, projectes tècnics i tota l’altra documentació anàloga s’han de fer en català. 2. Els rètols indicadors d’oficines, despatxos i instal·lacions, les capçaleres de tota classe de papers, els segells de goma i altres elements anàlegs s’han de fer en català. 3. Les màquines d’escriure, els ordinadors i els seus programes i tot el material per ser emprat a les dependències del Consell Insular d’Eivissa i Formentera han d’estar adaptats en la màxima mesura possible per al funcionament en llengua catalana. 4. Els impresos administratius utilitzats pels diferents òrgans del Consell Insular d’Eivissa i Formentera han de ser en català. Dels impresos administratius a disposició del públic n’hi haurà també una versió castellana per si cap usuari la demana. ==III. Relacions institucionals== ===Article 7=== La documentació que el Consell Insular d’Eivissa i Formentera adreçarà a la resta d’administracions públiques i empreses que pertanyin al territori lingüístic de llengua catalana s’ha de redactar en català. ==IV. Relació amb les persones administrades== ===Article 8=== Les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques es faran en català, sense perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen. Si al lloc de residència de les persones destinatàries el català no és llengua oficial la comunicació o la notificació es podrà fer també en una de les llengües oficials del territori de destinació. ===Article 9=== Els impresos s’oferiran en versió catalana, sense perjudici del dret de les persones interessades a emplenar-los en castellà. Les versions castellanes seran a disposició de les persones que les demanin. Podran fer-se impresos bilingües per a ús dins l’àmbit propi quan alguna circumstància especial ho recomani d’acord amb allò que determini la Conselleria que correspongui ===Article 10=== Els documents i els impresos que també hagin de tenir efectes en administracions que no tenguin el català com a llengua oficial, s’ha de redactar en doble versió català-castellà. ===Article 11=== L’expedició de testimoniatges es farà en català o, si la persona sol·licitant ho demana, en castellà. ===Article 12=== Tots els documents administratius s’han de redactar en català. Si l’altra part ho demana, se n’expedirà una còpia en castellà. ==V. Anuncis i publicacions== ===Article 13=== Les disposicions de l’administració del Consell Insular d’Eivissa i Formentera s’han de publicar sempre en català, sense perjudici de la traducció de l’original al castellà, quan correspongui. ===Article 14=== Qualsevol disposició del Consell Insular d’Eivissa i Formentera que s’hagi de publicar al Boletín Oficial del Estado s’hi ha de trametre en versió castellana, i catalana en cas que hi hagi un acord amb l’Administrcaió central perquè el BOE surtíi també en versió catalana. Qualsevol disposició del Consell Insular d’Eivissa i Formentera que s’hagi de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears s’hi ha de trametre en versió catalana i en versió castellana perquè així ho disposa l’article 7 de Llei 3/86, de 29 d’abril, de normalització lingüística ===Article 15=== 1. Les revistes, les memòries, els cartells i la resta de publicacions de Consell Insular d’Eivissa i Formentera, publicades per ell mateix o com a coedició, així com també les emissions de programes radiofònics o televisius patrocinats pel Consell, s’han de fer en llengua catalana, llevat de les edicions impreses destinades a la promoció exterior que no vagin destinades a zones de parla catalana, que es podran fer també en la llengua de la zona receptora. 2. Internet. A les pàgines web del Consell Insular hi haurà, per defecte, tots els textos en llengua catalana, sense perjudici que també se’n facin versions en altres llengües. ===Article 16=== De conformitat amb el que estableix el Decret 100/1990, que regula l’ús de les llengües oficials de l’Administració de la CAIB, els avisos, els anuncis públics i la publicitat de tota classe que emeti el Consell Insular d’Eivissa i Formentera es faran en català i excepcionalment es reproduiran en castellà. ===Article 17=== La publicitat impresa, televisiva o radiofònica de tots aquells actes culturals, esportius o d’altra mena en què col·labori econòmicament el Consell Insular d’Eivissa i Formentera es farà en català. ==VI. Registre== ===Article 18=== Sense perjudici del que per als registres públics estableix l’article 12 de la Llei de normalització lingüística, als registres administratius de les oficines del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, els assentaments s’han de fer en català, sigui quin sigui l’idioma en què es presenti el document. Les certificacions que se n’expedeixin s’han de redactar en català. Si algú ho demana específicament, s’expedirà la certificació en castellà. ==VII. Personal== ===Article 19=== El Consell Insular d’Eivissa i Formentera fixarà els criteris de classificació i ha de classificar els llocs de treball del personal al servei de la Corporació d’acord amb els nivells de coneixements de català i de castellà necessaris per ocupar-los. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera ha d’organitzar cursos de català per a tot el personal. Les proves d’avaluació per certificar-ne l’aprofitament seran les de la Junta Avaluadora de Català del Govern Balear o les equivalències que hi ha aprovades. ===Article 20=== Pel que fa al coneixement de les dues llengües oficials a la Comunitat Autònoma, a totes les bases que regulin les convocatòries per a la selecció i el proveïment de llocs de treball, en propietat o amb caràcter temporal, incloses les de promoció interna, s’hi ha d’incloure l’acreditació de coneixements de la llengua catalana en la forma que estableix el Decret de la CAIB 132/96 de 28 de juny pel qual s’aprova el reglament que regula l’exigència de coneixements de la llengua catalana a les proves selectives d’accés a la funció pública i a les places de personal laboral al servei de l’Administració de la CAIB. En el cas de no poder acreditar documentalment els coneixements de llengua catalana establerts hi haurà una prova específica que servirà per acreditar-los i que serà la primera a efectuar a cada convocatòria de proves selectives, el resultat de la qual es qualificarà apte o no apte i en tots els casos serà eliminatòria, com estableix l’esmentat Decret 132/96 ==VIII. Col·laboració amb altres institucions== ===Article 21=== El Consell Insular d’Eivissa i Formentera, ateses les competències pròpies que determina la Llei 7/85, reguladora de bases de règim local, ha d’assistir i cooperar activament amb els ajuntaments, entre altres aspectes, en l’extensió de l’ús de la llengua. Amb aquesta finalitat es poden proposar accions concretes i oferir-los, sobretot a aquells que no tenguin servei d’assessorament lingüístic, el suport i l’ajut que demanin sempre que les tasques internes del Consell ho permetin. ===Article 22=== El Consell Insular d’Eivissa i Formentera ha de propiciar i mantenir les relacions amb les institucions, especialment amb el Govern Balear, els altres consells insulars i altres entitats supramunicipals dels diversos territoris en procés de normalització lingüística, amb l’objectiu de coordinar esforços, compartir i intercanviar experiències i avançar conjuntament en el camí de la normalització ==IX. Promoció de l’ús i de l’ensenyament== ===Article 23=== El Consell Insular d’Eivissa i Formentera ha d’adoptar les mesures pertinents amb els mitjans necessaris amb l’objectiu de fomentar la consciència lingüística de la ciutadania i promoure l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i les activitats de la vida social de les illes Pitiüses com preveu la Llei 3/86 de normalització lingüística. ===Article 24=== El Consell Insular d’Eivissa i Formentera col·laborarà en la posada en marxa de cursos de llengua catalana i cultura de les illes Balears complementaris als que organitzen altres institucions o entitats. També es podran firmar convenis amb altres institucions o entitats per portar-los a terme. ==X. Ajuts i subvencions== ===Article 25=== El Consell Insular d’Eivissa i Formentera donarà suport econòmic a aquelles fundacions o entitats que tenguin com a finalitat fomentar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana i la cultura de les illes Balears. ==XI. Funcions del Servei d’Assessorament Lingüístic== ===Article 26=== El Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular d’Eivissa i Formentera té les següents funcions: -Supervisar els anuncis i les disposicions abans de lliurar-los als mitjans de comunicació o al BOIB, o fer-los públics al tauler d’anuncis de la institució, així com totes les publicacions editades o coeditades per la institució -Proposar accions de conscienciació pel que fa a l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les illes Pitiüses i dins l’àmbit intern de l’administració del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. -Realitzar un servei intern d’assessorament lingüístic. -Participar, a l’efecte d’avaluar la prova específica de coneixements de la llengua catalana a cada convocatòria de les proves selectives que es realitzin per a la provisió de places a la Corporació i en els casos en què les persones aspirants no acreditin documentalment i prèviament els coneixements exigits a la convocatòria. -Realitzar un servei d’assessorament lingüístic per als habitants de les Pitiüses (informació sobre cursos de català, exàmens oficials, drets lingüístics, traducció i revisió de textos curts, assessorament a comerços, restaurants i altres entitats...) sempre que les tasques internes ho permetin. -Realitzar un servei d’assessorament lingüístic de suport als ajuntaments. -Informar amb caràcter previ els acords amb transcendència lingüística que hagi de prendre el Ple o la Comissió de Govern -Preparar campanyes de normalització lingüística a diferents sectors socials, econòmics i professionals de les illes Pitiüses. ==Disposicions transitòries== ===Transitòria 1a.=== Aquesta normativa s’ha d’aplicar amb criteris de gradació cronològica i de progressivitat, amb l’objectiu de no interferir el funcionament administratiu normal de la Corporació, però sempre dins els terminis previstos a la Llei 3/86 de normalització lingüística a les Illes Balears. ===Transitòria 2a.=== Es prendran les mesures necessàries perquè, com més aviat millor, el personal que es relaciona amb el públic tengui els coneixements necessaris de català i de castellà perquè sigui garantit el dret dels habitants de les Pitiüses a usar davant l’administració el català, llengua pròpia d’Eivissa i Formentera. ==Enllaços externs== * [http://www.cief.es/consellPortal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_973_1.pdf Versió en castellà al BOIB] {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Legislació balear]] [[Categoria:2000]] [[Categoria:Lingüística]] 1780 2633 2006-10-10T18:29:17Z Aleator 20 +autor, +esborrany '''Libre del gentil e los tres savis''', de [[Ramon Llull]] {{esborrany}} DEUS PODEROS QUI EN TON poder no has mesura, ne quantitat, ne temps, ab ta gracia e benediccio, e ab t ajuda, per ço que sies honrat, amat e seruit enaxi con es coue a ta dignitat qui no ha fi, e con pusca la poquea dels homens, comença lo LIBRE DEL GENTIL E LOS TRES SAVIS. =Índex= ==[[Libre del gentil e los tres savis - Del prolech|Del prolech]]== ==Comença lo primer libre qui es de deu e resurrecció== ===[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre|Del primer arbre]]=== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De bonea e granea|De bonea e granea]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De bonea e granea|De granea e eternitat]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De eternitat e poder|De eternitat e poder]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De poder e saviesa|De poder e saviesa]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De saviesa e amor|De saviesa e amor]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De amor e perfeccio|De amor e perfeccio]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De bonea e eternitat|De bonea e eternitat]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De granea e poder|De granea e poder]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De eternitat e saviesa|De eternitat e saviesa]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De poder e amor|De poder e amor]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del primer arbre#De saviesa e perfeccio|De saviesa e perfeccio]]==== ===[[Libre del gentil e los tres savis - Del segon arbre|Del segon arbre]]=== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del segon arbre#De bonea e fe|De bonea e fe]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del segon arbre#De granea e esperança|De granea e esperança]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del segon arbre#De eternitat e caritat|De eternitat e caritat]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del segon arbre#De poder e justicia|De poder e justicia]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del segon arbre#De saviesa e prudencia|De saviesa e prudencia]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del segon arbre#De amor e fortitudo|De amor e fortitudo]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del segon arbre#De perfeccio e temprança|De perfeccio e temprança]]==== ===[[Libre del gentil e los tres savis - Del terç arbre|Del terç arbre]]=== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del terç arbre#De bonea e glotonia|De bonea e glotonia]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del terç arbre#De granea e luxuria|De granea e luxuria]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del terç arbre#De eternitat e avaricia|De eternitat e avaricia]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del terç arbre#De poder e accidia|De poder e accidia]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del terç arbre#De saviesa e superbia|De saviesa e superbia]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del terç arbre#De amor e enveja|De amor e enveja]]==== ====[[Libre del gentil e los tres savis - Del terç arbre#De perfeccio e ira|De perfeccio e ira]]==== ===[[Del quart arbre]]=== ====[[De fe e esperança]]==== ====[[De sperança e caritat]]==== ====[[De caritat e justicia]]==== ====[[De justicia e prudencia]]==== ====[[De prudencia e fortitudo]]==== ====[[De fortitudo e temprança]]==== ===[[Del cinque arbre]]=== ====[[De fe e gola]]==== ====[[De esperança e luxuria]]==== ====[[De caritat e avaricia]]==== ====[[De justicia e accidia]]==== ====[[De prudencia e erguyl]]==== ====[[De fortitudo e enveja]]==== ====[[De termprança e ira]]==== ==[[Comença lo segon libre qui es de la creença dels juheus]]== AL començament lo juheu fiu sa oracio, e dix: En nom del poderos Deus vn, en lo qual es nostra esperança qui ns deliure de la captiuitat en que som. E cant hac finida sa oracio, ell dix que ls articles en los quals ell crehia eren .viij., ço es a saber: Primer article, es creure vn Deu tan solament. Segon article, es creure que Deus es creador de tot quant es. Terç article, es creure que Deus dona la lig a Moyses. Quart article, es que Deus trametra Messies, qui ns traura de la captiuitat en que som. Cinque article, es de resurreccio. Sise, es del dia del judici, cant Deus jutjara bons e mals. Sete, es creure en la celestial gloria. Vuite, es creure infern esser. Cant lo juheu hac recomptats sos articles, adonchs comença al primer article. ===[[Del primer article]]=== ====[[De un Deu]]==== ===[[Del segon article]]=== ====[[De creacio]]==== ====[[De bonea e eternitat]]==== ====[[De granea e poder]]==== ====[[De perfeccio e caritat]]==== ====[[De perfeccio e justicia]]==== ====[[De eternitat e superbia]]==== ====[[De esperança e caritat]]==== ====[[De prudencia e accidia]]==== ===[[Del terç article]]=== ====[[De la lig que Deus dona a Moyses]]==== ====[[De bonea e granea]]==== ====[[De eternitat e poder]]==== ====[[De saviesa e prudencia]]==== ====[[De poder e justicia]]==== ====[[De fe e esperança]]==== ====[[De temprança e glotonia]]==== ===[[Del quart article]]=== ====[[De aveniment de Messies]]==== ====[[De granea e saviesa]]==== ====[[De bonea e caritat]]==== ====[[De poder e esperança]]==== ====[[De fe e justicia]]==== ====[[De fortitudo e erguyl]]==== ===[[Del cinque article]]=== ====[[De resurreccio]]==== ===[[Del sise article]]=== ====[[Del Dia del Judici]]==== ====[[De granea e poder]]==== ====[[De perfeccio e saviesa]]==== ====[[De granea e justicia]]==== ====[[De poder e superbia]]==== ====[[De fe e esperança]]==== ====[[De fortitudo e luxuria]]==== ===[[Del sete article]]=== ====[[De paradis]]==== ====[[De bonea e granea]]==== ====[[De eternitat e amor]]==== ====[[De perfeccio e caritat]]==== ====[[De eternitat e avaricia]]==== ====[[De fe esperança]]==== ====[[de prvdencia e accidia]]==== ===[[Del vuite article]]=== ====[[De infern]]==== ====[[De granea e poder]]==== ====[[De eternitat e jvsticia]]==== ====[[De amor e ira]]==== ====[[De prvdencia e fortitvdo]]==== ====[[De caritat e accidia]]==== ==Comença lo terç llibre qvi es de la creença dels cristians== ===[[Del primer article]]=== ====[[De vn Dev]]==== ===[[Del segon, terç e quart article]]=== ====[[DE TRINITAT]]==== ====[[DE BONEA E GRANEA]]==== ====[[DE PODER E SAVIESA, DE PODER E AMOR, E DE SAVIESA E AMOR]]==== ====[[DE ETERNITAT E PERFECCIO]]==== ====[[DE PODER E AMOR]]==== ====[[DE SAVIESA E PERFECCIO]]==== ====[[DE BONEA E CARITAT]]==== ====[[DE BONEA E CARITAT, E DE GRANEA E CARITAT]]==== ====[[DE BONEA E CARITAT, E DE PODER E CARITAT]]==== ====[[DE PODER E PRVDENCIA]]==== ====[[DE BONEA E SVPERBIA]]==== ====[[DE GRANEA E SVPERBIA]]==== ====[[DE AMOR E AVARICIA]]==== ====[[DE FE E ESPERANÇA]]==== ====[[DE CARITAT E JVSTICIA]]==== ====[[DE PRVDENCIA E FORTITVDO]]==== ====[[DE CARITAT E ENVEJA]]==== ====[[DE FORTITVDO E IRA]]==== ====[[DE ESPERANÇA E ACCIDIA]]==== ===[[Del cinque article]]=== ====[[DE CREACIO]]==== ===[[Del sise article]]=== ====[[DE RECREACIO]]==== ====[[DE BONEA E CARITAT]]==== ====[[DE PODER E CARITAT]]==== ====[[DE PERFECCIO E GOLA]]==== ====[[DE FE E ESPERANÇA]]==== ====[[DE JVSTICIA E IRA]]==== ===[[Del sete article]]=== ====[[DE GLORIFICACIO]]==== ====[[DE SAVIESA E AMOR]]==== ====[[DE PERFECCIO E ESPERANÇA]]==== ====[[DE ETERNITAT E IRA]]==== ====[[DE ESPERANCA E FORTITUDO]]==== ====[[DE PRVDENCIA E ACCIDIA]]==== ===[[Del vuyte article]]=== ====[[CHRIST CONCEBVT DE SANCT ESPERIT]]==== ====[[DE BONEA E GRANEA]]==== ====[[DE AMOR E JVSTICIA]]==== ====[[DE PODER E PRVDENCIA]]==== ====[[DE PERFECCIO E ACCIDIA]]==== ====[[DE FE E ESPERANÇA]]==== ====[[DE FORTITVDO E GOLA]]==== ===[[Del noue article]]=== ====[[JHESVCRHIST NAT DE VERGE]]==== ====[[DE BONEA E GRANEA]]==== ====[[DE PODER E PERFECCIO]]==== ====[[DE SAVIESA E CARITAT]]==== ====[[DE PERFECCIO E AVARICIA]]==== ====[[DE PRVDENCIA E CARITAT]]==== ====[[DE JVSTICIA E SVPERBIA]]==== ===[[Del deçe article]]=== ====[[JHESVCHRIST FO CRVCIFICAT]]==== ====[[DE GRANEA E ETERNITAT]]==== ====[[DE AMOR E CARITAT]]==== ====[[DE BONEA E GOLA]]==== ====[[DE CARITAT E JVSTICIA]]==== ====[[DE ESPERANÇA E AVARICIA]]==== ===[[Del onçen article]]=== ====[[CHRIST DEVAYLA ALS INFERNS]]==== ====[[DE GRANEA E PERFECCIO]]==== ====[[DE GRANEA E ETERNITAT]]==== ====[[DE PODER E JVSTICIA]]==== ====[[DE BONEA E SVPERBIA]]==== ====[[DE FE E ESPERANÇA]]==== ====[[DE CARITAT E IRA]]==== ===[[Del dotzen article]]=== ====[[CHRIST RESSVSCITA]]==== ====[[DE GRANEA E PERFECCIO]]==== ====[[DE PODER E ESPERANÇA]]==== ====[[DE PERFECCIO E ACCIDIA]]==== ====[[DE FE E ESPERANÇA]]==== ====[[DE JVSTICIA E GOLA]]==== ===[[Del tretzen article]]=== ====[[DE LA ASCENSIO DE JHESVCHRIST]]==== ====[[DE GRANEA E PERFECCIO]]==== ====[[DE SAVIESA E JVSTICIA]]==== ====[[DE PODER E SVPERBIA]]==== ====[[DE ESPERANÇA E CARITAT]]==== ====[[DE CARITAT E IRA]]==== ===[[Del catorzen article]]=== ====[[DE JVDICI]]==== ====[[DE GRANEA E PODER]]==== ====[[DE GRANEA E SAVIESA]]==== ====[[DE GRANEA E JVSTICIA]]==== ====[[DE AMOR E IRA]]==== ====[[DE CARITAT E JVSTICIA]]==== ====[[DE ESPERANÇA E SVPERBIA]]==== ==[[Comença lo qvart libre qvi es de la creença dels sarrahins]]== ===[[Del primer article]]=== ====[[CREVRE VN DEV]]==== ===[[Del segon article]]=== ====[[CREADOR]]==== ===[[Del terç article]]=== ====[[QVE MAFVMET SIA PROPHETA]]==== ====[[DE GRANEA E BONEA]]==== ====[[DE PODER E PRVDENCIA]]==== ====[[DE SAVIESA E SVPERBIA]]==== ====[[DE CARITAT E JVSTICIA]]==== ====[[DE ESPERANÇA E GOLA]]==== ===[[Del quart article]]=== ====[[DE L ALCORA]]==== ====[[DE PODER E AMOR]]==== ====[[DE PODER E JVSTICIA]]==== ====[[DE SAVIESA E ENVEJA]]==== ====[[DE ESPERANÇA E CARITAT]]==== ====[[DE JVSTICIA E IRA]]==== ===[[Del cinque article]]=== ====[[DE LA DEMANDA QVE ES FEYTA AL HOME MORT EN LO VAS]]==== ====[[DE GRANEA E PODER]]==== ====[[DE GRANEA E JVSTICIA]]==== ====[[DE BONEA E IRA]]==== ====[[DE FE E ESPERANÇA]]==== ====[[DE CARITAT E AVARICIA]]==== ===[[Del sise article]]=== ====[[DE LA MORT DE TOTES COSES EXCEPTAT DEV]]==== ====[[DE PODER E PERFECCIO]]==== ====[[DE PERFECCIO E JVSTICIA]]==== ====[[DE PODER E SVPERBIA]]==== ====[[DE CARITAT E JVSTICIA]]==== ====[[DE CARITAT E IRA]]==== ===[[Del sete article]]=== ====[[DE RESVRRECCIO]]==== ===[[Del vuite article]]=== ====[[COM MAFVMET SERA EXOHIT]]==== ====[[DE GRANEA E PERFECCIO]]==== ====[[DE AMOR E JVSTICIA]]==== ====[[DE AMOR E SVPERBIA]]==== ====[[DE FE E ESPERANÇA]]==== ====[[DE CARITAT E ENVEJA]]==== ===[[Del noue article]]=== ====[[DE RETRE COMPTE]]==== ====[[DE SAVIESA E PERFECCIO]]==== ====[[DE PERFECCIO E JVSTICIA]]==== ====[[DE PODER E SVPERBIA]]==== ====[[DE ESPERANÇA E JVSTICIA]]==== ====[[DE TEMPRANÇA E IRA]]==== ===[[Del deze article]]=== ====[[SERAN PESATS LOS MERITS E LES COLPES]]==== ====[[DE PODER E SAVIESA]]==== ====[[DE GRANEA E JVSTICIA]]==== ====[[DE PERFECCIO E SVPERBIA]]==== ====[[DE CARITAT E JVSTICIA]]==== ====[[DE CARITAT E IRA]]==== ===[[Del onzen article]]=== ====[[DE LA CARRERA DE PARADIS E INFERN]]==== ====[[DE BONEA E GRANEA]]==== ====[[DE SAVIESA E PRVDENCIA]]==== ====[[DE AMOR E IRA]]==== ====[[DE ESPERANÇA E JVSTICIA]]==== ====[[DE JVSTICIA E SVPERBIA]]==== ===[[Del dotzen article]]=== ====[[DE PARADIS E DE INFERN]]==== ====[[DE VEHER]]==== ====[[DE OHIR]]==== ====[[DE ODORAR]]==== ====[[DE GVSTAR]]==== ====[[DE SENTIR]]==== ====[[DE LA FI D AQVEST LIBRE]]==== ====[[DE ORACIO]]==== ====[[DEL COMIAT QVE LS TRES SAVIS PRESEREN DEL GENTIL]]==== ====[[DE LES PARAVLES QVE LOS TRES SAVIS DEYEN DEMENTRE SE N TORNAVEN]]==== [[Categoria:Libre del gentil e los tres savis]] 1781 3467 2006-12-30T00:52:58Z Aleator 20 recateg [[Categoria:S.XII]] [[Categoria:Religió]] 1782 3629 2007-01-20T15:36:22Z Aleator 20 +conq.Mallorca, +es [[Image:Ramon Llull.jpg|thumb|right|Ramon Llull]] {{Autor |Nom=Ramon |Cognoms=Llull |PrimeraLletraCognom=L |LlocNaixement=Ciutat de Mallorca |AnyNaixement=1232 |LlocMort=Palma |AnyMort=1315 |Viquipedia=Ramon Llull |Viquidites= |Commons= }} * ''[[Llibre d'amic e amat]]'' (part del ''Fèlix'') -- és una obra que narra en forma d'al·legoria la realció entre l'home i Déu. * ''[[Arbre de filosofia d'amor]]'' * ''[[Llibre de les bèsties]]'' (part de ''Blanquerna'') -- critica costums humans a través d'una faula. * ''[[Llibre dels mil proverbis]]'' * ''[[Fèlix]]'', o ''[[Llibre de les meravelles]]'' -- Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina * ''[[Blanquerna]]'' * ''[[Ars magna]]'' -- inventa un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant el filosofia sense la barrera de les llengües * ''[[Libre del gentil e los tres savis]]'' === Poesia === * ''[[Desconhort]]''. * ''[[Plant de Nostra Dona Sancta Maria]]'' (1275-1282). * ''[[Lo cant de Ramon]]'' (1299). * ''[[L'art de l'alquimia]]''. * ''[[Aplicació de l'Art general]]. * ''[[Lo conqueriment de Maylorcha]]. [[Categoria:Autors en català]] [[Categoria:Autors mallorquins]] [[es:Ramon Llull]] 1784 2637 2006-10-10T18:39:50Z Aleator 20 mogut de http://wikisource.org/wiki/Libre_del_gentil_e_los_tres_savis_-_Del_primer_arbre <center>[[Libre del gentil e los tres savis]]</center> ==De bonea e granea== DIX lo saui: Maniffesta cosa es al huma enteniment que be e granea se couenen ab esser; cor aytant con lo be es major, de aytant se coue mils ab essencia, o ab virtut, o ensemps. E mal e poquea, qui son contraris a be e a granea, se couenen ab no esser; cor aytant con lo mal es major, d aytant se coue mils ab menor esser que ab major. E si ayço no era enaxi, e era lo contrari, seguir sia que tot hom naturalment amaria mes no esser que esser, e mes mal que be; e amaria mes menor be que major, e menor esser que major; e aço no es ver, segons que raho ho demostra al huma enteniment, e que la vista corporal ho presenta en les coses visibles. Senyer, dix lo saui al gentil, vos vehets que tot lo be qui es en les plantes, e en les coses viuents, e en totes les altres coses del mon, es termenat e finit; on si Deus no era res, seguir sia que nuyl be no s couengues ab esser infinit, e que tot lo be qui es se couengues ab esser finit e termenat, e esser infinit e no esser se couenrien. On con finit be se couenga ab menor esser, e infinit be se couenga ab major esser, e aço per ço cor infinitat e granea se couenen, e finitat e poquea se couenen; per aço es signifficança e demostracio que si be finit, qui es menor e qui s coue ab no esser, es en esser, quant molt mes, sens tota comparacio, coue que sia vn infinit be qui sia en esser: lo qual be es, beyls amichs, nostre senyor Deus, qui es sobira be e tots bens, sens l esser del qual se seguirien totes les inconueniencies damuntdites. ==De granea e eternitat== SI eternitat no era nuyla cosa, couenrria que tot ço qui es hagues començament; e si tot ço qui es hauia començament, seguir sia que començament sos començament a si mateix; e aço, beyls amichs, dix lo saui al gentil, vos vehets que raho no ho consent. Cor tot ço qui ha començament coue que prena començament de alcuna cosa qui no haja començament ne fi, la qual cosa es lo Deu de gloria, lo qual nos vos signifficam per estes paraules: Vos vehets que lo cel es mouible, e va entorn, dia e nit, a la terra; on tot ço qui es mouible coue que sia termenat e finit en sa quantitat; e per aço vehets que la quantitat d aquest mon es finida. On con eternitat se descouenga ab començament e ab fi, cor si començament e fi hauia no poria esser eternitat, per aço es demostrat que eternitat molt mils se coue ab granea qui sia infinida, que ab lo mon qui ha quantitat finida e termenada. E enaxi con la quantitat del mon se coue ab termenacio, se coue ab començament; e couenrrias ab fi, ço es, ab no esser, si no l sostenia la granea eternal infinida que li ha donat començament. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es demostrat que la eternitat, qui s coue mils ab granea infinida que finida, es lo Deus que nos ensercam. ==De eternitat e poder== CERTA cosa es que eternitat e poder se concorden ab esser, cor si ço qui es eternal no hauia poder de esser eternal, seguir sia que per defayliment de poder no fos eternal. E si eternitat no hauia per son poder mateix esser eternal, e no era sustentada en son esser per alcun poder qui no fos eternal, seguir sia que major poder fos en les coses qui han començament, que en ço qui es eternal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat Deus esser, lo qual es eternal per son poder mateix; del qual poder ix influencia e gracia a les animes dels homens e als angels en durar eternalment. Lo gentil respos e dix que possible cosa era que lo mon fos eternal, e que hagues de si mateix poder a esser eternal. Mas lo saui destrohi sa raho, en quant dix que enaxi con lo mon, per defayliment de poder, defayl a hauer quantitat infinida, enaxi, per defayliment de son poder, se descoue sa quantitat termenada e finida ab eternitat qui no ha fi ne començament. ==De poder e saviesa== VERA cosa es que poder e sauiesa se couenen ab esser; cor, sens poder, sauiesa no hauria con pogues esser. On enaxi con poder e sauiesa se couenen ab esser, lurs contraris, ço es, defayliment de poder e ignorancia, se couenen ab no esser; cor si s couenien ab esser, seguir sia que poder e sauiesa se couenguessen ab no esser. E si ho fahien, naturalment desijarien les coses qui han poder e sauiesa que haguessen defayliment de poder e ignorancia, per ço que haguessen esser; e aço no es ver. On si defayliment de poder e de ignorancia son en esser, jatsia que s couenguen ab no esser, quant mes se coue que poder e sauiesa hajen esser en alcuna cosa en la qual no haja defayliment de poder, ne no hi sia ignorancia; la qual cosa es Deu, cor en totes les altres coses hi ha defayliment de acabat poder e de acabada sauiesa. ==De saviesa e amor== SAVIESA e amor se couenen ab esser, cor on mes la sauiesa sab en l esser, la amor mes pot amar aquel esser. Per altra manera sauiesa e amor se descouenen ab esser, cor la sauiesa sab l esser que la amor desama. E tal cosa sab sauiesa que la amor no volria que la sauiesa ho sabes; e tal cosa sab sauiesa que es digna de esser amada que la amor la desama; e tal cosa sab sauiesa que es indigna de esser amada que la amor la ama. Per altra manera sauiesa e amor se descouenen en esser, cor ço que la sauiesa no pot saber, la amor ho pot amar per lum de fe; e tal cosa sabria sauiesa per atemprada volentat, que no pot saber per sobre gran feruor o per sobre poca volentat. On con sauiesa e amor se couenguen ab esser, es contrariejen en esser, si aytal sauiesa e amor han esser en esser huma, quant mes coue que hajen esser en alcuna altra cosa en la qual se couenguen e que no s contrasten; la qual cosa es Deu. E si Deus res no era, seguir sia que sauiesa e amor no s couenguessen mils ab esser on no s poguessen contrastar, que ab esser on se poguessen contrastar; e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es prouat que Deus es. ==De amor e perfeccio== AMOR e perfeccio se couenen ab esser; e esser e perfeccio se couenen, e no esser e defayliment se couenen. On si no esser e defayliment se couenen ab esser e ab accabament en hom e en les altres coses qui son en lo mon, quant mes, sens tota comparacio, se coue que esser e accabament se couenguen en alcuna cosa on no sia no esser ne defayliment. E si aço no era enaxi, seguir sia que esser e accabament no s porien couenir en nuyla cosa sens que no hi fos lur contrari, ço es, no esser e defayliment; e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es donada demostrança al huma enteniment que Deus es, en lo qual no hi ha no esser ne defayliment, e en lo qual es esser e accabament; e en hom e en totes les altres coses hi ha no esser en quant no foren temps fo, e es hi deffayliment en quant no hi ha tot accabament, e es hi alcun accabament en quant son en esser, lo qual esser es accabament a esguardament de no esser. Si no fos alcun esser en lo qual amor e perfeccio se couenguessen sens no esser e deffayliment, naturalment amor amara aytant deffayliment con perfeccio, pus sens deffayliment no pogra hauer esser ne compliment, e aço no es ver. E per aço eus es signifficat que Deus es, en lo qual amor e esser e perfeccio se couenen en esser sens no esser e deffayliment. E aço perque amor e perfeccio se couenen en l esser on ha priuacio, ço es, no esser e deffayliment, es per la influencia, ço es, per la abondança de Deu qui s coue ab esser e perfeccio sens no esser e deffayliment. Per les sis flors damuntdites hauen prouat e signifficat Deus esser, e prouant Deus esser, hauem prouat en ell esser les flors damuntdites, sens les quals Deus no poria hauer esser. On com ell sia Deu, de necessitat se segueix que les flors sien, ço es, ses virtuts; on enaxi com hauem prouat Deus esser per les flors damuntdites, enaxi ho poriem prouar per les altres flors del arbre. Mas con nos volem fer aquest libre con pus abreujadament podem, e com hauem a prouar ressurreccio, per aço no cal que per les altres flors de aquest arbre exemplifiquem Deus esser. E per cinch flors de aquest arbre volem prouar ressurreccio, la qual poriem prouar per les altres flors qui son en l arbre. Empero, en quant la essencia de Deu no dehym que les flors del primer arbre hajen nuyla diuersitat; mas en quant esguardament de nosaltres, vera cosa es que a nostre enteniment se mostren diuerses per diuersitat de obres. ==De bonea e eternitat== LA bonea de Deu es eternal, e la eternitat de Deu es la bonea de Deu. On con eternitat sia molt major be que ço qui no es eternal, si Deus ha creat lo cors del hom a esser perdurable, major bonea es la fi, ço es, la raho perque Deus ha creat cors huma, que no seria si lo cors hauia fi, ço es, no esser, e que puxes no fos. On con aço sia enaxi, si lo cors del home ressuscita, e dura tostemps apres la ressurreccio, la bonea de Deu e la sua eternitat ne seran signifficades en major nobilitat e en major obra. E cor segons les condicions dels arbres, a Deu coue esser coneguda major nobilitat, per aço coue de necessitat, segons la diuinal influencia eternal, que sia ordenat que per aquella influencia venga gracia e benediccio al cors huma, per la qual haja ressurreccio, e que sia perdurable per tots temps. ==De granea e poder== EN natura se couenen granea e poder, con per natura, vn gra de sement retorna la herba o l arbre de son linyatge; mas empero no retorna aquell arbre mateix, mas altre arbre. Aço mateix se segueix de la generacio dels homens, e de les besties, e de les aus, cor per natura ix hom de hom e de fembra per generacio, e vna bestia de altre, mas no retorna aquell home mateix qui mor, ne aquella bestia mateixa, ans altre hom e altra bestia. On si natura hagues tan gran poder que aquell home mateix, e aquella bestia mateixa, e aquell arbre mateix qui mor pogues retornar viu, major poder hagra que no ha. On si Deus no ressuscitaua a aquel home mateix qui mor, no demostraria que son poder fos major que l poder de natura; on con son poder sia major que l poder de natura, si no feya ço perque son poder fos vist major que ceyl de natura, seria contrari a son poder mateix, sa amor, e sa perfeccio, e sa bonea, e sa sauiesa, e les altres flors dels arbres, e aço es inconvenient. Per la qual inconueniencia es maniffestat que resurreccio sera, e que lo teu cors mateix ressuscitara a maniffestar que Deus ha major poder que natura. Cant lo gentil hac oides aquestes paraules, e remembra les altres probacions damuntdites, sa anima, qui era torbada, se comença a esclarir, e son coratge se comença a alegrar, e per aço demana al saui si les besties ne les aus ressuscitarien. E lo saui respos e dix que no, per ço cor les besties ne les aus no vsen de raho, ne de libre arbitre; e si ressuscitauen, Deus faria contra sa justicia e sa sauiesa, e aço es contra les condicions dels arbres. ==De eternitat e saviesa== SEGONS que ja hauem dit, eternitat e poder se couenen, e poder e sauiesa se couenen; e per aço coue s de necesitat que eternitat e sauiesa se couenguen, cor si s contrariejauen en Deu, couenrria s que eternitat fos contra lo poder qui s coue ab sauiesa, e la sauiesa fos contra la eternitat qui s coue ab lo poder, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que eternitat e sauiesa se couenen; per la qual couinença se maniffesta que Deus sab si mateix eternalment saui en justicia, cor si s sabia injust no s poria saber eternalment saui. On com molts sien los homens mals, los quals Deus no puneix en est mon; e con molt sant home en est mon, per amor de Deu e per obres de caritat e de justicia, fassen penitencia, e sostenguen fam, set, calt, fret, turments, mort, e en est mon no n sien guardonats, per aço es signifficada resurreccio; cor enaxi con hom es aquella cosa qui fa en est mon be o mal, enaxi justicia deu guardonar o punir cosa qui sia hom, la qual cosa no seria hom si era menys de cors huma; ne justicia no s couenrria ab les flors d est arbre, e les flors serien contraries les vnes a les altres si no fos resurreccio. ==De poder e amor== SENYER, dix lo saui al gentil, aytant com la amor qui es en home vol voler, aytant pot amar; mas aytant com pot voler no pot hauer; e per aço es demostrat que son voler pot mes amar que hauer ço que vol amar. On si en hom poder e amor se couenguessen enaxi que tot ço que la volentat pogues voler, pogues hauer, seguira s major concordança e major perfeccio e major egualtat esser en hom, que no es con lo voler no ha poder de hauer tot ço que pot voler. On con major concordança, e major perfeccio, e major egualtat se couenguen mils ab esser, que menor concordança, perfeccio e egualtat, segueix se que si en esser es menor concordança, perfeccio e egualtat, que hi sia major concordança, perfeccio e egualtat. E si aço no era enaxi, seguirsen hia inconueniencia entre esser e major, e couenria s mils menor, e deffayliment, e desegualtat ab esser, que major, egualtat e perfeccio, e aço es impossibol; cor si era possibil, major e no esser se couenrrien, e menor e esser, e aço es inconuenient. Per la qual inconueniencia es signifficat que alcuna cosa coue esser de necessitat en la qual poder e amor se couenguen egualment, e que la amor hi pusca voler e hauer tot ço que lo poder hi pot voler; e aquella cosa tan solament coue esser Deu, car nuyla de les altres coses no poria tant hauer com pot voler. ==De saviesa e perfeccio== ON pus perfeta es la obra, major signifficança dona de la sauiesa del maestre qui la ha feyta. On si Deus ha creat hom per entencio que ressuscit, e que sia durable, pus nobla entencio ha hauda Deus en crear hom, que no hagra si l hagues creat a entencio que no fos durable. E on pus noble es la entencio e ha major esguardament, major obra demostra; e per la majoritat e la nobilitat de la obra es pus fortment signifficada major sauiesa en lo maestre. On con segons la condicio del primer arbre, hom deja donar la major nobilitat a Deu, e per la major nobilitat es signifficada resurreccio, per aço resurreccio es prouable e demostrable. Cant lo saui hac prouat al gentil Deus esser, e hauer en si les flors del primer arbre, e hac prouat que resurreccio coue esser, adonchs comença l altre saui a prouar aquestes coses matexes per lo segon arbre, e elec alcunes de les flors a prouar aquelles coses matexes que l primer saui hac prouades per lo primer arbre. [[Categoria:Libre del gentil e los tres savis]] 1786 2639 2006-10-10T18:42:18Z Aleator 20 mogut de http://wikisource.org/wiki/Libre_del_gentil_e_los_tres_savis_-_Del_prolech <center>[[Libre del gentil e los tres savis]]</center> CON ab los infaels hajam participat long de temps, e hajam enteses lurs falses oppinions e errors, per ço que eyls donen lahor de nostre senyor Deu, e que venguen a via de salut perdurable; jo qui son hom colpable, mesqui, pobre, peccador, menyspreat per les gents, indigne que mon nom sia escrit en est libre ne en altre, seguint la manera del libre arabich Del Gentil, me vuyl esforçar ab tots mos poders, confiant en la ajuda del Altisme, a ensercar noueyla manera e noueyles rahons per les quals poguessen esser endreçats los errats a gloria qui no ha fi, e que fugissen a infinits trebayls. Cada sciencia ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada; e cor a aquesta sciencia demostratiua sien mester vocables escurs, e que los homens lechs no han en vs; e cor nos façam aquest libre als homens lechs, per aço breument e ab plans vocables parlarem de esta sciencia. E confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, hauem esperança que per esta manera matexa alonguem lo libre ab pus apropriats vocables als homens letrats, amadors de la sciencia especulatiua. Injuria seria feta a aquesta sciencia e a aquesta art si no era demostrada ab los vocables que li couenen, e no era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils es demostrable. Aquest libre es departit en quatre libres. Lo primer libre es a prouar Deus esser, e esser en ell les flors del primer arbre, e esser resurreccio. Lo segon libre es del juheu, qui enten a prouar que sa creença es meylor que la creença del crestia e del sarrahi. Lo terç libre es del crestia, qui enten a prouar que sa creença val mes que ceyla del juheu e del sarrahi. Lo quart libre es del sarrahi, qui enten a prouar que sa creença val mes que ceyla del juheu e del crestia. Per ordonament de Deu se sdeuench que en vna terra hac vn gentil molt saui en philosophia, e considera en sa veylesa, e en la mort, e en les benananses de aquest mon. Aquell gentil no hauia conexença de Deu, ne crehia en resurreccio, ne apres sa mort no crehia esser nuyla cosa. Dementre consideraua en esta manera, sos vlls foren en lagremes e en plors, e son cor en suspirs, e en tristicia, e en dolor; cor tant plahia al gentil aquesta vida mundana, e tant li fo horrible cosa la cogitança de la mort, e la albirança que apres sa mort no fos nuyla cosa, que no s podia consolar ne abstenir de plorar, ne la tristicia de son cor gitar no podia. Estant lo gentil en esta consideracio e en est trebayl, en coratge li vench que s partis de aquella terra, e que sen anas en terra estranya, si per auentura poria atrobar remey en sa tristicia; e pensa que sen anas en vna gran forest, la qual era ahondosa de moltes fonts, e de molts beyls arbres fruyters, per los quals lo cor podia hauer vida. En aquella selua hauia moltes besties, e moltes aus de diuerses maneres; e per aço cogita de estar en aquell ermitatge per veher e odorar les flors, e per la beylea dels arbres, e de les fonts, e de les erbes aesma s de hauer alcun refrigeri a sos greus pensaments qui molt fort lo turmentauen e l trebaylauen. Cant lo gentil fo en lo gran boscatge, e viu les riberes, e les fonts, e los prats, e que en los arbres foren auceyls de diuerses linyatges qui cantauen molt douçament, e sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, lebres, cunils, e moltes d altres besties qui eren molt plasents a veher, e que los arbres eren carregats de flors e de fruyts de diuerses maneres, d on exia molt plasent odor, se volch consolar e alegrar en ço que vehia, e ohia, e odoraua; e lo pensament li vench de sa mort, e l anitxilament de son esser; e adonchs multiplica son coratge en dolor e en tristicia. Dementre quel gentil era en aquests pensaments, per los quals crexia sa tristicia e sos torments multiplicauen, en volentat li vench que sen tornas en sa terra; mas pensas que aytal cogitacio e aytal tristicia en que era no podia exir de son cor sens alcuna ajuda o alcuna auentura. E per aço refrena son coratge de tornar a entras, e ana en auant, de loc en loc, e de fontana en fontana, e de prat en ribatge, per temptar e assajar si per nuyla cosa plasent que vehes ne ohis poria de si gitar lo pensament en que era; e on mes anaua ne pus beyls lochs atrobaua, pus fortment lo pensament de la mort lo destrenyia. Lo gentil coylia de les flors, e menjaua dels fruyts dels arbres per assajar si l odorament de les flors, e la sabor dels fruyts, li donarien alcun remey; mas com pensaua que a morir hauia, e que temps vendria que eyl no seria nuyla cosa, adonchs multiplicaua sa dolor, e son plor, e son trebayl. Estant lo gentil en est trebayl, no sabia qual conçeyl se preses, per la gran angoxa de pensaments en los quals era; e ajonoylas en terra, e leua ses mans e sos vlls al cel, e besa la terra, e dix aquestes paraules en plorant e suspirant molt deuotament: ¡Ha, las mesqui! ¡en qual ira e en qual dolor est esdeuengut caytiu! ¿Per que fuist engenrat ne venguist en lo mon, pus no es qui t ajut als trebayls que sostens, ne si es nenguna cosa qui haja en si tanta de virtut qui t pusca ajudar? ¿Com no ve e no si pren de tu pietat? ¿E per que de ton coratge no gitas aquests pensaments qui no cessen a multiplicar los greus torments que sostens? Cant lo gentil hac dites aquestes paraules, en coratge li vench que es partis d aquell loch, e que anas tant de vn loch en altre den tro que pogues atrobar alcun remey. Dementre quel gentil anaua per lo boscatge, con hom exerrat, de vn loch en altre, esdeuench en vna carrera molt beyla, e pensa que aquella carrera tengues tant tro que vehes a qual si poria venir del trebayl en que era. Esdeuench se que dementre quel gentil anaua per aquella via, tres sauis se encontraren al ixent de vna ciutat. La vn era juheu, e l altre era crestia, e l altre sarrahi. Con foren defora la ciutat, e la vn viu l altre, adonchs se saludaren, e agradablement se acoyliren, e se acompanyaren, e cascu demana al altre de son estament e de sa sanitat, ne qual era sa volentat; e tots tres se acordaren que se anassen deportant per recrear la anima qui era trebaylada del estudi en que hauien estat. Tant anaren los tres sauis parlant cascu de sa creença e de la sciencia qui mostraua a sos escolans, que sdeuengren en aquella forest per la qual anaua lo gentil; e foren en vn bell prat on hac vna beyla font qui regaua cinch arbres signifficats per los cinch arbres qui son al començament de aquest libre. A la font fo vna molt beyla donceyla, molt noblement vestida, e caualcaua en vn beyl palafre, lo qual abeuraua en la font. Los sauis, qui viren los cinch arbres qui eran molt plasents a veher, e viren la dona qui era ab semblant molt agradable, anaren a la font, e saludaren, molt homilment e deuota, la dona; e ella agradablement lur rete lurs saluts. Los sauis li demanaren son nom, e ella lur dix que ella era Intelligencia; e los sauis la pregaren quels dixes la natura e les proprietats dels cinch arbres, ne que signifficauen les letres qui eren escrites en cascuna de lurs flors. La dona lur respos, e dix: Lo primer arbre, en lo qual vehets .xxj. flor, signiffica Deus, e ses virtuts increades essencials, les quals son escrites en aquelles flors, segons que vehets. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La vna es que hom deu atribuir e conexer a Deu, tota hora, la major nobilitat en essencia e en virtuts e en obres; l altre condicio es que les flors no sien contraries les vnes a les altres, ne sien les vnes menys de les altres. Sens que hom no haja conexença de estes dues condicions no pot hom hauer conexença del arbre, ne de ses virtuts, ne de ses obres. Lo segon arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts del primer arbre, e les .vij. virtuts creades, per les quals los benauyrats van a perdurable benauyrança. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La primera es que les virtuts creades sien majors e pus nobles on pus fortment signiffiquen e demostren la gran noblea de les virtuts increades; la segona condicio es que les virtuts increades e creades no sien contraries les vnes a les altres. Lo terç arbre es de .xlix. flors, en les quals son escrites les set virtuts qui son en lo primer arbre, e son escrits los vicis, qui son .vij. peccats mortals, per los quals los malahits van a foc infernal. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La primera es que les virtuts de Deu no sien concordants ab los vicis; la segona es que tot ço perque les virtuts de Deu sien mils signifficades al huma enteniment per los vicis, coue esser afermat; et tot ço que sia contrari a sa major signifficacio dessusdita, e qui sia menys contraria entre les virtuts de Deu e los vicis de hom, coue esser negat, salvant les condicions dels altres arbres. Lo quart arbre es de .xxj. flor, on son escrites les .vij. virtuts creades. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La primera es que neguna de aquelles virtuts sia contraria a la altre; la segona es que ço en que mils se couenen a esser majors, e a hauer major merit hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels altres arbres. Lo cinque arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts creades principals, e los .vij. peccats mortals. Aquest arbre ha dues condicions, entre les altres. La primera es que les virtuts ne los vicis no s concorden; la segona es que les virtuts qui son pus contraries als vicis sien pus amables, e los vicis qui son pus contraris a les virtuts sien pus ahirables. Les .x. condicions dessusdites van per dues condicions, ço es, per dos començaments. La vn es que totes les .x. condicions se concorden a vna fi; l altre es que no s contrariejen contra aquella fi. E la fi es amar, e conexer, e tembre, e seruir Deu. Per les condicions demuntdites van les flors, qui son començaments e doctrina a endreçar los homens errats qui no han conexença de Deu, ne de ses obres, ne de la creença en que son. E per la conexença d aquests arbres pot hom consolar los desconsolats, e pot hom asuaujar los trebaylats. E per aquests arbres mortifica hom temptacions, e munda hom la anima de colpes e de peccats. E per la vtilitat dels arbres, qui fruyt ne sab cuylir, fuig hom a trebayls infinits e ve hom a perdurable repos. Cant la dona hac dites aquestes paraules als tres sauis, adonchs pres de eyls comiat, e anassen; e romaseren los tres sauis a la font, dejus los cinch arbres; e lo vn dels tres sauis comença a suspirar e a dir: ¡Ha, Deus! ¡E con gran benauyrança seria aquesta, si per aquests arbres podiem esser en vna lig e en vna creença tots los homens qui som; e que la rancor e la mala volentat no fos en los homens, qui ahiren los vns los altres per desuariacio e per contrarietat de creenses e de sectes; e que enaxi com es vn Deus tan solament, pare e creador e senyor de tot quant es, que enaxi tots los pobles qui son se vnissen en esser vn poble tan solament, e que aquells fossen en via de salut, e que tuyt ensemps haguessen vna fe, e vna lig, e donassen gloria e lahor de nostre senyer Deus! Cogitats, senyors, quants son los dans qui s seguexen con los homens no han vna secta tan solament, ne quants son los bens qui serien si tuyt hauiem vna fe e vna lig. On con aço sia enaxi, ¿parriaus bo quens asseguessem sots aquests arbres, de costa aquesta beyla font, e que desputassem ço que crehem, segons ço que les flors e les condicions daquests arbres signiffiquen; e pus per auctoritats no ns podem auenir, que assajassem fins poriem auenir per rahons demostratiues e necessaries? Cascun dels sauis tench per bo ço quel altre saui dehia, e assegrense; e començaren a reguardar les flors dels arbres, e remembraren les condicions e les paraules que la dona hauia dites, e proposaren a tenir la manera en lur disputacio, segons que la dona lur hauia signifficat. Encontinent que eyls volgren començar a moure questions la vn contra l altre, eyls veheren venir lo gentil qui anaua per la forest. Gran barba hac, e longs cabeyls; e vench com a hom las, e fo magre e descolorit per lo trebayl de sos pensaments, e per lo long viatge que hauia fet; sos vlls decorrien de lagremes, son cor no cessaua de suspirar, ne sa boca de planyer. E per la gran angoxa de son trebayl hac fet, e volch anar beure en la font, enans que pogues parlar ne saludar los tres sauis. Cant lo gentil hac begut en la fontana, e son ale e esperit hagren recobrada alcuna virtut, lo gentil saluda en son lenguatge, e segons sa custuma, los tres sauis. E los tres sauis li reteren les saluts, dient: Aquell Deus de gloria qui es pare e senyor de tot quant es, e qui ha creat tot lo mon, e qui ressuscitara bons e mals, vos valgue, eus ajut de vostres trebayls! Cant lo gentil hac ohida la salutacio que ls tres sauis li faheren, e viu los cinch arbres, e legi en les flors, e viu la stranya captenença dels tres sauis, e lurs stranys vestiments, adonchs comença a pensar, e maraueyla s molt fortment de les paraules que hauia ohides e de ço que vehia. Beyl amich, li dix vn dels tres sauis, ¿d on venits, ne com es vostre nom? Assats me parets trebaylat e desconsolat per alcunes coses. ¿Que hauets, e per que sots en aquest loc vengut, ne si es neguna cosa de que nos vos puscam consolar ne ajudar? Sapiam ne vostre coratge. Lo gentil respos e dix que ell venia de longues terres, e que era gentil, e anaua con a hom exit de son seny per aquella forest; e auentura hauia l amenat en aquell loc. E recompta la dolor e la pena en la qual era mes. E car vosaltres me hajats saludat, dient que m ajut Deus qui crea lo mon e qui ressuscitara los homens, son molt maraueylat de esta salutacio, cor hanc nuyl temps no ohy parlar del Deu que vosaltres dehits, ne de resurreccio atresi no ohy nuyl temps parlar. E qui resurreccio me poria signifficar ne mostrar per viues rahons, poria gitar de ma anima la dolor e la tristicia en que es. ¡Con, beyl amich! dix la vn dels tres sauis, ¿e no crehets vos en Deu, ne no hauets esperança de resurreccio? Senyer, no, dix lo gentil; e si es cosa que vos me pusquets signifficar, per la qual la anima mia pusca hauer conexença de resurreccio, prech vos que ho façats; cor per cert sapiats que la greu dolor en que son, es per ço cor me veig acostar la mort, e apres la mort no cuyt esser nuyla cosa. Cant los tres sauis ohiren e enteseren la error en la qual era lo gentil, e la passio que sostenia per aquella error, adonchs caritat e pietat fo en lo coratge de aquells, e ordonaren com prouassen al gentil Deus esser, e hauer en si bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor, e perfeccio; e que per les flors qui son en los cinch arbres prouassen aquestes coses, per tal que l mesessen en conexença de Deu e de ses virtuts, e en esperança de resurreccio, per alegrar son coratge e per metre lo en via de salut. E la vn dels tres sauis dix: ¿Qual manera tendrem a prouar aquestes coses? Lo meylor conceyl que nos hauem es que seguescam la manera en la qual nos ha endreçats la dona Na Intelligencia. Mas si per cascuna de les flors prouam aquestes coses, sera massa longa la materia; on per ayço tendria en bo que per alcunes de les flors ensercassem e prouassem Deus esser, e esser en ell les set virtuts dessusdites, e esser resurrecio. E la vn de vosaltres començ al primer arbre, e prou per aquell; e l altre prou en apres per lo segon arbre; e enaxi, per orde, prouem per los cinch arbres, e demostrem al gentil ço que li es necessaria cosa a saber. Los dos sauis tengren per bo ço quel terç saui dehia, e comença la vn saui a dir: ¿Qual de nosaltres començara primer? Cascu dels sauis honra l altre, e volch donar honor la vn al altre en començar primer; mas lo gentil qui viu que ells sen contenien e alongauen lo començament, prega la vn saui que ell començas, cor molt li agreujaua con tant trigauen a començar ço que ell tant desiraua. [[Categoria:Libre del gentil e los tres savis]] 1788 2641 2006-10-10T18:45:27Z Aleator 20 mogut de http://wikisource.org/wiki/Libre_del_gentil_e_los_tres_savis_-_Del_segon_arbre <center>[[Libre del gentil e los tres savis]]</center> ==De bonea e fe== BONA cosa es fe, cor per fe creu hom, e ama ço que l enteniment no pot entendre: e si fe no era nuyla cosa, no amaria hom, pus no la enteses. On con hom no pusca entendre totes coses, e con l enteniment sia endreçat a entendre per fe, per ço cor per fe ama hom ço que no enten, e en quant hom ho ama e no ho enten, hom ho desira entendre; e per ço cor ho desira entendre, hom ho enten, enans que no faria si no ho desiraua, per aço es maniffestat que bonea e fe se couenen. E cor descreença qui descreu la veritat que l enteniment no pot entendre, sia mala cosa, per ço cor es contraria a fe qui es bona cosa, per aço es signifficat que si Deu es, la fe qui l creu n es major e meylor, e la descreença qui l descreu n es menor e pijor; e major contrarietat n es entre fe e descreeença, que no seria si Deus res no era. On con segons la condicio del cinque arbre, la major contrarietat qui sia entre virtut e vici se couenga mils ab esser, que la menor, a signifficar major virtut e major vici, per ço que la virtut sia pus amable, e lo vici pus ahirable, per aço es signifficat e maniffestat que Deus es; cor si Deus res no era, seguir sia que ço per que virtut e vici menys se descouenguessen e s diuersificassen, se conuengues mils ab esser, que ço on mes se desuariejassen e s contrariejassen. E si aço era enaxi, seguir sia que virtut no n fos tant amadora, ne vici tant ahirable. On con ço per que virtut sia pus amada e vici pus desamat se couenga ab esser, e lo contrari ab no esser, per aço Deus es maniffestable al huma enteniment, per lo qual l esser diuinal fe, e lo contrari de fe ne son pus diuerses e pus contraries. ==De granea e esperança== AYTANT con hom ha major esperança en Deu, aytant es mes signifficant la esperança que en Deu ha granea de bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor, perfeccio, misericordia, justicia e de les altres virtuts qui a Deu se couenen. On si en Deu no era granea qui fos en estes virtuts damuntdites, en la esperança no seria multiplicada granea qui hagues esperança en les virtuts de Deu, enans se seguiria que aytant con hom hagues major esperança en les virtuts de Deu, que aytant sa sperança fos mes dessemblant e contraria a les virtuts de Deu. E encare que sen seguiria altra inconveniencia, ço es a saber, que esperança se conuenrria mils ab major quantitat per ço qui no es, e ab menor per ço que es, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu ha granea, ço es a saber, infinitat de bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor, perfeccio, misericordia, justicia; e per la granea son signifficades en Deu esser aquestes virtuts matexes, cor sens elles no hi poria esser la granea demuntdita. ==De eternitat e caritat== A hom se coue que haja caritat, ço es, amor a Deu, per ço cor Deus es eternal. On si hom es ressuscitat, e per la influencia de la eternitat de Deu hom eternalment es durable en gloria, pus amable es la eternitat de Deu per le caritat que hom ha a Deu, que no fore si hom no fos ressuscitable e fos finit. E cor la major concordança que sia entre eternitat e caritat, se coue ab esser, segons la condicio de est arbre; e la menor concordança contraria a la major se couenga ab no esser; e esser e caritat se couenguen, e no esser e falsetat, per aço es maniffestada resurreccio esser, sens la qual caritat ne eternitat no signifficarien tan gran concordança esser entre Deu e creatura, con fan si resurreccio es. ==De poder e justicia== PODER e justicia se couenen ab eternitat; cor enaxi pogra Deus jutjar eternalment creatura, si la creatura pogues esser sens començament, con la pora jutjar eternalment si la creatura es sens fi. On si resurreccio no era, seria signifficat que si creatura pogues esser sens començament, que Deus no pogues usar de justicia en ella eternalment. On a donar signifficança que Deus pogra usar de justicia eternalment sens començament en creatura, si la creatura pogues esser eternal sens començament, la sauiesa e la volentat e la perfeccio e les altres virtuts diuines han ordenat que resureccio sia, e que justicia haja poder de conseruar lo cors eternalment, jatsia turmentat, e que sia durable, per ço que en ell justicia vs. E cor lo poder e la justicia de Deu ne sera mils demostrable, per aço, segons les condicions dels arbres, resurreccio es demostrable. ==De saviesa e prudencia== PRUDENCIA es libertat de coratge qui sab e vol elegir be e esquiuar mal, o elegir major be e esquiuar menor mal. On con prudencia se couenga ab esser virtut, per la proprietat damuntdita, quant mes coue esser couinença entre sauiesa e esser virtuts, sens que la sauiesa sia occasionada a esser sauiesa per eleccio de be, e per esquiuar mal, o per elegir major be, e esquiuar major mal; cor en quant eleccio de aquets contraris damuntdits, se coue ab no esser, e defayliment de eternitat ab prudencia. E empero jatsia que prudencia se couenga ab no esser e ab imperfeccio, prudencia es. On si prudencia es, quant mes coue esser sauiesa on no sia conueniencia de no esser ne de imperfeccio; cor si no era, seguir sia que sauiesa e perfeccio no s couenguessen ab esser, e prudencia e imperfeccio couenrrien se ab esser, e aço es impossibil que ço qui es de menor nobilitat se couenga mils ab esser, que ço qui es de major nobilitat; con sia cosa que esser e major nobilitat se couenguen, e no esser e menor. On con aço sia enaxi, per aço es signifficat que sauiesa es en esser; la qual sauiesa es Deu, cor nuyla altra sauiesa no es sens imperfeccio, qui s coue ab no esser. ==De amor e fortitudo== EN coratje de hom se couenen amor e fortitudo, cor per amor es noble coratge, forts contra maluestad e engan, lo qual es desamat per amor qui ama cortesia e ensenyament. On si amor te en hom tan forts coratge noble contra vicis, e hom es creatura, e mortal, e ha en si molts defayliments, quant mes se coue que en Deu sia amor, per la qual amor Deus sia amador de be e esquiuador de mal. E si aço no era enaxi, seguir sia que hom fos pus noble en amar, e en ahirar, e en força, que Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es feyta signifficança al humanal enteniment que en Deu es amor. ==De perfeccio e temprança== TEMPRANÇA esta en lo mitg de dos estrems; e per aço es signifficat que temprança se pot couenir ab imperfeccio, en quant es possibil cosa que per intemprança, entre los dos estrems damuntdits, no sia mitja. On si temprança se coue ab esser e ab perfeccio, estant termenada en mitg de dos estrems contraris, e a ella contraris, quant mes alcuna perfeccio coue esser, sens que no sia entre estrems, e que sia infinida en bonea, granea e en les altres flors del primer arbre. E si aço no era enaxi, seguir sia que temprança se couengues mils ab esser, estant entre dos estrems quis couenen ab imperfeccio e ab no esser, que perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la perfeccio, qui es Deu, la qual perfeccio no s coue a nuyla cosa sino a Deu. Lo cors huma, en quant ha començament e es mortal, esta en lo mitg de començament e de fi. On si l cors no es ressuscitat, temprança se couenrra ab menor perfeccio, e couenguera s ab major, si resurreccio fos; e on la temprança fora ab major perfeccio, major signifficança donara de la perfeccio de Deu qui la ha creada. E cor la signifficança qui dona major demostrança de la perfeccio de Deu, sia couinent a esser atorgada e amada, per aço resurreccio es couinent cosa a esser demostrable e amable. [[Categoria:Libre del gentil e los tres savis]] 1790 2643 2006-10-10T18:47:28Z Aleator 20 mogut de http://wikisource.org/wiki/Libre_del_gentil_e_los_tres_savis_-_Del_ter%C3%A7_arbre <center>[[Libre del gentil e los tres savis]]</center> ==De bonea e glotonia== DIX l altre saui: Bonea e gulositat se contrasten en l esser en que son; cor la bonea conserua l esser, e la gulositat la corromp; empero en vn subject mateix son. On si bonea, qui es virtut, e gulositat, qui es vici, se couenen en esser huma, quant mes se coue que bonea sia en alcuna cosa on no sia vici, ne pusca esser vici; cor si no ho era, seguir sia que no fos tan gran contrarietat entre be e mal, con es si be es en alcuna cosa hon no sia mal. E cor la major contrarietat qui es entre be e mal sia atorgadora, per aço es donada signifficança que Deus es, cor si Deus res no era, menor contrarietat seria entre be e mal. E si esser se coue mils ab menor contrarietat de be e de mal, que ab major, possibil cosa es que be e mal pusquen esser vna cosa matexa, e cor aço sia impossibil, per aço es signifficat Deus esser. ==De granea e luxuria== AYTANT com luxuria es major, aytant es major peccat; e on lo peccat es major, mes se descoue ab esser. E si aço no era enaxi, seguir sia que castetat no s couengues ab esser, ne luxuria ab no esser, e aço es inconuenient; per la qual inconueniencia es signifficada granea esser en Deu; cor si granea pot esser en luxuria e en peccat, qui s couenen ab no esser, quant mes se coue que granea diuina sia en Deu, qui s coue ab esser. Si en Deu no era granea de justicia ¿qui poria punir hom per gran luxuria? Ne si resurreccio no era, gran luxuria ¿en qui seria punida? E si en hom pot esser gran injuria per gran luxuria, quant mes pot esser en Deu gran justicia per gran bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. On con aço sia enaxi, donchs, per totes aquestes rahons damuntdites, sapies gentil, que es signifficat que en Deu ha granea, e que resurreccio es esdeuenidora; car si no ho era, seguirsen hien totes les inconueniencies damuntdites. ==De eternitat e avaricia== AVARICIA e larguea son contraris, e larguea e eternitat se couenen; e per aço auaricia e eternitat son contraris. On si resurreccio es, la justicia de Deu punira corporalment, e esperitualment, e eternalment sens fi lo home auar qui mor en peccat de auaricia; e si resurreccio no es, no l punira sino esperitualment. E cor major puniment es corporal e esperitual, que esperitual tan solament, per ço que lo puniment sia major, e que eternitat e larguea se couenguen mils contra colpa e auaricia, per aço es feta signifficança de resurreccio. Si de ço per que les virtuts de Deu se couenen mils contra los vicis qui son en hom, no era feyta signifficança necessaria, seguir sia que no fos impossibil cosa a esser concordança entre les virtuts de Deu e los vicis qui son en creatura, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que de necessitat es feyta signifficança necessaria en ço per que mes es signifficada concordança entre les virtuts de Deu a vsar de creatura contra ls vicis qui son en home. ==De poder e accidia== ACCIDIA desama be comu e be especial; e per aço accidia es contraria a caritat, qui ama be comu e be especial. E cor poder e caritat se couenen, couen se que poder e accidia se descouenguen; car si no ho fahien seguir sia que caritat no s couengues ab poder, o que no s contrariejas ab accidia. On con poder e caritat se couenguen, e poder e accidia se descouenguen, si accidia ha poder de desamar be, e ha poder de amar lo mal, qui es contrari al be, quant mes coue esser alcuna caritat qui haja tan gran conueniencia ab poder, que pusca amar be sens que no pusca amar mal. On con aytal caritat e aytal poder no pusca esser en nuyla altra cosa sino en Deu, per aço Deu es demostrable, en lo qual coue esser lo poder e la caritat damuntdita, en lo qual no porien esser, sens que Deus no fos alcuna cosa. ==De saviesa e superbia== SUPERBIA e ignorancia se couenen, cor home erguylos, cant cuyda esser pus honrat e pus noble per erguyl, adonchs es pus vil e menyspreat de les gents. E per aço ignorancia e erguyl se couenen; e cor erguyl se coue ab ignorancia, qui es contrari de sauiesa, per aço es contrarietat entre sauiesa e superbia. On con ignorancia se couenga ab menoritat e ab no esser, e sauiesa se couenga ab majoritat e ab esser, per aço es donada signifficança que sauiesa es en alcun esser en lo qual no pusca esser erguyl ne ignorancia; cor si no ho era, seguir sia que sauiesa no s couengues mils ab esser que erguyl e ignorancia. On con sauiesa no s pusca couenir en nuyla cosa on sia possibilitat de ignorancia, sino en esser on sia perfeccio de bonea, poder e amor, per aço es signifficat que en Deu es sauiesa. ==De amor e enveja== AMOR e justicia se couenen, e cor enueja se coue ab injuria, qui es contraria a justicia, per aço es inconueniencia entre amor e enueja. On con la amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor. On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia. ==De perfeccio e ira== IRA e caritat son contraris, e caritat e perfeccio se couenen; on per aço se segueix que perfeccio e ira sien contraris; cor si no ho eren, seguir sia que caritat e ira se couenguessen; e si s couenien, possibil cosa seria que dos contraris fossen vna cosa matexa, e aço es impossibil; cor si diuerses coses concordants no poden esser vna cosa matexa, en quant son diuerses e estants diuerses, jatsia que sien concordants, e sien en menys de contrarietat, quant menys coses diuerses, contrariants, e no concordants, poden esser vna cosa matexa. E si caritat e ira podien esser vna cosa matexa, no essent contraria ira a perfeccio, seguir sia que possibil cosa fos que caritat e ira, e que caritat e perfeccio se couenguessen e s descouenguessen egualment en lo sobject a esser vna cosa matexa. On con en lo sobject perfeccio e caritat creada se couenguen per manera de conjunccio, e caritat e ira se descouenguen per manera de disjunccio, per aço es signifficat que perfeccio e ira donen signifficança de resurreccio. Cor si resurreccio es, pus contraria n es la ira çontra la perfeccio de Deu, en quant la ira per imperfeccio, ab qui ha concordança, sera pus punida, que no fora si resurreccio no fos. E on pus la ira haura major puniment, per ço cor se coue ab lo contrari de perfeccio, aytant sera demostrant pus fortment la perfeccio de Deu. On si Deus no fahia ço per que sa perfeccio fos pus demostrable, seria contrari a sa perfeccio matexa, e aço es impossibil cosa, per la qual cosa es maniffestada resurreccio esser. Cant lo saui hac prouades e signifficades al gentil les rahons damuntdites per lo terç arbre, adonchs l altre saui comença a prouar per lo quart arbre. [[Categoria:Libre del gentil e los tres savis]] 1792 3382 2006-12-28T20:57:09Z Aleator 20 categ, copy [[Image:Chomeini.jpg|thumb|Dibuix de Khomeini]] {{Autor |Nom=Seyyed Ruhol·lah |Cognoms=Khomeini |Pseudonim=Aiatol·là Khomeini |PrimeraLletraCognom=K |LlocNaixement=Khomein (Iran) |AnyNaixement=1900 |LlocMort=Teheran (Iran) |AnyMort=1989 |Viquipedia=Ruhol·lah Khomeini |Viquidites= |Commons=Ruhollah Khomeini }} *''[[Discurs de l'aiatol·là Khomeini (1981)]]''. {{Copyright-AutorFins|2059}} [[Categoria:Autors en persa]] [[Categoria:Autors iranians]] 1793 2932 2006-11-25T20:10:14Z Aleator 20 wikificat {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Nelson Mandela]]|Discurs del líder del Congrès Nacional Africà, Nelson Mandela, en sortir de la presó l'11 de febrer de 1990, llegit l'11 de febrer de 1990}} Amics, camarades i companys sud-africans. Sigueu benvinguts en el nom de la pau, de la democràcia i de la llibertat per a tothom. Estic aquí davant de tots vosaltres, no com un profeta, sino com l'humil servidor de vosaltres, el poble. Els vostres sacrificis incansables i heroics m'han possibilitat que avui estiguès aquí. Per això, deixo en les vostres mans la resta d'anys de la meva vida. En aquest dia del meu alliberament, faig extensiu el meu agraïment més sincer i més càlid, als milions de compatriotes i a tots aquells qui des de tots els indrets del món han fet campanya de forma incansable per què fos alliberat. Vull agrair especialment les gents de [[w:Ciutat del Cap|Ciutat del Cap]], la ciutat que ha estat la meva llar durant tres dècades. Les vostres marxes massives i altres formes de lluita han estat una contínua font de força per a tots els presoners polítics. Saludo al Congrès Nacional Africà. Ha satisfet amb escreix cadascuna de les nostres expectatives en el seu paper de líder de la gran marxa cap a la llibertat. Saludo al nostre President, Comrade Oliver Tambo, per liderar el CNA fins i tot sota les circumstàncies més difícils. Saludo les bases del CNA. Heu sacrificat cos i ànima per tal d'assolir la noble causa de la nostra lluita. Saludo els combatents d'Unkhonto we Sizwe, com Solomon Mahlangu i Ashley Kriel, qui han pagat el màxim preu per la llibertat de tots els sud-africans. Saludo el Partit Comunista de Sudàfrica per la seva genuïna contribució a la lluita per la democràcia. Heu sobreviscut quaranta anys de persecucions sense descans. Les generacions futures rememoraran els grans comunistes com Moses Kotane, Yusuf Dadoo, Bram Fischer i Moses Mabhida. Saludo el secretari general Joe Slovo, un dels nostres millors patriotes. Ens complau saber que l'aliança entre nosaltres i el Partit roman tan forta com sempre ha estat. Saludo el Front Democràtic Unit, el Comitè de Crisi d'Educació Nacional, el Congrès de Joventut Sud-africana, els Congressos Indígenes de Transvaal i de Natal, i el COSATU i moltes altres formacions del Moviment Democràtic Popular. També saludo al Black Sash i a la Unió Nacional d'Estudiants Sud-africans. Copsem amb orgull que heu actuat de consciència de la Sudàfrica blanca. Vau sostenir la bandera de la llibertat ben alta fins i tot durant els dies més foscos de la història de la nostra lluita. La mobilització de les masses a gran escala en els darrers pocs anys és un dels factors clau que han portat a començar el capítol final de l'esmentada lluita. Faig extensives les salutacions a la classe obrera del nostre país. La vostra força organitzada és l'orgull del nostre moviment. Sou encara la força més responsable en la lluita per tal d'aturar l'explotació i l'opressió. Vull retre homenatge a les diferents comunitats religioses que han mantingut la campanya per la justícia quan se silenciava les organitzacions de les nostres gents. Agraeixo els líders tradicionals del nostre país - molts de vosaltres camineu tot seguint les pases dels grans herois Hintsa i Sekhukune. Reto homenatge també a l'interminable heroïsme del jovent, vosaltres, els joves lleons. Vosaltres, els joves lleons, heu empès la nostra lluita sencera. Reto homenatge a les mares i a les vídues i a les germanes de la nostra nació. Sou els ferris fonaments de la lluita. L'apartheid us ha causat més danys que a cap altre persona. En aquesta ocasió, agraím la comunitat mundial per la seva gran contribució a lluitar contra l'apartheid. Sense el seu recolçament la nostra lluita no hauria madurat. El sacrifici dels estats fronterers sempre serà recordat pels sud-africans. Les meves salutacions serien incompletes sense expressar el meu profund agraïment per la força donada aquests llargs i solitaris anys a la presó, a la meva estimada esposa i a la meva estimada família. Estic convençut que el vostre patiment fou molt major que el meu. Abans de continuar, voldria puntualitzar que la meva intenció de moment és de fer pocs comentaris. Ja farè un discurs més complet només després d'haver tingut l'oportunitat de consultar els meus camarades. Avui dia, la majoria dels sud-africans, negres i blancs, reconeixen que l'apartheid no té futur. La nostra pròpia acció popular n'ha de posar fi per tal de construir la pau i la seguretat. La campanya popular de desafiament i altres accions de la nostra organització i de la nostra gent, només pot culminar en l'establiment de la democràcia. La destrucció causada per l'apartheid en el nostre subcontinent és incalculable. S'ha estripat la tela teixida per la vida familiar de milions de persones. Milions no tenen sostre ni tenen treball. La nostra economia resta en ruïnes y la nostra gent està embolicada en lluites polítiques. El nostre recurs contra els conflictes armats de 1960 basat en la formació de l'ala militar del CNA, Umkhonto we Sizwe, fou una acció purament defensiva contra la violència de l'apartheid. Els factors que necessitaven les batusses armades encara existeixen avui dia. No tenim cap altra opció més que continuar. Expressem l'esperança que aviat sigui creat un clima conduent a un acord, de forma que no hi haurà més necessitat de lluites armades. Sóc un membre lleial i disciplinat del Congrès Nacional Africà. Per tant, estic totalment d'acord amb tots els seus objectius, estratègies i tàctiques. Ara, i com sempre ha estat, la necessitat d'unir la gent del nostre país és una tasca important. Cap líder pot assumir per ell sol aquesta enorme tasca. Com a líders, és la nostra tasca assentar els nostres punts de vista abans que la nostra organització, i permetre decidir a les estructures democràtiques. En allò referent a la pràctica democràtica, em sento obligat a puntualitzar que el líder d'un moviment és una persona que ha estat escollida democràticament en el si d'una conferència nacional. Aquest és un principi que ha d'estar recolçat sense cap mena d'excepció. Avui, vull dir-vos que les meves converses amb el govern han apuntat a la normalització de la situació política en el país. Encara no hem començat a discutir les demandes bàsiques. Voldria accentuar que de cap manera he entrat en negociacions sobre el futur del nostre país excepte per insistir en una reunió entre el CNA i el govern. Mr. De Klerk ha anat més enllà que cap altre president nacionalista a l'hora de donar passes reals cap a la normalització de la situació. Tot i així, hi ha passes futures que calen ser donades abans de començar cap negociació sobre les demandes bàsiques de la nostra gent, tal com va quedar subratllat a la Declaració de Harare. Reitero la crida per, entre tots, acabar immediatament amb l'Estat d'Emergència i l'alliberament de tots, i no només alguns, presoners polítics. Només tal situació normalitzada, que permet una activitat política lliure, pot permetre'ns consultar la gent per tal d'obtenir un mandat. La gent necessita ser consultada sobre qui negociarà, i sobre el contingut d'aquestes negociacions. Les negociacions no poden tenir lloc per sobre dels caps o a esquenes de la nostra gent. Creiem que el futur del nostre país només pot ser determinat per un cos que sigui escollit democràticament sobre una base no racial. Les negociacions sobre el desmantellament de l'apartheid hauran d'estar encaminades a l'aclaparadora demanda de la nostra gent per una Sudàfrica democràtica, no racial i unida. Hom ha de posar fi al monopoli del poder blanc, i caldrà una reestructuració fonamental del nostre sistema polític i econòmic per tal d'assegurar la superació de les desigualtats de l'apartheid i que la nostra societat sigui minuciosament democratitzada. Cal afegir que Mr. De Klerk és un home d'integritat que és conscient del perill de no reconéixer les gestions d'una figura pública. Però com a organització, basem la nostra política i la nostra estratègia en la cruda realitat amb la que ens enfrontem. I aquesta realitat és que encara estem patint les polítiques del govern Nacionalista. La nostra lluita ha assolit un moment decisiu. Fem una crida a la gent per què s'apoderi d'aquest moment i per què el procés cap a la democràcia sigui ràpid i ininterromput. Hem esperat massa per la nostra llibertat. No podem esperar més. Ara és el moment d'intensificar la lluita en tots els fronts. Relaxar els esforços ara seria un error que les generacions futures no perdonarien. La visió de la llibertat resorgint per l'horitzó hauria d'encoratjar-nos per tal de redoblar els nostres esforços. Només amb l'acció massiva disciplinada podrem assegurar la nostra victòria. Fem una crida als nostres compatriotes blancs per què s'hi uneixin a la remodelació d'una nova Sudàfrica. El moviment de la llibertat és també la vostra casa política. Fem una crida a la comunitat internacional per què continuï la campanya per aïllar el règim de l'apartheid. Pujar les sancions ara faria aumentar el risc d'abortar el procés encaminat a l'eradicació completa de l'apartheid. La nostra marxa cap a la llibertat és irreversible. No hem de permetre que la por ens barri el pas. L'únic camí cap a la pau i l'harmonia racial és el sufragi universal en un sistema de votació comú en una Sudàfrica unida, democràtica i no racial. Per concloure voldria citar les meves pròpies paraules del judici de 1964. Són certes avui tal com ho foren llavors: "He lluitat contra la dominació blanca i he lluitat contra la dominació negra. He anhelat l'ideal d'una societat democràtica i lliure en la qual totes les persones visquin plegades i en harmonia i amb les mateixes oportunitats. És un ideal pel qual espero viure i el qual espero viure. I si cal, és un ideal pel qual estic preparat a morir." * Traduït de http://www.anc.org.za/ancdocs/history/mandela/1990/release.html. {{DP-Trad}} [[Categoria:Documents històrics]] [[Categoria:Discursos]] [[Categoria:Sud-àfrica]] [[en:Nelson_Mandela's_address_on_his_release_from_prison]] 1795 2653 2006-10-17T19:14:41Z Aleator 20 creo per compatibilitzar amb Viquipèdia #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)]] 1796 3157 2006-12-14T21:49:16Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Es tracta d'una peça poètica que es recitava i es recita a Ripoll, d'on probablement en fou originària. La cançó resumeix els pecats del '''[[w:Comte l'Arnau|Comte l'Arnau]]''', personatge llegendari per excel·lència de la mitologia catalana.}} La comtessa està asseguda,-viudeta igual!,<br> la comtessa està asseguda-al seu palau. Se li presenta a la cambra,-valga'm Déu val!<br> se li presenta a la cambra-lo comte Arnau,<br> Tot cobert de roges flames,-ai, quin espant!,<br> tot cobert de roges flames,-valga'm Déu val! -Tota sola feu la vetlla,-muller lleial?<br> Tota sola feu la vetlla,-viudeta igual? -No la faig jo tota sola,-comte l'Arnau;<br> no la faig jo tota sola,-valga'm Déu val! -Qui teniu per companyia,-muller lleial?<br> Qui teniu per companyia,---viudeta igual? -Déu i la Verge Maria,-comte l'Arnau;<br> Déu i la Verge Maria,-valga'm Déu val! -A on teniu les vostres filles,-muller lleial?<br> A on teniu les vostres filles,-viudeta igual? -A la cambra són que broden,---comte l'Arnau;<br> a la cambra són que broden-seda i estam. -Me les deixaríeu veure,-muller lleial?<br> Me les deixaríeu veure,-viudeta igual? -Massa les espantaríeu,-comte l'Arnau,<br> massa les espantaríeu,-valga'm Déu val! -Deixeu-me'n endur una filla,-muller lleial,<br> que amb mi passarà les penes-que estic passant.<br> -Així com les heu guanyades,-valga'm Déu val!,<br> tot sol com pugueu passau-les,-comte l'Arnau. -Solament la més xiqueta,-muller lleial;<br> solament la més xiqueta,-viudeta igual. Tant m'estimo la més xica,-comte l'Arnau;<br> tant m'estimo la més xica,-com la més gran. Per què no caseu les filles,-muller lleial?<br> Per què no caseu les filles,-viudeta igual? -Perquè no tinc dot per dar-les,-comte l'Arnau,<br> perquè no tinc dot per dar-les,-valga'm Déu val! -Al capdavall de l'escala,-muller lleial,<br> al capdevall de l'escala---n'hi ha l'arjant. -Són monedes mal guanyades,-valga'm Déu val!<br> Són monedes mal guanyades,-comte l'Arnau. -A on teniu los vostres fills,-muller lleial?<br> A on teniu los vostres fills,-viudeta igual? -A la cambra són, que juguen,---valga'm Déu val!<br> A la cambra són, que juguen,---comte l'Arnau. -A on teniu vostres criades,-muller lleial?<br> A on teniu vostres criades,-viudeta igual? -A la cuina són, que renten,-comte l'Arnau;<br> a la cuina són, que renten---plata i aram. -Me les deixaríeu veure,-muller lleial?<br> Me les deixaríeu veure,-viudeta igual? -Massa les espantaríeu,-comte l'Arnau;<br> massa les espantaríeu,-valga'm Déu val! -A on teniu los vostres mossos,-muller lleial?<br> A on teniu los vostres mossos,-viudeta igual? -A la pallissa, que dormen,-comte l'Arnau;<br> a la pallissa, que dormen-valga'm Déu val! -Pagueu-los bé la soldada,-muller lleial;<br> ja veieu les meves penes,-viudeta igual! -Així que l'hauran guanyada,-comte l'Arnau;<br> així que l'hauran guanyada,-valga'm Deu val! -Per on heu entrat vós ara,-comte l'Arnau?<br> Per on heu entrat vós ara,-valga'm Déu val! -Per la finestra enreixada,-muller lleial;<br> per la finestra enreixada,-viudeta igual! -Ai, que me l'haureu cremada,-comte l'Arnau!<br> Ai, que me l'haureu cremada,-valga'm Déu val! -Ni tan sols us l'he tocada,-muller lleial;<br> ni tan sols us l'he tocada,-viudeta igual! -Què és aixó que us surt del cap,-comte l'Arnau?<br> Què és aixó que us surt del cap?-Valga'm Déu val! -Males coses que he pensades,-muller lleial;<br> males coses que he pensades,-viudeta igual. -Què és aixó que us ix pels ulls,-comte l'Arnau?<br> Què és aixó que us ix pels ulls?-Valga'm Déu val! -Són les males llambregades,-muller lleial;<br> són les males llambregades,-viudeta igual! -Què és aixó que us ix pels nassos?-comte l'Arnau?<br> Què és aixó que us ix pels nassos-Valga'm Déu val! -Són les coses que he olorades,-muller lleial;<br> són les coses que he olorades,-viudeta igual! -Què és lo que us ix per la boca,-comte l'Arnau?<br> Què és lo que us ix per la boca?-Valga'm Déu val! -Són les males paraulades,-muller lleial;<br> són les males paraulades,-viudeta igual! -Què vos ix per les orelles,-comte l'Arnau?<br> Què vos ix per les orelles?-Valga'm Déu val! -Males coses que he escoltades,-muller lleial;<br> males coses que he escoltades, viudeta igual! -Què és això que us ix pels braços,-comte l'Arnau?<br> Què és això que us ix pels braços?-Valga'm Déu val! -Són les males abraçades,-muller lleial;<br> són les males abraçades,-viudeta igual! -Què és lo que us ix per les mans,-comte l'Arnau?<br> Què és lo que us ix per les mans?,-Valga'm Déu val! -Males coses que he tocades,-muller lleial;<br> males coses que he tocades,---viudeta igual! -Què és això que us ix pels peus,-comte l'Arnau?<br> Què és això que us ix pels peus?-Valga'm Déu val! -Els mals passos que donava,-muller lleial;<br> els mals passos que donava,-viudeta igual. Què és aquest soroll que sento,-comte l'Arnau?<br> Què aquest soroll que sento,-que em dóna espant? -És el cavall que m'espera,-muller lleial;<br> és el cavall que m'espera,-viudeta igual! -Baixeu-li grana i civada,-comte l'Arnau;<br> baixeu-li grana i civada,-valga'm Déu val! -No menja gra ni civada,-muller lleial,<br> sinó ànimes damnades,-si n'hi donau. -A on vos han donat posada,-comte l'Arnau?<br> A on vos han posada?-Valga'm Déu val! -A l'infern me l'han donada,-muller lleial;<br> a l'infern me l'han donada,-viudeta igual! -Per què allí us l'han donada,-comte l'Arnau?<br> Per què allí us l'han donada,-valga'm Déu val! -Per soldades mal pagades,-muller lleial,<br> i donzelles deshonrades,-viudeta igual! -Cada dia us faig l'oferta,-comte l'Arnau;<br> cada dia us faig l'oferta,-valga'm Déu val! -Vos dic no em feu pas l'oferta,-muller lleial;<br> vos dic no em feu pas l'oferta,-viudeta igual;<br> que com és me feu l'oferta,-muller lleial,<br> que com més me feu l'oferta,-més pena em dau. Feu-ne tancar aquella mina,-muller lleial;<br> Feu-ne tancar aquella mina,-viudeta igual,<br> que dóna al convent de monges,-muller lleial;<br> que dóna al convent de monges-de Sant Joan. Quina hora és que el gall ja canta,-muller lleial?<br> Quina hora és que el gall ja canta,-viudeta igual?<br> -Les dotze hores són tocades,-comte l'Arnau;<br> les dotze hores són tocades,-valga'm Deu val! -Ara per la despedida,-muller lleial,<br> ara per la despedida,-dem-nos les mans. -Massa me les cremaríeu,-comte l'Arnau;<br> massa me les cremaríeu,-valga'm Déu val! ==Vegeu també== * ''[[Visions & Cants/Visions#El comte Arnau|El comte Arnau]]'', dintre de ''[[Visions & Cants]]'' (1900) , de '''[[Joan Maragall i Gorina]]'''. * [[w:Comte l'Arnau|Article exhaustiu de la Viquipèdia sobre el Comte l'Arnau]]. ==Enllaços externs== * http://www.xtec.es/rtee/europa/194es/index.htm Partitura, lletra i anàlisi. ==Bibliografia== * Maideu i Puig, Joaquim. ''LLIBRE DE CANÇONS - CRESTOMATIA DE CANÇONS TRADICIONALS CATALANES'' (ISBN: 84-7602-319-7). {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 1797 2929 2006-11-25T19:53:13Z Aleator 20 wikificat {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit religiós popular|Composició poètica dedicada al [[w:Beat Bonaventura Gran|Beat Bonaventura Gran]]}} {{obra|Viquipedia=Beat Bonaventura Gran}} <poem> Puig la vida santa i pura vos donà glòria immortal. Oh gloriós Bonaventura preserveu-nos de tot mal. A Riudoms, vila ditxosa, vegéreu la llum del sol i sobre el vostre bressol la Gràcia hi plogué copiosa; vostra joventut hermosa fou del tot angelical. ''Tornada'': ''Puig teniu certa i segura'' ''del Cel la glòria immortal;'' ''Oh Beat Bonaventura'' ''preserveu-nos de tot mal.'' De mundanes diversions temerós vos apartau i les delícies trobau de l'altar en los graons; allí vostres devocions com incens pugen molt alt. ''Tornada'' Del camp en la treballada orar és vostre descans i amb los exemples dels sants vostra vida és ajustada; de la Verge Immaculada sentiu l'amor maternal. ''Tornada'' A vostre pare obeïu lo matrimoni acceptant mes els àngels admirant esposos verges viviu; aixís, al morir, ho diu la muller casta i lleal. ''Tornada'' Als vint anys heu enviudat i amb ferma resolucío de Sant Francesc lo cordó ben estret vos heu lligat; a Escornalbou heu donat de virtut clara senyal. ''Tornada'' Llec humil i no lletrat teniu la més alta ciència i és tal vostra eloqüència defensant la veritat, que sos errors ha abjurat un heretge principal. ''Tornada'' A la regla franciscana donau perfet compliment, però el vostre zel ardent més austeritat demana; los camins Déu vos aplana de un modo providencial. ''Tornada'' Per Itàlia caminau peu-nú, de nit i de dia, i la casa de Maria a Loreto visitau; a Assís la veu escoltau d'un missatge celestial. ''Tornada'' "Ves a Roma, el cel vos diu, i ma Església alegraràs", i triomfant a de Satanàs la missió santa compliu; lo Sant Retiro establiu amb autoritat papal. ''Tornada'' Eixos jardins franciscans per vostra mà plantats i per l'Esperit Sant regats són un bell planter de sants de Framenors observants sou vós exemple cabal. ''Tornada'' Orar sens defalliment, tractar la carn amb rigor, la Passió del Redemptor meditar-la freqüentment; aixís mostrau a la gent del Cel lo camí real. ''Tornada'' L'Amor dels vostres amors, Jesús, en vós es complau i vos entrega la clau dels celestials tresors; de miracles i favors sou abundosa canal. ''Tornada'' Dels Papes sou estimat, dels cardenals benvolgut, del pobret i desvalgut sou un pare venerat; de vostra gran caritat és la fama universal. ''Tornada'' De la mort tenint avís vostre fervor va creixent; "No més terra" aneu dient, "O Paradís, Paradís", la força del diví encís romp lo lligam terrenal. ''Tornada'' Del Paradís on regnau dels sants en la companyia, sempre a Jesús i a Maria pels vostres devots pregau; als de Riudoms escoltau amb un amor especial. </poem> {{DP}} [[Categoria:Poesia]] [[Categoria:Religió]] 1825 3520 2006-12-30T19:40:22Z Aleator 20 =WP preferències 1854 2911 2006-11-25T15:42:39Z Aleator 20 evitar doble redir #REDIRECT [[Viquitexts:Llicència de documentació lliure de GNU]] 1855 3565 2007-01-05T21:21:15Z Aleator 20 /* Història */ meta '''[[w:Viquitexts|Viquitexts]], la biblioteca lliure, és una col·lecció de fonts primàries i llurs traduccions que, bàsicament, estan escrites en català i són de [[w:domini públic|domini públic]] o estan sota Llicència [[GFDL]].''' ==Història== En novembre de 2003, es creà '''Wikisource''' (originalment anomenat Projecte Sourceberg), un projecte de la Fundació Wikimedia que pretenia albergar fonts primàries (en anglès ''sources'') sota domini públic per a complementar el projecte [[w:Wikipedia|Wikipedia]]. [[w:Viquipèdia:La taverna/Arxius/General/2005/11|Cap a finals de 2005]], donat l'elevat volum de texts i les peticions dels usuaris, el projecte començà a dividir-se en varis subdominis idiomàtics. Finalment, [http://wikisource.org/wiki/Wikisource:Language_domain_requests/archive3#ca.wikisource.org_.28Catal.C3.A0.29 el juny de 2006] s'inaugurà Wikisource en català, i poc després rebé el nom actual de Viquitexts. El projecte Wikisource (http://wikisource.org), encara es mantè com a repositori multilingüe per aquells idiomes que encara no tenen projecte diferenciat. ==Què s'hi pot incloure?== Aquesta és una llista parcial de '''tipus de texts''' que poden ser inclosos, tot i que pot variar en el futur: ;1: '''Obres originals, prèviament publicades'''. : - Viquitexts '''no és font primària''': els texts que alberga han d'haver estat publicats amb anterioritat; això no inclou les traduccions elaborades per usuaris de Viquitexts (no cal que hagin estat publicades). : - Hom entén per publicació prèvia, aquella que s'hagi dut a terme mitjançant un llibre, una revista, un diari, altres mitjans de comunicació de masses, treballs i tesis reconegudes per la comunitat acadèmica, cartes i testaments de personalitats i personatges històrics, etc. però no pas un blog, un e-mail, o similars sense un clar interès general o amb escassa rellevància de l'obra o de l'autor. : - L'autor o autors del text original pot estar identificat o tractar-se d'un anònim, i pot ser un individu o una comunitat. : - Exemples: [[:Categoria:Poesia|poesies]], [[:Categoria:Cançons populars|cançons populars]], [[:Categoria:Novel·les|novel·les de tota mena]], [[:Categoria:Religió|textos religiosos]], [[:Categoria:Manifests|manifests i declaracions]], [[:Categoria:Discursos|discursos]], [[:Categoria:Dret|textos legals]] (dret internacional, constitucions, lleis, etc.), [[:Categoria:Himnes|himnes]], [[:Categoria:Cròniques medievals|cròniques medievals]], etc. ;2: '''Traduccions al català''' de texts originals. : - Per poder afegir una traducció a Viquitexts, aquesta ha de tenir llicència GFDL o estar sota domini públic, i per això el text original també ha d'estar-lo. Això no vol dir que totes les traduccions de texts lliures, siguin lliures. Les traduccions admesses a Viquitexts queden sota la [[GFDL]]. : - Es recomana acompanyar la traducció amb el text original (és a dir, fer un article bilingüe). Si el text és molt gran, un enllaç extern cap a la font original, o una detallada referència és suficient. No oblideu citar les fonts. : - Les traduccions poden ser dutes a terme per usuaris de Viquitexts, però cal evitar traduccions automatitzades. ;3: '''[[:Categoria:Autors|Biografies d'autors amb llurs bibliografies]]'''. <br><br><br> Aquesta altra és una altra llista de tipus de texts que podrien ser inclosos si cap votació en contra ho impedeix (<small>són tipus de texts que en el moment de redacció (octubre de 2006) estaven inclosos a [http://es.wikisource.org/wiki/Wikisource:%C2%BFQu%C3%A9_es_Wikisource%3F Wikisource en espanyol], però que estaven explícitament exclosos a [http://en.wikisource.org/wiki/Wikisource:What_is_Wikisource? Wikisource en anglès])</small>: ;4: Taules amb informació matemàtica i fòrmules. ;5: Informacions estadístiques, com els resultats d'una votació. (<small>Aquestes també són admesses a [http://fr.wikisource.org/wiki/Wikisource:Qu%27est-ce_que_Wikisource_%3F Wikisourceen francès]</small>). ;6: Codi font lliure. ==Què NO s'hi pot incloure?== Aquesta és una llista parcial de '''tipus de texts''' que no s'admeten a Viquitexts, tot i que pot variar en el futur: ;1: Texts que no s'adaptin a les <big>'''[[Viquitexts:Drets d'autor|normes de copyright]]'''</big>. Davant de dubtes raonables d'infracció de dites normes, el text no serà admès. ;2: Escrits originals escrits per usuaris de Viquitexts. En el cas de tractar-se de llibres de text o de manuals, el lloc més adient és '''[[b:Viquillibres|Viquillibres]]''', sempre que no es vulnerin llurs normes. Viquitexts tampoc és el lloc adient per publicar '''les vostres creacions''' literàries. ;3: '''Fragments''' de texts, aforismes i dites, el lloc més adient dels quals és '''[[q:P%C3%A0gina_principal|Viquidites]]''', sempre que no es vulnerin llurs normes. ;4: Texts que, tot i no infringir la resta de normes, siguin exclusivament en una '''llengua''' que no sigui el català, valencià o balear. Caldrà moure aquesta mena de texts al corresponent Wikisource, o fer-ne una traducció. <small>Caldria discutir si aquest punt afecta als texts en [[w:aranès|aranès]] (a data de redacció, octubre de 2006, encara no existeix subdomini diferenciat per l'aranès)</small>. ;5: Introduccions a texts que no siguin neutrals, sens perjudici de la '''no neutralitat''' dels texts originals (és a dir, independentment de que el text sigui prejudiciós, esbiaixat, tendenciós o de marcada ideologia). ;6: Texts amb considerable valor afegit. Quan el text original s'acompanyi d'elements multimèdia, contínues anotacions, comentaris i aclariments, pot ser susceptible de ser traslladat a [[b:Viquillibres|Viquillibres]], deixant a Viquitexts únicament el text original "net". No obstant, tenen cabuda a Viquitexts determinades obres derivades (amb anotacions, traduccions, etc.) considerades clàssiques o històriques. ;7: Obres inacabades que requereixin actualitzacions o reedicions contínues. Per definició, '''Viquitext alberga texts originals''' i com a tals no s'admet alterar llur '''integritat''', incloses les faltes d'ortografia originals. Poden excloure's d'aquesta norma els texts legislatius, ja que amb el temps són subjectes a esmenes. [[Categoria:Viquitexts]] [[en:Wikisource:What is Wikisource?]] [[ar:ويكي مصدر:ماهية ويكي مصدر]] [[es:Wikisource:¿Qué es Wikisource?]] [[fr:Wikisource:Qu'est-ce que Wikisource ?]] [[he:Project:מהו ויקיטקסט?]] [[ja:Wikisource:ウィキソースとは何か]] [[zh:Wikisource:什么是维基文库]] [[fi:Wikiaineisto:Mikä on Wikiaineisto?]] [[sv:Wikisource:Vad Wikisource är]] [[ko:Wikisource:위키자료집이란?]] 1856 3259 2006-12-22T17:36:36Z Aleator 20 errata [[w:Viquitexts|Viquitexts]] és un projecte que, com la resta de projectes de ''Wikimedia'', estan obligats a respectar les normes de [[w:propietat intel·lectual|propietat intel·lectual]], de [[w:drets d'autor|drets d'autor]], i de [[w:copyright|copyright]], tant les dels Estats Units d'Amèrica (a on resideixen els servidors de Viquitexts), com les de la resta de països, especialment les del país de procedència de l'autor. Bàsicament, <big>'''hom pot incloure a Viquitexts material sota [[w:domini públic|domini públic]] o amb llicència GFDL'''.</big> <font color=orange><center>'''Consulti un expert en propietat intel·lectual si desitja informació fiable.'''</center></font> =Llicències admeses a Viquitexts= ==Domini públic== El contingut de Viquitexts està sotmés a lleis de copyright dels Estats Units d'Amèrica per què els servidors que el fan funcionar estan ubicats allí. Per tant, mentre que a Espanya una obra pot estar fora del domini públic, als Estats Units pot estar-ne inclosa. I a l'inrevés: a Espanya pot tenir extingits els drets d'autor, tot i que als Estats Units encara siguin vigents. En qualsevol d'aquests dos darrers casos, el text no hauria de ser admés a Viquitexts. * '''Les obres d'autors morts fa més de 100 anys''' són de domini públic arreu del món. No obstant, llurs traduccions poden tenir drets d'autor, sobretot si són recents. :<small>Les distingirem amb la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:DP-100|DP-100]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ADP-100 exemples]), i a l'autor amb la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:DP-Autor-100|DP-Autor-100]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ADP-Autor-100 exemples])</small>. * Les obres preparades per funcionaris o empleats del '''Govern Federal''' dels Estats Units d'Amèrica, en cumpliment del seu deure, estan en el domini públic. * A Espanya, segons la [[:es:Ley de Propiedad Intelectual de 12 de abril de 1996 (España)|Llei de Propietat Intel·lectual]], article 13: ''No són objecte de propietat intel·lectual les disposicions legals o reglamentàries i llurs projectes, les resolucions dels organs jurisdiccionals i els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels '''organismes públics''', així com les traduccions oficials de tots els texts anteriors.'' :<small>Les distingirem amb la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:DP-OFICIAL|DP-OFICIAL]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ADP-OFICIAL exemples]).<small> * Els '''discursos''' improvisats estan en el domini públic. * Les obres que no representin cap nova creació, o que siguin de propietat col·lectiva i sense un autor original, no poden estar protegides pel copyright. Pot ser el cas de les [[:Categoria:Cançons populars|cançons populars]]. :<small>Les distingirem de forma genèrica amb la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:DP|DP]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ADP exemples]).</small> * Les '''transcripcions''', manuals o automatitzades ([[w:OCR|OCR]]), a partir de digitalitzacions (amb o sense drets d'autor) d'obres en domini públic (com per exemple alguns llibres de Google Books), estan també en domini públic (però no les esmentades digitalitzacions si porten copyright). ===Obres publicades per primer cop fora dels EUA=== Les disposicions legals de copyright dels Estats Units d'Amèrica són diferents segons si l'obra fou publicada per primer cop dintre dels EUA, o si ho va ser fora dels EUA. * Les obres publicades fora dels EUA '''abans de 1909''' estan en domini públic als EUA. * Les obres publicades entre '''1909 i 1922''' fora dels EUA, que cumpleixen les "formalitats dels EUA" estan en domini públic als EUA. :<small>Les "formalitats dels EUA" són: incloure la marca de copyright en l'obra; registrar, renovar i dipositar còpies en l'Oficina de Copyright, i comercialitzar l'obra en els EUA.</small> * Les obres publicades entre '''1909 i 1922''' fora dels EUA, que no cumpleixen les "formalitats dels EUA", i que a més no estan en anglès, i que a més no s'han republicat amb copyright, estan en domini públic en la gran majoria dels EUA. * Les obres publicades entre '''1923 i 1978''' que cumpleixen les "formalitats dels EUA", i que a més tenen copyright, i que a més el copyright és vigent al país del qual n'és originari l'autor, estaran en domini públic als EUA a partir de la data de publicació + 95 anys. * Les obres publicades entre '''1923 i 1978''' que no cumpleixen les "formalitats dels EUA", estaran en domini públic als EUA només si també ho estan en el país del qual procedeix l'autor. * Les obres publicades entre '''1923 i 1978''' que no cumpleixen les "formalitats dels EUA", que no estan en domini públic en el país del qual procedeix l'autor, i que no té republicació amb copyright, estaran en domini públic als EUA a partir de l'any de publicació + 95 anys. * Les obres publicades després de '''1978''' estaran en domini públic als EUA a partir de la defunció de l'autor + 70 anys. Però en el cas d'obres de més d'un autor, les obres ho estaran a partir de l'any de publicació + 95, o de la data de publicació + 120 (escollir la menor). ===Obres publicades per primer cop als EUA=== <small>Aquesta secció afecta a molt pocs dels textos allotjats a Viquitexts.</small> <small>També s'hi inclouen les obres publicades per primer cop fora dels EUA i que a més foren publicades als EUA en els 30 dies següents.</small> * Tots els texts publicats per primer cop als Estats Units d'Amèrica abans de l'any '''1923''' estan en domini públic als EUA. * Els texts publicats per primer cop als EUA entre '''1923 i 1977''' que ho foren '''sense''' indicació de copyright, estan en domini públic als EUA. * Els texts publicats per primer cop als EUA entre '''1923 i 1963''' que ho foren '''amb''' indicació de copyright, però sense renovació del mateix, estan en domini públic als EUA. * Els texts publicats per primer cop als EUA entre '''1923 i 1963''' que ho foren '''amb''' indicació de copyright, i amb renovació del mateix, estaran en domini públic als EUA a partir de la data de publicació + 95 anys. * Els texts publicats per primer cop als EUA entre '''1964 i 1977''' que ho foren '''amb''' indicació de copyright, estaran en domini públic als EUA a partir de la data de publicació + 95 anys. * Els texts publicats per primer cop als EUA entre '''1978 i 1989''' que ho foren '''amb''' indicació de copyright, estaran en domini públic als EUA a partir de la data de defunció de l'autor + 70 anys. Però si es tractés d'un autor que féu l'obra com a part d'un contracte, estarà en domini públic als EUA a partir de l'obra de publicació + 95 anys, o de l'obra de publicació + 120 anys (escollir la menor). * Els texts publicats per primer cop als EUA entre '''1978 i 1989''' que ho foren '''sense''' indicació de copyright i sense renovació del mateix estan en domini públic als EUA. * Els texts publicats per primer cop als EUA entre '''1978 i 1989''' que ho foren '''sense''' indicació de copyright i amb renovació del mateix, estaran en domini públic als EUA a partir de la data de defunció de l'autor + 70 anys; o si es tractés d'un autor que féu l'obra com a part d'un contracte, estarà en domini públic als EUA a partir de l'obra de publicació + 95 anys, o de l'obra de publicació + 120 anys (escollir la menor). * Els texts publicats per primer cop als EUA entre '''després de 1989''' estaran en domini públic als EUA a partir de la data de defunció de l'autor + 70 anys. Però si es tractés d'un autor que féu l'obra com a part d'un contracte, estarà en domini públic als EUA a partir de l'obra de publicació + 95 anys, o de l'obra de publicació + 120 anys (escollir la menor). ===Domini públic en altres països=== No només cal tenir en compte la legislació dels EUA, sino que també caldria respectar la de la resta de països, especialment la de la Unió Europea. * A la Unió Europea, una obra inèdita manté els drets d'autor fins a '''70 anys després de la mort de l'autor'''. Per tant, l'any 2007, llevat les excepcions, no es podien afegir a Viquitexts obres amb copyright d'autors europeus morts després de 1936 (però sí d'abans de 1937, sempre i quan es respectin la resta de normes). :<small>Les distingirem amb la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:DP-70|DP-70]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ADP-70 exemples]) i a l'autor amb la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:DP-Autor-70|DP-Autor-70]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ADP-Autor-70 exemples]).</small> ==GFDL== Els texts amb GFDL poden ser copiats i modificats lliurement, amb la condició de conservar l'esmentada llicència GFDL. Llegiu amb molta cura el text íntegre de la [[Llicència de documentació lliure de GNU|GNU Free Documentation License]]. Distingirem els texts protegits amb dita llicència amb la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:GFDL|GFDL]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3AGFDL exemples]). Tot i que aquesta llicència permet la modificació, es vetllarà en la mesura que sigui possible per la '''integritat''' dels textos de Viquitexts. ==Cessió de drets d'autor== A Viquitexts també tenen cabuda els texts els drets d'autor dels quals hagin estat cedits explícitament. La cessió no podrà tenir restriccions que la facin incompatible amb la llicència de Viquitexts (és a dir, '''el text pel qual es sol·liciti permís quedarà sota la [[GFDL]]'''). Distingirem els texts protegits amb dita cessió de drets amb la plantilla <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:DP-CESSIO|DP-CESSIO]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ADP-CESSIO exemples]). Si voleu sol·licitar el permís per a copiar material, podeu utilitzar la plantilla creada a l'efecte ([[Viquitexts:Permisos de còpia|Permisos de còpia]]). Comproveu abans les següents adreces (i els respectius interwikis) no fos cas que el permís ja hagués estat concedit: <small> #[[w:Viquipèdia:Fonts_d'informació|Fonts d'informació de la Viquipèdia en '''català''']]. #[[:es:Wikisource:Permisos de copia|Permisos de còpia de Wikisource en '''espanyol''']]. #[[:es:w:Wikipedia:Autorizaciones|Autoritzacions de Wikipedia en '''espanyol''']]. #[[:en:Wikipedia:Public_domain_resources|Fonts de domini públic de la Wikipedia en '''anglès''']]. #[http://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:GNU_Free_Documentation_License_resources Fonts amb GFDL de la Wikipedia en '''anglès''']. #[http://fr.wikipedia.org/wiki/Wikip%C3%A9dia:Ressources_libres_disponibles_sur_Internet Recursos sota domini públic de la Wikipedia en '''francès''']. #[[:fr:Wikisource:Ressources_libres_de_droit|Recursos sota domini públic de Wikisource en '''francès''']]. #[http://de.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Public-Domain-Quellen Recursos sota domini públic de la Wikipedia en '''alemany''']. </small> ==Llicències compatibles amb laGFDL== * <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:Cc-by-sa-2.5|Cc-by-sa-2.5?]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ACc-by-sa-2.5 exemples]). * <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:Cc-by-sa-2.0|Cc-by-sa-2.0]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ACc-by-sa-2.0 exemples]). =Violacions de copyright= Si creieu que un text infringeix les normes de drets d'autor, podeu afegir l'etiqueta <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:Copyvio|Copyvio]]<nowiki>}}</nowiki>, aportant proves que demostrin la infracció. =Traduccions= Les traduccions d'"obres en domini públic", d'"obres amb GFDL", d'"obres amb llicències compatibles amb la GFDL" i d'"obres amb drets cedits", les podrem identificar amb la <nowiki>{{</nowiki>[[Plantilla:DP-Trad|DP-Trad]]<nowiki>}}</nowiki> ([http://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Especial:Whatlinkshere&target=Plantilla%3ADP-Trad exemples]). No s'admetran traduccions amb drets d'autor. No s'admetran traduccions d'originals amb drets d'autor. =Vegeu també= * http://wikisource.org/wiki/Wikisource:Copyright. * [[:es:Ley de Propiedad Intelectual de 12 de abril de 1996 (España)|Llei de Propietat Intel·lectual espanyola]]. * [[:Categoria:Plantilles de llicència d'ús|Plantilles sobre drets d'autor]] que cal utilitzar a Viquitexts. * [http://www.loc.gov/copyright/ Copyright als EUA (plana oficial)]. (en anglès, i potser en espanyol) * [http://www.copyright.cornell.edu/training/Hirtle_Public_Domain.htm Copyright als EUA (taula resum)]. (en anglès) [[Categoria:Viquitexts]] [[da:Wikisource:Ophavsret]] [[en:Wikisource:Copyright policy]] [[es:Wikisource:Copyrights]] [[fr:Wikisource:Respect du copyright]] [[he:ויקיטקסט:זכויות יוצרים]] [[hr:Wikizvor:Autorska prava]] [[id:Wikisource:Hak cipta]] [[pt:Wikisource:Direitos de autor]] [[sv:Wikisource:Upphovsrätt]] [[zh:Wikisource:版权信息]] 1857 2773 2006-11-06T22:09:49Z 81.32.208.66 S'està redirigint a [[Viquitexts:Què és Viquitexts?]] #REDIRECT[[Viquitexts:Què és Viquitexts?#Què NO s'hi pot incloure.3F]] 1858 2768 2006-11-01T17:39:21Z Aleator 20 trec inclusió categ imatges (del copiar i pegar...) <br style="clear:both" /> {| style="background-color: transparent" cellspacing="0" cellpadding="0" |- | <!-- Això fa que la taula ocupi el 80% de l'amplada disponible. --> {| style="margin: 0.5em auto; width: 80%; background-color: #f8f8f8; border: 2px solid #e0e0e0; padding: 5px" |- | [[Image:Heckert GNU white.svg|64px|Cap GNU]] | ''S'autoritza la còpia, la distribució i la modificació d'aquest document sota els termes de la [[Llicència de documentació lliure de GNU|llicència de documentació lliure GNU]], versió&nbsp;1.2 o qualsevol altra que posteriorment publiqui la [[w:Free Software Foundation|Free Software Foundation]]); sense seccions invariants (Unvariant Sections), textos de portada (Front-Cover Texts), ni textos de contraportada (Back-Cover Texts). S'inclou una còpia en anglès d'aquesta llicència a l'article "[[Commons:GNU Free Documentation License|GNU Free Documentation License]]".'' |} |} <noinclude>[[Categoria:Plantilles de llicència d'ús|GFDL]]</noinclude> 1859 3343 2006-12-27T20:40:44Z Aleator 20 +iw [[Categoria:Plantilles]] [[en:Category:License templates]] [[es:Categoría:Wikisource:Plantillas sobre copyright]] 1860 2753 2006-10-31T23:42:50Z Aleator 20 copiat de wikisource espanyol <noinclude> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] </noinclude> <div class="noprint"> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:PD-icon.svg|50px]] | <center>''Aquesta obra es troba sota [[w:Domini públic|domini públic]]. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys.''</center> |} </div> 1861 2789 2006-11-11T17:36:05Z Aleator 20 fora cursiva, més petit <noinclude> ==Utilitat de la plantilla== S'utilitza per indicar el títol i l'autor. == Instruccions d'ús de la plantilla == Copia i pega el text següent, substituïnt el text en negreta per aquell que correspongui. <div style="border:solid 1px;text-align:center;"> <nowiki>{{encapçalament|</nowiki>'''Espai pel nom de la pàgina'''<nowiki>|</nowiki>'''Nom de l'autor del text'''|'''Una breu introducció'''<nowiki>}}</nowiki> </div> [[Categoria:Plantilles]] ==Editar plantilla== </noinclude><div class="noprint"><div style="clear:both;"/> <div style="font-size: 120%; text-align:center; padding: 10px; background: {{{Fondo|#e6e6fa}}}; border: 3px solid {{{Borde|#6a5acd}}}; margin: 0 auto;"> '''''{{{1}}}'''''<br> <small>de <br> '''{{{2}}}'''<br> <small>{{{3}}}</small> </small> <br> </div> </div></div><br/> 1862 2762 2006-11-01T17:25:50Z Aleator 20 redir [[Viquitexts:Drets d'autor]] #REDIRECT [[Viquitexts:Drets d'autor]] 1864 2781 2006-11-11T15:14:52Z Aleator 20 <noinclude> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] </noinclude> <div class="noprint"> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:PD-icon.svg|50px]] | <center>''Aquesta obra pertany a un '''organisme públic oficial''' que equipara les seves obres al [[:w:domini públic|domini públic]]. <small>([[Viquitexts:Drets d'autor|Més informació...]])</small>''</center> |} </div> 1865 2794 2006-11-12T16:54:07Z Aleator 20 DP <noinclude> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] </noinclude> <div class="noprint"> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:PD-icon.svg|50px]] | ''Aquesta obra pertany al [[:w:domini públic|domini públic]]. <small>([[Viquitexts:Drets d'autor|Més informació...]])</small>'' |} </div> 1866 2797 2006-11-13T21:00:35Z Aleator 20 recateg <noinclude> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] </noinclude> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:PD-icon.svg|50px]] | <center>''Aquesta obra es troba en el [[w:ca:domini públic|domini públic]] en aquells països en els quals els drets de copyright són vigents fins 70 anys després de la defunció de l'autor.<br>Les traduccions d'aquest tipus d'obres poden no estar en el domini públic. <small>([[Viquitexts:Drets d'autor|Més informació...]])</small>''</center> |} 1867 2889 2006-11-23T20:47:04Z Aleator 20 esborrany {| cellspacing="10" cellpadding="20" | width="30%" align="center" style="background-color: #fff6cc" | <div style="font-size: 170%"><br />Visions & Cants</div> ''Visions & Cants'' és un llibre de poesia escrit per [[Joan Maragall i Gorina]] i publicat l'any 1900. Les Visions representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és la personalitat i el tarannà dels catalans i Catalunya. &nbsp; {| class=toccolours cellpadding="3" cellspacing="0" style="float:center margin:5px; border:3px efefef solid;" | align="left" | [[Image:Wikipedia.png|20px|left|Wikipedia logo]] '''[[w:Visions & Cants|Informació sobre el text]]'''. |- | |} &nbsp; | width="70%" | * [[Visions & Cants/Visions|Visions]] ** [[Visions & Cants/Visions#El mal caçador|El mal caçador]] ** [[Visions & Cants/Visions#Joan Garí|Joan Garí]] ** [[Visions & Cants/Visions#El comte Arnau|El comte Arnau]] ** [[Visions & Cants/Visions#L'estimada de Don Jaume|L'estimada de Don Jaume]] ** [[Visions & Cants/Visions#La fi den Serrallonga|La fi den Serrallonga]] * [[Visions & Cants/Intermezzo|Intermezzo]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#A la Mare de Déu de Montserrat|A la Mare de Déu de Montserrat]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#La cançó de Sant Ramon|La cançó de Sant Ramon]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#En la mort d'un jove|En la mort d'un jove]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#Els Reis|Els Reis]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#Sol solet ...|Sol solet ...]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#Dimecres de cendra|Dimecres de cendra]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#Lo Diví en el dijous Sant|Lo Diví en el dijous Sant]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#L'aufabrega|L'aufabrega]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#A montanya|A montanya]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#Després de la tempestat|Després de la tempestat]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#La nit de la Puríssima|La nit de la Puríssima]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#L'ànima de les flors|L'ànima de les flors]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#La Dòna hermosa|La Dòna hermosa]] ** [[Visions & Cants/Intermezzo#L'esposa parla|L'esposa parla]] * [[Visions & Cants/Cants|Cants]] ** [[Visions & Cants/Cants#La sardana|La sardana]] ** [[Visions & Cants/Cants#El cant de la Senyera|El cant de la Senyera]] ** [[Visions & Cants/Cants#Cant dels joves|Cant dels joves]] ** [[Visions & Cants/Cants#Cant de Maig, cant d'alegria|Cant de Maig, cant d'alegria]] ** [[Visions & Cants/Cants#Cant de Novembre|Cant de Novembre]] ** [[Visions & Cants/Cants#Els tres cants de la guerra|Els tres cants de la guerra]] |} {{DP-70}} {{esborrany}} [[Categoria:Visions & Cants]] 1868 2876 2006-11-18T19:32:37Z Aleator 20 categ {{encapçalament|''Cants'' (de ''[[Visions & Cants]])''|[[Joan Maragall i Gorina]]| }} ==El mal caçador== <poem> La missa matinal la diuen allà dalt aixís que s fa de dia. La missa de l'Estiu el capellà la diu am les portes obertes. S'oeix de tots costats quan enflaira ls serrats el ginestar de Corpus. El caçadô s daleix: de fòra estant la oeix amb un genoll a terra. Al bon punt d'alçar Déu, li bóta allà al bell peu la llebre endiastrada. S'esventa l goç lladrant, la llebre fuig botant, i el caçadô al darrera. «Corres i correras. Mai més t'aturaras.» Aquesta és la sentencia. «Doncs, corro i correré. Mai més m'aturaré. Alegra és la sentencia.» S'allunyen amb el vent, perdent-se en un moment els crits, la fressa, el rastre... Passen dies i nits... Pels marges reflorits ha tornat Corpus Christi. La missa matinal la diuen allà dalt: les portes són obertes. En un vent de visió passa l mal caçadô entre lladrucs i fressa. Se gira i veu l'altâ, i al peu el capellà, i en alt veu l'hostia candida. Passa i es perd al lluny... La boirina de Juny cenyeix l'horitzó immobil. Roden les estacions, revénen els plançons: cada any, cada any ve Corpus. Cada any torna a passar; cada any torna a mirar, cada any, la missa augusta. Cada any els capellans tenen més cabells blancs i aixequen més els braços. Cada any l'hostia s va alçant, el temple s va aixafant i l'hostia puja, puja... Passen més anys i més, el capellà no hi és: l'hostia va sola en l'aire. Amunt... amunt... amunt... La volta perd el junt, la llum del cel s'hi filtra. L'hostia s'hi va acostant... El temple s va esquerdant... El caçador no para. Ve un any, la volta cau i s'obre l gran cel blau damunt de l'hostia blanca, que s'alça lentament... Al ser l'estiu vinent floreix el temple en runes. Sen va pujant al cel... El caçadô, amb anhel, cada any, cada any la mira. L'hostia, per'nâ zenit, té l'espai infinit, i ell, per caçâ, encisat, té l temps, l'eternitat. </poem> ==Joan Garí== <poem> I A la montanya miracle una llegenda ha florit: la llegenda del diable i de Fra Joan Garí. Fra Joan fa penitencia enfilat a dalt d'un cim. Li duien una donzella que tenia ls mals esprits. Montserrat, montanya santa, la montanya de cent cims. II Fra Joan dintre la cova estava fent oració: Riquilda se li presenta vestida de temptació. Fra Joan clou les parpelles, més la veu contra-claror. Montserrat és ple de boira: Riquilda és un raig de sol. III Després del pecat tant gran ell resta boca-terrosa. Riquilda és timbes avall, Montserrat és nèt de boira. Fra Garí veu els abims i les cames li tremolen. Si prova de redreçâ-s cau de mans una altra volta. Joan Garí ja no és un sant, Joan Garí ja no és un home, que és una fera dels camps que per Montserrat pastora. IV Al cap d'anys de terrejar sent una veu d'ignocencia: «Aixeca-t, Joan Garí: la teva sort és complerta: ja pots alçâ ls ulls al cel, que ja ls tens prou plens de terra.» Joan Garí s'alça de mans com un ós quan se redreça. </poem> ==El comte Arnau== <poem> I Els timbals de l'orgia ofenen l'aire de l'hora matinal, que encara guarda les quietuts de l'aire de la nit. I surt dalt de cavall el comte Arnau, que porta la capa blanca i va a veure a l'abadessa del convent de Sant Joan. Els pastors, per les montanyes, tots de lluny guaiten com passa; els pagesos tots tremolen... «És el comte Arnau!» II Adalaisa, l'abadessa, l'espera mig desmaiada. Ell travessa la capella am la barba escabellada de l'orgia de la nit. Passa, i la deixa tota profanada... I entra rialler en la cambra d'Adalaisa. Adalaisa mig-riu i està contenta; té la cara carnosa i molt afable, i un xic de sota-barba arrodonida, i un clot a cada galta. III -Treu-te la capa, -li demana ella.- Treu-te la capa, que t veuré més gran. -Treu-te tu l manto, que t veuré més bella. -No, que só l'abadessa de Sant Joan.- Canta una alosa de la part de fòra, per la finestra entra l sol brillant, el cel és blau i resplendenta l'hora: el comte i l'abadessa s van mirant. -Treu-te tu l manto, que t veuré més bella: sense toca t voldria i sense vel. -De genolls jo t voldria en la capella: tant gloriós, faries goig al cel. -Prô a mi l cel no m fa goig més que si l miro desde la terra sobre meu obert: me plau trobar-lo, quan els ulls hi giro, buid i silenciós com un desert. El cel és el repòs de la mirada, i és el repòs del braç i el pensament; per xò, ajegut a terra, el cel m'agrada i m'adormo mirant-lo fixament. -Altre cel és per mi la tenebrosa capella ont un altar brilla tot sol: el còs humiliat sobre una llosa, l'ànima deslliurada aixeca l vol. I de la terra i d'aquest món s'oblida, sospirant per la mort que ha de venir. -En tos llavis groixuts, de mort al dir, com hi oneja suaument la vida! -Més, són fang. Quan per sempre s'hauran clos, vindran els cucs i sen faran pastura. Vull amagrî ls meus llavis i el meu còs per fer-me tornar l'ànima més pura.- Canta una alosa de la part de fòra, per la finestra entra l sol brillant, el cel és blau i resplendenta l'hora: el comte i l'abadessa s van mirant. -Adalaisa, tu que ets tant vividora i que ls ulls els tens plens de voluntat, i aquesta avida boca prenedora, i en els teus aires tanta majestat, com és que ara malparles de la vida, per la que estas tant fortament armada? No t'escau la mirada esmortuida sota l'arc de la cella ben poblada. Escaurà bé a tes palides germanes, tristos còssos per sempre immaternals: per elles són les fantasies vanes de vagues resplendors celestials. Però tu, performada criatura, delicia de la terra, torna al món! Romp el cordó que injuria ta cintura! Arrenca-t, Adalaisa, els vels del front!- I avança Arnau hermosament; prô s gira airosa ella an el Sant Cristo nu, i, signant-lo an el comte, li diu: -Mira: aquest encara és més hermós que tu!- Canta una alosa de la part de fòra, per la finestra entra l sol brillant, el cel és blau i resplendenta l'hora: el comte i l'abadessa s van mirant. IV Totes les veus de la terra criden contra l comte Arnau perquè, volent a Adalaisa, séns ella se n'ha tornat. «Fill de la terra, -fill de la terra, comte l'Arnau: per una imatge t'has deturat, per un cadavre, tu que n fas tants! «Com el Sant Cristo -no n'he fet cap» «Què té l Sant Cristo? -Què té l Sant Cristo, comte l'Arnau? És fusta morta: -no pot brotar.» «Ai, sí, que brota! -Ai, sí, que brota! Valga-m Déu val! Quina mirada -ella li ha dat!» «Quina mirada, -quina mirada, comte l'Arnau, quina mirada -deu havê estat!» Ell vol esclafir la rialla, fa un gran crit i arrenca l plor. Al rugit del plor que arrenca clamorós el comte Arnau, totes les veus de la terra se dispersen udolant. V Nit!... Tota l hermosura d'Adalaisa jeu adormida als peus del Cristo nu. Arnau segueix pacient un camí negre per dins de les montanyes silencioses. Per damunt de la volta hi passa un riu una estona... després se perd i calla... L'Arnau de sota terra surt al porxo. Va cercant a Adalaisa entre les celdes i la veu que adormia sa hermosura tota ajeguda als peus del Cristo nu, sense vels, sense toca, sense manto, séns gesto ni defensa... Allí, adormida. Té una gran cabellera molt frondosa. «Quins cabells més sedosos, Adalaisa!», pensa Arnau. Però calla i se la mira. Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc se li amoroseix tota la cara com reflectant el pas serè d'un somni, fins que mig-riu molt dolçament. Li vola una estona l somrís entorn dels llavis. «Quins llavis amorosos, Adalaisa!», pensa Arnau. Però calla i se la mira. Un gran sospir travessa l dormir d'ella com onada del mar, i s'aquieta. «Quin pit sospirador tens, Adalaisa!», pensa Arnau. Però calla i se la mira. Més quan ella obre ls ulls, ell desencanta-s, la pren amb un braçat i se l'emporta. Quan surten a camp ras se fa de dia. VI Totes les veus de la terra aclamen al comte Arnau perquè de la fosca prova ha sortit tant triomfant: «Fill de la terra, -fill de la terra, comte l'Arnau, ara demana, -ara demana: què no podras? -Viure, viure, viure sempre: no voldria morir mai; ser com roure que s'arrela i obre la copa en l'espai. -Els roures viuen i viuen, prô també compten els anys. -Doncs, vull ser la roca immobil entre sols i temporals. -La roca viu sense viure, que res la penetra mai. -Doncs, la mar somovedora que a tot s'obre i dóna pas. -La mar s'està tota sola, i tu vas acompanyat. -Doncs, ser l'aire quan l'inflama la llum del sol immortal. -Prô l'aire ni l sol no estimen -Doncs, ser home sobre-home, ser la terra palpitant. -Seras roure, seras penya, seras mar esvalotat, seras aire que s'inflama, seras astre rutilant, seras home sobre-home, perquè n tens la voluntat. Correras per monts i planes, per la terra, que és tant gran, muntat en cavall de flames que no set cançarà mai. El teu pas farà basarda com el pas del temporal. Totes les veus de la terra cridaran al teu voltant. Te diran ànima en pena com si fossis condemnat.» VII «Tota la nit l'he cridada i encara no ha obert els ulls. No ls obris ara, Adalaisa, que l mig-dia no és per tu. El mig-dia no és per tu, de cara al cel en mos braços. Nit i dia i tot per mi, que miro al dret dels meus passos! Tu desclouras les parpelles quan el cel s'haurá enfosquit.» Al punt de la mitja nit Adalaisa obre ls ulls a les estrelles. «Arnau, que m puges al cel? -El nostre cel és la terra. -Ont anem, Arnau? -Pel món. -Prô jo miraré al cel sempre. -Jo l miraré en els teus ulls cada nit quan te despertis. -Jo am mos ulls t'alçaré al cel. -La carga del teu cós m'aferma a terra. -Mos ulls faran lleu mon còs. -Tota tu ets d'eterna dura. -Els meus ulls són cel en flor. -I el teu còs fruita madura!» VIII El comte Arnau no s lleva, tampoc no sen va al llit, que corre i corre sempre, i sempre am més dalit. No segueix nord ni via, que va d'ençà i enllà. Arreu on passa, mira: no s cança de mirar. No hi ha res que l deturi, que corre com el vent: si algun destorb l'afronta, l'abat d'un cop rient. Per xò va deixant rastre de plors i de renecs; prô ls seus grans crits de «juli!» ofèguen clams i precs. IX Aquella nit els ulls de l'Adalaisa se van omplir d'una pietat tant gran que l comte Arnau s'hi va encisâ una estona, oblidat dels seus passos. Aviat va sentir no tocar de peus en terra. Quin esglai! Va llençâ un gran crit d'esglai. Totes les veus de la terra -s'hi van arremolinar; prô desseguida l'infant pesà en el ventre d'Adalaisa i els va tornâ a la terra. I digué Arnau: «Com s'ha espessit ta figura! La boca t surt enfòra avida i dura: demana per l'infant. S'ha desformat ta cintura i el teu esguart al cel és menys brillant. Ja t lliguen a la terra prou forts llaços... doncs en la terra t deixo... i, ara, adéu. -Arnau, si jo era teva, no eres meu? -Jo soc sols dels meus braços i els meus passos.» X A punta de dematí, les monges del monestî, que dies ha l'havien soterrada, varen trobâ a la morta fòra l sot, que tomava la rosada. </poem> ===Vegeu també=== * ''[[Cançó del Comte Arnau]]''. ==L'estimada de Don Jaume== <poem> I Don Jaume té una estimada que ben jove l va emprendar. L'estimada de Don Jaume, una terra sobre l mar. No més de sentir parlar-ne ja n va quedâ enamorat. Diu als barons que l'ajudin, que la vol anâ a cercar. Mentre ls barons treuen comptes Don Jaume va a mirâ al mar. De tant mirar-hi i mirar-hi en surt un estol de naus, en surt un estol de veles que tot el mar n'era blanc. Don Jaume somriu i hi entra; l'estol mar endins sen va. II A l'hora que l sol va a pondre-s Mallorca veu l'aimador que ve dret damunt la barca, els ulls encesos d'amor. L'illa s torna tota roja i el cap del rei nimbat d'or. Ell, quan posa l peu en terra, ja sen sent conquistador. En terra posa la planta i en el cel l'esguart piadós. La terra la vol pel cel, el rei Jaume d'Aragó. Per xò és alt de més alçada que no tots els seus barons, i per xò ls ulls li blavegen, i per xò té l cap tant ros. III Tota la nit ha vetllat, i quan veu l'alba esclarida alça l'espasa real boi cridant: Santa Maria! Tots els cavallers s'aixequen, més els raca l'embestida. «Vergonya, barons, vergonya!», clama l rei en santa ira; i com fera celestial entra al combat i els hi atia. Fou llavors que ls sarrains, amb ullada estemordida, van veure a l'host catalana com mai ningú més l'ha vista, i al blanc cavaller Sant Jordi lluitâ en nostra companyia. IV «Mallorca, dó-m menjâ i beure, que m seran dolços tos fruits. Ara que t'he fet ben meva, bé puc gaudir-me de tu. Que n'és de bona la terra! Com li escau el cel damunt! Com més terra, més cel sobre; com més cel, més quïetut.» Així a soles se parlava aquell vespre l rei august, i entre ls morts de la batalla s'adormia am sòn segur. V Sempre més hi ha pensat en Mallorca cristiana: ni ls grans amors de Valencia, ni ls de Murcia, ni cap altre, li han fet perdre la memoria de la dolça illa daurada. «Tinc un regne sobre l mar com no l té cap rei d'Espanya», murmura sovint el rei, mig-rient i ple d'ufana. I quan han passat molts anys i és un vell de barba blanca, encara li riu als ulls la conquesta jovençana; i quan, camí de Poblet, dins de Valencia finava, va girâ-s de cara al mar cercant l'amorosa platja, i va morir mig-rient, pensant que se n'hi anava. </poem> ==La fi den Serrallonga== <poem> -Pare, absoleu-me: só cançat de viure. -T'escomet a bona hora l cançament. La teva via s'ha acabat i ets lliure d'anar-ten al repòs eternalment. Més, abans d'adormir-te i reposar-te, cal que t recordis dels teus grans pecats: tots aquells que jo puga perdonar-te, també de Déu seran-te perdonats. -El primer pecat meu és l'orgull, pare: jo só aquell que he tingut un rei al còs; mai he pogut sofrir que algú m manara: fer la llei a tot Déu era l meu goig. Per xò he tingut tant odi al rei d'Espanya i li he fet la guerra jo tot sol. Ell la terra ns ha omplert de gent estranya i manar-nos-ho tot és lo que vol. Doncs, jo li he dit: «No m plau! «I, via fóra!, he anat pel món com m'ha vingut a plaê, he fet lo que he volgut, lliure a tot'hora, i no he obeit llei, ni rei, ni re. I, tant se val!, És una bella cosa fer tremolâ a tot-hom i estar segû! Cap respecte en ma via m'ha fet nosa, mai he abaixat la testa per ningú... -Més, ara... -Més, ara, que ja sé que compareixo en presencia de Déu omnipotent... -Ten penedeixes? -Sí, men penedeixo. -Doncs, sia-t perdonat. -Amén, amén... -Quin altre pecat tens? - La ira, pare. Quan m'encenc no tinc fre ni aturadô, me giro contra l món, Déu i sa Mare, i tot voldria dur-ho a destrucció. Pare, he estat crudel: moltes vegades m'he delitat vegent rajar la sang; he vist alçar-se a mi mans ajuntades i segar-se genolls caient al fang. I jo me n'he rigut, perquè m plavia, i, podent perdonar, no he perdonat... És una cosa dolça i fa alegria veure un 'nemic als peus ben manillat! I fer mal! I fer mal! Allò era viure: destruir sols per gust i per voler, sentir plorâ a tot-hom i poder riure... Ser com rei de dolor... És bell, a fe! -Fill meu! Fill meu! Això és massa malesa; això és un mal esprit que tens al còs: encara n parles am la vista encesa, en foc d'infern!... -No, no!... Ja ve l repòs. Doncs, ara que ja sé que compareixo en presencia de Déu omnipotent... -Ten penedeixes? -Sí, men penedeixo. -Doncs, sia-t perdonat. -Amén, amén... -També he tingut enveja i mala bava per corrompre la gloria dels demés: allí on jo he conegut que no arribava, no he volgut que cap altre hi arribés. D'aquell que m feia ombra o bé respecte, m'he gaudit fent-ne córrer males veus, i, tot fingint-li acatament i afecte, li anava segant l'herba sota ls peus. De lo que no he entès n'he dit mentida, dels fets més grans que ls meus n'he dit rampells, he volgut sols un pes, sols una mida: la meva: els que n passaven, pobres d'ells! Rebaixar, rebaixar, fins que s confonga tot-hom en un mesquí i humil estol, i al damunt en Joan Sala i Serrallonga, sent més que tots i governant tot sol. -Més, ara... -Més, ara, que ja sé que compareixo en presencia de Déu omnipotent... -Ten penedeixes? -Sí, men penedeixo. -Doncs, sia-t perdonat. -Amén, amén... -He estat avar: mai he ti ngut de sobra, sempre he anat per més al camí ral; per molt que posseís, sentia-m pobre i am la por d'anâ a raure a l'hospital. Ai! La cobdicia no m deixava viure, era ruí pels altres i per mi: per un parell de bous, per una lliura, hauria fet dèu hores de camí. Veure-m dinê apilat m'aconsolava, més fruir no podia-n altrament que pensant a quants altres els mancava alló que era per mi un bon passament. «Això és ben meu, -pensava; -això no falla: els altres, si miseria o fam vingués, que s pengin!» I, llavores, ni una malla hauria dat a un pobre que passés. -Més, ara... -Més, ara, que ja sé que compareixo en presencia de Déu omnipotent... -Ten penedeixes? -Sí, men penedeixo. -Doncs, sia-t perdonat. -Amén, amén... -La peresa, la gola i la luxuria ben cert que foren mos pecats més xics; prô algun cop m'ha plagut deixar la furia dels combats, lluny d'amics i d' enemics. Me n'anava a fer cap a la masia oblidada en el fons d'alguna vall, i m'entaulava en bona companyia, menyspreant tota lluita i tot treball. Llavores jo men reia de la guerra i dels meus que s batien, cap-cigranys!, i tant se men donava que la terra la manessin els propris o ls estranys. Ben menjat, ben begut, plavia-m jeure a bona ombra per fer la mig-diada, cantant cançons d'amor que fan distreure, o escoltant els aucells en la brancada. Si llavores passava alguna moça revinguda de còs, jo la cridava, ella venia a mi, la deshonrava, i encara sen tenia per ditxosa. -I goses riure? -Era cosa bona... -Més no ho és pas a l'hora de la mort. -Bon menjar, bon oblit i jeure am dòna: mai havia trobat millô aconhort. -Més, ara... -Més, ara, que ja sé que compareixo en presencia de Déu omnipotent... -Ten penedeixes? -Sí, men penedeixo. -Doncs, sia-t perdonat. -Amén, amén... -I el tracte am na Joana, no és injuria que clama també a Déu Nostre Senyô? Acusa-t!... -Pare, no: no fou luxuria, sinô una veritable estimació. És cert que jo en ses carns moltes vegades hi he enterrat tant de força i de volê! Més eren llaç d'amor ses abraçades i coronat de seny son front serè. La Joana m'ha estat reina i esclava; molts cops ella pensava per tots dos; quan jo estava adormit, ella vetllava; ella m'ha fet valent i poderós. M'ha ajudat am l'esguart, am la paraula; si ha calgut, am la força del seu braç; cada mig-dia m'ha llescat pa a taula i cada vespre m'ha alegrat el jaç. En paga, jo li he estat amant sol·licit... D'això també me n'haig de penedî? -Fou un amor desordenat i il·licit! -Doncs... tant se val!... men penedeixo, sí! -Tens algun pecat més dins teu? -No, pare. -De tots els que m'has dit i els que has comès contrit demanes perdó a Déu? -Sí, pare. -I et sap greu de tot cor d'haver-lo ofès? -Sí. -Doncs, en nom de Déu omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant, t'absolc. Amén. -Moriré resant el credo; més digueu an el butxí que no m mati fins i a tant que m'hagi sentit a dî: «Crec en la resurrecció de la carn». </poem> [[Categoria:Visions & Cants]] 1869 3641 2007-01-23T17:08:39Z Christian S 48 +da {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]]|El Manifest Comunista fou el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat en novembre de 1847 per Marx i Engels, per encàrrec del partit i es publicà inicialment en alemay (1848).}} {{Obra |Viquipedia=Manifest Comunista |Viquidites= |Commons= }} [[Image:Communist-manifesto.png|thumb|right|Imatge del manifest comunista original (1848)]] ===[[Manifest comunista/Introducció|Introducció]]=== ===Capítols=== *'''[[Manifest comunista/Capítol I|Capítol I: Burgesos i proletaris]]''' *'''[[Manifest comunista/Capítol II|Capítol II: Proletaris i comunistes]]''' *'''[[Manifest comunista/Capítol III|Capítol III: Literatura socialista i comunista]]''' *'''[[Manifest comunista/Capítol IV|Capítol IV: Posició dels comunistes en relació amb els diferents partits d'oposició]]''' {{Cc-by-sa-2.5}} {{esborrany}} [[Categoria:Manifest comunista]] [[da:Det kommunistiske manifest]] [[de:Manifest der Kommunistischen Partei]] [[el:Μανιφέστο του Κομμουνιστικού Κόμματος]] [[es:Manifiesto Comunista]] [[fr:Manifeste du parti communiste]] [[it:Manifesto del Partito Comunista]] [[ko:공산당 선언]] [[pl:Manifest Komunistyczny]] [[ro:Manifestul Partidului Comunist]] [[sv:Kommunistiska manifestet]] [[zh:共产党宣言]] 1870 3090 2006-12-13T21:59:42Z Aleator 20 navgació {{navegar|llibre=Manifest comunista|actual=Introducció |anterior=Portada |següent=Capítol I}} "Un fantasma ronda per Europa: el fantasma del comunisme. Totes les forces de la vella Europa S'han aliat, el Papa i el Tsar, Metternich i Guizot, els radicals francesos i els policies alemanys, en una sacrosanta cara contra aquest fantasma. On és el partit d'oposició que no hagi estat titllat de comunista pels seus enemics que són al poder? On és el partit d'oposició que no hagi tornat amb Violència la marca infamant de comunista tant als grups d'oposició més avançats com als seus enemics reaccionaris? D'aquest fet es desprenen dues coses: El comunisme ja ha estat reconegut per totes les forces europees com una força. Ja ha arribat l'hora que els comunistes presenten obertament a tot el món els seus punts de vista els seus objectius i les seves tendències, i que contraposin un manifest. del seu partit a les faules del fantasma del comunisme. Amb aquesta finalitat, comunistes de les més diverses nacionalitats s'han reunit a Londres i han esbossat el següent manifest, que és publicat en llengua anglesa, francesa, alemanya, italiana, flamenca i danesa..." El text original alemany fou escrit entre desembre de 1847 i gener de 1848 i publicat a Londres amb el títol de Manifest der kommunistischen Partei el febrer-març; de 1848. La present edició catalana és la traducció de l'edició alemanya de 1890, la darrera de les revisades per F. Engels. A les notes numerades hi assenyalem les diferents lectures de les edicions alemanyes dels anys 1848, 1872, 1883 i 1888, en la mesura que no modifiquen el contingut de la del 1890. 1871 2807 2006-11-15T21:00:44Z Aleator 20 adaptat de la de Viquipèdia {| style="clear:both; margin: 0.5em auto; width:80%; text-align: center; background-color:#f8f8f8; border:2px solid #e0e0e0; padding:5px;" |- | [[Image:CC SomeRightsReserved.png|Creative Commons License]]<br/>[[Image:Cc-by white.svg|24px|Creative Commons Attribution icon]][[Image:Cc-sa white.svg|24px|Creative Commons Share Alike icon]] | L'obra es troba sota els termes de la [[:w:Llicència de Creative Commons|Llicència de Creative Commons]].<br> Concretament, és sota els termes de Creative Commons [http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/deed.ca Reconeixement-CompartirIgual] 2.5. |} <noinclude>[[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]]</noinclude> 1874 2812 2006-11-15T21:10:39Z Aleator 20 categ [[Categoria:Documents històrics]] [[es:Categoría:Manifiestos]] 1875 2813 2006-11-15T21:22:01Z Aleator 20 per a navegar #REDIRECT [[Manifest comunista]] 1876 2815 2006-11-15T21:25:18Z Aleator 20 navegació crea categ! [[Categoria:Manifests]] 1877 3429 2006-12-29T20:14:34Z Aleator 20 plantilles,recateg {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Abraham Lincoln]]|Pronunciat a Pennsilvània, el 19 de novembre de 1863. La traducció que segueix prové de les inscripcions dels murs del Lincoln Memorial, en Washington D.C., però n'hi ha més versions.}} Ara fa vuitanta-set anys, els nostres pares pariren i feren créixer, en aquest continent, una nova nació concebuda en Llibertat, i devota de la màxima de que tots els homes son creats iguals. Ara ens trobem en una gran guerra civil, comprovant si aquesta nació, o qualsevol altre així concebuda i devota, pot romandre. Estem reunits en un gran camp de batalla d'aquesta guerra. Som aquí per consagrar aquesta terra com la llar del descans final d'aquells que donaren la seva vida perquè aquesta nació pogués sobreviure. Es completament just i apropiat que ho fem. Però en un sentit més ampli, no podem dedicar, no podem consagrar, no podem santificar aquesta terra. El valents, vius i morts, que lluitaren aquí, la han consagrat més enllà del que les nostres pobres facultats podran afegir o detreure. El món no tindrà gran noticia, tampoc recordarà per llarg temps el que aquí diem, però mai podrà oblidar el que van fer. Som nosaltres, el vius, els que ara ens hem de consagrar a la tasca inconclosa que tan noblement van fer avançar els que aquí lluitaren. Es per nosaltres que som aquí, per consagrar-nos a la gran tasca començada- que d'aquests honorables difunts prenem la devoció per la causa a la que oferiren tota devoció possible- amb la gran resolució de que aquests difunts no hagin mort en va- que aquesta nació, amb l'ajuda de Déu, veurà el renaixement de la llibertat- i que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai perirà de la terra. {{DP-Trad}} [[Categoria:Discursos|Gettysburg]] [[Categoria:Texts originalment en anglès|Gettysburg]] [[Categoria:1863|Gettysburg]] [[de:Gettysburg Address]] [[en:Gettysburg_Address]] [[es:Pronunciamiento de Gettysburg]] [[he:נאום גטיסבורג]] 1878 3573 2007-01-08T21:47:00Z Aleator 20 seguim criteri de Viquipèdia, no? vegeu [[w:Categoria:Estatunidencs]] [[Image:Abraham Lincoln head on shoulders photo portrait.jpg|thumb|right|Abraham Lincoln]] {{Autor |Nom=Abraham |Cognoms=Lincoln |PrimeraLletraCognom=L |LlocNaixement=Comptat de Hardin, Kentucky, EUA |AnyNaixement=1809 |LlocMort=Washington D.C., EUA |AnyMort=1865 |Pseudonim= |Viquipedia=Abraham Lincoln |Viquidites= |Commons=Abraham Lincoln }} * ''[[Discurs de Gettysburg]]'' (19 de novembre de 1863) [[Categoria:Autors estatunidencs]] [[Categoria:Autors en anglès]] [[de:Abraham Lincoln]] [[en:Author:Abraham Lincoln]] 1879 3262 2006-12-22T19:02:17Z Aleator 20 precisió <noinclude> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] </noinclude> <div class="noprint"> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:PD-icon.svg|50px]] | ''La llicència d'aquesta '''traducció''' és compatible amb la [[GFDL|llicència GFDL de Viquitexts]], i l'obra original també. <small>([[Viquitexts:Drets d'autor|Més informació...]])</small>'' |} </div> 1880 2831 2006-11-16T21:44:00Z Aleator 20 de viquipedia {{Autor |Nom=Manuel |Cognoms=Milà i Fontanals |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Vilafranca del Penedès |AnyNaixement=1818 |LlocMort=??? |AnyMort=1884 |Pseudonim= |Viquipedia=Manuel Milà i Fontanals |Viquidites= |Commons= }} * ''Observaciones sobre la poesía popular'' (1853). * ''Romancerillo Catalán'', i dintre d'ell, [[Els Segadors#Versió antiga (1882)|Els Segadors (versió antiga)]] (1882). * ''De los trovadores en España'' (1861). * ''De la poesia heroico-popular castellana'' (1874). * ''Principios de Estética'' (1857-1869). 1881 2839 2006-11-17T22:03:02Z Aleator 20 +cs <noinclude>[[Categoria:Plantilles]] Aquesta plantilla s'utilitza en cadascuna de les subcategories d'autor, segons la lletra inicial. És compartida per wikisources en altres llengües. Codi: <small><nowiki> [[cs:Category:Autor-{{{1}}}]] [[en:Category:Authors-{{{1}}}]] [[es:Categoría:Autores-{{{1}}}]] ...etc </nowiki></small> [[en:Template:InterLanguage-AuthorsByLetter]] [[es:Plantilla:InterLanguage-AuthorsByLetter]] [[fr:Modèle:InterLanguage-AuthorsByLetter]] </noinclude> <includeonly> [[cs:Category:Autor-{{{1}}}]] [[en:Category:Authors-{{{1}}}]] [[es:Categoría:Autores-{{{1}}}]] [[de:Category:Autoren-{{{1}}}]] [[fr:Category:Auteurs-{{{1}}}]] [[it:Category:Autori-{{{1}}}]] </includeonly> 1883 2846 2006-11-17T22:07:08Z Aleator 20 des de la portada #REDIRECT [[Viquitexts:Què és Viquitexts?]] 1884 2848 2006-11-18T15:20:22Z Aleator 20 categ :''Aquesta versió de la '''política de privadesa''' és una traducció de la ''[http://wikimediafoundation.org/wiki/Privacy_policy Privacy policy]'' de la [[w:Fundació Wikimedia|Fundació Wikimedia]] aprovada el juny del 2006 pel [[m:Board of Trustees|Consell d'Administració]].'' ==Resum== Si només llegiu els llocs web del projecte Wikimedia, no es recull més informació que aquella que es recollida pels registres típics dels servidors de llocs web en general. Si contribuïu als projectes Wikimedia, estau publicant totes les paraules que enviau públicament. Si escriviu alguna cosa, es pot suposar que es retindrà per sempre. Això inclou articles, pàgines d'usuari i pàgines de xerrada. Algunes excepcions limitades es descriuen a sota. ==Publicant a la wiki dades públiques== Simplement visitant el lloc web no exposau la vostra identitat públicament (però vegeu privat registrant a sota). Quan editau qualsevol pàgina en el wiki, '''estau publicant un document'''. Això és un acte públic, i sou identificat públicament amb el que heu editar com a autor. ===Identificació d'un autor=== Quan publicau una pàgina en el wiki, us podeu registrar o no. Si us registrau, sereu identificat pel vostre nom d'usuari. Això pot ser el seu nom real si així ho triau, o podeu decidir publicar sota un pseudònim, el que posareu quan creareu el vostre compte. Si no us heu registrat, sereu identificat per la vostra adreça d'IP de xarxa. Això és una sèrie de quatre números que identifica l'adreça d'internet des de la qual estau contactant amb el wiki. Depenent de la vostra connexió, aquest número pot ser localitzable només per a un proveïdor de servei d'internet gran, o específicament a la vostra escola, lloc de treball, o a casa. Pot ser possible que l'origen d'aquesta adreça d'IP es pugui utilitzar conjuntament amb alguns interessos que expresseu implícitament o explícitament en els articles d'edició per identificar-vos fins i tot per individus privats. Pot ser o difícil o fàcil que un individu motivat identifiqui la vostra adreça d'IP de xarxa amb la vostra identitat de real. Per això si aprecieu molt la vostra intimitat, podeu desitjar connectar-vos i publicar sota un pseudònim. En utilitzar un pseudònim, la vostra adreça IP no estarà disponible al públic, però s'emmagatzemarà als servidors de wiki per a una quantitat relativament curta de temps. Així estarà disponible per a desenvolupadors i es pot llançar en certes circumstàncies (vegeu més avall). Si utilitzau un servidor de correu d'empresa des de casa o telecommute i utilitzau un DSL o connexió d'internet de cables, pot ser molt fàcil que el vostre empresari identifiqui la vostra adreça d'IP i trobar totes les contribucions al projecte Wikimedia fetes des de els vostre IP. Una manera millor de conservar la vostra intimitat en aquesta situació és utilitzar un nom d'usuari. Tanmateix, recordi's de desconnectar-se després d'utilitzar un pseudònim per evitar permetre'n altres utilitzar la vostra identitat. ===Galetes=== El wiki posarà una galeta de sessió provisional (PHPSESSID) quan visiteu el lloc. Si no pretén mai connectar-se, pot negar aquesta galeta, però no es pot connectar sense això. Se suprimirà quan tanqui la seva sessió de navegador. Es poden posar mes galetes quan es connecta, per evitar teclejar en el seu nom d'usuari (o opcionalment contrasenya) a la seva pròxima visita. Aquestes duren fins a 30 dies. Pot treure aquestes galetes després de l'ús si està utilitzant una màquina pública i no desitja exposar el seu nom de l'usuari a usuaris futurs de la màquina. (Si és així, esborrar la memòria en cau del navegador també.) ===Contrasenyes=== Molts aspectes de les interaccions de la comunitat de projectes Wikimedia depenen de la reputació i respecte que es fa durant una història de contribucions valuoses. Les contrasenyes d'usuari són l'única garantia de la integritat de la història d'edicions d'un usuari. Es prega a tots els usuaris d'usar contrasenyes dures i mai no compartir-les. Ningú no exposarà deliberadament la contrasenya d'un altre usuari a l'emetra al públic o directament o indirectament. ==Registre privat== Totes les vegades que visitau una pàgina web, enviau molta informació al servidor web. La majoria dels servidors web rutinàriament mantenen registres d'accés amb una porció d'aquesta informació, que es pot utilitzar per fer un quadre global de quines són les pàgines populars, quins altres llocs connecten amb aquest, i quin navegador web està utilitzant la gent. No és la intenció dels projectes Wikimedia utilitzar aquesta informació per a enregistrar els usuaris legítims. Aquests registres s'utilitzen per produir les pàgines d'estadístiques dels llocs; les dades dels registres en brut no es fan públiques, i es descarten normalment després d'aproximadament dues setmanes. Aquí és una mostra el que es registra en una visita a una pàgina: 64.164.82.142 - - [21/Oct/2003:02:03:19 +0000] "GET /wiki/draft_privacy_policy HTTP/1.1" 200 18084 "<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Wikimedia_projects:Village_pump" class='external free' title="http://en.wikipedia.org/wiki/Wikimedia projects:Village pump" rel="nofollow">http://en.wikipedia.org/wiki/Wikimedia_projects:Village_pump</a>" "Mozilla/5.0 (Macintosh; U; PPC Mac OS X; en-us) AppleWebKit/85.7 (KHTML, like Gecko) Safari/85.5" Les dades de registre poden ser examinades per desenvolupadors per resoldre problemes tècnics, perseguint aranyes de webs que es comporten malament i aclaparen el lloc, o per molt rarament per relacionar noms d'usuari i adreces de xarxa d'edició investigant abús del wiki. ===La política sobre lliurament de dades derivades de registres de pàgina=== Segons la política de Wikimedia les dades personals identificables recollides en els registres de servidor no seran lliurades pels desenvolupadors que hi tenen accés, excepte en els casos següents: *1.- En resposta a una citació vàlida o altre petició obligatòria per aplicació de la llei. *2.- Amb el permís de l'usuari afectat *3.- Per Jimbo Wales, el seu consell legal, o per la persona designada per ell, quan sigui necessari per a la investigació de queixes per insult. *4.- Quan la informació pertany a planes generades per una aranya o bot i la seva difusió és necessària per a il·lustrar o resoldre assumptes tècnics. *5.- Quan l'usuari ha estat fent malbé articles o comportant-se persistentment d'una manera desorganitzada, les dades es poden lliurar per ajudar a la identificació de blocs d'IP, o ajudar en la formulació d'una queixa als Proveïdors de Servei d'Internet pertinents *6.- Quan és raonablement necessari protegir els drets, propietat o seguretat de la Fundació Wikimedia, els seus usuaris o el públic. La política de Wikimedia no permet la distribució pública d'aquest tipus d'informació en cap circumstància, excepte en els casos descrits a dalt. ==Compartir informació amb tercers== Excepte en els casos especificats, tot el text afegit a projectes Wikimedia està disponible per a la reutilització sota els termes del GFDL, amb l'excepció de Wikinews, on el text està disponible sota una Llicència de Creative Commons. Wikimedia no es vendrà o no compartirà informació privada, com adreces de correu electrònic, amb tercers, llevat que accepteu liurar aquesta informació, o que lliurar-la sigui exigit per la llei. ==Seguretat de la informació== La Fundació Wikimedia no garanteix contra l'accés desautoritzat a cap informació que proporcioneu. Aquesta informació estarà disponible per a tots els desenvolupadors amb accés als servidors. ==Correu electrònic, llistes de distribució i IRC== ===Correu electrònic=== Podeu proporcionar la vostra adreça de correu electrònic en les vostres Preferències. Això permet que altres usuaris registrats puguin enviar-vos un correo electrònic a través del wiki (llevat que impossibiliteu això en les vostres preferències). La vostra adreça no es revelarà llevat que respongueu, o possiblement si el correu electrònic falla. L'adreça de correu electrònic pot ser utilitzada per la Fundació Wikimedia per comunicar-se amb usuaris a una escala més àmplia. Si no proporcionau una adreça de correu electrònic, no podreu restaurar la vostra contrasenya si l'oblidau. Tanmateix, es pot contactar amb un dels desenvolupadors de Wikimedia per introduir una adreça de correu nova a les vostres preferències. ===Llistes de correu=== Si subscriviu un dels projectes de [http://mail.wikimedia.org/ llistes de correu], les vostres adreces seran exposades a qualsevol altre subscriptor. Els arxius de llistes de la majoria de llistes de correu de Wikimedia són públics, i la vostra adreça pot ser trobada per ser esmentada ella mateixa en els missatges. Els arxius de la llista són també arxivats pels serveis Gmane. Els correus habitualment no s'esborren o modifiquen, però es pot fer en cas extrem. ===Informació d'adreces de correu electrònic=== Algunes adreces de correu electrònic (vegeu més avall) poden expedir correu a un grup de voluntaris autoritzat per la comunitat per usar un sistema de tiquet (OTRS) per veure'ls i contestar-los. Un correu enviat al sistema no és visible públicament, però és visible per aquest grup d'editors de Wikimedia. Enviant un correu a una d'aquestes adreces, la vostra adreça pot esdevenir pública per aquest grup. L'equip d'OTRS pot parlar del contingut del vostre correu amb uns altres contribuents per contestar millor a la vostra pregunta. Les adreces que dirigeixen al sistema d'OTRS són: *info-de@wikipedia.org *info-en@wikipedia.org El correu a board@wikimedia.org o per entaular les adreces privades de membre també es poden enviar a l'equip d'OTRS. ===IRC=== Els canals d'IRC no són oficialment una part pròpia de Wikimedia. Participant a un canal d'IRC, la vostra adreça d'IP estarà exposada als altres participants. Els canals diferents tenen polítiques diferents sobre si es poden publicar registres. ==Dades d'usuari== Les dades dels usuaris, com les vegades què editaven i el nombre d'edicions que ells han fet són públicament disponibles mitjançant llistes "de contribucions d'usuari", i ocasionalment en formularis agregats publicades per altres usuaris. ===Supressió de comptes d'usuari=== Una vegada creats, no es poden esborrar comptes d'usuari. Pot ser possible que un desenvolupador canviï el nom d'usuari d'un compte, però necessitareu demanar això vos mateix. La Fundació Wikimedia no garanteix que un nom es canviarà a sol·licitud. Vegeu [http://meta.wikimedia.org/wiki/Right_to_vanish meta:dret a desaparèixer] per més detalls. Si es suprimeix informació d'usuari específica és dependent de les polítiques de supressió del projecte que conté la informació. ==Supressió de contingut== El text que es suprimeix de projectes Wikimedia no es suprimeix realment. En articles normals, qualsevol pot mirar una versió prèvia i veure què hi havia allà. Si es "suprimeix" un article, qualsevol sysop/administrador, el que es pretén es que gairebé qualsevol en qui es confia no abusi de la capacitat de supressió, pot veure què se suprimia. Només un desenvolupador pot suprimir permanentment informació dels projectes Wikimedia i no hi ha cap garantia que això passi excepte en resposta a demanda judicial. [[Categoria:Viquitexts]] 1886 2877 2006-11-18T19:33:49Z Aleator 20 categ [[Categoria:Poesia]] 1888 2886 2006-11-19T21:26:57Z Aleator 20 <noinclude> == Instruccions d'ús de la plantilla == Aquesta plantilla es col·loca en un text en cas d'haver-se rebut permís explícit (documentat a [[Viquitexts:Permisos de còpia]]) per a publicar-lo a Viquitexts sota la llicència GFDL o en equiparació al domini públic. P.ex.: <nowiki>{{DP-CESSIO|www.gnu.org}}</nowiki> , i en aquest cas, els permisos els localitzarem a <nowiki>Viquitexts:Permisos de còpia/www.gnu.org</nowiki> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] </noinclude><center style="clear:both"> {| align="center" style="width:90%;clear:both; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;margin:5px;" |- |[[Image:PD-icon.svg|50px]] |<center>Aquest text està sota [[w:domini públic|domini públic]] o té llicència [[GFDL]] ja que el propietari dels drets d'autor ho ha permès expressament.<br> L'autorització i els detalls els trobareu a '''[[Viquitexts:Permisos de còpia/{{{1}}}|l'apartat de permisos de còpia]]'''. </center> |} 1889 3443 2006-12-29T22:59:47Z Aleator 20 plantilles {{Autor |Nom=Joan |Cognoms=Benlloch i Vivó |PrimeraLletraCognom=B |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1864 |LlocMort=Madrid |AnyMort=1926 |Viquipedia= }} * ''[[El gran Carlemany]]'' (adoptat en 1914) {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors en català|Benlloch i Vivó]] [[Categoria:Autors valencians|Benlloch i Vivó]] 1890 2900 2006-11-23T22:39:29Z Aleator 20 esmena {| style="clear:both; margin: 0.5em auto; width:80%; text-align: center; background-color:#f8f8f8; border:2px solid #e0e0e0; padding:5px;" |- | [[Image:CC SomeRightsReserved.png|Creative Commons License]]<br/>[[Image:Cc-by white.svg|24px|Creative Commons Attribution icon]][[Image:Cc-sa white.svg|24px|Creative Commons Share Alike icon]] | L'obra es troba sota els termes de la [[:w:Llicència de Creative Commons|Llicència de Creative Commons]].<br> Concretament, és sota els termes de Creative Commons [http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.ca Reconeixement-CompartirIgual] 2.0, <small>també coneguda com "cc-per-ci"</small>. |} <noinclude>[[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]]</noinclude> 1891 2908 2006-11-25T15:41:23Z Aleator 20 [[Llicència de documentació lliure de GNU]] mogut a [[Viquitexts:Llicència de documentació lliure de GNU]]: minimitzar copyvio #REDIRECT [[Viquitexts:Llicència de documentació lliure de GNU]] 1893 3564 2007-01-05T21:04:28Z Aleator 20 fora secció sol·licitats <noinclude> ==Aplicació de la plantilla== <div id=toc> '''<nowiki>{{</nowiki>Copyvio''' '''| Aquí el motiu''' '''| Aquí la teva signatura''' '''}}''' </div><br/> Si està en procés de sol·licitar la confirmació de què l'obra està lliure de drets caldrà incloure un tercer paràmetre. <div id=toc> '''<nowiki>{{</nowiki>Copyvio''' '''| Aquí el motiu''' '''| Aquí la teva signatura''' | '''}}''' </div><br/> , i es visualitzarà a més el següent text: <div style="font-size:95%;padding:2px;background:red;color:white;text-align:center"> '''S'està tramitant la sol·licitud o confirmació sobre la llicència o drets de còpia sobre aquest text.'''<br /> vegeu:<span style="background:#fee;padding:3px"> '''[[Viquitexts:Permisos de còpia|Permisos de còpia]]'''</span> </div> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] ==Editar plantilla== </noinclude><div style="font-size: 95%; padding: 5px; background:#fee;border:1px solid #fcc;"> <div style="background:#fcc; padding:3px">'''''[[Image:Question_copyright.svg|30px]]''''' '''Atenció: El contingut d'aquesta pàgina pot suposar una infracció de [[Viquitexts:Drets d'autor|copyright]].'''</div> No s'ha pogut verificar si el següent text es troba sota alguna de les llicències acceptades per Viquitexts. Si ets la persona que va pujar el text, deixa un missatge a la pàgina de [[Discussió: {{PAGENAME}}|discussió]] per indicar l'origen i la llicència del text. Si no es pot determinar la seva legalitat es procedirà al seu esborrat. Vegeu més detalls a [[Viquitexts:Drets d'autor]]. ---- '''Motiu:''' {{{1|No s'han aportat dades d'origen}}} Signatura i data: {{{2}}} <div style="display:{{{3|none}}};padding:3px;background:red;color:white;text-align:center"> '''S'està en tràmit de sol·licitud o confirmació de la llicència o drets de còpia sobre aquest text.'''<br /> ver:<span style="background:#fee;padding:3px"> '''[[Viquitexts:Permisos de còpia]]'''</span> </div> </div> <includeonly>[[Categoria:Viquitexts:Pàgines amb copyright]]</includeonly> 1894 3439 2006-12-29T20:47:05Z Aleator 20 plantilles {{Autor |Nom=Faustí |Cognoms=Barberà i Martí |PrimeraLletraCognom=B |LlocNaixement=Alaquàs (l'Horta) |AnyNaixement=1850 |LlocMort= |AnyMort=1924 |Viquipedia= }} * ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (1902). {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors en català|Barberà i Martí]] [[Categoria:Autors valencians|Barberà i Martí]] 1895 2924 2006-11-25T19:36:28Z Aleator 20 categ [[Categoria:Espanya]] 1896 3567 2007-01-06T17:30:54Z Aleator 20 ìw [[Categoria:Països]] [[en:Category:Spain]] [[es:Categoría:España]] [[fr:Catégorie:Espagne]] 1897 3449 2006-12-29T23:30:01Z Aleator 20 iw [[Categoria:Texts]] [[en:Category:Works by country]] [[es:Categoría:Países]] [[fr:Catégorie:Nations]] [[nl:Categorie:Staat]] [[pt:Categoria:Obras por país]] 1898 3456 2006-12-30T00:24:04Z Aleator 20 iw [[Categoria:Texts per temàtica]] [[de:Kategorie:Religion]] [[en:Category:Religion]] [[es:Categoría:Textos religiosos]] [[fr:Catégorie:Religion]] [[pl:Kategoria:Religia]] 1899 2933 2006-11-25T20:10:35Z Aleator 20 categ [[Categoria:Països]] 1900 2938 2006-11-25T21:22:55Z Aleator 20 +foto de commons [[Imatge:Engels2.jpg|thumb|right|Retrat de 1891]] {{Autor |Nom=Friedrich |Cognoms=Engels |PrimeraLletraCognom=E |LlocNaixement=Barmen (Alemanya) |AnyNaixement=1820 |LlocMort=Londres (Anglaterra) |AnyMort=1895 |Viquipedia=Friedrich Engels |Viquidites= |Commons=Friedrich Engels }} * ''[[Fonaments de comunisme]]'' (1847) * ''[[Manifest comunista]]'' (1848), amb [[Karl Marx]] * ''[[Missatge del Comitè Central a la Lliga dels Comunistes]]'' (1850), amb [[Karl Marx]] * ''[[Socialisme científic i socialisme utòpic]]'' (1880) * ''[[L'origen de la família, la propietat i l'estat]]'' (1884) * ''[[Ludwig Feuerbach i la fi de la filosofia clàssica alemanya]]'' (1886) [[de:Friedrich Engels]] [[en:Author:Friedrich_Engels]] [[fr:Auteur:Friedrich_Engels]] [[pl:Fryderyk_Engels]] [[sv:Författare:Friedrich Engels]] 1901 2942 2006-11-26T19:39:30Z Aleator 20 categ [[Categoria:Ciències aplicades]] 1902 2943 2006-11-26T19:40:21Z Aleator 20 categ [[Categoria:Ciències]] 1903 3458 2006-12-30T00:26:56Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Texts per temàtica]] [[en:Category:Science]] [[es:Categoría:Ciencia]] [[fr:Catégorie:Science]] [[nl:Categorie:Wetenschap]] 1904 3568 2007-01-06T17:33:01Z Aleator 20 iw [[Categoria:Espanya]] [[es:Categoría:Cataluña]] 1905 2948 2006-11-26T20:09:52Z Aleator 20 categ [[Categoria:Països]] 1906 2956 2006-11-27T22:18:30Z Aleator 20 categ [[Categoria:Viquitexts]] 1907 2961 2006-11-29T20:44:52Z Aleator 20 plantilles {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Joan Maragall i Gorina]]|Poema publicat a ''Poesies'' (1895)}} Vigila, esperit, vigila,<p> no perdis mai el teu nord,<p> no et deixis dur a la tranquil.la<p> aigua mansa de cap port.<p> <br> Gira, gira els ulls enlaire,<p> no miris les platges roïns,<p> dóna el front en el gran aire,<p> sempre, sempre mar endins.<p> <br> Sempre amb les veles suspeses,<p> del cel al mar transparent,<p> sempre entorn aigües esteses<p> que es moguin eternament.<p> <br> Fuig-ne de la terra immoble,<p> fuig dels horitzons mesquins:<p> sempre al mar, al gran mar noble;<p> sempre, sempre mar endins.<p> <br> Fora terres, fora platja,<p> oblida't de ton regrés:<p> no s'acaba el teu viatge,<p> no s'acabarà mai més.<p> <br> {{DP-70}} [[Categoria:Poesia]] 1909 2963 2006-11-29T20:55:13Z Aleator 20 des de Viquipedia {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Joan Maragall i Gorina]]|Poema part de ''Poesies'' (1911)}} {{Obra|Viquipedia=La vaca cega}} <poem> Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. </poem> {{DP-70}} [[Categoria:Poesia]] 1910 2966 2006-11-30T21:50:24Z Aleator 20 New page: {{Autor |Nom=Andreu |Cognoms=Nin i Pérez |PrimeraLletraCognom=N |LlocNaixement=Vendrell (Tarragona) |AnyNaixement=1892 |LlocMort=Alcalà de Henares (Madrid) |AnyMort=1937 |Viquipedia=Andr... {{Autor |Nom=Andreu |Cognoms=Nin i Pérez |PrimeraLletraCognom=N |LlocNaixement=Vendrell (Tarragona) |AnyNaixement=1892 |LlocMort=Alcalà de Henares (Madrid) |AnyMort=1937 |Viquipedia=Andreu Nin i Pérez }} *''[[Les dictadures dels nostres dies]]'' (1930). *''[[Els moviments d'emancipació nacional]]'' (1935). 1911 3094 2006-12-14T20:47:17Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular de Nadal amb diverses variants.}} <poem> -Què li darem an el Noi de la Mare? Què li darem, que li sàpiga bo?- Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.- Tam patantam, que les figues són verdes; tam patantam, que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia del Ram. -Què li darem al fillet de Maria? Què li darem a l'hermós infantó? -Li darem panses amb unes balances, li darem figues amb un paneró.- </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 1912 2971 2006-12-04T16:36:47Z Aleator 20 JM {{Autor |Nom=Joanot |Cognoms=Martorell |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1405-1410 |LlocMort=Barcelona |AnyMort=1468 |Viquipedia=Joanot Martorell }} * ''[[Tirant lo Blanc]]'' (1460-1468). 1913 2972 2006-12-04T21:38:28Z Aleator 20 traduït de [[en:Wikisource:General disclaimer]] <center><big><big> '''Avís general<br> Si us plau, llegeixi aquesta pàgina amb deteniment.<br> Viquitexts no garanteix l'autenticitat ni la integritat de cap text.''' </big></big></center> '''Wikisource''', i per tant '''Viquitexts''', és una col·lecció online de fonts documentals lliures, és a dir, una associació voluntària d'individus i grups que porten a terme una recopilació de material primari. La seva estructura permet alterar el contingut a qualsevol individu amb connexió a la ''World Wide Web'' i un navegador d'Internet. Per tant, si us plau, tingui present que res del que aquí trobarà no ha estat necessàriament revisat per professionals experts que puguin assegurar l'exactitud dels texts. Però això no vol dir que no hi hagi pas informació veraç i valuosa, a Viquitexts. No obstant, tingui sempre present que Wikisource NO pot garantir de cap manera la validesa dels documents que hi trobarà. Hom hi podria trobar alterada la integritat dels texts per canvis realitzats de bona fe, o de mala fe (vandalisme). <br><br> Cap dels autors, col·laboradors, patrocinadors, administradors o usuaris, o qualsevol altre connectat a Wikisource, de qualsevol manera pot ser responsable de l'aparició d'informació imprecisa o difamatòria, tant dels continguts com dels enllaços que hi són. <br><br> Si us plau, tingui present que la majoria de la informació aquí continguda està en [[w:domini públic|domini públic]]. Vosté té la llibertat de reproduir-la de forma lliure i gratuïta tal com aquí s'hi fa. Tot l'altre material s'està proveint de forma lliure i gratuïta, i no se li està demanant a vosté cap acord o contracte amb els propietaris o els usuaris d'aquest lloc, o els propietaris dels servidors en els que s'hi allotja, o els col·laboradors individuals de Viquitexts, o cap administrador o buròcrata, o qualsevol altre que estigui connectat a aquest projecte o a qualsevol projecte germà. <br> Se li està concedint un llicència limitada per copiar allò que desitgi d'aquest lloc; això no crea ni implica cap deute contractual ni extracontractual amb Wikisource o cap dels seus agents, membres, organitzadors o altres usuaris. <br> Si us plau, tingui en compte que la informació que hi trobarà pot violar les lleis de copyright del país o jurisdicció des de la que vosté està llegint aquesta informació. Wikisource recomana no violar cap llei, però com que la informació està emmagatzemada a l'[[w:Florida|Estat de Florida]] dels Estats Units d'Amèrica, està sent mantinguda d'acord amb les proteccions que permet la [[Constitució de l'Estat de Florida]], article 1, secció 4; la primera esmena de la [[Constitució dels Estats Units d'Amèrica]]; i la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] de les Nacions Unides. <br> Les lleis al vostre país poden protegir els [[:Categoria:Discursos|discursos]] de forma diferent a com ho fan les lleis de Florida o dels EUA, o els principis sota la [[:Categoria:Nacions Unides|Carta de les Nacions Unides]]; i Wikisource no pot ser responsable de cap violació potencial de tals lleis per contenir dita informació o enllaços cap a ella. <br><br> <center><b>Wikisource no porta a terme revisions per parells de forma sistemàtica; els usuaris poden corregir errors o eliminar fragments incorrectes però no tenen l'obligació de fer-ho; per això la informació present a Wikisource no té cap garantia que la faci apta per a cap finalitat o ús concrets. </b></center> <br><br> No es pot pretendre atribuir danys i perjudicis contra Wikisource, ja que és una associació voluntària d'individus que es desenvolupa de forma lliure per tal de crear recursos oberts de tipus educatiu, cultural i informatiu. <br> Es proporciona aquesta informació a vosté de forma gratuïta i sense cap acord o entesa entre vosté i Wikisource, sempre que l'ús o modificacions que faci vosté no vagin més enllà del que tolera la [[GFDL|Llicència de Documentació Lliure GNU]]. <br> Ningú es responsabilitza dels canvis, edicions, modificacions o esborrats realitzats a la informació per vosté proporcionada a Wikisource, o a qualsevol altre dels projectes germans. <br> Tingui en compte que Wikisource conté '''[[:Categoria:Medicina|obres mèdiques]]'''. Aquestes obres poden ser incorrectes o sense validesa actual. Si us plau, contacti amb un professional sanitari per rebre consells mèdics. <br><br> Gràcies pels minuts que ha trigat en llegir aquesta pàgina, i gaudeixi de l'experiència a Wikisource (i Viquitexts). [[Categoria:Viquitexts]] [[da:Wikisource:Generelle forbehold]] [[en:Wikisource:General disclaimer]] [[zh:Wikisource:免责声明]] 1914 2978 2006-12-04T22:15:27Z Aleator 20 tenir en compte de+vocal=d' <noinclude> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] [[en:Template:Author-PD-old-70]] [[es:Plantilla:DP-AUTOR-70]] </noinclude> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:PD-icon.svg|50px]] | <center>''Totes les obres originals de l'autor/a {{PAGENAME}} es troben en el [[w:ca:domini públic|domini públic]] en aquells països en els quals els drets de copyright són vigents fins 70 anys després de la defunció de l'autor.<br>Les traduccions d'aquest tipus d'obres poden no estar en el domini públic. <small>([[Viquitexts:Drets d'autor|Més informació...]])</small>''</center> |} 1915 2994 2006-12-04T22:31:15Z Aleator 20 2n autor/a <noinclude> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] [[en:Template:Author-PD-old]] [[es:Plantilla:DP-AUTOR-100]] </noinclude> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:PD-icon.svg|50px]] | <center>''Totes les obres originals de l'autor/a {{PAGENAME}} es troben en el [[w:ca:domini públic|domini públic]]. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor/a va morir fa més de 100 anys. <small>([[Viquitexts:Drets d'autor|Més informació...]])</small>''</center> |} 1916 3261 2006-12-22T18:59:22Z Aleator 20 red copy <noinclude> Aquesta plantilla s'utilitzarà en les pàgines d'autor, per avisar que les obres de l'autor o autora en qüestió, no poden incloure's a Viquitexts fins 70 anys després de la defunció del mateix, ja que les lleis del seu país d'origen o les dels Estats Units ho impedeix. Tot i això, poden donar-se excepcions legals per què sí es pugui afegir l'obra a Viquitexts sense vulnerar cap llei (p.ex. que el propietari dels drets els cedeixi). <nowiki>{{</nowiki>Copyright-AutorFins|'''any de defunció + 70'''<nowiki>}}</nowiki> [[Categoria:Plantilles de llicència d'ús]] </noinclude> <br style="clear:both" /> {| align="center" style="width:90%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa;" |- |[[Image:Red copyright.svg|50px]] | <center>'''''Les obres originals de l'autor/a {{PAGENAME}} no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any <big>{{{1}}}</big>''' si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut més de '''70 anys''' des de la seva defunció. <small>([[Viquitexts:Drets d'autor|Més informació...]])</small>''</center> |} 1917 2984 2006-12-04T22:22:29Z Aleator 20 escriptor=>autor {{Autor |Nom=Anselm |Cognoms=Turmeda |PrimeraLletraCognom=T |LlocNaixement=Ciutat de Mallorca |AnyNaixement=1355 |LlocMort=Tunis |AnyMort=1423 |Viquipedia=Anselm Turmeda |Pseudònim=Abd-Al·lah at-Tarjuman }} *''[[Llibre dels bons amonestaments]]'' (1398). *''[[Cobles de la divisió del Regne de Mallorques]]'' (1398). *''[[La disputa de l'ase]]'' (1418). *''[[L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en àrab|Turmeda, Anselm]] [[Categoria:Autors en català|Turmeda, Anselm]] [[Categoria:Autors mallorquins|Turmeda, Anselm]] 1919 2982 2006-12-04T22:18:39Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors]] 1920 2985 2006-12-04T22:23:07Z Aleator 20 [[Categoria:Autors per idioma]] [[Categoria:Autors per idioma]] 1921 2986 2006-12-04T22:23:27Z Aleator 20 [[Categoria:Autors per idioma]] [[Categoria:Autors per idioma]] 1922 3501 2006-12-30T18:17:43Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Autors per procedència]] [[Categoria:Illes Balears]] 1923 3279 2006-12-23T21:28:03Z Aleator 20 +iw [[Categoria:Autors]] [[en:Category:Authors by nationality]] [[ru:Категория:Авторы по странам]] 1924 2989 2006-12-04T22:25:56Z Aleator 20 AC {{Autor |Nom=Antoni |Cognoms=Canals |PrimeraLletraCognom=C |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1352 |LlocMort=Saragossa? |AnyMort=1419 |Viquipedia=Antoni Canals }} *''[[De providencia]]''. *''[[Llibre anomenat Valeri Màxim]]''. *''[[Raonament fet entre Scipió e Aníbal]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Canals, Antoni]] [[Categoria:Autors valencians|Canals, Antoni]] 1925 2990 2006-12-04T22:26:26Z Aleator 20 [[Categoria:Autors per procedència]] [[Categoria:Autors per procedència]] 1926 2991 2006-12-04T22:28:44Z Aleator 20 BM {{Autor |Nom=Bernat |Cognoms=Metge |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Barcelona |AnyNaixement=entre 1340 i 1346 |LlocMort= |AnyMort=1413 |Viquipedia=Bernat Metge }} ==En vers== *''[[Sermó]]'' (1388). *''[[Medecina apropiada a tot mal]]''. *''[[Llibre de Fortuna e Prudència]]'' (1381). ==En prosa== *''[[Com se comportà Ovidi essent enamorat]]'' (anterior a 1388). *''[[Valter e Griselda]]'' (1388). *''[[Apologia]]''. *''[[Lo somni]]'' (1399). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Metge, Bernat]] [[Categoria:Autors catalans|Metge, Bernat]] 1927 3505 2006-12-30T18:23:37Z Aleator 20 +categ [[Categoria:Autors per procedència]] [[Categoria:Catalunya]] 1928 2995 2006-12-04T22:32:21Z Aleator 20 BF {{Autor |Nom=Bonifaci |Cognoms=Ferrer |PrimeraLletraCognom=F |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1350 |LlocMort=íd. |AnyMort=1417 |Viquipedia=Bonifaci Ferrer }} *''[[La Bíblia (traducció de Bonifaci Ferrer)]]'' (1478, primera impressió). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors valencians|Ferrer, Bonifaci]] [[Categoria:Autors en català|Ferrer, Bonifaci]] 1929 2996 2006-12-04T22:45:52Z Aleator 20 FdM {{Autor |Nom=Felip |Cognoms=de Malla |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Barcelona |AnyNaixement=1370 |LlocMort= |AnyMort=1431 |Viquipedia=Felip de Malla }} *''[[Lo pecador remut]]'' (1419-1424). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Malla, Felip]] [[Categoria:Autors valencians|Malla, Felip]] 1930 2997 2006-12-04T22:55:52Z Aleator 20 FE {{Autor |Nom=Francesc |Cognoms=Eiximenis |PrimeraLletraCognom=E |LlocNaixement=Girona |AnyNaixement=1327 |LlocMort=Perpinyà |AnyMort=1409 |Viquipedia=Francesc Eiximenis }} *''[[Lo Crestià]]'' (1379-1392). *''[[Lo llibre de les dones]] (1388). *''[[Llibre dels àngels]] (1392). *''[[Vida de Crist]] (1398). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Eiximenis, Francesc]] [[Categoria:Autors catalans|Eiximenis, Francesc]] 1931 2998 2006-12-04T22:57:26Z Aleator 20 JRdC {{Autor |Nom=Joan |Cognoms=Roís de Corella |PrimeraLletraCognom=R |LlocNaixement=Gandia o València |AnyNaixement=1433-1443 |LlocMort=Barcelona |AnyMort=1497 |Viquipedia=Joan Roís de Corella }} ===Tema profà=== *''[[Tragèdia de Caldesa]]''. *''[[Història de Leander i Hero]]''. *''[[Història de Jason i Medea]]''. *''[[Plant dolorós de la reina Hècuba]]''. *''[[Jardí d'amor]]''. *''[[Parlament en casa de Berenguer Mercader]]''. ===Tema religiós=== *''[[Vida de Santa Anna]]''. *''[[Història de Josep]]''. *''[[Història de Santa Magdalena]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors valencians|Roís de Corella, Joan]] [[Categoria:Autors en català|Roís de Corella, Joan]] 1932 2999 2006-12-04T23:00:49Z Aleator 20 JTE {{Autor |Nom=Joan |Cognoms=Torrendell i Escalas |PrimeraLletraCognom=T |LlocNaixement=Ciutat de Mallorca |AnyNaixement=1869 |LlocMort=Buenos Aires |AnyMort=1937 |Viquipedia=Joan Torrendell i Escalas }} *''El Picaflor'' (1894). *''Pimpollos'' (1895). *''Clarín y su ensayo'' (1902). *''La política catalanesca'' (1904). *''[[Transcendència del periodisme per a la propaganda i la consolidació del renaixement i la restauració de la nostra llengua]] (1906). *''El año literario'' (1918). *''Los concursos literarios y otros ensayos críticos'' (1926). {{Copyright-AutorFins|2007}} [[Categoria:Autors en català|Torrendell i Escalas, Joan]] [[Categoria:Autors en espanyol|Torrendell i Escalas, Joan]] [[Categoria:Autors mallorquins|Torrendell i Escalas, Joan]] 1933 3000 2006-12-04T23:01:13Z Aleator 20 [[Categoria:Autors per idioma]] [[Categoria:Autors per idioma]] 1934 3001 2006-12-04T23:03:36Z Aleator 20 JPT {{Autor |Nom=Josep |Cognoms=Pascual Tirado |PrimeraLletraCognom=P |LlocNaixement=Castelló de la Plana |AnyNaixement=1884 |LlocMort= |AnyMort=1937 |Viquipedia=Josep Pascual Tirado }} *''Fruita de Repom'' (1921). *''Tombatossals'' (1930). *''De la meua Garbera'' (1935). {{Copyright-AutorFins|2007}} [[Categoria:Autors en català|Pascual Tirado, Josep]] [[Categoria:Autors valencians|Pascual Tirado, Josep]] 1935 3002 2006-12-04T23:05:10Z Aleator 20 PB {{Autor |Nom=Prudenci |Cognoms=Bertrana |PrimeraLletraCognom=B |LlocNaixement=Tordera |AnyNaixement=1867 |LlocMort=Barcelona |AnyMort=1941 |Viquipedia=Prudenci Bertrana }} *''Violeta'' (1889). *''La guineu''. *''Tard'' (1903). *''Josafat'' (1906). *''Crisàlides'' (1907). *''Nàufrags'' (1907). *''Proses bàrbares'' (1911). *''La lloca vídua i altres contes'' (1905). *''Els Herois'' (1920). *''El meu amic Pellini i altres contes'' (1923). *''La bassa roja'' (1923). *''El desig de pecar'' (1924). *''L'òrgan del diputat'' (1924). *''Jo! Memòries d'un metge filòsof'' (1925). *''Tieta Claudina'' (1929). *Trilogia ''Entre la terra i els núvols'', integrada per ''L'hereu'' (1931), ''El vagabund'' (1933) i ''L'impenitent'' (1948). {{Copyright-AutorFins|2011}} [[Categoria:Autors catalans|Bertrana, Prudenci]] [[Categoria:Autors en català|Bertrana, Prudenci]] 1936 3003 2006-12-04T23:06:21Z Aleator 20 RCD {{Autor |Nom=Raimon |Cognoms=Casellas i Dou |PrimeraLletraCognom=C |LlocNaixement=Barcelona |AnyNaixement=1855 |LlocMort=Sant Joan de les Abadesses |AnyMort=1910 |Viquipedia=Raimon Casellas i Dou }} *''[[El dibuixant païsista Lluís Rigalt]]'' (1900). *''[[Els sots feréstecs]]'' (1901). *''[[Les multituds]]'' (1906). *''[[Llibre d'històries]]'' (1909). *''[[La damisel.la santa]]'' (1918). *''[[Etapes estètiques I]]'' (1916). *''[[Etapes estètiques II]]'' (1918). {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors catalans|Casellas i Dou, Raimon]] [[Categoria:Autors en català|Casellas i Dou, Raimon]] 1937 3018 2006-12-05T22:28:05Z Aleator 20 +info {{Autor |Nom=Ramon |Cognoms=Vidal de Besalú |PrimeraLletraCognom=V |LlocNaixement= |AnyNaixement=1196? |LlocMort= |AnyMort=1252? |Viquipedia=Ramon Vidal de Besalú }} *''[[Les razos de trobar]]''. *''[[So fo el temps c'om era gais]]''. *''[[Abril issi'e mays intrava]]'' (autoria en entredit). *''[[Castia gilos]]'' (autoria en entredit). *[[Composició breu (R.Vidal de Besalú)|Composició breu]] (sense títol). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Vidal de Besalú, Ramon]] 1938 3005 2006-12-04T23:09:47Z Aleator 20 TLO {{Autor |Nom=Teodor |Cognoms=Llorente Olivares |PrimeraLletraCognom=L |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1836 |LlocMort=València |AnyMort=1911 |Viquipedia=Teodor Llorente Olivares }} *''[[Amor del poeta]]''. *''[[Vint-i-cinc anys]]''. *''[[La nova era]]''. *''[[Arròs amb fesols i naps]]''. *''[[Cartes de soldat]]''. *''[[A mossèn Jacint Verdaguer]]''. *''[[La creu del poble]]''. *''[[Missa d'Alba]]''. *''[[Plany de la teixidora]]''. *''[[Vora el barranc dels Algadins]]''. *''[[En la muntanya]]''. *''[[Els teuladins]]''. *''[[La barraca]]''. *''[[Cançoneta amorosa]]''. *''[[Viatge nupcial]]''. *''[[Íntima]]''. {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors valencians|Llorrente Olivares, Teodor]] [[Categoria:Autors en català|Llorrente Olivares, Teodor]] 1939 3007 2006-12-04T23:37:10Z Aleator 20 [[Categoria:Autors per idioma]] [[Categoria:Autors per idioma]] 1940 3600 2007-01-10T22:38:11Z Aleator 20 canvio color per veure link <noinclude> ===Ús=== <pre> {{Textinfo|1|2|3|4|5|6}} </pre> , on: '''1''': '''Edició''' - Edició de referència de l'obra. Per exemple, una edició impresa (tot i que la font sigui una altra; per exemple, una edició que ha estat digitalitzada per una biblioteca virtual). '''2''': '''Font''' - Pàgina web, escanejat, transcripció manual... i tots els detalls de l'edició de la què s'ha copiat el text. Pot fer referència a l'"edició", però no té per què coincidir sempre. Per exemple, "Google Books", tot i que l'edició original fou un llibre editat en paper. '''3''': '''Col·laboradors''': Usuaris (tres <nowiki>~~~</nowiki>) que han intervingut en la creació. '''4''': '''Nivell de progrés''': * [[Image:25%.png]] <nowiki>[[Image:25%.png]]</nowiki>: No hi ha garantia de la fiabilitat del text, o està incomplet, o té un format inadequat, o està en construcció. * [[Image:50%.png]] <nowiki>[[Image:50%.png]]</nowiki>: Text complet, amb format adient, però que...: ** fou escanejat i no s'ha revisat ni corregit. ** fou copiat d'una pàgina web sense informació fiable de la font. ** no està ben categoritzat. * [[Image:75%.png]] <nowiki>[[Image:75%.png]]</nowiki>: Text complet i revisat, amb informació de les fonts, amb format adient. Pot ser el cas de textos creats per un sol usuari registrat. * [[Image:100%.png]] <nowiki>[[Image:100%.png]]</nowiki>: Text de qualitat revisat per varis usuaris registrats amb alguna edició de referència. '''5''': '''Notes''' que creieu adients. '''6''': '''Revisat i corregit''': Usuaris (tres <nowiki>~~~</nowiki>) que han intervingut en la revisió del text i que avalen la qualitat del mateix. Si algun paràmetre no el coneixeu o no existiex, podeu posar un espai en blanc. Llegiu també [[Viquitexts:Qualitat dels textos]]. Exemple: <pre> {{Textinfo |''Obra'' de Jordi Smith, Edicions 69, Barcelona, 1875. |Transcripció manual des de http://books.google.ca |[[Usuari:Joan|Joan]] |[[Image:75%.png]] |És una traducció de l'obra en llatí ''Obrus'' de H.Stoikus que inclou traduccions poc acurades. |[[Usuari:Pere|Pere]], [[Usuari:Pau|Pau]]}} </pre> ===Edició=== </noinclude> {| style="margin:0 auto; background-color:#B6F8B1; padding:5px; border:1px solid #0E8605" | align=center bgcolor="#abc866"| <font color=white> [[Plantilla:Textinfo|Informació]] sobre l'edició de '''''{{PAGENAME}}''''' |- |align=left| Edició : {{{1}}}<br /> ---- Font : {{{2}}}<br /> ---- Col·laborador(s): {{{3}}}<br /> ---- Nivell de progrés : {{{4}}}<br /> ---- Notes : {{{5}}}<br /> ---- Revisat i corregit per : {{{6}}} |} <noinclude> [[Categoria:Plantilles de manteniment]] [[en:Template:Textinfo]] [[es:plantilla:Infotexto]] [[fr:Modèle:Infoédit]] [[zh:Template:Textinfo]] </noinclude> 1941 3009 2006-12-05T16:26:43Z Aleator 20 categ [[Categoria:Plantilles]] 1942 3014 2006-12-05T21:21:50Z Aleator 20 NOM [[Image:Noller.jpg|thumb|right|L'escriptor i advocat Narcís Oller]] {{Autor |Nom=Narcís |Cognoms=Oller i Moragas |PrimeraLletraCognom=O |LlocNaixement=Valls |AnyNaixement=1846 |LlocMort=Barcelona |AnyMort=1930 |Viquipedia=Narcís Oller i Moragas }} ===Narrativa=== * ''El pintor Rubio'' (1876) (en castellà i inèdit) * ''Un viaje de placer'' (1868) (sota el pseudònim Plácido) * ''[[Croquis del natural]]'' (1879). * ''[[La papallona]]'' (1882). * ''[[L'escanyapobres]]'' (1884). * ''[[Vilaniu]]'' (1885). * ''[[La febre d'or]]'' (1890)-(1892). * ''[[La bogeria]]'' (1898). * ''[[Pilar Prim]]'' (1906). ===Teatre=== * ''[[Teatre d'aficionats]]'' (1900). * ''[[Renyines d'enamorats]]'' (1926). {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors catalans|Oller i Moragas, Narcís]] [[Categoria:Autors en català|Oller i Moragas, Narcís]] 1943 3015 2006-12-05T21:25:17Z Aleator 20 DC {{Autor |Nom=Cristòfor |Cognoms=Despuig |PrimeraLletraCognom=D |LlocNaixement=Tortosa |AnyNaixement=1510 |LlocMort= |AnyMort=1570's |Viquipedia=Cristòfor Despuig }} * ''[[Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa]]'' (1557). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors catalans|Despuig, Cristòfor]] [[Categoria:Autors en català|Despuig, Cristòfor]] 1944 3016 2006-12-05T21:31:34Z Aleator 20 JT {{Autor |Nom=Joan |Cognoms=Timoneda |PrimeraLletraCognom=T |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1518? |LlocMort= |AnyMort=1583 |Viquipedia=Joan Timoneda }} *''Flor de enamorados''. *''Sarao''. *''Rosas de romances'' (1573). *''Ternario espiritual'' (1558). *''[[Ternarios sacramentales]]'' (1575). *''[[El Sobremesa]]'' (1563). *''[[Memoria hispanae]]''. *''[[Memoria valentina]]''. *''[[L'església militant]]''. *''[[Castell d'Emaús]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors valencians|Timoneda, Joan]] [[Categoria:Autors en català|Timoneda, Joan]] [[Categoria:Autors en espanyol|Timoneda, Joan]] 1945 3054 2006-12-08T19:13:44Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|Composició breu (sense títol)|[[Ramon Vidal de Besalú]]|Poesia de temàtica amorosa i traducció d'en Hugh Field.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Plazens plasers, tant vos amb e.us desizir, que res no.m pot plazer ses vos, ni,m platz. II Pecar faretz, doncs, si.m voletz auzir, pus als no.m platz ne [no.]m pot abellir; qu'eu fora rics si.m dexasatz sofrir qu'eu vos pregas ans c'altre.m fazes gay. III Be.m poriatz storçre de morir sol qu'eu plagues mos fis prechs retenir, e far senblan com en pogues jauzir, e si.us volgues que altra.n volgues may. </pre> </td> <td> <pre> I Plaents plaers, tant us amo i us desitjo, que res no em pot plaure sense vós, ni em plau. II Pecat fareu, doncs, si em voleu escoltar ja que res més no em plau ni em pot abellir; que jo fóra afortunat si em deixéssiu aconseguir que jo us fes la cort abans que una altra em fes feliç. III Bé em podríeu salvar de morir sols que us plagués els meus lleials precs acceptar, i mostrar com n'heu pogut gaudir i si us agradessin que a una altra no agradessin mai </pre> </td> </tr> </table> {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1947 3256 2006-12-22T17:26:13Z Aleator 20 fora enllaços externs {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit internacional|Traducció NO oficial de la versió oficial en espanyol del Conveni de Berna, un tractat internacional pel qual es regulen les proteccions mínimes de les obres literàries i artístiques que es concedeixen a l'autor}} <center><big>Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques</big> '''<poem>del 9 de setembre de 1886, completat en PARIS el 4 de maig de 1896, revisat en BERLÍN el 13 de novembre de 1908, completat a BERNA el 20 de març de 1914 i revisat a ROMA el 2 de juny de 1928, a BRUSSEL·LES el 26 de juny de 1948, a ESTOCOLM el 14 de juliol de 1967 en PARIS el 24 de juliol de 1971 i esmenat el 28 de setembre de 1979</poem>''' </center> ==Índex== <small>Aquest índex ha estat incorporat a fi de facilitar la lectura del text. El mateix no figura en el text original del Conveni.</small> [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article primer|Article primer]]: Constitució d'una Unió [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 2|Article 2]]: Obres protegides: 1. « Obres literàries i artístiques »; 2. Possibilitat d'exigir la fixació; 3. Obres derivades; 4. Textos oficials; 5. Col·leccions; 6. Obligació de protegir; beneficiaris de la protecció; 7. Obres d'arts aplicades i dibuixos i models industrials; 8. Notícies [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 2bis|Article 2bis]]: Possibilitat de limitar la protecció d'algunes obres: 1. Determinats discursos; 2. Algunes utilitzacions de conferències i al·locucions; 3. Dret de reunir en col·lecció aquestes obres [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 3|Article 3]]: Criteris per a la protecció: 1. Nacionalitat de l'autor; lloc de publicació de l'obra; 2. Residència de l'autor; 3. Obres « publicades »; 4. Obres « publicades simultàniament » [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 4|Article 4]]: Criteris per a la protecció d'obres cinematogràfiques, obres arquitectòniques i algunes obres d'arts gràfiques i plàstiques [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 5|Article 5]]: Drets garantits: 1. i 2. Fora del país d'origen; 3. En el país d'origen; 4. « País d'origen » [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 6|Article 6]]: Possibilitat de restringir la protecció respecte a determinades obres de nacionals d'alguns països que no pertanyin a la Unió: 1. En el país en què l'obra es va publicar per primera vegada i en els altres països; 2. No retroactivitat; 3. Notificació [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 6bis|Article 6bis]]: Drets morals: 1. Dret de reivindicar la paternitat de l'obra; dret d'oposar-se a algunes modificacions de l'obra i a altres atemptats a la mateixa; 2. Després de la mort de l'autor; 3. Mitjans processals [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 7|Article 7]]: Vigència de la protecció: 1. En general; 2. Respecte de les obres cinematogràfiques; 3. Respecte de les obres anònimes o pseudònimes; 4. Respecte de les obres fotogràfiques i les arts aplicades; 5. Data de partida per a calcular els terminis; 6. Terminis superiors; 7. Terminis menys extensos; 8. Legislació aplicable; « confrontació » de terminis [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 7bis|Article 7bis]]: Vigència de la protecció d'obres realitzades en col·laboració [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 8|Article 8]]: Dret de traducció [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 9|Article 9]]: Dret de reproducció: 1. En general; 2. Possibles excepcions; 3. Gravacions sonores i visuals [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 10|Article 10]]: Lliure utilització d'obres en alguns casos: 1. Cites; 2. Il·lustració de l'ensenyança; 3. Menció de la font i de l'autor [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 10bis|Article 10bis]]: Altres possibilitats de lliure utilització d'obres: 1. D'alguns articles i obres radiodifoses; 2. D'obres vistes o sentides en el curs d'esdeveniments d'actualitat [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 11|Article 11]]: Alguns drets corresponents a obres dramàtiques i musicals: 1. Dret de representació o d'execució públiques i de transmissió pública d'una representació o execució; 2. Pel que fa a les traduccions [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 11bis|Article 11bis]]: Drets de radiodifusió i drets connexos: 1. Radiodifusió i altres comunicacions sense fil, comunicació pública per fil o sense fil de l'obra radiodifosa, comunicació pública mitjançant altaveu o qualsevol altre instrument anàleg de l'obra radiodifosa; 2. Llicències obligatòries; 3. Gravació; gravacions efímeres [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 11ter|Article 11ter]]: Alguns drets corresponents a les obres literàries: 1. Dret de recitació pública i de transmissió pública d'una recitació; 2. En el que concerneix a les traduccions [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 12|Article 12]]: Dret d'adaptació, arreglament i una altra transformació [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 13|Article 13]]: Possibilitat de limitar el dret de gravar obres musicals i la lletra respectiva: 1. Llicències obligatòries; 2. Mesures transitòries; 3. Decomís de la importació d'exemplars fets sense l'autorització de l'autor [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 14|Article 14]]: Drets cinematogràfics i drets connexos: 1. Adaptació i reproducció cinematogràfiques; distribució; representació, execució pública i transmissió per fil al públic de les obres així adaptades o reproduïdes; 2. Adaptació de realitzacions cinematogràfiques; 3. Falta de llicències obligatòries [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 14bis|Article 14bis]]: Disposicions especials relatives a les obres cinematogràfiques: 1. Assimilació a les obres « originals »; 2. Titulars del dret d'autor; limitació d'alguns drets de determinats autors de contribucions; 3. Alguns altres autors de contribucions [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 14ter|Article 14ter]]: «Droit de suite» sobre les obres d'art i els manuscrits: 1. Dret a obtindre una participació en les revendes; 2. Legislació aplicable; 3. Procediment [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 15|Article 15]]: Dret de fer valdre els drets protegits: 1. Quan s'ha indicat el nom de l'autor o quan el pseudònim no deixi el menor dubte sobre la identitat de l'autor; 2. En el cas d'obres cinematogràfiques; 3. Per a les obres anònimes i pseudònimes; 4. Per a algunes obres no publicades d'autor desconegut [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 16|Article 16]]: Exemplars falsificats: 1. Comís; 2. Comís de la importació; 3. Legislació aplicable [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 17|Article 17]]: Possibilitat de vigilar la circulació, representació i exposició d'obres [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 18|Article 18]]: Obres existents en el moment de l'entrada en vigor del Conveni: 1. Podran protegir-se quan el termini de protecció no hagi expirat encara en el país d'origen; 2. No podran protegir-se quan la protecció hagi expirat en el país en què es reclami; 3. Aplicació d'aquests principis; 4. Casos especials [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 19|Article 19]]: Protecció més àmplia que la derivada del Conveni [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 20|Article 20]]: Tractes particulars entre països de la Unió [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 21|Article 21]]: Disposicions especials concernents als països en desenvolupament: 1. Referència a l'Annex; 2. L'Annex és part de l'Acta [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 22|Article 22]]: Assemblea: 1. Constitució i composició; 2. Labors; 3. Quòrum, votació, observadors; 4. Convocatòria; 5. Reglament [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 23|Article 23]]: Comité Executiu: 1. Constitució; 2. Composició; 3. Nombre de membres; 4. Distribució geogràfica; tractats particulars; 5. Permanència en funcions, límits de reelegibilitat, modalitats de l'elecció; 6. Labors; 7. Convocatòria; 8. Quòrum, votació; 9. Observadors; 10. Reglament [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 24|Article 24]]: Oficina Internacional: 1. Tasques en general, director general; 2. Informacions generals; 3. Revista; 4. Informació als països; 5. Estudis i serveis; 6. Participació en reunions; 7. Conferències de revisió; 8. Les altres tasques [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 25|Article 25]]: Finances: 1. Pressupost; 2. Coordinació amb les altres Unions; 3. Recursos; 4. Contribucions; possible pròrroga del pressupost anterior; 5. Taxes i sumes degudes; 6. Fons d'operacions; 7. Bestretes del govern que acull; 8. Verificació de comptes [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 26|Article 26]]: Modificacions: 1. Disposicions que l'Assemblea podrà modificar; propostes; 2. Adopció; 3. Entrada en vigor [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 27|Article 27]]: Revisió: 1. Objectiu; 2. Conferències; 3. Adopció [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 28|Article 28]]: Acceptació i entrada en vigor de l'Acta respecte dels països de la Unió: 1. Ratificació, adhesió; possibilitat d'excloure algunes disposicions; retirada de l'exclusió; 2. Entrada en vigor dels articles 1 à 21 i de l'Annex; 3. Entrada en vigor dels articles 22 a 38 [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 29|Article 29]]: Acceptació i entrada en vigor respecte de països externs a la Unió: 1. Adhesió; 2. Entrada en vigor [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 29bis|Article 29bis]]: Efecte de l'acceptació de l'Acta a fi d'aplicar l'Article 14.2) del Conveni que estableix l'OMPI [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 30|Article 30]]: Reserves: 1. Límits de la possibilitat de formular reserves; 2. Reserves anteriors; reserva relativa al dret de traducció; retir de la reserva [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 31|Article 31]]: Aplicabilitat a determinats territoris: 1. Declaració; 2. Retirada de la declaració; 3. Data de vigència; 4. No implica l'acceptació de situacions de fet [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 32|Article 32]]: Aplicabilitat de la present Acta i de les Actes anteriors: 1. Entre països que ja són membres de la Unió; 2. Entre un país que arriba a ser membre de la Unió i altres països membres de la Unió; 3. Aplicabilitat de l'Annex en determinades relacions [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 33|Article 33]]: Diferències: 1. Competència de La Cort Internacional de Justícia; 2. Reserva respecte d'aquesta competència; 3. Retir de la reserva [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 34|Article 34]]: Tancament d'algunes disposicions anteriors: 1. D'Actes anteriors; 2. Del Protocol annex a l'Acta d'Estocolm [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 35|Article 35]]: Durada del Conveni; Denúncia: 1. Durada il·limitada; 2. Possibilitat de denúncia; 3. Data en què produirà efecte la denúncia; 4. Moratòria relativa a la denúncia [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 36|Article 36]]: Aplicació del Conveni: 1. Obligació d'adoptar les mesures necessàries; 2. Moment a partir del qual hi ha aquesta obligació [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 37|Article 37]]: Clàusules finals: 1. Idiomes de l'Acta; 2. Firma; 3. Còpies certificades; 4. Registre; 5. Notificacions [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 38|Article 38]]: Disposicions transitòries: 1. Exercici del « privilegi de cinc anys »; 2. Oficina de la Unió, Director de l'Oficina; 3. Successió de l'Oficina de la Unió ANNEX: DISPOSICIONS ESPECIALS RELATIVES ALS PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article primer|Article primer]]: Facultats oferides als països en desenvolupament: 1. Possibilitat de fer ús d'algunes facultats; declaració; 2. Durada de la validesa de la declaració; 3. País que hagi deixat de ser considerat com a país en desenvolupament; 4. Existències d'exemplars; 5. Declaracions respecte d'alguns territoris; 6. Límits de la reciprocitat [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article II|Article II]]: Limitacions del dret de traducció: 1. Llicències concedides per l'autoritat competent; 2. a 4. Condicions en què podran concedir-se aquestes llicències; 5. Usos per als que podran concedir-se llicències; 6. Expiració de les llicències; 7. Obres compostes principalment d'il·lustracions; 8. Obres retirades de la circulació; 9. Llicències per a organismes de radiodifusió [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article III|Article III]]: Limitacions del dret de reproducció: 1. Llicències concedides per l'autoritat competent; 2. a 5. Condicions en què es podran concedir aquestes llicències; 6. Expiració de llicències; 7. Obres a què s'aplica el present article [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article IV|Article IV]]: Disposicions comunes sobre llicències previstes en els Articles II i III: 1. i 2. Procediment; 3. Indicació de l'autor i del títol de l'obra; 4. Exportació d'exemplars; 5. Nota; 6. Remuneració [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article V|Article V]]: Una altra possibilitat de limitar el dret de traducció: 1. Règim previst per les Actes de 1886 i de 1896. 2. Impossibilitat de canviar de règim després d'haver triat el de l'Article II; 3. Termini per a triar l'altre règim [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article VI|Article VI]]: Possibilitats d'aplicar o d'acceptar l'aplicació de determinades disposicions de l'Annex abans de quedar obligat per aquest: 1. Declaració; 2. Depositari i data en què la declaració produirà efectes [[Categoria:Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques]] [[en:Convention for the Protection of Literary and Artistic Works]] [[es:Convenio de Berna para la protección de las obras literarias y artísticas]] [[ko:베른협약]] 1948 3026 2006-12-06T21:34:04Z Aleator 20 esmena navegació {{navegar|llibre=Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques|actual=Del 1 al 21|anterior=Portada|següent=Del 22 al 38}} ==Article primer== Els països als quals s'aplica el present Conveni estan constituïts en Unió per a la protecció dels drets dels autors sobre les seves obres literàries i artístiques. ==Article 2== 1) Els termes « obres literàries i artístiques » comprenen totes les produccions en el camp literari, científic i artístic, sigui quin sigui el mode o forma d'expressió, com ara els llibres, fullets i altres escrits; les conferències, al·locucions, sermons i altres obres de la mateixa naturalesa; les obres dramàtiques o dramaticomusicals; les obres coreogràfiques i les pantomimes; les composicions musicals amb lletra o sense; les obres cinematogràfiques, a les quals s'assimilen les obres expressades per procediment anàleg a la cinematografia; les obres de dibuix, pintura, arquitectura, escultura, gravat, litografia; les obres fotogràfiques a les quals s'assimilen les expressades per procediment anàleg a la fotografia; les obres d'arts aplicades; les il·lustracions, mapes, plans, croquis i obres plàstiques relatius a la geografia, a la topografia, a l'arquitectura o a les ciències. 2) No obstant, queda reservada a les legislacions dels països de la Unió la facultat d'establir que les obres literàries i artístiques o alguns dels seus gèneres no estaran protegits mentres no hagin estat fixats en un suport material. 3) Estaran protegides com a obres originals, sense perjudici dels drets de l'autor de l'obra original, les traduccions, adaptacions, arreglaments musicals i la resta de transformacions d'una obra literària o artística. 4) Queda reservada a les legislacions dels països de la Unió la facultat de determinar la protecció que han de concedir als textos oficials d'orde legislatiu, administratiu o judicial, així com a les traduccions oficials d'aquests textos. 5) Les col·leccions d'obres literàries o artístiques com ara les enciclopèdies i antologies que, per la selecció o disposició de les matèries, constitueixin creacions intel·lectuals estaran protegides com a tals, sense perjudici dels drets dels autors sobre cadascuna de les obres que formen part d'aquestes col·leccions. 6) Les obres abans mencionades gaudiran de protecció en tots els països de la Unió. Aquesta protecció beneficiarà l'autor i als seus drethavents. 7) Queda reservada a les legislacions dels països de la Unió la facultat de regular allò concernent a les obres d'arts aplicades i als dibuixos i models industrials, així com allò relatiu als requisits de protecció d'aquestes obres, dibuixos i models, tenint en compte les disposicions de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 7|l'Article 7.4)]] del present Conveni. Per a les obres protegides únicament com a dibuixos i models en el país d'origen no es pot reclamar en un altre país de la Unió més que la protecció especial concedida en aquest país als dibuixos i models; no obstant, si tal protecció especial no es concedeix en aquest país, les obres seran protegides com a obres artístiques. 8) La protecció del present Conveni no s'aplicarà a les notícies del dia ni dels successos que tinguen el caràcter de simples informacions de premsa. ==Article 2bis== 1) Es reserva a les legislacions dels països de la Unió la facultat d'excloure, totalment o parcialment, de la protecció prevista en l'article anterior als discursos polítics i els pronunciats en debats judicials. 2) Es reserva també a les legislacions dels països de la Unió la facultat d'establir les condicions en què les conferències, al·locucions i altres obres de la mateixa naturalesa, pronunciades en públic, podran ser reproduïdes per la premsa, radiodifoses, transmeses per fil al públic i ser objecte de les comunicacions públiques a què es refereix l'[[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 11bis|Article 11bis, 1)]] del present Conveni, quan tal utilització estiga justificada pel fi informatiu que es persegueix. 3) No obstant, l'autor gaudirà del dret exclusiu de reunir en col·lecció les obres mencionades en els paràgrafs precedents. ==Article 3== 1) Estaran protegits en virtut del present Conveni: :(a) els autors nacionals d'algun dels països de la Unió, per les seves obres, publicades o no; :(b) els autors que no siguin nacionals d'algun dels països de la Unió, per les obres que hagin publicat per primera vegada en algun d'aquests països o, simultàniament, en un país que no pertanyi a la Unió i en un país de la Unió. 2) Els autors no nacionals d'algun dels països de la Unió, però que tinguin la seva residència habitual en algun d'ells estan assimilats als nacionals de tal país pel que fa a l'aplicació del present Conveni. 3) S'entén per « obres publicades », les que han sigut editades amb el consentiment dels seus autors, sigui quin sigui el mode de fabricació dels exemplars, sempre que la quantitat d'aquests posada a disposició del públic satisfaci raonablement les seves necessitats, estimades d'acord amb l'índole de l'obra. No constitueixen publicació la representació d'una obra dramàtica, dramaticomusical o cinematogràfica, l'execució d'una obra musical, la recitació pública d'una obra literària, la transmissió o radiodifusió de les obres literàries o artístiques, l'exposició d'una obra d'art ni la construcció d'una obra arquitectònica. 4) Serà considerada com publicada simultàniament en diversos països tota obra apareguda en dues o més d'ells dins dels trenta dies següents a la seva primera publicació. ==Article 4== Estaran protegits en virtut del present Conveni, encara que no concurreixin les condicions previstes en l'[[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 3|Article 3]]: :(a) els autors de les obres cinematogràfiques el productor de les quals tingui la seva seu o residència habitual en algun dels països de la Unió; :(b) els autors d'obres arquitectòniques edificades en un país de la Unió o d'obres d'arts gràfiques i plàstiques incorporades a un immoble situat en un país de la Unió. ==Article 5== 1) Els autors gaudiran, en allò que concerneix a les obres protegides en virtut del present Conveni, en els països de la Unió que no siguen el país d'origen de l'obra, dels drets que les lleis respectives concedeixen en l'actualitat o concedeixin d'ara en avant als nacionals, així com dels drets especialment establits pel present Conveni. 2) El gaudiment i l'exercici d'aquests drets no estaran subordinats a cap formalitat i ambdós són independents de l'existència de protecció en el país d'origen de l'obra. D'altra banda, sense perjudici de les estipulacions del present Conveni, l'extensió de la protecció així com els mitjans processals acordats a l'autor per a la defensa dels seus drets es regiran exclusivament per la legislació del país en què es reclama la protecció. 3) La protecció en el país d'origen es regirà per la legislació nacional. No obstant, encara que l'autor no sigui nacional del país d'origen de l'obra protegida pel present Conveni, tindrà en aquell país els mateixos drets que els autors nacionals. 4) Es considera país d'origen: :(a) per a les obres publicades per primera vegada en algun dels països de la Unió, aquest país; no obstant, quan es tracti d'obres publicades simultàniament en diversos països de la Unió que admetin termes de protecció diferents, aquell d'entre ells que concedeixi el terme de protecció més curt; :(b) per a les obres publicades simultàniament en un país que no pertanyi a la Unió i en un país de la Unió, aquest últim país; :(c) per a les obres no publicades o per a les obres publicades per primera vegada en un país que no pertanyi a la Unió, sense publicació simultània en un país de la Unió, el país de la Unió a què pertanyi l'autor; no obstant, ::(i) si es tracta d'obres cinematogràfiques el productor del qual tingui la seva seu o la seva residència habitual en un país de la Unió, aquest serà el país d'origen, i ::(ii) si es tracta d'obres arquitectòniques edificades en un país de la Unió o d'obres d'arts gràfiques i plàstiques incorporades a un immoble situat en un país de la Unió, aquest serà el país d'origen. ==Article 6== 1) Si un país que no pertanyi a la Unió no protegeix prou les obres dels autors pertanyents a algun dels països de la Unió, aquest país podrà restringir la protecció de les obres els autors de la qual siguin, en el moment de la seva primera publicació, nacionals d'aquell altre país i no tinguin la seva residència habitual en algun dels països de la Unió. Si el país en què l'obra es va publicar per primera vegada fa ús d'aquesta facultat, els altres països de la Unió no estaran obligats a concedir a les obres que d'aquesta manera hagin quedat sotmeses a un tracte especial una protecció més àmplia que la concedida en aquell país. 2) Cap restricció establida a l'empara del paràgraf precedent haurà d'ocasionar perjudici als drets que un autor hagi adquirit sobre una obra publicada en un país de la Unió abans de l'establiment d'aquella restricció. 3) Els països de la Unió que, en virtut d'aquest article, restringeixin la protecció dels drets dels autors, ho notificaran al director general de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (d'ara en avant designat amb l'expressió « director general ») mitjançant una declaració escrita en la qual s'indicaran els països inclosos en la restricció, el mateix que les restriccions a què seran sotmesos els drets dels autors pertanyents a aquests països. El director general ho comunicarà immediatament a tots els països de la Unió. ==Article 6bis== 1) Independentment dels drets patrimonials de l'autor, i fins i tot després de la cessió d'aquests drets, l'autor conservarà el dret de reivindicar la paternitat de l'obra i d'oposar-se a qualsevol deformació, mutilació o una altra modificació de la mateixa o a qualsevol atemptat a la mateixa que causi perjudici al seu honor o a la seva reputació. 2) Els drets reconeguts a l'autor en virtut del paràgraf 1) seran mantinguts després de la seva mort, almenys fins a l'extinció dels seus drets patrimonials, i exercits per les persones o institucions a què la legislació nacional del país en què es reclami la protecció reconegui drets. No obstant, els països la legislació dels quals en vigor en el moment de la ratificació de la present Acta o de l'adhesió a la mateixa, no contingui disposicions relatives a la protecció després de la mort de l'autor de tots els drets reconeguts en virtut del paràgraf 1) anterior, tenen la facultat d'establir que algun o alguns d'aquests drets no seran mantinguts després de la mort de l'autor. 3) Els mitjans processals per a la defensa dels drets reconeguts en aquest article estaran regits per la legislació del país en què es reclami la protecció. ==Article 7== 1) La protecció concedida pel present Conveni s'estendrà durant la vida de l'autor i cinquanta anys després de la seva mort. 2) No obstant, per a les obres cinematogràfiques, els països de la Unió tenen la facultat d'establir que el termini de protecció expiri cinquanta anys després que l'obra hagi sigut feta accessible al públic amb el consentiment de l'autor, o que si tal fet no ocorre durant els cinquanta anys següents a la realització de l'obra, la protecció expiri al terme d'aquells cinquanta anys. 3) Per a les obres anònimes o pseudònimes, el termini de protecció concedit pel present Conveni expirarà cinquanta anys després que l'obra hagi sigut lícitament feta accessible al públic. No obstant, quan el pseudònim adoptat per l'autor no deixei dubtes sobre la seva identitat, el termini de protecció serà el previst en el paràgraf 1). Si l'autor d'una obra anònima o pseudònima revela la seva identitat durant l'expressat període, el termini de protecció aplicable serà el previst en el paràgraf 1). Els països de la Unió no estan obligats a protegir les obres anònimes o pseudònimes quan hi hagi motius per a suposar que el seu autor és mort des de fa cinquanta anys. 4) Queda reservada a les legislacions dels països de la Unió la facultat d'establir el termini de protecció per a les obres fotogràfiques i per a les arts aplicades, protegides com a obres artístiques; no obstant, aquest termini no podrà ser inferior a un període de vint-i-cinc anys comptats des de la realització de tals obres. 5) El període de protecció posterior a la mort de l'autor i els terminis previstos en els paràgrafs 2), 3) i 4) anteriors començaran a córrer des de la mort o del fet previst en aquells paràgrafs, però la duració de tals terminis es calcularà a partir del primer de gener de l'any que segueixi la mort o al referit fet. 6) Els països de la Unió tenen la facultat de concedir terminis de protecció més extensos que els previstos en els paràgrafs precedents. 7) Els països de la Unió vinculats per l'Acta de Roma del present Conveni i que concedeixen en la seva legislació nacional en vigor en el moment de subscriure la present Acta terminis de duració menys extensos que els previstos en els paràgrafs precedents, podran mantindre en adherir-se a la present Acta o en ratificar-la. 8) En tots els casos, el termini de protecció serà l'establit per la llei del país en què la protecció es reclami; no obstant, a menys que la legislació d'aquest país no disposi una altra cosa, la duració no excedirà del termini fixat en el país d'origen de l'obra. ==Article 7bis== Les disposicions de l'article anterior són també aplicables quan el dret d'autor pertany en comú als col·laboradors d'una obra, si bé el període consecutiu a la mort de l'autor es calcularà a partir de la mort de l'últim supervivent dels col·laboradors. ==Article 8== Els autors d'obres literàries i artístiques protegides pel present Conveni gaudiran del dret exclusiu de fer o autoritzar la traducció de les seves obres mentre durin els seus drets sobre l'obra original. ==Article 9== 1) Els autors d'obres literàries i artístiques protegides pel present Conveni gaudiran del dret exclusiu d'autoritzar la reproducció de les seves obres per qualsevol procediment i sota qualsevol forma. 2) Es reserva a les legislacions dels països de la Unió la facultat de permetre la reproducció de les dites obres en determinats casos especials, sempre que aquesta reproducció no atempti a l'explotació normal de l'obra ni causi un perjudici injustificat als interessos legítims de l'autor. 3) Tota gravació sonora o visual serà considerada com una reproducció en el sentit del present Conveni. ==Article 10== 1) Són lícites les citacions preses d'una obra que s'hagi fet lícitament accessible al públic, a condició que es facin conforme als usos honrats i en la mesura justificada pel fi que es persegueixi, comprenent-se les citacions d'articles periodístics i col·leccions periòdiques sota la forma de revistes de premsa. 2) Es reserva a les legislacions dels països de la Unió i dels Acords particulars existents o que s'estableixin entre ells el que concerneix a la facultat d'utilitzar lícitament, en la mesura justificada pel fi perseguit, les obres literàries o artístiques a títol d'il·lustració de l'ensenyament per mitjà de publicacions, emissions de ràdio o gravacions sonores o visuals, sempre que aquesta utilització sigui conforme als usos honrats. 3) Les citacions i utilitzacions a què es refereixen els paràgrafs precedents hauran de mencionar la font i el nom de l'autor, si aquest nom figura en la font. ==Article 10bis== 1) Es reserva a les legislacions dels països de la Unió la facultat de permetre la reproducció per la premsa o la radiodifusió o la transmissió per fil al públic dels articles d'actualitat de discussió econòmica, política o religiosa publicats en periòdics o col·leccions periòdiques, o obres radiodifoses que tinguen el mateix caràcter, en els casos en què la reproducció, la radiodifusió o l'expressada transmissió no s'hagin reservat expressament. No obstant caldrà indicar sempre clarament la font; la sanció a l'incompliment d'aquesta obligació serà determinada per la legislació del país en què es reclami la protecció. 2) Queda igualment reservada a les legislacions dels països de la Unió la facultat d'establir les condicions en què, amb ocasió de les informacions relatives a esdeveniments d'actualitat per mitjà de la fotografia o de la cinematografia, o per radiodifusió o transmissió per fil al públic, puguin ser reproduïdes i fetes accessibles al públic, en la mesura justificada pel fi de la informació, les obres literàries o artístiques que hagin de ser vistes o sentides en el curs de l'esdeveniment. ==Article 11== 1) Els autors d'obres dramàtiques, dramaticomusicals i musicals gaudiran del dret exclusiu d'autoritzar: :(i) la representació i l'execució pública de les seves obres, compreses la representació i l'execució pública per tots els mitjans o procediments; :(ii) la transmissió pública, per qualsevol mitjà, de la representació i de l'execució de les seves obres. 2) Els mateixos drets es concedeixen als autors d'obres dramàtiques o dramaticomusicals durant tot el termini de protecció dels seus drets sobre l'obra original, pel que fa a la traducció de les seves obres. ==Article 11bis== 1) Els autors d'obres literàries i artístiques gaudiran del dret exclusiu d'autoritzar: :(i) la radiodifusió de les seves obres o la comunicació pública d'aquestes obres per qualsevol mitjà que serveixi per a difondre sense fil els signes, els sons o les imatges; :(ii) tota comunicació pública, per fil o sense fil, de l'obra radiodifosa, quan aquesta comunicació es faci per distint organisme que el d'origen; :(iii) la comunicació pública mitjançant altaveu o mitjançant qualsevol altre instrument anàleg transmissor de signes, de sons o d'imatges de l'obra radiodifosa. 2) Correspon a les legislacions dels països de la Unió establir les condicions per a l'exercici dels drets a què es refereix el paràgraf 1) anterior, però aquestes condicions no tindran més que un resultat estrictament limitat al país que les hi hagi establert i no podran en cap cas atemptar al dret moral de l'autor, ni al dret que li correspongui per a obtindre una remuneració equitativa, fixada, en defecte d'acord amistós, per l'autoritat competent. 3) Excepte estipulació en contra, una autorització concedida de conformitat amb el paràgraf 1) del present article no comprendrà l'autorització per a gravar, per mitjà d'instruments que serveixin per a la fixació de sons o d'imatges, l'obra radiodifosa. No obstant, queda reservat a les legislacions dels països de la Unió establir el règim de les gravacions efímeres realitzades per un organisme de radiodifusió pels seus propis mitjans i per a les seves emissions. Aquestes legislacions podran autoritzar la conservació d'aquelles gravacions en arxius oficials en raó del seu excepcional caràcter de documentació. ==Article 11ter== 1) Els autors d'obres literàries gaudiran del dret exclusiu d'autoritzar: :(i) la recitació pública de les seves obres, compresa la recitació pública per qualsevol mitjà o procediment; :(ii) la transmissió pública, per qualsevol mitjà, de la recitació de les seves obres. 2) Els mateixos drets es concedeixen als autors d'obres literàries durant tot el termini de protecció dels seus drets sobre l'obra original, en allò concernent a la traducció de les seves obres. ==Article 12== Els autors d'obres literàries o artístiques gaudiran del dret exclusiu d'autoritzar les adaptacions, arreglaments i altres transformacions de les seves obres. ==Article 13== 1) Cada país de la Unió, podrà, per allò que li concerneix, establir reserves i condicions quant al dret exclusiu de l'autor d'una obra musical i de l'autor de la lletra, la gravació de la qual amb l'obra musical hagi estat ja autoritzada per aquest últim, per a autoritzar la gravació sonora de la dita obra musical, amb la lletra, si és el cas; però totes les reserves i condicions d'aquesta naturalesa no tindran més que un efecte estrictament limitat al país que les hi hagi establert i no podran, en cap cas, atemptar al dret que correspon a l'autor per a obtindre una remuneració equitativa fixada, en defecte d'acord amistós, per l'autoritat competent. 2) Les gravacions d'obres musicals que hagin estat realitzades en un país de la Unió conforme a l'Article 13.3) dels Convenis subscrits a Roma el 2 de juny de 1928 i a Brussel·les el 26 de juny de 1948 podran, en aquest país, ser objecte de reproduccions sense el consentiment de l'autor de l'obra musical, fins a l'expiració d'un període de dos anys a comptar de la data en què tal país quedi obligat per la present Acta. 3) Les gravacions fetes en virtut dels paràgrafs 1) i 2) del present article i importades, sense autorització de les parts interessades, en un país en què aquestes gravacions no siguin lícites, podran ser decomissades en aquest país. ==Article 14== 1) Els autors d'obres literàries o artístiques tindran el dret exclusiu d'autoritzar: :(i) l'adaptació i la reproducció cinematogràfiques d'aquestes obres i la distribució de les obres així adaptades o reproduïdes; :(ii) la representació, execució pública i la transmissió per fil al públic de les obres així adaptades o reproduïdes. 2) L'adaptació, sota qualsevol forma artística, de les realitzacions cinematogràfiques extretes d'obres literàries o artístiques queda sotmesa, sense perjudici de l'autorització dels autors de l'obra cinematogràfica, a l'autorització dels autors de les obres originals. 3) Les disposicions de l'Article 13.1) no són aplicables. ==Article 14bis== 1) Sense perjudici dels drets de l'autor de les obres que hagin pogut ser adaptades o reproduïdes, l'obra cinematogràfica es protegeix com a obra original. El titular del dret d'autor sobre l'obra cinematogràfica gaudirà dels mateixos drets que l'autor d'una obra original, compresos els drets a què es refereix l'article anterior. 2) :(a) La determinació dels titulars del dret d'autor sobre l'obra cinematogràfica queda reservada a la legislació del país en què la protecció es reclami. :(b) No obstant, en els països de la Unió en què la legislació reconeix entre aquests titulars als autors de les contribucions aportades a la realització de l'obra cinematogràfica, aquests, una vegada que s'han compromés a aportar tals contribucions, no podran, excepte estipulació en contra o particular, oposar-se a la reproducció, distribució, representació i execució pública, transmissió per fil al públic, radiodifusió, comunicació al públic, subtitulat i doblatge dels textos, de l'obra cinematogràfica. :(c) Per a determinar si la forma del compromís referit més amunt deu, per aplicació de l'apartat (b) anterior, establir-se o no en contracte escrit o en un acte escrit equivalent, caldrà ajustar-se a allò que disposi la legislació del país de la Unió en què el productor de l'obra cinematogràfica tingui la seva seu o la seva residència habitual. En tot cas, queda reservada a la legislació del país de la Unió en què la protecció es reclami, la facultat d'establir que aquest compromís consti en contracte escrit o un acte escrit equivalent. Els països que facin ús d'aquesta facultat ho hauran de notificar al director general mitjançant una declaració escrita que serà immediatament comunicada per aquest últim a tots els altres països de la Unió. :(d) Per « estipulació en contra o particular » s'entendrà tota condició restrictiva que pugui resultar de tal compromís. 3) Llevat que la legislació nacional no disposi una altra cosa, les disposicions de l'apartat 2) (b) anterior no seran aplicables als autors dels guions, diàlegs i obres musicals creats per a la realització de l'obra cinematogràfica, ni al realitzador principal d'aquesta. No obstant, els països de la Unió la legislació dels quals no contingui disposicions que estableixin l'aplicació del paràgraf 2) (b) citat a tal realitzador ho hauran de notificar al director general mitjançant declaració escrita que serà immediatament comunicada per aquest últim a tots els altres països de la Unió. ==Article 14ter== 1) En allò que concerneix a les obres d'art originals i als manuscrits originals d'escriptors i compositors, l'autor –o, després de la seva mort, les persones o institucions a què la legislació nacional confereixi drets– gaudiran del dret inalienable a obtenir una participació en les vendes de l'obra posteriors a la primera cessió operada per l'autor. 2) La protecció prevista en el paràgraf anterior no serà exigible en els països de la Unió mentre la legislació nacional de l'autor no admeti aquesta protecció i en la mesura que la permeti la legislació del país en què aquesta protecció sigui reclamada. 3) Les legislacions nacionals determinaran les modalitats de la percepció i la suma a percebre. ==Article 15== 1) Per què els autors de les obres literàries i artístiques protegides pel present Conveni siguin, excepte prova en contra, considerats com a tals i admesos, en conseqüència, davant dels tribunals dels països de la Unió per a demandar els defraudadors, bastarà que el seu nom aparegui estampat en l'obra en la forma usual. El present paràgraf s'aplicarà també quan aquell nom sigui pseudònim que per allò que s'ha conegut no deixi el menor dubte sobre la identitat de l'autor. 2) Es presumeix productor de l'obra cinematogràfica, excepte prova en contra, la persona física o moral el nom de la qual aparegui en la dita obra en la forma usual. 3) Per a les obres anònimes i per a les obres pseudònimes que no siguin aquelles de què s'ha fet menció en el paràgraf 1) anterior, l'editor el nom del qual aparegui estampat en l'obra serà considerat, sense necessitat d'altres proves, representant de l'autor; amb aquesta qualitat, estarà legitimat per a defendre i fer valdre els drets d'aquell. La disposició del present paràgraf deixarà de ser aplicable quan l'autor hagi revelat la seva identitat i justificat la seva qualitat de tal. 4) :(a) Per a les obres no publicades de les que resulti desconeguda la identitat de l'autor però per les que es pugui suposar que ell és nacional d'un país de la Unió queda reservada a la legislació d'aquell país la facultat de designar l'autoritat competent per a representar aquell autor i defendre i fer valdre els drets del mateix en els països de la Unió. :(b) Els països de la Unió que, en virtut del que estableix anteriorment, procedeixin a aquesta designació, ho notificaran al director general mitjançant una declaració escrita en la que s'indicarà tota la informació relativa a l'autoritat designada. El director general comunicarà immediatament aquesta declaració a tots els altres països de la Unió. ==Article 16== 1) Tota obra falsificada podrà ser objecte de comís en els països de la Unió en què l'obra original tingui dret a la protecció legal. 2) Les disposicions del paràgraf precedent seran també aplicables a les reproduccions procedents d'un país en què l'obra no estigui protegida o hagi deixat d'estar-ho. 3) El comís tindrà lloc conforme a la legislació de cada país. ==Article 17== Les disposicions del present Conveni no podran suposar perjudici, sigui quin sigui, al dret que correspon al govern de cada país de la Unió de permetre, vigilar o prohibir, mitjançant mesures legislatives o de policia interior, la circulació, la representació, l'exposició de qualsevol obra o producció, respecte a la qual l'autoritat competent hagués d'exercir aquest dret. ==Article 18== 1) El present Conveni s'aplicarà a totes les obres que, en el moment de la seva entrada en vigor, no hagin passat al domini públic en el seu país d'origen per expiració dels terminis de protecció. 2) No obstant, si una obra, per expiració del termini de protecció que li hagi sigut anteriorment concedit hagués passat al domini públic en el país en què la protecció es reclami, aquesta obra no serà protegida allí de nou. 3) L'aplicació d'aquest principi tindrà lloc conforme a les estipulacions contingudes en els convenis especials existents o que s'estableixin a aquest efecte entre països de la Unió. En defecte de tals estipulacions, els països respectius regularan, cada un en el que li concerneix, les modalitats relatives a aquella aplicació. 4) Les disposicions que precedeixen seran aplicables també en el cas de noves adhesions a la Unió i en el cas en què la protecció sigui ampliada per aplicació de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 7|l'Article 7]] o per renúncia a reserves. ==Article 19== Les disposicions del present Conveni no impediran reivindicar l'aplicació de disposicions més àmplies que hagin estat dictades per la legislació d'algun dels països de la Unió. ==Article 20== Els governs dels països de la Unió es reserven el dret d'adoptar entre ells Acords particulars, sempre que aquests Acords confereixin als autors drets més amplis que els concedits per aquest Conveni, o que comprenguin altres estipulacions que no siguin contràries al present Conveni. Les disposicions dels Acords existents que responguin a les condicions abans citades continuaran sent aplicables. ==Article 21== 1) En l'Annex figuren disposicions especials concernents als països en desenvolupament. 2) Amb reserva de les disposicions de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 28|Article 28.1) (b)]], l'Annex forma part integrant de la present Acta. 1950 3255 2006-12-22T17:24:15Z Aleator 20 /* Article 28 */ errata {{navegar|llibre=Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques|actual=Del 22 al 38|anterior=Del 1 al 21|següent=Annex}} ==Article 22== 1) :(a) La Unió tindrà una Assemblea composta pels països de la Unió obligats pels Articles 22 a 26. :(b) El govern de cada país membre estarà representat per un delegat que podrà ser assistit per suplents, assessors i experts. :(c) Les despeses de cada delegació seran sufragats pel govern que l'hagi designat. 2) :(a) L'Assemblea: ::(i) tractarà de totes les qüestions relatives al manteniment i desenvolupament de la Unió i a l'aplicació del present Conveni; ::(ii) donarà instruccions a l'Oficina Internacional de la Propietat Intel·lectual (en endavant « l'Oficina Internacional »), a la qual es fa referència en el Conveni que estableix l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (en endavant « l'Organització »), en relació amb la preparació de les conferències de revisió, tenint degudament en compte les observacions dels països de la Unió que no estiguin obligats pels Articles 22 a 26; ::(iii) examinarà i aprovarà els informes i les activitats del Director General de l'Organització relatius a la Unió i li donarà totes les instruccions necessàries pel que fa als assumptes de la competència de la Unió; ::(iv) triarà els membres del Comité Executiu de l'Assemblea; ::(v) examinarà i aprovarà els informes i les activitats del seu Comité Executiu i li donarà instruccions; ::(vi) fixarà el programa, adoptarà el pressupost biennal de la Unió i aprovarà els seus balanços de comptes; ::(vii) adoptarà el reglament financer de la Unió; ::(viii) crearà els comités d'experts i grups de treball que consideri convenients per a aconseguir els objectius de la Unió; ::(ix) decidirà quins països no membres de la Unió i quines organitzacions intergovernamentals i internacionals no governamentals podran ser admesos en les seves reunions a títol d'observadors; ::(x) adoptarà els acords de modificació dels Articles 22 a 26; ::(xi) emprendrà qualsevol altra acció apropiada per a aconseguir els objectius de la Unió; ::(xii) exercirà les altres funcions que impliqui el present Conveni; ::(xiii) exercirà, amb la condició que els accepti, els drets que li confereix el Conveni que estableix l'Organització. :(b) En qüestions que interessin igualment a altres Unions administrades per l'Organització, l'Assemblea prendrà les seves decisions tenint en compte el dictamen del Comité de Coordinació de l'Organització. 3) :(a) Cada país membre de l'Assemblea disposarà d'un vot. :(b) La meitat dels països membres de l'Assemblea constituirà el quòrum. :(c) No obstant les disposicions de l'apartat (b), si el nombre de països representats en qualsevol sessió és inferior a la meitat però igual o superior a la tercera part dels països membres de l'Assemblea, aquesta podrà prendre decisions; no obstant, les decisions de l'Assemblea, excepte aquelles relatives al seu propi procediment, només seran executives si es compleixen els següents requisits. L'Oficina Internacional comunicarà les esmentades decisions als països membres que no estaven representats, invitant-los a expressar per escrit el seu vot o la seva abstenció dins d'un període de tres mesos a comptar des de la data de la comunicació. Si, en expirar tal termini, el nombre de països que hagin així expressat el seu vot o la seva abstenció ascendeix al nombre de països que faltaven perquè s'aconseguís el quòrum en la sessió, les dites decisions seran executives, sempre que al mateix temps es mantingui la majoria necessària. :(d) Sense perjudici de les disposicions de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 26|l'Article 26.2)]], les decisions de l'Assemblea es prendran per majoria de dos terços dels vots emesos. :(e) L'abstenció no es considerarà com un vot. :(f) Cada delegat no podrà representar més que a un sol país i no podrà votar més que en nom d'ell. :(g) Els països de la Unió que no siguen membres de l'Assemblea seran admesos a les seves reunions en qualitat d'observadors. 4) :(a) L'Assemblea es reunirà una vegada cada dos anys en sessió ordinària, mitjançant convocatòria del Director General i, excepte en casos excepcionals, durant el mateix període i en el mateix lloc on l'Assemblea General de l'Organització. :(b) L'Assemblea es reunirà en sessió extraordinària, mitjançant convocatòria del Director General, a petició del Comité Executiu o a petició d'una quarta part dels països membres de l'Assemblea. 5) L'Assemblea adoptarà el seu propi reglament interior. ==Article 23== 1) L'Assemblea tindrà un Comité Executiu. 2) :(a) El Comité Executiu estarà format pels països triats per l'Assemblea entre els països membres de la mateixa. A més, el país en el territori del qual tingui la seva Seu l'Organització disposarà, ''[[wikt:ex officio|ex officio]]'', d'un lloc en el Comité, sense perjudici d'allò que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 25|l'Article 25.7) (b)]]. :(b) El govern de cada país membre del Comité Executiu estarà representat per un delegat que podrà ser assistit per suplents, assessors i experts. :(c) Les despeses de cada delegació seran sufragats pel govern que l'hagi designat. 3) El nombre de països membres del Comité Executiu correspondrà a la quarta part del nombre dels països membres de l'Assemblea. En el càlcul dels llocs a proveir-se, no es prendrà en consideració la resta que quedi després de dividir per quatre. 4) En l'elecció dels membres del Comité Executiu, l'Assemblea tindrà en compte una distribució geogràfica equitativa i la necessitat que tots els països que formen part dels Acords particulars que poguessin ser establits en relació amb la Unió figurin entre els països que constitueixin el Comité Executiu. 5) :(a) Els membres del Comité Executiu romandran en funcions des de la clausura de la reunió de l'Assemblea en què hagin estat triats fins que acabi la reunió ordinària següent de l'Assemblea. :(b) Els membres del Comité Executiu seran reelegibles fins al límit màxim de dos terços dels mateixos. :(c) L'Assemblea reglamentarà les modalitats de l'elecció i de la possible reelecció dels membres del Comité Executiu. 6) :(a) El Comité Executiu: ::(i) prepararà el projecte d'orde del dia de l'Assemblea; ::(ii) sometrà a l'Assemblea propostes relatives als projectes de programa i de pressupost biennals de la Unió preparats pel Director General; ::(iii) [suprimit] ::(iv) sometrà a l'Assemblea, amb els comentaris corresponents, els informes periòdics del Director General i els informes anuals d'intervenció de comptes; ::(v) prendrà totes les mesures necessàries per a l'execució del programa de la Unió pel Director General, de conformitat amb les decisions de l'Assemblea i tenint en compte les circumstàncies que es produeixin entre dues reunions ordinàries de l'esmentada Assemblea; ::(vi) exercirà totes les altres funcions que li estiguin atribuïdes dins del marc del present Conveni. :(b) En qüestions que interessin igualment a altres Unions administrades per l'Organització, el Comité Executiu prendrà les seves decisions tenint en compte el dictamen del Comité de Coordinació de l'Organització. 7) :(a) El Comité Executiu es reunirà en sessió ordinària una vegada a l'any, mitjançant convocatòria del Director General, i sempre que sigui possible durant el mateix període i en el mateix lloc on el Comité de Coordinació de l'Organització. :(b) El Comité Executiu es reunirà en sessió extraordinària, mitjançant convocatòria del Director General, bé a iniciativa d'aquest, bé a petició del seu President o d'una quarta part dels seus membres. 8) :(a) Cada país membre del Comité Executiu disposarà d'un vot. :(b) La mitat dels països membres del Comité Executiu constituirà el quòrum. :(c) Les decisions es prendran per majoria simple dels vots emesos. :(d) L'abstenció no es considerara com un vot. :(e) Un delegat no podrà representar més que a un sol país i no podrà votar més que en nom d'ell. 9) Els països de la Unió que no siguin membres del Comité Executiu seran admesos a les seves reunions en qualitat d'observadors. 10) El Comité Executiu adoptarà el seu propi reglament interior. ==Article 24== 1) :(a) Les tasques administratives que incumbeixen a la Unió seran exercides per l'Oficina Internacional, que succeeix a l'Oficina de la Unió, reunida amb l'Oficina de la Unió instituïda pel Conveni Internacional per a la Protecció de la Propietat Industrial. :(b) L'Oficina Internacional s'encarregarà especialment de la Secretaria dels diversos òrgans de la Unió. :(c) El Director General de l'Organització és el més alt funcionari de la Unió i la representa. 2) L'Oficina Internacional reunirà i publicarà informacions relatives a la protecció del dret d'autor. Cada país de la Unió comunicarà com més aviat millor a l'Oficina Internacional el text de totes les noves lleis i tots els textos oficials referents a la protecció del dret d'autor. 3) L'Oficina Internacional publicarà una revista mensual. 4) L'Oficina Internacional facilitarà als països de la Unió que ho demanin, informacions sobre qüestions relatives a la protecció del dret d'autor. 5) L'Oficina Internacional realitzarà estudis i prestarà serveis destinats a facilitar la protecció del dret d'autor. 6) El Director General, i qualsevol membre del personal designat per ell participaran, sense dret de vot, en totes les reunions de l'Assemblea, del Comité Executiu i de qualsevol altre comité d'experts o grup de treball. El Director General, o un membre del personal designat per ell, serà, ''ex officio'', secretari d'aquests òrgans. 7) :(a) L'Oficina International, seguint les instruccions de l'Assemblea i en cooperació amb el Comité Executiu, prepararà les conferències de revisió de les disposicions del Conveni que no siguin les compreses en els Articles 22 a 26. :(b) L'Oficina Internacional podrà consultar a les organitzacions intergovernamentals i internacionals no governamentals en relació amb la preparació de les conferències de revisió. :(c) El Director General i les persones que ell designi participaran, sense dret de vot, en les deliberacions d'aquestes conferències. 8) L'Oficina Internacional executarà totes les altres tasques que li siguen atribuïdes. ==Article 25== 1) :(a) La Unió tindrà un pressupost. :(b) El pressupost de la Unió comprendrà els ingressos i les despeses pròpies de la Unió, la seva contribució al pressupost de les despeses comunes de les Unions, així com, si és el cas, la suma posada a disposició del pressupost de la Conferència de l'Organització. :(c) Es consideraran despeses comunes de les Unions les despeses que no siguin atribuïdes exclusivament a la Unió, sinó també a una o a diverses altres de les Unions administrades per l'Organització. La part de la Unió en aquestes despeses comunes serà proporcional a l'interés que tingui en aquestes despeses. 2) S'establirà el pressupost de la Unió tenint en compte les exigències de coordinació amb els pressupostos de les altres Unions administrades per l'Organització. 3) El pressupost de la Unió es finançarà amb els recursos següents: :(i) les contribucions dels països de la Unió; :(ii) les taxes i sumes degudes per serveis prestats per l'Oficina Internacional per compte de la Unió; :(iii) el producte de la venda de les publicacions de l'Oficina Internacional referents a la Unió i els drets corresponents a aquestes publicacions; :(iv) les donacions, llegats i subvencions; :(v) els lloguers, interessos i altres ingressos diversos. 4) :(a) A fi de determinar la seva quota de contribució al pressupost, cada país de la Unió quedarà inclòs en una classe i pagarà les seves contribucions anuals sobre la base d'un nombre d'unitats fixat de la manera següent: <poem><center> Classe I ...................... 25 Classe II ..................... 20 Classe III .................... 15 Classe IV .................... 10 Classe V ....................... 5 Classe VI ...................... 3 Classe VII ..................... 1 </center></poem><br> :(b) A menys que ho hagi fet ja, cada país indicarà, en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació o d'adhesió, la classe a què desitja pertànyer. Podrà canviar de classe. Si tria uneix classe inferior, el país haurà de donar compte d'això a l'Assemblea durant una de les seves reunions ordinàries. Tal canvi entrarà en vigor al començament de l'any civil següent a la dita reunió. :(c) La contribució anual de cada país consistirà en una quantitat que guardarà, amb relació a la suma total de les contribucions anuals de tots els països al pressupost de la Unió, la mateixa proporció que el nombre d'unitats de la classe a què pertanyi amb relació al total de les unitats del conjunt dels països. :(d) Les contribucions vencen l'1 de gener de cada any. :(e) Un país retardat en el pagament de les seves contribucions no podrà exercir el seu dret de vot, en cap dels òrgans de la Unió de què sigui membre, quan la quantia dels seus retards sigui igual o superior a la de les contribucions que degui pels dos anys complets transcorreguts. No obstant, qualsevol d'aquests òrgans podrà permetre a aquell país que continui exercint el dret de vot en tal òrgan si estima que el retard resulta de circumstàncies excepcionals i inevitables. :(f) En el cas que al començament d'un nou exercici no s'hagi adoptat el pressupost, es continuarà aplicant el pressupost de l'any precedent, conforme a les modalitats previstes en el reglament financer. 5) La quantia de les taxes i les sumes degudes per serveis prestats per l'Oficina Internacional per compte de la Unió serà fixada pel Director General, que informarà d'això a l'Assemblea i al Comité Executiu. 6) :(a) La Unió posseirà un fons d'operacions constituït per una aportació única efectuada per cadascun dels països de la Unió. Si el fons resultés insuficient, l'Assemblea decidirà sobre el seu augment. :(b) La quantia de l'aportació única de cada país a l'esmentat fons i de la seva participació en l'augment del mateix seran proporcionals a la contribució del país corresponent a l'any en el curs del qual es va constituir el fons o es va decidir l'augment. :(c) La proporció i les modalitats de pagament seran determinades per l'Assemblea, a proposta del Director General i previ dictamen del Comité de Coordinació de l'Organització. 7) :(a) L'Acord de Seu conclòs amb el país en el territori del qual l'Organització tingui la seva residència, preveurà que aquest país concedeixi [[wikt:bestreta|bestretes]] si el fons d'operacions fos insuficient. La quantia d'aquestes bestretes i les condicions en què seran concedits seran objecte, en cada cas, d'acords separats entre el país en qüestió i l'Organització. Mentre tingui obligació de concedir aquestes bestretes, aquest país tindrà un lloc, ''ex officio'', en el Comité Executiu. :(b) El país a què es fa referència en l'apartat (a) i l'Organització tindran cadascun el dret de denunciar el compromís de concedir bestretes, mitjançant notificació per escrit. La denúncia produirà efecte tres anys després d'acabat l'any en el curs del qual hagi estat notificada. 8) De la intervenció de comptes s'encarregaran, segons les modalitats previstes en el reglament financer, un o diversos països de la Unió, o interventors de comptes que, amb el seu consentiment, seran designats per l'Assemblea. ==Article 26== 1) Les propostes de modificació dels [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 22|Articles 22]], [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 23|23]], [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 24|24]], [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 25|25]] i del present article podran ser presentades per tot país membre de l'Assemblea, pel Comité Executiu o pel Director General. Aquestes propostes seran comunicades per aquest últim als països membres de l'Assemblea, almenys sis mesos abans de ser sotmeses a examen de l'Assemblea. 2) Tota modificació dels articles a què es fa referència en el paràgraf 1) serà adoptada per l'Assemblea. L'adopció requerirà tres quarts dels vots emesos; no obstant, tota modificació de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 22|l'Article 22]] i del present paràgraf requerirà quatre cinquens dels vots emesos. 3) Tota modificació dels articles a què es fa referència en el paràgraf 1) entrarà en vigor un mes després que el Director General hagi rebut notificació escrita de la seva acceptació efectuada de conformitat amb els seus respectius procediments constitucionals, de tres quarts dels països que eren membres de l'Assemblea en el moment en què la modificació hagués estat adoptada. Tota modificació de tals articles així acceptada obligarà a tots els països que siguen membres de l'Assemblea en el moment en què la modificació entrI en vigor o que es facIn membres en una data ulterior; no obstant, tota modificació que incrementi les obligacions financeres dels països de la Unió només obligarà als països que hagin notificat la seva acceptació de la mencionada modificació. ==Article 27== 1) El present Conveni se sotmetrà a revisions amb l'objecte d'introduir en ell les millores que tendeixin a perfeccionar el sistema de la Unió. 2) Per a tals efectes, se celebraran entre els delegats dels països de la Unió conferències que tindran lloc, successivament, en un d'aquests països. 3) Sense perjudici de les disposicions de l'Article 26 aplicables a la modificació dels Articles 22 a 26, tota revisió de la present Acta, inclòs l'Annex, requerirà la unanimitat dels vots emesos. ==Article 28== 1) :(a) Cadascun dels països de la Unió que hagi firmat la present Acta podrà ratificar-la i, si no l'hagués firmat, podrà adherir-se a ella. Els instruments de ratificació i d'adhesió es depositaran en poder del Director General. :(b) Cadascun dels països de la Unió podrà declarar, en el seu instrument de ratificació o d'adhesió, que la seva ratificació o la seva adhesió no és aplicable als [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21|Articles 1 a 21]] ni a [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex|l'Annex]]; no obstant, si aquest país hagués fet ja una declaració segons [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article VI|l'Article VI.1) de l'Annex]], només podrà declarar en tal instrument que la seva ratificació o la seva adhesió no s'aplica als Articles 1 a 20. :(c) Cadascun dels països que, de conformitat amb l'apartat (b), hagi exclòs les disposicions allí establides dels efectes de la seva ratificació o de la seva adhesió podrà, en qualsevol moment ulterior, declarar que estén els efectes de la seva ratificació o de la seva adhesió a aquelles disposicions. Tal declaració es depositarà en poder del Director General. 2) :(a) Els Articles 1 a 21 i l'Annex entraran en vigor tres mesos després que s'hagin complert les dues condicions següents: ::(i) que cinc països de la Unió almenys hagin ratificat la present Acta o s'hagin adherit a ella sense fer una declaració de conformitat amb l'apartat 1) (b); ::(ii) que Espanya, els Estats Units d'Amèrica, França i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord hagin quedat obligats per la Convenció Universal sobre Dret d'Autor, tal com ha sigut revisada a París el 24 de juliol de 1971. :(b) L'entrada en vigor a què es fa referència en l'apartat (a) es farà efectiva, respecte dels països de la Unió que, tres mesos abans de la dita entrada en vigor, hagin depositat instruments de ratificació o d'adhesió que no continguin una declaració de conformitat amb l'apartat 1) (b). :(c) Respecte de tots els països de la Unió als què no resulti aplicable l'apartat (b) i que ratifiquin la present Acta o s'adhereixin a ella sense fer una declaració de conformitat amb l'apartat 1) (b), els Articles 1 a 21 i l'Annex entraran en vigor tres mesos després de la data en la qual el Director General hagi notificat el dipòsit de l'instrument de ratificació o d'adhesió en qüestió, a menys que en l'instrument depositat s'hagi indicat una data posterior. En aquest últim cas, els Articles 1 a 21 i l'Annex entraran en vigor respecte d'aquest país en la data així indicada. :(d) Les disposicions dels apartats (a) a (c) no afectaran l'aplicació de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article VI|l'Article VI de l'Annex]]. 3) Respecte de cada país de la Unió que ratifiqui la present Acta o s'adhereixi a ella amb declaració o sense de conformitat amb l'apartat 1) (b), els Articles 22 a 38 entraran en vigor tres mesos després de la data en la qual el Director General hagi notificat el dipòsit de l'instrument de ratificació o adhesió de què es tracti, a menys que s'hagi indicat una data posterior en l'instrument dipositat. En aquest últim cas, els Articles 22 a 38 entraran en vigor, respecte d'aquest país, en la data així indicada. ==Article 29== 1) Tot país extern a la Unió podrà adherir-se a la present Acta i passar, per tant, a ser part en el present Conveni i membre de la Unió. Els instruments d'adhesió es dipositaran en poder del Director General. 2) :(a) Sense perjudici d'allò que disposa l'apartat (b), el present Conveni entrarà en vigor, respecte de tot país extern a la Unió, tres mesos després de la data en la qual el Director General hagi notificat el dipòsit del seu instrument d'adhesió, a menys que s'hagi indicat una data posterior en l'instrument dipositat. En aquest últim cas, el present Conveni entrarà en vigor, respecte d'aquest país, en la data així indicada. :(b) Si l'entrada en vigor, en aplicació del que disposa l'apartat (a) precedeix a l'entrada en vigor dels Articles 1 a 21 i de l'Annex en aplicació d'allò que disposa l'Article 28.2) (a), tal país no quedarà obligat mentrestant pels Articles 1 a 21 i per l'Annex, sinó pels Articles 1 a 20 de l'Acta de Brussel·les del present Conveni. ==Article 29bis== La ratificació de la present Acta o l'adhesió a ella per qualsevol país que no estigui obligat pels Articles 22 a 38 de l'Acta d'Estocolm del present Conveni equivaldrà, amb el fi únic de poder aplicar [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 14|l'Article 14.2)]] del Conveni que estableix l'Organització, a la ratificació de l'Acta d'Estocolm o a l'adhesió a aquella Acta amb la limitació prevista en [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 28|l'Article 28.1) (b)(i)]] de la dita Acta. ==Article 30== 1) Sense perjudici de les excepcions possibles previstes en el paràgraf 2, del present article, [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 28|l'Article 28.1) (b)]], [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 33|l'Article 33.2)]], i [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex|l'Annex]], la ratificació o l'adhesió suposaran, de ple dret, l'[[wikt:accessió|accessió]] a totes les disposicions i l'admissió per a tots els avantatges estipulats en el present Conveni. 2) :(a) Qualsevol país de la Unió que ratifiqui la present Acta o s'adhereixi a ella podrà conservar, sense perjudici d'allò que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article V|l'Article V.2) de l'Annex]], el benefici de les reserves que hagi formulat anteriorment, a condició de declarar-ho en fer el dipòsit del seu instrument de ratificació o d'adhesió. :(b) Qualsevol país extern a la Unió podrà declarar, en adherir-se al present Conveni i sense perjudici d'allò que disposa l'Article V.2) de l'Annex, que pensa reemplaçar, almenys provisionalment, les disposicions de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 8|l'Article 8]] de la present Acta relativa al dret de traducció, per les disposicions de l'Article 5 del Conveni de la Unió de 1886, revisat a París en 1896, en la intel·ligència que aquelles disposicions es refereixen únicament a la traducció en un idioma d'ús general en tal país. Sense perjudici d'allò que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article I|l'Article I.6) (b) de l'Annex]], pel que fa al dret de traducció de les obres que tinguin com a país d'origen un dels països que hagin fet tal reserva, tots els països estaran facultats per a aplicar una protecció equivalent a la què aquell apliqui. :(c) Els països podran retirar en qualsevol moment aquesta reserva mitjançant notificació dirigida al Director General. ==Article 31== 1) Qualsevol país podrà declarar en el seu instrument de ratificació o d'adhesió, o podrà informar per escrit el Director General en qualsevol moment ulterior, que el present Conveni serà aplicable a la totalitat o part dels territoris designats en la declaració o la notificació, pels quals assumeix la responsabilitat de les relacions exteriors. 2) Qualsevol país que hagi fet tal declaració o efectuat tal notificació podrà, en qualsevol moment, notificar al Director General que el present Conveni deixa de ser aplicable en la totalitat o en part d'aquells territoris. 3) :(a) La declaració feta en virtut del paràgraf 1) produirà efecte en la mateixa data que la ratificació o l'adhesió, en l'instrument en el qual aquella s'hagi inclòs, i la notificació efectuada en virtut d'aquest paràgraf produirà efecte tres mesos després de la seva notificació pel Director General. :(b) La notificació feta en virtut del paràgraf 2) produirà efecte dotze mesos després de la seva recepció pel Director General. 4) El present article no podrà interpretar-se de manera que impliqui el reconeixement o l'acceptació tàcita, per un país qualsevol de la Unió, de la situació de fet de tot territori al qual es faci aplicable el present Conveni, per un altre país de la Unió en virtut d'una declaració feta en aplicació del paràgraf 1). ==Article 32== 1) La present Acta reemplaça, en les relacions entre els països de la Unió als quals s'apliqui i en la mesura en què s'apliqui, al Conveni de Berna del 9 de setembre de 1886 i a les Actes de revisió subsegüents. Les Actes anteriorment en vigor continuaran sent aplicables, en la seva totalitat o en la mesura que no les reemplaci la present Acta en virtut de la frase precedent, en les relacions amb els països de la Unió que no ratifiquin la present Acta o que no s'adhereixin a ella. 2) Els països externs a la Unió que arribin a ser parts en la present Acta, l'aplicaran, sense perjudici de les disposicions del paràgraf 3), en les seves relacions amb qualsevol país de la Unió que no sigui part d'aquesta Acta o que sent part, hagi fet la declaració prevista en [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 28|l'Article 28.1) (b)]]. Tals països admetran que el país de la Unió de què es tracti, en les seves relacions amb ells: :(i) apliqui les disposicions de l'Acta més recent de la que sigui part, i :(ii) sense perjudici d'allò que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article I|l'Article I.6) de l'Annex]], estigui facultat per a adaptar la protecció al nivell previst en la present Acta. 3) Els països que hagin invocat el benefici de qualsevol de les facultats previstes en l'Annex podran aplicar les disposicions de l'Annex respecte a la facultat o facultats el benefici de la qual hagin invocat, en les seves relacions amb qualsevol país de la Unió que no estigui obligat per la present Acta, a condició que aquest últim país hagi acceptat l'aplicació de les esmentades disposicions. ==Article 33== 1) Tota diferència entre dos o més països de la Unió respecte de la interpretació o de l'aplicació del present Conveni que no s'hagi aconseguit resoldre per via de negociació podrà ser portada per qualsevol dels països en litigi davant de [[w:Cort Internacional de Justícia|La Cort Internacional de Justícia]] mitjançant petició feta de conformitat amb l'Estatut de La Cort, a menys que els països en litigi convinguin un altre forma de resoldre-la. L'Oficina Internacional serà informada sobre la diferència presentada a La Cort pel país demandant. L'Oficina informarà els altres països de la Unió. 2) En el moment de firmar la present Acta o de dipositar el seu instrument de ratificació o d'adhesió, tot país podrà declarar que no es considera obligat per les disposicions del paràgraf 1). Les disposicions del paràgraf 1) no seran aplicables pel que fa a les diferències entre un d'aquests països i els altres països de la Unió. 3) Tot país que hagi fet una declaració d'acord amb el que disposa el paràgraf 2) podrà retirar-la, en qualsevol moment, mitjançant una notificació dirigida al Director General. ==Article 34== 1) Sense perjudici d'allò que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 29bis|l'Article 29bis]], després de l'entrada en vigor dels Articles 1 a 21 i de l'Annex, cap país podrà adherir-se a Actes anteriors del present Conveni o ratificar-les. 2) A partir de l'entrada en vigor dels Articles 1 a 21 i de l'Annex, cap país podrà fer una declaració en virtut d'allò que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 5|l'Article 5]] del Protocol relatiu als països en desenvolupament annex a l'Acta d'Estocolm. ==Article 35== 1) El present Conveni romandrà en vigor sense limitació de temps. 2) Tot país podrà denunciar la present Acta mitjançant notificació dirigida al Director General. Aquesta denúncia implicarà també la denúncia de totes les Actes anteriors i no produirà efecte més que respecte del país que l'hagi fet, quedant amb vigor i executiu el Conveni respecte dels altres països de la Unió. 3) La denúncia produirà efecte un any després de la data en què el Director General hagi rebut la notificació. 4) La facultat de denúncia prevista pel present article no podrà ser exercida per un país abans de l'expiració d'un termini de cinc anys comptats des de la data en què s'hagi fet membre de la Unió. ==Article 36== 1) Tot país que formi part del present Conveni es compromet a adoptar, de conformitat amb la seva Constitució, les mesures necessàries per a assegurar l'aplicació del present Conveni. 2) S'entén que, en el moment en què un país s'obliga per aquest Conveni, es troba en condicions, conforme a la seva legislació interna, d'aplicar les disposicions del mateix. ==Article 37== 1) :(a) La present Acta serà firmada en un sol exemplar en els idiomes francès i anglès i, sense perjudici d'allò que disposa el paràgraf 2), es dipositarà en poder del Director General. :(b) El Director General establirà textos oficials, després de consultar els governs interessats, en alemany, àrab, espanyol, italià i portuguès i en els altres idiomes que l'Assemblea pugui indicar. :(c) En cas de controvèrsia sobre la interpretació dels diversos textos, farà fe el text francès. 2) La present Acta estarà oberta a la firma fins al 31 de gener de 1972. Fins aquesta data, l'exemplar a què es fa referència en l'apartat 1) (a) es dipositarà en poder del Govern de la República Francesa. 3) El Director General remetrà dues còpies certificades del text firmat de la present Acta als governs de tots els països de la Unió i al govern de qualsevol altre país que ho sol·liciti. 4) El Director General farà registrar la present Acta en la Secretaria de les Nacions Unides. 5) El Director General notificarà als governs de tots els països de la Unió les firmes, els dipòsits d'instruments de ratificació o d'adhesió i les declaracions compreses en aquests instruments o efectuades en compliment dels [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 28|Articles 28.1) (c)]], [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 30|30.2) (a) i (b)]] i [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 33|33.2)]], l'entrada en vigor de totes les disposicions de la present Acta, les notificacions de denúncia i les notificacions fetes en aplicació d'allò que disposen els [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 30|Articles 30.2) (c)]], [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 31|31.1) i 2)]], [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 33|33.3)]] i [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 38|38.1)]] i en [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex|l'Annex]]. ==Article 38== 1) Els països de la Unió que no hagin ratificat la present Acta o que no s'hagin adherit a ella i que no estiguin obligats pels Articles 22 a 26 de l'Acta d'Estocolm podran, si ho desitgen, exercir fins al 26 d'abril de 1975 els drets previstos en tals articles com si estiguessin obligats per ells. Tot país que desitgi exercir els mencionats drets dipositarà en poder del Director General una notificació escrita que produirà efecte en la data de la seva recepció. Aquests països seran considerats com a membres de l'Assemblea fins a l'expiració de l'esmentada data. 2) Mentre hi hagi països de la Unió que no s'hagin fet membres de l'Organització, l'Oficina Internacional de l'Organització i el Director General exerciran igualment les funcions corresponents, respectivament, a l'Oficina de la Unió i al seu Director. 3) Una vegada que tots els països de la Unió s'hagin fet membres de l'Organització, els drets, obligacions i béns de l'Oficina de la Unió passaran a l'Oficina Internacional de l'Organització. 1951 3027 2006-12-06T21:34:27Z Aleator 20 redir #REDIRECT [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques]] 1952 3482 2006-12-30T15:48:10Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Drets d'autor]] [[Categoria:Dret internacional]] 1953 3031 2006-12-06T21:40:56Z Aleator 20 categ [[Categoria:Dret]] 1954 3484 2006-12-30T15:51:29Z Aleator 20 recateg, iw [[Categoria:Dret internacional|ONU]] [[en:Category:United Nations]] [[es:Categoría:Organización de las Naciones Unidas]] [[fr:Catégorie:ONU]] [[zh:Category:联合国]] 1955 3048 2006-12-08T18:50:55Z Aleator 20 copyvio {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ernst Busch]]|"Hans Beimler", altrament "Hans Beimler, Kamerad" és la cançó dedicada per [[:w:Ernst Busch|Ernst Busch]] al militant comunista i brigadista internacional alemany [[:w:Hans Beimler|Hans Beimler]]. Fou composta per al disc "Seis canciones para la Democracia", integrat per sis cançons en castellà i alemany en honor als Brigadistes Internacionals de la Guerra d'Espanya.}} {{copyvio|Defunció de l'autor (1980) fa menys de 70 anys|[[Usuari:Aleator|Aleator]] 19:50, 8 des 2006 (CET)}} ==Lletra == <center> {|class="toccolours" cellpadding="3" rules="cols" ! bgcolor="lightsteelblue"|VERSIÓ ORIGINAL EN ALEMANY !! bgcolor="lightsteelblue"|TRADUCCIÓ AL CATALÀ |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|PRIMERA ESTROFA |- | <poem> Vor Madrid im Schützengraben, In der Stunde der Gefahr, Mit den eisernen Brigaden, Sein Herz voll Haß geladen, Stand Hans, der Kommissar, Stand Hans, der Kommissar. </poem> | <poem> ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? </poem> |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|SEGONA ESTROFA |- | <poem> Seine Heimat muß er lassen, Weil er Freiheitskämpfer war. Auf Spaniens blut'gen Straßen Für das Recht der armen Klassen, Starb Hans, der Kommissar, Starb Hans, der Kommissar. </poem> | <poem> ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? </poem> |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|TERCERA ESTROFA |- | <poem> Eine Kugel kam geflogen Aus der Heimat für ihn her. Der Schuß war gut erwogen, Der Lauf war gut gezogen- Ein Deutches Schießgewehr Ein Deutches Schießgewehr. </poem> | <poem> ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? </poem> |- !colspan="2" bgcolor="lightgrey"|QUARTA ESTROFA |- | <poem> Kann dir die Hand drauf geben Derweil ich bin eben lad'. Du bleibst in unsern Leben, Den Feind wird nicht vergeben, Hans Beimler, Kamerad, Hans Beimler, Kamerad. </poem> | <poem> ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? ?????????? </poem> |}</center> ==Font== * Ernst Busch, ''Canciones de las Brigadas Internacionales'', Barcelona, 1938. ==Enllaços externs== {{Obra|Viquipedia=Hans Beimler}} * [http://sniff.numachi.com/scores/HNSBEIML.gif Partitura (.gif)] * [http://personales.ya.com/altavoz/canciones.htm MP3, MIDI i traducció al castellà] [[Categoria:Cançons]] 1956 3046 2006-12-08T18:38:45Z Aleator 20 EB {{Autor |Nom=Ernst |Cognoms=Busch |PrimeraLletraCognom=B |LlocNaixement=Kiel (Alemanya) |AnyNaixement=1900 |LlocMort=Berlín |AnyMort=1980 |Viquipedia= }} * ''[[Hans Beimler]]''. {{Copyright-AutorFins|2050}} [[Categoria:Autors en alemany|Busch, Ernst]] 1957 3047 2006-12-08T18:39:07Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per idioma]] 1959 3051 2006-12-08T19:10:50Z Aleator 20 GRDG {{Autor |Nom=Guillem Ramon |Cognoms=de Gironella |PrimeraLletraCognom=G |LlocNaixement= |AnyNaixement=s.XIII |LlocMort= |AnyMort= |Viquipedia=Guillem Ramon de Gironella }} *''[[Cançó 1 (Guillem Ramon de Gironella)]]''. *''[[Cançó 2 (Guillem Ramon de Gironella)]]''. *''[[Cançó 3 (Guillem Ramon de Gironella)]]''. *''[[Partiment (Guillem Ramon de Gironella)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Gironella, Guillem Ramon de]] [[Categoria:Autors catalans|Gironella, Guillem Ramon de]] 1960 3052 2006-12-08T19:12:10Z Aleator 20 partiment {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Guillem Ramon de Gironella]]|En aquest [[wikt:partiment|partiment]] entre Guillem Raimon de Gironella i Pouzet, cadascú tracta d'argumentar si una dama prefereix un enamorat que li doni presents o bé un que deixi que li doni.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Del joi d'amor agradiu chauzets, a lei de cortes, Pouzet, qu'ieu m'en algr'o.m pes, o.m nesfortz o.m n'omeliu, perque mos fins cors consira d'una pros dona valen c'az un don'ad autre pren. Diguatz ves qual plus se vira? II En Guilem Raimon d'aisiu m'es que, s'ieu chauzisc ades de fin'amors lo meils, c'apres ne dei esser ten pensiu que.m te ses joi e ses ira. E dic que.ill dona s'aten plus vas sel qui fai prezen d'aquo don l'autre sospira. III Pauzet, son fort cor autiu blan domna mais per un tres quan pren gaire ni pauc ni ges; c'a dreg ten hom per esquiu penre, qui ben s'o albira. Donx, quar fai mais d'onramen a sel qu'il serf qu'al prenden, ben par c'amors lai la tira. IV Sill qu'es vengud'al fort briu c'ab si.n vol tener dos pres volgr'ieu mais que donan m'onres que prenden. Mas be vos pliu, Guilem Ramon, m'esbaira de joi si sill c'ab mort len m'ausi, e sobreplazen, prezes so de que.ill servira. V Pouzet, be.us vei esforsiu de pauc dir, pero qui.us des, trop foras del prendr'enpres. Mas sel c'a lei d'antan viu fora grazitz e grazira pro mais donan que prenden, c'atenden, meten, sirven del joi plus jauzen jauzira. VI Meils par que amors abriu leis que pueja que prezes lo cor de son amic e.l bres de gen servir az u niu, Guilem Raimon: e chauzira uns secx vos qui anatz queren, quar sel c'a dona repren penre ben par qu.n dezira. VII Si la de Palau, que.s mira en pretz, en joi et en joven, Pouzet, si.ll plagues, plus gen d'est partimen nos partira. VIII En jutz om meils non chauzira, qu'il plus gen e.l meils repren qui razona faillimen c'autra non ho acuillira. </pre> </td> <td> <pre> I Del goig agradable de l'amor escolliu, amb plena cortesia, Pouzet, encara que això m'alegri o em pesi, m'esforci o m'humiliï, perquè el meu cor lleial reflexiona sobre una noble dama valenta que a un dóna i a l'altre pren. Digueu vers quin s'inclina més? II Guillem Ramon, estic d'acord, que si escullo de seguida de l'amor fidel el millor, després he d'estar tan pensatiu que resto sense goig i sense ira. I dic que la dama tendeix més vers aquell qui fa present d'allò pel qual l'altre sospira. III Pouzet, son fort cor altiu suavitza la dama tres cops més quan rep alguna cosa una mica o poc; perquè amb justícia té l'home per desagradable rebre, per a qui bé ho consideri. Doncs, perquè [la dama] fa més honao a aquell qui la serveix que al que la rep, bé sembla que l'amor l'arrossegui vers aquell. IV Aquella que ha aconseguit l'orgull sever que amb si vol tenir el do prop voldria que més que donat m'honorés més que rebent. Però us ben prometo Guillem Ramon, que em deliria de goig si aquella que amb mort lenta i plaent em mata valorés quelcom amb què jo la servís. V Pouzet, bé us esforceu a dir poc, però si algú us donés, us hauríeu preocupat molt a rebre. Però aquell qui viu a la manera antiga fóra agraït i agrairia molt més donant que rebent, perquè esperant, gastant i servint del goig més joiós gaudiria. VI Sembla millor que l'amor esperoni aquella que s'enalteix per prendre el cor del seu amic i el caci amb bon servir en un niu, Guillem Ramon; triaria un cec a qui vós aneu buscant, perquè aquell que una dama reprèn, bé sembla que desitja rebre d'ella. VII Si a la de Palau, que es mira en mèrit, en goig i en joventut, Pouzet, si a ella plagués, més gentilment d'aquest partiment ens separaria. VIII En justícia, ningú no escolliria millor, perquè ella més gentilment i millor reprén a qui defensa l'error, ja que una altra no l'acolliria. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1961 3307 2006-12-26T19:58:10Z Aleator 20 recateg, iw [[Categoria:Poesia]] [[Categoria:Edat Mitjana]] [[fr:Catégorie:Oeuvres de troubadours]] 1962 3055 2006-12-08T19:14:38Z Aleator 20 HdM {{Autor |Nom=Huguet |Cognoms=de Mataplana |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement= |AnyNaixement=1174? |LlocMort= |AnyMort=1213? |Viquipedia=Huguet de Mataplana }} *''[[Sirventès (Huguet de Mataplana)]]''. *''[[Tençó (Huguet de Mataplana)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Mataplana, Huguet de]] [[Categoria:Autors catalans|Mataplana, Huguet de]] 1963 3056 2006-12-08T19:15:23Z Aleator 20 sirventès {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Huguet de Mataplana]]|[[wikt:razó|Razó]], traduïda al català, que fa referència a Raimon de Miraval, que permet entendre i situar el posterior [[wikt:sirventès|sirventès]].}} ===Razó=== <poem> I [Raimon de Miraval] s'enamorà d'una dama jove i gentil d'Albigès, que s'anomenava ma senyora Aimengarda de Castras. Era bella i cortès i amable, i instruïda i parlava bé. Molt la va estimar i l'honorà i la lloà cantant i cantant, i la posà en gran mèrit entre la bona gent. I durant molt de temps li va demanar que li donés plaer en dret d'amor, i ella li va dir que no li donaria plaer a títol d'amant; però que si ell volia deixar la seva muller, ella el prendria per marit. Quan Ramon de Miraval oí que ella el volia prendre per marit, es va posar molt alegre, i se'n vingué al seu castell. I va pensar amb quina excusa podria apartar la seva muller de si, la qual s'anomenava ma senyora Caudairenga, pel pare que es deia Caudeira. Era bella i amable, i sabia trobar bé cobles i danses i en Guillem Paremon estava enamorat d'ella, que era un cavaller gentil i bo i bell. En Raimon de Miraval trobà aquesta excusa davant sa muller; que no convenien dos trobadors en una casa. I li va dir que cridés els seus pares, i que se n'anés a casa seva. I quan ella va veure la intenció del seu marit, va cridar Guillem Paremon. I ell vingué i Raimon de Miraval la hi va posar a les màns; i ell se l'endugué i la prengué per muller. I la dama de la qual en Raimon estava enamorat, ma senyora Aimengarda, prengué per marit un gentil baró d'aquelles comarques, que es deia Olivier de Saissac. Per la qual cosa Miraval tingué gran dolor i gran tristor, a causa de la dama que havia perdut i per l'esposa. Aquestes noves foren oïdes per totes aquelles comarques, lluny i prop; i en tingué coneixement un valent baró de Catalunya, que s'anomenava Huguet de Mataplana, que era molt destre i bon trobador, i molt amic de Miraval. I sobre allò va fer aquest sirventès que diu: ''D'un sirventes m'es pres talens''. </poem> ===Sirventès=== <table border="0"> <tr> <td> <pre> I D'un sirventes m'es pres talens, qe razos m'o mostra e m'o di, e qand faitz er, tendra.l cami a Miraval tot dreich correns, a.N Raimon, don ai pesanssa, car fetz tant gran malestanssa contra dompnei, don totz tems s'es vanatz; e s'anc tenc dreig viatge de drut cortes, ar camja son coratge. II En lui es era coneissens lo reproviers qe.l savi di: c'om non conois tant ben en si cum en atrui los faillimens; q'el sol haver s'esperanssa en joi et en alegranssa, mas aras n'es malamens cambjatz, qe mes a tal usatge don no.is pot ges esdir de vilanatge. III Car per sos bels captenemens e per son bel trobar parti sa cortesa moiller de si: ben par qe.l consseilles sirvens. Issutz es de l'esperanssa d'esser drutz, a ma semblanssa, car si.l plagues mais dompneis ni solatz, non feira tal outratge don tuich cortes volguesson son dampnatge. IV Car maritz a cui platz jovens deu sofrir, per so c'atressi sofrant lui siei autre vezi; mas aissi l'es camjatz sos sens. E car fetz tant malestanssa, poing c'ab lieis aj'acordanssa. E si'la.l vol ni sos cobrars li platz, fassa.il tant d'avantatge qu'ill sofr'un drut qui trob'a son coratge. V E pois er sos albercs gauzens qand ab lieis aura faita fi, ab que ja mais non la chasti de trobar ni de motz plazens; ni de lieis no.is don doptanssa ni non s'o teign'a grevanssa si sos albercs es soven cortejatz; c'assi er d'agradatge a nos cortes et als gelos salvatge. VI Na Caudairenga, dompna, ben sapchatz qu'iratz sui del viatge que avetz pres en vostre bon coratge. </pre> </td> <td> <pre> I D'un sirventès m'ha vingut ganes, que la raó m'ho assenyala i m'ho dicta, i quan fet estigui, emprendrà camí a Miraval corrent directament, a Raimon, pel qual sento pena, perquè va fer tan mala acció contra la galanteria, de la qual sempre s'ha vanat; i si abans seguí recte camí d'amant cortès, ara canvia la seva intenció. II En ell és ara evident el proverbi que el savi diu: que un no coneix tan bé en si com en altres els defectes; perquè ell solia tenir esperança en goig i en alegria, però ara per mal s'ha canviat, que ha introduït tal costum que no li permet justificar-se la vilania. III Perquè per ses bones qualitats i per son bell trobar apartà sa cortès muller de si: bé sembla que l'aconsellés un servent. S'ha allunyat de l'esperança de ser amant, en la meva opinió, perquè si li plagués més galanteria i solaç no faria tal ultratge a causa del qual tots els cortesos voldrien son mal. IV Perquè el marit al qual plau la joventut ha se suportar, perquè de la mateixa manera el suportin els altres veïns, però així li ha canviat el seu seny. I doncs va fer tal malvestat, intenti amb ella arribar a un acord. I si ella vol i li plau recuperar-la, li ha de concedir l'avantatge de suportar un amant que trobi al seu gust . V I després la seva casa serà feliç ja que amb ella haurà fet les paus, amb la condició que mai no li faci retrets per trobar ni pels mots plaents; ni ella tingui dubtes ni li tingui com un greuge si casa seva és sovint festejada; perquè així ens agradarà a nosaltres, els cortesos i desagradarà els gelosos. VI Na Caudairenga, senyora, bé sabeu que estic irritat del camí que heu emprés en el vostre bon cor. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1964 3057 2006-12-08T19:15:56Z Aleator 20 tençó {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Huguet de Mataplana]]|[[wikt:tençó|Tençó]] que presenta l'oposició entre riquesa i pobresa, entre convenció i llibertat.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Scometre.us vuoill, Reculaire: pois vestirs no.us dura gaire, de paubertat etz confraire als bons homes de Laun, mas de fe non semblatz un, que vos etz fols e jogaire e de puntans gobernaire. II N'Uget, auzit ai rentraire q'uns temps er, ço m'es vejaire, que l'aursfres e.il gris e.il vaire n'iran ab li fum tot un; per q'ieu non ai mon estrun en aver, don sui burlaire; chascus degra aissi faire. III Reculaire, fols seria totz homs que d'aiso.s creiria. Vos cuidatz que be.us estia quand al joc vos despoillatz; e qan fai freich tremolatz, e cridatz: "Qu.m prestaria son mantel, q'ieu lo.il rendria!" IV N'Uget, ben sai, s'ieu moria, c'atretan en portaria co.l plus rics reis q.el mon sia; per q'ieu sec mas volontatz e jogui ab los tres datz e prend ab los conz paria et ab bon vi on q'ieu sia. V Reculaire, qi.us donava cinc solz, e pois en gitava autres cinc porr en la grava, detz solz auria perdutz mentre c'aissi viuretz nutz no.us cuidetz, si be.us estava, vos preses si.us encontrava. VI N'Huguet, ben paraulla brava m'avetz, cum si re.us costava mos jocs; e s'ieu amassava tal aver don fos perdutz l'esperit ni decebutz dirion que mal estava .l bon homen de Calatrava. VII Reculaire, eu sui drutz de tal, si dire l'ausava, q'es la genser c'om mentava. VIII N'Huguet, et au vauc si nutz que, laire si m'encontrava, no.m tolria si no.m dava. </pre> </td> <td> <pre> I Escometre us vull, Reculaire: perquè el vestit no us dura gaire, i en pobresa sou confrare dels bons homes de Lió, però per la fe no sembleu un d'ells, que vós sou foll i jugador i de putes governant. II N'Huguet, he sentit dir que ve un temps, sembla evident, que el fil d'or, el gris i el beige seran amb el fum tot un; com que jo no tinc diner, per això me'n burlo; tothom hauria així fer. III Reculaire, foll seria tothom que això cregués. Vós cuideu el que bé us estigui quant al dormir us despulleu; i quan faci fred tremoleu, i crideu: "Qui em prestaria el seu mantell, que jo li tornaria!" IV N'Huget, bé sé, si em moria, que de la mateixa manera aniria que el més ric que al món sia; perquè jo no segueixo sinó la meva voluntat i he jugat amb els tres daus i prenc amb els conys companyia i amb el bon vi on vulgui que sigui. V Reculaire, qui us donava cinc sous, i després en llançava altres cinc damunt la grava, deu sous hauria perdut mentre que així viureu nu no us preocupeu, si així ho voleu, que us ajudés si us trobava. VI N'Huguet, ben dura paraula em dieu com si alguna cosa us importés el meu joc; i si jo reunís tants diners que fos perdut l'esperit i decebut dirien que estava malament el bon home de Calatrava. VII Reculaire, sóc amant de tal (dama), si goses dir-ho, que és la més gentil que hom pot esmentar. VIII N'Huguet, i jo vaig tan nu que, si em trobava un lladre, no em prendria sinó em donava. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1965 3444 2006-12-29T23:04:09Z Aleator 20 esmena {{Autor |Nom=Berenguer |Cognoms=de Palou |PrimeraLletraCognom=P |LlocNaixement= |AnyNaixement=s.XII |LlocMort= |AnyMort=s.XIII |Viquipedia=Berenguer de Palou }} *''[[Cançó (Berenguer de Palou)|Cançó]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Palou, Berenguer de]] [[Categoria:Autors catalans|Palou, Berenguer de]] 1966 3059 2006-12-08T19:17:09Z Aleator 20 cançó {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Berenguer de Palou]]|Cançó on l'autor descriu la total submissió del trobador a la seva dama.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I S'ieu sabi'aver guiardo de chanso, si la faria, ades la comensaria cunhdeta de motz e de so; que perdut n'ai mant belh chantar per qu'eras m'en pren espavens, e si n'ai estat alques lens no m'en deu hom ochaizonar. II Qu'amada us auray en perdo lonjament, en aital guia, e ma bella douss'amia! qu'anc res no·us plac no·m saupes bo, ni anc res no saupi pensar qu'a vos fos pretz ni honramens qu'al tost fat no fos pus correns que si·n degues m'arma salvar. III E ja Deus amia no·m do s'en leys mos cors se fadia; la flor de la cortezia elha m'aura o autra no; qu'a sola lieys m'estug e·m guar, e suy aissi sieus solamens qu'autre solas m'es eyssamens cum qui·m fazia sols estar. IV E no farai pus lonc sermo, quar on pus lauzaria del laus sol que·m romanria cent dompnas ne aurian pro. Qui sabia ben devizar las beutatz e·ls ensenhamens e la cortezia e·l sens aissi cum s'eschairia far? V Aissi fenira ma chanso, e no vuelh pus longa sia, que pus greu la·n apenria mo senher, e siey companho, lo coms Jaufres, que Dieus ampar. Quar es adreitz e conoissens e fai tans de ricx faitz valens, lauzngiers no·l pot encolpar. </pre> </td> <td> <pre> I Si jo sabés aconseguir guardó per cançó, si la fes, immediatament la començaria alegreta de mots i de so; que he perdut molts bells cantars per la qual cosa m'agafa por, i si he estat una mica lent ningú no m'ha d'acusar. II Com estimat us hauré vanament molt de temps, tan intensament, ah ma bella dolça amiga! De manera que res no us agradà que no m'agradés, ni mai res no vaig poder pensar que per vós no fos mèrit ni honra que immediatament no ho fes més de pressa que si hagués de salvar la meva ànima. III E ja Déu amiga no em doni si d'ella el meu cor es cansa; la flor de la cortesia ella em tindrà i no una altra; que només per ella em reservo i em guardo, i sóc de tal manera només seu que el tracte amb les altres m'és igual que si algú em fes estar sol. IV I no faré més llarg sermó, ja que per molt que la lloés amb una sola lloança que sobrés cent dames en tindrien prou. Qui sabria descriure les belleses, la intel·ligència i la cortesia i el seny de la manera que correspon? V Així acabaré ma cançó, i no vull que sigui més llarga, per que més difícilment l'aprendria mon senyor, i els seus companys, el comte Jofre, que Déu empari. I com que és recte i entès i fa tan poderoses accions valentes, els lausengiers no el poden inculpar. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1967 3339 2006-12-27T19:49:28Z Aleator 20 categoria ok {{Autor |Nom=Guillem de |Cognoms=Berguedà |PrimeraLletraCognom=B |LlocNaixement= |AnyNaixement=1130? |LlocMort= |AnyMort=1195? |Viquipedia=Guillem de Berguedà }} *''[[Sirventesos contra Pere de Berga]]''. *''[[Sirventesos contra Arnau de Preixens]]''. *''[[Sirventesos contra Ponç de Mataplana]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Berguedà, Guillem de]] [[Categoria:Autors catalans|Berguedà, Guillem de]] 1968 3061 2006-12-08T19:22:44Z Aleator 20 sirventès 1 de 3 {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Guillem de Berguedà]]|[[wikt:sirventès|Sirventès]] contra Pere de Berga.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Trop ai estat sotz coa de mouton que non chantiei de ma dompna Ma Sogra, de la gensor que anc noiris en terra bocha e front et huoils clars e rizens ...................................... E, fe qu·us dei, midonz, lo pros de Berga, et acuoil gen e coindej'et alberga. II E no.us cuidetz q'ieu m'oblit lo cordon qe·m det l'autrier de sa gonella groga, per qe.l maritz et eu·ns mesclem de gerra, don eu n'ai faitz mains bos envazimens e mains assautz, don Mos Sogr'es dolens, e·m cuidet dar l'ostal de Na Ramberga: mieus fo·l gazains la nuoit, qui.s vol s'i perga. III E prec Ihesu q'ira ni mal no.m don, ni gauch ni ben a·N Cogot de Savoga, tro qe·ns vejam plan en comb'o o en serra rengat amdui ab totas nostras gens; e parr'adoncs cals es lo plus valens ni cals ferra mieills de sa Schirimberga, que non es jorns per s'amor non la terga. IV Gen li pausiei los corns el capironm que tota ren pot hom dir mentre·is joga; et al partir ac tal corneill'esquerra que tornarai sans e sals e gauzens a la meillor e que es plus valens; e per m'amor prec li que non s'esperga, qu'eu vauc vezer lo rei navar part Lerga. V A Mon Sogre trametrai ma chansson, que par judieu q'iesca de sinagoga; e porta la·m, qui no·t clau o no·t serra, tu, Montanier, e non estias lens, qe riran en cavalliers e sirvens: tal mil diran que Ihesus lo somerga; c'usqex dira q'ieu meillur et enderga. VI A vos m'autrei, bona dompna de Berga: vos etz fins aurs, e vostres maritz merga. </pre> </td> <td> <pre> I He estat massa sota cua de moltó sense cantar de madona ma Sogra, de la més gentil que mai nodrí en terra boca i front i ulls clars i riallers .................................... I, per la fe que us dec, mon senyor, la noble de Berga, i acull gentilment i complau i alberga. II I no us imagineu que jo m'oblido del cordó que em donà l'altre dia de la seva gonella groga, pel qual el marit i jo ens barrejarem en guerra, en què jo he fet molt bones escomeses i molts assalts, pels quals mon Sogre està dolgut, i s'imagina donar-me l'hostal de Na Ramberga: meu fou el guany durant la nit, qui vulgui hi perdi. III I demano a Jesús que ira i mal no em doni, ni goig ni bé a En Cogot de Savoga, fins que ens veurem clarament en coma o en serra arrenglerats ambdós amb totes nostres gents; i es palesarà aleshores qui és el més valent i qui copejarà millor amb sa xirimberga, perquè no hi ha dia que pel seu amor no l'eixugui. IV Gentilment li vaig posar les banyes al caperó, que tothom pot dir-ho mentre es juga; i en separar-nos tingué tal cornella esquerra que tornaré sa i estalvi i joiós a la millor i que es més valuosa: i pel meu amor li prego que no es desficiï, que jo vaig a veure el rei navarrès enllà de Lerga. V Al Meu Sogre trametré ma cançó, que sembla jueu que isca de sinagoga; i porta-me-la, si ningú no et tanca o et barra el pas, tu, Montaner. I no siguis lent, perquè en riuran el cavaller i el servent: mil d'ells diran que Jesús el submergí; i cadascú dirà que jo millor m'eleví. VI A vós m'atorgo, bona dama de Berga: vós sou or fi, i vostre marit merga. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} {{esborrany}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1969 3062 2006-12-08T19:23:37Z Aleator 20 PS {{Autor |Nom=Pere |Cognoms=Salvatge |PrimeraLletraCognom=P |LlocNaixement= |AnyNaixement=s.XIII |LlocMort= |AnyMort= |Viquipedia=Pere Salvatge }} *''[[Sirventès (Pere Salvatge)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità]] [[Categoria:Autors catalans]] 1970 3063 2006-12-08T19:24:08Z Aleator 20 sirventès {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Pere Salvatge]]|Aquest [[wikt:sirventès|sirventès]] fou escrit en resposta a [[Sirventès 1 (Pere el Gran)|un altre sirventès de Pere el Gran]].}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Seher, reys qu'enamoratz par no deu estar ab cor felo contra flors, ans deu arbirar cum puesca far ab bon resso culhir las flors en aissel mes on l'estiu es e las flors naysson plus espes, e.lhs culhidors sian d'aital valensa qu'en pueg ni en pla, en serra ni.n bysso no lasson flor de sai Monbaulo. </pre> </td> <td> <pre> I Senyor, rei que enamorat sembla no ha d'estar amb cor irritat contra les flors, sinó que ha de calcular com podria fer per amb bona fama collir les flors en aquest mes de l'estiu en que les flors naixen més espesses, i els collidors siguin de tal valor que en puig i en pla, en serra i en bosc no deixin flor d'aquí fins a Montboló. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1971 3064 2006-12-08T19:26:33Z Aleator 20 PeG {{Autor |Nom=Pere |Cognoms=el Gran |PrimeraLletraCognom=P |LlocNaixement=València |AnyNaixement=1240 |LlocMort=Vilafranca del Penedès |AnyMort=1285 |Viquipedia=Pere el Gran }} *''[[Sirventès 1 (Pere el Gran)]]''. *''[[Sirventès 2 (Pere el Gran)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità]] [[Categoria:Autors valencians]] 1972 3065 2006-12-08T19:27:10Z Aleator 20 sirventès 1 {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Pere el Gran]]|Aquest [[wikt:sirventès|sirventès]] dirigit a [[Pere Salvatge]] forma part d'un conjunt de cinc composicions escrites amb motiu de les lluites del rei d'Aragó amb el rei de França. La resposta la donà Pere Salvatge amb [[Sirventès (Pere Salvatge)|un altre sirventès]].}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Peire Salvagg', en greu pesar me fan estar dins ma maizo las flors que say volon passar, senes guardar dreg ni razo, donc presc asselhs de Carcasses e d'Ajanes et als guascos prec que lor pes si flor mi fan mermar de ma tenensa; mas tals cuja sai gazanhar perdo que.l perdos l'er de gran perdecio. II E mos neps, que sol flors portar, vol cambiar, don no.m sap bo, son senhal, et autem contar que.s fai nomnar rey d'Arago; mas, cuy que plass'o cuy que pes, los mieus jaques si mesclaran ab sos tornes, e plass'a Deu que.l plus dreyturiers vensa, qu'ieu ja nulh temps per bocelh de breto no layssarai lo senhal del basto. III Si midons, qu'es ab cor cortes, ples de totz bes, Salvagge, valer mi volgues e del sieu cors me fes qaulque valensa, per enemi no.m caldra garnizo, ab sol qu'ieu vis la soa plazen faisso. </pre> </td> <td> <pre> I Pere Salvatge, en greu pesar em fan estar dins ma casa les flors que fins aquí volen passar, sense considerar dret ni raó, de manera que demano aquells de Carcassés i d'Agenés i als gascons prego que els pesi si les flors em fan minvar els meus territoris; mes hi ha qui s'imagina guanyar perdó però el perdó li serà de gran perdició. II I mon nebot, que acostuma a portar flors, vol canviar, cosa que no m'agrada, la seva senyera, i van sentir contar que es fa anomenar rei d'Aragó; però, a favor o en contra de qui sigui, els meus jaquesos es mesclaran amb sos tornesos, i plagui a Deú que el qui tingui més drets venci, que jo mai per bocell de bretó no deixaré la senyera del pal. III Si la meva dama, que té el cor cortès, ple de tots els béns, Salvatge, volgués ajudar-me i del seu cos em fes algun favor, per l'enemic no em caldria armadura, solament que veiés el seu rostre plaent. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1973 3066 2006-12-08T19:27:58Z Aleator 20 FdP {{Autor |Nom=Formit |Cognoms=de Perpinyà |PrimeraLletraCognom=P |LlocNaixement= |AnyNaixement=s.XIII |LlocMort= |AnyMort= |Viquipedia=Formit de Perpinyà }} *''[[Cançó (Formit de Perpinyà)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Perpinyà, Formit de]] 1974 3067 2006-12-08T19:29:07Z Aleator 20 cançó {{encapçalament|Cançó|[[Formit de Perpinyà]]|En aquesta cançó hom pot trobar un fenhedor (enamorat tímid) que no s'atreveix a confessar directament l'amor a la dama que estima per por que ella no li correspongui; tot i pensar que hi poden haver altres dames que li concederien el seu amor, el trobador manifesta que només pensa en ella, malgrat les poques esperances que té de ser correspost.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Un dolz deszirs amoros s'es e mon fin cor assis, dompna, qe·m ven devers vos, a cui sui del tot aclis, q'en pensan vei noich e dia lo vostre cors car e gen e·l bel dolz esgard plazen e vostr'avinen coindia. II Anc pos vi vostra faissos non aic poder qe partis mon cor ni mos pens de vos per engun'autr q'eu vis. Doncs, dompna, per merce us sia qe·us plassa, qar mon enten hai en vos tan fermamen qe partir no m'en poria. III Anz vos voil mais en perdos amar q'autra dos jauzis, pos Amors me diz qe vos conqerra, pos m'a conquis, e·m diz qez ha seignoria qe m'en pot dar jauzimen, pero cella e suffren vos amarai tota via. IV E si eu·s ausav'a rescos dir com vos sui del tot fis, assatz auria de vos, dompna; mas aisso m'es vis, qe s'ieu ren vos en disia qe·l vostre cors car e gen m'en fos loignatz, per q'aten qe merces tot vos lo dia. </pre> </td> <td> <pre> I Un dolç desig amorós ha pres possessió de mon cor lleial, senyora, que em ve de vós, a qui estic del tot obligat, que en pensament veig nit i dia el vostre cos estimat i gentl i el bell dolç esguard plaent i vostra amable condició. II D'ençà que vaig veure les vostres faccions no vaig tenir poder que allunyés mon cor i mos pensaments de vós per cap altra que jo vegés. Així, senyora, feu la mercè que us plagui, perquè el meu enteniment tinc amb vós tan firmament que allunyar-me'n no podria. III Ans us vull sense compensació estimar que a una altra de la qual gaudís, perquè Amor em diu que us conquerirà, ja que m'ha conquerit, i em diu que te el domini que em pot donar goig, però callant i sofrint us estimaré tota la vida. IV I si jo gosés d'amagat dir com us sóc del tot fidel, prou obtindria de vós, senyora; però em sembla que si jo alguna cosa us digués el vostre cos estimat i gentil se m'allunyaria, pel que espero que la pietat tot us ho digui. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1975 3068 2006-12-08T19:30:00Z Aleator 20 GdC {{Autor |Nom=Guerau |Cognoms=de Cabrera |PrimeraLletraCognom=C |LlocNaixement= |AnyNaixement= |LlocMort= |AnyMort=1168? |Viquipedia=Guerau de Cabrera }} *''[[Ensenhamen (Guerau de Cabrera)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Cabrera, Guerau de]] 1976 3069 2006-12-08T19:30:55Z Aleator 20 ensenhamen {{encapçalament|Ensenhamen|[[Guerau de Cabrera]]|En aquesta poesia incompleta (manquen algunes estrofes), l'autor retrau al joglar, Cabrera, que no faci bé algunes activitats pròpies del seu ofici, i que desconegui determinada literatura.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Cabra juglar, no puesc mudar qu'eu non chan, pos a mi sap bon; e volrai dir senes mentir, e comtarai de ta faison. II Mal saps viular e pietz chantar del cap tro en la fenizon; no sabz fenir, al mieu albir, a tempradura de breton. III Mal t'ensegnet cel que·t mostret los detz amenar ni l'arson; no sabs balar ni trasgitar a guiza de juglar guascon. IV Ni sirventesc ni balaresc no t'auc dir e nuilla fazon; bons estribotz no t'ieis pels potz, retroencha ni contenson. V Ja vers novel bon d'En Rudell non cug que·t pas sotz lo guingnon, de Markabrun ni de negun ni de N'Anfos ni de N'Eblon. VI Jes gran saber no potz aver, si fors non eis de ta reion. Pauc as apres, que non sabs jes de la gran jesta de Carlon, VII Con eu, tras portz, per son esfortz intret en Espaigna a bandon; de Ronsasvals los colps mortals que fero·l XII compaignon VIII Can foron mort e pres a tort, trait pel trachor Guanelon al amirat, per gran pechat, et al bon rei Marselion. IX Del Saine cut c'ajas perdut et oblidat los motz e·l son: ren no·n diçetz no no·n sabetz, per no i ha meillor chanson. X E de Rollan sabs atretan coma d'aiso que anc no fon. Conte d'Artus non sabes plus ni del reproier de Marcon. XI Ni sabs d'Aiolz com anec solz, ni de Machari lo felon; ni d'Anfelis, ni d'Anseis, ni de Guillaumes lo baron. XII Ni sabs d'Erec com conquistec l'esparvier for de sa reion. Ni sabs d'Amic consi guaric Ameli, lo sieu compaignon. XIII Ni de Robert ni de Gribert ni del bon Alvernatz Uguon. De Vezia non sabs co.s va, ni de Guondalbon lo Frizon .................................. XV Del duc Augier, ni d'Olivier, d'Estout ni de Salomaon, ni de Loer, ni de Rainier, ni de Girart de Rossillon. XVI Ni de Davi ni de Rai, Ni de Berart ni de Bovon. De Constanti, non sabs c'om di de Roma ni de Prat Neiron. .......................................... XXI Jes non saubes -si m'ajut fes!- del setge que a Troia fon. D'Antiochia non sabres ja ni de Milida la faison. .................................. XXV Ni d'Aguolan ni de Captan, ni del rei Braiman l'esclavon; ni del bon rei, no·n sabs que·s fei d'Alixandri fil Filipon. ..................................... XXVIII Ni sabs d'Ytis, ni de Biblis, ni de Caumus nuilla faisson; de Piramus qui for lo murs sofri per Tibes passion. XXIX Ni de Paris, ni de Floris, ni de Bella Aia d'Avignon; del normanes, ni del Danes, ni d'Antelme ni de Frizon. ........................................ XXXI Ni de Bramar no·n sabs chantar de l'auca ni de Nauruzon; ni del vilan ni de Tristan c'amava Yceut a lairon. XXXII Ni de Gualvaing qui, ses compaing, fazia tanta venaizon; ni d'Aldalaer, ni de Rainier, ni de Ramberg'ab lo furguon. ................................. XXXVI Non saps upar, mot guariar en glieiza ni dedins maizon. Va, Cabra boc, quar be.t conoc qui et evia urtar al mouton. </pre> </td> <td> <pre> I Cabra, joglar, no puc impedir-te que em cantis perquè a mi m'agrada; e voldria dir, sense mentir, i contar del teu estil. II Mal saps tocar la viola i pitjor cantar de l'inici fins a la fi; no saps acabar, en la meva opinió, amb la modulació del bretó. III Mal t'ensenyà qui et mostrà els dits posar i l'arc; no saps ballar ni fer jocs de mans a la manera de joglar gascó. IV Ni sirventès ni balada no et sento dir de cap manera; bons estribots no et surten dels "morros", ni retronxa ni tençó. V Vers novell bo d'en Rudel no crec que et passi sota el bigoti, de Marcabrú ni e ningú ni d'Alfons ni de N'Eble. VI Poc gran saber no pots haver si fora no surts de ta regió: poc has après, que no en saps res de la gran gesta de Carles. VII Com jo, a través dels ports per son esforç entrà a Espanya sense reserva; de Roncesvalls els cops mortals que feriren els 12 companys. VIII Quan foren morts i presos a traïció, traïts pel traïdor Ganeló, a l'emir per gran pecat, i al bon rei Marsili. IX De (la cançó) de Saisne penso que has perdut i oblidat els mots i el so: res no en dius ni en saps, però no hi ha millor cançó. X I de Rotllà saps tant com això que mai no fou. Del relat d'Artús no en saps més ni de la còlera de Marc. XI Ni saps d'Aiol que anava sol, ni de Macari el feló; ni d'Anfelis, ni d'Anseis, ni del baró Guillem. XII Ni saps d'Erec com conquerí l'esparver fora de la seva regió. Ni saps d'Amic com guarí Ameli, el seu company. XIII Ni de Robert ni de Girbert ni del bon Hug d'Alvèrnia. De Vezià no en saps res, Ni de Gondalbó el frisó. ............................. XV Del duc Otger, ni d'Olivier, ni d'Estout ni de Salomó, ni de Lohier ni de Rainier ni de Guerau del Rosselló XVI Ni de David ni de Rai, ni de Berart ni de Beuve. De Constantí, no saps que es diu de Roma ni del prat de Neró. ............................... XXI Res no saps -que si jo pogués!- del setge que a Troia fou. D'Antioquia no en sabrà mai ni de la manera de Milida. ..................................... XXV Ni d'Agolant ni de Captan, ni del rei Braimant l'esclau; ni del bon rei, no saps que feu Alexandre fill de Felip. .................................. XXVIII Ni saps d'Itis, ni de Biblis, ni de Caumus de cap manera; de Príam que fora del mur sofrí per Tisbe passió. XXIX Ni de Paris, ni de Floris ni de la bella Aye d'Avinyó; del normand ni del Danès, ni d'Antelme ni de Frizon. ................................... XXXI Ni de Bramar no en saps cantar de l'auca ni de Nauruzon; ni del vilà ni de Tristany que estimava Iseut en secret. XXXII Ni de Gauvain que, sense company, feia tanta cacera; ni d'Audigier ni de Rainier, ni de Raimberge. .............................. XXXVI No saps declamar, ni mots arreglar en l'església ni dins de casa. Vés, Cabra boc, perquè bé et conegué qui t'envià a fustigar el moltó. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1977 3070 2006-12-08T19:31:30Z Aleator 20 PdlG {{Autor |Nom=Ponç |Cognoms=de la Guàrdia |PrimeraLletraCognom=P |LlocNaixement= |AnyNaixement=1154? |LlocMort= |AnyMort=1188? |Viquipedia=Ponç de la Guàrdia }} *''[[Cançó (Ponç de la Guàrdia)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità]] [[Categoria:Autors catalans]] 1978 3071 2006-12-08T19:32:05Z Aleator 20 cançó {{encapçalament|Cançó|[[Ponç de la Guàrdia]]|En aquesta cançó, Ponç de la Guàrdia, a punt d'emprendre una expedició de resultats dubtosos cap a Tolosa, s'adreça a la seva dama per recordar-li com l'estima i com la recorda, i com tot allò que podien ser petits malentesos ja no tenen cap importància. Es tracta, doncs, d'un breu testament amorós.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Farai chanzo ans que veinha.l laig tems, pus en Tolsa non n'anam tuit essems. A Deu coman tot cant reman de zay: ploran m'en part, car las domnas ams nems. Tot lo pais, de Salsas tro a Trems, salv Deus, e plus cel on midons estai II Tot n'o am mais car ma dona i sai; qu'el'es mos jois et el'es tot cant ai, e res no.m am mas leys cui amar suel ni de mos jorns autra non amarai; e sai e cre que leis aman morai, pus a leis platz qu'enaixi m'o acuill, III Cant e leis plaitz que.m fay tort ni orguil, sitot m'o vey, conoixer non o vul. Mas ben conosc tot cant me fai de be: lo be.l graesc e.l mal, sitot m'en duil. C'om peitz me fai, can m'esgaran sey oil, ai tant de yoy que del mal no.m sove. IV Non es nuils joys lo desir que me'n ve, que si.m destreinh, non ay poder de me, mas sol d'aitan can tot soletz m'estau e pes de leis ab lo cor que la ve: aquel douz pes me sojorn'e .m reve et ai n'aut pessan mant bon jornau. V Domna, vos etz manenta de bon lau e, ses mentir, la gencer c'om mentau: per qu'eu sofer totz mos mals e deport que trac per vos soletz e mon cabau, e n'ai dolor, mas vos estatz suau: d'aizo m'es vis que faitz alques de tort. VI Us lauzengiers me vol far paitz de mort; mas no m'en clam, que mout n'ai bon conort e no.y ay dan, et il fai que vilans. Ja no s'en lais, que pesari.m fort: que esters son grat auray joy e deport merces midons, a cui baissei les mans. </pre> </td> <td> <pre> I Faré una cançó abans que vingui el mal temps, ja que a Tolosa anem tots plegats. A déu encomano tot quan resta aquí: plorant me'n vaig, perquè les dames estimo molt. Tot el país, de Salses fins a Tremp, guardi Déu, i més enllà on la meva senyora està. II L'estimo encara més perquè la meva dama hi és; que ella és el meu goig i ella és tot el que tinc, i res no estimo sinó ella a la qual sempre he estimat i en els meus dies cap altra no estimaré; i sé i crec que moriré estimant-la, perquè si a ella li plau que així m'h'ho concedeixi. III Quan a ella li plau fer-me tort i mostrar-se orgullosa, encara que ho veig, no ho vull reconèixer. Mes be reconec tot quan em fa de bé: el bé li agaraeixo i el mal, encara que me'n dolc. Com pitjor em tracta, quan m'esguarden els seus ulls, tinc tant de goig que no me'n recordo. IV No és cap joia el desig que em domina, que així se m'apodera, que no tinc poder sobre mi, sinó només quan tot solet m'estic i penso amb ella amb el cor que la veu: aquest dolç pensament em descansa i em refà i pensant en ella he tingut molts bons dies. V Senyora, vos sou famosa de bon nom i, sense mentir, la més gentil que hom pot esmentar; per la qual cosa jo suporto tots els meus mals i esforços que trec per vós solet en mi mateix, i tinc dolor, però vós esteu tranquil·la: en això em sembla que sou una mica injusta. VI Un maldient em vol pitjor que mort; però no me'n queixo, que en tinc un bon consol i no en tinc dany, i ella actua com un vilà. No se'n cansi que em pesaria molt: que malgrat ell tindré goig i plaer gràcies a midons, a qui vaig besar les mans. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1979 3438 2006-12-29T20:42:45Z Aleator 20 alfab categ?? [[Image:Alifonso II d'Aragón.jpg|thumb|right|Rei N'Alfons el Cast, II d'Aragó, I de Catalunya, per Manuel Aguirre e Monsalbe (1885)]] {{Autor |Nom=Alfons |Cognoms=I de Catalunya i II d'Aragó |PrimeraLletraCognom=A |LlocNaixement=Sant Pere de Vilamajor |AnyNaixement=1154 |LlocMort=Perpinyà |AnyMort=1196 |Viquipedia=Alfons el Cast}} *''[[Tençó (Rei Alfons)|Tençó]]'' (s.XII). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Alfons I de Catalunya]] [[Categoria:Autors catalans|Alfons I de Catalunya]] 1980 3073 2006-12-08T19:35:38Z Aleator 20 tençó {{encapçalament|Tençó|[[Alfons el Cast]]|En aquesta [[wikt:tençó|tençó]], el famós trobador Giraut de Bornelh planteja al rei Alfons si és lícit comprar i vendre l'amor.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Be me plairia, senh'En reis, ab que·us vis un pauc de lezer, que·us plagues que·m dizessetz ver, si·us cudatz qu'en la vostr'amor a bona domna tan d'onaor com d'un altre pro chavaler, e no m'en tenhatz per geurrer, ans me respondetz franchamen! II Giraut de Bornelh, s'eu mezeis no·m defendes ab mon saber, be sai vas on voletz tener. Pero be vos tench a folor, si·us cudatz que per ma ricor valha menhs a drutz vertader! Aissi vos pogratz un dener azesmar contr'un marc d'argen. III Si·m sal Deus, senher, me pareis de domna qu'enten en valer que ja no·n falha per aver ni de rei ni d'emperador no·n fassa ja son amador; so més vis, ni no l'a mester; car vos, ric ome sobranser, no·n voletz mas lo jauzimen. IV Giraut, e non esta genseis, si·l rics sap onrar ni temer sidonse·l cor ab lo poder l'ajosta? Co·l te per senhor, preza·l donc menhs per sa valor, si mal no·l troba ni sobrer? Ja sol om dir el reprover que sel que val mais, e melhs pren. V Senher, molt pren gran mal domneis, can pert la cud'e·l bon esper; que trop val enan del jazer l'afars del fin entendedor. Mas vos, ric, car etz plus maior, demandatz lo jazer primer, e domn'a·l cor sobreleuger c'ama celui que no·i enten. VI Giraut, anc trop rics no·m depeis en bona domna conquerer; mas en s'amistat retener met be la fors'e la valor. Si·lh se son galiador e tan nom amon oi com er, de me no·n crezatz lauzenger, qu'eu am las bonas finamenn! VII Senher, de mon Solatz de Quer volgra ben e d'En Topiner c'amesson domnas e prezen. VIII Giraut, oc be, d'amar leuger! Mas a me no·n donetz parer, qu'eu n'ai gazanhat per un cen. </pre> </td> <td> <pre> I Bé em plauria, senyor rei, quan us veiés amb una mica de lleure, que us plagués dir-me en veritat, si penseu que la en vostra amor té una bona dama tan d'honor com el d'un altre noble cavaller, i no em tingueu per adversari, sinó responeu-me amb franquesa! II Giraut de Bornelh, si jo mateix no em defensés amb el meu saber, bé sé on voldrieu arribar. Però us tindria per boig, si us penséssiu que pel meu rang valc menys que un amant vertader! Així vos podríeu un diner apreciar més que un marc de plata. III Així em salvi Déu, senyor, em sembla que la dama que aprecia el valor no actuarà mai per diners ni del rei ni del emperador farà el seu enamorat; això em sembla, ni en té necessitat; perquè vosaltres, rics homes altius, no voleu més que el jeure.. IV Giraut, i no és més bonic, si el ric sap honrar i respectar segons que el cor amb el poder l'ajusta? Quan el té per senyor, l'aprecia menys pel seu valor, si dolent no el troba ni superb? Ja se sol dir el proverbi que el que val més, el millor pren. V Senyor, molt gran mal pren la galanteria, quan perd la reflexió i la bona esperança; que molt val abans del jeure la conducta del lleial galantejador. Però vosaltres, els rics, com que esteu més elevats, demaneu el jeure primer, i la dama té el cor ben lleuger quan ama aquell que no estima. VI Giraut, mai no em vaig considerar massa ric per conquerir bona dama; però en retenir el seu amor poso tota la força i el valor. Si els rics s'ha convertit en enganyadors i no estimen tant avui com abans, no heu de creure el que de mi diuen ela maldients, que jo estimo les bones lleialment! VII Senyor, del meu Solaz de Quer molt voldria i també d'en Topiner que estimessin les dames obertament. VIII Giraut, molt bé, de l'amor lleuger! Però a mi no em considereu semblant, que jo he guanyat cent per un. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1981 3074 2006-12-08T19:36:22Z Aleator 20 PdO {{Autor |Nom=Ponç |Cognoms=d'Ortafà |PrimeraLletraCognom=P |LlocNaixement= |AnyNaixement=1170? |LlocMort= |AnyMort=1246? |Viquipedia=Ponç d'Ortafà }} *''[[Cançó 1 (Ponç d'Ortafà)]]''. *''[[Cançó 2 (Ponç d'Ortafà)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità]] [[Categoria:Autors catalans]] 1982 3075 2006-12-08T19:36:54Z Aleator 20 cançó {{encapçalament|Cançó|[[Ponç d'Ortafà]]|Una cançó en la qual el trobador es troba totalment sotmès a la dama, que sovint no respon a allò que espera d'ella.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Si ai perdut mon saber qu'a penas sai on m'estau, ni sai d'on ven ni on vau, ni que·m fau le jorn ni·l ser; e soi d'aital captinensa que no velh ni posc dormir, ni·m plai viure ni morir, ni mal ni be no m'agensa. II A per pauc no·m desesper o no·m ren monge Jau, o no·m met dins una frau on hom no·m pogues vezer. Quar trahitz soi en crezensa de cella qu'ieu plus dezir, que·m fa suspiran languir quar ni franh ma convinensa. III Ja mai non cug joi haver ni un jorn estar suau, pos midons m'a solatz brau ni me torn'en non caler. No sai on m'aia guirensa: com plus ieu pes e cossir que·il pogues en grat servir, adoncs creis sa malvolensa. IV A gran tort me fai doler, qu'ieu sia pendut en trau si ja segui autr'esclau pos m'ac pres en son poder ni fis endreig lieis faillensa; mas sol aitan, so malbir, quar la tem e n'aus ben dir e quar li port benvolensa. V Per re no·m posc estener qu'ieu no l'am et non la lau, quar la gensor qu'on mentau es, e non ment e dic ver; ab que prezes penendensa dels turmens que·m fai sufrir; e si's denhes convertir er complida sa valensa. VI Ieu soi aissel que no tensa ab sidons, ni no m'azir, ni·m sai de res enardir mas de so qu'a leis agensa. VII E soi sel que fai semensa, e sai celar e cobrir miels qu'autre drutz, e grazir qui·m fa secors ni valensa. </pre> </td> <td> <pre> I Tant he perdut el meu saber que a penes sé on sóc, ni sé d'on vinc ni on vaig, ni que em faig el dia i la nit; i sóc de tal manera que no vetllo ni puc dormir, ni em plau viure ni morir, ni el mal ni el bé no m'agraden. II Per poc no em desespero i em faig monjo de Jau, o em fico dins una afrau on ningú no em pugui veure. Perquè he estat traït en la confiança d'aquella que més desitjo, que em fa sospirant llanguir perquè trenca el meu pacte. III Ja mai penso goig tenir ni un dia estar tranquil, ja que la meva dama em dóna tracte dur i em menysprea. No sé on trobar guariment: com més penso i reflexiono com poder servir-la al se gust, aleshores creix sa malevolència. IV Amb gran injustícia em fa mal, que jo sigui penjat d'una biga si jo he seguit altra petjada des de que m'ha pres en el seu poder i no he comès falta contra ella només això, això veig, perquè la temo i goso parlar-ne bé i perquè li tinc benevolència. V Per res no em puc estar d'estima-la i lloar-la, perquè la més gentil que es pugui dir es, i no menteixo i dic veritat; amb que prengués penediment dels turments que em fa sofrir; i es dignés penedir-se seria perfecte son valor. VI Jo sóc aquell que no discuteix amb la seva dama, i no m'irrito, i solament sé atrevir-me a allò que a ella li agrada. VII I sóc aquell que va sembrant, i sé amagar i cobrir millor que cap altre amant, i agrair qui em dóna ajut i valença. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1983 3076 2006-12-08T19:37:32Z Aleator 20 GdC {{Autor |Nom=Guillem |Cognoms=de Cabestany |PrimeraLletraCognom=C |LlocNaixement= |AnyNaixement=? |LlocMort= |AnyMort=1212? |Viquipedia=Guillem de Cabestany }} *''[[Lo dous cossire]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en occità|Cabestany, Guillem de]] [[Categoria:Autors catalans|Cabestany, Guillem de]] 1984 3077 2006-12-08T19:37:55Z Aleator 20 ldc {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Guillem de Cabestany]]|Bella i coneguda cançó en què l'autor mostra la seva total dedicació a la dama que el té presoner d'amor.}} <table border="0"> <tr> <td> <pre> I Lo dous cossire que.m don'Amors soven, dona, .m fai dire de vos maynh ver plazen. Pessan remire vostre cors car e gen, cuy ieu dezire mais que no fas parven. E sitot me desley per vos, ges no.us abney, qu'ades vas vos sopley ab fina benevolensa. Dompn'en cuy beutatz gensa, maytans vetz oblit mey, qu'ieu lau vos e mercey. II Tots temps m'azire l'amors que.us mi defen s'ieu ja.l cor vire ves autr'entendemen. Tout m'avetz rire e donat pessamen: pus greu martire nulhs hom de mi no sen; quar vos qu'ieu plus envey d'autra qu'el mon stey desautorc e mescrey e dezam en parvensa: tot quan fas per temensa devetz em bona fey penre, neus quan no.us vey. III En sovinensa tenc la car'e.l dous ris, vostra velensa e.l belh cors blanc e lis; s'ieu per crezensa estes vas Dieu tan fis, vius ses falhensa intrer'em paradis; qu'ayssi.m suy, ses totz cutz, de cor as vos rendutz qu'autra joy no m'adutz; q'una non porta benda qu'ieu.n prezes per esmenda jazer ni fos sos drutz, per las vostras salutz. IV Tot jorn m'agensa I desirs, tan m'abelhis la captenensa de vos cuy suy aclis. Be.m par que.m vensa vostr'amors, qu'ans qu'ie.us vis fo m'entendensa que.us ames e. us servis; qu'ayssi suy remazuts sols, snes totz ajutz ab vos, e n'ai perdutz mayns dos: qui.s vuelha.ls prenda! Qu'a mi platz mais qu'atenda, ses totz covens saubutz, vos don m'es jois vengutz. V Ans que s'ensenda sobre.l cor la dolors, merces dissenda en vos, don', et Amors: jois vos mi renda e.m luenh sospirs e plors, no.us mi defenda paratges ni ricors; qu'oblidatz m'es tot bes s'ab vos no.m val merces. Ai, bella doussa res, molt fora gran franqueza s'al prim que.us ayc enqueza m'amessetz, o non ges, qu'eras no sai cum s'es. VI Non truep contenda contra vostras valors; merces vo.n prenda tals qu'a vos si'honors. Ja no m'entenda Dieus mest sos preycadors s'ieu vuelh la renda dels quatre reys majors per qu'ab vos no.m valgues merces e bona fes; quar partir no.m puesc ges de vos, en cuy s'es meza n'amors, e si fos preza em baizan, ni us plagues, ja no volgra.m solses. VII Anc res qu'a vos plagues, franca dompn'e corteza, no m'estet tan defeza qu'ieu ans non la fezes que d'als me sovengues. VIII En Raimon, la belheza e.l bes qu'en midons es m'a gen lassat e pres. </pre> </td> <td> <pre> I El dolç neguit que em dona amor sovint, dona, em fa dir de vós molts versos agradables. Pensant contemplo el vostre cos estimat i gentil, el qual desitjo més que no faig evident. I encara que em desencamino per vós, no abjuro de vós, que sempe us suplico amb amor fidel. Senyora en qui la bellesa brilla, moltes vegades m'oblido de mi, quan us lloo i us demano. II Que sempre em detesti l'amor que us prohibeix a mi si alguna vegada el cor desvio vers un altre afecte. M'heu pres el somriure i donat pesar: més greu martiri cap home no sent; perquè que jo més anhelo que a cap altra que al món sigui refuso i ignoro i maltracto en aparença; tot quan faig per temença heu en bona fe de prendre, fins i tot quan no us veig. III En record tinc la cara i el dolç somriure, el vostre valor i el bell cos blanc i llis; si en la meva creença fos tan fidel a Déu, viu sense dubte entraria en el paradís; que així estic de tot cor a vós rendit que altra no em dóna goig; que a cap altra de les més senyorials jo no li demanaria jeure ni seria el seu amant a canvi d'una salutació vostra. IV Tot el dia sento el desig, tan m'agrada el capteniment de vós a qui estic sotmès. Bé em sembla que em venci el vostre amor, que abans que us veiés era el meu pensament que amar-vos i servir-vos; així he restat sol, sense cap ajuda amb vós, i he perdut molts favors: qui vulgui que els prengui! Que a mi em plau més esperar-vos, sense cap acord conegut, ja que de vós m'ha vingut el goig. V Abans que s'encengui sobre el cor el dolor, mercès davallin en vós, senyora, i Amor: que el goig a vós em lliuri i m'allunyi sospirs e plors, no us separin de mi noblesa ni riquesa; que se m'oblida tot bé si amb vós no trobo acolliment. Ah, bella i dolça criatura, seria una gran bondat si la primera vegada que us vaig sol·licitar m'haguéssiu estimat molt o gens, perquè ara no sé on sóc. VI No trobo armes contra vostres poders; pietat vos prengui de tal manera que us sigui honorable. Que no m'escolti Déu entre els que preguen si jo vull la renda dels quatre reis majors a canvi que amb vós no em valguin ni la pietat ni la bona fe; ja que no em puc allunyar de cap manera de vós, en qui s'ha posat el meu amor, i si fos acceptat besant, i us plagués, mai no em voldria lliure. VII Mai res que a vós us plagués, franca i cortesa senyora, no em serà tan prohibit que no m'afanyi a fer-ho sense pensar en cap altra cosa. VIII Raimon, la bellesa i el bé que hi ha en la meva dama m'han gentilment lligat i pres. </pre> </td> </tr> </table> ==Font== * http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm {{DP-100}} [[Categoria:Poesia trobadoresca]] 1986 3085 2006-12-12T14:56:16Z 83.45.152.164 New page: l. BURGESOS I PROLETARIS* La història de totes les societats que han existit fins avui, ** és la història de les lluites de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, ... l. BURGESOS I PROLETARIS* La història de totes les societats que han existit fins avui, ** és la història de les lluites de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres, artesans, agremiats i fadrins, en un mot opressors i oprimits s'han trobat sempre en oposició entre ells, i han sostingut una lluita ininterrompuda, adés amagada, adés oberta, una lluita que acaba sempre amb una transformació revolucionària de tota la societat, o bé amb la destrucció comuna de les classes combatents. Als primers temps de la història trobem quasi pertot arreu una estructuració completa de la societat en estaments diferents, una múltiple gradació de les posicions socials. A l'antiga Roma hi tenim patricis, cavallers, plebeus, esclaus; a l'edat mitjana, senyors feudals, vassalls, mestres artesans agremiats, fadrins, serfs de la gleva i, a més, en quasi totes aquestes classes, altre cop gradacions especials. La societat burgesa moderna, sorgida de l'ensulsiada de la societat feudal, no ha eliminat els contrastes entre les classes. Només ha creat noves classes, noves condicions d'opressió, noves formes de lluita al lloc de les velles. La nostra època, l'època de la burgesia, es distingeix, tanmateix, pel fet que ha simplificat els contrastes entre les classes. Tota la societat es divideix cada cop més en dos grans camps enemics, en dues grans classes directament enfrontades: la burgesia i el proletariat. Dels serfs de la gleva de l'edat mitjana sorgí la població dels ravals de les viles; d'aquesta població es desenvoluparen els primers elements de la burgesia. El descobriment d'Amèrica i la navegació al voltant d'Àfrica crearen un nou terreny a la burgesia naixent. El mercat de les Índies orientals i de la Xina, la colonització d'Amèrica, l'intercanvi amb les colònies, la multiplicació dels mitjans de canvi i de les mercaderies en general donaren un impuls no vist mai fins llavors al comerç, a la navegació, a la indústria, i, amb això, un desenvolupament ràpid a l'element revolucionar dins la societat feudal en descomposició. L'organització feudal i gremial del treball, que havia existit fins llavors a la indústria, va deixar de ser suficient per a les necessitats creixents amb els nous mercats. La manufactura la va suplantar. Els mestres artesans foren desplaçats per la classe mitjana industrial. La divisió del treball entre els diversos gremis desaparegué davant la divisió del treball en els mateixos tallers. Però els mercats creixien sense parar, les necessitats augmentaven sense parar, i la manufactura ja no era suficient tampoc. I heus aquí que el vapor i la maquinaria van revolucionar la producció industrial. Al lloc de la manufactura aparegué la gran indústria moderna, al lloc de la classe mitjana industrial aparegueren els industrials milionaris, els caps d'autèntics exèrcits industrials, els burgesos moderns. La gran indústria ha creat el mercat mundial que el descobriment d'Amèrica havia preparat. El mercat mundial ha donat un impuls immens al comerç, a la navegació, a les comunicacions per terra. I aquest impuls, de retop, ha influït en l'expansió de la indústria i en la mateixa mesura que s'estenien la indústria, el comerç, la navegació i els ferrocarrils es desenvolupava també la burgesia, que acreixia el seu capital i arraconava totes les classes conservades de l'edat mitjana. Veiem, doncs, com la mateixa burgesia moderna és el producte d'un llarg procés evolutiu, d'una llarga cadena de capgiraments en les formes de producció i de tràfic. Cada una d'aquestes etapes del desenvolupament de la burgesia anà acompanyada del progrés polític (1) corresponent. Estament oprimit sota el domini dels senyors feudals, associació comunal * armada i autònoma, aquí república (2) municipal independent, allí tercer braç, tributari de la monarquia, (3) més endavant, al temps de la manufactura, contrapès a la noblesa en la monarquia limitada o en l'absoluta, (4) base principal de les grans monarquies en general,. conquerí finalment el poder polític exclusiu en l'estat representatiu modern des de l'establiment de la gran indústria i del mercat mundial. El poder estatal modern no és més que un comitè que administra els afers col·lectius de tota la classe burgesa. La burgesia ha desenrotllat una funció altament revolucionària en la història. La burgesia, allí on ha arribat al poder, ha destruït totes les condicions de vida feudals, patriarcals, idíl·liques. Ha esquinçat sense pietat tot l'abigarrament de vincles feudals que lligaven els homes als seus superiors naturals, i no ha deixat entre home i home cap altre vincle que no sigui l'interès nu i el <<pagament al comptat>> sense entranyes. Ha ofegat les santes esgarrifances de l'exaltació religiosa, de l'entusiasme cavalleresc, de la malenconia petit-burgesa en les aigües glaçades del càlcul egoista. Ha diluït la dignitat personal en el valor de canvi i al lloc de les innombrables llibertats guanyades a pols i garantides documentalment ha posat l'única llibertat de comerç, sense escrúpols. En un mot, al lloc de l'explotació disfressada amb il·lusions religioses i polítiques ha posat l'explotació oberta, desvergonyida, directa, àrida. La burgesia ha arrencat l'aurèola a totes les activitats que abans d'ella havien estat considerades amb un temor religiós i dignes de veneració. Ha convertit el metge, el jurista, el capellà, el poeta, l'home de ciència en els seus treballadors a sou. La burgesia ha arrencat el vel del sentimentalisme commovedor a les relacions familiars i les ha reduïdes a simples relacions monetàries. La burgesia ha posat al descobert fins a quin punt la manifestació brutal de la força, que els reaccionaris admiren tant en l'edat mitjana, trobava el seu completament més adequat en la ganduleria més indolent. Ha estat ella la primera en mostrar allò de què és capaç l'activitat humana. Ha acomplert meravelles ben diferents de les piràmides d'Egipte, dels aqüeductes romans i les catedrals gòtiques, ha portat a terme expedicions ben diferents de les invasions dels bàrbars i les croades. La burgesia no pot existir sense revolucionar ininterrompudament els instruments de producció i, per tant, les relacions socials. Ben al contrari, la conservació intacta de les velles formes de producció havia estat la primera condició d'existència de totes les classes industrials precedents. La transformació constant de la producció, la ininterrompuda commoció de totes les condicions socials , la inseguretat i el moviment eterns distingeixen l'època burgesa de totes les altres. (5) Totes les condicions de vida encarnades, rovellades, amb els seus ròssecs de punts de vista i opinions esdevingudes venerables per l'edat, són dissoltes, totes les creades de nou envelleixen abans que puguin consolidar-se. Tot allò relacionat amb els estaments i l'estabilitat socials s'evapora, és profanat tot allò que era sagrat, i els homes es creuen obligats finalment a considerar amb sang freda la seva posició en la vida, les seves relacions recíproques. La necessitat d'una venda sempre més àmplia per als seus productes escampa la burgesia per tot el món. Ha de fer-se un niu arreu, arreu ha d'arrelar, arreu ha d'estrènyer relacions. La burgesia, amb l'explotació del mercat mundial, ha fet esdevenir cosmopolites la producció i el consum de tots els països. Amb gran sentiment dels reaccionaris ha sostret a la indústria la seva base nacional. Les antiquíssimes indústries nacionals han estat anorreades i ho seran cada dia més. Són arraconades per noves indústries la introducció de les quals representa una qüestió de vida o mort per a totes les nacions industrialitzades, i per indústries que ja no elaboren més matèries primeres autòctones, sinó matèries primeres pertanyents als països més remots; els productes d'aquestes indústries no seran consumits tan solament al propi país, sinó simultàniament a tots els continents del món. Al lloc de les velles necessitats, satisfetes amb productes de cada país, en sorgeixen de noves que, per a la seva satisfacció, exigeixen els productes dels països i els climes més allunyats. Al lloc dels antics aïllament i autosuficiència locals i nacionals sorgeix un tràfic universal, una dependència universal de totes les nacions entre elles. I com en la producció material, així també en l'espiritual. Els productes intel·lectuals de les nacions singulars esdevenen un patrimoni comú. La unilateralitat i la limitació es fan cada dia més impossibles, i de les moltes literatures nacionals i locals es forma una literatura universal. La burgesia, amb la millora ràpida de tots els instruments de producció, amb un perfeccionament infinit de les comunicacions, també arrossega totes les nacions, les bàrbares incloses, cap a la civilització. Els preus econòmics de les seves mercaderies són l'artilleria pesada amb què enderroca totes les muralles xineses, amb què obliga a capitular l'odi més entossudit dels bàrbars a tot allò estranger. Obliga totes les nacions a adoptar les formes de producció burgeses, si no volen arruïnar-se; les obliga a introduir en el seu si l'anomenada civilització, és a dir, les obliga a fer-se burgeses. En un mot, crea un món a imatge i semblança seva. La burgesia ha sotmès el camp al dominí de la ciutat. Ha creat ciutats enormes, ha augmentat en un grau molt elevat la població urbana respecte a la rural, i d'aquesta manera ha arrencat una part considerable de població a la idiosincràsia de la vida rural. Així com ha fet el camp dependent de la ciutat, ha fet els països bàrbars i semibàrbars dependents dels civilitzats, els pobles pagesos dels pobles burgesos, Orient d'Occident. La burgesia elimina cada vegada més la disgregació dels mitjans de producció, de la propietat i de la població. Ha aglomerat la població, ha centralitzat els mitjans de producció 1 ha concentrat la propietat en unes poques mans. La conseqüència necessària de tot això ha estat la centralització política. Províncies independents o lligades per llaços federals molt fluixos, províncies amb interessos, lleis, governs i duanes diferents han estat unides en una nació, un govern, una llei, un interès nacional de classe, una frontera duanera. La burgesia, en el seu domini de classe tot just centenari, ha creat forces de producció més quantioses i grandioses que no havien fet totes les generacions pretèrites plegades. Submissió de les forces de la natura, maquinària, aplicació de la química a la indústria i a l'agricultura, navegació a vapor, ferrocarrils, telegrafia elèctrica, continents sencers artigats, rius fets navegables, poblacions senceres sorgides com bolets; ¿quin segle anterior hauria sospitat que unes forces de producció semblants Poguessin estar adormides en el si del treball social? Hem vist, doncs, (6) que els mitjans de producció i de comunicació, sobre la base dels quals s'alçà la burgesia, es generaren en la societat feudal. En un estadi determinat de l'evolució d'aquests mitjans de producció i de comunicació, les condicions en què la societat feudal produïa i mercadejava, l'organització feudal de l'agricultura i la manufactura, en un mot les relacions feudals de propietat, no correspongueren més a les forces de producció ja desenvolupades. En comptes d'afavorir la producció la frenaven. I es van transformar en altres tantes cadenes. Calia fer-les saltar a miques. Hom les hi va fer saltar. El seu lloc va ser ocupat per la lliure competència amb una constitució política i social adequades, amb el domini econòmic i polític de la classe burgesa. Davant els nostres ulls es produeix un moviment semblant. Les condicions burgeses de producció i intercanvi, les relacions burgeses de propietat, la societat burgesa moderna, que ha creat com per art d'encantament uns mitjans de producció i de comunicació tan potents, tot això s'assembla al bruixot que, ja no pot dominar més les forces subterrànies que ell mateix havia evocat. Fa desenes d'anys que la història de la indústria i del comerç, no és més que la història de la revolta de les forces modernes de producció contra les condicions modernes de producció, contra les relacions de propietat que són les condicions de vida de la burgesia i del seu domini. N'hi ha prou enumerant les crisis comercials que amb les seves reaparicions periòdiques plantegen d'una manera sempre més amenaçadora el problema de la persistència de tota la societat burgesa. En les crisis comercials s'anihila regularment una gran part no solament dels productes fabricats, sinó també (7) de les forces de producció ja creades. En les crisis esclata una epidèmia social que hauria semblat un contrasentit a totes les èpoques pretèrites: l'epidèmia de la superproducció. Tot de cop la societat es troba arrossegada en una situació de barbàrie momentània; una carestia, una guerra general d'extermini (8) semblen haver-li substret tots els queviures; la indústria, el comerç, semblen arruïnats, i per què? Doncs perquè posseeix massa civilització, massa queviures, massa indústria, massa comerç. Les forces productives que es troben a la seva disposició ja no serveixen més per a fomentar (9) les relacions de propietat burgeses; ben al contrari, han esdevingut massa potents per a aquestes relacions que ara els són un obstacle; tan aviat com superen aquest entrebanc arrosseguen tota la societat burgesa en el desordre i posen en perill l'existència de la propietat burgesa. Les relacions burgeses s'han tornat massa estretes per a contenir les riqueses que produeixen. Per quins mitjans supera la burgesia les crisis? D'una banda amb la destrucció obligada d'una gran quantitat de forces de producció, de l'altra banda amb la conquesta de nous mercats i amb l'explotació més intensificada dels mercats ja existents. I de quina manera, això? Doncs de tal manera que prepara crisis més generals i més violentes encara, i redueix els mitjans de prevenir aquestes crisis. Les armes amb que la burgesia ha abatut el feudalisme ara es giren contra la mateixa burgesia. Però la burgesia no ha fabricat solament les armes que li porten la mort; també ha creat els homes que empunyaran aquestes armes: els treballadors moderns, els proletaris. En la mateixa mesura que es desenvolupa la burgesia, és a dir, el capital, es desenvolupa també el proletariat, la classe dels treballadors moderns, que només poden viure en tant que troben treball, i només troben treball en tant que el seu treball augmenta el capital. Aquests treballadors que es veuen obligats a vendre's de mica en mica, són una mercaderia com qualssevol altre article de comerç, i per això són sotmesos igualment a totes les vicissituds de la competència, a totes les fluctuacions del mercat. A causa de la divisió del treball i de l'extensió de la maquinària, el treball dels proletaris ha per dut tot caràcter independent, i amb això tot atractiu per als treballadors. Aquests es converteixen en un mer accessori de la màquina, dels quals només s'exigeix el moviment de mà més simple, més monòton, més fàcil d'aprendre. Les despeses que provoca el treballador es limiten, per troben treball, i només troben treball en tant que el seu treball augmenta el capital. Aquests treballadors que es veuen obligats a vendre's de mica en mica, són una mercaderia com qualssevol altre article de comerç, i per això són sotmesos igualment a totes les vicissituds de la competència, a totes les fluctuacions del mercat. A causa de la divisió del treball i de l'extensió de la maquinària, el treball dels proletaris ha per dut tot caràcter independent, i amb això tot atractiu per als treballadors. Aquests es converteixen en un mer accessori de la màquina, dels quals només s'exigeix el moviment de mà més simple, més monòton, més fàcil d'aprendre. Les despeses que provoca el treballador es limiten, per això, quasi només als queviures que li calen per a la seva manutenció i per a la reproducció de la seva espècie. El preu d'una mercaderia, però, i per tant el del treball, és idèntic als seus costos de producció. En la mateixa mesura, dones, que la repugnància del treball augmenta, disminueix el salar(. Encara més, en la mateixa mesura que augmenta la maquinària i la divisió del treball, augmenta la massa (10) del treball, sigui per un augment de les hores de treball, sigui per l'augment del treball exigit en un temps donat, per l'acceleració de la marxa de les màquines, etc. La indústria moderna ha transformat el taller petit de l'artesà patriarcal en la gran fàbrica del capitalista industrial. Masses de treballadors concentrats a les fàbriques són organitzades militarment. Són posats, com soldats rasos de la indústria, sota el control de tota una jerarquia de sots-oficials i oficials. No són solament serfs de la classe burgesa, de l'estat burgès, sinó que són reduïts diàriament i a cada moment a la servitud de la màquina, del vigilant i sobretot de cada un dels fabricants burgesos. Aquest despotisme es fa mes mesquí, odiat i irritant com més obertament proclama el guany com al seu objectiu. (11) Com menys habilitat i força exigeix el treball manual, és a dir, com més es desenvolupa la indústria moderna, més és arraconat el treball dels homes pel de les dones. (12) Diferències de sexe i d'edat ja no tenen cap més valor social per a la classe proletària. Només hi ha instruments de treball que produeixen unes despeses diferents segons l'edat i el sexe. I quan l'explotació de l'obrer pel fabricant ha arribat a la seva fi amb el pagament en metàl·lic del salar(, heus aquí que se li tiren al damunt tots els altres elements de la burgesia, el propietari de la casa, el botiguer, el de la casa d'empenyoraments, etc. Els estaments que fins avui han format la petita classe mitjana, els petits industrials, mercaders i rendistes, els artesans i pagesos, totes aquestes classes s'enfonsen en el proletariat, en part perquè els seus petits capitals no basten per al funcionament d'una gran indústria, i sucumbeixen davant la competència dels capitalistes més grans, i en part perquè la seva habilitat ve devaluada pels notis modes de producció. Així, el proletariat és reclutat de totes les classes de la població. El proletariat travessa diferents estadis d'evolució. La seva lluita contra la burgesia comença amb la pròpia existència. Al principi combaten els treballadors individualment, després els treballadors d'una fàbrica, després els treballadors d'una branca laboral en un lloc donat contra el burgès individual que els explota directament. No dirigeixen els seus atacs solament contra les relacions burgeses de producció, sinó que els dirigeixen contra els mateixos instruments de producció destrueixen les mercaderies estrangeres que els fan la competència, fan malbé les màquines, calen foc a les fàbriques, cerquen d'aconseguir altre cop la situació desapareguda del treballador medieval. En aquest estadi els treballadors formen una massa escampada per tot el país i esmicolada per la competència. Un agrupament massiu dels obrers no és cap conseqüència de la seva pròpia unió, sinó conseqüència de la unió de la burgesia, que per a assolir els seus propis fins polítics ha de posar en moviment tot el proletariat, mentre encara pot fer-ho. En aquest estadi, doncs, els proletaris no combaten els propis enemics, sinó els enemics dels seus enemics, les restes de la monarquia absoluta, els grans terratinents, els burgesos no industrials, la petita burgesia. Tot el moviment històric es troba concentrat, dones, a les mans de la burgesia; cada victòria que s'aconsegueix així és una victòria de la burgesia. Però amb el desenvolupament de la indústria, el proletariat no solament es multiplica, sinó que es concentra en masses més grans, la seva força creix, i això ho sent cada dia més. Els interessos, les condicions d'existència a l'interior del proletariat s'identifiquen cada vegada més pel fet que la maquinària esborra més i més les diferencies del treball i fa baixar quasi a tot arreu el salari en un nivell igualment baix. La competència creixent dels burgesos entre ells mateixos i les crisis comercials que en sorgeixen necessàriament fan cada vegada més fluctuant el salari dels obrers; el perfeccionament incessant i sempre més ràpid de la maquinària fa cada dia més insegures totes les seves condicions d'existència; les col·lisions individuals entre els obrers i els burgesos prenen cada dia més el caràcter de col·lisions entre dites classes. Els treballadors comencen així a formar coalicions (13) contra els burgesos; s'agrupen per tal de defensar els seus salaris. Fins i tot funden associacions permanents per proveir-se de queviures durant les revoltes eventuals. Esporàdicament esclata la lluita en forma de tumults. De tant en tan guanyen els obrers, però només transitòriament. El resultat real d'aquestes lluites no es l'èxit immediat, sinó la unió, cada cop mes estesa dels treballadors. Aquesta unió ve afavorida pels creixents mitjans de comunicació, creats per la gran indústria i que posen en relació entre ells els obrers de localitats diferents. Però només cal contacte perquè les múltiples lluites locals, que tenen arreu el mateix caràcter, se centralitzin en una lluita nacional, de classes. Tota lluita de classes és, però, una lluita política. I la unió, per a la qual els burgesos de l'edat mitjana necessitaren segles amb els camins veïnals, els proletaris moderns, amb els trens, la porten a cap en pocs anys. Aquesta organització dels proletaris en classe, amb això en partit polític, ve destrossada constantment per la competència entre els obrers mateixos. Però reneix sempre de cap i de nou, sempre més forta, més sòlida, més potent. I, aprofitant les divisions a l'interior de la burgesia, la constreny al reconeixement en forma legal dels interessos particulars dels obrers. Per exemple, la llei de la jornada de deu hores a Anglaterra. Les col·lisions a l'interior de la vella societat afavoreixen de moltes maneres el desenvolupament del proletariat. La burgesia es troba en una lluita constant: al principi contra l'aristocràcia; més tard contra els grups de la mateixa burgesia els interessos dels quals es posen en contradicció amb el progrés de la indústria; sempre contra la burgesia de tots els països estrangers. En totes aquestes lluites es veu obligada a apel·lar al proletariat, a valer-se de la seva ajuda i, per consegüent, a arrossegar-lo cap al moviment polític. És ella mateixa, doncs, que ofereix al proletariat els elements de la pròpia educació, (14) és a dir, que li dóna les armes contra ella mateixa. A més, com hem vist, amb el progrés de la indústria, parts senceres formant part de la classe dominant són llançades al proletariat o, almenys, els són amenaçades les condicions d'existència. Aquests grups també aporten al proletariat una massa considerable d'elements d'educació. (15) Finalment, als temps en què la lluita de classes s'acosta al moment decisiu, el procés de dissolució a l'interior de la classe dominant, a l'interior de tota la vella societat, pren un caràcter tan violent, tan viu, que una petita part de la classe dominant se'n desprèn i s'uneix a la classe proletària, a la classe que porta el futur a les mans. De la mateixa manera que una part de la noblesa es passà a la burgesia, ara es passa al proletariat una part de la burgesia, i molt especialment una part dels ideòlegs burgesos que han arribat a comprendre teòricament tot el moviment històric. De totes les classes que avui s'oposen a la burgesia, només el proletariat és una classe autènticament revolucionaria. Les altres classes decauen i s'extingeixen amb la gran indústria; el proletariat, en canvi, n'és el producte més genuí. Els estaments mitjans, el petit industrial, el petit comerciant, l'artesà, el pagès, tots, combaten la burgesia per tal de salvar de la ruïna la pròpia existència com a classe mitjana. No són, doncs, revolucionaris, sinó conservadors. Més encara, són reaccionaris que miren de fer girar enrera la roda de la història. Si són revolucionaris ho són només en vista al seu pas imminent cap al proletariat, i no defensen els seus interessos actuals sinó els futurs, i renuncien als punts de vista propis per acceptar els del proletariat. El subproletariat (Lumpenproletariat), aquesta putrefacció passiva de les capes més baixes de la vella societat, és llançat en molts llocs al moviment per mitjà de la revolució proletària; però, d'acord amb totes les seves condicions d'existència, sempre està disposat a deixar-se comprar per a intrigues reaccionàries. Les condicions de vida de la vella societat ja han estat destruïdes en les condicions de vida del proletariat. El proletari no posseeix res; les seves relacions amb la dona i els infants no té res en comú amb les relacions familiars burgeses; el treball industrial modern, la moderna subjugació al capital, iguals a Anglaterra que a França, a Amèrica que a Alemanya, l'han despullat de tot caràcter nacional. Les lleis, la moral, la religió, son per a ell altres tants prejudicis burgesos, sota els quals s'amaguen altres tants interessos burgesos. Totes les classes precedents que en el passat havien conquerit el poder, cercaren d'assegurar la posició ja aconseguida sotmetent tota la societat a les condicions del seu profit. Els proletaris només poden conquerir les forces de producció socials amb l'abolició del seu propi mode d'apropiació precedent i present, i amb això tots els modes d'apropiació que han existit fins avui. Als proletaris no els cal assegurar res del seu; només els cal destruir totes les seguretats privades (16) i totes les assegurances privades que han existit fins avui. Tots els moviments precedents han estat moviments de minories o en interès de minories. El moviment proletari és el moviment independent de la immensa majoria en interès de la majoria immensa. El proletariat, la capa més baixa de la societat actual, no es pot alçar, no es pot incorporar sense fer saltar en l'aire tota la suprastructura de capes que constitueixen la societat oficial. Encara que no ho sigui pel seu contingut, la lluita del proletariat contra la burgesia és, en primer lloc i per la seva forma, una lluita nacional, En primer lloc el proletariat de cada país ha d'acabar, és clar, amb la seva pròpia burgesia. En descriure les fases generals de l'evolució del proletariat hem seguit la guerra civil més o menys amagada en el si de la societat actual, fins al punt en què esclata en una revolució oberta i el proletariat fonamenta el seu domini a través de l'enderrocament violent de la burgesia. Tota la societat precedent recolzava com havem vist, en l'oposició entre les classes opressores i les oprimides, Per tal de poder oprimir una classe, però, cal assegurar-li unes condicions en el marc de les quals pugui almenys viure la seva existència servil. El serf de la gleva pogué, tot i romanent en la seva servitud, guanyar-se el caràcter de membre de la vila (Kommune), així com el petit-burgès esdevingué burgès sota el jou de l'absolutisme feudal. L'obrer modern, en canvi, en lloc d'elevar-se amb el progrés de la seva indústria, s'enfonsa sempre més per sota les condicions de la seva pròpia classe. L'obrer es torna el pobre de solemnitat, i el pauperisme es desenvolupa més de pressa (17) encara que la població i la riquesa. De tot això es fa palès que la burgesia és incapaç de continuar sent per més temps la classe directora de la societat, i d'imposar a la societat les condicions d'existència de la seva classe com a llei normativa. És incapaç, de dominar, perquè és incapaç d'assegurar als seus esclaus l'existència en el marc de la seva esclavitud, perquè es veu obligada a deixar-los enfonsar en una situació en què els ha de mantenir en comptes d'ésser mantinguda per ells. La societat no pot viure més sota d'ella, és a dir, l'existència de la burgesia ja no és compatible amb la societat. La condició essencial (18) per a l'existència i el domini de la classe burgesa és l'acumulació de la riquesa a les mans de particulars, la formació i multiplicació del capital; la condició del capital és el treball assalariat. El treball assalariat recolza exclusivament en la competència dels obrers entre ells mateixos, El progrés de la indústria, del qual la burgesia és agent involuntari i passiu, posa al lloc de l'aïllament dels obrers per mitjà de la competència, la seva unió revolucionària per mitjà de l'associació. Amb l'evolució de la gran indústria es treu, doncs, de sota els peus mateixos de la burgesia la base sobre la qual produeix i s'apropia els productes. La burgesa produeix sobretot el els seu propi (19) enterramorts. La seva desaparició i la victòria del proletariat són igualment inevitables. ______________________________________________________________________ * S'entén per burgesia la classe dels capitalistes moderns, que són posseïdors dels mitjans socials de producció i aprofiten el treball assalariat. Per proletariat s'entén la classe dels treballadors assalariats moderns, que, com que no posseeixen cap mitjà de producció propi, es veuen obligats a vendre la seva força de treball per a poder viure (nota d'Engels a l'edició anglesa de 1888). ** 0 més ben dit, la història escrita. A l'any 1847, la prehistòria de la societat, l'organització social que precedí tota la història escrita, encara era com qui diu desconeguda, D'ençà de llavors Haxthausen ha descobert la propietat comuna de la terra a Rússia, Maurer l'ha reconeguda com a base social de la qual es desprengueren històricament totes les tribus alemanyes, i a poc a poc hom ha descobert que les comunitats rurals amb una propietat comuna de la terra van ser la forma primitiva de la societat des de l'Índia fins a Irlanda. Finalment es va descobrir l'organització interior d'aquesta societat comunista primitiva en la seva forma típica per mitjà de la gran descoberta de Morgan de la veritable naturalesa de la gens i de la seva posició dins la tribu. Amb la dissolució d'aquestes comunitats primitives comença la divisió de la societat en classes diferents que acaben oposades mútuament. (Nota d'Engels de l'edició anglesa del 1888 i alemanya del 1890.) Jo he provat de seguir aquest procés de dissolució a <<L'origen de la família, de la propietat privada i de l'estat>>, Stuttgart 1886. (Nota d'Engels a l'edició anglesa del 1888.) 1. (1888) hi afegeix: d'aquesta classe. * A França s'anomenaven <<Comunes>>Les ciutats sorgides fins i tot abans que poguessin reeixir a arrencar als seus senyors feudals i amos l'autonomia local i els drets polítics com a tercer braç. En general, presentem Anglaterra com a país típic per a l'evolució econòmica de la burgesia i Franca per a la seva evolució política. (Edició anglesa del 1888.) Així anomenaven els habitants de les ciutats d'Itàlia i França les seves comunitats després d'haver comprat o arrabassat amb la força els primers drets d'autonomia als seus senyors feudals. (Nota d'Engels a l'edició alemanya del 1890.) 2. (1888) hi afegeix: (com a Itàlia i Alemanya). 3. (1888) hi afegeix: (com a França). 4. (1848) hi afegeix: i. 5. (1848, 1872, 1883) anteriors. 6. (1848) però. 7. (1848) hi afegeix: àdhuc. 8. (1848) devastació. 9. (1848) hi afegeix: la civilització burgesa i. 10. (1888) càrrega. 11. (1848, 1872, 1883) hi afegeix: darrer. 12. (1848) hi afegeix: í els infants. 13. (1888) hi afegeix: (Trade-Unions). 14. (1888) hi afegeix: política i general. 15. (1888) d'instrucció i progrés. 16. (1848, 1872, 1883) tota seguretat privada. 17. (1848, 1872, 1883) ràpidament. 18. (1848, 1872, 1883) més essencial. 19. (1848, 1872) els seus propis. 1987 3086 2006-12-12T14:57:48Z 83.45.152.164 New page: 2. PROLETARIS I COMUNISTES Quina relació hi ha entre els comunistes i els proletaris en general? Els comunistes no són cap partit especial enfront dels altres partits obrers. ... 2. PROLETARIS I COMUNISTES Quina relació hi ha entre els comunistes i els proletaris en general? Els comunistes no són cap partit especial enfront dels altres partits obrers. No tenen cap interès diferent dels interessos de tot el proletariat. No presenten cap principi especial (20) segons el qual vulguin modelar el moviment proletària Els comunistes només es diferencien de la resta dels partits proletaris pel fet que per un costat fan ressaltar i fan valer en les diferents lluites nacionals dels proletaris els interessos comuns, independents de la nacionalitat, del conjunt del proletariat, i per un altre costat, perquè en els diferents estadis d'evolució per què passa la lluita entre el proletariat i la burgesia representen sempre els interessos de la totalitat del moviment. En la pràctica, doncs, els comunistes són la part més decidida dels partits obrers de tot el món, i la que sempre empeny endavant; en la teoria avantatgen la resta de la massa proletària perquè tenen una visió de les condicions, del procés i dels resultats generals del moviment obrer. El fi immediat dels comunistes és idèntic al de tots els altres partits proletaris: formació del proletariat en classe, desfeta del domini burgès, conquesta del poder polític pel proletariat. Els principis teòrics dels comunistes no reposen de cap de les maneres en idees, en principis que hagin estat inventats o descoberts per aquest o bé aquell reformador del món. Només són expressió general de relacions reals d'una lluita de classes existent, d'un moviment històric que es desenvolupa davant els nostres propis ulls. L'abolició de les relacions de propietat que han existit fins avui no és res que caracteritzi d'una manera peculiar el comunisme. Totes les relacions de propietat han estat sotmeses a un canvi històric constant, a una transformació històrica constant. La Revolució francesa, per exemple, abolí la propietat feudal a favor de la burgesa. Allò que distingeix el comunisme no és l'abolició de la propietat en general, sinó l'abolició de la propietat burgesa. Però la moderna propietat privada burgesa és l'última i més perfecta expressió de la producció i apropiació dels productes que, reposa en els antagonismes de classe, en l'explotació dels uns (21) pels altres. (22) En aquest sentit els comunistes poden resumir la seva teoria en la següent expressió: abolició de la propietat privada. Ens ha estat reprotxat, a nosaltres, comunistes, que volem abolir la propietat guanyada personalment, fruit del treball individual; la propietat que forma la base de tota llibertat, activitat i independència personals. Propietat guanyada amb el treball, aconseguida amb l'esforç, merescuda per un mateix! ¿Parleu potser de la propietat petit-burgesa, dels petits pagesos, que precedí la propietat burgesa? Aquesta no cal abolir-la; l'evolució de la indústria ja l'ha abolida i l'aboleix diàriament. O parleu potser de la moderna propietat privada burgesa? Però, és que el treball assalariat, el treball del proletari produeix propietat? De cap manera. Aquest treball produeix capital, és a dir, la propietat que explota el treball assalariat, la qual només es pot multiplicar a condició de crear nou treball assalariat per explotar-lo altre cop. La propietat en la seva forma actual es mou en l'antagonisme entre capital i treball assalariat. Observin les dues parts d'aquest antagonisme. Ésser capitalista no vol dir només prendre una posició purament personal en la producció, sinó una posició social. El capital és un producte comú i només pot ser posat en moviment per mitjà d'una activitat comuna, de molts membres de la societat, o més encara, en darrera instància només pot ser posat en moviment per mitjà de l'activitat comuna de tots els membres de la societat. El capital, doncs, no és cap poder personal, sinó un poder social. Si, doncs, el capital es transforma en propietat comuna, pertanyent a tots els membres de la societat, no és per això es transforma la propietat. Perd el seu caràcter de classe. Passem al treball assalariat. El preu mitjà del treball assalariat és el minin del salari, és a dir, la suma de queviures que són necessaris per a mantenir en vida l'obrer com a obrer. Allò que el treballador assalariat s'apropia amb la seva activitat, doncs, només li basta per a reproduir la seva sola vida. De cap manera no volem abolir aquesta apropiació personal dels productes del treball per a la reproducció de la vida immediata, una apropiació que no deixa cap benefici net que pogués donar un poder sobre el treball d'altri. Només volem abolir el caràcter miserable d'aquesta apropiació amb l'ajuda de la qual l'obrer viu només per augmentar el capital, viu només en la mesura que els interessos de la classe dominant ho reclamen. En la societat burgesa el treball humà només és un mitjà per a multiplicar el treball acumulat. En la Societat comunista el treball acumulat és només un mitjà per a prolongar, enriquir i afavorir el procés de vida dels obrers. En la societat burgesa, doncs, el passat domina sobre el present; en la comunista, el present sobre el passat. En la societat burgesa el capital és independent i personal, mentre que l'individu actiu és dependent i impersonal. I la burgesia anomena l'abolició d'aquesta situació abolició de la personalitat i de la llibertat! I amb raó. Perquè es tracta, en efecte, de l'abolició de la personalitat, independència i llibertat del burgès. Per llibertat s'entén, en les actuals relacions de producció burgeses, la llibertat de comerç, la llibertat de compra i venda. Però si falta el comerç, falta també el comerç, lliure. La fraseologia sobre el comerç lliure, com totes les altres bravates liberals de la nostra burgesia, (23) només tenen un sentit en relació amb el comerç, vinculat i amb el ciutadà sotmès a servitud de l'edat mitjana, però no en relació amb l'abolició comunista del comerç, de les relacions de producció burgeses i de la mateixa burgesia. Us horroritzeu pel fet que vulguem abolir la propietat privada. Però en la vostra societat la propietat privada és abolida per a nou desenes parts dels seus membres; i hi existeix precisament perquè no hi existeix per a nou desenes parts. Ens reprotxeu, doncs, perquè volem abolir una propietat que pressuposa com a condició necessària la manca de propietat de la immensa majoria de la societat. Ens reprotxeu, en un mot, que volem abolir la vostra propietat. Certament, és això que volem. Des del moment en què el treball ja no pot ser transformat en capital, diners, finques, dit breument, en un poder social monopolitzable, és a dir, des del moment en què, la propietat personal no es pot transformar més en propietat burgesa, des d'aquest moment declareu que la persona ha estat abolida. Confesseu, doncs, que amb el nom de persona no enteneu ningú més que el burgès, el propietari burgès. Doncs sí, aquesta persona cal que sigui abolida. El comunisme no pren a ningú el poder d'apropiar-se productes socials, només pren el poder de subjugar amb aquesta apropiació el treball d'altri. Hom ha objectat que amb l'abolició de la propietat privada desapareixerà tota activitat i farà irrupció una ociositat general. Segons això, la societat burgesa hauria hagut de ser arruïnada per l'ociositat; perquè aquells que hi treballen no guanyen res, i aquells que hi guanyen, no treballen. Tota aquesta objecció va a parar a la tautologia que no hi ha treball assalariat quan no hi ha capital. Totes les objeccions que es dirigeixen contra els modes comunistes d'apropiació i de producció dels productes materials són estesos igualment a l'apropiació i producció dels productes de l'esperit. De la mateixa manera que per al burgès la cessació de la propietat de classe s'identifica amb la cessació de la producció mateixa, també la cessació de l'educació de classe es idèntica per a ell amb la desaparició de l'educació en general. L'educació de la qual deplora la pèrdua és per a la immensa majoria una formació per a esdevenir una màquina. Però no vulgueu discutir amb nosaltres mesurant en les vostres concepcions burgeses de llibertat, educació, dret, etc., l'abolició de la propietat burgesa. Les vostres idees mateixes són creacions de les relacions burgeses de producció i propietat, tal com el vostre dret no és més que la voluntat de la vostra classe elevada a llei, una voluntat el contingut de la qual ve donat en les condicions materials d'existència de la vostra classe. La idea interessada segons la qual vosaltres transformeu les vostres relacions de producció i de propietat, de relacions històriques, només transitòries durant el curs de la producció, en lleis eternes de la naturalesa i la raó, aquesta idea la compartiu amb totes les classes dominants ja desaparegudes. Allò que enteneu quan es tracta de la propietat antiga, allò que enteneu quan es tracta de la propietat feudal, ja no ho podeu comprendre quan es tracta de la propietat burgesa. Abolició de la familiar Fins els més radicals s'acaloren amb aquesta intenció ignominiosa dels comunistes. En què reposa la família burgesa actual? En el capital, en el guany privat. Desenvolupada plenament, només existeix per a la burgesia, però troba el seu complement en l'obligada manca de família dels proletaris i en la prostitució pública. La família dels burgesos (24) desapareixerà naturalment amb la desaparició d'aquell complement seu, i ambdues desapareixeran amb la desaparició del capital. ¿Ens reprotxeu que volem abolir l'explotació dels infants per llurs pares? Nosaltres el reconeixem, aquest delicte. Però dieu que nosaltres abolim les relacions més íntimes en posar l'educació social al, lloc de la domèstica. I la vostra educació, no és determinada per la societat també? Per les relacions socials en el marc de les quals eduqueu, per la intervenció més directa o més indirecta de la societat, a través de l'escola, etcètera? Els comunistes no inventen la influencia de la societat en l'educació; només li'n canvien el caràcter, arranquen l'educació de la influència de la classe dominant. La fraseologia burgesa sobre la família i l'educació, sobre les relacions d'intimitat entre pares i fills, esdevindrà tant mes fastigosa com més s'esquinçaran tots els lligams familiars dels proletaris a conseqüència de la gran indústria, i es convertiran els infants en simples articles de comerç, i instruments de treball. Però vosaltres, comunistes, voleu introduir la propietat en comú de les dones, ens escridassa tota la burgesia en cor. El burgès veu en la seva dona un simple instrument de producció. Ha sentit que els instruments de producció han de ser explotats correctivament i, és clar, no es pot treure del cap que la sort de la propietat en, comú tocarà igualment a les dones. I no s'imagina que es tracta precisament d'abolir la situació de les dones com a simples instruments de producció. A més, no hi ha res més ridícul que el moralíssim horror dels nostres burgesos davant la propietat en comú de les dones, que suposen oficial entre els comunistes. Als comunistes no els cal introduir la propietat en comú de les dones, perquè ha existit quasi sempre. Els nostres burgesos, no prou contens de tenir a la seva disposició les dones i les filles dels seus proletaris - de la prostitució oficial val més no parlar-ne- troben un plaer enorme a seduir-se mútuament les mullers. En realitat el matrimoni burgès és la propietat en comú de les mullers. Al màxim, hom podria retreure als comunistes que vulguin introduir una propietat en comú de oficial, franca i sincera al lloc d'una d'hipòcritament amagada. D'altra part, es compren per si mateix que amb l'abolició de les actuals relacions de producció desapareixerà també la propietat en comú de dones que se'n deriva necessàriament, és a dir, la prostitució oficial i la no oficial. S'ha retret encara als comunistes que volien suprimir la pàtria, la nacionalitat. Els obrers no tenen cap pàtria. No se'ls pot prendre allò que no tenen. El proletariat, pel fet que ha de conquerir en primer lloc el domini polític, ha d'elevar-se a classe nacional (25) i ha de constituir-se ella mateixa en nació, encara és nacional, tot i que no ho sigui en el sentit de la burgesia. Els aïllaments i antagonismes nacionals dels pobles desapareixen cada dia més amb l'evolució de la burgesia, amb la llibertat de comerç, el mercat mundial, la uniformitat de la producció industrial i les condicions de vida corresponents. El dominí del proletariat els farà desaparèixer encara més. L'acció unida, almenys dels països civilitzats, és una de les primeres condicions del seu alliberament. En la mesura en què s'aboleix l'explotació d'un individu per l'altre, s'aboleix també l'explotació d'una nació per l'altra. Amb la desaparició de l'antagonisme de les classes a l'interior de la nació (26) cessa també l'hostilitat de les nacions entre elles. Les acusacions contra el comunisme, promogudes en general des de punts de vista religiosos, filosòfics i ideològics, no mereixen cap comentari més detallat. ¿Cal un judici més profund per a comprendre que junt amb les condicions de vida dels homes, amb les seves relacions socials, amb la seva existència social es canvien també les seves idees, maneres de veure i de comprendre, en un mot, la seva consciència? ¿Què demostra la història de les idees, si no que la producció de l'esperit es transforma junt amb la producció material? Les idees dominants d'una època sempre han estat només les idees de la classe dominant. Es parla d'idees que revolucionen tota una societat; amb això només s'expressa el fet que a l'interior de la vella societat s'han constituït els elements d'una de nova i que la dissolució de les velles relacions d'existència va de bracet amb la dissolució de les velles idees. Quan el món antic es trobava en camí d'enfonsar-se, les antigues religions van ser venudes per la religió cristiana. Quan les idees cristianes van sucumbir, el segle XVIII, a les idees de la il·lustració, la societat feudal sostenia una lluita a ultrança amb la burgesia llavors revolucionaria. Les idees sobre la llibertat de consciència i de religió expressaven només el domini de la lliure competència en el camp de la ciència. (27) <<Però>>, se'ns dirà, <<les idees religioses, morals, filosòfiques, polítiques, jurídiques, etc., es modificaren, certament, en el curs de l'evolució història. La religió, la moral, la filosofia, la política, el dret, per contra, s'han mantingut sempre i través d'aquests canvis. Ultra això, hi ha veritats eternes, com llibertat, justícia, etc., que son comunes a totes les situacions socials. En canvi, el comunisme elimina aquestes veritats eternes, aboleix la religió, la moral; en lloc, doncs, de donar-los una forma nova contradiu totes les evolucions històriques que hi ha hagut fins avui.>> A què es redueix aquesta acusació? Fins avui la història de tota la societat s'han mogut entre els antagonismes de classes que en cada època diferent tingueren una forma diferent. Però sigui la que sigui la forma que hagi pres, l'explotació d'una part de la societat per l'altra és un fet comú a tots els segles passats. No és gens estrany, doncs, que la consciència social de tots els segles, malgrat totes les diversitats i varietats, es mogui en certes formes comunes, en formes de consciència que sols es dissolen totalment amb la completa desaparició dels antagonismes de classe. La revolució comunista és la ruptura més radical amb les relacions de propietat tradicional: no cal meravellar-nos, doncs, que en el curs del seu desenvolupament trenqui de la manera més radical amb les idees tradicionals. Però deixem les objeccions de la burgesia contra el comunisme. Ja hem vist més amunt que el primer pas de la revolució obrera és el pas ascensional del proletariat a classe dominant la conquesta de la democràcia. El proletariat aprofitarà la seva dominació política per a llevar a poc a poc tot el capital a la burgesia, per a centralitzar tots els instruments de producció a les mans de l'estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe dominant, i per a augmentar la massa de les forces de producció tan ràpidament com sigui possible. És clar que, de primer, això només pot esdevenir-se per mitjà d'intervencions despòtiques en el dret de propietat i en les relacions burgeses de producció, per mitjà de mesures, doncs, que apareixen com a econòmicament insuficients i insostenibles, però que superen els seus propis límits en el curs del moviment, i són inevitables com a mitjans per al capgirament de tot el sistema de producció. Aquestes mesures seran diferents, és clar, segons els diferents països. Tanmateix, per als països més avançats podran ésser aplicades les següents, amb caràcter bastant general: l. Expropiació de la propietat de la terra i aplicació de les seves rendes a les despeses de l'estat. 2. Impostos fortament progressius. 3. Abolició del dret d'herència. 4. Confiscació de la propietat de tots els emigrats i sediciosos. 5. Centralització del crèdit en mans de l'estat a través d'un banc nacional amb capital de l'estat i amb monopoli exclusiu. 6. Centralització dels mitjans ( 28) de transport en mans de l'estat. 7. Augment de les fàbriques nacionals, dels instruments de producció, artigament i millora de les terres segons un pla comú. 8. Idèntica obligació de treball per a tots. Creació d'exèrcits industrials, especialment per a la agricultura. 9. Unificació de l'exercici de l'agricultura i la indústria, mesures aptes per a l'eliminació progressiva de la diferencia (29) entre la ciutat i el camp. 10.Educació pública i gratuïta de tots els infants. Bandejament del treball dels infants a les fàbriques, en la seva forma actual. Unificació de l'educació amb la producció material, etc. Quan, en el curs de l'evolució hauran desaparegut les diferencies de classe i tota la producció serà concentrada a les mans dels individus associats, el poder públic perdrà el seu caràcter polític. El poder polític, en el sentit propi de la paraula, és el poder organitzat d'una classe per a l'opressió d'una altra. Quan el proletariat en la lluita contra la burgesia s'uneix necessàriament en classe, es transforma, per mitjà d'una revolució, en la classe dominant i, com a classe dominant, aboleix violentament les velles relacions de producció, i així, amb aquestes relacions de producció aboleix també les condicions d'existència de l'antagonisme de classes, les (30) classes en general, amb això el seu propi domini com a classe. Al lloc de la vella societat burgesa, amb les seves classes i antagonismes de classe, sorgeix una associació, en la qual el lliure desenvolupament de cada u és la condició per al lliure desenvolupament de tothom. ______________________________________________________________ 20. (1888) sectari. 21. (1888) de la majoria. 22. (1888) per la minoria. 23. (1848) dels nostres burgesos. 24. (1848) del burgès. 25. (1888) classe dirigent de la nació. 26. (1848) de les nacions. 27. (1848) consciència. 28. (1848) de tots els mitjans. 29. (1848) contradicció. 30. (1848) de les. 1988 3087 2006-12-12T14:58:48Z 83.45.152.164 New page: 3. LITERATURA SOCIALISTA I COMUNISTA 1. EL SOCIALISME REACCIONARI a) El socialisme feudal Per la seva posició històrica, l'aristocràcia francesa i anglesa era cridada a escriure ... 3. LITERATURA SOCIALISTA I COMUNISTA 1. EL SOCIALISME REACCIONARI a) El socialisme feudal Per la seva posició històrica, l'aristocràcia francesa i anglesa era cridada a escriure pamflets contra la societat burgesa moderna. En la revolució francesa del juliol de 1830, en el moviment anglès per la reforma electoral, fou derrotada una altra vegada, encara, per l'odiat sobrevingut. Era totalment impossible, ja, de parlar d'una lluita política seriosa. Només li restava la lluita literària, doncs. Però en el camp de la literatura també havien esdevingut impossibles fins i tot les antigues fraseologies del temps de la Restauració.* Per tal de guanyar-se les simpaties calia que l'aristocràcia renunciés, aparentment, als seus interessos i que formules una acta d'acusació contra la burgesia solament en interès de l'explotada classe treballadora. Així es donava la satisfacció de poder entonar cançons insultants contra el seus nous amos i xiuxiuejar-li a cau d'orella profecies més o menys sinistres. D'aquesta manera sorgí el socialisme feudal, meitat plany interminable, meitat pasquí, meitat eco del passat, meitat amenaça del futur, per tal de poder colpir la burgesia al bell mig del cor amb judicis amargs, humorísticament sarcàstics, però sempre mostrant-se ridículs per la total incapacitat de comprendre el curs de la història moderna. Feien voleiar com a bandera pròpia en les seves mans el sarró de captaire dels proletaris per a atreure al seu costat tot el poble. Però si algun cop aquest els seguia, veia al seu darrera els vells blasons feudals i escampava la boira amb rialles grasses i irreverents. Una part dels legitimistes francesos i de la Jove Anglaterra representaren òptimament aquesta comèdia. Quan els feudals demostren que la seva manera d'explotació era una forma diferent de l'explotació burgesa, obliden només que ells explotaven sota unes circumstàncies i condicions completament diferents, i avui antiquades. Quan demostren que sota el seu domini no existia el proletariat modern, obliden només que la moderna burgesia ha estat precisament un plançó necessari de la seva organització social. A més, amaguen tan poc el caràcter reaccionari de la seva crítica, que la principal acusació que fan contra la burgesia consisteix en el fet que, sota el seu règim, es desenvolupa una classe que farà saltar en l'aire tota la vella organització social. Blasmen molt més la burgesia perquè crea un proletariat revolucionari que no pas perquè crea un mer i simple proletariat. Per això a la praxi política participen en totes les mesures de violència contra la classe obrera, i en la vida de cada dia s'acontenten, malgrat tota la seva fraseologia inflada, a collir les pomes d'or, (31) i a baratar fidelitat, amor i honor en el comerç a la menuda amb la llana d'ovella, les remolatxes i l'aiguardent. * Així com els capellans anaren sempre de bracet amb els senyors feudals, de la mateixa manera el socialisme clerical hi va amb el socialisme feudal. Res no és més fàcil que donar una pinzellada socialista a l'ascetisme cristià. ¿No ha envestit, el cristianisme també, la propietat privada, el matrimoni, l'estat? ¿Que potser no ha predicat, al seu lloc, la beneficència i la mendicitat, el celibat i la mortificació de la carn, la vida de claustre i l'església? El socialisme cristià (32) és només l'aigua beneita amb què el capellà beneeix el despit de l'aristòcrata. b) Socialisme petit-burgès L'aristocràcia feudal no és l'única classe que hagi estat enderrocada, i les condicions de vida de la qual s'hagin atrofiat í mort en la societat burgesa moderna. La burgesia de les ciutats medievals i la petita pagesia foren els predecessors de la burgesia moderna. En els països menys desenvolupats industrialment i comercialment, aquesta classe continua vegetant encara al costat de la burgesia naixent. En els països on s'ha desenvolupat la civilització moderna, s'ha format una nova petita-burgesia que oscil·la entre el proletariat i la burgesia i que es forma sempre de cap i de nou com a part complementària de la societat burgesa, i els membres de la qual, tanmateix, són llançats contínuament dins el proletariat per efecte de la competència, i, amb el creixement de la gran indústria, fins i tot veuen acostar-se el moment en què desapareixeran completament com a part independent de la societat moderna i seran substituïts en el comerç, en la manufactura i en l'agricultura per inspectors laborals i altres agents assalariats fidels. En països com França, on la pagesia constitueix molt més de la meitat de la població era natural que els escriptors que es presentaven a la lliça a favor del proletariat contra la burgesia apliquessin a la seva crítica del règim burgès els mòduls de la petita burgesia i la petita pagesia, i prenguessin la causa dels treballadors des del punt de vista de la petita burgesia. D'aquesta manera es formà el socialisme petit-burgès. Sismondi és el cap d'aquesta literatura no solament de Franca, sinó també d'Anglaterra. Aquest socialisme va analitzar minuciosament i amb molta agudesa les contradiccions de les relacions modernes de la producció. Va posar al descobert els eufemismes hipòcrites dels economistes. Va demostrar de manera incontestable els efectes destructors de la maquinaria i de la divisió del treball, la concentració de capitals i de la propietat territorial, la superproducció, les crisis, la ruïna necessària dels petit-burgesos i petits pagesos la misèria del proletariat, l'anarquia en la producció, les desproporcions estridents en la distribució de la riquesa, la guerra industrial a ultrança de les nacions entro elles, la dissolució dels vells costums, de les velles relacions familiars, de les velles nacionalitats. Tanmateix, segons el seu contingut positiu, aquest socialisme vol, o bé restablir els antics mitjans de producció i de tràfic i amb ells les antigues relacions de propietat i l'antiga societat, o bé vol empresonar altre cop i amb violència els moderns mitjans de producció i de, tràfic en el marc de les antigues relacions de propietat que aquells han fet esclatar a miques, que calia que fessin esclatar a miques. En ambdós casos, és reaccionari i utòpic al mateix temps. Sistema gremial en la manufactura i economia patriarcal al camp, aquestes són les seves darreres paraules. En la seva ulterior evolució, aquesta línia ideològica ha caigut en un covard sac de planys i gemecs. (33) c) El socialisme alemany o socialisme <<veritable>> La literatura socialista i comunista de França, que ha nascut sota la pressió d'una burgesia dominant i és l'expressió literària de la lluita contra aquesta dominació, fou introduïda a Alemanya en una època en què la burgesia tot just havia començat la lluita contra l'absolutisme feudal. Els filòsofs, semifilòsofs i amants de les belles - lletres alemanys s'empararen àvidament d'aquesta literatura, però oblidaren, només, que en emigrar aquells escrits de França no havien emigrat al mateix temps les condicions de vida franceses cap a Alemanya. Davant la situació alemanya, la literatura francesa va perdre tot el seu significat pràctic immediat i va prendre un aire purament literari. Havia de presentar-se com a vana especulació (34) sobre la realització de l'ésser humà. Així, per als filòsofs alemanys del segle XVIII les reivindicacions de la primera Revolució francesa només tenien el sentit de ser reivindicacions de la <<raó pràctica>> en general, i les afirmacions de la voluntat de la burgesia revolucionària francesa prenien als seus ulls el valor de lleis del valer pur, del voler com cal que sigui, del voler veritablement humà. La feina dels literats alemanys va consistir exclusivament a posar d'acord les noves idees franceses amb la seva vella consciència filosòfica o, més aviat, a apropiar-se les idees franceses des del seu punt de vista filosòfic. Aquesta apropiació es portà a terme de la mateixa manera que ens apropiem en general d'una llengua estrangera, és a dir, per mitjà de la traducció. És sabut com els monjos transcrivien insulses històries catòliques de sants damunt els manuscrits de les obres clàssiques dels antics temps pagans. Els escriptors alemanys procediren a l'inrevés amb la literatura profana francesa. Van escriure les seves poca-soltades - filosòfiques al costat de l'original francès. Per exemple, al costat de la critica francesa de les relacions monetàries van escriure <<Alienació de l'essència humana>>; al costat de la crítica francesa de l'estat burgès van escriure <<Superació del domini de l'universal abstracta>>, etcètera. La (35) interpolació d'aquestes (36) fraseologies filosòfiques entre les evolucions del pensament francès va ser batejada per ells <<filosofia de l'acció>>, <<socialisme veritable>>, <<ciència alemanya del socialisme>>, <<fonamentació filosòfica del socialisme>>, etc. Així, la literatura socialista-comunista francesa va ser literalment castrada. I com que a les mans dels alemanys deixava de ser l'expressió de la lluita d'una classe contra una altra, aquests alemanys foren conscients, així, d'haver superat la <<unilateralitat francesa>>, d'haver defensat la necessitat de la veritat en comptes de les necessitats veritables, i, en comptes dels interessos del proletari, els interessos de l'ésser humà, de l'home en general, de l'home que no pertany a cap classe, de l'home que no pertany en absolut a la realitat i sí només, al cel boirós de la fantasia filosòfica. Aquest socialisme alemany que va prendre tan seriosament i solemnement els seus exercicis escolars maldestres i els va anunciar xarlatanescament als quatre vents al so de trompetes, va anar perdent a poc a poc la seva innocència pedantesca. La lluita de, la burgesia alemanya, o més ben dit, de la burgesia prussiana contra els feudals i la monarquia absoluta, en un mot, el moviment liberal esdevingué més seriós. Al socialisme <<veritable>> se li presenta, així, l'ocasió desitjada de contrapesar les reivindicacions socialistes al moviment polític, de llançar amb violència els anatemes tradicionals contra el liberalisme, contra l'estat representatiu, contra la competència burgesa, la llibertat de premsa burgesa, el dret burgès, la llibertat i la igualtat burgeses i de sermonejar a les masses populars que en aquest moviment burgès no hi tenien res a guanyar i sí tot a perdre. El socialisme alemany va oblidar molt oportunament que la crítica francesa, de la qual no era més que un eco sense suc ni bruc, pressuposava (37) la moderna societat burgesa amb les corresponents condicions materials de vida i la constitució política adequada, autèntiques premisses que a Alemanya encara s'havien de conquerir. Va servir als governs absoluts alemanys i als seus ròssecs de capellans, mestres d'escola, barons del terròs i buròcrates, d'espantaocells oportú contra la burgesia que es dreçava amenaçadorament. Va constituir el complement melós dels amargs cops de tralla i d'escopeta amb què els mateixos governs treballaven les revoltes obreres alemanyes. Si d'aquesta manera el socialisme <<veritable>> va ser una arma a les mans dels governs contra la burgesia alemanya, per altra banda també va representar immediatament un interès reaccionari, l'interès dels filisteus petit-burgesos alemanys. A Alemanya, la petita burgesia, conservada des del segle XVI i que de llavors ençà sorgeix sempre de cap i de nou en formes diferents, constitueix la base social autèntica de l'estat de coses actual. El seu manteniment és el manteniment de l'estat de coses alemany actual. Aquesta petita burgesia tem que el domini industrial i polític de la burgesia no li porti una destrucció segura, per un costat com a conseqüència de la concentració del capital, i per un altre costat amb el naixement d'un proletariat revolucionari. Li va semblar que el socialisme <<veritable>> matava dos pardals d'un sol tret. I s'estengué com una epidèmia. El mantell, teixit de teranyina especulativa, recamat amb flors retòriques del més bell enginy, amarat de rosada sentimental d'un amor inflat, mantell exuberant en els plecs del qual els socialistes alemanys amagaven un parell de <<veritats eternes>> corsecades, només féu multiplicar la venda de les seves mercaderies davant aquest públic. Pel seu costat el socialisme alemany reconcilia cada vegada més la seva missió de ser el representant ampul·lós d'aquesta petita burgesia filistea. I va proclamar la nació alemanya la nació normal, i el petit-burgès filisteu alemany l'home normal. Atorgà a cada infàmia d'aquest un sentit amagat, elevat, socialista, per tal de fer-li significar tot el contrari del que era. Conseqüent fins a la fi, es va presentar al camp de batalla directament contra la tendència <<brutalment destructiva>> del comunisme, i va proclamar la seva superioritat imparcial per damunt de totes les lluites de classes. Amb molt poques excepcions, tots els escrits pretesament socialistes i comunistes que circulen per Alemanya pertanyen a l'espècie d'aquesta literatura embrutida i enervant.* 2. EL SOCIALISME CONSERVADOR I BURGÈS Una part de la burgesia desitja posar remei als mals socials per tal d'assegurar-se l'existència de la societat burgesa. Hi pertanyen: economistes, filantrops, humanitaristes, milloradors de la situació de les classes treballadores, organitzadors de la beneficència, membres de les societats protectores d'animals, fundadors de societats de temperància, tota una gamma bigarrada de reformadors d'estar per casa. Aquest socialisme burgès fins i tot ha estat elaborat en sistemes complets. Com a exemple citem la Filosofia de la misèria de Proudhon. Els burgesos socialistes volen les condicions de vida de la societat moderna sense les lluites i els perills que se'n deriven necessàriament. Volen la societat existent amb la supressió dels elements que la revolucionen i la dissolen. Volen la burgesia sense el proletariat. La burgesia, és clar, s'imagina el món en què domina com el millor dels móns. D'aquesta imatge consoladora el socialisme burgès elabora un sistema parcial o complet. Però quan demana al proletariat de realitzar els seus sistemes i (38) entrar en la nova Jerusalem, en el fons només li exigeix que romangui quiet en la societat actual i que, a més, es tregui del cap la imatge odiosa que se'n fa. Una segona forma, menys sistemàtica, però (39) més pràctica, d'aquest socialisme, ha buscat de treure les ganes de qualsevol moviment revolucionari a la classe obrera, demostrant-li que amb que li pot ésser útil no és pas aquest o aquell canvi polític, sinó solament un canvi de les condicions immaterials de vida, de les relacions econòmiques. Però amb una transformació de les condicions materials de vida, aquest socialisme no comprèn pas una abolició de les relacions burgeses de producció, que només és possible per camins revolucionaris, sinó millores administratives, dutes a terme dins el marc mateix d'aquestes relacions de producció, és a dir, que no canvien res en la relació entre capital i treball assalariat, sinó que en el millor dels casos, disminueixen a la burgesia les despeses de la seva dominació i li simplifiquen les finances publiques. El socialisme burgès només aconsegueix la seva adequada expressió en el moment en què esdevé una simple figura retòrica. Comerç lliure!, en interès de la classe obrera; protecció duanera!, en interès de la classe obrera; presons cel·lulars!, en interès de la classe obrera: heus aquí la darrera paraula, l'única paraula pensada i dita seriosament pel socialisme burgès. El socialisme de la burgesia (40) consisteix precisament en l'afirmació que els burgesos són burgesos... en interès de la classe obrera. 3. EL SOCIALISME I EL COMUNISME CRÍTICO-UTÒPICS Aquí no parlem de la literatura que en totes les grans revolucions modernes ha expressat les reivindicacions del proletariat (escrits de Babeuf, etcètera). Les primeres temptatives del proletariat, en un temps d'agitació general, en el període de l'enderrocament de la societat feudal, per a imposar directament els seus propis interessos de classe, van fracassar necessàriament tant per la manca de desenvolupament del proletariat mateix com per la manca de les condicions materials del seu alliberament, que són precisament el fruit de època burgesa. La literatura revolucionària que va acompanyar aquests primers moviments del proletariat és, pel seu contingut, necessàriament reaccionària. Ensenya un ascetisme universal i unes ganes molt primitives d'igualar-ho tot. Els sistemes socialistes i comunistes pròpiament dits, els sistemes de St. Simon, Fourier, Owen, etc., apareixen en el primer període, encara no desenvolupat, de la lluita entre el proletariat i la burgesia que hem descrit més amunt (vegeu capítol I: Burgesos i proletaris). Els inventors d'aquests sistemes prou que veuen l'oposició de les classes així com l'efectivitat dels elements dissolvents a l'interior de la mateixa societat dominant. Però no descobreixen de la part del proletariat cap activitat històrica autònoma, cap moviment polític que, li sigui propi. Com que l'evolució de l'oposició de classes avança al mateix pas que l'evolució de la indústria, aquests autors no saben trobar les condicions materials per a l'alliberament del proletariat i cerquen una ciència social i unes lleis socials a fi de crear aquestes condicions. Al lloc de l'activitat social cal posar-hi la seva activitat inventiva personal; al lloc de les condicions històriques d'alliberament, unes condicions fantàstiques; al lloc de l'organització progressiva i gradual del proletariat com a classe, una organització de la societat muntada en el seu propi magí. La història universal del futur es resol, per a ells, en la propaganda i en la realització pràctica dels seus projectes socials. Prou són conscients de representar en els seus plans, principalment, els interessos de la classe obrera, com a la classe que sofreix més de totes, Però per a ells el proletariat només existeix sota aquest punt de vista de la classe que sofreix més de totes. La forma no desenvolupada de la lluita de classes, així com les seves pròpies condicions de vida, fan que es creguin ésser molt per damunt d'aquell antagonisme de classe. Volen minorar les condicions de vida de tots els membres de la societat, fins dels més ben situats. Per això apel·len contínuament a tota la societat sense distincions, i a la classe dominant amb preferència. Només cal comprendre el seu sistema perquè se l'hagi d'acceptar com al millor pla possible de la millor societat possible. Per això rebutgen tota acció política, especialment tota acció revolucionaria, volen aconseguir els objectius finals per vies pacífiques, i assagen amb experiments petits, i naturalment fallits, d'obrir camí al nou evangeli social amb la força de l'exemple. La (41) descripció fantàstica de la societat futura sorgeix en (42) un moment en què el proletariat està encara molt poc desenvolupat, i per això considera la seva pròpia situació d'una manera encara fantàstica, en el seu primer impuls, ple de pressentiments, cap a una transformació general de la societat. Aquests escrits socialistes i comunistes, però, consten també d'elements crítics. Ataquen totes les bases de la societat existent. Han fornit, així, un material altament valuós per a la il·lustració dels obrers. Les seves tesis positives sobre la societat futura, com per exemple l'abolició de l'oposició entre (43) la ciutat i el camp, l'abolició de la família, del guany privat, del treball assalariat l'anunci de l'harmonia social, la transformació de l'estat en una simple administració de la producció, totes aquestes tesis expressen només la desaparició de l'antagonisme de classes, que tot just en aquell moment comença a desenvolupar-se i que ells només coneixen en la seva primera indeterminació amorfa. Per això aquestes tesis encara tenen un signifiques merament utòpic. La importància del socialisme i el comunisme crítico-utòpics està en relació inversa amb l'evolució històrica. A mesura que la lluita de classes es desenvolupa i pren forma, perd tot valor pràctic i tota justificació teòrica aquell desig fantàstic d'elevar-se per damunt d'ella, aquell esperit de combatre-la. Per això, be que els autors d'aquest sistema fossin revolucionaris en molts aspectes, els deixebles van formant sectes reaccionàries i es mantenen ferms en les velles opinions dels mestres enfront de l'evolució històrica ulterior del proletariat. I per això cerquen, consegüentment, d'esmussar altra vegada la lluita de classes i de conciliar els antagonismes. Encara somien la realització experimental de les seves utopies socials, la creació de falansteris únics, la fundació dels <<Home-colonies>> (colònies a la metròpoli), la institució d'una petita Icària* - edició en dotzau de la nova Jerusalem-, i per a la construcció de tots aquests projectes visionaris els cal apel·lar a la filantropia dels cors i de les bosses dels burgesos. A poc a poc cauen dins la categoria dels socialistes reaccionaris o conservadors descrits més amunt, i només se'n diferencien per una pedanteria més sistemàtica, per una fe supersticiosa i fanàtica en els efectes miraculosos de la seva ciència social. Per això planten cara aferrissadament a tots els moviments polítics dels obrers, que, segons ells, només poden provenir d'una cega incredulitat en el nou evangeli. Els owenistes a Anglaterra, els fourieristes a França reaccionen contra els cartistes allí, aquí contra els reformistes. _____________________________________________________________________ * No es refereix a l'època de la Restauració anglesa (1660-1689), sinó a la de la Restauració francesa (1814-1830). (Nota d'Engels a l'edició anglesa del 1888.) 31. (1888) hi afegeix: que han caigut de l'arbre de la indústria. * Fa referència especialment a Alemanya, on la noblesa camperola i els <<Junker>> grans terratinents) fan explotar per compte propi i a través d'administradors una gran part de les seves propietats, i són al mateix temps grans productors de remolatxa sucrera i d'aiguardent de patata. L'aristocràcia anglesa, més rica encara, no ha arribat a un nivell tan baix, però també sap com es pot equilibrar una disminució de la renda amb la concessió del seu nom als fundadors - més o menys dubtosos- de societats anònimes. (Nota d'Engels a l'edició anglesa del 1888.) 32. (1848) sagrat. 33. (1888) aquest paràgraf diu: Finalment, quan les dures realitats - històriques havien espantat l'entusiasme de les falses il·lusions, aquesta forma de socialisme degenerà en un miserable sac de Planys i gemecs. 34. (1848) hi afegeix: sobre l'autèntica societat. 35. (1848) Aquesta. 36. (1848) de les seves. 37. (1848) pressuposa. * La tempesta revolucionària del 1848 ha escombrat tota aquesta escola sòrdida i ha tret als seus representants les ganes de continuar fent socialisme. Principal representant i tipus clàssic d'aquesta tendència és el Sr. Karl Grün. (Nota d'Engels a l'edició alemanya del 1890.) 38. (1848, 1872, 1883) per tal d'. 39. (1848, 1872, 1883) i. 40. (1848) El seu socialisme. 41. (1848) Aquesta. 42. (1848, 1888) correspon a. 43. (1848) de. * Falansteri era el nom de les colònies socialistes que projectà Charles Fourier; Cabet anomenà "Icària" la seva utopia i més tard la seva colònia comunista d'Amèrica. (Nota d'Engels a l'edició anglesa del 1888.) Home-colonies (colònies a la metròpoli) anomenà Owen les seves societats comunistes models. Falansteri era el nom dels palaus socials projectats per Fourier. Icària es deia la utòpica terra fantàstica, l'organització comunista de la qual va descriure Cabet. (Nota d'Engels a l'edició alemanya del 1890.) 1989 3088 2006-12-12T15:00:12Z 83.45.152.164 New page: 4. POSICIÓ DELS COMUNISTES EN RELACIÓ AMB ELS DIFERENTS PARTITS D'OPOSICIÓ D'acord amb el capítol segon es comprèn ben fàcilment les relacions entro els comunistes i els partits ... 4. POSICIÓ DELS COMUNISTES EN RELACIÓ AMB ELS DIFERENTS PARTITS D'OPOSICIÓ D'acord amb el capítol segon es comprèn ben fàcilment les relacions entro els comunistes i els partits obrers ja constituïts, és a dir, les seves relacions amb els cartistes d'Anglaterra i els reformistes agraris de Nord-Amèrica. Els comunistes lluiten per aconseguir els objectius i interessos immediats de la classe treballadora, però en el moviment actual hi representen al mateix temps el futur d'aquest moviment. A França els comunistes s'uneixen amb el partit social-demòcratic* contra la burgesia conservadora i radical, sense renunciar per això al dret de captenir-se críticament davant la fraseologia i les il·lusions provinents de la tradició revolucionaria. A Suïssa sostenen els radicals, sense deixar de reconèixer que aquest partit està constituït d'elements contradictoris, en part de socialistes democràtics, en el sentit francès, en part de burgesos radicals. Entre els polonesos, els comunistes sostenen el partit que posa com a condició de l'alliberament nacional una revolució agrària, el mateix partit que realitzà la insurrecció de Cracòvia el 1846. A Alemanya, tan aviat com la burgesia apareix amb caràcter revolucionari, el partit comunista lluita amb aquesta burgesia contra la monarquia absoluta, els grans terratinents feudals i tota la petita burgesia. Però en cap moment no deixa de fer desvetllar en els obrers una consciència tan clara com sigui possible sobre l'oposició hostil entre (44) la burgesia i el proletariat, perquè els obrers alemanys puguin oposar de seguida condicions socials i polítiques, que la burgesia ha d'instaurar amb el seu domini, com a altres tantes armes contra la burgesia, perquè després de la caiguda de les classes reaccionàries a Alemanya comenci immediatament la lluita contra la mateixa burgesia. Els comunistes es fixen molt particularment en Alemanya, perquè Alemanya es troba a la vigília d'una revolució burgesa i perquè aquest capgirament és dut a terme en les condicions més avançades de la civilització europea en general i amb un proletariat molt més desenvolupat que a l'Anglaterra del segle XVII i a la França del XVIII, és a dir, que la revolució burgesa alemanya pot ser el preludi immediat d'una revolució proletària. En un mot, els comunistes sostenen arreu qualsevol moviment revolucionari contra les condicions socials i polítiques existents. En tots aquests moviments fan ressaltar sempre el problema de la propietat, sigui la que sigui la forma més o menys desenvolupada que hagi pres, com a qüestió fonamental del moviment. Finalment, els comunistes treballen arreu per la unió i l'entesa dels partits democràtics de tots els països. Els comunistes menyspreen d'amagar les seves opinions i intencions. Declaren ben obertament que els seus objectius només poden ser aconseguits amb l'enderrocament violent de tot ordre social preexistent. Que tremolin les classes dominants davant una revolució comunista. Els proletaris no hi tenen res a perdre fora de les seves cadenes. I tenen un món a guanyar. Proletaris de tots els països, uniu-vos! _____________________________________________________________________ * El partit representat en aquell temps per Ledru-Rollin al Parlament, per Louis Blanc a la literatura i per <<Réforme>> a la premsa diària. El nom <<social-democràcia>> significava entre els seus inventors una fracció del partit demòcrata o republicà amb una coloració més o menys socialista. (Nota d'Engels a l'edició anglesa del 1888.) El partit que llavors s'anomenava social-democràtic a França era representat en la política per Ledru-Rollin per Louis Blanc a la literatura; era tan diferent de la social-democràcia alemanya actual com la nit del dia. (Nota d'Engels a l'edició alemanya del 1890.) 44. (1848) de. 1990 3249 2006-12-20T21:44:54Z Aleator 20 +fr [[Categoria:Cançons populars]] [[Categoria:Religió]] [[de:Kategorie:Weihnachtslied]] [[en:Category:Christmas carols]] [[fr:Catégorie:Chants de Noël]] [[it:Categoria:Canti natalizi]] [[la:Categoria:Cantica natalicia]] [[nl:Categorie:Kerstlied]] [[pl:Kategoria:Kolędy]] [[ro:Categorie:Colinde]] 1991 3095 2006-12-14T20:50:22Z Aleator 20 AvN {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Nadala típica catalana.}} <poem><center> 1. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa n’hi darem un tall. 2. Ara ve Nadal, matarem el porc, i a la tia Pepa n’hi darem un tros. </center></poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 1992 3096 2006-12-14T20:51:28Z Aleator 20 aBmva {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal.}} <poem> 1. A Betlem me’n vull anar, vols venir tu gallineta? A Betlem me’n vull anar, vols venir tu rabadà? Un xiulet li vull comprar. (bis) Xiu, xiu, xiu, farà el xiulet, xiribit, xiribet, a Betlem, au, au, a Betlem, si us plau. 2. Un timbal li vull comprar. Tam, tam, tam, farà el timbal. 3. Un pollet li vull comprar. Piu, piu, piu, farà el pollet. 4. Un gatet li vull comprar. Miau, miau, miau, farà el gatet. 5. Un gosset li vull comprar. Bup, bup, bup, farà el gosset. 6. Un porquet li vull comprar. Rony, rony, rony, farà el porquet. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 1993 3097 2006-12-14T20:53:08Z Aleator 20 f,f,f {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Nadala popular dintre i fora de Catalunya.}} <poem><center> 1. A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum; a vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet, fill de la Verge Maria, n’és nat en una establia, fum, fum, fum. 2. Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum; allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum. Si n’hi ha dos pastorets abrigadets, abrigadets, amb la pell i la samarra mengen ous i botifarra, fum, fum, fum. 3. Qui en dirà més gran mentida?, fum, fum, fum; qui en dirà més gran mentida?, fum, fum, fum. Ja en respon el majoral, amb gran cabal, amb gran cabal: –Jo en faré deu mil camades amb un salt totes plegades, fum, fum, fum. </center></poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 1994 3098 2006-12-14T20:55:48Z Aleator 20 umf {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> 1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis) vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo, vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo, que de bo va. 2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis) per a poder- l i t i r a r, ara va de bo, per a poder- l i t i r a r, ara va de bo, que de bo va. 3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis) que guardava el bestiar, ara va de bo, que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va. 4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis) a la vora d’un canyar, ara va de bo, a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va. 5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis) no la goso despertar, ara va de bo, no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 1995 3099 2006-12-14T20:56:07Z Aleator 20 categ [[Categoria:Cançons]] 1996 3100 2006-12-14T20:56:54Z Aleator 20 tsn {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> Tres, sis, nou, ‘stira-li la cua, ‘stira-li la cua; tres, sis, nou, ‘stira-li la cua a l’esquirol. Si l’esquirol no ho vol, ‘stira-li la cua, ‘stira-li la cua; si l’esquirol no ho vol, ‘stira-li la cua a qualsevol. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 1997 3101 2006-12-14T21:10:02Z Aleator 20 ss {{encapçalament|Sol, solet|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure; sol, solet, vine’m a veure que tinc fred. Si sant Josep ho vol, farà un bon dia, farà un bon dia; si sant Josep ho vol, farà un bon dia i un bon sol. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 1998 3102 2006-12-14T21:10:35Z Aleator 20 sSilMdD {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal.}} <poem> 1. Sant Josep i la Mare de Déu feren companyia bona; partiren de Natzaret matinet a la bona hora. Dondorondon, la Mare canta i el Fillet dorm. 2. No han trobat posada enlloc perquè els veien massa pobres; se’n van a un barraconet fet de joncs i fet de boga. Dondorondon, la Mare canta i el Fillet dorm. 3. Sant Josep va a cercar foc pels voltants d’allà i no en troba. Mentre ell és a cercar foc, Jesús neix dintre la cova. Dondorondon, la Mare canta i el Fillet dorm. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 1999 3103 2006-12-14T21:11:15Z Aleator 20 r {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana.}} <poem> Ram, rampataplam, la capelleta, la capelleta, ram, rampataplam, la capelleta de Sant Joan. Anem a la muntanya, ara que el blat és ros, portem barret de palla, barret de segadors. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2000 3104 2006-12-14T21:12:00Z Aleator 20 qsq {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze; quinze són quinze, quinze, quinze són. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2001 3105 2006-12-14T21:14:00Z Aleator 20 qepntp {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó infantil popular a Catalunya.}} <poem> 1. Quan el pare no té pa, la canalla, la canalla, quan el pare no té pa, la canalla fa ballar. 2. Quan el pare no té vi, la canalla, la canalla, quan el pare no té vi, la canalla fa dormir. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2002 3106 2006-12-14T21:15:42Z Aleator 20 pifs {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2003 3107 2006-12-14T21:16:07Z Aleator 20 pn {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana, també coneguda com "Correu, correu, ninetes".}} <poem> 1. Ploreu, ploreu, ninetes, que el ruc està malalt, té mal a la poteta i el ventre li fa mal. 2. No pot menjar civada, sinó pinyons pelats, no pot dormir a l’estable sinó en coixins daurats. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2004 3108 2006-12-14T21:16:40Z Aleator 20 pdov {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana.}} <poem> –Pastoret, d’on véns? –De la muntanya, de la muntanya. –Pastoret, d’on véns? –De la muntanya a veure el temps. –I quin temps hi fa? –Plou i neva, plou i neva. –I quin temps hi fa? –Plou i neva i nevarà. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2005 3109 2006-12-14T21:17:16Z Aleator 20 oo {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> Olles, olles de vi blanc, totes són plenes de fang, de fang i de maduixa, gira la caruixa. Qui la girarà? La donzelleta. Qui la girarà? La Maria serà! </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2006 3110 2006-12-14T21:17:54Z Aleator 20 mdC {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana d’ambient pagesívol o muntanyenc.}} <poem> 1. Muntanyes del Canigó f resques són i regalades, sobretot ara a l’estiu que les aigües són gelades. (bis) 2. Alguns mesos m’hi he estat: no hi he vist persona nada fora d’un rossinyolet que en eixir del niu cantava. (bis) 3. Ai cançó del sol que surt i cançó de la rosada! Ai cançó del fontinyol i de les flors que s’hi baden. (bis) 4. El rossinyolet s’ha mort, fa tres dies que no canta. Jo no puc estar-me allà que l’enyorament m’hi mata. (bis) </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2007 3111 2006-12-14T21:18:26Z Aleator 20 mc {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|[[w:sardana|Sardana]] originària de Baget (Ripollès).}} <poem> Marieta, cistellera, tu que en saps de fer cistells, me’n facis una panera per anar a collir clavells. Tra, làrala, làrala, la... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2008 3112 2006-12-14T21:18:53Z Aleator 20 m {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> –Margarideta, lleva’t de matí, deixa de fer matinada! Margarideta, lleva’t de matí, de seguit vés-te a vestir. –Prou em llevaria jo, si em portava algú sabates; prou em llevaria jo, que sabates no tinc, no. Pere va a la plaça, Pere ja n’hi compra, Pere ja se’n torna, Pere ja és aquí! Margarideta, lleva’t de matí. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2009 3113 2006-12-14T21:19:31Z Aleator 20 lhR {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana de festeig. Dansa que es ballava a les tavernes, sobre dues fustes en forma de creu col·locades damunt d’un got de vi, per jugar-se el beure.}} <poem> 1. Per a Sant Antoni grans balles hi ha, per a Sant Maurici tot el poble hi va. Tralarà, la, tralarà, la, tralarà, la, la. (bis) 2. N’hi van tres donzelles, són de l’Empordà. L’una diu a l’altra: –I a tu, qui et traurà? Tralarà, la... 3. Anem, donzelletes, anem a ballar, que l’hereu Riera ens hi farà entrar. Tralarà, la... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2010 3114 2006-12-14T21:20:01Z Aleator 20 ldvt {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal.}} <poem> 1. Les dotze van tocant ja és nat el Déu Infant, fill de Maria (bis). 2. El cel és estrellat, el món és tot glaçat, neva i venteja. 3. La Mare i el Fillet estan mig morts de fred, Josep tremola. 4. Josep, a poc a poc, encén allà un gran foc i els àngels canten. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2011 3115 2006-12-14T21:20:48Z Aleator 20 lban {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal tradicional catalana.}} <poem> 1. Les gallines van pujant, juntes van, el gall cantant. Van ballant el minuet, que el Xiquet molt se n’alegra; van ballant el minuet, molt se n’alegra el Xiquet. 2. A tot vol el rossinyol ha arribat abans que el sol; s’ha parat al branquilló del bastó del Patriarca, s’ha parat al branquilló i refila una cançó. 3. Amb la veu d’un esparrac les granotes fan rac, rac, mentre el grill amb el ric, ric, fa un bonic flautí de dansa, mentre el grill amb el ric, ric, fa un flautí molt rebonic. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2012 3116 2006-12-14T21:21:24Z Aleator 20 laiep {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal tradicional catalana.}} <poem> 1. –Pastorets de la muntanya que viviu amb gran recel, amb gran recel, desperteu, veniu de pressa, que n’és nat el Rei del cel. (bis) Cap al migdia canta i refila; toca, Pasqual, repica el timbal: rampataplam, rampataplam! Que en són festes d’alegria, Pasqües Santes de Nadal! 2. –Què és aquest soroll que sento aquesta hora en el corral, en el corral? Espereu’s, que si jo baixo, sabreu qui és en Pasqual. 3. –Ai, Pasqual, no t’hi enfadis, car jo sóc l’àngel del cel, l’àngel del cel, que aquí vinc a anunciar-vos que ja és nat el Rei del cel. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2013 3117 2006-12-14T21:23:14Z Aleator 20 lsdla {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> La sardana de l’avellana pica de peus i balla de gana. La sardana de Ripoll mata la puça i deixa el poll. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2014 3119 2006-12-14T21:25:27Z Aleator 20 lp {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de rotllana popular catalana.}} <poem> –Què li donarem, a la pastoreta, què li donarem per anar a ballar? –Jo li donaria una caputxeta i a la muntanyeta la faria anar. A la muntanyeta no hi neva ni hi plou i a la terra plana tot el vent ho mou. Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí, flors i violes i romaní. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2015 3120 2006-12-14T21:26:32Z Aleator 20 lndN {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal popular a Catalunya.}} <poem> 1. La nit de Nadal és nit d’alegria; l’infant de Maria és nat al Portal. (bis) 2. Perquè tingui son aquesta nit santa, sa Mare li canta: “Non, non, la non non”. (bis) 3. Pastors del Portal veniu a mirar-lo, veniu a adorar-lo, la nit de Nadal. (bis) 4. Més, ah!, si voleu mirar ses galtetes, veniu de puntetes i no el desperteu. (bis) </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2016 3121 2006-12-14T21:26:58Z Aleator 20 lllp {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> 1. La lluna, la pruna, vestida de dol; son pare la crida, sa mare la vol. 2. La lluna, la pruna, el sol mariner; son pare la crida, sa mare també. 3. Minyones boniques, deseu els coixins; son pare l’assota davant els fadrins. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2017 3122 2006-12-14T21:27:27Z Aleator 20 lgieb {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> 1. De la gata i el belitre jo us diré lo que ha passat: s’ha perdut alguna cosa, no sé qui l’haurà trobat. Si serà el gos o bé el gat, a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo, si serà el gos o bé el gat aquell qui l’haurà trobat. 2. Ja en respon una velleta: –Penso que haurà estat el ca; jo, la gata, no l’he vista ni sentida miolar. Que si jo el puc atrapar, a la nyigo, nyigo, nyigo, que si jo el puc atrapar, prou que me la pagarà! 3. Dones, bé estareu contentes, ara que el ca se n’ha anat, atipareu bé la gata que estigui grassa aviat. Li donareu pa torrat, a la nyigo, nyigo, nyigo, li donareu pa torrat amb all i oli ben sucat. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2018 3123 2006-12-14T21:28:00Z Aleator 20 lgp {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> La gallina ponicana pon deu ous cada setmana: pon, i un; pon, i dos; pon, i tres; pon, i quatre; pon, i cinc; pon, i sis; pon, i set; pon, i vuit; pon, i nou; pon, i deu. La gallina de la Seu diu que amaguis aquest peu. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2019 3124 2006-12-14T21:28:21Z Aleator 20 lf {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> 1. Un pobre pagès tenia una filla, tenia quinze anys i encara no fila. Tralarà, la, la, la, primfila, primfila, tralarà, la, la, la, primfila i se’n va. 2. La nit de Nadal, que és nit d’alegria, pren filosa i fus, dóna un tomb per vila. Tralarà... 3. En troba el galant el qui ella volia: –D’on veniu, Joan? –On aneu, Maria? Tralarà... 4. –A cal teixidor, que hi tinc peça ordida. Setze canes té: me’n manquen les quinze. Tralarà... 5. –Què en farem, del drap, formosa Maria? Què en farem, del drap? –Llençols i camises. Tralarà... 6. Del que ens quedarà pararem botiga: cap més no n’hi haurà tan ben proveïda. Tralarà... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2020 3125 2006-12-14T21:29:01Z Aleator 20 lddA {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|És una de les cançons més antigues del cançoner popular català. Segons la tradició muntanyenca fou treta per un paraire i era patrimoni de la gent d’aquest vell ofici, avui perdut, que eren els únics que la podien cantar.}} <poem> 1. A Aragó n’hi ha una dama que és bonica com un sol; té la cabellera rossa, li arriba fins als talons. Ai, amorosa Anna Maria robadora de l’amor, ai, amorós. 2. Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or; sa germana els hi trenava els cabells de dos en dos. Ai, amorosa… 3. Cada cabell una perla, cada perla, un anell d’or, cada anell d’or una cinta que li volta tot el cos. Ai, amorosa… </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2021 3126 2006-12-14T21:29:29Z Aleator 20 lcdlm {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana.}} <poem> 1. El pare va anar al mercat (bis) a comprar una burra cega, trau, trau. (bis) 2. Li talla els quatre peus, (bis) la burra arrenca a córrer, trau, trau. (bis) 3. I en troba un cirerer (bis) carregat de figues verdes. (bis) 4. Li tira un cop de roc (bis) i en fa caure una ametlla. (bis) 5. Li cau l’ametlla al peu, (bis) li surt sang de l’orella. (bis) 6. De la sang que li va sortir, (bis) en corren set rieres. (bis) 7. Aquesta és la cançó, (bis) la cançó de les mentides. (bis) 8. Qui la vulgui saber (bis) que vagi a Filipines. (bis) </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2022 3127 2006-12-14T21:30:38Z Aleator 20 lcdlm {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Havanera molt popular, introduïda a Catalunya pels emigrants a les Antilles.}} <poem> 1. Quan jo tenia pocs anys el pare em duia a la barca i em deia: –Quan siguis gran no et fiïs mai de la calma. Bufa, ventet de garbí, vent en popa i mar bonança! Anirem cap a llevant fins a la ratlla de França. Ai de l’amor! 2. –Ai, fill meu, quan siguis gran no et fiïs mai de la calma, que després ve un temporal a l’hora més impensada. Bufa, ventet de garbí... 3. La mar semblava un mirall; la lluna plata semblava: –Això serà el temporal d’una nineta encantada. Bufa, ventet de garbí... 4. L’arbre n’és un tros de pi, la barca una post corcada; els rems en són afegits, que d’un pam no fan a l’aigua. Bufa, ventet de garbí... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2023 3128 2006-12-14T21:31:17Z Aleator 20 JdR {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> 1. Joan del Riu n’és arribat amb un pot de confitura; Joan del Riu n’és arribat amb un pot de raïmat. N’ha portat un violon per fer ballar les minyones, n’ha portat un violon per fer ballar tot el món. 2. Joan del Riu n’és arribat amb una carga de monines; Joan de Riu n’és arribat amb una carga d’escarbats. N’ha portat... 3. Joan del Riu n’és arribat amb una bóta de vi ranci, Joan del Riu n’és arribat amb una bóta de moscat. N’ha portat... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2024 3129 2006-12-14T21:31:44Z Aleator 20 ePG {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> 1. Com que ell és tan bon home, en Pere Gallerí, se’n duu tota la xeixa, la xeixa de per ’quí. Que la mort, que la vi, marxant d’en Pere Gallerí, com vares tururururú, com vares tu morir. 2. Se’n puja dalt d’un arbre per heure un francolí, les branques eren guerxes, se’n va tombar, tombí. Que la mort... 3. Les noies de la vila el troben al camí, diuen un parenostre que es ’cabi de morir. Que la mort… 4. Que si se’n va a l’infern mai més no en pugui eixir, i si se’n va a la glòria m’hi faci lloc a mi. Que la mort… </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2025 3130 2006-12-14T21:32:20Z Aleator 20 eJpqb {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular amb una dansa acumulativa particular.}} <poem> 1. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb el dit. Amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. 2. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb la mà. Amb la mà, mà, mà; amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. 3. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb el braç. Amb el braç, braç, braç; amb la mà, mà, mà; amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. 4. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb el colze. Amb el colze, colze, colze; amb el braç, braç, braç; amb la mà, mà, mà; amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. 5. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb l'espatlla. Amb l'espatlla, espatlla, espatlla; amb el colze, colze, colze; amb el braç, braç, braç; amb la mà, mà, mà; amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. 6. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb el cap. Amb el cap, cap, cap; amb l'espatlla, espatlla, espatlla; amb el colze, colze, colze; amb el braç, braç, braç; amb la mà, mà, mà; amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. 7. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb el nas. Amb el nas, nas, nas; amb el cap, cap, cap; amb l'espatlla, espatlla, espatlla; amb el colze, colze, colze; amb el braç, braç, braç; amb la mà, mà, mà; amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. 8. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb l'orella. Amb l'orella, orella, orella; amb el nas, nas, nas; amb el cap, cap, cap; amb l'espatlla, espatlla, espatlla; amb el colze, colze, colze; amb el braç, braç, braç; amb la mà, mà, mà; amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2026 3131 2006-12-14T21:32:55Z Aleator 20 ett {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> 1. Si n’eren tres tambors, venien de la guerra, i el més petit de tots porta un ram de rosetes. Ram, ram, pataplam!, porta un ram de rosetes. 2. La filla del bon rei ja surt a la finestra: –Tambor, el bon tambor, si em vols dar una roseta? Ram, ram, pataplam!, si em vols dar una roseta? 3. –Donzella que l’haurà serà l’esposa meva; no us donaré jo el ram que a vós no us pugui prendre. Ram, ram, pataplam!, que a vós no us pugui prendre. 4. M’haveu de demanar al pare i a la mare; si el sí vos volen dar, per mi, res no es pot perdre. Ram, ram, pataplam!, per mi, res no es pot perdre. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2027 3132 2006-12-14T21:33:22Z Aleator 20 era {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|A la plana de Vic cantaven aquesta cançó duent un fanalet a la mà per tal de guiar els tres Reis de l’Orient i perquè no s’oblidessin de deixar cap regal. Uns ho feien al carrer Major, altres al voltant de la taula.}} <poem> Els Reis arriben, porten torrons, d’allà Mallorca, de la cua torta! </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2028 3133 2006-12-14T21:34:39Z Aleator 20 ec {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Era la cançó de camí preferida per la gent del Pirineu central i oriental que es dedicava a passar frau.}} <poem> 1. –Quina cançó cantarem que tots la sapiguem? –La dels contrabandistes. A Banyuls varen anar de tabac a carregar tota una companyia. Trum, lailà, larà, la, lera, trum, lailà, larà, la, la, la, la, larà, la, la, larà, la, la, la, la, la. 2. En passar per Fortià, però, es varen topar amb la fomuda espia, que a Figueres se’n va anar a contar-ho al capità: –N’he vist contrabandistes. Trum... 3. El capità va cridant: –Minyons, au, endavant, anem a perseguir-los! I allí on els trobarem baionetes pararem! Farem carnisseria! Trum... 4. I en passar per Galliners allí ja hi varen ser amb els contrabandistes. Ganivetades i trets la companyia han desfet dels braus contrabandistes. Trum... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2029 3134 2006-12-14T21:35:06Z Aleator 20 er {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó i ball eliminatori popular lleidatà, també anomenat "El rotllet".}} <poem> 1. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Nou pometes hi ha al pomer, de nou, una, de nou, una; nou pometes hi ha al pomer, de nou, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. 2. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Vuit pometes hi ha al pomer, de vuit, una, de vuit, una; vuit pometes hi ha al pomer, de vuit, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. 3. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Set pometes hi ha al pomer, de set, una, de set, una; set pometes hi ha al pomer, de set, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. 4. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Sis pometes hi ha al pomer, de sis, una, de sis, una; sis pometes hi ha al pomer, de sis, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. 5. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Cinc pometes hi ha al pomer, de cinc, una, de cinc, una; cinc pometes hi ha al pomer, de cinc, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. 6. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Quatre pometes hi ha al pomer, de quatre, una, de quatre, una; quatre pometes hi ha al pomer, de quatre, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. 7. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Tres pometes hi ha al pomer, de tres, una, de tres, una; tres pometes hi ha al pomer, de tres, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. 8. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Dos pometes hi ha al pomer, de dos, una, de dos, una; dos pometes hi ha al pomer, de dos, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. 9. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Una pometa hi ha al pomer, d'una, cap, d'una, cap; una pometa hi ha al pomer, d'una, cap no en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2030 3395 2006-12-29T14:55:42Z Aleator 20 fusionat, obra {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana, amb diferents versions.}} {{obra|Viquipedia=Cançó del Rossinyol}} ===Versió curta=== <poem> 1. Rossinyol que vas a França, rossinyol, encomana’m a la mare, rossinyol d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol. 2. Encomana’m a la mare, rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol. 3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol, perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol. </poem> ===Versió llarga=== <poem> Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Encomana'm a la mare, rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Perquè m'ha mal maridada, rossinyol, a un pastor me n'ha dada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Que em fa guardar la ramada, rossinyol, he perduda l'esquellada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Jo t'he de donar per paga, rossinyol, un petó i una abraçada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2031 3136 2006-12-14T21:36:01Z Aleator 20 er {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Nadala popular.}} <poem> 1. –A Betlem me’n vull anar, (bis) vols venir, tu, rabadà? (bis) –Vull esmorzar! 2. –A Betlem esmorzarem (bis) i Jesús adorarem. (bis) –I amb neu hi anem? 3. –Per la neu que al camí hi ha (bis) la calor ja la fondrà. (bis) –Oh, i la que fa! 4. –Apa, aixeca’t, encén foc (bis) i no anem a poc a poc. (bis) –Massa que em moc! 5. –Tu les teies portaràs (bis) i el camí il·luminaràs. (bis) –No ho faré pas! 6. –Que no saps que aquesta nit (bis) ha nascut Déu infinit? (bis) –Qui t’ho ha dit? 7. –Doncs, un àngel que volant (bis) ens ho anava anunciant. (bis) –No serà tant! 8. –Doncs, avant i no badem, (bis) que ja és hora que marxem. (bis) –Cap a Betlem!</poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2032 3137 2006-12-14T21:36:31Z Aleator 20 epilp {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> Introducció El poll i la puça se’n volen casar: –Com ens casarem si no tenim pa? Respon la formiga des del formiguer: –Avant, avant les noces: de pa, jo en duré. Estrofes 1. –De pa, ja en tenim; carn, com ho farem? Respon la guineu des del galliner: –Avant, avant les noces: de carn, jo en duré. 2. –De carn, ja en tenim; vi, com ho farem? Respon el mosquit del fons del celler: –Avant, avant les noces: de vi, jo en duré. 3. –De vi, ja en tenim; però qui sonarà? Ja en respon el grill, que sap sonar bé: –Avant, avant les noces: que jo sonaré. 4. –Sonador, ja en tenim; però qui ballarà? Respon el gripau, que sap ballar bé: –Avant, avant les noces, que jo ballaré. 5. –Ballador tenim; però amb qui ballarà? Respon la rateta de dins del graner: –Lligueu-me bé la gata, que jo ballaré. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2033 3138 2006-12-14T21:36:58Z Aleator 20 epa {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal tradicional catalana.}} <poem> 1. Sóc pobre i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit. Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. 2. Matinet em llevo i me’n vaig a la font, em rento la cara i a fora la son! El ric no pot fer-ho perquè no és llevat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. 3. Jo en tinc una jupa tota de vellut; no és ampla ni estreta, hi cabo tot just. Ai, pobre de mi, se m’ha esparracat. Jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. 4. Josep i Maria pobres varen ser; Maria filava; Sant Josep, fuster; si hem de ser pobres, siguem-ho de grat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2034 3139 2006-12-14T21:37:33Z Aleator 20 em {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Segons Joan Amades, aquesta cançó es canta gairebé per tot Europa, especialment als pobles mariners. També la canten a Escòcia. Per terres de Múrcia, les nenes la canten com a cançoneta de ball rodó infantil.}} <poem> 1. A la vora de la mar n’hi ha una donzella, (bis) que en brodava un mocador que és per la reina. (bis) 2. Quan en fou a mig brodar li manca seda; (bis) gira els ulls envers la mar: veu una vela. (bis) 3. Veu venir un galió tot vora terra, (bis) en veu venir un mariner que una nau mena. (bis) 4. –Mariner, bon mariner, que en porteu seda? (bis) –De quin color la voleu, blanca o vermella? (bis) 5. –Vermelleta la vull jo, que és millor seda; (bis) vermelleta la vull jo, que és per la reina. (bis) </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2035 3140 2006-12-14T21:37:59Z Aleator 20 em {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> 1. Amb una cua de cirera jo n’hi he fet biga serrera; me n’ha sobrat un bocinet, jo n’hi he fet un bastonet. Tan petitet maridet m’heu dat que la geladeta se me’l menja; tan petitet maridet m’heu dat que la geladeta se me l’ha menjat. 2. Amb una closca d’avellana jo n’hi he fet casa i cabana; me n’ha sobrat un bocinet, jo n’hi he fet un corralet. Tan petitet... 3. Amb una closca de pinyó jo n’hi he fet un gran sarró, me n’ha sobrat un bocinet, jo n’hi he fet un sarronet. Tan petitet... 4. I amb un pam i mig de drap jo l’he vestit de cap a cap; me n’ha sobrat un bocinet, jo n’hi he fet uns mitjonets. Tan petitet... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2036 3141 2006-12-14T21:38:22Z Aleator 20 egdp {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil barcelonina.}} <poem> 1. El gegant del Pi ara balla, ara balla; el gegant del Pi ara balla pel camí. 2. El gegant de la Ciutat ara balla, ara balla; el gegant de la Ciutat ara balla pel Terrat. 3. La tintina del gegant ara passa, ara passa; la tintina del gegant ara passa pel davant. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2037 3142 2006-12-14T21:38:46Z Aleator 20 ede {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal.}} <poem> 1. Allà sota una penya n’és nat el Jesuset, nuet, nuet, (bis) que és fill de mare verge i està mig mort de fred, nuet, nuet, i està mig mort de fred. 2. El bon Josep li deia: –Jesús, que esteu fredet, pobret, pobret! (bis) La Verge responia: –Per falta d’abriguet, pobret, pobret, per falta d’abriguet. 3. Pastors hi arribaven allà a la mitjanit, cri-cric, cri-cric, (bis) veient que tots hi anaven, del gran fins al més xic, cri-cric, cri-cric, del gran fins al més xic. 4. Els pastorets s’engresquen i ballen tot sonant, galant, galant, (bis) ballets i contradanses per fer alegrar l’Infant, galant, galant, per fer alegrar l’Infant. 5. A prop d’allí passava un dimoni escuat, patrip, patrap, (bis) sentint tanta gatzara a dins se n’és ficat, patrip, patrap, a dins se n’és ficat. 6. Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt, patim, patum, (bis) i tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt, patim, patum, que el deixen mig difunt. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2038 3143 2006-12-14T21:39:35Z Aleator 20 edc {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|La melodia d’aquesta cançó ja es cantava a França al segle XVI, aplicada a una cançó de taverna: Quand la mer Rouge apparut. És molt probable que l’adaptació fos feta a mitjan segle XVIII, època en què prevalia la moda francesa.}} <poem> 1. El desembre congelat confús es retira. Abril, de flors coronat, tot el món admira. Quan en un jardí d’amor neix una divina flor, d’una ro, ro, ro, d’una sa, sa, sa, d’una ro, d’una sa, d’una rosa bella, fecunda i poncella. 2. El primer pare causà la nit tenebrosa que a tot el món ofuscà la vista penosa; mes, en una mitjanit, brilla el sol que n’és eixit d’una be, be, be, d’una lla, lla, lla, d’una be, d’una lla, d’una bella aurora que el cel enamora. 3. Amb contentament i amor celebrem el dia, en què el diví Senyor neix amb alegria. Si no tenim més tresor oferim-li nostre cor, que és la gran finesa de nostra pobresa. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2039 3144 2006-12-14T21:40:03Z Aleator 20 ecdo {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó de Nadal emprada també com a cançó de bressol. D'autor desconegut, s'atribueix sovint i de forma errònia a Pau Casals.}} <poem> 1. En veure despuntar el major lluminar en la nit més joiosa, els ocellets, cantant, a festejar-lo van amb sa veu melindrosa. (bis) </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2040 3145 2006-12-14T21:40:27Z Aleator 20 eb {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana.}} <poem> 1. Si n’hi havia un burriquet que no vol llaurar mai dret. (bis) Que vingui el gos, gosset, i que bordi el burriquet! El gos, gosset, no vol bordar, el burriquet no vol llaurar. 2. Si n’hi havia... Que vingui el bastonet i que pegui el gos, gosset! El bastonet no vol pegar; el gos, gosset, no vol bordar; el burriquet no vol llaurar. 3. Que vingui el foc, foquet, i que cremi el bastonet! El foc, foquet, no vol cremar. . . 4. Que vingui el papu-fred i que faci pô al follet (bis) el papu-fred fa pô al follet, el foc, foquet, ja vol cremar, el bastonet ja vol pegar, el gos, gosset, ja vol bordar, el burriquet ja vol llaurar. Si n’hi havia un burriquet que ara sempre llaura dret! (bis) </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2041 3146 2006-12-14T21:41:01Z Aleator 20 ebc {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular.}} <poem> 1. Una matinada fresca vaig sortir per ‘nar a caçar; no en trobo perdiu ni guatlla per a poder- l i t i r a r. Si em tira l’amor i em toca, si em toca bé em tocarà. 2. Sinó una pobra pastora que en guardava el bestiar. Ja la trobo adormideta a la vora d’un canyar. Si em tira... 3. De tan boniqueta que era no la goso despertar. En cullo un pom de violes, al pit les hi vaig tirar. Si em tira... 4. Les violes eren fresques, la pastora es despertà. Quan en fou despertadeta tots els colors trasmudà. Si em tira... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2042 3147 2006-12-14T21:42:17Z Aleator 20 ebdSF {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó-ball popular que fa referència a en Ferriol, el cap d’una quadrilla de bandolers. Després de robar anaven a la taverna a jugar-se qui podia ballar o fer equilibris havent begut força vi. En Ferriol va voler canviar de vida i els seus companys el van prendre per traïdor i covard. El van matar i l’enterraren sota una bóta de vi, que d’ençà de llavors no va buidar-se més. El taverner va voler esbrinar el perquè i en fer moure la bóta va trobar el sant tocant-la amb el dit (d’aquí que es balli amb el dit estirat).}} <poem> 1. Era un pastor que tenia tres ovelles, era un pastor que tenia un penelló. Ara ve Sant Ferriol, ballarem, si Déu ho vol; el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol. 2. Tots en tenim, de picor i de pessigolles; tots en tenim, si som vius i no ens morim. Ara ve... 3. Bé pots ballar, si no tens pa i botifarra; bé pots ballar, si no tens per manducar. Ara ve... 4. No en tastaràs des del nas fins a la boca; no en tastaràs de la boca fins al nas. Ara ve... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2043 3148 2006-12-14T21:42:42Z Aleator 20 ebdlc {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó tradicional catalana.}} <poem> 1. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la fangava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. 2. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la llaurava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. 3. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la sembrava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. 4. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la segava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2044 3149 2006-12-14T21:43:17Z Aleator 20 ddc {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> Dalt del cotxe hi ha una nina que en repica els cascavells, trenta, quaranta, l’ametlla amarganta, pinyol madur, vés-te’n tu. Si tu te’n vas, nero, nero, nero, si tu te’n vas, nero, nero, nas. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2045 3150 2006-12-14T21:44:00Z Aleator 20 Cqv {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana típica del Carnestoltes.}} <poem> 1. Carnestoltes quinze voltes i dilluns de més a més; cada dia fossin festes, la Quaresma no vingués. 2. Avui les coques amb llard, que es mengen a cremadent, esvaloten el jovent, qui se’n pogués fer un gran fart! 3. Carnestoltes quinze voltes i dilluns de més a més; cada dia fossin festes, la Quaresma mai vingués. 4. La butxaca proveïda no diguis ja mai que no i jo sempre cridaria: “Noia, porta’m el porró!”. 5. Ai, mares, a les canalles poseu-los un bon vestit per anar a veure en Carnestoltes, que és un home divertit. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2046 3151 2006-12-14T21:44:36Z Aleator 20 ctb {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> 1. Cargol, treu banya, puja a la muntanya; cargol, treu vi, puja al muntanyí. 2. Cargol, treu banya, puja a la muntanya; cargol bover, jo també vindré. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2047 3152 2006-12-14T21:45:05Z Aleator 20 cdl {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|És una de les cançons de bandolers més coneguda.}} <poem> 1. Quan jo n’era petitet festejava i presumia, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adéu, clavell morenet, adéu, estrella del dia. 2. I ara, que ja sóc grandet, m’he posat a mala vida: me n’he posat a robar, ofici de cada dia. Adéu, clavell... 3. La justícia me n’ha pres i en presó fosca em duïa, la justícia me n’ha pres i em farà pagar amb la vida. Adéu, clavell... </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2048 3153 2006-12-14T21:45:41Z Aleator 20 bdnp {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana.}} <poem> –Bon dia, nostre pare, bon dia, nostre rei! Pagueu-nos la soldada perquè és de dreta llei. –Bon dia, fills, bon dia, digueu-me d’on veniu? –Venim de Barcelona, bon pare, aquí ens teniu. –Quin és el vostre ofici m’hauríeu d’explicar. –El nostre ofici, pare, mireu-lo com se fa. Lireta, lirondaina, l i reta, lirondí. Aquell que té un ofici de fam no es pot morir. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2049 3154 2006-12-14T21:46:11Z Aleator 20 acma {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular infantil catalana cantada fent ball rodó.}} <poem> Al carrer més alt, hi ha una finestreta; passa un senyoret, hi tira una pedreta; torna a passar, la hi torna a tirar. Passa un cavall blanc tot ple de corones, trenca confits i a mi no me’n dóna. </poem> {{DP}} [[Categoria:Cançons populars]] 2050 3155 2006-12-14T21:46:42Z Aleator 20 vSP {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'àmbit tradicional català|Cançó popular catalana.}} <poem> Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau; cap aquí, de pressa, cap allà, si us plau. Els gats ja miolen i fan marramau. Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau; les ratetes pugen dintre del seu cau. Per molts anys la festa puguem fer en pau. </poem> {{DP}} [[Categoria:Nadales]] 2111 3245 2006-12-18T11:13:50Z 80.104.128.132 la:Tranquilla nox {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Josef Mohr]]|Traducció al català d'una nadala internacionalment popular, originalment titolada en alemany ''Stille Nacht''.}} <poem> Santa nit!, plàcida nit! els pastors han sentit l'alleluia que els angels cantant en el món han estat escampant: El Messies és nat! El Messies és nat! Santa nit!, plàcida nit! Ja està tot adormit; vetlla sols en la cambra bressant dolca Mare que al Nin va cantant; dorm en pau i repòs, dorm en pau i repòs. Santa nit!, plàcida nit! El Jesus, tan petit, és el Déu, Ser Suprem poderós, en humil petitesa reclòs per l'home remidir, per l'home remidir </poem> {{DP-Trad}} [[Categoria:Nadales]] [[de:Stille Nacht! Heilige Nacht!]] [[en:Silent Night]] [[fr:Douce Nuit, sainte nuit]] [[it:Astro del Ciel]] [[la:Tranquilla nox]] [[nl:Stille nacht, Heilige nacht]] [[pl:Cicha Noc]] [[ro:Noapte de vis]] [[sv:Stilla natt, heliga natt]] 2112 3224 2006-12-16T17:11:12Z Aleator 20 JM {{Autor |Nom=Josef |Cognoms=Mohr |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Salzburg (Àustria) |AnyNaixement=1792 |LlocMort=Wagrain |AnyMort=1848 |Viquipedia= }} * ''[[Stille Nacht]]'' (1816). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en alemany]] [[Categoria:Autors austríacs]] [[de:Joseph Mohr]] 2113 3225 2006-12-16T17:11:43Z Aleator 20 redir [[Santa Nit]] #REDIRECT [[Santa Nit]] 2114 3226 2006-12-16T17:12:56Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per procedència]] 2115 3229 2006-12-17T16:14:37Z Aleator 20 Lo cant de Ramon {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ramon Llull]]|En aquesta composició de 1299, l'autor, ja vell, tramet el seu amor a Déu, a qui estima i agraeix, i a qui vol que tothom estimi.}} <poem> Son creat é esser m'es dat A servir Deu que fós honrat, E son cahút en mant peccat; En ira de Deu fuí pausat, Jesus me vench crucificat, Volch que Deu fós per mi amat. Matí ané querre perdó A Deu, é prís confessió Ab dolor é contricció; De caritat, oració, Esperança, devoció, Deus me feu conservació. Lo monastir de ''Miramar'' Fiu á frares menors donar, Per sarrahins á preycar; Entre la vinya'l fenollar, Amor me pres fe'm Deus amar, Entre suspirs é plòrs estar. Deus Pare, Fill, Deus espirat, De qui es Sancta Trinitat, Tracte com fóssen demostrat, Deus Fill del cèl es devellat, De una Verge es estat nat, Deu é hòme, Christ apellat. Lo mon era en dampnació, Morí per dar salvació Jesus, per qui'l mon creat fó; Jesus pujá al cel sobre el trò, Venrá á jutjar lo mal é'l bò; No valrán plors querre perdó. Novell saber hay atrobat, Pot n'hòm coneixer veritat, E destruir la falsetat; Sarrahins serán batejat, Tartres, jueus é mant errat, Per lo saber que Deus m'ha dat. Pres hay la crotz, tramet amors A la Dòna de peccadors Que d'ella m'apòrt gran soccors; Mon còr está casa d'amors, E mos uyls fontanyes de plors; Entre gaug estaig é dolors. Son hòm veyll, paubre, menyspreat; No hay ajuda d'home nat, E hay tròp gran fayt emperat; Gran res hay del mon cercat, Mant bòn eximpli hay donat, Pauch son conegut é amat. Vull morir en pelech d'amor; Per esser gran no'n hay pahor De mal príncep ne mal pastor; Tots jorns consir la deshonor Que fan á Deu li gran senyor, Qui meten lo mon en error. Prech Deus trameta misagés, Devots, scients é vertadés, A conexer que Deu home es, La Verge hon Deus hòm se fés E tots los sancts d'ella sotsmes, Prech que en infern no sia mes. Laus, honor al major Senyor, Al qual tramet la mia amor, Que d'él reeba resplandor; No son digne de fer honor A Deu, tan fòrt son peccador; E son de libres trovador. Hon que vage cuyt gran bé far, E á la fi res no'y puch fár, Perque n'hay ira é pesar; Ab contricció é plorar Vull tant á Deu mercé clamar, Que mos llibres vulla exalçar. Sanctetat, vida, sanitat, Gaug me dó Deus é libertat, E guardme de mal é peccat; A Deu me son tot comenat; Mal sperit ne hòm irát No hagen en mi potestad. Man Deus als cels é'ls elements Plantas é totas res vivents, Que no fassen mal ni turments; Do'm Deus companyós conexents, Devots, leyals, humils, tements, A procurar sos honraments. </poem> {{DP-100}} [[Categoria:Poesia]] 2117 3233 2006-12-17T16:26:19Z Aleator 20 nou {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ramon Llull]]|Aquesta composició atribuïda a Ramon Llull, forma part d'un antic còdex del s.XIV o darreries del s.XIII, i versa sobre l'[[w:alquímia|alquímia]], de la qual en féu un tractat (''[[Quinta essencia]]'').}} <poem> Amor me fay ayço rimar, Ab corrupció porás saber, Car sens ella no's pòt liar Generació de son esser; Essencia fá quinta obrar Si unitat vols d'aço fer, E no't vuyl pas mays declarar Covet plural amor haver. D'aço't daray cesta semblança, Conexerás per l'ens extens Del simple per concordança L'altre qu'apeyla hom intens; Saber haurás ab dessemblança, D'ayre será congelaments Qu'amor fá ab concordança Per concordar li elemens. Vosaltres ab li ens concrets Per fantastiga criatura, Si lo genus aver volets Dels ens reals haurets mesura, Si ens abstrachs sercar devets Del faedor per la factura, Especialment ho trobarets Conexent sa propia natura. Ab obra artificial D'ira farás tornar amor, Tú hi mesclant la natural La ira fará amador; Mas si natura no ti val Ja tu no serás sabidor, Per ignorar l'art altre tal De transsubstanciar l'humor. D'essencia é d'accident Ab totas ses parts substancials. Cové esser lo trasmudament E semblantment accidentals; Apres qu'en sia novament Renunciant als altres senyals Convertint en altre essent De sos graus elementals. Ab accident esser noveyl Adonchs l'art no pot defaylir Que no sia de altre peyl, Mas defaylex per fals cosir; Si vols entrar per est porteyl Per tal que bé't sapias regir. Obs te fará portar capdeyl Que pusques entrar é axir. </poem> {{DP-100}} [[Categoria:Poesia]] 2119 3354 2006-12-28T18:58:54Z Aleator 20 +tractat [[Image:Jaume I Palma.jpg|thumb|right|200px|Retrat de Jaume I de la darreria del s.XVI.]] {{Autor |Nom=Jaume |Cognoms=el Conqueridor |Pseudonim=Jaume I |PrimeraLletraCognom=J |LlocNaixement=Montpeller |AnyNaixement=1208 |LlocMort=València |AnyMort=1276 |Viquipedia=Jaume el Conqueridor |Commons=Category:Jaume el Conqueridor }} * ''[[Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó]]'' (1250). *''[[Tractat de pau entre Jaume I i Miramomni Aboabdille (1270)|Tractat de pau entre Jaume I i Miramomni Aboabdille]]'' (1270). [[Categoria:Autors en català]] 2120 3410 2006-12-29T18:19:56Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Jaume el Conqueridor]]|En aquesta [[w:carta pobla|carta pobla]] d'agost de 1250, Jaume I insta als habitants moriscs de la Vall d'Uxó a habitar-lo com uns vasalls més, declarant una mena d'amnistia o de restauració d'antics drets, com p.ex. el respecte a llur religió. Està recollit al foli 229, pàgina 2 del llibre 1r. del ''Real Patrimoni'' guardat a l'arxiu de la Bailia General de Valencia.}} En nom de Deu tot piados é misericordios, oració feta per nostre Senyor Deu sobre tots los Apostols: Aquest es privilegi honrat, lo cual mana nostra Senyor lo Rey de Aragó, de Mallorques, de Valencia, é Comte de Barcelona é Durgell, é Senyor de Monpesler, á qui Deu mantenga, otorgat à tots los moros de la vall de Uxó, los cuals reebé sots la sua fe; é que poblen, é poblar façen la vall de Uxó damunt nomenada, é les sues alqueries é los seus termens á la dita vall determenats ó assignats ans quels moros isquessen de la terra. E que reten de continent lo castell de la dita vall de Uxó á Nos lo Rey, ó á qui nos manarem de nostres gents, sen ninguna triga. E retut lo dit castell sobre lo dit pacte, estiguen tots los moros en la lur població de lurs cases, é de lurs bens, on que sien en los lochs o alqueries de la dita vall de Uxó, ells, é tots aquells qui per temps serán de lur generació pera tots temps en fe de nos los Rey. 2. . . . . E perdonam é remetem á aquells tots crims ó penes per aquells comeses tro al jorn de huy, éper res non fosen de aquells dits crims ó penes demanats; ne sien de manats de alcuns deutes que fossen deguts á alcuns juheus per alcuna manera. 3. . . . . E volem que tots los moros sien sobre lur çuna en lurs matrimonis, é en totes les altres coses, segons çuna. E que pusquen publicar lur çuna en oracions, é en amostrar de letra á lurs fills el Alcorá publicament, sens nengú prejudici á aquells fer. E que pusquen anar per tota la terra et senyoría nostra á fer tots lurs afers, sens que nels sie vedat per alcuna persona: é quels sia legut á puxen comprar tot blat per á llavor á ops de la llur terra en Borricana, é en altres lochs de la nostra senyoría. 4. . . . E que sien tenguts de pagar tots aquells drets, los cuals solien pagar lurs antecessors ans que isquesen los moros de la terra, é lur dret é delme, segons que es contengut en la carta antiga, la cual de present es en la lur ma. 5. . . . E atorgam á aquells que sien franchs en aquest present any de tots los delmes é drets, del dia que retrán lo castell de la dita vall de Uxó en un any; que no sien de res demanats dels drets. E aprés fenit lo dit any, sien tenguts pagar tots los drets é delmes, seguns lo lur privilegi antich. 6. . . . E fem los franchs de la venema dels arbres, é de tota la ortaliça, sino de aquella, la cual se vendrá publicament. 7. . . . E que sien tenguts de pagar lo dret de bestiar é de colmenes, ço es, de cuaranta una. 8. . . . Et que puguen fer alcaldi et alami per si mateixos: et que pusquen jutgar les aygues entre si, axi com era acostumat en temps de moros, segons ques conté en los lurs privilegis antichs. E que sien les rendes de les mezquites, axi com ere antigament. 9. . . . E que no pusca poblar ab ells christiá, né bateját dins la lur població, sens lo lur voler, ne Nos no pusguám aquells forxar, ni alcun altre en nom nostre del regne de València per tos temps. 10. . . . Et que sien tots los lochs é les alqueries de la vall de Uxó á servitut del castell de la dita vall de Uxó, segons que de primer era acostumat. 11. . . . E qui volrá anar dels de la vall de Uxó cuant se volrá, en terres de moros, que ho pusca fer: é açols otorgam sens alcuna triga. E que pusquen vendre totes les lurs possessions é bens als moros tan solament é que nols pusquen vendre á alcun christia null temps. 12. . . . E que hajen tots lurs termens é lurs bestiars de Uxó, é Nulles, é Almenara, é lo terme de Urmell en la Plana é les vinies de la alqueria appellada de Carc é Alfandech egons que já seren deputats á ells en temps de moros. E que pusca anar lo lur bestiar en tot lo terme de Xova, segons que á ells era ja legut. 13. . . . E totes aquestes condicions habem otorgat á ells, guiats é asegurats en tota la nostra terra, en persones é en bens ells é tots los que per tots temps serán en per tots temps, sobre aquesta condició, que ells sien sotmeses é leals vasalls á Nos, é á qui aprés de nos será de tota la generació. 14. . . . E que no pusquen anar á loch ó lochs de la guerra, nels pusquen donar nenguna provisió en denguna condició ni á aquells metre alcuna cosa. E que dejen guardar tota la nostra terra, é á tots los nostres vasalls be é leyalment. 15. . . . E que dejen pagar los drets de les colmenes é lo delme de les figues, é de garrofes, é de les gallines, segons ques conté en altre privilegi per Nos á ells atorgat. E que no sien tenguts de pagar dret dels ous, ne fer Çofra de lurs persones, ne de lurs besties. 16. . . . E sobre totes les coses damunt nomenades, foren per nos fermades les dites coses. Testimonis sobre les dites coses los capdals Don Ferrando de Muncada, Don Guillem de Muncada, Don Galcerán de Pinós, Don Guillem Deutença. Feta en lo mes de Jumet Alahir, segons compte de moros, en lany de 648 conjunt lo dit kalendari en lo mes de agosto en lany 1250 segons kalendari de christians. E deposam lo nostre signe sobre les dites coses fermades é loades en lo dit kalendari. 17. . . . E declaram que paguen tots los dits moros, é los que per temps serán, la huytena part de tots los fruyts á Nos, ó á qui Nos volrem; é que no sien tenguts alcuna altra cosa pagar de tots los lurs fruyts, los quals naxeran en la lur terra. Exceptam los rayms dels arbres é de les ortaliçes, los quals no serán venuts. E pagant la octava part de tots los fruyts, nols puscam fer alcuna demanda de tots los fruyts damunt nomenats. Exceptat, que si per Nos, ó procurador nostre es feyta alguna peyta ó demanda als moros, los quals son en la Tinença de Valencia, ladoncs sien tenguts pagar ço que per Nos serán taxats en les peytes. 18. . . . E los moros que stiguen axi com eren acostumats en temps de moros, ans quels moros isquesen de la terra. 19. . . . E tots aquells que isqueren de la vall de Uxó, é no foren assetjats ab ells en lo dit castell, que tots los lurs bens sien á ops de les pernones del castell. 20. . . . Escriví totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari per manament del molt alt Senyor Rey, á qui Deu salvu, Salamó fill de Alquizten. Signum Jacobi Dei gratia Regis Aragonum Majoricarum et Vaalentiae, Comes Barchinonae et Urgelli, et Domini Montis Pesulani, qui praedicta omnia laudamus, concedimus et firmamus, proui superius continetur. {{DP-100}} [[Categoria:1250]] [[Categoria:País Valencià]] 2121 3569 2007-01-06T17:33:40Z Aleator 20 iw [[Categoria:Espanya]] [[es:Categoría:Comunidad Valenciana]] 2123 3242 2006-12-17T18:45:16Z Aleator 20 MCL {{Autor |Nom=Miquel |Cognoms=Costa i Llobera |PrimeraLletraCognom=C |LlocNaixement=Pollença |AnyNaixement=1854 |LlocMort=Ciutat de Mallorca |AnyMort=1922 |Viquipedia=Miquel Costa i Llobera }} * ''[[Poesies]]'' (1885) * ''[[De l'agre de la terra]]'' (1887) * ''Líricas'' (1899) * ''[[Tradicions i fantasies]]'' (1903) * ''[[Horacianes]]'' (1906) * ''[[Visions de Palestina]]'' (1908) [[Categoria:Autors mallorquins|Costa i Llobera, Miquel]] [[Categoria:Autors en català|Costa i Llobera, Miquel]] [[Categoria:Autors en espanyol|Costa i Llobera, Miquel]] 2124 3246 2006-12-20T17:43:31Z Aljullu 5 New page: {{Obra|Viquipedia=Futbol Club Barcelona}} Tot el camp<br> és un clam<br> som la gent blaugrana<br> tant se val d'on venim<br> si del sud o del nord<br> ara estem d'acord, estem d'acord<b... {{Obra|Viquipedia=Futbol Club Barcelona}} Tot el camp<br> és un clam<br> som la gent blaugrana<br> tant se val d'on venim<br> si del sud o del nord<br> ara estem d'acord, estem d'acord<br> una bandera ens agermana<br> Blaugrana al vent<br> un crit valent<br> tenim un nom el sap tothom<br> '''Barça, Barça, Baaaaarça!!'''<br> Jugadors<br> seguidors<br> tots units fem força<br> són molts anys plens d'afanys<br> són molts gols que hem cridat<br> i s'ha demostrat, s'ha demostrat<br> que mai ningú no ens podrà tòrcer<br> Blaugrana al vent<br> un crit valent<br> tenim un nom el sap tothom<br> '''Barça, Barça, Baaaaarça!!''' [[Categoria:Himnes]] 2125 3250 2006-12-21T12:31:18Z Silvestre 40 New page: {{Obra|Viquipedia=València Club de Futbol}} ==Lletra en valencià== És un equip de primera nostre València Club de Futbol que lluita per a defendre en totes bandes nostres colors ... {{Obra|Viquipedia=València Club de Futbol}} ==Lletra en valencià== És un equip de primera nostre València Club de Futbol que lluita per a defendre en totes bandes nostres colors En el Camp de l´Algirós ja començàrem a demostrar que era una bona manera per a València representar Amunt València, Visca el València, és el millor Amunt València, Visca el València del nostre cor Units com sempre els valencianistes et seguirem en cada estadi per a què triomfes t´animarem En la capital del Túria és el València qui vist de blanc i defén la camiseta ple de coratge per a guanyar En Mestalla continuarem sempre esforçant-se per a triomfar i les glòries arribaren i en competència continuaran Amunt València, Visca el València, és el millor Amunt València, Visca el València, del nostre cor. Units com sempre els valencianistes et seguirem, en cada estadi perquè triomfes t´animarem [[Categoria:Himnes]][[es:Himno Oficial del Valencia Club de Futbol]] 2126 3251 2006-12-22T17:19:18Z Aleator 20 nou {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ramon Llull]]|Amb aquesta composició de 1300, l'autor pretenia fer més fàcil la memorització d'una altra obra seva molt més densa: ''[[Ars general]]''.}} <poem> Deus gloriós! per vostr'amar Est<nowiki>'</nowiki>''Art general'' aplicar Volem á les especials Sciencias, qui son aytals: Una es Theología, Altre n'es Philisofía, Lògica, Dret é Medicina, E que Retòrica y sia, E Moralitats hi metrem, Per ço que lo ver en mostrem. E aço fem per tal raysó Que mostrem la aplicació Del ''Art general'' en cascuna, Que á totas está comuna; E per ellas poden haver En breu de temps et retener; Et en las sis distinccions Fassem de cascuna sermons. </poem> ==='''De la Theología'''=== ====I. De la primera distincció==== <poem> Theología es saber Ab lo qual de Deu hòm diu ver. Coneix hòm sa essenciá Per la primera figurá, Fá en cercle d'una en una E totes sian en cascuna. Son donchs: granea et bondats, E les altres propietats, Essencia de Deu, pus son L'una, l'autre et en viron, Están en un esser divinal Ensemps, et cascuna cabal; La qual essencia es el som, E mí é quant es de lá som. </poem> ====II.De la segona figura==== <poem> Ab la segona figura Atrobarás la natura Que há l'essencia de Deu; E la trobar te será leu Si en Deu es devoció, E sabs posar distincció En la divinal gran bondat En qui está bonificat, De bonificant engenrat, Ab bonificar eternal, Que d'amdos está natural Obrar per tota la bondat Que es l'obrant, é es l'obrat, Et es l'obrar et son egual Una bondat essencial. E ço mateix pòts consirar De granea ab magnificar, Magnificant, magnificat, Que son distincts per Trinitat, Per natura et naturar; E ço mateix es d'eternar, De eternant et eternat, E de cascuna dignitat; Car cascuna natura há Perque no sia ociosá E que'n sí haja concordar, Ab que's luny á contrariar; E haja'n si començament, Mijá é fi, tot egualment, Eternament etinfinida, Sens qui no pòt esser complida. Havémte donchs mostrat tot clar Com Deus ha en sí naturar, De naturant et naturat Per cascuna propietat; Per tal natura l'hòm enten <small>''Variant: ''Per tal natural hòm enten</small> Que Deus ha en sí complimen Per naturantet naturat, Naturar en eternitat, Et en totes ses dignitats Sens que ociós fóre 'stats Eternalment et infinida, E no pogra esser complida Neguna de ses dignitats, Pus hi fós ociositats. </poem> ====III.De la terça figura==== <poem> Porás per la terça figura Parlar de Deu, et ab mesura Egual de cada dignitat, Segons que n'es significat Cascun en l'autra assajada Com hic será acordada, Segons essencia natura E lur obra qui totstemps dura, Affirmant lur acordament, Negant tot contrariament. Per aytal mòu pòts concluir De Deu totas vets et ver dir. </poem> ====IV.De la cuarta figura==== <poem> Per la quarta figura par Com sapias montiplicar Moltas raysons al concluir, E ja no hi porás fallir Si coneix lo significat Per cascuna cambra donat Vint vets, é las cambras son nòu, E cascuna en sí son mòu Per lo qual porás lo ver dir Ab que no vulles consentir, E'n negun mòu contrariar; Ans los faças tots acordar En ço que volrás concluir De Deu, é no vulles mentir. E si vòls mays montiplicar Raysons, fay los cercles virar, E consint als significats De las cambras, de lats en lats. E aço fay á ton plaer; Car tantas raysons pòts haver, Com farás lo revolviment De'ls cercles é'l discorriment Trò á la cambra de h, i, k, E no pas mays de qui en llá; Car en ella es afinat Lo descorre et termenat. </poem> ====V. De la segona distincció==== <poem> Parlar pòts de Deu per reglas Discorrent lurs especias, En tot çó que de Deu dirás; Et en cascuna trobarás Ço que de Deu volrás provar, Ab que sapias acordar Las reglas ab ço que dirás De Deu, guardant de pas en pas Especias de cascuna Sens contrairar de neguna En la sua conclusió. E si es feta questió ''Per ultrum'', fé responsió, Per la primera reglada <small>''Variant: ''Per la primera regla da</small> Segons que es ordenada. E si ''de que'' questió has, Ab la segona respondrás, E d'escaló en escaló, Trò veges la conclusió Clara,senes negú dubtar; Et enaxí porás parlar De Deu, é veras causas dir, Ab que l'ordre sapias tenir Qui per las reglas es mostrat, Siguent lo lur significat, Segons que demunt havemdit A honor del Sanct Spirit. </poem> ====VI. De la terça distincció==== <poem> Si vòls de Deu res concluir Ajudet ab lo diffinir Que es de ses propietats, E sia lo test conservats Que es de cada dignitat; Car éll está necessitat, En quant que no's pòt destroir Si per éll hòm vòl lo ver dir. E si'ls termens no't son donats En las divinas dignitats, De'ls quals está la questió, Sapias virar lo sermó A las divinas dignitats, Hon los termens son emplegats; Eab ellas pòts concluir Segons que es lur deffinir; Lo qual diffinir fé ligar Ab affermár ó ab negar, Segons lur deffinició, E dirás de Deu ver sermó Concordant cascú diffinir Ab l'autre, sens null contradir. E si no pòts ton affermar Ab lur diffinir concordar, Viret á la negació Segons la diffinició Qui es de cada dignitat, Car dar en saubrás la vertat. </poem> ====VII. De la cuarta distincció==== <poem> Ab las condicions Haurás moltas raysons De Deu, com está ordenats Segons qu'es condicionats Ab la granea et bondat Per different et concordat, Magnificar, bonificar. Aço mateix porás trobar Ab granea, eternitat, Ebonea et potestat; Et enaxí de cascuna Ab qui Deus d'una en una, Ab qui Deus fá tot ço que fá En sí et en creaturá, En quant que en trestòt avé E no li falle'n nulla re, <small> ''Variant :''E no li fall en nulla re,</small> Tant es bé condicionat. Pòts, donchs, de Deu saber vertat Per las suas condicions Que ensemps están companyons A far lo bé complidament. Pòts, donchs, fár lo concluiment De Deu, segons que t'hay mostrat Ab ço perque es ordenat. </poem> ====VIII.De la quinta distincció==== <poem> Per la taula porás trobar Con sapias de Deu parlar, De coronell en coronell, E no está negun capdell De fil tant fortment enplegat, Com es de mant significat La taula tota complida, Per qui porás sens fallida Parlar de Deu, et tan estes, Que t'abastará'n tota res La taula en quant volrás dir De Deu, sí sabs lo ver jausir, Ab ço qui t'es significat Per cada lletra, et mostrat Segons qu'es son alfabet; Perque no pòts esser constret Per deffalliment de raysons, Car la taula ha tants d'escalons En pujar alt ton consirar, Que mays que no porás parlar De Deu están li escaló. Vet, donchs, la ordenació De la taula á ton plaer, Con de Deu sapias dir ver, E mant ver á ta voluntat Si segueix lo significat De las lletras, en qui estada <small>''Variant: ''De las lletras, en qui s'estada</small> Tanta veritat plegada, Que tota hom no pòt sauber En esta vida, ni veer. Pòtsne, donchs, tanta atrobar Com pòts haver lo ensercar, Ab que enserchs sáviament Siguent lo significament Qui'en la taula es enplegat En tot quant pòt esser parlat. </poem> De la sisena distincció <poem> Per sisena distincció Porás de Deu far mant sermó, Que en ella está plegat, E appar lo significat, Segons qu'es fayta questió De Deu et la solució; Car per aquell mòu pòts provar De Deu ço qu'en volrás parlar, Prenent semblant d'altre semblant, E conexent lo dessemblant Qui está ( ) las questions Et en las lurs solucions Qui son escritas, et si't fan Question, pren lo lur semblan, E respon per assemblament, E seguescas l'ordonament De que t'havem ja doctrinat, Aplicant cada dignitat De Deu et ta responsió, Ordenadament per raysó, E per lo lur significat. De Theología parlat N'havem assats et dit lo ver, E mostrat havem lo dever Com l<nowiki>'</nowiki>''Art'' qui general está Puscha esser aplicadá A Theología, et dir ver De Deu, d'hon hòm haja sauber D'aço que es et ço que fá; Empero la sua ajudá Hi cové totas vets estar, Car sens ella hòm no pòt far Nulla vera conclusió, Ni atrobar vera raysó. </poem> ==='''De la Philosofía'''=== ====I. Primera distincció==== <poem> Per la primera et segona figura Porás saber la natura Dels generals començaments, D'ángels, del cèl, é d'elements, E de tot ço qui es creat En qui está significat; Si'ls començaments sabs mesclar Lo ú, en l'antre, et guardar <small>'' Variant: '' La ú, en l'altre, et guardar</small> Qui appar de lur mesclament Per natura d'enteniment, Segons lo ver que vòls sauber; Lo qual ver porás conquerer Ab affermar ó ab negar Per la natura de mesclar, Bonificant, bonificar. Et enaxí de ú en ú D'els altres, car dar t'ha cascú De sí mateix significat, Perque lo ver será trobat De ço que volrás concluir, Et en aço no pòts fallir, Si sabs be'n far lo mesclament Que fan tuyt li començament. E ab la terça figura Conexerás la natura Que han cascun començament, Com fá ab l'autre justament; Car bondat há un naturar Ab granea, autre ab durar, E autre n'ha ab lo poder, E autre n'ha ab lo sauber; Et enaxi de ú en tots Lo ú dessus, l'autre de sots, Segons qu'appar en la figura Hon ú ab altre fá mesura. E tú segons lur mesurar, Lur natura, et lur obrar, Pren lur significació E fé d'élls la conclusió. Appar en quarta figura Co's fámontiplicadura De tres et tres començaments, D'hon venen significaments, Segons que está l'ajustar: E tú sí ho sabs consirar Atrobarás ço que querrás; E atrobar tú ho porás, Si mous los cercles enviró, Tant, que significació Te venga de ço que querrás, Anant ton entendre de pas Per significar tan soven, Car per aytal anar éll pren Ço que desiras atrobar Per affermar ó per negar. </poem> ====II.De la segona distincció==== <poem> Ab las reglas pòts atrobar La natura é'l naturar Qi es de las creaturas En sercant las lurs naturas, Si son? ¿Qué son? Et de qué son? Quánt son? Quáls son? Et per qué son? Et enaxí de cascuna Regla, de una en una, Trò venga lo significat De regla'n regla, et sercat Per cascuna especia E que'ls significat sia Ab la regla tan acordant, Qu'es en res no y vages dubtant Per affermar ó per negar. Enaxí porás atrobar Los secrets de las naturas, Si ab las reglas las mesuras, Los significats que't darán Si ab ellas los vas cercán, Con sía ço que tot creat En las reglas sian plegat. <small> En las reglas sia enplegat.</small> </poem> ====III.De la terça distincció==== <poem> Guarda com están diffinit Li terme, et sia ton dit Segons lur diffinició, E faças la conclusió, Segons que diffinit están, En afferman ó en negan; Car natura no contradits Ço que d'ells está diffinits. Aysò mateix del naturar, E ab lo diffinir acordar; E si's á la essencia <small>''Variant: ''E si s'ha la essencia</small> De tot ço qui creat sia Vet, donchs, com porás ensercar Per diffinir, et atrobar Tot ço qui es significat Per diffinir é demostrat. </poem> ====IV. De la quarta distincció==== <poem> A ensercar la veritat Guarda com está ajustat Li terme per condicions, E sia fayt li teu sermons Segons qu'es la condició Del terme per tot enviró; Car quant li terme son justat Donan de sí significat, Per natura de l'ajustar; Car l'ú per l'antre's mostra clar, Segons qu'es lur condició, E fá significació A l'enteniment de son ver, Per ço qu'es faça conexer. E tu prin lo significat Segons qu'es condicionat, E quant conclusió vòls far Per affermar ó per negar; Et ab aytal acordament Com mostra'l significament De ens é d'aço qui d'ell es, E no hi fallirás en res. </poem> ====V. De la sinquena distincció==== <poem> Ab la taula porás trobar Ço que natura pòt mostrar De sí mateixa veritat Significant sa entitat, E ço qui d'ella pòt exir. Movent tant los cercles en gir, Trò n'isca lo significar De l'ens que volrás atrobar. E quant lo ver haurás trobat, Si vòls sia montiplicat, Montiplica'l per cascuna De las cambras d'una en una, Volvent los cercles mantinent; E per aquell revolviment Montiplicarás tas raysóns A cascuna conclusions; En tant que per totas vias Te guardarás de dir falsías, E concluirás veritats Mostradas per significats. </poem> ====VI. De la sisena distincció==== <poem> La sisena distincció Es de practica per raysó Que hom seguesca lo seu mòu, Si la questió fas de nòu, Car fár porás conclusió, Segons la comparació De ço qui es ja concluit, Et significar no't oblit Qui't vé de la distincció, E segueix la condició En las novellas questions De escalons en escalons, De las questions antigas; E si en aço te fatigas, No sabs pendr'els significats De las antigas vas tots lats; Car un semblant ab altres pren <small>''Variant: ''Car un semblant ab altre es pren</small> Con l'enteniment las enten, Per força del significar Que l'un de l'altre pòt donar. Mostrat havem, donchs, l'ensercar Com hòm sabia philosofar Per la sciencia general En philosofia especial. </poem> ==='''De la Lògica'''=== ====I. De la primera distincció==== <poem> Lògica es sciencia Per la qual home sapia Parlar assuffismadament, E fer ver é fals argument. E lògica's d'universals, E ab las figuras hòm sab quals Están en lo lur mesclament Las res d'hon hòm fá l'argument; Com bondat qui es general, Bonea gran especial; E pòtsne far divisió Per propietat et veus só, La bonea voluntat Es á ella propietat, E bonea's propietat Per sí mateixa et qualitat; E bonea es accident Per color et per moviment. Vet, donchs, los sinch universals Qui'n lògica son principals Començaments, que son trobat En las figuras et mesclat. Con d'ellas en fás mesclaments, Per tots los lurs començaments, Substancia et accident D'hón son li deu predicament, Pòts en las figuras trobar Si'ls començaments sabs mesclar. </poem> ====II. De la segona distincció==== <poem> Los sinch universals sercats Ab las reglas serán trobats, E tuyt li deu predicament, Si ab las reglas los vas quirent, Car un no t'en pòt escapar; E ab las reglas porás dar Conexença del predicat Ab lo sobjet; é si's girat Lo sobjet, coneixer porás Ab lo predicat; et si fás Ab las reglas comparament Substancial ó d'accident, La comparació saubrás Ab las reglas per tots los pas. Aço mateix d'affirmativa Universal ó negativa, E autre sí particular Ab las reglas porás trobar, Si fás ver ó fals argument E'ls individus exament. Ab las reglas porás trobar Aquells qui están per comptar, E aquells qui son differents Per especies examents. Ab las reglas pòts impossibol Coneixer et ço qui's possibol; E autre sí necessitat E contingent serán mostrat; E autre sí falaciá Ab las reglas se trobará, E si'l mitjá de las figuras Tres ab las reglas tú mesuras, Saubrás formar la figura; Si vòls cercar la mesura De materia d'argument, Fé per reglas l'ensercament. Preposició conjuntiva, E autre sí de disjuntiva, Ab las reglas la pòts trobar Si ab totas las vòls sercar; E ayço mateix tant com dura Lògica porás per mesura En las reglas tota trobar, Si ab ellas sabs ensercar. <small>''Variant:'' En las reglas tota atrobar, Si ab ellas sabs sercar. </small> </poem> ====III. De la terça distincció==== <poem> Ab aquesta distincció Saubrás far diffinició De tuyt li sinch universals; D'els predicaments autre tal, Car negun d'élls no pòts sauber Fora bonea ni poder, Ni dels altres començaments. Vet, donchs, per qual ensenyaments Saubrás far diffinicions Siguent las comparacions Que per l<nowiki>'</nowiki>''Art general'' se fan, E qui en sos termens están Tan generals, que tota art Ne pòt haver en sí sa part. </poem> ====IV. De la quarta distincció==== <poem> Si mesclas las condicions De lògica et sos sermons Ab condicions qui están En esta <nowiki>'</nowiki>''Art'', coneixer s'han; Car tuyt li condicionar Qui son en li particular; Cové que sian derivat Universal et atrobat. Pòts, donchs, en lògica formar Condició particular Ab condició general, Hon particulars han hostal, E per ella están reglades; E si pecan á vegades, Retornalas á lur hostal D'hon derivan é han senyal, E ab éll formalas en ver E porás n'haver conquerer. </poem> ====V. De la sinquena distincció==== <poem> En la taula atrobarás Los significats que volrás A lògica atribuir; Car si á b, c, d, venir Vòls, et als altres coronells, No fó hanc en null capdells Negú fil tant fòrt enplegat, Com están li significat En la taula, per demostrar Ço que t'en porás aplicar A lògica argumentant. Vet, donques, qu'es et per qual semblant Pòts de la taula derivar A lògica mant consirar, Mante materia venir A ço que volrás concluir Per lo molt gran abundantment Vengut per significament De las cambras, si'l sabs trobar E á lògica aplicar. </poem> ====VI. De la sisena distincció.==== <poem> Per sisena distincció Respondrás á la questió Que per lògica hòm te pòt far, Ab que sapias pendr'exemplar De las questions qui están En esta ''Art'', et qu'el semblan Prengas en ta responsió; Car pus que están companyó Universal, particular, Per ayço't porás ajudar En lògica ab l'universal, Con sia raysó natural Que d'aço qui's mays venga'l ver A ço qui s'menys. Pòts, donchs, sauber Aplicar l'''Art general'' A lògica; et farás mal Si no ho fás, é l'has mester, Et fias tròb en ton sauber. </poem> ==='''Del Dret'''=== ====I. Primera distincció==== <poem> Retra á cascú ço qui seu es Es dret, é qui sauber bé lo volgués, Aplich hi l'''Art general''; Car las figuras son portal Per lo qual lo pòts tot sauber, E sa natura retener Per lo mesclar de las figuras, Qui't mostrarán á far dreturas Segons granea de bondat, De poder, durabilitat, E dels altres començaments, Qu'apar en los mesclaments; E car tuyt li començament Se fán ensemps responiment, E mostron los significat, E com per dret hòm sia jutjat, Concordant li començament Ab raysó per ordenament, De l'ú en l'autre, é si ho fás Ço qui dret es atrobarás, E ço qui es tòrt atresí Si sabs tenir lo dret camí De dret ab los començaments En qui es aplicadaments, E ixne con los fás mesclar Per cap, et en porás jutjar. </poem> ====II. De la segona distincció==== <poem> Ab las reglas porás trobar Dret, si ab ellas lo vòls sercar, Car ellas te dirán: si es? Qué es? Et ço de que éll es? Et enaxí de cascuna; Car totas de una en una E totas á dret aplicadas, Te mostrarán las encontradas Hon está dret, et con s'enten, Ab que faças discorrimen D'éll per las reglas veramen, Segons que es la lur natura Car sens ellas null dret no dura Ni pòt esser ben conegut. Veges, donchs, com han gran virtut Las reglas en ço qui dret es, E com ab ellas lo sabes. </poem> ====III. De la terça distincció==== <poem> Per la terça distincció Hon son li diffinició Porás ço qui's dret diffinir Si ab ellas lo sabs querir, E ab ellas querir saubrás Dret, si está ton aplicars Segons que tuyt son diffinit Li començament, d'hon bastit Está tot ço qui es en dret; E per ço esta ''Art'' sotsmet Assí las diffinicions Qui son de dret, et sas raysons; Cas las suas son generals, E de dret son especials; E car especial está Dejus cell d'hon ha sa formá, Pòt per éll esser conegut Pus per éll es esdevengut. </poem> ====IV. De la quarta distincció==== <poem> Per la quarta distincció Es de dret sa condició, Empero si es natural; Car lo positiu no es tal Que seguesca condició, Ni necessaria raysó: E no ha lança ni escút Mays de voler perqu'es haút. Mays lo dret qui natural es Ab condició ligat es; E per ço la condició D'est'''Art'' te mostra la raysó Per qui drets han establiment, E per qu'hòm en fay jutjament. </poem> ====V. De la sinquena distincció==== <poem> En la taula's significat Dret còm sia atrobat; Car b, c, d, te mostran ver, E b, c, e, á mon parer, E tuyt li autre coronell Con faças dret d'aquell castell, D'aquell cavall, d'aquell molí, E de tot quant es atresí. E aysó pe'l significar Que de las lletras pots gitar, Concordant li significat Ab justicia de la bondat, E dels altres començaments Si per élls fás discorriments, Ensercant dret ab lur mesclar; E segueix lur significar En tot quant farás jutjament, E ab élls fay acordament Contra enjuria et peccat, E sias ben acostumat. </poem> ====VI. De la sisena distincció==== <poem> Tú saubrás questionar formar E lurs solucions donar De dret, siguent l'ordenament, Siguent lo questionament Qui's en esta distincció, Siguent sa ordenació Per affermar ó per negar, Segons que no la veus usar; E fé la applicació A ayço d'hon retrás raysó, Segons l'eximpli que n'es dat En esta ''Art'' per veritat; Car si tú segueix son sender, Porás per dret raysons haver, Ab las quals solrás questions, Faent veras solucions De dret, si tú las has formadas, Segons que'n est'''Art'' son mostradas. Aplica la solució Qui es per comparació Semblant á las solucions D'estar et de ses questions. </poem> ==='''De la Medicina'''=== ====I. De la primera distincció==== <poem> Medicina es natura Ab qu'hom sanitat procura: E pòt esser procurada Ab figuras, et mostrada Ensercant la malautía Ab lurs termens tota via Different et concordant Lur termens et élls mesclant, Lo ú en l'autre en qui par Ab lo lur significar, Con bontat que es malauta Con per los termens no sauta, E granea autre tal. Qui's malauta com no val A bonea et potestat Que sian magnificat; E de tots ayço vull dir Car quant son de gir en gir, La ú en l'autre remesclat, Adonchs está sanitat En quant están tuyt mesclat Ab ordonat mesclament: Autre sí li element Com han mesclar ordenat, Adonchs ha'l cors sanitat. E per ço'l començament <small>''Variant:'' E per sol començament</small> Ordenats per mesclament, Significon lo mesclar Co'ls metges sabion sanar. </poem> ====II. De la segona distincció==== <poem> Ab las reglas pòts ensercar La sanitat, et atrobar Ço que malautía es, En apres, ço de qué es? Perqué es? et quanta n'ha? Quál es? ni quánt finirá? Ni hon está'l sanament? Ni con fá'l discurriment? Ni ab que hom sabs sanar? Ab que sapias mesclar Las reglas d'una en una, Ni ab que vé la fortuna Per cap els pòt trobar Lo mal é'l bé procurar. </poem> ====III. De la terça distincció==== <poem> Si bé'n sabs diffinicions, Sabrás les condicions De medicina; car sercar Ab ellas porás atrobar Lo mal et la sanitat, Qui están significat, Segons qu'están diffinit Li començament, et dit Ço que son per diffinir; E si tú vòls hòme guerir, Guarda la decocció Faent diffinició De ço de que la vòls far, E ab que la vòls ordenar; Car sens lur diffiniment De las res d'hon fas engüent, Exaròp, bany ò sagnía, No porás trobar la via Com sapias practicar Per sanitat procurar. </poem> ====IV. De la quarta distincció==== <poem> Condicions fan mostrar Ab lo lur significar Com están li element Ab condicionament; E la lur condició Está la procuració De sanitat, tota via Contra la greu malautía; Saubrás, donchs, far banyament, Exàrop, dictament, Ab general exemplar Qui's de condicionar Condicions especials Qui á sanitat molt val; Car general condició D'est ''Art'' hí es occasió D'haver la particular, Ab la qual sapias sanar Aplicant l'universal A la sua especial. </poem> ====V. De la sinquena distincció==== <poem> Ab esta distincció Ab los cercles enviró Montiplica l'ensercar Co'l malaut volrás sanar; E guarda'ls significats Qui mostran propietats De las herbas é'ls engüents, Ab que fás lo sanaments, Car b, c, d, te dirán Segons ço perque están, E tuyt l'autre coronell, Com sia lo teu capdell En procurar sanitat Per lo lurs significat, Qui es tant montiplicat, Qu'en pòt esser atrobat Lo mitjá qui destreu mal E qui á sanitat val: Lo qual mitg es general Al mal que es especial, Et encara al sanar Qui está particular. </poem> ====VI. De la sisena distincció==== <poem> Ab esta distincció Farás comparació De las tuas questions E de lurs solucions, Ab questions generals, E'l solviment autre tals, A qui sian aplicadas, E ayçò tantas vegadas, Trò que sian acordan Ab çò que vás demanan, Com faças lo sanament Ab emplastre ó engüent. E si ayçò sabs seguir, E'l significat cullir Qui's d'esta distincció, Ton emplastre será bò E la tua medicina, Car per aytal mòn s'afina. </poem> ==='''De la Rhetòrica'''=== ====I. De la primera distincció==== <poem> Rhetòrica es parlament Fayt ab béll ordonament; E pòtla hom avenir Ab esta ''Art'', et fromir Mesclant los començaments, D'hon ix tan béll dictament, Que rhetòrica n'es feta Dient d'élls paraula dreta, Embellida ab bondat, Granea et potestat, E l'autre començament Quant hom ne fá mesclament Con granea qui's ornada, Con está bonificada; Axí con li adjectiu Qui ornan li substantiu, Con de élls se fá mesclaments Per tots los començaments, E'l vocable masculí Estía breu en la fi, E'l femení allongat Car pus béll ne's lo dictat; El mitg é'l començament Sian d'aquell ornament, E fé la divisió Ab natura de raysó, Per quí está ornament Béll, ab tal concordament, Que paraula n'es ornada Et en béll estil pausada, E n'es major et cabal. E si'ls vocables egal Están per béll ornament, Lo parlar n'es pus plasent Contra contrari et menor, D'hon s'alegra lo senyor. E si fás accusament, Fé'l ab bell comparament. E si'l senyor vòls llausar, Llausaló ab béll mesclar De tuyt li començament, Perque'ls dits sion plasent. Vet, donchs, con té pòts aydar Ab est'''Art'' en ton parlar. </poem> ====II. De la segona distincció==== <poem> Si vòls far béll dictament, Fé ton parlar discorrent Per las reglas d'una en una; Car ornar lo t'ha cascuna, Si ensemps las sabs mesclar Mostrant lur significar, Ab lo qual porás ornar Tes paraulas, et dir ver; Car lo que't fará parer Çò que del dir en volrás Ab qu'el parlar ornarás, Coneixent ço que deus dir, E ço de que abellir Fará lo teu parlament Si d'ell has coneixement; E autre sí de perqué Del qual gran ornament vé A la fi de ton parlar; Ab lo qual pòts acabar Ço que quers á ton major, Lo qual t'haurá gran amor Si'n la fi fás ornament De bélls dits ab lausament, E ton parlar sia gran Com requer lo teu deman, E sia ab qualitats Ornadas lo teu dictats, E propia qualitat Fá estar pus béll dictat, Que no fá appropiada; E guarda temps et vegada Ab que paraula es ornada, Ço's diu al temps qui's cové, Car ab éll sorn es manté El loch hon tú parlarás; Cells per qui oit serás, Guarda lur condició, E segons élls fé le sermó. E segons ço cáu en grat, Car sermó pauch es preat Con no's entés ni volgut, E tant hom diu es perdut: Emperò'l gran ornament Del parlar mudá'l talent Dels oents, pe'l béll parlar, Ayço que vòls acabar, Acordant ton béll dictat Ab cascun per voluntat De tú et li ausidor, E faças força major En haver mòu en parlar, Car sens mòu no pòts ornar Ton parlar, et lo ab que Ab que béll parlament vé, Es materia en parlar; Car sens éll no's pòt formar Ni abellir á la gent. Vet, donchs, lo discurriment De las reglas en parlar Ab lo qual lo pòts ornar. </poem> ====III. De la terça distincció==== <poem> Ab las diffinicions Embellirás tos sermons, Diffinent cascun vocable Segons que éll es estable Per esser et per natura, Segons bella parladura; De la qual te's dat senyal Per esta ''Art general'', Qui mostra á diffinir, E'l diffinir abellir Fá ço qui es diffinit Ab veritat et bastit, E sens qui no es ornada Paraula, ni bé'scoltada. E si tú vòls accusar Feu ab tal diffiniment Hon sia béll ornament; Car bellea de dictat Fay estar hom escusat, E átú sól desamat Contra qui fás béll dictat. </poem> ====IV. De la quarta distincció==== <poem> Ab esta distincció Hon son li condiciò General, pòts aplicar Ornament á ton parlar; Car ab çó qui's general Orna hom l'especial, Con ne fá acordament, Per tuyt li començament, Mesclant lurs condicions, L'un en l'autre per raysons, Con es fayt béll mesclament D'antecedent, consequent; E si hay devoció, Si si tany contricció, E si es devensiment <small>''Variant: ''O si es devensiment</small> Que fás, parla en rient. E si en res has errat Parla ab humilitat. E si parlas ab major O ab egual, fé tú menor; Car ornat n'has ton parlar. E si menor vòls pregar, Eguala la sua'amor Ab la tua en valor; E no parlas si's irat, Car ira fayt leig dictat; E guardet de dir falsía Qui mant béll dictat desvia De la fí perqu'es trobat; Parla, donchs, ab veritat. Anans que vullas parlar Comença á consirar Las paraulas que vòls dir, E com las faças grasir Per bellea de dictar, E per verament parlar. Vets, donchs, las condicions Qui's pertanyen als sermons, Qui son bellament dictats Dits ab bona volentats. </poem> ====V. De la sinquena distincció==== <poem> Ab esta distincció Montiplica ton sermó; Car causa significats Que'n pòts moltas novetats Aplicar a ton parlar, Ab las quals lo pòts ornar; Car quant hom au res nòu dir <small>''Variant:'' Cay quant hom au res nòu dir</small> L'ausir ne pren abellir; E si's fará lo parlar Qui's fará tant escoltar, Com serán las novetats 'Que metrás en tos dictats; Car si vas a, b, c, d, Et encara b, c, e, E á las altres colones E'ls significats sermones, Tants n'hauràs á ton plaer, E tants d'élls porás dir ver, Que'l ver ton dir ornará A cell qui l'escoltará. </poem> ====VI. De la sisena distincció==== <poem> Si en questió vòls formar Novetats per ornat parlar, Sic l'órde en ton parlament Qui es el questionament D'est'''Art'' et ornen ton dictament Prenent d'éll lo comparament. Car la veritat que hi está Lo teu dictament ornará; Car béll hi está de bontat, De granea, d'eternitat, E de tuyt li començament, Ab la qual farás ornament Per tuas novas questions, Enquer per lurs solucions, E la bellea de cascú Montiplica deú, en ú, E quant será montiplicada Será ta paraula ornada, Si ab ella fás questió E autresí responsió. Vet, donchs, com rhetòrica's dada Per aquesta ''Art'' et mostrada. </poem> ==='''De Moralitats'''=== ====I. Primera distincció==== <poem> Está sciencia moral Ço perque hom es ver et leyal, Virtuós et digne de bé. Esta sciencia á hom vé Ab mesclar los començaments, E hom ne fá aplicaments A la sciencia moral, Qui sots éll es especial, Axí con bontat ta virtut, Con á bonificar cregut, Ab saviesa et amor, Veritat, gloria major, Començament,mitjá é fi Ab las quals te son dret camí A honrar Deu et sa bontat, Sa granea, é trinitat, Son sauber, poder, et s'amor, E fay home bon servidor. </poem> ====II. De la segona distincció==== <poem> Ab las reglas virtut querrás, Car ab ellas l'atrobarás, E mostrar t'han ço qu'ella es, E autresí çò de que es, E si es ó no, et perque Es virtut, et trò hon s'esté. Ab la regla qui de qual es, Coneixerás qual virtut es. Ab la regla de temps, saubrás Virtut quant la començarás. Ab la regla qui es de lòch, Saubràs virtut de qual lòch mòch, Ni hon está, ni á qui vé, E la manera com se té Contra vicis coneixerás Ab esta ''Art'', é si ho fás Haurás ab que l'atrobarás, E ab que mèrit tú haurás, Perque sias remunerat E ab que vençrás ton peccat. </poem> ====III. De la terça distincció==== <poem> Si tú vòls virtut conseguir, Consegueíxla ab diffinir, Segons que't n'es exempli dat En esta ''Art'' et demostrat. Car segons que son diffinit En esta ''Art'' et establit Li començament general, Diffinirás 'especial Virtut, si fás concordament D'especial diffiniment Ab cell qui está general. Vet, donchs, est'''Art'' et quant te val A ensercar morals virtuts, E per ellas haver saluts. </poem> ====IV. De la quarta distincció==== <poem> Si las virtuts vòls atrobar Qui son carreras de salvar, Guarda las lurs condicions E fayne applicacions Ab condicions, qui están En est'''Art'' qui vá mostrán Condicions especials Ab suas qui son generals; Car per lo lur significat Atrobarás moralitat De justicia, temprança, Fe caritat et esperança, Prudencia et fort coratge, Pasciencia et vassalatge, Humilitat et pietat, Costancia et castetat; E'n axí de cascuna Virtut, d'una en una, Porás atenyer lur dever Ab est'''Art'' et conquerer. </poem> ====V. De la sinquena distincció==== <poem> Ab aquesta distincció Montiplicarás abandó Virtuts, si'ls cercles sabs virar E coneix lur significar; Lo qual aplich á la virtut Per la qual vòls haver salut, <small>''Variant'': Per la quals vòls haver salut,</small> E'ls significats qui son tants, Dar t'han de virtuts tants semblants, Que moltas ne porás atenyer Si los semblants sabs depenyer. E lo depeneyer saubrás fár Si segueix lo significar Que't fá cambra de b, c, d, E autra si de b, c, e; Et enaxí de cascuna, E tu segueix de una en una Ço qui es lur significar Per virtuts á montiplicar. </poem> ====VI. De la sisena distincció==== <poem> Si questió particular Moral vòls far ó ensercar, Membret de las universals Questions, qui están hostals Hon particulars son trobadas, Covén ellas son ensercadas Concordant las especials Solucions ab generals, Abstraent lo especial Significat, del general: Car per aytal abstracció Saubrás solre la questió Qu'et farán de moralitat. Vet, donchs, et com t'es donat Sauber en las causas morals Ab est'''Art'' qui es generals. </poem> ==='''De la fí d'aquest libre'''=== <poem> Finí Ramon aquest escrit A honor del Sanct Espirit; Escrit ab qu'hom sab aplicar A general significar, Significar especial Qui es de general senyal. Es en Maylorca la ciutat Aquest nòu escrit acabat, Al nombre d'encarnació Mil et trescents con Deu hom fó, Al mes de mars, é's comenat A la divina Trinitat. </poem> {{DP-100}} [[Categoria:Poesia]] 2128 3253 2006-12-22T17:21:31Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques]] 2129 3254 2006-12-22T17:23:24Z Aleator 20 annex {{navegar|llibre=Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques|actual=Annex|anterior=Del 22 al 38|següent=Portada}} ==Article primer== 1) Tot país, considerat de conformitat amb la pràctica establida per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a país en desenvolupament, que ratifiqui la present Acta, de la qual forma part integrant el present Annex, o que s'adhereixi a ella, i que en vista de la seva situació econòmica i les seves necessitats socials o culturals consideri no estar en condicions de prendre immediatament les disposicions necessàries per a assegurar la protecció de tots els drets tal com estan previstos en la present Acta, podrà declarar, per mitjà d'una notificació dipositada en poder del Director General, en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació o d'adhesió, o, sense perjudici d'allò que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article V|l'Article V.1.(c)]], en qualsevol data posterior, que farà ús de la facultat prevista per [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article II|l'Article II]], d'aquella prevista per [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article III|l'Article III]] o d'ambdós facultats. Podrà, en lloc de fer ús de la facultat prevista per l'Article II, fer una declaració conforme a l'Article V.1) (a). 2) :(a) Tota declaració feta en virtut del paràgraf 1) i notificada abans de l'expiració d'un període de deu anys, comptats a partir de l'entrada en vigor, conforme a [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 28|l'Article 28.2)]], dels [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21|Articles 1 a 21]] i de l'Annex continuarà sent vàlida fins a l'expiració de tal període. Tal declaració podrà ser renovada totalment o parcialment per períodes successius de deu anys, dipositant en cada ocasió una nova notificació en poder del Director General en un terme no superior a quinze mesos ni inferior a tres abans de l'expiració del període decennal en curs. :(b) Tota declaració feta en virtut del paràgraf 1), que anés notificada una vegada expirat el terme de deu anys després de l'entrada en vigor, conforme a l'Article 28.2), dels Articles 1 a 21 i de l'Annex, continuarà sent vàlida fins a l'expiració del període decennal en curs. Tal declaració podrà ser renovada de la manera prevista en la segona frase del subparàgraf (a). 3) Un país membre de la Unió que hagi deixat de ser considerat com a país en desenvolupament, segons allò que s'ha disposat pel paràgraf 1), ja no estarà habilitat per a renovar la seva declaració conforme al paràgraf 2) i, la retiri oficialment o no, aquest país perdrà la possibilitat d'invocar el benefici de les facultats a què es refereix el paràgraf 1), bé sigui tres anys després que hagi deixat de ser país en desenvolupament, bé sigui a l'expiració del període decennal en curs, havent d'aplicar-se el termini que expiri més tard. 4) Si, a l'època en què la declaració feta en virtut dels paràgrafs 1) o 2) deixa de produir efectes, hi hagués en existència exemplars produïts en aplicació de la llicència concedida en virtut de les disposicions del present Annex, dits exemplars podran continuar sent posats en circulació fins a esgotar les existències. 5) Tot país que estigui obligat per les disposicions de la present Acta i que hagi dipositat una declaració o una notificació de conformitat amb [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 31|l'Article 31.1)]] respecte a l'aplicació de la dita Acta a un territori determinat la situació del qual pugui considerar-se com anàloga a la dels països a què es fa referència en el paràgraf 1), podrà, respecte a aquest territori, fer la declaració a què es refereix el paràgraf 1) i la notificació de renovació a què es fa referència en el paràgraf 2). Mentre aquesta declaració o aquesta notificació continuin sent vàlides les disposicions del present Annex s'aplicaran al territori respecte del qual s'hagin fet. 6) :(a) El fet que un país invoqui el benefici d'una de les facultats a què es fa referència en el paràgraf 1) no permetrà a un altre país donar a les obres el país d'origen de les quals sigui el primer país en qüestió, una protecció inferior a què està obligat a atorgar de conformitat als Articles 1 a 20. :(b) El dret d'aplicar la reciprocitat prevista en la frase segona de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 22 al 38#Article 30|l'Article 30.2) (b)]], no es podrà exercir, abans de la data d'expiració del termini aplicable en virtut de l'Article I.3), respecte a les obres el país d'origen de les quals sigui un país que hagi formulat una declaració en virtut de l'Article V.1) (a). ==Article II== 1) Tot país que hagi declarat que farà ús del benefici de la facultat prevista pel present article tindrà dret, pel que fa a les obres publicades en forma d'edició impresa o qualsevol altra forma anàloga de reproducció, de substituir el dret exclusiu de traducció, previst en [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 8|l'Article 8]], per un règim de llicències no exclusives i intransferibles, concedides per l'autoritat competent en les condicions que s'indiquen a continuació, conforme al que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article IV|l'Article IV]]. 2) :(a) Sense perjudici d'allò que disposa el paràgraf 3), si a l'expiració d'un termini de tres anys o d'un període més llarg determinat per la legislació nacional de tal país, comptats des de la data de la primera publicació d'una obra, no s'hagués publicat una traducció de la dita obra en un idioma d'ús general en aquest país pel titular del dret de traducció o amb la seva autorització, tot nacional de tal país podrà obtenir una llicència per a efectuar la traducció d'una obra en tal idioma, i publicar la dita traducció en forma impresa o en qualsevol altra forma anàloga de reproducció. :(b) També es podrà concedir una llicència en les condicions previstes en el present article, si s'han esgotat totes les edicions de la traducció publicades en l'idioma de què es tracti. 3) :(a) En el cas de traduccions a un idioma que no sigui d'ús general en un o més països desenvolupats que siguin membres de la Unió, un termini d'un any substituirà al termini de tres anys previst en el paràgraf 2) (a). :(b) Tot país dels mencionats en el paràgraf 1) podrà, amb l'acord unànime de tots els països desenvolupats membres de la Unió, en els quals el mateix idioma fos d'ús general, substituir, en el cas de traduccions a aquest idioma, el termini dels tres anys a què es refereix el paràgraf 2) (a) pel termini inferior que aquest acord determini i que no podrà ser inferior a un any. No obstant, les disposicions esmentades no s'aplicaran quan l'idioma de què es tracti sigui l'espanyol, francés o anglés. Els governs que concloguin acords com els mencionats, hauran de notificar els mateixos al Director General. 4) :(a) La llicència a què es refereix el present article no podrà concedir-se abans de l'expiració d'un termini suplementari de sis mesos, quan pugui obtindre's en expirar un període de tres anys, i de nou mesos, quan pugui obtindre's en expirar un període d'un any: ::(i) a partir de la data en què l'interessat hagi complert els requisits previstos en l'Article IV.1); ::(ii) o bé, si la identitat o la direcció del titular del dret de traducció són desconeguts, a partir de la data en què l'interessat efectui segons el que preveu l'Article IV.2), l'enviament de còpies de la petició de llicència, que hagi presentat l'autoritat competent. :(b) Si, durant el termini de sis o de nou mesos, una traducció en l'idioma per al qual es va formular la petició és publicada pel titular del dret de traducció o amb la seva autorització, no es podrà concedir la llicència prevista en el present article. 5) No podran concedir-se llicències en virtut d'aquest article sinó per a ús escolar, universitari o d'investigació. 6) Si la traducció d'una obra fos publicada pel titular del dret de traducció o amb la seva autorització a un preu comparable a aquell que normalment es cobra en el país en qüestió per obres de naturalesa semblant, les llicències concedides en virtut d'aquest article cessaran si aquesta traducció fos en el mateix idioma i substancialment del mateix contingut que la traducció publicada en virtut de la llicència. No obstant, podrà continuar-se la distribució dels exemplars començada abans de la terminació de la llicència, fins a esgotar les existències. 7) Per a les obres que estiguin compostes principalment d'il·lustracions, només es podrà concedir una llicència per a efectuar i publicar una traducció del text i per a reproduir i publicar les il·lustracions, si es compleixen les condicions de [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article III|l'Article III]]. 8) No podrà concedir-se la llicència prevista en el present article, si l'autor hagués retirat de la circulació tots els exemplars de la seva obra. 9) :(a) Podrà atorgar-se a un organisme de radiodifusió que tingui la seva seu en un país d'aquells a què es refereix el paràgraf 1) una llicència per a efectuar la traducció d'una obra que hagi sigut publicada en forma impresa o anàloga si tal organisme la sol·licita a l'autoritat competent d'aquest país, sempre que es compleixin les condicions següents: ::(i) que la traducció sigui feta d'un exemplar produït i adquirit conforme a la legislació de tal país; ::(ii) que la traducció sigui empleada únicament en emissions per a fins d'ensenyança o per a difondre el resultat d'investigacions tècniques o científiques especialitzades a experts d'una professió determinada; ::(iii) que la traducció sigui usada exclusivament per als fins previstos en el subparàgraf (ii) a través d'emissions efectuades legalment i destinades a ser rebudes en el territori de tal país, fins i tot emissions efectuades per mitjà de gravacions sonores o visuals efectuades en forma legal i exclusivament per a aquestes emissions; ::(iv) que l'ús que es faci de la traducció no tingui fins de lucre. :(b) Les gravacions sonores o visuals d'una traducció que hagi sigut feta per un organisme de radiodifusió sota una llicència concedida en virtut d'aquest paràgraf podrà, per als fins i subjecte a les condicions previstes en el subparàgraf (a), amb el consentiment d'aquest organisme, ser usada també per un altre organisme de radiodifusió que tingui la seva seu en el país les autoritats competents del qual hagin atorgat la llicència en qüestió. :(c) Podrà també atorgar-se una llicència a un organisme de radiodifusió, sempre que es compleixin tots els requisits i condicions establerts en el subparàgraf (a), per a traduir textos incorporats a una fixació audiovisual efectuada i publicada amb l'únic propòsit d'utilitzar-la per a fins escolars o universitaris. :(d) Sense perjudici d'allò que disposen els subparàgrafs (a) a (c), les disposicions dels paràgrafs precedents s'aplicaran a la concessió i ús de les llicències en virtut d'aquest paràgraf. ==Article III== 1) Tot país que hagi declarat que invocarà el benefici de la facultat prevista pel present article tindrà dret a reemplaçar el dret exclusiu de reproducció previst en [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Del 1 al 21#Article 9|l'Article 9]] per un règim de llicències no exclusives i intransferibles, concedides per l'autoritat competent en les condicions que s'indiquen a continuació i de conformitat al que disposa [[Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques/Annex#Article IV|l'Article IV]]. 2) :(a) Quan, amb relació a una obra a la qual aquest article és aplicable en virtut del paràgraf 7), a l'expiració: ::(i) del termini establit en el paràgraf 3) i calculat des de la data de la primera publicació d'una determinada edició d'una obra, o ::(ii) d'un termini superior, fixat per la legislació nacional del país a què es fa referència en el paràgraf 1) i comptat des de la mateixa data, no hagin sigut posats a la venda, en tal país, exemplars d'aquesta edició per a respondre a les necessitats del públic en general o de l'ensenyança escolar i universitària pel titular del dret de reproducció o amb la seva autorització, a un preu comparable al què es cobri en tal país per a obres anàlogues, tot nacional de tal país podrà obtindre una llicència per a reproduir i publicar la dita edició a aquest preu o a un preu inferior, a fi de respondre a les necessitats de l'ensenyança escolar i universitària. :(b) Es podran també concedir, en les condicions previstes en el present article, llicències per a reproduir i publicar una edició que s'hagi distribuït segons el que preveu el subparàgraf (a), sempre que, una vegada transcorregut el termini corresponent, no s'hagi posat en venda cap exemplar de la dita edició durant un període de sis mesos, en el país interessat, per a respondre a les necessitats del públic en general o de l'ensenyança escolar i universitària i a un preu comparable a què es cobri en tal país per obres anàlogues. 3) El termini a què es fa referència en el paràgraf 2) (a)(i) serà de cinc anys. No obstant, :(i) per a les obres que tractin de ciències exactes, naturals o de tecnologia, serà de tres anys; :(ii) per a les obres que pertanyin al camp de la imaginació com ara novel·les, obres poètiques, dramàtiques i musicals, i per als llibres d'art, serà de set anys. 4) :(a) Les llicències que puguin obtindre's en expirar un termini de tres anys no podran concedir-se en virtut del present article fins que no hagi passat un termini de sis mesos ::(i) a partir de la data en què l'interessat hagi complert els requisits previstos en l'Article IV.1); ::(ii) o bé, si la identitat o la direcció del titular del dret de reproducció són desconeguts, a partir de la data en què l'interessat efectui, segons el que preveu l'Article IV.2), l'enviament de còpies de la petició de llicència, que hagi presentat l'autoritat competent. :(b) En els altres casos i sent aplicable l'Article IV.2), no es podrà concedir la llicència abans que transcorri un termini de tres mesos a partir de l'enviament de les còpies de la sol·licitud. :(c) No podrà concedir-se una llicència durant el termini de sis o tres mesos mencionat en el subparàgraf (a) si hagués tingut lloc una distribució en la forma descrita en el paràgraf 2). :(d) No es podrà concedir una llicència quan l'autor hagi retirat de la circulació tots els exemplars de l'edició per a la reproducció i publicació de la qual la llicència s'hagi sol·licitat. 5) No es concedirà en virtut del present article una llicència per a reproduir i publicar una traducció d'una obra, en els casos que s'indiquen a continuació: :(i) quan la traducció de què es tracti no hagi sigut publicada pel titular del dret d'autor o amb la seva autorització; :(ii) quan la traducció no s'hagi efectuat en l'idioma d'ús general en el país que atorga la llicència. 6) Si es posaren en venda exemplars d'una edició d'una obra en el país a què es fa referència en el paràgraf 1) per a respondre a les necessitats bé del públic, bé de l'ensenyança escolar i universitària, pel titular del dret d'autor o amb la seva autorització, a un preu comparable a què s'acostuma en tal país per a obres anàlogues, tota llicència concedida en virtut del present article acabarà si aquesta edició s'ha fet en el mateix idioma que l'edició publicada en virtut d'aquesta llicència i si el seu contingut és essencialment el mateix. Queda entés, no obstant, que la posada en circulació de tots els exemplars ja produïts abans de l'expiració de la llicència podrà continuar-se fins al seu esgotament. 7) :(a) Sense perjudici d'allò que disposa el subparàgraf (b), les disposicions del present article s'aplicaran exclusivament a les obres publicades en forma d'edició impresa o en qualsevol altra forma anàloga de reproducció. :(b) Les disposicions del present article s'aplicaran igualment a la reproducció audiovisual de fixacions audiovisuals efectuades legalment i que constitueixin o incorporin obres protegides, i a la traducció del text que les acompanye en un idioma d'ús general en el país on la llicència se sol·liciti, entenent-se en tot cas que les fixacions audiovisuals han sigut concebudes i publicades amb el fi exclusiu de ser utilitzades per a les necessitats de l'ensenyança escolar i universitària. ==Article IV== 1) Tota llicència referida a l'Article II o III no podrà ser concedida sinó quan el sol·licitant, de conformitat amb les disposicions vigents en el país on es presenti la sol·licitud, justifiqui haver demanat al titular del dret l'autorització per a efectuar una traducció i publicar-la o reproduir i publicar l'edició, segons sigui procedent, i que, després de les diligències corresponents per la seva banda, no ha pogut posar-se en contacte amb aquest titular ni ha pogut obtindre la seva autorització. En el moment de presentar la seva petició el sol·licitant haurà d'informar tot centre nacional o internacional d'informació previst en el paràgraf 2). 2) Si el titular del dret no ha pogut ser localitzat pel sol·licitant, aquest haurà de dirigir, per correu aeri certificat, còpies de la petició de llicència que hagi presentat l'autoritat competent, a l'editor el nom del qual figuri en l'obra i a qualsevol centre nacional o internacional d'informació que pugui haver sigut designat, per a aquest efecte, en una notificació dipositada en poder del Director General, pel govern del país en què se suposi que l'editor té el seu centre principal d'activitats. 3) El nom de l'autor haurà d'indicar-se en tots els exemplars de la traducció o reproducció publicats en virtut d'una llicència concedida de conformitat amb l'Article II o de l'Article III. El títol de l'obra haurà de figurar en tots aquests exemplars. En el cas d'una traducció, el títol original de l'obra haurà d'aparéixer en tot cas en tots els exemplars mencionats. 4) :(a) Les llicències concedides en virtut de l'Article II o de l'Article III no s'estendran a l'exportació d'exemplars i no seran vàlides sinó per a la publicació de la traducció o de la reproducció, segons el cas, en l'interior del territori del país on se sol·liciti la llicència. :(b) Per als fins del subparàgraf (a), el concepte d'exportació comprendrà l'enviament d'exemplars des d'un territori al país que, respecte a aquest territori, hagi fet una declaració d'acord a l'Article 1.5). :(c) Si un organisme governamental o públic d'un país que ha concedit una llicència per a efectuar una traducció en virtut de l'Article II, a un idioma diferent de l'espanyol, francés o anglés, envia exemplars de la traducció publicada sota aquesta llicència a un altre país, tal enviament no serà considerat com a exportació, per als fins del subparàgraf (a), sempre que es compleixin totes les condicions següents: ::(i) que els destinataris siguin persones privades, nacionals del país l'autoritat competent dels quals va atorgar la llicència o associacions compostes per aquests nacionals; ::(ii) que els exemplars siguin utilitzats exclusivament amb fins escolars, universitaris o d'investigació; ::(iii) que l'enviament i distribució dels exemplars als destinataris no tinguin fins de lucre; ::(iv) que el país al qual els exemplars hagin sigut enviats hagi celebrat un acord amb el país les autoritats competents del qual han atorgat la llicència per a autoritzar la recepció, la distribució o ambdós operacions i que el govern d'aquest últim país ho hagi notificat al Director General. 5) Tot exemplar publicat de conformitat amb una llicència atorgada en virtut de l'Article II o de l'Article III haurà de contindre una nota, en l'idioma que correspongui, advertint que l'exemplar es posa en circulació només en el país o en el territori on la dita llicència s'apliqui. 6) :(a) S'adoptaran mesures adequades a nivell nacional a fi d'assegurar ::(i) que la llicència prevegi en favor del titular del dret de traducció o de reproducció, segons el cas, una remuneració equitativa i ajustada a l'escala de cànons que normalment s'abonen en els casos de llicències lliurement negociades entre els interessats en els dos països de què es tracti; ::(ii) el pagament i la transferència d'aquesta remuneració; si existís una reglamentació nacional en matèria de divises, l'autoritat competent no escatimarà esforços, recorrent als mecanismes internacionals, per a assegurar la transferència de la remuneració en moneda internacionalment convertible o en el seu equivalent. :(b) S'adoptaran mesures adequades en el marc de la legislació nacional per a garantir una traducció correcta de l'obra o una reproducció exacta de l'edició de què es tracti, segons els casos. ==Article V== 1) :(a) Tot país habilitat per a fer una declaració en el sentit que farà ús de la facultat prevista per l'Article II, podrà, en ratificar la present Acta o en adherir-se a ella, en compte de tal declaració: ::(i) si es tracta d'un país al qual l'Article 30.2) (a) és aplicable, formular una declaració d'acord amb aquesta disposició respecte al dret de traducció; ::(ii) si es tracta d'un país al qual l'Article 30.2) (a) no és aplicable, encara que no fóra un país extern a la Unió, formular una declaració en el sentit de l'Article 30.2) (b), primera frase. :(b) En el cas d'un país que hagi cessat de ser considerat com a país en desenvolupament, segons l'Article I.1), tota declaració formulada d'acord amb el present paràgraf conserva la seva validesa fins a la data d'expiració del termini aplicable en virtut de l'Article I.3). :(c) Tot país que hagi fet una declaració conforme al present subparàgraf no podrà invocar ulteriorment el benefici de la facultat prevista per l'Article II ni tan sols en el cas de retirar la dita declaració. 2) Sota reserva d'allò que disposa el paràgraf 3), tot país que hagi invocat el benefici de la facultat prevista per l'Article II no podrà fer ulteriorment una declaració conforme al paràgraf 1). 3) Tot país que hagi deixat de ser considerat com a país en desenvolupament segons l'Article I.1) podrà, a tot tardar dos anys abans de l'expiració del termini aplicable en virtut de l'Article I.3), fer una declaració en el sentit de l'Article 30.2) (b), primera frase, a pesar del fet de no ser un país extern a la Unió. La dita declaració produirà efecte en la data en què expiri el termini aplicable en virtut de l'Article I.3). ==Article VI== 1) Tot país de la Unió podrà declarar a partir de la firma de la present Acta o en qualsevol moment abans de quedar obligat pels Articles 1 a 21 i pel present Annex: :(i) si es tracta d'un país que estant obligat pels Articles 1 a 21 i pel present Annex estigués habilitat per a acollir-se al benefici de les facultats a què es fa referència en l'Article I.1), que aplicarà les disposicions dels Articles II o III o d'ambdós a les obres el país d'origen de les quals sigui un país que, en aplicació del subparàgraf (ii) que figura a continuació, accepti l'aplicació d'aquests Articles a tals obres o que estiga obligat pels Articles 1 a 21 i pel present Annex; aquesta declaració podrà referir-se també a l'Article V o només a l'Article II. :(ii) que accepta l'aplicació del present Annex a les obres de què sigui país d'origen per part dels països que hagin fet una declaració en virtut del subparàgraf (i) anterior o una notificació en virtut de l'Article I. 2) Tota declaració de conformitat amb el paràgraf 1) haurà de ser feta per escrit i dipositada en poder del Director General. Produirà efectes des de la data del seu dipòsit. 2132 3266 2006-12-23T13:57:20Z Aleator 20 info de WP's [[Image:Hoffmann von Fallersleben.jpg|thumb|right|Hoffmann von Fallersleben fotografiat entre 1910 i 1920]] {{Autor |Nom=August Heinrich |Cognoms=Hoffmann von Fallersleben |PrimeraLletraCognom=H |LlocNaixement=Fallersleben (Alemanya) |AnyNaixement=1798 |LlocMort=Corvey (Alemanya) |AnyMort=1874 |Viquipedia= |Commons=August Heinrich Hoffmann von Fallersleben }} __NOTOC__ ===Poesia i cançons=== *''Gedichte'' (1827). *''Lieder und Romanzen'' (1821). *''Alemannische Lieder'' (1826). *''Unpolitische Lieder'' (1840-1841). *''[[Das Lied der Deutschen]]'' (1841). *''Ein Männlein steht im Walde'' (1843). *''Soldatenlieder'' (1851). *''Soldatenleben'' (1852). *''Rheinleben'' (1865). *''Fünfzig Kinderlieder''. *''Fünfzig neue Kinderlieder''. *''Alte und neue Kinderlieder''. *''Deutsche Lieder aus der Schweiz''. *''Streiflichter''. *''Alle Vögel sind schon da''. *''Summ, summ, summ (...Bienchen summ herum)''. *''Winter ade , scheiden tut weh''. *''Kuckuck, Kuckuck, ruft's aus dem Wald''. *''Morgen kommt der Weihnachtsmann''. *''Der Frühling hat sich eingestellt''. *''Auswanderungslied''. *''Ruwertallied''. ===Obres filològiques=== *''Geschichte des deutschen Kirchenliedes bis auf Luther'' (1832). *''Die deutschen Gesellschaftslieder des 16. und 17. Jahrh'' (1860). *''Unsere volkstümlichen Lieder'' (1869). ===Autobiografia=== *''Mein Leben: Aufzeichnungen und Erinnerungen'' (1868-1870). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en alemany|Hoffmann von Fallersleben, August Heinrich]] [[Categoria:Autors alemanys|Hoffmann von Fallersleben, August Heinrich]] [[de:August Heinrich Hoffmann von Fallersleben]] 2133 3267 2006-12-23T13:58:05Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per procedència]] 2134 3270 2006-12-23T14:24:44Z Aleator 20 FdC {{Autor |Nom=Francesc de |Cognoms=Castellví |PrimeraLletraCognom=C |LlocNaixement= |AnyNaixement= s.XV ? |LlocMort= |AnyMort= |Viquipedia= |Commons= }} *''[[Scachs d'amor]]'', escrita també per [[Bernat Fenollar]] i [[Narcís de Vinyoles]]. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Castellví, Francesc de]] 2135 3271 2006-12-23T14:25:16Z Aleator 20 BF {{Autor |Nom=Bernat |Cognoms=Fenollar |PrimeraLletraCognom=F |LlocNaixement= |AnyNaixement= s.XV ? |LlocMort= |AnyMort= |Viquipedia= |Commons= }} *''[[Scachs d'amor]]'', escrita també per [[Francesc de Castellví]] i [[Narcís de Vinyoles]]. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Fenollar, Bernat]] 2136 3272 2006-12-23T14:25:37Z Aleator 20 NV {{Autor |Nom=Narcís de |Cognoms=Vinyoles |PrimeraLletraCognom=V |LlocNaixement= |AnyNaixement= s.XV ? |LlocMort= |AnyMort= |Viquipedia= |Commons= }} *''[[Scachs d'amor]]'', escrita també per [[Francesc de Castellví]] i [[Bernat Fenollar]]. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Vinyoles, Narcís de]] 2137 3275 2006-12-23T20:35:09Z Aleator 20 adaptat de WS es, en, fr Hom considerarà que un text de Viquitext és de qualitat en base als següents criteris: * Cal que sigui un text '''[[Viquitexts:Què és Viquitexts?|que tingui cabuda a Viquitext]]''', i molt especialment que no vulneri els '''[[Viquitexts:Drets d'autor|drets d'autor]]'''. * '''Integritat''': l'obra ha de ser una còpia el més fidel possible de l'original. Ni tan sols es poden corregir les faltes d'ortografia, si l'original les incorpora. Cal tenir especial cura si feu servir lectors OCR, ja que poden incorporar text diferent de l'original. * Per tal de verificar tant els drets d'autor com la integritat, cal referenciar les '''fonts'''. Per a més informació consulteu la '''[[Plantilla:Textinfo|plantilla Textinfo]]''', a la qual cal escriure les fonts d'on s'ha copiat, com s'ha copiat, i quins usuaris han revisat que el text és el que és i no un altre. Caldria col·locar-la a la plana de discussió del text. :L'esmentada plantilla Infotext incorpora una icona amb el '''nivell de progrés''' del text. En assolir el 75% o el 100%, s'entendrà que el text és de gran qualitat i que no li calen més modificacions. En aquest cas podrà ser protegit per l'administrador. Vegeu [[Viquitexts:Bloqueig de pàgines]]. * És altament recomanable que el text tingui un format comú. Vegeu el [[Ajuda:Directrius bàsiques|Llibre d'estil]]. Cal un títol correcte, un [[Plantilla:encapçalament|encapçalament]] amb referències a l'autor, un text llegible i ben formatejat, les categories adients, interwikis si n'hi ha, [[:Categoria:Plantilles de llicència d'ús|la plantilla de llicència més adient]], una portada amb enllaços a les subpàgines si es tracta d'un llibre amb varis capítols independents, etc. [[Categoria:Viquitexts]] [[en:Wikisource:Text quality]] [[es:Wikisource:Calidad de textos]] [[da:Wikisource:Tekstkvalitet]] [[fr:Wikisource:Qualité des textes]] [[la:Auxilium:Operis qualitas]] 2138 3276 2006-12-23T20:47:33Z Aleator 20 adaptat de WS old, es, fr, en Amb la protecció o semiprotecció de pàgines, es persegueix evitar les accions vandàliques i les guerres d'edició, i la preservació de la integritat. Els administradors són els únics usuaris que poden protegir i desprotegir pàgines. * Una pàgina '''protegida''' és aquella que no pot ser editada, sobreescrita ni moguda a una nova pàgina per cap usuari llevat l'administrador. * Una pàgina '''semiprotegida''' és aquella que no pot ser editada, sobreescrita ni moguda per cap usuari no registrat, però sí per usuaris registrats. Si desitges que una pàgina sigui protegida, o que una pàgina protegida sigui desprotegida, deixa un avís en la pàgina de discussió de la pàgina en qüestió, i argumenta els motius de tal sol·licitud, els quals hauran de ser algun dels que s'exposen a continuació. ===Vandalisme=== Com la resta dels projectes de Wikimedia, Viquitexts està obert a les edicions de tothom, inclosos els usuaris que actuen de mala fe. En cas de detectar-se indicis d'[[w:Viquipèdia:Vandalisme|allò que hom considera vandalisme]], la pàgina podrà ser protegida per l'administrador durant el termini de temps que permeti evitar noves accions vandàliques. Es pot arribar a protegir la pàgina principal per ser la més visitada, i per tant, més susceptible d'edicions de tota mena. ===Preservació de la integritat=== Degut a la naturalesa dels projectes de Wikisource, és d'esperar que gairebé tots els textos no siguin modificats mai més. Viquitexts col·lecciona material publicat en el passat i no té sentit que sigui contínuament modificat. Això inclou errades de contingut, com les imprecissions històriques, les errates ortogràfiques i moltes altres que es troben en l'obra original. Els textos podrien ser protegits per evitar modificacions, incloses les d'usuaris amb bones intencions. La protecció per qüestions d'integritat tindrà prioritat en les pàgines amb un "nivell de progressió" del 100%, indicació de la [[Viquitexts:Qualitat dels textos|qualitat del text]], respecte de les de nivells inferiors. També podran quedar protegides per aquest motiu les pàgines de discussió del passat (i similars) arxivades per qüestions d'espai, obsoletes, i que cal mantenir com a referència amb el contingut íntegre. ===Guerres d'edició=== Les [[w:Viquipèdia:Pàgina protegida|guerres d'edicions]] es donen quan diferents usuaris fan modificacions alhora que desfan les edicions d'uns altres usuaris, i aquests darrers fan el mateix amb els primers. Per evitar fer mil-i-una edicions, la pàgina podrà ser protegida, i els usuaris "divergents" seran instats a discutir un text consensuat a la pàgina de discussió de l'article en qüestió. Assolit l'acord per ambdúes parts, la pàgina tornarà a ser desprotegida. ===Missatges de sistema=== Totes les pàgines amb l'[[Especial:Prefixindex|espai de nom "MediaWiki"]] estan protegides indefinidament. ===Violacions de copyright habituals=== S'han donat casos en els quals una pàgina esborrada per tenir drets d'autor, és afegida novament per usuaris amb bones intencions. En aquests casos, pot resultar útil deixar la pàgina, sense el text, amb un avís que indiqui que l'obra té copyright, i protegir-la fins a l'extinció dels esmentats drets. ===Pàgines que no es protegiran=== Llevat situacions extremes i ben argumentades, no es protegiran les següents pàgines: * Pàgines de discussió. * Pàgines amb l'espai de nom "Viquitexts", com [[Viquitexts:Portal]], [[Viquitexts:Pàgina de proves]], etc. [[Categoria:Viquitexts]] [[en:Wikisource:Protection policy]] [[es:Wikisource:Políticas de bloqueo de páginas]] [[fr:Wikisource:Pages à protéger]] 2139 3558 2007-01-05T20:46:32Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|{{PAGENAME}}|Regne de València|En aquesta xenòfoba ordre, s'instà a jueus i a moriscs de la ciutat de Lleida a portar una determinada marca identificativa so pena de rebre 20 fuetejades.}} Item mes ordene lo present Consell, que quiscun juheu è juhia hagen è sien tenguts portar en los pits alt en loch que planament se mostre una roda de drap groch è vermell de granaria dun pa de sal, è aquell senyall tinguen cossit en la roba, pus sobirana que vestiràn en lo dit loch, è no pas ab agulla. E axi matex los moros vagen ab la barba rasa è feta, segons en regne de Valencia. E ultra axò porten cosida en lo muscle squer una talladura de grap groch à guisa de llengua de bou de mitg palm de llarch è de dos dits dample. Lo qual senyal los dits moros et axi matex les mores, è moratelles è moratells, que encara no tenen barba agen è sien teguts portar lo dit senyal de groch de la dita forma cosit en lo muscle squer sobre la pus sobirana vestidura, que vestirán per tal forma, que palesament lo dit senyal se mostre. E si negun juheu ò juhia ò moro ò mora ò moratells ò moratelles seran atrobats sens lo dits senyals que quiscuna veguada encorreguen en pena è ban de deu lliures jacqueses ò de vint açots rebedors en la dita forma, de la cual pena ni ban, amor, ni gracia nols puxe asser feta. {{DP-100}} [[Categoria:Dret català]] [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:1436]] 2141 3489 2006-12-30T18:00:02Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|Fundació de l'ordre militar del griu|[[Ferran d'Antequera]]|Amb aquest text de l'any 1403 s'establiren els requeriments per poder ser portador d'una distinció ornada amb un '''[[wikt:griu|griu]]'''.}} <pre> In principio erat ## verbum et verbum ## Jhs ## Natzarenus ## erat apud Deum ########## et Deus erat verbum ## Rex ## Judeorum ## Hoc erat in ## principio epud Deum </pre> Aquestes son les instituts del illustrissim Princeps del Senyor en Ferrando per la singular honor e devocio de la dulcissima verge Maria Mare de Deu; les quals son servadores a tots los nobles aportans nobleses de aquella. En nom de Deu omnipotent Pare e Fill e Sant Sperit, tres en persones, e un assencia, lo qual viu e regne beneventuradament per los inffinits segles dels segles: lo qual en totes cosses ffahedores ell davem preposar, e dels manaments seus nunqua depertir. E maiorment aso se pertany a Reys e Princeps conexent que a vulvgut umplir a ells de moltes gracies ffurtuides; e per tant que no es negu tan digne qui puga meritoriament en manera que a Deu sia plasent ha questes coses artingre al seu propii entaniment; per amor daso necessaria cossa es pregar a la verge Maria Mare de Deu molt piadossa, la qual nunqua deffall als seus pregadors, que ella jatsia no sien atrobats tan dignes, emperho que per los seus merits vulla ella aportar en la amor de Deu. Mes avant pe, tant que los actes militas sien loats entre los altres mundenalar e qui aquelles exercira ne sia lohat en la sua ida, e apres la sua mort ne lex noble memoria entre los vivents; Per amor daso yo Senyor en Ferrando, Inffant de Castella, Senyor de Lara, Duch de Petrefidelis, Compta de Alburquerque e de Mayorga, e Senyor de Castro et de Horo, ffill del sublim e potentissim Princep e Senyor lo Senyor en Johan per gracia de Deu Rey de la regio de Castella e de Portogal, a honor e reverencia de la molta benaventurada verge Maria Mara de Deu, Salvador nostre; la qual tos temps tench en Senyora e molt singular advocada: E per la debota memoria de aquell subiran goig, lo qual rebe quant a ella langel Gabriell saluda: he rebut un insigne, ço es saber, del coll ornament, en senyal singular de les sues gerres de la sua salutacio, del qual penge un griu en signifiencio mixia (''mistica''); so es a saber que axi com aquest animal es mes ffort de tots los altres animals, axi tots los homens assenyalats daques senyal fforts e fferins en lamor de Deu e de la Verge Maria deven esser trobats, e en cara en totes obres de cavalleria. E perque los primers nats dels Reys, e dels Princeps, e dels Senyors nobles los ffills primers, segons consuetut despanya, posehexen e possehir deuen maior dignitad que los altres seus germans, e son de spectable preminensia e excellencia: volent daqui anant la loable consuetud antiga approbable en la sua fforsa estar no corrompuda, axi com dels nobles passats meus he (''ha'') tret principi: E de qui substituesch que lo Senyor Alfonso, primogenit meu, us es (''uses'') alegra daquest dret, mes avant da questa institucio, atorch a ell licencia que apres vida mia pusca dar e atorgar aquest insigne singular a tots los nobles cavallers, escuders, e a dones, e a deuxelles, als qualls la sua gracia e prudencia en aso covinents indicara a pendre e a sostenir, segons les ordinacions les quals yo do, de mentre que he vida: los quals, de mi ho reben, et rebran daqui anant. Per la qual raho yo prech e man al demunt dit Alffonso, primogenit meu, ho a altre succehidor daquella primogenitura, ho a qualsevol qui apres aquella primogenitura succehira en la heretat sots pena de la benediccio (''malediccio'') de Deu, e de mi, que en to's los dies de la sua vida mantenga lo meu damunt dit singular insigne ab les regles et condicions, que devall se noten. Perque ell mes es obligat per tant com pus honradament precehex la primogenitura que tots los altres fills meus, amats germans seus. E encara tots los Senyors Cavallers nobles, e barons nobles, dones e donzelles, que per devocio da quest insigne volran pendre, presteran jurament per lo senyal de la creu, e als sants quatre evangelis, que serveran les regles e condicions que devall se saguexen, tan com ells millor poram. '''Primerament''' que on se vulla a ells esdevendra la ffesta de la vigilia de la Assumpsio de nostra dona, quant pus utilment poran observar, hogen les vespres cantants: e en lo sequent dia que sera la ffesta hogen la missa encara cantant en la sglessia de la beneventurada verge Maria, si alin (''si ia lin'') pora aver, tots divisats da questa vestidura mongill, ensemps aiustats. E si les coses damunt dites no poran hoyr, cascu sia tengut dir, so es, per les vespres X. pater nostres, e atretantes ave maries, e per la missa vint. '''Secundo''': que tots los portants la dita devissa, sian tenguts aquell dia sinch pobres provehir en la sua taula per amor de Deu, e per amor de la devosio de la verge Maria. Empero si algu desliberada ali aquets pobres alimentar perque mes devotament e hutilment sia. '''Tercio''': que sient tenguts en la vigilia da questa ffestivitat, e lo dia, del principi de les vespres fins a la ffi del dia de la ffestivitat vestirse de blanch, e porten aquest insigne de gerres, jatsia aparegan en lo publich en tal manera que la vestidura pus sobirana axi en les manegues, com en les altres coses, sia blanca. Empero poden portar ornaments ho brodaduras de qual se vulla color, exceptat que no sia barradura daltra drap ho color. Item que les dones ho donzelles, que aquesta divissa pendran, que puguen portar de qual se vulla drap ho color. '''Quarto'''; que tots los qui portaran (''pendran'') la dita divissa sian tenguts jurar que aquella portaran en vida sua; encara les dones e donzelles, que la dita divissa pendran, que aquella porteran tant quan seran donzelles ho maridades, e mes avant si aquella portar volra. '''Quinto''': que tots los daquesta divisa sien tenguts portar aquella tots los dissaptes. Empero que si legutim impediment auran que non pugan portar per tot, aldamenys quen aporten en alguna part. Mes anant que sia en eleccio sua en tots los dissaptes vestirse tot de blanc, ho que porten una estola ho ffaxa, la qual sia de emplaria de tres dits, e que en lo mig noy haya neguna cultura, sino de perles ho pedres precioses blanques ho de alguna altre cossa blanca. Empero per los circuhiments de les exterias parts quey puguen posar de qual se vulla altre color, salvant tots temps tres dits de emplesa. E sien tenguts a portarho tots temps en les ffestivitats de la beneventurada Verge Maria axi com en los dissaptes. '''Sexto''': que encara que algu de la dita divisa aport dol, empero en la vigilia e ffestivitat de la dessus dita assumpcio, axi com los altres se deu vestir de blanc, e en les altres ffestivitats e dissaptes segons dessus es ordenat. E aso tant con millor se pora observar. Empero si algu per ayublit alguna cosa de les dessus dites nigligentment se aura gequit (''iaquit''), no sia culpable de iurament, ni de alguna detraccio. Empero que sis esdevindra algu dels dessus dits vestirse de dol, que del primer dia ffins a vuyt dies no sia tengut portar la dessus dita divissa en tot ni en part, sis volra; encara que dins aquest vuyt dies encorrega la ffesta de la assempcio de nostra dona Santa Maria: e apres tals vuyt dies sia tengut pendre aquella. E aso axi matex se enten en les altres vigilies e ffestivitats del cercol del any. E encara en los dissaptes si sesdavindra vestirse de dol, del primer dia quel rebran stans (''ffins'') al quinzen dia, sis volra, no sia tengut a portarne. Empero apres los dits quinze dies sia tengut ha portarne. '''Septimo''': per tant com lo dit griu del dit collar ho divisa ha dues alas blanques, vuyll que si algun cavaller, o scuder, qui port aquesta divissa, ses devendra en alguna batalla, de lo nombre dels quals sia mes de doscents, ho en qual se vulla altra batalla en la qual sien doscents homens darmes, la qual sia justa batalla, ho un sol ab altre, ho ab altre terç nombre, lo qual nombre sia agual en la batalla, e que age justa causa, on sera algun Senyor qui tenga camp segur, e aquell tal sera vensador, ho de la part vensadora, que puga daurar la alla mes cuberta (''uberta'' o ''descuberta'') del griu. E aso se antenga en mar, e en terra, on sesdavendran armades de navilis. '''Octavo''': que aquell tal de la dita divissa qui aso complira, don age raho de daurar la dita alla, que si sesdevendra altra volta a ell en algun acte de cavalleria consemblant victoria a la dessus dita, que puga daurar la altra ala del dit griu. E cascun tal cavaller, o escuder, qui aquests dos tals actes aura complits, dels quals age raho de daurar aquestes dues ales del dit griu, que sia tengut intimarho a mi per un araut hon se vulla que yo sia, perque yo a tots de qualsevulla linatge de la dita divissa ho man intimar. E aquest singular insigne ha rebut lo dessus dit Senyor Inffant ab gran solempnitat e reverencia en la església de Santa Maria de la antigua en la vila sua de Marinensa del Camp, del bisbat de Salamanca, en la ffesta de la Assumcio de nostra dona Santa Maria, fferia quarta a XV de agost, fflorint la sua iuventut sots vint e quatre, del any de la nativitat de nostre Senyor M.CCC.III ab lo dessus dit iurament. E encara lo dit Senyor a portada la dita divissa ab lo dessus dit iurament a la noblesa Infantessa consors sua, e encara al illustrissim e excellentissim Senyor Alffonso primogenit fill seu, e al noblisim Senyor en Johan son segon germa, e a molts altres nobles cavallers e donzelles qui aqui eran e encara ab lo iurament dessus dit. E yo Pere Fferrandi secretari del dit Senyor meu Inffant aquestes coses de ma propia ma e escrites. En nom de nostro Senyor Deu, aiuda nostra, lo qual a ffet lo cel e la terra. Senyal e benediccio de Deu omnipotent Para e Ffill, e Sperit Sant davallant sobre aquesta movilia (''monilia''), so es, ornament de coll, e sobre sia ells a ornants, als quals a deffensar iusticia a ornants e pregants a tu Senyor Deus que aquells guarts e deffenes tu qui vius e regnes per tots los segles amen. Senyor Deu Pare omnipotent, en la ma del qual victoria plena esta, a las pregaries de la gloriosissima Verge Maria mara tua, a la singular devocio de la qual aquest movili, so es, ornament de coll, prenen los quals en. . . . . . .ear a David expugnat lo rebelle gulias fforses meravelloses as donades, la tua elemensia humilment prech que aquel movili, so es, ornament de coll, per la tua grandissima pietat vulles beneyr (t) e atorga al servent teu Fferrando, Inffant nostre auqella matexa victoria dessiyant gustar ten prest pugua esser deffancio de les esglesies vidues, orffens, e de tots los servents de Deu contra la ingrecia dels pagans, e altres asi inssiduants; axi dons terror e fformido a ell, e a tots los altros la dita movilia, so es, ornament de coll da aquell prenents, e encara de persecusio e iusta deffencio effecta per ipsum Dnum. nostrum amen. Lo Senyor nostre Papa Benet XIII a atorgada una sua bulla a tots los de la dita divissa, qui en presencia del dit Inffant,l offici de la Verge Maria en la ffesta de la assumpcio ohiran, per les primeres vespres IIII anys de indulgencia, per les segons altres IIII. anys de indulgencias, per la missa VI. anys; e a tots los altres de la dita devissa, qui en absencia del dit Senyor Inffant ohiran e ffaran dir aquel dia huna missa solempna ab aquella matexa bulla VI anys. {{DP-100}} [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:1403]] 2143 3289 2006-12-24T19:22:32Z Aleator 20 FdA {{Autor |Nom=Ferran d' |Cognoms=Antequera |PrimeraLletraCognom=A |LlocNaixement=Medina del Campo |AnyNaixement=1380 |LlocMort=Igualada |AnyMort=1416 |Viquipedia=Ferran d'Antequera}} *''[[Fundació de l'ordre militar del griu (1403)]]''. {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Antequera, Ferran]] 2144 3293 2006-12-25T17:10:35Z Aleator 20 nou {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ramon Llull]]|Amb aquest cant [[wikt:elegíac|elegíac]], escrit entre 1275 i 1282, Llull volia pintar la desolació de Maria en presenciar l'angustiosa passió i mort del seu fill diví Jesucrist.}} <center>I <poem> Anava ab gran gaug la verge Maria A veser son Deu fill que haút havía, <small>''Variant'': En veser...</small> Per lo Sant Esperit sens d'home paría, E car son Deu fill e home sabía Lo gran gaug, e'l plaer que per ell sentia No es quil pogués dir; mas gens no sabía L'ira n'el desconort en qu'esdevenia, Car Judas Schariot concebut havía En trahir Jesu-Christ qui morir volía Per nosaltres á salvar, é per donar vía Com mays l'hom servescha é que cascun sia Seu per compra de mort, car per nos moría. II Judas Schariot! tú has mon fill venút, Lo qual mays val que tot quant n'has haút; Donat has per argent lo senyor de virtud; Tú eres per mon fill é per mí molt volgut; Mí has fals enganada é tú n'est deçebut: E si eu ne son trista, tú ne serás perdut. Fals! ¿com has pogut vendre cell qui es mays temut Qui en home é Deu, é rey es de salut? Jo'n romanch dolorosa: é tu n'est abatut! ¡Judas fals é traydor! mon cor has combatut Ab ira é dolor aytant com has pogut, Perqu'en serás en infern combatut é vençut. III Senyor! á tuyt mi clam de la gran trayció Que han fayt á mon fill li fals jueu falló, Qui en mí s'es fayt home per lur salvació, E tots temps ha fayt bé é falliment no. <small>''Variant'': ...é falliment no fó.</small> Ara lo m'han trahit, é l'han mes en presó. Ah jueus traydors! ¿per qual intenció <small>''Variant'': Ah Judas traidor!...</small> Avets trahit mon fill que del linatge bó De David é Moyses segon profeció? D'aquest tan gran trayment, lassa, irada'n so Tan fort, que tota'm sent en consumació, E tot quant ha en mí tot está en passió; D'aquest mal qui n'est fayt ¿qui'n trobará perdó? IV Judas! fals enemich de tot defalliment! ¿Com fuyts hanc tan ardit? ¿qual boca tan pudent Basist mon Deu fill é amich de compliment, Qui ha boca olent ab tan bell parlament Que hanc mays no mentí n'en perlá'n falliment, Ans en diu veritat tan virtuosament, Que null hom viciós ne qui'n sia mintent No la deuria baysar per negun trayment? E tú fals, ergullos, has donat baysament A mon fill qui es Deu é home exament, Lo qual soven baysaba tan amorosament! Ah fals! ¿com l'has trayt per ton vil tocament? V Judas! tú has donat un hays per senyal fal Per portar á mort lo meu fill que tant val E qui encresía de persona leal, Enemisch de virtud é en tot ple de mal, Car has fayt fals senyal, tú n'haurás tal trebal Que tostemps n'estarás en lo foch infernal: Trista hanc mays no fó segons dret natural Que ab falsa semblança hom visques en l'hostal Mostrar veritat de nulla re corporal, E aysó mateix es de causa spiritual; E tú, fals mostrador, has mostrat hom vidal Qui en cuant es Deu no pot esser mortal. VI Dolenta marrida, lo meu fill está pres; Menenlosen jueus sens qu'ell no es defes Ne eu que som fembra no y poria fer res. ¿Há negú entre vos qu'ajudar y pogues? Anava la puella pres son fill é espes Demandava ajuda é tirava ses manes, Sos cabells é sa cara rompía, é no es Qui lo donás ajuda, com si res no valgués Ella ne son Deu fill, perque pietat es Ausír lo desconort en lo qual ella s'mes: E com foren ves ella, vilá é descortes Tuyt li seu companyón el juden mal apres. <small>''Variant'': Tuyt li seu companyon e'l jueu mal apres.</small> VII Estava la regina molt fortament irada Com per los seus si era desamparada, Car sino Sant Johan per tots fó lexada; Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada La nostra companya qui m'ha deshonrada, Car m'han jaquida sola ab tant vil maynada? Maynada del demoni, é qui m'ha donada Tanta de pressura, é tanta de bocada Que apenas mí sostench, tant fort son cascada. <small>''Variant'': ... tan fort son castada.</small> Lassa! é ja era per los meus aviada: E si que hanc no fui en vers ells errada, ¿E per qual raysó m'han donchs exoblidada? VIII Negat ha Sant Pere lo meu fill per pahor, La qual hac dels jueus: ¿é no la hac major De mon fill glorios qui es son creador? E tú, Pere, qui eres un pobre pescador, ¿Has negat lo meu fill qui t'es honrat Senyor E qui tú ha elet esser procurador De totes ses ovellas, de qui t'ha fet pastor? - Pere, dix la regina é dona de valor, Tant fort mí has treballada per la pauca amor Que aguist a mon fill per pauca de temor De presó ó de mort; per qu'em planch e'm plor, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IX Estava lo meu fill entre'els jueus cluchat; Cascún colps li donava, dient: -¿quí t'ha tochat? Pus que tu't fas profeta, devina veritat.- Estava lo meu fill pacient é sanat Per donarnos eximpli de gran humilitat E de gran paciencia; perque fa gran pecat Qui no pren son eximpli qui tant li ha costat E qui no fa ço que pot com él sia honrat. Ah senyors! com son trista com tant pauch es amat Lo meu fill Deus, qui nos ha tant donat, E que per nosaltres es tan fort avilat. ¿Ha negun entre vos qui n'haja pietat? X Pres es estat mon fill é per villanía; En la sua cara cascun li escopía; Cara de Deu é home éon tot bé havía En que veig escopir si ella podía En ella escopir negú no y jaquía E tant estava gran la inmundicia Qu'en ella pausaven, que com la vesía D'ella no'm venia lo gaug que solía; E car a ella, lassa, venir no podia E que la denejás un pauch no moria. Ah cara gloriosa, d'on joy me venia! E com gran gaug hauria si tocar vos podia! XI Per la cara e'l coll veig lo meu fill ferir Ab las mans, é no's mou, tant ama soferir E seu trista é esper quant s'en volrán jaquir. ¡Ah cara á qui tany honrament é servir E que hom vos deman perdó de son fallir, Que en axí vos veig colpejar é'scarnir Per tant malvat jueu! ¿com se pot abstenir Que no plor é no faça mant amargós sospir? Ah coll tan pacient! ¿com podets sostenir Tan spés feriment, ni eu com puch vivir Vesentvos per tant hom tan fort envilanir, Ni los malvats jueus no ugar de ferir? XII Ah trista de mon fill! ¿é con es deshonrats Entre los mals jueus é homens armats Qui l'escarnexen com si hagués peccats! Ah jueus plens de mal é no escarniscats! Aquel per qui serets jutjats é flastomats Lo dia del judici per ço col deshonrats Quant adonchs vos dirá: - Anats, malavirats, En lo foch infernal, on tots temps estiats, Car mi encolpavets de ço d'on sots nafrats! - Ah fill! per piétat un pauc mi esguardats. E ab vostre veser á ma pena ajudats, Car en vos scarnir es mon cor treballats. XIII Despullat es mon fill é tot quant ha li par, Cell qui es ver Senyor de terra é de mar, No ha un petit drap de qu'es puscha abrigar. Ah lassa! tant lo veig en aysi nutz estar, E per los fals jueus tant fort vituperar, Ab pauch no pert lo seny é'l cor vol esclatar; -Senyors! aquest meu vel placians en el pausar Cells com á enemichs no'm volen escoltar, Ah fill gloriós! pus vos lexat despullar, De vostra ignocencia nos vullats adossar: Car eu no payria l'escarns qu'eus veig far, <small>''Variant'': Car eu no poria l'escarns qu'ens veig far,</small> Ne car eu, lasseta, nous puch abraçar.- XIV Trista fui é marrida quant viu lo meu fill ligat, Fill qui está Senyor de tot quant es creat; Fill que hanc mays no feu falliment ni pecat; En aysi com anyell que hom ha degollat, Qui en res no's defen é's mon fill sanujat Per pendre é ligar á la lur volentat, Los braços tant forts ab un filet delgat: <small>''Variant'': ...ab un filet ligat:</small> Mas açó ell sofería per sa humilitat La divina natura qui tant l'ha exalçat, Que tot quant ha creat á ell ho ha donat E ab ell ajustada es hom é deytat. XV Estaba Jesu-Christ á un pilar ligat E per dos forts ribaúts fortament era açotat, Que lo cuyr dels costats n'havian tot levat. Cridava la doncella:-¿Ahont es pietat? Ah jueus traidors! é com es gran crueltat En lo vostre coratge ple de gran falsedat!- Cridava la regina en alts crits á Pilat, Que falsament havia son fill á mort jutjat: Car en null falliment no l'havia trobat. -Ah fill! dix la doncella, é com sots malmenat! E com lo meu cor ab qu'eus he tant amat Está en gran dolor é per vos treballat! XVI De dos grans fusts fo fayt un molt greu bastiment Per ço que lo meu fill en ell sofris turment, Fayta'n fo la crotz on pren reperament Trastot l'humá genre, é per avilament <small>''Variant'': Trastot l'humá linatje, é per avilament</small> Sobr'el coll de mon fill lo posaren vilment, Com si ell fos bastax li feren manament Que ell portás la crotz qui pesa malament, E per lo greu pes é per lo greu bastiment Del seu cors glorios de tot mal ignocent. E eu, lassa, qu'havia fort gran pesament Cridava als senyors: - Fayts li'n tost acorriment! XVII Com mon fill fó al loch on fo crucificat, E en subines ells l'hagueren envessat, E ab tres claus en la crotz forment lagron clavat E de cascuna part cascú clau rebavat Per ço que la pena fos en majoritat, Car envers la terra estaba regirat, <small>''Variant'': ...estava regitat,</small> La sanch qui's decorría tot era calcigat, Cascun son peu torcava é era despagat, Com á la sanch de mon fill l'havia acostat, Sanch qui de font exia de home deytat, E quant eu lo volia baysar era'm vedat; Ah lassa! ¿com no muyr ó no m'est ajudat? XVIII Per ço que al meu fill fos donat gran turment E que fos escarnit per trastota la gent, Ab corona d'espinas é cascuna punyent Coronaren mon fill quax qui fa honrament A rey per son regisme com pren honrament; E cascuna espina entrava tant fortment Per lo cap de mon fill que tot era sanguent, E per tota la cara era decorriment, Del cap tro als peus, mas la angoxos turment Que eu, lassa, havia no es home vivent Qui lo pogués pensar, car sols l'esguardament Que mon fill me fasía m'era quax foch ardent. XIX Com dreçaren la crotz é mon fil pendut vi En aquell punt un gran colp en mon cor sentí De tant gran dolor que un pauc no'm morí: E la sanch e suor que d'aquell cors exí Regná lo payment, perqu'eu adonchs n'haguí E bayselo molt car, mes per ço nos pertí La ira ne dolor, ans tota me scarní Quant sentí aquell sanch que Deus volch pendre en mí. De mentre que mon fill penjava en axí, <small>''Variant'': De mentra que mon fill pendia en axí,</small> Cascun lo deshonrá é cascun lo escarní; E'l meu fill callava; é'l cap tenia clí E al peu de la crotz Sant Johan era abmí.- XX Esguardá Jesu-Christ sa mayre é Sant Johan, Ab esguart angoxós com á hom engoxán, E dix á Sant Johan: - Ma mayre te comán; Ellasia'n ta guarda duy may en aván: E vos, mayre é dona, prenets per fill Johan.- Trista quant eu viu que de mí feu comán Cell qui no'm lexava nulla hora en quan, Adonchs mi sentí sola e pensí en están Que lo meu fill moría é que en gran afan En aquest mon viuría, on visquí beneran E'n estar ab mon fill al qual dix en plorán, -¡Ah fill! menem ab tú, per mercé t'ho demán!- XXI De mentre Jesu-Christ en la crotz pendía, En alts crits cridá que gran sed havía, Car tota humiditat de son cors exía, En sanch é en suor é per villanía; Beuratje molt amar que sed no'n havía De sutja é de fel vinagre on metía En la sua boca que mal no desía, Boca douça d'amor é qui no mentía. Ah, lassa marrida! ¿com tanta aygua sia, Que es aço que mon fill, pus tant lo volía No'n pogué gens haver pus creada l'havía? Trista fui quant no li'n poguí dar aquell dia! XXII Sentia Jesu-Christ en la crotz gran turment Per las nafres dels peus, é per lo posament De la sua persona, car en dislungament Era de sos nirvis è p'el coronament De cascuna espina que era trop punyent En cara que havía aytant gran sentiment De pena é dolor, com fó lo falliment De tot l'humà linatge é de li primer parent, Per ço que en fos fayt nostre reperament, Altre dolor havía Christ en son pensament Quant vesia sa mayre en tan gran languiment, Encara que son cors mays fort n'era sintent. XXIII Sentia nostra dona per son fill grans dolors, Tant que tota estava en sospirs é en plors: E en axí temblava com fembra per pahors <small>''Variant'': E enaxí semblava com fembre per pahors</small> Lo seu cors sant verge tot era'n gran suors, E lo cor se depertia per força de langors, Tant gran dolor havía que hanc no'n fó majors. Las suas mans torcía, é cridava: - Senyors! Volentera morría, car les grans deshonors E la pena que dats á mon fill, qui amors Lo fan morir en crotz per tuyts li peccadors, Mi costrenyen tant fort mon cor ab amargors Que tot se desleya e's baxa en dolors. <small>''Variant'': Que tot se desfasia e's baxa en dolors.</small> XXIV Levava nostra dona les mans é'ls uyls al cel, En altes votz cridava: - L'arcangel Sant Miquel, <small>''Variant'': En altas votz cridava: - L'angel Sant Miquel,</small> Cherubin, Seraphin, Gabriel é Raphael, Avallats é vejats esta mort tan cruel, La qual fan á mon fill li malvat infael, Sens que ell no ha colpa, ans es estat feel Al payre qui'l tramés en mí per Gabriel: Veus com mor de séd é donenlí de fel Ab sutja é vinagre, pus contrari á mel Que no es foch ardent á pluja ni á gel. Ah Senyor! ajudats, car hanc Cayn d'Abel No hac mes crueldat com han aquest infael. XXV Cridava lo Senyor qui morí en la crotz Al seu payre Deu, é gitava sanglotz Per angoxa de mort que soferia per tots: -Oh Sant Pare, mon Deu! Vos qui tan bell sots Pren lo meu esperit car mudar lo pots D'Adam é los prophetes é desligaralnots Del pecat original qui estava en tots. Ah Payre gloriós! vullats ausír ma vots E perdonats est layre qui pres mi es en crotz, Car en mí se confia que eu lo guart de lots Hon estat li demoni en l'abís mays de sots, Los quals tracten ma mort é fan d'ira fals mots. XXVI Extremis Jesu-Christ è reclamet Ely, Qui es entrepetat: "Tú qui est Deu de mí, <small>''Variant'': Qui es interpretat: ...</small> Deus de l'humanitat la cual el relinquí, En lexarla morir mas d'ella no's partí, <small>''Variant'': En lexarse morir mas d'ella no partí,</small> Mas volch que morís per ço que hagués fi L'original peccat que per sa mort delí." E adonchs Jesu-Christ espirá é morí. En lo punt de la mort lo sol s'escuray E si's feu la luna, é'l temple s'estomí; Morí en quant hom, no en quant era daví: Sa mayre qui'l viu mort al soll casi se jaquí, E dix á la mort:-Ah mort! portatsne á mí! XXVII Al cors de Jesu-Christ estava restaurat Un fort petit de sanch per ço que calcigat No fos per els jueus; mas Longí al costat Lo ferí ab la lansa é ha lo cor trancát D'on exí aygua é sanch que ha Longí tocat En los ulls perque ha son vesér recobrat, E d'aygua é de sanch fó lo payment rosat. Maravellás Longí quant vi la claredat, E de la mort de Christ hac molt gran pietat, E penedís molt fort com lo hac nafrát, E eu, lassa, com viu que Longí fo sanát, Dix als jueus:-Vejats com havets trop errat! XXVIII Quant viren los jueus que Christ fo trespassats, Cascun lo lexá, é fó acompanyats De sa mayre é Johan é no d'altre home nats. Lo dól qu'abdos fasien no pot esser comptats: De mentre axí ploraven é mitg jorn fo passats Joseph d'Arimatias qui era molt privats De Jesu-Christ, demaná á Pilats Lo cors de Jesu-Christ é ha lí atorgats: Si qu'ell é Sant Johan de la crotz l'han levats E la douça puella prenlo en los seus brats, E'n un nou moniment l'han tots tres pausats, Ab una nova tela en ell l'han soterrats. XXIX Maria Magdalena vench al moniment On trobá la regina en desconsolament, E si's feu Sant Johan é pregá humilment La puella d'amor que vingués mantinent, Al hostal é prengués un pauch de recreament. <small>''Variant'': Al hostal é presés un...</small> -Ah! dix la regina, tan greu depertiment Es aquest que eu fas de mon fill, car no sent Virtut ne força en anant ne en sient.- E adonch la regina donant baysament A la peyra del vás ab tal suspirament, Que pauch no fó son cor ab gran esclatament, Vench ab Magdalena en ella sustinent. XXX Quant abdos foren vengudes á maysó, Maria Cleofé é María Salomó Estaven en la cambra en desconsolació; Quant veren la regina que no'ls dix oc ni no, <small>''Variant'': Quant vereu la regina que no'ls dix oc, no,</small> Car quax morta estava, mudaren lo sermó Que elles li dixeren, no doná responsó, Car pres era de mort per la greu passió Que membret de son fill que á greu tort mort fó, E'sguardá la regina ça ella enviró Si veuria son fill rey de la mar é l'tro. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXXI De mentre nostra dona estava en plorar E en torcer ses mans é en suspirs gitar, A l'hostal vench Johan é volc la consolar. La regina que plorava hanc no's pot star <small>''Variant'': ...que plorava mic no's pot estar</small> Que ab ella no plorás é si volch esforçar; Dix á la regina que no volgués membrar Lo seu fill é sa mort per ço que repausar Poguessen, car no ho poría molt durar. -Ah Johan! dix la donçella,no sabs be consolar Car en membrar mon fill mort no'm pot sobrar <small>''Variant'': Car en membrar mon fill, la mort no'm pot sobrar,</small> E si lo oblidava fallir mi ha amar, Perque eu te prech fill qu'em vulles d'ell perlar. XXXII Finit es aquest plant qui es tan dolorós, De la Verge regina mayre de peccadors, Lo qual vol canten los grans é los menors La douça donçella qui es dòna d'amors; Perque eu ''Ramon Llull'' qui del cant ay dolors Do als uns é als altres per ço qu'els langors Membren de nostra dona é la gran deshonors Qu'es fayta á son fill per Prelats é Senyors, Car en la Terra Sancta no fan dir lausors; E si nostra dona hagués ara dolors Quant tant pauch honren son fill, les hagrá majors. A vos Verge regina coman est cant d'amors. </poem> </center> {{DP-100}} [[Categoria:Poesia]] [[Categoria:Religió]] 2146 3295 2006-12-26T19:20:47Z Aleator 20 RM {{Autor |Nom=Ramon |Cognoms=Muntaner |PrimeraLletraCognom=M |LlocNaixement=Peralada |AnyNaixement=1265 |LlocMort=Eivissa |AnyMort=1336 |Viquipedia=Ramon Muntaner }} *''[[Crònica de Ramon Muntaner]]'' (1325-1328). {{DP-Autor-100}} [[Categoria:Autors en català|Muntaner, Ramon]] 2147 3296 2006-12-26T19:34:01Z Aleator 20 similar a WP:ca <div style="clear:both;" class="messagebox standard-talk"> <div style="float:left; margin: 10px 0px 0px 10px;">[[Imatge:Nuvola_apps_kcmsystem.png|50px|left|Engranatges]]</div><div style="text-align:left; line-height: 110%; margin-left:70px; margin-top: 10px; margin-bottom: 10px;">'''Un o més usuaris estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest text'''.<br /><br />És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|pàgina de discussió de l'article]] per a poder-ne coordinar la redacció. {{#if:{{{1|}}}|<small>Aquesta plantilla fou afegida a aquest article el dia {{{1|}}}.</small>}} </div></div> <includeonly>[[Categoria:Viquitexts:Elements inacabats]]</includeonly> <noinclude> ==Utilització== Podeu indicar una data opcional, per a més informació. <nowiki>{{</nowiki>Inacabat<nowiki>}}</nowiki> o <nowiki>{{Inacabat|{{CURRENTDAY}}/{{CURRENTMONTH}}/{{CURRENTYEAR}}}}</nowiki> [[Categoria:Plantilles de manteniment]] [[es:Plantilla:Endesarrollo]] </noinclude> 2148 3297 2006-12-26T19:35:33Z Aleator 20 categ [[Categoria:Viquitexts]] 2149 3298 2006-12-26T19:36:39Z Aleator 20 redir #REDIRECT [[Crònica de Ramon Muntaner/Portada]] 2150 3626 2007-01-19T19:28:18Z Aleator 20 update {{Inacabat}} {{encapçalament|Crònica de Ramon Muntaner|[[Ramon Muntaner]] (1325-1328)|Crònica dels regnats de la Corona catalano-aragonesa entre els anys 1213 i 1387, en especial del regnat de [[w:Jaume II|Jaume II]].}} * [[Crònica de Ramon Muntaner/Prolech|PROLECH]], en lo qual se recompten les gracies que Deus feu al autor e fa a tots aquells qui lamen de cor. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol I|CAP.I]]. Com una visio vench al llit den Ramon Muntaner e li feu començar aquest llibre. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol II|CAP.II]]. En lo qual lautor recapta attencio dels llectors, perço com proposa la materia de qui deu parlar en aquest libre, ço es dels feyts e proesses del casal Darago. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol III|CAP.III]]. Com los prohomens e consols de Muntpesller stegren tostemps vigilants en storce lo dan que pogra sdevindre a Muntpesller, e com lo neximent del senyor rey en Iacme fo per miracle e asenyaladament per obra de Deus. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol IV|CAP.IV]]. Recompta la resposta que feu lo caualler als consols de Muntpesller, e les pregaries e oracions ques faeren, e com sacordaren ab la regina de ço que hauien en lur enteniment. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol V|CAP.V]]. Com se feu, que lo senyor rey no sentis, per ques feyen les pregaries e dijuns, essent sabidor dells; e com se porta lo feyt en bon acabament, reconexent lo senyor rey, ab qui sen era deportat. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol VI|CAP.VI]]. Com lo senyor rey se parti de Muntpesller, e madona la regina pari un fill que hach nom en Iacme qui fo per natura coronat rey Darago, e marida ab filla del rey don Ferrando de Castella, e ab filla del rey Dongria de qui hach tres fills. :'''LA PRESA DE MALLORQUES''' * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol VII|CAP.VII]]. Recompta sumariament les grans proesses del rey en Iacme, e com no essent de etat de XX anys prengue Mallorques a força darmes. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol VIII|CAP.VIII]]. Per quina raho lo senyor rey en Iacme essent sobre Mallorques feu jurament de no partir dalli tro lo rey sarrahi prengues per la barba, e com presa Mallorques, Manorques e Yuiça li reteren trabut, e quins chrestians foren los primers pobladors de Mallorques. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol IX|CAP.IX]]. Com lo senyor rey en Iacme apres presa Mallorques sen torna en Cathalunya e dellibera fer guerra al rey de Valencia, e com guanya Valencia e lo regne, e en quin temps fou guanyada e conquerida Murcia. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol X|CAP.X]]. Com los moros del regne de Valencia ab ajuda dels reys de Murcia e Granada se alçaren, e com lo senyor rey en Iacme estant en Cathalunya enuia son fill linfant en Pere ab companya de cauallers, e fo presa Montesa, e pacificat lo regne. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XI|CAP.XI]]. Com lo senyor rey en Iacme mullera son fill linfant en Pere ab la regina dona Costança, filla del rey Manfra de Sicilia; e linfant en Iacme ab Scalrmonda, filla del compte de Foix, e feu archebisbe de Toledo linfant en Sanxo. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XII|CAP.XII]]. Com lo rey don Alfonso de Castella vench la primera vegada en lo regne de Valencia ab la regina sa muller e sos fills, per vaer lo rey Darago, e lo bon acolliment que li feu, e les conuinences que amdos tractaren del feyt de la conquesta del regne de Murcia; e com lo rey en Iacme la prese a son carrech. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XIII|CAP.XIII]]. Com apres de ser partit lo rey de Castella, hague acord lo senyor rey en Iacme ab sos barons e richs homens en lo feyt de la promissio feyta al rey de Castella, e com enuia linfant en Pere, e correch lo regne de Murcia, e les grans preses que feu en dit regne. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XIV|CAP.XIV]]. De com sen torna lin fant en Pere del regne de Murcia, e les festes que li feu lo senyor rey en Iacme, e com delliura anar en Arago e lexar procurador e vicari major de tot lo regne de Valencia al senyor infant en Pere. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XV|CAP.XV]]. Com lo senyor rey en Iacme sen entra en Arago a ana vaer Muntpesller; e quina sia estata la causa perque Muntpesller se sia mesa en la casa de França essent de la corona Darago; e com lo infant en Pere feu guerra al rey sarrahi de Murcia. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XVI|CAP.XVI]]. Com lo senyor rey en Iacme torna a Valencia al dia ordonat ab gran poder, e posa setge sobre la ciutat de Murcia; e com la prengue a partit, e en quin any. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XVII|CAP.XVII]]. Com fon poblada Murcia de Cathalans, e com lo senyor rey en Iacme delliura tota la sua part al rey de Castella son gendre, e tornat en Valencia feu fer cort, e procurador e vicari general del regne de Arago e Valencia al infant en Pere, e al infant en Iacme de Mallorques. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XVIII|CAP.XVIII]]. Com lo senyor infant en Pere hach feyts cauallers los nobles en Roger de Luria e en Corral Llança, e dona per muller la germana den Corral Llança a en Roger de Luria. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XIX|CAP.XIX]]. Com apres de hauer captada e impetrada attencio dels llectors, perço com fora lloch parle, recompta la gran batalla que hach lo noble en Corral Llança ab quatre galees contra X galees del rey de Marrochos. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XX|CAP.XX]]. Recompta les grans merces quel senyor rey feu a les mullers dels chrestians que moriren en la batalla damunt dita, e com los bons senyors fan bons vassalls, e quanta de major gracia sia esser sotsmesos al casal de Arago, que a qualsevol altres senyor. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXI|CAP.XXI]]. Com lo rey en Iacme Darago hach carta del papa, que anas al concili quis tench a Lleo del Royne, e com lo rey Nanfos de Castella son gendre li enuia a dir, que volia anar al concili e passar per la sua terra. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXIII|CAP.XXII]]. Com lo rey Nanfos de Castella tramete a dir al senyor rey en Iacme, que volia entrar per Valencia; e en quin temps. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXIII|CAP.XXIII]]. Com lo senyor rey en Iacme pensa de apparellarse per anar al concili, e les festes que va fer al rey de Castella, quant vench a la sua terra per passar al consili. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXIV|CAP.XXIV]]. Com lo senyor rey en Iacme se parti al concili, e com fo rebut de tots aquells qui sen eren justats en dit concili; e com reebe del papa e cardenals e reyes mes de honor que no feu negun rey qui en lo concili fos vengut. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXV|CAP.XXV]]. Com apres de esser vengut del concili, e vesitades les sues terres, volch vaer lo regiment que sos fills hauien feyt, de que fo molt pagat, e feu jurar al infant en Pere per rey Darago e Valencia, e al infant en Iacme de Mallorques e Manorques. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXVI|CAP.XXVI]]. Com lo senyor en Iacme fo malalt de febra en Xatiua, e com los Sarrahins occiuren an Garcia Ortis, lochtinent de procurador e vicari general del senyor infant en Pere en lo regne de Valencia, de que fo molt despagat lo dit senyor rey. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXVII|CAP.XXVII]]. Com lo senyor rey en Iacme essent despoderat per la malaltia sen feu portar en una anda ab sa senyera per exir combatre los Sarrahins, e com abans que el rey hi fos broca axi fort linfant en Pere que hach vençut los Sarrahins. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXVIII|CAP.XXVIII]]. De com lo senyor rey en Iacme Darago, apres de hauer confessat e reebut lo cors precios de Iesu Christ, passa de la present vida; e de la costum obseruada per los pobladors de Mallorques de llauors ença. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXIX|CAP.XXIX]]. Com de puix quel rey en Iacme fo mort, amdos los infants germans se coronaren reys, ço es linfant en Pere rey Darago, Valencia, Cathalunya, e linfant en Iacme rey de Mallorques, Manorques, Sardanya; e de com Cathalunya sia major que qualseuol altra prouincia. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXX|CAP.XXX]]. Com lo senyor rey en Pere desponia a Miraboaps rey de Tunis, perço com no li volia trametre lo trahut, e com posa en son lloch a Mirabusach frare llur; e pera daquesta empresa feu capita de deu galees an Corral Llança. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXI|CAP.XXXI]]. Com lo senyor en Pere feu armar X galees, e dona les capitulacions de les conuinences que dech hauer en Corral Llança ab Mirabusach; e com se compli tot axi com lo rey ha dicta. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXII|CAP.XXXII]]. Com lo emperador Fraderich hach guerra ab la sgleya, e com puix pau sen feu ab conuinença, que passas en oltra mar per conquerir la sancta terra; e com lo compte de Anjou pres la conquesta del regne de Sicilia, e quala sita stada la causa e raho de dita empresa. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXIII|CAP.XXXIII]]. Com lo compte de Anjou sen ana al apostolich, el prega de la conquesta del regne de Sicilia, e com lapostolich la li dona, el dona la corona de dit regne; e com daquell dia en auant hach nom rey Carles, en lo qual dia se mostra gran dany esser engenrrat al chrestianisme. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXIV|CAP.XXXIV]]. Com lo rey Carles entra en lo regne de Sicilia, e hach vençut e mort lo rey Manfre en batalla per raho dels seus qui sen passaren al rey Carles; e com hach tota la terra del dit rey Manfre de Sicilia. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXV|CAP.XXXVI]]. Com lo rey Corali vench Dalamanya ab grans gents, per venjar la mort damdos llurs frares, e com lach pres lo rey Carles e li lleua la testa en Napols, e sens contraste resta senyor de Sicilia. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXVI|CAP.XXXVI]]. Com lo senyor rey en Pere ana adreçar son regne e metrel en ordre, e com hach gran plaer de la bona andança den Corral Llança; e lo bon ordre que dech tenir lo rey Darago en dreçar ses galees. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXVII|CAP.XXXVII]]. Com lo senyor rey en Pere Darago pensa e mes en son cor de hauer la venjança dels reys Manfre e Corali e Eus llurs frares; e com ana en França per vaer la regina sa germana, e la gran amor que hach ab lo rey de França. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXVIII|CAP.XXXVIII]]. Com lo senyor rey en Pere se tench per segur del rey de França, e com lo rey de Mallorques se complague al dit senyor rey en Pere de certs torts que el rey de França li feya a Muntpesller; e com sobre aço se vaeren en Tolosa los tres reys e lo princep de Taranto, hon hach conuinença entrells. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XXXIX|CAP.XXXIX]]. Com lo rey de Mallorques sota sabuda e certa fermetat fo decebut del rey de França qui cambia ab lavescha de Magalona e prengue possessio de Muntpesller ab greu dels prohomens. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XL|CAP.XL]]. Com lo senyor rey en Pere se volch assegurar de la casa de Castella, e com sabuda la mort de son nabot lo rey en Ferrando de Castella ana lla, e pres sos dos fills de dit rey, els mena e posa en lo castell de Xatiu; e a poch temps lo rey en Sanxo de Castella vench se vaer ab lo rey en Pere, hon se tractaren e fermaren conuinences amdos los reys. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLI|CAP.XLI]]. Com lo senyor rey en Pere sen torna a Valencia, hon troba missatgers del rey de Granada quil requeseren treua, la qual les hach atorgada a cinch anys; e com pensa en plegar moneda per tota sa terra. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLII|CAP.XLII]]. Com lo princep de Taranto sen torna de les vistes de Tolosa al rey Carles son pare, e li compta el mal pagament que hach dell lo senyor rey en Pere; e com lo rey Carles, fiant se sols en lo seu poder, se posa en cor de no tembre dit senyor rey en Pere. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLIII|CAP.XLIII]]. Recompta, quina sia stada la causa per que la illa de Sicilia se hach reuelada contra lo rey Carles, e com dit rey assatia la ciutat de Macina; e com Boaps salça contra son frare Mirabusach, e sen feu coronar rey de Bugia. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLIV|CAP.XLIV]]. Com Bugron fill de Boaps e rey de Contastina enuia sos missatgers al rey Darago, fent li saber, com se volia fer chrstia e fer se son hom, e donar li Contastina e tota sa terra; e el merauellos aparellament que feu lo senyor rey en Pere pera passar Alcoyll. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLV|CAP.XLV]]. Com lo rey de Mallorques e lo infant en Sanxo pregaren al senyor rey en Pere, quels dixes ço que entenia fer; e com lo senyor rey en Pere nols volch dir son enteniment, saluant que comana tota sa terra al infant en Sanxo. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLVI|CAP.XLVI]]. Com partir lo infant en Sanxo, lo senyor rey en Pere comença regonexer les marines e fer bescuyt e tot bon aparellament, e trametre cartes als homens de sa terra qui deuien esser ab ell. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLVII|CAP.XLVII]]. Com lo papa e lo rey de França e de Inglaterra, e altres princeps chrestians trameteren sos missatgers al senyor rey Darago, quels volgues dir, hon tenia en cor de anar, e com tots hagueren una mateixa resposta. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLVIII|CAP.XLVIII]]. Com acabades les vesites lo senyor rey en Pere hach corts a Barcelona, en los quals ell ordona sa terra, e feu almirall a son fill en Iacme Pere; e a qui va donar carrech dels despaxs dels affers de Cathalunya e de les galees; e com a dia sabut tuyt foren al port Fangos. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol XLIX|CAP.XLIX]]. Com lo senyor rey en Pere feu crida, ques volia recullir al port Fangos e pendre comiat; e com lo compte de Pallars en nom de tots prega dit senyor rey, li dixes sa volentat, la qual may volch descubrir; e lardit que hach pera descobrirla als patrons e mariners. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol L|CAP.L]]. Com lestol del senyor rey en Pere entra en Maho port de Manorqua, e la gran maluestat que feu lalmoxerif de Manorqua al dit senyor rey en Pere, la qual fonch causa que tolguessen la testa a en Bugron. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LI|CAP.LI]]. Com lo rey en Pere prengue terra al port Dalcoyll, e com hach entesa la mort den Bugron, de que fo molt despagat; e lo gran nombre de Moabits ques replega dementres sen fortia; e els grans feyts darmes ques van fer, ab lo bon acorriment que feu Cathalunya. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LII|CAP.LII]]. Com lo senyor rey en Pere stant en Alcoyll trames al noble en G. de Castellnou al papa, per aquesta raho que li ajudas de diners o de croada, pera conquerir Barbaria. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LIII|CAP.LIII]]. Com los Sarrahins volien batalla feyta ferir en los chrestians, e desfer la bastida del compte de Pallars; e com fonch descubert llur enteniment per un Sarrahi del regne de Valencia. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LIV|CAP.LIV]]. Com missatgers de Sicilia ab gran dol e plors e tristicia vengren al senyor rey en Pere stant en Alcoyll, e la bona resposta quels dona; e com Francesos sien cruel gent lla hon han lo poder. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LV|CAP.LV]]. Com lo Sarrahi de Valencia torna lo dia enans que fos la batalla, e dix al senyor rey en Pere ques apparellas; e com fon ordonat e hach vençuda la batalla; e com los Sicilians hagren gran goig de vaer la bonea de les gents del senyor rey en Pere. * [[Crònica de Ramon Muntaner/Capítol LVI|CAP.LVI]]. Com lo noble en G. de Castellnou torna de la missatgeria que hauia feyta al papa, e com la resposta fo aytal, quel papa no volch ajudar en res al senyor rey en Pere. ...en construcció {{DP-100}} [[Categoria:Crònica de Ramon Muntaner]] 2151 3300 2006-12-26T19:42:07Z Aleator 20 categ [[Categoria:Cròniques medievals]] 2152 3459 2006-12-30T00:33:29Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Texts per gènere]] [[Categoria:Edat Mitjana]] 2153 3368 2006-12-28T20:20:01Z Aleator 20 què incloure-hi {{Època}} En aquesta categoria cal incloure els textos creats entre la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, fins al segle XV. [[Categoria:Texts per època]] [[en:Category:Medieval works]] [[fr:Catégorie:Moyen Âge]] 2154 3306 2006-12-26T19:55:52Z Aleator 20 +iw [[Categoria:Texts]] [[en:Category:Works by era]] [[fr:Catégorie:Période]] 2156 3309 2006-12-26T20:03:33Z Aleator 20 prolech {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Prolech|anterior=Portada|següent=Capítol I}} <center><big>PROLECH,</big> <br><big>en lo qual se recompten les gracies que Deus feu al autor e fa a tots aquells qui lamen de cor.</big> </center> </big> ''En nom de nostre senyor ver Deus Jesu Christ e de la sua beneyta mare madona santa Maria e de tots los seus beneyts sancts e sanctes, Amen. Perço com es deute que cascu deja retre gracies e merces a Deus e a la sua beneyta mare de la gracia e merce que li fa; e encara que no la deja tenir celada, ans la deu manifestar: perço que cascu ne prenga bon exemple, e sesforç de be affer e a dir. Car segurament pot tenir cascu per veritat, que qui be fa ne pensa ne be tracta, que Deus lin ret bon guardo: e si fa lo contrari, es per contrari, si donchs no sesmena. En axi que lo mal ayiant com pusca faça tornar en be, car a Deus res no pot esser amagat. E plaume una paraula qui notoriament se diu en lo regne de Sicilia, que diu hom com la hu se contrasta ab altre: Or layxa anda a fide que Deus te vide. E axi cascu fara que saui, que vaja a fe que Deus lo veu; que a Deus no pot esser res amagat.'' ''E perço com entre los altres homens del mon yo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutada de Valentia, es raho que faça moltes gracies a nostre senyor ver Deus e a la sua beneyta mare, madona sancta Maria, e a tota la cort celestial, de la gracia e de la mercè que ma feyta, e de molts perills que ma gitat e escapat. Axi de XXXII batalles entre de mar e de terra, en que som stat, com de moltes presons e turments qui en ma persona son estats donats en les guerres hon yo som estat, e per moltes persecucions que he hahudes, aixi en riqueses com en altres maneres; segons que auant porets entendre en los feyts qui en mon temps son estats. E segurament que yo me stegra volenters de recomptar aquestes coses. Mas conueme a fer que ho deja recomptar: e asenyaladament perço que cascun entena, que en tants perills nengu no poria scapar sens la ajuda e la gracia de Deus e de la sua beneyta mare madona sancta Maria: e vull que sapiats que, com exi del lloch de Peralada, que no havia encara XI anys complits; e com fiu aquest libre el comenci, lla Deus merce era en temps de LX anys. Lo qual libre yo comence ha XV jorns de maig del any de la encarnacio de nostre senyor Deus Jesu Christ MCCCXXV.'' <center>''Taula pera inteligencia del cap. 2. ab la qual ab tota facilitat se pot entendre de quins reys sen deu parlar en lo present libre.''</center> <pre> Lo rey en Pere mullera ab filla den G. de Muntpesller, dona Ma- ria de qui hach. |----------------------+------------------------| Lo rey en Iacme, qui mullera ab filla del rey de Castella e se- gona vegada ab filla del rey Dongria de qui hach. |-------------------------------------+---------------------------------------| Linfant en Pere rey Darago, qui Linfant en Iacme rey de Mallor- mullera ab filla del rey Manfre de ques, qui mullera ab filla del Sicilia, dona Constança de qui compte de Foix madona Scair- hach fills 4. monda de qui hach. |-------------------+---------------------| |-----------------+------------------| Linfant Linfant en Linfant Linfant Linfant Linfant Linfant Linfant Nanfos Iacme, qui en Fra- en Pere. en Iac- en en Ferrando en Phe- qui es- mullera ab derich. me. Sanxo. qui mullera lip. posa ab filla del rey ab filla del filla del Carles dona compte Da- rey Dan- Blanca de ria, dona glaterra. qui hach. Ysabel, de |-------------+-------------| qui hach. Linfant Linfant Linfant |--------+--------| Nanfos. en Pere en R.Ben. Linfant en Iacme. </pre> 2157 3310 2006-12-26T20:04:40Z Aleator 20 cap1 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol I|anterior=Prolech|següent=Capítol II}} <center> <big>CAPITOL I.</big> <br><big>Com una visio vench al llit den Ramon Muntaner e li feu començar aquest llibre.</big> </center> Un dia stant yo en una mia alqueria per nom Xiluella qui es en horta de Valencia, e durmint en mon llit a mi vench en visio un prohom vell, vestit de blanch, quim dix: Muntaner, lleua sus e pensa de fer un libre de les grans marauelles que has vistes que Deus ha feytes en les guerres hon tu es estat; com a Deus plau, que per tu sia manifestat. E vull que sapies, que per quatre coses asenyaladament ta Deus allongada la vida, e ta portat en bon estament, e portara a bona fi. De les quales quatre coses es la una: primerament com tu has tengudes moltes senyories, axi en mar com en terra, hon progres hauer mes de mal feyt, que no has. La segona cosa es, perço com james no has volgut guardar a nengun qui en ton poder fos ne sia vengut mal per mal; ans molts homens de grans affers son venguts en ton poder, qui tauien molt de mal feyt, qui cuydauen esser morts, com venien en ta ma, e tu llauors feyes ne gracies a Deus nostre senyor de la merce quit feya, e lla hon ells se tenien per pus morts e pus perduts, tuls reties a nostre senyor ver Deus propiament, els deslliuraues de la tua preso, els ne trameties en llur terra saluament e segura, vestits e aparellats, segons que a cascu pertanyia. La terça raho es, que a Deus plau que tu recomptes aquestes auentures e marauelles; car altre no es huy al mon viu, qui ho pogues axi ab veritat dir. E la quarta, perço que qual qui sia rey Darago que sesforç de be affer e a dir, entenent les gracies de Deus que ha feyte en aquests affers que tu recomptaras a ells e a les sues gents; e que pensen, que de be en millor yran tostemps, mentre ells vullan en veritat e en dretura metre e despendre son temps; e que vejan e conegan, que a la dretura ajuda tostemps nostre senyor: e qui a dretura guarreja e va, Deus lo exalça, e li dona victoria, e li fa vençre ab poques gents, e destroyr molts qui ab superbia e ab maluestat van, es fien mes en lur poder, que en lo poder de Deus. E axi per aquesta raho lleuat, e comença ton libre e ta hystoria al mills que Deus taja administrat. E yo, com aço agui entes, despertim, e cuydi trobar lo dit prohom, e non trobi gens; e sim fiu lo senyal de la creu en mon front, e lexim alguns dies que no volgui res daço començar. E altre dia en aquell lloch mateix en visio yo viu lo dit prohom quim dix: o fill que fas? perque menysprees lo meu manament? lleuat, e fes ço que yot man: e sapies que siu fas, que tu e tos infants e tots tos parents e amichs nauran bons merits de Deus del affany e dell treball que tu passaras; e encara nauras bon merit de tots los senyors qui son exits ne exiran en la casa Darago. E pensa de senyar e beneyr mi e ma muller e mos infans, e anassen. E yo tantost comenci aquest libre, lo qual prech a cascu quil oyra, quem crega; que per cert tot es axi veritat, com ho oyran, e no hi pose dupte negu: e tota hora que oyran les grans batalles e feyts darmes, vajals lo cor, que totes les victories estan tant solament en lo poder e volentat de Deus, e no en poder ne volentat de gents. E sapia cascu, que yo no trop ne pusch may pensar, que la companya que en Romania ha tant durat de Cathalans, qui per als hich haja tant durat, com per dues coses, les quals han tostemps hagudes e encara les han: ço es la primera, que hanch victoria que haguessen no reputaren james a lur bondat, mas tant solament al poder e volentat de Deus; e laltra, que tostemps volgueren, que justicia se tingues entre ells. E aquestes dues coses tenien tuyt generalment en lur volentat, del menor tro al major. E axi per amor de Deus a vosaltres senyors qui aquest libre oyrets vajaus lo cor en aquestes dues coses asenyaladament, e axi com vos vendra dauant, metets ho en obra, e Deus adreçar na mills tots vostres affers. Car qui pensa lo poder de Deus, e pensa lo poder nostre, llaugerament pot cascu pensar, que no es als mas Deus e lo seu poder, com aquest libre asenyaladament se fa a honor de Deus, de la sua beneyta mare e del casal Darago. 2158 3311 2006-12-26T20:05:32Z Aleator 20 cap2 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol II|anterior=Capítol I|següent=Capítol III}} <center> <big>CAPITOL II.</big> <br><big>En lo qual lautor recapta attencio dels llectors, perço com proposa la materia de qui deu parlar en aquest libre, ço es dels feyts e proesses del casal Darago.</big> </center> E perço començare a la gratia que Deus feu al molt alt senyor rey en Iacme, per la gracia de Deus rey Darago, qui fo fill del molt alt senyor rey en Pere rey Darago e de la molt alta madona dona Maria de Muntpesller, qui fo molt sancta dona e bona a Deus e al mon: e fo del plus alt llinatje del mon, axi com aquella qui exi de la casa del emperador de Roma Persi e per son llinatje. E perço començ al feyt del dit senyor rey en Iacme, com yol viu, e asenyaladament essent yo fadri, e lo dit senyor rey essent a la dita vila de Perelada hon yo naxqui, e posa en lalberch de mon pare en Ioan Muntaner, qui era dels majors alberchs daquell lloch, e era el cap de la plaça. E perço recompte yo aquestes coses, que cascu sapia que yo viu lo dit senyor rey, e que pusch dir ço que dell viu e aconsegui; que dals yo nom vull entrametre, sino daço que en mon temps ses feyt. E auant parlare dell, e dels feyt del molt alt senyor en Pere, per la gracia de Deus rey Darago, fill major seu, e del molt alt senyor en Iacme rey de Mallorques, axi mateix fill del dit senyor rey; e apres del molt alt senyor rey Nanfos, fill del molt alt senyor rey en Pere; e apres del molt alt senyor rey en Iacme, fill del dit senyor rey en Pere, e del molt alt senyor rey Fraderich fill del dit senyor rey en Pere, e del molt alt senyor infant en Pere germa lur; e apres del molt alt senyor infant Nanfos, primer engenrrat del damunt dit senyor rey en Iacme, e del senyor infant en Pere, fill del dit senyor rey en Iacme, e del senyor infant en Ramon Berenguer, fill del dit senyor rey en Iacme; e apres del senyor infant en Iacme, fill dell senior rey de Mallorques primer engenrrat; e apres del senyor infant en Sanxo, fill del dit senyor rey de Mallorques, e del senyor infant en Ferrando, fill del dit senyor rey de Mallorques, e del senyor infant en Phelip, fill del dit senyor rey de Mallorques; en encara del senyor infant en Iacme, fill del senyor infant en Ferrando de Mallorques. E com de tots aquests senyors haja parlat, e de les honors que deus ha feytes a ells e a lurs sotmesos, pora cascu be saber, que sobre ells e lurs pobles ha deus tramesa de la sua gracia compliment: e si a ell plau, sis fara daqui auant a tots aquells qui sien dexendents de ells e de lurs vassalls. Empero tota hora sia plaer dells, quels sia membrant lo poder de Deus, e que nos fien masa en lur valor, ne en lur poder e bondat, ans totes coses jaquexquen a la ma de deus. 2159 3312 2006-12-26T20:06:08Z Aleator 20 cap3 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol III|anterior=Capítol II|següent=Capítol IV}} <center> <big>CAPITOL III.</big> <br><big>Com los prohomens e consols de Muntpesller stegren tostemps vigilants en storce lo dan que pogra sdevindre a Muntpesller, e com lo neximent del senyor rey en Iacme fo per miracle e asenyaladament per obra de Deus.</big> </center> Manifestament pot hom entendre, que la gracia de Deus es e deu esser ab tots aquells qui dexendents son del dit senyor rey en Iacme Darago, fill del dit senyor rey en Pere Darago e de la molt alta madona dona Maria de Muntpesller, com la sua naxença fo per miracle asenyaladament de Deus e per la obra sua. E perço que tots aquells ho sapian qui de aqui auant oyran aquest libre, yo ho vull recomptar. Veritat es, que lo dit senyor rey en Pere pres per muller e per regina la dita madona Maria de Muntpesller per la gran noblesa que hauia de llinatje e per la sua bonesa. E perço com sen crexia de Muntpesller e de la baronia, la qual hauia en franchalou. E per temps a auant lo dit senyor rey en Pere qui era joue, com la pres per escalfament que hach de altres gentils dones, estech que no torna ab la dita madona dona Maria de Muntpesller, ans venia alcunes vegades a Muntpesller que no sacostaua a ella; de que eren molt dolents e despagats tots los lurs sotsmesos, e asenyaladament los prohomens de Muntpesller. Si que una vegada sesdeuench que el dit senyor rey vench a Muntpesller, e estant a Muntpesller enamoras de una gentil dona de Muntpesller, e per aquella bornaua e anaua ab armes e treya ataulat. E feu tant, que a tot hom ho donaua a conexer. E els consols e prohomens de Muntpesller qui saberen aço faeren se venir un caualler qui era priuat del dit senyor rey en aytals affers, e digueren li, que si el volia fer ço quel dirien, quells quel farien per tostemps rich hom e benanant. E ell dix, que li dixessen ço quels plagues, que no era res al mon quell pogues fer a honor dels, que ell nou faes, saluant la sua fe. E desta raho demanaren segret los uns als altres. Sabets, digueren ells al caualler, queus volem dir, la raho es aquesta: que vos sabets, que madona la regina es de les bones dones del mon e de les sanctes e honestes; e sabets, que el senyor rey no torna ab ella: de que es gran minua e dan de tot lo regne. E la dita madona regina passaso axi com a bona dona, que non fa res semblant que greu li sia. Mas a nos torna a dan; que si lo dit senyor rey moria e no hi hauia hereu, seria gran dan e desonor de tota sa terra, e asenyaladament seria gran dan de madona la regina e de Muntpesller; que conuendria que uengues en altras mans, e nos per neguna raho no volriem, que Muntpesller ixsques nul temps del reyalme Darago. E axi si vos ho volets, vos hi podets consell donar. E respos lo caualler: dich vos senyors, que ya no romandra en mi, que en tot ço que yo puixca donar consell, en re que sia honor e profit de Muntpesller e de mon senyor lo rey e de la regina madona dona Maria e de tots lurs pobles, que yo no faça volenters. Ara donchs pus tambe ho deyts, nos sabem, que vos sots priuat del senyor rey de la amor que ha a aytal dona, e que vos percasats que ell la haja. Perque nos vos pregam, que vos que li digats, que vos hauets acabat que ell haura la dona, e que vendra a ell tot segretament a la sua cambra; mas no vol que llum hi haja per res, perço que per ningu sia vista: e de aço haura ell gran plaer. E com ell sera gitat, e tot hom haura despatxada la cort, vos vendrets a nos aci al lloch del consolat de Muntpesller, e nos serem los XII consols, e haurem entre cauallers e altres ciutadans altres XII, dels millors de Muntpesller e de la baronia; e haurem madona dona Maria de Muntpesller regina, qui ab nos ensemps sera ab XII dones de les pus honrrades de Muntpesller, e ab XII donzelles; e yra ab nos al dit senyor rey; e si vendran ab nos dos notaris los millors de Muntpesller, e lo official del bisbe, e dos canonges, e quatre bons homens de religio; e cascu hom e cascuna dona e donzella portara un ciri en la ma, lo qual encendran, quant la dita madona dona Maria entrara en la cambra ab lo senyor rey. E a la porta de la dita cambra tuyt estaran justats, entro sia prop del alba, que vos obrirets la cambra. E com sera oberta, nos ab los ciris cascu en la ma entrarem en la cambra del senyor rey. E aqui ell se marauellara, e llauors nos direm li tot lo feyt, e mostrarli hem, que te de prop la dita madona dona Maria regina Darago; e que hauem fe en Deus e en madona sancta Maria, que aquela nuyt engendraran tal fruyt, de que Deus e tot lo mon ne sera pagat, e lo seu regne ne sera prouehit, si Deus ho volra. 2160 3313 2006-12-26T20:06:39Z Aleator 20 cap 4 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol IV|anterior=Capítol III|següent=Capítol V}} <center> <big>CAPITOL IV.</big> <br><big>Recompta la resposta que feu lo caualler als consols de Muntpesller, e les pregaries e oracions ques faeren, e com sacordaren ab la regina de ço que hauien en lur enteniment.</big> </center> E com lo caualler oy e entes la llur raho qui era sancta e justa, dix, que era apparellat, que compliria tot ço que ells hauien dit; e que daço no se staria per pahor de perdre la amor del sanyor rey, ne encara la persona; e que hauia fe en nostre senyor ver Deus, que axi com ells hauien tractat e cogitat aquell feyt, que axi vendria a bon acabament, e que daço estiguessen tots segurs. Mas empero senyors, dix lo caualler, pus volsatres hauets tambe pensat, yous prech que per amor de mi hi façats mes. E ells responeren molt begninamnt e dixeren: nos som aparellats, que hi façam tot ço que vos hi consellets. Donchs senyors, a honor de Deus e de madona sancta Maria de Valluert, huy ques dissapte, que hauem començat a tractar de aquests affers, yous prech e consell, que dilluns a honor de madona sancta Maria comencem tots quants preueres ne homens dordre haja en Muntpesller a cantar misses de madona sancta Maria: e queu tenguen VII jorns, a honor dels VII goigs que ella hach del seu char fill; e que li placia que a nos tuyt do Deus goig e alegre daquest tractament, e que hi do fruyt don lo regne Darago e lo comptat de Barcelona e Durgell e de Muntpesller e totes les altres terres ne sien be proueydes de bon senyor. E axi que ell ordenaria, quel diumenge seguent a vespres farien tots los feyts, segons que hauien tractat; e axi mateix que a madona sancta Maria de les Taules, e a madona sancta Maria de Valluert faessen axi mateix cantar misses. E en aço sacordaren tots. E encara ordenaren, que lo dit diumenge que aços faria, que totes les gents de Muntpesller sen anassen per les sgleyses, e que hi vetlassen tuyt dient oracions, mentre la regina seria ab lo senyor rey; e que tuyt haguessen lo dissapte dejunat en pa e en aygua. E axi fo ordonat e endreçat. E sobre aço tots ensemps, axi com eren justats al consell, anarensen a madona dona Maria de Muntpesller regina Darago, e digueren lit tot ço que ells hauien endreçat e ordonat. E la dita madona dona Maria dix los, que ells eren sos naturals, e que era cert que per tot lo mon se deya, quel pus saui consell del mon era aquell de Muntpesller: e puix axi se testimoniejaua per tot lo mon, que ellas deuia tenir per pagada de lur consell, e que prenia la lur venguda en lloch de la salutacio quel angel Gabriel feu a madona sancta Maria; e que axi com per aquella salutatio se compli saluacio del humanal llinatje, que axi lo lur tractament e acord vengues a compliment a plaer de Deus e de madona sancta Maria e de tota la cort celestial, e a honor e profit de les animes e dels cors del senyor rey e della e de tots los lurs sotsmesos. E que complis. Amen. E axi partiren se ab gran alegre, e podets be entendre e pensar, que tuyt estegren aquella setmana en oracio e en dejunis, e asenyaladament la senyora regina. 2161 3314 2006-12-26T20:07:21Z Aleator 20 cap5 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol V|anterior=Capítol IV|següent=Capítol VI}} <center> <big>CAPITOL V.</big> <br><big>Com se feu, que lo senyor rey no sentis, per ques feyen les pregaries e dijuns, essent sabidor dells; e com se porta lo feyt en bon acabament, reconexent lo senyor rey, ab qui sen era deportat.</big> </center> Ara poriem dir, com se poria fer, que aço no sentis lo senyor rey, puix axi manifestament aquella setmana se faes preguera daquest feyt, en manas hom dejunar? Yo responch e dich, que ordenacio era per tota la terra del sit senyor rey, que tots dies se feya oracio, especialment que Deus donas pau e bona amor entre lo dit senyor rey e la senyora regina; e que Deus hi donas tal fruyt que fos a plaer de Deus e a be del regne: especialment tostemps quel senyor rey fos a Muntpesller sen feya professo senyalada. E com ho deyen al senyor rey, ell deya: be fan, sera com a Deus plaura. E axi esta bona paraula quel senyor rey deya, ab moltes altres bones quen deya la senyora regina e lurs pobles; perque nostre senyor ver Deus ho compli, axi com a ell vench en plaer. E auant oyrets, perque de les oracions ques feyen nes deyen per aquesta raho lo senyor rey no sen pensaua re, ne nul hom no sabia que aço degues axi anar, saluant aquells qui al consell eren estats. E axi les dites oracions e misses e beneficis se faeren per VII jorns aquella setmana: e entretant lo caualler obra en los feyts, e aporta lo feyt en acabament, en aquell que hauets oyt qui era tractat. Axi que lo diumenge a nuyt, com tot hom fo gitat al palau, los dits vint y quatre prohomens e abats e priors e lofficial del bisbe e homens de religio e les XII dones e les XII donzeles ab los ciris en la ma entraren en lo palau, e los dos notaris axi mateix; e tuyt ensemps vengueren entro a la porta de la cambra del senyor rey, e aqui entra madona la regina, e ells estegueren defora ajonollats en oracio tuyt ensemps. E el rey e la regina foren en lur deport; quel senyor rey cuydaua tenir de prop la dona de qui era enamorat. E axi estegueren aquella nuyt mateix totes les sgleyes de Muntpesller obertes, e tots los pobles qui hi estauen pregant Deus, axi com damunt es dit que era ordonat. E com fo alba, los prohomens tots e prelats e homens de religio e dones cascu ab son ciri ences en la ma entraren en la cambra; e lo senyor rey era en son llit ab la regina, e marauelles e salta tantost sobre lo llit, e pres lespasa enla ma; e tuyt ajonollarense e digueren en plorant: senyor, merce sia de gracia e de merce vostra, que bejats quius jau de prop. E la regina dreças, e lo senyor rey conech la, e comptaren li tot ço que hauien tractat. E lo senyor rey dix, que puix que axi era, que plagues a Deus fos complit lur enteniment. 2162 3318 2006-12-27T17:38:28Z Aleator 20 cap12 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XII|anterior=Capítol XI|següent=Capítol XIII}} <center> <big>CAPITOL XII.</big> <br><big>Com lo rey don Alfonso de Castella vench la primera vegada en lo regne de Valencia ab la regina sa muller e sos fills, per vaer lo rey Darago, e lo bon acolliment que li feu, e les conuinences que amdos tractaren del feyt de la conquesta del regne de Murcia; e com lo rey en Iacme la prese a son carrech.</big> </center> Ara tornare a dir, com lo dit senyor rey de Castella vench en Valencia ab la regina sa muller e ab sos fills. E lo dit senyor rey en Iacme Darago exi li a carrera als mollons dels regnes, e ordona en tal manera sos regnes e sa terra, que les gents qui ab lo rey de Castella venien no trobauen res a vendre per ningun diner, ans tuyt venien pendre racio de totes coses que demanauen de boca de la cort del dit senyor rey Darago. E donauals hom tant bastantment tot ço que demanauen de boca de la cort, ne hauien ops quels troters daquells venien per les places, moltons entegures e cabrits e quarters de vedelles e de vaques, e pa e vi e capons e gallines e conills e perdius, e de totes altres bolateries, axi que les gents del lloch hon eren viuien quax per no res, tant feyen bon mercat de les coses. E axi dura aquesta messio mes de dos mesos quel rey de Castella estech en la ciutat de Valencia o en lo regne, que hanch un diner no despenia del seu, ell ne persona qui ab ell fos. E dins aquest temps podets saber que viuiren los reys e les regines e els infants e comptes e bescomptes e barons e prelats e cauallers que hi hauia molts de tots los regnes, e ciutadans e homens de mar ab gran alegre e gran deport. E estant ensemps lo rey de Castella parla un jorn ab lo senyor rey Darago e dix li: Pare, be sabets que vos me prometes, com me donas vostra filla per muller, quem ajudariets a conquerir lo regne de Murcia, e es veritat que en lo dit regne hauets vos bona part, quen la vostra conquesta es Alacant e Elxe e vall Delda e de Nouelda e Asp e Petrer e Criuillent e Fauanela e Callosa e Oriola e Guardamar entro sus al camp de Muntagut per terra, e per mar entro sus Carthagenia e Alama e Lorcha e Mula e Carauacha e Senagy e Bulles e Nogat e Libreny e Villena e Almansa e molts daltres castells qui son del dit regne: e son de la conquesta vostra. E axi, pus Deus vos ha feyt tanta de gracia, que hauets conquest lo regne de Valencia, prech vos axi com fill pot pregar pare, que vos majudets a conquerir lo dit regne: e com aquest siu conquest, vos hajats los llochs qui son de la vostra conquesta, e nos los nostres; que per cert a nos ve gran dany daquell regne, e a totes les nostres terres. E lo senyor rey Darago respos hi, que molt era pagat daço que dit hauia, e que axi era ver de totes coses, com ell hauia dit, e que pensas danar en la sua terra, e que donas consell en les altres fronteres; que ell prenia sobre si la conquesta de Murcia, e que juraua dauant dell, que nul temps no cessaria tro la hi agues conquesta, e la ciutat e gran res del regne. E lo dit rey de Castella lleuas e anal besar en la boca, e dix li: Pare senyor, jous fas moltes gracies daço que vos mauets dit, e pus axi es, yo men tornare en Castella e pensare de endreçar totes les fronteres qui son enuers la terra del rey de Granada, e asenyaladament Cordoua e Ubeda e Iaen e Baessa e la frontera de Sibilia. E puix yo tinga per segur, que mal nom puixca venir del regne de Murcia, bem defendre del rey de Granada e del rey de Marrochos e de tots llurs valedors dell; quel major perill que ma terra portaua era per lo regne de Murcia: mas daqui auant ab la ajuda de Deus e de la sua beneyta mare madona sancta Maria vos men deffendrets. E sobre aquestes conuinences lo rey de Castella sen torna en sa terra, e lo dit senyor rey Darago acompanyal tro fo fora de son regne, e li feu tota hora sos ops a ell e a totes les sues gents, axi com dauant es dit. 2163 3319 2006-12-27T17:39:24Z Aleator 20 cap11 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XI|anterior=Capítol X|següent=Capítol XII}} <center> <big>CAPITOL XI.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Iacme mullera son fill linfant en Pere ab la regina dona Costança, filla del rey Manfra de Sicilia; e linfant en Iacme ab Scalrmonda, filla del compte de Foix, e feu archebisbe de Toledo linfant en Sanxo.</big> </center> E ell havia gran goig e gran plaer; empero al pus tost que el pogue ell vench al regne de Valencia, e asenyaladament com hach missatge, quel rey don Alfonso de Castella se volia veure ab ell, qui era son gendre, e que amenaua en Valencia la regina sa filla e sos infants per honor del dit senyor rey en Iacme que ell tenia com a pare. Axi que pensa de venir en Valencia, e troba lo senyor infant en Pere qui hach mesos los Moros tots aquells que li foren rebels a destructio, e fo molt alegre e pagat dell e de tots sos feyts. E finalment tracta e ordona, que li donas muller, perço com de moltes parts li venien molts honrrats matrimonis de filles demperadors e de reys. E finalment acordas, que li donas la filla del rey Manfre qui era rey de Sicilia e de Principat e de tota Calabria e de terra de Taranto e de terra Dortrento e de Pola e de Brus, e de tota aquella encontrada entro en la ciutat de Scales qui es en la marcha Dancona; e la sua mar tenia de plaja Romana entro a sent Fabia qui es mar de la dita ciutat de Scales e de Fermo; e era fill del emperador Fraderisch qui era lo pus alt senyor del mon e de la major sanch. E lo dit rey Manfre viuia pus honrradament que senyor qui fos al mon, e ab majors feyts e messions; axi que aquell matrimoni plague al senyor rey en Iacme Darago e al senyor infant en Pere son fill mes que matrimoni qui al mon fos. Si que hach sos missatgers honrrats e bons qui anaren fermar lo feyt ab los missatges del rey Manfre qui per aquella raho eren venguts. E com foren en Napols, fermaren llurs feyts ab lo rey Manfre; e ab deu galees be armades amenaren la donzella qui era de edat de quatorze anys, e era la pus bella creatura e la pus sabia e honesta qui hanch en aquell temps fos; e ab gran goig e ab gran alegre molt be acompanyada de richs homens e de cauallers e de ciutadans e de prelats e de dones e de donzelles amenaren la en Cathalunya al dit senyor infant, e pres la per muller legitimament, axi com la sancta sgleya mana. E a les noces fo lo bon rey son pare e tots sos germans e tots los barons Darago e de Cathalunya. E pogra us dir los grans feyts que en aquelles noces se faeren; mas qui ho volra saber, vajassen al libre quis feu del dit senyor infant en Pere, de puix que fo rey, e lla trobarets les grans nobleses e dons que en aquelles noces se faeren, e daltres llongues rahons que yo lleix descriure, perço com ja esta en escrit. E daquesta donzella qui hauia nom la regina Costança hach lo dit senyor infant en Pere molts infants, dels quals sobreuixqueren a la dita senyota regina e a llur pare quatre fills mascles e dues donzelles, ço es asaber linfant Nanfos e linfant en Iacme e linfant en Fraderich e linfant en Pere. E cascu daquests senyors ixqueren los pus sauis princeps del mon, e los millors darmes e de tots feyts, segons que auant trobarets, com lloch e temps sera que parlem dells; e de les donzelles, axi com damunt vos he dit, fo la una regina de Portogal e laltra fo muller del rey Robert rey de Ierusalem. E axi feyt aquest matrimoni dona lo senyor rey en Iacme muller al altre fill per nom linfant en Iacme, e dona li per muller la filla del compte de Foix qui es lo pus honrrat baro e lo pus rich que sia en la Llenguadoch. La qual filla del dit compte de Foix hauia nom madona Scalrmonda, e fi de les pus sauies dones e de millor vida e de les pus honestas que hanch fos neguna dona. E en aquelles noces axi mateix se faeren de gran feyts e donrrats, e per barons de Cathalunya e Darago e de França e de Gasconya e de tota la Llenguadoch. E daquesta dona hach lo dit senyor infant en Iacme molts fills e moltes filles, dels quals sobreuixqueren al pare e a la more quatre fills e dues filles, axi mateix com del senyor infant en Pere. E lo primer fill hach per nom infant en Iacme, e laltre infant en Sanxo, e laltre infant en Ferrando, e laltre infant en Phelip: e de tots aquests senyor vos dire la llurs vida e lo llur feyt, com lloch e temps sera. E de les donzelles fo la una muller de don Ioan, fill del infant en Manuel de Castella, e laltra fo muller del damunt dit rey Robert qui la pres, de puix fo morta madona Violant filla qui fo del senyor rey en Pere. E de tots aquests infants vos comptare llur vida e llur estament, com lloch e temps sera. Apres que hach mullerats aquests dos fills seus, feu archebisbe de Toledo del terç fill qui hauia nom linfant en Sanxo, e fo molt deuot e bo, que en lo temps que viuia lo feya hom hu dels millors prelats del mon, e dels pus sancts e honests, e aquell qui molt ajuda a crexer la sancta fe catholica en Espanya, e dona gran dany e gran baxament als Sarrahins, si que ala fi mori en batalla contra Sarrahins. E axi pochlo hom metre en compte dels martres; que la sancta fe catholica a mantenir e exalsar mori. E com lo senyot rey en Iacme Darago vae complides totes aquestes coses, estech molt alegre e pagat, e endreça tots sos regnes. 2164 3320 2006-12-27T17:39:46Z Aleator 20 cap10 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol X|anterior=Capítol IX|següent=Capítol XI}} <center> <big>CAPITOL X.</big> <br><big>Com los moros del regne de Valencia ab ajuda dels reys de Murcia e Granada se alçaren, e com lo senyor rey en Iacme estant en Cathalunya enuia son fill linfant en Pere ab companya de cauallers, e fo presa Montesa, e pacificat lo regne.</big> </center> E axi estant ell en aytal deport, los Sarrahins qui eren del regne de Valencia, qui eren ab ell en treues e en paus, pensant quel dit senyor rey los era luny, e abans que ell hi pogues hauer acorregut, haurien cobrats molts castells e molts llochs; axi c?? so pensaren ab consell e ab ajuda del rey de Murcia e del rey de Granada alçarense per les forces e ab los castells que pogueren hauer, dels quals hagueren molts abans quels chrestians sen fossen aprecebuts. E corregueren tota la terra, e catiuaren molts chrestians, e feren molt de damnatje. E tantost lo procurador del regne e richs homens e les ciutats e viles e llochs trameteren missatgiers al senyor rey, e faeren li saber tota la veritat del feyt. De la qual cosa ell fo molt despagat, e tantost ordona, quel senyor infant en Pere fill major seu, que pensas de venir al regne de Valencia, e que sen menas companya de cauallers de Cathalunya e Darago; e dona li tot poder en totes coses, axi com a la sua persona. E lo dit senyor infant en Pere, axi com aquell qui era del pus alt cor e de millor que nul hom qui hanch fos nat ne creu que nexera, ab gran pagament e alegre reebe lo dit poder e pres comiat del senyor rey son pare quil beney el senya e li dona la sua gracia. E tantost pensa de venir al regne de Valencia ab richs homens e cauallers e paons de Cathalunya e Darago. E com fo en la ciutat de Valencia, pensa de ordonar sos richs homens e cauallers e ciutadans e almugauers e seruents de maynada e homens de mar, e partils tots lla hon veya que eren mester, e ell anassen envers Xatiua e trobas ab los Moros qui eren grans gens a la canal Dalcoyll, e desconfilos els mena tots a mort e a perdicio. E puix va daltra part e feu altre tal, axi que, com hom se pensa quell fos en un lloch, ell era en altre, e lla hon no podia anar a cauall anaua a peu ab los almugauers. E axi que mena tant fortment la guerra, quels Sarrahins no sabien ques fessen; que lla hon cuydauen esser pus sauls, en aquell lloch los prenien els oceyen, e catiuauen aquells ques volien, e mes los la mort al ventre en tal manera, que nos sabien aque sen prenguessen. E pensaren se ques metessen en un fort castell qui es a una llegua prop de Xatiua qui ha nom Montesa, e que daquell lloch darien gran dany a tota la terra. E lo senyor infant sabe lo llur proposit per espies que tenia entre ells, e lexa hi ajustar grans gents. E un mati auans que jorn fos el lfo entorn del castell e de la mola ab grans gents de peu; apres trames per tota la terra a sis richs homens e cauallers, que vinguessen a ell a Montesa. E axi com ell ho manaua, axis feu: e vench li la host de la ciutat de Valencia e de totes les viles del regne. E ha assatiat lo dit lloch de Montesa, e tench lo en tal manera assaiat, e tant entro hach lo dit castell quis reteren a ell. E puix lo dit lloch de Montesa fo retut, tots los llochs qui seren alçats se reteren, axi que segurament hom pot be dir, que dit senyor infant en Pere conques altra vegada partida del regne de Valencia. E tots jorns les nouelles anauen al senyor rey son pare dels grans ardiments e almugauies e caualleries e assays quel dit senyor infant feya sobre los Moros. 2165 3321 2006-12-27T17:40:17Z Aleator 20 cap8 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol VIII|anterior=Capítol VII|següent=Capítol IX}} <center> <big>CAPITOL VIII.</big> <br><big>Per quina raho lo senyor rey en Iacme essent sobre Mallorques feu jurament de no partir dalli tro lo rey sarrahi prengues per la barba, e com presa Mallorques, Manorques e Yuiça li reteren trabut, e quins chrestians foren los primers pobladors de Mallorques.</big> </center> E aquest sagrament feu lo dit senyor rey, perço com lo dit rey sarrahi hi hauia gitats en la host ab trabuchs catius chrestians perque plach a nostre senyor Jesu Christ, que ell los ne venjas. E apres que hach presa la ciutat, e tot lo regne se rete a ell, hacha llexar la illa de Manorques qui es apres XXX milles de la illa de Mallorques; mas lo moxerif de Manorques sen feu son hom e son vasall, e sauench ab ell, que lin dona cert trabut tots anys. E semblantment feu dela illa de Yuiça qui es a LX milles prop de la illa de Mallorques: e cascuna es bona illa e honrada, e cascuna voge C milles, e cascuna era molt be poblada e de bona gent de Moros. E aço feu lo dit senyor, pero com nos ho podia atturar; quels Sarrahins del regne de Valencia li corrien gran res de la sua terra, axi que les sues gents ne sofferien gran damnatje, perque hi fo mester que hi anas acorrer. E perço asenyaladament llexa axi les dues illes, que en aquella saho non gita los Sarrahins: e axi mateix los hi dexa, perço com hauia a poblar de les sues gents la ciutat de Mallorques e tota la illa. E axi la una poblacio valgra menys per laltra, perque li parech millor. E axi fo que llexas les dues illes poblades de Sarrahins, quen sauien sera tota hora de conquerir. E quant hach presa la dita ciutat e la illa, ab majors franqueses e llibertats que ciutat sia al mon; perque huy es una de les nobles ciutats del mon, e ab majors riqueses, poblada tota de Cathalans, tota donrrat lloch e de bo; perque son exits huy hereus qui son la pus conuinent gent del mon, e la mills nodrida que de ciutat qui al mon sia. 2166 3322 2006-12-27T17:41:42Z Aleator 20 cap6 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol VI|anterior=Capítol V|següent=Capítol VII}} <center> <big>CAPITOL VI.</big> <br>Com lo senyor rey se parti de Muntpesller, e madona la regina pari un fill que hach nom en Iacme qui fo per natura coronat rey Darago, e marida ab filla del rey don Ferrando de Castella, e ab filla del rey Dongria de qui hach tres fills. </center> Empero lo senyor rey caualca aquell jorn es parti de Muntpesller. E los prohomens de Montpesller retengueren VI cauallers daquells quel senyor rey amaua mes, e ab ells ensemps tuyt, axi com eren estats al feyt a tractar, ordonaren que nos partissen del palau ne de la regina, ne ells ne lurs dones, aquelles qui estades hi eren, ne les donzelles, aquelles qui axi mateix hi eren estades hi eren, ne les donzelles, aquelles qui axi mateix hi eren estades, entro nou mesos fossen complits; e los dos notaris axi mateix, los quals dauant lo senyot rey faeren cartes de la dita raho publiques, e escriuiren la nuyt; e aquell caualler estech axi mateix ab madona la regina. E axi tuyt ensemps ab gran deport estegueren ab la senyora regina,e lalegre fo molt major, com vaeren que a Deus hauia plagut que lur tractament venguesa bon acabament; que la regina engruxa e a cap de nou mesos, axi com natura vol, ella infanta un bell fill e gracios qui bona fo nat a ops de chrestians, e majorment a ops de sos pobles; quejames no fo nat senyor a qui Deus faes major gracies ne pus asenyalades. E ab gran alegre e ab gran pagament batejaren lo a la esgleya de nostra dona sancta Maria de les Taules de Muntpesller, e meteren li nom per la gracia de Deus en Iacme: lo qual regna molt de temps ab grans victories e ab gran creximent que dona a la fe catholica, e majorment a tots sos vasalls e sotsmesos. E lo dit infant en Iacme crexque e millora mes en un any, que altre no feya de dos anys. E no ana a molt de temps, quel bon rey son pare mori, e ell fo coronat rey Darago e compte de Barcelona e Durgell e senyor de Montpesller. E hach per muller la filla del rey en Ferrando de Castella de qui hach un fill qui ha nom Nanfos, qui fora senyor de gran cor e de gran esser, si vixques; mas mori abans quel senyor rey son pare, perque no men cal pus parlar. E la regina mare del dit senyor infant Nanfos era morta gran temps hauia, que poch estech ab lo senyor rey. Puix lo dit senyor rey pres per muller la filla del rey Dongria, e de aquesta hach tres fills e tres filles: lo major hach nom infant en Pere, laltre infant en Iacme, laltre infant en Sanxo qui fo archebisbe de Toledo. E de les filles la una fo regina de Castella, e laltra regina de França, e laltra del infant en Manuel frare del rey de Castella. E cascuna daquestes dos regines en vida del senyor rey en Iacme hagueren gran generacio de fills e de filles; e del infant en Pere e del infant en Iacme atre tal: los quals lo dit senyor rey en Iacme vae en sa vida. Axi que daqui auant tornare a nostre proposit, al feyt del dit senyor rey en Iacme: que dich, e axi es veritat, que ell fo rey de natura e rey de virtut e de gracia; que asenyaladament hauets entes que obra de Deus fo lo seu neximent, e dels majors miracles e pus vahibles que may foren feyts fo aquest. Per que cascun dels reys qui son estats en Arago e a Mallorques e en Sicilia, ne qui de aqui en auant seran dels dexendents, poden fer compte que son en aquell mateix, grau reys de gracia e de virtut e de vera natura. Que axi com Deus los ha creats, axils exalça, e exalçara tostemps contra tots lurs enamichs. Perque lo paresanct, lexats tots altres reys del mon, faria gran merce a la chrestiandat, que ab aquests se lligas, e sauinis es fermas; que aquests ab bastament quels donas dela moneda e del thresor de la sancta sgleya li cobrarien la terra doltramar, e metrien abaix tots los infels, com la obra que Deus feu a fer nexer lo dit senyor rey en Iacme Darago, no la feu debades, ans ho feu al seu seruey. E hau mostrat daquell temps entro ara, e ho demostrara daqui auant, si a Deus plau. E debades se treballa qui vol contrastar ab aquesta obra que Deus feu, com per cert hon majors seran aquells qui ab los dexendents daquest senyor contrastaran, que major crebant pendran; car contrastant la obra que Deus ha creada e feyta, no pot res durar. E axi senyors Darago e de Mallorques e de Sicilia qui sots dexendents daquest sanct senyor rey en Iacme que Deus per la sua obra e virtut feu nexer, estats ab bon cor e siats de un voler e duna volentat, e axi serets sobirans a tots los enamichs, e princeps del mon. E males llengues nos facen per res departir, quel departir seria contra aço que Deus ha format. E tenits vos per pagats de ço que Deus vos ha donat eus dara: e vajaus lo cor en tot ço que dauant hauets entes; que be podets entendre, que tots sots factura de Deus, e Deus es veritat e misericordia e justicia ab vosaltres. 2167 3327 2006-12-27T17:49:35Z Aleator 20 salt de línia {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol IX|anterior=Capítol VIII|següent=Capítol X}} <center> <br><big>'''DE LA CONQUESTA DEL REGNE DE VALENCIA'''</big> <br> <big>CAPITOL IX.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Iacme apres presa Mallorques sen torna en Cathalunya e dellibera fer guerra al rey de Valencia, e com guanya Valencia e lo regne, e en quin temps fou guanyada e conquerida Murcia.</big> </center> E com tot aço hach conquest e guanyat, tornasen en Cathalunya e puix en Arago. E en cascuna daquestes prouincies ell feu corts hon dona a sos barons e a sos sotsmesos molt richs dons e franqueses e llibertats, axi com hauia feyt a Mallorques. E no creats que ell anas molt segornant ne deportant per la terra; ans tantost sen ana a Tortosa a la frontera, e comença la guerra ab lo rey sarrahi de Valencia e ab tots los altres Sarrahins del mon, axi per mar com per terra, e sofferint vent e plujes e trons, fam, set, fret e calor. E ana conquistant viles, castells, burchs de muntanyes e de plans, tolent als dits Sarrahins. E dura tant aquest affany, que depuix fo partit de Mallorques entro que fo ab setge dauant la ciutat de Valencia e la hach presa foren X anys passats: e axi es cert que de la conquesta de la ciutat de Mallorques a aquesta hach X anys drets sens mes e sens menys. E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel del any MCCXXXVII, e poblada de les sues gents propies; e puix ana conquistant e prenent tot ço que del dit regne de Valencia era, e aenant enuers lo regne de Murcia. Axi que ell pres Algetzira qui es de les pus forts viles del mon e bona vila e honrrada. E puix pres lo castell de Xatiua e la vila; lo qual castell es lo pus real castell que nengu rey haja, e la vila bona e gran e de gran valor e fort be murada. E apres pres lo castell de Cosentayna e la vila de Alcoy e Albayda e Penaguila e molts daltres llochs que seria llonga manera descriure. E axi mateix ab molts barons sarrahins que hauia en lo dit regne ell feu treues, perço que los llochs que hauia presos pogues poblar: e tots aquells empero ab qui ell feu treues li responien de cosa sabuda lany. E encara puix pres lo castell de Cullera qui es riba mar, e la vila e lo castell de Corbera, e la vila Dalfandech ab tres castells qui hauia. E puix pres Bayren qui es bon castell, e puis pres Palma e Villalonga e Rebollet e Gallinera e la vall de Logar e la vall de Xalo e vall de Xebea e Alcala e Denia e Locayba e Polop e Carbona e Guaix e Berdia e Calp e Godalest e Confrides e castell Hortgeta e Finestrat e molts daltres castells e viles qui son daquella part. Puix pres Saria e Elocau e Castellnou e la ciutat de Segorb e lo castell e la vila de Xerica e altres llochs molts qui son de aquella part. Puix pres Quart e Manizes e Paterna e Ribarroja e Vilamarjant e Gest e Benaguazir e Llyria e Xiua e Bunyol e Macastre e Madrona e Xullell e Viladeroja qui son set castells en una val; e puix Nauarres e Lombay e Anguera e Castalla e Tibi e Ibi e Saxona e Torrestorres e Albes qui son mes de X castells, e molts daltres llochs, los quals yo no vull scriure, perço com ja damunt vos he dit, quen lo libre qui es feyt de la conquesta ho trobarets. Mas empero abans que la ciutat de Valencia hagues presa, hauia ja conquest molts bons llochs e viles e castells, axi com damunt vos he dit. Mas empero nomenar vos ne alguns llochs qui son molt reyals, que a cascu tanyeria a esser ciutat. Primerament conques hixent de Tortosa enuers la marina Amposta qui en aquell temps era reyal lloch, e lo castell Dulldecona e Peniscola e Orpesa e Castello e Borriana e Almesora e Xilches e Almenara e Vall de Segon e Moruedre e el Puig. E axi mateix conques enuers la terra ferma vall de Roures e Morella e sent Matheu e Ceruera e Valltrayguera e la Iana e la Salçadella e les Coues e Cabanes e Elbalench e Vilafames e lo castell de Montornes e Burriol e Nulles e lo castell Duxo e la vall, e Altura e lo riu de Millas qui son XXX castells forts a marauella, e lo castell e la vila Donda hon ha aytantes torres com ha dies en lany. E axi mateix hauia conquest ço que dauant vos hauia ja parlat, e molts daltres castells que en lo libre de la conquesta ho trobarets. E com tot aço hach conquest e ordonat, volch anar vesitar lo regne Darago e Cathalunya, e lo comptat de Rosello e de Cerdanya e Conflent que son cosi germa lo Compte en Nunno Sanxes li lexa qui ab ell era passat a Mallorques. E axi mateix ana visitar Muntpesller de que ell hauia gran goig a vesitar. E en cascu dels llochs hon ell anaua feyen grans professons e gracies a nostre senyor ver Deus qui los hauia saluat, e feyen baylls e jochs e solaces diuerses, que cascu sesforçaua que li poguessen fer honor e plaer; e ell axi mateix a tuyt feya gracies e donaua dons tants, que encara ne son tots benenants aquells qui exits ne romases son apres dells. 2168 3324 2006-12-27T17:43:24Z Aleator 20 cap13 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XIII|anterior=Capítol XII|següent=Capítol XIV}} <center> <big>CAPITOL XIII.</big> <br><big>Com apres de ser partit lo rey de Castella, hague acord lo senyor rey en Iacme ab sos barons e richs homens en lo feyt de la promissio feyta al rey de Castella, e com enuia linfant en Pere, e correch lo regne de Murcia, e les grans preses que feu en dit regne.</big> </center> Daqui auant dexare lo rey de Castella anar qui es tornat en ses terres e en sos regnes, e tornare a parlar del senyor rey Darago qui saparella dentrar en lo regne de Murcia. E finalment ell hach son consell ab sos fills e ab sos barons, e tuyt acordaren, que pus la promissio hauia feyta al rey de Castella, la qual ell los compta tota per ordre, que tantost pensas dentrar; e cascuns proferiren se de seguir lo a lur cost e a lur messio, e que nul temps no li falrien, mentre vida haguessen al cors, e que ell fos vengut a cap de la dita conquesta. E daço lo dit senyor rey fo molt alegre e pagat els feu moltes gracies; si quencontinent ordona, quel dit senyor infant en Pere faes una correguda al regne de Murcia, perço que regonegues tot lo dit regne. Si que lo dit senyor infant en Pere hach batalla arrengada de molts richs homens e cauallers de Cathalunya, Darago, del regne de Valencia, e ciutadans e homens de mar e almugauers, per mar e per terra, corrent lo dit regne ana talant e affegant tota la terra. E en cascu lloch ell estaua tant tro tot lo hauia talat: que primerament tala e affega tota lorta Dalacant, e Nompot e Aquast; e puix tala Elx e la vall Delda e de Nouelda e Villena e Asp e Petrer e Criuillent e Catral e Fanauella e Callosa e Guardarmar e Oriola. E ana tro sus al castell de Montagut qui es en la orta de Murcia, e en aquell lloch ell tala e affega; e li exi lo rey sarrahi de Murcia ab tot son poder de cauall e de peu. E lo dit senyor infant estech lo dos jorns batalla arrengada, que hanch lo rey de Murcia nos gosa combatre ab ell. E segurament que, sino fossen les cequies qui eren entre amdues les hosts, quel dit senyor infant haguera brocat sobre ells; mas les cequies e les aygues eren tant grans al mig dells, que nou pogueren fer. Empero si hach molt bon feyt darmes, que propriament en un torneig que hi hach lo dit senyor infant de ses mans, trobaren que hi hach morts X cauallers de janets: e lla hon ell brocaua, com lagueren reconegut, no creats quells li gosassen estar dauant cara per cara. Queus dire? un mes tot entegre ab ses hostes cremant e affegant estech en lo dit regne: e tots aquells qui eren ab ell foren richs homens e benenants de les grans preses quen tragueren, axi de catius e de catiues, com de robes e de bestiars quen amenaren; si quel senyor infant ne trames al senyor rey son pare be mil cabeçes de bestiar gros, e be XX milia de bestiar menut, e be mil catius sarrahins, e be mil catiues sarrahines. Los quals catius e catiues lo dit senyor rey dona e presenta qui al papa qui als cardenals gran res dels catius, e al emperador Fraderich e al rey de França e a Comptes e barons e amichs seus, e les catiues a la senyora regina de França, filla sua, e a compteses e a daltres honrrades dones, en tal manera que no sen lexa negu, ans tots los departi els dona. De que lo pare sanct els altres cardenals e els altres senyories del mon de chrestians foren molt alegres e pagats, en faeren professons a honor de nostres senyor ver Deus qui al dit senyor infant hauia donada aquella victoria. 2169 3570 2007-01-06T18:08:53Z Aleator 20 foto {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol VII|anterior=Capítol VI|següent=Capítol VIII}} <center> <big>'''LA PRESA DE MALLORQUES'''</big> <br> <big>CAPITOL VII.</big> <br><big>Recompta sumariament les grans proesses del [[w:Jaume el Conqueridor|rey en Iacme]], e com no essent de etat de XX anys prengue Mallorques a força darmes.</big> </center> [[Image:Jaume I Mey.jpg|thumb|right|Retrat de Jaume I de l'edició de la viuda de Joan Mey de la Crònica de Ramon Muntaner (València, 1557)]] Enapres, perço que cascu entena les grans gracies que Deus feu al senyor rey en Iacme Darago en sa vida, vos en vull dir partida sumariament; que no ho vull tot comptar per ordre, e perço men stich, com ya sen son feyts molts libres de la sua vida e de les sues conquestes e de la sua bonea de caualleries e asaygs e proeses. Mas en summa vos ho comptare, perço que mills vinga a la materia de queus vull parlar. Com ya dauant vos he dit, james no naixque rey aqui Deus faes tantes gracies en la sua vida, com feu aquest senyor rey en Iacme: e de les gracies que Deus li feu vos comptare partida. Primerament que mostra gran miracle en lo seu naximent, axi com dauant vos he dit e comptat; e apres ques vae lo pus bell princep del mon, e lo pus saui e los pus gracios e lo pus dreturer, e cell qui fo mes amat de totes gents, axi dels seus sotmesos, com daltres estranys e priuades gents, que rey qui hanch fos; que aytant com lo mon dur se dira lo bo rey en Iacme Darago. Apres ama e teme Deus sobre totes coses: e qui ama Deus, sis fa sin prohisme, e justicia e veritat e misericordia. E daço fo ell be bastat. E apres fo lo millor darmes que nengu altre. E totes aquestes gracies pogui yo veure e acebre, e tots aquells quil vaeren, ne dell oyren parlar. Apres li feu Deus gran gracia dels bons fills e de les bones filles e bons nets e netes que viu en sa vida, axi com vos he comptat. Apres encara li feu Deus gracia, que auans que hagues XX anys complits conquest lo reyne de Mallorques, el tolch a Sarrahins ab molt daffany quen sofferi ell e ses gents, axi per batalles, com per desayre de viandes, com per malalties, com per altres rahons, segons que porets entendre en lo libre quis feu de la preso de Mallorques. E encara vull que sapiats que la dita preso se feu pus vigorosament e pus baroniuol que hanch preso se faes daytal ciutat com Mallorques, qui es deles forts ciutats del mon e la mills murada. E com lo setge hach durat llonch temps ab frets e ab calors e ab destrets de viandes, ell mana fer al bo compte Dampuries una caua, per la qual ciutat sesuay; que un gran tros del mur ne vench lo dia de sent Syluestre e de sancta Coloma, qui fo en lany de MCCXXVIII. E per lo dit lloch hon feu la caua la host del dit senyor rey a força de ses gents fo dels primers ab la espasa en la ma; e dins en lo carrer qui ara se apella sent Miquel era tant fort la batalla, que marauella era. E lo senyor rey conech lo rey sarrahi, e per força darmes acostas a ell, e pres lo per la barba. E aço feu, perço com ell hauia jurat, que james no partiria daquell lloch, entro lo dit rey sarrahi hagues pres per la barba. E axi volch saluar son sagrament. 2170 3338 2006-12-27T19:05:58Z Aleator 20 fora auto-categ <div class="notice metadata" id="disambig" style="font-size:95%; background-color:#f7f8ff; border:2px solid #8888aa; margin: 1em 5%; padding: 6px 6px 6px 6px; clear: both;"> {| style="background-color: inherit;" |---- |width="50" valign="center"|[[Imatge:Disambig.svg|left|50px|Imatge de desambiguació]] |'''''Aquesta és una pàgina de desambiguació'''''. <small>''És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient.''</small> |} </div> '''''{{{1|{{PAGENAME}}}}}''' pot tenir els següents significats:'' <noinclude> [[Categoria:Plantilles|Desambiguació]]</noinclude> 2171 3330 2006-12-27T18:17:45Z Aleator 20 adaptat de WP:ca <center> <div style="width: 90%; background: #f5f5f5; border: 1px solid #aaa; margin: 0 auto; padding: 0 10px 0 10px; text-align: left;"> [[Imatge:Disambig.svg||20px|]]''Aquest text tracta sobre '''{{{1}}}'''. Per a d'altres significats, vegeu '''[[{{{2}}}]]'''.'' </div> </center> <noinclude>[[Categoria:Plantilles|Vegeu]]</noinclude> 2172 3334 2006-12-27T18:25:16Z Aleator 20 DP-100 fora {{encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Maximilià Thous Orts]]|Himne oficial de la Comunitat Valenciana d'acord amb la Llei 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització.}} {{Vegeu|{{PAGENAME}}|Himne de València}} <center><poem> Per a ofrenar nóves glóries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen cántics d'amor, himnes de pau! ¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a Tú la Vega envía la riquessa que atresóra, i es la veu de l'aigua cántic d'alegría acordat al ritme de guitarra mora... Paladins de l'Art t'ofrenen ses victories gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins extenen un tapiç de murta i de roses fines. Brindes fruites daurades els paradisos de les riberes; penjen les arracades baix les arracades de les palmeres... Sóna la veu amada i en potentíssim vibrant ressó, notes de nóstra albada canten les glóries de la Regió. Valencians, en péu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d'un sól novell. Per a ofrenar nóves glóries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen cántics d'amor, himnes de pau! ¡Flameje en l'aire nóstra Senyera! ¡Glória a la Patria! ¡Vixca Valencia! ¡Vixca! ¡¡Vixca!! ¡¡¡Vixca!!! </poem></center> {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Himnes]] [[Categoria:País Valencià]] [[es:Himno oficial de la Comunidad Valenciana]] 2174 3335 2006-12-27T18:50:46Z Aleator 20 versió nacionalista {{encapçalament|{{PAGENAME}}|l'himne de [[Maximilià Thous Orts]]|Himne no oficial del País Valencià.}} {{Vegeu|{{PAGENAME}}|Himne de València}} <center><poem> Tots baix els plecs de la nostra Senyera junts, i a una veu, germans, vingau ¡Ya en el taller i en el camp remoregen cantics d'amor, himnes de pau! ¡Pas a la Nacio que alvança en marcha triumfal! Per a tu la vega envia la riquea que atesora, i es la veu de l'aigua cantic d'alegria acordat al ritme de guitarra mora. Paladins de l'art t'ofrenen ses victories jagantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapiç de murta i de roses fines. Brinden fruites dorades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada, i en potentissim, vibrant resso, notes de nostra albada canten les glories de la Nacio. Valencians en peu alcem-se, que nostra veu, la llum salude d'un sol novell. Tots baix els plecs de la nostra Senyera junts, i a una veu, germans, vingau. ¡Ya en el taller i en el camp remoregen cantics d'amor, himnes de pau! ¡Flamege en l'aire, nostra Senyera! ¡Gloria a la Patria! ¡Vixca Valencia!, ¡vixca!,¡vixca!,¡vixca! </poem></center> {{DP}} [[Categoria:Himnes]] [[Categoria:País Valencià]] 2176 3344 2006-12-28T18:28:29Z Aleator 20 14 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XIV|anterior=Capítol XIII|següent=Capítol XV}} <center> <big>CAPITOL XIV.</big> <br><big>De com sen torna lin fant en Pere del regne de Murcia, e les festes que li feu lo senyor rey en Iacme, e com delliura anar en Arago e lexar procurador e vicari major de tot lo regne de Valencia al senyor infant en Pere.</big> </center> E apres lo dit senyor infant ab totes les gents qui ab ell eren anats vench en la ciutat de Valencia, e trobaren hi lo senyor en rey Iacme, son pare, quils feu gran festa e gran alegre. E com la festa fo passada de la sua venguda, lo dit senyor rey mes en una cambra lo dit senyor infant, e li demana de tot ço que hauia feyt ne li era esdeuengut, de puix que parti dell; e lo senyor infant compta li ho, empero be se guarda, que hanch no li dix negu feyt darmes que ell hagues feyt de sa persona, ans hauia castigat tot hom, que res no lin dixes. E axi lo dit senyor rey hach gran plaer e gran alegre de ço quel dit senyor infant li recompta qui li era esdeuengut; e majorment hach gran plaer, com vae e entes lo bon seny e lo bon enteniment quel dit senyor infant hauia. E sobre aquestes paraules lo dit senyor rey dix al infant, que li consellaua que faes de la conquesta, ne si li paria temps que ho degues començar, e que lin digues son enteniment. E lo dit senyor infant respos li: pare senyor, lo meu consell no es bastant a donar a vos ne a la vostra sauiesa; mas empero yo senyor vos en dire lo meu enteniment, e puix vos fernets ço que millor vos en parra, e Deus per la sua bonesa vos aministrara. Lo meu consell, pare senyor, seria aquest, que vos a la bona ventura pensassets danar vesitar Arago e Cathalunya e Muntpesller e totes les altres terres vostres, e lexats mi a la frontera, e yo fer los he guerra garrejada, en tal manera que res no poran sembrar, e si sembren, nou culliran. E daqui a un any vos, senyor, ab vostre poder siats tornat en Valencia a la bona hora en lo mes de abril, com ells deuen començar a recollir llurs bens, perço com en abril ja comencen de segar ordis en aquelles terres qui son primerenques. E llauors, senyor, vos entrarets e pensarets danar, entro que siats sobre la ciutat de Murcia, e aqui posarets vostre setge. E mentre vos starets al setge, yo correre tota la terra, e tendre los passos, que socors del rey de Granada no li pusca venir: e axi destroyrets la ciutat e tot lo regne aytant com es. E dix lo senyor rey: lo vostre consell tench per bo, e axi vull que sia definit, com lauets ordonat e tractat. E tantos mana ses cartes per tot lo regne de Valencia, axi a richs homens com a prelats, com a altres homens e cauallers e homens de viles, que tuyt fossen en la ciutat de Valencia a jorn cert; e axi fo complit, com ell mana. E aquell dia, com tuyt foren ensemps en la claustra de madona sancta Maria de la Seu de Valencia, lo dit senyor rey feu son bon sermo, e dix moltes paraules bones qui feyen al temps, e a tuyt comana per major e per cap lo senyor infant en Pere; e manals, que guardassen e obeyssen la sua persona, axi com la sua propia ab tot poder; e ab tot compliment lexal vicari major e procurador de tot lo regne de Valencia. E tuyt communament ab gran alegre e ab gran plaer reeberen lo dit senyor infant ab tot lo poder quel dit senyor rey son pare li dona. E lo dit senyor infant axi mateix molt alegrement rebe lo dit poder, e asenyaladament perço com sabia, que romania en lloch hon tots dies hauria affer feyts darmes. Mas ell sen cobria aytant com podia, perço quel senyor rey son pare no sabes la gran volentat quel hauia; que per cert, si lo senyor rey son pare sabes la deena part dels perills en ques metia per aytals dos regnes, ell no li lexara anar; car hagra gran paor, que no li perdes. Mas axi tenia segret los perills en que ell se metia en lo feyt de les armes; quel dit senyor rey no sabia res; ans se pensaua, quel dit senyor infant menas la guerra molt madurament, e ab gran seny. E axi segurament era veritat com ell se pensaua; mas oltra aço a son dia lo dit senyor infant no hi guardaua pont ne palanchs, que lla hon era lo pus estret feyt darmes, o sabia que hi deuia esser, lla era ell tota vegada: per que los feyts ne venien a millor fi; que segurament lla hon cascu veu son senyor natural, no pensa en als mas aguardar la persona e la honor dell. Que nous pensets que en aquell cas membra a nengu muller ne fill ne filla ne res que sia el mon, sino tant solament, que son senyor ajuta trer del camp ab honor e ab victoria e ab saluament de sa persona. E sobre totes les gents del mon tenen aço en llur cors Cathalans e Aragonesos e tots los sotsmesos del dit senyor rey Darago; car tots estan en vers llurs senyors plens de fina amor natural. 2177 3345 2006-12-28T18:29:20Z Aleator 20 15 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XV|anterior=Capítol XIV|següent=Capítol XVI}} <center> <big>CAPITOL XV.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Iacme sen entra en Arago a ana vaer Muntpesller; e quina sia estata la causa perque Muntpesller se sia mesa en la casa de França essent de la corona Darago; e com lo infant en Pere feu guerra al rey sarrahi de Murcia.</big> </center> E axi la cort se parti ab gran concordia e ab gran alegre, e lo dit senyor rey sen entra en Arago, e puix en Cathalunya e en Rosello, e ana a Muntpesller; com natural cosa es que tota persona e puix tota criatura ama la patria e lo lloch hon es nat. Perque lo dit senyor rey, com naixque a Muntpesller, ama tostemps molt aquell lloch, e tots los senyors qui dexendents son seus lo deuen axi mateix amar, per lo miracle que Deus hi demostra en lo seu neximent. E axi vull que sapiats, que axi mateix no ha vassalls lo senyor rey Darago hauts ne ha encara, que mes pusquen amar los dexendents del dit senyor rey en Iacme, com fan los bons homens naturals de Muntpesller. Mas daquel temps en sa hi han venguts per la bona senyoria que hi trobauen homens de Cahors e de Figach e de sent Antoni, e de altres llochs molts qui no son naturals de Muntpesller drets, a qui ha plagut, que la casa de França si sia mesa. Mas siets certs, que no plaut ne plaura james aquells qui son de dita llinea naturals de Muntpesller; per que per cert totes les terres dels dexendents del dit senyor rey deuen esser de cor e de volentat, que amen e honrren tots los homens de Muntpesller, que no ho deuen perdre per XXX o XL alberchs del dauant dits qui son venguts poblar. Ans requerir e prech a senyors e a richs homens e a cauallers e ciutadans e a mercaders, patrons de naus e mariners e almugauers e pahons qui sien de la senyoria del senyor rey Darago e de Mallorques e de Sicilia, que amen e honrren tots aquells qui de Muntpesller en lur poder vindra. E si ho fan, per ventura de Deus e de madona sancta Maria de Valencia e de les Taules de Muntpesller, e del senyor rey en Iacme Darago qui lla naixque hauran bon merit e per aquest mon e per laltre, e faran cortesia a ell mateix, e conseruaran la dreta amor qui entre nos e ella deu esser e sera tostemps, si a Deus plau. E partit lo senyor rey de Valencia, lo dit senyor infant tench lo dit regne en gran dretura, que no hi hauia Sarrahi negu ne altre quis mogues contra raho, que tantost ell nol punis. E axi mateix mena la guerra molt vigorosament e aspre contra lo rey sarrahi de Murcia, axi que los Sarrahins no sabien a ques prenguessen; que com ells se pensauen, quel senyor infant los fos deu jornades luny, e com se leuauen, ells veyen correr tots llurs llochs, e pendre e affegar tot quant hauien, axi quel glay los hauia mes al ventre, perque segui esta vida tot aquell any quel senyor ray sanaua deportant per sos regnes. E ell trenuytaua e sofferia frets e calors e fam e desayres sobre los Sarrahins; que en son cor nos pensaua que un jorn de repos degues hauer, ans lla hon era la major festa nostra, quels Sarrahins se pensauen que ell faes festa, aquell dia era sobre ells, els confonia en catiuar e en destructions de bens. Com siats certs, que hanch no naixque fill de rey qui fos de tant alt cor ne pus ardit ne pus valent ne pus bell de sa persona, ne pus saui ne pus adret de sos membres; que dell se pot dir so quis diu de aquell qui es complit de totes gracies, quis diu: que ell no es agnyell ne es diable, ans es complidament home. Per que per cert del dit senyor infant se pot dir aquest prouerbi, que verdaderament es home ab compliment de totes gracies. E axi dins aquest temps lo dit senyor rey son pare ab gran alegre e ab gran plaer anaua vesitar ses terres e sos llochs. 2178 3346 2006-12-28T18:29:44Z Aleator 20 16 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XVI|anterior=Capítol XV|següent=Capítol XVII}} <center> <big>CAPITOL XVI.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Iacme torna a Valencia al dia ordonat ab gran poder, e posa setge sobre la ciutat de Murcia; e com la prengue a partit, e en quin any.</big> </center> El temps que fo ordonat lo dit senyor rey vench en lo regne de Valencia axi aparellat e adreçat per mar e per terra, que hanch rey ne poch dir que mills ordonat ne adreçat anas sobre altre rey. E entra ab gran alegre al regne de Murcia per mar e per terra; e perço tench la mar, que les sues hosts fossen bastades de viandes, e axi fo ordonat; e axi que ell pres lo castell e la vila Dalacant e Elx e tots los altres llochs que dauant vos he nomenats qui son lo regne de Valencia e de Murcia, e posa son setge sobre la ciutat de Murcia qui es ciutat molt noble e honrrada e molt fort e mills murada que ciutat que sia gayre al mon. E tantost com fo dauant la dita ciutat, ell ordona son setge en tal manera, que de neguna part no hi podia nul hom entrar. Queus en faria moltes noues? quel setge dura tant, que la ciutat vench ab ell a partit dels Sarrahins quil reteren la dita ciutat, ço es a saber la meytat, e laltra meytat se retengueren a llur ops sota la sua senyoria, si que sen passa un carrer per mig de la ciutat, qui es hu dels bells carrers qui sia en neguna ciutat delmon; quel dit carrer es gran e ample, e comença del lloch en ques fa lo mercat, qui es dauant los Preycadors, e dura entro la esgleya major de madona sancta Maria. E en aquell carrer es la pelleria e los cambis e la draperia, e daltres officis molts. Empero com aquesta ciutat fo axi partida, lo dit senyor rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Sarrahins vaeren, que entre ells e els crestians no podia hauer bona companya en la dita ciutat. E axi demanaren e soplegaren al dit senyor rey, que li plagues, que prengues la llur part de la ciutat, e la poblas de qui ell tengues per be, e quels donas un raual en que ells se poguessen murar e estar segurs. E lo dit senyor rey ab plaer quen hach obehi les llurs paraules e pregaries, e donals un raual defora la ciutat, que ells muraren, e ha nom la Rexacha: e aqui ells se mudaren. E axi la dita ciutat de Murcia fo presa per lo senyor rey en Iacme Darago en lany que hom comptaua MCCXXXVIII. 2179 3347 2006-12-28T18:30:03Z Aleator 20 17 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XVII|anterior=Capítol XVI|següent=Capítol XVIII}} <center> <big>CAPITOL XVII.</big> <br><big>Com fon poblada Murcia de Cathalans, e com lo senyor rey en Iacme delliura tota la sua part al rey de Castella son gendre, e tornat en Valencia feu fer cort, e procurador e vicari general del regne de Arago e Valencia al infant en Pere, e al infant en Iacme de Mallorques.</big> </center> E com la dita ciutat hach presa e poblada tota de Cathalans, e axi mateix Oriola e Elx e Guardamar e Alacant e Carthagenia e los altres llochs; si que siats certs, que tots aquells qui en la dita ciutat de Murcia o els dauant dits llochs son poblats son vers Cathalans e parlen del bell cathalanesch del mon, e son tots bons homens darmes e de tots feyts. E pot hom be dir, que aquell es dels graciosos regnes del mon; que en veritat vos dich, quentre tot lo mon yo ne altre no pot saber, que dues prouincies sien millors ne pus gracioses de totes coses, com es lo regne de Valencia e lo regne de Murcia. E com lo dit senyor rey hach la ciutat de Murcia poblada e los altres llochs, ell lliura tota la sua part al rey de Castella son gendre, perço que de tot ensemps se pogues ajudar, e que los huns ajudassen als altres. E asenyaladament lliura a son gendre linfant don Manuel Elx e la vall Delda e de Nouelda e Asp e Petrer. E lo senyor rey don Alfonso de Castella feu axi mateix lo dit infant don Manuel adelantat de tota la sua part, e axi les terres sajudaren es deffensaren dels Moros los uns ab los altres. Empero ab aquesta conuinença lliura lo dit senyor rey en Iacme Darago la sua part del regne de Murcia a son gendre lo rey don Alfonso de Castella e a son gendre linfant don Manuel, que tota hora que ell ho volgues cobrar, que li ho retessen: e axi lo ho prometeren e daço faeren bones cartes. Si que per aquesta raho la casa de Arago ha recobrats los dits llochs, e foren cobrats, segons que auant vos dire, com lloch e temps sera. E com lo damunt dit senyor rey Darago hach tots los damunt dits llochs ordonats e poblats e stablits e lliurats als damunt dits senyors sos gendres, ell sen torna al regne de Valencia, e a la ciutat de Valencia ell mana ses corts ajustar, e ajustaren si molt gran gents. E en la dita cort foren sos fills que ab gran plaer estegren ab lo senyor rey llur pare e ab tots los richs homens e barons e prelats e cauallers e ciutadans e homens de viles: e la festa fo molt gran qui per totes les gents se feu en la dita ciutat. E no era marauella, que tantes de gracies los hauia Deus feytes a tuyt, que molt se deuien alegrar en Deus e lo senyor rey e els senyors infants. E en aquella cort ordona lo senyor rey, que fos procurador e vicari general lo senyor infant en Pere del regne Darago e del regne de Valencia e de tota Cathalunya entro al coll de Paniças. E axi mateix feu vicari e procurador general linfant en Iacme del regne de Mallorques e de Manorques e de Yuiça e del comptat de Rosello e de Conflent e de Cerdanya e de Muntpesller, perço que cascu dells vixquessen axi com a senyors ab les regines llurs mullers e ab los infants e infantes llurs, e que les terres ne fossen mills regides e gouernades, e que ell en sa vida vaes e conegues lo bon seny e le bon recapte e lo bon regiment de cascu; com siats certs que james no pot hom li donar poder: e tantost com a la persona sia donat poder, quisuulla sia, hom o dona, tantost podets conexer lo seu recapte. Perque lo dit senyor volch aço ordonar e complir. E axi mateix que ell pogues hauer repos, anant e visitant tots sos regnes e les altres terres. E axi la cort ab aquesta ordonacio se parti, de que totes les gents foren molt pagades: e cascuns anaren per llurs affers. E lo dit senyor rey ana vesitant totes ses terres ab gran goig e ab gran alegre, e lla hon sabia que eren les regines nores sues e sos nets anauals visitant e graciant e feya gran festa ab elles e ab ells. 2180 3348 2006-12-28T18:30:23Z Aleator 20 18 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XVIII|anterior=Capítol XVII|següent=Capítol XIX}} <center> <big>CAPITOL XVIII.</big> <br><big>Com lo senyor infant en Pere hach feyts cauallers los nobles en Roger de Luria e en Corral Llança, e dona per muller la germana den Corral Llança a en Roger de Luria.</big> </center> E lo dit senyor infant en Pere hauia en casa sua dos fills de cauallers, qui eren venguts ab madona la regina Costança muller sua. E la hu hauia nom en Roger de Luria qui era donrrat llinatge e de senyors de senyera: e sa mare hauia nom madona Bella qui nodri la dita regina Costança e ab ella vench en Cathalunya, e era molt sauia dona e bona e honesta, e nos parti nul temps, mentre fo viua, de madona la regina. E axi mateix lo fill que hauia per nom Roger de Luria nos parti della, ans se nodri en la cort, axi que era molt fadri, com vench en Cathalunya. E la baronia sua era en Calabria, que son XXIV castells e huntinent; e al cap de la dita baronia ha nom Loria. E lo dit Roger de Luria ja en aquest temps fo crexcut, e fo gran e alt, e feya se molt amar al senyor infant e a madona la regina e a tots cells de la cort. E axi mateix vench ab madona la regina un altre honrrat fadri qui era fill de compte e era parent de madona la regina e hauia nom en Corral Llança, e una sua germaneta nina e fadrina que era nodrida ab la dita madona la regina. E aquest en Corral Llança exi hu dels bels homens del mon, e mills parlant e pus saui, si que en aquell temps se deya, quel pus bell cathalanesch del mon era dell e del dit Roger de Luria: e no era marauella, que ells, axi com dauant vos he dit, vengrem molt fadrins en Cathalunya, e nudrirense de cascun lloch de Cathalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell parlar los paria ells aprengueren. E axi cascu dells fo lo pus perfet Cathala que negun altre, e ab pus bell cathalanesch. E lo dit senyor infant en Pere feu caualler cascu dells, e dona per muller la donzella germana den Corral Llança al dit en Roger de Luria, la qual exi molt bona dona e sauia e honesta e de bona vida. E de la dita dona sobreuixque a ell e a ella un fill per nom Roger qui fora stat hom de gran affer, si hagues vixcut lloch de temps; mas joue de XXII anys mori. Empero dell parlarem auant, que conuendra affer, que daquell temps que vixque feu tals affers, que raho es quen dejam parlar, com lloch e temps sera. E axi mateix naixqueren tres filles qui totes foren bones dones: que la major fo muller del nobre don Iacme de Xirica, nebot del senyor rey en Pere, qui fo dels millors barons e dels pus honrrats de Spanya e per pare e per mare, e fo molt bona persona; e laltra muller del noble en Not de Moncada; e laltra fo muller del compte de Sancto sobrino qui es en Principat. E aquella dona germana den Corral Llança com hach hauts los dits infants, mori, de que fo gran tala per la sua bonesa e per sos infants que romangren tots pochs. E de puix lo dit noble en Roger de Luria pres per muller la filla den Berenguer Dentença qui es del pus honrrat casal de richs homens qui sia en Arago ne en Cathalunya; e daquesta dona hach que hi sobreuixqueren dos fills e una filla. E axi lexar vos he a parlar del dit noble en Roger de Luria, com auant ne parlarem; que ell fo aquell e tal quels seus feyts aportaran raho, que yo que deja parlar dell; que dir pot hom, que hanch no fo nul hom qui fill de rey no fos, a qui Deus faes tantes de gracies ne honrras son senyor en totes coses qui comanades li fossen, com ell feu. 2181 3486 2006-12-30T17:54:50Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|Franquícies de Prades|Hector i Pontius de Cambolas|Text escrit en un català-occità molt arcàic i llatinitzat, pel qual s'atorgava franquícies a la vila de [[w:Prada|Prada]], cap l'any 1113.}} Ego in Dei nomine, ego Hector et Pontius de Cambolas, et ego Falcas d'aquesta ora adenant, el la villa de Pradis, home ni femena de las crodes enins, non y prendren ni ly feren, ni ly queeyren ni son aver no ly tolren; ni far non lo faren ni deforas las crous home ny femena que sien en la villa, sia esta dehors, se per forfactura que faran aquez no no fazian, et aquo no faran tro el abat et el priour quella villa tenria clamat o acsem ''una vice vel duas''. Et se els reddezer, nos o fazio que no pressen subre nostre dreich et sen escian<nowiki>'</nowiki>, et oefrangrian fors XIII dias als o moniment del abat o de so messatgue, o del mongue que la vila tenria o de so messatgue. O emenderan aissi o tenren et o atendren per fe et senes engan per es saints evangelis. Authores Ademarus Ruthenensis episcopus et Odolricus archidiaconus, et Guillelmus et Azemarus Dauriat, Bac de Petrabruna, Folquenis de Segur, Bernardus qui vocatur Graecus, Bernarz Guiralz della Salas, Bernarz de Cannat, Deusdet de Cannat, et Peire de la Vallada, Rainalz lo Monges, et altre mol que ouiro et que audiro, ''regnante Ludovico rege''. {{DP-100}} [[Categoria:S.XII]] [[Categoria:Dret medieval]] 2183 3488 2006-12-30T17:58:37Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|Franquícies de Sant Antoni|Vescomte d'Isarn, Guillem Jordà i altres|Text escrit entre 1140 i 1144 en un català-occità molt arcàic i llatinitzat (inclou fragments en llatí), pel qual s'atorgaven franquícies a la vila de Sant Antoni (dept. d'[[w:Aveyron|Aveyron]]).}} In nomine Domini Jesu-Christi, ego Isarnus vicecomes, et W.Jordani, atque Petrus, consilio Azemari Ruthenensis episcopi, et R.Tolosanensis episcopi ac P.Gros. Donamus et absolvimus illam malam consuetudinem quam vocabant ''quaesta'' praeter hoc quod nobis voluerunt donare sua propia voluntate: (promittimus) Domino Deo et sancto Antonnio et omnibus hominibus qui modo sunt, vel in antea futuri sunt in villa Sancti Antonini, ita quod nunquam quaeremus eis suum aver supra suam voluntatem. Et asseguran tos los homes de la vila de S.Antoni, aquels qui modo in ea sunt vel in posterum sunt futuri et totum suum aver, totumque suum honorem, et cunctos alios homines et faeminas quicumque per eam transierint, que mal no lor faram, ni lor aver no lor tollam, nos nec ullus homo per nostrum consilium, se mal fait non avio, o aver non i devio, o en fianza non i ero ad alcun ome: et aquo que sia adressad per laudement des omes de la villa. Et asseguran tos los homes et las femenas de la villa Sant Antonin, praesentibus et futuris, que ia lor aver ni lor onor, se mudar se volio in altro loc, no lor tollam ni lor forsam en nulla guia, si per neleit conogud que agousso non o fadiam, et aquel neleit sia adressad per laudament dels omes de la villa. Et si los omes o las femenas estatgna di la villa, que senes enfants o senes altres parents y serio, e lor testament volio dar lor aver o lor onor a cui se volgosso per carnal amistad o peramor de Deu, que ia aquellas leissas que cil ne fario non tollam ne forsem a nul ome ni a nulla femena en nulla guia. Et asseguram tots los habitadors de esta villa de S.Antoni de tots los plaitz losquals en nostra ma placitaverint, que ia de negu re non aiam por dez sols justizia: et veguers d'aquels que plaigear fara en sa ma, non aia por dos sols, exceptis homicidiis, et illis qui cum uxore alterius deprehensi fuerint in adulterio, et latronibus in eclesia Sancti Antonini vel inaliis domibus deprehensis in furto, et exceptis illis qui aliquem irati gladio percusserint. Et damus quod jam alicui habitatori villae Sancti Antonini firmanciam non quaeremus, si om de illis non clamava ad nos; et si nos ipsi nos clamavam de aliquo, farem lo laudar a dreit. Et fait lo dreit, aurem d'aquel dex sols justicia. Et mandam alsomes qui so fugit de la villa per logre ni per deure que deio, que venian segur, et reddo lo caudal se redre l podo, et se redre no l podo, asseguram los eu jusca qui redre l posco per laudament dels omes de la villa. Que deute y devo dreiturer et no l podo redre, asseguram per eissa convenenza entro que redre l posco per laudament dels omes de la villa. Et sobro aysso dam segur, per cosseil dels omes d'esta villa, que se nuls oms de fore son aver y apportara per salvetat, que non sia tolt ni forsat en nulla guia, se non o era per deute que y degues o per frauda que faita agues. Et tots aquels omes que per guidatgue venran en esta villa asseguram u issement, que ia per mala faita que l faita aia, ni per deute, ni per fisansa, garda ni fe el non y air. Et sobre tot aysso, per amor de Deu et de sant Antoni donam segur a tots aquels omes et totas las femenas, don que sio, que ia veneran en esta villa a la festa S.Antoni de septembre, octo dies ante festum et die post festum, que ia regard non y aio per deute ni per fisanza, ni per mala faita que faita els aian, se en eissa la cort la mala feita fazio o en bert pres non - y eran que aqui negues . . . . . . . . . . . . sin dressads per laudament dels omes de la villa. Et sobre aysso per . . . . . . .li ome de Sant Antoni entre que lor se negus ome ni neguna femena en la gleya S.Antoni, o als obradors, o allas maisos, o en altre loc dins la villa pres era en lairouzi, ni neguns gladi contra neguns ome irad en la villa tradia el en teria, ne ome ne femena y faittilava, ni ab autrui molie pres en adulteri, que nos ne tragan so dreit a aquel a cui lo mal seria fait, et fait lo dreit, lo cors et l'avers et la onors encorra a nos per nostra justicia. Et super hoc dederunt homines istius villae supra scriptis vicecomitibus, quod tota illa sals quae in ista villa veniet in unam domum illourum, et homines istius villae totam illam sal quam comprare voluerint, habeant illam de sirvento illorum, sestarium per una mezailla de gazan; et illam quam comprabunt ad suam dispensam, habeant senes tot gazan; et quel sirvens que la sal tenra no la comtara a l'un ome d'esta villa ab mezailla de gazan unumquemque sestarium: et illi qui compradam habebunt, vendant illam ad suam voluntatem. Et del blat que li omes d'esta villa vendran a las pilas nos donon palmeda. Et sobre tot aysso aun establit li ome d'esta villa per nostre consilum, de las vinnas, et dels ortz, et dels bladz seirads, se bestia de negun ome trobada y era, que aquels cui la onor serad seria aia de guega una mezalla et nos lo terz: et si neguns om per so mal talent sa bestia trobada e neleit no la volia redemer, nos o nostre veguers faram donar aquest prez sobre escriut ad aquel a cui lo mal seria fait, et nos que en aian dotze diners justicia: et si neguns om lo fruit dels ortz, ni de las vinnas, ni l fruit de las terras panria, que n'aia lo furt aquel a cui lo mal fait seria, et nos dolze diners justicia: et si paubres era tant que no pogues donar la emenda ni la justicia, sia coitz a la cara ab fer cal; et se per aysso no s'en castia et poissa y es pres, faram li tolre lo pe: et neguns om las vinnas no dest fuste, et si o fazia, aquel a cui om ne proaria done cinq sols a aquel a qui la vinna seria, et a nos cinq sols justicia: et li obrer qu'om logara en las vinnas non porto los baissels ni las zocas eters les sarmens, et si om fazia, don quatre diners a quel que la vinna seria et a nos do. Et negun oms no compre preda en esta villa se nu et tient si eis li ome d'esta villa o li senhor no la prendia per lor guerra: et aquel que o faria, se clams s'en seguia, perda la preda el prez que y daria. Li servent dels vescomtes, se comprar volun, comprun aissi colli altre ome d'esta villa communal, compraran senes forza. Et se li ome o las femenas de Sant Antoni vaun al bosc, aquels cui le bosc seran, si los y atrobon, aion d'aquels los salbatgue. Et li omes d'esta villa aun establit entr'els et ab los senhors que li forner ni li paster non prego re dels omes ni de las femenas d'esta villa por aitant quant a usad fa, scilicet de coyza sieys diners, o del sester un diner: et si o fadia ni per mal talent lo pa celia a lun ome, e l vescoms clam n'avia o l veguers fazo dressar lo neleit; et se l clams venia al vescomte, habeat cinq sols de justicia et del paster tres; et se denant veguer, habeat dos sols de justicia et del paster dotze diners. De tot aysso sobre escrit donam don et fisanza e man d'Azemar, lo bispo de Rodes, et in manu R. episcopi Tolosae, et a tots los omes de la villa Sancti Antonini praesentibus et futuris que aissi tenguen d'aquest dia adenant en tota nostra vita semper bona fide sine inganno; et mandamus nostris haeredibus qui post nos venturi sunt quatenus sic teneant ut supra scriptum est sine fine in perpetuum: et si nos vel aliquis de potestate nostra hoc supra scriptum in aliquo fregerit, consilio et voluntate hominum istius villae ereimus dreitureiras potestates et vera in omnibus supra scriptis justicia. {{DP-100}} [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:S.XII]] 2185 3493 2006-12-30T18:05:04Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|Tractat de pau entre Jaume I i Miramomni Aboabdille|[[Jaume el Conqueridor]]|Tractat de treva i de pau (i de comerç) entre el rei d'Aragó Jaume I (i altres nobles cristians) i el rei de Tunis Miramomni Aboabdille (o Boabdil), conclós el 14 de febrer de 1270.}} Sapiens tots homens qui aquesta carta veuran, com pau e treves foron traictades entre nos en Jacme, per la gracia de Deu rey d'Arago, de Malorcha e de Valencia, comte de Barcelona e d'Urgel; e senyor de Monpesler, d'una part; el noble e honrat Miramomni Aboabdille, rey de Tuniz, de l'altra; per mar so es assaber e per terra, segons que daval es contengut. Premierament, que tot Sarrahin de la terra del dit Miramomni, de calque loc sia de la terra, so es assaber, de Zinetha Debenniaccor (à Benniaccor), entro à la senyoria del senyor rey de Tenez, qui venrra à les terres nostres, so es assaber, à Monpeslier, Canet, Cochliure, Cadaguers, Roszes, Capello d'Ampuries, Torezela de Mongrin, Sant Feliu, Barcelona, Tomaric, Tarregona, Tortosa, Paniscola, Borriana, Valencia, Coylera, Denia, e altre calque nostre, de Galsos tro al loc qui es opellat Torres, e parteye terme ab Alacant, o a Mallorchas, o a Ciusa, o en calque loch d'aquelles hilles, o en calque altre loch de nostra terra, sia salva e segur en cors e en aver, axi que nul hom no li pos fer dan ne sobres mentre aquesta treva durara. E si alcu o alcus volien exir d'alcu loc de nostra terra per fer dan ad alcun de la terra del dit Miramomni, o ad alcuns de sos ports o de ses riberes, Sarrahins o alcuns homens aqui vinens o anans, o estans, en cors o en haver, nau gran o pocha, o galoa, o leym o barcha, que nos que vedem e fasam vedar que nos pusca fer per neguna maneria. E si per aventura alcuns homens dels locs de la terra nostra damont dita o d'altres locs de nostra terra, fahien dan ad alcuns d'aquels damont dits de la terra et de la senyoria del dit Miramomni, en cors o en aver, que nos siam tenguts de retre e de restituir tot aquel dan als prodons, els juras qual seria la prodoa aquella, o monstron; e que totz aquels de la terra del dit Miramomni vinens à la nostra terra o en alcuna illa de les nostres, o en qualque loc de la nostra senyoria, sien sauls e segurs en cors e en aver, segons que dit es, tambe so es assabier de les gens de la terra com d'els rich-homens qui aqui seran, o d'altres. ''Item'', que nul hom de nostra terra no ajut alcuns altres persones à fer mal à la terra del dit Miramomni de Tuniz, ni à negunes coses qui sues sien. ''Item'', si alcuns leyns de la senyoria del dit Miramomni se perdien en alcuns locs de nostra terra, o alcun Sarrahin de la sua senyoria qui fos en alcuna nau de Christians venia en alcuna de les illes nostres, qu'els homens d'aquel logar graden e deffenen aquel o aquels Sarrahins e lurs coses, els fasen retre tots aquelles coses qui lurs fossen, qui ixissen de la mar. ''Item'', que tota nau que sia en qualque port dels ports del dit Miramomni, dels homens de la terra sua o d'altres, que y aia aquel dret quels seus homens auran. ''Item'', que negun mercader de nostra terra no vaja en neguna nau armada, si no o fahia pus, l'armament ne fos tolt. ''Item'', que negun mercader de nostra terra ne compre neguns coses de negun altre hom, lesquals fossen estades toltes de alcuns Sarrahins de la terra del dit Miramomni, ni negun de lurs catius. E si per aventura alcunes mercaderies o coses qui fossen toltes ad alcuns Sarrahins de la terra del dit Miramomni, après lo kalendar d'aquesta pau, eren trobades en alcuns locs dels damontdits de nostra terra, que aquels qui o aurien, que fossen destrets à retre aquelles coses. ''Item'', si per aventura l'estol del dit Miramomni escalçava alcun leyn armat de Christians que no fos de nostra senyoria ni de nostra terra, e aquel leyn armat se metia en alcuna villa de la nostra terra o en alcuna hilla de les nostres, qu'els homens dlaquel loch no ajuden ad aquels Christians del leyn armat, ni fassen negun embarah ad aquel estol. ''Item'', si alcun leyn de Christians o d'altres homens volien mal fer à la terra del dit Miramomni o ad alcun de sos homens, e les galoes del dit Miramomni encalçaven aquels, e avien à venir en alcun loch de nostra terra, qu'els homens d'aquel loch nols lus deffenen si en mar los podien pendre; mas si aquels Christians podien venir à terra, que aquels d'aquel loc nostre no fossen tenguts de delivrar aquels als Sarrahins, mas que venguen en poder nostre. ''Item'', si per aventura vent portava alcuna de les galees de Miramomni en alcuna de les riberes, o venien aqui per encalçar enemits, que pogossen aqui pendre aygua e refresçament, e que ayso no ls fos vedat. ''Item'', si negun Sarrahin avia clams de Christians de nostra senyoria, que el provan la cosa, que li sia fet so que fer deja. E AYTAMBE SEBLABLEMENT que tot Christia de nostra senyoria e altre home del locs nostres, so es assaber d'amont dits e de tots altres locs de nostra terra, qui venrum à les terres del dit Miramomni, so es assaber de Zinetha à Benniaccor entro à la senyoria del senyor de Tenez, sia salv e segur en cors e en aver, axi que nul hom no li gos fer tort no sobres, mos que puschen vendre, els puscha hom vendre, e que no sien nul dan ni embarch mentre aquesta treva durara. Et si per aventura alcun d'els prenian en alcun d'aquels locs dan en cors ni en aver, qu'el dit Miramomni o esmen tot complidament si que foses devengut aquel dan per alcun dels bailes o altres officials seus, o per alcuns altres homens de sa terra. Aquels perdens juran per so que auran perdut, o mostran. ''Item'', que les galees ni'ls leyns armats del dit Miramomni no fassen mal en la terra nostra ni ajuden negun qui mal hi volgues fer. ''Item'', que si alcun o alcuns volien exir en nau gran o pocha, o galea, o leyn, o barcha, d'alcun loc de la terra del dit Miramomni per fer dan ad alcun de la terra nostra o de la senyoria nostra, o ad alcuns dels nostres ports o de nostres riberes, Christians o d'altres homens qui aqui vinens, o anans, o estans, en cors o en aver, qu'el dit Miramomni vet e fassa vedar que no pusca fer neguna maneria. ''Item'', que tots los homens de la nostra senyoria que venrran en la terra del dit Miramomni, sien honrats e gardats axi con los altres mercaders christians qui son ab el en pau e en treva, e que nol sia feta neguna custuma nova, si no axi com acostumat e usat és sa an rere, e qu'els sia cregut l'alfondech hon solon posar en Tuniz; e que no'ls sia vedat de dir lurs hores, ni de sebelir lurs corsses. ''Item'', que ajen forn per coure lur pan; els dits homens nostres no dejen devalar en altres locs sino en aquels in quels és dada licencia de devallar, sino o fehien per obs, axi con de refrescar vianda, e per alcuna cosa que agessen obs à lur leyn, o à lur nau, o à lur barcha, mas que aqui no pogessen res vendre ni comprar, ni per asso aver nouer ab les hommes d'aquel loch. ''Item'', que negun mercader de la terra no vaia en nau armada, sino o fahia pus, l'armament ne fos tolt. ''Item'', que negun mercader de la terra del dit Miramomni ni altre home ne compre neguns coses de nul altre hom lesquals fossen estades toltes ad alcuns homens de la terra nostra, ni negun de lurs catius; e si per aventura alcunes mercaderies o coses qui fossen toltes ad alcuns homens de nostra terra, après la kalendar d'aquesta pau, eren trobades en alcun loch de la terra del dit Miramomni o de la sua senyoria que aquels qui o aurien, que fossen destrets à retre aqueles coses. ''Item'', que si alcuns leyns, o naus, o barches de nostra senyoria se perdien en alcuns locs de la terra del dit Miramomni, o alcun hom de nostra terra qui fos en alcuna nau de Sarrahins venia en alcuna de les hilles sues, qu'els homens d'aquel loc garden e deffenen aquel o aquels homens nostres e lurs coses, els fassen retre totes aquelles coses qui lurs fossen, qui ixissent de la mar. ''Item'', que tota nau qui sia en qualque port dels ports de la terra nostra, dels homens de la nostra terra o d'altres, ajo aquel dret qu'els nostres homens auran. ''Item'', que de les mercaderies dels homens de la nostra terra sia prés delme o mig-delme de so que portaran en or o en argent, axi com acostumas és. ''Item'', que tota mercaderia que portan en qualque loch de la terra del dit Miramomni, si no la poden aqui vendre o baratar ab altra, que la puscan d'aqui trer e portar en qualsque altres terres, sé volrran, sens que no paguen delme. ''Item'', que de forment ni d'ordi que y porten ne paguen delme. ''Item'', que de so que compraran los senyors de les naus, o dels leyns, o de les barques, de so que auran de loguer de la nau, o del leyn, o de la barcha, que non paguen per dret sino mig-delme. ''Item'', que de tot so que vendron de lurs mercaderies en la duana ab testimonis de la duana, o per man del torçimayn, que la duana sia tengunda del preu. ''Item'', qu'els homens de la terra o de la senyoria nostra ajen à Tuniz un consol o dos, qui demanen tots lurs drets e lurs costumas en la duana e en altre loch, losquals sien lurs especials. Aytambe que y ajen un escrivan especial, que no y aja res que fer ab altres persones, si no ab els. ''Item'', que si per aventura Miramomni avia obs lurs naus e lurs leyns à portar los delmes o altres coses, que sia pres à ell lo terç per rason del nolit. ''Item'', si per aventura l'estol nostre encalçava alcun leyn armat de Sarrahins que no fos de la senyoria ni de la terra del dit Miramomni, e aquel leyn armat se metia en alcuna vila de la terra deldit Miramomni, qu'els homens d'aquel loch no'ls lus deffenen si en mar los pudien pendre; mas si aquels Sarrahins o altres homens podien venir à terra, que aquels d'aquel loch no fossen tenguts de delivrar aquels als Christians, mas que venguen en poder de Miramomni. ''Item'', si per ventura vent portava alcuna de les galees nostres en alcuna de les viles de Miramomni o en alcun de les riberes, o venien aqui per encalçar enemics, que pogessen qui pendre aygua e refrescament e aço que no fos vedat. ''Item'', que si negun Christian avia clam d'alcu Sarrahi que sia de la terra del dit Miramomni, que el provan la cosa, que li sia fet so que fer s'en deja. E aquesta pau e treva que deja durar de la festa de scent Johan premier qui ven à X ayns. E si per aventura sobre aquesta pau e treva avia contrats en re entre nos el dit Miramomni, que y aja spasi per declarar aquel contrast per tres menses pus la devent dita treva sera passado. Lalqual pau e treva nos en JACME, per la gracia de Deu rey d'Aragon damont dit, loam e atargam per nos e per l'efant en P. e per lenfant en Jacme fils nostres, e per los Richs-homens nostres o altres homens de nostra terra. E prometem per nos e per els à tendre e complir aquella pau e treva segons que d'amont es dit, à bona fé nostra, sens negun mal engan, tambe per mer come per terra sobre la nostra seynoria. Datum Valenciae, XVI kalendas marcii anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo.Signum [ ] Jacobi Dei gratia regis Aragonum, Majoricae et Valenciae, comitis Barchinonae et Urgelli et domini Montpelieri. Testes sunt FFerrandus Sancii filius domini regis; Petrus Ferrandi filius domini regis; Raymundus de Montechateno, Gaucerandus de Pinos, Berengarius de Anglaria. Sig [ ] num Bartholomei de Porta, scriptoris domini regis praedicti, qui mandato ejusdem hoc scripsit et clausit, loco, die et anno prefixis. ''Certificat de traducció i d'expedició, de 13 de juny de 1278'' Raynerius Pisanus, filius quondam Scorcia Lupi, autentichum hujus vidi et legi, et ideo meum signum apposui et subscripsi. Ego frater Arnaldus de Furno, qui praedictis interffui, pro me et fratre Bn. de Sala subscribo. Signum Guillelmi de Bonastre, notarius publicus per dominum regem Aragonum in Tunicio, qui, mandato Bolphacen moxeriffi Tunicii et instantia senum officialium doanae curia Tunicii, hoc instrumentum in domo dicti moxeriffi fideliter scribendo scripsit, translatavit ab originali, et clausit idus junii anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo octavo. {{DP-100}} [[Categoria:Tractats de pau]] [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:1270]] 2188 3357 2006-12-28T19:02:39Z Aleator 20 redir #REDIRECT [[Jaume el Conqueridor]] 2192 3518 2006-12-30T19:36:59Z Aleator 20 recateg {{encapçalament|Tractat de pau entre Miramomeni Aboyahoa Çacharia i els reis de Mallorca|Miramomeni Aboyahoa Çacharia|Traducció al català (original) del tractat de pau en àrab de l'any 1312, entre els reis de Mallorca ([[w:Jaume II d'Aragó|Jaume II]], Sanç) I i el rei de Tunísia Miramomeni Aboyahoa Çacharia.}} Hoc est translatum, sumptum fideliter et factum a quodam instrumento arabico treugue, pacis et amicitiae factae et formatae per illustrem dominum Aboyahiam Çachariam regem Tunicii, et per honorabilem Gregorium Salembe, missum sive nuntium, sindicum et procuratorem excellentissimi domini Sancii Dei altissimi gratia regis Majoricae, comitis Rossilionis et Ceritaniae, et domini Montis-Pessulani. Cujus instrumenti transcripti et conversi de arabico in linguam sive loquelam catalanam sive catalaniscam, legente, interpretante et explanante Johanne Egidii interprete sive turcimanno, qui linguam sive loquelam et litteram arabicam satis apte et perfecte scit et intelligit ac cognoscit, iu omnibus et per omnia talis est: En nom de Deu piados et misericordios, oratio fassa d'eu sobr'el senyor nostre Mahomet e als seus parents e companyons, e saludem lo ab salutatio complida! Aquesta es carta de pau ban ahuyrada e es fermada per manament del senyor senyor nostre, loch-tenent de Deu e princep nostre, l'exalçat per manament de Deu, el victorios per gratia de Deu, el Miramomeni Aboyahoa Çacharia fil dels amirs Artexedi, mantenga'ls Deus ab sa victoria! els alonch la sua bona ajuda et aja perdurabletat son regne, e mantenga a la universitat de la Morisma la lur gracia! Con sapiats qu'el alcayt honrat Gregori Salembe ar'es en Tuniç (guard la Deus!) demanan la pau, que la volia fermar ab la alta senyoria (assegur la Deus!), per aquel qu'il trames l'exalssat rey e de gran nomenada En Sanxo fil d'el exalçat rey e de gran nomenada En Jacme rey de Malorcha, e de les altres (ilas) a aquela sotsjaens, e sots son regne e sots la sua obediencia, (que fermas ab'el sobre adobar los estaments e que anassen ab goig les lurs voluntats!) segons qu'els mostra d'asso per procuratio publica de part d'aquel qu'il tramet d'amunt dit, e que sia aquesta dita pau per temps de deu ans solars, e asso es vengut en lo més de febrer, en la primeria, lo començament d'el més de Xuuel de l'an de setcents e dotçe, és recontat en asso le covinences que d'aval s......es, que sia: que tots aquels qui venron de la gent de Malorcha e de la sua senyoria, sien segurs de seguretat de Deu alt, en persona e en aver, en l'estament que sera vengut, e que estara; e comprant e venent en la ciutat de Tuniç, la qual Deu alt salvu! e en les altres terres, que ela guarde! ne anant a ela o vinent; e a els no sia estesa ma, ne a els no sia negun greuge per negun d'aquels de la ciutat alta d'amunt dita, ni per neguns altres lochs seus, losquals son sots ela, ni sots la sua obediencia, ni d'aqui avant conquistaran ab voluntat de nostre senyor; e auran fondech en la ciutat alta d'amunt dita, e en bon (bona?), a lur estar apropiat a els, e a els en aquel no sera negun companyo sino a lur voluntat; e auran consol loqual sera jutge entr'eyls, e auran forn en lo dit fondech: e quan appartan en la . . . . . . .ens o malfeytors de gents de Malorcha o de les sues partides, que no o sapie lo rey de Malorcha, no sia res dit ne demanat a negun dels seus mercaders en la ciutat d'amunt dita per rahon d'aquela cosa. E no daran als bastays qui portaran la lur mercaderia la qual pervenia a els de la . . . . .lo quart del loguer del careu qui aura aportada la sua mercaderia de la Goleta. E si sera atrobada a negun dels mercaders neguna cosa amagada, a aquel no sia prés negun altre dret, sino ço que acostumat és de dee et de feyt, e per asso negun altre greuge no li fos feyt. E que no sia cercat lo fondech per neguna d'aquestes rahons. Et tot ço que aduran de mercaderia a la ciutat alta e a les altres terres sues, no paguen sino solament lo dee . . . . . . . . . de mercaderias, mig dee d'argent e d'or, e no li sia prés de sso que adura de forment e d'ordi . . . . . . . . .feyt, lo qual és acostumat, e sia abatut a els de les mercaderies que aportaran lo dret del rotol qui era acostumat de dar en lo pes: e quan alcu vendra alcuna mercaderia, e lo comprador la aura regoneguda, no la pugo tornar sino era encamarada e falsa. E tot ço que vendran de lurs mercaderies en l'estols, de que agen pagat dret, no li sie prés meg s'en n'i es neguna altra cosa. E sia vedat a aquels qui volran ixir de la ciutat alta, per corssejar en mar, sobre hommes de Malorcha e les sues gents sotsmeses a ela, en leyn gran o poch, de qualque maneria sia, vedament complit, e que sia tornat tot sso que aurien prés, d'aver e de pressones. E axi deia vedar lo rey de Malorcha tots ceyls qui volguessen corssejar per mar, sobe neguna de les gents de la ciutat alta, laqual Deus salvu! en leyn gran o poch, o de qualque altra maneria fos; e si negun n'ixia meyns de sa sabiduria, sia a el que li o vet, e que fees satisfer a aquels tot ço que aurien prés d'aver, ni d'ommes ni de fembres, e que negu no puxc renegar en leyn de corssaris, fins qu'en sien levades les coses que sien de lors; e que negu no compre de les gents de Malorcha ne de les altres terres, de la dom qui corssejas sobre la ciutat d'amunt dita, homens ne fembres, ne altres coses. E atretal la ciutat alta no compre homens ne fembres qui fossen preses ni altres coses que fossen de Malorcha ne de les altres terres sues. E tota nau que fos en lo port de la ciutat alta, o en altres terres sues, a tots las gents de la ciutat o altres, sarrayns fossen o christians, qui anassen o venguessen, en neguna guisa no'ls contrast negu a les gents de Malorcha en demanar viandes ni altres coses. E atretal tota nau que fos en lo port de Malorcha o en altres ports d'aqueles terres, en neguna guisa no'ls contrast a negun de la ciutat alta, qui demanassen viandes o altres coses; e no fos fet a negu greuge de la dita ciutat per negun hom de Malorcha ni per negun altre, e si o fos, lo rey de Malorcha li fassa satisfaction d'aquel. . . . . . a de Malorcha, o que la doana lui fassa satisfactio d'aquel. E que sien tenguts que no davalaren en les terres en que no a doanes, sino per necessitat d<nowiki>'</nowiki>''exartia'' o de viandes, o per altres estruments que aguessen mester . . . . . . . .venen, res ne y compren; e quan falira alcun leyn de les gents de Malorcha en la ribera de la ciutat alta, o en la ribere de les yles sues, o en riberes de les . . . . . . . . . . . . . . sien tengudes . . . . . . . . . . . . . . . . . e que sio reten totes les coses que la mar gitas en terra e tota lur fusta. E tots aquels de Malorcha qui fossen en leyns de Sarrayns, que los fos fet atretal. E axi sia . . . . . . a tot leyn de la ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . E tota mercaderia que els aportassen e no la poguessen vendre ni esplegear, qu'els sia legut de tornar la en qualque terra se vulian, meyns de pagar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . nono pagaran dret ni mig dret. E que no sia demanat a negu mercader sarrayn qui vaja a la ciutat alta o venga d'aquela, neguna cosa d'asso, com novelament los demanen, so es los dos e mig per centena. E asso fon testimoni sobr'el missatgé Gregori Salembe de Malorcha d'amunt dit, procurador ab plen poder sobr'esso que li era comes en aquesta carta, e el era en san estament, e en franch albitre. E hom qui era latinat en lengua sarraynesca, segons que oym d'aquel per qui corren los honrats manaments per les sues mans, guard lo Deus e'l fassa benahuyrat! dona licentia en testimoniejar aquesta pau beneyta. E fo present a aquesta pau, frare Nycolau Damyon e frare Romeu de Falchs, e En Bernat de Fonts, e En Jacme Rostayn consol del rey d'Arago, e En Orsset Testudinis? e en Lemo notari Escortxa-lupo, e Bernat de Bel-vey notari, e En Lorenç de Berga, escriva dels cavaliers christians, e En Johan Gil turcimayn, qui sobre veeren sobre la carta de la procuracio que avie aportada aquel Gregori missatgé d'amunt dit, nomena en ela, el segol de cera que y era en ela penjant; e ligiren lo segel e digueren e significaren que era verdader; aquels qui'l veeren digueren que era trames del rey de Malorcha En Sanxo d'amunt dit, e certificaren la procuratio esser complida, e de tot asso testimoniejaren, al canelar de vint e tres dies de la quaresma axelsade en l'an de set cents e dotçe, sapie Deus la sua benedictio! E aisso turcimanya turcimayn per los frares; fon testimoni de la carta Mahomet fil de Abdelhach fil de Hissa, e l'altre testimoni Abdella fil de Mahommet el Corexi, e l'altre testimoni Mahomet fil de Hassen fil de Asmet fil d'En Aly Ellachhami. Ego Bonanatus de Turribus, presbiter, pro teste subscribo. Ego Bernardus de Ultzma, scriptor juratus fundici domini regis Aragonum in Tunicio, pro teste subscribo. Signum Bernardi de Pulcro-Vicino, notarii publici auctoritate excellentissimi domini regis Aragonum in Tunicio,qui hoc translatum fideliter translatavit et fecit, et cum suo originali instrumento, legente et explanante dicto turcimanno, de verbo ab verbum legaliter comprobavit et clausit, Tunicii, sexto kalendas febroarii anno ab incarnatione Domini millesimo trescentesimo duodecimo. Et postea dixit dictus turcimannus, quod illud quod superius dictus turcimannus de mandato dicti regis Tunicii et dicti alfaquihi, qui precipiendo dixerunt quod illud quod dicitur de furno adderetur in dictio instrumento. {{DP-100}} [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:1312]] [[Categoria:Tractats de pau]] [[Categoria:Texts originalment en àrab]] 2194 3373 2006-12-28T20:32:40Z Aleator 20 punt per coma <noinclude> Aquesta plantilla s'afegeix a les categories a les que fa referència per a permetre la navegació. [[Categoria:Plantilles]] [[fr:Modèle:Epoq]] </noinclude> {| style="text-align:center; background-color:#f0fff0; border: 1px solid black; " align="center" | Textos de l'[[:category:Edat Antiga|Edat Antiga]] | [[:category:Edat Mitjana|de l'Edat Mitjana]] | [[:Category:s.XVI|del s.XVI]] | [[:Category:s.XVII|del s.XVII]] | [[:Category:s.XVIII|del s.XVIII]] | [[:Category:s.XIX|del s.XIX]] | [[:Category:s.XX|del s.XX]] | [[:Category:s.XXI|del s.XXI]] |} 2195 3370 2006-12-28T20:28:22Z Aleator 20 nov {{Època}} En aquesta categoria cal incloure els textos creats abans de la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476. [[Categoria: Texts per època]] [[fr:Catégorie:Antiquité]] 2196 3371 2006-12-28T20:30:12Z Aleator 20 nova {{Època}} En aquesta categoria cal incloure els textos creats al segle XVI. [[Categoria: Texts per època]] [[en:Category:16th century works]] [[fr:Catégorie:XVIe siècle]] 2197 3372 2006-12-28T20:30:58Z Aleator 20 nova {{Època}} En aquesta categoria cal incloure els textos creats al segle XVII. [[Categoria: Texts per època]] [[en:Category:17th century works]] [[fr:Catégorie:XVIIe siècle]] 2198 3374 2006-12-28T20:33:31Z Aleator 20 nova {{Època}} En aquesta categoria cal incloure els textos creats al segle XVIII. [[Categoria: Texts per època]] [[en:Category:18th century works]] [[fr:Catégorie:XVIIIe siècle]] 2199 3375 2006-12-28T20:34:00Z Aleator 20 nova {{Època}} En aquesta categoria cal incloure els textos creats al segle XIX. [[Categoria: Texts per època]] [[en:Category:19th century works]] [[fr:Catégorie:XIXe siècle]] 2200 3376 2006-12-28T20:34:30Z Aleator 20 nova {{Època}} En aquesta categoria cal incloure els textos creats al segle XX. [[Categoria: Texts per època]] [[en:Category:20th century works]] [[fr:Catégorie:XXe siècle]] 2201 3377 2006-12-28T20:35:06Z Aleator 20 nova {{Època}} En aquesta categoria cal incloure els textos creats al segle XXI. [[Categoria: Texts per època]] [[en:Category:21st century works]] [[fr:Catégorie:XXIe siècle]] 2202 3380 2006-12-28T20:49:49Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per procedència]] 2203 3381 2006-12-28T20:50:21Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per idioma]] 2204 3385 2006-12-28T20:59:09Z Aleator 20 errata [[Categoria:Autors per idioma|Persa]] 2205 3384 2006-12-28T20:58:36Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per procedència|Iranians]] 2206 3388 2006-12-28T21:05:14Z Aleator 20 redir #REDIRECT [[Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)]] 2207 3396 2006-12-29T14:56:09Z Aleator 20 redirect #REDIRECT [[El rossinyol]] 2208 3398 2006-12-29T17:50:04Z Aleator 20 categ [[Categoria:Política]] 2209 3399 2006-12-29T17:51:19Z Aleator 20 categ [[Categoria:Ciències socials]] 2210 3400 2006-12-29T17:51:56Z Aleator 20 categ [[Categoria:Ciències]] 2211 3401 2006-12-29T17:52:39Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XX]] 2212 3404 2006-12-29T17:55:39Z Aleator 20 alfab [[Categoria:Texts per idioma original|Rus]] 2213 3448 2006-12-29T23:23:19Z Aleator 20 iw [[Categoria:Texts]] [[en:Category:Works by language]] 2215 3407 2006-12-29T18:10:44Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per idioma|Rus]] 2216 3408 2006-12-29T18:11:36Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per procedència|Rússia]] 2217 3411 2006-12-29T18:20:43Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XIII]] 2218 3412 2006-12-29T18:21:35Z Aleator 20 categ [[Categoria:Edat Mitjana]] 2219 3414 2006-12-29T18:28:47Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per procedència|Ucraïna]] 2220 3415 2006-12-29T18:29:20Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XX]] 2222 3421 2006-12-29T18:50:27Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XX]] 2223 3423 2006-12-29T18:53:20Z Aleator 20 categ [[Categoria:Texts per idioma original|Alemany]] 2225 3426 2006-12-29T19:14:13Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XIX]] 2228 3431 2006-12-29T20:18:06Z Aleator 20 categ [[Categoria:Texts per idioma original|Anglès]] 2229 3432 2006-12-29T20:18:35Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XIX]] 2230 3442 2006-12-29T22:49:40Z Aleator 20 [[Joan Benlloch i Vivo]] mogut a [[Joan Benlloch i Vivó]]: Accent a la o segons http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bbenl.html #REDIRECT [[Joan Benlloch i Vivó]] 2231 3446 2006-12-29T23:17:02Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XX]] 2232 3447 2006-12-29T23:17:42Z Aleator 20 categ [[Categoria:Texts per idioma original|Aranès]] 2233 3452 2006-12-29T23:40:36Z Aleator 20 categ [[Categoria:Ciències socials]] 2234 3453 2006-12-29T23:40:56Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XX]] 2235 3457 2006-12-30T00:25:23Z Aleator 20 categ [[Categoria:Texts]] [[ar:تصنيف:الأعمال حسب الموضوع]] [[en:Category:Works by subject]] 2236 3460 2006-12-30T00:38:47Z Aleator 20 categ, iw [[Categoria:Texts]] [[en:Category:Works by genre]] [[es:Categoría:Literatura por género]] [[fr:Catégorie:Littérature]] 2237 3466 2006-12-30T00:52:05Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Edat Mitjana]] 2239 3473 2006-12-30T15:26:47Z Aleator 20 23 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXIII|anterior=Capítol XXII|següent=Capítol XXIV}} <center> <big>CAPITOL XXIII.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Iacme pensa de apparellarse per anar al concili, e les festes que va fer al rey de Castella, quant vench a la sua terra per passar al consili.</big> </center> Ara llexarem aço, que be mi sabre tornar, e parlarem del senyor rey Darago. Com lo senyor rey Darago e els infants hagren ordonades totes aquestes coses, ell pensa com al dit concili pogues anar honrradament, e majorment que li trametessen a dir cardenals a altres qui eren del consell del papa, quen partida lo concili aquell se era ordonat per lo pare sanct per gran desig que hauia de vaer lo senyor rey Darago, e la gloria que ell podia hauer, quel vaes ab tals dos gendres reyes, com era lo rey de França e el rey de Castella, e les sues filles regines e els nets; e com lo papa se volia delitar a vaer aquella obra que Deus hauia feyta al neximent del dit senyor rey Darago, e volia vaer la bona fi en que venia; e axi mateix que hach consell, quell tenia lo pus saui senyor del mon, e lo millor darmes e de tots feyts; e axi que ordonas ab tota la chrestiandat passatge sobre los infels. E com ell hach ordonada la sua anada, pensa dexir al rey de Castella, e venguerensen al regne de Valencia, e volgueren saber les viandes com eren ordonades. E axi fo los ho tot mostrat, e tot fo axi be ordonat e complit, que no hi hach mester millorament: e axi lo senyor rey e els senyors infants acostarense lla hon lo rey de Castella deuia entrar. E com lo rey de Castella e la regina e los infants llurs saberen, quel dit senyor rey e els infants eren aparellats, qnels reebessen ab gran honor, cuytarense de venir; e com foren al entrar de la terra del senyor rey Darago, lo dit senyor rey e els infants los foren aqui, e reeberen los ab gran deport e ab gran alegre e ab grans professons e jochs que en cascun lloch los feyen les gents del senyor rey Darago. E de puix que foren entrats en la terra del senyor rey Darago. E de puix que foren entrats en la terra del senyor rey Darago, estegren XII jorns abans que fossen en la ciutat de Valencia, e com foren en la ciutat, nul hom no poria escriure los jochs e els alegres, taules redones, taules juntes de reylo de cauallers saluatges, borns, anar ab armes, e galees e lenys armats quels homens de mar feyen anar per la rambla ab carretes, batalles de toronjes, e encortinaments; si que tant foren los jochs que hauien a passar, que com foren a la sgleya de sent Vicent, hon auallaren er fer reuerencia com entraren, que nuyt escura fo ans que fossen al reyal, hon lo senyor rey mana que hi posas lo rey de Castella, e la regina e los infants posaren cascu en honrrades posades. Queus direm? Quinze dies tots entegres dura la festa en Valencia, que hanch menestral ne altre no hi feu obra, ans tots dies refrescauen los jochs e les dances e els balls. E les racions quel dit senyor rey Darago feya donar a les gents del rey de Castella seria una marauella de oyr. Queus dire? que qui comptar vos ho volria tot, seria cosa que allongaria la mia materia, e vendria tart al meu proposit. Mas finalment vos dich que partent de Valencia anaren tuyt a madona sancta Maria del Puig de Moruedre, e de Moruedre a Borriana, e puix a Castello, puix a Cabanyes; e de Cabanyes a les Coues, e de les Coues a sent Matheu, e puix a Vlldecona, e puix a la ciutat de Tortosa: e aqui los fo feyta festa, tot axi com en la ciutat de Valencia, e aturaren hi VI jorns; e puix de Tortosa al coll de Balaguer, e passaren per sent Iordi, que encara llauors no hi era la pobla de la font del Perallo; e puix del coll de Balaguer a Cambrils, e puix ala ciutat de Tarragona. E axi mateix fo infanitat de dir la honor quils fo feyta, que larchebisbe de Tarragona ab deu bisbes de sa prouinça, qui son tots de la senyoria del senyor rey Darago, ab molts abats e priors e ab gran quantitat de gent de religio e de altres clergues professo feyta cantant e lloant Deus los reeberen, e estegren en la ciutat de Tarragona VIII jorns. E apres de Tarragona anaren a Sarbos, puix a Vilafranca qui es una noble vila e bona, e hon los fo feyta aytanta donor com en una ciutat, e stegren hi dos jorns. E puix de Vilafranca anarense a senct Climent, puix de senct Climent a Barcelona. E nom cal escriure, que pensar podets, com hi foren reebuts, que molt fort seria de recomptar. Mas axi com Barcelona es la pus noble ciutat, e la millor quel senyor rey Darago haja, pensar vos podets la festa quina fo, e passa axi com de totes les altres ciutats, e aqui estegren X dies; e de Barcelona anaren a Granyoles, e de Granyoles a Hostalrich, e Dostalrich a la ciutat de Gerona: e aqui si los fo feyta festa, non cal parlar, que sol los ciutadans de Gerona menys dels cauallers qui son molts en aquella encontrada hi feren tant, que tot hom ne faeren marauellar a Gerona, e estegren hi quatre jorns. E apres partent de Gerona anaren a Basquera e a Pontons; e puix lo rey e la regina ensemps vengren ab tots aluergar a Peralada: e aço se yo, perço com yo era fadri, e lo dit senyor rey de Castella e la regina jagren aquella nuyt en la cambra del alberch de mon pare, hon ya vos he comptat quel damunt dit senyor rey en Iacme Darago hauia posat. Si que perço com lo rey de Castella e la regina foren ensemps aquella nuyt, feu hom VII portals en lalberch den Bernad Rosinyoll quis tenia ab la casa de mon pare, hon lo rey passa a la cambra de la regina. E axi per vista, no per als, vos puch yo aço dir per cert: e estegren a Peralada dos jorns, quen Dalmau de Rochabara, senyor de Peralada, hach soplecat al senyor rey Darago, que li plagues que un jorn lo pogues conuidar a Peralada, e lo senyor rey ab prechs dell, perço com lo amaua molt, dix li que ell no llexaria que un jorn nols faes llurs ops a Peralada, e laltra jorn que de gracia special lo hi atorgaua. De la qual cosa en Dalmau li feu moltes gracies: e dech ho fer, que aquest fo un plaer que hanch lo senyor rey no volch atorgar a rich hom ne a prelat qui fos a Cathalunya, saluant a ell; perque fo cosa quen Dalmau li grahi molt. E apres que agren estat dos jorns a Peralada ab gran goig e ab gran alegre, anarense a la Ionquera, e de la Ionquera al Velo, e del Velo al Mas qui es bell lloch qui era del Temple: e del Mas entrarensen a Perpenya: e nom demanets la festa gran que aqui fo, e dura VIII jorns. E puix apres anarense a Salses, e de Salses a Vilafranca, e de Vilafranca a Narbona. E don Amalrich de Narbona feu los molta de honor e de plaer, perço com ell e lo senyor infant en Iacme Darago hauien dues germanas per mullers, filles del compte de Foix, e estegren dos jorns a Narbona. E puix anaren a Beses, e de Beses a Sentiberi, e de Sentiberi a Lopia, e de Lopia a Muntpesller. Mas los jochs e els alegres qui foren feyts a Muntpesller passaren tots altres feyts. E aqui estegren quinze jorns, e daqui trameteren llurs missatges al papa, e aqui hagren resposta. E com hagren hauda resposta, e hagren endreçat llur cami dentrar per la terra del rey de França, partirense de Muntpesller. E daqui auant parlare de la materia, perque aquest libre se fa, ço es asaber de la honor e de la gracia que Deus ha feyta e fa al casal Darago. E perco com yo entench, que aquesta materia sia tal que torna a gran honor a la casa Darago e de ses gents, yous en fare mencio: e nous pensets, que sia poch ço que costa al senyor rey Darago e a sos fills aquest feyt; ans vos promet que monta a tant, que tota Castella nou poria pagar de quatre anys. Perque vosaltres qui oyrets aquest libre, qui no sabets lo poder qual es del senyor rey Darago, pensats qual es? quen veritat fort cosa seria, quel rey de França hi pogues bastar. E com hi bastats lo seu thresor, no li bastaria lo cor queu faes, que per desfeyt se tendria. E lo senyor rey Darago fo daquest feyt pus alegre a totes hores, que no fora, si aytant com ell despenia li vingues en do o en seruey del papa o daltres gents: e axi Deus basta a bon cor, perque Deus lo basta el honrra en tots feyts de la sua vida. Ara lexarem anar lo rey de Castella qui sen es anat al concili, e parlarem del senyor rey Darago. 2240 3474 2006-12-30T15:27:07Z Aleator 20 22 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXII|anterior=Capítol XXI|següent=Capítol XXIII}} <center> <big>CAPITOL XXII.</big> <br><big>Com lo rey Nanfos de Castella tramete a dir al senyor rey en Iacme, que volia entrar per Valencia; e en quin temps.</big> </center> E axi los missatges del rey de Castella sen tornaren, e lo senyor rey e los senyors infants faeren molts dons als dits missatges qui aquest nouell los hauien aportat; axi que sen tornaren molt alegres e pagats en Castella ensemps ab los missatges del senyor rey Darago que ell trametia e els senyors infants. E axi los dits missatges foren be reebuts per lo rey de Castella e per la regina e per linfant en Ferrando e per linfant en Sanxo e per tots los altres, e majorment com oyren la llur missatgeria, e oyren les llaors quels llurs missatges ne deyen. E axi mateix ells donaren molts richs dons als missatges del senyor rey Darago, e trameteren a fer gracies al senyor rey Darago e als infants de llur proferta, els trameteren a dir, que volien entrar per lo regne de Valencia, e digueren les lo temps. E lo dit senyor rey Darago e los infants hagueren ne gran plaer, e pensaren de ordonar lla hon començar deuien dentrar en llur terra entro a Muntpesller e les viandes e tot ço que ops haurien: en tal manera ho endreçaren, que james negu senyor no fo tant bast ab totes ses companyes, com ells foren, e que del dia quell seria entrat en llur terra, entro que fos fora de Muntpesller, que no despenes res lo rey de Castella del seu, ne persona que aqui fos ab ell: e axi se compli tant abundantment, com dauant hauets oyt, quel fo feyt laltra vegada, com estechs en lo regne de Valencia. Si quel rey de Castella e encara aquells qui ab ell eren e la regina e los infants se marauellaren com ho poch bastar, ne la terra de Cathalunya com ho poch sofferir; quells nos podien pensar, que per res la terra del senyor rey Darago fos tant grassa, ne ab tanta de bondanca, segons que per auant entendrets. 2241 3475 2006-12-30T15:27:23Z Aleator 20 21 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXI|anterior=Capítol XX|següent=Capítol XXII}} <center> <big>CAPITOL XXI.</big> <br><big>Com lo rey en Iacme Darago hach carta del papa, que anas al concili quis tench a Lleo del Royne, e com lo rey Nanfos de Castella son gendre li enuia a dir, que volia anar al concili e passar per la sua terra.</big> </center> Com lo dit senyor rey en Iacme hach axi molt de temps sejornat per ses terres, e lo senyor infant en Pere atre tal, e lo senyor infant en Iacme, vengren missatges al senyor rey Darago, quel pare sanct faria concili general a Lleo del Royne, e que pregaua e requeria tots los reys de chrestians del mon, que hi fossen ells o llurs procuradors. Don lo senyor rey se aparella danar, e en axi com ell tractaua que hi anas com pus honrradament poria, missatgers le vengren del senyor rey Nanfos de Castella gendre seu, que ell volia anar al dit concili, e volia passar per la sua terra ab la regina e ab gran res de sos infants; e que asenyaladament per dues rahons volia passar per la sua terra. La primera que ell e la regina e sos fills hauien gran desig de vaer ell e els infants. E laltra perço com ell anaua al dit concili per tant grans affers, que volia hauer sobre aquells son consell axi com de pare, e del senyor infant en Pere e del senyor infant en Iacme axi com de frares. E lo dit senyor rey e los dits senyors infants hagren gran plaer daquest feyt, e tantost ab los missatges del rey de Castella ells ni trameteren de gran valor, e trameteren li a dir, que molt eren pagats de llur venguda, e que pensas de pendre tota la llur terra a son seruey axi com la sua propia. E que aquests missatges quels faes asaber certament, per qual part volria entrar en llur terra, e lo dia que hi vendria. 2242 3476 2006-12-30T15:27:43Z Aleator 20 20 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XX|anterior=Capítol XIX|següent=Capítol XXI}} <center> <big>CAPITOL XX.</big> <br><big>Recompta les grans merces quel senyor rey feu a les mullers dels chrestians que moriren en la batalla damunt dita, e com los bons senyors fan bons vassalls, e quanta de major gracia sia esser sotsmesos al casal de Arago, que a qualsevol altres senyor.</big> </center> E lo senyor rey feu los gracia, que tot quant hauien guanyat que fos llur, que non volgue quinta ne res: e volch que les mullers e les filles de aquells chrestians qui en la batallan moriren haguessen axi bona part del guany, com aquells qui ne escaparen, de que ne foren tuyt molt alegres e pagats; que tant ho tengueren tuyt en be, que a tothom dobla lo cor de be affer. E mostraren ho per auant en los gran feyts e batalles que per auant entendrets; car cert siats, quela bons senyor ajuden molt affer llurs vassalls bons, sobre tots senyors ho han aquells del casal Darago; que nous dire que sien senyors de llurs vassall, que enans son llurs companyons. Que qui be pensa los altres reys el mon, com estan cars e crus a llurs vassalls, es pensa hom los senyors del casal Darago, quantes gracies fan a llurs sotsmesos, la terra deurien besar quells calciguen. E si me demanen: en Muntaner, quines gracies conexets vos que fan los senyors del casal Darago mes a llurs sotsmesos que altres? jous ho dire. La primera gracia es, que tenen los richs homens, prelats, cauallers e ciutadans e homens de viles e de mases mills en veritat e en dretura, que neguns altres senyors del mon; encara que cascu se pot fer major rich hom que no es, que no ha paor que contra raho e justicia li sia neguna res demanat ne lleuat: ço que no es axi dels altres senyors del mon; perque les gents de Cathalunya e de Arago viuen pus alts de cor, com se veuen poblats axi a llur guisa: e nul hom no pot esser ho darmes, si no es alt de cor. E axi mateix encara han ab ells aquest auantaje, que cascu pot parlar ab ells aytant com se meta en cor qui parlar hi vulla, e aytantes hores ells escoltaran graciosament, e pus graciosa li respondran. E de altra part si un rich hom o caualler o hom de vila qui honrrat sia vol maridar sa filla, e requer a ells que li facen honor, que hi yran e li faran honor a la esgleya o lla hon los placia. E aytal mateix se fan, si negu mor o de negu volen fer aniuersari, que axi hi van, com farien a llurs contirals, e daço non façats compte de altres senyors del mon. Item part aço a les grans festes, que faran conuit a tota bona gent, e menjaran en presencia de tots, e lla hon tots aquells qui hauran conuidats menjaran, ço que altres senyors del mon no fan. E de altra part que, si rich hom, caualler, prelat, ciutada ne hom de vila, pajes ne altre natural llur los tramet fruyta o vi ne altres coses, que sens dupta ho menjaran; encara pendran en llurs castells, viles o llochs, alqueries llurs conuits, e menjaran de tot ço quels facen apparellar, e durmiran en les cambres quels hauran endreçades. E de altra part que caualquen tots dies per les ciutats o viles e llochs, es mostren a llurs pobles: e si un hom o fembra pobre los crida, que tiraran la regna els oyran els daran tantost consell a llur necessitat. Queus dire? Que tant son bons homens e graciosos a tots llurs sotsmesos, que llonga cosa seria de escriure: e perço los llurs sotsmesos son enflamats de llur amor, que no temen mort per exalçar llur honor e senyoria, ans en res no guarden pont ne palancha, ne temen a sofferir fret ne calor ne nul perill; per que Deus creix e millora en tots feyts els llurs pobles, els dona victoria e fara daqui auant, si a Deus plau, sobre tots llurs enamichs. Ara llexare a parlar desta materia e tornare a parlar del senyor rey Darago e de sos bons fills. 2243 3477 2006-12-30T15:28:01Z Aleator 20 19 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XIX|anterior=Capítol XVIII|següent=Capítol XX}} <center> <big>CAPITOL XIX.</big> <br><big>Com apres de hauer captada e impetrada attencio dels llectors, perço com fora lloch parle, recompta la gran batalla que hach lo noble en Corral Llança ab quatre galees contra X galees del rey de Marrochos.</big> </center> E tornare un poch a parlar de son cunyat en Corral Llança, dun bell feyt qui per la gracia de Deus e del senyor rey en Pere Darago li esdeuench. Veritat es quel senyor rey en Pere per auant, mas ara vos ho vull dir e comptar, que aytant se val com faria a auant: e fa ho fer perço car me sone la materia daquests dos richs homens, que mills ha lloch ara de parlar daquest feyt quel dit noble en Corral Llança feu, que no hauria auant; que de tots feyts, pus hom ne diga veritat, en qual lloch se vulla del libre ne pot hom parlar. Car en lloch nauria a parlar per ventura, quen torbaria la mia materia; e majorment que no sia historia llonga: e axi cascuns prech, quem perdonen, si en aquest lloch ne en altre troben quels diga coses que sien dites abans de temps que dir nos deguessen. Empero si a mi ho demanen, yols respondria raho, quells men tendrien per escusat, empero hon se vullen sien meses les rahons que daço vos fas, tot segur, que tot es veritat, axi com ho trobarets per escrit, e no hi metats dupte nengu. Donchs vull vos dir la gracia que Deus feu a aquest rich hom en Corral Llança. Lo senyor rey Darago deu tostemps hauer trahut del rey de Granada e del rey de Trimise e del rey de Tunis. E perço com hauia molt de temps quel trahut no hauien trames al senyor rey Darago, ell feu armar en Valencia quatre galees, e feu capita lo dit noble en Corral Llança. Si que ana al port de Tunis e a Bugia e per tota la costera barrejant e affegant tots los ports. Si que vench en la mar del rey de Trimise en una illa qui ha nom Alabiba, e en aquell lloch ell vench per lleuar aygua. E axi com ell vench en aquell lloch per layugua a lleuar, X galees de Sarrahins qui eren del rey de Marrochos armades vengueren en aquell lloch axi mateix per lleuar aygua. E aquestes X galees de Sarrahins eren mills armades e de millors gents de Sarrahins que james fossen armades, e hauien ya feyt gran dany a lenys que hauien presos de chrestians, e tenien molts catius en les galees, de que era gran peccat. E com les galees den Corral Llança veren venir les deu galees, exiren de la posta: e los Sarrahins quils vaeren que ya nauien hauda llengua, cridaren en llur sarrahinesch: aur! aur! e molt vigorosament vengueren envers les galees den Corral Llança. E les galees den Corral Llança estegueren en roda, e aplegaren se totes quatre ensemps, e hagueren llur consell. E lo dit en Corral Llança los dix: vosaltres senyors sabets, que la gracia de Deus es ab lo senyor rey Darago e ab tots sos sotmesos: e sabets, quantes victories ha hahudes de sobre Sarrahins, ben podets saber, quel senyor rey Darago es present ab nos en estes galees, que veus aqui lo sey estandart qui representa la sua persona, e axi quell sia ab vos, la gracia de Deus e ell nos ajudara en dara victoria. E seria gran vergonya del dit senyor e de la ciutat de Valencia don som tuyts, que per aquests cans girassem la cara, ço que hanch nul hom del senyor rey Darago no feu. Per que yo prech a tuyt, queus membre lo poder de Deus e de madona sancta Maria, e a la sancta fe catholica e la honor del senyor rey e de la dita ciutat de Valencia e de tot lo regne; e que vigorosament, axi com estam affranellades totes quatre galees, que firam! que huy en aquest dia façam tant que tostemps parlen de nos. E segurament que nos los vencrem e serem tostemps benenats; empero tuyts vets, que tant hauem de auantaje, que a nostre saul nos en podem anar, que si nos volem, nons poden forçar de la batalla: e axi cascuns digats ço qui millor vos en parega, mas de mi jaus he dit mon enteniment. Encara us dich eur prech e eus requir de part del dit senyor rey Darago e de la ciutat de Valencia, que firam! e tuyt començaren a cridar: firam! firam! que tots seran nostres. E sobre aço armarense molt be, e los Sarrahins faeren altre tal. E com foren armats de cascuna de les part, en Corral Llança ab una bella bogatirada anassen envers ells; si que hi hach Sarrahins qui digueren a llur capita, que les galees venien a ell, perço ques retessen a ell: e gran res dels Sarrahins eren de aquesta opinio, perço com en les galees dels Sarrahins hauia molt bon caualler sarrahi, e nos pensauen, quels chrestians fossen tan folls que ab ells se volguessen combatre. Mas lalmirall dels Sarrahins era saui hom de mar, e era estat en molts feyts de armes, e hauia prouats los Cathalans qui eren; e comença a menar lo cap, e dix: Barons, foll pensament hauets vosaltres, no conexets les gents del rey Darago, axi com yols conech: ara siats certs, que ells se tenen molt be e sauiament a combatre ab nos, e venen axi acordats de morir, que guay lo fill de la mare quils esperara! per que axi com ells venen acordats de hauer victoria o morir, queus metats el cor axi mateix, que huy sera lo dia que, si be nous esforçats, que serets tuyt morts e catius: e plagues a Deus, que yols fos luny C milles; mas pus axi es, jom coman a Deus e a Mahumet. E ab aytant feu tocar les trompetes e les nacres, e ab grans crits començaren a fer una baxa ma molt vigoros. E les quatre galees tot bellament e menys de crits e de paraules e de tabuscol negu, van ferir el mig de les deu galees, e aqui la batalla fo molt greu e aspre: e dura del mati entro hora de vespres, que hanch negu no hach cor de menjar ne de beure. Mas nostre senyor ver Deus e la sua beneyta mare de qui venen totes gracies e la bona ventura del senyor rey Darago, dona als nostres vistoria en tal manera que totes les X galees foren desbaratades e los homens morts e presos (beneyt sia aquell senyor quiu feu), e com hagueren vençuda la batalla, e totes les galees desbaratades e preses, delliuraren los crestians catius que hi trobaren: e a cascu donaren aytant bona part daço que Deus los hauia donat a guanyar, com a negu que hi fos. E axi ab gran honor e ab gran victoria tornarense a Valencia ab las galees que hi amenauen, e ab molts catius sarrahins qui seren amagats de sota cuberta, de les quals tengueren en tant. 2244 3478 2006-12-30T15:28:27Z Aleator 20 24 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXIV|anterior=Capítol XXIII|següent=Capítol XXV}} <center> <big>CAPITOL XXIV.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Iacme se parti al concili, e com fo rebut de tots aquells qui sen eren justats en dit concili; e com reebe del papa e cardenals e reyes mes de honor que no feu negun rey qui en lo concili fos vengut.</big> </center> Apres quinze jorns quel rey de Castella fo partit de Muntpesller, ana lo senyor rey Darago al dit concili; e com entra per la ciutat de Lleo del Royne, com hi fo reebut, fo gran cosa; que no hi romas rey, compte, ne baro, ne cardenals, archebisbes, bisbes e abats e priors que nol exissen a rebre: e lo rey de Castella e sos fills li exiren un jorn abans que tots los altres. E com foren dauant lo papa, exi fora de la sua cambra e besal tres vegades en la boca, e dix li: fill e gran fauoner e defenedor de la sancta sgleya, beneyt siats vos, e vos siats lo ben vengut. E lo rey volch li besar la ma, mas no ho sofferi lo papa. E tantost conuidal ell e les sues gents a lendema, ço que no hauia feyt a negu rey qui hi fos vengut. Si quel dit senyor rey reebe mes donor e de dons e de gracies en aquell concili per lo pare sanct e per los cardenals e per los reys que hi eren, que no feu negun rey qui en lo concili fos vengut. E axi lo dit concili comenca, com lo dit senyor rey Darago hi fo. Mas daço qui si tracta e si feu, no vull yo parlar, que no pertany a la materia daquest libre, saluant quel dit senyor rey Darago hi acaba e hi endraça tot ço que de boca hi demanaua, en tal manera que alegre e pagat hi estech, e ab gran alegre sen torna en sa terra sa e alegre e ab molt de plaer. Mas el rey de Castella vos se aytant dir, que hi era anat, per ço com cuydaua esser emperador Despanya, qui hanch res no lo poch acabar, ans sen hach a tornar en sos regnes: e al tornar que sen feu en Castella, axi mateix lo dit senyor rey Darago li feu la messio tot aytant, com ana per sa terra molt mills e ab major abundancia, que no hauia feyt al venir; mas no torna per aquelles parts que era entrat, ans se torna per Lleyda e per Arago. E axi seria molt lloch descriure les honors que li foren feytes, e axi ell sen torna a Castella ab la Regina e ab sos infants, hon hagren gran plaer e gran goig los seus sotsmesos, com lo hagren cobrat. E de aqui auant llexare lo rey de Castella qui es en sa terra ab la regina e ab sos infants, e tornare al senyor rey en Iacme Darago. 2245 3481 2006-12-30T15:46:52Z Aleator 20 categ [[Categoria:Texts per gènere|Novel·les]] [[en:Category:Novels]] [[es:Categoría:Novelas]] [[fi:Luokka:Romaanit]] [[fr:Catégorie:Nouvelles]] 2246 3483 2006-12-30T15:48:44Z Aleator 20 categ [[Categoria:Dret]] 2247 3485 2006-12-30T16:24:54Z Aleator 20 adaptat de WP A Viquitexts, tothom pot editar qualsevol text. Hi ha, però, algunes accions i tasques de manteniment reservades a una mena especial d'usuaris: els administradors. ==Privilegis dels administradors== Els administradors són els únics que poden: * Esborrar pàgines i imatges. * Veure i restaurar pàgines esborrades (incloent imatges). * Bloquejar i desbloquejar [[w:adreça IP|adreces IP]] d'usuaris anònims. * Bloquejar i desbloquejar usuaris registrats. * [[Viquitexts:Bloqueig de pàgines|Protegir o bloquejar una pàgina]] i a l'inrevés. * Editar pàgines protegides o bloquejades. * Revertir pàgines ràpidament. * Editar l'[[Viquitexts:Espai de noms de MediaWiki|espai de noms de MediaWiki]]. A més, un administrador burócrata pot: * Nomenar usuaris com a administradors. * Marcar i desmarcar usuaris com a bots. * Reanomenar usuaris. No obstant això, els administradors només poder fer servir aquestes capacitats seguint les [[Viquitexts:Política i normes|polítiques de Viquitexts]]. En concret, un administrador no ha d'utilitzar els seus poders per dirimir un conflicte d'edicions del qual sigui part interessada. Igualment, els bloquejos a usuaris registrats només es faran en cas de vandalisme clar o després d'un procés en cas d'usuaris que no acompleixin amb d'altres polítiques de Viquitexts. Si voleu fer una petició als administradors sobre alguna d'aquestes funcions, vegeu [[Viquitexts:Petició als administradors]]. ==Administradors actuals== La llista actualitzada d'administradors és a [[Especial:Listusers/sysop]]. [[Categoria:Viquitexts]] [[ar:ويكي مصدر:إداريون]] [[da:Wikisource:Administratorer]] [[de:Wikisource:Administratoren]] [[el:Βικιθήκη:Διαχειριστές]] [[en:Wikisource:Administrators]] [[es:Categoría:Administradores]] [[fr:Wikisource:Administrateurs]] [[he:ויקיטקסט:מפעיל מערכת]] [[hr:Wikizvor:Administratori]] [[id:Wikisource:Pengurus]] [[is:Wikiheimild:Stjórnendur]] [[it:Wikisource:Amministratori]] [[ko:Wikisource:관리자]] [[la:Wikisource:Magistratus]] [[nl:Wikisource:Lijst van gebruikers met extra bevoegdheden]] [[pl:Wikiźródła:Administratorzy i Biurokraci]] [[pt:Wikisource:Administradores]] [[ro:Wikisource:Administratori]] [[sr:Wikisource:Администратори]] [[sv:Wikisource:Administratörer]] [[tr:VikiKaynak:Yöneticiler]] [[vi:Wikisource:Người quản lý]] [[zh:Wikisource:管理员]] 2248 3487 2006-12-30T17:55:24Z Aleator 20 categ [[Categoria:Dret]] [[Categoria:Edat Mitjana]] 2249 3490 2006-12-30T18:00:55Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XV]] 2250 3491 2006-12-30T18:01:35Z Aleator 20 categ [[Categoria:Edat Mitjana]] 2251 3492 2006-12-30T18:02:14Z Aleator 20 categ [[Categoria:Edat Mitjana]] 2252 3494 2006-12-30T18:05:35Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XIII]] 2253 3495 2006-12-30T18:06:51Z Aleator 20 categ [[Categoria:Dret internacional]] 2254 3497 2006-12-30T18:10:39Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XX]] 2255 3499 2006-12-30T18:12:20Z Aleator 20 recateg [[Categoria:Dret]] [[Categoria:Illes Balears]] 2256 3504 2006-12-30T18:22:06Z Aleator 20 +categ [[Categoria:Dret]] [[Categoria:Catalunya]] 2257 3507 2006-12-30T18:51:30Z Aleator 20 categ [[Categoria:Dret]] [[Categoria:País Valencià]] 2258 3508 2006-12-30T18:53:34Z Aleator 20 New page: [[Categoria:S.XVII]] [[Categoria:S.XVII]] 2259 3511 2006-12-30T19:22:35Z Aleator 20 New page: [[Image:Philip IV of Spain.jpg|thumb|right|200px|Retrat de Felip IV de Castella del 1652-53.]] {{Autor |Nom=Felip IV de Castella |Cognoms= |Pseudonim=Felip ''el Gran'' |PrimeraLletraCognom... [[Image:Philip IV of Spain.jpg|thumb|right|200px|Retrat de Felip IV de Castella del 1652-53.]] {{Autor |Nom=Felip IV de Castella |Cognoms= |Pseudonim=Felip ''el Gran'' |PrimeraLletraCognom=F |LlocNaixement=Valladolid |AnyNaixement=1605 |LlocMort=Madrid |AnyMort=1665 |Viquipedia=Felip IV de Castella |Commons=Category:Philip IV of Spain }} * ''[[Furs, capítols, provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Monçó, 1626|Furs, capítols, provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Monçó]]'' (1626). [[Categoria:Autors castellans]] 2260 3512 2006-12-30T19:24:59Z Aleator 20 categ [[Categoria:Autors per procedència|Castella]] 2261 3514 2006-12-30T19:28:47Z Aleator 20 categ [[Categoria:Texts per idioma original|Arab]] 2262 3515 2006-12-30T19:29:21Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XIV]] 2263 3582 2007-01-08T22:44:32Z Aleator 20 0 obres [[Image:Jurament dels Privilegis de Jaume II de Mallorca davat de Jaume I el Conqueridor.jpg|thumb|right|200px|Coronació de Jaume II segons una miniatura del ''Llibre dels privilegis''.]] {{Autor |Nom=Jaume II de Mallorca |Cognoms= |PrimeraLletraCognom=J |LlocNaixement=Montpeller |AnyNaixement=1243 |LlocMort=Palma de Mallorca |AnyMort=1311 |Viquipedia=Jaume II de Mallorca |Commons= }} [[Categoria:Autors en català]] [[Categoria:Autors catalans]] 2264 3519 2006-12-30T19:37:20Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XIV]] 2265 3522 2007-01-01T16:51:03Z Aleator 20 nou {{Encapçalament|Reforma de l'ordenança municipal de Lleida|[[Joan I el Caçador]]|Amb aquesta ordenança de 20 de març de 1387, hom establí la composició i el funcionament dels consells generals i particulars de la ciutat de [[w:Lleida|Lleida]].}} ''Nos Johannes Dei gratia &c.viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerde per serenissimum dominium Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in practicam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelahantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Cabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit elecciones consiliatorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas: correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.'' Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldre cas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots los XXII consellers qui fan consell particular hi havien e esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellats publicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mitjana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axi que entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijana et V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxa esser: e segons informacio quel senyor rey ne ha hauda aço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne haje nou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons quel dit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio ses feta grans inconvenients e distrigament et allongament dels affers de la dita ciutat: corregin en aço la dita ordinacio reyal vol ordone e stableix que daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant ab crida e ab albarans segons que es acostumat los cuals albarans se hajen a fer a tots los cincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans bast en tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vulle sien de la dita ciutat e semblant sia en los consells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaber que pus que tota frau cessant sien fets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien con era feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sie conseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necessari quel dit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovin en les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor rey suplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en los consells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a saber si per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exir de la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateix els XV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateix els V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quel official qui traura la dita host ab consell dels pahers los elegesque: los quals deu consellers axi elets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens de los millors o pus enteses daquells qui romases seran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos [[wikt:paer|pahers]] qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguen si per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lo dit privilegi reyal que si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenar los bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficientment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara corono ne haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lo dit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no baje volguda fer ni donar la dita [[wikt:caució|caucio]] ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers s a darla han e quels plau molt que noy sien admeses com sia offici de carrech et destorb de lurs affers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats a pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que sia axi com si en lo dit privilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudes en aquell lo dit senyor confirma loa et approva axi com a coses be et rahonablement ordenades. ''Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibus ac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil in contrarium tentaturi. In cujus rei tertimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data Barchinone XX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regnique nostri primo.'' ''Franciscus Çacosta.'' ''Signum [[w:Joan el Caçador|Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie]].'' ''Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites.'' ''Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbi mandavit michi Bernardo de Jonquerio.'' {{DP-100}} [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:1387]] [[Categoria:Dret català]] 2266 3523 2007-01-01T16:51:57Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XIV]] 2268 3525 2007-01-01T16:58:02Z Aleator 20 Joan I [[Image:Chuan I d'Aragón.jpg|thumb|right|Joan I d'Aragó en un retrat de Manuel Aguirre e Monsalbe (1885)]] {{Autor |Nom=Joan I d'Aragó |Cognoms= |Pseudonim=el Caçador |PrimeraLletraCognom=J |LlocNaixement=Perpinyà |AnyNaixement=1350 |LlocMort=Foixà |AnyMort=1396 |Viquipedia=Joan el Caçador |Commons= }} *''[[Reforma de l'ordenança municipal de Lleida (1387)|Reforma de l'ordenança municipal de Lleida]]'' (1387). [[Categoria:Autors en català]] [[Categoria:Autors catalans]] 2269 3526 2007-01-01T17:00:46Z Aleator 20 nou {{Encapçalament|Ordenances de la confraria de pelleters de la ciutat de València|la Confraria de pelleters de la ciutat de València|Les següents normes de 1329 pretenien establir uns regles de solidaritat entre els membres de la [[wikt:confraria|confraria]] de pelleters de València per a situacions de malaltia o mort.}} ''Noverint universi quod nos Alfonsus etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium principium domini Jacobi abavi et domini Petri avi et domini Alfonsi patrui nostrorum recordationis inclite regum Aragonum plures in civitate Valentie confratrie de corum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute: verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non nunquam monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum prebent: serenissimus dominus Jacobus recolende memoria rex Aragonum genitor noster confratias omnes civitatis et regni Valentia excepta confratria que dicitur sancti Jacobu reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit sanccione inter quas confratriam olim per peyllerios dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur sustulisse. Quia temen nunc per vos proceres nunc peyllerios civitatis protacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et beati Francisci regalis corone servicium et eorum reipublice comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam statuere nostram auctoritatem atque decretum oidem imponere dignaremur nos visis ipsis capitulis nobis oblatis continencia subsequentis:' Primerament que tot [[wikt:confrare|confrare]] cascun dissapte don mealla e la pecunia que daquen axira sia convertida a tenir una lantea ardent continuament de nit et de dia davant laltar del beuaventurat sent Francesch e cascun any sien comprats II ciris de II libres cascun los quals sien posats en laltar lo dia de sent Francesch a reverencia del qual arden et cremen et si alcuna cosa de la peccunia sobrara aquella sia donada per amor de Deu a alcun confrare o a muller o a fills daquell qui sia vengut a fretura sens colpa sua et no sia convertida en alcunes altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia los [[wikt:majoral|majorals]] de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de proisme visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell reeba los sagraments de santa Esgleya a salut et remey de la sua anima: et si per aventura aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien sostentar lo trabayll de lla et vetlar de nit o no haura companyes o parents quil trabayl reportassen quels majorals fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare et si sesdevendra que aquell confrare de nit pas desta vida que X confrares vetlen lo cors: et si aquell no haura bens temporals de que sia feyta la sepultura quels majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna de la confraria ço que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga I ciri de mige llibre de cera lo qual port creman com lo cors portaran de son alberch o casa tro a lesgleya on deura esser soterrat e crem tro la albsolucio sia feyta per lo prevera ans de la missa o de vespres: e feyta la dita absolucio apaguen los dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo prevera comensara les orations de la absolucio encenguen los dits ciris los quals porten creman tro lo cors sia soterrat: et cascun confrare diga per anima del confrare defunt C vegades la oratio del pater noster et de I diner als majorals et aquella pecunia sia convertida en la almoyna de la confraria axi per la sepultura feyta e faedors a confrares qui no hagen facultats temporals com encare a confrares qui sien venguts a inopia no per lur colpa. Item si algun confrare morra fora la ciutat dins espay de V legues quels majorals de la confraria vegen e trameten a aquell lloch on lo confrare sera finat e aquell sia portat a son alberch e apres soterrat en la parrochia o esgleya on sera lexat e fassenti loffici segons quel damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach les mossions del aportar e de la sepultura sia pagat de la almoyna de la confraria. Item si algun confrare per sols peccats o desastre cativara e aquell bonament la reenço pagar no pora cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do en ajuda de la reenço daquell II solidos. Item si algun demanara o requerra que sia reebut en la confraria los majorals ab alguns prohomens que a ells ben vist sera certifiquense bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran aquell esser suficient no guardada ringa mas bon estament de sa persona sia reebut en confrare pagant V solidos a la almoyna en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare apres que sera reebut en la confraria en la qual algun temps haja estat e perseverat bonament e apres per sos peccats o folia caura en peccat publich que aquell sia amonestat per lo guardia dels frarers menors ques tolga daquell peccat: e si daço per la dita amonestacio correger nos volra quels majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques partescha del dit peccat: e si aquell axi amonestat corriger nos volra que en aytal cas sia posat en capitol et per tuyt sia remogut de la confraria a bon exempli daquells que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien assajar de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen en la casa de sent Francesch e aqui ordonen lo dia que volran fer pietança als frarers de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna de la confraria faedores en lo qual capitol puxen ordonar e elegir cascun any majorals: e si per ventura algun sera rebel de no venir visitar los malalts o a soterrar los morts o altres bons ordonaments paguen I libre de cera pera laltar de sent Francesch. Item que tots los confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien meses e posats en scrit a memoria: lo qual scrit los majorals mostren lo dia de la pietança al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al guardia per tal quels frares fassen commemoracio per animas daquells: e en lo dia de la pitança sia feyt anniversari et commemoracio general per los confrares defunts en lo dit convent al qual sien tots los confrares ab lurs ciris axi com si fos cors de confrare per lo qual anniversari sia dat al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna X solidos. Item quels majorals del any passat reten compte e rao en presencia dalguns prohomens confrares als majorals qui elets seran per tal que sia cert que la pecunia per aquells reebuda sia convertida en les coses meritories en los damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja opportunitat o avinentea de retenirse alguna cosa de la almoyna de la confraria: et si per compte sera atrobat que aquells hagen a tornar aquella peccunia sia convertida en les almoynes dessus declarades et no en negunes altres coses e axis seguescha de uns en altres. ''Idcirco vestris super hoc supplicationibus inclinati cum contenta in dictis capitulis videantur bona elemosine et opera caritatis inducere et ex eix nullum in posterum presumatur damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta nostra gratia et ex certa scientia ac mera libera et spontanea voluntae dicte confratrie nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam impendimus et decretum. Mandantes procuratori ejusve vices gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostri regni Valentie presentibus et futuris et eorum loca terrentibus quatenus hoc¿? jusmodi confratriam per nos vobis ut est dictum consessam et approbatam per vos institui camque permittant perpetus et inviolabiliter observari lo cujus rei testimonium etc.'' ''Data Valentie pridio calendas septembris anno Domini MCCCXXIX.'' ''Berengarius Salvatoris mandate regis facto per dominum cancellarium''. {{DP-100}} [[Categoria:Dret valencià]] [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:1329]] 2270 3527 2007-01-01T17:01:07Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XIV]] 2272 3529 2007-01-01T17:03:45Z Aleator 20 15 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXV|anterior=Capítol XXIV|següent=Capítol XXVI}} <center> <big>CAPITOL XXV.</big> <br><big>Com apres de esser vengut del concili, e vesitades les sues terres, volch vaer lo regiment que sos fills hauien feyt, de que fo molt pagat, e feu jurar al infant en Pere per rey Darago e Valencia, e al infant en Iacme de Mallorques e Manorques.</big> </center> Com lo senyor rey en Iacme hach acompanyat lo dit rey de Castella, entro fos fora de son regne, e lo dit rey de Castella e sos infants se foren agraciats del senyor rey Darago, e la regina de Castella axi mateix, e ell los hach donada axi com a pare sa benedictio, ana vesitar tots sos regnes e ses terres en manera de pendre comiat, perço com lo romanent de sa vida volia finar a honor de Deus e a exalçar la sancta fe catholica, axi com hauia feyt en son jouent, e ab cor e ab seny ana en lo regne de Valencia, que anas sobre lo regne de Granada, en tal manera quel nom de Deus e de madona sancta Maria hi fos lloat e beneyt. E com ell hach vesitades totes les sues terres, demana e vae lo regiment bo de sos fills que feyen ne hauien feyt; de que fo molt alegre e pagat, e lloa e beney Deus, com tant bons fills li hauia donats. E mana fer corts en Arago e en Caragoça, e aqui foren justats barons e maynades e prelats e cauallers e ciutadans e homens de viles. E quant la cort fo ajustada, el senyor rey los preyca els dix moltes bones paraules e rahons: e volch que jurassen lo senyor infant en Pere per rey Darago e per senyor, e a la senyora regina Costança muller sua (de quius he ja parlat) per regina. E axi com ell ho mana lo juraren tuyt ab gran alegre e ab gran plaer. E si en la dita cort hach joya ne festa, nous ho cal dir, que cascuns vos ho podets pensar. E com lo senyor infant en Pere fo jurat, e madona la regina, vengren tuyt en Valencia, e axi mateix feu aqui corts, e semblantment juraren lo, que fos rey de Valencia, e la regina atre tal. E puix anarensen a Barcelona. E axi mateix lo rey mana corts a Barcelona, e feu jurar lo senyor rey en Pere compte de Barcelona e senyor de tota Cathalunya, e axi mateix madona la regina per comptesa. E feyt tot aço areta e feu rey de Mallorques e de Menorques e Diuiça lo senyor infant en Iacme fill seu, e compte de Rosello e de Conflent e de Sardanya, e senyor de Muntpesller. E com tot aço hach feyt e complit per la gracia de Deus, ells tornaren en Valencia per lenteniment que dauant vos he dit, que volia quel romanent de sa vida despenes en crexer e en multiplicar la sancta fe catholica, e abaxar e abatre la fe de Mahumet. 2273 3530 2007-01-01T17:04:19Z Aleator 20 26 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXVI|anterior=Capítol XXV|següent=Capítol XXVII}} <center> <big>CAPITOL XXVI.</big> <br><big>Com lo senyor en Iacme fo malalt de febra en Xatiua, e com los Sarrahins occiuren an Garcia Ortis, lochtinent de procurador e vicari general del senyor infant en Pere en lo regne de Valencia, de que fo molt despagat lo dit senyor rey.</big> </center> E com fo en la ciutat de Valencia, estech deportant e alegrant si mateix, e anaua a caça e a deports; si que axi caçant ana vesitant tots sos castells e villes del regne. E com fo a Xatiua, axi com a Deus vench en plaer, malaltia de febra li vench, e fo molt malalt, tant que nos podia lleuar; e tots los metges no estauen en mala opinio, e asenyaladament perço com ell hauia mes de LXXX anys; e axi la persona qui es vella ya sabets que no pot hauer aquell regiment que ha un joue, no per tant que neguna hora no fo que ell no fos en son bon seny e en sa bona memoria. E estant axi que el estaua malalt, los Sarrahins de Granada ho saberen qui ab ell eren en guerra, e entraren mes de mil homens a cauall e grans gents de peu entro sus Alcoy. E en aquella entrada trobarense ab en Garcia Ortis qui era llochtinent de procurador en lo regne de Valencia, e combaterense ab ell e ab bona companya quel dit en Garcia tenia, ço era entro a CC homens a cauall, e cinchcents paons. E a Deus plach que en aquell encontre lo dit en Garcia Ortis e gran res de sos companyons moriren; axi que lo senyor rey estant en son llit sabe aço e crida: tost, e emenats me mon cauall, em aparellats mes armes, que yo vull anar contra los traydors Sarrahins quis cuyden que yo sia mort: no so cuyden, que ans los destruyre tots. E la volentat portaual tant contra ells, que ab la fellonia volch se dreçar al llit, mas no poch. 2274 3531 2007-01-01T17:04:43Z Aleator 20 27 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXVII|anterior=Capítol XXVI|següent=Capítol XXVIII}} <center> <big>CAPITOL XXVII.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Iacme essent despoderat per la malaltia sen feu portar en una anda ab sa senyera per exir combatre los Sarrahins, e com abans que el rey hi fos broca axi fort linfant en Pere que hach vençut los Sarrahins.</big> </center> E llauors ell lleua les mans a Deus, e dix: senyor, perqueus plau que en aquest punt yo sia axi despoderat? Ara tost, dix, puix lleuar nom puch, ixca la mia senyera, e feyts portar mi en una anda entro siam ab los Moros malauats; que nom pens, pus yo sia lla ne ells vejen la anda hon yo vaig, que tantost nos los metrem en venço: e axi haurem los tots morts o presos. E axi com ell ho mana axis feu, mas auans que ell fos ab ells, lo senyor infant en Pere son fill fo cuydat e feri entrells, si que la batalla fo molt aspra e cruel: e no era marauella, que a un chrestia que hi hagues hi hauia quatre Sarrahins. Mas empero lo senyor rey en Pere broca axi fortment entrells, quels mes en venço; empero perde hi dos caualls, e dues vegades descaualcaren dos cauallers seus qui lo donaren llurs caualls, e ell muntauesen, e ells romanien a peu. Axi qie los Sarrahins foren aquell dia tots morts e presos. E axi com los chrestians lleuaren en lo camp la senyera del senyor rey en Iacme, parech en la anda en quel portauen. E lo senyor rey en Pere fo molt despagat daço, per tal com hach paor que al senyor rey son pare no fos damnatge aquell affany: e broca, e vench enuers ell, e aualla, e feu posar la anda en terra, e la senyera, e besa los peus e les mans plorant a son pare, e dix li: pare senyor, ques aço que vos hauets feyt? car nous pensauets que yo tenia vostre lloch, e que vos no hi fariets fretura? Fill, dix lo rey, nom digats aço; mas que es dels malauats Sarrahins? Pare senyor, dix lo rey en Pere, que Deus e la bona nostra ventura los ha tots morts e vençuts e presos. Fill, dix ell, es veritat axi com vos diets? Pare senyor, hoch. E llauors ell lleua les mans vers lo cell, e feu moltes gracies a nostre senyor, e besa son fill tres vegades en la sua boca, e dona li moltes vegades la sua benedictio. 2275 3532 2007-01-01T17:05:12Z Aleator 20 28 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXVIII|anterior=Capítol XXVII|següent=Capítol XXIX}} <center> <big>CAPITOL XXVIII.</big> <br><big>De com lo senyor rey en Iacme Darago, apres de hauer confessat e reebut lo cors precios de Iesu Christ, passa de la present vida; e de la costum obseruada per los pobladors de Mallorques de llauors ença.</big> </center> E com lo dit senyor rey en Iacme hach sabut aço, e hach feytes moltes gracies a Deus, tornassen a Xatiua, e lo rey en Pere son fill ab ell. E com foren a Xatiua, vaerets de una part fer gran alegre de la victoria que Deus los hauia donada, e daltra part estauen despagats del senyor rey, quel veyen tant cuytat. Empero fo acort del senyor rey en Pere son fill e dels barons e dels prelats de Cathalunya, e cauallers e ciutadans, e dels prohomens de la vila de Xatiua e de les altres viles, que ab aquell confort e alegre que lo senyor rey hauia de la batalla quel senyor son fil hauia vençuda, quel portassen a la ciutat de Valencia: si que axi fo acordat e axis compli. E com foren a la ciutat de Valencia, tota la ciutat li era exida a carrera: e portaren lo al reyal, e aqui ell confessa moltes vegades e combrega, e puix lo prenoliaren, e molt deuotament pres les sagraments dauant dits. E com ho hach feyt ab gran alegre que hach ab si mateix, com vae la bona fi que Deus li hauia atorgada, feu apellar los reys sos fills e aquells nets qui eren seus, e a tots dona la benedictio els adoctrina els preyca ab son bon seny e ab sa bona memoria, comanant tuyt a Deus, posant les mans encroades dauant los seus pits, dix la oracio que nostre senyor ver Deus dix en la creu; e com la hach dita, larma partis del cors e anassen en parays ab gran alegre e ab gran pagament. E lo dit senyor rey en Iacme passa desta vida VI dies a la exida de iuliol del any MCCLXXVI. E llexa, que lo seu cors fos portat a la ora de Poblet qui es el mig de Cathalunya de monjes blanchs. E els plors els crits e els plants començaren molt grans per tota la ciutat, que no hi romas nul hom rich ne maynades ne caualler ne ciutada, dones e donzelles, que tuyt anauen darrera la senyera e lescut seu, e X caualls aqui hom hauia tolta la coa, e tuyt plorant e braydant. E aquest dol dura en la ciutat IV dies, e puix tots aquells qui eren honrrats acompanyaren lo cors, e en cascun castell, vila, o lloch hon venien, axi com dauans lo solien reebre ab grans baylls e ab grans alegres, axill reeberen ab grans plors e crits e plants: si que ab aytal dolor com oyts lo cors fo aportat a lorda de Poblet. E com foren lla, foren venguts archebisbes, bisbes, abats e priors, abadesses, prioresses, homens dordres, comptes, barons, maynades, cauallers, ciutadans, homens de viles e homens de totes condicions de totes les sues terres; axi que a VI llegues lluny ne per viles ne per llochs no podien cabre. E qui foren los reys sos fills e les regines els nets qui nats eren. Queus dire? que tanta era la congregacio de gents quenfanitat era, axi que nos trobaua que hanch tant grans gents fossen nul temps ajustades a sebullir negun senyor. E tots ensemps ab grans professons e ab moltes oracions e ab grans plors e ab grans plants e grans crits fo sotarrat. Deus per la sua misericordia haja la sua anima. Amen. E axi es ma fe, que ell es ab los sancts en parays: e aço ne deuen cascuns entendre. E com aço fo feyt, cascu dels reys sen anaren en llurs terres, e els comptes e barons e altres gents atre tal: e podem be dir la consolacio daquest senyor, que bona fo hanch nat, que be perseuera, e en la fi fo millor. E plaume ço quels pobladors de Mallorques ordonaren, que tots anys lo jorn de senct Syluestre e de sancta Coloma, en que fo presa Mallorques per lo dit senyor rey, se fa professo general en la ciutat ab la senyera del dit senyor rey. E aquell dia preguen tuyt per la sua anima, e totes les misses ques canten aquell dia en la ciutat e per tota la illa se canten per anima del dit senyor rey, e que Deus saul e guart los seus dexendents, els do victoria contra llurs enamichs. Perque soplicaria a nostre senyor lo rey Darago, que fos gracia e merce sua, que ordonas ab los prohomens de la ciutat de Valencia, que dia de sent Miquel tots anys se faes professo general en Valencia per lanima del senyor rey, e que Deus creixques e milloras tostemps los seus dexendents, e los donas victoria e honor sobre tots llurs enamichs, perço com la dita ciutat fo presa lo vespre de sent Miquel per lo dit senyor rey en Iacme, que tots los preueres de la ciutat e homens dorda cantassen aquel jorn misses per la anima del dit senyor rey en Iacme. E per la dita raho encara que ordonassen lo dit senyor rey e els prohomens de la dita ciutat de Valencia, que lendema se faes charitat general per tostemps. E axi cascuns faran be que sesforcen als mills que poran, e hauranne grat de Deus e honor en aquest mon, e majorment en charitat nos faça neguna en la ciutat de Valencia e en totes les altres ciutats del mon se faça, e Deus creix ne llurs bens els ne multiplica. E daqui auant llex a parlar del senyor rey en Iacme, e parlare del senyor rey en Pere Darago e de Valencia e compte de Barcelona, fill major seu, e dels altres dexendents dell, de cascu en son lloch e en son temps. 2276 3533 2007-01-01T17:05:48Z Aleator 20 29 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXIX|anterior=Capítol XXVIII|següent=Capítol XXX}} <center> <big>CAPITOL XXIX.</big> <br><big>Com de puix quel rey en Iacme fo mort, amdos los infants germans se coronaren reys, ço es linfant en Pere rey Darago, Valencia, Cathalunya, e linfant en Iacme rey de Mallorques, Manorques, Sardanya; e de com Cathalunya sia major que qualseuol altra prouincia.</big> </center> E com lo dit senyor rey en Iacme fo passant desta vida, lo dit senyor infant en Pere e el senyor infant en Iacme fills sens se coronaren cascu rey: ço es asaber, quel senyor rey e infant en Pere ana a Çaragoça, e aqui aplega ses corts, e posaren li la corona del reyalme Darago en llur testa ab gran solemnitat e ab gran alegre e gran festa. Sius volia dir los grans dons e les gracies que si faeren, llonch seria de recomptar. E com la sua coronacio fo feyta en Arago, venchse en la ciutat de Valencia: e axi mateix foren les corts grans que si faeren, e hi vengueren de Castella e de totes parts grans gents qui reeberen dell grans dons e grans gracies, e reebe la corona del reyalme de Valencia. E apres anassen a la ciutat de Barcelona, hon axi mateix feu grans corts, e hi foren diuerses gents, e reebe ab gran gloria e ab gran alegre la [[wikt:garlanda|garlanda]] don fo creat compte de Barcelona e senyor de tota Cathalunya. E neu nos pens, que Cathalunya sia poca Prouincia; ans vull que sapia tot hom, quen Cathalunya ha comunament pus rich poble que negu poble que yo sapia ne haja vist de neguna prouincia, si be les gents del mon la major part los fan pobres. Ver es que Cathalunya no ha aquelles grans riqueses de moneda de certs homens senyalats, com ha en altres terres: mas la communitat del poble es lo pus benenant que poble del mon, e aqui viuen mills e pus ordonadament en llur alberch ab llurs mullers e ab llurs fills, que poble qui el mon sia. Daltra part vos marauellarets duna cosa queus dire, empero si be ho cercats, axiu trobarets, que dun llenguatge sol de negunes gents non son tantes, com Cathalans: que si volets dir Castellans, la dreta Castella poch dura e poca es; quen Castella ha moltes prouincies que cascu parla son lenguatge, e son axi departits com Cathalans de Aragonesos. E si be Cathalans e Aragonesos son tots de un senyor, la llengua llur es molt departida. E axi mateix trobarets en França e en Anglaterra e en Alemanya e per tota Romania, quels Grechs qui son del emperador de Constantinoble son axi mateix moltes prouincies, axi com de la Morea e del reyalme de Larcha e dela Blaquia e del reyalme de Salonich e del reyalme de Masadonia e del reyalme del Natuli e de altres prouincies moltes. Entre les quals ha aytants departiments de llur llenguatges, com ha de Cathalans e Aragonesos. E axi mateix ses de les altres prouincies del mon: que hom diu que Tartres son molta gent, e nou son; mas perço paren molts es sotsmeten moltes nacions del mon, com james no trobarets Tartres qui facen res de ses mans, ans hostejen tostemps, e van ab llurs mullers e ab llurs infants hostes feyts. E axi podets vos pensar, si los Cathalans feyen atre tal, si serien molt mes que ells. Yo dich que si serien dos tants, perque yous he dita cosa dels Cathalans qui es vera veritat, e seran molts qui sen marauellaran e ho tendran en faula; pero quesuulla sen diguen, que axi es veritat. Apres com lo senyor rey en Pere hach rebudes les corones, e ab la gracia de Deus fo coronat rey, anassen vesitant ses terres. E segurament pot hom be dir dell, que no fo hanch senyor el mon qui ab tant poques morts que ell dona per justicia, fos tant duptat ne temur per ses gents: que axi aporta a tal pau tots sos regnes, que ab lo sach dels florins e dels doblons podien anar mercaders, e tot altre hom per tota sa terra saluament e segura. E axi mateix lo senyor infant en Iacme ana a Mallorques, e coronas rey de Mallorques ab gran alegre e gran festa que hi feren les sues gents. E puix venchsen en Rosello e a Perpenya, e ell pres la garlanda de tres comptats, ço es saber de Rosello e de Conflent e de Sardanya. E llauors ell feu grans corts, e hi foren gran res dels barons de Cathalunya e Darago e de Gascunya e de la Llenguadoch: e en aquella cort hach molts richs dons donats. E puix anassen a Muntpesller, e axi mateix pres e entra en possessio de la senyoria de Muntpesller e de la baronia. E com tot aço fo feyt, cascun dells regna en son regne ab gran veritat e ab gran dretura a plaer de Deus e de llurs pobles ab vera justicia. 2277 3534 2007-01-01T17:07:07Z Aleator 20 30 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXX|anterior=Capítol XXIX|següent=Capítol XXXI}} <center> <big>CAPITOL XXX.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Pere desponia a Miraboaps rey de Tunis, perço com no li volia trametre lo [[wikt:traüt|trahut]], e com posa en son lloch a Mirabusach frare llur; e pera daquesta empresa feu capita de deu galees an Corral Llança.</big> </center> Ara tornare al senyor rey en Pere qui ana vesitar sos regnes e les sues terres totes. Si que se sdeuench que fo a Barcelona, e pensas que a ell era mester que hagues lo trahut de la casa de Trimise; e pus que era mort lo Mostanzar qui fo lo millor Sarrahi del mon apres lo Miramamoli de Marrochos e apres Saladin Soltan de Babylonia, que de tot en tot no era bo que llexas lo dit trahut. E apella a consell gran res de sos consellers, e asenyaladament lo noble en Corral Llança, e dauant tots ells li dix: en Corral, ya sabets que vos anas demanar lo trahut laltre any a Tunis, com lo Mostanzar fo mort qui era gran amich de nostre pare, e sabets que lo dit trahut nons han trames, ans par que so vullen tenir: e axi es mester que nos los ne façam dolents, e quels mostrem lo nostre poder. Que nos nos huem posat en cor, que desponyam aquest que hi es, e que hi metam Mirabusach son frare rey e senyor, e complirhiem justicia, e faram gran honor tostemps a la casa Darago, que puixca hom dir, que nos metam rey en Tunis; perque es mester ques faça. Senyor, dix en Corral Llança, digats donchs lo tractament aquest perque lauets mogut, ne perque ho volets fer ne complir, perço que tuyt sapia la raho complidament? e com nos ho hajats dit, cascuns dir vos nem ço quen sen sera viares a honor vostra. E lo senyor rey dix: be deyts; yo vull que sapiats, quel Mostanzar, axi com dauant vos he dit, fo gran amich del senyor rey nostre pare, e li trametia tots anys son trahut e moltes joyes: ara es veritat que ell es mort e que fill negu non ha romas, e ay romasos dos frares seus: lo major ha nom Mirabusach e lo menor Miraboaps. E lo dit Mirabusach germa major ell hauia trames ab gran host de chrestians e de Sarrahins envers lo Lleuant per fer paytar les terres, e a Tunis era romas Miraboaps: e com lo Mostanzar fo mort e hach llexat lo regne a Mirabusach, en Miraboaps qui era a Tunis, sens que no speras son frare, vas lleuar rey de Tunis, e axi te lo falsament e malauada. E com Mirabusach sabe la mort del rey son frare, venchsen envers Tunis; mas com Miraboaps sabe que son frare venia, trames li a dir, que aytant chara com era la sua vida, que no si acostas; com degues saber, que si ho feya, que ell li lleuaria la testa: e axi Mirabusach tornassen a Capis, e lla ell estech e esta encara, que no sap ques faça. Perque farem gran be, que ajudem a la dretura, e asenyaladament ques compleixca la volentat del Mostanzar. E axi nos farem armar X galees, e volem que vos en Corral Llança siats capita e major, e dretament yrets vosen a Capis, e portarets nostres cartes a Mirabusach e a Benmargan e a Benatia e an Barquet: e son aquests tres los majors barons qui sien a Miquia, e ab major poder, e son homens qui son molt obligats a nos per ells mateixos e per llurs pares, com lo senyor rey nostre pare feu fer grans dons al Mostanzar, rey de Tunis qui mort es; per que ells faran tot ço que nos los manarem e vos los ho direts de part nostra. E ordonats ab ells, que ab tot llur poder vajen per terra ab Mirabusach dauant Tunis, e vos yrets vosen primer ab les galees al dit port de Tunis, e barrejarets tot lo port, e pendrets totes les naus e los lenys qui hi seran de crestians e de Sarrahins; e axi mateix pendrets totes quantes ni vendran. E axi destroyrets la ciutat, que negunes viandes ne negu refrescament no hauran per mar. Axi mateix segretament portarets nostres cartes que trametem a Lomafer pare dels Moaps. E com aquells de la ciutat veuran lo gran destreyt que sofferan de viandes, reuelarsan contra Boaps, e asenyaladament que vos los trametrets a dir, que nul temps X galees nostres o mes no partiran del dit port, entro hajen reebut per rey e per senyor Mirabusach qui deu esser rey e senyor. E axi com yo he pensat, en axi se complira ab la volentat de Deus. Si quel dit en Corral Llança e tots los altres del consell digueren, que molt era be dit e be dictat. E axi com ho volch lo senyor rey, axis feu. 2278 3551 2007-01-05T19:38:25Z Aleator 20 31 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXI|anterior=Capítol XXX|següent=Capítol XXXII}} <center> <big>CAPITOL XXXI.</big> <br><big>Com lo senyor en Pere feu armar X [[wikt:galera|galees]], e dona les capitulacions de les conuinences que dech hauer en Corral Llança ab Mirabusach; e com se compli tot axi com lo rey ha dicta.</big> </center> E tantost lo senyor rey feu armar en la ciutat de Barcelona cinch galees, e altres cinch en la ciutat de Valencia. E pot hom be dir, que foren axi ben armades que compte podien fer dells de XX galees de totes les altres gents. E com les dites galees foren armades, lo dit en Corral se volch recullir e anar pendre comiat del senyor rey qui era en la ciutat de Lleyda. E lo dit senyor rey dona li les cartes que deuia portar, e li ordona sos capitols de tot o que li manaua que faes. E entre les altres coses qui eren en los capitols hi eren aquestes: que tantost com se seria vist ab Mirabusach e ab Benmargan e ab Benatia e ab Barquet e ab los Moaps qui eren a Capis, ne hauria ordonada la entrada de Tunis, que preses sagrament de Mirabusach e confermacio dels altres ab sagrament e ab omenatge, que prometes, que tantost com seria rey de Tunis, que li pagas tot lo trahut qui entro aquell jorn li era degut; e que daqui auant per tostemps la casa de Tunis fos tenguda de donar lo dit trahut a qualque fos rey Darago e compte de Barcelona; e que aço fermassen los Moaps tots. E daltra part, que tostemps lalcayt major qui en Tunis seria sobre los chrestians fos rich hom o caualler del senyor rey Darago; e que lo senyor rey Darago lo hi metes, el ne pogues gitar e mudar tostemps a sa volentat; e que en tot lloch hon hostejassen portassen senyera ab senyal del dit senyor rey Darago, si que hostejassen ab lo rey o per ells mateix, que tots fossen tenguts de guardar aquella senyera, axi com aquella del rey de Tunis. E encara quel [[wikt:gabellot|gabellot]] de la [[wikt:gabella|gabella]] del vi, quen es gran offici, fos Cathala, e quel senyor rey Darago lo hi pogues metre, perço com la meytat del dret de la dita gabella deuia esser del senyor rey Darago. E daltra part quel senyor rey Darago hi pogues metre consol, en poder del qual faessen dret tots los mercaders cathalans e patrons de naus e mariners qui venguessen en Tunis o en tot lo regne; e que axi mateix nagues altre a Bugia. E totes aquestes coses e daltres moltes franqueses que estan totes en cartes promes e atorga llauors lo dit Mirabusach al dit senyor rey Darago e a ses gents: e axi ho conferma e encara ho feu fermar, com fo dins en Tunis, que fo rey. E axi lo dit en Corral Llança ab les cartes e capitols partis del senyor rey, e anas recullir a Valencia ab cinch galees, e puix ana a Barcelona hon troba les altres cinch galees, e axi recullis ab la gracia de Deus en aquella hora e en aquell punt, e compli tot ço quel senyor rey en Pere li hauia manat e encara molt mes. Queus dire? que ell mes Mirabusach per rey e per senyor en Tunis, axi en aquella manera quel dit senyor rey en Pere hach dictat: e feu aytant mes; que com ell entra ab la senyera del rey Darago en Tunis, no la volch metre per lo portal, ans la mes sobre la torra del portal. E puix com sach feyts confermar los dits capitols, tot axi com dauant es dit, ab tot lo trahut complidament, e ab moltes juyes riques e honrrades oltra lo trahut quel rey de Tunis trames al senyor rey Darago, ell sen torna batent tota la ribera entro a Cepta, e pres moltes naus e lenys e terides de Sarrahins, axi que james nul hom no poch mills fer sos affers. E ab aquell guany ell sen torna a Cathalunya, e troba lo dit senyor rey en la ciutat de Valencia hon lo dit senyor rey lo reebe ab bona cara e ab bona volentat; e del hauer que aporta e de les joyes lo dit senyor rey lin feu bona part a ell e a tots aquells de les galees, axi que cascu hauia tant guanyat en lo viatge, e ab ço quel rey los dona, que tots foren richs e benenants. E axi veus nostre senyor qual bon començament feu al senyor rey de puix fo coronat. Ara lexem a parlar dell, que be mi sabre tornar, com lloch e temps sia, e parlarem del emperador Fraderich e de sos fills, perço com conue a la nostra materia. 2279 3552 2007-01-05T19:40:25Z Aleator 20 32 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXII|anterior=Capítol XXXI|següent=Capítol XXXIII}} <center> <big>CAPITOL XXXII.</big> <br><big>Com lo emperador Fraderich hach guerra ab la sgleya, e com puix pau sen feu ab conuinença, que passas en oltra mar per conquerir la sancta terra; e com lo [[w:Carles I d'Anjou|compte de Anjou]] pres la conquesta del regne de Sicilia, e quala sita stada la causa e raho de dita empresa.</big> </center> Veritat es, quel emperador Fraderich fo lo pus alt hom del mon de sanch, e lo pus saui el millor de tot feyt; e fo elet en Alamanya emperador ab concordia e ab volentat del sanct pare apostolich; e fo elet lla hon allegir se deuia, e puix confermat a Mila e en Roma per lo pare sanct e per tots aquells a quis tanya de confermar; e fo planerament en possessio e llegitima de tot ço quis tanya a lemperi. E axi com a Deus plau, que en aquest mon nul hom complidament no pot hauer goig ne plaer complit, per obra del diable moch se entre ell e el papa discordia: de qual part vench lo tort, no tany a mi queus ho diga, per que nous en diria res; mas lo treball e la guerra multiplica e creixque entre la sancta sgleya e lemperador: e aco dura molt de temps. Puix per auant pau se feu ab la sancta sgleya e ell ab conuinença, que ell passas en oltra mar per conquerir la sancta terra, e que fos cap major dels chrestians qui de lla mar eren ne hi vendrien, e que lemperi tot se tengues en la sua senyoria e el seu manament. E sobre aquesta pau ell passa en oltra mar ab gran poder, e feu molt de be, e guanya ciutats e llochs que tolch a Sarrahins. E com hi hach estat llonch temps, hach sen a tornar de ça mar: per colpa de qui, ne per qual raho, axi poch vos en diria res, mas be trobarets quius ho dira, si be cercats; en axi que, com fo tornat de ça mar, la guerra torna de la sancta sgleya. E axi mateix vos dich, que no sabrets per mi la colpa daquesta guerra per qui vench, com no es dat a mi quen deja parlar. Queus dire? que tant dura la guerra com ell vixque. E com muri, llexa tres fills los pus sauis e els millors que hanch fossen romases de senyor negu, saluant del senyor rey en Iacme Darago de qui auant vos parlare. E dels tres fills feu hereu la hu de ço que hauia en Alamanya de son patrimoni, lo qual hauia nom Corali; e laltre feu rey e hereu de Sicilia e de Principat e de terra de Lauor e de Calabria e de Pola e de Brus, axi com he ja comptat dauant, lo qual hauia nom rey [[w:Manfred I de Sicília|Manfre]]; e laltre fo rey de Serdenya e de Corsega, qui hauia nom lo rey Eus. E axi cascu daquests tres senyors tengueren llurs terres en gran fe e en gran dretura; empero los clergues tractaren, quels poguessen desraygar de tot quant hauien, per la sentencia quel pare sanct hauia donada contra llur pare lemperador. E ests mogren quants reys de chrestians hauia el mon, que presessen la conquesta, e no trobaren negu qui pendre la volgues, e asenyaladament com lo sanct [[w:Lluís IX de França|rey Lluys de França]] qui regnaua en aquell temps era en conuinença e en gran amistat ab lemperador Fraderich; axi mateix lo rey Nandoart Danglaterra, e axi mateix lo rey de Castella; e axi mateix lo rey en Pere Darago hauia la filla del dauant dit senyor Manfre per muller; e axi mateix no hauia baro en Alamanya qui no fos llur parent. E axi sobre aquest tractament estegren molt de temps, que no trobaren qui ho volgues pendre. E es veritat, que en aquella raho lo rey Lluys de França hauia un frare per nom Carles qui era compte d'Anjou, e amdos germans hauien dues germanes per mullers qui eren filles del compte de Prohença qui era cosi germa del rey en Pere Darago. E en vida del dit compte de Prohença lo rey Lluys de França pres sa filla major per muller. E com lo compte de Prohença fo mort, romas laltra filla, e lo rey de França tracta que la hach lo compte Danjou son frare per muller ab tot lo comptat de Prohença. E com aquest matrimoni fo feyt, la regina de França hach gran desig que vaes la comptessa sa germana, e la comptessa axi mateix hauia gran desig que vaes la regina. Axi que finalment la regina trames a pregar lo compte e la comptessa, que com lo compte vendria en França al compdat Danjou, que hi menas la comptessa, perço que la pogues vaer, e lo compte e la comptessa otorgaren li ho, axi que no ana a molt de temps quel compte mena la comptessa a Paris hon era la regina. E lo rey e la regina per goig dell faeren aplegar grans corts, e faeren venir comptes e barons cascuns ab llurs mullers. E com la cort fo plena de comptes e de barons e de comptesses e baronesses, lo seti fo feyt de la regina solament per ella, e als peusdella fo feyt seti per la comptessa sa germana e per les altres comptesses. Si que la comptessa de Prohença fon tan dolenta, com la regina sa germana no la assich de prop, que per poch no esglata de dolor. E com axi hach un poch estat, dix que mal li feya lo cor, e que sen volia anar a sa posada, axi que hanch la regina ne negu la poch aturar. E com fo a sa posada, gitas al llit e plora e suspira e feu gran doll. E lo compte que hach sabut que la comptessa sen era anada, que no hauia esperat lo menjar, fo molt despagat, axi com aquell qui lamaua mes que negun senyor ne altre hom pogues amar sa muller; e anassen a ella al llit, e troba la plorant e tot enflamat de [[wikt:fellonia|fellonia]], ques pensa que alcu o alcuna li hagues dita qualque cosa que li desplagues; e besa la, e dix li: amiga, digats me, ques aço que hauets, ne si neguna persona vos ha dit res quius desplacia, que si ho ha, yo per cert tantost vosen dare venjança, e sia quisuulla? E la comptessa qui sabia que ell la amaua mes que res del mon, perço que en aquell pensament no aturas, dix li: senyor, pus mo demanats, dir vos ho he, que yo a vos res no tendria celat. Qual dona ha al mon que deja esser tan dolenta com yo? Que vuy he presa la major desonor que hanch gentil dona preses nul temps. Vos sabets, e es cert, que vos sots frare de pare e de mare del rey de França, e axi mateix yo som sor de pare e de mare de la regina: e vuy que tota la cort era plena, la regina sich en son seti, e yo ab les altres comptesses sigui li als peus; de quem tench fort per dolenta e per desonrrada: si que decontinent vos prech, que dema nos en tornem en nostra terra, que per res nom hich vull aturar. E sobre aço lo compte l'espos li e dix: ha comptessa, nous ho tingats en mal, que axi es costuma, que ab la regina no pot siure ne deu, sino era regina. Mas confortats vos, que jous jur per lo sagrament de la sancta esgleya e per la bona amor que jous he, que si yo som viu, que auans que sia passat un any, vos haurets la corona en testa, que serets regina, e porets siure en lo seti de la regina vostra sor: e daço vos fas sagrament eus en bes en la boca. E sobre aço la comptessa fo confortada, no per tant que la dolor li ixques de son ventre, ans dins IV jorns pers comiat del rey e de la regina, e sen torna ab lo compte en Prohença, de que fo molt despagat lo rey, com tantost sen tornaren. E encontinent quel compte fo tornat en Prohença ab la comptessa, feu armar cinch galees, e anassen en Roma al papa. E com fo en Roma, lo papa e els cardenals marauellarense, com saberen, que ell era axi vengut, que no hauien sabut res; no per tant que ab gran honor lo reeberen en faeren gran festa. E lendema ell trames a dir al papa, que ajustas son collegi, quell los volia dir ço perque era vengut; e lo papa feu ho. E com lo papa e los cardenals foren ensemps, trameteren li a dir, que vengues. E ell vench entre ells, e ells lleuarense e li faeren son seti, bo e honrrat, aytal com a ell tanyia. E com tuyt foren asseguts, comença a dir sa raho, e dix en axi. 2280 3553 2007-01-05T19:41:03Z Aleator 20 33 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXIII|anterior=Capítol XXXII|següent=Capítol XXXIV}} <center> <big>CAPITOL XXXIII.</big> <br><big>Com lo [[w:Carles I d'Anjou|compte de Anjou]] sen ana al apostolich, el prega de la conquesta del regne de Sicilia, e com lapostolich la li dona, el dona la corona de dit regne; e com daquell dia en auant hach nom rey Carles, en lo qual dia se mostra gran dany esser engenrrat al chrestianisme.</big> </center> Pare sanct, yo he estes, que vos hauets amprats tots los reys e fills de reys de chrestians, que prenguessen la conquesta de la terra del [[w:Manfred I de Sicília|rey Manfre]], e tuyt han vos en dit de no. Don yo a honor vostra e de la sancta romana sgleya e de la sancta fe catholica prench la dita conquesta en aquella manera, que vos la proferis a donar als reys: e per aço hich som vengut, que non he demanat consell de mon frare lo [[w:Lluís IX de França|rey de França]] ne daltre negu, ne nul hom no sap, perque hi som vengut. E axi yo, ab que del thresor de la sancta sgleya vos me bastets, som aparellat quencontinent me metre a ordonar la dita conquesta; que en altra manera, si vos pare sanct non bastauets de moneda, yo no poria fer res; quel meu poder ne la mia riquesa no es tanta quen aço pogues bastar; majorment que vos sabets, quel rey Manfre es hu dels grans senyors del mon, e qui viu pus honrradament ab molta bona caualleria: perque sera mester que ab gran poder ho comencem. E lo papa lleuas e anal besar en la boca, e dix li: fill de la sancta sgleya, be sies tu vengut. Yo de part de Deus e del poder quem es donat per senct Pere e per senct Paul te faç moltes gracies de la proferta quem has feyta; e ades yo poste la corona de Sicilia e de tot quant posseheix lo rey Manfre, e ten fas rey e senyor, e a tes genaracions; e promete, quet bastare de moneda aytanta com ops nages del thresor de senct Pere, entro la dita conquesta hajes feyta. E axi li otorgat aquell dia qui fo dia maleyt a ops de chrestians, que per aquella donacio asenyaladament ses perduda tota la terra doltramar e tot lo regne de Natuli de Turchs, ans han ells lleuat puix al emperador de Constantinoble moltes terres, e sen es feyta es fa es fara gran mortedat de chrestians: perque pot hom dir, que aquell dia fo de plor e de dolor. E axi lo compte exi del consistori ab la corona en la testa, e altra corona quen trague en la ma, quel papa li dona que posas al cap de la comptessa sa muller, com seria en sa terra: e aço faes encontinent que fos a Masella, que la coronas regina, e daqui auant ell hach nom lo rey Carles. E lliura li lo papa un cardenal qui era llegat, qui de part del papa ab lo dit rey Carles ensemps la li posas al cap, e la coronas regina de Sicilia: e axi se compli. E com aço fo feyt, e hach pres comiat del papa e dels cardenals, tornassen a Masella hon troba la comptessa qui hach gran alegre e gran goig, e majorment com fo coronada regina. E com tot aço fo feyt, lo rey Carles e la regina sa muller entraren en França e vengren a Paris, e les regines amdues segren en un seti tota hora, de que fo molt alegre cascuna. E si elles nagren alegre, lo rey de França nach desplaer de ço quel rey Carles hauia feyt; axi que siu pogues destolre, queu fera volenters. Empero no poch fallir a son frare, ans li dona tot secors e ajuda que fer poch. E axi mateix tots los barons de França li faeren ajuda, qui daur, qui de persones, en tal manera que ell sajusta ab gran poder, e vench contra lo rey Manfre e li entra en sa terra. 2281 3554 2007-01-05T19:42:48Z Aleator 20 34 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXIV|anterior=Capítol XXXIII|següent=Capítol XXXV}} <center> <big>CAPITOL XXXIV.</big> <br><big>Com lo [[w:Carles I d'Anjou|rey Carles]] entra en lo regne de Sicilia, e hach vençut e mort lo rey Manfre en batalla per raho dels seus qui sen passaren al rey Carles; e com hach tota la terra del dit [[w:Manfred I de Sicília|rey Manfre de Sicilia]].</big> </center> E com lo rey Manfre sabe, quel rey Carles li venia desus, axi com aquell qui era dels valents reys del mon, aparellas e fo li ab tot son poder e lentrant de son regne, e vengrense a la batalla cascu molt volenterosament. E segurament quel rey Manfre hagra vençuda la batalla, sino fos lo compte de Casarta e el compte de la Serra e daltres barons seus qui hauien la dauantera e al ferir passarensen al rey Carles e vengren contra llur senyor lo rey Manfre, axi que les gents del rey Manfre ne foren totes esmayades, no per tant quel rey Manfre de res no sen spaordi, ans feri valentment lla hon vae la senyera del rey Carles en la batalla. E en aquell lloch hon los reys amdos eren fo molt cruel e fellona la batalla, e dura del mati a la nuyt. E plach a nostre senyor quel rey Manfre hi fo mort; e la sua gent qui vaeren la nuyt, e quel rey Manfre no trobauen, axi com a desconfits anarense fugent cascuns envers llurs pays. E aquesta batalla fo en lany MCCLXVI a XXVII dies de febrer: e axi lo rey Carles hach lo regne. E daço no vull pus dir, com ne en qual manera, que nos toca ne tany a la mia materia de que yo entench parlar. Mas aytant solament vos dich, quel fo senyor apres esta batalla de Sicilia e de tota la terra quel rey Manfre senyorejaua. 2282 3555 2007-01-05T19:43:16Z Aleator 20 35 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXV|anterior=Capítol XXXIV|següent=Capítol XXXVI}} <center> <big>CAPITOL XXXV.</big> <br><big>Com lo rey Corali vench Dalamanya ab grans gents, per venjar la mort damdos llurs frares, e com lach pres lo rey Carles e li lleua la testa en Napols, e sens contraste resta senyor de Sicilia.</big> </center> E no ana a lloch de temps, que lo rey Corali vench Dalamanya ab grans gents contra lo rey Carles, per venjar lo rey Manfre e lo rey Eus qui eren estats morts en la batalla. E axi mateix combates a jorn cert ab lo rey Carles, e axi com a Deus plague la desconfita torna sobre lo rey Corali e ses gents, e lo rey Carles fo vencedor e lleua lo camp, e hach viu lo rey Corali, e ab mal que li estech tolchli la testa en Napols, don tots los princeps del mon e les altres gents lin donaren gran [[wikt:blasme|blasme]]. Empero axiu feu, e axi lo rey Carles puix no hach contrast en sa terra per negu, ne nul hom nosen mes en venjança affer neguna, entro quel rey en Pere Darago per honor de la regina sa muller e de sos fills se posa en cor, que aquelles morts venjas. E daço lexare ara a parlar, car be hi tornarem, com sera lloch e temps; mas tornare a parlar del senyor rey en Pere Darago. 2283 3556 2007-01-05T19:44:05Z Aleator 20 36 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXVI|anterior=Capítol XXXV|següent=Capítol XXXVII}} <center> <big>CAPITOL XXXVI.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Pere ana adreçar son regne e metrel en ordre, e com hach gran plaer de la bona andança den Corral Llança; e lo bon ordre que dech tenir lo rey Darago en dreçar ses galees.</big> </center> Lo dit senyor rey en Pere ana adreçar son regne, e hach gran plaer de co quel noble en Corral Llança hach feyt e complit, segons que ell li mana, qui hach mes rey en Tunis, axi com hauets oyt. E puix ell endreça totes ses darasanes, axi en Valencia com en Tortosa e a Barcelona, que les galees estiguessen a cubert; e feu darasanals per lots los llochs hon li paria que galees degues tenir. E plauriam fert quel senyor rey Darago posas en son cor ço que yo li dire, que ordonas quatre darasanals en les sues marines, que fossen darasanals sabuts; e los dos fossen per bona ordonacio, e lo altres dos per necessitat. Los dos de necessitat fos la hu en Barcelona e laltre en Valencia, perço com son dues ciutats en que ha major poder de homens de mar, que en ciutats que ell haja. Los altres dos de bona ordonacio fos la hu a Tortosa qui es noble ciutat e bona, e es ala frontera de Cathalunya e Darago e porien si armar XXV galees, que entro fossen fora del riu nul hom no sen apercebria. E semblantment a Cullera hon vendrien tots aquells dell regne de Murcia e Darago e de Castella gran res, que nul hom non sentria res, e armades e aparellades porien axi entrar en mar. Quen veritat yo no se de princep ne de rey al mon tan bells dos darasanals ne tant segrets, com seria aquell de Tortosa e de Cullera. Perque, senyor rey Darago, no demanats los vostres homens de mar, quels par daço que yo dich; que cert som que aquells qui raho han diran que yo dich veritat? Com en lo darasanal de Tortosa vendran tots aquells de Cathalunya e de Arago, e en lo darasanal de Cullera tots aquells de Valencia e del regne de Murcia e de les fronteres e dels llochs envers Castella. Si quen cascun lloch daquests ab cinch milia lliures farets un darasanal. E en cascu daquests darasanals porets tenir XXV galees, e en Valencia al darasanal de la mar altres XXV, e puix en Barcelona altres XXV. E axi podets tenir cent galees aparellades, com ops vos sien contra vostres enamichs. Mas les XXV de Tortosa e les XXV de Cullera podets armar, que lo enamich que hajats non sintra res, entro sien fora dels rius. Perque, senyor, feyts ço que fa lo bo administrador; quen vostra terra ha rich hom o caualler que ab poca de riquesa fa mes que altre no fa ab gran res mes. E aço perque esdeue? Per la bona cura e per la bona adminestracio. Perque, senyor rey Darago, pensats que hajats bona cura e bona adminestracio, e axi farets dels affers aytants, com en cor vos metats; empero que hajats tota vegada Deus e lo seu poder en memoria, e puix, com ops vos sia, ajut vos a complir la vostra volentat, e lo darasanal de Barcelona e aquell de Valencia. E si aço metets en ordonacio, pensats que ab la ajuda de Deus vos sotsmeterets Sarrahins, e encara chrestians qui contra la real vostra senyoria e dels vostres vullan contrastar; e si hofan, tantost los ne podets punir, quel poder vostre es molt major que les regions del mon nos pensen. E podets ho veure en lo [[Llibre dels feyts|libre de les conquestes]] que per lo senyor rey vostre par se son feytes menys de ajuda de diners ne de croada, que lesgleya no hi ha donada: que mes de XX milia mises se canten vuy en aquest dia, e tots dies en ço quel senyor rey en Iacme conqueri sens ajuda e croada que no hi hach de la sgleya; que regne de Mallorques e el regne de Valencia e lo regne de Murcia conqueri sens croada e ajuda de la sgleya, de que vuy ha tant la sgleya, que fort cosa seria de dir, que de cinch regnes altres hagues tants [[wikt:delme|delmes]] e premicies, com ha daquests tres regnes; per que la sancta sgleya de Roma o aquells qui la regixen deurien pensar lo creximent que han per la casa Darago, e quen haguessen conexença en los llurs dexendents. E empero conort me en ço, que si lo papa ne los cardenals no han conexenca, quel rey dels reys nostre senyor ver Deus na memoria, quils ajuda en totes llurs necessitats, els fa anar be en millor. 2284 3557 2007-01-05T19:44:51Z Aleator 20 37 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXVII|anterior=Capítol XXXVI|següent=Capítol XXXVIII}} <center> <big>CAPITOL XXXVII.</big> <br><big>Com [[w:Pere II el Gran|lo senyor rey en Pere Darago]] pensa e mes en son cor de hauer la venjança dels reys [[w:Manfred I de Sicília|Manfre]] e Corali e Eus llurs frares; e com ana en França per vaer la regina sa germana, e la gran amor que hach ab lo rey de França.</big> </center> E axi lo senyor rey en Pere Darago, com hach enteses les batalles e les vençons que el [[w:Carles I d'Anjou|rey Carles]] hach feytes per la conquesta que hach presa, fo molt despagat e fello per la gran amor que hauia a madona la regina muller sua e per sos fills que ell amaua molt. Per que posa en son cor, que james no seria alegre entro venjança nagues presa. Si que ordona en son cor ço que tot saui senyor deu ordonar en los feyts grans que enpren: que ell pensa en lo començament e en la mijania e puix en la fi, com daltra manera nul hom no fa res, sino pensa en aquestes tres coses. E lo dit senyor rey, axi com lo pus saui senyor del mon, pensa en aquestes tres coses. Si que de la primera vos dire, que era cella que ell hauia major ops ques pensa, que abans que ell començas res, que sabes, qui li deuia ajudar o de quil calia guardar; laltre, que hagues moneda ab que ho pogues bastar; la tercera, que faes sos feyts tan segretament, que nul hom non sentis res de ço quell hauia el cor, mas la sua persona tant solament, perço com ell pensaua, que son preposit era tal, que nul hom no li consentria, que ell començas guerra contra la sgleya qui es tot lo poder de chrestians, e puix contra la casa de França qui es la pus antiga casa de rey qui sia en chrestiandat. Com contra cascuna daquestes cosas hauia posat en son cor, que començas guerra. E si negu ne demanas, no fora hom el mon qui lo hi lloas; mas ell confiant en Deus e en lo bon dret que volia mantenir pensa que de sa testa e de son enteniment ab la ajuda de Deus tractaria, que la venjança pogues fer del pare e dels auoncles de madona la regina muller sua, e del aui e dels sobreauoncles de sos fills. Com cascu pot pensar, en quina dolor viuia madona la regina muller sua, com sabe quel pare e els auoncles foren morts. E axi lo senyor rey en Pere amaua mes madona la regina, que res qui fos el mon. Perque a cascu vaja lo cor a aço que Munteyagol deya: Prop ha guerra, qui la ha el mig del seu, e pus prop la ha, qui la ha en son consell. E axi lo senyor rey, com oja un plant de madona la regina, dins lo cor li cauaua. Perque tots perills pensats en son cor, se pensa, que la venjança se faes per ell. E entra en aytal pensament que fo mester que ell tractas de la dita venjança ço que son cor a nula persona no volch dir ne descobrir, ans pensa que donas recapte a les tres coses que dauant vos he dites, ço es asaber: que negu contra son regne no pogues venir; laltre, que nul hom no sabes ço que volia fer; la terça, de ajustar moneda ab que ho pogues bastar. E axi ell pensa primerament molt en la casa de França. E es veritat que, mentre ell era infant, que son pare era viu, ana un jorn a França per vaer lo rey de França e la regina sa germana. E pensas, que si enguany hi anaua, que non perdria res de son temps, ne faria [[wikt:fretura|fretura]] a la frontera dels Sarrahins, com los Sarrahins diuern no poden hostejar, tant son mal enants e mal vestits, e temen fret mes que gents del mon. E perço ell entra en França en ianer. E com fo en França, fo reebut ab gran honor e goig e alegre quen hach lo rey de França, e lla estech be dos mesos ab gran deport e [[wikt:solaç|solaz]]: e lla ell borna e tira a taulat e ana ab armes ab cauallers e ab fills de cauallers qui eren anats ab ell, e ab molts comptes e barons de França quiu assajauen per amor dell. Queus dire? que tanta damor entra entre lo dit senyor infant e lo rey de França, que duna hostia sagrada [[wikt:combregar|combregaren]] amdos, es juraren es faeren omenatge, que nul temps la hu no vingues contra laltre per neguna persona del mon, ans sajudassen es valguessen contra tots homens. Si que la amor fo axi cordial entre amdos, com pot esser entre dos frares; que yo mon cors viu, quel rey de França en les sues selles que caualcaua portaua a quartons lo senyal del senyor rey Darago per amor del infant, e en laltre quarto lo seu senyal de les flors. E axi mateix se feya linfant. E puix lo dit senyor infant tornassen molt pagat del rey de França e de la regina sa germana. E aço vos he yo comptat, perço com per auant se tanyera que parlem daquesta auinença, e haura lloch al nostre proposit. 2285 3559 2007-01-05T20:46:57Z Aleator 20 cat [[Categoria:S.XV]] 2288 3574 2007-01-08T22:10:15Z Aleator 20 38 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXVIII|anterior=Capítol XXXVII|següent=Capítol XXXIX}} <center> <big>CAPITOL XXXVIII.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Pere se tench per segur del rey de França, e com lo rey de Mallorques se complague al dit senyor rey en Pere de certs [[wikt:tort|torts]] que el rey de França li feya a Muntpesller; e com sobre aço se vaeren en Tolosa los tres reys e lo princep de Taranto, hon hach conuinença entrells.</big> </center> Aram llexare a parlar daquesta raho, e tornare a parlar dels affers que vengren al senyor rey en Pere Darago, que membra li la conuinença e la fermetat qui era entre lo rey de França e ell; per que li paria que de la casa de França fos segur, a que negu dany no lin pogues venir daquella part a res del seu, per la dita fermetat e sagrament; e axi mateix per lo gran deute qui era entrells, e majorment que hauia ja fills qui eren grans e alts, e eren sos nabots. E axi veus ques tench per segur de la casa de França. E mentre ell estaua en aquest pensament, lo senyor rey de Mallorques se vae ab ell, e complagues molt a ell de molts torts e nouitats que el rey de França feya a Muntpesller e a la baronia. Si quensemps sobre aquest torts e injuries trameteren llurs missatgers al rey de França. E lo rey de França, axi com aquell qui hauia gran desig de vaer lo rey en Pere Darago asenyaladament, trames los a dir, que ell vendria a Tolosa, e ells que saparellassen, que lla ques vaessen; empero si ells volien, que ell vingues a Perpenya o a Barcelona, que per amor dells que hi vendria volenters. E los reys amdos germans hagren gran plaer daquesta raho, e trameteren li a dir, que la vista fos a Tolosa: e cascuns apparellarense de venir a la dita vista. E lo rey Carles qui a aquesta vista deuia esser, trames son fill (qui era princep de Taranto aquella saho, e puix fo rey apres la mort de son pare lo rey Carles) al rey de França, e ell pregal, que anas ab ell a la dita vista. E aço feu per tal, com no hauia persona el mon de qui ell tant gran dupte hagues, com hauia del senyor rey en Pere Darago. E trames a pregar al rey de França qui era son nabot, que ell endreças en tal guisa en aquella vista, que no calgues tembre de res del dit senyor rey Darago. E aço feya asenyaladament lo rey Carles, com entenia a fer passatge en Romania contra lemperador Paliagolo qui tenia lemperi de Constantinoble contra raho; com per cert dels fills del emperador Baudoy deuia esser lemperi, los quals eren nabots del rey Carles. E axi ell hauia dupte, que, com ell seria fora del regne, quel senyor rey Darago no li lleuas lo regne. Queus dire? en la dita vista vengren tots los tres reys e lo dit princep. E si hanch nul temps fo gran alegre e gran pagament entre reys e senyors, si fo entre ells tots tres reys. Mas per res lo princep no podia trobar bona cara ne consolacio neguna ab lo dit senyor rey en Pere, ans li estaua molt brau e fello. Si quel rey de França e lo rey de Mallorques preseren un dia en la cambra lo senyor rey Darago e li dixeren, com podia esser, que ell no parlaua ab lo princep? que be sabia ell, que son parent era molt carnal, axi com aquell qui era fill de sa cusina, filla del compte de Prohença, e daltra part, que hauia per muller sa parenta carnal, filla del rey Dongria. E axi que molts deutes hi hauia, si que finalment ab ell no podien res acabar. E lo princep conuida lo rey de França e lo rey en Pere Darago e lo rey de Mallorques; mas hanch lo rey en Pere non volch pendre, perque lo conuit hach a cessar. Mas lo rey do Mallorques lo feya molta donor, e lo princep a ell. E axi que a la partença de la vista sen ana lo princep ab lo rey de Mallorques, hon yols viu amdosos entrar en Perpinya: e los fo feyta gran festa, e tenchlo lo rey de Mallorques VIII jorns. Araus llexare estar lo princep, e tornarem a les vistes; que, com la festa fo passada que dura be XV jorns, pensaren de tractar dels affers. E finalment lo rey de França promes al rey Darago e al rey de Mallorques, els jura, que ell nul temps, ne per cambi ne per res, ell nos metria a fer cambi ab lavescha de Magalona, ne sen trametria de res qui fos dels affers de Muntpesller. E axi mateix lo rey de França conferma la bona amistat qui era entre lo senyor rey en Pere Darago e ell, la qual hauien fermada, axi com dauant es dit, en temps quel senyor rey en Pere era infant e ana en França. E feyt tot aço e moltes daltres bones conformacions que hach entre ells, partirense, e lo rey de França tornassen per Caors e per Figach en França, e lo senyor rey en Pere tornassen en Cathalunya, e lo senyor rey de Mallorques, axi com dauant vos he dit, ab lo princep ensemps entrassen a Muntpesller. 2289 3575 2007-01-08T22:10:46Z Aleator 20 39 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XXXIX|anterior=Capítol XXXVIII|següent=Capítol XL}} <center> <big>CAPITOL XXXIX.</big> <br><big>Com lo rey de Mallorques sota sabuda e certa fermetat fo decebut del rey de França qui cambia ab lavescha de Magalona e prengue possessio de Muntpesller ab greu dels prohomens.</big> </center> E sobre aquestes fermetats quel rey de Mallorques hach del rey de França durmi segur del feyt de Muntpesller, axi que sota aquesta fermetat fo ell decebut per lo rey de França qui feu cambi ab lavescha de Magalona, ab ço quel dit auescha hauia a Muntpesller. E com lo cambi fo feyt, lo rey de França entra a Muntpesller per pendre possessio per part del dit auescha; empero los prohomens de Muntpesller per res nou volien consentir, ans hauien enteniment, que auans se dexassen tots pezejar, que llur senyor lo rey de Mallorques preses tant gran destret del rey de França. E lo rey de França feu cridar los les hosts sobre Muntpesller, axi que si ajustaren tantes de gents a cauall e de peu, que fo infanitat: e los prohomens de Muntpesller aparellaren se molt be de defendre. E lo senyor rey de Mallorques qui sabe aço pensas, que llexas metre lo rey de França en possessio, quen son cor no pensaua, que ay tantost que ell fos ab lo rey de França, que no li llexas, per les conuinences qui eren entre ells e per la gran amor e deute qui era. E axi trames manament als prohomens de Muntpesller, que no li contrastassen la possessio: e açols mana en pena de traycio, que no volia hauer en desamistat lo rey de França; e que estiguessen tuyt ab bon cor, que ell entraria en França, que tantost ho hauria ell del rey de França. E axi los prohomens de Muntpesller ab greu quels fo hagren a obehir lo manament de llur senyor lo rey de Mallorques, e majorment per la bona esperança que ell los metia. E axi veus com decebe lo rey de França lo rey de Mallorques. Si quel rey de Mallorques entra en França, es yae ab lo rey de França aquella vegada e daltres moltes; e tota vegada hi metia qualque si, que aquella saho nou podia fer, mas per cert que so tingues per dit, que en breu ho faria. E ab aytals belles paraules lo mena dementre fo viu; e aytal mateix san feyt tots los altres reys de França, qui entro al dia de vuy son estats. E nols basta que tenguessen e haguessen la part del auescha, ans so han tot pres. Quel pus manifest desaret es, que en tot lo mon se faça. Perque siats certs, que per temps daquest desaret exira gran guerra e gran mal; quel rey Darago ne lo rey de Mallorques nou poran sofferir perque creu, que costara a la casa de França. Deus per la sua misericordia ho jutge segons lo dret e la raho que ell hi ha feyt, ne hi fa. Ara llexem ço estar, que llexar ho he a la justicia de Deus e a la veritat, de qui han a venir totes les venjances per dretura, e parlarem del rey Darago en Pere quis tench per assegurat del rey de França: e axi mateix a la fi trobarsen ha enganat, axi com lo rey de Mallorques, e molt mes, en tant com lengan munta a mes. Mas empero del engan quel senyor rey Darago pres per ell, be lin feu Deus venjança, abans que lengan fos de tot complit, segons que per auant oyrets. 2290 3576 2007-01-08T22:12:13Z Aleator 20 40 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XL|anterior=Capítol XXXIX|següent=Capítol XLI}} <center> <big>CAPITOL XL.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Pere se volch assegurar de la casa de Castella, e com sabuda la mort de son nabot lo rey en [[w:Ferran de la Cerda|Ferrando de Castella]] ana lla, e pres sos dos fills de dit rey, els mena e posa en lo castell de Xatiu; e a poch temps lo rey en Sanxo de Castella vench se vaer ab lo rey en Pere, hon se tractaren e fermaren conuinences amdos los reys.</big> </center> E axi lo senyor [[w:Pere el Gran|rey en Pere]] estech a son enteniment molt segur de la casa de França, com fo partit de les vistes de Tolosa. E pensas, que axi mateix sa seguraria de la casa de Castella: e venchsen en Arago. E es veritat quel [[w:Alfons X el Savi|rey Nanfos de Castella]] hach de sa muller, germana del senyor rey en Pere Darago, entre els altres dos fills, lo major, axi com dauant es dit, qui hach nom [[w:Ferran de la Cerda|infant en Ferrando]], e laltre qui hach nom [[w:Sanç IV de Castella|infant en Sanxo]]. E al major ell dona per muller la filla del [[w:Lluís IX de França|rey Lluys de França]], e germana del rey Phalip qui hauia la filla del senyor rey Darago. E perço com lo rey Nanfos de Castella e lo rey Phalip de França eren cunyats qui hauien les filles del senyor rey en Iacme Darago, ordonaren, que aquell matrimoni se feu del fill major del rey de Castella ab la germana del rey Phalip, qui hauia nom madona Blanca, e donaren li ab enteniment, que apres la mort del senyor rey Nanfos, perço com era lo major fill que hauia, fos rey de Castella. E lo dit infant en Ferrando hach de la dita madona Blanca dos fills, qui hach nom la hu lo rey Nanfos, e laltre infant en Ferrando. E com hach hauts aquests dos fills, lo dit infant en Ferrando, axi com a Deus plach, hach malaltia, e passa desta vida, de que fo molt gran tala, que molt era bona persona e dreturer. E com lo senyor rey Darago sabe la mort de son nabot, fon molt despagat, axi com daquell que ell amaua aytant com un de sos fills. E hauia be raho, que no era persona el mon aqui linfant en Ferrando amas tant, com feya a son auonclo el senyor rey Darago. Si que a poch de temps lo dit senyor rey Darago entra en Castella ab pocha companya, e ana en tres dies e en quatre nuyts be VII jornades. Axi que ana lla hon eren los dos fills del infant en Ferrando, els pres els sen mena el regne de Valencia, els mes en lo castell de Xatiua, hon los feu nodrir, axi com tanyia a fills de rey. E aço feu per dues rahons asenyalades: la primera, per la gran amor que hauia a llur pare, que negu nols pogues fer mal en llurs persones; e laltra que, si linfant en Sanxo nabot seu se desconexia de res envers ells, que ell tingues aquells infants, e quen faça rey de Castella. E que axi tendria la casa de Castella pigada e lligada a sa volentat. Si que quant lo rey de Castella ho sabe, quen fo molt pagat; mas creu que no ho fo linfant en Sanxo. E no ana a molt de temps quel rey de Castella feu jurar a gran res dels richs homens de son regne linfant en Sanxo, que fos rey apres sa mort. E com aço fo feyt, linfant en Sanxo se vae ab son auonclo lo rey Darago que axi mateix lamaua molt, e dix li: pare senyor, ja sabets quel rey mon pare ma feyt jurar a gran res de sos richs homens, e es ver quin ha alcuns qui ni contracten, que nom volen jurar, perço com hauien jurat linfant en Ferrando mon frare, que fos rey apres la mort de nostre pare. Ara, pare nostre, a vos deu saber millor que yo sia rey, que negu de mos nabots. Si que yo veig, que aço esta en vostra ma; per queus soplich eus prech, que vos daçom siats valedor. E com no men volguessets ajudar, que sia de merce vostra, que no mi negats; que ab que vos nom siats contrari, nom tem que de Deus en auall nul hom mo puixca tolre. E com lo rey Darago hach entes ço que son nabot li dix que ell amaua tant, com si fos son fill, resposli: nabot, be he entes ço que vos hauets dit, e responch vos, que si vos volets esser envers nos aquell que deuets ne yom cuyt, siats cert que yo nous vendre contrari, ab que façats ço que yo volre, e que daçom façats sagrament e omenatge. E ell dix: bell, pare senyor, demanats, que volets que yo faça, que tot quant vos manets som aparellat yo ara e tostemps de fer, e no als: e daço vos faz sagrament e omenatge, axi com a fill de rey. Donchs, dix lo senyor rey, yous dire ço que façats. La primera cosa quem prometats, que tostemps me siats en ajuda ab tot vostre poder contra tots los homens del mon, e que per neguna raho ne per neguna persona contra mi ne mos regnes vos ne hom per vos no vingats. E laltra raho, que prometats que, com vostres nabots seran grans, que hauran coneguda, quels dejats fer part dels regnes, en guisa que sien be heretats. Senyor, dix ell, vos me deyts coses que yous prometa, qui son rahonables e bones, e qui son a honor mia; perque yo som aparellat de fermar en aquelles maneres que vos manets. E sobra aço foren aquestes conuinences fermades, axi com dauant es dit, ab sagrament e omenatge, e encara ab cartes publiques. E feyta aquesta fermetat entre ells, linfant en Sanxo tornassen alegre e pagat en Castella, e dix ho tot a son pare qui nach gran plaer e gran alegre, e conforma al senyor rey Darago tot ço que son fill hach promes. Ara llexare ells estar, e parlare del senyor rey en Pere qui fo molt alegre e pagat de ço que hach endreçat, per que ell se tench per segur de Castella. 2291 3577 2007-01-08T22:12:39Z Aleator 20 41 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLI|anterior=Capítol XL|següent=Capítol XLII}} <center> <big>CAPITOL XLI.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Pere sen torna a Valencia, hon troba missatgers del rey de Granada quil requeseren treua, la qual les hach atorgada a cinch anys; e com pensa en plegar moneda per tota sa terra.</big> </center> E tantost, com ell fo al regne de Valencia, troba missatgers del rey de Granada, que li vengueren ab grans joyes e ab grans presents, que li requeseren treua de part del rey de Granada. E lo dit senyor rey en Pere, pensant que son proposit hauia bon començament, atorga los la treua a cinch anys. E segurament que aço no era cosa que per res el mon fera, sino fos perço, com ell tenia en son cor de fer la venjança del [[w:Manfred I de Sicília|rey Manfre]] e del rey Corali e del rey Eus; mas aço lo feu acordar a fer la dita treua. E com aço fo feyt, ell vae que era complit lo primer proposit seu, ço es ques tenia per segur, que de neguna part no li podia venir damnatge a la sua terra, ans podia començar lo viatge quen son cor sauia posat. E pensas que lo segon proposit complis, ço es a saber de plegar moneda. E per totes ses terres el ampra sos vassalls, que li ajudasseu de moneda, perço com ell ententa affer tal viatge, que seria gran creximent dell e de tots sos sotsmesos. E les sues gents sabien lo de tant al cor, e de tant bo, que bes pensauen, que nos mouia debades. E cascuns atorgauen li tot ço que demanaua, axi que metia sises e altres ajudes per tots sos regnes e terres, qui muntauen a tant que era infanitat: e de tot eren pagats sos sotsmesos. Ara llexare estar aquesta ajuda ques fa es cull per tots sos regnes, e tornare a parlar del rey Carles. 2292 3580 2007-01-08T22:42:08Z Aleator 20 creat de [Tractat de pau entre Abolchaçen Ali i Jaume II (1339)], únic autor:Aleator {{encapçalament|Tractat de pau entre Abolchaçen Ali, rei de Marroc, i [[Jaume III de Mallorca]]|Abolchaçen Ali|Amb aquest tractat de pau, signat el 15 d'abril de 1339 a Tlemecen, el rei del Marroc Abolchaçen Ali (o Aboul-Hassan) establia un marc legal per portar la pau a terres morisques per un termini de deu anys.}} En nom de Deu, sia a totz manifest qui aquesta carta veuran ni ausiran, co aquesta carta es assessegament de pau que es formada devant e per lo seyor don Abolchaçen Ali per la gracia de Deu rey dels Sarrains, fil del seyor rey dels Sarrains don Abuzayd, fil del senyor rey dels Sarrains dom Abu Juzeff Jacop, fil d'Abdelach, eyxals deus son poder e per sa voluntat atorgat entre eyl e'ls nobles n'Amalrich vescomte de Narbona, en Amalrich de Narbona seyor de Talayra, en Dalmau de Castelnou, el honrat Nuget de Totzo, missatgers trameses ab plen poder per lo molt alt e molt poderos e vertader seyor en Jacme per la gracia de Deu rey de Malorcha, comte de Rosseylo e de Cerdanya, e seyor de Montpellier: los quals demonditz missagers an poder couplit per fermar pau, segons qu'és contengut en una letra de cresensa que vench dins sagel de cera, e per lo poder donat a els per una carta scrita en pargami, bolada ab lo bola de plom. E esta carta e pau qu'el atorga e l'afferma lo seyor rey don Abolchaçen demondit, a tems de deu ayns, e que se comten a comte Cristianesch, e comensa lo primer die de mayg de l'ayn d'avyal scrit primers venens, sotz les condicions d'avayl scrites, so es o saber: qu'els sotzmeses de quascuna part d'els demonditz seyors reys, qu'els navengas d'abdos partz, sien sals e segurs en bens e en persones, en nevelis, anant e venent, en marc e en terra, en portz e en totz altres locs e marmes d'els demonditz seyors reys; e que d'asso demondit sia feta cridà per los portz, e marmes, e terres de quascun d'els ditz seyors reys, manan cascun d'els ditz seyors a lurs officials que la dita pau dejen servar e abtener per lo demondit temps. ''Encara'', que si per aventura negun naveli de la una part ho de l'altra d'elsditz deyors reys ho venia meyns en qualque loch de les terres ho marmes delsditz seyors reys, ho prenia terra per forsa de mar, que tot so quen restaurasien, ho restaurar pogessen, fos tornat ad aquel de qui seria, axi robes con persones, e totes altres coses, e asso engualment a quascuna de les partz. ''Item'', qu'els mercaders del seyor rey de Malorcha no traguen de la terra del seyor rey don Abolchaçen cavayls ni armes, ni blat, ni cuyrs salatz ni adobatz, sos a saber: cuyrs de bous e de bachs; e totes altres coses hic pugen trar, que mercaderies sien, pagan les mercaders los dretz e ''matzems'' segons costuma corrent en les terres del demondit seyor rey don Abolchaçen. D'altra part, que a totz los corsaris sia deffes per los ditz seyors reys que no deyen dapnificar la una part ni l'altra; e si per aventura s'esdevenia qu'el dit manament deslditz seyors reys negun corsari frengnas e dan donava, que d'el dan donat deyen fer los ditz seyors reys, als malsfaytors fer fer esmena, e part l'esmena deyen fer fer dels persones justicia, per tal que bona pau e ferma s'ensegesta entre los demonditz seyors reys de tot lo temps demondit entre eyls e lurs sotzmeses. E totes les coses e les raons demondites e scrites, ferma e lausa e aproa e promet de fer tener e servar lo demondit seyor rey don Abolchaçen; e los ditz missagers per lo poder a els donat per lo molt alt e molt poderos seyor rey de Malorcha demondit, e prometen lo pau e les coses desus dites fer tener e observar al demondit seyor rey de Malorcha: e a mayor fermetat lo seyor rey don Abolchaçen hi a scrit de sa ma e a y posat son sagel de cera; els demonditz missagers del demondit seyor rey de Malorcha hi possen lurs sagels, e qui scriure sap scrisca son nom. Ffeyt fo asso a lo vila de Trmice (Tlemecen) al palu del dit seyor rey don Abolchaçen, digous a quinze jorns del mes d'abril, l'ayn de M. CCC. trenta nou. Nos en Dal. de Castelnou a mager fermetat de les razons demont dites i escrivem de ma man e y pozam nostre segel. Nos Amalric de Narbaona ete de Talaira. {{DP-100}} [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:1339]] [[Categoria:Texts originalment en àrab]] [[Categoria:Tractats de pau]] 2294 3583 2007-01-08T22:46:31Z Aleator 20 jaume III {{Autor |Nom=Jaume III de Mallorca |Cognoms= |PrimeraLletraCognom=J |LlocNaixement=Catània (Sicília) |AnyNaixement=1315 |LlocMort=Llucmajor |AnyMort=1349 |Viquipedia=Jaume III de Mallorca |Commons= }} * ''[[Tractat de pau entre Abolchaçen Ali i Jaume III (1339)|Tractat de pau entre Abolchaçen Ali i Jaume III]]'' (1339). [[Categoria:Autors en català]] 2295 3587 2007-01-10T20:17:38Z Aleator 20 enllaços externs mogut a Textinfo, i +categ {{encapçalament|Proclama per al {{PAGENAME}}|Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial|proclama feta ''Als Contribuyents de Barcelona y los seus encontorns'' el 13 de juliol de 1889.}} {{Obra|Viquipedia=Tancament de Caixes}} == Text de la Declaració== Al constituhirse la Junta Sindical Permanent, elegida per la representació de mes de cinquanta gremis de Barcelona y los seus encontrons, creu cumplir un dever dirigint sa veu á tots los contribuyens en general, fent pública y solemne manifestació de sa protesta contra lo Projecte de Presuposits presentat á las Corts per l´actual Senyor Ministre d´Hicienda y declarant que desde are comensa la verdadera tasca qual encarrech li feren los seus comitents, qual tasca procurará portar á terme ab tota la decesió y fermesa que´s fassi precis. Los contribuyents no som pas los caixers del Govern que hajim de pagar tot quant porti sa fierma. Los Contribuyens devem subvenir á las cargas del Estat sols en quan aquestas sian justas y equitativas. No es just ni equitatiu que, sobre tot despres de la sotregada terrible que ha sofert nostre nacionalitat, lluny de castigarse de una manera ferma tants gastos inútils com ve soportant lo pays, s´aumentin d´un modo tant coniderable; no ho es, entre moltes altres coses, aquell impost anomenat d´utilitats procedents del capital y del trevall, que sobre esser deficil quant no d´impossible realisació, nos convertirá ab Agents executius fentnos respondrer de tributs d´altres y arrivant á amenassarnos ab la presó en cas de no pagarse; no ho es l´impost de cédulas personals ab tipos molt mes alts pera Barcelona que pera Madrid. Si las contribucions cada vegada creixents, han vingut dificultant fins al extrem lo desenrotllo de nostras industrias, es ya de tot imposible que puguem satisfer los impostos projectats. Mes com l´acort pres per altres gremis de seguir exercint la seva industria sense pagar la contribució, l´estimem nosaltres de resultats molt duptosos, ja que aixó ó no significa res ó col-loca logicament als tals agremiats en la situació d´arrastar totas las conseqüencias que naixiu del fet de trovarse fora de la Lley, actitut que no veyem , cridem la atenció de tots los nostres companys de tributació respecte al únich, encara que radical recurs que´ns queda dins lo legal, ó sia donarnos de baixa de la contribució y tancar los nostres establiments. Aquest es lo nostre camí; aquest lo camí que´ns atrevim á aconsellar á tots los nostres conciutadans que no´s vulguin veura atropellats per haver faltat á la Lley; aquest es l´acort pres per las agrupacions que varen allegirnos. Tots quants vulguin adherirse á nostre acort, tots quants prefereixint lo nostre procediment, ja sian agrupacions més o menys nombroses, ja individualitats diversas, poden dirigirse á la Plaseta del Pi núm.3, ahont se los hi facilitará tots los datos necesaris pera d´eixar d´esser tributari. Barcelona, 13 Juriol 1899 LA JUNTA {{DP-OFICIAL}} [[Categoria:Manifests]] [[Categoria:1899]] 2297 3588 2007-01-10T20:20:11Z Aleator 20 S.XIX [[Categoria:S.XIX]] 2299 3591 2007-01-10T20:37:23Z Aleator 20 XXI [[Categoria:S.XXI]] 2300 3592 2007-01-10T21:03:59Z Aleator 20 42 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLII|anterior=Capítol XLI|següent=Capítol XLIII}} <center> <big>CAPITOL XLII.</big> <br><big>Com lo princep de Taranto sen torna de les vistes de Tolosa al rey Carles son pare, e li compta el mal pagament que hach dell lo senyor rey en Pere; e com lo rey Carles, fiant se sols en lo seu poder, se posa en cor de no tembre dit senyor rey en Pere.</big> </center> Veritat es que, quant lo princep de Taranto fo partit de les vistes de Tolosa, ana tant per ses jornades, que fo ab lo rey Carles son pare, que li demana nouelles de les vistes. E ell dix li tot ço que li era esdeuengut, ne com lo rey de França e lo rey de Mallorques li hauien feyta molta donor, mas lo rey Darago que per res no sera volgut consolar ab ell, ans li era estat brau e fello. Don lo rey Carles ne fo molt despagat, e conech, que aquella spina tenia el cor que ell se pensaua es duptaua. Empero ell se fiaua tant en la sua caualleria e en lo gran poder que hauia, que posa en son cor que no hagues dupte dell. E segurament axi so podia pensar, que en si hauia IV coses, que no hauia altre rey el mon qui les hagues. La primera, que ell era tengut per lo pus saui princep e millor darmes qui el mon fos apres la mort del bon rey en Iacme Darago. Laltra, que era lo pus poderos rey del mon: que en aquella saho ell era rey e senyor de tot quant lo rey Manfre solia hauer; e apres era compte de Prohença e Danjou; e apres era sanador de Roma e vicari general de tota la part guelfa de Toscana e de Lombardia e de la Marcha; apres era vicari general de tota la terra doltra mar, e cap major de tots los chrestians qui de lla mar eren, axi dels ordres del Temple e del Spital e dels Alamanys, com de totes ciutats, castells e viles e altres nacions de chrestians que hi fossen, ne hi venguessen; e apres hauia en sa ma lo sant pare apostolich, e tota la sancta sgleya romana, axi com aquell de qui feyen compte de gran fauoner e de regidor. Daltra part hauia la casa de França, perço com lo rey Lluys de França era son frare, e muri e lexa rey lo rey Falip; e recomanali charament lo rey Carles son frare, e axi feya compta dell, axi com si lo rey Lluys son frare fos viu. Donchs segurament que esguardant aquest poder seu, poch lo calia duptar del rey en Pere. E axi ell posa en son cor aquest poder, e no pensa el poder de Deus. Perque, qualque sia quis fiu mes en son poder quel poder de Deus, pot fer compta, que Deus mostrara sobre aquell lo seu poder, a donar a conexer e entendre a tot lo mon, que res no es, mas solament lo seu poder. E desta raho daquest poder de Deus he tant parlat dauant, que ara no men cal pus parlar. E axi estech en sa esperança e en la força de son poder. 2301 3593 2007-01-10T21:05:28Z Aleator 20 43 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLIII|anterior=Capítol XLII|següent=Capítol XLIV}} <center> <big>CAPITOL XLIII.</big> <br><big>Recompta, quina sia stada la causa per que la illa de Sicilia se hach reuelada contra lo rey Carles, e com dit rey assatia la ciutat de Macina; e com Boaps salça contra son frare Mirabusach, e sen feu coronar rey de Bugia.</big> </center> E estant en esta volentat tant alta, ell hach tals officials mesos per tota la illa de Sicilia que no feyen ne deyen sino tots mals e superbies, e nols paria quel mon fos altre Deus, mas lo rey Carles. Si ques desconexien de Deus e domens, e feyen tant, que marauella era, com los Sicilians nols degollauen auans que no sofferissen ço quels Francesos los feyen. E entre les altres maluestats sesdeuench que eren festes de pascha, e a Palerm ha una sgleya que es envers lo pont del almirall, hon a les festes de pascha hix tota la ciutat a perdonança, e majorment les dones de Palerm hi van totes. E aquell dia anaren hi algunes gentils dones entre les altres qui eren molt belles dones, e los sarjants francesos exiren defora,e trobaren aquelles dones qui anauen acompanyades de bon jouent qui eren llurs parents. E perço que poguessen metre los Francesos la ma a les dones lla hon se volguessen, cercaren los jouens homens, si portauen armes; e com vaeren que non portauen, digueren que les hauian comanades a les dones, e per les maneres ells los metian la ma, e les pecigauen, e per les mamelles. Axi que altres homens qui anauen ab altres dones qui vaeren aço, e vaeren que batien ab vergues de bou aquelles, e aquells qui daço se esquiuauen cridaren: ay Deus pare senyor! tanta de superbia qui la pora sofferir? E en aquell punt vengueren dauant Deus aquells clamors, en tal guisa que volch, que de aquelles superbies e de moltes altres quen hauien feytes fos feyta venjança. Si que enflama lo cors daquells qui en aquell lloch veyen la superbia. E cridaren: muyren! muyren! Axi que en tal punt comença aquest crit, que ab pedra secha mataren tots aquells sarjants. E com los hagueren morts, entraren per la ciutat de Palerm tuyt cridant, homens e fembres: muyren los Francesos! E tantost hom se pres a les armes, e tots quants Francesos trobaren en Palerm, tots muriren. E tantost lleuaren per capita e per comu Micer Aleynep qui era dels honrrats e dels richs homens de Sicilia. E com aço fo feyt, host feyta anauen lla hon sabien Francesos hi eren, e per tots los llochs de Sicilia anaua la veu; e aytant com la veu anaua, aytants ne matauen. Queus dire? Tota Sicilia se reuela contra lo rey Carles, e a colp materen tots quants Francesos pogueren trobar; axi que hanch hu qui hi fos en Sicilia non escapa. E aço sesdeuench per misericordia de Deus; que nostre senyor ver Deus soffer lo peccador, e com veu que nos vol esmanar dels mals, tramet sobre aquell laspasa de justicia. E axi la trames sobre aquells maluats superbiosos qui axi dauorauen la gent e lo poble de Sicilia qui eren obedients e bons a tot ço que fer deuien envers Deus e envers llur senyor. E axi ho son vuy en aquest dia, que no eren que pus lleyal gent haja vuy el mon, com ells son estats e son e seran, si a Deus plau, als senyors que puix han hauts, segons que per auant entendrets. E com aço fo feyt, e el rey Carles sabe aquest damnatge que hach pres, e molt mogut de gran fellonia aplega grans hosts, e per mar e per terra vench assatiar la ciutat de Macina: e vench ab tan gran poder, que ab XV milia homens de cauall hi vench, e de gents de peu sens nombre, e ab cent galees sobre una ciutat qui no era llauors murada, e aparia quencontinent se degues pendre, mas aquell poder era no res al poder de Deus qui guardaua e defenia ab bon dret los Sicilians. E axi llexar vos he estar lo rey Carles qui te setge sobre Macina, e tornar vos he a parlar de la casa de Tunis en so qui si eseuench. Veritat es que, com lo rey Mirabusach fo feyt rey en Tunis per ma del senyor rey en Pere Darago, axi com dauant hauets entes, que son germa Boaps sen ana a Bugia e a Contastina, e ab Bugia e ab Contastina ell salça contra Mirabusach, es corona rey de Bugia. E cascu daquests dos germans estegren en llurs reyalmes, e per auant mori Boaps rey de Bugia e de Contastina, e llexa rey de Bugia Mirabosecri fill seu, e senyor de Contastina Bugron lo segon fill seu. 2302 3594 2007-01-10T21:06:34Z Aleator 20 44 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLIV|anterior=Capítol XLIII|següent=Capítol XLV}} <center> <big>CAPITOL XLIV.</big> <br><big>Com Bugron fill de Boaps e rey de Contastina enuia sos missatgers al rey Darago, fent li saber, com se volia fer chrstia e fer se son hom, e donar li Contastina e tota sa terra; e el merauellos aparellament que feu lo senyor rey en Pere pera passar Alcoyll.</big> </center> E com aço fo feyt, lo dit Mirabosecri volch desaretar e pendre, si pogues, lo dit Bugron. E ell qui sabe aço pensas que nos poria dell defendre, sino ho feya fer per ma del senyor rey Darago, e que li faes saber, que ell hauia volentat ques tornas chrestia per ma sua, e quel dit senyor rey vengues Alcoyll qui es port del dit lloch de Contastina, e que li retria la dita ciutat de Contastina; e com ell seria a Alcoyll, que pensas danar a Contastina qui es la pus fort ciutat del mon, e ques faria chrestia, e que li retria tota la terra quanta ell nauia, e ques faria son home e son fiol e son vassall; e quel requeria de part de Iesu Christ, que ell aço degues reebre: en altra manera, sino ho feya, que Deus li ho demanas a lanima e al cors. E lo rey, com oy aquesta missatgeria qui li vench de part den Bugron, senyor de Contastina, lleua las mans al cel e dix: senyor ver Deus, llaors e gracies vos fas de tanta gracia e de merce quem feyts: placius que, si aço deu venir a honor vostra e a be de mos regnes, que venga a bon acabament. E los missatgers eren dos cauallers sarrahins, molt sauis homens, qui faeren semblant que per catius a rembre eren venguts. E axi digueren tant segretament aquella missatgeria, que no fo hom al mon quin sabes res, saluant lo senyor rey. E lo dit senyor hach dos mercaders molt sauis e prohomens, e feu los carregar una nau de mercaderies, e anarensen al port de Alcoyll ab la dita nau; e los dos Sarrahins anarensen ab ells ab deu catius sarrahins que hagueren comprats per desfreçar, que eren daquelles encontrades. E lo senyor rey ordona ab aquells mercaders, que com serien a Alcoyll, que ab partida de les dites mercaderies montassen a Contastina, e que vaessen ab en Bugron, e que sabessen, si era ver ço que aquells missatgers deyen. E axi descobrils lo dit senyor rey lo feyt tot, e los dits mercaders eren prohomens e naturals seus; e manals en pena de la persona e de tot quant hauien, que aço no descobrissen a neguna persona. E axi, com ell ho mana, se feu es compli. E com foren a Contastina, parlaren ab en Bugron tot lo feyt, en tal manera quel senyor rey tenia tot lo feyt per femr, e en Bugron atre tal. E lo dit senyor rey pensa tantost de fer naus e lenys e galees e terides per portar caualls. E axi per tota la costera feu fer grans nauilis e gran aparellament de tot ço que fa mester e passatge de senyor. Si que totes les gents de son regne se marauellaren del gran aparellament quis feya: que primerament a Coplliura los ferrers no feyen als, mas anchores; e los mestres daxa tots quants nauia en Rosello eren venguts a Coplluira, hon feyen naus, lenys terides e galees; e a Roses atre tal, e a Torrella e a Palamos e a senct Feliu e a senct Poldes Marestem; e a Barcelona nous en cal parlar quenfanitat era la obra qui se feya; e puix a Tarragona atre tal, e a Tortosa e a Paniscola e a Valencia e per tota la costera de les marines. E en les ciutats qui son dintre terra feyen ballestes e cayrells e crochs e llances, darts, cuyraces, capells de ferre, gamberes, cuxeres, escuts, paueses e manganells; e als marines trebuchs, e pedres de ginys a les pedreres e als altres llochs: axi que tant eren los feyts grans, que per tot lo mon anaua la nomenada. 2303 3595 2007-01-10T21:06:58Z Aleator 20 45 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLV|anterior=Capítol XLIV|següent=Capítol XLVI}} <center> <big>CAPITOL XLV.</big> <br><big>Com lo rey de Mallorques e lo infant en Sanxo pregaren al senyor rey en Pere, quels dixes ço que entenia fer; e com lo senyor rey en Pere nols volch dir son enteniment, saluant que comana tota sa terra al infant en Sanxo.</big> </center> E lo senyor rey de Mallorques vench al senyor rey Darago e pregal, que li dixes ço que entenia affer, e que si li pleya, que ell yria ab ell en tot lloch ab tot son poder. E ell respos li: frare, no vull que hi anets, mas que romangats e queus prengats guarda e cura de la nostra terra. E axi mateix prech vos, que nous pes, com yo nous dich ço quentench affer, que per cert, frare, si a persona del mon yo degues descobrir mon cor, you descobriria a vos; mas no es mon enteniment daquest viatge. E axi encara vos prech, que nous sapia greu, que axi mateix no vull ajuda ne secors de nul hom del mon, saul aquella de Deus e de mos vassalls e sotsmesos. E sobre aço lo senyor rey de Mallorques ab greu que li sabe no sen mes mes sobre ell. E semblantment lo rey de Castella e son nabot linfant en Sanxo faeren atre tal; que sol per aquesta raho vench linfant en Sanxo en Arago es vae ab ell e si proferi de part del rey son pare e dell mateix, quen persona lo seguiria ab tot lo poder que hagues, e que hauria XXX o XL galees de [[w:Sevilla|Sibilia]] e de altra marina sua be armades e aparellades. Queus dire? aytal resposta li feu, com hauia feyta a son frare lo rey de Mallorques, saluant que li dix, que li comanaua tota sa terra, axi com aquell quell tenia en compte de fill. E lo dit senyor infant respos, que la dita comanda prenia ell volenters, e que manas a tots aquells que ell llexaua procuradors, que si en res lo hauien ops, que tantost lo requeressen, e que totes coses llexades tantost en persona ab tot son poder laurien. E daço fon molt pagat lo rey Darago, e abraçal mes de deu vegades: e axi prengueren comiat la hu del altre. E lo dit senyor infant tornassen en Castella e recompta al rey son pare ço qui entrells fo estat. Ha Deus, dix lo rey Nanfos de Castella, e qual cor de senyor ha enel mon quis pogues comparar a aquest daquest senyor? Si que no ana a gayre quel rey Nanfos de Castella muri, e romas rey de Castella linfant en Sanxo. E axi daqui auant llexare lo rey en Sanxo de Castella e tornare al senyor rey Darago. 2304 3596 2007-01-10T21:38:06Z Aleator 20 actualitat=>La taverna Project:La taverna 2305 3597 2007-01-10T21:41:06Z Aleator 20 actualitat=>La taverna La taverna 2306 3598 2007-01-10T22:09:36Z Aleator 20 TRAD: None of your watched items was edited in the time period displayed. Cap de les vostres pàgines vigilades ha estat editada en el període de temps indicat. 2307 3601 2007-01-12T17:04:31Z Aleator 20 nou {{encapçalament|{{PAGENAME}}|Consell Real del Regne de València|Poc després de l'ordre d'expulsió dels moriscos del Regne de València, els van prohibir la venda de llurs béns, segons consta al següent [[wikt:ban|ban]].}} Ara ojats queus notifiquen y fan á saber de part de la Sacra, Catolica Real Magestad, é per aquella de part del Illustrissimo y Excellentissimo Señor D. Luys Carrillo de Toledo, Marques de Carazena, Señor de les Viles de Pinto y Ynes, Comanador de Montizon y Chinclana, Loctinent y Capita General en la present ciutat y regne de Valencia. Que per cuant los moriscos del present regne, que en execució del orde y manament de Sa Magestat se han de embarcar, encara que es just ques valguen de alguna cosa de sos bens pera passar son viatge, empero han feyt y fan tan gran abús de vendre aquells, que sols per arribar á dinés, los venen tots de tal manera, que lo que val cent, donen per deu: lo que no sols es contra la intencio de Sa Magestad y dels ordens y manaments Reals, pero encara en perjuhi dels crehedórs y dels Senyors dels llochs, y se han seguit, y se esperen seguir altres perjuhins y danys irreparables. Y perque los dits moriscos sapien quins bens y coses poden vendre y quins ó cuals no; perço Sa Excellencia ab vot y parer dels nobles, magnifichs y amats Consellers de Sa Magestad, Regent la Real Cancellería y Doctors del Real Consell, proveheix, ordena y mana que los dits moriscos puguen vendre tots y cualsevol bens que aquells tinguen, exceptat que no puguen vendre ni en altra manera dispondre de les coses y bens seguents; ço es, de bestiars, axi grosos com menuts, cavalcadures, forments, ni altres grans alguns, oli, cases, terres, encara que sien franques y en realenchs, censals, debitoris, ni deutes, drets ni accions sots decret de nullitat etc... [omés en l'edició de 1851] ''Die primo mensis octobris anno'' 1609 ''retulit'' Pere Pi trompeta Real y publich de la present ciutat de Valencia, ell dit dia haver publicat la present publica crida en la dita ciutat de Valencia y llochs acostumats etc. {{DP-100}} [[Categoria:1609]] [[Categoria:Dret valencià]] [[es:Bando de prohibición de la enajenación de los bienes a los moriscos del Reino de Valencia (01-10-1609)]] 2308 3602 2007-01-12T17:05:06Z Aleator 20 categ [[Categoria:S.XVII]] 2310 3607 2007-01-12T17:47:57Z Aleator 20 noinclude <noinclude> ===Instruccions=== Aquesta plantilla inclou els [[w:Ajuda:Enllaços entre viquipèdies|interwikis]] de [[Viquitexts:La taverna|La taverna]]. [[Categoria:Plantilles]] ===Editar plantilla=== </noinclude> <includeonly> [[ar:ويكي مصدر:الميدان]] [[es:Wikisource:Café]] [[da:Wikisource:Skriptoriet]] [[de:Wikisource:Skriptorium]] [[en:Wikisource:Scriptorium]] [[fa:ویکی‌نبشته:دفترخانه]] [[fi:Wikiaineisto:Kahvihuone]] [[fr:Wikisource:Scriptorium]] [[gl:Wikisource:A Taberna]] [[he:ויקיטקסט:מזנון]] [[it:Wikisource:Bar]] [[la:Vicifons:Scriptorium]] [[nl:Wikisource:De kroeg]] [[pl:Wikisource:Skryptorium]] [[pt:Wikisource:Esplanada]] [[ru:Викитека:Форум]] [[sv:Wikisource:Mötesplatsen]] [[tr:VikiKaynak:Köy çeşmesi]] [[yi:װיקיביבליאָטעק:געמיינדע]] </includeonly> 2311 3606 2007-01-12T17:42:16Z Aleator 20 categ Les pàgines arxivades, són pàgines ja obsoletes, que generalment tracten sobre qüestions pròpies de Viquitexts, i s'ha decidit guardar-los per a possibles consultes posteriors. [[Categoria:Viquitexts|Pàgines arxivades]] 2312 3608 2007-01-12T17:54:27Z Aleator 20 plantilla a partir d'allò que existeix a La Taverna <noinclude> ===Ús=== Aquesta plantilla encapçala [[Viquitexts:La taverna|La Taverna]]. ===Edita=== [[Categoria:Plantilles]] </noinclude> {| width="100%" style="margin: 0 0em 0 0em; text-align: left; background: #FFFFEE;" ! style="background-color: honeydew; border: 1px solid #ccc;" align="center;" |<p style="text-align:center; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size:120%; line-height:0.5em; font-weight:bold; margin-bottom:1">[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|32px]]'''La Taverna dels Viquitexts'''[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|32px]]</p> |- | <div style="font-size:100%; line-height:125%;">[[image:Naxos Taverna.jpg|250px|right|La Taverna de la Viquipèdia]]'''Benvinguts i benvingudes a la nostra Taverna''', el lloc de trobada virtual de tothom, així com un espai per a distreure'ns i crear-hi un ambient de bon rotllo. Ací parlem sobre afers que concerneixen tothom, però, si teniu alguna cosa a dir específicament sobre un text o un usuari, si us plau, feu servir la seua respectiva pàgina de discussió. Podeu llegir i contestar les converses ja iniciades (pitjant en "''editar''" al costat dret del títol de cadascuna de les converses).<br/><br/>Si us plau, per a evitar malentesos, signeu sempre els vostres missatges al final de la vostra intervenció amb el codi <code style="background-color: transparent;"><nowiki>--~~~~</nowiki></code> (penúltim botó de la barra d'edició de la pàgina "''edita''"). <br> <br> <br> * [[Viquitexts:La taverna/2006|Missatges anteriors a 2007]] (arxivat). </div> <br style="clear:both:"\> <br style="clear:both:"\> {{Tauleta tavernes}} {{La taverna (iw)}} __TOC__ |} 2313 3609 2007-01-12T17:58:27Z Aleator 20 arxiu {{La taverna (encapçalament)}} [[Categoria:Viquitexts:Pàgines arxivades]] ==Sistema poem== Per a escriure poemes no cal fer malabarismes per a que salti la línia. Simplement escriviu <nowiki><poem></nowiki> a l'inici i <nowiki></poem></nowiki> al final del poema i quedarà ben fet.--[[Usuari:SMP|SMP]] 23:57, 4 jul 2006 (UTC) == Quatre llibres sencers per a Viquitexts == Em penso que quatre dels llibres que hi ha a viquillibres haurien d'anar aquí. Si us plau, si algú té una estona que faci una ullada als [http://ca.wikibooks.org viquillibres] que hi ha sota la secció ciències socials (tots quatre) :) --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 18:35, 9 jul 2006 (UTC) === Ara, en una categoria === Hola de nou :) els he posat en una categoria. He fet també una plantilla de trasllat a Viquitexts. La categoria on hi ha els quatre llibres que es poden anar traslladant aquí és aquesta: [http://ca.wikibooks.org/wiki/Categoria:Viquillibres:Trasllat_a_Viquitexts] --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 12:56, 19 set 2006 (UTC) == Páginas para destruir == Perdón por el idioma, varias páginas han sido creadas que son para borrar, pero no he podido encontrar la plantilla correspondiente. Si alguien puede hacerla ayudaría mucho a la tarea de mantenimiento. Las páginas que necesitan la plantilla son: [[JUST A PAGE]], [[JUST A PAGE2]], [[JUST A PAGE3]], [[JUST A PAGE4]]. Un saludo, --[[Usuari:LadyInGrey|LadyInGrey]] 15:23, 11 jul 2006 (UTC) :La plantilla ja és feta, els articles es troben a la categoria [[:Categoria:Viquitexts:Elements a destruir]] [[Usuari:Rf|Rf]] 18:50, 13 jul 2006 (UTC) ==Logo en català== Hola :-) He creat i carregat a commons el logo en català per a Viquitexts; [[:Image:Wikisource-newberg-ca.png]] . Suposo que estaria bé que algun administrador canviés el logo actual en anglès pel nou en català :-) --[[Usuari:Joanjoc|Joanjoc]] 15:55, 7 set 2006 (UTC) ==Trasllat des de http://wikisource.org/wiki/Category:Català== Recordeu que si traslladeu de http://wikisource.org/wiki/Category:Català els articles que encaran queden allà per motius històrics, afegiu allà la plantilla <nowiki>{{movedtoca}}</nowiki>: <pre> Message to admins: Please, do no delete this page, because they were moved manually and they need to check the history page. Thanks. -------------------------------------------------------------------------------- This page is to be removed. Its content has been transferred to ca.wikisource.org Aquesta pàgina ha estat traslladada al lloc web de Viquitexts en català: ca.wikisource.org Ja hi tenim la versió en català de Viquitexts, per al recull de textos originals. </pre> , comproveu el vincle des d'allà cap aquí (potser és necessari fer aquí un redirect al nom que té l'article aquí si existeix), i afegir l'historial d'allà a la discussió d'aquí. Almenys això és el que m'he trobat amb els primers articles de Viquitexts i entenc que és la norma. Salut! [[Usuari:Aleator|Aleator]] 22:09, 6 oct 2006 (UTC) :En posar l'esmentada plantilla, un buròcrata o administrador d'allà ho esborrarà. Finalment, allà no haurà de quedar res que ja estigui a Viquitexts. Som-hi que queda poc! [[Usuari:Aleator|Aleator]] 16:33, 8 oct 2006 (UTC) ::A http://wikisource.org ja no queda res en català. Els administrador han anat esborrant segons he anat traslladant: tot, texts, plantilles i categories incloses. Feina finalitzada. Ara, a continuar... [[Usuari:Aleator|Aleator]] 19:25, 10 oct 2006 (UTC) ::: Qui està aquí d'administrador? Sobre el trasllat des de wikisource.org, i també des de viquillibres, el millor seria usar l'eina "importar" i, d'aquesta manera, es conservaria l'historial. --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 17:02, 21 oct 2006 (UTC) ::::[http://ca.wikisource.org/wiki/Especial:Statistics No n'hi ha d'administrador.] [[Usuari:Aleator|Aleator]] 19:33, 21 oct 2006 (UTC) ==Administrador== Hauríem de votar algú que fes d'administrador. Tampoc cal que sigui algú molt constant ja que no hi ha gaire feina per aquí, però ara fa falta. Em sembla que l'Aleator té molts números.--[[Usuari:SMP|SMP]] 14:45, 27 oct 2006 (CEST) ===Votació oficial=== S'ha proposat [[usuari:Aleator|Aleator]] com a administrador i buròcrata del projecte. Aquesta votació durarà un mes i no requereix un mínim de vots sempre i quan no s'hi voti en contra. *'''El candidat ho ha acceptat''' (''[[Usuari Discussió:SMP#Administrador|vegeu-ho]]'') *'''A favor'''--[[Usuari:SMP|SMP]] 20:01, 15 nov 2006 (CET) *'''A favor''' [[Usuari:Paucabot|Paucabot]] 17:24, 27 nov 2006 (CET) *'''A favor'''--[[Usuari:Aljullu|Aljullu]] 19:05, 20 des 2006 (CET) **Votació finalitzada. Unanimitat de 3+1 vots a favor.--[[Usuari:SMP|SMP]] 11:57, 29 des 2006 (CET) ::Gràcies a tothom pel marró... vull dir, per la confiança ;) Bones festes a tothom i bona entrada d'any! [[Usuari:Aleator|Aleator]] 15:44, 29 des 2006 (CET) ==Pàgines molt importants== Hola companys. He creat [[Viquitexts:Drets d'autor]] i [[Viquitexts:Què és Viquitexts?]]. Ho he fet amb molta cura a partir d'altres wikis. Prego revisió, ja que aquí els debats, votacions i similars '''encara''' són difícils <small>com a Viccionari</small>, i aquests dues pàgines són al meu parer el tronc dels Wikisources. Cuideu-vos i fins aviat. [[Usuari:Aleator|Aleator]] 22:39, 31 oct 2006 (CET) ==Google books== Ja n'havia sentit a parlar de Google Books, però no havia tingut temps per tafanejar. Entenc que no hi haurà cap problema legal si transcribim els llibres en domini públic disponibles a Google Books. Tota una feinada, però tenim decenis per endavant... Com seleccionar els que estan en català? Mentre no acaben d'implementar l'idioma, podem fer el següent: #Aneu a http://books.google.ca #Premeu "Advanced Book Search" #Seleccioneu "Full view books" (els que tenen drets d'autor només deixen veure un fragment), poseu a "Publication date" entre 1 i 1906 (així no violem les lleis USA), i poseu a "with the exact phrase" una paraula genuïnament en català ("menjar", "si us plau", "catalunya", "bisbe", etc...). [[Usuari:Aleator|Aleator]] 22:33, 8 des 2006 (CET) :Què bo! No se m'havia acudit... En surten uns quants... que bé que aniria un [[w:es:OCR|OCR]] ara! Gràcies [[Usuari:Aleator|Aleator]] --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 11:35, 9 des 2006 (CET) : '''Problema'''. M'he descarregat un llibre de ''google books'' i a les normes d'ús hi diu: : :''Haga un uso exclusivamente no comercial de estos archivos Hemos diseñado la Búsqueda de libros de Google para el uso de particulares como tal, le pedimos que utilice estos archivos con fines personales, y no comerciales.'' --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 11:58, 9 des 2006 (CET) ::Cert, m'he baixat un i això diu, però entenc que es refereix a l'escanejat i al propi .pdf. No podem fer qualsevol ús del .pdf o de les imatges (no podem pujar-les a commons). Però no tener ni un sol argument legal (crec, estic llegint sobre la matèria) per impedir qualsevol ús sobre l'obra pròpiament dita. És a dir, no em poden prohibir transcriure el text de les imatges; imatges amb copyright si volen, però el text en domini públic no el poden fer seu. Ja dic, primer vull llegir més sobre el tema... Ah! I em sembla que en català només n'hi ha uns 15 o menys... ;( però és versió beta ;) [[Usuari:Aleator|Aleator]] 21:53, 9 des 2006 (CET) ::: Sí, suposo que deu ser això, perquè si no, quin sentit tindria el domini públic? En tot cas, si dius que estàs llegint sobre el tema, ja ens aportaràs la informació rellevant oi? :-) Gràcies! Aniria molt bé si algú té '''un OCR eficaç'''. Aquí a GNU/Linux he provat uns quants amb resultats no gaire bons, i no he pogut provar un que va estar alliberat per Google i que va ser desenvolupat per HP perquè en l'empaquetat per la meva distribució (Debian) resulta que hi ha un error. Els responsables ja estan avisats, si aconsegueixo fer-lo anar i funciona ja us diré alguna cosa. Fins aviat --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 15:09, 10 des 2006 (CET) :::: Bueno, després de llegir un mínim sobre el copyright he reeditat la secció de [[Viquitexts:Drets d'autor]]. No podem posar res 100% segur per què inclús els documents de la oficina de Copyrigth de USA sovint diuen que "..consulti un expert per estar segurs que una obra té o no copyright, i bla bla...". Sobre el tema d'OCR, jo no puc/sé aportar res, em vaig baixar un que necessita ser recompilat amb el MS Visual C Studio o algo així... pero de moment abandono i faré d'escriba,com els egipcis i els monjos de l'edat mitjana. Salut! [[Usuari:Aleator|Aleator]] 18:46, 22 des 2006 (CET) ::::: Magnífica feina [[Usuari:Aleator|Aleator]], moltes gràcies. Ho llegiré amb més calma, però així al primer cop d'ull sembla un document d'allò més útil. Només una cosa: em sembla que la CC-by-sa només es compatible amb la GFDL en el cas de mèdia inserit (imatges, vídeo, àudio...). Bones festes a tots ;-) --[[Usuari:Álvaro M|Álvaro M]] 16:28, 25 des 2006 (CET) ==Canvis en categories== Per tal d'evitar futures recategorizacions massives, he modificat l'arbre de categories. No hi ha consens entre les wikisources que he consultat, sobretot es:, en: i fr:, de forma que no s'adapta a cap en concret, però tampoc és massa diferent d'aquelles. Entenc que els wikisources han de contenir textos, és a dir, documents; i autors. Per tant, les categories ppals. són [[:Categoria:Autors]] i [[:Categoria:Texts]] (i [[:Categoria:Viquitexts]]). Els autors queden diferenciats per lletra inicial, procedència, i llengua. En un futur podríem implementar una categoria de "nascuts l'any..." i "morts l'any..." aprofitant la [[Plantilla:Autor]]. Els texts han quedat diferenciats per gènere (que sustituirà a literatura), per matèria, per època, i per llengua en cas de no ser originals en català. Una categoria extra seria [[:Categoria:Països]], tant per autors com per textos. Les categories documents oficials i documents històrics les trobo difícils de concretar. "Oficial" seria tot allò englobat a "Dret" o "Legislació", i a "Manifests" i similars. I "Històrics" seria tot allò anterior al S.XIX i d'altres del S.XX?? No és massa ambigu?? Un cop hagi migrat els textos d'aquestes 2, les marcaré per esborrar; i també "literatura". '''Prego exposeu objeccions, disconformitats i crítiques de cara a tenir unes categories sòlides.''' Salut! [[Usuari:Aleator|Aleator]] 02:19, 30 des 2006 (CET) 2314 3611 2007-01-13T19:16:34Z Aleator 20 46 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLVI|anterior=Capítol XLV|següent=Capítol XLVII}} <center> <big>CAPITOL XLVI.</big> <br><big>Com partir lo infant en Sanxo, lo senyor rey en Pere comença regonexer les marines e fer bescuyt e tot bon aparellament, e trametre cartes als homens de sa terra qui deuien esser ab ell.</big> </center> E com lo dit infant en Sanxo fo partit Darago del senyor rey, e sen fo tornat a Castella, lo dit senyor rey ana per les marines regonexent totes les obres: e pensa de ordonar, ques faes [[wikt:bescuit|bescuyt]] a Çaragoça e a Tortosa e a Barcelona e a Valencia, e feu venir a Tortosa molta ciuada e [[wikt:forment|forment]]; si que tanta ne feu venir, quen la ciutat de Tortosa no podia cabre, ans feyen baraques e cases de fusta en queu metien. E axi mateix trames ses cartes a tots aquells richs homens de sa terra que volia que anassen ab ell: e que se aparellassen de seguir lo viatge ab aytants cauallers e ab aytantes ballesters e ab aytants paons. E a cascu ell feya donar en llurs terres o lla hon volien acorriment de moneda tanta, com los feya mester. E mana, que negu no sentrametes de viandes ne de vi ne de ciuada, quell faria metre compliment per tuyt de tot quant haurien mester per tot lo viatge. E aço feya lo senyor rey, perço que no saguessen a entrametre sino dels arreus tant solament de llurs cors cascuns, e que anassen tuyt be arreats. E axis compli, que entro aquell dia james no sera feyt passatge, hon tant bell arreu de cors e de caualls e de ballesters e de paons e domens de mar hagues, com hach en aquell passatge. E axi mateix ordona, que hi hach vint milia [[w:almogàvers|Almugauers]] tots de la frontera, e be VIII milia ballesters de munt; e ordona, que anassen mil cauallers, tots de honrrat paratge ab ell, e molts ballesters de Tortosa e de Arago e de Cathalunya, e seruents de maynades. Queus dire? que tant era gran lo aparellament, que tots los reys e els senyors del mon, axi chrestians com sarrahins, qui res haguessen en les marines, se guaytauen, e hauien gran paor e gran dupta cascu de llurs terres, perço com no era hom nat ne viu el mon qui sabes ço que ell volia fer. 2315 3612 2007-01-13T19:17:09Z Aleator 20 47 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLVII|anterior=Capítol XLVI|següent=Capítol XLVIII}} <center> <big>CAPITOL XLVII.</big> <br><big>Com lo papa e lo rey de França e de Inglaterra, e altres princeps chrestians trameteren sos missatgers al [[w:Pere II el Gran|senyor rey Darago]], quels volgues dir, hon tenia en cor de anar, e com tots hagueren una mateixa resposta.</big> </center> Si quel papa trames a dir, quel pregaua, que li dixes ço que ell hauia en volentat de fer: e si ho trametia a dir, quen tal lloch poria anar, que ell li faria secors de moneda e de perdonança. E lo senyor rey trames li a dir, que li grahia molt la sua proferta, mas quel pregaua que no li desplagues, com en aquella [[wikt:saó|saho]] no lin volia trametre a dir; mas que en breu ell ho trametria a dir, e que llauors hauria lloch la ajuda e la perdonança que li proferia, mas ara en aquell punt que li plagues que sen sofferis. E axi los missatges tornarense ab la dita resposta al papa, e com lo papa ho entes, dix: per cert, ma fe es, que aquest sera altre Alexandri en lo mon. E apres axi mateix li vengueren altres missatgers del rey de França son cunyat, qui li trames a dir semblant missatgeria que hauia feyta lo papa, e ab aytal resposta sen anaren. E apres vingueren del rey de Inglaterra e daltres princeps del mon, e tuyt sen anaren ab una resposta, axi mateix del papa, com dels reys, com de comptes. Mas dels Sarrahins nom cal parlar, que cascun rey sarrahi estaua ab paor, que sobre ell no vengues. Si que era la major marauella del mon dels faraons e de les guardes qui eren per tota la terra de Barbaria. Si que al rey de Granada deyen los seus homens: senyor, ques aço que vos no guarnits Bera e Almeria e Seruenya e Monecha e Malicha, que per cert lo rey Darago vendra sobre vos? E responials lo rey de Granada: folla gent, que deyts? no sabets quel rey Darago ha treues ab nos per cinch anys, e cuydats vos quell nos trencas ço quens ha promes? nous ho cuydets, que per cert creats, que ell es tant alt e de tant alt cor, que per tot lo mon no vendria menys a res que hagues promes. E plagues a Deus quell volgues, que yo ab mon poder anas ab ell, volgues se que anas sobre chrestians, volgues sobre Sarrahins; quen veritat yol seguiria volenters a mon cost e a ma messio. E axi llexats estar esta sospita, que no vull que nul hom de ma terra sen creixca de guayta neguna; que la casa Darago casa es de Deus ab fe e ab veritat. Queus dire? Tot lo mon estaua ab les ales alçades daquest senyor, que faria; mas empero quisque nagues dol e paor, en Bugron nauia gran alegre. Ara llexare estar esta raho, e tornare al senyor rey Darago e al seu aspaexament. 2316 3613 2007-01-13T19:19:49Z Aleator 20 nova {{encapçalament|{{PAGENAME}}|Consell Reial i Patrimonial de València|Amb la següent deliberació s'instà als senyors del Regne de València a treure profit a les seves terres, i a inventariar-les, en quedar-se sense els treballadors moriscos que foren [[:es:Bando de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia (22-11-1609)|expulsats dies abans]].}} ''Die 20 mensis octobris anno 1609'' - Lo Ilustrissimo y Excellentissimo Señor D. Luys Carrillo de Toledo, Marques de Carazena, Señor de les Viles de Pinto y Ines, Comanador de Triana, Virrey y Capita General per Sa Magestat en la ciutat y regne de Valencia, ab vos y parer dels Officials Reals Patrimonials, D. Francisco Carroz Pardo de Casta, Cavallér del habit de Alcantera, Subdelegat de Batle General en la present ciutat y regne de Valencia, Don Bernardino Zanoguera, Mestre Racional de la Regia Cort, lo Doctor Baltasar Sans Regent la Assesoria de la Batlia General y Joseph Miguel Monraval Procurador Patrimonial de Sa Magestad. Attés y considerat que per lo [[w:Felip III de Castella|Rey D. Phelip]] nostres Señor ab sa Real Carta, s'ha manat publicar crida per la present ciutat y llochs acostumats de aquella, manant en aquella que tots los moros del present regne se embarcasen y hixquesen de aquell y que axi ob temperant á dita crida, molts de aquells se han embarcat y han deixat moltes terres en lo present regne en lo realench, sembrades de dacces, panisos y de altres fruyts, y moltes olives en les oliveres; y que dits fruyts y grans están en perdicio, y convé se cullguen y possen sub tuto, per lo interés que Sa Magestad te en aquells; y que les terres sien adnotades á inventariades, pera ques sapia y conste quines y cuantes terres son les que los dits moriscos detenien y posehien en lo realench fora dels termens dels lochs hon abiten. Perço provehí que los Batles de les viles y llochs del present regne convoquen als Señors que dihuen ser dels lochs de moriscos é ó a sos procuradors, y convocantlos, y ab assistencia de aquells facen inventaris de totes les terres que los moros de dits llochs posehien en lo realench: y en respecte dels fruyts pendents axi de olives com daces, panisos y arrosos, panses, figues y altres, si ni haura de realench, arrenden aquells ho donen á partir com millor se podrán conartar, y que lo preu de dits arrendaments, e o parts de fruyts, que procehirán de dites terres de realench, tinguen en son poder, fins tant altra cosa sia provehir. Y en respecte dels fruyts que no trobarán quils arrende, ols cullguen á particio de aquells, que dits Batles ab la mateixa assistencia dels dits Señors ó Procuradors collecten y beneficien aquells e ils tinguen en son poder, com dessús es dit. ''Actum in Regio Palatio etc.'' Testes Rafel Vilallop, portér dels Consells, y Rodrigo Alvares, verguer, habitadors de Valencia. {{DP-100}} [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:1609]] [[Categoria:Dret valencià]] [[es:Deliberación del Consejo Real y Patrimonial de Valencia (20-10-1609)]] 2318 3616 2007-01-15T21:46:35Z Aleator 20 epa {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLVIII|anterior=Capítol XLVII|següent=Capítol XLIX}} <center> <big>CAPITOL XLVIII.</big> <br><big>Com acabades les vesites lo senyor [[w:Pere el Gran|rey en Pere]] hach corts a Barcelona, en los quals ell ordona sa terra, e feu almirall a son fill en Iacme Pere; e a qui va donar carrech dels despaxs dels affers de Cathalunya e de les [[wikt:galera|galees]]; e com a dia sabut tuyt foren al port Fangos.</big> </center> Lo dit senyor rey no cessaua danar e despaexar e de vesitar totes les sues obres: axi que per ell se spaetxauen los feyts tant, que mes hi feyen en vuyt jorns, que no faeren en un mes, si ell non anas a vesitar. E com ell vae, que les obres eren quax acabades, en feu corts a Barcelona, e en aquelles corts ell ordona tota sa terra, e ordona tot son passatge, e feu almirall un fill que hauia natural per nom [[w:Jaume el Just|en Iacme Pere]] qui fo molt gracios e bo de tots feyts. E lo dit en Iacme Pere pres la verga del almirall e feu visalmirall un caualler de Cathalunya donrrat casal e de bo per nom en Cortada qui era molt bo darmes e de seny e de tots affers qui tanguessen a caualler. E com aço fo feyt, dona dia, que tot hom qui anar degues al viatge, que fos a port Fangos al primer jorn de maig aparellat e arreat de recullir. E ordona, quen Ramon Marquet e en Berenguer Mallol que espaetxassen los affers de Cathalunya, axi de les galees com de les [[wikt:tarida|terides]], com de les naus. E puix axi mateix en cascun lloch ordona bons homens de mar qui espaetxassen ço que en llurs llochs se feya per lo passatge. E a Valencia lo dit senyor en Iacme Pere qui era poblat del regne de Valencia ordona axi lespaetxament de larmada com de cauallers, com de almugauers e de ballesters de munt. Ques en dire? quen tots los llochs, axi de marines com dintra terra, ordona lo dit senyor rey, que espaetxassen los feyts e les companyes: en tal manera, quel jorn que ell hach donat foren tuyt, axi de mar com de terra, qui a Tortosa, qui a port Fangos. Queus en faria majors noues? que axi vengueren tuyt ab bona volentat, que aquells qui deuien menar cent ballestes, no menaren dos tants; e axi mateix dels seruents, que mal llur grat los seguien e no volien sou negu. E encara hi vengueren tots quants capdals hauia en Arago en en Cathalunya e en regne de Valencia, e syndichs de totes les ciutats. E axi lo senyor rey vench e atendas a port Fangos hon era tot lo nauili, que ya eren tuyt aparellats de tot quant los feya mester, que no hauien als affers sino quel senyor rey e comptes, barons, cauallers, almugauers e seruents de maynada, ques recullissen. 2319 3617 2007-01-15T21:47:59Z Aleator 20 - {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol XLIX|anterior=Capítol XLVIII|següent=Capítol L}} <center> <big>CAPITOL XLIX.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Pere feu crida, ques volia recullir al port Fangos e pendre comiat; e com lo compte de Pallars en nom de tots prega dit senyor rey, li dixes sa volentat, la qual may volch descubrir; e [[wikt:ardit|lardit]] que hach pera descobrirla als patrons e mariners.</big> </center> E com lo senyor rey hach regonegut, que tot era aparellat, axi naus com galees, com altres vexells, fo molt alegre e pagat, e feu ajustar totes les gents generalment ab trompes, que tot hom fos a oyr ço quel senyor rey volia dir; que ell volia pendre comiat apres lo parlament, ques volia recullir. E com aquesta crida oyren, tot hom vench al dit parlament, e prelats e richs homens e cauallers e totes altres gents. E com tuyt foren aplegats, lo senyor rey puja en un [[wikt:cadafal|cadafal]] de fusta que hach feyt fer, en tal guisa alt, que tuyt lon poguessen veure be e entendre: e com fo sus, siats certs que fo be escoltat. E lo dit senyor rey Darago pensa de preycar, e dix moltes bones paraules qui feyen al temps per aquells qui hauien a anar, e per aquells qui hauien a romandre. E com ell hach finat son preych, lleuas per tuyt comunament lo noble A. Roger, compte de Pallars, qui ab ell anaua el viatge, e dix li: senyor, totes les vostres gents, axi nos qui anam ab vos com aquelles qui romanen, han gran plaer de les bones paraules que vos los hauets dites, e tuyt ensemps sopliquen humilment a vos, quels digats e quels descobrats, hon es la vostra volentat danar. Perço com per descobrir la sua volentat no li deuia venir negun torp ne tort, tant era prop lo recullir, e que tuyt ne serien consolats, axi aquells qui hi yrien com aquells qui romandrien; e encara que mercaders e altres bones gents saparellarien ab viandes e ab tots refrescaments que portassen a la host. E encara que les ciutats e les viles sues axi mateix li trametrien tostemps ajuda e secors de totes coses. E lo senyor rey respos e dix: Compte, yo vull que vos sapiats, e tots los altres qui aci son, e encara aquells qui hich no son, que si nos sabiem que la ma esquerra nostra sabes ço que ha en cor de fer la ma dreta, que nos mateix lans tolriem: e axi no parlets pus desta raho, mas pensats vos de recullir tots aquells qui ab nos deuets anar. E com lo compte e los altres oyren tant fort paraula, com aquella quel senyor rey hach dita, non volgueren pus parlar, mas ques reprengueren e digueren: senyor, pensats de manar que nos ho farem, e placia a nostre senyor ver Deus e a madona sancta Maria e a tota la cort celestial, que ell compleixca lo vostre enteniment a honor dells, e a creximent e a honor vostra e de tots vostres sotsmesos; e que a nos do gracia queus puixcam seruir en tal manera, que Deus e vos ne siats pagat. E sobre aço lleuas lo compte Dampuries e lo Vescompte de Rocabarti, e daltres richs homens qui no deuien anar el viatge, e digueren: senyor, placius que vullats, que nos nos recullam ab vos, e que per res nons llexets; que axi be aparellats som de recullir com aquells qui hauien albara danar el viatge. E lo senyor rey respos al compte e al Vescompte e als altres, e dix: nos vos grahim molt la vostra proferta quens feyts de la bona volentat, mas aytant vos responem, que axi be nos seruirets volsatres qui romandrets com nos qui anam. E com aço hach dit, beneyls e senyals tots ells, els comana a Deus. E si hanch se vaes grans plors e grans crits, aqui foren al pendre comiat: axi que lo senyor rey qui era lo pus fort senyor de cor qui hanch naixques, nahuyra tot de plorar. E lleuas e ana pendre comiat de madona la regina e dels infants. E agracials e beneyls, els dona la sua benedictio. E hach li hom aparellat un leny armat, e recullis ab aquella benedictio e gracia, que hanch senyor se pogues recullir. E com ell fo recullit, tot hom se pensa de recullir, axi que dins dos jorns foren tuyt recullits, e ab la gracia de nostre senyor ver Deus e de madona Sancta Maria e de tots los seus beneyts sancts e sanctas ells faeren vela tuyt de port Fangos, per anar en llur bo viatge en lo mes de maig de lany de la incarnacio de nostre senyor ver Deus Iesu Christ MCCLXXXII. E com hagren feyta vela, foren mes de cent cinquanta veles entre unes e altres. E com foren entro a vint milles en mar, ab un leny armat lalmirall en Iacme Pare ana a cascuna nau e leny, galea, terida, barca, e a cascun patro ell dona un albara sagellat ab son sagell del senyor rey clos e tancat ab lo dit sagell. E mana a cascun patro, que faes la via del port de Maho que es en la illa de Manorqua, e que en lo dit port entrassen tuyt e lla refrescassen; e que com fossen fora del port de Maho deu milles en mar, que cascu obris lalbara, e no abans, en pena dela persona. E com laguessen obert, que faessen la via quels manaua lo senyor rey en lo dit albara. E axis feu com lalmirall mana. 2320 3628 2007-01-19T19:42:08Z Aleator 20 DP, encolumnat <center>'''Cançó del Programari Lliure''' ('''''Free Software Song''''' en anglès): ''cançó ''filk'' que té com a tema el [[w:programari lliure|programari lliure]]</center> <center>[[w:Richard M. Stallman|Richard M. Stallman]] (1953-????)</center> ==Lletra== <table border="0"> <tr> <td> <pre> Versió original ====================================== Join us now and share the software; You'll be free, hackers, you'll be free. x2 Hoarders may get piles of money, That is true, hackers, that is true. But they cannot help their neighbors; That's not good, hackers, that's not good. When we have enough free software At our call, hackers, at our call, We'll throw out those dirty licenses Ever more, hackers, ever more. Join us now and share the software; You'll be free, hackers, you'll be free. x2 </pre> </td> <td> <pre> Traducció al català ====================================== Veniu a compartir amb nosaltres; Sereu lliures, hackers, sereu lliures. x2 Els avars poden fer molts calers, És ben cert, hackers, és ben cert. Però no pas ajudar als seus companys; Això no és bo, hackers, no és gens bo. Quan tinguem prou programari lliure I ho volguem, hackers, i ho volguem, Ens desfarem d'eixes llicències lletges Per sempre més, hackers, per sempre més. Veniu a compartir amb nosaltres; Sereu lliures, hackers, sereu lliures. x2 </pre> </td> </tr> </table> ==Enllaços externs== * [http://www.gnu.org/music/free-software-song.ca.html Pàgina de la cançó] * [http://www.gnu.org/music/free-software-song.ogg La versió cantada per Richard M. Stallman] * [http://www.gnu.org/music/free-software-song-rhythmic.ogg La versió rítmica per Thor] * [http://audio-video.gnu.org/audio/Fenster-Free-Software-Song.ogg La versió Funk del grup Fenster] * [http://www.recreantview.org/songs/jonobacon-freesoftwaresong.ogg La versió heavy metal de Jono Bacon] {{DP}} [[Categoria:Cançons]] 2321 3619 2007-01-19T19:22:30Z Aleator 20 50 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol L|anterior=Capítol XLIX|següent=Capítol LI}} <center> <big>CAPITOL L.</big> <br><big>Com [[wikt:estol|lestol]] del senyor rey en Pere entra en Maho port de Manorqua, e la gran [[wikt:malvestat|maluestat]] que feu [[wikt:almoixerif|lalmoxerif]] de Manorqua al dit senyor rey en Pere, la qual fonch causa que tolguessen la testa a en Bugron.</big> </center> E tuyt entraren el port de Maho e lla refrescaren. Si quel moxerif de Manorqua vench al senyor rey e dix li: senyor, que volets ne manats que yo faça, que si vos venits a pendre la illa, yo som aparellat de complir ço que vos mandets. E lo senyor rey respos al moxerif: nous duptets de res; que nos no venim per fer enug, ne pesar a vos ne a la illa: e daço estats segur. E lo moxerif lleuas e besa li lo peu, e feu li moltes gracies, e tantost trames tant de refrescament al senyor rey e a tot lestol, que seria molt fort de comptar: que tanta dabondança los trames de tots refrescaments, que a mes de VIII jorns los basta. Empero feu una gran maluestat, que aquella nuyt hach una barca armada de Sarrahins, e trames a Bugia e per tota la costera, quels feu a saber, quel senyor rey ab tot son estol era al port de Maho, e que creya que yria a Bugia, e ques guardassen. E com aço hach sabut entre los altres en Bugron, senyor de Contastina, hach lo major alegre que hanch negun hom pogues hauer: e en lloch de desastruch per lo gran plaer que hauia descobri son coratge a alguns specials amichs e parents seus que hauia en quis fiaua de todes coses. E aço feya perço, com que sendreças, que complis al senyor rey ço que li hauia promes. E un daquells a qui hach descuberta sa volentat, descobri e feu ho saber a tots aquells de la ciutat, e als cauallers sarrahins de la ciutat qui ab ell eren. Queus dire? que tots a remor feyta se lleuaren e prenguerenlo e tolgueren li la resta a ell e a XII de altres qui aço li consentien, e trameteren missatge al rey de Bugia, ques vengues emparar de la ciutat e de tota la terra; e axis feu. Aram llexare a parlar dells, e tornare a parlar del senyor rey Darago. 2322 3620 2007-01-19T19:23:25Z Aleator 20 51 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol LI|anterior=Capítol L|següent=Capítol LII}} <center> <big>CAPITOL LI.</big> <br><big>Com lo rey en Pere prengue terra al port Dalcoyll, e com hach entesa la mort den Bugron, de que fo molt despagat; e lo gran nombre de Moabits ques replega dementres sen fortia; e els grans feyts darmes ques van fer, ab lo bon acorriment que feu Cathalunya.</big> </center> Com lo senyor rey hach refrescada la sua gent, ell parti de Maho, e com ells foren deu milles en mar, cascu obri son albara, e tuyt hagren manament dins los albarans, que fessen la via del port [[w:Alcoi|Dalcoyll]]; e com foren ala vila Dalcoyll, pregueren terra. E aquells Dalcoyll pensaren de fugir, axi que pochs ni conseguiren. Empero aqui auallaren los caualls, e axi tot hom entra. E com tuyt foren en terra, lo senyor rey demana als Sarrahins que hauien presos a Alcoyll noues den Bugron: e comptaren li ço que li era sdeuengut. Don lo senyor rey ne fo molt despagat. Empero puix aqui era vengut, pensa quel viatge se complis a plaer de Deus e de la sancta fe catholica; e pensa tantost de fer un mur de pals, e ab cordes qui entrauen en los anells ell feu son mur qui enuirona tota la host e la vila; e feu exir de les naus los tapiadors que menaua, e de tapies ells faeren les barreres e els camins, hon les hosts deuien venir fora daquell mur. E dementre que ell feya enfortir la host, ajustarense entorn trenta milia homens a cauall sarrahins, e tanta de gent de peu, que la terra e les montanyes vaerets cubertes. Queus en dire? quels maleyts Moabits anaren preycant e cridant per tota la Barbaria, e donar perdons a llur mala lig. E abans que fos passat un mes, hi hach venguts mes de cent milia homens a cauall e de peu sens tot nombre. E lo compte de Pallars qui vae aquella tant gran congregacio de gents ana fer una bastida, qui de tapies qui de fusta, en un puig qui es prop de la vila de Alcoyll. E daquell lloch lo dit compte de Pallars ab molts daltres feria en ells tots jorns, si que meteren nom a aquell puig de la bastida: puig de [[wikt:picabaralla|pica baralla]]. E en aquell puig se feyen tots jorns tant grans feyts darmes, que no era per comptar. Queus dire? que qui volia vaer ardiment e bondat de senyor, vos ho pogrets vaer en aquell lloch: que com lo torneig era mezclat, e lo senyor rey conexia, quels chrestians nauien lo pijor, ell brocaua al mig de la presa, e feria al mig dells. Mas nous cuydets, que hanch Alexandri ne Rotlan ne Oliuer ne neguns altres poguessen ço fer a tots dies quel senyor rey feya; e apres dell tots los altres richs homens, cauallers e almugauers e homens de mar qui lla eren. E cascu se pot pensar; que ops era al senyor rey e a les sues gents que axis faes, quen tal lloch eren, que no hi hauia força neguna, enans eren en bell pla sens vall e sens mur, sino aquell de la paliçada que jaus he dit. E de altra part eren reys e fills de reys, e barons e moapts de Sarrahins qui eren la flor de tots los Sarrahins del mon: e no hi eren per als, sino per confondre los chrestians. Per que si se asurmissen a la guayta, pensar podets, que a mal so los faeren despertar, perque nols era ops que ço gitassen a no cura. E per cert, hon majors eren los feyts e pus perillosos, lo senyor rey era pus alegre, e les sues gents atre tal; que james neguna host no fo pus basta de tots bens com aquella era, e tots dies crexia la abundancia. Si que con saberen en Cathalunya, quel senyor rey era a Alcoyll, tot hom en manera de perdonança pensauen de carregar naus e lenys de gents e de viandes e de armes e de totes ajudes: e tuyt atenyien lla, que jorn hi esdeuenia que XX e XXX veles hi entrauen carregades de totes coses, axi que major marcat hi hauia de totes coses, que en lloch ed Cathalunya. E com lo senyor rey hach regonegut tot aquell pays, e hach vist lo poder dels Moros e Sarrahins, pensa que per no res conquerria la Barbaria, si lo Papa li volia ajudar de moneda e de perdonança, e que james los chrestians non foren en tant bon partit, que hanch rey de chrestians qui faes passatge, ne rey de França ne rey Danglaterra ne el rey Carles, qui ab croada e ab thresor de la sgleya passaren a Tunis, no tengueren tanta de terra en Barbaria, com ell tenia: que de Giger tro a la ciutat de Bona Sarrahi no hi gosaua aparer, ans per tota aquella marina anauen los chrestians a portar llenya a la host. E encara hi tenien llurs bestias, que Sarrahi negu no hi gosaua aparer, ans hi hauia dels chrestians qui entrauen en caualcades III e IV jornades, en amenauen presa de persones e de bestiars: axi quels Sarrahins nos gosauen partir de llurs hosts, que tantos com sen partien cuydauen esser catius. E era axi, que tots jorns ne catiuauen assats; que a Alcoyll ne vaerets tots jorns encants, si que un mes duraren. En axi quel senyor rey Darago se tenia per pus segur, e tota la host, que marauella era, e alcunes vegades lo senyor rey brocaua ab cinchcents caualls armats a colp, e los altres llexaua a les barreres. E com ell brocaua ab aquells, feya los Sarrahins axi esparpanyar, que no sen tenia hu ab altre; e feyen ne tanta de mortaldat, que fareza seria de dir; e catiuauen ne tants, queper una dobla hi hauia hom un Sarrahi. Axi que tots los chrestians estauen richs e alegres, e sobre tots lo senyor rey. Araus llexare a parlar del feyt de les armes quis feyen tots jorns, e parlare de ço quel senyor rey se pensa. 2323 3621 2007-01-19T19:25:40Z Aleator 20 52 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol LII|anterior=Capítol LI|següent=Capítol LIII}} <center> <big>CAPITOL LII.</big> <br><big>Com lo senyor rey en Pere stant en Alcoyll trames al noble en G. de Castellnou al papa, per aquesta raho que li ajudas de diners o de croada, pera conquerir Barbaria.</big> </center> Com lo senyor rey vae aquests affers tan honrrats e tan bons a ops de christiandat, ordona que trametes per missatge al sanct pare lo noble en G. de Castellnou qui era honrrat capdal de Cathalunya e parent seu: e ab dues galees ell lo trames en Roma al Papa. E la raho fo aquesta, que manaua al dit noble: que tantost que recullis e que sen muntas per la seu de Roma, e que no saturas en lloch entro que fos ab lo papa; e com seria ab ell, quel saludas de part dell, ell e tots los cardenals; e com lauria saludat, quel pregas de part sua, que faes ajustar son consistori, com ell volia dir algunes paraules a ell de part del dit senyor rey dauant tots ells. E com aço seria feyt, e tuyt serien ajustats, que ell altra vegada saludas lo sanct pare e tot son collegi de part sua, e que digues axi: pare sanct, mon senyor lo rey en Pere Darago vos fa saber, quell es en Barbaria en un lloch qui ha nom Alcoyll; e troba que per aquell lloch se pot hauer tota la Barbaria. Si vos, pare sanct, li volets fer ajuda de diners e de perdonança, sera aço complit de la major part auans que llonch temps sia. E diu vos, que abans que vengan tres mesos, troba que haura la ciutat de [[w:Hipona|Bona]] de que fo Bisbe [[w:Sant Agustí d'Hipona|senct Agosti]], e apres la ciutat de Giger; e com aquestes dues ciutats qui son en la marina pres Dalcoyll la una de lleuant laltra de ponent haja conquestes, feyts compte, que totes les altres ciutats de les marines haura dins de poch de temps. E la Barbaria es aytal, que qui haura les marines, si haura tota la Barbaria. E son gents qui tantost, com vejen lo gran destret que hauran se faran chrestians la major part. Per que, pare sanct, lo dit senyor rey vos requer de part de Deus, que aquests serueys tant solament li façats, e en breu, si a Deu plau, la sancta sgleya sen crexera de tanta renda, que muntera a molt mes que no hi haura bestret; que ya vets lo senyor rey son pare, de quanta renda ha crexcuda la sgleya sancta, sens que no hi hach ajuda neguna. Perque, pare sanct, aço eus demana eus requer, e queus placia que non tardets. E si per auentura ell vos responia, per que aço no dix als nostres missatgers que li trametem en Cathalunya, vos li responets, com no era temps que a vos, pare sanct, ne altre descobris son cor, perço com ho hauia jurat e promes a Bugron, que a persona del mon nos descobris; per que pare sanct nous deu saber greu. E si per auentura ell nous volia atorgar secors negu, vos li protestats de part nostra, e en la protestacio li digats, que si lo secors nons tramet, que nos li demanam, que acolpa dell nos en haurem a tornar a nostra terra; que beu sap ell e tot lo mon, quel nostre poder no es tant de moneda, que aci poguessen llongament aturar; e que Deus liu demane, com be sapia que nos hauem en volentat: que sins fa lo secors que nos li demanam, que tots los nostres dies volem metre encrexer la sancta fe catholica, e especialment en aquestes parts hon ara som venguts. Empero man vos, que aquesta missatgeria façats al pus hiuazosament que fer pugats. Senyor, respos lo noble en G. de Castellnou, be he entes ço que mauets manat que diga ne faça, e ab volentat de Deus you complire en tal manera, que vos ne serets pagat: e pensats me de donar la vostra benedictio e gracia, que yous coman a nostre senyor, queus defena eus guart de tots mals, eus do victoria sobre tots vostres enamichs. Empero, senyor, si a vos plagues daltres richs homens mills enrahonats, hich hauets que hi poguerets trametre, e yo grahire molt mes a Deus e a vos, que en lo cas en que sots que yo nom partis de vos; que tots dies veig queus metets en lloch, que gran dolor he en mon cor, que yo nous sia de prop. E lo senyor rey comença a riure e dix: segurament, en G. yo som cert, que vos hagrets major plaer de romanir que del anar; quel delit que vos carregats a nos del feyt de les armes, a vos ne podem comptar per hu daquells qui sien en Cathalunya ne en la nostra senyoria: e axi nous enyorets, que com vingats be trobarets encara tant affer, que beus en podrets tolre lo desig. E nos fiam tant de vos, quens pensam, que en aquesta missatgeria e en tots altres feyts qui majors fossen darets vos axi bon recapte com negu baro que hajam: e axi pensats danar, que Iesu Christ vos guiu eus torn a nos tot san e saul. E sobre aço lo dit noble baxas en terra e volch li besar los peus; mas lo senyor rey nou sofferi, ans lon lleua e li dona la ma, e com la ma li hach donada, lo senyor rey besal en la boca. E tantost dues galees foren apparellades be armades, e munta sus e pensassen danar. Deus lo port a saluament. Ara lexare ell estar, e tornare a parlar del senyor rey Darago e de sos grans affers darmes qui tots dies se feyen a Alcoyll. 2324 3622 2007-01-19T19:26:06Z Aleator 20 53 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol LIII|anterior=Capítol LII|següent=Capítol LIV}} <center> <big>CAPITOL LIII.</big> <br><big>Com los Sarrahins volien batalla feyta ferir en los chrestians, e desfer la bastida del compte de Pallars; e com fonch descubert llur enteniment per un Sarrahi del regne de Valencia.</big> </center> Un jorn sesdeuench quels Sarrahins foren acordats, que batalla feyta venguessen a la bastida del compte de Pallars, e que de tot en tot perdessen tots les persones o laguessen. E dementre que aço hagueren pensat, un Sarrahi qui era estat del regne de Valencia de denuyt vench ho a dir al senyor rey. E lo senyor rey dix li, quant sera aquell jorn quells aço deguen fer? Senyor, dix ell, vuy es dijous, e diumenge mati que sera festa vostra, que ells se pensen que vosaltres serets a missa, e gran res de vostres barons, e ells han en volentat de fer esta brocada. Ara, dix lo senyor rey, ve a la bona ventura, que molt te grahim ço quens has dit; e nos prometemte, que nos te heretarem lla hon tu naixquist entre tos amichs. E plau nos, que estigues entre aquesta gent e fes nos saber tot ço quells faran, e dissapte a nuyt sies ab nos, e dir nos has tot ço quells hauran acordat. Senyor, dix ell, siats cert que yo sere ab vos. E ordona lo senyor rey ab les escoltes e ab les guaytes que cascuna nuyt feyen, que tota hora que vingues a ells, els digues Alfandech, quel dexassen saluament anar, perço com ell era natiu de la vall de Alfandech. E sobre aço anassen, e lo senyor rey ajusta son consell e dix los ço que lo Sarrahi li hach dit. E sobre aço mana a cascu de sos vassalls e sotsmesos, ques tinguessen apparellats; que ell volia ferir sobre la host dels Sarrahins. E si hanch negu temps fo goig ne alegre en neguna host, si fo entrells; quel dia los paria un any. 2325 3623 2007-01-19T19:26:29Z Aleator 20 54 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol LIV|anterior=Capítol LIII|següent=Capítol LV}} <center> <big>CAPITOL LIV.</big> <br><big>Com missatgers de Sicilia ab gran dol e plors e tristicia vengren al senyor rey en Pere stant en Alcoyll, e la bona resposta quels dona; e com Francesos sien cruel gent lla hon han lo poder.</big> </center> E dementre que estauen en aquest parlament, ells vaeren venir de lleuant dos barques armades be spalmades, e dretament vengren al port ab senyers negres, e preseren terra. E sim demanats, qui eren ne de quals gents, yous ho dire: que ells eren Sicilians de Palerm, e venien hi quatre cauallers e quatre ciutadans per missatge de tota la communitat de Sicilia, e eren molt sauis homens; e com hagren presa terra, vengrensen dauant lo senyor rey, e gitarense dauant los seus peus plorant e besant la terra tres vegades, abans que fossen a ell; e los genolls tirant per terra anarensen entro als peus del senyor rey, e prengueren li los peus, e tots VIII ensemps cridant: senyor, mercedi! besaren li los peus, que nul hom nols podia lleuar: que tot axi com la Magdalena ab les sues llagrimes llaua los peus a Iesu christ, axi lleuaren ells los peus ab llagrimes e ab plors al senyor rey. E los crits e els plants e los plors que ells feyen era molt gran pietat. E eren tots vestits de negre. Queus dire? que lo senyor rey se trasch anrera e dix: que demanats? ne qui sots, ne don? senyor, dixeren ells, nos som de la terra orfana de Sicilia, desemparada de deus e de senyors e de tota bona res terrenal, catius mesquins qui estam aparellats de pendre vuy la mort, homens, fembres e infants, si vos, senyor, nons acorrets. Don, senyor, nos venim a la reyal magestat vostra de part daquell orfa poble, a clamar merce a vos, que sia de gracia e de merce vostra, que per la sancta passio que Deus pres en la creu per lomanal llinatge, que vos hajats pietat dells, e quels accorregats els gitets daquella dolor e catiuitat en que ells estan. E encara, senyor, que ho deuets fer per tres rahons: la una, perço com vos sots lo pus sanct rey, e el pus dreturer qui el mon sia; laltra raho es, que la illa de Sicilia e tot lo regne es e deu esser de madona la regina muller vostra, e apres della dels infants vostres fills, axi com daquells qui son de la sancta llinea del sanct emperador Fraderich e del sanct rey Manfre qui llegitimament eren senyors nostres: e axi segons Deus madona la regina Costança muller vostra deu esser dona nostra, e apres deuen esser reys e senyors vostres fills e seus; e laltra raho es, que tot sanct hom rey es tengut de ajudar a orphens e a pubils e a viudes. E com la illa de Sicilia sia vidua, axi com aquella qui perde tant bon senyor com lo sanct rey Manfre, podets la comptar per vidua; e los pobles son tots orphens, que no han pare ne mare ne persona quils ajut, si Deus e vos e els vostres nols acorrets; e les creatures ignocents qui son en la dita illa, qui speren mort, pot hom comptar a pubils qui son de poca edat, e no saben donar consell a llur necessitat. Donchs, sanct senyor, hajes merce de nos, e placiat que vajes pendre aquell regne qui es teu e de tos infants, e lleuals de la ma de Pharao. Com axi com Deus deslliura lo poble Disrael de les mans de Pharao, axi, senyor, pots tu deslliurar aquest regne de la ma de la pus cruel gent qui el mon sia; quel mon tant cruel gent no ha, lla hon han poder, com son Francesos. E lo senyor rey mogut de pietat feu los lleuar, e dix los: barons, vosaltres siats be venguts! be es veritat, quel regne deu esser de la regina muller nostra, e apres de nostres infants, e hauem gran desplaer del vostre treball. E axi nos hauem oyda la vostra missatgeria, e tot ço queus puixcam fer de be envers vosaltres nos ho farem. E ells respongueren; senyor, Deus vos do vida eus meta en cor, que hajats merce de nos mesquins: veus aci cartes de cascuns de les ciutats de Sicilia, e cartes dels richs homens e cauallers e de viles e de castells qui tots son apparellats dobehir a vos per senyor e per rey, e puix tots aquells qui apres de vos vendran. E lo senyor rey pres les cartes qui eren mes de cent, e manals donar bones posades e racio de tot quant hauien ops ells ne llur companya. 2326 3624 2007-01-19T19:26:57Z Aleator 20 55 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol LV|anterior=Capítol LIV|següent=Capítol LVI}} <center> <big>CAPITOL LV.</big> <br><big>Com lo Sarrahi de Valencia torna lo dia enans que fos la batalla, e dix al senyor rey en Pere ques apparellas; e com fon ordonat e hach vençuda la batalla; e com los Sicilians hagren gran goig de vaer la bonea de les gents del senyor rey en Pere.</big> </center> Araus llexare ells estar, e tornare als Sarrahins qui saparellen, quel diumenge venguen batalla arengada sobre la bastida del compte de Pallars. E lo dissapte a vespre lo Sarrahi torna al senyor rey e dix li: senyor, siats aparellat a lalba ab totes vostres gents, que la batalla tenits en camp. Dix lo senyor rey: daço som nos molt pagats. E tantost lo senyor rey mana, que a lalba fossen los caualls armats, e tot hom, axi seruents de maynades com almugauers e homens de mar, fossen aparellats, e fossen tots a les barreres; e com les trompes e les nacres tocarien del senyor rey, e lestandart sen desplegaria, que tot hom cridas: senct Iordi e Arago! e que tot hom feris. E axi mana lo senyor rey, que tot hom anas dormir, e cascuns hauien tant gran goig, que a penas poch negu dormir aquella nuyt. E com fo alba, tot hom fo aparellat de cauall e de peu lla hon lo senyor rey era, fora de les barreres. E hach la dauantera lo compte de Pallars e lo noble en Pere Ferrandis Dixer e daltres richs homens. E axi com jorn fo, los Sarrahins molt be ordonats llurs batalles feytes vengren envers la bastida del puig de Picabaralla; e com vaeren los chrestians axi aparellats, marauellarensen, e tengrense tots per morts: que volenters giraren, si gosassen. Queus dire? quant lo senyor rey vae, que ells rebujauen e sen anauen aturant cuytats, mana a la dauantera que feris. Si que feu desplegar lestandart, e les trompes e les nacres tocaren, e la dauantera va ferir; si quels Sarrahins tengren molt fort, axi quels chrestians nols podien asuayr, tanta era la gent. E lo senyor rey broca ab la senyera, e va ferir entre ells; e los Moros se desbarataren en tal manera, que non romas negu qui en la dauantera dels Sarrahins fos qui ne escapas, que sens nombre foren los Sarrahins qui hi moriren. Axi quel senyor rey volch passar una muntanya quils era dauant, e el compte de Pallars e els altres richs homens cridaren: a senyor, per Deus no sia que auant passets! que sius feyts, tingats per perdut Alcoyll e les tendes; que nul hom no ho romas, sino persones malaltes e infants e fembres: e si aço perdem, no haurem viandes; e axi, senyor, per Deus membreus de vos mateix, que la vostra persona pream nos mes que tot lo mon. E lo senyor rey era tant escalfat contra los Sarrahins, que en res daço no li anaua lo cor; mas com ell entes co quells le deyen, recordas e pensas, que axi era veritat: si que satura al peu de la muntanya, e feu tocar la trompeta, e tot hom aplegas al senyor rey, e tots bellament ab gran alegre tornarensen Alcoyll, e llenaren lo camp: e aquell jorn guanyaren tant les sues gents, que en tot lo viatge ne foren benenants. E los Sarrahins foren axi espauentats, que mes de una llegua se tiraren anrera de lla hon solien estar; no per tant, que tanta de gent venia tots dies a ells, que no era nombre qui metre si pogues. Empero no eren tant ardits ques gossassen pensar, que altra vegada tornassen lla hon llauors eren, ans lo senyor rey feu cremar los cosos dels Sarrahins, perço que lencontrada aquella non fos pus mal sana. Ara llexare estar lo senyor rey e la host dels chrestians e dels Sarrahins, e parlarem del nobre en G. de Castellnou; empero abans vos vull dir de les marauelles quels Sicilians se donaren daço que hagren vist, quel senyor rey e sa gent hach feyt e feyen tots jorns. Axi que deyen entre ells mateixos: si a Deus plau, que aquest senyor vaja en Sicilia, feyts quels Francesos son tots morts e vençuts, e que nos som tots deslliurats de perill; que aço es la major marauella qui hanch fos de negunes gents, que ab alegre e ab goig van a la batalla, axi com totes altres gents hi van per força e ab gran temor. Si que la marauella era sens fi, que ells sen donauen. 2327 3625 2007-01-19T19:27:15Z Aleator 20 56 {{navegar|llibre=Crònica de Ramon Muntaner|actual=Capítol LVI|anterior=Capítol LV|següent=Capítol LVII}} <center> <big>CAPITOL LVI.</big> <br><big>Com lo noble en G. de Castellnou torna de la missatgeria que hauia feyta al papa, e com la resposta fo aytal, quel papa no volch ajudar en res al senyor rey en Pere.</big> </center> E com lo noble en G. de Castellnou fo partir Dalcoyll, ana tant que vench a la ciutat de Roma ab les galees, e ana lla hon era lo papa. E com fo dauant lo papa e lo consistori, en G. de Castellnou feu tot ço quel senyor rey li hach manat, els dix tot ço quel senyor rey li mana dir. E lo papa, com ho hach oyt, respos axi com lo senyor rey sauia pensat, que dix: per que lo rey Darago nons trames axi a dir son cor, com era en Cathalunya, com ara fa? E lo dit noble respos axi com lo senyor rey li hauia manat. Queus dire? lo papa respos axi: que ell llauors se cobria dell, e que negun secors no li daria, ne de diners, ne de croada, ne de res. E lo dit noble protesta en aquella manera que lo senyor rey li hach manat. E tantost pres comiat mal e fello del papa, e dix li aytant mes quel senyor rey no li hach manat: pare sanct, yo men vaig ab cruel resposta quem hauets feyta; placia a nostre senyor ver Deus, que si per la vostra resposta ve mal a la chrestiandat, que sobre lanima de vos e de tots aquells quius han consellat e consellen aquesta resposta sia. E ab aytant pensas de recullir, e venchsen a Alcoyll. E com lo senyor rey lo vae, ab gran plaer lo va reebre, e asenyaladament perço com lamaua molt el preuaua del feyt de armes e de tots feyts; e aplega son consell, e volch saber ço que aportaua de resposta. E ell valia ho dir. E com lo senyor rey oy la gran crueltat del papa, lleua les mans envers lo cel, e dix: senyor ver Deus qui sots cap e major de totes coses, placius que vos majudets segons lo meu enteniment; que be sabets, que la mia volentat era de venir aci e de morir al vostre seruey; mas be sabets, quen aço yo no poria durar: per que sia de gracia e de merce vostra, que la vostra gracia trametats sobre mi e sobre mas gents, e de consell e dajuda. E llauors dix e prega tots aquells del consell, que pensassen en aço que li consellarien que faes, e axi mateix que ell hi pensaria. E sobre aço partirense, e ana cascu a sa posada. 2329 3630 2007-01-20T15:44:06Z Aleator 20 nou {{Encapçalament|{{PAGENAME}}|[[Ramon Llull]]|Amb aquests versos, Ramon Llull va voler cantar l'heroïcitat del rei [[Jaume I]] en conquerir la Mallorca sarraïna.}} <poem><center> Si huy xant lo fayt gotjós, Si huy, donchs, ay pausament Per xantar al conquerós En Jacques, l'hom portentós, Que mays feu tant en Pelós Ab els maures esquarment; Es perque en l'esvesiment De Maylorcha, fon trobada, Sa maravela bassent, Par la má de Deus scient, En son laus omnipotent, Conquerent yla argentada. Unitat, donchs, mant levada; Trò qu'eu puscha ben xantar, ¿Dariatzme ben pleguada D'Abú-Soleyman vessada L'ira é la má coretjada Per eu ma pensa escampar. De ferre é de sanch parlar, Placia á Deus en mon pregon, En mon pregon consirar; Vos volria eu donar Els fayts grans que vá ordonar N'Ovide per tot lo mon. Donchs, xantar per eu no son Els pus grans esvesiments, Que xantar pogrés l'enton De n'Horace é B. de Bon E d'altre nuyl compaynon; Els fayts cu xantats sovens. I. Ab son [[wikt:estol|stòl]] de navyls pus armats Ix á la mar lo Jacques ab desir; Ab sos barons, donçeyls é lurs prelats Qui brochan mils, qui volen acorrir A lur desir mantz benaventurats. II. E cant fó exit lo stòl de mil galeas Vas en la mar, feent pònt de sas fustas, Cell qui los cèls té é'l trò sens maleas, Lança en lo mon é en nostras ribeas D'ayre é de foch é de maleas muytas. III. La nau lavors qui guia á son desir A l'alt en Jacq á lur conqueriment, Cridá lo stól qui devesit consir: Mays ja lo stol nient pòt acorrir A son desir del gran esvesiment. IV. Lavors lo rey endreça á Deus sa pensa, E plòrs é plants, ab muyta de tristança: - "Senyor! vuylatz acorrir ma partensa Per vos honrar, com Nabuch é Faruensa; Datz lum al cèl, datz á la mar bonança." V. "Senyor! placiatz qu'es puscha ben complir Per exalçar la cròtz de vostre axyll; Placiatz, Senyor, qu'es faça mon desir, E que puscatz de Maylorches ausir Als infaels, sens que no spectetz nuyll." VI. Pausá lavors de Christ el ganfaró; Pausá lavors d'en Jacques la senyera Lo gran estòl; trastot sens d'avisó Perdut se ha; mays quax perdut, no fó A Deus plasent; á Deus qui d'Aragó Ubert tenia de los cèls la quarrera. VII. Tantost la mar que devesit havia Lo stòl d'en Jacq qui Maylorcha vessaba, Torná á son point, é donchs bé tot cell dia De Deus el brás tendut pus fòrt tenia; E lum é soyl de sus lo cèl envia, Laurs, no trestura, ja tot lo stòl guardava. VIII. Dix en Bonet, que guia la gran nau, Que ab crits é laus á lo Jacques venia: -"A Deus ja plach, guardau, Senyor, guardau El vostre stòl; é si voletz anau Sens triguá nient, virant vers de mitj dia."- IX. Cant viu lo rey lo stòl tant desirats, Dix ab plòrs muytz, ab muyta de tristança: -"Senyor! lo stòl que vos me havetz tornats Irá vers vos á metra sotterrats Dius los inferns dels maures l'[[wikt:adunança|adunança]]." - X. Dementre en Jacq al cèl sos uyls tenia E nuyl repòs, consirant son dampnatje, En Nono viu, que vers de eyl venia, E dix lavors ab gaug é ab alegria: -"Senyor en rey! ¡Placiatz fer lo viatje!"- XI. Alors d'en Jacq la nau pausá senyera, E tot lo stòl son ganfaró pausà; Bonança el mar, del cèl la lumanera Fá pus suau á lo stòl sa quarrera; Parlech lo stòl, cridant d'esta manera: -"¡Assatz, assatz! á maures massacrá!"- XII. Pauch consiron dementre es fa la via, E cant lo gaug de tròp lo stòl estava; En Nono dix, ab sos uyls vers mitj dia: -"Senyor en rey! Si'us plau bé se poria Auració fer á la dona Maria."- Donchs de Maylorcha lo [[wikt:minaret|menaret]] vessaba. XIII. Plach á lo rey cant en Nono ha parlat; Pausá senyera d'en Jacques la gran nau; Son ganfaró tot lo stòl ha pausat; Lavors lo rey, é l'avesque, é l'abat, Ab dolent còr sa pensa han endreçat, E auració á tot lo stòl fer plau. XIV. Lavors l'avesque ab veu pus tremolosa Dix d<nowiki>'</nowiki>''Ave maris'' á la dona est xant; E li prelat, é lo rey fervorosa Auració dix, xantant ab veu penosa E ab devoció suau maraveylosa De dona sancta lo ''[[wikt:kyrieleison|Kyrieley]]'' xantant. XV. -"Senyor en rey! ja poretz desirar, En Nono dix, cant huy se puscha fer Per lo començ, si volets COnquerar De maures buckrs, donchs ja deixam la mar, E de Maylorches lo pòrt poretz prener."- XVI. Consira en Jacq cant fer huy se poria: Dix á l'avesque, é dix á lo Guastó: -"Un gualeot si'us par eu trametria Per aguayt far dementre ix lo dia, E per guardar lo lòchs seretz meyló."- XVII. -"Si'us plau, en rey, l'avesque li respòs, Pora'y anar den Bonet lo navyll, Per enquerir lo lòch meyns perylós, Hont tot lo stòl pendre puscha redós, E vostras gents entrar sens gran peryll."- XVIII. Plach á lo rey é dix á n'en Bonets: -"Alors, alors, ab vostra nau ixquiu, E de Maylorches lo point hon bé porets Cercats sens triguá nient, é tornarets Per dir si un bon point prest haurets viu."- XIX. -"Senyor en rey! li dix á sa requesta L'hom de la mar, cant bé ensercatz havia, Pendrer no's pòt lòch nient per aquesta Meytat de l'yla plus brossa é enquesta; Si'us plau, virar poretz vers de mitj dia."- XX. De los barons ab seny lo stòl viraba, E vench lo rey en vers la Palomera; E cant en Jacq tots sos navyls vesaba, Las mans é'ls uyls lavors al cèl levaba, E dix:-"Aydatzne, Deus, en la quarrera."- XXI. E vench n'Alí del rey en la galea, E dix an Jacq ab lo [[wikt:genoll|ginoyl]] ficat: -"Cuytatz, senyor, corretz á la ribea, Vostr'es, en rey, cesta yla sens malea: Ma mayre ho dix, ma mayre ho ha trobat."- XXII. Ab tanta lo rey dix á ceyls dels navils; -"Façetz camí cant la nuyt será entrada; Gardatz lo lòch hon exir fora mills."- E'nsemps volgren anar á lo perils En Nono Sanç é'n R. de Monchada. XXIII. E lurs navyls ab muyt de caylament Tuyta la nuyt faéren lur aguayt; E cant exí lo jórn vers l'orient, En Nono dix: -"Senyor, no tembretz nient! Dessá ví lòch hon l'exir fora fayt."- XXIV. E tuyt lo stòl ensemps é sens brugit En vers lo pòrt la lur quarrera féu; Mays li paguá trò'l cèl levá lur crit, E'n Jacques dix, coratjós é ardit: -"Tòst, companyon! anem en nom de Deu!"- XXV. E'n Nono Sanç, é'n Ponç é'n Cerveyló Volgren exir en terra deventers; Et en Guilem de tot son còr hi fó; E lo Ramon son frare é lo Guastó, E puis lo rey, barons é cavaylers. XXVI. Dementre en Jacq de lur navyl ixia, Los sarrahins ferí lo de Monchada; E ab los lurs pus fòrt escometia; E'spahordit tuyt li maure fugia; E á negun la vida fon lexada. XXVII. Cant viu lo rey ja fayta la bataya, Irat eyl dix: - "Fortment nos en dolem! Bataya's féu, é's féu sens nos! Malhaya! ¡Ah, cavaylers! á nos seguir eus playa; Dels maures buckrs la sanch veser volem."- XXVIII. E'n son cavayl lo rey bé cavalcant, Ab mantz dels lurs entrassen en la terra, De çá é lá de son còr massacrant; Et enapres ardits, de bò talant, Vaéren tuyt li maur sus en la terra. XXIX. Lavors lo rey un maure viu armat, Et en vers d'eyl ab lança s'endreçava; E li dixqué lo rey: -"Réntte, malvat!"- E'l maur respòs: -"Hanc no me só rendat."- E un cavayler, de mòrt lo colpejava. XXX. E cant lo rey pus luny viu en la terra A Mem-Ladró ab els maures combatre, Dix an en Nono: -"Féu aguayt en la serra Ab n'Alagó é n'Arnau Finisterra, Dementr'eu ixq per III maures abatre."- XXXI. Mays n'Alagó á lo rey descresent, Ab còlps de mayns nafrá á II maurs lo càp; Lavors lo rey á n'Alagó vinent, Li dixqué: -"Dònchs ¿no sàp l'ordonament De bon donçeyl, l'ordonament no sàp?"- XXXII. Dix n'Alagó: -"Senyor en rey! sapietz Qu'eu com açi per maures massacrá; Poretz si'ns platz si als res ne voletz, A mal baró cant vos l'ordonaretz Maleficar, é bon donçeyl no irá." XXXIII. "Donchs n'Alagó nient vostre servey, E'ls maures vos massacraretz, si'us platz, Que donçeyl bon il vostre stòl ferrey Lurs guarretjiers, quax n'Alagó porrey."- E lo rey dix: -"Anatz, pelós, anatz!"- XXXIV. E'n vers lo còyl la hòst aná lavòrs Firent li maur, faéntli gran dampnatje; Entrò de M. lá sus ne foren mòrs, E'spahordits ab critz, sospirs é plòrs, Fugiren tuyt en vers de lo boscatje. XXXV. Lo rey torná's á lo camp ab plaer, E'nfaylonit Ramon dix ab raysós: -"¿E qu'havetz fayt, en rey? ¿voletz perdrer A vos mateix é'l vostre cavayler? E vos perdut ¿é quí viurá de nos?"- XXXVI. E no respós lo rey a sermó, E'n Guilem dix: -"Gran eximpli'ns donatz De bon guerrer, qu'altre semblant no'n fó; Mas foylament vos havetz fayt en ço; Pus no façatz, en rey, pus no ho façatz!"- XXXVII. E cant la nuyt lo cèl escurahia, Tuyt li baró lurs aguaytas pausá; Dementre'l xech ab tota l'host ixia De la ciutat pus bela qu'es vesia; En sús de Portupí s'apareylá. XXXVIII. Per ço qu'el rey saubes la gran noveyla, Lo Mem-Ladró trameslí missatger; L'alba levá's é l'hòst levá's ab eyla; A missa el rey tuyt li guerrer apeyla; E lavòrs dix l'avesque en Berenguer: XXXIX. -"Anatz, barons! pus per l'honor de Deus Armada havetz ab ferre vostra má, Deus es en vos, é tuyts cus ha per seus; ¡Ah, bons guerrers! feritz ab còlps pus greus, N'haurá lo cèl lo qui de vos morrá"- XL. Et en Guilem é'n Ramon de Monchada Ixen denant abduy ab li templer; E lá, detrás lo còyl, la vil maynada Dels descresents pus tòst fó ben vesada, E ab gran brugit faé de son poder. XLI. Al sarrahi noent, la deventera Ben guerretjá lá sús per son Salvayre; E lá'n Guilem fení la lur quarrera, E lo Ramon deffenent lur senyera, Et en Desfar, é'n Huch lo bòn trovayre. XLII. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . De n'Infantyl lo stòl pus abatut, Dels maures buckrs viu d'en Jacques lo ferra Pauchs environ; á lo Deus ha plascut Donar de mayll lo phloch que fóu digut; E dix lo rey: -"Presem pus prest la terra!"- . . . E d'Aragó se viu prest la senyera, De ''Mafumet'' se viu trestot cremat; E'n Nono dix ab gaug pus vertadera -"Senyor en rey! acesta es la quarrera De vostra terra, presetzla la primera."- E de Maylorcha rey fó prest cridat. . . . - "Alors! alors! dix en Jacques cant viu De Maylorches la vila mant dampnada, A sos prelats é sos barons; porriu L'esguard haver, dònchs huy bé la teniu La vila ferma, é lexatz lo morriu; Dònchs plach á Deus, Maylorqu'es conquerada."- . . . E lavors lo rey per haver refòrs De fatigues greus, de tants maleficis, Levant lo dur [[wikt:elm|èlm]], despuylant lo còrs, Levá tot son ferre é dix lavòrs -"Honrem á Maylorcha ab molts beneficis."- . . . E dònchs que lo rey leixant ferramentas Qu'á vostron servey havian honrat; E dònchs, alt Senyor, las lanças luentas Leixadas están, sens plaurs ne lamentas, Huy los meus bordons, huy s'han acabat. </center></poem> {{DP-100}} [[Categoria:Poesia èpica]] [[Categoria:S.XIII]] [[Categoria:Illes Balears]] [[es:La conquista de Mallorca]] 2330 3631 2007-01-20T15:45:01Z Aleator 20 categ [[Categoria:Poesia]] 2332 3633 2007-01-20T16:10:38Z Aleator 20 trad. "cite this article" Cita aquest text 2333 3634 2007-01-20T16:38:04Z Aleator 20 trad Pàgines amb més categories 2334 3635 2007-01-20T16:40:29Z Aleator 20 trad Pàgines amb més revisions 2335 3636 2007-01-20T16:50:57Z Aleator 20 trad. "Most linked to categories" Categories amb més elements 2336 3637 2007-01-20T16:51:54Z Aleator 20 trad. "Most linked to pages" Pàgines més enllaçades 2337 3638 2007-01-20T16:57:30Z Aleator 20 trad com WP:ca Aquesta pàgina especial permet cercar les pàgines de Viquitexts on hi ha un determinat enllaç extern.<br>Es poden utilitzar comodins, com ara <code>*.wikipedia.org</code>. 2338 3639 2007-01-20T17:03:25Z Aleator 20 trad. "Wildcards may appear only at the start of the hostname." Els comodins només es poden utilitzar al principi del nom del domini.