Viquillibres cawikibooks https://ca.wikibooks.org/wiki/Portada MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquillibres Viquillibres Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Portal Portal Discussió Viquiprojecte Viquiprojecte Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 0 6115 76660 55003 2026-06-21T09:35:51Z Leptictidium 56 76660 wikitext text/x-wiki El projecte Ubuntu aporta actualment diferents versions per a satisfer tots els gustos. Cadascun adapta la versió principal d'Ubuntu afegint o eliminant programari, usualment canviant l'aspecte de l'entorn de l'escriptori. També, en algunes versions, porta programari especialitzat. Moltes de les versions són oficials, però n'existeixen centenars d'altres (com, per exemple, [http://kuabuntu.uab.cat/index.php/about-k-uab-untu K-UAB-Untu], una derivació pròpia de la Universitat Autònoma de Barcelona). Cal saber que, un cop instaŀlat, es pot canviar el tipus d'Ubuntu a qualsevol altre, de tal manera que ara no és crític prendre una decisió. =='''Versions oficials'''== Les versions oficials de l'Ubuntu són aquelles que són desenvolupades directament per Canonical, que les ofereix gratuïtament i, a més, n'ofereix suport tècnic. Canonical treu una versió nova regularment cada sis mesos d'aquestes versions, però per la majoria d'aspectes tractats aquesta guia us servirà encara que utilitzeu una versió més recent o més antiga. ===Ubuntu=== [[fitxer:Unity-home-screen.png|thumb|250px|right | Ubuntu 11.04]] La distribució Ubuntu conté l'escriptori Unity, que és una gran novetat a Ubuntu, per ser el primer cop que es canvia l'escriptori principal des que es va crear l'Ubuntu. Actualment té traducció a més de 35 llengües i forma part oficial del projecte GNU. Unity és l'escriptori estàndard de l'Ubuntu, hi trobareu molta informació d'aquest per internet. Així que, si no sabeu quina opció triar, aquesta seria una bona opció. Entre d'altres programes, inclou el Firefox i LibreOffice. ===Kubuntu=== [[fitxer:KDE_4.3_desktop.png|thumb|250px|right | Escriptori KDE]] Aquesta versió d'Ubuntu, també distribuïda per Canonical, utilitza l'entorn d'escriptori [http://www.kde.org KDE] en lloc del Unity. Kubuntu té més opcions de configuració, potser massa per a un usuari novell. Kubuntu, entre altres diferències amb l'Ubuntu, fa servir el Konqueror com a navegador web i el Kontact per al correu (tot i que el Firefox i altres programes estàndards d'Ubuntu també se li poden afegir). El KDE (K Desktop Environment) és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech les quals disposen d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries d'un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen. El KDE funciona en la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin. Actualment, una gran part de les biblioteques del KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte KDElibs/win32. La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions, per exemple, quan l'usuari surt de la sessió. Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català. ===Lubuntu=== [[fitxer:LXDE_Ubuntu.png|thumb|250px|center | Escriptori LXDE]] Aquesta és la que té com a entorn d'escriptori l'Lxde (http://lxde.org/). Aquesta és una versió més lleugera, pensada per a aprofitar ordinadors vells o amb maquinari reduït. El seu escriptori no és tan atractiu com els dos anteriors. Però podreu instal·lar Lubuntu allà on altres sistemes operatius no poden. Requeriments mínims de maquinari: 192 MB de memòria RAM, 333 Mhz de processador i només 1,5 GB de disc dur. Perquè us feu una idea: Un cop arrencat un Live-CD, l'Ubuntu utilitza uns 790.000. KB de memòria, mentre que el Lubuntu només en necessita uns 600.000. KB. ===Edubuntu=== [[File:Desktop-young.png|thumb|center|250px| Edubuntu]] Inclou programari educatiu i un entorn atractiu per als més menuts. Està pensat per a entorns educatius. Per a més informació visiteu www.edubuntu.org. Si us hi fixeu, les icones del Firefox, impressora i d'altres, tenen un estil més juvenil. ===Gobuntu=== [[Fitxer:Gobuntu screenshot.png|thumb|center|250px| Gobuntu]] Gobuntu va ser una derivació oficial enfocada a subministrar una distribució GNU/Linux que posseís per complet únicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64. L'última versió oficial de Gobuntu va ser la 8.04, ja que a partir de llavors Ubuntu permetia aquesta opció en la seva pròpia instal·lació. ===Xubuntu=== [[File:Xubuntu-karmic.png|thumb|center|250px | Xubuntu]] Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris com Unity, Gnome o KDE. Un Xubuntu LiveCD utilitza una mica més de memòria que el Lubuntu, i una mica menys que l'Ubuntu, parlem d'uns 718.000 KB. Sembla que Lubuntu li està prenent territori a Xubuntu. Però realment parlem de petites diferències. O sigui, si cerqueu un escriptori més lleuger que el que té l'Ubuntu per defecte, tan bo pot ser el LXDE (Lubuntu) com el Xfce (Xubuntu). Pot ser us pot ajudar a decidir-vos comparan l'estètica de cadascun o el programari que hi bé inclòs. =='''Principals versions independents'''== ===Ubuntu Server=== Edició per a servidors web, de correu, o servidors d'empreses. www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/serveredition ===Mobile and Embelded=== Dissenyat per a dispositius ultralleugers, per a més informació: www.ubuntu.com/products/mobile. ===Ubuntu Netbook Remix=== L'Ubuntu per als notebooks. http://www.canonical.com:80/projects/ubuntu/unr Més informació: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook_Remix ===MythBuntu=== Amb les característiques d'enregistrament de vídeo digital de MythTV. Per a més detalls de MythBuntu, vegeu www.mythbuntu.org Per a més informació de MythTV aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/MythTV i aquí www.mythtv.org ===Fluxbuntu=== [[File:Fluxbuntu-7.10 using Abiword.png|thumb|right|250px | Fluxbuntu]] Si aneu just de maquinari (hardware) o teniu en un racó de casa un vell ordinador que no sabeu què fer-ne, aquesta és la vostra distribució. Els requeriments de maquinari són mínims: Pentium 2, 128 MB de Ram. La instaŀlació ocupa només 1.2 GB; amb el Thunderbird i l'OpenOffice.org, 1.8 GB. També es pot instaŀlar en una clau usb. Utilitza com a gestor de finestres el Fluxbox enlloc del Unity, un entorn molt més lleuger i, per tant, més ràpid. No és tan atractiu, però sí molt funcional. Tot i que oficialment se segueix treballant amb el projecte, la última versió estable disponible és la 7.10, pel que es pot considerar Lubuntu com a una nova distribució equivalent. Si en voleu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluxbuntu i http://www.fluxbuntu.org/ ===Ubuntu Studio=== [[Fitxer:Ubuntu_Studio_9.10.png|thumb|right|250px | Ubuntu Studio]] Aquesta distribució, amb escriptori Gnome per defecte, està especialment pensada per aquells usuaris que volen utilitzar l'Ubuntu com a plataforma de treball multimèdia. Tot i que no inclou alguns dels programes usuals en altres distribucions, com Openoffice, sí que inclou el principal programari específic d'edició i creació multimèdia, com ara GIMP, Ardour o Blender. També inclou la majoria de controladors i altres llibreries específiques, com ara FFADO. Això fa que només la imatge d'instal·lació ocupi 1,8 GB i no sigui possible instal·lar-la a través d'un CD, havent-se d'utilitzar un DVD o una memòria externa. Tampoc té l'opció LiveCD, pel que és necessari instal·lar-la. En les versions 8.04 i 9.04 el seu nucli per defecte no és el mateix que la resta de distribucions Ubuntu, sinó que utilitza el ''RealTime Kernel'', una variant del Linux enfocada a la interpretació de música en directe. També té la seva pròpia aparença visual així com un conjunt de sons propi per defecte. [http://ubuntustudio.org/ web oficial de l'Ubuntustudio] {{veure|w:Ubuntu Studio}} ===Ebuntu=== Ebuntu és una futura branca planejada d'Ubuntu apareguda a la llista de correu d'Ubuntu. Està basada en l'entorn d'escriptori Englightenment E17 i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). Ja veieu, moltes distribucions lluiten per ostentar el primer lloc de "lleugeresa". La distribució vindrà en un CD, i inclourà Abiword, Gnumeric i Sylpheed Claws en lloc de l'eina ofimàtica OpenOffice.org i el client de correu Evolution. ===NUbuntu=== nUbuntu o Network Ubuntu és un projecte d'usar la distribució Ubuntu i fer un LiveCD i un CD d'instaŀlació completa amb les eines per penetrar, testar servidors i xarxes. La idea principal és agafar la base d'Ubuntu i ajuntar-ho amb les populars eines Penetration testing. Apart per testar xarxes i servidors, nUbuntu serà una distribució d'escriptori per usuaris de GNU/Linux avançats. http://www.nubuntu.org/ ===Goobuntu=== Goobuntu és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu que Google fa servir dins les seves oficines. Prop de la meitat dels 20.000 empleats de Google fan servir aquesta versió modificada d'Ubuntu. Alguns han suggerit que Google podria estar planificant llançar al mercat la distribució d'una forma més extensa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Goobuntu =='''Altres versions'''== Com hem dit, existeixen centenars de derivacions. Sense arribar a ésser una llista exhaustiva, es poden trobar moltes de les derivacions a la [https://wiki.ubuntu.com/DerivativeTeam/Derivatives llista de derivats de la wiki d'Ubuntu]. =='''i si no m'agrada Unity, què?'''== Cap problema. Si heu instaŀlat Ubuntu amb el seu escriptori Unity i no us convenç, teniu dos opcions: 1. A la pantalla d'inici, on poseu la contrasenya del vostre usuari, abans d'entrar al sistema teniu l'opció de canviar l'escriptori per defecte. Si feu clic amb el ratolí on diu ''Sessió'', com a mínim tindreu una segona opció que es diu ''Ubuntu Clàssic''. Ubuntu Clàssic utilitza l'escriptori Gnome que ha utilitzat sempre fins ara l'Ubuntu. Si voleu a aprendre a utilitzar aquest escriptori, podeu utilitzar qualsevol guia d'ubuntu anterior a la versió 11.04 que estan basades amb Gnome. 2. Una altra opció és afegir més escriptoris per tindre més opcions. Amb Synaptic, entre d'altres, teniu aquest escriptoris disponibles: (a continuació us posem el nom de l'escriptori seguit del paquet que cal instaŀlar amb Synaptic) KDE, kde-standard (el del Kubuntu); Edubuntu, edubuntu-desktop; Xfce, Xfce4 (el del Xubuntu); Lxde, lxde (el del Lubuntu); e17, e17 (un escriptori molt lleuger, en parlem al capítol d'instaŀlació alternate CD), etc., etc. En podeu instaŀlar tants com volgueu, no hi ha límit, a part del la capacitat del disc dur del vostre PC. Un cop instaŀlats, els tindreu disponibles a la pantalla inicial on diu ''Sessió''. Si voleu aprendre sobre l'ús de Synaptic, podeu fer un cop d'ull al capítol desè d'aquesta guia. =='''Algun consell'''== No és una mala idea de tindre més d'un escriptori instaŀlat, sempre que tingueu prou espai al disc dur de l'ordinador. Això us aportarà una mica més de varietat de programari i, en el cas que eventualment tingueu algun problema per iniciar el sistema amb l'escriptori habitual, opcionalment ho podreu fer amb l'altra escriptori. En el cas de tindre més d'un escriptori instaŀlat, a la pantalla d'entrada al sistema, allà on poseu el nom d'usuari i contrasenya, hi teniu disponible una pestanya on triar amb quin escriptori voleu iniciar el sistema. Aquesta es troba a la part inferior dreta de la pantalla. [[Categoria:Guia Ubuntu]] 6my2xfkwxltj8dlo4czo8t91momjxdi 0 6341 76659 55006 2026-06-21T08:41:25Z Leptictidium 56 76659 wikitext text/x-wiki El projecte Xubuntu aporta actualment diferents versions per a satisfer tots els gustos. Cadascun adapta la versió principal d'Ubuntu afegint o eliminant programari, usualment canviant l'aspecte de l'entorn de l'escriptori. També, en algunes versions, porta programari especialitzat. Moltes de les versions són oficials, però n'existeixen centenars d'altres (com, per exemple, [http://kuabuntu.uab.cat/index.php/about-k-uab-untu K-UAB-Untu], una derivació pròpia de la Universitat Autònoma de Barcelona). Cal saber que, un cop instaŀlat, es pot canviar el tipus d'Ubuntu a qualsevol altre, de tal manera que ara no és crític prendre una decisió. O sigui que, si ara us heu instaŀlat Xubuntu i, més endavant el voleu "convertir" a Ubuntu o, Kubuntu o, a qualsevol altra versió; només haureu d'afegir-li l'entorn d'escriptori adient. Per exemple, si de Xubuntu voleu passar a Kubuntu, hauríeu d'afegir l'escriptori KDE (que és el del Kubuntu). Aleshores, en iniciar de nou el PC, tindríeu l'opció d'entrar al sistema amb Xfce (Xubuntu) o KDE (Kubuntu). Val la pena esmentar que, aquesta possibilitat de tindre dos escriptoris, a més de la varietat, també aporta l'avantatge de tindre més programes. en l'exemple anteriorment esmentat, tindríeu el programari del Xfce i del KDE. =='''Versions oficials'''== Les versions oficials de l'Ubuntu són aquelles que són desenvolupades directament per Canonical, que les ofereix gratuïtament i, a més, n'ofereix suport tècnic. Canonical treu una versió nova regularment cada sis mesos d'aquestes versions, però per la majoria d'aspectes tractats aquesta guia us servirà encara que utilitzeu una versió més recent o més antiga. ===Ubuntu=== [[fitxer:Unity-home-screen.png|thumb|250px|right | Ubuntu 11.04]] La distribució Ubuntu conté l'escriptori Unity, que és una gran novetat a Ubuntu, per ser el primer cop que es canvia l'escriptori principal des que es va crear l'Ubuntu. Actualment té traducció a més de 35 llengües i forma part oficial del projecte GNU. Unity és l'escriptori estàndard de l'Ubuntu, hi trobareu molta informació d'aquest per internet. Així que, si no sabeu quina opció triar, aquesta seria una bona opció. Entre d'altres programes, inclou el Firefox i LibreOffice. ===Kubuntu=== [[fitxer:KDE_4.3_desktop.png|thumb|250px|right | Escriptori KDE]] Aquesta versió d'Ubuntu, també distribuïda per Canonical, utilitza l'entorn d'escriptori [http://www.kde.org KDE] en lloc del Unity. Kubuntu té més opcions de configuració, potser massa per a un usuari novell. Kubuntu, entre altres diferències amb l'Ubuntu, fa servir el Konqueror com a navegador web i el Kontact per al correu (tot i que el Firefox i altres programes estàndards d'Ubuntu també se li poden afegir). El KDE (K Desktop Environment) és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech les quals disposen d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries d'un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen. El KDE funciona en la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin. Actualment, una gran part de les biblioteques del KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte KDElibs/win32. La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions, per exemple, quan l'usuari surt de la sessió. Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català. ===Lubuntu=== [[fitxer:LXDE_Ubuntu.png|thumb|250px|center | Escriptori LXDE]] Aquesta és la que té com a entorn d'escriptori l'Lxde (http://lxde.org/). Aquesta és una versió més lleugera, pensada per a aprofitar ordinadors vells o amb maquinari reduït. El seu escriptori no és tan atractiu com els dos anteriors. Però podreu instal·lar Lubuntu allà on altres sistemes operatius no poden. Requeriments mínims de maquinari: 192 MB de memòria RAM, 333 Mhz de processador i només 1,5 GB de disc dur. Perquè us feu una idea: Un cop arrencat un Live-CD, l'Ubuntu utilitza uns 790.000. KB de memòria, mentre que el Lubuntu només en necessita uns 600.000. KB. ===Edubuntu=== [[File:Desktop-young.png|thumb|center|250px| Edubuntu]] Inclou programari educatiu i un entorn atractiu per als més menuts. Està pensat per a entorns educatius. Per a més informació visiteu www.edubuntu.org. Si us hi fixeu, les icones del Firefox, impressora i d'altres, tenen un estil més juvenil. ===Gobuntu=== [[Fitxer:Gobuntu screenshot.png|thumb|center|250px| Gobuntu]] Gobuntu va ser una derivació oficial enfocada a subministrar una distribució GNU/Linux que posseís per complet únicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64. L'última versió oficial de Gobuntu va ser la 8.04, ja que a partir de llavors Ubuntu permetia aquesta opció en la seva pròpia instal·lació. ===Xubuntu=== [[File:Xubuntu-karmic.png|thumb|center|250px | Xubuntu]] Aquesta és la versió que tractem en aquesta guia. Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris com Unity, Gnome o KDE. Un Xubuntu LiveCD utilitza una mica més de memòria que el Lubuntu, i una mica menys que l'Ubuntu, parlem d'uns 718.000 KB. Sembla que Lubuntu li està prenent territori a Xubuntu. Però realment parlem de petites diferències. O sigui, si estàveu cercant una versió lleugera, l'heu encertat. =='''Principals versions independents'''== ===Ubuntu Server=== Edició per a servidors web, de correu, o servidors d'empreses. www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/serveredition ===Mobile and Embelded=== Dissenyat per a dispositius ultralleugers, per a més informació: www.ubuntu.com/products/mobile. ===Ubuntu Netbook Remix=== L'Ubuntu per als notebooks. http://www.canonical.com:80/projects/ubuntu/unr Més informació: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook_Remix ===MythBuntu=== Amb les característiques d'enregistrament de vídeo digital de MythTV. Per a més detalls de MythBuntu, vegeu www.mythbuntu.org Per a més informació de MythTV aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/MythTV i aquí www.mythtv.org ===Fluxbuntu=== [[File:Fluxbuntu-7.10 using Abiword.png|thumb|right|250px | Fluxbuntu]] Si aneu just de maquinari (hardware) o teniu en un racó de casa un vell ordinador que no sabeu què fer-ne, aquesta és la vostra distribució. Els requeriments de maquinari són mínims: Pentium 2, 128 MB de Ram. La instaŀlació ocupa només 1.2 GB; amb el Thunderbird i l'OpenOffice.org, 1.8 GB. També es pot instaŀlar en una clau usb. Utilitza com a gestor de finestres el Fluxbox enlloc del Unity, un entorn molt més lleuger i, per tant, més ràpid. No és tan atractiu, però sí molt funcional. Tot i que oficialment se segueix treballant amb el projecte, la última versió estable disponible és la 7.10, pel que es pot considerar Lubuntu com a una nova distribució equivalent. Si en voleu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluxbuntu i http://www.fluxbuntu.org/ ===Ubuntu Studio=== [[Fitxer:Ubuntu_Studio_9.10.png|thumb|right|250px | Ubuntu Studio]] Aquesta distribució, amb escriptori Gnome per defecte, està especialment pensada per aquells usuaris que volen utilitzar l'Ubuntu com a plataforma de treball multimèdia. Tot i que no inclou alguns dels programes usuals en altres distribucions, com Openoffice, sí que inclou el principal programari específic d'edició i creació multimèdia, com ara GIMP, Ardour o Blender. També inclou la majoria de controladors i altres llibreries específiques, com ara FFADO. Això fa que només la imatge d'instal·lació ocupi 1,8 GB i no sigui possible instal·lar-la a través d'un CD, havent-se d'utilitzar un DVD o una memòria externa. Tampoc té l'opció LiveCD, pel que és necessari instal·lar-la. En les versions 8.04 i 9.04 el seu nucli per defecte no és el mateix que la resta de distribucions Ubuntu, sinó que utilitza el ''RealTime Kernel'', una variant del Linux enfocada a la interpretació de música en directe. També té la seva pròpia aparença visual així com un conjunt de sons propi per defecte. [http://ubuntustudio.org/ web oficial de l'Ubuntustudio] {{veure|w:Ubuntu Studio}} ===Ebuntu=== Ebuntu és una futura branca planejada d'Ubuntu apareguda a la llista de correu d'Ubuntu. Està basada en l'entorn d'escriptori Englightenment E17 i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). Ja veieu, moltes distribucions lluiten per ostentar el primer lloc de "lleugeresa". La distribució vindrà en un CD, i inclourà Abiword, Gnumeric i Sylpheed Claws en lloc de l'eina ofimàtica OpenOffice.org i el client de correu Evolution. ===NUbuntu=== nUbuntu o Network Ubuntu és un projecte d'usar la distribució Ubuntu i fer un LiveCD i un CD d'instaŀlació completa amb les eines per penetrar, testar servidors i xarxes. La idea principal és agafar la base d'Ubuntu i ajuntar-ho amb les populars eines Penetration testing. Apart per testar xarxes i servidors, nUbuntu serà una distribució d'escriptori per usuaris de GNU/Linux avançats. http://www.nubuntu.org/ ===Goobuntu=== Goobuntu és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu que Google fa servir dins les seves oficines. Prop de la meitat dels 20.000 empleats de Google fan servir aquesta versió modificada d'Ubuntu. Alguns han suggerit que Google podria estar planificant llançar al mercat la distribució d'una forma més extensa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Goobuntu =='''Altres versions'''== Com hem dit, existeixen centenars de derivacions. Sense arribar a ésser una llista exhaustiva, es poden trobar moltes de les derivacions a la [https://wiki.ubuntu.com/DerivativeTeam/Derivatives llista de derivats de la wiki d'Ubuntu]. =='''Algun consell'''== No és una mala idea de tindre més d'un escriptori instaŀlat, sempre que tingueu prou espai al disc dur de l'ordinador. Això us aportarà una mica més de varietat de programari i, en el cas que eventualment tingueu algun problema per iniciar el sistema amb l'escriptori habitual, opcionalment ho podreu fer amb l'altra escriptori. En el cas de tindre més d'un escriptori instaŀlat, a la pantalla d'entrada al sistema, allà on poseu el nom d'usuari i contrasenya, hi teniu disponible una pestanya on triar amb quin escriptori voleu iniciar el sistema. Aquesta es troba a la part inferior dreta de la pantalla. [[Categoria:Guia Ubuntu]] lv0f62qo1zreuku76oi9dfd63h9uxbe 0 6358 76661 55007 2026-06-21T11:48:12Z Leptictidium 56 76661 wikitext text/x-wiki El projecte Ubuntu aporta actualment diferents versions per a satisfer tots els gustos. Cadascun adapta la versió principal d'Ubuntu afegint o eliminant programari, usualment canviant l'aspecte de l'entorn de l'escriptori. També, en algunes versions, porta programari especialitzat. Moltes de les versions són oficials, però n'existeixen centenars d'altres que no ho són. Cal saber que, un cop instaŀlat, es pot canviar el tipus d'Ubuntu a qualsevol altre, de tal manera que ara no és crític prendre una decisió. =='''Versions oficials'''== Les versions oficials de l'Ubuntu són aquelles que són desenvolupades directament per Canonical, que les ofereix gratuïtament i, a més, n'ofereix suport tècnic. Canonical treu una versió nova regularment cada sis mesos d'aquestes versions, però per la majoria d'aspectes tractats aquesta guia us servirà encara que utilitzeu una versió més recent o més antiga. ===Ubuntu=== [[fitxer:Unity-home-screen.png|thumb|250px|right | Ubuntu 11.04]] La distribució Ubuntu, des de l'anterior versió 11.04, conté l'escriptori Unity que va ser un important canvi a l'Ubuntu, per ser el primer cop que es va canviar l'escriptori principal des que es va crear l'Ubuntu. Actualment té traducció a més de 35 llengües i forma part oficial del projecte GNU. Unity és l'escriptori estàndard de l'Ubuntu, hi trobareu molta informació d'aquest per internet. Així que, si no sabeu quina opció triar, aquesta seria una bona opció. Entre d'altres programes, inclou el Firefox i LibreOffice. ===Kubuntu=== [[fitxer:KDE_4.3_desktop.png|thumb|250px|right | Escriptori KDE]] Aquesta versió d'Ubuntu, també distribuïda per Canonical, utilitza l'entorn d'escriptori [http://www.kde.org KDE] en lloc del Unity. Kubuntu té més opcions de configuració, potser massa per a un usuari novell. Kubuntu, entre altres diferències amb l'Ubuntu, fa servir el rekonq com a navegador web i el Kmail per al correu (tot i que el Firefox i altres programes estàndards d'Ubuntu també se li poden afegir). El KDE (K Desktop Environment) és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech les quals disposen d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries d'un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen. El KDE funciona amb la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin. Actualment, una gran part de les biblioteques del KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte KDElibs/win32. La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions. Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català. ===Edubuntu=== [[File:Desktop-young.png|thumb|center|250px| Edubuntu]] Inclou programari educatiu i un entorn atractiu per als més menuts. Està pensat per a entorns educatius. Per a més informació visiteu www.edubuntu.org. Si us hi fixeu, les icones del Firefox, impressora i d'altres, tenen un estil més juvenil. ===Gobuntu=== [[Fitxer:Gobuntu screenshot.png|thumb|center|250px| Gobuntu]] Gobuntu va ser una derivació oficial enfocada a subministrar una distribució GNU/Linux que posseís per complet únicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64. L'última versió oficial de Gobuntu va ser la 8.04, ja que a partir de llavors Ubuntu permetia aquesta opció en la seva pròpia instal·lació. ===Lubuntu=== [[fitxer:LXDE_Ubuntu.png|thumb|250px|center | Escriptori LXDE]] Aquesta és la que té com a entorn d'escriptori l'Lxde (http://lxde.org/). Aquesta és una versió més lleugera, pensada per a aprofitar ordinadors vells o amb maquinari reduït. El seu escriptori no és tan atractiu com els dos anteriors. Però podreu instal·lar Lubuntu allà on altres sistemes operatius no poden. Requeriments mínims de maquinari: 192 MB de memòria RAM, 333 Mhz de processador i només 1,5 GB de disc dur. Perquè us feu una idea: Un cop arrencat un Live-CD, l'Ubuntu utilitza uns 790.000. KB de memòria, mentre que el Lubuntu només en necessita uns 600.000. KB. ===Xubuntu=== [[File:Xubuntu_Escriptori_Català.png|thumb|center|250px | Xubuntu]] Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris com Unity, Gnome o KDE. Un Xubuntu LiveCD utilitza una mica més de memòria que el Lubuntu, i una mica menys que l'Ubuntu, parlem d'uns 718.000 KB. Sembla que Lubuntu li està prenent territori a Xubuntu. Però realment parlem de petites diferències. O sigui, si cerqueu un escriptori més lleuger que el que té l'Ubuntu per defecte, tan bo pot ser el LXDE (Lubuntu) com el Xfce (Xubuntu). Pot ser us pot ajudar a decidir-vos comparan l'estètica de cadascun o el programari que hi bé inclòs. ===Lubuntu vs Xubuntu=== LXDE vs Xfce LXDE és l'escriptori utilitzat per Lubuntu i el Xfce el del Xubuntu. Aquests escriptoris treballen molt bé i no hi ha notable diferència de velocitat d'un a l'altre. Arranquen un PC amb només 1GB de Ram i un microprocessador d'uns 1100 MHZ en menys de 50 seg. L'aturada uns 5 seg. El gestor de finestres del Xfce és el Xfwm i el del LXDE el Openbox. Visualment tots dos són prou atractius i funcionen molt bé. Pot ser, el quadre inferior (tipus doc) que fa poc han afegit al Xfce, el fa encara més atractiu i funcional. LXDE utilitza Pcmanfm com a gestor d'arxius i Xfce el Thunar. Tots dos funcionen més ràpid que el Nautilus, el que en fa ús Ubuntu. Quant a programari: * Gràfics: Ambdós tenen Escaneig senzill per l'ús dels escànners i el mateix lector de PDFs. Per tractament d”imatges, LXDE té Paint i Xfce el Gimp que és notablement millor. * Internet: Tots dos utilitzen Pidgin per missatgeria instantània i Transmission per baixades Bit Torrent. Per navegar per internet, LXDE Chromium i Xfce Firefox. Pel correu electrònic LXDE té Sylpheed (deu de ser nou, ja que no l'havia vist mai abans) i Xfce el molt popular Thunderbird. * Oficina: Abiword és el processador de textos per ambdós escriptoris. Mentres LXDE té Osmo com a calendari de tasques, Xfce utilitza Orage. Un no té res a envejar de l'altre. *Multimèdia: Xfburn, que és un programa de gravació de CDs, és l'utilitzat pels dos entorns i funciona mol bé. LXDE té el reproductor GNOME player que va molt bé i, sense afegir-hi res, ja pot reproduir pel·lícules DVD comercials. En canvi, Xfce té un reproductor anomenat Parole que, inicialment, no és capaç de reproduir pel·lícules si no l'hi afegiu els connectors adients. Resumint. Tots dos escriptoris estan prou bé i tots dos són recomanables per a ordinadors amb recursos reduïts. A qualsevol dels dos escriptoris es pot afegir qualsevol programa d'un a l'altre. De fet és difícil dir quin és millor perquè tos dos funcionen molt bé i són prou atractius. Com sempre, amb Linux n'hi ha per triar i remenar! =='''Principals versions independents'''== ===Ubuntu Server=== Edició per a servidors web, de correu, o servidors d'empreses. www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/serveredition ===Mobile and Embelded=== Dissenyat per a dispositius ultralleugers, per a més informació: www.ubuntu.com/products/mobile. ===Ubuntu Netbook Remix=== L'Ubuntu per als notebooks. http://www.canonical.com:80/projects/ubuntu/unr Més informació: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook_Remix ===MythBuntu=== Amb les característiques d'enregistrament de vídeo digital de MythTV. Per a més detalls de MythBuntu, vegeu www.mythbuntu.org Per a més informació de MythTV aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/MythTV i aquí www.mythtv.org ===Fluxbuntu=== [[File:Fluxbuntu-7.10 using Abiword.png|thumb|right|250px | Fluxbuntu]] Si aneu just de maquinari (hardware) o teniu en un racó de casa un vell ordinador que no sabeu què fer-ne, aquesta és la vostra distribució. Els requeriments de maquinari són mínims: Pentium 2, 128 MB de Ram. La instaŀlació ocupa només 1.2 GB; amb el Thunderbird i l'OpenOffice.org, 1.8 GB. També es pot instaŀlar en una clau usb. Utilitza com a gestor de finestres el Fluxbox enlloc del Unity, un entorn molt més lleuger i, per tant, més ràpid. No és tan atractiu, però sí molt funcional. Tot i que oficialment se segueix treballant amb el projecte, la última versió estable disponible és la 7.10, pel que es pot considerar Lubuntu com a una nova distribució equivalent. Si en voleu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluxbuntu i http://www.fluxbuntu.org/ ===Ubuntu Studio=== [[Fitxer:Ubuntu_Studio_9.10.png|thumb|right|250px | Ubuntu Studio]] Aquesta distribució, amb escriptori Gnome per defecte, està especialment pensada per aquells usuaris que volen utilitzar l'Ubuntu com a plataforma de treball multimèdia. Tot i que no inclou alguns dels programes usuals en altres distribucions, com Openoffice, sí que inclou el principal programari específic d'edició i creació multimèdia, com ara GIMP, Ardour o Blender. També inclou la majoria de controladors i altres llibreries específiques, com ara FFADO. Això fa que només la imatge d'instal·lació ocupi 1,8 GB i no sigui possible instal·lar-la a través d'un CD, havent-se d'utilitzar un DVD o una memòria externa. Tampoc té l'opció LiveCD, pel que és necessari instal·lar-la. En les versions 8.04 i 9.04 el seu nucli per defecte no és el mateix que la resta de distribucions Ubuntu, sinó que utilitza el ''RealTime Kernel'', una variant del Linux enfocada a la interpretació de música en directe. També té la seva pròpia aparença visual així com un conjunt de sons propi per defecte. [http://ubuntustudio.org/ web oficial de l'Ubuntustudio] {{veure|w:Ubuntu Studio}} ===Ebuntu=== Ebuntu és una futura branca planejada d'Ubuntu apareguda a la llista de correu d'Ubuntu. Està basada en l'entorn d'escriptori Englightenment E17 i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). Ja veieu, moltes distribucions lluiten per ostentar el primer lloc de "lleugeresa". La distribució vindrà en un CD, i inclourà Abiword, Gnumeric i Sylpheed Claws en lloc de l'eina ofimàtica OpenOffice.org i el client de correu Evolution. ===NUbuntu=== nUbuntu o Network Ubuntu és un projecte d'usar la distribució Ubuntu i fer un LiveCD i un CD d'instaŀlació completa amb les eines per penetrar, testar servidors i xarxes. La idea principal és agafar la base d'Ubuntu i ajuntar-ho amb les populars eines Penetration testing. Apart per testar xarxes i servidors, nUbuntu serà una distribució d'escriptori per usuaris de GNU/Linux avançats. http://www.nubuntu.org/ ===Goobuntu=== Goobuntu és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu que Google fa servir dins les seves oficines. Prop de la meitat dels 20.000 empleats de Google fan servir aquesta versió modificada d'Ubuntu. Alguns han suggerit que Google podria estar planificant llançar al mercat la distribució d'una forma més extensa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Goobuntu =='''Altres versions'''== Com hem dit, existeixen centenars de derivacions. Sense arribar a ésser una llista exhaustiva, es poden trobar moltes de les derivacions a la [https://wiki.ubuntu.com/DerivativeTeam/Derivatives llista de derivats de la wiki d'Ubuntu]. ===Linux MInt=== Linux Mint és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu (des del 7 de setembre de 2010 també té una edició basada en Debian). L'objectiu principal d'aquesta distribució és facilitar als usuaris que volen utilitzar formats privatius en la seva vida diària. Per això, incorpora un seguint de paquets privatius, prioritzant així el "confort" de l'usuari, respecte la llibertat de programari. Tot el contrari de la filosofia inicial d'Ubuntu. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Linux_Mint http://linuxmint.com/ ===Peppermint Linux OS (el s.o. perfecte per als petits netbooks)=== Peppermint és un sistema operatiu basat en Lubuntu. Al punt 1.7 Lubuntu vs Xubuntu en parlem una mica. Inclou múltiples aplicacions al núvol. Aquí trobareu una mica d'explicació de les aplicacions tipus núvol: http://xarxanet.org/informatic/recursos/petita-guia-estar-dalt-dun-nuvol-tecnologic Un dels grans avantatges de Peppermint, en vers a altres sistemes, és que li cal molt poc disc dur per ser instal·lat. De les diverses versions disponibles de Peppermint, Peppermint Ice només necessita 1,31 GB per ser instaŀat. Un cop instal·lat, si li afegiu (que no el té instal·lat) OpenOffice i instaleu totes les actualitzacions, només ocuparà 1,92 GB del disc dur. Així doncs, en aquells netbooks que només tenen 4 GB de disc dur, aquesta versió de s.o. és la més adient. =='''i si no m'agrada Unity, què?'''== Cap problema. Si heu instaŀlat Ubuntu amb el seu escriptori Unity i no us convenç, l'hi podeu afegir altres escriptoris ben fàcilment. Al Centre de Programari de l'Ubuntu hi teniu aquests escriptoris disponibles (a continuació us posem el nom de l'escriptori seguit del paquet que cal cercar): KDE, kubuntu-desktop (el del Kubuntu); Edubuntu, edubuntu-desktop; Xfce, Xfce4 (el del Xubuntu); Lxde, lxde (el del Lubuntu); e17, e17 (un escriptori molt lleuger, en parlem al capítol d'instaŀlació alternate CD), Openbox, openbox (un altre també lleuger, per a ordinadors justets), etc., etc. En podeu instaŀlar tants com volgueu, no hi ha límit, a part del la capacitat del disc dur del vostre PC. Un cop instaŀlats, els tindreu disponibles a la pantalla inicial on poseu el vostre nom d'usuari. Al costat del nom d'usuari, si feu clic al símbol d'una roda dentada, us apareixeran els escriptoris que hageu instaŀlat prèviament. Hi ha molts escriptoris disponibles, proveu-los i gaudiu-los, que us ho passareu bé! '''Gnome clàssic''' Per als nostàlgics del antic escriptori Hi ha molts usuaris d'Ubuntu que encara troben a faltar aquell escriptori tan senzill amb el menú d'aplicacions i llocs. Doncs bé, hi ha la posibilitat d'instaŀlar una versió de Gnome molt i molt semblant al Gnome dels inicis d'Ubuntu. No funciona exactament igual, però qualsevol antic usuari de Gnome no tindrà cap problema per fer-ne ús. Per installar-ho des del Terminal: sudo apt-get install gnome-session-fallback Per fer-ne ús, el mateix que els taltres escriptoris, disponible a la pantalla d'inici. =='''Algun consell'''== No és una mala idea de tindre més d'un escriptori instaŀlat, sempre que tingueu prou espai al disc dur de l'ordinador. Això us aportarà una mica més de varietat de programari i, en el cas que eventualment tingueu algun problema per iniciar el sistema amb l'escriptori habitual, opcionalment ho podreu fer amb l'altra escriptori. En el cas de tindre més d'un escriptori instaŀlat, a la pantalla d'entrada al sistema, allà on poseu el nom d'usuari i contrasenya, al costat hi teniu disponible una roda dentada on triar amb quin escriptori voleu iniciar el sistema. [[Categoria:Guia Ubuntu]] 2jc3oohxgh8uu5vv81al6xvsb4rwaat 0 7042 76658 58351 2026-06-21T06:55:39Z Leptictidium 56 76658 wikitext text/x-wiki '''"SABORS" I DERIVATS D'UBUNTU''' El projecte Ubuntu aporta actualment diferents versions per a satisfer tots els gustos. Cadascun adapta la versió principal d'Ubuntu afegint o eliminant programari, usualment canviant l'aspecte de l'entorn de l'escriptori. També, en algunes versions, porta programari especialitzat. Moltes de les versions són oficials, però n'existeixen centenars d'altres que no ho són. Cal saber que, un cop instaŀlat, es pot canviar el tipus d'Ubuntu a qualsevol altre, de tal manera que ara no és crític prendre una decisió. De fet, no és imprescindible haver de triar-ne una. Utilitzant un CD d'Ubuntu obtindreu Ubuntu amb el seu escriptori per defecte, el Unity. Si en voleu un altre, llavors si que haureu de prendre una decisió i llegir una mica més. =='''Versions oficials'''== '''Versions reconegudes i suportades per Canonical''' Les versions oficials de l'Ubuntu són aquelles que són desenvolupades directament per Canonical, que les ofereix gratuïtament i, a més, n'ofereix suport tècnic. Canonical treu una versió nova regularment cada sis mesos d'aquestes versions, però per la majoria d'aspectes tractats aquesta guia us servirà encara que utilitzeu una versió més recent o més antiga. Podreu trobar més informació al web oficial d'Ubuntu: http://www.ubuntu.com/about/about-ubuntu/flavours ===Kubuntu=== [[fitxer:KDE_4.3_desktop.png|thumb|250px|right | Escriptori KDE]] Aquesta versió d'Ubuntu, també distribuïda per Canonical, utilitza l'entorn d'escriptori [http://www.kde.org KDE] en lloc del Unity. Kubuntu té més opcions de configuració, potser massa per a un usuari novell. Kubuntu, entre altres diferències amb l'Ubuntu, fa servir el rekonq com a navegador web i el Kmail per al correu (tot i que el Firefox i altres programes estàndards d'Ubuntu també se li poden afegir). El KDE (K Desktop Environment) és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech les quals disposen d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries d'un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen. El KDE funciona amb la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin. Actualment, una gran part de les biblioteques del KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte KDElibs/win32. La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions. Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català. ===Edubuntu=== [[File:Desktop-young.png|thumb|center|250px| Edubuntu]] Inclou programari educatiu i un entorn atractiu per als més menuts. Està pensat per a entorns educatius. Per a més informació visiteu www.edubuntu.org. Si us hi fixeu, les icones del Firefox, impressora i d'altres, tenen un estil més juvenil. Hi ha una nova versió d'Edubuntu cada dos anys, coincidint amb la versió de llarga durada LTS: ===Ubuntu GNOME=== D'ençà que Ubuntu va canviar a l'escriptori Unity per defecte la comunitat de GNOME va trobar el seu lloc en aquesta versió. Més informació: https://ubuntugnome.org/ https://www.gnome.org/ https://ca.wikipedia.org/wiki/GNOME ===Ubuntu MATE=== https://ubuntu-mate.org/ Aquí hi trobareu la guia d'Ubuntu MATE del wikillibres editada en català: https://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_Ubuntu/%C3%8Dndex_MATE_Edition ===MythBuntu=== Amb les característiques d'enregistrament de vídeo digital de MythTV, MythBuntu és un dels sistemes operatius més populars per veure la tele des de l'ordinador. Al igual que el Xubuntu utilitza l'escriptori Xfce, de tal manera que el fa un s.o. molt lleuger i ràpid. La primera versió va sortir amb la 7.10 i actualment hi ha una nova cada dos anys amb l'LTS. Per a més detalls de MythBuntu, vegeu www.mythbuntu.org Per a més informació de MythTV aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/MythTV www.mythtv.org ===Lubuntu=== [[fitxer:LXDE_Ubuntu.png|thumb|250px|center | Escriptori LXDE]] Aquesta és la que té com a entorn d'escriptori l'Lxde (http://lxde.org/). Va aconseguir ser versió oficial amb la versió 11.10 És una versió més lleugera, pensada per a aprofitar ordinadors vells o amb maquinari reduït. El seu escriptori no és tan atractiu com els dos anteriors. Però podreu instal·lar Lubuntu allà on altres sistemes operatius no poden. Requeriments mínims de maquinari: 192 MB de memòria RAM, 333 Mhz de processador i només 1,5 GB de disc dur. Perquè us feu una idea: Un cop arrencat un Live-CD, l'Ubuntu utilitza uns 790.000. KB de memòria, mentre que el Lubuntu només en necessita uns 600.000. KB. ===Xubuntu=== [[File:Xubuntu_Escriptori_Català.png|thumb|center|250px | Xubuntu]] Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris com Unity, Gnome o KDE. Un Xubuntu LiveCD utilitza una mica més de memòria que el Lubuntu, i una mica menys que l'Ubuntu, parlem d'uns 718.000 KB. Sembla que Lubuntu li està prenent territori a Xubuntu. Però realment parlem de petites diferències. O sigui, si cerqueu un escriptori més lleuger que el que té l'Ubuntu per defecte, tan bo pot ser el LXDE (Lubuntu) com el Xfce (Xubuntu). Pot ser us pot ajudar a decidir-vos comparan l'estètica de cadascun o el programari que hi bé inclòs. ===Lubuntu vs Xubuntu=== LXDE vs Xfce LXDE és l'escriptori utilitzat per Lubuntu i el Xfce el del Xubuntu. Aquests escriptoris treballen molt bé i no hi ha notable diferència de velocitat d'un a l'altre. Arranquen un PC amb només 1GB de Ram i un microprocessador d'uns 1100 MHZ en menys de 50 seg. L'aturada uns 5 seg. El gestor de finestres del Xfce és el Xfwm i el del LXDE el Openbox. Visualment tots dos són prou atractius i funcionen molt bé. Pot ser, el quadre inferior (tipus doc) que fa poc han afegit al Xfce, el fa encara més atractiu i funcional. LXDE utilitza Pcmanfm com a gestor d'arxius i Xfce el Thunar. Tots dos funcionen més ràpid que el Nautilus, el que en fa ús Ubuntu. Quant a programari: * Gràfics: Ambdós tenen Escaneig senzill per l'ús dels escànners i el mateix lector de PDFs. Per tractament d”imatges, LXDE té Paint i Xfce el Gimp que és notablement millor. * Internet: Tots dos utilitzen Pidgin per missatgeria instantània i Transmission per baixades Bit Torrent. Per navegar per internet ambdós utilitzen Firefox. Pel correu electrònic LXDE té Sylpheed (http://en.wikipedia.org/wiki/Sylpheeds) i Xfce el molt popular Thunderbird. * Oficina: Abiword és el processador de textos per ambdós escriptoris. Mentres LXDE té Osmo com a calendari de tasques, Xfce utilitza Orage. Un no té res a envejar de l'altre. *Multimèdia: Xfburn, que és un programa de gravació de CDs, és l'utilitzat pels dos entorns i funciona mol bé. LXDE té el reproductor GNOME player que va molt bé i, sense afegir-hi res, ja pot reproduir pel·lícules DVD comercials. En canvi, Xfce té un reproductor anomenat Parole que, inicialment, no és capaç de reproduir pel·lícules si no l'hi afegiu els connectors adients. Resumint. Tots dos escriptoris estan prou bé i tots dos són recomanables per a ordinadors amb recursos reduïts. A qualsevol dels dos escriptoris es pot afegir qualsevol programa d'un a l'altre. De fet és difícil dir quin és millor perquè tos dos funcionen molt bé i són prou atractius. Com sempre, amb Linux n'hi ha per triar i remenar! ===Ubuntu Kylin=== Un dels mercats de la comunitat d'Ubuntu que creix molt ràpidament és el xinès. Per satisfer les necessitats d'aquest nou mercat, la comunitat xinesa d'Ubuntu ha creat una versió d'Ubuntu especialment dissenyada per als usuaris xinesos, Ubuntu Lylin. A més de gaudir d'un escriptori totalment traduït al xinès, aquesta versió també inclou programari que habitualment molts usuaris xinesos voldrien tindre instal·lat. Entre altres avantatges hi ve inclòs el calendari xinès integrat amb un paquet ofimàtic xinès molt popular. Sens cap mena de dubte, aquesta versió d'Ubuntu farà augmentar exponencialment el nombre d'usuaris d'Ubuntu a nivell mundial. Com a dada interessant, sembla se que Ubuntu també s'utilitza per a una supercomputadora a la Xina. Llegiu més en aquest enllaç: http://www.muylinux.com/2014/05/19/ubuntu-tianhe-2 ===Ubuntu Studio=== [[Fitxer:Ubuntu_Studio_9.10.png|thumb|right|250px | Ubuntu Studio]] Aquesta distribució, amb escriptori Gnome per defecte, està especialment pensada per aquells usuaris que volen utilitzar l'Ubuntu com a plataforma de treball multimèdia. Tot i que no inclou alguns dels programes usuals en altres distribucions, com Openoffice, sí que inclou el principal programari específic d'edició i creació multimèdia, com ara GIMP, Ardour o Blender. També inclou la majoria de controladors i altres llibreries específiques, com ara FFADO. Això fa que només la imatge d'instal·lació ocupi 1,8 GB i no sigui possible instal·lar-la a través d'un CD, havent-se d'utilitzar un DVD o una memòria externa. Tampoc té l'opció LiveCD, pel que és necessari instal·lar-la. En les versions 8.04 i 9.04 el seu nucli per defecte no és el mateix que la resta de distribucions Ubuntu, sinó que utilitza el ''RealTime Kernel'', una variant del Linux enfocada a la interpretació de música en directe. També té la seva pròpia aparença visual així com un conjunt de sons propi per defecte. [http://ubuntustudio.org/ web oficial de l'Ubuntustudio] {{veure|w:Ubuntu Studio}} ===Ubuntu Server=== Edició per a servidors web, de correu, o servidors d'empreses. www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/serveredition =='''Altres versions basades en Ubuntu (no oficials)'''== Hi ha moltíssims sistemes operatius basats en Ubuntu. Les versions no oficials simplement vol dir que no reben el suport de Canonical, que és el mantenidor d'Ubuntu. Però això no vol dir que siguin ni pitjor ni millor. Simplement que Canonical no es pot fer càrrec de tantes i tantes versions diferents que hi ha d'Ubuntu. Donat que hi ha moltíssimes versions i s.o. basats en Ubuntu, en aquesta guia hem triat només unes quantes que a continuació comentarem. Les que hem pensat són més rellevants per la seva utilitat o bé per l'abast que han arribat a adquirir. Si voleu, podeu fer una ullada del què parlem al web d'Ubuntu: https://wiki.ubuntu.com/DerivativeTeam/Derivatives Deunidó! Oi que si? ===Fluxbuntu=== [[File:Fluxbuntu-7.10 using Abiword.png|thumb|right|250px | Fluxbuntu]] Si aneu just de maquinari (hardware) o teniu en un racó de casa un vell ordinador que no sabeu què fer-ne, aquesta és la vostra distribució. Els requeriments de maquinari són mínims: Pentium 2, 128 MB de Ram. La instaŀlació ocupa només 1.2 GB; amb el Thunderbird i l'OpenOffice.org, 1.8 GB. També es pot instaŀlar en una clau usb. Utilitza com a gestor de finestres el Fluxbox enlloc del Unity, un entorn molt més lleuger i, per tant, més ràpid. No és tan atractiu, però sí molt funcional. Tot i que oficialment se segueix treballant amb el projecte, la última versió estable disponible és la 7.10, pel que es pot considerar Lubuntu com a una nova distribució equivalent. Si en voleu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluxbuntu i http://www.fluxbuntu.org/ ===Ebuntu=== Ebuntu és una futura branca planejada d'Ubuntu apareguda a la llista de correu d'Ubuntu. Està basada en l'entorn d'escriptori Englightenment E17 i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). Ja veieu, moltes distribucions lluiten per ostentar el primer lloc de "lleugeresa". La distribució vindrà en un CD, i inclourà Abiword, Gnumeric i Sylpheed Claws en lloc de l'eina ofimàtica OpenOffice.org i el client de correu Evolution. ===Goobuntu=== Goobuntu és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu que Google fa servir dins les seves oficines. Prop de la meitat dels 20.000 empleats de Google fan servir aquesta versió modificada d'Ubuntu. Alguns han suggerit que Google podria estar planificant llançar al mercat la distribució d'una forma més extensa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Goobuntu Com hem dit, existeixen centenars de derivacions. Sense arribar a ésser una llista exhaustiva, es poden trobar moltes de les derivacions a la [https://wiki.ubuntu.com/DerivativeTeam/Derivatives llista de derivats de la wiki d'Ubuntu]. ===Linux MInt=== Linux Mint és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu (des del 7 de setembre de 2010 també té una edició basada en Debian). L'objectiu principal d'aquesta distribució és facilitar als usuaris que volen utilitzar formats privatius en la seva vida diària. Per això, incorpora un seguint de paquets privatius, prioritzant així el "confort" de l'usuari, respecte la llibertat de programari. Tot el contrari de la filosofia inicial d'Ubuntu. Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Linux_Mint http://linuxmint.com/ ===gNewSense=== [http://ca.wikipedia.org/wiki/GNewSense gNewSense]: Versió d'Ubuntu amb tan sols programari lliure. La [http://ca.wikipedia.org/wiki/Free_Software_Foundation Free Software Foundation] dóna suport a aquesta distribució. http://www.gnewsense.org/ http://ca.wikipedia.org/wiki/GNewSense ===Peppermint Linux OS (el s.o. perfecte per als petits netbooks)=== Peppermint és un sistema operatiu basat en Lubuntu. Al punt 1.7 Lubuntu vs Xubuntu en parlem una mica. Inclou múltiples aplicacions al núvol. Aquí trobareu una mica d'explicació de les aplicacions tipus núvol: http://xarxanet.org/informatic/recursos/petita-guia-estar-dalt-dun-nuvol-tecnologic Un dels grans avantatges de Peppermint, en vers a altres sistemes, és que li cal molt poc disc dur per ser instal·lat. De les diverses versions disponibles de Peppermint, Peppermint Ice només necessita 1,31 GB per ser instaŀat. Un cop instal·lat, si li afegiu (que no el té instal·lat) OpenOffice i instaleu totes les actualitzacions, només ocuparà 1,92 GB del disc dur. Així doncs, en aquells netbooks que només tenen 4 GB de disc dur, aquesta versió de s.o. és la més adient. ===Guadalinex=== [http://ca.wikipedia.org/wiki/Guadalinex Guadalinex]: Promoguda per la Junta d'Andalusia. ===Lliurex=== [http://ca.wikipedia.org/wiki/Lliurex Lliurex]: Distribució de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana anteriorment basada en Debian. ===Molinux=== [http://ca.wikipedia.org/wiki/Molinux Molinux]: Promoguda per Castella-la Manxa. ===Gnome clàssic=== Per als nostàlgics de l'antic escriptori Hi ha molts usuaris d'Ubuntu que encara troben a faltar aquell escriptori tan senzill amb el menú d'aplicacions i llocs. Doncs bé, hi ha la posibilitat d'instaŀlar una versió de Gnome molt i molt semblant al Gnome dels inicis d'Ubuntu. No funciona exactament igual, però qualsevol antic usuari de Gnome no tindrà cap problema per fer-ne ús. Per instal·lar-ho des de Terminal: sudo apt-get install gnome-session-fallback Per fer-ne ús, el mateix que els altres escriptoris, disponible a la pantalla d'inici. =='''i si no m'agrada Unity, què?'''== Cap problema. Si heu instaŀlat Ubuntu amb el seu escriptori Unity i no us convenç, l'hi podeu afegir altres escriptoris ben fàcilment. Al Centre de Programari de l'Ubuntu hi teniu molts escriptoris disponibles (a continuació us posem el nom d'alguns escriptoris seguit del paquet que cal cercar): KDE, kubuntu-desktop (el del Kubuntu); Edubuntu, edubuntu-desktop; Xfce, Xfce4 (el del Xubuntu); Lxde, lxde (el del Lubuntu); e17, e17 (un escriptori molt lleuger, en parlem al capítol d'instaŀlació reduïda), Openbox, openbox (un altre també lleuger, per a ordinadors justets), etc., etc. En podeu instaŀlar tants com volgueu, no hi ha límit, a part del la capacitat del disc dur del vostre PC. Un cop instaŀlats, els tindreu disponibles a la pantalla inicial on poseu el vostre nom d'usuari. Al costat del nom d'usuari, si feu clic al símbol d'una roda dentada, us apareixeran els escriptoris que hageu instaŀlat prèviament. Hi ha molts escriptoris disponibles, proveu-los i gaudiu-los, que us ho passareu bé! =='''Algun consell'''== No és una mala idea de tindre més d'un escriptori instaŀlat, sempre que tingueu prou espai al disc dur de l'ordinador. Això us aportarà una mica més de varietat de programari i, en el cas que eventualment tingueu algun problema per iniciar el sistema amb l'escriptori habitual, opcionalment ho podreu fer amb l'altra escriptori. En el cas de tindre més d'un escriptori instaŀlat, a la pantalla d'entrada al sistema, allà on poseu el nom d'usuari i contrasenya, al costat hi teniu disponible una roda dentada on triar amb quin escriptori voleu iniciar el sistema. [[Categoria:Guia Ubuntu]] f3ukarkwkywsifhqqogp8yvw4ts1t0m 0 8266 76657 55029 2026-06-21T06:44:42Z Leptictidium 56 76657 wikitext text/x-wiki En llatí les paraules poden ser de dos tipus: * '''Simples''' (que consisteixen d'una sola part). Per exemple: {| class="wikitable" style="width: 300px" |- ! bgcolor="#CCFFFF" | <font face="Arial" size="4">Llatí</font> ! bgcolor="#CCFFCC" | <font face="Arial" size="4">Català</font> |- | align="center" colspan="2" | |- | align="center" bgcolor="#CCFFFF" | '''eo''' | align="center" bgcolor="#CCFFCC" | '''vaig''' |- | align="center" bgcolor="#CCFFFF" | '''fero''' | align="center" bgcolor="#CCFFCC" | '''carrego''' |- | align="center" bgcolor="#CCFFFF" | '''do''' | align="center" bgcolor="#CCFFCC" | '''faig''' |} * '''Compostes''' (Paraules que consisteixen en dues parts, per exemple amb un prefix). Per exemple: {| class="wikitable" style="width: 300px" |- ! bgcolor="#CCFFFF" | <font face="Arial" size="4">Llatí</font> ! bgcolor="#CCFFCC" | <font face="Arial" size="4">Català</font> |- | align="center" colspan="2" | |- | align="center" bgcolor="#CCFFFF" | '''abeo''' (''ab'' + ''eo'') | align="center" bgcolor="#CCFFCC" | '''Marxo''' |- | align="center" bgcolor="#CCFFFF" | '''transfero''' (''trans'' + ''fero'') | align="center" bgcolor="#CCFFCC" | '''porto''' |- | align="center" bgcolor="#CCFFFF" | '''reddo''' (''red'' + ''do'') | align="center" bgcolor="#CCFFCC" | '''torno''' |} ==Parts de la paraula== Els paraules variables (paraules que tenen un final variable depenent de la funció sintàctica que desenvolupen a la frase) tenen un lexema i una arrel ;El lexema El lexema és la part invariable d'una paraula a la qual s'hi afegeixen els morfemes. El sufix final indica la funció de la paraula a la frase (per exemple, quan un esclau romà volia adreçar-se al seu amo (''dominus'') utilitzava la forma vocativa ''domin-e''; equivalent a "Oh, senyor" en català) o la persona involucrada en la frase (per exemple, "jo domino" s'expressa "domin-''or''" i "ells dominen" "domin-''antur''"). En aquests casos, ''domin-'' és el lexema i ''-us'', ''-e'', ''-or'' i ''-antur'' són sufixos. Afegir els sufixos al lexema s'anomena ''declinar''. ;L'arrel L'arrel és la part de la paraula que conté el significat essencial d'una paraula. A diferència del lexema, l'arrel sí que té un significat per ella mateixa. Per exemple, el lexema de ''agito'' (avançar) és ''agit-'' i la seva arrel és ''ag'' (fer, conduir). Aquesta arrel és comuna en paraules de significats semblants com ''ago'' (faig), ''agmen'' (ser conduït). S'ha de tenir en compte la diferència entre lexema i arrel. A l'arrel ''ag'' se li ha afegit el sufix ''(i)to'' que denota freqüència d'acció. Per tant, això forma el lexema ''agit-'' i paraules com ''agito'' (Moure's repetidament). És possible que en una paraula l'arrel i el lexema coincideixin. Per exemple, en la paraula ''agere'' (infinitiu de fer) tan l'arrel com el lexema són ''ag-''. ==Tipus de paraules== ===Noms=== Un '''nom''' (en llatí ''nomen'') és "alguna cosa percebuda o concebuda amb la ment". Hi han dos tipus de noms: els substantius i els pronoms. # '''Substantius''' (''nomen substantivum'') és un nom que denota alguna cosa percebuda o concebuda. Exemples: ''oppidum'' (ciutat), ''fluvius'' (riu) o ''pueri'' (nen). # '''Pronoms''' (''pronomen'') són unes paraules que s'utilitzen per substituir els subtantius. Exemples: ''ea'' (ella), ''ego'' (jo). Els noms tenen terminacions (anomenades declinacions) i tres incidents: nombre, gènere i cas. El nombre indica si el nom es refereix a una o diverses coses; el gènere indica si l'objecte és femení, masculí o neutre; i el cas indica el comportament de la frase. El cas és un concepte que no tenim en català, i per això pot costar una mica d'entendre, però farem els possbiles perquè sigui entenedor. [[Categoria:Llatí|Introducció]] 0nemkke3xaya23dvxxzuodzmalihcst