Viquillibres cawikibooks https://ca.wikibooks.org/wiki/Portada MediaWiki 1.48.0-wmf.1 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquillibres Viquillibres Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Portal Portal Discussió Viquiprojecte Viquiprojecte Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 0 2626 76754 52352 2026-10-28T12:43:09Z Jcb 11031 76754 wikitext text/x-wiki {{llibre madur}} Benvinguts al '''Viquillibre ''Biologia i diversitat de vertebrats''''', que pretén ser una publicació avançada sobre la biologia i diversitat del grup animal vertebrats. Requerirà ben sovint el coneixement per part del lector de nocions avançades de biologia. La intenció és que sigui comprensible en base a altres viquillibres introductoris, els quals encara no són creats. [[Imatge:Amphiplaga brachyptera.jpg|right|thumb|300px|Fòssil d'un Amphiplaga brachyptera]] ==Continguts== {{Falten capítols}} *'''PART I: [[Biologia i diversitat de vertebrats/Introducció al grup vertebrats|Introducció al grup vertebrats]]''' - Introducció general **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Introducció al grup vertebrats/Història del grup|Història del grup]] - [[Imatge:25%.svg]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Introducció al grup vertebrats/Classificació actual|Classificació actual]] - [[Imatge:50%.png]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Introducció al grup vertebrats/Trets sinapomòrfics i plesiomòrfics|Trets sinapomòrfics i plesiomòrfics]] - [[Imatge:25%.svg]] *'''PART II: [[Biologia i diversitat de vertebrats/Morfologia del grup|Morfologia del grup]]''' - Morfologia i anatomia comparada **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sistema integumentari|Sistema integumentari]] - [[Imatge:25%.svg]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sistema esquelètic|Sistema esquelètic]] - [[Imatge:00%.svg]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sistema digestiu|Sistema digestiu]] - [[Imatge:00%.svg]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sistema respiratori|Sistema respiratori]] - [[Imatge:00%.svg]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sistema circulatori|Sistema circulatori]] - [[Imatge:00%.svg]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sistema nerviós|Sistema nerviós]] - [[Imatge:00%.svg]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sistema urogenital|Sistema urogenital]] - [[Imatge:00%.svg]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Especialitzacions sensorials|Especialitzacions sensorials]] *'''PART III: {{s|Classificació}}''' - Caràcters sinapomòrfics i taxonomia dels grups **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Anamniotes|Anamniotes]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Amniotes|Amniotes]] - [[Imatge:50%.png]] *'''PART IV: [[Biologia i diversitat de vertebrats/Diversitat|Diversitat]]''' - Diversitat vivent i fòssil del grup **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Peixos|Peixos]] **{{s|Amfibis}} **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sauròpsids|Sauròpsids (Excepte Aus)]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Aus|Aus]] **[[Biologia i diversitat de vertebrats/Sinàpsids|Sinàpsids]] [[imatge:00%.svg]] ==Bibliografia== L'esquema i gran part del contingut està estructurat en base a les classes impartides a la UAB pel doctor Jesús Matallanas, especialment per l'assignatura de Vertebrats del curs 2007/08. Tot i que l'esbós del llibre serà en base a aquests apunts universitaris, el llibre no estarà ben acabat fins que no estigui totalment referenciat. La bibliografia general utilitzada fins al moment serà llistada aquí: *KARDONG, K. (2006). ''Vertebrates, Comparative Anatomy, Function, Evolution'', Fourth Edition *PIRLOT, P. ''Morfología evolutiva de los cordados''. Omega (1976). {{ISBN|84-282-0430-6}} *[http://www.eol.org Encyclopedia Of Life] *[http://tolweb.org/tree/phylogeny.html Tree Of Life web project] [[Categoria:Biologia]] [[Categoria:Llibres especialitzats]] dhist7k7udebx3se8emezj4o40ddx92 0 2997 76755 50490 2026-10-28T12:43:40Z Jcb 11031 76755 wikitext text/x-wiki {{Falten capítols}} <center>[[Image:Brown Bear Feeding on Salmon 1.jpg]]<p> <big><big><big>Comportament Animal<p> <big>Una guia per entendre com i per què els animals interactuen entre ells i amb l'entorn. <p></center> ==Esquema== '''Primera part: Aproximació''' *{{s|Introducció}} *Objectius *[[/Història|Història de la disciplina]] *Aplicació de l'estudi del comportament '''Segona part: Les eines d'estudi''' *Metodologia *Descripció i mesura *Tipus de mesura '''Tercera part: Les bases del comportament''' *{{s|Hipòtesi dels Quatre Perquès}}(''Four Aims'' d'en Timbergen) *Causes immediates del comportament *L'{{s|Umwelt}} *[[/Patrons fixats de conducta/]] *Estudis Kaspar Hauser *Desencadenador innat *Estímuls supernormals *Ontogènia de la conducta *Gens i comportament *Fonts de variació genètica *Evolució de la conducta *Microevolució *Homologia i analogia en el comportament '''Quarta part:Característiques''' *Motivació *Conflicte *Modificació de comportament per paràsits *Significat adaptatiu del comportament *Eficàcia inclusiva *Interacció entre similitud d'espècies i dels seus ambients *Ús del temps *Comportament espacial *Migració *Selecció de l'hàbitat *Comunicació química *Ús de l'espai *Territori *Busca i selecció d'aliment *Variabilitat del medi *Evitar ser caçat *cripsi *mimetisme *Estratègies reproductives '''Cinquena part: [[/Aprenentatge i memòria/]]''' *Aprenentatge individual *Associació *Aprenentatge latent *Aprenentatge per imitació *La impregnació *Comunicació *Principi d'antítesi '''Enèsima part: El fenomen social''' *Fenomen Social *Sociobiologia ==Bibliografia== L'esquema i gran part del contingut està estructurat en base a les classes impartides a la UAB pel doctor Xavier Espadaler a l'assignatura de Comportament Animal, especialment del curs 2007/08. Tot i que l'esbós del llibre serà en base a aquests apunts universitaris, el llibre no estarà ben acabat fins que no estigui totalment referenciat. La bibliografia general utilitzada fins al moment serà llistada aquí: *''Animal Behavior: An Evolutionary Approach, Eighth Edition''. John Alcock. Sinauer Associates (2005). {{ISBN|0-87893-005-1}} *''Etología, introducción al estudio comparado del comportamiento''. Irenaüs Eibl-Eibesfeldt. Omega (1979). {{ISBN|8428203792}} *''Sociobiología: la nueva síntesis''. Edward Orson Wilson. Omega (1980). {{ISBN|8428205922}} *''La medición del comportamiento''. Paul Martin i Patrick Bateson. Alianza (1991). {{ISBN|8420626732}} [[Categoria:Biologia]] 0e9jzisulyzm52gay4xsh1xwqor3jg7 0 3474 76767 38834 2026-10-28T12:51:07Z Jcb 11031 76767 wikitext text/x-wiki {{Infotaula Coca | color = | textcolor = white | nom = Coca de sagí | altres noms = | image = | image-width = | llegenda = | origen = [[Mallorca]] | tipus cuina = [[Cuina dels Països Catalans]] | ingredients destacats = [[Sagí]], [[ou (aliment)|ou]], [[sal comuna|sal]], [[llimona]], [[sucre]] | forma = Variable, de petites mides | on = [[Mallorca]] | quan = | coques = si | altres = }} La '''coca de sagí''' és una [[coca (pastís)|coca]] dolça de [[Mallorca]]<ref name=coca>Eliana Thibaut i Comalada, ''Les Coques Catalanes'', Proa, Barcelona 1995 {{ISBN|84-8256-131-6}}.</ref> que empra el [[sagí]] (llard o greix animal) i pren la forma d'una coqueta que hom pot emmotlar de diverses maneres segons el gust. ==Recepta== {{Moure a Viquillibres}} Per a elaborar les '''coca de Sagí''' cal que disposeu dels ingredients següents: *800 grams de sucre *800 grams de sagí *1 pell de llimona ratllada *7 rovells d’ou *2 ous sencers ==Preparació== S'enfarina la que entri, i també s'hi posa de vegades un grapat de farina d’ametlla. Es barreja el sucre amb el sagí, i s'hi incorpora la pell de la llimona ratllada i els ous, preferiblement d’un en un. Es lliga tota la massa i s'hi afegeix la farina a poc a poc, fins a aconseguir una pasta amb prou consistència per aplanar damunt del pedrís. Llavors es deixa la massa d’uns 2 centímetres de gruix i, amb l'ajuda de motllos de diferents formes (cors, estrelles, triangles, ...), se'n extrauen les coquetes. Se les posa en una llauna, i se les pinta amb clara d’ou ensucrada, per després coure-les al forn fins que estiguin daurades. ==Referències== {{referències}} {{Cuina catalana|Dolços}} {{Esborrany de gastronomia}} [[Categoria: Coques|Sagí]] 7c7tln6gor8ebxf86lu3p9k96nh68uj 0 3923 76766 42828 2026-10-28T12:50:54Z Jcb 11031 76766 wikitext text/x-wiki L''''arròs a la cassola''' o arròs de muntanya és un plat tradicional català. Sol variar lleugerament segons l'època de l'any. ==Ingredients== *320g d'arròs *400g de pollastre *200g de conill *100g de cap de costella de porc *150g de pèsols *2 carxofes *2 tomàquets *2 cebes *1 pebrot verd *3 alls *safrà *oli d'oliva *sal *pebre negre ==Preparació<ref>Varis autors. ''Arrossos'', pàg. 31. Edita Grup 62, 2005. {{ISBN|84-297-5620-5}}</ref>== Poseu a foc viu una cassola de terrissa amb oli i fregiu-hi el pollastre tallat a trossos, el conill a trossos i la costella també tallada a trossos petits i regulars. Reserveu-los. Aprofiteu l'oli per sofregir la ceba tallada molt fina i, quan agafi color, afegiu primer el pebrot tallat molt fi i finalment els tomàquets ratllats. Se li sol afegir un polsim de sucre per contrarrestar l'acidesa del tomàquet. Afegiu les carxofes tallades a quarts i l'arròs. Remeneu. Afegiu aigua bullent i els pèsols ja cuits i feu-ho coure a foc màxim durant uns minuts, baixeu després l'intensitat dels fogons i continueu axí la cocció. Feu una picada al morter amb els alls i el safrà, deixateu-la amb aigua i tireu-la a la cassola. Salpebreu, porteu a ebullició i estarà a punt setze minuts després. ==Variants== El sofregit té variants a cada casa, es pot fer amb pebrot vermell o amb una nyora o sense pebrots. S'hi poden afegir altres verdures, com ara pèsols o mongetes tendres. S'hi poden afegir carreteres o rossinyols. Segons la gastroteca de la Generalitat de Catalunya, hi ha qui hi posa pebrot vermell escalivat. {{Viquipèdia|Arròs a la cassola|arròs a la cassola}} ==Referències== <references /> [[Categoria:Receptes de cuina|{{SUBPAGENAME}}]] g556p9vywzqgpv6g51f9tpgv7npkwzg 0 3951 76769 42649 2026-10-28T12:51:32Z Jcb 11031 76769 wikitext text/x-wiki __NOTOC__{{resumrecepta|Aperitius|1 persona|5 minuts|1|Fitxer:Tostas de aceite de oliva virgen extra - xurde.jpg|Baix - 150 calories <br><small>(1 llesca amb un rajolí)</small>|A mà}} El '''pa amb oli''' o '''pamboli''' és una de les preparacions més típiques de la cuina [[w:Mallorca|mallorquina]] i de la cuina de les Illes Balears en general. La seva preparació és molt fàcil. Es diferencia del pa amb tomàquet per la quantitat de tomàtiga emprada. ==Ingredients== * Unes llesques de [[w:pa|pa]] de pagès * [[w:Oli|Oli]] d'oliva * [[w:Tomàtiga de ramallet|Tomàtiga de ramallet]] (que es frega al pa) * [[w:Sal (espècia)|Sal]] ==Preparació== Esteneu les llesques i amaniu-les amb l'oli d'oliva. Afegiu-hi un polsim de sal. Si el voleu amb tomàquet fregat, aquest s'ha de tallar en dos pel seu equador, i la polpa s'ha de fregar per tota la superfície de la molla després de tirar-hi l'oli i la sal. L'ordre de posar els ingredients pot canviar segons les famílies. Si el voleu amb tomàquet sencer, aquest s'ha de rentar i tallar en llesques fines i paral·leles al seu equador, i es disposen sobre les llesques de pa sucat amb oli. Se sol acompanyar d'[[w:embotit|embotit]]s, [[w:formatges|formatges]], [[w:carn|carn]]s (especialment [[w:llom|llom]]), [[w:tonyina|tonyina]], [[w:taperera|tàperes]] i [[w:oliva (fruit)|olives]]. També es pot acompanyar de fruites, com les figues, figues de moro, cireres, raïm o ametlles.<ref>''El gust d'un poble'', pàgs 85-86, de Jaume Fàbrega. Cossetània Edicions, 2002. {{ISBN|84-9568-491-8}}</ref>. ==Variants== * Sense tomàtiga. * Amb [[w:pa torrat|pa torrat]] en lloc de cru. * Amb tomàtiga tallada en lloc de fregada, dit ''pa amb oli i tomàtiga''. Es fa, per exemple, a les illes Balears i a Malta. * Amb all. * Amb pebres. * Amb [[w:figa|figues]]. ==Referències== <references/> ==Enllaços externs== * [[Llibre de cuina/Receptes/Pa amb tomàquet|Pa amb tomàquet]] {{Viquipèdia|Pa amb oli|Pa amb oli}} [[Categoria:Gastronomia de les Illes Balears]] [[Categoria:Esmorzars]] 9j6nos5cumdut9i0ljvoxs8svqx8874 0 4195 76768 43147 2026-10-28T12:51:19Z Jcb 11031 76768 wikitext text/x-wiki El '''millar''' (en occità, ''milhar'', ''milhard'' o ''milhas'') és una mena de tarta-púding gran que té cireres a la superfície i que es fa molt al nord d'Occitània (Alvèrnia i Llemosí). És una preparació gran, per a 8-10 persones. Aquesta recepta és del cuiner llemosí Stéphane Nougier, publicat al llibre en francès ''Limousin: recettes traditionnelles'' (pàg. 60, {{ISBN|9782913381292}}) ==Ingredients== *1kg de cireres negres *500ml de llet *110g de sucre *90g de farina *50g de mantega *5 ous *1 pessic de sal ==Preparació== Cobriu un motllo de tartes amb paper de cuina sulfuritzat. Renteu les cireres, traieu-les les cues però no els pinyols (és important) i repartiu-les pel motllo. Barregeu en un bol la farina, el sucre, la sal i els ous; afegiu la llet i bateu. Aboqueu aquest líquid sobre les cireres. Coeu-lo al forn pre-escalfat a 200ºC durant deu minuts, abaixeu-lo a 180ºC i coeu-lo vint minuts més. Cobriu-lo de sucre de seguida que el traieu del forn, perquè fongui. Deixeu-lo entibiar una mica i serviu-lo tebi. ==Variants== Al Llemosí, a més del millar, existeix una altra tarta de cireres, més petita i sobretot molt més prima, que es diu [[Llibre de cuina/Receptes/Clafotís|clafotís (<small>''disponible la recepta''</small>)]], i de la qual teniu també la recepta al llibre de cuina. A Alvèrnia, en canvi, el clafotís tradionalment no es fa, i alguns, per confusió, pensen que el clafotís és el nom llemosí del millar. A Alvèrnia de vegades es fa el millar amb nabius en comptes de cireres. [[Categoria:Receptes de cuina|{{SUBPAGENAME}}]] nprg4njvymyjv2q7ihrgz61vymohe0y 0 4959 76773 61057 2026-10-28T12:53:42Z Jcb 11031 76773 wikitext text/x-wiki == Història == [[Fitxer:Minoan copper ingot from Zakros, Crete.jpg|thumb|Un lingot de coure trobat a Zakros, Creta]] La història de la metal·lúrgia és el domini d'estudi de l'arqueometal·lúrgia. El primer metall que va ser treballat per l'home fou el coure, primer a partir de la forma nativa (metàl·lica) modelat a base de cops. Després es va observar que era més fàcil de modelar si era escalfat (fenomen de la mal·leabilització o recuit: eliminació de les dislocacions o defectes de la xarxa cristal·lina) i amb el temps es va descobrir que es podia fondre i, en conseqüència, era possible la utilització de motlles per a fer peces iguales. És el període conegut com a eneolític. L'or devia ser conegut després del coure, tot i que també podria ser anterior, mentre que la plata i el mercuri foren coneguts durant la mateixa època que el coure, després es descobririen l'estany, el zinc, el ferro i el plom. La temperatura necessària per aconseguir la fusió dels minerals, es va aconseguir insuflant oxigen al caliu a través de tubs de canya.<ref>[http://www.museos-ecuador.com/bce/html/inf_rel/informacion_12.htm Museos-ecuador.com]</ref> <ref>[http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFSerie1-FD890CB4-77AB-9A86-77B4-28DC3E7FD36C&dsID=PDF Prez Maestr, Carmen Armas de metal en el Perú prehispánico.UNED pàg.6]</ref><ref>[http://www.egipto.com/cgibin/forum2004/showthread.php?t=8030 Egipto.com]</ref> El primer aliatge conegut fou el bronze, compost per coure al que s'afegeix estany per tal d'endurir-lo. L'edat del bronze s'estén a l'Orient Pròxim entre el 3500 aC i el 1200 aC, mentre que a Europa se situa entre el 1800 aC i el 700 aC. La utilització del coure a l'Orient mitjà es remuntaria a una data anterior a l'any 4000 aC, potser fins i tot vers el 5000 aC. L'aliatge considerat correcte era 90% coure i 10% estany però en un alt percentatge de troballes arqueològiques la proporció és sempre inferior a 94-6. El coure natiu no era abundant i això va portar a explotar minerals de coure cada cop més pobres, la utilització de l'escalfament per extreure el coure per fusió probablement va portar al descobriment de la transformació del mineral en metall per reducció i a l'aparició del forn baix vers el 1200 aC. [[Fitxer:Brausenstein Hochofen (01) 2006-08-24.jpg|thumb|Un forn bastit a Rosenthal-Bielatal (Saxònia), a principis del segle XVIII]] L'edat del ferro comença cap a l'any 1200 aC al Pròxim Orient, l'Índia antiga i a l'Antiga Grècia (Edat fosca grega) i arriba al nord d'Europa entre el 800 aC i el 700 aC. El ferro fon a una temperatura força més alta que el coure, 1535 °C el ferro i 1084 °C el coure, i la reducció al forn baix era imperfecta i creava una bloc d'aspecte esponjós que havia de ser colpejat repetidament amb el martell per tal de treure les impureses. Els primers en desenvolupar la manufactura del ferro foren els Hitites. El desenvolupament de la metal·lúrgia del ferro es troba a un gran nombre de cultures i civilitzacions al llarg de la història. Els regnes antics d'Orient Pròxim, Antic Egipte, Anatòlia, Cartago, Antiga Grècia, Antiga Roma, Europa antiga i medieval, Xina antiga i medieval, Japó antic i medieval, etc. Durant l'edat mitjana a Europa es va començar a utilitzar la força hidràulica per assegurar una aportació d'aire i augmentar la temperatura, cap el 1450 es va poder fer la primera fosa a un alt forn. Els metalls coneguts durant l'antiguitat no van variar fins al segle XVIII quan es va descobrir el cobalt (Georg Brandt el 1735) i el bismut (Claude François Geoffroy el 1750). Durant aquest segle es va produir un gran desenvolupament de la siderúrgia, sense el que no hauria estat possible la revolució industrial atès que la producció massiva de ferro i acer va possibilitar la seva utilització a la construcció d'edificis i la fabricació de les màquines de vapor. El 1827 Friedrich Wöhler va aïllar l'alumini, el 1855 Henry Bessemer va patentar el primer d'una sèrie de procediments que milloraven la producció d'acer, el seguirien altres com el procediment Gilchrist-Thomas (desenvolupar per Sidney Gilchrist Thomas i Percy Carlyle Gilchrist el 1877) o el forn Siemens-Martin (desenvolupat per Pierre-Emile Martin el 1865). A principis del segle XX Paul Héroult va inventar el forn elèctric d'arc (1907) per a l'obtenció d'acer. Cap a la meitat del segle XX es va començar a produir industrialment metalls com el vanadi, el titani o el beril·li que fins llavors només havien estat utilitzats als laboratoris. Paral·lelament es va començar a desenvolupar nous aliatges, procediments i tècniques per tal de donar resposta a la demanda de la indústria. == Referències == <references/> * [http://archimedes.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.cgi?dir=agric_remet_001_la_1556 De Re Metallica] * [http://www.early-birthplaces.eu/es/Metallrgia_a_Silsia.html La metal·lúrgia a Silèsia] * [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0421105-111228//0.PREVI.pdf Tecnologia del treball del ferro al nordest peninsular en l'ibèric antic i ple] ([[PDF]]) Tesi doctoral de Jordi Auladell i Marquès. Barcelona, 2004. * [http://www.icac.net/upload/26032007101722.pdf Forjant el passat: recerques arqueològiques entorn la metal·lúrgia del ferro] (PDF) Núria Morell i Cortés. * ''La Metal·lúrgia del ferro a l'època medieval al Pallars'' Marta Sancho i Planas, 2005. Lambard : Estudis d'art medieval. Volum: 17. ISSN : 0214-4573 == Vegeu també == * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Aliatges Aliatges] * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mineral Minerals] * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mina_(enginyeria) Mineria] * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Acers Acers] == Bibliografia == * Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); ''Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales'', Llibre I, Edicions Reverté, 1995, {{ISBN|84-291-7253-X}} * Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); ''Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales'', Llibre II, Edicions Reverté, 1996, {{ISBN|84-291-7254-8}} * [http://zincmetalblog.blogspot.com/ Bloc sobre metal·lúrgia] * [http://mmarin-tecno-iesalbeniz.blogspot.es/img/1erBT_ApuntsUD07.pdf Apunts sobre metal·lúrgia] [[Categoria:Metal·lúrgia i siderúrgia]] md3viln8ci64e4atim62k2dmmpc69y0 0 5071 76764 52009 2026-10-28T12:49:54Z Jcb 11031 76764 wikitext text/x-wiki L''''electricitat''' (del grec ''elektron'': ambre) és un fenomen físic l'origen del qual són les càrregues elèctriques i l'energia del qual es manifesta en fenòmens mecànics, tèrmics, lluminosos i químics, entre d'altres<ref>{{cita libro |títol = El pequeño Larousse Ilustrado |any= 2006 |editorial = Editorial Larousse, S. A |id= {{ISBN|970-22-1233-2}}}}</ref>, en altres paraules és el flux d'electrons. =Continguts= *[[L'electricitat/camp elèctric|El Camp Elèctric]] *[[L'electricitat/camp magnètic|El Camp Magnètic]] *[[L'electricitat/corrent continu|El Corrent Continu]] *[[L'electricitat/corrent altern|El Corrent Altern]] *[[L'electricitat/efectes biològics|Efectes Biològics de l'electricitat]] *[[L'electricitat/Contraportada|Contraportada]] =Referències= <references/> [[categoria:tecnologia]] 8pes7r9tiqxcvxbc1vtzlwy3egdewog 0 5509 76771 76135 2026-10-28T12:52:05Z Jcb 11031 76771 wikitext text/x-wiki Aquest llibre està dissenyat per ser una guia pràctica de com utilitzar el llenguatge de programació '''R''' fonamentalment per realitzar anàlisis de dades.<ref name = "RCoreTeam">R Development Core Team (2009). R: A language and environment for statistical computing. R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria. {{ISBN|3-900051-07-0}}, URL http://www.R-project.org.</ref> Existeixen dos llibres similars en anglès, un més centrat en l'anàlisi, [https://en.wikibooks.org/wiki/Statistical_Analysis:_an_Introduction_using_R Statistical Analysis: an Introduction using R]<ref>L'enfocament d'aquest llibre en anglès és bastant més modern que el presentat aquí, molt més clàssic.</ref> i un altre més centrat en la llenguatge, [http://en.wikibooks.org/wiki/R_Programming R Programming]. Dels dos es van traient coses.<ref>Entre altres coses, molta part d'aquesta introducció. Ho agraïm als autors de [http://en.wikibooks.org/wiki/R_Programming R Programming].</ref> Ja hi ha una documentació molt bona a la pàgina web CRAN<ref name = "Rmanuals">[http://cran.r-project.org/manuals.html Manuals oficials] i [http://cran.r-project.org/other-docs.html Documentació escrita per altres usuaris]</ref> i en altes llocs de la xarxa,<ref>Cal citar de forma especial el curs de Roger D. Peng [http://www.coursera.org/course/compdata ''Computing for Data Analysis''] del que s'ha tret molta informació.</ref> però tots aquests recursos estan dispersos i per tant difícils de trobar i comparar. L'objectiu d'aquest Viquillibre és doble. Per una part, ser un lloc on qualsevol pugui compartir els seus coneixements i trucs '''R'''. En segon, ser una referència pels usuaris novells que els hi eviti tenir que anar cercant per la xarxa com amb '''R''' es realitza, p. ex., una prova de khi quadrat mostrant els efectius esperats. L'objectiu és massa ambicions per poder ser assolit sense la col·laboració de la comunitat. Per tant, es sol·licita la seva ajuda. Les col·laboracions són imprescindibles, necessàries i molt molt més que benvingudes. L'animen a corregir, clarificar, millorar i ampliar el contingut d'aquest llibre. Si ho vol fer, a continuació es presenten algunes [[#Algunes convencions tipogràfiques|convencions tipogràfiques]] i [[#Comparteixi els seus coneixements i experiència | pautes]] que s'estan intentant seguir en la redacció. Cal tenir en compte de que aquest no és un llibre d'estadística ni pretén ensenyar estadística. Només és un intent d'explicar com es pot aplicar el mètode estadístic utilitzant el '''R'''. Totes les anàlisi en aquest curs és realitzen escrivint les ordres. Les notes "[https://wikis.uab.cat/jroca/index.php/Bioestad%C3%ADstica Introducció a l'anàlisi estadístic de dades clíniques amb l'R-Commander.] (Estadística aplicada a la medicina amb programari lliure)" és un curs similar a aquest, però utilitzant menús com en el SPSS. == Índex == {| class="wikitable" style="width:30%;float:right;" |- ! Nivells de desenvolupament del Viquillibre |- | Per fer o esborrany: [[Imatge:00%.svg]] |- | Poc desenvolupat: [[Imatge:25%.svg]] |- | Madurant: [[Imatge:50%.svg]] |- | Abundant: [[Imatge:75%.svg]] |- | Considerat complet: [[Imatge:100 percent.svg]] |} * [[/Introducció. Primers passos/]] [[Imatge:100 percent.svg]] ** [[/Introducció. Primers passos#Particularitats del R | Particularitats del R]] ** [[/Introducció. Primers passos#Primers passos | Primers passos]] ** [[/Introducció. Primers passos#Com utilitzar el llibre | Com utilitzar el llibre]] * [[/Llegir i escriure fitxers de dades/]] ** [[/Llegir i escriure fitxers de dades#Definir el directori de treball | Definir el directori de treball]] [[Imatge:100 percent.svg]] ** [[/Llegir i escriure fitxers de dades#Importar dades | Importar dades]] [[Imatge:25%.svg]] ** [[/Llegir i escriure fitxers de dades#Exportar dades | Exportar dades]] [[Imatge:25%.svg]] * [[/Modificar les dades/]] ** [[/Modificar les dades#Les taules de dades | Les taules de dades]] [[Imatge:50%.svg]] ** [[/Modificar les dades#Inspeccionar les dades | Inspeccionar les dades]] [[Imatge:100 percent.svg]] ** [[/Modificar les dades#Tipus de variables | Tipus de variables]] [[Imatge:100 percent.svg]] ** [[/Modificar les dades#Modificar variables | Modificar variables]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Modificar les dades#Els valors desconeguts | Els valors desconeguts]] [[Imatge:100 percent.svg]] ** [[/Modificar les dades#Seleccionar variables | Seleccionar variables ]] [[Imatge:25%.svg]] ** [[/Modificar les dades#Seleccionar observacions | Seleccionar observacions]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Modificar les dades#Ordenar taula de dades | Ordenar taula de dades]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Modificar les dades#Fusionar taules de dades | Fusionar taules de dades]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Modificar les dades#Treballar amb dates | Treballar amb dates]] [[Imatge:100 percent.svg]] ** [[/Modificar les dades#Treballar amb temps i hores | Treballar amb temps i hores]] [[Imatge:25%.svg]] * [[/Gràfics/]] ** [[/Gràfics#Desar els gràfics | Desar els gràfics]] [[Imatge:75%.svg]] ** [[/Gràfics#Paràmetres comuns | Paràmetres comuns]] [[Imatge:50%.svg]] ** [[/Gràfics#Figures amb més d'un gràfic | Figures amb més d'un gràfic]] [[Imatge:75%.svg]] ** [[/Gràfics#Histograma | Histograma]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Gràfics#Diagrama de dispersió | Diagrama de dispersió]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Gràfics#Diagrama de caixa | Diagrama de caixa]] [[Imatge:100 percent.svg]] * [[/Descriptiva d'una sola variable/]] ** [[/Descriptiva univariada#Variables qualitatives | Variables qualitatives]] [[Imatge:75%.svg]] ** [[/Descriptiva univariada#Variables quantitatives | Variables quantitatives]] [[Imatge:00%.svg]] * [[/Relació entre dos variables/]] ** [[/Relació entre dos variables#Relació entre dos variables qualitatives | Relació entre dues variables qualitatives]] *** [[/Relació entre dos variables#Dades independents: Prova de la khi quadrat | Dades independents: Prova de la khi quadrat]] [[Imatge:100 percent.svg]] ** [[/Relació entre dos variables#Relació entre una variable qualitativa i una quantitativa |Relació entre una variable qualitativa i una quantitativa]] [[Imatge:00%.svg]] *** [[/Relació entre dos variables#Estadística descriptiva | Estadística descriptiva]] [[Imatge:100 percent.svg]] *** [[/Relació entre dos variables#Prova t de Student per dades independents | Prova ''t'' de Student per dades independents]] [[Imatge:100 percent.svg]] *** [[/Relació entre dos variables#Prova t de Student per dades aparellades | Prova ''t'' de Student per dades aparellades]] [[Imatge:00%.svg]] *** [[/Relació entre dos variables#Prova U de Mann Whitney | Prova ''U'' de Mann Whitney]] [[Imatge:100 percent.svg]] *** [[/Relació entre dos variables#Comparació de diverses mitjanes: anàlisi de la variància | Comparació de diverses mitjanes: anàlisi de la variància]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Relació entre dos variables#Relació entre dues variables quantitatives. Regressió i correlació | Relació entre dues variables quantitatives. Regressió i correlació]] [[Imatge:75%.svg]] *** [[/Relació entre dos variables#La regressió lineal simple | La regressió lineal simple]] [[Imatge:100 percent.svg]] * [[/Relació entre una variable dependent i diverses independents/]] ** [[/Relació entre una variable dependent i diverses independents#Variable dependent quantitativa: regressió lineal | Variable dependent quantitativa: regressió lineal]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Relació entre una variable dependent i diverses independents#Variable dependent qualitativa: regressió logística | Variable dependent qualitativa: regressió logística]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Relació entre una variable dependent i diverses independents#Variable dependent contatges i taxes: regressió de Poisson | Variable dependent contatges i taxes: regressió de Poisson]] [[Imatge:00%.svg]] * [[/Anàlisi de la supervivència/]]. La variable dependent temps a un esdeveniment [[Imatge:00%.svg]] * [[/Models lineals generalitzats/]] [[Imatge:00%.svg]] ** La variable dependent pot ser normal o no ** Els errors poden ser independents o correlacionats ** No poden existir efectes aleatoris ** La relació entra la variable dependent i les independent no ha de ser forçosament lineal :Exemple: proc genmod del SAS. * [[/Models lineals mixtes/]] [[Imatge:00%.svg]] ** La variable dependent ha de ser normal ** Els errors poden ser independents o correlacionats ** Poden existir efectes aleatoris ** La relació entra la variable dependent i les independent ha de ser lineal :Exemple: proc mixed del SAS. * [[/Models mixtes lineals generalitzats/]] [[Imatge:00%.svg]]. Per als casos en què cap de les assumpcions es compleixen: ** La variable dependent no cal que sigui normal ** Els errors poden estar correlacionats ** Poden existir efectes aleatoris ** La relació entra la variable dependent i les independent no cal que siguin lineal :Exemple: proc glimmix del SAS. * [[/Publicar els resultats/]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/Publicar els resultats#R2HTML | R2HTML]] [[Imatge:50%.svg]] * [[/El llenguatge R/]] ** [[/El_llenguatge_R#Introducció | Introducció]] [[Imatge:75%.svg]] ** [[/El_llenguatge_R#Tipus_de_dades | Tipus de dades]] [[Imatge:75%.svg]] ** [[/El llenguatge R#Operadors | Operadors]] [[Imatge:25%.svg]] ** [[/El llenguatge R#Funcions | Funcions]] [[Imatge:00%.svg]] ***[[/El_llenguatge_R#Funcions_per_treballar_amb_objectes_de_dades | Per treballar amb objectes de dades]] [[Imatge:75%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions per gestionar l'espai de treball de R | Per gestionar l'espai de treball de R]] [[Imatge:50%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions per les dades en R | Per les dades en R]] [[Imatge:00%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions pels valors desconeguts | Per valors desconeguts]] [[Imatge:25%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions matemàtiques | Matemàtiques]] [[Imatge:00%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions estadístiques | Estadístiques]] [[Imatge:00%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions de probabilitats | Probabilitats]] [[Imatge:00%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions per dates i temps | Dates i temps]] [[Imatge:00%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions per a text | Per a text]] [[Imatge:50%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Funcions per directoris i fitxers externs | Per directoris i fitxers externs]] [[Imatge:50%.svg]] *** [[/El llenguatge R#Altres tipus de funcions | Altres tipus]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/El llenguatge R#Càlcul amb funcions | Càlcul amb funcions]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/El llenguatge R#Definició de variables | Definició de variables]] [[Imatge:50%.svg]] ** [[/El llenguatge R#Càlculs amb manipulació de variables | Càlculs amb manipulació de variables]] [[Imatge:50%.svg]] ** [[/El llenguatge R#Matrius | Matrius]] [[Imatge:00%.svg]] ** [[/El llenguatge R#Programació | Programació]] [[Imatge:00%.svg]] * [[/Escriure les funcions pròpies/]] [[Imatge:00%.svg]] * [[/Missatges d'error/]] [[Imatge:00%.svg]] * [[/Apèndix/]] ** [[/Apèndix#Gestió dels paquets | Gestió dels paquets]] [[Imatge:25%.svg]] ** [[/Apèndix#Alguna bibliografia introductòria | Alguna bibliografia introductòria]] ** [[/Apèndix#Enllaços externs | Enllaços externs]] == Algunes convencions tipogràfiques == Aquest document intentarà seguir una sèrie de convencions tipogràfiques per facilitar la lectura. * Els elements propis del llenguatge del '''R''' s'escriuran en minúscules i amb un tipus de lletra d'amplada fixa com <code>aquesta</code> . * Els elements del usuari (p. ex., els noms dels fitxers o de les variables) també s'escriuran amb un tipus de <tt>lletra d'amplada fixa</tt>, però en majúscules. Sovint si no es coneixent bé els elements d'un llenguatge informàtic, hom no sap si una determinada paraula és pròpia del llenguatge o és un paràmetre propi del usuari (p. ex., el nom d'una variable). Això s'evita utilitzant majúscules i minúscules. Aquesta convenció no se seguirà quan s'hagin de llegir un fitxer ja existent que tinguin el nom escrit, totalment o parcialment, en minúscules. Per exemple, sovint en els exemples s'utilitza el fitxer <code>Aids2</code> que està en el paquet '''MASS''' del propi '''R'''. No es podrà escriure en majúscules ja que amb el nom amb majúscules no existeix. * En el codi dels exemples, entre "< ... >" s'escriu les parts que ha de completar el lector. Per exemple, si s'ha d'escriure un títol, s'indicarà com <code>main="<Títol>"</code>. Si s'ha de seleccionar una de les opcions possibles, estaran separades el signe "|" (p. ex., <code>type="<l|p|b|n>"</code>). * En els exemples, quan es presentin barrejats ordres de '''R''' amb els resultats de les mateixes, les ordres aniran precedides pel indicador del sistema d''''R''' que és el símbol <code>">"</code>. * Quan una ordre és massa llarga i està en diverses línies, les línies consecutives estaran precedides pel símbol +: <syntaxhighlight lang="rsplus"> > AIDS = read.table(file="Aids2.csv", # Nom del fitxer + header=TRUE, # Primera fila: noms de les variables + sep=';', # El separador dels camps és un ";" + dec=',', # El separador de decimals és una coma + row.names=1, # Columna amb el identificador dels individus + na.strings = "NA", # Els valors desconeguts estan com "NA" + nrows = -1, # Nombre màxim de línies a llegir (-1: totes) + blank.lines.skip = TRUE # No importar línies en blanc + ) </syntaxhighlight> Si es vol reproduir l'exemple en una sessió '''R''' pròpia, els signes <code>">"</code> i <code>"+"</code> s'han d'esborrar abans d'executar les ordres. == Comparteixi els seus coneixements i experiència == Tots en sortirem guanyant si comparteix els seus coneixements corregint, millorant o ampliant el contingut del llibre. Com es pot compartir la seva experiència amb '''R'''? Hi han moltes coses a fer, com, p. ex. * Com amb qualsevol Viquillibre, fent correccions, ampliant les explicacions, i fer addicions on sigui necessari. * Explicar la sintaxi d'una ordre. * Incloure exemples amb dades incloses en el propi '''R''' o basats dades falses (és a dir simulat conjunts de dades). Si vol compartir la seva experiència, aniria bé seguir unes convencions mínimes (malgrat que no tot el text escrit les segueix: disculpes)<ref>Tret de [http://en.wikibooks.org/wiki/R_Programming R Programming]</ref>: * Escriure el nom de les funcions (i ''ordres'') en l'entorn de codi: <code><nowiki><code>lm()</code></nowiki></code>. * Escriure el nom dels paquets en negreta : <code><nowiki>'''stats'''</nowiki></code> * A excepció dels paquets per omissió, posar el nom del paquet en parèntesi després de cada funció: <nowiki><code>MCMCprobit()</code> ('''MCMCpack''')</nowiki> * Escriure el codi dels exemples amb l'entorn de codi ''rsplus'' amb <code>lang="rsplus"</code> : <code><nowiki><syntaxhighlight lang="rsplus"> ... Codi R ... </syntaxhighlight></nowiki></code> * En el codi dels exemples, escriure entre "< ... >" les parts que ha de completar el lector. Per exemple: <code>main="<Títol>"</code>. Si s'ha de seleccionar una de les opcions possibles, separar-les amb "|" (p. ex., <code>type="<l|p|b|n>"</code>). * Sempre que es pugui, utilitzar referències a la documentació del paquet, la literatura acadèmica i Wikipedia. Recordar que la plantilla [http://ca.wikipedia.org/wiki/Plantilla:Citar_ref Citar ref] de la Viquipèdia encara no funciona en els viquillibres. * Si vol afegir una figura, l'ha de carregar a [http://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal Wikimedia Commons] afegint l'etiqueta <code><nowiki>{{Created with R}}</nowiki></code> i, si en el comentari del gràfic hi escriu el codi que l'ha generat<ref>Veure per exemple, el [http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Estimaci%C3%B3_de_Kaplan-Meier_de_la_superviv%C3%A8ncia_de_malalts_amb_sida.svg gràfic].</ref>, afegir també l'etiqueta <code><nowiki>[[Category:Images with R source code]]</nowiki></code>. La càrrega es pot fer: ** [http://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Upload&uselang=caownwork Formulari per carrega un fitxer] ** [http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:UploadWizard?uselang=ca Auxiliar de càrrega] * En les coses que no tinc clares, hi col·loco un comentari entre dos "XXX", p. ex. "XXX No se si la traducció és correcte.XXX". = Referències = <references/> {{Viquipèdia|R (llenguatge de programació)|R (llenguatge de programació)}} [[Categoria:Manual de R (Estadística)]] [[Categoria:Matemàtiques]] [[Categoria:Programari lliure]] [[Categoria:Llibres introductoris]] [[Categoria:Llibres especialitzats]] [[Categoria:Llibres en estat d'esborrany]] kvrgjk6thxfqqxv995pw9jt0ydkvj44 0 7680 76753 40503 2026-10-28T12:42:52Z Jcb 11031 76753 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=Bibliografia |actual = Criteri ISO orientat a l'edició |anterior = Criteri ISBN orientat a la catalogació |següent = Altres criteris }} L'ISO (Organització internacional de normalització) és l'entitat internacional encarregada de produir els estàndards normatius en els camps industrials i comercials. La normativa ISO 690 és la que s'ocupa d'establir una normativa internacional d'edició de referències bibliogràfiques. Pautes a tenir en compte: La norma ISO 690 ens dóna uns camps determinats que hem d'anar seguint en la mateixa seqüència. Alguns d'aquests camps són opcionals i altres són fixos. Així, la persona que fa una llista bibliogràfica ha de tenir en compte que sempre s'han de seguir les mateixes pautes en els camps opcionals. Per tant, si s'opta per incloure tots o alguns dels elements opcionals, s'haurà de mantenir aquest criteri uniforme al llarg de tot el treball. == Citació de monografies == És aquell document en qualsevol suport, ja sigui llibre, enregistrament sonor, video,..., que no ha estat publicat en sèrie. És una publicació que es completa en un o més volums. Els camps que es faran constar són: # Títol # Responsabilitat secundària: Traductors,… (Camp opcional) # Edició: Núm. d'edició # Dades de publicació: Lloc d'edició, editorial i any # Descripció física: Pàgines del document (Camp opcional) # Col·lecció: Col·lecció i número (Camp opcional) # Notes (Camp opcional) # Número normalitzat: Número ISBN (Camp opcional) # Si hi ha alguna obra que no té traductor o col·lecció o alguna nota,...es passa a descriure el camp següent. Puntuació: * Després de l'autor: Punt espai * Després del títol: Punt espai * Entre títol i subtítol: Dos punts espai * Després de la responsabilitat secundària: Punt espai * Després de l'edició: Punt espai * Després del lloc d'edició: Dos punts Espai * Després de l'editorial: Coma espai * Després de l'any de publicació: Punt espai * Després de les notes: Punt espai * Abans del nom de la col·lecció: Obrir parèntesi * Després del nom de la col·lecció: Punt i com espai * Després del número de col·lecció: Tancar parèntesi punt * Després de notes: Punt espai * Després del número normalitzat: Punt Tota la puntuació ha de ser exacta. És totalment important seguir els mateixos espais. En cas contrari, la cita bibliogràfica seria incorrecta. D'aquesta manera, la cita bibliogràfica quedaria de la següent manera: COGNOMS DE L'AUTOR, Nom de l'autor. ''Títol del llibre: Subtítol del llibre''. Núm. d'edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Núm. pàgines. (Col·lecció; Núm. de la col·lecció). Notes. <nowiki>{{ISBN|xxxxxxxxxx}}</nowiki>. Exemples: * TORO, Josep. ''El cuerpo como delito: Anorexia, bulimia, cultura y sociedad''. Barcelona: Editorial Ariel, 1996. 353 p. (Ariel Ciencia). {{ISBN|84-344-8023-9}}. * LAZARUS, Richard S.; FOLKMAN, Susan. ''Estrés y procesos cognitivos''. Trad. de María Zaplana. Barcelona: Martínez Roca, 1986. 468 p. (Biblioteca de Psicologia, psiquiatría y salud. Serie Universidad; 3). {{ISBN|84-270-1013-3}}. Tipografia: * Els títols dels llibres sempre van subratllats o en cursiva. Quan s'adopta una de les dues formes, sempre s'ha d'utilitzar la mateixa. * En els esborranys mecanografiats, la lletra cursiva s'indica subratllant la paraula o frase corresponent, que en passar a impremta, s'haurà de compondre en cursiva. Utilització de les diverses llengües en els camps: * Hi ha camps on s'utilitza la llengua en què està escrit el document i n'hi ha d'altres que s'utilitza la llengua de la persona que fa la cita bibliogràfica. Els camps que s'utilitza la llengua en què està escrit el document són: Autor - Títol - Responsabilitat secundària - Edició - Dades de publicació - Col·lecció * Els camps que s'utilitza la llengua de la persona que fa la cita bibliogràfica són: Descripció física - Notes == Regles, excepcions i variants dels diferents camps == === Autor o autors === # De vegades ens podem trobar que l'obra no té un nom d'un autor determinat sinó que figura només el nom d'una entitat. En aquest cas: #: Mirarem si és una obra que tracta pròpiament de l'entitat (memòria, pressupostos, repertori, catàleg... de l'entitat). Si és així, l'autor serà l'entitat. #:* COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA. ''Memòria 1997''. Barcelona: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, 1998. 91 p. #: En cas contrari, s'entra la cita bibliogràfica directament pel títol. Exemple: #:* ''Pla de salut de Catalunya''. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1997. 492 p. Inclou un full solt amb una fe d'errades. {{ISBN|84-393-4242-X}}. # Hi ha altres obres on no hi ha autor/s, sinó que hi ha un editor literari. En aquest cas, l'editor literari es considera autor de l'obra sempre que el seu nom estigui clarament especificat a les fonts d'informació. En aquest cas es posa el nom de l'editor seguit de (ed.) o (eds.). Exemple: #:* DUNNETTE, Marvin D. (ed.). ''Handbook of industrial and organizational psychology''. New York [etc.]: John Wiley & sons, 1983. 1740 p. {{ISBN|0-471-88642-4}}. # També pot ser que hi hagi dos o tres autors, o dues o tres entitats autores. En aquest cas, s'anoten una darrere l'altra separades per; espai. Exemple: #:* GREENSPAN, Stanley I.; LIEFF BENDERLY, Beryl. ''El crecimiento de la mente y los ambiguos origenes de la inteligencia''. Traducción de Ernesto Thielen. Barcelona: Paidós, 1997. 401 p. (Paidós transiciones; 8). {{ISBN|84-493-0505-5}}. # Quan hi ha més de tres autors en una mateixa obra (ja siguin persones o entitats), l'obra es referencia amb el nom del primer dels autors, de la forma convencional, afegint-hi [et al.]. Exemple: #: En l'obra ''Manual de técnicas e instrumentos de formación en la empresa'', els autors són: Federico Gan, Eva de Francisco, Beatriz Alonso i Santiago Puyol. Per tant, la cita quedaria de la següent manera: #:* GAN, Federico [et al.]. ''Manual de técnicas e instrumentos de formación en la empresa''. Barcelona: Ediciones Apóstrofe, 1995. 384 p. (Apóstrofe itinerario). {{ISBN|84-455-0111-9}}. === Títol === El títol s'ha de posar igual que apareix a la font. En alguns casos ens poden trobar que hi hagi un títol i segueix tipogràficament amb una altra frase. Aquesta altra frase s'anomena subtítol. :a) El subtítol el posarem després del títol seguit de : espai. El subtítol s'ha d'escriure exactament com aparegui en el llibre (tenint en compte si la primera lletra és majúscula o minúscula). Exemple: :* ROSEN, David. ''El Tao de Jung: Una vía a la integridad''. Traducción de Alicia Sánchez Millet. Barcelona: Paidós, 1996. 237 p. (Paidós Junguiana; 1). {{ISBN|84-493-0520-9}}. :b) També ens podem trobar que hi hagi un títol i al costat la seva traducció en altres llengües. Això s'anomena títol paral·lel. A la cita bibliogràfica ho posariem després del títol i després la puntuació: Espai = espai. Exemple: :* ''Psicologia = Psychology''. Londres: Association of psychology, 1996. 345 p. {{ISBN|5-656-25896-3}}. === Designació general de material === Quan estem descrivint un material que no és un llibre (ex.: un vídeo, cassette, CD,…) farem constar a darrere el títol, el tipus de material que és. La designació general de material està concretat per una sèrie de paraules que són les següents. Sempre s'utilitzarà una d'aquestes paraules. No és correcte utilitzar altres paraules o sinònims. Llista de paraules per designar el material:Enregistrament de vídeo, enregistrament sonor, material gràfic, microforma, multimèdia (Multimèdia s'utilitza quan el material el formen diferents materials. Per exemple un llibre que a més porta un cassette, un joc i un manual d'instruccions). Aquestes paraules sempre aniran entre claudàtors. Exemple: * ''El sistema català de serveis socials'' [Enregistrament de vídeo]. Barcelona: Escola Universitària de treball social, 1996. === Lloc de publicació === Si en posar el lloc de publicació hi hagués més d'un nom (ex: Buenos Aires, Barcelona, Madrid) es posa en primer lloc el que es troba primer i després [etc.]. Exemple: * Buenos Aires [etc.] Si, tot al contrari, no hi consta el nom del lloc, es posa [s.l.]. Exemple: * [s.l.]: Eumo, 1998. === Editorial === En cas que no constés el nom de l'editorial es posa [s.n.]. Exemple: * Barcelona: [s.n.], 1998. === Com citar congressos, conferències, fires, exposicions,... === A l'hora de citar congressos, conferències, fires,. exposicions,…es posa el títol i després del títol s'obre parèntesi i s'especifica el número del congrés…, l'any i el lloc on es va fer. Finalment es tanca parèntesi. Cada element d'aquesta informació anirà separada per : espai. Exemple: * ''Congreso de servicios sociales municipales : conferencias y ponencias''. (1r.: 1995: Sitges). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1996. 397 p. {{ISBN|84-7794-442-3}}. === Citació de capítols o fragments de llibres === Els '''camps''', en aquest cas, serien els següents: * Autor del capítol o fragment * Títol del capítol o fragment * Element d'enllaç: L'element d'enllaç és, si estem fent la cita en català, "dins".; si estem fent la cita en castellà, "en"; * Títol del llibre * Edició * Dades de publicació: Lloc d'edició, editorial i any * Pàgines: Pàgines on és l'article La puntuació després de cada camp quedaria de la següent manera: * Després de l'autor del capítol o fragment: Punt espai * Després del títol del capítol o fragment: Punt espai * Després de l'element d'enllaç: : espai * Després del títol del llibre: Punt espai * Després del lloc d'edició: Dos punts espai * Després de l'editorial: Coma espai * Després de l'any de publicació: Punt espai * Després de les pàgines: Punt La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera: COGNOMS, Nom de l'autor. "Títol del capítol: Subtítol del capítol". Dins: ''Títol del llibre: Subtítol del llibre''. Lloc d'edició: editorial, any. Pàgines. Exemple: * MORAGAS MORAGAS, Ricardo. "Biología". Dins: ''Gerontología social : envejecimiento y calidad de vida''. Barcelona: Editorial Herder, 1995. p. 45-69. ;Tipografia: El títol del capítol o fragment sempre va entre cometes, mentre que el títol del llibre va en cursiva o subratllat. == Publicacions en sèrie == ''Per a revistes o altres tipus de publicacions seriades.'' Cal tenir en compte que quan diem citació de publicacions en sèrie ens referim a tota una revista sencera, és a dir, a tota la revista (amb tots els números). Si volem citar un número concret d'una revista, aniria en un altre apartat que explicarem a continuació. Els '''camps''' són: * Títol * Autor * Edició * Designació dels números: El primer número que va sortir amb la seva data de publicació i l'últim número amb l'última data de publicació. Si és una publicació que encara es publica es deixa en blanc l'últim apartat. (Camp opcional) * Dades de la publicació: Lloc d'edició, editorial i any * Descripció física: Números de què consta la col·lecció (Camp opcional) * Col·lecció (Camp opcional) * Periodicitat * Notes (Camp opcional) * Número normalitzat: Número ISSN (Camp opcional) Després de cada camp hi ha la següent puntuació: * Després del títol: Punt espai * Després de l'autor: Punt espai * Després de l'edició: Punt espai * Després del primer número: Obrir parèntesi, posar la data d'aquest primer número, tancar el parèntesi i posar un guió * Després de l'últim número: Obrir parèntesi, posar la data de l'últim número, tancar parèntesi i punt espai. Si la revista encara es publica, es deixa un espai en blanc. * Després del lloc d'edició: : espai * Després de l'editorial: Coma espai * Després de l'any de publicació: Punt espai * Després de la descripció física: Punt espai * Després de la col·lecció: Punt espai * Després de la periodicitat: Punt espai * Després de les notes: Punt espai * Després del número normalitzat: Punt La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera: ''Títol de la revista o diari''. Número del primer exemplar (data d'aquest número) - Número de l'últim exemplar (data d'aquest número). Lloc d'edició: editorial, any del primer número - data de l'últim número. Números de què consta la sèrie. Nom de la col·lecció. Periodicitat. Notes. Número normalitzat. Exemple: * ''Full Informatiu''. Núm. 1 (setembre 1986) -. Barcelona: Col·legi Oficial de Psicólegs de Catalunya, 1986 -. Mensual. ;Tipografia: Els títols de revista sempre van subratllats o en cursiva. És el mateix cas que amb els llibres. == Revista o diari == Els camps serien: * Nom de la revista * Lloc de publicació * Any * Número La puntuació que aniria després de cada camp, és: * Després del títol: Punt espai * Després del lloc d'edició: Coma espai * Després de l'any de publicació: Coma espai * Després del número: Punt La cita bibliogràfica quedaria de la següent manera: ''Títol de la revista''. Lloc d'edició, any, número. Exemple: * ''AEDIPE''. Madrid, 1998, núm. 5. ;Tipografia: Igual que els títols de monografies i publicacions en sèrie. Sempre anirà subratllat o en cursiva. == Articles dins d'una revista o diari == Els camps per citar articles de revista o diaris són: * Autor de l'article * Títol de l'article * Títol de la revista o diari * Edició * Número de la revista i data * Pàgines La puntuació després de cada camp aniria de la següent manera: * Després de l'autor de l'article: Punt espai * Després del títol de l'article: Punt espai * Després del títol de la revista o diari: Punt espai * Després de l'edició: Punt espai * Després del número de revista: Obrir parèntesi * Després de la data de la revista: Tancar parèntesi coma * Després de les pàgines: Punt La cita bibliogràfica seria: COGNOM, Nom de l'autor. "Títol de l'article". ''Títol de la revista''. Edició. Número (data), pàgines. Exemple: * GARRIGA, Concepció. "Els abusos sexuals en el context de la relació terapèutica". ''Full Informatiu''. Núm. 106 (setembre 1998), p. 2. ;Tipografia: El títol de l'article sempre anirà entre cometes, mentre que el títol de la revista o diari sempre anirà en cursiva o subratllat. == Ordenació de la bibliografia == Quan és només una cita bibliogràfica, es pot posar el nom de l'autor directament (nom i cognom), però generalment es fa una llista amb cites bibliogràfiques. En aquest cas, els noms dels autors aniran ordenats alfabèticament. Per tant s'entrarà: COGNOM, nom. El sistema d'ordenació és paraula per paraula. 6r9ajslm3ob0ijyw105z2i2kc7rn4qp 0 8110 76765 69638 2026-10-28T12:50:36Z Jcb 11031 76765 wikitext text/x-wiki {{inacabat|Unapersona}} __NOTOC__ {| border="0" cellpadding="5" cellspacing="0" width="90%" style="margin:auto;" |- | style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); background-color: black; font-family: Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: small; font-weight: bold; padding-bottom: 0pt; padding-top: 0pt;" height="10" | |- | style="border-left: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-right: 1px solid rgb(170, 170, 170);" | <div class="center"> ''Benvinguts al Viquillibre de ''<br /> <span style="font-size:xx-large; font-variant: small-caps;">Llatí</span> </div> <br /> {| cellspacing="0" cellpadding="10" border="0" align="center" |---- align="center" |[[Fitxer:Meister_von_San_Vitale_in_Ravenna_004.jpg|150px|center|]]<br style="clear:left;"/><span style="font-variant: small-caps">{{w|Llatí|Article a la Viquipèdia}}</span> |} <br clear="both"> == Índex == # [[/Situació lingüística del llatí|Què és el llatí?]] ''L'origen del llatí, l'indoeuropeu.'' # [[/Introducció al Llatí/]] ''L'estructura bàsica del llatí.'' # [[/Gramàtica bàsica/]] ''Introducció a la gramàtica llatina.'' ;Capítol 1: Oracions bàsiques # [[/El cas nominatiu/]] ''Creació de frases bàsiques, amb adjectius i el verb "ser/estar".'' # [[/Adjectius/]] ''Petit introducció als adjectius.'' # [[/Els verbs: El present d'indicatiu/]] ''Introducció als verbs llatins i el present d'indicatiu.'' # [[/Adjectius comparant, adverbis i preposicions/]] ''Continuació dels [[/Adjectius/]] i explicació dels adverbis i les preposicions.'' # [[/El cas acusatiu/]] ''Creació de frases amb verb transitiu.'' # [[/Pronoms/]] ''Els pronoms llatins.'' # [[/Activitats del capítol 1/]] ''Lectura per traduir i petita llista de vocabulari.00 ---- ;Capítol 2: Frases complexes # [[/L'imperfet/]] ([[:en:Latin/Lesson_8-Imperfect_and_Future]]) ''El temps imperfet'' # [[/Els casos genitiu i datiu/]] ''Indiquen objectes indirectes i possessions.'' # [[/El Futur/]] ([[:en:Latin/Lesson_8-Imperfect_and_Future]]) ''Verbs en temps futur'' # [[/Els casos ablatiu i vocatiu/]] ''Indica una construcció ablativa / adreçant-se directament a algú'' # [[/3a, 4a i 5a declinació/]] ''La resta de categories de noms'' # [[/Verbs irregulars/]] ''Llista de verbs irregulars'' # [[/Activitats del capítol 2/]] ---- ;Capítol 3: Frases avançades # [[/L'imperatiu/]] ''Donant ordres'' # [[/Verbs passius i actius/]] # [[/L'indicatiu passiu/]] ''El present, passat i futur en forma passiva'' # [[/Parts principals/]] ''Les quatre parts d'un verb i les conjugacions verbals'' # [[/El Perfet d'indicatiu/]] ''Els usos i la formació del perfet d'indicatiu'' # [[/Verbs passius en perfet d'indicatiu/]] ''Utilització del perfet en forma passiva'' # [[/Futur i passat perfet/]] # [[/Construccions ablatives absolutes i acusatives infinitives/]] # [[/Activitats del capítol 3/]] == Bibliografa == [[File:Formulario di epistole, 1490, occhietto.png|thumb|1490]] === Referències generals === * C. BATTISTI </small> . ''Aviamiento allo studio del latino volgare''. Bari, 1949. * M. C. DÍAZ Y DÍAZ </small>. ''Antología del latín vulgar''. Ed. Gredos, Madrid, 1962. * C. H. GRANDGENT </small>. ''Introducción al Latín Vulgar''. Trad. Madrid, CSIC, 1970. * K. P. HARRINGTON </small>, J. PUCCI </small>, y A. G. ELLIOTT </small>. ''Medieval Latin''. Univ. Chicago Pres, 2a edición, 1997 {{ISBN|0-226-31712-9}} * J. HERMAN </small>. ''El latín vulgar''. Trad., intr., índice y bibliografía de C. Arias Abellán. Ed. Ariel, Barcelona, 1997 {{ISBN|84-344-8219-3}}. * N. VINCENT </small>. "Latin". En ''The Romance Languages'', M. Harris y N. Vincent (eds.), Oxford Univ. Press, 1990 {{ISBN|0-19-520829-3}} === Lectures addicionals === * M. BANNIARD </small>. ''Du latin aux langues romanes''. Linguistique p. 128-160. París, 1997. * M. BONNET </small>. ''Le Latin de Grégoire de Tours''. Hildesheim, Olms, 1968. * Eugenio COSERIU </small>. ''Estudios de lingüística románica''. Editorial Gredos, Madrid, 1977. * Josse de KOCK </small>. ''Introducción a la lingüística automática de las lenguas románicas''. Editorial Gredos, Madrid, 1974. * Helmut LUEDTKE </small>. ''Historia del léxico románico''. Editorial Gredos, Madrid, 1974. * Wilhelm MEYER-LUEBKE </small>. ''Introducción a la lingüìstica románica''. Editorial Hernando, Madrid, 1927. * Karl VOSSLER </small>. ''Formas poéticas de los pueblos románicos''. Losada, Buenos Aires, 1960. == Enllaços externs == * [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/latin.html Diccionario Freelang] - Diccionario latín-español/español-latín. * [http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/5_aps/esplap03.htm Diccionario Palladium] - Excelente diccionario en línea latín-español y español-latín. Ofrece varias posibilidades de traducción y otras características. * [http://www.babylon.com/free-dictionaries/languages/latin/ Diccionario Latín-Inglés] - Excelente diccionario en línea latín-inglés. * [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/resolveform?lang=Latin Charlton T. Lewis & Charles Short: ''A Latin Dictionary'' (at Perseus Project)] (en inglés) * [http://www.textkit.com Textkit] - Una excelente página que contiene libros gratuitos de latín para principiantes y textos en general (tanto la página como los libros están en inglés). * [http://ephemeris.alcuinus.net Ephemeris] - Diario de noticias en latin. * [http://web.archive.org/19991110094009/www.geocities.com/CollegePark/Square/6226/index51.htm Prefijos Latinos usados en Español] * [http://www.internetpolyglot.com/lessons-ln-es Lecciones latinas del vocabulario en el Internet Polyglot] * [http://www.savefile.com/projects.php?pid=498904 Programa para conjugar los verbos en latín (open source)] * [http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=2072 Algunos apuntes sobre Roma y la coexistencia de idiomas] * [http://dialnet.unirioja.es/servlet/listaarticulos?tipo_busqueda=ANUALIDAD&revista_busqueda=5908&clave_busqueda=2004 Aemilianense] Revista internacional sobre la génesis y los orígenes históricos de las lenguas romances. * [http://web.archive.org/20040622105858/www.geocities.com/urunuela29/mpidal/gramatica.htm Gramática] Elementos que forman la lengua española. * [http://www.orbilat.com/Languages/Latin_Medieval/Dag_Norberg/01.html El latín hacia el final de la era imperial] de Dag Norberg (en inglés). * [http://print.google.com/print?hl=en&id=_OzEl6nLsGIC&lpg=PR4&pg=PR1&printsec=4 Una introducción al Latín vulgar] de C.H. Grandgent (en inglés). * [http://circuluslatinusmatritensis.blogspot.com/ Circulus Latinus Matritensis] * [http://www.google.com/intl/la/ Latin Google], version de Google en latín * [http://recherche.univ-montp3.fr/cercam/rubrique.php3?id_rubrique=36 "Vita Latina"] Sitio de la revista publicada por el Centro de Estudios e Investigación sobre las Civilizaciones Antiguas del Mediterraneo. Contiene sumarios y resúmenes (en Francés). * [http://www.dudasytextos.com/recursos/diccionario_latin.htm Diccionaro de latín litúrgico] * [http://www.yleradio1.fi/nuntii/ Nuntii Latini (YLE Radio 1)] Estación de radio de Finlandia que transmite un noticiero en Latín (Nuntii Latini). La página misma está escrita casi en su totalidad en Latín y tiene algunas secciones traducidas al Inglés y al Alemán. |- | style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); background-color: #f9d616; font-size: xx-small; height: 5px;" height="5" | |} </div> [[Categoria:Llatí]] [[pl:Łacina/Okładka]] 3odhh31sl4o8un4jqpdqzqfcrd5yaqo 0 8568 76762 53965 2026-10-28T12:49:09Z Jcb 11031 76762 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=Introducció a la música |actual=El pentagrama |anterior=L'escriptura de la música |següent=Les notes }} El '''pentagrama''' és una pauta formada per cinc línies horitzontals, paral·leles i equidistants entre si, que serveixen per a escriure la música. Les distàncies compreses entre les línies són els espais. Les línies i espais es compten de baix a dalt. La posició de les notes a les línies o els espais, indica l'altura relativa de cada un dels sons que componen la línia melòdica (Això s'explica més detalladament al següent punt). Les cinc línies i els quatre espais d'un pentagrama no són suficients per a abastar totes les notes possibles. Quan una línia de sons depassa aquests límits s'afegeixen petites línies per sobre i per sota de les del pentagrama anomenades '''línies addicionals''' on es col·loquen les notes que no tenen cabuda dins del pentagrama. Dintre del pentagrama i també per sobre i per sota s'escriuen els diferents signes musicals. Vegeu un exemple de pentagrama amb notes: [[Fitxer:C maj.png|700px|center|Escala de do major]] En aquest exemple es poden veure les esmentades línies addicionals en la primera i última nota. ==Referències== * Ottó Károlyi, ''Introducción a la música''. Alianza Editorial (Madrid, 2006) {{ISBN|84-206-3526-X}} * Joaquín Zamacois, ''Teoria de la música. Libro I''. Editorial Labor (Barcelona, 1981) {{ISBN|84-335-7837-5}} gqer85ndrxvnxx3bm1xbpj3s792siyb 0 9861 76763 61031 2026-10-28T12:49:41Z Jcb 11031 76763 wikitext text/x-wiki == Objectiu del llibre == Pretenem realitzar una guia per tal d'utilitzar el ioga amb adolescents tot combinant teoria amb casos pràctics per fer més entenedor el discurs i donar un punt de partida per tal que es pugui realitzar un treball d'un any amb un grup d'adolescents. Hem realitzat una introducció al ioga i als adolescents tot descrivint com hauria de ser el ioga per adolescents. A la part pràctica hem programat la temàtica d'un curs lectiu a partir d'emocions, sensacions i valors a treballar amb els adolescents. Ho hem exemplificat amb dues sessions de ioga, una d'específica per treballar la temàtica del curs i una altra sessió global on treballar tot el cos. Finalment presentem una proposta d'enquesta per a joves per tal de saber en quin punt de partida i quins efectes ha tingut. Alhora presentem les contestacions reals d'un grup d'adolescents d'on es poden extreure forces conclusions i en certa forma validar les hipòtesis i conclusions d'aquesta guia. == Introducció == ===Que és el ioga?=== [[Fitxer:Patanjali.jpg|vinheta]] El [[w:Ioga|ioga]] (en sànscrit i pali: '''योग''', ''yóga'', "jou" o "unió") és una de les sis ''[[w:Dàrxana|darsanes]]'' o escoles de filosofia índia ortodoxes del pensament indi.<ref name="Danilo p28">Danilo Hernández, ''Claus del Ioga'' [1997], p. 28</ref> Segons el [[w:Ioga_sutra|Ioga sutra]] considerat el text fundacional del ioga escrit per [[w:Patanjali|Patanjali]] el defineix com a cessació o supressió dels processos mentals: योग: चित्त - वृत्ति निरोध : ''yogaḥ citta - vṛtti-nirodhaḥ'' del Ioga sutra 1.2. <ref name="dsc">{{ref-llibre|cognom=Pujol|nom=Oscar|enllaçautor=Òscar Pujol Riembaud|títol=[[Diccionari sànscrit-català]]|consulta=28 desembre 2015|any=2005|editorial=Enciclopèdia Catalan|lloc=Barcelona|pàgines=150|isbn=84-412-1405-0}}</ref> El ioga que es practica actualment s'acosta més al Hatha ioga que el Raja Ioga de Pantajali. És un ioga més basat amb les postures ([[w:Asana|asana]]) però la base filosòfica beu del text tradicional Ioga Sutra. <ref name="ysop">{{ref-llibre|nom=Patañjali|editor=Òscar Pujol|títol=Yogasūtra. Els aforismes del ioga|consulta=26 març 2016|any=2014|editorial=Pagès editors|lloc=lleida|isbn=978-84-9975-504-5}}</ref> === Característiques de l'adolescència=== Hi ha moltes teories que expliquen l'adolescència com una etapa d'impàs entre la infància i l'adultesa. Arrel d'aquesta descripció quan es pretén incidir en aquesta etapa de la vida es persegueix preparar la persona per la següent etapa. És important treballar per dotar d'eines per quan s'arribi a l'etapa adulta. Però tal i com es creu des del ioga s'ha de treballar pel present, per l'acceptació de l'ara i del aquí. Per conèixer en quin punt de partida estem per tal d'evolucionar. Per això nosaltres ens hem basat en aquest treball amb les visions que donen identitat pròpia a l'etapa dels adolescents. L’adolescència és una etapa de la vida molt intensa plena de canvis a diferents nivells. Es podria dir que és el pas d'infant a adult, però seria reduccionista definir-la només com a època d'impàs entre dues etapes. Al llarg de tota la vida les persones experimenten canvis però a l'adolescència és quan es produeixen més intensament i a més velocitat. <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Ioga i adolescents|url=http://www.cuerpomenteyespiritu.es/wp-content/uploads/2014/07/Yoga_adolescencia.pdf|edició=|llengua=|data=|editorial=Treball de l'escola de ioga Yoga Síntesis|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> L'adolescència és una època de descobriments, un descobriment de la pròpia personalitat i de la societat que l'envolta. A la nostra societat l'adolescència s'allarga molt i no hi ha cap ritual de pas clar. Cap ritual que marqui el pas a l'edat adulta. Fet que complica aquesta etapa. La societat viu aquesta etapa en la qual el jove ja no és un nen, però tampoc és un adult i, per tant, ocupa un lloc poc definit i difícil de gestionar amb ell mateix i amb el seu entorn. És una edat on es trenquen els lligams de l'infant amb els pares per a consolidar-se una personalitat pròpia. S’està formant la seva identitat a la vegada que, biològicament i a nivell hormonal, s’estan donant molts canvis en el seu propi cos. En el temps actual els joves tenen moltes activitats i responsabilitats a fer com estudiar, classes extraescolars, ajudar o cuidar als germans, etc. i alhora reben molts estímuls derivats de l’accés a les xarxes socials de manera continua i del ritme de vida que els envolta. Tot això els pot portar a nivells alts d’estrès''.'' Des del punt de vista físic, aquest estadi s'inicia aproximadament amb la [[W:Pubertat|pubertat]] i acaba amb la formació del cos adult, però les expressions psicològiques, cognitives, culturals i socials de l'adolescència poden començar abans i acabar bastant més tard. L'[[W:OMS|OMS]] defineix l'adolescència com l'etapa que va entre els 11 i 19 anys, considerant-se dues fases, l'adolescència primerenca 12 a 14 anys i l'adolescència tardana 15 a 19 anys.<ref name="anales">M Rodríguez Rigual. [http://db.doyma.es/cgi-bin/wdbcgi.exe/doyma/mrevista.fulltext?pident=13048412 Taula rodona: Adolescència - Necessitat de creació d'unitats d'adolescència] (en castellà). An Pediatr 2003; 58: 104 - 106. Últim accés 19 d'abril, 2008.</ref> En general, a falta de rituals establerts, els nens solen prendre les activitats estipulades com a adultes com a "fals ritual", fals en el sentit d'artificial, de transició a l'adultesa. Aquesta voluntat i intents són de vegades vistos com una actitud de revolta.<ref name="wal">Walker Moore, ''Ritual de transición en la crianza de los hijos'', Thomas Nelson Inc, [[2008]]. {{ISBN|9781418581374}} {{es}}</ref><ref name="ado">Silvia Di Segni de Obiols, ''Adolescencia, posmodernidad y escuela'', Noveduc Libros, [[2006]]. {{ISBN|9789875381544}} {{es}}</ref> Quan el pas de la infantesa a l'adultesa es fa en un ritual definit i puntual, la línia divisòria entre ambdues és clara i l'adolescència és curta. Actualment els adolescents estan immersos dins la societat de la imatge i la interconnexió visual mitjançant les xarxes socials. La majoria utilitzen la imatge per comunicar i els adolescents hi han entrat de ple. Segons paràmetres de finals de segle XX podríem dir que estan sobreexposant la seva imatge. Potser encara és aviat per conèixer quines repercussions tindrà però segur que la imatge personal encara ha guanyat més pes. === Ioga per adolescents === El ioga per adolescents al igual que amb la resta de col·lectius serveix treballar i potenciar la salut del cos, la ment i l'esperit. I tal com diu una màxima del ioga: el ioga s'adapta a l'alumne i no l'alumne al ioga.<ref>{{Ref-web|url=http://www.yogaenred.com/2017/03/27/entrevista-victor-morera-el-yoga-terapeutico-nos-hace-tomar-conciencia-de-las-tensiones/|títol=Entrevista Víctor Morera: “El yoga terapéutico nos hace tomar conciencia de las tensiones”|consulta=7 d'abril de 2017|llengua=|editor=Yogaenred.com|data=}}</ref> I per aquest motiu adaptarem la nostra proposta de ioga segons les característiques i necessitats d'aquest col·lectiu. Ens permet treballar la salut del cos principalment ajudant a integrar el creixement del cos. Un creixement a voltes irregular, per exemple un major creixement dels braços que de les cames, creant unes fortes descompensacions. Descompensacions que es regulen amb l'exercici físic i una musculatura sana, efectes que aporta el ioga. Alhora, el ioga mitjançant la presa de consciència del propi cos permet que els adolescents reconeguin una mica més els canvis corporals i alhora visualitzin la seva evolució. Una evolució del cos que al final del procés es torna a compensar. Fet que cal anar recordant per no centrar-se tan en els desequilibris i focalitzant la mirada en el procés. Un procés on el cos es torna adult augmentant les potencialitats i la maduresa. És un col·lectiu amb molta energia que necessiten principalment activats dinàmiques i d'esforç. Tal i com explicarem a la proposta de sessió, serà dinàmica per després poder treballar tècniques més pausades. És convenint recordar que el treball físic realitzant durant aquesta etapa té repercussió amb el cos durant l'edat adulta. Si de jove es té un cos sa amb una musculatura desenvolupada a nivell de força, flexibilitat i tonificació, d'adult el cos conservarà amb molta més facilitat aquestes característiques. Per exemple quan una ciclista d'adolescent i a l'etapa adulta té uns anys d'inactivitat, li resultarà molt més senzill tornar a enfortir la musculatura que una altra persona que no ha fet exercici d'adolescent. Aquest exemple o similar, ajuden al nostre col·lectiu diana a treballar la constància i a veure uns beneficis a mitjà i a llarg terme. El ioga també ens permet potenciar les capacitats mentals. El ioga és una disciplina que dota d'eines pràctiques per tal d'exercitar la ment. Principalment aprendre a reduir la dispersió tot augmentant la concentració. Alhora augmenta el coneixement de les [[w:Emoció|emocions]] i de la seva elaboració en forma de [[w:Sentiment|sentiments]]. L'adolescència també és una etapa on les emocions i sentiments són molt oscil·lants, generant estats de fortes emocions tan negatives com positives. Aquest aspecte el treballarem amb més detall més endavant ja que hem proposat com a treball anual amb les sessions de ioga potenciar sentiments, emocions, valors i virtuts. Paral·lelament en el nivell mental es potencia la concentració i la voluntat. Dos aspectes que ajuden a consolidar els coneixements intel·lectuals de la seva formació. El nivell de l'esperit és el tercer nivell que treballa el ioga. Es útil conèixer a nivell mental els sentiments, emocions, valors i virtuts per tal saber-les identificar i entendre. I en el nivell de l'esperit s'han de saber gestionar i vivenciar. L'adolescent intel·lectualment pot aprofundir dins el ric món interior de les persones. I amb el ioga s'aprèn a connectar la part interior amb la intel·lectual. Principalment mitjançant la connexió amb un mateix per tal de permetre's experimentar activament els canvis interns per tal de saber-los etiquetar i localitzar en el cos. Per així poder-los gestionar amb més eficiència. Però la connexió que treballa el ioga és amb un mateix i alhora amb el món que t'envolta, per tal de potenciar l'empatia. En el nivell d'esperit es treballa la presència. Viure el present en tots el seus àmbits sense fugir cap al passat o cap al futur. I el darrer aspecte que volem destacar és la intuïció. Fomentant l'autoconfiança per tal de valorar i apreciar la veu interior de cadascú. Amb totes aquestes eines l'adolescent pot afrontar amb més garanties episodis d'estres o de fortes emocions. Creiem que el ioga té dues qualitats oblidades però molt interessants per a adolescents i infants és que el ioga es pot practicar de forma amena, dinàmica i divertida i tot això de forma pràctica. Dos aspectes molt importants per fer arribar aquesta disciplina i facilitar-ne la integració fàcilment. En resum el ioga és una eina molt positiva per tal que els adolescents continuïn el seu creixement sans i forts de manera equilibrada. I per tal de comprovar-ho farem unes enquestes per tenir dades reals per tal de poder verificar o rebutjar les nostres hipòtesis. == Programació d’un curs. == Per tal de treballar durant un curs el ioga durant dos cops a la setmana és útil utilitzar un eix temàtic. Ja sigui segments del cos, postures, mudres, ... Proposem treballar el curs per actituds, emocions, sentiments i n'hem triat un per cada mes. Entenent que de les dues sessions setmanals una ens centrarem a realitzar una sèrie global i a l'altra aprofundir amb el nucli del mes. Una sèrie global, és aquella on s'intenta treballar els diferents segments del cos i les diverses verticalitats. Més endavant en proposarem [https://ca.wikibooks.org/w/index.php?title=Usuari:Paputx/ioga_i_adolescents/Francesc&wteswitched=1#Sessions_de_ioga dues sessions]. Hem triat per a cada més com a nucli les següents actituds que llistem en el gràfic, que alhora les relacionem amb una [[w:Asana|asana]], un [[w:Txakra|txakra]] i un [https://es.wikipedia.org/wiki/Mudra mudra]. Malgrat aquestes relacions durant el mes incidirem principalment en el nucli i en moltes ocasions ni explicitarem el treball amb les assanes, txakres i mudres però ens serviran com a guia per preparar les sessions. Si s'expliquen masses tècniques i conceptes durant una sessió es corre el risc de desorientar l'alumne i no aprofundir amb res. {| class="wikitable" | |Nucli de treball |Assana |Txakra |Mudra |- |Setembre |Respecte (ahimsa) |Trikonasana |Anahata |Padma mudra (loto) |- |Octubre |Autoestima/acceptació |Saltamontes |Anahata |Abraçada de l’arbre |- |Novembre |Humilitat |Devot |Anahata |Papallona |- |Desembre |Confiança/fermesa |Guerrer |Muladhara |Dhyana mudra |- |Gener |Amor/compassió |Camell |Anahata |Shanka mudra (caracola) |- |Febrer |Serenitat |Pinça, pachimottanasana |Manipura |Agni mudra |- |Març |Fluïdesa. Fluir en el canvi |Pranaiama |Anahata |Ma al pit i l’altra a la panxa |- |Abril |Solidaritat |Arbre en grup |Muladhara |Obrir les mans sobre les cames, ofrena |- |Maig |Equanimitat |Sarvangasana |Vishuda |Mudra del pranayama Bhramari |- |Juny |Honestedat |Halansana |Vishuda |Mans al coll |} === Respecte (ahimsa) === Respectar és cuidar, no fer mal. Es pot aplicar a un mateix o bé cap els altres. Hem de començar per respectar-nos a nosaltres mateixos, evitar conductes lesives, no exposar-nos innecessàriament en situacions perilloses, ... Per després respectar els altres, respectar els seus límits, el seu territori, les seves emocions, ... També és tenir cura de les coses senzilles, humils. És més fàcil respectar allò que es valora i per això és útil també valorar les coses simples.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Conangla|nom=M. Mercè|cognom2=Soler|nom2=Jaume|títol=Ecologia emocional para el nuevo milenio|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Amat|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-9735-720-3}}</ref> === Autoestima/acceptació === Acceptar és estimar-se tal i com som. Amb totes les virtuts i tots els aspectes que hem de millorar. També ens puja l'autoestima i sentim acceptació quan rebem el reconeixement dels altres. Pot arribar en forma d'aplaudiments, rialles, somriures, abraçades, ... Encara que aquest és perillós dependre dels altres ja que poden pensar i opinar diferent que un mateix. I per això és important l'autoestima, acceptar a un mateix per sobre del comentari dels altres.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Núnez|nom=Cristina|cognom2=Valcárcel|nom2=Rafael|títol=Emocionari. Digues el que sents|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Palabras aladas|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-941513-3-0}}</ref> === Humilitat === Ens ajuda a deixar enrere la perfecció. A no buscar la nostra pròpia perfecció i ens obre la porta a reconèixer i acceptar les nostres limitacions i mancances. Ens permet conèixer amb més profunditat les nostres mancances per poder fer lluir i potenciar les nostres habilitats i punts forts. Amb humilitat podem reconèixer com està el nostre cos per tal de realitzar una pràctica de ioga més ajustada a la realitat. És una bona posició per veure els errors com a oportunitats de creixement i coneixement. La humilitat és una bona base per la autenticitat. I un bon punt de partida per relacionar-se amb els altres d’igual a igual.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Dettoni|nom=Pax|títol=La intel·ligència del cor|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Columna|lloc=|pàgines=|isbn=978-84664-1891-1}}</ref> === Coratge/fermesa === Mirar de fit a fit la realitat per acceptar-la o intentar canviar-la demana coratge. En moltes ocasions el que veiem no ens agrada i no ho volem acceptar, ja sigui tal i com som o com és el nostre exterior que ens envolta i les persones amb que es relacionen. El coratge ens ajuda a continuar amb fermesa tot anar acceptat el que percebem. I fermesa per mantenir allò que creiem per mostrar-nos tal com som. Amb humilitat però sense amagar-nos. Per agafar valorar per voler canviar situacions adverses malgrat que l’entorn et recomana mantenir-se passiu i resignar-se.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Dettoni|nom=Pax|títol=La intel·ligència del cor|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Columna|lloc=|pàgines=|isbn=978-84664-1891-1}}</ref> === Amor/compassió === Sentir pena i tristesa per les desgracies dels altres ens provoca compassió que acompanyada de l'amor és una emoció dolça del reconeixement del dolor de l'altre amb carinyo. Ens mou a ajudar o consular als altres. A voltes a abraçar-los. A tenir-los en consideració i entre la seva situació o problemàtica. Un excés de compassió pot menysternir a l'altra persona i fins i tot invalidar-lo per a que busqui la seva solució.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=Conangla|nom=M. Mercè|cognom2=Soler|nom2=Jaume|títol=Ecologia emocional para el nuevo milenio|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Amat|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-9735-720-3}}</ref> === Serenitat === Sentir calma i harmonia que sorgeix de dins nostre. Potser d'un lloc profund que arriba a manifestar-se al rostre i als ulls. Des de la serenitat ens comuniquem de forma mesurada, afable i agradable. Alhora impregna les nostres accions i els nostres pensaments. Uns pensaments més nets que ens porten a accions més netes i equilibrades.<ref name=":0" /> === Fluïdesa. Fluir en el canvi === Fluir, adaptar-se al canvi lentament però sense pausa. Acceptar el present i deixar que arribi el futur sense oposar-hi gaire resistències. Deixar que les situacions es transformin. De fet, les persones i el món estem en canvi permanent. El nostre exterior sempre canvia. Si no fluïm i ens quedem estancats ja sigui en el plaer o en el dolor les situacions empitjoren. Hem de fluir amb els canvis del nostre cos, de les nostres emocions. Permetre'ns canviar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Conangla|nom=M. Mercè|cognom2=Soler|nom2=Jaume|títol=Ecologia emocional para el nuevo milenio|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Amat|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-9735-720-3}}</ref> === Solidaritat === La solidaritat és un acció desinteressada, alegre i generosa.És oferir allò que els altres necessiten i no el que tu vols donar. És una acció de compartir amb aquells que t'envolten. Solidaritat també és cooperar per tot junts arribar a un objectiu conjunt. On tothom hi guanya i ningú hi perd. La solidaritat i la cooperació ajuden a establir forts vincles entre les persones.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Conangla|nom=M. Mercè|cognom2=Soler|nom2=Jaume|títol=Ecologia emocional para el nuevo milenio|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Amat|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-9735-720-3}}</ref> === Equanimitat === Descrita a la secció [[Usuari:Paputx/ioga i adolescents/Francesc#Sessi.C3.B3 espec.C3.ADfica|Sessió específica]] === Honestedat === Intentar ser honestos i no enganyar-nos a nosaltres mateixos ni als altres. No escoltar el que ens diu el nostre cos o les nostres emocions és mentir-se i no ser honest amb un mateix. Encara que no ens agradi el que ens diuen, si és aixi hem de ser honestos i acceptar-ho. Ser honest amb un mateix és escoltar tan el que ens diu la ment, el cos i l’esperit. Reconèixer la intel·ligència d’aquests tres nivells. Ser honest ens permet veure amb més claredat la realitat i deixar enrere les pors i tabús.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Dettoni|nom=Pax|títol=La intel·ligència del cor|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Columna|lloc=|pàgines=|isbn=978-84664-1891-1}}</ref> == Sessions de ioga == === Sessió específica === Hem fet una sèrie on es treballa el cos físic en l'escalfament amb un to Brahmana (dinàmic i físic),en el cos mental Samana (equilibrat) en la progressió i en el cos espiritual Langhana (lenta) en el nucli per observar i interioritzar l'equanimitat, i reposada en la seva Pratikriyasana. Aquesta sèrie va dedicada a l'actitud de l'Equanimitat. ''“l'equanimitat és la ambrosia, d'una escalfor sumament agradable”'' cita del llibre Yoga Vashishtha La persona equànime posa totes la condicions per proporcionar el més favorable, però quan ve el desfavorable i no pot evitar-ho, ho accepta sense generar major tensió, sense torturar-se i sense malgastar les seves millors energies, es tracta de l'acceptació conscient de l'inevitable. Fins i tot aprèn a enfortir-se amb allò que no pot evitar i converteix els enemics en aliats. Sap que tot no ho pot evitar i el que cal aprendre és a controlar l'actitud serena davant allò desagradable i els inconvenients inevitables amb el seu equilibri mental. L'equanimitat reporta calma, vitalitat, equilibri, sensibilitat i acció correcta. La persona s'allibera de reaccions desmesurades i també desorbitades tendències d'inclinació i avorriment. El ioga sempre ha estat associat a les qualitats d'assossec, equilibri, pau interior i lucidesa, tot això és equanimitat. El yogui, lliure dels lligams de la ignorància, veu les coses com són i manté el seu centre, encara que tot al seu voltant sigui una voràgine. Per això hem dedicat aquesta sèrie a l'equanimitat reflectida en la postura de sarvangasana (postura de tots els membres) en el nucli de la nostra pràctica aportant harmonia. * Escalfament:la part 1) i 2) * Progressió: 3) i 4) * Nucli: parts 5) i 6) [[Fitxer:Sèrie específica de ioga 1 de 2.pdf|neant|vinheta|849x849px|Sèrie específica de ioga]] [[Fitxer:Sèrie específica de ioga 2 de 2.pdf|neant|vinheta|849x849px|sèrie específica de ioga pàgina 2]] ====Escolta==== Ens col·loquem dempeus, obrim bé la planta del peu, repartint el pes del cos entre ells, col·loquem els peus al mateix nivell dels malucs, pelvis relaxada, esquena recta, ens imaginem tot el cos com una canya de bambú, recta, dura i flexible alhora, anem relaxant tot el cos, deixant anar les tensions musculars, portant la respiració a aquestes zones de tensió afluixant-les i suavitzant-les. És l'hora d'anar aterrant en el present i d'anar preparant-te per a la pràctica. ====Bhramari pranaiama (Respiració de l'abella)==== Té com a objectiu induir a l'alumne a un estat meditatiu que faciliti l'audició del so interior. Escoltar el so de la nostra respiració resulta summament regenerador. Aquest pranaiama calma les emocions, també elimina la ira, l'ansietat perquè ens torna a connectar amb la pulsació rítmica del nostre ésser. Seu-te amb els genolls doblegats, tanca les parpelles i relaxa't uns instants, descansa els colzes sobre els genolls i tapa les orelles amb les putes dels teus dits índexs, introdueix les puntes en els orificis d'aquests, fins que notis que queden hermèticament tapats, els altres dits queden recollits en els palmells de les mans, també pots introduir els polzes en els forats de les orelles i estendre els altres tapant els ulls i el front però sense estrènyer. Deixa que la columna vertebral s'estiri i que el centre del cor ( Anahata ) se senti obert sense que el pit s'aixequi de manera artificial, relaxa les espatlles, el coll, la cara durant tota la pràctica. Tanca els ulls i porta l'atenció cap a l'interior, al ventre, al cor, la gola i finalment al capdavant. Inspiri a poc a poc, fins a sentir una plenitud còmoda. Quan espiris fes el lenta i suaument pel nas, emetent el brunzir d'una abella, que neix des del paladar i que resulta similar al que fan les abelles. La boca sempre roman tancada i les dents lleugerament separades emetent el brunzit durant tota l'espiració, intentant que sigui uniforme i amb un volum moderat. Experimenta amb diferents tons fins que trobis un que t'agradi, una vegada que ho hagis oposat, mantenint-lo tot el temps que puguis, dirigeix la teva atenció al brunzit, roman concentrat en ell, sentint la vibració que produeix a l'interior del teu cap, en el cervell, observa la vibració de la cara, la gola, el pit i la resta del cos. Una inspiració i una espiració, són una volta, fes de 6 voltes i descansarem uns minuts i tornarem fer 6 voltes més, anirem perllongant el temps alhora que anem aprofundint en la pràctica. Quan anem acabant romandrem en silenci, mantenim els ulls tancats, notarem com les sensacions de la vibració del so contínua en el nostre cos durant una bona estona, no et moguis, com més quiet estiguem, major serà el poder d'observació. ====Relaxació==== Tombats de cap per amunt deixem que la respiració flueixi pel nostre cos sense forçar, deixa que el teu cos es vagi abandonant, repassa el teu cos després de la pràctica i el pranayama i si tens alguna zona de tensió o de dolor porta la respiració a aquesta zona i ella t'ajudés a estovar aquesta tensió i a alleujar aquest dolor. Ens imaginem que estem en una platja, la visualitzem, una platja de la sorra que més t'agradi,… m'agrada aquesta platja, la veig…..,mira cap a l'horitzó i observo un mar tranquil de color blau, un mar que es llisca suau cap a la riba, on lentament les ones es desfan mentre s'escolta el dolç so de l'escuma en arribar a la riba…., em tombo en la sorra, resulta molt plaent sentir la seva calor dipositada pel sol, l'energia del sol dipositada en els grans de sorra penetra per la meva esquena, per les meves cames, vaig sentint aquesta calor relaxant per tot el meu cos, és molt agradable, és una sensació deliciosa…..,el mar blau, el cel blau, la calor de la sorra, el sol toca els meus braços, la meva cara, el meu pit, les meves cames i els escalfa, al temps noto com tot el meu cos s'enfonsa en la sorra, s'abandona, relaxant-me més i més, escolto el so íntim de les ones, que semblen bressolar-se en aquest mar blau tranquil, aquest cel blau preciós. Prenc consciencia de la meva ment relaxada i tranquil·la, plena de pau i d'amor. === Sessió global === Hem pensat que en ser un col·lectiu de joves, seria més apropiat un ioga mes dinàmic (Brahmana), els seus moviments es caracteritzen per ser més aeròbics, fusionant postures i les seves variants en sèries fluïdes i associant cada postura amb la següent. Es molt important utilitzar la respiració per treballar la força i la flexibilitat en l'activitat física, així com mantenir la concentració mental.<ref>{{Ref-web|url=http://yogaesmas.com/yoga-para-adolescentes-12-posiciones-de-yoga-para-la-vida/|títol=Yoga para adolescentes. 12 Posiciones de yoga para la vida|consulta=3 de gener de 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref> [[Fitxer:Sèrie global de ioga 1 de 2.pdf|neant|vinheta|849x849px|Sèrie global de ioga]] [[Fitxer:Sèrie global de ioga 2 de 2.pdf|neant|vinheta|849x849px|Sèrie global de ioga pàgina 2]] ====Escolta==== Ens tombem, deixem la respiració lliure, que vagi suavitzant-se, ens anem oblidant del soroll del carrer, de l'estres dels estudis i, poc a poc i amb ajuda de la respiració, anem entrant en aquest moment, en aquest lloc, anem repassant el cos, si tenim alguna zona de tensió o de dolor, anem portant la respiració a aquestes zones i ella ens ajuda a suavitzar aquesta tensió i alleujar aquest dolor. ====Sama vritti pranaiama (Respiració quadrada)==== Tècnica senzilla i poderosa per equilibrar i calmar la ment, així com oxigenar el cos i potenciar la musculatura respiratòria, tracta d'equilibrar les quatre fases de la respiració. Ens asseiem en Sukhasana (postura fàcil), esquena recta, tanquem els ulls i respirem de forma àmplia un parell de minuts, sense forçar. Comencem, inspirant i comptat fins a 3, aguantem l'aire amb els pulmons plens comptant fins a 3, espirarem comptant fins a 3 i retenim comptant fins a 3 amb els pulmons en buit, i tornem a repetir el cicle sense interrompre-ho. Si veus que la teva respiració et dóna més, amplia comptant fins a 4 o a 5 però sempre sense forçar. ====Meditació==== Asseu-te en la postura fàcil, visualitza la teva esquena recta, alhora còmoda, deixa les mans damunt dels teus genolls, tanca els ulls, concentra't en la teva respiració inhalant lentament pel nas, i deixant anar l'aire tranquil·lament pel nas, amb prou feines observant l'aire sortint i entrant sense forçar la respiració, i a poc a poc la teva ment anirà entrant en un estat de calma relaxat i natural. És possible que la teva ment es vagi desviant amb qualsevol pensament, quan això succeeixi solament has d'observar el pensament sense involucrar-te amb ell, com si veiessis passar un núvol en el cel, nomes observa com el pensament dins del núvol creua pel cel de la teva ment sense alterar el seu estat, veuras com amb el temps es fa més senzill entrar en l'estat. Aquesta meditació ajuda a millorar l'atenció i facilita el tenir una ment cada vegada més clara, tranquil·la i obedient, amb el que també serà més senzill resoldre els diversos assumptes que sorgeixen en el dia a dia.. == Enquesta == A continuació passem a presentar unes entrevistes dirigides a uns quants joves per tal de mostrar la percepció que el jovent té sobre el ioga. Donat que el ioga té incidència en l'àmbit físic, mental i espiritual hem enfocat les preguntes de tal manera que recullin el que els joves pensen o coneixen sobre el ioga, com se senten a nivell físic, mental i emocional. Hem dividit les entrevistes en tres, una adreçada a uns quants adolescents, una segona a un jove que practica ioga habitualment i una tercera com a entrevista final en haver fet la sessió de ioga programada en aquest treball, però d'aquesta darrera disposem només de les preguntes i no de les respostes dels joves a hores d'ara, donat que no se'ns ha facilitat el realitzar la pràctica en un institut fins al dia 21 d'abril, data posterior a l'entrega del present treball. Al final de l'apartat mostrem l'anàlisi i les conclusions que hem extret en base a les respostes que se'ns han donat. 1.- Has sentit mai a parlar del ioga? * Oscar: si * Mari: si * Pol: si * Laia F: si * Laia: si * David: si * Javi: si * Dani: si * Estel: si * Ainhoa: si * Jugith: si * Georgina: si 2.- L’has practicat alguna vegada? * Laia F: no * Oscar: no * Mari: si * Pol: no * Laia : no * David: si * Javi: no * Dani: no * Laia: no * Estel: no * Ainhoa: si, fa un any. * Judith: si. * Georgina: no 3.- T’agradaria practicar-lo? * Mari: si * Oscar: si * David: ja ho faig * Javi: si * Dani: si * Pol: no usualment, però si com una pràctica ocasional. * Laia F: sí * Laia: si * Estel: si * Ainhoa: si. * Judith: si. * Georgina: si 4.- Què penses que el ioga podria aportar a la teva vida? * Mari: tranquil·litat i pau mental * Dani: connexió entre el cos i la ment. * Javi: conèixer més el propi cos i les seves limitacions físiques. * David: una nova consciència espiritual, obrir la ment i el cos. * Oscar: control i expressió de les emocions. * Pol: seria una bona manera de relaxar-me i moure el cos. * Laia F: em podria ajudar a estar en millor forma física, a no estressar-me tant en època d’exàmens, a resoldre el mal d’esquena. * Laia: crec que tranquil·litat, i a nivell físic força i flexibilitat. * Estel: equilibri mental i físic. * Ainhoa: penso que em faria molt bé a nivell físic i mental. * Judith: tranquil·litat, i ser més conscient dels meus propis pensaments. * Georgina: tranquil·litat i autocontrol, i relaxació davant de certes situacions I conflictes, majors reflexions, la millora de la meva salut i un augment de la flexibilitat corporal. 5.- Tenint en compte que estàs en període escolar, creus que podria ajudar a calmar la teva ment i a obtener un major rendiment acadèmic? * Mari: si, darrerament em sento molt estressada i crec que el ioga m’ajudaria a estar més relaxada i millor amb mi mateixa. * Javi: crec que no * David: si, la meditació m’ajuda a calmar la ment i a relaxar-me. * Dani: em podria ajudar a relaxar-me. * Oscar: si * Pol: sí a relaxar-me, però tinc dubtes respecte al rendiment acadèmic. * Laia F: sí, molt. * Laia: si * Estel:sí, sens dubte, però no tinc temps * Ainhoa: sí * Judith: si. * Georgina: en tant que pot ajudar a calmar la ment, podria jugar un bon paper, però no crec que m’ajudés a millorar el rendiment acadèmic. 6.-Creus que hi ha algun factor específic a la teva vida on el ioga podria incidir positivament? * * Javi: no * Dani: si, en la connexió ment-cos * David: millorar la meva condició física, ajudant així a millorar la salut. * Mari: crec que m'aportaria pau mental. * Oscar: crec que m’ajudaria a nivell general. * Pol: per tranquil·litzar-me. * Laia F:crec que influiria en tots els aspectes, tant a l’àmbit familiar com escolar. * Laia: crec que per relaxar-me i apartar-me temporalment dels sentiments d’angoixa. * Estel: per calmar l’estrés,i augmentar la paciència. * Ainhoa: quan no em trobo bé. A l'escola i a nivell familiar. * Judith: sí, en l’estrès, i físicament. * Georgina: si, en l’autocontrol i la calma davant de les discussions o situacions de tensió, i a tenir més paciència. Una vegada que has respost les preguntes anteriors,que són de caire molt general, podries contestar aquestes altres que són un xic més especifiques? Físicament 1.- Com veig el meu cos? * Dani: una mica fràgil, de tant en tant amb algun problema mèdic * David: fibrat i flexible, tot i que es podria millorar. * Javi: prim, però bé. * Mari: veig defectes al meu cos que em fan baixar l'autoestima. * Oscar: bé * Pol: noto la falta d’esport per la falta de força. * Laia F: bé, m’agrada i em sento cómoda. * Laia: normal. * Estel: desentrenat, pesant… * Ainhoa: el veig bé, però el podria millorar. * Judith: intento ignorar-lo * Georgina: l’hi trobo diversos defectes 2.- M’agrado, em sento a gust amb el meu cos? * * Oscar: si * David: sí, respon bé * Javi: si * Mari: no del tot * Dani: depen del dia i de com estigui mentalment. * Pol: si. * Laia F : sí. * Laia: sé que estic sana, però hi ha vegades que no em sento a gust amb mi mateixa. * Estel: no, tinc molts complexes. * Ainhoa: hi ha certes cosses que voldria canviar. * Judith: no * Geor: ni m’agrado ni em sento bé amb ell, però l’accepto. 3.- Quines parts voldria enfortir i estirar? * David: braços, esquena perquè sovint em fa mal, i la part posterior de les cames. * Dani: cames, braços i abdominals. * Javi: part posterior de les cames * Oscar: cames, braços i abdominals * Mari: braços i abdomen. * Pol: tota la part dreta del cos, per poder minimitzar els efectes de l’hemiparèsia. * Laia F: l’esquena i l’abdomen. * Laia: l’esquena. * Estel: braços, tors, esquena i cames. * Ainhoa: cames i abdominals. * Judith: les extremitats i l’abdomen. * Georgina: estirar la part inferior, cuixes i glutis 4.- Hi ha alguna part del cos que em produeixi molèsties sovint? * * Mari: el coll * Dani: cap, cor i cames per problemes circulatoris * Javi: zona lumbar, soc molt alt. * David: esquena i cap * Oscar: no * Pol: no. * Laia F: l’esquena. * Laia: l’esquena. * Estel: l’esquena i les cames. * Ainhoa: a l’esquena. * Judith: l’esquena. * Georgina: l’esquena 5.- Creus que hi ha un perquè a aquestes molèsties? * Oscar: no * David: per tensió nerviosa * Javi: per la meva alçada * Mari: per l'excessiu pes de la motxilla * Dani: no ho sé. * Pol: no. * Laia F: mala postura en seure. * Laia: no ho sé, tinc problemes d’esquena des de sempre. * Estel: per estrès i cansament, i el pes de la motxilla. * Ainhoa: per males postures. * Judith: per males postures en estudiar. * Georgina: per males postures. Mentalment 1.- Quins tipus de pensaments predominen en la meva vida? * Dani: felicitat, bondat i voluntat * Mari: penso molt en ajudar els altres, en l’àmbit escolar perquè estic molt estressada. * David: tinc pensaments negatius respecte a l’àmbit familiar i positius en l’amorós * Javi: vull canviar el món * Oscar: preocupacions familiars i acadèmiques. * Pol: idees, sentiments o històries que plasmo en forma de poema. Preguntes de qualsevol mena, sovint de llengua i de literatura. * Laia F: de millora i superació. * Laia: penso molt en el meu futur, en les coses que he fet o estic fent malament,i en el que la gent pugui pensar de mi. * Estel: pensaments positius, justos, el que podria fer per fer feliç algú proper o a mi, però també de preocupació sobre el futur. * Ainhoa: ser feliç. Visc dia a dia sense pensar en el futur, tot i que de vegades és inevitable no fer-ho. * Judith: pensaments negatius. * Georgina: de desconfiança cap a l’altra gent, però reflexius i segurs cap a moltes de les meves accions i decissions. Sóc molt exigent amb mi mateixa i acostumo a veure els fets des de diversos punts de vista. 2.- Digues tres coses que més et preocupin. * Dani: amor, amics i estudis. * Oscar: família, amics i estudis. * David: estudis i el meu germà. * Mari: no trobar el noi adequat per formar una família, els estudis i la mort d’un ésser estimat. * Javi: intento no pensar en el futur, sino més aviat en el present aprofitant-lo al màxim. * Pol: problemes personals i rendiment acadèmic . * Laia F: el benestar familiar, els estudis i poder aconseguir el que em plantejo. * Laia: el meu futur, l’evolució dels problemas familiars i el rebuig de la gent. * Estel: la salut de la gent que estimo, veure’ls feliços. * Ainhoa: el futur, la família i els amics. * Judith: la família, sobre mi mateixa i el meu futur. * Georgina: no orientar-me vers els meus estudis, no escollir la millor opció, arribar a confiar en algú plenament i que després resulti un gran error. 3.- Tens observat quan o per què et poses nerviós? * Mari: estudiar molt i tot i així suspendre. * Dani: quan em posen a prova, quan la gent no m’escolta o m’evita, quan faig alguna cosa malament, la ignorancia, que em responguin malament, i tenir problemes amorosos. * David: els exàmens i la relació amb el meu pare. * Javi: no * Oscar: no * Pol: abans d’events importants per mi, o en situacions on les persones criden i es barallen. * Laia F: quan sento que no podré aconseguir el que em proposo, quan les coses no van com espero, i quan m’enfronto a una situació que m’és desagradable. * Laia: quan no puc controlar una situació que sé que acabarà malament. * Estel: parlar en públic sota pressió. * Ainhoa: davant de la gent, quan estic incòmoda amb algú, o quan penso que m’estic jugant alguna cosa important per mi. * Judith: és força aleatori, tinc tendència a guardar-m’ho tot fins que exploto. * Georgina: en moments de molta tensió, quan els altres no m’escolten, o no intenten entendre’m. Davant de noves experiències. Quan no entenc alguna cosa, o si davant de molt d’esforç no acabo d’aconseguir el meu objectiu. 4.- Ets capaç de controlar les teves emocions? * Oscar: crec que m’hauria d’expressar més. * David: si, tot i que de vegades em deixo emportar pel mal humor. * Javi: si * Mari: no, quan m’enfado dic coses que no sento. * Dani: sempre * Pol: sí, ho faig sovint. * Laia F: em costa, però acabo aconseguint relaxar-me. * Laia: depèn del moment, però en general si. * Estel: no sempre. * Ainhoa: no ho aconsegueixo. * Judith: no ho sé, crec que tinc un màster en ignorar les meves emocions, i quan no aguanto més, no puc controlar-les. * Georgina: davant de les emocions de tristessa acostumo a controlar-me, però en moments d’ira o d’enuig depèn molt de la situació i del meu estat d’ànim d’aquell dia. 5.- Amb quines activitats em relaxo i em calmo? * Dani: pintant, escrivint, dibuixant, deixant córrer la imaginació, fent esports de risc, i a la dutxa. * Mari: amb la música, xerrar amb les amigues i sortir a passejar per la natura. * David: meditant, passejant i escoltant música. * Javi: jugant a la play o fent esport, xerrant amb els amics. * Oscar: no contesta. * Pol: amb la lectura i l’escriptura. * Laia F : m’assec i penso. Si faig qualsevol altra activitat em poso encara més nerviosa. * Laia: escoltant música... * Estel: estant amb la família i els amics, escoltant música, caminant pel bosc, llegint. * Ainhoa: escoltant música i fent esport. * Judith: no ho sé, llegint, potser. * Geor: - 6.- Si explotes, com ho fas? * Oscar: no acostumo a explotar * David: alço la veu de manera desorbitada * Javi: elevo la veu, o si em sento humiliat utilitzo la retòrica per enfonsar l’altre. * Mari: dic paraulotes o marxo a la meva habitació. * Dani: escrivint a una llibreta. * Pol: intento calmar-me a soles. * Laia F: depèn, poden pasar dues coses: o que m’enfadi i deixi de parlar ignorant la causa, o m’enfronto a la situció i dic tot el que penso sense filtre. * Laia: normalment ploro, o crido. * Estel: plorant * Ainhoa: dic el que penso sense pensar en les conssqüències . * Judith: tinc atacs d’ansietat. Emocionalment 1.- Què em fa feliç? * Dani: gaudir amb els amics, conèixer gent nova, superar-me en el que faig, no tenir cap problema * Mari: estar amb les amigues, sortir de festa, ajudar els altres * David: estar tranquil, fer esport, i la meva parella * Oscar: els amics i la famÍlia * Javi: la família, els amics i cercar un ambient bucòlic que no conegui. * Pol: el que no és patiment * Laia F: estar bé amb mi mateixa, la meva família i els meus amics. Les meves aficions, tenir temps per mi. * Laia: que els meus plans hagin sortit bé, tenir un benestar general, que la familia i els meus amics estiguin bé. * Estel. tenir els que estimo al voltant. * Ainhoa: estar amb la família i els amics. * Judith: viatjar. No hi ha res del meu dia a dia que em faci feliç 2.- Què valoro més dels altres? * Javi: que no menteixin, que siguin persones capaces de dir el que pensen amb arguments. * oscar: que m’aportin coses. * David: amabilitat i sinceritat * Mari: que em donin confiança i em facin riure * Dani: que pensin en mi igual que jo penso en elles. * Pol: la sinceritat. * Laia F: l’honestetat i el sentit de l’humor. * Laia: que siguin simpàtics i amables i es preocupin pels altres. * Estel: humildat, respecte cap als altres, atenció, generositat, la bondat. * Ainhoa: la generositat, honestetat i la bondat. * Judith: la sinceritat i l’altruisme 3.- Què m’agrada més del meu caràcter? * Dani: la meva imaginació, la meva capacitat de fer riure. * Oscar: sóc capaç de mostrar de mi el que la gent necessita. * David: dominar les emocions i ser sincer. * Javi: dic sempre el que penso i lluito pels meus ideals. * Mari: que sóc molt empàtica i tinc una actitud positiva davant de les adversitats de la vida. * Pol: el sentit de l’humor. * Laia F: que sóc molt treballadora. * Laia: que intento ajudar als altres i sóc amable. * Estel: la bondat i la força. * Ainhoa: que tinc molta personalitat. * Judith: la sinceritat i l’altruisme. 4.- I què m’agrada menys? * Mari: sóc molt sensible i per tant és molt fàcil ferir-me, i sóc molt gelosa. * David: el meu mal humor. * Dani: no contesta. * Javi: ser tan sincer em porta problemes. * Oscar: el meu orgull. * Pol: la lleugera falta de concentració en temes que no m’agraden. * Laia F: que sóc massa tímida. * Laia: que sóc confiada i ingènua. * Estel: la impaciència i la tossudessa. * Ainhoa: que tinc massa caràcter i sóc molt impulsiva. * Judith: sóc massa sensible. 5.- Com em sento sovint? * Oscar: no ho sé, no m’ho plantejo * Javi: content * David: agobiat pels estudis i la situació a casa. * Mari: estressada. * Pol: feliç * Dani: apagat, no estic com solia ser. * Laia F: contenta. * Laia: contenta i preocupada. * Estel: contenta i amb il.lusió. * Ainhoa: feliç. * Judith: malament. 6.- Què voldries millorar? * Dani: ordenar els meus pensaments, relacionar-me més amb els amics, i exterioritzar més els pensaments. * Mari: ser més independent * David: la relació paternofilial * Javi: res * Oscar: expressar el que sento. * Pol: no res, m’agrada com soc. * Laia F: saber controlar les emocions. * Laia: deixar de ser tan mandrosa. * Estel: no necessitar ningú per no sentir-me sola. * Ainhoa: la meva situació familiar i els estudis. * Judith: créixer com a persona i controlar les emocions 7.- Entens i reconeixes les emocions que sents? * Oscar: no * Javi: si * David: si, al principi em costa, però les acabo reconeixent. * Mari: si * Dani: entenc come em sento, però no ho vull reconèixer davant dels altres. * Pol: si, perfectament. * Laia F: sí. * Laia: sí. * Estel: si * Ainhoa: crec que sí. * Judith: ho intento. 8.- Ets autèntic quan mostres les teves emocions? * Dani: mai, només quan sóc feliç de veritat. * Mari: si, absolutament * David: si, sóc jo mateix. * Javi: depèn. * Oscar. si * Pol: si les mostro, sí * Laia F: no sempre, hi ha vegades que prefereixo guardar-me-les per mi mateixa. * Laia: sí, a no ser que no vulgui preocupar els altres. * Estel: si. * Ainhoa: si * Judith: no, les amago. 9.- Et manipules per canviar les teves emocions? * Oscar: si * Javi. depèn de l'objectiu que tingui * David: no * Mari: si porto molt de temps dominada per emocions negatives sí, perquè vull ser feliç, i canvio les emocions negatives per unes de més positives. * Dani: sempre. * Pol: no * Laia F: de vegades sí. * Laia: no, sempre intento ser sincera amb mi mateixa. * Estel: no, les accepto. * Ainhoa: tendeixo a controlar-les, però no canviar-les. * Judith: Sí, les ignoro fins que desapareixen. * 10.- Saps estar sol? * Dani: si * Mari: si, i de fet, m'agrada per trobar-me a mi mateixa. * David: si * Javi: si, ho necessito per trobar-me a mi mateix. * Oscar: sí, m'agrada. * Pol: sii * Laia F: si * Laia: si. * Estel: no. * Ainhoa: si * Judith: la majoria del temps si 11.- T’agrada estar envoltat de gent? * Oscar: si * Javi:si. si són els meus amics, si són desconeguts, no. * David: si, però no excessivament * Mari: si, si són persones que em fan ser feliç. * Dani: si però amb poques persones, amb molta gent em sento cohibit. * Pol: no em desagrada, però però prefereixo la tranquil.litat. * Laia F: sí, però prefereixo els grups petits. * Laia: sí, perquè a casa sempre hi ha molta gent i m’hi he acostumat. * Estel: sí, si em sento estimada i valorada. Perquè puc estar envoltada de molta gent i sentir-me sola. * Ainhoa: si. Prefereixo estar amb gent que sola, tot i que m’agrada tenir moments per mi sola. * Judith: depèn, però prefereixo la solitud. === Entrevista final=== Un cop feta la pràctica de ioga plantegem un nou qüestionari: * Després de practicar ioga, creus que aquest ha respost al que tu esperaves de la pràctica? * Raona la teva resposta tant si és afirmativa com negativa. * Creus que et pot aportar algun tipus de benefici tant a nivel acadèmic com personal? * Quins? * Haver fet aquesta pràctica et motiva per seguir practicant? * Per què? * Recomanaries practicar ioga a la gent de la teva edat? * Raona la teva resposta. ===Entrevista individual extensa=== A continuació presentem una altra entrevista que hem fet a un jove que practica ioga assiduament. Volíem comprovar de quina manera és vista i viscuda la pràctica del ioga per una persona que està en la franja d'edat que estem estudiant. Seguim la tònica de l'entrevista general al grup de joves passant de preguntes generals sobre el ioga a preguntes més concretes sobre la seva vida a nivell relacional i emocional preferentment. Entrevista a un jove practicant de ioga 1.- Quants anys tens? 20 2.- Què et va motivar a iniciar la pràctica de ioga? Feia temps que me l’havien recomanat i arran d’una lesió em vaig decidir a començar. 3.- Des de quan practiques? Fa sis mesos. 4.- Has notat algun canvi a nivell físic, mental i/o espiritual. Quins? Sí. Als tres nivells. A nivell físic he notat un augment de força a braços i cames molt significatiu, i a l’esquena una certa tonificació. A nivell mental he aconseguit tenir més tranquil·litat. A nivell espiritual he notat que ara puc disposar de més “Chi” que abans i que el puc dominar i reconduir molt millor. 5.- Et serveix per gestionar situacions de la teva vida personal o professional? No 6.- Les teves relacions personals han canviat des que practiques ioga? No 7.- Estàs més en contacte amb les teves emocions i sentiments? Sí 8.- Creus que afavoreix una mirada interna i, per tant, et coneixes una mica millor ara que abans de la pràctica de ioga? Sí que afavoreix a connectar-se millor amb un mateix, tot i que en el meu cas no m’ha fet aprofundir en res més del que ja sabia de mi mateix. 9.- Responen aquests canvis a les expectatives que tenies abans de començar la pràctica? No, de fet han superat les meves expectatives, perquè jo no tenia cap a nivell mental i espiritual, donat que vaig començar a practicar per una qüestió més aviat física. 10.- Has trobat alguna dificultat amb la que no hi comptaves? Sí, tot i que ha estat al meu nivell i fins i tot per sobre, però m’he pogut adaptar. 11.- Quina i per què? Dificultats a nivell d’elasticitat. 12.- I com has resolt la dificultat? Com en tot, amb paciència i dedicació, veient dia a dia la millora i anant una mica més enllà dins dels límits del meu cos. 13.- Llavors, creus que pot haver alguna limitació o que tothom pot practicar ioga? No hi ha cap limitació. Tothom que ho vulgui fer, pot practicar ioga. 14.- Recomanaries el ioga a la gent de la teva edat? Sí, és una pràctica adequada per a tothom, independentment de l’edat, però crec que la gent jove d’avui dia necessita estar més en contacte amb el seu cos i amb el seu jo interior. 15.- Per quin motiu? En el meu cas la pràctica m’ha ajudat a connectar-me una mica més amb mi mateix, i m’ha fet sentir molt millor a nivell físic i mental. === Anàlisi === Cal dir que el primer que copsem en llegir les respostes dels joves és que la majoria ha sentit a parlar del ioga, potser no saben molt bé el que és i el relacionen bàsicament a una tècnica que ajuda a relaxar-se i a trobar una certa pau mental. Aixó els resulta especialmet interessant per la segona cosa que veiem: els joves estan estressats pels estudis i per situacions familiars especialment, com a mínim en la mostra de joves a què hem fet les nostres entrevistes. Donat que són joves que cursen els darrers anys d'institut, és a dir estan a primer o a segon de batxillerat, la majoria està preocupat pel seu futur, per orientar-se correctament vers els seus estudis futurs. Els estudis actuals els són un focus important d'intranquil.litat interna i d'estrès. Un altre factor destacat és l'àmbit de la família i els amics: els preocupa tenir una bona relació amb els pares, hi ha les típiques desavinences per qüestions generacionals, i també els amics i la gent que els envolta. Volen sentir-se integrats en el grup, saber que poden confiar en els altres, i algun cas, fins i tot, ens parla de la preocupació per trobar una persona amb la que construir un futur projecte familiar. Totes aquestes preocupacions els alteren i pensen que una pràctica continuada de ioga els pot ajudar a entrar en contacte amb les seves emocions, a identificar els sentiments que els fan sentir malament i de resultes d'això aconseguir un millor maneig de la seva vida emocional, millorant les seves relacions i aconseguint una certa serenor que en aquests moments se senten molt lluny d'aconseguir. Pel que fa a la part física, la majoria ha sentit a dir que amb el ioga s'adquireix més flexibilitat i una certa força, per tant contesten que hi ha parts del seu cos que es veurien beneficiades per la pràctica regular de ioga. I volem fer notar aquí com l'autoimatge dels nostres joves no és massa positiva, no se senten a gust amb el seu cos, especialment les noies. Nosaltres creiem que una pràctica ben entesa de ioga podria ajudar a resoldre aquesta autoimatge negativa, fent pes en què el cos és el nostre vehicle per viure una vida plena i sana, independentment dels estereotips que marca la nostra societat. És a dir, entendre que un cos sa i preciós no té per què respondre a uns ideals estètics creats de manera artificial. ==Conclusions== En acabar el treball, hem arribat a les següents conclusions: # Veiem l’etapa d’adolescent no com una etapa d’impàs, sinó una etapa amb les seves casuístiques, amb unes preocupacions ben marcades, que provoquen un cert malestar i poca pau interna # Creiem que la pràctica de ioga és útil perquè ajudaria els joves a connectar més amb el seu jo intern, a apreciar la bellesa que hi ha en cadascú d'ells essent tal i com són, tant a nivell físic com a nivell emocional, practicant l'acceptació del propi cos i del que senten en diferents situacions i en les seves relacions interpersonals, de tal manera que no visquin el que senten com una mena de muntanya russa emocional sense control possible, sinó que aprenguin que hi ha una manera de copsar les pròpies emocions i de gestionar-les de la millor manera possible, eliminant un factor d'angoixa a la seva vida. (Autoconeixement i samtosha) # Si s'arriba a una millor gestió del món emocional i sentimental, creiem que estarien en una millor disposició per afrontar els estudis amb més èxit, donat que aprendrien a tenir una major concentració. (Pratyahara i dharana) # Acceptació també del propi cos, i consciència que estan vivint una etapa de constants canvis físics. El ioga els podria ajudar a relativitzar la imatge purament estètica del cos. # Gestionar de la millor manera possible la comunicació verbal i no verbal per tal de ser conscients que es pot ferir l’altre.(Ahimsa, sattya) Aquest aprenentatge vindria donat en saber reconèixer les pròpies emocions. D'aquesta manera fóra més fàcil sentir empatia davant les emocions dels altres, i facilitaria una millora de les relacions interpersonals. # Surfejar les onades de les emociones, muntanyes ruses emocionals. Es a dir, ser capaços de controlar les fluctuacions mentals tal i com ens diu Patanjali en els seu Ioga sutra. # Amb una pràctica centrada en les actituds es dóna l'eina per identificar-les i, per tant, treballar-les. # La pràctica de ioga esdevé un espai per revisar les nostres virtuts i defectes. Observar la nostra ment, el nostre jo, amb una mirada neutra, lliure de judici. # Identificant les emocions i tot allò que crea angoixa es pot ajudar a positivitizar. == Referències == {{Referències|}} == Enllaços externs == * [http://www.cuerpomenteyespiritu.es/wp-content/uploads/2014/07/Yoga_adolescencia.pdf Ioga i adolescents] Treball d'alumnes de l'Escola Yoga Sintesis * [http://www.cuerpomenteyespiritu.es/wp-content/uploads/2014/09/Yoga_Adolescentes.pdf Yoga para adolescentes] Treball d'alumnes de l'Escola Yoga Sintesis * [http://www.cuerpomenteyespiritu.es/wp-content/uploads/2012/10/Tes_Marta_esmerats.pdf Ioga en l'educació (Projecte educatiu: ioga i adolescència)] Treball d'alumnes de l'Escola Yoga Sintesis [[categoria:ioga]] bbvaud7af8ky43wzgrflxegdyigt09a 0 10677 76756 69051 2026-10-28T12:45:26Z Jcb 11031 76756 wikitext text/x-wiki ''(...) El Liceu sempre ha viscut intensament, gairebé podria dir-se que de manera accidentada, encara que sempre ha ressorgit. En els seus orígens, i durant molt de temps, va ser el punt de trobada de les persones adinerades de Barcelona cosa que ha suscitat a incendis i atacs per part d'alguns grups o persones.'' <ref>Bautrip. “Gran Teatre del Liceu” [en línia]. [Consultat: 13 d’octubre de 2020]. https://www.bautrip.com/guia-viaje/barcelona/el-liceu-barcelona</ref> == Introducció: l'edifici == Quan anem a Barcelona, ens trobem el teatre del Liceu<ref>Gran Teatre del Liceu. https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Teatre_del_Liceu#cite_note-Diario_de_Tarragona,_11_d'abril_de_1861-21</ref> a la Rambla, al ben mig de la ciutat. Fins al 1994 sabem que el seu creixement estava limitat perquè tenia altres cases mitjaneres als seus costats, de manera que només tenia dues façanes que donaven al carrer. Després de l'incendi, es van expropiar finques veïnes i es va poder ampliar el teatre, de manera que va passar a tenir façanes a la Rambla, i als carrers de la Unió i Sant Pau. El Liceu era un lloc de trobada dels rics, és a dir, de la burgesia benestant de Barcelona. A causa d'això es diferenciaven els pisos interiors, de manera que els superiors (el quart i el cinquè) es col·locaven als aficionats que no tenien recursos. Aquesta zona s'anomenava galliner, i era on les entrades eren més barates. Respecte a la decoració del teatre, sabem que hi ha referències escrites i iconogràfiques al teatre i a la música, el qual ens dóna informació sobre els gustos del moment. __FORCETOC__ == La Barcelona burgesa del segle XIX == [[Fitxer:Teatre del Liceu a Barcelona, ca.1880.jpg|miniatura|209x209px|Teatre del Liceu a Barcelona, ca.1880]]L’[[w:Òpera|òpera]] és present a Catalunya des del [[w:Segle_XVII|segle XVII]] i esdevé un gènere prolífic. La creació musical autòctona és fortament influenciada per modes italianes que arriben precisament als teatres operístics de Barcelona. Les obres de compositors italians com [[w:Ferdinando_Paër|Ferdinando Paer]], [[w:Domenico_Cimarosa|Cimarosa]], [[w:Francesco_Gnecco|Gnecco,]] [[w:Johann_Simon_Mayr|Mayr]]... dominen el repertori musical barceloní fins al 1808, any en què la ciutat comtal és ocupada per les tropes napoleòniques. S’imposa un repertori completament francès destinat al funcionariat i els oficials de Napoleó que no va triomfar entre el públic local.<ref>RADIGALES, Jaume. L'òpera. Música, teatre i espectacle. 1999, Enciclopèdia catalana. pàg. 105 {{ISBN|84-7306-536-0}}</ref> En acabar la guerra aquestes peces franceses van ser substituïdes de nou per títols italians. El 1815 s’estrena ''[[w:L'italiana_in_Algeri|L’italiana a Alger]]'' de [[w:Gioachino_Rossini|Gioachinno Rossini]], autor introduït a Barcelona per [[w:Ramon_Carnicer_i_Batlle|Ramon Carnicer]] i que serà àmpliament representat al [[w:Teatre_Principal_(Barcelona)|Teatre de la Santa Creu]]. Amb aquest corrent entraren amb força compositors de ''belcanto'' com [[w:Gaetano_Donizetti|Donizetti]] o [[w:Saverio_Mercadante|Mercadante]]. Cap a la dècada de 1830, amb les acaballes del règim absolutista de [[w:Ferran_VII_d'Espanya|Ferran VII]] triomfa el model romàntic de [[w:Vincenzo_Bellini|Vincenzo Bellini]], que influencià a autors catalans com [[w:Vicenç_Cuyàs_i_Borés|Vicenç Cuyàs]] i que conviurà juntament amb l’obra de [[w:Gioachino_Rossini|Rossini]] al repertori del Teatre de la Santa Creu i, posteriorment, al del Liceu. A partir del 1844 Giuseppe Verdi triomfa a Catalunya arran de l’estrena de ''Nabucco'' i ''Ernani'' i passa també a ser part essencial del repertori musical barceloní. En un moment en què els corrents romàntics s’associaven al liberalisme, aquestes obres d’autors com Bellini, Donizetti, [[w:Giuseppe_Verdi|Verdi]]... van tenir un gran èxit entre el públic burgès del Liceu. Tot i això, la institució també oferia teatre convencional, recitals, concerts, sarsuela, dansa... El Gran Teatre del Liceu, popularment considerat símbol de la nova burgesia liberal era una forta competència per a l’antic Teatre de la Santa Creu, associat als sectors més conservadors, el qual s’havia rebatejat com a Teatre Principal per intentar desmarcar-se de la resta d’institucions teatrals. Aquests centres es van disputar el públic, els títols, intèrprets, compositors... fins als volts del 1860 quan el Liceu es va situar com a principal teatre gràcies a la qualitat de l’espectacle i la captació de públics joves. (Boter de Palau, 1985) A partir de la dècada de 1860 els públics i inversors es comencen a desenganyar del nivell estètic i comercial de les produccions de sarsuela i teatre musical popular, que convivien amb els grans títols operístics.<ref> Alier, Roger. El gran llibre del Liceu. Edicions 62, 2004. {{ISBN|9788429754490}}.</ref> Aquests gèneres es van adaptar a l’òpera bufa francesa, tipologia operística que havia entrat amb força als teatres de la península durant la primera meitat del segle XIX. Al tombant dels segles XIX i XX Barcelona ocupava un lloc destacable en les xarxes de representació d’operetes, al nivell de Londres, Torí, Berlín o Budapest; tot i que seguia depenent en bona part del gust de Viena o París. (Mejías, 2019) Als anys 1880 el Liceu es va consagrar com a teatre d’òpera i dansa, traslladant el teatre, òpera còmica, sarsuela... a les platees del Passeig de Gràcia com el Teatre del Circ o als Jardins dels Camps Elisis. El monopoli de l’òpera italiana s’anava trencant, s’estrenen obres de [[w:Richard_Wagner|Richard Wagner,]] encara traduïdes a l’italià, i d’autors francesos com [[w:Georges_Bizet|Bizet]] o Gonoud. Tot i això, l’administració del Liceu i el públic més conservador es decantaven per Puccini i el ''belcanto'', retardant l’arribada de ''[[w:Carmen|Carmen]]'' de Bizet i diverses òperes de Wagner que s’havien d’estrenar en altres escenaris de la ciutat. Tot i la gran influència wagneriana a Catalunya les seves obres sovint perdien l’escenografia, llengua i ritme propis del compositor alemany, generant força crítiques i promovent institucions destinades a corregir aquests errors. Com a resultat el Liceu entra al segle XX amb un bon nombre de peces de Wagner, cada cop més ben arranjades. Pel que fa a l’òpera italiana, els romàntics tardans com [[w:Ruggero_Leoncavallo|Leoncavallo]], [[w:Giacomo_Puccini|Puccini,]] [[w:Pietro_Mascagni|Mascagni]] o [[w:Umberto_Giordano|Giordano]] van triomfar fins ben entrat el segle XX. (Boter de Palau, 1985) == Inicis del teatre a Barcelona == Per poder entendre els inicis del teatre a Barcelona, cal remuntar-nos a la història del [https://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Principal_(Barcelona) Teatre de la Santa Creu.] En un període de bombardeig d'Espartero, la Milícia Nacional ocupava molts dels solars i usaven el teatre com a forma d'entreteniment, però no van trigar gaire a tancar-se. Justament en aquest moment van existir teatres com el Teatre de la Santa Creu, un dels pocs que es va mantenir de forma pública i amb òpera inclosa després dels nombrosos tancaments i obertures constants a Barcelona. No obstant això, aquest privilegi es va mantenir poc davant la progressiva caiguda dels valors de l'Antic Règim i amb això el de la propietat privada. L'abril de 1836 Josep Molins sol·licita obrir un teatre en el 6è batalló de la milícia nacional, participant fins i tot ell mateix en ella, però l'administració de la Santa Creu li comenta els danys si el 12è batalló construeix a la seva biblioteca abandonada. Tot i això van sorgir a poc a poc cada vegada més teatres aquest any com el de la Mercè o el de Carme amb obres semi improvisades pels milicians, però tanquen de nou aviat. Però el juny de 1844 el Teatre nou (el principal, de Montsió), inaugura una nova època operística. (Radigales, 2005) Però el naixement real del Liceu com a tal es comença a comentar a partir de 1839, comentant l'apadrinament pel 8è i sobretot el 14è batalló, pertanyents al grup liberal, i que el caporal Pere Vives va recomanar obres teatrals per recaptar fons per pagar recursos i uniformes per al grup. Es va fer en el primer pis de la caserna de Montsió. Josep Ignasi Grau, el tinent, mentre va fundar la Societat Dramàtica per formar persones en l'art tant del cant com l'actuació. == Orígens del Liceu == [[Fitxer:TeatreDelLiceu.jpg|miniatura|Façana del Gran teatre del Liceu]] L'òpera a Barcelona durant tot el segle XVIII, especialment a meitat de segle, va estar molt controlada pero el Teatre Principal per considerar-se un privilegi reial. Però això va durar poc, i quasi un segle després, al 1833, les revoltes lliberals van aconseguir que fos un divertiment molt més accesible. Després de l'exclaustració, saquejos i crema de convents de 1835 van quedar molts solars disponibles, els quals van ser aprofitats per la burgesia del moment o per institucions com l'Ajuntament o l'esglèsia. En un d'ells, l'origen de Liceu es troba en el monestir de [[w:Monestir_de_Montsió|Nostra Senyora de Montsió]] (1351) una església àmplia de la qual es sap poc, però ocupava la plaça de Santa Anna. El 1835 no es sap molt bé el que va passar, però esdiu que les monges residents o se'n van anar o les expulsen a un lloc proper, i en 1837 un Batalló de la Milícia Nacional liderat per Manuel Gibert i Sans va crear en aquest lloc la Societat Dramática de Aficionados, o Liceu Filodramàtic de Montesió, per promoure l'aprenentatge de la música i la representació de obres de teatre i d'òpera. Poc després van fe-se denomenar el Liceu Filarmònic Dramatic de S.M. la Reina Isabel II, però degut a una major demanda i la manca d'espai per ell, a més de la pressió de les monges per tornar al seu convent, va fer que tornessin cap a 1844 gràcies a uns decrets que l'hi permetien residir al seu monestir si no estava enderrocat, i en aquest moment és quan comença l'activitat teatral aprofitada pels Liceistes. El 1888, les monges tornen a desplaçar-se i ocupen una zona de les Rambles, però després de ser novament saquejades en la Guerra Civil van acabar a Esplugues de Llobregat. Tot i això, dels seus nombrosos trasllats es conserva part del claustre en aquesta mateixa ciutat. (Radigales, 2005) Mentrestant, l'Ajuntament ofereix al Liceu el convent dels Trinitaris descalços a la Rambla, modificat per Joaquim de Gispert d'Anglí, i gràcies a l'ajuda d'accionistes particulars i numeroses inversions es va crear el Liceu Filharmònic Dramàtic. == L'incendi de 1861 == [[Fitxer:Incendi-del-liceu-1861.jpg|miniatura|Gravat que representa l'incendi del Liceu de 1861]]Al 1861<ref>Temporada 1860-1861 del Liceu. https://ca.wikipedia.org/wiki/Temporada_1860-1861_del_Liceu</ref> <ref>Temporada 1861-1862 del Liceu. https://ca.wikipedia.org/wiki/Temporada_1861-1862_del_Liceu</ref>, la festa de carnaval que es celebrava dins del Liceu va ser una mica difícil, ja que va ser en mig d’aquesta quan el teatre va començar a cremar-se. Va ser el dia després a la representació d'una obra de teatre anomenada ''María la cieguita'' d'Enrique Gil y Zárate. Sabem que en l'època, la majoria de les grans estructures que es construien eren de fusta, i que gran part de la iluminació dels espais es feia amb espelmes, així que no és una novetat que es cremin edificis. El foc va començar al quart pis, on es trobava el taller de sastrería, i es diu que probablement va ser a causa d'un llum d'oli mal apagat. Es va propagar tan ràpidament que els dipòstits d'aigua no van ser suficientment ràpids per apagar l'incdendi. Tal i com s'ha esmentat abaans, tot es construïa en fusta, així doncs solament va quedar la carcassa de pedra del teatre; la resta, es fa cremar tot.<ref>El Gran Teatre del Liceu: 25 anys d'història. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1971/11/10/pagina-49/34276423/pdf.html</ref> L’edifici va ser destruït en part en l’incendi de 1861<ref>Diario de Tarragona, 11 d'abril de 1861 http://web.tarragona.cat/pandora/cgi-bin/Pandora?fn=commandselect;query=id:0000016432;command=show_pdf;texto=Diario%20de%20Tarragona%2011/04/1861.%20Página%201</ref>, i igual que en el següent incendi, es van salvar l’entrada i el saló dels miralls, que és l’únic que queda del teatre primitiu, juntament amb l’entrada des de la Rambla. Després de l’incendi, [[w:Joaquim_De_Gispert_i_Anglí|Joaquim de Gispert]] va ser l’encarregat del nou projecte per la construcció de l’edifici. L'any 1862 al fi es va poder reobrir. Existeix una llegenda que diu que el liceu està maleït per les tombes dels frares que es troben enterrats sota el Liceu, i també es diu que quan treien la runa després de l’incendi es van trobar un paperet en el que deia: “Soy un búho y voy a solas, si lo volvéis a levantar, lo volveré a quemar”. Sumat a tot això, quan estaven construint el nou Liceu les obres es van veure parades per un gran temporal que hi va haver sobre Barcelona i que va arrasar molts dels materials de construcció que es trobaven a la rambla, de manera que molts ciutadans parlaven de “El diluvio del fuego y el diluvio del agua”, e inclús la gent més religiosa assegurava que l’incendi podia haver ocorregut a causa del descontent de Déu perquè hi havia un excés de monjos pagans enterrats. El Liceu té una història molt llarga, en la qual no paren de succeïr-hi coses, com per exemple l'atentat amb la [https://es.wikipedia.org/wiki/Bomba_del_Liceo bomba que hi va haver el 1893] (on van morir 20 persones), o [https://www.ccma.cat/tv3/lincendi-al-gran-teatre-del-liceu-fa-25-anys/noticia/2900876/ el gran incendi de 1994.] És per això que no parem mai d'afegir coses en el nostre imaginari del Liceu, i no s'acaba mai de descriure què hi passa. El que sí sabem és que el teatre que tenim avui en dia és així gràcies a tot el que li ha passat al llarg dels anys, i això també el fa especial. == Bibliografia == * Alier, Roger. ''Historia del Gran Teatro del Liceo''. Barcelona: La Vanguardia, 1983, p. 20-30. * Alier, Roger. ''L'òpera''. Barcelona: Dopesa, 1979, p. 73-76. * Alier, Roger i Francesc X. Mata. ''El Gran Teatro del Liceo: Historia artística''. Barcelona: Ediciones Francesc X. Mata, 1991, pp. 33-39. * Artís, Josep. El Gran Teatro del Liceo. Col·lecció Barcelona histórica i monumental. Barcelona: Aymá, 1946. * Crònica il·lustrada del Gran Teatre del Liceu: 1947-1997. Barcelona: Amics del Liceu : Àmbit, DL 1997. * Domingo, Carles. “Resum històric” a ''Les instal·lacions del Gran Teatre del Liceu'', Barcelona, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, 2005, pp. 13-21. * Lloret, Teresa. ''Gran Teatre del Liceu'', Barcelona. [Barcelona: Fundació Gran Teatre del Liceu], cop. 2002. * Radigales i Rabí, Jaume, ''Els orígens del Gran Teatre del Liceu'', Barcelona: Biblioteca Serra d’Or, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, 23-33. * Subirà, José, ''La ópera en los teatros de Barcelona'': Estudio histórico cronológico des del siglo XVIII al XX, Barcelona: Alba, 1978. == Webgrafia == * Barcelona metròpolis mediterrània. “Crònica de dos fets tràgics del segle XIX” [en línia]. [Consultat: 13 d’octubre de 2020]. http://www.bcn.cat/publicacions/bmm/48/ct_h_pernau.htm * Blogspot Espeenric Moramal. “Leyendas malditas del Liceo” [en línia]. [Consultat: 09 d’octubre de 2020]. http://elprimerincendio.blogspot.com/2012/05/gran-teatro-de-barcelona.html * BCN.CAT. “La formación de un gran teatro de ópera” [en línia]. [Consultat: 21 d’octubre 2020]. http://www.bcn.cat/publicacions/bmm/48/cs_h_pla.htm * Catalunya: ‘’Fundació del Gran Teatre del Liceu’’ [en línia]. [Consultat: 21 d’octubre de 2020]. http://www.catalunya.com/fundacio-gran-teatre-del-liceu-20-16-573758?language=es * Fundació Conservatori Liceu. “Historia” [en línia]. [Consultat: 20 d’octubre 2020]. https://www.conservatoriliceu.es/es/fundacion/historia/ * La Rambla. “Las veces que el Liceu ardió” [en línia]. [Consultat: 09 d’octubre de 2020]. https://www.laramblabarcelona.com/gran-teatre-del-liceu-misterios/ * Liceu Opera Barcelona. “Historia” [en línia]. [Consultat: 20 d’octubre de 2020]. https://liceubarcelona.cat/es/historia * Societat del Gran Teatre del Liceu. “Historia” [en línia]. [Consultat: 19 d’octubre 2020]. https://www.societatliceu.com/es/historia/ == Referències == {{navegar|llibre=Història de l'art català |actual=El Gran Teatre del Liceu |anterior=El Teatre de la Santa Creu |següent=Wagnerisme a Catalunya }} {{ORDENA:Gran Teatre del Liceu}} [[Categoria:Història de l'art català]] 9pjealrdzvebryfpqy936p3tw77kquq 2 10681 76774 65837 2026-10-28T12:56:23Z Jcb 11031 76774 wikitext text/x-wiki {{Proves d'usuari}} Lorem '''ipsum''' dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Montes nascetur ridiculus mus mauris vitae ultricies. Amet volutpat consequat mauris nunc congue nisi vitae. Et tortor at risus viverra ''adipiscing'' at in tellus. Laoreet non curabitur gravida arcu ac tortor. Purus ut faucibus pulvinar elementum integer. Vitae justo eget magna fermentum iaculis. Id semper risus in ''hendrerit'' gravida rutrum quisque non tellus. At urna condimentum mattis pellentesque id nibh tortor. Egestas integer eget aliquet nibh praesent. Mauris pharetra et ultrices neque ornare aenean euismod elementum. Ipsum faucibus vitae aliquet nec ullamcorper sit amet. Posuere morbi leo urna molestie at elementum eu. Tristique risus nec feugiat in fermentum. Lectus proin nibh nisl condimentum. Velit egestas dui id ornare arcu odio. Nunc '''pulvinar''' sapien et ligula. Nulla ''facilisi'' morbi tempus iaculis urna id. Netus et malesuada fames ac turpis '''egestas''' sed tempus. Diam ut venenatis tellus in metus vulputate eu ''scelerisque'' felis. Pellentesque habitant morbi tristique senectus et netus et malesuada. Elementum facilisis leo vel fringilla est ullamcorper eget nulla. Sem fringilla ut morbi tincidunt augue interdum velit euismod in. Posuere morbi leo urna molestie at elementum eu facilisis sed. Rhoncus dolor purus non enim praesent elementum facilisis leo. Ultricies lacus sed turpis tincidunt id aliquet risus feugiat. Vel eros donec ac odio tempor. Id porta nibh venenatis cras sed felis. Rutrum quisque non ''tellus'' orci ac auctor. Sed arcu non odio euismod lacinia at quis risus sed. Urna molestie at elementum eu facilisis sed. Vitae elementum curabitur vitae nunc sed velit dignissim. Posuere urna nec tincidunt praesent semper feugiat. Quam pellentesque nec nam aliquam sem et tortor consequat id. Montes nascetur ridiculus mus mauris. Sagittis orci a scelerisque purus semper. Vivamus '''arcu''' felis bibendum ut ''tristique'' et. Non nisi est sit amet. Viverra maecenas accumsan lacus vel. Cursus turpis massa tincidunt dui ut ornare. Libero volutpat sed cras ornare arcu dui '''vivamus'''. Pellentesque id nibh tortor id. Suscipit tellus mauris a diam maecenas sed. Volutpat diam ut venenatis tellus in metus vulputate eu scelerisque. Elit duis '''tristique''' sollicitudin nibh sit amet commodo nulla. Arcu non odio euismod lacinia at. Arcu dui vivamus arcu felis bibendum ut. Sit amet nisl purus in mollis. Ultrices eros in cursus turpis massa tincidunt dui. Faucibus turpis in eu mi bibendum neque egestas. Sed ullamcorper morbi tincidunt ornare massa eget egestas purus ''viverra''. Enim praesent elementum facilisis leo vel fringilla est ullamcorper. Urna nec tincidunt praesent semper feugiat nibh sed pulvinar proin. Sit amet venenatis urna '''cursus''' eget nunc. Risus viverra adipiscing at in tellus. Scelerisque fermentum dui faucibus in ornare quam viverra. Tellus orci ac auctor augue mauris augue. Purus sit amet volutpat consequat mauris. Vitae '''elementum''' curabitur vitae nunc sed velit dign^{Text en superíndex}issim. Neque vitae tempus quam pellentesque nec nam aliquam sem et. In '''fermentum''' et sollicitudin ac orci phasellus egestas tellus. Donec ac odio tempor orci dapibus. Ac odio tempor orci dapibus ultrices in iaculis nunc. Blandit cursus risus at ultrices mi tempus. Feugiat vivamus at augue eget arcu. Velit ut tortor pretium viverra suspendisse. In massa ''tempor'' nec feugiat nisl pretium. Vulputate ut pharetra sit amet. Massa sed elementum tempus egestas. Scelerisque purus semper eget duis at tellus at. Id donec ultrices tincidunt arcu non sodales. Semper eget duis at tellus at urna. Risus feugiat in ante metus dictum at tempor commodo ullamcorper. Viverra nam libero justo laoreet sit amet cursus sit. Nulla facilisi morbi tempus iaculis. Aliquam purus sit ''amet'' luctus venenatis lectus. Tempus quam pellentesque nec nam aliquam. Orci eu lobortis elementum nibh tellus molestie nunc non '''blandit'''. [[Anàlisi de la Sonata K. 310 de Mozart]] https://ca.wikipedia.org/wiki/Wolfgang_Amadeus_Mozart [[Fitxer:Https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Getreidegasse9 2003 ori 450px.jpg|miniatura|Casa natal de W. A. Mozart]] <ref>Balcells, Pere-Albert (1997). Autorretrat de Mozart. La Campana Edicions, Barcelona. {{ISBN|978-84-88791-42-9}}.</ref> <ref>Deutsch, Otto Erich (1966). Mozart: A Documentary Biography. Stanford University Press, {{ISBN|0-8047-0233-0}}.</ref> <ref>http://www.mozart.cat/</ref> === Referències === 1. «Johann Wolfgang Amadeus Mozart». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. 2. Sadie, Stanley. «Biografia» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 10 novembre 2015]. 3. Michaux, Jean-Louis, L'autopsie de Mozart, abattu par le déshonneur, Éditions l'Âge d'Homme, Lausana, Suïssa, 2006, contraportada (francès) {{ISBN|9782825136553}} 4. LANDON, H. C. Robbins: El último año de Mozart. Siruela, 2005 5. Abedin, By Shahreen. «Mozart may have died of strep throat complications - CNN.com» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2017]. 6. «Lost Mozart Composition for Nancy Storace Rediscovered» (en anglès). The Mozarteum Foundation Salzburg, 19-01-2016. [Consulta: 27 gener 2016]. 7. «Mozart i Salieri van escriure junts una cantata». el Periodico, 22-01-2016 [Consulta: 27 gener 2016]. 8. Radigales i Babí, Jaume: Mozart a Barcelona: recepció operística (1798-2006). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. {{ISBN|84-8415-770-9}} 9. «Wolfgang Amadeus Mozart». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. === Bibliografia === Abert, Hermann (2007). W. A. Mozart. New Haven: Yale University Press. {{ISBN|0-300-07223-6}}. Balcells, Pere-Albert (1997). Autorretrat de Mozart. La Campana Edicions, Barcelona. {{ISBN|978-84-88791-42-9}}. Cairns, David (2006). Mozart and His Operas. University of California Press, {{ISBN|0-520-22898-7}}. Demoncourt, Bertrand (dir.): Dictionnaire Mozart. Robert Laffont, col·lecció Bouquins, París, 2005. {{ISBN|2-221-10437-4}}. De Saint-Foix, Georges; de Wyzewa, Théodore: Wolfgang Amadeus Mozart: sa vie musicale et son œuvre. Robert Laffont, col·lecció Bouquins, 1986, 2 t. {{ISBN|2-221-04703-6}}. Deutsch, Otto Erich (1966). Mozart: A Documentary Biography. Stanford University Press, {{ISBN|0-8047-0233-0}}. Einstein, Alfred: Mozart, l'homme et l'œuvre. Gallimard, col·lecció Tel, París, 1991. {{ISBN|2-07-072194-9}}. Eisen, Cliff (2006). The Cambridge Mozart Encyclopedia. Cambridge University Press, {{ISBN|0-521-85659-0}}. Gutman, Robert W. (2000). Mozart: A Cultural Biography. Harvest Books, {{ISBN|0-15-601171-9}}. Halliwell, Ruth (1998). The Mozart Family: Four Lives in a Social Context. Oxford: Oxford University Press, {{ISBN|0-19-816371-1}}. Massin, Jean; Massin, Briggite (1987). Wolfgang Amadeus Mozart. Madrid: Turner, pp. 1538. {{ISBN|84-7506-596-1}}. Mozart, Wolfgang Amadeus (1997). Cartas. Barcelona: El Aleph, pp. 296. {{ISBN|84-7669-297-8}}. Paradis, Annie: Mozart : L'Opéra réenchanté. Fayard, col·lecció Les chemins de la musique, París, 1999. {{ISBN|2-213-60401-0}}. Robbins Landon, H.C. (1995): 1791: El último año de Mozart. (1791: Mozart's last year). Ediciones Siruela, Madrid. {{ISBN|84-7844-908-6}} Robbins Landon, H.C. (1991): Mozart, los años dorados. (Mozart: The golden years). Ediciones destino, Barcelona. {{ISBN|978-84-233-1901-5}} Rosen, Charles (1998). The Classical Style: Haydn, Mozart, Beethoven, W. W. Norton & Company. {{ISBN|0-393-31712-9}}. Rushton, Julian (1998). New Grove Dictionary of Opera. Londres: Grove Publications, {{ISBN|0-333-73432-7}}. Sadie, Stanley (ed.) (1980): 'New Grove Dictionary of Music and Musicians'. Londres: Macmillan. {{ISBN|0-333-23111-2}}. Sollers, Philippe. Misterioso Mozart. Barcelona: Alba editorial, pp. 216. {{ISBN|84-8428-186-8}}. Solomon, Maynard (1996). Mozart: A Life. Harper Perennial, {{ISBN|0-06-092692-9}}. Steptoe, Andrew (1990). The Mozart—da Ponte Operas. Oxford: Oxford University Press, {{ISBN|0-19-816221-9}}. Till, Nicholas (1994). Mozart and the Enlightenment: Truth, Virtue and Beauty in Mozart's Operas. W. W. Norton & Company, {{ISBN|0-393-31395-6}}. lkjoic9e350nut73o6pv29e472xs2me 0 10684 76775 69194 2026-10-28T12:58:12Z Jcb 11031 76775 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=Història de l'art català |actual=Sant Miquel de la Seu d'Urgell |anterior=La catedral i la ciutat (la Seu d'Urgell) |següent=Santa Maria de la Seu d'Urgell. Arquitectura, restauracions }} {{ORDENA:Miquel de la Seu d'Urgell}} [[Categoria:Història de l'art català]] == Introducció == Vers l’any 1000, la vila anomenada Seu pels eclesiàstics , era un petit nucli poblacional de forma triangular protegit de manera natural pel riu [https://ca.wikipedia.org/wiki/Segre Segre] i el torrent de Santa Maria, on s'alternaven els horts, els camps de conreu i les vinyes, amb les cases i les esglésies del conjunt catedralici<ref>Gascón, 2015: p. 7</ref>. No fou, però, fins al pontificat del bisbe [https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ermengol_d%27Urgell sant Ermengol d’Urgell] (1010-1035), quan la ciutat va experimentar un notable creixement. El bisbe Ermengol fou ben conegut per promoure tant la construcció d’esglésies, dins i fora de la Seu, com d’empreses civils, com ara hospitals, ponts o camins, amb l’objectiu de millorar la condició de vida dels habitants de les viles. Un altre tret destacable del bisbe fou l’interès per defensar els béns eclesiàstics, fet que el portà més d’una vegada al davant dels tribunals presidits pels comtes o els seus jutges delegats. Gràcies a la institució de les pàries<ref>Les pàries van ser un sistema tributari d'època medieval (s.XI-XII) per la qual els regnes de taifes musulmans de la península Ibèrica del segle XI abonaven de forma anual una determinada quantitat de diners a canvi d’una mena de protectorat del regne cristià al qual pagava aquesta pària com a indemnització de guerra i reconeixement de domini. </ref>, els ingressos aconseguits van permetre iniciar un pla de renovació urbanística en el qual s’incloïa la reforma de la catedral dedicada a santa Maria, que ja havia previst l’antecessor del bisbe Ermengol, el bisbe [https://ca.wikipedia.org/wiki/Sal%C2%B7la Sal·la] <ref>VVAA. Catalunya Romànica: Alt Urgell-Andorra, volum VI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 49. {{ISBN|84-7739-457-1}}.</ref>, i la construcció de l’església de sant Miquel (actual sant Pere), adossada a la façana sud de la catedral, entre altres iniciatives. D’aquesta manera es va redefinir tot el conjunt catedralici que va quedar conformat per quatre esglésies: Sant Miquel (1021-23), Santa Eulàlia (1036), Sant Sepulcre (1045) i Sant Pere (1055-1092), que envoltaven la refundada catedral de santa Maria <ref>Carrero, 2010: p. 255</ref>. Totes cinc estaven relacionades entre si, però funcionaven de manera independent i mantenien les seves singularitats pròpies <ref>Carrero, 2010: p. 271</ref>. Cadascuna d’elles comptava amb un atri propi, que funcionaria com a lloc d’enterrament durant el segle XIII <ref>Carrero, 2010: p. 271</ref>, al voltant de totes elles, es conformava un gran atri amb diversos edificis de serveis dedicats a la vida comunitària de la comunitat religiosa. Fins al segle XII, el nucli poblacional s’agruparia als voltants de la catedral de Santa Maria i quedaria delimitat per dos carrers: Santa Maria (avui dels Canonges), on residien els senyors laics i els eclesiàstics que gaudiren d’un gran poder adquisitiu i de notables privilegis fins ben entrat el segle XIII; i Sota Palau. El carrer de l’Escorxador s’uniria al de Santa Maria mitjançant petits carrers i, més tard es conformaria el carrer Major, on s’instal·laria la bladeria<ref>La bladeria era el lloc on es controlava la compra i la venda de gra. El blat es mesurava en un bloc de pedra amb tres embuts metàl·lics de diferents capacitats que comptaven amb unes portelles per on s’omplien el sacs de gra un cop mesurats. El propietari de les mesures era el [https://ca.wikipedia.org/wiki/Bisbat_d%27Urgell Bisbat d’Urgell], el qual les llogava en usdefruit a particulars perquè en fessin la vigilància i l’explotació. La notícia més antiga de l'existència de mesures de gra a [https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_d%27Urgell La Seu d'Urgell] es remunta a l'any 1212.</ref>. L’accés a la vila es feia pel Portal de Cerdanya (a llevant) i pel portal vell d’Andorra (al nord), des del qual s’anava a la població del mateix nom. La Seu no va comptar amb una estructura de muralles pròpiament dita fins a finals del segle XII, moment quan, per causa del clima polític del moment, les amenaces per part del creixent [https://ca.wikipedia.org/wiki/Vescomtat_de_Castellb%C3%B2 vescomtat de Castellbó] vers el comte d’Urgell es van anar succeint <ref>VVAA. Catalunya Romànica: Alt Urgell-Andorra, volum VI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 313. {{ISBN|84-7739-457-1}}.</ref>. Així les coses, la ciutat es va veure obligada a aixecar una estructura defensiva ferma i resistent, que seria construïda gràcies a les aportacions del capítol de la catedral i de les famílies benestants <ref>VVAA. Catalunya Romànica: Alt Urgell-Andorra, volum VI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 313. {{ISBN|84-7739-457-1}}.</ref>. S’obriren llavors el portal de Tredós o de Soldevilla (a ponent) i el Portal de la Princesa (al sud) i un nou Portal d’Andorra (al nord). Aquella vila closa, que va créixer notablement gràcies a la consolidació del poder econòmic del bisbe i dels canonges i al seu paper com a centre comercial i d'intercanvis, és l’actual nucli antic de La Seu d’Urgell, les muralles del qual no foren enderrocades fins al segle XX. == L'església de Sant Miquel (Sant Pere) == [[Fitxer:Església de Sant Miquel (la Seu d'Urgell) 2.JPG|miniatura|dreta|Església de Sant Miquel (La Seu d'Urgell)]] L’actual església de Sant Miquel constitueix un important testimoni del primer romànic català i l’únic vestigi del conjunt catedralici promogut pel bisbe Ermengol d’Urgell l’any 1035. A més a més, és l’edifici més antic que resta totalment dempeus a la Seu d’Urgell <ref>Gascón, 2015: p. 9</ref>, situat al costat meridional del claustre catedralici, i manté les estructures romàniques del període llombard <ref>Junyent, E. Catalunya Romànica. L’arquitectura del segle XI. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975, p. 222. {{ISBN|84-7202-254-4}}.</ref>. A partir dels documents de deixes testamentàries que s’han conservat, se sap que, a mitjan segle XI, l’església comptava amb tres altars: sant Pere, sant Pau i sant Andreu <ref>VVAA. Catalunya Romànica: Alt Urgell-Andorra, volum VI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 362. {{ISBN|84-7739-457-1}}.</ref>. Al segle XV es va construir un retaule gòtic dedicat a sant Miquel i sant Pere que cobria el fons de l’absis central. També se sap que comptava amb una canònica que adoptà la regla agustiniana abans del 1095, i que al segle XIII era regida per abats que signaven els documents amb el títol d’''abbas urgellensis'' <ref>VVAA. Catalunya Romànica: Alt Urgell-Andorra, volum VI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 74. {{ISBN|84-7739-457-1}}.</ref>. L’església va patir un canvi d’advocació cap a Sant Pere el 1364 <ref>VVAA. Catalunya Romànica: Alt Urgell-Andorra, volum VI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 74. {{ISBN|84-7739-457-1}}.</ref>, quan va ser cedida als dominics, els quals van establir-hi el seu convent i van traslladar la parròquia. === Arquitectura === L'església està situada al nord de la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_la_Seu_d%27Urgell catedral de Santa Maria], d'estil romànic i adossada al claustre de la mateixa essent l'únic edifici que es conserva del conjunt monumental de cap al 1035. Presenta una porta al claustre de la catedral, té una planta de creu llatina d'una sola nau amb transsepte rematada per tres absis semicirculars essent major el central, en el qual hi ha tres finestres esveltes de doble esqueixada i al fons de cada absidiola n'hi ha un altre igual i també sobre l'obertura de l'absis central. A la façana de ponent també hi ha un gran finestral però d'esqueixada recta.<ref> Carrero, 2010, pàg. 260-261 </ref> La coberta és un embigat de fusta que està recolzat a sobre d'arcs de diafragma apuntats i el creuer està cobert per volta de canó, que pot ser degut a una reconstrucció tardana que amagava l'embigat d'època gòtica. Es pot constatar que els arcs responen a una reforma pel fet que es conserva una finestra mig tapada pel pilar de l'arc de diafragma més proper al mur de ponent. En el mur de migdia, entre el primer i el segon arc hi ha una imposta motllurada en bossell que trenca de manera estranya en el segon tram de la nau i que només troba sentit si pensem que es va col·locar pels restauradors assenyalant la línia de fractura entre el mur antic i el mur nou de la part alta. A la part inferior de la imposta, l'aparell és de carreu petit lligat amb morter de calç i encara conserva un fragment de l'acabat de l'arrebossat amb restes de pintura mural. Actualment manté la capçalera i el perímetre de la nau original, sobretot als murs nord i oest. L'església té dues portes, una de la façana nova amb tres finestres a la part superior i un altre a la façana nord que comunica amb el claustre on es pot visualitzar un regruix el mur que es faria en reconstruir l'absis nou al segle XII i podria ser que ja estigues en origen. El campanar és d'època més tardana que l'església i està format per una torre de planta quadrada i amb un doble accés des de l'interior de l'església i presenta només un sol nivell de finestres molt allargades a la part més alta i amb dues finestres a la part sud i només una a cadascuna de les altres tres. [[Fitxer:Art Romànic.jpg|miniatura|Absis de l'església de Sant Miquel]] A l'exterior la decoració està realitzada amb arquets cecs alternats en petites mènsules o lesenes que s'eleven des d'un podi corregut a les bases dels absis. Als laterals hi ha un sol finestral central de doble vessa i tres finestres a l'absis central. També trobem a la testera del transsepte dues finestres germinades, de les quals sembla original només la del transsepte nord, la del sud es nova i l'execució és bastant dolenta, aquestes finestres s'acompanyen d'una tercera, però que està cegada pel mur del campanar, situat en l'angle que forma la nau i el braç del transsepte i presenten una tipologia habitual del segle XI, amb columna de capitell amb mènsules, fust llis i rectangular. El que és una particularitat és la presència de finestres als murs del transsepte, ja que no és freqüent en edificis religiosos, on les trobem des de l'època preromànica. Les façanes de la nau i el transsepte són llises i en canvi els semicirculars absidals estan decorats per un fris d'arcuacions. L'aparell original és de carreus petits lligats amb morter de calç en filades regulars, les lesenes de l'absis estan actualment realitzades amb pedra tosca i els arcs interiors amb dovelles ben tallades. Les característiques d'aquesta església, fan que puguem situar la seva construcció a mitjan segle XI; és una edificació llombarda amb singularitats envers les finestres bífores del transsepte i a on la capçalera és d'època posterior. A l'interior de l'església trobem l'ara de l'altar conservat, de forma rectangular amb l'interior més rebaixat per a disposar el calze, el copó i la resta d'elements litúrgics i als carcanyols es desenvolupa una ornamentació de tipus vegetal que alterna en els costats més llargs, florons de dibuix complex i en els curts, florons trilobulats; els florons complexos també els podem trobar als [https://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_San_Pedro_de_Roda altars de Rodes] (982-1004), a Girona (1028-1038), que ens remet com a possible model a la placa d'enquadernació d'ivori del tresor de l'esglèsia de la [https://es.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Narbona catedral de Narbona]<ref> Marcel Duliart 1996, pàg. 56-57 </ref> tot i que inclou aquesta taula dins la producció de Narbona, la relega a una imitació de l'ara de l'altar de Girona que presenta una decoració molt més rica. A l'absis central hi havia una esplèndida decoració de pintures murals romàniques on es representa una gran [https://es.wikipedia.org/wiki/Teofan%C3%ADa Teofania] amb la figura de Crist en una màndorla ornamentada al centre amb fons blau, vestint una túnica ampla acabada amb vol i un mantell guarnit amb una rica sanefa, porta el nimbe crucífer, sosté un llibre obert i està beneint amb la mà dreta de manera tradicional, els peus recolzats en una figura semicircular decorada que representa la terra amb el simbolisme de la Majestat del Senyor" El cel és el meu tron i la terra l'escambell dels meus peus"(Mt, 5, 35) <ref> Marcel Duliart, 1996, pàg.31 </ref> Les pintures estan conservades [https://es.wikipedia.org/wiki/Museo_Nacional_de_Arte_de_Catalu%C3%B1a al MNAC] i al seu lloc original hi ha una reproducció. [[Fitxer:Església de Sant Miquel (la Seu d'Urgell).JPG|miniatura|Absis de l'església amb la reproducció de les pintures que es troben al MNAC.]] === Restauracions === El primer projecte de restauració va estar elaborat per l'arquitecte Pascual Sanz Barrera que va fer un estudi monogràfic amb l'àmbit arquitectònic i constructiu de la catedral on explica com va arribar a Vic de forma casual i es posa en contacte amb el seu amic [https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Gudiol_i_Ricart mossèn Gudiol i Ricart] que li parla de la catedral romànica de la Seu d'Urgell i com el bisbe li proposa si és vol fer càrrec de la restauració del conjunt catedralici. Entre els anys 1904-1906, Sanz Barrera presenta a concurs a la [https://es.wikipedia.org/wiki/Sociedad_Econ%C3%B3mica_Barcelonesa_de_Amigos_del_Pa%C3%ADs Societat Econòmica de Barcelona de Amigos del País] la "''Monografía y Restauración de la Catedral de la Seo de Urgel"'' on analitza els aspectes tècnics i arquitectònics. Sanz Barrera el 1915 ja havia fet un projecte en el que les restauracions canviarien l'aspecte del conjunt catedralici, ja que ho havia plantejat basant-se en una restauració d'estil seguint les pautes de l'arquitecte restaurador [https://es.wikipedia.org/wiki/Eug%C3%A8ne_Viollet-le-Duc Viollet-le Duc] i aquest projecte no es va dur mai a terme. Posteriorment se li encarrega a l'arquitecte [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch Puig i Cadafalch], que es partidari de la restauració científica com a deixeble de [https://es.wikipedia.org/wiki/Camillo_Boito Camillo Boito] i que no estava d'acord amb aquella restauració, ja que modificaria l'original. Es posa d'acord amb mossèn [https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Pujol_i_Tubau Pere Pujol i Tubau], al qual se li encomanarà el seguiment a peu d'obra, ja que Puig i Cadafalch treballava a distància amb imatges de l'estat del monument i triga dos anys a fer una memòria en la qual es limita a reparar i netejar.<ref> La Catedral de la Seu Urgell, 2000, pàg.243 </ref> A la postguerra civil, el 10 de juliol de 1940, [https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8sar_Martinell_i_Brunet César Martinell] signa un projecte de restauració i fa una nova memòria on incorpora restauracions de Santa Maria i Sant Miquel d'Urgell. En aquesta memòria es fa una descripció formal de l'edifici i els posteriors afegits després de la restauració de Puig i Cadafalch. Alejandro Ferrant és qui està al capdavant de les restauracions i a causa del mal estat en que estaven les cobertes per les filtracions d'aigua i és per on comença, fent una reparació de la coberta de l'absidiola sud i de l'absis central i era necessari desmuntar els murs i els pilars que anaven des de l'acabament de les voltes fins a les cobertes. També s'havien de reparar o embellir les arcuacions cegues, les bandes llombardes i els sòcols que es trobaven a l'absis central i a l'absidiola sud, ja que a la nord no es podia accedir perquè es trobava parcialment tapada per una construcció dedicada a habitatges en aquell moment. El desembre de 1956 es fan algunes petites intervencions a l'església a causa d'una proposta per crear un museu diocesà per part dels "Amics de la Ciutat" que estava formada per antics alumnes de la [https://es.wikipedia.org/wiki/La_Salle Salle], i aquell agost el bisbe crea la Junta de Museus i a l'octubre demana a la [https://es.wikipedia.org/wiki/Direcci%C3%B3n_General_de_Bellas_Artes Direcció General de Belles Arts] la seva col·laboració per a dur a terme les obres de restauració. La primera intervenció consisteix a rebaixar el terra, eliminar el cor de l'obra posterior i assegurar els murs amb tirants de ferro per evitar esfondraments i també es repica l'arrebossat de l'interior de l'edifici.<ref> Badenas,I.,2010, pàg.234 </ref> La següent restauració la realitza [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Pons_Sorolla Francesc Pons Sorolla] i Victor Caballero Urgía el 1969 i consisteix a eliminar les construccions que estaven entre el claustre i l'església de Sant Miquel, que eren els habitatges dels canonges que s'enderroquen, el que comporta una restauració del carreuat fer malbé tant de l'absidiola com el del mur de la nau de Sant Miquel. <ref> Badenas, I.,2010, pàg. 237 </ref> El 1970 s'havien de donar per finalitzades les obres, però per un problema pressupostari no s'havien completat i es van haver d'ajornar, i aquest fou l'origen de la continuació de l'obra en un segon projecte on es parlava entre d'altres de la restauració de Sant Miquel. Les obres de Sant Miquel no van començar fins a l'any 1971 i es van anar fent intervencions, començant per les que es consideraven de més urgència. Enderrocar les falses voltes i amb un estil totalment d'urgència,ja que l'estructura de l'edifici era molt precari i els pilars del mur sud estaven tan corbats que podien caure en qualsevol moment i arrossegar tota l'estructura i és va treure tota la runa de les voltes per a reparar-les Per tal de protegir l'església es va posar una estructura envoltant tot l'espai amb murs de totxo molt gruixuts per evitar que caigués. Els arcs de diafragma es consoliden i restauren, només es treuen les parts malmeses que es van reconstruir i en canvi al mur sud es va haver de desmuntar tot i es fa una reconstrucció idealitzada. Als absis es reconstrueixen les lesenes i les cobertes són totes refetes. Les dues façanes del transsepte, amb la troballa en el mur nord d'un regruix a l'angle, van ser dissenyades altre cop per aconseguir que fossin el més semblant a l'original amb uns resultats bastant dubtosos, i és com ho veiem avui en dia. La segona part d'aquest projecte consistia en la creació d'un pas cap a l'absis central situat entre l'arxiu i l'església de Sant Miquel i així alliberar la façana nord del temple. La tercera intervenció que es va realitzar va ser per separar el cos de la sagristia de l'absis central, enderrocant una petita part d'aquesta i a la vegada reconstruir les parts afectades de les dues estructures. Les darreres intervencions ja estaven plantejades al primer projecte, però no va ser possible fer-les en aquell moment. El 1973, la restauració de Sant Miquel ja estava enllestida encara que mancaven els treballs de pavimentació de la plaça de la façana est, que es va finalitzar el 1974. <ref> La Catedral de la Seu Urgell,2000, pàg 260.</ref> ==Bibliografia== * Adell i Gisbert, Joan Albert, et ali. ''"La Catedral de la Seu d'Urgell"''. 2001, ed. Angle *Badenas, I. ''"Las restauracions de Santa Maria d' Urgell: una profunda transformación"''. 2016, Núm. 4, p. 221-48 http://https://www.raco.cat/index.php/Interpontes/article/view/368659 [Consulta: 20-10-2020]. * Carrero, E. “''La Seu d’Urgell". El último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura''”. Enero-junio de 2010. Anuario de Estudios Medievales, 40/1, p. 251-291, https://core.ac.uk/download/pdf/13270041.pdf [Consulta: 01-10-2020]. * Gascón, C. et ali. “''Estudi de recursos patrimonials intramurs. Valorització patrimonial del centre històric de la Seu d’Urgell"''. 2015. Ajuntament de la Seu d’Urgell, http://laseumedieval.com/es/documentos/ [Consulta: 28-09-2020]. * Orriols, A. ''"Las artes pictóricas del románico catalán"''. 2014. En: Fundación Santa María la Real, Centro de Estudios (ed.). ''Enciclopedia del Románico en Cataluña''. Barcelona, p. 149-180, http://www.romanicodigital.com/documentos_web/documentos/Estudios%20y%20Bibliograf%C3%ADa%20CAST.pdf [Consulta: 29-09-2020]. * VVAA. ''Catalunya Romànica: Alt Urgell-Andorra, volum VI''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. {{ISBN|848519456X}} (o.c.) * VVAA. ''La catedral de la Seu d’Urgell''. 2000. Manresa: Angle Arquitectura. {{ISBN|978-84-88811-61-5}} ==Webgrafia== * Ajuntament de la Seu d’Urgell: http://www.laseu.cat/turisme/historia * Enciclopèdia Catalana: https://www.enciclopedia.cat/ * La Seu d’Urgell medieval: http://laseumedieval.com/es/ == Referències == n4eow2xofn1cma1982cayf0v07zhyft 0 10686 76776 74417 2026-10-28T13:29:00Z Jcb 11031 76776 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=Història de l'art català |actual=Missió arqueològica de l'IEC als Pirineus (1907) |anterior=Junta de Museus (1907-2020) |següent=Destrucció i salvament de patrimoni artístic a Catalunya el 1936 }} == Els precedents == L’[https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_d%27Estudis_Catalans Institut d'Estudis Catalans](IEC) és una corporació acadèmica fundada a [https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona Barcelona] el 18 de juny de 1907 per [https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Prat_de_la_Riba_i_Sarr%C3%A0 Enric Prat de la Riba], dedicada a la investigació científica superior, dels diversos elements que conformen la cultura catalana.<ref name=":0">{{Ref-llibre|nom=Centre del Romànic de la Vall de Boí.|títol=El (re)descobriment del Romànic de la Vall de Boí. La Missió Arqueològica de 1907.|url=https://www.centreromanic.com/sites/default/files/pagina-basica/documents/cat_el_redescobriment_del_romanic.pdf|data=|lloc=|pàgines=}}</ref> El 30 d’agost del 1907, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) posava en marxa una expedició anomenada “Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó”, amb l’objectiu de ''recopilar informació històrica, artística i jurídica del patrimoni cultural del [https://ca.wikipedia.org/wiki/Pirineus Pirineu ] per tal que servís per a estudis posteriors.''<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=2850|títol=Missió: romànic|consulta=?/9/2020|editor=Institut d’Estudis Catalans|data=2020|llengua=}}</ref> S’anomenà “arqueològica” perquè es va fer servir el mètode científic de recaptació de dades aplicat al context del patrimoni cultural i artístic.<ref name=":0" /> L’ideòleg d’aquesta iniciativa fou [https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch Josep Puig i Cadafalch], membre fundador de l'IEC, qui es trobava en un moment clau de la seva carrera professional i política. Va proposar la dita expedició en la reunió constitutiva de l’IEC (05/07/1907) perquè ''veia necessari estudiar el patrimoni cultural d’algunes comarques pirinenques.''<ref name=":2" /> Ell mateix va presentar una proposta i un pressupost de 3.500 pessetes d’aquell moment,<ref name=":2" /> que van ser acceptats pels membres de l’ICE. L'acompanyarien [https://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_Maria_de_Broc%C3%A0_i_de_Montagut Guillem M. de Brocà], membre fundador de l'IEC, Mn. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Gudiol_i_Cunill Josep Gudiol], [https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Goday_i_Casals Josep Goday] i [https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Mas_i_Ginest%C3%A0 Adolf Mas].<ref name=":2" /> La “Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó” fou el punt de partida de l’estudi científic de l'[https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_rom%C3%A0nic_a_Catalunya art romànic català]. Els seus antecedents podrien trobar-se en els anomenats "viatges pintorescs"<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.13. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}</ref>; textos il·lustrats que es començaren a publicar a la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a França] de finals del segle XVIII amb l'objectiu de de presentar als lectors llocs desconeguts. També sorgirien iniciatives similars al territori espanyol com a resultat de la recerca de la identitat nacional. A la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya Catalunya] de finals del segle XIX un dels impulsors de la recuperació identitària fou l’excursionisme organitzat per agrupacions com l’[https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunya Associació Catalana d’Excursions Científiques] (1876) <ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.15. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref>, motivada per redescobrir el patrimoni allunyat dels grans nuclis poblacionals, les quals començarien a publicar fascicles mensuals amb fotogravats dels llocs que es visitaven. Es desconeix en què es va inspirar Puig i Cadafalch exactament per realitzar l'expedició, però tant ell com en Gudiol eren membres del Centre Excursionista de Catalunya i seguidors dels seus butlletins. Per la seva banda, Brocà freqüentava el balneari de [https://ca.wikipedia.org/wiki/Caldes_de_Bo%C3%AD Caldes de Boí], com tants altres membres de la burgesia barcelonina del moment. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner Lluis Domènech i Montaner], amb qui Puig mantenia una bona relació i amb qui compartia la idea que ''les arrels de la identitat catalana estaven en el romànic''<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.15. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref>, també era excursionista. Domènech ''ja havia visitat la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_d%27Aran Vall d’Aran] i la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Ribagor%C3%A7a Ribagorça], a més, va ser el primer en estudiar monogràficament l’art romànic ''<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Lorés|nom=Immaculada|títol=El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia|url=|edició=2013|llengua=|data=|editorial=Garsineu Edicions|lloc=Tremp|pàgines=40|isbn=978-84-941734-1-7|cognom2=Guardia|nom2=Milagros}}</ref>. Els seus quaderns eren ben coneguts per Puig i podrien haver estat una mena de guió en termes d’organització de la futura expedició. L’interès per l’estudi de la història, l’art i la cultura catalanes durant la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixen%C3%A7a Renaixença] i el [https://ca.wikipedia.org/wiki/Noucentisme Noucentisme], que s’interessaven per la identitat catalana i la recerca dels seus orígens, seria un altre dels detonats de la recuperació identitària. L’Exposició d’Art Antic del 1902 o les expedicions prèvies a la [https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_d%27Urgell La Seu d’Urgell] i a la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Cerdanya Cerdanya], organitzades per la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Junta_de_Museus_de_Catalunya Junta de Museus de Barcelona] amb l'objectiu d'adquirir obres d’art i mobles directament a les parròquies <ref name=":2" />, també jugarien un paper important. == Els membres de l'expedició == === '''Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)''' === Era arquitecte modernista català, on destaca per les seves obres: [[w:Casa_Martí|la Casa Martí]] ("Quatre Gats", 1895-1896) o la [[w:Casa_Terradas|Casa Terradas]] ("de les Punxes", 1905); historiador de l’art, on va obtenir el Premi Martorell pel llibre anomenat ''L'arquitectura romànica a Catalunya'' amb la col·laboració d'Antoni de Falguera i Josep Goday; arqueòleg; polític català, on participava en la fundació de la [[w:Lliga_Regionalista|Lliga Regionalista]] (principis 1901), regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1902-1905) i diputat a Corts en els comicis del 21 d'abril de 1907, i fundador i membre de l’Institut d'Estudis Catalans.<ref name=":5">{{Ref-llibre|cognom=|nom=Fundació "la Caixa"|títol=La missió arqueològica del 1907 als Pirineus|url=|edició=2008|llengua=|data=|editorial=Fundació "la Caixa"|lloc=Barcelona|pàgines=13|isbn=978-84-7664-981-7}}</ref> En l’expedició hi va participar com a director de la missió, tenia com a ajudant a Josep Goday, el qual li recollia en quaderns una sèrie d'apunts relacionats amb les esglésies que visitaren. D’aquests se’n conserva un total de dos quaderns, els quals no tenen número de registre definitiu, de manera que per identificar-los s'utilitza un número general del codi de reproducció (CR 104.818 i CR 104.817).<ref name=":1" /> Actualment es localitzen a l'[[w:Arxiu_Nacional_de_Catalunya|Arxiu Nacional de Catalunya]],<ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom=Lorés|nom=Immaculada|títol=El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia|url=|edició=2013|llengua=|data=|editorial=Garsineu Edicions|lloc=Tremp|pàgines=44-45|isbn=978-84-941734-1-7|cognom2=Guardia|nom2=Milagros}}</ref> D'altra banda, també se'n va publicar l'anomenat ''Les Iglesies romàniques amb cobertes de fusta de les valls de Bohí i d'Aran'' a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.<ref name=":0" /> ==== Quaderns CR 104.818 i CR 104.817 ==== Consisteix en dos quaderns de fulls de paper de color crema, marró o verdós i enquadernats amb tapes de cartró i tela; un (CR 104.818) conserva 32 fulls i l'altre (CR 104.817) 26. Al seu interior hi apareixen, coincidint majoritàriament amb l'ordre de l'itinerari, anotacions sobre les característiques dels edificis com ara la seva identificació amb el nom de la població, la data de la visita (en algunes ocasions) o d'elements arquitectònics (làpides, motllures, paviments, capitells, finestres, pilars, encavallades o mobiliari); com també croquis a mà alçada de plantes, seccions o alçats de construccions. Cal tenir en compte que algunes pàgines dels quaderns també són dedicades a expedicions posteriors corresponents a Empúries, Torrella de Fluvià, Sant Martí Sarroca, Cervelló, Vila-rodona, Pedret, Obiols, Sant Llorenç, la Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà. <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=|nom=Fundació "la Caixa"|títol=La missió arqueològica del 1907 als Pirineus|url=|edició=2008|llengua=|data=|editorial=Fundació "la Caixa"|lloc=Barcelona|pàgines=33|isbn=978-84-7664-981-7}}</ref> === '''Josep Goday i Casals (1882-1936)''' === Era arquitecte municipal de Barcelona, on destaca per les seves obres: [[w:Col·legi_Públic_Lluís_Vives|Col·legi Públic Lluís Vives]], [[w:Grup_Escolar_Ramon_Llull|Grup Escolar Ramon Llull]], [[w:Grup_Escolar_Pere_Vila|Grup Escolar Pere Vila]] (totes construïdes entre els anys 1917 i 1932) i la [[w:Casa_de_Correus_i_Telègrafs_(Barcelona)|Casa de Correus i Telègrafs]] (1927); i historiador de l’art.<ref name=":5" /> En l’expedició era el més jove del grup, amb vint-i-cinc anys d'edat ja tenia el títol d'arquitecte i participava com a ajudant de Puig i Cadafalch en el seu despatx professional, per tant, es dedicava a mesurar els edificis, dibuixar les plantes i les seccions, i estudiar-ne les principals característiques.<ref name=":6" /> === '''Mossèn Josep Gudiol i Cunill (1872-1931)''' === Era arqueòleg; historiador; director i conservador del [[w:Museu_Episcopal_de_Vic|Museu Episcopal de Vic]]; assessor artístic del xocolater Antoni Amatller;<ref name=":5" /> considerat el pare de la Història de l’Art a Catalunya<ref name=":0" /> i col·leccionista de vidre romà. <ref name=":5" /> Va rebre el premi Martorell per la seva monografia i pel tractat d'història de l'art que porta per nom: ''Nocions d'Arqueologia Sagrada Catalana.''<ref name=":5" /> Durant l’expedició recollia dades al seu quadern sobre l’escultura, la pintura mural, les imatges, les inscripcions, els objectes, el mobiliari i la indumentària de les esglésies. Amb això va dur a terme la ''Memòria de l'expedició a la Vall d'Aran i la Ribagorça.'' A més, va obtenir una carta de presentació firmada pel bisbe de Vic i una segona firmada pel bisbe d'Urgell, les quals eren les que els permetia accedir a les esglésies.<ref name=":5" /> ===== ''Memòria de l'expedició a la Vall d'Aran i la Ribagorça'' ===== La memòria consistia en el recull del treball realitzat durant l'expedició format per 57 folis escrits per una cara amb fotografies del fotògraf Adolf Mas les quals il·lustraven els texts. S'estructura mitjançant els següents capítols: "Monuments literaris", "Escultura", "Pintura", "Mobiliari" i "Indumentària i els seus accessoris". Tot i això, de la memòria només es va publicar a l'Anuari de l'IEC l'annex que porta per nom ''El Necrologi de l'iglesia de Roda''. Actualment es conserva a l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans.<ref>{{Ref-publicació|cognom=LORÉS OTZET|nom=Immaculada|article=Quaderns del MEV VII|publicació=Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català|url=https://www.raco.cat/index.php/QuadernsMEV/article/download/317732/407757|data=2014|pàgines=55|cognom2=GUARDIA PONS|nom2=Milagros}}</ref> === '''Adolf Mas i Ginestà (1861-1936)''' === Va exercir d'advocat durant una curta temporada, però la seva gran afició estava relacionada amb les arts, de manera que va estudiar fotografia i es va convertir en un fotògraf d'alt prestigi especialitzat en l'art, l’arquitectura, l’arqueologia i el paisatge.<ref name=":0" /> En aquest àmbit va publicar, juntament amb Puig i Cadafalch, l'''Inventari Iconogràfic de Catalunya'', que més endavant el van ampliar tot realitzant el ''Repertori Iconogràfic d'Espanya''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Perrotta|nom=Carmen|article=Tesi doctoral|publicació=De la toga a la cámera fotogràfica: Adolf Mas Ginestà (1860-1936). Innovación archivística al servicio del arte románico.|url=https://www.tdx.cat/handle/10803/565538#page=8|data=|pàgines=34}}</ref> D'altra banda, va ser membre de la colla dels "Quatre Gats".<ref name=":5" /> En l’expedició hi exercia, per tant, com a fotògraf, però també es va encarregar d'inventariar els béns mobles de les esglésies.<ref name=":0" /> ==== El reportatge fotogràfic ==== El reportatge fotogràfic consisteix en un total de 251 negatius registrats i vuit anul·lats posteriorment. Els 251 negatius actualment són conservats a la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic. Els negatius es divideixen en quatre grups segons les seves característiques: * 122 negatius estereoscòpics sobre plaques de format 6 x 13 cm nominals (5,8 x 12,9 cm reals, amb dos imatges de 5,8 x 6,4 cm, gairebé idèntiques, a cada placa). Són numerats a la sèrie E. Revelats a mà alçada. * 26 negatius estereoscòpics sobre plaques de format 9 x 18 cm (amb dos imatges de 9 x 9 cm, gairebé idèntiques, a cada placa). Són numerats a la sèrie E. Perfectament enquadrats i revelats amb trípode. * 101 negatius sobre plaques de format 13 x 18 cm nominals (12,9 x 17,8 cm reals). Són numerats a la sèrie C. Perfectament enquadrats i revelats amb trípode. * 2 negatius sobre plaques de format 10 x 15 cm nominals (9,8 x 14,9 cm reals). Són numerats a la sèrie C. Revelats a mà alçada.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=Fundació "la Caixa"|títol=La missió arqueològica del 1907 als Pirineus|url=|edició=2008|llengua=|data=|editorial=Fundació "la Caixa"|lloc=Barcelona|pàgines=116|isbn=978-84-7664-981-7}}</ref> === '''Guillem Maria de Brocà i Montagut (1850-1936)''' === Era historiador del dret, advocat i jurista, expert en dret català. Va ser president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1899-1901); membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1911-1915); <ref name=":5" /> i fundador i membre de l’Institut d'Estudis Catalans. En l’expedició es va encarregar de les investigacions jurídiques i en va publicar les ''Costums jurídiques a la ratlla d'Aragó'' a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.<ref name=":0" /> == L'Expedició del 1907 == La missió científica va tenir lloc entre el 30 d'agost i el 14 de setembre. Les zones explorades foren la Vall d'Aran i la part alta de la conca de la Noguera Ribagorçana; especialment les valls de Boí, Luchon i Isàvena. El propòsit era visitar edificis religiosos i civils de fàbrica romànica, aixecar plànols, fer fotografies i recollir informació jurídica. L'aval dels bisbes va ser fonamental per poder accedir a tots els racons de les esglésies i per poder-ne fer fotografies.<ref name=":2" /> Com a fet divertit, el grup va haver d'accedir a una de les esglésies (Santa Maria d'Ovarra) per la finestra, ja que no disposaven de gaire temps, i no trobaven ningú que els obrís la porta.<ref name=":2" /> La logística de l'excursió va estar perfectament planificada, especialment pels allotjaments i el lloguer de cavalleries que l'utilitzaven per transportar l'equip fotogràfic;<ref name=":7">{{Ref-llibre|cognom=|nom=Fundació "la Caixa"|títol=La missió arqueològica del 1907 als Pirineus|url=|edició=2008|llengua=|data=|editorial=Fundació "la Caixa"|lloc=Barcelona|pàgines=17|isbn=978-84-7664-981-7}}</ref> sabien perfectament on havien d'anar i què havien de visitar, en cas contrari no els hagués estat possible recollir tanta informació en una expedició de tan sols dues setmanes. Tanmateix, en diverses ocasions, els membres de l'expedició es van veure sobrepassats bé pels materials trobats, bé pel temps de què disposaven, com es pot llegir en els quaderns de Gudiol on Puig i Brocà deixaren testimoni de com s'ajudaven els uns als altres.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lorés|nom=Immaculada|títol=El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia|url=|edició=2013|llengua=|data=|editorial=Garsineu Edicions|lloc=Tremp|pàgines=48|isbn=978-84-941734-1-7|cognom2=Guardia|nom2=Milagros}}</ref> Per a l'expedició van necessitar cartes avalades pels bisbes, quaderns de notes, llapis, cinta mètrica, un parell o tres de càmeres de diferents formats, un trípode, xassís, més de 250 plaques de vidre, estris i productes pel revelat dels negatius.<ref name=":7" /> Els trams més llargs del recorregut els van fer en tren; la resta els feren a peu o a lloms de sis matxos que els acompanyaven. == L'itinerari == El grup va sortir de Barcelona el 30 d'agost de 1907 en tren, amb destinació a [https://ca.wikipedia.org/wiki/Banh%C3%A8ras_de_Luishon Banhèras de Luishon], via [https://ca.wikipedia.org/wiki/Narbona Narbona] i [https://ca.wikipedia.org/wiki/Tolosa_de_Llenguadoc Tolosa] .<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.17. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref> Feren nit a Tolosa i l'endemà (31 d'agost) visitaren l'església de Sant Sadurní i el monestir dels Agustins. Al migdia agafaren el tren fins a Banhèras de Luishon, on començarien la ''Missió''. Abans, però es van desviar per documentar tres esglésies a la vall de l'Arbost: l'ermita de Sant Pe a Saint-Tritous, i les esglésies de Casós de l'Arbost i Sent Aventin .<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.17. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref> Abans que caigués la nit, és probable que el grup passés pel port del Portilló per poder començar ben d'hora l'endemà des de [https://ca.wikipedia.org/wiki/Boss%C3%B2st Bossòst] .<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.17. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref> Els dies 1 i 2 de setembre es dedicaren a recórrer la vall d'Aran acompanyats de l'excursionista [https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Soler_i_Santal%C3%B3 Juli Soler i Santaló];<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.17. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref> gran coneixedor del Pirineu Central i autor de la guia monogràfica de la vall d'Aran, que els facilità molt la tasca. Durant aquesta jornada van visitar i documentar les esglésies de l'Assumpció de Bossòst, santa Maria de Mijaran, sant Martí de Gausac, sant Sadurní de Betren, santa Maria i sant Joan d'Arties, sant Andreu de Casau, sant Miquèu de Viella i sant Pèir d'Escunhau. Per a fer-ho possible, el grup es va haver de dividir momentàniament i trobar-se més tard a Viella, per remuntar plegats la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Garona Garona] fins a [https://ca.wikipedia.org/wiki/Salard%C3%BA Salardú] on farien nit. El 3 de setembre van passar, a peu o a llom de cinc matxos i un més que portava el material fotogràfic, de la conca de la Garona a la conca del Noguera Ribagorçana, tot creuant el Circ de Colomers i el Port de Caldes .<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.19. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}. </ref> La dificultat d'aquest tram, que fregava els 2.500 metres d'altitud en part del recorregut ,<ref>p.19</ref> va quedar testimoniada en una carta de Mn. Gudiol on descrivia el periple d'aquella "Jornada perillosa".<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.19. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref> Tant els va costar que en arribar a Caldes de Boí a un quart d'una de la nit,<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.19. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref> decidiren passar la jornada següent (dimecres 4 de setembre) descansant al balneari per recuperar forces. El 5 i el 6 de setembre els dedicaren a explorar la vall de Boí. Dijous van visitar l'església de santa Eulàlia d'Erill la Vall, l'església de sant Joan de Boí i les esglésies de santa Maria i sant Climent de Taüll. Va ser el dia més satisfactori per la rellevància de les troballes. A més a més, van descobrir ''un exemple representatiu de la forma estructural més primitiva, a partir de la qual hauria evolucionat l'arquitectura romànica catalana'' .<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.19. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref> Divendres van visitar les esglésies de la Nativitat i de sant Quirc de Durro, sant Feliu de Barruera, santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Coll i santa Maria de Sarroqueta a Llesp. El 7 de setembre comencen a Pont de Suert visitant l'església de santa Maria de Viu de Llevata i segueixen fins a Lavaix on s'aturen per documentar les ruïnes del monestir cistercenc de santa Maria. La jornada continuaria travessant les gorges de les Escales i travessant el riu pel Pont Alt ,<ref>Fundació "la Caixa". La missió arqueològica del 1907 als Pirineus . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa", p.21. {{ISBN|978-84-7664-981-7}}.</ref> i s'aturarien just abans d'arribar a Sopeira per visitar l'església de l'antiga abadia de santa Maria d'Alaó. El 8 de setembre sortiren des d'Areny, on deixarien el Noguera Ribagorçana per creuar la vall d'Isàvena i documentar el monestir de sant Esteve del Mall. El 9 de setembre el passaren a Roda d'Isàvena, on visitaren l'antiga seu episcopal. I el 10 de setembre s'aproparen fins a Ovarra per visitar l'església de santa Maria. L'11 de setembre iniciaren el viatge de tornada cap a Lleida on agafarien el tren fins a Barcelona. El 12 de setembre, de baixada, s'aturarien a [https://ca.wikipedia.org/wiki/Tolba Tolba] i [https://ca.wikipedia.org/wiki/Tamarit_de_Llitera Tamarit]. El 13 de setembre van arribar a Lleida on visitaren les esglésies de sant Ruf, sant Llorenç i el sepulcre romà de Corbins. L'endemà (14 de setembre) agafaren el tren cap a Barcelona on serien rebuts amb tots els honors i es donaria per conclosa l'expedició. === Quadre resum === {| class="wikitable" |+ !Dies !Recorregut !Esglésies visitades !Peces relacionades amb el quadern de Gudiol<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=Fundació "la Caixa"|títol=La missió arqueològica del 1907 als Pirineus|url=|edició=2008|llengua=|data=|editorial=Fundació "la Caixa"|lloc=Barcelona|pàgines=25-29|isbn=978-84-7664-981-7}}</ref> |- |30 d'agost |Barcelona – Narbona (tren - 250 Km) Narbona - Tolosa de Llenguadoc (tren - 155 Km) | | |- |31 d'agost Tolosa de Llenguadoc - Banheràs de Luishon (tren - 140 Km) |Tolosa de Llenguadoc | [[w:Basílica_de_Sant_Serni_de_Tolosa|Església de Sant Sadurní]] Museu del monestir dels Agustins | - Museu dels Agustins: capitells del claustre de Santa Maria de La Daurade de Toulouse i capitells de la catedral de Saint-Étienne de Toulouse.<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Lorés|nom=Immaculada|títol=El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia|url=|edició=2013|data=|editorial=Garsineu Edicions|lloc=Tremp|pàgines=80|isbn=978-84-941734-1-7|cognom2=Guardia|nom2=Milagros}}</ref> |- |1 de setembre Luishon - Saint-Tritous - Luishon (18 Km - 5 h) Luishon - Bossost (Portilló - 19 Km - 5 h) |Saint-Tritous | Ermita de Sant Pé | - Creu coral s. XIII-XIV / XVII - 11 urnes romanes - Imatge Mare de Déu s. XIV - Imatge Sant Pere s. XV - Imatge Sant Jaume s. XV - Imatge Sant bisbe (blai) s. XV |- | |Casós de l'Arbost |Església de Casós de l'Arbost | - Làpida - Urna romana - Pintures murals 1525 |- | |Sent Aventin |Església de Sent Aventin | - Portada - Escultura Mare de Déu - Escultura Anunciació Sant Joaquim - Escultura Sent Aventi - 3 esteles gales - 3 ares votives - Estela amb raïms - Reixa-tradició romànica - Pica beneitera - Pica beneitera s. XIV - Pica baptismal - Mare de Déu s. XVI - Sarcòfag - Pintures murals - Dosser s. XVI |- |2 de setembre Bossost - Viella (16 Km - 4/5 h) |Bossost | [[w:L'Assumpció_de_Bossost|Església de l’Assumpció de Maria]] | |- | |Vilac |[[w:Sant_Feliu_de_Vilac|Església de Sant Feliu]] | |- | |Mijaran |[[w:Santa_Maria_de_Mijaran|Església de l’Assumpció de Maria]] | |- | |Gausac |[[w:Sant_Martí_de_Gausac|Església de Sant Martí]] | |- | |Casau |[[w:Sant_Andreu_de_Casau|Església de Sant Andreu]] | |- |Viella - Salardú (9 1/2 Km - 2 1/2 h) |Viella |[[w:Església_de_Sant_Miquèu|Esglèsia Sant Miquèu]] |<nowiki>- Documents arxiu </nowiki> - Tasses casa de la vila - Portada - Retaule finals s. XV - Capa pluvial s. XVI - Casulla - 2 dalmàtiques |- | |Betren |[[w:Sant_Esteve_de_Betren|Església de Sant Esteve]] |<nowiki>- Portada s. XIV</nowiki> |- | |Escunhau |[[w:Sant_Pere_d'Escunhau|Església de Sant Pèir]] |<nowiki>- Portada s. XIII</nowiki> - Pintures-fusta - Restes de pintures murals s. XVI? - Fragment de vitrall - Retaule s. XVI - Banc s. XVI - Pica baptismal |- | |Garòs | | |- | |Arties |[[w:Santa_Maria_d'Arties|Església de Santa Maria]] |<nowiki>- Retaule de meitat del s. XV</nowiki> - Pintura Mare de Déu a la sagristia - Sagrari - Pintures laterals presbiteri 1589 - Pintura mural volta |- | |Arties |[[w:Sant_Joan_d'Arties|Església de Sant Joan (templers)]] |<nowiki>- Imatge Sant Joan Baptista</nowiki> - Imatge Sant Esteve - Imatge Santa Anna, Verge i Nen - Retaule Miquel Viella 1531 - Retaule Sant Sabi - Imatge Sant Pau - Imatge Santa Mª Magdalena - Trona 1573 |- | |Salardú |[[w:Sant_Andreu_de_Salardú|Església de Sant Andreu]] |<nowiki>- Portada s. XIII</nowiki> - Sant Crist s. XIII - Reixa - Vitrall s. XVI - Trona s. XVI |- |3 de setembre Salardú - Caldes de Boí (Colomers - 16 h) | | | |- |4 de setembre |Caldes de Boí | |<nowiki>- Llibres de la consòrcia</nowiki> |- |5 de setembre |Erill la Vall | [[w:Santa_Eulàlia_d'Erill_la_Vall|Església de Santa Eulàlia]] | - Cor alt s. XVI - Retaule major s. XVI - Arxiu - Objectes s. XVI-XVII - Devallament s. XIII - Sant bisbe s. XV |- | |Boí |[[w:Sant_Joan_de_Boí|Església de Sant Joan de Boí]] |<nowiki>- Mare de Déu Caldes principi s. XIV</nowiki> - Murals interior bizantins - Portada pintada - Taula Sant Pere s. XVI - Imatge Mare de Déu s. XIV - Capsa policromada - Caixa amb calats gòtics |- | |Taüll |[[w:Santa_Maria_de_Taüll|Santa Maria]] |<nowiki>- Retaule 1616</nowiki> - Frontal apostolats s. XII-XIII - Devallament s. XIII-XIV - Crucifix s. XIII - Imatge Mare de Déu de la Llet s. XIII - Verge devallament - Pintures murals finals s. XII |- | |Taüll |[[w:Sant_Climent_de_Taüll|Sant Climent]] |<nowiki>- Sant Joan devallament</nowiki> - Inscripció consagració 1124 - Pintures murals absis - Restes pintures murals - Creu s. XII-XIII - Retaule major 1620-30 - Frontal romànic repintat - Capsa relíquies - Capseta - Frontal romànic - Frontal Sant Climent s. XIII - Imatge Mare de Déu s. XIII - Banc moresc s. XVI - 2 retaules laterals 1572 - Bagul molt anitc - Barana del cor moresca |- |6 de setembre Caldes de Boí - El Pont de Suert (22 Km - 5 1/2 h) |Durro |[[w:La_Nativitat_de_Durro|Església de la Nativitat]] | - Crist davallament - Verge davallament - Retaule Sant Joan s. XVI (fragment) - Bancal i Sant Pau retaule major - Creu processional s. XVI - Portada s. XIII - Custòdia s. XVI - Pergamins s. XVI - Capa pluvial finals s. XVI |- | |Durro |[[w:Sant_Quirc_de_Durro|Sant Quirc]] | |- | |Barruera |[[w:Sant_Feliu_de_Barruera|Església de Sant Feliu]] |<nowiki>- Retaule 1572</nowiki> - Retaule - 2 retaules laterals |- | |Cardet |[[w:Santa_Maria_de_Cardet|Església de Santa Maria]] | |- | |Coll |[[w:Santa_Maria_de_Cóll|Església de l’Assumpció]] |<nowiki>- Retaule major 1769</nowiki> - Sant Crist - Retaule Sant Sadurní s. XVI - Barana de cor gòtica s. XVI |- | |Llesp |[[w:Santa_Maria_de_Sarroqueta|Santa Maria de Sarroqueta]] |<nowiki>- Retaule repintat 1632</nowiki> - Portada amb monograma - Balconat de fusta |- |7 de setembre El Pont de Suert - Areny (24 Km - 6 h) |El Pont de Suert | [[w:Santa_Maria_de_Viu_de_Llevata|Església de Santa Maria de Viu de Llevata]] |<nowiki>- Imatge Mare de Déu finals s. XV - principis s. XVI</nowiki> - Gradual cistercenc 1668 - Tovallola de li brodada s. XVI - Caixa relíquies s. XVI - Mare de Déu de Lavaix s. XVI - Altar major 1741 |- | |Lavaix |[[w:Santa_Maria_de_Lavaix|Monestir de Santa Maria]] | |- | |Alaó - Sopeira |[[w:Santa_Maria_d'Alaó|Antiga abadia de Santa Maria]] |<nowiki>- 5 quadres</nowiki> - Paviment del presbiteri - Imatge Mare de Déu s. XII - Creu processional plata s. XVII - Vera creu estil Lluís XV - Custòdia s. XVI (Juan de Ansa) - Arxiu - Làpida romana a una vinya |- |8 de setembre Areny - Roda d'Isàvena (20 Km - 5/6 h) |Areny | |<nowiki>- Imatge Mare de Déu dreta</nowiki> - Capseta de joies |- | |Sant Esteve del Mall |[[w:Sant_Esteve_del_Mall|Monestir de Sant Esteve]] |<nowiki>- Pergamí consagració altar 1108</nowiki> - Fragment de teixit - Hostier s. XIV - Reliquiari plata s. XVI |- |9 de setembre |Roda d'Isàvena - antiga seu episcopal |[[w:Catedral_de_Roda_d'Isàvena|Seu episcopal de Roda d’Isàvena]] | - Portada s. XIII - Sepulcre altar cripta - Imatge Mare de Déu s. XIV-XV - Cadira dels bisbes s. XII - 3 draps relíquies - 2 pintes litúrgiques - Necrologi claustre ss. XII-XIV - Inscripció interior església - Retaule major i portes 1555-56 - 5 casulles - 2 capes pluvials - Retaule Sant Miquel mm. s. XVI - Cadira abacial - Tapis frontal - Tapis bancal s. XVI - Calaixera sagristia s. XVI - 2 vasos esmerilats finals s. XVIII - Gerret aragonès s. XVII - Murals romànics cripta |- |10 de setembre Roda - Ovarra (13 Km - 3/4 h) |Ovarra |[[w:Santa_Maria_d'Ovarra|Església de Santa Maria]] |<nowiki>- Retaule s. XVI</nowiki> - Escultura Mare de Déu dreta - Antic altar retaule - Sepulcre guerrer escut grífols - Còpia carta fundacional - Sepulcre guerrer - Làpida |- |11 de setembre Ovarra - Tolba (36 Km - 9 h) |Tolba | |<nowiki>- Portapau</nowiki> - Escultura Mare de Déu façana |- |12 de setembre Tolba - Lleida (71 Km - 18 h) |Tamarit | | |- |13 de setembre |Lleida | | |- | |Lleida |[[w:Sant_Ruf_de_Lleida|Església de Sant Ruf]] [[w:Església_de_Sant_Llorenç_de_Lleida|Església de Sant Llorenç]] | |- | |Corbins |Sepulcre romà de Corbins | |- |14 de setembre Lleida - Barcelona (tren - 170 Km) | | | |} == El resultat de l'expedició == La memòria de Gudiol constitueix el primer estudi sobre el romànic de la Vall d’Aran i la Ribagorça visitat en aquella expedició.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lorés|nom=Immaculada|títol=El Pirineu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia|url=|edició=2013|llengua=|data=|editorial=Garsineu Edicions|lloc=Tremp|pàgines=|isbn=978-84-941734-1-7|cognom2=Guardia|nom2=Milagros}}</ref> Segons la crònica publicada a l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans ''els resultats de l'expedició foren preciosos''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=Fundació "la Caixa"|títol=La missió arqueològica del 1907 als Pirineus|url=|edició=2008|llengua=|data=|editorial=Fundació "la Caixa"|lloc=Barcelona|pàgines=9|isbn=978-84-7664-981-7}}</ref> Fruit d’aquell viatge, l’IEC va editar diverses publicacions per difondre els resultats de l’expedició. Les primeres foren: "''Les iglesies romàniques ab cobertes de fusta de les valls de Bohí i d'Aran''" (publicat per Josep Puig i Cadafalch), "''El Necrologi de l'iglesia de Roda''" (publicat per Josep Gudiol) i "''Costums jurídiques a la ratlla d'Aragó''" (publicat per Guillem M. de Brocà).<ref name=":0" /> Totes tres aparegueren a l’''Anuari MCMVII'' de l’ICE.<ref>Aquestes publicacions es poden consultar en el següent enllaç: https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=monografies_en_linia&subModuleName=&idCatalogacio=1896# </ref> Dues altres publicacions relacionades amb l’expedició foren: "''Les pintures murals catalanes''" (4 fascicles publicats per l’IEC el 1907, 1910, 1911 i 1921) i "''L’arquitectura romànica a Catalunya''" (4 volums publicats entre 1909 i 1918 per Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday, il·lustrats amb les fotografies realitzades per Adolf Mas, que els va valdre el Premi Martorell).<ref name=":0" /> Entre els conjunts artístics recuperats cal esmentar el grup escultòric del Davallament de Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall, un conjunt iconogràfic únic a Catalunya, o les pintures murals de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll. La documentació aportada per l’expedició va ser molt rellevant perquè constitueix un testimoni de com eren les esglésies en aquell moment; una “instantània” que estava a punt de canviar de manera substancial al llarg del segle XX per causa de la compra d’obres, l’arrencament de pintures murals (1919) i el desmantellament dels contextos litúrgics durant la Guerra Civil.<ref name=":2" /> Des de llavors, el conjunt romànic de les esglésies romàniques de la Vall de Boí (Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d’Erill la Vall) s’ha anat revaloritzant i ha anat guanyant reconeixement i protecció, fins aconseguir ser inscrit com a [[w:Patrimoni_de_la_Humanitat|Patrimoni Mundial]] per la [[w:UNESCOhttps://ca.wikipedia.org/wiki/UNESCO|UNESCO]] el 30 de novembre de l’any 2000. A més a més, les peces trobades es custodien entre el Museu Episcopal de Vic i el [[w:Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya|Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)]]. == Referències == {{ORDENA:Missio arqueologica}} [[Categoria:Història de l'art català]] <references /> == Bibliografia == * ''[https://www.centreromanic.com/sites/default/files/pagina-basica/documents/cat_el_redescobriment_del_romanic.pdf El (re)descobriment del Romànic de la Vall de Boí. La Missió Arqueològica de 1907.]'' *Fundació "la Caixa". ''La missió arqueològica del 1907 als Pirineus'' . 2008. Barcelona: Fundació "la Caixa". {{ISBN|978-84-7664-981-7}}. * LORÉS, Immaculada; GUARDIA, Milagros. ''El Pririneu Romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia''. 2013. Tremp: Garsineu Edicions. {{ISBN|978-84-941734-1-7}}. *LORÉS OTZET, Immaculada;&nbsp;GUARDIA PONS, Milagros.«[https://www.raco.cat/index.php/QuadernsMEV/article/download/317732/407757 Quaderns del MEV VII]».&nbsp;''Les recerques i les publicacions de Josep Gudiol i Cunill en el context científic i cultural català'',&nbsp;2014,&nbsp;pàg.&nbsp;51-65. * «[https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=2850 Missió romànic]». 2020. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25/9/2020] *Perrotta, Carmen.&nbsp;«[https://www.tdx.cat/handle/10803/565538#page=8 Tesi doctoral]».&nbsp;''De la toga a la cámera fotogràfica: Adolf Mas Ginestà (1860-1936). Innovación archivística al servicio del arte románico.'' == Enllaços externs == [https://publicacions.iec.cat/X.do?moduleName=monografies_en_linia&subModuleName=&method=start&LIST.ID=MONOGRAFIES_EN_LINIA&idColleccio=27967 Portal de Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans] == Galeria d'imatges == <gallery> Fitxer:Puig Cadafalch 4261.jpg|Retrat de Josep Puig i Cadafalch Fitxer:Josep Gudiol Cunill.jpg|Retrat de Mossèn Josep Gudiol i Cunill Fitxer:Guillem. M. de Brocà.jpg|Retrat de Guillem Maria de Brocà Fitxer:Portrait of Adolfo Mas, Barcelona LCCN2004663293.jpg|Retrat d'Adolf Mas i Ginestà Fitxer:Basilique Saint-Sernin de Toulouse - exposition ouest-1-.jpg|Basílica de Saint-Sernin. Tolosa de Llenguadoc, Alta Garona, França Fitxer:Musée des Augustin, l'aile Darcy - Viollet-le-duc.jpg|Museu dels Agustins. Tolosa de Llenguadoc, Alta Garona, França Fitxer:Garin chapelle Saint-Pé de la Moraine.JPG|Capella de Saint-Pé de la Moraine o de Saint-Tritous. Saint-Tritous, Garin, Alta Garona, França Fitxer:Cazeaux de Larboust-Église Sainte Anne.jpg|Església de Sainte-Anne de Cazeaux-de-Larboust. Alta Garona, França Fitxer:Bossóst, Mair de Diu dera Purificacio-PM 32061.jpg|Església de l’Assumpció de Maria (Mair de Diu dera Purificacion). Bossòst, Vall d’Aran, Lleida Fitxer:SANTA MARIA DE MIJARAN - VIELHA - IB-430.JPG|Església de Santa Maria (Mair de Diu de Mijaran). Mijaran, Vielha i Mijaran, Lleida Fitxer:Sant Martí de Gausac.jpg|Església de Sant Martí. Gausac, Vielha i Mijaran, Lleida Fitxer:Absis de l'església de Sant Estèue (cropped).jpeg|Església de Sant Esteve (Sant Estèue). Betren, Vielha i Mijaran, Lleida Fitxer:Arties - Santa Maria.jpg|Església de Santa Maria. Arties, Naut Aran, Lleida Fitxer:Casau - Sant Andràu1.jpg|Església de Sant Andreu (Sant Andrèu). Casau, Vielha i Mijaran, Lleida Fitxer:Sant Andrèu de Salardú.jpg|Església de Sant Andreu (Sant Andrèu). Salardú, Naut Aran, Lleida Fitxer:Església de Santa Eulàlia d'Erill-la-vall (La Vall de Boí) - 2.jpg|Església de Santa Eulàlia. Erill la Vall, Vall de Boí, Lleida Fitxer:Erill la Vall Santa Eulàlia Descendimiento 767.jpg|Figures del Davallament de la Creu, Església de Santa Eulàlia Fitxer:Església de Sant Joan de Boí (La Vall de Boí) - 1.jpg|Església de Sant Joan. Boí, Vall de Boí, Lleida Fitxer:Vall de Boí. Boí. Sant Joan 10.JPG|Escena de La Lapidació de Sant Esteve, Església de Sant Joan, Boí Fitxer:Vall de Boí. Boí. Sant Joan 12.JPG|Escena dels joglars, Església de Sant Joan, Boí Fitxer:Santa Maria de Taüll.jpg|Església de Santa Maria. Taüll, Vall de Boí, Lleida Fitxer:Barcelona MNAC P1290712.JPG|Pintures murals de l'Església de Santa Maria de Taüll Fitxer:(Barcelona) Figures del Davallament de Santa Maria de Taüll - Museu Nacional d'Art de Catalunya.jpg|Davallament de la Creu de Santa Maria de Taüll Fitxer:Església de Sant Climent de Taüll (La Vall de Boí) - 1.jpg|Església de Sant Climent. Taüll, Vall de Boí, Lleida Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg|Pintura mural de l'absis central de l'Església de Sant Climent de Taüll Fitxer:Consecration inscription from Sant Climent de Taüll - Google Art Project.jpg|Inscripció en una columna del dia de la consagració de l'Església de Sant Climent de Taüll Fitxer:Durro - Iglesia de la Nativitat.jpg|Església de la Nativitat. Durro, Vall de Boí, Lleida Fitxer:Barruera esgl.StFeliu 8406 resize.jpg|Església de Sant Feliu. Barruera, Vall de Boí, Lleida Fitxer:Santa-maria-de-cardet-2018.jpg|Església de Santa Maria. Cardet, Vall de Boí, Lleida Fitxer:Santa Maria de Cóll.jpg|Església de l’Assumpció. Cóll, Vall de Boí, Lleida Fitxer:Esglesia viu1.JPG|Església de Santa Maria de Viu de Llevata. Pont de Suert, Lleida Fitxer:Ruïnes del Monestir de Santa Maria de Lavaix a Pont de Suert.jpeg|Ruïnes del Monestir de Santa Maria de Lavaix de Pont de Suert, 1888. Lleida Fitxer:Sopeira monasterio de Alaon.JPG|Antiga abadia de Santa Maria d’Alaó. Sopeira, Osca Fitxer:Sant Esteve del Mall.jpg|Església de Sant Esteve del Mall. Isàvena, Osca Fitxer:RodaIsavena-catedralRoda-3346FUL.jpg|Catedral de Sant Vicent màrtir. Roda d’Isàvena, Isàvena, Osca Fitxer:RodaIsavena-catedral-3011 sh.jpg|Sepulcre del Bisbe de Sant Ramon de la Catedral de Sant Vicent màrtir. Roda d’Isàvena Fitxer:Obarra1.JPG|Església de Santa Maria d’Ovarra, Osca Fitxer:Església de Sant Ruf.jpg|Església Sant Ruf. Lleida Fitxer:Restes de l'església de Sant Ruf prop de Lleida.jpg|Església de Sant Ruf. Lleida. Imatge d’entre 1880 i 1926 Fitxer:Iglesia de San Lorenzo.jpg|Església de Sant Llorenç. Lleida </gallery> nzgdh7o3hvfu6rr23bjptg7vgr136x4 0 10694 76772 68597 2026-10-28T12:53:21Z Jcb 11031 76772 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=Història de l'art català |actual=Santa Maria de la Seu d'Urgell. Arquitectura, restauracions |anterior=Sant Miquel de la Seu d'Urgell |següent=Santa Maria de la Seu d'Urgell (escultura) }} == Introducció == [[Fitxer:Catedraldelaseu-1.jpg|miniatura|Interior de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell]] La Catedral de Santa Maria té els seus precedents durant el 839, any en el qual es va consagrar la primera església.<ref>{{Ref-llibre|cognom=PUIG i CADAFALCH|nom=Josep|títol=Santa Maria de la Seu d'Urgell: Estudi monogràfic|url=https://archive.org/details/santamariadelase00puig|edició=1918|llengua=|data=|editorial=Taller d'arts gràfiques Henrich i Cª, S en C|lloc=Barcelona|pàgines=9|isbn=}}</ref> A la primera meitat del segle XI, el [[w:Sant_Ermengol_d'Urgell|Bisbe Sant Ermengol]] va començar el projecte d’una església nova,<ref>{{Ref-llibre|cognom=PUIG i CADAFALCH|nom=Josep|títol=Santa Maria de la Seu d'Urgell: Estudi monogràfic|url=https://archive.org/details/santamariadelase00puig|edició=1918|llengua=|data=|editorial=Taller d’arts gràfiques Henrich i Cª, S en C|lloc=Barcelona|pàgines=13|isbn=}}</ref> en tenim constància gràcies a l’acta de consagració de la nova catedral de l’any 1040, que a més deixa constància del successor d’Ermengol: el [[w:Eribau|Bisbe Eribau]] que va continuar i finalitzar l’obra l’any de la seva consagració.<ref>{{Ref-llibre|cognom=PUIG i CADAFALCH|nom=Josep|títol=Santa Maria de la Seu d'Urgell|url=https://archive.org/details/santamariadelase00puig|edició=1918|llengua=|data=|editorial=Taller d’arts gràfiques Henrich i Cª, S en C|lloc=Barcelona|pàgines=14|isbn=}}</ref> Al segle XII la catedral es trobava en estat ruïnós, per tant, amb el [[w:Ot_d'Urgell|Bisbe Sant Ot]] al capdavant es fan unes donacions a la catedral de Santa Maria mitjançant la carta pastoral del bisbe, “en la qual exhortava els fidels a col·laborar econòmicament en la reedificació del vell temple de Sant Ermengol a canvi de beneficis espirituals”.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=BESERAN|nom=Pere|títol=Els Comacini i l'arquitectura romànica a Catalunya|url=|edició=2010|llengua=|data=|editorial=MNAC|lloc=Barcelona|pàgines=115|isbn=|capítol=Ramon Lambard i la Seu d'Urgell}}</ref> L’obra va quedar interrompuda durant un temps incert, fins que al voltant del 1169 les obres es passen a Ramon Lambard.<ref name=":3" /> [[Fitxer:Planol catedral Seu Urgell 4263.jpg|miniatura|Planta de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell]] És a partir de l’any 1174 quan tenim testimonis documentals que afirmen que el següent mestre de la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell va ser [[w:Ramon_Llambard|Ramon Lambard]], juntament amb els seus quatre col·laboradors, el qual es va comprometre, mitjançant un conveni del 1175, amb el [[w:Arnau_de_Preixens|Bisbe Arnau de Preixens]] i el capítol urgellès a continuar les obres .<ref>{{Ref-llibre|cognom=BESERAN|nom=Pere|títol=Els Comacini i l'arquitectura romànica a Catalunya|url=|edició=2010|llengua=|data=|editorial=MNAC|lloc=Barcelona|pàgines=113|isbn=|capítol=Ramon Lambard i la Seu d'Urgell}}</ref> Lambard hi va intervenir com a obrer, com a administrador dels béns i les rendes destinades a la construcció: propietats mobles i immobles, masos, alous, vinyes, censos, oblacions, almoines, etc.;<ref name=":8">DURAN-PORTA, Joan. ''«Raimon Lambard, obrer de la catedral d’Urgell»,'' Locus Amoenus, 8, 2006, p. 21.</ref> l’encarregat de mantenir el temple catedralici;<ref>{{Ref-llibre|cognom=BESERAN|nom=Pere|títol=Els Comacini i l'arquitectura romànica a Catalunya|url=|edició=2010|llengua=|data=|editorial=MNAC|lloc=Barcelona|pàgines=112|isbn=|capítol=Ramon Lambard i la Seu d'Urgell}}</ref> i de conservar i renovar el material litúrgic, objectes i vestidures.<ref name=":8" /> Al conveni hi figurava que havia d’acabar les obres amb un període de set anys (1175-1182), entre els quals havia d’intervenir en ''claudas nobis ecclesiam totam, et leves coclaria sive campanilia, unum filum super omnes voltas, et facias ipsum cugul bene et decenter'',<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=BESERAN|nom=Pere|títol=Els Comacini i l'arquitectura romànica a Catalunya|url=|edició=2010|llengua=|data=|editorial=MNAC|lloc=Barcelona|pàgines=114|isbn=|capítol=Ramon Lambard i la Seu d'Urgell}}</ref> per tant, havia de finalitzar la construcció de totes les voltes de l’església, alçar una filada més els campanars per tal que quedessin amb una alçada per damunt de les voltes i construir el cimbori.<ref name=":4" /> Tot i el conveni, Lambard no va finalitzar la construcció dedicada als campanars, per tant, la catedral de Santa Maria va quedar inacabada l’any 1182.<ref name=":3" /> Finalment, les obres van ser finalitzades entre els anys 1187 i 1195. Es creu que aquesta fase va ser intervinguda pel mestre Ramon de Nargó, encara que amb incertesa.<ref>{{Ref-llibre|cognom=BESERAN|nom=Pere|títol=Els Comacini i l'arquitectura romànica a Catalunya|url=|edició=2010|llengua=|data=|editorial=MNAC|lloc=Barcelona|pàgines=116|isbn=|capítol=Ramon Lambard i la Seu d'Urgell}}</ref> == Santa Maria de la Seu d'Urgell == === Arquitectura === [[Fitxer:Absis central.jpg|miniatura|Absis central|251x251px]] [[Fitxer:2. Absidioles i tribuna del transsepte sud.jpg|miniatura|243x243px|Absidioles i tribuna del transsepte sud]] La Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell de planta basilical, presenta a l’est una capçalera pronunciada mitjançant un absis sobre el qual resideix una rosassa.<ref name=":5">ADELL i GISBERT, Joan-Albert; BESERAN RAMON, Pere; SIERRA REGUERA, Albert; VILLARÓ BOIX, Albert. ''La Catedral de la Seu d’Urgell.'' 2000. Manresa: Angle, p. 85. {{ISBN|978-84-88811-61-5}}</ref> A l’interior d’aquest s’hi obra a l’eix de l’església una absidiola. L’absis és flanquejat per dues absidioles més residents als braços del transsepte amb un total de cinc absis. L'accés de les absidioles és ornamentat amb elements arquitectònics: a cada lateral una columna adossada decorada amb boles que, mitjançant el capitell aixeca un arc tòric. Com també la conca absidial: per davall de la volta absidal hi ha una subtil finestra i, sobre aquesta, una línia d’imposta correguda i decorada amb boles.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=ADELL i GISBERT|pàgines=74|cognom4=VILLARÓ BOIX|nom3=Albert|cognom3=SIERRA REGUERA|nom2=Pere|cognom2=BESERAN RAMON|isbn=978-84-88811-61-5|lloc=Manresa|nom=Joan-Albert|editorial=Angle|data=|llengua=|edició=2000|url=|títol=La Catedral de la Seu d’Urgell|nom4=Albert}}</ref> Sobre les absidioles i, per tant, a cada braç del transsepte, hi ha una tribuna. Al transsepte sud la tribuna és coberta amb una volta de canó de mig punt, en canvi, al transsepte nord amb una volta apuntada reforçada amb dos arcs torals. Les tribunes són obertes mitjançant tres finestres bífores complementades amb un arc de mig punt i dividides amb una doble columna caracteritzada per “una base formada per una escòcia entre dos tors i amb boles als angles”,<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=ADELL i GISBERT|nom=Joan-Albert|títol=La Catedral de la Seu d’Urgell|url=|edició=2000|llengua=|data=|editorial=Angle|lloc=Manresa|pàgines=76|isbn=978-84-88811-61-5|cognom2=BESERAN RAMON|nom2=Pere|cognom3=SIERRA REGUERA|nom3=Albert|cognom4=VILLARÓ BOIX|nom4=Albert}}</ref> i seguit per un fust llis, un capitell amb decoració escultòrica i un àbac. Les columnes de les finestres de la tribuna del nord, en canvi, són “amb fusts hexagonals i capitells de mides i ornamentació diferent”,<ref name=":1" /> atès que possiblement són materials reaprofitats.<ref name=":1" /> A l'interior de cada tribuna s'hi obra tres grans finestrals que s'emmarquen a l'exterior de cada braç del transsepte amb tres arcs en degradació sostinguts per columnes.<ref name=":5" /> [[Fitxer:6. Absidioles i tribuna del transsepte nord.jpg|miniatura|240x240px|Absidioles i tribuna del transsepte nord]] Als extrems nord i sud del transsepte, és a dir, als murs de tancament, se situa una capella de planta rectangular coberta amb volta d’aresta, presenten una certa alçada, exactament fins a les tribunes.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=ADELL i GISBERT|pàgines=73|cognom4=VILLARÓ BOIX|nom3=Albert|cognom3=SIERRA REGUERA|nom2=Pere|cognom2=BESERAN RAMON|isbn=978-84-88811-61-5|lloc=Manresa|nom=Joan-Albert|editorial=Angle|data=|llengua=|edició=2000|url=|títol=La Catedral de la Seu d’Urgell|nom4=Albert}}</ref> L’entrada de les capelles es presideix per una portada d’arcs tòrics en degradació amb columnes adossades que es formen amb capitells, a més, és envoltada amb ornamentació de boles. Les capelles donen accés, mitjançant unes escales de caragol, a unes torres situades als extrems més exteriors del transsepte anomenades torres de Sant Salvador i de Sant Just, les quals donen accés a les tribunes.<ref name=":2" /> Pel que fa al transsepte és cobert amb una volta de canó seguida sense arcs torals.<ref name=":2" /> Al centre d'aquest hi ha un creuer on s’hi aixeca una cúpula rectangular amb nervis de creueria que es recolza sobre quatre petxines situades a les cantonades d’aquesta, seguidament de les petxines s’hi desenvolupa una línia d’imposta correguda<ref name=":0" /> i quatre finestres monófores<ref>DE LA PLAZA ESCUDERO, Lorenzo; MORALES GÓMEZ, Adoración; BERMEJO LÓPEZ, Marís Luisa; MARTÍNEZ MURILLO, José Mª.{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Diccionario visual de términos arquitectónicos|url=|edició=2018|llengua=|data=|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=538|isbn=}} {{ISBN|978-84-376-2997-1}}</ref> i estretes. A partir d’aquí es desenvolupen les naus. En trobem tres: una central més àmplia i alta respecte a les laterals, més estretes i baixes. La nau central de quatre trams és coberta amb volta de canó alternada amb quatre arcs torals que divideixen els quatre trams de la nau. Els arcs torals neixen de la línia d’imposta correguda que és suportada per mòduls.<ref name=":2" /> Sota aquests i a cada tram s'hi obra un òcul. Els murs de la nau central s’aixequen amb alts pilars cruciformes, de les quals arestes són decorades amb boles. El pilar arriba fins a la línia d’imposta. A cadascun dels angles dels pilars hi descansa una columna adossada amb capitells que, al contrari dels pilars, només arriben fins al naixement dels arcs formerets dels murs de la nau central. El conjunt se sustenta per un sòcol lleugerament pronunciat.<ref name=":0" /> Les naus laterals formades per quatre trams dividits amb arcs torals són cobertes amb volta d’aresta.<ref name=":2" /> Sobre la coberta amb volta d'aresta hi ha una segona coberta de quart de cercle que permet fer de contrafort.<ref name=":6">ADELL i GISBERT, Joan-Albert; BESERAN RAMON, Pere; SIERRA REGUERA, Albert; VILLARÓ BOIX, Albert. ''La Catedral de la Seu d’Urgell.'' 2000. Manresa: Angle, p. 84. {{ISBN|978-84-88811-61-5}}</ref> En els respectius murs hi ha una finestra de doble esqueixada a cada tram de volta.<ref name=":5" /> El cos occidental de la Catedral es forma per dos nivells sobreposats. El primer és d'accés al recinte en el qual trobem tres portes d'accés que corresponen amb les naus. Les portes laterals es formen a l'exterior amb quatre arcs en degradació i sense ornamentació, en canvi la porta central amb cinc arcs en degradació i amb dues columnes a cada lateral amb ornamentació escultòrica.<ref name=":5" /> El nivell restant forma una galeria que obra a l'exterior tres finestres amb vidriera, la central més amplia respecte a les laterals que són molt més estretes i complementades amb un arc de mig punt suportat per una columna amb capitell. La composició de les tres finestres s'uneixen a l'exterior de la façana amb una simulació d'arcaderia. Sobre aquestes hi ha una finestra central molt estreta amb cinc arcs en degradació ornamentats amb boles a les arestes, la qual és flanquejada per dos òculs.<ref name=":6" /> El conjunt s'emmarca amb tres arcuacions esculpides amb permòdols i arestes aixamfranades, sustentades per quatre fines semicolumnes adossades al mur com a lesenes.<ref name=":7" /> Aquesta composició es corona amb una coberta d'aiguavessos ornamentada amb una successió de frisos i motllures que, de dalt a baix, trobem: una motllura, un fris amb relleu d'escacs, un fris de dent de serra, un fris amb trena, un fris amb triangles, una motllura i un fris en dent de serra.<ref name=":7">ADELL i GISBERT, Joan-Albert; BESERAN RAMON, Pere; SIERRA REGUERA, Albert; VILLARÓ BOIX, Albert. ''La Catedral de la Seu d’Urgell.'' 2000. Manresa: Angle, p. 86. {{ISBN|978-84-88811-61-5}}</ref> [[Fitxer:9. Cúpula.jpg|miniatura|240x240px|Cúpula]] Tot això es flanqueja per dues torres de planta quadrangular i de torre octogonal. A la del nord s'hi accedeix mitjançant unes escales situades a la nau lateral nord, i a la del sud des d'unes escales situades a la galeria nord del claustre.<ref name=":6" /> Quant a la façana est hi penetra cap a l'exterior l'absis central. El cos cilíndric de l'absis es complementa a la zona superior per una galeria amb una successió d'arcs de mig punt sustentats per columnes amb capitells. El cos inferior es forma amb sis fines semicolumnes adossades al mur com a lesenes que arriben fins als arcs de la galeria.<ref name=":7" /> Les façanes nord i sud són completament llises i només hi ha els contraforts i els blocs sortints on es col·loquen les portes entre les quals trobem, al lateral sud, l'accés directe al claustre del conjunt catedralici de la Seu d'Urgell.<ref name=":7" /> Els materials utilitzats per a la construcció de la Catedral són carreus punxonats de pedra granítica de color gris daurat, tot i això, en algunes parts del temple hi ha filades de pedra de gres de color vermellós.<ref name=":7" /> La Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell presenta unes formes i tècniques arquitectòniques característiques de l'arquitectura llombarda, aquest fet es vincula amb el mestre d'obres de la catedral, Ramon Lambard, atès que es creu que era originari d'Itàlia i que, per tant, va traslladar les seves arrels a la catedral; com també amb el terme ''lambard'' el qual es vincula amb el "món de la construcció o de l'art escultòric", doncs és sinònim de constructor. Per aquestes dues raons es creen aquestes hipòtesis sobre Ramon Lambard i el terme ''lambard;'' i es relacionen amb l'arquitectura llombarda.<ref>DURAN-PORTA, Joan. ''«Raimon Lambard, obrer de la catedral d’Urgell»,'' Locus Amoenus, 8, 2006, p. 27.</ref> [[Fitxer:14. Nau lateral sud.jpg|miniatura|245x245px|Nau lateral sud]] === Restauracions === La Catedral de la Seu d'Urgell ha patit diferents modificacions, però les restauracions del segle XX van ser les més significatives. L'objectiu d'aquestes intervencions va ser donar a l'església una imatge primigènia modificant els darrers anys d'aquesta.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ADELL i GISBERT|pàgines=243|cognom4=VILLARÓ BOIX|nom3=Albert|cognom3=SIERRA REGUERA|nom2=Pere|cognom2=BESERAN RAMON|isbn=978-84-88811-61-5|lloc=Manresa|nom=Joan-Albert|editorial=Angle|data=|llengua=|edició=2000|url=|títol=La Catedral de la Seu d'Urgell|nom4=Albert}}</ref> Pasqual Sanz Barrera, el qual va aconseguir el títol d'arquitecte l'any 1899 a Barcelona, va executar el primer projecte de restauració de la Catedral de Santa Maria i el primer estudi monogràfic realitzat l'any 1903, que consistien en un estudi on s'analitza aspectes tècnics i formals de la Catedral. Un any després, el projecte i la monografia es van presentar al concurs la Sociedad Economica de Amigos del País de Barcelona, amb el qual va guanyar el títol de soci de mèrit. A més a més, el projecte va guanyar la medalla de plata a l'Exposició General de Belles Arts, i els plànols, que es trobaven junt amb l'estudi monogràfic, es van exposar a l'Exposició Internacional de Belles Arts de Munic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ADELL I GISBERT|pàgines=245|cognom4=VILLARÓ BOIX|nom3=Albert|cognom3=SIERRA REGUERA|nom2=Pere|cognom2=BESERAN RAMON|isbn=978-84-88811-61-5|lloc=Manresa|nom=Joan-Albert|editorial=Angle|data=|llengua=|edició=2000|url=|títol=La Catedral de la Seu d'Urgell|nom4=Albert}}</ref> Actualment, una part d'aquests plànols els posseeix un col·leccionista portuguès i l'altra part es troben a l'[[w:Arxiu_Comarcal_de_l'Alt_Urgell|Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=BADENAS RUE|nom=Itziar|article=|publicació=«Les restauracions de Santa Maria d’Urgell: una profunda transformació»|url=https://www.raco.cat/index.php/Interpontes/article/view/368659/462535|data=|pàgines=223|consulta=13/12/2020|exemplar=Núm.4|any=2016|editorial=Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell}}</ref> [[Fitxer:15. Cos occidental.jpg|miniatura|247x247px|Cos occidental]] En el capítol de la monografia dedicat a les restauracions explica i justifica les restauracions que va projectar. L'arquitecte va dividir el capítol en dues intervencions: "restauració" i "acabament". La primera contemplava que l'edifici tornés a tenir l'esplendor que havia tingut en època medieval eliminant les parts no originals segons el criteri de l'època, amb la qual van desaparèixer els afegits de les cobertes de les naus laterals, el cor, la capella del Santíssim, els guixos interiors i la cúpula. Respecte a la segona intervenció contemplava acabar les parts que no es van arribar a construir: plantejava reparar el porxo i les dues torres defensives de la façana. A més a més, afegir un tercer pis cobert a quatre vessants i construir una torre damunt del cimbori. També proposava derruir la volta de la nau central i, posteriorment, reconstruir-la.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ADELL i GISBERT|pàgines=246|cognom4=VILLARÓ BOIX|nom3=Albert|cognom3=SIERRA REGUERA|nom2=Pere|cognom2=BESERAN RAMON|isbn=978-84-88811-61-5|lloc=Manresa|nom=Joan-Albert|editorial=Angle|data=|llengua=|edició=2000|url=|títol=La Catedral de la Seu d’Urgell|nom4=Albert}}</ref> La següent fase de restauració podria haver estat al capdavant de Sanz Barrera, que va fer un projecte en el qual pretenia enderrocar els arcs de quart de cercle que es van construir sobre la nau lateral nord a causa dels problemes d'inestabilitat de la volta de la nau central, d'aquesta manera volia reforçar la nau central amb bigues i amb una xarxa per a contenir l'estructura. L'any 1908 Sanz Barrera va brindar els plànols del seu projecte al capítol de la catedral a canvi de diners. Però el capítol, l'any 1910, va enviar una altra proposta en la qual deia que els regalés . Descontent amb aquesta, va retirar els dibuixos per a que ningú els pogués veure durant molt de temps.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ADELL i GISBERT|pàgines=247|cognom4=VILLARÓ BOIX|nom3=Albert|nom2=Pere|cognom3=SIERRA REGUERA|cognom2=BESERAN RAMON|isbn=978-84-88811-61-5|lloc=Manresa|nom=Joan-Albert|editorial=Angle|data=|llengua=|edició=2000|url=|títol=La Catedral de la Seu d’Urgell|nom4=Albert}}</ref> [[w:Josep_Puig_i_Cadafalch|Josep Puig i Cadafalch]] va protagonitzar el següent programa d'obres de restauració el 6 d'abril de 1915. Aquestes obres van començar amb una neteja interior de l'edifici. Gràcies a aquesta intervenció, es van trobar carreus amb decoració i capitells. La segona operació es va realitzar dos anys després, l'any 1917, en la qual es van obrir les galeries del transsepte. En aquesta intervenció, es va trobar arqueries al mur est del transsepte, les quals estaven tapar amb peces de columnes. Va recuperar aquests elements i els va col·locar al seu lloc.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ADELL i GISBERT|pàgines=248|cognom4=VILLARÓ BOIX|nom3=Albert|cognom3=SIERRA REGUERA|nom2=Pere|cognom2=BESERAN RAMON|isbn=978-84-88811-61-5|lloc=Manresa|nom=Joan-Albert|editorial=Angle|data=|llengua=|edició=2000|url=|títol=La Catedral de la Seu d’Urgell|nom4=Albert}}</ref> L'any 1918 es va aturar el projecte de Puig i Cadafalch per falta de recursos, a conseqüència, es va vendre bona part del mobiliari de l'església. L'any 1914 [[w:Institut_d'Estudis_Catalans|l'Institut d'Estudis Catalans]] va crear el [[w:Servei_de_Patrimoni_Arquitectònic_Local|Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de Catalunya]] dirigit per [[w:Jeroni_Martorell_i_Terrats|Jeroni Martorell i Terrats]]. A partir dels anys vint, aquesta institució participarà en els processos de restauració dels monuments de Catalunya. L'any 1924 Martorell va fer un escrit on exposava les obres que s'havien fet a la Catedral. En aquell moment encara faltava per a realitzar algunes restauracions, com per exemple, restaurar la galeria exterior de l'absis, desmuntar els afegits del creuer esquerre, baixar la coberta de la sagristia, eliminar els elements fortificats, baixar les cobertes laterals i pujar la torre campanar del costat de l'evangeli. Un any després es va restaurar la galeria exterior de l'absis i es va reformar la coberta de la capella de Sant Ermengol.<ref>{{Ref-llibre|cognom=ADELL i GISBERT|pàgines=249|nom4=Albert|nom3=Albert|cognom3=SIERRA REGUERA|nom2=Pere|cognom2=BESERAN RAMON|isbn=978-84-88811-61-5|lloc=Manresa|nom=Joan-Albert|editorial=Angle|data=|llengua=|edició=2000|url=|títol=La Catedral de la Seu d’Urgell|cognom4=VILLARÓ BOIX}}</ref> Després d'aquestes intervencions, no hi haurà nous projectes de restauració fins després de la Guerra Civil. El 10 de juliol de 1940 [[w:Cèsar_Martinell_i_Brunet|Cèsar Martinell]] va signar un nou projecte de restauració. Aquest projecte plantejava enderrocar la Sagristia del Vi i la capella de Sant Ermengol, com també la reparació de la part exterior del mur de l'absis central i la reconstrucció dels esglaons davant de l'absidiola.<ref>{{Ref-publicació|cognom=BADENAS|nom=Itziar|article=|publicació=«Les restauracions de Santa Maria d’Urgell: una profunda transformació»|url=https://www.raco.cat/index.php/Interpontes/article/view/368659/462535|data=|pàgines=229-230|consulta=13/12/2020|exemplar=Núm.4|any=2016|editorial=Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell}}</ref> Onze anys després Alejandro Ferrant va continuar les obres de restauració impulsades per la [[w:Direcció_general_de_Belles_Arts|Direcció General de Belles Arts]]. Aquestes es van dur a terme en dues fases amb l'objectiu de tornar la catedral al seu estat original. La primera fase es va portar a terme entre els anys 1951 i 1953 i, la segona va finalitzar l'any 1954. En aquestes es va rebaixar les cobertes eliminant les dues plantes afegides a l'edifici original, a més a més, es van treure els elements adossats de la façana oest i es van reconstruir parts malmeses.<ref>{{Ref-publicació|cognom=BADENAS RUE|nom=Itziar|article=|publicació=«Les restauracions de Santa Maria d’Urgell: una profunda transformació»|url=https://www.raco.cat/index.php/Interpontes/article/view/368659/462535|data=|pàgines=234|consulta=14/12/2020|exemplar=Núm.4|any=2016|editorial=Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell}}</ref> == Referències == <references /> == Bibliografia == * ADELL i GISBERT, Joan-Albert; BESERAN RAMON, Pere; SIERRA REGUERA, Albert; VILLARÓ BOIX, Albert. ''La Catedral de la Seu d’Urgell.'' 2000. Manresa: Angle. {{ISBN|978-84-88811-61-5}} *BADENAS RUE, Itziar. «''Les restauracions de Santa Maria d’Urgell: una profunda transformació». Interpontes. Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.'' 2016. Núm. 4, p. 221-48. https://www.raco.cat/index.php/Interpontes/article/view/368659/462535 [Consulta: 2-10-2020] *BESERAN, Pere. «Ramon Lambard i la Seu d'Urgell», A: ''Els Comacini i l'arquitectura romànica a Catalunya.'' Barcelona, MNAC, 2010, p. 109-120. *DE LA PLAZA ESCUDERO, Lorenzo; MORALES GÓMEZ, Adoración; BERMEJO LÓPEZ, Marís Luisa; MARTÍNEZ MURILLO, José Mª.{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Diccionario visual de términos arquitectónicos|url=|edició=2018|llengua=|data=|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=538|isbn=}} {{ISBN|978-84-376-2997-1}} *DURAN-PORTA, Joan. ''«Raimon Lambard, obrer de la catedral d’Urgell»,'' Locus Amoenus, 8, 2006, p. 19-28. *PUIG i CADAFALCH, Josep. ''Santa Maria de la Seu d’Urgell: Estudi monogràfic.'' 1918. Barcelona: Taller d’arts gràfiques Henrich i Cª, S en C. https://archive.org/details/santamariadelase00puig {{ORDENA:Maria de la Seu d'Urgell}} [[Categoria:Història de l'art català]] 075wam9hslkitnfvyrnporufhpvu141 1 10728 76760 69391 2026-10-28T12:48:40Z Jcb 11031 76760 wikitext text/x-wiki ES NOTA QUE NO HEU FET CAP TUTORIA, PERQUÈ HAURÍEM RESOLT MOLTES COSES. NO ES POT FER UNA BIBLIOGRAFIA SENSE HAVER VIST MÍNIMAMENT ELS TÍTOLS. SI ALGUN TÍTOL NO S'HA POGUT VEURE, CAL INDICAR QUE DE MOMENT ES POSA PERÒ QUE ESTÀ PENDENT DE CONFIRMACIÓ. NO SABEU CITAR LA BIBLIOGRAFIA. Passo a marcar cada un dels títols: - Andrews, Frances; Bolton, Brenda M.; Egger, Christoph. Pope, church, and city: essays in honour of Brenda M. Bolton (en anglès). Leiden Boston: Brill, 2004. ULL! SI UTILITZEU AQUEST LLIBRE, CAL CITAR EL CAPÍTOL CONCRET DE DAMIAN SMITH - Baraut, Cebrià. «L'origen de la senyora episcopal de la Seu d'Urgell». A: Acta historica et archaeologica mediaevalia. 20-21 (en català), 2000, p. 57-62. SENYORA??? O SENYORIA? - Baraut, Cebrià. Les Actes de consagracions d'Esglésies de l'antic Bisbat d'Urgell: segles IX-XII (en català). La Seu d'Urgell: Societat cultural Urgel·litana, 1986. OK - Barrera, Pascual. Monografia y restauración de la catedral de la Seo de Urgell (en castellà). Barcelona: Anuario de la asociación de arquitectos de Cataluña, 1907. MONOGRAFÍA - Bassegoda, Joan. «Proyectors barrocos para la Seu d'Urgell». A: Espacio, Tiempo y Forma: Historia del Arte. 7 (en castellà), 1990, p. 151-180. PROYECTORS??? O PROYECTOS - Batlle, Carme. L'Aljama de la Seu d'Urgell medieval: una comunitat jueva del Pirineu català (en català). Barcelona: Rafael Dalmau, 2016, p. 248. ULL!!!! LLIBRE NO VIST! NO ÉS LA PÀG. 248, SINÓ QUE TÉ 248 PÀGINES. SEGURAMENT TRACTA ÈPOQUES POSTERIORS. - Cagigós, Antonio. Conjunt catedralici: claustre, museu, Sant Miquel, catedral, La Seu d'Urgell (en català). La Seu d'Urgell: Museu Diocesà d'Urgell, 2009. OK - Carrero, Eduardo. «La Seu d'Urgell, el último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura». A: Anuario de estudios medievales. 40 (en castellà), 2010, p. 251-291. NO CAL DIR QUE ÉS EN CASTELLÀ. OK - Castiñeiras, Manuel; Michele Bacci, Carles Gascón, Cristina Giannini, Mireia Mestre, Judit Verdaguer. La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d'Urgell (en català). Vic i Barcelona: Museu Episcopal de Vic i Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2009, p. 138. NO ÉS LA PÀGINA 138 SINÓ QUE QUÉ 138 PÀGINES. CAL CITAR L'ARTICLE QUE INTERESSA: EL DE CARLES GASCÓN. - Chopo, Carles. La catedral saquejada: el comte de Foix i la invasió del bisbat d'Urgell a la fi del segle XII (en català). La Seu d'Urgell: Edicions Salòria, 2015, p. 148. NO ÉS LA PÀGINA 148, SINÓ QUE TÉ 148 PÀGINES! OK - Duran-Porta, Joan. «Raimon Lambard, obrer de la catedral d’Urgell» (en català). , 8, 2006, pàg. 19-28 [Consulta: 30 octubre 2020]. NO S'HAN DE COPIAR DIRECTAMENT ELS REGISTRES DE LA PÀGINA DE LA BIBLIOTECA: SOBRE LA LLENGUA, O AMB SIGNES DE PUNTUACIÓ QUE NO TENEN RAÓ DE SER. - Escriu, Angel. Institut d'Estudis Ilerdencs. Guia d'arquitectura de la Seu d'Urgell (en català), 1991. {{ISBN|84-87029-16-7}}. OK - Fité, Francesc. Arnau Mir de Tost: un señor de frontera al segle XI (en català). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010. {{ISBN|9788484093244}}. NO TRACTA LA SEU D'URGELL - Font, Antoni. Això és Catalunya: guía del Patrimoni arquitectònic (en català). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1987. {{ISBN|84-01-37312-3}}. NO - Grup d'Estudis de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell (en català). Barcelona: Banca Catalana, Servei d'Estudis, 1976. {{ISBN|8440034393}}. - Junyent, Eduardo. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Catalunya romànica : l'arquitectura del segle XII (en català), 1976. {{ISBN|8472021270}}. LA LLENGUA NO CAL DIR-LA PERQUÈ JA ES VEU. PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT ÉS L'EDITORIAL, NO EL TÍTOL!!!!! - Marsilla, Juan. Història de l’art medieval (en català). Universitat de València, 2002. {{ISBN|843705480X}}. NO CAL - Pladevall, Antoni. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catalunya romànica (en català), 1984. {{ISBN|848519456X}}. LA LLENGUA NO CAL. L'EDITORIAL NO POT ANAR AL LLOC DEL TÍTOL. AQUÍ CAL CITAR AUTORS, TÍTOL CAPÍTOL, TÍTOL DEL VOLUM CORRESPONENT, PÀGINES, ETC. ETC. - Puig i Cadafalch, Josep. Escrits d'arquitectura, art i política (en català). Barcelona: Instituts d'Estudis Catalans, 2003. QUIN ARTICLE??? LA LLENGUA NO CAL. SEGURAMENT ÉS EL QUE CITEU EN PENÚLTIM LLOC. - Puig i Cadafalch, Josep. Institut d’Estudis Catalans. Escrits d’arquitectura, art i política. (en català), 2003. ESTÀ REPETIT!!!!! - Puig i Cadafalch, Josep. Tallers d’Arts Gràfiques Heinrich i Cia. Santa Maria de la Seu d’Urgell: estudi monogràfic. (en català), 1918. LA LLENGUA NO CAL. L'EDITORIAL NO ÉS EL TÍTOL. - Roigé, Prim. Universitat de Lleida Institut d'Estudis Ilerdencs. El Comtat d'Urgell (en català), 1995. {{ISBN|8488645414}}. PARLA DE LA SEU D'URGELL??????? FALTA EL LLIBRE FONAMENTAL QUE ÉS LA DARRERA MONOGRAFIA SOBRE LA SEU D'URGELL: ESTÀ A LA BIBLIOTECA DE LA UDL! --[[Usuari:Iltezto|Iltezto]] ([[Usuari Discussió:Iltezto|discussió]]) 17:29, 2 nov 2020 (CET) La primera frase ja no és correcta: les dates de construcció de la catedral NO SÓN AQUESTES. NO HEU LLEGIT LA BIBLIOGRAFIA? --[[Usuari:Iltezto|Iltezto]] ([[Usuari Discussió:Iltezto|discussió]]) 11:16, 31 gen 2021 (CET) ej5i9p4h19324ynysktun97pmfvefku 0 10834 76758 68947 2026-10-28T12:46:34Z Jcb 11031 76758 wikitext text/x-wiki == El patrimoni cultural eclesiàstic == [[Fitxer:Palau de la Generalitat de Catalunya 1.jpg|miniatura|Palau de la Generalitat de Catalunya]] L'[[w:Església_(institució)|Església]] ha anat acumulant [[w:Patrimoni|patrimoni]] al llarg dels anys. Durant el segle XX s'han establert acords en matèria patrimonial per tal de protegir i vetllar per a la seva conservació. No obstant això, moltes vegades no ha estat així, tot i que segons la llei, l'Església com a titular del [[w:Patrimoni_cultural#:~:text=%20El%20patrimoni%20cultural%20es%20classifica%20d%27h%C3%A0bit%3A%20,el%20cant%2C%20els%20costums%2C%20balls%2C%20tradicions...%20More%20|patrimoni cultural]] català ha de vetllar per custodiar els béns de llur titularitat. Aquest punt queda reflectit en l'article quatre de la llei de Patrimoni Cultural Català de l'any 1993 dictada pel govern de la [[w:Generalitat_de_Catalunya|Generalitat de Catalunya]], on s'especifica que l'Església catòlica com a titular de béns eclesiàstics ha de vetllar per a la seva conservació i protecció, així com ha d'establir mitjans per a la seva difusió. Totes aquestes tasques les ha de realitzar mitjançant l'entesa amb les administracions catalanes d'àmbit públic. [[Fitxer:BIG 278502812040411.jpg|miniatura|Interior del Palau de la Generalitat]] Durant els segles XIX i XX es tracten aspectes a l'hora de valorar l'actitud de l'Església quan al paper que aquesta desenvolupa i com es defineix enfront de la societat. Durant el [[w:Concili_Vaticà_II#:~:text=El%20Concili%20Vatic%C3%A0%20II%20fou%20un%20concili%20ecum%C3%A8nic,11%20d%27octubre%20al%208%20de%20desembre%20de%201962|Concili Vaticà II]] l'any 1959, amb el papa [[w:Joan_XXIII|Joan XXIII]] al capdavant, l'Església es va reafirmar en el seu paper de supremacia davant la societat. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Figuerola Garreta|nom=Jordi|títol=La formació de Col.leccions diocesanes a Catalunya|url=|edició=|llengua=|data=2017|editorial=Edicions de la Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=16|isbn=9788491440369|editor=VELASCO, Albert; SUREDA, Marc (eds.)|capítol=L'art com un repte polític: l'Església davant del món canviant de finals del segle XIX i principis del segle XX}}</ref> Des de la implantació del [[w:Feudalisme|feudalisme]], l'Església havia estat titular de propietats, les quals li havien generat beneficis econòmics, però a causa de les revolucions que s'estaven produint a Europa, com la [[w:Revolució_Francesa|revolució francesa]] i la [[w:Revolució_Liberal#:~:text=Una%20Revoluci%C3%B3%20Liberal%20%C3%A9s%20un%20tipus%20de%20revoluci%C3%B3,d%27altres%20grups%20socials%20que%20s%27oposin%20al%20seu%20poder.|revolució liberal]], l'Església va perdre part de la seva força política i econòmica, ja que el paper que representava dins la societat no encaixava en els seus nous ideals. Les ideologies no quallaven amb els postulats de l'Església, per tant, la seva presència va ser qüestionada, <ref>{{Ref-llibre|cognom=Figuerola Garreta|nom=Jordi|títol=La formació de Col.leccions diocesanes a Catalunya|url=|edició=|llengua=|data=2017|editorial=Edicions de la Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=17|isbn=9788491440369|editor=VELASCO, Albert; SUREDA, Marc (eds.)|capítol=L'art com un repte polític: l'Església davant del món canviant de finals del segel XIX i principis del segle XX}}</ref> fet que va desembocar en què aquesta es posicionés a favor dels interessos de l'[[w:Oligarquia|oligarquia]], la qual l'afavoria en tots els àmbits. Per altra banda, els seus temors no eren infundats, ja que part del seu patrimoni es va veure disminuït durant les [[w:Desamortitzacions_espanyoles|desamortitzacions]], la més important, la [[w:Desamortitzacions_espanyoles|desamortització de Mendizábal]] l'any 1835, la qual va suposar l'expropiació dels béns eclesiàstics, els quals es van dispersar i van acabar formant part del mercat. Tot i això, es va poder recuperar part del patrimoni mitjançant el pacte que es va produir l'any 1851 entre l'Estat i la [[w:Santa_Seu|Santa Seu]] per tal de recuperar els béns que s'havien escampat per tot el territori. L'any 1860 es va redactar una relació dels béns que es volien recuperar. Un any després es va constituir el [[w:Registre_de_la_propietat|registre de la propietat]], on finalment, l'Estat reconeixia alguns dels béns eclesiàstics de llur titularitat. <ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/tv3/les-immatriculacions-de-lesglesia/especial/4170/|títol=Buscant l'Oremus. Sobre les immatriculacions de l'Església|consulta=15/12/2020|llengua=|editor=|data=}}</ref> A finals del segle XIX, es va produir un canvi important, una part de l'Església es va postular pel moviment català. Aquest fet va desembocar en una sèrie d'accions d'índole propagandística, ja que es va restaurar patrimoni eclesiàstic i es va crear el museu diocesà, aquest últim, amb la finalitat de donar visibilitat al paper que l'Església ha dut a terme dins la societat, mitjançant la difusió del patrimoni cultural, com una forma de donar-se a conèixer i projectar-se al futur. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Figuerola Garreta|nom=Jordi|títol=La formació de Col.leccions diocesanes a Catalunya|url=|edició=|llengua=|data=2017|editorial=Edicions de la Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=25|isbn=9788491440369|editor=VELASCO, Albert; SUREDA, Marc (eds.)|capítol=L'art com un repte polític: l'Església davant del món canviant de finals del segle XIX i principis del segle XX}}</ref> El segle XX va esdevenir el segle on es van arribar a acords i es van aprovar lleis en favor del patrimoni. L'any 1931 es va aprovar la constitució de la [[w:Segona_República_Espanyola|Segona República espanyola]], la qual va establir mitjançant l'article 45, la definició de patrimoni cultural, extrapolant-lo a tot el patrimoni artístic i històric, el qual va passar a formar part del Tresor Cultural de la Nació. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=182|isbn=}}</ref>Aquest succés va suposar l'augment de poder del govern republicà, fet que va propiciar que tot el que és religiós fos secularitzat. Per tant, el patrimoni eclesiàstic se'n va veure perjudicat. Dos anys després, es va aprovar la Llei de Defensa i Conservació del Patrimoni Històric-Artístic Nacional, el qual es mantindrà fins a l'any 1985. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=183|isbn=}}</ref> El 1936 es va produir un cop d'Estat contra la segona República, però va fracassar. Tot i això, aquest fet va desencadenar el començament de la [[w:Guerra_Civil_espanyola|Guerra Civil espanyola]], la qual va perdurar fins a l'abril de 1939. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=186|isbn=}}</ref> A causa de la guerra i els perills de destrucció que vorejaven el conflicte armat, es va crear el Servei de Defensa del Patrimoni Històric l'any 1938, encaminat a recuperar el patrimoni cultural, i amb la finalitat de protegir-lo. Per tant, es van dur a terme algunes mesures, entre elles la restauració i la catalogació dels béns. A conseqüència de la gran quantitat d'obres inventariades durant aquest període va sorgir l'Inventari General del [https://es.wikipedia.org/wiki/Junta_Superior_del_Tesoro_Art%C3%ADstico_Nacional Tresor Artístic Nacional]. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=187|isbn=}}</ref> Durant els anys de dictadura no hi va haver gaires canvis en matèria patrimonial. L'any 1964 es van aprovar unes lleis que feien referència a la [https://es.wikipedia.org/wiki/Tutela tutela] i a la protecció i gestió del patrimoni. L'any 1970 l'Ordre de Conservació de Monuments va regular en matèria econòmica les finances per tal de crear una normativa a l'hora de fundar un museu diocesà o privat. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=191-192|isbn=}}</ref> El 29 de desembre de 1978 es va redactar i es va signar la [[w:Constitució_espanyola_de_1978|Constitució espanyola]]. La transició és un període que va posar fi a una etapa, ja que es va proclamar la [[w:Monarquia_parlamentària|monarquia parlamentària]]. En aquest context, es va redactar la [[w:Carta_Magna#:~:text=%20Carta%20Magna%20%201%20Context.%20Anglaterra%20havia,de%20pau%2C%20quan%20estava%20moribund%20al...%20More%20|Carta Magna]], la qual imposava un nou sistema organitzatiu, puix que atribuïa a les autonomies la capacitat legal per tal de legislar el seu territori en matèria de cultura. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=192|isbn=}}</ref> Dintre d'aquest marc, i segons l'article 46 de la Constitució espanyola, l'Estat podia restringir l'ús del patrimoni eclesiàstic, si la funció social que se'n derivava quedava compromesa davant la titularitat del bé, doncs la seva funció pertanyia a l'àmbit públic. Per tant, l'església es comprometia a posar a disposició de la societat civil el seu patrimoni cultural mitjançant la seva protecció i salvaguarda. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodríguez Domingo|nom=José Manuel|article=El Patrimonio cultural de la Iglesia Católica en España. Treinta años de legislación (1979-2009)|publicació=El patrimonio eclesiástico en los acuerdos en los acuerdos con la Santa Sede y la Comisión Mixta Iglesia-Estado|url=https://digibug.ugr.es/handle/10481/27373|data=2010|pàgines=486}}</ref> Per altra banda, l'Estat espanyol es comprometia amb l'Església a l'hora de preservar els seus interessos en l'àmbit patrimonial, tant històric, com artístic i documental. En compliment de l'article 147 de la Constitució, es va redactar l'[[w:Estatut_d'Autonomia_de_Catalunya_de_1979|Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979]], un cop instaurada la [[w:Democràcia|democràcia]]. En aquest estatut s'hi recull una sèrie de drets i de deures pertanyents a la ciutadania, i es reflecteix l'obligació que adquireix la [[w:Generalitat_de_Catalunya|Generalitat de Catalunya]] de mantenir l'exclusivitat en les competències de cultura i de patrimoni històric i artístic. Així doncs, es van traspassar les competències de l'Estat a les [[w:Comunitat_autònoma|comunitats autònomes]]. Per tant, el [[w:Departament_de_Cultura_de_la_Generalitat_de_Catalunya#:~:text=Departament%20de%20Cultura%20de%20la%20Generalitat%20de%20Catalunya.,missi%C3%B3%20%C3%A9s%20la%20promoci%C3%B3%2C%20cooperaci%C3%B3%20i%20difusi%C3%B3%20|Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]] es va haver de fer càrrec de realitzar l'inventari dels béns eclesiàstics. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=336|isbn=}}</ref> == Les lleis sobre patrimoni == En la Constitució espanyola de 1978 i en la llei patrimonial de 1985 es va dirimir l'obligatorietat per part de l'Estat de salvaguardar el [[w:Patrimoni_cultural|patrimoni cultural]] i difondre'l, per tal que la població en pogués gaudir. Malgrat això, és la llei la que controla actuacions negatives en detriment dels béns en qüestió, ja que entre altres assumptes, es lluita contra les vendes en el marc de la il·legalitat, i els danys que puguin sofrir aquests béns patrimonials. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=198|isbn=}}</ref> El patrimoni cultural com a bé de titularitat eclesiàstica al servei de la societat està reflectit en la Constitució Espanyola de 1978, no obstant això, per tal de dur a terme aquesta tasca és necessària la implicació de l'Església amb el conjunt de l'Estat. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=}}</ref> Per tant, des de la Constitució fins a la primera publicació de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985, es van aprovar un seguit de lleis en matèria de cultura, les quals van ser traspassades a les autonomies, per altra banda, encarregades de gestionar i de tutelar el patrimoni cultural.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=197|isbn=}}</ref> Altrament, la llei patrimonial de 1985 va acordar que els béns patrimonials havien de ser conservats pel propietari legal, és a dir, pel titular, per tant, segons l'article 36.1 d'aquesta llei, i davant la impossibilitat del fet que el titular es faci càrrec d'aquest bé, l'Estat té la potestat a l'hora d'assumir la responsabilitat de salvaguarda, i disposa de poder legal davant la llei a l'hora de dur a terme una expropiació, en cas que el patrimoni estigui en perill. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=204|isbn=}}</ref> Seguint el model proposat pel concordat de l'any 1979, la majoria de normes contemplen la relació amb l'església i la Comunitat Autònoma. Aquesta relació es realitza mitjançant comissions mixtes Església - Estat, les quals han de col·laborar en la conservació del Patrimoni Cultural de l'Església.<ref>{{Ref-llibre|cognom=CASAÑA|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=217|isbn=}}</ref> L'any 1993 va ser aprovada pel Parlament de la Generalitat de Catalunya, la [https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/1993/09/30/9 Llei de Patrimoni Cultural català], <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=217|isbn=}}</ref> aquesta té com a objectiu la de protegir, conservar i difondre el patrimoni cultural pertanyent a Catalunya i, a més a més, el relaciona estretament amb la seva història i societat. La tasca de la Generalitat, és la de vetllar per tal d'arribar a acords amb l'[[w:Església_Catòlica_Romana|Església catòlica]], titular d'una part considerable del patrimoni cultural català. Segons aquesta llei, el patrimoni eclesiàstic representa una bona part del patrimoni cultural que hi ha a Catalunya. El [[w:Departament_de_Cultura_de_la_Generalitat_de_Catalunya|Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]] va ser l'encarregat d'elaborar un inventari del patrimoni cultural català, i per tant, tota la documentació del [[w:Fons_documental|fons documental]] va ser inventariada per la Generalitat de Catalunya. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=339|isbn=}}</ref> La llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol ja establia que cada comunitat autònoma realitzés un inventari dels béns mobles de l'Església. A Catalunya, aquest inventari va estar coordinat per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, a través de la recopilació d'informació que va dur a terme l'[[w:Institut_Amatller_d'Art_Hispànic|Institut Amatller d'Art Hispànic]]. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=337|isbn=}}</ref> == Les diòcesis catalanes: tutela i gestió del patrimoni cultural == La formació dels primers museus diocesans a Catalunya es va produir a finals del segle XIX, influenciada per la intervenció del [[w:Lleó_XIII|papa Lleó XIII]], amb la intenció de salvaguardar el patrimoni eclesiàstic. <ref>{{Ref-llibre|cognom=BERLABÉ JOVÉ|nom=Carme|títol=La formació de Col.leccions diocesanes a Catalunya|url=|edició=|llengua=|data=2017|editorial=Edicions de la Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=29|isbn=9788491440369|editor=VELASCO, Albert ; SUREDA, Marc (eds.)|capítol=In principio...Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida}}</ref> El primer museu diocesà que es va fundar a Catalunya va ser el de Vic l'any 1891 pel [[w:Josep_Morgades_i_Gili|bisbe Morgades]], <ref>{{Ref-llibre|cognom=BERLABÉ JOVÉ|nom=Carme|títol=La formació de Col.leccions diocesanes a Catalunya|url=|edició=|llengua=|data=2017|editorial=Edicions de la Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=27|isbn=9788491440369|editor=VELASCO, Albert; SUEREDA, Marc|capítol=In principio...Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida}}</ref> posteriorment es van anar fundant el de Lleida i el de Solsona entre altres. Amb tot, l'objectiu principal de la formació dels primers museus diocesans va ser la funció social, tot i que en un principi la col·lecció no estava principalment dirigida al públic, <ref>{{Ref-llibre|cognom=BERLABÉ JOVÉ|nom=Carme|títol=La formació de Col.leccions diocesanes a Catalunya|url=|edició=|llengua=|data=2017|editorial=Edicions de la Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=28|isbn=9788491440369|editor=VELASCO, Albert; SUREDA, Marc|capítol=In principio...Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida}}</ref> doncs la seva principal funció era la d'[[w:Evangelització|evangelitzar]], i el museu era vist com un mitjà per tal d'assolir aquest objectiu. Per norma general, en l'actualitat, les diòcesis posseeixen un nombre de comissions i delegacions les quals són les encarregades de vetllar pel patrimoni cultural, i cada comissió i delegació està regida per un bisbe. Tots els bisbats disposen d'un o de més delegats, els quals són els responsables del patrimoni cultural. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=342|isbn=}}</ref> Les [[w:Diòcesi|diòcesis]] que tenen més anys de funcionament, han creat uns museus que són els encarregats d'exposar tots els béns culturals que ja no tenen un valor cultural. En alguns casos, la diòcesi pot mantenir acords amb les institucions públiques. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=343|isbn=}}</ref> Finalment, un dels majors acords entre l'Església i l'Estat català es va produir el 20 d'octubre de 1981, data en la qual es va firmar el primer reglament entre l'Església i la Generalitat de Catalunya, en el qual es constituïa una Comissió de Seguiment entre la Generalitat i la Conferència de bisbes catalans, anomenada Comissió Mixta, encarregada de donar protecció i salvaguarda, així com d'atorgar difusió a tot el patrimoni de titularitat episcopal. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y gestión del patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en las Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=302|isbn=}}</ref> Conjuntament es va crear el Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'[[w:Art_sacre|Art Sacre]] de Catalunya (SICPAS), aquest format per delegats que pertanyien a les deu diòcesis catalanes. El Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i la Promoció de l'Art Sacre és un òrgan que va ser creat l'any 1978 per tal d'incentivar a les diòcesis a l'hora d'arribar a acords per a la conservació i la restauració de les obres religioses. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=304|isbn=}}</ref> Es van congregar representants de cada bisbat, i es van dirimir aspectes com la tutela del patrimoni religiós, així com la seva gestió. Una de les mesures que va prosperar va ser l'acord al qual van arribar per tal que els bisbats poguessin contactar amb diversos professionals a l'hora d'arribar a veredictes quant al patrimoni sacre. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=304|isbn=}}</ref>També es va crear una Comissió Interdiocesana especialitzada en aquest tipus d'art. Aquest mateix any es van crear una sèrie de normes per tal d'establir directius concrets a l'hora de fer front el patrimoni religiós de cada diòcesi. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=305|isbn=}}</ref> L'any 1986 es va crear l'Inventari de l'Església Catòlica (IEC), realitzat pel Ministeri de Cultura i Esport, i del qual cada diòcesi en disposa d'una còpia. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en las Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=286|isbn=}}</ref> Tot i això, les Delegacions de Patrimoni Cultural només disposen dels inventaris dels béns de l'església pertanyents a la seva pròpia diòcesi, ja que no existeix un inventari dels béns de llur titularitat en un únic format. Respecte a la difusió del patrimoni, alguns projectes es van dur a terme per tal d'incentivar aquest tipus d'art religiós. Des de l'any 2007 fins al 2014, el Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i la Promoció de l'Art Sacre (SICPAS) ha treballat en la difusió del patrimoni cultural de l'Església catalana mitjançant la difusió de la revista [[w:Catalonia_Sacra|Catalònia Sacra]], la qual promou una sèrie d'activitats. Aquest projecte pretén difondre el patrimoni cultural pertanyent a les diòcesis de Catalunya. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=309|isbn=}}</ref> El SICPAS també es postula com un òrgan competent a l'hora de dictar plans d'actuació o fixar recomanacions als bisbats catalans, tot i que cada un adquireix les seves pròpies competències, així com de representar un nexe d'unió entre la Generalitat catalana i la Comissió Mixta. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Casaña|nom=Luis|títol=Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida|url=|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Universitat Internacional de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=310|isbn=}}</ref> == L'Església en l'actualitat == Actualment, l'Església considera la titularitat del seu patrimoni com un conjunt de béns que adquireixen una funció litúrgica. La seva finalitat d'aquests és la d'evangelitzar. La legislació eclesiàstica ja ha reconegut aquests béns, així com la seva funció cultural. Tot i això, sembla que els seus interessos vagin més enllà, ja que l'any 1998 es va produir un fenomen important, l'Església va immatricular una gran quantitat de béns, sota la premissa d'un [[w:Privilegi|privilegi]] que ja venia d'antic. El fet d'immatricular aquests béns va suposar la inscripció per primer cop d'un seguit de finques en el registre. Aquest registre dels béns li va atorgar unes garanties legals. Amb tot, l'Església va assumir certs beneficis, ja que segons la càrrega de la prova, en cas que l'Església s'hagués equivocat a l'hora d'immatricular un bé, hauria de ser el propietari real qui denunciés el fet en qüestió per tal de recuperar aquest bé que ja havia estat registrat. A partir del novembre de 2015 es van abolir els privilegis concedits a l'Església. Tot i això, aquesta ja havia immatriculat en el registre milers de béns. <ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/tv3/les-immatriculacions-de-lesglesia/especial/4170/|títol=Buscant l'Oremus. Sobre les immatriculacions de l'Església|consulta=15/12/2020|llengua=|editor=|data=}}</ref> Per tant, l'Església, en una clara posició de poder es va beneficiar dels privilegis que ostentava, entre ells la facultat del bisbe, el qual disposava d'un poder especial que el feia propietari de qualsevol bé que havia pertanyut a l'Església des de temps immemorials. L'article 206 LH de la llei hipotecària que es va aprovar l'any 1944 i es va ratificar l'any 1946, equipara l'[https://es.wikipedia.org/wiki/Administraci%C3%B3n_p%C3%BAblica administració pública] i l'Església. Per tant, davant la inactivitat a l'hora de registrar un bé, i un cop transcorregut trenta anys, el bé patrimonial passa a formar part del patrimoni eclesiàstic, és a dir, s'aplica la [[w:Usucapió|usucapió]], on l'Església passa a ser la titular del bé en qüestió. Però aquesta llei fica en evidència la necessitat de l'Església de ficar propietats al seu nom, perquè la pertinença a conseqüència d'un llarg període d'ús eclesiàstic contrasta amb la realitat, ja que aquest bé no havia format part dels béns patrimonials eclesiàstics. Des de 2017 el [[w:Ministeri_de_Justícia_d'Espanya|Ministeri de Justícia]] pretén fer pública la llista de béns de tot l'Estat que l'Església ha immatriculat. <ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/tv3/les-immatriculacions-de-lesglesia/especial/4170/|títol=Buscant l'Oremus. Sobre les immatriculacions de l'Església|consulta=15/12/2020|llengua=|editor=|data=}}</ref> Actualment, la plataforma ''recuperando'' s'ha encarregat de fer públics els béns que l'Església ha immatriculat en tot el territori espanyol, també a Catalunya. Han tingut l'ajuda dels ajuntaments i dels [[w:Parlament_autonòmic|parlaments autonòmics]] els quals s'han encarregat de demanar la informació pertinent als registres de la propietat. <ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/tv3/les-immatriculacions-de-lesglesia/especial/4170/|títol=Buscant l'Oremus. Sobre les immatriculacions de l'Església|consulta=15/12/2020|llengua=|editor=|data=}}</ref> == Referències == <references /> == Bibliografia == * CASAÑA, Luis. ''Tutela y Gestión del Patrimonio Cultural de la Iglesia: análisis de actuación en la Diócesis de Lleida.'' 2015. Barcelona: Universitat Internacional de Catalunya * FIGUEROLA GARRETA, Jordi. <<L'art com un repte polític: l'Església davant del món canviant de finals del segle XIX i principis del segle XX>>. A: VELASCO, Albert; SUREDA, Marc (eds.). ''La formació de Col·leccions diocesanes a Catalunya''. 2017. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida {{ISBN|978-84-9144-036-9}} *BERLABÉ JOVÉ, Carme. <<In principio...Gènesi del Museo Arqueológico del Seminario de Lleida>>. A: VELASCO, Albert; SUREDA, Marc (eds.). ''La formació de Col·leccions diocesanes a Catalunya''. 2017. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida {{ISBN|978-84-9144-036-9}} 713i2y7dupda6gc9lhlm8g5gxgpp6yh 1 10845 76757 66516 2026-10-28T12:45:40Z Jcb 11031 76757 wikitext text/x-wiki Sobre la bibliografia Hauria sigut interessant fer una tutoria per tractar de la bibliografia abans de pujar-la. Cal revisar-la a fons. Alguns comentaris sobre els títols citats: - Ibarburu, Mª Eugenia. De capitibus litterarum et aliis figuris. Primera edició (en català). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1999, p. 455. {{ISBN|84-475-2243-1}}. És un recull de treballs de l'autora. Cal citar el capítol corresponent. No és la p. 455, sinó que el llibre té 455 p.!! Cal mirar el llibre i no incloure la bibliografia des del registre de la biblioteca! AQUEST CAPÍTOL ÉS IMPORTANT, i és la reedició del capítol de Catalunya Romànica, vol. XXIII. - Triviño, Mª Victoria. «La Catedral y "El Beato" de la Seu de Urgel». El Mundo de las Catedrales (España e Hispanoamérica), 2019, pàg. 141-166. NO CAL FALTEN: -Les obres fonamentals: John Williams, The Illustrated Beatus. A Corpus of the Illustrations of the Commentary on the Apocalypse. v. III. The Tenth and eleventh centuries. London: Harvaey Miller Publishers. 1998. - Joaquín Yarza. Arte y arquitectura en España, 500-1250. Madrid: Cátedra - Joaquín Yarza. "El Beatus de la Seu d'Urgell". Thesaurus/Estudis. L'Art als bisbats de Catalunya. 1000-1800. Barcelona, 1986, p. 29-30 - M. E. Ibarburu, "Beatus de la Seu d'Urgell". Catalunya Romànica, XXIII. Museu d'Art de Girona. Tresor de la catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988, p. 275-285. --Iltezto (discussió) 08:19, 2 nov 2020 (CET) --[[Usuari:Iltezto|Iltezto]] ([[Usuari Discussió:Iltezto|discussió]]) 09:07, 2 nov 2020 (CET) c5fnszqcu71hqhub4y16i5gmem2hy5j 1 10848 76761 66609 2026-10-28T12:48:53Z Jcb 11031 76761 wikitext text/x-wiki BÉ. PEL QUE FA A: VVAA. Catalunya Romànica: Alt Urgell-Andorra, volum VI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. {{ISBN|848519456X}} (o.c.) CAL CITAR ELS AUTORS I ARTICLES I PÀGINES CONCRETES. --[[Usuari:Iltezto|Iltezto]] ([[Usuari Discussió:Iltezto|discussió]]) 17:48, 2 nov 2020 (CET) 0p0ecgfankkm0tjrub0d8ckfhw5eq0d 2 11096 76770 72164 2026-10-28T12:51:45Z Jcb 11031 76770 wikitext text/x-wiki == <big>'''ACTIVITATS D'AUTOAPRENENTATGE'''</big> == [[Fitxer:Fotografia tomada por Luiza.jpg|miniatura]] == FLORÈNCIA == Florència, tradicionalment Florença (en italià Firenze), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica. La població de la ciutat és de 378.236 habitants,tot i que considerant-la juntament amb la de les localitats que l'envolten, arriba a fer una aglomeració urbana d'aproximadament milió i mig d'habitants. == HISTÒRIA DELS ANTICS ROMANS == Els primers habitants de el terreny pantanós, van ser els villanovianos. Les restes de les seves cases, que eren palafits, s'han trobat a la zona de Plaça Duomo. Després, els romans van conquistar el territori. Segons la llei agrària promulgada per Julio César, els legionaris de Roma es van repartir la zona. En aquesta vall, els colons romans, van construir un obelisc que simbolitzava el centre de la ciutat, a la zona on ara hi ha Plaça de la República. Durant els cinc segles de domini romà, la ciutat es va fer molt rica i important. ''' L'EDAT MITJANA''' Després de la desaparició de l'Imperi Romà, la ciutat va reconquerir la seva autonomia i, quan va arribar a ser municipi independent va començar a estendre conquerint les zones que l'envoltaven. No obstant això, Florència va ser turmentada per lluites internes dures i sanguinosas. A partir del segle XIII, la ciutat va tenir un gran desenvolupament comercial i activitats artístiques i culturals. Moltes famílies burgeses estaven reunides en gremis. Per poder exercir qualsevol activitat, calia inscriure en l'Art corresponent i pagar un impost anual. '''EL RENAIXEMENT''' Esplendor literari, fervor intel·lectual a nivell científic, sociopolític i artístic. L'home com a autor de la seva sort, capaç de dominar la naturalesa, va suposar un gran desenvolupament de les ciències i de les tecnologies. Pel que fa a la política hi va haver una recuperació i modernització de les nocions clàssiques de república i llibertat individual, Pel que fa a l'art, es va produir obres mestres i monuments que estan destinats a representar la identitat de la cultura occidental. '''FAMÍLIA MEDICIS''' La Família dels Médicis ha influenciat i condicionat durant segles la història de Florència. El fundador de la família va ser Giovanni vaig donar Bicci (1360-1429), creador i propietari d'un gran banc amb filials a Ginebra, Roma, Londres i Bruges. '''REPÚBLICA FLORENTINA I GRAN DUCAT''' Llarg període de guerres que van acabar amb la República Florentina i van crear el Gran Ducat de Toscana. Des de 1865 fins 1871, Florència va ser la capital de el regne d'Itàlia. Per això, la ciutat va començar una profunda reestructuració i revisió urbana, el que va suposar que es destruïssin les antigues muralles i alguns barris medievals de centre, donant a Florència el seu aspecte actual. [[Fitxer:Bandera italiana.jpg|miniatura]] == ESTRUCTURES I FLUXOS TURÍSTICS== SERVEIS D'ALLOTJAMENT Les millors zones per dormir a Florència són les àrees properes a la [Piazza de la Signoria, la Piazza de el Duomo o de la Piazza de la República]], totes elles situades al centre històric. SERVEIS DE TRANSPORT '''· AVIÓ''' Si arribes amb l'avió, aterrizarás a l'Aeroport Vespucci, que no està exactament en el centre de la ciutat. hi ha molts serveis (públics i privats) que connecten el centre de la ciutat de Florència amb 'aeroport de Florència. '''· TREN''' L'Estació de Tren és al centre de la ciutat, prop Plaça S. Maria Novella. En aquesta plaça hi ha moltes parades d'autobús de línia ATAF. La majoria d'aquestes línies creuen el centre per a totes les direccions, i molts autobúses paren a prop de l'estació. '''· TAXI''' A Florència el taxi és assequible per estar en molts punts de la ciutat, sobretot al centre. El servei de taxi és ofert per dos diverses companyies: RÀDIO TAXI i TAXI SOCOTA. ''Tarifa inicial: 3,20 € Tarifa inicial per a la nit (de 10 p.m a 6 a.m.): € 6,40 Tarifa inicial per al diumenge / dies festius: 5,10 € Equipatge (max 4 trossos): € 1 per tros'' '''· AUTOBÚS A FLORÈNCIA''' ATAF i LI-NEA són les companyies públiques que administren el transport en autobús a Florència. Generalment de centre de la ciutat, i de l'entorn de l'estació de tren, pot arribar a qualsevol lloc de la ciutat. Tarifes i bitllets de l'autobús per destinació a la ciutat: 90 minuts - 1,20 Euros | butlleta d'un dia - 5,00 Euros 10 butlletes 10 € (Carta Agile) | 3 dies - 12,00 | butlleta d'una setmana - 18,00 Euro '''· TRAMVIA A FLORÈNCIA''' A partir de febrer de 2010 es va posar en funcionament el "tramvia", el nou mitjà de transport a Florència, realitzat per posar en comunicació diferents àrees de la ciutat i els seus voltants. '''· LLOGUER DE BICICLETES & segways''' No hi ha res millor que llogar una bicicleta per moure a Florència. S'inclouen els cascos, cadenes i mapa de la ciutat. A més hi ha bicicletes i cadires per a nens amb rebaixes per famílies. == ATRACTIUS TURÍSTICS == · PONTE VECCHIO Sobre el riu Arno s'alça un dels ponts medievals més bonics de l'món, el Ponte Vecchio. Les seves cases penjants als laterals, que s'han convertit en joieries i altres botigues de luxe, avui dia, formen part del seu gran atractiu. == BIBLIOGRAFIA== 1. CHRISTOPHER. [[Florence: The Biography of a City]] 2. RACIONERO, Luis. [[Florència de los Medici]]. {{ISBN|0313335742}}. == REFERÈNCIES == 1. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Flor%C3%A8ncia Florència] 2. [https://www.treccani.it/enciclopedia/enciclopedia-italiana_(Enciclopedia-Italiana)/ Enciclopèdia italiana] plw67fro9bdo3c6kt83ja9bgpqtheju 1 11489 76759 75744 2026-10-28T12:46:51Z Jcb 11031 76759 wikitext text/x-wiki == Referències essencials == crec que caldria incoporar com a bibliografia de referència a aquest article les dues obres seguents: RODRÍGUEZ, C. y TORRES CUECO, J., 1994. ''Grup R''. Barcelona: Gustavo Gili. {{ISBN|978-84-252-1595-7}} GRUP R, 1997. GR: una revisió de la modernitat, 1951-1961 = GR : una revisión de la modernidad, 1951-1961. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Diputació de Barcelona, 1997 [[Especial:Contribucions/79.155.37.157|79.155.37.157]] 20:32, 7 feb 2025 (CET) 5c53izd7k2eanr5khp6tyavspwhmejf 2 11594 76777 2026-10-28T23:31:29Z Mens Universi 11032 Es crea la pàgina amb «{{#babel:ca-N|oc-N|an-N}} [[oc:Utilizaire:Mens Universi]] [[an:Usuario:Mens Universi]]». 76777 wikitext text/x-wiki {{#babel:ca-N|oc-N|an-N}} [[oc:Utilizaire:Mens Universi]] [[an:Usuario:Mens Universi]] fyd8oe146nzcd0w2dgcu9lp6c2r5uxa