Viquillibres cawikibooks https://ca.wikibooks.org/wiki/Portada MediaWiki 1.48.0-wmf.1 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquillibres Viquillibres Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Portal Portal Discussió Viquiprojecte Viquiprojecte Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 0 2938 76782 74371 2026-11-02T09:11:43Z Jcb 11031 76782 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=Organografia vegetal |actual=L'arrel |anterior=Teixits vegetals |següent=Morfologia i estructura }} [[Imatge:Taprohmroots01.JPG|thumb|right|300px|Arrels envaint un temple a Angkor.]] [[Imatge:Shoreshw.JPG|thumb|right|300px|Sistema radical d'un arbre.]] L''''arrel''' o '''rel''' és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients. Aquestes arrels clàssicament subterrànies mai són visibles malgrat que poden arribar a representar fins a la meitat del volum total del vegetal. Com a suport dels òrgans aeris, a més, a través de l'arrel circula la saba bruta cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions. Algunes plantes tenen arrels comestibles, com ara la pastanaga, el rave i el nap, que no s'ha de confondre amb els tubercles (com la patata), els rizomes (com el gingebre) o els bulbs (com la ceba i l'all), que són tiges subterrànies i no arrels. Altres plantes són mancades d'arrel i s'anomenen '''arrizes'''. == Morfologia de l'arrel == [[Imatge:Meristemo apical 2.jpg|thumb|right|250px|Àpex de l'arrel de l'all]] Totes les rels -tant l'arrel principal com qualsevol de les ramificacions- presenten una marcada diferenciació longitudinal. El meristema apical o punt vegetatiu és intern, protegit contra el desgast que li produiria la penetració contínua en el sòl per la '''caliptra''', un didal de cèl·lules suberitzades en renovació constant, gràcies a l'activa divisió de la '''rizodermis''' formada per cèl·lules meristemàtiques inferiors. Les altres cèl·lules del meristema apical donen les superiors, el cilindre central, que es diferenciarà més amunt en els '''teixits conductors''', reunits per una '''medul·la''', i les situades enmig, la part cortical, de paper protector i de reserva. A continuació de la zona meristemàtica, on predomina la divisió cel·lular, hi ha la zona de creixença, on es localitza l''''allargament cel·lular'''. Des del punt de vista morfològic cal destacar les següents parts: === Caliptra === A la punta de cada arrel en creixement coneguda com a '''punt vegetatiu''', hi ha una cobertura cònica anomenada caliptra, còfia o pilorriza. Normalment no és visible a simple vista i consisteix en teixit tou no diferenciat. La caliptra recobreix el teixit meristemàtic o de creixement protegint-lo mecànicament. Per la proliferació per mitosi s'originen les cèl·lules que, després de la seva diferenciació, formen l'estructura adulta de l'arrel. Aquestes cèl·lules són destruïdes pel creixement de l'arrel i la fricció amb el terra, però són ràpidament substituïdes per cèl·lules noves generades per divisió cel·lular a la cara externa del meristema de l'arrel. La caliptra també està implicada en la producció de mucílag, que és una substància gelatinosa que cobreix les cèl·lules meristemàtiques recent formades. Aquestes cèl·lules contenen estatòlits, uns grans de midó que es troben dins de la cèl·lula i són molt densos, motiu pel qual es mouen en resposta a la força de la gravetat, proporcionant a l'arrel la informació necessària per al seu creixement. Darrere del meristema es troben encara parènquima, teixits vasculars i, en aquelles arrels que s'han de engrossir en anys successius, meristemes romanents, responsables del creixement secundari. [[Imatge:Prei wortels.jpg|thumb|250px|right|]] === Rizodermis === La superfície externa de l'arrel és anomenada rizodermis o epidermis radical i és l'encarregada d'absorbir aigua del medi ambient circumdant. Aquesta epidermis produeix uns pèls radiculars els quals incrementen l'àrea d'absorció d'aigua i que es coneix genèricament com '''regió pilífera'''. Els pèls radiculars són molt delicats i generalment tenen una vida curta d'alguns dies. Per tal d'aconseguir el màxim d'eficàcia, aquestes cèl·lules tenen les membranes molt fines i s'allargassen notablement per incrementar la superfície activa d'absorció. Quan l'arrel creix produeix nous pèls radiculars per reemplaçar els que van morint. El procés que les plantes utilitzen per absorbir aigua del sòl s'anomena osmosi. Aquest procés utilitza la major concentració de sal dins de l'arrel comparada amb el contingut de sal del sòl per atraure aigua cap a l'arrel. Per aquesta raó les plantes tenen molta dificultat per absorbir aigua salina. === Còrtex === Sota l'epidermis trobem el còrtex que comprèn la major part de l'arrel. La funció principal del còrtex és la d'emmagatzemar midó. Els espais intercel·lulars en el còrtex permeten l'aireig de les cèl·lules, la qual cosa és molt important per a la respiració. === Endodermis === L'endodermis és una capa prima formada per cèl·lules petites i es troba en la part més interior del còrtex, al voltant del teixit vascular. Les cèl·lules que conformen l'endodermis contenen una substància anomenada suberina la qual serveix per a crear una espècie de barrera impermeable, coneguda com a '''banda de Caspari'''. L'aigua només pot fluir en una direcció a través de l'endodermis: cap endins o, en altres paraules, cap el centre de l'arrel. Les substàncies dissoltes ingressen al cilindre central mitjançant transport actiu. D'aquesta manera l'endodermis és un autèntic filtre que controla l'absorció a través de l'arrel. Així, encara que en el seu desplaçament des de l'epidermis fins al cilindre central l'aigua pot viatjar a través del citoplasma de les cèl·lules, la major part ho fa pels espais intercel·lulars però en arribar a l'endodermis, només pot fer-ho a través del citoplasma de la cèl·lules. === Cilindre vascular === El cilindre vascular o estela comprèn tot el que es troba dins de l'endodermis. La part externa és anomenada també pericicle i envolta l'autèntic cilindre vascular. En les plantes monocotiledònies, el xilema i el floema estan distribuïts a l'atzar al voltant del mig del cilindre vascular. En les dicotiledònies, les cèl·lules del xilema estan juntes formant una sola estructura. == Estructura de l'arrel == L'arrel pot presentar dos tipus d'estructura: l'estructura primària (Fig. 1) entre les plantes més joves, i l'estructura secundària (Fig. 2) entre les plantes més grans, però només en les dicotiledònies i les gimnospermes. === Estructura primària === L'estructura anatòmica de les arrels joves d'un any pren forma d'una creu on es distingeixen dues àrees: * l''''escorça''' que consta de la rizodermis o regió pilífera i després una capa de cèl·lules suberificades i del parènquima cortical. * el '''cilindre central''' on hi ha els teixits de transport de la saba de l'arrel a la resta de la planta. Alternen de manera circular feixos de vasos llenyosos i de vasos liberians, juntament amb la medul·la, dins el cilindre central, el qual és limitat per una capa de cèl·lules anomenada '''pericicle'''. El pericicle esta en contacte amb la capa cortical més interna, l''''endodermis'''. [[Imatge:Racine1 text catalan.png|Fig. 1 : Estructura primària d'una arrel|thumb|center|800px]] [[Imatge:Racine primaire de Phaseolus.jpg|thumb|center|550px|Fig 1 bis : Fotografia al microscopi d'una arrel amb estructura primària de mongetera.]] === Estructura secundària === Aquesta estructura és pròpia de les plantes de diversos anys que presenten un creixement secundari, però mai en les monocotiledònies. En aquestes arrels més velles de les dicotiledònies entra en activitat un anell del cilindre central, anomenat càmbium, que origina '''vasos liberians''' per fora i '''vasos llenyosos''' per dins. A la capa cortical apareix un anell de fel·logen, que origina una capa protectora interna o '''fel·lodermis''' i una capa suberitzada externa. Tot aquesta part de l'arrel correspon a la regió suberosa que no té funció absorbent. En les monocotiledònies el xilema de l'arrel no és un cordó central sinó que el floema i el xilema alternen formant feixos que envolten una zona medul·lar disposada en el centre. [[Imatge:Racine2 text catalan.png|Fig. 2 : Estructura secundària d'una arrel completa|thumb|center|600px]] == Fisiologia de l'arrel == [[Imatge:Sla-kiemend.jpg|thumb|250px|right|Llavors germinades amb la radícula plena de pèls absorbents.]] Una de les funcions més importants de l'arrel és l'absorció d'aigua i sals minerals del sòl. La zona absorbent de l'arrel correspon gairebé exclusivament a la dels pèls radicals, de la zona subapical pel que concerneix l'aigua, i de la zona pròxima a l'àpex per a les sals dissoltes. Els pèls radicals, que s'estenen pels porus del sòl immediats a l'arrel, absorbeixen per osmosi l'aigua que omple aquesta cavitat. Un cop a les cèl·lules de la rizodermis, l'aigua penetra vers el cilindre central, principalment seguint les membranes cel·lulòsiques, que són poroses, però també de les cèl·lules del parènquima cortical, a favor de llur pressió osmòtica creixent. Aquest és un fenomen passiu fins a arribar a l'endodermis. Les bandes de Caspary d'aquestes cèl·lules obliguen però l'aigua i les sals a travessar llurs protoplats. La força que empeny l'aigua fins al parènquima foliar sovint a molta alçada, és la pressió negativa originada per la transpiració de les fulles, i transmesa a l'arrel mercès a la cohesió mol·lecular d'aquesta l'aigua ('''absorció passiva'''). Però les arrels realitzen també una altra absorció, amb despesa d'energia ('''absorció activa'''), que pot tenir importància quan, per saturació de l'aire, la planta transpira poc. Aquest fet explica el fenomen de la '''gutació'''. Les sals del sòl, mobilitzades per dissolució, per intercanvi, per simple contacte o amb l'ajut de l'àcid carbònic desprès per l'arrel, són en part arrossegades pel corrent de transpiració. Bàsicament, però, l'arrel és capaç de concentrar els ions que l'interessen, encara que es trobin molt diluïts, mitjançant un bombament actiu basat en mecanismes de selecció i de transport existents a la membrana, els quals treballen amb despesa d'energia. Per això les arrels en curs d'absorció consumeixen nutrients i oxigen (respiració salina) i exigeixen sòls mínimament airejats. == Funcions de l'arrel == L'arrel és un òrgan vital per a la planta i que té diverses funcions: * '''Ancora''' la planta al terra en funció del substrat. Així un roure desenvolupa un sistema d'arrels en profunditat, mentre que un àlber té un sistema radicular molt superficial. * L''''absorció''' d'aigua i nutrients del sòl, i el seu transport a la resta de la planta per al seu creixement i a les fulles per a la fotosíntesi mitjançant, bàsicament, del fenomen de l'evapotranspiració. [[Imatge:Mycorrhizal root tips (amanita).jpg|thumb|right|300px|Micorizes d'una arrel]] * L'acumulació de '''reserves'''. * Complexes '''associacions simbionts''' amb microorganismes (bacteris i fongs) que permeten, per exemple, la fixació de nitrogen atmosfèric o ajuden a la solubilització del fòsfor de sòl. * '''Creació de sòl'''. Els enzims i molècules secretades per les arrels i els seus mantells simbiòtics, contribueixen a la formació del terreny. Les arrels de molts arbres segreguen àcids orgànics prou potents per erosionar la pedra calcària i afavorir la formació d'humus. * '''Comunicació'''. Algunes espècies d'arbres poden fer anastomosi de les seves arrels als arbres de la mateixa espècie. Aquestes anastomosis poden ajudar a una soca d'arbre greument ferida a sobreviure i resistir millor a l'erosió dels sòls, amb un important avantatge evolutiu. Quan la connexió no és directament física, les comunicacions es poden dur a terme a través de les micorizes. == Tipus d'arrels== [[Imatge:Primary and secondary cotton roots.jpg|thumb|right|250px|Arrels del cotó, de tipus '''axonomorf'''. ]] === Segons el seu origen === * '''Arrel principal''' que prové de la radícula de l'embrió i fa de clau que s'endinsa a terra. * '''Arrels adventícies''' que provenen de teixits madurs interns. Es produeixen espontàniament en els nusos, pel cantó de la tija que toca terra i abundosament en tota mena de rizomes. === Segons la forma === * '''Axonomorfa''', que és la que té un eix principal més desenvolupat que els laterals i és pròpia de les gimnospermes i les dicotiledònies. * '''Fasciculada''' que és aquella en què les rels secundàries creixen tant o més que la principal i és pròpia de les monocotiledònies. === Segons la ramificació === * '''Rel principal''' formada per la creixença de la radícula de l'embrió de la llavor i consta d'un eix de forma cilindrocònica i de creixement vertical i desenvolupament preponderant. * '''Rels secundàries''' ramificacions de creixement oblic i laterals més primes que la principal. Aquestes s'ordenen en rengleres a tota la llargada de la rel principal i no creixen verticalment terra endins, sinó que formen amb aquesta angles diversos, constants en cada espècie. * '''Radicel·les''' són el conjunt de rels terciàries, quaternàries, etc. === Segons on es desenvolupin === * '''Hipògea''': sota terra. * '''Aquatica''': dins l'aigua. * '''Epígea''' o aèria: en l'aire, com les orquídies epífites d'altres plantes. === Segons la seva especialització === * '''Tubercles radicals''': són arrels engruixides i carnoses i carregades de nutrients. Presenten tubercles radicals moltes espècies d'orquidàcies i les de la dàlia, que es diferencien dels veritables tubercles per l'absència de gemmes. * '''Arrels napiformes''': són les arrels principals engruixides que s'especialitzen a emmagatzemar substàncies de reserva; la pastanaga (''Daucus carota''), el nap (''Brassica napus'') i el rave (''Raphanus sativus'') en són exemples. * '''Arrels caulògenes''': són rels aèries, curtes i rígides d'algunes plantes enfiladisses que s'arrapen a les parets i a les tiges, com les de l'heura (''Hedera helix''). * '''Arrels xucladores''': són típiques de plantes paràsites i tenen una estructura força simplificada, transformada en un xuclador (haustori) que penetra en els teixits vius d'altres plantes i n'absorbeix les substàncies nutritives; el vesc (''Viscum album'') n'és un típic exemple, a més de la ''Cuscuta'' i els frares (''Orobanche'') * '''Arrels adventícies''': són arrels que poden aparèixer accidentalment per diferenciació del càmbium allà on alguna part de la tija toca a terra, i també, de manera normal, sobre les tiges prostrades, a l'extrem dels estolons, etc. És freqüent en moltes gramínies que les arrels adventícies apareguin en el nus o els nusos inferiors, i originin així arrels fasciculades, algunes de les quals, quan són aèries, poden col·laborar al suport de la tija com és el cas singular del moresc. * '''Arrels paliformes (o fúlcries)''': són molt típiques del ficus de l'Índia o dels manglars i poden esdevenir a manera de puntals per aguantar-se en substrats mòbils. * '''Arrels aèries''': molts epífits de països tropicals humits presenten aquest tipus d'arrel que no arriba al terra. Fixen la planta i poden absorbir aigua de pluja, rosada, etc., amb l'ajut, en molts casos, d'un teixit absorbent com per exemple el velamen de les orquídies. * '''Arrels respiratòries o pneumatòfors''': alguns arbres que viuen en sòls humits, pobres en oxigen, emeten ramificacions verticals de les arrels que creixen cap amunt i arriben a sobresortir de la superfície del sòl. <gallery> Image:Roots by cesarpb.jpg|<small>Arrels paliformes de manglars.</small> Image:Ceiba pentandra MS4104.JPG|<small>Fúlcries.</small> Image:Mangroves.jpg|<small>Arrels aèries de manglars.</small> Image:Mangrove knees Yap.jpg|<small>Arrels respiratòries o pneumatòfors.</small> </gallery> == Importància econòmica == [[Imatge:Caputher-See-21-IV-2007-043.jpg|300px|thumb|right|Arrels fixant el terreny al marge d'un riu.]] Moltes arrels són comestibles com la tapioca, el moniato, la remolatxa, la pastanaga, el nap, la xirivia, el rave i el nyam, entre altres. Espècies culinàries obtingudes a partir d'arrels inclouen el sassafràs, l'angèlica, la sarsaparrella i la regalèssia. La remolatxa sucrera és una important font de sucre i les arrels dels nyams són una font de compostos d'estrogen utilitzat en les píndoles anticonceptives. L'insecticida rotenona s'obté a partir d'arrels de plantes del gènere ''Lonchocarpus''. Plantes medicinals importants tenen com a droga les seves arrels com les del ginseng, la tora, l'ipecacuana, la genciana i la rauvòlfia. Diversos llegums permeten la fixació del nitrogen atmosfèric als nòduls de les arrels mitjançant fongs i bacteris simbiòtics i s'utilitzen com a adob verd i fertilitzant de nitrogen per a altres conreus. La propagació vegetativa de les plantes a través de propàguls depèn de la formació d'arrels adventícies. Centenars de milions de plantes s'han propagat a través d'esqueixos incloent el crisantem, la ponsètia i el clavell, entre moltes altres plantes ornamentals o no. Les arrels també poden protegir el medi ambient mitjançant la compactació dels sòls per evitar l'erosió del terreny. Per contra, les arrels dels arbres poden destruir les voreres de zones urbanitzades amb arbres i aixafar o obstruir les canonades soterrades. Les arrels aèries d'alguns ''Ficus'' han malmès temples maies antics a l'Amèrica Central i el temple d'Angkor a Cambodja. == Il·lustracions == === Exemples de talls histològics === <gallery> Image:Root-tip-tag.png| <small>Punta d'una rel al microscopi</small> Image:Scharbockskrautknolle Querschnitt Zentralzylinder.JPG|<small>Estructura de ''Ranunculus ficaria''</small> Image:Wortel dwarsdoorsnede.jpg|<small>Tall d'una pastanaga</small> </gallery> === Exemples d'arrels napiformes comestibles === <gallery> Image:Raphanus_sativus.jpg|<small>''Raphanus sativus''</small> Image:Root z06 karotten.JPG|<small>''Daucus carota''</small> Image:Brassica rapa turnip.jpg|<small>''Brassica rapa''</small> </gallery> === Exemples d'arrels amb funció de suport a l'erosió === <gallery> Image:Roots and Soil Erosion.jpg|<small>Berge Suport a l'erosió</small> Image:Tree Roots.JPG|<small>Rels limitant l'erosió</small> </gallery> === Altres exemples === <gallery> Image:The scale of root system on a Giant Sequoia tree.jpg|<small>Sequoia gegant</small> Image:Tree growing over entrance.jpg|<small>Rels al temple à Ta Prohm, Angkor, Cambodja</small> Image:Australia Cairns 02.jpg|<small>Rels de ''Wodyetia bifurcata''</small> Image:Pohutukawabranches.jpg|<small>Rels aèries de (Metrosideros excelsa)</small> Image:The roots of Fagus sylvatica spreading across the ground.png|<small>Rels de faig</small> Image:Witlof_wortels.jpg Image:Curtain Fig Tree, Queensland, Australia.JPG|<small>Rels aèries d'un ''Ficus'' a Austràlia</small> Image:Palermo-Park-bjs-1.jpg|<small>Rels aèries de ''Ficus macrophylla'' a Palerm</small> Image:Mangrove pneumatophores.JPG Image:Vicia sepium9 ies.jpg|<small>Nòduls a ''Vicia sepium''</small> Image:Ipomoea batatasL ja01.jpg|<small>Arrels tuberoses</small> Image:Manihot esculenta dsc07325.jpg Image:Tomaat wortels.jpg|<small>Rels del planter d'una tomaquera</small> </gallery> == Referències == * Aguilella, A. & F. Puche. 2004. Diccionari de botànica. Universitat de València. València. {{ISBN|84-370-5915-1}}. * Brundrett, M. C. 2002. Coevolution of roots and mycorrhizas of land plants. ''New phytologist'' '''154'''(2): 275-304. (Disponible en línea: [http://dx.doi.org/10.1046/j.1469-8137.2002.00397.x DOI] | [http://www3.interscience.com/journal/118909018/abstract Resum] | [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/118909018/HTMLSTART Text complet (HTML)] | [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/118909018/PDFSTART Text complet (PDF)]) * Clark, Lynn. 2004. ''[http://www.eeob.iastate.edu/classes/bio454/docs/404root104.pdf Primary Root Structure and Development]'' - Apunts. * Raven, J. A., D.. 2001. Roots: evolutionary origins and biogeochemical significance. ''Journal of Experimental Botany'' '''52 (Suppl 1)''': 381-401. (Disponible en línea: [http://jxb.oupjournals.org/cgi/content/abstract/52/suppl_1/381 Resum] | [http://jxb.oupjournals.org/cgi/content/full/52/suppl_1/381 Text complet (HTML)] | [http://jxb.oupjournals.org/cgi/reprint/52/suppl_1/381.pdf Text complet (PDF)]) * Sutton, R.F., and R.W. Tinus. 1983. Root and root system terminology. ''Forest Science Monograph'' '''24''' pàg. 137. {{esborrany}} qp0xpq9dfkmjcn85v13mtc7p4u791q6 0 4600 76783 54860 2026-11-02T09:11:56Z Jcb 11031 76783 wikitext text/x-wiki {{inacabat|Simonjoan}} [[Fitxer:Biella-Trecciolino - legna.jpg|thumb|Troncs d'arbres]] La '''tija''' és un terme de la botànica que es refereix a la part de l'eix del cos de les plantes superiors o ''cormobionts'' d'on surten les fulles i les estructures reproductives. La tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum i porta una gemma terminal que s'encarrega del seu allargament. Té la missió de suportar les fulles i les flors i és responsable del transport dels nutrients entre la rel i la resta d'òrgans de la planta. En diversos nivells de la tija trobem els '''nusos''' on neixen les fulles. La zona de tija compresa entre dos nusos s'anomena '''entrenús'''. Hi ha plantes la tija de les quals té els entrenusos molt curts, la qual cosa fa que les fulles es trobin en forma de roseta arran de terra; en aquest cas la planta s'anomena '''acaule'''. La tija pot prendre diferents peculiaritats. El tronc dels arbres és una tija lignificada i de grans dimensions. La canya, en canvi, és una tija aèria, fistulosa, balmada amb envans transversals als nusos, lignificada i de grans dimensions de les poàcies. Les tiges subterrànies s'anomenen rizomes i generalment acumulen substàncies de reserva. [[Fitxer:Cut Bamboo.jpg|thumb|Troncs aèris de canyes.]] Les tiges acostumen a ser de forma cilindrocònica i amb simetria radial. Des de la germinació tenen geotropisme negatiu i fototropisme positiu. Filogenèticament deriven del caulicle (petita tija) de l'embrió, que continua creixent a causa de l'activitat de l'àpex vegetatiu. [[Fitxer:Gingembre.jpg|thumb|Tronc subterràni, rizoma.]] == Morfologia == Podem trobar dues menes de rames: els braquiblasts, de creixement limitat, amb els entrenusos molt curts i les fulles molt aproximades; i els macroblasts, de creixement il·limitat, amb entrenusos llargs i les fulles espaiades. ==Estructura== *'''Primària''': Apareix en les tiges joves composta de fora cap a dins per l'epidermis, l'escorça (amb col·lènquima cortical i parènquima cortical) i el cilindre central (constituït per la medul·la i els radis medul·lars, de parènquima medul·lar, i pels feixos liberollenyosos). *'''Secundària''': Es forma en les tiges de més d'un any amb creixement en gruix per l'acció dels meristemes secundaris. El càmbium origina internament lleny i externament líber. El fel·logen produeix súber cap a fora i fel·loderma cap a dins, i aquests dos teixits constitueixen el periderma, que substitueix l'epidermis. ==Ramificació== En les plantes vasculars la ramificació té lloc a partir d'una tija principal, de la qual s'originen tiges laterals. Trobem dos tipus bàsics de ramificació: * '''Racemosa''' o '''Monopòdica'''. Quan la tija principal creix indefinidament per l'acció d'una única gemma apical que resta funcional any rere any. És el cas de l'avet (''Abies alba'') i les coníferes en general en què les branques laterals creixen menys que la tija principal, a la vegada que les branques velles basals són més llargues que les joves més apicals. * '''Simpòdica'''. Quan la gemma apical actua només durant un any, i són les gemmes més pròximes a l'apical les encarregades de prolongar la tija. Durant el següent període vegetatiu la gemma apical veu substituïda la seva funció per altres gemmes axil·lars que seran reemplaçades any rere any. Aquest relleu en les gemmes implica petits canvis de direcció del creixement de les branques que, en algunes plantes, dona com a resultat un eix principal que fa ziga-zagues. ==Tipus de tiges== === Segons la pervivència de la planta === Les plantes superiors tenen longevitats molt variables que poden anar des dels pocs dies d'algunes herbes del desert que només broten en època de pluges, fins als anys d'algunes coníferes (com el ''Pinus aristata'') que pot viure més enllà de 4.500 anys. Amb tot, trobem els següents patrons: * '''Anual'''. Les plantes fanerògames que viuen un o dos anys tenen majoritàriament la tija verda i tendre ja que no disposen de parts lignificades. Un bon exemple és la civada (''Avena sativa'') entre moltes altres plantes que aposten per un cicle de desenvolupament ràpid. * '''Biennal'''. Les plantes que es desenvolupen durant dos anys fan servir l'estratègia d'acumular reserves durant el primer any, per tal d'assegurar una bona floració durant el segon any. N'és un bon exemple la didalera (''Digitalis purpurea''). * '''Vivaces'''. Son plantes que viuen molts anys, però que la part aèria rebrota cada any en l'època de clima més favorable. Les tiges, per tant, tenen consistència herbàcia, però els òrgans subterrànis són pluriennals. En són bons exemples les cebes (''Allium cepa'') i els alls (''Allium sativum''). * '''Perenne'''. Tots els espermatòfits que viuen molts anys tenen les tiges ben desenvolupades amb tronc manifest que és llenyós i longevitat variable com per exemple els eucaliptus. === Segons la seva consistència === * '''Herbàcies'''. Tenen consistència d'herba, com el blat (''Triticum vulgare''). * '''Llenyoses'''. Tenen consistència de llenya. En aquest grup trobem les mates, que no superen el metre d'alçada, com el timó o farigola (''Thymus vulgaris''), els arbusts, que fan entre un i cinc metres d'alçada, com el boix (''Buxus sempervirens'') i els arbres que fan més de cinc metres d'alçada, com els pins (''Pinus''). === Segons el lloc on es desenvolupen === * '''Hipogees'''. Es desenvolupen de manera subterrània. En aquest apartat destaquem els rizomes, tiges de llargada i gruix variables que creixen horitzontalment a profunditats diverses segons les espècies. Als nusos porten fulles menudes, i cada any produeixen rels que penetren en el sòl i tiges aèries de vida curta; en proporciona un exemple la canya (''Arundo donax''). Els tubercles, més gruixuts que els rizomes, se'n diferencien perquè tenen creixement limitat, no presenten habitualment rels i solen durar només un sol període vegetatiu. Molts tubercles són utilitzats en l'alimentació humana, com la patata (''Solanum tuberosum''). Els bulbs són òrgans en la formació dels quals intervé una tija ampla molt curta i diverses fulles de vegades carnoses, que l'embolcallen, com en els alls i les cebes (''Allium''). * '''Epigees'''. Es desenvolupen a l'aire. Entre les tiges epigees destaquem les '''erectes''' o '''ascendents''', que creixen de forma vertical; les '''decumbents''' o '''prostrades''', que són tiges no erectes que s'arrosseguen per terra; i les '''procumbents''', que quan neixen solen ser erectes i després solen ajaure's al terra. Si són brots llargs, prims i tenen rels en diversos punts s'anomenen estolons com per exemple en la maduixera (''Fragaria vesca''). Les '''enfiladisses''' són tiges que s'entortolliguen a altres vegetals, com les lianes tan abundants a les selves tropicals o la vinya (''Vitis vinifera'') amb els seus circells. Els fil·locladis són tiges aplanades amb aspecte de fulla, com les del del galzeran (''Ruscus aculeatus'') o la figuera de moro (''Opuntia ficus-barbarica''). El terme cladodi pot usar-se com a sinònim del precedent, bé que pot precisar-se que aquest s'aplica als macroblasts i aquell als braquiblasts. == Segons la seva estructura == * '''Càlam''': tija tova, herbàcia, sense nusos i sense branques (ex: el jonc). * '''Canya''': tija buida, tubular, amb nusos massissos i entrenusos buits (ex: el bambú). * '''Estípit''': tija llenyosa, llarga, no ramificada, amb un roseta de fulles a l'extrem (ex: la palmera). * '''Escap''': tija herbàcia, llarga, no ramificada i sense fulles, rematada per flors (ex: la tulipa). * '''Suculent''': tija grossa, carnosa i sucosa (ex: els cactus). * '''Enfiladissa''' o '''voluble''': creix agafat a un suport i no té ben marcat el geotropismo negatiu (ex: l' heura). * '''Rastrera''': tija poc consistent, creix paral·lela al sòl (ex: la carabassa). * '''Estoló''': és un brot lateral que neix des de la base de la tija (ex: la maduixera). * '''Cladodi''': modificació de la tija que el fa semblant a una fulla (ex: galzeran). ==Formacions especials== * '''Agullons''': formacions epidèrmiques que salten fàcilment en pressionar-les lateralment; cal no confondre-les amb les espines. L'esbarzer (''Rubus ulmifolius'') i els rosers (''Rosa'') presenten aquestes formacions. * '''Emergències''': formacions no estrictament epidèrmiques, com els tentacles de dròsera (''Drosera'') o les espines de l'argelaga (''Genista scorpius''). == Referències == * Aguilella, A. & Puche, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. {{ISBN|84-370-5915-1}} [[Categoria:Organografia vegetal]] [[ar:ساق (نبات)]] [[ay:Ali lawa]] [[bg:Стъбло]] [[cs:Stonek]] [[da:Stængel (plantedel)]] [[de:Sprossachse]] [[en:Plant stem]] [[eo:Tigo]] [[es:Tallo]] [[et:Vars]] [[fa:ساقه]] [[fi:Varsi]] [[fr:Tige]] [[gl:Talo]] [[he:גבעול]] [[hi:तना]] [[hu:Szár]] [[id:Batang]] [[it:Fusto]] [[ja:茎]] [[jv:Batang]] [[lt:Stiebas]] [[lv:Stumbrs]] [[mk:Стебло]] [[ms:Batang]] [[nl:Stengel]] [[pl:Łodyga]] [[pt:Caule]] [[qu:Chillki]] [[ro:Tulpină]] [[ru:Стебель]] [[scn:Pidicuddu]] [[sh:Stablo (biljka)]] [[simple:Plant stem]] [[sk:Stonka]] [[sl:Steblo]] [[sr:Стабло (биљка)]] [[sv:Stjälk]] [[te:కాండం]] [[tr:İnternod]] [[uk:Стебло]] [[ur:نباتی تنا]] [[zh:茎]] 410mw5r4slqaom05mdabbl5sx4q5fyf 0 4601 76784 76159 2026-11-02T09:12:18Z Jcb 11031 76784 wikitext text/x-wiki {{inacabat|Simonjoan}} La '''forma vital''' o forma de creixement, constitueix una altra manera de classificar les [[planta|plantes]] -generalment [[planta vascular|vasculars]]- com a alternativa a la corrent [[Linné|linneana]] jerarquitzada d'espècies, gèneres i famílies de la [[classificació científica]]. De forma col·loquial, sovint les plantes poden ser encasellades com [[arbre]]s, [[arbust]]s, [[herba|herbes]], etc. En aquest cas es posa l'accent en la forma-funció de la planta dins els [[ecosistema|ecosistemes]] i que la pròpia funció o "adaptabilitat" per al medi ambient poden aconseguir-se de diverses maneres, és a dir, espècies de plantes que estan estretament relacionades filogenèticament poden tenir formes vitals molt diferents de vida. Per exemple ''[[Adoxa]]'' i ''[[Sambucus]]'' són de la mateixa família, però la primera és una petita planta herbàcia i la segona és un arbust o arbre. Per contra, espècies no relacionades poden compartir una mateixa forma vital a través d'[[evolució convergent]]. Actualment el sistema més utilitzat són les [[Forma vital de Raunkjaer|formes vitals de Raunkjaer]]<ref>Raunkiær, C. (1934) The Life Forms of Plants and Statistical Plant Geography, being the collected papers of C. Raunkiær. Oxford University Press, Oxford. Reprinted 1978 (ed. by Frank N. Egerton), Ayer Co Pub., in the "History of Ecology Series". {{ISBN|0405104189}}</ref> que ha estat revisada i modificada per diversos autors<ref>Müller-Dombois, D. & H. Ellenberg (1974) Aims and methods in vegetation ecology. John Wiley & Sons, New York. Reprint 2003, Blackburn Press, {{ISBN|1930665733}}</ref><ref>Shimwell, D.W. (1971) The Description and Classification of Vegetation. Sidgwick & Jackson, London.</ref>, però mantenint-se l'estructura principal. Entre altres trets, s'han afegit noves formes entre les quals destaquen els [[aeròfit]]<ref>Galán de Mera, A., M. A. Hagen & J. A. Vicente Orellana (1999) Aerophyte, a New Life Form in Raunkiaer's Classification?[http://www.jstor.org/pss/3237161 Journal of Vegetation Science 10 (1): 65-68]</ref> que inclou aquelles plantes que obtenen la [[humitat]] (encara que no a través d'[[haustori]]s), i els [[nutrient]]s de l'[[aire]] i la [[pluja]], i que en general creix en altres plantes parasitàries, però no sobre ella. == Forma vital de Raunkjaer == [[Image:Raunkiaer1907-life forms-small.jpg|thumb|400px|right|'''Formes vitals de Raunkiær:'''<br> 1. [[Faneròfit]].<br> 2-3. [[Camèfit]]. <br> 4. [[Hemicriptòfit]]. <br> 5-9. [[Criptòfit]]. <br> * 5-6. [[Geòfit]]. <br> * 7. [[Helòfit]]. <br> * 8-9. [[Hydrophyte]]. <br> ([[Teròfit|teròfits]], [[aeròfit]] i [[epífit]] no es mostren)]] Les '''formes vitals de Raunkjaer''' són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els [[meristema|meristemes]] caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca). Així, espècies que tenen aspecte semblant a l'estació favorable poden tenir formes vitals diferents perquè les parts semblants desapareixen en empitjorar el temps. Per exemple, dues [[gramínies]] comunes, el [[margall bord]] i el [[fenàs de marge]], a finals de primavera ambdues són herbes verdes amb espigues, però a l'època desfavorable del fenàs en roman la part subterrània amb les gemmes arran de terra, preparades per rebrotar, mentre que del margall només en queda la llavor. A més, les alçades que es consideren per classificar les plantes no són la de la planta, sinó només la de les gemmes. Així, per exemple, la [[ceba]], les fulles i flors de la qual assoleixen fàcilment alçades d'alguns pams, té les gemmes sota terra dins el seu [[bulb]]. Les formes vitals de Raunkjaer són: * '''[[Epífit]]s''': creixen a sobre o dintre d'una altra planta. És el cas de moltes [[orquídies]] o [[Bromeliàcia|bromeliàcies]]. *'''[[Faneròfit|Faneròfits]]''': els meristemes resten a més de 40 cm del terra. És el cas d'arbres i d'arbusts. Entre aquests s'hi distingeixen: **'''[[Macrofaneròfit]]s''': tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura (per exemple els [[roure]]s). **'''[[Nanofaneròfit]]s''': tenen les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'altura (per exemple les [[Cistus|estepes]] o el [[romer|romaní]]). *'''[[Camèfit]]s''': els meristemes resten a menys de 40 cm del terra. És el cas de les mates [[perenne]]s com la [[farigola]] o el [[llistó]]. *'''[[Hemicriptòfit|Hemicriptòfits]]''': els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable, com en el [[fenàs de marge]] o el [[fenàs de bosc]]. *'''[[Geòfit|Geòfits]]''': els meristemes es troben sota terra en l'estació desfavorable. Per exemple, la [[ceba]] i l'[[all]]. *'''[[Teròfit|Teròfits]]''': en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici. És el cas del [[margall bord]] i de l'[[ordi]]. *'''[[Hidròfit]]s''': en l'estació desfavorable les gemmes resten protegides dins de l'aigua. És el cas de la [[Lemna|llentilla d'aigua]] i plantes afins. Aquesta classificació fou proposada pel botànic danès [[Christen Christiansen Raunkiær|Christen C. Raunkiær]] el [[1904]], i consolidada definitivament el 1934.<ref>Raunkiær (1934) ''The Life Forms of Plants and Statistical Plant Geography''. Oxford University Press.</ref> ==Referències== <references/> ==BIbliografia== * {{cita bolòs}} - Indica la forma vital de totes les espècies autòctones. t3j0si34hatt6ubwfdx6ff5886c4j5t 0 4603 76781 76133 2026-11-02T09:11:26Z Jcb 11031 76781 wikitext text/x-wiki {{inacabat|Simonjoan}} La '''[[fulla]]''' de les plantes pot classificar-se segons diferents paràmetres, com els següents: [[Fitxer:Bladvormen.jpg|270px|thumb|right|Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada]] == Segons la forma del limbe == {| class="wikitable sortable" align=center |- !Forma||Tipus||Descripció |- |[[File:Leaf morphology acicular.png|center|64px]]||{{center|'''acicular o aciculiforme'''}}||Amb forma d'agulla, prima i punxeguda |- |[[File:Leaf morphology cordate.png|center|64px]]||{{center|'''cordada'''}}||En forma de cor |- |[[File:Leaf morphology cuneate.png|center|64px]]||{{center|'''cuneada o cuneiforme'''}}||Triangular, en forma de tascó |- |[[File:Leaf morphology deltoid.png|center|64px]]||{{center|'''deltoide'''}}||Triangular, el pecíol estant insert a un costat |- |{{center|-}}||{{center|'''digitada'''}}||Dividida en lòbuls en forma de dit |- |[[File:Leaf morphology elliptic.png|center|64px]]||{{center|'''el·líptica'''}}||Oval, sense punta clarament marcada |- |{{center|-}}||{{center|'''ensiforme'''}}||Llarga i punxeguda, en forma d'espasa |- |[[File:Leaf morphology spatulate.png|center|64px]]||{{center|'''espatulada'''}}||Amb forma d'espàtula, el limbe es transforma progressivament en pecíol |- |[[File:Leaf morphology falcate.png|center|64px]]||{{center|'''falcada, falciforme'''}}||Amb forma de dalla |- |[[File:Leaf morphology flabelate.png|center|64px]]||{{center|'''flabel·lada'''}}||Semicircular, en forma de vano |- |[[File:Leaf morphology hastate.png|center|64px]]||{{center|'''hastada'''}}||Amb forma de ferro de llança |- |[[File:Leaf morphology lanceolate.png|center|64px]]||{{center|'''lanceolada'''}}||En forme de llança i més ample prop del pecíol que de l'àpex |- |[[File:Leaf morphology linear.png|center|64px]]||{{center|'''linear'''}}||Llarga i molt estreta |- |{{center|-}}||{{center|'''lirada'''}}||Amb el segment terminal més gros que els laterals |- |[[File:Leaf morphology lobed.png|center|64px]]||{{center|'''lobada'''}}||Dividida en diversos lòbuls |- |[[File:Leaf morphology obcordate.png|center|64px]]||{{center|'''obcordada'''}}||Amb forma de cor, el pecíol estant insert a la punta |- |[[File:Leaf morphology oblanceolate.png|center|64px]]||{{center|'''oblanceolada'''}}||Amb l'extremitat més àmplia que la base |- |[[File:Leaf morphology oblong.png|center|64px]]||{{center|'''oblonga'''}}||Amb forma allargada, amb les vores sensiblement paral·leles |- |[[File:Leaf morphology obovate.png|center|72px]]||{{center|'''obovada'''}}||El·líptica, més ample cap al cim que a la base |- |[[File:Leaf morphology orbicular.png|center|64px]]||{{center|'''orbicular'''}}||Amb forma arrodonida |- |[[File:Leaf morphology ovate.png|center|64px]]||{{center|'''ovada'''}}||Oval, amb forma d'ou |- |[[File:Leaf morphology palmate.png|center|64px]]||{{center|'''palmada'''}}||Dividida en lòbuls disposats com els dits de la mà |- |[[File:Leaf morphology pedate.png|center|64px]]||{{center|'''pedada'''}}||Palmada, amb els lòbuls laterals units a la base |- |[[File:Leaf morphology peltate.png|center|64px]]||{{center|'''peltada'''}}||Arrodonida, amb el pecíol insert enmig del limbe i el limbe envoltant el pecíol |- |[[File:Leaf morphology perfoliate.png|center|64px]]||{{center|'''perfoliada'''}}||Amb el limbe envoltant la tija que sembla traspassar-lo |- |[[File:Leaf morphology pinnatisect.png|center|64px]]||{{center|'''pinnatífida'''}}||Profondament dividida en lòbuls, però amb les divisions que no arriben fins al nervi mig |- |[[File:Leaf morphology reniform.png|center|64px]]||{{center|'''reniforme'''}}||Amb forma de ronyó |- |[[File:Leaf morphology rhomboid.png|center|64px]]||{{center|'''romboidal'''}}||Amb forma de rombe |- |{{center|-}}||{{center|'''runcinada'''}}||Amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base |- |[[File:Leaf morphology spear-shaped.png|center|64px]]||{{center|'''sagitada'''}}||Amb forma de fletxa |- |[[File:Leaf morphology subulate.png|center|64px]]||{{center|'''subulada'''}}||Amb forma d'[[alena]] |} == Segons la forma de l'àpex == * '''Acuminada''': amb l'extrem allargat en punta fina. * '''Aguda''': amb l'extrem en punta prima. * '''Aristada''': proveïda d'una espina terminal. * '''Emarginada''': amb l'extrem en forma d'escotadura. * '''Mucronada''': amb l'extrem en forma de mucró. * '''Obtusa''': amb l'extrem en la punta arrodonida. * '''Retusa''': amb l'extrem deprimit. * '''Truncada''': amb l'extrem que sembla tallat. == Segons la forma del marge == S'anomenen '''fulles enteres''' les que tenen el marge sense entrants i ni sortints. Si els entrants són més profunds, podem trobar-nos amb tres casos: *'''Fulles feses ''' ''(-ifida''): els entrants no arriben a la meitat de la distància entre el nervi mitjà i la vora. *'''Fulles seccionades''' ''(-isecta''): els entrants passen de la meitat de la distància al nervi mitjà, però no hi arriben. *'''Fulles partides''' ''(-ipartida''): els entrants arriben al nervi mitjà. Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la [[#Nervadura|nervadura]] original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió. D'aquests manera els termes es combinen com: {| class="wikitable" | |'''Fesa''' |'''Seccionada''' |'''Partida''' |- | '''Nervadura pinnada''' | Pinnatífida | Pinnatisecta | Pinnatipartida |- | '''Nervadura palmada''' | Palmatífida | Palmatisecta | Palmatipartida |} Quan els segments de la fulla estan dividits de la mateixa manera que el conjunt de la fulla, es fa servir el mateix adjectiu amb el prefix ''bi''. Així, una fulla pinnatisecta amb els segments pinnatisectes, és una fulla bipinnatisecta. == Segons la forma de la base == * '''Amplexicaule''': amb la base que abraça la tija rodejant-la. * '''Arrodonida''': amb la base rodona. * '''Asimètrica''': amb els costats de la base no simètrics. * '''Atenuada''': amb la base amb l'extrem agut i més o menys estret. * '''Auriculada''': amb apèndixs foliars similars a orelles. * '''Cordada''': amb forma de cor. * '''Cuneada''': amb base recta i convergent en forma de falca. * '''Decurrent''': amb el limbe prologat sobre la tija per sota del punt d'inserció. * '''Embeinadora''': amb una beina que rodeja parcialment o totalment la tija. * '''Hastada''': amb els lòbuls bassals més o menys triangulars i dirigits cap fora. == Segons la divisió del marge == Es parla de '''fulles simples''' quan aquestes presenten el limbe tot d'una peça, o de '''fulles compostes''' quan presenten un limbe ramificat i dividit en "fulletes" d'ordre inferior i més petites anomenades '''folíols'''. === Simples === {| class="wikitable sortable" align=centre |- !Forma||Tipus||Descripció |- |[[File:Leaf morphology ciliate.png|center|64px]]||{{center|'''ciliada'''}}||Cilis fins |- |[[File:Leaf morphology crenate.png|center|64px]]||{{center|'''crenulada'''}}||Dents llargues i arrodonides |- |[[File:Leaf morphology dentate.png|center|64px]]||{{center|'''dentada'''}}||Dents més o menys llargues |- |[[File:Leaf morphology denticulate.png|center|64px]]||{{center|'''denticulada'''}}||Finement dentada |- |[[File:Leaf morphology doubly serrate.png|center|64px]]||{{center|'''doblement dentada'''}}||Amb dents grans i de més petites |- |[[File:Leaf morphology spiny.png|center|64px]]||{{center|'''espinulosa'''}}||Marge amb espines més o menys agudes |- |[[File:Leaf morphology lobate.png|center|64px]]||{{center|'''lobada'''}}||Marge amb lòbuls |- |[[File:Leaf morphology undulate.png|center|64px]]||{{center|'''ondulada'''}}||Sinuositats arrodonides |- |[[File:Leaf morphology entire.png|center|64px]]||{{center|'''sencera'''}}||Marge uniforme |- |[[File:Leaf morphology serrate.png|center|64px]]||{{center|'''serrada, dents en serra'''}}||Dents punxajudes cap a la part superior de la fulla |- |[[File:Leaf morphology serrulate.png|center|64px]]||{{center|'''serrulada'''}}||Finament dentada en serra |- |[[File:Leaf morphology sinuate.png|center|64px]]||{{center|'''sinuada'''}}||amb sinuositats i sinus poc profunds |- |} === Compostes === * '''Trifoliada''': amb tres folíols * '''Palmaticomposta''': fulla composta amb nervadura palmada. * '''Pinnaticomposta''': fulla composta amb nervadura pinnada. ** '''Imparipinnada''': amb els folíols en nombre imparell, de manera que termina en un folíol. ** '''Paripinnada''': amb els folíols en nombre parell i sense folíol terminal. * '''Bipinnada''': fulla dues vegades pinnada. * '''Bipalmada''': fulla dues vegades palmada. == Segons el pecíol == Tenint en compte la presència o no d'un [[pecíol]], les fulles poden ser: * '''Peciolades''': amb pecíol clarament diferenciat i visible. * '''[[Sèssil]]s''': quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense que el pecíol sigui visible o diferenciable. == Segons el marge del limbe == En visió transversal i mirant la secció de la fulla, es poden reconèixer limbes foliars: * '''Involuts''': amb el marge cargolat cap amunt, sobre l'envés * '''Revoluts''': amb el marge cargolat cap avall, sobre el revers. == Segons la nervadura == Molt sovint, el limbe el trobem sostingut i comunicat per una xarxa de nervis (la nervadura foliar) i, només en el cas de no observar-ni, parlem de '''fulles enèrvies'''. Pot adoptar diferents disposicions: * '''Nervadura pinnada''' (fig. a): hi ha un nervi principal, continuació del pecíol, que recorre el limbe des de la base fins a l'extrem (l'àpex) i uns nervis secundaris, més prims, que surten del principal a banda i banda, recordant la forma de les barbes d'una ploma (d'aquí el nom ''pinnada'', derivat de ''penna'', que són les [[plomes]] grosses de les ales i la cua dels [[ocells]]). * '''Nervadura reticulada''' (fig. b): el nervi principal és subdivideix en nervis secundaris i, aquest, a la vegada, en nervis d'ordre inferior fent un reticle. *'''Nervadura paral·lela''' (fig. c): tots els nervis neixen a la base de la fulla i la recorren [[paral·lel]]s. *'''Nervadura palmada''' (fig. d): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten de l'extrem del pecíol. *'''Nervadura flabel·lada''' (fig. e): no hi ha un nervi principal, sinó que hi ha uns quants nervis semblants que surten en forma de ventall obert. [[Fitxer:Nerwacja liścia.png|500px|tipus de nervadura]] == Disposició de les fulles a la tija == A la disposició de les fulles sobre la tija se l'anomena '''fil·lotaxi'''. Les tipologies més impotants són: *'''Alternes''' (fig a.) - quan es troben a diferents alçades. *'''Decussades''' (fig b.) - els parells de fulles es troben en creu unes respecte les altres. *'''Dístiques''' (fig c.) - quan estan disposades en dues files oposades *'''Esparses''' - quan es troben disposades més o menys helicoidement sobre la tija. *'''Fasciculades''' - quan es disposen en grups a la part superior de la tija. *'''Imbricades''': quan es disposen una damunt de l'altra mig recobrint-se les unes a les altres. *'''Oposades''' - una enfront de l'altra en el mateix nus. *'''Perfoliades''' - fulles adherides a la tija i envoltant aquesta. *'''Roseta basal''' - agrupació de fulles situades en la base de la planta en forma radial. *'''Ternades''' - verticils en grups de tres a cada nus. *'''Verticil·lades''' (fig d.) - amb tres o més fulles sortint del mateix nus. [[Fitxer:Ulistnienie.png|500px|Disposició de les fulles sobre la tija (fil·lotaxi)]] == Textura de les fulles == En relació a aquest caràcter, les fulles poden ser: * '''Herbàcies''': fines verdes i toves. * '''Coriàcies''': de consistència similar al cuir. * '''Crasses''': plenes de suc i més o menys gruixudes. * '''Membranoses''' o '''escarioses''': fines i translúcides. * '''Suculentes''' : veg. crasses == Segons la presència o no de pilositat == {{principal|indument}} Com en el cas de les tiges, les fulles poden no presentar cap tipus de pilositat anomenat-se llavors '''fulles glabres'''. Segons el tipus, la densitat i la consistència dels pèls, podem parlar de fulla: * '''Hirsuta''': amb pèls rectes i rígids. * '''Híspida''': amb pèls rectes, rígids, endurits i punxents. * '''Pilosa''': amb pels llargs, rectes i blans. * '''Pubescent''': amb pèls curts i suaus. * '''Sedosa''': amb pèls fins, aplicats i brillants. * '''Tomentosa''': amb pèls entortolligats densament disposats. == Segons la durada de les fulles == Les fulles tenen una vida limitada, però per a les plantes que viuen durant més d'un any ([[perenne]]s) poden trobar diferents comportaments de les fulles que donen com a resultat diferents tipus de plantes: * '''Caducifòlies''': plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que al nostre hemisferi acostuma a coincidir amb l'hivern com per exemple amb els [[roure]]s. * '''Marcescents''': plantas amb fulles que s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) però no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotada foliar de la planta com en el [[faig]] (''Fagus sylvatica''). * '''Perennifòlies''': plantes que presenten fulles durant tot l'any, atès que a mesura que cauen les fulles velles en van sortint de noves com el [[llorer]] (''Laurus nobilis''). == Segons la seva consistència == Les plantes de fulla dura o '''coriàcia''' s'anomenen esclerofil·les mentre que les de '''fulla tova''' s'anomenen malacòfiles. == Referències == * AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. {{ISBN|84-370-5915-1}} 3c5flrzpb2z9csklehfnkps73lz2jwx 0 4604 76780 64542 2026-11-02T09:11:05Z Jcb 11031 76780 wikitext text/x-wiki {{inacabat|Simonjoan}} Una '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les [[plantes]] [[espermatofití|espermatofitines]] o fanerògame. La funció de la flor és produir [[llavor]]s a través de la [[reproducció sexual]]. Per les plantes, les llavors són la pròxima generació, i serveixen com el principal mitjà a través del qual es perpetuen i propaguen les espècies. Tots els espermatofitins tenen flors que produeixen llavors, però l'organització interna de la flor és molt diferent en els dos principals grups d'espermatofitins: les [[gimnospermes]] vivents i les [[angiospermes]]. Les gimnospermes poden tenir flors que es reuneixen en [[estròbil]]s, o la mateixa flor pot ser un estròbil de fulles fèrtils. En canvi, una flor típica d'angiosperma està composta de quatre tipus de fulles modificades, tant estructuralment com fisiològica, per produir i protegir els [[gàmeta|gàmetes]]: [[sèpal]]s, [[pètal]]s, [[estam]]s i [[carpel]]s.<ref>Universitat d'Hamburg. Departament de Biologia. Botànica en línia.[http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/ibc99/koning/flowerlab.html Flower Morphology of Plants]. Consultat el 5 d'abril del 2009;</ref> Després de la fertilització, la flor dóna origen, per transformació d'algunes de les seves parts, a un [[fruit]] que conté les llavors.<ref name="PIO">{{cite book| author = Font Quer, P.| title = Diccionario de Botánica. 8a reimpressió| year = 1982| publisher = Barcelona: Editorial Labor, S. A| isbn = 84-335-5804-8}}</ref> El grup de les angiospermes, amb més de 250.000 [[espècies]], és un llinatge evolutivament reeixit que conforma la major part de la [[flora]] terrestre existent. La flor és el caràcter definidor del grup i és probablement un factor clau en el seu èxit evolutiu. És una estructura complexa el pla organitzacional de la qual és conservat en gairebé tots els membres del grup, tot i que presenta una enorme diversitat en la [[morfologia (biologia)|morfologia]] i [[fisiologia]] de totes i cadascuna de les parts que la componen. La base [[genètica]] i [[adaptació (biologia)|adaptativa]] d'aquesta diversitat s'està començant a comprendre en detall,<ref name="Damerval">Damerval, C.; Nadot, S. 2007. [http://aob.oxfordjournals.org/cgi/content/full/100/3/631 Evolution of Perianth and Stamen Characteristics with Respect to Floral Symmetry in Ranunculales]. Ann. Bot. 100: 631-640.</ref> igual que el seu origen, que data del [[Cretaci inferior]], i la seva posterior evolució en estreta interrelació amb els [[animals]] que s'encarreguen de transportar els gàmetes. Amb independència dels aspectes ja mencionats, la flor és un objecte important pels éssers humans. A través de la història i de les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc a les societats humanes, sigui per la seva bellesa intrínseca o el seu simbolisme. De fet, es cultiven espècies per obtenir-ne flors des de fa més de 5.000&nbsp;anys i, avui en dia, aquest art s'ha transformat en una indústria en contínua expansió: la [[floricultura]]. == Morfologia == [[Fitxer:Parts_flor_noms.png|thumb|Parts de la flor]] [[Fitxer:Taraxacum_officinalis_DSC02042.JPG|thumb|''[[Taraxacum officinale]]'', amb la seva inflorescència en capítol, o sigui, no és una flor sinó que cada un dels pètals (lígules) que veiem correspon a una flor diferent.]] Una flor és un brot o branca de creixement limitat que porta al seu àpex un nombre variable de fulles modificades anomenades [[antofil·le]]s. L'eix d'aquest brot és generalment molt curt, amb entrenusos molt propers, de manera que sembla que les antofil·les s'insereixen al mateix nivell. la flor que no presenta les peces homòlogues al mateix nivell de l'eix floral, sinó disposades en una línia helicoïdal s'anomena '''acíclica''', i '''cíclica''' la que presenta les peces homòlogues als mateixos nivells de l'eix, essent cada nivell un [[verticil]]. A la flor s'hi pot trobar dos tipus bàsics d'antofil·les: * '''Estèrils''', que formen el periant. Generalment el periant està format per dos tipus de peces: ** Els [[sèpal]]s, el conjunt dels quals forma el [[calze (botànica)|calze]]. ** Els [[pètal]]s, que formen la [[corol·la]]. Quan entre les fulles estèrils no es pot diferenciar calze i corol·la, s'utilitza el terme [[perigoni]] (en comptes de periant) i a les seves peces se les anomena tèpals (per contraposició a sèpals i pètals). Hi ha flors sense peces estèrils, i llavors se'n diuen flors aclamídies. * '''Fèrtils''', que són els elements essencials de la flor ja que són les fulles portadores d'esporangis i on té lloc la funció reproductora de tota la planta. Poden ser de dos tipus: ** [[Estam]]s, el conjunt dels quals forma l'[[androceu]]. ** [[Carpel]]s, que formen el [[gineceu]]. Les flors s'originen a partir de brots que es troben l'axil·la de les fulles (molt sovint transformades en [[bràctea|bràctees]]). El més habitual és que les flors es presentin agrupades en conjunts més o menys aparents anomenats [[inflorescència|inflorescències]] tot i que també les podem trobar separades com a flors solitàries. De vegades és difícil distingir una inflorescència d'una flor. És el cas de la inflorescència del [[dent de lleó]] (''Taraxacum officinale''), que sembla una flor solitària quan, en realitat, es tracta d'una inflorescència en [[capítol (botànica)|capítol]]. === Eix o tàlem floral === Totes aquestes peces es disposen sobre l'eix floral que de vegades s'insereix directament a la tija ('''flor sèssil''') i d'altres ho fa mitjançant un pedicel o '''peduncle''' més o menys llarg ('''flor pedunculada'''). Sovint a la base del pedicel hi ha la fulleta transformada en una '''bràctea floral'''. La disposició de les peces pot ser: *'''Acíclica''': les peces es troben l'una a continuació de l'altre, amb entrenusos molt curts, i de manera helicoïdal. Aquest tipus de flor és una '''''flor helicoïdal''''' o '''''acíclica''''', com la de la [[magnòlia]]. *'''Cíclica''', en [[verticil]], de manera que totes les peces d'un mateix tipus surten d'un sol nus. En aquest cas hi ha una '''''flor verticil·lada''''' o '''''cíclica''''', que poden tenir més d'un verticil de cada tipus de peces florals. L'esquema general, però, consta de quatre verticils, els dos primers corresponents a les peces del periant (calze i corol·la) i el tercer i quart a l'androceu i el gineceu, respectivament. L'eix floral és allargat i més o menys cònic a les gimnospermes i les angiospermes primitives (com ''Magnolia''), però en el decurs de l'evolució s'ha anat escurçant fins a esdevenir pla o còncau i, en aquest cas, s'anomena '''''receptacle floral'''''. Aquests receptacles còncaus solen soldar-se amb la base del gineceu. {|border="1" cellspacing="0" align="center" |[[Fitxer:Antofiles_eix_flor.png]] |[[Fitxer:Quatre_verticils.png|200px]] |} === Simetria === Si es deixen de banda les flors helicoïdals, la major part de les flors cícliques tenen les peces, especialment les del periant, disposades de manera simètrica. Segons la '''simetria''', les flors es classifiquen en: * '''Flors actinomorfes''' (també dites regulars o radiades), amb més de dos plans de simetria. Hi ha molts exemples a la nostra flora, com ara ''Borago officinalis'', ''Hepatica nobilis'', ''Caltha palustris'' (a la imatge),... * '''Flors dissimètriques''' amb dos plans de simetria perpendiculars i no equivalents. Un exemple és ''Hypecoum imberbe'' [http://www.unavarra.es/servicio/herbario/htm/Hype_imbe.htm], però no són gaire freqüents, tot i que la flor de les [[brassicàcies]] ho seria si prenem en consideració l'androceu a més del periant. * '''Flors zigomorfes''', amb un únic pla de simetria, com ara la flor de les [[lamiàcies]] i les [[fabàcies]]. * '''Flors asimètriques''', si no tenen cap pla de simetria com, per exemple, ''[[Canna indica]]'' (la canya d'Índies, utilitzada en jardineria). <gallery> Fitxer:Caltha_Palustris.jpg|Flor actinomorfa<br />(''Caltha palustris'') Fitxer:Lotus_corniculatus-Bluetenstand.jpg|Flor zigomorfa<br />(''Lotus corniculatus'') Fitxer:Kew_Gardens_Orange_Flower.jpg|Flor asimètrica<br />(''Canna indica'') </gallery> === Repartició de sexes === La major part de les flors són [[hermafrodita|hermafrodites]], és a dir, tenen gineceu i androceu alhora. Això no obstant, també són freqüents les '''flors unisexuals''', que només tenen gineceu (flors femenines) o només androceu (flors masculines). Entre les [[gimnosperma|gimnospermes]] les flors solen ser unisexuals; en canvi, les flors de les angiospermes són, habitualment, hermafrodites, exceptuant alguns grups en els quals la [[pol·linització]] és anemòfila. Segons la distribució de flors a la planta hi ha: * [[Plantes monoiques]], amb flors hermafrodites o els dos tipus de flors unisexuals al mateix peu. Exemple: ''[[Quercus ilex]]'' (alzina), ''[[Pinus]]'' (pins),... * [[Plantes dioiques]], amb flors unisexuals a peus separats. Exemple: ''[[Salix]]'' (salzes). * [[Plantes polígames]], amb flors hermafrodites i unisexuals al mateix peu. Exemple: ''[[Fraxinus]]'' (freixe) o ''[[Ceratonia siliqua]]'' (garrofer). <gallery> Fitxer:Monoiques.png|Plantes monoiques Fitxer:Dioiques.png|Plantes dioiques Fitxer:Poligames.png|Plantes polígames </gallery> == Representació floral == [[Fitxer:Formulafloral.png|thumb|250px|Simbologia utilitzada a les fórmules florals. <br /> <br />Exemple: '''<nowiki>*</nowiki> K4 C4 A4+2 G('''2''')''' <br />''[[Diplotaxis erucoides]]'', flor amb: <br />- Simetria central (actinomorfa) <br />- Calze amb quatre sèpals lliures <br />- Corol·la amb quatre pètals lliures <br />- Sis estams tetradínams <br />- Gineceu bicarpel·lar súper amb dos carpels soldats]] Per representar les característiques fonamentals d'una flor es pot utilitzar: * La '''''[[fórmula floral]]''''', un conjunt de símbols, lletres i números que expliquen la simetria de la flor, el nombre de peces per verticil, la soldadura de les peces, la posició de l'ovari,... Per a més informació consultar [http://botanicavirtual.udl.es/flor/repre.htm] * El '''''[[diagrama floral]]''''', una projecció de la flor on les peces més externes corresponen als verticils inferiors. S'hi representen el nombre de peces de cada mena, la soldadura i la posició relativa. <gallery> Fitxer:Diagrama_convolvulus.jpg|Diagrama i fórmula floral de ''Convolvulus'' Fitxer:Convolvulus_arvensis_bloemen.jpg|''Convolvulus arvensis''. </gallery> == Evolució de la flor == Les primeres llavors fòssils (produïdes dins flors) provenen del [[Devonià]], període en el qual les plantes dominants eren els [[pteridòfit]]s. Els espermatòfits o plantes amb flors provenen d'un grup de pteridòfits que va desaparèixer cap a finals del Devonià. Les flors es van originar per segregació de les fulles fèrtils, portadores d'esporangis, que es van anar agrupant helicoïdalment a l'extrem de branques curtes. Progressivament aquestes branques i els entrenusos es van anar escurçant i van aparèixer altres modificacions, com ara un periant que embolcallava les fulles fèrtils. La taula següent recull les característiques florals considerades "primitives" envers les considerades "avançades". {|border="1" cellspacing="0" align="center" |+ '''Característiques florals''' !'''Primitives''' !!'''Avançades''' |- | * Moltes peces * Nombre indefinit de peces * Peces lliures * Disposició helicoïdal * Sèpals, pètals, estams i carpels presents a la mateixa flor * Bisexual (hermafrodita) * [[Ovari súper]] * Simetria regular (actinomorfa) || * Poques peces * Nombre definit de peces * Peces soldades * Disposició verticil·lada * Pèrdua de sèpals, pètals, estams o carpels * Unisexual * [[Ovari ínfer]] * Simetria irregular (zigomorfa) |- |colspan="2" | Segons HEYWOOD, Vernon H. ''Las plantas con flores''. Barcelona: Editorial Reverté, 1985. 332 p. {{ISBN|84-29119205}}. |} == Desenvolupament floral == Un moment crític en el cicle vital de les plantes amb flor és aquell en què realitzen la transició de la fase juvenil a la fase reproductiva. Per aconseguir reproduir-se amb èxit, és imprescindible, d'una banda, que la floració es produeixi en sincronia amb altres membres de la mateixa espècie i, d'altra banda, que la planta hagi assolit un cert nivell de creixement que li permeti afrontar la despesa energètica implicada en el procés de formació de flors, fruits i llavors. Per tant, la planta ha d'integrar informació ambiental i endògena abans de patir la transició. Entre els factors externs que més influeixen en la floració es troben la [[llum]] (tant la [[intensitat lumínica]] com la duració del lapse diari d'hores de llum o [[fotoperíode]]) i la [[temperatura]]. Aquest últim factor té un paper doble. D'ua banda, les temperatures més altes incrementen la taxa de creixement i diferenciació de les plantes, accelerant-ne la transició al període de floració. D'altra banda, moltes plantes necessiten ser exposades transitòriament a temperatures molt baixes durant la fase vegetativa o juvenil per poder florir, un procés anomenat [[vernalització]]. A més d'aquests factors externs, també tenen un paper important factors endògens com el [[rellotge circadià]] i algunes hormones com les [[giberel·lina|giberel·lines]], l'[[àcid salicílic]] i l'[[àcid abscíssic]]. Així doncs, la [[organisme model|planta model]] ''[[Arabidopsis thaliana]]'' floreix més ràpidament quan els dies s'allarguen (es diu que és una planta de dia llarg), ja ha patit la vernalització (ha estat exposada al fred durant l'hivern) i la temperatura ambient augmenta. És a dir, igual que una miríada d'altres espècies, la floració d'''Arabidopsis'' és induïda per les condicions que s'observen a la primavera.<ref name="Uverna">{{cite web|url= http://www.biojournal.net/biopress/articulos/articulo0802.htm |title= Regulación del tiempo de floración por luz y temperatura|accessdate=8 de maig|accessyear= 2009|author= Blázquez, Miguel A. |work= BioPress.net|location=Espanya}}</ref> L'anàlisi genètica de [[mutant]]s amb el temps de floració alterat ha permès diseccionar la inducció de la floració en almenys quatre vies de senyalització: la primera s'activa quan els dies són llargs; la segona funciona fonamentalment quan els dies són curts i depèn de les giberel·lines; la tercera participa en la regulació de la floració en resposta a la temperatura ambiental; i la quarta està implicada en la vernalització.<ref>Simpson G. G., Gendall A. R. & Dean C. 1999. When to switch to flowering. Annu. Rev. Cell Dev. Biol. 15: 519-50.</ref> Quan la planta arriba a l'estat reproductiu del desenvolupament, algun o tots els [[meristema|meristemes]] apicals del seu brost deixen d'iniciar fulles normals i comencen a produir parts florals segons la seqüència característica de l'espècie en qüestió i amb un nombre variable de bràctees situades entre les fulles i la flor. En aquest procés, els meristemes apicals passen de tenir un creixement indeterminat a tenir-ne un de determinat, car la formació de la flor és generalment l'esdeveniment final de l'activitat d'un meristema apical. En les [[planta anual|plantes anuals]], l'advent de l'estat reproductiu també significa un acostament a la consumació del cicle de vida en la seva totalitat. En les [[planta perenne|plantes perennes]], la floració es repeteix un nombre variable de vegades que depèn de la longevitat de l'espècie. Una flor es pot originar a l'àpex del brost principal o al de les branques laterals, o als dos llocs alhora. En moltes espècies, el canvi cap a la floració inclou la formació d'una inflorescència. Un fenomen observat sovint durant la iniciació de l'estat reproductiu és un brusc i ràpida allargament de l'eix. Aquest creixement és particularment important en plantes d'hàbit en roseta durant el període vegetatiu, com ara les [[gramínees]] o les [[planta bulbosa|plantes bulboses]].<ref name="ESAU">Esau, K. 1988. Anatomía de las plantas con semilla. Ed. Hemisferio Sur. {{ISBN|950-004-233-9}}</ref> Els òrgans florals s'inicien com a fulles normals per divisions periclinals de cèl·lules situades més o menys profundament per sota de la [[protodermis]] o a la mateixa protodermis.<ref>Tepfer, S. 1953. Floral anatomy and ontogeny in ''Aquilegia formosa'' and ''Ranunculus repens''. Univ. Calif. Pubs. Bot. 25:513-648.</ref><ref>Tucker, S.C. 1959. Ontoeny of the inflorescence and the flower of ''Drymis winteri''. Univ. Calif. Pubs. Bot. 30:257-336.</ref><ref>Barnard, C. 1957. Floral histogenesis in the monocotyledons. I. The Gramineae, Aust. J. Bot. 5:115-128. </ref> Les divisions inicials periclinals són seguides per altres, incloent-hi d'anticlinals, i el primordi es converteix en una protuberància. Els sèpals s'assemblen més a les fulles normals al seu inici i desenvolupament. El tipus de creixement dels pètals també és més o menys similar al de les fulles. Els estams s'originen com a estructures gruixudes i curtes, desenvolupant-se després el filament per creixement intercalar. El desenvolupament del gineceu varia en detall en relació amb la unió dels carpels entre si i amb altres parts florals. Si els carpels no estan units, el primordi del carpel individual s'inicia en un punt per divisions periclinals a l'àpex, que després es propaguen adaxialment. El creixement cap amunt, comparable al marginal en una fulla, eleva el carpel com una estructura en forma de bossa. Als ovaris sincàrpics els carpels s'originen com a primordis individuals o conjuntament com una unitat estructural.<ref name="ESAU" /> === Biologia molecular del desenvolupament floral === {{principal|Desenvolupament floral}} [[Fitxer:ABC flower development.svg|thumb|Diagrama de l'expressió diferencial dels gens A, B i C als diferents verticils d'una flor d'''Arabidopsis''.]] La definició de flor mencionada al principi d'aquest article s'emmarca dins del context de l'anomenada "teoria foliar", que suggereix que totes les peces florals són fulles estructuralment modificades i funcionalment especialitzades en la reproducció o la protecció. La formulació d'aquesta teoria començà el 1790 quan [[Goethe]] publicà la seva obra ''Un intent d'interpretar la metamorfosi de les plantes'' (''Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklaren'').<ref name="D2" /> En aquest llibre, que consistia en 123 paràgrafs enumerats, Goethe escrigué: {{cita|"...també hauríem de dir que un estam és un pètal contragut, com que un pètal és un estam en expansió; o que el sèpal és una fulla caulina contraguda aproximant-se a cert estat de refinament, com que una fulla caulinar és un sèpal expandit per l'influx de sucs més bastos".<ref> Goethe J. W. von (1790) ''Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklaren''. Gotha, Ettlinger; paràgraf 120." </ref>}} Gairebé 200&nbsp;anys després d'aquesta publicació, la [[biologia molecular]] i la [[biologia evolutiva del desenvolupament]] han inventat eines per descodificar l'estructura molecular bàsica del [[desenvolupament floral]]. Una de les fites d'aquestes disciplines ha estat la descripció de l'anomenat model "ABC", un model genètic simple i elegant per explicar la determinació de la identitat dels òrgans florals,<ref>Coen E. S., Meyerowitz E. M. (1991) The war of the whorls: genetic interactions controlling flower development. Nature 353:31-37. </ref> confirmat pel descobriment de la profunda homologia i conservació dels [[gens]] implicats en el model, pertanyents a tàxons que divergiren ja fa [[milions d'anys]].<ref>Theissen G, Becker A, Di Rosa A, Kanno A, Kim JT, Munster T, Winter KU, Saedler H. (2000) A short history of MADS-box genes in plants. Plant Mol. Biol. 42:115-149. </ref><ref>Irish VF, Litt A (2005) Flower development and evolution: gene duplication, diversification and redeployment. Curr. Opin. Gen. Dev. 15:1-7. </ref> El model ABC del desenvolupament floral fou proposat com a model explicatiu del conjunt de mecanismes genètics que donen lloc a l'establiment d'[[identitat d'òrgan|identitats d'òrgan]] en ''[[Arabidopsis thaliana]]'', com a representant de les [[ròsides]] i d'''[[Antirrhinum majus]]'', pertanyent al clade de les [[astèrides]]. Ambdues espècies tenen quatre verticils (sèpals, pètals, estams i carpels), definits per l'expressió diferencial a cada verticil d'una sèrie de [[gen homeòtic|gens homeòtics]]. El model ABS estableix que la identitat dels òrgans presents en aquests quatre [[verticil]]s florals és conseqüència de la interacció de com a mínim tres tipus de [[producte gènic|productes gènics]] de funcions diferents. D'aquesta manera, els sèpals es caracteritzen per l'expressió exclusiva de gens A; als pètals, en canvi, es coexpressen els gens A i B; als estams, els gens de funció B i C estableixen la seva identitat; i als carpels només cal l'activitat de gens de funció C. A més, els gens A i C són antagonistes recíprocs.<ref name="Bowman">Bowman, J. L. ''et al.''. Expression of the ''Arabidopsis'' floral homeotic gene ''AGAMOUS'' is restricted to specific cell types late in flower development. ''Plant Cell'' 3, 749-758</ref> El fet que aquests gens homeòtics determinen la identitat d'òrgan es posa de manifest quan un gen representant d'una determinada funció, per exemple l'A, no s'expressa. Així, en ''Arabidopsis'' aquesta pèrdua causa l'aparició d'una flor composta per un verticil de carpels, un altre d'estams, un segon d'estams, i un segon de carpels.<ref name="Bowman" /> S'ha proposat, a més de les ja mencionades funcions A, B i C, l'existència d'unes de suplementàries: la D i l'E. La funció D especificariala identitat de l'[[òvul (botànica)|òvul]], com una funció reproductiva separada del desenvolupament dels carpels i posterior en aparició a la determinació d'aquests últims.<ref name="Angenent"> L. Colombo, J. Franken, E. Koetje, J. van Went, H. J. Dons, G. C. Angenent i A. J. van Tunen. [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?&artid=161044 The petunia MADS box gene FBP11 determines ovule identity.] Plant Cell. Novembre del 1995; 7(11): 1859–1868.</ref> La funció E correspondria a un requisit fisiològic propi de tots els verticils florals, tot i que inicialment fou descrita com a necessària pel desenvolupament dels tres verticiles més interns (funció E ''sensu stricto'').<ref name="pelaz">Soraya Pelaz, Gary S. Ditta, Elvira Baumann, Ellen Wisman and Martin F. Yanofsky. [http://www.nature.com/nature/journal/v405/n6783/abs/405200a0.html B and C floral organ identity functions require SEPALLATA MADS-box genes] ''Nature'' 405, 200-203 (11 de maig del 2000) | doi:10.1038/35012103</ref> No obstant això, la seva accepció ''sensu lato'' suggereix que és requerit als quatre verticils.<ref name="ditta">{{cite journal | author=Gary Ditta, Anusak Pinyopich, Pedro Robles, Soraya Pelaz i Martin F. Yanofsky |url=http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VRT-4DRMNRG-T&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=0e4f4dc169aec5f88d3c985d7e7f352a |title= The SEP4 Gene of Arabidopsis thaliana Functions in Floral Organ and Meristem Identity |journal= Current Biology |volume 14 |issue= 21 |date = 9 de novembre del 2004 |pages= pp. 1935-1940}}</ref> D'aquesta manera, quan es perd la funció D, els òvuls passen a ser estructures similars a [[fulles]], i quan es perd la funció E ''sensu stricto'', els òrgans florals dels tres verticils més interns es transformen en sèpals,<ref name="pelaz" /> mentre que, si es perd la funció E ''sensu lato'', tots els verticils són similars a fulles.<ref name="ditta" /><ref>Weigel D., Meyerowitz E. M. (1994) The ABCs of floral homeotic genes. Cell 78:203-209.</ref> Així doncs, el model ABC explica els aspectes més importants del desenvolupament floral, des dels més teòrics (una posada al dia de les idees de Goethe) fins als més pràctics, com ara la manipulació dels gens ABC per produir flors amb qualsevol tipus de combinació de peces florals.<ref>Dornelas M. C. (2000) Construindo flores: O controle molecular da arquitetura floral. Biotecnol. Ciênc. Desenvolv. 12:44-46.</ref><ref name="D2">Dornelas, M. C.; Dornelas, O. 2005. [http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S1677-04202005000400001&script=sci_arttext&tlng=pt Da folha à flor: revisitando os conceitos de Goethe sobre a ¨metamorfose¨ das plantas.] Braz. J. Plant Physiol., Londrina, v. 17, n. 4, </ref> == Les flors comestibles == Les flors no són una part important de la nostra dieta, ho són més els fruits, les llavors o les fulles. Això no obstant sí que en consumim les flors o parts de les flors d'algunes plantes. La [[carxofa]], per exemple, és la inflorescència de ''[[Cynara scolymus]]''; la [[coliflor]] i el [[bròquil]] són també inflorescències de ''[[Brassica oleracea]]''; les [[tàperes]] són poncelles florals de ''[[Capparis spinosa]]'' i el [[safrà]] els estigmes de ''[[Crocus sativus]]''. També es mengen a algunes contrades les flors masculines de [[carbassó]] (''[[Cucurbita pepo]]''). D'altres flors es prenen en infusió, com ara la [[Camamilla recutita|camamilla]] (''[[Matricaria chamomilla]]'') o la [[til·la]] (''[[Tilia platyphyllos]]''). Més rarament en fem melmelades o caramels, com els de [[Violeta (planta)|violeta]] (''[[Viola alba]]''). == Referències bibliogràfiques == * FONT I QUER, Pius. ''Iniciació a la Botànica''. 2a edició a cura d'[[Oriol de Bolòs i Capdevila|Oriol de Bolòs]]. Barcelona: Editorial Fontalba, 1979. 262 p. {{ISBN|84-85530-08-X}}. * HEYWOOD, Vernon H. ''Las plantas con flores''. Barcelona: Editorial Reverté, 1985. 332 p. {{ISBN|84-29119205}}. * ''Història Natural dels Països Catalans''. Volum 6: Plantes superiors. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p. {{ISBN|84-7739-015-0}}. == Referències == <referències/> == Enllaços externs == {{Projectes germans |Commons=flor |Viccionari=flor }} * [http://botanicavirtual.udl.es/flor/flor.htm Botànica agrícola i forestal] Web de botànica elaborada per la [[Universitat de Lleida]] i la [[Universitat Politècnica de Catalunya]]. 8bzlzcqkfj6sexumhp7mn1dp04xwkjs 2 10672 76779 65527 2026-11-02T09:10:00Z Jcb 11031 76779 wikitext text/x-wiki {{Proves d'usuari}} <!-- EDITEU A CONTINUACIÓ --> Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, '''sed do eiusmod tempor incididunt ut labore''' et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet. Nunc eget lorem dolor sed. Orci nulla pellentesque dignissim enim sit amet venenatis urna. Suspendisse faucibus interdum posuere lorem ipsum dolor sit amet. Arcu vitae elementum curabitur vitae nunc sed. Vitae purus faucibus ornare suspendisse sed nisi. Dui ut ornare lectus sit amet est. Suspendisse in est ante in nibh mauris cursus mattis molestie. Arcu odio ut sem nulla pharetra diam. Commodo quis imperdiet massa tincidunt nunc pulvinar sapien et ligula. Neque egestas congue quisque egestas diam in arcu cursus. Pellentesque eu tincidunt tortor aliquam. Gravida quis blandit turpis cursus in hac habitasse platea dictumst. ''Eget egestas purus viverra accumsan in nisl''. Ac tortor vitae purus faucibus. Volutpat odio facilisis mauris sit amet massa. Vitae et leo duis ut. ''Dolor morbi non arcu risus''. Sed arcu non odio '''euismod lacinia at quis risus'''. In hendrerit gravida rutrum quisque non tellus orci. Enim nec dui nunc mattis. Diam vel quam elementum pulvinar etiam non. At ultrices mi tempus imperdiet nulla malesuada pellentesque elit eget. Est ante in nibh mauris. Auctor neque vitae tempus quam pellentesque nec. Elit duis tristique sollicitudin nibh. Mattis vulputate enim nulla aliquet porttitor lacus luctus. Donec ultrices tincidunt arcu non sodales neque sodales ut etiam. Eu mi bibendum neque egestas congue quisque. Sit amet commodo nulla facilisi. Justo laoreet sit amet cursus sit amet. Dignissim enim sit amet venenatis. Massa ultricies mi quis hendrerit dolor. Donec adipiscing tristique risus nec feugiat. '''Leo vel fringilla est ullamcorper eget'''. Magna fermentum iaculis eu non diam phasellus vestibulum. Odio euismod lacinia at quis risus sed vulputate odio ut. Nibh ipsum consequat nisl vel pretium. Placerat duis ultricies lacus sed turpis tincidunt id. Rhoncus urna neque viverra justo nec ultrices dui sapien eget. Ut morbi tincidunt augue interdum velit euismod. Et malesuada fames ac turpis egestas. Tincidunt ornare massa eget egestas purus viverra accumsan in nisl. Tincidunt ornare massa eget egestas. Leo integer malesuada nunc vel risus commodo viverra maecenas accumsan. Nullam eget felis eget nunc. Duis at consectetur lorem donec massa sapien. Quis blandit turpis cursus in hac habitasse platea. Leo in vitae turpis massa sed elementum. Adipiscing at in tellus integer feugiat scelerisque varius. ''Porttitor lacus luctus accumsan tortor posuere ac ut''. Id leo in vitae turpis massa sed elementum. Facilisi etiam dignissim diam quis enim lobortis scelerisque fermentum. [https://ca.wikibooks.org/wiki/Introducci%C3%B3_a_la_m%C3%BAsica/Qu%C3%A8_%C3%A9s_la_m%C3%BAsica%3F Un enllaç a un capítol d'un viquillibre de tal manera que el text de l'enllaç no coincideixi amb el nom del viquillibre enllaçat] [https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Gioconda Un enllaç a un article de la Viquipèdia de tal manera que el text de l'enllaç no coincideixi amb el nom de l'article enllaçat] '''Una imatge ja disponible a Wikimedia Commons amb el peu de foto corresponent''': Portrait photograph of Pablo Picasso taken in 1908 '''Una fotografia d'algun espai de la vostra facultat, feta per cadascú i carregada a Wikimedia Commons, amb el peu de foto corresponent''': Facultat de Lletres de Lleida [[Fitxer:Portrait de Picasso, 1908.jpg|miniatura|Portrait photograph of Pablo Picasso taken in 1908]] [[Fitxer:Facultat de Lletres de Lleida.jpg|miniatura|Facultat de Lletres de Lleida.jpg]] Una referència a un llibre ben inserida <ref>Collins, S., (2012). ''Los Juegos del Hambre'', Barcelona, España, 9788427202122: Molino.</ref> Una referència a un article de revista ben inserida <ref>Periago, J.F. (2006). El amianto en la construcción. ''Revista del Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Murcia. Enero'', 42-47.</ref> Una referència a una pàgina web ben inserida <ref>Museo del Prado. “El trazo oculto”. [en línia]. [Consultat: 09 d'octubre de 2020]. Disponible a Internet. https://www.museodelprado.es/actualidad/exposicion/el-trazooculto/ 2959ff6c-c66a-4ea8-9b7a-ffc525a6f8fb</ref> == Un recull de bibliografia == * Antoccia, Luca (2000). ''Leonardo. Arte y Ciencia (Leonardo. Arte e scienza)''. Roma: Ed. Giunti. {{ISBN|88-09-01510-X}}. * Brion, Marcel (2002). ''Leonard de Vinci''. México D.F.: Ed. B. {{ISBN|84-666-0970-9}}. * Brown, Dan (2005). ''El Código da Vinci''. Umbriel Editores. {{ISBN|84-95618-60-5}}. * Caparrós, Martín (2004). ''Valfierno''. Buenos Aires: Ed. LSF. {{ISBN|987-43-8624-X}}. * Marani, Pietro (2003). ''Leonardo da Vinci. La Gioconda''. Roma: Ed. Giunti. {{ISBN|88-09-03167-9}}. * Muntz, Eugenio (2005). ''Leonard da Vinci''. Madrid: Ed. Círculo Latino. {{ISBN|84-96129-62-4}}. * Pedretti, Carlo (1998). ''Leonardo: el retrato (Leonardo: il ritratto)''. Roma: Ed. Giunti. {{ISBN|88-09-76275-4}}. * Reit, Seymour (1981). ''El día que robaron la Mona Lisa (The Day They Stole the Mona Lisa)''. Ontario: Ed. Summit Books. {{ISBN|0-671-25056-6}}. == Llista de referències == roadf17ouwqob9ikaob2qc7tfglbssj 0 10685 76778 75783 2026-11-02T08:35:20Z Jcb 11031 76778 wikitext text/x-wiki {{navegar|llibre=Història de l'art català |actual=Objectes litúrgics de la catedral de la Seu d'Urgell |anterior=Pintures murals de Sant Pere de la Seu d'Urgell |següent=Mare de Déu (catedral de la Seu d'Urgell) }} == Els objectes litúrgics == Els objectes litúrgics són els elements indispensables que s'utilitzen per a dur a terme la litúrgia. És necessari buscar l'origen del seu significat, el qual radica en la seva pròpia etimologia. El mot [[w:Litúrgia|litúrgia]] prové d'un passat clàssic, i entronca amb els termes ''publicum opus'' i ''munus, ministerium.'' Antigament, la litúrgia feia referència a l'obra pública duta a terme per al bé dels ciutadans, però posteriorment, aquest significat va anar canviant, perquè aquest bé públic va passar a formar part del ritual que es duia a terme en benefici dels déus. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Rigetti|nom=Mario|títol=Historia de la litúrgia. Tomo I|url=|edició=|llengua=|data=1955|editorial=Biblioteca de autores cristianos|lloc=Madrid|pàgines=7|isbn=9788422016502}}</ref> Actualment, podem definir el terme litúrgia com el conjunt de [[w:Ritu|ritus]] que es duen a terme durant la cerimònia realitzada durant el culte religiós i cristià. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Rigetti|nom=Mario|títol=Historia de la liturgia, Tomo I|url=|edició=|llengua=|data=1955|editorial=Biblioteca de autores cristianos|lloc=Madrid|pàgines=8|isbn=9788422016502}}</ref> Els objectes que a continuació s'hi detallen actualment es troben en les dependències del [https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Dioces%C3%A0_d%27Urgell Museu Diocesà d'Urgell], el qual va ser fundat durant el mandat del bisbe [https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Igl%C3%A9sias_i_Navarri Ramon Iglesias i Navarri] el 1957, any en què es va dur a terme una exposició dintre del conjunt de la [https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_la_Seu_d%27Urgell Catedral de la Seu d'Urgell]. Un any abans, un grup d'antics alumnes de la Salle ja havia fet la proposta al capítol per tal d'obrir un museu en el qual es volia exposar algunes de les peces que formaven part del Tresor de la Catedral. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Arbués|nom=Clara|títol=La formació de col.leccions diocesanes a Catalunya|url=|edició=|llengua=|data=2017|editorial=Edicions de la Universitat de Lleida|lloc=Lleida|pàgines=77-78|isbn=9788491440369}}</ref> Per tant, la col·lecció del museu està formada per algunes peces de la catedral, però també per altres que provenien de les diferents parròquies de la diòcesi, de les quals la seva totalitat hi són en concepte de dipòsit, i es mostren degudament etiquetades amb el seu lloc d'origen. Entre aquests objectes destacarem peces d'orfebreria, lipsanoteques, i la casulla de sant Ermengol. === Lipsanoteques === Durant el [[w:Art_romànic|romànic]] era costum reutilitzar els objectes d'ús profà i dotar-los d'una funció litúrgica, per tant, alguns d'aquest objectes es van reutilitzar amb una finalitat religiosa. Entre les dones de la noblesa era un fet comú el regalar a una església alguns dels seus objectes, els quals adquirien la condició d'[[w:Exvot|exvot]]. Es creu, que alguns d'aquests petits artefactes podien haver contingut ungüents aromàtics o algunes gotes d'essència, en canvi, un cop aquests van esdevenir objectes litúrgics van passar a tenir altres usos, com la de contenir gotes de ''sanguis'', és a dir, del vi que era consagrat durant la missa, per tant, es factible que aquests objectes fossin dipositats sobre l'[[w:Altar|altar]] en el moment de la celebració de la missa. <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=V.V.A.A.|títol=Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès. Volum XXIII|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=Fundació Enciclopèdia catalana|lloc=Barcelona|pàgines=266|isbn=8477390169}}</ref> Aquests artefactes van tenir altres funcions, ja que es van utilitzar com a contenidors de [[w:Relíquia|relíquies]]. En època romànica, aquests objectes eren dipositats davall de l'altar de l'església per tal de ser consagrats pel bisbe en el moment de la [[w:Consagració_d'una_església|consagració d'una l'església]]. El bisbe beneïa i ungia l'[[w:Altar|ara]] amb els sagrats olis, un cop havia dipositat les relíquies a l'interior de l'altar. <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=V.V.A.A.|títol=Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès. Volum XXIII|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=Fundació Enciclopèdia catalana|lloc=Barcelona|pàgines=268|isbn=8477390169}}</ref> El forat que es feia per tal d'introduir aquests objectes era segellat amb els mateixos materials dels que estava feta l'ara de l'altar, per tant, aquestes relíquies formaven part de l'altar de l'església a perpetuïtat. Algunes d'aquestes relíquies van ser trobades degut a les remodelacions que es van produir en època gòtica en els [[w:Presbiteri|presbiteris]] de les esglésies, dada de la qual en tenim constància ja que alguns d'aquests objectes presenten inscripcions que fan referència als altars en els qual van ser trobats, així com també les relíquies que hi havia dipositades en el seu interior. <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=V.V.A.A.|títol=Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès. Volum XXIII|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=Fundació Enciclopèdia catalana|lloc=Barcelona|pàgines=270|isbn=8477390169}}</ref> La [[w:Lipsanoteca|lipsanoteca]] del segle XI, amb número d'inventari 602, i provinent de [[w:Catedral_de_la_Seu_d'Urgell|Santa Maria de la Seu d'Urgell]] és un tipus de vas que exerceix la funció de reliquiari. Es tracta d'una peça que està elaborada amb [[w:Ambre|ambre]] de color negre. L'objecte és petit i té una forma cilíndrica i allargada, amb una panxa que disposa d'una forma piramidal. Aquest flascó és més ample en la part central, i de la part superior hi sobresurt un coll allargat. Es creu que aquest recipient disposava d'una nansa. Molts d'aquests objectes litúrgics provenen de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, la qual va ser començada pel sant [[w:Ot_d'Urgell|bisbe Ot]] entre els anys 1116 i 1122, <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cagigós|nom=Antoni|títol=Conjunt Catedralici. La Seu d'Urgell|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=Museu Diocesà d'Urgell|lloc=Badalona|pàgines=84|isbn=9788461353118}}</ref> no obstant, aquesta ja havia estat edificada damunt de la construcció que va endegar el [[w:Sant_Ermengol_d'Urgell|bisbe Ermengol]], la qual es va esfondrar durant el segle XI <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cagigós|nom=Antoni|títol=Conjunt Catedralici. La Seu d'Urgell|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=Museu Diocesà d'Urgell|lloc=Badalona|pàgines=2|isbn=9788461353118}}</ref> i que també havia estat edificada damunt d'una construcció anterior. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cagigós|nom=Antoni|títol=Conjunt Catedralici. La Seu d'Urgell|url=|edició=|llengua=|data=2009|editorial=Museu Diocesà d'Urgell|lloc=Badalona|pàgines=2|isbn=9788461353118}}</ref> Alguns d'aquests objectes van ser trobats durant la restauració que es va produir l'any 1960 en l'altar major. <ref>{{Ref-web|url=https://www.museudiocesaurgell.org/el-fons/|títol=El fons. Les Col.leccions. Lipsanoteques i reliquiaris|consulta=14/12/2020|llengua=|editor=|data=14/1/2016}}</ref> L'ungüentari del segle XI, amb número d'inventari 601, i provinent de Santa Maria de la Seu d'Urgell és un recipient fet amb [[w:Vori|ivori]], i la seva part superior disposa d'una tapa que tanca. La seva forma és esfèrica i arrodonida, i la tapa disposa d'unes motllures circulars que l'envolten. A la part superior hi ha una mena de barret amb forma cònica amb unes motllures molt fines. Ja des de l'antiguitat, els flascons de vidre, així com els de porcellana i també els de metall, eren els dipòsits que guardaven les pólvores i alguns líquids, i amb el temps, van esdevenir els dipositaris de les relíquies. El flascó de vidre del segle XI, amb número d'inventari 604, i provinent de Santa Maria de la Seu d'Urgell, disposa d'una tonalitat verdosa i la seva forma és arrodonida amb un coll allargat i estret, el qual desemboca en un gran forat que s'obre cap a l'exterior. En el seu interior hi ha dipositada una relíquia. La seva forma fa pensar que podria ser un objecte que provenia del món musulmà. Aquest és un raonament que ve donat a conseqüència de que durant l'any 1010 el comte [https://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Borrell Ramon Borrell I] de Barcelona i [[w:Ermengol_I_d'Urgell|Ermengol I d'Urgell]] van atacar [[w:Còrdova|Còrdova]], i van espoliar la ciutat. Arran d'aquesta conquesta es van establir contactes entre ambos territoris, i aquest tipus d'objectes podrien haver arribat a terres cristianes per mitjà d'intercanvis culturals. <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=V.V.A.A.|títol=Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès. Volum XXIII|url=|edició=|llengua=|data=1988|editorial=Fundació Enciclopèdia catalana|lloc=Barcelona|pàgines=267|isbn=8477390169}}</ref> Alguns d'aquests recipients de vidre estaven segellats amb cera per tal de resguardar les relíquies, un tipus de segellat que representava la imprimació del propi bisbe, o fins i tot del comte, <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=V.V.A.A.|títol=Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès. Volum XXIII|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=Fundació Enciclopèdia catalana|lloc=|pàgines=267|isbn=8477390169}}</ref> i es duia a terme davant la necessitat de protegir les relíquies, doncs la cera era un indicatiu que la lipsanoteca no havia estat oberta, per tant, que la relíquia no havia estat profanada un cop tancada. La lipsanoteca del segle XI, anomenada de barrilet, amb número de inventari 608, i provinent de Santa Maria de la Seu d'Urgell, disposa d'una morfologia curiosa. Està elaborada amb ivori i està realitzada amb la tècnica del tornejat, En la seva part superior hi ha la cera i el segell, que possiblement va dipositar el bisbe quan la va segellar. En època romana era característic tornejar les peces mitjançant la tècnica del tornejat, atorgant així, la forma cilíndrica d'aquests tipus d'objectes. <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=V.V.A.A.|títol=Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès. Volum XXIII|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=Fundació Enciclopèdia catalana|lloc=|pàgines=269|isbn=8477390169}}</ref> Altres materials com la fusta també van ostentant la funció de contenidors de relíquies. La lipsanoteca del segle XI, amb número d'inventari 609, i provinent de l'[[w:Sant_Esteve_de_Pelagalls#:~:text=Sant%20Esteve%20de%20Pelagalls%20%C3%A9s%20una%20esgl%C3%A9sia%20rom%C3%A0nica,al%20DOGC%20el%2005-11-1982.%201%20Situaci%C3%B3%202%20Descripci%C3%B3|església de Sant Esteve de Pelagalls]] va ser utilitzada per a la seva consagració l'any 1180. Aquesta peça havia de contenir les relíquies de [[w:Sant_Ermengol_d'Urgell|Sant Ermengol]] i de Sant Llorenç. <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=V.V.A.A.|títol=Catalunya romànica. El Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra i l'Urgell. Volum XXIV|url=|edició=|llengua=|data=1997|editorial=Fundació Enciclopèdia catalana|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=8441225133}}</ref>La tècnica en que va ser elaborada és la del tornejat, ja què disposa d'una morfologia arrodonida. L'objecte presenta policromia, i els colors que hi predominen són els roig i el negre, formant així, diverses franges en la seva superfície mitjançant cercles concèntrics. La tapa també ha perdut part de la seva [[w:Policromia|policromia]]. La seva forma i decoració fa pensar que va ser un objecte que formava part del conjunt d'objectes litúrgics que s'utilitzaven durant la missa. Dins del grup de les lipsanoteques elaborades en fusta hi trobem la tipologia de capsa rectangular. La capsa del segle XI, amb número d'inventari 613, i provinent de la Seu d'Urgell, entra dintre d'aquest grup. Es tracta d'una capsa rectangular, amb una forma prismàtica, la qual està buidada en el seu interior. Exteriorment presenta una forma arrodonida, ja què la seva superfície no presenta cap tipus de marca. La capsa disposa d'una tapa que es pot obrir i tancar mitjançant un element que sobresurt, ja que en el seu interior conté la relíquia d'un sant. Aquest tipus de tapa és comú en objectes d'època romànica que presenten les mateixes característiques. En quan al grossor, cal dir que les parets més curtes són les que tenen un gruix més evident, en comparació amb les parets més llargues. Aquestes relíquies eren utilitzaven per tal de consagrar l'església, i adquirien una especial importància, ja què eren considerades el cos del propi [[w:Màrtir|màrtir]], raó per la qual era tant necessari preservar-les. El culte de les relíquies disposa de similituds amb l'antiguitat pagana, però durant el [[w:Cristianisme|cristianisme]], aquestes despulles eren enterrades en les esglésies, per tant, la veneració de les relíquies ja venia d'antic, i les seves propietats miraculoses entroncaven en aquest context. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Rigetti|nom=Mario|títol=Historia de la liturgia. Tomo I|url=|edició=|llengua=|data=1955|editorial=Biblioteca de autores cristianos|lloc=Madrid|pàgines=281|isbn=9788422016502}}</ref> Algunes capses presentaven policromia, ja què el seu exterior disposava d'algun tipus d'ornament que reunia una qualitat artística. La lipsanoteca del segle XII, amb número d'inventari 612, i provinent de Santa Maria de la Seu d'Urgell, és un tipus de capsa que recorda un [[w:Sarcòfag|sarcòfag]] degut a la seva forma, ja què és rectangular i disposa d'una tapa que es pot obrir i tancar. La peça està policromada, i s'entreveuen unes sanefes laterals on predominen els colors roig, negre, blanc i groc. Damunt la tapa hi ha dibuixada una sanefa i motius vegetals que s'entrellacen, però la policromia s'ha perdut parcialment. Aquest tipus d'ornamentació tan treballada i el seu valor artístic fa pensar que aquesta lipsanoteca podia haver estat ubicada damunt de l'altar en el moment d'oficiar la missa. Algunes lipsanoteques presenten característiques similars, ja què són més grans i estan dividides interiorment. Aquesta compartimentació de l'espai és degut a què el seu interior contenia més d'una relíquia. Així doncs, l'objectiu era que les relíquies no es barregessin. Segons aquesta hipòtesi se'n desprèn que l'altar, el qual contenia diverses relíquies, també podia estar dedicat a diversos sants. <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=V.V.A.A.|títol=Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès. Volum XXIII|url=|edició=|llengua=|data=1998|editorial=Fundació Enciclopèdia catalana|lloc=Barcelona|pàgines=272|isbn=8477390169}}</ref> Tot i l'estètica d'aquesta capsa, la majoria d'aquests objectes van ser creats per a un ús funcional, deixant de banda el seu valor artístic, per tant, alguns d'aquests artefactes no disposen de cap tipus d'ornamentació. Seguint aquest raonament, fa pensar que aquest tipus de relíquies estaven confeccionades per un artesà i no per un artista, ja que l'objectiu no era crear una obra d'art. === Orfebreria === El Museu Diocesà d’Urgell exposa diverses peces d'orfebreria com ara uns vasos-[https://ca.wikipedia.org/wiki/Reliquiari reliquiari] del segle XI, de mida petita, amb número d’inventari 603, 617a, 617b i 617c. El primer està format per dues peces esfèriques metàl·liques unides per una frontissa amb passador i decorada amb un baix relleu amb representacions zoomòrfiques que, estilísticament, es vinculen a l’art d’[https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%80ndalus Al-Àndalus]<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.254. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. Les altres peces són tres vasos idèntics de llautó, de base plana i cos semiesfèric<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.254. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>, decorats amb quatre franges horitzontals i inscripcions cúfiques. Aquestes peces, d’origen califal, van arribar a [https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_d%27Urgell La Seu d’Urgell] com a botí després de l’ocupació de la ciutat [https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2rdova Còrdova] (1010) duta a terme per [https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Borrell Ramon Borrell I] i el seu germà [https://ca.wikipedia.org/wiki/Ermengol_I_d%27Urgell Ermengol I], comte d’Urgell<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.254. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. Es desconeix quina era la seva funció exacta, però van ser reutilitzades com a objectes litúrgics. També compta amb dues [https://ca.wikipedia.org/wiki/Creu_cristiana creus], entre les quals destaca la que porta el número d’inventari 1001. Es tracta d’una de les obres més ambicioses de l’[https://ca.wikipedia.org/wiki/Orfebreria orfebreria] esmaltada del romànic català<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.256. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>, realitzada entre finals del segle XIII i principis del XIV<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.258. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. Per les seves característiques i el seu origen (a mig camí entre els mestres de [https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Santo_Domingo_de_Silos Silos] i d’Aralar)<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.258. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>, es considera una peca única en el seu gènere<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.256. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. La creu és feta amb coure daurat i esmaltat sobre un forn vermiculat de palmetes<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.257. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. Al revers hi ha un [https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist_crucificat Crucificat], clavat a la creu amb quatre claus i vestit amb el [https://ca.wikipedia.org/wiki/Perizoni perizoni] hel·lènic. Té els cabells llargs, el cap inclinat sobre l’espatlla dreta suggerint el moment de la mort i porta [https://ca.wikipedia.org/wiki/Aur%C3%A8ola nimbe] crucífer blau<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.257. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. Als extrems de la creu apareixen quatre motius decoratius fets amb esmalt: la ''Dextera Domini'' (mà de Déu), els busts de Maria i sant Joan Evangelista i Adam ressuscitat. Al braç superior hi ha una inscripció feta en esmalt. Al revers del crucifix apareixen les mateixes figures, sense esmaltar. El Crucificat és substituït per l’Agnus Dei<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.257. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref> La delicadesa de les formes i l’excel·lent treball d’ornamentació corroboren la destresa de l’artífex que segueix la manera de fer romànica<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.257. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>, però recorda els treballs de tradició hispànica<ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII.1988, p.258. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. Les altres dues peces d’orfebreria rellevants que guarda el museu són el calze i la patena procedents del [https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_N%C3%BAria santuari de la Mare de Déu de Núria]. Totes dues són de coure daurat i datades del segle XIII i van entrar al museu l’any 1983 <ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII. 1988, p.262. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. Les dites peces van sortir del santuari en esclatar la guerra civil espanyola per tal de salvaguardar-les dels perills que aquesta comportava i van passar per diverses mans fins que finalment van ser incorporades al Museu Diocesà d’Urgell. El calze (del llatí “calix”, copa per beure) és el vas eucarístic més important en la celebració de l’Eucaristia. En ell s’hi vessa el vi i l’aigua que seran transformats en la Sang de Crist mitjançant la consagració. Ha de ser d’un material noble i sòlid amb l’interior daurat, no absorbent, irrompible i no corrosible. El calze s’utilitza perquè els fidels puguin combregar. La funció del calze no permet gaires variacions en la peça, però la seva forma, la matèria i l’estil sí que han anat variant al llarg de la història. Alguns calzes són veritables obres d’art, però els que eren fets amb materials menys nobles no quedaven exclosos de la celebració eucarística <ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII. 1988, p.263. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. Mentre la copa contenia les ''espècies sacramentals'' <ref>GUDIOL, Josep. Nocions d’arqueologia sagrada Catalana. 1902. Vic: R. Anglada, p.284, https://archive.org/details/nocionsdearqueol00gudi/page/n7/mode/2up?q=120 [Consulta: 18-12-2020]</ref> es cobria amb un drap de lli. El calze de Núria està format per un peu que fa de base a un tronc cilíndric, partit per un pom el·lipsoidal <ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII. 1988, p.262. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>, al capdamunt del qual hi ha la copa. L’única decoració que té és a la base, la resta és llisa. La particularitat d’aquesta copa és la seva forma, que recorda una creu processional o d’altar <ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII. 1988, p.262. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref>. La patena (del grec “pathne”, plat) és un plat rodó i pla, lleugerament còncau, que conté la Sagrada Hòstia (pa convertit en el Cos de Crist) abans i després de la consagració. Ha de ser d’un material de la mateixa qualitat que el calze i daurat en el seu interior, on sovint s’hi representa la ''[https://ca.wikipedia.org/wiki/Dextera_Domini dextera Domini]'' o l’''[https://ca.wikipedia.org/wiki/Agnus_Dei Agnus Dei]'' <ref>GUDIOL, Josep. Nocions d’arqueologia sagrada Catalana. 1902. Vic: R. Anglada, p.284, https://archive.org/details/nocionsdearqueol00gudi/page/n7/mode/2up?q=120 [Consulta: 18-12-2020]</ref>. (conill 284) L’exterior podia estar decorat amb una orla de pedreria <ref>GUDIOL, Josep. Nocions d’arqueologia sagrada Catalana. 1902. Vic: R. Anglada, p.284, https://archive.org/details/nocionsdearqueol00gudi/page/n7/mode/2up?q=120 [Consulta: 18-12-2020]</ref>. S’utilitza exclusivament durant la celebració de la Santa Missa. La patena de Núria presenta un interior treballat en forma de flor de sis pètals <ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII. 1988, p.262. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref> al centre del qual hi ha una creu astúrica <ref>VVAA. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès, volum XXIII. 1988, p.263. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}}</ref> amb la mà divina en actitud de beneir, envoltada d’una decoració en ziga-zaga. === Teixits === Els ornaments i les vestidures sagrades utilitzades pel sacerdot tenen un gran valor, ja que la litúrgia és un moment de festa i de trobada amb Déu Vivent. S’han utilitzat des de ben antic i solen a ser objectes de gran valor, realitzats de manera artesanal amb materials preciosos i brodats fets a mà. La [https://ca.wikipedia.org/wiki/Casulla casulla] (del llatí “casula”, casa petita o tenda) és un vestit sagrat en forma de capa que es posen els bisbes o els [https://ca.wikipedia.org/wiki/Prevere preveres] per sobre de l’[https://ca.wikipedia.org/wiki/Alba_(vestit) alba] (túnica blanca) i l’[https://ca.wikipedia.org/wiki/Estola estola] (banda sacerdotal) per tal de celebrar la missa. El color de la casulla canvia segons la litúrgia<ref>Morat (grans celebracions: temps d’Advent, temps de Quaresma i misses de difunts), blanc (festes més importants: Nadal i Pasqua i festivitats de la Verge), verd (temps ordinari) i vermell (festes especials: Pentecosta, Diumenge de Rams, Divendres Sant i missa dels màrtirs) </ref>, i els detalls indiquen el grau religiós de qui els porta. La casulla simbolitza la capa porpra que els soldats van posar a Jesucrist per burlar-se d’ell per haver dit que era rei, i també la túnica que li van treure abans de crucificar-lo i que es van sortejar els soldats perquè no la van poder dividir. Quan el sacerdot es posa la casulla treu els braços i els estén, simbolitzant l’extensió dels braços de Jesucrist a la creu. Hi ha oracions apropiades que es reciten en el moment de la vestidura per preparar-se espiritualment i mentalment per a la celebració. El [https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Dioces%C3%A0_d%27Urgell Museu Diocesà d’Urgell] conserva diversos fragments de teixits trobats el 1939<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 1. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref> i el 1971<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 1. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref> a l’interior de l’arqueta que conservava les despulles de [https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ermengol_d%27Urgell sant Ermengol], bisbe d’Urgell entre el 1010 i el 1035. Tots ells es van identificar com a part de la casulla de Sant Ermengol; una de les peces més rellevant del museu. La casulla de sant Ermengol (núm. inv. 1064), erròniament anomenada capa de sant Ermengol, data dels segles VIII-X<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 7. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref> i constitueix una de les poques peces tèxtils medievals que s’han conservat a Catalunya en el seu format original<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 1. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref>. L’any 2012 es va sotmetre a un procés de conservació-restauració al [https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_de_Documentaci%C3%B3_i_Museu_T%C3%A8xtil Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa], el qual va permetre obtenir informació acurada sobre la peça. Es tracta d’una casulla de campana<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 6. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref> (mantell rodó llarg fins als peus sense mànigues), confeccionada en seda i treballada amb la tècnica del samit<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 5. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref>. Presenta dues tonalitats de marró, un to blau verdós i un to ivori<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 5. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref> que s’han anat degradant al llarg del temps. Les seves dimensions són: 147 cm d’alt x 303 cm de perímetre<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 6. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref>. El teixit té un disseny amb un únic motiu que es va repetint per tota la tela: parelles de paons situats de perfil, amb el cos decorat amb petits cors i una filera de perles, situades a sobre d’una peanya i emmarcades per cercles que contenen medallons amb flors de quatre pètals envoltats per petits discs blancs<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 2. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref>. Segons l’estudi realitzat el 2012, aquest esquema ornamental segueix els models de producció artística característics de l’[https://ca.wikipedia.org/wiki/Orient_Mitj%C3%A0 Orient Mitjà] i de l’[https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80sia_Central Àsia Central] durant els segles VII i X. Les decoracions perlades i els pètals en forma de cor provindrien del repertori decoratiu persa<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 5. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref>. El mateix estudi dedueix que per l’estat de degradació que presenta la casulla i per la disposició de les taques que té, és molt probable que fos utilitzat per embolcallar un difunt<ref>SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28, p. 7. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020]</ref>. == Bibliografia == CAGIGÓS, Antoni. ''Conjunt Catedralici. La Seu d'Urgell''. 2009. Badalona: Museu Diocesà d'Urgell {{ISBN|978-84-613-5311-8}} CAGIGÓS, Antoni. “El Museu Diocesà d'Urgell”. Desembre-gener del 2001. En: Secretariat interdiocesà de custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya (eds.), Taüll, núm.0, p. 8-9, https://www.cataloniasacra.cat/taull/browse/l_ca [Consulta: 05-10-2020]. GUDIOL, Josep. Nocions d’arqueologia sagrada Catalana. 1902. Vic: R. Anglada, https://archive.org/details/nocionsdearqueol00gudi/page/n7/mode/2up?q=120 [Consulta: 18-12-2020] RIGETTI, Mario. ''Historia de la litúrgia,'' Tomo I.1955. Madrid: Biblioteca de autores cristianos {{ISBN|978-84-220-1650-2}} SALADRIGAS, Sílvia. «De capa a casulla: el teixit de sant Ermengol». Datatèxtil, [en línia], 2013, Núm. 28. https://raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/274955 [Consulta: 30-10-2020] VVAA''. Catalunya romànica. El Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra i l'Urgell'', volum XXIV. 1997. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|84-412-2513-3}} VVAA''. Catalunya romànica. Museu d'Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marès'', volum XXIII.1988. Barcelona: Fundació Enciclopèdia catalana {{ISBN|8477390169}} == Enllaços Externs == https://www.museudiocesaurgell.org/ == Referències == {{ORDENA:Objectes liturgics}} [[Categoria:Història de l'art català]] fzajvceezo0m762dzhkhr6jlpqlnaim 2 10762 76786 65838 2026-11-02T09:13:32Z Jcb 11031 76786 wikitext text/x-wiki {{Proves d'usuari}} <!-- EDITEU A CONTINUACIÓ --> '''Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit,''' sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Montes nascetur ridiculus mus mauris vitae ultricies. Amet volutpat consequat mauris nunc congue nisi vitae. Et tortor at risus viverra adipiscing at in tellus. Laoreet non curabitur gravida arcu ac tortor. Purus ut faucibus pulvinar elementum. Vitae justo eget magna fermentum iaculis. Id semper risus in hendrerit gravida rutrum quisque non tellus. At urna condimentum mattis pellentesque id nibh tortor. Egestas integer eget aliquet nibh praesent. Mauris pharetra et ultrices neque^{Paradis, Annie: Mozart : L'Opéra réenchanté. Fayard, col·lecció Les chemins de la musique} ornare aenean euismod elementum. Ipsum faucibus vitae aliquet nec ullamcorper sit amet. ''Posuere morbi leo'' urna molestie at elementum eu. ''Tristique risus nec feugiat in fermentum.'' Lectus proin nibh nisl condimentum. Velit egestas dui id ornare arcu odio. Nunc pulvinar sapien et ligula. Nulla facilisi morbi tempus iaculis urna id. Netus et malesuada fames ac turpis egestas sed tempus. Diam ut venenatis tellus in metus vulputate eu scelerisque felis. Pellentesque habitant morbi tristique senectus et netus et malesuada. Elementum facilisis leo vel fringilla est ullamcorper eget nulla. Sem fringilla ut morbi tincidunt augue interdum velit euismod in. Posuere morbi leo urna molestie at elementum eu facilisis sed. Rhoncus dolor purus non enim praesent elementum facilisis leo. Ultricies lacus sed turpis tincidunt id aliquet risus feugiat. Vel eros donec ac odio tempor. Id porta nibh venenatis cras sed felis. Rutrum quisque non tellus orci ac auctor. Sed arcu non odio euismod lacinia at quis risus sed. [[Anàlisi de la Sonata K. 310 de Mozart]] '''Urna molestie at elementum eu facilisis sed. Vitae elementum curabitur vitae nunc sed velit dignissim. Posuere urna nec tincidunt praesent semper feugiat. Quam pellentesque nec nam aliquam sem et tortor consequat id. Montes nascetur ridiculus mus mauris. Sagittis orci a scelerisque purus semper. Vivamus arcu felis bibendum ut tristique et. Non nisi est sit amet. Viverra maecenas accumsan lacus vel. Cursus turpis massa tincidunt dui ut ornare.''' Libero volutpat sed cras ornare arcu dui vivamus. Pellentesque id nibh tortor id. https://ca.wikipedia.org/wiki/Wolfgang_Amadeus_Mozart Suscipit tellus mauris a diam maecenas sed. Volutpat diam ut venenatis tellus in metus vulputate eu scelerisque. ''Elit duis tristique sollicitudin nibh sit amet commodo nulla. Arcu non odio euismod lacinia at. Arcu dui vivamus arcu felis bibendum ut. Sit amet nisl purus in mollis''. Ultrices eros in cursus turpis massa tincidunt dui. Faucibus turpis in eu mi bibendum neque egestas. Sed ullamcorper morbi tincidunt ornare massa eget egestas purus viverra^{Rosen, Charles (1998). The Classical Style: Haydn, Mozart, Beethoven, W. W. Norton & Company}. Enim praesent elementum facilisis leo vel fringilla est ullamcorper. Urna nec tincidunt praesent semper feugiat nibh sed pulvinar proin. Sit amet venenatis urna cursus eget nunc. Risus viverra adipiscing at in tellus. Scelerisque fermentum dui faucibus in ornare quam viverra. Tellus orci ac auctor augue mauris augue. '''Purus sit amet volutpat consequat mauris. [[Fitxer:Https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Wolfgang-amadeus-mozart 2.jpg|miniatura|Wolfgang Amadeus Mozart]] <ref>Balcells, Pere-Albert (1997). Autorretrat de Mozart. La Campana Edicions, Barcelona.</ref> <ref>Eisen, Cliff (2006). The Cambridge Mozart Encyclopedia. Cambridge University Press</ref> <ref>https://iopera.es/mozart/</ref> ''' ''Vitae elementum curabitur vitae nunc sed velit dignissim.'' Neque vitae tempus quam pellentesque nec nam aliquam sem et. In fermentum et sollicitudin ac orci phasellus egestas tellus. Donec ac odio tempor orci dapibus. Ac odio tempor orci dapibus ultrices in iaculis nunc. Blandit cursus risus at ultrices mi tempus. Feugiat vivamus at augue eget arcu. Velit ut tortor pretium viverra suspendisse. In massa tempor nec feugiat nisl pretium. Vulputate ut pharetra sit amet. Massa sed elementum tempus egestas. Scelerisque purus semper eget duis at tellus at. Id donec ultrices tincidunt arcu non sodales. Semper eget duis at tellus at urna. Risus feugiat in ante metus dictum at tempor commodo ullamcorper. Viverra nam libero justo laoreet sit amet cursus sit. Nulla facilisi morbi tempus iaculis. Aliquam purus sit amet luctus venenatis lectus. Tempus quam pellentesque nec nam aliquam. Orci eu lobortis elementum nibh tellus molestie nunc non blandit. '''Bibliografia''' Sollers, Philippe. Misterioso Mozart. Barcelona: Alba editorial, pp. 216. {{ISBN|84-8428-186-8}}. Solomon, Maynard (1996). Mozart: A Life. Harper Perennial, {{ISBN|0-06-092692-9}}. Steptoe, Andrew (1990). The Mozart—da Ponte Operas. Oxford: Oxford University Press, {{ISBN|0-19-816221-9}}. Till, Nicholas (1994). Mozart and the Enlightenment: Truth, Virtue and Beauty in Mozart's Operas. W. W. Norton & Company, {{ISBN|0-393-31395-6}}. iba7lk8nta81z35ejcmgjta4dk4d736 2 11040 76785 70694 2026-11-02T09:12:59Z Jcb 11031 76785 wikitext text/x-wiki {{Proves d'usuari}} <!-- EDITEU A CONTINUACIÓ --> == Prova: Història de l'art català == '''Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua.''' Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing. Quam elementum pulvinar etiam non quam. Cursus eget nunc scelerisque viverra mauris in aliquam. Gravida quis blandit turpis cursus in hac. Massa tincidunt nunc pulvinar sapien et. Cursus turpis massa tincidunt dui ut ornare lectus sit. Eu lobortis elementum nibh tellus molestie nunc. Metus aliquam eleifend mi in nulla posuere sollicitudin aliquam. Sollicitudin aliquam ultrices sagittis orci a. Mattis pellentesque id nibh tortor id aliquet<ref>[[Article sobre la Sonata K. 310 de Mozart|https://ca.wikibooks.org/wiki/An%C3%A0lisi_de_la_Sonata_K._310_de_Mozart]] [consulta 07.10.2021].</ref>. [[File:Thuringia Eisenach asv2020-07 img23 Wartburg Castle.jpg|thumb|Castell Wartburg Thuringia Eisenach]] '''Massa tempor nec feugiat nisl pretium. Id consectetur purus ut faucibus pulvinar elementum integer enim.''' Nulla facilisi nullam vehicula ipsum a. Sed tempus urna et pharetra pharetra massa massa ultricies mi. Eget sit amet tellus cras. Nunc mattis enim ut tellus elementum sagittis vitae et leo. Fermentum odio eu feugiat pretium. Vulputate sapien nec sagittis aliquam malesuada bibendum arcu vitae. Curabitur gravida arcu ac tortor. Fermentum posuere urna nec tincidunt praesent semper feugiat nibh sed. Odio pellentesque diam volutpat commodo. Est ultricies integer quis auctor elit sed vulputate mi sit. Bibendum ut tristique et egestas quis ipsum suspendisse ultrices gravida. Egestas pretium aenean pharetra magna ac. Ultrices in iaculis nunc sed augue. Ullamcorper morbi tincidunt ornare massa eget egestas purus<ref>[[Article sobre Fanny Mendelssohn|https://es.wikipedia.org/wiki/Fanny_Mendelssohn]] [consulta 07.10.2021].</ref>. [[File:Universitat Lleida, pati interior.jpg|thumb|Universitat Lleida, pati interior]] ''Placerat in egestas erat imperdiet. Lobortis mattis aliquam faucibus purus.'' Elementum tempus egestas sed sed risus pretium. Nisl tincidunt eget nullam non nisi. Sed elementum tempus egestas sed sed risus pretium. Habitasse platea dictumst quisque sagittis purus sit amet volutpat consequat. Aenean euismod elementum nisi quis eleifend quam adipiscing. Pellentesque dignissim enim sit amet venenatis urna. Mi quis hendrerit dolor magna eget est lorem ipsum dolor. Tortor pretium viverra suspendisse potenti nullam ac tortor vitae. Quis auctor elit sed vulputate mi. Elementum facilisis leo vel fringilla est ullamcorper. Fames ac turpis egestas integer. Enim tortor at auctor urna nunc id cursus metus aliquam. Dictum non consectetur a erat nam at lectus urna<ref>Gombrich, Ernst y Didier Eribon: Lo que nos cuentan las imágenes. Charlas sobre el arte y la ciencia, editorial Debate, Madrid, 1992, {{ISBN|84-7444-624-4}}</ref>. ''Purus in massa tempor nec feugiat nisl. Purus in mollis nunc sed id semper risus.'' Integer eget aliquet nibh praesent. Ut sem nulla pharetra diam sit amet nisl suscipit adipiscing. Proin nibh nisl condimentum id. Mauris rhoncus aenean vel elit<ref>Robira Enrique: Un estudio filosófico y teológico de la estética sagrada: El templo de "La Sagrada Familia", de Antoni Gaudí, en: ''Nuevo Pensamiento. Revista de Filosofía del Instituto de Investigaciones Filosóficas de la Facultad de Filosofía de la Universidad del Salvador'', área San Miguel, Buenos Aires. Ed. Juan Pablo E. Esperón, ISSN 1853-7596. Volumen III, Año 2, 2014. Sitio web: http://www.facultades-smiguel.org.ar, [consulta 07.10.2021].</ref>. Facilisi morbi tempus iaculis urna id volutpat lacus laoreet non. Egestas diam in arcu cursus euismod. Imperdiet proin fermentum leo vel orci porta non. Pellentesque habitant morbi tristique senectus et netus et malesuada fames. Ac turpis egestas integer eget aliquet nibh<ref>https://sagradafamilia.org/es/antoni-gaudi, [consulta 07.10.2021]. </ref>. Ipsum consequat nisl vel pretium lectus quam id leo. Neque sodales ut etiam sit amet nisl. '''Venenatis tellus in metus vulputate eu scelerisque.''' ''Justo nec ultrices dui sapien eget mi proin sed.'' Tellus orci ac auctor augue mauris augue neque gravida in. Tortor consequat id porta nibh. Amet aliquam id diam maecenas ultricies. Facilisis gravida neque convallis a cras semper auctor neque. Aliquet nec ullamcorper sit amet. Pellentesque habitant morbi tristique senectus et netus et malesuada. Volutpat est velit egestas dui id ornare. Justo donec enim diam vulputate ut pharetra sit amet. Eget velit aliquet sagittis id consectetur purus ut. Facilisi morbi tempus iaculis urna id. Et ultrices neque ornare aenean euismod elementum nisi. Sodales ut eu sem integer vitae justo eget magna fermentum. == Bibliografia == * Bentley Jr., G. E. (2001). The Stranger From Paradise: A Biography of William Blake. Yale University Press. {{ISBN|0-300-08939-2}}. * Descharnes, Robert; Gilles Néret (2005). Dalí. La obra pictórica. Colonia: Taschen. {{ISBN|978-3-8228-1213-6}}. * Schiebler, Ralf (2004). Dalí – Die Wirklichkeit der Träume. München: Prestel Verlag. {{ISBN|3-7913-2979-0}}. * Puppi, Lionello (1999). «El Greco en Italia y el arte italiano». El Greco. Identidad y transformación. Skira editore y Fundación Colección Thyssen-Bornemisza. {{ISBN|8881184737}}. == Enllaços externs == * Universitat Lleida, pati interior (Foto): https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Universitat_Lleida,_pati_interior.jpg [consulta 07.10.2021]. * Castell Wartburg (Foto): https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Thuringia_Eisenach_asv2020-07_img23_Wartburg_Castle.jpg [consulta 07.10.2021]. == Referències == fjzanwp30bk3202mmtjutoi443bazen