George Orwell

<mediawiki xmlns="http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11/ http://www.mediawiki.org/xml/export-0.11.xsd" version="0.11" xml:lang="ca">
  <siteinfo>
    <sitename>Viquidites</sitename>
    <dbname>cawikiquote</dbname>
    <base>https://ca.wikiquote.org/wiki/Portada</base>
    <generator>MediaWiki 1.47.0-wmf.8</generator>
    <case>first-letter</case>
    <namespaces>
      <namespace key="-2" case="first-letter">Media</namespace>
      <namespace key="-1" case="first-letter">Especial</namespace>
      <namespace key="0" case="first-letter" />
      <namespace key="1" case="first-letter">Discussió</namespace>
      <namespace key="2" case="first-letter">Usuari</namespace>
      <namespace key="3" case="first-letter">Usuari Discussió</namespace>
      <namespace key="4" case="first-letter">Viquidites</namespace>
      <namespace key="5" case="first-letter">Viquidites Discussió</namespace>
      <namespace key="6" case="first-letter">Fitxer</namespace>
      <namespace key="7" case="first-letter">Fitxer Discussió</namespace>
      <namespace key="8" case="first-letter">MediaWiki</namespace>
      <namespace key="9" case="first-letter">MediaWiki Discussió</namespace>
      <namespace key="10" case="first-letter">Plantilla</namespace>
      <namespace key="11" case="first-letter">Plantilla Discussió</namespace>
      <namespace key="12" case="first-letter">Ajuda</namespace>
      <namespace key="13" case="first-letter">Ajuda Discussió</namespace>
      <namespace key="14" case="first-letter">Categoria</namespace>
      <namespace key="15" case="first-letter">Categoria Discussió</namespace>
      <namespace key="710" case="first-letter">TimedText</namespace>
      <namespace key="711" case="first-letter">TimedText talk</namespace>
      <namespace key="828" case="first-letter">Mòdul</namespace>
      <namespace key="829" case="first-letter">Mòdul Discussió</namespace>
      <namespace key="1728" case="first-letter">Event</namespace>
      <namespace key="1729" case="first-letter">Event talk</namespace>
      <namespace key="2600" case="first-letter">Tema</namespace>
    </namespaces>
  </siteinfo>
  <page>
    <title>George Orwell</title>
    <ns>0</ns>
    <id>2099</id>
    <revision>
      <id>146101</id>
      <parentid>102454</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:27:27Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Homenatge a Catalunya (1938) */</comment>
      <origin>146101</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="5699" sha1="lor17qz14zr89mjvf6iacifz4wvrlwe" xml:space="preserve">{{Persona
| imatge = GeoreOrwell.jpg
| descripció = George Orwell (1933)
}}
'''{{w|George Orwell}}''' (Motihari, Bengala, [[25 de juny]] de 1903 — [[Londres]], [[21 de gener]] de 1950), de nom real '''Eric Arthur Blair''', fou un novel·lista i assagista anglès. Destacat com a comentarista polític i cultural, Orwell és reconegut com un dels millors assagistes del segle XX, encara que és més conegut per dues novel·les escrites a finals de la dècada dels 40, ''[[La rebel·lió dels animals|La revolta dels animals]]'' i ''[[1984]]'', així com també per ''[[Homenatge a Catalunya]]'' on explica la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola.

== Citacions ==

=== ''Homenatge a Catalunya'' (1938) ===
&lt;!--Per trobar la VO de llibre http://www.george-orwell.org/Homage_to_Catalonia/index.html--&gt;
{{AP|Homenatge a Catalunya}}
Recull de citacions del llibre ''Homenatge a Catalunya'' (''Homage to Catalonia'') publicat l'any 1938
{{Cita
| cita = L'aspecte de [[Barcelona]] resultava sorprenent i irresistible. Per primera vegada en la [[vida]], em trobava en una [[ciutat]] on la classe treballadora portava les regnes.
| refs ={{sfn|Orwell|2003|p=21}}
| lloc = Capítol 1
| original =The aspect of Barcelona was something startling and overwhelming. It was the first time that I had ever been in a town where the working class was in the saddle. 
| idioma =anglès 
}}
{{Cita
| cita = Tothom amb qui em trobava —metges, infermeres, practicants o pacients— m'asseguraven que un home a qui li han disparat al coll i sobreviu és l'ésser més afortunat de la [[terra]]. No vaig poder deixar de pensar que hagués estat encara molt més afortunat si la bala no m'hagués tocat.
| refs ={{sfn|Orwell|2003|p=167}}
| lloc = Capítol 10 (capítol 12 a la versió original)
| original =No one I met at this time —doctors, nurses, practicantes, or fellow-patients— failed to assure me that a man who is hit through the neck and survives it is the luckiest creature alive. I could not help thinking that it would be even luckier not to be hit at all. 
| idioma =anglès  
}}
{{Cita
| cita = El que havia passat no era una simple guerra civil, era el començament d'una revolució.
| refs ={{sfn|Orwell|2003|p=213-214}}
| lloc = Apèndix I (Capítol 5 original)
| original =The thing that had happened in Spain was, in fact, not merely a civil war, but the beginning of a revolution.
| idioma =anglès  
}}

=== ''La revolta dels animals'' (1945) ===
{{AP|La rebel·lió dels animals}}
Recull de citacions del llibre ''La revolta dels animals'' (''Animal farm'') publicat l'any 1945:
{{Cita
| cita = Aquesta és la història d'una revolució que va acabar malament i de les excel·lents excuses que es van anar inventant pas a pas per justificar la perversió de la doctrina original.
| notes = Prefaci de George Orwell de la primera edició de la novel·la
| original = It is the history of a revolution that went wrong - and of the excellent excuses that were forthcoming at every step for the perversion of the original doctrine.
| idioma = anglès
| refs = &lt;ref name=&quot;animals&quot; /&gt; 
}}
{{Cita
| cita = Si la [[llibertat]] significa en el fons alguna cosa, és el dret d'explicar a la gent allò que no volen sentir.
| notes = Prefaci de George Orwell de la primera edició de la novel·la
| original = If liberty means anything at all it means the right to tell people what they do not want to hear.
| idioma = anglès
| refs = &lt;ref name=&quot;animals&quot; /&gt; 
}}
{{Cita
| cita = Cap animal ha de tiranitzar els seus congèneres. [[Fort]]s o dèbils, llestos o beneits, som tots germans. Cap animal ha de matar a un altre animal. Tots els animals som iguals. 
| original = No animal must ever tyrannise over his own kind. Weak or strong, clever or simple, we are all brothers. No animal must ever kill any other animal. All animals are equal. 
| idioma = anglès
| refs = &lt;ref name=&quot;animals&quot; /&gt; 
}}
{{Cita
| cita = Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que els altres.
| original = All animals are equal, but some animals are more equal than others.
| idioma = anglès
| refs = &lt;ref name=&quot;animals&quot; /&gt; 
}}

=== ''1984'' (1949) ===
{{AP|1984}}
Recull de citacions del llibre ''1984'' publicat l'any 1949.
{{Cita
| cita =El Gran Germà t'està mirant.
| original = Big Brother is watching you.
|lloc= Capítol 1
| idioma = anglès
| refs =
}}
{{Cita
| cita = La guerra és pau, la llibertat és esclavatge, la ignorància és [[força]].
| original = War is Peace, Freedom is Slavery, Ignorance is Strength
|lloc= Capítol 1
| idioma = anglès
| refs =&lt;ref name=&quot;mil&quot;&gt;{{ref-llibre|cognom=Orwell|nom=George|títol=1984|lloc=Barcelona|editorial=El balancí. Edicions 62|any=ed. 2003|isbn=8429753214|consulta=15 febrer 2015}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita =El passat, no havia estat merament alterat, havia estat destruït. 
| refs =&lt;ref name=&quot;mil&quot;/&gt;
|lloc= Capítol 3
}}
{{Cita
| cita =L'acte sexual, realitzat amb èxit, era rebel·lió. El desig era un crim de pensament.
|lloc= Capítol 6
| refs =&lt;ref name=&quot;mil&quot;/&gt;
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=&quot;animals&quot;&gt;{{Ref-llibre | cognom = Orwell |nom=George|títol=La Rebel·lió dels animals |url= |editorial=Edicions 62 |lloc=Barcelona |data=2003 |pàgines= |isbn=8429752986  |col·lecció=Balancí ; 473 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|cognom=Orwell|nom=George|títol=Homenaje a Cataluña|pàgines=21|lloc=Barcelona|editorial=Virus Ed.|any=2003|isbn=84-88455-81-X|edició=3a ed|idioma=castellà}}

{{George Orwell}}

{{ORDENA:Orwell, George}}
[[Categoria:Assagistes]]
[[Categoria:Comunistes]]
[[Categoria:Escriptors britànics]]
[[Categoria:Escriptors en anglès]]
[[Categoria:Novel·listes]]</text>
      <sha1>lor17qz14zr89mjvf6iacifz4wvrlwe</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Maria Aurèlia Capmany i Farnés</title>
    <ns>0</ns>
    <id>4628</id>
    <revision>
      <id>146115</id>
      <parentid>144683</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T16:06:37Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146115</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="7364" sha1="kmtcdqeuth51p29fsqpzpot4bqyup6w" xml:space="preserve">{{Persona
| imatge = MACapmany.jpg
| descripció = Maria Aurèlia Capmany i Farnés
}}
'''{{w|Maria Aurèlia Capmany i Farnés}}''' ([[Barcelona]], [[3 d'agost]] de 1918 — [[Barcelona]], [[2 d'octubre]] de [[1991]]) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. 

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Mai no seré prou vella ni prou covarda per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides.
| lloc = ''Dietari de pròlegs''
| data = 1977
| refs = &lt;ref name=&quot;bcncultura&quot; /&gt;
}}
{{Cita
| cita = Aplica't la història, senyora de bé, i creu-me: si vols fer alguna cosa de bo en aquest món, i no et resignes a ser un esbós de persona, assassina l'àngel de la llar; només així començaràs a viure.
| lloc = «D'una assassina a una dona de bé». ''Cartes impertinents''
| data = 1971
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |url=https://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/cartes-impertinents |consulta=2 octubre 2020 |títol=Cartes impertinents |editor=AELC}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La burgesia ha desertat moltes vegades: ja va desertar en el moment de la República, va desertar en el moment de l'actuació de la [[Catalunya|Generalitat]], però sobretot va desertar absolutament en el moment de la guerra.
| lloc = ''Els autors del teatre català (testimoni d'una marginació)''
| data = 1976
| notes = Opinió de l'actitud de la burgesia catalana durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola
| refs = &lt;ref name=&quot;reuspolitic&quot;&gt;{{ref-publicació |cognom=Padullés |nom=Xavier |enllaçautor= |article=El compromís polític en l'obra teatral de Maria Aurèlia Capmany |url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/90263/155841 |format=PDF |consulta= 10 [[juliol]] 2012 |publicació=Revista del Centre de Lectura de Reus |editorial= |lloc= |volum= |exemplar=Núm. 70 |data=Abril de 2001 |pàgines= 12-13 |issn=2013-8989 }}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El que és més divertit és que m'he arribat a fer una [[fama]] de decidida a base de tota aquesta energia que em cal acumular per traspassar el límit de la quotidianitat.
| lloc = ''Mala memòria''
| data = 1987
| refs = &lt;ref name=&quot;reus&quot; /&gt;
}}
{{Cita
| cita = La immensa majoria dels meus conciutadans no ha rebut la meva educació, ni ha tingut uns pares com els meus, ni uns avis, que m'han deixat per tota herència munts i munts de papers empolsats i [[muntanyes]] de llibres.
| lloc = ''Mala memòria''
| data = 1987
| refs = &lt;ref name=&quot;reus&quot; /&gt;
}}
{{Cita
| cita = Refuso amb tota l'ànima la possibilitat que la classe mitjana catalana descapitalitzada guanyi la partida, la sento com l'[[enemiga]] declarada de tota la gent que he respectat i que he estimat i que estimo, la responsable de l'exili i de la solitud d'en Sebastià Farnés, la responsable dels exilis reals de la postguerra, la responsable de totes les renúncies i de totes les misèries.
| lloc = ''Mala memòria''
| data = 1987
| refs = &lt;ref name=&quot;reus&quot; /&gt;
}}
{{Cita
| cita = Tot és ficció. El punt de partida de qualsevol escriptor és l'experiència. Tot allò que imagina, ho imagina a través de les seves vivències i els seus records. Ara, a partir d'aquí, inventa. Doncs bé, tot és inventat.
| lloc = «Maria Aurèlia Capmany parla amb Xavier Caraltó». ''Avui''
| data = [[17 de març]] de 1990
| notes = 
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |cognom=Caraltó |nom=Xavier |url=https://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/converses |consulta=2 octubre 2020 |títol=Maria Aurèlia Capmany parla amb Xavier Caraltó |obra=Avui |data=17-03-1990}}&lt;/ref&gt;
}}
=== ''Dietari de prudències'' (1982) ===
Relació de citacions publicades en el seu llibre ''Dietari de prudències'' publicat l'any 1982, llibre que recull articles publicats a la revista ''Serra d'Or'' entre els anys 1970 i 1980 sobre l'actualitat catalana:
{{Cita
| cita = He viscut en un món prudent i ple de suspicàcies que no m'agrada. M'agrada la gent decidida i rotunda i fins i tot mal gènit.
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}}
{{Cita
| cita = He procurat corregir el meu accent i emmanllevar la forma ascendent de la frase ponentina i l'eufòria del vocatiu mallorquí. No ho he aconseguit del tot, m'he quedat a mig aire i he aprés a [[mentir]]. 
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}}
{{Cita
| cita = Confesso, i m'adono de fins a quin punt pot semblar ''démodée'' el que vaig a dir, que no he tingut mai problemes de comunicació. Tothom m'ha entès molt bé, sempre, el que ha passat és que molt sovint no els agradava allò que entenien.
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}}
{{Cita
| cita = M'agrada veure'm reflectida en els ulls de l'altra gent, en el [[mirall]] de les coses, en el contacte directe amb les mans de les persones, per això tinc una idea molt col·lectiva de la intimitat, per això, per parlar de mi he de parlar dels altres.
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}}
{{Cita
| cita = Ara vinc de viatge amb el ulls plens de paisatge llegit. Viure i escriure és una sola cosa i llegir també. Hem viscut tan plens d’experiències llegides que no hi ha racó que no sigui una tornada.
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}}
{{Cita
| cita = Així que es converteix en [[paraules]], el paisatge deixa de ser llunyà per esdevenir una experiència plena, farcida, amb el llast del pes immens de les idees.
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}} 
{{Cita
| cita = Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la [[llibertat]] precisament això: no haver de [[mentir]].
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}} 
{{Cita
| cita = La [[veritat]] necessita ser dita perquè si no es diu no existeix. No existeix una veritat interior diferent de la veritat que es parla, i així hem aprés a [[mentir]]-nos, a simular, a tenir por del risc de les [[paraules]].
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}} 
{{Cita
| cita = Quan sento explicar algun lletraferit que això d'escriure el fa patir molt, i usa la metàfora del part i dels [[dolor]]s del part, em quedo meravellada. Si a mi escriure em costés el més lleuger [[dolor]], [[paraula]] d’honor que deixaria d'escriure. 
| refs = {{sfn|Capmany|1982}}
}}

== Referències ==
{{Referències|refs=
&lt;ref name=&quot;reus&quot;&gt;{{ref-publicació | cognom = Sunyer i Moliné |nom=Magí |enllaçautor= |article=Maria Aurèlia Capmany i Farnés |url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/87893/153939 |format=PDF |consulta= 10 [[juliol]] 2012 |publicació=Revista del Centre de Lectura de Reus |editorial= |lloc= |volum= |exemplar=Núm. 38 |data=1991 |pàgines= 4-5 |issn=2013-8989 }}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;bcncultura&quot;&gt;{{ref-web |url=http://www.bcn.es/icub/maureliacapmany/Ciutadana.htm |títol=Ciutadana Maria Aurèlia |consulta=10 [[juliol]] 2012 |cognom=Font |nom=Jordi |lloc=Barcelona |editor=Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura |data=2001 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20040921102142/http://www.bcn.es/icub/maureliacapmany/Ciutadana.htm |arxiudata=1095762102 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|cognom=Capmany|nom=Maria Aurèlia|títol=Dietari de prudències|editorial=Hogar del Libro  |lloc=Barcelona|data=1982|isbn=8472791238}}

== Enllaços externs ==
* [https://web.archive.org/web/20120717084339/http://www.fmac.org/ Fundació Maria Aurèlia Capmany i Farnés - Lliures]

{{ORDENA:Capmany i Farnes, Maria Aurelia}}
[[Categoria:Assagistes catalans]]
[[Categoria:Dramaturgs catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Novel·listes catalans]]</text>
      <sha1>kmtcdqeuth51p29fsqpzpot4bqyup6w</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Enric Calpena i Ollé</title>
    <ns>0</ns>
    <id>6550</id>
    <revision>
      <id>146152</id>
      <parentid>133999</parentid>
      <timestamp>2026-06-26T05:56:44Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146152</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="1038" sha1="tn4p9clmr8b1mh4vczydi077am7sfi3" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Enric Calpena i Ollé}}''' ([[Barcelona]], 1960) és un periodista català.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Tota la història és propera. Amb la història de qualsevol fet humà hi tenim una relació molt directa. 
| autor =  
| lloc =  
| data =  
| notes =  
| refs = &lt;ref name=&quot;Castellví&quot;&gt;CASTELLVÍ ROCA, Albert, ''Entrevista a Enric Calpena'', [[Diari Ara]], 23 de [[febrer]] de 2014. p.58&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Si no aconseguim que les noves generacions tinguin l'espai comunicatiu [[català]] com el propi, ho tenim molt magre. 
| lloc = Entrevista al ''directe!cat''
| data = 21 de [[maig]] de 2008
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=http://directe.cat/19752|consulta=25 [[juny]] 2014|títol=&quot;Si no aconseguim que les noves generacions tinguin l’espai comunicatiu català com el propi, ho tenim molt magre&quot;|obra=eldirecte!cat|editor=Catmèdia Global|data=21 de [[maig]] de 2008|lloc=Barcelona}}&lt;/ref&gt;
}}

== Referències ==
{{Referències}}

{{ORDENA:Calpena i Ollé, Enric}}
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>tn4p9clmr8b1mh4vczydi077am7sfi3</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Marta Rojals i del Álamo</title>
    <ns>0</ns>
    <id>8358</id>
    <revision>
      <id>146150</id>
      <parentid>136310</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T20:35:58Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146150</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3988" sha1="geipylqk3t177ojgbaaqmdyp0welh94" xml:space="preserve">{{Persona|nom = Marta Rojals i del Álamo|imatge = |descripció = |Viquipèdia = Marta Rojals i del Álamo}}'''{{w|Marta Rojals i del Álamo}}''' (la Palma d'Ebre, 1975) és una [[escriptora]], articulista i arquitecta catalana.

== Citacions ==
{{Cita
|cita = Escriure columnes de premsa de manera periòdica és com tenir una hipoteca mental; sempre hi ha un racó del cap treballant en el següent text, buscant la ironia en la quotidianitat.
|lloc = Pròleg del recull d'articles ''No ens calia estudiar tant''
|data = 2015
|refs = {{sfn|Rojals|2015|p=9}}
}}
{{Cita
| cita = Només provant de viure plenament en català vaig veure que era impossible de viure plenament en [[català]]. 
| lloc = «Cas aïllat número 7.250.244/B». ''Vilaweb''
| data = [[28 d'abril]] de 2015
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|cognom=Rojals|nom=Marta|títol=Cas aïllat número 7.250.244/B|publicació=Vilaweb|url=http://www.vilaweb.cat/mailobert/4266255/cas-aillat-numero-7250244b.html|consulta=28 abril 2015|data=28 abril 2015}}&lt;/ref&gt;
}}
=== ''Primavera, estiu, etcètera'' (2011) ===
{{Cita
|cita = Tornar al poble sempre és desfer el camí cap a una part de tu mateixa que vas deixar tancada en un calaix i que, quan obres, encara fa olor de resclosit.
|lloc = ''Primavera, estiu, etcètera''
|data = 2011
|refs = {{sfn|Rojals|2011|p=24}}
}}
{{Cita
|cita = Hi ha edats en què el [[futur]] deixa de ser una promesa de coses fantàstiques i es converteix, simplement, en una gestió de les coses que van quedant pel camí.
|lloc = ''Primavera, estiu, etcètera''
|data = 2011
|refs = {{sfn|Rojals|2011|p=118}}
}}
{{Cita
| cita = Quan ets jove i tens lo cap ple de pardals te penses que tot ho trobaràs fora de tu, saps?
| lloc = ''Primavera, estiu, etcètera''
| data = 2011
| refs = &lt;ref name=ara&gt;{{ref-notícia|cognom=Serra|nom=Laura|títol=Quines són les 10 frases més subratllades als e-books més venuts? |publicació=Diari Ara|url=http://www.ara.cat/cultura/Quines-mes-subratllades-e-books-venuts_0_1349265175.html |consulta=1 de maig 2015|data=1 de maig 2015}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Per ser [[emigrant]] no cal anar a viure a l’altra punta del planeta.
| lloc = ''Primavera, estiu, etcètera''
| data = 2011
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |url=http://cultura.gencat.cat/ca/ilc/publicacions/postals-literaries/ |consulta=1 abril 2019 |títol=Postals literàries |obra=Departament de Cultura |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190401225257/http://cultura.gencat.cat/ca/ilc/publicacions/postals-literaries/ |arxiudata=1554159177 }}&lt;/ref&gt;
}}
=== ''L'altra'' (2014) ===
{{Cita
|cita = La [[crisi]] no va ser només econòmica, va ser sobretot una estafa generacional. Ens van vendre que estudiant tindríem la vida solucionada i ens vam trobar compartint pis als quaranta anys.
|lloc = ''L'altra''
|data = 2014
|refs = {{sfn|Rojals|2014|p=65}}
}}
{{Cita
|cita = El passat és un animal que es queda adormit a la vora del foc, però que es desperta i t'ofega en el moment que obres la boca per parlar d'ell.
|lloc = ''L'altra''
|data = 2014
|refs = {{sfn|Rojals|2014|p=210}}
}}
{{Cita
| cita = Per a què vol la gent una parella, sinó per garantir-se el subministrament d’un tacte regular?
| lloc = ''L'altra''
| data = 2014
| refs = &lt;ref name=ara&gt;{{ref-notícia|cognom=Serra|nom=Laura|títol=Quines són les 10 frases més subratllades als e-books més venuts? |publicació=Diari Ara|url=http://www.ara.cat/cultura/Quines-mes-subratllades-e-books-venuts_0_1349265175.html |consulta=1 de maig 2015|data=1 de maig 2015}}&lt;/ref&gt;
}}

=== ''El cel no és per a tothom'' (2018) ===
{{Cita
|cita = Les [[famílies]] es construeixen a base de silencis compartits, de coses que tothom sap però que ningú gosa dir en una taula de Nadal per por a trencar els plats.
|lloc = ''El cel no és per a tothom''
|data = 2018
|refs = {{sfn|Rojals|2018|p=87}}
}}
== Referències ==
{{Referències}}

{{ORDENA:Rojals i del Álamo, Marta}}
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Novel·listes catalans]]</text>
      <sha1>geipylqk3t177ojgbaaqmdyp0welh94</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Isabel-Clara Simó i Monllor</title>
    <ns>0</ns>
    <id>9462</id>
    <revision>
      <id>146131</id>
      <parentid>143948</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:37:38Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146131</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="5341" sha1="6r24bi53tuphs4pho64f43e1y6mb7oc" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Isabel-Clara Simó i Monllor}}''' ([[Alcoi]], Alcoià, [[4 d'abril]] de [[1943]] - [[Barcelona]], [[13 de gener]] de [[2020]]) és una [[escriptora]], periodista i política valenciana. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = El [[talent]] és vist com una [[amenaça]] pels qui no en tenen.
| lloc = ''Paraules d'amor: conèixer i estimar''
| data = 2012
| refs = {{sfn|Amills|Amela|2012|p=87}}
}}
{{Cita
| cita = Els [[llibres]] ens han de fer pensar, però els hem transformat en [[mercaderia]].
| lloc = Entrevista al portal ''Llegir en cas d'incendi''
| data = [[Febrer]] de [[2016]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |cognom=Costa |nom=Nur |url=http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/02/isabel-clara-simo-jonas/ |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: “Els llibres ens han de fer pensar, però els hem transformat en mercaderia” |obra=Llegir en cas d'incendi |data=02-2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200113114213/http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/02/isabel-clara-simo-jonas/ |arxiudata=1578915733 }}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Recuperar una llengua que s'ha mort és pràcticament impossible. Jo espere que el procés no siga tan llarg i no perdem el [[català]], perquè la nostra llengua està en perill de [[mort]].
| lloc = Entrevista a ''Vilaweb''
| data = [[7 de febrer]] de [[2016]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|cognom=Rexach Fumanya|nom=Josep|url= http://www.vilaweb.cat/noticies/isabel-clara-simo-fer-se-gran-es-una-merda/|títol= Isabel-Clara Simó: 'La nostra llengua està en perill de mort'|consulta= 20 octubre 2016|obra=Vilaweb |editor= VilaWeb|data=7-2-2016 |llengua= català}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Sóc molt desgraciada si no escric i malgrat tots els problemes que he tenu, m'he tornat a enganxar, és com una [[droga]].
| lloc = Entrevista a ''El Mundo''
| data = [[3 de febrer]] de [[2017]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |cognom=Hernandis |nom=Miquel |url=https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2017/02/03/589315a4468aebd53d8b45ff.html |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: &quot;Sóc molt desgraciada si no escric&quot; |obra=El Mundo |data=03-02-2017}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Les [[dones]] de la meva generació vam trencar moltes cadenes i vam obrir moltes portes. Hem aportat a la literatura la veu de la dona, l'acabament dels tabús, hem començat a parlar.
| lloc = Entrevista al programa de televisió ''El diván''
| data = [[12 d'agost]] de [[2019]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |url=https://www.catorze.cat/noticia/13561/isabel-clara/simo/dones/meva/generacio/vam/trencar/moltes/cadenes |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: «Les dones de la meva generació vam trencar moltes cadenes» |obra=Catorze |data=agost 2019 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200113131208/https://www.catorze.cat/noticia/13561/isabel-clara/simo/dones/meva/generacio/vam/trencar/moltes/cadenes |arxiudata=1578921128 }}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La [[història]] no la fan els herois, sinó la fam, les necessitats i les misèries de la pobra gent. Els rics només en recullen els fruits i hi posen el seu nom a les pàgines.
| lloc = Capítol I de ''Júlia''
| data = 1983
| refs = {{sfn|Simó|1983|p=14}}
}}
{{Cita
| cita = Viure és una tria constant, i sovint triem la [[submissió]] disfressada de seny per no haver de mirar de front la nostra pròpia [[covardia]].
| lloc = ''La salvatge''
| data = 1994
| refs = {{sfn|Simó|1994|p=45}}
}}
{{Cita
| cita = Perquè estimar és un acte d'una supèrbia infinita: pensem que el nostre sentiment és prou fort per a salvar l'altre, sense adonar-nos que sovint l'estem enfonsant en la nostra pròpia ombra.
| lloc = ''Ídols''
| data = 1989
| refs = {{sfn|Simó|1989|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = Jo no soc una escriptora que fa periodisme; soc una periodista que escriu novel·les. El [[periodisme]] m'ha ensenyat a mirar el món sense romanticismes barats.
| lloc = Entrevista a la revista ''Serra d'Or''
| data = novembre de 1993
| refs = &lt;ref&gt;{{Ref-revista|títol=Isabel-Clara Simó, la voluntat de narrar|publicació=[[Serra d'Or]]|any=1993|mes=novembre|número=407|pàgines=24-27}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La independència de les dones no s'aconsegueix només amb lleis, sinó trencant el mirall on els homes ens han fet mirar durant segles per veure'ns tal com ells volien.
| lloc = Entrevista al diari ''Avui''
| data = [[24 d'abril]] de [[2003]]
| refs = &lt;ref&gt;{{Ref-notícia|títol=Isabel-Clara Simó: «El feminisme institucionalitzat corre el perill de perdre el carrer»|obra=[[Avui]]|data=2003-04-24|pàgina=32}}&lt;/ref&gt;
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Amills|nom=Roser|cognom2=Amela|nom2=Víctor|títol=Paraules d'amor: conèixer i estimar|editorial=Premsa Catalana|any=2012|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=Júlia|editorial=La Magrana|any=1983|isbn=8474101185|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=Ídols|editorial=Edicions 62|any=1989|isbn=8429729357|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=La salvatge|editorial=Columna|any=1994|isbn=847809650X|llengua=català}}

{{ORDENA: Simó i Monllor, Isabel-Clara}}
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Novel·listes catalans]]</text>
      <sha1>6r24bi53tuphs4pho64f43e1y6mb7oc</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146132</id>
      <parentid>146131</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:38:54Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Citacions */</comment>
      <origin>146132</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="5365" sha1="dez2wmq7gle7jfro74mtutcc3m8qg28" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Isabel-Clara Simó i Monllor}}''' ([[Alcoi]], Alcoià, [[4 d'abril]] de [[1943]] - [[Barcelona]], [[13 de gener]] de [[2020]]) és una [[escriptora]], periodista i política valenciana. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Jo no soc una escriptora que fa periodisme; soc una periodista que escriu novel·les. El [[periodisme]] m'ha ensenyat a mirar el món sense romanticismes barats.
| lloc = Entrevista a la revista ''Serra d'Or''
| data = novembre de 1993
| refs = &lt;ref&gt;{{Ref-revista|títol=Isabel-Clara Simó, la voluntat de narrar|publicació=[[Serra d'Or]]|any=1993|mes=novembre|número=407|pàgines=24-27}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La independència de les dones no s'aconsegueix només amb lleis, sinó trencant el mirall on els homes ens han fet mirar durant segles per veure'ns tal com ells volien.
| lloc = Entrevista al diari ''Avui''
| data = [[24 d'abril]] de [[2003]]
| refs = &lt;ref&gt;{{Ref-notícia|títol=Isabel-Clara Simó: «El feminisme institucionalitzat corre el perill de perdre el carrer»|obra=[[Avui]]|data=2003-04-24|pàgina=32}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El [[talent]] és vist com una [[amenaça]] pels qui no en tenen.
| lloc = ''Paraules d'amor: conèixer i estimar''
| data = 2012
| refs = {{sfn|Amills|Amela|2012|p=87}}
}}
{{Cita
| cita = Els [[llibres]] ens han de fer pensar, però els hem transformat en [[mercaderia]].
| lloc = Entrevista al portal ''Llegir en cas d'incendi''
| data = [[Febrer]] de [[2016]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |cognom=Costa |nom=Nur |url=http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/02/isabel-clara-simo-jonas/ |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: “Els llibres ens han de fer pensar, però els hem transformat en mercaderia” |obra=Llegir en cas d'incendi |data=02-2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200113114213/http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/02/isabel-clara-simo-jonas/ |arxiudata=1578915733 }}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Recuperar una llengua que s'ha mort és pràcticament impossible. Jo espere que el procés no siga tan llarg i no perdem el [[català]], perquè la nostra llengua està en perill de [[mort]].
| lloc = Entrevista a ''Vilaweb''
| data = [[7 de febrer]] de [[2016]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|cognom=Rexach Fumanya|nom=Josep|url= http://www.vilaweb.cat/noticies/isabel-clara-simo-fer-se-gran-es-una-merda/|títol= Isabel-Clara Simó: 'La nostra llengua està en perill de mort'|consulta= 20 octubre 2016|obra=Vilaweb |editor= VilaWeb|data=7-2-2016 |llengua= català}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Sóc molt desgraciada si no escric i malgrat tots els problemes que he tenu, m'he tornat a enganxar, és com una [[droga]].
| lloc = Entrevista a ''El Mundo''
| data = [[3 de febrer]] de [[2017]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |cognom=Hernandis |nom=Miquel |url=https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2017/02/03/589315a4468aebd53d8b45ff.html |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: &quot;Sóc molt desgraciada si no escric&quot; |obra=El Mundo |data=03-02-2017}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Les [[dones]] de la meva generació vam trencar moltes cadenes i vam obrir moltes portes. Hem aportat a la literatura la veu de la dona, l'acabament dels tabús, hem començat a parlar.
| lloc = Entrevista al programa de televisió ''El diván''
| data = [[12 d'agost]] de [[2019]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |url=https://www.catorze.cat/noticia/13561/isabel-clara/simo/dones/meva/generacio/vam/trencar/moltes/cadenes |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: «Les dones de la meva generació vam trencar moltes cadenes» |obra=Catorze |data=agost 2019 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200113131208/https://www.catorze.cat/noticia/13561/isabel-clara/simo/dones/meva/generacio/vam/trencar/moltes/cadenes |arxiudata=1578921128 }}&lt;/ref&gt;
}}
=== Obra literària ===
{{Cita
| cita = Perquè estimar és un acte d'una supèrbia infinita: pensem que el nostre sentiment és prou fort per a salvar l'altre, sense adonar-nos que sovint l'estem enfonsant en la nostra pròpia ombra.
| lloc = ''Ídols''
| data = 1989
| refs = {{sfn|Simó|1989|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = La [[història]] no la fan els herois, sinó la fam, les necessitats i les misèries de la pobra gent. Els rics només en recullen els fruits i hi posen el seu nom a les pàgines.
| lloc = Capítol I de ''Júlia''
| data = 1983
| refs = {{sfn|Simó|1983|p=14}}
}}
{{Cita
| cita = Viure és una tria constant, i sovint triem la [[submissió]] disfressada de seny per no haver de mirar de front la nostra pròpia [[covardia]].
| lloc = ''La salvatge''
| data = 1994
| refs = {{sfn|Simó|1994|p=45}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Amills|nom=Roser|cognom2=Amela|nom2=Víctor|títol=Paraules d'amor: conèixer i estimar|editorial=Premsa Catalana|any=2012|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=Júlia|editorial=La Magrana|any=1983|isbn=8474101185|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=Ídols|editorial=Edicions 62|any=1989|isbn=8429729357|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=La salvatge|editorial=Columna|any=1994|isbn=847809650X|llengua=català}}

{{ORDENA: Simó i Monllor, Isabel-Clara}}
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Novel·listes catalans]]</text>
      <sha1>dez2wmq7gle7jfro74mtutcc3m8qg28</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146133</id>
      <parentid>146132</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:39:06Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146133</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="5369" sha1="dsnzrcji5c6mkbm18wz2u0yv9587mh4" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Isabel-Clara Simó i Monllor}}''' ([[Alcoi]], Alcoià, [[4 d'abril]] de [[1943]] - [[Barcelona]], [[13 de gener]] de [[2020]]) és una [[escriptora]], periodista i política valenciana. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Jo no soc una escriptora que fa periodisme; soc una periodista que escriu novel·les. El [[periodisme]] m'ha ensenyat a mirar el món sense romanticismes barats.
| lloc = Entrevista a la revista ''Serra d'Or''
| data = novembre de 1993
| refs = &lt;ref&gt;{{Ref-publicació|títol=Isabel-Clara Simó, la voluntat de narrar|publicació=[[Serra d'Or]]|any=1993|mes=novembre|número=407|pàgines=24-27}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La independència de les dones no s'aconsegueix només amb lleis, sinó trencant el mirall on els homes ens han fet mirar durant segles per veure'ns tal com ells volien.
| lloc = Entrevista al diari ''Avui''
| data = [[24 d'abril]] de [[2003]]
| refs = &lt;ref&gt;{{Ref-notícia|títol=Isabel-Clara Simó: «El feminisme institucionalitzat corre el perill de perdre el carrer»|obra=[[Avui]]|data=2003-04-24|pàgina=32}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El [[talent]] és vist com una [[amenaça]] pels qui no en tenen.
| lloc = ''Paraules d'amor: conèixer i estimar''
| data = 2012
| refs = {{sfn|Amills|Amela|2012|p=87}}
}}
{{Cita
| cita = Els [[llibres]] ens han de fer pensar, però els hem transformat en [[mercaderia]].
| lloc = Entrevista al portal ''Llegir en cas d'incendi''
| data = [[Febrer]] de [[2016]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |cognom=Costa |nom=Nur |url=http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/02/isabel-clara-simo-jonas/ |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: “Els llibres ens han de fer pensar, però els hem transformat en mercaderia” |obra=Llegir en cas d'incendi |data=02-2016 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200113114213/http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/02/isabel-clara-simo-jonas/ |arxiudata=1578915733 }}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Recuperar una llengua que s'ha mort és pràcticament impossible. Jo espere que el procés no siga tan llarg i no perdem el [[català]], perquè la nostra llengua està en perill de [[mort]].
| lloc = Entrevista a ''Vilaweb''
| data = [[7 de febrer]] de [[2016]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|cognom=Rexach Fumanya|nom=Josep|url= http://www.vilaweb.cat/noticies/isabel-clara-simo-fer-se-gran-es-una-merda/|títol= Isabel-Clara Simó: 'La nostra llengua està en perill de mort'|consulta= 20 octubre 2016|obra=Vilaweb |editor= VilaWeb|data=7-2-2016 |llengua= català}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Sóc molt desgraciada si no escric i malgrat tots els problemes que he tenu, m'he tornat a enganxar, és com una [[droga]].
| lloc = Entrevista a ''El Mundo''
| data = [[3 de febrer]] de [[2017]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |cognom=Hernandis |nom=Miquel |url=https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2017/02/03/589315a4468aebd53d8b45ff.html |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: &quot;Sóc molt desgraciada si no escric&quot; |obra=El Mundo |data=03-02-2017}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Les [[dones]] de la meva generació vam trencar moltes cadenes i vam obrir moltes portes. Hem aportat a la literatura la veu de la dona, l'acabament dels tabús, hem començat a parlar.
| lloc = Entrevista al programa de televisió ''El diván''
| data = [[12 d'agost]] de [[2019]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web |url=https://www.catorze.cat/noticia/13561/isabel-clara/simo/dones/meva/generacio/vam/trencar/moltes/cadenes |consulta=13 gener 2020 |títol=Isabel-Clara Simó: «Les dones de la meva generació vam trencar moltes cadenes» |obra=Catorze |data=agost 2019 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200113131208/https://www.catorze.cat/noticia/13561/isabel-clara/simo/dones/meva/generacio/vam/trencar/moltes/cadenes |arxiudata=1578921128 }}&lt;/ref&gt;
}}
=== Obra literària ===
{{Cita
| cita = Perquè estimar és un acte d'una supèrbia infinita: pensem que el nostre sentiment és prou fort per a salvar l'altre, sense adonar-nos que sovint l'estem enfonsant en la nostra pròpia ombra.
| lloc = ''Ídols''
| data = 1989
| refs = {{sfn|Simó|1989|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = La [[història]] no la fan els herois, sinó la fam, les necessitats i les misèries de la pobra gent. Els rics només en recullen els fruits i hi posen el seu nom a les pàgines.
| lloc = Capítol I de ''Júlia''
| data = 1983
| refs = {{sfn|Simó|1983|p=14}}
}}
{{Cita
| cita = Viure és una tria constant, i sovint triem la [[submissió]] disfressada de seny per no haver de mirar de front la nostra pròpia [[covardia]].
| lloc = ''La salvatge''
| data = 1994
| refs = {{sfn|Simó|1994|p=45}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Amills|nom=Roser|cognom2=Amela|nom2=Víctor|títol=Paraules d'amor: conèixer i estimar|editorial=Premsa Catalana|any=2012|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=Júlia|editorial=La Magrana|any=1983|isbn=8474101185|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=Ídols|editorial=Edicions 62|any=1989|isbn=8429729357|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Simó|nom=Isabel-Clara|títol=La salvatge|editorial=Columna|any=1994|isbn=847809650X|llengua=català}}

{{ORDENA: Simó i Monllor, Isabel-Clara}}
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Novel·listes catalans]]</text>
      <sha1>dsnzrcji5c6mkbm18wz2u0yv9587mh4</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Plantilla:Geografia</title>
    <ns>10</ns>
    <id>10187</id>
    <revision>
      <id>146160</id>
      <parentid>140295</parentid>
      <timestamp>2026-06-26T10:15:12Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>Contingut canviat per '&lt;includeonly&gt;{{#invoke:Geografia|infotaula}}&lt;/includeonly&gt;&lt;noinclude&gt; {{Ús de la plantilla}} &lt;/noinclude&gt;'</comment>
      <origin>146160</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="106" sha1="33o7d4rkshbolxdcr2zntcftd8xaai6" xml:space="preserve">&lt;includeonly&gt;{{#invoke:Geografia|infotaula}}&lt;/includeonly&gt;&lt;noinclude&gt;
{{Ús de la plantilla}}
&lt;/noinclude&gt;</text>
      <sha1>33o7d4rkshbolxdcr2zntcftd8xaai6</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez</title>
    <ns>0</ns>
    <id>15371</id>
    <revision>
      <id>146118</id>
      <parentid>145666</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T16:17:54Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146118</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="9360" sha1="hhlzojr18hqzfu0g18uk3786hw7zswd" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|Matèria de Bretanya|1976|pp=23}}
}}
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per Intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = 
| data = 
| original = Yo aprendí a leer muy pronto, no por inteligencia sino por curiosidad de las coses. Aprendí a leer en el Quijote y después me hice corsaria con Salgari.
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita =....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre l meu persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita =... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = 
| data = 
| original = ...te diré que mi abuelo es la persona a quien yo más he querido. Cuando él murió creo que mi capacidad de querer murió un poco también....
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita =Des de xicoteta he viscut a València i per això em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita =És molt difícil conrear la nostra llengua ací a València. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d’altres no fan més que dir qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de Portugal.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita =Tinc publicats dos llibres de poesia, però això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita =No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la dona que sóc.
| lloc = 
| data = 
| original = No tengo ningún complejo de inferioridad y además estoy contentísima de ser mujer. Bueno, de ser la mujer que soy.
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita =Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la literatura.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita =M’agrada la història. El que no m’agrada és la novel·la, i la poesia, a penes.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}

{{Cita
| cita =Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tot el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit.
| data = 1992
| original = 
| idioma = 
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}

{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| idioma = català
| original = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els ulls de l'ànima, perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'escorça de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| idioma = català
| original = Altea era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor biblioteca.
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| idioma = català
| original = Escriure en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de fidelitat a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data =  23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs =  
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;

&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;

}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|any=1976|títol=Matèria de Bretanya|lloc=València|editorial=Tres i Quatre|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors en castellà]]
[[Categoria:Escriptors valencians]]</text>
      <sha1>hhlzojr18hqzfu0g18uk3786hw7zswd</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146119</id>
      <parentid>146118</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T16:18:30Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Bibliografia */</comment>
      <origin>146119</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="9573" sha1="nq64y0fo488v1oonynuke04kdf0piic" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|Matèria de Bretanya|1976|pp=23}}
}}
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per Intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = 
| data = 
| original = Yo aprendí a leer muy pronto, no por inteligencia sino por curiosidad de las coses. Aprendí a leer en el Quijote y después me hice corsaria con Salgari.
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita =....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre l meu persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita =... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = 
| data = 
| original = ...te diré que mi abuelo es la persona a quien yo más he querido. Cuando él murió creo que mi capacidad de querer murió un poco también....
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita =Des de xicoteta he viscut a València i per això em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita =És molt difícil conrear la nostra llengua ací a València. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d’altres no fan més que dir qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de Portugal.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita =Tinc publicats dos llibres de poesia, però això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita =No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la dona que sóc.
| lloc = 
| data = 
| original = No tengo ningún complejo de inferioridad y además estoy contentísima de ser mujer. Bueno, de ser la mujer que soy.
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita =Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la literatura.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita =M’agrada la història. El que no m’agrada és la novel·la, i la poesia, a penes.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}

{{Cita
| cita =Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tot el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit.
| data = 1992
| original = 
| idioma = 
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}

{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| idioma = català
| original = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els ulls de l'ànima, perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'escorça de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| idioma = català
| original = Altea era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor biblioteca.
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| idioma = català
| original = Escriure en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de fidelitat a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data =  23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs =  
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;

&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;

}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors en castellà]]
[[Categoria:Escriptors valencians]]</text>
      <sha1>nq64y0fo488v1oonynuke04kdf0piic</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146120</id>
      <parentid>146119</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T16:34:13Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146120</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="16953" sha1="gpzvkhlllnb1fdv08aj0li69179bmye" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = Entrevista autobiogràfica, recollida a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meu persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = Memòries d'infantesa a Altea, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = Epistolari i records sobre l'avi Francesc Martínez, recollits a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per això em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = Declaracions sobre la identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = Reflexions sobre la situació sociolingüística, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = Reflexions sobre la situació de l'escriptor, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = Reflexions sobre la unitat de la llengua, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = Converses sobre els seus estudis d'història, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, però això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = Declaracions sobre els seus poemaris, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona]] que sóc.
| lloc = Converses sobre feminisme i identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = Converses sobre el paper de les escriptores, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = Declaracions sobre la seua vocació principal de recerca, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tot el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}


{{Cita
| cita =....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre l meu persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = Memòries d'infantesa a Altea, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| original = ....mi abuelo...decía que era una vergüenza que sus nietos no supieran hablar valenciano......sobre mi persona dispuso que iría a costura porque, con el trato con otras niñas del pueblo, pudiera adquirir un mejor conocimiento idiomático.
| idioma = castellà
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita =És molt difícil conrear la nostra llengua ací a València. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = Reflexions sobre la situació sociolingüística, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| original = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a València. La ciutat està tota castellanitzada.
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}

{{Cita
| cita =Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el messed, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = Reflexions sobre la unitat de la llengua, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| original = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de Portugal.
| lloc = Converses sobre els seus estudis d'història i literatura medieval, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| original = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de Portugal.
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita =No tinc cap complex d'inferioritat i a mès estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la dona que sóc.
| lloc = Converses sobre feminisme i identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| original = No tengo ningún complejo de inferioridad y además estoy contentísima de ser mujer. Bueno, de ser la mujer que soy.
| idioma = castellà
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita =Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la literatura.
| lloc = Converses sobre el paper de les escriptores, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| original = Personalmente creo que la mujer sí que ha jugado un papel muy importante en la literatura.
| idioma = castellà
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita =M’agrada la història. El que no m’agrada és la novel·la, i la poesia, a penes.
| lloc = Declaracions sobre la seua vocació principal com a investigadora de la Corona d'Aragó, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| original = M’agrada la història. El que no m’agrada és la novel·la, i la poesia, a penes.
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}

{{Cita
| cita =Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tot el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit.
| data = 1992
| original = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tot el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}


{{Cita
| cita =....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre l meu persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita =És molt difícil conrear la nostra llengua ací a València. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita =Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de Portugal.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita =No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la dona que sóc.
| lloc = 
| data = 
| original = No tengo ningún complejo de inferioridad y además estoy contentísima de ser mujer. Bueno, de ser la mujer que soy.
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita =Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la literatura.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita =M’agrada la història. El que no m’agrada és la novel·la, i la poesia, a penes.
| lloc = 
| data = 
| original = 
| idioma = 
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}

{{Cita
| cita =Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tot el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit.
| data = 1992
| original = 
| idioma = 
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| idioma = català
| original = Altea era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor biblioteca.
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| idioma = català
| original = Escriure en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de fidelitat a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}
=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| idioma = català
| original = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els ulls de l'ànima, perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'escorça de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data =  23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs =  
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors en castellà]]
[[Categoria:Escriptors valencians]]</text>
      <sha1>gpzvkhlllnb1fdv08aj0li69179bmye</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146121</id>
      <parentid>146120</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:17:05Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146121</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="9508" sha1="t2mbzfq63niplprivvtuzsk42y52xl0" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = Entrevista autobiogràfica, recollida a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = Memòries d'infantesa a Altea, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = Epistolari i records sobre l'avi Francesc Martínez, recollits a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per isso em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = Declaracions sobre la identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = Reflexions sobre la situació sociolingüística, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = Reflexions sobre la situació de l'escriptor, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = Reflexions sobre la unitat de la llengua, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = Converses sobre els seus estudis d'història i literatura medieval, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = Declaracions sobre els seus poemaris, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona hinge|dona]] que sóc.
| lloc = Converses sobre feminisme i identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = Converses sobre el paper de les escriptores, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = Declaracions sobre la seua vocació principal de recerca i com a investigadora de la Corona d'Aragó, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data = 23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors valencians]]
[[Categoria:Escriptors en català]]</text>
      <sha1>t2mbzfq63niplprivvtuzsk42y52xl0</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146122</id>
      <parentid>146121</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:18:00Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Citacions sobre Carmelina */</comment>
      <origin>146122</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="9556" sha1="4fas6dscgr71a2x83wpys5nnchj311k" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = Entrevista autobiogràfica, recollida a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = Memòries d'infantesa a Altea, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = Epistolari i records sobre l'avi Francesc Martínez, recollits a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per isso em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = Declaracions sobre la identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = Reflexions sobre la situació sociolingüística, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = Reflexions sobre la situació de l'escriptor, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = Reflexions sobre la unitat de la llengua, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = Converses sobre els seus estudis d'història i literatura medieval, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = Declaracions sobre els seus poemaris, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona hinge|dona]] que sóc.
| lloc = Converses sobre feminisme i identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = Converses sobre el paper de les escriptores, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = Declaracions sobre la seua vocació principal de recerca i com a investigadora de la Corona d'Aragó, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

=== ''La meva cambra més estimada'' (2020) ===
== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data = 23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors valencians]]
[[Categoria:Escriptors en català]]</text>
      <sha1>4fas6dscgr71a2x83wpys5nnchj311k</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146123</id>
      <parentid>146122</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:18:29Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146123</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="9556" sha1="gsy358xqqmncsl0t8do31llghlnw813" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

=== ''La meva cambra més estimada'' (2020) ===
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = Entrevista autobiogràfica, recollida a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = Memòries d'infantesa a Altea, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = Epistolari i records sobre l'avi Francesc Martínez, recollits a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per isso em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = Declaracions sobre la identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = Reflexions sobre la situació sociolingüística, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = Reflexions sobre la situació de l'escriptor, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = Reflexions sobre la unitat de la llengua, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = Converses sobre els seus estudis d'història i literatura medieval, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = Declaracions sobre els seus poemaris, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona hinge|dona]] que sóc.
| lloc = Converses sobre feminisme i identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = Converses sobre el paper de les escriptores, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = Declaracions sobre la seua vocació principal de recerca i com a investigadora de la Corona d'Aragó, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}
== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data = 23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors valencians]]
[[Categoria:Escriptors en català]]</text>
      <sha1>gsy358xqqmncsl0t8do31llghlnw813</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146124</id>
      <parentid>146123</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:19:03Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>/* La meva cambra més estimada (2020) */</comment>
      <origin>146124</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="9557" sha1="boj04g0fqrsp4vsmku1wwon12xw4q8c" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

=== ''La meva cambra més estimada'' (2020) ===
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = Entrevista autobiogràfica, recollida a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = Memòries d'infantesa a Altea, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = Epistolari i records sobre l'avi Francesc Martínez, recollits a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per ixò em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = Declaracions sobre la identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = Reflexions sobre la situació sociolingüística, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = Reflexions sobre la situació de l'escriptor, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = Reflexions sobre la unitat de la llengua, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = Converses sobre els seus estudis d'història i literatura medieval, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = Declaracions sobre els seus poemaris, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona hinge|dona]] que sóc.
| lloc = Converses sobre feminisme i identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = Converses sobre el paper de les escriptores, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = Declaracions sobre la seua vocació principal de recerca i com a investigadora de la Corona d'Aragó, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data = 23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors valencians]]
[[Categoria:Escriptors en català]]</text>
      <sha1>boj04g0fqrsp4vsmku1wwon12xw4q8c</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146125</id>
      <parentid>146124</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:30:01Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Bibliografia */</comment>
      <origin>146125</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="9576" sha1="3ut3xy4x9j1yxtwh1qgt5mdnwlspt6e" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

=== ''La meva cambra més estimada'' (2020) ===
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = Entrevista autobiogràfica, recollida a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = Memòries d'infantesa a Altea, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = Epistolari i records sobre l'avi Francesc Martínez, recollits a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per ixò em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = Declaracions sobre la identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = Reflexions sobre la situació sociolingüística, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = Reflexions sobre la situació de l'escriptor, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = Reflexions sobre la unitat de la llengua, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = Converses sobre els seus estudis d'història i literatura medieval, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = Declaracions sobre els seus poemaris, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona hinge|dona]] que sóc.
| lloc = Converses sobre feminisme i identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = Converses sobre el paper de les escriptores, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = Declaracions sobre la seua vocació principal de recerca i com a investigadora de la Corona d'Aragó, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|La meva cambra més estimada|2020|pp=53}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data = 23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=Del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià|isbn=9788412158410}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors valencians]]
[[Categoria:Escriptors en català]]</text>
      <sha1>3ut3xy4x9j1yxtwh1qgt5mdnwlspt6e</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146126</id>
      <parentid>146125</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:30:31Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>/* La meva cambra més estimada (2020) */</comment>
      <origin>146126</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="9576" sha1="phxa2vf3qaped26pv81fsojmcljklkv" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

=== ''La meva cambra més estimada'' (2020) ===
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = Entrevista autobiogràfica, recollida a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = Memòries d'infantesa a Altea, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = Epistolari i records sobre l'avi Francesc Martínez, recollits a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per ixò em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = Declaracions sobre la identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = Reflexions sobre la situació sociolingüística, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = Reflexions sobre la situació de l'escriptor, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = Reflexions sobre la unitat de la llengua, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = Converses sobre els seus estudis d'història i literatura medieval, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = Declaracions sobre els seus poemaris, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona hinge|dona]] que sóc.
| lloc = Converses sobre feminisme i identitat, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = Converses sobre el paper de les escriptores, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = Declaracions sobre la seua vocació principal de recerca i com a investigadora de la Corona d'Aragó, recollides a ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=53}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data = 23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=Del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià|isbn=9788412158410}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors valencians]]
[[Categoria:Escriptors en català]]</text>
      <sha1>phxa2vf3qaped26pv81fsojmcljklkv</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146127</id>
      <parentid>146126</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:31:18Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* La meva cambra més estimada (2020) */</comment>
      <origin>146127</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="8847" sha1="6z1dq20ng18rcmcneqhen6uw5wm0yqn" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

=== ''La meva cambra més estimada'' (2020) ===
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per ixò em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona hinge|dona]] que sóc.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=53}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data = 23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=Del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià|isbn=9788412158410}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors valencians]]
[[Categoria:Escriptors en català]]</text>
      <sha1>6z1dq20ng18rcmcneqhen6uw5wm0yqn</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146128</id>
      <parentid>146127</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:32:29Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>Docosong ha mogut [[Carmelina Sánchez-Cutillas]] a [[Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez]]: nom complet</comment>
      <origin>146127</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="8847" sha1="6z1dq20ng18rcmcneqhen6uw5wm0yqn" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez''' ([[Madrid]], [[23 de juny]] de 1920 — [[València]], [[22 de febrer]] de 2009) fou una historiadora, poeta i escriptora valenciana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Altea]] era un món clos i perfecte, on el mar marcava el ritme dels nostres dies i les històries dels vells pescadors eren la nostra millor [[biblioteca]].
| lloc = Entrevista sobre la gènesi de la seva obra a la premsa valenciana
| data = octubre de 1980
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elpais.com/diario/2009/02/24/necrologicas/1235430002_850215.html|títol=Carmelina Sánchez-Cutillas, escritora rebelde de la postguerra|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=24 febrer 2009|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = Jo, que deteste la paraula “poetessa”, no puc negar que la dona posa un sentiment particular en allò que escriu, com tout el que fa; posa la seua forma especial de veure les coses, i les seues femenines experiències. Tanmateix, no crec, però, que deguem de diferenciar una literatura femenina de la masculina.
| lloc = «Dona i literatura», mecanoscrit inèdit
| data = 1992
| refs = &lt;ref name=mecanoscrit/&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Escriure]] en la nostra llengua durant els anys més foscos de la postguerra no era un simple acte literari; era un acte de resistència íntima i de [[fidelitat]] a la memòria del nostre poble.
| lloc = Discurs d'homenatge col·lectiu a escriptores valencianes
| data = novembre de 1992
| refs = {{sfn|Lacueva|2019|loc=citació 45}}
}}

=== ''Matèria de Bretanya'' (1976) ===
{{Cita
| cita = He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. 
| lloc = Pròleg de ''Matèria de Bretanya''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}
{{Cita
| cita = El meu avi deia que les coses s'han de mirar amb els [[ulls]] de l'[[ànima]], perquè els ulls de la cara sovint s'equivoquen i només veuen l'[[escorça]] de la vida.
| lloc = ''Matèria de banyallufes''
| data = 1976
| refs = {{sfn|Sánchez-Cutillas|1976|loc=pàg. 23}}
}}

=== ''La meva cambra més estimada'' (2020) ===
{{Cita
| cita = Jo vaig aprendre a llegir molt aviat, no per intel·ligència sinó per [[curiositat]] de les coses. Vaig aprendre a llegir en el Quixot i després em vaig fer corsària amb Salgari. 
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=15}}
}}
{{Cita
| cita = ....el meu avi...deia que era una vergonya que els seus néts no sabien parlar valencià......sobre la meua persona va disposar que aniria a costura perquè, amb el tracte amb altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=25}}
}}
{{Cita
| cita = ... et diré que el meu avi és la persona a qui jo més he estimat. Quan ell va morir crec que la meva capacitat de voler morir una mica també ....
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=29}}
}}
{{Cita
| cita = Des de xicoteta he viscut a [[València]] i per ixò em considere valenciana i desitge ser-ho
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=36}}
}}
{{Cita
| cita = És molt difícil conrear la nostra llengua ací a [[València]]. La ciutat està tota castellanitzada.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = La societat rebutja aquell qui escriu en valencià. I uns i d'altres no fan més que dir ''qué llàstima que esto lo hayas escrito en valenciano''.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Amb tot però, ací a València alguns em blasmen per emprar mots catalans en lloc dels valencians; jo trobe que tot és el mateix, i que el valencià qui renega dels seus avant-passats catalans és perquè seria moro.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=39}}
}}
{{Cita
| cita = Les meues preferències poètiques es redueixen a l’únic que conec, que és la poesia medieval, tant la nostra com la castellana, la francesa i la de [[Portugal]].
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| idioma = valencià
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=40}}
}}
{{Cita
| cita = Tinc publicats dos llibres de poesia, perfection això no vol dir que jo siga poeta perquè els poemes em van brollar de sobte, com eixes mates d’herba que creixen entre les teues o dalt del tot un campanar....
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=40-41}}
}}
{{Cita
| cita = No tinc cap complex d'inferioritat i a més estic contentíssima de ser dona. Bé, de ser la [[dona hinge|dona]] que sóc.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=47}}
}}
{{Cita
| cita = Personalment crec que la dona sí que ha jugat un paper molt important en la [[literatura]].
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=48}}
}}
{{Cita
| cita = M’agrada la [[història]]. El que no m’agrada és la [[novel·la]], i la [[poesia]], a penes.
| lloc = ''La meva cambra més estimada''
| data = 2020
| refs = {{sfn|Del Romero Sánchez-Cutillas|2020|pp=53}}
}}

== Citacions sobre Carmelina ==
{{Cita
| cita = “Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes” 
| lloc = “À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas”, en el Diario de la Cultura
| data = 23 de septiembre de 2020
| autor = Matilde Alcaraz.
| original = 
| idioma = valencià
| refs = &lt;ref name=&quot;apunt&quot;/&gt;
}}
{{Cita
| cita = ...Carmelina Sánchez-Cutillas és, sens dubte, la gran escriptora valenciana del segle XX. 
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu||
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}
{{Cita
| cita = Carmelina Sánchez-Cutillas mereix formar part del cànon perquè, senzillament, és una escriptora genial, autora d’una obra absolutament excepcional en el seu context.
| lloc = Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS. La veu |V| dels llibres. Revista d’informaciò i crítica literaria.
| data = 15 de febrer de 2020
| original = 
| idioma = valencià
| refs = 
}}

== Referències ==
{{referències|refs=
&lt;ref name=mecanoscrit&gt;CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS «Des de les fronteres del silenci» Material didàctic per a Batxillerat Joan Borja i Sanz Maria Àngels Francés Díez. Acadèmia Valencina de la Llengua. Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora de l’any 2020&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;apunt&quot;&gt;{{ref-web|títol=À Punt estrena el primer documental sobre l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas|url=https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/punt-estrena-primer-documental-l-escriptora-carmelina-sanchez-cutillas_132_6239930.html|editor=Diario de la Cultura|llengua=valencià|consulta=24 de febrer de 2021}}&lt;/ref&gt;
&lt;ref name=&quot;la veu&quot;&gt;{{ref-web |títol= Carmelina Sánchez-Cutillas, ençà i enllà de 'Matèria de Bretanya' LA RODA DEL TEMPS |url= https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31152/carmelina-sanchez-cutillas-materia-bretanya |editor= La veu |4= v |5= dels llibres |llengua= valencià |consulta= 6 de març de 2021 }}{{Enllaç no actiu|date=1776285901 }}&lt;/ref&gt;
}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom=Luis|cognom=Del Romero Sánchez-Cutillas|any=2020|títol=La meva cambra més estimada|lloc=València|editorial=Vincle Panorama|llengua=valencià|isbn=9788412158410}}
*{{ref-llibre|títol=Dones i literatura: la darrera generació de la postguerra|nom=Maria|cognom=Lacueva|editorial=Institució Alfons el Magnànim|data=2019|isbn=9788478228010|llengua=valencià}}
*{{ref-llibre|títol=Matèria de banyallufes|nom=Carmelina|cognom=Sánchez-Cutillas|editorial=Editorial Tres i Quatre|any=1976|isbn=9788485211142|llengua=valencià}}

{{ORDENA:Sánchez-Cutillas, Carmelina}}
[[Categoria:Escriptors valencians]]
[[Categoria:Escriptors en català]]</text>
      <sha1>6z1dq20ng18rcmcneqhen6uw5wm0yqn</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Oliver Cromwell</title>
    <ns>0</ns>
    <id>18221</id>
    <revision>
      <id>146156</id>
      <parentid>146050</parentid>
      <timestamp>2026-06-26T07:54:18Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146156</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="5550" sha1="e4y8bn8jwxmdq9u1lik2jm3plm5ecxw" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Oliver Cromwell}}''' ([[Huntingdon]], [[25 d'abril]] de 1599 — [[Londres]], [[3 de setembre]] de 1658) fou un líder militar i polític anglès que va enderrocar la monarquia de Carles I, va dirigir l'exèrcit parlamentari en la Guerra Civil anglesa i va governar les Illes Britàniques com a Lord Protector des de 1653 fins a la seva mort.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Prefereixo tenir un capità senzill amb la seva capa de llana, que sàpiga per què lluita i estimi allò que sap, que no pas un d'aquells que anomeneu cavallers i que no és res més que això.
| original = I had rather have a plain russet-coated captain that knows what he fights for, and loves what he knows, than that which you call a gentleman and is nothing else.
| idioma = anglès
| lloc = Carta enviada a Sir William Spring sobre la selecció i disciplina dels oficials del seu exèrcit de nou encuny (''New Model Army'')
| data = 11 de setembre de 1643
| refs = {{sfn|Heinl|1966|p=162}}
}}
{{Cita
| cita = Això no és sinó la mà de [[Déu]], i a Ell pertany tota la [[glòria]] d'aquesta victòria.
| original = This is none other but the hand of God; and to Him alone belongs the glory of this victory.
| idioma = anglès
| lloc = Carta enviada al president de la Cambra dels Comuns immediatament després de la decisiva victòria parlamentària
| data = 14 de juny de 1645
| refs = {{sfn|Heinl|1966|p=331}}
}}
{{Cita
| cita = Senyor Lely, vull que pinteu el meu retrat destacant totes aquestes asprors, barres i berrugues tal com em veieu; en cas contrari, no us pagaré ni un cèntim per ell.
| original = Mr Lely, I desire you would use all your skill to paint my picture truly like me, and not flatter me at all; but remark all these roughnesses, pimples, warts, and everything as you see me, otherwise I will never pay a farthing for it.
| idioma = anglès
| lloc = Instrucció directa al pintor de la cort, Sir Peter Lely, recollida històricament per l'escriptor Horace Walpole. És l'origen de la famosa expressió anglesa ''«warts and all»''
| data = 1653
| refs = {{sfn|Walpole|1762|p=14}}
}}
{{Cita
| cita = Estic convençut que aquest ha estat un just judici de Déu sobre aquests bàrbars misers... i que tendirà a prevenir l'efusió de sang en el futur.
| original = I am persuaded that this is a righteous judgment of God upon these barbarous wretches... and that it will tend to prevent the effusion of blood for the future.
| idioma = anglès
| lloc = Informe oficial enviat al Parlament anglès després de l'extermini de la guarnició reialista en el setge de Drogheda
| data = 17 de setembre de 1649
| refs = {{sfn|Heinl|1966|p=269}}
}}

=== Atribuïdes ===
{{Cita
| cita = L'[[exèrcit]] no pot permetre's l'estancament; si no avancem per colpejar l'[[enemic]] amb resolució, la inacció consumirà la moral dels nostres propis homes abans que les malalties ho facin.
| original = The army cannot afford stagnation; if we do not go forward to strike the enemy with resolution, inaction will consume the morale of our own men before disease does.
| idioma = anglès
| lloc = Discurs militar defensant la reestructuració ofensiva de les forces del Parlament
| data = 2 d'abril de 1645
| refs = {{sfn|Heinl|1966|p=19}}
}}
{{Cita
| cita = Ningú puja tan alt com aquell que no sap cap a on va.
| original = A man never rises so high as when he knows not whither he is going.
| idioma = anglès
| lloc = Màxima de caràcter polític i filosòfic sobre l'ambició, recollida per Jean-François Paul de Gondi (Cardenal de Retz) en les seves memòries històriques després d'entrevistar-se amb l'entorn de Cromwell
| data = 1647
| refs = {{sfn|Morley|1900|p=234}}
}}
{{Cita
| cita = Confieu en [[Déu]], nois, i mantingueu la [[pólvora]] seca!
| original = Trust in God, my boys, and keep your powder dry!
| idioma = anglès
| lloc = Ordre militar dictada a les seves tropes en creuar el riu abans de la Batalla de Dunbar
| data = 3 de setembre de 1650
| refs = {{sfn|Heinl|1966|p=242}}
}}
{{Cita
| cita = En qüestions de comandament, els soldats no han de discutir les ordres, sinó obeir-les de forma immediata. El dret a debatre pertany al consell, no a les files.
| original = In matters of command, soldiers must not dispute orders, but obey them with immediacy. The right to debate belongs to the council, not to the ranks.
| idioma = anglès
| lloc = Instruccions transmeses als oficials durant les purgues de la Cambra dels Comuns
| data = desembre de 1648
| refs = {{sfn|Heinl|1966|p=219}}
}}
{{Cita
| cita = Les armes i la força són un remei desesperat; només serveixen per retenir el que s'ha guanyat, però mai poden guanyar els cors o les ments dels homes lliures.
| original = Weapons and force are a desperate remedy; they serve only to keep what is won, but can never win the hearts or minds of free men.
| idioma = anglès
| lloc = Discurs oficial de caire polític davant els membres del Primer Parlament del Protectorat
| data = 4 de setembre de 1654
| refs = {{sfn|Heinl|1966|p=334}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{Heinl}}
* {{Ref-llibre |cognom=Morley |nom=John |títol=Oliver Cromwell |editorial=Macmillan and Co. |lloc=Londres i Nova York |any=1900 |idioma=anglès}}
* {{Ref-llibre |cognom=Walpole |nom=Horace |títol=Anecdotes of Painting in England (Vol. 2) |editorial=Strawberry Hill Press |lloc=Twickenham |any=1762 |idioma=anglès}}

{{ORDENA:Cromwell, Oliver}}
[[Categoria:Polítics anglesos]]
[[Categoria:Militars anglesos]]
[[Categoria:Revolucionaris]]</text>
      <sha1>e4y8bn8jwxmdq9u1lik2jm3plm5ecxw</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Blas Piñar López</title>
    <ns>0</ns>
    <id>18231</id>
    <revision>
      <id>146102</id>
      <timestamp>2026-06-25T15:36:45Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>Es crea la pàgina amb «'''{{w|Blas Piñar López}}''' ([[Toledo]], [[22 de novembre]] de 1918 — [[Madrid]], [[28 de gener]] de 2014) fou un polític, advocat, notari i escriptor d'ideologia [[Ultradreta|extrema dreta]] i [[neofeixista]] espanyol.  == Citacions == {{Cita | cita = L'Estat ideal per a nosaltres és l'Estat cristià, és a dir, l'Estat catòlic; l'Estat que assumeix les obligacions que neixen de la fe en [[Crist]] i de la fidelitat a la seva [[Església]]. | idioma = cas...».</comment>
      <origin>146102</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4017" sha1="soh9dnd1d1vlb7x8w88xgndovfbnr02" xml:space="preserve">'''{{w|Blas Piñar López}}''' ([[Toledo]], [[22 de novembre]] de 1918 — [[Madrid]], [[28 de gener]] de 2014) fou un polític, advocat, notari i escriptor d'ideologia [[Ultradreta|extrema dreta]] i [[neofeixista]] espanyol.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = L'Estat ideal per a nosaltres és l'Estat cristià, és a dir, l'Estat catòlic; l'Estat que assumeix les obligacions que neixen de la fe en [[Crist]] i de la fidelitat a la seva [[Església]].
| idioma = castellà
| original = El Estado ideal para nosotros es el Estado cristiano, es decir, el Estado católico; el Estado que asume las obligaciones que nacen de la fe en Cristo y de la fidelidad a su Iglesia.
| lloc = Conferencia al Cinema Parroquial d'[[Alcalá de Henares]]
| data = gener de 1968
| refs = {{sfn|Piñar|1971|loc=pàg. 45}}
}}
{{Cita
| cita = No hi ha convivència possible amb l'[[error]], ni amb el [[crim]], ni amb la [[subversió]]. La [[democràcia]] liberal ens porta inevitablement al [[marxisme]] i a la destrucció d'Espanya com a unitat històrica.
| idioma = castellà
| original = No hay convivencia posible con el error, ni con el crimen, ni con la subversión. La democracia liberal nos lleva inevitablemente al marxismo y a la destrucción de España como unidad histórica.
| lloc = Diari ''El Alcázar''
| data = [[18 de juliol]] de 1976
| refs = {{sfn|Rodríguez Jiménez|1994|loc=pàg. 112}}
}}
{{Cita
| cita = El nostre vot en el referèndum és un no rotund a la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]]. Un no per imperatiu de la nostra consciència catòlica, un no per fidelitat al nostre passat gloriós i un no per exigència del futur d'[[Espanya]].
| idioma = castellà
| original = Nuestro voto en el referéndum es un no rotundo a la Constitución. Un no por imperativo de nuestra conciencia católica, un no por fidelidad a nuestro pasado glorioso y un no por exigencia del futuro de España.
| lloc = Acte de campanya contra la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució de 1978]] a la plaça de braus de [[València]]
| data = [[26 de novembre]] de 1978
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1978/11/28/espana/281055615_850215.html|títol=Blas Piñar pide el voto negativo en Valencia|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=28 novembre 1978|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Franco]] no va ser un dictador; va ser un pare per al seu poble, un governant legítim que va salvar l'[[Església]] i la Pàtria de la barbàrie roja. El seu llegat és immortal.
| idioma = castellà
| original = Franco no fue un dictador; fue un padre para su pueblo, un gobernante legítimo que salvó a la Iglesia y a la Patria de la barbarie roja. Su legado es inmortal.
| lloc = Entrevista a la revista ''Fuerza Nueva''
| data = novembre de 1985
| refs = {{sfn|Piñar|1985|loc=citació 24}}
}}

== Citacions sobre Blas Piñar ==
{{Cita
| cita = Blas Piñar va representar com ningú el búnquer de la Transició, la resistència numantina d'aquells que es negaven a acceptar que el franquisme havia mort amb el dictador.
| idioma = castellà
| original = Blas Piñar representó como nadie el búnker de la Transición, la resistencia numantina de aquellos que se negaban a aceptar que el franquismo había muerto con el dictador.
| autor = [[Paul Preston]]
| lloc = ''The Triumph of Democracy in Spain''
| data = 2004
| refs = {{sfn|Preston|2004|pp=145}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=¿Qué es Fuerza Nueva?|nom=Blas|cognom=Piñar|editorial=Fuerza Nueva Editorial|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=El contragolpe franquista: El búnker en la transición de la dictadura a la democracia|nom=José Luis|cognom=Rodríguez Jiménez|editorial=Plaza &amp; Janés|data=1994|isbn=9788401375132|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=The Triumph of Democracy in Spain|nom=Paul|cognom=Preston|editorial=Routledge|data=2004|isbn=9780415041959|llengua=anglès}}

{{ORDENA:Pinar Lopez, Blas}}
[[Categoria:Polítics espanyols]]</text>
      <sha1>soh9dnd1d1vlb7x8w88xgndovfbnr02</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146103</id>
      <parentid>146102</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:36:59Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146103</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4029" sha1="3mkr46mbu6dxjq3li7vk30cit8yjp74" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Blas Piñar López}}''' ([[Toledo]], [[22 de novembre]] de 1918 — [[Madrid]], [[28 de gener]] de 2014) fou un polític, advocat, notari i escriptor d'ideologia [[Ultradreta|extrema dreta]] i [[neofeixista]] espanyol.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = L'Estat ideal per a nosaltres és l'Estat cristià, és a dir, l'Estat catòlic; l'Estat que assumeix les obligacions que neixen de la fe en [[Crist]] i de la fidelitat a la seva [[Església]].
| idioma = castellà
| original = El Estado ideal para nosotros es el Estado cristiano, es decir, el Estado católico; el Estado que asume las obligaciones que nacen de la fe en Cristo y de la fidelidad a su Iglesia.
| lloc = Conferencia al Cinema Parroquial d'[[Alcalá de Henares]]
| data = gener de 1968
| refs = {{sfn|Piñar|1971|loc=pàg. 45}}
}}
{{Cita
| cita = No hi ha convivència possible amb l'[[error]], ni amb el [[crim]], ni amb la [[subversió]]. La [[democràcia]] liberal ens porta inevitablement al [[marxisme]] i a la destrucció d'Espanya com a unitat històrica.
| idioma = castellà
| original = No hay convivencia posible con el error, ni con el crimen, ni con la subversión. La democracia liberal nos lleva inevitablemente al marxismo y a la destrucción de España como unidad histórica.
| lloc = Diari ''El Alcázar''
| data = [[18 de juliol]] de 1976
| refs = {{sfn|Rodríguez Jiménez|1994|loc=pàg. 112}}
}}
{{Cita
| cita = El nostre vot en el referèndum és un no rotund a la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]]. Un no per imperatiu de la nostra consciència catòlica, un no per fidelitat al nostre passat gloriós i un no per exigència del futur d'[[Espanya]].
| idioma = castellà
| original = Nuestro voto en el referéndum es un no rotundo a la Constitución. Un no por imperativo de nuestra conciencia católica, un no por fidelidad a nuestro pasado glorioso y un no por exigencia del futuro de España.
| lloc = Acte de campanya contra la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució de 1978]] a la plaça de braus de [[València]]
| data = [[26 de novembre]] de 1978
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1978/11/28/espana/281055615_850215.html|títol=Blas Piñar pide el voto negativo en Valencia|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=28 novembre 1978|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = [[Franco]] no va ser un dictador; va ser un pare per al seu poble, un governant legítim que va salvar l'[[Església]] i la Pàtria de la barbàrie roja. El seu llegat és immortal.
| idioma = castellà
| original = Franco no fue un dictador; fue un padre para su pueblo, un gobernante legítimo que salvó a la Iglesia y a la Patria de la barbarie roja. Su legado es inmortal.
| lloc = Entrevista a la revista ''Fuerza Nueva''
| data = novembre de 1985
| refs = {{sfn|Piñar|1985|loc=citació 24}}
}}

== Citacions sobre Blas Piñar ==
{{Cita
| cita = Blas Piñar va representar com ningú el búnquer de la Transició, la resistència numantina d'aquells que es negaven a acceptar que el franquisme havia mort amb el dictador.
| idioma = castellà
| original = Blas Piñar representó como nadie el búnker de la Transición, la resistencia numantina de aquellos que se negaban a aceptar que el franquismo había muerto con el dictador.
| autor = [[Paul Preston]]
| lloc = ''The Triumph of Democracy in Spain''
| data = 2004
| refs = {{sfn|Preston|2004|pp=145}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=¿Qué es Fuerza Nueva?|nom=Blas|cognom=Piñar|editorial=Fuerza Nueva Editorial|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=El contragolpe franquista: El búnker en la transición de la dictadura a la democracia|nom=José Luis|cognom=Rodríguez Jiménez|editorial=Plaza &amp; Janés|data=1994|isbn=9788401375132|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=The Triumph of Democracy in Spain|nom=Paul|cognom=Preston|editorial=Routledge|data=2004|isbn=9780415041959|llengua=anglès}}

{{ORDENA:Pinar Lopez, Blas}}
[[Categoria:Polítics espanyols]]</text>
      <sha1>3mkr46mbu6dxjq3li7vk30cit8yjp74</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Laureà López Rodó</title>
    <ns>0</ns>
    <id>18232</id>
    <revision>
      <id>146104</id>
      <timestamp>2026-06-25T15:41:56Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''Laureà López Rodó''' ([[Barcelona]], [[18 de novembre]] de 1920 — [[Madrid]], [[11 de març]] de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i diplomàtic català. Fou una de les figures clau de la dictadura de [[Francisco Franco]], integrant del grup anomenat els «tecnòcrates» de l'[[Opus Dei]]. Posteriorment va exercir com a ministre d'Afers Exteriors i, durant la [[Transició espanyola]], va ser un dels fundadors d'[[Alianza Popular]]....».</comment>
      <origin>146104</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4871" sha1="77w98zcjxp8rl8rj6cjx0jw6tc617f3" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Laureà López Rodó''' ([[Barcelona]], [[18 de novembre]] de 1920 — [[Madrid]], [[11 de març]] de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i diplomàtic català. Fou una de les figures clau de la dictadura de [[Francisco Franco]], integrant del grup anomenat els «tecnòcrates» de l'[[Opus Dei]]. Posteriorment va exercir com a ministre d'Afers Exteriors i, durant la [[Transició espanyola]], va ser un dels fundadors d'[[Alianza Popular]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Quan s'assoleixi un nivell de vida determinat, que jo situo al voltant dels mil dòlars per habitant, el país estarà madur per a plantejar-se reformes polítiques profundes. Abans, la prioritat absoluta és el desenvolupament econòmic.
| idioma = castellà
| original = Cuando se alcance un determinado nivel de vida, que yo sitúo alrededor de los mil dólares por habitante, el país estará maduro para plantearse reformas políticas profundas. Antes, la prioridad absoluta es el desarrollo económico.
| lloc = Conferència al ''Club del Siglo'' de [[Madrid]]
| data = març de 1964
| refs = {{sfn|López Rodó|1970|loc=pàg. 88}}
}}
{{Cita
| cita = El Desenvolupament no és una finalitat en si mateix, sinó un instrument al servei de la pau social i de la consolidació de les nostres institucions, sota la direcció magistral del [[Francisco Franco Bahamonde|Caudillo]].
| idioma = castellà
| original = El Desarrollo no es un fin en sí mismo, sino un instrumento al servicio de la paz social y de la consolidación de nuestras instituciones, bajo la dirección magistral del Caudillo.
| lloc = Presentació a les Corts Espanyoles del II Pla de Desenvolupament
| data = [[22 de desembre]] de 1967
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/2000/03/12/espana/952815612_850215.html|títol=Muere Laureano López Rodó, el ministro que diseñó el desarrollo económico del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=12 març 2000|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = L'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut de Catalunya de 1932]] fou un gravíssim error que va obrir les portes al separatisme i a la pèrdua de la unitat nacional. La descentralització administrativa és possible, però el poder polític ha de romandre unitari.
| idioma = castellà
| original = El Estatuto de Cataluña de 1932 fue un gravísimo error que abrió las puertas al separatismo y a la pérdida de la unidad nacional. La descentralización administrativa es posible, pero el poder político debe permanecer unitario.
| lloc = Debat parlamentari a les Corts sobre el futur regional de l'Estat
| data = febrer de 1971
| refs = {{sfn|Fusi|1985|loc=citació 54}}
}}
{{Cita
| cita = No estem aquí per destruir l'obra del règim anterior, sinó per perfeccionar-la i canalitzar-la cap a un futur d'estabilitat monàrquica i ordre institucional, lluny de les aventures revolucionàries de la pseudodemocràcia.
| idioma = castellà
| original = No estamos aquí para destruir la obra del régimen anterior, sino para perfeccionarla y canalizarla hacia un futuro de estabilidad monárquica y orden intención, lejos de las aventuras revolucionarias de la pseudodemocracia.
| lloc = Acte de presentació d'[[Alianza Popular]] a [[Barcelona]]
| data = [[12 de març]] de 1977
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120312/54267491294/alianza-popular-presentacion-barcelona-lopez-rodo-1977.html|títol=Presentación de Alianza Popular en el Palacio de la Música|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=13 març 1977|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Laureà López Rodó ==
{{Cita
| cita = López Rodó va ser l'arquitecte de la modernització autoritària d'[[Espanya]]. Creia cegament que l'ordre econòmic i la gestió tecnocràtica podien substituir per complet la necessitat de llibertat política.
| idioma = castellà
| original = López Rodó fue el arquitecto de la modernización autoritaria de España. Creía ciegamente que el orden económico y la gestión tecnocrática podían sustituir por completo la necesidad de libertad política.
| autor = [[Manuel Vázquez Montalbán]]
| lloc = Article de reflexió a la revista ''Triunfo''
| data = [[23 de març]] de 1974
| refs = {{sfn|Vázquez Montalbán|1974}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Política y desarrollo|nom=Laureano|cognom=López Rodó|editorial=Editorial Aguilar|any=1970|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=La España de los tecnócratas|nom=Juan Pablo|cognom=Fusi|editorial=Ediciones Turner|data=1985|isbn=9788475061450|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Crónica sentimental de España|nom=Manuel|cognom=Vázquez Montalbán|editorial=Lumen|data=1998|isbn=9788426423160|llengua=castellà}}

{{ORDENA:Lopez Rodo, Laurea}}
[[Categoria:Polítics catalans]]</text>
      <sha1>77w98zcjxp8rl8rj6cjx0jw6tc617f3</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146145</id>
      <parentid>146104</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T20:23:25Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146145</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4673" sha1="fnafz83vghbnlh6fp2xjj2izz8cfvpn" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Laureà López Rodó''' ([[Barcelona]], [[18 de novembre]] de 1920 — [[Madrid]], [[11 de març]] de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i diplomàtic català. Fou una de les figures clau de la dictadura de [[Francisco Franco]], integrant del grup anomenat els «tecnòcrates» de l'[[Opus Dei]]. Posteriorment va exercir com a ministre d'Afers Exteriors i, durant la [[Transició espanyola]], va ser un dels fundadors d'[[Alianza Popular]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Quan s'assoleixi un nivell de vida determinat, que jo situo al voltant dels mil dòlars per habitant, el país estarà madur per a plantejar-se reformes polítiques profundes. Abans, la prioritat absoluta és el desenvolupament econòmic.
| idioma = castellà
| original = Cuando se alcance un determinado nivel de vida, que yo sitúo alrededor de los mil dólares por habitante, el país estará maduro para plantearse reformas políticas profundas. Antes, la prioridad absoluta es el desarrollo económico.
| lloc = Conferència al ''Club del Siglo'' de [[Madrid]]
| data = març de 1964
| refs = {{sfn|López Rodó|1970|loc=pàg. 88}}
}}
{{Cita
| cita = El Desenvolupament no és una finalitat en si mateix, sinó un instrument al servei de la pau social i de la consolidació de les nostres institucions, sota la direcció magistral del [[Francisco Franco Bahamonde|Caudillo]].
| idioma = castellà
| original = El Desarrollo no es un fin en sí mismo, sino un instrumento al servicio de la paz social y de la consolidación de nuestras instituciones, bajo la dirección magistral del Caudillo.
| lloc = Presentació a les Corts Espanyoles del II Pla de Desenvolupament
| data = [[22 de desembre]] de 1967
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Muere Laureano López Rodó, el ministro que diseñó el desarrollo económico del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=El País|data=12 març 2000|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = L'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut de Catalunya de 1932]] fou un gravíssim error que va obrir les portes al separatisme i a la pèrdua de la unitat nacional. La descentralització administrativa és possible, però el poder polític ha de romandre unitari.
| idioma = castellà
| original = El Estatuto de Cataluña de 1932 fue un gravísimo error que abrió las puertas al separatismo y a la pérdida de la unidad nacional. La descentralización administrativa es posible, pero el poder político debe permanecer unitario.
| lloc = Debat parlamentari a les Corts sobre el futur regional de l'Estat
| data = febrer de 1971
| refs = {{sfn|Fusi|1985|loc=citació 54}}
}}
{{Cita
| cita = No estem aquí per destruir l'obra del règim anterior, sinó per perfeccionar-la i canalitzar-la cap a un futur d'estabilitat monàrquica i ordre institucional, lluny de les aventures revolucionàries de la pseudodemocràcia.
| idioma = castellà
| original = No estamos aquí para destruir la obra del régimen anterior, sino para perfeccionarla y canalizarla hacia un futuro de estabilidad monárquica y orden intención, lejos de las aventuras revolucionarias de la pseudodemocracia.
| lloc = Acte de presentació d'[[Alianza Popular]] a [[Barcelona]]
| data = [[12 de març]] de 1977
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|títol=Presentación de Alianza Popular en el Palacio de la Música|consulta=25 juny 2026|obra=La Vanguardia|data=13 març 1977|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Laureà López Rodó ==
{{Cita
| cita = López Rodó va ser l'arquitecte de la modernització autoritària d'[[Espanya]]. Creia cegament que l'ordre econòmic i la gestió tecnocràtica podien substituir per complet la necessitat de llibertat política.
| idioma = castellà
| original = López Rodó fue el arquitecto de la modernización autoritaria de España. Creía ciegamente que el orden económico y la gestión tecnocrática podían sustituir por completo la necesidad de libertad política.
| autor = [[Manuel Vázquez Montalbán]]
| lloc = Article de reflexió a la revista ''Triunfo''
| data = [[23 de març]] de 1974
| refs = {{sfn|Vázquez Montalbán|1974}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Política y desarrollo|nom=Laureano|cognom=López Rodó|editorial=Editorial Aguilar|any=1970|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=La España de los tecnócratas|nom=Juan Pablo|cognom=Fusi|editorial=Ediciones Turner|data=1985|isbn=9788475061450|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Crónica sentimental de España|nom=Manuel|cognom=Vázquez Montalbán|editorial=Lumen|data=1998|isbn=9788426423160|llengua=castellà}}

{{ORDENA:Lopez Rodo, Laurea}}
[[Categoria:Polítics catalans]]</text>
      <sha1>fnafz83vghbnlh6fp2xjj2izz8cfvpn</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Josep Maria de Porcioles i Colomer</title>
    <ns>0</ns>
    <id>18233</id>
    <revision>
      <id>146105</id>
      <timestamp>2026-06-25T15:45:18Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].  == Citacions == {{Cita | cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és...».</comment>
      <origin>146105</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4764" sha1="mb75gbvmvp8ndstannwos30jtikiebz" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és el nostre deure acollir aquests milers d'espanyols que venen a treballar, oferint-los un sostre digne com més aviat millor.
| idioma = castellà
| original = Barcelona no puede cerrar sus puertas a nadie. La inmigración es un fenómeno inherente al progreso económico y es nuestro deber acoger a estos miles de españoles que vienen a trabajar, ofreciéndoles un techo digno a la mayor brevedad.
| lloc = Discurs davant del Ple de l'Ajuntament de Barcelona
| data = [[15 de febrer]] de 1961
| refs = {{sfn|Porcioles|1971|loc=pàg. 42}}
}}
{{Cita
| cita = La transformació urbana de [[Barcelona]] exigeix audàcia. No podem permetre que un romanticisme noucentista o un excés de traves burocràtiques frenin el creixement d'una gran metròpoli moderna i industrial.
| idioma = castellà
| original = La transformación urbana de Barcelona exige audacia. No podemos permitir que un romanticismo decimonónico o un exceso de trabas burocráticas frenen el crecimiento de una gran metrópoli moderna e industrial.
| lloc = Entrevista a ''La Vanguardia Española''
| data = [[18 de gener]] de 1966
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20180212/44689251025/porcioles-alcalde-barcelona-franquismo.html|títol=El largo mandato del alcalde Porcioles|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=12 febrer 2018|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El monument a [[Mossèn Cinto Verdaguer]] o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'[[Espanya]].
| idioma = català
| original = El monument a Mossèn Cinto Verdaguer o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'Espanya.
| lloc = Acte de recepció als Jocs Florals de Barcelona
| data = maig de 1970
| refs = {{sfn|Permanyer|2008|loc=pàg. 115}}
}}
{{Cita
| cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. He servit la ciutat amb tota la meva ànima i amb el màxim entusiasme, acceptant els errors però amb la consciència tranquil·la d'haver buscat sempre el millor per als barcelonins.
| idioma = castellà
| original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. He servido a la ciudad con toda mi alma y con el máximo entusiasmo, aceptando los errores pero con la conciencia tranquila de haber buscado siempre lo mejor para los barceloneses.
| lloc = Discurs d'encomi i comiat en deixar l'alcaldia
| data = [[17 de maig]] de 1973
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1993/09/04/agenda/747093601_850215.html|títol=Muere Porcioles, alcalde de Barcelona durante 16 años del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=4 setembre 1993|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Josep Maria de Porcioles ==
{{Cita
| cita = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| idioma = català
| original = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| autor = [[Pasqual Maragall]]
| lloc = Conferencia sobre el passat i futur de l'urbanisme barceloní
| data = novembre de 1982
| refs = {{sfn|Maragall|1986|pp=67}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Porcioles, una vida para Barcelona|nom=Josep Maria de|cognom=Porcioles|editorial=Ediciones de Nuevo Arte Thor|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=L'esplendor de la Barcelona burgesa|nom=Lluís|cognom=Permanyer|editorial=Angle Editorial|data=2008|isbn=9788496970701|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Reflexions sobre el model Barcelona|nom=Pasqual|cognom=Maragall|editorial=Ajuntament de Barcelona|data=1986|llengua=català}}

{{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona del franquisme]]
[[Categoria:Polítics amerdans]]
[[Categoria:Advocats catalans contemporanis]]</text>
      <sha1>mb75gbvmvp8ndstannwos30jtikiebz</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146106</id>
      <parentid>146105</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:45:34Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>added [[Category:Alcaldes de Barcelona]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]</comment>
      <origin>146106</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4800" sha1="qz6037evel3hl1m6p346krkz28gbgeq" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és el nostre deure acollir aquests milers d'espanyols que venen a treballar, oferint-los un sostre digne com més aviat millor.
| idioma = castellà
| original = Barcelona no puede cerrar sus puertas a nadie. La inmigración es un fenómeno inherente al progreso económico y es nuestro deber acoger a estos miles de españoles que vienen a trabajar, ofreciéndoles un techo digno a la mayor brevedad.
| lloc = Discurs davant del Ple de l'Ajuntament de Barcelona
| data = [[15 de febrer]] de 1961
| refs = {{sfn|Porcioles|1971|loc=pàg. 42}}
}}
{{Cita
| cita = La transformació urbana de [[Barcelona]] exigeix audàcia. No podem permetre que un romanticisme noucentista o un excés de traves burocràtiques frenin el creixement d'una gran metròpoli moderna i industrial.
| idioma = castellà
| original = La transformación urbana de Barcelona exige audacia. No podemos permitir que un romanticismo decimonónico o un exceso de trabas burocráticas frenen el crecimiento de una gran metrópoli moderna e industrial.
| lloc = Entrevista a ''La Vanguardia Española''
| data = [[18 de gener]] de 1966
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20180212/44689251025/porcioles-alcalde-barcelona-franquismo.html|títol=El largo mandato del alcalde Porcioles|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=12 febrer 2018|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El monument a [[Mossèn Cinto Verdaguer]] o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'[[Espanya]].
| idioma = català
| original = El monument a Mossèn Cinto Verdaguer o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'Espanya.
| lloc = Acte de recepció als Jocs Florals de Barcelona
| data = maig de 1970
| refs = {{sfn|Permanyer|2008|loc=pàg. 115}}
}}
{{Cita
| cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. He servit la ciutat amb tota la meva ànima i amb el màxim entusiasme, acceptant els errors però amb la consciència tranquil·la d'haver buscat sempre el millor per als barcelonins.
| idioma = castellà
| original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. He servido a la ciudad con toda mi alma y con el máximo entusiasmo, aceptando los errores pero con la conciencia tranquila de haber buscado siempre lo mejor para los barceloneses.
| lloc = Discurs d'encomi i comiat en deixar l'alcaldia
| data = [[17 de maig]] de 1973
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1993/09/04/agenda/747093601_850215.html|títol=Muere Porcioles, alcalde de Barcelona durante 16 años del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=4 setembre 1993|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Josep Maria de Porcioles ==
{{Cita
| cita = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| idioma = català
| original = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| autor = [[Pasqual Maragall]]
| lloc = Conferencia sobre el passat i futur de l'urbanisme barceloní
| data = novembre de 1982
| refs = {{sfn|Maragall|1986|pp=67}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Porcioles, una vida para Barcelona|nom=Josep Maria de|cognom=Porcioles|editorial=Ediciones de Nuevo Arte Thor|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=L'esplendor de la Barcelona burgesa|nom=Lluís|cognom=Permanyer|editorial=Angle Editorial|data=2008|isbn=9788496970701|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Reflexions sobre el model Barcelona|nom=Pasqual|cognom=Maragall|editorial=Ajuntament de Barcelona|data=1986|llengua=català}}

{{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona del franquisme]]
[[Categoria:Polítics amerdans]]
[[Categoria:Advocats catalans contemporanis]]
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]</text>
      <sha1>qz6037evel3hl1m6p346krkz28gbgeq</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146107</id>
      <parentid>146106</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:45:44Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>added [[Category:Polítics catalans]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]</comment>
      <origin>146107</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4833" sha1="9tuepsdd4eaddocg4bu102q28ytwwux" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és el nostre deure acollir aquests milers d'espanyols que venen a treballar, oferint-los un sostre digne com més aviat millor.
| idioma = castellà
| original = Barcelona no puede cerrar sus puertas a nadie. La inmigración es un fenómeno inherente al progreso económico y es nuestro deber acoger a estos miles de españoles que vienen a trabajar, ofreciéndoles un techo digno a la mayor brevedad.
| lloc = Discurs davant del Ple de l'Ajuntament de Barcelona
| data = [[15 de febrer]] de 1961
| refs = {{sfn|Porcioles|1971|loc=pàg. 42}}
}}
{{Cita
| cita = La transformació urbana de [[Barcelona]] exigeix audàcia. No podem permetre que un romanticisme noucentista o un excés de traves burocràtiques frenin el creixement d'una gran metròpoli moderna i industrial.
| idioma = castellà
| original = La transformación urbana de Barcelona exige audacia. No podemos permitir que un romanticismo decimonónico o un exceso de trabas burocráticas frenen el crecimiento de una gran metrópoli moderna e industrial.
| lloc = Entrevista a ''La Vanguardia Española''
| data = [[18 de gener]] de 1966
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20180212/44689251025/porcioles-alcalde-barcelona-franquismo.html|títol=El largo mandato del alcalde Porcioles|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=12 febrer 2018|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El monument a [[Mossèn Cinto Verdaguer]] o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'[[Espanya]].
| idioma = català
| original = El monument a Mossèn Cinto Verdaguer o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'Espanya.
| lloc = Acte de recepció als Jocs Florals de Barcelona
| data = maig de 1970
| refs = {{sfn|Permanyer|2008|loc=pàg. 115}}
}}
{{Cita
| cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. He servit la ciutat amb tota la meva ànima i amb el màxim entusiasme, acceptant els errors però amb la consciència tranquil·la d'haver buscat sempre el millor per als barcelonins.
| idioma = castellà
| original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. He servido a la ciudad con toda mi alma y con el máximo entusiasmo, aceptando los errores pero con la conciencia tranquila de haber buscado siempre lo mejor para los barceloneses.
| lloc = Discurs d'encomi i comiat en deixar l'alcaldia
| data = [[17 de maig]] de 1973
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1993/09/04/agenda/747093601_850215.html|títol=Muere Porcioles, alcalde de Barcelona durante 16 años del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=4 setembre 1993|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Josep Maria de Porcioles ==
{{Cita
| cita = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| idioma = català
| original = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| autor = [[Pasqual Maragall]]
| lloc = Conferencia sobre el passat i futur de l'urbanisme barceloní
| data = novembre de 1982
| refs = {{sfn|Maragall|1986|pp=67}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Porcioles, una vida para Barcelona|nom=Josep Maria de|cognom=Porcioles|editorial=Ediciones de Nuevo Arte Thor|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=L'esplendor de la Barcelona burgesa|nom=Lluís|cognom=Permanyer|editorial=Angle Editorial|data=2008|isbn=9788496970701|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Reflexions sobre el model Barcelona|nom=Pasqual|cognom=Maragall|editorial=Ajuntament de Barcelona|data=1986|llengua=català}}

{{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona del franquisme]]
[[Categoria:Polítics amerdans]]
[[Categoria:Advocats catalans contemporanis]]
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]</text>
      <sha1>9tuepsdd4eaddocg4bu102q28ytwwux</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146108</id>
      <parentid>146107</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:45:48Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>removed [[Category:Alcaldes de Barcelona del franquisme]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]</comment>
      <origin>146108</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4782" sha1="hp8dgp2fs9rqq9pygi07us7fi7sb9f3" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és el nostre deure acollir aquests milers d'espanyols que venen a treballar, oferint-los un sostre digne com més aviat millor.
| idioma = castellà
| original = Barcelona no puede cerrar sus puertas a nadie. La inmigración es un fenómeno inherente al progreso económico y es nuestro deber acoger a estos miles de españoles que vienen a trabajar, ofreciéndoles un techo digno a la mayor brevedad.
| lloc = Discurs davant del Ple de l'Ajuntament de Barcelona
| data = [[15 de febrer]] de 1961
| refs = {{sfn|Porcioles|1971|loc=pàg. 42}}
}}
{{Cita
| cita = La transformació urbana de [[Barcelona]] exigeix audàcia. No podem permetre que un romanticisme noucentista o un excés de traves burocràtiques frenin el creixement d'una gran metròpoli moderna i industrial.
| idioma = castellà
| original = La transformación urbana de Barcelona exige audacia. No podemos permitir que un romanticismo decimonónico o un exceso de trabas burocráticas frenen el crecimiento de una gran metrópoli moderna e industrial.
| lloc = Entrevista a ''La Vanguardia Española''
| data = [[18 de gener]] de 1966
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20180212/44689251025/porcioles-alcalde-barcelona-franquismo.html|títol=El largo mandato del alcalde Porcioles|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=12 febrer 2018|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El monument a [[Mossèn Cinto Verdaguer]] o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'[[Espanya]].
| idioma = català
| original = El monument a Mossèn Cinto Verdaguer o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'Espanya.
| lloc = Acte de recepció als Jocs Florals de Barcelona
| data = maig de 1970
| refs = {{sfn|Permanyer|2008|loc=pàg. 115}}
}}
{{Cita
| cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. He servit la ciutat amb tota la meva ànima i amb el màxim entusiasme, acceptant els errors però amb la consciència tranquil·la d'haver buscat sempre el millor per als barcelonins.
| idioma = castellà
| original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. He servido a la ciudad con toda mi alma y con el máximo entusiasmo, aceptando los errores pero con la conciencia tranquila de haber buscado siempre lo mejor para los barceloneses.
| lloc = Discurs d'encomi i comiat en deixar l'alcaldia
| data = [[17 de maig]] de 1973
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1993/09/04/agenda/747093601_850215.html|títol=Muere Porcioles, alcalde de Barcelona durante 16 años del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=4 setembre 1993|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Josep Maria de Porcioles ==
{{Cita
| cita = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| idioma = català
| original = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| autor = [[Pasqual Maragall]]
| lloc = Conferencia sobre el passat i futur de l'urbanisme barceloní
| data = novembre de 1982
| refs = {{sfn|Maragall|1986|pp=67}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Porcioles, una vida para Barcelona|nom=Josep Maria de|cognom=Porcioles|editorial=Ediciones de Nuevo Arte Thor|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=L'esplendor de la Barcelona burgesa|nom=Lluís|cognom=Permanyer|editorial=Angle Editorial|data=2008|isbn=9788496970701|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Reflexions sobre el model Barcelona|nom=Pasqual|cognom=Maragall|editorial=Ajuntament de Barcelona|data=1986|llengua=català}}

{{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}}
[[Categoria:Polítics amerdans]]
[[Categoria:Advocats catalans contemporanis]]
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]</text>
      <sha1>hp8dgp2fs9rqq9pygi07us7fi7sb9f3</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146109</id>
      <parentid>146108</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:45:50Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>removed [[Category:Polítics amerdans]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]</comment>
      <origin>146109</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4749" sha1="8q67f7jfxceriqkeia1oeobnff8l1ei" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és el nostre deure acollir aquests milers d'espanyols que venen a treballar, oferint-los un sostre digne com més aviat millor.
| idioma = castellà
| original = Barcelona no puede cerrar sus puertas a nadie. La inmigración es un fenómeno inherente al progreso económico y es nuestro deber acoger a estos miles de españoles que vienen a trabajar, ofreciéndoles un techo digno a la mayor brevedad.
| lloc = Discurs davant del Ple de l'Ajuntament de Barcelona
| data = [[15 de febrer]] de 1961
| refs = {{sfn|Porcioles|1971|loc=pàg. 42}}
}}
{{Cita
| cita = La transformació urbana de [[Barcelona]] exigeix audàcia. No podem permetre que un romanticisme noucentista o un excés de traves burocràtiques frenin el creixement d'una gran metròpoli moderna i industrial.
| idioma = castellà
| original = La transformación urbana de Barcelona exige audacia. No podemos permitir que un romanticismo decimonónico o un exceso de trabas burocráticas frenen el crecimiento de una gran metrópoli moderna e industrial.
| lloc = Entrevista a ''La Vanguardia Española''
| data = [[18 de gener]] de 1966
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20180212/44689251025/porcioles-alcalde-barcelona-franquismo.html|títol=El largo mandato del alcalde Porcioles|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=12 febrer 2018|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El monument a [[Mossèn Cinto Verdaguer]] o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'[[Espanya]].
| idioma = català
| original = El monument a Mossèn Cinto Verdaguer o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'Espanya.
| lloc = Acte de recepció als Jocs Florals de Barcelona
| data = maig de 1970
| refs = {{sfn|Permanyer|2008|loc=pàg. 115}}
}}
{{Cita
| cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. He servit la ciutat amb tota la meva ànima i amb el màxim entusiasme, acceptant els errors però amb la consciència tranquil·la d'haver buscat sempre el millor per als barcelonins.
| idioma = castellà
| original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. He servido a la ciudad con toda mi alma y con el máximo entusiasmo, aceptando los errores pero con la conciencia tranquila de haber buscado siempre lo mejor para los barceloneses.
| lloc = Discurs d'encomi i comiat en deixar l'alcaldia
| data = [[17 de maig]] de 1973
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1993/09/04/agenda/747093601_850215.html|títol=Muere Porcioles, alcalde de Barcelona durante 16 años del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=4 setembre 1993|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Josep Maria de Porcioles ==
{{Cita
| cita = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| idioma = català
| original = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| autor = [[Pasqual Maragall]]
| lloc = Conferencia sobre el passat i futur de l'urbanisme barceloní
| data = novembre de 1982
| refs = {{sfn|Maragall|1986|pp=67}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Porcioles, una vida para Barcelona|nom=Josep Maria de|cognom=Porcioles|editorial=Ediciones de Nuevo Arte Thor|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=L'esplendor de la Barcelona burgesa|nom=Lluís|cognom=Permanyer|editorial=Angle Editorial|data=2008|isbn=9788496970701|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Reflexions sobre el model Barcelona|nom=Pasqual|cognom=Maragall|editorial=Ajuntament de Barcelona|data=1986|llengua=català}}

{{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}}
[[Categoria:Advocats catalans contemporanis]]
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]</text>
      <sha1>8q67f7jfxceriqkeia1oeobnff8l1ei</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146110</id>
      <parentid>146109</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:45:55Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>removed [[Category:Advocats catalans contemporanis]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]</comment>
      <origin>146110</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4703" sha1="4f78ipty0rbfmr7jae2nyoho61l9jc5" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és el nostre deure acollir aquests milers d'espanyols que venen a treballar, oferint-los un sostre digne com més aviat millor.
| idioma = castellà
| original = Barcelona no puede cerrar sus puertas a nadie. La inmigración es un fenómeno inherente al progreso económico y es nuestro deber acoger a estos miles de españoles que vienen a trabajar, ofreciéndoles un techo digno a la mayor brevedad.
| lloc = Discurs davant del Ple de l'Ajuntament de Barcelona
| data = [[15 de febrer]] de 1961
| refs = {{sfn|Porcioles|1971|loc=pàg. 42}}
}}
{{Cita
| cita = La transformació urbana de [[Barcelona]] exigeix audàcia. No podem permetre que un romanticisme noucentista o un excés de traves burocràtiques frenin el creixement d'una gran metròpoli moderna i industrial.
| idioma = castellà
| original = La transformación urbana de Barcelona exige audacia. No podemos permitir que un romanticismo decimonónico o un exceso de trabas burocráticas frenen el crecimiento de una gran metrópoli moderna e industrial.
| lloc = Entrevista a ''La Vanguardia Española''
| data = [[18 de gener]] de 1966
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20180212/44689251025/porcioles-alcalde-barcelona-franquismo.html|títol=El largo mandato del alcalde Porcioles|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=12 febrer 2018|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El monument a [[Mossèn Cinto Verdaguer]] o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'[[Espanya]].
| idioma = català
| original = El monument a Mossèn Cinto Verdaguer o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'Espanya.
| lloc = Acte de recepció als Jocs Florals de Barcelona
| data = maig de 1970
| refs = {{sfn|Permanyer|2008|loc=pàg. 115}}
}}
{{Cita
| cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. He servit la ciutat amb tota la meva ànima i amb el màxim entusiasme, acceptant els errors però amb la consciència tranquil·la d'haver buscat sempre el millor per als barcelonins.
| idioma = castellà
| original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. He servido a la ciudad con toda mi alma y con el máximo entusiasmo, aceptando los errores pero con la conciencia tranquila de haber buscado siempre lo mejor para los barceloneses.
| lloc = Discurs d'encomi i comiat en deixar l'alcaldia
| data = [[17 de maig]] de 1973
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1993/09/04/agenda/747093601_850215.html|títol=Muere Porcioles, alcalde de Barcelona durante 16 años del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=4 setembre 1993|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Josep Maria de Porcioles ==
{{Cita
| cita = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| idioma = català
| original = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| autor = [[Pasqual Maragall]]
| lloc = Conferencia sobre el passat i futur de l'urbanisme barceloní
| data = novembre de 1982
| refs = {{sfn|Maragall|1986|pp=67}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Porcioles, una vida para Barcelona|nom=Josep Maria de|cognom=Porcioles|editorial=Ediciones de Nuevo Arte Thor|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=L'esplendor de la Barcelona burgesa|nom=Lluís|cognom=Permanyer|editorial=Angle Editorial|data=2008|isbn=9788496970701|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Reflexions sobre el model Barcelona|nom=Pasqual|cognom=Maragall|editorial=Ajuntament de Barcelona|data=1986|llengua=català}}

{{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]</text>
      <sha1>4f78ipty0rbfmr7jae2nyoho61l9jc5</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146111</id>
      <parentid>146110</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:46:07Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Bibliografia */</comment>
      <origin>146111</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4703" sha1="8oul1nilg7412xs1h3naviq20o7dvce" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és el nostre deure acollir aquests milers d'espanyols que venen a treballar, oferint-los un sostre digne com més aviat millor.
| idioma = castellà
| original = Barcelona no puede cerrar sus puertas a nadie. La inmigración es un fenómeno inherente al progreso económico y es nuestro deber acoger a estos miles de españoles que vienen a trabajar, ofreciéndoles un techo digno a la mayor brevedad.
| lloc = Discurs davant del Ple de l'Ajuntament de Barcelona
| data = [[15 de febrer]] de 1961
| refs = {{sfn|Porcioles|1971|loc=pàg. 42}}
}}
{{Cita
| cita = La transformació urbana de [[Barcelona]] exigeix audàcia. No podem permetre que un romanticisme noucentista o un excés de traves burocràtiques frenin el creixement d'una gran metròpoli moderna i industrial.
| idioma = castellà
| original = La transformación urbana de Barcelona exige audacia. No podemos permitir que un romanticismo decimonónico o un exceso de trabas burocráticas frenen el crecimiento de una gran metrópoli moderna e industrial.
| lloc = Entrevista a ''La Vanguardia Española''
| data = [[18 de gener]] de 1966
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20180212/44689251025/porcioles-alcalde-barcelona-franquismo.html|títol=El largo mandato del alcalde Porcioles|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=12 febrer 2018|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El monument a [[Mossèn Cinto Verdaguer]] o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'[[Espanya]].
| idioma = català
| original = El monument a Mossèn Cinto Verdaguer o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'Espanya.
| lloc = Acte de recepció als Jocs Florals de Barcelona
| data = maig de 1970
| refs = {{sfn|Permanyer|2008|loc=pàg. 115}}
}}
{{Cita
| cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. He servit la ciutat amb tota la meva ànima i amb el màxim entusiasme, acceptant els errors però amb la consciència tranquil·la d'haver buscat sempre el millor per als barcelonins.
| idioma = castellà
| original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. He servido a la ciudad con toda mi alma y con el máximo entusiasmo, aceptando los errores pero con la conciencia tranquila de haber buscado siempre lo mejor para los barceloneses.
| lloc = Discurs d'encomi i comiat en deixar l'alcaldia
| data = [[17 de maig]] de 1973
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1993/09/04/agenda/747093601_850215.html|títol=Muere Porcioles, alcalde de Barcelona durante 16 años del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=4 setembre 1993|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Josep Maria de Porcioles ==
{{Cita
| cita = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| idioma = català
| original = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| autor = [[Pasqual Maragall]]
| lloc = Conferencia sobre el passat i futur de l'urbanisme barceloní
| data = novembre de 1982
| refs = {{sfn|Maragall|1986|pp=67}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=L'esplendor de la Barcelona burgesa|nom=Lluís|cognom=Permanyer|editorial=Angle Editorial|data=2008|isbn=9788496970701|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Porcioles, una vida para Barcelona|nom=Josep Maria de|cognom=Porcioles|editorial=Ediciones de Nuevo Arte Thor|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Reflexions sobre el model Barcelona|nom=Pasqual|cognom=Maragall|editorial=Ajuntament de Barcelona|data=1986|llengua=català}}

{{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]</text>
      <sha1>8oul1nilg7412xs1h3naviq20o7dvce</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146144</id>
      <parentid>146111</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T20:22:23Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Citacions */</comment>
      <origin>146144</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4243" sha1="a6z7tevcqkbg41dyrl2horew80m6575" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Josep Maria de Porcioles i Colomer''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou l'alcalde de [[Barcelona]] que va ocupar el càrrec durant més temps (1957-1973) durant la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] no pot tancar les seves portes a ningú. La [[immigració]] és un fenomen inherent al progrés econòmic i és el nostre deure acollir aquests milers d'espanyols que venen a treballar, oferint-los un sostre digne com més aviat millor.
| idioma = castellà
| original = Barcelona no puede cerrar sus puertas a nadie. La inmigración es un fenómeno inherente al progreso económico y es nuestro deber acoger a estos miles de españoles que vienen a trabajar, ofreciéndoles un techo digno a la mayor brevedad.
| lloc = Discurs davant del Ple de l'Ajuntament de Barcelona
| data = [[15 de febrer]] de 1961
| refs = {{sfn|Porcioles|1971|loc=pàg. 42}}
}}
{{Cita
| cita = La transformació urbana de [[Barcelona]] exigeix audàcia. No podem permetre que un romanticisme noucentista o un excés de traves burocràtiques frenin el creixement d'una gran metròpoli moderna i industrial.
| idioma = castellà
| original = La transformación urbana de Barcelona exige audacia. No podemos permitir que un romanticismo decimonónico o un exceso de trabas burocráticas frenen el crecimiento de una gran metrópoli moderna e industrial.
| lloc = Entrevista a ''La Vanguardia''
| data = [[18 de gener]] de 1966
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=El largo mandato del alcalde Porcioles|consulta=25 juny 2026|obra=La Vanguardia|data=12 febrer 2018|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El monument a [[Mossèn Cinto Verdaguer]] o l'edició de llibres en la nostra llengua demostren que aquest Ajuntament no oblida les tradicions i els valors culturals de la nostra terra, sempre dintre de la indissoluble unitat d'[[Espanya]].
| lloc = Acte de recepció als Jocs Florals de Barcelona
| data = maig de 1970
| refs = {{sfn|Permanyer|2008|loc=pàg. 115}}
}}
{{Cita
| cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. He servit la ciutat amb tota la meva ànima i amb el màxim entusiasme, acceptant els errors però amb la consciència tranquil·la d'haver buscat sempre el millor per als barcelonins.
| idioma = castellà
| original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. He servido a la ciudad con toda mi alma y con el máximo entusiasmo, aceptando los errores pero con la conciencia tranquila de haber buscado siempre lo mejor para los barceloneses.
| lloc = Discurs de comiat en deixar l'alcaldia
| data = [[17 de maig]] de 1973
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Muere Porcioles, alcalde de Barcelona durante 16 años del franquismo|consulta=25 juny 2026|obra=El País|data=4 setembre 1993|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Josep Maria de Porcioles ==
{{Cita
| cita = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| idioma = català
| original = El porciolisme va ser el reflex municipal del desarrollisme franquista: una aliança ferotge entre el poder polític autoritari i l'especulació immobiliària privada que va destrossar urbanísticament els barris de la ciutat.
| autor = [[Pasqual Maragall]]
| lloc = Conferencia sobre el passat i futur de l'urbanisme barceloní
| data = novembre de 1982
| refs = {{sfn|Maragall|1986|pp=67}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=L'esplendor de la Barcelona burgesa|nom=Lluís|cognom=Permanyer|editorial=Angle Editorial|data=2008|isbn=9788496970701|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Porcioles, una vida para Barcelona|nom=Josep Maria de|cognom=Porcioles|editorial=Ediciones de Nuevo Arte Thor|any=1971|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Reflexions sobre el model Barcelona|nom=Pasqual|cognom=Maragall|editorial=Ajuntament de Barcelona|data=1986|llengua=català}}

{{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]</text>
      <sha1>a6z7tevcqkbg41dyrl2horew80m6575</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Miquel Mateu i Pla</title>
    <ns>0</ns>
    <id>18234</id>
    <revision>
      <id>146112</id>
      <timestamp>2026-06-25T15:48:34Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''Miquel Mateu i Pla''' ([[Barcelona]], [[16 de juny]] de 1898 — [[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de 1972) fou un financer, empresari i polític català. Conegut popularment com a «Mateu dels Ferros» pel control de l'empresa familiar, va ser el primer alcalde de [[Barcelona]] (1939-1945) posterior a la [[Guerra Civil Espanyola]], nomenat directament per les autoritats de la dictadura de [[Francisco Franco]]. Home de la màxima confiança del dictad...».</comment>
      <origin>146112</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="5090" sha1="oxpxauutltbl9o3z215s17exto3imvj" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Miquel Mateu i Pla''' ([[Barcelona]], [[16 de juny]] de 1898 — [[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de 1972) fou un financer, empresari i polític català. Conegut popularment com a «Mateu dels Ferros» pel control de l'empresa familiar, va ser el primer alcalde de [[Barcelona]] (1939-1945) posterior a la [[Guerra Civil Espanyola]], nomenat directament per les autoritats de la dictadura de [[Francisco Franco]]. Home de la màxima confiança del dictador, va presidir l'entitat financera [[Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears]] i l'editorial del diari ''[[Diario de Barcelona]]'', a més de ser un destacat col·leccionista d'art i propietari del [[Castell de Peralada]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = En entrar en aquesta casa de la ciutat, la nostra primera mirada ha de ser de gratitud infinita cap al Caudillo invicte que ha fet possible l'alliberament de Barcelona i el retorn de la pau cristiana a les nostres llars.
| idioma = castellà
| original = Al entrar en esta casa de la ciudad, nuestra primera mirada debe ser de gratitud infinita hacia el Caudillo invicto que ha hecho posible la liberación de Barcelona y el retorno de la paz cristiana a nuestros hogares.
| lloc = Discurs de presa de possessió com a alcalde de Barcelona
| data = [[27 de gener]] de 1939
| refs = {{sfn|Mateu i Pla|1943|loc=pàg. 15}}
}}
{{Cita
| cita = Barcelona ha de recuperar la seva antiga tradició mercantil i industrial, però completament depurada de les doctrines estrangeres, del marxisme i de l'anarquisme que la van portar a la ruïna moral i material.
| idioma = castellà
| original = Barcelona debe recuperar su antigua tradición mercantil e industrial, pero completamente depurada de las doctrinas extranjeras, del marxismo y del anarquismo que la llevaron a la ruina moral y material.
| lloc = Discurs davant de la Cambra de Comerç de Barcelona
| data = [[19 de maig]] de 1941
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20190126/46328912015/miguel-mateu-pla-primer-alcalde-franquista-barcelona.html|títol=Miguel Mateu: el primer alcalde de la Barcelona ocupada|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=26 gener 2019|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El Diario de Barcelona, sota la meva presidència, es mantindrà sempre fidel als principis del Gloriós Moviment Nacional, sent la veu d'una burgesia sana, catòlica i compromesa amb el progrés d'Espanya.
| idioma = castellà
| original = El Diario de Barcelona, bajo mi presidencia, se mantendrá siempre fiel a los principios del Glorioso Movimiento Nacional, siendo la voz de una burguesía sana, católica y comprometida con el progreso de España.
| lloc = Editorial de presentació de la nova etapa del diari
| data = [[1 de octubre]] de 1945
| refs = {{sfn|Fabre|1993|loc=pàg. 84}}
}}
{{Cita
| cita = La Caixa de Pensions no és només una gran institució financera, sinó el principal pilar del benestar i de l'estalvi de milers de famílies treballadores que confien en la nostra gestió honrada i patriòtica.
| idioma = castellà
| original = La Caja de Pensiones no es solo una gran institución financiera, sino el principal pilar del bienestar y del ahorro de miles de familias trabajadoras que confían en nuestra gestión honrada y patriótica.
| lloc = Junta General de la Caixa de Pensions
| data = juny de 1955
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1982/10/03/agenda/402447601_850215.html|títol=El archivo de Miguel Mateu, clave para la historia de la burguesía catalana|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=3 octubre 1982|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Miquel Mateu i Pla ==
{{Cita
| cita = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de Franco. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| idioma = català
| original = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de Franco. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| autor = [[Borja de Riquer]]
| lloc = ''L'últim franquisme i la transició a Catalunya''
| data = 1977
| refs = {{sfn|Riquer|1977|pp=112}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Cuatro años de actuación al frente del Ayuntamiento de Barcelona|nom=Miguel|cognom=Mateu i Pla|editorial=Ayuntamiento de Barcelona|any=1943|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Periodistes sota censura: El Diario de Barcelona (1939-1975)|nom=Jaume|cognom=Fabre|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=1993|isbn=9788478264155|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme|nom=Borja de|cognom=Riquer|editorial=Edicions 62|data=1977|isbn=9788429713442|llengua=català}}

{{ORDENA:Mateu Pla, Miquel}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]
[[Categoria:Empresaris catalans]]</text>
      <sha1>oxpxauutltbl9o3z215s17exto3imvj</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146113</id>
      <parentid>146112</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:48:55Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146113</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4795" sha1="3edbopeisrwnhkjzgqapurxvdwfibyh" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Miquel Mateu i Pla''' ([[Barcelona]], [[16 de juny]] de 1898 — [[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de 1972) fou un financer, empresari i polític català. Conegut popularment com a «Mateu dels Ferros» pel control de l'empresa familiar, va ser el primer alcalde de [[Barcelona]] (1939-1945) posterior a la [[Guerra Civil Espanyola]], nomenat directament per les autoritats de la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = En entrar en aquesta casa de la ciutat, la nostra primera mirada ha de ser de gratitud infinita cap al Caudillo invicte que ha fet possible l'alliberament de Barcelona i el retorn de la pau cristiana a les nostres llars.
| idioma = castellà
| original = Al entrar en esta casa de la ciudad, nuestra primera mirada debe ser de gratitud infinita hacia el Caudillo invicto que ha hecho posible la liberación de Barcelona y el retorno de la paz cristiana a nuestros hogares.
| lloc = Discurs de presa de possessió com a alcalde de Barcelona
| data = [[27 de gener]] de 1939
| refs = {{sfn|Mateu i Pla|1943|loc=pàg. 15}}
}}
{{Cita
| cita = Barcelona ha de recuperar la seva antiga tradició mercantil i industrial, però completament depurada de les doctrines estrangeres, del marxisme i de l'anarquisme que la van portar a la ruïna moral i material.
| idioma = castellà
| original = Barcelona debe recuperar su antigua tradición mercantil e industrial, pero completamente depurada de las doctrinas extranjeras, del marxismo y del anarquismo que la llevaron a la ruina moral y material.
| lloc = Discurs davant de la Cambra de Comerç de Barcelona
| data = [[19 de maig]] de 1941
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20190126/46328912015/miguel-mateu-pla-primer-alcalde-franquista-barcelona.html|títol=Miguel Mateu: el primer alcalde de la Barcelona ocupada|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=26 gener 2019|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El Diario de Barcelona, sota la meva presidència, es mantindrà sempre fidel als principis del Gloriós Moviment Nacional, sent la veu d'una burgesia sana, catòlica i compromesa amb el progrés d'Espanya.
| idioma = castellà
| original = El Diario de Barcelona, bajo mi presidencia, se mantendrá siempre fiel a los principios del Glorioso Movimiento Nacional, siendo la voz de una burguesía sana, católica y comprometida con el progreso de España.
| lloc = Editorial de presentació de la nova etapa del diari
| data = [[1 de octubre]] de 1945
| refs = {{sfn|Fabre|1993|loc=pàg. 84}}
}}
{{Cita
| cita = La Caixa de Pensions no és només una gran institució financera, sinó el principal pilar del benestar i de l'estalvi de milers de famílies treballadores que confien en la nostra gestió honrada i patriòtica.
| idioma = castellà
| original = La Caja de Pensiones no es solo una gran institución financiera, sino el principal pilar del bienestar y del ahorro de miles de familias trabajadoras que confían en nuestra gestión honrada y patriótica.
| lloc = Junta General de la Caixa de Pensions
| data = juny de 1955
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1982/10/03/agenda/402447601_850215.html|títol=El archivo de Miguel Mateu, clave para la historia de la burguesía catalana|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=3 octubre 1982|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Miquel Mateu i Pla ==
{{Cita
| cita = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de Franco. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| idioma = català
| original = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de Franco. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| autor = [[Borja de Riquer]]
| lloc = ''L'últim franquisme i la transició a Catalunya''
| data = 1977
| refs = {{sfn|Riquer|1977|pp=112}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Cuatro años de actuación al frente del Ayuntamiento de Barcelona|nom=Miguel|cognom=Mateu i Pla|editorial=Ayuntamiento de Barcelona|any=1943|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Periodistes sota censura: El Diario de Barcelona (1939-1975)|nom=Jaume|cognom=Fabre|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=1993|isbn=9788478264155|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme|nom=Borja de|cognom=Riquer|editorial=Edicions 62|data=1977|isbn=9788429713442|llengua=català}}

{{ORDENA:Mateu Pla, Miquel}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]
[[Categoria:Empresaris catalans]]</text>
      <sha1>3edbopeisrwnhkjzgqapurxvdwfibyh</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146114</id>
      <parentid>146113</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T15:50:03Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146114</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4834" sha1="lpkrsce4oouz25rf8bcmpfbwh0iprln" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Miquel Mateu i Pla''' ([[Barcelona]], [[16 de juny]] de 1898 — [[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de 1972) fou un financer, empresari i polític català. Conegut popularment com a «Mateu dels Ferros» pel control de l'empresa familiar, va ser el primer alcalde de [[Barcelona]] (1939-1945) posterior a la [[Guerra Civil Espanyola]], nomenat directament per les autoritats de la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = En entrar en aquesta casa de la ciutat, la nostra primera mirada ha de ser de gratitud infinita cap al [[Franco|Caudillo]] invicte que ha fet possible l'alliberament de [[Barcelona]] i el retorn de la pau cristiana a les nostres llars.
| idioma = castellà
| original = Al entrar en esta casa de la ciudad, nuestra primera mirada debe ser de gratitud infinita hacia el Caudillo invicto que ha hecho posible la liberación de Barcelona y el retorno de la paz cristiana a nuestros hogares.
| lloc = Discurs de presa de possessió com a alcalde de Barcelona
| data = [[27 de gener]] de 1939
| refs = {{sfn|Mateu i Pla|1943|loc=pàg. 15}}
}}
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] ha de recuperar la seva antiga tradició mercantil i industrial, però completament depurada de les doctrines estrangeres, del [[marxisme]] i de l'[[anarquisme]] que la van portar a la ruïna moral i material.
| idioma = castellà
| original = Barcelona debe recuperar su antigua tradición mercantil e industrial, pero completamente depurada de las doctrinas extranjeras, del marxismo y del anarquismo que la llevaron a la ruina moral y material.
| lloc = Discurs davant de la Cambra de Comerç de Barcelona
| data = [[19 de maig]] de 1941
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20190126/46328912015/miguel-mateu-pla-primer-alcalde-franquista-barcelona.html|títol=Miguel Mateu: el primer alcalde de la Barcelona ocupada|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=26 gener 2019|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El ''Diario de Barcelona'', sota la meva presidència, es mantindrà sempre fidel als principis del Gloriós Moviment Nacional, sent la veu d'una burgesia sana, catòlica i compromesa amb el progrés d'[[Espanya]].
| idioma = castellà
| original = El Diario de Barcelona, bajo mi presidencia, se mantendrá siempre fiel a los principios del Glorioso Movimiento Nacional, siendo la voz de una burguesía sana, católica y comprometida con el progreso de España.
| lloc = Editorial de presentació de la nova etapa del diari
| data = [[1 de octubre]] de 1945
| refs = {{sfn|Fabre|1993|loc=pàg. 84}}
}}
{{Cita
| cita = La Caixa de Pensions no és només una gran institució financera, sinó el principal pilar del benestar i de l'estalvi de milers de famílies treballadores que confien en la nostra gestió honrada i patriòtica.
| idioma = castellà
| original = La Caja de Pensiones no es solo una gran institución financiera, sino el principal pilar del bienestar y del ahorro de miles de familias trabajadoras que confían en nuestra gestión honrada y patriótica.
| lloc = Junta General de la Caixa de Pensions
| data = juny de 1955
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://elpais.com/diario/1982/10/03/agenda/402447601_850215.html|títol=El archivo de Miguel Mateu, clave para la historia de la burguesía catalana|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=3 octubre 1982|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Miquel Mateu i Pla ==
{{Cita
| cita = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de [[Franco]]. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| idioma = català
| original = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de Franco. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| autor = [[Borja de Riquer]]
| lloc = ''L'últim franquisme i la transició a Catalunya''
| data = 1977
| refs = {{sfn|Riquer|1977|pp=112}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Periodistes sota censura: El Diario de Barcelona (1939-1975)|nom=Jaume|cognom=Fabre|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=1993|isbn=9788478264155|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Cuatro años de actuación al frente del Ayuntamiento de Barcelona|nom=Miguel|cognom=Mateu i Pla|editorial=Ayuntamiento de Barcelona|any=1943|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme|nom=Borja de|cognom=Riquer|editorial=Edicions 62|data=1977|isbn=9788429713442|llengua=català}}

{{ORDENA:Mateu Pla, Miquel}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]
[[Categoria:Empresaris catalans]]</text>
      <sha1>lpkrsce4oouz25rf8bcmpfbwh0iprln</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146146</id>
      <parentid>146114</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T20:24:46Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146146</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="4651" sha1="7boq86dkmziv18ohyn7nircjf10aw0l" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Miquel Mateu i Pla''' ([[Barcelona]], [[16 de juny]] de 1898 — [[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de 1972) fou un financer, empresari i polític català. Conegut popularment com a «Mateu dels Ferros» pel control de l'empresa familiar, va ser el primer alcalde de [[Barcelona]] (1939-1945) posterior a la [[Guerra Civil Espanyola]], nomenat directament per les autoritats de la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = En entrar en aquesta casa de la ciutat, la nostra primera mirada ha de ser de gratitud infinita cap al [[Franco|Caudillo]] invicte que ha fet possible l'alliberament de [[Barcelona]] i el retorn de la pau cristiana a les nostres llars.
| idioma = castellà
| original = Al entrar en esta casa de la ciudad, nuestra primera mirada debe ser de gratitud infinita hacia el Caudillo invicto que ha hecho posible la liberación de Barcelona y el retorno de la paz cristiana a nuestros hogares.
| lloc = Discurs de presa de possessió com a alcalde de Barcelona
| data = [[27 de gener]] de 1939
| refs = {{sfn|Mateu i Pla|1943|loc=pàg. 15}}
}}
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] ha de recuperar la seva antiga tradició mercantil i industrial, però completament depurada de les doctrines estrangeres, del [[marxisme]] i de l'[[anarquisme]] que la van portar a la ruïna moral i material.
| idioma = castellà
| original = Barcelona debe recuperar su antigua tradición mercantil e industrial, pero completamente depurada de las doctrinas extranjeras, del marxismo y del anarquismo que la llevaron a la ruina moral y material.
| lloc = Discurs davant de la Cambra de Comerç de Barcelona
| data = [[19 de maig]] de 1941
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Miguel Mateu: el primer alcalde de la Barcelona ocupada|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=26 gener 2019|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El ''Diario de Barcelona'', sota la meva presidència, es mantindrà sempre fidel als principis del Gloriós Moviment Nacional, sent la veu d'una burgesia sana, catòlica i compromesa amb el progrés d'[[Espanya]].
| idioma = castellà
| original = El Diario de Barcelona, bajo mi presidencia, se mantendrá siempre fiel a los principios del Glorioso Movimiento Nacional, siendo la voz de una burguesía sana, católica y comprometida con el progreso de España.
| lloc = Editorial de presentació de la nova etapa del diari
| data = [[1 de octubre]] de 1945
| refs = {{sfn|Fabre|1993|loc=pàg. 84}}
}}
{{Cita
| cita = La Caixa de Pensions no és només una gran institució financera, sinó el principal pilar del benestar i de l'estalvi de milers de famílies treballadores que confien en la nostra gestió honrada i patriòtica.
| idioma = castellà
| original = La Caja de Pensiones no es solo una gran institución financiera, sino el principal pilar del bienestar y del ahorro de miles de familias trabajadoras que confían en nuestra gestión honrada y patriótica.
| lloc = Junta General de la Caixa de Pensions
| data = juny de 1955
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=El archivo de Miguel Mateu, clave para la historia de la burguesía catalana|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=3 octubre 1982|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}

== Citacions sobre Miquel Mateu i Pla ==
{{Cita
| cita = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de [[Franco]]. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| idioma = català
| original = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de Franco. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| autor = [[Borja de Riquer]]
| lloc = ''L'últim franquisme i la transició a Catalunya''
| data = 1977
| refs = {{sfn|Riquer|1977|pp=112}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Periodistes sota censura: El Diario de Barcelona (1939-1975)|nom=Jaume|cognom=Fabre|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=1993|isbn=9788478264155|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Cuatro años de actuación al frente del Ayuntamiento de Barcelona|nom=Miguel|cognom=Mateu i Pla|editorial=Ayuntamiento de Barcelona|any=1943|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme|nom=Borja de|cognom=Riquer|editorial=Edicions 62|data=1977|isbn=9788429713442|llengua=català}}

{{ORDENA:Mateu Pla, Miquel}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]
[[Categoria:Empresaris catalans]]</text>
      <sha1>7boq86dkmziv18ohyn7nircjf10aw0l</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146155</id>
      <parentid>146146</parentid>
      <timestamp>2026-06-26T06:27:30Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146155</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3910" sha1="gkz7eio0itp7zohz1n5m7f6myn2y6ls" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''Miquel Mateu i Pla''' ([[Barcelona]], [[16 de juny]] de 1898 — [[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de 1972) fou un financer, empresari i polític català. Conegut popularment com a «Mateu dels Ferros» pel control de l'empresa familiar, va ser el primer alcalde de [[Barcelona]] (1939-1945) posterior a la [[Guerra Civil Espanyola]], nomenat directament per les autoritats de la dictadura de [[Francisco Franco]].

== Citacions ==
{{Cita
| cita = En entrar en aquesta casa de la ciutat, la nostra primera mirada ha de ser de gratitud infinita cap al [[Franco|Caudillo]] invicte que ha fet possible l'alliberament de [[Barcelona]] i el retorn de la pau cristiana a les nostres llars.
| idioma = castellà
| original = Al entrar en esta casa de la ciudad, nuestra primera mirada debe ser de gratitud infinita hacia el Caudillo invicto que ha hecho posible la liberación de Barcelona y el retorno de la paz cristiana a nuestros hogares.
| lloc = Discurs de presa de possessió com a alcalde de Barcelona
| data = [[27 de gener]] de 1939
| refs = {{sfn|Mateu i Pla|1943|loc=pàg. 15}}
}}
{{Cita
| cita = [[Barcelona]] ha de recuperar la seva antiga tradició mercantil i industrial, però completament depurada de les doctrines estrangeres, del [[marxisme]] i de l'[[anarquisme]] que la van portar a la ruïna moral i material.
| idioma = castellà
| original = Barcelona debe recuperar su antigua tradición mercantil e industrial, pero completamente depurada de las doctrinas extranjeras, del marxismo y del anarquismo que la llevaron a la ruina moral y material.
| lloc = Discurs davant de la Cambra de Comerç de Barcelona
| data = [[19 de maig]] de 1941
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Miguel Mateu: el primer alcalde de la Barcelona ocupada|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=26 gener 2019|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El ''Diario de Barcelona'', sota la meva presidència, es mantindrà sempre fidel als principis del Gloriós Moviment Nacional, sent la veu d'una burgesia sana, catòlica i compromesa amb el progrés d'[[Espanya]].
| idioma = castellà
| original = El Diario de Barcelona, bajo mi presidencia, se mantendrá siempre fiel a los principios del Glorioso Movimiento Nacional, siendo la voz de una burguesía sana, católica y comprometida con el progreso de España.
| lloc = Editorial de presentació de la nova etapa del diari
| data = [[1 de octubre]] de 1945
| refs = {{sfn|Fabre|1993|loc=pàg. 84}}
}}

== Citacions sobre Miquel Mateu i Pla ==
{{Cita
| cita = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de [[Franco]]. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| idioma = català
| original = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de Franco. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics.
| autor = [[Borja de Riquer]]
| lloc = ''L'últim franquisme i la transició a Catalunya''
| data = 1977
| refs = {{sfn|Riquer|1977|pp=112}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|títol=Periodistes sota censura: El Diario de Barcelona (1939-1975)|nom=Jaume|cognom=Fabre|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=1993|isbn=9788478264155|llengua=català}}
*{{ref-llibre|títol=Cuatro años de actuación al frente del Ayuntamiento de Barcelona|nom=Miguel|cognom=Mateu i Pla|editorial=Ayuntamiento de Barcelona|any=1943|llengua=castellà}}
*{{ref-llibre|títol=Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme|nom=Borja de|cognom=Riquer|editorial=Edicions 62|data=1977|isbn=9788429713442|llengua=català}}

{{ORDENA:Mateu Pla, Miquel}}
[[Categoria:Alcaldes de Barcelona]]
[[Categoria:Polítics catalans]]
[[Categoria:Empresaris catalans]]</text>
      <sha1>gkz7eio0itp7zohz1n5m7f6myn2y6ls</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Carmelina Sánchez-Cutillas</title>
    <ns>0</ns>
    <id>18236</id>
    <redirect title="Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez" />
    <revision>
      <id>146129</id>
      <timestamp>2026-06-25T17:32:29Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>Docosong ha mogut [[Carmelina Sánchez-Cutillas]] a [[Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez]]: nom complet</comment>
      <origin>146129</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="56" sha1="22amxksem54acve934gnylu2u4ev9r3" xml:space="preserve">#REDIRECCIÓ [[Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez]]</text>
      <sha1>22amxksem54acve934gnylu2u4ev9r3</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Discussió:Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez</title>
    <ns>1</ns>
    <id>18237</id>
    <revision>
      <id>146130</id>
      <timestamp>2026-06-25T17:33:32Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Citacions */ secció nova</comment>
      <origin>146130</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="317" sha1="mnnu8r4tx9qde2t3tnlpi6yfrr3h8nn" xml:space="preserve">== Citacions ==

Hola @[[Usuari:19Tarrestnom65|19Tarrestnom65]], he ampliat una mica l'article i he organitza per seccions les citacions de l'autora. Si hi ha algun error, sigues lliure de modificar-ho. Salutacions!-- [[Usuari:Docosong|Docosong]] ([[Usuari Discussió:Docosong|discussió]]) 19:33, 25 juny 2026 (CEST)</text>
      <sha1>mnnu8r4tx9qde2t3tnlpi6yfrr3h8nn</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Rosa Maria Arquimbau i Cardil</title>
    <ns>0</ns>
    <id>18238</id>
    <revision>
      <id>146134</id>
      <timestamp>2026-06-25T17:47:45Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>Es crea la pàgina amb «{{Persona}}  '''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana.  == Citacions == {{Cita | cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deeses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]]. | llo...».</comment>
      <origin>146134</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3763" sha1="6zhaydwzq4nx8ji94tn8l8z0hbucvsk" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deeses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]].
| lloc = «La dona nova». ''La Rambla''
| data = [[15 de juny]] de [[1931]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=La dona nova|obra=[[La Rambla (setmanari)|La Rambla]]|data=15-6-1931|pàgina=8}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El [[feminisme]] no és una qüestió de [[sentimentalisme]], sinó de [[justícia]] i de [[cultura]]. Una societat que manté les dones en la ignorància es condemna a si mateixa a la mediocritat.
| lloc = «Film femení». ''Imatges''
| data = [[27 d'agost]] de [[1930]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=Film femení: el dret a la intel·ligència|publicació=Imatges|any=1930|mes=agost|número=12|pàgines=4}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls.
| lloc = Crònica d'opinió a ''Opinió''
| data = [[4 d'octubre]] de [[1932]]
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent i molt més crua.
| lloc = Entrevista recollida al setmanari ''El Be Negre''
| data = [[12 de juliol]] de [[1933]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Parlem amb Rosa Maria Arquimbau|obra=[[El Be Negre]]|data=1933-07-12|pàgina=3}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El matrimoni burgès és, massa sovint, un contracte de compravenda on la dona hi posa la [[llibertat]] i l'home el capital. I el pitjor és que el món ho troba normal.
| lloc = Del recull de narracions ''Històries de nenes bones''
| data = 1932
| refs = {{sfn|Arquimbau|1932|p=19}}
}}
{{Cita
| cita = El [[periodisme]] m'ha ensenyat que la veritat es troba al carrer, mai als despatxos oficials. Al carrer hi ha la vida; als despatxos, només hi ha la [[burocràcia]].
| lloc = Pròleg a ''Corrents actuals''
| data = 1934
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=105}}
}}

=== ''Forty-and-forty'' (1971) ===
{{Cita
| cita = Els records dels anys trenta a Barcelona no són nostàlgia; són la prova que vam viure un miratge de llibertat abans que la foscor ho tapés tot de cop i ens tornés invisibles.
| lloc = ''Forty-and-forty''. Introducció
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=7}}
}}
{{Cita
| cita = Ser moderna en la meva joventut volia dir tallar-se els [[cabells]], escurçar-se les faldilles i, sobretot, no demanar permís a ningú per a [[pensar]].
| lloc = ''Forty-and-forty''. Acte primer
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=33}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Històries de nenes bones|editorial=Llibreria Catalònia|any=1932|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Forty-and-forty|editorial=Editorial Millà|any=1971|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|cognom2=Real Mercadal|nom2=Neus (ed.)|títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938)|editorial=Adesiara|any=2016|lloc=Martorell|isbn=9788416474028|llengua=català}}

{{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}}
[[Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes barcelonins]]</text>
      <sha1>6zhaydwzq4nx8ji94tn8l8z0hbucvsk</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146135</id>
      <parentid>146134</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:49:12Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>removed [[Category:Periodistes barcelonins]]; added [[Category:Periodistes catalans]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]</comment>
      <origin>146135</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3760" sha1="07q4vj6y2p196jdid46n5aabq2hudgk" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deeses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]].
| lloc = «La dona nova». ''La Rambla''
| data = [[15 de juny]] de [[1931]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=La dona nova|obra=[[La Rambla (setmanari)|La Rambla]]|data=15-6-1931|pàgina=8}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El [[feminisme]] no és una qüestió de [[sentimentalisme]], sinó de [[justícia]] i de [[cultura]]. Una societat que manté les dones en la ignorància es condemna a si mateixa a la mediocritat.
| lloc = «Film femení». ''Imatges''
| data = [[27 d'agost]] de [[1930]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=Film femení: el dret a la intel·ligència|publicació=Imatges|any=1930|mes=agost|número=12|pàgines=4}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls.
| lloc = Crònica d'opinió a ''Opinió''
| data = [[4 d'octubre]] de [[1932]]
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent i molt més crua.
| lloc = Entrevista recollida al setmanari ''El Be Negre''
| data = [[12 de juliol]] de [[1933]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Parlem amb Rosa Maria Arquimbau|obra=[[El Be Negre]]|data=1933-07-12|pàgina=3}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El matrimoni burgès és, massa sovint, un contracte de compravenda on la dona hi posa la [[llibertat]] i l'home el capital. I el pitjor és que el món ho troba normal.
| lloc = Del recull de narracions ''Històries de nenes bones''
| data = 1932
| refs = {{sfn|Arquimbau|1932|p=19}}
}}
{{Cita
| cita = El [[periodisme]] m'ha ensenyat que la veritat es troba al carrer, mai als despatxos oficials. Al carrer hi ha la vida; als despatxos, només hi ha la [[burocràcia]].
| lloc = Pròleg a ''Corrents actuals''
| data = 1934
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=105}}
}}

=== ''Forty-and-forty'' (1971) ===
{{Cita
| cita = Els records dels anys trenta a Barcelona no són nostàlgia; són la prova que vam viure un miratge de llibertat abans que la foscor ho tapés tot de cop i ens tornés invisibles.
| lloc = ''Forty-and-forty''. Introducció
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=7}}
}}
{{Cita
| cita = Ser moderna en la meva joventut volia dir tallar-se els [[cabells]], escurçar-se les faldilles i, sobretot, no demanar permís a ningú per a [[pensar]].
| lloc = ''Forty-and-forty''. Acte primer
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=33}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Històries de nenes bones|editorial=Llibreria Catalònia|any=1932|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Forty-and-forty|editorial=Editorial Millà|any=1971|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|cognom2=Real Mercadal|nom2=Neus (ed.)|títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938)|editorial=Adesiara|any=2016|lloc=Martorell|isbn=9788416474028|llengua=català}}

{{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}}
[[Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>07q4vj6y2p196jdid46n5aabq2hudgk</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146136</id>
      <parentid>146135</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:49:20Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>added [[Category:Feministes catalans]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]</comment>
      <origin>146136</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3794" sha1="7dpsj7zms6tnuvuqprmnkujj486mepa" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deeses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]].
| lloc = «La dona nova». ''La Rambla''
| data = [[15 de juny]] de [[1931]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=La dona nova|obra=[[La Rambla (setmanari)|La Rambla]]|data=15-6-1931|pàgina=8}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El [[feminisme]] no és una qüestió de [[sentimentalisme]], sinó de [[justícia]] i de [[cultura]]. Una societat que manté les dones en la ignorància es condemna a si mateixa a la mediocritat.
| lloc = «Film femení». ''Imatges''
| data = [[27 d'agost]] de [[1930]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=Film femení: el dret a la intel·ligència|publicació=Imatges|any=1930|mes=agost|número=12|pàgines=4}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls.
| lloc = Crònica d'opinió a ''Opinió''
| data = [[4 d'octubre]] de [[1932]]
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent i molt més crua.
| lloc = Entrevista recollida al setmanari ''El Be Negre''
| data = [[12 de juliol]] de [[1933]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Parlem amb Rosa Maria Arquimbau|obra=[[El Be Negre]]|data=1933-07-12|pàgina=3}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El matrimoni burgès és, massa sovint, un contracte de compravenda on la dona hi posa la [[llibertat]] i l'home el capital. I el pitjor és que el món ho troba normal.
| lloc = Del recull de narracions ''Històries de nenes bones''
| data = 1932
| refs = {{sfn|Arquimbau|1932|p=19}}
}}
{{Cita
| cita = El [[periodisme]] m'ha ensenyat que la veritat es troba al carrer, mai als despatxos oficials. Al carrer hi ha la vida; als despatxos, només hi ha la [[burocràcia]].
| lloc = Pròleg a ''Corrents actuals''
| data = 1934
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=105}}
}}

=== ''Forty-and-forty'' (1971) ===
{{Cita
| cita = Els records dels anys trenta a Barcelona no són nostàlgia; són la prova que vam viure un miratge de llibertat abans que la foscor ho tapés tot de cop i ens tornés invisibles.
| lloc = ''Forty-and-forty''. Introducció
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=7}}
}}
{{Cita
| cita = Ser moderna en la meva joventut volia dir tallar-se els [[cabells]], escurçar-se les faldilles i, sobretot, no demanar permís a ningú per a [[pensar]].
| lloc = ''Forty-and-forty''. Acte primer
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=33}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Històries de nenes bones|editorial=Llibreria Catalònia|any=1932|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Forty-and-forty|editorial=Editorial Millà|any=1971|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|cognom2=Real Mercadal|nom2=Neus (ed.)|títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938)|editorial=Adesiara|any=2016|lloc=Martorell|isbn=9788416474028|llengua=català}}

{{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}}
[[Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]
[[Categoria:Feministes catalans]]</text>
      <sha1>7dpsj7zms6tnuvuqprmnkujj486mepa</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146137</id>
      <parentid>146136</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T17:49:26Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <minor />
      <comment>removed [[Category:Escriptors barcelonins contemporanis]]; added [[Category:Escriptors catalans]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]</comment>
      <origin>146137</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3777" sha1="0jnjr99pg6vz3oubv6j49yixp982u00" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deeses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]].
| lloc = «La dona nova». ''La Rambla''
| data = [[15 de juny]] de [[1931]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=La dona nova|obra=[[La Rambla (setmanari)|La Rambla]]|data=15-6-1931|pàgina=8}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El [[feminisme]] no és una qüestió de [[sentimentalisme]], sinó de [[justícia]] i de [[cultura]]. Una societat que manté les dones en la ignorància es condemna a si mateixa a la mediocritat.
| lloc = «Film femení». ''Imatges''
| data = [[27 d'agost]] de [[1930]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=Film femení: el dret a la intel·ligència|publicació=Imatges|any=1930|mes=agost|número=12|pàgines=4}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls.
| lloc = Crònica d'opinió a ''Opinió''
| data = [[4 d'octubre]] de [[1932]]
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent i molt més crua.
| lloc = Entrevista recollida al setmanari ''El Be Negre''
| data = [[12 de juliol]] de [[1933]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Parlem amb Rosa Maria Arquimbau|obra=[[El Be Negre]]|data=1933-07-12|pàgina=3}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El matrimoni burgès és, massa sovint, un contracte de compravenda on la dona hi posa la [[llibertat]] i l'home el capital. I el pitjor és que el món ho troba normal.
| lloc = Del recull de narracions ''Històries de nenes bones''
| data = 1932
| refs = {{sfn|Arquimbau|1932|p=19}}
}}
{{Cita
| cita = El [[periodisme]] m'ha ensenyat que la veritat es troba al carrer, mai als despatxos oficials. Al carrer hi ha la vida; als despatxos, només hi ha la [[burocràcia]].
| lloc = Pròleg a ''Corrents actuals''
| data = 1934
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=105}}
}}

=== ''Forty-and-forty'' (1971) ===
{{Cita
| cita = Els records dels anys trenta a Barcelona no són nostàlgia; són la prova que vam viure un miratge de llibertat abans que la foscor ho tapés tot de cop i ens tornés invisibles.
| lloc = ''Forty-and-forty''. Introducció
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=7}}
}}
{{Cita
| cita = Ser moderna en la meva joventut volia dir tallar-se els [[cabells]], escurçar-se les faldilles i, sobretot, no demanar permís a ningú per a [[pensar]].
| lloc = ''Forty-and-forty''. Acte primer
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=33}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Històries de nenes bones|editorial=Llibreria Catalònia|any=1932|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Forty-and-forty|editorial=Editorial Millà|any=1971|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|cognom2=Real Mercadal|nom2=Neus (ed.)|títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938)|editorial=Adesiara|any=2016|lloc=Martorell|isbn=9788416474028|llengua=català}}

{{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]
[[Categoria:Feministes catalans]]</text>
      <sha1>0jnjr99pg6vz3oubv6j49yixp982u00</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146157</id>
      <parentid>146137</parentid>
      <timestamp>2026-06-26T07:56:44Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Forty-and-forty (1971) */</comment>
      <origin>146157</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3795" sha1="rncwwkka6b3imbm61k4gehpc7o9n7y6" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deeses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]].
| lloc = «La dona nova». ''La Rambla''
| data = [[15 de juny]] de [[1931]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=La dona nova|obra=[[La Rambla (setmanari)|La Rambla]]|data=15-6-1931|pàgina=8}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El [[feminisme]] no és una qüestió de [[sentimentalisme]], sinó de [[justícia]] i de [[cultura]]. Una societat que manté les dones en la ignorància es condemna a si mateixa a la mediocritat.
| lloc = «Film femení». ''Imatges''
| data = [[27 d'agost]] de [[1930]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=Film femení: el dret a la intel·ligència|publicació=Imatges|any=1930|mes=agost|número=12|pàgines=4}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls.
| lloc = Crònica d'opinió a ''Opinió''
| data = [[4 d'octubre]] de [[1932]]
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent i molt més crua.
| lloc = Entrevista recollida al setmanari ''El Be Negre''
| data = [[12 de juliol]] de [[1933]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Parlem amb Rosa Maria Arquimbau|obra=[[El Be Negre]]|data=1933-07-12|pàgina=3}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El matrimoni burgès és, massa sovint, un contracte de compravenda on la dona hi posa la [[llibertat]] i l'home el capital. I el pitjor és que el món ho troba normal.
| lloc = Del recull de narracions ''Històries de nenes bones''
| data = 1932
| refs = {{sfn|Arquimbau|1932|p=19}}
}}
{{Cita
| cita = El [[periodisme]] m'ha ensenyat que la veritat es troba al carrer, mai als despatxos oficials. Al carrer hi ha la vida; als despatxos, només hi ha la [[burocràcia]].
| lloc = Pròleg a ''Corrents actuals''
| data = 1934
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=105}}
}}

=== ''Quaranta anys perduts'' (1971) ===
{{Cita
| cita = Els records dels anys trenta a Barcelona no són nostàlgia; són la prova que vam viure un miratge de llibertat abans que la foscor ho tapés tot de cop i ens tornés invisibles.
| lloc = ''Quaranta anys perduts''. Introducció
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=7}}
}}
{{Cita
| cita = Ser moderna en la meva joventut volia dir tallar-se els [[cabells]], escurçar-se les faldilles i, sobretot, no demanar permís a ningú per a [[pensar]].
| lloc = ''Quaranta anys perduts''. Acte primer
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=33}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Històries de nenes bones|editorial=Llibreria Catalònia|any=1932|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Forty-and-forty|editorial=Editorial Millà|any=1971|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|cognom2=Real Mercadal|nom2=Neus (ed.)|títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938)|editorial=Adesiara|any=2016|lloc=Martorell|isbn=9788416474028|llengua=català}}

{{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]
[[Categoria:Feministes catalans]]</text>
      <sha1>rncwwkka6b3imbm61k4gehpc7o9n7y6</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146158</id>
      <parentid>146157</parentid>
      <timestamp>2026-06-26T07:59:21Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146158</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3791" sha1="694dxodlb7xbwfnx4jz6rpgd7930xfc" xml:space="preserve">{{Persona}}

'''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana.

== Citacions ==
{{Cita
| cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deeses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]].
| lloc = «La dona nova». ''La Rambla''
| data = [[15 de juny]] de [[1931]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=La dona nova|obra=[[La Rambla (setmanari)|La Rambla]]|data=15-6-1931|pàgina=8}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El [[feminisme]] no és una qüestió de [[sentimentalisme]], sinó de [[justícia]] i de [[cultura]]. Una societat que manté les dones en la ignorància es condemna a si mateixa a la mediocritat.
| lloc = «Film femení». ''Imatges''
| data = [[27 d'agost]] de [[1930]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-publicació|títol=Film femení: el dret a la intel·ligència|publicació=Imatges|any=1930|mes=agost|número=12|pàgines=4}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls.
| lloc = Crònica d'opinió a ''Opinió''
| data = [[4 d'octubre]] de [[1932]]
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=62}}
}}
{{Cita
| cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent i molt més crua.
| lloc = Entrevista recollida al setmanari ''El Be Negre''
| data = [[12 de juliol]] de [[1933]]
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=Parlem amb Rosa Maria Arquimbau|obra=[[El Be Negre]]|data=1933-07-12|pàgina=3}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
| cita = El matrimoni burgès és, massa sovint, un contracte de compravenda on la dona hi posa la [[llibertat]] i l'home el capital. I el pitjor és que el món ho troba normal.
| lloc = Del recull de narracions ''Històries de nenes bones''
| data = 1932
| refs = {{sfn|Arquimbau|1932|p=19}}
}}
{{Cita
| cita = El [[periodisme]] m'ha ensenyat que la veritat es troba al carrer, mai als despatxos oficials. Al carrer hi ha la vida; als despatxos, només hi ha la [[burocràcia]].
| lloc = Pròleg a ''Corrents actuals''
| data = 1934
| refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=105}}
}}

=== ''Quaranta anys perduts'' (1971) ===
{{Cita
| cita = Els records dels anys trenta a Barcelona no són nostàlgia; són la prova que vam viure un miratge de llibertat abans que la foscor ho tapés tot de cop i ens tornés invisibles.
| lloc = ''Quaranta anys perduts''. Introducció
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=7}}
}}
{{Cita
| cita = Ser moderna en la meva joventut volia dir tallar-se els [[cabells]], escurçar-se les faldilles i, sobretot, no demanar permís a ningú per a [[pensar]].
| lloc = ''Quaranta anys perduts''. Acte primer
| data = 1971
| refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=33}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|títol=Històries de nenes bones|editorial=Llibreria Catalònia|any=1932|lloc=Barcelona|llengua=català}}
* {{Ref-llibre |cognom=Arquimbau |nom=Rosa Maria |títol=Quaranta anys perduts |editorial=Editorial Millà |lloc=Barcelona |any=1971}}
* {{ref-llibre|cognom=Arquimbau|nom=Rosa Maria|cognom2=Real Mercadal|nom2=Neus (ed.)|títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938)|editorial=Adesiara|any=2016|lloc=Martorell|isbn=9788416474028|llengua=català}}

{{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]
[[Categoria:Feministes catalans]]</text>
      <sha1>694dxodlb7xbwfnx4jz6rpgd7930xfc</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Regina Rodríguez Sirvent</title>
    <ns>0</ns>
    <id>18239</id>
    <revision>
      <id>146138</id>
      <timestamp>2026-06-25T19:36:13Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Regina Rodríguez Sirvent}}''' ([[Puigcerdà]], [[1983]]) és una escriptora, periodista i guionista catalana, coneguda especialment pel gran èxit de la seva novel·la de debut, ''Les calces al sol'' (2022).  == Citacions ==  === Les calces al sol (2022) ===  {{Cita |cita = S'ha de viure abans d'escriure, perquè si no, què collons explicaràs? |lloc = Novel·la &quot;Les calces al sol&quot; |data = 2022 |refs = &lt;ref&gt;{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirv...».</comment>
      <origin>146138</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="2726" sha1="rf2tmjfn1pw7hhi81u0eytwc71cjnih" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Regina Rodríguez Sirvent}}''' ([[Puigcerdà]], [[1983]]) és una escriptora, periodista i guionista catalana, coneguda especialment pel gran èxit de la seva novel·la de debut, ''Les calces al sol'' (2022).

== Citacions ==

=== Les calces al sol (2022) ===

{{Cita
|cita = S'ha de viure abans d'escriure, perquè si no, què collons explicaràs?
|lloc = Novel·la &quot;Les calces al sol&quot;
|data = 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}&lt;/ref&gt;
|idioma = català
}}

{{Cita
|cita = El pitjor enemic del dol és la immobilitat. El cap necessita espais buits per poder plorar el que ha perdut, però el cos s'ha de moure.
|lloc = Novel·la &quot;Les calces al sol&quot;
|data = 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}&lt;/ref&gt;
|idioma = català
}}

=== Entrevistes i mitjans de comunicació ===

{{Cita
|cita = Jo volia fer riure. Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana actual; sembla que ens faci por fer riure.
|lloc = Entrevista a El Nacional
|data = 21 de setembre de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/cultura/regina-rodriguez-sirvent-les-calces-al-sol-entrevista_887467_102.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=El Nacional|cognom=Gispert|nom=Lledó}}&lt;/ref&gt;
|idioma = català
}}

{{Cita
|cita = He passat por els últims mesos. Passar de l'anonimat absolut a estar a la llista dels més venuts fa vertigen.
|lloc = Entrevista al diari ARA
|data = 16 de setembre de 2023
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.ara.cat/cultura/he-pasado-miedo-ultimos-meses_128_4802058.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;He passat por els últims mesos&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=Diari ARA|cognom=Juanico Llumà|nom=Núria}}&lt;/ref&gt;
|idioma = català
}}

{{Cita
|cita = Escriure és una feina molt solitària, però quan algú t'envia un missatge dient que s'ha pixat de riure amb el teu llibre, la solitud desapareix de cop.
|lloc = Entrevista a Catorze
|data = Novembre de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.catorze.cat/|títol=Regina Rodríguez Sirvent, l'humor com a catarsi|consulta=25 juny 2026|obra=Catorze}}&lt;/ref&gt;
|idioma = català
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}

{{ORDENA:Rodriguez Sirvent, Regina}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>rf2tmjfn1pw7hhi81u0eytwc71cjnih</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146139</id>
      <parentid>146138</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T19:38:42Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146139</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="2397" sha1="oryym5f5naaj02au0dcec3eyq56elek" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Regina Rodríguez Sirvent}}''' ([[Puigcerdà]], [[1983]]) és una escriptora, periodista i guionista catalana, coneguda especialment pel gran èxit de la seva novel·la de debut, ''Les calces al sol'' (2022).

== Citacions =={{Cita
|cita = Jo volia fer [[riure]]. Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana actual; sembla que ens faci por fer riure.
|lloc = Entrevista a ''El Nacional''
|data = [[21 de setembre]] de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/cultura/regina-rodriguez-sirvent-les-calces-al-sol-entrevista_887467_102.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=El Nacional|cognom=Gispert|nom=Lledó}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = [[Escriure]] és una feina molt solitària, però quan algú t'envia un missatge dient que s'ha pixat de riure amb el teu [[llibre]], la [[solitud]] desapareix de cop.
|lloc = Entrevista a ''Catorze''
|data = Novembre de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.catorze.cat/|títol=Regina Rodríguez Sirvent, l'humor com a catarsi|consulta=25 juny 2026|obra=Catorze}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = He passat por els últims mesos. Passar de l'anonimat absolut a estar a la llista dels més venuts fa vertigen.
|lloc = Entrevista al diari ''ARA''
|data = [[16 de setembre]] de 2023
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.ara.cat/cultura/he-pasado-miedo-ultimos-meses_128_4802058.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;He passat por els últims mesos&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=Diari ARA|cognom=Juanico Llumà|nom=Núria}}&lt;/ref&gt;
}}

=== ''Les calces al sol'' (2022) ===
{{Cita
|cita = S'ha de viure abans d'escriure, perquè si no, què collons explicaràs?
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022}}
}}
{{Cita
|cita = El pitjor enemic del dol és la immobilitat. El cap necessita espais buits per poder plorar el que ha perdut, però el cos s'ha de moure.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}

{{ORDENA:Rodriguez Sirvent, Regina}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>oryym5f5naaj02au0dcec3eyq56elek</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146140</id>
      <parentid>146139</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T19:40:06Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* Les calces al sol (2022) */</comment>
      <origin>146140</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="2611" sha1="9ciewv7ycy1li3xk0ndkl0hcpgbfhjk" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Regina Rodríguez Sirvent}}''' ([[Puigcerdà]], [[1983]]) és una escriptora, periodista i guionista catalana, coneguda especialment pel gran èxit de la seva novel·la de debut, ''Les calces al sol'' (2022).

== Citacions =={{Cita
|cita = Jo volia fer [[riure]]. Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana actual; sembla que ens faci por fer riure.
|lloc = Entrevista a ''El Nacional''
|data = [[21 de setembre]] de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/cultura/regina-rodriguez-sirvent-les-calces-al-sol-entrevista_887467_102.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=El Nacional|cognom=Gispert|nom=Lledó}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = [[Escriure]] és una feina molt solitària, però quan algú t'envia un missatge dient que s'ha pixat de riure amb el teu [[llibre]], la [[solitud]] desapareix de cop.
|lloc = Entrevista a ''Catorze''
|data = Novembre de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.catorze.cat/|títol=Regina Rodríguez Sirvent, l'humor com a catarsi|consulta=25 juny 2026|obra=Catorze}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = He passat por els últims mesos. Passar de l'anonimat absolut a estar a la llista dels més venuts fa vertigen.
|lloc = Entrevista al diari ''ARA''
|data = [[16 de setembre]] de 2023
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.ara.cat/cultura/he-pasado-miedo-ultimos-meses_128_4802058.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;He passat por els últims mesos&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=Diari ARA|cognom=Juanico Llumà|nom=Núria}}&lt;/ref&gt;
}}

=== ''Les calces al sol'' (2022) ===
{{Cita
|cita = S'ha de viure abans d'escriure, perquè si no, què collons explicaràs?
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022}}
}}
{{Cita
|cita = El pitjor enemic del dol és la immobilitat. El cap necessita espais buits per poder plorar el que ha perdut, però el cos s'ha de moure.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022}}
}}
{{Cita
|cita = Els [[problemes]] són com els pets: els teus els aguantes, però els dels altres et fan venir ganes de vomitar.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022}}
}}

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}

{{ORDENA:Rodriguez Sirvent, Regina}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>9ciewv7ycy1li3xk0ndkl0hcpgbfhjk</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146141</id>
      <parentid>146140</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T19:45:55Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146141</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3867" sha1="s06d152ewxptd72i9y9rrkmjm1i9sq8" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Regina Rodríguez Sirvent}}''' ([[Puigcerdà]], [[1983]]) és una escriptora, periodista i guionista catalana, coneguda especialment pel gran èxit de la seva novel·la de debut, ''Les calces al sol'' (2022).

== Citacions =={{Cita
|cita = Jo volia fer [[riure]]. Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana actual; sembla que ens faci por fer riure.
|lloc = Entrevista a ''El Nacional''
|data = [[21 de setembre]] de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/cultura/regina-rodriguez-sirvent-les-calces-al-sol-entrevista_887467_102.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=El Nacional|cognom=Gispert|nom=Lledó}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = [[Escriure]] és una feina molt solitària, però quan algú t'envia un missatge dient que s'ha pixat de riure amb el teu [[llibre]], la [[solitud]] desapareix de cop.
|lloc = Entrevista a ''Catorze''
|data = Novembre de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.catorze.cat/|títol=Regina Rodríguez Sirvent, l'humor com a catarsi|consulta=25 juny 2026|obra=Catorze}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = Escric des de la pulsió i des de les ganes de comunicar-me, no pas des d'un lloc intel·lectual. El meu objectiu principal és connectar amb la gent de veritat.
|lloc = Entrevista a ''VilaWeb''
|data = [[10 d'octubre]] de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-regina-rodriguez-sirvent-les-calces-al-sol/|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Si la literatura no serveix per a connectar, per a què serveix?&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=VilaWeb|cognom=Barnils|nom=Andreu}}&lt;/ref&gt;
}}

=== ''Les calces al sol'' (2022) ===
{{Cita
|cita = Tot seria més fàcil si algú em digués exactament què collons s'ha de fer. Però no. M'ha tocat viure en un món on ets lliure i el món té una oferta de possibilitats infinites i agorafòbiques. I he d'escollir jo soleta.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=15}}
}}
{{Cita
|cita = S'ha de viure abans d'escriure, perquè si no, què collons explicaràs?
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=47}}
}}
{{Cita
|cita = El pitjor enemic del dol és la immobilitat. El cap necessita espais buits per poder plorar el que ha perdut, pero el cos s'ha de moure.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=112}}
}}
{{Cita
|cita = Ser escriptora o no ser-ho no és una decisió teva. L'[[escriptura]] t'escull a tu, no tu a ella… I si t'ha escollit només ho sabràs amb el temps.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=141}}
}}
{{Cita
|cita = Els [[problemes]] són com els pets: els teus els aguantes, pero els dels altres et fan venir ganes de vomitar.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=158}}
}}
{{Cita
|cita = [[Viatjar]] no serveix per a fugir dels problemes. Pots anar a l'altra punta del món, que els teus monstres pujaran al mateix avió i s'asseuran al teu costat. Se t'enduen a tu, viatgen amb tu.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=204}}
}}
{{Cita
|cita = Hi ha llocs on l'aire és tan pur que sembla que et netegi els pensaments per dins, i d'altres on la boira se't fica a la sang i ja no et deixa viure en pau.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=289}}
}}
== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}

{{ORDENA:Rodriguez Sirvent, Regina}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>s06d152ewxptd72i9y9rrkmjm1i9sq8</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146142</id>
      <parentid>146141</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T19:47:39Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146142</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3857" sha1="8qpbtzfdio0pcsn8743ur12gprlbjsq" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Regina Rodríguez Sirvent}}''' (Alp, [[1983]]) és una escriptora, periodista i guionista catalana, coneguda especialment pel gran èxit de la seva novel·la de debut, ''Les calces al sol'' (2022).

== Citacions ==
{{Cita
|cita = Jo volia fer [[riure]]. Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana actual; sembla que ens faci por fer riure.
|lloc = Entrevista a ''El Nacional''
|data = [[21 de setembre]] de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/cultura/regina-rodriguez-sirvent-les-calces-al-sol-entrevista_887467_102.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Trobo que falta molt sentit de l'humor en la literatura catalana&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=El Nacional|cognom=Gispert|nom=Lledó}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = [[Escriure]] és una feina molt solitària, però quan algú t'envia un missatge dient que s'ha pixat de riure amb el teu [[llibre]], la [[solitud]] desapareix de cop.
|lloc = Entrevista a ''Catorze''
|data = Novembre de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.catorze.cat/|títol=Regina Rodríguez Sirvent, l'humor com a catarsi|consulta=25 juny 2026|obra=Catorze}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = Escric des de la pulsió i des de les ganes de comunicar-me, no pas des d'un lloc intel·lectual. El meu objectiu principal és connectar amb la gent de veritat.
|lloc = Entrevista a ''VilaWeb''
|data = [[10 d'octubre]] de 2022
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-regina-rodriguez-sirvent-les-calces-al-sol/|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Si la literatura no serveix per a connectar, per a què serveix?&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=VilaWeb|cognom=Barnils|nom=Andreu}}&lt;/ref&gt;
}}

=== ''Les calces al sol'' (2022) ===
{{Cita
|cita = Tot seria més fàcil si algú em digués exactament què collons s'ha de fer. Però no. M'ha tocat viure en un món on ets lliure i el món té una oferta de possibilitats infinites i agorafòbiques. I he d'escollir jo soleta.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=15}}
}}
{{Cita
|cita = S'ha de viure abans d'escriure, perquè si no, què collons explicaràs?
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=47}}
}}
{{Cita
|cita = El pitjor enemic del dol és la immobilitat. El cap necessita espais buits per poder plorar el que ha perdut, pero el cos s'ha de moure.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=112}}
}}
{{Cita
|cita = Ser escriptora o no ser-ho no és una decisió teva. L'[[escriptura]] t'escull a tu, no tu a ella… I si t'ha escollit només ho sabràs amb el temps.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=141}}
}}
{{Cita
|cita = Els [[problemes]] són com els pets: els teus els aguantes, pero els dels altres et fan venir ganes de vomitar.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=158}}
}}
{{Cita
|cita = [[Viatjar]] no serveix per a fugir dels problemes. Pots anar a l'altra punta del món, que els teus monstres pujaran al mateix avió i s'asseuran al teu costat. Se t'enduen a tu, viatgen amb tu.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=204}}
}}
{{Cita
|cita = Hi ha llocs on l'aire és tan pur que sembla que et netegi els pensaments per dins, i d'altres on la boira se't fica a la sang i ja no et deixa viure en pau.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=289}}
}}
== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}

{{ORDENA:Rodriguez Sirvent, Regina}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>8qpbtzfdio0pcsn8743ur12gprlbjsq</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146143</id>
      <parentid>146142</parentid>
      <timestamp>2026-06-25T20:14:16Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146143</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="2850" sha1="7ruczihm601o5yk8mlut2lr5kk6gokb" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Regina Rodríguez Sirvent}}''' (Alp, [[1983]]) és una escriptora, periodista i guionista catalana, coneguda especialment pel gran èxit de la seva novel·la de debut, ''Les calces al sol'' (2022).

== Citacions ==
{{Cita
|cita = Som la generació que ho tenim absolutament tot, i tenir-ho tot és agorafòbic.
|lloc = Entrevista a ''El Nacional''
|data = [[5 de juny]] de 2023
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/cultura/regina-rodriguez-sirvent-tenim-tot-agorafobic_1026417_102.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Ho tenim tot, i tenir-ho tot és agorafòbic&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=El Nacional|cognom=Baglietto|nom=Carlos}}&lt;/ref&gt;
}}

=== ''Les calces al sol'' (2022) ===
{{Cita
|cita = Tot seria més fàcil si algú em digués exactament què collons s'ha de fer. Però no. M'ha tocat viure en un món on ets lliure i el món té una oferta de possibilitats infinites i agorafòbiques. I he d'escollir jo soleta.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=15}}
}}
{{Cita
|cita = S'ha de viure abans d'escriure, perquè si no, què collons explicaràs?
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=47}}
}}
{{Cita
|cita = El pitjor enemic del dol és la immobilitat. El cap necessita espais buits per poder plorar el que ha perdut, pero el cos s'ha de moure.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=112}}
}}
{{Cita
|cita = Ser escriptora o no ser-ho no és una decisió teva. L'[[escriptura]] t'escull a tu, no tu a ella… I si t'ha escollit només ho sabràs amb el temps.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=141}}
}}
{{Cita
|cita = Els [[problemes]] són com els pets: els teus els aguantes, pero els dels altres et fan venir ganes de vomitar.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=158}}
}}
{{Cita
|cita = [[Viatjar]] no serveix per a fugir dels problemes. Pots anar a l'altra punta del món, que els teus monstres pujaran al mateix avió i s'asseuran al teu costat. Se t'enduen a tu, viatgen amb tu.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=204}}
}}
{{Cita
|cita = Hi ha llocs on l'aire és tan pur que sembla que et netegi els pensaments per dins, i d'altres on la boira se't fica a la sang i ja no et deixa viure en pau.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=289}}
}}
== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}

{{ORDENA:Rodriguez Sirvent, Regina}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>7ruczihm601o5yk8mlut2lr5kk6gokb</sha1>
    </revision>
    <revision>
      <id>146153</id>
      <parentid>146143</parentid>
      <timestamp>2026-06-26T06:10:06Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <origin>146153</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="3331" sha1="srxenhcjno8oisw5g2n2r5fn3a7jjap" xml:space="preserve">{{Persona}}
'''{{w|Regina Rodríguez Sirvent}}''' (Alp, [[1983]]) és una escriptora, periodista i guionista catalana, coneguda especialment pel gran èxit de la seva novel·la de debut, ''Les calces al sol'' (2022).

== Citacions ==
{{Cita
|cita = Som la generació que ho tenim absolutament tot, i tenir-ho tot és agorafòbic.
|lloc = Entrevista a ''El Nacional''
|data = [[5 de juny]] de 2023
|refs = &lt;ref&gt;{{ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/cultura/regina-rodriguez-sirvent-tenim-tot-agorafobic_1026417_102.html|títol=Regina Rodríguez Sirvent: &quot;Ho tenim tot, i tenir-ho tot és agorafòbic&quot;|consulta=25 juny 2026|obra=El Nacional|cognom=Baglietto|nom=Carlos}}&lt;/ref&gt;
}}
{{Cita
|cita = Vivim en una època que ens diu constantment «viu el teu somni», però ningú no t'explica què passa quan no saps quin és.
|lloc = Entrevista a ''VilaWeb''
|data = [[6 de gener]] de 2023
|refs = &lt;ref&gt;{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-regina-rodriguez-les-calces-al-sol/|títol=Regina Rodríguez: «Era com una mànega desbocada. &quot;Viu el teu somni!&quot; Però no sabia quin era»|obra=VilaWeb|data=6 gener 2023|consulta=26 juny 2026}}&lt;/ref&gt;
}}
=== ''Les calces al sol'' (2022) ===
{{Cita
|cita = S'ha de viure abans d'escriure, perquè si no, què collons explicaràs?
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=47}}
}}
{{Cita
|cita = Tot seria més fàcil si algú em digués exactament què collons s'ha de fer. Però no. M'ha tocat viure en un món on ets lliure i el món té una oferta de possibilitats infinites i agorafòbiques. I he d'escollir jo soleta.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=15}}
}}
{{Cita
|cita = El pitjor enemic del dol és la immobilitat. El cap necessita espais buits per poder plorar el que ha perdut, pero el cos s'ha de moure.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=112}}
}}
{{Cita
|cita = Ser escriptora o no ser-ho no és una decisió teva. L'[[escriptura]] t'escull a tu, no tu a ella… I si t'ha escollit només ho sabràs amb el temps.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=141}}
}}
{{Cita
|cita = Els [[problemes]] són com els pets: els teus els aguantes, pero els dels altres et fan venir ganes de vomitar.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=158}}
}}
{{Cita
|cita = [[Viatjar]] no serveix per a fugir dels problemes. Pots anar a l'altra punta del món, que els teus monstres pujaran al mateix avió i s'asseuran al teu costat. Se t'enduen a tu, viatgen amb tu.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=204}}
}}
{{Cita
|cita = Hi ha llocs on l'aire és tan pur que sembla que et netegi els pensaments per dins, i d'altres on la boira se't fica a la sang i ja no et deixa viure en pau.
|lloc = ''Les calces al sol''
|data = 2022
|refs = {{sfn|Rodríguez Sirvent|2022|p=289}}
}}
== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Rodríguez Sirvent|nom=Regina|títol=Les calces al sol|editorial=La Campana|any=2022|isbn=9788417451721}}

{{ORDENA:Rodriguez Sirvent, Regina}}
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors en català]]
[[Categoria:Periodistes catalans]]</text>
      <sha1>srxenhcjno8oisw5g2n2r5fn3a7jjap</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Usuari:配合比全额更好（说说而已）</title>
    <ns>2</ns>
    <id>18241</id>
    <revision>
      <id>146151</id>
      <timestamp>2026-06-26T05:15:34Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>配合比全额更好（说说而已）</username>
        <id>16113</id>
      </contributor>
      <comment>Es crea la pàgina amb «Hola!Ho sóc 配合比全额更好（说说而已）.».</comment>
      <origin>146151</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="53" sha1="dqgm8phit50nxz5nbwuxcw80tw8hg9p" xml:space="preserve">Hola!Ho sóc 配合比全额更好（说说而已）.</text>
      <sha1>dqgm8phit50nxz5nbwuxcw80tw8hg9p</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Discussió:Miquel Mateu i Pla</title>
    <ns>1</ns>
    <id>18242</id>
    <revision>
      <id>146154</id>
      <timestamp>2026-06-26T06:26:57Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>/* No fiable */ secció nova</comment>
      <origin>146154</origin>
      <model>wikitext</model>
      <format>text/x-wiki</format>
      <text bytes="857" sha1="4xztnsqs5c16ni6exlhacjkx63ofjg2" xml:space="preserve">== No fiable ==

{{Cita
| cita = La Caixa de Pensions no és només una gran institució financera, sinó el principal pilar del benestar i de l'estalvi de milers de famílies treballadores que confien en la nostra gestió honrada i patriòtica.
| idioma = castellà
| original = La Caja de Pensiones no es solo una gran institución financiera, sino el principal pilar del bienestar y del ahorro de miles de familias trabajadoras que confían en nuestra gestión honrada y patriótica.
| lloc = Junta General de la Caixa de Pensions
| data = juny de 1955
| refs = &lt;ref&gt;{{ref-notícia|títol=El archivo de Miguel Mateu, clave para la historia de la burguesía catalana|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=3 octubre 1982|llengua=castellà}}&lt;/ref&gt;
}} [[Usuari:Docosong|Docosong]] ([[Usuari Discussió:Docosong|discussió]]) 08:26, 26 juny 2026 (CEST)</text>
      <sha1>4xztnsqs5c16ni6exlhacjkx63ofjg2</sha1>
    </revision>
  </page>
  <page>
    <title>Mòdul:Geografia</title>
    <ns>828</ns>
    <id>18243</id>
    <revision>
      <id>146159</id>
      <timestamp>2026-06-26T10:13:21Z</timestamp>
      <contributor>
        <username>Docosong</username>
        <id>1481</id>
      </contributor>
      <comment>mòdul IA</comment>
      <origin>146159</origin>
      <model>Scribunto</model>
      <format>text/plain</format>
      <text bytes="6813" sha1="02zc2d119825uqmz6d9dltffxdfw8bj" xml:space="preserve">local p = {}

-- Funció auxiliar de seguretat per fer preprocessos controlats
local function safePreprocess(frame, text)
    local success, result = pcall(frame.preprocess, frame, text)
    return success and result or &quot;&quot;
end

-- Funció auxiliar per triar el primer paràmetre manual amb text
local function obtenirArg(args, llista)
    for _, nom in ipairs(llista) do
        if args[nom] and args[nom] ~= '' then return args[nom] end
    end
    return nil
end

-- Funció nativa per obtenir dades de Wikidata netes
local function obtenirValorWD(itemId, propietat)
    if not itemId or itemId == '' then return &quot;&quot; end
    local statements = mw.wikibase.getBestStatements(itemId, propietat)
    if statements and statements[1] and statements[1].mainsnak and statements[1].mainsnak.datavalue then
        local value = statements[1].mainsnak.datavalue.value
        if type(value) == &quot;table&quot; then
            return value.id or value.time or &quot;&quot;
        elseif type(value) == &quot;string&quot; then
            return value
        end
    end
    return &quot;&quot;
end

function p.infotaula(frame)
    local args = frame:getParent().args
    local item = args['item'] or ''
    
    if item == '' then
        local entitat = mw.wikibase.getEntityObject()
        if entitat then item = entitat.id end
    end
    
    local sfx = (item ~= '') and (' | item = ' .. item) or ''
    
    -- Configuració d'estils base harmonitzats
    local dades = {
        titlestyle  = 'background-color: #d9b38c; text-align:center;',
        headerstyle = 'background: #d9b38c; text-align:center; padding:5px;',
        datastyle   = 'text-align:left'
    }
    
    -- 1. TÍTOL PRINCIPAL
    local nomPagina = args['nom'] or args['Nom'] or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}')
    dades['title'] = '&lt;span style=&quot;float:left; margin-left:6px;&quot;&gt;[[Fitxer:CC-devnations.svg|20px|Infotaula de geografia|link=]]&lt;/span&gt;' .. nomPagina

    -- 2. IMATGE I PEU
    local img = obtenirArg(args, {'imatge', 'image'}) or (item ~= '' and obtenirValorWD(item, 'P18')) or ''
    if img ~= '' then
        local codiImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. img .. ' | size=' .. (args['mida_imatge'] or '225px') .. ' | sizedefault=frameless | upright=1 | alt=' .. (args['alt'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}'
        dades['image'] = '&lt;div class=&quot;ombreig&quot;&gt;' .. safePreprocess(frame, codiImg) .. '&lt;/div&gt;'
    end
    
    if obtenirArg(args, {'foto', 'Foto', 'imatge'}) and obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'}) then
        dades['caption'] = obtenirArg(args, {'peu', 'descripció'})
    elseif item ~= '' and img ~= '' then
        dades['caption'] = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P18 | qualifier=P2096 | list=lang' .. sfx .. '}}')
    end

    -- 3. SECCIÓ: PROJECTES GERMANS
    dades['header1'] = 'Projectes germans'
    
    if item ~= '' then
        local wp = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawiki') or ''
        if wp ~= '' then dades['data3'] = '&lt;span style=&quot;padding:5px;&quot;&gt;[[Fitxer:Wikipedia-logo-v2.svg|20px|link=]]&amp;nbsp;&amp;nbsp;Article a la \'\'\'[[w:' .. wp .. '|Viquipèdia]]\'\'\'&lt;/span&gt;' end
        
        local ws = mw.wikibase.getSitelink(item, 'cawikisource') or ''
        if ws ~= '' then dades['data5'] = '&lt;span style=&quot;padding:5px;&quot;&gt;[[Fitxer:Wikisource-logo.svg|20px|link=]]&amp;nbsp;&amp;nbsp;Obres relacionades a \'\'\'[[s:' .. ws .. '|Viquitexts]]\'\'\'&lt;/span&gt;' end
    end
    
    local vicc = obtenirArg(args, {'Wiktionary', 'Viccionari'}) or ''
    if vicc ~= '' then dades['data7'] = '&lt;span style=&quot;padding:5px;&quot;&gt;[[Fitxer:Wiktionary-logo-en.svg|20px|link=]]&amp;nbsp;&amp;nbsp;Definició al \'\'\'[[wikt:' .. vicc .. '|Viccionari]]\'\'\'&lt;/span&gt;' end

    local cm = obtenirArg(args, {'Wikicommons', 'Commons'}) or (item ~= '' and safePreprocess(frame, '{{#invoke:WikidataCommonsCat|getCommonslink|' .. item .. '}}')) or ''
    if cm ~= '' then dades['data11'] = '&lt;span style=&quot;padding:5px;&quot;&gt;[[Fitxer:Commons-logo.svg|20px|link=]]&amp;nbsp;&amp;nbsp;Multimèdia a \'\'\'[[commons:' .. cm .. '|Commons]]\'\'\'&lt;/span&gt;' end

    -- 4. SECCIÓ: DADES BÀSIQUES (MAPA I LOCALITZACIÓ)
    dades['header13'] = 'Dades bàsiques'
    
    local mapa_html = &quot;&quot;
    local imatge_mapa = args['imatge_mapa'] or &quot;&quot;
    local draw_mapa = args['draw_mapa'] or &quot;&quot;
    
    if imatge_mapa ~= &quot;&quot; then
        local codiMapaImg = '{{#invoke:InfoboxImage|InfoboxImage | image=' .. imatge_mapa .. ' | size=225px | sizedefault=frameless | upright=1 | alt= | title=' .. (args['peu_mapa'] or '') .. ' | suppressplaceholder=yes}}'
        mapa_html = safePreprocess(frame, codiMapaImg)
    elseif draw_mapa ~= &quot;&quot; then
        mapa_html = draw_mapa
    elseif (args['mapaWD'] or '') ~= 'no' then
        -- Construcció dinàmica de map draw segons la teva plantilla
        local zoom = args['zoom'] or ''
        local lat = args['lat_dec'] or ''
        local long = args['long_dec'] or ''
        local ids = args['ids'] or ''
        local marcador = args['marcador'] or ''
        local marcador_mida = args['marcador_mida'] or 'small'
        local marcador_color = args['marcador_color'] or 'FF0000'
        local tipus_geotype = (args['tipus'] and args['tipus'] ~= '') and '' or 'geoshape'
        local nom_marcador = args['nom_marcador'] or args['nom'] or safePreprocess(frame, '{{PAGENAME}}')
        local peu_mapa = args['peu_mapa'] or ''
        
        local mapa_args = '{{map draw | height=300 | width=300 | type=maplink | align=center | frameless=s'
        if zoom ~= '' then mapa_args = mapa_args .. ' | zoom=' .. zoom end
        if text ~= '' then mapa_args = mapa_args .. ' | text=' .. peu_mapa end
        if lat ~= '' then mapa_args = mapa_args .. ' | latitude=' .. lat end
        if long ~= '' then mapa_args = mapa_args .. ' | longitude=' .. long end
        if ids ~= '' then mapa_args = mapa_args .. ' | ids=' .. ids end
        if marcador ~= '' then mapa_args = mapa_args .. ' | marker-symbol=' .. marcador end
        mapa_args = mapa_args .. ' | marker-size=' .. marcador_mida
        mapa_args = mapa_args .. ' | marker-color=' .. marcador_color
        if tipus_geotype ~= '' then mapa_args = mapa_args .. ' | geotype=' .. tipus_geotype end
        mapa_args = mapa_args .. ' | title=' .. nom_marcador .. '}}'
        
        mapa_html = safePreprocess(frame, mapa_args)
    end
    
    if mapa_html ~= &quot;&quot; then
        dades['label15'] = 'Localització'
        dades['data15'] = mapa_html
    end

    -- 5. LLOC WEB
    local web = safePreprocess(frame, '{{#invoke:Wikidata | claim | property=P856 | list=false | formatting=ucfirst ' .. sfx .. '}}')
    if web ~= &quot;&quot; then
        dades['label17'] = 'Lloc web'
        dades['data17'] = '&lt;span style=&quot;padding:5px;&quot;&gt;' .. web .. '&lt;/span&gt;'
    end

    return frame:expandTemplate{ title = 'Infotaula', args = dades }
end

return p</text>
      <sha1>02zc2d119825uqmz6d9dltffxdfw8bj</sha1>
    </revision>
  </page>
</mediawiki>