Viquidites cawikiquote https://ca.wikiquote.org/wiki/Portada MediaWiki 1.47.0-wmf.8 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquidites Viquidites Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk Tema 0 18225 146199 146196 2026-06-28T14:12:15Z Docosong 1481 146199 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|William Halsey Jr.}}''' ([[Elizabeth (Nova Jersey)|Elizabeth]], [[Nova Jersey]], [[30 d'octubre]] de 1882 — [[Fishers Island]], [[Nova York]], [[16 d'agost]] de 1959), conegut com a '''Bull Halsey''', fou un almirall de la Marina dels Estats Units. Comandant de la Tercera Flota, fou una figura clau en la victòria aliada al Pacífic gràcies a la seva estratègia de contínua ofensiva. == Citacions == {{Cita | cita = Matar japonesos, matar més japonesos, i continuar matant japonesos. | original = Kill Japs, kill Japs, and make more Japs into dead Japs. | idioma = anglès | lloc = Consigna repartida a les tropes i reiterada a la premsa després de la campanya de les illes Salomó | data = 1943 | refs = {{sfn|Heinl|1966|p=360}} }} {{Cita | cita = Mai tinguis [[por]] de donar cops massa forts. Si l'enemic està de genolls, el teu deure és assegurar-te que no es torni a aixecar mai més. | original = Never fear of hitting too hard. If the enemy is on his knees, it is your duty to see that he never gets up again. | idioma = anglès | lloc = Declaració als seus oficials durant la fase final de les operacions a les Filipines | data = març de 1945 | refs = {{sfn|Heinl|1966|p=332}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Heinl}} {{ORDENA:Halsey, William}} [[Categoria:Almiralls]] [[Categoria:Militars estatunidencs]] {{Persona}} '''{{w|William Halsey Jr.}}''' ([[Elizabeth (Nova Jersey)|Elizabeth]], [[Nova Jersey]], [[30 d'octubre]] de 1882 — [[Fishers Island]], [[Nova York]], [[16 d'agost]] de 1959), conegut com a '''Bull Halsey''', fou un almirall de la Marina dels Estats Units. Comandant de la Tercera Flota, fou una figura clau en la victòria aliada al Pacífic durant la Segona Guerra Mundial gràcies a la seva estratègia de contínua ofensiva. == Citacions == {{Cita | cita = Colpeja fort, colpeja de pressa i colpeja sovint. | original = Hit hard, hit fast, hit often. | idioma = anglès | lloc = Màxima atribuïda a la seva doctrina de comandament durant la Guerra del Pacífic | data = c. 1942–1945 | refs = {{sfn|Potter|1985}} }} {{Cita | cita = Matar japonesos, matar més japonesos i continuar convertint japonesos en japonesos morts. | original = Kill Japs, kill Japs, and make more Japs into dead Japs. | idioma = anglès | lloc = Declaracions a la premsa durant la campanya del Pacífic Sud | data = 1943 | refs = {{sfn|Dower|1986|p=86}} }} {{Cita | cita = Abans que acabem amb ells, el [[japonès]] només es parlarà a l'[[infern]]. | original = Before we're through with them, the Japanese language will be spoken only in hell. | idioma = anglès | lloc = Declaracions públiques durant la Guerra del Pacífic | data = 1943 | refs = {{sfn|Heinl|1985|pp=326}} }} {{Cita | cita = No tinguis mai [[por]] de colpejar massa fort. | original = Never fear to strike too hard. | idioma = anglès | lloc = Instruccions als seus comandants durant les operacions al Pacífic | data = c. 1944–1945 | refs = {{sfn|Heinl|1966|p=332}} }} {{Cita | cita = No hi ha grans [[homes]]; només hi ha grans desafiaments que les circumstàncies obliguen els homes corrents a afrontar. | original = There are no great men, only great challenges that ordinary men are forced by circumstances to meet. | idioma = anglès | lloc = ''Admiral Halsey's Story'' | data = 1947 | refs = {{sfn|Halsey|1947}} }} {{Cita | cita = Tots els [[problemes]] es fan més petits quan els afrontes en lloc d'esquivar-los. | original = All problems become smaller if you don't dodge them, but confront them. | idioma = anglès | lloc = ''Admiral Halsey's Story'' | data = 1947 | refs = {{sfn|Halsey|1947}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Dower |nom=John W. |títol=War Without Mercy: Race and Power in the Pacific War |editorial=Pantheon Books |lloc=Nova York |any=1986 |isbn=0394743983 |idioma=anglès}} * {{Heinl}} * {{Ref-llibre |cognom=Halsey |nom=William F. |títol=Admiral Halsey's Story |editorial=McGraw-Hill |lloc=Nova York |any=1947 |idioma=anglès}} * {{Ref-llibre |cognom=Potter |nom=E. B. |títol=Bull Halsey |editorial=Naval Institute Press |lloc=Annapolis |any=1985 |isbn=9780870212048 |idioma=anglès}} {{ORDENA:Halsey, William}} [[Categoria:Almiralls]] [[Categoria:Militars estatunidencs]] 1o96pxbr0fkmlxwh7c4gyi0dj5pu61v 146200 146199 2026-06-28T14:12:44Z Docosong 1481 verifico citacions 146200 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|William Halsey Jr.}}''' ([[Elizabeth (Nova Jersey)|Elizabeth]], [[Nova Jersey]], [[30 d'octubre]] de 1882 — [[Fishers Island]], [[Nova York]], [[16 d'agost]] de 1959), conegut com a '''Bull Halsey''', fou un almirall de la Marina dels Estats Units. Comandant de la Tercera Flota, fou una figura clau en la victòria aliada al Pacífic durant la Segona Guerra Mundial gràcies a la seva estratègia de contínua ofensiva. == Citacions == {{Cita | cita = Colpeja fort, colpeja de pressa i colpeja sovint. | original = Hit hard, hit fast, hit often. | idioma = anglès | lloc = Màxima atribuïda a la seva doctrina de comandament durant la Guerra del Pacífic | data = c. 1942–1945 | refs = {{sfn|Potter|1985}} }} {{Cita | cita = Matar japonesos, matar més japonesos i continuar convertint japonesos en japonesos morts. | original = Kill Japs, kill Japs, and make more Japs into dead Japs. | idioma = anglès | lloc = Declaracions a la premsa durant la campanya del Pacífic Sud | data = 1943 | refs = {{sfn|Dower|1986|p=86}} }} {{Cita | cita = Abans que acabem amb ells, el [[japonès]] només es parlarà a l'[[infern]]. | original = Before we're through with them, the Japanese language will be spoken only in hell. | idioma = anglès | lloc = Declaracions públiques durant la Guerra del Pacífic | data = 1943 | refs = {{sfn|Heinl|1985|pp=326}} }} {{Cita | cita = No tinguis mai [[por]] de colpejar massa fort. | original = Never fear to strike too hard. | idioma = anglès | lloc = Instruccions als seus comandants durant les operacions al Pacífic | data = c. 1944–1945 | refs = {{sfn|Heinl|1966|p=332}} }} {{Cita | cita = No hi ha grans [[homes]]; només hi ha grans desafiaments que les circumstàncies obliguen els homes corrents a afrontar. | original = There are no great men, only great challenges that ordinary men are forced by circumstances to meet. | idioma = anglès | lloc = ''Admiral Halsey's Story'' | data = 1947 | refs = {{sfn|Halsey|1947}} }} {{Cita | cita = Tots els [[problemes]] es fan més petits quan els afrontes en lloc d'esquivar-los. | original = All problems become smaller if you don't dodge them, but confront them. | idioma = anglès | lloc = ''Admiral Halsey's Story'' | data = 1947 | refs = {{sfn|Halsey|1947}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Dower |nom=John W. |títol=War Without Mercy: Race and Power in the Pacific War |editorial=Pantheon Books |lloc=Nova York |any=1986 |isbn=0394743983 |idioma=anglès}} * {{Heinl}} * {{Ref-llibre |cognom=Halsey |nom=William F. |títol=Admiral Halsey's Story |editorial=McGraw-Hill |lloc=Nova York |any=1947 |idioma=anglès}} * {{Ref-llibre |cognom=Potter |nom=E. B. |títol=Bull Halsey |editorial=Naval Institute Press |lloc=Annapolis |any=1985 |isbn=9780870212048 |idioma=anglès}} {{ORDENA:Halsey, William}} [[Categoria:Almiralls]] [[Categoria:Militars estatunidencs]] a5zo6ciw4o3bz37bp4za3jaqv61aslx 0 18230 146201 146100 2026-06-28T14:31:06Z Docosong 1481 146201 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Willa Cather}}''' (Winchester, Virgínia, [[7 de desembre]] de 1873 — Nova York, [[24 d'abril]] de 1947) fou una escriptora estatunidenca, guanyadora del premi Pulitzer el 1923. == Citacions == {{Cita |cita = Només hi ha dues o tres històries humanes, i es van repetint amb tanta ferocitat com si mai haguessin passat abans. |lloc = ''O Pioneers!'' (Part II, Cap. 4) |data = 1913 |refs = {{sfn|Cather|1913}} |idioma = anglès |original = There are only two or three human stories, and they go on repeating themselves as fiercely as if they had never happened before. }} {{Cita |cita = On hi ha un gran [[amor]], sempre hi ha [[miracles]]. |lloc = ''The Song of the Lark'' |data = 1915 |refs = {{sfn|Maggio|1996|p=440}} |idioma = anglès |original = Where there is great love there are always miracles. }} {{Cita |cita = El camí de tornada sempre és més curt que el d'anada. |lloc = ''The Song of the Lark'' |data = 1915 |refs = {{sfn|Maggio|1996|p=332}} |idioma = anglès |original = The road home is always shorter than the road away. }} {{Cita |cita = La [[felicitat]] consisteix a dissoldre's en alguna cosa completa i gran. |lloc = ''My Ántonia'' (Llibre I, Cap. 2) |data = 1918 |refs = {{sfn|Cather|1918}} |idioma = anglès |original = Happiness is to be dissolved into something complete and great. }} {{Cita | cita = De res serveix que ens diguin que som joves quan ja hem deixat de ser-ho. | original = It is no use to be told that we are young when we have ceased to be so. | idioma = anglès | lloc = ''One of Ours'', llibre V, capítol VIII | data = 1922 | refs = {{sfn|Cather|1922}} }} {{Cita | cita = La fi no és res; el [[camí]] ho és tot. | original = The end is nothing; the road is all. | idioma = anglès | lloc = ''Death Comes for the Archbishop'', llibre IX | data = 1927 | refs = {{sfn|Cather|1927}} }} {{Cita |cita = El [[cor]] de l'altre és un bosc fosc, sempre, per més a prop que hagi estat del teu. |lloc = ''Lucy Gayheart'' |data = 1935 |refs = {{sfn|Maggio|1996}} |idioma = anglès |original = The heart of another is a dark forest, always, no matter how close it has been to one's own. }} {{Cita | cita = La major part del material fonamental amb què treballa un [[escriptor]] s'adquireix abans dels quinze anys. | original = Most of the basic material a writer works with is acquired before the age of fifteen. | idioma = anglès | lloc = ''Not Under Forty'', assaig «The Novel Démeublé» | data = 1936 | refs = {{sfn|Cather|1936}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Cather |nom=Willa |títol=Death Comes for the Archbishop |editorial=Alfred A. Knopf |lloc=Nova York |any=1927}} * {{ref-llibre|cognom=Cather|nom=Willa|títol=My Ántonia|editorial=Houghton Mifflin|lloc=Boston|any=1918|url=https://www.gutenberg.org/ebooks/242|consulta=24 juny 2026}} * {{Ref-llibre |cognom=Cather |nom=Willa |títol=Not Under Forty |editorial=Alfred A. Knopf |lloc=Nova York |any=1936}} * {{ref-llibre|cognom=Cather|nom=Willa|títol=O Pioneers!|editorial=Houghton Mifflin|lloc=Boston|any=1913|url=https://www.gutenberg.org/ebooks/24|consulta=24 juny 2026}} * {{Ref-llibre |cognom=Cather |nom=Willa |títol=One of Ours |editorial=Alfred A. Knopf |lloc=Nova York |any=1922}} * {{Ref-llibre|cognom=Maggio|nom=Rosalie|títol=The New Beacon Book of Quotations by Women|editorial=Beacon Press|any=1996|lloc=Boston|isbn=9780807067833|url=https://archive.org/details/isbn_9780807067833|consulta=24 juny 2026}} {{ORDENA:Cather, Willa}} [[Categoria:Escriptors en anglès]] [[Categoria:Escriptors estatunidencs]] fe1otzhhbdvcupi6teo68cluqylbjkn 0 18231 146203 146103 2026-06-28T14:37:54Z Docosong 1481 verificació 146203 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Blas Piñar López}}''' ([[Toledo]], [[22 de novembre]] de 1918 — [[Madrid]], [[28 de gener]] de 2014) fou un polític, advocat, notari i escriptor espanyol d'ideologia [[Ultradreta|extrema dreta]] i [[neofeixista]]. == Citacions == {{Cita | cita = La nostra fidelitat és a [[Espanya]], a la seva unitat, a la seva tradició i a la seva fe. | original = Nuestra fidelidad es a España, a su unidad, a su tradición y a su fe. | idioma = castellà | lloc = Discurs de Fuerza Nueva | data = dècada de 1970 | refs = {{sfn|Piñar|1971}} }} {{Cita | cita = L'Estat ideal per a nosaltres és l'Estat cristià, és a dir, l'Estat catòlic; l'Estat que assumeix les obligacions que neixen de la fe en [[Crist]] i de la fidelitat a la seva [[Església]]. | original = El Estado ideal para nosotros es el Estado cristiano, es decir, el Estado católico; el Estado que asume las obligaciones que nacen de la fe en Cristo y de la fidelidad a su Iglesia. | idioma = castellà | lloc = ''¿Qué es Fuerza Nueva?'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Piñar|1971}} }} {{Cita | cita = El nostre vot en el referèndum és un no rotund a la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]]. | original = Nuestro voto en el referéndum es un no rotundo a la Constitución. | idioma = castellà | lloc = Míting de campanya a [[València]] contra la Constitució espanyola | data = [[26 de novembre]] de 1978 | refs = <ref>{{Ref-publicació |títol=Blas Piñar pide el voto negativo en Valencia |obra=El País |data=28-11-1978 |url=https://elpais.com/diario/1978/11/28/espana/281055615_850215.html}}</ref> }} {{Cita | cita = Ni acceptem la ruptura ni acceptarem mai la destrucció de la unitat d'[[Espanya]]. | original = Ni aceptamos la ruptura ni aceptaremos jamás la destrucción de la unidad de España. | idioma = castellà | lloc = Congrés dels Diputats | data = 1979 | refs = <ref>{{Ref-publicació |títol=Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados |obra=Congreso de los Diputados |data=1979}}</ref> }} == Citacions sobre Blas Piñar == {{Cita | cita = Blas Piñar es convertí en el principal portaveu polític dels sectors franquistes irreductibles durant la Transició. | original = Blas Piñar became the principal political spokesman of the intransigent Francoist right during Spain's transition to democracy. | autor = [[Paul Preston]] | lloc = ''The Triumph of Democracy in Spain'' | data = 2004 | refs = {{sfn|Preston|2004}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Piñar |nom=Blas |títol=¿Qué es Fuerza Nueva? |editorial=Fuerza Nueva Editorial |lloc=Madrid |any=1971 |llengua=castellà}} * {{Ref-llibre |cognom=Piñar |nom=Blas |títol=Escrito para la historia |editorial=Fuerza Nueva Editorial |lloc=Madrid |any=2000|llengua=castellà}} {{Ref-llibre |cognom=Preston |nom=Paul |títol=The Triumph of Democracy in Spain |editorial=Routledge |any=2004 |isbn=9780415041959}} * {{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Jiménez |nom=José Luis |títol=El contragolpe franquista: El búnker en la transición de la dictadura a la democracia |editorial=Plaza & Janés |any=1994 |isbn=9788401375132}} {{ORDENA:Pinar Lopez, Blas}} [[Categoria:Polítics espanyols]] geagx3cijjyni38nsmszh79jaor3cza 146204 146203 2026-06-28T14:38:15Z Docosong 1481 146204 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Blas Piñar López}}''' ([[Toledo]], [[22 de novembre]] de 1918 — [[Madrid]], [[28 de gener]] de 2014) fou un polític, advocat, notari i escriptor espanyol d'ideologia [[Ultradreta|extrema dreta]] i [[neofeixista]]. == Citacions == {{Cita | cita = La nostra fidelitat és a [[Espanya]], a la seva unitat, a la seva tradició i a la seva fe. | original = Nuestra fidelidad es a España, a su unidad, a su tradición y a su fe. | idioma = castellà | lloc = Discurs de Fuerza Nueva | data = dècada de 1970 | refs = {{sfn|Piñar|1971}} }} {{Cita | cita = L'Estat ideal per a nosaltres és l'Estat cristià, és a dir, l'Estat catòlic; l'Estat que assumeix les obligacions que neixen de la fe en [[Crist]] i de la fidelitat a la seva [[Església]]. | original = El Estado ideal para nosotros es el Estado cristiano, es decir, el Estado católico; el Estado que asume las obligaciones que nacen de la fe en Cristo y de la fidelidad a su Iglesia. | idioma = castellà | lloc = ''¿Qué es Fuerza Nueva?'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Piñar|1971}} }} {{Cita | cita = El nostre vot en el referèndum és un no rotund a la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]]. | original = Nuestro voto en el referéndum es un no rotundo a la Constitución. | idioma = castellà | lloc = Míting de campanya a [[València]] contra la Constitució espanyola | data = [[26 de novembre]] de 1978 | refs = <ref>{{Ref-publicació |títol=Blas Piñar pide el voto negativo en Valencia |obra=El País |data=28-11-1978 |url=https://elpais.com/diario/1978/11/28/espana/281055615_850215.html}}</ref> }} {{Cita | cita = Ni acceptem la ruptura ni acceptarem mai la destrucció de la unitat d'[[Espanya]]. | original = Ni aceptamos la ruptura ni aceptaremos jamás la destrucción de la unidad de España. | idioma = castellà | lloc = Congrés dels Diputats | data = 1979 | refs = <ref>{{Ref-publicació |títol=Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados |obra=Congreso de los Diputados |data=1979}}</ref> }} == Citacions sobre Blas Piñar == {{Cita | cita = Blas Piñar es convertí en el principal portaveu polític dels sectors franquistes irreductibles durant la Transició. | original = Blas Piñar became the principal political spokesman of the intransigent Francoist right during Spain's transition to democracy. | autor = [[Paul Preston]] | lloc = ''The Triumph of Democracy in Spain'' | data = 2004 | refs = {{sfn|Preston|2004}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Piñar |nom=Blas |títol=¿Qué es Fuerza Nueva? |editorial=Fuerza Nueva Editorial |lloc=Madrid |any=1971 |llengua=castellà}} * {{Ref-llibre |cognom=Piñar |nom=Blas |títol=Escrito para la historia |editorial=Fuerza Nueva Editorial |lloc=Madrid |any=2000|llengua=castellà}} {{Ref-llibre |cognom=Preston |nom=Paul |títol=The Triumph of Democracy in Spain |editorial=Routledge |any=2004 |isbn=9780415041959}} * {{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Jiménez |nom=José Luis |títol=El contragolpe franquista: El búnker en la transición de la dictadura a la democracia |editorial=Plaza & Janés |any=1994 |isbn=9788401375132}} {{ORDENA:Pinar Lopez, Blas}} [[Categoria:Polítics espanyols]] 20ugnoeh4wk2mqnjac2sh4rtlo2i4ib 146205 146204 2026-06-28T14:38:35Z Docosong 1481 /* Citacions sobre Blas Piñar */ 146205 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Blas Piñar López}}''' ([[Toledo]], [[22 de novembre]] de 1918 — [[Madrid]], [[28 de gener]] de 2014) fou un polític, advocat, notari i escriptor espanyol d'ideologia [[Ultradreta|extrema dreta]] i [[neofeixista]]. == Citacions == {{Cita | cita = La nostra fidelitat és a [[Espanya]], a la seva unitat, a la seva tradició i a la seva fe. | original = Nuestra fidelidad es a España, a su unidad, a su tradición y a su fe. | idioma = castellà | lloc = Discurs de Fuerza Nueva | data = dècada de 1970 | refs = {{sfn|Piñar|1971}} }} {{Cita | cita = L'Estat ideal per a nosaltres és l'Estat cristià, és a dir, l'Estat catòlic; l'Estat que assumeix les obligacions que neixen de la fe en [[Crist]] i de la fidelitat a la seva [[Església]]. | original = El Estado ideal para nosotros es el Estado cristiano, es decir, el Estado católico; el Estado que asume las obligaciones que nacen de la fe en Cristo y de la fidelidad a su Iglesia. | idioma = castellà | lloc = ''¿Qué es Fuerza Nueva?'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Piñar|1971}} }} {{Cita | cita = El nostre vot en el referèndum és un no rotund a la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]]. | original = Nuestro voto en el referéndum es un no rotundo a la Constitución. | idioma = castellà | lloc = Míting de campanya a [[València]] contra la Constitució espanyola | data = [[26 de novembre]] de 1978 | refs = <ref>{{Ref-publicació |títol=Blas Piñar pide el voto negativo en Valencia |obra=El País |data=28-11-1978 |url=https://elpais.com/diario/1978/11/28/espana/281055615_850215.html}}</ref> }} {{Cita | cita = Ni acceptem la ruptura ni acceptarem mai la destrucció de la unitat d'[[Espanya]]. | original = Ni aceptamos la ruptura ni aceptaremos jamás la destrucción de la unidad de España. | idioma = castellà | lloc = Congrés dels Diputats | data = 1979 | refs = <ref>{{Ref-publicació |títol=Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados |obra=Congreso de los Diputados |data=1979}}</ref> }} == Citacions sobre Blas Piñar == {{Cita | cita = Blas Piñar es convertí en el principal portaveu polític dels sectors franquistes irreductibles durant la Transició. | original = Blas Piñar became the principal political spokesman of the intransigent Francoist right during Spain's transition to democracy. | idioma = anglès | autor = [[Paul Preston]] | lloc = ''The Triumph of Democracy in Spain'' | data = 2004 | refs = {{sfn|Preston|2004}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Piñar |nom=Blas |títol=¿Qué es Fuerza Nueva? |editorial=Fuerza Nueva Editorial |lloc=Madrid |any=1971 |llengua=castellà}} * {{Ref-llibre |cognom=Piñar |nom=Blas |títol=Escrito para la historia |editorial=Fuerza Nueva Editorial |lloc=Madrid |any=2000|llengua=castellà}} {{Ref-llibre |cognom=Preston |nom=Paul |títol=The Triumph of Democracy in Spain |editorial=Routledge |any=2004 |isbn=9780415041959}} * {{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Jiménez |nom=José Luis |títol=El contragolpe franquista: El búnker en la transición de la dictadura a la democracia |editorial=Plaza & Janés |any=1994 |isbn=9788401375132}} {{ORDENA:Pinar Lopez, Blas}} [[Categoria:Polítics espanyols]] 2666g9jljs53ic124fuqch567m069om 0 18232 146206 146145 2026-06-28T14:43:20Z Docosong 1481 versio revisada 146206 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Laureà López Rodó}}''' ([[Barcelona]], [[18 de novembre]] de 1920 — [[Madrid]], [[11 de març]] de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i diplomàtic català. Fou una de les figures principals dels anomenats tecnòcrates del règim franquista i impulsor dels Plans de Desenvolupament Econòmic dels anys seixanta. == Citacions == {{Cita | cita = El desenvolupament econòmic exigeix estabilitat política, eficàcia administrativa i una planificació racional dels recursos. | idioma = castellà | original = El desarrollo económico exige estabilidad política, eficacia administrativa y una planificación racional de los recursos. | lloc = ''Política y desarrollo'' | data = 1970 | refs = {{sfn|López Rodó|1970}} }} {{Cita | cita = Un pla de desenvolupament no és un simple programa polític ni una monografia científica; és la conjunció de l'acció política, la tècnica i la participació dels administrats. | idioma = castellà | original = Un plan de desarrollo económico no es simplemente un programa político ni una monografía científica... Entre ambos debe admitirse la presencia de los administrados. | lloc = «Administración pública y desarrollo económico» | data = 1963 | refs = {{sfn|López Rodó|1963}} }} {{Cita | cita = El desenvolupament econòmic consisteix, en definitiva, a produir més béns i serveis amb el menor cost possible. | idioma = castellà | original = El desarrollo económico consiste, en definitiva, en producir más bienes y servicios con el menor coste posible. | lloc = Discurs de cloenda de la Setmana d'Estudis sobre Reforma Administrativa | data = 1963 | refs = {{sfn|López Rodó|1963b}} }} {{Cita | cita = Les reformes estructurals són indispensables si es vol aconseguir un desenvolupament econòmic sòlid. | idioma = castellà | original = Son absolutamente imprescindibles una serie de reformas estructurales para conseguir el desarrollo económico. | lloc = «Administración pública y desarrollo económico» | data = 1963 | refs = {{sfn|López Rodó|1963}} }} == Citacions sobre Laureà López Rodó == {{Cita | autor = [[Manuel Vázquez Montalbán]] | cita = López Rodó fou el gran arquitecte del desenvolupament tecnocràtic del franquisme. | idioma = castellà | original = López Rodó fue el gran arquitecto del desarrollismo tecnocrático del franquismo. | lloc = ''Crónica sentimental de España'' | data = 1998 | refs = {{sfn|Vázquez Montalbán|1998}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre |cognom=López Rodó |nom=Laureano |títol=Política y desarrollo |editorial=Aguilar |lloc=Madrid |any=1970}} * {{ref-publicació |cognom=López Rodó |nom=Laureano |títol=Administración pública y desarrollo económico |publicació=Documentación administrativa |número=65 |any=1963}} * {{ref-publicació |cognom=López Rodó |nom=Laureano |títol=Discurso de clausura |publicació=Documentación Administrativa |número=69 |any=1963}} * {{ref-llibre |cognom=Vázquez Montalbán |nom=Manuel |títol=Crónica sentimental de España |editorial=Lumen |any=1998}} {{ORDENA:Lopez Rodo, Laurea}} [[Categoria:Polítics catalans]] 0xot68yke71glsj1m5w90yzv6c4tvv4 146207 146206 2026-06-28T14:43:53Z Docosong 1481 146207 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Laureà López Rodó}}''' ([[Barcelona]], [[18 de novembre]] de 1920 — [[Madrid]], [[11 de març]] de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i diplomàtic català. Fou una de les figures principals dels anomenats tecnòcrates del règim franquista i impulsor dels Plans de Desenvolupament Econòmic dels anys seixanta. == Citacions == {{Cita | cita = Un pla de desenvolupament no és un simple programa polític ni una monografia científica; és la conjunció de l'acció política, la tècnica i la participació dels administrats. | idioma = castellà | original = Un plan de desarrollo económico no es simplemente un programa político ni una monografía científica... Entre ambos debe admitirse la presencia de los administrados. | lloc = «Administración pública y desarrollo económico» | data = 1963 | refs = {{sfn|López Rodó|1963}} }} {{Cita | cita = El desenvolupament econòmic consisteix, en definitiva, a produir més béns i serveis amb el menor cost possible. | idioma = castellà | original = El desarrollo económico consiste, en definitiva, en producir más bienes y servicios con el menor coste posible. | lloc = Discurs de cloenda de la Setmana d'Estudis sobre Reforma Administrativa | data = 1963 | refs = {{sfn|López Rodó|1963b}} }} {{Cita | cita = Les reformes estructurals són indispensables si es vol aconseguir un desenvolupament econòmic sòlid. | idioma = castellà | original = Son absolutamente imprescindibles una serie de reformas estructurales para conseguir el desarrollo económico. | lloc = «Administración pública y desarrollo económico» | data = 1963 | refs = {{sfn|López Rodó|1963}} }} {{Cita | cita = El desenvolupament econòmic exigeix estabilitat política, eficàcia administrativa i una planificació racional dels recursos. | idioma = castellà | original = El desarrollo económico exige estabilidad política, eficacia administrativa y una planificación racional de los recursos. | lloc = ''Política y desarrollo'' | data = 1970 | refs = {{sfn|López Rodó|1970}} }} == Citacions sobre Laureà López Rodó == {{Cita | autor = [[Manuel Vázquez Montalbán]] | cita = López Rodó fou el gran arquitecte del desenvolupament tecnocràtic del franquisme. | idioma = castellà | original = López Rodó fue el gran arquitecto del desarrollismo tecnocrático del franquismo. | lloc = ''Crónica sentimental de España'' | data = 1998 | refs = {{sfn|Vázquez Montalbán|1998}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre |cognom=López Rodó |nom=Laureano |títol=Política y desarrollo |editorial=Aguilar |lloc=Madrid |any=1970}} * {{ref-publicació |cognom=López Rodó |nom=Laureano |títol=Administración pública y desarrollo económico |publicació=Documentación administrativa |número=65 |any=1963}} * {{ref-publicació |cognom=López Rodó |nom=Laureano |títol=Discurso de clausura |publicació=Documentación Administrativa |número=69 |any=1963}} * {{ref-llibre |cognom=Vázquez Montalbán |nom=Manuel |títol=Crónica sentimental de España |editorial=Lumen |any=1998}} {{ORDENA:Lopez Rodo, Laurea}} [[Categoria:Polítics catalans]] 9x17s6ymnjz4c1nrkpzmd2o7iioe0gh 0 18233 146208 146144 2026-06-28T14:46:50Z Docosong 1481 reviso les citacions 146208 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Josep Maria de Porcioles i Colomer}}''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou alcalde de [[Barcelona]] entre 1957 i 1973. == Citacions == {{Cita | cita = Barcelona ha de continuar creixent; una gran ciutat no es pot quedar immòbil. | idioma = castellà | original = Barcelona tiene que seguir creciendo; una gran ciudad no puede permanecer inmóvil. | lloc = ''Porcioles, una vida para Barcelona'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} }} {{Cita | cita = L'urbanisme no és una finalitat, sinó un instrument al servei del desenvolupament de la ciutat. | idioma = castellà | original = El urbanismo no es un fin en sí mismo, sino un instrumento al servicio del desarrollo de la ciudad. | lloc = ''Porcioles, una vida para Barcelona'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} }} {{Cita | cita = El meu únic partit ha estat sempre Barcelona. | idioma = castellà | original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. | lloc = Discurs de comiat com a alcalde | data = maig de 1973 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} <!-- substituir per una font millor quan es localitzi --> | notes = És una de les frases més conegudes atribuïdes a Porcioles, repetida posteriorment en nombroses obres biogràfiques. }} == Citacions sobre Josep Maria de Porcioles == {{Cita | autor=[[Lluís Permanyer]] | cita = El porciolisme fou una etapa decisiva de la transformació de Barcelona, amb llums i ombres. | lloc=''L'esplendor de la Barcelona burgesa'' | data=2008 | refs={{sfn|Permanyer|2008}} }} {{Cita | autor=[[Josep Maria Huertas Claveria]] | cita=Porcioles simbolitza millor que ningú el desenvolupisme barceloní dels anys seixanta. | lloc=''Tots els barris de Barcelona'' | refs={{sfn|Huertas|1976}} }} {{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}} [[Categoria:Alcaldes de Barcelona]] [[Categoria:Polítics catalans]] stfslfh4vsruu64cf6qlddjcdq2vhzw 146209 146208 2026-06-28T14:47:35Z Docosong 1481 /* Citacions */ 146209 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Josep Maria de Porcioles i Colomer}}''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou alcalde de [[Barcelona]] entre 1957 i 1973. == Citacions == {{Cita | cita = [[Barcelona]] ha de continuar creixent; una gran ciutat no es pot quedar immòbil. | idioma = castellà | original = Barcelona tiene que seguir creciendo; una gran ciudad no puede permanecer inmóvil. | lloc = ''Porcioles, una vida para Barcelona'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} }} {{Cita | cita = L'[[urbanisme]] no és una finalitat, sinó un instrument al servei del desenvolupament de la ciutat. | idioma = castellà | original = El urbanismo no es un fin en sí mismo, sino un instrumento al servicio del desarrollo de la ciudad. | lloc = ''Porcioles, una vida para Barcelona'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} }} {{Cita | cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. | idioma = castellà | original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. | lloc = Discurs de comiat com a alcalde | data = maig de 1973 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} <!-- substituir per una font millor quan es localitzi --> | notes = És una de les frases més conegudes atribuïdes a Porcioles, repetida posteriorment en nombroses obres biogràfiques. }} == Citacions sobre Josep Maria de Porcioles == {{Cita | autor=[[Lluís Permanyer]] | cita = El porciolisme fou una etapa decisiva de la transformació de Barcelona, amb llums i ombres. | lloc=''L'esplendor de la Barcelona burgesa'' | data=2008 | refs={{sfn|Permanyer|2008}} }} {{Cita | autor=[[Josep Maria Huertas Claveria]] | cita=Porcioles simbolitza millor que ningú el desenvolupisme barceloní dels anys seixanta. | lloc=''Tots els barris de Barcelona'' | refs={{sfn|Huertas|1976}} }} {{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}} [[Categoria:Alcaldes de Barcelona]] [[Categoria:Polítics catalans]] 2se4yuahj46ldyj83fgrxjhkdgpsckm 146210 146209 2026-06-28T14:48:21Z Docosong 1481 /* Citacions sobre Josep Maria de Porcioles */ 146210 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Josep Maria de Porcioles i Colomer}}''' ([[Amer]], [[12 de febrer]] de 1904 — [[Vilassar de Dalt]], [[3 de setembre]] de 1993) fou un polític i jurista català. Fou alcalde de [[Barcelona]] entre 1957 i 1973. == Citacions == {{Cita | cita = [[Barcelona]] ha de continuar creixent; una gran ciutat no es pot quedar immòbil. | idioma = castellà | original = Barcelona tiene que seguir creciendo; una gran ciudad no puede permanecer inmóvil. | lloc = ''Porcioles, una vida para Barcelona'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} }} {{Cita | cita = L'[[urbanisme]] no és una finalitat, sinó un instrument al servei del desenvolupament de la ciutat. | idioma = castellà | original = El urbanismo no es un fin en sí mismo, sino un instrumento al servicio del desarrollo de la ciudad. | lloc = ''Porcioles, una vida para Barcelona'' | data = 1971 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} }} {{Cita | cita = El meu únic partit ha estat sempre [[Barcelona]]. | idioma = castellà | original = Mi único partido ha sido siempre Barcelona. | lloc = Discurs de comiat com a alcalde | data = maig de 1973 | refs = {{sfn|Porcioles|1971}} <!-- substituir per una font millor quan es localitzi --> | notes = És una de les frases més conegudes atribuïdes a Porcioles, repetida posteriorment en nombroses obres biogràfiques. }} == Citacions sobre Josep Maria de Porcioles == {{Cita | autor=[[Lluís Permanyer]] | cita = El porciolisme fou una etapa decisiva de la transformació de Barcelona, amb llums i ombres. | lloc=''L'esplendor de la Barcelona burgesa'' | data=2008 | refs={{sfn|Permanyer|2008}} }} {{Cita | autor=[[Josep Maria Huertas Claveria]] | cita=Porcioles simbolitza millor que ningú el desenvolupisme barceloní dels anys seixanta. | lloc=''Tots els barris de Barcelona'' | refs={{sfn|Huertas|1976}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == {{ORDENA:Porcioles Colomer, Josep Maria de}} [[Categoria:Alcaldes de Barcelona]] [[Categoria:Polítics catalans]] d65gey7lbb0xh88xr47yrbf998e0gt7 2 18234 146214 146155 2026-06-28T20:58:35Z Docosong 1481 Docosong ha mogut [[Miquel Mateu i Pla]] a [[Usuari:Docosong/Miquel Mateu i Pla]] 146155 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''Miquel Mateu i Pla''' ([[Barcelona]], [[16 de juny]] de 1898 — [[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de 1972) fou un financer, empresari i polític català. Conegut popularment com a «Mateu dels Ferros» pel control de l'empresa familiar, va ser el primer alcalde de [[Barcelona]] (1939-1945) posterior a la [[Guerra Civil Espanyola]], nomenat directament per les autoritats de la dictadura de [[Francisco Franco]]. == Citacions == {{Cita | cita = En entrar en aquesta casa de la ciutat, la nostra primera mirada ha de ser de gratitud infinita cap al [[Franco|Caudillo]] invicte que ha fet possible l'alliberament de [[Barcelona]] i el retorn de la pau cristiana a les nostres llars. | idioma = castellà | original = Al entrar en esta casa de la ciudad, nuestra primera mirada debe ser de gratitud infinita hacia el Caudillo invicto que ha hecho posible la liberación de Barcelona y el retorno de la paz cristiana a nuestros hogares. | lloc = Discurs de presa de possessió com a alcalde de Barcelona | data = [[27 de gener]] de 1939 | refs = {{sfn|Mateu i Pla|1943|loc=pàg. 15}} }} {{Cita | cita = [[Barcelona]] ha de recuperar la seva antiga tradició mercantil i industrial, però completament depurada de les doctrines estrangeres, del [[marxisme]] i de l'[[anarquisme]] que la van portar a la ruïna moral i material. | idioma = castellà | original = Barcelona debe recuperar su antigua tradición mercantil e industrial, pero completamente depurada de las doctrinas extranjeras, del marxismo y del anarquismo que la llevaron a la ruina moral y material. | lloc = Discurs davant de la Cambra de Comerç de Barcelona | data = [[19 de maig]] de 1941 | refs = <ref>{{ref-notícia|títol=Miguel Mateu: el primer alcalde de la Barcelona ocupada|consulta=25 juny 2026|obra=[[La Vanguardia]]|data=26 gener 2019|llengua=castellà}}</ref> }} {{Cita | cita = El ''Diario de Barcelona'', sota la meva presidència, es mantindrà sempre fidel als principis del Gloriós Moviment Nacional, sent la veu d'una burgesia sana, catòlica i compromesa amb el progrés d'[[Espanya]]. | idioma = castellà | original = El Diario de Barcelona, bajo mi presidencia, se mantendrá siempre fiel a los principios del Glorioso Movimiento Nacional, siendo la voz de una burguesía sana, católica y comprometida con el progreso de España. | lloc = Editorial de presentació de la nova etapa del diari | data = [[1 de octubre]] de 1945 | refs = {{sfn|Fabre|1993|loc=pàg. 84}} }} == Citacions sobre Miquel Mateu i Pla == {{Cita | cita = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de [[Franco]]. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics. | idioma = català | original = Miquel Mateu va representar la submissió i col·laboració absoluta de l'alta burgesia catalana amb el nou règim de Franco. Per a ells, la dictadura era la garantia d'ordre i de salvaguarda dels seus interessos econòmics. | autor = [[Borja de Riquer]] | lloc = ''L'últim franquisme i la transició a Catalunya'' | data = 1977 | refs = {{sfn|Riquer|1977|pp=112}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == *{{ref-llibre|títol=Periodistes sota censura: El Diario de Barcelona (1939-1975)|nom=Jaume|cognom=Fabre|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=1993|isbn=9788478264155|llengua=català}} *{{ref-llibre|títol=Cuatro años de actuación al frente del Ayuntamiento de Barcelona|nom=Miguel|cognom=Mateu i Pla|editorial=Ayuntamiento de Barcelona|any=1943|llengua=castellà}} *{{ref-llibre|títol=Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme|nom=Borja de|cognom=Riquer|editorial=Edicions 62|data=1977|isbn=9788429713442|llengua=català}} {{ORDENA:Mateu Pla, Miquel}} [[Categoria:Alcaldes de Barcelona]] [[Categoria:Polítics catalans]] [[Categoria:Empresaris catalans]] gkz7eio0itp7zohz1n5m7f6myn2y6ls 0 18238 146219 146158 2026-06-28T21:07:18Z Docosong 1481 146219 wikitext text/x-wiki ```wiki {{Persona}} '''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana. == Citacions == {{Cita | cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deesses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]]. | lloc = «La dona nova», ''La Rambla'' | data = [[15 de juny]] de 1931 | refs = {{sfn|Real|2016|p=62}} }} {{Cita | cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls. | lloc = Article d'opinió | data = 1932 | refs = {{sfn|Real|2016|p=62}} }} {{Cita | cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent. | lloc = Entrevista reproduïda a ''El Be Negre'' | data = 1933 | refs = {{sfn|Real|2016|pp=84-86}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Arquimbau |nom=Rosa Maria |títol=Històries de nenes bones |editorial=Llibreria Catalònia |lloc=Barcelona |any=1932}} * {{Ref-llibre |cognom=Arquimbau |nom=Rosa Maria |títol=Quaranta anys perduts |editorial=Editorial Millà |lloc=Barcelona |any=1971}} * {{Ref-llibre |cognom=Real Mercadal |nom=Neus |títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938) |editorial=Adesiara |lloc=Martorell |any=2016 |isbn=9788416474028}} {{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}} [[Categoria:Escriptors catalans]] [[Categoria:Escriptors en català]] [[Categoria:Periodistes catalans]] [[Categoria:Feministes catalans]] sy88bj73km8s336wzdxvy7pxftl7tl1 146220 146219 2026-06-28T21:07:29Z Docosong 1481 /* Citacions */ 146220 wikitext text/x-wiki ```wiki {{Persona}} '''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana. == Citacions == {{Cita | cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deesses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]]. | lloc = «La dona nova», ''La Rambla'' | data = [[15 de juny]] de 1931 | refs = {{sfn|Real|2016|p=62}} }} {{Cita | cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls. | lloc = Article d'opinió | data = 1932 | refs = {{sfn|Real|2016|p=62}} }} {{Cita | cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent. | lloc = Entrevista reproduïda a ''El Be Negre'' | data = 1933 | refs = {{sfn|Real|2016|pp=84-86}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Arquimbau |nom=Rosa Maria |títol=Històries de nenes bones |editorial=Llibreria Catalònia |lloc=Barcelona |any=1932}} * {{Ref-llibre |cognom=Arquimbau |nom=Rosa Maria |títol=Quaranta anys perduts |editorial=Editorial Millà |lloc=Barcelona |any=1971}} * {{Ref-llibre |cognom=Real Mercadal |nom=Neus |títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938) |editorial=Adesiara |lloc=Martorell |any=2016 |isbn=9788416474028}} {{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}} [[Categoria:Escriptors catalans]] [[Categoria:Escriptors en català]] [[Categoria:Periodistes catalans]] [[Categoria:Feministes catalans]] 5z4amcvir01sgpt50mbu20gphp2gijt 146221 146220 2026-06-28T21:15:05Z Docosong 1481 146221 wikitext text/x-wiki {{Persona}} '''{{w|Rosa Maria Arquimbau i Cardil}}''' ([[Barcelona]], [[24 d'abril]] de [[1909]] — [[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1992]]), coneguda també pel pseudònim de '''França''', fou una [[escriptora]], periodista i feminista catalana. == Citacions == {{Cita | cita = Les [[dones]] d'avui ja no volen ser reines de la llar ni deesses de saló; volen ser simplement éssers humans amb els mateixos drets i els mateixos deures que els [[homes]]. | lloc = «La dona nova», ''La Rambla'' | data = [[15 de juny]] de 1931 | refs = {{sfn|Real|2016|p=62}} }} {{Cita | cita = La [[llibertat]] és un costum que s'aprèn exercint-lo. Si ens tinguessin tancats tota la vida en una cambra fosca, també trobaríem que la llum del [[sol]] ens fa mal als ulls. | lloc = Article d'opinió | data = 1932 | refs = {{sfn|Real|2016|p=62}} }} {{Cita | cita = Hi ha hagut moltes dones que han escrit, però gairebé totes han fet literatura de senyoreta. Ens cal una [[literatura]] de dona, que és una cosa completament diferent. | lloc = Entrevista reproduïda a ''El Be Negre'' | data = 1933 | refs = {{sfn|Real|2016|pp=84-86}} }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{Ref-llibre |cognom=Arquimbau |nom=Rosa Maria |títol=Històries de nenes bones |editorial=Llibreria Catalònia |lloc=Barcelona |any=1932}} * {{Ref-llibre |cognom=Arquimbau |nom=Rosa Maria |títol=Quaranta anys perduts |editorial=Editorial Millà |lloc=Barcelona |any=1971}} * {{Ref-llibre |cognom=Real Mercadal |nom=Neus |títol=Prosa i periodisme de trinxera (1929-1938) |editorial=Adesiara |lloc=Martorell |any=2016 |isbn=9788416474028}} {{ORDENA:Arquimbau i Cardil, Rosa Maria}} [[Categoria:Escriptors catalans]] [[Categoria:Escriptors en català]] [[Categoria:Periodistes catalans]] [[Categoria:Feministes catalans]] dydg58k2ey2inrsj9vinkbn18m2z8te 3 18242 146216 146154 2026-06-28T20:58:35Z Docosong 1481 Docosong ha mogut [[Discussió:Miquel Mateu i Pla]] a [[Usuari Discussió:Docosong/Miquel Mateu i Pla]] 146154 wikitext text/x-wiki == No fiable == {{Cita | cita = La Caixa de Pensions no és només una gran institució financera, sinó el principal pilar del benestar i de l'estalvi de milers de famílies treballadores que confien en la nostra gestió honrada i patriòtica. | idioma = castellà | original = La Caja de Pensiones no es solo una gran institución financiera, sino el principal pilar del bienestar y del ahorro de miles de familias trabajadoras que confían en nuestra gestión honrada y patriótica. | lloc = Junta General de la Caixa de Pensions | data = juny de 1955 | refs = <ref>{{ref-notícia|títol=El archivo de Miguel Mateu, clave para la historia de la burguesía catalana|consulta=25 juny 2026|obra=[[El País]]|data=3 octubre 1982|llengua=castellà}}</ref> }} [[Usuari:Docosong|Docosong]] ([[Usuari Discussió:Docosong|discussió]]) 08:26, 26 juny 2026 (CEST) 4xztnsqs5c16ni6exlhacjkx63ofjg2 0 18254 146211 146198 2026-06-28T15:24:22Z 19Tarrestnom65 3736 /* Citacions sobre el llibre */ 146211 wikitext text/x-wiki {{inacabat}} {{Obra}} ''' Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana''' és asaig de les antropòloges Raquel Ferrero i Clara Colomina escrit en valencià. forma part de la colecció Temes d'Etnografia Valenciana, i està editat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, de la Diputació de València. <ref>{{Ref-web|títol=«Fadrina|url=https://www.editorialminuscula.com/plovien-ocells-de-jocelyne-saucier-finalista-premi-llibreter-2025/|data=2021-03-30|consulta=2026-06-28|llengua=ca|nom=Inmaculada |cognom=Cerd}}</ref> ==Citacions sobre el llibre== {{Cita | cita = Fadrines és, efectivament, un relat dels relats de les dones entrevistades, dels seus models de vida que han pogut quedar soterrats pel relat dominant –la família tradicional–, i que el pas del temps encara ha cobert més de pols. | lloc = La Veu dels llibres <ref> https://www.diarilaveu.cat/laveudelsllibres/assaig/ja-no-vaig-ser-mai-dona-fadrines-el-proces-de-no-casar-se-en-la-societat-tradicional-valen-2237/</ref> | data = 12 de juny de 2022 | original = | idioma = valencià | refs = }} {{Cita | cita = Fadrines no és un llibre de ficció i, segurament, no respon a la tipologia de lectures que solen aparéixer en les programacions dels Clubs de lectura. | lloc = Guia de lectura Fadrines.<ref> https://letno.dival.es/sites/default/files/GUIA-FADRINES.pdf</ref> | data = 2022 | original = | idioma = valencià | refs = }} == Citacions == {{Cita | cita = Fadrines eren les dones que (...) no havien tingut temps de casar-se | refs = {{sfn|Ferrero i Colomina|2021|}} | notes = pròleg de la professora Ana Martínez Pérez }} {{Cita | cita = El cicle vital de les dones ha estat constituït per tot un seguit de fases successives que no tenien un altre fi que la consecució matrimonial (...) El matrimoni representava la raó principal de la seuaexistència, l’autèntica mesura del triomf o el fracàs personal de la vida. | refs = {{sfn|Ferrero i Colomina|2021|pp=26}} | notes = }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre|cognom=Ferrero|nom=Raquel|títo|cognom2=Colomina|nom2=Clara|títol=Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana''' |lloc=València|editorial= L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de València |any=2021|isbn=978-84-7795-850-5|llengua=valencià}} [[Categoria:Assaigs]] jzh9ruvyb7jb6fy2pd0c6yr4utle87h 146212 146211 2026-06-28T15:27:46Z 19Tarrestnom65 3736 146212 wikitext text/x-wiki {{inacabat}} {{Obra}} ''' Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana''' és asaig de les antropòloges Raquel Ferrero i Clara Colomina escrit en valencià. forma part de la colecció Temes d'Etnografia Valenciana, i està editat per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, de la Diputació de València. <ref>{{Ref-web|títol=«Fadrina|url=https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2021/03/30/fadrina-45979352.html|data=2021-03-30|consulta=2026-06-28|llengua=ca|nom=Inmaculada |cognom=Cerdà}}</ref> ==Citacions sobre el llibre== {{Cita | cita = Fadrines és, efectivament, un relat dels relats de les dones entrevistades, dels seus models de vida que han pogut quedar soterrats pel relat dominant –la família tradicional–, i que el pas del temps encara ha cobert més de pols. | lloc = La Veu dels llibres <ref> https://www.diarilaveu.cat/laveudelsllibres/assaig/ja-no-vaig-ser-mai-dona-fadrines-el-proces-de-no-casar-se-en-la-societat-tradicional-valen-2237/</ref> | data = 12 de juny de 2021 | original = | idioma = valencià | refs = }} {{Cita | cita = Fadrines no és un llibre de ficció i, segurament, no respon a la tipologia de lectures que solen aparéixer en les programacions dels Clubs de lectura. | lloc = Guia de lectura Fadrines.<ref> https://letno.dival.es/sites/default/files/GUIA-FADRINES.pdf</ref> | data = 2021 | original = | idioma = valencià | refs = }} == Citacions == {{Cita | cita = Fadrines eren les dones que (...) no havien tingut temps de casar-se | refs = {{sfn|Ferrero i Colomina|2021|}} | notes = pròleg de la professora Ana Martínez Pérez }} {{Cita | cita = El cicle vital de les dones ha estat constituït per tot un seguit de fases successives que no tenien un altre fi que la consecució matrimonial (...) El matrimoni representava la raó principal de la seuaexistència, l’autèntica mesura del triomf o el fracàs personal de la vida. | refs = {{sfn|Ferrero i Colomina|2021|pp=26}} | notes = }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre|cognom=Ferrero|nom=Raquel|títo|cognom2=Colomina|nom2=Clara|títol=Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana''' |lloc=València|editorial= L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de València |any=2021|isbn=978-84-7795-850-5|llengua=valencià}} [[Categoria:Assaigs]] m8b0rtih59a1jq7gjwxor6mirxu93ce 0 18255 146202 2026-06-28T14:34:38Z 19Tarrestnom65 3736 Es crea la pàgina amb «{{Obra}} ''' Ningú no ens espera.''' és un assaig de Manuel Baixauli Mateu, on ofereix un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. <ref>{{Ref-web|títol=«La llar del libre|url=https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/ningu-no-ens-espera_830403|data=|consulta=2026-06-28|llengua=ca|nom= |cognom=}}</ref> ==Citacions sobre el llibre== {{Cita | cita = Amb mirada àcida, Manuel Baixauli dissecciona el seu entorn, ident...». 146202 wikitext text/x-wiki {{Obra}} ''' Ningú no ens espera.''' és un assaig de Manuel Baixauli Mateu, on ofereix un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. <ref>{{Ref-web|títol=«La llar del libre|url=https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/ningu-no-ens-espera_830403|data=|consulta=2026-06-28|llengua=ca|nom= |cognom=}}</ref> ==Citacions sobre el llibre== {{Cita | cita = Amb mirada àcida, Manuel Baixauli dissecciona el seu entorn, identifica el que és genuí i ho fa valer en una societat que corre massa.. | lloc = La llar del llibre <ref> https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/ningu-no-ens-espera_830403</ref> | data = | original = | idioma = valencià | refs = }} {{Cita | cita =A Ningú no ens espera hi ha humor, cabreig, apologia de l’art d’alta volada, alguna idea fixa i no poques contradiccions. | lloc= Edicions El Periscopi <ref>https://periscopi.cat/llibre/astrolabi/ningu-no-ens-espera</ref> | data = | original = | idioma = valencià | refs = }} {{Cita | cita =…els textos en el seu origen eren articles però després de reelaborar-los s’han convertit en quelcom més pròxim a un dietari de caire assagístic. I, de l’altra, que considera tots els seus llibres són com un únic llibre en distintes parts. | lloc= Un antídot contra la banalitat. Maria Nunes. LLegir.cat<ref>https://www.llegir.cat/2016/08/ningu-no-ens-espera-manuel-baixauli/</ref> | data = 2016 | original = | idioma = valencià | refs = }} {{Cita | cita =…Baixauli reivindica i lliga totes aquestes exprssions culturals entre si i amb la propia quotidianitat.. | lloc= l’Avenç 421 | data = març 2016 | original = | idioma = valencià | refs = }} == Citacions == {{Cita | cita = | refs = {{sfn|Baixauli|2016|pp=}} | notes = }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre|cognom=Baixauli Mateu|nom=Manuel |títol= Ningú no en espera |lloc=València|editorial= Edicions del Periscopi|any=2016|isbn=9788494440915|llengua=valencià}} [[Categoria:Assaigs]] ep3qe571rrc45c2qcbws72ezzkk8bzi 146213 146202 2026-06-28T16:02:32Z 19Tarrestnom65 3736 146213 wikitext text/x-wiki {{inacabat}} {{Obra}} ''' Ningú no ens espera.''' és un assaig de Manuel Baixauli Mateu, on ofereix un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. <ref>{{Ref-web|títol=«La llar del libre|url=https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/ningu-no-ens-espera_830403|data=|consulta=2026-06-28|llengua=ca|nom= |cognom=}}</ref> ==Citacions sobre el llibre== {{Cita | cita = Amb mirada àcida, Manuel Baixauli dissecciona el seu entorn, identifica el que és genuí i ho fa valer en una societat que corre massa.. | lloc = La llar del llibre <ref> https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/ningu-no-ens-espera_830403</ref> | data = | original = | idioma = valencià | refs = }} {{Cita | cita =A Ningú no ens espera hi ha humor, cabreig, apologia de l’art d’alta volada, alguna idea fixa i no poques contradiccions. | lloc= Edicions El Periscopi <ref>https://periscopi.cat/llibre/astrolabi/ningu-no-ens-espera</ref> | data = | original = | idioma = valencià | refs = }} {{Cita | cita =…els textos en el seu origen eren articles però després de reelaborar-los s’han convertit en quelcom més pròxim a un dietari de caire assagístic. I, de l’altra, que considera tots els seus llibres són com un únic llibre en distintes parts. | lloc= Un antídot contra la banalitat. Maria Nunes. LLegir.cat<ref>https://www.llegir.cat/2016/08/ningu-no-ens-espera-manuel-baixauli/</ref> | data = 2016 | original = | idioma = valencià | refs = }} {{Cita | cita =…Baixauli reivindica i lliga totes aquestes exprssions culturals entre si i amb la propia quotidianitat.. | lloc= l’Avenç 421 | data = març 2016 | original = | idioma = valencià | refs = }} == Citacions == {{Cita | cita = | refs = {{sfn|Baixauli|2016|pp=}} | notes = }} == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre|cognom=Baixauli Mateu|nom=Manuel |títol= Ningú no en espera |lloc=València|editorial= Edicions del Periscopi|any=2016|isbn=9788494440915|llengua=valencià}} [[Categoria:Assaigs]] l15qitiej151lo3o64cnp5vlz32spyu 0 18256 146215 2026-06-28T20:58:35Z Docosong 1481 Docosong ha mogut [[Miquel Mateu i Pla]] a [[Usuari:Docosong/Miquel Mateu i Pla]] 146215 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓ [[Usuari:Docosong/Miquel Mateu i Pla]] 8xu1zzampupbb4jcw2louamc4zfq8s6 1 18257 146217 2026-06-28T20:58:35Z Docosong 1481 Docosong ha mogut [[Discussió:Miquel Mateu i Pla]] a [[Usuari Discussió:Docosong/Miquel Mateu i Pla]] 146217 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓ [[Usuari Discussió:Docosong/Miquel Mateu i Pla]] n3hrpw37nyzk5oin8qkxqsk8mcdxhj6 1 18258 146218 2026-06-28T21:03:08Z Docosong 1481 /* Inventades? */ secció nova 146218 wikitext text/x-wiki == Inventades? == {{Cita | cita = El matrimoni burgès és, massa sovint, un contracte de compravenda on la dona hi posa la [[llibertat]] i l'home el capital. I el pitjor és que el món ho troba normal. | lloc = Del recull de narracions ''Històries de nenes bones'' | data = 1932 | refs = {{sfn|Arquimbau|1932|p=19}} }} {{Cita | cita = El [[periodisme]] m'ha ensenyat que la veritat es troba al carrer, mai als despatxos oficials. Al carrer hi ha la vida; als despatxos, només hi ha la [[burocràcia]]. | lloc = Pròleg a ''Corrents actuals'' | data = 1934 | refs = {{sfn|Arquimbau|2016|p=105}} }} === ''Quaranta anys perduts'' (1971) === {{Cita | cita = Els records dels anys trenta a Barcelona no són nostàlgia; són la prova que vam viure un miratge de llibertat abans que la foscor ho tapés tot de cop i ens tornés invisibles. | lloc = ''Quaranta anys perduts''. Introducció | data = 1971 | refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=7}} }} {{Cita | cita = Ser moderna en la meva joventut volia dir tallar-se els [[cabells]], escurçar-se les faldilles i, sobretot, no demanar permís a ningú per a [[pensar]]. | lloc = ''Quaranta anys perduts''. Acte primer | data = 1971 | refs = {{sfn|Arquimbau|1971|p=33}} }} -- [[Usuari:Docosong|Docosong]] ([[Usuari Discussió:Docosong|discussió]]) 23:03, 28 juny 2026 (CEST) 1y6lxm7go2re9sinrixuraveaw93pj1