Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.39.0-wmf.21 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Gadget Gadget talk Gadget definition Gadget definition talk 106 32589 159836 159818 2022-07-22T14:11:43Z Jobuma 2208 wikitext text/x-wiki {{Autor|Ordenar=W}} *''L'enracinement'' (Éditions Gallimard, 1949). Inclou: **''[[Les necessitats de l'ànima]]'' (''Les besoins de l’âme'') **''[[El desarrelament]]'' (''Le déracinement'') **''[[L'arrelament]]'' (''L'enracinement'') *''La connaissance surnaturelle'' (Éditions Gallimard, 1950). Inclou: **''[[Pròleg]]'' (''Prologue'') **''[[Quaderns d'Amèrica]]'' (''Cahiers d'Amérique'') **''[[Notes escrites a Londres]]'' (''Notes écrites à Londres'') *''La source grecque'' (Éditions Gallimard, 1953). Inclou: **''[[Déu en Plató]]'' (''Dieu dans Platon'') *''Attente de Dieu'' (Éditions Fayard, 1966). Inclou: **Cartes al Pare Perrin (Lettres au Père Perrin) ***''[[Dubtes davant el baptisme, I]]'' (19 de gener del 1942) (''Hésitations devant le baptême, I'') ***''[[Dubtes davant el baptisme, II]]'' (entre 20 de gener i 15 d'abril del 1942) (''Hésitations devant le baptême, II'') ***''[[A propòsit de la seva partença]]'' (16 d'abril del 1942) (''À propos de son départ'') ***''[[Autobiografia espiritual]]'' (poc abans del 15 de maig del 1942) (''Autobiographie spirituelle'') ***''[[La seva vocació intel.lectual]]'' (entre el 15 i el 25 de maig del 1942) (''Sa vocation intellectuelle'') ***''[[Darrers pensaments]]'' (26 de maig del 1942) (''Dernières pensées'') **Exposicions (Exposés) ***''[[Reflexió sobre el bon ús dels estudis escolars amb vista a l'Amor de Déu]]'' (''Réflexion sur le bon usage des études scolaires en vue de l'Amour de Dieu'') ***''[[Formes de l'Amor implícit de Déu]]'' (''Formes de l’Amour implicite de Dieu'') ***''[[Sobre el parenostre]]'' (''À propos du "Pater"'') ***''[[Els tres fills de Noè i la història de la civilització mediterrània]]'' (''Les trois fils de Noé et l'histoire de la civilisation méditerranéenne'') *''Poèmes, suivis de Venise sauvée'' (Éditions Gallimard, 1968). Inclou: **''[[A una noia rica]]'' (''À une jeune fille riche'') **''[[Esclat]]'' ('' Éclair'') **''[[Prometeu]]'' (''Prométhée'') **''[[La mar]]'' (''La mer'') **''[[Necessitat]]'' (''Nécessité'') **''[[Els astres]]'' (''Les astres'') **''[[La porta]]'' (''La Porte'') *''Simone Weil. Oeuvres'' (Éditions Gallimard, 1999). Inclou: **Una anarquista a Espanya (Une anarchiste en Espagne) ***''[[Carta a Georges Bernanos]]'' (''Lettre à Georges Bernanos'') **Els totalitarismes del segle (Les totalitarismes du siècle) ***''[[Impressions d'Alemanya. Alemanya, en espera]]'' (''Impressions d'Allemagne. L'Allemagne en attente'') ***''[["El marxisme..."]]'' (''"Le marxisme..."'') ***''[[Sobre les contradiccions del marxisme]]'' (''Sur les contradictions du marxisme'') *''Oeuvres complètes''. Tome I. Premiers écrits philosophiques. (Éditions Gallimard, 1988). Inclou: **A la classe d'Alain (Dans la classe d'Alain) ***Filosofia (Philosophie) ****''[[El Conte dels sis cignes, de Grimm]]'' (''Le Conte des sis cignes dans Grimm'') ****''[[El Bell i el Bé]]'' (''Le Beau et le Bien'') ****''[[Del temps]]'' (''Du temps'') ****''[[L'Existència i l'objecte]]'' (''L'Existence et l'objet'') ****''[[Fragments sobre la llibertat]]'' (''Fragments sur la liberté'') ****''[[Sobre l'ànima i el cos]]'' (''Sur l'âme et le corps'') ****''[[Comentari d’una remarca de Kant per a formar part d’una dissertació sobre Poesia i Veritat]]'' (''Commentaire d'une remarque de Kant, pour faire partie d'une dissertation sur Poésie et Vérité'') ***Literatura (Littérature) ****''[[Dissertació sobre Stendhal]]'' (''Dissertation sur Stendhal'') ****''[[El sentiment de la Natura en Vigny]]'' (''Le sentiment de la Nature chez Vigny'') ***Sobre Léon Letellier (Sur Léon Letellier) ****''[[Sobre Léon Letellier]]'' (''Sur Léon Letellier'') **Els assaigs de 1929 (Les essais de 1929) **Diplôme d'Études Supérieures (Diploma d'Estudis Superiors) ***''[[Science et perception dans Descartes]]'' (''Ciència i percepció en Descartes'') **Sobre temes diversos (Sur divers thèmes) ***Fragments (Fragments) ****''[[Sobre Freud]]'' (''Sur Freud'') *''Oeuvres complètes''. Tome II. Volume 2. Écrits historiques et politiques. L’expérience ouvrière et l’adieu à la révolution (jl1934 – jn1937) (Éditions Gallimard, 1991). Inclou: **Escrits sobre el marxisme (Écrits sur le marxisme) ***''[[Reflexions sobre les causes de la llibertat i de l'opressió social]]'' (''Réflexions sur les causes de la liberté et de l'oppression sociale'') **La condició obrera (La condition ouvrière) ***''[[Experiència de la vida de fàbrica]]'' (''Expérience de la vie d'usine'') **Sobre el Front Popular (Autour du Front Populaire) ***''[[La racionalització]]'' (''La rationalisation'') *''Oeuvres complètes''. Tome II. Volume 3. Écrits historiques et politiques. Vers la guerre (1937-1940) (Éditions Gallimard, 1989). Inclou: **La colonització (La colonisation) ***''[[Noves dades del problema colonial a l’Imperi francès]]'' (''Les nouvelles données du problème colonial dans l'Empire français'') **Els models antics (Les modèles antiques) ***Roma (Rome) ****''[[Unes quantes reflexions sobre els orígens de l'hitlerisme]]'' (''Quelques réflexions sur les origines de l'hitlérisme'') ***Grècia (La Grèce) ****''[[La Ilíada o el poema de la força]]'' (''L'Iliade ou le poème de la force'') **La condició obrera (La condition ouvrière) ***''[[La condició obrera]]'' (''La condition ouvrière'') *''Oeuvres complètes''. Tome IV. Volume 1. Écrits de Marseille (1940-1942). Philosophie, science, religion, questions politiques et sociales (Éditions Gallimard, 2008). Inclou: **Filosofia (Philosophie) ***''[[Unes quantes reflexions entorn de la noció de valor]]'' (''Quelques réflexions autour de la notion de valeur'') ***''[[Assaig sobre la noció de lectura]]'' (''Essai sur la notion de lecture'') ***''[[Moral i literatura]]'' (''Morale et littérature'') **Ciència (Science) ***''[[La ciència i nosaltres]]'' (''La science et nous'') ***''[[Del fonament d'una ciència nova]]'' (''Du fondement d'une science nouvelle'') ***''[[Reflexions a propòsit de la teoria dels quanta]]'' (''Réflexions à propos de la théorie des quanta'') **Religió (Religion) ***''[[El cristianisme i la vida del camp]]'' (''Le christianisme et la vie des champs'') ***''[[Reflexions sense ordre sobre l'amor de Déu]]'' (''Réflexions sans ordre sur l'amour de Dieu'') ***''[[Pensaments sense ordre sobre l'amor de Déu]]'' (''Pensées sans ordre concernant l'amour de Dieu'') ***''[[L'amor de Déu i la desgràcia]]'' (''L'amour de Dieu et le malheur'') ***''[[Nota sobre les relacions primitives del cristianisme amb les religions no hebraiques]]'' (''Note sur les relations primitives du christianisme et des religions non hébraïques'') **Qüestions polítiques i socials (Questions politiques et sociales) ***''[[Projecte d'una formació d'infermeres de primera línia]]'' (''Projet d'une formation d'infirmières de première ligne'') ***''[[Condició primera d'un treball no servil]]'' (''Condition première d'un travail non servile'') *''Oeuvres complètes''. Tome IV. Volume 2. Écrits de Marseille (1941-1942). Grèce – Inde - Occitanie (Éditions Gallimard, 2009). Inclou: **El domini grec (Le domaine grec) ***''[[Fragments d'Heràclit]]'' (''Fragments d'Héraclite'') ***''[[Intuïcions pre-cristianes]]'' (''Intuitions pré-chrétiennes'') ***''[[Esbós d'una història de la ciència grega]]'' (''Esquisse d’une histoire de la science grecque'') **El domini occità (Le domaine occitanien) ***''[[L’agonia d’una civilització vista a través d’un poema èpic]]'' (''L'agonie d'une civilisation vue à travers un poème épique'') ***''[[La inspiració occitana]]'' (''En quoi consiste l'inspiration occitanienne'') {{DP-Autor-70}} [[Categoria:Autors del s. XX en francès|Weil, Simone]] [[Categoria:Autors francesos|Weil, Simone]] irs7f84zfik9yrihdc7aa4acnw8eb2p 0 52410 159837 159832 2022-07-22T14:14:58Z Jobuma 2208 wikitext text/x-wiki {{Encapçalament|Sobre Léon Letellier|[[Autor:Simone Weil|Simone Weil]]| |Idioma=francès|Traductor=Jobuma}} <br/> <br/> <div class=prose> {{gap}}Aquí calen uns mots sobre Léon Letellier; car, per bé que pogués semblar, vora la fi de la seva vida, preferir l’ordre al progrés i la pàtria a la humanitat, aquesta aparença no ha d’impedir de reconèixer en aquest home un model de l’ànima popular. Després d’una jovenesa passada treballant de pagès i de mariner, es llançà a l’estudi tan coratjosament com a setze anys s’havia embarcat a l’oceà, i s'hi mogué igual d’intrèpid, en aquesta altra mar. Havent après, en els vaixells de Terranova, a conèixer la solidesa humana superant cada dia fatigues i patiments aparentment insuperables, no es podia pas deixar seduir gaire pels brillants raonaments que demostren que l’home no és lliure, que d’esperit humà no n’hi ha, o que la veritat només és un mot; restà tan vigorosament sord a l’eloqüència acadèmica com a l'oceà havia restat sord a l’eloqüència molt més emotiva del cos esgotat; i sabé reconèixer en l’escepticisme no pas un error ans una covardia. {{gap}}Així, quan, després de molts anys de reflexions turmentades, hagué trobat la veritat en la doctrina de Lagneau, almenys en la mesura que cap doctrina pugui contenir la veritat, donà sovint l’aparença d’intolerant per la rudesa popular amb què defensava les idees; rudesa que ni l’estudi, ni la fortuna, ni la freqüentació dels salons no pogueren alterar mai. Tampoc no es deixà mai vèncer pels Cal•licles moderns, que només adoren el poder i demostren que estimar els homes és una virtut de feble; havia après, en dures experiències, a no confondre la força de què es vanta l’ambiciós servint-se del braç d’altri amb la força que tothom pot exercir de si mateix pel poder dels músculs sobre el món i de l’ànima sobre els músculs. En ell, com sens dubte en tots els homes verament forts, la força trobà com el coronament en l’amor, i en l’amor de tot home, fos quina en fos la raça, la força, l’esperit o fins la virtut; si mereix de viure en el record dels homes, és perquè formà la potser única idea que només es pot formar aplicant-la, la idea de l’individu pres com a suprem valor¹. Sempre s'estimà més l’obra a acomplir que no pas a si mateix, i a tot home més que tant se val l'obra. Per aquest amor de l’esperit humà adorat en cada home, per poc home que aquest semblés, adquirí un poder gairebé màgic damunt tothom qui se li acostà, gent de món bufats de vanitat, infants fills de gent rica, males persones confiades a ell pels pares com a millor metge de l’ànima, mariners, obrers o soldats revoltats. El treball no fou mai als seus ulls cap necessitat imposada per Déu com a càstig, ans per a ell un deure envers la societat i per als altres un mitjà de salvació. :::::::::: * {{gap}}Léon Letellier era fill d'una pagesa normanda de qui tothom qui l'havia coneguda en lloava l'energia i l'elevació; aquest home vigorós degué, encara infant, reemplaçar el pare, mort en les feines del camp. Esperit inquiet, empès a la mar, com Descartes a l'ofici de les armes, per la necessitat de veure i de saber, s'embarcà a setze anys en un vaixell de pesca; i, després de patir tots els patiments que imposava llavors la pesca a Terranova, pogué realitzar el somni de recórrer el món fent-se mariner de llarg recorregut; però la necessitat de saber que l'havia empès a la mar no trigà a fer-le'n retornar, a fer-lo seure, a més de vint anys, als bancs del liceu. En aquells anys, aquest infant del poble ja havia manifestat les virtuts que n'havien de fer la grandesa; no sols el coratge, no sols la promptitud a reconèixer la vera grandesa, com en aquell pilot que percebé un instant a Saint-Pierre; ans sobretot un sincer i profund esperit de fraternitat, que li feia reconèixer el seu semblant en un negre de l'Àfrica. Seria més tard, només, que repetiria sense cansar-se'n: "Tots els homes són uns"; però ja ho sentia llavors plenament. Ja tenia, també, aquesta força sobreabundosa que l'edat madura no pogué del tot disciplinar i que a la jovenesa degenerà de vegades en violència, com s'esdevé tan sovint en els forts. Però, segons la fórmula de Lagneau, era d'aquells en qui la violència es torna contra ells mateixos. {{gap}}Quan un tal home comença a pensar, no és pas sense esforç ni sense lluites interiors; i principalment en un home pujat entre el poble, el pensament del qual és menys reglat per la retòrica que no alimentat pel vigor obrer; així, durant els anys d'estudi, els turments del pensament li feren a moments la vida insuportable, per la dificultat de trobar-hi sentit; finalment, la coneixença de Lagneau li aportà la certesa i la joia. Però no pas la pau; i el seu mestre li posà aquest sobrenom: màrtir del propi pensament. Era eminentment dels qui, com Crist, no duen la pau sinó la guerra, sempre que entenguem per guerra la guerra amb si mateix. {{gap}}La Union pour la Vérité, de què fou l'ànima al costat de l'amic Desjardins, i després una casa d'educació que dirigí amb la dona, ompliren els anys següents, durant els quals féu deixebles alhora entre els alumnes i la gent que trobava i es relacionà amb la major part dels homes eminents de París. La seva bondat rude, la seva fe d'apòstol que rebutjava enèrgicament tota tolerància amb l'error, li atragueren homes dignes de comprendre'l, i inspiraren una mena de culte fins en ànimes fins llavors frívoles i mundanes; després, quan, per la salut de la família, tornà a establir-se a la seva Normandia natal, on comprà una casa de pagès, exercí sobre els obrers agrícoles la mateixa acció que abans sobre la gent de món, de vegades amb relats o màximes de sentit moral o filosòfic, sempre per la bondat severa, a cops aparentment violenta, per l'amor de la feina ben feta, pel coratge, l'alegria. Les belles anècdotes abunden, en aquesta vida. Un dia, com que, en un port, un grup de mariners, superats de feina i patiments, s'abandonaven a una violència anàrquica, en tingué prou, per a calmar-los, de parlar-los uns instants. Guarí un jove burgès donat a la morfina duent-lo a Saint-Étienne i forçant-lo a treballar amb ell a les mines. Finalment, ventura potser rara en els homes eminents, pogué formar una família digna d'ell. No és pas permès parlar dels vius; però no sabríem impedir-nos d'afegir a la seva memòria la del fill Jean, mort a vint-i-dos anys en un regiment d'infanteria on havia demanat d'entrar, sentint, al moment dels amotinaments que el cansament provocava el 1917, que calia redreçar els coratges amb l'exemple del sacrifici voluntari. Morí per la pàtria, i cregué morir per la llibertat; en pensem el que en pensem, de la causa a què se sacrificà, no per això ens mereix menys admiració. Ningú pot dir què és el que pensaria avui, si hagués sobreviscut. També el pare, durant la guerra, fou ardentment patriota, com ho havia estat Lagneau. <br /><br /> 0e44aghxcdkznr27ndhj5kllomfuayg