Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.39.0-wmf.23 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Gadget Gadget talk Gadget definition Gadget definition talk Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/118 102 52404 159860 159808 2022-08-15T05:38:53Z Aogamo 6963 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="1" user="Aogamo" /></noinclude>110 eren recomptades, aquell ligent-les ab coratge ferm passà e calcigà davant lo foch qui era aquí del sacrifici, e esdelenegat caech aquí aytant tost mort, del qual statut als nous pensam sino que per gran goig fou portat e arrapat. De aquest goig legim que Ipocras, metge, com ell quant traça agués feta fòra de sa terra per rahó de apendre saviea ja trobà remey, esdevench-se que fama e openió de sobirana saviea sua cresqué e estampà entre ls parents e per tota la sua terra; e com ell tornas a casa sua e s'acostas al loch d'on ell era davant, tramès un missatge per rahó del seu aveniment, qui recomptas als parents que Ipocras, perduda la vista dels ulls, sen tornava a sa terra, e açò féu per ço que la alegria del seu retornament, recomptat lo privament de la vista dels ulls, atempras los coratges del pare e de la mare e dels altres parents seus. Car ell se pensava que retenguts e arrapats de gran goig mantinent no fossen moridors. Nòs legim que Titus, fill de Vespasià, estant en les albergades en torn de Jerusalem, com ell hoys Vespasià, pare seu, de volentat de tot lo Senat e consell de Roma esser exalçat als governaments del Emperi, per esta rahó en tan gran goig fou pres e atrapat, qui soptosament desemparat de la força dels membres del cors seu regeraren los membres e tornà contret. On Josefus juheu, qui la ystoria dels romans havia ordida e texida contra los juheus, metge molt savi, conexent la manera de la malaltia, demanà si en tot lo<noinclude><references/></noinclude> feosx9taq4byfwmol7fl47op7tq4i7b Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/117 102 52420 159861 2022-08-15T05:52:08Z Aogamo 6963 /* Sense revisar */ Es crea la pàgina amb «109 contrets e despoderats. Digam incidentment ací primerament que és goig e en qual manera algun per goig sia atrobat mort. Goig és escampament de coratge ab prensió de cosa covinent o delitable. Car tots van a goig, mas on conseguesca cosa estable e gran açò ignoren. El savi per cert null temps no és séns goig, on aquest goig no nex sinó de consciencia de virtuts, ni és entre corromput ne lexa, car ço que no dóna ventura non sostrau. Diu Marcial C... proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="1" user="Aogamo" /></noinclude>109 contrets e despoderats. Digam incidentment ací primerament que és goig e en qual manera algun per goig sia atrobat mort. Goig és escampament de coratge ab prensió de cosa covinent o delitable. Car tots van a goig, mas on conseguesca cosa estable e gran açò ignoren. El savi per cert null temps no és séns goig, on aquest goig no nex sinó de consciencia de virtuts, ni és entre corromput ne lexa, car ço que no dóna ventura non sostrau. Diu Marcial Coch: «Los goigs no comanen, mas fugitius volen». On recompta Valeri en lo novèn libre que apenes verdaderament no creible és vist que sostén la vida del cors una cosa matexa pusca fer amor e goig, la qual cosa lo lamp pot fer: car recompta lo navili que als romans esdevench al lach Terremetich que una fembra per nom Livia, cuydant són marit en aquell navili esser perit e retornant a ella, encontrà aquell a la porta de la sua casa, com se fos desesperada de aquell en tant de goig fo portada, que en l'abraçament de aquell mantinent morí. Atressí altra, com per fals missatge de la mort del fill trista sen tornas a casa, al primer esguart del fill retornant romas séns ànima, e axí aquelles que dolor no ocís, alegria les consumà. Mas gens molta maravella no és, car fembres són. Mas veus ací major maravellat un hom appellat Estatutlos fos en Corcega, la quat illa no havia gran temps presa, e sotemesa havia así sacrificat als déus, rebudes letres, en les quals per lo consell de Roma algunes certes suplicacions<noinclude><references/></noinclude> 7eo3v49m12fhrja1gooh6wrsr8orvwz