Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.39.0-wmf.25 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Gadget Gadget talk Gadget definition Gadget definition talk 0 49637 159909 159877 2022-08-19T11:28:13Z Leptictidium 277 wikitext text/x-wiki {{header |títol=Alexíada |autor=[[Anna Comnè]] |traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]] |idioma=grec |anterior= |current='''Proemi''' |següent=[[Alexíada/Llibre I|Llibre I]] |info= |nomcategoria=cap }} <center><strong>Proemi</center></strong> [[Fitxer:Alexios I Komnenos and Irene Doukaina playing with their daughter Anna Komnene.png|miniatura|Anna de petita amb els seus pares.]] 1. El temps, en el seu avanç constant i implacable, arrossega tot allò que ha estat creat i ho fa caure a l'abisme de la foscor sense fer cap mena de distinció entre les coses trivials i les que són més importants i dignes de ser recordades; i, com diu la tragèdia, «ho fa sortir tot de la fosca i tot ho amaga de la llum».<ref name="Sòfocles" group="nota">L'autora cita [[:w:Sòfocles|{{Versaleta|Sòfocles}}]], ''[[:w:Àiax (Sòfocles)|Àiax]]'', 646, que es pot llegir en català gràcies a l'excel·lent traducció de [[:w:Carles Riba i Bracons|Carles Riba]].</ref> Tanmateix, la narració de la història és una defensa poderosíssima contra el pas del temps i, en certa manera, conté el seu flux incessant; i tots els fets que s'han esdevingut i que han estat recollits per la història se salven de caure a l'abisme de l'oblit. Conscient d'això, jo, Anna, filla de figures reials, Aleix i Irene, nascuda i criada en la porpra,<ref name="Porpra" group="nota">Ja des de temps antics, el porpra estava associat a la dignitat imperial. Els fills de l'emperador nascuts durant el regnat del seu pare eren coneguts com a «[[:w:porfirogènit|porfirogènits]]», molt probablement en referència al [[:w:pòrfir|pòrfir]], una roca de color porpra que decorava la sala on donaven a llum les emperadrius.</ref> que soc erudita en lletres, car he estudiat la cultura grega amb gran dedicació, que no he negligit la retòrica, que he llegit atentament les obres d'Aristòtil i els diàlegs de Plató i m'he instruït en el quadrívium de les ciències<ref name="Quadrívium" group="nota">El [[:w:quadrívium|quadrívium]] (aritmètica, astronomia, geometria i música) i el [[:w:trívium|trívium]] (dialèctica, gramàtica i retòrica) eren els dos pilars de l'educació medieval.</ref> (sense que es pugui considerar supèrbia, convé esmentar que tinc aquests coneixements, que m'han atorgat la natura i el meu anhel d'aprendre, que m'ha concedit Déu des del cel i que he adquirit amb el pas del temps), el meu propòsit a l'hora d'escriure aquestes línies és narrar els fets del meu pare i estalviar-los de ser perduts en el silenci o arrossegats pel pas del temps a un oceà d'oblit, tot relatant les seves gestes com a emperador i els seus actes de servei a altres emperadors abans d'ascendir al tron. [[Fitxer:Anna Komnene writing the Alexiad at Kecharitomene.png|miniatura|Anna, ja gran, escriu l'''Alexíada'' al convent de la Mare de Déu Plena de Gràcia.]] 2. Si em disposo a narrar aquests fets, no és per presumir dels meus dots literaris, sinó per transmetre els fets a les generacions a venir, car fins i tot les més grans proeses es perden en l'ombra del silenci si no es recullen en la narració de la història i es consignen a la memòria. El meu pare, com ho demostraren els fets, era capaç tant de manar amb discerniment com d'obeir les ordres dels governants en la mesura que calia fer-ho. Malgrat que estic decidida a deixar constància de les seves gestes, temo que els cínics i els detractors diguin que documento els actes del meu pare per simple fatxenderia i que tots els esdeveniments que relato i les meves paraules d'encomi no són més que mentides o lloances buides. Tanmateix, si ell mateix fornís el material i els fets no em deixessin més remei que criticar alguna de les seves accions, no pel seu caràcter, sinó per la natura de les coses que ha fet, temo que els mofaires em recordin el fill de Noè, Cam,<ref name="Cam" group="nota">[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+9:18-27&l=ca Gènesi 9, 18-27].</ref> car tot ho critiquegen i, consumits per l'enveja i la malícia, no discerneixen allò que és just, sinó que fins i tot un pobre innocent culparien, com diu Homer.<ref name="Homer" group="nota">Comnè fa referència a ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' XI, 653 i 654; ''Ilíada'' XIII, 775; i ''[[:w:Odissea|Odissea]]'' XX, 135. Els grans poemes homèrics han estat traduïts al català per nombrosos autors, tant en vers com en prosa.</ref> Per abordar el gènere de la història, cal deixar de banda les simpaties i antipaties pròpies i sovint és necessari prodigar els més grans elogis als enemics, quan les seves accions ho mereixin, i reprovar els parents més propers, quan la seva conducta ho exigeixi. Així doncs, no es pot vacil·lar ni quan es tracta de condemnar els amics ni quan es tracta de lloar els enemics.<ref name="Polibi" group="nota">L'autora evoca [[:w:Polibi|{{Versaleta|Polibi}}]], ''[[:w:Història (Polibi)|Història]]'', I, XIV, disponible en català gràcies a la traducció que en feu [[:w:Antoni Ramon i Arrufat|Antoni Ramon i Arrufat]], monjo de Montserrat.</ref> Tant els nostres partidaris com els nostres detractors poden tenir per segur que he cercat proves dels fets i el testimoni de persones que poden donar fe de la seva veracitat; els pares d'alguns homes que viuen avui en dia en foren testimonis.<ref name="Objectivitat" group="nota">Malgrat la seva insistència en aquest punt, els historiadors estan d'acord que l'autora no és precisament un model d'objectivitat, especialment quan tracta dels fets de la [[:w:Primera Croada|Primera Croada]] i els errors comesos pel seu pare. Això no impedeix, emperò, que encara avui en dia l'''Alexíada'' sigui considerada una font cabdal sobre aquest període, entre altres motius, pel fet que ofereix una perspectiva romana d'Orient de la Primera Croada que no es troba en gairebé cap altra obra.</ref> [[Fitxer:John II Komnenos and Nikephoros Bryennios the Younger|miniatura|El cèsar Nicèfor acompanya l'emperador Joan en la seva expedició contra Síria.]] 3. El principal motiu pel qual he resolt fer la crònica de les accions del meu pare és el següent: el cèsar Nicèfor, de la nissaga dels Brienni, un home molt superior als seus coetanis pel que fa a la seva desmesurada bellesa, la seva enorme intel·ligència i la seva gran eloqüència, esdevingué el meu marit legítim.<ref name="Nicèfor" group="nota">Comnè havia estat promesa a [[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], fill de l'anterior emperador [[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]], però després de la mort del príncep, es casà amb [[:w:Nicèfor Brienni el Jove|Nicèfor Brienni el Jove]]. Encara que, com tantes aliances matrimonials de la noblesa de l'edat mitjana, l'enllaç tenia una motivació eminentment política, tot indica que entre ells sorgí l'espurna de l'amor i que foren una parella genuïnament feliç.</ref> Era una meravella tenir-lo al davant i sentir-lo parlar. Tanmateix, no pretenc divagar, així que reprenguem el fil de la història. El meu marit, que com ja he dit era un home formidable en tots els aspectes, acompanyà el meu germà, l'emperador Joan,<ref name="Joan" group="nota">[[:w:Joan II Comnè|Joan II Comnè]] (r. 1118-1143), germà petit d'Anna. Ella, filla primogènita d'Aleix, fou la successora designada al tron imperial fins que Aleix feu coronar Joan coemperador quan aquest últim tenia cinc anys. Tanmateix, la successió fou turbulenta i Anna planejà una usurpació i, segons algunes fonts, fins i tot l'assassinat de Joan al funeral d'Aleix. Les seves maquinacions foren desbaratades pel seu propi marit, Nicèfor, que li ho confessà tot al nou emperador. Malgrat que la intervenció de tercers, especialment [[:w:Joan Axuc|Joan Axuc]], amic íntim de Joan, feu possible una certa reconciliació entre els dos germans, l'antipatia d'Anna envers Joan mai no es dissipà del tot i explica la imatge negativa de Joan a l'''Alexíada'', gens justificada.</ref> en diverses campanyes contra els bàrbars […] incloent-hi el que s'havia fet amo de la ciutat d'Antioquia. De totes maneres, el cèsar, que no podia deixar de banda la seva predilecció per les lletres malgrat les dificultats i els entrebancs que patien, escrigué diversos textos dignes de tenir en consideració. Seguint les ordres de l'emperadriu,<ref name="Irene" group="nota">[[:w:Irene Ducas|Irene Ducas]], mare d'Anna i consort d'Aleix.</ref> la seva tasca principal fou documentar els fets d'Aleix, el meu pare i emperador dels romans, sempre que sorgia l'oportunitat d'allunyar-se de les armes i la guerra per dedicar-se als seus escrits i les seves obres literàries. Conformement a les instruccions de la nostra senyora, inicià el seu relat en una època anterior, durant el regnat de Diògenes<ref name="Diògenes" group="nota">[[:w:Romà IV Diògenes|Romà IV Diògenes]] (r. 1068-1071), conegut sobretot per la seva derrota contra els seljúcides a [[:w:Batalla de Manazkert|Manazkert]] el 1071, que obrí la porta a la invasió turca d'Anatòlia.</ref> com a emperador dels romans, i anà baixant fins a arribar al que havia de ser el protagonista de la seva història. En el moment de l'ascens al tron de Diògenes, el meu pare tot just havia entrat en la seva brillant adolescència i, abans d'això, no era ni tan sols un adolescent, i no havia fet res que fos digne d'esment, tret que es volgués fer un panegíric de la seva infància. Aquest era, doncs, l'objectiu del cèsar, com ens demostra la seva obra. Tanmateix, ni el resultat fou el que esperava ni tingué l'oportunitat de prosseguir el seu relat més enllà de l'època de l'emperador Nicèfor Botaniates,<ref name="Botaniates" group="nota">[[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] (r. 1078-1081), revoltat contra Miquel VII Ducas per la inacció d'aquest últim davant de l'avanç turc a Àsia. Irònicament, nombroses ciutats anatòliques caigueren en mans dels turcs pel seu error de confiar en mercenaris del [[:w:Soldanat de Rum|Soldanat de Rum]] en la rebel·lió. Ja era vell quan accedí al tron i el seu breu regnat fou poc notable.</ref> circumstància que causà un gran perjudici als fets que pretenia narrar i privà els seus lectors d'un gran plaer. Per aquest motiu, resolguí fer la crònica de les gestes del meu pare a fi de transmetre-les a les generacions a venir. A més a més, tothom que havia llegit els escrits del cèsar coneixia l'harmonia i la gràcia de les seves paraules. Com ja he dit, havent arribat a aquell capítol i havent-ne esbossat la continuació, ens en portà una versió inacabada de l'estranger, però ai las, també se n'endugué una malaltia mortal, tal volta per culpa de les interminables fatigues dels soldats, l'excessiva freqüència de les campanyes o la seva gran preocupació per nosaltres, car sovint estava angoixat i es trobava una complicació rere l'altra. Els constants canvis d'aires i els climes adversos també contribuïren a servir-li un calze mortal. Ja es trobava molt malament quan emprengué una campanya contra els sirians i els cilicis. La malaltia no li impedí anar de Síria a Cilícia, de Cilícia a Pamfília, de Pamfília a Lídia i de Lídia a Bitínia, des d'on finalment tornà a la reina de les ciutats, amb nosaltres, consumit per un tumor que li havia provocat el seu interminable calvari. Malalt com estava, frisava per contar la història tràgica de les seves aventures, però fou incapaç de fer-ho, en part pel mal que l'afligia i en part perquè li ho havíem prohibit per evitar que amb l'esforç de parlar se li obrissin les ferides. 4. Escric aquestes línies amb vertigen a l'ànima i els ulls amarats de llàgrimes. Quin conseller que perdé l'Imperi Romà! Quin coneixement del món que tenia gràcies a les seves experiències! Quin coneixement de la literatura i del saber, tant nostre com de l'estranger! Quin perfil tan formós que tenia i quina cara tan bella, que no només era digna d'un regne terrenal, sinó d'un de diví i millor! Pel que fa a mi mateixa, he patit moltes desgràcies des del meu naixement en la porpra, per dir-ho d'alguna manera, i la fortuna no m'ha somrigut mai, llevat que es consideri una sort ser filla d'emperadors i néixer a la sala de porpra, car la resta de la meva vida ha estat una llarga successió de calamitats i revoltes. Orfeu, quan cantava, podia moure les pedres, els arbres i fins i tot la natura inanimada, mentre que el flautista Timoteu en tenia prou de tocar una melodia òrtia a Alexandre per fer que el macedoni prengués les armes i l'espasa. Jo espero que el meu relat no inciti un moviment cap a les armes i les batalles, sinó que faci brollar llàgrimes al lector i desperti la simpatia de la natura, tant animada com inanimada. El meu dolor per l'estat del cèsar i la seva mort inesperada em tocaren el fons de l'ànima i deixaren una ferida en la part més profunda de mi. En comparació amb aquesta terrible desgràcia, els meus infortunis anteriors eren com una gota d'aigua perduda en la immensitat de l'oceà Atlàntic o les onades del mar Adriàtic. De fet, crec que no eren sinó un preludi d'allò que havia de venir, res més que el fum i la calor que m'advertien d'aquest foc propi d'un forn i d'aquesta flama indescriptible; les petites espurnes de cada dia presagiaven aquest terrible ardor. Oh, foc que sense tenir combustible redueixes el meu cor a cendres! Cremes contínuament en secret i sense consumir-me. Incineres el meu cor sense que es vegi des de fora mentre per dins em cremes els ossos, el moll de l'os i els trossos de l'ànima. Soc conscient que m'he allunyat de l'assumpte que tractava, car el record del cèsar i el seu patiment m'ha entristit en gran manera. Així doncs, m'eixugaré les llàgrimes dels ulls i em sobreposaré al dolor per reprendre la meva tasca i, com diu la tragèdia, tindré doble motiu per a les llàgrimes, com a dona que en la desgràcia recorda una altra desgràcia. Narrar la vida d'un emperador tan gran i virtuós em fa rememorar les seves gestes i em fa brollar llàgrimes càlides que es fonen amb les llàgrimes del món sencer, puix que la seva memòria i el relat del seu regnat seran per a mi motiu de lamentació i per als altres un record d'allò que han perdut. Ara toca començar la història del meu pare des del moment més adient, aquell a partir del qual la meva narració pugui ser més clara i estigui més fonamentada en fets històrics. == Notes == <references group="nota"/> i94ae4jbaiumm9s5c0klhm6ejplal48 159910 159909 2022-08-19T11:29:06Z Leptictidium 277 wikitext text/x-wiki {{header |títol=Alexíada |autor=[[Anna Comnè]] |traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]] |idioma=grec |anterior= |current='''Proemi''' |següent=[[Alexíada/Llibre I|Llibre I]] |info= |nomcategoria=cap }} <center><strong>Proemi</center></strong> [[Fitxer:Alexios I Komnenos and Irene Doukaina playing with their daughter Anna Komnene.png|miniatura|Anna de petita amb els seus pares.]] 1. El temps, en el seu avanç constant i implacable, arrossega tot allò que ha estat creat i ho fa caure a l'abisme de la foscor sense fer cap mena de distinció entre les coses trivials i les que són més importants i dignes de ser recordades; i, com diu la tragèdia, «ho fa sortir tot de la fosca i tot ho amaga de la llum».<ref name="Sòfocles" group="nota">L'autora cita [[:w:Sòfocles|{{Versaleta|Sòfocles}}]], ''[[:w:Àiax (Sòfocles)|Àiax]]'', 646, que es pot llegir en català gràcies a l'excel·lent traducció de [[:w:Carles Riba i Bracons|Carles Riba]].</ref> Tanmateix, la narració de la història és una defensa poderosíssima contra el pas del temps i, en certa manera, conté el seu flux incessant; i tots els fets que s'han esdevingut i que han estat recollits per la història se salven de caure a l'abisme de l'oblit. Conscient d'això, jo, Anna, filla de figures reials, Aleix i Irene, nascuda i criada en la porpra,<ref name="Porpra" group="nota">Ja des de temps antics, el porpra estava associat a la dignitat imperial. Els fills de l'emperador nascuts durant el regnat del seu pare eren coneguts com a «[[:w:porfirogènit|porfirogènits]]», molt probablement en referència al [[:w:pòrfir|pòrfir]], una roca de color porpra que decorava la sala on donaven a llum les emperadrius.</ref> que soc erudita en lletres, car he estudiat la cultura grega amb gran dedicació, que no he negligit la retòrica, que he llegit atentament les obres d'Aristòtil i els diàlegs de Plató i m'he instruït en el quadrívium de les ciències<ref name="Quadrívium" group="nota">El [[:w:quadrívium|quadrívium]] (aritmètica, astronomia, geometria i música) i el [[:w:trívium|trívium]] (dialèctica, gramàtica i retòrica) eren els dos pilars de l'educació medieval.</ref> (sense que es pugui considerar supèrbia, convé esmentar que tinc aquests coneixements, que m'han atorgat la natura i el meu anhel d'aprendre, que m'ha concedit Déu des del cel i que he adquirit amb el pas del temps), el meu propòsit a l'hora d'escriure aquestes línies és narrar els fets del meu pare i estalviar-los de ser perduts en el silenci o arrossegats pel pas del temps a un oceà d'oblit, tot relatant les seves gestes com a emperador i els seus actes de servei a altres emperadors abans d'ascendir al tron. [[Fitxer:Anna Komnene writing the Alexiad at Kecharitomene.png|miniatura|Anna, ja gran, escriu l'''Alexíada'' al convent de la Mare de Déu Plena de Gràcia.]] 2. Si em disposo a narrar aquests fets, no és per presumir dels meus dots literaris, sinó per transmetre els fets a les generacions a venir, car fins i tot les més grans proeses es perden en l'ombra del silenci si no es recullen en la narració de la història i es consignen a la memòria. El meu pare, com ho demostraren els fets, era capaç tant de manar amb discerniment com d'obeir les ordres dels governants en la mesura que calia fer-ho. Malgrat que estic decidida a deixar constància de les seves gestes, temo que els cínics i els detractors diguin que documento els actes del meu pare per simple fatxenderia i que tots els esdeveniments que relato i les meves paraules d'encomi no són més que mentides o lloances buides. Tanmateix, si ell mateix fornís el material i els fets no em deixessin més remei que criticar alguna de les seves accions, no pel seu caràcter, sinó per la natura de les coses que ha fet, temo que els mofaires em recordin el fill de Noè, Cam,<ref name="Cam" group="nota">[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+9:18-27&l=ca Gènesi 9, 18-27].</ref> car tot ho critiquegen i, consumits per l'enveja i la malícia, no discerneixen allò que és just, sinó que fins i tot un pobre innocent culparien, com diu Homer.<ref name="Homer" group="nota">Comnè fa referència a ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' XI, 653 i 654; ''Ilíada'' XIII, 775; i ''[[:w:Odissea|Odissea]]'' XX, 135. Els grans poemes homèrics han estat traduïts al català per nombrosos autors, tant en vers com en prosa.</ref> Per abordar el gènere de la història, cal deixar de banda les simpaties i antipaties pròpies i sovint és necessari prodigar els més grans elogis als enemics, quan les seves accions ho mereixin, i reprovar els parents més propers, quan la seva conducta ho exigeixi. Així doncs, no es pot vacil·lar ni quan es tracta de condemnar els amics ni quan es tracta de lloar els enemics.<ref name="Polibi" group="nota">L'autora evoca [[:w:Polibi|{{Versaleta|Polibi}}]], ''[[:w:Història (Polibi)|Història]]'', I, XIV, disponible en català gràcies a la traducció que en feu [[:w:Antoni Ramon i Arrufat|Antoni Ramon i Arrufat]], monjo de Montserrat.</ref> Tant els nostres partidaris com els nostres detractors poden tenir per segur que he cercat proves dels fets i el testimoni de persones que poden donar fe de la seva veracitat; els pares d'alguns homes que viuen avui en dia en foren testimonis.<ref name="Objectivitat" group="nota">Malgrat la seva insistència en aquest punt, els historiadors estan d'acord que l'autora no és precisament un model d'objectivitat, especialment quan tracta dels fets de la [[:w:Primera Croada|Primera Croada]] i els errors comesos pel seu pare. Això no impedeix, emperò, que encara avui en dia l'''Alexíada'' sigui considerada una font cabdal sobre aquest període, entre altres motius, pel fet que ofereix una perspectiva romana d'Orient de la Primera Croada que no es troba en gairebé cap altra obra.</ref> [[Fitxer:John II Komnenos and Nikephoros Bryennios the Younger.png|miniatura|El cèsar Nicèfor acompanya l'emperador Joan en la seva expedició contra Síria.]] 3. El principal motiu pel qual he resolt fer la crònica de les accions del meu pare és el següent: el cèsar Nicèfor, de la nissaga dels Brienni, un home molt superior als seus coetanis pel que fa a la seva desmesurada bellesa, la seva enorme intel·ligència i la seva gran eloqüència, esdevingué el meu marit legítim.<ref name="Nicèfor" group="nota">Comnè havia estat promesa a [[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], fill de l'anterior emperador [[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]], però després de la mort del príncep, es casà amb [[:w:Nicèfor Brienni el Jove|Nicèfor Brienni el Jove]]. Encara que, com tantes aliances matrimonials de la noblesa de l'edat mitjana, l'enllaç tenia una motivació eminentment política, tot indica que entre ells sorgí l'espurna de l'amor i que foren una parella genuïnament feliç.</ref> Era una meravella tenir-lo al davant i sentir-lo parlar. Tanmateix, no pretenc divagar, així que reprenguem el fil de la història. El meu marit, que com ja he dit era un home formidable en tots els aspectes, acompanyà el meu germà, l'emperador Joan,<ref name="Joan" group="nota">[[:w:Joan II Comnè|Joan II Comnè]] (r. 1118-1143), germà petit d'Anna. Ella, filla primogènita d'Aleix, fou la successora designada al tron imperial fins que Aleix feu coronar Joan coemperador quan aquest últim tenia cinc anys. Tanmateix, la successió fou turbulenta i Anna planejà una usurpació i, segons algunes fonts, fins i tot l'assassinat de Joan al funeral d'Aleix. Les seves maquinacions foren desbaratades pel seu propi marit, Nicèfor, que li ho confessà tot al nou emperador. Malgrat que la intervenció de tercers, especialment [[:w:Joan Axuc|Joan Axuc]], amic íntim de Joan, feu possible una certa reconciliació entre els dos germans, l'antipatia d'Anna envers Joan mai no es dissipà del tot i explica la imatge negativa de Joan a l'''Alexíada'', gens justificada.</ref> en diverses campanyes contra els bàrbars […] incloent-hi el que s'havia fet amo de la ciutat d'Antioquia. De totes maneres, el cèsar, que no podia deixar de banda la seva predilecció per les lletres malgrat les dificultats i els entrebancs que patien, escrigué diversos textos dignes de tenir en consideració. Seguint les ordres de l'emperadriu,<ref name="Irene" group="nota">[[:w:Irene Ducas|Irene Ducas]], mare d'Anna i consort d'Aleix.</ref> la seva tasca principal fou documentar els fets d'Aleix, el meu pare i emperador dels romans, sempre que sorgia l'oportunitat d'allunyar-se de les armes i la guerra per dedicar-se als seus escrits i les seves obres literàries. Conformement a les instruccions de la nostra senyora, inicià el seu relat en una època anterior, durant el regnat de Diògenes<ref name="Diògenes" group="nota">[[:w:Romà IV Diògenes|Romà IV Diògenes]] (r. 1068-1071), conegut sobretot per la seva derrota contra els seljúcides a [[:w:Batalla de Manazkert|Manazkert]] el 1071, que obrí la porta a la invasió turca d'Anatòlia.</ref> com a emperador dels romans, i anà baixant fins a arribar al que havia de ser el protagonista de la seva història. En el moment de l'ascens al tron de Diògenes, el meu pare tot just havia entrat en la seva brillant adolescència i, abans d'això, no era ni tan sols un adolescent, i no havia fet res que fos digne d'esment, tret que es volgués fer un panegíric de la seva infància. Aquest era, doncs, l'objectiu del cèsar, com ens demostra la seva obra. Tanmateix, ni el resultat fou el que esperava ni tingué l'oportunitat de prosseguir el seu relat més enllà de l'època de l'emperador Nicèfor Botaniates,<ref name="Botaniates" group="nota">[[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] (r. 1078-1081), revoltat contra Miquel VII Ducas per la inacció d'aquest últim davant de l'avanç turc a Àsia. Irònicament, nombroses ciutats anatòliques caigueren en mans dels turcs pel seu error de confiar en mercenaris del [[:w:Soldanat de Rum|Soldanat de Rum]] en la rebel·lió. Ja era vell quan accedí al tron i el seu breu regnat fou poc notable.</ref> circumstància que causà un gran perjudici als fets que pretenia narrar i privà els seus lectors d'un gran plaer. Per aquest motiu, resolguí fer la crònica de les gestes del meu pare a fi de transmetre-les a les generacions a venir. A més a més, tothom que havia llegit els escrits del cèsar coneixia l'harmonia i la gràcia de les seves paraules. Com ja he dit, havent arribat a aquell capítol i havent-ne esbossat la continuació, ens en portà una versió inacabada de l'estranger, però ai las, també se n'endugué una malaltia mortal, tal volta per culpa de les interminables fatigues dels soldats, l'excessiva freqüència de les campanyes o la seva gran preocupació per nosaltres, car sovint estava angoixat i es trobava una complicació rere l'altra. Els constants canvis d'aires i els climes adversos també contribuïren a servir-li un calze mortal. Ja es trobava molt malament quan emprengué una campanya contra els sirians i els cilicis. La malaltia no li impedí anar de Síria a Cilícia, de Cilícia a Pamfília, de Pamfília a Lídia i de Lídia a Bitínia, des d'on finalment tornà a la reina de les ciutats, amb nosaltres, consumit per un tumor que li havia provocat el seu interminable calvari. Malalt com estava, frisava per contar la història tràgica de les seves aventures, però fou incapaç de fer-ho, en part pel mal que l'afligia i en part perquè li ho havíem prohibit per evitar que amb l'esforç de parlar se li obrissin les ferides. 4. Escric aquestes línies amb vertigen a l'ànima i els ulls amarats de llàgrimes. Quin conseller que perdé l'Imperi Romà! Quin coneixement del món que tenia gràcies a les seves experiències! Quin coneixement de la literatura i del saber, tant nostre com de l'estranger! Quin perfil tan formós que tenia i quina cara tan bella, que no només era digna d'un regne terrenal, sinó d'un de diví i millor! Pel que fa a mi mateixa, he patit moltes desgràcies des del meu naixement en la porpra, per dir-ho d'alguna manera, i la fortuna no m'ha somrigut mai, llevat que es consideri una sort ser filla d'emperadors i néixer a la sala de porpra, car la resta de la meva vida ha estat una llarga successió de calamitats i revoltes. Orfeu, quan cantava, podia moure les pedres, els arbres i fins i tot la natura inanimada, mentre que el flautista Timoteu en tenia prou de tocar una melodia òrtia a Alexandre per fer que el macedoni prengués les armes i l'espasa. Jo espero que el meu relat no inciti un moviment cap a les armes i les batalles, sinó que faci brollar llàgrimes al lector i desperti la simpatia de la natura, tant animada com inanimada. El meu dolor per l'estat del cèsar i la seva mort inesperada em tocaren el fons de l'ànima i deixaren una ferida en la part més profunda de mi. En comparació amb aquesta terrible desgràcia, els meus infortunis anteriors eren com una gota d'aigua perduda en la immensitat de l'oceà Atlàntic o les onades del mar Adriàtic. De fet, crec que no eren sinó un preludi d'allò que havia de venir, res més que el fum i la calor que m'advertien d'aquest foc propi d'un forn i d'aquesta flama indescriptible; les petites espurnes de cada dia presagiaven aquest terrible ardor. Oh, foc que sense tenir combustible redueixes el meu cor a cendres! Cremes contínuament en secret i sense consumir-me. Incineres el meu cor sense que es vegi des de fora mentre per dins em cremes els ossos, el moll de l'os i els trossos de l'ànima. Soc conscient que m'he allunyat de l'assumpte que tractava, car el record del cèsar i el seu patiment m'ha entristit en gran manera. Així doncs, m'eixugaré les llàgrimes dels ulls i em sobreposaré al dolor per reprendre la meva tasca i, com diu la tragèdia, tindré doble motiu per a les llàgrimes, com a dona que en la desgràcia recorda una altra desgràcia. Narrar la vida d'un emperador tan gran i virtuós em fa rememorar les seves gestes i em fa brollar llàgrimes càlides que es fonen amb les llàgrimes del món sencer, puix que la seva memòria i el relat del seu regnat seran per a mi motiu de lamentació i per als altres un record d'allò que han perdut. Ara toca començar la història del meu pare des del moment més adient, aquell a partir del qual la meva narració pugui ser més clara i estigui més fonamentada en fets històrics. == Notes == <references group="nota"/> bi48q8acscs4uzvrtpi3oaqdp9wrz0h 159911 159910 2022-08-19T11:33:36Z Leptictidium 277 wikitext text/x-wiki {{header |títol=Alexíada |autor=[[Anna Comnè]] |traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]] |idioma=grec |anterior= |current='''Proemi''' |següent=[[Alexíada/Llibre I|Llibre I]] |info= |nomcategoria=cap }} <center><strong>Proemi</center></strong> [[Fitxer:Alexios I Komnenos and Irene Doukaina playing with their daughter Anna Komnene.png|miniatura|Anna de petita amb els seus pares.]] 1. El temps, en el seu avanç constant i implacable, arrossega tot allò que ha estat creat i ho fa caure a l'abisme de la foscor sense fer cap mena de distinció entre les coses trivials i les que són més importants i dignes de ser recordades; i, com diu la tragèdia, «ho fa sortir tot de la fosca i tot ho amaga de la llum».<ref name="Sòfocles" group="nota">L'autora cita [[:w:Sòfocles|{{Versaleta|Sòfocles}}]], ''[[:w:Àiax (Sòfocles)|Àiax]]'', 646, que es pot llegir en català gràcies a l'excel·lent traducció de [[:w:Carles Riba i Bracons|Carles Riba]].</ref> Tanmateix, la narració de la història és una defensa poderosíssima contra el pas del temps i, en certa manera, conté el seu flux incessant; i tots els fets que s'han esdevingut i que han estat recollits per la història se salven de caure a l'abisme de l'oblit. Conscient d'això, jo, Anna, filla de figures reials, Aleix i Irene, nascuda i criada en la porpra,<ref name="Porpra" group="nota">Ja des de temps antics, el porpra estava associat a la dignitat imperial. Els fills de l'emperador nascuts durant el regnat del seu pare eren coneguts com a «[[:w:porfirogènit|porfirogènits]]», molt probablement en referència al [[:w:pòrfir|pòrfir]], una roca de color porpra que decorava la sala on donaven a llum les emperadrius.</ref> que soc erudita en lletres, car he estudiat la cultura grega amb gran dedicació, que no he negligit la retòrica, que he llegit atentament les obres d'Aristòtil i els diàlegs de Plató i m'he instruït en el quadrívium de les ciències<ref name="Quadrívium" group="nota">El [[:w:quadrívium|quadrívium]] (aritmètica, astronomia, geometria i música) i el [[:w:trívium|trívium]] (dialèctica, gramàtica i retòrica) eren els dos pilars de l'educació medieval.</ref> (sense que es pugui considerar supèrbia, convé esmentar que tinc aquests coneixements, que m'han atorgat la natura i el meu anhel d'aprendre, que m'ha concedit Déu des del cel i que he adquirit amb el pas del temps), el meu propòsit a l'hora d'escriure aquestes línies és narrar els fets del meu pare i estalviar-los de ser perduts en el silenci o arrossegats pel pas del temps a un oceà d'oblit, tot relatant les seves gestes com a emperador i els seus actes de servei a altres emperadors abans d'ascendir al tron. 2. Si em disposo a narrar aquests fets, no és per presumir dels meus dots literaris, sinó per transmetre els fets a les generacions a venir, car fins i tot les més grans proeses es perden en l'ombra del silenci si no es recullen en la narració de la història i es consignen a la memòria. El meu pare, com ho demostraren els fets, era capaç tant de manar amb discerniment com d'obeir les ordres dels governants en la mesura que calia fer-ho. Malgrat que estic decidida a deixar constància de les seves gestes, temo que els cínics i els detractors diguin que documento els actes del meu pare per simple fatxenderia i que tots els esdeveniments que relato i les meves paraules d'encomi no són més que mentides o lloances buides. Tanmateix, si ell mateix fornís el material i els fets no em deixessin més remei que criticar alguna de les seves accions, no pel seu caràcter, sinó per la natura de les coses que ha fet, temo que els mofaires em recordin el fill de Noè, Cam,<ref name="Cam" group="nota">[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+9:18-27&l=ca Gènesi 9, 18-27].</ref> car tot ho critiquegen i, consumits per l'enveja i la malícia, no discerneixen allò que és just, sinó que fins i tot un pobre innocent culparien, com diu Homer.<ref name="Homer" group="nota">Comnè fa referència a ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' XI, 653 i 654; ''Ilíada'' XIII, 775; i ''[[:w:Odissea|Odissea]]'' XX, 135. Els grans poemes homèrics han estat traduïts al català per nombrosos autors, tant en vers com en prosa.</ref> Per abordar el gènere de la història, cal deixar de banda les simpaties i antipaties pròpies i sovint és necessari prodigar els més grans elogis als enemics, quan les seves accions ho mereixin, i reprovar els parents més propers, quan la seva conducta ho exigeixi. Així doncs, no es pot vacil·lar ni quan es tracta de condemnar els amics ni quan es tracta de lloar els enemics.<ref name="Polibi" group="nota">L'autora evoca [[:w:Polibi|{{Versaleta|Polibi}}]], ''[[:w:Història (Polibi)|Història]]'', I, XIV, disponible en català gràcies a la traducció que en feu [[:w:Antoni Ramon i Arrufat|Antoni Ramon i Arrufat]], monjo de Montserrat.</ref> Tant els nostres partidaris com els nostres detractors poden tenir per segur que he cercat proves dels fets i el testimoni de persones que poden donar fe de la seva veracitat; els pares d'alguns homes que viuen avui en dia en foren testimonis.<ref name="Objectivitat" group="nota">Malgrat la seva insistència en aquest punt, els historiadors estan d'acord que l'autora no és precisament un model d'objectivitat, especialment quan tracta dels fets de la [[:w:Primera Croada|Primera Croada]] i els errors comesos pel seu pare. Això no impedeix, emperò, que encara avui en dia l'''Alexíada'' sigui considerada una font cabdal sobre aquest període, entre altres motius, pel fet que ofereix una perspectiva romana d'Orient de la Primera Croada que no es troba en gairebé cap altra obra.</ref> [[Fitxer:John II Komnenos and Nikephoros Bryennios the Younger.png|miniatura|El cèsar Nicèfor acompanya l'emperador Joan en la seva expedició contra Síria.]] 3. El principal motiu pel qual he resolt fer la crònica de les accions del meu pare és el següent: el cèsar Nicèfor, de la nissaga dels Brienni, un home molt superior als seus coetanis pel que fa a la seva desmesurada bellesa, la seva enorme intel·ligència i la seva gran eloqüència, esdevingué el meu marit legítim.<ref name="Nicèfor" group="nota">Comnè havia estat promesa a [[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], fill de l'anterior emperador [[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]], però després de la mort del príncep, es casà amb [[:w:Nicèfor Brienni el Jove|Nicèfor Brienni el Jove]]. Encara que, com tantes aliances matrimonials de la noblesa de l'edat mitjana, l'enllaç tenia una motivació eminentment política, tot indica que entre ells sorgí l'espurna de l'amor i que foren una parella genuïnament feliç.</ref> Era una meravella tenir-lo al davant i sentir-lo parlar. Tanmateix, no pretenc divagar, així que reprenguem el fil de la història. El meu marit, que com ja he dit era un home formidable en tots els aspectes, acompanyà el meu germà, l'emperador Joan,<ref name="Joan" group="nota">[[:w:Joan II Comnè|Joan II Comnè]] (r. 1118-1143), germà petit d'Anna. Ella, filla primogènita d'Aleix, fou la successora designada al tron imperial fins que Aleix feu coronar Joan coemperador quan aquest últim tenia cinc anys. Tanmateix, la successió fou turbulenta i Anna planejà una usurpació i, segons algunes fonts, fins i tot l'assassinat de Joan al funeral d'Aleix. Les seves maquinacions foren desbaratades pel seu propi marit, Nicèfor, que li ho confessà tot al nou emperador. Malgrat que la intervenció de tercers, especialment [[:w:Joan Axuc|Joan Axuc]], amic íntim de Joan, feu possible una certa reconciliació entre els dos germans, l'antipatia d'Anna envers Joan mai no es dissipà del tot i explica la imatge negativa de Joan a l'''Alexíada'', gens justificada.</ref> en diverses campanyes contra els bàrbars […] incloent-hi el que s'havia fet amo de la ciutat d'Antioquia. De totes maneres, el cèsar, que no podia deixar de banda la seva predilecció per les lletres malgrat les dificultats i els entrebancs que patien, escrigué diversos textos dignes de tenir en consideració. Seguint les ordres de l'emperadriu,<ref name="Irene" group="nota">[[:w:Irene Ducas|Irene Ducas]], mare d'Anna i consort d'Aleix.</ref> la seva tasca principal fou documentar els fets d'Aleix, el meu pare i emperador dels romans, sempre que sorgia l'oportunitat d'allunyar-se de les armes i la guerra per dedicar-se als seus escrits i les seves obres literàries. Conformement a les instruccions de la nostra senyora, inicià el seu relat en una època anterior, durant el regnat de Diògenes<ref name="Diògenes" group="nota">[[:w:Romà IV Diògenes|Romà IV Diògenes]] (r. 1068-1071), conegut sobretot per la seva derrota contra els seljúcides a [[:w:Batalla de Manazkert|Manazkert]] el 1071, que obrí la porta a la invasió turca d'Anatòlia.</ref> com a emperador dels romans, i anà baixant fins a arribar al que havia de ser el protagonista de la seva història. En el moment de l'ascens al tron de Diògenes, el meu pare tot just havia entrat en la seva brillant adolescència i, abans d'això, no era ni tan sols un adolescent, i no havia fet res que fos digne d'esment, tret que es volgués fer un panegíric de la seva infància. Aquest era, doncs, l'objectiu del cèsar, com ens demostra la seva obra. Tanmateix, ni el resultat fou el que esperava ni tingué l'oportunitat de prosseguir el seu relat més enllà de l'època de l'emperador Nicèfor Botaniates,<ref name="Botaniates" group="nota">[[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] (r. 1078-1081), revoltat contra Miquel VII Ducas per la inacció d'aquest últim davant de l'avanç turc a Àsia. Irònicament, nombroses ciutats anatòliques caigueren en mans dels turcs pel seu error de confiar en mercenaris del [[:w:Soldanat de Rum|Soldanat de Rum]] en la rebel·lió. Ja era vell quan accedí al tron i el seu breu regnat fou poc notable.</ref> circumstància que causà un gran perjudici als fets que pretenia narrar i privà els seus lectors d'un gran plaer. Per aquest motiu, resolguí fer la crònica de les gestes del meu pare a fi de transmetre-les a les generacions a venir. A més a més, tothom que havia llegit els escrits del cèsar coneixia l'harmonia i la gràcia de les seves paraules. Com ja he dit, havent arribat a aquell capítol i havent-ne esbossat la continuació, ens en portà una versió inacabada de l'estranger, però ai las, també se n'endugué una malaltia mortal, tal volta per culpa de les interminables fatigues dels soldats, l'excessiva freqüència de les campanyes o la seva gran preocupació per nosaltres, car sovint estava angoixat i es trobava una complicació rere l'altra. Els constants canvis d'aires i els climes adversos també contribuïren a servir-li un calze mortal. Ja es trobava molt malament quan emprengué una campanya contra els sirians i els cilicis. La malaltia no li impedí anar de Síria a Cilícia, de Cilícia a Pamfília, de Pamfília a Lídia i de Lídia a Bitínia, des d'on finalment tornà a la reina de les ciutats, amb nosaltres, consumit per un tumor que li havia provocat el seu interminable calvari. Malalt com estava, frisava per contar la història tràgica de les seves aventures, però fou incapaç de fer-ho, en part pel mal que l'afligia i en part perquè li ho havíem prohibit per evitar que amb l'esforç de parlar se li obrissin les ferides. 4. Escric aquestes línies amb vertigen a l'ànima i els ulls amarats de llàgrimes. Quin conseller que perdé l'Imperi Romà! Quin coneixement del món que tenia gràcies a les seves experiències! Quin coneixement de la literatura i del saber, tant nostre com de l'estranger! Quin perfil tan formós que tenia i quina cara tan bella, que no només era digna d'un regne terrenal, sinó d'un de diví i millor! Pel que fa a mi mateixa, he patit moltes desgràcies des del meu naixement en la porpra, per dir-ho d'alguna manera, i la fortuna no m'ha somrigut mai, llevat que es consideri una sort ser filla d'emperadors i néixer a la sala de porpra, car la resta de la meva vida ha estat una llarga successió de calamitats i revoltes. Orfeu, quan cantava, podia moure les pedres, els arbres i fins i tot la natura inanimada, mentre que el flautista Timoteu en tenia prou de tocar una melodia òrtia a Alexandre per fer que el macedoni prengués les armes i l'espasa. Jo espero que el meu relat no inciti un moviment cap a les armes i les batalles, sinó que faci brollar llàgrimes al lector i desperti la simpatia de la natura, tant animada com inanimada. El meu dolor per l'estat del cèsar i la seva mort inesperada em tocaren el fons de l'ànima i deixaren una ferida en la part més profunda de mi. En comparació amb aquesta terrible desgràcia, els meus infortunis anteriors eren com una gota d'aigua perduda en la immensitat de l'oceà Atlàntic o les onades del mar Adriàtic. De fet, crec que no eren sinó un preludi d'allò que havia de venir, res més que el fum i la calor que m'advertien d'aquest foc propi d'un forn i d'aquesta flama indescriptible; les petites espurnes de cada dia presagiaven aquest terrible ardor. Oh, foc que sense tenir combustible redueixes el meu cor a cendres! Cremes contínuament en secret i sense consumir-me. Incineres el meu cor sense que es vegi des de fora mentre per dins em cremes els ossos, el moll de l'os i els trossos de l'ànima. Soc conscient que m'he allunyat de l'assumpte que tractava, car el record del cèsar i el seu patiment m'ha entristit en gran manera. Així doncs, m'eixugaré les llàgrimes dels ulls i em sobreposaré al dolor per reprendre la meva tasca i, com diu la tragèdia, tindré doble motiu per a les llàgrimes, com a dona que en la desgràcia recorda una altra desgràcia. Narrar la vida d'un emperador tan gran i virtuós em fa rememorar les seves gestes i em fa brollar llàgrimes càlides que es fonen amb les llàgrimes del món sencer, puix que la seva memòria i el relat del seu regnat seran per a mi motiu de lamentació i per als altres un record d'allò que han perdut. Ara toca començar la història del meu pare des del moment més adient, aquell a partir del qual la meva narració pugui ser més clara i estigui més fonamentada en fets històrics. == Notes == <references group="nota"/> 9p4t0apuxwrqmjbgymlwk7bbuppfoh4 159912 159911 2022-08-19T11:37:25Z Leptictidium 277 wikitext text/x-wiki {{header |títol=Alexíada |autor=[[Anna Comnè]] |traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]] |idioma=grec |anterior= |current='''Proemi''' |següent=[[Alexíada/Llibre I|Llibre I]] |info= |nomcategoria=cap }} <center><strong>Proemi</center></strong> [[Fitxer:Alexios I Komnenos and Irene Doukaina playing with their daughter Anna Komnene.png|miniatura|Anna de petita amb els seus pares.]] 1. El temps, en el seu avanç constant i implacable, arrossega tot allò que ha estat creat i ho fa caure a l'abisme de la foscor sense fer cap mena de distinció entre les coses trivials i les que són més importants i dignes de ser recordades; i, com diu la tragèdia, «ho fa sortir tot de la fosca i tot ho amaga de la llum».<ref name="Sòfocles" group="nota">L'autora cita [[:w:Sòfocles|{{Versaleta|Sòfocles}}]], ''[[:w:Àiax (Sòfocles)|Àiax]]'', 646, que es pot llegir en català gràcies a l'excel·lent traducció de [[:w:Carles Riba i Bracons|Carles Riba]].</ref> Tanmateix, la narració de la història és una defensa poderosíssima contra el pas del temps i, en certa manera, conté el seu flux incessant; i tots els fets que s'han esdevingut i que han estat recollits per la història se salven de caure a l'abisme de l'oblit. Conscient d'això, jo, Anna, filla de figures reials, Aleix i Irene, nascuda i criada en la porpra,<ref name="Porpra" group="nota">Ja des de temps antics, el porpra estava associat a la dignitat imperial. Els fills de l'emperador nascuts durant el regnat del seu pare eren coneguts com a «[[:w:porfirogènit|porfirogènits]]», molt probablement en referència al [[:w:pòrfir|pòrfir]], una roca de color porpra que decorava la sala on donaven a llum les emperadrius.</ref> que soc erudita en lletres, car he estudiat la cultura grega amb gran dedicació, que no he negligit la retòrica, que he llegit atentament les obres d'Aristòtil i els diàlegs de Plató i m'he instruït en el quadrívium de les ciències<ref name="Quadrívium" group="nota">El [[:w:quadrívium|quadrívium]] (aritmètica, astronomia, geometria i música) i el [[:w:trívium|trívium]] (dialèctica, gramàtica i retòrica) eren els dos pilars de l'educació medieval.</ref> (sense que es pugui considerar supèrbia, convé esmentar que tinc aquests coneixements, que m'han atorgat la natura i el meu anhel d'aprendre, que m'ha concedit Déu des del cel i que he adquirit amb el pas del temps), el meu propòsit a l'hora d'escriure aquestes línies és narrar els fets del meu pare i estalviar-los de ser perduts en el silenci o arrossegats pel pas del temps a un oceà d'oblit, tot relatant les seves gestes com a emperador i els seus actes de servei a altres emperadors abans d'ascendir al tron. 2. Si em disposo a narrar aquests fets, no és per presumir dels meus dots literaris, sinó per transmetre els fets a les generacions a venir, car fins i tot les més grans proeses es perden en l'ombra del silenci si no es recullen en la narració de la història i es consignen a la memòria. El meu pare, com ho demostraren els fets, era capaç tant de manar amb discerniment com d'obeir les ordres dels governants en la mesura que calia fer-ho. Malgrat que estic decidida a deixar constància de les seves gestes, temo que els cínics i els detractors diguin que documento els actes del meu pare per simple fatxenderia i que tots els esdeveniments que relato i les meves paraules d'encomi no són més que mentides o lloances buides. Tanmateix, si ell mateix fornís el material i els fets no em deixessin més remei que criticar alguna de les seves accions, no pel seu caràcter, sinó per la natura de les coses que ha fet, temo que els mofaires em recordin el fill de Noè, Cam,<ref name="Cam" group="nota">[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+9:18-27&l=ca Gènesi 9, 18-27].</ref> car tot ho critiquegen i, consumits per l'enveja i la malícia, no discerneixen allò que és just, sinó que fins i tot un pobre innocent culparien, com diu Homer.<ref name="Homer" group="nota">Comnè fa referència a ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'' XI, 653 i 654; ''Ilíada'' XIII, 775; i ''[[:w:Odissea|Odissea]]'' XX, 135. Els grans poemes homèrics han estat traduïts al català per nombrosos autors, tant en vers com en prosa.</ref> Per abordar el gènere de la història, cal deixar de banda les simpaties i antipaties pròpies i sovint és necessari prodigar els més grans elogis als enemics, quan les seves accions ho mereixin, i reprovar els parents més propers, quan la seva conducta ho exigeixi. Així doncs, no es pot vacil·lar ni quan es tracta de condemnar els amics ni quan es tracta de lloar els enemics.<ref name="Polibi" group="nota">L'autora evoca [[:w:Polibi|{{Versaleta|Polibi}}]], ''[[:w:Història (Polibi)|Història]]'', I, XIV, disponible en català gràcies a la traducció que en feu [[:w:Antoni Ramon i Arrufat|Antoni Ramon i Arrufat]], monjo de Montserrat.</ref> Tant els nostres partidaris com els nostres detractors poden tenir per segur que he cercat proves dels fets i el testimoni de persones que poden donar fe de la seva veracitat; els pares d'alguns homes que viuen avui en dia en foren testimonis.<ref name="Objectivitat" group="nota">Malgrat la seva insistència en aquest punt, els historiadors estan d'acord que l'autora no és precisament un model d'objectivitat, especialment quan tracta dels fets de la [[:w:Primera Croada|Primera Croada]] i els errors comesos pel seu pare. Això no impedeix, emperò, que encara avui en dia l'''Alexíada'' sigui considerada una font cabdal sobre aquest període, entre altres motius, pel fet que ofereix una perspectiva romana d'Orient de la Primera Croada que no es troba en gairebé cap altra obra.</ref> [[Fitxer:John II Komnenos and Nikephoros Bryennios the Younger.png|miniatura|El cèsar Nicèfor acompanya l'emperador Joan en la seva expedició contra Síria.]] 3. El principal motiu pel qual he resolt fer la crònica de les accions del meu pare és el següent: el cèsar Nicèfor, de la nissaga dels Brienni, un home molt superior als seus coetanis pel que fa a la seva desmesurada bellesa, la seva enorme intel·ligència i la seva gran eloqüència, esdevingué el meu marit legítim.<ref name="Nicèfor" group="nota">Comnè havia estat promesa a [[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], fill de l'anterior emperador [[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]], però després de la mort del príncep, es casà amb [[:w:Nicèfor Brienni el Jove|Nicèfor Brienni el Jove]]. Encara que, com tantes aliances matrimonials de la noblesa de l'edat mitjana, l'enllaç tenia una motivació eminentment política, tot indica que entre ells sorgí l'espurna de l'amor i que foren una parella genuïnament feliç.</ref> Era una meravella tenir-lo al davant i sentir-lo parlar. Tanmateix, no pretenc divagar, així que reprenguem el fil de la història. El meu marit, que com ja he dit era un home formidable en tots els aspectes, acompanyà el meu germà, l'emperador Joan,<ref name="Joan" group="nota">[[:w:Joan II Comnè|Joan II Comnè]] (r. 1118-1143), germà petit d'Anna. Ella, filla primogènita d'Aleix, fou la successora designada al tron imperial fins que Aleix feu coronar Joan coemperador quan aquest últim tenia cinc anys. Tanmateix, la successió fou turbulenta i Anna planejà una usurpació i, segons algunes fonts, fins i tot l'assassinat de Joan al funeral d'Aleix. Les seves maquinacions foren desbaratades pel seu propi marit, Nicèfor, que li ho confessà tot al nou emperador. Malgrat que la intervenció de tercers, especialment [[:w:Joan Axuc|Joan Axuc]], amic íntim de Joan, feu possible una certa reconciliació entre els dos germans, l'antipatia d'Anna envers Joan mai no es dissipà del tot i explica la imatge negativa de Joan a l'''Alexíada'', gens justificada.</ref> en diverses campanyes contra els bàrbars […] incloent-hi el que s'havia fet amo de la ciutat d'Antioquia. De totes maneres, el cèsar, que no podia deixar de banda la seva predilecció per les lletres malgrat les dificultats i els entrebancs que patien, escrigué diversos textos dignes de tenir en consideració. Seguint les ordres de l'emperadriu,<ref name="Irene" group="nota">[[:w:Irene Ducas|Irene Ducas]], mare d'Anna i consort d'Aleix.</ref> la seva tasca principal fou documentar els fets d'Aleix, el meu pare i emperador dels romans, sempre que sorgia l'oportunitat d'allunyar-se de les armes i la guerra per dedicar-se als seus escrits i les seves obres literàries. Conformement a les instruccions de la nostra senyora, inicià el seu relat en una època anterior, durant el regnat de Diògenes<ref name="Diògenes" group="nota">[[:w:Romà IV Diògenes|Romà IV Diògenes]] (r. 1068-1071), conegut sobretot per la seva derrota contra els seljúcides a [[:w:Batalla de Manazkert|Manazkert]] el 1071, que obrí la porta a la invasió turca d'Anatòlia.</ref> com a emperador dels romans, i anà baixant fins a arribar al que havia de ser el protagonista de la seva història. En el moment de l'ascens al tron de Diògenes, el meu pare tot just havia entrat en la seva brillant adolescència i, abans d'això, no era ni tan sols un adolescent, i no havia fet res que fos digne d'esment, tret que es volgués fer un panegíric de la seva infància. Aquest era, doncs, l'objectiu del cèsar, com ens demostra la seva obra. Tanmateix, ni el resultat fou el que esperava ni tingué l'oportunitat de prosseguir el seu relat més enllà de l'època de l'emperador Nicèfor Botaniates,<ref name="Botaniates" group="nota">[[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] (r. 1078-1081), revoltat contra Miquel VII Ducas per la inacció d'aquest últim davant de l'avanç turc a Àsia. Irònicament, nombroses ciutats anatòliques caigueren en mans dels turcs pel seu error de confiar en mercenaris del [[:w:Soldanat de Rum|Soldanat de Rum]] en la rebel·lió. Ja era vell quan accedí al tron i el seu breu regnat fou poc notable.</ref> circumstància que causà un gran perjudici als fets que pretenia narrar i privà els seus lectors d'un gran plaer. Per aquest motiu, resolguí fer la crònica de les gestes del meu pare a fi de transmetre-les a les generacions a venir. A més a més, tothom que havia llegit els escrits del cèsar coneixia l'harmonia i la gràcia de les seves paraules. Com ja he dit, havent arribat a aquell capítol i havent-ne esbossat la continuació, ens en portà una versió inacabada de l'estranger, però ai las, també se n'endugué una malaltia mortal, tal volta per culpa de les interminables fatigues dels soldats, l'excessiva freqüència de les campanyes o la seva gran preocupació per nosaltres, car sovint estava angoixat i es trobava una complicació rere l'altra. Els constants canvis d'aires i els climes adversos també contribuïren a servir-li un calze mortal. Ja es trobava molt malament quan emprengué una campanya contra els sirians i els cilicis. La malaltia no li impedí anar de Síria a Cilícia, de Cilícia a Pamfília, de Pamfília a Lídia i de Lídia a Bitínia, des d'on finalment tornà a la reina de les ciutats, amb nosaltres, consumit per un tumor que li havia provocat el seu interminable calvari. Malalt com estava, frisava per contar la història tràgica de les seves aventures, però fou incapaç de fer-ho, en part pel mal que l'afligia i en part perquè li ho havíem prohibit per evitar que amb l'esforç de parlar se li obrissin les ferides. [[Fitxer:Anna Komnene writing the Alexiad at Kecharitomene.png|miniatura|Anna, ja gran, escriu l'''Alexíada'' al convent de la Mare de Déu Plena de Gràcia.]] 4. Escric aquestes línies amb vertigen a l'ànima i els ulls amarats de llàgrimes. Quin conseller que perdé l'Imperi Romà! Quin coneixement del món que tenia gràcies a les seves experiències! Quin coneixement de la literatura i del saber, tant nostre com de l'estranger! Quin perfil tan formós que tenia i quina cara tan bella, que no només era digna d'un regne terrenal, sinó d'un de diví i millor! Pel que fa a mi mateixa, he patit moltes desgràcies des del meu naixement en la porpra, per dir-ho d'alguna manera, i la fortuna no m'ha somrigut mai, llevat que es consideri una sort ser filla d'emperadors i néixer a la sala de porpra, car la resta de la meva vida ha estat una llarga successió de calamitats i revoltes. Orfeu, quan cantava, podia moure les pedres, els arbres i fins i tot la natura inanimada, mentre que el flautista Timoteu en tenia prou de tocar una melodia òrtia a Alexandre per fer que el macedoni prengués les armes i l'espasa. Jo espero que el meu relat no inciti un moviment cap a les armes i les batalles, sinó que faci brollar llàgrimes al lector i desperti la simpatia de la natura, tant animada com inanimada. El meu dolor per l'estat del cèsar i la seva mort inesperada em tocaren el fons de l'ànima i deixaren una ferida en la part més profunda de mi. En comparació amb aquesta terrible desgràcia, els meus infortunis anteriors eren com una gota d'aigua perduda en la immensitat de l'oceà Atlàntic o les onades del mar Adriàtic. De fet, crec que no eren sinó un preludi d'allò que havia de venir, res més que el fum i la calor que m'advertien d'aquest foc propi d'un forn i d'aquesta flama indescriptible; les petites espurnes de cada dia presagiaven aquest terrible ardor. Oh, foc que sense tenir combustible redueixes el meu cor a cendres! Cremes contínuament en secret i sense consumir-me. Incineres el meu cor sense que es vegi des de fora mentre per dins em cremes els ossos, el moll de l'os i els trossos de l'ànima. Soc conscient que m'he allunyat de l'assumpte que tractava, car el record del cèsar i el seu patiment m'ha entristit en gran manera. Així doncs, m'eixugaré les llàgrimes dels ulls i em sobreposaré al dolor per reprendre la meva tasca i, com diu la tragèdia, tindré doble motiu per a les llàgrimes, com a dona que en la desgràcia recorda una altra desgràcia. Narrar la vida d'un emperador tan gran i virtuós em fa rememorar les seves gestes i em fa brollar llàgrimes càlides que es fonen amb les llàgrimes del món sencer, puix que la seva memòria i el relat del seu regnat seran per a mi motiu de lamentació i per als altres un record d'allò que han perdut. Ara toca començar la història del meu pare des del moment més adient, aquell a partir del qual la meva narració pugui ser més clara i estigui més fonamentada en fets històrics. == Notes == <references group="nota"/> 4ypg5rbqqftzym75rug1kcaehaeplla 104 52422 159878 2022-08-18T13:23:38Z Docosong 1728 Es crea la pàgina amb «». proofread-index text/x-wiki {{:MediaWiki:Proofreadpage_index_template |Qid= |Títol=Cau de la Costa Brava |Autor=Museu de la pesca (Palamós) |Traductor= |Il·lustrador= |Editor=C. Barnés |Lloc= |Any=1932 |Font={{IA|bibliotecammb5334}} |Imatge=1 |Pàgines=<pagelist /> |Sumari= |Nivell=I }} sxz13czomvj8sc0mfeq8cikqvldvao2 102 52423 159879 2022-08-18T13:23:47Z Docosong 1728 /* Sense text */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="0" user="Docosong" /></noinclude><noinclude><references/></noinclude> en073wka6482bi6lc5sj41cxh8z5djp 102 52424 159880 2022-08-18T13:24:00Z Docosong 1728 /* Sense text */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="0" user="Docosong" /></noinclude><noinclude><references/></noinclude> en073wka6482bi6lc5sj41cxh8z5djp 102 52425 159881 2022-08-18T13:24:41Z Docosong 1728 /* Sense text */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="0" user="Docosong" /></noinclude><noinclude><references/></noinclude> en073wka6482bi6lc5sj41cxh8z5djp 102 52426 159882 2022-08-18T13:24:49Z Docosong 1728 /* Sense text */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="0" user="Docosong" /></noinclude><noinclude><references/></noinclude> en073wka6482bi6lc5sj41cxh8z5djp 102 52427 159883 2022-08-18T13:24:56Z Docosong 1728 /* Sense text */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="0" user="Docosong" /></noinclude><noinclude><references/></noinclude> en073wka6482bi6lc5sj41cxh8z5djp 102 52428 159884 2022-08-18T13:25:05Z Docosong 1728 /* Sense text */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="0" user="Docosong" /></noinclude><noinclude><references/></noinclude> en073wka6482bi6lc5sj41cxh8z5djp 102 52429 159885 2022-08-18T13:40:24Z Docosong 1728 /* Revisada */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude><center>{{Font|Palamós|MT=130}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=110}}</center> {{TD8|1er.|Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més,}} {{TD8|2ón.|Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics.}} {{TD8|3er.|Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}}}<noinclude><references/></noinclude> rh4bdel8f1bj4ut0zoyrvla28vyshaq 159886 159885 2022-08-18T13:43:58Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude>[[Fitxer:Cau de la Costa Brava (1932) (page 26 crop).jpg|align=center|sense marc]] <center>{{Font|Palamós|MT=130}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=110}}</center> {{TD8|1er.|Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més,}} {{TD8|2ón.|Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics.}} {{TD8|3er.|Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}}}<noinclude><references/></noinclude> ixmu1wv47s75cy6wikijfhei5vur7tl 159887 159886 2022-08-18T13:47:30Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude> [[Fitxer:Cau de la Costa Brava (1932) (page 26 crop).jpg|center|sense marc|350px]] <center>{{Font|Palamós|MT=150}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=115}}</center> {{TD8|1er.|Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més,}} {{TD8|2ón.|Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics.}} {{TD8|3er.|Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}}}<noinclude><references/></noinclude> lx1xvf4r963k2lr131q6svsq6w7y8lg 159890 159887 2022-08-18T13:51:41Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude> [[Fitxer:Cau de la Costa Brava (1932) (page 26 crop).jpg|center|sense marc|350px]] <center>{{Font|Palamós|MT=150}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=115}}</center> 1er.{{gap}}Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més, 2ón.{{gap}}Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics. 3er.{{gap}}Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}}}<noinclude><references/></noinclude> 76non4fkk55p2dl1riycwtk6ejklbyk 159891 159890 2022-08-18T13:51:49Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude> [[Fitxer:Cau de la Costa Brava (1932) (page 26 crop).jpg|center|sense marc|350px]] <center>{{Font|Palamós|MT=150}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=115}}</center> 1er.{{gap}}Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més, 2ón.{{gap}}Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics. 3er.{{gap}}Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}<noinclude><references/></noinclude> g8dnp27neenwnxq3r9geimy05ekxbuu 159894 159891 2022-08-18T14:04:34Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude> [[Fitxer:Cau de la Costa Brava (1932) (page 26 crop).jpg|center|sense marc|350px]] <center>{{Font|Palamós|MT=175}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=125}}</center> 1er.{{gap}}Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més, 2ón.{{gap}}Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics. 3er.{{gap}}Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}<noinclude><references/></noinclude> 23j2s9vdbmqtrvqwrixu46jm281hkf3 159895 159894 2022-08-18T14:04:46Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude> [[Fitxer:Cau de la Costa Brava (1932) (page 26 crop).jpg|center|sense marc|350px]] <center>{{Font|Palamós|MT=175}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=120}}</center> 1er.{{gap}}Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més, 2ón.{{gap}}Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics. 3er.{{gap}}Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}<noinclude><references/></noinclude> lwclqrd13i8qcs48v2fsko2y991zqma 159898 159895 2022-08-19T07:17:23Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude> [[Fitxer:Cau de la Costa Brava (1932) (page 26 crop).jpg|center|sense marc|350px]] <center>{{Font|Palamós|MT=175}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=130}}</center> 1er.{{gap}}Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més, 2ón.{{gap}}Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics. 3er.{{gap}}Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}<noinclude><references/></noinclude> tm1ssy59axa2z651ptwv5fnmew29gv0 159906 159898 2022-08-19T07:49:17Z Docosong 1728 incloc el marc proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||CAU DE LA COSTA BRAVA|20}}{{Línia}}</noinclude> [[Fitxer:Cau de la Costa Brava (1932) (page 26 crop).jpg|center|marc]] <center>{{Font|Palamós|MT=175}}<br> {{Font|''Centre d'estiueigs de la Costa Brava''|MT=130}}</center> 1er.{{gap}}Perquè posseeix la platja millor, més gran i més neta. Es tan gran, que hi caben dues poblacions, Palamós i Sant Antoni, Es tan neta i transparent com la que més, 2ón.{{gap}}Perquè hi ha un Hotel confortable de primer ordre. Les persones que hi sojornen un sol cop tenen desig de tornar-hi, i el recomanen als amics. 3er.{{gap}}Ser, Perquè és el nus on convergeixen totes les vies de comunicació. Ferro-carril a Barcelona i a França per l'estació de Flassà. Autòmnibus a Figueres per un costat i a Caldes per l'altre, combinant a Caldes amb els trens que van i venen de Barcelona. Hi convergeixen les {{pt|ca-|carreteres}}<noinclude><references/></noinclude> 7vzvadfo60oj49see9u3dvo1e3hq3gs 102 52430 159888 2022-08-18T13:50:53Z Docosong 1728 /* Revisada */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" /></noinclude>{{pt|rreteres}} que van a Girona per La Bisbal, i per Llagostera. Les que van a Palafrugell i a Bagur, i les que van a Sant Feliu i a Tossa. Ademés té la via marítima oberta per a tots els ports del món. {{TD|4rt.|Perquè és el millor centre d'excursions de mar, de plà, i de muntanya. Per mar, amb canot, podeu visitar totes les cales i els espadats que fistonegen la costa. Per terra, a llevant, les cales rialleres de Bagur, Sa Riereta, Aigua Freda, Fornells i Aigua Blava A les atractives de Palafrugell, Tamariu, Sant Sebastià, Llafranc, i Calella. I més aprop, Castell, S'Alguer, i Là Fosca. Vers ponent, La Torre Valentina, Treumal, Platja d'Aro, La Conca, i la moderníssima S'Agaró i Sant Feliu. I si convé, per la carretera de Tossa a Lloret, Santa Cristina i Blanes.<br>{{gap|1em}}Per la part de terra pot fer-se el circuit de Les Gabarres amb bones carreteres, sortint per la de Calonge al Coll de la Ganga i La Bisbal; d'allí a Cruilles, Coll de Santa Pellaia i Cassà, i de Llagostera, passant per la Font Picant de Panedes a Romanyà i tornar a Calonge, que és un circuït muntanyós ric en vegetació.}} {{TD8|5nt.|No és platja de luxe, però s'hi troben moltes comoditats, diversions, balls públics i particulars, cinemes, etz. i la amabilitat i bon tracte dels naturals.}} {{gap|1em}}I, ademés, perquè s'hi troba ço que no es veu en les altres poblacions de la rodalia, el Museu CAU de la COSTA BRAVA on l'art hi té un magnífic redòs.<noinclude><references/></noinclude> ppjtxweongt6vat2ps47wyfgu9fe7od 159889 159888 2022-08-18T13:51:04Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" /></noinclude>{{pt|rreteres}} que van a Girona per La Bisbal, i per Llagostera. Les que van a Palafrugell i a Bagur, i les que van a Sant Feliu i a Tossa. Ademés té la via marítima oberta per a tots els ports del món. {{TD8|4rt.|Perquè és el millor centre d'excursions de mar, de plà, i de muntanya. Per mar, amb canot, podeu visitar totes les cales i els espadats que fistonegen la costa. Per terra, a llevant, les cales rialleres de Bagur, Sa Riereta, Aigua Freda, Fornells i Aigua Blava A les atractives de Palafrugell, Tamariu, Sant Sebastià, Llafranc, i Calella. I més aprop, Castell, S'Alguer, i Là Fosca. Vers ponent, La Torre Valentina, Treumal, Platja d'Aro, La Conca, i la moderníssima S'Agaró i Sant Feliu. I si convé, per la carretera de Tossa a Lloret, Santa Cristina i Blanes.<br>{{gap|1em}}Per la part de terra pot fer-se el circuit de Les Gabarres amb bones carreteres, sortint per la de Calonge al Coll de la Ganga i La Bisbal; d'allí a Cruilles, Coll de Santa Pellaia i Cassà, i de Llagostera, passant per la Font Picant de Panedes a Romanyà i tornar a Calonge, que és un circuït muntanyós ric en vegetació.}} {{TD8|5nt.|No és platja de luxe, però s'hi troben moltes comoditats, diversions, balls públics i particulars, cinemes, etz. i la amabilitat i bon tracte dels naturals.}} {{gap|1em}}I, ademés, perquè s'hi troba ço que no es veu en les altres poblacions de la rodalia, el Museu CAU de la COSTA BRAVA on l'art hi té un magnífic redòs.<noinclude><references/></noinclude> 3b03wlxaycm0et5amb8k8n8fw4f7c18 159892 159889 2022-08-18T13:53:36Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" /></noinclude>{{gap|5em}}{{pt|rreteres}} que van a Girona per La Bisbal, i per Llagostera. Les que van a Palafrugell i a Bagur, i les que van a Sant Feliu i a Tossa. Ademés té la via marítima oberta per a tots els ports del món. 4rt.{{gap}}Perquè és el millor centre d'excursions de mar, de plà, i de muntanya. Per mar, amb canot, podeu visitar totes les cales i els espadats que fistonegen la costa. Per terra, a llevant, les cales rialleres de Bagur, Sa Riereta, Aigua Freda, Fornells i Aigua Blava A les atractives de Palafrugell, Tamariu, Sant Sebastià, Llafranc, i Calella. I més aprop, Castell, S'Alguer, i Là Fosca. Vers ponent, La Torre Valentina, Treumal, Platja d'Aro, La Conca, i la moderníssima S'Agaró i Sant Feliu. I si convé, per la carretera de Tossa a Lloret, Santa Cristina i Blanes.<br> {{gap|5em}}Per la part de terra pot fer-se el circuit de Les Gabarres amb bones carreteres, sortint per la de Calonge al Coll de la Ganga i La Bisbal; d'allí a Cruilles, Coll de Santa Pellaia i Cassà, i de Llagostera, passant per la Font Picant de Panedes a Romanyà i tornar a Calonge, que és un circuït muntanyós ric en vegetació. 5nt.{{gap}}No és platja de luxe, però s'hi troben moltes comoditats, diversions, balls públics i particulars, cinemes, etz. i la amabilitat i bon tracte dels naturals. {{gap|5em}}I, ademés, perquè s'hi troba ço que no es veu en les altres poblacions de la rodalia, el Museu CAU de la COSTA BRAVA on l'art hi té un magnífic redòs.<noinclude><references/></noinclude> 6c3ixtrpefhid2960707uss0wpuwhce 159893 159892 2022-08-18T13:59:16Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||MUSEU DE PALAMÓS|21}}{{Línia}}</noinclude>{{gap|5em}}{{pt|rreteres}} que van a Girona per La Bisbal, i per Llagostera. Les que van a Palafrugell i a Bagur, i les que van a Sant Feliu i a Tossa. Ademés té la via marítima oberta per a tots els ports del món. 4rt.{{gap}}Perquè és el millor centre d'excursions de mar, de plà, i de muntanya. Per mar, amb canot, podeu visitar totes les cales i els espadats que fistonegen la costa. Per terra, a llevant, les cales rialleres de Bagur, Sa Riereta, Aigua Freda, Fornells i Aigua Blava A les atractives de Palafrugell, Tamariu, Sant Sebastià, Llafranc, i Calella. I més aprop, Castell, S'Alguer, i Là Fosca. Vers ponent, La Torre Valentina, Treumal, Platja d'Aro, La Conca, i la moderníssima S'Agaró i Sant Feliu. I si convé, per la carretera de Tossa a Lloret, Santa Cristina i Blanes.<br> {{gap|5em}}Per la part de terra pot fer-se el circuit de Les Gabarres amb bones carreteres, sortint per la de Calonge al Coll de la Ganga i La Bisbal; d'allí a Cruilles, Coll de Santa Pellaia i Cassà, i de Llagostera, passant per la Font Picant de Panedes a Romanyà i tornar a Calonge, que és un circuït muntanyós ric en vegetació. 5nt.{{gap}}No és platja de luxe, però s'hi troben moltes comoditats, diversions, balls públics i particulars, cinemes, etz. i la amabilitat i bon tracte dels naturals. {{gap|5em}}I, ademés, perquè s'hi troba ço que no es veu en les altres poblacions de la rodalia, el Museu CAU de la COSTA BRAVA on l'art hi té un magnífic redòs.<noinclude><references/></noinclude> f2ejygmhebj7vn0j4ytppehteg34wea 102 52431 159896 2022-08-18T14:04:52Z Docosong 1728 /* Revisada */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||MUSEU DE PALAMÓS|3}}{{Línia}}</noinclude><center>{{Font|Historial|MT=175}}<br> {{gap}}El «CAU DE LA COSTA BRAVA» fou fundat l’any 1920 per una colla d’amícs, amb el senyor Hugo Sanner al cap, i comptant de conseller artístic el senyor J. Triadó de Barcelona.<br> {{gap}}L'objecte principaL era disposar d’un local on recollir el que bonament es pogués d'objectes artístics, o històrics aNtics; obres d'art antigues i modernes, i tot el que fes referèNcia a cultura i art.<br> {{gap}}A aquest Fi s'organitzarien excursions arreu de la contrada, ja sia per a pendre vistes fotogràfiques dels llocs més interessants, i recollir, si a mà venia, en les cases de pagès, vidres antics, eines, utensilis i ferros que, les més de les vegades, no serveixen de res on són, i poden tenir un valor arqueològic insospitat.<br> {{gap}}Era també desig dels iniciadors poguer reunir al Cau dela Costa Brava una important col·lecció de marines, i a aquest fi es convocà l'any 1921 el Primer Concurs de Pintura amb premis de 1.000 i 500 pessetes per a les millors marines que es presentessin.<br> {{gap}}No cal dir que fou nomenat un Jurat competent per a fallar aquest primer concurs, figurant-hi en [[Autor:Santiago Rusiñol i Prats|Rusiñol]], en Meyfren, en Galwey i en J. Triadó. En aquest concurs fou premiat el quadre «La Foradada» de J. Mascort, i un de J. Vila Puig, «Cases de Tossa».<br> {{gap}}Com que fallà l'element principal, aquests concursos no es pogueren repetir com era el desig dels iniciadors, però el Cau ja estava encarrilat i es feu el que es pogué per a portar a bona fi l’obra començada.<br> {{gap}}Més tard, veient que amb les aportacions d'uns i altres ja s'havia recollit quelcom d'important, s’acordà donar-li el nom de Museu de Palamós Cau de la Costa Brava.<noinclude><references/></noinclude> 6ywwu1wv09r4yv1c2pu5yaqlosmpqwy 159897 159896 2022-08-18T14:05:50Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera||MUSEU DE PALAMÓS|3}}{{Línia}}</noinclude> <center>{{Font|Historial|MT=175}}</center><br> El «CAU DE LA COSTA BRAVA» fou fundat l’any 1920 per una colla d’amícs, amb el senyor Hugo Sanner al cap, i comptant de conseller artístic el senyor J. Triadó de Barcelona.<br> {{gap}}L'objecte principal era disposar d’un local on recollir el que bonament es pogués d'objectes artístics, o històrics antics; obres d'art antigues i modernes, i tot el que fes referèNcia a cultura i art.<br> {{gap}}A aquest Fi s'organitzarien excursions arreu de la contrada, ja sia per a pendre vistes fotogràfiques dels llocs més interessants, i recollir, si a mà venia, en les cases de pagès, vidres antics, eines, utensilis i ferros que, les més de les vegades, no serveixen de res on són, i poden tenir un valor arqueològic insospitat.<br> {{gap}}Era també desig dels iniciadors poguer reunir al Cau dela Costa Brava una important col·lecció de marines, i a aquest fi es convocà l'any 1921 el Primer Concurs de Pintura amb premis de 1.000 i 500 pessetes per a les millors marines que es presentessin.<br> {{gap}}No cal dir que fou nomenat un Jurat competent per a fallar aquest primer concurs, figurant-hi en [[Autor:Santiago Rusiñol i Prats|Rusiñol]], en Meyfren, en Galwey i en J. Triadó. En aquest concurs fou premiat el quadre «La Foradada» de J. Mascort, i un de J. Vila Puig, «Cases de Tossa».<br> {{gap}}Com que fallà l'element principal, aquests concursos no es pogueren repetir com era el desig dels iniciadors, però el Cau ja estava encarrilat i es feu el que es pogué per a portar a bona fi l’obra començada.<br> {{gap}}Més tard, veient que amb les aportacions d'uns i altres ja s'havia recollit quelcom d'important, s’acordà donar-li el nom de Museu de Palamós Cau de la Costa Brava.<noinclude><references/></noinclude> fa5w3ftvkj3u9ejzbsdf3ddr3qtv1uv 102 52432 159899 2022-08-19T07:19:30Z Docosong 1728 /* Revisada */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera|4|CAU DE LA COSTA BRAVA|}}{{Línia}}</noinclude>{{gap}}Durant els 8 o 9 anys primers totes les despeses d'arrendament de local, llum i altres, foren sufragades per les mesades voluntàries dels 35 a 45 socis voluntariosos allistats. Després s'obtingué una subvenció de l'Ajuntament i així la seva vida restà normalitzada.<br> {{gap}}Tot el que s'ha recollit, i es reculli, és per a la vila de Palamós. Tenen dret a visitar-lo totes aquelles persones a les quals els interessi quelcom del que s'hi guarda, i per a mostrar-lo als visitants forasters.<br> {{gap}}En cas de disolució totes les obres restarien de propietat de l'Ajuntament mentres aquest tingués un lloc adequat per a guardar-les.<br> {{gap}}En entrar al XIII any de vida del Museu, el Consell Directiu ha cregut necessari donar més facilitats als visitants, i a aquest fi ha ordenat el present<br> {{c|{{Font|''Catàleg''|MT=130|LS=2.5px}}}}<noinclude><references/></noinclude> 1gfax08qpb58em4rlmiot71mlhsknsj 102 52433 159900 2022-08-19T07:24:18Z Docosong 1728 /* Revisada */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera|5|MUSEU DE PALAMÓS|}}{{Línia}}</noinclude> {{c|{{Font|Entrada|MT=175}}}} <poem> N.° 1{{gap}}Veler, Bergantí rodó, cedit per Mn. Tomàs Aumallé, {{gap}}2{gap}Brúxola de navegant. {{gap}}3{{gap}}2 Llits antics, daurats. {{gap}}4{{gap}}2 Cornucòpies. {{gap}}5{{gap}}Verge, quadro antic. {{gap}}6{{gap}}1 Quadro antic, Jesús en el Castell d'Emaús. {{gap}}7{{gap}}2 Quadros de Santes pintades darrera el vidre. {{gap}}8{{gap}}1 Quadro de Senyals del Vigia de Montjuic, Senyals reglamentats per un palamosi. {{gap}}9{{gap}}Llit de campanya que pertangué a l’exèrcit francès que sitià Girona en 1808. {{gap}}10{{gap}} Caixa de mariner, completa. {{gap}}11{{gap|3em}}3 Sants en fusta tallada, antics. </poem><noinclude><references/></noinclude> jnsx9lc69ug7fylzlj9keytaf5bqyzg 159901 159900 2022-08-19T07:24:42Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera|5|MUSEU DE PALAMÓS|}}{{Línia}}</noinclude> {{c|{{Font|Entrada|MT=175}}}} <poem> N.° 1{{gap}}Veler, Bergantí rodó, cedit per Mn. Tomàs Aumallé, {{gap}}2{gap}}Brúxola de navegant. {{gap}}3{{gap}}2 Llits antics, daurats. {{gap}}4{{gap}}2 Cornucòpies. {{gap}}5{{gap}}Verge, quadro antic. {{gap}}6{{gap}}1 Quadro antic, Jesús en el Castell d'Emaús. {{gap}}7{{gap}}2 Quadros de Santes pintades darrera el vidre. {{gap}}8{{gap}}1 Quadro de Senyals del Vigia de Montjuic, Senyals reglamentats per un palamosi. {{gap}}9{{gap}}Llit de campanya que pertangué a l’exèrcit francès que sitià Girona en 1808. {{gap}}10{{gap}} Caixa de mariner, completa. {{gap}}11{{gap|3em}}3 Sants en fusta tallada, antics. </poem><noinclude><references/></noinclude> nb70e9hl4lbzc1ia2te4vcwf0iniktx 159902 159901 2022-08-19T07:24:54Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera|5|MUSEU DE PALAMÓS|}}{{Línia}}</noinclude> {{c|{{Font|Entrada|MT=175}}}} <poem> N.° 1{{gap}}Veler, Bergantí rodó, cedit per Mn. Tomàs Aumallé, {{gap}}2{{gap}}Brúxola de navegant. {{gap}}3{{gap}}2 Llits antics, daurats. {{gap}}4{{gap}}2 Cornucòpies. {{gap}}5{{gap}}Verge, quadro antic. {{gap}}6{{gap}}1 Quadro antic, Jesús en el Castell d'Emaús. {{gap}}7{{gap}}2 Quadros de Santes pintades darrera el vidre. {{gap}}8{{gap}}1 Quadro de Senyals del Vigia de Montjuic, Senyals reglamentats per un palamosi. {{gap}}9{{gap}}Llit de campanya que pertangué a l’exèrcit francès que sitià Girona en 1808. {{gap}}10{{gap}} Caixa de mariner, completa. {{gap}}11{{gap|3em}}3 Sants en fusta tallada, antics. </poem><noinclude><references/></noinclude> mcuht8tn3ykomylsmeoa2ri7fan55ed 159903 159902 2022-08-19T07:30:31Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" />{{Capçalera|5|MUSEU DE PALAMÓS|}}{{Línia}}</noinclude> {{c|{{Font|Entrada|MT=175}}}} <poem> N.° 1{{gap1}}Veler, Bergantí rodó, cedit per Mn. Tomàs Aumallé, {{gap}}2{{gap1}}Brúxola de navegant. {{gap}}3{{gap1}}2 Llits antics, daurats. {{gap}}4{{gap1}}2 Cornucòpies. {{gap}}5{{gap1}}Verge, quadro antic. {{gap}}6{{gap1}}1 Quadro antic, Jesús en el Castell d'Emaús. {{gap}}7{{gap1}}2 Quadros de Santes pintades darrera el vidre. {{gap}}8{{gap1}}1 Quadro de Senyals del Vigia de Montjuic, Senyals reglamentats per un palamosi. {{gap}}9{{gap1}}Llit de campanya que pertangué a l’exèrcit francès que sitià Girona en 1808. {{gap}}10{{gap1}}Caixa de mariner, completa. {{gap}}11{{gap1}}3 Sants en fusta tallada, antics. </poem><noinclude><references/></noinclude> sghzm75i19v0wm1x8pgmjyh531t8xlp 102 52434 159904 2022-08-19T07:34:00Z Docosong 1728 /* Revisada */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" /></noinclude>{{RetallaImatge | file = Cau de la Costa Brava (1932).djvu | page = 11 | thumb = 600px | width = 600px | float = left | margin-left = -21px | margin-right = -21px | margin-top = 1em | margin-bottom = 1em | wHeight = 332px | wWidth = 463px | wLeft = 71px | wTop = 68px }}<noinclude><references/></noinclude> 920gdpcxzsshoyme4vndajuwxwk66iv 159905 159904 2022-08-19T07:48:43Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" /></noinclude>[[Fitxer:Cau de la Costa Brava collection (1932) (page 11 crop).jpg|marc|center]] [[Fitxer:Cau de la Costa Brava collection (1932) (page 11b crop).jpg|marc|center|100px]]<noinclude><references/></noinclude> au8e3frg8lfvaph3eny2kbl8tyal0r8 159907 159905 2022-08-19T07:49:40Z Docosong 1728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Docosong" /></noinclude> [[Fitxer:Cau de la Costa Brava collection (1932) (page 11 crop).jpg|marc|center]] [[Fitxer:Cau de la Costa Brava collection (1932) (page 11b crop).jpg|marc|center|100px]]<noinclude><references/></noinclude> 4p6u58aboixvwq8pzubr6ijydgkg57j 102 52435 159908 2022-08-19T07:49:56Z Docosong 1728 /* Sense text */ proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="0" user="Docosong" /></noinclude><noinclude><references/></noinclude> en073wka6482bi6lc5sj41cxh8z5djp