Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.8 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 60478 184664 184116 2026-06-28T11:05:41Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184664 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>{{np}} [[File:Joan Pons i Massaveu.jpg|center|frameless|upright=1.2]] {{np}}<noinclude></noinclude> tq81l42tfimff6z3d6fh5j2wxxsklcc 102 60483 184663 184110 2026-06-28T11:05:13Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184663 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude><noinclude><references/></noinclude> dghbfm2r2hzpenp5pvjpf2k64lo4d0o 102 60641 184649 2026-06-27T17:00:47Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184649 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>XIV — Avuy no tens pols, Met, — li digué son pare observant que'ls cops de mall estavellavan la cabota de la escarpra. En Met, sens respostarli, continuà brandint l'eyna pera descarregarla ab tota sa furia. — ¡Lo dit! ¡Si tremolas! — repetí son pare. — Vaja, anem; val més que reblis aquell cèrcol. ¡Roig!... ¡Vína!...— Y en Met cedí la seva plassa al fadrí major... Al caure la primera batallada de les vuyt, en Met abandonà les rodes y els carros pera dirigirse a casa seva, com si no volgués esmorzar entre'ls<noinclude><references/></noinclude> 9vf41h5fjpitlhidbdpvxjetwyixnjn 102 60642 184650 2026-06-27T17:06:27Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184650 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>fadrins, qu'ab dues llesques de pà, mitja ceba y l'arengada, ja comensavan a formar el rotllo. Unes quantes passes li faltarían pera arribar a sa casa, quan se collgirà tot d'una, sentint que l'anomenavan. — ¿A mi? — respongué ab sorpresa. La drapayre del carrer dels Petons, qu'era la que li signava ab reserva que se li acostes, va insistir ab ses especials senyes. — ¡Veníu! — li digué, al vèurel més a la vora.— Veniu que no convé que ningú'ns escolti. Capficat y trist com durant el resto d'aquell día, en Met, seguí a la drapayre fins a darrera d'un casalot que donava al Pastím. — Met, de bon matí y al exir de casa — li digué la dóna, — m'ha cridat la Nèta ab un ayre molt contristat y m'ha dit ab veu retinguda: «Que no'm fareu un favor, en que siga per la mort de Deu, que Deu y María Santíssima vos ho pagaràn?» «Digas, noya, dígas; per què hi foram en aquest món?» «Donchs, cerquèu a n'en Met, y diguèuli, que si'm<noinclude><references/></noinclude> fpmc60au6ao5pyqkbhbdwvjrbddhqon 102 60643 184651 2026-06-27T17:12:38Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184651 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>guarda encara una engruna d'estimació, que'm vinga a treure tot seguit de la ratera en la que'm té ficada aquest home (assenyalant a dins). No hi puch aguantar més. Si passo lo que's diu dos dies, me perdo, Madrona, me perdo.» Y se m'ha posat a somicar com una criatura, com que'm partia'l cor, y axò que n'he vist algunes de desgracies! Tot seguit m'ha comptat lo de la nit passada... ¿No'n sabeu rés?... Quin diastre d'home!... Se veu que se li capgirà'l cervell!... La volia maltractar... La volía... ¿enteneu? Però ella s'hi ha resistit com una fera... De què no es capassa una noya pera guardar sa virtut, sobre tot quan ja té qui l'estima? ¡Y com del pis de son cor, ja fa temps que vos ne teniu la clau!... Sí; vos... ¡Hi hà coses que no cal dirles!... Se'n van pels ulls... Se llegexen a la cara... ¡Reixen arreu!... Com tots n'hem patit d'aquest mal, sens repararhi gayre, qualsevol l'endevina!... Donchs, be; m'ha dit que si jo... que si jo volgués... però, fill, ¡jo no m'hi puch<noinclude><references/></noinclude> mqsmoklg59m2y6zf63nwekk0x8p16k8 102 60644 184652 2026-06-27T17:20:33Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184652 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>comprometre!... ¡Be prou que la justicia'm té l'ull a sobre per tonteríes del ofici! — Bueno... Bueno... — reprengué en Met.— ¿Es a dir, que se'n vol anar?... ..¿Que hi està resolta?... ¿Que li cal fugir?... ¡Es clar que li cal fugir!... ¡L'esparver y'l colomí dins una matexa gàvia!... — Just... Axò es, y ab vos... Allà ahont siga... Hont volgau portarla... ¡Com la pobre no té a ningú! — Bueno. ¿Què més? ¿No vos ha dit com y a quina hora? — Axò vos... — Mirèus, ¡com me ve tot de cop!... ¡Aquest mitx día'ns tornarem a veure! — La drapayre s'allunyà, y en Met, commogut y cavilós, se dirigí envers a sa casa. Agafà les eynes, al arribarhi, decidit a treures de devant el remendo qu'enllestia pera quedar nét del tot a l'hora de plegar, y s'atrafegà de ferm en sa tasca. Però al amo del remendo li hauria valgut més retrassarlo un parell de dies, donchs en Met, entavanat ab ses cabòries, en tot el quart de jornal y malgrat la seva<noinclude><references/></noinclude> dy6mk0ikz4v0w0nsmidg11fi5v5piu2 102 60645 184653 2026-06-28T06:25:21Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184653 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>fuga, va fer molt poca feyna y encara mal girbada. Al punt de caure les dotze's desarremangà'ls brassos per acudir a la cita. La drapayre ja hi era. Se passejava neguitosa, resseguint la paret del casalot bo y enrahonant ab si matexa, es a dir, bo y repassant la llissó que la Nèta li acabava d'ensenyar pera que no se n'hi anés de la memòria. — ¿Y, donchs?... ¿Còm ho tenim? — He vist a la Nèta... Per sort ¿eh?... qu'en Mitja-galta sols s'ha mogut de la cofurna pera anar pel tabaco. Mes, com jo estava al aguayt! ¡Pobre Néta! ¡Si l'haguesseu vista!... Li semblava que no podía ésser... Ni una criatura quan s'ensopega ab les troballes dels Reys! ¡Vos dich que m'ha enternit! «¡Ara sí que veig que m'estima!» ha exclamat tota ensentimentada: «¡May del món m'he vist tan contenta com avuy!.. Aquí dintre — m'ha dit, assenyalant son cor — hi sento una frescoreta que'm refà tota. Com si ruxessen una planta que s'esmortuhís d'assedegada!..» Sí, Met; l'afició que vos porta cre<noinclude><references/></noinclude> 1217l7k5lmcnx5btji8vxrhsggt218o 102 60646 184654 2026-06-28T06:32:50Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184654 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>guèu que no es pas per dita. Si adhuch mentres me parlava de vos se'm anava fent... ¿còm ho diré?... ¡mes guapa, vaja!... — — Be, ¿y què?... ¿Y, còm?... ¿Y a quina hora? — Axò... Axò... Ella diu que si a les dotze de la nit... ¡Per la porta no cal pensarhi!... El ''Scheling'' y en Mitja-galta jauen a baix, y com els dos tenen les orelles prou fines!... — Donchs, ¿per ahont?... ¿Per la finestra? — Just... Just. Per la finestra. Arrimarà'l catre a la paret, ben arran del empit; nuarà un llensol a una de les cames après de llensar el fato, y's despenjarà sens gota de fressa. ¡Com de gimnàstica ja'n sab la prima! ¿Ho heu entès? ¡Per Deu, que hi sigau a l'hora! ¿Y, ahont penseu durla, si's pot saber?...— En Met li confegí un nom a l'orella, un nom que li era prou conegut, y après de recomenarli'l secret clohentse ab un pessich els llavis, se retirà a grans gambades.<noinclude><references/></noinclude> ign7a1yofikwsakdftx4vb0d0s5v16g 102 60647 184655 2026-06-28T06:35:34Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184655 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>XV No cal encarir com va passar en Met aquelles cansoneres hores de la tarde y de la vetlla. La dóna supersticiosa que pren un bitllet el día que li ha entrat un borinot al pis; el jugador infortunat que, endut per diabólich rampell, posa tot quant li queda demunt la primera carta; el bolsista, que té pendentes d'un telegrama una tirallonga d'operacions; tothom qu'espera'l venciment d'un plasso pera la decisió d'un etzar, que compta ha d'afavorirlo, rumia y sofreix, dubta y s'entavana. No hi hà més remey... El jayo del temps, que per la etat que ja té y<noinclude><references/></noinclude> lst9an5p7ywx71qjbo8ej4b8ivxorgb 2 60648 184656 2026-06-28T06:37:03Z 配合比全额更好（说说而已） 12122 Es crea la pàgina amb «Hola!Ho sóc 配合比全额更好（说说而已）.». 184656 wikitext text/x-wiki Hola!Ho sóc 配合比全额更好（说说而已）. dqgm8phit50nxz5nbwuxcw80tw8hg9p 102 60649 184657 2026-06-28T06:41:51Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184657 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>per les coses qu'ha vist, li sobra la experiència, sab prou qu'a la matexa hora que fa saltironejar el cor de molts al impuls d'una sobta alegria, nega'ls ulls de tants altres a copia de sentides llàgrimes... Y d'aquí la seva inexorabilitat. No li resta més recurs al impacient que revestirse de conformitat, y axò es lo que va fer en Met a la mesura de ses forses. Ab tot, un hora abans de la convinguda, ja's passejava pels encontorns del lloch triat pera la entrevista. Tot s'esqueya en repòs. De la botiga del manyà, situada ahont es avuy el «Saló dels nostres», en quin lloch «Se afeita, corta y riza el pelo, por un real», ja n'havían sortit el graner del Portal Nou, el pellayre del Pastím y'l ferrer de tall de la plassa, eterns companys de «solo» y els darrers d'anar a retiro de tot el barri. El cel estava trist. Una gropada de foscos núvols cubría'l firmament, dexant entreveure, si be a curtes estones, com passatgers eclipses, a la lluna, redoltada tota ella per un disch boyrós. Era una nit pesada.<noinclude><references/></noinclude> 50bsuowfo6l9av6tk22cwh1u4dmeins 102 60650 184658 2026-06-28T06:46:34Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184658 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>L'ayre venia a toms, com si un fexuch obstacle s'interposés en son camí, y era fresch y humit son alè, tal com si la pluja ja s'extengués per a la vora. En Met, alleugerint els passos, s'acostà resolt al carreró. Tot estava mut, quiet. L'ombra que progectava'l fanal se reproduhía en la paret com un emblema cabalístich... Per dins del carreró, rès, absolutament rés, ni la fressa dels gats, abscondits segurament, com si ensumessen la tronada. La sola senyal de vida's manifestava en els porticons de la Nèta, d'ahont n'exía una ratlla de llum aparentant una llenca d'or... En Met, bo y avansant, no la perdía de vista. Caminava pas a pas, sigilós, retenintse l'alè y posat al aguayt, lo mateix qu'un lladre. Al caure'l primer toch de les dotze s'entreobiren els finestrons. La Néta s'abocà a la finestra, y après de cercar a n'en Met ab una llambregada, li etzivà'l lligall de son fa to. — ¿Baxo, Met? — li preguntà tot<noinclude><references/></noinclude> loon19inb7iaut0excnttqmxzag7vd9 102 60651 184659 2026-06-28T06:51:52Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184659 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>seguit com per assegurarse de la situació. En Met li feu que si ab el cap, y la Nèta, ja enfilada en sa cadira y estrenyent entre ses mans el retorsut llensol, se disposà pera la devallada. Se tombà d'esquena al carrer, s'assegué al empit de la finestra y, sens més fresses ni remors que la fregadissa de ses robes, comensà la descenció. En Met, ab l'esglay al cor y les orelles atentes, no apartava'ls ulls de la porta. De sobte reculà un pas, ensemps que la Nèta, que ja tenia tot el cos enfora, sobresaltada per l'actitut d'en Met, restà sospesa. — ¿No sents? — li observà en Met. — Es el ''Scheling'', el malehit ''Scheling'', — respongué la Néta. El gos bordava ab desassossego. — ¡Avall!... — digué en Met, decidit. — ¡Crech que'l sento! — afegí la Nèta. — ¡Avall! —reprengué en Met, ab els brassos extesos, com si tractes de tomarla. La Néta s'hi dexà anar d'un bot...<noinclude><references/></noinclude> 3paboeomtntrfsymu0f8i62revmxdqo 102 60652 184660 2026-06-28T10:49:58Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184660 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>En aquell instant s'obrí la porta de la botiga aparexenthi en Mitja-galta. Estava desconegut. Vermell el rostre com un borratxo; els ulls enfora semblant als d'un boig; closos y amenassants els punys, com la personificació de la venjansa... — ¡M'ho pensava! — exclatà, enrogallada sa veu per el despit. — Mes, ¡no te'n gaudiràs!... ¡No te'n gaudiràs, traydora!... — Y trayentse de la pitrera un afuat ganivet, embestí resolt a la Nèta. Aquesta, ab els brassos oberts y pregants els ulls, se decantà vers a son aymant, implorantli sa protecció; mes, tot just en Met tractava d'interposarshi, que ja la pobre de la Nèta's sentia l'eyna en ses entranyes... Al vèurela caure en Met, volgué cridar; mes la matexa ira li nuava la gorja. Trastornat, rabiós, ja fóra de si, vegent al saltimbanquis aprop seu, amenassantlo ab la boca y més que ab la boca ab el sagnant ferro qu'en sa destra brandía, s'hi abrahonà com una fera. Fort de punys, en Met, a la primera embestida li sub<noinclude><references/></noinclude> 1idirk0adyqh4kgsp0krc6o3q7xcut5 102 60653 184661 2026-06-28T11:02:56Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184661 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>gectà'l bras que sostenía l'arma; mes, lleuger de cames, el saltimbanquis, li feu la traveta tot d'una, cayent y rodolant abdós per l'empedrat... En mitx d'aquella brega, la malastruga de la Nèta hi agonitzava bo y anomenant a n'en Met carinyosament; en tant el ''Scheling'', fermat als peus de l'orga, hi udolava ab desesperació. No sé si en Met ohiria'ls estroncats mots de la Nèta, donchs, com si li revinguessen obtadament les forses, se desarrapà d'un de sos brassos, apoderantse decididament de l'arma. Vegentse perdut, el saltimbanquis, s'aferrà ab les ungles y ab les dents al coll d'en Met, ab ayres d'escanyarlo, mes, deslliurat aquest de abdós brassos après d'una contracció suprema, li enfonzà'l ferro fins al mànech, com que caygué a terra lo mateix qu'un sach. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Una hora après, y mentres la Justicia feya axecar abdós cadavres a la vista dels vehins del carrer dels<noinclude><references/></noinclude> 92xkb3eajbbpqpbd9pufwtzqpdzhvuv 102 60654 184662 2026-06-28T11:04:31Z Jqueralt 10946 /* Revisada */ 184662 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Jqueralt" /></noinclude>Petons, abocats per balcons y finestres, en Met corría, corría carretera de Fransa amunt, amunt sempre, revent com un llamp, com que maymés se n'ha sapigut rès...<noinclude><references/></noinclude> k2kopglmoudy2d03btcpaylmiyns3ah