Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.9 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 21685 184673 127237 2026-07-01T06:27:16Z Lanxana 7370 184673 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Docosong" /></noinclude>que ·l sò de les campanes arribava fins ad ella.<br/> {{gap}}L'any següent, la segona de les germanes va obtenir el permís de muntar a flor d'aigua i de nedar-hi al seu arbitre.<br/> {{gap}}Va arribar-hi just a l'ora de posta de sól. Segons ella era la cosa més meravellosa que avia vist mai. Tot el cel, deia, semblava esser d'or i els nuvols eren d'una bellesa impossible de descriure, ni aproximadament. Se coloraven de vermell i de violeta. Al demunt de l'aigua, per la banda de ponent, volava un vol de cignes selvatges semblant a una llarga vela blanca. Se varen perdre en aquesta direcció. Després el sól va enfonsar-se dins la mar, i les lluissors s'apagaren sobre l'aigua i sobre ·ls nuvols.<br/> {{gap}}L'any següent, la tercera de les germanes va poder muntar a flor d'aigua. Era la més ardida de totes cinc. Va anar tot nedant, a un gran riu que 's llançava a la mar. Llavors va veure turons plantats de vinyes magnifiques. Castells i ciutats, se li apareixien a través de les forestes. Els ocells cantaven i el sól era tant calent, que sovint va aver de submergir-se dins de l'aigua per refrescar-s'hi la cara.<br/><noinclude><references/></noinclude> srgt3tjeqszoamkujxog4stvewf6l7n 102 21688 184671 114799 2026-07-01T05:44:39Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184671 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>bell. Però més tard, quan podien muntar-hi al seu arbitre, això ·ls devenia indiferent. Tornaven tot seguit al castell llur, i al cap d'un mes, ja deien que era al fons del mar on hi avien les més encantadores coses.<br/> {{gap}}Sovint, a la nit, les cinc germanes s'agafaven pels braços i muntaven a flor d'aigua. Tenien la veu més encisadora, més bella que qualsevol veu umana. Quan una tempesta ·s preparava i podien pensar en algun naufragi anaven davant dels navilis i cantaven amb les llurs veus encantadores, quant era ermós el fons de la mar. I pregaven als mariners que no tinguessin por de res i que les seguissin allà baix. Però ·ls mariners no ·u entenien i creien escoltar la veu de la tempestat. A més, no veien mai les esplendors submarines, perquè, quan el llur navili s'enfonsava, se negaven tot seguit i no eren més que cadavres que descendien a les pregoneses de les aigües.<br/> {{gap}}Quan les cinc germanes partien juntes a la nit, la més petita que ·s quedava sola, se les mirava i semblava estar a punt de plorar; però les dònes d'aigua no tenen llagrimes, cosa que es un sofriment més.<br/><noinclude><references/></noinclude> laudtd2izsp4ccnwcpmtm2m8djc1i0g 102 21704 184672 114802 2026-07-01T06:25:14Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184672 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}— Si jo tingués quinze anys! — sospirava la petita fada, — prou ·u sé que estimaria aquest món d'aquí dalt i els omens que l'abiten!<br/> {{gap}}A la fi, va complir els quinze anys.<br/> {{gap}}— Ja ets gran, — va dir l'avia. — Vine que ·t guarniré com a les teves germanes.<br/> {{gap}}Li va posar sobre ·ls cabells una corona de nenufars cada fulla dels quals era la meitat d'una perla, i després va ordenar a vuit ostres que s'agafessin a la cua de la princesa com insignies de la seva alta alcurnia.<br/> {{gap}}— Tot això ·m fa mal!, — va dir la princesa.<br/> {{gap}}— S'ha de sofrir per esser bonica! —va dir l'avia.<br/> {{gap}}Ah! Amb quin gust la petita fada s'auria passat de l'ornament i de la pesanta corona! Molt més s'estimava les flors del seu jardí; però calia obeir.<br/> {{gap}}— A reveure! — va cridar llançant-se lleugera com una bola a flor d'aigua.<br/> {{gap}}El sól acabava de pondre-s quan va arribar-hi, però ·ls núvols eren encara d'un roig d'or i en el cel flamejant brillava amb els<noinclude><references/></noinclude> c7xv3y5kc9oi011dm0y3vsinepphyr9 102 21784 184674 114803 2026-07-01T06:30:15Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184674 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>seus raigs l'estel de la nit. L'aire era dolç i fresc, la mar llisa com un mirall. Hi avia allà un gran bergantí de tres arbres. No tenia sinó una vela desplegada, car no se sentia ni un alè d'aire i els mariners reposaven. S'hi sentien musiques i cants i quan va caure la nit milers de fanals varen il·luminar-se.<br/> {{gap}}Semblava que les banderes de totes les nacions flotaven en l'aire. La fada va nedar aprop de les finestrelles dels costats de la nau i quan les onades l'aixecaven podia veure a l'interior.<br/> {{gap}}Hi avia molta gent ricament vestida, però ·l més bonic era un princep de grans ulls negres. No podia tenir més de setze anys. Era l'aniversari del seu neixement i per això ·s feia la festa. Els mariners dançaven sobre ·l pont i quan el princep va anar vers ells, més de cent coets varen ser llançats en l'aire. Varen aclarir com en ple dia, tant bé, que la fada espantada va capbuçar-se en l'aigua. Va treure novament la testa i li va semblar que les esteles plovien sobre d'ella. No avia vist mai semblants focs d'artifici. Grans rodes voltaven tot xiulant, els coets corrien dins l'aire blau,<noinclude><references/></noinclude> 9nhqwc916vs1tkv71uokfougripwdol 102 21786 184675 114805 2026-07-01T06:52:21Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184675 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>i tots se reflectien en la mar transparenta. Sobre ·l vaixell feia tanta claror que ·s distingia cada objecte i amb més raó els omens.<br/> {{gap}}Que era ermós el jove princep! Estrenyia les mans dels altres i somreia amigablement mentre la musica ressonava en el silenci de la nit.<br/> {{gap}}Era molt tard, però la princesa de la mar no podia allunyar els ulls del navili i del bell princep. Els fanals varen apagar-se. Ja no tiraven coets ni trets de canó. No se sentia altra cosa que la mar bruelant sordament. La dòna d'aigua s'estava asseguda demunt les ones, mirant sempre per les finestrelles de la nau.<br/> {{gap}}Però ·l vent va aixecar-se i el navili va posar-se en camí. Les veles s'inflaven l'una després de l'altra. Les onades devenien més fortes i uns grans nuvols negres s'acostaven. Tot seguit va llampegar i una tempesta espantosa va desencadenar-se. Els mariners varen abaixar les veles molt depressa. El vaixell caminava sobre la mar furienta. Les onades s'aixecaven com montanyes negres i gegantes que menaçaven {{pt|estre-|estrellar-se}}<noinclude><references/></noinclude> sqdf714dab4p0uknerfchn8qzptsmg0 102 21812 184676 114806 2026-07-01T07:54:15Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184676 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{pt|llar-se|}} sobre ·ls pals. Però la nau s'aixecava i tornava a caure en la mar escumejant. La dòna d'aigua trobava la cosa divertida, però ·ls mariners estaven tristos. El navili grinyolava, les fustes amples se doblegaven sota ·ls cops violents. L'arbre mestre va trencar-se pel mig com una canya, i el navili va caure de costat mentres l'aigua entrava a dins.<br/> {{gap}}La fada va comprendre llavores que ·ls omens estaven en perill: ella mateixa va aver d'anar amb compte amb les despulles que estaven dispersades. Un moment va fer tanta fosca que no va distingir res. Però, a la claror d'un llampec, va reconeixer cada una de les persones del navili. Va cercar sobre tot els ulls del jove princep i quan el navili va naufragar, el va veure com s'enfonsava.<br/> {{gap}}Va alegrar-sen primer, creient-se que ·l trobaria allà baix; però va recordar-se que ·ls omens no poden viure dintre l'aigua i així el princep ja seria mort quan arribaria al castell del seu pare. Ell morir? No, de cap manera! Va nedar entremig de les despulles oblidant completament que la podien matar. Va llançar-se sota l'aigua, va {{pt|apa-|apareixer}}<noinclude><references/></noinclude> k4g0rtaphoi5ccfb3i6vfhkqjnxbuzt 102 21813 184677 114808 2026-07-01T07:55:59Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184677 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{pt|reixer|}} a la superficie, i va acabar per agafar el jove princep que apenes podia sostenir-se sobre la mar furienta. Els seus braços i les seves cames quasi ja no tenien força. Els seus ulls blaus se cloïen i s'auria mort si la dòna d'aigua no agués anat a ajudar-lo. Va aguantar-li ·l cap fòra de l'aigua, i va abandonar-se a la mercè de les onades.<br/> {{gap}}Al matí la tempesta avia passat, però no quedava cap rastre del navili. Vermell i radiant el sol va aixecar-se sobre la mar. El princep semblava viure encara, però ·ls seus ulls romanien closos. La dòna d'aigua va besar-li ·l front; li va semblar que era l'estatua de marbre del seu jardí.<br/> {{gap}}Va continuar besant-lo així, i desitjant ferventment que li tornés la vida.<br/> {{gap}}Va percebre llavores la terra amb altes montanyes blaves, en el cims de les quals brillava la neu com si hi aguessin cignes adormits. Al peu de les montanyes, vora la costa, hi avia magnifiques forestes verdes i una iglesia o convent (no ·u sabia de segur), però en tot cas una llar.<br/> {{gap}}Llimoners i tarongers creixien en el jardí i davant de la porta grans palmeres. La mar<noinclude><references/></noinclude> i15rz796871cr7a4jpip71oky8z1zpn 102 21824 184678 114809 2026-07-01T07:57:15Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184678 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>formava allà una petita cala on l'aigua era tranquila, però profonda i voltada de roques. Va nedar cap ad aquell indret amb el princep, va deixar-lo sobre la sorra més fina i nèta i va tenir l'atenció d'aixecar-li el cap.<br/> {{gap}}Totes les campanes varen tritllejar a la casa blanca, i un gran estol de noies joves varen sortir al jardí. La dòna d'aigua va nedar cap a les roques, darrera les quals va amagar-se. Va cobrir amb algues els seus cabells i el seu pit perquè ningú 's pogués adonar de la seva ermosa faç i va esperar què succeiria al jove princep.<br/> {{gap}}Poc temps avia passat quan una noia va anar allà. Va espantar-se de primer, però això no va durar més que un instant. Les altres varen anar a trobar-la, i la dòna d'aigua va veure que ·l princep reprenia ·l seu coneixement i somreia a totes les noies. Ad ella solament no li podia somriure i li avia salvat la vida. Però ell no ·n sabia res de tot això. Llavores el cor de la sirena va entristir-se i quan el princep va aver entrat a la casa, va submergir-se ella sota l'aigua i va tornar al castell del seu pare.<br/><noinclude><references/></noinclude> 7mqx9fg9j40d18lguwbiu1wuicha7dm 102 21825 184679 114811 2026-07-01T10:30:49Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184679 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}D'alesores ençà va muntar a flor d'aigua al dematí i al vespre, per veure l'indret on avia deixat el princep. Va veure collir els fruits del jardí, va veure la neu brillar sobre les altes montanyes, però no va veure més el princep i cada vegada tornava a la seva llar més afligida.<br/> {{gap}}El seu unic consol era asseure-s en el seu jardí, i passar els braços entorn de l'estatua de marbre que s'assemblava al princep Les flors ja no l'ocupaven; les deixava créixer per les avingudes i barrejar-se llurs tiges i llurs fulles a les branques dels arbres. A la fi, ja no va poder-se aguantar més. Va contar la seva pena a una de les seves germanes. Les altres també ·u varen saber, i amb elles algunes sirenes del veïnat, que eren llurs amigues. L'una d'elles sabia on era ·l princep i on se trobava ·l seu reialme.<br/> {{gap}}— Vine, germaneta! — varen dir les altres princeses.<br/> {{gap}}I, agafant-se pels braços, varen muntar en llarga filera fins a l'indret on era ·l castell del princep. El castell era bastit de pedres resplendents, i tenia grans graonades de marbre que descendien fins a la mar.<noinclude><references/></noinclude> 2ccjbt9wa2xaw9fjkzym94xx7ravl3c 102 21826 184680 114812 2026-07-01T10:32:32Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184680 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>Magnifiques cupules daurades ne coronaven el teulat, i entre les columnes que voltaven tot l'edifici, hi avia estatues de marbre que semblaven vivents. Per les altes finestres, se veien en les grans sales, precioses tapiceries de seda i meravellosos retrats de que ·ls murs estaven coberts. Al mig de la sala més gran rajava una font, els raigs de la qual anaven fins a la cupula de la teulada per on el sól aclaria l'aigua i les plantes que creixien a la piscina.<br/> {{gap}}La petita sirena ja sabia on abitava ·l princep. Va anar-hi molt sovint a passar el cap-vespre i la nit sobre l'aigua. Va nedar molt més lluny, en el país on les seves germanes no avien mai gosat anar. Anava fins a l'estret canal que vorejava l'esplendida terraça de marbre. S'hi asseia i esguardava el jove princep que ·s creia estar sol sota l'ermosa claredat de la lluna. El va veure sovint, a la nit, passejar-se al sò de la musica en el seu bastiment ornat de banderes. Sortia llavors del seu amagatall, i, quan el vent jugava a través dels seus cabells argentats, s'aguera pogut creure que era un cigne que desplegava les ales.<br/><noinclude><references/></noinclude> snf2fpvo44o0h6p9vq8nas9yw2ffwgu 102 21836 184681 114815 2026-07-01T10:34:00Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184681 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}Sovint, quan els pescadors anaven a la pesca a l'encesa sentia que deien bé del princep, i se sentia ditxosa d'aver-li salvat la vida quan anava saccejat i mig mort en mig de les onades, i ·s recordava amb quina joia avia estret el seu cap sobre ·l seu pit, i l'avia cobert de petons. Però ell no sabia res de tot això, i no podia consolar-la.<br/> {{gap}}Com més anava més estimava els omens, i més desitjava poder viure entre ells, el món dels quals li semblava més gran que ·l seu. Ells podien vogar en navilis sobre la mar, assolir les altes montanyes fins als nuvols; llur país, amb els boscos i els camps, s'extenia més enllà dels esguards. Hi avia tantes coses que volia saber, i a les quals les seves germanes no podien respondre! Va anar a trobar la seva avia, que coneixia molt bé ·l món de dalt: el nomenava ''el país del damunt de la mar''.<br/> {{gap}}— Quan els omens no ·s neguen, ¿poden viure eternament? — va preguntar ella. — No moren com nosaltres dins la mar?...<br/> {{gap}}— Sí — va dir la vella: — han de morir, i la llur vida no dura pas tant com la nostra. Podem viure trescents anys; però,<noinclude><references/></noinclude> hp8hgwzhe9wcu1st7x7351mh5f7ofuc 102 21965 184682 114816 2026-07-01T10:35:00Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184682 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>quan la nostra vida s'acaba, som canviades en escuma, i no tenim la nostra tomba entre els que estimem. La nostra ànima no es immortal; es per això que no tenim una segona vida. Som com les algues; tallades, no tornen a créixer més. Els omens, al contrari, tenen una ànima immortal que sobreviu aduc quan el cos es dins la tomba. Ella munta llavors a través els aires, fins a les estrelles lluminoses. Així com muntem a flor d'aigua per esguardar la terra, l'ànima umana se'n vola a les regions que no podem veure.<br/> {{gap}}— Per què no hem rebut una ànima immortal? — va preguntar tristament la sirena. — Donaria volenterosament els meus trescents anys de vida per ser ome durant un dia, i tenir la meva part en el món celestial.<br/> {{gap}}— Es impossible pensar-hi — va dir la vella. — A més, nosaltres som molt més ditxoses que no pas els omens!<br/> {{gap}}— Doncs, auré de morir i canviar-me en escuma! Llavores no sentiré més el cant de les onades? Ja no veuré més les belles flors ni ·l sol vermell?<br/><noinclude><references/></noinclude> eyovfuc62tu0z4cof481k4hdiwgo3an