Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.9 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 8622 184719 100460 2026-07-02T07:08:46Z Aleator 20 html5 184719 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="KRLS" /></noinclude><section begin="títol"/>{{c|{{big|'''LA MINYONETA DEL ROSSELLÓ'''}}}} <section end="títol"/> <section begin="partitura"/>{{Conté partitura|fet}} <score raw="1" vorbis="1"> \version "2.14.2" \header { tagline = "" } \score{ \relative a'{ \key fis \minor \time 2/4 \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f) \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f) \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1 \partial 4 \autoBeamOff a8 b cis4 r8 b \break cis8 fis, a b cis4 r8 b fis4 gis8 a \break b4 r8 gis a8 b cis d a4 gis \break fis4 \breathe a8 b cis4 r8 b cis8 fis, a b \break cis4 r8 b fis4 gis8 a b4 r8 gis \break a8 b cis d a4 gis fis4^\fermata \bar "||" } \addlyrics { U -- na can -- ço -- ne -- ta vos vul can tar jo, d'u -- na mi -- nyo ne ta que_és del Ros -- se -- lló. Ai a mor pri me -- ra, te'n por -- tes la flor, te'n por -- tes la pal -- ma de tot Ros -- se -- lló. } \layout { indent = 15 % ragged-last = ##t line-width = 110 \context { \Score \remove "Bar_number_engraver" } } \midi{} } </score><section end="partitura"/><noinclude></noinclude> g5m6vpbyazacfwwy4kt9844ckn4kgsi 102 21967 184720 114818 2026-07-02T07:40:32Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184720 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}— No — va dir la vella — si es que un ome no t'estimi fins al punt que siguis més, per ell, que pare i mare. Si ·t dóna tots els seus pensaments i tot el seu amor, i que un clergue posi la teva mà dreta dins la seva per unir-vos per sempre més, la seva ànima passarà en tu i obtindras una part de la felicitat reservada als omens. Però això no pot ser; aquesta cosa que trobem tant bonica aquí baix a la mar, la nostra cua de peix, passa per lleig a la terra. Per ser bonic entre els omens, cal tenir dos peus pesants que nomenen cames.<br/> {{gap}}La sirena va sospirar i va mirar tristament la seva cua.<br/> {{gap}}— Vine — va dir la vella. —Anem's-en a divertir. Dancem i saltem durant els trescents anys de la nostra vida. Vertaderament ja n'hi ha prou. Apa, vine! Aquesta nit hi ha un gran ball al castell.<br/> {{gap}}Com de fet, s'avia desplegat una magnificencia de la qual no pot tenir-se la més petita idea a la terra. Els murs i els sostres de la gran sala de dança eren de vidre espès, però transparent. Centenars de muscles gegantins, vermells i verds, estaven<noinclude><references/></noinclude> ref3ja42se806ovap6yioq777i0vv4w 102 21968 184721 114819 2026-07-02T07:42:03Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184721 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>posats a cada costat de la sala, i prop de cada un hi avia una teiera de llum blava. Així aclarien la sala, que semblava ser una mar de llum. Podien veure-s milers de peixos, petits i grossos, nedar contra ·ls murs de vidre. Alguns tenien les escates emporprades, altres d'argent i or. Al mig de la sala, passava una llarga corrent sobre la qual dançaven els abitants i les abitantes de la mar als dolços sons de llurs propris cants. Els omens no tenen tant belles veus. La més encantadora era la de la princesa jove. Tota la cort la va aplaudir. Un instant va sentir-se transportada de joia al pensar que tenia la veu més bonica que pot aver-hi a la terra i a la mar; però ben aviat va somiar amb el món de dalt. No podia oblidar ni ·l jove príncep ni ·l seu dolor de no tenir una ànima immortal. Es per això que va fugir del castell del seu pare; i, mentres hi cantaven i s'hi divertien, va asseure-s, tota desolada, en el seu jardinet. Va sentir, tot de cop, sons que anaven ad ella a través de les aigües.<br/> {{gap}}— De segur que es aquell en qui penso sempre — va dir ella; — aquell que estimo<noinclude><references/></noinclude> lru35659pci3p2c6lw3pmu00a79gny7 102 21969 184722 114821 2026-07-02T07:43:22Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184722 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>més que pare i mare, aquell a qui confio ·l meu destí. Ho vui gosar tot per conseguir-lo i per posseir una ànima immortal. Mentre les meves germanes dancen en el castell del meu pare, aniré a trobar la bruixa de la mar, davant la qual he tremolat d'espant fins avui. Potser ella podrà aconsellar-me i ajudar-me.<br/> {{gap}}Dient això va sortir del jardí i va anar a la caverna brugidosa, al fons de la qual vivia la bruixa. Mai avia pres aquell camí. No y avia allà, ni flors ni algues: no y avia més que sorra fina que s'extenia fins a la caverna on l'aigua feia remolins escumejants com la que passa sota una roda de molí. Va atravessar aquests remolins per arribar on vivia la bruixa. La seva casa era al mig d'una extranya forest. Els arbres i les mates eren polips, meitat animals, meitat plantes; aurieu dit que eren caps que creixien a la terra; però les branques semblaven llargs braços llefiscosos. La princesa va aturar-se espantada davant la casa de la bruixa. El seu cor bategava violentment: amb un xic més auria fugit. Però va pensar en el princep, i en l'ànima<noinclude><references/></noinclude> j1vcukkz1wxdp5n54wz00ur1tig67pe 102 21970 184723 114823 2026-07-02T07:44:47Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184723 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>umana, i li va tornar el coratge. Va nuar els seus llargs cabells sobre la testa per impedir als polips d'agafar-los, va creuar les mans sobre ·l seu pit, i va lliscar tant depressa com pot fer-ho un peix a l'aigua, passant entre ·ls afrosos polips que exteníen vers ella llurs orribles braços. Va veure que cada un d'ells avia pres alguna cosa, i la guardava amb els seus centenars de braços com amb estenalles de ferro. Els omens que avien mort submergits dins la mar semblaven blancs com ossades. Hi avia també calaveres d'animals i aduc el cos d'una sireneta que avia sigut agafada. Això va ser el que més va espantar a la princesa de la mar. Va arribar tot seguit a un indret ple de maresmes, on xiulaven orribles serpents. Hi avia, al mig, una casa, construïda amb ossades d'omens negats. Al davant estava asseguda la bruixa, que donava menjar a un gripau amb la boca, com els omens ho fan amb els canaris.<br/> {{gap}}— Ja sé què vols — va dir la bruixa. — Es una bogeria per la teva part, però la teva voluntat serà feta. El mal serà per a tu, bella princesa! Has de desfer-te de la<noinclude><references/></noinclude> nqdy6u485r7d5gczo7huuvyp5wbwu8u 102 21988 184724 114824 2026-07-02T07:46:20Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184724 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>teva cua de peix, i al seu lloc tindras dos peus com els omens, per a que ·l princep t'estimi i parteixi la seva ànima amb tu. Arribes a temps, justament: la nit passada no auria pogut servir-te abans d'un any. Vaig a preparar-te la beguda. Tu nederas fins a la terra, arribaras a la platja, i la beuras d'una tirada. Tot-om que ·t vegi dirà que ets la més bella noia dels omens. Tindras un caminar alat, més lleuger que ·l de qualsevol dançaire; però a cada un dels teus passos tindras la sensació que camines sobre ·l rostoll punxant i que ·ls teus peus sagnen. Si vols sofrir tot això, jo puc ajudar-te.<br/> {{gap}}— Accepto — va dir la sirena amb una veu tremolosa.<br/> {{gap}}I pensava en el princep i en l'ànima immortal.<br/> {{gap}}— Però pensa-y bé — va dir la bruixa. — Un cop auras pres la forma umana, no podras redevenir sirena: mai més podras tornar a veure tes germanes ni ·l castell del teu pare. I si no guanyes l'amor del princep fins a devenir-li més estimada que pare i mare, i fer unir les vostres dugues<noinclude><references/></noinclude> mqp5lnuwzi82v7xldofbo7ogzyjsrhc 102 21990 184725 114826 2026-07-02T07:47:44Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184725 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>mans per un clergue per què sigueu marit i muller, no obtindras l'ànima immortal. Al matí que seguirà a les noces d'ell, el teu cos se trencarà i tu devindras escuma de la mar.<br/> {{gap}}— Accepto — va repetir la princesa, palida com la mort.<br/> {{gap}}— Però m'has de pagar, — va dir la bruixa — i no demano pas poc. Ets tu qui tens la veu més bella aquí al fons de la mar, i penses que podras servir-ten per enamorar el princep. Però es necessari que me la donis: vui que paguis el meu brevatge amb allò que tens de millor. Jo mateixa ·m veig obligada, per preparar-lo, a donar sang meva: però també serà fort com una espasa de dos tallants.<br/> {{gap}}— Però, si ·m prens la veu, què ·m quedarà? — va preguntar la petita sirena.<br/> {{gap}}— La teva bella presencia, el teu caminar alat, els teus ulls eloqüents — va dir la bruixa. — Amb això n'hi ha prou per seduir un ome. I bé! has perdut el coratge? Treu la teva llengueta, que jo la tallaré! Serà la paga de la beguda.<br/> {{gap}}— Siga — va dir la sireneta.<br/><noinclude><references/></noinclude> pmv5g7gabz9d2oemfwo5mdtvqpp4jg4 102 22035 184726 114827 2026-07-02T07:48:49Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184726 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}I tot seguit la bruixa va agafar la seva cacerola per preparar el brevatge.<br/> {{gap}}— La netedat es una virtut — va dir aixugant la cacerola amb un manyoc de serpents.<br/> {{gap}}Després va estripar-se ·l pit i va deixar córrer la seva sang. Va afegir-hi, alesores, ingredient sobre ingredient. Una fumera espessa va aixecar-se. A la fi el brevatge va estar llest i era alesores clar com l'aigua.<br/> {{gap}}— Veus-el-aquí! — va dir la bruixa.<br/> {{gap}}Després va tallar la llengua de la petita sirena, que desde llavors no va poder parlar ni cantar.<br/> {{gap}}— Si ·ls polips volen agafar-te quan passis per la forest, — va dir la bruixa — arruixa-ls amb algunes gotes d'aquest liquid.<br/> {{gap}}La sirena no va aver de fer-ne ús. Els polips, espantats, reculliren llurs braços quan vegeren el brevatge que brillava, entre les mans de la sirena, com una estrella. Així va atravessar la forest i la caverna sense obstacles.<br/> {{gap}}Podia entreveure ·l castell del seu pare.<noinclude><references/></noinclude> gnhte9y60nz4ia8yr6665a19l3caz0s 102 22036 184727 114829 2026-07-02T07:50:25Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184727 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>Les teieres estaven apagades a la gran sala. Tots dormien profundament. No va gosar despertar-los, sobre tot ara que era muda i que ·ls avia de deixar per sempre; però va semblar-li que ·l seu cor se trencava de dolor. Va lliscar cap al jardí, va collir una flor en el terraplè de cada una de les seves germanes, va enviar cap al castell milers de besos, i va muntar a través l'aigua d'un blau fosc.<br/> {{gap}}El sól encara no s'avia aixecat quan el princep va pujar els seus bells esglaons de marbre. Feia un bonic clar de lluna. La petita sirena va beure ·l brevatge cremant, i va semblar-li que una espasa de doble tallant penetrava en la seva tendre carn. Va perdre ·l coneixement, i va quedar-se allà. Quan el sól il·luminava les ones, va despertar-se i va sentir un dolor cruent. Però davant d'ella y avia ·l jove princep; fixava en ella ·ls seus ulls negres. Llavores va adonar-se que la seva cua de peix avia desaparegut, i en el seu lloc tenia unes boniques cames blanques com no més una noia jove pot tenir-les. Però, al veure-s tota nua, va envoltar-se amb els seus llargs cabells com<noinclude><references/></noinclude> rkfie4wduki7qg4pvkc7fx5a2yg96hs 102 22037 184728 114832 2026-07-02T07:51:27Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184728 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>amb un mantell. El princep va preguntar-li qui era, i com avia anat allí. Ella va esguardar-lo amicalment, però molt tristament, amb els seus ulls d'un blau fosc, i no va poder dir-li cap paraula. El princep va agafar-la per la mà i la va conduir al seu castell. A cada pas que feia, com la bruixa li avia predit, li semblava caminar sobre agulles punxantes i sobre rostoll picant; però va aguantar el dolor sense queixar-se. Caminava prop d'ell lleugera com una bombolla de sabó, i ell, com els altres, va admirar el seu alat caminar.<br/> {{gap}}Va ser vestida amb vestits de seda i de mussolina. Era la més bonica del castell, però no podia ni parlar ni cantar. Ermoses esclaves vestides de seda i or varen venir a cantar davant del princep i dels seus reials pares. Cantaven totes l'una millor que l'altra i el princep donava ·l senyal de l'aplaudiment, picant de mans. La petita sirena estava tota afligida; sabia que ella cantava molt millor encara, i pensava:<br/> {{gap}}— Ah! si sabés que he donat per sempre més la meva veu per estar aquí, aprop d'ell!<br/><noinclude><references/></noinclude> 43me3xt67be003qi3v7rewmkphw0m0o 102 22050 184729 114834 2026-07-02T07:52:46Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184729 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}Després d'això varen dançar les esclaves al sò de la musica més deliciosa. Llavors la sirena va aixecar els seus ermosos braços blancs, va dreçar-se sobre la punta d'un peu, i, fregant el sòl, va posar-se a dançar tant joliuament, que no avien mai vist res semblant. A cada moviment la seva bellesa ·s feia més valer i els seus ulls parlaven al cor més que ·l cant de les esclaves.<br/> {{gap}}Tot-om estava encantat, sobre tot el princep, que la nomenava ''la seva noia trobada''. Però anava dançant encara que cada vegada que tocava la terra li semblava caminar sobre rostoll. El princep li va dir que ·s quedaria amb ell, i va obtenir el permís de dormir davant de la seva porta sobre un coixí de vellut. Va fer-li fer vestits d'ome, per a que pogués acompanyar-lo a cavall. Així varen passejar-se a través de les forestes oloroses on les verdes branques els acariciaven l'espatlla, mentre ·ls ocells cantaven en el fullatge. Va pujar amb el princep les altes montanyes; i quan els seus peus eren tant sagnosos que ·ls altres se n'adonaven, somreia i continuava muntant amb el princep fins que veien els nuvols<noinclude><references/></noinclude> ogjjmzpp9y44unvfxnx7ciruikb3hqz 102 22059 184730 114836 2026-07-02T08:12:36Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184730 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>sota seu com un vol d'aucells que se'n van cap als països calids.<br/> {{gap}}En el castell del princep, quan tots els altres dormien, ella ·s posava sobre les llargues escales de marbre, vora la mar, i refrescava ·ls seus peus bullents a l'aigua freda. Això li feia bé, i li duia ·l record dels seus, allà, en les pregoneses. Una nit, tot de cop, les seves germanes varen aparèixer a flor d'aigua tenint-se pels braços. Cantaven dolcissimes cançons tot nedant. La petita sirena ·ls va fer un senyal. La varen conèixer, i li varen contar quant desolades avien estat de la seva partença. Desde llavores varen tornar-hi cada nit, i fins una vegada va veure la seva vella avia, que desde molts anys no havia muntat a flor d'aigua; va veure també ·l Rei de les Mars, amb la seva corona d'or sobre la testa. Tots dos varen extendre les mans vers ella, però no varen gosar acostar-se tant a la terra com les seves germanes.<br/> {{gap}}Cada dia la jove fada estimava més el princep, i ell la volia com se vol una noia bona i dolça; però no pensava pas a prendre-la per reina, i era necessari que fos la seva<noinclude><references/></noinclude> izhmrubv9vl1s1ok3j2m006240hibt5 102 22067 184731 114838 2026-07-02T08:13:57Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184731 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>esposa per guanyar una ànima immortal, sense la cual cosa devindria escuma de la mar el dia que ·l rei se casaria.<br/> {{gap}}— No m'estimes més que totes les altres? — semblaven dir els ulls de la petita sirena, quan ell l'estrenyia en els seus braços i la besava sobre ·l front.<br/> {{gap}}— Sí — deia ·l princep: — ets la que jo prefereixo, perquè tens un cor excel·lent. Ets la meva amiga millor i t'assembles a una noia que vaig veure un dia, i que certament no tornaré a veure més. Jo anava en un navili que va enfonsar-se. Les onades varen dur-me a la platja prop d'un temple on nombroses noies estan donades al servei de Déu. La més jove va trobar-me a la platja i va salvar-me de la mort. No més l'he vista una vegada, però es la sola que jo puc estimar. Tu t'hi assembles i tu fas reneixer per mi la seva imatge. Està donada al servei del temple, però t'ha enviat a mi com un missatge d'amistat. No ·ns veurem mai més.<br/> {{gap}}— Ah! no sab que soc jo qui li va salvar la vida! — pensava la petita sirena. — Jo l'he portat a travers les onades fins al bosc on hi ha ·l temple. Vaig esperar, darrera<noinclude><references/></noinclude> q64so6t3vih9ueef0r7gssvja2fmafq 102 22092 184733 114839 2026-07-02T10:44:06Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184733 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>una roca, que algú ·l trobés, i vaig veure venir la noia que estima més que a mi!<br/> {{gap}}Va sospirar profondament, car no podia plorar.<br/> {{gap}}— Aquesta noia està donada al temple: ell ho ha dit — va pensar tot seguit la petita sirena. — No ·n sortirà mai més i així no ·s trobaran. Però jo estic a casa d'ell i el veig cada dia. Vui servir-lo, estimar-lo, consagrar-li la meva vida.<br/> {{gap}}No obstant, se va parlar del casament del princep; deien que anava a esposar l'ermosa filla del rei veí. Es per això que varen preparar un superb navili.<br/> {{gap}}— Diuen que ·l princep vol visitar el país del rei veí, — deia el poble, — però no més vol veure la seva filla. S'emporta amb ell un nombrós seguici.<br/> {{gap}}La sirena removia ·l cap tot sovint: coneixia més que ningú les intencions del princep.<br/> {{gap}}— Sí, es per veure la princesa, que me ·n vaig — li avia dit: — però es perquè ·ls meus pares m'hi obliguen. Però no ·m forçaran a dur-la aquí com esposa. Sé per endavant que no puc estimar-la. Certament<noinclude><references/></noinclude> 2p6ko7p1z7siux7okex5orig054a6r7 102 22099 184734 114841 2026-07-02T10:45:18Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184734 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>no s'assembla a la noia del temple. Si agués de prendre esposa, series tu, estimada noia trobada; tu, que ets l'imatge d'ella; tu, la d'ulls que parlen en lloc dels llavis! <br/> {{gap}}Dient aquestes paraules, li va besar la boca vermella, va jugar amb els seus llargs cabells, i va estrènyer el seu cap contra ·l propri cos. Al vespre, la pobra petita sirena, va somiar una felicitat umana i una ànima immortal.<br/> {{gap}}— No tens pas por de la mar, petita muda? — va preguntar-li ell quan va estar a punt el navili que avia d'emportar-sel.<br/> {{gap}}Amb això va parlar-li de les tempestes, dels meravellosos peixos de la mar. Ella somreia escoltant-lo; sabia millor que cap ome què passava en les profunditats.<br/> {{gap}}Una nit de lluna, quan totom dormia, tret el pilot, va decantar-se sobre ·l pont i va mirar a través de l'aigua transparenta. Va creure-s mirar el castell del seu pare. La vella avia era allà, esguardant la quilla del navili a través de les onades furientes. Tot de cop les germanes van aparèixer a flor d'aigua, i, mirant-la tristament, varen extendre les mans vers {{Corr|ellla|ella}}. Va {{pt|fer-|fer-los}}<noinclude><references/></noinclude> cz51sa0fb4ekk8b885kdjfuutw3elje 102 22100 184735 114842 2026-07-02T10:46:39Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184735 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{pt|los|}} un senyal amb les mans i va voler explicar-los que era ditxosa; però al moment el gat-de-mar va aparèixer, i les germanes varen submergir-se sota l'aigua. El jove va creure que no era altra cosa que l'escuma de les onades. L'endemà al matí, el navili arribava al port de la gran ciutat del país veí. Totes les campanes tocaven; els soldats feien la parada, amb les banderes desplegades i les baionetes al canó del fusell. Cada dia va aver-hi noves festes. Els balls i les reunions se succeïen, però la princesa encara no y era. Deien que era lluny, en un temple on s'instruïa de totes les reials virtuts. A la fi va arribar. La sirena estava tota encuriosida de veure la beutat tant celebrada. Va aver de reconeixe-u: mai avia vist persona tant amable. Tenia la pell tendra i fina, i darrera les celles, llargues i negres, els ulls d'un blau fosc que resplendien.<br/> {{gap}}— Eres tu! — va cridar el princep. — Eres tu que ·m vas salvar quan estava desmaiat sobre la platja? I va estrènyer la seva estimada en els seus braços.<br/> {{gap}}— Que soc ditxós! — va dir a la sirena; — La més gran felicitat que podia somiar<noinclude><references/></noinclude> k0i9xk5dr8cc6ji1hklufm2krokyp1c 102 22101 184736 114844 2026-07-02T10:47:57Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184736 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>m'ha sigut concedida. Tu te n'alegraras amb mi, tu, la millor de les meves amigues!<br/> {{gap}}La princesa de la mar va besar la mà del princep, però va sentir rompre-s el seu cor. El dia del casament seria morta i canviada en escuma de la mar.<br/> {{gap}}Totes les campanes varen repicar joiosament. Els eralts passaven pels carrers publicant el casament. Sobre tots els altars cremaven olis olorosos en precioses llanties d'argent. Els clergues feien balancejar els encencers. Els dos nuvis, amb les mans agafades, varen rebre la benedicció del bisbe. La petita sirena, vestida de seda i or, portava la cua de la princesa. Però no sentia la musica magnifica, ni va veure res de la cerimonia santa. Pensava en la seva nit de mort i en tot allò que perdia en el món.<br/> {{gap}}La nit mateixa els dos esposos varen anar a bord del navili. Els canons tiraven; les banderes flotaven. Al mig del bastiment estava posada la tenda reial ornada d'or i de porpra. Era allà que ·ls dos esposos avien de passar la nit silenciosa.<br/> {{gap}}El vent va inflar les veles, i el navili va lliscar sobre la mar transparenta.<br/><noinclude><references/></noinclude> jp07v2glqc77lf5eada2ono7qrhuayy 102 22102 184737 114846 2026-07-02T11:45:11Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184737 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}Quan va ser fosc, varen encendre teieres, i els mariners varen dançar gaiament sobre el pont. La petita sirena va recordar-se de la primera volta que avia muntat a flor d'aigua, i en la qual avia vist una festa magnifica i joiosa com aquesta. Va tenir el coratge de dançar. Lleugera com una oreneta, va fer-se admirar de tots; mai avia dançat tant bé. Li semblava posar els peus sobre rostoll picant, però no ·u sentia: un altre dolor més cruent estrenyia el seu cor. Sabia que era la darrera nit que veia aquell per qui avia deixat els seus pares i el seu palau, donat l'ermosa veu, i cada dia soportat torments infinits sense que ningú n'agués agut esment. Era la darrera nit que respirava ·l mateix aire que ell, que veia la mar profunda i el cel atapaït d'estrelles.<br/> {{gap}}Una nit profunda i eterna, sense conciencia i sense somni l'esperava, ja que no tenia ànima immortal i no podia obtenir-ne una.<br/> {{gap}}Tot va ser festa en el vaixell fins a mitja nit. La pobra sireneta reia i dançava amb la mort dintre l'ànima. El princep abraçava la seva ermosa esposa; ella jugava amb els seus cabells negres; i, fent bracet varen<noinclude><references/></noinclude> 2k1u6g3rg3c7f34rfso42mpcbsbv4we 102 22103 184738 114847 2026-07-02T11:46:29Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184738 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>anar a prendre ·l llur repòs a la tenda. Tot va ser quietut en el navili: tant sols el pilot estava al timó. <br/> {{gap}}La petita sirena passava ·l seu braç entorn dels cordatges i esguardava cap a orient les lluissors de l'alba. Sabia que ·l primer raig del sól li donaria la mort.<br/> {{gap}}Tot de cop va veure les seves germanes sorgir de l'aigua. Tenien l'aire tant trist com ella; els llurs cabells llargs ja no flotaven al vent; avien sigut tallats.<br/> {{gap}}— Els avem donat a la bruixa per salvar-te de la mort avui. Ens ha donat un punyal: vet-el-aquí. Mira que es afilat! Abans que ·l sól s'aixequi has d'enfonsar-lo en el cor del princep, aixís que la seva sang correrà sobre ·ls teus peus, se canviaran en cua de peix. Devindras sirena, saltaras a la mar, i podràs viure-y, els trescents anys, fins al dia que seras canviada en escuma. Però vés depressa! ell o tu heu de morir abans que ·l sól s'aixequi. La nostra avia té tanta pena per culpa teva, que ·ls seus cabells grisos han caigut, com els nostres, sota les estisores de la bruixa. Mata ·l princep i vine! Però vés depressa. Veus aquesta<noinclude><references/></noinclude> gxppy3g1olfxjfcbdxzi6mg9bziabps 102 22104 184739 114851 2026-07-02T11:47:54Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184739 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>ratlla vermella en l'oritzó? Dintre pocs minuts el sól s'aixecarà i tu moriras.<br/> {{gap}}Varen sospirar profondament i varen submergir-se dins la mar.<br/> {{gap}}La sirena va apartar la cortina de porpra de la tenda i va veure la jove esposa que dormia sobre ·l pit del seu espòs. Va abaixar-se i va besar el seu ermós front; va mirar el cel on les lluissors de l'alba s'emporpraven cada vegada més; va mirar el punyal, que tenia a la mà; després va enviar les seves mirades al princep, que en el somni deia ·l nom de la seva esposa.<br/> {{gap}}Sí! Ella sola ocupava ·l seu pensament!<br/> {{gap}}El punyal tremolava a la mà de la petita sirena. De sobte ·l va llançar a la mar.<br/> {{gap}}Se varen veure tremolar gotes de sang d'un roig fosc.<br/> {{gap}}Una darrera vegada va mirar el princep; després va deixar-se caure dintre l'aigua, i va sentir el seu cos desfer-se en escuma.<br/> {{gap}}Al mateix instant el sól floria sobre la mar.<br/> {{gap}}Els seus raigs dolços i calids, varen caure sobre l'escuma morta i freda, i la sirena no<noinclude><references/></noinclude> d6vi96iwheihgxths1kyakrdovyl0l0 102 22105 184740 114852 2026-07-02T11:48:57Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184740 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>va sentir la mort. Va veure ·l sól clar.<br/> {{gap}}Al damunt d'ella planaven centenars de sers transparents, a través dels quals ella va veure les veles blanques del navili i els brillants nuvols rojos.<br/> {{gap}}El parlar d'aquests sers era melodiós, però tant eteri que cap ome no ·l pot sentir, així com cap esguard terrenal els pot veure. Sense ales, se sostenien pel sol efecte de llur lleugeresa. La petita sirena va veure que ella tenia una forma semblant a la llur i que sorgia de més a més de l'escuma de la mar.<br/> {{gap}}— On soc? — va demanar amb una veu semblant a la dels sers aeris, tant eteria que cap veu umana no podia ser-li comparada.<br/> {{gap}}— Entre les filles del aire — varen dir les altres. — Les sirenes no tenen ànima immortal, i no poden obtenir-ne una si no guanyen l'amor d'un ome. Llur existencia eternal depèn d'un altre. Nosaltres, filles de l'aire, no tenim ànima immortal; però amb bones accions podem obtenir-ne una. Volem cap els països calids, on viu la pesta; hi anem a socórrer els omens. Espargim en l'atmosfera ·l perfum de les flors i els {{pt|gua-|guarim}}<noinclude><references/></noinclude> 4jjm3yxalow2n4q03vi9nby7p6mbhhk 102 22106 184741 114854 2026-07-02T11:50:02Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184741 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{pt|rim|}}. Quan durant trescents anys hem fet tot el bé que està en el nostre poder, obtenim una ànima immortal, i podem disfrutar de la felicitat eterna de l'ome.<br/> {{gap}}— I jo?<br/> {{gap}}— Tu, pobra petita sirena, has sofert tant i has fet tant de bé, que t'has tornat filla de l'aire, i ara pots, fent bones accions durant trescents anys, obtenir una ànima immortal.<br/> {{gap}}La petita sirena va aixecar vers Déu les mans transparentes, i per primera vegada ·ls seus ulls s'ompliren de llàgrimes.<br/> {{gap}}Sobre ·l navili, el brugit i l'animació varen començar. Va veure ·l princep i l'ermosa princesa que la cercaven; inquiets miraven l'aigua escumejanta com si sabessin que s'avia llançat a les onades. Invisible la sirena va besar el front de la princesa, va somriure al princep, i va volar amb les altres filles de l'aire sobre un nuvol roig que passava pel cel.<br/> {{gap}}— Dintre trescents anys planareu així en el reialme de Déu!<br/> {{gap}}— Podem ser-hi abans — va dir una de les filles de l'aire.<br/><noinclude><references/></noinclude> nhebsehemq0j2oh9wmtc900ud8e39f4 102 22107 184742 114855 2026-07-02T11:50:47Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184742 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}— I com? — va preguntar la sirena.<br/> {{gap}}— Llisquem invisibles en les cases dels omens, on hi ha nens i cada vegada que ·n trobem un de gentil que es l'alegria dels seus pares i mereix el llur amor, Déu escursa ·l nostre temps de prova. El nen no sab que volem en la cambra, i quan podem somriure de plaer a l'estimat menut, un any ens es perdonat dels trescents. Però cada vegada que trobem un nen poc onest i dolent, hem de vessar llagrimes de tristesa i el nostre temps de prova es allargat d'un dia.<noinclude><references/></noinclude> hkcdup6mta0i4khlf2diwtz8jrqv560 102 52085 184701 181389 2026-07-01T12:53:03Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184701 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''SA FIA DES CARBONERET'''</big></big><ref><small>La'm conta la matexa criada de ca-nostra, n'Antonina ''Cordera''.</small></ref>}} </br> <big>A</big>xò era un carboner que tenía un fiy, una fia casada y dues fadrines.</br> Un día el Rey, cassant cassant, passa per devant sa barraca des carboner, y troba sa seua fia derrera, una fadrineta de setze anys, lo mes galanxona, qu’havía nom Catalineta.</br> El Rey, com la va veure, va romandre embadalit, y li digué.</br> —Alabat sía Deu: —Pera sempre, senyor Rey.</br> —¿Quina la fas?</br> —''Cuyn demunt devall son''.</br> —''¡Demunt devall son!'' s’esclamá’l Rey, y repará una sarria que feya embelum.</br> —¿Que hi ha dins aquella sarria? demaná.</br> —''Xarrim baix'', digué na Catalineta.</br><noinclude><references/></noinclude> 58fvgi8ojf60lxywm8skom2wli1iy1o 102 52086 184702 181390 2026-07-01T12:54:35Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184702 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—''¡Xarrim baix!'' s’esclama’l Rey, sense que li ocorregués que poría esser alló; y va dir.</br> —¿Ahont es ton pare?</br> —''A treure gent de ca-seua.''</br> —¿Y ta mare?</br> —''A plorar es pler de l’any passat.''</br> —¿Y es teu germá?</br> —A ''cassar. Dexa sa cassa qu’ha agafada, y du sa que no ha poguda agafar.''</br> El Rey quedá tot confús ab aquesta partida de coses que aquella pitxorina li havia enflocades.</br> —Dirás á ton pare que venga es vespre à veurem, li digué, y s’en aná.</br> Es vespre es carboner se presenta á ca’l Rey.</br> —Bona nit tenga, senyor Rey. ¿Está bonet? ¿Que vol de mi?</br> —Bo estich, gracies á Deu, diu el Rey. He passat avuy per sa teua barraca, y tens una fia mes viva qu’una centella. Li he fetes un parey de preguntes, y m’ha respost d’una manera que m’ha dexat confús. M’ha dit que cuynava ''demunt devall son''.</br> —Tenía rahó, diu es carboner. Eran ciurons, que, quant s’olla bull, pujan y devallan, y un cop son demunt y un cop devall.</br> —¡El diantre es aquesta atlota! diu el Rey. Y m’ha dit també que dins una sarria hi havia ''xarrim baix.''</br> —Es ver: hi havia s’altre fia despuyada, perque totes dues no mes tenen un vestit; el duen un dia per hom; y sa qui no’l du, está dins se sarria; y en venir ningu estern, ''xerra baix'', perque no se temin d’ella.</br><noinclude><references/></noinclude> 62ir9iln5xip3orpvdafhfnc9rgk0n1 102 52087 184703 181391 2026-07-01T12:56:21Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184703 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡El diantre es aquesta atlota! diu el Rey. Y m’ha dit llavò que tu eres ''á treure gent de ca-seua.''</br> —Es ver, era á treure rabassons.</br> —¡Si qu’endevinava ydò! Y llevò m’ha dit que sa mare era ''á plorar es pler de l’any passat''.</br> —Y massa que hi era. Entany casárem una fia, y despuysahir se morí la pobreta, al cel sia ella y tots los morts; y sa dona hi era, ja’u veu, per donar cap. Y ella y noltros plorávam y ploram es pler que l’any passat tenguéren des casament.</br> Y es carboneret va rompre en plors.</br> —No plores, digué’l Rey. Deu ho ha fet, y ell sab que fa, y no pot errar. Una altra cosa m’ha dita aquella polisseta, y es sa que m’ha dexat mes confús. M’ha dit qu’es seu germà era á ''cassar; y desava sa cassa que havia agafada, y duya sa que no havia poguda agafar...'' ¡A veure qui’u entén á n’axò!</br> —Jo le hi diré: era á esplugarse: dexava morts es poys que agafava, y duya demunt el cos tots es qu’no havia poguts agafar.</br> —¡El diantre es aquesta atlota! digué el Rey tot admirat. Mira, si no la puch confondre, m’he de casar ab ella.</br> Y ¿que fa ell? Agafa tres ous, los trenca dins un plat, los rebat una bona estona, y diu á n’es carboneret.</br> —Jas; du aquests ous à sa teua fia. Que los pos, y tendrem aviram en casarmos.</br> —¡Pobre fieta meua! ¿com n’ha de sortir d’<noinclude><references/></noinclude> k85s5md2u19s8lg0kbuoxu9k9tmeb3e 102 52088 184704 181392 2026-07-01T15:49:06Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184704 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>aquesta? deya es carboneret quant s’en tornava á sa barraca.</br> Hi arriba, conta es pas á sa fia, y ella s’esclama.</br> —¿D’axò estau embarassat? Esperau, veureu.</br> Agafa unes quantes grapades de civada, la mol ben molta, y li diu:</br> —Jau aquesta farina. Duysla á n’el Rey. Que la sembr‘ y tendrem civada per dar á s’aviram en casarmos.</br> Es carboneret s’en hi va, va fer sa comanda de na Catalina, y el Rey va quedar sense paraula.</br> Després de pensarhi molt, pren un tros de roba, el fa bocins menuts menuts, com una ungla.</br> —Jas, li digué. Dulos á sa teua fia; que fassa es menuday per quant mos casem, y tenguem cap infant.</br> —¡Pobre fia meua! com n’ha de sortir d’aquesta! deya es carboneret tot enfadat, quant s’en tornava á sa barraca.</br> Hi arriba, dona á na Catalineta sa comanda del Rey, y ella s’esclama:</br> —¿Axò es tot?</br> Agafa un parey d’ensenays, los esmenuca tot lo que pot, los dona á son pare, y li diu.</br> —Jau, duylos á n’el Rey, y que’n fasse’s bres per un si acas.</br> Ell ja es partit cap á ca’l Rey, li dona sa comanda de na Catalina, y el Rey ¡que havia de sebre respondre! Se posa pensa qui pensa, per<noinclude><references/></noinclude> 5v8d1uc5pr96kfzgf4q78v4eml62pp2 102 52089 184705 181393 2026-07-01T15:50:30Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184705 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>veure com l’apuraria; y á la fi, pren un paner, y diu.</br> —Jas, du’l á sa teua fia, y que l’umple de riayes.</br> —¡Pobre fia meua! ¡aquesta vagada no’n surt! deya es carboneret, tornantsen á sa barraca. Y ab so cap dins es paner se posava á fer ¡ja ja ja! riu qui riu ab unes riayes lo mes forsadas; y ¡que havia d’omplir es paner! ¡Tant com es moix!</br> Tot d’una qu’arriba y na Catalineta el sent, li diu:</br> —¿D’axò estau embarassat? Anau á agafar tres dotsenes d’aucellons. Los posau dins aquest paner, tapau demunt ab un padás, vos n’anau á ca’l Rey, esperau que estiga en taula; li entregau es paner de part meua, y que’l destap.</br> Es carboneret eu va fer axí. Justament el Rey tenía una bona partida de convidats. Fa destapar es paner, surt aquell esbart d’aucellons, y uns se tiran per dalt ses gerretes de s’aygo y es garrafs de vi, altres voletetjant, feren plats y tassons; altres pegan per demunt es cap y ses espatles des convidats; altres los fregan ab ses ales front, galtes y oreyes, y hi hagué qualque nas afavorit que s’en va dur mes d’un quern de fitorades; y vengan esquitxos, y raigs, y roys, taques, y crits, y renou; y tothom no pogué estar que no esclafís de riure, y cuydaren á fer uy de riayes.</br> El Rey, apurat de tot, veent que sempre quedava devall, á forsa de sucar els ays, s’en va<noinclude><references/></noinclude> naownkzbch89no2xdu1xm1fw7l5r097 102 52090 184706 181394 2026-07-01T15:52:35Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184706 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>treure una que se creya que havia de capturar sa carbonereta.</br> —No res, va dir á son pare. Digali que venga, ni vestida ni sensa vestir, ni p’es cami ni fora camí, ni cualcant ni á peu.</br> —¡Pobre fia meua! ¡Aquesta vegada no’n surts! Deya’s carboneret, tot enfadat, tornantsen á sa barraca.</br> Quant hi va esser, y na Catalinėta el sentí, li diu.</br> —¿D’axò estąu embarassat? Anau à ''ses Planes'',<ref><small>Possessió de Sant Llorens ''des cardessar''.</small></ref> menau un boch muntanyench, ben seuvatje.</br> Son pare hi va, compra es boch, y le hi mena. Ella se desmuda, s’embolica un filachs, se posa demunt s’''animal''; y ja és partida cap à ca’l Rey. Es boch, ja’u crech, feya bots y escaravits, y tot eran fues y ’xecalines. Assetsuaxí servava camí, assetsuaxí no’n servava; la tomava; ella s’hi tornava posar demunt; y la tornava tomar, y ella s’hi tornava posar.</br> De manera que n’hi anava vestida ni sensa vestir, ni p’es camí ni fora camí, ni cualcant ni á peu.</br> El Rey, com la va veure, digué:</br> —Paraula de Rey no pot mentir. No t’he poguda confondre; mos hem de casar.</br> —Ell que’u véssem, va dir ella.</br> —Aviat ho veurem, si Deu ho vol. Però va ab uns pactes.</br> —¿Quins pactes son aquests?</br><noinclude><references/></noinclude> fl78dan911irbdrq29lmbd5f8srq4li 102 52091 184707 181395 2026-07-01T15:54:36Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184707 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Que no pots donar conseys á ningú. Si’n donas cap, t’en haurás de tornar á sa barraca de ton pare.</br> —¿Y no m’en he de poder dur res?</br> —Vaja, per que no’t pugues quixar, t’en podrás dur una joya.</br> —¿Una no mes? ¿grossa ó petita?</br> —No res; sa que tu voldrás, y no’n parlem pus.</br> Ella hi pensá una estoneta, y s’esclama:</br> —Feta está sa barrina.</br> Se casaren; el Rey tirá sa casa per sa finestre; hi hagué un ast y olla de lo mes alt de punt, y es sarau que’s va fer no’u poden dir persones nades.</br> Des cap de una mesada, aná á romandre á ca’l Rey un mahonês ab una ego.</br> —¿Ahont pos aquesta bistieta? digué.</br> —Dins s’estable, li varen respondre.</br> Hi guayta, y hi veu un cavall.</br> —¿Que l’he de posar devora es cavall?</br> —Posaula hi, li varen dir.</br> Y la hi posá.</br> Lo en demá matí s’ego va haver feta una pollina.</br> El Rey la volía, perque deya que, essent nada dins s’estable ahont no hi havia altre bistia seua mes qu’es cavall, per forsa l’havia d’haver feta es cavall.</br> —Però si hi havia s‘ego des mahonês! li deyan.</br> —No m’empatx de raons, deya ell. No m’heu de dir voltros ahont es el Carme y el Sant Espe<noinclude><references/></noinclude> hfbbth1c16a5kriqo00yeae0itnm79x 102 52092 184708 181396 2026-07-01T15:55:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184708 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>rit. Jo no tenía altre bistia dins s’estable; ¿es nada una pollina? Ydó es des cavall.</br> Es criats, com el veren tan encabotat, el dexaren anar.</br> Es mabonês aná també ben alertă á ferli cuantre.</br> La Reyna ho va sebre, y li mostra una bassa seca que hi havia allá aprop, y li diu:</br> —Anauhi ab una canyeta y una ginya, y feys com que pescar. El Rey, en anarsen á sa cassada, en passará, y vos dirá: ¿Qué feys? Y heu de dir: Pesch. ¿Que pescau? dirá ell. Sardines, heu de dir vos. ¿Quin possible es, dirá ell, sens aygo á sa bassa pescarhi sardines? Y vos heu de dir: Tant possible es, sense haverhi aygo, agafarhí sardines, com qu’un cavall fassa pollines.</br> Es mahonês seguí es consey de la Reyna.</br> Passá el Rey per devora sa bassa, el veu ab sa canyeta y sa ginya lo mateix d’un pescador qu’espera una gran pexetada, y li diu:</br> —¿Y ara que fas?</br> —Pesch.</br> —¿Que pescas?</br> —Sardines.</br> —¡De tros de banch! ¡No hi ha una gota d’aygo dins sa bassa, y hi vols agafar sardines! ¿quin possible es que n’agafes cap?</br> —Tant possible es, digué es mahonês, sensa haverhi aygo agafarhi sardines, com qu’un cavall fassa pollines.</br> El Rey va quedá tayat devant aquesta sortida y per desferse d’aquells trumfos, digué:</br><noinclude><references/></noinclude> 7h2wqt8k2luiveihe93qr7c0lptmugf 102 52093 184709 181397 2026-07-01T15:57:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184709 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Anau à ca-meua, y menauvosne s’ego y sa pollina, y espitxauvos mes que de pressa cap a ca-vostra.</br> Es mahonês ho va fer axi, y el Rey pensá entre si mateix:</br> —Ja es la Reyna que li ha aconseyat que’m fes aquesta.</br> Gira en redó cap á ca-seua, y li diu:</br> —Ets tu. Ningú pot esser mes que tu.</br> —¿Y ara?</br> —Suara. Has donat un consey á n’es mahonês: no’u pots negar.</br> —Le hi he donat per que tu no fesses s’injustícia de prendreli sa pollina.</br> —No m’empatx de raons. L’has donat, y no’l podías donar. ¿Sabs quins son es pactes que’t vaig posar quant mos casárem?</br> —Si.</br> —Idó, t’en pots anar en voler.</br> —¿Que no podem dinar abans?</br> —No res ydò; dinarem, y llavò t’en anirás.</br> Dinaren, y sa traydora li dona dormissons.</br> Quant el tengué ben adormit, fa enganxar es cotxo, le hi posa dedins, y dona orde de partir cap á sa barraca de son pare.</br> Al punt hi foren; y feu posar el Rey demunt es caramull de sa carbonissa.</br> Ses taranyines de sa canyissada li pegavan per sa cara.</br> El Rey se despert, y quant se va veure allá devall, se creya somiar.</br><noinclude><references/></noinclude> 9i75soxh6nv070rr8azp53yltx3ruwy 102 52094 184710 181398 2026-07-01T15:58:48Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184710 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¿Ahont me trob? digué. ¿Que somiy o estich despert?</br> —No somias no, digué na Catalineta. Ets á ca-mon pare. Es pactes eran que, si m’en havía d’anar de tu, m’en podría dur sa joya que volgués. Y be he mirat, cap joya he vista dins ca-teua com tu; cap n’he vista que m’agradás tant. Per axò t’en he duyt.</br> Quant el Rey la sentí, digué.</br> -Lo qu’es estat, siga estat: tornemmosne á ca-meua, y dona tots es conseys que vuyes, mentres sian bons.</br> Ho feren axí, y visqueren ab molta pau y concordia una mala fi d’anys; y encara son vius, si no son morts.</br> ''Santa Sirga, Setembre de 1889.'' _________________________________________<noinclude><references/></noinclude> 9ytar96sydgerqn8lgx7brrjcg45xn2 102 52134 184711 181322 2026-07-01T16:24:40Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184711 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Lo endemá á trench d’auba s’ermitá crida en Bernadet, passaren un enfilay ben llarch de parenostros, y berenaren. S’ermitá surt defora, pega ciulo y altre ciulo; y ciulava tant fort, que tot allò resplandia.</br> Comensen á comparéxer aucells y mes aucells, grossos, petits, mitjansers y de totes cuantes classes vos pogueu imaginar. Al punt hi foren tots, y paraven mes de trecentes corterades; y tot lo que sa vista poría destriar, tot eran caps, capots, caparrots, Capeis, caparrins, caparrineus, caparrinoys y caparrinoyets, y tots ben vius y uys espolsats.</br> S’ermitá, ab tota cuanta veu pogué treure, va dir:</br> —¿N’hi ha cap de voltros que sapia ahont cau ''es Castell d’irás y no tornarás?'' Tots deyen que no’u sabían, fins qu’una áliga, sa mes grossa y mes veya, que ja tenia’s cap y es coll tot pelat, obri boca y diu:</br> —Jo’u sé.</br> En Bernadet tot d’una s’hi acosta.</br> —¿Com ho he de fer per anarhi?</br> —Jo t’hi duré, si me vols creure.</br> —Estich à ton manar.</br> —¿Veus aquell bou? diu s’áliga, mostrantnhi un que pasturava per allá devora. Veshi, escorxel, fesne quatre corters, los dus, los me poses demunt y tu també, y partirem.</br> En Bernadet s’en va á n’es bou, el mata, l’escorxa, en fa quatre corters, los se carrega, tor<noinclude><references/></noinclude> o8jnabqe9jnq3dwtcpqle579yoy5s1e 102 52135 184712 181323 2026-07-01T20:44:37Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184712 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>na á s’áliga, y s’hi axanca demunt. S’aucellot axampla ses ales, pega briuada, s’alsa lo mateix d’un còdol qu’un barrobí, quant esclata, fa botir al ayre; y águila y Bernadet per amunt s’ha dit, y per amunt, y per amunt. Ses muntanyes s’aplanavan, ses valls y comallars s’omplían, la mar ja no mes era una taca blavenca; ja no’s destriava res que’s bategás, ni fes gens de renou ni mica de remor ni mudansa; y ells sempre per amunt, y de d’allá, vola qui vola per s’endret de sa taca blavenca.</br> Passan tres dies y s’áliga diu:</br> —Bernadet, dam un corter, que ses ales s’acopan.</br> Le hi dona, recobra ses forses, y torna volar tan aviat com primer, y de d’allá.</br> Passan tres dies mes, y diu altra vegada.</br> —Bernadet, dam un corter, que ses ales s’acopan.</br> Le hi dona, recobra ses forses, y torna volar tan aviat com primer, y de d’allá.</br> Passan tres dies mes, y diu altra vegada.</br> —Bernadet, dam un corter, que ses ales s’acopan.</br> Le hi dona, recobra ses forses, y torna volar tan aviat com primer, y de d’allá.</br> Passan tres dies mes, y diu altra vegada.</br> —Bernadet, dam un corter, que ses ales s’acopan.</br> Le hi dona, recobra ses forses, y torna volar tan aviat com primer, y de d’allá.</br> Passen tres dies mes, y diu altra vegada.</br><noinclude><references/></noinclude> h5zws0o4wmcr9zuk1lhqpxmmwxsenjs 102 52136 184713 181324 2026-07-01T20:46:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184713 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Bernadet, dam un corter, que ses ales s’acopan.</br> —Cuatre n’hi havía, cuatre te’n he dats, diu s’atlot, tot rabent. No res, jas un bras; y le hi allarga.</br> —No’l vuy, l’has mester per tu. Ja som aprop, y me pareix que axi meteix podré arribar.</br> Ses penyes no eren gayre lluny. Ab tota quanta forsa li quedava, pega fua cap avall y fent escunsa; y li va venir tant just tan just no caure dins s’aygo.</br> De demunt penyes veyen á s’entrellum unes casetes blanques.</br> —¿Veus aquelles casetes? diu s’áliga. Ydò allá has d’anar. Hi trobarás una jaya de cinch cents anys. Per amor de Deu fes lo que’t diga, y trobarás es castell que cercas. Tots es qui hi son venguts, y no l’han creguda, no los han vists pus.</br> En Bernadet s’en hi va, y troba sa jaya á n’es portal.</br> —¡Ola, jovenet! diu ella. ¿Quin vent t’ha duyt? Cent anys feya que no era vengut ningú.</br> —Cerch ''es Castell d’irás y no tornarás''.</br> —Ydò vina ab mí, y te diré qu’has de fer.</br> El mena devora un riu ben ample y d’una aygo com un crestay.</br> —Aquí, diu sa jaya, vendrán á rentar un covonét de roba per hom ses tres fies del Rey des ''Castell d’irás y no tornarás'', na Margalida, na Rosa y na Fadeta; si una guapa, s’altre mes; però encara sa derrera s’en du sa ventatje. ¡Mira si’u deu esser guapa y garrida! Ydò encara es<noinclude><references/></noinclude> knc7l9ir4tj0hdfkp4dbax9n4x0olse 2 54196 184732 184524 2026-07-02T09:42:38Z Jqueralt 10946 184732 wikitext text/x-wiki == Projecte == Publicació a Viquitexts d'obres del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana https:// ctilc.iec.cat/scripts/CTILCCorpus_Descarr.asp # [[El cor del poble]] d'[[Autor:Ignasi Iglésias Pujadas|Ignasi Iglésias]] # [[L'hostal de la Bolla]] de [[Autor:Miquel dels Sants Oliver|Miquel dels Sants Oliver]] # [[La barca dels afligits, Marina en un acte]] d'[[Autor:Apel·les Mestres i Oñós|Apel·les Mestres i Oños]] # [[La bona gent]] d'en [[Autor:Santiago Rusiñol i Prats|Santiago Rusiñol]] # [[Josafat]] d'en [[Autor:Prudenci Bertrana|Prudenci Bertrana]] # [[L'apotecari de Malgrat]] de [[Autor:Teodor Baró i Sureda|Teodor Baró]] # [[Las esposallas de la morta]] de [[Autor:Víctor Balaguer i Cirera|Víctor Balaguer]] # [[La muntanya d'ametistes]] de [[Autor:Guerau de Liost|Guerau de Liost]] # [[El fantasma de Montcorb]] de [[Autor:Prudenci Bertrana| Prudenci Bertrana]] # [[Costums típicas de la ciutat de Valls]] de [[Autor:Cosme Vidal i Rosich| Cosme Vidal i Rosich]] # [[El mètode objectiu]] de [[Autor:Ramon Turró i Darder| Ramon Turró i Darder]] # [[Els aucells més útils a la agricultura de Catalunya]] d' [[Autor:Emili Tarré i Tarré| Emili Tarré i Tarré]] # [[Lladres]] d'[[Autor:Ignasi Iglésias Pujadas|Ignasi Iglésias]] # [[Les ales d’Ernestina]] d'en [[Autor:Prudenci Bertrana|Prudenci Bertrana]] # [[El meu amic Pellini i altres contes]] d'en [[Autor:Prudenci Bertrana|Prudenci Bertrana]] # [[''La_colla_d'en_Pep_Mata_o_Els_Màrtirs_de_la_Inquisició''|La colla d’en Pep Mata o ‘Els martirs de l’Inquisició’]] d'[[Autor:Ignasi Iglésias Pujadas|Ignasi Iglésias]] # [[La taverna intel·lectual]] d'en [[Autor:Pompeu Gener i Babot|Pompeu Gener]] # [[La_pena_de_mort]] d'en [[Autor:Gabriel_Alomar_i_Villalonga|Gabriel Alomar]] # [[Les gràcies de l'Empordà]] d'en [[Autor:Pere_Coromines|Pere Coromines]] # [[Jesús que torna]] d'en [[Autor:Àngel_Guimerà_i_Jorge|Àngel Guimerà]] # [[Vilaniu]] d'en [[Autor:Narcís Oller i Moragas|Narcís Oller]] # [[Lo_rondallayre._Tercera_série|Lo rondallayre. Tercera série]] d'en [[Autor:Francesc de Sales Maspons i Labrós|Francesc Maspons i Labrós]] # [[L'esca del pecat]] d'en [[Autor:Miquel_Figuerola_i_Aldrofeu|Miquel Figuerola i Aldrofeu]] # [[L'heréu_Noradell]] d'en [[Autor:Carles_Bosch_de_la_Trinxeria|Carles Bosch de la Trinxeria]] # [[Llibre_d’horas|Llibre d'horas]] d'[[Autor:Apel·les Mestres i Oñós|Apel·les Mestres i Oños]] # [[Ja_hi_van_a_l'África|Ja hi van a l'África]] d'[[Autor:Josep_Antoni_Ferrer_i_Fernández|Josep Antoni Ferrer i Fernández]] # [[La peste gròga]] de [[Autor:Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau| Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau]] # [[Narracions_estranyes| Narracions estranyes]] d' [[Autor:Antoni_Careta_i_Vidal| Antoni Careta i Vidal]] # [[L’estudiant de la Garrotxa|L'estudiant de la Garrotxa]] de [[Autor:Josep Berga i Boix| Josep Berga i Boix]] # [[Lo_ferrer_de_tall|Lo ferrer de tall]] de [[Autor:Frederic_Soler_i_Hubert|Frederic Soler (Serafí Pitarra)]] # [[ En Mitja-galta]] de [[Autor:Joan Pons i Massaveu|Joan Pons i Massaveu]] smeovdi3nvd64ugq6aypbvrt24gpckt 102 57696 184683 181371 2026-07-01T12:06:26Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184683 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¿Y que li he de dir? demaná en Pere.</br> —Foy, que li has de dir! Tot d’una convé que digas ¿com va? ¿que li pegau á seure?</br> En Pere sen va á ca na Maria-Ayna un diumenge á’s cap vespre, y la trobá á n’es portal ab sa mare, que s’en anavan á l’iglesia,</br> —¿Com va? digué s’aubercoch. ¿Que li pegau à seure?</br> —¿No’u veus tu, si seym ó si estam dretes? digué na Maria-Ayna, y li girá s’esquena, y partiren totes dues, rodaren clau, y s’en anaren cap á la iglesia. En Pere va quedar á’s mitx des carrer com es gat d’en Parecanyes, fins que a la fi s’en torná á ca-seua.</br> —¿Com es anat? li demaná sa mare.</br> —Malament, digué ell; y li contá es pas.</br> —Ydò en tornarhi, digué ella, has de dir: festetjem, festetjem.</br> —Ja’u diré ydò, s’esclamá en Pere.</br> Des cap d’un parey de dies, s’en hi va; y justament na Maria-Ayna tengué son pare mort, y trobá sa casa plena de gent, plorant ó fent una cara ben trista.</br> Afina na Maria-Ayna asseguda á una cadira, que tenia es uys com á tomátigues de plorar.</br> S’hi costa y li diu:</br> —Festetjem, festetjem. —Ah tros de bestia! se va esclamar tothom. ¡Ab so mort cos present, ab sa pena y trastorn d’aquesta casa, vens á cercar festetjaments! ¡Treyslo defora! ¡Treyslo defora!</br> Y le hi varen treure ab caxes destrempades.</br><noinclude><references/></noinclude> naqzkawniiprk973ujmjaksdabsgjeb 102 57698 184684 181372 2026-07-01T12:07:38Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184684 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>L’homo s’en torna á ca-seua; y sa mare li demana:<br/> —¿Com es anat?<br/> —Malament, digué ell, y li contá es pas.<br/> Sa mare, quant el sent, li diu:<br/> —Ydò havias de dir: al cel lo vejem.<br/> —Ja’u sabré per un altre pich, va respondre ell.<br/> Des cap d’una mesada hi torna.<br/> Justament los trobá que feyen matanses, y comensavan á desxuyar es porch.<br/> —Ave Maria Purísima, diu en Pere de demunt es portal.<br/> —Concebuda sens mácula, li varen respondre.<br/> L’homo se mira una mica es porch, y diu:<br/> —Al cel lo vejem.<br/> —¡Es porch vols veure al cel, tros banch? s’esclama tota cremada sa mare de na María-Ayna. Si no’n dus mes de fresques, t’en pots tornar per allá hont éts vengut.<br/> En Pere no tengué mes remey que ferho axí.<br/> —¿Com es anat? li demnaná sa mare.<br/> —Malament, va respondre ell; y contá es pas.<br/> Sa mare li digué:<br/> —¡Havías de dir: molts y grossos!<br/> —Ja’u sabré per un altre pich, va dir ell.<br/> Des cap d’una mesada hi torna.<br/> Justament trobá na María-Ayna que li curavan un bony que li era sortit á n’es clotell.<br/> —Ave María Puríssima, digué, y entrá.<br/> —Concebuda sens mácula, li contestaren.<br/> —Molts y grossos! digué ell, mirantse la feta.<br/><noinclude><references/></noinclude> 13gz2wkijwvf12s8cb4arbzhhmmcpm9 102 57699 184685 181373 2026-07-01T12:09:27Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184685 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡Un totsol casi m’ha morta, s’esclamá ella, y tu demanarás que m’en venguen molts y grossos! ¡Bestia mes que bestia, sortim d’aquí dins, abans de mes rahons!<br/> En Pere s’en va haver d’anar com un ca atupat, ab sa coua á’s mitx de ses cames.<br/> —¿Com es anat? li demana sa mare.<br/> —Malament, digué ell; y contá es pas,<br/> Sa mare, quant el sent, se va treure aquesta: —Ydò havías de dir: que s’assech y no revesdesca.<br/> —Ja’u sabré per un altre pich, s’esclamá ell.<br/> Des cap d’una mesada hi torna.<br/> Justament trobá na María-Ayna que sembrava un claveller.<br/> —Que s’assech, y no revesdesca, digué en Pere, tot d’una que la veu.<br/> —¿Que ja’l tornam tenir á s’alicòrn, á dir bajanades y á fer nosa? digué ella tota plena de malicia. ¡Arruix! ¡passa fora, ca pelut!<br/> Y en Pere no tengué mes remey que anarsen.<br/> —¿Com es anat? li demana sa mare, quant el va veure.<br/> —Malament, digué ell; y li contá es pas.<br/> Sa mare se destirá d’aquesta: —Ydò havías de dir: bruy per defora y rel per de dins.<br/> —Ja’u sabré per un altre pich, s’esclamá ell.<br/> Des cap d’una mesada hi torna.<br/> Justament trobá na Maria-Ayna que li treyen una espina de garanyoner que s’havía aficada<noinclude><references/></noinclude> agt7dxa33r00di57qtfdyzyudjdes20 102 57700 184686 181374 2026-07-01T12:10:17Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184686 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ben endins á un peu, y li feyan un mal que no era sufridor.<br/> —Bruy per defora y rel per dedins, digué en Pere tot d’una que entrá, y va haver vista la feta.<br/> Quant el sentiren, s’afuaren á ell; li varen dir ses mil llástimes, li feren ses galtes vermeyes de galtades, y l’acompanyaren fins devora ca-seua ab dues vergues de bou.<br/> De s’atupada va haver de jeure vuyt dies, y li espassaren de tot ses ganes de tornar á festetjar; y en veure casa de atlotes, voltava.<br/> Gat escaldat, d’aygo freda tem.<br/> <br/> ''Manacor, Decembre de 1889''.<noinclude><references/></noinclude> f6282iqndfqrsnt2gdawi1dpuwo2f96 102 57713 184687 181375 2026-07-01T12:12:31Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184687 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''S’ HERMOSURA DEL MON'''</big></big><ref><small>La’m contá una criada de ca-nostra, serverina, n’Antonina ''Cordera''.</small></ref>}} </br> <big>A</big>xò era un rey cristiá y un senyor moro, amichs corals ferm.<br/> Un día s’en anaren á cassar.<br/> Quant tornavan, á’s vespre, veuen una doneta veya que filava, ab un llum penjat á n’es pas.<br/> —¿Que li tir? digué el Rey.<br/> —No li tireu, digué’s moro.<br/> El Rey era d’un geni, que, en pensarla, l’havía de fer, y no pogué estar pus; apuntá á sa veya, li despara una fletxa, li toma mitx pam de nas, y es llum va caure, y tots es copinyats li soyá.<br/> Aquella veya era fada, y mes malaida que foch, y tot d’una digué:<br/> —Per fat y fat, que la mía mare m’ha comanat y un punt mes, que lo qu’ara diré, que sía<noinclude><references/></noinclude> 8hwp5ujaoj1yfouhzmvih85kcafqaa7 102 57714 184688 181376 2026-07-01T12:13:26Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184688 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>veritat: que’s qui m’ha tirada aquesta fletxa, no tenga conhort fins qu’haja trobada s’Hermosura del mon.<br/> El Rey tot d’una se posá trist, y funest, y engronyat. Res hi havía que li das pler.<br/> —Si no anam á cercar s’Hermosura del mon, está fet de mi, digué lo en demá á n’es senyor moro.<br/> —Ara mateix, s’esclama aquest, y partiren tot d’una<br/> Camina caminarás, sa nit los agafá devora un pinar,<br/> Veren un pi molt gros, y resolgueren ajocarshí devall.<br/> Por no tenir un denou, varen compondre que mitja nit per hom un vetlaría y s’altre dormiría.<br/> Es moro vetlá primer, y sentí, quant el Rey ja dormía com un tió, un’áliga que demunt es pi feya unes riayes sa cosa mes fresca, y els aligatons que deyen.<br/> —Ma mare, ¿que teniu?<br/> —No’u heu mester sebre,<br/> —Digaumosho.<br/> —Quí parlará ó motará, un tros de pedra mabre tornará.<br/> —No parlarem ni motarem.<br/> —Idò reya perque aquí baix hi ha un rey cristiá, y un senyor moro, amich seu, que cercan s’Hermosura del mon.<br/> —¿Que la trobarán?<br/> —Jo no’u sé.<br/> —¿Y qui’u sab?<br/><noinclude><references/></noinclude> fjkvax43b9ef35gxbuifwql4luysu4v 102 57715 184689 181377 2026-07-01T12:14:34Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184689 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Una germana meua qu’está dins un altre pinar.<br/> Es senyor moro les se posá be dins es cap á n‘aquestes paraules. A mitja nit crida’l Rey, fa sa seua dormida, y lo en demá de matí partiren altra volta de d’allá.<br/> Camina caminarás, sa nit los agafa baix d’unes muntanyes molt aspres, devora un prinar. Veren aprop un pí molt gros.<br/> —¿Que mos hi ajocam? digué es senyor moro.<br/> —Ajoquemmoshi, digué’l Rey.<br/> Y axi’u varen fer.<br/> Es moro s’oferí á vetlar fins á mitja nit, y el Rey s’en alegrá molt perque estava cansat y mort, y tenía una son que’l roegava. S’ajegué, y al punt dormí mes arreu qu’un seuló.<br/> Dins una estona es senyor moro sentí unes riayes sa cosa mes fresca demunt aquell pí.<br/> Era una áliga que les feya, y els aligatons que no s’turaven de dirli:<br/> —Ma mare, ¿que teniu tan de riure?<br/> —No’u heu mester sebre.<br/> —Digaumosho.<br/> —Qui parlará ó motará un tros de pedra mabre tornará.<br/> —No parlarem y ni motarem.<br/> —Idò reya tant perque aquí baix hi ha un rey cristiá y un senyor moro amich seu, que cercan s’Hermosura del mon. Per trobarla, han de passar aquestes muntanyes; y menan un cavall per hom; y per passarles, no hi valen cavalls, sino unes bones cames.<br/><noinclude><references/></noinclude> 5cjrbvepmtge7xpy9rro9ut5fuvykhi 102 57716 184690 181378 2026-07-01T12:15:16Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184690 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Y en haverles passades que la trobarán?<br/> —Jo no’u sé.<br/> —Y ¿qui’u sab?<br/> —Una germana meua qu’está dins un altre pinar.<br/> També les se posá be dins es cap á n’aquestes paraules es senyor moro. A les dotse cridá’l Rey, y va fer sa seua dormida fins á sortida de sol.<br/> Se desxondí, y digué:<br/> A n’es meu entendre, s’Hermosura ha d’esser derrera aquestes muntanyes.<br/> —Però ¡y hauríam de dexar es cavalls!<br/> —Los fermaren á un pi.<br/> Los hi fermaren, y tot d’una partiren costa amunt. Aquesta es teua, aquesta meua, enfilant se per penyals y timbes, aferrats per mates y carritxeres, arribaren á sa cucuya, y devallaren s’altre tombant.<br/> Ja va esser fosch com foren abaix, y tot era pinar.<br/> Es moro afina un pi gros. y díu á n’el Rey.<br/> —¿Que hi feym sa nit devall?<br/> —Si fa.<br/> —Vetlaré jo primer, ¿no es ver?<br/> —Ja’u has dit, s’esclamá’l Rey, y ''tutup'' s’ajeu, y al punt va fer uns roncos que’l sentían d’un quart lluny.<br/> Es moro no‘n tenía tanta de son.<br/> Esperava cosa d’aquell pi.<br/> Dins una estona comensá á sentir riayes y mes riayes, fresques de tot.<br/><noinclude><references/></noinclude> hu087ffykna7ucjunor1cf5hx9yh810 102 57717 184691 181379 2026-07-01T12:16:23Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184691 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Era un áliga que les feya, y els aligatons que no s’aturavan de dirlí.<br/> —Però, ma mare, ¿que teniu tant de riure?<br/> —No es conte vostro.<br/> —Digaumosho.<br/> —Qui parlará ó motará, un tros de pedra mabre tornará.<br/> —No parlarem ni motarem.<br/> —Idò reya tant perque aquí baix hi ha un rey cristiá y un senyor moro, amich seu, que cercan s’Hermosura del mon, que es dins aquell castell de s’entrellum.<br/> —Y qui es s’Hermosura del mon.<br/> —¡Ah fiys meus! Es una fadrineta de setze anys, sa cosa mes hermosa, garrida y agraciada que s’haja vista may. Es senyor de aquest castell es son pare y n’está tan gelós, que, per que no la hi prengan, la té tancada dins sa torre mes alta y mes forta. A n’aquesta torre hi entren per un portalet que se tanca ab una porta de ferro ab set forrayats; y no té mes qu’un parey de finestres amunt de tot y llavò sa terrada voltada d’un empit ben alt.<br/> —¿No hi pot guaytar per demunt aquest empit s’Hermosura del mon?<br/> —Qu’ha de poder guaytar, en no esser el cel!<br/> —Idò ¿com l’han de trobar aquest rey cristiá y aquest senyor moro?<br/> —Per trobarla no hi ha mes qu’un camí: fer un canti d’or; que el rey s’hi pos dedins, y es senyor moro, que’l passetx per devora es castell,<noinclude><references/></noinclude> oooav5278py9p4krrjhyo4odhjipjez 102 57718 184692 181380 2026-07-01T12:17:03Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184692 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>cridant:—¡Qui’m compra aquest canti d’or! ¡qui’m compra aquest canti d'or! Si ella el sent, voldrá’s canti. Demanará á son pare que le hi compr Son pare le hi comprará, per tenirla contenta, y le hi fará pujar. Ella, en esser tota sola, el destapará, y hi afinará’l Rey. Si vol fogir ab ell, se podrán amollar nuant llensols ab llensols, y fermant un cap á una de ses puntes que té sa torre demunt de tot.</br> —Y que faráʼl Rey, si s’Hermosura del mon vol fogir ab ell.</br> —Fogirán, y se casarán.</br> —¿Que tendrán infants?</br> —Si, una partida; però es primer.....</br> —¿Que fará’s primer?</br> —Tendrá una serpent dins es cap. Es cap comensará á inflarse, y si no le hi tayan, sortirá sa serpent, y se menjará’l Rey, la Reyna y tothom qui trobará.</br> Podeu fer contes quins uys devía badar es senyor moro com sentia tot allò. Lo que mes l’apurava era haver de tornar un tros de pedra mabre, si parlava ni motava á ningú de totes aquelles coses.</br> A mitja nit crida’l Rey, y ell va fer sa seua dormida.</br> Se desperta sol sortint, y diu:</br> —¿Voleu que trobem s’Hermosura del mon?</br> —Com mes prest, millor.</br> —Idò, juraume que no’m demanareu es ''per que'' de res que vos diga, y la trobarem.</br> —T’ho jur.</br><noinclude><references/></noinclude> sufitjuak16x96fw83v0ycjm4cbw4qv 102 57719 184693 181381 2026-07-01T12:18:23Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184693 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Idò mirau, anem á ca un argenter á comenar un canti d’or.</br> Hi anaren. Es senyor moro doná ses mides, va dir axí com havia d’estar.</br> S’argenter los ho va fer.</br> Quant tengueren es canti, s’en van cap á n’es castell. No n’eran gayre enfora, y el senyor moro diu á n’el Rey.</br> —S’Hermosura del mon es dins una torre d’aquest castell. Per entrarhi y durlavosne, vos heu de posar dins aquest canti, y dexaume fer á mi. Ses vostres feynes serán no badar boca ni mourevos per res, fins que vos trobeu dins aquella torre tot sol ab s’Hermosura del mon.</br> El Rey se posa dins es canti, es senyor moro el tapa, ben tapat; el se carrega, s acosta á n’es castell, y ja es partit á voltarlo, crida qui crida:</br> —¡Qui’m compra aquest canti de or! ¡hala qui’l me compra!</br> S’Hermosura del mon sent aquesta veu una y altra vegada.</br> —¡Un canti de or! diu ella ¡O que deu esser de preciós! ¡O que m’agradaria!</br> Crida una criada y li diu:</br> —¡Ves á dir á mon pare que per amor de Deu me compr aquest canti d‘or que passetjan!</br> Sa criada hi va; son pare, per no fer fellona aquella fia seua tan volguda, el compra, y le hi fa pujar.</br> —¡Ó que’s de fexuch! deyen es criats quant le hi pujavan. ¡Quina alhaca mes bufarella!</br><noinclude><references/></noinclude> 0guvpkk3u2wrn0au21ppc17shlu0qax 102 57720 184694 181382 2026-07-01T12:19:11Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184694 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Es canti estava tapat, ningu’s sospitá de res. L’entraren dins sa cambra ahont era s’Hermosura del mon, y le hi dexaren.<br /> Y ella se posá á mirarlose de prim conte.<br /> ¡O que le hi trobava de garrit y preciós!<br /> No sabia que li passava. Y el se mirava, y el se tornava mirar, y se cuydava á treure’ls uys.<br /> Li afiná sa tapadora, que clovia de lo millor, y destapa.<br /> Mira de dins, y hi troba....... el Rey cristiá.<br /> Poreu fer contes quin retgiró s’en degué dur.<br /> La pobreta quedá sensa polsos, y se va haver de seure.<br /> El Rey pega bot, y ja va esser fora des canti.<br /> —No tengues ansia de res, li digué ell. No tengues por. Jo no’t vuy fer res que’t desagrat. Te dich que no tengues por de res.<br /> La dona veentlo tant admetent, tan compost y tan remirat, se va tranquilisar, y aviat es retgiró li va haver espassat.<br /> El Rey com la veya tan jove, tan etxerevida, tan gallarda, tota resplandent de gracia y d’hermosura, ¡sabeu que hi estava d’embabayat, contemplantla de cap a peus! Ell no pipelletjava ni alenava casi casi.<br /> Tot dos llavò s’esplicaren, y resulta que, si content estava’l Rey de haverla trobada dins sa torre, mes contenta estava ella d’haverlo trobat dins es canti.<br /> Pensaren á veure com s’ho ferían per fogir, y digueren:<br /> —Lo millor será nuar llensols ab llensols fins<noinclude><references/></noinclude> 38mshaexd3dr0makvm2zddjh27nxng8 102 57721 184695 181383 2026-07-01T12:20:27Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184695 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>que mos basten per arribar a baix de sa torre, y anit, quant tothom des castell dormirá, mos amollarem.<br /> Arribá es vespre, se va fer mitja nit. Tothom ja dormia dins es castell.<br /> El Rey y s’Hermosura del mon ja tenian es llensols nuats, miraren si arribavan en terra; n’hi varen haver d’afegir un parey mes; fermaren un cap á una des puntes mes gruxades que feya sa torre á lo mes amunt de tot; y peravall s’ha dit. A’s temps de dir tres parenostros ja foren á baix.<br /> El senyor moro los hi esperava, y tots tres ho donaren á ses cames.<br /> Lo en damá de matí, es sol alt, varen esser á s’altra banda d’aquelles muntanyes, trobaren es cavalls fermats, s’hi posaren demunt, y de d’allá cap à ca’l Rey.<br /> El Rey ja tenía alegría; ja havía trobada s’Hermosura del mon.<br /> Arribaren, se varen casar, se feren unes noces de pinyol vermey, y unes festes may vistes.<br /> Des cap d’un any y un dia la Reyna tengué un nin.<br /> A’s primer diumenge que vengué, es senyor moro, que encara no s’era mogut de la Cort de ses noces ensá, digué á n’el Rey y á tots es demés:<br /> —Anau á missa, y jo ja guardaré s’infant y sa mare.<br/> S’en hi anaren. S’infant estava dins es bres, y<noinclude><references/></noinclude> sxqgjoinxvscdkvj3uozaavr0yrr36h 102 57722 184696 181384 2026-07-01T12:48:51Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184696 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>es senyor moro li notá que’s cap s’inflava, y que ja era partit á crivellarse.<br/> Recordantse de ses peraules de s’áliga, so destira de s’espasa, y li taya es cap, que redolá p’en terra.<br/> La Reyna el va veure de dins es llit, y podeu fer contes quin crit degué pegar, quin esglay degué prendre y quin plors degué fer.<br/> Al punt el Rey torna de missa, y troba s’infant sense cap y coll, y la Reyna que no la podían retornar.<br/> Es senyor moro confessa qu’era ell que havia tayat aquell cap, y el Rey digué:<br/> —Qui mata, ha de morir.<br/> Y condemná á mort es senyor moro.<br/> El pujan á la forca, y d’allá dalt demana una gracia, sa gracia de poder contar es com y es perque havia tayat es cap de s’infant.<br/> El Rey la hi concedí, y comensá aquest cap de fil:<br/> —A cercar s’Hermosura del mon mos n’anárem el Rey y jo. Romanguérem es primer vespre devall un pi, y mentres el Rey dormía, y jo vetlava, vaig sentir riure una áliga dalt es pi y que contava á n’es seus aligatons lo que noltros dos anávam á cercar.<br/> Quant va haver dit això, es peus y ses camés li tornaren de pedra mabre.<br/> El Rey s’en va têmer, y diu.<br/> —No contes pus.<br/> Però ell no pogué aturarse, y continuá:<br/> —Es segon vespre romanguérem devall un al<noinclude><references/></noinclude> qa46ccmx3h83bnja7dm80pl9t56xvl2 102 57723 184697 181385 2026-07-01T12:49:55Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184697 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tre pi, y, quant el Rey dormía y jo vetlava, vaig sentir riure un’altra áliga, y que contava á n’es seus aligatons que noltros, per trobar s’Hermosura del mon, hauríam de passar unes muntanyes que hi havia allá devora.<br/> Quant va haver dit axó, li tornaren de pedra mabre ses cuxes y sa cinta.<br/> —No contes pus, deya’l Rey, veent allò.<br/> —Que no cont pus, cridava tothom.<br/> Però ell no podia aturarse, y continuá:<br/> —Es tercer vespre romanguérem devall un’altre pi, y jo vetlava; vaig sentir un’altra áliga riure y que contava á n’es seus aligatons que s’Hermosura del mon estava tancada dins un castell; que, per trobarla, s’havia de fer un canti d’or, y el Rey s’hi havia de posar de dins; y que, si es senyor des castell comprava es canti per s’Hermosura, aquesta hi trobaría’l Rey, y el Rey la s’en podria dur y casarse ab ella; y des cap d’un any tendrían un infant, y que es cap de s’infant s’inflaría, y si no le hi tayavan, sortiría una serpent, y se manjaría el Rey, la Reyna y tothom de le ciutat. Ab lo que aquella aliga va dir, trobárem s’Hermosura del mon; el Rey s’hi casá, tengueren un infant. Tothom era missa, y jo’l guardava, y vaig veure que’s seu capet s’inflava y anava á crivallarse. Per salvarvos sa vida á tots, vaig tayar aquest cap, y per axò m‘han condemnat á mort.<br/> Quant va esser aquí, no pogué dir res pus, ja tenía de pedra mabie es ventre y es pits, es brassos, es coll y es cap.<br/><noinclude><references/></noinclude> nya3gotjukjzzgn0ht9rdxi5iejhjy9 102 57724 184698 181386 2026-07-01T12:50:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184698 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>No mes li quedava viva sa llengo, y de pedra torná també mateix tot d’una que va ver acabada sa darrera paraula.<br/> Havia parlat y motat sobre lo que ses tres áligues havian dit demunt es pi á n’es seus aligatons, y per axò era tornat un tros de pedra mabre.<br/> El Rey, la Reyna y tot es poble romperen en plors devant aquell cas tan aborronador, y no hi havia qui los pogués aconhortar.<br/> Tot ab u se sent una veu que crida.<br/> —¡Ah ydò! ¡Ja hi tornarán á tomar mitx pam de nas á una dona de be! ¡Mes s’en merexen!<br/> Era una jaya ruada y mostatxuda y ab sa pinya escapsada; era aquella veya fada que’l Rey li havia feta s’endemesa de despararli á n’es nas.<br/> La gent l’enrevoltá, sa posaren á preguntarla, li varen treure una partida de paraules que li hauria valgut mes no dir, van á contarho tot á n’el Rey, el Rey la fa comparexer, y li diu.<br/> —Tu qu’has pres aqueix greix de veuremos plorar tots, fes qu’aquest malanat no sia pus un tros de pedra mabre. Si no’u fas, te fermarán á ses coues de cuatre cavalls y cadascú prendrá p’es seu vent, rossegant es tros que s’en duga de sa teua còrpora.<br/> Quant sa jaya sentí allò, va perdre ses riayes de tot.<br/> Se posa cabila qui cabila, y des cap d’una estona diu.<br/> —Que fassen un caramull de llenya fins á ta<noinclude><references/></noinclude> 3i9vowskuoqxc5m8y8pf7h0ulzwnch9 102 57725 184699 181387 2026-07-01T12:51:41Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184699 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>par es tros de pedra mabre y que li pegan foch. Al punt som aquí.<br/> —¡Uey! digué el Rey. Tu no’t mouràs d’aquí que’s meu amich no sia tornat de carn y os. Diguês que vols y t’ho durán.<br/> —Ydò, digué sa jaya, que vajan á ca-meua, qu’obrien sa caxa; hi ha una redoma, y que la duguen.<br/> Mentres hi anavan, es caramull de llenya ja era alt ferm, y li pegaren foch.<br/> Al punt va fer una flamada com un campanar.<br/> Dugueren sa redoma á sa jaya.<br/> De dins hi havia es tros de nas que’l Rey li havia tomat, y se conservava fresch, com si fos tomat de l’hora.<br/> Sa jaya damaná.<br/> —¿Estan ablamats ja es tions?<br/> Eu miraren y hi varen estar.<br/> Y que fa ella? Tira sa redoma dins aquella foquetería, y va fer un tro que tirá tothom d’esquena, y va rompre tots es vidres de la ciutat.<br/> De sa gran calivera no mes quedá un munt de cendra; y es senyor moro, sa y bo, com si res fos estat, en sortí, y s’en aná á donar un abras á n’el Rey.<br/> No’s pot dir s’alegria que tengué tothom, y se va armar un sarau de los cent mil diantres per celebrar aquella feta.<br/> Y el Rey y s’Hermosura del mon volgueren doná á n’es senyor moro un premi ben gros per tant y tant com havia fet per ells y per tots es<noinclude><references/></noinclude> nhbxf3gny5d58gwssg6w69pi48jxldh 102 57726 184700 181388 2026-07-01T12:52:09Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184700 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>seus vasalls. Conseguiren que se convertís, el feren sa segona persona de tot es reynat, y el casaren ab una de ses atlotes mes avengudes, mes guapes, nobles y riques que se porian trobar; y tots plegats varen viure contents y alegres fins que se moriren. Y al cel mos vegem tots plegats. Amen.<br/><br/> {{Gap}}''Torre Nova, Abril de 1895''<noinclude><references/></noinclude> kdxta7pzhew045chbtkvjj6aql9qlys 102 60655 184714 2026-07-01T20:57:07Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184714 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Se va entressentir quina era sa seua costura, y fa de veure sa mestra.<br/> —Senyora mestra, li diu, vuy fer por á n’Espardeneyta, perque sempre que passa per devant sa casa y me veu, com que s’en riga de mi. Me pareix mes pòlissa qu’una geneta.<br/> —Ho es molt, digué sa mestra.<br/> —No res, diu el Rey. Jo m’amagaré up dia demunt es vostro sòtil. La hi enviareu ab una escusa ó s’altra; y veureu quin retgiró s’en durá, y si los hi devallará á n’els escalons de quatre en quatre.<br/> —¿Justament li ha de fer aquesta?<br/> —Justament. Paraula de rey no pot mentir.<br/> Sa mestra, perque era’l Rey, no li gosà contradir.<br/> Ell un día s’hi presenta ben dematinet. S’en puja dalt es sòtil, se vest de negre, s’enmascara be sa cara, se posa á un recó; y espera qui espera.<br/> Arriba n’Espardenyeta á costura.<br/> —Ves allá dalt, diu sa Mestra, á devallar ses tisores. Son demunt sa caxa.<br/> Ella hi puja, botant botant. Tot just quant les prenia, el Rey li pega fua; però sa polisseta gira en redó, pren escala, y ab quatre bots ja es abaix.<br/> —Senyora mestra, aquí dalt hi ha negres! digué alenant ben espés y tota retgirada.<br/> Sa mestra va fer es desintés.<br/> Lo en demá dematí, quant anava á costura, el Rey estava á n’es balcó.<br/> —Bon dia tenga, senyor Rey, digué ella.<br/><noinclude><references/></noinclude> qjcd7ks717ic90ogi3w9gap9r1os4jo 102 60656 184715 2026-07-01T21:04:31Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184715 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Bon dia Espardenyeta, diu ell .<br/> Y, com la va veure que ja era un tros enfora, se posa á cridar: ¡Senyora mestra, aquí dalt hi ha negres! ¡Senyora mestra, aquí dalt hi ha negres!<br/> —Ja era ell es negre que me sortí demunt es sòtil. ¡La m’ha de pagar! digué n’Espardenyeta.<br/> Y heu de creure y pensar qu’es vespre va tenir manyes per amagarse dins ca’l Rey. A la mala hora de la nit s’en entra dins sa cambra hont ell dormía.<br/> Anava desfressada de ''la mort;'' ab una ma duya un llumet y ab s’altra un plat ab set cagayons de ca, per dirho axí com es. S’acosta á n’es llit, y se posa á dir ab una veu del altre mon:<br/> —Jo som la mort que’t vench á matar, si no te menjes aquests set cagayons de ca! ¡Jo som la mort que’t vench á matar, si no te menjes aquests set cagayons de ca!<br/> El Rey se despert, se veu devant aquella fantasma, sent aquella veu, y li agafa un tremolor ben alt de punt per tot el cos, y... qualque cosa més que no dich. Y, ab unes llagrimes com á ciurons, se posa á cridar:<br/> —¿Ves á mon pare, ves á ma mare; dexem á mi, que som rey fadrí! ¡Ves á mon pare, ves á ma mare; dexem á mí, que som rey fadrí!<br/> Be va suplicar y pregar; però sa fantasma, com més anava, més s’acostava, y més fort deya:<br/> —Jo som la mort que’t vench á matar, si no te menjes aquests set cagayons de ca!<br/> El Rey no tengué mes remey que menjarlos se, per escapar de ses ungles d’aquella por.<br/><noinclude><references/></noinclude> qww32dhrujlyj83zqpqh58svlh1f86m 102 60657 184716 2026-07-01T21:12:40Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184716 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>N’Espardenyeta fogí com la vista cap a ca-seua. Se lleva’s desfrés, se colga.<br/> Lo endemà dematí, á s’hora dels altres dies, s’en aná á costura.<br/> El Rey no estigué à n’es balcó.<br/> Ahont estava ell era dins es llit, vomitant y fent es tro.<br/> Un dia, quant se va esser adobat, passava n’Espardenyeta, y el veu.<br/> Li dona es bon dia, y, després d’haver caminades una cincuantena de passes, se posa á dir:<br/> —Ves á mon pare, ves á ma mare; dexem á mi, que som rey fadrí! ¡Ves á mon pare, ves á ma mare; dexem á mi, que som rey fadrí!<br/> —¡Ah polissona! diu el Rey. ¡Ja eres tu que’m feres es pas! ¡La m’has de pagar! ¡T’ho assegur!<br/> S’en va á så costura, y diu á sa mestra.<br/> —Ja enviareu n’Espardenyeta á n’es meu jardí, á dur una panera de pomes.<br/> —Be, senyor Rey, diu sa mestra. Ja hi anirá.<br/> Hi aná; però’s jardiner, com la va veure demunt una pomera, que cuía pomes, va fer lo que’l Rey li havia comanat que fes, en veure una fadrineta axí y axí: la fermá dalt sa pomera.<br/> Des cap d’un poch, una veya que passava, l’afina, y li diu.<br/> —¿Que fas aquí dalt, xerafí?<br/> —¡Oh! ¿que fas ? contesta sa gran traydora. ¿Eu voldríau sebre, no es ver?<br/> —De manera que sí.<br/> —Ydò heu de creure y pensar que jo era més veya y més lletja que vos; y tot d’una que m’<br/><noinclude><references/></noinclude> gk3zbbc4epcoxxxgjjvcwdvpyq685hr 102 60658 184717 2026-07-01T21:19:20Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184717 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>han haguda fermada aquí dalt, som tornada, ja me veys, de quinze anys y que fas goig de mirar.<br/> —¿Que me dius, fieta meu dolsa estimada? ¿Y no m’enganas?<br/> —¡Bones tretes tendria d’enganarvos!<br/> —¿Y com ho hauriam de fer per fermarmhi á mi?<br/> —Sa cosa mes bona de fer del mon. Pujau, desfermaume á mi, y veureu que d’aviat estareu fermada vos.<br/> Aquella veya, ja’u crech, s’aborda al acte á sa pomera, y á forsa d’estrevades y premudes arriba á pujar. Desferma n’Espardenyeta, n’Espardenyta la ferma á ella, devalla, y ab sa panera de pomes á n’es bras, cametes me valgan, cap á ca-sa mestra.<br/> Però s’en guardá com de caure de dir lo que li havía succeit.<br/> Al punt s’entrega’l Rey á n’es jardí, ben peus alts,<br/> —¿Qu’es venguda? digué d’un tros enfora.<br/> —Sí, senyor, diu es jardiner. Y ben fermada que la tench.<br/> —¿De bo?<br/> —Venga, y la veurá.<br/> Se’n van á sa pomera, y m’hi troban aquella veyarda demunt, que ja flastomava á la vela, perque, per be que se mirava, no se temía que tornás gens jove ni gens guapa.<br/> Com la veren y la sentiren, y tots tres se varen haver esplicats, tocaren ab ses mans es porro que los havia pegat n’Espardenyeta.<br/><noinclude><references/></noinclude> 12i6b8t847hey1i7z8tj85hdd8tupjv 102 60659 184718 2026-07-01T21:26:39Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184718 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>El Rey se va posar fet un Nero, y hauria esclafat un re ab ses dents.<br/> N’Espardenyeta des cap d’un parey de dies s’esclama.<br/> —Ja es hora de tornar es jornal á n’el Rey.<br/> Se vest de jardinera, y ben enllestida y endiumenjada, y ab una capastra de flors y una lliure de sabó fluix, passa per devant ca’l Rey, cridant.<br/> —¡Qui’m compra flors! ¡Hala quí les me compra!<br/> El Rey la sent, guayta p’es balcó, la veu, la fa pujar, y li compra totes ses flors.<br/> S’estornella, com devallava s’escala de ca’l Rey, unta de sabó’ls escalons.<br/> Des cap d’una estona torna passar ab una canastra de flors, cridant ab tota sa forsa:<br/> —Qui’m compra flors! ¡Hala qui les me compra!<br/> El Rey la torna sentir, treu es cap á n’es balcó, la veu, y li crida que puig.<br/> —¿Que devall Vostra Real Majestat, respòn ella, si les vol á ses flors! ¡No estich jo per pujar tantes escales!<br/> A n’el Rey li va fer tanta gracia aquesta sortida, que ja es partit, pegant fua cap á vall per s’escala.<br/> Y va fer més vía que no volgué.<br/> Ab so sabó que n’Espardenyeta li havia posat, llenegá, y redolant redolant, com un tronch, no s’aturá fins abaix.<br/> Va tenir un breverol á sa closca, un bras tret des lloch, un peu torsut, un genoy plomat y un parey de peladures y cops blaus.<br/><noinclude><references/></noinclude> qi7fqaxqukx5zz3s9t70xgx8079yyge