Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.9 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 21989 184760 114859 2026-07-04T08:17:18Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184760 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>sól hi donava del matí al vespre. No ·s podia aguantar!<br/> {{gap}}El nostre ome de ciencia era un jove molt robust, però la calor el va posar en un estat que espantava. Va amagrir-se molt, i fins la seva Ombra va allargar-se. Va tornar-se més petita que mai avia estat de tant que ·l sól la va devorar.<br/> {{gap}}Solament a la nit, quan el sól era amagat, l'ome i la seva Ombra reprenien un xic les forces.<br/> {{gap}}Era un veritable goig quan arribava aquest moment.<br/> {{gap}}Tot seguit que s'encenia ·l llum a la cambra, l'Ombra semblava estirar-se per prendre forces. El Savi sortia al seu balcó per bellugar-se un xic, i, tot seguit que les estrelles brillaven al cel, ell també semblava reviure.<br/> {{gap}}En tots els balcons del carrer (i en els països càlids n'hi ha en cada finestra) sortia la gent, perquè ·s necessita prendre l'aire fins quan se té la cara negra. Sabaters, sastres, tot-om se passejava pels carrers.<br/> {{gap}}Se posaven taules i cadires davant de les portes, i per tots costats s'encenien<noinclude><references/></noinclude> mynq95cr09bq8pfvnihwleky5c4l4f7 102 22115 184761 114860 2026-07-04T08:18:31Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184761 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>llums. Els uns badaven, els altres cantaven. N'hi avia que ·s passejaven en cotxe o a peu. «Gling!gling!gling!» era ·l sò de les mules que passaven al trot amb picarols agafats al coll.<br/> {{gap}}L'animació dels carrers era molt variada: hi avia noies que cantaven a cor; després, més lluny, omens amb cucurulles que anaven a un enterrament; i, gairebé darrera d'ells, una joiosa comparsa anant a donar un concert.<br/> {{gap}}Una sola casa quedava en silenci: estava davant mateix de la del Savi.<br/> {{gap}}Algú y vivia, no obstant; sense això les plantes que estaven al balcó no aurien pogut viure ni florir. Les devien regar.<br/> {{gap}}Cap al vespre les portes se mig-obrien molt lleugerament, però les cambres restaven fosques, almenys les que donaven al carrer, car al fons de la casa s'hi sentia musica.<br/> {{gap}}Aquesta musica semblava admirable al nostre Savi; però potser no era altra cosa que una idea. En els països calids ho trobava tot admirable, en no essent la calor. Va anar a preguntar al seu proprietari que vivia a<noinclude><references/></noinclude> qdjs6epgbmwackvti3tmrflt972wwdw 102 22123 184762 114862 2026-07-04T08:19:39Z Lanxana 7370 184762 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Aylaross" /></noinclude>la casa del davant; però aquest bon home no ·n sabia res. No s'hi veia mai ningú; i, en quant a la musica, la trobava terriblement monotona.<br/> {{gap}}— Es algú que vol tocar un fragment massa dificil per ell. No pot sortir-sen, però s'hi entossudeix.<br/> {{gap}}Una nit, el Savi va despertar-se d'un sust. Dormia sempre amb la finestra oberta, i l'aire de la nit aixecava lleugerament un recó de les seves cortines. Va veure que una llum extraordinaria brillava al balcó del davant. Les flors semblaven flames d'un color vivissim, i entremig d'elles hi avia una meravellosa dòna, de cara resplendent.<br/> {{gap}}El Savi va quedar amb els ulls enlluernats; però s'ha de dir que ·ls avia obert massa tot despertant-se: no ·y avia, doncs, en això, res de sobrenatural.<br/> {{gap}}D'un salt va trobar-se fòra del llit, va amagar-se darrera les cortines i va mirar. La noia avia desaparegut, i la llum meravellosa amb ella. No més les flors avien quedat tant ermoses com abans. La finestra estava migoberta, i se sentia una musica encantadora.<br/> {{gap}}Qui podia viure allà? Per on s'hi entrava,<noinclude><references/></noinclude> jnge5gx2dsasybzs9g6ua8ac7vpe85z 102 22201 184763 114863 2026-07-04T08:20:37Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184763 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>ad aquella casa? Cap porta al carrer: solament persianes closes.<br/> {{gap}}Una nit el Savi estava en el seu balcó. Dintre la cambra, darrera d'ell, hi avia un llum encès, i per això veia la seva Ombra sobre ·l mur de la casa del davant. Sí: veia la seva Ombra en mig de les flors del balcó, i, cada vegada que ell s'abaixava, ella s'abaixava igualment, amb la docilitat que tenen les ombres.<br/> {{gap}}— Me sembla — va dir el Savi — que la meva Ombra es l'unic ser vivent d'aquesta casa. S'asseu en mig de les flors. Però, ja que la finestra es mig-oberta, per què no entra a veure què y ha allà dins? M'ho diria tot seguit. Sí, sí! Entra, apa! — va dir tot fent broma.<br/> {{gap}}Va fer un cop de cap a l'Ombra que va repetir-lo. <br/> {{gap}}— I bé! Entra! Però no t'hi quedis gaire temps!<br/> {{gap}}Va aixecar-se i va entrar dintre la cambra, deixant caure la cortina. Però, si algú s'agués trobat allà, auria vist entrar l'Ombra per la finestra del davant i desapareixer a l'interior.<br/><noinclude><references/></noinclude> 7npm9l7zki2w4j4zeoxs33b1n6yans0 102 22203 184764 114865 2026-07-04T08:21:56Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184764 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}L'endemà ·l Savi va sortir per anar a prendre ·l seu cafè i llegir els diaris.<br/> {{gap}}— Què vol dir això? — va dir quan va trobar-se a ple sól. — Ja no tinc la meva Ombra! Va deixar-me realment aïr a la nit, i no ha tornat. Qui sab què 'm passarà? <br/> {{gap}}La pèrdua de la seva Ombra ·l consternava. No la perdua ella sola, perquè se n'auria aconsolat, però sabia la rondalla de ''l'Ome que ha perdut la seva Ombra'', com tots els nens la saben en els països frets. Quan l'Ombra tornaria i ell explicaria la seva aventura, li dirien que era la repetició d'una istoria ben coneguda, i això seria molt desagradable. Va resoldre no parlar-ne a ningú. Era ·l millor que podia fer. Al vespre va sortir al balcó amb un llum darrera seu. Va fer-se tot petit; després molt gran. Tot era en va: l'Ombra no tornava.<br/> {{gap}}— Hum! hum! — feia ·l Savi.<br/> {{gap}}Era un cas perdut.<br/> {{gap}}Era verament desagradable. Però, com que en els països calids tot creix molt rapidament, el Savi, al cap de vuit dies va veure, amb gran alegria, que una nova Ombra s'extenia als seus peus tot seguit que {{pt|cami-|caminava}}<noinclude><references/></noinclude> tv5vkq3aahzu5nvj8nqhwt4iqqmitc0 102 22224 184765 114868 2026-07-04T08:22:54Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184765 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{pt|nava|}} pel sól. Sens dubte l'arrel de la seva Ombra no avia desaparegut. Al cap de tres setmanes tenia una Ombra raonable que va créixer encara durant la seva estada en el país del Nord.<br/> {{gap}}De retorn a casa seva, el Savi va escriure llibres sobre la Veritat, el Bé i la Bellesa en el món.<br/> {{gap}}Dies, anys, fins molts anys, varen passar. Un vespre que ell treballava a la seva cambra, varen trucar.<br/> {{gap}}— Entreu — va dir.<br/> {{gap}}Però ningú va entrar. Va anar a obrir. Davant seu hi avia un ome extremadament magre, que va fer-li una profunda impressió. Anava, perxò, molt ben vestit: devia ser un senyor de la més alta societat.<br/> {{gap}}— A qui tinc l'onor?... — va dir el Savi.<br/> {{gap}}— Ja ·m creia que no m coneixerieu — va dir l'altre. — M'he engreixat una mica. Ara tinc carn i òssos. Ah! no podieu pensar tornar-me a veure en aquest estat! Ja no coneixeu la vostra Ombra. No podieu evidentment creure que tornaria. No he tingut més que felicitat desde que vaig deixar-vos, i no puc queixar-me. Si vui {{pt|com-|comprar}}<noinclude><references/></noinclude> bics5v4hkqvpwjmxa4x0f9fo729qn80 102 22230 184766 114870 2026-07-04T08:24:08Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184766 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{pt|prar|}} la meva llibertat, ara ·n tinc els medis.<br/> {{gap}}I ·s remenava ·ls grossos joiells que penjaven del seu rellotge; posava la mà sobre la gruixuda cadena d'or que portava al coll. A tots els seus dits brillaven veritables diamants.<br/> {{gap}}— No puc retornar-me de la meva extranyesa — va dir el Savi. — Com es possible?...<br/> {{gap}}— La meva istoria no es pas vulgar — va dir l'Ombra; — però vós no sou tampoc un ome com els altres. Quan vareu permetre que us deixés, no vaig pensar-m'hi gaire, i ja veieu com això m'ha sortit bé. Però, per això, tant feliç com soc, he volgut reveure-us abans de morir-me, així com també ·l meu país. Ja sé que teniu una Ombra nova. Aig de pagar-li una indemnització per fer el meu servei. I, a vós, ¿quant vos aig de dar si ·m vui comprar?<br/> {{gap}}— Ets tu mateix? — va dir el Savi. — Mai, ni en somnis, auria cregut que l'antiga Ombra d'un ome pogués tornar baix la forma umana.<br/> {{gap}}— Diga-m quant te dec — va continuar<noinclude><references/></noinclude> 28wa4tlaydx9ttmk4a10pur6vds2me6 102 22231 184767 114871 2026-07-04T08:25:13Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184767 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>l'Ombra; — perquè vui pagar els meus deutes.<br/> {{gap}}— Per què ·u dius, això? — va dir el Savi. — No es pas qüestió de deutes, entre nosaltres! Ets lliure com un ome vertader. M'alegro molt de la teva felicitat. Asseu-te, mon vell amic, i conta-m una mica què t'ha passat i què has vist en els països calids, a la casa del davant sobre tot.<br/> {{gap}}— Amb molt gust — va dir l'Ombra asseient-se; — però promet-me que no diras a ningú de la ciutat que jo soc la teva Ombra. Tinc moltes ganes de casar-me, ja que posseeixo ara més del que ·s necessita per mantenir una familia.<br/> {{gap}}— Ja pots estar tranquil — va dir el Savi: — no diré a ningú què ets. Vet-aquí la meva mà. Ho prometo: ho compliré. Un ome no més té una paraula.<br/> {{gap}}— Una Ombra igualment.<br/> {{gap}}Era per demés curiós de veure com l'Ombra s'avia tornat un ome completament. Portava ·l vestit negre de la roba més fina, i les bòtes enllustrades. Duia un barret clac, que, per medi d'un ressort, s'aixafava com una coca. Era un barret d'ultima moda.<noinclude><references/></noinclude> iqawaboroc6c4a3xtsk49nhojilyucn 102 22232 184768 114873 2026-07-04T08:26:16Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184768 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>En quant a la seva cadena d'or i als seus diamants, ja n'avem parlat. Així l'Ombra estava extremadament elegant, i això era ·l que més la feia semblar un ome.<br/> {{gap}}— Vaig a contar-vos això — va començar.<br/> {{gap}}I dient aquestes paraules va posar les seves bòtes, enllustrades, sobre la nova ombra del Savi, que estava allargaçada als seus peus com un ca. Potser ho feia per orgull, potser esperava que l'Ombra s'enganxaria a les seves bòtes; però l'Ombra, allargaçada, va quedar ben tranquila per escoltar l'istoria. Volia escoltar com se fa per ser lliure i devenir senyor de sí mateix.<br/> {{gap}}— Sabeu qui y vivia, a la casa del davant? — va començar l'Ombra. — I bé! el ser més bell del món: la Poesia. No més he viscut tres setmanes amb ella, però això m'ha valgut més que si agués llegit durant centenars d'anys poemes i obres savies. Ho he vist tot i ·u sé tot.<br/> {{gap}}— La Poesia! — va dir el Savi. — Sí! sí! En les grans ciutats viu sovint retirada. La Poesia! No més l'he vista una vegada, i encara apenes estava ben despert. Estava en el seu balcó i resplendia com una alba<noinclude><references/></noinclude> cgc3egun27179ewqsg3akwxe7pcaqf6 102 22233 184769 114875 2026-07-04T08:27:13Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184769 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>borial. Continúa. Estaves al balcó, vares entrar, i llavores...<br/> {{gap}}— Llavores vaig trobar-me en una avant-cambra. Era una mica fosc. Vaig veure una filera d'ermoses cambres que ·s comunicaven totes juntes. La llum hi era enlluernadora. No vaig atrevir-me a entrar perquè temia que ·m fessin desaparèixer. Amb vós avia après a ser prudent. Vaig posar-me a un recó i vaig observar.<br/> {{gap}}— I què vares veure, llavores?<br/> {{gap}}— Vaig veure tot quant se pot veure, i us ho contaré tot. Però deixeu que us endrecí un prec, i no creieu que siga orgull per la meva part: ¿no podrieu acabar de tutejar-me?<br/> {{gap}}— Perdoneu — va dir el Savi. — Es una vella costum: compreneu? Ja podeu continuar.<br/> {{gap}}— De bon grat — va dir l'Ombra. — No vaig entrar; vaig quedar-me a l'avant-cambra; però era un lloc excel·lent, desde on se veia tot. Aduc allà, estava a la Cort de la Poesia.<br/> {{gap}}— Però què aveu vist? els déus de l'antiguitat? Hi avia eròis que combatien?<noinclude><references/></noinclude> sxmgextuu84il0flzln2s3hzcoahsqs 102 22234 184770 114876 2026-07-04T08:28:41Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184770 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>infants que explicaven els somnis llurs? <br/> {{gap}}— Ja ·us he dit que m'estava allà: heu de comprendre que ·u vaig veure tot. Si ·us aguessiu estat al meu lloc aurieu devingut un ser superior a l'ome; però a mi, una Ombra, no m'ha pogut passar res més que tornar-me ome. Ara, la caracteristica de l'ome esmser egoïsta: naturalment, no penso pas comunicar-vos tot quant sé.<br/> {{gap}}» Es en aquella avant-cambra que vaig tenir per primera vegada conciencia de la meva manera de ser. Com la Poesia, soc un reflexe. Recordeu-vos que sovint era més gran que vós, i que al clar de lluna se 'm veia més detalladament.<br/> {{gap}}» Devinguda ome, vaig deixar la casa de Poesia i la ciutat. Un bell matí vaig trobar-me pels carrers vestida com un princep. Vaig quedar primer tota sorpresa d'aquest estat; i vaig amagar-me en un recó d'un carreró desert. A la nit vaig recórrer els carrers al clar de lluna. Vaig muntar sobre ·ls murs, sobre les teulades, per tafanejar dintre les cases, tant per les finestres dels salons com per les de les golfes. He pogut veure coses que ningú ha vist al món.<noinclude><references/></noinclude> acxhh0fljop0lifdzr1zrydd6bo6nuj 102 22235 184771 114878 2026-07-04T08:30:10Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184771 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>Ja ·s té raó quan se diu que ·l fons de l'umanitat es lleig, i no n'estava pas orgullós de ser ome. He vist fer a les dònes lo dels omes, als pares lo dels fills; coses que no ·s poden creure!<br/> {{gap}}» Sí — continuava l'Ombra; — sé ·l que cap ome pot saber, però que tots desitgen: el mal que ·s pot fer al proxim! Si agués escrit tot això en una revista d'aquelles que la gent llegeix!<br/> {{gap}}» Doncs me feia amic de tot-om. La gent me temia; per això ·m feien bona cara. Els professors me deien confrare; els sastres me vestien sempre novament, els comerciants me feien present de llurs millors mercaderies; les dònes me trobaven admirable. I es per això que m'he tornat el que soc. Ara me n'aig d'anar. Aquí teniu la meva targeta. Visc a la banda del sól. Quan plou no surto de casa.<br/> {{gap}}Varen passar dies, anys.<br/> {{gap}}Sobtadament, l'Ombra va tornar.<br/> {{gap}}— Ah! — va dir el Savi: — Escric llibres sobre ·l Bé, la Veritat i la Bellesa, però ningú s'interessa per aquestes qüestions, avui dia. Soc molt desgraciat!<br/><noinclude><references/></noinclude> 8lj206zthylzoj8cp4dgfrrvjrzuhvm 102 22236 184772 114880 2026-07-04T08:31:10Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184772 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}— Jo no m preocupo per re — va dir l'Ombra. — Per això ·m vaig engreixant. Això es el que ha de buscar tot ome raonable. No sabeu prendre-us les coses tal com s'han de prendre. Si continueu així caureu malalt. Viatgeu. Precisament jo marxo. Voleu acompanyar-me? Seria ben agradable per a mi tenir un company de viatge. Voleu ser la meva Ombra? Això seria per a mi un gran plaer. Vos pago ·l viatge.<br/> {{gap}}— Seria abusar...<br/> {{gap}}— Ba! Això depèn de com se pren! Un viatge us faria bé.<br/> {{gap}}— Però es insolent de prendre-m per la vostra Ombra!<br/> {{gap}}— Així va ·l món, i sempre serà així.<br/> {{gap}}L'Ombra va allunyar-se.<br/> {{gap}}El Savi realment no anava bé. Els dubtes el corsecaven. El public feia tant cas del que deia sobre la Veritat, el Bé i la Bellesa com una vaca d'una nou moscada.<br/> {{gap}}Va acabar per caure verament malalt.<br/> {{gap}}— Gairebé sembleu una Ombra! — li deien els seus amics.<br/> {{gap}}El Savi tremolava ad aquesta idea.<br/> {{gap}}L'Ombra va tornar.<br/><noinclude><references/></noinclude> h18d29io3o7isvxsasj63tn1pv1kwbe 102 22237 184773 114881 2026-07-04T08:32:33Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184773 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}— Necessiteu anar a prendre aigües — va dir. — No teniu més remei. En raó de la nostra vella amistat vos acompanyaré. Pagaré ·l cost del viatge, i, a canvi, vós escriureu un llibre. Jo també necessito prendre aigües, perquè la meva barba no vol créixer, i això es una malaltia: s'ha de tenir barba. Sigueu raonable i accepteu. Viatjarem com amics.<br/> {{gap}}Varen marxar. L'Ombra era l'amo, i l'amo era l'Ombra. Anaven l'un al costat de l'altre: l'un per sobre, per davant o per darrera; l'altre seguint la posició del sol. L'Ombra s'arreglava sempre per tenir el lloc d'onor. El Savi no s'hi fixava. Se sentia de bon umor, i va dir un dia a l'Ombra:<br/> {{gap}}— Ja que ets el meu company de viatge, i que fa tant temps que vivim junts, bevem per la nostra germanivola amistat.<br/> {{gap}}— Què dieu? — va dir l'Ombra, que ·s considerava com l'amo. — Vós, que sou un savi, sabeu com es extranya l'umana natura. Els uns no poden sofrir que's matxuqui un paper; altres s'esgarrifen quan una ungla rellisca sobre un vidre. I bé: seria ·l mateix espant, per a mi, si ara ·us<noinclude><references/></noinclude> kmfnes8e8ka7teztioj3tk9ekel1h7g 102 22238 184774 114883 2026-07-04T08:33:38Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184774 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>posessiu a tutejar-me de nou. Però, si ·l vostre desig es tutejar-nos, per què no podem fer-ho a la meitat? Jo us tutejaré.<br/> {{gap}}I l'Ombra, desde llavores, va tractar de tu el seu amo.<br/> {{gap}}— Es ben pesat, això — pensava aquest: — que jo agi de dir-li vós mentres ell me diu de tu!<br/> {{gap}}Però, de bon o mal grat, va aver de passar per aquí.<br/> {{gap}}Van arribar a una ciutat d'aigües. Hi avia allí molts extrangers, principalment la filla d'un rei que era molt maca. Hi avia anat pel tractament d'una greu malaltia, que consistia en tenir l'esguard massa escrutador: veia les coses massa distinctament, i això li treia tota il·lusió. Va notar tot seguit que ·l que avia arribat no era un ome com els altres.<br/> {{gap}}— Se diu que ve aquí per al tractament de la seva barba — se va dir ella; — però jo ja conec el mal que té; li falta Ombra.<br/> {{gap}}Això va avivar la seva curiositat, i en el passeig va fer-se presentar a l'extranger.<br/> {{gap}}— ¿No es veritat — va dir tot seguit —<noinclude><references/></noinclude> t8q83fgrepfsbc7je3w6gppzk9fotmw 102 22239 184775 114886 2026-07-04T08:34:43Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184775 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>que la vostra malaltia consisteix en no tenir Ombra?<br/> {{gap}}— Oh altesa reial! Esteu segurament en via de curació. Sé que la vostra malaltia consisteix en veure-y massa clar. Però ·m sembla que ha disminuït, ja que no veieu que tinc una Ombra ben extraordinaria. Veieu la persona que sempre m'acompanya? Els altres omens tenen les Ombres que totes s'assemblen: a mi no m'agraden les coses vulgars. De la mateixa manera que ·s dóna sovint als criats un lliurea de roba més fina que la que un om duu, així mateix he pres per Ombra un ome que també té Ombra. Això resulta molt car, però a mi no m'agrada la vulgaritat.<br/> {{gap}}— Estic curada? — va preguntar-se la princesa. — Aquests banys són meravellosos. L'aigua fa en pocs dies un efecte admirable. Però no vui anar-men, encara, mentres no creixi la seva barba, perquè llavores ell se n'aniria.<br/> {{gap}}A la nit, a la sala de ball, la filla del rei i l'Ombra varen ballar un vals. Ella dançava lleugera, però tant lleugera, que mai l'Ombra avia vist una dançatriu semblant. {{pt|Va-|Varen}}<noinclude><references/></noinclude> os7rwbwb81ep0hm1gh0wd6to9s6bu3w 102 22240 184776 114888 2026-07-04T08:35:52Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184776 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{pt|ren|}} parlar. Ella va dir-li ·l nom de la seva patria. L'Ombra ja sabia on era: hi avia viatjat; però llavores la princesa era fòra. L'Ombra avia fet com per tot arreu: avia pujat sobre ·ls murs del palau i avia mirat per les finestres, pels recons dels cortinatges. Avia après petits secrets cortesans que varen extranyar molt a la princesa quan l'Ombra els hi va contar.<br/> {{gap}}— Es l'ome més espiritual de la terra! — se deia. — La segona vegada que va dançar amb l'Ombra va estar a punt d'estimar-la; però era prou raonable per pensar al mateix temps en la seva patria, en el seu reialme i en els omes que auria de governar.<br/> {{gap}}— Es un ome d'esperit sobtil! — pensava. — Balla admirablement. Però s'ha de saber si té coneixements profons.<br/> {{gap}}Es necessari que ·u sapiga.<br/> {{gap}}Va començar llavores a fer-li les preguntes més dificils, que ella mateixa no auria pogut respondre.<br/> {{gap}}L'Ombra feia un xic el desentès.<br/> {{gap}}— No ·u sabeu? — va preguntar la princesa.<br/><noinclude><references/></noinclude> mhd08na7wktmb5escyzqw495fstdsxo 102 22241 184777 114890 2026-07-04T08:36:53Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184777 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}— Sí — va dir l'Ombra — i tant bé, que fins la meva Ombra, que està a darrera de la porta, podria donar-vos la resposta.<br/> {{gap}}— La vostra Ombra? Seria ben extrany!<br/> {{gap}}— No puc assegurar-vos-ho, però ·m sembla que sí. Durant tants anys m'ha acompanyat i escoltat! Però aig de prevenir a la vostra altesa que la meva Ombra es extremadament orgullosa; es necessari considerar-la com un ome i tractar-la així per que estigui de bon umor i respongui raonablement.<br/> {{gap}}— Aquest orgull m'agrada — va dir la filla del rei.<br/> {{gap}}Varen anar a trobar el Savi darrera de la porta. Va parlar del sól i de la lluna, de l'ome fisic i de l'ome moral, i el Savi va fer les més serioses respostes.<br/> {{gap}}— Quin ome deu ser aquest, que té una Ombra semblant! — se deia. — Si ·m casés amb ell seria un gran bé per al meu reialme i el meu poble! Va donar part a l'Ombra de la seva intenció, però varen convenir de no dir-ne res a ningú fins que la princesa fos de retorn al seu reialme.<br/> {{gap}}— No, a ningú! — va dir l'altre: — ni<noinclude><references/></noinclude> e0sxlcg8xzb1u7twjlxgy6bwy7y9r9h 102 22242 184778 114891 2026-07-04T08:37:55Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184778 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>a la meva Ombra: ja tenia bones raons per no dir-li.<br/> {{gap}}I veus-aquí l'Ombra i el Savi anant-sen cap al país de la princesa.<br/> {{gap}}— Escolta, mon bon amic — va dir l'Ombra al Savi. — Vet-aquí que m'he tornat poderosa i feliç. Vui fer-te també ditxós. Viuras al meu castell, te passejaras en la meva carroça reial, i cobraras cent mil escuts l'any. Però, a canvi de tot això, te deixaràs dir que ets la meva Ombra. No diras mai que has sigut un ome. Una vegada l'any, quan farà sól i jo ·m faré veure, vindras a arrupir-te als meus peus com una ombra vertadera. Car aig de notificar-te que ·m caso aquest vespre amb la filla del rei.<br/> {{gap}}— No ·u vui! — va cridar el Savi. — Això ja es massa. Jo no faré pas això, ni tu tampoc. Això seria enganyar la filla del rei i tot el país. Diré a tot-om que jo soc l'ome i que tu no ets més que una Ombra coberta de vestits d'ome.<br/> {{gap}}— No ·t creurà ningú — va dir l'Ombra. — Sigues raonable, o si no crido ·l guarda.<br/><noinclude><references/></noinclude> hqx4riji33acdjey5qgt4uu2mtkzi4x 102 22243 184779 114893 2026-07-04T08:38:46Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184779 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{gap}}— Me 'n vaig a trobar la filla del rei!<br/> {{gap}}— Jo y vaig primer que tu, — va dir l'Ombra — i ·t faré tancar a la presó.<br/> {{gap}}Ben aviat va ser fet, perquè tots els guardes obeïen l'Ombra. Sabien que ·s casava amb la filla del rei! <br/> {{gap}}— Per què tremoles? — va dir la princesa a l'Ombra, veient-la entrar. Què t'ha passat?<br/> {{gap}}— Vinc de presenciar un espectacle dels més tristos. Figureu-vos que la meva pobra Ombra s'ha tornat boja! Se pensa que es un ome, i, encara més, diu que jo soc la seva Ombra!<br/> {{gap}}— Es orrorós! — va dir la princesa. — L'han tancada: veritat?<br/> {{gap}}— Sí, però crec que mai més tornarà a la raó.<br/> {{gap}}— Pobra Ombra! Es ben de plànyer, i seria un gran bé per ella retirar-la del món. En l'estat d'esperit de la gent d'avui dia, un om s'interessa sobre tot per aquells que precisament se persegueix injustament. Seria potser convenient deslliurar-se d'aquesta Ombra d'una manera secreta.<br/> {{gap}}— Es ben trist! — va dir l'Ombra fent<noinclude><references/></noinclude> o9s8yhsxfxjtfs3slxrghj86ccfirie 102 22244 184780 114894 2026-07-04T08:39:21Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184780 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>veure que sospirava. — Un servidor tant fidel!<br/> {{gap}}— Té un caracter ben noble! — va pensar la filla del rei.<br/> {{gap}}Al vespre la ciutat va ser il·luminada. «Bum!» feien els canons. Els soldats presentaven les armes. La festa va ser magnifica. La filla del rei i l'Ombra varen sortir al balcó, per que ·l poble ·ls veiés i per a fer-se aclamar una vegada més amb forces «visques».<br/> {{gap}}El pobre Savi no n va sentir cap, de totes aquelles aclamacions: ja li avien tret la vida.<noinclude><references/></noinclude> 7cbkm0z80klmythckxzu8qgbjj4dc87 102 60661 184744 2026-07-03T12:14:26Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184744 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>no era cosa bona, tanca sa seua cambra en fort de part dedins.<br/> Ell el Rey s’en hagué de tornar axí com hi era anat. No se pogué venjar.<br/> Tot atxul-lat, li va estrényer abans de s’auba, per que no’l coneguessen.<br/> Es vespre que vengué devant, s’en hi torna, desfressat de pelegrí també; y ''toch toch''.<br/> —¿Qui es? cridaren elles.<br/> —Un pobre pelegrí que demana posada per aquesta santa nit.<br/> —¡Ay de bo! diu n’Espardenyeta, que va conéxer aquella veu. ¿Vol dir es un altre pelegrí? ¡Anit passada ja’n vengué un! ¡Deu esser cap hostal aquí!<br/> —¡Jesús! s’esclama n’Antonina, ¡quin mal cor que tens! Si obrírem á n’es de nit passada, bellement porem obrir á n’aquest.<br/> —Jo m’en gordaré com de caure!<br/> —Ja li obriré jo.<br/> —¿Y que també consentirás á jeure demunt s’estorí, devora sa porta des corral, per que ell puga jeure dins es teu llit!<br/> —Sí que hi consent.<br/> —Ydò ¡endevant ses atxes! digué n’Esperdenyeta.<br/> N’Antonina s’en va, obri á n’es pelegrí, li dona sopar, el fa colgar dins es seu llit, y ella se jeu demunt s’estorí, devora sa porta des corral.<br/> N’Espardenyeta, que ja veya massa clar que alló era el Rey, que n’hi cercava fer una de gros<noinclude><references/></noinclude> m56233aiaicm340voce25so7vz4458j 102 60662 184745 2026-07-03T14:48:38Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184745 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>sa, se tanca dins se seua cambreta en fort; y á jeure s’ha dit.<br/> Ell el Rey s’en hagué de tornar altra volta axí com hi era anat. No se pogué venjar.<br/> Tot atxul-lat , li va estrényer abans de s’auba, per que no’l coneguessen.<br/> Es vespre que vengué devant, hi torna, resolt á fer estelles.<br/> Desfressat de pelegrí, s’acosta á ses portes; y ''toch toch''.<br/> —¿Qui es? cridaren elles.<br/> —Un pobre pelegrí que demana posada per aquesta santa nit.<br/> Na Espardenyeta tot d’una’l va conèxer, y no pogué aguantar pus.<br/> —¡Qui fa tres, ase es! digué ben rabenta, però que ses altres no la sentissen. ¡L’he d’escalivar á s’alicorn anit, com son dona!<br/> ¿Y que fa ella? Se guardá prou de fer els estufornos dels altres vespres, y diu á na Margalida y á n’Antonina.<br/> —Ja m’en encarrech jo anit d’obrirli, donarli sopar y colgarlo.<br/> S’en va y li obri. El fa seure à sa taula, li treu un sopar de primera y un vi d’aquell que diu: aquí som jo.<br/> Ell n’era molt devot, y venga tímbola y altra tímbola, y al punt estigué més gat qu’una sopa. No s’aguantá pus á sa cadira, y quedá estés en terra, tan llarch com era.<br/> ¿Que fa n’Espardenyeta? S’en va á dur s’estorí que tenía baix des llit, hi posa el Rey de<noinclude><references/></noinclude> ke0bpap89x3y5pp6jdpqoxk1o6f8qbj 102 60663 184746 2026-07-03T14:53:23Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184746 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>munt; y, estira qui estira, l’arrossega fins devora una finestra que mirava dins es jardí real.<br/> Ab tota quanta forsa pogué treure, l’alsa p’es dos caps de s’estorí; el posa, axí com pot, demunt sa finestra uberta de pint en ample; pega tirada á un cap per amunt, y amolla s’altra cap á defora; y el pobre Rey, ja’u crech, va prendre es cap-á-vall més que depressa.<br/> Su abaix hi havia uns rosers tan alts y tan grossos, que ses soques eran com sa cama d’un homo, y hi va caure com un tronch.<br/> Sa seua roba se va fer benes, y es seu cosset, podeu pensar, queda fet un llatze, tot cops blaus, peladures у escarrinxades, y ab moltes pues dins sa carn viva.<br/> Ab sa tomversa y ab sa sanch que li ratjavan ses ubertes, pronte hagué escorxat es moix.<br/> Veentse d’aquella manera, que no hi havia part del seu cos que no li fes mal, se posa á cridar com un desesperat; y li escapavan uns gemechs y uns remeulos lo mes esglayosos.<br/> Es criats senten allò; hi acudexen corrents, y el me troban dins es roser, d’aquella manera.<br/> L’agafan, el duen dins es llit. Els metjes l’embenan de cap a peus; y va haver mester un bon grapat de dies per curarse.<br/> Ajagut dins es llit, jurava y perjurava que s’havía de venjar de na Espardenyeta; jurava y perjurava qu’havía de beure de sa seua sanch.<br/> Ella ja’u crech que’u va sebre. S’entressentí de quant es metjes el donaren per bo; y la dona se prepará.<br/><noinclude><references/></noinclude> k1a57zs4tzsyj7sa143f1i4vaexxzaw 102 60664 184747 2026-07-03T14:58:39Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184747 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Fa una nina de pedás, la colga dins es llit, li ferma á n’es coll un budell ple d’arrop y á n’es cap una cordallina que per devall es tapament anava devall es llit.<br/> Aquell meteix dia guaytava per sa finestra, y veu el Rey venir tot xarpat.<br/> —Mirau, diu á ses germanes, no estich gayre fina. Si ve ningú á cercarme, digau que me’n som anada un poch á colgar.<br/> Se’n entra dins sa cambreta, y, en lloch de colgarse, s’afica devall es llit.<br/> Al punt ''tach'', vataquí’l Rey.<br/> —¿Que hi ha res de nou, senyor Rey? digueren na Margalida y n’Antonina.<br/> —¿Ahont es n’Espardenyeta? demaná ell, ab uns uys que li espiratjavan.<br/> —¿Creurá que no estava gayre fina, y se’n es anada un poch á colgar?<br/> El Rey, sense mesclar cerimonies, s’en entra tot remolest dins sa cambra, resolt á ferne una d’ase y seca.<br/> Afina sa nina de pedás colgada, y se creu qu’es n’Espardenyeta.<br/> L’homo no hi veya de rabia<br/> —¡Ah polissona! s’esclama. ¡Ja no m’en farás pus! ¡Ara t’hi tench! ¿Que no te recordas d’aquell pich que t’en vengueres á la mala hora de la nit, desfressada de la mort, y me feres menjar allò..... aquells set.....<br/> Aquí n’Espardenyeta pega tirada á sa cordallina; y sa nina de pedás, capadeta que sí.<br/> El Rey, com ho veu, se cremà més encara.<br/><noinclude><references/></noinclude> 4hakviksib7cddn1jidiuoe7bw92fmo 102 60665 184748 2026-07-03T15:20:55Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184748 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Ja’u crech, va dir, que t’en recordas! ¡Jo sí que m’en recort! ¿Y també t’en deus recordar de quant m’untares s’escala de sabó, y hi vaig redolar, y me vaig xapar es cap, me vaig treure un bras des lloch, me vaig torse un peu, me vaig plomar un genoy, y vaig quedar ple de cops blaus?<br/> N’Espardenyeta torna pegar tirada á sa cordallina; y sa nina de pedás, capadeta que sí.<br/> Aleshores sí que se cremá fort el Rey.<br/> —¡Ja’u crech, va dir, que t’en recordes! ¡Jo si que m’en recort! ¿Y també’t deus recordar de quant m’engatares, y me vares tirar per sa finestra, demunt aquells rosers, y vaig romandre casi aspidat?<br/> N’Espardenyeta pega altra tirada á sa cordallina; y sa nina de pedás, capadeta que si.<br/> El Rey aquí cuydá á fer es tro.<br/> —Ja’u crech, va dir, que t’en recordas! ¡Jo sí que m’en recort! ¡Y tens desvergonya per dir que sí, sa més fresca del mon! ¡Ara les me pagarás totes!<br/> Mentres deya axó, venta s’espasa, encivella ventay á sa nina de pedás, li taya es cap y es call, es budell se romp, y s’arrop se posa á ratjar.<br/> Al punt tot es llit aná arrop.<br/> El Rey, cregut de qu’allò era sanch, y per cumplir es jurament qu’havia fet de beure de sa de n’Espardenyeta, hi muya’s dit, el se du á sa boca; y, quant veu qu’aquella ''sanch'' era tan dolsa y tan dolsa, torna á muyar y á xupar.<br/> Muya qui muya y xupa qui xupa, li espassá<noinclude><references/></noinclude> pmq96zsptutezt92ll4lqflbcj33t8d 102 60666 184749 2026-07-03T15:28:52Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184749 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tota sa rabiada que duya; y se comensá á recordar de sa gran hermosura, galania y agudesa de n’Espardenyeta, y mudá de vert en blau.<br/> —¿Quina l’he feta? Quina l’he feta? se posá á pensar. Pero ¿quina l’he feta?<br/> ¿Que m’en direu?<br/> Ell li envestí tal pena y tal esclator de cor, que romp en plors, com un nin petit.<br/> —¡Miserable de mi! deya s’aubercoch. ¡Som un ase! ¡som un porch! ¡meresch fermar! Però ¿qu’he fet? ¿qu’he fet? ¡He morta n’Espardenyeta, s’atlota mes guapa y mes viva y mes aguda que s’hagués vista may! ¡Y robava’s cor de tots els qui la veyen! ¡Y no n’hi havia cap que m’agradás tant! ¡O quina atlota qu’era aquella! ¡Fins y tot sa sanch tenía més dolsa que la mel! Es ver que jo havía jurat beure de sa seua sanch; però, per cumplir es jurament, m’hauría bastat ferli un tayet á un dit, sols que’n fos sortida una gotineua y que la hi hagués llepada ab sa llengo! ¡Som una bistia! ¡Meresch fermar! ¡Ahont hi ha un dogal? y jo meteix me fermaré, si no hi ha ningú que me ferm! ¡Haver morta n’Espardenyeta, s’atlota que mes m’agradava per casarm’hi! ¿Qu’he de fer de viure, si ella es morta? ¿Qu’he de fer de viure? ¡Cap feyna hi tench p’el mon! ¡cap! ¡cap !Aquesta espasa que li ha tayat es coll á ella, ¡que s’acor dins es meu pit, y que fassa uy tot!<br/> Dient axó, el Rey se posa sa punta de s’espasa demunt sa post des pits, y anava ja á acorarla se; però tot ab u n’Espardeneyeta surt de de<noinclude><references/></noinclude> 0b0dp9qwyemxiv2nzxphcmoqrv1kzew 102 60667 184750 2026-07-03T15:35:35Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184750 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>vall es llit, y s'hi planta devant, tota xaravel-la.<br/> —Que tír s'espasa, senyor Rey, diu ella. ¿Es á mi que'm vol? Vametaquí.<br/> El Rey, com la se veu devant viva y sana y més xalesta y galanxona que may, tot d'una queda de pedra, però aviat li pujá una alegría y una gaubansa que se pensava tornar loco.<br/> —¡Mos hem de casar! digué ell.<br/> —¡Ja’u hauriam d'esser! digué ella.<br/> El Rey s'en aná á ca-seua á fer enrengar tot es ''tu autem'' per ses noces. Doná tanta pressa y tothom va fer tant s'aviona, que dins tres dies tot estigué á punt de pastora mía. No hi ha que dir que no estigueren per n'Espardenyeta, perque es meteix dia ja va haver enllestit tot lo qu’havia d'enllestir.<br/> Y arriba's dia de ferse s'esclafit, y se va fer, se casaren; y n'hi va haver d'ast y olla, y sarau, y festes, y balls y alimares, tot lo que va esser bo.<br/> Y el Rey y n'Espardenyeta, governant es seus vasalls, visqueren y gaudiren ab molta pau y concordia anys y més anys; y encara son vius, si no son morts.<br/> <br/> ''La Punta, Agost de 1892.''<noinclude><references/></noinclude> 04ibd6tye6vw022z7i5jxw9cc8f713d 0 60668 184751 2026-07-03T15:37:47Z Joan Gené 4644 Es crea la pàgina amb «<pages index="Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf" include="262-275" header=1 prev="[[../S'homo y es lleó|S'homo y es lleó]]" current="N'Espardenyeta" next="[[../Es dos bessons|Es dos bessons]]" títol="Aplec de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó: tom I (1896)"/>». 184751 wikitext text/x-wiki <pages index="Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó - Tom I (1896).pdf" include="262-275" header=1 prev="[[../S'homo y es lleó|S'homo y es lleó]]" current="N'Espardenyeta" next="[[../Es dos bessons|Es dos bessons]]" títol="Aplec de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó: tom I (1896)"/> 1axaanokwio1mpv5sjmmvphq3or67cv 102 60669 184752 2026-07-03T15:48:34Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184752 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''ES DOS BESSONS'''</big></big><ref><small>La’m contaren en Toni ''Garrit'', de Sant Llorens, y dues criades, na Rosa Pons, de Sineu, y na Catalina Pellicer, de Manacor. També he tenguda present la rondalla que publicá el distingit poeta y escriptor mallorqui D. Mateu Obrador y Bennasser ab lo titol ''Los tres fills del Rey'' en la Revista Balear de 1872, pp. 141-113 156-159 172-175 y 189-191.</small></ref>}} <big>A</big>xò era un homo que tenía una pollina, una cusseta y un jardinet.<br/> Era molt afectat de pescar; peró sempre duya es frare, vuy dir, no tocava escata may.<br/> Un día agafá un pexet lo més ayrós y garrit; y, quant li treya s’am, sentí que deya.<br/> —¡No’m menjes, si vols estar be! ¡No’m menjes, si vols estar be!<br/> —¡Ves si’t tiraré, tan com m’has costat!<br/> —No m’has de tirar. M’has de rentar ab aygo dolsa, ben rentat. La mitat d’aquesta aygo l’has<noinclude><references/></noinclude> bd9r6hhhkcyihig0v54xrnx84kj3fgz 102 60670 184753 2026-07-03T15:55:22Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184753 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>de tirar á ses rebranques des portal de ca-teua. S’altre mitat l’has de posar dins dues ampolletes, y guardales ben guardades. De mi n’has de fer tres bocins: es cap donel á sa dona, es cos á sa pollina y se coa á sa cussa.<br/> Aquell homo ho va fer axí; y heu de creure y pensar que de cada rebranca des portal va sortir una espasa de tan bon trempe, que tayava un cabey al ayre, y s’hi porían mirar de tan lluenta qu’era; y des cap d’una temporadeta sa dona tengué dos bassonets, tan consemblants, que qui’n veya un, veya s’altre; y sa pollina dos cavallets rotjos, tan consemblants també, que qui’n veya un, veya s’altre; y sa cussa dos quissons, y també qui’n veya un, veya s’altre, tant s’assemblavan.<br/> Es dos bessons se feren grans, y eran lo més ben plantats y més vius qu’una centella. Un havía nom Juan, s’altre Bernat.<br/> Es dos cavallets y es dos quissons se feren grossos de tot. Valían uys per mirar; y tant per córrer, com á forsa, com á brega, no hi havia qui los fes arreconar.<br/> En Juan y en Bernat en tenían un perhom.<br/> Son pare estava tot alabat ab tant bona nescia. Un dia treu ses dues ampolletes d’aquella aygo, y diu á n’en Juan y á n’en Bernat.<br/> —Jau axó. A ningú pot pertocar millor que á voltros. Mentres estigan estil-lades, com ara, será senya de que vos diu be; tot d’una que s’embuyarán, será que vos diu malement.<br/> En Juan un dia alsa’s cap, y diu á n’en Bernat.<br/><noinclude><references/></noinclude> ljsjve2qps2nwugjvrwlxa66syylnyv 102 60671 184754 2026-07-03T15:59:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184754 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>-Me’n vaig a cercar el mon. Te deix sa meua ampolleta. Quant la vejes que s’embuy, ja sabrás que significa. A reveure.<br/> Pren sa seua espasa, se posa demunt es seu cavall, crida’s seu ca, y toca soletes.<br/> Camina caminarás, des cap d’una partida de dies se’n entra dins un barranch molt fondo y estret, y assetsuaxí sent un plant tendre y viu, que xapava’s cor. Camina un poch més, y troba, fermada á un uyastre, una fadrineta d’una quinzena d’anys, gallardíssima, ab una cara com un sol, ab uns cabeys rossos, que li pegavan mes avall des genoys.<br/> L’homo va romandre sense polsos, boca closa, però ab sos uys ben badats.<br/> Lo que no li venía á sa llengo, li sortía p’els uys.<br/> A la fi romp dient:<br/> -¿Però que fas aqui, bella jove? ¿qui t’ha fermada? ¿qu’es, tant de plorar? Parla per amor de Deu; que aquí me tens, pronte á donar sa meua vida y tot, si es necessari, per salvarte.<br/> -¡Ah, bon jove! respòn ella. Som sa mes desgraciada de baix de la capa de Deu. Aquí estich esperant la mort, esperant que venga un drach de set caps á engolirme. Es seu amagatay es una cova d’aquest barranch; surt cada setmana, y se menjaría tota sa gent d’aquesta nació, si no li duguessen una fadrina de quinze á vint anys. Cada setmana treuen sorts entre ses que som d’aquesta edat; y sa que li toca, la duen aquí, y la dexan fermada. Avuy m’ha tocat á mi, y no<noinclude><references/></noinclude> 73gr760acm3pclz8z9mmy6i5hcepuas 102 60672 184755 2026-07-03T16:05:53Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184755 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>m’ha valgut esser fia del Rey. Ja’u sabs ara perque estich axi y perque plor.<br/> Aquí la pobreta va refermar es seu plant, y es singlots y els espaumes com que l’haguessen d’acabar de tot.<br/> —¡Vestén, vestén de pressa! pogué dir a la fi á n’en Juan. Vestén per amor de Deu; que’s drach no’s pot estorbar... Tu que pots fogir, fuig; que no fassa dues morts en lloch d’una.<br/> –¡Jo fogir! digué en Juan. ¡Jamay..., mentres no pugues fogir tu devant! O tu te salvarás ò tots dos hi romandrem.<br/> —Ah bon jove! deya ella. ¡Com se coneix que tens tan bon cor com poca noticia d’aquest drach que m’ha d’engolir! No t’ho cregas poder combatre ab ell. Ademés des set caps, en lloch de pell, té una closca tan gruxada y tan closa, que no hi ha armes que li pugan fer res, mentres no li afinen una junteta que té devall es pits. Si allá li poguessen clavar sa punta d’una espasa, al acte cauría sech. Però ¡ay! que’s cavallers més valents y esforsagats que son sortits á combatre ab ell, no los han vists pus; tot los ha fets benes.<br/> Encara sa fia del Rey estava ab sa paraula á sa boca, quant se comensá á sentir un trepitx y retronar uns bramuls, que, com més anava, més aprop y més vius eran. Feyen arrissar es cabeys y tremolar tot aquell barranch. Era es drach de set caps, que se’n venía com la bala, ab totes ses boques ubertes, tirant foch p’els uys, pegant tals verducades ab sa coa, que, si fería cap soca,<noinclude><references/></noinclude> pejpzj21c71o60h1riemx7etk3gto1u 102 60673 184756 2026-07-03T16:10:20Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184756 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>maldement fos d' auzina ó d'uyastre, la capdellava.<br/> En Juan, lluny de fogir, comanantse á Deu de tot cor, posantse be demunt sa sella , aficant fort es peus dins els estreps, cridant ''¡coratje! ¡coratje!'' á n'es cavall roig y á n'es ca, ab s'espasa ab una ma y s'escut ab s'altra, envest es drach, pegantli una mala fua. Tant forta va esser, que'l feu recular; però s'animal ab un bot farest s'hi aborda, y ja estigueren embolicats. Y es drach, clavades y més clavades ab totes ses seues barramentes; y en Juan, espasades á dreta y á esquerra; y es cavall roig, que se tornava ab ses dents y ab ses potes; y es ca, que'u feya de tot ab sos claus y ab ses ungles. Cap n'hi havia que no fes tot quant sabía y podia, cap que flaquetjás un punt; però no se conexia gens qui sortiria triunfant.<br/> Podeu fer contes sa fia del Rey si devía clamar de bon de veres á Deu y á tots es sants, per que hi sortís es seu defensor.<br/> En Juan á la fi, jugant es tot p’es tot, pega esperonada á n'es cavall, s'afica per entre es set caps des drach, mirant ben arreu si li afinaria sa junta que tenía baix des pits; arriba á afinarla hi; y ab tota quanta forsa li quedava, acora allá s'espasa, y afica tota sa fuya.<br/> Es drach se sent ferit de mort; exhala un bramul aborronador, pega una revinglada espantosa, y cau sech dins una bassa de sanch negre, que li brollava de sa ferida ciulant. Tenía es cor xapat de mitx á mitx.<br/><noinclude><references/></noinclude> puy776dplowln5kodqhbesf5wkywmws 102 60674 184757 2026-07-03T16:14:51Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184757 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>En Juan tot d’una li taya ses llengos des set caps; les s’amaga, y se’n va, y desferma sa fia del Rey.<br/> —Ja te’n pots anar en voler, li digué quant l’hagué desfermada.<br/> La pobreta, podeu pensar, no sabía que ferse d’agraida y contenta. Li doná milions y milions de gracies; volia, fort y no’t mogues, que l’acompanyás á ca-son pare; però no’l pogué treure d’aquestes:<br/> —Ja no m’has de mester. T’he salvada ab s’ajuda de Deu. Tu tens ses feynes á ca-teua, y jo á fer mon cap envant.<br/> Be va pregar y torná á pregar. No’l pogué torse.<br/> Despedintse d’ella, se’n aná barranch endins.<br/> Sa fia del Rey, corrents y botant, loca d’alegría, arriba a la ciutat.<br/> Arribarhi y temersen tothom, va esser tot u. Y tots l’enrevoltavan, fent crits y bots, y no la dexaren fins que la tengueren dins es brassos del Rey y de la Reyna, que cuydaren á fer uy de contents que estigueren.<br/> El Rey tot d’una fa fer unes dictes: que’s present es qui ha mort es drach, y se casará ab sa meua fia.<br/> Passaren dies y més dies, y ningú se presentava; fins que n’hi hagué un d’arriscat, que se’n aná dins es barranch, troba es drach mort y estés devora aquell abre ahont fermavan ses fadrinetes de quinze á vint anys, y diu:<br/> —Ja sé que faré: li tay és set caps, los present á n’el Rey, y diré que som jo qui l’he mort.<br/><noinclude><references/></noinclude> 9kuop1wwkep1zuudyklwmi9vk4698ow 102 60675 184758 2026-07-03T16:19:51Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184758 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Dit y fet, taya es set caps, y se presenta ab ells a la cort, cridant:<br/> —Jo som qui he mort es drach! ¡jo som qui l'he mort!<br/> Al punt un avalot de gent el tengué enrevoltat, y tots li cridavan ¡viva!, y l'abrassavan, y el besavan. L'acompanyaren en triunfo á ca'l Rey.<br/> El Rey, axí que veu es set caps, diu:<br/> —Paraula de Rey no pot mentir: tu serás el meu gendre.<br/> La Prinsesa, quant li presentaren aquell arriscat, el se mirá be, y no'l va conèxer.<br/> —Axò no es el cavaller que matá es drach.<br/> —Però si ha duyts e! set caps! li deyen.<br/> —Maldement; no es ell, vos dich.<br/> —Paraula de Rey no pot mentir, se va esclamar son pare. Ell ha presentats els set caps, es ell qui l'ha mort.<br/> Se prepararen ses noces y sarau per llarch.<br/> Y sa fia del Rey, que no feya sino plorar, perque deya que aquell no era es qui havia mort es drach.<br/> Arriba's día de ferse's casament; y quant ja estava tothom endiumenjat y anavan á comensar, se presenta un cavaller ab un cavall roig y un ca. Era en Juan, qu'havía tenguda noticia de ses dictes del Rey, y se'n venía per que li donassen lo que s'havia guanyat.<br/> La princesa el veu, y pega un crit esglayador.<br/> —¡¡¡Es ell!!! diu, y cau desmayada.<br/> No varen entendre los circunstants aquelles<noinclude><references/></noinclude> k79dre7szcnik23mnj45sexicjxyxlk 102 60676 184759 2026-07-03T16:27:19Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184759 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>paraules, y dexaren conversar aquell cavaller, que va dir.<br/> —Senyor Rey, ¿se conté veritat que s'han fetes unes dictes: que's qui ha mort es drach, sa casará ab sa vostra fia?<br/> —Sí, qu'es ver.<br/> —Idò, jo som qui l'he mort.<br/> —¡Proves!, ¡proves!<br/> —En tench que ningú es capás de desferlesme.<br/> —¡Mal es de creure! ¡Si n'hi ha un qu'ha presentats es metexos caps.<br/> Es cavaller feu un poch de returada. Tothom se creya qu'havía romás confús.<br/> —Senyor Rey, digué, tots els animals ¿que no solen tenir llengo dins sa boca?<br/> —De manera que sí.<br/> —Idó anau á mirar aquells set caps, veam si n'hi tenen.<br/> Hi anaren á mirarho, y no n'hi trobaren: los ho havian tayada.<br/> Aquí aquell cavaller contá lo que havia passat; se treu ses set llengos, anaren á provarles á n'es set caps; y ja’u crech que'u varen esser ses llengos des drach.<br/> A les hores sa fia del Rey torná en sí; y se troba en mitx de ses mansbelletes y crits de triunfo que tothom feya á n'el cavaller des cavall roig y des ca.<br/> —Aquest es qui'l matá! se posa á dir ella, ¡aquest, y ningú més qu'aquest!<br/> Tothom, y el Rey més que ningú, va creure qu'era axí; y maná al acte que aquell qui havia<noinclude><references/></noinclude> 5cnkwlaqscurh3o1f9q4mwb30x2emvq