Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.10 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 7201 184941 183458 2026-07-08T10:38:08Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184941 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{np}} [[File:Adolf Carrera i Aleu.jpg|center|frameless|upright=1.0]] [[File:Adolf Carrera i Aleu (signatura).jpg|center|frameless|upright=1.0]] {{np}}<noinclude></noinclude> buznjrrs1idt9kgbtwfhiznzmly90l9 102 7288 184942 183460 2026-07-08T10:38:37Z Lanxana 7370 /* Validada */ 184942 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="4" user="Lanxana" /></noinclude>{{np}} {{línia}} {{c|{{versaleta|Tip. L'Avenç ; Rambla de Catalunya, 24}}}} {{np}}<noinclude></noinclude> kyia1kfulr9g76msrllfz4dcrr90wi2 0 49637 184881 184360 2026-07-07T15:19:14Z Leptictidium 277 184881 wikitext text/x-wiki {{header |títol=Alexíada |autor=[[Autor:Anna Comnena|Anna Comnena]] |traductor=[[Usuari:Leptictidium|Alistair Spearing]] |idioma=grec |anterior=[[Alexíada/Prefaci del traductor|Prefaci del traductor]] |current='''Proemi''' |següent=[[Alexíada/Llibre I|Llibre I]] |info= |nomcategoria=cap }} {{c|'''Proemi'''}} <div class=prose> [1] El temps, en el seu avanç constant i implacable, arrossega tot allò que ha estat creat i ho fa caure a l'abisme de la foscor sense fer cap mena de distinció entre les coses trivials i les coses més importants i dignes de ser recordades; i, com diu la tragèdia, ho fa sortir tot de la fosca i tot ho amaga de la llum.<ref name=Sòfocles group=nota>[[:w:Sòfocles|{{Versaleta|Sòfocles}}]], ''[[:w:Àiax (Sòfocles)|Àiax]]'', 646, que es pot llegir en català gràcies a l'excel·lent traducció de [[:w:Carles Riba i Bracons|Carles Riba]].</ref> Tanmateix, la narració de la història és una defensa poderosíssima contra el pas del temps i, en certa manera, conté el seu flux incessant; i tots els esdeveniments que han estat recollits per la història se salven de caure a l'abisme de l'oblit. Conscient d'això, jo, Anna, filla de figures imperials, Aleix i Irene, nascuda i criada en la porpra,<ref name=Porpra group=nota>Ja des de temps antics, el porpra estava associat a la dignitat imperial. Els fills de l'emperador nascuts durant el regnat del seu pare eren coneguts com a ''[[:w:Porfirogènit|porfirogènits]]'', segurament en referència al [[:w:Pòrfir|pòrfir]], una roca de color porpra que decorava la sala on donaven a llum les emperadrius.</ref> que soc docta en lletres, car he estudiat la llengua grega amb gran dedicació, que no he negligit la retòrica, que he llegit atentament les obres d'Aristòtil i els diàlegs de Plató i m'he instruït en el quadrívium de les ciències<ref name=Quadrívium group=nota>El [[:w:Quadrívium|quadrívium]] (aritmètica, astronomia, geometria i música) i el [[:w:Trívium|trívium]] (dialèctica, gramàtica i retòrica) eren els dos pilars de l'educació medieval.</ref> (sense pecar de supèrbia, convé esmentar que tinc aquests coneixements, que m'han atorgat la natura i el meu anhel d'aprendre, que m'ha concedit Déu des del cel i que he adquirit amb el pas del temps), el meu propòsit a l'hora d'escriure aquestes línies és narrar els fets del meu pare i estalviar-los de ser perduts en el silenci o arrossegats pel pas del temps a un oceà d'oblit, tot relatant les seves gestes com a emperador i els seus actes de servei a altres emperadors abans de prendre el ceptre. [2] Si em disposo a narrar aquests fets, no és per presumir dels meus dots literaris, sinó per transmetre els fets a les generacions a venir, car fins i tot les més grans proeses es perden en l'ombra del silenci si no es recullen en la narració de la història i es consignen a la memòria. El meu pare, com ho demostraren els fets, era capaç tant de manar amb discerniment com d'obeir les ordres dels governants en la mesura que calia fer-ho. Malgrat que estic decidida a deixar constància de les seves gestes, temo que els cínics i els detractors diguin que documento els actes del meu pare per simple fatxenderia i que tots els esdeveniments que relato i les meves paraules d'encomi no són més que mentides o lloances buides. Tanmateix, si ell mateix fornís el material i els fets no em deixessin més remei que criticar alguna de les seves accions, no pel seu caràcter, sinó per la natura de les coses que ha fet, temo que els mofaires em recordin el fill de Noè, Cam,<ref name=Cam group=nota>[https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+9:18-27&l=ca Gènesi 9:18-27].</ref> car tot ho critiquegen i, consumits per l'enveja i la malícia, no discerneixen allò que és just, sinó que fins i tot un pobre innocent culparien, com diu Homer.<ref name=Homer group=nota>[[:w:Homer|{{Versaleta|Homer}}]], ''[[:w:Ilíada|Ilíada]]'', XI, 653 i 654; ''Ilíada'', XIII, 775; i ''[[:w:Odissea|Odissea]]'' XX, 135. Els grans poemes homèrics han estat traduïts al català per nombrosos autors, tant en vers com en prosa.</ref> Quan un assumeix el paper d'historiador, cal que deixi de banda les simpaties i antipaties que pugui tenir i sovint, quan els fets ho demanin així, ha de celebrar els enemics amb grans lloances; sovint, en canvi, quan els mancaments als bons costums siguin palesos, ha de reptar fins i tot els més amics. Per consegüent, no s'ha de témer jutjar els amics i lloar els enemics.<ref name=Polibi group=nota>[[:w:Polibi|{{Versaleta|Polibi}}]], ''[[:w:Història (Polibi)|Història]]'', I, XIV, disponible en català gràcies a la magnífica traducció que en feu [[:w:Antoni Ramon i Arrufat|Antoni Ramon i Arrufat]], monjo de Montserrat.</ref> Tant els nostres partidaris com els nostres detractors poden tenir per segur que he cercat proves dels fets i testimonis de persones que en poden donar fe; els pares i avis d'alguns homes que viuen avui en dia en foren coneixedors.<ref name=Objectivitat group=nota>Malgrat la seva insistència en aquest punt, els historiadors estan d'acord que l'autora no és precisament un model d'objectivitat, especialment quan tracta dels fets de la [[:w:Primera Croada|Primera Croada]] i els errors comesos pel seu pare. Això no impedeix, emperò, que encara avui en dia l'''Alexíada'' sigui considerada una font cabdal sobre aquest període, entre altres motius, pel fet que ofereix una perspectiva romana d'Orient de la Primera Croada que no es troba en gairebé cap altra obra.</ref> [3] El principal motiu pel qual he resolt fer la crònica de les accions del meu pare és el següent: el cèsar Nicèfor, de l'estirp dels Briennis, un home clarament superior als seus coetanis pel que fa a la seva desmesurada bellesa, la seva enorme intel·ligència i la seva gran eloqüència, esdevingué el meu marit legítim.<ref name=Nicèfor group=nota>Comnena havia estat promesa a [[:w:Constantí Ducas (coemperador)|Constantí Ducas]], fill de l'anterior emperador [[:w:Miquel VII Ducas|Miquel VII Ducas]], però després de la mort del príncep, es casà amb [[:w:Nicèfor Brienni el Jove|Nicèfor Brienni el Jove]]. Encara que, com tantes aliances matrimonials de la noblesa medieval, l'enllaç tenia una motivació eminentment política, tot indica que entre ells sorgí l'espurna de l'amor i que foren una parella genuïnament feliç.</ref> Era una meravella tenir-lo al davant i sentir-lo parlar. Tanmateix, no pretenc divagar, així que reprenguem el fil de la història. El meu marit, que com ja he dit era un home formidable en tots els aspectes, acompanyà el meu germà, l'emperador Joan,<ref name=Joan group=nota>[[:w:Joan II Comnè|Joan II Comnè]] (r. 1118-1143), germà petit d'Anna.</ref> en diverses campanyes contra els bàrbars […] com el que s'havia fet amo de la ciutat d'Antíoc.<ref name=Antioquia group=nota>[[:w:Antioquia|Antioquia]], fundada per [[:w:Seleuc I Nicàtor|Seleuc I Nicàtor]] i anomenada així en honor del seu pare [[:w:Antíoc de Macedònia|Antíoc]] o [[:w:Antíoc I Soter|el seu fill homònim]].</ref> De totes maneres, el cèsar, que no es despreocupava de les lletres malgrat les dificultats i els entrebancs que patia, escrigué diversos textos dignes de tenir en consideració. Seguint les ordres de l'emperadriu,<ref name=Irene group=nota>[[:w:Irene Ducena|Irene Ducena]], mare d'Anna i consort d'Aleix.</ref> la seva tasca principal fou documentar els fets d'Aleix, el meu pare, emperador dels romans, sempre que sorgia l'oportunitat de deposar breument les armes i cessar la guerra per dedicar-se als seus escrits i les seves obres literàries. Conformement a les instruccions de la nostra senyora, inicià el seu relat en una època anterior, durant el regnat de Diògenes<ref name=Diògenes group=nota>[[:w:Romà IV Diògenes|Romà IV Diògenes]] (r. 1068-1071), conegut sobretot per la seva derrota contra els seljúcides a [[:w:Batalla de Mantziciert|Mantziciert]] el 1071, que obrí la porta a la invasió turca d'Anatòlia.</ref> com a emperador dels romans, i anà baixant fins a arribar al que havia de ser el protagonista de la seva història. En el moment de l'ascens al tron de Diògenes, el meu pare tot just havia entrat en la seva brillant adolescència i, abans d'això, no era ni tan sols un adolescent, i no havia fet res que fos digne d'esment, tret que es volgués fer un panegíric de la seva infància. Aquest era, doncs, l'objectiu del cèsar, com ens demostra la seva obra. Tanmateix, ni el resultat fou el que esperava ni tingué l'oportunitat de prosseguir el seu relat més enllà de l'època de l'emperador Nicèfor Botaniates,<ref name=Botaniates group=nota>[[:w:Nicèfor III Botaniates|Nicèfor III Botaniates]] (r. 1078-1081), revoltat contra Miquel VII Ducas per la inacció d'aquest últim davant de l'avanç turc a Àsia. Irònicament, nombroses ciutats anatòliques caigueren en mans dels turcs pel seu error de confiar en mercenaris del [[:w:Soldanat de Rum|Soldanat de Rum]] en la rebel·lió. Ja era vell quan accedí al tron i el seu breu regnat fou poc notable.</ref> circumstància que causà un gran perjudici als fets que pretenia narrar i privà els seus lectors d'un gran plaer. Per aquest motiu, resolguí fer la crònica de les gestes del meu pare a fi de transmetre-les a les generacions a venir. A més a més, tothom que havia llegit els escrits del cèsar coneixia l'harmonia i la gràcia de les seves paraules. Com ja he dit, havent arribat a aquell capítol i havent-ne esbossat la continuació, ens en portà una versió inacabada de l'estranger,<ref name=Matèria group=nota>Aquests escrits inacabats es coneixen amb el nom de ''[[:w:Comentaris (Nicèfor Brienni)|Comentaris]]'' i combinen informació ja present en la ''[[:w:Cronografia (Miquel Psel·los)|Cronografia]]'' de [[:w:Miquel Psel·los|Miquel Psel·los]], la ''[[:w:Història (Miquel Ataliota)|Història]]'' de [[:w:Miquel Ataliota|Miquel Ataliota]] i la ''[[:w:Sinopsi d'històries|Sinopsi d'històries]]'' de [[:w:Joan Escilitzes|Joan Escilitzes]] amb dades noves obtingudes pel mateix Brienni entrevistant testimonis i accedint a documents oficials de la seva època.</ref> però ai las, també se n'endugué una malaltia mortal, tal volta per culpa de les interminables fatigues, l'excessiva freqüència de les campanyes o la seva gran preocupació per nosaltres, car sovint estava angoixat i es trobava una complicació rere l'altra. Els constants canvis d'aires i els climes adversos també contribuïren a servir-li un calze mortal. Ja estava ferit d'ala quan emprengué una campanya contra els sirians i els cilicis. La malaltia no li impedí anar de Síria a Cilícia, de Cilícia a Pamfília, de Pamfília a Lídia i de Lídia a Bitínia, des d'on finalment tornà a la reina de les ciutats, amb nosaltres, consumit per un tumor que li provocava un interminable calvari. Malalt com estava, frisava per contar la història tràgica de les seves aventures, però fou incapaç de fer-ho, en part pel mal que l'afligia i en part perquè li ho havíem prohibit per evitar que amb l'esforç de parlar se li obrissin les ferides. [4] Escric aquestes línies amb vertigen en l'ànima i els ulls amarats de llàgrimes. Quin conseller que perdé l'Imperi Romà! Quin coneixement del món que tenia gràcies a les seves experiències! Quin coneixement de la literatura i del saber, tant nostre com de l'estranger! Quin perfil tan formós que tenia i quina cara tan bella, que no només era digna d'un regne terrenal, sinó d'un de diví i millor! Pel que fa a mi mateixa, he patit moltes desgràcies des del meu naixement en la porpra, per dir-ho d'alguna manera, i la fortuna no m'ha somrigut mai, llevat que es consideri una sort ser filla d'emperadors i néixer a la sala de porpra, car la resta de la meva vida ha estat una llarga successió de calamitats i revoltes. Orfeu, quan cantava, podia moure les pedres, els arbres i fins i tot la natura inanimada, mentre que l'aulista Timoteu en tenia prou de tocar una melodia òrtia a Alexandre per fer agafar les armes i l'espasa al macedoni.<ref name=Músics group=nota>[[:w:Timoteu de Tebes|Timoteu de Tebes]] era un [[:w:Aulos|aulista]] grec conegut, entre altres coses, per haver inflamat el furor bèl·lic d'[[:w:Alexandre el Gran|Alexandre el Gran]] amb la seva melodia òrtia, un ritme marcial i particularment [[:w:Dionísies|dionisíac]]. [[:w:Orfeu|Orfeu]], en canvi, era un personatge mitològic que amb la seva música podia amansir les feres, els homes i, com apunta Comnena, fins i tot la natura. En el mite tràgic d'[[:w:Orfeu i Eurídice|Orfeu i Eurídice]], reeixí a commoure el mateix [[:w:Hades|Hades]], déu de l'inframon.</ref> Jo espero que el meu relat no inciti un moviment cap a les armes i les batalles, sinó que faci brollar llàgrimes al lector i desperti la simpatia de la natura, tant l'animada com la inanimada. El meu dolor per l'estat del cèsar i la seva mort inesperada em tocaren el fons de l'ànima i deixaren una ferida en la part més profunda de mi. En comparació amb aquesta terrible desgràcia, els meus infortunis anteriors eren com una gota d'aigua perduda en la immensitat de l'oceà Atlàntic o les onades del mar Adriàtic. De fet, crec que no eren sinó un preludi d'allò que havia de venir, res més que el fum i la calor que m'advertien d'aquest foc propi d'un forn i d'aquesta flama indescriptible; les petites espurnes de cada dia presagiaven aquest terrible ardor. Oh, foc que, sense tenir combustible, redueixes el meu cor a cendres! Cremes contínuament en secret i sense consumir-me. Incineres el meu cor sense que es vegi des de fora, mentre per dins em cremes els ossos, el moll de l'os i els trossos de l'ànima. Soc conscient que m'he allunyat de l'assumpte que tractava, car el record del cèsar i el seu patiment m'ha entristit en gran manera. Així doncs, m'eixugaré les llàgrimes dels ulls i em sobreposaré al dolor per reprendre la meva tasca i, com diu la tragèdia, ploraré doblement de pena, com a dona que en la desgràcia recorda una altra desgràcia.<ref name=Hècuba group=nota>[[:w:Eurípides|{{Versaleta|Eurípides}}]], ''[[:w:Hècuba (Eurípides)|Hècuba]]'', 518. La traducció de Carles Riba d'aquesta i altres tragèdies d'Eurípides, publicada en tres volums el 1977, quan ja feia gairebé dues dècades que era mort, li valgué a títol pòstum el [[:w:Premi Crítica Serra d'Or|Premi Crítica Serra d'Or]] de Literatura en la categoria de traducció de teatre. El 2016 en sortí una traducció de Joan Pagès Cebrian amb el títol d'''Hècabe''.</ref> Narrar la vida d'un emperador tan gran i virtuós em fa rememorar les seves gestes i em fa brollar llàgrimes càlides que es fonen amb les llàgrimes del món sencer, puix que la seva memòria i el relat del seu regnat seran per a mi motiu de lamentació i per als altres un record d'allò que han perdut. Ara toca començar la història del meu pare des del moment més adient, aquell a partir del qual la meva narració pugui ser més clara i estigui més fonamentada en fets històrics. </div> == Notes == <references group=nota/> 6vi8y1g489bijsxqv8urmfzrf99pb2m 102 52005 184915 184870 2026-07-08T05:58:16Z Joan Gené 4644 184915 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>''Don Martin'' se treu un guinevet, y guinevetades á s’animal pes pits y per sa panxa. Al punt el va tenir mort; llavò li va rompre sa banyota ab una pedra.</br> Es soldats s’eran aturats demunt un turó, y se creyen qu’es taconer ja era roegat y mitx pait.</br> Assetsuaxí senten {{errata|cris|crits}} y crits. Tot d’una no sabían qui era. Des cap d’un poch, un diu.</br> —Que’m tiran de una passa, și axò no es ''Don Martin'' que mos crida.</br> Ell eu va esser.</br> Era partit correns, cridantlos com un desesperat.</br> —Veniu, veureu, deya ell; veniu, que l’he mort. Veniu, y el veureu.</br> —¡Axò no pot esser! deyan es soldats; ¡no pot esser, ''Don Martin''!</br> Tornaren arrera y anaren ab ell en es lloch de la feta, y trobaren s’animalot ab sa banyota rompuda, y tot guinevetetjat, dins una bassa de sanch.</br> —¡Pero, ''Don Martin''! s’esclamavan es soldats. ¿Y com dimoni l’heu mort?</br> —L’he agafat per sa banyota, y bones guinevetades.</br> —¿Y com dianxa teniu tant de pit y tant de braó?</br> —Si voltros no’m conexeu! ¡Si som un homo que ab un ''golpe'' en mat ''quatro'' y en balt ''ocho''.</br> Tayaren es caparrot á s’animal, per que’l Rey el ves.</br> Don Martin el volgué dur, y el duya p’es tros de banyota qu’havia quedat.</br><noinclude><references/></noinclude> g6wlj5e3lsl7jlxlegm43212ag8d6xj 102 52008 184916 184873 2026-07-08T05:59:02Z Joan Gené 4644 184916 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tas á ell, ell ja se cuydará de matarte a tu. Pren ydò es soldats que vulgues, y parteix ara mateix.</br> En Tacó, quant sentí aquestes comandassions, podeu pensar, romangué sense polsos. Llevó va rompre en flastomies, y se posa a dir:</br> —¡Oh! ¡Mal no haguessen trobat es camí es criats que vengueren a cercarme! Mal no l’hagués trobat jo, quant vaig venir s’altre vegada. Y qui m’ha fet á mi matador d’animals ferosos? ¡Que vaig matar s’altre! ¿Y com no l’havia de matar, si va quedar ab sa banyota aficada dins sa soca des pi? Y si no té sa desgracia d’{{errata|aficarleshi|aficarla s’hi}}, ¿que n’hauria fet de sa meua còrpora? Lo que’n fará aquest drach. No, y diuen que té set caps per falta d’un.</br> Y l’homo va prendre aquest cap de fil, y no hi va haver flestomía que no se tirás, fins que á la fi s’esclamá:</br> —Es conversar es per demés. No han d’esser ses paraules, sino ses obres que m’han de treure de dins es fanch. Qui té es ball, balla, y foris. Mal camí passarlo prest, y lo que s’ha d’empenyorar, que se venga.</br> L’homo pren coranta soldats.</br> —¡Hala cap á n’es drach! digué, y es soldats de males retranques ferm partiren ab ell.</br> Quant foren un quartet lluny des barranch ahont solía capllevar es drach, es soldats digueren:</br> —''Don Martin''; vatallá es barranch. Seguiu camí camí, y no vos podeu perdre. Aveure si tornau gendre del Rey.</br><noinclude><references/></noinclude> l9ep0s09huyq5ao6hokbsf2xpz5hiea 102 52009 184917 184874 2026-07-08T05:59:34Z Joan Gené 4644 184917 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—A poch á poch. Ell m’heu d’acompanyar.</br> —No será ver. Ja hem fet prou y massa de mostrarvos es barranch.</br> —En que’l dimoni’n pas, m’acompanyareu.</br> Mentres estavan ab aquestes, sentiren uns bramuls lo mes esquerdats y axordadors per sa part des barranch.</br> —¿Es drach! ¡es drach! cridaren es soldats, y giraren en coua, y fogiren carrera uberta, tant com en porian treure.</br> En Tacó, sense sebre que’s feya fogía també. Llavò se retura, y digué:</br> —¡Pero bestia de mi! que he de fer de fugir? Si fuig des foch, m’he de tirar dins ses brases. Mes en meresch; no m’ho hagués cercat. Y sobre tot, d’homos ''covardos'' no s’en canten ''romansos''. Cap á n’es drach s’ha dit, y será lo que Deu voldrá.</br> Encara no havia acabades aquestes paraules quant li resplandiren dins es cap un parey de bramuls mes {{errata|ferts|forts}} y mes aborronadors que’s primers.</br> Era que es drach l’havia aglapit de dins es barranch, y s’en venía com la bala. Treya foch p’es quixals, y pegaba uns brúfols que feyan arrissar es cabeys.</br> En Tacó’u doná á ses cames; y vos assegur que, si no los remanava mes aviat á n’es galindons, era perque no poria pus; però es drach li reprenía cada vegada mes.</br> L’homo, perdut de tot, afina un grandiós forn de cals, buyt y ubert, y se posá á voltarlo, y<noinclude><references/></noinclude> fzvw5h8s6p90nksbtdjb1r8a6wksjcr 102 52011 184918 184876 2026-07-08T06:01:03Z Joan Gené 4644 184918 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Pero, ¿que dimoni heu fet? deyen es soldats.</br> —¿Qu’he fet? ¡L’he mort!</br> —Però ¿com ho heu fet?</br> —Ell m’ha envestit, y jo m’he posat á tirarli pedres, y n’hi he tirades fins qu’ha hagut axamplats es potons.</br> —¡El dimoni sou!</br> —Si voltros no’m conexeu. ¡Si jo som un homo que ab un ''golpe'' en mat ''cuatro'' y en balt ''ocho!''</br> Tayaren es set caps á n’es drach, los enfilaren á una corda, y en Tacó volgué presentarse carregat ab s’enfilay á n’el Rey; y s’hi presentá.</br> El Rey no s’en poría avenir. No s’en poría avenir ningú. Al punt la ciutat estigué alta, y tothom volia veure ''Don Martin'', y no hi havia boca que no cridás ''¡viva Don Martin!'', y el passetjaren en triunfo per totes ses plases y carrers.</br> —¿Y vos sou qu’heu mort es drach? li deyen.</br> —¡Ydò, veyês qui {{errata|se á|será}} si no som jo! deya ell.</br> Y ¡si no’m conexeu! ¿Sabeu que sou voltros, tots plegats, per molt que vos arromangueu? ¡Quatre quigolles! ¡quatre paparrers! ¡quatre galines orbes! ¿Sabeu que’m parexeu? Formigues. Si vos posava ses mans demunt, no vos veurian pus. ¿Y que no m’heu mirat be? ¿Aquí hi ha pit qui no recula! ¡Si jo ab un ''golpe'' en mat ''cuatro'' y en balt ''ocho!'' Y si no, ¡que’n vengan d’animalots ab banyotes á’s mitx des front! ¡que’n vengan de drachs ab set caps, veam si á’s temps de dir un pare nostro no serán tots benes!</br> Y la gent que com el sentían parlar tan granat, no hi posavan cap dupte de qu’era mes ca<noinclude><references/></noinclude> 1v3v8tshcbj3ab8ncp4y9tydbe10ldn 102 52036 184911 181938 2026-07-08T05:55:23Z Joan Gené 4644 184911 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>havía de dar cincuanta lliures y un vestit: vos donaré cincuanta dobles de vint, y una dobla mes p’es vestit.</br> —L’amo parla be, y sa rahó li vessa per demunt es cap, digueren tots.</br> En Juanet los pagà axí com havia dit, y cadascú va prendre p’es seu vent.</br> Sa fia del Rey va veure que no s’escaparia d’haverse de casar ab en Juanet; qu’ell era un homo de be y ben desxondit; y que, si era corbo y geperut de cos, no’u era d’ánima; y acabá per donarlí es sí.</br> Y se casaren.</br> El Rey com no tenía altra cosa mes qu’aquella fia, veent qu’ella hi havia allargat es coll y qu’estava ja tota alabada ab en Juanet, perqu’era s‘homo mes desxondit, mes comportívol y mes considerat que se pogués trobar y llavò que no tenía mal día may y feya riure per ses butxaques tothom; dexá tota sa {{errata|betserría|betzerria}}, li espassá tota sa malicia, feren ses paus; y visqueren molt d’anys plegats ab salut y alegría; y encara son vius, si no son morts.</br> ''Manacor, Janer de 1890.''<noinclude><references/></noinclude> dj73hwrkgcmsdnj9khtio67lmwwfoyc 102 52039 184888 181419 2026-07-08T05:22:12Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184888 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''N’ESTEL D’OR'''</big></big><ref><small>La’m contaren la noble Sra. D.ª Magdalena Despuig y Troncosso, la madona Catalina Tomás Pinya, de''cas cegos''de Manacor y n’Antonina''Cordera'', serverina.</small></ref>}} </br> <big>A</big>xò era una atlota pobila, guapa ferm, qu’havia nom Catalineta.</br> Anava á costura, y sa Mestra sempre li deya.</br> —¡O fiyeta meua, que t’estim! ¡Ja t’hi tractaria be, si fos ta mare!</br> —Però no’u sou.</br> —Eu seria, si matasses sa que tens. Jo me casaría ab ton pare, y cada dia per berenar te donaria pa ab mel.</br> —¡Pa ab fel me donaríau vos! deya s’atlotona, y sortía á un altre tancat.</br> Y heu de creure y pensar qu’un dia, arribant de costura, demana pa y botifarró. Sa mare, per donarnhi, obri sa pastera: trava sa cuberta ab una tortuga que hi havia á sa paret, s’acala per<noinclude><references/></noinclude> 7qjpx6zrfsn4uqgzz0rcx1vydmc42ri 102 52040 184889 181420 2026-07-08T05:23:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184889 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tayar es botifarró, que’l tenía allá dins; na Catalineta, jugant jugant, s’enfila á una cadira; posá sa ma á sa tortuga, que tenía travada sa cuberta; sense temersen, li dona mitja volta; sa cuberta escapa; y, ''plam'', cau demunt es cap de sa mare, y li va rompre s’ansa des coll, y dins una estona la pobreta ja va haver badayat.</br> Na Catalineta tot d’una queda freda, llavò va rompre ab un plors que cuydava á estellarse. Sense sebre que’s feya, fuig de ca-seua com una loca; troba sa Mestra; le hi conta, y sa Mestra li diu.</br> —Mira, si no’m creus á mi, está fet de tu: dirán que l’has morta aposta.</br> —Digaume que tench de fer, s’esclama sa malanada.</br> —¿Qu’has de fer? digué sa Mestra. Anarten á ca-teua, posarli un tros de botifarró dins sa bo ca y un tros de pa ab ses mans, y surts á’s mitx des carrer y te poses á cridar: ¡O mesquina de mi, que ma mareta s’es aufagadeta menjant pa y botifarronet. La gent s’ho creurá; ton pare sa podrá casar ab mi, y jo seré ta mare.</br> Na Calineta va fer lo que sa Mestra li havia comanat; y tothom sa va beure que sa mareta s’era eufagadeta menjant pa y botifarronet.</br> Des cap d’una temporada son pare se casa ab sa Mestra, que tenía una fia qu’havía nom Juanota, sa mes grossera, malfenta y gropelluda que s’hagués vista may, y en el mateix temps sa mes entonada y sa mes superbiosa que’s sol escaufava.</br><noinclude><references/></noinclude> ajen1yzz9cccym14r8n4ur6cbfp6lv3 102 52041 184890 181421 2026-07-08T05:24:30Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184890 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Com veya na Catalineta tan guapa y agudona, no’u podía sufrir y sa mare per lo meteix.</br> Es primers dies li donavan, per berenar, pa ab mel; però no s’estorbaren molt á donarli pa ab fel y moltes ofertes de verdanch.</br> Un día dematí sa Mestra li entrega una vadella y un musell ben gros.</br> —¡Hala, li va dir, á pasturar aquesta vadella y á filar aquest muxell! Si’s vespre sa vadella no ve ben redona y no’m dus set fuades de fil, sabrás jo qui som.</br> Na Catalineta pren sa filoeta y es muxell, y, ab sa vadelleta devant devant, prengué els atapins.</br> Quant fonch á fora vila rompé ab plors, y sa vadelleta li demana: —¿Que tens Catalineta?</br> —¿Que he de tenir! Que ma mare m’ha dit que si’s vespre no t’he enredonida y no he filades set fuades, sabré qui es ella.</br> —Si axò es tot, no plores, fieta meua. Ponxim es muxell á ses banyes y que penj’ per devant de manera que jo li puga arribar ab sa boca; tu cerquem herbeta, y veuràs que pronte t’hauré fetes ses set fuades.</br> Na Catalineta li ponxí es vell á ses banyes, le hi feu penjar axi com li havia dit, y sa vadelleta ''zas zas'', ab sa boqueta estirava’s muxell; y, remugant remugant, al punt va haver fetes ses set fuades.</br> Na Catalineta li cercá una herbada fora mida, y sa vadelleta va pegar una panxada de primera.</br><noinclude><references/></noinclude> 4wj2chxiu4om8wzz923thxzvsbwev6z 102 52044 184891 181424 2026-07-08T05:25:57Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184891 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>S’atlotona los posa dins un garbellet, pren una guinaveta; y ja es partida.</br> Arriba á n’es riu; es riu duya molt de rost en aquell endret, y li prengué es budells, es garbell y sa guinaveta.</br> Na Catalinons, plora qui plora, parteix correns, vora vora, riu avall.</br> Troba una doneta veya.</br> —Germaneta, li diu, ¿no hauríau vists uns budellets, un garbellet y una guinaveteta que’s riu m’ha robadets?</br> —Sí, fieta. Segueix riu avall y los trobarás; però escolta: passem sa ma dins s’esquena, que no sé que hi tench.</br> Na Catalineta la hi passa.</br> —¿Qu’has trobat? li demana sa veya.</br> —Perles y diamants.</br> —Ydò perles y diamants tendrás.</br> Sa jaya se treu una vellaneta, y diu:</br> —Jas, fieta meua. No la mostres ni digues á ningú que la t’he dada. No l’has de xapar que no te vejes ben apurada.</br> —Deu vos pach la caritat, diu s’atlotona; y pren sa valleneta, la s’amaga, y hala corre qui corre riu avall.</br> Troba una altra doneta veya, y li diu:</br> —Germaneta. ¿no hauríau vists uns budellets, un garbellet y una guinaveteta que’s riu m’ha robadets.</br> —Sí, fieta meua. Segueix riu avall y los trobarás; però escolta: passem sa ma dins s’esquena, que no sé que hi tench.</br><noinclude><references/></noinclude> slv7hsjf0xy56wcu5na83mpdpyuzerj 102 52045 184892 181425 2026-07-08T05:26:38Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184892 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Na Catalineta la hi passa.</br> —¿Qu’has trobat? li demana sa jaya.</br> —Perles y diamants.</br> —Ydò perles y diamants tendrás.</br> Sa jaya se treu una metleta, y diu:</br> —Jas, fieta meua, aquesta metleta. No la mostres ni digues a ningú que la t’haja donada. No l’has de xapar fins que te vejes ben apurada.</br> —Deu vos pach la caritat, diu s’atlotona; s’amaga sa metleta, y hala corre qui corre riu avall.</br> Troba una altra doneta veya, y li diu:</br> —Germaneta, ¿no hauríau vists uns budellets, un garbellet y una guinaveteta que’s riu m’ha robadets.</br> —Los he vists y los tench.</br> —¡Los me voleu donar, per amor de Deu, que ma mare no m’atup?</br> —Si, fieta meua estimada, jo los te vuy donar; però abans m’has de passar sa ma dins s’esquena, que no sé que hi tench.</br> Na Catalineta la hi passá.</br> —¿Que hi has trobat? li demaná sa jaya.</br> —Perles y diamants.</br> —Ydò perles y diamants tendrás.</br> Sa jaya se treu una noueta, y li diu:</br> —Jas, fieta meua aquesta noueta. No la mostres ni digues á ningú que la t’haja donada. Mira, no l’has de xapar que no te vejes ben apurada.</br> —Deu vos pach la caritat, diu s’atlotona; y pren sa noueta, y la s’amaga.</br> Agafa sa guinaveteta y es garbellet ab sos bu<noinclude><references/></noinclude> g729l3nog1gdzjymu7zjh9l8klc3x4s 102 52046 184893 181426 2026-07-08T05:27:46Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184893 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>dellets, que, de tant de rossegar per dins es riu, s’eran fets mes pets que la plata.</br> Com se veyeta la va veure partir, no pogué estar que no li donás una aferrada p’es coll y una besada.</br> —Deu te guard, fieta meua, li digué. Ara p’es camí sentirás bramá un ase y cantar un gall. En bramar s’ase, no te gires derrera; en cantar es gall, giret.</br> Na Catalineta tocá soletes, y de d’allá.</br> Al punt sent un ase bramar; y ella ben alerta á girarse derrera.</br> Mes envant sent cantar un gall.</br> Se gira; y li surt un estel d’or à n’es front.</br> Arriba á ca-seua. Sa madastra y na Juanota la veuen ab aquella resplandor á sa cara, vermeya com la grana, mes hermosa que may.</br> Se posaren fetes unes lleones; l’agafen, y li diuen:</br> —Si no mos contas tot lo que t’ha sutceit, no’m farás altra; te matarem.</br> —M’ha sutceit, digué ella, que’s riu n’ha pres es garbellet, es budellets y sa guinaveteta. Corre qui corre, vora vora, riu avall, encuantr una veyeta y me diu: Corre mes y’u trobarás, qu’es riu s’en ho du. Encuantr una altre veyeta, y me diu lo mateix: —Corre mes, y’u trobarás, qu’es riu s’en ho du. Encuantr una altre veyeta, y m’ha dit: Jo’u tench, vautaquí. M’ho ha donat, eu he pres y’u he duyt.</br> —¿Y que mes? digué sa Mestre, treguent foch p’el uys.</br><noinclude><references/></noinclude> bovep74avk5pv5u93sbug9s1c19vjgs 102 52047 184894 181427 2026-07-08T05:34:08Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184894 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—No res pus, digué na Catalita, mes fresca qu’unes flors.</br> —Tira, ydò, vestên á rentar aquest front, diu sa madastra.</br> —¿Que me som mascarada? ¿que hi tench? digué s’ángel; y s’hi va dur sa ma, y la se mirava, per veure si hi tenía gens de brutor.</br> —Veslote á rentar mes que depressa, si no vols un quern de galtades, digué sa Mestra.</br> S’atlotona aná á rentarse’s front, y renta qui renta, com mes el se rentava, mes li resplandía.</br> Quant na Juanota veu allo, diu:</br> —Ma mare, jo també vuy anar á fer uns budells nets á n’es riu. A na Catalina li ha sortit un estel á n’s front, y jo també n’hi vuy un, surta d’allà on surta.</br> —Ben pensat, fieta meua, digué sa Mestra.</br> Li aná á comprar uns budells, los hi posa dins un garbell, li donà una guinaveta, y diu:</br> —Hala, fieta meua, espedeix. Y si pots tornar ab dos estels, no tornes ab un, y si pots tornar ab tres, no tornes ab dos.</br> —No tengueu ansia: duré tots es que podré, esclama na Juanota, y li estreny cap á n’es riu, carregada ab sa guinaveta, es garbell y es budells.</br> Feu aposta que sa corrent le hi prengués tot, y arranca de córrer, vora vora, riu avall.</br> Troba una doneta veya, y li diu:</br> —Mala veyota, ¿no hauríau vista una guinavetota, un garbellot y uns budellots que’s riu m’ha presos?</br><noinclude><references/></noinclude> 0ric0c4457ckacayrlu45oauj31bosi 102 52048 184895 181428 2026-07-08T05:35:18Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184895 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Si que los he vists, y ben aviat que los s’en du sa corrent. Ja pots fer vía; però abans passem sa ma dins s’esquena, que no sé que hi tench.</br> Na Juanota la hi passá.</br> —¿Qu’has trobat? li demana sa jaya.</br> —Poys y xinxes.</br> —Ydò poys y xinxes tendrás.</br> Na Juanota, tota esmussa devant tals comandassions, segueix vora vora, riu avall.</br> Troba un’altre doneta veya, y li diu:</br> —Mala veyota, ¿no hauríau vista una guinavetota, un garbellot y uns budellots que’s riu m’ha presos?</br> —Sí que los he vists, y ben aviat que los s’en du sa corrent. Ja pots fer via; però abans passem samadins s’esquena, que no sé que hi tench.</br> Na Juanota la hi passa.</br> —¿Qu’has trobat? diu sa jaya.</br> —Poys y xinxes.</br> —Ydò poys y sinxes tendrás.</br> Tota esmussa devant tals comandassions, na Juanota segueix vora vora, riu avall.</br> Troba un’altra doneta veya, y li diu:</br> —Mala veyota, ¿no hauríau vista una guinavetota, un garbellot y uns budellots que’s riu m’ha presos?</br> —Sí que los he vists, y los he aplegats, per que no’s fessen mal be.</br> —Vengaulos ydò, diu na Juanota.</br> —¡Vaja una manera de demanar ses coses que tens! diu sa veyeta. M’engana que no sias ben malambrosa. No tengas ansia que m’en es<noinclude><references/></noinclude> cldhz6pfnb7k25oshv6tstxygw7s8om 184919 184895 2026-07-08T06:02:31Z Joan Gené 4644 184919 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Si que los he vists, y ben aviat que los s’en du sa corrent. Ja pots fer vía; però abans passem sa ma dins s’esquena, que no sé que hi tench.</br> Na Juanota la hi passá.</br> —¿Qu’has trobat? li demana sa jaya.</br> —Poys y xinxes.</br> —Ydò poys y xinxes tendrás.</br> Na Juanota, tota esmussa devant tals comandassions, segueix vora vora, riu avall.</br> Troba un’altre doneta veya, y li diu:</br> —Mala veyota, ¿no hauríau vista una guinavetota, un garbellot y uns budellots que’s riu m’ha presos?</br> —Sí que los he vists, y ben aviat que los s’en du sa corrent. Ja pots fer via; però abans passem samadins s’esquena, que no sé que hi tench.</br> Na Juanota la hi passa.</br> —¿Qu’has trobat? diu sa jaya.</br> —Poys y xinxes.</br> —Ydò poys y sinxes tendrás.</br> Tota esmussa devant tals comandassions, na Juanota segueix vora vora, riu avall.</br> Troba un’altra doneta veya, y li diu:</br> —Mala veyota, ¿no hauríau vista una guinavetota, un garbellot y uns budellots que’s riu m’ha presos?</br> —Sí que los he vists, y los he aplegats, per que no’s fessen mal be.</br> —Vengaulos ydò, diu na Juanota.</br> —¡Vaja una manera de demanar ses {{errata|cosses|coses}} que tens! diu sa veyeta. M’engana que no sias ben malambrosa. No tengas ansia que m’en es<noinclude><references/></noinclude> 4eugzs31ijsmxp5rbwzbfeba1heejz6 102 52049 184896 181429 2026-07-08T05:36:13Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184896 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>totx cap d’aquestes enderies teues; però abans, passem sa ma dins s’esquena que no sé que hi tench.</br> Na Juanota la hi passa.</br> —¿Que hi has trobat? demana sa jaya.</br> —Poys y xinxes.</br> —Ydò poys y xinxes tendrás.</br> Esmussa de tot, na Juanota devant tals comandassions, agafa sa guinavetota, es garbellot y es budellots, y ja li ha estret, sense dir ''per amor de Deu sia'' ni ''ab Deu siau''.</br> —Escolta, dona, diu sa jaya; axi meteix porías esser un poch mes considerada ab ses ''pressones''. Escolta be aquesta comanda qu’ara’t faré; p’es camí sentirás bramar un ase y cantar un gall. En cantar es gall, no’t gires derrera; en bramar s’ase, giret.</br> Na Juanota pica de talons, mes alisa qu’un qu’ha venut á espera.</br> Camina caminarás, sent es gall cantar, y ella ben alerta á girarse derrera.</br> Mes envant sent bramar s’ase, se gira ben rebenta, y li sortí una cova d’ase en mitx des front.</br> Quant se va veure sa covota, tot d’una quedá de pedra, sense paraula. Llavò va rompre ab un raig de flastomíes; digué totes ses que li vengueren á sa boca; se tirá en terra; se bolcá una bona estona per dins sa pols; s’omplí sa cara d’unglades; s’arrabassava’s cabeys. Prová d’arrabassarse sa covota, y estirava tan fort com poria; però no li pogué fer res. Va acabar per esclatar<noinclude><references/></noinclude> pjn84xx5h92mft1j3nl5jyrb38w43vs 102 52050 184897 181430 2026-07-08T05:37:55Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184897 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>en plors, y queda féta un mar de llágrimes. Jurá y perjurá que no tornaria á ca-seua mentres dugués aquell penjaroy á n’es front; però va venir es vespre, comensá á ferse fosch, li agafá por, y envestí cap a ca-seua.</br> Poreu fer contes que degué dir y que degué fer sa mare quant la seva veure devant, ab aquell crexull part demunt ses ceyes.</br> Totes dues cuydaren á tornar loques, y qui pagá la festa va esser na Catalineta. Com á lleones, s’hi abordaren, y li varen dar llenya fins que tengueren alê. La vestiren de quatre pelleringos, li passaren un dogal p’es coll y per sa cinta, y la fermaren devall sa pastera. Allá estava nit y día, fora de s’estona que l’amollavan per ferli fer ses feynes de la casa mes fexugues; y no mes arribava á quatre roagons que li tiravan; y havía de beure dins un cul de gerra, axó quant pensavan á abocarli aygo. No hi havia qui s’hi acostás ni li fes cap moxonía en no esser un canet que hi havia á la casa, que s’enfilava per ella, y li feya mil xicotines y afalagadures; y axò li valía moltes cosses y poch pa de na Juanota y de sa Mestra.</br> En aquell temps el Rey, qu’encara era fadrí, se cansa d’esserho; y va fer unes dictes que se faría un ball que duraría tres dies; que hi convidava totes ses atlotes des seu reynat; y volía que no hi fessen falta, á fi de que pogués triar sa mes guapa, sa que mes li agradaría, per casarse.</br> Es día qu’aquest ditxós ball comensá, gran era ca’l Rey, però tot se va omplir.</br> Vos assegur que n’hi havia d’atlotes per llarch.</br><noinclude><references/></noinclude> glbtqs13ristqgtww7g3c905xn2txqy 102 52051 184898 181431 2026-07-08T05:39:03Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184898 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Poquetes foren ses que no s’hi presentassen; y cap n’hi havia que no hi anás ben convensuda de que havia d’esser sa preferida.</br> Na Juanota en tenía unes ganes d’anarhi, que l’alsavan, però no gosava dirho.</br> A la fi no pogué pus, y li amollá.</br> —Anemhi, ma mare, anemhi, digué sa toxarruda.</br> —¡Si! ¡ja farías bona planta ab sa covota d’ase! va dir sa mare, tota enfadada.</br> Jo la m’afeytaré, digué sa jembla.</br> Ell, com dos y dos fan quatre, la s’afeyta; s’embolicà un mocador p’es front per que no li vessen s{{’}}''afeytadura''; y mare y fia rodaren clau, y tocaren soletes cap á n’es ball.</br> Com se suposa, dexaren na Catalineta fermada devall sa pastera. Podeu pensar si’n devía tenir de pena de veurese allá devall y tancada. La pobreta se va posar tan funesta, li va envestir una por tan gran y una tristor tan aclucadora, se sentí tan acongoxada, que se creya acabar la vida.</br> Li vengué s’acudit de xapar sa vellaneta que sa primera doneta veya li havia donada devora’s riu.</br> La xapa; y de dins hi va haver un cotxo d’or y plata ab quatre cavalls y quatre cotxers, y un vestit per ella de satí groch ahont hi havia pintats tots es pexos de la mar, y uns tapinets sa cosa mes preciosa del mon.</br> Es cotxers la desferman, se posa’s vestit y es tapins, s’afica dins es cotxo; y cap á ca’l Rey.</br> Tot d’una que va entrar dins es ball, que ja<noinclude><references/></noinclude> 3aev0mamei9tr7eqpmxdlabicw29n3h 184899 184898 2026-07-08T05:39:20Z Joan Gené 4644 184899 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Poquetes foren ses que no s’hi presentassen; y cap n’hi havia que no hi anás ben convensuda de que havia d’esser sa preferida.</br> Na Juanota en tenía unes ganes d’anarhi, que l’alsavan, però no gosava dirho.</br> A la fi no pogué pus, y li amollá.</br> —Anemhi, ma mare, anemhi, digué sa toxarruda.</br> —¡Si! ¡ja farías bona planta ab sa covota d’ase! va dir sa mare, tota enfadada.</br> Jo la m’afeytaré, digué sa jembla.</br> Ell, com dos y dos fan quatre, la s’afeyta; s’embolicà un mocador p’es front per que no li vessen s’''afeytadura''; y mare y fia rodaren clau, y tocaren soletes cap á n’es ball.</br> Com se suposa, dexaren na Catalineta fermada devall sa pastera. Podeu pensar si’n devía tenir de pena de veurese allá devall y tancada. La pobreta se va posar tan funesta, li va envestir una por tan gran y una tristor tan aclucadora, se sentí tan acongoxada, que se creya acabar la vida.</br> Li vengué s’acudit de xapar sa vellaneta que sa primera doneta veya li havia donada devora’s riu.</br> La xapa; y de dins hi va haver un cotxo d’or y plata ab quatre cavalls y quatre cotxers, y un vestit per ella de satí groch ahont hi havia pintats tots es pexos de la mar, y uns tapinets sa cosa mes preciosa del mon.</br> Es cotxers la desferman, se posa’s vestit y es tapins, s’afica dins es cotxo; y cap á ca’l Rey.</br> Tot d’una que va entrar dins es ball, que ja<noinclude><references/></noinclude> 5ap4v9ne9qbj08bjyktguhxsbz1vtue 102 52052 184900 181432 2026-07-08T05:40:21Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184900 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>estava ben encês, y la veren tan guapa, tan gentil, tan axerida, ab aquell estel d’or à n’es front, tothom va romandre ab un peu alt, sobre tot el Rey, que se planta devent ella, y se cuydá á treure’ls uys mirantlase fit á fit. Volgué ballá ab ella, y ja no li va lleure mirarsen altra.</br> —Ma mare, axò es na Catalineta, deya na Juanota des recó ahont s’havia haguda de posar, perque tothom li feya amples, com la veyen tan gropelluda.</br> —Qu’ha d’esser na Catalina! deya sa mare. ¡Devall sa pastera es ella!</br> Quant na Catalineta hagué ballat una bona estona ab el Rey, parteix cop en sech, mes falaguera qu’una falzia, cap á defora. S’afica dins es cotxo, es cotxers donan llandera, y de d’allá.</br> —¡Criats y criades! digué el Rey ab uns grans crits, ¡correu á veure per hont pren aquesta gran senyora!</br> Es criats y criades pitjan derrera’s cotxo d’or y plata, corrents tant com en podían treure.</br> ¿Que fa na Catalineta quant veu allò? Enfonya sa ma dins sa butxaca, y se posa á tirá dobles de vint y dobles de vint.</br> Es criats y criades, com les veren tan grosses y tan grogues, s’acalaren á cullirles; y vos assegur que n’hi va haver de sempentes y estirades, perque cada un volia aquelles patenes per ell.</br> Quant alsaren es cap, es cotxo va haver desaparegut.</br> S’en tornan á ca’l Rey, mes empagaits que no se que’m diga, y contaren es pas.</br><noinclude><references/></noinclude> 265xuf0i5lj5ubeflbctmlmn5bdzp3d 184920 184900 2026-07-08T06:03:10Z Joan Gené 4644 184920 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>estava ben encês, y la veren tan guapa, tan gentil, tan axerida, ab aquell estel d’or à n’es front, tothom va romandre ab un peu alt, sobre tot el Rey, que se planta devent ella, y se cuydá á treure’ls uys mirantlase fit á fit. Volgué ballá ab ella, y ja no li va lleure mirarsen altra.</br> —Ma mare, axò es na Catalineta, deya na Juanota des recó ahont s’havia haguda de posar, perque tothom li feya amples, com la veyen tan gropelluda.</br> —Qu’ha d’esser na Catalina! deya sa mare. ¡Devall sa pastera es ella!</br> Quant na Catalineta hagué ballat una bona estona ab el Rey, parteix cop en sech, mes falaguera qu’una falzia, cap á defora. S’afica dins es cotxo, es cotxers donan llandera, y de d’allá.</br> —¡Criats y criades! digué el Rey ab uns grans crits, ¡correu á veure per hont pren aquesta gran senyora!</br> Es criats y criades pitjan derrera’s cotxo d’or y plata, corrents tant com en podían treure.</br> ¿Que fa na Catalineta quant veu allò? Enfonya sa ma dins sa butxaca, y se posa á {{errata|tira|tirar}} dobles de vint y dobles de vint.</br> Es criats y criades, com les veren tan grosses y tan grogues, s’acalaren á cullirles; y vos assegur que n’hi va haver de sempentes y estirades, perque cada un volia aquelles patenes per ell.</br> Quant alsaren es cap, es cotxo va haver desaparegut.</br> S’en tornan á ca’l Rey, mes empagaits que no se que’m diga, y contaren es pas.</br><noinclude><references/></noinclude> 3coliy6ir6frkz04u6kv73yolz9f90b 102 52053 184901 181433 2026-07-08T05:41:15Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184901 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>El Rey va prendre una rabiada faresta, però ben faresta: los se cuydá á menjar.</br> Quant pa Juanota y sa mare arribaren á ca-seua, trobaren na Catalineta tancada y fermada, com si res fos estat.</br> Ni sospites varen tenir de que se fos moguda.</br> Lo en demà per tota la ciutat no’s parlava mes que de sa dama des vestit de satí groch ab so cotxo d’or y plata, de quatre cavalls y quatre cotxers, qu’era sa qui havía agradat mes á n’el Rey, sa qui s’en havia duyta la pauma de sa guapesa y galania; y ningú sabía qui era, ni per hont havia pres, ni hont parava.</br> Es vespre continuá’s bull; y, si moltes atlotes hi havia hagudes es vespre antes, mes n’hi hagué aquell.</br> Na Juanota aná ben alerta á ferhi falta. S’hagué d’afeytar altre vegada es front, perque sa covota ab ses vinticuatre hores li havia crescut tant com si may la s’hagués escapsada.</br> Na Catalineta, com se torná veure tota solina, tancada y fermada devall sa pastera, se recordá de s’ametleta que sa segona donota veya li havia donada devora’s riu.</br> La xapa; y de dins hi va haver un cotxo d’or y plata ab vuyt cavalls y vuyt cotxers, y un vestit de satí verd ab tots els animals de la terra y els aucells del ayre pintats, y uns tapinets sa cosa mes preciosa del mon.</br> Es cotxers la desferman; se posa aquell vestit y es tapins, s’afica dins es cotxo; y cap à ca’l Rey s’ha dit.</br><noinclude><references/></noinclude> bpkmypnvbbns6lx1s6gbwhdl5xr5cqk 102 52054 184902 181434 2026-07-08T05:42:30Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184902 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Tot d’una qu’entrá dins es ball, que ja estava ben encês, y la veren tan guapa, tan gentil, tan axerida, ab aquell estel d’or à n’es front, tothom va romandre ab un peu alt, sobre tot el Rey, que se plantá devant ella; y la se mirava tan arreu, que com que la s’hagués de menjar ab sos uys. Ja’u crech que volgué ballar ab ella, y ja no li va lleure mirarsen cap altre pus.</br> —Ma mare, deya na Juanota des recó d’hont miravan la feta; vos dich qu’axò’s na Catalina.</br> —No sias bajana, deya sa Mestra. ¡Devall sa pastera es ella!</br> Quant na Catalineta hagué ballat una bona estona ab el Rey, parteix cop en sech, mes falaguera qu’una falzia, cap á defora. S’afica dins es cotxo, es cotxers donen llandera, y de d’allá.</br> —¡Criats y criades! digué’l Rey ab grans crits, ¡correu de pressa, correu á veure per hont pren aquesta gran senyora!</br> Es criats y criades ja han pitjat derrera es cotxo d’or y plata, y vos assegur que los hi remanavan ben aviats á n’es galindons.</br> ¿Que fa na Catalineta com veu allò? Enfonya sa ma dins sa butxaca, y se posa á tirar perles y diamants.</br> Es criats y criades, com veren caure aquell ruxat de pedres precioses, ja estigueren de grapes; y grapada ve grapada va, qui mes en poria aplegar, mes n’aplegava.</br> Sobre tot, quant alsaren es cap, es cotxo va haver desaparegut.</br><noinclude><references/></noinclude> hnt57wcv8tj8lalxx9na1mmrihf9t91 102 52055 184903 181435 2026-07-08T05:43:11Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184903 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>S’en tornan á ca’l Rey, mes empagaits que no sé que’m diga; y no tengueren mes remey que contar es pas.</br> El Rey va prendre una rabiada com no n’havia presa cap may. No hi hagué nom lletx que no los digués; y los va prometre que, si lo en demà aquella senyora tornava y los feya sa matexa endemesa, los faría penjar tots.</br> Quant na Juanota y sa mare arribaren á ca-seua, trobaren na Catalineta tancada y fermada devall sa pastera, com si res fos estat.</br> Ni sospites varen tenir de que se fos moguda.</br> Y lo en demá per tota la ciutat no se parlava d’altra cosa mes que de sa dama des vestit de satí verd ab so cotxo d’or y plata, de vuyt cavalls y vuyt coxers, qu’era sa qui havia agradat mes á n’el Rey, sa qui s’en havia duyta la pauma en guapesa y galania; y ningú sabía qui era ni per hont havia pres, ni ahont parava.</br> Es vespre continuá’s ball; y si molta de gent hi havia haguda es dos primers dies, moltíssima mes n’hi va haver es tercer, ab s’idea de veure en que pararía allò.</br> Com se suposa, no hi faltá sa Mestra ab na Juanota, front embenat y tot ple de tays; perque sa covota, cada volta que la s’afeytava, tornava treure ses cerres mes revengudes y granades, y no hi havia raó que les volgués prendre. Eran com á rebrolls d’uyastre y d’una crexensa may vista.</br> Comensá es ball, però se conexía prou que ses atlotes ja comensavan á perdre’s coratje; y enca<noinclude><references/></noinclude> h64kk6cxk7x21qyp3ltt3bgy10oy7c3 102 52056 184904 181436 2026-07-08T05:44:27Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184904 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ra que los costás un greu de l’ánima, no podían dexar de regonêxer que, si aquella dama desconeguda tornava, y no fogía de sa manera que fins llavò havia sabut fogir, elles no hi tendrían res que fer á ca’l Rey, y s’hi haurian dexades veure y ballat de bades.</br> Na Catalineta, com se torná trobar tota solina, tancada y fermada devall sa pastera, se recordá de sa noueta que sa tercera doneta veya li havia donada devora’s riu.</br> La xapa; y de dins hi va haver un cotxo d’or y plata ab dotze cavalls y dotze cotxers, y un vestit per ella de satí blau ab tots els estels del cel pintats, y uns tapinets sa cosa mes preciosa del mon.</br> Es cotxers la desferman, se posa’s vestit y es tapinets, s’afica dins es cotxo, y cap á ca’l Rey.</br> Quant entra dins es ball, que ja estava ben encês, y la veren tan guapa, tan gentil, tan axerida, ab aquell estel d’or á n’es front, tothom va romandre ab un peu alt, sobre tot el Rey, que se planta devant ella, y la se mirava tan arreu, que com que la s’hagués de menjar ab sa vista. Ja’u crech que volgué ballar ab ella, y ¿com li havia de lleure mirarsen cap altra pus, si no li bastavan es dos uys, y deu mes que n’hagués tenguts, per na Catalineta?</br> Sa pitxorina, quant hagué ballat una bona estona ab el Rey, parteix cop en sech, mes falaguera qu’una falzia, cap á defora. S’afica dins es cotxo, es cotxers donan llandera, y de d’allà.</br> —¡Criats y criades! digué’l Rey ab grans crits,<noinclude><references/></noinclude> jm28wka6oim0rjpa8uuwy2oi0j304mb 102 52057 184905 181437 2026-07-08T05:45:17Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184905 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>¡correu depressa! ¡correu á veure per hont pren aquesta gran senyora!</br> Es criats y criades ja son partits derrera es cotxo d’or y plata, y vos assegur que debanavan de casta forta.</br> Pero si ells feyen vía, molta mes en feya es cotxo, y sempre los reprenia una cosa de no dir.</br> Na Catalineta, com los va veure que ja no podian pus, se treu un tapinet, y los tira.</br> Es dotze cavalls pegaren una fua lo meteix de falcons que se tiran demunt un esbart de coloms, y es cotxo aviat hagué desaparegut.</br> Es criats y criades aplegaren es tapinet, se presentan á n’el Rey, le hi entregan, li contan lo qu’ha passat, y li va venir molt de nou.</br> S’aconseya ab sos nobles de la Cort, y tots li digueren que aquell tapinet no podia esser mes que de sa que l’havia tirat; y que, per aclarir qui era ella, lo mes avengut sería assetjar es tapinet à totes les atlotes de la ciutat; y que aquella á ne qui li vengués be, seria sa dama qu’es tres vespres des ball havia guanyat a totes en guapesa y gallardía y que s’era demostrada sa mes digna de portar corona y de seure ab ell á n’es trono.</br> A n’el Rey li agrada aquesta idea, y va fer unes dictes que anirían de casa en casa à assetjar á totes ses atlotes aquell tapinet; y que aquella á ne qui vendría be, sería sa qui sa casaría ab ell.</br> Y’u va fer tenir ver. Ja va esser partit ab sos criats de casa en casa. Entravan allá hont hi<noinclude><references/></noinclude> hmy9x6rnebykrf4blifdqse26pq1a1h 184921 184905 2026-07-08T06:03:39Z Joan Gené 4644 184921 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>¡correu depressa! ¡correu á veure per hont pren aquesta gran senyora!</br> Es criats y criades ja son partits derrera es cotxo d’or y plata, y vos assegur que debanavan de casta forta.</br> Pero si ells feyen vía, molta mes en feya es cotxo, y sempre los reprenia una cosa de no dir.</br> Na Catalineta, com los va veure que ja no podian pus, se treu un tapinet, y {{errata|los tira|los ho tira}}.</br> Es dotze cavalls pegaren una fua lo meteix de falcons que se tiran demunt un esbart de coloms, y es cotxo aviat hagué desaparegut.</br> Es criats y criades aplegaren es tapinet, se presentan á n’el Rey, le hi entregan, li contan lo qu’ha passat, y li va venir molt de nou.</br> S’aconseya ab sos nobles de la Cort, y tots li digueren que aquell tapinet no podia esser mes que de sa que l’havia tirat; y que, per aclarir qui era ella, lo mes avengut sería assetjar es tapinet à totes les atlotes de la ciutat; y que aquella á ne qui li vengués be, seria sa dama qu’es tres vespres des ball havia guanyat a totes en guapesa y gallardía y que s’era demostrada sa mes digna de portar corona y de seure ab ell á n’es trono.</br> A n’el Rey li agrada aquesta idea, y va fer unes dictes que anirían de casa en casa à assetjar á totes ses atlotes aquell tapinet; y que aquella á ne qui vendría be, sería sa qui sa casaría ab ell.</br> Y’u va fer tenir ver. Ja va esser partit ab sos criats de casa en casa. Entravan allá hont hi<noinclude><references/></noinclude> r26ndg4av4beizqmfyalz02et2xdsrd 102 52058 184906 181231 2026-07-08T05:47:15Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184906 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>havia atlotes, y los assetjavan es tapinet; però cap en trobavan que li estigués be.</br> Ja estavan cansats de tantes provatures, y ja’u volían dexar anar, quant arribaren devant ca sa Mestra.</br> —¿Qu’entram aquí? demanaren es criats.</br> —No res, diu el Rey, entremhi; que sa pell ja es des llop.</br> Hi entran.</br> —¿Quantes atlotes teniu? diu el Rey.</br> —Una, diu sa Mestra.</br> Y sortí na Juanota.</br> —Hala, treu es peu, li digueren.</br> Y sa biduina el tregué; y va esser un peu tan gros, tan disforjo, tan lletx, que ja no provaren si hi cabía dins es tapí.</br> No hi hauria cabut maldement l’haguessen escapsat un pam.</br> —¿Teniu altra atlota? demana’l Rey.</br> —No senyor, diu sa Mestra, mestegant fesols.</br> El Rey va conêxer qu’aquell ''no'' era un ''si'' que no volian que fos ''si''.</br> Estrengué de passos sa Mestra; y la dona no va tenir mes remey que fer sortir de devall sa pastera na Catalineta.</br> Quant la veren ab s’estel á n’es front, tota resplandent d’hermosura y galania, el Rey y tots es qui l’acompanyavan s’embadaliren contemplantla de cap a peus.</br> Li assetjaren es tapinet, y li va venir tan ben ajustat y avengut, que no era possible que l’haguessen fet per un altre peu.</br><noinclude><references/></noinclude> 3mr60dehc1wqjn0egwisf011k1d91bx 102 52059 184907 181233 2026-07-08T05:48:12Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184907 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Ja es ella! ¡ja es ella! s’esclamá tothom, y el Rey es primer de tots.</br> El Rey va dir á na Catalineta.</br> —No res, no’t mogues, y jo m’en vaig á menar tot s’acompanyament que’t correspon com á esposa meua qu’has d’esser, y al punt som aquí. Prepara lo qu’has de preparar.</br> ¡Bon preparar tengué s’atlotona!</br> Tot d’una qu’el Rey s’en va esser anat, sa Mestra la tornar fermar devall sa pastera.</br> Enllestí y endiumenjá na Juanota lo millor que va sebre; pero no va esser possible afeytarli sa covota d’ase, perque de sa darrera volta tenia es front ple de crosteres y ses serres eran tant gruxades que no hi hagué cap estisores á la casa que les volguessen tayar.</br> Lo que feren va esser encambuxarlí un vel ben espés, que li tapava sa cara y casi tot es cos.</br> Dins una estona se presenta’l Rey ab tot s’acompanyameat, ab tota la Cort.</br> Sa Mestra pren per sa ma na Juanota, que parexía, ni mes ni pus, un bolich de pedassos, y diu:</br> —Senyor Rey, valataquí: en voler.</br> Vengué molt de nou à la Cort y sobre tot á n’el Rey que sa novía anás tan tapada.</br> —¿De que fretura aquest vel? demanava tothom.</br> ——Ah, deya sa Mestra, fent estabetxos, ¡sabeu qu’es d’empagahidora sa meua fieta! ¡No sería capás de suportar ses mirades de tanta gernació! A l’hora d’ara ja li hauria agafat baticor. ¡Per amor de Deu no parleu de destaparla!</br><noinclude><references/></noinclude> e822mljdxmqm323loy5ls2tl26t9eif 102 52060 184908 181234 2026-07-08T05:49:33Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184908 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>El Rey, tan enamorat estava de sa qu’ell se creya tenir devant, que dona fe à sa Mestra.</br> Feu pujar ''sa tapada'' demunt sa mula qu’havian menada aposta, ab un ensellament tot de plata y seda, ell se posá á n’es seu costat; y, acompanyats de tota la Cort, ja foren partits.</br> Aquell canet de ca—sa Mestra, que no trobava ningú dins aquella casa que’l se mirás ab bon uy, en no esser na Catalineta, y s’enfilava per ella, y un ab s’altre se feyen mil xicotines y afalagadures, quant va veure que’l Rey y la Cort partian, y se creyen dursen na Catalineta, y s’en duyen na Juanota, se posa á lladrar com un desesperat, correns derrera derrera: y, entre lladr y lladr, no s’aturava de dir.</br> —¡N’Estel d’or devall pastera, y na Cova d’ase qualque en sella! ¡N’Estel d’or devall pastera, y na Cova d’ase qualque en sella!</br> —Aquest dimoni de ca! deya sa Mestra. ¡Pegaulí!</br> —¡Pegaulí! deya ''sa tapada'' de demunt sa mula.</br> —¡Pegauli! repetían el Rey y es demés, per seguir la voga.</br> Be li pegavan y li deyan fora; pero ell, com mes anava, mes fort y mes clar deya:</br> —¡N’Estel d’or devall pastera, y na Cova d’ase qualque en sella!</br> Tant arribá á lladrar y á cridar, que la gent posá atenciò á n’aquelles paraules, y van á dir á n’el Rey lo que passa.</br> El Rey se malpensá, y diu:</br> —¡Que s’atur tothom!</br><noinclude><references/></noinclude> diy2tpqzeq2znk56859haiqe25jdsiu 184909 184908 2026-07-08T05:49:46Z Joan Gené 4644 184909 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>El Rey, tan enamorat estava de sa qu’ell se creya tenir devant, que dona fe à sa Mestra.</br> Feu pujar ''sa tapada'' demunt sa mula qu’havian menada aposta, ab un ensellament tot de plata y seda, ell se posá á n’es seu costat; y, acompanyats de tota la Cort, ja foren partits.</br> Aquell canet de ca-sa Mestra, que no trobava ningú dins aquella casa que’l se mirás ab bon uy, en no esser na Catalineta, y s’enfilava per ella, y un ab s’altre se feyen mil xicotines y afalagadures, quant va veure que’l Rey y la Cort partian, y se creyen dursen na Catalineta, y s’en duyen na Juanota, se posa á lladrar com un desesperat, correns derrera derrera: y, entre lladr y lladr, no s’aturava de dir.</br> —¡N’Estel d’or devall pastera, y na Cova d’ase qualque en sella! ¡N’Estel d’or devall pastera, y na Cova d’ase qualque en sella!</br> —Aquest dimoni de ca! deya sa Mestra. ¡Pegaulí!</br> —¡Pegaulí! deya ''sa tapada'' de demunt sa mula.</br> —¡Pegauli! repetían el Rey y es demés, per seguir la voga.</br> Be li pegavan y li deyan fora; pero ell, com mes anava, mes fort y mes clar deya:</br> —¡N’Estel d’or devall pastera, y na Cova d’ase qualque en sella!</br> Tant arribá á lladrar y á cridar, que la gent posá atenciò á n’aquelles paraules, y van á dir á n’el Rey lo que passa.</br> El Rey se malpensá, y diu:</br> —¡Que s’atur tothom!</br><noinclude><references/></noinclude> lrdhk00w9e3jawx8qm4n0xgbylf8t0k 102 52061 184910 181235 2026-07-08T05:50:40Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184910 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Y tothom s’aturá.</br> —¡Alset es vel! digué á sa tapada.</br> Sa tapada no’s bategava.</br> —Alset es vel, dich! cridá’l Rey, malpensantse mes y mes, y traguent espires p’els uys.</br> —¡Estich massa empagahida! va dir ella ab una veu lo mes llastimosa.</br> —¡Ja’l t’alsaré jo! cridá’l Rey tot cremat.</br> Li pega tirada, es vel va caure en terra, y va aperêxer demunt sa mula, a la vista de tothom, na Juanota, lletja y malfenta, ab sa covota d’ase, ab aquell esplet de serres tan reblides, tan goxades, tan llargarudes, tan enrevanades, lo meteix de púes de porch cinglar.</br> El Rey, devant aquell pas tan farest, no’n va tayar mes: feu posar na Juanota y sa mare dins s’olla d’un castell, y torná arrera á cercar n’Estel d’or.</br> Es canet los mostrá ahont era.</br> La desfermaren, y tothom cridá:</br> —¡Aquesta es ella! ¡aquesta es ella!</br> La feren pujar demunt sa mula, el Rey se posa á n’es seu costat, partiren ab tota la Cort; arribaren á n’es palau real, la cosa ja estava á punt de pastora mía, y se casaren.</br> ¿Y que havia de sutecir?</br> Que se feren unes noces de pinyol vermey, y unes festes de ronyó clos, y un ball vitench de tot; y el Rey y n’Estel d’or visqueren ab pau y alegría; y encara son vius si no son morts.</br> ''Manacor, Juny de 1895.''<noinclude><references/></noinclude> h3zyqg5tozlt76cxsmhj9zxflhny9s4 102 52087 184914 184703 2026-07-08T05:57:28Z Joan Gené 4644 184914 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡El diantre es aquesta atlota! diu el Rey. Y m’ha dit llavò que tu eres ''á treure gent de ca-seua.''</br> —Es ver, era á treure rabassons.</br> —¡Si qu’endevinava ydò! Y llevò m’ha dit que sa mare era ''á plorar es pler de l’any passat''.</br> —Y massa que hi era. Entany casárem una fia, y despuysahir se morí la pobreta, al cel sia ella y tots los morts; y sa dona hi era, ja’u veu, per donar cap. Y ella y noltros plorávam y ploram es pler que l’any passat {{errata|tenguéren|tenguérem}} des casament.</br> Y es carboneret va rompre en plors.</br> —No plores, digué’l Rey. Deu ho ha fet, y ell sab que fa, y no pot errar. Una altra cosa m’ha dita aquella polisseta, y es sa que m’ha dexat mes confús. M’ha dit qu’es seu germà era á ''cassar; y desava sa cassa que havia agafada, y duya sa que no havia poguda agafar...'' ¡A veure qui’u entén á n’axò!</br> —Jo le hi diré: era á esplugarse: dexava morts es poys que agafava, y duya demunt el cos tots es qu’no havia poguts agafar.</br> —¡El diantre es aquesta atlota! digué el Rey tot admirat. Mira, si no la puch confondre, m’he de casar ab ella.</br> Y ¿que fa ell? Agafa tres ous, los trenca dins un plat, los rebat una bona estona, y diu á n’es carboneret.</br> —Jas; du aquests ous à sa teua fia. Que los pos, y tendrem aviram en casarmos.</br> —¡Pobre fieta meua! ¿com n’ha de sortir d’<noinclude><references/></noinclude> d47k4e1y33uag2825kfhe789mr72yhn 102 52121 184923 181258 2026-07-08T06:07:24Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184923 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Aquella finestra becava dins es jardí, y na Biguelot pegá demunt una llimonera.</br> Tota se va omplir de púes; es seu cos brollava sanch viva de cap á peus; y li escapavan uns ays y uns gemechs lo mes esglayosos.</br> Sa dematinada passaren tres fades; la veuen d’aquella manera, y li demanaren que feya allá. Los ho digue, y elles s’esclamaren.</br> —Noltros la poríam fer feliç á n’aquesta malanada. Vaja ydó.</br> Sa primera díu.</br> —Fer fat y fat, que la mía mare m’ha comanat y un punt mes, lo qu’ara diré, que sia veritat: que aquesta jaya torn de denou anys.</br> Y na Biguelot torná de denou anys al acte.</br> Sa segona digué:</br> —Per fat y fat, que la mia mare m’ha comanat y un punt mes, lo qu’ara diré, que sia veritat: qu’aquesta fadrineta torn sa mes guapa y sa mes fina que s’haja vista may.</br> Y na Biguelot torná al acte sa fadrineta mes {{errata|gnapa|guapa}} y mes fina que s’hagués vista may.</br> Sa tercera digué.</br> —Per fat y fat, que la mía mare m’ha comanat y un punt mes, lo qu’ara diré, que sía veritat: que sempre que parl aquesta atlota, sa música toch y fassa una tonada ben hermosa.</br> Y axí va sutceir tot d’una que na Biguelot, no quebenthi d’alegría, digué á ses fades.</br> —¡Deu vos pach la caritat, fietes meues dolçes!</br> Badar boca y tocar sa música, va esser tot’u.<noinclude><references/></noinclude> f2e0aeos0one6ggngg5nnckr1nkb7m8 102 52139 184929 181817 2026-07-08T06:12:44Z Joan Gené 4644 184929 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>se'n teme, li prens s'anell, te tornas amagar. Cuant ella tendrá sa roba mes blanca que la neu, y l'haurá composta dins es covonet, se'n anirá á posarse ses faldetes y llavò s'anell. No'l trobará, y dirá tota impacientada: ¿Y per hont deu haver pres? Tu llavò surts, y dius: Valtaqui. Le hi dones, li contes lo que te passa; y ella ja't dirá lo qu'has de fer. Y ¡creula per amor de Deu! que tots es qui son venguts y no l'han creguda, no los han vists pus.<br/> En Bernadet s'amaga dins aquelles mates. Dins una estoneta veu na Margalida que se'n ve, ab so covonet de plata dalt es cap y sa post d'or devall xella. Se lleva ses faldetes de demunt y s'anell; y hala renta qui renta y canta quí canta, fins que té sa roba mes blanca que la neu.<br/> ¡Si l'haguésseu vist á n'en Bernadet quins uys que feya, veent na Margalida tan guapa {{errata|y tan tayada|y tan ben tayada}}! però aná ben alerta á motar ni á bategarse.<br/> Se'n ve llavò na Rosa, també ab so covonet de plata dalt es cap y sa post d'or devall xella. Se lleva ses faldetes de demunt y s'anell; y hala renta qui renta y canta qui canta, fins que té sa roba mes blanca que la neu.<br/> ¡Si l'haguésseu vist á n'en Bernadet quins uys que feya, veent na Rosa, tan guapa y tan ben tayada! però aná ben alerta á motar ni á bategarse.<br/> Se'n ve llavò na Fadeta, també ab so covonet de plata dalt es cap y sa post d'or devall xella. Se lleva ses faldetes de demunt, se treu s'<noinclude><references/></noinclude> r3x0efwi72shp1ffl5h07cf3yonpbvx 102 52140 184931 181328 2026-07-08T06:15:09Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184931 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>anell, el dexa dalt una roca, y hala renta qui renta y canta qui canta.<br/> ¡A n’aquesta sí que la hi trobava guapa y ben tayada en Bernadet! Na Margalida y na Rosa no eran res devora ella.<br/> L’homo no se poría assaciar de mirarla se.<br/> Com la creu mes descuydada, surt de ses mates, de puntes de puntes, pega grapada á s’anell, y ja torna esser dins s’amagatay.<br/> Na Fadeta no se temé de res.<br/> Com va tenir sa roba mes blanca que la neu, la compón ben composta dins es covonet; se posa ses faldetes, repara que s’anell no es dalt aquella roca. Mira si ha llenegat ó si es vent l’ha fet redolar. Mira ben arreu per tot aquell endret. No’l veu lluir en lloch.<br/> —¿Però ahont será aquest bo d’anell? Diu tota enfadada.<br/> En Bernadet pega llongo, se planta tot xaravel-lo devant ella, y diu:<br/> —Valtaquí.<br/> —¡O que’m fas de contenta, jovenet! diu ella, prenint s’anell. Ja’m pensava no veurel pus. Y ¿que cercas per aqui, si no es massa preguntar?<br/> —''Es Castell d’irás y no tornarás.''<br/> —Jo’n som, diu na Fadeta. Mon pare es el rey. Mira, si’l vols trobar, prens aquest camí, per hont ses meues germanes y jo som vengudes. No’l dexes, y aviat hi serás. Mon pare se passetjará per sa carrera. L’escomets, te fará entrar, te posarán taula, te dirán que menjes. Tu, abans de tastar res, has de dir, petit, que no’t senten:<noinclude><references/></noinclude> 68j28swc332lvvwqhpnq7dtliyxn837 102 52171 184930 181361 2026-07-08T06:14:12Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184930 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>gú mes que jo pot esser sa teua esposa de bon de veres? ¿Axò no sabs? Axò no’t recorda? ¿Axò no veus?<br/> Aquí es tort va mudar de vert en blau, y pega crit.<br/> —Si que me recorda, {{errata|tórtoreta|tortoreta}} meua! ¡Si que’s ver tot quant has dit! ¡Si que’u ets sa meua esposa!<br/> Y ja ha axamplades ses ales, y ja es partit tot xaravel-lo cap á sa tórtora.<br/> En aquell moment meteix, en Bernadet sortí tot ab u d’aquell embadaliment que li havia fet perdre es ''Kirieleyson'' y el tenía fet un beneyt; y com si li hagués cayguda una bena de devant els uys, ho va veure tot; li torná á sa memoria tot lo que li havia passat; va conèxer na Fadeta.<br/> Y no pogué estar pus. S’axeca, dexa’n porret sa novía, que seya en es seu costat; y se’n va correns á donar un abrás á na Fadeta, tot clamant:<br/> —¡Tu éts sa meua amor! ¡Tu éts sa meua esposa! Mestres tu sias viva, ningú ho pot esser mes que tu!<br/> Tothom quedá ab sos cabeys drets devant aquell pas. Ningu se’n podía avenir.<br/> En Bernadet y na Fadeta contaren fil per randa tot lo que los havía sutceit. No hi hagué ningú que no los cregués; sa novia y es parents se’n anaren tot atxul-lats, veent que feyen nosa; es Conte y sa Contessa abrassaren na Fadeta, y la regonegueren com á vertadera muller d’en Bernadet; y continua es sarau comensat. Tothom<noinclude><references/></noinclude> n4jphitm5jhi9yjy2kly62qary1pery 102 52190 184922 181252 2026-07-08T06:05:37Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184922 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Tothom s’alsá cuantre ella, manco na Magraneta, que {{errata|demana|demanava}} que le perdonassen.<br/> Lo mes que pogué conseguir, salvarli la vida.<br/> La tancaren dins una torre, y hi estigué fins que va esser morta.<br/> Aquells tretze lladres del castell de la Colometa, que desde que trobaren na Magraneta estesa en terra com á morta, no havían tenguda alegria pus, quant saberen qu’el rey s’era casat ab ella, s’hi presentaren per que los perdonás, fentli á sebre qu’havían restituit tot lo robat, y que, si los perdonava, s’en anirían á Roma á confesarse ab el Papa, per sebre sa penitencia qu’havían de fer, y que se passarían la vida plorant es seus pecats.<br/> Se va fer axi, tothom n’estigué ben content, y el Rey y na Magraneta visqueren com Jusep y María, ab molta pau y concordia, fins que se moriren; y al cel mos vegem tots plegats.<br/> <br/> ''Manacor, Agost de 1895.''<noinclude><references/></noinclude> n2wvaozfbunvqiwsoeqhynkg4or6zpn 102 57713 184912 184687 2026-07-08T05:56:10Z Joan Gené 4644 184912 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''S’HERMOSURA DEL MON'''</big></big><ref><small>La’m {{errata|coatá|contá}} una criada de ca-nostra, serverina, n’Antonina ''Cordera''.</small></ref>}} </br> <big>A</big>xò era un rey cristiá y un senyor moro, amichs corals ferm.<br/> Un día s’en anaren á cassar.<br/> Quant tornavan, á’s vespre, veuen una doneta veya que filava, ab un llum penjat á n’es pas.<br/> —¿Que li tir? digué el Rey.<br/> —No li tireu, digué’s moro.<br/> El Rey era d’un geni, que, en pensarla, l’havía de fer, y no pogué estar pus; apuntá á sa veya, li despara una fletxa, li toma mitx pam de nas, y es llum va caure, y tots es copinyats li soyá.<br/> Aquella veya era fada, y mes malaida que foch, y tot d’una digué:<br/> —Per fat y fat, que la mía mare m’ha comanat y un punt mes, que lo qu’ara diré, que sía<noinclude><references/></noinclude> gifnyf37w2pqukp0vhhk2lw9xgmlv6g 102 57715 184913 184689 2026-07-08T05:56:43Z Joan Gené 4644 184913 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Una germana meua qu’está dins un altre pinar.<br/> Es senyor moro les se posá be dins es cap á n‘aquestes paraules. A mitja nit crida’l Rey, fa sa seua dormida, y lo en demá de matí partiren altra volta de d’allá.<br/> Camina caminarás, sa nit los agafa baix d’unes muntanyes molt aspres, devora un {{errata|prinar|pinar}}. Veren aprop un pí molt gros.<br/> —¿Que mos hi ajocam? digué es senyor moro.<br/> —Ajoquemmoshi, digué’l Rey.<br/> Y axi’u varen fer.<br/> Es moro s’oferí á vetlar fins á mitja nit, y el Rey s’en alegrá molt perque estava cansat y mort, y tenía una son que’l roegava. S’ajegué, y al punt dormí mes arreu qu’un seuló.<br/> Dins una estona es senyor moro sentí unes riayes sa cosa mes fresca demunt aquell pí.<br/> Era una áliga que les feya, y els aligatons que no s’turaven de dirli:<br/> —Ma mare, ¿que teniu tan de riure?<br/> —No’u heu mester sebre.<br/> —Digaumosho.<br/> —Qui parlará ó motará un tros de pedra mabre tornará.<br/> —No parlarem y ni motarem.<br/> —Idò reya tant perque aquí baix hi ha un rey cristiá y un senyor moro amich seu, que cercan s’Hermosura del mon. Per trobarla, han de passar aquestes muntanyes; y menan un cavall per hom; y per passarles, no hi valen cavalls, sino unes bones cames.<br/><noinclude><references/></noinclude> 4kapvqmdhrk1rqy9r25opqalk6v2g6o 102 57794 184882 181413 2026-07-08T05:16:30Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184882 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''ES CA D’EN BUA Y ES MOIX D’EN PEJULÍ'''</big></big><ref><small>La me contaren el sen Toni ''Corder'' y madó Ayna María ''Perla'', de Son Servera.</small></ref>}} </br> <big>U</big>n día, hora baixet, es ca d’en Bua, sortí á fer quatre passes.</br> Passa per devora s’era d’en Pejulí, hi veu es moix, y li diu:</br> —¡Hala, si anam á estirarmos ses cames qualque poch!</br> —No’u haguesses dit. ¡Au!</br> Pican de talons, y de d’allà.</br> —¿Que tant mateix tocarém pel? diu es moix.</br> —No’u sé que mos farem, diu es ca.</br> Y encara no’u va haver dit, com ''zas'' mou un coní; y ja li ha pitjat derrera, y nyip-nyep nyip-nуер.</br> Es coní afina una soca d’uyastre que feya com una lloriguera, y s’hi afica com un llamp.</br> Es ca romangué empentanat.</br><noinclude><references/></noinclude> q6chj9r5q7kimsq17engwo3zegjplhv 102 57795 184883 181414 2026-07-08T05:17:29Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184883 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Es moix pega enforinyada derrera es coní, y ja’u crech que l’aplegá, y el va treure.</br> —Ja tench per sopar, va dir.</br> —A poch á poch, estimat, va dir es ca. En tot cas seré jo que’n soparé. Es coní es meu.</br> —¿Teu, y que jo l’haja agafat? diu es moix. ¡Ca, homo! ¡Ja hi beurás fresch!</br> —Sabs que tens tu? Molta xerrera, diu es ca: ¿Y tu éts cassador, ni’n fas olor? ¿No sabs tu que’s coní es des qui’l mou y sa llebre des qui l’agafa?</br> —Jo lo que sé, que, si jo no trech es coní, encara seria dins sa lloriguera.</br> Es ca, com veu allò, cremat de tot, diu:</br> —Tu no vols amollar ni jo tampoch; es tribunal mos ho haurá de aclarir. Anem á Manacor.</br> —Ara mateix, respón es moix, y ja son partits cap á Manacor.</br> Devers ca-s’Ueu<ref><small>Aquest lloch y tots els demés que á continuació s’anomenan, se troban quant un va pel camí de Son Servera á Manacor.</small></ref> troban un xot.</br> —Xot, diu es moix; ¿vens ab noltros, que duym aquest coní á plet, y me farás d’''homo bò''?</br> —Perque éts tu, vendré, diu es xot.</br> Y tots tres, camina caminarás.</br> Devora es collet de sa Punta troban un gall.</br> —Gall, li diu es ca; ¿vens ab noltros que duym aquest coní á plet, y me farás d’''homo bò''?</br> —Perque éts tu, vendré, diu es gall.</br> Y tots quatre, hala qui hala, camí camí.</br> Quant foren devora ca’n Vicens, ja comensava á fer fosca.</br><noinclude><references/></noinclude> 2wmznk7dxmq6yf6v784onadljp9yodr 102 57796 184884 181415 2026-07-08T05:18:13Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184884 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Cavallers, diu es gall, jo no hi veig ja; no pas mes envant:</br> Be’l pregaren els altres, però no’l pogueren torse.</br> Á la fi digueren.</br> —No res ydò; anem á ca’n Vicens á romandre, y demá ben dematí prendrem els atapins.</br> Arriban á ca’n Vicens, y senten que de dins deyen:</br> —Jo’n tench nou.</br> —Jo’n tench deu.</br> —Jo’n tench deu.</br> —Jo’n tench nou.</br> Es ca va dir.</br> —Axò son lladres que’s repartexen es doblers qu’han robats. Veureu quin retgiró s’en durán.</br> S’acosta á ses portes, toca y crida:</br> —¡Obriu p’el Rey!</br> Es lladres, quant sentiren allò, pegan bot, y, fentse trons des doblers y de tot, fogiren com cent mil llamps; y ¡que s’havian de girar derrera!</br> Corregueren fins que pogueren tornar alê.</br> Mentres tant, es ca, es moix, es gall y es xot s’esclatavan de riure de veure aquell pas.</br> S’en entran dins la casa, troban demunt una taula un caramull d’or y plata, y dins sa cuyna, demunt es fogons, una olla plena de carn y arròs que bollía á la vela.</br> —¡Que diantre! diu es moix. Es ca pretén que’s coní es seu, jo pretench qu’es meu. Si’l duym á n’es tribunal, ni será meu ni seu, sinó dels animals de ploma que capllevan per allá. ¡Sabeu que<noinclude><references/></noinclude> j47sdoul1ib9tflo2t0r6r6sqxzjg2h 102 57798 184885 181416 2026-07-08T05:19:03Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184885 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>val de mes que’l tirem dins s’olla, y el mos menjarem tots plegats; y lo qu’es estat, sia estat!</br> —¡Ben pensat! ¡ben pensat! s’esclamaren tots.</br> Y ¿que fan ells? Escolan sa carn y s’arròs perque ja era cuyt, tiran es coní dins s’olla ab so brou, eu tornan posar demunt es foch, y ab una exhalació va coure. Mesclaren arròs, carn y coní, s’hi abordaren, y se varen posar com á tudons.</br> Llavò se repartiren es doblers, y s’en anaren á jeure.</br> Es moix se colgá dins es fogó, es gall demunt una represa que hi havia devora, es ca derrera sa porta, y es xot à la fresca á sa carrera.</br> Es lladres, cansats y morts de córrer, se arribaren á aturar.</br> Quant varen haver reposat, un diu:</br> —¿Y hem d’esser tan covarts, que no hem d’anar á veure si recuperam lo qu’hem perdut?</br> —No’u haguesses dit, s’esclamaren es altres; y partiren.</br> Quant foren aprop de ca’n Vicens, s’aturan tots.</br> Era que sa por los havia tornat entrar; y no gosavan passar envant.</br> A la fi un se revest de coratje, y diu.</br> —No res; voltros esperaume, y jo aniré á pegar un aguayt.</br> Fent tant poch renou com sabía, s’acostá á ca’n Vicens. Hi arriba; no repara es xot, empeny ses portes, veu que están en pes; obri á poch á poch, entra. No sentan una mosca, tot está á les<noinclude><references/></noinclude> 3o5cpz8mue8vkjuq61cu264kj19jr0z 102 57799 184886 181417 2026-07-08T05:20:23Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184886 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>fosques, no hi veuen dos dits lluny. Paupa qui paupa, entra dins sa сuyna; per prendre un lluquet, s’acosta á sa represa, hi posa sa ma. Encara no la hi va tenir, com es gall ''zas'' ab una picada li treu un uy. Per no fer renou, va sufrir sense dir res, resolt á passar envant. Com ja tenia es lluquet, s’arramba á n’es fogó, veu dues cosetes que lluían, se creu que son dues brasetes, hi afica’s lluquet; y varen esser els uys des moix, que va fer ''¡¡¡fuu!!!'' y li clava á sa cara totes ses ungles de ses cames de devant y de darrera. L’homo no pogué aguantar pus, y’u doná á ses cames. Es ca s’hi aborda, y li devalla una anca, y á sa carrera es xot s’hi afua, y li pega una sucada tan faresta que li va rompre es budell cular.</br> Aquell malanat, ja’u crech, va caure de folondres mes de mitx mort, ab uns ays y uns gemechs lo mes llastimosos. Axí com pogué, se torna axicar, y á estones de grapes, á estones coxetjant, s’acosta un poch á n’es seus companyons, que sentiren es gemechs y es sospirs, y s’hi arrambaren.</br> —¡Ay! deya ell. ¡Ay! ¡ay! ¡Som mort! Ja no’n fáré pus!</br> —Pero ¿qu’es estat? deyan els altres. Diguemos qu’es estat.</br> —¡Ay! deya ell. ¡Ay! Vos dich que som mort.</br> —¿Qu’has d’esser mort! ¡Massa tu meules granat encara! deyen aquells. ¡Vaja! diguemos qu’es estat.</br> —¡Que ha d’esser estat! va dir ell. Som entrat, la casa estava á las fosques. M’acost á sa repre<noinclude><references/></noinclude> aieywusnh0qtotylb0qyc5w85n3a80n 102 57800 184887 181418 2026-07-08T05:21:05Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184887 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>sa á veure si hi havia un lluquet, y n’hi he trobat un; però també hi ha hagut un sabater, y ab sa lena m’ha tret un uy. Volia encendre es lluquet à dues brasetes qu’he vistes dins es fogó, y hi ha hagut un pentinedor que m’ha posada sa cara com un llatze. Som fuyt, per no colar la vida, y darrera sa porta hi hagut un ferrer, y m’ha encivellat tal tanayada, que m’ha devallada una anca; y per acabarme d’aclotellar, á’s mitx de sa carrera s’aborda un barber, xeringa ab ma, y m’ha enflocat tal xeringada, que m’ha romput es budell cular.... ¡Ay! ¡ay! ¡ay! ¿No us ho dich jo? Som mort, som mort.</br> Els altres el se carregaren, y el s’en varen dur dins una cova d’una muntanya de per allá.</br> Es gall ben dematí ja va haver acabada sa son; crida es moix, es ca y es xot, y be de panxa y millor de bossa s’en tornaren cadascú á ca seua.</br> Y jo m’en vaig venir ab un retalonet de formatje, y es moxos p’es camí, ''meu meu'', m’hi arribaren, y no m’en dexaren bocí.</br></br> {{gap}}''Torre Nova, Joriol de 1895.''<noinclude><references/></noinclude> 0may5uuqy6xj6y9wk683846qphj8zot 102 58986 184924 181281 2026-07-08T06:08:06Z Joan Gené 4644 184924 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>y se tancarán; y podrás carregar de dobles de vint, tant com vuyes.</br> —¿Axò es lo que he de fer? diu en Juanet, veent qu’aquella dona s’era returada.</br> —Axò es tot, digué ella.</br> —Germaneta, diu en Juanet. Deu vos pach es favor que m’heu fet, y ell vos guard com á mi mateix, y manaume feynes que vos puga fer.</br> —Lo que’t demán, digué ella, que dones una espipellada de pa y formatje á n’aquest infantó, que fa un día que no ha tastadet res.</br> —Valtaquí tot, digué en Juanet, y li dona tot es pa y formatje que duya, y pica de talons ben aviat.</br> Arriba á sa garriga, y la passa. Troba’s barranch, y de d’allá. Afina sa covota paredada, ab so portal y ses portes tancades y es pí devant.</br> S’enfila p’es pí com un verderol que s’en puja á n’es niu. Se posa lo millor que sab per poderse aferrar fort. Quant es fosca negra, comensa á sentir trapitx y rall per dins sa cova, y una veu que diu:</br> —''Mar-y-mon, obri; obri, bitzoch''.</br> S’obrin ses portes; surten es nou gigants.</br> —''Mar-y-mon, tanca; tanca, bitzoch'', diu es derrer. {{errata|Res|Ses}} portes se tancan, y s’en va cap á n’es pí, remugant.</br> —¿Que hi ha ningú aquí dalt?</br> Y ja’l té abraonat, y bones espolsades.</br> Sa rama des pi casi besava sa terra ab ses<noinclude><references/></noinclude> e7sapc3xqqhjcpluizjvzw4ogp9nzpe 102 58989 184925 181284 2026-07-08T06:09:07Z Joan Gené 4644 184925 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>mos duys á ca’n Juanet, figurant que sou oliers y els odres plens d’oli que anau á vendre, y que’l voleu vendre á qualsevol preu. En Juanet es segur que’l vos voldrá comprar, y sortirá. Tot d’una que’l vejeu, mos heu de pegar ponyida ab {{errata|una|un}} clau que vos donarem perhom, y heu de dir: ''ja es hora''. Si’u feys axí, no vos quixareu de noltros: vos omplirem á tots sa taleca de dobles de vint.</br> Ja’u creh qu’aquells pareyers en foren.</br> Es gigants los donaren es claus, los mostraren es camí per anar á ca’n Juanet; sa posaren dins els odres. Ab sos odres demunt es carros partiren es pareyers; y tengueren tan poca son, qu’arribaren á ca’n Juanet tres hores antes de s’auba, y trobaren tancat.</br> Digueren ou, desxingararen; y espera qui espera, los agarrotá un xubech tan maleyt, que los doblegá tots, vulgues no vulgues, y se dormiren com á tronchs.</br> En Juanet era un homo que tenia poca vessa ferm, y sempre solía esser mes dematiner que s’auba.</br> Antes que aquesta comensás á riure, ell guayta per sa finestra, y veu aquells nou carros devant.</br> —¿Que será tan de carratum? digué; y surt á veure’u d’aprop.</br> Mira dins es nou carros, y veu aquells odrots y es pareyers adormits.</br> —M’engana, s’esclama, que sian cosa bona aquests odres.</br><noinclude><references/></noinclude> rg0z35hedhh08031ny17xm8iiipnply 102 59430 184926 181859 2026-07-08T06:10:51Z Joan Gené 4644 184926 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>un riu, y veu dins un bassiot de sa vorera un pexet que verduquetjava fort ferm, perque s’aygo li comensava á faltar.<br/> N’Agraciat, tot compatit, devalla des cavall, agafa es pexet per sa coua y el tira dins el riu. Es peix, ja’u crech, va romandre ben á pler tot d’una que toca aygo bona. Tregué es capet, y diu:<br/> —¡Ah Agraciat, Agraciat! Lo que ara has fet ¡que te será de ben pagat!<br/> N’Agraciat seguí, camina caminarás.<br/> Des cap de set dies troba un mussol que tenía es niu dins sa soca d’un uyastre, y una serpetota que s’hi enfilava, per engolirse es mussolets.<br/> N’Agraciat, compatit d’aquells animalons, apunta ab sa ballesta á n’es cap de sa serp; despara, y sa fletxa le hi passa de part á part. Se serp pega revinglada, cau lo mateix d’un rest de corda, y, quant va esser en terra, ja va haver badayat.<br/> Es mussol llavò digué:<br/> —¡Ah, Agraciat, Agraciat! Lo que ara has fet ¡que te será de ben pagat!<br/> N’Agraciat torna á fer sa {{errata|sea|seua}} vía, camina caminarás.<br/> Des cap de set dies, veu un falcó aficat á un corp, que ja feya ses derreres.<br/> Tot compatit des corp, apunta ab sa ballesta á n’es falcó; despara, y es falcó va caure sech.<br/> Podeu fer contes aquell corp si s’en hi va anar ben content y agrahit.<br/> Y li va dir:<br/><noinclude><references/></noinclude> arto2a5der4o5q98318o4s4gkh810y4 102 59432 184927 181861 2026-07-08T06:11:26Z Joan Gené 4644 184927 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>la vida á n’el Rey, y bellement per ell la {{errata|pnch|puch}} perdre.<br/> N’Agraciat s’espitxá, y hala envant. Troba’s barranch, y el pren. Endins de tot destría es dos ciprers y ses dues garberes d’ossos, que esglayavan. Ell també s’esglaya, però no torná cap peu arrera. Tant bon punt li compareix un corp, y li diu:<br/> —Som aquell que alliberares des falcó. Ara vench á pagarte es favor que llavò’m feres. Tu t’acostas á n’es ciprers; es gigants, en veuret, se riurán de tu. T’hi arrambas; y, quant sentes ''op-op'', envestilos ab s’espasa; y no hajes por.<br/> N’Agraciat s’acosta á n’es ciprers; es gigants, axí que el veren, ja’l se menjavan ab sa vista. Y com tenían talent, y no hi havia bossinada per cap des dos, cadascú el volia per ell. Tant sols no los passá p’es cap que haguessen de fer mes esfors que’s necessari per engolirlo se.<br/> N’Agraciat s’hi arrambava, s’hi arrambava. Al punt sent ''op-op;'' alsa es cap, y, veu es corp que cau afuat demunt es dos gigants, y ab dues espipellades á cada un, los treu els uys. N’Agraciat s’hi aborda, y á espasades los taya es cap.<br/> ''La Princesa des cabeys d’or'' se tem des telabastaix. Surt, veu es dos gigants fora cap y coll, veu n’Agraciat tan present, gentil y agradós..... No sab que li passa, y cau ajoneyada, plorant d’alegria y d’agrahiment.<br/> N’Agraciat quedá tot sorprés, abil-lat, fora de sí, quant la se va veure devant y á n’es seus peus.<br/><noinclude><references/></noinclude> 6dc2twqzmwje16ghngpwezx4xumxhkz 102 59436 184928 181865 2026-07-08T06:12:00Z Joan Gené 4644 184928 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Es pexet s’acosta y diu:<br/> Agraciat, vataquí s’anell que tu cercas. Som aquell peix que dins un bassiot ja feya ses derreres, quant tu vares passar, y me tirares dins es riu. Ara t’he pagat es favor que llavò me feres.<br/> N’Agraciat pren s’anell. Ab {{errata|cuatro|quatre}} bots va esser à sa cova.<br/> —Valtaquí, diu á la Princesa.<br/> Ella’l se mira y el se prova.<br/> —¡Si que’u es ell! Ja porem partir en voler.<br/> —Ara mateix, diu n’Agraciat.<br/> Partiren, y de d’allá.<br/> Camina caminarás, arribaren á la cort.<br/> Tot d’una se presentan á n’el Rey, y n’Agraciat diu:<br/> —Senyor Rey, vataquí la ''Princesa des cabeys d’or''. A veure que mes té que manarme.<br/> El Rey no sabía que li passava. Estigué una bona estona embadalit devant la Princesa, contemplantla de cap á peus, com la veya tan agraciada, tan bella, tan etsisadora.<br/> Cridá tots els nobles des seu reynat, per que li fessan la cort; se casa ab ella, y se feren unes noçes de primera y un sarau lo mes alt de punt.<br/> —Agraciat, digué’l Rey, acabades ses noces. En premi de lo que per mi has fet, demanem qualsevol cosa, maldement sia la mitat des meu reyne, y te será accedit.<br/> N’Agraciat digué que no volia mes paga que servirlo tots els anys que li quedavan de vida.<br/> El Rey el va fer sa segona persona, y el casá<noinclude><references/></noinclude> 6o7m913nlhoqsoqee3h6wv26bvtca27 102 59822 184932 182631 2026-07-08T06:15:38Z Joan Gené 4644 184932 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Poreu fer contes quins uys devían badar es seus germans. {{Custom rule|w|30|w|30}} ¿Que me’n direu? Ell en Toni un día agafa’s gall, y diu:<br/> —Ja hi vuy jo anar á cercar el mon, á veure si me dirá tant be com á n’en Bernat.<br/> Y ja es partit. Camina caminarás, des cap de set dies arriba á una terra, que com que no fos com ses altres.<br/> Ja feya fosqueta, y afina un llumet. S’hi acosta, y foren unes cases de possessió.<br/> A sa carrera hi havía un parey d’homos qu’envelavan un carro, dos tocadors de guiterra y guiterró que trampavan y dos cantadors que provavan tonades.<br/> —¡Alabat sía Deu! digué.<br/> —¡Pera sempre sía alabat!<br/> —¿No’m donaríau posada per aquesta santa nit?<br/> —Si fa.<br/> A n’aquella terra no s’hi feyen galls, y com veren es qu’ell duya, los va venir molt de nou.<br/> —¿Y que cercau ab aquest animaló? li demanaren.<br/> —Ventura, diu ell.<br/> —¡Ventura! s’esclamaren tots. Ja vos ne poreu tornar en voler, que no’n trobareu. No n’hi ha poca ni gens.<br/> —Sempre n’hi haurà qualque mica, diu en Toni. Y si no es {{errata|masa|massa}} preguntar, ¿qu’heu de fer ab aquest carro y aquests sons?<br/><noinclude><references/></noinclude> mtc2w7boyr67ksxbgmiztwy2mkmu49v 102 59823 184933 182633 2026-07-08T06:15:59Z Joan Gené 4644 184933 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¿Que vol dir que hem de fer? Hem d’anar á sortir á camí á s’auba.<br/> —¡A s’auba!<br/> —¿Ydò? ¿Ell com que sieu nat d’avuy y batiat d’ahir? ¿Y com vendría, si no li {{errata|sortissem|sortíssem}} á camí, y si no hi anássem ab tot aquest carroportal?<br/> En Toni, quant los senti, se’n pensá una de bona y los ho enflocá.<br/> —¿Vol dir tot axò que duys mogut, es per sortir á camí á s’auba?<br/> —¡De manera que sí!<br/> —Ydò jo duch aquest animaló, que la crida, y ve ben aviada.<br/> —¡Ca! Anireu de berbes. ¡S’auba venir perque aquesta mica d’animal la crit! Fa riayes.<br/> —Voltros si que’n feyes, diu en Toni. Sobre tot, anit mos porem treure’s gat des sach.<br/> —Y ¿que voleu perde, si no ve?<br/> —Qualsevol cosa. Me fereu córrer ses vergades.<br/> —Feta está sa barrina, digueren tots.<br/> Y dexaren es carro en banda, y ni tremparen mes sa guiterra ni es guiterró, ni provaren pus tonades.<br/> Passaren la corona, soparen y se’n anaren á jeure.<br/> Passada mitja nit, es gallet fa ''quech-quere-quech''.<br/> Tothom se despert, surten á defora, á venre si era ver que s’auba se’n vengués perque’s gallet la cridás.<br/> No destriaren senya de res, y ja volían partir ab so carro, es sonadors y es cantadors.<br/><noinclude><references/></noinclude> 9b6hfo0e4scgow9bf95iah1k9qv54nr 184934 184933 2026-07-08T06:16:18Z Joan Gené 4644 184934 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¿Que vol dir que hem de fer? Hem d’anar á sortir á camí á s’auba.<br/> —¡A s’auba!<br/> —¿Ydò? ¿Ell com que sieu nat d’avuy y batiat d’ahir? ¿Y com vendría, si no li {{errata|sortissem|sortíssem}} á camí, y si no hi anássem ab tot aquest carroportal?<br/> En Toni, quant los senti, se’n pensá una de bona y los ho enflocá.<br/> —¿Vol dir tot axò que duys mogut, es per sortir á camí á s’auba?<br/> —¡De manera que sí!<br/> —Ydò jo duch aquest animaló, que la crida, y ve ben aviada.<br/> —¡Ca! Anireu de berbes. ¡S’auba venir perque aquesta mica d’animal la crit! Fa riayes.<br/> —Voltros si que’n {{errata|feys|feyes}}, diu en Toni. Sobre tot, anit mos porem treure’s gat des sach.<br/> —Y ¿que voleu perde, si no ve?<br/> —Qualsevol cosa. Me fereu córrer ses vergades.<br/> —Feta está sa barrina, digueren tots.<br/> Y dexaren es carro en banda, y ni tremparen mes sa guiterra ni es guiterró, ni provaren pus tonades.<br/> Passaren la corona, soparen y se’n anaren á jeure.<br/> Passada mitja nit, es gallet fa ''quech-quere-quech''.<br/> Tothom se despert, surten á defora, á venre si era ver que s’auba se’n vengués perque’s gallet la cridás.<br/> No destriaren senya de res, y ja volían partir ab so carro, es sonadors y es cantadors.<br/><noinclude><references/></noinclude> nvn2sfyen1imn9fmpauhatnb6d02fvp 102 59958 184935 182997 2026-07-08T06:16:53Z Joan Gené 4644 184935 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—No res, perque sou voltros, hi consent.<br/> Varen dur unes balanses; á una part posaren es moix y á s’altra durets d’or, dobletes de sis y de dotze lliures y dobles de vint, fins que’s moix prengué per amunt.<br/> En Miquel dexá’s moix, y ab aquella doblerada ja li va haver estret cap á ca-seua, y no importá que fes feyna pus. {{centre|————}} Quant es seu germá Juan va sebre’s pas, pren sa faus, y ja es partit á cercar ventura.<br/> Camina caminarás, arriba a una terra ben enfora. Era mitján Juny, y trobá un tay d’escaraders dins un sementer de blat alt, granat y espés; y el tomavan, tirant fletxes á n’es brins.<br/> Figurauvos si’n devian fer de bretxa.<br/> En Juan digué á l’amo.<br/> —¿Que voleu que’n tom de brins jo ab aquesta arma?<br/> Y li mostrá sa faus.<br/> —¿Y que se diu axo?<br/> —Una segadora.<br/> —¿Y toma brins?<br/> —Esperau, y ho vereu, diu en Juan.<br/> L’homo s’arromanga, se posa’s cuxals, es manegots y es didals de canya; pren sa faus, y ja está acalat; y safalcada ve, safalcada va, ab una exhalació va haver feta una estesa de brins mes grossa que sa qu’havian feta tots {{errata|aqueils|aquells}} homos ab tots es dies que hi havia que s’hi pegavan.<br/> Tothom va romandre de pedra.<br/><noinclude><references/></noinclude> oarpb823dyo1dld4qfvez6iefc1lpeg 102 59959 184936 182998 2026-07-08T06:17:20Z Joan Gené 4644 184936 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>L’amo digué:<br/> —Germanet, m’heu de vendre sa segadora.<br/> —Axò sí que no’u faré, digué en Juan.<br/> —Digau que’n voleu.<br/> —No teniu que cansarvos.<br/> —En que’l diantre’n pas, la m’heu de vendre. Mirau, la vos pesarem d’or.<br/> En Juan feu com que pansarhi un poch, y á la fi, diu.<br/> —No res, perque sou vos, hi consent.<br/> Duen unes balanses. Dins una hi posen sa faus; dins s’altra comensan á pasarhi durets d’or, dobletes de sis y de dotze lliures y dobles de vint.<br/> N’hi posaren fins que sa faus va prendre per amunt.<br/> En Juan la dexa; y ab aquella doblerada s’espitxá cap á ca-seua. Casi no tocava enterra de xalest que se’n anava.<br/> Tant content com ell estava l’amo.<br/> Després de contemplar sa faus una bona estona diu á n’els escaraders.<br/> —¡Vaja! ¡A veure qui la pren!<br/> Es mes agosarat l’agafa; se posa á segar.<br/> Encara que no fos molt práctich, de brins en tomá una cosa major.<br/> Quant estigué cansat, se posa sa faus demunt s’espatla.<br/> Se perpensá, y diu.<br/> —Millor es qu’estiga {{errata|eu|en}} terra.<br/> Per posarle hi, estira en lloch d’alsar; y sa faus, ja’u crech, s’afica dins s’espatla.<br/><noinclude><references/></noinclude> kqsc4j8guke3kohr7bjaiux56hp19xy 102 59961 184937 183001 2026-07-08T06:17:56Z Joan Gené 4644 184937 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Ara farem venir es botxi y l’aufegará, diu es Batle.<br/> Es botxí se presenta; se mira la cosa de prim conte. Pensa qui pensa, á la fi se pega {{errata|uu|un}} toch á’s mitx des front y una gratada á n’es clotell, y diu:<br/> —Ja sé que faré. M’enfil per sa figuera; m’amoll per sa corda; m’axanch demunt sa ''malfactora'', y l’aufech á’s temps de dir Jesús. No hi ha vel.<br/> Es betzol des botxí s’enfila per sa figuera, s’amolla per sa corda, y ab tot es seu pes cau demunt sa faus; y, ja’u crech, sa faus li entrá p’es mitx de ses cames, y l’obrí de dalt á baix. D’un botxí en va fer dos.<br/> Allá romangué penjada ''sa segadora'', y ningú pus s’acostá á n’aquella figuera.<br/> Y encara hi es, si no la se’n han duyta.<br/> ¡Bons doblers varen valer á n’aquests quatre germans es corp, es gall, es moix y sa faus que son pare los dexá, com se morí!<br/> Y sa rondaya ja esta acabada.<br/> <poem>{{gap|1em}}Si vos agrada, menjaulavos frita, menjaulavos torrada. Si no us ha agradat, anau demunt es Puig pelat; y agafau un gatovell, y bones fregades per sa pell.</poem><br/> ''Torre Nova, Decembre de 1895.''<noinclude><references/></noinclude> bqjqw3fce4m4psm8yt4hc6oghm49n5r 102 60664 184938 184747 2026-07-08T06:18:36Z Joan Gené 4644 184938 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Fa una nina de pedás, la colga dins es llit, li ferma á n’es coll un budell ple d’arrop y á n’es cap una cordallina que per devall es tapament anava devall es llit.<br/> Aquell meteix dia guaytava per sa finestra, y veu el Rey venir tot xarpat.<br/> —Mirau, diu á ses germanes, no estich gayre fina. Si ve ningú á cercarme, digau que me’n som anada un poch á colgar.<br/> Se’n entra dins sa cambreta, y, en lloch de colgarse, s’afica devall es llit.<br/> Al punt ''tach'', vataquí’l Rey.<br/> —¿Que hi ha res de nou, senyor Rey? digueren na Margalida y n’Antonina.<br/> —¿Ahont es n’Espardenyeta? demaná ell, ab uns uys que li espiratjavan.<br/> —¿Creurá que no estava gayre fina, y se’n es anada un poch á colgar?<br/> El Rey, sense mesclar cerimonies, s’en entra tot remolest dins sa cambra, resolt á ferne una d’ase y seca.<br/> Afina sa nina de pedás colgada, y se creu qu’es n’Espardenyeta.<br/> L’homo no {{errata|h|hi}} veya de rabia<br/> —¡Ah polissona! s’esclama. ¡Ja no m’en farás pus! ¡Ara t’hi tench! ¿Que no te recordas d’aquell pich que t’en vengueres á la mala hora de la nit, desfressada de la mort, y me feres menjar allò..... aquells set.....<br/> Aquí n’Espardenyeta pega tirada á sa cordallina; y sa nina de pedás, capadeta que sí.<br/> El Rey, com ho veu, se cremà més encara.<br/><noinclude><references/></noinclude> h9h0juc65nt4nvpku2qp95l0qt3lf36 102 60667 184939 184750 2026-07-08T06:19:11Z Joan Gené 4644 184939 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>vall es llit, y s'hi planta devant, tota xaravel-la.<br/> —Que tír s'espasa, senyor Rey, diu ella. ¿Es á mi que'm vol? Vametaquí.<br/> El Rey, com la se veu devant viva y sana y més xalesta y galanxona que may, tot d'una queda de pedra, però aviat li pujá una alegría y una gaubansa que se pensava tornar loco.<br/> —¡Mos hem de casar! {{errata|dlgué|digué}} ell.<br/> —¡Ja’u hauriam d'esser! digué ella.<br/> El Rey s'en aná á ca-seua á fer enrengar tot es ''tu autem'' per ses noces. Doná tanta pressa y tothom va fer tant s'aviona, que dins tres dies tot estigué á punt de pastora mía. No hi ha que dir que no estigueren per n'Espardenyeta, perque es meteix dia ja va haver enllestit tot lo qu’havia d'enllestir.<br/> Y arriba's dia de ferse s'esclafit, y se va fer, se casaren; y n'hi va haver d'ast y olla, y sarau, y festes, y balls y alimares, tot lo que va esser bo.<br/> Y el Rey y n'Espardenyeta, governant es seus vasalls, visqueren y gaudiren ab molta pau y concordia anys y més anys; y encara son vius, si no son morts.<br/> <br/> ''La Punta, Agost de 1892.''<noinclude><references/></noinclude> 3adwu1dp4yxccrk04fur65y4ns975xz 102 60675 184940 184758 2026-07-08T06:19:32Z Joan Gené 4644 184940 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Dit y fet, taya es set caps, y se presenta ab ells a la cort, cridant:<br/> —Jo som qui he mort es drach! ¡jo som qui l'he mort!<br/> Al punt un avalot de gent el tengué enrevoltat, y tots li cridavan ¡viva!, y l'abrassavan, y el besavan. L'acompanyaren en triunfo á ca'l Rey.<br/> El Rey, axí que veu es set caps, diu:<br/> —Paraula de Rey no pot mentir: tu serás el meu gendre.<br/> La Prinsesa, quant li presentaren aquell arriscat, el se mirá be, y no'l va conèxer.<br/> —Axò no es el cavaller que matá es drach.<br/> —Però si ha duyts {{errata|e!|es}} set caps! li deyen.<br/> —Maldement; no es ell, vos dich.<br/> —Paraula de Rey no pot mentir, se va esclamar son pare. Ell ha presentats els set caps, es ell qui l'ha mort.<br/> Se prepararen ses noces y sarau per llarch.<br/> Y sa fia del Rey, que no feya sino plorar, perque deya que aquell no era es qui havia mort es drach.<br/> Arriba's día de ferse's casament; y quant ja estava tothom endiumenjat y anavan á comensar, se presenta un cavaller ab un cavall roig y un ca. Era en Juan, qu'havía tenguda noticia de ses dictes del Rey, y se'n venía per que li donassen lo que s'havia guanyat.<br/> La princesa el veu, y pega un crit esglayador.<br/> —¡¡¡Es ell!!! diu, y cau desmayada.<br/> No varen entendre los circunstants aquelles<noinclude><references/></noinclude> q8qgpkfcc5iom0ezci6wrazlevkf58j