Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.10 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 52175 184944 181236 2026-07-12T20:25:57Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184944 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''NA MAGRANETA'''</big></big><ref><small>La’m contá la madona Catalina Tomás Pinya, de ''ca’s Cegos'' de Manacor, al cel sia ella.</small></ref>}} </br> <big>A</big>xò era un rey y una reyna que no tenían gens de bo ab sa comare, y n’estavan ben fellons ¿Qui sab lo qu’haurían donat per un nin ó una nina?</br> La reyna era sa dona mes guapa que s’hagués vista; però encara se figurava esserho mes que no’u era.</br> Sempre la tenían devant es miray, contemplantse á sí mateixa; y desiara que deya.</br> —Miray, ¿som bella?</br> —Sí, senyora reyna.</br> —¿N’hi ha altra de mes bella?</br> —No, senyora reyna.</br> Y la dona quedava mes satisfeta qu’un ca ab un os.</br> Un dia menjava una magrana á sa finestra, y li cau un gra en terra.</br><noinclude><references/></noinclude> 1z0ymbqtzx1wxteo5ag75muuzyof9mm 102 52176 184945 181237 2026-07-12T20:27:02Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184945 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—¡Criats y criades! digué, correu, que m’ha caygut un gra.<br/> Es criats y criades corregueren, le hi trobaren y le hi varen dur, y llavò s’esclamá:<br/> —Tant m’agrada aquesta magrana, que, si tenia una fia, li posaría nom ''Magraneta''.<br/> Aquella paraula no va caure en terra. No sé si la degué sentir sa comare.<br/> Lo cert es que la reyna des cap de nou mesos tengué una ninona, sa cosa mes fina y purificada; y li posaren nom Magraneta.<br/> Y heu de creure y pensar que va crêxer; y se va fer tant y tant, qu’aviat cuantrapassá, però d’un bon tros, totes ses dones d’aquell temps, en vivor y agudesa, en galania y hermosura.<br/> No vos dich res, es fiys de rey, quant s’en varen têmer, si la demanavan á son pare.<br/> La reyna continuava cada día contemplantse dins es miray y fentli ses metexes preguntes.<br/> —Miray, ¿som bella?<br/> —Si, senyora reyna.<br/> Però un día com li demana:<br/> —¿N’hi ha altra de mes bella?<br/> Es miray va respondre:<br/> —Si, senyora reyna.<br/> —¿Y qui es aquesta poca vergonya? digué la dona tota enfurida.<br/> —La vostra fía Magraneta, va respondre’s miray.<br/> —¿Sí? digué ella. Ydò la faré matar.<br/> Quant se va esser calmada, des cap d’un parey de díes, axi meteix va trobar qu’havia fet<noinclude><references/></noinclude> 2hu52axxvo3nudddgrhtv5m3a2cvyfp 102 52177 184946 181238 2026-07-12T20:27:50Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184946 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>gros; però s’idea no mes de que hi hagués d’haver una altra dona, mes guapa qu’ella, maldement fos sa seua fía, la treya des solch, y li feya perdre sa tramuntana de vista, y cridar com una desesperada:<br/> —¡Una dona mes guapa que jo! ¿Quin possible es suportarho?... ¡Que muyre! ¡que muyre!<br/> Y quant notava que na Magraneta, com mes anava, mes hermosa era, y tothom parlava de na Magraneta, y no mes, parlavan de sa mare per dir que, devora sa fia, ja no era miradora, sa rabia l’alsava en pes; fins qu’un día agafa dos negrets, pages seus, y los diu, posantlos dins ses mans una capsa.<br/> —Mirau, menauvosne ma fia Magraneta dins es cotxo; y, en esser ben enfora, mataula y duysme’s seu cor dins aquesta capsa. Si no’u feys axí, es cap vos botirá de dalt ses espatles.<br/> Aquells negrets quedaren de pedra, però no gosaren recapitolar perque la conexian.<br/> Lo en demà la reyna fa enganxar es cotxo.<br/> —Hala, digué á na Magraneta, anirás á passetjar ab sos negrets.<br/> S’atlotona, qu’era sa mes bona y sa mes creent del mon, en que trobás fora de lloch aquell sortir á passetjar tota sola ab sos negrets, se posa dins cotxo ab ells, y partiren.<br/> Y ses mules trota qui trota, y passavan plans y turons y plans y turons, y sempre de d’allà.<br/> —¿Ahon anam? deya desiara na Magraneta, entre sorpresa y astorada.<br/><noinclude><references/></noinclude> aq67oqoyrwz5ld9y1vx6e2qo06s70cz 102 52178 184947 181239 2026-07-12T20:28:58Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184947 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—A fer una volta, responían es negrets ab una cara ben trista.<br/> Y es cotxo sempre corre que corre, y ses mules que no desmayavan gens.<br/> —Però ¿no’m diríau ahon anam? tornava á demanar ella. ¡Tornem arrera per amor de Deu!<br/> Es negrets no sabían que li havían de respondre, ni los bastava cor per fer lo que la reyna los havia manat.<br/> Després de moltes vegades de demanarlos na Magraneta ahon anavan y que tornassen arrera, á la fi, trobantse dins un bosch que no hi havia qui l’acabás de atravessar, feren aturar es cotxo; devallaren, y romperen en plors.<br/> —Magraneta, digueren, se fa precís havertho de dir: te duym á matar. Ta mare mos ho ha manat, y ha dit que, si no te matam y no li duym es teu cor, mos fará matar á noltros.<br/> —¡No’m mateu per amor de Deu! ¡no’m mateu! deya na Magraneta plorant; y es negrets que ploravan mes qu’ella.<br/> Ab axò passa una cabra ab una cabrida.<br/> —No res, digueren es negrets, matarem aquesta cabrideta, li treurem es cor, el durem á ta mare, se creurá qu’es es teu, y tu per aquí ja t’enginyarás á viure.<br/> Eu feren axí, y la reyna los va creure, y va fer un alê ben gros.<br/> ¡Quin baf d’infern degué sortir de sa seua boca!<br/> Na Magraneta queda tota solina dins aquell grandiós boscatje.<br/><noinclude><references/></noinclude> rv6xhy4689fn0oyi9puumukrtupdjxu 102 52179 184948 181240 2026-07-12T20:30:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184948 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Plora qui plora, caminava y s’aturava, sense sebre per hont prendre ni que fer.<br/> Quant s’en va têmer, es sol va esser post, y sa fosca comensá á venir.<br/> —¡Mesquina de mi! digué. ¿Ahon he de passar sa nit? ¡Hauré de jeure demunt sa terra broxa!... Però ¿y si venen animals ferosos?<br/> Pensa qui pensa y mira qui mira, afina un pí, y s’esclama:<br/> —Ja sé que faré: pujaré dalt aquest pi; y poré dormir descansada.<br/> Hi puja, escampa la vista, y repará..... lo que encara no havia reparat ab so trestorn que duya, un grandiós castell que tenía devant, su allá.<br/> Dins un forat de sa torre mes alta d’aquest castell hi feya es niu, hi havia una mala fi d’anys, una colometa, sa cosa mes fina y axerida.<br/> Allò era’s ''castell de la colometa.''<br/> S’atlotona sent una veu que diu:<br/> —Portes, obriu.<br/> S’obrin ses portes, y surten tretze homos tan grandolassos que parexian gigants, y s’en van de d’allá.<br/> Na Magraneta notá que’s derrer que sorti digué:<br/> —Portes, tancau.<br/> Y ses portes se tancaren.<br/> De retgirada que estava, no’s gosá moure y passá la nit mitx dormint, mitx vetlant. Un poch abans de s’auba tornaren aquells tretze, s’aficaren dins es castell, y ses portes no’s tornaren á obrir fins es vespre que vengué, quant ells altra volta prengueren marxa.<br/><noinclude><references/></noinclude> iwr16nrv4dknfszepspfgsddx1rule0 102 52180 184949 181241 2026-07-12T20:31:22Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184949 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Na Magraneta estava encara demunt es pí, morta de fam, que tastanetjava.<br/> Se revestí de coratje, y quant va creure que ja no hi havía ningú per allá, devalla, se planta, devant ses portes des castell, y diu:<br/> —Portes, obriu.<br/> Ses portes s’obrin, na Magraneta entra per endins, y vengan sales y corredors y sales y corredors.<br/> Troba sa cuyna: hi havia tretze fogons ab tretze olles, y tretze taules ab un pa y una carabassa de ví demunt cada una. Destapa ses olles, y dins cada una hi hagué un capó.<br/> —Ja sé que faré, diu ella. Pegaré una espipellada de cada capó y de cada pa, y un glopet de cada carabassa. No hi faré senyal, y me poré enredonir.<br/> Ho va fer d’aquesta manera, y quedá ben redona.<br/> Va repará tretze portals de filera, los obrí, foren tretze cambres ab un llit dins cada una.<br/> Agrana ses cambres, fa es llits, adesa sa cuyna, sales y corredors, y surt depressa, dient:<br/> —Portes, tancau.<br/> Ses portes se tancaren, y ella s’enfila per sa soca des pí, y fins á n’es cucuyó.<br/> A trench d’auba tornaren es tretze homos, y s’afican dias es castell.<br/> Reparen que tot está agrenat y adesat: sales, corredors, cuyna, cambres; y qu’es llits están fets.<br/> —¿Qui mos ha fet això? se demanan uns ab<noinclude><references/></noinclude> 8rg1o6lbiq1cqmjeomexiqzxdj10n59