Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.47.0-wmf.10 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 102 51949 184973 181225 2026-07-14T08:16:24Z Joan Gené 4644 184973 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="1" user="Joan Gené" /></noinclude><center>{{Font|'''TAULA'''|MT=200}}<br /> _____</center> {|width=100% | |<u> Págines </u> |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Advertencia preliminar|Advertencia preliminar]] |VII |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Juanet y es set missatjes|En Juanet y es set missatjes]] |1 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Un festejador|Un festejador]] |21 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/S'Hermosura del mon|S'Hermosura del mon]] |27 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Sa fia des carboneret|Sa fia des carboneret]] |41 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Martí Tacó|En Martí Tacó]] |51 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es ca d'en Búa y es moix d'en Pejulí|Es ca d'en Búa y es moix d'en Pejulí]] |65 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/N'Estel d'Or|N'Estel d'Or]] |71 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Na Magraneta|Na Magraneta]] |95 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Sa jaya Xeloch y sa jaya Biguelot|Sa jaya Xeloch y sa jaya Biguelot]] |111 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Juanet de sa jerra|En Juanet de sa jerra]] |121 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es tres germans y es nou gigants|Es tres germans y es nou gigants]] |129 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Pere de sa butza|En Pere de sa butza]] |145 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es set ceros|Es set ceros]] |151 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es segador y sa beata|Es segador y sa beata]] |163 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/En Salom y es batle|En Salom y es batle]] |167 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/N'Agraciat|N'Agraciat]] |183 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es castell d'irás y no tornarás|Es castell d'irás y no tornarás]] |193 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es quatre germans|Es quatre germans]] |237 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/S'homo y es lleó|S'homo y es lleó]] |253 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/N'Espardenyeta|N'Espardenyeta]] |257 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Es dos bessons|Es dos bessons]] |271 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Sa raboa y s'erissó|Sa raboa y s'erissó]] |285 |- |[[ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Sa rondaya d'en Vit|Sa rondaya d'en Vit]] |299 |}<noinclude><references/></noinclude> 9rlihzdk7igr47au41fwctve8cv0mzx 102 51992 184963 181263 2026-07-14T07:54:18Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184963 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''EN JUANET DE SA JERRA'''</big></big><ref><small>La me contá una atlotella manacorina, na Juana María ''Ganxa''.</small></ref>}} </br> <big>A</big>xò era un homo que li deyen Juanet. Ell, sa dona y set infants seus, de pobrets qu’eran, estavan dins una jerra.</br> Un día passá un homo ab una garba de faves, y li cau una bajoca dins aquella jerra. Per agafarla, hi hagué tantes sempentes y grapades entre els atlots d‘en Juanet, que l’esfloraren tota, y perderen un bassó, que va romandre tapat de terra. Aquell bassó tregué, y sortí una favera, que se va fer tan bona y tant va créxer, que al punt arribá á n’el cel.</br> Un dia sa dona va dir á n’en Juanet:</br> —Enfilet per sa favera, pujaten á n’el cel, y demana á n’el Bon Jesús que mos don una barraca, y no estaríam tan estrets dins aquesta jerra.</br> —Ben pensat, va dir ell.</br><noinclude><references/></noinclude> stk8ktpu9l3jvie0hj6e6aqb4h4gucf 102 51996 184964 181268 2026-07-14T07:56:06Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184964 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Es sa dona que troba que s’ofici de metje es massa sobrat.</br> —¡Ella si que’u es! Y ¿quin vol?</br> —Diu que’m fassen á mi batle, á ella batlesa y els atlots batlons.</br> —¡Ay de bo! Sobre tot, si’l Bon Jesús no fos es qui es, ja vos hauría enviats á allá hon no hi plou. No res, aniré á veure que hi diu.</br> Sant Pere al punt torna ab sa resposta.</br> —Está concedit lo que demanau. ¡Ara’u tench de veure si encara tornareu á gremoletjar!</br> Quant en Juanet va esser abaix, ja fonch batle, sa dona batlessa y els atlots batlons; y vengan retjidors y municipals y caminers; y hala á ''sa casa de la vila''; y questions d’un vent, y assuntos de s’altre, y feynes per llarch. Allá hauríau vist navegar el batle, esqueynar sa batlessa y capbuytetjar es batlons.</br> Sa dona un día, acabada de veure tanta trifulga, va dir:</br> —¡Axò no’s viure! Per haver de tenir tantes feynes, ja valdría mes que fosses tu rey, jo reyna y els atlots reyons. ¡Cap al cel tens ses feynes á dir á n’el Bon Jesus que mos hi fassa!</br> En Juanet, per por de sa por, s’enfila per sa favera; y per amunt s’ha dit. Arriba á ses portes del cel; y ''toch toch''.</br> —¡Gos messions que torna esser en Juanet de sa jerra! se va esclamar Sant Pere.</br> —Per ell me tench, va respondre s’aubarcoch.</br> —¡El diantre sou per pujar! Veam que demanareu aquest pich.</br><noinclude><references/></noinclude> 44cbldjlkej71rysw4mlm9x1vdlikfl 102 52117 184959 181254 2026-07-14T07:45:31Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184959 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>{{Centre|<big><big>'''SA JAYA XELOCH Y SA JAYA BIGUELOT'''</big></big><ref><small>La’m contá la madona Catalina Tomás Pinya, de ''ca’s Cegos'' de Manacor, al cel sia ella.</small></ref>}} </br> <big>A</big>xò eran dues fadrines veyardes qu’havian nom sa jaya Xeloch y sa jaya Biguelot.</br> Casera sempre n’havín tenguda per vendre: lo que may havian tengut era estat un homo que ab cap d’elles hagués volgut posar es coll devall es jou del sant matrimoni. Eran tan lletjes, que á ningú li havia bastat cor.</br> Na Xeloch comandava na Biguelot, qu’era tan biduina que sempre se xupava dos dits, y ja’u crech que los arribá á tenir ben blanchs y fins.</br> Y beu de creure y pensar qu’el Rey se cansá d’esser fadrí, y va fer unes ''dictes'' que havia determinat casarse; y per axò, que li acusassen totes ses atlotes mes fines, que n’haguessen fets<noinclude><references/></noinclude> 9chzeljpcsu8vbv4zx7nczsxf459p3t 102 52118 184960 181255 2026-07-14T07:47:12Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184960 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>tretze y no haguessen doblegats es vint y un; y prendría sa mes fina de totes.</br> N’hi acusaren una mala fi; però era tan prim cernut, bufava tant á n’es brou, que totes les trobava comunes. Y be n’hi presentavan, però cap n’hi havia que li entrás per s’uy dret.</br> Al cap y á la fi, sa jaya Xeloch s’hi presenta.</br> —Senyor Rey, digué, tench una fadrineta, sa cosa mes fina y purificada del mon.</br> —¡Ay de bo! ¿Y que no le poríam veure?</br> —Vos diré, senyor Rey: ella per res del mon surt de ca-nostra.</br> —¿Y per venir aquí no voldría sortir?</br> —No senyor. ¡Si no us poreu figurar lo fina y empagahidora qu’es!</br> —No res ydó, vendrem á ca-vostra.</br> —Veniu en voler; però vos fas de present que ni es sol l’ha tocada may ni sa serena, y que no hi ha ningú encara que haja tenguda sa ditxa de contemplar sa seua galania.</br> —Ja’u deu esser bufarella! pensá el Rey entre si meteix. No res, digué á sa jaya vendrem, y la veurem.</br> Ell s’hi presenta, y na Xeloch diu.</br> —Vostra Real Magestat deu venir per veure sa nostra fadrineta.</br> —Sols que m’hájeu entês. digué el Rey, ¿Ahont es ella?</br> —Senyor Rey, dins sa seua cambra.</br> —Ydò que surta.</br> —Es que no vol sortir. ¡Sab qu’eu es d’empa<noinclude><references/></noinclude> ij3xrc8c5d3a6rdzijbjzvylrfn1qvn 102 52119 184961 181256 2026-07-14T07:49:23Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184961 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>gahidora! Y llavò qu’es tan fina, que sa cosa mes mònica basta per ofendrela.</br> —Però ¿com he de sebre si es tan fina com vos deys? s’esclamá el Rey, mes de mitx enfadat.</br> —¿Sabeu que farem? diu na Xeloch. Per una retxillera de sa porta traurá dos dits, y Vostra Real Magestat los hi podrá veure. Y axí, si acás no vos fa, no se porá dir que ningú l’haja vista.</br> El Rey hi va consentir. S’en van á sa porta de sa cambra; y na Biguelot treu per una retxillera es dos dits que sempre se xupava, única part des seu cos que fos blanca y fina.</br> El Rey se mirá be aquells dos dits y s’esclama.</br> —¡O que’u son de blanchs! ¡que’u son de fins!</br> —¡Y si vésseu la resta! deya na Xeloch. ¡Si vésseu la resta! ¡Jo vos ho assegur! Ell aquests dos dits encara son lo mes negre y mes raspallós des seu cos.</br> El Rey s’ho va beure.</br> —Ella será sa venturosa, digué. Dins vuyt dies mos casam.</br> Se prepará tot p’es casament, y per unes noces ab tota l’orde.</br> Arribat es dia de ferse s’esclafit, se presenta á ca’l Rey na Xeloch menant na Biguelot ben tapada ab un vel ben gruxat que li pegava fins abaix.</br> S’era escampada la veu que sa novía era sa cosa mes fina, y tothom hi acudia per treurese es gat des sach.</br> —¡O que’u deu esser de fina! deyan com la veyen tant tapada.</br><noinclude><references/></noinclude> f64zzn79b6g9z5f70ahtpofynzwy9vt 102 52120 184962 181257 2026-07-14T07:51:57Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184962 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Arribá s’hora de ferse es matrimoni, y tothom que demanava.</br> —¿Y que no s’ha de destapar?</br> El Rey també era de aquest parer; però sa jaya Xeloch contestava:</br> —¡Per amor de Deu no parleu d’axò! Que no veys que s’empagahiria massa devant tanta gernació? ¡Si no ha mostrat cara may! Sobre tot, primer no se casará, si s’ha de destapar.</br> Quant veyen que no la volían destapar, mes se creya la gent que’u sería fina, y mes ganes tenían de veurela; però es qui les tenia mes fortes era el Rey.</br> Se va fer es casament, comensá es sarau, y na Biguelot ben alerte á destaparse.</br> Arribá s’hora d’anarsen á colgar; y, com el Rey se va veure tot sol ab ella, diu tot rebent.</br> —¡Vaja! ¡fora vel!</br> —Ja’l m’alsaré demá, digué ella.</br> —¿Demá? digué’l Rey; anit, anit.</br> —¡Demá! torná á dir ella, tota llastimosa.</br> —¡No, ell ha d’esser ara meteix! digué’l Rey fet tot un Nero.</br> Y encara no’u va haver dit, com pega tirada á n’es vel, es vel quedá dins ses seues mans tot esbenat, y aparegué devant els seus uys..... sa jaya Biguelot.</br> Com el Rey va veure aquella por, aquella cara tan negre, tan ruada, sensa cap dent, sensa cabeys, va romandre fret. Llavó li pujá tal rabiada que encivella cossa y sempenta á n’aquella bruxa, y la tirá per sa finestra dalt abaix.</br><noinclude><references/></noinclude> pv1202yohrq95krjlmy4cvgz0hb0o9h 102 52122 184969 181259 2026-07-14T08:07:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184969 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Allá hauríau sentida una tonada d’aquelles, d’aquelles.</br> El Rey, sol sortint, pega bot des llit.</br> Veam que será estat d’aquella mellenga, d’aquella fantasma de nit passada, va dir.</br> Obrí sa finestra, escampa la vista p’es jardí, y afina demunt sa llimonera una fadrineta com un sol, que no era possible mirarlase, sense quedarne etsisats.</br> Era na Biguelot.</br> El Rey la se mirá una bona estona ben arreu; y com mes anava, manco s’en poría avenir.</br> Á la fi digué:</br> —¿Y aquella es sa que jo vaig tirar anit passada per aquesta finestra? O jo estava gat ó no es ella.</br> Y se posa á cridarla.</br> —Escolta, hermoseta: ¿y tu éts sa dona que jo vaig tirar anit passada per aquesta finestra?</br> —Si que’u som, digué na Biguelot, y sa música se posa á tocar, ab uns sons lo mes dolços y purificats.</br> El Rey llavò sí que hi va romandre astorat, y continua demanant.</br> —¿Y ab tu va esser que’m vaig casar jo ahir?</br> —Ab mi, ab mi, contestá aquella.</br> Y sa música toca qui toca; y cada volta que na Biguelot parlava, sa música cuydava fer uy de tocar, y treya uns sons qu’embadalian.</br> —¡Criats y criades! digué el Rey, anaume á pujar al acte aquella hermosura meua.</br><noinclude><references/></noinclude> jr9nh0bf73blzvuwukbop49pjc9kvee 102 52123 184970 181260 2026-07-14T08:09:25Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184970 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Hi anaren; la hi pujarem; però l’hagueren de colgar, perque sa serena de sa dematinada l’havia presa, y tota tremolava de fret, y no s’agontava de son.</br> Na Biguelot ja era la Reyna. Y tenía un sens fi de dames y cambreres que li anavan derrera.</br> Na Xeloch ho sab, y pica de talons cap á ca’l Rey á veurela.</br> Digué qu’era germana de la Reyna, ningú hi donava fe, ella jurava y perjurava que’u era, y va moure un escàndol.</br> Tant va sucar els ays, que per llevarlase de devant, la hi dexaren entrar.</br> S’afica dins s’alcova, se planta devant es llit, y acosta els uys á sa cara de sa seua germana, fins que la ferí ab so nas, qu’era ben afavorit.</br> Quant la va veure tan jove y tan bella, s’esclama.</br> —¡Ó els uys ma fan dos ó tu no éts sa meua germana!</br> —No te fan dos no els uys, digué la Reyna. Som sa teua germana.</br> —Però ¡si tu eres mes veya y mes lletja que jo metexa, y ara no pareys de vint anys, y embelleys d’hermosa qu’éts!</br> —Es que hi som tornada.</br> —¿Y com?</br> —M‘he feta planetjar.</br> —¿Y qui t’ha planetjada?</br> —Un fuster que hi ha aqui devant.</br> —Ja hi vuy anar jo!</br><noinclude><references/></noinclude> qwgbxq9blkojea50pglmjt5wz5lqs4y 102 52124 184971 181261 2026-07-14T08:12:49Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184971 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>—Si qu’has pensat be. Te llevarán, com á mi, sa crosta ruada; y romandrá sa pell ben atesada, blanca y vermeya.</br> —No res; m’en hi vaig al acte.</br> —Veshi. Digués que jo t’hi enviy.</br> Na Xeloch, lo meteix que si hagués tengut foch dins ses sebates, dexa en porret sa germana dins es llit, y ja li ha estret cap á ca’s fuster. Y no s’atura fins que hi va esser.</br> —Ave Maria Puríssima, digué tota rabenta. ¿No sabeu per que vench?</br> —Si no vos esplicau mes, germaneta...</br> —Ydò vench de part de la Reyna per que me planetjeu.</br> —¿Qu’heu dit?</br> —Que vench per que me planetjeu.</br> —¿A vos?</br> —A mí, á mí. ¡Com que fesseu es desintês!</br> —Germaneta, jo no us entench.</br> —No, y jo parl ben clar, gracies á Deu.</br> Com es fuster la va veure tan encarada, y la senti que deya y tornava á dir que venía de part de la Reyna, acabá per dirlí:</br> —No res, ¿voleu que vos planetjem?</br> —A posta som venguda.</br> —Ydò, allargauvos demunt aquest banch.</br> Ell na Xeloch s’hi allargá.</br> Es fuster agafa sa plana mes grossa que tenía, y se posa á passarlahi per demunt, y hala qui hala.</br> Y aquí li arregussava un tros de galta y allá s’en duya una oreya, y ara li desxobría qualque<noinclude><references/></noinclude> 8egwlasritsiwcbolp0lheksh2vmy9z 102 52125 184972 181262 2026-07-14T08:14:11Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184972 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>costella, y suara li feya botir una llenca des ventre de sa cama.</br> Y na Xeloch que, entre gemech y gemech, no mes deya.</br> —Sufrir per embellir! ¡suportar per jove tornar!</br> Tantes eran ses ganes que tenía de tornar jove y guapa, que sufrí fins que no pogué aguantar pus.</br> S’havía fet dur un miray, y s’hi mirava desiara per veure si s’en anavan gens ses rues y si li comensava á comparêxer rastre d’hermosura; però com mes anava, mes por feya.</br> Arriba que ja no tenía figura de criatura humana. Era un ''mostro'' de lo mes farest.</br> A la fi digué que no plenetjassen pus, y va batre es peus.</br> Deu l’haja perdonada.</br> Amen.<noinclude><references/></noinclude> adiuna24nlxwfv304o9bqovu8dk5h6r 102 52150 184965 181339 2026-07-14T07:57:49Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184965 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>fi, devant tantes pregaries com ella li feya, y confiat de que sutceiria tot axí com li havía dit, agafa sa guinaveta, la hi acora, la capola ben capolada, fins que’s tros mes gros va esser com una llantía; y tira sa gran ribellada dins mar, tot lo endins que pogué, per que no n’hi caygués gens demunt ses penyes ni dins cap encletxa. Justamente n’hi va caure un trosset; y be va fer, però no’l va poder afinar.<br/> Quant sa ribellada pega dins mar, s’alsa una bollidissa sa cosa mes feresta. ¡O quines ones se mogueren tan grosses y tan furioses! Com que s’haguessen d’engolir tota la terra.<br/> Des cap d’un quart la mar cop en sech se posa com una bassa d’oli.... Na Fadeta treu es cap, y alsa un bras mostrant sa tumbaga á n’en Bernadet. Com era una gran nadadora, al punt es á penyes; y surt sense una costureta, mes guapa y garrida que may. Repara que’s dit petit de sa man dreta estava una mica escapollat.<br/> Se’n va á n’en Bernadet y li diu, presentantli sa tumbaga.<br/> —¿Ho veus com la t’he treta y me som tornada confegir lo meteix qu’abans? ¿Es gens conexedor que m’hajan capolada?<br/> —No, deya’n Bernadet, mirantla se, tot esglayat, sense sebre que li passava, com la se veya devant, tan ben confegida, tota endiumenjada ab un vestit de seda y d’or, tot brufat de perles y diamants.<br/> —Be es anat, diu ella, encara qu’aquest dit petit estiga escapollat.<br/><noinclude><references/></noinclude> p9x1hrsa320bqk1fln5fe24zvu1jc7r 102 52156 184966 181345 2026-07-14T07:59:13Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184966 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>llongo y altre llongo. Y com feya tanta via com sa vista, ab cada llongo se tirava á s’entrellum.<br/> Figurauvos si’n devían fer de camí.<br/> Des cap de mitja hora el Rey crida.<br/> —¡Fadeta!<br/> —¡Que mana, mon pare! va dir sa primera salivadeta, y se va esbaltir, y va fer una veu just sa de na Fadeta.<br/> —Ja no s’adormirán may aqueys dimonis! deya el Rey.<br/> Des cap de mitja hora mes, torna cridar.<br/> —¡Fadeta!<br/> —¡Que mana, mon pare! digué sa segona salivadeta, però ja mes petit perque ja estava mitx assecada. Axí meteix va fer una veu just sa de na Fadeta.<br/> —Aquest pich ja no ha cridat tan fort, diu el Rey. ¡A’s cap derrer com sa son los comensa á agarrotar!<br/> Des cap de mitja hora torna cridar.<br/> —¡Fadeta!<br/> —¡Que mana, mon pare! digué sa tercera salivadeta, però petit, ben petit, que casi no la sentian, perque ja s’era assecada casi de tot. Axí, meteix va fer una veu just sa de na Fadeta.<br/> —¡Si que s’adormen aquesta vegada! diu el Rey. ¡Ja no los ne quedan gayre d’alens que fer! Totes les me pagarán ab una vegada! No res, esperem mitja hora mes, y ja dormirán com á tronchs.<br/> Des cap de mitja hora torna cridar.<br/> —¡Fadeta!<br/><noinclude><references/></noinclude> slu793jmghh7x2xgt1nzmcowwn3hrhx 102 52161 184967 181351 2026-07-14T08:02:08Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184967 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>gles, se tem que li han desaparegut. Mira y mira per tot ben arreu, y no afina res mes qu’aquell pastor qui toca’s fabiol, y sa guarda qui pastura y es ca qui seu, però qu’aviat pega bot cap á ell, y lladra qui lladra. Es pastor li crida ''¡fora!'', y s’animal gruny qui gruny.<br/> El Rey s’hi acosta, y diu:<br/> —Pastoret, ¿no hauriau vist passar un jovenet y una joveneta demunt un cavall?<br/> —¡Bona la fariam, si jo venía ses euveyes! diu es pastor. Anau á l’amo, si’n voleu cap.<br/> —¡Vos dich si hauriau vist passar un jovenet y una joveneta demunt un cavall!<br/> —¡O quin homo tan bobiá! ¿Però com les vos tench de vendre, si no son meues? ¡Y vos sou mercader ni’n feys olor? ¿O veniu de ses Arasses?<br/> Sobre tot, be va fer el Rey, però no pogué treure’s pastor de que ses euveyes no eran seues, y que, si les volia comprar, que se’n anás á l’Amo.<br/> A la fi, apurat de tot, el dexa, y se’n torna, tot rabiós á n’es Castell.<br/> —¿Y encara no los menas? diu la Reyna, com lo veu.<br/> —¡Qu’he de menar! diu ell. Ja los tornava tenir, y cop en sech m’han descomparegut. He vista una guarda d’euveyes, es pastor y es ca; m’hi acost, y demán si los havían vists passar, y es pastor m’ha sortit a una altre part, y no n’he pogut treure aguyer.<br/> —¡Ah beneyt! diu la Reyna. ¡Com t’han tornat enganar! Es pastor era ella, es ca ell, sa guarda d’euveyes es cavall.<br/><noinclude><references/></noinclude> g8kaeitz2fatnn6h3hagwj2j0opzdrv 102 52167 184968 181356 2026-07-14T08:03:27Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184968 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ría de bades tot quant faria per que la creguessen y l’admetessen tal quina era.<br/> —A veure de quin cap feym estelles! digué, veentse dins aquell marruell.<br/> Pensa qui pensa que faría, que no faria, á la fi devalla á la ciutat; y com tenía unes mans beneides per cualsevol feyna de dona y no hi havia res que l’embarassás, se posa á fer de cosidora y brodadora.<br/> Cosía y brodava tant’be, y guanyava de tan bon tros á ses altres, qu’al punt va esser sa qui tenía mes anomenada; y li donavan tota sa feyna ses cases millors y fins y tot ca’s Conte, qu’era sa principal.<br/> En Bernadet continuava tan embadalit com en es moment meteix en que se cusseta s’era enfilada per ell. Si no li demanavan de noves, no deya res may; no movía conversa á ningú, ni se mirava cap atlota, y feya tant de cas de ses moltes que li treyen y li presentavan, com des moix.<br/> Y el passetjavan per viles y ciutats, y el menavan á festes y bauxes, y feyen per ell balls y saraus á rompre; però tot era rentar es cap á s’ase, perdre’s temps y es llexiu.<br/> Son pare y sa mare arribaren á dir.<br/> —Axò no pot passar pus. Li deuen haver donats encanteris á n’aquest atlot nostro. Lo millor es casarlo. Si axi no li espassa aquest abitlament, si axò no’l desxondeix, al manco no se porá dir que no’u hájem provat tot.<br/> —T’hem de casar, li digueren.<br/><noinclude><references/></noinclude> lovfjv0nu5gr04gy2pgvdgo0m01wmg3 102 52181 184950 181243 2026-07-13T22:40:21Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184950 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>altres. Ningú sab res. Miran si hi ha qualcú amagat, y no troban ningú. Miran si los falta res, y notan que falta una espipelladeta á cada capó y á cada pa, y un glopet á cada carabassa.<br/> Es vespre, com s’en varen esser anats, na Magraneta devalla des pi, entra dins es castell, torna agranar y adesar sales y corredors, cuyna y cambres; torna fer es llits, pega un altre espipellada á n’es tretze capons y á n’es tretze pans, y un altre glopet á sés tretze carabasses. Surt ben depressa, s’enfila p’es pí, y fins á n’es cucuyó.<br/> A trench d’auba arriban els tretze homos, reparan que tot los ho han agranat y adesat de bell nou y los han fets es llits. Miran per tot, no troban ningú; se temen que los torna faltar una espillada á cada capó y á cada pa, y un glopet á cada carabassa. Tiran junta per veure qu’havían de fer: determinaren qu’es vespre en quedás un d’amagat, per que aclarís qui era que los entrava, y no’l dexás fogir, fos el qui fos, fins qu’els altres tornarían. Tregueren sorts, tocá á un; y quant es demés s’en anaren, se posá á un lloch que no’l poguessen veure gens y ell eu pogués veure tot.<br/> Dins una estona sent una veu argentina, com á de rossinyol, que deya.<br/> —Portes, obriu.<br/> Veu que ses portes s’obrin de pint en ample, y entra, lleujera just una titina, una fadrineta, guapa com un sol, qu’ab un ayre y un tranch lo mes etsisador ja es partida agrana qui agrana, adesa qui adesa, sales, corredors, cuyna y cambres; fa<noinclude><references/></noinclude> 2h4blv5zv05hyzryjilin3uua1rgugo 102 52182 184951 181244 2026-07-13T22:41:47Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184951 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>ab quatre grapades es llits; y’u dexa tot tan afeytat y espinzellat, com si á cada cosa hi hagués posades hores senceres.<br/> Pegava ja ses derreres espipellades y’s derrers glopets, quant cop en sech surt aquell amagat, y se planta devant ella, y román tot esglayat com la veu tan hermosa.<br/> La pobreta queda de pedra.<br/> Li agafa un tremolor per tot el cos; volia fogir, però ses cames li feren flaca, y se va haver d’asseure á un banch que hi havia allá devora.<br/> Aquell homo va momprendre es gran trastorn, sa viva angunia que trapanava’s cor d’aquella atlotona, y sa posa a dir:<br/> —No tengueu por, no tengueu ansia, senyoreta meua. No hi som per fervos res de mal ni enfadarvos cap mica. Lo que’m sabría mes greu del mon seria fervos fellona. Tot es meu desitx es de complaurevos. Si no’u sabeu, vos trobau dins es ''castell de la colometa''; y dins aquest castell may s’hi ha campada malament cap dona.<br/> Li va dir tot lo que va sebre per donarli coratje; le hi va dir de sa manera millor qne pogué.<br/> Quant la va veure un poch mes tranquila y mes animada, li contá quines eran ses ordes que tenía, que fins que venguessen es capitá y demes companys, no la poría dexar fogir; que se tancás dins sa cambra que volgués; y, si tenía son, que dormís ben descansada.<br/> Na Magraneta se tanca. Arribá á tirarse demunt es llit; però no pogué cloure’ls uys.<br/><noinclude><references/></noinclude> shrpoxo640lmckkeltuvkd2lls2idxd 102 52183 184952 181245 2026-07-13T22:43:36Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184952 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>A trench d’auba vengueren aquells dotze. Na Magraneta los sent, y surt.<br/> Aquells homos quedaren sense polsos quant se veren davant una atlota tan bufarella.<br/> Los contá tot lo que li havia passat, però sense destapar sa mare. Tots romperen en plors com la sentiren.<br/> —Mira, li digué’s capitá, ab tota veritat ara mos has de dir ahon vols que te duguem, ó si vols quedar aqui, y jo te tractaré com si fosses germana meua y aquests te respectarán com á senyora seua. Si vols que te duguem en lloch, ‘t’clucarem, y en esserhi aprop, t’amollarem. Ara si vols quedar, mos farás contents de tot, y des d’ara te jur que dins un convent no estarias mes ben guardada y segura.<br/> Na Magraneta, no sabent ahont anar que no estigués pitjor, digué.<br/> —Quedaré ab voltros, y será lo que Deu voldrá.<br/> Es capitá al acte li entregà ses claus, li omplí es dits d’anells y tumbagues d’or y pedres precioses, li dona collars de perles y moltes altres joyes una bona s’altre millor.<br/> Desde aquell dia tots estavan seny à perdre per ella; no sabían que fer per regositjarla y donarli gust, y li tenían un esment fora mida, y li menavan un respecte que no’us ho poreu pensar.<br/> Y ella los tractava com á germans, los ho tenía tot ben net y adesat, y se colometa de sa torre mes alta, en veurela, ja hi anava, y s’hi posa<noinclude><references/></noinclude> c5r0c87r1mhn6nt709opso4q32k7iku 102 52184 184953 181246 2026-07-13T22:45:14Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184953 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>va demunt, perque sempre l’afalagava y li donava menjar.<br/> Mentres tant, la mala reyna, segura, seguríssima de que na Magraneta era morta y remorta, estava mes inflada qu’un calápet, creentse sa dona mes guapa que hi havia baix de la capa de Deu.<br/> De sa vegada que’s miray li havia dit que na Magraneta’u era mes, de rabia y per por de sa por, no li havía tornat fer cap pregunta.<br/> Un dia com feya una bona estona que s’hi mirava y estava mes alabada que may ab sa seua galanía, á la fi digué.<br/> —Miray, ¿som bella?<br/> —Sí, senyora reyna, respón es miray.<br/> La dona prengué coratje, y s’amollá mes.<br/> —¿N’hi ha altra de mes bella?<br/> —Sí, senyora reyna, digué es miray ab una veueta prima, dolça, tayant y aficadissa com sa fuya de un raó.<br/> —¿Y qui es aquesta mala fembra? s’esclama la reyna, traguent espires p’els uys y foch p’es quixals.<br/> —La vostra filla Magraneta, que está dins es castell de la Colometa, torná dir es miray ab aquella veueta tan maleida.<br/> —¡Ments y sabs que’t dius! cridá la Reyna. ¡Fa mes d’un any qu’es morta! Es seu cor me dugueren dins una capsa.<br/> —La vostra filla Magraneta, qu’está dins el castell de la Colometa, repetí es miray ab sa me<noinclude><references/></noinclude> 3mks8dba031dni0kloz2j6nv0xrvs8d 102 52185 184954 181247 2026-07-13T22:46:24Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184954 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>teixa veueta, però mes prima, mes dolça, mes tayant, mes aficadissa.<br/> Tant eu va esser, que xapá’s cor de la mala Reyna de mitx á mitx. Se posa feta una lleona; no hi havía qui s’hi acostás: estigué tres dies y tres nits tancada, sense menjar ni beure, flastomant com un carreter, arrabassantse es cabeys, ungletjantse sa cara; fins qu’envía á demanar una mala veya qu’era fada, y li diu:<br/> —Sa meua fia Magraneta es viva, dins es castell de la Colometa. Si no hi vas ara tot d’una, y no la’m matas, te faré fermar á ses coves de quatre cavalls.<br/> —¿Ahont es aquest castell? demana sa jaya.<br/> —Cerquel, si no’l sabs, crida la reyna fora de si.<br/> Sa mala veya agafa una grapada de pols, la tira al ayre, y per allá hont va prendre sa pols, va prendre ella.<br/> Camina caminarás, des cap de set dies destría un castell demunt uns penyals; s’hi acosta; va esser es castell de la Colometa.<br/> Na Magraneta estava á una finestra, escampant la vista.<br/> Sa fada l’afina, l’escomet, li mou conversa, y acaba per dirli:<br/> —Com éts tota solina, no deus tenir ningú que t’espluch y te fassa sa cova. Devalla, fieta meuà dolça estimada, y jo t’esplugaré y te pentinaré.<br/> —Per amor de Deu sia, germaneta. Jo me sé enllestir tota sola.<br/> —¡Ves si’m farías aquest despreci! ¡No’u crech<noinclude><references/></noinclude> lt271wzlrq68hm36gw626zh3zxgy0x2 102 52186 184955 181248 2026-07-13T22:48:48Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184955 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>que’l me fasses! deya aquella polissona, fent carusses y estabetxos.<br/> Na Magraneta consentí á devallar; sense pensar mal ningún, s’agotzona devant sa mala veya; li posa es cap demunt sa falda. Ab so pentinarla y esplugarla sa condormí. Sa fada ja li ha posat á n’es dit petit de sa ma esquerra un anell de ferro, y fuig com la bala.<br/> Na Magraneta va romandre estesa en terra, lo meteix de morta.<br/> Així la trobaren es capitá y es dotze companys com s’axicaren de dormir.<br/> Be la cridaren, be l’estamenetjaren. Ni va res pondre ni donà cap senyal de vida.<br/> Tots romperen en plors, y cuydaren á ferse trossos.<br/> A la fi, la posaren dins una caixa, la s’en dugueren dins una cova d’allá prop, y li varen encendre tretze antorxes que cremassen día y nit; y en acabarse, n’hi duyen d’altres, esperant que comensás á fer olor per enterrarla.<br/> Y passaren dies y mes dies, y setmanes y mesos; y sempre hi havia ses tretze antorxes enceses, perque na Magraneta no se tremudava gens: era lo meteix que si estigués adormida.<br/> Y heu de creure y pensar qu’el Rey d’aquells paratjes un día, cassant cassant, se separá des seus criats, sense ferho á posta; y, quant s’en va têmer, se troba devora aquella cova. Veu tanta llumenaria; s’hi arramba; troba ses tretze antorxes enceses entorn d’aquella fadrineta allargada dins sa caxa, sense cap senyal de vida.<br/><noinclude><references/></noinclude> tnqxgjcd3m0exprs8ctkukaas3xd57h 102 52187 184956 181249 2026-07-13T22:50:04Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184956 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>Com la va veure tan ben tayada, tan hermosa, no s’en poria avenir, y passa un parey d’hores mirantlase.<br/> ¿Y que fa ell? Apaga ses antorxes, tapa sa caxa, l’entravessa demunt es cavall, y ja es partit cap á ca-seua. Hi arriba, no diu á ningú que hi ha dins aquella caxa, la tanca dins sa cambra millor que tenía. Cada día hi entrava totsol, alsava sa cuberta, y estava contemplant una bona estona na Magraneta, qu’era lo meteix de morta, perque ni alenava ni feya es mes petit moviment en tot es seu cos, y lo meteix de viva, però dormint, perque conservava tota sa seua galania, exhalant una oloreta lo mes bona.<br/> El Rey s’embadalia contemplantla, y ben alerta qu’anava á ferne part á ningú.<br/> Arribá á passarhi casi tot es día dins aquella cambra.<br/> Es criats y criades notaren alló, y los entraren unes ganes fora mida de sebre que tenía allá dins.<br/> N’hi va haver una, mes atrevida que totes, qu’un día que’l Rey era á cassar, té la bona sort de trobar sa clau d’aquella cambra. S’en va á sa porta, pega rodada, obri, entra, y veu una caxa es mitx. S’hi acosta, alsa sa cuberta, y veu aquella atlota allargada de dins, lo meteix de morta.<br/> Be poreu pensar si hi degué quedar freda, si li degué venir de nou.<br/> Se posa á mirarlase de cap a peus; y mira qui mira, repara que du es dits plens d’anells; li afi<noinclude><references/></noinclude> fba73dwn2lktwr34d6xp62l54hcqbmc 102 52188 184957 181250 2026-07-13T22:51:48Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184957 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>na aquell de ferro que sa fada li havia posat. Parexentli qu’era massa ordinari per estar ab ses altres, prova de treurel. L’estira una mica; y tot d’una na Magraneta exhalá un ¡ay! molt fondo.<br/> Sa criada pren un retgiró de mort, y fuig corrents, sense tapar sa caxa, sense rodar clau.<br/> —¡El Rey me mata! deya ella, y no sabía ahont posarse, no sabía que’s feya.<br/> Arriba’l Rey; troba sa cambra uberta y sa caxa destapada.<br/> Se posá com un picat d’aranya.<br/> Crida tota sa servitut, tota la cort.<br/> —¿Qui es, digué, que m’ha uberta aquesta cambra у m’ha destapada sa caxa que hi tench? Qui es estat, que’u diga; si no vol que fasse un penjeroy d’ell.<br/> Aquella criada s’ajoneyá devant tothom.<br/> —¡Perdó, misericordia, Sr. Rey! digué plorant y ab un tremolor tant fort com si li hagués entrada una terciana meleyta. ¡Misericordia, senyor meu! ¡Som estada jo! ¡jo som estada!<br/> El Rey feu sortir tota s’altra gent. Comtem lo qu’es estat, li digué.<br/> Sa criada le hi conta tot fil per randa.<br/> —Anemhi, s’esclama ell, y li farás lo meteix. Hi van; sa criada s’acosta á na Magraneta, li estira s’anell de ferro, le hi treu.<br/> Na Magraneta exhala un parey d’¡ays!, comensa á bategarse, obri els uys, y los bada tan grossos com los tenía.<br/> Com ella se veu allargada dins aquella caxa,<noinclude><references/></noinclude> syajdtg9lmoomq9q33govjjo1ajfnlb 102 52189 184958 181251 2026-07-13T22:52:49Z Joan Gené 4644 /* Revisada */ 184958 proofread-page text/x-wiki <noinclude><pagequality level="3" user="Joan Gené" /></noinclude>dins una cambra tan magnífica, devant el Rey, mirá y mirá, y queda com á estorada.<br/> —¿Que somiy ó estich desperta? digué a la fi. ¿ahont me trob? ¿qui sou voltros?<br/> Si esglayada estava ella, mes esglayts estavan el Rey y sa criada com sentían aquella veu tan dolsa, y contemplavan aquell cos tan ben tayat, aquella cara miray de tota gracia y hermosura.<br/> Aviat na Magranete va veure que estaha ben desperta, y qu’era dins sa cambra d’un rey que ja demostrava estar enamoradíssim d’ella.<br/> El Rey era fadrí, na Migreneta á la flor del mon; y ja poreu veure qu’havia de sutceir per forsa: qu’un va dir:<br/> —¿Que mos casam?<br/> Y s’altre va respondre.<br/> —Ja’u hauríam d’esser.<br/> Dins quatre dies tot estigué preparat, se reuní tota la cort, acudiren tots es reys veynats, se va fer es casament, y hi va haver unes noces com no s’en havían vistes may.<br/> Quant acabavan de dinar, el Rey diu.<br/> —Cadascú que cont un pas gustós.<br/> S’en contaren molts que feren riure per ses butxaques tothom.<br/> Quant tocá á na Magreneta, no feu mes que contar sa seua vida. Tothom va rompre en plors. Son pare y sa mare hi eran com á reys veynats convidats, y no l’havían coneguda.<br/> Son pare aná correns á abrassarla. Sa mare tayava claus, y clamava á sa terra que la s’engolís.<br/><noinclude><references/></noinclude> jijbvcnr52m9j5qdl952xzps6k8xkt7