Viquitexts cawikisource https://ca.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.48.0-wmf.4 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Viquitexts Viquitexts Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Pàgina Pàgina Discussió Llibre Llibre Discussió Autor Autor Discussió TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk 0 2181 185825 61744 2026-11-11T15:39:36Z Aleator 20 esborra, mogut 185825 wikitext text/x-wiki {{delete|Sembla ser que és occità antic, no català. Per tant, l'he mogut a [[:mul:Franchises donneés au lieu de Prades (ed. 1843)]]. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 16:39, 11 nov 2026 (CET)}} {{encapçalament|Franquícies de Prades|Hector i Pontius de Cambolas|Text escrit en un català-occità molt arcàic i llatinitzat, pel qual s'hi disposaven normes a la vila de [[w:Prada|Prada]], cap l'any 1113.|d'}} <BR><center> {|class="toccolours" cellpadding="2" rules="cols" ! bgcolor="lightsteelblue"|Versió 1843<ref>''DOCUMENTS HISTORIQUES INÉDITS tirés des collections manuscrites de la bibliothèque royale et des archives ou des bibliothèques des departements'', publicat per M. Champollion Figeac, Typographie de Firmin Didot Fréres, Paris, 1843; pp.9-11</ref> !! bgcolor="lightsteelblue"|Versió 1831 <ref>''MELANGES SUR LES LANGUES, DIALECTES ET PATOIS; RENFERMANT, ENTRE AUTRES, UNE COLLECTION DE VERSIONS DE LA PARABOLE DE L'ENFANT PRODIGUE EN CENT IDIOMES OU PATOIS DIFFÉRENS, PRESQUE TOUS DE FRANCE; PRÉCÉDÉS D'UN ESSAI D'UN TRAVAIL SUR LA GÉOGRAPHIE DE LA LANGUE FRANÇAISE'', PARIS, 1831. I dintre d'ell, ''RECHERCHES HISTORIQUES SUR LA LANGUE CATALANE'', p.404, par M. Fr. Jaubert de Passa, qui ho extreu dels Archius de la vila de Barcelona.</ref> |- | <poem> Ego in Dei nomine, ego Hector et Pontius de Cambolas, et ego Falcas d'aquesta ora adenant, el la villa de Pradis, home ni femena de las crodes enins, non y prendren ni ly feren, ni ly queeyren ni son aver no ly tolren; ni far non lo faren ni deforas las crous home ny femena que sien en la villa, sia esta dehors, se per forfactura que faran aquez no no fazian, et aquo no faran tro el abat et el priour quella villa tenria clamat o acsem ''una vice vel duas''. Et se els reddezer, nos o fazio que no pressen subre nostre dreich et sen escian<nowiki>'</nowiki>, et oefrangrian fors XIII dias als o moniment del abat o de so messatgue, o del mongue que la vila tenria o de so messatgue. O emenderan aissi o tenren et o atendren per fe et senes engan per es saints evangelis. Authores Ademarus Ruthenensis episcopus et Odolricus archidiaconus, et Guillelmus et Azemarus Dauriat, Bac de Petrabruna, Folquenis de Segur, Bernardus qui vocatur Graecus, Bernarz Guiralz della Salas, Bernarz de Cannat, Deusdet de Cannat, et Peire de la Vallada, Rainalz lo Monges, et altre mol que ouiro et que audiro, ''regnante Ludovico rege''. </poem> | <poem> Nos supradicti donamus hanc terram, ut plantes in ea mayol¿? sicut mos est. Et quando istum mayolum fuerit de partir, vol¿? partamus eum, si non, in damno sit. Ego in Dei nomine, ego Hector et Pontius de Cambolas, et ego¿? Falcas, d'est hora ad enant home ne femena, que sien en la vila¿? de Pradis, faran contra aquez ò no faran, tro l'Abat et lo Prior¿? una vice vel duas, et si facen in damno sint. Pro Deo amor pro christian poblo et nostro comun salvamen¿? dist di en avant, in quant Deus dedit, frade Karolo nil facet, si facet in cada una in damno sit. </poem> |- |} <br/> </center> ===Fonts=== <div class="references-small"> <references/> </div> {{DP-100}} [[Categoria:S.XII]] [[Categoria:Dret medieval]] oktr69ni9rrl4xxq9gzzplj0qay7jz1 0 2183 185826 4099 2026-11-11T18:57:37Z Aleator 20 esborra, occ 185826 wikitext text/x-wiki {{delete|No és català, és provençal / occità antic. Mogut a [[:mul:Franchises accordées aux habitants de la ville de Saint-Antonin]]. -[[Usuari Discussió:Aleator|Aleator]] 19:57, 11 nov 2026 (CET)}} {{encapçalament|Franquícies de Sant Antoni|[[Isarn de Sant Antoní de Noble Vall|Vescomte d'Isarn]], Guillem Jordà i d'altres|Text escrit entre 1140 i 1144 en un català-occità molt arcàic i llatinitzat (inclou fragments en llatí), pel qual s'atorgaven franquícies a la vila de Sant Antoni (dept. d'[[w:Aveyron|Aveyron]]).}} {{obra|Viquipedia=Vescomtat de Sant Antoní de Noble Vall}} In nomine Domini Jesu-Christi, ego Isarnus vicecomes, et W.Jordani, atque Petrus, consilio Azemari Ruthenensis episcopi, et R.Tolosanensis episcopi ac P.Gros. Donamus et absolvimus illam malam consuetudinem quam vocabant ''quaesta'' praeter hoc quod nobis voluerunt donare sua propia voluntate: (promittimus) Domino Deo et sancto Antonnio et omnibus hominibus qui modo sunt, vel in antea futuri sunt in villa Sancti Antonini, ita quod nunquam quaeremus eis suum aver supra suam voluntatem. Et asseguran tos los homes de la vila de S.Antoni, aquels qui modo in ea sunt vel in posterum sunt futuri et totum suum aver, totumque suum honorem, et cunctos alios homines et faeminas quicumque per eam transierint, que mal no lor faram, ni lor aver no lor tollam, nos nec ullus homo per nostrum consilium, se mal fait non avio, o aver non i devio, o en fianza non i ero ad alcun ome: et aquo que sia adressad per laudement des omes de la villa. Et asseguran tos los homes et las femenas de la villa Sant Antonin, praesentibus et futuris, que ia lor aver ni lor onor, se mudar se volio in altro loc, no lor tollam ni lor forsam en nulla guia, si per neleit conogud que agousso non o fadiam, et aquel neleit sia adressad per laudament dels omes de la villa. Et si los omes o las femenas estatgna di la villa, que senes enfants o senes altres parents y serio, e lor testament volio dar lor aver o lor onor a cui se volgosso per carnal amistad o peramor de Deu, que ia aquellas leissas que cil ne fario non tollam ne forsem a nul ome ni a nulla femena en nulla guia. Et asseguram tots los habitadors de esta villa de S.Antoni de tots los plaitz losquals en nostra ma placitaverint, que ia de negu re non aiam por dez sols justizia: et veguers d'aquels que plaigear fara en sa ma, non aia por dos sols, exceptis homicidiis, et illis qui cum uxore alterius deprehensi fuerint in adulterio, et latronibus in eclesia Sancti Antonini vel inaliis domibus deprehensis in furto, et exceptis illis qui aliquem irati gladio percusserint. Et damus quod jam alicui habitatori villae Sancti Antonini firmanciam non quaeremus, si om de illis non clamava ad nos; et si nos ipsi nos clamavam de aliquo, farem lo laudar a dreit. Et fait lo dreit, aurem d'aquel dex sols justicia. Et mandam alsomes qui so fugit de la villa per logre ni per deure que deio, que venian segur, et reddo lo caudal se redre l podo, et se redre no l podo, asseguram los eu jusca qui redre l posco per laudament dels omes de la villa. Que deute y devo dreiturer et no l podo redre, asseguram per eissa convenenza entro que redre l posco per laudament dels omes de la villa. Et sobro aysso dam segur, per cosseil dels omes d'esta villa, que se nuls oms de fore son aver y apportara per salvetat, que non sia tolt ni forsat en nulla guia, se non o era per deute que y degues o per frauda que faita agues. Et tots aquels omes que per guidatgue venran en esta villa asseguram u issement, que ia per mala faita que l faita aia, ni per deute, ni per fisansa, garda ni fe el non y air. Et sobre tot aysso, per amor de Deu et de sant Antoni donam segur a tots aquels omes et totas las femenas, don que sio, que ia veneran en esta villa a la festa S.Antoni de septembre, octo dies ante festum et die post festum, que ia regard non y aio per deute ni per fisanza, ni per mala faita que faita els aian, se en eissa la cort la mala feita fazio o en bert pres non - y eran que aqui negues . . . . . . . . . . . . sin dressads per laudament dels omes de la villa. Et sobre aysso per . . . . . . .li ome de Sant Antoni entre que lor se negus ome ni neguna femena en la gleya S.Antoni, o als obradors, o allas maisos, o en altre loc dins la villa pres era en lairouzi, ni neguns gladi contra neguns ome irad en la villa tradia el en teria, ne ome ne femena y faittilava, ni ab autrui molie pres en adulteri, que nos ne tragan so dreit a aquel a cui lo mal seria fait, et fait lo dreit, lo cors et l'avers et la onors encorra a nos per nostra justicia. Et super hoc dederunt homines istius villae supra scriptis vicecomitibus, quod tota illa sals quae in ista villa veniet in unam domum illourum, et homines istius villae totam illam sal quam comprare voluerint, habeant illam de sirvento illorum, sestarium per una mezailla de gazan; et illam quam comprabunt ad suam dispensam, habeant senes tot gazan; et quel sirvens que la sal tenra no la comtara a l'un ome d'esta villa ab mezailla de gazan unumquemque sestarium: et illi qui compradam habebunt, vendant illam ad suam voluntatem. Et del blat que li omes d'esta villa vendran a las pilas nos donon palmeda. Et sobre tot aysso aun establit li ome d'esta villa per nostre consilum, de las vinnas, et dels ortz, et dels bladz seirads, se bestia de negun ome trobada y era, que aquels cui la onor serad seria aia de guega una mezalla et nos lo terz: et si neguns om per so mal talent sa bestia trobada e neleit no la volia redemer, nos o nostre veguers faram donar aquest prez sobre escriut ad aquel a cui lo mal seria fait, et nos que en aian dotze diners justicia: et si neguns om lo fruit dels ortz, ni de las vinnas, ni l fruit de las terras panria, que n'aia lo furt aquel a cui lo mal fait seria, et nos dolze diners justicia: et si paubres era tant que no pogues donar la emenda ni la justicia, sia coitz a la cara ab fer cal; et se per aysso no s'en castia et poissa y es pres, faram li tolre lo pe: et neguns om las vinnas no dest fuste, et si o fazia, aquel a cui om ne proaria done cinq sols a aquel a qui la vinna seria, et a nos cinq sols justicia: et li obrer qu'om logara en las vinnas non porto los baissels ni las zocas eters les sarmens, et si om fazia, don quatre diners a quel que la vinna seria et a nos do. Et negun oms no compre preda en esta villa se nu et tient si eis li ome d'esta villa o li senhor no la prendia per lor guerra: et aquel que o faria, se clams s'en seguia, perda la preda el prez que y daria. Li servent dels vescomtes, se comprar volun, comprun aissi colli altre ome d'esta villa communal, compraran senes forza. Et se li ome o las femenas de Sant Antoni vaun al bosc, aquels cui le bosc seran, si los y atrobon, aion d'aquels los salbatgue. Et li omes d'esta villa aun establit entr'els et ab los senhors que li forner ni li paster non prego re dels omes ni de las femenas d'esta villa por aitant quant a usad fa, scilicet de coyza sieys diners, o del sester un diner: et si o fadia ni per mal talent lo pa celia a lun ome, e l vescoms clam n'avia o l veguers fazo dressar lo neleit; et se l clams venia al vescomte, habeat cinq sols de justicia et del paster tres; et se denant veguer, habeat dos sols de justicia et del paster dotze diners. De tot aysso sobre escrit donam don et fisanza e man d'Azemar, lo bispo de Rodes, et in manu R. episcopi Tolosae, et a tots los omes de la villa Sancti Antonini praesentibus et futuris que aissi tenguen d'aquest dia adenant en tota nostra vita semper bona fide sine inganno; et mandamus nostris haeredibus qui post nos venturi sunt quatenus sic teneant ut supra scriptum est sine fine in perpetuum: et si nos vel aliquis de potestate nostra hoc supra scriptum in aliquo fregerit, consilio et voluntate hominum istius villae ereimus dreitureiras potestates et vera in omnibus supra scriptis justicia. {{DP-100}} [[Categoria:Dret medieval]] [[Categoria:S.XII]] 9n1kfnh7amnbzguaykojdbssf78vbv5