Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1gina_prencipal
MediaWiki 1.39.0-wmf.21
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipeya
Güiquipeya caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Accesorio
Accesorio discusión
Accesorio definición
Accesorio definición discusión
Portugal
0
484
116259
115056
2022-07-25T20:00:23Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Repúbrica Portuguesa'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Portugal.svg|150px|Bandera Portugal]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Portugal.svg|150px|Escú Portugal]]
|-
| [[Bandera Portugal|(En detalli)]] || [[Escú Portugal|(En detalli)]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Portugal.svg|270px|Situación Portugal]]
|-
| [[Lengua oficial]] || [[Luenga portuguesa|Portugués]]<sup>1</sup>
|-
| [[Capital]] || [[Lisboa]]
|-
| Presienti la Repúbrica || [[Marcelo Rebelo de Sousa]]
|-
| [[Presienti el Gobielnu]] || [[António Costa]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista paisis pol superficie|Posición 111ª]]<br />92.391 [[kilometru quairau|km²]]<br />0,5%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá puebración|Densiá]]
| [[Lista paisis pol puebración|Puestu 76u]]<br />10.524.145<br />114 ab/km²
|-
| [[Monea]] || [[Euru]] (€, [[ISO 4217|EUR]])<sup>2</sup>
|-
| [[Zona orária]]<br /> en [[veranu]] || [[WET]] ([[Tiempu Coordinau Univelsal|UTC]])[[WESTI|WEST]] ([[Tiempu Coordinau Univelsal|UTC]]+1)
|-
| [[Inu]] || ''[[La Portuguesa]]''
|-
| [[Domiñu Internet]] || [[.pt]]
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +351
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[UU]], [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]]
|-
| colspan="2" | <small>
<sup>1</sup> Tamién es cooficial el mirandés ena zona de Miranda do Douro
<sup>2</sup> Hata 1999, el escú.<br />
|}
'''Portugal''', oficialmenti la '''Repúbrica Portuguesa''' (en [[Luenga portuguesa|portugués]]: ''República Portuguesa'') es un país [[Uropa|uropeu]] assitiáu ena [[península Ibérica]], arrayandu namás con [[España]] ([[Comunidá autónoma|comunidais autónomas]] de [[Galícia]], [[Castilla i Lión]], [[Estremaúra]] i [[Andaluzia]]).<ref>ESTÉBANEZ CALDERÓN, Serafín. De la conquista y pérdida de Portugal. ''Madrid, Imprenta A. Pérez'', 1885.</ref> El territoriu de Portugal comprendi tamién los archipiélagus autónomus de las [[Islas Açoris|Açoris]] i de [[Madeira]], nel emisfériu norti el [[oceanu Alánticu]].<ref>SALDANHA, Luís; DA FONSECA SACARRÃO, G. ''Fauna Submarina Atlantica: Portugal Continental, Acores, Madeira''. 1997.</ref>
== Origin el su nombri ==
El nombri de Portugal vien de ''Portus Cale'', nombri con el que los romanus mentaban a la ciá d'[[Oportu]]. Afonsu VI Rei de Lión conceyó a Enriqui de Borgoña en [[1093]] la parti norti de lo qu'ogañu se llama Portugal, i le didu el títulu de ''Condi Portus Cale''.
== Geografia ==
[[File:Portugal satellite image.jpg|thumb|left|110px|Imagin satéliti Portugal.]]
Assitiau nel estremu suloesti [[Uropa]], el Portugal continental has frontera namás que con [[España]]. El territóriu está partiu pol [[Taju]]. Al norti el paisagi es montañosu, enas zonas el interiol con chanuras entrivolás entri áreas que premitin el desarrollu la agricurtura. Al sul asta el [[Algarvi]], el paisagi es más chanu, huendu las sierras mu esporádicas. Algotrus rius prencipalis son [[Dueru]], [[Miñu]] i [[Guadiana]], que lo mesmitu que nel casu de [[Taju]] tienin la su nacéncia en [[España]]. Entri los rius própius portuguesis, los mas emportanciosus son [[Mondegu]], que naci ena Sierra la Estrella i Voga.
Ena Sierra la Estrella está el puntu mas cimeru Portugal, el Picu Estrella con 1991 m.
== Climi ==
Nel Portugal continental, las temperaturas meias anualis son de 13 °C nel norti i 18 °C nel sul. Las islas de [[Madeira]] i [[Açoris]], pol mó la su postura nel Alánticu, son mas úmias i lluviosas, i con un intervalli temperaturas mas chicu. Nolmalmenti, los mesis primavera i veranu son solariegus i las temperaturas son artas polos mesis secus de [[Júliu]] i [[Agostu]], con un máisimu nel centru el pais entri 30 °C i 35 °C, pero generalmenti son mas artas nel [[Alentejo]]. La otoñá i l'ibielnu son tipicamenti ventosus, lluviosus i frius, especialmenti enas ciais el norti Portugal continental enas que son freqüentis las temperaturas negativas, pero enas ciais mas pal sul las temperaruras namás mu de quandu en ves abajan pol baju los 5º C, queándusi enos 10º C ena huerça los casus. La nievi es común ena zona norti el país i mu rala nel sul, manque ná quita que no puea acontecel.
== Política ==
Ogañu desitin en Purtugal cuatru órganus e soberania:
* El Presidenti dela República
* L'Asamblea dela República
* El Gobiernu dela Repúbilica
* Los Tribunalis.
Dendi 1975 el panorama políticu purtugués a siu dominau por dos partidus: el "Patido Socialista" i el "Partido Social Demócrata". Estus partidos s'am dividiu los labutus de gobernal i admenistral la mayol parti delos ayuntamientus práticamenti dende la instauración dela democrácia. Peru, partidus como el "Partidu Comunista Portugês" que tieni la alcardia d argunas cidadis importanciosas, huntu conel movimientu sindical o "Partidu Popular" son tamién importantis nel ahedrez políticu. Amás destos, tienin asientu nel Parlamentu: el "Bloco de Esquerda" qu'es un partido orientau a la gacha, el partidu ecolohista "Os Verdes", el "Partido Popular Monárquico" i el "Movimento da Terra"
== Devisión almenistrativa ==
[[File:Pça. do Rossio - Lisboa.jpg|thumb|200px|Praça 'el Rossio en Lisboa]]
Las prencipalis devisionis almenistrativas Portugal son entavia los 18 destritus nel [[Uropa|continenti]] i dos Regionis Autónomas (Açores i Madeira). Se sudeviin en 308 concejus i 4257 feligresias. No estanti, el país tien algotras muchas maneras de sudeviilsi notras holmas olganización territorial.
Los destritus son:
{| border="0"
|-----
|
* [[Distrito de Aveiro|Aveiro]]
* [[Distrito de Beja|Beja]]
* [[Distrito de Braga|Braga]]
* [[Distrito de Braganza|Braganza]]
* [[Distrito de Castelo Branco|Castelo Branco]]
* [[Distrito de Coimbra|Coimbra]]
|
* [[Distrito de Évora|Évora]]
* [[Distrito de Faro|Faro]]
* [[Distrito de Guarda|Guarda]]
* [[Distrito de Leiria|Leiria]]
* [[Distrito de Lisboa|Lisboa]]
* [[Distrito de Portalegre|Portalegre]]
|
* [[Distrito de Oporto|Oporto]]
* [[Distrito de Santarém|Santarém]]
* [[Distrito de Setúbal|Setúbal]]
* [[Distrito de Viana do Castelo|Viana do Castelo]]
* [[Distrito de Vila Real|Vila Real]]
* [[Distrito de Viseu|Viseu]]
|}
==Ciais percipalis==
[[Lisboa]], [[Oportu]], [[Braga]], [[Coimbra]], [[Funchal]], [[Évora]] , [[Faro (Portugal)|Faro]], [[Aveiru]], [[Viseu]], [[Guarda]], [[Guimaraes]], [[Leiria]], [[Vila Real]], [[Setubal]], [[Amadora]], [[Gaia]], [[Portimao]], [[Angra]], [[Horta]] i [[Ponta Delgada]].
== Economia ==
[[File:25_de_Abril_Bridge_2007.jpg|thumb|right|200px| La ''Puenti 25 Abril'' en [[Lisboa]].]]
Dende 1985, el país entró nun processu hazelsi mas muelnu, nun ambienti bastanti carmu. Los sucesivus gubiernus hizun várias reholmas: hizun privás muchas impressas controlás pol Estau i libris las árias cravis ena economia, encluyendu los setoris las telecomunicacionis i el setol financieru. Portugal se desarrolló nuna economia crecienti, ahundá enos selvícius i hue unu los onzi miembrus hundaoris la monea uropea, el Euro. Escomençó a correl nas callis la nueva monea el dia 1 Heneru el 2002. Portugal holma parti de los paisis con un artu índici desarrollu umanu. Tamién holma parti los paisis llamaus "desarrollaus".
El crecimientu económicu portugués estuvu pol cima la meya uropea duranti quasi tola décaa los 90.
El país está entri los 20 primerus paisis el mundu con mijol caliá via.
En parti conos reculsus que trujun de la [[Unión Uropea]], el pais hizu enas úrtimas décaas envelsionis abondu en infrastuturas, huendu, pol ejempru, qu'ogañu tien una redi autopistas mu destensa.
Con un pasau predominantimenti agrícola, atualmenti i debiu a tol desarrollu qu'el país a tiniu, la estrutura la economia se sostriba ogañu enos selvícius i ena endústria.
== Parimoñu artísticu ==
[[File:Ippar-palacio-pena-aerea.jpg|150px|right|thumb|"Palácio da Pena", [[Sintra]]]]
Las marabillas el arti i de la estória portuguesa apaicin pol tolas partis, son testimoñus dun passau groriosu preselvau grácias a menumentus tan emportanciosus comu el templu Diana ena ciá d'[[Évora]] u ejemprus el góticu comu nel casu el Monastériu de Batalla. Son emportantis las espressionis qu'aquí tuvu la [[Renacéncia]] comu son el Conventu el Cristu de Tomar u el [[Barrocu]] comu se refreja nel casu la ilésia i la Torri los Clérigus, en [[Oportu]].
Peru quiziás lo más senificativu seya el estilu de góticu própriu i esclusivu Portugal, el llamau "estilu manuelinu" nel que se puei vel de craru la passión los portuguesis pol mari. Nesti estilu las fachás los eifícius apaicin decorás con cordonis, ñus, anclas, esferas armillaris, perolas, ojas arbus i cruzis la Ordin el Cristu de Tomar. El menumentu representativu desti estilu decorativu, que no arquitetónicu, puestu que pretenci al góticu, puei consieralsi el Conventu los Jerónimus ena ciá de [[Lisboa]] andi están las tumbas [[Luis de Camões]] i [[Vasco da Gama]] i también es emportanti nesti estilu la celcana Torri Belém.
Aberia que asseñalal tamién l'arti los açulejus, mu destendiu en tol país.
[[File:Porto Panorama 2004.jpg|thumb|800px|center|Panorama Vila Nova de Gaia i el puertu la ciá d'Oportu. A la derecha está la puenti Dom Luis I]]
[[File:Vasco da Gama bridge panorama.jpg|thumb|center|800px|Puenti Vasco da Gama en Lisboa]]
== Referencias ==
</references>
{{Commonscat}}
{{Europa}}
[[Categoría:Purtugal| ]]
jk92l9f5ozeevaak87p5bogpb3k8mj7
116260
116259
2022-07-25T20:00:52Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Repúbrica Portuguesa'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Portugal.svg|150px|Bandera Portugal]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Portugal.svg|150px|Escú Portugal]]
|-
| [[Bandera Portugal|(En detalli)]] || [[Escú Portugal|(En detalli)]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Portugal.svg|270px|Situación Portugal]]
|-
| [[Lengua oficial]] || [[Luenga portuguesa|Portugués]]<sup>1</sup>
|-
| [[Capital]] || [[Lisboa]]
|-
| Presienti la Repúbrica || [[Marcelo Rebelo de Sousa]]
|-
| [[Presienti el Gobielnu]] || [[António Costa]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista paisis pol superficie|Posición 111ª]]<br />92.391 [[kilometru quairau|km²]]<br />0,5%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá puebración|Densiá]]
| [[Lista paisis pol puebración|Puestu 76u]]<br />10.524.145<br />114 ab/km²
|-
| [[Monea]] || [[Euru]] (€, [[ISO 4217|EUR]])<sup>2</sup>
|-
| [[Zona orária]]<br /> en [[veranu]] || [[WET]] ([[Tiempu Coordinau Univelsal|UTC]])[[WESTI|WEST]] ([[Tiempu Coordinau Univelsal|UTC]]+1)
|-
| [[Inu]] || ''[[La Portuguesa]]''
|-
| [[Domiñu Internet]] || [[.pt]]
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +351
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[UU]], [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]]
|-
| colspan="2" | <small>
<sup>1</sup> Tamién es cooficial el mirandés ena zona de Miranda do Douro
<sup>2</sup> Hata 1999, el escú.<br />
|}
'''Portugal''', oficialmenti la '''Repúbrica Portuguesa''' (en [[Luenga portuguesa|portugués]]: ''República Portuguesa'') es un país [[Uropa|uropeu]] assitiáu ena [[península Ibérica]], arrayandu namás con [[España]] ([[Comunidá autónoma|comunidais autónomas]] de [[Galícia]], [[Castilla i Lión]], [[Estremaúra]] i [[Andaluzia]]).<ref>ESTÉBANEZ CALDERÓN, Serafín. De la conquista y pérdida de Portugal. ''Madrid, Imprenta A. Pérez'', 1885.</ref> El territoriu de Portugal comprendi tamién los archipiélagus autónomus de las [[Islas Açoris|Açoris]] i de [[Madeira]], nel emisfériu norti el [[oceanu Alánticu]].<ref>SALDANHA, Luís; DA FONSECA SACARRÃO, G. ''Fauna Submarina Atlantica: Portugal Continental, Acores, Madeira''. 1997.</ref>
== Origin el su nombri ==
El nombri de Portugal vien de ''Portus Cale'', nombri con el que los romanus mentaban a la ciá d'[[Oportu]]. Afonsu VI Rei de Lión conceyó a Enriqui de Borgoña en [[1093]] la parti norti de lo qu'ogañu se llama Portugal, i le didu el títulu de ''Condi Portus Cale''.
== Geografia ==
[[File:Portugal satellite image.jpg|thumb|left|110px|Imagin satéliti Portugal.]]
Assitiau nel estremu suloesti [[Uropa]], el Portugal continental has frontera namás que con [[España]]. El territóriu está partiu pol [[Taju]]. Al norti el paisagi es montañosu, enas zonas el interiol con chanuras entrivolás entri áreas que premitin el desarrollu la agricurtura. Al sul asta el [[Algarvi]], el paisagi es más chanu, huendu las sierras mu esporádicas. Algotrus rius prencipalis son [[Dueru]], [[Miñu]] i [[Guadiana]], que lo mesmitu que nel casu de [[Taju]] tienin la su nacéncia en [[España]]. Entri los rius própius portuguesis, los mas emportanciosus son [[Mondegu]], que naci ena Sierra la Estrella i Voga.
Ena Sierra la Estrella está el puntu mas cimeru Portugal, el Picu Estrella con 1991 m.
== Climi ==
Nel Portugal continental, las temperaturas meias anualis son de 13 °C nel norti i 18 °C nel sul. Las islas de [[Madeira]] i [[Açoris]], pol mó la su postura nel Alánticu, son mas úmias i lluviosas, i con un intervalli temperaturas mas chicu. Nolmalmenti, los mesis primavera i veranu son solariegus i las temperaturas son artas polos mesis secus de [[Júliu]] i [[Agostu]], con un máisimu nel centru el pais entri 30 °C i 35 °C, pero generalmenti son mas artas nel [[Alentejo]]. La otoñá i l'ibielnu son tipicamenti ventosus, lluviosus i frius, especialmenti enas ciais el norti Portugal continental enas que son freqüentis las temperaturas negativas, pero enas ciais mas pal sul las temperaruras namás mu de quandu en ves abajan pol baju los 5º C, queándusi enos 10º C ena huerça los casus. La nievi es común ena zona norti el país i mu rala nel sul, manque ná quita que no puea acontecel.
== Política ==
Ogañu desitin en Purtugal cuatru órganus e soberania:
* El Presidenti dela República
* L'Asamblea dela República
* El Gobiernu dela Repúbilica
* Los Tribunalis.
Dendi 1975 el panorama políticu purtugués a siu dominau por dos partidus: el "Patido Socialista" i el "Partido Social Demócrata". Estus partidos s'am dividiu los labutus de gobernal i admenistral la mayol parti delos ayuntamientus práticamenti dende la instauración dela democrácia. Peru, partidus como el "Partidu Comunista Portugês" que tieni la alcardia d argunas cidadis importanciosas, huntu conel movimientu sindical o "Partidu Popular" son tamién importantis nel ahedrez políticu. Amás destos, tienin asientu nel Parlamentu: el "Bloco de Esquerda" qu'es un partido orientau a la gacha, el partidu ecolohista "Os Verdes", el "Partido Popular Monárquico" i el "Movimento da Terra"
== Devisión almenistrativa ==
[[File:Pça. do Rossio - Lisboa.jpg|thumb|200px|Praça 'el Rossio en Lisboa]]
Las prencipalis devisionis almenistrativas Portugal son entavia los 18 destritus nel [[Uropa|continenti]] i dos Regionis Autónomas (Açores i Madeira). Se sudeviin en 308 concejus i 4257 feligresias. No estanti, el país tien algotras muchas maneras de sudeviilsi notras holmas olganización territorial.
Los destritus son:
{| border="0"
|-----
|
* [[Distrito de Aveiro|Aveiro]]
* [[Distrito de Beja|Beja]]
* [[Distrito de Braga|Braga]]
* [[Distrito de Braganza|Braganza]]
* [[Distrito de Castelo Branco|Castelo Branco]]
* [[Distrito de Coimbra|Coimbra]]
|
* [[Distrito de Évora|Évora]]
* [[Distrito de Faro|Faro]]
* [[Distrito de Guarda|Guarda]]
* [[Distrito de Leiria|Leiria]]
* [[Distrito de Lisboa|Lisboa]]
* [[Distrito de Portalegre|Portalegre]]
|
* [[Distrito de Oporto|Oporto]]
* [[Distrito de Santarém|Santarém]]
* [[Distrito de Setúbal|Setúbal]]
* [[Distrito de Viana do Castelo|Viana do Castelo]]
* [[Distrito de Vila Real|Vila Real]]
* [[Distrito de Viseu|Viseu]]
|}
==Ciais percipalis==
[[Lisboa]], [[Oportu]], [[Braga]], [[Coimbra]], [[Funchal]], [[Évora]] , [[Faro (Portugal)|Faro]], [[Aveiru]], [[Viseu]], [[Guarda]], [[Guimaraes]], [[Leiria]], [[Vila Real]], [[Setubal]], [[Amadora]], [[Gaia]], [[Portimao]], [[Angra]], [[Horta]] i [[Ponta Delgada]].
== Economia ==
[[File:25_de_Abril_Bridge_2007.jpg|thumb|right|200px| La ''Puenti 25 Abril'' en [[Lisboa]].]]
Dende 1985, el país entró nun processu hazelsi mas muelnu, nun ambienti bastanti carmu. Los sucesivus gubiernus hizun várias reholmas: hizun privás muchas impressas controlás pol Estau i libris las árias cravis ena economia, encluyendu los setoris las telecomunicacionis i el setol financieru. Portugal se desarrolló nuna economia crecienti, ahundá enos selvícius i hue unu los onzi miembrus hundaoris la monea uropea, el Euro. Escomençó a correl nas callis la nueva monea el dia 1 Heneru el 2002. Portugal holma parti de los paisis con un artu índici desarrollu umanu. Tamién holma parti los paisis llamaus "desarrollaus".
El crecimientu económicu portugués estuvu pol cima la meya uropea duranti quasi tola décaa los 90.
El país está entri los 20 primerus paisis el mundu con mijol caliá via.
En parti conos reculsus que trujun de la [[Unión Uropea]], el pais hizu enas úrtimas décaas envelsionis abondu en infrastuturas, huendu, pol ejempru, qu'ogañu tien una redi autopistas mu destensa.
Con un pasau predominantimenti agrícola, atualmenti i debiu a tol desarrollu qu'el país a tiniu, la estrutura la economia se sostriba ogañu enos selvícius i ena endústria.
== Parimoñu artísticu ==
[[File:Ippar-palacio-pena-aerea.jpg|150px|right|thumb|"Palácio da Pena", [[Sintra]]]]
Las marabillas el arti i de la estória portuguesa apaicin pol tolas partis, son testimoñus dun passau groriosu preselvau grácias a menumentus tan emportanciosus comu el templu Diana ena ciá d'[[Évora]] u ejemprus el góticu comu nel casu el Monastériu de Batalla. Son emportantis las espressionis qu'aquí tuvu la [[Renacéncia]] comu son el Conventu el Cristu de Tomar u el [[Barrocu]] comu se refreja nel casu la ilésia i la Torri los Clérigus, en [[Oportu]].
Peru quiziás lo más senificativu seya el estilu de góticu própriu i esclusivu Portugal, el llamau "estilu manuelinu" nel que se puei vel de craru la passión los portuguesis pol mari. Nesti estilu las fachás los eifícius apaicin decorás con cordonis, ñus, anclas, esferas armillaris, perolas, ojas arbus i cruzis la Ordin el Cristu de Tomar. El menumentu representativu desti estilu decorativu, que no arquitetónicu, puestu que pretenci al góticu, puei consieralsi el Conventu los Jerónimus ena ciá de [[Lisboa]] andi están las tumbas [[Luis de Camões]] i [[Vasco da Gama]] i también es emportanti nesti estilu la celcana Torri Belém.
Aberia que asseñalal tamién l'arti los açulejus, mu destendiu en tol país.
[[File:Porto Panorama 2004.jpg|thumb|800px|center|Panorama Vila Nova de Gaia i el puertu la ciá d'Oportu. A la derecha está la puenti Dom Luis I]]
[[File:Vasco da Gama bridge panorama.jpg|thumb|center|800px|Puenti Vasco da Gama en Lisboa]]
== Referencias ==
<references>
{{Commonscat}}
{{Europa}}
[[Categoría:Purtugal| ]]
rb5skvxy6eh6v2zdybm07re785pr96n
116261
116260
2022-07-25T20:02:09Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Repúbrica Portuguesa'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Portugal.svg|150px|Bandera Portugal]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Portugal.svg|150px|Escú Portugal]]
|-
| [[Bandera Portugal|(En detalli)]] || [[Escú Portugal|(En detalli)]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Portugal.svg|270px|Situación Portugal]]
|-
| [[Lengua oficial]] || [[Luenga portuguesa|Portugués]]<sup>1</sup>
|-
| [[Capital]] || [[Lisboa]]
|-
| Presienti la Repúbrica || [[Marcelo Rebelo de Sousa]]
|-
| [[Presienti el Gobielnu]] || [[António Costa]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - % augua
| [[Lista paisis pol superficie|Posición 111ª]]<br />92.391 [[kilometru quairau|km²]]<br />0,5%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá puebración|Densiá]]
| [[Lista paisis pol puebración|Puestu 76u]]<br />10.524.145<br />114 ab/km²
|-
| [[Monea]] || [[Euru]] (€, [[ISO 4217|EUR]])<sup>2</sup>
|-
| [[Zona orária]]<br /> en [[veranu]] || [[WET]] ([[Tiempu Coordinau Univelsal|UTC]])[[WESTI|WEST]] ([[Tiempu Coordinau Univelsal|UTC]]+1)
|-
| [[Inu]] || ''[[La Portuguesa]]''
|-
| [[Domiñu Internet]] || [[.pt]]
|-
| [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +351
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[UU]], [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]]
|-
| colspan="2" | <small>
<sup>1</sup> Tamién es cooficial el mirandés ena zona de Miranda do Douro
<sup>2</sup> Hata 1999, el escú.<br />
|}
'''Portugal''', oficialmenti la '''Repúbrica Portuguesa''' (en [[Luenga portuguesa|portugués]]: ''República Portuguesa'') es un país [[Uropa|uropeu]] assitiáu ena [[península Ibérica]], arrayandu namás con [[España]] ([[Comunidá autónoma|comunidais autónomas]] de [[Galícia]], [[Castilla i Lión]], [[Estremaúra]] i [[Andaluzia]]).<ref>ESTÉBANEZ CALDERÓN, Serafín. De la conquista y pérdida de Portugal. ''Madrid, Imprenta A. Pérez'', 1885.</ref> El territoriu de Portugal comprendi tamién los archipiélagus autónomus de las [[Islas Açoris|Açoris]] i de [[Madeira]], nel emisfériu norti el [[oceanu Alánticu]].<ref>SALDANHA, Luís; DA FONSECA SACARRÃO, G. ''Fauna Submarina Atlantica: Portugal Continental, Acores, Madeira''. 1997.</ref>
== Origin el su nombri ==
El nombri de Portugal vien de ''Portus Cale'', nombri con el que los romanus mentaban a la ciá d'[[Oportu]]. Afonsu VI Rei de Lión conceyó a Enriqui de Borgoña en [[1093]] la parti norti de lo qu'ogañu se llama Portugal, i le didu el títulu de ''Condi Portus Cale''.
== Geografia ==
[[File:Portugal satellite image.jpg|thumb|left|110px|Imagin satéliti Portugal.]]
Assitiau nel estremu suloesti [[Uropa]], el Portugal continental has frontera namás que con [[España]]. El territóriu está partiu pol [[Taju]]. Al norti el paisagi es montañosu, enas zonas el interiol con chanuras entrivolás entri áreas que premitin el desarrollu la agricurtura. Al sul asta el [[Algarvi]], el paisagi es más chanu, huendu las sierras mu esporádicas. Algotrus rius prencipalis son [[Dueru]], [[Miñu]] i [[Guadiana]], que lo mesmitu que nel casu de [[Taju]] tienin la su nacéncia en [[España]]. Entri los rius própius portuguesis, los mas emportanciosus son [[Mondegu]], que naci ena Sierra la Estrella i Voga.
Ena Sierra la Estrella está el puntu mas cimeru Portugal, el Picu Estrella con 1991 m.
== Climi ==
Nel Portugal continental, las temperaturas meias anualis son de 13 °C nel norti i 18 °C nel sul. Las islas de [[Madeira]] i [[Açoris]], pol mó la su postura nel Alánticu, son mas úmias i lluviosas, i con un intervalli temperaturas mas chicu. Nolmalmenti, los mesis primavera i veranu son solariegus i las temperaturas son artas polos mesis secus de [[Júliu]] i [[Agostu]], con un máisimu nel centru el pais entri 30 °C i 35 °C, pero generalmenti son mas artas nel [[Alentejo]]. La otoñá i l'ibielnu son tipicamenti ventosus, lluviosus i frius, especialmenti enas ciais el norti Portugal continental enas que son freqüentis las temperaturas negativas, pero enas ciais mas pal sul las temperaruras namás mu de quandu en ves abajan pol baju los 5º C, queándusi enos 10º C ena huerça los casus. La nievi es común ena zona norti el país i mu rala nel sul, manque ná quita que no puea acontecel.
== Política ==
Ogañu desitin en Purtugal cuatru órganus e soberania:
* El Presidenti dela República
* L'Asamblea dela República
* El Gobiernu dela Repúbilica
* Los Tribunalis.
Dendi 1975 el panorama políticu purtugués a siu dominau por dos partidus: el "Patido Socialista" i el "Partido Social Demócrata". Estus partidos s'am dividiu los labutus de gobernal i admenistral la mayol parti delos ayuntamientus práticamenti dende la instauración dela democrácia. Peru, partidus como el "Partidu Comunista Portugês" que tieni la alcardia d argunas cidadis importanciosas, huntu conel movimientu sindical o "Partidu Popular" son tamién importantis nel ahedrez políticu. Amás destos, tienin asientu nel Parlamentu: el "Bloco de Esquerda" qu'es un partido orientau a la gacha, el partidu ecolohista "Os Verdes", el "Partido Popular Monárquico" i el "Movimento da Terra"
== Devisión almenistrativa ==
[[File:Pça. do Rossio - Lisboa.jpg|thumb|200px|Praça 'el Rossio en Lisboa]]
Las prencipalis devisionis almenistrativas Portugal son entavia los 18 destritus nel [[Uropa|continenti]] i dos Regionis Autónomas (Açores i Madeira). Se sudeviin en 308 concejus i 4257 feligresias. No estanti, el país tien algotras muchas maneras de sudeviilsi notras holmas olganización territorial.
Los destritus son:
{| border="0"
|-----
|
* [[Distrito de Aveiro|Aveiro]]
* [[Distrito de Beja|Beja]]
* [[Distrito de Braga|Braga]]
* [[Distrito de Braganza|Braganza]]
* [[Distrito de Castelo Branco|Castelo Branco]]
* [[Distrito de Coimbra|Coimbra]]
|
* [[Distrito de Évora|Évora]]
* [[Distrito de Faro|Faro]]
* [[Distrito de Guarda|Guarda]]
* [[Distrito de Leiria|Leiria]]
* [[Distrito de Lisboa|Lisboa]]
* [[Distrito de Portalegre|Portalegre]]
|
* [[Distrito de Oporto|Oporto]]
* [[Distrito de Santarém|Santarém]]
* [[Distrito de Setúbal|Setúbal]]
* [[Distrito de Viana do Castelo|Viana do Castelo]]
* [[Distrito de Vila Real|Vila Real]]
* [[Distrito de Viseu|Viseu]]
|}
==Ciais percipalis==
[[Lisboa]], [[Oportu]], [[Braga]], [[Coimbra]], [[Funchal]], [[Évora]] , [[Faro (Portugal)|Faro]], [[Aveiru]], [[Viseu]], [[Guarda]], [[Guimaraes]], [[Leiria]], [[Vila Real]], [[Setubal]], [[Amadora]], [[Gaia]], [[Portimao]], [[Angra]], [[Horta]] i [[Ponta Delgada]].
== Economia ==
[[File:25_de_Abril_Bridge_2007.jpg|thumb|right|200px| La ''Puenti 25 Abril'' en [[Lisboa]].]]
Dende 1985, el país entró nun processu hazelsi mas muelnu, nun ambienti bastanti carmu. Los sucesivus gubiernus hizun várias reholmas: hizun privás muchas impressas controlás pol Estau i libris las árias cravis ena economia, encluyendu los setoris las telecomunicacionis i el setol financieru. Portugal se desarrolló nuna economia crecienti, ahundá enos selvícius i hue unu los onzi miembrus hundaoris la monea uropea, el Euro. Escomençó a correl nas callis la nueva monea el dia 1 Heneru el 2002. Portugal holma parti de los paisis con un artu índici desarrollu umanu. Tamién holma parti los paisis llamaus "desarrollaus".
El crecimientu económicu portugués estuvu pol cima la meya uropea duranti quasi tola décaa los 90.
El país está entri los 20 primerus paisis el mundu con mijol caliá via.
En parti conos reculsus que trujun de la [[Unión Uropea]], el pais hizu enas úrtimas décaas envelsionis abondu en infrastuturas, huendu, pol ejempru, qu'ogañu tien una redi autopistas mu destensa.
Con un pasau predominantimenti agrícola, atualmenti i debiu a tol desarrollu qu'el país a tiniu, la estrutura la economia se sostriba ogañu enos selvícius i ena endústria.
== Parimoñu artísticu ==
[[File:Ippar-palacio-pena-aerea.jpg|150px|right|thumb|"Palácio da Pena", [[Sintra]]]]
Las marabillas el arti i de la estória portuguesa apaicin pol tolas partis, son testimoñus dun passau groriosu preselvau grácias a menumentus tan emportanciosus comu el templu Diana ena ciá d'[[Évora]] u ejemprus el góticu comu nel casu el Monastériu de Batalla. Son emportantis las espressionis qu'aquí tuvu la [[Renacéncia]] comu son el Conventu el Cristu de Tomar u el [[Barrocu]] comu se refreja nel casu la ilésia i la Torri los Clérigus, en [[Oportu]].
Peru quiziás lo más senificativu seya el estilu de góticu própriu i esclusivu Portugal, el llamau "estilu manuelinu" nel que se puei vel de craru la passión los portuguesis pol mari. Nesti estilu las fachás los eifícius apaicin decorás con cordonis, ñus, anclas, esferas armillaris, perolas, ojas arbus i cruzis la Ordin el Cristu de Tomar. El menumentu representativu desti estilu decorativu, que no arquitetónicu, puestu que pretenci al góticu, puei consieralsi el Conventu los Jerónimus ena ciá de [[Lisboa]] andi están las tumbas [[Luis de Camões]] i [[Vasco da Gama]] i también es emportanti nesti estilu la celcana Torri Belém.
Aberia que asseñalal tamién l'arti los açulejus, mu destendiu en tol país.
[[File:Porto Panorama 2004.jpg|thumb|800px|center|Panorama Vila Nova de Gaia i el puertu la ciá d'Oportu. A la derecha está la puenti Dom Luis I]]
[[File:Vasco da Gama bridge panorama.jpg|thumb|center|800px|Puenti Vasco da Gama en Lisboa]]
== Referencias ==
<references/>
{{Commonscat}}
{{Europa}}
[[Categoría:Purtugal| ]]
qf523l6ikwnzke94fvmr8si7siliwqm
Malta
0
4011
116258
116257
2022-07-25T19:56:15Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Malta'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of Malta.svg|150px|Bandera]]
| width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Malta.svg|100px|Escú ]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Location Malta EU Europe.png|right|300px]]
|-
| [[Lengua oficial]] || [[Luenga maltesa|Maltés]] e [[Luenga ingresa|Ingrés]]
|-
| [[Capital]] || [[La Valeta]]
|-
| [[Presienti la República|Presienti]] || [[George Vella]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Robert Abella]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - despreciabli% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 211ª]]<br />316 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 165º]]<br />413,609 <br />1262 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 124ª]]<br />7.419 millonis e US$<br />
|-
| [[Monea]] || [[Euru]]
|-
| [[Inu]] || ''L-Innu Malti ''
|-
| [[Domiñu Internet]] || .mt
|-
| [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +356
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea]], Commonwealth, ONU, OSCE, COE
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica de Malta''' (en maltés ''Repubblika ta' Malta'') es un país insulal compuestu pol un archipiélagu assitiau nel centru el [[Mari Mediterráneu]] cuyas islas prencipalis son las de Malta i Gozo. La su capital es [[La Valeta]]. Es endependienti endi 1964 i en 2004 entró ena [[Unión Uropea]].
== Galería ==
<br><gallery class=center caption="Malta">
Valletta-32-Blick zum Grand Harbour Hotel aus East Street-1989-gje.jpg|Valletta
Malta-108-Popeye Village-1989-gje.jpg|Popeye Village
Mnajdra-06-Altar-1989-gje.jpg|Mnajdra
Mdina-14-Gasse-Tor-1989-gje.jpg|Mdina
Rabat-16-Verdala Palace-1989-gje.jpg|Rabat
Victoria-10-fruehmorgens von Zitadelle-Parteizentrale-1989-gje.jpg|Victoria
Ggantija-12-Altaere-1989-gje.jpg|Ggantija
Xlendi-12-Abgrund-1989-gje.jpg|Xlendi
Dwejra-12-Bay-Fungus Rock-1989-gje.jpg|Dwejra
Malta-158-Gordan Lighthouse-Inselblick-1989-gje.jpg|Gordan Lighthouse
</gallery>
== Atijus ==
{{Commonscat|Malta}}
{{Uropa}}
[[Categoría:Uropa]]
[[Categoría:Unión Uropea]]
s7o0h552zdakdy1kteod1y2fgm3enwc
Navalmoral dela Mata
0
4853
116264
115589
2022-07-25T20:51:46Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Monicípiu
|nombri = Navalmoral de la Mata
|bandera =
|escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg
|imahin =
|comunidá = Estremaúra
|provincia = Caçris
|cp = 10300
|superfici = 155,96
|artitú = 291
|longol = 120
|a = Caçris
|puebración = 17.401
|calendata = 2012
|gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu
|rius =
|web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata]
|assitiamientu =
}}
'''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu d'[[Estremaúra]], assitiau ena provincia de Caçris, huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis.
[[Category:Monicípius de Caçris]]
3za9ts81qw85qrcec71rswjm8as75ho
116265
116264
2022-07-25T20:54:28Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Monicípiu
|nombri = Navalmoral de la Mata
|bandera =
|escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg
|imagin =
|comunidá = Estremaúra
|provincia = Caçris
|cp = 10300
|superfici = 155,96
|artitú = 291
|longol = 120
|a = Caçris
|puebración = 17.401
|calendata = 2012
|gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu
|rius =
|web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata]
|assitiamientu =
}}
'''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu d'[[Estremaúra]], assitiau ena provincia de Caçris, huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis.
[[Category:Monicípius de Caçris]]
chkm2hfrch2674ixjdw26x27msrba3n
116266
116265
2022-07-25T20:55:27Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Monicípiu
|nombri = Navalmoral de la Mata
|bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg
|escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg
|imagin =
|comunidá = Estremaúra
|provincia = Caçris
|cp = 10300
|superfici = 155,96
|artitú = 291
|longol = 120
|a = Caçris
|puebración = 17.401
|calendata = 2012
|gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu
|rius =
|web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata]
|assitiamientu =
}}
'''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu d'[[Estremaúra]], assitiau ena provincia de Caçris, huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis.
[[Category:Monicípius de Caçris]]
n6rv0kdguestji1ll7ffumztlvz7o77
116267
116266
2022-07-25T20:55:54Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Monicípiu
|nombri = Navalmoral de la Mata
|bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg!100px
|escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg
|imagin =
|comunidá = Estremaúra
|provincia = Caçris
|cp = 10300
|superfici = 155,96
|artitú = 291
|longol = 120
|a = Caçris
|puebración = 17.401
|calendata = 2012
|gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu
|rius =
|web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata]
|assitiamientu =
}}
'''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu d'[[Estremaúra]], assitiau ena provincia de Caçris, huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis.
[[Category:Monicípius de Caçris]]
fxq8c4lrm40s6armuf4y8a0s031y1tv
116268
116267
2022-07-25T20:56:10Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Monicípiu
|nombri = Navalmoral de la Mata
|bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg
|escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg
|imagin =
|comunidá = Estremaúra
|provincia = Caçris
|cp = 10300
|superfici = 155,96
|artitú = 291
|longol = 120
|a = Caçris
|puebración = 17.401
|calendata = 2012
|gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu
|rius =
|web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata]
|assitiamientu =
}}
'''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu d'[[Estremaúra]], assitiau ena provincia de Caçris, huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis.
[[Category:Monicípius de Caçris]]
n6rv0kdguestji1ll7ffumztlvz7o77
116269
116268
2022-07-25T20:56:33Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Monicípiu
|nombri = Navalmoral dela Mata
|bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg
|escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg
|imagin =
|comunidá = Estremaúra
|provincia = Caçris
|cp = 10300
|superfici = 155,96
|artitú = 291
|longol = 120
|a = Caçris
|puebración = 17.401
|calendata = 2012
|gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu
|rius =
|web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata]
|assitiamientu =
}}
'''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu d'[[Estremaúra]], assitiau ena provincia de Caçris, huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis.
[[Category:Monicípius de Caçris]]
o00hu3o5e93uo3wp9ckacpw3bx77mpg
Србија
0
6996
116270
103680
2022-07-26T03:07:01Z
Xqbot
893
Bot: corrección de redirección doble a [[Serbia]]
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCIÓN [[Serbia]]
0w7je8ik6fm6z9kz8a4fs1vohq1exgh
Campu Arañuelu
0
9690
116262
116254
2022-07-25T20:49:57Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:ES-CC-COMNAT-Campo arañuelo.png|miniaturadeimagen|alt=Campu Arañuelu ena provincia de Caçris|Campu Arañuelu ena provincia de Caçris]]
'''Campu Arañuelu''' es una comarca d'[[Estremaúra]], assitiá al noresti, endretu dela [[provincia de Caçris]]. La su capital es el monicipiu de [[Navalmoral dela Mata]]. Hazi arrayu pol norti cona comarca [[La Vera]], al sul con [[Los Iboris]] i [[La Jara]] pol oesti con el [[Parqui Nacional de Monfragüi]] i las Tierras de Prasencia, i al esti con [[Castilla-La Mancha]] ([[provincia de Toleu]]).
[[Categoría:Comarcas estremeñas]]
ct5azrekr6tydxumdh861erumz90j4n
116263
116262
2022-07-25T20:50:53Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:ES-CC-COMNAT-Campo arañuelo.png|miniaturadeimagen|alt=Campu Arañuelu ena provincia de Caçris|Campu Arañuelu ena provincia de Caçris]]
[[Archivu:Aranuelo.svg|miniaturadeimagen|alt=Mapa dela comarca|Mapa dela comarca]]
'''Campu Arañuelu''' es una comarca d'[[Estremaúra]], assitiá al noresti, endretu dela [[provincia de Caçris]]. La su capital es el monicipiu de [[Navalmoral dela Mata]]. Hazi arrayu pol norti cona comarca [[La Vera]], al sul con [[Los Iboris]] i [[La Jara]] pol oesti con el [[Parqui Nacional de Monfragüi]] i las Tierras de Prasencia, i al esti con [[Castilla-La Mancha]] ([[provincia de Toleu]]).
[[Categoría:Comarcas estremeñas]]
1b7434ke2ope1k7mt7hr668kcpfz5la