Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1gina_prencipal MediaWiki 1.39.0-wmf.23 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipeya Güiquipeya caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Accesorio Accesorio discusión Accesorio definición Accesorio definición discusión Viscaya 0 2456 116354 115643 2022-08-05T19:33:07Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {| border="1" cellpadding="4" style="float: right; margin: 0 0 1em 1em; width: 300px; background:#FFFFCC; border: 1px #666600 solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ style="margin-left: inherit; font-size: larger; font-weight: bold;" | <font size="-1"> <big>'''Viscaya'''</big> | style="background:#FFFFFF;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="text-align: center;" |----- | width="140" | [[File:Localización de la provincia de Vizcaya.svg‎|150px|right]] |[[File:Bandera de Vizcaya 2007.svg|150px|right]] | width="140" | |----- |} |- bgcolor="#FFFF66" ! colspan="2" align=center | Assitiamentu |- | style="background:#c6c6c6;" align="center" colspan="2" | |- bgcolor="#FFFF66" ! colspan="2" align=center | Datus estaísticus |- | [[Capital]] || [[Bilbau]] |- | [[Comunidá autónoma]] | [[Euskadi]] |- | [[Superficii]]<br />&nbsp;- total<br />&nbsp;- % d'España | Puestu núm. 2<br />19.868 [[qm²]]<br />3,94% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total (2006)<br />&nbsp;- % de España<br />&nbsp;- [[Densiá puebración|Densiá]] | Puestu núm 5<br /> 1.135.847 <br />0,92%<br />512,34 ab./qm² |- | [[Hentilíciu]] || Viscainu |- | [[Coigu postal]] || 48 |- | [[ISO 3166-2]] || ES-CC |- | [[Cortis españolas|Representación<br />palramentária]]<br />&nbsp;- [[Congressu los Deputaus|Congressu]]<br />&nbsp;- [[Senau español|Senau]] | &nbsp;<br />&nbsp;<br />4 escañus<br />4 escañus |- | align="center" colspan="2" | [http://www.bizkaia.net/home/ca_index.asp Diputación de Viscaya] |} '''Vizcaya''' o '''Bizkaia''' es una provincia [[España|española]] i territoriu estóricu de la [[Comunidá Autónoma]] del [[País Vascu]]. La su capital es [[Bilbau]]. Linda al oesti cola Comunidá Autónoma de [[Cantabria]], al sul cola provincia de [[provincia de Burgus|Burgus]] i el territoriu históricu d'[[Álava]], al esti cun [[Guipúzcoa]] i al norti col [[Mari Cantábricu]]. Tien una supelfici de 2.217 quilómetrus cuairáus. == Estoria == Ay costancia de puebramiento nel Paleolíticu en varius lugaris de Viscaya, cumu enas cuevas de Bolinkoba (Abadiano), Arenaza (Galdames), Atxeta (Fórua), Santimamiñe (Cortézubi) i Lumentxa (Lequeitio). Ena destribución de tribus prerromanas de Ptolomeo, engloba la parti norti de las antiguas Caristia i Autrigonia prerromanas. Enas de Estrabón, Pomponio Mela i [[Plinio]], correspuendi a la parti ociental del territoriu los várdulus. Dendi la caída del Emperio Romanu hata las prossimidais del añu 1000, ay mu pocas noticias estóricas de Viscaya. Ni las invasionis de los visigodus ni las de los musulmanis paecin abel chegau a Viscaya, enqui probablementi las sus costas huerun desolás polos vikingus, especulándosi cun la posibiliá dun asentamientu vikingo enas cercanías de Mundaca. Nel siglu XV se van consolidandu los astillerus i apaecin las endustrias aussiliaris cumu ferrerías o cordelerías. == Puebración == Viscaya tien 1.135.847 abitantis, huendu la nuvena provincia española en númeru d'habitantes. La su densidá de puebración es de 512,34 hab/km&sup2;, sólu superá pol [[Mairil]] i [[Barcelona]]. Quinta provincia española pol puebración en 1981. {| {{tablabonita}} !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Volución demográfica de Viscaya i <br />polcentahi cun respeutu al total nacional<ref>'''''Huenti''''': INE, [[Estitutu Nacional d'Estadística d'España|Estitutu Nacional d'Estadística]]. Estimacionis de puebración, census i cifras oficialis de puebración</ref> |- ! !! 1857 !! 1900 !! 1910 !! 1920 !! 1930 !! 1940 !! 1950 |- | Puebración ||align=center| 160.579||align=center| 311.361|| align=center|349.923|| align=center| 409.550|| align=center| 485.205|| align=center| 511.135||align=center|569.188 |- | Polcentahi ||align=center|1,04%||align=center|1,67%||align=center|1,75% || align=center| 1,91%|| align=center|2,05%|| align=center| 1,96%|| align=center| 2,02% |- ! !! 1960 !! 1970 !! 1981 !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] |- | Puebración || align=center| 754.383|| align=center| 1.043.310|| align=center| 1.181.401|| align=center|1.156.245|| align=center| 1.140.026|| align=center| 1.132.616|| align=center| 1.139.863 |- | Polcentahi || align=center| 2,47%||align=center| 3,07% || align=center| 3,13%|| align=center| 2,93%|| align=center| 2,87% || align=center| 2,75%|| align=center|2,55% |} {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=30% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;" !bgcolor=green colspan=8 style="color:white;"|Municipius más puebraus <br />(2007)<ref>''Huenti:'' INE Estitutu Nacional d'Estadística d'España. (01-01-2007). Real Decreto 1683/2007, de 14 de diciembri [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% |Posición !width=86% |Municipiu !width=10% |Puebración |- |1ª||align=left|'''[[Bilbau]]''' ||align=right|353.168 |- |2ª||align=left|'''[[Baracaldo (España)|Baracaldo]]''' ||align=right|96.412 |- |3ª||align=left|'''[[Guecho]]''' ||align=right|81.746 |- |4ª||align=left|'''[[Portugalete]]||align=right|48.386 |- |5ª||align=left|'''[[Santurce]]''' ||align=right|47.094 |- |6ª||align=left|'''[[Basauri]]||align=right|43.250 |- |} == Referencias == <references/> == Atihus == * [http://www.bizkaia.net/home/ca_index.asp Páhina oficial de la Diputación Foral de Viscaya] * [http://www.belonweb.com/bizkaia/bizkaia.htm Belonweb: rutas artículus, fotus sobri Viscaya] [[Category:Províncias d'España]] cydzgdskstzby07dibjodrephyt7mhl 116355 116354 2022-08-05T19:36:03Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {| border="1" cellpadding="4" style="float: right; margin: 0 0 1em 1em; width: 300px; background:#FFFFCC; border: 1px #666600 solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ style="margin-left: inherit; font-size: larger; font-weight: bold;" | <font size="-1"> <big>'''Viscaya'''</big> | style="background:#FFFFFF;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="text-align: center;" |----- | width="140" | [[File:Localización de la provincia de Vizcaya.svg‎|150px|right]] |[[File:Bandera de Vizcaya 2007.svg|150px|right]] | width="140" | |----- |} |- bgcolor="#FFFF66" ! colspan="2" align=center | Assitiamentu |- | style="background:#c6c6c6;" align="center" colspan="2" | |- bgcolor="#FFFF66" ! colspan="2" align=center | Datus estaísticus |- | [[Capital]] || [[Bilbau]] |- | [[Comunidá autónoma]] | [[Euskadi]] |- | [[Superficii]]<br />&nbsp;- total<br />&nbsp;- % d'España | Puestu núm. 2<br />19.868 [[qm²]]<br />3,94% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total (2006)<br />&nbsp;- % de España<br />&nbsp;- [[Densiá puebración|Densiá]] | Puestu núm 5<br /> 1.135.847 <br />0,92%<br />512,34 ab./qm² |- | [[Gentilíciu]] || Viscainu |- | [[Coigu postal]] || 48 |- | [[ISO 3166-2]] || ES-CC |- | [[Cortis españolas|Representación<br />palramentária]]<br />&nbsp;- [[Congressu los Deputaus|Congressu]]<br />&nbsp;- [[Senau español|Senau]] | &nbsp;<br />&nbsp;<br />4 escañus<br />4 escañus |- | align="center" colspan="2" | [http://www.bizkaia.net/home/ca_index.asp Diputación de Viscaya] |} '''Vizcaya''' o '''Bizkaia''' es una provincia [[España|española]] i territoriu estóricu de la [[Comunidá Autónoma]] del [[País Vascu]]. La su capital es [[Bilbau]]. Linda al oesti cola Comunidá Autónoma de [[Cantabria]], al sul cola provincia de [[provincia de Burgus|Burgus]] i el territoriu históricu d'[[Álava]], al esti cun [[Guipúzcoa]] i al norti col [[Mari Cantábricu]]. Tien una supelfici de 2.217 quilómetrus cuairáus. == Estoria == Ay costancia de puebramiento nel Paleolíticu en varius lugaris de Viscaya, cumu enas cuevas de Bolinkoba (Abadiano), Arenaza (Galdames), Atxeta (Fórua), Santimamiñe (Cortézubi) i Lumentxa (Lequeitio). Ena destribución de tribus prerromanas de Ptolomeo, engloba la parti norti de las antiguas Caristia i Autrigonia prerromanas. Enas de Estrabón, Pomponio Mela i [[Plinio]], correspuendi a la parti ociental del territoriu los várdulus. Dendi la caída del Emperio Romanu hata las prossimidais del añu 1000, ay mu pocas noticias estóricas de Viscaya. Ni las invasionis de los visigodus ni las de los musulmanis paecin abel chegau a Viscaya, enqui probablementi las sus costas huerun desolás polos vikingus, especulándosi cun la posibiliá dun asentamientu vikingo enas cercanías de Mundaca. Nel siglu XV se van consolidandu los astillerus i apaecin las endustrias aussiliaris cumu ferrerías o cordelerías. == Puebración == Viscaya tien 1.135.847 abitantis, huendu la nuvena provincia española en númeru d'habitantes. La su densidá de puebración es de 512,34 hab/km&sup2;, sólu superá pol [[Mairil]] i [[Barcelona]]. Quinta provincia española pol puebración en 1981. {| {{tablabonita}} !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Volución demográfica de Viscaya i <br />polcentahi cun respeutu al total nacional<ref>'''''Huenti''''': INE, [[Estitutu Nacional d'Estadística d'España|Estitutu Nacional d'Estadística]]. Estimacionis de puebración, census i cifras oficialis de puebración</ref> |- ! !! 1857 !! 1900 !! 1910 !! 1920 !! 1930 !! 1940 !! 1950 |- | Puebración ||align=center| 160.579||align=center| 311.361|| align=center|349.923|| align=center| 409.550|| align=center| 485.205|| align=center| 511.135||align=center|569.188 |- | Polcentahi ||align=center|1,04%||align=center|1,67%||align=center|1,75% || align=center| 1,91%|| align=center|2,05%|| align=center| 1,96%|| align=center| 2,02% |- ! !! 1960 !! 1970 !! 1981 !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] |- | Puebración || align=center| 754.383|| align=center| 1.043.310|| align=center| 1.181.401|| align=center|1.156.245|| align=center| 1.140.026|| align=center| 1.132.616|| align=center| 1.139.863 |- | Polcentahi || align=center| 2,47%||align=center| 3,07% || align=center| 3,13%|| align=center| 2,93%|| align=center| 2,87% || align=center| 2,75%|| align=center|2,55% |} {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=30% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:8px; font-size:90%;" !bgcolor=green colspan=8 style="color:white;"|Municipius más puebraus <br />(2007)<ref>''Huenti:'' INE Estitutu Nacional d'Estadística d'España. (01-01-2007). Real Decreto 1683/2007, de 14 de diciembri [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% |Posición !width=86% |Municipiu !width=10% |Puebración |- |1ª||align=left|'''[[Bilbau]]''' ||align=right|353.168 |- |2ª||align=left|'''[[Baracaldo (España)|Baracaldo]]''' ||align=right|96.412 |- |3ª||align=left|'''[[Guecho]]''' ||align=right|81.746 |- |4ª||align=left|'''[[Portugalete]]||align=right|48.386 |- |5ª||align=left|'''[[Santurce]]''' ||align=right|47.094 |- |6ª||align=left|'''[[Basauri]]||align=right|43.250 |- |} == Referencias == <references/> == Atihus == * [http://www.bizkaia.net/home/ca_index.asp Páhina oficial de la Diputación Foral de Viscaya] * [http://www.belonweb.com/bizkaia/bizkaia.htm Belonweb: rutas artículus, fotus sobri Viscaya] [[Category:Províncias d'España]] orinor8oeqjiebyrx3p5owuynixh4kh J. R. R. Tolkien 0 3867 116356 109369 2022-08-05T20:37:14Z CommonsDelinker 73 Removing [[:c:File:Tolkien_1916.jpg|Tolkien_1916.jpg]], it has been deleted from Commons by [[:c:User:Rosenzweig|Rosenzweig]] because: per [[:c:Commons:Deletion requests/File:Tolkien 1916.jpg|]]. wikitext text/x-wiki {{Pol revissal}} '''John Ronald Reuel Tolkien''' más conociu comu '''J. R. R. Tolkien''' ([[Bloemfontein]], [[Sudáfrica]], 3 de [[jeneru]] de 1892 — [[Bournemouth]], [[Réinu Uniu]], 2 de [[setiembri]] de 1973 ) hue un escrebiol británicu, poeta, filólogu i professol univelsitariu, conociu prencipalmenti pol sel el autol las obras crássicas la alta fantasia ''El hobbit'' i ''El Señor los Anillus''. De 1925 a 1945, Tolkien hue professol d'angrosajón en Rawlinson i Bosworth ena Univelsiá d'Oxford i, de 1945 a 1959, professol de luenga i literatura ingresa en Merton. Era amigu cercanu el tamién escrebiol [[C. S. Lewis]] i dambus los dos eran membrus d'un grupu de debati literariu conociu comu los Inklings. Tolkien hue nombrau Comandanti la Ordin el Empériu Británicu pola reina [[Isabel II]] el 28 de [[marçu]] de 1972. Endispués la su muerti, el su tercel iju , Christopher, espubricó una serii d'obras basáas enas amprias notas i manuscritus inéditus el su pairi, entri ellus ''El Silmarillion'' i ''Los ijus de Húrin''. Estus, juntu con ''El hobbit'' i ''El Señor los Anillus'', horman un cuerpu conetau de cuentus, puemas, estórias de fición, luengas inventás i ensayus literarius al tentu un mundu imaginariu llamau Arda, i mas estensamenti al tentu el continenti conociu comu la Tierra Meya. Entri 1951 i 1955, Tolkien apricó la parabra ''legendarium'' a la mayol parti d'estus escritus. == Atijus == * [http://www.tolkiensociety.org/tolkien/ La Socieá Tolkien (The Tolkien Society)] * [http://www.sociedadtolkien.org Socieá Tolkien Española] {{DEFAULTSORT:Tolkien, J.R.R.}} [[Category:Escrebioris]] [[Category:Filólogus]] moiotnqrgf6o6v98rrs4czdl6421otu 116357 116356 2022-08-05T21:07:14Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {{Pol revissal}} [[Archivu:J. R. R. Tolkien, ca. 1925.jpg|200px|miniaturadeimagen|right|J.R.R.Tolkien]] '''John Ronald Reuel Tolkien''' más conociu comu '''J. R. R. Tolkien''' ([[Bloemfontein]], [[Sudáfrica]], 3 de [[jeneru]] de 1892 — [[Bournemouth]], [[Réinu Uniu]], 2 de [[setiembri]] de 1973 ) hue un escrebiol británicu, poeta, filólogu i professol univelsitariu, conociu prencipalmenti pol sel el autol las obras crássicas la alta fantasia ''El hobbit'' i ''El Señor los Anillus''. De 1925 a 1945, Tolkien hue professol d'angrosajón en Rawlinson i Bosworth ena Univelsiá d'Oxford i, de 1945 a 1959, professol de luenga i literatura ingresa en Merton. Era amigu cercanu el tamién escrebiol [[C. S. Lewis]] i dambus los dos eran membrus d'un grupu de debati literariu conociu comu los Inklings. Tolkien hue nombrau Comandanti la Ordin el Empériu Británicu pola reina [[Isabel II]] el 28 de [[marçu]] de 1972. Endispués la su muerti, el su tercel iju , Christopher, espubricó una serii d'obras basáas enas amprias notas i manuscritus inéditus el su pairi, entri ellus ''El Silmarillion'' i ''Los ijus de Húrin''. Estus, juntu con ''El hobbit'' i ''El Señor los Anillus'', horman un cuerpu conetau de cuentus, puemas, estórias de fición, luengas inventás i ensayus literarius al tentu un mundu imaginariu llamau Arda, i mas estensamenti al tentu el continenti conociu comu la Tierra Meya. Entri 1951 i 1955, Tolkien apricó la parabra ''legendarium'' a la mayol parti d'estus escritus. == Atijus == * [http://www.tolkiensociety.org/tolkien/ La Socieá Tolkien (The Tolkien Society)] * [http://www.sociedadtolkien.org Socieá Tolkien Española] {{DEFAULTSORT:Tolkien, J.R.R.}} [[Category:Escrebioris]] [[Category:Filólogus]] m7yqfy18077vmhlzowwnoac08shexps Isabel I de Castilla 0 9696 116353 116350 2022-08-05T19:31:40Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Juan de Flandes - Isabel la Católica (Palacio Real, Madrid, 1500-04. Óleo sobre tabla, 63 x 55 cm).jpg|miniaturadeimagen|alt=Retratu d'Isabel la Católica pol Juan de Flandis|Isabel la Católica pol Juan de Flandis]] '''Isabel I de Castilla''' ([[Madrigal de las Altas Torres]], [[22 abril]] de [[1451]] - [[Medina del Campo]], [[26 noviembri]] de [[1504]]) hue reina de [[Reinu de Castilla|Castilla]] i León dendi 1474 ata 1504, reina consorti de [[Sicília|Sicilia]] dendi 1469 i d'[[Corona d'Aragón|Aragón]] dendi 1479, pol el su matrimoniu con Fernando d'Aragón. Tamién exerció comu señora de [[Viscaya]]. Se conoci tamién comu '''Isabel la Católica''', títulu que le hue atorgau a ella i al su maríu pol papa [[Alejandro VI]] medianti la bula ''Si convenit'', el 19 deziembri de 1496. Es polo que se conoci al matrimoniu real con el nombri de '''[[Reis Católicus]]''', títulu que gastarían de segíu la huerça delos reis d'España. Se casó el 19 otubri de 1469 con el préncipi Fernando d'Aragón. Pol hechu de sel primus segundus necessitavan una bula papal de dispensa que namás consiguierun de Sixto IV a través del su enviau el cardenal Rodrigo Borgia en 1472. Ella i el su maríu Fernando conquistarun el [[Reinu nazarí de Graná]] i participarun nuna redi d'alianças matrimonialis que hizun que'l su nietu, Carlos, ereasi las coronas de Castilla i d'Aragón, assín comu otrus territorius uropeus, i huesi emperaol del Sacru Imperiu Romanu. Isabel i Fernando se hizun con el tronu dispués duna larga briega, primeru contra'l rei Enrique IV i de 1475 a 1479 ena guerra de Sucesión castellana contra los partidarius dela otra pretendienti al tronu, Juana. Isabel cambió el sistema de goviernu i l'alministración, centralizandu competencias qu'enantis resplandavan los noblis; rehormó el sistema de segurança ciadana i llevó a cabu una rehorma conómica pa reduzil la deuda que'l reinu vía ereau del su ermanastru i predecesol nel tronu, Enrique IV. Tras ganal la guerra de Graná los Reis Católicus espulsarun alos judíus delos sus reinus. Sostribó a [[Cristóbal Colón]] ena busca delas Indias Ocidentalis, lo que llevó al descubrimientu d'América. Essi hechu tendría comu conseqüencia la conquista delas tierras encontrás i la creación del Imperiu español. [[Categoría:Reis d'España]] 6qcf8m1amugi9x1bfhhn5npm14nfmog