Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1gina_prencipal
MediaWiki 1.39.0-wmf.26
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipeya
Güiquipeya caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Accesorio
Accesorio discusión
Accesorio definición
Accesorio definición discusión
A fala
0
751
116546
113396
2022-08-24T19:37:38Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=A Fala|nombriautótonu=''A Fala''
|Imagin=Nome Lagarteiro.JPG
|algotrasdenominacionis=Xalímegu
|estaus=[[España]]
|territórius=Valli e Hálama<br />([[San Martín de Trevehu]], [[Elhas]] i [[Valverdi el Fresnu]])
|palrantis=Unus 6.000<br />
|p1=Unus 6000 |p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas induropeas|Induropea]]<br />
Luenga itálica<br />
[[Luenga Romanci|Luengas romancis]]<br />
Itálica-Ociental<br />
Italica-Ociental-Ociental<br />
Galu-Ibérica<br />
Íberu-Romanci<br />
Ibérica-Ociental<br />
Galaicu-Purtugués<br />
'''Fala'''<br />
|pais=
|regulau=
|iso1=
|iso2=roa
|sil=fax
|Cóigu wiki=fax}}
La '''fala''' (''A fala'' ena bicha) es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicípius de [[San Martín de Trevehu]] (''Sa Martin de Trevellu''), [[Elhas]] (''As Elhas'') i [[Valverdi el Fresnu]] (''Valverdi du Fresnu''), nel Valli e Hálama (''Val de Xálima''), al noroesti la [[província e Caçris]] (nel arrayu [[Purtugal|purtugués]]).
Es anombrá de varias hormas, cumu: '''a fala de Xálima''' u '''de us tres lugaris''', '''(a) nosa fala''' ("la muestra palra", nombri dau polos lugareñus), '''xalimegu''', '''chapurreau''' (en sintiu depetivu, en [[Valverdi el Fresnu|Valverdi]]) u, polos partiárius de la toria al tentu la relación entri la fala i el [[luenga gallega|gallegu]], '''gallegu d'Estremaura''' u '''galaicu-estremeñu'''.
En ca puebru se dan particulariais dialetalis (polo qu'etimulóhicamenti resurtaria mas correta la denominación mas henérica d'''as falas''), si bien son lo suficientementi entelihibris entri sí i respetu al gallegu u el purtugués. Éstas variantis suelin denominalsi ''lagarteiru'' ([[Elhas]]), ''manhegu/mañegu'' (abreviau e ''sanmartiñegu'', [[San Martín de Trevehu]]) i ''valverdeiru'' ([[Valverdi el fresnu|Valverdi el Fresnu]]).
Cuentandu a tolos abitantis de los tres puebrus s'estiman unos 6.000 palrantis, inque algotras huentes elevan la cifra hata los 10.000, polos nativus que labutan huera las localiais, albondus de los cualis güervin al valli en vranu.
Dicionariu fala-estremeñu-castellan
Mairi-mairi-madre
Pairi-pairi-padre
Ermanu/elmanu-ermanu-hermano
Ermana/elmana-ermana-hermana
Agüelu-avuelu/agüelu-abuelo
Agüela-avuela/agüela-abuela
Plimu/primu-primu-primo
Plima/prima-prima-prima
Tíu-tíu-tío
Tía-tía-tía
Tel-tenel-tener
Vel-vel-ver
Fel-hazel-hacer
Eizel/izel/izil-dizil-decir
Artículus defínius
U-el-el A-la-la
Us-los-los as-las-las
Pronombris personalis
Ei-yo-yo
Tu-tú-tú
El-él-él
Ela-ella-ella
Nos-nusotrus-nosotros
Nos( nu cambia pal femeninu)-nusotras-nosotras
Vos-vusotrus-vosotros
Vos( nu cambia pal femeninu)-vusotras-vosotras
Elis-ellus-ellos
Elas-ellas´-ellas
Determinantis posesivus( ehemplu cun gatu)
El plural se hace igual , namás hai que ponel una s
U(s) mei(s) gatu-el/los mi(s) gatu(s)- mi(s) gato(s) ( lus sustantivus masculinus tamién terminan en u o us( cumu en estremeñu)
A miña gata- la mi gata- mi gata
U tei gatu- el tu gatu- tu gato
A túa gata- la tu gata-tu gata
U sei gatu- el su gatu- su gato
A sua gata- la su gata-su gata
U nosu gatu- el nuestru o muestru gatu - nuestro gato
A nosa gata-la nuestra o muestra gata- nuestra gata
U vosu gatu- el vuestru gatu- vuestro gato
A vosa gata-la vuestra gata-vuestra gata
U sei gatu- el su gatu( de ellus)- su gato
A súa gata-la su gata-su gata
Angunus adjetivus
( pa los femeninus i pluralis hai que camudar la u por a , pa los plurales ajuntali una s a la u i pal femeninu quital la u ponel la a i una s, cuando van dos a seguías a la segunda se le poni un acentu pa que coincida con la su prenunciación)
Artu/altu-altu-alto
Baxu-baxu o baju-bajo
gordu-gordu( hai muchas más hormas)-gordu
Caniveti-delgau(delgaá) o delgainu/ahilau o espiritiuau o estericau ( mu delgau)/emprensáu/escurriu -delgado
Muninu-lindu/guapu/preciosu/repolíu-guapo
Feu-feu/engratu/figurosu-feo
Novu-nuevu-nuevo
Vellu-vieju/añeju/repassau ( cosa que ya nu e útil)/viejo
Preposicionis i conjuncionis y angunus adverbius
y-i-y
En-en-en
Por/pol-pol/por-por
Ondi/dondi( mucho menos recomendable)-ondi o andi / dondi dandi ( cast de donde ) pandi (cast hacia donde ) pondi ( cast por donde)
Cuandu-Cuandu-cuando
Porque-porqué- por qué pa preguntas )
Porque - porque- porque ( respuesta)
== Ipótesis i notícias filulóhicas ==
Una las primeras referéncias escritas al tentu "A nosa fala" s'alcuentra nel Izionáriu e Madoz (1844) que dió a conocel Antonio Viudas Camarasa en 1982 con estas parabras:
"El izionáriu e Madoz arrecohi dos valoracionis d'esta palra mu enteresantis. Asín, al tentu el sanmartiniegu, en 1848, escribi:
{{Almiental|Sus hab. usan un dialecto ininteligible, formado de palabras castellanas y portuguesas, todas adulteradas.}}
(Los sus abintantis gastan un dialetu enentelihibri, hormau pol parabras castillanas i purtuguesas, toas adurterás)
Ena vos Elhas del mesmu izionáriu se lei:
{{Almiental|Los hab. (de Eljas) usan un dialecto particular, como los de Valverde y San Martín, que consiste en una mezcla de portugués, castellano antiguo y expresiones que ellos sólo comprenden | (Apud Antonio Viudas Camarasa, "Un habla de transición: el dialecto de San Martín de Trevejo", Lletres Asturianes, 1982, IV, págs. 69 y 70)"}}
(Los abitantis (d'Elhas) gastan un dialetu particulal, cumu los de Valverdi i San Martín, que consisti nuna mestura e purtugués, castillanu antigu i espresionis qu'ellus solu comprendin)
Antonio Viudas Camarasa dió la notícia e que Federico de Onís vesitó la zona duranti el añu 1909 en cata e materialis pa compretal los sus estuyus al tentu los fuerus liones. Los resurtaus la su envestigación los pubricó en 1930 i respetu a estas palras opinó que:
{{Almiental|San Martín, Eljas y Valverde ofrecen la particularidad notable de hablar un dialecto fundamentalmente portugués [...] a pesar de esa diferencia tan profunda [entre el mañego y el leonés oriental], hay rasgos comunes entre los pueblos que hablan portugués y los que hablan leonés| (La cita apud Viudas Camarasa, 1982, pág. 70)}}
(San Martín, Elhas i Valverdi ofrecin la particulariá notabri e palral un dialetu hundamentalmenti purtugués [...] a pesal desa deferéncia tan honda [entri el mañegu i el lionés oriental], ai rasgus cumunis entri los puebrus que palran purtugués i los que palran lionés
L'opinión de los luengüístas es variá: una tupa d'ellus postulan que la fala es bien una palra e transición entri el [[Luenga purtuguesa|purtugués]] i el [[asturlionés]], u bien un [[dialetu]] [[Sugrupu Galaicu-Purtugués|galaicu-purtugués]] con craras enfruéncias del [[asturlionés]]. Estas dos posturas tiendin a sel las mas acetás (sostribás pol sel d'orihin purtugués u gallegu-purtugués la mayol parti el vocabuláriu), peru en cualisquiel chascu desistin posicionis variás:
*Pa Fritz Krüger (1925), la ''fala'' sedria [[Luenga purtuguesa|purtugués]] dialetal, opinión compartia pol Otto Fink (1929) i José Leite de Vasconcelos. Esti úrtimu autol, da a conocel Viudas Camarasa en 1982, "suhieri que la primel luenga que se palró nesa comarca hue la purtuguesa, biéndusi empuestu a ésta la luenga rehional (el lionés ociental) pol causas pulíticas. Aguas son las sus oservacionis al tentu la situación sociuluengüística el sanmartiniegu: "E obvio que os habitantes das tres povoaço~es fálam hespanhol concomitantemente con o sanmartinhego, e o mismo. Este usam-no entre si; quando tratam com pessoas de qualidade, ou com forasteiros, servem-se do hespanhol, e o mismo fazem quando rezam, e geralmente quando cantam" (Apud Viudas Camarasa, pág. 70.)
* Lindley Cintra (''A linguagem dos Foros de Castelo Rodrigo, ...'', 1959 i posteriolmenti en 1974) i Xosé Henrique Costas (''Breve caracterización das falas (fundamentalmente galegas) do Val do Rio das Ellas'', Cadernos da Lingua 6, 1992) afirman que se trata dun gallegu antigu con lionesismus.
* Alonso Zamora Vicente (1967) i Rafael Lapesa (1980) enos sus respetivus manualis, tal vezi siguiendu a Federico de Onís i a Leite de Vasconcellos, incluin la palra mañega endrentu el purtugués" (Viudas Camarasa, 1982, páh. 70)
* Clarinda de Azevedo en ''Os falares fronteiriços'' (1977) postula que la fala es bien una palra e transición entri el [[Luenga purtuguesa|purtugués]] i el [[asturlionés]], u bien un [[dialetu]] [[Sugrupu Galaicu-Purtugués|galaicu-purtugués]] con craras enfruéncias del [[asturlionés]].
* Antonio Viudas Camarasa (1982) en "Un habla de transición: el dialecto de San Martín de Trevejo" Lletres, Asturianes, 4, páhs. 54 i siguientis postula que "...es un dialetu e transición que se carateriza pol tenel rasgus comunis con el gallegu-purtugués i con el antigu astur-lionés, i especialmenti con el ociental" i al mesmu tiempu afirma que tini "una presonaliá luengüística propia" i hundamenta la su argumentación con el enventáriu i análisis de a)Rasgus própius i endividualiçaoris, b)Rasgus comunis con el gallegu-purtugués i c)rasgus comunis con el asturianu-lionés ociental, d) rasgus comunis al asturianu-lionés ociental i al gallegu-purtugués i e) castellanismus (páh. 71).
* José Luis Martín Galindo (1993), inque partiáriu la toria purtuguesa u galaicu-purtuguesa, á suheriu que pudria tratalsi duna palra autótona e sustratu celta, argumentandu pa ellu qu' una tupa parabras, asín cumu angunus los prencipalis topónimus, son orihinárius d'izia luenga (asín, ''Elhas'' proceeria e ''Herlias'', mentris que ''Hálama'' e ''Salamati''). En ''Universo Extremeño'' 1 (2006), pp. 44, consiera que se trata "duna varianti el purtugués arcaicu el ária la Riba-Côa [...], un falar fronteirizu [...]. [...] una horma e palral purtugués en Estremaura, igual qu'ai diversas hormas de palral el español [...]".
* José Enrique Gargallo Gil palra e gallegu-purtugués fronteriçu i arcaiçanti.
* Juan Manuel Carrasco González (1996) crei que se trataria e la tercel varieá el galaicu-purtugués, de cuyu troncu común evolucionarian el gallegu, el purtugués i la ''fala'' al tomal caminus destintus.
* José Martín Durán (1999) sostriba la toria e qu'es una palra asturlionesa con posterioris enfruéncias gallegas i purtuguesas.
* Nel añu 1999 se celebró en [[San Martín de Trevehu]] el primel congresu al tentu la ''fala'', nel cual ubu una gran varieá e critérius en relación al orihin d'esta palra, ya que se debati al tentu las sus raicis galaicu-purtuguesas, astur-lionesas u enclusu, moçárabis.
Desisti otra luenga conocia cumu ''fala'' en La Alamedilla ([[Província e Salamanca|Salamanca]]), puebru tamién arrayanti con [[Purtugal]], que paci que tini un gran paiciu a la palra el valli e Hálama. Sigún angunus filúlogus {{fact}}, tamién desisti una huerti relación entri estas ''falas'' i la palra purtuguesa el Concelho do Sabugal.
=== Encuestas sociuluengüísticas ===
En 1992, una encuesta hecha pol José Enrique Gargallo Gil (profesol la Univelsiá e Barcelona) a escolaris ofreció los siguientis datus al tentu el usu el castillanu ena caraba familial:
*4 de los 29 encuestaus de [[San Martín de Trevehu|San Martín]] gastan el castillanu al palral cola su família.
*En [[Elhas]] la cifra desciendi a tan solu 3 sobri 54 encuestaus.
*En [[Valverdi el Fresnu|Valverdi]], 25 de 125 encuestaus gasta el castillanu nesti contestu.
En Setiembri/Diciembri e 1993 se pubricó una encuesta nel númiru 30 la ''Rivista Alcántara'', realiçá pol José Luis Martín Galindo, que muestraba los siguientis porcentahis d'autuientificación en [[San Martín de Trevehu]]:
*'''Dialetu el castillanu''': 13%
*'''Dialetu el purtugués''': 20%
*'''Luenga autúnoma''': 67%
Ebi izilsi que nesta encuesta solu participarun veinti presonas (sobri 960 vizinus), nu desistiendu la posibiliá e contestal '''gallegu''' u '''varieá el gallegu'''. Se sostieni que l'auséncia desta oción era lóhica, pos las torias al tentu la posibri relación de la ''fala'' con el gallegu abati nu eran conocias.
En 1994, un nuevu estuyu poni e manifiestu qu'el 80% de los encuestaus deprendió a palral castillanu nel coléhiu, siendu el porcentahi d'usu e la ''fala'' nel entornu familial cumu sigui:
*100% de los pairis d'[[Elhas]] afirman palral la luenga autótona al chalral colos sus ihus.
*85% en [[San Martín de Trevehu|San Martín]].
*73% en [[Valverdi el Fresnu|Valverdi]].
== Atijus ==
*[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=fax Ficha de la Fala (FAX) nel Ethnologue]
*[http://www.educarex.es/recursos/mci/2005/37/pueblos.htm Palras d'Estremaura. Recursus Didáticus]
*[http://www.aplexextremadura.com/ Asociación pala Promoción del Patrimóniu Luengüístico Estremeñu]
*[http://www.proel.org/lenguas/fala.html Ficha e la Fala en PROEL]
*[http://dialectologia.paseovirtual.net Seción de Dialetulohia ena Bibliuteca Virtual d'Estremaura]
* [http://www.ub.es/filhis/culturele/gargallo.html Recorriu pola diversiá luengüística e las tierras d'España], artículo del profesor José Enrique Gargallo. Presenta muestras escritas en mañegu.
* [http://www.vieiros.com/galegoexterior/costas.html Valverdeiro, lagarteiro e mañego: o "galego" do val do río Ellas (Cáceres)], estuyu al tentu "A fala" escritu pol Xosé Henrique Costas] (en [[Luenga gallega|gallegu]]).
* [http://mais.vieiros.com/letras2002/galegoellas.html O galego no Val das Ellas] (en gallegu).
* [http://www.sierradegata.org/Cultura/fala.asp La palra el Valli d'Elhas], reseña el Congresu d'Espertus al tentu A Fala en 1999.
* [http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ex-d45-2001.html] Decretu 45/2001 pol que se decrara bien d'enterés curtural A Fala.
* [http://www.paseovirtual.net/dialectologia/videos.htm Vídius de la henti el puebru palrandu en A Fala] (angunu ai que se hazi pasal pol mañegu palranti sin selu).
[[Category:Luengas d'Estremaura]]
1k4kgydeqs6cusf2wfas3vm3hr1rroy
116547
116546
2022-08-24T19:38:47Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=A Fala|nombriautótonu=''A Fala''
|Imagin=
[[Archivu:Nome Lagarteiro.JPG|200px]]
|algotrasdenominacionis=Xalímegu
|estaus=[[España]]
|territórius=Valli e Hálama<br />([[San Martín de Trevehu]], [[Elhas]] i [[Valverdi el Fresnu]])
|palrantis=Unus 6.000<br />
|p1=Unus 6000 |p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas induropeas|Induropea]]<br />
Luenga itálica<br />
[[Luenga Romanci|Luengas romancis]]<br />
Itálica-Ociental<br />
Italica-Ociental-Ociental<br />
Galu-Ibérica<br />
Íberu-Romanci<br />
Ibérica-Ociental<br />
Galaicu-Purtugués<br />
'''Fala'''<br />
|pais=
|regulau=
|iso1=
|iso2=roa
|sil=fax
|Cóigu wiki=fax}}
La '''fala''' (''A fala'' ena bicha) es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicípius de [[San Martín de Trevehu]] (''Sa Martin de Trevellu''), [[Elhas]] (''As Elhas'') i [[Valverdi el Fresnu]] (''Valverdi du Fresnu''), nel Valli e Hálama (''Val de Xálima''), al noroesti la [[província e Caçris]] (nel arrayu [[Purtugal|purtugués]]).
Es anombrá de varias hormas, cumu: '''a fala de Xálima''' u '''de us tres lugaris''', '''(a) nosa fala''' ("la muestra palra", nombri dau polos lugareñus), '''xalimegu''', '''chapurreau''' (en sintiu depetivu, en [[Valverdi el Fresnu|Valverdi]]) u, polos partiárius de la toria al tentu la relación entri la fala i el [[luenga gallega|gallegu]], '''gallegu d'Estremaura''' u '''galaicu-estremeñu'''.
En ca puebru se dan particulariais dialetalis (polo qu'etimulóhicamenti resurtaria mas correta la denominación mas henérica d'''as falas''), si bien son lo suficientementi entelihibris entri sí i respetu al gallegu u el purtugués. Éstas variantis suelin denominalsi ''lagarteiru'' ([[Elhas]]), ''manhegu/mañegu'' (abreviau e ''sanmartiñegu'', [[San Martín de Trevehu]]) i ''valverdeiru'' ([[Valverdi el fresnu|Valverdi el Fresnu]]).
Cuentandu a tolos abitantis de los tres puebrus s'estiman unos 6.000 palrantis, inque algotras huentes elevan la cifra hata los 10.000, polos nativus que labutan huera las localiais, albondus de los cualis güervin al valli en vranu.
Dicionariu fala-estremeñu-castellan
Mairi-mairi-madre
Pairi-pairi-padre
Ermanu/elmanu-ermanu-hermano
Ermana/elmana-ermana-hermana
Agüelu-avuelu/agüelu-abuelo
Agüela-avuela/agüela-abuela
Plimu/primu-primu-primo
Plima/prima-prima-prima
Tíu-tíu-tío
Tía-tía-tía
Tel-tenel-tener
Vel-vel-ver
Fel-hazel-hacer
Eizel/izel/izil-dizil-decir
Artículus defínius
U-el-el A-la-la
Us-los-los as-las-las
Pronombris personalis
Ei-yo-yo
Tu-tú-tú
El-él-él
Ela-ella-ella
Nos-nusotrus-nosotros
Nos( nu cambia pal femeninu)-nusotras-nosotras
Vos-vusotrus-vosotros
Vos( nu cambia pal femeninu)-vusotras-vosotras
Elis-ellus-ellos
Elas-ellas´-ellas
Determinantis posesivus( ehemplu cun gatu)
El plural se hace igual , namás hai que ponel una s
U(s) mei(s) gatu-el/los mi(s) gatu(s)- mi(s) gato(s) ( lus sustantivus masculinus tamién terminan en u o us( cumu en estremeñu)
A miña gata- la mi gata- mi gata
U tei gatu- el tu gatu- tu gato
A túa gata- la tu gata-tu gata
U sei gatu- el su gatu- su gato
A sua gata- la su gata-su gata
U nosu gatu- el nuestru o muestru gatu - nuestro gato
A nosa gata-la nuestra o muestra gata- nuestra gata
U vosu gatu- el vuestru gatu- vuestro gato
A vosa gata-la vuestra gata-vuestra gata
U sei gatu- el su gatu( de ellus)- su gato
A súa gata-la su gata-su gata
Angunus adjetivus
( pa los femeninus i pluralis hai que camudar la u por a , pa los plurales ajuntali una s a la u i pal femeninu quital la u ponel la a i una s, cuando van dos a seguías a la segunda se le poni un acentu pa que coincida con la su prenunciación)
Artu/altu-altu-alto
Baxu-baxu o baju-bajo
gordu-gordu( hai muchas más hormas)-gordu
Caniveti-delgau(delgaá) o delgainu/ahilau o espiritiuau o estericau ( mu delgau)/emprensáu/escurriu -delgado
Muninu-lindu/guapu/preciosu/repolíu-guapo
Feu-feu/engratu/figurosu-feo
Novu-nuevu-nuevo
Vellu-vieju/añeju/repassau ( cosa que ya nu e útil)/viejo
Preposicionis i conjuncionis y angunus adverbius
y-i-y
En-en-en
Por/pol-pol/por-por
Ondi/dondi( mucho menos recomendable)-ondi o andi / dondi dandi ( cast de donde ) pandi (cast hacia donde ) pondi ( cast por donde)
Cuandu-Cuandu-cuando
Porque-porqué- por qué pa preguntas )
Porque - porque- porque ( respuesta)
== Ipótesis i notícias filulóhicas ==
Una las primeras referéncias escritas al tentu "A nosa fala" s'alcuentra nel Izionáriu e Madoz (1844) que dió a conocel Antonio Viudas Camarasa en 1982 con estas parabras:
"El izionáriu e Madoz arrecohi dos valoracionis d'esta palra mu enteresantis. Asín, al tentu el sanmartiniegu, en 1848, escribi:
{{Almiental|Sus hab. usan un dialecto ininteligible, formado de palabras castellanas y portuguesas, todas adulteradas.}}
(Los sus abintantis gastan un dialetu enentelihibri, hormau pol parabras castillanas i purtuguesas, toas adurterás)
Ena vos Elhas del mesmu izionáriu se lei:
{{Almiental|Los hab. (de Eljas) usan un dialecto particular, como los de Valverde y San Martín, que consiste en una mezcla de portugués, castellano antiguo y expresiones que ellos sólo comprenden | (Apud Antonio Viudas Camarasa, "Un habla de transición: el dialecto de San Martín de Trevejo", Lletres Asturianes, 1982, IV, págs. 69 y 70)"}}
(Los abitantis (d'Elhas) gastan un dialetu particulal, cumu los de Valverdi i San Martín, que consisti nuna mestura e purtugués, castillanu antigu i espresionis qu'ellus solu comprendin)
Antonio Viudas Camarasa dió la notícia e que Federico de Onís vesitó la zona duranti el añu 1909 en cata e materialis pa compretal los sus estuyus al tentu los fuerus liones. Los resurtaus la su envestigación los pubricó en 1930 i respetu a estas palras opinó que:
{{Almiental|San Martín, Eljas y Valverde ofrecen la particularidad notable de hablar un dialecto fundamentalmente portugués [...] a pesar de esa diferencia tan profunda [entre el mañego y el leonés oriental], hay rasgos comunes entre los pueblos que hablan portugués y los que hablan leonés| (La cita apud Viudas Camarasa, 1982, pág. 70)}}
(San Martín, Elhas i Valverdi ofrecin la particulariá notabri e palral un dialetu hundamentalmenti purtugués [...] a pesal desa deferéncia tan honda [entri el mañegu i el lionés oriental], ai rasgus cumunis entri los puebrus que palran purtugués i los que palran lionés
L'opinión de los luengüístas es variá: una tupa d'ellus postulan que la fala es bien una palra e transición entri el [[Luenga purtuguesa|purtugués]] i el [[asturlionés]], u bien un [[dialetu]] [[Sugrupu Galaicu-Purtugués|galaicu-purtugués]] con craras enfruéncias del [[asturlionés]]. Estas dos posturas tiendin a sel las mas acetás (sostribás pol sel d'orihin purtugués u gallegu-purtugués la mayol parti el vocabuláriu), peru en cualisquiel chascu desistin posicionis variás:
*Pa Fritz Krüger (1925), la ''fala'' sedria [[Luenga purtuguesa|purtugués]] dialetal, opinión compartia pol Otto Fink (1929) i José Leite de Vasconcelos. Esti úrtimu autol, da a conocel Viudas Camarasa en 1982, "suhieri que la primel luenga que se palró nesa comarca hue la purtuguesa, biéndusi empuestu a ésta la luenga rehional (el lionés ociental) pol causas pulíticas. Aguas son las sus oservacionis al tentu la situación sociuluengüística el sanmartiniegu: "E obvio que os habitantes das tres povoaço~es fálam hespanhol concomitantemente con o sanmartinhego, e o mismo. Este usam-no entre si; quando tratam com pessoas de qualidade, ou com forasteiros, servem-se do hespanhol, e o mismo fazem quando rezam, e geralmente quando cantam" (Apud Viudas Camarasa, pág. 70.)
* Lindley Cintra (''A linguagem dos Foros de Castelo Rodrigo, ...'', 1959 i posteriolmenti en 1974) i Xosé Henrique Costas (''Breve caracterización das falas (fundamentalmente galegas) do Val do Rio das Ellas'', Cadernos da Lingua 6, 1992) afirman que se trata dun gallegu antigu con lionesismus.
* Alonso Zamora Vicente (1967) i Rafael Lapesa (1980) enos sus respetivus manualis, tal vezi siguiendu a Federico de Onís i a Leite de Vasconcellos, incluin la palra mañega endrentu el purtugués" (Viudas Camarasa, 1982, páh. 70)
* Clarinda de Azevedo en ''Os falares fronteiriços'' (1977) postula que la fala es bien una palra e transición entri el [[Luenga purtuguesa|purtugués]] i el [[asturlionés]], u bien un [[dialetu]] [[Sugrupu Galaicu-Purtugués|galaicu-purtugués]] con craras enfruéncias del [[asturlionés]].
* Antonio Viudas Camarasa (1982) en "Un habla de transición: el dialecto de San Martín de Trevejo" Lletres, Asturianes, 4, páhs. 54 i siguientis postula que "...es un dialetu e transición que se carateriza pol tenel rasgus comunis con el gallegu-purtugués i con el antigu astur-lionés, i especialmenti con el ociental" i al mesmu tiempu afirma que tini "una presonaliá luengüística propia" i hundamenta la su argumentación con el enventáriu i análisis de a)Rasgus própius i endividualiçaoris, b)Rasgus comunis con el gallegu-purtugués i c)rasgus comunis con el asturianu-lionés ociental, d) rasgus comunis al asturianu-lionés ociental i al gallegu-purtugués i e) castellanismus (páh. 71).
* José Luis Martín Galindo (1993), inque partiáriu la toria purtuguesa u galaicu-purtuguesa, á suheriu que pudria tratalsi duna palra autótona e sustratu celta, argumentandu pa ellu qu' una tupa parabras, asín cumu angunus los prencipalis topónimus, son orihinárius d'izia luenga (asín, ''Elhas'' proceeria e ''Herlias'', mentris que ''Hálama'' e ''Salamati''). En ''Universo Extremeño'' 1 (2006), pp. 44, consiera que se trata "duna varianti el purtugués arcaicu el ária la Riba-Côa [...], un falar fronteirizu [...]. [...] una horma e palral purtugués en Estremaura, igual qu'ai diversas hormas de palral el español [...]".
* José Enrique Gargallo Gil palra e gallegu-purtugués fronteriçu i arcaiçanti.
* Juan Manuel Carrasco González (1996) crei que se trataria e la tercel varieá el galaicu-purtugués, de cuyu troncu común evolucionarian el gallegu, el purtugués i la ''fala'' al tomal caminus destintus.
* José Martín Durán (1999) sostriba la toria e qu'es una palra asturlionesa con posterioris enfruéncias gallegas i purtuguesas.
* Nel añu 1999 se celebró en [[San Martín de Trevehu]] el primel congresu al tentu la ''fala'', nel cual ubu una gran varieá e critérius en relación al orihin d'esta palra, ya que se debati al tentu las sus raicis galaicu-purtuguesas, astur-lionesas u enclusu, moçárabis.
Desisti otra luenga conocia cumu ''fala'' en La Alamedilla ([[Província e Salamanca|Salamanca]]), puebru tamién arrayanti con [[Purtugal]], que paci que tini un gran paiciu a la palra el valli e Hálama. Sigún angunus filúlogus {{fact}}, tamién desisti una huerti relación entri estas ''falas'' i la palra purtuguesa el Concelho do Sabugal.
=== Encuestas sociuluengüísticas ===
En 1992, una encuesta hecha pol José Enrique Gargallo Gil (profesol la Univelsiá e Barcelona) a escolaris ofreció los siguientis datus al tentu el usu el castillanu ena caraba familial:
*4 de los 29 encuestaus de [[San Martín de Trevehu|San Martín]] gastan el castillanu al palral cola su família.
*En [[Elhas]] la cifra desciendi a tan solu 3 sobri 54 encuestaus.
*En [[Valverdi el Fresnu|Valverdi]], 25 de 125 encuestaus gasta el castillanu nesti contestu.
En Setiembri/Diciembri e 1993 se pubricó una encuesta nel númiru 30 la ''Rivista Alcántara'', realiçá pol José Luis Martín Galindo, que muestraba los siguientis porcentahis d'autuientificación en [[San Martín de Trevehu]]:
*'''Dialetu el castillanu''': 13%
*'''Dialetu el purtugués''': 20%
*'''Luenga autúnoma''': 67%
Ebi izilsi que nesta encuesta solu participarun veinti presonas (sobri 960 vizinus), nu desistiendu la posibiliá e contestal '''gallegu''' u '''varieá el gallegu'''. Se sostieni que l'auséncia desta oción era lóhica, pos las torias al tentu la posibri relación de la ''fala'' con el gallegu abati nu eran conocias.
En 1994, un nuevu estuyu poni e manifiestu qu'el 80% de los encuestaus deprendió a palral castillanu nel coléhiu, siendu el porcentahi d'usu e la ''fala'' nel entornu familial cumu sigui:
*100% de los pairis d'[[Elhas]] afirman palral la luenga autótona al chalral colos sus ihus.
*85% en [[San Martín de Trevehu|San Martín]].
*73% en [[Valverdi el Fresnu|Valverdi]].
== Atijus ==
*[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=fax Ficha de la Fala (FAX) nel Ethnologue]
*[http://www.educarex.es/recursos/mci/2005/37/pueblos.htm Palras d'Estremaura. Recursus Didáticus]
*[http://www.aplexextremadura.com/ Asociación pala Promoción del Patrimóniu Luengüístico Estremeñu]
*[http://www.proel.org/lenguas/fala.html Ficha e la Fala en PROEL]
*[http://dialectologia.paseovirtual.net Seción de Dialetulohia ena Bibliuteca Virtual d'Estremaura]
* [http://www.ub.es/filhis/culturele/gargallo.html Recorriu pola diversiá luengüística e las tierras d'España], artículo del profesor José Enrique Gargallo. Presenta muestras escritas en mañegu.
* [http://www.vieiros.com/galegoexterior/costas.html Valverdeiro, lagarteiro e mañego: o "galego" do val do río Ellas (Cáceres)], estuyu al tentu "A fala" escritu pol Xosé Henrique Costas] (en [[Luenga gallega|gallegu]]).
* [http://mais.vieiros.com/letras2002/galegoellas.html O galego no Val das Ellas] (en gallegu).
* [http://www.sierradegata.org/Cultura/fala.asp La palra el Valli d'Elhas], reseña el Congresu d'Espertus al tentu A Fala en 1999.
* [http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ex-d45-2001.html] Decretu 45/2001 pol que se decrara bien d'enterés curtural A Fala.
* [http://www.paseovirtual.net/dialectologia/videos.htm Vídius de la henti el puebru palrandu en A Fala] (angunu ai que se hazi pasal pol mañegu palranti sin selu).
[[Category:Luengas d'Estremaura]]
eimc20qh21rio4gpwpj5vkeycz5zwgp
Galicia
0
762
116544
116490
2022-08-24T19:24:31Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" cellpadding="4" style="float: right; margin: 0 0 1em 1em; width: 300px; background:#FFF5EE; border: 1px #A0522D solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ style="margin-left: inherit; font-size: larger; font-weight: bold;" | <font size="-1"> <big>'''Galícia'''</big><br /><big>'''''Galiza'''''</big>
| style="background:#FFFFFF;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-----
| width="140" | [[File:Flag of Galicia.svg|150px|Bandera de Galícia]]
| width="140" | [[File:Escudo de Galicia.svg|100px|Escú de Galícia]]
|-----
|}
|- bgcolor="#FFEFD5"
! colspan="2" align=center | Sitación
|-
| style="background:#c6c6c6;" align="center" colspan="2" | [[File:Localización de Galicia.svg|300px]]
|- bgcolor="#FFEFD5"
! colspan="2" align=center | Datus estaísticus
|-
| [[Capital]] || [[Santiagu de Compostela]]
|-
| [[Luenga oficial|Luengas oficialis]]
| [[Castellanu]] i [[Luenga gallega|gallegu]]
|-
| [[Superfici]]<br /> - total<br /> - % d'España
| [[Comuniais Autúnomas d'España pol superfici|Puestu núm. 7]]<br />29.574 [[Qm²]]<br />5,8%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total (2007)<br /> - % de España<br /> - [[Densiá e puebración|Densiá]]
| [[Comuniais Autónomas d'España pol puebración|Puestu núm 5]]<br /> 2.772.533 <br />6,13 %<br />93,78 ab./qm²
|-
| [[Gentilíciu]] || Gallegu, gallega
|-
| [[Estatutu d'autunomia]] || 28 d'[[Abril]] de 1981
|-
| [[ISO 3166-2]] || GA
|-
| [[Cortis españolas|Arrepresentación<br />palramentária]]<br /> - [[Congresu los Deputaus|Congresu]]<br /> - [[Senau español|Senau]]
| <br /> <br />23 escañus<br />19 escañus
|-
| Presienti
| Alfonso Rueda Valenzuela (PPdeG)
|-
| align="center" colspan="2" | [http://www.xunta.es/ Xunta de Galicia]
|}'''Galícia''' (tamien en [[luenga gallega|gallegu]] se gasta la holma ''Galiza'') es una [[comunidá autónoma]] [[España|española]], assitiá nel noroesti de la [[Península Ibérica]]. Arraya al norti con el [[mari Cantábricu]], al sul con [[Portugal]], al oesti con el [[océanu Alánticu]] i al esti con [[Astúrias]] i [[Castilla i León]] (províncias de [[Província de Çamora|Çamora]] i de [[Província de León|León]]).
== Geugrafia ==
Galícia está deviia en cuatru províncias:
* [[Província de La Coruña|La Coruña]]
* [[Província de Lugu|Lugu]]
* [[Província d'Orensi|Orensi]]
* [[Província de Pontevedra|Pontevedra]]
A Galícia pretenecin las '''Islas Cies''' (holmás pola Isla de Faru, Isla de Montagú, Isla de San Martiñu i la Isla d'Onza), el archipiélagu d'Ons (holmau pola Isla d'Ons i la Isla d'Onza), el archipiélagu de Sálvora (holmau polas islas de Sálvora, Vionta i Sagres), i tamien algotras islas cumu Cortegá, A Arousa, Sisargas i Malveiras; la mayol parti las cualis pretenecin al Parqui Nacional de las Islas Alánticas.
== Economia ==
Tien mayol emportancia l'agricurtura i la pesca en Galícia, anque la mayol parti la puebración labuta nel setol terciáriu: 582.000 presonas dun total de 1.072.000 trebahaoris ([[2002]]).
Nel setol secundáriu destacan la costrución naval en [[Vigu]] i [[Ferrol]], la endústria autumovilística i la testil, i la relacioná cola manipulación del granitu.
== Atijus ==
* [http://www.xunta.es/?lang=es Xunta de Galicia]
* [http://www.galiciadigital.com/psd/Instituciones/Instituciones/admon_perif_estado/delegacion_gobierno/delegacion_gobierno.html Delegación de Gobielnu en Galícia]
* [http://www.parlamentodegalicia.com/contenido/ESP/pags/index.htm Palramentu Autunómico de Galícia]
* [http://www.turgalicia.es Turismu en Galícia, web oficial]
[[Category:Galícia]]
6adgvnhu2ecmjb6z8gfxe16l2pjkml3
Valladolís
0
3831
116539
114019
2022-08-24T19:15:41Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Por mejoral}}
{{Pol acabijal}}
{{Monicípiu
|nombri = Valladolís
|nombri_oficial = Valladolid
|bandera = Bandera valladolid.svg
|escú = Valladolid-COA.svg
|escú_grandaria = 100px
|imagin = [[File:El conde don Pedro Ansúrez, Plaza Mayor de Valladolid.jpg|250px]]
|comuniá = Castilla i Lión
|província = Valladolís
|cp = 47001 - 47016
|superfici = 197.91
|artitú = 698
|longol = 189
|a = Mairil
|latitú =
|lonhitú =
|puebración = 298.866<ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>
|calendata = 2018
|hentilíciu = vallisoletanu
|rius = [[Ríu Pisuerga|Pisuerga]], [[Ríu Esgueva|Esgueva]]
|web = https://www.valladolid.es/es
|asiahamientu = [[File:Valladolid, Spain location.png|250px|]]</br>
}}
'''Valladolís''' [[IPA|[βaʎað̪oˈli]]] (''Valladolid'' [[IPA|[baʎaðoˈlið] ]] en [[castellanu]]), tamién denominá de holma populal ''Pucela'', es la capital de la [[Província de Valladolís|província omónima]]. Está assitiá nel centru la [[Submeseta norti|sumeseta norti]], en vera el [[Ríu Pisuerga|ríu Pisuerga]]. Es la 13º mayol [[ciá]] d'[[España]], con 298.866 abitantis <ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>. La puebración la su área urbana arciendi a 407.148 abitantis.
== Etimologia ==
== Geografia ==
=== Assistiamentu ===
El su términu monicipal arraya colos monicipius de [[Cabezón de Pisuerga]], [[Santovenia de Pisuerga]], [[Cigales]] , [[Fuensaldaña]], [[Mucientes]], [[Villalba de los Alcores]], [[Valdenebro de los Valles]], [[La Mudarra]], [[Peñaflor de Hornija]] i [[Villanubla]] al norti; Con [[Zaratán]], [[Arroyo de la Encomienda]] i [[Simancas]] al oesti; [[Villanueva de Duero]], [[Viana de Cega]], [[Boecillo]], [[Laguna de Duero]] i [[La Cistérniga]] al sul; i [[Renedo de Esgueva]] i [[Castronuevo de Esgueva]] al esti.
== Estoria ==
=== Edá Meia ===
== Demografia ==
=== Puebración ===
<timeline>
Colors=
id:a value:gray(0.9)
id:b value:gray(0.7)
id:c value:rgb(1,1,1)
id:d value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:750 height:350
PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:400000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1842 text:1842
bar:1857 text:1857
bar:1877 text:1877
bar:1887 text:1887
bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1920 text:1920
bar:1930 text:1930
bar:1940 text:1940
bar:1950 text:1950
bar:1960 text:1960
bar:1970 text:1970
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2017 text:2017
bar:2018 text:2018
PlotData=
color:d width:20 align:left
bar:1842 from:0 till: 19191
bar:1857 from:0 till: 41943
bar:1877 from:0 till: 54789
bar:1887 from:0 till: 64813
bar:1900 from:0 till: 70951
bar:1910 from:0 till: 72114
bar:1920 from:0 till: 76791
bar:1930 from:0 till: 91089
bar:1940 from:0 till: 116024
bar:1950 from:0 till: 124212
bar:1960 from:0 till: 151807
bar:1970 from:0 till: 236341
bar:1981 from:0 till: 330242
bar:1991 from:0 till: 345891
bar:2001 from:0 till: 316580
bar:2011 from:0 till: 313437
bar:2017 from:0 till: 299715
bar:2018 from:0 till: 298866
PlotData=
bar:1842 at: 19191 fontsize:s text: 19 191 shift:(-10,5)
bar:1857 at: 41943 fontsize:s text: 41 943 shift:(-10,5)
bar:1877 at: 54789 fontsize:s text: 54 789 shift:(-10,5)
bar:1887 at: 64813 fontsize:s text: 64 813 shift:(-10,5)
bar:1900 at: 70951 fontsize:s text: 70 951 shift:(-15,5)
bar:1910 at: 72114 fontsize:s text: 72 114 shift:(-15,5)
bar:1920 at: 76791 fontsize:s text: 76 791 shift:(-15,5)
bar:1930 at: 91089 fontsize:s text: 91 089 shift:(-15,5)
bar:1940 at: 116024 fontsize:s text: 116 024 shift:(-15,5)
bar:1950 at: 124212 fontsize:s text: 124 212 shift:(-15,5)
bar:1960 at: 151807 fontsize:s text: 151 807 shift:(-15,5)
bar:1970 at: 236341 fontsize:s text: 236 341 shift:(-15,5)
bar:1981 at: 330242 fontsize:s text: 330 242 shift:(-15,5)
bar:1991 at: 345891 fontsize:s text: 330 700 shift:(-15,5)
bar:2001 at: 316580 fontsize:s text: 316 580 shift:(-15,5)
bar:2011 at: 313437 fontsize:S text: 313 437 shift:(-15,5)
bar:2017 at: 299715 fontsize:S text: 299 715 shift:(-15,5)
bar:2018 at: 298866 fontsize:S text: 298 866 shift:(-15,5)
</timeline><ref>[http://www.ine.es/consul/serie.do?s=DPOP22387&c=2&nult=0]</ref>
== Economia ==
== Educación ==
== Coltura ==
=== Archivus ===
=== Cini ===
==== SEMINCI ====
La [[SEMINCI]] (Semana Enternacional del Cini) Es un festival celebrau dendi 1956<ref>[http://seminci.es/un-recorrido-por-el-pasado/], Estoria dela Seminci</ref>
=== Museus ===
[[Archivu:Museo de la ciencia valladolid2.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Museu dela Ciencia de Valladolís, construiu nel añu 2003]]
Valladolís cuenta con importantis museus:
* [[Museu Nacional d'Escultura]]
* [[Museu de Valladolís]]
* [[Museo dela Ciencia de Valladolís|Museu de la Ciencia]]
* [[Museu Oriental]]
* [[Museo d'Arti Contemporaneo Español Patio Herreriano]]
* [[Museo del Toro]]
* Museus dela [[Nuversidá de Valladolís]]:
** [[Museo de Arte Africano Arellano Alonso]]
** Museo de Ciencias Naturales
** Museo Anatómico
** [[Museo de la Universidad de Valladolid]]
=== Teatrus ===
[[Archivu:Teatro Zorrilla.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Teatru Zorrilla nela Plaza Mayor]]
* [[Teatru Calderón (Valladolid)|Teatru Calderón]]
* [[Teatru Zorrilla (Valladolid)|Teatru Zorrilla]]
=== Eventus culturalis i festivalis ===
== Transporti ==
=== Carretera ===
==== Otobús ====
===== Urbanus =====
La impresa [[Auvasa]] opera los otobusis dela ciá dendi [[1982]].
=== Tren ===
=== Airi ===
El Aeropueltu de Villanubla es el más cercanu a la ciá (solu a 10 kms).
== Ciáis helmanás ==
== Atijus ==
{{Commonscat|Valladolid}}
== Huentis ==
{{Listaref}}
[[Category:Ciais de Castilla i Lión]]
[[Category:Província e Valladolí]]
{{Capitalis de provincia d'España}}
q0zd0rna3m1pna6o8jniwmqh0fks0p7
116540
116539
2022-08-24T19:16:21Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Por mejoral}}
{{Pol acabijal}}
{{Monicípiu
|nombri = Valladolís
|nombri_oficial = Valladolid
|bandera = Bandera valladolid.svg
|escú = Valladolid-COA.svg
|escú_grandaria = 100px
|imagin = [[File:El conde don Pedro Ansúrez, Plaza Mayor de Valladolid.jpg|250px]]
|comunidá = Castilla i León
|província = Valladolís
|cp = 47001 - 47016
|superfici = 197.91
|artitú = 698
|longol = 189
|a = Mairil
|latitú =
|lonhitú =
|puebración = 298.866<ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>
|calendata = 2018
|hentilíciu = vallisoletanu
|rius = [[Ríu Pisuerga|Pisuerga]], [[Ríu Esgueva|Esgueva]]
|web = https://www.valladolid.es/es
|asiahamientu = [[File:Valladolid, Spain location.png|250px|]]</br>
}}
'''Valladolís''' [[IPA|[βaʎað̪oˈli]]] (''Valladolid'' [[IPA|[baʎaðoˈlið] ]] en [[castellanu]]), tamién denominá de holma populal ''Pucela'', es la capital de la [[Província de Valladolís|província omónima]]. Está assitiá nel centru la [[Submeseta norti|sumeseta norti]], en vera el [[Ríu Pisuerga|ríu Pisuerga]]. Es la 13º mayol [[ciá]] d'[[España]], con 298.866 abitantis <ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>. La puebración la su área urbana arciendi a 407.148 abitantis.
== Etimologia ==
== Geografia ==
=== Assistiamentu ===
El su términu monicipal arraya colos monicipius de [[Cabezón de Pisuerga]], [[Santovenia de Pisuerga]], [[Cigales]] , [[Fuensaldaña]], [[Mucientes]], [[Villalba de los Alcores]], [[Valdenebro de los Valles]], [[La Mudarra]], [[Peñaflor de Hornija]] i [[Villanubla]] al norti; Con [[Zaratán]], [[Arroyo de la Encomienda]] i [[Simancas]] al oesti; [[Villanueva de Duero]], [[Viana de Cega]], [[Boecillo]], [[Laguna de Duero]] i [[La Cistérniga]] al sul; i [[Renedo de Esgueva]] i [[Castronuevo de Esgueva]] al esti.
== Estoria ==
=== Edá Meia ===
== Demografia ==
=== Puebración ===
<timeline>
Colors=
id:a value:gray(0.9)
id:b value:gray(0.7)
id:c value:rgb(1,1,1)
id:d value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:750 height:350
PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:400000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1842 text:1842
bar:1857 text:1857
bar:1877 text:1877
bar:1887 text:1887
bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1920 text:1920
bar:1930 text:1930
bar:1940 text:1940
bar:1950 text:1950
bar:1960 text:1960
bar:1970 text:1970
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2017 text:2017
bar:2018 text:2018
PlotData=
color:d width:20 align:left
bar:1842 from:0 till: 19191
bar:1857 from:0 till: 41943
bar:1877 from:0 till: 54789
bar:1887 from:0 till: 64813
bar:1900 from:0 till: 70951
bar:1910 from:0 till: 72114
bar:1920 from:0 till: 76791
bar:1930 from:0 till: 91089
bar:1940 from:0 till: 116024
bar:1950 from:0 till: 124212
bar:1960 from:0 till: 151807
bar:1970 from:0 till: 236341
bar:1981 from:0 till: 330242
bar:1991 from:0 till: 345891
bar:2001 from:0 till: 316580
bar:2011 from:0 till: 313437
bar:2017 from:0 till: 299715
bar:2018 from:0 till: 298866
PlotData=
bar:1842 at: 19191 fontsize:s text: 19 191 shift:(-10,5)
bar:1857 at: 41943 fontsize:s text: 41 943 shift:(-10,5)
bar:1877 at: 54789 fontsize:s text: 54 789 shift:(-10,5)
bar:1887 at: 64813 fontsize:s text: 64 813 shift:(-10,5)
bar:1900 at: 70951 fontsize:s text: 70 951 shift:(-15,5)
bar:1910 at: 72114 fontsize:s text: 72 114 shift:(-15,5)
bar:1920 at: 76791 fontsize:s text: 76 791 shift:(-15,5)
bar:1930 at: 91089 fontsize:s text: 91 089 shift:(-15,5)
bar:1940 at: 116024 fontsize:s text: 116 024 shift:(-15,5)
bar:1950 at: 124212 fontsize:s text: 124 212 shift:(-15,5)
bar:1960 at: 151807 fontsize:s text: 151 807 shift:(-15,5)
bar:1970 at: 236341 fontsize:s text: 236 341 shift:(-15,5)
bar:1981 at: 330242 fontsize:s text: 330 242 shift:(-15,5)
bar:1991 at: 345891 fontsize:s text: 330 700 shift:(-15,5)
bar:2001 at: 316580 fontsize:s text: 316 580 shift:(-15,5)
bar:2011 at: 313437 fontsize:S text: 313 437 shift:(-15,5)
bar:2017 at: 299715 fontsize:S text: 299 715 shift:(-15,5)
bar:2018 at: 298866 fontsize:S text: 298 866 shift:(-15,5)
</timeline><ref>[http://www.ine.es/consul/serie.do?s=DPOP22387&c=2&nult=0]</ref>
== Economia ==
== Educación ==
== Coltura ==
=== Archivus ===
=== Cini ===
==== SEMINCI ====
La [[SEMINCI]] (Semana Enternacional del Cini) Es un festival celebrau dendi 1956<ref>[http://seminci.es/un-recorrido-por-el-pasado/], Estoria dela Seminci</ref>
=== Museus ===
[[Archivu:Museo de la ciencia valladolid2.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Museu dela Ciencia de Valladolís, construiu nel añu 2003]]
Valladolís cuenta con importantis museus:
* [[Museu Nacional d'Escultura]]
* [[Museu de Valladolís]]
* [[Museo dela Ciencia de Valladolís|Museu de la Ciencia]]
* [[Museu Oriental]]
* [[Museo d'Arti Contemporaneo Español Patio Herreriano]]
* [[Museo del Toro]]
* Museus dela [[Nuversidá de Valladolís]]:
** [[Museo de Arte Africano Arellano Alonso]]
** Museo de Ciencias Naturales
** Museo Anatómico
** [[Museo de la Universidad de Valladolid]]
=== Teatrus ===
[[Archivu:Teatro Zorrilla.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Teatru Zorrilla nela Plaza Mayor]]
* [[Teatru Calderón (Valladolid)|Teatru Calderón]]
* [[Teatru Zorrilla (Valladolid)|Teatru Zorrilla]]
=== Eventus culturalis i festivalis ===
== Transporti ==
=== Carretera ===
==== Otobús ====
===== Urbanus =====
La impresa [[Auvasa]] opera los otobusis dela ciá dendi [[1982]].
=== Tren ===
=== Airi ===
El Aeropueltu de Villanubla es el más cercanu a la ciá (solu a 10 kms).
== Ciáis helmanás ==
== Atijus ==
{{Commonscat|Valladolid}}
== Huentis ==
{{Listaref}}
[[Category:Ciais de Castilla i Lión]]
[[Category:Província e Valladolí]]
{{Capitalis de provincia d'España}}
f40f2236vywedto5hff8txg6qbmq6su
116541
116540
2022-08-24T19:17:04Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Por mejoral}}
{{Pol acabijal}}
{{Monicípiu
|nombri = Valladolís
|nombri_oficial = Valladolid
|bandera = Bandera valladolid.svg
|escú = Valladolid-COA.svg
|escú_grandaria = 100px
|imagin = [[File:El conde don Pedro Ansúrez, Plaza Mayor de Valladolid.jpg|250px]]
|comunidá = Castilla i León
|província = Valladolís
|cp = 47001 - 47016
|superfici = 197.91
|artitú = 698
|longol = 189
|a = Mairil
|latitú =
|lonhitú =
|puebración = 298.866<ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>
|calendata = 2018
|hentilíciu = vallisoletanu
|rius = [[Ríu Pisuerga|Pisuerga]], [[Ríu Esgueva|Esgueva]]
|web = https://www.valladolid.es/es
|assitiamientu = [[File:Valladolid, Spain location.png|250px|]]</br>
}}
'''Valladolís''' [[IPA|[βaʎað̪oˈli]]] (''Valladolid'' [[IPA|[baʎaðoˈlið] ]] en [[castellanu]]), tamién denominá de holma populal ''Pucela'', es la capital de la [[Província de Valladolís|província omónima]]. Está assitiá nel centru la [[Submeseta norti|sumeseta norti]], en vera el [[Ríu Pisuerga|ríu Pisuerga]]. Es la 13º mayol [[ciá]] d'[[España]], con 298.866 abitantis <ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>. La puebración la su área urbana arciendi a 407.148 abitantis.
== Etimologia ==
== Geografia ==
=== Assistiamentu ===
El su términu monicipal arraya colos monicipius de [[Cabezón de Pisuerga]], [[Santovenia de Pisuerga]], [[Cigales]] , [[Fuensaldaña]], [[Mucientes]], [[Villalba de los Alcores]], [[Valdenebro de los Valles]], [[La Mudarra]], [[Peñaflor de Hornija]] i [[Villanubla]] al norti; Con [[Zaratán]], [[Arroyo de la Encomienda]] i [[Simancas]] al oesti; [[Villanueva de Duero]], [[Viana de Cega]], [[Boecillo]], [[Laguna de Duero]] i [[La Cistérniga]] al sul; i [[Renedo de Esgueva]] i [[Castronuevo de Esgueva]] al esti.
== Estoria ==
=== Edá Meia ===
== Demografia ==
=== Puebración ===
<timeline>
Colors=
id:a value:gray(0.9)
id:b value:gray(0.7)
id:c value:rgb(1,1,1)
id:d value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:750 height:350
PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:400000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1842 text:1842
bar:1857 text:1857
bar:1877 text:1877
bar:1887 text:1887
bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1920 text:1920
bar:1930 text:1930
bar:1940 text:1940
bar:1950 text:1950
bar:1960 text:1960
bar:1970 text:1970
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2017 text:2017
bar:2018 text:2018
PlotData=
color:d width:20 align:left
bar:1842 from:0 till: 19191
bar:1857 from:0 till: 41943
bar:1877 from:0 till: 54789
bar:1887 from:0 till: 64813
bar:1900 from:0 till: 70951
bar:1910 from:0 till: 72114
bar:1920 from:0 till: 76791
bar:1930 from:0 till: 91089
bar:1940 from:0 till: 116024
bar:1950 from:0 till: 124212
bar:1960 from:0 till: 151807
bar:1970 from:0 till: 236341
bar:1981 from:0 till: 330242
bar:1991 from:0 till: 345891
bar:2001 from:0 till: 316580
bar:2011 from:0 till: 313437
bar:2017 from:0 till: 299715
bar:2018 from:0 till: 298866
PlotData=
bar:1842 at: 19191 fontsize:s text: 19 191 shift:(-10,5)
bar:1857 at: 41943 fontsize:s text: 41 943 shift:(-10,5)
bar:1877 at: 54789 fontsize:s text: 54 789 shift:(-10,5)
bar:1887 at: 64813 fontsize:s text: 64 813 shift:(-10,5)
bar:1900 at: 70951 fontsize:s text: 70 951 shift:(-15,5)
bar:1910 at: 72114 fontsize:s text: 72 114 shift:(-15,5)
bar:1920 at: 76791 fontsize:s text: 76 791 shift:(-15,5)
bar:1930 at: 91089 fontsize:s text: 91 089 shift:(-15,5)
bar:1940 at: 116024 fontsize:s text: 116 024 shift:(-15,5)
bar:1950 at: 124212 fontsize:s text: 124 212 shift:(-15,5)
bar:1960 at: 151807 fontsize:s text: 151 807 shift:(-15,5)
bar:1970 at: 236341 fontsize:s text: 236 341 shift:(-15,5)
bar:1981 at: 330242 fontsize:s text: 330 242 shift:(-15,5)
bar:1991 at: 345891 fontsize:s text: 330 700 shift:(-15,5)
bar:2001 at: 316580 fontsize:s text: 316 580 shift:(-15,5)
bar:2011 at: 313437 fontsize:S text: 313 437 shift:(-15,5)
bar:2017 at: 299715 fontsize:S text: 299 715 shift:(-15,5)
bar:2018 at: 298866 fontsize:S text: 298 866 shift:(-15,5)
</timeline><ref>[http://www.ine.es/consul/serie.do?s=DPOP22387&c=2&nult=0]</ref>
== Economia ==
== Educación ==
== Coltura ==
=== Archivus ===
=== Cini ===
==== SEMINCI ====
La [[SEMINCI]] (Semana Enternacional del Cini) Es un festival celebrau dendi 1956<ref>[http://seminci.es/un-recorrido-por-el-pasado/], Estoria dela Seminci</ref>
=== Museus ===
[[Archivu:Museo de la ciencia valladolid2.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Museu dela Ciencia de Valladolís, construiu nel añu 2003]]
Valladolís cuenta con importantis museus:
* [[Museu Nacional d'Escultura]]
* [[Museu de Valladolís]]
* [[Museo dela Ciencia de Valladolís|Museu de la Ciencia]]
* [[Museu Oriental]]
* [[Museo d'Arti Contemporaneo Español Patio Herreriano]]
* [[Museo del Toro]]
* Museus dela [[Nuversidá de Valladolís]]:
** [[Museo de Arte Africano Arellano Alonso]]
** Museo de Ciencias Naturales
** Museo Anatómico
** [[Museo de la Universidad de Valladolid]]
=== Teatrus ===
[[Archivu:Teatro Zorrilla.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Teatru Zorrilla nela Plaza Mayor]]
* [[Teatru Calderón (Valladolid)|Teatru Calderón]]
* [[Teatru Zorrilla (Valladolid)|Teatru Zorrilla]]
=== Eventus culturalis i festivalis ===
== Transporti ==
=== Carretera ===
==== Otobús ====
===== Urbanus =====
La impresa [[Auvasa]] opera los otobusis dela ciá dendi [[1982]].
=== Tren ===
=== Airi ===
El Aeropueltu de Villanubla es el más cercanu a la ciá (solu a 10 kms).
== Ciáis helmanás ==
== Atijus ==
{{Commonscat|Valladolid}}
== Huentis ==
{{Listaref}}
[[Category:Ciais de Castilla i Lión]]
[[Category:Província e Valladolí]]
{{Capitalis de provincia d'España}}
57daezagb3jgl92bykbjl3tvetwdrse
116542
116541
2022-08-24T19:17:55Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Por mejoral}}
{{Pol acabijal}}
{{Monicípiu
|nombri = Valladolís
|nombri_oficial = Valladolid
|bandera = Bandera valladolid.svg
|escú = Valladolid-COA.svg
|escú_grandaria = 100px
|imagin = [[File:El conde don Pedro Ansúrez, Plaza Mayor de Valladolid.jpg|250px]]
|comunidá = Castilla i León
|provincia = Valladolís
|cp = 47001 - 47016
|superfici = 197.91
|artitú = 698
|longol = 189
|a = Mairil
|latitú =
|lonhitú =
|puebración = 298.866<ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>
|calendata = 2018
|hentilíciu = vallisoletanu
|rius = [[Ríu Pisuerga|Pisuerga]], [[Ríu Esgueva|Esgueva]]
|web = https://www.valladolid.es/es
|assitiamientu = [[File:Valladolid, Spain location.png|250px|]]</br>
}}
'''Valladolís''' [[IPA|[βaʎað̪oˈli]]] (''Valladolid'' [[IPA|[baʎaðoˈlið] ]] en [[castellanu]]), tamién denominá de holma populal ''Pucela'', es la capital de la [[Província de Valladolís|província omónima]]. Está assitiá nel centru la [[Submeseta norti|sumeseta norti]], en vera el [[Ríu Pisuerga|ríu Pisuerga]]. Es la 13º mayol [[ciá]] d'[[España]], con 298.866 abitantis <ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>. La puebración la su área urbana arciendi a 407.148 abitantis.
== Etimologia ==
== Geografia ==
=== Assistiamentu ===
El su términu monicipal arraya colos monicipius de [[Cabezón de Pisuerga]], [[Santovenia de Pisuerga]], [[Cigales]] , [[Fuensaldaña]], [[Mucientes]], [[Villalba de los Alcores]], [[Valdenebro de los Valles]], [[La Mudarra]], [[Peñaflor de Hornija]] i [[Villanubla]] al norti; Con [[Zaratán]], [[Arroyo de la Encomienda]] i [[Simancas]] al oesti; [[Villanueva de Duero]], [[Viana de Cega]], [[Boecillo]], [[Laguna de Duero]] i [[La Cistérniga]] al sul; i [[Renedo de Esgueva]] i [[Castronuevo de Esgueva]] al esti.
== Estoria ==
=== Edá Meia ===
== Demografia ==
=== Puebración ===
<timeline>
Colors=
id:a value:gray(0.9)
id:b value:gray(0.7)
id:c value:rgb(1,1,1)
id:d value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:750 height:350
PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:400000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1842 text:1842
bar:1857 text:1857
bar:1877 text:1877
bar:1887 text:1887
bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1920 text:1920
bar:1930 text:1930
bar:1940 text:1940
bar:1950 text:1950
bar:1960 text:1960
bar:1970 text:1970
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2017 text:2017
bar:2018 text:2018
PlotData=
color:d width:20 align:left
bar:1842 from:0 till: 19191
bar:1857 from:0 till: 41943
bar:1877 from:0 till: 54789
bar:1887 from:0 till: 64813
bar:1900 from:0 till: 70951
bar:1910 from:0 till: 72114
bar:1920 from:0 till: 76791
bar:1930 from:0 till: 91089
bar:1940 from:0 till: 116024
bar:1950 from:0 till: 124212
bar:1960 from:0 till: 151807
bar:1970 from:0 till: 236341
bar:1981 from:0 till: 330242
bar:1991 from:0 till: 345891
bar:2001 from:0 till: 316580
bar:2011 from:0 till: 313437
bar:2017 from:0 till: 299715
bar:2018 from:0 till: 298866
PlotData=
bar:1842 at: 19191 fontsize:s text: 19 191 shift:(-10,5)
bar:1857 at: 41943 fontsize:s text: 41 943 shift:(-10,5)
bar:1877 at: 54789 fontsize:s text: 54 789 shift:(-10,5)
bar:1887 at: 64813 fontsize:s text: 64 813 shift:(-10,5)
bar:1900 at: 70951 fontsize:s text: 70 951 shift:(-15,5)
bar:1910 at: 72114 fontsize:s text: 72 114 shift:(-15,5)
bar:1920 at: 76791 fontsize:s text: 76 791 shift:(-15,5)
bar:1930 at: 91089 fontsize:s text: 91 089 shift:(-15,5)
bar:1940 at: 116024 fontsize:s text: 116 024 shift:(-15,5)
bar:1950 at: 124212 fontsize:s text: 124 212 shift:(-15,5)
bar:1960 at: 151807 fontsize:s text: 151 807 shift:(-15,5)
bar:1970 at: 236341 fontsize:s text: 236 341 shift:(-15,5)
bar:1981 at: 330242 fontsize:s text: 330 242 shift:(-15,5)
bar:1991 at: 345891 fontsize:s text: 330 700 shift:(-15,5)
bar:2001 at: 316580 fontsize:s text: 316 580 shift:(-15,5)
bar:2011 at: 313437 fontsize:S text: 313 437 shift:(-15,5)
bar:2017 at: 299715 fontsize:S text: 299 715 shift:(-15,5)
bar:2018 at: 298866 fontsize:S text: 298 866 shift:(-15,5)
</timeline><ref>[http://www.ine.es/consul/serie.do?s=DPOP22387&c=2&nult=0]</ref>
== Economia ==
== Educación ==
== Coltura ==
=== Archivus ===
=== Cini ===
==== SEMINCI ====
La [[SEMINCI]] (Semana Enternacional del Cini) Es un festival celebrau dendi 1956<ref>[http://seminci.es/un-recorrido-por-el-pasado/], Estoria dela Seminci</ref>
=== Museus ===
[[Archivu:Museo de la ciencia valladolid2.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Museu dela Ciencia de Valladolís, construiu nel añu 2003]]
Valladolís cuenta con importantis museus:
* [[Museu Nacional d'Escultura]]
* [[Museu de Valladolís]]
* [[Museo dela Ciencia de Valladolís|Museu de la Ciencia]]
* [[Museu Oriental]]
* [[Museo d'Arti Contemporaneo Español Patio Herreriano]]
* [[Museo del Toro]]
* Museus dela [[Nuversidá de Valladolís]]:
** [[Museo de Arte Africano Arellano Alonso]]
** Museo de Ciencias Naturales
** Museo Anatómico
** [[Museo de la Universidad de Valladolid]]
=== Teatrus ===
[[Archivu:Teatro Zorrilla.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Teatru Zorrilla nela Plaza Mayor]]
* [[Teatru Calderón (Valladolid)|Teatru Calderón]]
* [[Teatru Zorrilla (Valladolid)|Teatru Zorrilla]]
=== Eventus culturalis i festivalis ===
== Transporti ==
=== Carretera ===
==== Otobús ====
===== Urbanus =====
La impresa [[Auvasa]] opera los otobusis dela ciá dendi [[1982]].
=== Tren ===
=== Airi ===
El Aeropueltu de Villanubla es el más cercanu a la ciá (solu a 10 kms).
== Ciáis helmanás ==
== Atijus ==
{{Commonscat|Valladolid}}
== Huentis ==
{{Listaref}}
[[Category:Ciais de Castilla i Lión]]
[[Category:Província e Valladolí]]
{{Capitalis de provincia d'España}}
ertltfngl3jh08l6jy4z22h1ubwjcme
116543
116542
2022-08-24T19:18:20Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Por mejoral}}
{{Pol acabijal}}
{{Monicípiu
|nombri = Valladolís
|nombri_oficial = Valladolid
|bandera = Bandera valladolid.svg
|escú = Valladolid-COA.svg
|escú_grandaria = 100px
|imagin = [[File:El conde don Pedro Ansúrez, Plaza Mayor de Valladolid.jpg|250px]]
|comunidá = Castilla i León
|provincia = Valladolís
|cp = 47001 - 47016
|superficii = 197.91
|altitú = 698
|longol = 189
|a = Mairil
|latitú =
|longitú =
|puebración = 298.866<ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>
|calendata = 2018
|gentilíciu = vallisoletanu
|rius = [[Ríu Pisuerga|Pisuerga]], [[Ríu Esgueva|Esgueva]]
|web = https://www.valladolid.es/es
|assitiamientu = [[File:Valladolid, Spain location.png|250px|]]</br>
}}
'''Valladolís''' [[IPA|[βaʎað̪oˈli]]] (''Valladolid'' [[IPA|[baʎaðoˈlið] ]] en [[castellanu]]), tamién denominá de holma populal ''Pucela'', es la capital de la [[Província de Valladolís|província omónima]]. Está assitiá nel centru la [[Submeseta norti|sumeseta norti]], en vera el [[Ríu Pisuerga|ríu Pisuerga]]. Es la 13º mayol [[ciá]] d'[[España]], con 298.866 abitantis <ref>[http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2911]</ref>. La puebración la su área urbana arciendi a 407.148 abitantis.
== Etimologia ==
== Geografia ==
=== Assistiamentu ===
El su términu monicipal arraya colos monicipius de [[Cabezón de Pisuerga]], [[Santovenia de Pisuerga]], [[Cigales]] , [[Fuensaldaña]], [[Mucientes]], [[Villalba de los Alcores]], [[Valdenebro de los Valles]], [[La Mudarra]], [[Peñaflor de Hornija]] i [[Villanubla]] al norti; Con [[Zaratán]], [[Arroyo de la Encomienda]] i [[Simancas]] al oesti; [[Villanueva de Duero]], [[Viana de Cega]], [[Boecillo]], [[Laguna de Duero]] i [[La Cistérniga]] al sul; i [[Renedo de Esgueva]] i [[Castronuevo de Esgueva]] al esti.
== Estoria ==
=== Edá Meia ===
== Demografia ==
=== Puebración ===
<timeline>
Colors=
id:a value:gray(0.9)
id:b value:gray(0.7)
id:c value:rgb(1,1,1)
id:d value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:750 height:350
PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:400000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1842 text:1842
bar:1857 text:1857
bar:1877 text:1877
bar:1887 text:1887
bar:1900 text:1900
bar:1910 text:1910
bar:1920 text:1920
bar:1930 text:1930
bar:1940 text:1940
bar:1950 text:1950
bar:1960 text:1960
bar:1970 text:1970
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
bar:2017 text:2017
bar:2018 text:2018
PlotData=
color:d width:20 align:left
bar:1842 from:0 till: 19191
bar:1857 from:0 till: 41943
bar:1877 from:0 till: 54789
bar:1887 from:0 till: 64813
bar:1900 from:0 till: 70951
bar:1910 from:0 till: 72114
bar:1920 from:0 till: 76791
bar:1930 from:0 till: 91089
bar:1940 from:0 till: 116024
bar:1950 from:0 till: 124212
bar:1960 from:0 till: 151807
bar:1970 from:0 till: 236341
bar:1981 from:0 till: 330242
bar:1991 from:0 till: 345891
bar:2001 from:0 till: 316580
bar:2011 from:0 till: 313437
bar:2017 from:0 till: 299715
bar:2018 from:0 till: 298866
PlotData=
bar:1842 at: 19191 fontsize:s text: 19 191 shift:(-10,5)
bar:1857 at: 41943 fontsize:s text: 41 943 shift:(-10,5)
bar:1877 at: 54789 fontsize:s text: 54 789 shift:(-10,5)
bar:1887 at: 64813 fontsize:s text: 64 813 shift:(-10,5)
bar:1900 at: 70951 fontsize:s text: 70 951 shift:(-15,5)
bar:1910 at: 72114 fontsize:s text: 72 114 shift:(-15,5)
bar:1920 at: 76791 fontsize:s text: 76 791 shift:(-15,5)
bar:1930 at: 91089 fontsize:s text: 91 089 shift:(-15,5)
bar:1940 at: 116024 fontsize:s text: 116 024 shift:(-15,5)
bar:1950 at: 124212 fontsize:s text: 124 212 shift:(-15,5)
bar:1960 at: 151807 fontsize:s text: 151 807 shift:(-15,5)
bar:1970 at: 236341 fontsize:s text: 236 341 shift:(-15,5)
bar:1981 at: 330242 fontsize:s text: 330 242 shift:(-15,5)
bar:1991 at: 345891 fontsize:s text: 330 700 shift:(-15,5)
bar:2001 at: 316580 fontsize:s text: 316 580 shift:(-15,5)
bar:2011 at: 313437 fontsize:S text: 313 437 shift:(-15,5)
bar:2017 at: 299715 fontsize:S text: 299 715 shift:(-15,5)
bar:2018 at: 298866 fontsize:S text: 298 866 shift:(-15,5)
</timeline><ref>[http://www.ine.es/consul/serie.do?s=DPOP22387&c=2&nult=0]</ref>
== Economia ==
== Educación ==
== Coltura ==
=== Archivus ===
=== Cini ===
==== SEMINCI ====
La [[SEMINCI]] (Semana Enternacional del Cini) Es un festival celebrau dendi 1956<ref>[http://seminci.es/un-recorrido-por-el-pasado/], Estoria dela Seminci</ref>
=== Museus ===
[[Archivu:Museo de la ciencia valladolid2.JPG|miniaturadeimagen|derecha|Museu dela Ciencia de Valladolís, construiu nel añu 2003]]
Valladolís cuenta con importantis museus:
* [[Museu Nacional d'Escultura]]
* [[Museu de Valladolís]]
* [[Museo dela Ciencia de Valladolís|Museu de la Ciencia]]
* [[Museu Oriental]]
* [[Museo d'Arti Contemporaneo Español Patio Herreriano]]
* [[Museo del Toro]]
* Museus dela [[Nuversidá de Valladolís]]:
** [[Museo de Arte Africano Arellano Alonso]]
** Museo de Ciencias Naturales
** Museo Anatómico
** [[Museo de la Universidad de Valladolid]]
=== Teatrus ===
[[Archivu:Teatro Zorrilla.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Teatru Zorrilla nela Plaza Mayor]]
* [[Teatru Calderón (Valladolid)|Teatru Calderón]]
* [[Teatru Zorrilla (Valladolid)|Teatru Zorrilla]]
=== Eventus culturalis i festivalis ===
== Transporti ==
=== Carretera ===
==== Otobús ====
===== Urbanus =====
La impresa [[Auvasa]] opera los otobusis dela ciá dendi [[1982]].
=== Tren ===
=== Airi ===
El Aeropueltu de Villanubla es el más cercanu a la ciá (solu a 10 kms).
== Ciáis helmanás ==
== Atijus ==
{{Commonscat|Valladolid}}
== Huentis ==
{{Listaref}}
[[Category:Ciais de Castilla i Lión]]
[[Category:Província e Valladolí]]
{{Capitalis de provincia d'España}}
3kdijpb7051rc21qhovthz2zaw2wn75
Futbol Club Barcelona
0
3969
116548
114381
2022-08-25T08:55:25Z
Boja02
14810
wikitext
text/x-wiki
{{Equipu e fubu |
Nombri = F.C. Barcelona |
Nombri Compretu = Fútbol Club Barcelona|
Sobrinombri = ''Azulgranas'', ''Culés'', ''Barça'', ''Republicanos''|
Hundación = [[1899]]|
Estadiu = [[Camp Nou]]<br /> [[Barcelona]], [[España]]|
Capacidá = 99.000|
Inaguración = 24 de [[setiembri]] de 1957 |
Presienti = [[File:Flag of Spain.svg|20px|España]] Joan Laporta|
Entrenaol = [[File:Flag of Spain.svg|20px|España]] Xavi Hernández |
Liga = [[La Liga]]|
tempurá = 2015-16|
assitiamientu = 1º|
Web = http://www.fcbarcelona.es |
| pattern_la1 =
| pattern_b1 = _barcelona2223h
| pattern_ra1 =
| pattern_sh1 = _barcelona2223h
| pattern_so1 = _barcelona2223h
| leftarm1 = 000040
| body1 = 000040
| rightarm1 = 000040
| shorts1 = 000040
| socks1 = 000040
| pattern_la2 = _barcelona2223a
| pattern_b2 = _barcelona2223a
| pattern_ra2 = _barcelona2223a
| pattern_sh2 = _barcelona2223a
| pattern_so2 = _barcelona2223al
| leftarm2 = DEB566
| body2 = DEB566
| rightarm2 = DEB566
| shorts2 = DEB566
| socks2 = DEB566
| pattern_la3 = _barcelona2223t
| pattern_b3 = _barcelona2223t
| pattern_ra3 = _barcelona2223t
| pattern_sh3 = _barcelona2223t
| pattern_so3 = _barcelona2223t
| leftarm3 = C9CCCE
| body3 = C9CCCE
| rightarm3 = C9CCCE
| shorts3 = C9CCCE
| socks3 = C9CCCE
}}
El '''Fútbol Club Barcelona''' es una entiá deportiva de la ciá de [[Barcelona]], hundá comu equipu de fubu en 1899. Esta seción huega ena primera devisión española, huendu, juntu con [[Athletic Club]] i [[Real Madrid]], el equipu que á hugau en esa devisión duranti tolas tempurás. En títulus, es el segundu equipu d'España al atrás el [[Real Madrid]]. El añu 2009 hue el mejol la su estória al ganal sextetu, tolos possibris: Liga, Copa i Supicopa d'España i Liga de Campionis, Supicopa d'Uropa i Copa Mundial de Clubis.<ref>http://www.elmundodeportivo.es/gen/20091219/53849533766/noticia/1-2-el-barsa-campeon-del-mundo-al-vencer-a-estudiantes.html</ref>
Amás de la su seción de fubu, el club cuenta con algotras quatru secionis profesionalis: baloncestu, balonmanu, hoquei sobri patinis i fubu sala.
== Huentis ==
{{listaref}}
== Atijus ==
{{Commonscat|Futbol Club Barcelona}}
{{primera devisión española}}
[[Categoria:Equipus de fubu de España]]
npj1l6eoqqb3qko9tn3w5e8b4t2c5ig
Unión Progreso y Democracia
0
5701
116545
111465
2022-08-24T19:35:29Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
[[File:UPYD2018.svg|250 px|thumb|right|Logu.]]
'''Unión Progreso y Democracia''' (''Unión, Progressu i Democracia'' en [[Luenga estremeña|estremeñu]]) hue un partiu políticu [[España|español]]. Ideológicamenti se declara comu no nacionalista, transversal, laicu, progresista i defensol d'un moelu federalista en España i en [[Uropa]]. Angunus meius de comunicación i grupus políticus assitiaus ena derecha i ena esquerda tradicional española, definin a UPyD comu un partiu centralista, por querel arrecuperal angunas competencias pal gobiernu central comu sanidá o educación,<ref>http://www.europapress.es/nacional/noticia-zapatero-replica-diez-centralismo-provocado-desigualdad-espana-20090513130942.html</ref> i lo califican de sel nacionalista español<ref>[http://www.libertaddigital.com/nacional/feijoo-dice-que-votar-a-upyd-en-galicia-es-votar-nacionalismo-y-socialismo-1276349095/ Feijóo dice que votar a UPyD en Galicia es "votar nacionalismo y socialismo"], ''Libertad Digital'', 25 eneru de 2009.</ref> o españolista,<ref>[http://www.publico.es/espana/269959/adalid/espanolismo El adalid del españolismo], ''Público'', 15 noviembri de 2009.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/opinion/UPD/partido/nuevo/viejos/topicos/elpporopi/20071023elpepiopi_10/Tes UPD, partido nuevo, viejos tópicos], ''El País'', 23 outubri de 2007.</ref> por proponel eliminal de la Constitución Española las referencias a las nacionalidais estóricas d'España.
Enas elecionis municipalis de 2011 se conviltió en el 5º partiu mas votau (el 4º entri los partius d'ámbitu nacional), estandu a consiguil 152 concejalis. Enas elecionis generalis de 2011 UPyD se conviltió ena quarta huerça política por númeru de votus i la sesta por númeru de diputaus con 5 representantis, endispués de consiguil mas d'un millón de votus. Posteriormenti perdió representación, acabandu pol disolvel-si en 2020.
En [[Estremaúra]] el partiu no á consigíu representación. Respectu a la lengua estremeña, el partiu se posicionó en contra la salia la [[Güiquipeya|Güiquipedia]] en 2008, debiu a que, sigún ellus, essa luenga era un ''enventu'' i que el estremeñu namás era una ''manera particulal de pronuncial el castellanu''. Defendiendu que en Estremaúra namás ain una lengua, el castellanu, i un dialetu, [[a fala]].<ref>http://www.extremaduradehoy.com/modulos/mod_periodico/pub/mostrar_noticia.php?id=75299</ref>
== Huentis ==
<references/>
[[Category:Partius políticus]]
0gqw14skp5gjw4v8c5pw8vmirapmxir