Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.46.0-wmf.26
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Arabi
0
838
143037
141567
2026-05-06T08:11:11Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143037
wikitext
text/x-wiki
{{Haltan referéncias}}
{{Infobox idiomas
|nombri=Arabi
|nombriautótonu=العربية''''
|Imagin=[[file:Arabic Varieties Map.svg|frameless|upright=1.25]]
|algotrasdenominacionis=
|estaus= [[Mauritania]], [[Sáhara Ocidental]], [[Marruecus]], [[Argelia]], [[Tunis]], [[Libia]], [[Egitu]], [[España]] ([[Ceuta]]), [[Chad]], [[Sudán]], [[Eritrea]], [[Somalia]], [[Israel]], [[Jordania]], [[Siria]], [[Arabia Saudita]], [[Omán]], [[Yemen]], [[Iraq]], [[Yibuti]], [[Emiratus Arabis Uníus]]
|territórius=
|palrantis= 267.000.000
|p1=|p2=- |crasificación=
|família= [[Lenguas afru-asiáticas|Afru-asiática]]<br /> [[lenguas semíticas|Semítica]]<br /> Meridional; <br /> [[Lengua arabe|Arabi]]|pais= Arabia Saudita, [[Argelia]], Baréin, Egitu, Emiratus Arabis Uníus, Iraq, Jordania, Cubai, Líbanu, Libia, [[Marruecus]], Mauritania, Omán, Palestina, Catal, Siria, Sudán, Tunis, Yemen
Co-oficial en: Chad, Comoris, Israel, Sáhara Ocidental, Somalia, Yibuti
|regulau=
|iso1= ar
|iso2= ara
|sil= ara
|Cóigu wiki=ar
}}
L''''arabi''' es una lengua semítica meridional palrá originalmenti delos arabis i ogañu en paísis del norti d'[[África]] i del sulponienti d'[[Ásia|Asia]] por mé del destendimientu delos arabis alo longu dela Edá Meya. Es la lengua del [[Corán]] i es d'usu letúrgicu palos palraoris d'otras lenguas mu destintas. Es lengua oficial en venti estaus i cu-oficial en alo menus seis más; tamién es la lengua oficial dela [[Liga Arabi]] i una delas seis lenguas oficialis del'[[Nacionis Unías|Organización delas Nacionis Unías]].
L'origi dela lengua arabi halla-si nel sigru II, enas tribus nómadas de beduinus desparramás pola [[Pinínsula Arabi]]. Sin embargu, la tradición oral considera qu'es una lengua que hue tresmetía derechamenti de Dios a Ismael, iju d'Abrán i Agal. Los primerus registrus dela escreviúra arabi son de más patrás del sigru VI.
Ogañu la llamá lengua arabi es una haci de variedais relacionás que los sus habraoris suelin llamal "dialeutus" i qu'unus pocus de filólagus consideran que son, en verdá, lenguas destintas con un origi compartíu. La variedá de más renombrança es l'arabi crássicu (اللغة العربية, ''al-luḡa al-ʿarabiyya''), la quala es gastá delos meyus de comunicación i aprendía enas escuelas de tolos paísis andi l'arabi es lengua oficial. Aluegu, ca país tien el su "dialeutu" particulal, gastau en sitacionis inhormalis de ca día. Muchus dellus puein comprendel-si entri ellus, peru algotrus dialeutus resultan incomprensiblis de tó i los sus habraoris án d'usal l'arabi crássicu pa poel tenel una conversa aparenti.
== Muestra testual ==
العربية أكبر لغات المجموعة السامية من حيث عدد المتحدثين، وإحدى أكثر اللغات انتشارا في العالم، يتحدثها أكثر من 422 مليون نسمة،1 ويتوزع متحدثوها في المنطقة المعروفة باسم الوطن العربي، بالإضافة إلى العديد من المناطق الأخرى المجاورة كالأحواز وتركيا وتشاد ومالي والسنغال. وللغة العربية أهمية قصوى لدى أتباع الديانة الإسلامية، فهي لغة مصدري التشريع الأساسيين في الإسلام: القرآن، والأحاديث النبوية المروية عن النبي محمد، ولا تتم الصلاة في الإسلام (وعبادات أخرى) إلا بإتقان بعض من كلمات هذه اللغة. والعربية هي أيضاً لغة طقسية رئيسية لدى عدد من الكنائس المسيحية في العالم العربي، كما كتبت بها الكثير من أهم الأعمال الدينية والفكرية اليهودية في العصور الوسطى. وإثر انتشار الإسلام، وتأسيسه دولا، ارتفعت مكانة اللغة العربية، وأصبحت لغة السياسة والعلم والأدب لقرون طويلة في الأراضي التي حكمها المسلمون، وأثرت العربية، تأثيرا مباشرا أو غير مباشر على كثير من اللغات الأخرى في العالم الإسلامي، كالتركية والفارسية والأردية مثلا.
== Atijus p'ahuera ==
* [https://www.madinaharabic.com/arabic-reading-course/lessons/L000_001.html Cursu d'arabi]
* [http://www.arabic-keyboard.org Arabic keyboard]
* [https://web.archive.org/web/20090101011656/http://www.alcafe.com/arabic/ Arabic Lessons]
* [http://www.asiteaboutnothing.net/w_arabic.html A review of Arabic language study books and methods]
* [http://www.arab-key.com The New Arabic keyboard]
* [http://en.wikibooks.org/wiki/Language_Learning_Difficulty_for_English_Speakers Arabic - a Category III language] Languages which are exceptionally difficult for native English speakers
* [https://web.archive.org/web/20080709070935/http://arabic.tripod.com/ Arabic grammar online]
* [https://web.archive.org/web/20080602054333/http://oarabs.com/Uaction.php?action=music Arabic Musi] Learn Arabic By listening to Arabic Music
* [http://transliteration.org/quran/Pronunciation/Letters/TashP.htm Arabic language pronunciation applet]
* [http://www.arabicpod.net Arabic podcast by ArabicPod.net]
* [http://www.webcitation.org/query?id=1256604188816350&url=www.geocities.com/arabicpod1/apgE.zip Arabic Pronunciation Guide]
* [http://omanpocketguide.com/index.php?option=com_content&task=view&id=67&Itemid=81 Arabic words and phrases]
* [http://omanpocketguide.com Oman Pocket Guide]
* [https://web.archive.org/web/20191025200939/http://www.eiktub.com/ Online Arabic transliteration pad]
* [https://web.archive.org/web/20080210200400/http://arabworld.nitle.org/texts.php?module_id=1&reading_id=17 ''The Development of Classical Arabic'' by Kees Versteegh]
* [http://youtube.com/watch?v=LL-Bn8aNIVU&feature=PlayList&p=61697F0CEA747371&index=6 The Expansion of the Arabic language]
* [https://web.archive.org/web/20090129224350/http://muftah-alhuruf.com/ Write and send Arabic emails]
* [https://web.archive.org/web/20090309065518/http://www.al-bab.com/arab/language/lang.htm Arabic language]
* [https://www.madinaharabic.com Free Arabic Course Online]
* [https://web.archive.org/web/20090114194203/http://www1.ccls.columbia.edu/~cadim/TUTORIAL.ARABIC.NLP.pdf Dr. Habash's Introduction to Arabic Natural Language Processing]
* [http://www.quranicpath.com/quranicpath/arabic_language.html Arabi]
[[Categoría:Luengas d'Ásia]]
[[Categoría:Luengas d'África]]
[[Categoría:Luengas de Marruecus]]
[[Categoría:Luengas d'España]]
[[Categoría:Luengas d'Irán]]
[[Categoría:Luengas de Turquia]]
arzgt4bsce6jxh09t3ak1bg2lt6di7s
Usuario:Olarcos
2
3582
143016
143011
2026-05-05T17:24:57Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
143016
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Peseta]]
*[[Rui Couceiro]]
*[[Península de Yucatán]]
*[[Virreinatu de Nueva España]]
*[[Camilo José Cela]]
*[[Chicho Ibáñez Serrador]]
*[[Nuversidá de Potsdam]]
*[[Potsdam]]
*[[Alexander von Humboldt]]
*[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]
*[[Norman Manea]]
*[[Cometa]]
*[[Edmond Halley]]
*[[Joseph Louis Lagrange]]
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
n9u3pyxs62das8hozhwv993ms03xns8
Liubliana
0
6215
143024
135630
2026-05-05T19:41:00Z
Olarcos
82
143024
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá».
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
{{Seción vacía}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis horman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel jovini. Istoria UL La Nuversidá de Ljubljana, la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus de fura ==
{{commonscat|Ljubljana}}
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana a la primera vista]
g1mf5mebuwgkj2nemcwxym0ifnhi3go
143025
143024
2026-05-05T19:41:45Z
Olarcos
82
/* Atijus de fura */
143025
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá».
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
{{Seción vacía}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis horman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel jovini. Istoria UL La Nuversidá de Ljubljana, la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
qp16y987xjfij4pbsambgrwaszmuujh
143026
143025
2026-05-05T19:42:59Z
Olarcos
82
/* Preestoria */
143026
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
{{Seción vacía}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis horman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel jovini. Istoria UL La Nuversidá de Ljubljana, la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
4lkpgysaium7satzm2yu5qiav96p7t8
143027
143026
2026-05-05T19:44:41Z
Olarcos
82
/* Educación */
143027
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
{{Seción vacía}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel jovini.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
myx1qpuce15yifkrnc6gqsev217aa1l
143028
143027
2026-05-05T19:45:58Z
Olarcos
82
/* Educación */
143028
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
{{Seción vacía}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Instituto Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[Instituto Goethe]] (Alemania).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
sp2thve3lv0c7c9b34ot1erjsk09b6t
143029
143028
2026-05-05T19:47:14Z
Olarcos
82
/* Educación */
143029
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
{{Seción vacía}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Estitutu Cervantes]] Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
6of6jywdgk64iq4o709ns5bstxv7eb2
143030
143029
2026-05-05T19:47:42Z
Olarcos
82
/* Etimología */
143030
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918<ref>{{cite web|url=http://www.osservatoriolibri.com/luoghi.html|title=Città di stampa dei LIBRI ANTICHI dei LIBRI VECCHI dei LIBRI RARI|accessdate=10 de diciembre de 2011|author=Libri Antichi Libri Rari|publisher=Osservatoriolibri.com}}</ref.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
{{Seción vacía}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Estitutu Cervantes]] Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
cbi1sx8toj95v27jih10rnmz3rensa7
143031
143030
2026-05-05T19:48:05Z
Olarcos
82
/* Etimología */
143031
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918<ref>{{cite web|url=http://www.osservatoriolibri.com/luoghi.html|title=Città di stampa dei LIBRI ANTICHI dei LIBRI VECCHI dei LIBRI RARI|accessdate=10 de diciembre de 2011|author=Libri Antichi Libri Rari|publisher=Osservatoriolibri.com}}</ref>.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
{{Seción vacía}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Estitutu Cervantes]] Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
clnao3c2lbnfijjmkoe2mt7b9xuok3j
143032
143031
2026-05-05T19:49:40Z
Olarcos
82
/* Geografía i climi */
143032
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918<ref>{{cite web|url=http://www.osservatoriolibri.com/luoghi.html|title=Città di stampa dei LIBRI ANTICHI dei LIBRI VECCHI dei LIBRI RARI|accessdate=10 de diciembre de 2011|author=Libri Antichi Libri Rari|publisher=Osservatoriolibri.com}}</ref>.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
TRADUCCIÓN
=== Assitiamientu ===
[[Archivu:Río Ljubljanica, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 08.jpg|thumb|240px|El ríu [[Ljubljanica]] baña la capital eslovena]]
[[Archivu:Bežigrad.JPG|thumb|240px|Vista de Ljubljana colos [[Alpes de Kamnik i dela Savinja|Alpes de Kamnik]] nel hondu]]
[[Archivu:Ljubljana under the snow 1.jpg|thumb|right|240px|Vista del centru estóricu nevau dendi la cuelna del castillu]]
La ciá de Ljubljana está assitiá nel centru de [[Eslovénia]], nuna zona llana regá pol ríu [[Ljubljanica]], a una artitú de 298 m sobri el nivel del mari. La su posición central respetu a [[Áustria]], [[Ungría]], la región de [[Venécia]] (Itália) i [[Croácia]] á enfruenciáu abondu ena estoria i desenvolvimientu dela ciá. El su términu munisipal linda colos de [[Medvode]], [[Kranj]], [[Škofja Loka]], [[Vodice]], [[Mengeš]], [[Trzin]], [[Domžale]], [[Dol pri Ljubljani]], [[Litija]], [[Smartno pri Litiji]], [[Ivančna Gorica]], [[Grosuplje]], [[Škofljica]], [[Ig]], [[Brezovica]] i [[Dobrova-Polhov Gradec]].
=== Relievi i idrografía ===
Assitiá a meyu caminu entri los [[Alpes Julianos]] i la región del [[Karst]], Ljubljana, the capital of Slovenia el su assitiamientu nel valli del ríu Ljubljanica About Ljubljana hazi que la capital eslovena se assienti nuna zona prencipalmenti llana, a 298 m de artitú, inque el Castillu se sitúa a 366 m mientres que el puntu más artu dela ciá, el llamau Janški Hrib, llega als 794 m. Ljubljana in Numbers
En lo que toca ala idrografía, Ljubljana está bañá pol ríu Ljubljanica de ponienti a levanti, estandu canalizau al su passu pola ciá. Assimesmu, esta es rodeá, ena su parti norti, pol ríu [[Sava]], al qual vierte las sus aguas el Ljubljanica alas afueras dela ciá. Ljubljana, the capital of Slovenia
;Geología
La ciá se estiende sobri una llanura aluvial que data del [[Períodu cuaternáriu]]. Las regionis montañosas cercanas, más antíguas, datan del [[Era Mesozoica|Mesozoicu]] ([[Triásicu]]) o [[Era Paleozoica|Paleozoicu]]. Geological Map of Slovenia
Varios [[terremotu|terremotus]] han rruinau Ljubljana a lo largu dela estoria, comu el de 1511 o el de [[terremotu de Ljubljana de 1895|1895]]. About Ljubljana De fachu, Eslovénia se assienta sobri una zona sísmica bastanti ativa debíu ala su posición al sul dela [[Praca Euroasiática]]. Seismology Assin, el país está ena unión de tres zonas tectónicas emportantis: los [[Alpes]] al norti, los [[Alpes Dináricos]] al sul i la [[Llanura Panónica]] al levanti. Seismology Nel passau, los científicos han pofíu identifical ata 60 terremotus destrutivus. Debíu a estu, por tol país ai instalá una redi de vigilancia sísmica. Seismology
=== Climi ===
El climi dela ciá es de tipu [[climi oceánicu|oceánicu]]. About Ljubljana
Las águas del cielu están repartiás de horma regulal duranti tol añu, con mínimos entri eneru i abril i máximos en setiembri i otubri. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia Las temperaturas son la más delas vezis frescas, con una meya añal de 10 °C, con enviernos fríos, siéndu la temperatura más fría registrá los -28 °C, siéndu frecuentis las elás, de otubri a mayu, i la nievi. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia El vranu es cálidu, con temperaturas máximas pol cima de 20 °C, siéndu la más elevá registrá los 40 °C. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia
{{Clima
|metric_first= yes
|single_line= yes
|lugar= Ljubljana
|Jan record high C=15.8
|Feb record high C=22.3
|Mar record high C=24.3
|Apr record high C=27.8
|May record high C=32.4
|Jun record high C=35.6
|Jul record high C=37.1
|Aug record high C=40.2
|Sep record high C=30.3
|Oct record high C=25.8
|Nov record high C=20.9
|Dec record high C=16.7
|year record high C=40.2
|Jan high C=3.4
|Feb high C=6.4
|Mar high C=11.4
|Apr high C=16.1
|May high C=21.4
|Jun high C=24.6
|Jul high C=27.3
|Aug high C=26.7
|Sep high C=21.6
|Oct high C=15.9
|Nov high C=8.8
|Dec high C=3.8
|year high C=15.6
|Jan mean C=0.3
|Feb mean C=1.9
|Mar mean C=6.5
|Apr mean C=10.8
|May mean C=15.8
|Jun mean C=19.1
|Jul mean C=21.3
|Aug mean C=20.6
|Sep mean C=16.0
|Oct mean C=11.2
|Nov mean C=5.6
|Dec mean C=1.2
|year mean C=10.9
|Jan low C=-2.5
|Feb low C=-2.0
|Mar low C=1.7
|Apr low C=5.8
|May low C=10.3
|Jun low C=13.7
|Jul low C=15.5
|Aug low C=15.2
|Sep low C=11.5
|Oct low C=7.7
|Nov low C=2.8
|Dec low C=-1.1
|year low C=6.6
|Jan record low C=-20.3
|Feb record low C=-23.3
|Mar record low C=-14.1
|Apr record low C=-3.2
|May record low C=0.2
|Jun record low C=3.8
|Jul record low C=7.4
|Aug record low C=5.8
|Sep record low C=3.1
|Oct record low C=-5.2
|Nov record low C=-14.5
|Dec record low C=-14.5
|year record low C=-23.3
|Jan precipitation mm=69
|Feb precipitation mm=70
|Mar precipitation mm=88
|Apr precipitation mm=99
|May precipitation mm=109
|Jun precipitation mm=144
|Jul precipitation mm=115
|Aug precipitation mm=137
|Sep precipitation mm=147
|Oct precipitation mm=147
|Nov precipitation mm=129
|Dec precipitation mm=107
|year precipitation mm=1362
|unit precipitation days=0.1 mm
|Jan precipitation days=11
|Feb precipitation days=9
|Mar precipitation days=11
|Apr precipitation days=14
|May precipitation days=14
|Jun precipitation days=15
|Jul precipitation days=12
|Aug precipitation days=12
|Sep precipitation days=12
|Oct precipitation days=13
|Nov precipitation days=14
|Dec precipitation days=14
|year precipitation days=153
|Jan sun=71
|Feb sun=114
|Mar sun=149
|Apr sun=178
|May sun=235
|Jun sun=246
|Jul sun=293
|Aug sun=264
|Sep sun=183
|Oct sun=120
|Nov sun=66
|Dec sun=56
|year sun=1974
|source 1=Slovenian Environment Agency (ARSO) Climate normals 1981-2010 (data for 1981–2010)
|source 2=Slovenian Environment Agency (ARSO) Extreme values of measured yearly, monthly and daily values of chosen meteorological parameters in 1948-2011 (some extreme values for 1948–2013)
}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Estitutu Cervantes]] Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
jgauktb0k3as583hsxo37y4aafaxo6s
143033
143032
2026-05-05T19:49:58Z
Olarcos
82
/* Geografía i climi */
143033
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918<ref>{{cite web|url=http://www.osservatoriolibri.com/luoghi.html|title=Città di stampa dei LIBRI ANTICHI dei LIBRI VECCHI dei LIBRI RARI|accessdate=10 de diciembre de 2011|author=Libri Antichi Libri Rari|publisher=Osservatoriolibri.com}}</ref>.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
=== Assitiamientu ===
[[Archivu:Río Ljubljanica, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 08.jpg|thumb|240px|El ríu [[Ljubljanica]] baña la capital eslovena]]
[[Archivu:Bežigrad.JPG|thumb|240px|Vista de Ljubljana colos [[Alpes de Kamnik i dela Savinja|Alpes de Kamnik]] nel hondu]]
[[Archivu:Ljubljana under the snow 1.jpg|thumb|right|240px|Vista del centru estóricu nevau dendi la cuelna del castillu]]
La ciá de Ljubljana está assitiá nel centru de [[Eslovénia]], nuna zona llana regá pol ríu [[Ljubljanica]], a una artitú de 298 m sobri el nivel del mari. La su posición central respetu a [[Áustria]], [[Ungría]], la región de [[Venécia]] (Itália) i [[Croácia]] á enfruenciáu abondu ena estoria i desenvolvimientu dela ciá. El su términu munisipal linda colos de [[Medvode]], [[Kranj]], [[Škofja Loka]], [[Vodice]], [[Mengeš]], [[Trzin]], [[Domžale]], [[Dol pri Ljubljani]], [[Litija]], [[Smartno pri Litiji]], [[Ivančna Gorica]], [[Grosuplje]], [[Škofljica]], [[Ig]], [[Brezovica]] i [[Dobrova-Polhov Gradec]].
=== Relievi i idrografía ===
Assitiá a meyu caminu entri los [[Alpes Julianos]] i la región del [[Karst]], Ljubljana, the capital of Slovenia el su assitiamientu nel valli del ríu Ljubljanica About Ljubljana hazi que la capital eslovena se assienti nuna zona prencipalmenti llana, a 298 m de artitú, inque el Castillu se sitúa a 366 m mientres que el puntu más artu dela ciá, el llamau Janški Hrib, llega als 794 m. Ljubljana in Numbers
En lo que toca ala idrografía, Ljubljana está bañá pol ríu Ljubljanica de ponienti a levanti, estandu canalizau al su passu pola ciá. Assimesmu, esta es rodeá, ena su parti norti, pol ríu [[Sava]], al qual vierte las sus aguas el Ljubljanica alas afueras dela ciá. Ljubljana, the capital of Slovenia
;Geología
La ciá se estiende sobri una llanura aluvial que data del [[Períodu cuaternáriu]]. Las regionis montañosas cercanas, más antíguas, datan del [[Era Mesozoica|Mesozoicu]] ([[Triásicu]]) o [[Era Paleozoica|Paleozoicu]]. Geological Map of Slovenia
Varios [[terremotu|terremotus]] han rruinau Ljubljana a lo largu dela estoria, comu el de 1511 o el de [[terremotu de Ljubljana de 1895|1895]]. About Ljubljana De fachu, Eslovénia se assienta sobri una zona sísmica bastanti ativa debíu ala su posición al sul dela [[Praca Euroasiática]]. Seismology Assin, el país está ena unión de tres zonas tectónicas emportantis: los [[Alpes]] al norti, los [[Alpes Dináricos]] al sul i la [[Llanura Panónica]] al levanti. Seismology Nel passau, los científicos han pofíu identifical ata 60 terremotus destrutivus. Debíu a estu, por tol país ai instalá una redi de vigilancia sísmica. Seismology
=== Climi ===
El climi dela ciá es de tipu [[climi oceánicu|oceánicu]]. About Ljubljana
Las águas del cielu están repartiás de horma regulal duranti tol añu, con mínimos entri eneru i abril i máximos en setiembri i otubri. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia Las temperaturas son la más delas vezis frescas, con una meya añal de 10 °C, con enviernos fríos, siéndu la temperatura más fría registrá los -28 °C, siéndu frecuentis las elás, de otubri a mayu, i la nievi. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia El vranu es cálidu, con temperaturas máximas pol cima de 20 °C, siéndu la más elevá registrá los 40 °C. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia
{{Clima
|metric_first= yes
|single_line= yes
|lugar= Ljubljana
|Jan record high C=15.8
|Feb record high C=22.3
|Mar record high C=24.3
|Apr record high C=27.8
|May record high C=32.4
|Jun record high C=35.6
|Jul record high C=37.1
|Aug record high C=40.2
|Sep record high C=30.3
|Oct record high C=25.8
|Nov record high C=20.9
|Dec record high C=16.7
|year record high C=40.2
|Jan high C=3.4
|Feb high C=6.4
|Mar high C=11.4
|Apr high C=16.1
|May high C=21.4
|Jun high C=24.6
|Jul high C=27.3
|Aug high C=26.7
|Sep high C=21.6
|Oct high C=15.9
|Nov high C=8.8
|Dec high C=3.8
|year high C=15.6
|Jan mean C=0.3
|Feb mean C=1.9
|Mar mean C=6.5
|Apr mean C=10.8
|May mean C=15.8
|Jun mean C=19.1
|Jul mean C=21.3
|Aug mean C=20.6
|Sep mean C=16.0
|Oct mean C=11.2
|Nov mean C=5.6
|Dec mean C=1.2
|year mean C=10.9
|Jan low C=-2.5
|Feb low C=-2.0
|Mar low C=1.7
|Apr low C=5.8
|May low C=10.3
|Jun low C=13.7
|Jul low C=15.5
|Aug low C=15.2
|Sep low C=11.5
|Oct low C=7.7
|Nov low C=2.8
|Dec low C=-1.1
|year low C=6.6
|Jan record low C=-20.3
|Feb record low C=-23.3
|Mar record low C=-14.1
|Apr record low C=-3.2
|May record low C=0.2
|Jun record low C=3.8
|Jul record low C=7.4
|Aug record low C=5.8
|Sep record low C=3.1
|Oct record low C=-5.2
|Nov record low C=-14.5
|Dec record low C=-14.5
|year record low C=-23.3
|Jan precipitation mm=69
|Feb precipitation mm=70
|Mar precipitation mm=88
|Apr precipitation mm=99
|May precipitation mm=109
|Jun precipitation mm=144
|Jul precipitation mm=115
|Aug precipitation mm=137
|Sep precipitation mm=147
|Oct precipitation mm=147
|Nov precipitation mm=129
|Dec precipitation mm=107
|year precipitation mm=1362
|unit precipitation days=0.1 mm
|Jan precipitation days=11
|Feb precipitation days=9
|Mar precipitation days=11
|Apr precipitation days=14
|May precipitation days=14
|Jun precipitation days=15
|Jul precipitation days=12
|Aug precipitation days=12
|Sep precipitation days=12
|Oct precipitation days=13
|Nov precipitation days=14
|Dec precipitation days=14
|year precipitation days=153
|Jan sun=71
|Feb sun=114
|Mar sun=149
|Apr sun=178
|May sun=235
|Jun sun=246
|Jul sun=293
|Aug sun=264
|Sep sun=183
|Oct sun=120
|Nov sun=66
|Dec sun=56
|year sun=1974
|source 1=Slovenian Environment Agency (ARSO) Climate normals 1981-2010 (data for 1981–2010)
|source 2=Slovenian Environment Agency (ARSO) Extreme values of measured yearly, monthly and daily values of chosen meteorological parameters in 1948-2011 (some extreme values for 1948–2013)
}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Estitutu Cervantes]] Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
06tlonvhwu6hjzhu9zlmawzglntnlk4
143034
143033
2026-05-05T19:50:45Z
Olarcos
82
/* Climi */
143034
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918<ref>{{cite web|url=http://www.osservatoriolibri.com/luoghi.html|title=Città di stampa dei LIBRI ANTICHI dei LIBRI VECCHI dei LIBRI RARI|accessdate=10 de diciembre de 2011|author=Libri Antichi Libri Rari|publisher=Osservatoriolibri.com}}</ref>.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
=== Assitiamientu ===
[[Archivu:Río Ljubljanica, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 08.jpg|thumb|240px|El ríu [[Ljubljanica]] baña la capital eslovena]]
[[Archivu:Bežigrad.JPG|thumb|240px|Vista de Ljubljana colos [[Alpes de Kamnik i dela Savinja|Alpes de Kamnik]] nel hondu]]
[[Archivu:Ljubljana under the snow 1.jpg|thumb|right|240px|Vista del centru estóricu nevau dendi la cuelna del castillu]]
La ciá de Ljubljana está assitiá nel centru de [[Eslovénia]], nuna zona llana regá pol ríu [[Ljubljanica]], a una artitú de 298 m sobri el nivel del mari. La su posición central respetu a [[Áustria]], [[Ungría]], la región de [[Venécia]] (Itália) i [[Croácia]] á enfruenciáu abondu ena estoria i desenvolvimientu dela ciá. El su términu munisipal linda colos de [[Medvode]], [[Kranj]], [[Škofja Loka]], [[Vodice]], [[Mengeš]], [[Trzin]], [[Domžale]], [[Dol pri Ljubljani]], [[Litija]], [[Smartno pri Litiji]], [[Ivančna Gorica]], [[Grosuplje]], [[Škofljica]], [[Ig]], [[Brezovica]] i [[Dobrova-Polhov Gradec]].
=== Relievi i idrografía ===
Assitiá a meyu caminu entri los [[Alpes Julianos]] i la región del [[Karst]], Ljubljana, the capital of Slovenia el su assitiamientu nel valli del ríu Ljubljanica About Ljubljana hazi que la capital eslovena se assienti nuna zona prencipalmenti llana, a 298 m de artitú, inque el Castillu se sitúa a 366 m mientres que el puntu más artu dela ciá, el llamau Janški Hrib, llega als 794 m. Ljubljana in Numbers
En lo que toca ala idrografía, Ljubljana está bañá pol ríu Ljubljanica de ponienti a levanti, estandu canalizau al su passu pola ciá. Assimesmu, esta es rodeá, ena su parti norti, pol ríu [[Sava]], al qual vierte las sus aguas el Ljubljanica alas afueras dela ciá. Ljubljana, the capital of Slovenia
;Geología
La ciá se estiende sobri una llanura aluvial que data del [[Períodu cuaternáriu]]. Las regionis montañosas cercanas, más antíguas, datan del [[Era Mesozoica|Mesozoicu]] ([[Triásicu]]) o [[Era Paleozoica|Paleozoicu]]. Geological Map of Slovenia
Varios [[terremotu|terremotus]] han rruinau Ljubljana a lo largu dela estoria, comu el de 1511 o el de [[terremotu de Ljubljana de 1895|1895]]. About Ljubljana De fachu, Eslovénia se assienta sobri una zona sísmica bastanti ativa debíu ala su posición al sul dela [[Praca Euroasiática]]. Seismology Assin, el país está ena unión de tres zonas tectónicas emportantis: los [[Alpes]] al norti, los [[Alpes Dináricos]] al sul i la [[Llanura Panónica]] al levanti. Seismology Nel passau, los científicos han pofíu identifical ata 60 terremotus destrutivus. Debíu a estu, por tol país ai instalá una redi de vigilancia sísmica. Seismology
=== Climi ===
El climi dela ciá es de tipu [[climi oceánicu|oceánicu]].
Las águas del cielu están repartiás de horma regulal duranti tol añu, con mínimos entri eneru i abril i máximos en setiembri i otubri. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia Las temperaturas son la más delas vezis frescas, con una meya añal de 10 °C, con enviernos fríos, siéndu la temperatura más fría registrá los -28 °C, siéndu frecuentis las elás, de otubri a mayu, i la nievi. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia El vranu es cálidu, con temperaturas máximas pol cima de 20 °C, siéndu la más elevá registrá los 40 °C. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia
{{Clima
|metric_first= yes
|single_line= yes
|lugar= Ljubljana
|Jan record high C=15.8
|Feb record high C=22.3
|Mar record high C=24.3
|Apr record high C=27.8
|May record high C=32.4
|Jun record high C=35.6
|Jul record high C=37.1
|Aug record high C=40.2
|Sep record high C=30.3
|Oct record high C=25.8
|Nov record high C=20.9
|Dec record high C=16.7
|year record high C=40.2
|Jan high C=3.4
|Feb high C=6.4
|Mar high C=11.4
|Apr high C=16.1
|May high C=21.4
|Jun high C=24.6
|Jul high C=27.3
|Aug high C=26.7
|Sep high C=21.6
|Oct high C=15.9
|Nov high C=8.8
|Dec high C=3.8
|year high C=15.6
|Jan mean C=0.3
|Feb mean C=1.9
|Mar mean C=6.5
|Apr mean C=10.8
|May mean C=15.8
|Jun mean C=19.1
|Jul mean C=21.3
|Aug mean C=20.6
|Sep mean C=16.0
|Oct mean C=11.2
|Nov mean C=5.6
|Dec mean C=1.2
|year mean C=10.9
|Jan low C=-2.5
|Feb low C=-2.0
|Mar low C=1.7
|Apr low C=5.8
|May low C=10.3
|Jun low C=13.7
|Jul low C=15.5
|Aug low C=15.2
|Sep low C=11.5
|Oct low C=7.7
|Nov low C=2.8
|Dec low C=-1.1
|year low C=6.6
|Jan record low C=-20.3
|Feb record low C=-23.3
|Mar record low C=-14.1
|Apr record low C=-3.2
|May record low C=0.2
|Jun record low C=3.8
|Jul record low C=7.4
|Aug record low C=5.8
|Sep record low C=3.1
|Oct record low C=-5.2
|Nov record low C=-14.5
|Dec record low C=-14.5
|year record low C=-23.3
|Jan precipitation mm=69
|Feb precipitation mm=70
|Mar precipitation mm=88
|Apr precipitation mm=99
|May precipitation mm=109
|Jun precipitation mm=144
|Jul precipitation mm=115
|Aug precipitation mm=137
|Sep precipitation mm=147
|Oct precipitation mm=147
|Nov precipitation mm=129
|Dec precipitation mm=107
|year precipitation mm=1362
|unit precipitation days=0.1 mm
|Jan precipitation days=11
|Feb precipitation days=9
|Mar precipitation days=11
|Apr precipitation days=14
|May precipitation days=14
|Jun precipitation days=15
|Jul precipitation days=12
|Aug precipitation days=12
|Sep precipitation days=12
|Oct precipitation days=13
|Nov precipitation days=14
|Dec precipitation days=14
|year precipitation days=153
|Jan sun=71
|Feb sun=114
|Mar sun=149
|Apr sun=178
|May sun=235
|Jun sun=246
|Jul sun=293
|Aug sun=264
|Sep sun=183
|Oct sun=120
|Nov sun=66
|Dec sun=56
|year sun=1974
|source 1=Slovenian Environment Agency (ARSO) Climate normals 1981-2010 (data for 1981–2010)
|source 2=Slovenian Environment Agency (ARSO) Extreme values of measured yearly, monthly and daily values of chosen meteorological parameters in 1948-2011 (some extreme values for 1948–2013)
}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Estitutu Cervantes]] Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
{{Seción vacía}}
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
6mwmixlaxvp2n8o993rfex1px8lafv8
143035
143034
2026-05-05T19:56:59Z
Olarcos
82
/* Desporti */
143035
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918<ref>{{cite web|url=http://www.osservatoriolibri.com/luoghi.html|title=Città di stampa dei LIBRI ANTICHI dei LIBRI VECCHI dei LIBRI RARI|accessdate=10 de diciembre de 2011|author=Libri Antichi Libri Rari|publisher=Osservatoriolibri.com}}</ref>.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
=== Assitiamientu ===
[[Archivu:Río Ljubljanica, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 08.jpg|thumb|240px|El ríu [[Ljubljanica]] baña la capital eslovena]]
[[Archivu:Bežigrad.JPG|thumb|240px|Vista de Ljubljana colos [[Alpes de Kamnik i dela Savinja|Alpes de Kamnik]] nel hondu]]
[[Archivu:Ljubljana under the snow 1.jpg|thumb|right|240px|Vista del centru estóricu nevau dendi la cuelna del castillu]]
La ciá de Ljubljana está assitiá nel centru de [[Eslovénia]], nuna zona llana regá pol ríu [[Ljubljanica]], a una artitú de 298 m sobri el nivel del mari. La su posición central respetu a [[Áustria]], [[Ungría]], la región de [[Venécia]] (Itália) i [[Croácia]] á enfruenciáu abondu ena estoria i desenvolvimientu dela ciá. El su términu munisipal linda colos de [[Medvode]], [[Kranj]], [[Škofja Loka]], [[Vodice]], [[Mengeš]], [[Trzin]], [[Domžale]], [[Dol pri Ljubljani]], [[Litija]], [[Smartno pri Litiji]], [[Ivančna Gorica]], [[Grosuplje]], [[Škofljica]], [[Ig]], [[Brezovica]] i [[Dobrova-Polhov Gradec]].
=== Relievi i idrografía ===
Assitiá a meyu caminu entri los [[Alpes Julianos]] i la región del [[Karst]], Ljubljana, the capital of Slovenia el su assitiamientu nel valli del ríu Ljubljanica About Ljubljana hazi que la capital eslovena se assienti nuna zona prencipalmenti llana, a 298 m de artitú, inque el Castillu se sitúa a 366 m mientres que el puntu más artu dela ciá, el llamau Janški Hrib, llega als 794 m. Ljubljana in Numbers
En lo que toca ala idrografía, Ljubljana está bañá pol ríu Ljubljanica de ponienti a levanti, estandu canalizau al su passu pola ciá. Assimesmu, esta es rodeá, ena su parti norti, pol ríu [[Sava]], al qual vierte las sus aguas el Ljubljanica alas afueras dela ciá. Ljubljana, the capital of Slovenia
;Geología
La ciá se estiende sobri una llanura aluvial que data del [[Períodu cuaternáriu]]. Las regionis montañosas cercanas, más antíguas, datan del [[Era Mesozoica|Mesozoicu]] ([[Triásicu]]) o [[Era Paleozoica|Paleozoicu]]. Geological Map of Slovenia
Varios [[terremotu|terremotus]] han rruinau Ljubljana a lo largu dela estoria, comu el de 1511 o el de [[terremotu de Ljubljana de 1895|1895]]. About Ljubljana De fachu, Eslovénia se assienta sobri una zona sísmica bastanti ativa debíu ala su posición al sul dela [[Praca Euroasiática]]. Seismology Assin, el país está ena unión de tres zonas tectónicas emportantis: los [[Alpes]] al norti, los [[Alpes Dináricos]] al sul i la [[Llanura Panónica]] al levanti. Seismology Nel passau, los científicos han pofíu identifical ata 60 terremotus destrutivus. Debíu a estu, por tol país ai instalá una redi de vigilancia sísmica. Seismology
=== Climi ===
El climi dela ciá es de tipu [[climi oceánicu|oceánicu]].
Las águas del cielu están repartiás de horma regulal duranti tol añu, con mínimos entri eneru i abril i máximos en setiembri i otubri. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia Las temperaturas son la más delas vezis frescas, con una meya añal de 10 °C, con enviernos fríos, siéndu la temperatura más fría registrá los -28 °C, siéndu frecuentis las elás, de otubri a mayu, i la nievi. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia El vranu es cálidu, con temperaturas máximas pol cima de 20 °C, siéndu la más elevá registrá los 40 °C. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia
{{Clima
|metric_first= yes
|single_line= yes
|lugar= Ljubljana
|Jan record high C=15.8
|Feb record high C=22.3
|Mar record high C=24.3
|Apr record high C=27.8
|May record high C=32.4
|Jun record high C=35.6
|Jul record high C=37.1
|Aug record high C=40.2
|Sep record high C=30.3
|Oct record high C=25.8
|Nov record high C=20.9
|Dec record high C=16.7
|year record high C=40.2
|Jan high C=3.4
|Feb high C=6.4
|Mar high C=11.4
|Apr high C=16.1
|May high C=21.4
|Jun high C=24.6
|Jul high C=27.3
|Aug high C=26.7
|Sep high C=21.6
|Oct high C=15.9
|Nov high C=8.8
|Dec high C=3.8
|year high C=15.6
|Jan mean C=0.3
|Feb mean C=1.9
|Mar mean C=6.5
|Apr mean C=10.8
|May mean C=15.8
|Jun mean C=19.1
|Jul mean C=21.3
|Aug mean C=20.6
|Sep mean C=16.0
|Oct mean C=11.2
|Nov mean C=5.6
|Dec mean C=1.2
|year mean C=10.9
|Jan low C=-2.5
|Feb low C=-2.0
|Mar low C=1.7
|Apr low C=5.8
|May low C=10.3
|Jun low C=13.7
|Jul low C=15.5
|Aug low C=15.2
|Sep low C=11.5
|Oct low C=7.7
|Nov low C=2.8
|Dec low C=-1.1
|year low C=6.6
|Jan record low C=-20.3
|Feb record low C=-23.3
|Mar record low C=-14.1
|Apr record low C=-3.2
|May record low C=0.2
|Jun record low C=3.8
|Jul record low C=7.4
|Aug record low C=5.8
|Sep record low C=3.1
|Oct record low C=-5.2
|Nov record low C=-14.5
|Dec record low C=-14.5
|year record low C=-23.3
|Jan precipitation mm=69
|Feb precipitation mm=70
|Mar precipitation mm=88
|Apr precipitation mm=99
|May precipitation mm=109
|Jun precipitation mm=144
|Jul precipitation mm=115
|Aug precipitation mm=137
|Sep precipitation mm=147
|Oct precipitation mm=147
|Nov precipitation mm=129
|Dec precipitation mm=107
|year precipitation mm=1362
|unit precipitation days=0.1 mm
|Jan precipitation days=11
|Feb precipitation days=9
|Mar precipitation days=11
|Apr precipitation days=14
|May precipitation days=14
|Jun precipitation days=15
|Jul precipitation days=12
|Aug precipitation days=12
|Sep precipitation days=12
|Oct precipitation days=13
|Nov precipitation days=14
|Dec precipitation days=14
|year precipitation days=153
|Jan sun=71
|Feb sun=114
|Mar sun=149
|Apr sun=178
|May sun=235
|Jun sun=246
|Jul sun=293
|Aug sun=264
|Sep sun=183
|Oct sun=120
|Nov sun=66
|Dec sun=56
|year sun=1974
|source 1=Slovenian Environment Agency (ARSO) Climate normals 1981-2010 (data for 1981–2010)
|source 2=Slovenian Environment Agency (ARSO) Extreme values of measured yearly, monthly and daily values of chosen meteorological parameters in 1948-2011 (some extreme values for 1948–2013)
}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Estitutu Cervantes]] Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
;Entidais desportivas
[[Archivu:HalaTivoli-Ljubljana.JPG|thumb|El pabellón [[Tivoli Arena|Tivoli]], ondi juegan dalgunus delos clubis dela ciá|alt=]]
En fubu, la ciá cuenta col [[Interblock Ljubljana]],<ref>{{Cita web|url=http://www.nkinterblock.eu/news/index/7|2=|título=NK Interblock|fechaacceso=6 de junio de 2009|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090618141511/http://nkinterblock.eu/news/index/7|fechaarchivo=18 de junio de 2009}} Página oficial del club. ganador de dos [[Copa de Eslovenia|copas de Eslovénia]] i el [[NK Olimpija Ljubljana|Olimpija Ljubljana]]</ref>,<ref>{{Cita web|url=http://www.nkolimpija.com/|2=|título=NK Olimpija Ljubljana|fechaacceso=11 de junio de 2009|idioma=esloveno|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090221192514/http://www.nkolimpija.com/|fechaarchivo=21 de febrero de 2009}} Página oficial del club.</ref> ganador de quatru [[Prva SNL|ligas]] i quatru copas de Eslovénia, dambus a dos ena [[Prva SNL|PrvaLiga]] eslovena. En baloncestu, Ljubljana está representá pol [[KD Slovan]],<ref>{{Cita web |url=http://www.slovanbasket.com/ |2= |título=Košakarsko društvo geoplin Slovan |fechaacceso=6 de junio de 2009 |idioma=esloveno |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090302091243/http://www.slovanbasket.com/ |fechaarchivo=2 de marzo de 2009 }} Página oficial del club. el [[ŽKD Ježica Ljubljana]]{{Cita web |url=http://www.zkdjezica.si/ |2= |título=ŽKD Ježica Ljubljana |fechaacceso=6 de junio de 2009 |idioma=esloveno |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190408180505/https://zkdjezica.si/ |fechaarchivo=8 de abril de 2019 }} Página oficial del club<7ref>. i el [[KK Union Olimpija]], el más luraú dela ciá, con venti ligas de baloncestu (seis dellas duranti l'antigua Yugoslávia), quinzi copas de Eslovénia, tres Supercopas de Eslovénia i un tercel puestu ena [[Euroliga]] de 1997.<ref>{{Cita web|url=http://www.union.olimpija.com/137/138/?UnionOlimpija=5g3h3vnek4e9nh4q4rq8n5luj2|2=|título=Union Olimpija|fechaacceso=6 de junio de 2009|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160309175741/http://union.olimpija.com/137/138?unionolimpija=5g3h3vnek4e9nh4q4rq8n5luj2|fechaarchivo=9 de marzo de 2016}} Información en la página oficial del club</ref>.
Tocanti al [[oque sobri ielu]], los clubis de Ljubljana son el [[HD HS Olimpija]],<ref>{{Cita web|url=http://www.hsolimpija.over.net/|2=|título=Hokejske Selekcije Olimpija|fechaacceso=31 de agosto de 2008|idioma=esloveno|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080913172227/http://hsolimpija.over.net/|fechaarchivo=13 de septiembre de 2008}} Página oficial del club. el [[ŠD Alfa]]</ref>, el [[HK Slavija]]<ref>{{Cita web |url=http://www.hk-slavija.si/ |2= |título=Hokejske klub Slavija |fechaacceso=6 de junio de 2009 |idioma=esloveno |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090228120922/http://www.hk-slavija.si/ |fechaarchivo=28 de febrero de 2009 }} Página oficial.</ref> i el [[HDD Olimpija Ljubljana]].<ref>{{Cita web |url=http://www.hddolimpija.com/ |2= |título=HDD Tilia Olimpija |fechaacceso=6 de junio de 2009 |idioma=esloveno |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090228193922/http://www.hddolimpija.com/ |fechaarchivo=28 de febrero de 2009 }} Toos compitin ena [[liga de hockey sobre hielo de Eslovenia|liga de oque sobri ielu de Eslovénia]]</ref> i dalgunus dellus tamién ena [[liga de hockey sobre hielo de Austria|liga austríaca]].
Tocanti al esquí, las pistas más cercanas se assitían a 30 km al noroesti, cerca de [[Kamnik]]. La estación de ''Krvavec'' tini dieç [[telesilla|telesillas]] pa 35 km de pistas.<ref>{{Cita web |url=http://www.slovenia.info/?smucanje=0&lng=2 | |título=Skiing |fechaacceso=31 de agosto de 2008 |idioma=inglés}}{{Cita web |url=http://www.rtc-krvavec.si/en/plan-smucisc |2= |título=RTC Krvavec |fechaacceso=31 de agosto de 2008 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080924015947/http://www.rtc-krvavec.si/en/plan-smucisc |fechaarchivo=24 de septiembre de 2008 }} Información general sobre la estación</ref>.
;Enstalaçionis desportivas
[[Archivu:Ljubljana marathon.JPG|thumb|La [[Maratón de Liubliana|Maratón de Ljubljana]] atra de milis de correoris ca añu|alt=]]
El pabellón [[Tivoli Arena]] fue construíu entri 1963 i 1965, i se alcuentra nel centru dela ciá, ena periferia del [[parque Tivoli|parqui Tivoli]]. Tras la su renovación, acabá en 2000, la sala grandi tini una capacidá de 6000 espetaoris, mientres que la sala pequeña, acabá en 1995, tini 4050 asientos.<ref>{{Cita web |url=http://www.union.olimpija.com/137/141/?UnionOlimpija=5g3h3vnek4e9nh4q4rq8n5luj2 |2= |título=Tivoli Arena |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304114321/http://www.union.olimpija.com/137/141/?UnionOlimpija=5g3h3vnek4e9nh4q4rq8n5luj2 |fechaarchivo=4 de marzo de 2016 }} Información sobre el pabellón en la página del Union Olimpija</ref>.
El [[Estadio Central (Liubliana)|Estadiu Central]] (''Osrednji stadion'') fue construíu pala [[Sociedad Orel|Sociedá Orel]] entri 1925 i 1941 sigún los diseñus de [[Jože Plečnik]]. El su estilu queda frucháu, pol ejemplu, enas balaustrás o enas bóvedas de entrá apoyás sobri pseudo-colunas dóricas.<ref>{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/plecnik_ljubljana/central_stadium/default.html |2= |título=Central Stadium |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090425071505/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/plecnik_ljubljana/central_stadium/default.html |fechaarchivo=25 de abril de 2009 }} Información e historia sobre el estadio. Usuau de siguíu en partíus de fubu o pa conciertus, fue afechau en 2008 de cara a una reforma del mesmu.{{Cita web |url=http://en.stadioni.org/ljubljana/stadion_za_bezigradom |2= |título=Stadion za Bežigradom |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de julio de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120723101137/http://en.stadioni.org/ljubljana/stadion_za_bezigradom |deadurl=yes }} Información e imágenes sobre el estadio. En marçu de 2009 se aprevó el proyetu ganador, obra del estudiu de arquitetura GMP de [[Berlín]].{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/highlights/m_projects/project_8/default.html |2= |título=Renovation of the Plečnik stadium in Bežigrad |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés }} |2=http://www.ljubljana.si/en/highlights/m_projects/project_8/default.html |bot=InternetArchiveBot }} Noticias relacionadas con el proyecto de reforma del estadio</ref>.
;Eventus desportivus
El últimu domingu de otubri tini lugal polas callis dela ciá la [[Maratón Internacional de Liubliana|Maratón Enternacional de Ljubljana]] (''Ljubljanski maraton''), que, dendi 1996, atra de milis de correoris ca añu.<ref>{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/highlights/current_topics/marathon/default.html |2= |título=13th Ljubljana marathon |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090530072719/http://www.ljubljana.si/en/highlights/current_topics/marathon/default.html |fechaarchivo=30 de mayo de 2009 }} Información sobre la edición de 2009</ref>. Tamién, i dendi 1957, entri el 8 i el 10 de mayu se celebra la traicional marcha a lo largu del [[Sendero de la Memoria y la Camaradería|Senderu dela Memória i la Camaraería]] (''Pot spominov in tovarištva''), conmemorandu la liberación de Ljubljana el 9 de mayu de 1945.
La localidá de [[Tacen]], assitiá juntu al ríu [[Sava]], ochu quilómetrus al noroesti de Ljubljana, acohi ábate toos los añus una competición enternacional de [[kayak]], que se remonta a 1939, siéndu parti, pol ejemplu, dela Copa del Mundu de Eslalon i delos Campeonatus del Mundu de 1991 i 2010.<ref>{{Cita web |url=http://www.wc-tacen.si/1/?pID=2 |2= |título=Slalom World Cup Tacen 2008 |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090303064633/http://www.wc-tacen.si/1/?pID=2 |fechaarchivo=3 de marzo de 2009 }} Información sobre la edición de 2008</ref>. Entri el 22 i el 27 de otubri de 1970 la ciá fue sei del XVII [[Campeonato Mundial de Gimnasia|Campeonatu Mundial de Ginásia]].
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
dqsupy483uxg0vc65sbq59th0l0nxbi
143036
143035
2026-05-05T19:57:44Z
Olarcos
82
/* Desporti */
143036
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Liubliana''' (n'eslovenu ''Ljubljana'', prenunciau [[IPA|/ʎubˈʎa:nʌ/]] (?·i), en [[alemán]] ''Laibach'' /'lɑɪbaχ/, en [[italianu]] ''Lubiana'' /lub'jaːna/) es la capital i mayol ciá d'[[Eslovénia|Eslovenia]]. En 2008 contaba con 270.828 habitantes, en una superficii de 275 km².
'''Ljubljana''' ({{IPA|sl|li̯ubˈli̯aːna}}; en [[Alemán|aleman]], ''Laibach''; en [[Italianu|italiano]], ''Lubiana'') es la [[Capital (política)|capital]] d'[[Eslovénia]] i, al mesmu tiempu, la ciá más grandi nel [[País|país]]. Está assitiá nel centru del país, estoricamenti parti dela [[Carniola de Dentru]], i es una [[Ciá|ciá]] de tamañu meyu con unos 280.000 [[Habitanti|abitantis]]. Ljubljana es considerá el centru [[Coltura|coltural]], [[Ciéncia|científicu]], [[Economía|económicu]], [[Política|políticu]] i [[Almenistración|almenistrativu]] de Eslovénia, país endependienti dendi 1991. Estoricamenti, la ciá á síu enfruenciá pola su posición geográfica, nel cruzi delas colturas germánicas, latinas i eslavas.
== Etimología ==
Los estoriaoris tienin puntus de vista deferentis eno que toca al origi del nombri dela ciá. Unus creyin que emana del nombri dela antígua ciá eslava "Laburus". Otros crein que emana del latín "Aluviana" endispués de que la ciá fuera inundá, hechu que se liga tamién col segnificau del nombri aleman, pues la parabra "Laibach" quier dizil "tremedal". Una ipótesis romántica sostriba qu'el nombri sali dela parabra eslava ''Luba'' ("queríu"). El nombri aleman dela ciá es ''Laibach'', gastau oficialmenti ata 1918<ref>{{cite web|url=http://www.osservatoriolibri.com/luoghi.html|title=Città di stampa dei LIBRI ANTICHI dei LIBRI VECCHI dei LIBRI RARI|accessdate=10 de diciembre de 2011|author=Libri Antichi Libri Rari|publisher=Osservatoriolibri.com}}</ref>.
Sigún la leyenda griega, el éroi [[Iasón]] i los sus [[Argonáutas]], tras topar la [[Vellocino de Oro|lana d'oru]] en [[Cólquida]], la truxun pal norti navegandu pol [[Danúbiu]], en lugal de golvel pal [[Mari Egeu]]. Navegandu p'arriba, se dize que huerun pal ríu [[Sava]] i endispués al naceru del ríu ''Lublianica''. Desembarcarun pa carral con el su barcu ala [[Mari Adriática]], pal ponienti, pa allegal de golvi a casa. Entri las ciais de [[Vrhnika]] i Ljubljana, los argonáutas toparun un lagu cercau pun tremedal. Ellí se dize que Iasón venció a un monstru. Essu monstru era el [[Dragón|dragón]] que ogañu está presenti nel [[Escúu de Ljubljana|escúu]] i la [[Bandera de Ljubljana|bandera]] dela ciá. Varios dragones con alas decoran el ''Puenti del Dragón'' (''Zmajski most''), de muchas vezis considerau el puenti más galán fabricau pola [[Secesión de Viena]].
== Estoria ==
=== Preestoria ===
Dendi 3600 ata 3100 a.C. se topan los assitiamientus más antíguus nel tremedal de Laibach (''Laibacher Moor''). Entri 1000 i 700 a.C. dessistierun los primeros assitiamientus ilíricos i venecianos i, en tornu al añu 400 a.C., siguió el tiempu delos celtas. El primer abitanti míticu es considerau Iasón (véassi la seción del Escúu). «El dragón nel escúu dela ciá se remonta a una leyenda sigún la cual el éroi griegu Iasón, tras el robu dela Lana d'Oru, llegó al naceru del ríu Ljubljanica i allí venció a un dragón nuna runcha. Iasón es considerau, pol tantu, el legendáriu primer abitanti de Ljubljana, i el dragón es el símbolu dela ciá»<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref>.
=== Empériu Romanu ===
Nel sigru I a.C., los romanos alicantarun una fortaleza melital nel sitiu de Ljubljana de ogañu, i nel añu 14 alicantarun el assitiamientu romanu '''Emona''' o '''Aemona''' (''Colonia Aemona Iulia tribu Claudia''). Inque estuviera assitiá nel lugal de Ljubljana de ogañu, cola migración delos puebrus es namás un assitiamientu antecessol dela ciá de ogañu.
=== Migración i Empériu Francu ===
Ábate nel 600 migrarun ala zona tribus eslavas, siguiendu el escaimientu del assitiamientu de Emona. En tornu al 800, la zona de Ljubljana cayó baxo el mandu delos francos.
=== Sacru Empériu Romanu Germánicu ===
En [[Fráncia Oriental]] i más tardi nel [[Sacru Empériu Romanu Germánicu]], la zona alreol de Ljubljana preteneció ala [[Marca de Carniola]]. El tiempu entri 1112 i 1125 es la fecha del origi delos primeros registros escritos de Ljubljana. La primera mención escrita dela ciá es del añu 1144. Fue nombrá pola primera vezi en 1220 ciá; en 1243 están registraus el derechu de mercau i el muru dela ciá; en 1280, los abitantis eran llamaus "cives" (citadanus). En 1270, Ljubljana fue conquistá pol rei de [[Boémia]] Ottokar II, quien dantis venció al mandu austriacu tras el fin dela dinastía [[Babenberg]], en 1246.
==== Gobielnu habsburgu ====
.
=== Empériu Austriacu ===
.
=== Reinu de Sérbia, Croácia i Eslovénia i Reinu de Jugoslávia ===
Al acabu del mes de otubri de 1918, Ljubljana se volvió parti del recén criau [[Reinu delos Serbios, Croatas i Eslovenos]]. En 1919 fue fundá la [[Nuversidá de Ljubljana]]. En 1929, Ljubljana se volvió la capital dela provincia del Drava (''Dravska banovina'') nel [[Reinu de Jugoslávia]].
=== Anexión italiana i acupación alemana ===
=== Repúbrica Socialista Federal de Jugoslávia ===
El 9 de mayu de 1945 tuvu lugal el esparcimientu oficial dela [[Província de Lubiana]]. En 1945, el restu delos alemanes de Laibach, lo mesmu que otros alemanes eslovenos, fuerun espulsaus basándu-si enas decisiones del AVNOJ. Muchas pressonas fuerun muertas. En 1945, Ljubljana se volvió la capital dela [[Repúbrica Populal de Eslovénia]] ena [[Repúbrica Populal Federal de Jugoslávia]]. En 1958, la primera televisión eslovena encetó las emisionis regulari. En 1958, el tranvía fue afechau. En 1980, el ditaol jugoslavu [[Josip Broz Tito]] murió en Ljubljana.
=== Repúbrica de Eslovénia ===
En 1991 la ciá festejó la endependéncia de Eslovénia. En 2002 el summit Bush/Putin tuvu lugal en Ljubljana. A solo unas sumanas del destapamentu dun nuevu soterramientu común con más de 4.000 partizanos assessinaus polos partizanos de Tito nuna mina eslovena, en abril de 2009, el conceyu munisipal de Ljubljana decidió cola mayoría delos partidos de gocha nombral una rúa tras Josip Broz Tito. En 1991 la atual ''Slovenska cesta'' (rúa eslovena) fue nombrá tras él.
== Geografía i climi ==
=== Assitiamientu ===
[[Archivu:Río Ljubljanica, Liubliana, Eslovenia, 2017-04-14, DD 08.jpg|thumb|240px|El ríu [[Ljubljanica]] baña la capital eslovena]]
[[Archivu:Bežigrad.JPG|thumb|240px|Vista de Ljubljana colos [[Alpes de Kamnik i dela Savinja|Alpes de Kamnik]] nel hondu]]
[[Archivu:Ljubljana under the snow 1.jpg|thumb|right|240px|Vista del centru estóricu nevau dendi la cuelna del castillu]]
La ciá de Ljubljana está assitiá nel centru de [[Eslovénia]], nuna zona llana regá pol ríu [[Ljubljanica]], a una artitú de 298 m sobri el nivel del mari. La su posición central respetu a [[Áustria]], [[Ungría]], la región de [[Venécia]] (Itália) i [[Croácia]] á enfruenciáu abondu ena estoria i desenvolvimientu dela ciá. El su términu munisipal linda colos de [[Medvode]], [[Kranj]], [[Škofja Loka]], [[Vodice]], [[Mengeš]], [[Trzin]], [[Domžale]], [[Dol pri Ljubljani]], [[Litija]], [[Smartno pri Litiji]], [[Ivančna Gorica]], [[Grosuplje]], [[Škofljica]], [[Ig]], [[Brezovica]] i [[Dobrova-Polhov Gradec]].
=== Relievi i idrografía ===
Assitiá a meyu caminu entri los [[Alpes Julianos]] i la región del [[Karst]], Ljubljana, the capital of Slovenia el su assitiamientu nel valli del ríu Ljubljanica About Ljubljana hazi que la capital eslovena se assienti nuna zona prencipalmenti llana, a 298 m de artitú, inque el Castillu se sitúa a 366 m mientres que el puntu más artu dela ciá, el llamau Janški Hrib, llega als 794 m. Ljubljana in Numbers
En lo que toca ala idrografía, Ljubljana está bañá pol ríu Ljubljanica de ponienti a levanti, estandu canalizau al su passu pola ciá. Assimesmu, esta es rodeá, ena su parti norti, pol ríu [[Sava]], al qual vierte las sus aguas el Ljubljanica alas afueras dela ciá. Ljubljana, the capital of Slovenia
;Geología
La ciá se estiende sobri una llanura aluvial que data del [[Períodu cuaternáriu]]. Las regionis montañosas cercanas, más antíguas, datan del [[Era Mesozoica|Mesozoicu]] ([[Triásicu]]) o [[Era Paleozoica|Paleozoicu]]. Geological Map of Slovenia
Varios [[terremotu|terremotus]] han rruinau Ljubljana a lo largu dela estoria, comu el de 1511 o el de [[terremotu de Ljubljana de 1895|1895]]. About Ljubljana De fachu, Eslovénia se assienta sobri una zona sísmica bastanti ativa debíu ala su posición al sul dela [[Praca Euroasiática]]. Seismology Assin, el país está ena unión de tres zonas tectónicas emportantis: los [[Alpes]] al norti, los [[Alpes Dináricos]] al sul i la [[Llanura Panónica]] al levanti. Seismology Nel passau, los científicos han pofíu identifical ata 60 terremotus destrutivus. Debíu a estu, por tol país ai instalá una redi de vigilancia sísmica. Seismology
=== Climi ===
El climi dela ciá es de tipu [[climi oceánicu|oceánicu]].
Las águas del cielu están repartiás de horma regulal duranti tol añu, con mínimos entri eneru i abril i máximos en setiembri i otubri. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia Las temperaturas son la más delas vezis frescas, con una meya añal de 10 °C, con enviernos fríos, siéndu la temperatura más fría registrá los -28 °C, siéndu frecuentis las elás, de otubri a mayu, i la nievi. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia El vranu es cálidu, con temperaturas máximas pol cima de 20 °C, siéndu la más elevá registrá los 40 °C. Average Conditions: Ljubljana, Slovenia
{{Clima
|metric_first= yes
|single_line= yes
|lugar= Ljubljana
|Jan record high C=15.8
|Feb record high C=22.3
|Mar record high C=24.3
|Apr record high C=27.8
|May record high C=32.4
|Jun record high C=35.6
|Jul record high C=37.1
|Aug record high C=40.2
|Sep record high C=30.3
|Oct record high C=25.8
|Nov record high C=20.9
|Dec record high C=16.7
|year record high C=40.2
|Jan high C=3.4
|Feb high C=6.4
|Mar high C=11.4
|Apr high C=16.1
|May high C=21.4
|Jun high C=24.6
|Jul high C=27.3
|Aug high C=26.7
|Sep high C=21.6
|Oct high C=15.9
|Nov high C=8.8
|Dec high C=3.8
|year high C=15.6
|Jan mean C=0.3
|Feb mean C=1.9
|Mar mean C=6.5
|Apr mean C=10.8
|May mean C=15.8
|Jun mean C=19.1
|Jul mean C=21.3
|Aug mean C=20.6
|Sep mean C=16.0
|Oct mean C=11.2
|Nov mean C=5.6
|Dec mean C=1.2
|year mean C=10.9
|Jan low C=-2.5
|Feb low C=-2.0
|Mar low C=1.7
|Apr low C=5.8
|May low C=10.3
|Jun low C=13.7
|Jul low C=15.5
|Aug low C=15.2
|Sep low C=11.5
|Oct low C=7.7
|Nov low C=2.8
|Dec low C=-1.1
|year low C=6.6
|Jan record low C=-20.3
|Feb record low C=-23.3
|Mar record low C=-14.1
|Apr record low C=-3.2
|May record low C=0.2
|Jun record low C=3.8
|Jul record low C=7.4
|Aug record low C=5.8
|Sep record low C=3.1
|Oct record low C=-5.2
|Nov record low C=-14.5
|Dec record low C=-14.5
|year record low C=-23.3
|Jan precipitation mm=69
|Feb precipitation mm=70
|Mar precipitation mm=88
|Apr precipitation mm=99
|May precipitation mm=109
|Jun precipitation mm=144
|Jul precipitation mm=115
|Aug precipitation mm=137
|Sep precipitation mm=147
|Oct precipitation mm=147
|Nov precipitation mm=129
|Dec precipitation mm=107
|year precipitation mm=1362
|unit precipitation days=0.1 mm
|Jan precipitation days=11
|Feb precipitation days=9
|Mar precipitation days=11
|Apr precipitation days=14
|May precipitation days=14
|Jun precipitation days=15
|Jul precipitation days=12
|Aug precipitation days=12
|Sep precipitation days=12
|Oct precipitation days=13
|Nov precipitation days=14
|Dec precipitation days=14
|year precipitation days=153
|Jan sun=71
|Feb sun=114
|Mar sun=149
|Apr sun=178
|May sun=235
|Jun sun=246
|Jul sun=293
|Aug sun=264
|Sep sun=183
|Oct sun=120
|Nov sun=66
|Dec sun=56
|year sun=1974
|source 1=Slovenian Environment Agency (ARSO) Climate normals 1981-2010 (data for 1981–2010)
|source 2=Slovenian Environment Agency (ARSO) Extreme values of measured yearly, monthly and daily values of chosen meteorological parameters in 1948-2011 (some extreme values for 1948–2013)
}}
== Destritus ==
[[Archivu:Ljubljana quarters.png|thumb|right|320px|Destritus de Ljubljana]]
Ljubljana tini 17 destritus. Antañu estaba hormá pol cincu munisipalidais (Bežigrad, Centru, Moste-Polje, Šiška i Vič-Rudnik) que entavía se correspondin colos destritus eletoralis dela ciá.
{| cellpadding="5"
|- style="vertical-align:top;"
|
''Bežigrad''
''Centru''
''Črnuče''
''Dravlje''
''Golovec''
''Jarše''
''Moste''
''Polje''
''Posavje''
|| ||
''Rožnik''
''Rudnik''
''Sostro''
''Šentvid''
''Šiška''
''Šmarna gora''
''Trnovo''
''Vič''
|}
== Demografía ==
En 1869, Ljubljana tenía pocu menos de 27.000 abitantis, un númeru que creció ata 80.000 a metá delos años 1930. El crecimientu demográficu á estau bastanti firmi entri 1930 i 2007. Dantis de 1996, la puebración pasaba delos 320.000, peru el achicamiento del númeru fue causau prencipalmenti por una reorganización del territoriu que hizu que ciertus lugaris del alreol fueran juntaus a munisipalidais vezinas. Nel censu de 2002, el 39,2% delos abitantis de Ljubljana eran católicus; el 30,4% eran creyentis que no pretenecían a nuna religión; el 19,2% eran ateus; el 5,5% eran ortodoxos; el 5% eran musulmanes; i el restu del 0,7% eran protestantis o pretenecían a otra religión.
== Gobielnu i criminalidá ==
== Economía ==
Ljubljana genera ábate el 25% del PIB de Eslovénia. En 2003, el nivel dela puebración ativa estaba nel 62%; el 64% curraban nel setol privau i el 36% nel setol púbricu. En eneru de 2007, el nivel de paru era del 6,5% (abaxu del 7,7% nel añu dantis) baju en comparanza col nivel nacional de 8,7%. Registered unemployment rates (%) by regional offices in 2006 and 2007
La endústria acontina siendu el prencipal alabanti dela ciá, señaladamenti la endústria farmacéutica, petroquímica i alimentária. Otros campus Enportantis son el bancáriu, las finanças, el trasporti, las construcionis, el comerciu, los servicios i el turismu. El setol púbricu da labutu enos campus dela educación, la coltura, la melecina i la almenistración local. La Borça de Ljubljana (''Ljubljanska borza''), mercá en 2008 pola ''Borça de Viena'', Austricecii cumpără Bursa din Ljubljana se acupa delas grandis compañias eslovenas. Algu-nas tienin el su assientu ena zona dela capital: pol ejemplu, la redi de tiendas ''Mercator'', la compañia petrolera ''Petrol d.d.'' i la compañia de comunicacionis ''Telekom Slovenije''. Ljubljanska borza d.d. Más de 15.000 compañias fucionan ena ciá, las más dellas nel setol terciáriu. Ljubljana: centrul economic al Sloveniei
== Educación ==
[[Archivu:SLO-Ljubljana53.JPG|thumb|right|Ereificiu prencipal dela Nuversidá de Ljubljana, antañu ereificiu del parramentu carniolanu]]
L'Academia del Endustriosu (''Academia operosorum Labacensis'') s'abrió en 1693; fue afechá en 1801, peru fue un antecessol pa l'Academia Eslovena de Ciéncias i Artis, fundá en 1938. Ogañu los estudiantis forman una sétima parti dela puebración de Ljubljana, dándu-li ala ciá un carátel mozu i quenta además con distintos institutos culturales internacionales, como el [[Estitutu Cervantes]] Cervantes]] (España), [[British Council]] (Reino Unido) o [[[Goethe Institut]] (Alemaña).<ref>{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |título=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzo de 2010 |idioma=inglés}} |2=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |bot=InternetArchiveBot }} Centros culturales extranjeros en Liubliana.</ref>.
=== Estoria dela Nuversidá de Ljubljana===
Es la más emportanti nuversidá de Eslovénia i la única nuversidá en Ljubljana<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |título=UL history |fechaacceso=31 de julio de 2008 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de febrero de 2009 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090223021942/http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |deadurl=yes }} Información general sobre la Universidad.</ref>, fue fundá en 1919. En 2008 tenía 22 facultais, tres academias i un colegiu. Estas ufrecen cursus ena luenga eslovena en (entri otras cosas) melecina, ciéncias apricás, artis, derechu i almenistración. Statutes of UL La nuversidá tini ábate 64.000 estudiantis i 4.000 profesores i personal educativu.
En 2004 la Biblioteca Nacional i Nuversitária de Eslovénia tenía 1.169.090 de lúbrus en total. En 2006 las 55 escuelas primarias tenían 20.802 alumnos i los 32 liceus tenían 25.797 alumnos.
== Coltura i monumentus ==
[[Archivu:StNicholas-Ljubljana.JPG|mini|Domu de San Nicolás]]
[[Archivu:Ljubljana Prešeren Square.jpg|thumb|Praça Prešeren ena ciá vieja]]
[[Archivu:NationalGallery-Ljubljana.JPG|thumb|Galería nacional de Eslovénia]]
La ciá es mentá polos sus monumentus de arquitetura sigún los pranus de Jože Plečnik i pol su centru estóricu bien conservau, entri ellus:
La ciá vieja (que preteneci al patrimoniu coltural).
Ereificius de Jože Plečnik, comu el ''Tromostovje'', la biblioteca nuversitária (NUK), el cimentériu de Žale, ''Križanke'' i el parqui Tivoli.
El castillu.
El Domu de San Nicolás (''Stolnica svetega Nikolaja'') sigún los pranus del pairi jesuita Andrea Pozzo.
El paláciu del arzobispu.
La ilesia franciscana de Santa María (''Cerkev Marijinega oznanjenja'') ena Praça Prešeren (''Prešernov trg'').
El concéyu.
La ilesia ortodoxa (''Cerkev sv. Cirila in Metoda'').
La Galería nacional de Eslovénia.
El museu d'arti (''Moderna Galerija'').
El museu dela ciá (''Mestni muzej'').
== Desporti ==
;Entidais desportivas
[[Archivu:HalaTivoli-Ljubljana.JPG|thumb|El pabellón [[Tivoli Arena|Tivoli]], ondi juegan dalgunus delos clubis dela ciá|alt=]]
En fubu, la ciá cuenta col [[Interblock Ljubljana]],<ref>{{Cita web|url=http://www.nkinterblock.eu/news/index/7|2=|título=NK Interblock|fechaacceso=6 de junio de 2009|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090618141511/http://nkinterblock.eu/news/index/7|fechaarchivo=18 de junio de 2009}} Página oficial del club. ganador de dos [[Copa de Eslovenia|copas de Eslovénia]] i el [[NK Olimpija Ljubljana|Olimpija Ljubljana]]</ref>,<ref>{{Cita web|url=http://www.nkolimpija.com/|2=|título=NK Olimpija Ljubljana|fechaacceso=11 de junio de 2009|idioma=esloveno|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090221192514/http://www.nkolimpija.com/|fechaarchivo=21 de febrero de 2009}} Página oficial del club.</ref> ganador de quatru [[Prva SNL|ligas]] i quatru copas de Eslovénia, dambus a dos ena [[Prva SNL|PrvaLiga]] eslovena. En baloncestu, Ljubljana está representá pol [[KD Slovan]],<ref>{{Cita web |url=http://www.slovanbasket.com/ |2= |título=Košakarsko društvo geoplin Slovan |fechaacceso=6 de junio de 2009 |idioma=esloveno |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090302091243/http://www.slovanbasket.com/ |fechaarchivo=2 de marzo de 2009 }} Página oficial del club. el [[ŽKD Ježica Ljubljana]]{{Cita web |url=http://www.zkdjezica.si/ |2= |título=ŽKD Ježica Ljubljana |fechaacceso=6 de junio de 2009 |idioma=esloveno |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190408180505/https://zkdjezica.si/ |fechaarchivo=8 de abril de 2019 }} Página oficial del club</ref>. i el [[KK Union Olimpija]], el más luraú dela ciá, con venti ligas de baloncestu (seis dellas duranti l'antigua Yugoslávia), quinzi copas de Eslovénia, tres Supercopas de Eslovénia i un tercel puestu ena [[Euroliga]] de 1997.<ref>{{Cita web|url=http://www.union.olimpija.com/137/138/?UnionOlimpija=5g3h3vnek4e9nh4q4rq8n5luj2|2=|título=Union Olimpija|fechaacceso=6 de junio de 2009|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160309175741/http://union.olimpija.com/137/138?unionolimpija=5g3h3vnek4e9nh4q4rq8n5luj2|fechaarchivo=9 de marzo de 2016}} Información en la página oficial del club</ref>.
Tocanti al [[oque sobri ielu]], los clubis de Ljubljana son el [[HD HS Olimpija]],<ref>{{Cita web|url=http://www.hsolimpija.over.net/|2=|título=Hokejske Selekcije Olimpija|fechaacceso=31 de agosto de 2008|idioma=esloveno|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080913172227/http://hsolimpija.over.net/|fechaarchivo=13 de septiembre de 2008}} Página oficial del club. el [[ŠD Alfa]]</ref>, el [[HK Slavija]]<ref>{{Cita web |url=http://www.hk-slavija.si/ |2= |título=Hokejske klub Slavija |fechaacceso=6 de junio de 2009 |idioma=esloveno |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090228120922/http://www.hk-slavija.si/ |fechaarchivo=28 de febrero de 2009 }} Página oficial.</ref> i el [[HDD Olimpija Ljubljana]].<ref>{{Cita web |url=http://www.hddolimpija.com/ |2= |título=HDD Tilia Olimpija |fechaacceso=6 de junio de 2009 |idioma=esloveno |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090228193922/http://www.hddolimpija.com/ |fechaarchivo=28 de febrero de 2009 }} Toos compitin ena [[liga de hockey sobre hielo de Eslovenia|liga de oque sobri ielu de Eslovénia]]</ref> i dalgunus dellus tamién ena [[liga de hockey sobre hielo de Austria|liga austríaca]].
Tocanti al esquí, las pistas más cercanas se assitían a 30 km al noroesti, cerca de [[Kamnik]]. La estación de ''Krvavec'' tini dieç [[telesilla|telesillas]] pa 35 km de pistas.<ref>{{Cita web |url=http://www.slovenia.info/?smucanje=0&lng=2 | |título=Skiing |fechaacceso=31 de agosto de 2008 |idioma=inglés}}{{Cita web |url=http://www.rtc-krvavec.si/en/plan-smucisc |2= |título=RTC Krvavec |fechaacceso=31 de agosto de 2008 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080924015947/http://www.rtc-krvavec.si/en/plan-smucisc |fechaarchivo=24 de septiembre de 2008 }} Información general sobre la estación</ref>.
;Enstalaçionis desportivas
[[Archivu:Ljubljana marathon.JPG|thumb|La [[Maratón de Liubliana|Maratón de Ljubljana]] atra de milis de correoris ca añu|alt=]]
El pabellón [[Tivoli Arena]] fue construíu entri 1963 i 1965, i se alcuentra nel centru dela ciá, ena periferia del [[parque Tivoli|parqui Tivoli]]. Tras la su renovación, acabá en 2000, la sala grandi tini una capacidá de 6000 espetaoris, mientres que la sala pequeña, acabá en 1995, tini 4050 asientos.<ref>{{Cita web |url=http://www.union.olimpija.com/137/141/?UnionOlimpija=5g3h3vnek4e9nh4q4rq8n5luj2 |2= |título=Tivoli Arena |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160304114321/http://www.union.olimpija.com/137/141/?UnionOlimpija=5g3h3vnek4e9nh4q4rq8n5luj2 |fechaarchivo=4 de marzo de 2016 }} Información sobre el pabellón en la página del Union Olimpija</ref>.
El [[Estadio Central (Liubliana)|Estadiu Central]] (''Osrednji stadion'') fue construíu pala [[Sociedad Orel|Sociedá Orel]] entri 1925 i 1941 sigún los diseñus de [[Jože Plečnik]]. El su estilu queda frucháu, pol ejemplu, enas balaustrás o enas bóvedas de entrá apoyás sobri pseudo-colunas dóricas.<ref>{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/plecnik_ljubljana/central_stadium/default.html |2= |título=Central Stadium |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090425071505/http://www.ljubljana.si/en/tourism/sights/plecnik_ljubljana/central_stadium/default.html |fechaarchivo=25 de abril de 2009 }} Información e historia sobre el estadio. Usuau de siguíu en partíus de fubu o pa conciertus, fue afechau en 2008 de cara a una reforma del mesmu.{{Cita web |url=http://en.stadioni.org/ljubljana/stadion_za_bezigradom |2= |título=Stadion za Bežigradom |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |fechaarchivo=23 de julio de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120723101137/http://en.stadioni.org/ljubljana/stadion_za_bezigradom |deadurl=yes }} Información e imágenes sobre el estadio. En marçu de 2009 se aprevó el proyetu ganador, obra del estudiu de arquitetura GMP de [[Berlín]].{{Enlace roto|1={{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/highlights/m_projects/project_8/default.html |2= |título=Renovation of the Plečnik stadium in Bežigrad |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés }} |2=http://www.ljubljana.si/en/highlights/m_projects/project_8/default.html |bot=InternetArchiveBot }} Noticias relacionadas con el proyecto de reforma del estadio</ref>.
;Eventus desportivus
El últimu domingu de otubri tini lugal polas callis dela ciá la [[Maratón Internacional de Liubliana|Maratón Enternacional de Ljubljana]] (''Ljubljanski maraton''), que, dendi 1996, atra de milis de correoris ca añu.<ref>{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/highlights/current_topics/marathon/default.html |2= |título=13th Ljubljana marathon |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090530072719/http://www.ljubljana.si/en/highlights/current_topics/marathon/default.html |fechaarchivo=30 de mayo de 2009 }} Información sobre la edición de 2009</ref>. Tamién, i dendi 1957, entri el 8 i el 10 de mayu se celebra la traicional marcha a lo largu del [[Sendero de la Memoria y la Camaradería|Senderu dela Memória i la Camaraería]] (''Pot spominov in tovarištva''), conmemorandu la liberación de Ljubljana el 9 de mayu de 1945.
La localidá de [[Tacen]], assitiá juntu al ríu [[Sava]], ochu quilómetrus al noroesti de Ljubljana, acohi ábate toos los añus una competición enternacional de [[kayak]], que se remonta a 1939, siéndu parti, pol ejemplu, dela Copa del Mundu de Eslalon i delos Campeonatus del Mundu de 1991 i 2010.<ref>{{Cita web |url=http://www.wc-tacen.si/1/?pID=2 |2= |título=Slalom World Cup Tacen 2008 |fechaacceso=11 de junio de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090303064633/http://www.wc-tacen.si/1/?pID=2 |fechaarchivo=3 de marzo de 2009 }} Información sobre la edición de 2008</ref>. Entri el 22 i el 27 de otubri de 1970 la ciá fue sei del XVII [[Campeonato Mundial de Gimnasia|Campeonatu Mundial de Ginásia]].
== Trasporti ==
{{Seción vacía}}
== Relacionis enternacionalis ==
=== Ciais jermanás ===
Ljubljana está jermaná con:
{{flagicon|GRE}} [[Atenas]], Grécia, dendi 2000.
{{flagicon|SRB}} [[Belgradu]], Sérbia, dendi 2003.
{{flagicon|SVK}} [[Bratislava]], Eslováquia, dendi 1967. Bratislava - Orașe înfrățite
{{flagicon|BEL}} [[Bruselas]], Bélgica, dendi 2004.
{{flagicon|GER}} [[Chemnitz]], Alemaña, dendi 1966.
{{flagicon|CHN}} [[Chengdu]], China, dendi 1981.
{{flagicon|USA}} [[Cleveland]], Estaus Unius.
{{flagicon|GER}} [[Leverkusen]], Alemaña, dendi 1979.
{{flagicon|TUR}} [[Mardin]], Turquia, dendi 2003.
{{flagicon|POR}} [[Santa Maria da Feira]], Portugal, dendi 2006.
{{flagicon|RUS}} [[Moscú]], Rusia, dendi 2000.
{{flagicon|UK}} [[Nottingham]], Reinu Uniu, dendi 1963.
{{flagicon|ITA}} [[Palermu]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Parma]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|ITA}} [[Pesaro]], Itália, dendi 1964.
{{flagicon|CRO}} [[Ploče]], Croácia, dendi 1982.
{{flagicon|CRO}} [[Rijeka]], Croácia, dendi 1979.
{{flagicon|BIH}} [[Sarajevu]], Bósnia i Ercegovina, dendi 2002. Site oficial Sarajevo: Orașe înfrățite
{{flagicon|Macedonia}} [[Skopje]], Macedónia del Norti, dendi 2007. Portal oficial al orașului Skopje - Orașe înfrățite
{{flagicon|TUN}} [[Sousse]], Túnez, dendi 1969.
{{flagicon|GEO}} [[Tbilisi]], Geórgia, dendi 1977. Portal municipal Tbilisi - Orașe înfrățite
{{flagicon|AUT}} [[Viena]], Áustria, dendi 1999.
{{flagicon|GER}} [[Wiesbaden]], Alemaña, dendi 1977.
{{flagicon|CRO [[Zagreb]], Croácia, dendi 2001. Orașe înfrățite cu Zagreb
== Pressonalidais nacías aquí ==
August Ferdinand Haller von Hallerstein (1703 - 1774), fraili misioneru.
Philipp von Cobenzl (1741 - 1810), ombri d'Estau.
Anastasius Grün (1806 - 1876), escritol i ombri políticu.
Constantin von Wurzbach (1818 - 1893), encicropedista.
Carlos, Duqui de Madril (1848 - 1909), príncipi d'España.
Emil Johann Lambert Heinricher (1856 – 1934), botánicu.
Ivana Kobilca (1861 – 1926), pintora.
Fritz Pregl (1869 - 1930), químicu, premiu Nobel.
[[Jože Plečnik]] (1872 - 1957), arquitetu.
Ernst Moro (1874 - 1951), mélicu pediatra.
Josip Murn (1879 - 1901), poeta.
Milan Vidmar (1885 - 1962), engenieru eletroténicu.
Svatopluk Innemann (1896 - 1945), cineasta.
Edvard Kardelj (1910 - 1979), ombri políticu, comunista.
Maks Bajc (1919 - 1983), atol.
Demeter Bitenc (1922 - 2018), atol.
Andrej Hieng (1925 - 2000), escritol.
Kaja Juvan (n. 2000), jugadora de tenis.
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
Harald Heppner (ed.), ''Hauptstädte zwischen Save, Bosphorus und Dnjepr'', Böhlau Verlag 1998, Wien-Köln-Weimar.
== Atijus esternus ==
[http://www.evz.ro/detalii/stiri/ljubljana-la-prima-vedere-418305.html Ljubljana ala primera vista]
1fqchp1hom3lscdurdqbknf48337r25
Bristol
0
11613
143038
138987
2026-05-06T08:49:30Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143038
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional
| nombri completu = Bristol
| nombri original = Bristol
| país = {{Réinu Uníu}}
| uniá = [[Ciá]], [[Condaus d'Ingalaterra|Condau Cerimonial]] i [[Autoriá unitaria]]
| tipu_superiol_1 = [[Nación costituiva]]
| superiol_1 = {{ENG}}
| tipu_superiol_2 = [[Regionis d'Ingalaterra|Región]]
| superiol_2 = [[Suroesti d'Ingalaterra]]
| bandera =
| pie_d'imagen =
| mapa_loc = Ingalaterra
| mapa = no
| lema = «''Virtute et Industria''»
<small>"Virtú i Diligéncia"</small>
| escuu = Arms of Bristol City Council.svg
| hundación = 1155
| gentiliciu = Bristolensi (a)
| imagen = [[Archivu:Bristol landmarks collage.png|250px]]
| clima = [[Clima oceánicu]]
| superfici = 110
| puebración = 428.234
| puebración_añu = 2011
| puebración_urb = 587.400
| puebración_met = 1.006.600
| densiá = 3892
| biembru_de = [[Eurociais]]
| dirigintis_títulus = Alcaldi
| dirigintis_nombris = Marvin Rees ([[Partiu Laborista (Réinu Uníu)|Laborista]])
| horáriu = [[Greenwich Mean Time|GMT]]
| horáriu_veranu = [[British Summer Time|BST]] +1
| páhina web = www.bristol.gov.uk
}}
'''Bristol'''<ref>Sigún el Diccionariu de Luenga Española el nombri dela ciá es agúu. La forma gravi con tildi ena i es pa parabras encorporás al idioma español derivaus del nombri dela ciá|Cita web url=https://dle.rae.es/brístol|títulu=brístol Diccionariu dela luenga española|fechaacceso=2021-08-17|apellíu=ASALE|nomu=RAE-|sitioweb=«Diccionariu dela luenga española» - Edición del Tricentenáriu|idioma=es</ref> ({{lang-en|Bristol}} /ˈbɹɪstəɫ/) es una [[ciá]] i unu delos quarenta i sieti [[Condaus d'Ingalaterra|condaus]] d'Ingalaterra, [[Reinu Uniu]]. Assitiau ena [[Regionis d'Ingalaterra|región]] [[Suroesti d'Ingalaterra|Suroesti]] arraya al noroesti con [[Gloucestershiri]], al sul i suroesti con [[Somerset]] i al noroesti col [[Canal de Bristol]].<ref>cita web url=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20160105160709/http://www.ons.gov.uk/ons/guide-method/geography/beginner-s-guide/administrative/england/counties--non-metropolitan-districts-and-unitary-authorities/map-of-the-uk-counties-and-unitary-administrations.pdf |títulu=United Kingdom: Counties and Unitary Authorities |añu=2009 |fechaacceso=24 de hebreru de 2013 |autol=Office for National Statistics |idioma=inglés</ref><ref>cita web url=http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20160105160709/http://www.ons.gov.uk/ons/guide-method/geography/beginner-s-guide/administrative/england/counties/index.html |títulu=Counties, Non-metropolitan Districts and Unitary Authorities |fechaacceso=24 de hebreru de 2013 |autol=Office for National Statistics |idioma=inglés</ref> Es unu delos dos centrus almenistrativus del suroesti d'Ingalaterra (el otru es la ciá de [[Plymouth]]). Dendi los sus prencepius, la su proeperiá á estau ligá al su puertu comercial, el qual dió orihin al centru dela ciá.
Bristol es la otava ciá d'Ingalaterra i l'undécima del Réinu Uníu en puebración. Duranti meyu sigru fue la segunda ciá en puebración endispués de [[Londris]], posición que perdió pol rápiu ascensu de [[Liverpool]], [[Mánchestir]] i [[Birmingham]] a finalis de 1780. Nel mundu dessistin otras 34 ciais llamás "Bristol", mayolmenti n'[[Estaus Uníus]], inque tamién en [[Perú]], [[Canadá]], [[Jamaica]] i [[Costa Rica]], toas conmemorandu ala original.
La ciá fue premiá col títulu [[Premio Capital Verde Europea|Capital Verdi Uropea]] de 2015 i fue nombrá pol periódicu ''[[The Sunday Times]]'' cumu el mejol lugal en [[Gran Bretaña]] pa vivil en 2014 i 2017.
== Estoria ==
Dendi el sigru XII, á síu unu delos puertus más emportantis, sobri tó nel comerciu entri Ingalaterra i la su vecina [[Irlanda]]. Nel añu 1247 se costruyó un nuevu ponti i la ciá encetó a espandil-si, convertiéndu-si en 1373 nun condau pol derechu própiu. Duranti esti periou, Bristol fue tamién un emportanti astilleru.
[[Archivu:Bristol.cathedral.west.front.arp.jpg|thumb|left|[[Catedral de Bristol]]]]
Nel sigru XIV, Bristol se convirtió ena tercel ciá d'Ingalaterra, endispués de Londris i [[York]]. La su puebración se vió anchamenti mermá pola [[pesti negra]] entri los añus 1348 i 1349. La plaga senificó un retrocessu ena demografía dela ciá. Bristol algorçó el rangu de ciá en 1542, cola antigua abadía de San Agustín convertía ena catedral de Bristol. Duranti la [[Guerra Cevil]] la ciá sufrió los ataquis delos realistas. Nel añu 1497, Bristol fue el puntu de prencepiu del viaji de [[Juan Caboto]] acia Nortiamérica.
Bristol, juntu con Liverpool, se convirtió en centru del comerciu d'esclavus. Duranti el augi del tráficu d'esclavus, entri el añu 1700 i 1807, más de 2000 barcus d'esclavus partierun del puertu de Bristol, llevandu con-sigu a más de meyu millón d'esclavus dendi África ata Nortiamérica. El mecanismu era el siguienti: los barcus partían dendi Bristol acia África ociental cargaus de bienis manufacturaus que allí chambaban pol esclavus. Endispués se dirigían cola su carga umana acia las [[Indias Ocientalis]], ondi vendían los esclavus alas plantacionis de caña a chambu de cargamentus d'açúcal. Dendi el [[Caribi]] regresaban a Bristol col preciáu dulci, que s'entrecambiaba pol bienis manufacturaus colos que partían de nuevu a África por más esclavus. Esti comerciu triangulal (Bristol-África-Caribi) fue abondu lucrativu i la prencipal fonti de proeperiá dela ciá duranti más dun sigru, crianu grandis fortunas cumu la de [[Edward Colston]].
La competencia con Liverpool, la enterrución del comerciu marítimu con [[Fráncia]] i la abolición dela esclavitú contribuyun a rompel la paç entri la ciá i los nuevus centrus comercialis del norti i la çona delas [[Midlands]]. Nostanti, la puebración de Bristol se quinquipricó duranti el sigru XIX, apoyá enas nuevas endustrias i el crecienti comerciu.
El centru dela ciá de Bristol sufrió emportantis dañus duranti los diversus bombardeus que sufrió ena [[Segunda Guerra Mundial]]. El centru original, cerquina del ponti i el castillu, es ogañu un parqui que conteni dos ilesias bombardeás i angunus pequenus frangumentus del castillu.
== Economía ==
Nel sigru XX, las atividáis dela endustria de Bristol s'espandun, encruyendu la produción aeronáutica ena ciá de Filton, 10 quilómetrus al norti del centru dela ciá, ena que se gastó la "Bristol Aeroplane Company". La compañía se hizu famosa al costruil el [[Bristol Fighter]] ena [[Primera Guerra Mundial]] i el [[Bristol Beaufighter]] ena [[Segunda Guerra Mundial]]. Nel sigru XX, la compañía se convirtió nel prencipal costrutol del setol dela aviación cevil. Nel sigru XX, la compañía costruyó componentis del avión supersónicu Concorde en colaboración cola compañía francesa Aérospatiale. Ogañu, Bristol siguiendu un centru emportanti dela endustria aeronáutica. Tamién teni una presencia emportanti el setol delos meyus de comunicación i el dela endustria tecnológica.
== Meyus de comunicación ==
Bristol tamién á teníu produccionis de televisión cumu ''The Tonight West Country'' pa ITV Ociental (dantis HTV Oesti) i ITV Westcountry, ''BBC Points West'', el drama ''[[Casualty]]'' (que se mureó a [[Cardiff]] en 2011), la comédia ''[[Only Fools and Horses]]'' i produccionis d'Endemol cumu ''[[Deal Or No Deal]]''. La ciá á síu gastá cumu localicación pal pograma de [[Channel 4]] "Teachers", la seri ''[[Mistresses]]'' de [[British Broadcasting Corporation|BBC]], la seri chicu ''[[Skins]]'' de [[Channel 4]] i la comédia ''[[Being Human (seri de televisión)|Being Human]]'' de [[BBC Three]].
== Coltura ==
=== Arti ===
La ciá es famosa pola su endustria musical i de cini. Fue finalista ena compitición pa sel Capital Uropea dela Coltura 2008, inque el premiu se lo llevó Liverpool.
La compañía de teatru de mayol emportancia dela ciá, la Bristol Old Vic, fue fundá en 1946 cumu una filial dela Old Vic de Londris. El su local dela calli King está formau pol el Teatru Real (del añu 1766, con 607 assientus), un moernu estudiu de teatru llamau el New Vic (con 150 assientus), i un vestíbulu i çonas de bal ena çona anexa de Coopers' Hall (costruía en 1743). El Teatru Real es el teatru más antiguu d'Ingalaterra delos que óperan de forma acontiná.
El Bristol Hippodrome es un teatru de gran tamañu (1981 assientus) que albela espetáculus de produccionis nacionalis. Otrus teatrus dela ciá son el Tobacco Factory (250 assientus), QEH (220 assientus), el Redgrave Theatre (nel Clifton College, con 320 assientus) i el Alma Tavern (50 assientus).
Dendi finalis dela décá de 1970 la ciá s'á convertíu en cuna de bandas de punk, folk, dub i conciéncia política, entri las qualis podemus topal Glaxo Babies, The Pop Group, i artistas de trip hop o "Bristol Sound" cumu [[Tricky]], [[Portishead (banda)|Portishead]] o [[Massive Attack]]; inque la lista de bandas de Bristol es abondu estensa. Duranti los añus 1990, la música i la coltura urbana de Bristol recibierun una gran atención mediática enternacional.
Bristol teni abondus localis pa atuacionis musicalis, siendu el mayol dellus el Colston Hall, que más tardi se renombró cumu Edward Colston. Otrus dellus son la Bristol Academy, Fiddlers, Victoria Rooms, Trinity Centre, St. George's Bristol, i otra variá de localis púbricus dendi el jazzísticu The Old Duke, ata el roquil Fleece and Firkin. En 2010 PRS for Music nombró a Bristol cumu la ciá más musical del Réinu Uníu, basándu-si nel númeru delos sus biembrus nacíus en Bristol en relación cola su puebración. La ciá cuenta con abondus museus, cumu el Bristol City Museum and Art Gallery, el qual albela una coleción d'estoria natural, arqueología, cerámica china i otrus, o el Bristol Industrial Museum, el qual conselva maquinaria portuaria, i que fue zarrau n'otubri de 2006 i cuya reapertura se previ pa 2011 cumu el Museum of Bristol. El City Museum tamién s'ocupa de tres casas estóricas: la Tudor Red Lodge, la Georgian House, i la Blaise Castle.
En quantu a literatura, Bristol destaca pol sel el lugal de nacencia del poeta del sigru XVIII [[Thomas Chatterton]], i tamién de [[Robert Southey]], el qual tuvu nacencia en Wine Street, en 1774. Amás, [[William Wordsworth]] passó algún tiempu ena ciá, i [[Joseph Cottle]] pubricó aquí pola primel ves las sus Balás Líricas en 1798.
El pintol del sigru XVIII i sigru XIX [[Sir Thomas Lawrence|Thomas Lawrence]], i el arquitetu del sigru XIX [[Francis Greenway]], disiñadól d'abondu delos primerus edifícius de [[Sídnei]], salierun desta ciá. Más recientementi topamus al graffiteru [[Banksy]], del qual se puein vel angunus delos sus abondu trebajus ena ciá.
El Watershed Media Center i la Arnolfini Gallery (dambos dos en almancenis portuárius) essponin arti contemporániu, fotografía i cini, i la galería más antiga dela ciá s'alcuentra ena Royal Academy of West Anglia, en Clifton.<ref>Cite web|title=Bristol Art Galleries|url=http://www.world-guides.com/europe/england/bristol-county/bristol/bristol_art_galleries.html|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=www.world-guides.com</ref><ref>Cite web|title=Richard Long: Time and Space at the Arnolfini Centre for Contemporary Arts, Bristol|url=https://aestheticamagazine.com/richard-long-time-and-space-at-arnolfini-centre-for-contemporary-arts-bristol/|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=aestheticamagazine.com</ref> La galería nómada Antlers abrió los sus portalis en 2010, assitándu-si en localis vaçíus de Park Street, Whiteladies Road i Purifier House, nel puertu de Bristol.<ref>Cite web|title=Nomadic gallery brings street art indoors|url=https://delano.lu/article/delano_nomadic-gallery-brings-street-art-indoors|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=delano.lu</ref> En Bristol se rúan películas i anúncius d'animación stop-motion (produzíus pol Aardman Animations),<ref>Cite web|title=Bristol’s Economic Success Stories: 20 Thriving Businesses Powering the City’s Growth|url=https://www.paperplusmedia.com/bristols-economic-success-stories-20-thriving-businesses-powering-the-citys-growth/|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=www.paperplusmedia.com</ref> cumu Wallace i Gromit i Chicken Run, mentris que Aardman tamién á encursionau ena animación pol ordinadól, cumu Arthur Christmas.<ref>Cite web|title=First Look: Director Sarah Smith Talks Aardman’s Arthur Christmas: Exclusive Photos|url=https://www.indiewire.com/features/general/first-look-director-sarah-smith-talks-aardmans-arthur-christmas-exclusive-photos-184422/|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=www.indiewire.com</ref> Robert Newton, Bobby Driscoll i otrus atoris dela película de Walt Disney de 1950 La isla del tesoru (angunus escenárius se rudarun en un lugal frenti al mari) visitarun la ciá col própiu Disney. Bristol albela la sedi regional dela BBC West i la Uniá d'Estoria Natural dela BBC.<ref>Cite web|title=Networks of Nature: Stories of Natural History Film-Making from the BBC|url=https://discovery.ucl.ac.uk/id/eprint/5188/1/5188.pdf|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=discovery.ucl.ac.uk</ref>
=== Arquitetura ===
El estilu bizantinu de Bristol, própiu dela ciá, se desenvelvió a meyaus del sigru XIX i ogañu sobreviven várius esempruus.<ref>Cite web|title=City Of Bristol Destination Guide|url=https://coastradar.com/location/united-kingdom/bristol/city-of-bristol/|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=coastradar.com</ref><ref>Cite web|title=Where to Find Byzantine Architecture in England|url=https://heritagecalling.com/2020/05/01/where-to-find-byzantine-architecture-in-england/|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=heritagecalling.com</ref> Ena ciá se puein vel edifícius dela mayol parti delos periodus arquitetónicus del Réinu Uníu. Los elementus que se conselvan delas fortificacionis i del castillu datan dela épuca medieval, i la ilesia de Santiago data del sigru XII.<ref>Cite web|title=Church of St James Priory|url=https://historicengland.org.uk/listing/the-list/list-entry/1282067?section=official-list-entry|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=historicengland.org.uk</ref>
Los edifícius secularis encruyin el Red Lodge, costruíu en 1580 pal Juan Yonge cumu portería pa una casa más grandi que una ves estuvu nel lugal del atual faru de Bristol (dantis conociu cumu Colston Hall).<ref>Cite web|title=Secular Buildings: Houses, 251-338|url=https://www.british-history.ac.uk/rchme/cambs/pp358-391|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=www.british-history.ac.uk</ref><ref>Cite web|title=The Red Lodge Well|url=https://www.bristolmuseums.org.uk/blog/the-red-lodge-well/|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=www.bristolmuseums.org.uk</ref> Endispués fue ampliau ena épuca georgiana i restaurau a prencepius del sigru XX.<ref>Cite web|title=Red Lodge And Attached Rubble Walls And Entrance Steps|url=https://historicengland.org.uk/listing/the-list/list-entry/1202417?section=official-list-entry|accessdate=29 d'abostu de 2024|work=historicengland.org.uk</ref> El Espital de San Bartolomé es una casa urbana del sigru XII que s'encorporó a un espital monásticu hundau en 1240 pol Sir John la Warr, 2.º barón De La Warr (c. 1277-1347), i de 1532 a 1767 se convirtió en Bristol Grammar School i endispués en Queen Elizabeth's Hospital 1767-1847.
== Demografía ==
Ogañu Bristol teni una puebración de 437.500 abitantis (2014) i es la sesta ciá más grandi d'Ingalaterra, sobri tó pol detrás de Londris, [[Birmingham]], [[Liverpool]], [[Leeds]] i [[Sheffield]], i la otava del Réinu Uníu. En 2001 la ciá contaba con 380.615 abitantis, lo qual suponi un cossiderabli aumentu dela puebración local n'ápati una décá (un 15 %), en comparación con otras ciais similaris de Gran Bretaña. Bristol es la ciá más grandi nel suroesti i es una delas otu "Core Ciais n'Ingalaterra". Endispués dun periodu de desminución dela puebración enos añus dela posguerra, la puebración s'estabilizó enos añus 1990 i á aumentau sustancialmenti duranti la décá del 2000. Si acontinan las tenéncias recientis, la puebración de Bristol se previ que aumenti n'unas 44.800 pressonas (10,5 %) en 10 añus, entri 2011 i 2021.
El censu de 2011 muestra que ena úrtima décaa Bristol s'á güertu ca ves una ciá más divelsa. La proporción dela puebración "No branca Británica" á aumentau del 12 % al 20 % dela puebración total. La proporción de pressonas que viven en Bristol que no án tuvíu nacencia nel Réinu Uníu á aumentau del 8 % al 15 % dela puebración total. En Bristol ái ogañu pol lo menus 45 religiones, pol lo menus 50 paísis de nacencia representaus i pol lo menus 91 luengas palrás.
Según el censu de 2011 el 80 % dela puebración era Branca Británica, el 20 % restanti son "Otrus brancus, Mestiçus, Negrus caribeñus, Negrus africanus o Asiáticus". Dela comuniá "No branca británica" la más representá es la comuniá Jamaicana; en 2007 residían 20.000 pressonas d'orihin jamaicanu ena ciá, prencipalmenti enos barrius de St.Pauls i Easton. Dela comuniá Somalí, en 2011 residían ena ciá 4947 abitantis.
== Educación ==
La [[Nuversidá de Bristol]] está assitá ena ciá.
== Deportis ==
La ciá cuenta col club de húmbu [[Bristol City Football Club|Bristol City FC]] que particípa ena English Football League Championship (EFL Championship), la segunda división del Sistema de ligas de húmbu d'Ingalaterra. El su estadiu es el llamau Ashton Gate Stadium (Ashton Gate) cuya cabaciá es pa 27.000 espetaoris.
El otru club deportivu es el [[Bristol Rovers Football Club|Bristol Rovers FC]], que compiti nel tercel nivel del Sistema de ligas de húmbu d'Ingalaterra, la English Football League One (EFL One). Juega los sus partíus de local nel Memorial Stadium.
A su ves, el club de rugby Bristol Bears tamién dessputa los sus alcuentrus de local nel Estadiu Ashton Gate, i se desempeña ena [[Premiership Rugby]], la máissima categoría delas compiticionis de clubis de rugby nel país.
== Ciais hermanás ==
{{Bandera|FRA}} [[Burdeus]], [[Fráncia]] (1947)<ref>Cita web|url=http://www.bordeaux.fr/p63778/europe%C2%A0et%C2%A0international|títulu=Bordeaux, ouverte sur l'Europe et sur le monde|fechaacceso=2023-07-23|fecha=2013-02-07|sitioweb=Bordeaux|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130207154903/http://www.bordeaux.fr/p63778/europe%C2%A0et%C2%A0international|fechaarchivo=7 de febreru de 2013|deadurl=</ref><ref>Cita web|url=http://www.completefrance.com/language-culture/twin-towns|títulu=Twin towns - Complete France|fechaacceso=2023-07-23|fecha=2013-07-05|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=5 de huliu de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130705094933/http://www.completefrance.com/language-culture/twin-towns|deadurl=</ref>
{{Bandera|DEU}} [[Hannovi]], [[Alemaña]] (1947)<ref>Cita web|url=http://www.hannover.de/de/buerger/entwicklung/partnerschaften/staedte_regionspartnerschaften/index.html|títulu=HANNOVER.DE - Städtepartnerschaften der Landeshauptstadt Hannover|fechaacceso=2023-07-23|fecha=2011-07-24|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=24 de huliu de 2011|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110724012346/http://www.hannover.de/de/buerger/entwicklung/partnerschaften/staedte_regionspartnerschaften/index.html|deadurl=</ref>
{{Bandera|POR}} [[Portu]], [[Purtugal]] (1984)<ref>Cita web|url=https://www.bbc.co.uk/bristol/content/articles/2004/07/23/oporto_feature.shtml|títulu=BBC - Bristol - Made In Bristol - Oporto: Bristol's twin city|fechaacceso=2023-07-23|sitioweb=www.bbc.co.uk</ref>
{{Bandera|Georgia}} [[Tiflis]], [[Georgia]] (1988)<ref>Cita web|url=htt</ref>
{{Bandera|NIC}} [[Puertu Cabeças]], [[Nicarágua]] (1988)
{{Bandera|CHN}} [[Guangçu]], [[China]] (2001)
{{Bandera|MOZ}} [[Beira]], [[Moçambiqui]] (2001)
== Referencias ==
{{listaref}}
== Atijus p'afuera ==
* [http://www.bristol.gov.uk/ Sitio web del Bristol City Council]
8lh6q6i4kqt5505wyq07mknnj5fd1op
Peseta
0
11919
143014
2026-05-05T17:17:06Z
Olarcos
82
Criá página con '{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;" |- ! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta |- | colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | :Categoría:…'
143014
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. Europa Press, 2021
== Estoria ==
miniatura|Peseta acuñá en [[Barcelona]] n'1837, duranti el reinau d'[[Isabel II]].
miniatura|Diferentis [[monea]]s de peseta que circularun duranti la [[Segunda Repúbrica Española]].
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun llamaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
{{VT|Anexu:Moneas de peseta d'España}}
miniatura|Primera [[monea]] con facial de 1 peseta emitía duranti el Gubiernu Pruvisional n'1870.
miniatura|Anversu dela [[monea]] de 25 céntimus de peseta (1 real) de 1934 ([[Segunda Repúbrica Española]]).
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
1 céntimu, 1 g de bronci
2 céntimus, 2 g de bronci
5 céntimus, 5 g de bronci
10 céntimus, 10 g de bronci
20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.
miniatura|Úrtima [[monea]] duna peseta acuñá en prata (5 gramus), [[Mairil]], 1933, [[Segunda Repúbrica Española]]. Se pusun en circulación 2 millonis destas [[monea]]s.
N'1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
miniatura|Certificau de prata de 10 pesetas emitíu pola [[Segunda Repúbrica Española]] n'1935.
A paltir de 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
miniatura|Las primeras [[monea]]s duna peseta no acuñás en prata, conocias popularmenti comu ''rubias'' se emitierun n'1937, duranti la [[Segunda Repúbrica Española]].
Fue n'1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|miniatura|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
miniatura|Mil pesetas guineanas de 1969.
=== La peseta en otros países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países.url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
miniatura|Moneas de peseta enos moelus finalis.
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' huenti: ''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''. ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]».
=== Apodus ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', huenti: [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición). utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se utilizarun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptao ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea,cita noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?» quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
miniatura|«Peseta» mexicana.
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.cita noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu huerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
0syhu6s5gqfsojwsudvd4bqeu9fhzgo
143015
143014
2026-05-05T17:24:09Z
Olarcos
82
/* Estoria */
143015
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. Europa Press, 2021
== Estoria ==
[[Archivu:Isabel II peseta 19524.jpg|thumb|Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.]]
[[Archivu:Monedas_II_República_Española_(i).jpg|thumb|Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.]]
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun llamaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
[[Archivu:ESP-1pta1870.jpg|thumb|Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.]]
[[Archivu:Moneda_25_céntimos_de_peseta_1934_anverso.jpg|thumb|Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).]]
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
* 1 céntimu, 1 g de bronci
* 2 céntimus, 2 g de bronci
* 5 céntimus, 5 g de bronci
* 10 céntimus, 10 g de bronci
* 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
* 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
* 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
* 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
* 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
* 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.<ref>{{cita web|url=https://www.bde.es/f/webbde/EYC/billemone/ficheros/es/peseta.pdf|título=Información general. Adiós, Peseta|fechaacceso=28 de diciembre de 2018|sitioweb=www.bde.es}}</ref>
[[Archivu:Moneda de 1 peseta de 1933, plata, República Española.jpg|thumb|Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192</ref>]]
N'1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
[[Archivu:Certificado_de_plata_10_pesetas_-_anverso.jpg|thumb|Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricaron 60 millones de estos certificados.<ref>http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html</ref>]]
A paltir de 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
[[Archivu:1_peseta,_1937.jpg|thumb|Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como ''rubias'' s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193</ref>]]
Fue n'1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|thumb|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
[[Archivu:Old_Equatorial_Guinean_1000_pesetas_banknote,_1969.jpg|thumb|Mil pesetas guineanas de 1969.]]
=== La peseta notrus países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países.url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
miniatura|Moneas de peseta enos moelus finalis.
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' huenti: ''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''. ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]».
=== Apodus ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', huenti: [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición). utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se utilizarun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptao ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea,cita noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?» quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
miniatura|«Peseta» mexicana.
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.cita noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu huerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
dhy8j1tip0ycge23jiasiucudvhlpwq
143017
143015
2026-05-05T17:27:51Z
Olarcos
82
/* Etimología */
143017
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. Europa Press, 2021
== Estoria ==
[[Archivu:Isabel II peseta 19524.jpg|thumb|Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.]]
[[Archivu:Monedas_II_República_Española_(i).jpg|thumb|Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.]]
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun llamaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
[[Archivu:ESP-1pta1870.jpg|thumb|Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.]]
[[Archivu:Moneda_25_céntimos_de_peseta_1934_anverso.jpg|thumb|Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).]]
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
* 1 céntimu, 1 g de bronci
* 2 céntimus, 2 g de bronci
* 5 céntimus, 5 g de bronci
* 10 céntimus, 10 g de bronci
* 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
* 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
* 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
* 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
* 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
* 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.<ref>{{cita web|url=https://www.bde.es/f/webbde/EYC/billemone/ficheros/es/peseta.pdf|título=Información general. Adiós, Peseta|fechaacceso=28 de diciembre de 2018|sitioweb=www.bde.es}}</ref>
[[Archivu:Moneda de 1 peseta de 1933, plata, República Española.jpg|thumb|Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192</ref>]]
N'1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
[[Archivu:Certificado_de_plata_10_pesetas_-_anverso.jpg|thumb|Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricaron 60 millones de estos certificados.<ref>http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html</ref>]]
A paltir de 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
[[Archivu:1_peseta,_1937.jpg|thumb|Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como ''rubias'' s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193</ref>]]
Fue n'1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|thumb|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
[[Archivu:Old_Equatorial_Guinean_1000_pesetas_banknote,_1969.jpg|thumb|Mil pesetas guineanas de 1969.]]
=== La peseta notrus países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países.url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
[[Archivu:Pesetas fin siglo XX.jpg|thumb|Monedas de peseta en los modelos finales.]]
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' huenti: ''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''. ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]».
=== Mostis ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', huenti: [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición). utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se utilizarun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptao ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea,cita noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?» quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
[[Archivu:25 centavos de Zacatecas de 1889 (anverso y reverso).JPG|thumb|«Peseta» mexicana.]]
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.cita noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu huerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020
== Monedas de peseta ==
{{VT|Anexo:Monedas de peseta de España}}
=== 1989 ===
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Últimas monedas en circulación (1989-2001)'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Aleación
! Diámetro
! Peso
! Canto
! Imagen
|-
| '''1 peseta'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Aluminio
| 14 mm
| 0,55 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:1993 1 Pesetas.jpg|150px]]
|-
| '''5 pesetas'''
| <small>Abstracto<br />[[Comunidades autónomas]]</small>
| <small>Abstracto<br />Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 17,50 mm
| 3 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-5ptas5.jpg|150px]]
|-
| '''10 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Cuproníquel
| 18,50 mm
| 4 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-10ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''25 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Comunidades autónomas|Comunidades]] y<br>[[Ciudades Autónomas de España|ciudades autónomas]]</small>
| <small>Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 19,50 mm
| 4,25 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-25ptas15.jpg|150px]]
|-
| '''50 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Juan de Herrera]]<br />[[Comunidades autónomas]]<br>Monumentos españoles</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />Monumentos españoles</small>
| Cuproníquel
| 20,50 mm
| 5,60 g
| [[Flor española]]
| align="center" |[[Archivo:ESP-50ptas10.jpg|140px]]
|-
| '''100 pesetas'''
| <small>Monumentos españoles<br>[[Escudo de España]]<br>[[Hispania (personificación)|Hispania]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| Broncealuminio
| 24,50 mm
| 9,25 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-100ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''200 pesetas'''
| <small>Monumentos de Madrid<br>Elementos de<br>personalidades españolas</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]<br />Personalidades españolas</small>
| Cuproníquel
| 25,50 mm
| 10,50 g
| Estriado y liso disc.
| align="left" |[[Archivo:ESP-200ptas2.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]</small>
| Broncealuminio
| 28 mm
| 12 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:1993 500 Pesetas.jpg|150px]]
|-
|}
</center>
== Billetes de peseta ==
=== 1970 ===
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1970'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''100 pesetas'''
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Manuel de Falla]] - EL BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Alhambra|Jardines de la Alhambra]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 77 x 134 mm
| align="left" |[[Archivo:Spain-franco bank notes 0009.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 100 Pesetas Verso Falla.jpg|150px]]
|}
=== 1982/1987 ===
Entre 1982 y 1987, el [[Banco de España]] emite una nueva serie, diseñada por [[José María Cruz Novillo]], que fue grabada e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Los objetivos del Banco de España eran reducir y estandarizar los billetes, modernizar su imagen y facilitar el procesamiento automático de los billetes mediante máquinas. Con respecto a los billetes antiguos se tiene un nuevo tamaño y la implantación de un sistema homogéneo de 200 a 10 000 pesetas siguiendo la regla 1-2-5 y la introducción, como novedad de los valores de 200 y 2000 pesetas.
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1979 a 1985'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''200 pesetas'''
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Leopoldo Alas "Clarín"]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Quercus orocantabrica]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Naranja
| 65 × 120 mm
| align="left" |[[Archivo:200pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 200 Pesetas Verso Alas.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - [[Rosalía de Castro]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - Casa Museo Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Azul
| 70 × 129 mm
| align="left" |[[Archivo:500pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 500 Pesetas Verso Castro.jpg|150px]]
|-
| '''1000 pesetas'''
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Benito Pérez Galdós]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Roque Cinchado]] y [[Canarias|mapa de Canarias]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Verde
| 75 × 138 mm
| align="left" |[[Archivo:1000 pesetas del 79.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 1000 Pesetas Verso Galdos.jpg|150px]]
|-
| '''2000 pesetas'''
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Juan Ramón Jiménez]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Casa consistorial de Moguer]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Rojo
| 80 × 147 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(anverso).jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(reverso).jpg|150px]]
|-
| '''5000 pesetas'''
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Palacio Real de Madrid]] y mapa - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 85 × 156 mm
| align="left" |[[Archivo:5000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 5000 Pesetas Verso Juan-Carlos.jpg|150px]]
|-
| '''10 000 pesetas'''
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Felipe VI de España|Príncipe Felipe]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Reverso 10000 Pesetas 1980.jpg|150px]]
|-
|}
=== Serie de billetes de 1992 ===
En 1992, el [[Banco de España]] emitió su última serie antes del inicio del [[euro]]. Fue creada en colaboración con la Oficina federal alemana de impresión, realizada por el artista gráfico [[Reinhold Gerstetter]] e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Con esta nueva serie, el objetivo del Banco de España era el de fortalecer la seguridad a través textos microimpresos e impresiones codificadas visibles solo con lupa.
Esta serie de notas combina elementos artísticos españoles y americanos para celebrar en 1992 el 500.º aniversario del [[descubrimiento de América]] de [[Cristóbal Colón]].
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Serie de billetes de 1992'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Rostro
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen
|-
| 1000 pesetas
| [[Hernán Cortés]]<br />[[Francisco Pizarro]]
| Verde
| 65 × 130 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de mil pesetas - Hernán Cortes.jpg|175px]]
|-
| 2000 pesetas
| [[José Celestino Mutis]]
| Rojo
| 78 × 158 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de dos mil pesetas - José Celestino Mutis.jpg|175px]]
|-
| 5000 pesetas
| [[Cristóbal Colón]]
| Marrón
| 71 × 146 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de cinco mil pesetas - Cristóbal Colon.jpg|175px]]
|-
| 10 000 pesetas
| [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Jorge Juan]]
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000 pesetas de España.jpg|175px]]
|-
|}
</center>
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
dzumovgp6zrzorwwlko7v0lii5g5ufe
143018
143017
2026-05-05T17:28:04Z
Olarcos
82
/* Mostis */
143018
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. Europa Press, 2021
== Estoria ==
[[Archivu:Isabel II peseta 19524.jpg|thumb|Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.]]
[[Archivu:Monedas_II_República_Española_(i).jpg|thumb|Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.]]
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun llamaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
[[Archivu:ESP-1pta1870.jpg|thumb|Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.]]
[[Archivu:Moneda_25_céntimos_de_peseta_1934_anverso.jpg|thumb|Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).]]
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
* 1 céntimu, 1 g de bronci
* 2 céntimus, 2 g de bronci
* 5 céntimus, 5 g de bronci
* 10 céntimus, 10 g de bronci
* 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
* 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
* 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
* 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
* 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
* 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.<ref>{{cita web|url=https://www.bde.es/f/webbde/EYC/billemone/ficheros/es/peseta.pdf|título=Información general. Adiós, Peseta|fechaacceso=28 de diciembre de 2018|sitioweb=www.bde.es}}</ref>
[[Archivu:Moneda de 1 peseta de 1933, plata, República Española.jpg|thumb|Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192</ref>]]
N'1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
[[Archivu:Certificado_de_plata_10_pesetas_-_anverso.jpg|thumb|Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricaron 60 millones de estos certificados.<ref>http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html</ref>]]
A paltir de 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
[[Archivu:1_peseta,_1937.jpg|thumb|Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como ''rubias'' s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193</ref>]]
Fue n'1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|thumb|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
[[Archivu:Old_Equatorial_Guinean_1000_pesetas_banknote,_1969.jpg|thumb|Mil pesetas guineanas de 1969.]]
=== La peseta notrus países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países.url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
[[Archivu:Pesetas fin siglo XX.jpg|thumb|Monedas de peseta en los modelos finales.]]
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' huenti: ''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''. ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]».
=== Motis ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', huenti: [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición). utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se utilizarun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptao ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea,cita noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?» quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
[[Archivu:25 centavos de Zacatecas de 1889 (anverso y reverso).JPG|thumb|«Peseta» mexicana.]]
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.cita noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu huerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020
== Monedas de peseta ==
{{VT|Anexo:Monedas de peseta de España}}
=== 1989 ===
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Últimas monedas en circulación (1989-2001)'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Aleación
! Diámetro
! Peso
! Canto
! Imagen
|-
| '''1 peseta'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Aluminio
| 14 mm
| 0,55 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:1993 1 Pesetas.jpg|150px]]
|-
| '''5 pesetas'''
| <small>Abstracto<br />[[Comunidades autónomas]]</small>
| <small>Abstracto<br />Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 17,50 mm
| 3 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-5ptas5.jpg|150px]]
|-
| '''10 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Cuproníquel
| 18,50 mm
| 4 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-10ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''25 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Comunidades autónomas|Comunidades]] y<br>[[Ciudades Autónomas de España|ciudades autónomas]]</small>
| <small>Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 19,50 mm
| 4,25 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-25ptas15.jpg|150px]]
|-
| '''50 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Juan de Herrera]]<br />[[Comunidades autónomas]]<br>Monumentos españoles</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />Monumentos españoles</small>
| Cuproníquel
| 20,50 mm
| 5,60 g
| [[Flor española]]
| align="center" |[[Archivo:ESP-50ptas10.jpg|140px]]
|-
| '''100 pesetas'''
| <small>Monumentos españoles<br>[[Escudo de España]]<br>[[Hispania (personificación)|Hispania]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| Broncealuminio
| 24,50 mm
| 9,25 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-100ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''200 pesetas'''
| <small>Monumentos de Madrid<br>Elementos de<br>personalidades españolas</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]<br />Personalidades españolas</small>
| Cuproníquel
| 25,50 mm
| 10,50 g
| Estriado y liso disc.
| align="left" |[[Archivo:ESP-200ptas2.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]</small>
| Broncealuminio
| 28 mm
| 12 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:1993 500 Pesetas.jpg|150px]]
|-
|}
</center>
== Billetes de peseta ==
=== 1970 ===
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1970'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''100 pesetas'''
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Manuel de Falla]] - EL BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Alhambra|Jardines de la Alhambra]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 77 x 134 mm
| align="left" |[[Archivo:Spain-franco bank notes 0009.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 100 Pesetas Verso Falla.jpg|150px]]
|}
=== 1982/1987 ===
Entre 1982 y 1987, el [[Banco de España]] emite una nueva serie, diseñada por [[José María Cruz Novillo]], que fue grabada e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Los objetivos del Banco de España eran reducir y estandarizar los billetes, modernizar su imagen y facilitar el procesamiento automático de los billetes mediante máquinas. Con respecto a los billetes antiguos se tiene un nuevo tamaño y la implantación de un sistema homogéneo de 200 a 10 000 pesetas siguiendo la regla 1-2-5 y la introducción, como novedad de los valores de 200 y 2000 pesetas.
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1979 a 1985'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''200 pesetas'''
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Leopoldo Alas "Clarín"]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Quercus orocantabrica]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Naranja
| 65 × 120 mm
| align="left" |[[Archivo:200pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 200 Pesetas Verso Alas.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - [[Rosalía de Castro]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - Casa Museo Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Azul
| 70 × 129 mm
| align="left" |[[Archivo:500pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 500 Pesetas Verso Castro.jpg|150px]]
|-
| '''1000 pesetas'''
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Benito Pérez Galdós]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Roque Cinchado]] y [[Canarias|mapa de Canarias]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Verde
| 75 × 138 mm
| align="left" |[[Archivo:1000 pesetas del 79.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 1000 Pesetas Verso Galdos.jpg|150px]]
|-
| '''2000 pesetas'''
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Juan Ramón Jiménez]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Casa consistorial de Moguer]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Rojo
| 80 × 147 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(anverso).jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(reverso).jpg|150px]]
|-
| '''5000 pesetas'''
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Palacio Real de Madrid]] y mapa - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 85 × 156 mm
| align="left" |[[Archivo:5000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 5000 Pesetas Verso Juan-Carlos.jpg|150px]]
|-
| '''10 000 pesetas'''
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Felipe VI de España|Príncipe Felipe]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Reverso 10000 Pesetas 1980.jpg|150px]]
|-
|}
=== Serie de billetes de 1992 ===
En 1992, el [[Banco de España]] emitió su última serie antes del inicio del [[euro]]. Fue creada en colaboración con la Oficina federal alemana de impresión, realizada por el artista gráfico [[Reinhold Gerstetter]] e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Con esta nueva serie, el objetivo del Banco de España era el de fortalecer la seguridad a través textos microimpresos e impresiones codificadas visibles solo con lupa.
Esta serie de notas combina elementos artísticos españoles y americanos para celebrar en 1992 el 500.º aniversario del [[descubrimiento de América]] de [[Cristóbal Colón]].
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Serie de billetes de 1992'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Rostro
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen
|-
| 1000 pesetas
| [[Hernán Cortés]]<br />[[Francisco Pizarro]]
| Verde
| 65 × 130 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de mil pesetas - Hernán Cortes.jpg|175px]]
|-
| 2000 pesetas
| [[José Celestino Mutis]]
| Rojo
| 78 × 158 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de dos mil pesetas - José Celestino Mutis.jpg|175px]]
|-
| 5000 pesetas
| [[Cristóbal Colón]]
| Marrón
| 71 × 146 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de cinco mil pesetas - Cristóbal Colon.jpg|175px]]
|-
| 10 000 pesetas
| [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Jorge Juan]]
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000 pesetas de España.jpg|175px]]
|-
|}
</center>
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
aj1qmmevko6185kaqs2gtxremxky5u5
143019
143018
2026-05-05T17:32:00Z
Olarcos
82
/* Estoria delas moneas de peseta */
143019
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. Europa Press, 2021
== Estoria ==
[[Archivu:Isabel II peseta 19524.jpg|thumb|Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.]]
[[Archivu:Monedas_II_República_Española_(i).jpg|thumb|Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.]]
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun llamaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
[[Archivu:ESP-1pta1870.jpg|thumb|Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.]]
[[Archivu:Moneda_25_céntimos_de_peseta_1934_anverso.jpg|thumb|Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).]]
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
* 1 céntimu, 1 g de bronci
* 2 céntimus, 2 g de bronci
* 5 céntimus, 5 g de bronci
* 10 céntimus, 10 g de bronci
* 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
* 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
* 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
* 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
* 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
* 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.<ref>{{cita web|url=https://www.bde.es/f/webbde/EYC/billemone/ficheros/es/peseta.pdf|título=Información general. Adiós, Peseta|fechaacceso=28 de diciembre de 2018|sitioweb=www.bde.es}}</ref>
[[Archivu:Moneda de 1 peseta de 1933, plata, República Española.jpg|thumb|Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192</ref>]]
Nel 1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
[[Archivu:Certificado_de_plata_10_pesetas_-_anverso.jpg|thumb|Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricun 60 millones de estos certificados.<ref>http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html</ref>]]
Dendi 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
[[Archivu:1_peseta,_1937.jpg|thumb|Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como ''rubias'' s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193</ref>]]
Fue nel 1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|thumb|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
[[Archivu:Old_Equatorial_Guinean_1000_pesetas_banknote,_1969.jpg|thumb|Mil pesetas guineanas de 1969.]]
=== La peseta notrus países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países.url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
[[Archivu:Pesetas fin siglo XX.jpg|thumb|Monedas de peseta en los modelos finales.]]
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' huenti: ''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''. ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]».
=== Motis ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', huenti: [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición). utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se utilizarun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptao ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea,cita noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?» quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
[[Archivu:25 centavos de Zacatecas de 1889 (anverso y reverso).JPG|thumb|«Peseta» mexicana.]]
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.cita noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu huerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020
== Monedas de peseta ==
{{VT|Anexo:Monedas de peseta de España}}
=== 1989 ===
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Últimas monedas en circulación (1989-2001)'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Aleación
! Diámetro
! Peso
! Canto
! Imagen
|-
| '''1 peseta'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Aluminio
| 14 mm
| 0,55 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:1993 1 Pesetas.jpg|150px]]
|-
| '''5 pesetas'''
| <small>Abstracto<br />[[Comunidades autónomas]]</small>
| <small>Abstracto<br />Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 17,50 mm
| 3 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-5ptas5.jpg|150px]]
|-
| '''10 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Cuproníquel
| 18,50 mm
| 4 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-10ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''25 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Comunidades autónomas|Comunidades]] y<br>[[Ciudades Autónomas de España|ciudades autónomas]]</small>
| <small>Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 19,50 mm
| 4,25 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-25ptas15.jpg|150px]]
|-
| '''50 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Juan de Herrera]]<br />[[Comunidades autónomas]]<br>Monumentos españoles</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />Monumentos españoles</small>
| Cuproníquel
| 20,50 mm
| 5,60 g
| [[Flor española]]
| align="center" |[[Archivo:ESP-50ptas10.jpg|140px]]
|-
| '''100 pesetas'''
| <small>Monumentos españoles<br>[[Escudo de España]]<br>[[Hispania (personificación)|Hispania]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| Broncealuminio
| 24,50 mm
| 9,25 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-100ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''200 pesetas'''
| <small>Monumentos de Madrid<br>Elementos de<br>personalidades españolas</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]<br />Personalidades españolas</small>
| Cuproníquel
| 25,50 mm
| 10,50 g
| Estriado y liso disc.
| align="left" |[[Archivo:ESP-200ptas2.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]</small>
| Broncealuminio
| 28 mm
| 12 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:1993 500 Pesetas.jpg|150px]]
|-
|}
</center>
== Billetes de peseta ==
=== 1970 ===
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1970'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''100 pesetas'''
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Manuel de Falla]] - EL BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Alhambra|Jardines de la Alhambra]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 77 x 134 mm
| align="left" |[[Archivo:Spain-franco bank notes 0009.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 100 Pesetas Verso Falla.jpg|150px]]
|}
=== 1982/1987 ===
Entre 1982 y 1987, el [[Banco de España]] emite una nueva serie, diseñada por [[José María Cruz Novillo]], que fue grabada e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Los objetivos del Banco de España eran reducir y estandarizar los billetes, modernizar su imagen y facilitar el procesamiento automático de los billetes mediante máquinas. Con respecto a los billetes antiguos se tiene un nuevo tamaño y la implantación de un sistema homogéneo de 200 a 10 000 pesetas siguiendo la regla 1-2-5 y la introducción, como novedad de los valores de 200 y 2000 pesetas.
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1979 a 1985'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''200 pesetas'''
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Leopoldo Alas "Clarín"]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Quercus orocantabrica]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Naranja
| 65 × 120 mm
| align="left" |[[Archivo:200pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 200 Pesetas Verso Alas.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - [[Rosalía de Castro]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - Casa Museo Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Azul
| 70 × 129 mm
| align="left" |[[Archivo:500pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 500 Pesetas Verso Castro.jpg|150px]]
|-
| '''1000 pesetas'''
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Benito Pérez Galdós]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Roque Cinchado]] y [[Canarias|mapa de Canarias]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Verde
| 75 × 138 mm
| align="left" |[[Archivo:1000 pesetas del 79.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 1000 Pesetas Verso Galdos.jpg|150px]]
|-
| '''2000 pesetas'''
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Juan Ramón Jiménez]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Casa consistorial de Moguer]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Rojo
| 80 × 147 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(anverso).jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(reverso).jpg|150px]]
|-
| '''5000 pesetas'''
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Palacio Real de Madrid]] y mapa - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 85 × 156 mm
| align="left" |[[Archivo:5000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 5000 Pesetas Verso Juan-Carlos.jpg|150px]]
|-
| '''10 000 pesetas'''
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Felipe VI de España|Príncipe Felipe]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Reverso 10000 Pesetas 1980.jpg|150px]]
|-
|}
=== Serie de billetes de 1992 ===
En 1992, el [[Banco de España]] emitió su última serie antes del inicio del [[euro]]. Fue creada en colaboración con la Oficina federal alemana de impresión, realizada por el artista gráfico [[Reinhold Gerstetter]] e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Con esta nueva serie, el objetivo del Banco de España era el de fortalecer la seguridad a través textos microimpresos e impresiones codificadas visibles solo con lupa.
Esta serie de notas combina elementos artísticos españoles y americanos para celebrar en 1992 el 500.º aniversario del [[descubrimiento de América]] de [[Cristóbal Colón]].
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Serie de billetes de 1992'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Rostro
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen
|-
| 1000 pesetas
| [[Hernán Cortés]]<br />[[Francisco Pizarro]]
| Verde
| 65 × 130 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de mil pesetas - Hernán Cortes.jpg|175px]]
|-
| 2000 pesetas
| [[José Celestino Mutis]]
| Rojo
| 78 × 158 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de dos mil pesetas - José Celestino Mutis.jpg|175px]]
|-
| 5000 pesetas
| [[Cristóbal Colón]]
| Marrón
| 71 × 146 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de cinco mil pesetas - Cristóbal Colon.jpg|175px]]
|-
| 10 000 pesetas
| [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Jorge Juan]]
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000 pesetas de España.jpg|175px]]
|-
|}
</center>
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
hhridjsgh40hzv1bb94tjx5enq4apiq
143020
143019
2026-05-05T19:22:20Z
Olarcos
82
/* La peseta notrus países */
143020
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. Europa Press, 2021
== Estoria ==
[[Archivu:Isabel II peseta 19524.jpg|thumb|Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.]]
[[Archivu:Monedas_II_República_Española_(i).jpg|thumb|Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.]]
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun llamaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
[[Archivu:ESP-1pta1870.jpg|thumb|Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.]]
[[Archivu:Moneda_25_céntimos_de_peseta_1934_anverso.jpg|thumb|Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).]]
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
* 1 céntimu, 1 g de bronci
* 2 céntimus, 2 g de bronci
* 5 céntimus, 5 g de bronci
* 10 céntimus, 10 g de bronci
* 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
* 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
* 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
* 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
* 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
* 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.<ref>{{cita web|url=https://www.bde.es/f/webbde/EYC/billemone/ficheros/es/peseta.pdf|título=Información general. Adiós, Peseta|fechaacceso=28 de diciembre de 2018|sitioweb=www.bde.es}}</ref>
[[Archivu:Moneda de 1 peseta de 1933, plata, República Española.jpg|thumb|Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192</ref>]]
Nel 1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
[[Archivu:Certificado_de_plata_10_pesetas_-_anverso.jpg|thumb|Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricun 60 millones de estos certificados.<ref>http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html</ref>]]
Dendi 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
[[Archivu:1_peseta,_1937.jpg|thumb|Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como ''rubias'' s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193</ref>]]
Fue nel 1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|thumb|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
[[Archivu:Old_Equatorial_Guinean_1000_pesetas_banknote,_1969.jpg|thumb|Mil pesetas guineanas de 1969.]]
=== La peseta notrus países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países<ref>url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902</ref>
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
[[Archivu:Pesetas fin siglo XX.jpg|thumb|Monedas de peseta en los modelos finales.]]
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' huenti: ''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''. ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]».
=== Motis ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', huenti: [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición). utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se utilizarun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptao ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea,cita noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?» quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
[[Archivu:25 centavos de Zacatecas de 1889 (anverso y reverso).JPG|thumb|«Peseta» mexicana.]]
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.cita noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu huerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020
== Monedas de peseta ==
{{VT|Anexo:Monedas de peseta de España}}
=== 1989 ===
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Últimas monedas en circulación (1989-2001)'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Aleación
! Diámetro
! Peso
! Canto
! Imagen
|-
| '''1 peseta'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Aluminio
| 14 mm
| 0,55 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:1993 1 Pesetas.jpg|150px]]
|-
| '''5 pesetas'''
| <small>Abstracto<br />[[Comunidades autónomas]]</small>
| <small>Abstracto<br />Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 17,50 mm
| 3 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-5ptas5.jpg|150px]]
|-
| '''10 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Cuproníquel
| 18,50 mm
| 4 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-10ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''25 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Comunidades autónomas|Comunidades]] y<br>[[Ciudades Autónomas de España|ciudades autónomas]]</small>
| <small>Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 19,50 mm
| 4,25 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-25ptas15.jpg|150px]]
|-
| '''50 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Juan de Herrera]]<br />[[Comunidades autónomas]]<br>Monumentos españoles</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />Monumentos españoles</small>
| Cuproníquel
| 20,50 mm
| 5,60 g
| [[Flor española]]
| align="center" |[[Archivo:ESP-50ptas10.jpg|140px]]
|-
| '''100 pesetas'''
| <small>Monumentos españoles<br>[[Escudo de España]]<br>[[Hispania (personificación)|Hispania]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| Broncealuminio
| 24,50 mm
| 9,25 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-100ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''200 pesetas'''
| <small>Monumentos de Madrid<br>Elementos de<br>personalidades españolas</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]<br />Personalidades españolas</small>
| Cuproníquel
| 25,50 mm
| 10,50 g
| Estriado y liso disc.
| align="left" |[[Archivo:ESP-200ptas2.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]</small>
| Broncealuminio
| 28 mm
| 12 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:1993 500 Pesetas.jpg|150px]]
|-
|}
</center>
== Billetes de peseta ==
=== 1970 ===
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1970'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''100 pesetas'''
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Manuel de Falla]] - EL BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Alhambra|Jardines de la Alhambra]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 77 x 134 mm
| align="left" |[[Archivo:Spain-franco bank notes 0009.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 100 Pesetas Verso Falla.jpg|150px]]
|}
=== 1982/1987 ===
Entre 1982 y 1987, el [[Banco de España]] emite una nueva serie, diseñada por [[José María Cruz Novillo]], que fue grabada e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Los objetivos del Banco de España eran reducir y estandarizar los billetes, modernizar su imagen y facilitar el procesamiento automático de los billetes mediante máquinas. Con respecto a los billetes antiguos se tiene un nuevo tamaño y la implantación de un sistema homogéneo de 200 a 10 000 pesetas siguiendo la regla 1-2-5 y la introducción, como novedad de los valores de 200 y 2000 pesetas.
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1979 a 1985'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''200 pesetas'''
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Leopoldo Alas "Clarín"]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Quercus orocantabrica]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Naranja
| 65 × 120 mm
| align="left" |[[Archivo:200pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 200 Pesetas Verso Alas.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - [[Rosalía de Castro]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - Casa Museo Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Azul
| 70 × 129 mm
| align="left" |[[Archivo:500pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 500 Pesetas Verso Castro.jpg|150px]]
|-
| '''1000 pesetas'''
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Benito Pérez Galdós]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Roque Cinchado]] y [[Canarias|mapa de Canarias]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Verde
| 75 × 138 mm
| align="left" |[[Archivo:1000 pesetas del 79.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 1000 Pesetas Verso Galdos.jpg|150px]]
|-
| '''2000 pesetas'''
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Juan Ramón Jiménez]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Casa consistorial de Moguer]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Rojo
| 80 × 147 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(anverso).jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(reverso).jpg|150px]]
|-
| '''5000 pesetas'''
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Palacio Real de Madrid]] y mapa - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 85 × 156 mm
| align="left" |[[Archivo:5000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 5000 Pesetas Verso Juan-Carlos.jpg|150px]]
|-
| '''10 000 pesetas'''
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Felipe VI de España|Príncipe Felipe]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Reverso 10000 Pesetas 1980.jpg|150px]]
|-
|}
=== Serie de billetes de 1992 ===
En 1992, el [[Banco de España]] emitió su última serie antes del inicio del [[euro]]. Fue creada en colaboración con la Oficina federal alemana de impresión, realizada por el artista gráfico [[Reinhold Gerstetter]] e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Con esta nueva serie, el objetivo del Banco de España era el de fortalecer la seguridad a través textos microimpresos e impresiones codificadas visibles solo con lupa.
Esta serie de notas combina elementos artísticos españoles y americanos para celebrar en 1992 el 500.º aniversario del [[descubrimiento de América]] de [[Cristóbal Colón]].
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Serie de billetes de 1992'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Rostro
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen
|-
| 1000 pesetas
| [[Hernán Cortés]]<br />[[Francisco Pizarro]]
| Verde
| 65 × 130 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de mil pesetas - Hernán Cortes.jpg|175px]]
|-
| 2000 pesetas
| [[José Celestino Mutis]]
| Rojo
| 78 × 158 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de dos mil pesetas - José Celestino Mutis.jpg|175px]]
|-
| 5000 pesetas
| [[Cristóbal Colón]]
| Marrón
| 71 × 146 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de cinco mil pesetas - Cristóbal Colon.jpg|175px]]
|-
| 10 000 pesetas
| [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Jorge Juan]]
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000 pesetas de España.jpg|175px]]
|-
|}
</center>
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
lzl02e71j3366bhchb29acbicdvrfdx
143021
143020
2026-05-05T19:25:07Z
Olarcos
82
/* Etimología */
143021
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. Europa Press, 2021
== Estoria ==
[[Archivu:Isabel II peseta 19524.jpg|thumb|Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.]]
[[Archivu:Monedas_II_República_Española_(i).jpg|thumb|Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.]]
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun llamaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
[[Archivu:ESP-1pta1870.jpg|thumb|Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.]]
[[Archivu:Moneda_25_céntimos_de_peseta_1934_anverso.jpg|thumb|Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).]]
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
* 1 céntimu, 1 g de bronci
* 2 céntimus, 2 g de bronci
* 5 céntimus, 5 g de bronci
* 10 céntimus, 10 g de bronci
* 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
* 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
* 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
* 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
* 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
* 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.<ref>{{cita web|url=https://www.bde.es/f/webbde/EYC/billemone/ficheros/es/peseta.pdf|título=Información general. Adiós, Peseta|fechaacceso=28 de diciembre de 2018|sitioweb=www.bde.es}}</ref>
[[Archivu:Moneda de 1 peseta de 1933, plata, República Española.jpg|thumb|Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192</ref>]]
Nel 1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
[[Archivu:Certificado_de_plata_10_pesetas_-_anverso.jpg|thumb|Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricun 60 millones de estos certificados.<ref>http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html</ref>]]
Dendi 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
[[Archivu:1_peseta,_1937.jpg|thumb|Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como ''rubias'' s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193</ref>]]
Fue nel 1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|thumb|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
[[Archivu:Old_Equatorial_Guinean_1000_pesetas_banknote,_1969.jpg|thumb|Mil pesetas guineanas de 1969.]]
=== La peseta notrus países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países<ref>url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902</ref>
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
[[Archivu:Pesetas fin siglo XX.jpg|thumb|Monedas de peseta en los modelos finales.]]
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' <ref>''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''</ref> ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].<ref>''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]»</ref>.
=== Motis ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', <ref>[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición)</ref>. utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se gastun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptau ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea, <ref> noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?»</ref> quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
[[Archivu:25 centavos de Zacatecas de 1889 (anverso y reverso).JPG|thumb|«Peseta» mexicana.]]
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.<ref> noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012</ref>
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu huerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.<ref>cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020</ref>
== Monedas de peseta ==
{{VT|Anexo:Monedas de peseta de España}}
=== 1989 ===
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Últimas monedas en circulación (1989-2001)'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Aleación
! Diámetro
! Peso
! Canto
! Imagen
|-
| '''1 peseta'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Aluminio
| 14 mm
| 0,55 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:1993 1 Pesetas.jpg|150px]]
|-
| '''5 pesetas'''
| <small>Abstracto<br />[[Comunidades autónomas]]</small>
| <small>Abstracto<br />Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 17,50 mm
| 3 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-5ptas5.jpg|150px]]
|-
| '''10 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Cuproníquel
| 18,50 mm
| 4 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-10ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''25 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Comunidades autónomas|Comunidades]] y<br>[[Ciudades Autónomas de España|ciudades autónomas]]</small>
| <small>Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 19,50 mm
| 4,25 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-25ptas15.jpg|150px]]
|-
| '''50 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Juan de Herrera]]<br />[[Comunidades autónomas]]<br>Monumentos españoles</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />Monumentos españoles</small>
| Cuproníquel
| 20,50 mm
| 5,60 g
| [[Flor española]]
| align="center" |[[Archivo:ESP-50ptas10.jpg|140px]]
|-
| '''100 pesetas'''
| <small>Monumentos españoles<br>[[Escudo de España]]<br>[[Hispania (personificación)|Hispania]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| Broncealuminio
| 24,50 mm
| 9,25 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-100ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''200 pesetas'''
| <small>Monumentos de Madrid<br>Elementos de<br>personalidades españolas</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]<br />Personalidades españolas</small>
| Cuproníquel
| 25,50 mm
| 10,50 g
| Estriado y liso disc.
| align="left" |[[Archivo:ESP-200ptas2.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]</small>
| Broncealuminio
| 28 mm
| 12 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:1993 500 Pesetas.jpg|150px]]
|-
|}
</center>
== Billetes de peseta ==
=== 1970 ===
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1970'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''100 pesetas'''
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Manuel de Falla]] - EL BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Alhambra|Jardines de la Alhambra]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 77 x 134 mm
| align="left" |[[Archivo:Spain-franco bank notes 0009.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 100 Pesetas Verso Falla.jpg|150px]]
|}
=== 1982/1987 ===
Entre 1982 y 1987, el [[Banco de España]] emite una nueva serie, diseñada por [[José María Cruz Novillo]], que fue grabada e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Los objetivos del Banco de España eran reducir y estandarizar los billetes, modernizar su imagen y facilitar el procesamiento automático de los billetes mediante máquinas. Con respecto a los billetes antiguos se tiene un nuevo tamaño y la implantación de un sistema homogéneo de 200 a 10 000 pesetas siguiendo la regla 1-2-5 y la introducción, como novedad de los valores de 200 y 2000 pesetas.
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1979 a 1985'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''200 pesetas'''
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Leopoldo Alas "Clarín"]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Quercus orocantabrica]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Naranja
| 65 × 120 mm
| align="left" |[[Archivo:200pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 200 Pesetas Verso Alas.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - [[Rosalía de Castro]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - Casa Museo Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Azul
| 70 × 129 mm
| align="left" |[[Archivo:500pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 500 Pesetas Verso Castro.jpg|150px]]
|-
| '''1000 pesetas'''
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Benito Pérez Galdós]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Roque Cinchado]] y [[Canarias|mapa de Canarias]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Verde
| 75 × 138 mm
| align="left" |[[Archivo:1000 pesetas del 79.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 1000 Pesetas Verso Galdos.jpg|150px]]
|-
| '''2000 pesetas'''
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Juan Ramón Jiménez]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Casa consistorial de Moguer]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Rojo
| 80 × 147 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(anverso).jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(reverso).jpg|150px]]
|-
| '''5000 pesetas'''
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Palacio Real de Madrid]] y mapa - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 85 × 156 mm
| align="left" |[[Archivo:5000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 5000 Pesetas Verso Juan-Carlos.jpg|150px]]
|-
| '''10 000 pesetas'''
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Felipe VI de España|Príncipe Felipe]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Reverso 10000 Pesetas 1980.jpg|150px]]
|-
|}
=== Serie de billetes de 1992 ===
En 1992, el [[Banco de España]] emitió su última serie antes del inicio del [[euro]]. Fue creada en colaboración con la Oficina federal alemana de impresión, realizada por el artista gráfico [[Reinhold Gerstetter]] e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Con esta nueva serie, el objetivo del Banco de España era el de fortalecer la seguridad a través textos microimpresos e impresiones codificadas visibles solo con lupa.
Esta serie de notas combina elementos artísticos españoles y americanos para celebrar en 1992 el 500.º aniversario del [[descubrimiento de América]] de [[Cristóbal Colón]].
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Serie de billetes de 1992'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Rostro
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen
|-
| 1000 pesetas
| [[Hernán Cortés]]<br />[[Francisco Pizarro]]
| Verde
| 65 × 130 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de mil pesetas - Hernán Cortes.jpg|175px]]
|-
| 2000 pesetas
| [[José Celestino Mutis]]
| Rojo
| 78 × 158 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de dos mil pesetas - José Celestino Mutis.jpg|175px]]
|-
| 5000 pesetas
| [[Cristóbal Colón]]
| Marrón
| 71 × 146 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de cinco mil pesetas - Cristóbal Colon.jpg|175px]]
|-
| 10 000 pesetas
| [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Jorge Juan]]
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000 pesetas de España.jpg|175px]]
|-
|}
</center>
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
5566shmi5gqpucpejonbs5xtplw9rpk
143022
143021
2026-05-05T19:26:30Z
Olarcos
82
/* Monedas de peseta */
143022
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. Europa Press, 2021
== Estoria ==
[[Archivu:Isabel II peseta 19524.jpg|thumb|Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.]]
[[Archivu:Monedas_II_República_Española_(i).jpg|thumb|Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.]]
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun llamaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
[[Archivu:ESP-1pta1870.jpg|thumb|Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.]]
[[Archivu:Moneda_25_céntimos_de_peseta_1934_anverso.jpg|thumb|Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).]]
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
* 1 céntimu, 1 g de bronci
* 2 céntimus, 2 g de bronci
* 5 céntimus, 5 g de bronci
* 10 céntimus, 10 g de bronci
* 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
* 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
* 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
* 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
* 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
* 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.<ref>{{cita web|url=https://www.bde.es/f/webbde/EYC/billemone/ficheros/es/peseta.pdf|título=Información general. Adiós, Peseta|fechaacceso=28 de diciembre de 2018|sitioweb=www.bde.es}}</ref>
[[Archivu:Moneda de 1 peseta de 1933, plata, República Española.jpg|thumb|Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192</ref>]]
Nel 1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
[[Archivu:Certificado_de_plata_10_pesetas_-_anverso.jpg|thumb|Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricun 60 millones de estos certificados.<ref>http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html</ref>]]
Dendi 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
[[Archivu:1_peseta,_1937.jpg|thumb|Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como ''rubias'' s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193</ref>]]
Fue nel 1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|thumb|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
[[Archivu:Old_Equatorial_Guinean_1000_pesetas_banknote,_1969.jpg|thumb|Mil pesetas guineanas de 1969.]]
=== La peseta notrus países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países<ref>url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902</ref>
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
[[Archivu:Pesetas fin siglo XX.jpg|thumb|Monedas de peseta en los modelos finales.]]
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' <ref>''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''</ref> ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].<ref>''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]»</ref>.
=== Motis ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', <ref>[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición)</ref>. utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se gastun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptau ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea, <ref> noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?»</ref> quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
[[Archivu:25 centavos de Zacatecas de 1889 (anverso y reverso).JPG|thumb|«Peseta» mexicana.]]
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.<ref> noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012</ref>
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu huerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.<ref>cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020</ref>
== Monedas de peseta ==
=== 1989 ===
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Últimas monedas en circulación (1989-2001)'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anversu
! Reversu
! Aleación
! Diámetru
! Pessu
! Cantu
! Imagin
|-
| '''1 peseta'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Aluminio
| 14 mm
| 0,55 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:1993 1 Pesetas.jpg|150px]]
|-
| '''5 pesetas'''
| <small>Abstracto<br />[[Comunidades autónomas]]</small>
| <small>Abstracto<br />Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 17,50 mm
| 3 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-5ptas5.jpg|150px]]
|-
| '''10 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Cuproníquel
| 18,50 mm
| 4 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-10ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''25 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Comunidades autónomas|Comunidades]] y<br>[[Ciudades Autónomas de España|ciudades autónomas]]</small>
| <small>Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 19,50 mm
| 4,25 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-25ptas15.jpg|150px]]
|-
| '''50 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Juan de Herrera]]<br />[[Comunidades autónomas]]<br>Monumentos españoles</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />Monumentos españoles</small>
| Cuproníquel
| 20,50 mm
| 5,60 g
| [[Flor española]]
| align="center" |[[Archivo:ESP-50ptas10.jpg|140px]]
|-
| '''100 pesetas'''
| <small>Monumentos españoles<br>[[Escudo de España]]<br>[[Hispania (personificación)|Hispania]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| Broncealuminio
| 24,50 mm
| 9,25 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-100ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''200 pesetas'''
| <small>Monumentus de [[Mairil]]<br>Elementos de<br>pressonaliais españolas</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]<br />Pressonaliais españolas</small>
| Cuproníquel
| 25,50 mm
| 10,50 g
| Estriado y liso disc.
| align="left" |[[Archivo:ESP-200ptas2.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]</small>
| Broncealuminio
| 28 mm
| 12 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:1993 500 Pesetas.jpg|150px]]
|-
|}
</center>
== Billetes de peseta ==
=== 1970 ===
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1970'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''100 pesetas'''
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Manuel de Falla]] - EL BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Alhambra|Jardines de la Alhambra]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 77 x 134 mm
| align="left" |[[Archivo:Spain-franco bank notes 0009.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 100 Pesetas Verso Falla.jpg|150px]]
|}
=== 1982/1987 ===
Entre 1982 y 1987, el [[Banco de España]] emite una nueva serie, diseñada por [[José María Cruz Novillo]], que fue grabada e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Los objetivos del Banco de España eran reducir y estandarizar los billetes, modernizar su imagen y facilitar el procesamiento automático de los billetes mediante máquinas. Con respecto a los billetes antiguos se tiene un nuevo tamaño y la implantación de un sistema homogéneo de 200 a 10 000 pesetas siguiendo la regla 1-2-5 y la introducción, como novedad de los valores de 200 y 2000 pesetas.
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1979 a 1985'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''200 pesetas'''
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Leopoldo Alas "Clarín"]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Quercus orocantabrica]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Naranja
| 65 × 120 mm
| align="left" |[[Archivo:200pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 200 Pesetas Verso Alas.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - [[Rosalía de Castro]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - Casa Museo Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Azul
| 70 × 129 mm
| align="left" |[[Archivo:500pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 500 Pesetas Verso Castro.jpg|150px]]
|-
| '''1000 pesetas'''
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Benito Pérez Galdós]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Roque Cinchado]] y [[Canarias|mapa de Canarias]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Verde
| 75 × 138 mm
| align="left" |[[Archivo:1000 pesetas del 79.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 1000 Pesetas Verso Galdos.jpg|150px]]
|-
| '''2000 pesetas'''
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Juan Ramón Jiménez]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Casa consistorial de Moguer]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Rojo
| 80 × 147 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(anverso).jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(reverso).jpg|150px]]
|-
| '''5000 pesetas'''
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Palacio Real de Madrid]] y mapa - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 85 × 156 mm
| align="left" |[[Archivo:5000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 5000 Pesetas Verso Juan-Carlos.jpg|150px]]
|-
| '''10 000 pesetas'''
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Felipe VI de España|Príncipe Felipe]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Reverso 10000 Pesetas 1980.jpg|150px]]
|-
|}
=== Serie de billetes de 1992 ===
En 1992, el [[Banco de España]] emitió su última serie antes del inicio del [[euro]]. Fue creada en colaboración con la Oficina federal alemana de impresión, realizada por el artista gráfico [[Reinhold Gerstetter]] e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Con esta nueva serie, el objetivo del Banco de España era el de fortalecer la seguridad a través textos microimpresos e impresiones codificadas visibles solo con lupa.
Esta serie de notas combina elementos artísticos españoles y americanos para celebrar en 1992 el 500.º aniversario del [[descubrimiento de América]] de [[Cristóbal Colón]].
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Serie de billetes de 1992'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Rostro
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen
|-
| 1000 pesetas
| [[Hernán Cortés]]<br />[[Francisco Pizarro]]
| Verde
| 65 × 130 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de mil pesetas - Hernán Cortes.jpg|175px]]
|-
| 2000 pesetas
| [[José Celestino Mutis]]
| Rojo
| 78 × 158 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de dos mil pesetas - José Celestino Mutis.jpg|175px]]
|-
| 5000 pesetas
| [[Cristóbal Colón]]
| Marrón
| 71 × 146 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de cinco mil pesetas - Cristóbal Colon.jpg|175px]]
|-
| 10 000 pesetas
| [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Jorge Juan]]
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000 pesetas de España.jpg|175px]]
|-
|}
</center>
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
00irmly944ijtqxhsp8bjz2tafstcf5
143023
143022
2026-05-05T19:29:15Z
Olarcos
82
143023
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="width:22.7em; line-height:1.4em; text-align:left; padding:.23em; float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background-color:#f8f9fa; color:black; font-size:88%;"
|-
! colspan="3" class="cabecera" style="text-align:center; background-color:#D9E542; color:inherit; font-size:125%; font-weight:bold;" | Peseta
|-
| colspan="3" style="text-align:center; background-color:#F5F35B;" | [[:Categoría:Moneas fuera de cursu|Monea fuera de cursu]]
|-
| colspan="3" style="align:center;" |
{| class="mergedrow" style="width:100%; margin:0; padding:0; border:0; background:transparent;"
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:100 pesetas.png|120px]]<br /><div style="display:inline">Monea de 100 pesetas</div>
| style="text-align:center; align:center; vertical-align:middle;" | [[Archivu:1000pesetas.JPG|120px]]<br /><div style="display:inline">Billeti de 1000 pesetas</div>
|}
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 4217|Códigu ISO]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ESP
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Símbolu monetariu|Símbolu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ₧, Ptas
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[País|Ámbitu]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|20px|border]] [[España]] (1868-2002)<br />'''i los sus territorius:'''<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Cuba]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General delas Hilipinas]] (1868-1898)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Puertu-Ricu]] (1868-1898)<br />[[Cabu Juby]], [[Saguia el Hamra]], [[Ríu d'Oru]] i [[Ifni]] (1884-1958)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1945–1977).svg|20px|border]] [[África Ocidental Española]] (1946-1958)<br />[[Ifni]] (1958-1969)<br />[[Sáhara español]] (1958-1976)<br />[[Protectorau español de Marruecu]] (1913-1956)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Guinea Española]] (1868-1968)<br />[[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|20px|border]] [[Capitanía General de Santu Domingu]]<br />'''Fuera d'España:'''<br />[[Archivu:Flag of Andorra.svg|20px|border]] [[Andorra]] (1870-2002)
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fraición
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 100 céntimus
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Billeti]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1000, 2000, 5000 i 10000 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Monea]]s
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1, 5, 10, 25, 50, 100, 200 i 500 ₧
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu central|Emissol]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Bancu d'España]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; width:45%; font-weight:bold; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Tipu de cambiu fixu|Tassa de cambiu fixa]]
| colspan="2" style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1 ebru = 166,386 ESP
|-
! colspan="3" class="section" style="text-align:center; background-color:#FCC300;" | [[Cronología]]
|-
| colspan="3" style="text-align:center; padding:0;" |
{| style="width:100%; text-align:center; border:0; margin:0; padding:0; display:table; background:transparent;"
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em 0.2em 0; vertical-align:middle;" | [[Escúu]]
| style="width:33%; padding:0.2em 0.1em; background-color:#F5F5DC; color:inherit; vertical-align:middle;" | <span style="font-weight:bold;">Peseta</span>
| style="width:33%; padding:0.2em 0 0.2em 0.1em; vertical-align:middle;" | [[Ebru]]
|}
|}
La '''peseta''' fue la [[monea]] de cursu legal n'[[España]] i los sus territorius d'ultramari dendi l'aprobación el 19 d'otubri de 1868 ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 de Marçu de 2002, atrás un periodu transitóriu, l'[[euru]] se conveltió ena única [[monea]] de cursu legal. Atrás la primera acuñación de pesetas acontinarun circulandu los reais de vellón dessistentis, qu'equivalían a 25 cts de peseta; entavía quandu desapaicerun los reais de vellón, se siguió llamandu real alas [[monea]]s de 25 cts i dos reais alas de 50 cts.
Atrás l'entroducción del [[euru]], la peseta acontinó circulandu ata el 31 de Diciembri de 2001 cola consideración legal de «fracción no decimal d'[[euru]]» i endispués, de horma pruvisional, ata el 28 de Hebreru de 2002. Nel 1 d'Eneru dessu añu habían entrau en circulación las [[monea]]s i billetis d'[[euru]], colos que convivió duranti dos mesis. N'2020 se conservaban, en manos particularis, unus 1590 millonis d'[[euru]]s en pesetas. Inque estaba previstu qu'el Bancu d'[[España]] dexa-si de cambial las pesetas el 31 de Diciembri de 2020, amplió el praçu ata el 30 de Juñu de 2021 para retornal los 264553 millonis de pesetas, sin costis estras, a [[euru]]s, al tipu de cámbiu de 1,00 € = 166,386 ESP. <ref>Europa Press, 2021 </ref>
== Estoria ==
[[Archivu:Isabel II peseta 19524.jpg|thumb|Peseta acuñada en Barcelona en 1837, durante el reinado de Isabel II.]]
[[Archivu:Monedas_II_República_Española_(i).jpg|thumb|Diversas monedas de peseta que circularon durante la Segunda República española.]]
El ''Diccionariu d'Autoridais'' de 1737 defini la peseta comu «la pieça que vali dos reais de prata de [[monea]] provincial, hormá de figura reonda. Es vos moernamenti entroducía».
La primera pieça qu'se troqueló cola escrición ''pesetas'' fue una pieça acuñá en [[Barcelona]] de 2½ pesetas, n'1808, duranti la dominación napoleónica. La pieça correspondienti de ''peseta'' se troqueló l'añu 1809, añu nel que tamién fue acuñá la de 5 pesetas (del tamañu i pesu delas de 8 reais), que funcionarun ata el final dela [[Guerra d'Endependencia Española]]. Tamién se realizó una emisión esporádica duna [[monea]] de 5 pesetas enas [[Islas Balearis]] n'1823.
Etimológicamenti, ''peseta'' vien del catalán ''peceta'', diminutivu de ''peça'' (‘pieça’), pol que equivaldríe a «pieçuca». Atrás, atrás la coronación d'[[Isabel II]] comu reina d'[[España]], duranti los añus 1836 i 1837, volvierun a acuñal-si [[monea]]s cola escrición de ''1 peseta''; con ellas pagó la reina alas tropas estitucionalis que lucharun ena primera guerra carlista en favol dela su causa i en contra dela del pretendenti carlista don [[Carlos María Isidro de Borbón]], qu'fuerun mentaus endispués pol ellu ''peseterus''.
El 19 d'otubri de 1868, el menistru d'Hacienda del Gubiernu pruvisional del [[General Serrano]], [[Laureano Figuerola]], firmó el decretu pol que se prantaba la peseta comu uniá monetária nacional, sustituyendu al [[escú (monea)|escú]] comu tal. La su entroducción estuvo determiná pol razonis políticas, para esborral las rastas dela monarquía borbónica (atumbá el 30 de setiembri dessu añu col runchu de [[La Gloriosa]]) enas pieças al usu al mesmu tiempu; i ecunómicas, al entral en vigol oficialmenti el sistema métricu decimal nel contestu dela Unión Monetária Latina.
=== Estoria delas [[monea]]s de peseta ===
[[Archivu:ESP-1pta1870.jpg|thumb|Primera moneda con facial de 1 peseta emitida durante el Gobierno Provisional en 1870.]]
[[Archivu:Moneda_25_céntimos_de_peseta_1934_anverso.jpg|thumb|Anverso de la moneda de 25 céntimos de peseta (1 real) de 1934 (Segunda República española).]]
La primera peseta fue acuñá n'1869, pesaba 5 gramus de prata i equivalía a 4 reais de vellón. Las [[monea]]s dela primera emisión fuerun:
* 1 céntimu, 1 g de bronci
* 2 céntimus, 2 g de bronci
* 5 céntimus, 5 g de bronci
* 10 céntimus, 10 g de bronci
* 20 céntimus, 1 g de prata de lei 835 milésimas
* 50 céntimus, 2,5 g de prata de lei 835 milésimas
* 1 peseta, 5 g de prata de lei 835 milésimas
* 2 pesetas, 10 g de prata de lei 835 milésimas
* 5 pesetas, 25 g de prata de lei 900 milésimas
* 100 pesetas, 32,25 g de oru de lei 900 milésimas.
Ata l'entrá en vigol dela peseta comu única [[monea]] española, dessistían n'[[España]] 21 uniáis monetárias en circulación.
Ata la [[Segunda Repúbrica Española]], las [[monea]]s de 1 peseta fuerun acuñás en prata. La primera peseta de metal no preciosu fue acuñá n'1937. Ena ella aparecía la carantona duna mugi, representación dela Repúbrica. Estas [[monea]]s fuerun conocias comu ''la Rubia'', colol que le daba l'aleación de latón.<ref>{{cita web|url=https://www.bde.es/f/webbde/EYC/billemone/ficheros/es/peseta.pdf|título=Información general. Adiós, Peseta|fechaacceso=28 de diciembre de 2018|sitioweb=www.bde.es}}</ref>
[[Archivu:Moneda de 1 peseta de 1933, plata, República Española.jpg|thumb|Última moneda de una peseta acuñada en plata (5 gramos), Madrid, 1933, Segunda República Española. Se pussun en circulación 2 millonis destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/192</ref>]]
Nel 1939, el réghimi de [[Francisco Franco]] retiró dela circulación las [[monea]]s de metalis preciosus i troqueló [[monea]]s de peseta imitandu el diseño del [[dinar yugoslavu]]; las [[monea]]s tenían valoris de 5 i 10 céntimus, d'aluminiu (que se seguían llamandu en castillanu ''perra chica'' i ''perra gorda'', inque había cambiau la figura pun gineri), de 25 cts (un es), 1 pta i 5 pta (un [[duru (monea)|duru]]); más tardi tamién se añidierun una de 50 cts (1951) i otra de 2,5 pta (1954), que circuló pocu. Estas [[monea]]s fuerun fabricás dendi 1944 ata 1982 i fuerun de cursu legal ata 1997. Hacia 1958, pol mé dela inflación, se pusun en circulación [[monea]]s de mayol valol facial, comu 25 i 50 pesetas, i endispués la de 100 pesetas de prata de 800 milésimas dendi 1966, que se dexa d'acuñal n'1970, recuperandu el módulu n'1975 en cuproníquel. Dendi la transición española las [[monea]]s contarun col retratu de [[Juan Carlos I]]. N'1980 se troquelarun [[monea]]s conmemorativas dela Copa Mundial de [[Fútbol]] de 1982 de 50 céntimus, 1, 5, 25, 50 i 100 pesetas.
[[Archivu:Certificado_de_plata_10_pesetas_-_anverso.jpg|thumb|Certificu de prata de 10 pesetas emitiu pola Segunda República española en 1935; se fabricun 60 millones de estos certificados.<ref>http://curiosidadesnumismaticas.blogspot.com.es/2013/06/pesetas-de-plata.html</ref>]]
Dendi 1982 las [[monea]]s duna peseta pasarun a fabrical-si n'aluminiu para abaratal los costis de produción, inque colas mesmas dimensiones que las dantis. N'1982 se pusun en circulación la nueva [[monea]] de 100 pesetas, más compacta i en material bronci-aluminiu. Comu noveáis, tamién se pusun nuevas [[monea]]s en circulación: n'1982 la [[monea]] de 2 pesetas n'aluminiu, n'1983 la de 10 pesetas en cuproníquel, n'1986 la de 200 pesetas tamién en cuproníquel, i n'1987 la de 500 pesetas en material bronci-aluminiu. Estas dos úrtimas [[monea]]s encetan a sustituyal a los billetis circulantis dessu valol, qu'a paltir dessa fecha encetan a sel retiraus de circulación. N'1983 se desmonetizó toa la [[monea]] fracionária, de valol menol qu'una peseta, puestu que ya no eran aceptás nel cursu legal dela ecunomía del país.
[[Archivu:1_peseta,_1937.jpg|thumb|Las primeras monedas de una peseta no acuñadas en plata, conocidas popularmente como ''rubias'' s'emitun en 1937, durante la Segunda República Española. Se pussun en circulación 50 millones destas moneas.<ref>http://www.catalogodemonedas.es/?q=catalogo/monedas/moneda/193</ref>]]
Fue nel 1989 quandu encetó la produción de pesetas d'aluminiu de solu 14 mm de diámetru, una delas [[monea]]s más pequeñas del [[mundu]]. La úrtima seri de [[monea]]s alternaba los coloris brancu i amarillu entri valoris consecutivus; dorás las [[monea]]s d'usu mayoritáriu (5, 25, 100 i 500 pesetas) i prateás las menos habitualis (1, 10, 50 i 200 pesetas). A paltir de 1992 se prencipió un prugrama de [[monea]]s temáticas, lançándu-si essu añu [[monea]]s de 5, 25 i 50 pesetas conmemorativas de los [[Juegos Olímpicos]] de [[Barcelona]] i l'Esposición de [[Sevilla]], i al añu siguienti, del [[Jacobeu]]; endispués, a cada añu se troquelarun [[monea]]s con nombris e imáginis delas comuniáis i [[ciá|ciais]] autónomas d'[[España]], sacandu [[Cataluña]], [[Andalucía]] i [[Galícia]], que ya estaban representás polas [[monea]]s de los sus eventus. La única comuniá que no apareció n'esta seri de [[monea]]s fue la Comuniá Valenciana. Paralelamenti, otru prugrama acuñó [[monea]]s de 10, 50 i 200 pesetas dedicás a pressonajis estóricus d'[[España]]. N'1994 se lançó la [[monea]] de 2000 pesetas, inque con escassa circulación i reservá a colecionistas.
Nel 1997 fuerun retirás dela circulación las [[monea]]s de 1, 5, 25, 50 i 200 pesetas de diseñu antigu (los diseñus dantis de 1989, qu'en algunus casus llevaban en circulación dendi los añus 40), las [[monea]]s de 2 pesetas, assina comu las [[monea]]s de 100 pesetas de gran diámetru, pocu conocias pol mé dela su escassa circulación; ata entoncis, habían convivíu [[monea]]s de varias seris distintas. L'ordin de dicha retir d'a se había aprobau n'1994. Enos sus úrtimus añus de dessistencia, la peseta tenía tan pocu valol (llegandu a equivalel 200 pesetas a un dólar estaunidensi) qu'la [[monea]] duna peseta práticamenti había desapaicíu dela circulación, i la uniá monetária ena prática era el [[duru (monea)|duru]] (5 pesetas). La úrtima emisión de [[monea]]s de peseta data de 2001. Las pesetas acontinarun en circulación ata el 28 de Hebreru de 2002, cola entrá del [[euru]], atrás 133 añus de vigéncia.
=== Estoria de los billetis de peseta ===
[[Archivu:Spain-franco bank notes 0001.jpg|thumb|Billetis delos añus 1950 enos qu’apaicin el Marqués de Santa Cruz, Álvaro de Bazán i Don Quijoti.]]
Los primerus billetis de [[peseta]] fuerun impresus el 1 de juliu de 1874. Tenían los valoris facialis de 25, 50, 100, 500 i 1000 pesetas. Por causa del su elevau valor ena época, solu estavan destinaus a sel manejaus por bancus i otras entidais financieras. En total apenas se emitun dos millonis desta primera seri. Los billetis emitíus en nuevas seris siguierun teniendu destos mesmus valoris, ata 1935. Por causa dela desvalorización dela [[peseta]] enaquelos añus, i al temol de qu’l’aumentu nel preciu dela plata pudiesi trael la disparición delas moneas de 5 pesetas (durus de plata) pa sel vendías como metal, se hizu en 1935 l'emisión de billetis de 5 i 10 pesetas, como «Certificau de Plata», siendu retirás las moneas de plata de 5 pts. dela circulación.
Duraniti la [[Guerra Cevil Española]], la economía del país se esborregó i con el la su monea. Inque con las desvalorizacionis, el [[Bancu d’España]] tuvu qu'imprimil billetis de valoris menoris, talis como 50 céntimus, 1, 2, 5 i 10 pesetas, por causa dela imposibiliá de compral metalis.
Endispués dela recuperación dela economía española, las necisidais monetarias del país muarun. En 1974 ya avía 700 millonis de billetis ena circulación, abondus dellus de baja denominación, i en 1978 la cifra llegava a mil millonis. Inque la [[peseta]] avía perdiu valor, el billeti de mayol valor seguía siendu el de 1000 pesetas i eran necisarius abondus destos billetis pa pagus emportantis. Por esti motivu, dendi la década de 1970, se fuerun retirandu los billetis menoris pa sel sustituíus punas nuevas denominacionis. L'emisión del primeru billeti de 5000 pesetas en 1976 fue la primera ocasión en más dun sigru ena qu'se ponía ena circulación un billeti superiol a 1000 pesetas. En 1979 s'entroduxu la penúrtima seri de billetis de [[peseta]], con un cóigu de distintus coloris pa ca valor. La mesma seri se acompletó colos billetis de 2000 pesetas (1980) i 10000 pesetas (1985). En 1982 paró l'impresión de billetis de 100 pesetas o enferioris, i 1987 dexarun de frabrical-si billetis de 200 i 500 pesetas, prencipiandu a circulal moneas destas cantidais.
En 1992 s'entroduxun los úrtimus billetis ena circulación (de 1000, 2000, 5000 i 10000 pesetas) de dimensionis enferioris alas dela seri anteriol. En 1997 fuerun retiraus dela circulación tolos billetis de seris anterioris alas de 1992. Los quatru billetis dela seri de 1992 quedarun como los únicus en vigol enos úrtimus añus de vida dela [[peseta]], ata l'entrada del [[euro]] en 2002.
[[Archivu:Old_Equatorial_Guinean_1000_pesetas_banknote,_1969.jpg|thumb|Mil pesetas guineanas de 1969.]]
=== La peseta notrus países ===
La peseta ecuatoguineana fue la monea oficial de [[Guinea Equatorial]] dendi 1969 ata 1975. Se emitun deferentis tipus de moneas i billetis, tolos siguierun el moelu delas piezas circulantis en [[España]] enaquelos añus. Se acuñarun moneas de 1, 5, 25 i 50 pesetas ecuatoguineanas, assín como billetis de 100, 500 i 1000 pesetas.
La única monea vigenti que lleva el nombri de peseta es la monea nacional dela [[Repúbrica Árabi Saaráui Democrática]], conociu como peseta saaráui, emitía únicamenti a efetus conmemorativus, sin circulación nel [[Sájara Occidental]] o Campus de Refugiaus de Tinduf. Dessistin moneas no reconocías pol [[Frenti Polisariu]] que se acuñan i vendin como suveniris en deferentis países<ref>url=https://jceeas.bdi.uni-obuda.hu/index.php/jceeas/article/download/82/63|título=On the Issue of Monetary Circulation in the Sahrawi Arab Democratic Republic. AuthorːAnton Andreev. JCEEAS – Journal of Central and Eastern European African Studies – ISSN 2786-1902</ref>
[[Perú]] tamién acuñó moneas de plata cola denominación «peseta» en 1880. Las moneas, con valoris de una i cincu pesetas, llevan nel su anversu una figura feminina i el siguienti testu: «Prosperidad y poder por la Justicia. 1880». Nel reversu, alreol del escú del [[Perú]] se lee: «República Peruana Lima 9 décimos. Fino B.F.» seguiu del valor: una o cincu pesetas.
== Etimología ==
[[Archivu:Pesetas fin siglo XX.jpg|thumb|Monedas de peseta en los modelos finales.]]
Dessistin dos possiblis oríginis etimológicus del nombri dela divisa: unu indica que la parabra ''peseta'' procei del vocabu catalán ''peceta'' <ref>''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 Gran Diccionari de la Llengua Catalana] Wayback|url=http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0101306 |date=20090126205445 ''</ref> ('piececita'), diminutivu de ''peça'' ('pieza'), nombri con que se conocía dendi el sigru XV a angunas moneas de plata i que más tardi designó al rial de a dos. El otru, recoyíu pola [[Real Academia Española]], apunta que ''peseta'' es simplementi un diminutivu del vocabu «pesu» (al qu’el se l'añadi el sufiju -eta),DRAE|-eta nominación que recibían las antiguas moneas españolas de plata i de dondi procei el nombri delas unidais monetarias atualis de deviersus países americanus assín como de [[Filipinas]].<ref>''Diccionario de la lengua española'': «[http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=dV4ZBwshADXX2lM8FAAS#0_11 peso]»</ref>.
=== Motis ===
Coloquialmenti, la [[peseta]] á recibíu otrus nombris, como ''pela'',DRAE|pela ''rubia'', ''cala'' o mesmu ''chufa'', a menú utilizaus juntu a cantidais grandis pa endical un preciu eccessivu. Ejempru: «L'ordenadol m'á costau 150 000 pelas».
Las moneas i billetis de [[peseta]] tenían los sus propius apodus: la monea de 5 céntimus era llamá ''perra chica'', la de 10 céntimus, ''perra gorda'', i ala monea de 25 céntimus se le dava la denominación de ''rial''.
La monea de 5 pesetas era conociu como «duru» (en [[Galícia]], "pesu"); el billeti de 100 pesetas simplementi como ''billeti'' (el úrtimu deprendimientu de billetis de 100 pesetas fue en 1970, i en 1982 fue sustituíu pola monea de 100 pesetas que, ala su vezi, era abituarmenti llamá monea de ''20 durus'' o ''libra''), inque por causa dela retirada destos billetis, pala década de 1990 esi términu avía caíu en desusu, el billeti de 500 pesetas, como ''cien durus''; el billeti de 1000 pesetas, como ''talegu'', ''napo'' o ''billeti verdi''; i el de 5000 pesetas, como ''boniatu'' pol su colol marrón, paiciu al dela piel desta ortaliza o, por equivalencia, tamién era llamau ''el de mil durus''.
=== Términus derivaus ===
La parabra ''peseta'' dio origen al términu ''peseteru'', <ref>[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=peseteru ''Diccionario de la Lengua Española''] (vigesimosegunda edición)</ref>. utilizau pa designal a arguin a quien le enteresa el dineru por cima de tó.
Cola entrada del [[euro]], se gastun las parabras ''peseteru'' o ''pesetista'' pa referil-si alas pressonas que no se án adaptau ala monea única i hazin los sus cálculus mentalis ena antigua monea, <ref> noticia|url = http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|título = Los que tenemos más de cinco años pensaremos en pesetas toda la vida|obra = La Verdad|fecha = 1 de enero de 2002|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20110321005454/http://www.ua.es/dossierprensa/2002/03/01/7.html|fechaarchivo = 21 de marzo de 2011 caraterizaus pol su típica frasi «¿Esu quántu es?»</ref> quandu se les da un preciu en [[euro]]s. Angunas pressonas mayoris acontinan calculandu el valor delos sus ingresus i gastus en pesetas, particularmenti quandu se trata de cifras elevás.
[[Archivu:25 centavos de Zacatecas de 1889 (anverso y reverso).JPG|thumb|«Peseta» mexicana.]]
Tamién se usa el términu peseta, concordándolu en masculinu («un peseta», «el peseta») pa referil-si coloquialmenti alos [[Taxista|taxistas]]; usu que se mantién inque el cámbiu de monea.<ref> noticia|nombre = Noelia|apellidos = Torres|título = Siga a... esos taxistas|url = http://www.diariodealcala.es/articulo/general/1837/lsquo-siga-a-esos-taxistas-rsquo|obra = Diariodealcala.es|fecha = 3 de marzo de 2010|fechaacceso = 8 de marzo de 2012</ref>
En [[Puertu Ricu]], ogañu toa la [[puebración]] dela isla llama ''peseta'' ala monea de 25 centavus de dólar estaunidensi i vellón alas moneas de 5 centavus. Es de usu común en [[Cuba]], prencipalmenti polas pressonas de más edá, el términu ''peseta'' pa referil-si ala monea de 20 centavus de pesu cubanu, ya que 20 centavus horman la quinta parti de 1 pesu, i 1 peseta es la quinta parti del antiguu pesu fuerti.
En [[Méjicu]], la parabra ''pesetista'' se refieri al PST, el Partido Socialista de los Trabajadores. El términu ''peseta'' se siguió utilizandu en [[Méjicu]] duraniti el sigru XIX pa referil-si alas moneas de plata en denominación de 2 rialis i alas de 25 centavus. Posteriolmenti, duraniti los añus comprendíus de 1950 a 1933, se vuelvin a acuñal moneas nesta úrtima denominación i, d'alcuerdu ala tradición, volvieron a denominar-si ''pesetas''.
=== Notrus idiomas ===
A pesar de qu’ena mayoría de idiomas estranjerus a esta divisa tamién se le conoci como ''peseta'' o cola su trasliteración a otrus alfabetus, se án topar documentos enos qu’se denomina ''piécette'' o el su prural ''piécettes'' nel idioma francés.<ref>cita web|url=http://asafal.es/menuhistoria-5/|título=HISTORIA DEL FERROCARRIL EN ALMERÍA – 5 El ferrocarril Linares- Almería y ramal Moreda – Granada.|fechaacceso =26 de abril de 2020</ref>
== Monedas de peseta ==
=== 1989 ===
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Últimas monedas en circulación (1989-2001)'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anversu
! Reversu
! Aleación
! Diámetru
! Pessu
! Cantu
! Imagin
|-
| '''1 peseta'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Aluminio
| 14 mm
| 0,55 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:1993 1 Pesetas.jpg|150px]]
|-
| '''5 pesetas'''
| <small>Abstracto<br />[[Comunidades autónomas]]</small>
| <small>Abstracto<br />Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 17,50 mm
| 3 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-5ptas5.jpg|150px]]
|-
| '''10 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| Cuproníquel
| 18,50 mm
| 4 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-10ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''25 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Comunidades autónomas|Comunidades]] y<br>[[Ciudades Autónomas de España|ciudades autónomas]]</small>
| <small>Monumentos españoles</small>
| Broncealuminio
| 19,50 mm
| 4,25 g
| Liso
| align="left" |[[Archivo:ESP-25ptas15.jpg|150px]]
|-
| '''50 pesetas'''
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Juan de Herrera]]<br />[[Comunidades autónomas]]<br>Monumentos españoles</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />Monumentos españoles</small>
| Cuproníquel
| 20,50 mm
| 5,60 g
| [[Flor española]]
| align="center" |[[Archivo:ESP-50ptas10.jpg|140px]]
|-
| '''100 pesetas'''
| <small>Monumentos españoles<br>[[Escudo de España]]<br>[[Hispania (personificación)|Hispania]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]</small>
| Broncealuminio
| 24,50 mm
| 9,25 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:ESP-100ptas8.jpg|150px]]
|-
| '''200 pesetas'''
| <small>Monumentus de [[Mairil]]<br>Elementos de<br>pressonaliais españolas</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]<br />Pressonaliais españolas</small>
| Cuproníquel
| 25,50 mm
| 10,50 g
| Estriado y liso disc.
| align="left" |[[Archivo:ESP-200ptas2.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| <small>[[Escudo de España]]</small>
| <small>[[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Sofía de Grecia]]</small>
| Broncealuminio
| 28 mm
| 12 g
| Estriado
| align="left" |[[Archivo:1993 500 Pesetas.jpg|150px]]
|-
|}
</center>
== Billetes de peseta ==
=== 1970 ===
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1970'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''100 pesetas'''
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Manuel de Falla]] - EL BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>100 - CIEN PESETAS - [[Alhambra|Jardines de la Alhambra]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 77 x 134 mm
| align="left" |[[Archivo:Spain-franco bank notes 0009.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 100 Pesetas Verso Falla.jpg|150px]]
|}
=== 1982/1987 ===
Entre 1982 y 1987, el [[Banco de España]] emite una nueva serie, diseñada por [[José María Cruz Novillo]], que fue grabada e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Los objetivos del Banco de España eran reducir y estandarizar los billetes, modernizar su imagen y facilitar el procesamiento automático de los billetes mediante máquinas. Con respecto a los billetes antiguos se tiene un nuevo tamaño y la implantación de un sistema homogéneo de 200 a 10 000 pesetas siguiendo la regla 1-2-5 y la introducción, como novedad de los valores de 200 y 2000 pesetas.
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Billetes serie 1979 a 1985'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Anverso
! Reverso
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen del anverso
! Imagen del reverso
|-
| '''200 pesetas'''
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Leopoldo Alas "Clarín"]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>200 - DOSCIENTAS pesetas - [[Quercus orocantabrica]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Naranja
| 65 × 120 mm
| align="left" |[[Archivo:200pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 200 Pesetas Verso Alas.jpg|150px]]
|-
| '''500 pesetas'''
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - [[Rosalía de Castro]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>500 - QUINIENTAS pesetas - Casa Museo Rosalía de Castro - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Azul
| 70 × 129 mm
| align="left" |[[Archivo:500pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 500 Pesetas Verso Castro.jpg|150px]]
|-
| '''1000 pesetas'''
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Benito Pérez Galdós]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>1000 - MIL pesetas - [[Roque Cinchado]] y [[Canarias|mapa de Canarias]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Verde
| 75 × 138 mm
| align="left" |[[Archivo:1000 pesetas del 79.jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 1000 Pesetas Verso Galdos.jpg|150px]]
|-
| '''2000 pesetas'''
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Juan Ramón Jiménez]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>2000 - DOS MIL pesetas - [[Casa consistorial de Moguer]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Rojo
| 80 × 147 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(anverso).jpg|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billete_de_2000_pesetas_de_1980_(reverso).jpg|150px]]
|-
| '''5000 pesetas'''
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>5000 - CINCO MIL pesetas - [[Palacio Real de Madrid]] y mapa - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Marrón
| 85 × 156 mm
| align="left" |[[Archivo:5000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Billet 5000 Pesetas Verso Juan-Carlos.jpg|150px]]
|-
| '''10 000 pesetas'''
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| align="left" |<small>10000 - DIEZ MIL pesetas - [[Felipe VI de España|Príncipe Felipe]] - BANCO DE ESPAÑA</small>
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000pelas.JPG|150px]]
| align="left" |[[Archivo:Reverso 10000 Pesetas 1980.jpg|150px]]
|-
|}
=== Serie de billetes de 1992 ===
En 1992, el [[Banco de España]] emitió su última serie antes del inicio del [[euro]]. Fue creada en colaboración con la Oficina federal alemana de impresión, realizada por el artista gráfico [[Reinhold Gerstetter]] e impresa por la [[Fábrica Nacional de Moneda y Timbre]]. Con esta nueva serie, el objetivo del Banco de España era el de fortalecer la seguridad a través textos microimpresos e impresiones codificadas visibles solo con lupa.
Esta serie de notas combina elementos artísticos españoles y americanos para celebrar en 1992 el 500.º aniversario del [[descubrimiento de América]] de [[Cristóbal Colón]].
<center>
{|class="wikitable" border="1"
|+'''Serie de billetes de 1992'''
|- style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue"
! Denominación
! Rostro
! Color predominante
! Dimensiones
! Imagen
|-
| 1000 pesetas
| [[Hernán Cortés]]<br />[[Francisco Pizarro]]
| Verde
| 65 × 130 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de mil pesetas - Hernán Cortes.jpg|175px]]
|-
| 2000 pesetas
| [[José Celestino Mutis]]
| Rojo
| 78 × 158 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de dos mil pesetas - José Celestino Mutis.jpg|175px]]
|-
| 5000 pesetas
| [[Cristóbal Colón]]
| Marrón
| 71 × 146 mm
| align="left" |[[Archivo:Billete de cinco mil pesetas - Cristóbal Colon.jpg|175px]]
|-
| 10 000 pesetas
| [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]<br />[[Jorge Juan]]
| Gris
| 74 × 154 mm
| align="left" |[[Archivo:10000 pesetas de España.jpg|175px]]
|-
|}
</center>
== Referencias ==
{{Listaref|2|refs=
<ref name = "Pelet, Universidad de Zaragoza, 2002" > {{Cita web | url = https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/284379.pdf | título = Los últimos cuarenta años de la peseta: De Bretton Woods a la Unión Monetaria | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = Carmen | apellido = Pelet Rondón | fecha = 15 de octubre de 2002 | formato = pdf | sitioweb = [[Universidad de Zaragoza]] | cita = Apenas habían transcurrido unas semanas desde aquel septiembre de La Gloriosa, cuando el ministro de Hacienda, Laureano Figuerola, introdujo la reforma monetaria sustituyendo el escudo por la peseta. No fue, ciertamente, una medida improvisada ni un arrebato revolucionario, pues la reforma estaba prevista y pensada desde meses atrás. Pero ese acto de gobierno del Sexenio acabaría siendo el de más largo alcance y trascendencia, porque la peseta logró consolidarse y ha llegado, compartiendo avatares con la vida española, hasta las puertas del siglo veintiuno }} </ref>
<ref name = "Bravo, Ideal (periódico), 2019 " > {{Cita web | url = https://www.ideal.es/economia/banca/espanoles-pesetas-equivalente-20190828194905-ntrc.html | título = Los españoles aún tienen en pesetas el equivalente casi al presupuesto de Justicia | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | nombre = José Antonio | apellido = Bravo | fecha = 28 de agosto de 2019 | formato = html | sitioweb = [[Ideal (periódico)]] | cita = Al cierre de julio acumulaban 1.614 millones de euros en la divisa antigua, casi la mitad en monedas, y tienen hasta finales de 2020 como plazo tope para cambiarlos. }} </ref>
<ref name = "Europa Press, 2021" >{{cita noticia|url = https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-espanoles-conservaban-todavia-2020-1590-millones-euros-pesetas-20210131120242.html|título = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas|fechaacceso = 05 de febrero de 2021|fecha = 31 de enero de 2021|sitioweb = Europa Press|cita = Los españoles conservaban todavía en 2020 unos 1.590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el organismo dejase de cambiar las pesetas el pasado 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021, por lo que los españoles aún disponen de cinco meses para retornar los 264.553 millones de la antigua moneda nacional y conseguir los 1.590 millones de euros que valen hoy en día.|formato = html|urlarchivo = |fechaarchivo = }}</ref>
<ref name = "Europa Press, 2012" >{{cita noticia|url = https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|título = 31 de diciembre de 2020: último día para cambiar 282.523 millones de pesetas|fechaacceso = 21 de mayo de 2019|fecha = 10 de septiembre de 2012|sitioweb = [[El Mundo (España)|Diario El Mundo]]|cita = El banco emisor estima que el 45% de las monedas en pesetas que estaban en circulación antes de la entrada del euro nunca serán estregadas al Banco de España para su canje porque permanecerán en manos de los españoles como pieza de coleccionismo, o bien por deterioro, pérdida o salida del país en los bolsillos de los turistas.|formato = html|urlarchivo = https://web.archive.org/web/20141221193605/https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/10/economia/1347302384.html|fechaarchivo = 21 de diciembre de 2014}}</ref>
<ref name = "Peseta, año 1808" > {{Cita web | url = https://en.numista.com/catalogue/pieces26338.html | título = 2½ Pesetas | fechaacceso = 16 de mayo de 2020 | formato = html | sitioweb = Numista | idioma = en }} </ref>
}}
jx83y408r7l0me5zc2zhozzun3380nc