Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.1 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión María Victoria Moreno Márquez 0 10180 143081 132978 2026-05-09T22:51:43Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143081 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona|Nombri=María Victoria Moreno Márquez}} '''María Victoria Moreno Márquez''' ([[Valencia d'Alcántara|Valencia]], [[Caçris]], 1 de mayu de [[1939]] - [[Pontevedra]], 22 de noviembri de [[2005]]) hue una editora, tradutora, conferencianti, escreviora española de literatura infantil i jovenil en lengua [[Gallegu|gallega]] i profissora de maestrança segundaria en estitutus de [[Lugu|Lugo]], Sanxenxo i Pontevedra. El su testu mas anombrau es ''Anagnórise'', venti vezis reditau i canteau a varias lenguas<ref>{{Cita noticia|título=María Victoria Moreno, filóloga sen fronteiras|url=https://www.lavozdegalicia.es/noticia/cultura/2017/07/02/span-langglmaria-victoria-moreno-filologa-sen-fronteiras-span/0003_201707G2P40991.htm|fecha=2 de julio de 2017|fechaacceso=5 de septiembre de 2018|periódico=La Voz de Galicia|idioma=es-ES}}</ref>.​ Angunus rasgus hundamentalis dela su obra son el lirismu, la trasformación delos animalis en protagonistas i la crítica a una maestrança caduca. Gastó el seudónimu de Peregrina Pérez<ref>{{Cita web|url=https://www.mundiario.com/articulo/cultura/escritora-origen-extremeno-maria-victoria-moreno-protagonista-dia-das-letras-galegas/20180516103050122067.html|título=La escritora de origen extremeño María Victoria Moreno protagoniza el Día das Letras Galegas|fechaacceso=5 de septiembre de 2018|apellido=MUNDIARIO|sitioweb=MUNDIARIO|idioma=es}}</ref>. El 17 de mayu del 2018 hue la figura protagonista del Día delas Letras Gallegas, huendu la quarta mugel<ref name="DEDICADO">{{Cita web|url=http://academia.gal/inicio/-/asset_publisher/m2gF/content/o-dia-das-letras-galegas-de-2018-estara-dedicado-a-maria-victoria-moreno-marquez|título=O Día das Letras Galegas de 2018 estará dedicado a María Victoria Moreno…|editorial=RAG}}</ref>,​ tras de Rosalía de Castro, Francisca Herrera Garrido i María Mariño, que lleva esta reconocencia ena estoria del celebramientu. Premiu Ciá de Barcelona. == Biografía == Nacía en un conceju arrayanu con [[Portugal]], ija dela maestra Sara Márquez Bueno i el avogau Vicente Moreno Moreno, María Victoria hue la primogénita del matrimoñu i tuvu una ermana -Sara- i dos ermanus - Antonio y Rafael-. Vivierun en [[Segovia]] hata la muerti de su pairi nel añu 1943. Consiguió una beca de estudios para estudiar el bachillerato en [[Barcelona]] con régimen interno en el Colegio Virgen de la Inmaculada, perteneciente a la sección femenina. Allí aprendió catalán y francés, descubriendo la literatura al leer el ''Quijote'' de Cervantes y ''El Principito'' de Saint-Exupéry, que se convertirían en sus obras favoritas. En 1963 se licenció en Filología Románica ena Nuversidá de [[Mairil]] cuentandu con Rafael Lapesa i Dámaso Alonso comu profissoris. Tras de dos añus en Lugo, ondi tuvu d’alunu a Xesús Rábade Paredes, i una temporá en Villalonga (Sanxenxo), ondi prencipió a escrevil ''Anagnórise'', aportó a Pontevedra nel 1963 con praça de profissora (endispués sedría catreática), i dio crassi nel IES Valle-Inclán i nel IES Gonzalo Torrente Ballester. Doranti la ditaúra franquista no s’aprendía la lengua gallega, peru María Victoria Moreno endedicava parti delas crassis de literatura española delos viernis a aprendel la literatura gallega<ref>{{Cita web|url=http://revistas.ucm.es/index.php/MADR/issue/view/2893/showToc|título=Vol 18 (2015)|fechaacceso=5 de septiembre de 2018|sitioweb=revistas.ucm.es}}</ref>. Partecipó ativamenti ena vida coltural i política de Pontevedra i del país. El su embolismeu dendi mu nueva por [[Galicia]] i pola su lengua provocarun en ella una entriega assoluta a l’afíu i la promovición del gallegu<ref>{{Cita web|url=http://culturagalega.gal/lg3/extra_recension_xenero.php?Cod_extrs=918&Cod_prdccn=674|título={{!}} LG3 {{!}} O soportal da Literatura Galega|fechaacceso=5 de septiembre de 2018|sitioweb=culturagalega.gal}}</ref>. ​ Dendi 1971 dio cussus de gallegu -no pagus- en Pontevedra i Vilagarcía de Arousa. En juliu del 1973 la policía del régimi le negó el passaporti alegandu la su partecipación en unos cussus que avía aviau l’Ateneu de [[Ourense]], presidíu de Manuel Peña Rey, anombrau comunista<ref name="EUCONTO">{{Cita web|url=http://www.culturagalega.org/lg3/extra_recension_xenero.php?Cod_extrs=918&Cod_prdccn=674|título=Despedidas que mancan o corazón|editorial=[[Consello da Cultura Galega|CCG]]|fechaacceso=2023-03-23|archive-date=2022-11-26|archive-url=https://web.archive.org/web/20221126212730/http://www.culturagalega.org/lg3/extra_recension_xenero.php?Cod_extrs=918&Cod_prdccn=674|dead-url=yes}}</ref>. ''"Eu non son alófona porque o que practico, se é que escribo, podería definirse coma unha amorosa autofonía (…). A miña relación con Galicia e a miña opción pola súa lingua é simplemente unha historia de amor.'' ”<ref name="DEDICADO2">{{Cita web|url=http://academia.gal/inicio/-/asset_publisher/m2gF/content/o-dia-das-letras-galegas-de-2018-estara-dedicado-a-maria-victoria-moreno-marquez|título=O Día das Letras Galegas de 2018 estará dedicado a María Victoria Moreno…|editorial=RAG}}</ref> Amás de novelas i cuentus, escrevió obras d’ensayu, calavoró en librus de testu i derigió la coleción Arvu dela editorial Galaxia. Comu letora, nel ambienti delas letras en gallegu nunca escondió el su gustu pola narrativa de Otero Pedrayo o de Carlos Casares Mouriño: "[pa leyel literatura güena, leyía] ''a Miguel de Cervantes, evidentemente. E tamén a Antoine de Saint-Exupéry (...) E gústame a prosa dos hispanoamericanos inmediatamente anteriores ao boom. Miguel Ángel Asturias, por exemplo (...) Gústanme os escritores éticos e con compromiso, cunha prosa exuberante. E de Galicia gústanme os mellores que hai. Valoro moito a lírica medieval, a prosa de Otero Pedrayo e de Carlos Casares, a poesía de Fernán Vello".'' Espenó alos 66 años d’edá, vítima dun canci de mama<ref>[http://www.vieiros.com/nova.php?Ed=1&id=46140 "Morre María Victoria Moreno, autora de Anagnórise"] [//gl.wikipedia.org/wiki/Vieiros_(xornal) Vieiros].</ref><ref name="ALLEA">[http://academia.gal/inicio/-/asset_publisher/m2gF/content/a-escritora-allea-e-nosa-que-cativou-o-publico-infantil-e-xuvenil "A escritora allea e nosa que cativou o público infantil e xuvenil"] RAG, 20/11/2015.</ref>.​ La su biblioteca pessonal, de 4500 velumis, mesmu con edicionis varias i unus 150 estudius de ''Don Quixoti dela Mancha'', hue dá al IES Gonzalo Torrente Ballester<ref>{{Cita publicación|url=http://www.farodevigo.es/portada-pontevedra/2011/05/14/maestra-escritora-generosa/544671.html|título=Maestra, escritora y generosa}}</ref>.​ En 2017 hue escogía, por un votu de deferencia, pa sel la pessonalidá onrá nel Día de las Letras Gallegas del añu 2018<ref>{{Cita publicación|url=http://www.farodevigo.es/sociedad/2017/06/18/unha-eleccion-ganada-in-extremis/1700748.html|título=Unha elección gañada in extremis por un voto}}</ref>.​ Los otrus candilatus huerun Ricardo Carballo Calero, Plácido Ramón Castro del Río, Antón Fraguas Fraguas i Eusebio Lorenzo Baleirón<ref>[http://academia.gal/inicio/-/asset_publisher/m2gF/content/a-rag-elixe-o-sabado-a-figura-literaria-que-protagonizara-o-dia-das-letras-de-2018 "A RAG elixe o sábado a figura literaria que protagonizará o Día das Letras de 2018"] RAG, 13/6/2017.</ref>. == Obra == '''En gallegu''' Literatura infantil-jovenil * ''Mar adiante'', Sada, Ediciós do Castro, 1973. * ''A festa no faiado'', Vigo, Galaxia, 1983. * ''Leonardo e os fontaneiros'', Vigo, Galaxia, 1986. 3el Premiu O Barco de Vapor. * ''Anagnórise'', Vigo, Galaxia, 1988. Endispués encruia ena Biblioteca Galega 120. * ''O cataventos'', Santiago de Compostela, Sotelo Blanco, 1989. * ''Verso e prosa'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 1991. * ''¿Un cachiño de bica?'', Vigo, SM, 1994. * ''¿E haberá tirón de orellas?'', Vigo, Galaxia, 1997. * ''A brétema'', Vigo, Ir Indo, 1999. * ''Guedellas de seda e liño'', Vigo, Galaxia, 1999. * ''Eu conto, ti cantas'', Vigo, Edicións Xerais de Galicia, 2005. Ensayu * ''As linguas de España'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 1991. * ''Diario da luz e a sombra'', Vigo, Xerais, 2004. Narrativa * ''Querida avoa'', Vigo, Contos do Castromil, 1993. Poesía * ''Elexías de luz'', Vigo, Xerais, 2006. '''Traducionis''' * ''Mecanoscrito da segunda orixe (Mecanoscrit del segon origen, 1974), de Manuel de Pedrolo, Vigo, Galaxia, 1989.'' Obras Coletivas * "O cataventos", en ''Contos para nenos'', Vigo, Galaxia, 1979. * "Comentarios de texto: descubrir a realidade", en ''Xornadas da Lingua Galega no Ensino'', Santiago, Junta, 1984. * ''Literatura século XX'' , Vigo, Galaxia, 1985. Con Xesús Rábade Paredes. * "Nico e Miños", en ''8 contos'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 1989. * "Querida avoa", en ''Lerias'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 1991. * "S.O.S.", en ''Contos de hogano'', Santiago de Compostela, El Correo Gallego, 1992. * "O libro das saudades e os degoiros", en ''Ruta Rosalía 1993'', Caixa Galicia. Santiago de Compostela, 1993. * "Pan con chocolate", en ''Relatos para un tempo novo'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 1993. * "Discurso pronunciado por Xesús Alonso Montero no acto no que recibiu o Pedrón de Ouro", en ''Comentarios de textos populares e de masas'', Vigo, Xerais, 1994. * "¿Escritora alófona eu?", en ''Poetas alófonos en lingua galega'', Vigo, Galaxia, 1994. * ''E dixo o corvo...'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 1997. * "¡Xa non teño medo!", en ''A maxia das palabras'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 1998-1999. * "Amigos de mil cores", en ''Campaña de Lectura 2001'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 2001. * "Carta de amor", en ''Carlos Casares: a semente aquecida da palabra'', Santiago de Compostela, CCG, 2003. * "O encontro", en ''Un libro, a maior aventura'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 2003. * "O grumete", en ''Contos de charlatáns, grumetes, botas e fendas'', Santiago de Compostela, Junta de Galicia, 2004. Obra en revistas * "Estou a escribir a contrarreloxo". Entrevista con Xosé A. Neira Cruz, ''Fadamorgana''. Santiago de Compostela, nº 3 (deziembri de 1999). '''En [[Castellanu|castillanu]]''' '''Edicionis''' * ''Os novísimos da poesía galega'' / ''Los novísimos de la poesía gallega'' (ed. bilingüe), Mairil, Ediciones Akal, 1973. '''Obra en revistas''' * ''M.V.M., una profesora feliz de serlo'', en ''CLIJ: cuadernos de literatura infantil y juvenil'', Barcelona, nº 41 (juliu-abostu del 1992). '''Novela''' * ''Alcores de Donalvar''. Original inéditu en castillanu, del 1969, traduzíu de Xavier Senín al gallegu con el títulu ''Onde o aire non era brisa'', Galaxia, 2009. '''Traducionis''' * ''El perro Rin y el lobo Crispín'', 1986, de Carlos Casares Mouriño. == Premius i reconocencias == * Hue finalista del Premio Café Gijón i tuvu el primel premiu delos Jogos Florais Minho-Galaicos de Guimarães con el relatu ''La casa de las Marías''. * 2u Premiu del Concurso nacional de contos infantís dela Agrupación Cultural O Facho, en 1972, por ''Crarisca''. * 1el Premiu del ‘Concurso nacional de contos infantís’ dela ‘Agrupación Cultural O Facho’, en 1975, por ''O cataventos''. * 3el Premio O Barco de Vapor nel 1985. * Lista d’onol del IBBY nel 1990, por ''Anagnórise''. == Vea-si tamién == * [[Galicia]] == Referencias == {{listaref}} == Atijus p'ahuera == {{commonscat|María Victoria Moreno}} * Soto Meijomence, Alejandra: [https://web.archive.org/web/20230329171258/http://culturagalega.org/album/detalle.php?id=60 María V. Moreno no Álbum de mulleres] CCG. 2007. * Ficha de la autora en la Editorial [https://web.archive.org/web/20171014183801/http://editorialgalaxia.gal/autor/maria-victoria-moreno/ Galaxia] * [https://web.archive.org/web/20190912125044/http://www.bvg.udc.es/ficha_autor.jsp?id=MarMoren1&alias=Mar%EF%BF%BDa+Victoria+Moreno&solapa=obras {{PAGENAME}}] en la [[Biblioteca Virtual Galega]]. * [http://literaturagalega.as-pg.gal/autoras-es/moreno-marquez-maria-victoria.html Moreno Márquez] en la página de la [[AS-PG]]. * {{Cita web|url=https://elpais.com/cultura/2018/05/16/actualidad/1526459824_308756.html|título=La extremeña que defendió el gallego de la persecución franquista|fechaacceso=17 de mayo de 2018|apellido={{versalita|Vizoso}}|nombre=Sonia|fecha=17 de mayo de 2018|obra=El País|editorial=|ubicación=Madrid}} {{NF|1939|2005|Moreno Márquez, María Victoria}} aw64b8wmx84gs6xvi8m0tq5ubl4kyql Eva González Pérez 0 10560 143079 142944 2026-05-09T19:49:00Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143079 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''María''' '''Eva González Pérez''' ([[Caçris]], [[12 juñu|12 de juñu]] del 1973) es una avogá [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]] que vivi i trebaja enos [[Paisis Baxus|Paisis Baxus,]] especializá ena revindicación delos derechus delos imigrantis, unu delos sus trebajus hizu arrenuncial al [[Goviernu]] de Mark Rutte nel 2021. == Biografía == La su nacencia hué en [[Caçris]] i ala edá de dos añus emigró conos sus pairis pa [[Paisis Baxus|Olanda]]. Devíu al trebaju delos sus pairis, anduvu muchas vezis con rollas i conos sus agüelus. Estuyó Derechu ena Nuversidá d'Utrecht i se grauó nel añu 2000. Dendi'l 2001, desenroa el su trebaju d'avogá enos [[Paisis Baxus]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.elespanol.com/mujer/actualidad/20210115/eva-abogada-espanola-derribado-gobierno-holandes-merece/551445782_0.html|título=Eva, la abogada española que ha derribado al Gobierno holandés: "Merece una estatua"|fechaacceso=25 de jullu del 2023|fecha=15 d'aneru del 2021|sitioweb=El Español|idioma=es}}</ref> Güelvi a Sa Martín de Trevellu ([[Caçris]]) sempri que puei i possimenti tolos añus palos [[Antrueju|Antruejus]]. Palra mañegu (la fala del su puebru), que sempri l'án palrau ena su casa conos sus pairis i que la palra conos sus ijus tamién, alos que l'aquaca abondu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/extremadura/2022/09/08/dedico-medalla-salieron-extremadura-ganarse-74855431.html|título=«Dedico esta medalla a todos los que salieron de Extremadura a ganarse la vida como mis padres»|fechaacceso=26 de jullu del 2023|apellido=Ventura|nombre=Juan José|fecha=08 de setiembri del 2022|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref> === Correúra profissional === Nel añu 2014, esmençó a trebajal en el assuntu qu'acabijó cona demissión del [[Goviernu]] de Mark Rutte nel 2021.<ref name=":3" /> L'agencia de cudiaus que nel 2014 derigía el su ombri, conocía los poblemas qu'esmençavan a tenel los sus vezerus p'acebil las ayúas del estau, suvencionis palos pairis pa poel acomoal pessonas que les ayúin en el cudiau delos sus ijus. Ella assesoró alos vezerus d'esta agencia de gestión de cudiaoris assitiá n'Eindhoven, paque mandaran los decumentus solicitaus pola Almenistración Tributaria. Quandu provó que l'agencia tributaria les dessigía degolvel las suvencionis acebías, arreparó de que la Almenistración no les dava nenguna espricación, bloqueava las sus alegacionis i dexava namás la oción d'apelal. Antoncis concentró el su trebaju nesti assuntu pa lleval-lu alos tribunalis. Apeló alos organismus pa proval la descriminación que exercía la Hazienda nerlandesa al assental el país de naceru de ca unu delos ventisseis mil solicitantis afetaus, possimenti marroquín i turcu. En deziembri del 2020, un comité palramentariu hizu púbricu un inhormi nel que reconocía l'avenencia alos pairis solicitantis delas ayúas con descriminación razial, detetandu marrus hechus pola Almenistración i utoridais nerlandesas.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://digismak.com/the-spanish-lawyer-who-holds-prime-minister-mark-rutte-in-check/|título=The Spanish lawyer who holds Prime Minister Mark Rutte in check - Digis Mak|fechaacceso=25 de jullu del 2023|fecha=17 d'aneru del 2021|sitioweb=web.archive.org|archive-url=https://web.archive.org/web/20210117064824/https://digismak.com/the-spanish-lawyer-who-holds-prime-minister-mark-rutte-in-check/|archive-date=2021-01-17|dead-url=yes}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.20minutos.es/noticia/4545942/0/eva-gonzalez-abogada-espanola-jaque-gobierno-holanda/|título=Eva González, la abogada española que tiene en jaque al gobierno de Holanda|fechaacceso=25 de jullu del 2023|apellido=20minutos|fecha=16 d'aneru del 2023|sitioweb=www.20minutos.es - Últimas Noticias|idioma=es}}</ref> Los defeutus hechus ena assinación delos fondeus pal cudiau delos zagalinus, passarun entri los añus 2013 i 2019. El marru acarreó l'arretirá delas ayúas i la dessigencia de degolvel las acebías. Nel 2018 l'assuntu se hizu púbricu i acarreó la demissión del menistru dela Hazienda, Menno Snel. El ruqueu nesti assuntu á acarreau tamién la demissión del [[Goviernu]] nerlandés en heneru del 2021, dos mesis anantis de sel las elecionis generalis.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.elindependiente.com/internacional/2021/01/15/una-abogada-espanola-tras-el-escandalo-que-provoca-la-caida-del-gobierno-holandes/|título=Una abogada española, tras el escándalo que provoca la caída del gobierno holandés|fechaacceso=25 de jullu del 2023|apellido=Alonso|nombre=Ana|fecha=15 d'aneru del 2021|sitioweb=El Independiente|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/internacional/abci-gonzalez-perez-abogada-espanola-propicio-caida-gobierno-holandes-202101151548_noticia.html|título=Eva González Pérez, la abogada española que propició la caída del Gobierno holandés|fechaacceso=25 de jullu del 2023|fecha=15 d'aneru del 2021|sitioweb=Diario ABC|idioma=es}}</ref> == Premius i reconocencias == La deputá Renske Leijten dixu: "Esta mugel mereci una estauta, nombris delas callis i delas praças", refiriendu-si ala valentía de González Pérez al trebajal nesti assuntu pa desclarecel la descriminación ena almenistración delos [[Paisis Baxus]] ena contra delos derechus fiscalis delos imigrantis.<ref name=":1" /> Nel añu 2022 á siu proponía p'agencial-si la [[Medalla d'Estremaúra]]. Mássimu destinguimientu qu'atorga la [[Comunidá autónoma|Comunidá Utónoma]] estremeña.<ref name=":6" /> === Premiu Don Justu José Manuel Maza 2020 === Tamién hué galardoná col Premiu Don Justu José Manuel Maza 2020, concedíu en onol a José Manuel Maza, polos sus eshuerçus ena custión del recargu. El premiu s'entriegó el nuevi de juñu del 2021 nel Ateneu de [[Mairil]]. Esti premiu lo atorgan dendi'l 2006 l'Agrupación Justicia i Coltura, la Casa d'Úbeda i l'Associación Justicia i Opinión. L'actu á contau cona presencia de pessonalidais del Tribunal Suplemu d'[[España]] i otrus destacaus juritas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lawyerpress.com/2021/03/08/eva-gonzalez-perez-galardonada-con-el-premio-don-justo-jose-manuel-maza-en-2020/|título=Premiu Justu José Manuel Maza|fechaacceso=25 de jullu del 2023}}</ref> === Premiu "Puñetas de Prata" 2020 === El cincu d'otubri del 2021, González Pérez acebió nel Estitutu Francés de [[Mairil]] el "Premiu Puñetas" dela Associación de Comunicaoris i Inhormaoris Jurídicus (ACIJUR), pol antigu menistru de Justicia Rafael Catalá Polo, cono que se precura reconocel, en deferentis categorías, la labol de pessonas, estitucionis o coletivus pola su aportación al amejoramientu dela justicia i el Estau de Derechu en tolos sentíus.<ref name=":4">{{Cita web|url=https://cincodias.elpais.com/cincodias/2021/10/05/legal/1633453813_201205.html|título=María Luisa Segoviano recibe el Premio “Puñetas de Oro” de Acijur|fechaacceso=25 de jullu del 2023|apellido=Kluwer|nombre=Wolters|fecha=05 d'otubri del 2023|sitioweb=Cinco Días|idioma=es}}</ref> [[Archivu:Eva_gonzalez_perez-1640626208.jpg|derecha|sinmarco|147x147px]] === Premiu nacional Jurita del Añu 2021 === El Colegiu d'Avogaus de [[Málaga]] i la Hundación Manuel Alcántara án atorgau el premiu nacional al Jurita del Añu ala avogá Eva González Pérez, cúyu denunciu ena contra de degolvel las ayúas púbricas delos pairis pol cudiau delos sus ijus, ahinchonó la caía del [[Goviernu]] [[Olandesa|Olandés]] nel 2021.<ref name=":5">{{Cita web|url=https://abogaciademalaga.es/|título=Abogacía de Málaga|fechaacceso=25 de jullu del 2023|sitioweb=ABOGACÍA DE MÁLAGA|idioma=es|archive-date=2023-11-08|archive-url=https://web.archive.org/web/20231108184308/https://abogaciademalaga.es/|dead-url=yes}}</ref> == Referencias == <references /> == Atijus p'ahuera == * [https://web.archive.org/web/20230726095855/https://www.advocatencollectieftrias.nl/ Avogá María Eva González Pérez] Avogaus TRIAS. * [https://www.oneworld.nl/alle-artikelen/ Zonder deze advocaat was de toeslagenaffaire nooit onthuld en ''One World''] 7 d'abostu de 2020. * [https://www.youtube.com/watch?v=4IUi09Pbenc Vídeo Eva González Pérez] RTVE. * [https://www.hoy.es/extremenos-de-hoy/motivada-luchar-justicia-20211113203606-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2F Ca ves andu mas motivá pa baqueal pola justicia] Pedióricu Hoy (Estremaúra). {{NF|1973||González Pérez, Eva}} onujni0h6mvci8bzdu6bzvo0raspe9v Eça de Queiroz 0 11923 143080 143078 2026-05-09T22:05:31Z Olarcos 82 /* Biografia */ 143080 wikitext text/x-wiki {{Ficha de pressona}} '''José Maria de Eça de Queirós'''{{refn|group=lower-alpha|Amás «Queiroz», sigún la grafia habitual ena epoca.}} ([[Póvoa de Varzim]], 25 de noviembri de 1845-[[París]], 16 d'abostu de 1900) fue un escritol i editol [[Portugal|portugués]], considerau pol munchus el mejol autol del [[realismu literariu]] del su pais nel [[sigru XIX]]<ref name="UOL - Educação">{{citar web |url=http://educacao.uol.com.br/biografias/jose-maria-eca-de-queiros.jhtm |título=José Maria Eça de Queirós |acessodata=15 de novembro de 2012 |autor= |coautores= |data= |ano= |mes= |formato= |obra= |publicado=UOL - Educação |páginas= |língua= |citação= |wayb= 20190327102659}}</ref><ref>{{citar web|url=https://www1.folha.uol.com.br/ilustrissima/2014/11/1540985-eca-agora-fatos-atuais-sobre-um-escritor-eterno.shtml|título=Eça agora! Fatos atuais sobre um escritor eterno |obra=Folha de SP|acessodata=9 de janeiro de 2020 }}</ref>. Eça de Queiroz i [[Machado de Assis]] son consideraus los dos mayoris escritoris de [[luenga portuguesa]] del [[séculu XIX]].<ref>{{cital web|url=https://istoe.com.br/machado-de-assis-e-eca-de-queiroz-se-somam-nas-diferencas/|títulu=Machado de Assis i Eça de Queiroz se soman nas deferéncias |obra=ISTOÉ|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref><ref>{{cital web|url=https://www.revistaideias.com.br/2017/06/30/machado-de-assis-eca-de-queiroz-uma-aproximacao/|títulu=Machado de Assis & Eça de Queiroz: una aprossimación |obra=Revista Ideias|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}{{cital libru|úrtimu=Lago|primeiru=Sylvio|títulu=Contrastis i Converjéncias|url={{Google books|4kyRN4enb8YC|page=91|plainurl=yes}}||página=91|isbn=9788541601450}}</ref> Eça es notabli pola originalidá i riqueza del su estilu i luengaji, el realismu descritivu; i pola crítica social costantis nos sus romancis.<ref>{{cital web|url=http://www.citi.pt/cultura/literatura/romance/eca_queiroz/index.html|títulu=Literatura: Eça de Queiroz |obra=Citi|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref> El términu "acacianu" pa definil a alguien con un discursu vazíu, afeitau, pomposu, peru sin conteniu, presenti ena luenga portuguesa, es una alusión al presonaji [[Conselheru Acáciu]], del romanci [[O Primo Basílio|''El Primu Basíliu'']].<ref>{{cital web|url=https://www.publico.pt/2015/04/11/culturaipsilon/noticia/eca-gostava-do-brasil-mas-non-troppo-1692105|títulu=“Eça gostava del Brasil peru non troppo” |obra=O Publico|acesudata=9 de jeneru de 2020 }}</ref><ref>{{cital web|url=https://www1.folha.uol.com.br/folha/colunas/noutraspalavras/ult2675u310034.shtml|títulu=Una qüestión bizantina |obra=Folha de SP|acesudata=9 de jeneru de 2020 |wayb=20241201004106}}</ref> == Biografia == Iju del magistrau i jues José Maria de Almeida Teixeira de Queirós i de Carolina Augusta Pereira de Eça, fue inscritu cumu iju dela realeza, i bautiçau ena localiá de [[Vila do Conde]]<ref>{{citar livro | autor = Landolt, Candido | título = O Meu Pantheon | editora = Revista Quinzenal "A Póvoa de Varzim" |data=Outubro de 1911}}</ref><ref>{{Citar livro|título=Eça de Queiroz: uma biografia|ultimo=Matos|primeiro=A. Campos|data=2017|editora=Impresa nacional|edicao=3a edição|local=Lisboa}}</ref> e madrinha Ana Joaquina Leal de Barros,<ref>{{Citar periódico |url=https://www.semanticscholar.org/paper/E%C3%A7a-e-o-Brasil-Faro/ddb39d7f311e958a183265e72b94a080ec9c902e |título=Eça e o Brasil |data=1977 |acessodata=26-09-2023 |ultimo=Faro |primeiro=A. |arquivourl=https://bdor.sibi.ufrj.br/bitstream/doc/405/1/358%20PDF%20-%20OCR%20-%20RED.pdf}}</ref>. Inque los sus pairis acabun pol casal-si sieti añus endispués dela su nacencia, el joven José Maria vivió encá los sus agüelinus paternus, en Verdemilho, ata 1855, añu nel que se treslaó a [[Portu]]. Allí cursu l'enseñança secundaria nel Colégio da Lapa, qu'estaba dirigíu pol condi d'otru ilustri escritol portugués, [[Ramalho Ortigão]]. [https://web.archive.org/web/20081221225129/http://www.feq.pt/cronologia.aspx ''Cronología''], en ''Fundação Eça de Queiroz''. Colos cincuenta añus, en 1861, encetó los sus estuyus de derechu ena [[Nuversidá de Coímbra]]<ref>{{citar web |url=http://www.e-cultura.sapo.pt/artigo/19321 |título=Roteiro queiroziano |acessodata=18 de abril de 2016 |autor= Helena Vaz da Silva|publicado=e-Cultura.pt}}</ref>, ondi hizu amistá con [[Antero de Quental]] i [[Teófilo Braga]]. Se licenció en 1896. Duranti l'últimu cursu, s'estrenó cumu escritol espuntandu una seri de dies artículus, col títulu general de ''Notas vaginales'', nel diariu ''Gazeta de Portugal''. Essus artículus, que sedrían más tardi recojíus nel su libru ''Prosas bárbaras'', chocarun al púbricu portugués pola noveá del su estilu. Saraiva, Antonio José, i Lopes, Óscar: ''História da literatura portuguesa'', Portu, 1978; pp. 971-. En 1866, acabaus los sus estuyus nuversitarius, s'instaló en [[Lisboa]], encá los sus pairis, i al añu siguienti abriu despachu d'abogau ena capital portuguesa. Acontinó colaborandu cola ''Gazeta de Portugal'', inque pun brevi periodu (entri cabus de 1866 i júliu de 1867) residió en [[Évora]], ondi s'ocupó dela dirección del diariu local, ''Distrito de Évora''. A cabus de 1867 fue unu delos socius fundadoris del ''Cenáculo'', juntu con Jaime Batalha Reis, José Fontana, Augusto Fuschini, [[Oliveira Martins]], [[Ramalho Ortigão]] i Salomão Saragga. A cabus de 1889 i prencepius de 1870, Queirós viajó a [[Egitu]] i vió l'inauguración del [[canal de Suez]]. De güelta encá él, en 1870, escribió una seri d'artículus sobri el su viaji, col títulu de ''De Port-Said a Suez'', nel ''[[Diário de Notícias]]''. Essus artículus sedrían más tardi recojíus nun libru espuntau póstumamenti, ''Notas cogedoras''. Essi mesmu añu apaeció, tamién con formatu de [[folletín]] periodísticu, la su primera novela, escrita en colaboración con Ramalho Ortigão, ''El misteriu dela carretera de Sintra''. Es un relatu de misteriu, cercanu ala [[novela policiaca]], que salió entri júliu i setiembri nel mesmu diariu. Tamién en 1870, Queirós fue nombrau administradol municipal en [[Leiría]], i en setiembri s'esaminó pal puestu de cónsul de primera crasi, sacandu el númeru unu. Al añu siguienti, juntu con Ramalho Ortigão, fundó i dirigió el periódicu ''As Farpas'' i participó enas llamás Conferencias del Casino col su testu ''La nueva literatura'', que llevaba el subtítulu de «El realismu cumu nueva espresión d'arti». Duranti la su estancia en [[Leiría]], i ispirandu-si nel ambienti desta ciá, escribió la su primera novela realista sobri la vida portuguesa, ''[[O Crime do Padre Amaro|El crimi del pairi Amaru]]'', que se pubricaría en 1875 enas páginas dela ''Revista Ocidental'', i qu'apaecería endispués (en 1876 i luegu, con morificacionis emportantis, en 1880) cumu volumen endependienti. [[archivu:EçadeQueiroz.jpg|thumb|left|Bustu d'Eça de Queirós en Neuilly-sur-Seine, avenue Charles de Gaulle (Francia).]] En 1872 la su carrera diplomática lo llevó ala [[La Habana]]. Dendi entoncis viviría largu del su pais natal, al que solu güelvería duranti periodus brevis. Residió en [[Cuba]] dos añus, duranti los qualis aprovechó tamién pa viajar pol [[Estaus Unius]] i [[América Central]]. Nostanti, acontinó las sus colaboracionis con diarius portuguesis, i en 1874 apaeció nel ''Diário de Notícias'' el su relatu ''Singularidais d'una moça rubia''. Fue destinau a Ingalaterra, al consulau de [[Newcastle-upon-Tyne]], en 1874. Allí redactó la su tercera novela, ''[[El primu Basilio]]'', que terminó en 1875. Duranti la su estancia en Newcastle, mandó de contino nel diariu de Portu ''A Actualidade'' los artículus que luegu jadrían el su libru ''Cartas d'Ingalaterra''. Pol entoncis pensó l'ambiciosu proyetu d'escribil una seri de doci novelas col títulu genéricu de ''Escenas dela vida portuguesa''. En 1878 fue tresferíu a [[Bristol]]. Trabajaba pol entoncis ena novela ''La capital'', que no llegaría a pubrical en vida (apaecería póstumamenti, en 1925), i ena que se considera la su obra más destacá, la estensa ''[[Os Maias|Los Maia]]''. Si las dos obras mentás son la quintaesencia del realismu, Queirós gastó tamién relatus enos que lo fantásticu tieni una gran importancia, cumu es el casu de ''[[O Mandarim|El mandarín]]'' (apaecíu en 1880 nel ''Diário de Portugal''), i ''La reliquia'' (1887). Esta última fue juertimenti enfruenciá pol ''[[Las memorias de Judas]]'' de [[Ferdinando Petruccelli della Gattina]], tantu es assin que argunus estuyosus acusarun al escritol portugués de plagiu.Cláudio Basto, ''Foi Eça de Queirós um plagiador?'', Maranus, 1924, p.70 Al mesmu tiempu, acontinó colaborandu con varius diarius portuguesis, i la su firma apaeció tamién en argunus periódicus brasileñus, cumu la ''Gazeta de Notícias'' de [[Río de Janeiro]]. El su últimu libru fue ''La ilustri casa de Ramires'', sobri un [[Idalgu (nobi)|idalgu]] del sigru XIX con problemas pa reconcilial-si cola grandeza del su lina-i. Es una novela imaginativa, entreverá con capítulus d'una aventura de vengança bárbara ambientá nel sigru XII, escrita pol Gonçalo Mendes Ramires, el protagonista. Se trata d'una novela titulá ''La torri de D. Ramires'', ena que antepasaus de Gonçalo son retrataus cumu torris d'onra sanguínea, que contrastan cola laxitú moral del joven. Los sus escritus dendi Londris i dendi París se consideran ensayus clásicus de gran valol documental i literariu. Las sus obras s'an traducíu a más de venti idiomas. Al español s'á vertíu entri otrus pol [[Ramón del Valle-Inclán]], [[Wenceslao Fernández Flórez]], Julio Gómez de la Serna, [[Carmen Martín Gaite]] i [[Jorge Gimeno]]. No se tieni entavía de algunas valiosas crónicas, delos sus ensayus i correspondencia. Peru sí á síu pubricá la correspondencia que mantuvo con Fradique Mendes, un personaje inventau pol propiu Queirós, juntu con otrus intelectualis dela epoca ([[Antero de Quental]] i Batalha Reis). == Queirós i el cine == [[archivu:Praça do Almada - Estatua a Eça de Queiroz.jpg|thumb|Monumentu a Eça de Queirós en Póvoa de Varzim.]] ''El crimi del pairi Amaru'' fue [[O Crime do Padre Amaro (película)|adatá al cine col mesmu nomi]][http://www.imdb.es/title/tt0313196/ Ficha de ''El crimen del padre Amaro'' en IMDb]; acesu 09.10.2012 en 2002 pol [[Carlos Carrera]], quien llevó la estoria de Queirós al [[Méjicu]] ogañu. Protagonizá pol [[Gael García Bernal]] i [[Ana Claudia Talancón]], la película sacó ochu [[Premio Ariel (Méjicu)|Arieles]] assin cumu galardonis en argunus certáminis cinematográficus; fue nominá al [[Premios Óscar|Oscar]] i al [[Globo de Oro]], i [[Vicente Leñero]] ganó nel [[Festival de Cine de La Habana]] el premiu al mejol guion.[http://www.imdb.com/title/tt0313196/awards ''Awards for 'El crimen del padre Amaro'''], IMDb en inglés; acesu 09.10.2012 El cineasta portugués [[Manoel de Oliveira]] rodó, col apoyu dela [[Televisión de Cataluña]], el filme ''Singularidais d'una moça rubia'', basau nel relatu homónimu i estrenau en 2009.[http://www.imdb.es/title/tt1013856/ Ficha de ''Singularidades de una chica rubia'' en IMDb]; acesu 09.10.2012 Catarina Wallenstein ganó el [[Globo de Oro]] 2010 ala mejol actriz pola interpretación del papel de Luisa nesta película.[http://www.imdb.com/title/tt1013856/awards ''Awards for 'Singularidades de uma Rapariga Loura'''], IMDb en inglés; acesu 09.10.2012 == Obras == === Novelas === 1870: ''El misteriu dela carretera de Sintra'' (''O mistério da estrada de Sintra)'', con [[Ramalho Ortigão]]. 1875: [[O Crime do Padre Amaro|''El crimi del pairi Amaru'']] (''O Crime do Padre Amaro'') 1878: ''[[El primu Basilio]]'' (''O Primo Basílio'') 1880: ''[[O Mandarim|El mandarín]]'' (''O Mandarim'') 1887: ''La reliquia'' (''A relíquia'') 1888: ''[[Os Maias|Los Maia]]'' (''Os Maias'') 1900: ''La ilustri casa de Ramires'' (''A Ilustre Casa de Ramires'') 1901: ''La ciá i las serras'' (''A cidade e as serras''). Póstuma. 1925: ''La capital'' (''A Capital''). Póstuma. 1925: ''El condi d'Abranhos'' (''O Conde de Abranhos''). Póstuma. 1925: ''Alves i Compañía'' (''Alves & Companhia''). Póstuma. 1980: ''La tragedia dela calli delas Flores'' (''A tragédia da rua das Flores''). Póstuma. === Cuentus === 1902: ''Cuentus'' (''Contos''). Póstumu. === Otras === 1890-1891: ''Una campaña alegri'' (''Uma campanha alegre'') 1900: ''Correspondencia de Fradique Mendes (Correspondência de Fradique Mendes)'' 1903: ''Prosas bárbaras'' 1905: ''Cartas d'Ingalaterra'' 1905: ''Ecus de París'' (''Ecos de Paris)'' 1907: ''Cartas familiaris i billetis de París'' (''Cartas familiares e bilhetes de Paris'') 1909: ''Notas contemporâneas'' 1912: ''Últimas páginas'' 1925: ''Correspondência'' 1926: ''Estampas egipcias'' (''O Egipto'') 1929: ''Cartas inéditas de Fradique Mendes'' 1949: ''Eça de Queirós entre os seus. Cartas íntimas'' === Traducción === ''As minas de Salomão'' (1885), de [[H. Rider Haggard|Henry Rider Haggard]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{wikiquote|José Maria Eça de Queiroz}} {{commonscat|Eça de Queirós}} [http://www.feq.pt/ Página dela Fundación Eça de Queiroz] (inclui estoria i bibliografia) [https://web.archive.org/web/20050716085156/http://www.vidaslusofonas.pt/eca_de_queiros.htm Biografía en ''Vidas Lusófonas''] [http://www.classicistranieri.com/queiroz/indexes/authq.htm Obras de José Maria Eça de Queirós] PDF - HTML - TXT [https://www.gutenberg.org/ebooks/66626 ''Adán i Eva nel paraísu''] eg5b6b8phgdypr0p3jjs7p8mjx97vvi