Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.8
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Huentis de León
0
4934
143646
142429
2026-06-26T12:13:53Z
Acuxhinu
3347
Demografía
143646
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional}}
'''Huentis de León''' o '''Fuentis de León''' (''Fuentes de León'' oficialmenti i en [[Castellanu|castillanu]]) es un monicípiu [[Estremaúra|estremeñu]], que perteneci ala provincia de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], ena comunidá utónoma d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[Sierra Morena]] i nel arrayu d'[[Andaluzía]], junta la provincia de [[Güelva]]. Perteneci tamién ala comarca de [[Tentudía]] i al partíu judizial de [[Frexenal dela Sierra]].
== Sitación ==
Está assitiá envera dun cerru conocíu dendi antañu comu La Patá de Dios,<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.escapadarural.com/que-hacer/fuentes-de-leon|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=EscapadaRural.com|idioma=es}}</ref> enas ramalis caberas de [[Sierra Morena]], a setencientus quarentiún metrus d’altitú dendi’l nivel dela [[mari]], siendu unu delos puebrus mas altus ena provincia, nun turrucatu úmidu, enllenu de hesas i monti, dandu al viajaol vistas parorámicas con un grandi atrativu. La superficii del monicipiu es de 109,9 km².<ref name=":1">{{Cita web|url=https://holapueblo.com/pueblos/fuentes-de-leon/|título=Fuentes de León – holapueblo.com|fechaacceso=12 de heneru del 2024|apellido=Elena|fecha=06 de juñu del 2022|sitioweb=holapueblo.com|idioma=es}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.dip-badajoz.es/municipios/municipio_dinamico/inicio/index_inicio.php?codigo=57|título=Diputación de Badajoz. Entidades Locales, Comarcas y Partidos Judiciales. Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.dip-badajoz.es}}</ref>
Pola su sitación, es el monicipiu caberu ena parti sul dela región d’[[Estremaúra]], siendu el su linderu la provincia de [[Güelva]], con puebrus d’esta provincia comu Cañaveral de León, Cumbris Mayoris, Inojalis i Arroyumolinus de León. Los linderus ena provincia de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] sonin conos puebrus de Segura de León, [[Cabeça la Vaca]], [[Frexenal dela Sierra]] i el Bonal o Bodonal dela Sierra.<ref name=":5">{{Cita web|url=https://tentudia.com/comarca/localidades/fuentes-de-leon/|título=El pueblo de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=CENTRO DE DESARROLLO COMARCAL DE TENTUDÍA|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.escapadarural.com/que-hacer/fuentes-de-leon/que-ver|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=EscapadaRural.com|idioma=es}}</ref>
== Estoria ==
La huélliga umana en Huentis de León está prová en varius assentamientus. Ena Cueva l'Augua, una cavidá del conjuntu de cuevas de Huentis de León, pareció nel 1983 un enterramientu neolíticu fechau nel 3500 a. C., que costava del cuerpu duna mugel, lozas i varius gravaus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Cuevas-de-Fuentes-de-Leon/|título=Cuevas de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref> Tamién uvu assentamientus [[Celtian|celtas]], comu ena Sierra’l Castru, enos Hoyus o ena Sierra Madrona.<ref name=":4">{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Fuentes-de-Leon/?lang=es|título=Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
El dominamientu romanu dexó la su huélliga nestas tierras, pos s’án descubiertu mosaicus, rayaus d’enterramientus, colunas i lozas, lo que mos endilga qu’avía assentamientus chiqueninus enos sigrus III i IV. Quea tamién polo craru, la presencia árabi enos alreoris del Castillu’l Cuernu, aondi anduvierun hata’l añu 1247 o 1248, quandu hue conquistau polos [[Cristianismu|cristianus]] i entregau ala Ordin de Santiagu.
Dendi antoncis el puebru s’assentó i se hundó assina comu se conoci ugañu. La estoria d’esta villa s’á manteniu ligá ala Encomienda Mayol de León ala qu’á pertenecíu hata’l 1873.<ref name=":4" /> Dendi’l 1833 perteneci al partíu judizial de [[Frexenal dela Sierra]]. Nel censu del 1842 tenía setecientus ventidós hogaris con dos mil novecientus venti vezinus i ara tieni dos mil cientu noventa i ochu abitantis, sigún el INE del 2023.<ref name=":2" />
== Patrimoñu religiosu ==
=== La ilesia de Muestra Señora delos Angis ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 13.jpg|miniaturadeimagen|190x190px|Muestra Señora delos Angis.|izquierda]]
La su obra esmiença ena mitá del sigru XV. La su portá prencipal tieni un destraçau góticu mudéjal i la capilla mayol de pranta poligonal está cobierta con una bóveda de cruzería. La su fachá prencipal tieni un arcu apontau con arquivoltas decorás con hormas geométricas sobri baquetonis celíndricus, enmarcá nun alfís. La arquivolta cabera da pa un arcu conopial arrematau con una [[Santiagu de Compostela|Crus de Santiagu]].
La fachá dela laera del esti, d’estilu crassicista, tien un cenzillu vanu d’engressu con arcu de meyu puntu flaqueau por colunas i arrematau por un frontil triangulal. La fachá dela laera del oesti tien un arcu de meyu puntu costruíu de sillería. La torri es del siegru XVII. La ilesia tieni pranta quadrá dividía en tres cuerpus, hechus d’obra de piera con sillaris enas esquinas i recercau de vanus. El muebrariu está hormau por pratería d’ugañu. Tamién tien varius cálizis [[Barrocu|barrocus]] i un órganu del sigru XVIII, qu'está ena tribuna dela ilesia. Amás ai una lámpara de prata hecha en [[Méxicu]].<ref name=":6">{{Cita web|url=https://turismo.badajoz.es/index.php/que-hacer/59/fuentes-de-leon|título=Qué ver en Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=Turismo Diputación de Badajoz|idioma=es|archive-date=2024-01-19|archive-url=https://web.archive.org/web/20240119004016/https://turismo.badajoz.es/index.php/que-hacer/59/fuentes-de-leon|dead-url=yes}}</ref>
=== Conventu franciscanu de San Diegu d’Alcalá ===
[[Archivu:Conventu San Diegu d'Alcalá.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|[[Conventu San Diegu d'Alcalá|Conventu San Diegu]].]]
Está assitiau alas aldehueras del puebru. Esti [[Conventu San Diegu d'Alcalá|conventu]] s’esmenzó a costruil pal añu 1597 i hue inagurau nel 1613. Se puu hazel polas limosnas delos vezinus del puebru. Los frailis anduvierun pal conventu hata’l añu 1822. Ugañu está rabilitau mesturandu cosas originais con otras d'estilu mas moernu, comu las sus abitanças qu'están enos antigus cassullus monacais. La ilesia es d’una navi cobierta namás, con una bóveda d’aristas. Tieni adoseau un claustru con pilaris quadraus i arcus de meyu puntu de cantería.<ref name=":1" />
=== Ermita de San Anofri ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 12.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|Passeu San Anofri.]]
S’encuentra assitiá nel passeu de San Anofri, qu’es un ampriu passeu con quatru parquis i una ancha praná aondi está l’armita. El nombri vien en onol al patrón del puebru. La su fachá es d’estilu barrocu i el su interiol es una navi de cincu tramus cobiertus con una bóveda de cañón con lunetus, reforçá por arcus faxonis sobri los pilaris. El misteriu datau nel 1940, es obra de ''Enrique Orce Mármol'', d’estilu regionalista i nel su interiol tien un frontil d’azulejus pintaus, del siegru XVIII con santus geométricus i frorais, obra de ''Ramón Rejano''.<ref name=":6" />
=== La Capillita o armita dela Vigen de Tudía ===
[[Archivu:La Capillita de Huentis de León.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|La Capillita.|izquierda]]
Está assitiá a un quilómetru del puebru, ena carretera pa Segura de León. Se costruyó a acaberus del siegru XVIII, endispués de l'aparición dela Vigin de Tudía nel cercau aondi está assitiá i dendi l'armita poemus guipal el monesteriu de la Vigin de [[Tentudía]] de [[Calera de León|La Calera]] o [[Calera de León]]. La su costrución es mu cenzilla pos tieni una pranta retangulal namás, arrematá por un campanil con un vanu. El interiol tien una bóveda de cañón i hue costruíu con piera encalá i luzía. Ugañu está en güen estau de conservación, enque enas obras dela carretera tuvu angún percanci al estal envera dela carretera, peru ala finiquita tó hue aviau sin poblemas. Es un sitiu apreparau pal celebramientu de missas nel mes de setiembri.<ref name=":6" />
=== Armita de Santa Ana ===
[[Archivu:Armita Santa Ana.jpg|miniaturadeimagen|147x147px|L'Armita.]]
S’encuentra assitiá ena calli que tien el su nombri, mu cerquina dela praça del puebru. S’enfundó nel añu 1480 i hormó parti dun antigu conventu de religiosas Mínimas. Tien una fachá prencipal hormá por dos arcus, poncima d’esta portá ai un hornichi central ena qu’está una crus de hierru fraguau. La bóveda interiol es de cañón i la capilla mayol de pranta quadrá se fecha con bóveda cenzilla d’arista i de reduzíu grandol. Nel lau dela epístola ai una imagi de San Antoñu del siegru XVI.
Tamién está el Conventu delas Monjas, assitiau ena praça d’España, envera l'Ayuntamientu i qu'ugañu se gasta pa otrus mesteris, pos las monjas se huerun del puebru hazi angunus añus. Ena su ilesia que tieni la su entrá pola calli fina, se celebran missas quasi tolos días pola mañaná o la tardi.<ref name=":6" />
== Patrimoñu Civil ==
=== Castillu’l Cuernu ===
Está assitiau nel cerru’l Cuernu o Santa Marina, a setecientus trentiún metrus dendi’l nivel dela [[mari]]. La su datación mas antigua es del siegru X, enque quandu mayol frorencia tuvu hue enos sigrus XII i XIII, concidiendu col dominamientu árabi. Nel siegru XIII la tierra es ganá al ''[[Islam]]'' por ''Don'' ''Pelay Pérez Correa,'' endispuesinu doná al ''Temple'' i nel 1312 el castillu hue donau ala Ordin de Santiagu.<ref name=":5" /> Ugañu namás quean la torri i los murus d’al reol duna grandi grossura, hechus de piera i tapia. Moernamenti essesti un proyetu de restauramientu del castillu i la enxaretación dun proyetu enos alreoris del castillu, dendi’l que se podrá desfrutal d’estrordinarias vistas.<ref name=":1" />
=== Praça torus ===
[[Archivu:Praça Torus de Huentis de León.jpg|miniaturadeimagen|168x168px|La Puerta Grandi.]]
Hue costruía nel sigru XIX polos vezinus del puebru i s'acabijó nel añu 1881, comu poni nel arcu dela puerta grandi. S'encuentra assitiá nel qu'era el cercau la Vigin i el terrau pa poel hazel-la hue cedíu pola familia del vezinu del puebru ''Don Ceferino Uceda Melchor,'' enque'l terrau aondi están los torilis i las quairas de anguna casa segundera, huerun despropiaus pol ayuntamientu i angún vezinu que l'aquacó apropinqual-si del terrau ajenu. Tieni una cabusía pa mil dozientas pessonas. Las grás están hechas de piera, menus las quatru primeras qu’están forrajás de piçarra. El graeríu es d’inseñu reondu, assentau nuna bóveda de cañón. S’inaguró nel 1885 conos torus de ''Don Álvaro Montero de Espinosa'' i con ''Don Manuel García Cuesta, El Espartero'', comu l'únicu toreru ena torá.<ref>{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Plaza-de-toros-de-Fuentes-de-Leon/|título=Plaza de toros de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
=== Cini-teatru San Vicenti ===
[[Archivu:Cini-teatru San Vicenti.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|[[Cini-teatru San Vicenti|Cini San Vicenti]].|izquierda]]
Mentau comu [[Cini-teatru San Vicenti|Cini San Vicenti]], por sel primeramenti dela cofradía de San Vicenti, enque endispués hue alquiríu pol alcaldi del puebru ''Don Ezequiel Navarro'', i alogu passó a sel propiedá monicipal. Es del siegru XIX o esmiençus del siegru XX, el su estilu es ''neomudéjar'', con tribunas, palcus i amás con platonis d’estilu moernista. Tien plateas, gallineru, butacas i templeti. La su cabusía es de trezientas setenticincu pessonas. Polo general, se gasta pa vel penículas quandu las ai pala genti, enque se gasta mas palos [[Antrueju|Antruejus]] o [[Carnaval|Carnavalis]] que se hazi nel puebru concidiendu cona celebración dela fiesta, aondi las corrupelas de zagalinus, zagalinas i mayoris subin al tablau a cantal angunas cancioncinas conos assuntus d’ugañu, tantu del puebru comu eno tocanti alo nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.extremadura.com/paginas/cine-teatro-san-vicente-fuentes-de-leon|título=Cine - Teatro "San Vicente" Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.extremadura.com}}</ref>
[[Archivu:Villa dela Conocencia i las Artis.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Villa dela Conocencia.]]
Amás, envera del [[Cini-teatru San Vicenti]] i nel sitiu mentau comu Villa dela Conocencia i las Artis, poemus guipal tamién '''Las Escuelas''', con dos edificius pa tolos mesteris del aprendimientu delos zagalis i zagalas del puebru, enque possimenti el edificiu que mas se gasta es el d'arriba, pos está mejol apreparau con tolas estalacionis pa poel dal las crassis. Esta Villa dela Conocencia i las Artis, s'assitia ena parti mas pal centru'l puebru.<ref>{{Cita web|url=https://colegios.es/2012/c-e-i-p-patriarca-san-jose-fuentes-de-leon/|título=C.E.I.P. PATRIARCA SAN JOSÉ FUENTES DE LEÓN. Colegios.es|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=colegios.es}}</ref>
=== Huentis i Cruzis ===
[[Archivu:Crus del Barreru en Huentis de León.jpg|izquierda|miniaturadeimagen|184x184px|Crus del Barreru.]]
Ain huentis abondu por tol puebru i alreoris. Antigamenti se gastavan pal usu diariu en ca casa i andavan enllenas de genti que divan a pol augua. Tamién la mayol parti d'ellas se gastavan pa dal de bebel alas bestias que venian del campu de trebajal i anguna ves que sotra tamién se gastava pa dal de bebel al ganau, enque ugañu se segui gastandu pal ganau quandu ai escassés d'augua. Las mas emportantis sonin la del Altoçanu, la del Passeu San Anofri, la huenti Judíu, la huenti Cañaveral, la del Pilaritu, la Fontanilla o la de Valdegallinas, amás d’otras.
Tamién ain unas '''Cruzis''' hechas con piera, calafeteás, branqueás i con una crus de hierru eno mas altu, qu'andan hechas en deferentis lugaris del puebru i qu'án síu apreparás pa celebral ca siegru que tieni'l puebru dendi que se soponi que se enhundó. Dentri ellas ain la crus del Barreru, la dela calli Cuesta, la del Cevaeru i anguna mas.<ref>{{Cita web|url=https://www.verpueblos.com/extremadura/badajoz/fuentes+de+leon/foto/269709/|título=Cruces, FUENTES DE LEON (Badajoz)|fechaacceso=12 de heneru del 2024|apellido=IP|nombre=Proyectos|sitioweb=Pueblos de España|idioma=es}}</ref>
=== Ayuntamientu ===
[[Archivu:BA-Fuentes de León 01.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Fachá l'Ayuntamientu.]]
Assitiau ena Praça d’España, se costruyó nel siegru XIX i s’obró nel 1993.
==== Alcaldías ====
Dendi'l 1979 hata Ugañu:
{| class="wikitable"
!Pedioru
!Nombri
!Partíu
|-
|1979-1983
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Union de Centro Democratico (logo).svg|centro|24x24px]]
|-
|1983-1987
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1987-1991
|''Ezequiel Navarro''
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1991-1995
|''Ezequiel Navarro''*
|[[Archivu:Centro Democrático y Social (corto).png|centro|20x20px]]
|-
|1995-1999
|''Manuel Martín''
|[[Archivu:Logo PSOE, 1976-2001.svg|centro|26x26px]]
|-
|1999-2003
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2003-2007
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2007-2011
|''José Pedro Rubio''
|[[Archivu:Logo del pp.png|centro|20x20px]]
|-
|2011-2015
|''Fernando Triano''
|[[Archivu:People's Party (Spain) Logo.svg|centro|20x20px]]
|-
|2015-2019
|''Francisco de Asís Martínez''
|[[Archivu:Logo PSOE Extremadura.svg|centro|20x20px]]
|-
|2019-2023
|''Francisco de Asís Martínez''
|[[Archivu:Logo PSOE Extremadura.svg|centro|20x20px]]
|-
|2023-Ugañu
|''Ana Fernández-Salguero''
|[[Archivu:PP logo sept22.png|centro|26x26px]]
|}
== Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León ==
[[Archivu:BA-Fuentes de León 05.jpg|miniaturadeimagen|150x150px|Cueva Masseru.]]Enos alreoris del monicipiu, junta'l arrayu dela provincia de [[Güelva]], envera del puebru vezinu de Cañaveral de León i nel paragi mentau comu El Rincón, aondi están la Sierra'l Puertu i la Sierra'l Castillu’l Cuernu, s’encuentran las [[Cuevas de Huentis de León]], declarás menumentu natural pal 2001.<ref name=":3" />
El conjuntu está hormau por cincu cuencas i dos simas: La Cueva l'Augua, declará LIC, pos tien una grandi coloña de murciégalus i La Cueva la Lamparilla assitiás ena Sierra'l Puertu a unus cien metrus desseparás i por sotru lau La Cueva Masseru, La Cueva los Postis, La Cueva'l Cavallu, la Sima 1 i la Sima 2, que están assitiás ena Sierra'l Castillu'l Cuernu.<ref name=":0" /><ref name=":4" />
== Fiestas ==
[[Archivu:BA-Fuentes de León 06.jpg|miniaturadeimagen|175x175px|Prosseción del Corpus.]]
La fiesta prencipal es el Corpus Christi, que se celebra enos mesis de mayu o juñu, sigún la fecha dela celebración dela Semana Santa. Los dançantis sonin una parti mu emportanti d'estas fiestas, enas qu'el día del tambol es el su esmiençu i aondi resultan una tupa de genti de tolos al reoris i de mas lexoti tamién, pa subil el Monturiu dançandu i assina poel celebral esti día comu es mestel.<ref>{{Cita web|url=https://www.turismoextremadura.com/es/explora/Corpus-Christi-de-Fuentes-de-Leon-00001/|título=Corpus Christi de Fuentes de León|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.turismoextremadura.com}}</ref>
Ai dos crassis de danças, la nueva i la vieja, enque la que mas se gasta es la vieja porque pa dil polas callis se pué dançal mejol. Tamién ai un cantal con letra pala dança vieja, peru no es oficial i ca ves se gasta menus, izi assina: "Ya vieni'l tambó pola cuesta Mafla i los del Monturiu dançan ena praça i los del Barreru dançan nel pucheru i los dela Lucha dançan enas puchas".<ref>{{Cita web|url=https://ciudad-dormida.blogspot.com/2014/06/los-danzantes-de-fuentes-de-leon.html|título=Los Danzantes de Fuentes de León, Badajoz (Extremadura, España)|fechaacceso=14 de juñu del 2024|idioma=es}}</ref>
Nel fin de semana caberu de juñu, tamién se celebra el rehuíju de San Pedru, nel passeu San Anofri i p'acabijal, el rehuíju dela patrona del puebru, la Muestra Señora delos Angis que se celebra ca dos d’abostu. Mental tamién otras fiestas mas moernas comu San Isidru, el Caminu o las sonás Capeas del catorzi i quinzi d’abostu possimenti.<ref>{{Cita web|url=https://www.tentudiadirecto.com/local/2023-07-21/comarca/ciudad/5935/fuentes-de-len-disfrutar-de-sus-capeas-2023-los-das-14-y-15-de-agosto.html|título=Fuentes de León disfrutará de sus Capeas 2023 los días 14 y 15 de agosto|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.tentudiadirecto.com}}</ref>
Enos añus caberus án vistu ferias comu ''La Feria del Jamón'', que s’á celebrau en munchas cassionis, ''La Feria del Queso'' celebrá en dos cassionis i ''La Feria dela Montanera'' que nel 2018 tuvu la su primel ves.<ref>{{Cita web|url=https://www.tentudiadirecto.com/local/2023-03-20/comarca/ciudad/5747/fuentes-de-len-celebrar-su-iv-feria-de-la-montanera-este-prximo-fin-de-semana.html|título=Fuentes de León celebrará su IV Feria de la Montanera este próximo fin de semana|fechaacceso=12 de heneru del 2024|sitioweb=www.tentudiadirecto.com}}</ref>
== Demografía ==
Tieni una puebración de dos mil cientu deziochu abitantis sigún el INE del 2025.
{{Gráfica de evolución|color_2=OceanBlue|color_3=OceanBlue|tipo=demográfica|posición=center|anchura=600px|nombre= Fuentes de León<ref name = Evo>{{cita web|url=https://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=3&error3=Por+favor%2C+introduzca+el+c%C3%B3digo+de+la+provincia.&error4=El+c%C3%B3digo+de+provincia+debe+estar+entre+1+y+52.&error5=El+c%C3%B3digo+de+provincia+debe+ser+num%C3%A9rico.&error10=El+c%C3%B3digo+de+municipio+debe+ser+num%C3%A9rico.&codigoProvincia=06&codigoMunicipio=055&btnBuscarCod=Consultar+selecci%C3%B3n|título=Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842|autor=Instituto Nacional de Estadística (España)|fechaacceso= 6 de octubre de 2023}}</ref>|1842|2920|1857|2950|1860|3085|1877|3597|1887|3875|1897|3977|1900|4107|1910|4442|1920|4757|1930|4909|1940|4928|1950|5077|1960|5040|1970|3754|1981|3167|1991|2951|2001|2719|2011|2480|2021|2246|2025|2118|notas=<small>{{leyenda|#99B2FF|[[Puebración de diretu]] sigún los [[censu de puebración|census de puebración]] del [[Instituto Nacional de Estadística (España)|INE]].}}{{leyenda|#007fcc|[[Puebración de hechu]] sigún los [[censu de puebración|census de puebración]] del [[Instituto Nacional de Estadística (España)|INE]].}}</small>}}<!-- El consenso sobre esta gráfica de censos no permite añadir datos del padrón a la gráfica, por lo que el dato siguiente al censo de 2021 será el censo de 2031. -->
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* ''Rebollada-Casado, E.; Fernández-Amo, F.J.; Muñoz-Barco, P.; Palacios, MªJ.; Díaz, J.A.'' (2011): Apregonamientu geoturísticu nel [[Cuevas de Huentis de León|Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León]]. I Congressu Ibéricu de Geología, Patrimoñu i Minería Sustenibli. Santa Marta delos Barrus (Badajós, Estremaúra), 5, 6, 7 i 8 de mayu del 2011.
* ''Fernández-Amo, F.J.; Rebollada-Casado, E. y Muñoz-Barco, P.'' (2014): Atuacionis geoturísticas nel [[Cuevas de Huentis de León|Menumentu Natural Cuevas de Huentis de León]] (Badajós, Estremaúra). Atuacionis CUEVATUR 2014.
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat|Fuentes de León}}
* [https://fuentesdeleon.es/ web Huentis de León] Página web.
* [https://www.worldpostalcodes.org/es/espana/codigo-postal/06280 cóigu postal]
{{Control de autoridades}}
[[Categoría:Monecipius dela provincia Badajós]]
[[Categoría:Badajós]]
eohgvq6zeyk9mz17q022f4iqc3cc0pv
Guadalupe Porras Ayuso
0
11954
143645
2026-06-26T12:02:08Z
Acuxhinu
3347
Creado al traducir la página «[[:es:Special:Redirect/revision/170877931|Guadalupe Porras Ayuso]]»
143645
wikitext
text/x-wiki
'''Guadalupe Porras Ayuso''' ([[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], 1987) es una álbitru de fulbu [[Estremeñus|estremeña]].
== Biografía ==
Hormá nel Colegiu d'álbitrus de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], esmençó alos dezisseis añus d'edá, albitrandu partíus dela [[Trecel Devisión Española|Tercel Devisión Española]] de fulbu. Al sotru añu púu albitral ena Segundera Devisión B i endispués d'ochu temporás lo hizu ena Segundera Devisión, aondi anduvu por dos añus. Á síu Entrenacional dendi´l [[2014]] i tamién á albitrau partíus dela Liga de fulbu feminina. Ena temporá del [[2020|2019-20]] albitró ena [[Primera Devisión d'España]], siendu la primel álbitru assestenti del fulbu español. Assina, hizu'l su esmiençu n'abostu del [[2019]] nel partíu qu'enfrontiló al RCD Mallorca i ala SD Eibar nel Estadiu de ''Son Moix''.
Amás, á síu la primel álbitra en una final dela Copa del Rei, siendu l'assestenti del albitru ''Estrada Fernández'' nel partíu entri'l ''[[Athletic Club]]'' i la [[Real Sociedad de Fútbol|''Real Sociedad'']] juegau en ''La Cartuja de Sevilla'' el tres d'abril del 2021.
== Reconocencias ==
Dentri otras reconocencias, nel 2019 acibió el premiu Mugeris Pogressistas ena crassi de deporti femininu atorgau pola Federación de Mugeris Pogressistas.
== Participaciones ==
* [[Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-20 de 2024]]
== Referencias ==
== Enlaces externos ==
{{traducido ref|ca|Guadalupe Porras Ayuso}}
[[Categoría:Pressonas vivas]]
[[Categoría:Mugeris]]
a7tm4xn5qa4gygyj4n13t2b3camfm4b
143647
143645
2026-06-26T16:21:19Z
HackerPunki
16665
Añidil prantilla
143647
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Guadalupe Porras Ayuso''' ([[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], 1987) es una álbitru de fulbu [[Estremeñus|estremeña]].
== Biografía ==
Hormá nel Colegiu d'álbitrus de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], esmençó alos dezisseis añus d'edá, albitrandu partíus dela [[Trecel Devisión Española|Tercel Devisión Española]] de fulbu. Al sotru añu púu albitral ena Segundera Devisión B i endispués d'ochu temporás lo hizu ena Segundera Devisión, aondi anduvu por dos añus. Á síu Entrenacional dendi´l [[2014]] i tamién á albitrau partíus dela Liga de fulbu feminina. Ena temporá del [[2020|2019-20]] albitró ena [[Primera Devisión d'España]], siendu la primel álbitru assestenti del fulbu español. Assina, hizu'l su esmiençu n'abostu del [[2019]] nel partíu qu'enfrontiló al RCD Mallorca i ala SD Eibar nel Estadiu de ''Son Moix''.
Amás, á síu la primel álbitra en una final dela Copa del Rei, siendu l'assestenti del albitru ''Estrada Fernández'' nel partíu entri'l ''[[Athletic Club]]'' i la [[Real Sociedad de Fútbol|''Real Sociedad'']] juegau en ''La Cartuja de Sevilla'' el tres d'abril del 2021.
== Reconocencias ==
Dentri otras reconocencias, nel 2019 acibió el premiu Mugeris Pogressistas ena crassi de deporti femininu atorgau pola Federación de Mugeris Pogressistas.
== Partecipacionis ==
* [[Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-20 de 2024]]
== Referencias ==
== Enlaces externos ==
{{traducido ref|ca|Guadalupe Porras Ayuso}}
[[Categoría:Pressonas vivas]]
[[Categoría:Mugeris]]
sh3jyue0my7zidqay7uzsnith3xr8y9