Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.8 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Carolina Coronado 0 6586 143704 143491 2026-06-30T14:20:27Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143704 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} [[Archivu:Monument à Carolina Coronado (Almendralejo).JPG|miniaturadeimagen|alt=Monumentu a Carolina Coronado n'Almendraleju|Monumentu a Carolina Coronado n'Almendraleju]] '''Carolina Coronado Romero de Tejada''' ([[Almendraleju]], [[12 diziembri|12 de diziembri]] de [[1820]]<ref>[https://www.canalextremadura.es/index.php/a-la-carta/primera-hora/audios/carolina-coronado-la-desconocida-poetisa-extremena Carolina Coronado - Televisión de Extremadura]</ref> - [[Lisboa]], [[15 eneru|15 d'eneru]] de [[1911]]) hue una escreviora i poeta estremeña en [[lengua castellana]]. Junta [[José de Espronceda]], es una delos mássimus esponentis estremeñus del [[Romanticismu]]. Tuvu nacencia ena localidá pacensi d'Almendraleju, dentru duna familia arropá d'ideología pogressista, i alos quatru añus se mudó cona su familia a [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]]. == Obras == * ''Alfonso IV de León''.<ref>[http://bdh.bne.es/bnesearch/CompleteSearch.do;jsessionid=E822A346AB2B255A17259ECD6AE1107B?showYearItems=&field=todos&advanced=false&exact=on&textH=&completeText=&text=carolina+coronado&pageSize=1&pageSizeAbrv=30&pageNumber=3 Alonso IV de León] pol Carolina Coronado - ''Biblioteca Nacional de España''</ref> * ''El divino Figueroa'' * ''La exclaustrada'' * ''Un alcalde de monterilla'' * ''Luz'' * ''El bonete de San Ramón'' * ''Poesías'' (1843) * ''El cuadro de la Esperanza'' (1846) * ''Paquita. La luz del Tajo. Adoración'' (1850) * ''Jarilla'' (1851).<ref>{{Cita web|url=http://bdh.bne.es/bnesearch/CompleteSearch.do?showYearItems=&field=todos&advanced=false&exact=on&textH=&completeText=&text=carolina+coronado&pageSize=1&pageSizeAbrv=30&pageNumber=17|título=Jarilla [Texto impreso] / Carolina Coronado - Coronado, Carolina - Libro - 1873|fechaacceso=2023-01-02|sitioweb=bdh.bne.es|idioma=en}}</ref> * ''Páginas de un diario. Adoración'' (1851) * ''El siglo de las Reynas'' (1852) * ''La Sigea'' (1854) * ''¡No hay nada más triste que el último adiós!'' [Música notada] balada de la señorita Dª. Carolina Coronado / puesta en música por Óscar Camps y Soler (1859).<ref>{{Cita web|url=http://bdh.bne.es/bnesearch/CompleteSearch.do?showYearItems=&field=todos&advanced=false&exact=on&textH=&completeText=&text=carolina+coronado&pageSize=1&pageSizeAbrv=30&pageNumber=38|título=¡No hay nada más triste que el último adiós! [Música notada] :balada de la señorita Dª. Carolina Coronado / puesta en música por Óscar Camps y Soler - Camps y Soler, Óscar - Música impresa - 1859|fechaacceso=2022-12-31|sitioweb=bdh.bne.es|idioma=en}}</ref> * ''España y Napoleón'' (1861) * ''La rueda de la Desgracia. Manuscrito de un Conde'' (1873) * ''A un poeta del porvenir'' (1874) * ''Vanidad de vanidades'' (1875) * ''Anales del Tajo. Lisboa. Descripción en prosa'' (1875).<ref>{{Cita web|url=http://bdh.bne.es/bnesearch/CompleteSearch.do?showYearItems=&field=todos&advanced=false&exact=on&textH=&completeText=&text=carolina+coronado&pageSize=1&pageSizeAbrv=30&pageNumber=4|título=Anales del Tajo :Lisboa / Carolina Coronado - Coronado, Carolina - Libro - 1875|fechaacceso=2022-12-31|sitioweb=bdh.bne.es|idioma=en}}</ref> * ''Petrarca'' * ''Los genios gemelos: Safo y Santa Teresa'' == Referencias == <references/> == Atijus p'ahuera == * [http://amediavoz.com/coronado.htm Poemas de Carolina Coronado] * [https://web.archive.org/web/20230115132242/https://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/FolletosExposiciones/resources/docs/FolletoExpoCarolinaCoronado.pdf Carolina Coronado. Un universo romántico], pol ''Museo de la Biblioteca Nacional de España'' (2011). [[Categoría:Escrebioris estremeñus en castellanu]] {{NF|1820|1911|Coronado, Carolina}} i1f071l2jxlvtjguxrnwnnul6l0f1dw Mícal 0 8570 143708 138199 2026-06-30T19:40:30Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143708 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Falco naumanni, Israel 02.jpg|miniaturadeimagen]] [[Archivu:Falco naumanni NAUMANN.jpg|miniaturadeimagen|Dibujo de Falco naumanii]] Ehta avi está mu venerá en Trujillo, que tiene unas fiestas dedicadas. Miren https://web.archive.org/web/20210118221509/http://www.primilla.org/mical/ Para los entendius en la fabla castúa, agradecería tradujeran la páhina https://es.wikipedia.org/wiki/Falco_naumanni '''[[:es:Falco naumanni|Falco naumanni]]''' De Wikipedia, la enciclopedia libre [[Archivu:Falco naumanni back crop.jpg|miniaturadeimagen]] Ir a la navegaciónIr a la búsqueda {| class="wikitable" | colspan="2" | '''Cernícalo primilla''' |- | colspan="2" |Cernícalo primilla |- | colspan="2" |'''Estado de conservación''' |- | colspan="2" |Preocupación menor '''(UICN 3.1)''' |- | colspan="2" |'''Taxonomía''' |- |'''Reino:''' |Animalia |- |'''Filo:''' |Chordata |- |'''Clase:''' |Aves |- |'''Orden:''' |Falconiformes |- |'''Familia:''' |Falconidae |- |'''Género:''' |''Falco'' |- |'''Especie:''' |'''''F. naumanni''''' Fleischer, 1818 |- | colspan="2" |'''Distribución''' |- | colspan="2" |     Zona de cría     Zona de invernada     Todo el año |- | colspan="2" |[editar datos en Wikidata] |} El mícal o '''cernícalo primilla''' ('''''Falco naumanni''''') es una especii d’ave falconiforme dela familia Falconidae que se extendía por casi la totaliá dela península ibérica, sur de Francia, sur de Italia, los Balcanes y desde el mar Caspio i Anatolia por gran parte de Asia, tamén se jalla en el norte de África desde Marruecos hasta Egipto. No se conocen subespecies. De 100 000 parejas en España a finales del siglo XIX se pasó a unas 5 000 en el siglo XX, por lo que el cernícalo primilla fue catalogado como especii en peligro de extinción por la legislación nacional. Actualmente, debido a su protección y a la colocación de niales artificiales, este pequeño halcón ha mejorado su población en España. Por ello, en 2011 fue excluío de las categorías de extinción del nuevu listadu de especiis amenazadas. '''Índice''' * 1Características * 2Historia natural * 3Turismo ornitológico * 4Galería * 5Referencias * 6Enlaces externos '''Características[editar código · editar]''' El cernícalo primilla es algo más pequeño que el [[:es:Falco_tinnunculus|cernícalo común]] (''F. tinnunculus'') con el que se confunde a los ojos inexpertos: una longitud de 30-35 cm y envergadura de 60 a 67 cm con un peso de entre 120 y 145 g, todo ello en edad adulta. En plumaje adulto los machos tienen la cabeza gris azulada, el dorso y partes superiores de las alas marrón rojizo sin las manchas negras que caracterizan a su pariente el [[:es:Falco_tinnunculus|cernícalo vulgar]] (''F. tinnunculus'') Además, en la parte superior de las alas, los machos del cernícalo primilla muestran una extensión de gris azulado variable en las coberteras grandes y medianas, teniendo la cola y el obispillo gris azulado sin barreado alguno, la cola, eso sí, con una ancha banda subterminal negra y una terminal clara y más fina. Los extremos de las alas, vistas desde arriba (primarias) son negras. Las partes inferiores (pecho y vientre) son de color ocre-crema claro (a veces con un ligero tinte rojizo), con manchas negras (muy finas y casi ausentes en algunos individuos, gruesas en otros) y la parte inferior de las alas es muy clara, muy poco densamente moteada de negro en las infracoberteras, y casi sin barreado apreciable en las plumas de vuelo, muy claras, casi blancas. En el borde inferior de las alas se observa una banda oscura difusa, especialmente visible en los extremos de las alas. Las hembras tienen la cabeza marrón castaño densamente rayada longitudinalmente de negro. Las partes superiores del mismo marrón castaño barreadas, transversalmente o en forma de "galones", de negro (el grosor del barreado es variable, mayor en unos ejemplares que en otros) Los extremos de las alas, vistos desde arriba, son negros (primarias) La cola del mismo color castaño barreada de negro (el barreado es de grosor variable), el obispillo es de color castaño aunque en algunos ejemplares es grisáceo. El pecho y vientre es de color ocráceo castaño claro densamente moteado y rayado de negro. La parte inferior de las alas muestra las infracoberteras del mismo color ocre claro manchadas de negro, y las plumas de vuelo muestran un barreado, ambos, manchado y barreado, mucho menos denso y abigarrado que en las hembras de cernícalo común o vulgar. Los jóvenes de ambos sexos son semejantes a las hembras adultas, aunque el barreado de las partes superiores es más fino en los machos, y en algunos de estos la cola puede ser gris azulado con barreado muy tenue, cosa que nunca acontece en las hembras. Es posible encontrar, en primavera y principios del verano, machos en primer año calendario que muestran caracteres intermedios entre el plumaje de adulto y el juvenil, especialmente en el dorso y en las partes superiores de las alas, donde conviven plumas barreadas juveniles con otras marrón rojizo sin manchas propias del adulto o, caso de las coberteras, mostrando ya el gris azulado típico del adulto, siendo variable la extensión de uno y otro plumaje (juvenil y adulto). Estos machos pueden ya llegar a reproducirse y, de hecho, es frecuente que lo hagan, en esa primavera de su primer año calendario, aunque a veces con cierto mayor retraso respecto a los restantes ejemplares adultos de la colonia en que viven. '''Historia natural''' El cernícalo primilla se alimenta de presas vivas, principalmente de insectos, especialmente ortópteros, aunque también de pequeños roedores, mamíferos y aves. Acostumbran a cazar en zonas despejadas de vegetación, aprovecha postes de madera para escudriñar el suelo en busca de presas para caer sobre ellas rápidamente, también utiliza el método de caza conocido como "cernido" en el que se mantiene suspendido a pocos metros del suelo gracias a un rápido aleteo y al timón de su cola, estos dos elementos de su anatomía interactúan perfectamente para mantener la cabeza quieta en un punto y así poder localizar y calcular distancias a una presa. A los muchachus de mi pueblu nos tenían embelesaus con esas "parás" encima de los rastrojus, como decía Chamizo en su "El Migajón de los Castúos": ''"y queändose un momento'' ''con un son d'esos mu juertes,'' ''que los llaman “dos de pecho”,'' '''''lo mesmito que los mícales''''' '''''jacen parás en el cielo."''''' Los cernícalos primilla son aves más coloniales que sus primos los cernícalos comunes por lo que suelen encontrarse en colonias, cuyo número de parejas es muy variable, desde dos o tres a más de cien. Crían en huecos de roca, edificios en ruina, etc. donde ponen entre dos y cinco huevos que eclosionan a los 28 días aproximadamente. Es un ave migratoria que llega a Europa en primavera y se retira a África en otoño aunque una pequeña población de machos adultos puede permanecer en las zonas más meridionales de España durante el invierno. Los machos adultos llegan antes que las hembras a las colonias para disponerse a iniciar la reproducción. '''Turismo ornitológico''' [[:es:Cuenca_de_Campos|Cuenca de Campos]] cuenta con un observatorio del cernícalo primilla. Casi tos los pueblus de Extremaúra hay de estas avis. Como ya se dijo, en Trujillo hasta tienen una Fiesta. '''Galería''' * <br /><gallery> File:Falco naumanni MWNH 2023.JPG|Huevo, colección del [[Museo Wiesbaden]] File:Lesser kestrel.jpg|Cernícalo primilla comiendo un insecto. File:LLesser kestrel chicks and their parent.jpg|Polluelo Cernícalo primilla macho File:Lesser kestrel chicks - 01.jpg|Polluelos. Falco naumanni MHNT.ZOO.2010.11.104.2.jpg |Museum specimen File:Falco naumanni, Negev 1.jpg|Polluelos de Cernícalo primilla en [[Stellagama stellio]], desierto de [[Negev]], Israel </gallery>'''Referencias''' 1.      ↑ BirdLife International 2012. ''[http://www.iucnredlist.org/details/106003589/0 Falco naumanni]''. IUCN 2012. Lista Roja de Especies Amenazadas IUCN. Version 2012.1. <www.iucnredlist.org>. Consultado el 26 de julio 2012. 2.      ↑ Saltar a: '''''<sup>a</sup>''''' '''''<sup>b</sup>''''' [https://web.archive.org/web/20091213052451/http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/Clements%20Checklist%206.3.2%20December%202008.xls/view Clements, J. F. 2007. ''The Clements Checklist of Birds of the World, 6ta Edición''. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology] '''Enlaces externos''' * Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre '''[[c:Category:Falco_naumanni|Falco naumanni]]'''. * Wikispecies tiene un artículo sobre '''[[species:Falco_naumanni|Falco naumanni]]'''. *[http://www.ibercajalav.net/img/130_Falco_naumanni.pdf Ficha de la especie (PDF), por Javier Blasco-Zumeta & Gerd-Michael Heinze] *[http://www.zepaurban.com/ GREFA.- Red de primillares en la Comunidad de Madrid] *[http://www.zepaurban.com/es/documentación/biblioteca GREFA.- Corredores para el primilla, generando biodiversidad] *[http://www.zepaurban.com/ '''Proyecto LIFE-ZEPAURBAN''' · Gestión de las ZEPA urbanas para la conservación del cernícalo primilla en Extremadura] *[http://www.zepaurban.com/es/documentación/biblioteca '''Biblioteca sobre el cernícalo primilla''' (Falco naumanni): informes, tesis, conferencias...] * Datos:Q229408 * Multimedia:Falco naumanni * Especies:Falco naumanni Obtenido de «<nowiki>https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Falco_naumanni&oldid=121809948»</nowiki> Categorías: * Rapaces diurnas (Falconiformes) no amenazadas * Falco * Aves de Asia * Aves de África * Aves de Europa * Animales descritos en 1818 * {| class="wikitable sortable mw-collapsible" !Control de autoridades | * '''Proyectos Wikimedia''' Datos: [[wikidata:Q229408|Q229408]] Multimedia: [[c:Category:Falco_naumanni|Falco naumanni]] Especies: [[species:Falco_naumanni|Falco naumanni]] * '''Bases de datos taxonómicas''' ADW: [https://animaldiversity.org/accounts/Falco_naumanni/ Falco_naumanni Avibase]: [https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?avibaseid=BECA271F14F77BEE BECA271F14F77BEE] BioLib: [https://www.biolib.cz/cz/taxon/id8543/ 8543] [[:es:BirdLife_International|BirdLife]]: [http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/22696357 22696357] [[:es:Catalogue_of_Life|Catalogue of Life:]] [https://web.archive.org/web/20190620010058/http://taibnet.sinica.edu.tw/chi/taibnet_species_detail.php?name_code=404588 404588] Dyntaxa: [https://www.dyntaxa.se/taxon/info/205557 205557] eBird: [https://ebird.org/species/leskes1 leskes1] [[:es:Enciclopedia_de_la_vida|EOL]]: 2408352 [[:es:Fauna_Europaea|Fauna Europaea:]] [http://www.eu-nomen.eu/portal/taxon.php?GUID=urn:lsid:faunaeur.org:taxname:96737 96737] [[:es:Global_Biodiversity_Information_Facility|GBIF:]] [https://web.archive.org/web/20190917041134/https://www.gbif.org/species/2481057 2481057] Internet Bird Collection|IBC: [https://www.hbw.com/ibc/species/lesser-kestrel-falco-naumanni lesser-kestrel-falco-naumanni] [[:es:Sistema_Integrado_de_Información_Taxonómica|ITIS]]: [https://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=175646#null 175646] [[:es:Centro_Nacional_para_la_Información_Biotecnológica|NCBI:]] [https://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=148594 148594] [[:es:Paleobiology_Database|Paleobiology Database:]] [https://web.archive.org/web/20201027080756/http://fossilworks.org/bridge.pl?a=taxonInfo&taxon_no=368997 368997] Species+: [https://speciesplus.net/#/taxon_concepts/6328/legal 6328] [[:es:Unión_Internacional_para_la_Conservación_de_la_Naturaleza|UICN:]] [https://www.xeno-canto.org/species/Falco-naumanni 22696357] Xeno-canto: [https://www.xeno-canto.org/species/Falco-naumanni Falco-naumanni] |} * <br /> aly3imbx0b7mdedrxl8tg9ecark6dd3 María de la O Lejárraga 0 11082 143706 140118 2026-06-30T19:03:47Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143706 wikitext text/x-wiki {{destacau}} {{Ficha de pressona}} '''María dela O Lejárraga García''' (San Millán dela Cogolla, [[La Rioja]], 28 de deziembri del 1874 – [[Buenos Aires|Güenus Airis]], 28 de juñu del 1974) hue una escreviora i [[Feminismu|femenista]] española. Tamién hue conocía comu '''María Martínez Sierra''', nombri qu'adotó delos apellíus del su ombri i col que escrevió una grandi parti dela su obra, peru amás muchu delos sus escritus huerun enfirmaus comu '''María Lejárraga'''. Tamién hue Deputá al Congressu pol [[Partido Socialista Obrero Español|PSOE]] pola cercuscrición de [[Graná]] nel 1933. == Biografía == La su nacencia hue en San Millán dela Cogolla en [[La Rioja]], nuna familia arropá. Alos quatru añinus se muó cona su familia a Carabanchel Baxu, ala calli dela Sombra,<ref name=":0">{{Cita web|url=https://karabanchel.com/maria-lejarraga/|título=María Lejárraga|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=Karabanchel|fecha=04 d'aneru del 2024|sitioweb=Karabanchel.com|idioma=es}}</ref> pos el su pairi, ''Leandro Lejárraga Estecha'', nacíu en ''Tormantos'', era operaol i exerció la melecina en [[Mairil]]. La su mairi, ''Natividad García Garay'', tuvu la su nacencia en [[Mairil]], i s'acupó pessonalmenti dela educación delos sus ijus, seguiendu los pogramas educativus francesis.<ref name=":1">{{Cita publicación|url=https://revistaseug.ugr.es/index.php/arenal/article/view/1407|título=Una mujer y su tiempo: María de la O Lejárraga de Martínez Sierra|apellidos=Capel Martínez|nombre=Rosa M.ª|fecha=15 de juñu del 2012|publicación=Arenal. Revista d'estoria delas mugeris|volumen=19|número=1|páginas=5–46|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|idioma=es|issn=2792-1565|doi=10.30827/arenal.v19i1.1407}}</ref> Estuyó ena Associación pal Enseñaeru dela Mugel, aondi tuvu el primel contatu conas ideas pedagógicas dela Estitución Libri d'Enseñaeru. Acabijó los sus estuyus de Comerciu nel 1891, convirtiendu-si nuna professora d'ingrés pala Escuela d'Estitutrís i Comerciu. Los sus estuyus de magisteriu, los acabijó ena Escuela Normal de [[Mairil]]. Quandu era estuyanti, resultó al Congressu Pedagógicu Hispanu-Almericanu, aondi sostribó los postulaus educativus de [[Emilia Pardo Bazán|''Emilia Pardo Bazán'']]. Trebajó comu maestra dentri'l 1897 i el 1907. Nel 1899 pubricó la su primel obra: ''Cuentos breves'', que hue acebía pola su familia con frialdá. Essu i el sel maestra le hizierun achoçal el su nombri embaxu'l nombri del su ombri, ''Gregorio Martinez Sierra'', col que s'aconyugó nel 1900. Tuvu sempri una avenencia mu estricá con [[Graná]], possimenti dendi qu'escreviera el su libru ''[[Granada]], guía emocional'', enos primel añus del siegru XX, enque ''Daniel Eisenberg'' ispiró que hue una obra del su ombri, pos devíu ala incultación del su nombri, avía magua pola vera utoría d'angunas obras.<ref>{{Cita web|url=http://users.ipfw.edu/jehle/deisenbe/Other_Hispanic_Topics/Guiagay.htm|título=D:\Programs\SoftQuad\HoTMetaL PRO 5\gifs\Granada .htm|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|fecha=04 de marçu del 2016|sitioweb=web.archive.org|archive-date=2016-03-04|archive-url=https://web.archive.org/web/20160304090447/http://users.ipfw.edu/jehle/deisenbe/Other_Hispanic_Topics/Guiagay.htm|dead-url=unfit}}</ref> Assina nel 1930, el su maríu enfirmó un escritu nel que reconocía la coutoría dela su mugel, peru recramava estus derechus pa él propiu.<ref>{{Cita noticia|título=La grandi escreviora qu'aborró el su nombri|url=https://elpais.com/cultura/2018/09/16/actualidad/1537121678_040945.html|periódico=El País|fecha=17 de setiembri del 2018|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|issn=1134-6582|idioma=es|nombre=Eva Díaz|apellidos=Pérez}}</ref> Mesmamenti, tamién s'á reconocíu qu'obras de otrus utoris, comu hue el casu de ''El pavo real'' de ''Eduardo Marquina'', huerun tamién escrevías por ella i qu'esti escrevienti namás qu'aportó escrusiva i possimenti la su vessificación.<ref>{{Cita web|url=https://datos.bne.es/obra/XX2633319.html|título=El pavo real|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=Marquina, Eduardo|fecha=1879-1946|sitioweb=datos.bne.es|idioma=es|archive-date=2024-08-21|archive-url=https://web.archive.org/web/20240821073127/https://datos.bne.es/obra/XX2633319.html|dead-url=yes}}</ref> Nel 1905 viajó pa [[Bélgica]] con una beca que le brindó conocel los sistemas educativus d'esti país, aondi tamién conoció las Casas del Puebru i la tesi socialista.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://laescueladelarepublica.es/biografias/maria-lejarraga/|título=María Lejárraga, La Escuela de la República|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|fecha=25 d'otubri del 2017|sitioweb=laescueladelarepublica.es|idioma=es}}</ref> Aluspués dexó la su lavol d'enseñaeru i pidió l'acedencia nel 1908 pa dedical-si pol compretu ala literatura. Dendi'l 1922 estava ya desapartá oficialmenti del su maríu i calavorava llenamenti ena labol de partal alas mugeris delos valoreus tradicionais que las acontinava inorantis i dependientis. Era una escreviora leía d'isquierdas que ya no vivía col su ombri, sempri mas procupau pol déssitu comercial. Nel 1931 golvió pa [[España]], aondi calavoró ativamenti cona Repúbrica i dexó la su produción dramática hata'l añu 1948. Ala final no dexó d'escrevil ata la su muerti seis mesis enantis de cumpril los cien añus. Al acabaíçu dela [[Guerra Cevil Española|Guerra civil]] escomençó un largu dessiliu por [[Francia]], [[Méxicu]] i aluspués [[Argentina]], aondi ala finiquita espenó nel 1974.<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=818933|título=Sortilegio de amor y los trágicos triángulos en la vida y obra de María Martínez Sierra|apellidos=O'Connor|nombre=Patricia W.|fecha=2002|publicación=María Martínez Sierra y la República. Ilusión y compromiso: II Jornadas sobre María Lejárraga, Logroñu 23-25 d'otubri i 6-8 de deziembri'l 2001, 2002, ISBN 84-95747-19-7, páginas 15-34|editorial=Estitutu d'Estuyus Riojanus|páginas=15–34|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|isbn=978-84-95747-19-8}}</ref> === Correúra profissional === Nel 1901, juntu al su maríu, pubricarun la revista ''Vida Moderna'', ena qu'escrevierun tantu escrevioris moernistas comu ralistas. Con ''Juan Ramón Jiménez'' hundarun la revista del moernismu poéticu ''Helios'' (1903-1904), aondi pubricarun, dentri otrus, [[Emilia Pardo Bazán|''Emilia Pardo Bazán'']], [[Antonio Machado|''Antonio Machado'']], ''Jacinto Benavente'', o los ermanus ''Quintero''.<ref name=":4">{{Cita web|url=https://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/34|título=Una mugel polos caminus d'España|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=Blanco, Alda|año=2006|editorial=Revistas Csic|idioma=es}}</ref> I nel 1907 la revista ''Renacimiento'', de pocu duramientu, peru duna grandi calidá. Estas calavoracionis cimentarun una prohunda amistá dentri ''María Lejárraga'' i ''Juan Ramón Jiménez''. Dambas dos pubricacionis estavan enteraus del tiraeru literariu uropeu. Era políglota i hue la que hizu la huerça delos canteus ingresis i angunu francés enfirmás en ''Renacimiento.''<ref name=":5">{{Cita publicación|url=https://revistes.urv.cat/index.php/triangle/article/view/2383|título=Nuevas luces sobre María Lejárraga (1874-1974). Unas traducciones en la sombra de 1907|apellidos=Rodríguez-Moranta|nombre=Inma|fecha=2011|publicación=Triangle|número=4|páginas=45–68|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|idioma=es|issn=2013-939X|doi=10.17345/triangle4.45-68}}</ref> La su obra ''Canción de cuna'', inagurá nel 1911, acebió el premiu dela ''Real Academia Española'' comu la mejol obra dela temporá teatral 1910-1911. Delas obras ecenificás en [[Mairil]] dentri 1929 al 1931, alo menus venti eran della. Estu mos enseña'l déssitu de púbricu i l'interés dela crítica. Amás, la ''Compañía cómico-dramática Martínez Sierra'', derigía pol su maríu, no entrepetó solamenti n'[[España]] sinu que temién hizu giras por [[Francia]], [[Reinu Uníu|Rienu Uníu]], [[Estaus Uníus]] i [[América Latina|Almérica Latina]]. Enos pogramas delas huncionis rezavan los nombris dambus dos. Quandu'l su maríu estava ahuera, era ella la que s'encargava del su ''Teatro Lara''. Tamién calavoró con literatus consagraus comu ''Eduardo Marquina'', ena su obra ''El pavo real,'' o con ''Carlos Arniches'', en ''La chica del gato'', qu'endispués hue llevá al cini. El matrimoñu s'encontró con ''Manuel de Falla'' en [[París]] en 1913 por mé de ''Joaquín Turina'' i nel 1914 hiizu'l libretu de ''Margot'', cona música d'esti mesmu músicu ''Joaquín Turina'', un drama líricu en tres partis.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicodearagon.com/cultura/2019/04/22/firmado-lejarraga-estreno-acento-aragones-46656149.html|título=‘Firmado Lejárraga’, un estreno con acento aragonés|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellido=PERIÓDICO|nombre=EL|fecha=2019-04-22|sitioweb=El Periódico de Aragón|idioma=es}}</ref> Aluspués de golvel a [[Mairil]] esmençarun a calavoral con ''Falla'' en angunus proyeutus. Nel 1915 s'inaguró ''El amor brujo,'' que combinava música i dança cona música de ''Falla'' i el libretu de ''Lejárraga'' nel Teatru Lara de Mairil.<ref>{{Cita libro|título=El Amor Brujo|url=https://archive.org/details/El_amor_brujo|fecha=1915|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellidos=Ediciones P. Martín}}</ref> Con esta obra querían d'espressal l'alma del puebru gitanu i pa hazel-lu, ''Falla'' tocava peaçus dela letra i ''Lejárraga'' descrevía el ton d'emoción del passagi. Viajarun en juntu a [[Graná]], ciá qu'ella conocía en hondura, aondi le dierun los toquíus acaberus. La protagonista hue ''Pastora Imperio''.<ref>{{Cita web|url=https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/64369/(texto)TESIS-%20Escenograf%EDa%20en%20la%20M%FAsica%20de%20M.%20Falla.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Escenografía de la música de Manuel de Falla|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=Ana María Arcos Espejo|fecha=25 de mayu del 2017|año=2017|editorial=Tesi dotoral dela US}}</ref> Golvió a escrevil nel 1948 endispués duna compricá operación de tataratas i un añu dispués dela muerti del su ombri. Dendi antoncis esmençó a firmal col nombri de ''María Martínez Sierra'' i ala final tuvu que recramal qu'era la su obra pa poel cobral los derechus d'autol qu'avían passau ala ija del su maríu. Nel 1950 viajó pa [[Nueva York]] i aluspués a ''California'', pa entrevistal-si con produtoris de ''Hollywood''. Pallí escrevió una comedia pa zagalinus i zagalinas, ''Merlín y Vivian o la gata egoísta y el perro atontado'', que le hue rechaçá, enque ella puu vel lo acomparanti qu'era cona penícula ''[[Lady and the Tramp|La dama i el vagamundu]]''. Desmaginá, viajó pa Méxicu aondi canteó palas editoriais ''Aguilar'' y ''Grijalbo''. Calavoró ena presa i palró nel ''Ateneo Español''. Polos poblemas de salú, se muó pa [[Buenos Aires|Güenus Airis]], aondi acontinaría escreviendu hata la su muerti.<ref name=":2" /> === Correúra femenista i política === [[Archivu:María_de_la_O_by_Julio_Romero_de_Torres.jpg|miniaturadeimagen|242x242px|''María de la O'' ''Lejárraga'' (1928), retratu hechu por ''Julio Romero de Torres'' i qu'está nel Museu ''Julio Romero de Torres''.]] Las sus ideas sobri la ación delas mugeris ena sociedá, se hilarun al reol de dos elementus: el sessu i la crassi social. La maternidá i lo domésticu sonin assuntus mu repetíus enos sus escritus, peru sempri emparentaus ala endividualidá femenina comu ciadana de llenu derechu, por essu, pusu la su mayol atención enas mugeris de crassi meya o meya capa. Nel 1914 pubricó ''Cartas a las mujeres de [[España]]'' i nel 1917, ''Feminismo, feminidad y españolismo,'' amás de calavoracionis enos pedióricus o ena presa escrevía, enas que dissali ''La mujer Moderna'' de ''Blanco y negro''.<ref name=":1" /> Participó ena hundación de muchas associacionis femenistas. Nel 1917 participó en a criación dela ''UME'' o Unión de Mugeris d'[[España]], con un duramientu de dos añus, junta la ''Marquesa del Ter.'' Endispués nel 1920 viajó a [[Ginebra]] comu espolichi d'[[España]] al VIII Congressu dela ''International Woman Suffrage Alliance,'' aondi calavoró ena escreviúra duna carta delos derechus femeninus, col reconocimientu dela igualdá política, almenistrativa i civil delos dos sessus eno tocanti alo nacional i entrenacional.<ref name=":1" /> Hue un biembru ativu dela ''Sociedad Española de Abolicionismo'' participandu nun alaván de juntanças. Esta sociedá estava ena contra dela reglamentación delos prostíbulus.<ref>{{Cita web|url=https://hemerotecadigital.bne.es/hd/viewer?oid=0002070290&page=25|título=El femenismu n'ación|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=Masip Vals|fecha=25 d'aneru del 1924|año=1924|editorial=Nuevo Mundo, Mairil}}</ref> Nel 1926 participó ena hundación del ''Lyceum Club'' que presidió ''María de Maeztu'', junta ''Victoria Kent'' i ''Zenobia Camprubí'', dentri otras.<ref name=":1" /> S'inaguró con cientu cincuenta socias de tolos tiraerus i n'ellu tamién participó ''Elena Fortún'', ala que ''Lejárraga'' l'apopó ena su vocación literaria. Esti Club tenía una grandi bibloteca dirigía por ''Lejárraga''.<ref name=":6">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=818938|título=María Lejárraga y el asociacionismo femenino: 1900-1936|apellidos=Matilla Quiza|nombre=María Jesús|fecha=2002|publicación=María Martínez Sierra y la República. Ilusión y compromiso: II Jornadas sobre María Lejárraga, Logroñu 23-25 d'otubri i 6-8 de deziembri'l 2001, 2002, ISBN 84-95747-19-7, páginas 83-101|editorial=Estitutu d'Estuyus Riojanus|páginas=83–101|fechaacceso=25 d´otubri del 2024|isbn=978-84-95747-19-8}}</ref> Femenista convencía, s'apontó nel 1931 al [[Partido Socialista Obrero Español|PSOE]]. Assina, esmençó la su lavol de propagandista repubricana, possimenti entri las mugeris, col pedioru de cincu conferencias ''La mujer ante la República'' que tuvu celebramientu nel Ateneu de [[Mairil]] del quatru al deziochu de mayu del 1931. Nestas conferencias tentó de descrevil los mieus que promovía el nuevu régimi, possimenti los religiosus.<ref name=":7">{{Cita libro|título=María Martínez Sierra y la República. Ilusión y compromiso: II Jornadas sobre María Lejárraga, Logroñu 23-25 d'otubri i 6-8 de deziembri'l 2001|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=3447|editorial=Estitutu d'Estuyus Riojanus|fecha=2002|fechaacceso=25 d'otubir del 2024|isbn=978-84-95747-19-8|nombre=Juan|apellidos=Aguilera Sastre}}</ref> Ca conferencia tenía un assuntu específicu i assina, la ''Realidad'' qu'era sobri la nueva ralidá dela patria, el ''Egoísmo'' que se sostriba nel defendimientu dela Repúbrica, la ''[[Religión]]'' qu'era sobri la custión religiosa, la ''Federación'', qu'era sobri las utonomías i la ''Libertad'' qu'era sobri la revindicación delos derechus delas mugeris, qu'andava hormá en dos partis: por un lau lo que la mugel avía síu hata antoncis i por sotru lo que devía de sel nel hoturu, polo que arrepassó por íntegru los Cóigus Penal i Civil.<ref name=":8">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=818934|título=Libertad (1931), de María Martínez Sierra: la mugel española de frenti al Cóigu Civil|apellidos=Lizarraga Vizcarra|nombre=Isabel|fecha=2002|publicación=María Martínez Sierra y la República. Ilusión y compromiso: II Jornadas sobre María Lejárraga, Logroñu 23-25 d'otubri i 6-8 de deziembri 2001, 2002, ISBN 84-95747-19-7, páginas 35-81|editorial=Estitutu d'Estuyus Riojanus|páginas=35–81|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|isbn=978-84-95747-19-8}}</ref> Por esti pedioru de conferencias, el ''Lyceum'' celebró en ''El Retiro'' un omenagi nel su onol recadandu seiscientas pesetas qu'ella entriegó alos obrerus sin trebaju. Nel 1932 s'apreparó sotru cussu de conferencias enas que se analizó la sitación política i ena que participó con una conferencia col títulu de ''Dudas del momento.''<ref>{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=818943|título=María Lejárraga y el Ateneo de Madrid: (1931-1936)|apellidos=Bermejo Martín|nombre=Francisco|fecha=2002|publicación=María Martínez Sierra y la República. Ilusión y compromiso: II Jornadas sobre María Lejárraga, Logroñu 23-25 d'otubri i 6-8 de deziembri 2001, 2002, ISBN 84-95747-19-7, páginas 103-142|editorial=Estitutu d'Estuyus Riojanus|páginas=103–142|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|isbn=978-84-95747-19-8}}</ref> Promovió, junta ''Pura Maortua'' i ''María Rodrigo'', la ''Asociación Femenina de Educación Cívica'', qu'esmençó las sus atividais en el 1932. Las venti amegas que se runierun, querían que l'Associación no huera solamenti un estrumentu de revindicación femenista, sino tamién un hogal espiritual i material palas trebajaoras, possimenti de meya capa. Pa ellu abría espacius, conferencias, cussus i talleris. En seis mesis tenían ya seiscientas socias. Afió la aliança delas associacionis femenistas i pa ellu anduvu ena pubricación dela revista ''Cultura integral y femenina'' que tuvu un grandi déssitu''.'' Ena ''Cívica'' tamién se tentó la enverneción teatral cona criación del ''Club Anfistora'', derigíu por ''Pura Maortúa'' i [[Federico García Lorca|''Federico García Lorca'']], que huncionó con déssitu dendi l'otoñu del 1933 hata esmiençus del 1934.<ref name=":6" /> Nel 1933 hue elegía deputá al Congressu dela Repúbrica por [[Graná]] endrentu dela candilatura socialista i hue assiná vicipresienta dela Comissión d'Estrución Púbrica. Entrevinu enos assuntus generais, contraponiendu-si alos proyeutus de lei pa amprial las prantillas delos Cuerpus de Segurança i dela Guardia-Civil, i al dela derogación dela lei delos Términus Monicipais, porque pensava qu'eran proponimientus injustus pal puebru español, qu'andava hambrientu i que piía trebaju con precisa nessecidá. Nel 1936 acupó la representación dela Repúbrica Española en [[Suiça]] comu Agregá Comercial del Menisteriu d'Agricultura, Endustria i Comerciu.<ref name=":4" /> Tamién hundó i participó ena dereción del Comité Nacional de Mugeris en contra dela Guerra i el Fascismu, presidíu por ''Dolores Ibárruri''. Nesti bandu tamién participó comu espolichi nel Congressu Mundial de [[París|París,]] la escrevienti i pediorista ''Consuelo Álvarez Pool'', nel 1934. ''Lejárraga'' calavoró ena revista ''Mujeres'', que pubricó esta associación.<ref name=":6" /> En novembri del 1936 acupó el puestu d'Agregá Comercial dela Delegación d'España en [[Berna]]. En mayu del 1937 hue nombrá secretaria dela delegación governamental española ena XXIII conferencia dela Oficina Entrenacional de Trebaju. Quandu cambió la xefatura del goviernu nel 1937, cona restitución de ''Largo Caballero'' por ''Juan Negrín'', hue cessá nel su cargu i se muó ala su casa envera [[Niça]].<ref name=":8" /> == La su obra literaria == === Libretus musicais === Escomençó la su calavoración con ''Usandizaga'' nel 1912, quandu la ''Compañía Martínez Sierra'' representó en [[Santandel]] ''Canción de cuna''. ''Las Golondrinas'' hue inagurá nel 1914 con un craru déssitu. Tamién escrevió ''La llama'', que hue representau nel 1918, tres añus endispués dela muerti del compositor. Nel 1914 ''Joaquín Turina'' le pidió un libretu i ''Lejárraga'' le hizu ''Margot'', que hue representá nel teatru ''Eslava'' enbaxu la dereción de ''Martínez Sierra'' con una grandi escenografía i una espetaculal puesta n'escena. Pa apreparal sotra obra viajarun juntus al ''[[Marruecu|Marruecos]]'' español i conas esperencias del viaji, ''Turina'' escrevió una ''suite'' de cincu movicionis titulá ''Retrato'' dedicá a ''Lejárraga''. ''Turina'' crió tamién la música pa un autu sacramental ''[[Naviá|Navidad]]'', inagurau nel 1916. Calavoró con ''Manuel de Falla'' en ''El amor brujo'' y ''El sombrero de tres picos,'' enque acabijarun enemistaus, a pesal de sel un grandi sostribu del músicu enos añus dela su amistá. Tamién calavoró con ''Conrado del Campo Zabaleta'' en varias obras i con otrus autoris comu ''María Rodrigo''. Es considerá la libretista española mas celebri.<ref name=":9">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1387369|título=María Lejárraga de Martínez Sierra (1874-1974), libretista y letrista|apellidos=Jones|nombre=Joseph R.|fecha=2004|publicación=Berceo|número=147|páginas=55–95|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|issn=0210-8550}}</ref> === Teatru === Nel su libru de memorias, ''Gregorio y yo,'' apondera que endispués d'inagural ''El ama de la casa'' nel 1910 dexó el su puestu de maestra i se dedicó escrusivamenti ala literatura, apopá a ca ná pol su maríu. Escrevió las sus obras mas comprometías i esprimentais entri'l 1925 i 1930, aondi en angunas d'ellas ispira qu'el amol románticu es un engañiju. Velaí-la, el su teatru es pedagógicu i críticu cona idealización del amol. Varias d'estas obras tié comu lexi un triángulu amorosu, comu ''Mujer'' (1925), ''La hora del diablo'' (1926) ''Triángulo'' (1929) i ''Sortilegio'' (1930) qu'enjamás s'inaguró n'[[España]], es la su única tragedia i susprendi porqu'el triángulu está hormau por un ombri i una mugel que competin pol amol de sotru ombri i trata amás del suicidiu.<ref name=":2" /> Esta hue la obra cabera de ''María'' ''Lejárraga'' inagurá i enfirmá por ''Gregorio,'' que nel 1931 se muó pa ''Hollywood'' con ''Catalina Bárcena'' i ''Maria Lejárraga'' golvió pa [[España]], dendi la ''Riviera'' francesa, aondi calavoró ativamenti cona Repúbrica i dexó la su produción dramática hata'l dessiliu.<ref name=":2" /> Nel 1950, acabijó la su primel comedia, ''Es así'', de duramientu normal i escrita endispués dela muerti del su maríu. N'ella güelvi a tratal del triángulu amorosu i la traición matrimoñal. Vivía en [[Buenos Aires|Güenus Airis]] aondi asperava inagural tamién ''Para casarse hay que ser viuda'', comedia retoçona, comu decraró ella mesma nuna entrevista. Acontinó escreviendu otras obras comu ''Tragedia de la perra vida,'' sátira mitológica filosófica i metateatral que no puu vel representá. Nel 1952 ''Lejárraga'' pubricó en [[Buenos Aires|Güenus Airis]] ''Una mujer por caminos de España''. Nesti libru utobiográficu cuenta en horma d'epissodius varius momentus vivíus comu propagandista del [[Partido Socialista Obrero Español|''Partido Socialista Obrero Español'']] duranti la Repúbrica. Enque nun prencipiu pensava escrevil las sus memorias nun solu libru, tuvu que desseparal-las en dos librus deferentis porque el que diba a titulal ''[[España]] triste,'' no diba a sel acetau por l'alcaldeu franquista, assina que hue pubricau ahuera col títulu de ''Una mujer por caminos de [[España]].'' Pa poel pubrical n'[[España]] escrevió ''Gregorio y yo'' nel que solu escrevía del teatru, peru tapocu passó l'alcaldeu, assina que hue pubricau aluspués en [[Méxicu]] nel 1953.<ref name=":7" /> Ena obra ''Una mujer por caminos de [[España]].'' descrevi la sitación ena qu'está la mugel en [[España]] n'estus añus, dendi la su concencia femenista i socialista. Los epissodius mos descrevin una [[España]] roal que poquinu a pocu va cogiendu concencia delo que pué senifical la Repúbrica palas mugeris. Las sus obras caberas están arrecogías nun libru titulau ''Fiesta en el Olimpo'', pubricau quandu tenía ochenta i seis añus i aondi arrecuerda al su ombri comu'l diretol d'escena ideal palos sus escritus.<ref name=":9" /> === Plagiu de ''Walt Disney'' === ''Lejárraga'', por mé dela su tradutora ''Collice Portnoff'', mandó nel 1951 a [[Walt Disney|''Walt Disney'']] l'escritu del su cuentu ''Merlín y Viviana'', aondi relatava la estoria dun perrinu que s'enamorava duna gatina presumía, pa si l'interessava pa anguna penícula. Alos dos mesis ''[[Walt Disney]]'' se lo degolvió i endispuesinu, nel 1955 s'inaguró ''La dama y el vagabundo'' cona que se poían vel qu'avian cosas acomparantis col su cuentu. Nuna carta ala su tradutora comenta del supuestu plagiu i escrevió: «La mandamus a [[Walt Disney|''Walt Disney'']], la tuvu un par de mesis i la degolvió iziendu que no almitían namás que las obras qu'avían pedíu. Endispués, hizu una penícula ''La dama y el vagabundo'', qu'era la mesma estoria, sin mas muança qu'avel convertíu la gatina en una perrina figurín. Esta ves no quisi retolical, pa qué?».<ref name=":2" /> == Derechus d'utoría == Quandu ''Katia Martínez Sierra'', la ija huera del matrimoñu de ''Gregorio Martínez Sierra'' i l'atrís ''Catalina Bárcena'', recramó derechus d'autol endispués dela muerti del su pairi nel 1947 en [[Buenos Aires|Güenus Airis]], antoncis ''Lejárraga'' esmençó a firmal las sus obras col nombri de ''María Martínez Sierra''. Assina lo hizu en ''Una mujer por caminos de [[España]]'' (1952) y ''Gregorio y yo, medio siglo de colaboración'' (1953).<ref name=":2" /> Nesti libro caberu, cuenta dun decumentu enfirmau nel 1930 por ''Gregorio Martínez Sierra'', ena presencia de testigus, nel que confessa que las obras son compartías, alos efeutus lealis. Amás, nel su legau, centenaris de cartas i telégramas confirman que tolas obras de ''Gregorío'' se las escrevía ''María Lejárraga''. Tamién se sabía que la su desseparación avía síu una ralidá dendi'l 1922. Ena su epoca era ya un hechu conocíu.<ref>{{Cita web|url=https://hemerotecadigital.bne.es/hd/viewer?oid=0000439057&page=6|título=Bibloteca Informacion Teatral|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=El Sol (Mairil)|fecha=03 d'aneru del 1931|año=1917}}</ref> == La su aparencia ena literatura == La revista ''Helios'', hundá en abril del 1903 i dela que namás se pubricarun onzi númirus ata hebreru del 1904, s'á atribuíu erróniamenti al poeta ''Juan Ramón Jiménez,'' pos hue hundá por ''Gregorio y María de la O'', peru essu si, siendu'l su prencipal promotol el poeta ''Juan Ramón Jiménez'', col que ''María Lejárraga'' compartía secretus i confidencias. A ella le dedicó el siguienti poema: :: « I María, tres vezis mapola, :: María, augua i lira tres vezis, :: la que llevó al pueta com'un [[zagal]] :: por estus parquis de llantiju, :: tendrá una rosa o un oru ena ves :: d'aquel violeta del coraçón froríu :: que la quería tantu ». Nel 2012, se pubricarun dos novelas que tié a ''María de la O Lejárraga'' comu pessonagi, por un lau ''Palabras insensatas que tú comprenderás'', de ''Salvador Compán'' i pol sotru ''Cándida'', de ''Isabel Lizarraga'', estudiaora dela su figura i dela su obra.<ref>{{Cita noticia|título=Salvador Compán recupera la figura de María Lejárraga en su nueva novela|url=https://elpais.com/ccaa/2012/04/13/andalucia/1334327922_355311.html|periódico=El País|fecha=13 d'abril del 2012|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|issn=1134-6582|idioma=es|nombre=Ginés|apellidos=Donaire}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.diariodenavarra.es/noticias/mas_actualidad/cultura/2012/05/03/quot_candida_quot_lucha_quot_femenina_feminista_quot_del_siglo_78997_1034.html|título='Cándida', el luchi "femeninu i femenista" del siegru XX|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=Diario de Navarra|fecha=02 de mayu del 2012|sitioweb=diariodenavarra.es|idioma=es}}</ref> Nel 2015, la Nuversidá de [[La Rioja]], pubricó el libru ''De literatura y música. Estudios sobre María Martínez Sierra'', que trata las avenecias profissionais i criativas que tuvu con angunus delos componeoris mas emportantis del su mesmu tiempu. Nel 2018 el escrevienti i umorista gráficu sevillanu ''José Luis Castro Lombilla'' ganó el ''Premio Internacional de Relato Corto Encarna León'' con un cuentu sobri los días acaberus dela escreviora titulau ''La dama vagabunda. La última obra de María Lejárraga.'' Esti cuentu está pubricau pola Ciá Utónoma de [[Melilla]].<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/sevilla/cultura/sevi-sevillano-castro-lombilla-rescata-maria-lejarraga-201803110756_noticia.html?ref=https://www.abc.es/sevilla/cultura/sevi-sevillano-castro-lombilla-rescata-maria-lejarraga-201803110756_noticia.html|título=El sevillano Castro Lombilla rescata a María Lejárraga|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=ABC de Sevilla|fecha=11 de marçu del 2018|sitioweb=Diario ABC|idioma=es}}</ref> Nel 2020 s'inaguró la produción del Centru Dramáticu Nacional, ''Elena Fortún'', escrevía i derigía por ''María Folguera'', ena qu'el pessonagi segundariu de ''María Lejárraga,'' tié una grandi emportancia pala costrución de Fortún comu autora. Hue entrepetau pola atrís ''Julia de Castro''.<ref>{{Cita web|url=https://cdn.mcu.es/espectaculo/elena-fortun-sendero-fortun/|título=Elena Fortún [Sendero Fortún]|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellido=Folguera|nombre=María|fecha=18 de hebreru al 8 de marçu del 2020|sitioweb=Centro Dramático Nacional - Ministerio de Cultura|idioma=es|archive-date=2024-11-10|archive-url=https://web.archive.org/web/20241110182150/https://cdn.mcu.es/espectaculo/elena-fortun-sendero-fortun/|dead-url=yes}}</ref> En mayu del 2020 la editorial ''Renacimiento'' pubricó ''Luz ajena. El enigma de María Lejárraga'', escrevíu por ''Isabel Lizarraga'', una novela que ressolvi las razonis que puxarun ala autora a enfirmal col nombri del su ombri i que dessamina los enterrogantis dela su vida, dendi las sus primel obras hata los sus añus acaberus en [[Güenus Airis]].<ref>{{Cita web|url=https://www.larioja.com/culturas/isabel-lizarraga-ahonda-20200629000835-ntvo.html?ref=https://www.larioja.com/culturas/isabel-lizarraga-ahonda-20200629000835-ntvo.html|título=Isabel Lizarraga ahonda en «el enigma de María Lejárraga» a través de la novela 'Luz ajena'|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellido=Sainz|nombre=J.|fecha=29 de juñu del 2020|sitioweb=La Rioja|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.larioja.com/culturas/historia-lejarraga-atrevio-20200803233841-ntvo.html|título=La estoria que Lejárraga no s'arrochó a escrevil|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellido=Sainz|nombre=J.|fecha=03 d'abostu del 2020|sitioweb=La Rioja|idioma=es}}</ref> La Biblioteca Nacional d'[[España]] brinda dendi'l ventissieti de setiembri del 2024 hata'l cincu d'aneru del 2025, la esposición ''María Lejárraga, una voz en la sombra (1874-1974),'' concidiendu col cincuenta aniversariu de quandu espenó la escreviora riojana.<ref>{{Cita web|url=https://www.bne.es/es/agenda/maria-lejarraga-voz-sombra?utm_campaign=nl-luis-zueco&utm_medium=email&utm_source=acumbamail|título=María Lejárraga, una vos ena sombra|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellido=González Lejárraga|nombre=Antonio|fecha=27 de setiembri del 2024 al 5 d'aneru del 2025|archive-date=2024-11-18|archive-url=https://web.archive.org/web/20241118165722/https://www.bne.es/es/agenda/maria-lejarraga-voz-sombra?utm_source=acumbamail&utm_campaign=nl-luis-zueco&utm_medium=email|dead-url=yes}}</ref> == Las sus obras literarias enfirmás col su nombri == * ''María de la O Lejárraga'' (1899). ''Cuentos breves''. * ''María Martínez Sierra'' (1931): ''La mujer española ante la República. ''Conferencia leía nel Ateneu de [[Mairil]] los días 4, 9, 11, 15 y 18 de mayu del 1931. [[Mairil]], Emprenta de ''J.'' ''Poveda''. * ''María Martínez Sierra'' (1933): ''Dudas del momento,'' conferencia leía nel Ateneu de [[Mairil]] el día 8 de deziembri del 1932. [[Mairil]], ''Bolaños y Aguilar'' Talleris Gráficus. I tamién: [[Mairil]], ''Gráficas Halar S.L.'', 1978. * ''Una mujer por caminos de [[España]]. Recuerdos de propagandista''. [[Buenos Aires|Güenus Airis]], ''Editorial Losada'', 1952. I tamién: Castalia-Estitutu dela mugel, [[Mairil]], 1989. * ''Gregorio y yo, Medio siglo de colaboración'' (1953). [[Méxicu]], ''Editorial Gandesa.'' ''Reedición: Edición y prólogo de Alda Blanco, [[Valencia]], Pre-Textos'', 2000, 398 páginas. * ''Viajes de una gota de agua'' (1954). * ''Fiesta en el Olimpo'' (1960). == Reconocencias == [[Archivu:Callemarialejarragalogroño.JPG|miniaturadeimagen|200x200px|Calli ''María de la O Lejárraga'', junta'l Parqui ''Miguel Hernández'', en [[Logroñu]] ([[La Rioja]], [[España]]).]] * El dozi de juñu del 2017 col nombri de ''María Lejárraga'' abrió la biblioteca del Centru Coltural ''Sanchinarro.''<ref>{{Cita web|url=https://bibliotecas.madrid.es/portales/bibliotecas/es/Informacion-y-servicios/Biblioteca-Publica-Municipal-Maria-Lejarraga-Hortaleza-/?vgnextfmt=default&vgnextoid=d862492de8c8c510VgnVCM2000001f4a900aRCRD&vgnextchannel=231a0b6eb5cb3510VgnVCM1000008a4a900aRCRD|título=Biblioteca Pública Municipal María Lejárraga (Hortaleza) - Portal de las Bibliotecas de Madrid|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellido=Éboli|nombre=Biblioteca Pública Municipal María Lejárraga, Dereción ena Calli Prencesa d'Éboli|sitioweb=bibliotecas.madrid.es|idioma=es}}</ref> * Nel 2019 i nel teatru ''Valle Inclán'' de [[Mairil]], s'inaguró la obra ''Firmado Lejárraga,'' produción del ''Centro Dramático Nacional'' con relatu de ''Vanessa Monfort'', dereción de ''Miguel Ángel Lamata,'' decumentación de ''Carmela Nogales'' i entrepetá por ''Cristina Gallego,'' nel que se revindicava la su figura.<ref>{{Cita web|url=https://cdn.mcu.es/espectaculo/firmado-lejarraga-en-letra-grande/|título=Firmado Lejárraga [En letra grande] temporada 18/19|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|autor=Centro Dramático Nacional|fecha=05 de mayu del 2019|año=2019|sitioweb=Centro Dramático Nacional - Ministerio de Cultura|idioma=es}}</ref> * Nel 2022 ''Laura Hojman'' hizu un decumental sobri la su figura titulau ''A las mujeres de España. María Lejárraga.''<ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/television/20221212/a-mujeres-espana-documentales-feministas-laura-maria-lejarraga/2298881.shtml|título=El decumental sobri l'alantá femenista nombrau al Goya que pues vel en RTVE Play|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellido=RTVE.es|fecha=2022-12-12|sitioweb=RTVE.es|idioma=es}}</ref> * Muchas cidais españolas tien callis col su nombri comu [[Mairil]], ''Getafe'', [[Guadalajara (España)|Guadalajara]], [[Logroñu]], dentri otras.<ref>{{Cita web|url=https://callejero.club/getafe/paseo-de-maria-lejarraga|título=Estau del tránsitu nel Passeu de María Lejárraga|fechaacceso=25 d'otubri del 2024|apellido=Club|nombre=Callejero|sitioweb=Callejero|idioma=es-ES}}</ref> == Guipal tamién == * [[Clara Campoamor]] * [[La Rioja]] * [[Feminismu|Femenismu]] * [[Walt Disney]] == Referencias == <references /> == Biblografía == * González Peña, María Luz. ''Música y músicos en la vida de María Lejárraga''. 1.ª edición [[Logroñu]], Estitutu d'Estuyus Riojanus, 2009. * Guerra de la Vega, Ramón. ''Mujeres de la II República''. [[Mairil]], Edicionis Guerra dela Vega, 2013. ISBN 978-84-88271-34-1 * Martínez Sierra, María. ''Gregorio y yo: medio siglo de colaboración''. [[Valencia]], Pre-textos, 2000. * O’Connor, Patricia W. ''Mito y realidad de una dramaturga española: María Martínez Sierra''. [[Logroñu]], Estitutu d'Estuyus Riojanus, 2003. * Rodrigo, Antonina. ''María Lejárraga: una mujer en la sombra''. [[Mairil]], EDAF, 1992. * ''La vida escrita por las mujeres''. Vol. III. Baxu la dereción d'Anna Caballé. [[Barcelona]], Editorial Círculu de Letoris, 2003. ISBN 84-226-9865-X * Isabel Lizarraga Vizcarra. ''Luz ajena. El enigma de María Lejárraga'', [[Sevilla]], Renacimientu, 2020. == Atijus p'ahuera == === Escritus === * Conferencias prenunciás por ''María Lejárraga'' ** ''La mujer española ante la república: [http://www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/index.php/areas-tematicas-coeducacion/campana/conferencias-de-maria-lejarraga Libertá.]'' ** ''La mujer española ante la república[http://www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/catalogo/doc/iam/2003/14116335.pdf : Ralidá.]'' * [https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/1387362.pd Artícalus femenistas pubricaus dentri'l 1931 i 1936. Apareci nel apartu.] * [http://www.cervantesvirtual.com/obra/dos-cartas-inditas-de-mara-lejrraga-dirigidas-a-gregorio-martnez-sierra-0/ Dos cartas no editás de ''María Lejárraga'' derigias a ''Gregorio Martínez Sierra.''] * [http://hemerotecadigital.bne.es/results.vm?o=&w=%22Mar%C3%ADa+Mart%C3%ADnez+Sierra%22+&f=text&d=creation&d=1931&d=12&d=19&d=19318&d=12&d=31&t=%2Bcreation&l=600&l=700&s=0&lang=es Calavoración en Crónica el 20/12/1931 ena que palra del femenismu.] === Decumentais === * [https://www.rtve.es/alacarta/videos/mujeres-en-la-historia/mujeres-historia-maria-lejarraga/838011/ Vídiu sobri ''María de la O Lejárraga'' pertenecienti ala serii Mugeris ena estoria de ''RTVE.''] * [https://www.youtube.com/watch?v=HCkLvJlBnlc&feature=youtu.be Decumental de Canal Sul.] * Decumental sonoru de Arradiu Nacional d'[[España]] del pograma Decumentus ''RNE [http://www.rtve.es/mediateca/audios/20100220/documentos-rne---maria-lejarraga-brillo-sombra---20-02-10/699386.shtml María Lejárraga, brillíu ena sombra]'' emitíu el 20/02/2010 i el 01/01/2011. * ''A las mujeres de España. María Lejárraga'', cona dereción i guion de ''Laura Hojman'', emitíu en [https://www.rtve.es/play/videos/imprescindibles/mujeres-espana-maria-lejarraga/6752227/ ''Imprescindibles RTVE'' nel 2022.] === Páginas web === * [https://web.archive.org/web/20110920060217/http://www.bermemar.com/personaj/marnove.htm ''María Lejárraga'' en www.bermemar.com] * [http://books.google.es/books?id=RDmBZhPZu3wC&pg=PA200&lpg=PA200&dq=%22Le+chant+du+Berceau%22+and+%22sierra%22&source=bl&ots=pad3-6XcnB&sig=v39Zx58LDs6COZqWra91W7qhPkU&hl=es&ei=7UR3TfqEMOCqhAf0uoCKBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBYQ6AEwADgK#v=onepage&q=%22Le%20chant%20du%20Berceau%22%20and%20%22sierra%22&f=false ''Mugeris escrevientis ena presa andaluza del siegru XX (1900-1950)''], de ''Carmen Ramírez Gómez'' (página 198). === Otrus === * [https://web.archive.org/web/20180918231000/http://museoteatro.mcu.es/documentos-y-programas/ficha-de-afiliacion-al-psoe-de-maria-lejarraga/ El su carné de socialista.] * [https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/El-Ayuntamiento/Villaverde/Archivo-de-Villa?vgnextfmt=default&vgnextoid=cd507aefd9b5b010VgnVCM100000d90ca8c0RCRD&vgnextchannel=9f51ca5d5fb96010VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD&idCapitulo=10162708 Escrevientis en Mairil: la su huélliga decumental en el Archivu de Villa.] * [https://transmedia.clasicasymodernas.org/maria-de-la-o-lejarraga/ ''María de la O Lejárraga'', El por qué enfirmé col nombri d'ombri, ''podcast'' dela Associación Crássicas i Moernas.] {{NF|1874|1974|Lejarraga, María}} [[Categoría:Escrebioris]] [[Categoría:Políticus]] [[Categoría:Literatura]] tvxpiz8cw9t9pbpg84qcdbasb0j35fq María Andresa Casamayor 0 11263 143705 143639 2026-06-30T18:47:54Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143705 wikitext text/x-wiki <!-- elimina este renglón antes de publicar la página {{usuario taller+ | {{<includeonly>safesubst:</includeonly>NAMESPACENUMBER}}}} <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario sea un taller de pruebas --> {{ficha de pressona}} '''María Juana Rosa Andresa Casamayor de La Coma''' ([[Çaragoça]], 30 de noviembri de 1720 - Çaragoça, 23 d'otubri de 1780) hue [[Matemáticas|matemática]], [[Escreviura|escreviora]] i maestra de crías española que se senificó nel maneji delos númirus i ena [[Aritmética|arimética]], terrenus qu'antañu eran cosa corrienti dentri los ombris que no delas mugeris. Na más que d'esta centífica española del siegru XVIII se condura la su obra, assín el "''Tirocinio ariméticu, estrución delas quatru reglas llanas''" es el primel libru centíficu escrevíu duna mugel n'España.<ref>{{Cita web|url=https://mujeresconciencia.com/2020/07/15/maria-andresa-casamayor-de-la-coma-la-primera-autora-de-un-libro-de-ciencia-en-espana/|título=María Andresa Casamayor de La Coma, la primera autora de un libro de ciencia en España|fechaacceso=2025-02-12|apellido=Stadler|nombre=Marta Macho|fecha=2020-07-15|sitioweb=Mujeres con ciencia|idioma=es}}</ref><ref>{{Obra citada|título='Tyrocinio Arithmetico': primer texto científico escrito por una mujer en España|apellidos=Biblioteca Nacional de España|url=https://www.youtube.com/watch?v=2zLvGq5MTyw|fechaacceso=2025-02-12|fecha=2020-02-12}}</ref> == Biografía == Tuvu nacencia'l 30 de noviembri, día de San Andrés, de 1720, huendu bautizá al otru día ena Ilesia del Pilar comu Mª Juana Rosa Andresa. Passó la niñés nuna casa dela calli del Pilar, nuna familia rica de comerciantis testilis. El su pairi hue'l comercianti francés Juan Joseph Casamayor nacíu n'Oloron (Francia), iju de Mª Abales i Juan Casamayor, i la su mairi la çaragoçana Juana Rosa de La Coma, ija del comercianti Juan de La Coma i de Mª Alexandre. D'aquellas la coloña francesa dominava'l comerciu de Çaragoça hormandu un grupu grandi de puebración con relacionis comercialis i familiaris huertis. El matrimoñu delos pairis tuvu lugal el 13 d'abril de 1705, huendu Mª Andresa la sétima de nuevi ijus.<ref>{{Cita web|url=http://museodematematicas.unizar.es/DatosBiografia.pdf|título=«Referencias de la documentación utilizada en la biografía de María Andresa Casamayor de La Coma».|autor=Museo de las Matemáticas - Universidad de Zaragoza|fechaacceso=2025-02-12|archive-date=2023-03-28|archive-url=https://web.archive.org/web/20230328001857/https://museodematematicas.unizar.es/DatosBiografia.pdf|dead-url=yes}}</ref> === Maestra de crías === En espenal el su pairi pa 1738 i el su amigu i calavoraol Pedro Martinez pa 1739, se huerun los sostribus que vía teníu de nueva. Por contra delo corrienti pa una mugel dela sociedá çaragoçana, ni se casó ni entró ena ilesia, assín que trebajó el restu dela su vida pa ganal-si el pan. Hue maestra de crías i maestra de primeras letras por una güena parti dela su vida enas escuelas púbricas dela ciá. Comu parti del su jornal, se l'aproporcionó una casa pa vivil. L'edificiu essesti ogañu assitiau ena calli Palomar de Çaragoça.<ref>{{Cita web|url=https://arxiv.org/abs/1901.07389|título=Soñando con números, María Andresa Casamayor (1720-1780)|fechaacceso=1 de marzo de 2019|apellido=Bernués|nombre=Julio|sitioweb=Arxiv.org|formato=.pdf}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/maria-andresa-casamayor-coma-faro-oscuridad-siglo-xviii_1_6467047.html|título="María Andresa Casamayor de la Coma fue un faro en la oscuridad del siglo XVIII”|fechaacceso=2020-11-30|apellido=Borroy|nombre=Ana Sánchez|fecha=2020-11-28|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> == Obra == Escrevió alos 17 añus dos escritus a tentu del'arimética: === Tirocinio ariméticu === El primel hue entitulau "''Tirocinio ariméticu, estrución delas quatru reglas llanas"'' (Çaragoça: Joseph Fort, 1738).<ref>{{Cita web|url=http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000119089&page=1|título=Tyrocinio arithmético :|fechaacceso=2025-02-12|sitioweb=Biblioteca Digital Hispánica|archive-date=2024-03-25|archive-url=https://web.archive.org/web/20240325004101/http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000119089&page=1|dead-url=yes}}</ref> Dendi un vistal matemáticu, el libru está escrevíu nun lenguagi aziamenti desengüeltu i aparenti, con una calapachá grandi d'exemprus i cassus realis conos que l'estuyanti puei deprendel-si d'ahechu el maneji delas quatru reglas del álgebra menol: suma, resta, multiplicación i división. A más, brinda una conocencia essata delas unidais de largol, pesu, monea i assín, gastás p'Aragón, en juntu alas sus equivalencias; medías que ca día se barajavan nel comerciu del siegru XVIII.<ref>{{Cita libro|apellidos=Casado|nombre=María José|enlaceautor=|título=Las damas del laboratorio: Mujeres científicas en la historia|url=|fechaacceso=|año=2006|editorial=Debate.|isbn=9788483066881|editor=|ubicación=|página=20|idioma=Castellano|capítulo=}}</ref> Nel alcaldeu del libru, el fraili dominicu Pedro Martinez, amigu i calavoraol de Mª Andresa, trasvela una delas razonis dela su espubricación: " el su fin, nesta Obrilla na más es facilital esta estrución a muchus, que no puein concede-la d'otra horma". Assina que, un coquillu pola educación i una albeliá grandi pala arimética se senifican nel jeitu de Andresa. L'autora firma con un nombreti masculinu, Casandro Mamés de La Marca i Araioa. Esta firma un anagrama perfetu es, mesmas letras n'ordin deferenti, del su nombri, María Andresa Casamayor de La Coma.<ref>{{Cita web|url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2020/11/29/la-matematica-maria-andresa-casamayor-se-multiplica-300-aniversario-nacimiento-zaragoza-1407519.html|título=Trescientos años después de su nacimiento, la matemática María Andresa Casamayor se multiplica|fechaacceso=2020-11-30|apellido=Perla Mateo|nombre=María Pilar|sitioweb=heraldo.es|idioma=}}</ref> Cuyamenti esta enteración, que hue sacá dela mentación de Felix Latassa ena su obra descomarcá "Bibloteca nueva delos escrevioris aragonesis" un marru tieni, dá que Latassa la mienta comu "Mª Andrea" por ves de Mª Andresa, equivocu qu'a llegau asta ogañu.<ref>{{Cita web|título=Biblioteca nueva de los escritores aragoneses, vol V, pág 305|url=http://bdh.bne.es/bnesearch/biblioteca/Biblioteca%20nueva%20de%20los%20escritores%20aragoneses%20que%20florecieron%20desde%20el%20a%C3%B1o%201500%20hasta%201599%20%20%20/qls/Latassa%20y%20Ortin,%20F%C3%A9lix%20de%20(1733%201805)/qls/bdh0000044335;jsessionid=F4707897D961D8C8F318D0FA0B6F2DEC|sitioweb=Biblioteca Digital Hispánica|fechaacceso=1 de marzo de 2019}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.cartv.es/aragoncultura/nuestra-cultura/tres-siglos-de-maria-andresa-casamayor-la-primera-escritora-de-ciencia-en-espanol-5245|título=Tres siglos de María Andresa Casamayor, la primera escritora de ciencia en español|fechaacceso=2020-11-30|sitioweb=CARTV|idioma=es-ES}}</ref> Casandro se reconoci comu "dicípulu dela Escuela Pía" i dedica'l Tirocinio ala mesma "Escuela Pía del Colegiu de Santu Tomás de Çaragoça". Ena Bibloteca Nacional d'España se guarda l'únicu exempral qu'ai d'esta obra.<ref>L'únicu exempral d'esta obra se guarda ena Bibloteca Nacional d'España. Ai una vessión facsimilal espubricá nel 2020 dela Nuversidá de Çaragoça.</ref><ref>{{Cita noticia|título=Los números de una adelantada|url=https://elpais.com/cultura/2020/02/13/actualidad/1581623456_085493.html|periódico=El País|fecha=2020-02-13|fechaacceso=2020-11-30|issn=1134-6582|idioma=es|nombre=Santiago Triana|apellidos=Sánchez}}</ref> === El Parasi solo === Hue un manuscritu de 109 ojas a tentu d'arimética adelantá que ni s'a espubricau, ni se guarda. La su traución (aprossimanti) del latín es "Aprepara'l tu suelu". Es un manuscritu qu'encrui tablas de raizis pa hazel cálculus "sin gastal del álgebra".<ref>{{Cita web|título=Andrea Casamayor, una matemática de cuento|url=https://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2019/02/12/andrea-casamayor-una-matematica-cuento-1292074-310.html|sitioweb=heraldo.es|fecha=2019-02-12|fechaacceso=2025-02-12|idioma=es|nombre=Heraldo de|apellido=Aragón}}</ref> [[Archivu:Viviendas-Grupo Andrea Casamayor-Barrio de Las Fuentes-Zaragoza.jpg|miniaturadeimagen|Praca endicativa del grupu de viviendas Andresa Casamayor, nel Barriu de Las Huentis (Çaragoça)]] == Reconocencias == * Nel 2009 l'Ayuntamientu de Çaragoça pussu'l su nombri a un grupu de viviendas, enantis mentau de "Grupo José Antonio Girón", nel Barrio de Las Fuentes.<ref>{{Cita web|url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/mujer-acerco-ciencia_493331.html|título=La mujer que nos acercó a la ciencia|fechaacceso=29 de mayo de 2016|apellido=Puyo|nombre=Patricia|sitioweb=El Periódico de Aragón}}</ref> * Gijón tamién tieni una calli col nombri dela centífica çaragoçana.<ref>{{Cita web|url=https://gijon.callejero.net/calle-maria-andrea-casamayor.html|título=Calle María Andrea Casamayor - Callejero de Gijón - Callejero.net|fechaacceso=2025-02-12|sitioweb=gijon.callejero.net|idioma=es}}</ref> * Nel 2018 se l'entró ena Tabla Pediórica delas Centíficas, hecha del blog d'esparigimientu "Naukas", en juntu a centíficus de tol mundu.<ref>{{Cita web|url=https://naukas.com/2018/11/23/la-tabla-periodica-de-las-cientificas/|título=La Tabla Periódica de las Científicas {{!}} Actualidad {{!}} Naukas|fechaacceso=9 de diciembre de 2018|autor=Valdés Solís|nombre=Teresa|fecha=23 de noviembre de 2018|sitioweb=naukas.com|idioma=}}</ref> * Correus d'España hondeó en juñu de 2020 una retahila de sellus mentá Mugeris ena cencia, conos sus primerus sellus dedicaus alos 300 añus dela nacencia de Casamayor.<ref>{{Cita web|url=https://redibinforma.com//art/1212/una-matematica-aragonesa-abre-la-nueva-serie-filatelica-mujeres-en-la-ciencia|título=Una matemática aragonesa abre la nueva serie filatélica 'Mujeres en la ciencia'|fechaacceso=2020-11-30|apellido=Arizabaleta|nombre=Jennifer|sitioweb=Redib Informa|idioma=es|fechaarchivo=13 de diciembre de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201213122502/https://redibinforma.com//art/1212/una-matematica-aragonesa-abre-la-nueva-serie-filatelica-mujeres-en-la-ciencia|deadurl=yes}}</ref> * Nel monicipiu madrileñu de Paracuellos del Jarama ai un "CEIP Andrea Casamayor" mentau assina nel su onol.<ref>{{Cita web|url=https://www.paracuellosdejarama.es/es/colegios-publicos/ceip-andrea-casamayor|título=CEIP Andrea Casamayor|autor=Ayuntamiento de Paracuellos de Jarama|fechaacceso=2025-02-12|archive-date=2025-02-12|archive-url=https://web.archive.org/web/20250212202011/https://www.paracuellosdejarama.es/es/colegios-publicos/ceip-andrea-casamayor|dead-url=yes}}</ref> * El su libru "Tirocinio Ariméticu. Estrución delas quatru reglas llanas" se golvió a edital nel 2020, 300 añus endispues dela su nacencia en Çaragoça.<ref>[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2020/11/29/la-matematica-maria-andresa-casamayor-se-multiplica-300-aniversario-nacimiento-zaragoza-1407519.html La matemática zaragozana María Andresa Casamayor se multiplica 300 años después de nacer], María Pilar Perla Mateo, Heraldo, 29 de noviembre de 2020</ref>Tirocinio Ariméticu 1738, Mª Andresa Casamayor, Prensas dela Nuversidá de Çaragoça, 2021.<ref>[https://web.archive.org/web/20250212202011/https://www.unebook.es/es/libro/tyrocinio-arithmetico_273764 https://web.archive.org/web/20250212202011/https://www.unebook.es/es/libro/tyrocinio-arithmetico_273764 Tyrocinio Arithmetico], María Andres Casamayor, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2021, ISBN 978-84-1340-248-2</ref> * Nel 2020 s'estrenó el decumental "La mugel que se soñava con númirus", hecha obra de Mirella R. Abrisqueta i produzíu de SinTregua, nel que la figura de Casamayor la prencipal es.<ref>{{Cita web|url=https://www.academiadecine.com/2018/09/25/la-mujer-que-sonaba-con-numeros/|título=La mujer que soñaba con números|fechaacceso=2020-11-30|apellido=Ros|nombre=Ana|fecha=25 de septiembre de 2020|sitioweb=Academia de cine|idioma=}}</ref>Hue estrená d'enantis ena Bibloteca Nacional d'España pa hebreru d'essi añu.<ref>{{Cita web|url=http://www.bne.es/es/Actividades/2020/02-febrero/mujer-sonaba-numeros.html|título=La mujer que soñaba con números, sobre la matemática Andresa Casamayor|fechaacceso=2020-11-30|fecha=2020-01-15|sitioweb=www.bne.es|idioma=|archive-date=2020-12-10|archive-url=https://web.archive.org/web/20201210013626/http://www.bne.es/es/Actividades/2020/02-febrero/mujer-sonaba-numeros.html|dead-url=yes}}</ref> == Referencias == {{listaref}} == Biblografía == * Casado Ruiz de Lóizaga, María José (2006): ''Las damas del laboratorio''. Madrid, Ed. Debate. [[:es:Especial:FuentesDeLibros/9788483066881|ISBN 978-8483066881]] * Bernués, Julio, Miana Pedro J. (2019): [[arxiv:1901.07389|''Soñando con números, María Andresa Casamayor (1720-1780)'']] , Preprint, Revista SUMA Julio de 2019. * Latassa, Félix (1802): [http://bdh.bne.es/bnesearch/biblioteca/Biblioteca%20nueva%20de%20los%20escritores%20aragoneses%20que%20florecieron%20desde%20el%20a%C3%B1o%201500%20hasta%201599%20%20%20/qls/Latassa%20y%20Ortin,%20F%C3%A9lix%20de%20(1733%201805)/qls/bdh0000044335;jsessionid=F4707897D961D8C8F318D0FA0B6F2DEC ''Biblioteca nueva de los escritores aragoneses''], vol V, pág 305. == Atijus p'ahuera == * [http://eventos.unizar.es/57758/detail/300-anos-de-maria-andresa-casamayor.html 300 años de María Andresa Casamayor]. Universidad de Zaragoza * [https://iuma.unizar.es/andresacasamayor María Andresa Casamayor de la Coma (1720-1780)]. IUMA, Universidad de Zaragoza. * [https://transmedia.clasicasymodernas.org/maria-andresa-casamayor/ María Andresa Casamayor, ''Por qué firmé con nombre de hombre'', podcast de la Asociación Clásicas y Modernas] {{NF|año de nacimiento|año de fallecimiento|apellidos, nombre}} {{DEFAULTSORT:}} 0jxpyvwtcw78hhw2ui2kgpwy4ncxmg4 San Marinu (ciá) 0 11702 143709 140163 2026-06-30T21:13:18Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143709 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional | nombrI original = Città di San Marino | nombrI completu = Ciá de San Marinu | imahin = Ilesia de San Franciscu, San Marinu, 2022-09-20, DD 04.jpg | unidá = [[Capital (política)|Capital]] i ''[[Organiçaeru territorial de San Marinu|castellu]]'' dela [[San Marinu]] | paísi = [[San Marinu]] | mapa_loc = San Marinu | tam_mapa_loc = 300px | hundación = 3 de setiembri de 301 | gentiliciu = Sanmarinensi | dirigintis_títulus = [[Capitanu]] | dirigintis_nombris = Alessandro Barulli | superfici = 7.09 | artitú = Meya: 749 | ermaná = <small><li>{{bandera|ITA}} [[San Leoni]] </small> | idioma = [[Palra italiana|Italianu]] | otrus_idiomas = [[Palra emilianu-rumañol|emilianu-rumañol]] }} '''Ciá de San Marinu'''<ref>Cita libro|título=Compendio historico, geografico y genealogico de los soberanos dela Uropa: descripcion de sus cortis, religion i fuerças, con la séri de los sus príncipis ata el añu de 1760 ...|editorial=por Joachin Ibarra|fecha=1764|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|idioma=es|nombrI=Manuel|apellíus=Trincado</ref> (n' [[palra italiana|italianu]]: ''Città di San Marino'')<ref>Cita libro|título=Archivio storico della Pieve di San Marino|editorial=Bookstones|fecha=6 de mayu de 2019|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|isbn=978-88-98275-85-4|idioma=it|nombrI=Allegra|apellíus=Paci</ref> es la [[Capital (política)|capital]] dela repúbrica de [[San Marinu]],<ref>Cita libro|título=Population and Politics: The Impact of Scale|editorial=Cambridge University Press|fecha=28 de mayu de 2020|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|isbn=978-1-108-49413-7|idioma=en|nombrI=John|apellíus=Gerring|nombrI2=Wouter|apellíus2=Veenendaal</ref> assitá sobri el [[monti Títanu]] enos montis [[Apeninus]] ena [[península itálica]] cerqui del [[mari Adriáticu]]. == Estoria == La ciá fue fundá por [[Marinu diáconu]] i varius ahorraus cristianus nel añu 301. A partil d'ai, la ciá se gorvió nun centru de rehuyíus cristianus que juyían delas persiquicionis rumanas, essu hizu que la ciá se gorviera ena repúbrica más antigüa d'Uropa, pus vali alcoldal qu'ala época, el territoriu sanmarinensi correspondríe ala sola ciá de San Marinu. El coraçón urbanu dela ciá fue protehíu por tres [[torri]]s: la primel, Guaita, costruyía tempranamenti (sigru XI) pa protehel la ciá, tenía fama d'intraspassabli, lo que reucía en gran parti los ataquis ala ciá, pus desmotivaba a quien ententaba atacael la ciá. Debíu ala guerra que nu cesaba, se vi la necesiá de costruyil una segunda torri, la Cesta (sigru XIII). Inque el sistema defensivu sanmarinensi nu fue completáu ata la costrución duna tercel torri, -la Montali (sigru XIV)- la más chiquinina de toas i costruyía sobri la última delas cumbris del monti delas tres cimas, el Títan. Con el pasal delos añus, la puebración dela ciá fue aumentandu, miéntris que el territoriu siguiía siendu dunus quantus quilómetrus; la política sanmarinensi nu incluyía ni la envasión, ni la gastaura dela guerra pal obtenimentu de nuevus territorius, sinu que pol meyus de compras i de [[tratau]]s que San Marinu logra obtenel los otrus nuevi castillus colos que cuenta ogañu. == Geografía == El monicípiu está assitau ena parti oesti del paísi i possei una superfici de 709 hetáreas. Cuna puebración de {{formatnum:{{Puebración monicípius de San Marinu|POB=San Marinu}}}} abitantis a {{Puebración monicípius de San Marinu|TXT=fecha}}<ref>Puebración monicípius de San Marinu|TXT=huenti</ref> es la tercel ciá del paísi, endispués de [[Dugana]] (localidá de [[Serravalli]]) i [[Borgu Mayol]] i es tamién la capital del castillu omónimu. === Parróquias === Administrativamenti está devidíu en 7 paróquias: *Cà Berloni *Canepa *Casoli *Castellaru *Montalbu *Murata *Santa Mustiola. == Econumía == La eçunumía dela Ciá de San Marinu, estuvu siempri ligá ala [[endústria]] naçional. Ata hací pocu, las precepalis atividáis eçunómicas dela localidá eran la estraición i los trabajus en piedra (talla de piedra, mármol). Ogañu la eçunumía se muevi gracis al [[turismu]], el comerciu (venda de recuerdus), la venda de sellus postalis, amás duna chiquenina endústria agrícula, inque desta urtima está en decaencia. Nu ái que olvidal tamién que San Marinu teni unu delos [[PIB pol cabeça]] más artus del mundu. === Turismu === [[Archivu:Segunda Torre, San Marino, 2022-09-20, DD 38.jpg|right|250px|thumb|Segunda Torri.]] [[Archivu:Basilica del Santo Marino, San Marino, 2022-09-20, DD 11.jpg|right|thumb|250px|Catedral de San Marinu.]] Pa entral al centru estóricu de San Marinu, ái que travesal la Puerta de San Franciscu (tamién llamá del Locu), al lau dela qual se topa la [[Basílica de San Marinu|catedral]]. Nel templu, costruyíu nel sigru XV, se puen vei repersentacionis pitóricas d'artistis emportantis. {{Ficha de Patrimoniu dela Umanidá | NombrI = Centru estóricu de San Marinu i [[Monti Títanu]] | Imagen = Torre Guaita, San Marinu, 2022-09-20, DD 42.jpg | Tamañu = 200 | Pii = [[Guaita (San Marinu)|Fortaleça de Guaita]] | Paísi ={{SMR}} | Coordenás = Nu | Tipu = '''<span style="color:#F4A460">Cultural</span>''' | Criterius = iii | ID = 1245 | Rehión = [[Anexu:Patrimoniu dela Umanidá en Uropa i América del Norti|Uropa i América del Norti]] | Añu = 2008 | Estensión = | Extensionis = | Peligru = }} San Marinu quenta con varius monumentus famosus entri los qu' cabi destacal el [[Ayuntamientu]] dela ciá (''[[Palazzu Púbricu (San Marinu)|Palazzu Púbricu]]''), abondus museus, los tres castillus que asegurun la defensa dela ciá ena antigüedá ([[Guaita (San Marinu)|Guaita]], [[Dela Fratta|Cesta]] i [[Montali (San Marinu)|Montali]]), el Palaciu delos Capitanis (''Palazzo dei Capitani''), la Praça del Títan, Praça de Garibaldi (monumentu a Marinu), el Monasteriu de Santa Clara, etc.. La ciá, es visitá pol más de tres millonis de pressonas al añu, s'á afirmau progressivamenti comu un gran centru turísticu, un 85 % delos turistas son [[italianus]]. La ciá cuenta amás con más de mil boutiquis, andI es posibli topal gran variedá de produtus. == Transporti == La ciá es conocía polas sus largas i ringurañas callis empedrás, ya que la su artitú i el su pronunciaíllu acercamientu la ponin fueraparti del alcanci dela Supercarretera de San Marinu. San Marinu tamién es notabli pol el hechu de que los cochis están proibíus en gran parti del centru dela ciá. Dantis dela Segunda Guerra Mundial, se costruyó un [[carril de fierru]] de San Marinu a Rímini embaju la deitadura de Benitu Mussolini. Los sus túnelis, i la estación de tren 'Piazzale Lu Stradoni', entavía dessistin. S'án presentáu propuestas pala riabertura deste [[carril de fierru]] al gobielnu en varias ocasiones, inque ata ogañu nu s'á hechu ná. Ái un serviciu regular d'autobusis a Rímini, i una línea de [[teleféricu]] de 1,5 quilómetrus conectá la capital con Borgu Mayol. Una séri d'ascensoris tamién coneta la parti arta dela ciá cola baxa. == Patrimoniu dela Umanidá == {| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:90%; line-height:1.4em; text-align:left; border:1px solid #A8A088; background-color:#F8F0E0; border-collapse:collapse;" |- ! colspan="2" style="background-color:#F8F0E0; padding:0.4em; text-align:center; font-size:120%; font-weight:bold;" | Centru estóricu de San Marinu i [[Monti Títanu]] |- | colspan="2" style="background-color:#FFFFFF; padding:0.3em; text-align:center;" | [[Archivu:Torre Guaita, San Marinu, 2022-09-20, DD 42.jpg|200px|Centru estóricu de San Marinu i Monti Títanu]] |- | colspan="2" style="background-color:#F8F0E0; padding:0.3em; text-align:center; font-size:90%;" | '''[[Patrimoniu dela Umanidá|Patrimoniu dela Umanidá dela UNESCO]]''' [[Archivu:World Heritage Logo global.svg|40px|Patrimoniu dela Umanidá|link=Patrimoniu dela Umanidá]] |- | colspan="2" style="background-color:#FFFFFF; padding:0.3em; text-align:center; font-style:italic;" | [[Guaita (San Marinu)|Fortaleça de Guaita]] |- ! colspan="2" style="background-color:#F8F0E0; padding:0.3em; text-align:center; font-weight:bold;" | Localizamientu |- ! style="background-color:#F8F0E0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap;" | País | style="background-color:#FFFFFF; padding:0.2em 0.5em;" | {{SMR}} |- ! colspan="2" style="background-color:#F8F0E0; padding:0.3em; text-align:center; font-weight:bold;" | Datos xeneralis |- ! style="background-color:#F8F0E0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap;" | Tipu | style="background-color:#FFFFFF; padding:0.2em 0.5em;" | '''<span style="color:#F4A460">Cultural</span>''' |- ! style="background-color:#F8F0E0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap;" | Criterius | style="background-color:#FFFFFF; padding:0.2em 0.5em;" | iii |- ! style="background-color:#F8F0E0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap;" | Identificación | style="background-color:#FFFFFF; padding:0.2em 0.5em;" | 1245 |- ! style="background-color:#F8F0E0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap;" | Rehión | style="background-color:#FFFFFF; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Patrimoniu dela Umanidá en Uropa i América del Norti|Uropa i América del Norti]] |- ! style="background-color:#F8F0E0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap;" | Inscrición | style="background-color:#FFFFFF; padding:0.2em 0.5em;" | 2008 (XXXII sesión) |} Dendi 2008 el centru estóricu está incluíllu col [[UNESCO]] entri los lugáis del Patrimoniu Mundial, col Monti Títanu.<ref>Cita web|título=Eight new sites, from the Straits of Malacca, to Papua New Guinea and San Marino, added to UNESCO’s World Heritage List|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|apellíu=Centre|nombrI=UNESCO World Heritage|sitioweb=UNESCO World Heritage Centre|idioma=en</ref> El motivu dau pol el comité palra d'evidencia dela continuá duna repúbrica librI dendi la [[Edá Meya]]. En particulal s'án incluíllus nel patrimoniu: torris, murallas, puertas i baluartis, la Basílica de San Marinu del sigru XIX, angunus conventus delos sigrus XIV i XVI, el Teatru Títanu del sigru XVIII i el Palaciu Púbricu del sigru XIX.<ref>Cita web|título=San Marino Historic Centre and Mount Titano|fechaacceso=31 d'abostu de 2020|apellíu=Centre|nombrI=UNESCO World Heritage|sitioweb=UNESCO World Heritage Centre|idioma=en</ref> == Galeria == <gallery class="center" widths=150> Palazzo Pubblico - esterno.jpg|''Conceju'',<br /> the City Hall Fortress of Guaita - First Tower (San Marino).jpg|Torri Guaita Second Tower in San Marino and Paragliding.jpg|Torri Cesta Montale Tower.jpg|Torri Montale Hastalapolastra.jpg|Calli Paulu III Statua della Libertà.jpg|Estatua dela libertá ena praça del Conceju The Walls of the Liberty DLO.jpg|Vista panorámica [[Murata (San Marino)|Murata]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Velai tamién == *[[Organiçaeru territorial de San Marinu]] *[[Geugrafía de San Marinu]] == Enlacis esternus == {{commonscat|San Marinu (ciá)}} *[https://web.archive.org/web/20251113084632/https://todoatlas.com/san-marino.html San Marinu (''todoatlas.com'')] *[http://www.nationsonline.org/oneworld/san_marino.htm San Marinu (''nationsonline.org'')] *[http://www.consigliograndeegenerale.sm/on-line/home.html Conseju Grandi i Henelal] *[https://web.archive.org/web/20130920121315/http://www.visitsanmarino.com/on-line/home.html San Marinu (''visitsanmarino.com'')] *[http://www.sanmarinosite.com/ Repúbrica de San Marinu] *[https://web.archive.org/web/20160304110728/http://www.castillosweb.info/busqueda/index.php?ref=7020sm00010001-lista-castillos-palacios-san-marino Castillus de San Marinu] 6uttx6xknvimo41lvq1p9ll898s1wtn Monrovia 0 11732 143707 140567 2026-06-30T19:21:27Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143707 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional |nombre completo = Monrovia |nombre original = City of Monrovia |unidad = [[Capital (política)|Capital]] |bandera = |escudo = no |mapa_loc = Liberia |tipo_superior_1 = [[Condados de Liberia|Condado]] |superior_1 = [[Condado de Montserrado|Montserrado]] |imagen = MonroviaLB14.png |pie_de_imagen = |dirigente1 = Jefferson T. Koijee |dirigente1_cargo = [[Alcalde]] |dirigente1_año = |superficie = |población = 970824 |población_año = 2008 |población_post = |densidad = 48.33 |fundación =25 de abril de 1822 |mapa_loc1 = África |mapa=no |horario = GMT (UTC+0) |cp = |prefijo = |página web = }} '''Monrovia''' es una ciá dela costa atlántica d'[[África]], [[Capital (política)|capital]] i la más puebrá dela [[Libéria|Repúbrica de Liberia]] i del [[condau de Montserrado]]. Se llama assín en onol al [[Presidenti delos Estaus Unius]] [[James Monroe]], que gobernaba nel momentu nel que los esclavus negrus fuerun liberaus ena costa. La puebración es de 970.284 abitantis (2008). La su atual alcaldesa es [[Clara Doe-Mvogo]]. Col 29% dela puebración total de Liberia, Monrovia es la ciá más puebrá del país. Monrovia es el centru coltural, políticu i financieru de Liberia. El organismu qu’alministra el gobiernu del área metropolitana de Monrovia (Greater Monrovia) es la Corporación dela Ciá de Monrovia. La ciá es tamién el lugal nel que se topan los órganos de gobiernu del país i los menistérius. == Etimología == Monrovia está bautizá en onol al [[Presidenti delos Estaus Unius]] [[James Monroe]], un destacau sostribador dela colonización de Liberia i dela ACS. Juntu con [[Washington D.C.]], es una delas dos [[Capital (política)|ciais]] del mundu que se llaman pol un presidenti estaunidensi. El nombri oriyinal de Monrovia fue ''Christopolis'' ata 1824, namás dos añus endispués del encetu dela ciá. El sufiju "-via" vien, u bien pola [[Deidá]] [[Edoidi-beninesa]] d’[[África]] Ociental [[Ovia]], que presidía la pas i la prosperidá, u pola fegura mitológica Ovia dela tribu Uhen, famosa pola su gran belleça, los sus fincaus prencepius, i pol casal-si col Rei del [[Imperiu Oyo]]. == Estoria == [[Archivu:Monrovia Plan Map 1830.jpg|miniatura|Pranu de Monrovia del sigru XIX]] L'área estaba abitá quandu fue llamá ''Cabu Mesurau'' polos portuguesis en 1560, inque la ciá no fue fundá ata abril de 1822, quandu la [[Isla de Providencia (Liberia)]] (atualmente conetá al centru dela ciá pun puenti) primeru fue colonizá pola [[Sociedá Americana de Colonización]] como asilu palos esclavus horrus delos Estaus Unius i delas Indias Británicas, <ref> Mapa de Liberia, África Occidental |website = [[World Digital Library]] |fecha = 1830 |fechaacceso = 2 de junio de 2013 </ref> i endispués fue bautizá en onol del estonci presidenti delos [[Estaus Unius]], [[James Monroe]]. A paltir de 1847 se convirtió ena capital del nuevu Estau liberianu. En 1845, ubu una convención constitucional en Monrovia, ena que se redató el decumentu que sedríe adotau dos añus más tardi como la constitución dela recién endependienti i soberana Repúbrica de Liberia. A prencepius del sigru XX, 2500 delos 4000 abitantis de Monrovia eran americanus i liberianus. Monrovia se dividió en dos setoriss: Monrovia propiamenti dita i Krutown. Monrovia propiamenti dita era dondi residía la puebración estaunidensi-liberiana dela ciá; el estilu arquitetónicu delos sus eificius arrecordaba al del sul delos Estaus Unius. [[Krutown]] estaba abitaa prencipalmenti pola etnia [[Krus]], inque tamién pulas [[Bassas]], [[Grebos]] i biembrus d’otros grupos étnicus. Pa 1926, grupos étnicus del enteriol de Liberia abían encetau a emigrar a Monrovia a procura de trabaju. Pa 1937, la puebración de Monrovia abía aumentau a 10.000 i tenía 30 policías. <ref> Liberia Celebrates 90 Years of Independence with Champagne|url=https://books.google.com/books?id=RUgEAAAAMBAJ&pg=PA87|magazine=[[Life (magazine)|Life]]|volume=3|issue=11|pages=87–88|issn=0024-3019 </ref> [[Archivu:Carter_and_Tolbert.png|thumb|El presidenti delos Estaus Unius, [[Jimmy Carter]], i el presidenti de Liberia, [[William R. Tolbert|William Tolbert]], saludan dendi la su caravana, 1978]] En 1979, la [[Organización pala Unidá Africana]] celebró la su conferencia cerca de Monrovia, presidía pol estonci presidenti de Liberia, William Tolbert. Duranti el su mandatu, Tolbert mejoró la vivienda púbrica en Monrovia i redujo ala metá las tasas de matrícula ena [[Nuversidá de Liberia]]. En 1980, un golpi milital liderau pol [[Samuel Doe]] derrocó al gobiernu de Tolbert i ejecutó a munchus delos sus biembrus. La [[Primera guerra civil liberiana|Primera Guerra Civil de Liberia (1989 a 1997)]] i la [[Segunda guerra civil liberiana|Segunda Guerra Civil de Liberia (1999 a 2003)]] dañun severamenti munchus eificius i ábate toa la infraestructura dela ciá, palticularmenti duranti el sitiu de Monrovia. Ubu grandis batallas entri las fuerzas del gobiernu de Samuel Doe i las fuerzas del [[Prince Johnson]] en 1990, i duranti el asaltu ala ciá pol palti del [[Frenti Patrióticu Nacional de Liberia]] en 1992. Duranti las guerras, munchus niñus i jóvenis se vierun obligauss a palticipal enos combatis i fuerun privaus de toa escolarización i, endispués, munchus dellus quedun sin ogar. En 2002, [[Leymah Gbowee]] organizó l'Acción Masiva pola Pas de Mujeris de Liberia, como palti dela quala, en Monrovia, las mujeris localis se reunun nun mercau de pescau pa oral i cantal. Esti movimiento ayudó a ponel fin ala guerra al añu siguienti i a provocal la elección de [[Ellen Johnson Sirleaf]] como presidenta de Liberia, que se convirtió assín ena primera nación africana en tenel una presidenta mujel. <ref> African women look within for change | website=CNN.com | date=2010-09-23 | url=http://edition.cnn.com/2009/WORLD/africa/10/30/africa.women/ | access-date=2019-08-25 </ref> En 2014, la ciá se vio afetá pol [[Epidemia de ébola de 2014-2016|brotu de ébola de África Occidental de 2014]]. <ref> The terrifying mathematics of Ebola |work = Channel 4|access-date=2014-09-11|date = 2014-09-11|url = http://blogs.channel4.com/tom-clarke-on-science/terrifying-mathematics-ebola/1329 </ref> La epidemia del virus del Ébola en Liberia se declaró acabá el 3 de setiembri de 2015. == Geografía == Está situá nuna península entri l'[[Océanu Atlánticu]] i el [[riu Mesurau]]. Monrovia es la ciá más grandi de [[Liberia]] i el su centru alministrativu, económicu, comercial i financieru más emportanti. La economía dela ciá gira alreol del su [[Puertu libri de Monrovia|puertu]], que duranti la [[Segunda Guerra Mundial]] fue cumpliu sustancialmenti pol Ejército estaunidensi. === Clima === Segundula [[clasificación climática de Köppen]], Monrovia cuenta cun [[clima monzonicu]] (Am). Duranti el trascursu del añu Monrovia ve una copiosa cantidá de precipitaciones. Monrovia promedia 5.100 mm (200 pulgadas) de lluvia al añu. De fechu, Monrovia es la capital más lluviosa, recibiéndu más precipitaciones añualis en promediu que qualquiel otra capital del mundu. El clima cuenta cuna [[estación lluviosa]] i una [[estación seca]], peru las precipitaciones se observan mesmamenti ena estación seca. Las temperaturas se mantienen constantis duranti tol añu cun un promediu de alreol de 26 °C (79 °F). {| class="wikitable" style="width:100%; text-align:center; line-height: 1.2em; margin: 1em auto;" |+ Estoria del clima en Monrovia |- ! Mes ! Hen ! Heb ! Mar ! Abr ! May ! Huñ ! Hul ! Abo ! Set ! Otu ! Nov ! Diz ! Añu |- ! Temp. máisima asoluta (°C) | style="background: #FF9191;" | 35.0 | style="background: #FF6666;" | 38.0 | style="background: #FF7B7B;" | 37.0 | style="background: #FF6666;" | 38.0 | style="background: #FF9191;" | 35.0 | style="background: #FFB9B9;" | 33.0 | style="background: #FF7B7B;" | 36.0 | style="background: #FF9191;" | 35.0 | style="background: #FFCACA;" | 32.0 | style="background: #FFB9B9;" | 33.0 | style="background: #FF7B7B;" | 36.0 | style="background: #FFA5A5;" | 34.0 | style="background: #FF6666;" | 38.0 |- ! Temp. máisima media (°C) | style="background: #FFD2D2;" | 31.8 | style="background: #FFD2D2;" | 32.0 | style="background: #FFD2D2;" | 31.8 | style="background: #FFD2D2;" | 31.5 | style="background: #FFE4E4;" | 30.5 | style="background: #FFF2F2;" | 28.3 | style="background: #FFF9F9;" | 27.2 | style="background: #FFF9F9;" | 26.8 | style="background: #FFF9F9;" | 27.7 | style="background: #FFF2F2;" | 29.4 | style="background: #FFE4E4;" | 30.3 | style="background: #FFE4E4;" | 30.0 | style="background: #FFF2F2;" | 29.8 |- ! Temp. media mensual (°C) | style="background: #FFF9F9;" | 26.2 | style="background: #FFF9F9;" | 27.1 | style="background: #FFF9F9;" | 27.6 | style="background: #FFF9F9;" | 27.8 | style="background: #FFF9F9;" | 27.4 | style="background: #FFF9F9;" | 26.0 | style="background: #F1F1FF;" | 25.1 | style="background: #F1F1FF;" | 24.9 | style="background: #F1F1FF;" | 25.4 | style="background: #FFF9F9;" | 26.1 | style="background: #FFF9F9;" | 26.7 | style="background: #FFF9F9;" | 26.4 | style="background: #FFF9F9;" | 26.4 |- ! Temp. mínima media (°C) | style="background: #E2E2FF;" | 22.0 | style="background: #E2E2FF;" | 23.4 | style="background: #E2E2FF;" | 23.7 | style="background: #E2E2FF;" | 23.8 | style="background: #E2E2FF;" | 23.9 | style="background: #E2E2FF;" | 23.4 | style="background: #E2E2FF;" | 23.0 | style="background: #E2E2FF;" | 22.9 | style="background: #E2E2FF;" | 23.3 | style="background: #E2E2FF;" | 23.2 | style="background: #E2E2FF;" | 23.5 | style="background: #E2E2FF;" | 22.5 | style="background: #E2E2FF;" | 23.2 |- ! Temp. mínima asoluta (°C) | style="background: #A5A5FF;" | 15.0 | style="background: #CACAFF;" | 18.0 | style="background: #CACAFF;" | 18.0 | style="background: #E2E2FF;" | 21.0 | style="background: #D2D2FF;" | 20.0 | style="background: #D2D2FF;" | 20.0 | style="background: #D2D2FF;" | 20.0 | style="background: #D2D2FF;" | 20.0 | style="background: #B9B9FF;" | 17.0 | style="background: #D2D2FF;" | 20.0 | style="background: #D2D2FF;" | 20.0 | style="background: #B9B9FF;" | 16.0 | style="background: #A5A5FF;" | 15.0 |- ! Precipitación total (mm) | style="background: #F4FBFF;" | 51 | style="background: #E9F6FF;" | 71 | style="background: #C7E7FF;" | 120 | style="background: #97D3FF;" | 216 | style="background: #3BAAFF;" | 516 | style="background: #0076CC; color: white;" | 973 | style="background: #0076CC; color: white;" | 996 | style="background: #68BEFF;" | 373 | style="background: #0087E9; color: white;" | 744 | style="background: #0082E0; color: white;" | 772 | style="background: #87CDFF;" | 237 | style="background: #C0E4FF;" | 130 | style="background: #005492; color: white;" | 5200 |- ! Días de lluvias (≥ 0.1 mm) | 5 | 5 | 10 | 17 | 21 | 26 | 24 | 20 | 26 | 22 | 19 | 12 | 207 |- ! Umidá relativa (%) | 78 | 76 | 77 | 80 | 79 | 82 | 83 | 84 | 86 | 84 | 80 | 79 | 81 |- ! Oras de sol | 158 | 167 | 198 | 195 | 155 | 105 | 84 | 81 | 96 | 121 | 147 | 155 | 1662 |- | colspan="14" style="text-align:left; font-size:smaller; background:#F9F9F9; padding: 0.5em;" | Fuénti 1: Deutscher Wetterdienst<ref>Klimatafel von Robertsfield (Int. Flugh.) / Liberia, Federal Ministry of Transport and Digital Infrastructure.</ref> Fuénti 2: Danish Meteorological Institute<ref>STATIONSNUMMER 65660, Ministry of Energy, Utilities and Climate.</ref> |} == Economia == A travies del puertu se desplorta mineral de hierru i látex producius nel país. El puertu cuenta cun astillerus. La produción endustrial se basa en cementu, refinu de petróleu, produción alimentaria, ladrillus, azulejus, mueblis i produtus químicus. == Turismu == Las atraiciones turísticas prencipalis son el [[Museu Nacional de Liberia]], el [[Templu Masónicu]] (atualmente en ruinas), el [[Waterside Market]] (atualmente cerráu) i numerosas prayas. Amás posee un zoo, i es la sei dela [[Nuversidá de Liberia]] i del [[Cuttington College and Divinity School]]. == Enfrastrutura == La ciá está conetá por vía marítima con [[Greenville (Liberia)]] i [[Harper (Liberia)]], i el [[Aeropuertu Enternacional Roberts]] está emplaçau a 60 km dela ciá, en [[Robertsfield (Liberia)]]. == Educación == [[Archivu:Fendell.jpg|thumb|Vista aérea del campus Fendell dela Nuversidá de Liberia, enas afueras dela ciá]] Monrovia es la sei dela Nuversidá de Liberia, juntu cola Nuversidá Metodista Episcopal Africana, la Nuversidá Metodista Unia, el Politécnicu Stella Maris i muchas otras escuelas púbricas i privás. La educación médica se imparti nel Colegiu de Medicina A.M. Dogliotti, i á una escuela de enfermería i paramédica nel Institutu Nacional de Artis Médicas Tubman. La educación dendi el jardín de infancia ata el duodécimu grau es proporcioná pol Sistema Escolal Consoliau de Monrovia, que sirvi ala zona de Monrovia. Las escuelas incluyen Monrovia Central High School, Bostwain High School, D. Twe High School, G. W. Gibson High School i William V. S. Tubman High School. La American International School of Monrovia se topa en Congo Town. <ref>[https://web.archive.org/web/20210623212915/https://www.aismonrovia.com/ Home page]. American International School of Monrovia. Consultado en April 7, 2015. "Old Road, Congo Town, Monrovia, Liberia, Africa | P.O. Box 1625"</ref> == Coltura i meyus de comunicación == [[Archivu:Monrovia, Liberia - panoramio (53).jpg|thumb|Broad Street, Monrovia de nuechi.]] Las atraiciones colturalis de Monrovia incluyen el [[Museu Nacional de Liberia]], el [[Orden Masónica de Liberia|Templu Masónicu]], el mercau Waterside i varias prayas. La ciá tamién alberga el [[Estadiu Antoinette Tubman]] i el [[Compleju Deportivu Samuel Kanyon Doe]], que cuenta cun unu delos estadius más grandis de África, cun asientus pa 40.000 pressonas. La endustria periodística de Monrovia se remonta ala década de 1820, cola fundación del ''[[Liberia Herald]]'', unu delos primerus periódicus que se publicarun en África. Ena atualidá, se imprimen diaria o quincenalmenti numerosos periódicus de estilu [[tabloide (formato de periódico)|tabloide]], la mayoría de 20 páginas o menus. El ''[[Daily Talk]]'' es una recopilación de noticias i citas bíblicas escritas a diariu nuna pizarra al bordi dela carretera ena seción [[Sinkor]] de Monrovia. Monrovia tamién cuenta cun emisoras de radiu i televisión. La radiu es la huenti dominanti de noticias, porque los problemas cola [[Red (electricidad)|red eléctrica]] dificultan vel la televisión. [[UNMIL]] Radio emiti dendi el 1 de otubri de 2003 i es la única emisora de Liberia que está nel airi las 24 horas del día. Se calcula que llega a 2/3 dela puebración. <ref> UNMIL - Misión de las Naciones Unidas en Liberia|archive-date=10 de enero de 2007|website=www. unmil.org </ref> El Liberia Broadcasting System, de propiedá estatal, emiti a tol país dendi la su sei en Monrovia. <ref>[https://web.archive.org/web/20110722152013/http://www.emansion.gov.lr/press.php?news_id=950 Liberia Broadcasting System (LBS) Goes Nation-Wide.] 19 de noviembre de 2008. Executive Mansion</ref> [[STAR radio]] emiti en 104 FM. <ref>[https://web.archive.org/web/20080910044813/http://www.starradio.org.lr/content/view/481/27/ About us.] STAR radio. Recuperado el 13 de octubre de 2008.</ref> == Contaminación == [[Archivu:Mesurado River (6831730706).jpg|thumb|Viviendas a lo largu del [[riu Mesurau]] en Monrovia. Se puein vel prásticus desechaus arrastraus pola corrienti ena orilla frenti alos eificius.]] [[La contaminación]] es un problema emportanti en Monrovia. <ref> "Monrovia's 'Never-Enending' Pollution Issues In 2013", Edwin M. Fayia III, The [[Liberian Observer]], 30 de diciembre de 2014. </ref> Los montonis de basura doméstica i endustrial tienden a acumulal-si. El [[Bancu Mundial]] paga a empresas de saneamiento pa qu'ela recojan, peru las recogias son irregulari. <ref name="liberianobserver.com"/> En 2013, el problema dela basura sin recogel ena zona de [[Paynesville, Liberia|Paynesville]] de Monrovia llegó a sel tan grave que comerciantis i residentes quemarun "los enormis montonis de basura que parecían a puntu de cortal la carretera prencipal" que salía de Monrovia hacia [[Kakata]]. <ref name="liberianobserver.com"/> Las inundaciones acarrean problemas medioambientalis adicionalis alos residentes: el augua delas inundaciones recoje los residuos que se han depositau enos pantanus alas afueras delas zonas residencialis i los esparci polos alreoris. <ref name="liberianobserver.com"/> En 2009, sólo un terciu delos 1,5 millones de abitantis de Monrovia tenía acesu a retretis limpius. <ref> "LIBERIA: Disease rife as more people squeeze into fewer toilets", [[The New Humanitarian|IRIN News]], 19 de noviembre de 2009. </ref> Quienis carecen de retretis propius defecan enos estrechus callejonis entri las sus casas, o ena praya, o en bolsas de prásticu qu'arrojun alos montonis de basura cercanus o al mari. <ref name="LIBERIA: Disease rife"/> La aglomeración de viviendas, la falta de requisitos pa qu’elos propietárius proporcionen retretis que funcionen i una pranificación urbana práticamenti inDessistenti "se han combinau pa creal unas condiciones de saneamiento letalis ena capital". <ref> "LIBERIA: No relief as most Monrovians go without toilets", [[The New Humanitarian|IRIN News]], 19 de noviembre de 2008. </ref> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografia == * {{cite book|author=Johann Büttikofer |editor1=Henk Dop|editor2=Phillip Robinson|title=Travel Sketches from Liberia: Johann Büttikofer's 19th Century Rainforest Explorations in West Africa|url=https://books.google.com/books?id=_VszAQAAQBAJ |publisher=Brill |isbn=978-90-04-23630-1 |year=2013, 1890 |chapter=Monrovia |pages=35–54 |idioma = inglés}} (written in 1870s-1880s). [https://archive.org/stream/reisebilderausli01btti#page/20/mode/2up Edición de 1890 en alemán] * {{cite book |title=Tribe and Class in Monrovia |author= Merran Fraenkel |oclc=3061240 |location=London |year=1964| idioma =inglés }} * {{cite book |title=Encyclopedia of Twentieth-Century African History |editor1= Paul Tiyambe Zeleza |editor2= Dickson Eyoh |publisher=Routledge |isbn=0415234794 |url=https://books.google.com/books?id=qjolgQhpFtoC |year=2003 |chapter= Monrovia, Liberia| idioma = inglés |ref= {{harvid|Zeleza|2003}} }} * {{cite book|title=Encyclopedia of African History |publisher=Fitzroy Dearborn |isbn=978-1-57958-245-6 |editor= Kevin Shillington |year= 2005 |chapter= Monrovia| idioma = inglés }} * {{cite journal |title=City as Barracks: Freetown, Monrovia, and the Organization of Violence in Postcolonial African Cities |author=Danny Hoffman |journal= Cultural Anthropology |volume= 22 |issue=3 |pages=400–428 |jstor=4497779 |year= 2007 |doi=10.1525/can.2007.22.3.400 }} * {{cite journal |author=Urcun Aude |display-authors=etal |title= Gouvernance 'non souveraine' et régulation des services de l'eau à Monrovia (Liberia) |journal= Revue Tiers Monde |number= 203 |doi= 10.3917/rtm.203.0159 |via=[[Cairn.info]] |language=fr |year=2010 |volume=203 |page=159 }} * {{cite book |title=Encyclopedia of Africa |url=https://archive.org/details/encyclopediaofaf0000unse_f0z7 |editor2= Henry Louis Gates |editor1=Kwame Anthony Appiah |publisher=Oxford University Press |isbn= 9780195337709 |year=2010 |chapter= Monrovia}} 82ga121i9gru73bozckrkzpryaaikvh Bernardo de Alderete 0 11831 143702 141648 2026-06-30T13:45:43Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143702 wikitext text/x-wiki '''Bernardo de Alderete''' o '''Aldrete''', ([[Málaga]], 1565-1641) Filólogu, [[estoriaol]] i sabiu español. == Biografía == [[archivu:Aldrete Origen y principio.jpg|thumb|right|280px|Portada dela obra. Biblioteca Nacional d'España]] Fue [[canónigu]] dela catedral de [[Córdoba]] i unu delos ombris más dotos del su tiempu. Era güen conocel delas luengas [[caldea]], [[luenga arábigu|arábiga]], [[luenga hebrea|hebrea]], [[luenga griega|griega]], [[luenga latina|latina]], [[luenga francesa|francesa]] i [[luenga italiana|italiana]]. Aplicó el su sabel sabi a investigacionis arqueológicas i lingüísticas. La su obra prencipal es ''Del origen y principio de la lengua castellana'', pubricá en [[Roma]] nel 1606 col títulu ''Del origen y principio de la lengua castellana o romance que hoy se usa en España''. Se trata dun ensayu científicu sobri los originis dela luenga española nel qu'el autol subraya los de caratel latinu. Enuncia munchas delas leis fonéticas relativas ala tresformación delos soníus latinus al passal al castellanu. Escrivió amás ''Varias antigüedades de España, África y otras provincias'' (1614) i una coleción de ''Cartas sobre la Eucaristía''. == Obras == ALDRETE, BERNARDO, ''[https://web.archive.org/web/20240302141143/http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000089083&page=1 Del origen y principio de la lengua castellana o romance que se usa en España]. En Roma: acerca de Carlo Wllieto,'' 1606. Ai un [[fassi-mili]] dela edición pubricau en Valladolís: Editorial Maxtor, 2002: ISBN 84-9761-030-X. [[archivu:Varias antigüedades.jpg|thumb|Portada del libru de B. de Aldrete: Varias antigüedades]] ''ALDRETE, BERNARDO, [[iarchive:A1112100/page/n5/mode/2up|Varias antigüedades de España, África y otras provincias]].'' En Amberis: A costa de Iuan Hafrey, 1614. Descrición: [24], 640, [72] p.: il. 4o. (Antuerpiae: typis Gerardi Wolsschatii et Henrici Aertsii, 1614). == Bibliografía == ''Diccionario Bompiani de autores literarios''. p41rgox3kquc0ga9km9qz3tyjruzmj6 Cannes 0 11936 143703 143444 2026-06-30T14:08:58Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143703 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} '''Cannes''' [kan] {{Audio|Fr-Cannes.ogg|prenunciación}}, en [[francés]], ''Canas'' n’[[Lengua ocitana|occitanu]], es una [[ciá]] i comuna francesa situá nel [[departamentu d’Alpes Marítimus]], ena [[región de Provença-Alpes-Costa Azul]]. Es unu delos centrus dela turística región dela [[Costa Azul]] o [[Riviera francesa]] i sedi anual del [[Festival de Cini de Cannes|festival uropeu de cini enternacional]]. Los sus abitantis se llaman ''cannesis''. Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'antigüedá, ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel [[sigru XIX]], la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del [[sigru XX]], d'otelis de luxu pa los turistas ricus, lo que forma el su patrimoniu arquitetónicu. Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el [[mari Mediterráneu]], Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su [[Festival de Cini de Cannes|festival de cini]] u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, arrodeau d'otelis de gran luxu. == Toponimia == === Nombri de la comuna === El nombri de la comuna provién del vocablu [[líguri]] ''Canoa'', que senifica «artura» u «picu» i que hazi alusión al antiguu sitiu d'ocupación umana ena colina del [[Le Suquet|Suquet]]. Evolucionó a ''Canoas'' i ''Canua'', convirtiéndosi en ''Canoïs'' en [[990]], i hue mentau en [[1030]] en l'ata de donación de las tierras a l'[[abaía de Lérins]] bahu la denominación de ''Portu Canue''<ref>[http://www.cannes.com/index.php?option=com_content&task=view&id=563&Itemid=2457066&limit=1&limitstart=2 Orígin del nombri de la comuna nel su sitiu oficial.] Consultau el 21/08/2010.</ref> i passó a sel ''Canna'' en [[latín]]. La comuna hue criá en [[1793]] con el su nombri atual<ref name="Cassini" />. En [[provençal|provenzal]], la comuna es llamá ''Canas'' d'alcuerdu con la [[Norma clásica del occitán|norma clásica]] u ''Cano'' d'alcuerdu con la [[norma mistraliana]]<ref>{{Ouvrage|prénom1=Frédéric|nom1=Mistral|prénom2=Jules|nom2=Ronjat|responsabilité2=notes|titre=Lou Trésor dou Félibrige ou Dictionnaire provençal-français|isbn=978-84-499-0563-6|isbn2=84-499-0563-X|lire en ligne=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f454}}.</ref>, pronunciau en dambus los dos casus {{IPA|[ˈkanɔ]}}; nel [[occitán medieval|provenzal medieval]] el nombri de la comuna s'escrebía ''Canoas''. El su lema es «Qui li ven, li vieu», que senifica «Quien equí vien, equí vivi». === Gentiliciu === Los sus habitantis [[gentiliciu|se llaman]] *cannesis*<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_cannes_06029.html Gentiliciu nel sitiu habitants.fr] Consultau el 07/08/2010.</ref>. En [[occitanu]] [[provençal|provenzal]], los abitantis son los ''canenc'' i ''canenca''. L'[[norma mistraliana|escritura mistraliana]] (fonética) escrebi ''canen'' i ''canenco'' pola razón de que la mayoria de las consonantis finalis a menú son mudas nel bahu-provenzal, i la -a final del femeninu prouzi un soníu cercanu a la -o de «sort». Con tou i con essu, el dialeutu marítimu (u marsellés) está equí enfruenciau por el [[niçard]] i l'[[vivaroalpín|alpín]], lo que premiti la conservación de ciertus pronunciamientos, entri ellus el de la -c, que el bahu provenzal hidu múa. Manqui no s'alcuentri nel dicionariu provenzal (toda la luenga d'oc)-français de [[Frédéric Mistral]], la actualización local se hazi con una -c que no es múa. == Estoria == [[archivu:Cannes SPOT 1160.jpg|thumb|right|250px|Cannes dendi una vista satelital]] Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela [[Liguria]] estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas [[Islas Lérins]]. Nel añu 69 fue escena dun violentu [[polvoreu]] entri las tropas d’Otón i Vitelio. <ref>Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.</ref> Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de [[Le Suquet]], sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas. Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres. Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti. Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea. Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el ''Boulevard Carnot'', la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach. Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón. == Climi == Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus. {| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;" |+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Datus climáticus de Cannes ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ene. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Feb. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Mar. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Abr. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | May. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jun. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Jul. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Ago. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Set. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Oct. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Nov. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Dec. ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C) | style="background:#ffe5e5;" | 10.5 | style="background:#ffdddd;" | 12.3 | style="background:#ffd0d0;" | 15.6 | style="background:#ffc2c2;" | 18.4 | style="background:#ffb6b6;" | 20.4 | style="background:#ff9f9f;" | 23.7 | style="background:#ff8f8f;" | 25.9 | style="background:#ffaa9f;" | 22.4 | style="background:#ffc0b0;" | 19.2 | style="background:#ffcccc;" | 16.8 | style="background:#ffdddd;" | 12.5 | style="background:#ffe5e5;" | 10.2 | style="background:#f9f9f9;" | |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. media (°C) | style="background:#fff0e6;" | 7.6 | style="background:#ffe9dc;" | 9.3 | style="background:#ffdfcf;" | 11.6 | style="background:#ffd3c0;" | 14.4 | style="background:#ffc8b2;" | 16.7 | style="background:#ffc0aa;" | 18.3 | style="background:#ffad99;" | 21.2 | style="background:#ffb7a3;" | 19.8 | style="background:#ffcfbd;" | 15.5 | style="background:#ffdbc9;" | 12.4 | style="background:#ffe9dc;" | 9.2 | style="background:#fff0e6;" | 7.9 | style="background:#f9f9f9;" | |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C) | style="background:#d9e8ff;" | 2.0 | style="background:#dceaff;" | 3.4 | style="background:#e0edff;" | 5.1 | style="background:#e6f1ff;" | 7.8 | style="background:#edf5ff;" | 9.9 | style="background:#f2f8ff;" | 11.4 | style="background:#f6fbff;" | 13.2 | style="background:#fff0e6;" | 15.0 | style="background:#f4f9ff;" | 12.2 | style="background:#e8f2ff;" | 8.5 | style="background:#e0edff;" | 5.2 | style="background:#d9e8ff;" | 2.3 | style="background:#f9f9f9;" | |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Precipitacionis (mm) | style="background:#d9f0ff;" | 79 | style="background:#e0f4ff;" | 66 | style="background:#dcf1ff;" | 75 | style="background:#ddf2ff;" | 72 | style="background:#eef9ff;" | 30 | style="background:#f8fdff;" | 3 | style="background:#ecf8ff;" | 35 | style="background:#f3fbff;" | 16 | style="background:#e6f6ff;" | 50 | style="background:#d8efff;" | 80 | style="background:#c8e8ff;" | 110 | style="background:#cfeaff;" | 99 | style="background:#f9f9f9;" | |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Días de precipitación<br />(≥ 0,1 mm) | style="background:#eeeeff;" | 16 | style="background:#f2f2ff;" | 12 | style="background:#eeeeff;" | 16 | style="background:#efefff;" | 15 | style="background:#f5f5ff;" | 9 | style="background:#fdfdff;" | 1 | style="background:#fafaff;" | 3 | style="background:#f8f8ff;" | 5 | style="background:#f5f5ff;" | 9 | style="background:#f2f2ff;" | 12 | style="background:#eeeeff;" | 16 | style="background:#eeeeff;" | 16 | style="background:#f9f9f9;" | |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em; text-align:left;" | Horas de sol | style="background:#fff8cc;" | 65 | style="background:#fff6bf;" | 90 | style="background:#fff0a3;" | 150 | style="background:#ffe680;" | 216 | style="background:#ffe066;" | 230 | style="background:#ffd447;" | 285 | style="background:#ffd64d;" | 281 | style="background:#ffda59;" | 274 | style="background:#ffe477;" | 225 | style="background:#ffec99;" | 186 | style="background:#fff2ad;" | 128 | style="background:#fff6bf;" | 86 | style="background:#f9f9f9;" | |} == Demografía == {| class="wikitable" style="margin:1em auto; text-align:center; font-size:90%; border-collapse:collapse;" |+ style="font-size:120%; font-weight:bold; padding:0.3em;" | Evolución demográfica ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1793 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1800 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1806 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1821 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1831 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1836 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1846 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1851 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1856 |- ! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis | 2626 | 2896 | 2804 | 3982 | 3381 | 3997 | 4720 | 5557 | 5860 |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1861 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1866 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1872 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1876 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1881 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1886 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1891 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1896 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1901 |- ! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis | 7557 | 9618 | 10&nbsp;144 | 14&nbsp;022 | 19&nbsp;385 | 19&nbsp;959 | 19&nbsp;983 | 22&nbsp;959 | 30&nbsp;420 |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1906 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1911 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1921 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1926 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1931 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1936 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1946 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1954 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1962 |- ! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis | 29&nbsp;365 | 29&nbsp;656 | 30&nbsp;907 | 42&nbsp;427 | 47&nbsp;259 | 49&nbsp;032 | 45&nbsp;548 | 50&nbsp;192 | 58&nbsp;079 |- ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | Añu ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1968 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1975 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1982 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1990 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 1999 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2006 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2007 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2015 ! style="background:#e6e6e6; padding:0.2em 0.5em;" | 2016 |- ! style="background:#f2f2f2; padding:0.2em 0.5em;" | Abitantis | 67&nbsp;152 | 70&nbsp;527 | 72&nbsp;259 | 68&nbsp;676 | 67&nbsp;304 | 70&nbsp;200 | 70&nbsp;829 | 74&nbsp;285 | 75&nbsp;046 |- | colspan="10" style="font-size:85%; text-align:center; background:#f9f9f9; padding:0.3em;" | Fuenti: INSEE. |} == Monumentus == La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite. === Museus === El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie. [https://web.archive.org/web/20260105115257/https://www.viajarfrancia.com/que-visitar-cannes.php Guía de Cannes] === Las Villas de Cannes === El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa. === Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite) === Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X). === Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu) === [[File:Saint_Honorat_Island.png|alt= |thumb|Isla de San Onoratu ]] Los monjis cisterciensis fuerun los únicus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién abitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus. == Teatru i música == Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III. == Festivalis i eventus == El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu. Midem, la feria más importanti dela industria dela música. MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu. Cannes Lions. El '''Carnaval dela Riviera''' es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval. '''NRJ Music Awards''' un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO. '''The International Festival of Games''' es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru). '''Festival dela Plaisance''' es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri). '''Festival de Performance delos actoris enternacionalis''': bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis. '''El mercau de viaxis de luju enternacional''' reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.[http://www.iltm.net The International Luxury Travel Market] '''Le Festival d’Art Pyrotechnique'''[http://www.festival-pyrotechnique-cannes.com/ Le Festival d’Art Pyrotechnique] es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes. Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión. El '''Festival de Cini Panafricanu''', celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana. ==Economia== [[Archivu:Aero cannes.jpg|thumb|derecha|El centru aéreu de Cannes Mandelieu]] La zona alreor de Cannes s'a desenvolviu un clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de [[Sophia Antipolis]] s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el [[:fr:Marché international des professionnels de l'immobilier|MIPIM]], [[MIPTV]], [[MIDEM]], Cannes Lions, i los [[NRJ|Premius de Música NRJ]].<ref>{{Cite web|url=https://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|title=Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information|website=cannes-destination.com|access-date=2018-06-12|archive-date=26 August 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180826100227/http://www.cannes-destination.com/index/flagship-envents-in-cannes|url-status=dead}}</ref> Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri. El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié {{formatnum:6500}} empresas, de las cualis {{formatnum:3000}} son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas. Cannes acogi el [[Centro Espacial de Cannes Mandelieu|Centru Espacial de Cannes Mandelieu]], seli de [[Thales Alenia Space]], el primel fabricanti uropeu de [[satélite|satélitis]]. ==Galeria== <gallery mode="packed" heights="160"> File:Jardins de la croisette, Cannes.jpg|Jardinis Croisette File:Cannes vieux-port pecheurs r8.jpg|el puertu vieju File:From the ferry to Ile Sainte Marguerite - panoramio - Alistair Cunningham.jpg|[[Le Suquet]], Barriu vieju File:CannesCroisetteEst.JPG|[[Promenade de la Croisette]] File:Cannes , Kodachrome by Chalmers Butterfield.jpg|Cannes en 1950 </gallery> == Ciais germanás == {{bandera|ESP}} Madrid (1957) {{bandera|GBR}} Kensington i Chelsea (1970) {{bandera|USA}} Beverly Hills (1986) {{bandera|JPN}} Shizuoka (1991/92) {{bandera|CHN}} Sanya (1997) {{bandera|COL}} Bogotá (1997) {{bandera|MEX}} Acapulco (1998) {{bandera|CHI}} Copiapó (2010) {{bandera|Colombia}} Pasto (2011) {{bandera|Colombia}} Riohacha (2015) == Vea-si tamién == [[Festival de Cini de Cannes]] == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20040623082626/http://www.cannes.fr/ Ajuntamientu de Cannes] [http://www.la-provenza.es/cannes Guía de Cannes en español] [https://web.archive.org/web/20110514022832/http://www.recensement.insee.fr/searchResults.action?zoneSearchField=&codeZone=06029-COM INSEE] [https://web.archive.org/web/20130617075056/http://petitcannois.com/ Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes] 2ddyk7jzrnulyxmry10t296191mpwc1