Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.9
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
China
0
3763
143712
136930
2026-07-01T16:10:42Z
HyBoxwood
20446
[[w:zh:Template_talk:中华人民共和国国徽#編輯請求_2026-04-17_将svg替换为File:中華人民共和國國徽.svg]]
143712
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ <big>'''Repúbrica Populal China'''</big>
|-
| style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;"
| width="140px" | [[File:Flag of the People's Republic of China.svg|150px]]
| width="140px" | [[File:中華人民共和國國徽.svg|100px]]
|}
|-
| align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:China in its region (claimed hatched).svg|right|300px]]
|-
| [[Luenga oficial]] || [[Luenga china|Chinu]]
|-
| [[Capital]] || [[Pequín]]
|-
| [[Presienti]] || [[Xi Jinping]]
|-
| [[Primel Menistru]] || [[Li Keqiang]]
|-
| [[Cumprimentu]]<br /> - Total<br /> - 2,82% augua
| [[Lista paisis pol supifícii|Posición 4ª]]<br />9.596.960 [[quilómetru cuairau|km²]]
|-
|[[Puebración]]<br /> - Total ([[2007]])<br /> - [[Densiá de puebración|Densiá]]
| [[Lista paísis por puebración|Puestu 1º]]<br />1.313.973.713 <br />136,12 ab/km²
|-
| [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br /> - Total ([[2005]])<br /> - PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 3ª]]<br />4.421.619 millonis de US$<br />
|-
| [[Monea]] || Yuan
|-
| [[Inu]] || ''Yìyǒngjūn Jìnxíngqú''
|-
| [[Domiñu Internet]] || [[.cn]]
|-
| [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +86
|-
| align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], [[APEC]]
|-
| colspan="2" | <small>
|}
La '''Repúbrica Populal China''' (en [[chinu]] 中华人民共和国 ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó'') es un estau socialista d'[[Ásia]], el más pueblau'l mundu i el quartu mayol en destensión. Hazi arrayu con 14 paísis: [[Afganistán]], [[Bután]], [[Myanmar]], [[Índia]], [[Cazastán]], [[Quirguistán]], [[Laos]], [[Mongolia]], [[Nepal]], [[Corea del Norti]], [[Paquistán]], [[Rússia]],[[Tayiquistán]] i [[Vietnam]].
La su capital es [[Pequín]]. Está deviia en 22 províncias, 5 regionis utónomas ([[Xinjiang]], [[Mongolia Interiol]], [[Tibet]], [[Ningxia]], i [[Guangxi]]) 4 municipius (Pequín, Tianjin, [[Shanghai]], i Chongqing) i 2 regionis especialis ([[Hong Kong]] i [[Macau]]).<ref>{{Cita web|url=https://www.exteriores.gob.es/Documents/FichasPais/CHINA_FICHA%20PAIS.pdf|título=Ficha del país. Datos del "Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación"|idioma=español|formato=PDF}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{Commonscat|China}}
[[Categoría:China]]
5xtebyms4enezxg8hf8myt70u4md92w
Garrovillas d'Alconeta
0
4645
143722
143611
2026-07-01T18:46:41Z
HackerPunki
16665
143722
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional|Gentilíciu =Garrovillanu}}
[[File:Praça Garrovillas d'Alconeta.jpg|thumb|right|200 px|Praça mayol Garrovillas.]]
'''Garrovillas d'Alconeta''' (''Garrovillas de Alconétar'' en [[Luenga española|castellanu]] i oficialmenti) es un monicípiu d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[província Caçris]]. Posei 2.280 abitantis (censu 2009).
Ogañu reuzíu a un puebru de quasi 3000 abitantis, hue en otru tiempu una puebracion emportanti ena su zona. Originalmenti era una aldea d'Alconeta, peru Alfonso X el Sabiu la conviltió en villa. Sigun angunus utoris, nel sigru XVI tinía mas de 7000 abitantis. Nel sigru XIX, siguía teniendu mas de 6000 abitantis, lo qual le hazía el trecel puebru mas grandi la provincia i púu sel la capital el Partiu judicial de Garrovillas.
Ogañu Garrovillas cuenta cuna gran cantiá monumentus. El monicípiu es prencipalmenti conocíu pola praça mayol el puebru, peru tamien sonin destacabris el Castillu Floripes, la Puenti d'Alconeta i los monumentus religiosus el puebru.
== Coltura ==
=== Lengüística ===
Nel mocipiu se palra el [[Serraillanu i Garrovillanu (Palras)|garrovillanu]], dialetu l'estremeñu.
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
{{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}}
== Atijus p'ahuera ==
[http://www.garrovillasdealconetar.es/ Web oficial (en castellanu)]
[[Categoría:Monecipius dela provincia Caçris]]
c7zn937uim9yo8khuxpyxf4um43ose3
Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaura
0
6746
143710
102598
2026-07-01T13:06:14Z
EmausBot
2929
corrección de redirección doble a [[Fiestas d'Intrés Turísticu d'Estremaúra]]
143710
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCIÓN [[Fiestas d'Intrés Turísticu d'Estremaúra]]
0466o9xueb2bbsndrtm29o3tpxpmn3z
Serraillanu i Garrovillanu (Palras)
0
11726
143717
143693
2026-07-01T18:14:22Z
HackerPunki
16665
143717
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br />
[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br />
[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br />
[[Lenguas romancis|Romanci]]<br />
[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br />
[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br />
[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br />
[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br />
[[Asturleonés]]<br />
[[Lionés orental]]<br />
[[Estremeñu]]<br/>
''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}}
La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' (tamién almientás singún la puebración ''Serraillanu'' i ''Garrovillanu'') sonin dos dialetus del [[Lengua estremeña|estremeñu]] gastaus enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]].
== Descrición lengüística ==
Damus dialetus apaicin juntus ena letratura dialetal devíu alos sus feitíus acomparantis.
=== Acomparantis al estremeñu ===
* Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora.
* Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá acomparanti a una ''y'' suavi).
=== Desseparaus del estremeñu ===
Dambus dialetus conservan la deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Ex: ''cabeça'' i ''endiva'' (enđíva). Esta deferencia non se mantién en denguna otra variança l'estremeñu.
== Letratura i otrus meius ==
=== Serraillanu ===
La pinicla [[Territoriu de bandolerus]] de [[Néstor del Barco]] i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en [[La Serraílla|Serraílla]]. Tamién es la primel pinicla hecha n'[[Lengua estremeña|estremeñu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|título=Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'|fechaacceso=2026-06-21|sitioweb=www.panorama-extremadura.com|archive-date=2014-02-22|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222054024/http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|dead-url=yes}}</ref>
Los eshuerçus pa condural la palra en [[La Serraílla|Serraílla]] llevorin en 2026 ala criación de "Mi primel dicionariu serraillanu", una espubricación pa promovicional i aprendel la luenga entri la moceá dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/fotos/caceres/2026/06/13/ardivieja-calapachutu-o-jerraura-serradilla-131345297.html|título='Ardivieja', 'calapachutu' o 'jerraúra': Serradilla estrena un diccionario para mantener vivo el serraillanu entre los más jóvenes|fechaacceso=2026-06-28|apellido=Parra|nombre=Pablo|fecha=2026-06-13|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
== Eshuerçus d'arrecuperación, conservación i promovición ==
=== Serraillanu ===
La assoçación coltural [[El Duendi (Assoçación coltural)|El Duendi]] s'adica ala promovición i conservación dela palra de Serraílla. Entri los sus proyeutus s'encrúi la "Ruta de las palabras", 60 parabras en serraillanu que decoran las casas dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://planvex.es/web/2016/01/serradilla-paseo-palabras/|título=Paseo por Serradilla de palabra en palabra|fechaacceso=2026-06-28|apellido=planVE|fecha=2016-01-26|sitioweb=PlanVE|idioma=es}}</ref>
== Vea-si tamién ==
*[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]]
*[[Chinatu (Palra)|Chinatu]]
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}}
{{Idioma estremeña}}
bgxps4296lqg84fgwrvlfgtfk92cl4r
143718
143717
2026-07-01T18:28:26Z
HackerPunki
16665
Añidil información
143718
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br />
[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br />
[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br />
[[Lenguas romancis|Romanci]]<br />
[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br />
[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br />
[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br />
[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br />
[[Asturleonés]]<br />
[[Lionés orental]]<br />
[[Estremeñu]]<br/>
''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}}
La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' (tamién almientás singún la puebración ''Serraillanu'' i ''Garrovillanu'') sonin dos dialetus del [[Lengua estremeña|estremeñu]] gastaus enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]].
== Estoria i estuyus a tentu delas palras ==
=== Garrovillas ===
La palra de garrovillas hue estudiau pol lengüista [[Frank Krüger]], que vesitó el puebru ena primavera de 1912.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.dip-caceres.es/wp-content/uploads/2024/01/04-066-003-las_hablas.pdf|título=LAS HABLAS DEL NORTE DE LA PROVINCIA DE CÁCERES A COMIENZOS DEL SIGLO XX. A PROPÓSITO DE LA TRADUCCIÓN DE STUDIEN ZUR LAUTGESCHICHTE WESTSPANISCHER MUNDARTEN|títulotrad=Las palras del norti dela provincia e Caçris a mençus del siegru XX. A tentu dela trauzión de Studien Zur Lautgeschichte Westspanisher Mundarten.|fechaacceso=1 de jullu de 2026|autor=José Antonio González Salgado|idioma=español}}</ref>
== Descrición lengüística ==
Damus dialetus apaicin juntus ena letratura dialetal devíu alos sus feitíus acomparantis.
=== Feitius generalis a dambus dialetus ===
==== Acomparantis al estremeñu ====
* Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora.
* Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá acomparanti a una ''y'' suavi).
* En [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], junta otras puebracionis de Caçris, se proúzi un fechi total dela vocal cabera -e en -i.
==== Desseparaus del estremeñu ====
Dambus dialetus conservan la deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Ex: ''cabeça'' i ''endiva'' (enđíva). Esta deferencia non se mantién en denguna otra variança l'estremeñu.
== Letratura i otrus meius ==
=== Serraillanu ===
La pinicla [[Territoriu de bandolerus]] de [[Néstor del Barco]] i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en [[La Serraílla|Serraílla]]. Tamién es la primel pinicla hecha n'[[Lengua estremeña|estremeñu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|título=Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'|fechaacceso=2026-06-21|sitioweb=www.panorama-extremadura.com|archive-date=2014-02-22|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222054024/http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|dead-url=yes}}</ref>
Los eshuerçus pa condural la palra en [[La Serraílla|Serraílla]] llevorin en 2026 ala criación de "Mi primel dicionariu serraillanu", una espubricación pa promovicional i aprendel la luenga entri la moceá dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/fotos/caceres/2026/06/13/ardivieja-calapachutu-o-jerraura-serradilla-131345297.html|título='Ardivieja', 'calapachutu' o 'jerraúra': Serradilla estrena un diccionario para mantener vivo el serraillanu entre los más jóvenes|fechaacceso=2026-06-28|apellido=Parra|nombre=Pablo|fecha=2026-06-13|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
== Eshuerçus d'arrecuperación, conservación i promovición ==
=== Serraillanu ===
La assoçación coltural [[El Duendi (Assoçación coltural)|El Duendi]] s'adica ala promovición i conservación dela palra de Serraílla. Entri los sus proyeutus s'encrúi la "Ruta de las palabras", 60 parabras en serraillanu que decoran las casas dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://planvex.es/web/2016/01/serradilla-paseo-palabras/|título=Paseo por Serradilla de palabra en palabra|fechaacceso=2026-06-28|apellido=planVE|fecha=2016-01-26|sitioweb=PlanVE|idioma=es}}</ref>
== Vea-si tamién ==
*[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]]
*[[Chinatu (Palra)|Chinatu]]
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}}
{{Idioma estremeña}}
35e910yq89n7ypvmouwr86w29q4xp24
143719
143718
2026-07-01T18:33:03Z
HackerPunki
16665
Añidil información
143719
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br />
[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br />
[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br />
[[Lenguas romancis|Romanci]]<br />
[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br />
[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br />
[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br />
[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br />
[[Asturleonés]]<br />
[[Lionés orental]]<br />
[[Estremeñu]]<br/>
''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}}
La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' (tamién almientás singún la puebración ''Serraillanu'' i ''Garrovillanu'') sonin dos dialetus del [[Lengua estremeña|estremeñu]] gastaus enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]].
== Estoria i estuyus a tentu delas palras ==
=== Garrovillas ===
La palra de garrovillas hue estudiau pol lengüista [[Frank Krüger]], que vesitó el puebru ena primavera de 1912.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://archivo.dip-caceres.es/wp-content/uploads/2024/01/04-066-003-las_hablas.pdf|título=LAS HABLAS DEL NORTE DE LA PROVINCIA DE CÁCERES A COMIENZOS DEL SIGLO XX. A PROPÓSITO DE LA TRADUCCIÓN DE STUDIEN ZUR LAUTGESCHICHTE WESTSPANISCHER MUNDARTEN|títulotrad=Las palras del norti dela provincia e Caçris a mençus del siegru XX. A tentu dela trauzión de Studien Zur Lautgeschichte Westspanisher Mundarten.|fechaacceso=1 de jullu de 2026|autor=José Antonio González Salgado|idioma=español}}</ref>
== Descrición lengüística ==
Damus dialetus apaicin juntus ena letratura dialetal devíu alos sus feitíus acomparantis.
=== Feitius generalis a dambus dialetus ===
==== Acomparantis al estremeñu ====
* Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora.
* Volución delos grupus latinus -ct i -ult nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá acomparanti a una ''y'' suavi).
* En [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], junta otras puebracionis de Caçris, se proúzi un fechi total dela vocal cabera -e en -i.
==== Desseparaus del estremeñu ====
Dambus dialetus conservan la deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Ex: ''cabeça'' i ''endiva'' (enđíva). Esta deferencia non se mantién en denguna otra variança l'estremeñu.
=== Garrovillanu ===
[[Frank Krüger]] enos sus estuyus de 1912 arrecadó en [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], junta otrus menucipius dela provincia e Caçris, el fechi total dela vocal cabera -e en -i. Es izil, tolas parabras acabijás en -e volucionarun en -i siempri, sin denguna dúa o muación nel fechi comu acaeci en otras puebracionis.<ref name=":0" />
== Letratura i otrus meius ==
=== Serraillanu ===
La pinicla [[Territoriu de bandolerus]] de [[Néstor del Barco]] i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en [[La Serraílla|Serraílla]]. Tamién es la primel pinicla hecha n'[[Lengua estremeña|estremeñu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|título=Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'|fechaacceso=2026-06-21|sitioweb=www.panorama-extremadura.com|archive-date=2014-02-22|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222054024/http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|dead-url=yes}}</ref>
Los eshuerçus pa condural la palra en [[La Serraílla|Serraílla]] llevorin en 2026 ala criación de "Mi primel dicionariu serraillanu", una espubricación pa promovicional i aprendel la luenga entri la moceá dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/fotos/caceres/2026/06/13/ardivieja-calapachutu-o-jerraura-serradilla-131345297.html|título='Ardivieja', 'calapachutu' o 'jerraúra': Serradilla estrena un diccionario para mantener vivo el serraillanu entre los más jóvenes|fechaacceso=2026-06-28|apellido=Parra|nombre=Pablo|fecha=2026-06-13|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
== Eshuerçus d'arrecuperación, conservación i promovición ==
=== Serraillanu ===
La assoçación coltural [[El Duendi (Assoçación coltural)|El Duendi]] s'adica ala promovición i conservación dela palra de Serraílla. Entri los sus proyeutus s'encrúi la "Ruta de las palabras", 60 parabras en serraillanu que decoran las casas dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://planvex.es/web/2016/01/serradilla-paseo-palabras/|título=Paseo por Serradilla de palabra en palabra|fechaacceso=2026-06-28|apellido=planVE|fecha=2016-01-26|sitioweb=PlanVE|idioma=es}}</ref>
== Vea-si tamién ==
*[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]]
*[[Chinatu (Palra)|Chinatu]]
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}}
{{Idioma estremeña}}
5w2vdck1s2pkjn1hlzxsyonh0jlnmab
143721
143719
2026-07-01T18:46:11Z
HackerPunki
16665
/* Garrovillanu */
143721
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br />
[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br />
[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br />
[[Lenguas romancis|Romanci]]<br />
[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br />
[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br />
[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br />
[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br />
[[Asturleonés]]<br />
[[Lionés orental]]<br />
[[Estremeñu]]<br/>
''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}}
La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' (tamién almientás singún la puebración ''Serraillanu'' i ''Garrovillanu'') sonin dos dialetus del [[Lengua estremeña|estremeñu]] gastaus enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]].
== Estoria i estuyus a tentu delas palras ==
=== Garrovillas ===
La palra de garrovillas hue estudiau pol lengüista [[Frank Krüger]], que vesitó el puebru ena primavera de 1912.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://archivo.dip-caceres.es/wp-content/uploads/2024/01/04-066-003-las_hablas.pdf|título=LAS HABLAS DEL NORTE DE LA PROVINCIA DE CÁCERES A COMIENZOS DEL SIGLO XX. A PROPÓSITO DE LA TRADUCCIÓN DE STUDIEN ZUR LAUTGESCHICHTE WESTSPANISCHER MUNDARTEN|títulotrad=Las palras del norti dela provincia e Caçris a mençus del siegru XX. A tentu dela trauzión de Studien Zur Lautgeschichte Westspanisher Mundarten.|fechaacceso=1 de jullu de 2026|autor=José Antonio González Salgado|idioma=español}}</ref>
== Descrición lengüística ==
Damus dialetus apaicin juntus ena letratura dialetal devíu alos sus feitíus acomparantis.
=== Feitius generalis a dambus dialetus ===
==== Acomparantis al estremeñu ====
* Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora.
* Volución delos grupus latinus ''-ct'' i ''-ult'' nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá acomparanti a una ''y'' suavi).
* Aspiración dela antiga consonanti anicial latina ''f-'' en ''-h''. Ex: parabras comu ''hierru'' o ''humu''.<ref name=":0" />
==== Desseparaus del estremeñu ====
Dambus dialetus conservan la deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Ex: ''cabeça'' i ''endiva'' (enđíva). Esta deferencia non se mantién en denguna otra variança l'estremeñu.
=== Garrovillanu ===
* [[Frank Krüger]] enos sus estuyus de 1912 arrecadó en [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], junta otrus menucipius dela provincia e Caçris, el fechi total dela vocal cabera -e en -i. Es izil, tolas parabras acabijás en -e volucionarun en -i siempri, sin denguna dúa o muación nel fechi comu acaeci en otras puebracionis. Esti fechi, devíu ala volución e imposición del castillanu, s'á gueltu esporádicu. Tamién s'an manteníu en parabras fosiliçás ondi el fechi es unu delos sus feitíus (lessicaliçacionis).<ref name=":0" />
* Dessapaición dela consonanti cabera ''-r''. Ex: palral -> palrá.<ref name=":0" />
* Quandu alos enfinitivus se les añidin pronombris pressonalis enclíticus, la solución gastá es [''-l-'']. Ex: haze-lu.<ref name=":0" />
== Letratura i otrus meius ==
=== Serraillanu ===
La pinicla [[Territoriu de bandolerus]] de [[Néstor del Barco]] i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en [[La Serraílla|Serraílla]]. Tamién es la primel pinicla hecha n'[[Lengua estremeña|estremeñu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|título=Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'|fechaacceso=2026-06-21|sitioweb=www.panorama-extremadura.com|archive-date=2014-02-22|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222054024/http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|dead-url=yes}}</ref>
Los eshuerçus pa condural la palra en [[La Serraílla|Serraílla]] llevorin en 2026 ala criación de "Mi primel dicionariu serraillanu", una espubricación pa promovicional i aprendel la luenga entri la moceá dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/fotos/caceres/2026/06/13/ardivieja-calapachutu-o-jerraura-serradilla-131345297.html|título='Ardivieja', 'calapachutu' o 'jerraúra': Serradilla estrena un diccionario para mantener vivo el serraillanu entre los más jóvenes|fechaacceso=2026-06-28|apellido=Parra|nombre=Pablo|fecha=2026-06-13|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
== Eshuerçus d'arrecuperación, conservación i promovición ==
=== Serraillanu ===
La assoçación coltural [[El Duendi (Assoçación coltural)|El Duendi]] s'adica ala promovición i conservación dela palra de Serraílla. Entri los sus proyeutus s'encrúi la "Ruta de las palabras", 60 parabras en serraillanu que decoran las casas dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://planvex.es/web/2016/01/serradilla-paseo-palabras/|título=Paseo por Serradilla de palabra en palabra|fechaacceso=2026-06-28|apellido=planVE|fecha=2016-01-26|sitioweb=PlanVE|idioma=es}}</ref>
== Vea-si tamién ==
*[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]]
*[[Chinatu (Palra)|Chinatu]]
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}}
{{Idioma estremeña}}
5208raerxcj7ac26vlrtnx4aynfvi4e
143724
143721
2026-07-01T18:58:48Z
HackerPunki
16665
Añidil descrición lengüística
143724
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br />
[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br />
[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br />
[[Lenguas romancis|Romanci]]<br />
[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br />
[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br />
[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br />
[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br />
[[Asturleonés]]<br />
[[Lionés orental]]<br />
[[Estremeñu]]<br/>
''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}}
La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' (tamién almientás singún la puebración ''Serraillanu'' i ''Garrovillanu'') sonin dos dialetus del [[Lengua estremeña|estremeñu]] gastaus enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]].
== Estoria i estuyus a tentu delas palras ==
=== Garrovillas ===
La palra de garrovillas hue estudiau pol lengüista [[Frank Krüger]], que vesitó el puebru ena primavera de 1912.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://archivo.dip-caceres.es/wp-content/uploads/2024/01/04-066-003-las_hablas.pdf|título=LAS HABLAS DEL NORTE DE LA PROVINCIA DE CÁCERES A COMIENZOS DEL SIGLO XX. A PROPÓSITO DE LA TRADUCCIÓN DE STUDIEN ZUR LAUTGESCHICHTE WESTSPANISCHER MUNDARTEN|títulotrad=Las palras del norti dela provincia e Caçris a mençus del siegru XX. A tentu dela trauzión de Studien Zur Lautgeschichte Westspanisher Mundarten.|fechaacceso=1 de jullu de 2026|autor=José Antonio González Salgado|idioma=español}}</ref>
== Descrición lengüística ==
Damus dialetus apaicin juntus ena letratura dialetal devíu alos sus feitíus acomparantis.
=== Feitius generalis a dambus dialetus ===
==== Acomparantis al estremeñu ====
* Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora.
* Volución delos grupus latinus ''-ct'' i ''-ult'' nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá acomparanti a una ''y'' suavi).
* Aspiración dela antiga consonanti anicial latina ''f-'' en ''-h''. Ex: parabras comu ''hierru'' o ''humu''.<ref name=":0" />
==== Desseparaus del estremeñu ====
Dambus dialetus conservan la deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Ex: ''cabeça'' i ''endiva'' (enđíva). Esta deferencia non se mantién en denguna otra variança l'estremeñu.
=== Garrovillanu ===
* [[Frank Krüger]] enos sus estuyus de 1912 arrecadó en [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], junta otrus menucipius dela provincia e Caçris, el fechi total dela vocal cabera -e en -i. Es izil, tolas parabras acabijás en -e volucionarun en -i siempri, sin denguna dúa o muación nel fechi comu acaeci en otras puebracionis. Esti fechi, devíu ala volución e imposición del castillanu, s'á gueltu esporádicu. Tamién s'an manteníu en parabras fosiliçás ondi el fechi es unu delos sus feitíus (lessicaliçacionis).<ref name=":0" />
* Dessapaición dela consonanti cabera ''-r''. Ex: palral -> palrá.<ref name=":0" />
* Quandu alos enfinitivus se les añidin pronombris pressonalis enclíticus, la solución gastá es ''-l-''. Ex: haze-lu.<ref name=":0" />
* Hongueu (tamién descrita nel puebru de [[Ceclavín]]) entri el gastu de /''y''/ o /''ʎ''/.<ref name=":0" />
* Prenuncia delos grupus ''pl-'', ''bl-'' i ''fl-'' anicialis se hazin cona volución dela ''-l-'' en ''-r-''. Ex: brancu, praça.<ref name=":0" />
* Vocaliçación del primel elimentu nel grupu ''-dr-''. Ex: madrí-> mairí. Ya nel añu 1912, esta prenunciación era considerá antiguau.<ref name=":0" />
== Letratura i otrus meius ==
=== Serraillanu ===
La pinicla [[Territoriu de bandolerus]] de [[Néstor del Barco]] i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en [[La Serraílla|Serraílla]]. Tamién es la primel pinicla hecha n'[[Lengua estremeña|estremeñu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|título=Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'|fechaacceso=2026-06-21|sitioweb=www.panorama-extremadura.com|archive-date=2014-02-22|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222054024/http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|dead-url=yes}}</ref>
Los eshuerçus pa condural la palra en [[La Serraílla|Serraílla]] llevorin en 2026 ala criación de "Mi primel dicionariu serraillanu", una espubricación pa promovicional i aprendel la luenga entri la moceá dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/fotos/caceres/2026/06/13/ardivieja-calapachutu-o-jerraura-serradilla-131345297.html|título='Ardivieja', 'calapachutu' o 'jerraúra': Serradilla estrena un diccionario para mantener vivo el serraillanu entre los más jóvenes|fechaacceso=2026-06-28|apellido=Parra|nombre=Pablo|fecha=2026-06-13|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
== Eshuerçus d'arrecuperación, conservación i promovición ==
=== Serraillanu ===
La assoçación coltural [[El Duendi (Assoçación coltural)|El Duendi]] s'adica ala promovición i conservación dela palra de Serraílla. Entri los sus proyeutus s'encrúi la "Ruta de las palabras", 60 parabras en serraillanu que decoran las casas dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://planvex.es/web/2016/01/serradilla-paseo-palabras/|título=Paseo por Serradilla de palabra en palabra|fechaacceso=2026-06-28|apellido=planVE|fecha=2016-01-26|sitioweb=PlanVE|idioma=es}}</ref>
== Vea-si tamién ==
*[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]]
*[[Chinatu (Palra)|Chinatu]]
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}}
{{Idioma estremeña}}
9s9235udulrpvj3bwbwsznv59y53dqn
143726
143724
2026-07-01T19:02:33Z
HackerPunki
16665
143726
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'idioma|nombri=Palras de Serraílla i Garrovilla|nativu=Serraillanu, Garrovillanu|familia mairi=Indouropeu|paísis={{ESP}}|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|zona=[[Serraílla]], [[Garrovillas d'Alconeta]]; [[Cáçris]]|familia=[[Indouropeu]]<br />
[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br />
[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br />
[[Lenguas romancis|Romanci]]<br />
[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br />
[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br />
[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br />
[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br />
[[Asturleonés]]<br />
[[Lionés orental]]<br />
[[Estremeñu]]<br/>
''Serraillanu i Garrovillanu''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque es Bien d'Intrés Coltural.|iso3=ext}}
La '''Palras de Serraílla i Garrovillas''' (tamién almientás singún la puebración ''Serraillanu'' i ''Garrovillanu'') sonin dos dialetus del [[Lengua estremeña|estremeñu]] gastaus enos menucipius de [[La Serraílla|Serraílla]] i [[Garrovillas d'Alconeta]], provincia [[Provincia de Caçris|Caçris]].
== Estoria i estuyus a tentu delas palras ==
=== Garrovillas ===
La palra de garrovillas hue estudiau pol lengüista [[Frank Krüger]], que vesitó el puebru ena primavera de 1912.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://archivo.dip-caceres.es/wp-content/uploads/2024/01/04-066-003-las_hablas.pdf|título=LAS HABLAS DEL NORTE DE LA PROVINCIA DE CÁCERES A COMIENZOS DEL SIGLO XX. A PROPÓSITO DE LA TRADUCCIÓN DE STUDIEN ZUR LAUTGESCHICHTE WESTSPANISCHER MUNDARTEN|títulotrad=Las palras del norti dela provincia e Caçris a mençus del siegru XX. A tentu dela trauzión de Studien Zur Lautgeschichte Westspanisher Mundarten.|fechaacceso=1 de jullu de 2026|autor=José Antonio González Salgado|idioma=español}}</ref>
== Descrición lengüística ==
Damus dialetus apaicin juntus ena letratura dialetal devíu alos sus feitíus acomparantis.
=== Feitius generalis a dambus dialetus ===
==== Acomparantis al estremeñu ====
* Conservación delas antigus sonis de essi sonora i dea sonora.
* Volución delos grupus latinus ''-ct'' i ''-ult'' nel son ''c'' (Oclussiva palatal sorda)'','' acomparanti ala ''ch'' en [[Canariu (Palra)|canariu]] (prenunciá acomparanti a una ''y'' suavi).
* Aspiración dela antiga consonanti anicial latina ''f-'' en ''-h''. Ex: parabras comu ''hierru'' o ''humu''.<ref name=":0" />
==== Desseparaus del estremeñu ====
Dambus dialetus conservan la deferencia entri bilabial oclussiva ''"b"'' i labiodental fricativa ''"v"''. Ex: ''cabeça'' i ''endiva'' (enđíva). Esta deferencia non se mantién en denguna otra variança l'estremeñu.
=== Garrovillanu ===
* [[Frank Krüger]] enos sus estuyus de 1912 arrecadó en [[Garrovillas d'Alconeta|Garrovillas]], junta otrus menucipius dela provincia e Caçris, el fechi total dela vocal cabera -e en -i. Es izil, tolas parabras acabijás en -e volucionarun en -i siempri, sin denguna dúa o muación nel fechi comu acaeci en otras puebracionis. Esti fechi, devíu ala volución e imposición del castillanu, s'á gueltu esporádicu. Tamién s'an manteníu en parabras fosiliçás ondi el fechi es unu delos sus feitíus (lessicaliçacionis).<ref name=":0" />
* Dessapaición dela consonanti cabera ''-r''. Ex: palral -> palrá.<ref name=":0" />
* Quandu alos enfinitivus se les añidin pronombris pressonalis enclíticus, la solución gastá es ''-l-''. Ex: haze-lu.<ref name=":0" />
* Hongueu (tamién descrita nel puebru de [[Ceclavín]]) entri el gastu de /''y''/ o /''ʎ''/.<ref name=":0" />
* Prenuncia delos grupus ''pl-'', ''bl-'' i ''fl-'' anicialis se hazin cona volución dela ''-l-'' en ''-r-''. Ex: brancu, praça.<ref name=":0" />
* Vocaliçación del primel elimentu nel grupu ''-dr-''. Ex: madrí-> mairí. Ya nel añu 1912, esta prenunciación era considerá antiguau.<ref name=":0" />
== Letratura i otrus meius ==
=== Serraillanu ===
La pinicla [[Territoriu de bandolerus]] de [[Néstor del Barco]] i José Ignacio Cobos está totalmenti hecha nel dialetu de Serraílla i Garrovillas, ena variança gastá en [[La Serraílla|Serraílla]]. Tamién es la primel pinicla hecha n'[[Lengua estremeña|estremeñu]].<ref>{{Cita web|url=http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|título=Estreno mundial de la película 'Territoriu de Bandolerus'|fechaacceso=2026-06-21|sitioweb=www.panorama-extremadura.com|archive-date=2014-02-22|archive-url=https://web.archive.org/web/20140222054024/http://www.panorama-extremadura.com/texto-diario/mostrar/158894/estreno-mundial-de-la-pelicula-territoriu-de-bandolerus|dead-url=yes}}</ref>
Los eshuerçus pa condural la palra en [[La Serraílla|Serraílla]] llevorin en 2026 ala criación de "Mi primel dicionariu serraillanu", una espubricación pa promovicional i aprendel la luenga entri la moceá dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/fotos/caceres/2026/06/13/ardivieja-calapachutu-o-jerraura-serradilla-131345297.html|título='Ardivieja', 'calapachutu' o 'jerraúra': Serradilla estrena un diccionario para mantener vivo el serraillanu entre los más jóvenes|fechaacceso=2026-06-28|apellido=Parra|nombre=Pablo|fecha=2026-06-13|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
== Sitación d'ugañu, eshuerçus d'arrecuperación, conservación i promovición ==
Singún Daniel Gordo, presiénti dela OSCEC, dambas palras entovia sonin trasmitías i palrás pola moceá, inque de manera oral. <ref>{{Cita web|url=https://www.naiz.eus/es/info/noticia/20230926/debajo-de-decadas-de-verguenza-y-de-correcciones-hay-una-lengua-que-es-el-extremeno|título=«Debajo de décadas de vergüenza y de correcciones, hay una lengua, que es el extremeño»|fechaacceso=2026-07-01|apellido=SL|nombre=TAI GABE DIGITALA|fecha=2023-09-26|sitioweb=naiz:|idioma=es}}</ref>
=== Serraillanu ===
La assoçación coltural [[El Duendi (Assoçación coltural)|El Duendi]] s'adica ala promovición i conservación dela palra de Serraílla. Entri los sus proyeutus s'encrúi la "Ruta de las palabras", 60 parabras en serraillanu que decoran las casas dela localiá.<ref>{{Cita web|url=https://planvex.es/web/2016/01/serradilla-paseo-palabras/|título=Paseo por Serradilla de palabra en palabra|fechaacceso=2026-06-28|apellido=planVE|fecha=2016-01-26|sitioweb=PlanVE|idioma=es}}</ref>
== Vea-si tamién ==
*[[Hurzanu (Palra)|Hurzanu]]
*[[Chinatu (Palra)|Chinatu]]
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}}
{{Idioma estremeña}}
qvptaet14fctzaz602a0vkr5a3h8sf9
Guadalupe Porras Ayuso
0
11954
143711
143699
2026-07-01T16:09:24Z
Acuxhinu
3347
Añidil datus
143711
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''Guadalupe Porras Ayuso''' ([[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], 1987) es una álbitru de [[Fubu|fulbu]] [[Estremeñus|estremeña]] que hue [[melital]] del exércitu por nuevi añus i qu'á síu la primel álbitru assestenti dela [[Primera Devisión d'España|Primera Devisión]] del [[fubu]] [[España|español]].
== Biografía ==
La su nacencia hue ena ciá de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i anantis de sel álbitra hue fubulista ena segundera devisión feminina del [[Fubu|fulbu]] [[España|español]], juegandu alo primeru nel [[La Puebla de La Calçá|Puebla]] ena Superliga pala temporá del [[2003|2002-03]] i alogu adispués enos [[Olivenza Club Polideportivo|Llanus d'Olivenza]], ena temporá del [[2008|2007-08]]. Dispuesinu hue hormá nel Colegiu d'álbitrus de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i amás servió nel exércitu comu [[melital]] por nuevi añus hata'l [[2014]], lo que le hizu de tenel una esperencia que le dió diciplina, costancia, sacrificiu i una coltura pol eshuerçu que l'á hechu llegal hata lo mas altu nel mundu de l'albitragi.<ref>{{Cita web|url=https://www.marca.com/futbol/primera-division/2019/07/02/5d1b64fc22601d40338b45a6.html|título=Guadalupe Porras Ayuso: "Prontu guiparemus a una mugel pitandu un Madrid-Barça".|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=Labarga|nombre=Nacho|fecha=02 de jullu del 2019|sitioweb=Marca.com|idioma=es}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.sport.es/es/noticias/laliga/guadalupe-porras-exmilitar-historia-arbitraje-114957582|título=Guadalupe Porras: l'antiga melital que hazi estoria nel albitragi español.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=Calaff|nombre=Àlex|fecha=08 de marçu del 2025|sitioweb=Diario Sport|idioma=es}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Esmençó col albitragi alos dezisseis añus d'edá, albitrandu primeramenti partíus dela [[Trecel Devisión Española|Tercel Devisión Española]] de [[Fubu|fulbu]]. Al sotru añu púu albitral ena Segundera Devisión B i endispués d'ochu temporás lo hizu ena Segundera Devisión, aondi anduvu por dos añus. Á síu Entrenacional dendi´l [[2014]] i tamién á albitrau partíus dela Liga de [[Fubu|fulbu]] feminina. Dispués ena temporá del [[2020|2019-20]] albitró ena [[Primera Devisión d'España]], siendu la primel álbitru assestenti del [[fubu]] español. Assina hizu'l su mençal, comu assestenti de ''Melero López'' n'[[abostu]] del [[2019]], nel partíu qu'enfrontiló al ''RCD Mallorca'' i ala ''SD Eibar'' nel estadiu de ''Son Moix''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.marca.com/futbol/2019/07/02/5d1b3079e2704e66a48b458e.html|título=Guadalupe Porras Ayuso sedrá la primel álbitra assestenti n'esmençal ena Primera Devisión.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=comentariosComentar|fecha=02 de jullu del 2019|sitioweb=Marca.com|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.mundodeportivo.com/futbol/20190817/464129223887/guadalupe-porras-hace-historia-en-son-moix.html|título=Guadalupe Porras Ayuso, primel álbitra assestenti dela estoria de LaLiga.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|fecha=17 d'abostu del 2019|sitioweb=Mundo Deportivo|idioma=es}}</ref>
Hue la primel [[España|española]] qu'albitrava nun torneu entrenacional masculinu, que hue el ventinuevi d'otubri del [[2020]] i comu assestenti nun partíu dela ''Europa League'' dentri'l ''LASK'' i el ''Ludogorets'', celebrau nel estadiu ''Linzer'' en [[Austria]] i nel qu'el álbitru prencipal d'aquel partíu hue ''Estrada Fernández''. Á síu la primel álbitra en una final dela Copa del Rei, siendu sotra ves l'assestenti del albitru ''Estrada Fernández'' nel partíu adiau del [[2020]], entri'l ''[[Athletic Club]]'' i la [[Real Sociedad de Fútbol|''Real Sociedad'']] juegau en ''La Cartuja de [[Sevilla]]'' el tres d'[[abril]] del [[2021]] i el sieti de setiembri del [[2022]] hue tamién unu delos assestentis del mairileñu ''Carlos del Cerro Grande'', que derigió el partíu de ''UEFA Champions'' ''League,'' entri'l ''Nápoles'' i el ''Liverpool''.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://as.com/futbol/2021/04/02/copa_del_rey/1617400655_478522.html|título=Assina es Guadalupe Porras, la primel álbitra nuna final dela Copa del Rei.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=Jiménez|nombre=Mayca|fecha=03 d'abril del 2021|sitioweb=Diario AS|idioma=es}}</ref>
Nel [[2022]], albitró junta ''Marta Huerta de Aza,'' nel Mundial Femininu su-20 en [[Costa Rica]], adiau del [[2020]] i tamién nel [[2024]], nel Mundial Femininu su-20 de [[Colombia]]. Amás hizierun equipu ena Urocopa Feminina d'[[Ingalaterra]] juegá nel [[2022]] i nel Mundial Femininu d'[[Australia]] i [[Nueva Zelanda]] que ganó [[España]] nel [[2023]]. Hue tamién reselva albitral ena final entri'l ''PSG'' i el ''Arsenal'' ena ''UEFA Champions League,'' juegá'l trenta de mayu del [[2026]] nel ''Puskás Arena'' dela ciá de [[Budapest]].<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=https://rfef.es/es/noticias/fifa-designa-las-arbitras-marta-huerta-guadalupe-porras-y-eliana-fernandez-para-el-mundial|título=FIFA assina alas álbitras Marta Huerta, Guadalupe Porras i Eliana Fernández pal Mundial su-20 de Colombia. {{!}} www.rfef.es|fechaacceso=27 de juñu del 2026|autor=RFEF|fecha=20 de juñu del 2024|sitioweb=rfef.es|idioma=es}}</ref>
== Reconocencias i logrus ==
Dentri otras reconocencias i logrus:
* Nel [[2019]], acebió el premiu [[Mugel|Mugeris]] Pogressistas ena crassi de deporti femininu atorgau pola Federación delas [[Mugel|Mugeris]] Pogressistas.<ref>{{Cita web|url=https://rfef.es/es/noticias/la-arbitra-guadalupe-porras-ayuso-recibe-el-premio-mujeres-progresistas-se-lo-dedico-todas|título=L'álbitra Guadalupe Porras Ayuso acebi'l Premiu Mugeris Pogressistas: "Lo endedicu a toas las que sufrin descriminación".|fechaacceso=27 de juñu del 2026|sitioweb=www.rfef.es|idioma=es|fecha=28 de novembri del 2019|autor=RFEF}}</ref>
* Nel [[2019]], acebió tamién los premius Deporti, Igualdá i Impresa, reconpensá ena quinta edición d'estus premius en [[Villanueva dela Serena]].<ref>{{Cita web|url=https://villanuevadelaserena.es/2019/11/15/guadalupe-porras-ayuso-ana-belen-rey-acuna-y-movistar-team-femenino-galardonadas-en-los-v-premios-deporte-igualdad-y-empresa/|título=Guadalupe Porras Ayuso, Ana Belén Rey Acuña y Movistar Team Femininu, reconpensás enos V Premius “Deporti, Igualdá i Impresa”.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=Presa|fecha=15 de novembri del 2019|sitioweb=Ayuntamiento de Villanueva de la Serena|idioma=es}}</ref>
* Nel [[2019]], hue la primel [[mugel]] n'albitral ena [[Primera Devisión d'España|Primera Devisión]] masculina i nel [[2021]], hue l'assestenti nuna final dela Copa del Rei i nel [[2026]] ena final dela ''UEFA Champions League'' comu reselva.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://costadulcefm.es/la-uefa-elige-a-guadalupe-porras-para-la-final-de-champions/|título=La UEFA legi a Guadalupe Porras pala final dela Champions - Costa Dulce Radio.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=costadulcefm@gmail.com|fecha=13 de mayu del 2026|idioma=es}}</ref>
* Nel [[2025]], acebíó el premiu Mención Especial Estremaúra del Deporti dela [[Junta d'Estremaúra]],<ref>{{Cita web|url=https://www.juntaex.es/w/premios-deporte|título=La Junta d'Estremaúra atorga'l Premiu Mención Especial Estremaúra del Deporti ala álbitra Guadalupe Porras Ayuso.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|sitioweb=www.juntaex.es|idioma=es-ES|autor=Junta d'Estremaúra}}</ref>
== Partecipacionis ==
* Ena Copa Mundial Feminina de [[Fubu]] Su-20 del [[2022]] en [[Costa Rica]], adiau del [[2020]] i del [[2024]] en [[Colombia]].
* Ena ''Europa League'' del [[2020]] n'[[Austria]].
* Ena Copa Mundial Feminina de [[Fubu]] del [[2023]] en [[Australia]] i [[Nueva Zelanda]].
* Ena ''UEFA Champions League'' del [[2026]] en [[Ungria|Ungría]].
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=aGKu8UDWUWg Premiu Mención Especial] Guadalupe Porras Ayuso.
* [https://www.youtube.com/watch?v=3_IUKhuFGsc V Premius Deporti, Igualdá i Impresa] Villanueva dela Serena.
* [https://www.youtube.com/watch?v=kbVqgptD6s4 Europa League] Álbitra Entrenacional.
{{NF|1987||Porras Ayuso, Guadalupe}}
[[Categoría:Pressonas vivas]]
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Deportistas]]
8t7zeg4lt0m8fxudpyqg9cwhd4ti5b7
Manuela Gallardo
0
11960
143713
143700
2026-07-01T16:39:16Z
Acuxhinu
3347
Referencias
143713
wikitext
text/x-wiki
'''Manuela Gallardo Gómez''' ([[Villanueva dela Serena]], [[Provincia de Badajós|Badajós]], 1893) hue una educaora i escrevienti [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], destacá pola su lavol pedagógica n'[[Estremaúra]] a mediaus del siegru XX.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Villanueva dela Serena]], en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i hue la ija del impresariu ''José Gallardo Rodríguez'', criaol dela Fábrica de Xabonis pal 1887. Estudió nun conventu de monjas franciscanas, envera de [[Colonia]], en [[Alemaña]], dentri'l [[1911]] i el [[1917]] i anduvu infrugenciá polas ennovacionis ena [[educación]] de paisis comu [[Noruega]] o [[Paisis Baxus]]. Bregó pola criación d'escuelas moernas i acessiblis, assina comu pola entrodución de metoulogías d'[[educación]] alantás, comu el metou ''Montessori'' i el gastu d'escuelas al airi libri pa espachal enas puebracionis roalis d'[[Estremaúra]]. El su trebaju s'enfuscó n'acabijal col nalfabetismu ena región i amejoral la calidá ena [[educación]], possimenti enas arias roalis de difici acessu, assina hue alantá n'aprical metous d'[[educación]] acompará, por mé delos sus estuyus i esperencias en varius paisis uropeus.<ref>{{Cita web|url=https://sepuex.unex.es/personas/0-nombre-ASC--1,2-2501-gallardo-gomez-manuela|título=Gallardo Gómez, Manuela|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=sepuex.unex.es|idioma=es}}</ref><ref name=":0">{{Cita web|url=https://chdetrujillo.com/manuela-gallardo-gomez-reflexion-y-accion-pedagogica-de-una-mujer-extremena-a-mediados-del-siglo-xx/|título=Manuela Gallardo Gómez. Reflexión y acción pedagógica de una mujer extremeña a mediados del siglo XX – CHDE Trujillo|fechaacceso=2026-07-01|fecha=2016-12-09|idioma=es}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Tamién es reconocía pol su trebaju comu escreviora i difundiora. Dentri las sus obras más emportantis está Aconteceris del ''Rhin'' nel 1923, qu'es una recopilación de cuentus basaus n'estorias popularis alemanas, por mé dela su vivencia educativa nessi país. La su produción letraria abarcó varius génerus, comu la novela, l'ensayu i la difundición centífica. Amás dela su obra prencipal Porqué semus probis?, ena qu'analiza las causas del nalfabetismu n'[[España]] i proponi solucionis basás en moelus educativus estrangerus, tamién pubricó la serii Conoci los frutus dela tu tierrina del [[1958]] al 1959, derigía ala [[educación]] infantil i endedicá al estuyu dela [[botánica]], con un vistal enas prantas i frutus d'[[Estremaúra]].<ref name=":0" />
Ena su vida, dessalió tamién pol su comprometimientu cona difundición dela conocencia [[botánica]] i la [[educación]] infantil, trebajandu junta especialistas comu'l botánicu i boticariu ''Pío Font i Quer'' ena criación de ''Colección de láminas silvestres'' nel [[1949]], una obra ilustrá que precurava aprendel alos zagalinus i zagalinas sobri las prantas bravías dela región. Endispués de varius ententus de crial una escuela en [[Villanueva dela Serena]], inaguró una casa-escuela mentá comu “San Franciscu d'Asís” en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], cona ayúa delas reverendas mairis de ''Sehaan'' en [[Liechtenstein]] i el sostribu del cardenal ''Juan Benlloch i Vivó'' o ''Enrique Delgado Gómez'', obispu de [[Pamplona]] i pallí apricó angunas delas ennovacionis pedagógicas que promovió ena su carrera.<ref name=":0" />
== Obra ==
* Aconteceris del ''Rhin.'' [[Mairil]], Tip. Del Ospital del Niñu Jesús, nel [[1923]].
* Mochachas en Frol''.'' [[Mairil]], [[Sociedá]] dela [[Educación]] [[Atenas]], nel [[1946]].
* Porqué semus probis?'','' ''Editorial Gómez,'' nel 1954.
* Conoci los frutus dela tu tierrina. El malacatoneru: Prantai mas arvus, nel [[1958]].
== Reconocencias ==
En reconocencia dela su lavol ena [[educación]] i [[coltura]], la su obra acebió críticas derecheras ena presa dela epoca, comu enos pedióricus ''ABC'' i ''La Vanguardia''. Enque no es sabíu qu'acebiera premius oficiais emportantis ena su vida, la su infrugencia ena educación n'[[Estremaúra]] i possimenti la su contribución ena brega ala contra del nalfabetismu, án síu valoreás comu parti mu hundamental dela estoria dela [[educación]] dela región.<ref name=":0" />
Nel [[2020]], hue encruía endrentu del proyeutu “[[Mugel|Mugeris]] Vestigaoras enos Archivus Estatais del [[1900]] al 1970” pa descrevil los archivus i pala criación dun micrositiu específicu nel ''Portal de Archivos Españoles'' ''(PARES)'', desenroau entri'l [[2020]] i el [[2023]]. Esti proyeutu á síu apuchau pola ''Subdirección General de Archivos Estatales'', col ojetu de dal un grandi vistal ala lavol de vestigación aviá n'[[España]] polas [[Mugel|mugeris]] entri'l [[1900]] i el 1970 a raís delos registrus decumentais qu'estan conservaus enos Archivus de Gestión delos ''AAEE'' del Menisteriu de [[Coltura]]'','' comu sonin:
* L'Archivu Estóricu Nacional.
* L'Archivu dela Corona d'[[Aragón]].
* L'Archivu dela Real Chancillería de [[Valladolís]].
* L'Archivu General dela Almenistración.
* L'Archivu General delas Indias.
* L'Archivu General de Simancas.
* El Centru d'Enteración Decumental d'Archivus.
== Referencias ==
[[Categoría:Mugeris]]
et87d92egj69477pekk5dqtnwr18cek
143714
143713
2026-07-01T16:43:09Z
Acuxhinu
3347
atijus p'ahuera
143714
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Manuela Gallardo Gómez''' ([[Villanueva dela Serena]], [[Provincia de Badajós|Badajós]], 1893) hue una educaora i escrevienti [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], destacá pola su lavol pedagógica n'[[Estremaúra]] a mediaus del siegru XX.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Villanueva dela Serena]], en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i hue la ija del impresariu ''José Gallardo Rodríguez'', criaol dela Fábrica de Xabonis pal 1887. Estudió nun conventu de monjas franciscanas, envera de [[Colonia]], en [[Alemaña]], dentri'l [[1911]] i el [[1917]] i anduvu infrugenciá polas ennovacionis ena [[educación]] de paisis comu [[Noruega]] o [[Paisis Baxus]]. Bregó pola criación d'escuelas moernas i acessiblis, assina comu pola entrodución de metoulogías d'[[educación]] alantás, comu el metou ''Montessori'' i el gastu d'escuelas al airi libri pa espachal enas puebracionis roalis d'[[Estremaúra]]. El su trebaju s'enfuscó n'acabijal col nalfabetismu ena región i amejoral la calidá ena [[educación]], possimenti enas arias roalis de difici acessu, assina hue alantá n'aprical metous d'[[educación]] acompará, por mé delos sus estuyus i esperencias en varius paisis uropeus.<ref>{{Cita web|url=https://sepuex.unex.es/personas/0-nombre-ASC--1,2-2501-gallardo-gomez-manuela|título=Gallardo Gómez, Manuela|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=sepuex.unex.es|idioma=es}}</ref><ref name=":0">{{Cita web|url=https://chdetrujillo.com/manuela-gallardo-gomez-reflexion-y-accion-pedagogica-de-una-mujer-extremena-a-mediados-del-siglo-xx/|título=Manuela Gallardo Gómez. Reflexión y acción pedagógica de una mujer extremeña a mediados del siglo XX – CHDE Trujillo|fechaacceso=2026-07-01|fecha=2016-12-09|idioma=es}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Tamién es reconocía pol su trebaju comu escreviora i difundiora. Dentri las sus obras más emportantis está Aconteceris del ''Rhin'' nel 1923, qu'es una recopilación de cuentus basaus n'estorias popularis alemanas, por mé dela su vivencia educativa nessi país. La su produción letraria abarcó varius génerus, comu la novela, l'ensayu i la difundición centífica. Amás dela su obra prencipal Porqué semus probis?, ena qu'analiza las causas del nalfabetismu n'[[España]] i proponi solucionis basás en moelus educativus estrangerus, tamién pubricó la serii Conoci los frutus dela tu tierrina del [[1958]] al 1959, derigía ala [[educación]] infantil i endedicá al estuyu dela [[botánica]], con un vistal enas prantas i frutus d'[[Estremaúra]].<ref name=":0" />
Ena su vida, dessalió tamién pol su comprometimientu cona difundición dela conocencia [[botánica]] i la [[educación]] infantil, trebajandu junta especialistas comu'l botánicu i boticariu ''Pío Font i Quer'' ena criación de ''Colección de láminas silvestres'' nel [[1949]], una obra ilustrá que precurava aprendel alos zagalinus i zagalinas sobri las prantas bravías dela región. Endispués de varius ententus de crial una escuela en [[Villanueva dela Serena]], inaguró una casa-escuela mentá comu “San Franciscu d'Asís” en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], cona ayúa delas reverendas mairis de ''Sehaan'' en [[Liechtenstein]] i el sostribu del cardenal ''Juan Benlloch i Vivó'' o ''Enrique Delgado Gómez'', obispu de [[Pamplona]] i pallí apricó angunas delas ennovacionis pedagógicas que promovió ena su carrera.<ref name=":0" />
== Obra ==
* Aconteceris del ''Rhin.'' [[Mairil]], Tip. Del Ospital del Niñu Jesús, nel [[1923]].
* Mochachas en Frol''.'' [[Mairil]], [[Sociedá]] dela [[Educación]] [[Atenas]], nel [[1946]].
* Porqué semus probis?'','' ''Editorial Gómez,'' nel 1954.
* Conoci los frutus dela tu tierrina. El malacatoneru: Prantai mas arvus, nel [[1958]].
== Reconocencias ==
En reconocencia dela su lavol ena [[educación]] i [[coltura]], la su obra acebió críticas derecheras ena presa dela epoca, comu enos pedióricus ''ABC'' i ''La Vanguardia''. Enque no es sabíu qu'acebiera premius oficiais emportantis ena su vida, la su infrugencia ena educación n'[[Estremaúra]] i possimenti la su contribución ena brega ala contra del nalfabetismu, án síu valoreás comu parti mu hundamental dela estoria dela [[educación]] dela región.<ref name=":0" />
Nel [[2020]], hue encruía endrentu del proyeutu “[[Mugel|Mugeris]] Vestigaoras enos Archivus Estatais del [[1900]] al 1970” pa descrevil los archivus i pala criación dun micrositiu específicu nel ''Portal de Archivos Españoles'' ''(PARES)'', desenroau entri'l [[2020]] i el [[2023]]. Esti proyeutu á síu apuchau pola ''Subdirección General de Archivos Estatales'', col ojetu de dal un grandi vistal ala lavol de vestigación aviá n'[[España]] polas [[Mugel|mugeris]] entri'l [[1900]] i el 1970 a raís delos registrus decumentais qu'estan conservaus enos Archivus de Gestión delos ''AAEE'' del Menisteriu de [[Coltura]]'','' comu sonin:
* L'Archivu Estóricu Nacional.
* L'Archivu dela Corona d'[[Aragón]].
* L'Archivu dela Real Chancillería de [[Valladolís]].
* L'Archivu General dela Almenistración.
* L'Archivu General delas Indias.
* L'Archivu General de Simancas.
* El Centru d'Enteración Decumental d'Archivus.
== Referencias ==
== Atijus p'ahuera ==
[[Categoría:Mugeris]]
ahgracfp3hppc2rz61ik861blugxud9
143715
143714
2026-07-01T17:24:57Z
Acuxhinu
3347
Referencias
143715
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Manuela Gallardo Gómez''' ([[Villanueva dela Serena]], [[Provincia de Badajós|Badajós]], 1893) hue una educaora i escrevienti [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], destacá pola su lavol pedagógica n'[[Estremaúra]] a mediaus del siegru XX.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Villanueva dela Serena]], en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i hue la ija del impresariu ''José Gallardo Rodríguez'', criaol dela Fábrica de Xabonis pal 1887. Estudió nun conventu de monjas franciscanas, envera de [[Colonia]], en [[Alemaña]], dentri'l [[1911]] i el [[1917]] i anduvu infrugenciá polas ennovacionis ena [[educación]] de paisis comu [[Noruega]] o [[Paisis Baxus]]. Bregó pola criación d'escuelas moernas i acessiblis, assina comu pola entrodución de metoulogías d'[[educación]] alantás, comu el metou ''Montessori'' i el gastu d'escuelas al airi libri pa espachal enas puebracionis roalis d'[[Estremaúra]]. El su trebaju s'enfuscó n'acabijal col nalfabetismu ena región i amejoral la calidá ena [[educación]], possimenti enas arias roalis de difici acessu, assina hue alantá n'aprical metous d'[[educación]] acompará, por mé delos sus estuyus i esperencias en varius paisis uropeus.<ref>{{Cita web|url=https://sepuex.unex.es/personas/0-nombre-ASC--1,2-2501-gallardo-gomez-manuela|título=Gallardo Gómez, Manuela|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=sepuex.unex.es|idioma=es}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/229606|título=Persona - Gallardo Gómez, Manuela|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Tamién es reconocía pol su trebaju comu escreviora i difundiora. Dentri las sus obras más emportantis está Aconteceris del ''Rhin'' nel 1923, qu'es una recopilación de cuentus basaus n'estorias popularis alemanas, por mé dela su vivencia educativa nessi país. La su produción letraria abarcó varius génerus, comu la novela, l'ensayu i la difundición centífica. Amás dela su obra prencipal Porqué semus probis?, ena qu'analiza las causas del nalfabetismu n'[[España]] i proponi solucionis basás en moelus educativus estrangerus, tamién pubricó la serii Conoci los frutus dela tu tierrina del [[1958]] al 1959, derigía ala [[educación]] infantil i endedicá al estuyu dela [[botánica]], con un vistal enas prantas i frutus d'[[Estremaúra]].<ref name=":1" /><ref name=":0">{{Cita web|url=https://chdetrujillo.com/manuela-gallardo-gomez-reflexion-y-accion-pedagogica-de-una-mujer-extremena-a-mediados-del-siglo-xx/|título=Manuela Gallardo Gómez. Reflexión y acción pedagógica de una mujer extremeña a mediados del siglo XX – CHDE Trujillo|fechaacceso=2026-07-01|fecha=2016-12-09|idioma=es}}</ref>
Ena su vida, dessalió tamién pol su comprometimientu cona difundición dela conocencia [[botánica]] i la [[educación]] infantil, trebajandu junta especialistas comu'l botánicu i boticariu ''Pío Font i Quer'' ena criación de ''Colección de láminas silvestres'' nel [[1949]], una obra ilustrá que precurava aprendel alos zagalinus i zagalinas sobri las prantas bravías dela región. Endispués de varius ententus de crial una escuela en [[Villanueva dela Serena]], inaguró una casa-escuela mentá comu “San Franciscu d'Asís” en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], cona ayúa delas reverendas mairis de ''Sehaan'' en [[Liechtenstein]] i el sostribu del cardenal ''Juan Benlloch i Vivó'' o ''Enrique Delgado Gómez'', obispu de [[Pamplona]] i pallí apricó angunas delas ennovacionis pedagógicas que promovió ena su carrera.<ref name=":0" /><ref>{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7206582|título=Compendio de la correspondencia que Dña. Manuela Gallardo dirige a D. Celedonio Pérez Alcalde de Villanueva de la Serena 1957-1961 para la creación de la granja-escuela|apellidos=Barrantes Lozano|nombre=Antonio|fecha=2019|publicación=Los tratantes de mulas: chalanes de Campanario, 2019, ISBN 978-84-09-09036-5, págs. 183-192|editorial=Federación de Asociaciones Culturales de La Siberia, La Serena y las Vegas Altas (SISEVA)|páginas=183–192|fechaacceso=2026-07-01|isbn=978-84-09-09036-5}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://datos.bne.es/persona/XX1278084.html|título=Gallardo y Gómez, Manuela|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=datos.bne.es|idioma=es}}</ref>
== Obra ==
* Aconteceris del ''Rhin.'' [[Mairil]], Tip. Del Ospital del Niñu Jesús, nel [[1923]].
* Mochachas en Frol''.'' [[Mairil]], [[Sociedá]] dela [[Educación]] [[Atenas]], nel [[1946]].
* Porqué semus probis?'','' ''Editorial Gómez,'' nel 1954.
* Conoci los frutus dela tu tierrina. El malacatoneru: Prantai mas arvus, nel [[1958]].
== Reconocencias ==
En reconocencia dela su lavol ena [[educación]] i [[coltura]], la su obra acebió críticas derecheras ena presa dela epoca, comu enos pedióricus ''ABC'' i ''La Vanguardia''. Enque no es sabíu qu'acebiera premius oficiais emportantis ena su vida, la su infrugencia ena educación n'[[Estremaúra]] i possimenti la su contribución ena brega ala contra del nalfabetismu, án síu valoreás comu parti mu hundamental dela estoria dela [[educación]] dela región.<ref name=":0" />
Nel [[2020]], hue encruía endrentu del proyeutu “[[Mugel|Mugeris]] Vestigaoras enos Archivus Estatais del [[1900]] al 1970” pa descrevil los archivus i pala criación dun micrositiu específicu nel ''Portal de Archivos Españoles'' ''(PARES)'', desenroau entri'l [[2020]] i el [[2023]]. Esti proyeutu á síu apuchau pola ''Subdirección General de Archivos Estatales'', col ojetu de dal un grandi vistal ala lavol de vestigación aviá n'[[España]] polas [[Mugel|mugeris]] entri'l [[1900]] i el 1970 a raís delos registrus decumentais qu'estan conservaus enos Archivus de Gestión delos ''AAEE'' del Menisteriu de [[Coltura]]'',''<ref>{{Cita web|url=https://www.cultura.gob.es/cultura/archivos/difusion/mujeres-archivos/mujeres-investigadoras.html|título=Mujeres Investigadoras|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=www.cultura.gob.es|idioma=es}}</ref> comu sonin:
* L'Archivu Estóricu Nacional.
* L'Archivu dela Corona d'[[Aragón]].
* L'Archivu dela Real Chancillería de [[Valladolís]].
* L'Archivu General dela Almenistración.
* L'Archivu General delas Indias.
* L'Archivu General de Simancas.
* El Centru d'Enteración Decumental d'Archivus.
== Referencias ==
[[Categoría:Mugeris]]
<references />
== Atijus p'ahuera ==
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
[[Categoría:Educación n'Estremaúra]]
93823vkusmlr0xcqg89btvpfji103hi
143716
143715
2026-07-01T17:49:33Z
Acuxhinu
3347
Atijus p'ahuera
143716
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Manuela Gallardo Gómez''' ([[Villanueva dela Serena]], [[Provincia de Badajós|Badajós]], 1893) hue una educaora i escrevienti [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], destacá pola su lavol pedagógica n'[[Estremaúra]] a mediaus del siegru XX.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Villanueva dela Serena]], en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i hue la ija del impresariu ''José Gallardo Rodríguez'', criaol dela Fábrica de Xabonis pal 1887. Estudió nun conventu de monjas franciscanas, envera de [[Colonia]], en [[Alemaña]], dentri'l [[1911]] i el [[1917]] i anduvu infrugenciá polas ennovacionis ena [[educación]] de paisis comu [[Noruega]] o [[Paisis Baxus]]. Bregó pola criación d'escuelas moernas i acessiblis, assina comu pola entrodución de metoulogías d'[[educación]] alantás, comu el metou ''Montessori'' i el gastu d'escuelas al airi libri pa espachal enas puebracionis roalis d'[[Estremaúra]]. El su trebaju s'enfuscó n'acabijal col nalfabetismu ena región i amejoral la calidá ena [[educación]], possimenti enas arias roalis de difici acessu, assina hue alantá n'aprical metous d'[[educación]] acompará, por mé delos sus estuyus i esperencias en varius paisis uropeus.<ref>{{Cita web|url=https://sepuex.unex.es/personas/0-nombre-ASC--1,2-2501-gallardo-gomez-manuela|título=Gallardo Gómez, Manuela|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=sepuex.unex.es|idioma=es}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/229606|título=Persona - Gallardo Gómez, Manuela|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Tamién es reconocía pol su trebaju comu escreviora i difundiora. Dentri las sus obras más emportantis está Aconteceris del ''Rhin'' nel 1923, qu'es una recopilación de cuentus basaus n'estorias popularis alemanas, por mé dela su vivencia educativa nessi país. La su produción letraria abarcó varius génerus, comu la novela, l'ensayu i la difundición centífica. Amás dela su obra prencipal Porqué semus probis?, ena qu'analiza las causas del nalfabetismu n'[[España]] i proponi solucionis basás en moelus educativus estrangerus, tamién pubricó la serii Conoci los frutus dela tu tierrina del [[1958]] al 1959, derigía ala [[educación]] infantil i endedicá al estuyu dela [[botánica]], con un vistal enas prantas i frutus d'[[Estremaúra]].<ref name=":1" /><ref name=":0">{{Cita web|url=https://chdetrujillo.com/manuela-gallardo-gomez-reflexion-y-accion-pedagogica-de-una-mujer-extremena-a-mediados-del-siglo-xx/|título=Manuela Gallardo Gómez. Reflexión y acción pedagógica de una mujer extremeña a mediados del siglo XX – CHDE Trujillo|fechaacceso=2026-07-01|fecha=2016-12-09|idioma=es}}</ref>
Ena su vida, dessalió tamién pol su comprometimientu cona difundición dela conocencia [[botánica]] i la [[educación]] infantil, trebajandu junta especialistas comu'l botánicu i boticariu ''Pío Font i Quer'' ena criación de ''Colección de láminas silvestres'' nel [[1949]], una obra ilustrá que precurava aprendel alos zagalinus i zagalinas sobri las prantas bravías dela región. Endispués de varius ententus de crial una escuela en [[Villanueva dela Serena]], inaguró una casa-escuela mentá comu “San Franciscu d'Asís” en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], cona ayúa delas reverendas mairis de ''Sehaan'' en [[Liechtenstein]] i el sostribu del cardenal ''Juan Benlloch i Vivó'' o ''Enrique Delgado Gómez'', obispu de [[Pamplona]] i pallí apricó angunas delas ennovacionis pedagógicas que promovió ena su carrera.<ref name=":0" /><ref>{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7206582|título=Compendio de la correspondencia que Dña. Manuela Gallardo dirige a D. Celedonio Pérez Alcalde de Villanueva de la Serena 1957-1961 para la creación de la granja-escuela|apellidos=Barrantes Lozano|nombre=Antonio|fecha=2019|publicación=Los tratantes de mulas: chalanes de Campanario, 2019, ISBN 978-84-09-09036-5, págs. 183-192|editorial=Federación de Asociaciones Culturales de La Siberia, La Serena y las Vegas Altas (SISEVA)|páginas=183–192|fechaacceso=2026-07-01|isbn=978-84-09-09036-5}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://datos.bne.es/persona/XX1278084.html|título=Gallardo y Gómez, Manuela|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=datos.bne.es|idioma=es}}</ref>
== Obra ==
* Aconteceris del ''Rhin.'' [[Mairil]], Tip. Del Ospital del Niñu Jesús, nel [[1923]].
* Mochachas en Frol''.'' [[Mairil]], [[Sociedá]] dela [[Educación]] [[Atenas]], nel [[1946]].
* Porqué semus probis?'','' ''Editorial Gómez,'' nel 1954.
* Conoci los frutus dela tu tierrina. El malacatoneru: Prantai mas arvus, nel [[1958]].
== Reconocencias ==
En reconocencia dela su lavol ena [[educación]] i [[coltura]], la su obra acebió críticas derecheras ena presa dela epoca, comu enos pedióricus ''ABC'' i ''La Vanguardia''. Enque no es sabíu qu'acebiera premius oficiais emportantis ena su vida, la su infrugencia ena educación n'[[Estremaúra]] i possimenti la su contribución ena brega ala contra del nalfabetismu, án síu valoreás comu parti mu hundamental dela estoria dela [[educación]] dela región.<ref name=":0" />
Nel [[2020]], hue encruía endrentu del proyeutu “[[Mugel|Mugeris]] Vestigaoras enos Archivus Estatais del [[1900]] al 1970” pa descrevil los archivus i pala criación dun micrositiu específicu nel ''Portal de Archivos Españoles'' ''(PARES)'', desenroau entri'l [[2020]] i el [[2023]]. Esti proyeutu á síu apuchau pola ''Subdirección General de Archivos Estatales'', col ojetu de dal un grandi vistal ala lavol de vestigación aviá n'[[España]] polas [[Mugel|mugeris]] entri'l [[1900]] i el 1970 a raís delos registrus decumentais qu'estan conservaus enos Archivus de Gestión delos ''AAEE'' del Menisteriu de [[Coltura]]'',''<ref>{{Cita web|url=https://www.cultura.gob.es/cultura/archivos/difusion/mujeres-archivos/mujeres-investigadoras.html|título=Mujeres Investigadoras|fechaacceso=2026-07-01|sitioweb=www.cultura.gob.es|idioma=es}}</ref> comu sonin:
* L'Archivu Estóricu Nacional.
* L'Archivu dela Corona d'[[Aragón]].
* L'Archivu dela Real Chancillería de [[Valladolís]].
* L'Archivu General dela Almenistración.
* L'Archivu General delas Indias.
* L'Archivu General de Simancas.
* El Centru d'Enteración Decumental d'Archivus.
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://ceip.educarex.es/wp-content/uploads/sites/257/2017/03/Dptico-Manuela-Gallardo.pdf CEIP Mtra. Sra. dela Soledá] Proyeutu Decumental.
* [https://www.amazon.es/somos-pobres-Manuela-Gallardo-G%C3%B3mez/dp/B00GHYZI0U Porqué semus probis?]
Manuela Gallardo i Gómez.
{{NF|1893||Gallargo Gómez, Manuela}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
[[Categoría:Educación n'Estremaúra]]
bn8jcjl9rzeckbedcw24tshvjkmci5l
143720
143716
2026-07-01T18:39:10Z
Acuxhinu
3347
Referencias
143720
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Manuela Gallardo i Gómez''' ([[Villanueva dela Serena]], [[Provincia de Badajós|Badajós]], 1893) hue una educaora i escrevienti [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], destacá pola su lavol pedagógica n'[[Estremaúra]] a mediaus del siegru XX.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Villanueva dela Serena]], en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i hue la otava ija, delos onzi ijus nacíus nel matrimoñu dentri ''Carmen Gómez Aguilar'' i el impresariu ''José Gallardo Rodríguez'', hundaol dela su Fábrica de Xabonis pal 1887. La su ermana mayol hue ''Isabel Gallardo'', reconocía foclorista i utora [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]] cona que casava ena su procupación pola [[educación]], pola arrecogía de patrimoñu [[Coltura|coltural]] imaterial i pola [[Literatura|letratura]] mundial i tamién pola d'[[Estremaúra]].<ref name=":2" /><ref name=":0" />
Estudió nun conventu de monjas franciscanas, envera de [[Colonia]], en [[Alemaña]], dentri'l [[1911]] i el [[1917]] i anduvu infrugenciá polas ennovacionis ena [[educación]] de paisis comu [[Noruega]] o [[Paisis Baxus]]. Bregó pola criación d'escuelas moernas i acessiblis, assina comu pola entrodución de metoulogías d'[[educación]] alantás, comu el metou ''Montessori'' i el gastu d'escuelas al airi libri pa espachal enas puebracionis roalis d'[[Estremaúra]]. El su trebaju s'enfuscó n'acabijal col nalfabetismu ena región i amejoral la calidá ena [[educación]], possimenti enas arias roalis de difici acessu, assina hue alantá n'aprical metous d'[[educación]] acompará, por mé delos sus estuyus i esperencias en varius paisis uropeus.<ref name=":2">{{Cita web|url=https://sepuex.unex.es/personas/0-nombre-ASC--1,2-2501-gallardo-gomez-manuela|título=Gallardo i Gómez, Manuela|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=sepuex.unex.es|idioma=es}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/229606|título=Pessona - Gallardo i Gómez, Manuela.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Tamién es reconocía pol su trebaju comu escreviora i difundiora. Dentri las sus obras más emportantis está Aconteceris del ''Rhin'' nel 1923, qu'es una recopilación de cuentus basaus n'estorias popularis alemanas, por mé dela su vivencia educativa nessi país. La su produción letraria abarcó varius génerus, comu la novela, l'ensayu i la difundición centífica. Amás dela su obra prencipal Porqué semus probis?, ena qu'analiza las causas del nalfabetismu n'[[España]] i proponi solucionis basás en moelus educativus estrangerus, tamién pubricó la serii Conoci los frutus dela tu tierrina del [[1958]] al 1959, derigía ala [[educación]] infantil i endedicá al estuyu dela [[botánica]], con un vistal enas prantas i frutus d'[[Estremaúra]].<ref name=":1" /><ref name=":0">{{Cita web|url=https://chdetrujillo.com/manuela-gallardo-gomez-reflexion-y-accion-pedagogica-de-una-mujer-extremena-a-mediados-del-siglo-xx/|título=Manuela Gallardo Gómez. Refressión i ación pedagógica duna mugel estremeña a mediaus del siegru XX.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|fecha=09 de deziembri del 2016|idioma=es|autor=CHDE Trujillu}}</ref>
Ena su vida, dessalió tamién pol su comprometimientu cona difundición dela conocencia [[botánica]] i la [[educación]] infantil, trebajandu junta especialistas comu'l botánicu i boticariu ''Pío Font i Quer'' ena criación de ''Colección de láminas silvestres'' nel [[1949]], una obra ilustrá que precurava aprendel alos zagalinus i zagalinas sobri las prantas bravías dela región. Endispués de varius ententus de crial una escuela en [[Villanueva dela Serena]], inaguró una casa-escuela mentá comu “San Franciscu d'Asís” en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], cona ayúa delas reverendas mairis de ''Sehaan'' en [[Liechtenstein]] i el sostribu del cardenal ''Juan Benlloch i Vivó'' o ''Enrique Delgado Gómez'', obispu de [[Pamplona]] i pallí apricó angunas delas ennovacionis pedagógicas que promovió ena su carrera.<ref name=":0" /><ref>{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7206582|título=Correspondencia de Dña. Manuela Gallardo a D. Celedonio Pérez, Alcaldi de Villanueva dela Serena 1957-1961 pala criación dela granja-escuela.|apellidos=Barrantes Lozano|nombre=Antonio|fecha=2019|publicación=Los tratantis de mulas: chalanis de Campanariu, ISBN 978-84-09-09036-5, páginas. 183-192.|editorial=Federación de Asociaciones Culturales de La Siberia, La Serena y las Vegas Altas (SISEVA)|fechaacceso=01 de jullu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://datos.bne.es/persona/XX1278084.html|título=Gallardo i Gómez, Manuela|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=datos.bne.es|idioma=es}}</ref>
== Obra ==
* Aconteceris del ''Rhin.'' [[Mairil]], Tip. Del Ospital del Niñu Jesús, nel [[1923]].
* Mochachas en Frol''.'' [[Mairil]], [[Sociedá]] dela [[Educación]] [[Atenas]], nel [[1946]].
* Porqué semus probis?'','' ''Editorial Gómez,'' nel 1954.
* Conoci los frutus dela tu tierrina. El malacatoneru: Prantai mas arvus, nel [[1958]].
== Reconocencias ==
En reconocencia dela su lavol ena [[educación]] i [[coltura]], la su obra acebió críticas derecheras ena presa dela epoca, comu enos pedióricus ''ABC'' i ''La Vanguardia''. Enque no es sabíu qu'acebiera premius oficiais emportantis ena su vida, la su infrugencia ena educación n'[[Estremaúra]] i possimenti la su contribución ena brega ala contra del nalfabetismu, án síu valoreás comu parti mu hundamental dela estoria dela [[educación]] dela región.<ref name=":0" />
Nel [[2020]], hue encruía endrentu del proyeutu “[[Mugel|Mugeris]] Vestigaoras enos Archivus Estatais del [[1900]] al 1970” pa descrevil los archivus i pala criación dun micrositiu específicu nel ''Portal de Archivos Españoles'' ''(PARES)'', desenroau entri'l [[2020]] i el [[2023]]. Esti proyeutu á síu apuchau pola ''Subdirección General de Archivos Estatales'', col ojetu de dal un grandi vistal ala lavol de vestigación aviá n'[[España]] polas [[Mugel|mugeris]] entri'l [[1900]] i el 1970 a raís delos registrus decumentais qu'estan conservaus enos Archivus de Gestión delos ''AAEE'' del Menisteriu de [[Coltura]]'',''<ref>{{Cita web|url=https://www.cultura.gob.es/cultura/archivos/difusion/mujeres-archivos/mujeres-investigadoras.html|título=Mugeris Envestigaoras.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=www.cultura.gob.es|idioma=es}}</ref> comu sonin:
* L'Archivu Estóricu Nacional.
* L'Archivu dela Corona d'[[Aragón]].
* L'Archivu dela Real Chancillería de [[Valladolís]].
* L'Archivu General dela Almenistración.
* L'Archivu General delas Indias.
* L'Archivu General de Simancas.
* El Centru d'Enteración Decumental d'Archivus.
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://ceip.educarex.es/wp-content/uploads/sites/257/2017/03/Dptico-Manuela-Gallardo.pdf CEIP Mtra. Sra. dela Soledá] Proyeutu Decumental.
* [https://www.amazon.es/somos-pobres-Manuela-Gallardo-G%C3%B3mez/dp/B00GHYZI0U Porqué semus probis?]
Manuela Gallardo i Gómez.
{{NF|1893||Gallargo Gómez, Manuela}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
[[Categoría:Educación n'Estremaúra]]
cx1s7nrixpl6k06f0xxertx1f5p67p9
143723
143720
2026-07-01T18:49:54Z
Acuxhinu
3347
atijus p'ahuera
143723
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Manuela Gallardo i Gómez''' ([[Villanueva dela Serena]], [[Provincia de Badajós|Badajós]], 1893) hue una educaora i escrevienti [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], destacá pola su lavol pedagógica n'[[Estremaúra]] a mediaus del siegru XX.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Villanueva dela Serena]], en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i hue la otava ija, delos onzi ijus nacíus nel matrimoñu dentri ''Carmen Gómez Aguilar'' i el impresariu ''José Gallardo Rodríguez'', hundaol dela su Fábrica de Xabonis pal 1887. La su ermana mayol hue ''Isabel Gallardo'', reconocía foclorista i utora [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]] cona que casava ena su procupación pola [[educación]], pola arrecogía de patrimoñu [[Coltura|coltural]] imaterial i pola [[Literatura|letratura]] mundial i tamién pola d'[[Estremaúra]].<ref name=":2" /><ref name=":0" />
Estudió nun conventu de monjas franciscanas, envera de [[Colonia]], en [[Alemaña]], dentri'l [[1911]] i el [[1917]] i anduvu infrugenciá polas ennovacionis ena [[educación]] de paisis comu [[Noruega]] o [[Paisis Baxus]]. Bregó pola criación d'escuelas moernas i acessiblis, assina comu pola entrodución de metoulogías d'[[educación]] alantás, comu el metou ''Montessori'' i el gastu d'escuelas al airi libri pa espachal enas puebracionis roalis d'[[Estremaúra]]. El su trebaju s'enfuscó n'acabijal col nalfabetismu ena región i amejoral la calidá ena [[educación]], possimenti enas arias roalis de difici acessu, assina hue alantá n'aprical metous d'[[educación]] acompará, por mé delos sus estuyus i esperencias en varius paisis uropeus.<ref name=":2">{{Cita web|url=https://sepuex.unex.es/personas/0-nombre-ASC--1,2-2501-gallardo-gomez-manuela|título=Gallardo i Gómez, Manuela|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=sepuex.unex.es|idioma=es}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/229606|título=Pessona - Gallardo i Gómez, Manuela.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Tamién es reconocía pol su trebaju comu escreviora i difundiora. Dentri las sus obras más emportantis está Aconteceris del ''Rhin'' nel 1923, qu'es una recopilación de cuentus basaus n'estorias popularis alemanas, por mé dela su vivencia educativa nessi país. La su produción letraria abarcó varius génerus, comu la novela, l'ensayu i la difundición centífica. Amás dela su obra prencipal Porqué semus probis?, ena qu'analiza las causas del nalfabetismu n'[[España]] i proponi solucionis basás en moelus educativus estrangerus, tamién pubricó la serii Conoci los frutus dela tu tierrina del [[1958]] al 1959, derigía ala [[educación]] infantil i endedicá al estuyu dela [[botánica]], con un vistal enas prantas i frutus d'[[Estremaúra]].<ref name=":1" /><ref name=":0">{{Cita web|url=https://chdetrujillo.com/manuela-gallardo-gomez-reflexion-y-accion-pedagogica-de-una-mujer-extremena-a-mediados-del-siglo-xx/|título=Manuela Gallardo Gómez. Refressión i ación pedagógica duna mugel estremeña a mediaus del siegru XX.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|fecha=09 de deziembri del 2016|idioma=es|autor=CHDE Trujillu}}</ref>
Ena su vida, dessalió tamién pol su comprometimientu cona difundición dela conocencia [[botánica]] i la [[educación]] infantil, trebajandu junta especialistas comu'l botánicu i boticariu ''Pío Font i Quer'' ena criación de ''Colección de láminas silvestres'' nel [[1949]], una obra ilustrá que precurava aprendel alos zagalinus i zagalinas sobri las prantas bravías dela región. Endispués de varius ententus de crial una escuela en [[Villanueva dela Serena]], inaguró una casa-escuela mentá comu “San Franciscu d'Asís” en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], cona ayúa delas reverendas mairis de ''Sehaan'' en [[Liechtenstein]] i el sostribu del cardenal ''Juan Benlloch i Vivó'' o ''Enrique Delgado Gómez'', obispu de [[Pamplona]] i pallí apricó angunas delas ennovacionis pedagógicas que promovió ena su carrera.<ref name=":0" /><ref>{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7206582|título=Correspondencia de Dña. Manuela Gallardo a D. Celedonio Pérez, Alcaldi de Villanueva dela Serena 1957-1961 pala criación dela granja-escuela.|apellidos=Barrantes Lozano|nombre=Antonio|fecha=2019|publicación=Los tratantis de mulas: chalanis de Campanariu, ISBN 978-84-09-09036-5, páginas. 183-192.|editorial=Federación de Asociaciones Culturales de La Siberia, La Serena y las Vegas Altas (SISEVA)|fechaacceso=01 de jullu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://datos.bne.es/persona/XX1278084.html|título=Gallardo i Gómez, Manuela|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=datos.bne.es|idioma=es}}</ref>
== Obra ==
* Aconteceris del ''Rhin.'' [[Mairil]], Tip. Del Ospital del Niñu Jesús, nel [[1923]].
* Mochachas en Frol''.'' [[Mairil]], [[Sociedá]] dela [[Educación]] [[Atenas]], nel [[1946]].
* Porqué semus probis?'','' ''Editorial Gómez,'' nel 1954.
* Conoci los frutus dela tu tierrina. El malacatoneru: Prantai mas arvus, nel [[1958]].
== Reconocencias ==
En reconocencia dela su lavol ena [[educación]] i [[coltura]], la su obra acebió críticas derecheras ena presa dela epoca, comu enos pedióricus ''ABC'' i ''La Vanguardia''. Enque no es sabíu qu'acebiera premius oficiais emportantis ena su vida, la su infrugencia ena educación n'[[Estremaúra]] i possimenti la su contribución ena brega ala contra del nalfabetismu, án síu valoreás comu parti mu hundamental dela estoria dela [[educación]] dela región.<ref name=":0" />
Nel [[2020]], hue encruía endrentu del proyeutu “[[Mugel|Mugeris]] Vestigaoras enos Archivus Estatais del [[1900]] al 1970” pa descrevil los archivus i pala criación dun micrositiu específicu nel ''Portal de Archivos Españoles'' ''(PARES)'', desenroau entri'l [[2020]] i el [[2023]]. Esti proyeutu á síu apuchau pola ''Subdirección General de Archivos Estatales'', col ojetu de dal un grandi vistal ala lavol de vestigación aviá n'[[España]] polas [[Mugel|mugeris]] entri'l [[1900]] i el 1970 a raís delos registrus decumentais qu'estan conservaus enos Archivus de Gestión delos ''AAEE'' del Menisteriu de [[Coltura]]'',''<ref>{{Cita web|url=https://www.cultura.gob.es/cultura/archivos/difusion/mujeres-archivos/mujeres-investigadoras.html|título=Mugeris Envestigaoras.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=www.cultura.gob.es|idioma=es}}</ref> comu sonin:
* L'Archivu Estóricu Nacional.
* L'Archivu dela Corona d'[[Aragón]].
* L'Archivu dela Real Chancillería de [[Valladolís]].
* L'Archivu General dela Almenistración.
* L'Archivu General delas Indias.
* L'Archivu General de Simancas.
* El Centru d'Enteración Decumental d'Archivus.
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://ceip.educarex.es/wp-content/uploads/sites/257/2017/03/Dptico-Manuela-Gallardo.pdf CEIP Mtra. Sra. dela Soledá] Proyeutu Decumental.
* [https://www.amazon.es/somos-pobres-Manuela-Gallardo-G%C3%B3mez/dp/B00GHYZI0U Porqué semus probis?] Manuela Gallardo i Gómez.
{{NF|1893||Gallargo Gómez, Manuela}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
[[Categoría:Educación n'Estremaúra]]
0g0sqffopez3g0dpqs8jlwi9y7lj5zw
143725
143723
2026-07-01T18:59:27Z
Acuxhinu
3347
Correúra profissional
143725
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Manuela Gallardo i Gómez''' ([[Villanueva dela Serena]], [[Provincia de Badajós|Badajós]], 1893) hue una educaora i escrevienti [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], destacá pola su lavol pedagógica n'[[Estremaúra]] a mediaus del siegru XX.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Villanueva dela Serena]], en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i hue la otava ija, delos onzi ijus nacíus nel matrimoñu dentri ''Carmen Gómez Aguilar'' i el impresariu ''José Gallardo Rodríguez'', hundaol dela su Fábrica de Xabonis pal 1887. La su ermana mayol hue ''Isabel Gallardo'', reconocía foclorista i utora [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]] cona que casava ena su procupación pola [[educación]], pola arrecogía de patrimoñu [[Coltura|coltural]] imaterial i pola [[Literatura|letratura]] mundial i tamién pola d'[[Estremaúra]].<ref name=":2" /><ref name=":0" />
Estudió nun conventu de monjas franciscanas, envera de [[Colonia]], en [[Alemaña]], dentri'l [[1911]] i el [[1917]] i anduvu infrugenciá polas ennovacionis ena [[educación]] de paisis comu [[Noruega]] o [[Paisis Baxus]]. Bregó pola criación d'escuelas moernas i acessiblis, assina comu pola entrodución de metoulogías d'[[educación]] alantás, comu el metou ''Montessori'' i el gastu d'escuelas al airi libri pa espachal enas puebracionis roalis d'[[Estremaúra]]. El su trebaju s'enfuscó n'acabijal col nalfabetismu ena región i amejoral la calidá ena [[educación]], possimenti enas arias roalis de difici acessu, assina hue alantá n'aprical metous d'[[educación]] acompará, por mé delos sus estuyus i esperencias en varius paisis uropeus.<ref name=":2">{{Cita web|url=https://sepuex.unex.es/personas/0-nombre-ASC--1,2-2501-gallardo-gomez-manuela|título=Gallardo i Gómez, Manuela|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=sepuex.unex.es|idioma=es}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/229606|título=Pessona - Gallardo i Gómez, Manuela.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Tamién es reconocía pol su trebaju comu escreviora i difundiora. Dentri las sus obras más emportantis está Aconteceris del ''Rhin'' nel [[1923]], qu'es una recopilación de cuentus basaus n'estorias popularis alemanas, por mé dela su vivencia educativa nessi país. La su produción letraria abarcó varius génerus, comu la novela, l'ensayu i la difundición centífica. Amás dela su obra prencipal Porqué semus probis?, ena qu'analiza las causas del nalfabetismu n'[[España]] i proponi solucionis basás en moelus educativus estrangerus, tamién pubricó la serii Conoci los frutus dela tu tierrina del [[1958]] al 1959, derigía ala [[educación]] infantil i endedicá al estuyu dela [[botánica]], con un vistal enas prantas i frutus d'[[Estremaúra]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://chdetrujillo.com/manuela-gallardo-gomez-reflexion-y-accion-pedagogica-de-una-mujer-extremena-a-mediados-del-siglo-xx/|título=Manuela Gallardo Gómez. Refressión i ación pedagógica duna mugel estremeña a mediaus del siegru XX.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|fecha=09 de deziembri del 2016|idioma=es|autor=CHDE Trujillu}}</ref><ref name=":1" />
Ena su vida, dessalió tamién pol su comprometimientu cona difundición dela conocencia [[botánica]] i la [[educación]] infantil, trebajandu junta especialistas comu'l botánicu i boticariu ''Pío Font i Quer'' ena criación de ''Colección de láminas silvestres'' nel [[1949]], una obra ilustrá que precurava aprendel alos zagalinus i zagalinas sobri las prantas bravías dela región. Endispués de varius ententus de crial una escuela en [[Villanueva dela Serena]], inaguró una casa-escuela mentá comu “San Franciscu d'Asís” en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], cona ayúa delas reverendas mairis de ''Sehaan'' en [[Liechtenstein]] i el sostribu del cardenal ''Juan Benlloch i Vivó'' o ''Enrique Delgado Gómez'', obispu de [[Pamplona]] i pallí apricó angunas delas ennovacionis pedagógicas que promovió ena su carrera.<ref name=":0" /><ref>{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7206582|título=Correspondencia de Dña. Manuela Gallardo a D. Celedonio Pérez, Alcaldi de Villanueva dela Serena 1957-1961 pala criación dela granja-escuela.|apellidos=Barrantes Lozano|nombre=Antonio|fecha=2019|publicación=Los tratantis de mulas: chalanis de Campanariu, ISBN 978-84-09-09036-5, páginas. 183-192.|editorial=Federación de Asociaciones Culturales de La Siberia, La Serena y las Vegas Altas (SISEVA)|fechaacceso=01 de jullu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://datos.bne.es/persona/XX1278084.html|título=Gallardo i Gómez, Manuela|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=datos.bne.es|idioma=es}}</ref>
== Obra ==
* Aconteceris del ''Rhin.'' [[Mairil]], Tip. Del Ospital del Niñu Jesús, nel [[1923]].
* Mochachas en Frol''.'' [[Mairil]], [[Sociedá]] dela [[Educación]] [[Atenas]], nel [[1946]].
* Porqué semus probis?'','' ''Editorial Gómez,'' nel 1954.
* Conoci los frutus dela tu tierrina. El malacatoneru: Prantai mas arvus, nel [[1958]].
== Reconocencias ==
En reconocencia dela su lavol ena [[educación]] i [[coltura]], la su obra acebió críticas derecheras ena presa dela epoca, comu enos pedióricus ''ABC'' i ''La Vanguardia''. Enque no es sabíu qu'acebiera premius oficiais emportantis ena su vida, la su infrugencia ena educación n'[[Estremaúra]] i possimenti la su contribución ena brega ala contra del nalfabetismu, án síu valoreás comu parti mu hundamental dela estoria dela [[educación]] dela región.<ref name=":0" />
Nel [[2020]], hue encruía endrentu del proyeutu “[[Mugel|Mugeris]] Vestigaoras enos Archivus Estatais del [[1900]] al 1970” pa descrevil los archivus i pala criación dun micrositiu específicu nel ''Portal de Archivos Españoles'' ''(PARES)'', desenroau entri'l [[2020]] i el [[2023]]. Esti proyeutu á síu apuchau pola ''Subdirección General de Archivos Estatales'', col ojetu de dal un grandi vistal ala lavol de vestigación aviá n'[[España]] polas [[Mugel|mugeris]] entri'l [[1900]] i el 1970 a raís delos registrus decumentais qu'estan conservaus enos Archivus de Gestión delos ''AAEE'' del Menisteriu de [[Coltura]]'',''<ref>{{Cita web|url=https://www.cultura.gob.es/cultura/archivos/difusion/mujeres-archivos/mujeres-investigadoras.html|título=Mugeris Envestigaoras.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=www.cultura.gob.es|idioma=es}}</ref> comu sonin:
* L'Archivu Estóricu Nacional.
* L'Archivu dela Corona d'[[Aragón]].
* L'Archivu dela Real Chancillería de [[Valladolís]].
* L'Archivu General dela Almenistración.
* L'Archivu General delas Indias.
* L'Archivu General de Simancas.
* El Centru d'Enteración Decumental d'Archivus.
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://ceip.educarex.es/wp-content/uploads/sites/257/2017/03/Dptico-Manuela-Gallardo.pdf CEIP Mtra. Sra. dela Soledá] Proyeutu Decumental.
* [https://www.amazon.es/somos-pobres-Manuela-Gallardo-G%C3%B3mez/dp/B00GHYZI0U Porqué semus probis?] Manuela Gallardo i Gómez.
{{NF|1893||Gallargo Gómez, Manuela}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
[[Categoría:Educación n'Estremaúra]]
50vs2fbe1jbp7qhh96hlwg8phjbxbfy