Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.9
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Licopenu
0
7625
143749
126508
2026-07-07T19:38:35Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143749
wikitext
text/x-wiki
El '''licopenu''' del [[neolatín]] ''[[Solanum lycopersicum|lycopersicum]]'', la especi tomati, es un [[carotenu]] roju brillanti y pigmentu [[carotenoidi]] y [[fitoquímicu]] que s'encuentra en los tomatis y otras frutas y verduras de colol roju, comu las [[zanajoria]]s rojas, [[sandía]]s, y [[papaya]]s, manqui no en las fresas, [[pimientu]]s rojus, o [[cereza]]s.<ref name=nd/> Manqui el licopenu es químicamenti un carotenu, no tié actividá de [[vitamina A]].<ref name="JACN">{{Cita web |url=http://www.jacn.org/content/19/5/563.full |título=Journal of the American College of Nutrition: Role of Antioxidant Lycopene in Cancer and Heart Disease |fechaacceso=2016-04-12 |archive-date=2013-08-19 |archive-url=https://web.archive.org/web/20130819185335/http://www.jacn.org/content/19/5/563.full |dead-url=yes }}</ref> Los alimentus que no son de colol roju tamién puen contenel licopenu, comu las [[jabas]] sidrus o el [[perejil]].<ref name="nd">url=http://nutritiondata.self.com/foods-000137000000000000000-4w.html? "Foods highest in lycopene, Nutrition Data, USDA Nutrient Database, version SR-21". Conde Nast. nutritiondata.com (2014)</ref>
En las [[planta]]s, [[alga]]s y otrus [[fotosíntesi|organismus fotosintéticus]], el licopenu es un intermeyariu importanti en la biosíntesis d'una hartá carotenoidis, incluyendu el [[beta carotenu]], que es responsabli la pigmentación amarilla, naraja, o roja, la [[fotosíntesi]], y la foto-protezión. Como tós los carotenoidis, el licopenu es un hidrocarburu poliinsaturau, es izil, un [[alquenu]] no sustituíu. Estructuralmenti, el licopenu es un tetraterpenu y ensamblau a partil d'ochu unidadis e [[isoprenu]] que se componin enteramenti de carbonu e hidrógenu. Es insolubli en áugua. Los onci doblis enlacis conjugaus del licopenu le dan el su colol roju intensu y la su actividá antioxidanti. Debíu al su huerti colol y no toxicidá, el licopenu es un [[coloranti alimentariu]] útil (registrau comu '''E160d''') y está aprobau pal usu en los EE.UU.,<ref>21 CFR 73.585</ref> Australia y Nueva Zelanda (registrau comu '''160d''')<ref>Australia New Zealand Food Standards Code http://www.comlaw.gov.au/Details/F2011C00827 "Standard 1.2.4 - Labelling of ingredients"</ref> y l'UE.<ref>UK Food Standards Agency: https://web.archive.org/web/20120207124535/http://www.food.gov.uk/safereating/chemsafe/additivesbranch/enumberlist "Current EU approved additives and their E Numbers"</ref>
== Mecanismu d'azión del licopenu ==
El licopenu posei propiedáis [[antioxidanti]]s, y actúa protegiendu a las [[célula]]s humanas del [[estrés oxidativu]], producíu pola azión e los [[radical libri|radicalis libris]], que son unu los prencipalis responsablis e las [[enfermedá cardiovascular|enfermedáis cardiovascularis]], del [[cancru]] y del [[envejecimientu]].<ref>Garrido M, González-Flores D, Marchena AM, Propr E, García-Parra J, Barriga C, Rodríguez A.B. (2013). "[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23225211 A lycopene-enriched virgin olive oil enhances antioxidant status in humans]". J Sci Food Agric ''93''': 1820-1826.</ref> Además, actúa modulandu las moléculas responsablis e la regulación del [[ciclu celular]] y produciendu una regresión e ciertas lesionis cancerosas y de próstata.
No se conocin exactamenti las basis biológicas ni fisicoquímicas d'estas propiedáis, peru paezin directamenti relacionás con el elevau puel antioxidanti del licopenu, una hartá más qu'otrus antioxidantis comu la [[vitamina E]] o el β-carotenu. Un pazu númeru de procesus cancerígenus y degenerativus están asociaus a dañus oxidativus sobri el [[genoma]] y los mecanismus genéticus e control e la proliferación y [[diferenciación celular]]. El licopenu actuaría com'un potenti neutralizaor e radicalis libris (óxidu y peróxidu) atenuandu los dañus oxidativus sobri los tejíus.
==Véasi tamién==
* [[Nutrición]]
* [[Tocoferol]]
== Huentis ==
{{listaref}}
== Atijus ==
{{commonscat|Lycopene}}
[[Categoría:Carotenoidis]]
[[Categoría:Nutrientis no esencialis]]
[[Categoría:Nutracéuticus]]
[[Categoría:Antioxidantis]]
[[Categoría:Antioxidantis e la yeta]]
[[Categoría:Colorantis]]
[[Categoría:Suplementus alimentarius]]
mewhdqfn1418fdjmbb0so0vdoq7povp
Helga de Alvear
0
10422
143752
135501
2026-07-08T03:40:03Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143752
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Helga de Alvear''' (''Kirn'', [[Alemaña]], nel 1936 - [[Mairil]], 2 de hebreru del 2025) hue una galerista i colecionista d'arti alemana residenti n'[[España]], país aondi esmençó i desenroó la su atividá profissional entrenacional.
== Biografía ==
La su nacencia hue ena ciá de ''Kirn'' n'[[Alemaña]], nel 1936. Estuyó ena escuela ''Salem'', ena ''Lausana'' en [[Ginebra]] i amás en [[Londri]], aondi acontinó los sus estuyus por un añu. Nel 1957, cona edá de ventiun añus, vinu pa [[España]] pa deprendel [[España|español]] i pa estuyal [[Coltura]] Hispánica ena Nuversidá Complutensi de [[Mairil]], aondi conoció al arquitetu ''Jaime de Alvear'', col qu'endispués s'aconyugó i vivió en Mairil, aondi tuvo tres ijas mentás María, Ana i Patricia. El ventinuevi de novembri del 2006 enhundó la Hundación Helga de Alvear, cona séi en [[Caçris]], qu'es una entidá coltural utónoma i endependienti. Sempri anduvu mu agralecía col acebimientu [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeñu]] hata que ala finiquita espenó en [[Mairil|Miaril]] el dos de hebreru del 2025.<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/cultura/arte/2025/02/03/67a07ad4e4d4d87d708b4577.html|título=Muere a los 88 años la histórica galerista Helga de Alvear, la mayor coleccionista de arte de España|fechaacceso=10 de hebreru del 2025|fecha=03 de hebreru del 2025|sitioweb=ELMUNDO|idioma=es}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Dispués de conocel ala galerista ''Juana Mordó'' nel 1967, tuvu sociedá conos artistas del grupu de ''Cuenca'' de ''El Paso'', lo que le hizu ca vés tenel mas interés pola amósfera artística española i assina esmenzó la su coleción d'arti. N'aneru del 1980 hormó prantilla dela galería ''Juana Mordó'', aondi alquirió la conocencia de dereción i del mundu artísticu entrenacional. Amás tuvu la participación enas ferias comu ''Art Basel, Fiac'' en [[París]] o la Feria de [[Colonia]] i tamién la calavoración pala criación dela feria de ''ARCO'' nel 1982. Hue una delas hundaoras dela Hundación Museu Reina Sofía de [[Mairil]].<ref>{{Cita web|url=https://www.museoreinasofia.es/museo/fundacion|título=Fundación Museo Reina Sofía {{!}} Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía|fechaacceso=10 de hebreru del 2025|sitioweb=www.museoreinasofia.es}}</ref>
Nel 2006 hizu la Hundación Helga de Alvear i el [[Museu d'Arti Contemporaniu Helga de Alvear|Museu d'Arti Contemporániu Helga de Alvear]] ena ciá de [[Caçris]], comu respuesta al deseu della de tenel la su coleción ala disposición dela socieá i al interés de varias estitucionis púbricas estremeñas de sumenistral dun centru d'envestigación delas artis práticas contemporánias a [[Caçris]].<ref>{{Cita web|url=https://www.museohelgadealvear.com/es/|título=Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear (Cáceres)|fechaacceso=10 de hebreru del 2025|sitioweb=Museo de Arte Contemporáneo Helga de Alvear|idioma=es-ES}}</ref>
Amás dela su atividá profissional, duranti añus desenroó la su grandi passión qu'era el colecionismu d'arti, possimenti dela segundera mitá del siegru XX, pos comu dixu nuna entrevista, la su coleción tenía de sel dendi los añus cincuenta palantri i no guipal patrás. La su coleción esta considerá por especialistas abondu, comu la mas emportanti d'obras d'arti moernu n'[[España]] i una delas prencipais d'[[Uropa]]. Tié mas de tres mil pieças de mas de quinientus artistas d'[[España]] i entrenacionais i ain pinturas i escolturas de deferentis estilus i hormatus, assin comu vídius i estalacionis, con munchas obras en papel i afotus.<ref>{{Cita web|url=https://www.revistadearte.com/2013/05/21/el-mejor-arte-contemporaneo-de-la-coleccion-de-helga-de-alvear-en-centrocentro/|título=El mejor arte contemporáneo de la colección de Helga de Alvear en CentroCentro - Revista de Arte - Logopress|fechaacceso=10 de hebreru del 2025|apellido=Redacción|fecha=21 de mayu del 2013|idioma=es}}</ref>
La su coleción la donó ala [[Comunidá utónoma|Comunidá Utónoma d'Estremaúra]], enque tamién hizu angunas mas. Una hecha ala Hundación Museu Reina Sofía en [[Mairil]], dela galería ''Juana Mordó'',dela serii d'afotus ''Türken in Deutschland'' (Turcus n'Alemaña) dela germana ''Cándida Höfery,'' duna obra del suiçu ''Rémy Zaugg'' i hechas pal 1997, 2016 i 2017. Sotra hecha ala Real Academia delas Bellas Artis de San Fernandu en [[Mairil]], nel 2011 i hormá por cincuenta i sieti obras d'arti moernu, que hue mentá comu ''Legado Juana Mordó-Helga de Alvear'' i qu'era propiedá della mesma. Esta donación hue considerá pol diretol d'esta estitución ''Antonio Bonet'', comu'l mas grandi legau d'arti d'ogañu que tién l'Academia.<ref>{{Cita web|url=http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=974863|título=Bellas Artes exhibe el legado Mord�-Alvear, su mayor colecci�n contempor�nea - ABC.es - Noticias Agencias|fechaacceso=10 de hebreru del 2025|fecha=13 d'abril del 2016|sitioweb=web.archive.org|archive-date=2016-04-13|archive-url=https://web.archive.org/web/20160413043455/http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=974863|dead-url=unfit}}</ref>
== Premius i reconocencias ==
* 2007 [[Medalla d'Estremaúra]].<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/extremadura/2007/07/27/helga-alvear-han-concedido-medalla-45353218.html|título=Helga de Alvear: "Me han concedido la medalla por regalar mi colección"|fechaacceso=18 de hebreru del 2023|fecha=27 de jullu del 2007|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
* 2008 Medalla d'Oru al méritu enas Bellas Artis del Ministeriu de [[Coltura]] español.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/cultura/2008/05/10/helga-alvear-medalla-oro-bellas-45276919.html|título=Helga de Alvear, Medalla de Oro en Bellas Artes|fechaacceso=18 de hebreru del 2023|fecha=10 de mayu del 2008|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
* 2011 Medalla de [[Caçris]].<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/caceres-local/2011/11/29/medalla-caceres-helga-alvear-44920981.html|título=Medalla de Cáceres para Helga de Alvear|fechaacceso=18 de hebreru del 2023|apellido=MUÑOZ|nombre=MIGUEL ANGEL|fecha=29 de novembri del 2011|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
* 2012 Premiu dela Hundación Arti i Mecenasgu ena categoría Colecionista.<ref>{{Cita web|url=https://prensa.fundacionlacaixa.org/es/2012/03/28/la-fundacion-arte-y-mecenazgo-entrega-en-caixaforum-madrid-sus-premios-2012-a-elena-asins-soledad-lorenzo-y-helga-de-alvear/|título=La Fundación Arte y Mecenazgo entrega en CaixaForum Madrid sus premios 2012 a Elena Asins, Soledad Lorenzo y Helga de Alvear|fechaacceso=18 de hebreru del 2023|apellido=labs-dev|fecha=28 de marçu del 2012|sitioweb=Fundación "la Caixa"|idioma=es|archive-date=2023-10-04|archive-url=https://web.archive.org/web/20231004092701/https://prensa.fundacionlacaixa.org/es/2012/03/28/la-fundacion-arte-y-mecenazgo-entrega-en-caixaforum-madrid-sus-premios-2012-a-elena-asins-soledad-lorenzo-y-helga-de-alvear/|dead-url=yes}}</ref>
* 2020 Medalla Entrenacional delas Artis dela Comunidá de [[Mairil]] 2020.<ref>{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/caceres-local/2020/11/25/helga-alvear-medalla-internacional-artes-43820785.html|título=Helga de Alvear, Medalla Internacional de las Artes|fechaacceso=18 de hebreru del 2023|apellido=REDACCIÓN|fecha=25 de novembri del 2020|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
* 2023 Premiu Patrimoñu 2023, que concedi el Grupu de Ciais Patrimoñu dela Umanidá.<ref>{{Cita web|url=https://www.ayto-caceres.es/noticias/la-galerista-helga-de-alvear-recibira-el-premio-patrimonio-2023-que-concede-el-grupo-de-ciudades-patrimonio-de-la-humanidad/|título=La galerista Helga de Alvear recibirá el Premio Patrimonio 2023, que concede el Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad|fechaacceso=18 de hebreru del 2023|apellido=Prensa|fecha=26 de jullu del 2022|sitioweb=Ayuntamiento de Cáceres|idioma=es}}</ref>
* 2024 Medalla al Méritu Coltural del Goviernu de [[Purtugal]].<ref>{{Cita web|url=https://efe.com/extremadura/2024-01-25/helga-de-alvear-recibe-la-medalla-de-cultura-portugal/|título=Helga de Alvear recibe la Medalla de Cultura lusa - EFE|fechaacceso=04 de hebreru del 2025|apellido=Rivera|nombre=Carlos González de|fecha=25 d'aneru del 2024|sitioweb=EFE Noticias|idioma=es-ES}}</ref>
== Referencias ==
<references/>
== Biblografía ==
* ''BENHAMOU-HUET, Judith. Global Collectors/Collectionneurs du monde''. Prólogu de ''Samuel Keller''. [[París|Paris]]. ''Éditions Phébus'', nel 2008. ''Bordeaux: Éditions Cinq Sens'', 2008. <nowiki>ISBN 978-2-75-290328-0</nowiki>.
* ''HERSTATT, Claudia. Women Gallerists in the 20th and 21st Centuries. Ostfildern: Hatje Cantz Verlaj'', nel 2008. ISBN 978-3-7757-1975-9E
* ''OBRIST, Hans Ulrich (Ed.).'' Conversa en [[Caçris]] con ''Hans Ulrich Obrist''. Caçris, Centru delas Artis Visuais Hundación Helga d'Alvear, nel 2012. <nowiki>ISBN 978-84-934916-3-5</nowiki>
* ''REMEDIOS LASSO, Javier. Helga de Alvear''. Los cimientus duna grandi coleción. Tessi dotoral, [[Nuversidá d'Estremaúra]], nel 2016.
* ''WYSS, Kurt. Looking back at Art Basel. Basel: Schwabe AG Verlag'', nel 2009. <nowiki>ISBN 978-3-7965-2604-6</nowiki>. ''BENHAMOU-HUET, Judith. Global Collectors/Collectionneurs du monde''. Prólogu de ''Samuel Keller.'' [[París|Paris]]. ''Éditions Phébus'', nel 2008. ''Bordeaux: Éditions Cinq Sens'', nel 2008. <nowiki>ISBN 978-2-75-290328-0</nowiki>
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://web.archive.org/web/20250207052355/https://helgadealvear.com/ Página web de la Galería Helga de Alvear] Ena ciá de Mairil.
* [https://museohelgadealvear.com/ Página web del Museo Helga de Alvear] Ena ciá de Caçris.
{{NF|1936|2025|de Alvear, Helga}}
[[Categoría:Artis]]
nyg5dgz0iwmn6lq3fow5aalymv61pzs
Olga Ramos
0
10622
143754
126162
2026-07-08T07:08:58Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143754
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Trinidad Olga Ramos Sanguino''' (Badajós, 20 de juliu de 1918 - Boadilla del Monte, 25 d'abostu de 2005) hue una atrís, violinista i cupletista estremeña, conocía comu la ''reina del cuplé''.<ref>[http://cultura.elpais.com/cultura/2005/08/25/actualidad/1124920801_850215.html «Muere a los 87 años Olga Ramos, la 'reina del cuplé'.»] ''[[El País]]''. Consultado el 5 de septiembre de 2016.</ref><ref name=abc>[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-25-08-2005/abc/Ultima/muere-olga-ramos-la-reina-del-cuple_61408029096.html# «Muere Olga Ramos, la reina del cuplé.»] ''[[ABC (España)|ABC]]''. Consultado el 5 de septiembre de 2016.</ref>
==Discografía==
* ''Olga Ramos'', Columbia EN1094, 1951; EP
* ''Olga Ramos y su orquesta'', Columbia 1960; LP
* ''Recuerdos picarescos'', Fonomusic EAN 51011129629, 1971; LP
* ''La hora de Olga Ramos'', Movieplay 17.0839/7, 1976; LP
* ''Olga Ramos'', Dro Atlantic, 2005; LP. Fonomusic 84.2190/4, 1985; CD
* ''Antología del cuplé'', Fonomusic, CD-1195, 1993;
* ''Olga Ramos en vivo'', Fonomusic CD1196;
* ''Madrid, entre cuplés y canciones'', Lady Alicia Records CDDM-9402, 1994 (cona su ija, Olga María Ramos).
== Teatru ==
* Con Enrique Ramírez de Gamboa: “Dos puñales”, “Paquita Page”, “Balcón de ensueño”, “Princesita gitana”, -“Triste bayón”, “¿Por qué me sigues?”, “Vuelve a tus cuevas”, “Evocación”, “Almudena catedral”, “La yaya”.
* Con Amalio López i Enrique Ramírez de Gamboa: “Barrio de la catedral “Suerte te dé Dios”, “Para el tren”, “Por Dios, dímelo.
* Con Manuel Martínez Remis i Enrique Ramírez de Gamboa: “Juan Veneno”, “Negro amigo”.
* Con Manuel Martínez Remis, José Antonio Verdugo Torres i Enrique Ramírez de Gamboa: “Pepe el Marismeño”
* Con Pedro García del Pino Tarik i Enrique Ramírez de Gamboa: “Mariquilla, triqui, triqui”.
* Con Francisco de la Vega Pérez i Enrique Ramírez de Gamboa: “Ermitas del Manzanares”.
* Con Gustavo Salgas de León i Enrique Ramírez de Gamboa: “Corazón y cascabel”, “Tierra de amigos”.
* Con José de Córdova y Córdova i Enrique Ramírez de Gamboa: “Tarde de junio”.
* Con Francisco García de los Ángeles y Román i Enrique Ramírez de Gamboa: “Desatino”, “Gotas de plata”, “Una ermita en el camino”.
* Con Luisa Taboada García i Enrique Ramírez de Gamboa: “No se escandalicen”, “Así es la menta”.
== Filmografía ==
*''[https://web.archive.org/web/20230103071858/https://m.filmaffinity.com/es/movie.php?id=377533 ¡Pum!]''
*''[https://web.archive.org/web/20230103071900/https://m.filmaffinity.com/es/movie.php?id=274867 Leyenda rota]''
== Referencias ==
{{listaref}}
{{control de autoridades}}
[[Categoría:Atoris]]
[[Categoría:Músicus]]
ag90xr6vjo8i1jf4yrr8e0xqsfv9jgz
Coltura d'Estremaúra
0
10771
143751
141663
2026-07-08T01:31:51Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143751
wikitext
text/x-wiki
{{destacau}}
[[Archivu:Localización de Extremadura.svg|200px|miniaturadeimagen|derecha|Estremaúra está assitiá en España, peru tien arrayu con [[Portugal]] i á acebíu enfrugencias lionesas, castellanas i portuguesas.]]
La '''coltura''' u '''escoltura d'Estremaúra''' , o '''coltura''' u '''escoltura estremeña''' es la coltura dessenroá ena agora [[Estremaúra|Comunidá Utónoma d'Estremaúra]]. Esta coltura tien las sus raízis ena enfrugencia delos destintus puebrus qu'án passau por essas tierras.
== Arti ==
=== Arquitetura ===
==== Estoria ====
[[Archivu:Bridge Alcantara.JPG|197px|miniaturadeimagen|derecha|La puenti d'Alcántara, de costrución romana.]]
Estremaúra sufrió una romaniçación compreta i los romanus dexarun la su huélliga nesta tierra con numberosus exemprus arquitetónicus comu'l [[Teatru romanu de Méria|teatru]], i l'[[Anfiteatru de Méria|anfiteatru]], [[Carçá romana|calçás]], puentis comu la [[puenti d'Alcántara]] i aguadutus comu los de [[Aguadutu de Cornalvu|Cornalvu]], [[Aguadutu de San Lázaro|San Lázaro]] i los [[Aguadutu delos Milagrus|Milagrus]].<ref>[https://www.saboraextremadura.es/ruinas-y-monumentos-romanos-para-visitar-en-extremadura/ Ruinas y monumentos romanos para visitar en Extremadura]</ref>
Dela presencia islámica en Estremaúra quean entavía restus comu las [[Alcaçaba|alcaçabas]] de [[Alcaçaba de Méria|Méria]],<ref name="recorrerextremadura">[https://recorrerextremadura.com/extremadura-islamica-i/ La Extremadura islámica I]</ref> [[Alcaçaba de Caçris|Caçris]], [[Alcaçaba de Trugillu|Trugillu]]<ref>[https://chdetrujillo.com/la-alcazaba-medieval-de-trujillo/ La alcazaba medieval de Trujillo]</ref> i [[Alcaçaba de Badajós|Badajós]],<ref name="recorrerextremadura" /> el [[castillu de Montemolín]]<ref name="recorrerextremadura"/> i el castillu dela sierra de Castellar.<ref name="recorrerextremadura" />
[[Archivu:Alcazaba de Merida Spain.jpg|197px|right|thumb|Alcaçaba de Méria.]]
L'[[arti mudejal]] tien angunas representacionis ena comunidá, comu'l craustru del [[Monesteriu de Tentudía]],<ref>[https://www.arteguias.com/monasterio/tentudia.htm Monasterio de Tentudía (Nuestra Señora de Tentudía), Badajoz]</ref> las galerías porticás mudéjaris del [[santuariu dela Virgin de l'Ara]]<ref name="mudejarbadajoz">[https://www.arteguias.com/mudejar_badajoz.htm Arte Mudéjar en la provincia de Badajoz]</ref> o [[Ilésia de Nuestra Señora dela Conceción de Granja|l'Ilésia de Nuestra Señora dela Conceción de Granja]] de [[Torrehermosa]],<ref name="mudejarbadajoz" /> es un exempru de torri-fachá mudejal. Tamién ain torris-fachá mudéjaris enas parroquias de [[Santa Olalla]], en [[Puebra la Reina]] i de [[Santa María de Gracia]], en [[Palomas]].<ref>[http://caminosdecultura.blogspot.com/2015/11/vi-encuentro-de-blogueros-de.html VI Encuentro de Blogueros de Extremadura: "El mudéjar pacense en sus torres-fachada más destacadas"]</ref>
[[Archivu:Claustro del Monasterio de Tentudía (33172548968).jpg|197px|miniaturadeimagen|izquierda|Castru mudéjal del Monesteriu de Tenudía, en Badajós.]]
Debíu ala presencia los mosulmanis en Estremaúra, l'arti románicu no tien mucha representación ena comunidá, solu el [[tardurrománicu]],<ref name="educarex">[https://iesrdguezmonino.educarex.es/portfolio/arte/el_romnico_en_extremadura.html El románico en Extremadura]</ref> mayolmenti en zonas baxu control de l'[[Orden de Alcántara|''Orden de Alcántara'']].
[[Archivu:Basílica de Santa Eulalia. Portada.jpg|197px|miniaturadeimagen|derecha|Portá románica dela basílica de Santa Ulalia en Méria.]]
El prencipal exempru de [[Arti Románicu|románicu]] en Estremaúra es la [[Catreal Vieja de Prasencia]],<ref name="educarex" /> que prencipió a costruil-si a caberus del [[Sigru XII|siegru XII]] u prencipius del [[Sigru XIII|XIII]] i hue acabijá nel [[Sigru XIV|siegru XIV]]. Sotrus templus románicus ena [[provincia de Caçris]] son las ilesias de [[Hoyus]] i [[Alcántara]] (ena provincia de Caçris). Ena [[provincia de Badajós]] s'asseñalan las ilesias de Santiagu i San Martín en [[Medellín]], la [[Basílica de Santa Ulalia (Méria)|basílica de Santa Ulalia]] en [[Méria]] i l'ilesia de [[Ilesia de Santa María del Castillu (Albuquerqui)|Santa María del Castillu]] en [[Abuquerqui]].<ref name="educarex" />
La [[Concatreal de Santa María (Caçris)|concatreal de Santa María]] de [[Caçris]] es un exempru de trasición entri el románicu i el góticu. Tien dos portás góticas, i bóvedas de crucería gótica.{{Halta cita}}
[[Archivu:Concatedral de Caceres.JPG|197px|miniaturadeimagen|izquierda|Concatreal de Caçris.]]
[[Archivu:Catedral de Coria. Cáceres.jpg|miniaturadeimagen|La Catreal de Coria es un exempru de góticu de trasición, con añidíus praterescus i barrocus (la torri-campanariu).]]
Angunus exemprus del [[arti góticu]] en Estremaúra son la [[catreal nueva de Prasencia]], la de [[Catreal de Coria|Coria]] i la de [[Catreal de Badajós|Badajós]]. Otrus exemprus son los castillus d'[[Castillu d'Abuquerqui|Abuquerqu]]<nowiki/>i, [[Castillu de Granaílla|Granaílla]] i [[Castillu de Coria|Coria]], las portás delas ilesias de [[Villafranca delos Barrus]] i el craustru del [[monesteriu de Yusti]].<ref>[https://iesrdguezmonino.educarex.es/portfolio/arte/el_gtico_en_extremadura.html El Gótico en Extremadura]</ref>
El góticu caberu estremeñu se desenroó entri los añus [[1490]] i [[1525]] con caraitiris acomparantis a sotrus qu'aparecin nel restu la península. Recebi enfrugencias del arti islámicu comu el gastu del ladrillu.<ref name="Sánchez Lomba">Sánchez Lomba, Francisco M. ''Arquitectura del Renacimiento en Extremadura'' ([https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/107393.pdf Atiju])</ref>
Angunus exemprus d'arquitetura dela [[Renacimiencia]] son l'ilesia parroquial d'[[Azituna (monecipiu)|Azituna]], cona solución de piera ena capilla mayol.<ref name="Sánchez Lomba" /> En [[Orellana la Vieja]] se gasta el ladrillu comu material de costrución i en l'ilesia [[Logrossán]], [[Pedro de Ybarra]] gasta la piera pa'hazel una bóveda de demensionis menumentalis.<ref name="Sánchez Lomba" /> Sotrus exemprus son el templu parroquial de [[Guareña]], hechu por [[Rodrigo Gil de Hontañón]]; i el templu de Santa María de [[Broças]], con tripri navi.<ref name="Sánchez Lomba" />
Angunus exemplus d'[[arquitetura barroca]] estremeña son l'[[Ilesia de San Bartolomé (Jerez delos Caballerus)|Ilesia de San Bartolomé]] en [[Jerés delos Caballerus]], cona su torri d'estilu barrocu del [[siegru XVIII]], l'[[Ermita la Salú (Caçris)|Ermita la Salú]], en [[Caçris]], un exempru de Barrocu del [[Sigru XVIII|siegru XVIII]],<ref name="Barroco">[https://prezi.com/9dsvdi8bapd7/el-barroco-en-extremadura/?fallback=1 El Barroco en Extremadura]</ref> el [[Conventu de Santa María dela Parra]], l'[[Oratoriu de San Pedru Alcántara]] i l'Ilesia de San Bartolomé en [[Jerés delos Caballerus]], los tres decraraus Bienis d'Interés Coltural.<ref name="Barroco" />
D'estilu [[neocrássicu]] i academicista es l'ilesia parroquial de Santa Amalia, construyía entri [[1831]] i [[1837]].<ref name=doebicdeclaracion2014>{{Cita publicación|título=DECRETO 215/2014, de 16 de septiembre, por el que se declara la iglesia parroquial de Santa Amalia, en el término municipal de Santa Amalia, como Bien de Interés Cultural, con categoría de Monumento|publicación=[[Diario Oficial de Extremadura]] nº 181 de 19 de septiembre de 2014|formato=pdf|editor=[[Junta de Extremadura]]|url=http://doe.juntaex.es/pdfs/doe/2014/1810o/14040243.pdf|páginas=28090-28098}}</ref> D'estilu estoricista es el [[palaciu de Cijara]], assitiau en [[Herrera del Duqui]], i construyíu en [[1873]].<ref>[https://www.guiarepsol.com/es/fichas/monumento/palacio-cijara-181248/ Palacio Cijara]</ref>
El [[Art Nouveau|moernismu]] allega tardi a Estremaúra. Un exempru es el [[Casinu de Prasencia]], proyetau a prencipius de [[1905]]. Ai qu'asperal ata [[1910]] pa vel sotrus exemprus, anque con sotra enfrugencias, i reduzíus a fachás comu la [[casa del Arrabal]] en [[Campanariu]].<ref name="elblogdechano">[https://elblogdechano.com/2018/11/18/muestras-de-la-arquitectura-modernista-en-badajoz/ Muestras de la arquitectura modernista en Badajoz]</ref>
[[Archivu:Vegaviana 24.jpg|197px|miniaturadeimagen|derecha|[[Vegaviana]] es un exempru de puebru de colonización.]]
En [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] s'asseñala la [[Casa Álvarez (Badajós)|Casa Álvarez]], ena praça dela Soledá, prencipiá en [[1914]] i acabijá nel [[1915]], proyetá por [[Adel Pinna Casas]].<ref name="elblogdechano" /> Sotrus exemprus es el edificiu conocíu comu ''[[Las Tres Campanas (Badajós)|Las Tres Campanas]]'', encargau a Luis Ramallo en [[1899]]. Tamién s'asseñala el edificiu conocíu comu [[Garaje Pla (Badajós)|Garaje Pla]], ogañu el Colegiu Oficial d'Avogáus, obra d'[[Adel Pinna]] firmá en [[1921]] pol arquitetu [[Manuel Martínez]].<ref name="elblogdechano" />
Exemprus d'arquitetura novecentista son la [[Casa Celaya (Caçris)|Casa Celaya]], la [[Casa Higuero Viniegra (Caçris)|Casa Higuero Viniegra]] (ogañu Hotel Palacete Alameda), i la [[Casa Martín (Caçris)|Casa Martín]] (conocía comu Casa Mirón) en [[Caçris]].<ref>[https://www.elperiodicoextremadura.com/caceres-local/2006/12/17/delicias-cacerenas-pasado-siglo-45409961.html Delicias cacereñas del pasado siglo]</ref>
En Estremaúra, alupués dela [[Guerra Cevil Española]], se puei palral tamién dela arquitetura de colonización, criá cola costrución de puebrus totalmenti nuevus (43 en Badajós,<ref>[https://www.hoy.es/20090603/badajoz/pueblos-colonizacion-mejores-urbanizaciones-20090603.html «Los pueblos de colonización son las mejores urbanizaciones para vivir»]</ref> 21 en Caçris<ref>{{Cita web |url=https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/archivos-biblioteca-mediateca/mediateca/coloniz-extremadura-abujeta_tcm30-440811.pdf |título=Los pueblos de colonización de Extremadura. Evolución y estado, medio siglo después de su construcción |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100114/https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/archivos-biblioteca-mediateca/mediateca/coloniz-extremadura-abujeta_tcm30-440811.pdf |dead-url=yes }}</ref>), promovía pol ''[[Instituto Nacional de Colonización]]'' (INC).<ref>Vera Carrasco, José María i José Maldonado Escribano (2020) ''Arquitectura escolar en los pueblos de colonización de Extremadura'', Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura, 474 pp ([https://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXXVII/2021/T.%20LXXVII%20n.%201%202021%20en.-abr/00121876.pdf Atiju])</ref>
<gallery>
Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|[[Teatru romanu de Méria]]
Archivu:Badajoz, Catedral 122-2.jpg|Catreal de Badajós
Archivu:Fachada del Real Monasterio de Ntra. Sra. de Guadalupe, Cáceres.jpg|[[Real Monesteriu de Guadalupi]]
Archivu:Monasterio de San Jerónimo (Cuacos de Yuste-Cáceres).jpg|Monesteriu de Yusti
</gallery>
==== Arquitetura provincia ====
Ena arquitetura provincia atopamus [[Choçu|choçus]], i sotrus edificius comu [[Çahurda|çahurdas]] (pa guardal los guarrus) i las [[Torruca|torrucas]]. Al tentu delas ténicas, destaca la "piera seca", qu'era piera sobri piera.<ref>[https://ciudad-dormida.blogspot.com/2014/11/extremadura-arquitectura-tradicional-y.html Extremadura, arquitectura tradicional y paisajes culturales / Extremadura, traditional architecture and cultural landscapes (Spain)]</ref>
Los [[Choçu|choçus]], mu emportantis pala vída pastoril son edificius sin adornus, de costrución rápida i baxu costi i con deferentis usus (permanenti u temporal, comu almacén o pensaeru).<ref name="arqueogestion">[https://arqueogestion.com/2020/01/03/una-breve-vision-de-la-arquitectura-rural-de-extremadura/ Una breve visión de la arquitectura rural de Extremadura]</ref> Son de pranta circulal i con poca altol, el su techau de falsa cúpula, tejas o cubierta vegetal.<ref name="arqueogestion" />
Sotra estrutura era la torruca, turruco o turruñu, que servía mayolmenti comu reselvu pa pastoris o pal ganau recién nacíu.<ref name="arqueogestion" />
=== Escoltura ===
[[Archivu:Cáceres. Statue of San Pedro de Alcántara. Santa María square. Extremadura. Spain (4426258283).jpg|thumb|upright| Estatua de San Pedru d'Alcántara ena [[Concatreal de Santa María de Caçris|Concatreal de Santa María]] de [[Caçris]], obra d'[[Enrique Pérez Comendador]].]]
Las primeras escolturas estremeñas qu'án llegau hata muestrus días son l'[[ídolu d'Estremaúra]], una escoltura celíndrica en alabastru del trecel mileniu e.C., i l'[[ídolu de Garrovillas]], del [[Calcolíticu]].<ref>[https://www.ecured.cu/%C3%8Ddolo_de_Garrovillas_(escultura) Ídolo de Garrovillas (escultura) en EcuRed]</ref>
Dela epoca [[Imperiu romanu|romana]] án llegau muchas escolturas, comu la dela diosa [[Junu]], atopá en [[Regina Turdulorum|Regina]]<ref>[http://www.canalextremadura.es/noticias/provincia-de-badajoz/la-escultura-de-la-diosa-juno-encontrada-en-regina-ya-luce-en-el La escultura de la diosa Juno, encontrada en Regina, ya luce en el Museo Arqueológico de Badajoz]</ref> nel añu [[2010]].
Nel [[Barrocu]] destacan [[José de Churriguera]], pairi del estilu [[churriguerescu]] i [[Ginés López]] (1715-1717) es el utol del retablu mayol dela Catreal de Badajós.
Nel [[Sigru XX|siegru XX]] destaca [[Enrique Pérez Comendador]], pertenecienti ala Escuela sevillana d'escoltura.
<gallery>
Archivu:Garrovillas de Alconétar-Idolo oculado de arenisca.jpg|Ídolu de Garrovillas
Archivu:Museo Arqueológico Nacional - 20572 - Ídolo de Extremadura 01.jpg|Ídolu d'Estremaúra
</gallery>
=== Pintura ===
[[Archivu:Francisco de Zurbarán autoportrait.jpg|197px|miniaturadeimagen|derecha|Utorretrat'l Francisco de Zurbarán.]]
La pintura mural gótica más antiga, del [[Sigru XIV|siegru XIV]], está ena ermita de Nuestra Señora del Salor, entre [[Torrequemada]] i [[Torremocha]].<ref name="Garrido Santiago1995">Garrido Santiago, Manuel (1995) ''Aproximación a la pintura gótica en Extremadura'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144</ref>x Sotrus exemprus de pintura gótica son el retablu de Santa María de Trugillu i el retablu la capilla ena Granja de Mirabel, en [[Guadalupi]]<ref name="Garrido Santiago1995"/>.
La [[pintura barroca]] estremeña es la más destacá ena estoria d'esti arti en Estramaúra, ondi destacan los temas religiosus que se centran en partis i pressonagis del Nuevu Testamentu, comu la Virgin, Cristu i los Santus.<ref name="TerrónReynolds1994" >Terrón Reynolds, María Teresa (1994) ''Temas e iconografía de la pintura barroca en Extremadura'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144</ref> Angunus pintoris destacaus son [[Luis de Morales]], pintol d'estilu [[Manierismu|manierista]] (1509-1586)<ref>[https://creadoresycriaturas.com/noticias/la-espiritualidad-de-luis-de-morales-ilumina-el-muba/ La espiritualidad de Luis de Morales ilumina el MUBA]</ref> i [[Francisco de Zurbarán]] (1598-1664), pintol del [[Siegru d'Oru]], destacó ena pintura religiosa.
Nel [[Sigru XIX|siegru XIX]], destaca la familia Lucenqui<ref>Pizarro Gómez, Francisco Javier (1989) ''Pintura extremeña del siglo XIX: Los lucenqui'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 9, págs. 175-190</ref>
Nel [[Sigru XX|siegru XX]] destacan [[Juan Galea Barjola]],<ref name="culturayarteextremadura>[http://culturayarteextremadura.blogspot.com/2012/01/pintores-extremenos.html Pintores extremeños]</ref> pretenecienti al [[espressionismu]] representativu, es unu los printoris de mayol emportancia ena segundera metá el siegru; [[Adelardo Covarsí Yustas]] (1885 – 1951)<ref name="culturayarteextremadura/>, cona su obra de temas costumbristas, ruralis i estremeñus, [[José Gordillo Sánchez]] (1888-1972)<ref name="culturayarteextremadura/>, pertenecienti ala escuela realista; [[Felipe Checa Delicado]], conocíu polos sus boegonis i [[Eugenio Hermoso Martínez]] (1883-1963)<ref name="culturayarteextremadura/>, que perteneció ala ''[[Real Academia de Bellas Artes de San Fernando]]''. Ena escuela del [[hiperrealismu pitóricu]] destaca [[Eduardo Naranjo]] (1944)<ref>{{Cita web |url=https://guarena.hoy.es/actualidad/2012-11-28/artistas-extremenos-presentan-hiperrealismo-pictorico-0156.html |título=Dos artistas extremeños presentan su hiperrealismo pictórico |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100114/https://guarena.hoy.es/actualidad/2012-11-28/artistas-extremenos-presentan-hiperrealismo-pictorico-0156.html |dead-url=yes }}</ref>
=== Retrataúra ===
Los primerus fotógrafus que retratarun Estremaúra huerun estrangerus, comu es el casu de [[Charles Glifford]], que prencipia acorrel España nel añu 1850, haziendu un álbum pala reina [[Sabel II d'España|Isabel II]]<ref name="lavozdeplasencia">[https://lavozdeplasencia.blogspot.com/2019/09/la-fotografia-social-en-la-alta.html La fotografía social en la alta Extremadura]</ref> i [[Jean Laurent]], que hazi una retrataúra de [[Trugillu (Caçris)|Trugillu]].
Dendi el añu 1903, el pedióricu ''[[El Cruzado Extremeño]]'', pubrica retrataúras ena su portá<ref name="lavozdeplasencia"/>. Angunus fotógrafus án síu [[Juan Ruiz de Luna]], que hizu retrataúras de [[Prasencia]] quandu hue a cial con [[Sorolla]], quien pintaría un quairu pala ''[[Hispanic Society of America]]''<ref name="lavozdeplasencia"/> i [[Ruth Matilda Anderson]]<ref name="lavozdeplasencia"/>, enfrugencia de [[Sorolla]] ena su obra ''Visiones de España'' i utora dela espossición ''Spanish Costume: Extremadura'' nel añu 1951.<ref>{{Cita web |url=https://issuu.com/bibliotecavirtualextremena/docs/spanish-costume-extremadura-en-espa_ol |título=''Spanish Costume: Extremadura''. New York, The Hispanic Society of America (1951). |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-02-24 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230224222132/https://issuu.com/bibliotecavirtualextremena/docs/spanish-costume-extremadura-en-espa_ol |dead-url=yes }}</ref>
== Música ==
{{AP|Música tradicional estremeña}}
La música tradicional estremeña se caraitiriça pol predominui la [[çambomba]] i la [[gaita estremeña]]. El baili más típicu es la [[xota estremeña]]. Ca Virgin, Santu i puebru tién la su [[xota]].<ref name="musicaenextremadura">[http://iesnorba.com/documentos/DEPARTAMENTOS/MUSICA/Musica_en_Extremadura.pdf La música en Extremadura]</ref> Sotrus tipus de canti i baili son los [[Fandangu|fandangus]] (destaca el "[[Fandangu d'Estremaúra]]") i las rondeñas (comu la "Rondeña Cacereña").<ref name="musicaenextremadura" />
Sotrus estilus son:
* el [[flamencu]], con artistas comu [[Porrina de Badajoz]] i ena quitarra [[Javier Conde]], [[Juan Manuel Moreno]] i [[Perico de la Paula]].
* el [[rock]], qu'allega enos añus 70, huendu el primer vinilu unu del grupu [[Los Riscos]].<ref name="musicaenextremadura" />
* el [[blues]], que prencipia enos añus 90 col grupu [[Inlavables]] i ya nel siegru XXI destacan los caçriñus [[Pronóstico Reservado]] i [[Susan Santos]].<ref name="musicaenextremadura" />
* exemprus d'artistas dedicaus ala copra son [[Carmen Flores]], gran cantora de cantu i [[rumba]]; [[Rosa Morena]] i [[Pilar Boyero]].<ref name="musicaenextremadura" />
Essisti el ''[[Festival Internacional De Música De Extremadura]]'', pencipiau en 2022.<ref>{{Cita web |url=https://www.fimextremadura.com/copia-de-fime |título=FIME - Festival Internacional de Música de Extremadura |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100114/https://www.fimextremadura.com/copia-de-fime |dead-url=yes }}</ref>
=== Estrumentus ===
[[Archivu:Chocalho.JPG|197px|right|thumb|Sonaja.]]
* [[sonaja]]
* [[gaita estremeña]]
* [[tambol]]
* [[tamboril]]
=== Grupus ===
* [[Acetre]]
* [[Anhinojo Folk]]
* [[Asina]]
* [[El Arroyo los Cagaos]]
* [[El Viaje de Rose]]
* [[Extremoduro]]
* [[Juéllega Estremeña]]
* [[Planeta Suroeste]]
* [[Quejío folk]]
* [[Super 8]]
=== Bailis tradicionalis ===
La [[xota estremeña]] es el baili tradicional por escelencia. Es un baili destendíu por tola región, con vessionis propias de ca lugal, comu la [[xota de Coria]] u la [[xota serrana]]. La música vai acompañá de [[quitarra]], [[cordión]], [[gaita]] i [[çambomba]].<ref name="mariacano">[https://mariacano.es/blog/bailes-tipicos-de-extremadura/?expand_article=1 Descubre los bailes típicos de Extremadura en un recorrido cultural]</ref>
Sotru baili típicu es el [[fandangu]], bailáu en acolleras i con música de [[quitarra]], [[tamboril]] i [[bandurria]].<ref name="mariacano" /> Tamien essitin sotrus bailis comu el [[Baili del paloteu|paloteu]], del [[Baili del cordón|cordón]], del [[Baili del pañuelu|pañuelu]], del [[Baili del panderu|panderu]] i [[Passacalli|passacallis]]. Destacan la [[Dança los Lançaoris]] de [[Frexenal|Frexenal dela Sierra]] i Las Italianas de [[Gaganta dela Olla]] i la [[Dança de Los Negritus]] de [[Montermosu]].<ref name="musicaenextremadura" />
Las [[Tamborá|tamborás]] son típicas d'angunas zonas d'Estremaúra, comu [[Almendraleju]] u [[Çafra]].<ref name="mariacano" />
Sotrus bailis son:
* El [[Baili dela pata]] u la [[Xota La Patita]] d'[[Almendral]].<ref>[https://folkloreestremeno.wordpress.com/2009/11/10/jota-la-patita-de-almendral-badajoz/ Jota "La Patita" de Almendral (Badajoz)]</ref>
* El perantón
* El pindongu, típicu de Montermosu.<ref name="oscarfernandez">[https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/sobre-los-bailes-y-danzas-del-folklore-musical-en-espana/html/ Sobre los bailes y danzas del folklore musical en España]</ref>
* El son brincau
* El son llanu
* [[La Zajarrona]]
* El [[Quita i Pon]].<ref name="oscarfernandez"/>
== Tragi típicu ==
{{AP|Tragi típicu estremeñu}}
El tragi típicu estremeñu está atijau conas costumbris i crassis socialis dela genti que los gastava.<ref name="patrimonio">{{Cita web |url=https://patrimonioinmaterialextremadura.es/indumentaria-tradicional-pacense/ |título=Indumentaria tradicional pacense |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100116/https://patrimonioinmaterialextremadura.es/indumentaria-tradicional-pacense/ |dead-url=yes }}</ref>
En general se puei devidil el tragi típicu estremeñu enas dos provincias dela comunidá: el caçriñu tien enfrugencias de [[Castilla i León|Castilla i Lión]], i el badajoceñu, de [[Castilla-La Mancha]] i [[Andaluzia]].<ref name="patrimonio" />
El tragi típicu de Badajós costava de jubón, de terciopelu negru i manga larga, mandil tamién prietu, medias de listas brancas i negras i çapatus negrus. El peinau eran dos trenças negras enrollás a ca lau la cabeça con raya nel mediu.<ref name="patrimonio"/>
En [[Provincia de Caçris|Caçris]], la mugel gastava sombreru, hechu generalmenti con paja ("pajizu") o paja de centenu ("bálagu"), comu la gorra de [[Montermosu]]; la [[saya]] u manteu (''refajo'' en [[Caçris]], ''mantilla'' en [[Montermosu]]) puei sel fruncía o tableá i de coloris lisus verdi, amarillu o coloráu, a menúu decorá con bordaus ena parti baxa, de colol brancu, roxu u negru<ref name="museodecaceres">{{Cita web |url=http://museodecaceres.juntaex.es/web/view/portal/index/standardPage.php?id=54 |título=Museo de Cáceres. Sala 12. Organización social. Indumentaria. |fechaacceso=2023-11-29 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202101617/http://museodecaceres.juntaex.es/web/view/portal/index/standardPage.php?id=54 |dead-url=yes }}</ref> Los ombris tenían pajizus pal trebaju i sombrerus de fieltru negru pal tragi festivu, chaqueta negra i corta, de pañu, terciopelu o astracán (comu en Caçris).<ref name="museodecaceres" /> En [[Montermosu]] la solapa era adorná con bordau i antejuelas.<ref name="museodecaceres" /> Pa dil a trebajal tamién gastavan chambra con bolsillus d'agujal, destacandu el de [[Malpartía de Prasencia]], con quairus brancus i negrus.<ref name="museodecaceres" />
<gallery>
Archivu:Hhhg.jpg|Tragi típicu d'[[Albalá]].
Archivu:Manton típico de albala.jpg|Mantón típicu d'Albalá.
</gallery>
== Teatru ==
[[Archivu:02.Teatro romano (49).JPG|miniaturadeimagen|alt=Teatru romanu de Méria|Teatru romanu de Méria]]
L'estoria el teatru en Estremaúra puei remontal-si a l'epoca romana, con exemprus del teatru i l[[Anfiteatru de Méria|'anfiteatru]] en [[Méria]]. Ogañu se gasta el teatru romanu de Méria pa representacionis nel [[Festival Entrenacional de Teatru Crássicu de Méria]], hechu ca añu. Nel 1990 prencipió el [[Festival de Teatru Crássicu de Caçris]], que tien lugal ca mes de juñu.{{Halta cita}}
Ain pocus datus sobri el teatru medieval en Estremaúra.<ref name="angelsuarezmuñoz"> Suárez Muñoz, Ángel (1996) ''El teatro en la ciudad de Badajoz en el siglo XIX (Los comienzos)'', en ''Revista de estudios extremeños'', ISSN 0210-2854, Vol. 52, Nº 1, págs. 33-50</ref>
Nel [[Sigru XVI|siegru XVI]] ya essisti un ''[[Corral de Comedias]]'' en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]].<ref name="angelsuarezmuñoz" />
En 1926, s'inagura en [[Caçris]] el ''Gran Teatro'', ya que los localis de teatru, comu el ''Teatro de Variedades'', El ''Patio de Comedia'' i el ''[[Teatro Principal de Caçris|Teatro Principal]]'' ya havían síu cerraus.<ref>[https://www.granteatrocc.com/historia.php Consorcio Gran Teatro de Cáceres]</ref> Entri 1986 i 1992, permaneció afechau. Dendi aquel momentu, un Consorciu hormau pola [[Junta d'Estremaúra]], la [[Deputación Provincial de Caçris]], el [[Ayuntamientu de Caçris]] i l'''Entidad Caja Extremadura'' lo gestionan.<ref>[https://turismo.caceres.es/es/recurso-poi/gran-teatro-de-caceres Gran Teatro de Cáceres]</ref>
Ogañu essiti la ''Red de Teatros y otros espacios escénicos de Extremadura'', un pograma de ación coltural cordináu pola [[Junta d'Estremaúra|Junta]] pa promovel las artis escénicas ena región.<ref>[https://observaculturaextremadura.es/red-de-teatros/sobre-la-red Observatorio Extremeño de la Cultura]</ref>
== Cini ==
Estremaúra a síu dendi el prencipiu del cini español, un lugal de rodagi. Angunus exemprus de penículas rodás ena región son ''[[Las Hurdes, país de leyenda]]'' (1922) i ''[[Coronación de la Santísima Virgen de Guadalupe patrona de Extremadura]]'' (1928).<ref>[https://www.vivirextremadura.es/extremadura-una-region-de-cine/ Extremadura: una región de cine]</ref> Peru la más conocía es la penícula de [[Luis Buñuel|Luís Buñuel]] de 1933, llamá ''[[Las Hurdes, tierra sin pan|Las Hurdes (Tierra sin pan)]]''. Destaca la penícula ''[[Territoriu de bandolerus]]'' (2013), por bel síu rodá en estremeñu.
El ''[[Centro Extremeño de la Imagen]]'' hue criau en 1995, l'antecessol dela ''[[Filmoteca de Extremadura]]''. Dendi diziembri 2016, la ''Filmoteca'' prencipió el su proyeutu dela ''Filmoteca Itinerante'', con una proyeción mensual en tres ciáis de [[Provincia de Caçris|Caçris]] i tres de [[Provincia de Badajós|Badajós]].<ref>[http://filmotecaextremadura.juntaex.es/web/origen-e-historia Origen e Historia]</ref> La Filmoteca tien la su sedi en [[Caçris]], con tres espacius de proyeción en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], [[Méria]] i [[Prasencia]].{{Halta cita}}
* ''[[Academia de Cine de Extremadura]]''
* ''[[Asociación Extremeña de Productoras de Cine]]''
=== Atoris ===
{{lista de columnas|2|
* Hermanos Calatrava
* Juan Luis Galiardo
* Antonio Gil Martínez
* Paco Maestre
* Joseán Moreno
* Carolina Yuste
* Agustín Jiménez
* Arturo Marín
* Ángela Moreno
* Nico Romero
}}
=== Penículas ===
Las siguientis penículas están ambientás en Estremaúra o an síu rodás ena región.
{{lista de columnas|3|
* ''[[Las Hurdes, tierra sin pan]]'' (1932)
* ''[[La cera virgen]]'' (1972)
* ''[[Los santos inocentes (película)|Los santos inocentes]]'' (1984)
* ''[[El Lute: camina o revienta]]'' (1987)
* ''[[Jarrapellejos]]'' (1988)
* ''[[1492: La conquista del paraíso]]'' (1992)
* ''[[El séptimo día]]'' (2004)
* ''[[Teresa: el cuerpo de Cristo]]'' (2007)
* ''[[El hombre de arena (película)|El hombre de arena]]'' (2007)
* ''[[Un novio para Yasmina]]'' (2008)
* ''[[Pájaros muertos]]'' (2009)
* ''[[La esquina del tiempo]]'' (2009)
* ''[[Planes para mañana]]'' (2010)
* La serii ''[[Hispania, la leyenda]]'' (2010-2012)
* La serii ''[[Isabel (serii de televisión española)|Isabel]]'' (2012-2014)
* ''[[Territoriu de bandolerus]]'' (2013) primel penícula reliçá n'[[Lengua estremeña|estremeñu]]
* [[Juego de tronos (serie de televisión)]]
* [[La catedral del mar (serie de televisión)]]
}}
== Gastronomia ==
{{AP|Gastronomía d'Estremaúra}}
La gastronomia d'Estremaúra es el conjuntu de pratus i tradicionis culinarias d'[[Estremaúra]]. Los pratus que ofreci son hundamentalmenti cárnicus i compuestus d'ortalizas diversas. Destacan los produtus derivaus del cerdu. Angunus pratus típicus son la [[Torta del Casal]], las [[migas]] i el [[morcón]].<ref>[https://www.bonviveur.es/lifestyle/platos-tradicionales-de-extremadura Los 5 platos más tradicionales de Extremadura]</ref>
<gallery>
Archivu:Jamon Iberico de Bellota served.jpg|Jamón serranu
Archivu:Caceres-Migas-DavidDaguerro.jpg|Migas
Archivu:Morcón.jpg|Morcón
Archivu:Chanfaina.jpg|thumb|Chanfaina de [[Ceclavín]]
Archivu:Torta del Casar.jpg|[[Torta del Casal]]
</gallery>
== Deporti ==
{{AP|Deporti d'Estremaúra}}
El deporti más populal es el [[fubu]]. Entri los equipus de fubu estremeñus destacan el [[Club Deportivo Badajoz]] i el [[Mérida Asociación Deportiva]]. Sotrus son el [[Club Polideportivo Cacereño|''Club Polideportivo Cacereño'']], el [[Club Deportivo Don Benito|''Club Deportivo Don Benito'']], el [[Club Deportivo Coria|''Club Deportivo Coria'']], el [[Club de Fútbol Villanovense|''Club de Fútbol Villanovense'']], la [[Unión Deportiva Montijo|''Unión Deportiva Montijo'']] i el [[Club Deportivo Diocesano|''Club Deportivo Diocesano'']].<ref>[https://www.cuadernosdefutbol.com/2021/03/indice-de-equipos-1928-2021-xii-extremadura/ Índice de equipos 1928-2021. (XII: Extremadura)]</ref>
Angunus de [[Baloncestu|balón-cestu]] son l'''Asociación de Baloncesto Pacense'', el ''[[Club Baloncesto Plasencia]]'', el ''[[Cáceres Ciudad del Baloncesto]]'' i el ''[[Cáceres Club Baloncesto]]''.{{Halta cita}}
=== Federacionis ===
L'''Asociación de Federaciones Deportivas Extremeñas'' hue aprensentá en 2022 pol entoncis diretol general de Deportis dela Junta d'Estremaúra, [[Dan de Sande Bayal]], i el alcaldi de [[Don Benitu]].<ref>{{Cita web |url=https://www.juntaex.es/w/fundacion-asociacion-federaciones-deportivas |título=El director general de Deportes, Dan de Sande Bayal, asiste a la presentación oficial de la Asociación de Federaciones Deportivas Extremeñas |fechaacceso=2023-12-02 |archive-date=2023-12-02 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231202100028/https://www.juntaex.es/w/fundacion-asociacion-federaciones-deportivas |dead-url=yes }}</ref>
<gallery>
Archivu:Estadio principe felipe.jpg|Estadiu "Príncipe Felipe", del Club Polideportivo Cacereño
Archivu:Francisco de la Hera.jpg|Estadiu "Francisco de la Hera", del Club Deportivo Extremadura 1924
Archivu:Nuevo vivero.jpg|Estadiu "Nuevo Vivero", del [[Club Deportivo Badajoz]]
Archivu:Estadioromano.jpg|Estadiu Romanu "José Fouto", del A. D. Mérida
</gallery>
== Juegus traicionalis ==
La mayoria los juegus traicionalis son semilaris al restu España. Un exempru es el juegu conocíu comu ''rayuela'' en castellanu, con destintus nombris enos deferentis puebrus d'Estremaúra: ''El Calajanso'' ([[Alanhi]], [[Almendraleju]], [[Llerena]] i [[Méria]]), ''El Chinche'' ([[Villafranca delos Barrus]]), ''La Rul'' ([[Valencia d'Alcántara]]), ''La muñeca'' o el ''quadru'' ([[Caminu-Moriscu]]), ''Cáliz'' ([[Miajás]]), ''Calderón'' o ''quarteta'' ([[Alcántara]]), Pisarraya ([[Campanariu]]) i ''El Teje'' ([[Don Benitu]]).<ref>[https://joaquinsarrosilva.wordpress.com/about/juegos-populares/ Juegos populares]</ref>
== Lenguas ==
[[Archivu:Idiomas de Extremadura.PNG|197px|miniaturadeimagen|derecha|Lenguas d'Estremaúra.]]
{{AP|Estremeñu}}<br>{{AP|Castú (palra)}}<br>{{AP|A fala}}<br>{{AP|Purtugués oliventinu}}
La lengua más palrá en Estremaúra es el [[castellanu]], ena su variedá estremeña, conocía comu [[Castú (palra)|castúu]]. Nel norti la comunidá se parla el [[Lengua estremeña|estremeñu]], una lengua del sugrupu [[Asturleonés (crassificación)|asturlionés]] delas lenguas romancis ocidentalis. [[A fala]] es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicipius de [[San Martín de Trevehu]], [[Elhas]] i [[Valverdi el Fresnu]], nel [[Valli d'Hálama]], al noroesti la [[província e Caçris|provincia de Caçris]] (nel arrayu [[Portugal|portugués]]).<ref>[https://www.20minutos.es/noticia/5103605/0/lengua-extremadura-fala-valle-del-jalama-peligro-extincion/ Esta lengua solo se habla en tres localidades extremeñas y está en peligro de extinción]</ref><ref>[https://www.lavanguardia.com/participacion/lectores-corresponsales/20190608/462594080594/fala-lengua-viva-norte-extremadura.html La fala, una lengua viva del norte de Extremadura]</ref>
Finalmenti, el [[purtugués oliventinu]] es un sudialeutu el [[Lengua portuguesa|portugués]] alentejanu palrau entovia enas localidais d'[[Olivença]] i [[Táliga]], frutu de bel holmau parti de [[Portugal]] duranti albondus siegrus. Angañu se alcuentra en vias d'estinción.{{Halta cita}}
== Literatura ==
{{AP|Literatura estremeña}}
La literatura estremeña es la escrevía pol estremeñus en qualquiera las lenguas d'Estremaúra.
==== Literatura en estremeñu ====
[[Archivu:José-María-Gabriel-y-Galán.jpg|197px|right|thumb|[[José María Gabriel y Galán]], unu delos más emportantis escrevioris en estremeñu.]]
La lengua d'Estremaúra prencipia aparecel ena decumentación dendi el [[Sigru XIII|siegru XIII]]<ref name="grafias">Carmona García, Ismael (2022) ''Las grafías del extremeño I'', en Caramanchos N23, Don Benito, pp. 84-86</ref> Nel [[Sigru XVIII|siegru XVII]] aparecin testus en sudialeutu talaveranu (1638)<ref name="grafias"/>. L'estremeñu prencipia a tenel más presencia ena literatura con [[Vicente Barrantes Moreno|Vicente Barrantes]] i su ''[[Días sin sol]]'' de 1875<ref name="grafias"/>.
[[José María Gabriel y Galán]] es unu los utoris más destacaus en estremeñu, con obras comu ''[[Estremeñas (1902)|Estremeñas]]'' (1902).<ref>[http://extremaduraxxisiglosdepoesia.educarex.es/index.php/investigacion/antologia-poetica-de-jose-maria-gabriel-y-galan Antología Poética de José María Gabriel y Galán]</ref>
Ogañu, atopamus traducionis comu ''El Prencipinu'', hechu por [[Antonio Garrido Correas]];<ref>{{Cita web |url=https://principitoenidiomas.com/home/530-el-principito-extremeno-el-prencipinu-antonio-garrido-correas-9788412347920.html |título=El principito extremeño. El Prencipinu. Antonio Garrido Correas |fechaacceso=2023-12-16 |archive-date=2023-12-16 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231216113808/https://principitoenidiomas.com/home/530-el-principito-extremeno-el-prencipinu-antonio-garrido-correas-9788412347920.html |dead-url=yes }}</ref> novelas comu ''[[Requilorios]]'',<ref>[https://www.calameo.com/read/004677820f3494247be81 Requilorios]</ref> d'[[Alcón Olivera]], i poemas comu ''[[Las lavanderas del charco]]'' i ''[[Tío Escequiel y tio Silvestre]]'' d'[[Aniceto Garrido Retortillo]].
Ena literatura en estremeñu es de destacal el testu ''[[La nueva literatura en estremeñu]]'', una recopilación de testus escrevius en estremeñu presentá pola [[OSCEC]] en 2011.<ref>{{Cita web |url=https://oscecestremaura.files.wordpress.com/2018/07/oscec_-_la_nueva_literatura_en_estremeu.pdf |título=La nueva literatura en estremeñu |fechaacceso=2023-12-16 |archive-date=2023-12-16 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231216113806/https://oscecestremaura.files.wordpress.com/2018/07/oscec_-_la_nueva_literatura_en_estremeu.pdf |dead-url=yes }}</ref>
==== Literatura en castúu ====
Ena literatura en castúu destaca [[Luis Chamizo]], utol d'''[[El miajón de los castúos]]''.<ref>[https://dbe.rah.es/biografias/12058/luis-chamizo-triguero Luis Chamizo Triguero]</ref>
==== Literatura en castellanu ====
Nel [[Sigru XVI|siegru XVI]] puei vel-si una frorencia dela literatura en Estremaúra con dramaturgus comu [[Vasco Díaz Tanco]], [[Bartolomé Torres Naharro]] i poetas comu [[Francisco de Aldana]] (1537-1578). En gramática i retórica destaca [[Francisco Sánchez de las Brozas]] (1523–1600), conocíu comu El Brocense. Tamién destaca [[Benito Arias Montano]] (1527 -1598), que derigió l'edicion dela Biblia Políglota d'Amberes (conocía comu ''[[Biblia Regia]]'').<ref name="historiadelaliteraturaextremeña">[http://literaturaextremena.blogspot.com/2017/05/literatura-castellana-en-extremadura.html Historia de la literatura extremeña]</ref>
El siegru XVII no tien ni muchus escrevioris ni de mucha calidá. Se podría destacal [[Antonio de Monroy]], realçau por [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] nel su ''[[Viaje del Parnaso]]'' i [[Alonso de Acevedo]], que pubricó el cantu épicu ''[[La creación del mundu]]''.<ref name="historiadelaliteraturaextremeña" />
Nel [[Sigru XVIII|siegru XVIII]] destacan [[Cristóbal de la Beña]] (1777-1833) i [[Juan Meléndez Valdés]] (1754-1817) en poesia, [[Vicente García de la Huerta de Zafra]] (1734-1787) en teatru i [[Francisco Gregorio de Salas]] ([[Xaraizeju]] 1729, [[Mairil]] 1808), utol dela ''[[Décima a Extremadura]]''.<ref name="historiadelaliteraturaextremeña" />
Nel [[Sigru XIX|siegru XIX]], nel [[Romanticismu]] destaca [[José de Espronceda]] (1808-1842) nacíu en Almendraleju, ondi tamién tuvu nacencia [[Carolina Coronado]] (1823-1811).{{Halta cita}}
Nel [[Sigru XX|siegru XX]], destacan [[Antonio Reyes Huertas]] (1887-1952) conas sus ''[[Estampas campesinas]]'', [[Pedro Romero Mendoza]] (1896-1969), diretol dela revista ''[[Alcántara (revista)|Alcántara]]'' dela [[Deputación Provincial de Caçris]] duranti 20 añus; [[Jesús Delgado Valhondo]] (1909-1993) i [[Manuel Pacheco]] (1920-1998).<ref name="historiadelaliteraturaextremeña" />
== Religión ==
[[Archivu:Provincia eclesiástica de Mérida-Badajoz.svg|270px|thumb|{{legend|#e40000|Archidiócesi de Méria-Badajós|left}}{{legend|#ffd5d5|Sufragánias|left}}]]
La religión dela mayoría los estremeñus es el [[Elésia católica|catolicismu]]. Esta religión tien influyíu enas tradicionis dela comunidá, comu enas fiestas i la gastronomía.<ref name="archidiocesis">[https://www.meridabadajoz.net/archidiocesis/historia/ Arzobispado de Mérida-Badajoz: Historia de la Archidiócesis]</ref>
Estremáura es parti la provincia eclesiástica de Mérida-Badajós, devidía en:<ref name="archidiocesis"/>
* Archidiócesi de Méria-Badajós
* Provincias sufragánias
** Diócesi de Coria-Caçris
** Diócesi de Prasencia.
La provincia tien al reol de 578 parroquias, apercocha unus 37.457 km² ondi abitan 1.127.560 pressonas, delas qualis el 98,03% son católicas.<ref name="archidiocesis"/>
== Mitología ==
La mitología estremeña no a síu tan estudiá comu la mitología en otras zonas d'España. Tien angunu parecíus cona mitología de sotras zonas del país, comu la cántabra.<ref>Pedro Manuel López Rodríguez (2018) ''Introducción a la mitología extremeña. Un estado de la cuestión'', Almendralejo: Asociación Histórica de Almendralejo, pp. 279-290</ref>
Angunus pressonagis dela mitología estremeña son:
<gallery>
Archivu:El Entiznáu.png|[[El Entiznáu]]<ref>[https://elmiajondeestremaura.wordpress.com/2015/06/19/el-entiznau-el-gigante-que-desata-las-tormentas-en-estremaura/ El Entiznáu, el gigante que desata las tormentas en Extremadura]</ref>
Archivu:El Escornáu.png|[[El Escornáu]]
Archivu:El Machu Lanú.png|[[El Machu Lanúu|El Machu Lanú]]
Archivu:Genti de Muerti.png|[[Genti de Muerti]]
</gallery>
== Fiestas ==
[[Image:Jarramplas_en_el_campanario_de_Piornal.jpg|300px|right|thumb|El [[Harramplas]] es una fiesta e la localiá [[el Piornal]].]]
{{AP|Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaúra}}
Estremaúra tien una gran variedá e fiestas, angunas d’enterés turísticu.
Angunas fiestas emportantis d'Estremaúra son:
* 16 d’Heneru, [[Carrera e San Antón-La Encamisá]] en [[Navalvillal de Pela]].{{Halta cita}}
* 19 d’Heneru, [[Harramplas|El Harramplas]] en [[Piornal]].{{Halta cita}}
* 20 d’Heneru, [[Las Carantoñas]] en [[Aceuchi]].{{Halta cita}}
* 1 d'Hebreru, [[Las Candelas]] en [[Almendralehu]].{{Halta cita}}
* 3 de'Hebreru, [[Los Negrinus de San Blas]] en [[Montilmosu]].{{Halta cita}}
* (fecha variabri), [[Fiesta el Zerezu]] en [[Frol nel Valli del Xerti]]
* (fecha variabri), [[Semana Santa de Badajós|Semana Santa]] de [[Badajós]]
* (fecha variabri), [[Semana Santa de Caçris|Semana Santa]] de [[Caçris]]
* (fecha variabri), [[La Chanfaina]] en [[Huenti e Cantus]]
* 2,3 de Mayu, [[La Santa Crús en Féria|La Santa Crús]] en [[Féria]]
* 16 de Mayu, [[La Batalla la Albuera|La Batalla]] la [[Albuera]]
* 24 d’Agostu, [[La Enramá]] en [[Pinufranqueau]]
* 12 d’Outubri, [[La Ispaniá]], [[Guadalupi]]
* 1 de Noviembri, [[Día de Tossantus]], [[La Chaquetia]] en [[Tierra de Barrus]], [[Usagri]], [[Herrera el Duqui]], [[Çafra]] i algotrus
* 7 de Diziembri, [[La Encamisá]] en [[Torrehoncillu]]
* 7 de Diziembri, [[Los Escobaçus]] en [[Harandilla la Vera]]
== Símbolus ==
{{AP|Bandera d'Estremaúra}}<br>{{AP|Escú d'Estremaúra}}<br>{{AP|Inu d'Estremaúra}}
Los símbolus prencipalis d'Estremaúra son la [[Bandera d'Estremaúra|bandera]], l'[[Escú d'Estremaúra|escúu]] i l'[[Inu d'Estremaúra|inu]]. Están definíus nel artícalu quartu del su [[Estatutu d'autonomía d'Estremaúra|Estatutu d'utonomía]].<ref>[https://app.congreso.es/consti/estatutos/estatutos.jsp?com=72&tipo=2&ini=1&fin=5&ini_sub=1&fin_sub=1 Estatuto de Autonomía de Extremadura: Capítulo I. Disposiciones generales]</ref>
<gallery>
Archivu:Flag of Extremadura with COA.svg|Bandera
Archivu:Escudo de Extremadura.svg|Escú
</gallery>
== Referencias ==
<references/>
== Bibliografia ==
=== Arti ===
* Cano-Cortés, Pilar Mogollón (1996) ''El mudéjar en Extremadura'', en ''El arte Mudéjar ''/ coord. por Gonzalo Máximo Borrás Gualis, ISBN 84-88793-67-7, págs. 83-95
* De la Cruz Solís, Antonio (1998) ''Historia de la Arquitectura en Extremadura'', Badajoz: Diputación de Badajoz
* Garrido Santiago, Manuel (1995) ''Aproximación a la pintura gótica en Extremadura'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144
* Lobato Cepeda, Blanca, Ignacio Ortega Bravo i Carlos Fernández Serrano (1982) ''La casa tipo extremeña en la arquitectura popular de la comarca de La Serena'', en Narria: Estudios de artes y costumbres populares 25-26 ([https://repositorio.uam.es/handle/10486/8123 Atiju])
* Martín Galindo, José Luis i Julián Miguel Orovengua (2008) ''Arquitectura tradicional en la provincia de Badajoz'', Badajoz: Diputación de Badajoz ([https://www.cervantesvirtual.com/obra/arquitectura-tradicional-en-la-provincia-de-badajoz--0/ Atiju])
* Méndez Hernán, Vicente (2016) ''La escultura barroca en Extremadura'', en ''Escultura barroca española: nuevas lecturas desde los siglos de oro a la sociedad del conocimiento'' / coord. por Antonio Rafael Fernández Paradas, Vol. 3, ISBN 978-84-16110-82-7, págs. 161-182
* Mira Caballos, Esteban i José María Faerna (2017) ''Historia y arte de Extremadura'', Madrid: Genérica
* Muñoz Fajardo, Ricardo i Valentí Pons Toujous (2014) ''Extremadura. El modernismo y sus influencias'', Madrid: Libros Mabla
* Muro Castillo, Matilde (2004) ''La fotografía en Extremadura 1847-1951'', Badajoz: Editora Regional de Extremadura
* Muro Castillo, Matilde (2009) ''Fotografía en Extremadura hasta 1951'', Badajoz: Editora Regional de Extremadura
* Pinero, Fénix (2020) ''La escultura medieval en Extremadura'', en ''MONOGRÁFICOS'' de ''La Mañana'', Viernis 4 diziembri ([https://web.archive.org/web/20231129083307/https://www.radiointerior.es/2020/12/04/la-escultura-medieval-en-extremadura/ Atiju])
* Pizarro Gómez, Francisco Javier (1989) ''Pintura extremeña del siglo XIX: Los lucenqui'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 9, págs. 175-190<
* Ramos Rubio, José Antonio (2020) ''La escultura medieval en Extremadura: arte, pervivencias religiosas y antropológicas. Las representaciones marianas, los crucificados y los santos'', Cáceres: Tau Editores
* Terrón Reynolds, María Teresa (1992) ''La pintura barroca en Extremadura'', en Boletín de la Real Academia de Extremadura de las Letras y las Artes, ISSN 1130-0612, ISSN 1130-0612, TOMO 3, 1, págs. 69-88
* Terrón Reynolds, María Teresa (1994) ''Temas e iconografía de la pintura barroca en Extremadura'', en Norba: Revista de arte, ISSN 0213-2214, Nº 14-15, págs. 119-144
=== Gastronomia ===
* Chamorro Fernández, María Inés (2008) ''Tradiciones, alimentos y recetas de la cocina extremeña'', Somonte: Ediciones Trea, S.L.
* Díaz Gómez, José Ignacio (2022) ''Sabor a Extremadura: Cocina tradicional Extremeña - Platos de cuchara - Carnes - Pescados - Tapas''
* Plasencia, Pedro i Teclo Villalón (2011) ''Cocina extremeña'', Madrid: Editorial Everest
=== Juegus ===
* Saco Porras, Manuel (coord.), Eusebio Acedo Gracia i Carolino Vicente Felipe (2001) ''Los Juegos Populares y Tradicionales. Una propuesta de aplicación'', Méria: Hunta d'Estremaúra ([https://web.archive.org/web/20231117135511/http://bam.educarex.es/gestion_contenidos/ficheros/341]juegos%20populares.pdf Atiju])
=== Lenguas ===
==== Purtugués oliventinu ====
* Maria de Fátima de Rezende F. Matias: "Bilinguismo e níveis sociolinguísticos numa região luso-espanhola (concelhos de Alandroal, Campo Maior, Elvas e Olivença), Revista portuguesa de filologia, XVIII, 1980-1986.
* Manuel Jesus Sánchez Fernández: "Apontamento para descrever o espanhol que se fala em Olivenza", Agália, 61, 2000, pp. 105-119.
* Manuel Jesús Sánchez Fernández: "O português raiano. Exemplo: o de Olivença", eds. Jordi F. Fernández y Gorka Redondo, Llengües ignorades, Vic / Terrassa, 2006, pp. 67-83.
=== Literatura ===
* Pecellín Lancharro, Manuel (1980) ''Literatura en Extremadura'', Badajoz: Universitas editorial, 3 vols.
=== Mitología ===
* Flores del Manzano, Fernando (1998) ''Mitos y leyendas de tradición oral en la Alta Extremadura'', Mérida , Editora Regional de Extremadura, .
* Hurtado, Publio (1902) ''Supersticiones extremeñas, anotaciones psico-fisiológicas'', Cáceres.
* Barroso Gutiérrez, Félix (1993) ''Las Hurdes: visión interior''. Centro de Cultur5a Tradicional. Diputación de Salamanca. Salamanca.
=== Música ===
* Danzas y bailes de Extremadura. Extremadura y más. ([http://extremaduraymas.blogspot.com/2008/03/danzas-y-bailes-de-extremadura.html Atiju])
* El folclore extremeño (1995). Raíces: Tomo I. Badajoz: Hoy Diario de Extremadura.
* El folclore extremeño (1995). Raíces: tomo II. Badajoz: Hoy Diario de Extremadura.
=== Tiatru ===
* Viola Morato, Manuel Simón (2016) ''Tendencias del teatro extremeño a fines del siglo XX'' en ''Revista de Estudios Extremeños'', Tomo LXXII, Número III, pp. 1639-1652 ([https://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_LXXII/2016/T.%20LXXII%20n.%203%202016%20sept.-dic/86817.pdf Atiju])
=== Tragi típicu ===
* Valadés Sierra, Juan M. (2013) ''La indumentaria tradicional en la construcción de la identidad extremeña'', en ''Revista de Dialectología y Tradiciones Populares'',vol. LXVIII, n.o 2, pp. 331-358, julio-diciembre 2013,ISSN: 0034-7981, eISSN: 1988-8457,doi: 10.3989/rdtp.2013.02.014
== Atijus p'ahuera ==
* [https://observaculturaextremadura.es/ Observatorio Extremeño de la Cultura]
* [https://www.agcex.org/ Asociación de Gestoras y Gestores Culturales de Extremadura]
=== Arti ===
* [https://arquitecturaenextremadura.coade.org/page/la-web-arquitectura-de-extremadura Arquitectura de Extremadura]
* [https://www.revistaad.es/lugares/articulos/arquitectura-extremadura-16-edificios-cual-eliges/27157 La ARQUITECTURA de Extremadura en 16 edificios, ¿cuál eliges?]
* [https://ciudad-dormida.blogspot.com/2014/04/arquitectura-tradicional-de-extremadura.html Arquitectura tradicional de Extremadura, del olvido a recurso cultural y turístico]
* [https://web.archive.org/web/20250225205856/https://iesunivlaboral.educarex.es/web/departamentos/latinygriego/RECURSOS/roma_extremadura.pdf El legado de Roma en Extremadura]
* [https://chdetrujillo.com/tag/la-influencia-italiana-en-el-arte-renacentista-extremeno/ La influencia italiana en el Arte Renacentista extremeño]
* [https://chdetrujillo.com/estudio-sociologico-del-arte-en-extremadura-desde-la-epoca-romana-2/?pdf=673 Estudio sociológico del Arte en Extremadura desde la época romana]
=== Cini ===
* [https://www.academiaextremaduracine.com/ Academia de Cine de Extremadura]
* [http://filmotecaextremadura.juntaex.es/web/ Filmoteca de Extremadura]
* [https://web.archive.org/web/20231129083304/https://www.cineextremadura.com/ Asociación Extremeña de Productoras de Cine]
=== Juegus ===
* [https://web.archive.org/web/20201127013914/https://iessanroque.educarex.es/departamentos/edufisica/juegosppopularesextremenos.html Juegos populares extremeños]
=== Fiestas ===
* [https://www.turismoextremadura.com/es/recursos-turisticos/fiestas-extremadura/index.html Fiestas de interés turístico de Extremadura]
=== Música ===
* [http://iesnorba.com/documentos/DEPARTAMENTOS/MUSICA/Musica_en_Extremadura.pdf La música en Extremadura]
* [https://espanafascinante.com/cultura-espanola/instrumentos-musicales-en-extremadura/#:~:text=Adem%C3%A1s%20de%20aquellos%20instrumentos%20como,de%20la%20geograf%C3%ADa%20espa%C3%B1ola%2C%20Extremadura Instrumentos Musicales en Extremadura]
* [https://web.archive.org/web/20231202100116/https://www.fimextremadura.com/ F I M E - Festival Internacional de Música de Extremadura]
=== Símbolus ===
* [https://web.archive.org/web/20231129083300/https://www.juntaex.es/nuestra-bandera Nuestros símbolos]
=== Tiatru ===
* [https://www.redescena.net/escenario/2731/red-de-teatros-de-extremadura/ Red de Teatros y otros espacios escénicos de Extremadura]
{{Estremaúra}}
[[Categoría:Coltura d'Estremaúra]]
bpzyn2pislydc2zv7d4ncoz3fmszm9d
Brazzaville
0
11712
143750
141723
2026-07-08T00:44:01Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143750
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional
| nombre original = Brazzaville
| país = {{bandera2|República del Congo}}
| unidad = [[Capital (política)|Capital]] de la [[República del Congo]]
| tipo_superior_1 = [[Departamentos de la República del Congo|Departamento]]
| superior_1 = Brazzaville
| bandera =
| escudo = Coat of arms of Brazzaville.svg
| mapa_loc = República del Congo
| lema = '''Tous Ceux Qui Le Touchent Sont Libres'''<br>[[idioma francés|francés]]: ''Todos los que lo tocan son libres''
| tipo_div_1 = [[Comuna]]s
| div_1 =
| fundación = 1883
| fundador = [[Pierre Savorgnan de Brazza]]
| gentilicio =
| idioma = [[Idioma francés|Francés]] <br /> Idiomas nacionales: [[Luenga lingala|lingala]] y [[Idioma kituba|kituba]] <br /> Idiomas no nacionales : [[lari]], [[téké]] y [[mboshi]]
| distancia =
| referencia =
| superficie =
| dirigentes_títulos = Alcalde
| dirigentes_nombres =
| población = 1.696.392
| población_año = 2015
| población_post =
| densidad = 6400
| cp =
| prefijo telefónico =
| clima =
| imageninferior =
| imageninferior_tamaño =
| página web = www.brazzaville.cg/
| nombre = Brazzaville
| imagen = Brazzaville bird eye view.jpg
| tamaño_imagen = 280px
| pie_de_imagen = Vista aérea de Brazzaville
| moneda = [[Franco CFA de África Central]]
}}
'''Brazzaville''' es la capital i ciá más puebrá dela [[Repúbrica del Congu]]. Está asitiá al lau del [[riu Congu]], ena su orilla derecha, justu enfrenti de [[Quinsasa]], capital dela [[Repúbrica Democrática del Congu]]. Ábati un terciu dela puebración dela Repúbrica del Congu vivi ena capital, siendu assuvez, el centru almenistrativu i financeru del país. Nel 2015 teníi 1 696 392 abitantis, 2 250 000 si se cuenta toa la [[Agromeración urbana]].<ref>Cita web|url=http://www.cnsee.org/Donnees/structurelle/Demographie/RepartPop.htm|título=Répartition de la population par Départements et Communes en 1984 et projetée de 2000 à 2015|fechaacceso=21 de eneru del 2021|sitioweb=cnsee.org|fechaarchivo=29 de otubri del 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131029204657/http://www.cnsee.org/Donnees/structurelle/Demographie/RepartPop.htm|deadurl=yes</ref><ref>Cita web|url=http://citypopulation.de/en/world/agglomerations/|título=Major Agglomerations of the World|fechaacceso=21 de eneru del 2021|sitioweb=citypopulation.de</ref> El su atual gobernaol es Christian Roger Okemba, del [[Partiu Conguleñu del Trebaju]].
== Toponimia ==
El prefiju “Brazza” proveni del apelliu del condi italianu [[Pedru Savornán de Brazza]], qu'trebajó en espedicionis de destapaura al serviciu de Fráncia, atribuyéndu-si ala hundación dela localidá.
El topónimu ''Brazzaville'' tiini involuntariamenti el senificau literal de “Ciá del Braçu Armau”. El apelliu ''Brazza'' se refieri al puebru de ''Brazzaccu'', nel monicípiu italianu de [[Moruzzu]], cuyu nombri deriva del latín ''bracchium'', que senifica “braçu armau”.
== Geografia ==
Brazzaville está asitiá enas coordinaúras {{coord|4|16|S|15|17|E|region:CG_type:city(1174000)}} [https://web.archive.org/web/20050802232804/http://earth-info.nga.mil/gns/html/cntry_files.html]. Col pesqui de destinguil entri los dos paísis africanus qu'nel su nombri llevan la parabra "Congu", la [[Repúbrica del Congu]] abondu es mentá cumu Congu-Brazzaville en contra de Congu-Quinsasa (la [[Repúbrica Democrática del Congu]] tamién conocía cumu [[Çairi]] entri los añus 1971 al 1997 cuya capital es [[Quinsasa]]).
se asitía nel sul dela [[Repúbrica del Congu]], ena orilla derecha del [[riu Congu]], al sul-oesti del [[Pool Malebu]]<ref group="N">Mentau simprimenti Malebu nel [[Çairi]] n'aquella épuca Mobutu.</ref>, enfrenti de [[Quinsasa]], la capital dela [[Repúbrica Democrática del Congu]]. Brazzaville i Quinsasa nu son deseparáas namás que pola ancharia del riu, siendu menus de {{unidad|2|km}}, el que las convierti enas dos capitalis más cercas del mundu<ref>Nicolás Perrot, ''Cumu Uropa á mentau el mundu'', Riveneuve, 2025.</ref>.
Brazzaville está a {{unidad|506|km}} al enteriol delas tierras del [[Océanu Atlánticu]] i a alreol de {{unidad|474|km}} al sul del [[Ecuadol]]. Alreol dela ciá se topan grandis chanas. La ciá es relativamenti chana i asitiá a nuna artitú de {{unidad|317|m}}. P'ahuera, el [[Riu Congu]] tiini [[Rapiais (idruluhia)|rapiais]] conoçíus col nombri delas [[Caías Livingstóni]], empidiendu la navegaçión dendi la su desembucaura nel [[Océanu Atlánticu]].
En marçu del 2018, la "Declaración de Brazzaville" á síu firmá pa promovel una mejol gestión i conselvación dela [[Cubeta Conguleña|Cubeta Centrali]], una región del [[Bacinu del Congu]] prencipalmenti ena RDC. Es la más grandi turbera tropical del mundu, costituía de holestas marismaleras. La conselvación desta çona es emportanti pala sobrevivençia dela megafauna, i tamién crítica pal crima mundial. Quebral la turba libedríe demasiau carbónu i acrecentaríe la temperatura dela tierra. La declaración de sarvagualda delas turberas cumu el más grandi stoc de carbónu orgánicu terrestri nel mundu á síu firmá pol la [[Repúbrica Democrática del Congu]], la [[Repúbrica del Congu]] i [[Indunésia]], qu'alberja tamién turberas<ref>lien web |url=https://web.archive.org/web/20240705003115/http://www.ccbc-cbcc.org/wp-content/uploads/2018/10/DECLARATION-DE-BRAZZAVILLE.pdf |titre= Declaración de Brazzaville – CEEAC 2018 | site=ccbc-cbcc.org | éditor= Unescu |consulté el= 18.3.2023</ref><ref>lien web |url=https://web.archive.org/web/20250120043749/https://www.environnement.gov.ma/fr/partenariat-cooperation/partenariat/universites/9-non-categorise/1798-declaration-des-chefs-d-etat-et-de-gouvernement-reunis-lors-du-1er-sommet-sur-le-bassin-du-congo | titre= Declaración delos Xefis d'Estau i Gobielnu reuníus nel 1er Cumbriru sobri el Bacinu del Congu| éditor= Gobielnu marroquí | site= gov.ma |consulté el= 18.3.2023</ref>.
Brazzaville tiini un [[crima tropical]] de savana con inviel secu (Aw sigún la [[Crassificaçión de Köppen]])<ref>Lien web|titre=Crima Brazzaville: Diagrama climáticu, Curva de temperatura, Tabla climática pa Brazzaville|url=https://fr.climate-data.org/location/4600/|site=fr.climate-data.org|date=|consulté le=2017-02-12</ref>. La temperatura meya anual es de {{unidad|25.3|°C}} i las precipitaçionis anualis son de {{unidad|1273.9|mm}}. Noviembri es el mes más úmidu con {{unidad|262|mm}} de precipitaçionis i juniu el mes más secu con namás {{unidad|12|mm}} de precipitaçionis.
<gallery mode="packed">
Kinshasa & Brazzaville - ISS007-E-6305 lrg.jpg|Vistá satelitária del [[riu Congu]] i del [[Pool Malebu]].
Kindepuisbrazza.jpg | Quinsasa vistá dendi Brazzaville del otru lau del [[Pool Malebu]].
26_novembre_2014._Kinshasa,_RD_Congo._Le_fleuve_Congo_(4_700_km_de_longueur_et_un_débit_de_41_000_m³-s)._(16964181555).jpg| El [[riu Congu]] en Brazzaville.
</gallery>
Quinsasa descança ena margi sul del riu Congu justu enfrenti de Brazzaville i esti es el otru lugal nel mundu, ondi dos capitalis nacionalis están asitiás enos márginis opuestus dun mesmu riu. [[Güenus Airis]] i [[Montivideu]], capitalis d'[[Arhentina]] i d'[[Uruguai]] respetivamenti, en [[Sulamérica]], se topan tamién en margi opuesta del [[Riu dela Prata]]. Cumu curiusiá, se tratan delas dos capitalis nacionalis del mundu que más cerca se topan la una dela otra.
Brazzaville está asitiá nel enteriol del continenti africanu a 506 km de distáncia del [[Océanu Atlánticu]] i al sul del [[Ecuadol terrestri|Ecuadol]]. La ciá es relativamenti chana i se topa a nuna altitú de 317 [[m s. n. m.]] arrodeá amás puna enolmi [[savana]].
== Estoria ==
[[Archivu:Brazzaville-Le Marché.jpg|thumb|right|Mercau de Brazzaville nel 1905.]] [[Archivu:Gare de Brazzaville en 1941.jpg|thumb|right|Estación de Brazzaville nel 1941.]]
La ciá fue hundá nel 1880 nel lugal ondi dantis se asitiaba una aldea llamá [[Ntamu]], i el su hundadol fue el condi [[Itália|italianu]] [[Pedru Savornán de Brazza]], qu'trebajaba enas espedicionis de destapaura al serviciu de Fráncia.<ref> Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 60</ref> La ciá tomó el su nombri, i la su hundación se consideró el prencepiu dela colónia del [[Congu Francés]]. Ligeru Brazzaville pasó a sel la capital dela colónia del [[África Ecuatorial Francesa]] (1910). Entri 1921 i 1934 se costruyó un enlaçi ferruviariu con [[Puenti Negra, Repúbrica del Congu|Puenti Negra]], i, duranti la su costrución murierun 23 mil africanus.
Al prencepiu dela [[Acupación almana de Fráncia]], la ciá i el restu dela colónia estavan aliniás con la [[Fráncia de Vichy]] de [[Filipi Pétain|Pétain]], nostanti una lijera campaña melital dela [[Fráncia Libri]] a prencepius d'otubri del 1940 chambó de manus el territóriu. [[Carlus De Gaulli]] se muó a Brazzaville ondi creó, el 27 d'otubri del 1940, el ''Conseil de défense de l'Empire'' (Conseyu de Defensa del Empériu), el órganu de decisión dela Fráncia Libri. El 16 de noviembri, De Gaulli espubricó nel ''Journal Officiel de la France libre'', en Brazzaville (convertía en capital eventuál dela Fráncia Libri), una declaración oficial ena que ampugna la costitucionaliá i la lejitimá del régimin de Vichy.
Nel 1944 Brazzaville acugió la reunión entri los representantis dela [[Fráncia Libri]] i los delas colónias africanas francesas nel que se conoci cumu la [[Conferencia de Brazzaville]]. D'esti alcuentru salió la [[Declaración de Brazzaville]], qu'ententaba redifinil las relacionis entri la metrópoli i las sus colónias endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]].
Tras la endependéncia dela Repúbrica del Congu, apellá el 15 d'abostu del 1960, la ciá se convirtió ena capital del país. [[Fulbert Yulu]] se convirtió nel primel presidenti, ata qu'un motín de tres días provocau pol setoris trebajolis i rivalis pulíticus francesis provocó el su arrunciamientu. El papel que Fráncia gastó n'esti gorpi d'Estau fue decisivu ya qu'a ellus nu-les enteresaba qu'un pulíticu africanu luchara pol que-es el su, prochamandu la endependéncia nel país i gorviendu los sus derechus al puebru africanu. D'esta horma, el ejércitu tomó el poel breviamenti i asentó un gobielnu provisional civil encabeçau pol Alfonsu Massamba-Débat, una figura que sin dúa agradaba a los francesis puestu que teníun un pulíticu títeri al que podel manejal i con Fulbert Yulu ellu era impensabri.
Los primerus [[Juegus Panafrícanus de 1965|Juegus Panafrícanus]] se hizun en Brazzaville, nel 1965, los qualis se desputun bahu huertis midías de seguriá.
Enos añus 1990 la ciá sufrió emportantis éssodus de puebración con motivu delas guerras civilis qu'ensangrentun el país. Nel 1997, las huerças del entoncis presidenti [[Pasqual Lissouba]], arrodeun alas huerças rebeldis de [[Denís Sassou-Nguessu]] en Brazzaville. Endispués de cuatru mesis de durus combatís, se prochamó un artu al huegu en diciembri, inque p'a entoncis la ciá teníi síu destruía parcialmenti. El cierri del ferruviari Brazzaville-Puenti Negra pol mor dela guerra, cortó nuna artéria vital de Brazzaville, el que acrecentó el númiru d'abitantis qu'escapun dela ciá.
== Demografia ==
Sigún el censu del 2007, la ciá teníi una puebración de 1,37 millonis. La proyeción del CNSEE (centru nacional d'estatísticas) estimó un aumientu a 1,7 millonis pal 2015,<ref name=population>cite web |url=http://www.cnsee.org/Donnees/structurelle/Demographie/RepartPop.htm |title=Répartition de la population par Départements et Communes en 1984 et projetée de 2000 à 2015 |publisher=Centre National de la Statistique et des Études Économiques (CNSEE), Republic of the Congo |access-date=2013-10-27 |language=fr |archive-date=2013-10-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20131029204657/http://www.cnsee.org/Donnees/structurelle/Demographie/RepartPop.htm </ref> inque la proyeción se hizu dantis del 2007 i se basó nuna estigación de puebración menol (1,26 millonis) que la registrál nel censu.
La estigación dela División de Puebración delas Nacionis Unías pal 2014 es de 1,83 millonis, pa ess'entoncis, la su contraparti dela Repúbrica Democrática del Congu, Quinsasa, teníi más de 10 millonis d'abitantis.
Juntu con Quinsasa, la conurbación ajuntá de Quinsasa-Brazzaville tiini unus 12 millonis d'abitantis. Los emportantis desafius pulíticus i d'enfrasestrutúra empiedin que las dos ciais labutin cona conexión senificativa.<ref>Cite web |url=http://citypopulation.de/Congo.html |title=Congo (Rep.): Departments, Major Cities & Towns - Population Statistics in Maps and Charts |website=citypopulation.de |access-date=2019-01-03 |archive-date=2018-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20181229065216/http://www.citypopulation.de/Congo.html </ref><ref>Cite web |url=https://www.citypopulation.de/en/world/agglomerations/ |title=Major Agglomerations of the World - Population Statistics and Maps |website=www.citypopulation.de |access-date=29 May 2020 |archive-date=2018-06-12 |archive-url=https://web.archive.org/web/20180612140057/https://www.citypopulation.de/world/Agglomerations.html </ref>
Dendi metás del sigru XIX, las dos ciais án síu rivalis en comerciu, deportis i poel. Á íu propuestas pa conetal las dos capitalis mediantero un puenti Brazzaville-Quinsasa. Nel 2018, cona pas relativa restablecía ena región, el Bancu Africanu de Desenvolvimiento i [[Africa50]] hechun un acueldu con dambos dos gobielnus pa desenvelvel el proyeutu.<ref>Siphelele Dludla, [https://www.iol.co.za/business-report/international/drc-congo-sign-500m-deal-to-build-kinshasa-brazzaville-connecting-bridge-17820985 "DRC, Congo sign $500m deal to build Kinshasa-Brazzaville connecting bridge"] Waybacurl=https://www.iol.co.za/business-report/international/drc-congo-sign-500m-deal-to-build-kinshasa-brazzaville-connecting-bridge-17820985 |date=20190119121007 , ''IOL'', 8 November 2018</ref>
{| role="presentation" class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" align="center" style="margin:1em auto; text-align:center;"
|-
! style="background:#DCE6F2;" | '''Evolución demográfica de Brazzaville'''
|-
| style="padding:0.6em;" |
<div style="background:rgb(240, 255, 240); margin-left:auto; margin-right:auto; border:1px solid blue; padding:0.6em; display:inline-block;">
<div style="font-weight:bold; text-align:center; margin-bottom:0.4em;">Istogrammu</div>
{| role="presentation" style="border-collapse:collapse; margin:0 auto; font-size:90%;"
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 1917
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:1px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 10 000
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 1955
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:5px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 92 520
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 1961
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:7px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 127 964
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 1974
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:17px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 298 967
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 1984
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:33px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 585 812
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 1996
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:49px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 856 410
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 2007
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:78px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 1 373 382
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 2019
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:124px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 2 175 000
|-
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 2023
| style="padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" |
<span style="display:inline-block; width:200px; border:1px solid #B0B0B0; background:#FFFFFF; height:0.95em; vertical-align:middle;">
<span style="display:inline-block; height:0.95em; width:151px; background:blue;"></span>
</span>
| style="text-align:right; padding:0.12em 0.45em; white-space:nowrap;" | 2 638 000
|}
</div>
|}
== Climi ==
<center>
{| class="wikitable" style="width:60%; text-align:center; font-size:90%; margin:1em auto;"
|-
! colspan="14" style="background:#DCE6F2; font-size:100%;" | [[Archivu:Gnome-weather-few-clouds.svg|30px|link=]] Parámetrus clímicus promediu de Brazzaville [[Archivu:WPTC-template-icon.svg|30px|link=]]
|-
! style="background:#DCE6F2; border-right:medium solid #AAAAAA;" | Mes
! style="background:#DCE6F2;" | Jen.
! style="background:#DCE6F2;" | Feb.
! style="background:#DCE6F2;" | Mar.
! style="background:#DCE6F2;" | Abr.
! style="background:#DCE6F2;" | May.
! style="background:#DCE6F2;" | Jun.
! style="background:#DCE6F2;" | Jul.
! style="background:#DCE6F2;" | Ago.
! style="background:#DCE6F2;" | Set.
! style="background:#DCE6F2;" | Out.
! style="background:#DCE6F2;" | Nov.
! style="background:#DCE6F2;" | Diz.
! style="background:#DCE6F2; border-left:medium solid #AAAAAA;" | Añal
|-
! style="background:#DCE6F2; border-right:medium solid #AAAAAA; text-align:left;" | Temp. máx. media (°C)
| style="background:#FF2800;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 31
| style="background:#FF2800;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 32
| style="background:#FF1400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 33
| style="background:#FF1400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 33
| style="background:#FF2800;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 32
| style="background:#FF3C00;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 29
| style="background:#FF3C00;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 28
| style="background:#FF3C00;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 29
| style="background:#FF2800;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 31
| style="background:#FF2800;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 32
| style="background:#FF2800;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 31
| style="background:#FF2800;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 31
| style="background:#FF2800;color:#000000;font-size:85%;text-align:center; border-left:medium solid #AAAAAA;" | 31
|-
! style="background:#DCE6F2; border-right:medium solid #AAAAAA; text-align:left;" | Temp. mín. media (°C)
| style="background:#FF6400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 21
| style="background:#FF6400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 21
| style="background:#FF6400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 21
| style="background:#FF6400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 22
| style="background:#FF6400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 21
| style="background:#FF8C00;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 18
| style="background:#FF9900;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 17
| style="background:#FF8C00;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 18
| style="background:#FF8C00;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 20
| style="background:#FF6400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 21
| style="background:#FF6400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 21
| style="background:#FF6400;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 21
| style="background:#FF8C00;color:#000000;font-size:85%;text-align:center; border-left:medium solid #AAAAAA;" | 20
|-
! style="background:#DCE6F2; border-right:medium solid #AAAAAA; text-align:left;" | Agua tota (mm)
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 135
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 145
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 196
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 196
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 159
| style="background:#F0FFFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 8
| style="background:#F0FFFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 3
| style="background:#F0FFFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 3
| style="background:#C8DCFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 30
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 119
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 222
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 142
| style="background:#1F7AFF;color:#000000;font-size:85%;text-align:center; border-left:medium solid #AAAAAA;" | 1358
|-
! style="background:#DCE6F2; border-right:medium solid #AAAAAA; text-align:left;" | Días d'agua (≥ 1 mm)
| 11
| 11
| 12
| 16
| 12
| 1
| 0
| 1
| 5
| 11
| 16
| 15
| style="border-left:medium solid #AAAAAA;" | 111
|-
! style="background:#DCE6F2; border-right:medium solid #AAAAAA; text-align:left;" | Oras de sol
| style="background:#EDB200;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 124
| style="background:#FFB100;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 140
| style="background:#FFA500;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 155
| style="background:#FFA500;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 150
| style="background:#FFA500;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 155
| style="background:#EDB200;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 120
| style="background:#EDB200;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 124
| style="background:#FFA500;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 155
| style="background:#EDB200;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 120
| style="background:#FFA500;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 155
| style="background:#FFA500;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 150
| style="background:#EDB200;color:#000000;font-size:85%;text-align:center;" | 124
| style="background:#FF4500;color:#000000;font-size:85%;text-align:center; border-left:medium solid #AAAAAA;" | 1672
|-
| colspan="14" style="text-align:left; font-size:85%;" | '''Juenti:''' BBC Weather<ref>[http://www.bbc.co.uk/weather/2260535 ''BBC Weather''], “Average Conditions Brazzaville, Congo” (consultau'l 8 de setiembri de 2009).</ref> • '''Data:''' Agostu de 2010
|}
</center>
== Economia ==
La ciá pocei [[Astilleru naval|astillerus]], fábricas de material ferruviariu, endústrias agrumentárias, endústrias químicas i javuneras. Es el prencipal centru pulíticu i coltural del país. Enos términus ecunómicus, la ativiá empreçarial se muestra más dinámica en Puenti Negra, ciá petrolera asitiá ena costa atlántica, a unus 500 kilómetrus de Brazzaville.
Ena ciá se topa assitiau el [[aerupuertu de Maya-Maya]], el más emportanti del país.
== Educación ==
[[File:Université Marien-Ngouabi - Faculté de droit.jpg|thumb|right|Facultá de derechu dela [[Nuversidá Marien Ngouabi]]]]
La [[Nuversidá Marien-Ngouabi]] era la única Nuversidá púbrica de tol país ata la abretura nel 2020 dela segunda Nuversidá asitiá ena comúná de Kinteli, llamá Nuversidá Denís Sassou Nguessu (llamá assina pol atual presidenti dela Repúbrica del Congu). Tamién se costruyirá mu ligeru la Nuversidá Enterestatal (Congu-Camerún) d'Ouessu.
== Trasporti ==
El prencipal meyu de trasporti es el [[autubús]], cuya frota está hormá pol Toyota Coaster i Toyota HiAce. Son operaus pol impresas privás.
Los [[taxis]] i los taxis coletivus, conocíus cumu 100-100. Hazun viajis d'ía i gorvía en determinaás rutas.
Los taxis i autubusis, assin cumu los veículus de mercancias, son fáciimentis conoçibris. Tóus estus veículus son verdis ena parti inferiol i brancus ena superiol. Los taxis representan alreol del 70% delos veículus que çirculan polas carreterás de Brazzaville.
[[Archivu:Aeroport Maya-Maya.jpg|thumb|right| Vistá del Aerupuertu Entelnacional Maya-Maya.]]
La ciá está coneutá pol trasporti aérei col Aerupuertu Entelnacional Maya-Maya. cóigu [[AITA]]: BZV.
Brazzaville está a {{unidad|512|km}} de [[Puenti Negra (Congu)|Puenti Negra]], la segunda ciá conguleña, pol carreterá. Brazzaville i Puenti Negra tamién están coneutás pol el [[Ferruviari Congu-Océanu]].
== Edifícius i Istitucionis ==
Entri los edifícius más destacaus dela ciá se topa la [[Basílica de Santa Ana (Brazzaville)|Basílica de Santa Ana]] colos sus peculiares techus de colol verdi i que fue costruía nel 1949 pol [[Rogeri Erell]]. El mesmu Erell fue el diseñadol duna casa ena ciá pa [[Carlus De Gaulli]]. Otrus edifícius emportantis son la ''Torri Nabemba'' i el ''Paláciu de Congressus'' dela ciá. Amás tamién son destacabris el ''Mausoléu de Marien Nguouabi'', el ''Çu de Brazzaville'' i la ''Escuela de pintúra de Poto-Poto''.
En cuantu alas istitucionis cabi destacal que la oficina pa África dela [[Organiçación Mundial dela Salú]] tiini la su sedi en Brazzaville ena çona dela Cité du Djoué.
Nel 2005 se encetó la costrución duna grandi [[mesquita]], ya que el 2% dela puebración dela Repúbrica del Congu es [[musurmana]].
== Destritus ==
La ciá está devidía en nuevi destritus (''arrondisements'').<ref>cita web |idioma=fr |url=https://web.archive.org/web/20170912192649/http://www.brazzaville.cg/fr/les-arrondissements |título=les arrondissements |fechaacceso=30 de juniu del 2017.</ref>
=== Makélékélé ===
[[Archivu:Le pont du Djoué.jpg|thumb|Puenti del Djoué.]]
Es el primel destritu de Brazzaville, el más puebrau i el de mayol supelfíci. Abarca la periferia sul dela ciá en dambas dos orillas del Djoué. El puenti del Djoué premiti alos abitantis cruçal duna orilla a otra. El atual alcaldi es Mauríciu Morel Kihounzou.
=== Bacongu ===
Antiguu destritu, unu delos primerus con [[Poto-Poto]], alberja el mayol mercau dela ciá: el mercau Total. Encluyi el antiguu [[Bacongu]] (destritu de Dahomey) i destritus más recientis (cumu Bacongu-moernu u Mpissa). Bacongu es el barriu ondi tuvu nacencia el SAPE, cola avenía Matsoua cumu "corredol dela moda". Las sus callis i avenías llevan el nombri de grandis ombris francesis: [[Jean-Víctol Augagneul|Augagneul]], [[Robertu Surcouf|Surcouf]], [[Guynemel]], i otrus. ''L'Avenue des 3 francs'' es un alcuerdu del tributu pagau polos colonizaus alos colonus haçi más dun sigru.
En Bacongu se topa la ''Case de Gaulle'', costruía pol el arquiteutu Rogeri Erell, que fue la residéncia de Carlus De Gaulli duranti la Segunda Guerra Mundial. Ogañu, esti magníficu edificiu con vistas al riu Congu, arrodeau de grandis jardínis, es la residéncia del embajaol francés nel Congu.
En Bacongu se topan tamién la [[Basílica de San Pedru Clavel|Saint-Pierre-Clavel]], i la [[Ilesia de La Nuesta Siñora del Rosáriu de Brazzaville|Notre-Dame-du-Rosaire]], obras maestras dela arquiteutúra francu-conguleña.
Bacongu tamién á síu nel centru de tóus los desórdenis etnupulíticus de Brazzaville dendi prencepius delos añus 90. Huegu de [[Bernard Kolélas]] i los [[Ninja (Congu)|ninjas]] (la su milícia) duranti los [[Guerra Civil Congu-Brazzaville|polvoreus]] del 1993 i 1997, á esperimentau una desfrutuçión a grandi escala, masacris de puebración i tiendi a nuna omugeniçación étnica dela su puebración.
=== Poto-Poto ===
Tercel destritu dela ciá, i unu delos más antiguus. Se hundó alreol del 1900 nel lugal delas ensalubris marismas i la localidá precunonial d'Okila. Fue chaniá nel 1911 polos almenistraoris Latapie i Butel, cun un caraterísticu chanu en horma de dameru i con modelus d'assinación pa los "africanus". Enos alreolís dela Maison Commune (1943, arcu d'Erell.), se conselvan angunas cabañas d'esta épuca, hechas de ladrillu i con techus de hojalatá a cuatru ágüas.
Popular pol la su puebración eterugénea proceenti de tóus los orizontis (maliensis, senegalés, de Quinsasa) i delas étnas del Norti-Congu, Poto-Poto abarca tamién el centru dela ciá, sedi delas almenistracionis i los comercius.
Dendi 1980 i los desastris dela guerra civil del 1997, án apaecíu edifícius artus ena parti más antigua, alreol del Rond-Point dela [[Fráncia]] Libri inaugurá pol [[Jacquís Chirac]] nel 1996.
Nu mu lejus, la [[Basílica Santa Ana del Congu|Santa Ana]] del Congu, restaurá tras los dañus causaus polos combatís, fue inaugurá nel 1949. Es el símbolu arquiteutónicu dela ciá, juntu al estadiu [[Félih Éboué]] cuya superbia tribuna munumental (1944) es obra del mesmu arquiteutu, Rogeri Erell (1907-1986). La [[Estación de Brazzaville|Estación Central de Ferruviari]] tamién está cerca.
En Poto-Poto, fue hundá nel 1951 pol Pedru Lods, la [[Escuela de pintoris de Poto-Poto]], que vió surhil a abondu talentus pitóricus conguleñus, cumu Jacquís Zigoma, [[Marcelu Goteni]], François Iloki, [[Eugéniu Malonga]]... Esta escuela tuvu a partil del 1952 un púbricu entelnacional i una grandi enhuéncia enas de [[Dacal]] i [[Lubumbashi]]. Tras un períudu de culapsu, tiendi a gorvel a nacel ogañu con nuevus talentus.
El vieju Poto-Poto, en torruñu ala calli Mfoa, fue guapamenti evocau pol el escrebiol conguleñu [[Tchicaya U Tam'si]] ena su novela "Ces fruits si doux de l'arbre à pain".
=== Moungali ===
Cuartu destritu dela ciá. Mu comercial, está enlosá con abondus baris i escupitinis, especialmenti a lu largu dela Avenía dela Pas.
Encluyi los destritus d'O.C.H, Mercau Moungali, Chaná delos 15 añus, Batignollis i la çona del [[Aerupuertu Entelnacional Maya-Maya|Aerupuertu de Maya]] i Mukondu.
=== Ouenzé ===
Quintu destritu de Brazzaville. Está arrodeá pol Tsiémé, Moungali, Poto-Poto i Talangaï.
Es el sestu destritu de Brazzaville, ena periferia norti dela ciá. Pol tamañu dela puebración, es la segunda endispués de Makélékélé. Talangaï'', en lingala, senifica ''míra-mi'' (de ''Tala'', ''mira'' i ''Ngai'', ''yó'').
Unu delos sus barrus, Nkombo, alberja la televesión púbrica.
En Talangaï se miçclan villas nuevas i viviendas precárias i ensalubris, albondu enos barrus de Simba-Pelli i Ma-Mboualé.
=== Mfilou ===
Setimu destritu dela ciá. Abarca la periferia noroesti dela ciá.
El su atual almenistradol-alcaldi es Albertu Samba.
El destritu de Ngamaba pasó'''Texto en negrita''' dela [[Pool (departamentu)|Región del Pool]] ala comúná de Brazzaville nel 1984.
=== Madibu ===
El destritu 8, Madibu, es unu delos úrtimus criaus, el 17 de mayu del 2011. Tiini una supelfíci de 80.45 km².
=== Djiri ===
Djiri es el úrtimu i novenu destritu de Brazzaville. Criau el 17 de mayu del 2011, tiini una supelfíci de 83,46 km². Djiri se topa al norti de Brazzaville.
== Velequi tamién ==
* [[Anexo:Localidades de República del Congo]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus externos ==
{{commonscat|Brazzaville|Brazzaville}}
qgaqn5wahahp4z7z4q731szybaf1js8
Manuela Gallardo
0
11960
143753
143748
2026-07-08T05:36:57Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143753
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Manuela Gallardo i Gómez''' ([[Villanueva dela Serena]], [[Provincia de Badajós|Badajós]], 1893–[[Mairil]], 1967) hue una educaora i escrevienti [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], destacá pola su lavol pedagógica n'[[Estremaúra]] a mediaus del siegru XX.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Villanueva dela Serena]], en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i hue la otava ija, delos onzi ijus nacíus nel matrimoñu dentri ''Carmen Gómez Aguilar'' i el impresariu ''José Gallardo Rodríguez'', hundaol dela su Fábrica de Xabonis pal 1887. La su ermana mayol hue ''Isabel Gallardo'', reconocía foclorista i utora [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]] cona que casava ena su procupación pola [[educación]], pola arrecogía de patrimoñu [[Coltura|coltural]] imaterial i pola [[Literatura|letratura]] mundial i tamién pola d'[[Estremaúra]].<ref name=":2" /><ref name=":0" />
Estudió nun conventu de monjas franciscanas, envera de [[Colonia]], en [[Alemaña]], dentri'l [[1911]] i el [[1917]] i anduvu infrugenciá polas ennovacionis ena [[educación]] de paisis comu [[Noruega]] o [[Paisis Baxus]]. Bregó pola criación d'escuelas moernas i acessiblis, assina comu pola entrodución de metoulogías d'[[educación]] alantás, comu el metou ''Montessori'' i el gastu d'escuelas al airi libri pa espachal enas puebracionis roalis d'[[Estremaúra]]. El su trebaju s'enfuscó n'acabijal col nalfabetismu ena región i amejoral la calidá ena [[educación]], possimenti enas arias roalis de difici acessu, assina hue alantá n'aprical metous d'[[educación]] acompará, por mé delos sus estuyus i esperencias en varius paisis uropeus.<ref name=":2">{{Cita web|url=https://sepuex.unex.es/personas/0-nombre-ASC--1,2-2501-gallardo-gomez-manuela|título=Gallardo i Gómez, Manuela|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=sepuex.unex.es|idioma=es}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/229606|título=Pessona - Gallardo i Gómez, Manuela.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=PARES|idioma=es-ES}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Tamién es reconocía pol su trebaju comu escreviora i difundiora. Dentri las sus obras más emportantis está Aconteceris del ''Rhin'' nel [[1923]], qu'es una recopilación de cuentus basaus n'estorias popularis alemanas, por mé dela su vivencia educativa nessi país. La su produción letraria abarcó varius génerus, comu la novela, l'ensayu i la difundición centífica. Amás dela su obra prencipal Porqué semus probis?, ena qu'analiza las causas del nalfabetismu n'[[España]] i proponi solucionis basás en moelus educativus estrangerus, tamién pubricó la serii Conoci los frutus dela tu tierrina del [[1958]] al 1959, derigía ala [[educación]] infantil i endedicá al estuyu dela [[botánica]], con un vistal enas prantas i frutus d'[[Estremaúra]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://chdetrujillo.com/manuela-gallardo-gomez-reflexion-y-accion-pedagogica-de-una-mujer-extremena-a-mediados-del-siglo-xx/|título=Manuela Gallardo Gómez. Refressión i ación pedagógica duna mugel estremeña a mediaus del siegru XX.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|fecha=09 de deziembri del 2016|idioma=es|autor=CHDE Trujillu}}</ref><ref name=":1" />
Ena su vida, dessalió tamién pol su comprometimientu cona difundición dela conocencia [[botánica]] i la [[educación]] infantil, trebajandu junta especialistas comu'l botánicu i boticariu ''Pío Font i Quer'' ena criación de ''Colección de láminas silvestres'' nel [[1949]], una obra ilustrá que precurava aprendel alos zagalinus i zagalinas sobri las prantas bravías dela región. Endispués de varius ententus de crial una escuela en [[Villanueva dela Serena]], inaguró una casa-escuela mentá comu “San Franciscu d'Asís” en [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], cona ayúa delas reverendas mairis de ''Sehaan'' en [[Liechtenstein]] i el sostribu del cardenal ''Juan Benlloch i Vivó'' o ''Enrique Delgado Gómez'', obispu de [[Pamplona]] i pallí apricó angunas delas ennovacionis pedagógicas que promovió ena su carrera.<ref name=":0" /><ref>{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7206582|título=Correspondencia de Dña. Manuela Gallardo a D. Celedonio Pérez, Alcaldi de Villanueva dela Serena 1957-1961 pala criación dela granja-escuela.|apellidos=Barrantes Lozano|nombre=Antonio|fecha=2019|publicación=Los tratantis de mulas: chalanis de Campanariu, ISBN 978-84-09-09036-5, páginas. 183-192.|editorial=Federación de Asociaciones Culturales de La Siberia, La Serena y las Vegas Altas (SISEVA)|fechaacceso=01 de jullu del 2026}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://datos.bne.es/persona/XX1278084.html|título=Gallardo i Gómez, Manuela|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=datos.bne.es|idioma=es|archive-date=2026-07-02|archive-url=https://web.archive.org/web/20260702040311/https://datos.bne.es/persona/XX1278084.html|dead-url=yes}}</ref>
== Obra ==
* Aconteceris del ''Rhin.'' [[Mairil]], Tip. Del Ospital del Niñu Jesús, nel [[1923]].
* Mochachas en Frol''.'' [[Mairil]], [[Sociedá]] dela [[Educación]] [[Atenas]], nel [[1946]].
* Porqué semus probis?'','' ''Editorial Gómez,'' nel 1954.
* Conoci los frutus dela tu tierrina. El malacatoneru: Prantai mas arvus, nel [[1958]].
== Reconocencias ==
En reconocencia dela su lavol ena [[educación]] i [[coltura]], la su obra acebió críticas derecheras ena presa dela epoca, comu enos pedióricus ''ABC'' i ''La Vanguardia''. Enque no es sabíu qu'acebiera premius oficiais emportantis ena su vida, la su infrugencia ena educación n'[[Estremaúra]] i possimenti la su contribución ena brega ala contra del nalfabetismu, án síu valoreás comu parti mu hundamental dela estoria dela [[educación]] dela región.<ref name=":0" />
Nel [[2020]], hue encruía endrentu del proyeutu “[[Mugel|Mugeris]] Vestigaoras enos Archivus Estatais del [[1900]] al 1970” pa descrevil los archivus i pala criación dun micrositiu específicu nel ''Portal de Archivos Españoles'' ''(PARES)'', desenroau entri'l [[2020]] i el [[2023]]. Esti proyeutu á síu apuchau pola ''Subdirección General de Archivos Estatales'', col ojetu de dal un grandi vistal ala lavol de vestigación aviá n'[[España]] polas [[Mugel|mugeris]] entri'l [[1900]] i el 1970 a raís delos registrus decumentais qu'estan conservaus enos Archivus de Gestión delos ''AAEE'' del Menisteriu de [[Coltura]]'',''<ref>{{Cita web|url=https://www.cultura.gob.es/cultura/archivos/difusion/mujeres-archivos/mujeres-investigadoras.html|título=Mugeris Envestigaoras.|fechaacceso=01 de jullu del 2026|sitioweb=www.cultura.gob.es|idioma=es}}</ref> comu sonin:
* L'Archivu Estóricu Nacional.
* L'Archivu dela Corona d'[[Aragón]].
* L'Archivu dela Real Chancillería de [[Valladolís]].
* L'Archivu General dela Almenistración.
* L'Archivu General delas Indias.
* L'Archivu General de Simancas.
* El Centru d'Enteración Decumental d'Archivus.
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://ceip.educarex.es/wp-content/uploads/sites/257/2017/03/Dptico-Manuela-Gallardo.pdf CEIP Mtra. Sra. dela Soledá] Proyeutu Decumental.
* [https://www.amazon.es/somos-pobres-Manuela-Gallardo-G%C3%B3mez/dp/B00GHYZI0U Porqué semus probis?] Manuela Gallardo i Gómez.
{{NF|1893||Gallargo Gómez, Manuela}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
[[Categoría:Educación n'Estremaúra]]
ahyqrz6fajxtnei4rf6gpe9qoxndi36