Güiquipedia extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.11 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Ovieu 0 447 143778 142404 2026-07-20T08:23:29Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143778 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Ovieu''' ('''''Oviedo''''', en [[castellanu]]; ''Uviéu'', ''Uvieo'' en [[asturianu]]) es una [[ciá]] i conceju asturianu d'origin meyeval (sigru VIII), capital el [[Prencipau d'Astúrias]] ([[España]]). Tien 215.371 abitantis nel monicípiu (mayu 2006) i 196.156 ena ciá (INE 2005). Amás, ostenta los entítulus de "La mu nobri, mu leal, benemérita, envita, eroica i güena ciá d'Ovieu", i assín lo arrecogi una praca assitiá ena fachá el eificiu el ayuntamientu. Es la capital comercial i de negocius, i el centru almenistrativu i universitariu la region. == Geografia == El conceju está assitiau nel centru el Prencipau d'Astúrias (al norti d´España), i arraya al norti con Las Regueras i Llanera; al sul con Santo Adriano, Ribera de Arriba i Mieres; al oesti con Grado i al esti con Siero i Langreo. Los rius Nalón, Nora i Trubia passan por el conceju. == Puebración == === Volucion de la puebracion === La puebracion nel monicípiu d'Ovieu estuvu creciendu de holma costanti duranti tol sigru XX hata la segundera metá los añus 90, quandu la puebracion s'entrancó a nivel nacional. Estu cambeó cona entrá el nuevu sigru i oguañoti la puebracion el muonicípiu güelvi a crecel, si bien es verdá que prencipalmenti lo hazi con abitantis provenientis d'otrus monicípius asturianus i estranjerus, ya que la deferencia entri la tasa defuncionis (11,77‰) i la de nacéncias (6,91‰) es negativa nel 2004. <div align="center"> {| {{tablabonita}} border="0" style="background:#ffffff" align="top" ! colspan="10" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" |'''Puebración d´Ovieu (1787-2006)''' |- ! width=400px | Volución 1900-2006 ! width=20px| ! width=50px style="background:#efefef;"| Añu ! width=50px style="background:#efefef;"| Ciá ! width=50px style="background:#efefef;"| Municipiu ! width=50px style="background:#efefef;"| Añu ! width=50px style="background:#efefef;"| Ciá ! width=50px style="background:#efefef;"| Municipiu |----- align="center" | rowspan=14 align="left" | [[File:Demografía Oviedo (España).PNG|350px]] | rowspan=14| |----- align="right" |1787* || 6.491 || align="center"| - || 1996 || align="center"| - || 200.049 |----- align="right" |1857 || 14.156 || 31.933 || 1997 || align="center"| - || align="center"| - |----- align="right" |1887 || 18.614 || align="center"| - || 1998 || align="center"| - || 199.549 |----- align="right" |1900 || align="center"| - || 48.103 || 1999 || align="center"| - || 200.453 |----- align="right" |1910 || align="center"| - || 53.269 || 2000 || 183.524 || 200.411 |----- align="right" |1920 || align="center"| - || 69.375 || 2001 || 184.374 || 201.005 |----- align="right" |1930 || align="center"| - || 75.463 || 2002 || 186.463 || 202.938 |----- align="right" |1940 || 51.410 || 82.548 || 2003 || 191.231 || 207.699 |----- align="right" |1950 || 71.598 || 106.002 || 2004 || 193.274 || 209.495 |----- align="right" |1960 || 91.550 || 127.058 || 2005 || 196.156 || 213.782 |----- align="right" |1970 || 130.021 || 154.117 || 2006 || 199.075 || 214.883 |----- align="right" |1981 || 168.315 || 190.123 || || || |----- align="right" |1991 || align="center"| - || 204.276 || || || |----- align="right" |colspan="6"|''* Huenti: Jovellanos, datu sin valol estaísticu'' |- |} </div> === Devision almenistrativa === '''Parroquias''': El Monicípiu d''''Ovieu''' se devii en 30 parroquias que se relacionan a continuación cona su puebración a 1 juñu de 2005. {|{{tablabonitacentrada}} |-----align="center" bgcolor="#DDDDDD" |'''Parroquia''' || '''Puebracion''' || '''Parroquia''' || '''Puebracion''' || '''Parroquia''' || '''Puebracion''' |-----align="right" |Agüeria || 823 || Loriana || 271 || Piedramuelle || 531 |-----align="right" |Bendones || 214 || Manjoya || 986 || Pintoria || 67 |-----align="right" |Box || 1006 || Manzaneda || 205 || Priorio || 428 |-----align="right" |Brañes || 77 || Naranco || 93 || Puerto || 228 |-----align="right" |Caces || 289 || Naves || 98 || San Claudio || 2512 |-----align="right" |Cruces || 985 || Nora || 114 || Santianes || 90 |-----align="right" |Godos || 760 || Olloniego || 1170 || Sograndio || 392 |-----align="right" |Latores || 696 || Ovieu || 198369 || Trubia || 1839 |-----align="right" |Lillo || 354 || Pando || 129 || Udrión || 149 |-----align="right" |Limanes || 836 || Pereda || 196 || Villapérez || 373 |} [[Archivu:Ayuntamiento de Oviedo.jpg|thumb|250px|Ayuntamientu d´Ovieu.]] == Ovetensis enportantis == * Emilio Alarcos Llorach, luengüista. * [[Leopoldo Alas]] (Clarín) – escrebiol. * [[Fernando Alonso]], bicampeón el mundu de [[Fórmula 1]]. * Manuel Álvarez Laviada – escultol. * [[Galo Blanco]], [[tenis]]ta profissional ganaol dun torneu ATP ([[San Marinu]] 1999 -International series), cuartufinalista en [[Roland Garros]] 1997. * Gustavo Bueno, filósofu * [[Tino Casal]] (José Celestino Casal Álvarez)- cantanti i compositol. * José Manuel Castañón, escrebiol. * Vicente Fernández Bascarán. [[Archivu:Edificio Histórico de la Universidad de Oviedo.JPG|thumb|250px|Eificiu estóricu la Univelsiá d'Ovieu.]] * Antonio Gamoneda, escrebiol ganaol el [[Premiu Cervantes]] 2006. * Ángel González, pueta. * Dolores Medio, escrebiora. * [[Melendi]], cantanti i compositol. * Alejandro Mon – presienti el conseju menistrus nel sigru XIX. * [[Letizia Ortiz Rocasolano]], Reina d'España. * Ramón Pérez de Ayala- escrebiol i perioista. * [[Carmen Polo]]- esposa [[Francisco Franco]]. * Indalecio Prieto- antigu derigenti socialista. * Emilio Sagi – diretol d´escena. * Samuel Sánchez Gonzalez- ciclista. * [[Carlos Tartiere]]- hundaol el club de fubu [[Real Oviedo]]. * Paulino Vicente- pintol * Luis García Fernández- fubulista el [[RCD Espanyol]] i la seleción española. * Javier Paredes- fubulista el [[Real Zaragoza]]. * Oliverio Jesús Álvarez González- esfubulista el Real Oviedo i la seleción española. * Juan Mata García- juegaol el [[Valencia C.F.]] i la seleción española. * Adrián López- juegaol el Deportivo de la Coruña i la seleción española. [[Archivu:San Tirso Oviedo1.jpg|thumb|250px|Parti trasera la Elésia San Tirsu.]] == Atijus p'ahuera == * [http://www.oviedo.es/ Ayuntamientu d´Ovieu] * [http://www.uniovi.es/ Universiá d´Ovieu] * [http://www.arsvirtual.com/monum/oviedo.htm Catedral d´Ovieu] * [http://www.facc.info/FichaConcejo.aspx?id=44&mn=2 "Federación Asturiana de Concejos"] * [http://www.operaoviedo.com/ Opera d´Ovieu] * [https://web.archive.org/web/20060427180337/http://www.palaciocongresos-oviedo.com/ Palaciu e Congresus] * [http://www.asturiasnatural.com/concejos/oviedo Ciá d´Ovieu en Asturias Natural] * [https://web.archive.org/web/20120207102811/http://www.oviedoexpress.com/ Oviedo Express, pinicla agrabá en Ovieu] * [https://web.archive.org/web/20200213015009/http://www.magazineoviedista.com/ Magazine Oviedista – Enhormación al tentu el Real Oviedo] * [https://web.archive.org/web/20111117140940/http://sketchup.google.com/3dwarehouse/cldetails?mid=1f5f8279d6c081b8cc9ab294d70a683a Ovieu en Google Earth] <!--EntriGüiqui--> [[Categoría:Monecipius d'Asturias]] i0aldmh4p2goscfkv1vm1dcmx4c74ta Seleción de fubu d'España 0 3956 143774 139974 2026-07-19T22:58:24Z Sa~eswiki 8342 /* Palmarés enos Mundialis */ 143774 wikitext text/x-wiki {{Equipu e fubu | Nombri = España| Nombri Compretu = Seleción de fubu d'España| Federación = Real Federación Española de Fútbol| Sobrinombri = ''La Roja'', ''La Furia'', "La naranjita mecánica".| Hundación = [[1909]]| Entrenaol = [[File:Flag_of_Spain.svg|20px]] [[Luis de la Fuente]]| Web = | | pattern_la1 = _esp22h | pattern_b1 = _esp22h | pattern_ra1 = _esp22h | pattern_sh1 = _esp22h | pattern_so1 = _esp22h | leftarm1 = _esp22h | body1 = _esp22h | rightarm1 = _esp22h | shorts1 = _esp22h | socks1 = _esp22h <!--Away Shirt--> | pattern_la2 = _esp22a | pattern_b2 = _esp22a | pattern_ra2 = _esp22a | pattern_sh2 = _esp22a | pattern_so2 = _esp22a | leftarm2 = _esp22a | body2 = _esp22a | rightarm2 = _esp22a | shorts2 = _esp22a | socks2 = _esp22a }} La '''Seleción de fubu española''' es el equipu de fubu hormau por jugaoris de nacionalidá [[España|española]]. Está controlá pola ''Real Federación Española de Fútbol''. Entri los sus logrus destacan las Urocopas de [[Urocopa 1964|1964]], [[Urocopa 2008|2008]], [[Urocopa 2012|2012]] i [[Urocopa 2024|2024]], el Mundial de 2010, celebrau en [[Sudáfrica]], i la medalla d'[[oru]] enos [[Juegus Olímpicus]] de 1992 en [[Barcelona]], amás de consiguil en dos vezis la medalla de prata (Amberis 1920, Sidney 2000) == Logrus ena Urocopa == * [[Urocopa 1960|1960]] - ''Se retiró'' * [[Urocopa 1964|1964]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 1968|1968]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1972|1972]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1976|1976]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1980|1980]] - Primera ronda * [[Urocopa 1984|1984]] - Final * [[Urocopa 1988|1988]] - Primera ronda * [[Urocopa 1992|1992]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1996|1996]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2000|2000]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2004|2004]] - Primera ronda * [[Urocopa 2008|2008]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2012|2012]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2016|2016]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2020|2020]] - Semifinalis * [[Urocopa 2024|2024]] - '''Campeón''' == Palmarés enos Mundialis == * [[Mundial de Fubu Uruguai 1930|1930]] - ''No participó'' * [[Mundial de Fubu Itália 1934|1934]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1938|1938]] - ''Se retiró'' * [[Mundial de Fubu Brasil 1950|1950]] - Liguilla final * [[Mundial de Fubu Suiça 1954|1954]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Suecia 1958|1958]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Chile 1962|1962]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Inglaterra 1966|1966]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu México 1970|1970]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Alemaña 1974|1974]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Argentina 1978|1978]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu España 1982|1982]] - 2ª ronda * [[Mundial de Fubu Méjicu 1986|1986]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Itália 1990|1990]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu EUA 1994|1994]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1998|1998]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Corea i Japón 2002|2002]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Alemaña 2006|2006]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2010|2010]] - '''Campeón'''<ref>http://www.marca.com/marcador/futbol/2010/mundial/final/hol_spa/</ref> * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2014|2014]] - 1ª ronda * [[Mundial de fubu Rusia 2018|2018]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Qatar 2022|2022]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Méxicu Estaús Uníus i Canadá 2026|2026]] - '''Campeón''' == Copa FIFA Confederacionis == * [[2009]] - Semifinalis (trecel lugal) * [[2013]] - Finalista == Liga de Nacionis dela UEFA == * 2018-19 - Primera Fassi * 2020-21 - Finalista, 2º lugal. * 2022-23 - '''Campeón''' == Atijus == {{Commonscat|Selección de fútbol de España}} == Huentis == <references/> [[Categoría:Selecionis de fubu d'España]] 1q4fk0b2dma40ago0aqc75g0tyuhlme 143775 143774 2026-07-19T22:59:32Z Sa~eswiki 8342 143775 wikitext text/x-wiki {{Equipu e fubu | Nombri = España| Nombri Compretu = Seleción de fubu d'España| Federación = Real Federación Española de Fútbol| Sobrinombri = ''La Roja'', ''La Furia''| Hundación = [[1909]]| Entrenaol = [[File:Flag_of_Spain.svg|20px]] [[Luis de la Fuente]]| Web = | | pattern_la1 = _esp22h | pattern_b1 = _esp22h | pattern_ra1 = _esp22h | pattern_sh1 = _esp22h | pattern_so1 = _esp22h | leftarm1 = _esp22h | body1 = _esp22h | rightarm1 = _esp22h | shorts1 = _esp22h | socks1 = _esp22h <!--Away Shirt--> | pattern_la2 = _esp22a | pattern_b2 = _esp22a | pattern_ra2 = _esp22a | pattern_sh2 = _esp22a | pattern_so2 = _esp22a | leftarm2 = _esp22a | body2 = _esp22a | rightarm2 = _esp22a | shorts2 = _esp22a | socks2 = _esp22a }} La '''Seleción de fubu española''' es el equipu de fubu hormau por jugaoris de nacionalidá [[España|española]]. Está controlá pola ''Real Federación Española de Fútbol''. Entri los sus logrus destacan las Urocopas de [[Urocopa 1964|1964]], [[Urocopa 2008|2008]], [[Urocopa 2012|2012]] i [[Urocopa 2024|2024]], los Mundialis de 2010 i 2026, celebrau en [[Sudáfrica]], i la medalla d'[[oru]] enos [[Juegus Olímpicus]] de 1992 en [[Barcelona]], amás de consiguil en dos vezis la medalla de prata (Amberis 1920, Sidney 2000) == Logrus ena Urocopa == * [[Urocopa 1960|1960]] - ''Se retiró'' * [[Urocopa 1964|1964]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 1968|1968]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1972|1972]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1976|1976]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1980|1980]] - Primera ronda * [[Urocopa 1984|1984]] - Final * [[Urocopa 1988|1988]] - Primera ronda * [[Urocopa 1992|1992]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1996|1996]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2000|2000]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2004|2004]] - Primera ronda * [[Urocopa 2008|2008]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2012|2012]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2016|2016]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2020|2020]] - Semifinalis * [[Urocopa 2024|2024]] - '''Campeón''' == Palmarés enos Mundialis == * [[Mundial de Fubu Uruguai 1930|1930]] - ''No participó'' * [[Mundial de Fubu Itália 1934|1934]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1938|1938]] - ''Se retiró'' * [[Mundial de Fubu Brasil 1950|1950]] - Liguilla final * [[Mundial de Fubu Suiça 1954|1954]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Suecia 1958|1958]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Chile 1962|1962]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Inglaterra 1966|1966]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu México 1970|1970]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Alemaña 1974|1974]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Argentina 1978|1978]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu España 1982|1982]] - 2ª ronda * [[Mundial de Fubu Méjicu 1986|1986]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Itália 1990|1990]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu EUA 1994|1994]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1998|1998]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Corea i Japón 2002|2002]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Alemaña 2006|2006]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2010|2010]] - '''Campeón'''<ref>http://www.marca.com/marcador/futbol/2010/mundial/final/hol_spa/</ref> * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2014|2014]] - 1ª ronda * [[Mundial de fubu Rusia 2018|2018]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Qatar 2022|2022]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Méxicu Estaús Uníus i Canadá 2026|2026]] - '''Campeón''' == Copa FIFA Confederacionis == * [[2009]] - Semifinalis (trecel lugal) * [[2013]] - Finalista == Liga de Nacionis dela UEFA == * 2018-19 - Primera Fassi * 2020-21 - Finalista, 2º lugal. * 2022-23 - '''Campeón''' == Atijus == {{Commonscat|Selección de fútbol de España}} == Huentis == <references/> [[Categoría:Selecionis de fubu d'España]] 5l91cnldlvkn6da8ktbjw8qyu0q7ajl Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure 0 4944 143776 135119 2026-07-20T01:01:59Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143776 wikitext text/x-wiki {{Por mejoral}} {{Traduciendu}} {{Algotra ortografia}} '''''Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure''''' ([[Lengua estremeña|estremeñu]]: '''''La telaraña de Charlotte 2: La gran aventura de Wilbur''''') es una penícula animá lançá diretamenti para vídiu enos [[Estaus Uníus]] el [[18 marçu]] de [[2003]]. Es la secuela de la penícula de 1973 ''[[Charlotte's Web (pinicla de 1973)|Charlotte's Web]]''. La penícula hue produzía en conjuntu de Paramount Pictures, Universal Pictures (el logotipo se ve ena prensa mundial), Universal Cartoon Studios (el logo que se ve ena velsion internacional) i Nickelodeon, dirigia por Mario Piluso, i destribuia por Paramount Home Entertainment enos Estaus Unius i por Universal Studios Home Entertainment nel esteriol. == Argumentu == La penícula gira en tornu a Wilbur, que vive ena granja i tien que hacerse cargu de tres jovins arañas, que son las hijas dela araña Charlotte, quien murió ena primel penícula, i debe evitar que el su nuevu amigu, una oveja negra llamá Cardigan, para ser comidus por un çorru malvadu llamau Farley. == Recepción == La penícula hue ampliamente criticada. En [[TV Guide]] se dijo que ena penícula no se captura el corazón i el espíritu del original i también criticó a la animacion (a la cual se refirió como "pobre".<ref>{{Cita web |url=http://movies.tvguide.com/charlottes-web-2-wilburs-great-adventure/review/136704 |título=Archive copy |fechaacceso=2011-09-24 |archive-date=2011-07-22 |archive-url=https://web.archive.org/web/20110722001255/http://movies.tvguide.com/charlottes-web-2-wilburs-great-adventure/review/136704 |dead-url=yes }}</ref> Mike Long de DVD Talk también dice que la animación es mediocre semejaba ser una caricatura de sábado por la mañana.<ref>http://www.dvdtalk.com/reviews/5827/charlottes-web-2-wilburs-great-adventure/</ref> == Cancionis == # «It's Not So Hard To Be a Pig» # «Watch Out Wilbur the Pig!» # «It's Good To Be Me» # «Charlotte's Kids» == Vea-si tamién == * ''[[Charlotte's Web]]'' == Referencias == {{Listaref}} == Atijus p'ahuera == * Ficha d'[https://www.filmaffinity.com/es/film565264.html La telaraña de Charlotte 2: La gran aventura de Wilbur] en Filmaffinity {{es}} * Ficha d'[https://www.imdb.com/title/tt0355315/ La telaraña de Charlotte 2: La gran aventura de Wilbur] en IMDb {{en}} [[Categoría:Piniclas animás]] a3lrx7xdcibe6gfkk10ax14s4rf6pb7 Ossígenu 0 8146 143777 132490 2026-07-20T08:22:19Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143777 wikitext text/x-wiki El '''ossígenu''' es un [[elementu químicu]] de [[númeru atómicu]] '''8''' y representau pol símbolu '''O'''. El su nombri provieni de las raícis [[griegu antigu|griegas]] ὀξύς (oxys) («aceu», literalmenti «punzanti», en referencia al [[sabor]] los [[aceu]]s) y –γόνος (-gonos) («productor», literalmenti «engendraor»; es izil, "productor d'aceus"<ref name="c9cc7b99">Asimov, Isaac. "Breve historia la química: Introducción a las ideas y conceptos de la química". (2014). Página 81. ISBN 978-84-206-6421-7</ref>), porque en la época en que se le dio esta denominación se creyía, incorrectamenti, que tós los aceus requerían ossígenu pala su composición. En [[condicionis normalis de presión y temperatura]], dos [[átomu]]s del elementu s'enlazan pa formal el [[diossígenu]], un [[gas]] [[molécula diatómica|diatómicu]] incoloru, inodoru e insípidu con fórmula O<sub>2</sub>. Esta sustancia constituyi una importanti parte la atmósfera y resulta necesaria pa sostenel la [[vía]] [[Tierra|terrestri]]. Forma parti del [[Grupu la tabra periúdica|grupu]] los [[anfígenu]]s en la [[tabra periúdica]] y es un elementu [[No metal|no metálicu]] artamenti [[reación química|reactivu]] que forma fácilmenti [[Compuestu químicu|compuestus]] (especialmenti [[óxssidu]]s) con la mayoría de elementus, exceptu con los [[Gas nobli|gasis noblis]] [[heliu]] y [[neón]]. Asínmesmu, es un huerti [[agenti ossidanti]] y tié la segunda [[eletronegativiá]] más arta de toïtus los elementus, solu superá pol [[flúor]].<ref>=https://web.archive.org/web/20111104183809/http://www.webelements.com/oxygen/electronegativity.html "WebElements Periodic Table of the Elements &#124; Oxygen &#124; Electronegativity"</ref> Midíu pola su [[massa]], el ossígenu es el [[Abundancia los elementus químicus|tercer elementu más abundanti]] del universu, tras el [[idrógenu]] y el heliu,<ref name="NBB297">Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements. (Oxygen). Emsley, John. (2001). páginas 297. ISBN 0-19-850340-7</ref> y el más abundanti en la [[corteza terrestri]] ya que forma, prácticamenti, la mitá la su massa.<ref name="lanl">https://web.archive.org/web/20071026034224/http://periodic.lanl.gov/elements/8.html "Oxygen"</ref> Debíu a la su reactividá química, no puei permanecel en l'atmósfera terrestri com'elementu libri sin sel reabastecíu constantementi pola [[Fotosíntesi|ación fotosintética]] los organismus qu'utilizan la nirgía solar pa producil ossígenu elemental a partil del áugua. El ossígenu elemental O<sub>2</sub> solamenti empezó a acumulalsi en l'atmósfera endispués l'aparición d'estus organismus, aproximadamenti hazi 2500 millonis d'añus.<ref>"NASA Research Indicates Oxygen on Earth 2.5 Billion Years ago" http://www.nasa.gov/home/hqnews/2007/sep/HQ_07215_Timeline_of_Oxygen_on_Earth.html|publisher=[[NASA]]</ref> El ossígenu diatómicu constituyi el 20,8 % del volumin l'[[atmósfera terrestri]].<ref name="ECE500">"Oxygen". Cook, Gerhard A.; Lauer, Carol M. (1968). The Encyclopedia of the Chemical Elements|editorial=Reinhold Book Corporation. Páginas: 499–512</ref> Dau que constituyi la mayor parti la massa del [[áugua]], es tamién el componenti mayoritariu la massa los seris vivos. Una hartá las moléculas más importantis que forman parti los seris vivus, comu las [[proteína]]s, los [[Aceu nucleicu|aceus nucleicus]], los [[carbohidratu]]s y los [[lípidu]]s, contienin ossígenu, asín comu los prencipalis [[compuestu inorgánicu|compuestus inorgánicus]] que forman los caparazonis, dientis y huesus animalis. El ossígenu elemental se produci por [[cianobacteria]]s, [[alga]]s y prantas y toäs las formas complejas de vía lo usan pala su [[respiración celular]]. Resulta tóxicu palos organismus de tipu [[Organismu anaerobiu|anaerobiu obligau]], las [[Historia la vía|formas tempranas de vía]] que predominaban en la Tierra hata qu'el O<sub>2</sub> comenzó a acumulalsi en l'atmósfera. Otra forma ([[Alotropía|alótropa]]) del ossígenu, el [[ozonu]] (O<sub>3</sub>), ayuda a protegel la biosfera de la [[radiación ultravioleta]] a un pazu altol, en la llamá [[capa d'ozonu]], peru es contaminanti cerca de la superfici, dondi es un subproductu del [[esmog]]. A altolis aún mayoris la [[órbita baja terrestri]], el ossígenu atómicu tié una presencia significativa y causa erosión en las navis espacialis.<ref>https://web.archive.org/web/20070613121048/http://www.spenvis.oma.be/spenvis/help/background/atmosphere/erosion.html "Atomic oxygen erosion"</ref> [[Carl Wilhelm Scheele]] descubrió el ossígenu de forma independienti en [[Upsala]] en 1773, o inclusu endenantis, y [[Joseph Priestley]], en [[Wiltshire]] en 1774, peru el honor s'estila adjudicáglesi a Priestley debíu a que publicó el su lavutu endenantis. [[Antoine Lavoisier]], cuyas investigacionis ayudun a desacredital l'entoncis popular [[teoría del flogistu]] de [[combustión]] y [[corrosión]], acuñó el nombri «ossígenu» en 1777.<ref name="mellor" >"Mellor's Modern Inorganic Chemistry". Parks, G. D.; Mellor, J. W.</ref> Esti se produci industrialmenti meyanty la [[destilación fracioná]] d'airi licuau, el usu de [[zeolita]] con [[adsorción por oscilación de presión|ciclus de presión]] pa concentral el ossígenu del airi, l'[[electrólisis del áugua]] y otrus meyus. El ossígenu s'utiliza en la produción d'aceru, plásticus y textileis; los propulsoris de cohetis; l'[[ossigenuterapia]]; y l'asistencia pala respiración en aeronavis, submarinus, vuelus espacialis y submarinismu. == Guípesi tamién == * [[Anoxia]] * [[Hipoxia]] * [[Ciclu del ossígenu]] * [[Ossígenu diatómicu]] == Notas al pie == <references group=nota /> == Huentis == === Referéncias === {{listaref|2}} === Bibliografía complementaria === * Walker, J. (1980). "Handbook of Environmental Chemistry. Volumen 1. Parte A: The natural environment and the biogeochemical cycles". The oxygen cycle. Página: 258. ISBN 0-387-09688-4. == Atijus == * [https://web.archive.org/web/20060703102952/http://enciclopedia.us.es/index.php/Ox%EDgeno Inciclopeya Libri.] * [http://periodic.lanl.gov/8.shtml Los Alamos National Laboratory - Oxygen] (en ingrés). * [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/O/index.html WebElements.com - Oxygen] (en ingrés). * [https://web.archive.org/web/20120716055810/http://www.chemistry-reference.com/pdictable/q_elements.asp?language=es&Symbol=O Termoquímica, Configuración Electrónica e Isótopus, y Reacionis.] [[Categoría:Ossígenu| ]] 9yyn4mhf18ct6ekohq921ghixko52od Bexaranu (Palra) 0 11724 143768 142565 2026-07-19T18:00:47Z HackerPunki 16665 /* Descrición lengüística */ 143768 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma|nombri=Bexaranu|familia mairi=Indouropeu|zona=Partíu juizial de Bexal, Sequeros; Salamanca|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|nativu=Bexaranu|santu=Sierra_de_Béjar.SVG|oficial=Careci d'oficialidá, inque comu parti del leonés estadría teóricamente afiau pol Estatutu d'utonomía de Castilla i Lión (art. 5.2).|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Bexaranu''<br/>|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|iso2=roa|iso3=ext|paísis={{ESP}}}} El '''Bexaranu''' es una palra asturlionesa gastá nel partíu juizial de [[Partíu de Bexal|Bexal]], ena [[Provincia de Salamanca|Provincia Salamanca]], [[Castilla i León|Castilla i Lión]]. == Estoria == A caberus del siegru XII, el rei [[Afonsu VIII]] repuebró la ciá i le dió a prencipius del siegru XIII un fueru. La emportancia de crial una ciá nessi territoriu hue que [[Reinu de Castilla|Castilla]] tuvira un puestu arrayanu para dambus frentis, mosulman i [[Reinu de León|lionés]]. Al prencipiu dambus Bexal i [[Prasencia]] pretenecían a [[Provincia d'Ávila|Ávila]]. Sin bargu, las ciais d'[[Ávila]] i [[Prasencia]] tuviorin afrentacionis. Nel añu 1188 el Papa [[Clementi III]] atorgó al bispu d'[[Ávila]] por mé duna bula, derechus diocesanus sobri [[Prasencia]]. Al desotru añu el mesmu Papa a apendimentu del Rei, crió la [[Diócesis de Prasencia]], dela que Bexal passadría a hormal parti. Ansina, se dió la sitación deque Bexal hue estremeña enu ecressiásticu peru castillana enu cevili. Esta sitación acontinó hata 1833 cona primel reorganiçación almenistrativa d'Aspaña. Angunus puebrus que pretenecían a [[Sierra Bexal|Bexal]] huorin añidías a [[Provincia d'Ávila|Ávila]] (Up. [[Beceda]] i otrus encravis). Otras localiáis comu [[Hervás]], [[La Gargana]] i Baños, huorin añidías a [[Provincia de Caçris|Caçris]], i Bexal col restu de puebracionis huorin añidías a [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]. El resultau destus ventus hue la mestura de rasgus estremeñus, lionesis i castillanus ena palra dela región. La sitación ugañu es la perda dela palra, que vien dessapaiciendu devíu ala imprantación dela sestema escolal, elimentus comu l'[[arradiu]], la [[Televisión|telivisión]], el [[cini]], el serviciu melital o la emigración. == Estuyus a tentu dela palra == Apenas dessetin estuyus a tentu dela palra. Dela propia ciá de [[Bexa|Bexal]] s'almienta en angunas obras comu ''Palabras y frases bejaranas'' de Rufino Agero Teixidor (1966), l'endilgu ''Costumbres, canciones y modismos de Béjar y su comarca'' de Gabriel Hernández González (1954) o ''Palabras y modismos referentes a la industria lanera'' de Juan Muñoz García (1963). M. Fernández de Gatta y Galache almienta ena su obra ''Vocabulario charruno'' (1903) una meya ozena de parabras propias dela palra. ''El dialecto vulgar salmantino'' de José Lamano y Beneite recada 34 parabras propias dela Sierra Bexal, anque non endica dequé menucipius sonin. La palra del [[Fueru de Bexal]] á síu estuyau por Juan Gutiérrez Cuadrado en 1975. Ahuera la ciá, ena [[Sierra de Bexal|comarca]], Pedro Sánchez Sevilla estuyó la palra de [[Cepedosa de Tormes]] (a 30 qm de longol dendi [[Bexa|Bexal]], casi nel arrayu con [[Provincia d'Ávila|Ávila]]) en 1928. Nel añu 1957 Luis Cortés Vazquez recadó ena su obra ''Contribución al vocabulario salmantino'' parabras delos menucipius de [[Guijo de Ávila]], [[Cepedosa de Tormes]] (amás delos menucipius de [[La Huebra]], [[Lumbrales]] i [[La Alberca]]). D'ahuera la comarca peru aparenti ala palra, Nicolás de la Fuente Arrimadas espubricó ena su obra ''Fisiografía e Historia del Barco de Ávila'' una riestra de vocabulariu gastán en [[Barco de Ávila]]. == Destensión territorial == La palra se destiendi pola [[Sierra de Bexal|Sierra Bexal]] i el menucipiu de [[Sequeros]]. == Descrición lengüística == === Fonética === * Conservación delos antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Muación de parabras qu'en castillanu acabijan en ''-z'' a ''-s''. Up: ''luz'' -> ''lus''.<ref>{{Cita web|url=https://www.libertaddigital.com/opinion/2005-05-30/amando-de-miguel-regionalismos-5205160/|título=Regionalismos|fechaacceso=2025-12-21|apellido=Miguel|nombre=Amando de|fecha=2005-05-30|sitioweb=Libertad Digital|idioma=es-ES}}</ref> * Huerti aspiración delos sonis vocalarius precipialis. * Muación i palatiçación del grupu entrivocálicu -rl (que múa a -ll) col son de /ʎ/. * Non deferencia entri -b i -v. * Dessapaición o muación enos sonis silabantis. * Muación en -i dela -e cabera. Up. ''coge'' -> ''cogi'', ''hombre'' -> ''hombri'', ''valiente'' -> ''valienti''. * Muación en -u dela -o cabera: Up. ''quiero'' -> ''quieru'', ''vengo'' -> ''vengu'', ''todo'' -> ''todu''. === Sintassis === * leismu i laismu. Esti fenómenu es desconocíu nel restu delas palras serranas i dela provincia Salamanca, ansina tamién enas sierras del norti d'Estremaúra. == Vea-si tamién == *[[Palra d'El Rebollal]] *[[Palra de Peña de Francia]] *[[Estremeñu orental]] *[[Lengua estremeña|Estremeñu]] == Referencias == {{listaref}} == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} * {{cita libro|apellidos=Lamano y Beneite|nombre=José de|título=El dialecto vulgar salmantino|editorial=Tipografía popular (Imprenta El Salmantino)|url=|año=1915|ubicación=Salamanca|isbn=}} * {{cita libro|apellidos=Marcos Casquero|nombre=Manuel-Antonio|título=El habla de Bejar|editorial=Centro de Estudios Salmantinos|url=|año=1979|ubicación=Salamanca|isbn=84-00-04554-8}} {{Idioma estremeña}} [[Categoría:Luenga artuestremeña]] 0wu3k5bz2le6v8jeo5xejdumywxdiuw Usuario:HackerPunki/obraol/Palras serranas 2 11897 143767 143766 2026-07-19T17:31:55Z HackerPunki 16665 143767 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras serranas|nativu=Palras serranas|familia mairi=Indouropeu|país=Aspaña|zona=Castilla i Lión, Salamanca|palrantis=Sin daus oficialis}} '''Palras serranas''' sonin una riestra de varianças del [[Luenga Asturleonesa|asturlionés]] gastás ena sierra sul de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]. Junta el [[riberanu]], la palra de [[Las Guareñas i Peñaranda]] i la palra de [[La Charrería]] es una delas quatru devisionis que tien la luenga [[Luenga Asturleonesa|asturlionesa]] endrentu de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]<ref>[https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/aepe/pdf/boletin_26_14_82/boletin_26_14_82_11.pdf El habla de Salamanca y su provincia]</ref>. Estas plaras tien caraitirísticas de trasición entri el liones ociental i l'estremeñu, hormandu un continu dialetal entri dambas dos. Las palras están hormás por: La [[Palra d'El Rebollal]], la [[Palra de Sierra de Francia]] i la [[Bexaranu (Palra)|Palra Bexarana]]. == Descrición lengüística == * Las palras serranas tien en común l'aspiración dela f- anicial. Un exempru: farina -> harina; humar -> fumar. Esti feitíu tamién lo tien la palra riberana. * Aspiración de toa "jota" i toa "ge" en quantis que l'acontina una -e o una -i. Un exempru: heneral, cahón, hueves, etc. * Perda de toa -s cabera i toa -z cabera (Igual qu'en toas las palras del sul). Un exempru: "cruz" -> crú, "casas" -> casa, "árboles" -> arbole. * == Destribución i devisionis endrentu las palras == Las palras serranas se destiendin polas comarcas d'El Rebollal. {{ invisible | El artículo termina aquí. }} == Vea-si tamién == * Riberanu * [[Lengua leonesa|Lionés]] == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} == Enlaces externos == *  *  {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} dxpuy2q6nt3mjp8zdkrshp1y09mg8o6 143769 143767 2026-07-19T18:05:00Z HackerPunki 16665 143769 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras serranas|nativu=Palras serranas|familia mairi=Indouropeu|país={{ESP}}|zona=El Rebollal, Sierra Francia i partíu juizial de Bexal, Salamanca, [[Castilla i Lión]]|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|h1=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Palras serranas''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque comu parti del leonés estadría teóricamente afiau pol Estatutu d'utonomía de Castilla i Lión (art. 5.2).|varianças=[[bexaranu (palra)|bexaranu]],[[Palra d'El Rebollal]],[[Palra de Sierra Francia]]|iso2=roa|iso3=ext}} '''Palras serranas''' sonin una riestra de varianças del [[Luenga Asturleonesa|asturlionés]] gastás ena sierra sul de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]. Junta el [[riberanu]], la palra de [[Las Guareñas i Peñaranda]] i la palra de [[La Charrería]] es una delas quatru devisionis que tien la luenga [[Luenga Asturleonesa|asturlionesa]] endrentu de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]<ref>[https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/aepe/pdf/boletin_26_14_82/boletin_26_14_82_11.pdf El habla de Salamanca y su provincia]</ref>. Estas plaras tien caraitirísticas de trasición entri el liones ociental i l'estremeñu, hormandu un continu dialetal entri dambas dos. Las palras están hormás por: La [[Palra d'El Rebollal]], la [[Palra de Sierra de Francia]] i la [[Bexaranu (Palra)|Palra Bexarana]]. == Descrición lengüística == * Las palras serranas tien en común l'aspiración dela f- anicial. Un exempru: farina -> harina; humar -> fumar. Esti feitíu tamién lo tien la palra riberana. * Aspiración de toa "jota" i toa "ge" en quantis que l'acontina una -e o una -i. Un exempru: heneral, cahón, hueves, etc. * Perda de toa -s cabera i toa -z cabera (Igual qu'en toas las palras del sul). Un exempru: "cruz" -> crú, "casas" -> casa, "árboles" -> arbole. * == Destribución i devisionis endrentu las palras == Las palras serranas se destiendin polas comarcas d'El Rebollal. {{ invisible | El artículo termina aquí. }} == Vea-si tamién == * Riberanu * [[Lengua leonesa|Lionés]] == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} == Enlaces externos == *  *  {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} 969tq21zyeqkillq1uqnwypvoe840ss 143770 143769 2026-07-19T18:06:40Z HackerPunki 16665 143770 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras serranas|nativu=Palras serranas|familia mairi=Indouropeu|país={{ESP}}|zona=El Rebollal, Sierra Francia i partíu juizial de Bexal, Salamanca, [[Castilla i Lión]]|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|h1=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Palras serranas''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque comu parti del leonés estadría teóricamente afiau pol Estatutu d'utonomía de Castilla i Lión (art. 5.2).|varianças=[[bexaranu (palra)|bexaranu]],[[Palra d'El Rebollal]],[[Palra de Sierra Francia]]|iso2=roa|iso3=ext}} '''Palras serranas''' sonin una riestra de varianças del [[Luenga Asturleonesa|asturlionés]] gastás ena sierra sul de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]. Junta el [[riberanu]], la palra de [[Las Guareñas i Peñaranda]] i la palra de [[La Charrería]] es una delas quatru devisionis que tien la luenga [[Luenga Asturleonesa|asturlionesa]] endrentu de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]<ref>[https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/aepe/pdf/boletin_26_14_82/boletin_26_14_82_11.pdf El habla de Salamanca y su provincia]</ref>. Estas plaras tien caraitirísticas de trasición entri el liones ociental i l'estremeñu, hormandu un continu dialetal entri dambas dos. Las palras están hormás por: La [[Palra d'El Rebollal]], la [[Palra de Sierra de Francia]] i la [[Bexaranu (Palra)|Palra Bexarana]]. == Descrición lengüística == * Las palras serranas tien en común l'aspiración dela f- anicial. Un exempru: farina -> harina; humar -> fumar. Esti feitíu tamién lo tien la palra riberana. * Aspiración de toa "jota" i toa "ge" en quantis que l'acontina una -e o una -i. Un exempru: heneral, cahón, hueves, etc. * Perda de toa -s cabera i toa -z cabera (Igual qu'en toas las palras del sul). Un exempru: "cruz" -> crú, "casas" -> casa, "árboles" -> arbole. * == Destribución i devisionis endrentu las palras == Las palras serranas se destiendin polas comarcas d'El Rebollal. {{ invisible | El artículo termina aquí. }} == Vea-si tamién == * Riberanu * [[Lengua leonesa|Lionés]] == Referencias == {{listaref}}[https://www.elnortedecastilla.es/castillayleon/gonzalo-francisco-evoluciona-20230114171157-nt.html Gonzalo Francisco: «Todo evoluciona y a costumbres diferentes, palabras distintas» | El Norte de Castilla] == Bibliografía == * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} == Enlaces externos == *  *  {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} s29z8q6r5tfcmptasx5dg2xhikl3ipy 143772 143770 2026-07-19T18:24:27Z HackerPunki 16665 143772 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}{{Ficha d'idioma|nombri=Palras serranas|nativu=Palras serranas|familia mairi=Indouropeu|país={{ESP}}|zona=El Rebollal, Sierra Francia i partíu juizial de Bexal, Salamanca, [[Castilla i Lión]]|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|h1=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Palras serranas''<br/>|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|oficial=Careci d'oficialidá, inque comu parti del leonés estadría teóricamente afiau pol Estatutu d'utonomía de Castilla i Lión (art. 5.2).|varianças=[[bexaranu (palra)|bexaranu]],[[Palra d'El Rebollal]],[[Palra de Sierra Francia]]|iso2=roa|iso3=ext}} '''Palras serranas''' sonin una riestra de varianças del [[Luenga Asturleonesa|asturlionés]] gastás ena sierra sul de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]. Junta el [[riberanu]], la palra de [[Las Guareñas i Peñaranda]] i la palra de [[La Charrería]] es una delas quatru devisionis que tien la luenga [[Luenga Asturleonesa|asturlionesa]] endrentu de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]<ref>[https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/aepe/pdf/boletin_26_14_82/boletin_26_14_82_11.pdf El habla de Salamanca y su provincia]</ref>. Estas plaras tien caraitirísticas de trasición entri el liones ociental i l'estremeñu, hormandu un continu dialetal entri dambas dos. Las palras están hormás por: La [[Palra d'El Rebollal]], la [[Palra de Sierra de Francia]] i la [[Bexaranu (Palra)|Palra Bexarana]]. == Descrición lengüística == * Las palras serranas tien en común l'aspiración dela f- anicial. Un exempru: farina -> harina; humar -> fumar. Esti feitíu tamién lo tien la palra riberana. * Aspiración de toa "jota" i toa "ge" en quantis que l'acontina una -e o una -i. Un exempru: heneral, cahón, hueves, etc. * Perda de toa -s cabera i toa -z cabera (Igual qu'en toas las palras del sul). Un exempru: "cruz" -> crú, "casas" -> casa, "árboles" -> arbole. * == Destribución i devisionis endrentu las palras == Las palras serranas se destiendin polas comarcas d'El Rebollal. {{ invisible | El artículo termina aquí. }} == Vea-si tamién == * Riberanu * [[Lengua leonesa|Lionés]] == Referencias == {{listaref}}[https://www.elnortedecastilla.es/castillayleon/gonzalo-francisco-evoluciona-20230114171157-nt.html Gonzalo Francisco: «Todo evoluciona y a costumbres diferentes, palabras distintas» | El Norte de Castilla] [https://www.elnortedecastilla.es/culturas/libros/chocho-berretes-diccionario-20220713183823-nt.html De chocho a berretes: un diccionario recopila palabras típicas de Salamanca | El Norte de Castilla] == Bibliografía == * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} == Enlaces externos == *  *  {{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}} qztkfrfpln5ie19kzzpta8jhfouardv Usuario:HackerPunki/obraol/El lionés en Salamanca 2 11968 143771 2026-07-19T18:14:21Z HackerPunki 16665 creado usando [[Prantilla:Usuario taller+]] 143771 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }} '''El lionés en Salamanca''' es … == Título de la primera sección == texto == Título de la segunda sección == texto {{ invisible | El artículo termina aquí. }} == Véase también == *  *  == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} == Enlaces externos == *  *  {{DEFAULTSORT:}} j7jae9y8prxae8awb78olodpvnqm6n4 143773 143771 2026-07-19T19:13:42Z HackerPunki 16665 143773 wikitext text/x-wiki {{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }} '''El lionés en Salamanca''' es … == Título de la primera sección == [https://diarium.usal.es/joluin/files/2013/12/leonessalamanca.pdf Microsoft Word - leonessalamanca.doc] [https://www.frontespo.org/es/fichas-bibliograficas/hablemos-de-nuestra-lengua Hablemos de nuestra lengua | Frontera España-Portugal: documentación lingüística y bibliográfica (FRONTESPO)] == Título de la segunda sección == texto {{ invisible | El artículo termina aquí. }} == Véase también == *  *  == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} * {{cite book |last = |first = |title = título |publisher = |editor = |url = |year = |place = |isbn = }} == Enlaces externos == *  *  {{DEFAULTSORT:}} j04uka278hnlsk74kkoc3uk6sk86pyo