Güiquipedia extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.12 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Prantilla:Enhotabra comarca 10 203 143782 115882 2026-07-21T13:11:20Z CommonsDelinker 73 Replacing Bandera_de_España.svg with [[File:Flag_of_the_Kingdom_of_Spain.svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR4|Criterion 4]]). 143782 wikitext text/x-wiki {| border=1 align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width={{{largeur_infobox|}}} style="margin: 0 0 1em 1em; margin: 2px; margin-left: 2em; border: 1px solid #999; border-right-width: 2px; border-bottom-width: 2px; background-color: #A0D0F0; font-size: 90%; border-collapse: collapse;" | colspan="2" style="background-color: #80B0E0" align="center" | <span style="color:white; font-size:large;">'''{{{nombri|{{PAGENAME}}}}}'''</span> |- {{#if:{{{escú|}}}||class="hiddenStructure"}} |align=center colspan=2 style="background: #f7f8ff"|{{{escú}}} |- {{#if:{{{mapa|}}}||class="hiddenStructure"}} |align=center colspan=2 style="background: #f7f8ff"|{{{mapa}}} |- {{#if:{{{estau|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''[[Estau]]''' || align=center style="background: #f7f8ff"| [[Archivu:Flag of the Kingdom of Spain.svg|20 px|sinmarco]] [[España]] |- {{#if:{{{ccaa|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''[[Comunidá Autónoma]]''' || align=center style="background: #f7f8ff"| {{{ccaa}}} |- {{#if:{{{provincia|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''Provincia''' || align=center style="background: #f7f8ff"| {{{provincia}}} |- {{#if:{{{capital|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''Capital''' || align=center style="background: #f7f8ff"| {{{capital}}} |- {{#if:{{{mayol_puebración|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''Mayol puebración''' || align=center style="background: #f7f8ff"| {{{mayol_puebración}}} |- {{#if:{{{monicipius|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''Monicipius''' || align=center style="background: #f7f8ff"| {{{monicipius}}} |- {{#if:{{{superfici|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''[[Superficii]]''' || align=center style="background: #f7f8ff"| {{{superficii}}} qm² |- {{#if:{{{puebración|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''[[Puebración]]'''<br />[[Densidá de puebración|Densidá]] || align=center style="background: #f7f8ff"| {{{puebración}}} ab. {{#if:{{{añu|}}}|<small>&nbsp;([[{{{añu}}}]])</small>}}<br />{{{densidá|{{{densidá}}}}}} ab./qm² |- {{#if:{{{web|}}}||class="hiddenStructure"}} valign="top" | '''Página web''' || align=center style="background: #f7f8ff"| {{{web}}} |} bc07wi8f98yz9wuf4xi8jo07hfrd2gk Real Madrid Club de fútbol 0 3624 143786 138291 2026-07-21T16:57:35Z Sa~eswiki 8342 143786 wikitext text/x-wiki {{Equipu e fubu | Nombri = Real Madrid CF| Nombri Compretu = Real Madrid Club de Fútbol| Hundación = [[1902]]| Estayu = [[Estadiu Santiago Bernabeu]],<br /> [[Mairil]], [[España]]| Capaciá = 80.354| Presienti = [[Florentino Pérez]]| Entrenaol = [[José Mourinho]]| Liga = Primera devisión d'[[España]]| tempurá =25/26 | asiahamientu = | Web = http://www.realmadrid.com/cs/Satellite/es/Prehome_ES2.htm| | pattern_la1 = _realmadridcf2324h | pattern_b1 = _realmadridcf2324h | pattern_ra1 = _realmadridcf2324h | pattern_sh1 = _realmadridcf2324h | pattern_so1 = _realmadridcf2324hl | leftarm1 = FFFFFF | body1 = FFFFFF | rightarm1 = FFFFFF | shorts1 = FFFFFF | socks1 = FFFFFF | pattern_la2 = _realmadridcf2324a | pattern_b2 = _realmadridcf2324a | pattern_ra2 = _realmadridcf2324a | pattern_sh2 = _realmadridcf2324a | pattern_so2 = _realmadridcf2324al | leftarm2 = 000030 | body2 = 000030 | rightarm2 = 000030 | shorts2 = 000030 | socks2 = 000030 | pattern_la3 = _realmadridcf2324t | pattern_b3 = _realmadridcf2324t | pattern_ra3 = _realmadridcf2324t | pattern_sh3 = _realmadridcf2324t | pattern_so3 = _realmadridcf2324tl | leftarm3 = 000000 | body3 = 000000 | rightarm3 = 000000 | shorts3 = 000000 | socks3 = 000000 }} El '''Real Madrid''' es una entidá deportiva de [[Mairil]] ([[España]]). Tien 2 secionis, una de [[fubu]] i otra de [[baloncestu]]. La seción de fubu está considerá el mejol equipu del [[sigru XX]]. == Palmarés == === Torneus regionalis === * Campeonatu Regional Centru (18): 1903/04, 1904/05, 1905/06, 1906/07, 1907/08, 1912/13, 1915/16, 1916/17, 1917/18, 1919/20, 1921/22, 1922/23, 1923/24, 1925/26, 1926/27, 1928/29, 1929/30, y 1930/31 * Trofeus Mancomunaus (5): 1931, 1932, 1933, 1934, y 1935 === Torneus nacionalis === * [[Primera Devisión d'España|Liga Española]] (36): 1931/32, 1932/33, 1953/54, 1954/55, 1956/57, 1957/58, 1960/61, 1961/62, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68, 1968/69, 1971/72, 1974/75, 1975/76, 1977/78, 1978/79, 1979/80, 1985/86, 1986/87, 1987/88, 1988/89, 1989/90, 1994/95, 1996/97, 2000/01, 2002/03, 2006/07, 2007/08, 2011/12, 2016/2017, 2019/20, 2021/22 i 2023/24. * Copa del Rei de Fubu (20): 1905, 1906, 1907, 1908, 1917, 1933/34, 1935/36, 1945/46, 1946/47, 1961/62, 1969/70, 1973/74, 1974/75, 1979/80, 1981/82, 1988/89, 1992/93, 2010/11, 2013/14 i 2022/23. * Supicopa d'España (13): 1988, 1989, 1990, 1993, 1997, 2001, 2003, 2008, 2012, 2017, 2020, 2022, 2024. * Copa la Liga (1): 1984/85. * Copa Eva Duarte (1): 1947 === Torneus internacionalis === * Copa Intercontinental (3): 1960, 1998, 2002. * Liga de Campeonis la UEFA (15): 1955-56, 1956-57, 1957-58, 1958-59, 1959-60, 1965-66, 1997-98, 1999-00, 2001-02, 2013-14, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2021-22 i 2023-24. * Copa Mundial de Clubis (4): 2014, 2016, 2017, 2018. * Copa la UEFA (2): 1984/85, 1985/86. * Supicopa d'Uropa (1): 2002. === Otros torneus internacionalis === * Copa Iberoamericana (1): 1994. * Copa Latina (2): 1955, 1957. {{Primera devisión española}} [[Categoría:Equipus de fubu de España]] 48u52qqnw7rnma9aosea687umko0xro Seleción de fubu d'España 0 3956 143784 143775 2026-07-21T16:51:19Z Sa~eswiki 8342 143784 wikitext text/x-wiki {{Equipu e fubu | Nombri = España| Nombri Compretu = Seleción de fubu d'España| Federación = Real Federación Española de Fútbol| Sobrinombri = ''La Roja'', ''La Furia''| Hundación = [[1909]]| Entrenaol = [[File:Flag_of_Spain.svg|20px]] [[Luis de la Fuente]]| Web = | | pattern_la1 = _esp22h | pattern_b1 = _esp22h | pattern_ra1 = _esp22h | pattern_sh1 = _esp22h | pattern_so1 = _esp22h | leftarm1 = _esp22h | body1 = _esp22h | rightarm1 = _esp22h | shorts1 = _esp22h | socks1 = _esp22h <!--Away Shirt--> | pattern_la2 = _esp22a | pattern_b2 = _esp22a | pattern_ra2 = _esp22a | pattern_sh2 = _esp22a | pattern_so2 = _esp22a | leftarm2 = _esp22a | body2 = _esp22a | rightarm2 = _esp22a | shorts2 = _esp22a | socks2 = _esp22a }} La '''Seleción de fubu española''' es el equipu de fubu hormau por jugaoris de nacionalidá [[España|española]]. Está controlá pola ''Real Federación Española de Fútbol''. Entri los sus logrus destacan las Urocopas de [[Urocopa 1964|1964]], [[Urocopa 2008|2008]], [[Urocopa 2012|2012]] i [[Urocopa 2024|2024]], los Mundialis de 2010 i 2026, celebrau en [[Sudáfrica]], i las medallas d'[[oru]] enos [[Juegus Olímpicus]] de 1992 i 2024, amás de consiguil en dos vezis la medalla de prata (Amberis 1920, Sidney 2000) == Logrus ena Urocopa == * [[Urocopa 1960|1960]] - ''Se retiró'' * [[Urocopa 1964|1964]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 1968|1968]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1972|1972]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1976|1976]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1980|1980]] - Primera ronda * [[Urocopa 1984|1984]] - Final * [[Urocopa 1988|1988]] - Primera ronda * [[Urocopa 1992|1992]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1996|1996]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2000|2000]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2004|2004]] - Primera ronda * [[Urocopa 2008|2008]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2012|2012]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2016|2016]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2020|2020]] - Semifinalis * [[Urocopa 2024|2024]] - '''Campeón''' == Palmarés enos Mundialis == * [[Mundial de Fubu Uruguai 1930|1930]] - ''No participó'' * [[Mundial de Fubu Itália 1934|1934]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1938|1938]] - ''Se retiró'' * [[Mundial de Fubu Brasil 1950|1950]] - Liguilla final * [[Mundial de Fubu Suiça 1954|1954]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Suecia 1958|1958]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Chile 1962|1962]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Inglaterra 1966|1966]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu México 1970|1970]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Alemaña 1974|1974]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Argentina 1978|1978]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu España 1982|1982]] - 2ª ronda * [[Mundial de Fubu Méjicu 1986|1986]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Itália 1990|1990]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu EUA 1994|1994]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1998|1998]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Corea i Japón 2002|2002]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Alemaña 2006|2006]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2010|2010]] - '''Campeón'''<ref>http://www.marca.com/marcador/futbol/2010/mundial/final/hol_spa/</ref> * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2014|2014]] - 1ª ronda * [[Mundial de fubu Rusia 2018|2018]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Qatar 2022|2022]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Méxicu Estaús Uníus i Canadá 2026|2026]] - '''Campeón''' == Copa FIFA Confederacionis == * [[2009]] - Semifinalis (trecel lugal) * [[2013]] - Finalista == Liga de Nacionis dela UEFA == * 2018-19 - Primera Fassi * 2020-21 - Finalista, 2º lugal. * 2022-23 - '''Campeón''' == Atijus == {{Commonscat|Selección de fútbol de España}} == Huentis == <references/> [[Categoría:Selecionis de fubu d'España]] j2wcwaa97yhccnozrr9fzma9r4oxs53 143785 143784 2026-07-21T16:56:59Z Sa~eswiki 8342 /* Liga de Nacionis dela UEFA */ 143785 wikitext text/x-wiki {{Equipu e fubu | Nombri = España| Nombri Compretu = Seleción de fubu d'España| Federación = Real Federación Española de Fútbol| Sobrinombri = ''La Roja'', ''La Furia''| Hundación = [[1909]]| Entrenaol = [[File:Flag_of_Spain.svg|20px]] [[Luis de la Fuente]]| Web = | | pattern_la1 = _esp22h | pattern_b1 = _esp22h | pattern_ra1 = _esp22h | pattern_sh1 = _esp22h | pattern_so1 = _esp22h | leftarm1 = _esp22h | body1 = _esp22h | rightarm1 = _esp22h | shorts1 = _esp22h | socks1 = _esp22h <!--Away Shirt--> | pattern_la2 = _esp22a | pattern_b2 = _esp22a | pattern_ra2 = _esp22a | pattern_sh2 = _esp22a | pattern_so2 = _esp22a | leftarm2 = _esp22a | body2 = _esp22a | rightarm2 = _esp22a | shorts2 = _esp22a | socks2 = _esp22a }} La '''Seleción de fubu española''' es el equipu de fubu hormau por jugaoris de nacionalidá [[España|española]]. Está controlá pola ''Real Federación Española de Fútbol''. Entri los sus logrus destacan las Urocopas de [[Urocopa 1964|1964]], [[Urocopa 2008|2008]], [[Urocopa 2012|2012]] i [[Urocopa 2024|2024]], los Mundialis de 2010 i 2026, celebrau en [[Sudáfrica]], i las medallas d'[[oru]] enos [[Juegus Olímpicus]] de 1992 i 2024, amás de consiguil en dos vezis la medalla de prata (Amberis 1920, Sidney 2000) == Logrus ena Urocopa == * [[Urocopa 1960|1960]] - ''Se retiró'' * [[Urocopa 1964|1964]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 1968|1968]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1972|1972]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1976|1976]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1980|1980]] - Primera ronda * [[Urocopa 1984|1984]] - Final * [[Urocopa 1988|1988]] - Primera ronda * [[Urocopa 1992|1992]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1996|1996]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2000|2000]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2004|2004]] - Primera ronda * [[Urocopa 2008|2008]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2012|2012]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2016|2016]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2020|2020]] - Semifinalis * [[Urocopa 2024|2024]] - '''Campeón''' == Palmarés enos Mundialis == * [[Mundial de Fubu Uruguai 1930|1930]] - ''No participó'' * [[Mundial de Fubu Itália 1934|1934]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1938|1938]] - ''Se retiró'' * [[Mundial de Fubu Brasil 1950|1950]] - Liguilla final * [[Mundial de Fubu Suiça 1954|1954]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Suecia 1958|1958]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Chile 1962|1962]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Inglaterra 1966|1966]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu México 1970|1970]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Alemaña 1974|1974]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Argentina 1978|1978]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu España 1982|1982]] - 2ª ronda * [[Mundial de Fubu Méjicu 1986|1986]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Itália 1990|1990]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu EUA 1994|1994]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1998|1998]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Corea i Japón 2002|2002]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Alemaña 2006|2006]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2010|2010]] - '''Campeón'''<ref>http://www.marca.com/marcador/futbol/2010/mundial/final/hol_spa/</ref> * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2014|2014]] - 1ª ronda * [[Mundial de fubu Rusia 2018|2018]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Qatar 2022|2022]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Méxicu Estaús Uníus i Canadá 2026|2026]] - '''Campeón''' == Copa FIFA Confederacionis == * [[2009]] - Semifinalis (trecel lugal) * [[2013]] - Finalista == Liga de Nacionis dela UEFA == * 2018-19 - Primera Fassi * 2020-21 - Finalista, 2º lugal. * 2022-23 - '''Campeón''' * 2024-25 - Finalista, 2º lugal. == Atijus == {{Commonscat|Selección de fútbol de España}} == Huentis == <references/> [[Categoría:Selecionis de fubu d'España]] pcy0l90sjv6c4hm2i5600a9pyhf63nt 143787 143785 2026-07-21T19:45:38Z Sa~eswiki 8342 143787 wikitext text/x-wiki {{Equipu e fubu | Nombri = España| Nombri Compretu = Seleción de fubu d'España| Federación = Real Federación Española de Fútbol| Sobrinombri = ''La Roja'', ''La Furia''| Hundación = [[1909]]| Entrenaol = [[File:Flag_of_Spain.svg|20px]] [[Luis de la Fuente]]| Web = | | pattern_la1 = _esp26h | pattern_b1 = _esp26h | pattern_ra1 = _esp26h | pattern_sh1 = _esp26h | pattern_so1 = _esp26h | leftarm1 = _esp26h | body1 = _esp26h | rightarm1 = _esp26h | shorts1 = _esp26h | socks1 = _esp26h <!--Away Shirt--> | pattern_la2 = _esp26a | pattern_b2 = _esp26a | pattern_ra2 = _esp26a | pattern_sh2 = _esp26a | pattern_so2 = _esp26a | leftarm2 = _esp26a | body2 = _esp26a | rightarm2 = _esp26a | shorts2 = _esp26a | socks2 = _esp26a }} La '''Seleción de fubu española''' es el equipu de fubu hormau por jugaoris de nacionalidá [[España|española]]. Está controlá pola ''Real Federación Española de Fútbol''. Entri los sus logrus destacan las Urocopas de [[Urocopa 1964|1964]], [[Urocopa 2008|2008]], [[Urocopa 2012|2012]] i [[Urocopa 2024|2024]], los Mundialis de 2010 i 2026, celebrau en [[Sudáfrica]], i las medallas d'[[oru]] enos [[Juegus Olímpicus]] de 1992 i 2024, amás de consiguil en dos vezis la medalla de prata (Amberis 1920, Sidney 2000) == Logrus ena Urocopa == * [[Urocopa 1960|1960]] - ''Se retiró'' * [[Urocopa 1964|1964]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 1968|1968]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1972|1972]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1976|1976]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1980|1980]] - Primera ronda * [[Urocopa 1984|1984]] - Final * [[Urocopa 1988|1988]] - Primera ronda * [[Urocopa 1992|1992]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1996|1996]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2000|2000]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2004|2004]] - Primera ronda * [[Urocopa 2008|2008]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2012|2012]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2016|2016]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2020|2020]] - Semifinalis * [[Urocopa 2024|2024]] - '''Campeón''' == Palmarés enos Mundialis == * [[Mundial de Fubu Uruguai 1930|1930]] - ''No participó'' * [[Mundial de Fubu Itália 1934|1934]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1938|1938]] - ''Se retiró'' * [[Mundial de Fubu Brasil 1950|1950]] - Liguilla final * [[Mundial de Fubu Suiça 1954|1954]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Suecia 1958|1958]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Chile 1962|1962]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Inglaterra 1966|1966]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu México 1970|1970]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Alemaña 1974|1974]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Argentina 1978|1978]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu España 1982|1982]] - 2ª ronda * [[Mundial de Fubu Méjicu 1986|1986]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Itália 1990|1990]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu EUA 1994|1994]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1998|1998]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Corea i Japón 2002|2002]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Alemaña 2006|2006]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2010|2010]] - '''Campeón'''<ref>http://www.marca.com/marcador/futbol/2010/mundial/final/hol_spa/</ref> * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2014|2014]] - 1ª ronda * [[Mundial de fubu Rusia 2018|2018]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Qatar 2022|2022]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Méxicu Estaús Uníus i Canadá 2026|2026]] - '''Campeón''' == Copa FIFA Confederacionis == * [[2009]] - Semifinalis (trecel lugal) * [[2013]] - Finalista == Liga de Nacionis dela UEFA == * 2018-19 - Primera Fassi * 2020-21 - Finalista, 2º lugal. * 2022-23 - '''Campeón''' * 2024-25 - Finalista, 2º lugal. == Atijus == {{Commonscat|Selección de fútbol de España}} == Huentis == <references/> [[Categoría:Selecionis de fubu d'España]] dj69144dgt480z0d0ca7r7hwmj7hl6a 143788 143787 2026-07-21T20:51:05Z Sa~eswiki 8342 143788 wikitext text/x-wiki {{Equipu e fubu | Nombri = España| Nombri Compretu = Seleción de fubu d'España| Federación = Real Federación Española de Fútbol| Sobrinombri = ''La Roja'', ''La Furia''| Hundación = [[1909]]| Entrenaol = [[File:Flag_of_Spain.svg|20px]] [[Luis de la Fuente]]| Web = | | pattern_la1 = _esp26h | pattern_b1 = _esp26h | pattern_ra1 = _esp26h | pattern_sh1 = _esp26h | pattern_so1 = _esp26h | leftarm1 = _esp26h | body1 = _esp26h | rightarm1 = _esp26h | shorts1 = _esp26h | socks1 = _esp26h <!--Away Shirt--> | pattern_la2 = _esp26a | pattern_b2 = _esp26a | pattern_ra2 = _esp26a | pattern_sh2 = _esp26a | pattern_so2 = _esp26a | leftarm2 = _esp26a | body2 = _esp26a | rightarm2 = _esp26a | shorts2 = 800000 | socks2 = 800000 }} La '''Seleción de fubu española''' es el equipu de fubu hormau por jugaoris de nacionalidá [[España|española]]. Está controlá pola ''Real Federación Española de Fútbol''. Entri los sus logrus destacan las Urocopas de [[Urocopa 1964|1964]], [[Urocopa 2008|2008]], [[Urocopa 2012|2012]] i [[Urocopa 2024|2024]], los Mundialis de 2010 i 2026, celebrau en [[Sudáfrica]], i las medallas d'[[oru]] enos [[Juegus Olímpicus]] de 1992 i 2024, amás de consiguil en dos vezis la medalla de prata (Amberis 1920, Sidney 2000) == Logrus ena Urocopa == * [[Urocopa 1960|1960]] - ''Se retiró'' * [[Urocopa 1964|1964]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 1968|1968]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1972|1972]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1976|1976]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1980|1980]] - Primera ronda * [[Urocopa 1984|1984]] - Final * [[Urocopa 1988|1988]] - Primera ronda * [[Urocopa 1992|1992]] - ''No se crasificó'' * [[Urocopa 1996|1996]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2000|2000]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2004|2004]] - Primera ronda * [[Urocopa 2008|2008]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2012|2012]] - '''Campeón''' * [[Urocopa 2016|2016]] - Cuartus de Final * [[Urocopa 2020|2020]] - Semifinalis * [[Urocopa 2024|2024]] - '''Campeón''' == Palmarés enos Mundialis == * [[Mundial de Fubu Uruguai 1930|1930]] - ''No participó'' * [[Mundial de Fubu Itália 1934|1934]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1938|1938]] - ''Se retiró'' * [[Mundial de Fubu Brasil 1950|1950]] - Liguilla final * [[Mundial de Fubu Suiça 1954|1954]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Suecia 1958|1958]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Chile 1962|1962]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Inglaterra 1966|1966]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu México 1970|1970]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Alemaña 1974|1974]] - ''No se crasificó'' * [[Mundial de Fubu Argentina 1978|1978]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu España 1982|1982]] - 2ª ronda * [[Mundial de Fubu Méjicu 1986|1986]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Itália 1990|1990]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu EUA 1994|1994]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Fráncia 1998|1998]] - 1ª ronda * [[Mundial de Fubu Corea i Japón 2002|2002]] - Cuartus de final * [[Mundial de Fubu Alemaña 2006|2006]] - Otavus de final * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2010|2010]] - '''Campeón'''<ref>http://www.marca.com/marcador/futbol/2010/mundial/final/hol_spa/</ref> * [[Mundial de Fubu Sudáfrica 2014|2014]] - 1ª ronda * [[Mundial de fubu Rusia 2018|2018]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Qatar 2022|2022]] - Octavus de final * [[Mundial de fubu Méxicu Estaús Uníus i Canadá 2026|2026]] - '''Campeón''' == Copa FIFA Confederacionis == * [[2009]] - Semifinalis (trecel lugal) * [[2013]] - Finalista == Liga de Nacionis dela UEFA == * 2018-19 - Primera Fassi * 2020-21 - Finalista, 2º lugal. * 2022-23 - '''Campeón''' * 2024-25 - Finalista, 2º lugal. == Atijus == {{Commonscat|Selección de fútbol de España}} == Huentis == <references/> [[Categoría:Selecionis de fubu d'España]] ejono9zikonkcpyafh9485k4qz0awxy Cabu Verdi 0 4459 143781 142443 2026-07-21T09:01:35Z CommonsDelinker 73 Replacing Flag_of_Cape_Verde.svg with [[File:Flag_of_Cape_Verde_(10-17).svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR3|Criterion 3]] (obvious error) · Government standardized ratio is 2:3. For fu 143781 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Cabu Verdi'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of Cape Verde (10-17).svg|150px|Bandera]] | width="140px" | [[File:Coat_of_arms_of_Cape_Verde.svg|150 px]] |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationCapeVerde.svg|270px|Situación]] |} |- | [[Luengua oficial]] || [[Luenga portuguesa|Portugués]] |- | [[Capital]] || [[Praia]] |- | [[Presienti]] ||[[Carlos Veiga]] |- | [[Primel Menistru]] || |- | [[cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- despreciabli % augua | [[Lista de paisis pol superficie|Posición 175ª]]<br />4.033 Km² |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densidá de puebración|Densidá]] | [[Lista e paísis pol puebración|Puestu 164º]]<br />499.796<br />101 ab/km² |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis pol PIB|Posición 174ª]]<br />1.367 millonis US$<br />$ |- | [[Monea]] || Escú caboverdianu (CVE) |- | [[Inu]] || ''Cântico da Liberdade'' |- | [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .cv |- | [[Lista de códigus telefónicus|Código telefónico]] || +238 |- | align="left" colspan="2" | Miembru de: ONU, UA, UL, CPLP |- | colspan="2" | <small> |} La '''Repúbrica de Cabu Verdi''' o '''Cabu Verdi''' s'assitia nel [[Océanu Atlánticu]], nel archipiélagu d'origin volcánicu del mesmu nombri. Las islas estavan desabitás ata que huerun descubiertas nel sigru XV polos portuguesis, quienis procedierun a colonizá-las pa convirtí-las nun centru de trata d'esclavus. La mayol parti delos atualis abitantis de Cabu Verdi desciendi dambus grupus: colonizaoris i esclavus. El nombri del archipiélagu provien de Cabu Verdi, el estremu mas ociental del continenti d'[[África]], cerca del cual s'assitía la ciá de [[Dakar]] ([[Senegal]]). La su luenga oficial es el [[Luenga portuguesa|portugués]] i el país es biembru de la Comunidá de Paisis de Luenga Portuguesa, enque la luenga mas palrá es el criollu caboverdianu, basau nel portugués peru con enfluencias delas luengas africanas. == Atijus == {{Commonscat|Cabo Verde}} [[Categoría:Islas]] [[Categoría:África]] 6n7cj5ao00641cnybh8fn58e1i5ebwy Calciu 0 7528 143790 126388 2026-07-22T04:28:49Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143790 wikitext text/x-wiki El '''calciu''' es un [[elementu químicu]], de símbolu '''Ca''' y de [[númeru atómicu]] '''20'''. La su massa atómica es 40,078&nbsp;[[Unidá de massa atómica|u]]. El calciu es un metal suave grisáceu, y es el quintu más abundanti en massa en la corteza terrestri. Tamién es el ion más abundanti que s'encuentra disueltu en el [[áugua de mar]] tantu comu por la su molaridá y massa, endispués del [[sodiu]], [[cloruru]]s, [[magnesiu]] y [[sulfatu]]s.<ref>Handbook of method for the analysis of the various parameters of the carbon dioxide system in sea water, version 2. Dickson, A. G. and Goyet, C. ORNL/CDIAC 74 (1994). url=https://web.archive.org/web/20110525155035/http://cdiac.esd.ornl.gov/ftp/cdiac74/chapter5.pdf, capítulo=5</ref> S'encuentra en el meyu internu los organismus comu ion calciu (Ca<sup>2+</sup>) o formandu parti d'otras moléculas; en argunus seris vivus se halla precipitau en forma d'esqueleto internu o esternu. Los ionis e calciu actúan e cofactor en una hartá reazionis enzimáticas, intervienin en el metabolismu del glucógenu, y junt'al [[potasiu]] y el [[sodiu]] regulan la contrazión muscular. El porcentaji de calcio en los organismus es variable y dependi las especis, peru por términu meyu representa el 2,45&nbsp;% en el conjuntu los seris vivus; en los vegetalis, solu representa el 0,007&nbsp;%. En la palra vulgar s'estila la vozi '''calciu''' pa referirsi a las sus [[sal (química)|salis]] (v.g., ''este áugua tié una hartá calciu''; ''en las tuberías se deposita una hartá calciu'', etc.) == Hunción biológica == El calciu actúa comu meyador intracelular cumpliendu una hunción e [[segundu mensajeru]]; por ejemplu, el [[ion]] Ca<sup>2+</sup> intervieni en la contrazión los [[músculu]]s y es imprescindibli pa la [[coagulación]] la [[sangri]].<ref name=dev>Devlin, T. M. 2004. ''Bioquímica'', 4ª edición. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4</ref> Tamién está implicau en la regulación d'argunas [[enzima]]s [[quinasa]]s que realizan huncionis e [[fosforilación]], por ejemplu la [[proteína quinasa C]] (PKC), y realiza unas huncionis enzimáticas similaris a las del [[magnesiu]] en procesus e transferencia de fosfatu (por ejemplu, la enzima [[fosfolipasa]] A<sub>2</sub>). Además, diversus estudius aguran a que el calciu tamién puría sel una señal d'[[apoptosis]], a través la excesiva recaptación del [[ión]] en la [[mitocondria]] y, por tantu, dandu lugar a una generación e [[estrés oxidativu]].<ref>Espino J, Bejarano I, Paredes SD, González D, Barriga C, Reiter RJ, Pariente JA, Rodríguez AB (January 2010). "[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20210792/ Melatonin Counteracts Altrations in Oxidative Metabolism and Cell Viability Induced by Intracellular Calcium Overload in Human Leucocytes: Changes with Age]". Basic & Clinical Pharmacology & Toxicology '''107''': 590-597. [[Digital object identifier|doi]]:[10.1111/j.1742-7843.2010.00546.x]</ref><ref>Bejarano I, Espino J, González-Flores D, Casado JG, Redondo PC, Rosado JA, Barriga C, Pariente JA, Rodríguez AB (2009). "[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3614781/ Role of Calcium Signals on Hydrogen Peroxide-Induced Apoptosis in Human Myeloid HL-60 Cells]". International Journal of Biomedical science '''5(3)''': 246-256.</ref><ref>D. González, I. Bejarano, C. Barriga, A.B. Rodríguez, J.A. Pariente (2010). "[http://www.eurekaselect.com/85761/article/oxidative-stress-induced-caspases-are-regulated-human-myeloid-hl-60-cells-calcium/ Oxidative Stress-Induced Caspases are Regulated in Human Myeloid HL-60 Cells by Calcium Signal]". Current Signal Transduction Therapy '''5''': 181-186. [[Digital object identifier|doi]]:[10.2174/157436210791112172]</ref> El contenedor prencipal e calciu que tié la célula es el [[retículu endoplasmáticu]].<ref>González D., Espino, J., Bejarano, I., López, J.J., Rodríguez, A.B., Pariente, J.A. (2010). "[http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs11010-009-0215-1 Caspase-3 and -9 are activated in human myeloid HL-60 cells by calcium signal]". Molecular and Cellular Biochemistry '''333''': 151-157.</ref><ref>González D., De Nicola, M., Bruni, E., Caputo, F., Rodríguez, A.B., Pariente, J.A., Ghibelli, L. (2014). "[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25148872 Nanoceria protects from alterations in oxidative metabolism and calcium overloads induced by TNFa and cycloheximide in U937 cells: pharmacological potential of nanoparticles]". Molecular and Cellular Biochemistry '''397''': 245-253.</ref> ==Huentis== === Referéncias === {{Listaref}} === Bibliografia === * Zhao, Y. et al: "Calcium bioavailability of calcium carbonate fortified soy milk is equivalent to cow's milk in young women", J. Nutr., 135(10):2379. * Straub, DA: "Calcium supplementation in clinical practice: a review of forms, doses, and indications", Nutr. Clin. Pract., 22(3):286, 2007. == Véasi tamién == * [[Ciclu del calciu]] ==Atijus== {{commonscat|Calcium}} * [https://web.archive.org/web/20071229023025/http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Ca/index.html WebElements.com – Calcium] * [http://ods.od.nih.gov/factsheets/calcium.asp Hoja de nutrición del Instituto Nacional la Salú] [[Categoría:Calciu| ]] [[Categoría:Metalis alcalinus]] [[Categoría:Elementus]] gmos2pozs5xrsjyelrsu303mtdirona Prantilla:Geodatos España 10 10089 143780 132757 2026-07-21T07:36:55Z CommonsDelinker 73 Replacing Flag_of_the_First_Spanish_Republic.svg with [[File:Flag_of_Spain_(1873–1874).svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR4|Criterion 4]]). 143780 wikitext text/x-wiki {{ {{{1<noinclude>|mostrar geodatos</noinclude>}}} | alias = España | escudo alias = Escudo de España (mazonado).svg | alt escudo = Escudo de España | bandera alias = Flag of Spain.svg | bandera alias-1506 = Flag of Cross of Burgundy.svg | bandera alias-1701 = Flag of Spain (1701–1760).svg | bandera alias-1748 = Bandera de España 1760-1785.svg | bandera alias-1760 = Flag of Spain (1760–1785).svg | bandera alias-1785 = Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg | bandera alias-1873 = Flag of Spain (1873–1874).svg | enlace alias-1873 = Bandera de la Primera República de España | bandera alias-1931 = Flag of Spain (1931–1939).svg | enlace alias-1931 = Bandera de la Segunda República de España | bandera alias-1939 = Flag of Spain (1938–1945).svg | enlace alias-1939 = Bandera franquista entre 1939 y 1945 | bandera alias-1945 = Flag of Spain (1945–1977).svg | enlace alias-1945 = Bandera franquista entre 1945 y 1977 | bandera alias-1977 = Flag of Spain (1977–1981).svg | enlace alias-1977 = Bandera del Reino de España entre 1977 y 1981 | bandera alias-civil = Flag of Spain (civil).svg | bandera alias-naval = Naval jack of Spain.svg | enlace alias-naval = Armada Española | bandera alias-yate = Bandera de yate.svg | bandera alias-fuerza aérea = Rokiski.svg | enlace alias-fuerza aérea = Ejército del Aire (España) | bandera alias-ejército = Escudo del Ejército de Tierra.svg | enlace alias-ejército = Ejército de Tierra (España) | bandera alias-marines = Emblem of the Spanish Navy Marines.svg | enlace alias-marines = Infantería de Marina (España) | bandera alias-aviación naval = Emblem of the Spanish Aeronaval Forces.svg | enlace alias-aviación naval = Flotilla de Aeronaves | tamaño = {{{tamaño|}}} | nombre = {{{nombre|}}} | alt = Bandera de España | variante = {{{variante|}}} | altlink = {{{altlink|}}} <noinclude> | var1 = 1506 | var2 = 1701 | var3 = 1760 | var4 = 1785 | var5 = 1873 | var6 = 1931 | var7 = 1939 | var8 = 1945 | var9 = 1977 | var10 = civil | var11 = yate | redir1 = ESP | redir2 = Spain </noinclude> }} 7dkkm201g8qbbda3npf6vp0h8gvtjb8 Axedrés 0 10383 143789 135774 2026-07-22T04:08:12Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143789 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Opening chess position from black side.jpg|miniaturadeimagen|alt=Axedrés|Axedrés]] L''''Axedrés''' es un juegu entri dos oponentis nel que ca unu tien al prencipial 16 pieças móvilis que se colocan nun tableru dividíu en 64 casillas o escaquis, de coloris brancu i negru. Las pieças se componin dun rei i una reina, dos alfilis, dos cavallus, dos torris i ochu peonis. Ca pieça se muevi duna horma diferenti. L'ojetivu es derrocal al rei enemigu, haziendu '''xaqui mati''', estu es, que la pieça no puea hazel denguna movición legal pa escapal-si delas pieças oponentis. Amás dun juegu está considerau un deporti, regulau pola FIDE. == Campions estremeñus de axedrés == * [[Edmundo Cordero]]: 1946. * [[Felipe Moreno]]: 1947 y 1948. * [[Julio Romero]]: 1956, 1957 y 1958. * [[Joaquín Romero]]: 1963. * [[Francisco Santos]]: 1966. * [[Ricardo Suárez Bárcenas]]: 1968. * [[Hilario Fernández]]: 1969. * [[Pedro Torrado Bermejo]]: 1970, 1971 y 1972. * [[Diego Mimbrero Cuello]]: 1973. * [[Muñoz Calderón]]: 1974. * [[Manuel Rodríguez]]: 1984, 1985, 1987, 1991, 1992. * [[Pablo Beltrán]]: 1986. * [[Luis Javier Andrada]]: 1990. * [[Miguel LLanes]]: 1994, 1996, 2004, 2005. * [[Juan Manuel Carrasco]]: 1995, 1997, 2009, 2011. * [[Manuel Pérez Candelario]]: 2002. * [[Emilio Moreno]]: 2003. * [[Iván Cabezas]]: 2006. * [[Julián Figuero]]: 2007, 2010, 2013, 2016. * [[Marco Antonio Delgado]] : 2008. * [[Jesús López]]: 2012. * [[Abel García]]: 2014. * [[Juan Miguel González]]: 2015. * [[Benjamín García Romero]]: 2017. == Campián mundial de axedrés FIDE <ref>{{Cita web |url=https://ajedrezdeataque.com/05%20Palmares/Campeonatos/Ctos_Mundo/Masculino.htm |título=Campián mundial de axedrés FIDE |fechaacceso=2025-04-23 |archive-date=2021-06-14 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210614223530/https://ajedrezdeataque.com/05%20Palmares/Campeonatos/Ctos_Mundo/Masculino.htm |dead-url=yes }}</ref> == {|class="wikitable" ! !! !! |- | 1948-1957 || [[Mikhail Botvvinik]] || {{RUS}} |- | 1957-1958 || [[Vasily Smyslov]] || {{RUS}} |- | 1958-1960 || [[Mikhail Botvinnik]] || {{RUS}} |- | 1960-1961 || [[Mikhail Tal]] || {{LAT}} |- | 1961-1963 || [[Mikhail Botvinnik]] || {{RUS}} |- | 1963-1969 || [[Tigran Petrosian]] || {{RUS}} |- | 1969-1972 || [[Boris Spassky]] || {{RUS}} |- | 1972-1975 || [[Robert Fischer]] || {{USA}} |- | 1975-1985 || [[Anatoly Karpov]] || {{RUS}} |- | 1985-1993 || [[Garry Kasparov]] || {{RUS}} |- | 1993-1999 || [[Anatoly Karpov]] || {{RUS}} |- | 1999-2000 || [[Alexander Khalifman]] || {{RUS}} |- | 2000-2002 || [[Viswanathan Anand]] || {{IND}} |- | 2002-2004 || [[Ruslan Ponomariov]] || {{UKR}} |- | 2004-2005 || [[Rustam Kasimdzhanov]] || [[Uzbequistán]] |- | 2005-2006 || [[Veselin Topalov]] || {{BUL}} |- | 2006-2007 || [[Vladimir Kramnik]] || {{RUS}} |- | 2007-2013 || [[Viswanathan Anand]] || {{IND}} |- | 2013-2023 || [[Magnus Carlsen]] || {{NOR}} |- | 2023-2024 || [[Ding Liren]] || {{CHN}} |- | 2024-.....|| [[Dommaraju Gukesh]] || {{IND}} |- |} == Xadrez per correspondencia == Es una variante del axedré onde cada jugadó bive luegu de su oponente y se cambian las jugás per correu-e. El tiempu de respuesta se mide en diis y una partida puede tardar mesis u años en completali. La Federación internacional de xadrez pol correus (ICCF) <ref>[http://www.iccf.com ICCF]</ref> fundá es 1951, ye l'encargá de organizar los sos Olimpiaes i Campionatos mundiales en esti modalidá. === Campionatu mundial d'axedrez por correspondencia === {|class="wikitable" ! # !! Años !! Campión !! Nacionalidá |- | 01. || 1950-1953 || Cecil Purdy || {{AUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103215 1° Campionatu ICCF]</ref> |- | 02. || 1956-1959 || Viacheslav Ragozin || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103216 2° Campionatu ICCF]</ref> |- | 03. || 1959-1962 || Alberic O'Kelly || {{BEL}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103217 3° Campionatu ICCF]</ref> |- | 04. || 1962-1965 || Vladimir Zagorovsky || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103218 4° Campionatu ICCF]</ref> |- | 05.|| 1965-1968 || Hans Berliner || {{USA}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103219 5° Campionatu ICCF]</ref> |- | 06. || 1968-1971 || Horst Rittner || Alemaña || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103220 6° Campionatu ICCF]</ref> |- | 07. || 1972-1976 || Jakob Estrin || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103221 7° Campionatu ICCF]</ref> |- | 08. || 1975-1980 || Jorn Sloth || Dinamarca || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103222 8° Campionatu ICCF]</ref> |- | 09. || 1977-1983 || Tonu Oim || {{EST}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103229 9° Campionatu ICCF]</ref> |- | 10. || 1978-1984 || Vytas Palciauskas || {{USA}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=103230 10° Campionatu ICCF]</ref> |- | 11. || 1983-1989 || Fritz Baumbach || Alemaña || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=38834 11° Campionatu ICCF]</ref> |- | 12. || 1984-1991 || Grigory Sanakoev || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=38835 12° Campionatu ICCF]</ref> |- | 13. || 1989-1998 || Mikhail Umansky || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=35601 13° Campionatu ICCF]</ref> |- | 14. || 1994-2000 || Tonu Oim || {{EST}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=35602 14° Campionatu ICCF]</ref> |- | 15. || 1996-2002 || Gert Timmerman || Países Baxos || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=35606 15° Campionatu ICCF]</ref> |- | 16. || 1999-2004 || Tunc Hamarat || {{AUT}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=35610 16° Campionatu ICCF]</ref> |- | 17. || 2002-2007 || Ivar Bern || {{NOR}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=5329 17° Campionatu ICCF]</ref> |- | 18. || 2003-2005 || Joop van Oosterom || Países Baxos || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=35616 18° Campionatu ICCF]</ref> |- | 19. || 2004-2007 || Christophe Leotard || {{FRA}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=5588 19° Campionatu ICCF]</ref> |- | 20. || 2004-2011 || Pertti Lehikoinen || {{FIN}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=5726 20° Campionatu ICCF]</ref> |- | 21. || 2005-2008 || Joop van Oosterom || Países Baxos || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=5952 21° Campionatu ICCF]</ref> |- | 22. || 2007-2010 || Aleksandr Dronov || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com7event?id=13580 23° Campionatu ICCF]</ref> |- | 23. || 2007-2010 || Ulrich Stephan || Alemaña || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=13581 24° Campionatu ICCF]</ref> |- | 24. || 2009-2011 || Marjan Semri || Eslovenia || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=18349 25° Campionatu ICCF]</ref> |- | 25. || 2009-2013 || Fabio Finocchiaro || {{ITA}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=19811 26° Campionatu ICCF]</ref> |- | 26. || 2010-2014 || Ron Langeveld || Países Baxos || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=21732 27° Campionatu ICCF]</ref> |- | 27. || 2011-2014 || Aleksandr Dronov || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=25887 28° Campionatu ICCF]</ref> |- | 28. || 2013-2016 || Leonardo Ljubicic || {{CRO}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=37632 29° Campionatu ICCF]</ref> |- | 29. || 2015-2018 || Aleksandr Dronov || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=52852 30° Campionatu ICCF]</ref> |- | 30. || 2017-2019 || Andrey Kochemasov || {{RUS}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=66745 31° Campionatu ICCF]</ref> |- | 31. || 2019-2022 || Fabian Stanach </br> Christian Muck </br> Ron Langeveld || {{POL}} </br> {{AUT}} </br> Países Baxos || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=79897 32° Campionatu ICCF]</ref> |- | 32. || 2020-2022 || Jon Edwards || {{USA}} || <ref>[http://www.iccf.com/event?id=85042 32° Campionatu ICCF]</ref> |- {{control de autoridades}} [[Categoría:Deportis]] == Referencias == qjyqkz4qtkuu7b0zqmy98q3p67a22x7 MediaWiki:Mainpage 8 10441 143779 124851 2026-07-20T18:45:23Z Sa~eswiki 8342 143779 wikitext text/x-wiki Güiquipedia:Portá keno76yv59cj1tq3rc59luthcucimyl Nuversidá Nebrija 0 11679 143783 139888 2026-07-21T13:13:52Z CommonsDelinker 73 Replacing Bandera_de_España.svg with [[File:Flag_of_the_Kingdom_of_Spain.svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR4|Criterion 4]]). 143783 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:90%; line-height:1.4em; border:1px solid #A2A9B1; background-color:#f9f9f9;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:120%; font-weight:bold; background-color:#e6e6e6; padding:0.4em;" | Nuversidá Antoniu de Nebrixa |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:Campus La berzosa.jpg|250px|centrau|Campus de La Berzosa, en Hoyu de Manzanares.]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:UniversidadNebrija.jpg|150px|centrau|Escudu de la Universidá.]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''«Pasión por sabéi y pasión por emprendéi»'' |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Nuversidá privá]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Fundaciôn | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1985 |- ! colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em; background-color:#e6e6e6; font-weight:bold;" | Localizaciôn |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Direición | style="padding:0.2em 0.5em;" | Santa Cruz de Marcenado, 27. Madrid 28015 |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Madrid]], [[Comunidá de Madrid]], [[España]] [[Archivu:Flag of the Kingdom of Spain.svg|20px|link=España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Coordenadas | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°25′46″N 3°42′47″O |- ! colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em; background-color:#e6e6e6; font-weight:bold;" | Alministraciôn |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[José Muñiz Fernández]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Presidenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Manuel Villa Cellino]] |- ! colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em; background-color:#e6e6e6; font-weight:bold;" | Academia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 12 015<br />• Pregradu: 5 308<br />• Posgradu: 6 707<br />• Doctoráu: 87 |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em; white-space:nowrap;" | Coloris | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.5em; height:1em; background-color:#c2002f; border:1px solid #000;"></span> [[Carmesí]] [[Pantone]] 200C<br /><span style="display:inline-block; width:1.5em; height:1em; background-color:#000000; border:1px solid #000;"></span> [[Negro (color)|Negro]] |- ! colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em; background-color:#e6e6e6; font-weight:bold;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [[http://www.nebrija.com](http://www.nebrija.com) [www.nebrija.com](http://www.nebrija.com)] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:Mapa|270px|centrau|Mapa de localizaciôn de la Universidá Nebrixa.]] |} La '''Nuversidá Antonio de Nebrija''', tamién denominá '''Universitas Nebrissensis''' o sencillamenti '''Nuversidá Nebrija''', es una [[nuversidá privá]] [[España|española]] con sei en [[Mairil]] i [[campus]] en [[Mairil]] i [[Hoyo de Manzanares]]. El su nombri rindi omenagi a [[Antonio de Nebrija|Elio Antonio de Nebrija]], pairi dela primel gramática castellana, escrivía en 1492. == Estoria == La Nuversidá Nebrija ten el su origi nel ''Centru d'Estuyus Ispánicus Antonio de Nebrija'', creau el 31 de júliu de 1985, cuyu primel pesqui fue la enseñança dela luenga i coltura española a estudiantis estranherus. En 1989 fue reconocía oficialmenti comu enstitución d'enseñança superiol cola encorporación ala su oferta académica delas dos primelis carreras nuversitarias ena estoria de Nebrija: el Graduau Superiol en Direción d'Empresas i el Graduau Superiol en Direción Enternacional d'Empresas, alas que dos cursus más tardi se sumaríin las titulacionis de Ciencias dela Comunicación i Luengas Aplicás. Cola aparición dela Lei de Nuversidais<ref>Cita publicación|url=https://www.boe.es/boe/dias/1983/09/01/pdfs/A24034-24042.pdf|título=LEY ORGANICA 11/1983, de 25 de agosto, de Reforma Universitaria|apellidos=|nombre=|fecha=|publicación=BOE|fechaacceso=|doi=|pmid=</ref> qu'autorizaba la creación de nuversidais privás en España, los dirigentis del proyeutu diseñarun la creación dela Nuversidá Nebrija, presentandu la memoria pal su reconocimientu en júliu de 1992. El 17 de júliu de 1995, la Nuversidá Antonio de Nebrija quedaríe reconocía de manera oficial comu nuversidá privá polas Cortis Generalis.<ref>Cita web|url=https://www.boe.es/buscar/pdf/1995/BOE-A-1995-17360-consolidado.pdf|título=Ley 23/1995, de 17 de julio, por la que se reconoce a la Universidad privada «Antonio de Nebrija», de Madrid|fecha= 18 de julio de 1995|sitioweb=[[Boletín Oficial del Estau]]</ref> A partil de 1995 comença una etapa de desenvolvimientu pala Nuversidá Nebrija. Dendi la omologación ata l'añu 2000, la Nuversidá Nebrija desenvolvió 14 titulacionis oficialis con 31 itinerarius curricularis enas áreas de Filologia i Luengas Moernas Aplicás; Ciencias Jurídicas, Económicas i Empresarialis; Ciencias dela Comunicación, Periodismu i Publiciá; i Ingenierías Enformáticas. Tamién 8 programas de postgrau i los sus 2 primelis doctoraus: doctorau en Lingüística Aplicá ala Enseñança del Español comu Luenga Estranhera i el doctorau en Turismu. Nel cursu 2003-2004, la Nuversidá Nebrija adatró el su moelu académicu alas emposicionis i requisitus del [[Espaciu Uropeu d'Educación Superiol]]<ref>Cita web|url=https://www.boe.es/eli/es/rd/2003/09/05/1125|título=BOE.es - Documento BOE-A-2003-17643|fechaacceso=21 de mayo de 2020|sitioweb=www.boe.es</ref> qu'establecía, pa toas las nuversidais, la formación del alumnu en competencias, el apoyu ala moviliá enternacional, l'adatración al mercau laboral i la equivalencia enos estándaris de conocimientu. La Nuversidá Nebrija enició el [[Processu de Bolonia|Plan Bolonia]] nel cursu 2008-2009 i contó dendi 2009 con 9 titulacionis de grau adatrás al [[Espaciu Uropeu d'Educación Superiol]]. A partil del 2010, con tolos programas adatraus al Espaciu Uropeu d'Educación Superiol, començó una etapa de crecimientu que se consolidó cola avertura delas Seis i Enstitutus Nebrija nel estranheru, Colombia, Perú, Equadol, China i Indonesia. == Campus == [[Archivu:Nebrija Berzosa.jpg|thumb|right|Campus de La Berzosa, en Hoyo de Manzanares.]] *Campus dela Politécnica i Ciencias Socialis en Mairil-[[Calli de la Princesa (Mairil)|Princesa]]. Sei dela Facultá d'Economía i Empresa, la Facultá de Derechu i de Relacionis Enternacionalis, i la Escuela Politécnica Superiol. *Campus de Ciencias dela Vida en [[La Berzosa]]. Sei dela Facultá de Ciencias dela Vida i dela Naturaleça. *Campus de Luengas i Educación en Mairil-[[Calli d'Arturo Soria|Arturo Soria]]. Sei dela Facultá de Luengas i Educación i una resiencia nuversitaria. *Comunicación i Artis en Mairil-San Franciscu de Sales. Sei dela Facultá de Comunicación i Artis. *Eficiu Joaquín María López. Sei delos Enstitutus Nebrija == Centrus docentis == La Nuversidá Antonio de Nebrija ten las siguientis [[Facultá nuversitaria|facultais]] i [[Escuela nuversitaria|escuelas]]: *Facultá de Luengas i Educación *Facultá de Comunicación i Artis *Facultá d'Economía i Empresa *Facultá de Derechu i de Relacionis Enternacionalis *Facultá de Ciencias dela Vida i dela Naturaleça *Escuela Politécnica Superiol *Nebrija Business & Technology School *Global Campus Nebrija *Escuela de doctorau == Centrus adscritus == *Centru d'Educación Superiol Felipe Moreno-Nebrija, con [[campus]] en [[Palma]], [[Manacol]], [[Ibiza (ciá)|Ibiza]] i [[Ciutadella]]. *Escuela d'Enfermería dela Costa del Sol, [[Torremolinos]]. *En 2025 encorporará otru centru adscritu pa estuyus d'enfermería en [[Avilés]].<ref>Cita web|url=https://www.lne.es/aviles/2024/05/30/grado-universidad-privada-desembarcara-asturias-103091104.html|título=El grado con el que la universidad privada desembarcará en Asturias y hará que Avilés tenga su primera facultad|fecha=30 de mayo 2024|sitioweb=[[La Nueva España]]</ref> == Estitutus == Estitutu Nebrija de Formación Profissional Estitutu Nebrija d'Artis i Umaniais Centru d'Estuyus Ispánicus Nebrija Estitutu Nebrija de Competencias Profissionalis Estitutu Nebrija de Luengas Moernas == Enstitucionis Nebrija == === Fundación Nebrija === Fundación Coltural i docenti privá, de duración endefinía i naturaleça permanenti dedicá al fomentu dela enseñança nuversitaria de caliá. Entri los sus pesquis destacan: empulsal las relacionis nuversidá-empresa, desenvolvel la enseñança del español comu luenga estranhera i favorecel la generación d'ativiais nuversitarias, colturalis i socialis. Las sus huncionis van dendi l'otorgamientu de becas d'estuyu, d'envestigación i premius; ala convocatoria de forus, atus académicus, conferencias i congressus. === Resiencias Nebrija === La Nuversidá cuenta con más de 12{{esd}}000 metrus quadraus d'estalacionis cun un total de 347 plaças repartías entri tres resiencias nel centru de Mairil: Augustinus - Nebrija, Nebrija - Chamberí i Nebrija - Corazonistas. == Doctoris ''honoris causa'' == * [[José Manuel Lara Bosch]] (2009) * [[José María Fernández Sousa-Faro]] (2009) * [[Víctor García de la Concha]] (2009) * [[Martín Chirino]] (2011) * [[Paloma O'Shea|Paloma O’Shea]] (2011) * [[Carlos López Otín]] (2022) * [[Toni Segarra|José Antonio Segarra Alegre]] (2022) * [[Araceli Mangas Martín]] (2023) * [[Juan Ignacio Cirac Sasturain]] (2024) * [[Pablo Hernández de Cos]] (2025) == Rankings == *U-Ranking 2019 dela Hundación BBVA i el Enstitutu d'Envestigacionis Económicas (IVIE). La Nuversidá Nebrija se sitúa ala cabeça delas nuversidais españolas nel ámbitu dela docencia, sigún l'última edición desti ranking<ref>Cita publicación|url=https://www.fbbva.es/wp-content/uploads/2019/04/Informe-U-Ranking-FBBVA-Ivie-2019.pdf|título=Indicadores Sintéticos de las Universidades Españolas|apellidos=|nombre=|fecha=|publicación=Fundación BBVA|fechaacceso=|doi=|pmid=</ref>  nel que s'án analisau 61 nuversidais. *University Ratings QS Stars. La nuversidá ostenta tres estrellas (sobri una puntuación mássima de cincu) nel índiçi de "University Ratings QS Stars". Assin, ten la mássima puntuación (cincu estrellas) en Docencia, Enternacionaliçación, Empleabiliá i Enseñança Online nel University Ratings QS Stars.<ref>Cita web|url=https://www.topuniversities.com/qs-stars|título=QS Stars University Ratings|fechaacceso=21 de mayo de 2020|fecha=8 de mayo de 2014|sitioweb=Top Universities|idioma=en</ref> *Ranking Transparencia Nuversidá 2018 dela Hundación Compromisu i Transparencia. La Nuversidá Nebrija se posicionó en 2018 ena horquilla de 24-27.ª nuversidá más transparenti a nivel nacional, 3.ª entri las privás i la 1.ª dela Comuniá de Mairil, cumpliendu 39 delos 48 endicaoris del enhormi,<ref>Cita web|url=https://www.compromisoytransparencia.com/|título=Fundación Compromiso y Transparencia|fechaacceso=21 de mayo de 2020|sitioweb=Fundación Compromiso y Transparencia|idioma=es</ref> encluyendu los endicaoris d'estaus financierus i enhormi d'auditoría (24 a 27) *Ranking Global CEO Magazine. Programa MBA de Nebrija Business School. Nel ranking<ref>Cita publicación|url=https://ceo-mag.com/wp-content/uploads/2020/03/2020-MBA-RANKINGS-COMPLETE.pdf|título=2020 GLOBAL MBA RANKINGS|apellidos=|nombre=|fecha=|publicación=CEO MAGAZINE|fechaacceso=|doi=|pmid=</ref> de 2020, el programa MBA de Nebrija Business School s'á posicionau entri los 3 mehoris MBA en línia del mundu i entri los 5 mehoris MBA d'España. *Top 100 Másteris en Emprendimientu. El MBA + Espertu en Creación d'Empresas dela Nuversidá Nebrija s'á classificau nel Top 100 Mundial del Ranking Best Masters in the world,<ref>Cita web|url=https://www.nebrija.com/pdf/global-100-best-masters-MBA.pdf|título=Global TOP 100 Best Masters in the field of\n\nEntrepreneurship</ref> realizau pol Eduniversal, ena categoría d'Emprendimientu. *Ranking 250 Máster El Mundo. Dentru desti ranking<ref>Cita web|url=https://www.elmundo.es/especiales/mejores-masters/|título=Mejores masters y posgrados {{!}} EL MUNDO|fechaacceso=21 de mayo de 2020|fecha=21 de junio de 2019|sitioweb=ELMUNDO|idioma=es</ref> s'encluyin las siguientis titulacionis dela Nuversidá Nebrija: máster en Direción de Publiciá Entegrá i máster en Mercau del Arti i Hestión d'Empresas Relacionás. == Empleabiliá == Sigún el Enhormi sobri Encuestas d'enserción laboral i valoración dela formación recebía<ref>Cita publicación|url=https://www.nebrija.com/la_universidad/transparencia/pdf/Informe-Encuestas-Insercion-Laboral-1516-1617.pdf|título=Encuestas de inserción laboral y valoración de la\n\nformación recibida. Promociones 2015/2016 y 2016/2017|apellidos=|nombre=|fecha=|publicación=Universidad Nebrija|fechaacceso=|doi=|pmid=</ref> de 2019, la tassa d'empleu es dun 85,41% enos estudiantis de grau dela Nuversidá Nebrija i dun 91,3% enos estudiantis de máster. Por otra parti, la Nuversidá Nebrija cuenta con 6.674 empresas i enstitucionis colaboraoras en materia de práticas práticas profissionalis, al firmal-si duranti el cursu 2018-2019, 1.167 nuevus convenius de cooperación educativa.<ref>Cita publicación|url=https://www.nebrija.com/la_universidad/presentacion/memorias/memoria-nebrija-18-19.pdf|título=Memoria Nebrija 2018-2019|apellidos=|nombre=|apellidos2=|fecha=|publicación=Universidad Nebrija|fechaacceso=|issn=2386-611X|doi=|pmid=</ref> == Referencias == {{listaref|2}} == Atihus esternus == [http://www.nebrija.com Web oficial] fgt05b9p11r64e3g0ou2x91izu92yb7 Guadalupe Porras Ayuso 0 11954 143791 143711 2026-07-22T17:01:52Z Acuchinu 20505 Correúra profissional 143791 wikitext text/x-wiki {{Ficha de pressona}} '''Guadalupe Porras Ayuso''' ([[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], 1987) es una álbitru de [[Fubu|fulbu]] [[Estremeñus|estremeña]] que hue [[melital]] del exércitu por nuevi añus i qu'á síu la primel álbitru assestenti dela [[Primera Devisión d'España|Primera Devisión]] del [[fubu]] [[España|español]]. == Biografía == La su nacencia hue ena ciá de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i anantis de sel álbitra hue fubulista ena segundera devisión feminina del [[Fubu|fulbu]] [[España|español]], juegandu alo primeru nel [[La Puebla de La Calçá|Puebla]] ena Superliga pala temporá del [[2003|2002-03]] i alogu adispués enos [[Olivenza Club Polideportivo|Llanus d'Olivenza]], ena temporá del [[2008|2007-08]]. Dispuesinu hue hormá nel Colegiu d'álbitrus de [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]] i amás servió nel exércitu comu [[melital]] por nuevi añus hata'l [[2014]], lo que le hizu de tenel una esperencia que le dió diciplina, costancia, sacrificiu i una coltura pol eshuerçu que l'á hechu llegal hata lo mas altu nel mundu de l'albitragi.<ref>{{Cita web|url=https://www.marca.com/futbol/primera-division/2019/07/02/5d1b64fc22601d40338b45a6.html|título=Guadalupe Porras Ayuso: "Prontu guiparemus a una mugel pitandu un Madrid-Barça".|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=Labarga|nombre=Nacho|fecha=02 de jullu del 2019|sitioweb=Marca.com|idioma=es}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.sport.es/es/noticias/laliga/guadalupe-porras-exmilitar-historia-arbitraje-114957582|título=Guadalupe Porras: l'antiga melital que hazi estoria nel albitragi español.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=Calaff|nombre=Àlex|fecha=08 de marçu del 2025|sitioweb=Diario Sport|idioma=es}}</ref> === Correúra profissional === Esmençó col albitragi alos dezisseis añus d'edá, albitrandu primeramenti partíus dela [[Trecel Devisión Española|Tercel Devisión Española]] de [[Fubu|fulbu]]. Al sotru añu púu albitral ena Segundera Devisión B i endispués d'ochu temporás lo hizu ena Segundera Devisión, aondi anduvu por dos añus. Á síu Entrenacional dendi´l [[2014]] i tamién á albitrau partíus dela Liga de [[Fubu|fulbu]] feminina. Dispués ena temporá del [[2020|2019-20]] albitró ena [[Primera Devisión d'España]], siendu la primel álbitru assestenti del [[fubu]] español. Assina hizu'l su mençal, comu assestenti del'álbitru ''Melero López'' n'[[abostu]] del [[2019]], nel partíu qu'enfrontiló al ''RCD Mallorca'' i ala ''SD Eibar'' nel estadiu de ''Son Moix''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.marca.com/futbol/2019/07/02/5d1b3079e2704e66a48b458e.html|título=Guadalupe Porras Ayuso sedrá la primel álbitra assestenti n'esmençal ena Primera Devisión.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=comentariosComentar|fecha=02 de jullu del 2019|sitioweb=Marca.com|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.mundodeportivo.com/futbol/20190817/464129223887/guadalupe-porras-hace-historia-en-son-moix.html|título=Guadalupe Porras Ayuso, primel álbitra assestenti dela estoria de LaLiga.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|fecha=17 d'abostu del 2019|sitioweb=Mundo Deportivo|idioma=es}}</ref> Hue la primel [[España|española]] qu'albitrava nun torneu entrenacional masculinu, que hue el ventinuevi d'otubri del [[2020]] i comu assestenti nun partíu dela ''Europa League'' dentri'l ''LASK'' i el ''Ludogorets'', celebrau nel estadiu ''Linzer'' en [[Austria]] i nel que l'álbitru prencipal d'aquel partíu hue ''Estrada Fernández''. Á síu amás la primel álbitra en una final dela Copa del Rei, siendu sotra ves l'assestenti del'álbitru ''Estrada Fernández'' nel partíu adiau del [[2020]], entri'l ''[[Athletic Club]]'' i la [[Real Sociedad de Fútbol|''Real Sociedad'']] juegau en ''La Cartuja de [[Sevilla]]'' el tres d'[[abril]] del [[2021]] i el sieti de setiembri del [[2022]] hue tamién unu delos assestentis del'álbitru mairileñu ''Carlos del Cerro Grande'', que derigió el partíu de ''UEFA Champions'' ''League,'' entri'l ''Nápoles'' i el ''Liverpool''.<ref name=":2" /><ref>{{Cita web|url=https://as.com/futbol/2021/04/02/copa_del_rey/1617400655_478522.html|título=Assina es Guadalupe Porras, la primel álbitra nuna final dela Copa del Rei.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=Jiménez|nombre=Mayca|fecha=03 d'abril del 2021|sitioweb=Diario AS|idioma=es}}</ref> Nel [[2022]], albitró junta ''Marta Huerta de Aza,'' nel Mundial Femininu su-20 en [[Costa Rica]], adiau del [[2020]] i tamién nel [[2024]], nel Mundial Femininu su-20 de [[Colombia]]. Amás hizierun equipu ena Urocopa Feminina d'[[Ingalaterra]] juegá nel [[2022]] i nel Mundial Femininu d'[[Australia]] i [[Nueva Zelanda]] que ganó [[España]] nel [[2023]]. Hue tamién reselva albitral ena final entri'l ''PSG'' i el ''Arsenal'' ena ''UEFA Champions League,'' juegá'l trenta de mayu del [[2026]] nel ''Puskás Arena'' dela ciá de [[Budapest]].<ref name=":1" /><ref>{{Cita web|url=https://rfef.es/es/noticias/fifa-designa-las-arbitras-marta-huerta-guadalupe-porras-y-eliana-fernandez-para-el-mundial|título=FIFA assina alas álbitras Marta Huerta, Guadalupe Porras i Eliana Fernández pal Mundial su-20 de Colombia. {{!}} www.rfef.es|fechaacceso=27 de juñu del 2026|autor=RFEF|fecha=20 de juñu del 2024|sitioweb=rfef.es|idioma=es}}</ref> == Reconocencias i logrus == Dentri otras reconocencias i logrus: * Nel [[2019]], acebió el premiu [[Mugel|Mugeris]] Pogressistas ena crassi de deporti femininu atorgau pola Federación delas [[Mugel|Mugeris]] Pogressistas.<ref>{{Cita web|url=https://rfef.es/es/noticias/la-arbitra-guadalupe-porras-ayuso-recibe-el-premio-mujeres-progresistas-se-lo-dedico-todas|título=L'álbitra Guadalupe Porras Ayuso acebi'l Premiu Mugeris Pogressistas: "Lo endedicu a toas las que sufrin descriminación".|fechaacceso=27 de juñu del 2026|sitioweb=www.rfef.es|idioma=es|fecha=28 de novembri del 2019|autor=RFEF}}</ref> * Nel [[2019]], acebió tamién los premius Deporti, Igualdá i Impresa, reconpensá ena quinta edición d'estus premius en [[Villanueva dela Serena]].<ref>{{Cita web|url=https://villanuevadelaserena.es/2019/11/15/guadalupe-porras-ayuso-ana-belen-rey-acuna-y-movistar-team-femenino-galardonadas-en-los-v-premios-deporte-igualdad-y-empresa/|título=Guadalupe Porras Ayuso, Ana Belén Rey Acuña y Movistar Team Femininu, reconpensás enos V Premius “Deporti, Igualdá i Impresa”.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=Presa|fecha=15 de novembri del 2019|sitioweb=Ayuntamiento de Villanueva de la Serena|idioma=es}}</ref> * Nel [[2019]], hue la primel [[mugel]] n'albitral ena [[Primera Devisión d'España|Primera Devisión]] masculina i nel [[2021]], hue l'assestenti nuna final dela Copa del Rei i nel [[2026]] ena final dela ''UEFA Champions League'' comu reselva.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://costadulcefm.es/la-uefa-elige-a-guadalupe-porras-para-la-final-de-champions/|título=La UEFA legi a Guadalupe Porras pala final dela Champions - Costa Dulce Radio.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|apellido=costadulcefm@gmail.com|fecha=13 de mayu del 2026|idioma=es}}</ref> * Nel [[2025]], acebíó el premiu Mención Especial Estremaúra del Deporti dela [[Junta d'Estremaúra]],<ref>{{Cita web|url=https://www.juntaex.es/w/premios-deporte|título=La Junta d'Estremaúra atorga'l Premiu Mención Especial Estremaúra del Deporti ala álbitra Guadalupe Porras Ayuso.|fechaacceso=27 de juñu del 2026|sitioweb=www.juntaex.es|idioma=es-ES|autor=Junta d'Estremaúra}}</ref> == Partecipacionis == * Ena Copa Mundial Feminina de [[Fubu]] Su-20 del [[2022]] en [[Costa Rica]], adiau del [[2020]] i del [[2024]] en [[Colombia]]. * Ena ''Europa League'' del [[2020]] n'[[Austria]]. * Ena Copa Mundial Feminina de [[Fubu]] del [[2023]] en [[Australia]] i [[Nueva Zelanda]]. * Ena ''UEFA Champions League'' del [[2026]] en [[Ungria|Ungría]]. == Referencias == <references /> == Atijus p'ahuera == {{commonscat}} * [https://www.youtube.com/watch?v=aGKu8UDWUWg Premiu Mención Especial] Guadalupe Porras Ayuso. * [https://www.youtube.com/watch?v=3_IUKhuFGsc V Premius Deporti, Igualdá i Impresa] Villanueva dela Serena. * [https://www.youtube.com/watch?v=kbVqgptD6s4 Europa League] Álbitra Entrenacional. {{NF|1987||Porras Ayuso, Guadalupe}} [[Categoría:Pressonas vivas]] [[Categoría:Mugeris]] [[Categoría:Deportistas]] 5ytysw8ik364l7potu8f1dzsq5o1ve4 Main page 0 11969 143792 2026-07-23T05:51:59Z PK2 1775 Rederihiendu a [[Güiquipedia:Portá]] 143792 wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Güiquipedia:Portá]] micrgkyprvqy29yp3w1c90r6xncsyaw