Vichipedie furwiki https://fur.wikipedia.org/wiki/Pagjine_princip%C3%A2l MediaWiki 1.47.0-wmf.10 first-letter Media Speciâl Discussion Utent Discussion utent Vichipedie Discussion Vichipedie Figure Discussion figure MediaWiki Discussion MediaWiki Model Discussion model Jutori Discussion jutori Categorie Discussion categorie TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento Rome antighe 0 4238 183755 183714 2026-07-11T12:03:38Z Santefoscje73 11500 /* Espansion militâr */ 183755 wikitext text/x-wiki [[Figure:Roman Empire map.gif|thumb|300px|Evoluzion dal domini roman]] Cuant che si fevele di '''Rome Antighe''' si intint fevelâ de civiltât che a puartât ae fondazion de citât-stât di [[Rome]], fondade te penisole taliane tal XI p.d.C. In tai dodis secui de sô esistence, le civiltât romane e scomence de monarchie, par divignî une republiche, par deventâ l'imperi plui grant che vedi dominât la [[Europe]]. Une serie di aveniments socio-politics e puarte ae colade dal imperi, che si divît in doi. Le bande ocidentâl, che e tignive dentri la [[Spagne]], le Gallie (la [[France]] di vuê) e la [[Italie]], si disfe in tal V secul d.d.C par dâ origjin a tancj reams indipendents. La bande orientâl, che e veve a cjâf la citât di [[Costantinopoli]], la citât di [[Istambul]] di vuê, e sarà la capitâl dal [[Imperi Bizantin]], daspò dal [[476 d.C]]. La civiltât romane e je mitude inte ''Antichitât classiche'' cun civiltâts come chês dal [[Antîc Egjit]] e chê de [[Antighe Grecie]], civiltât che e à ispirât une vore chê romane. De culture di Rome Antighe e ven buine part de culture dal mont ocidentâl di vuê, in fat di [[art]], [[leteradure]], [[lenghis]] e [[architeture]],e lis sôs influencis si cjatin ancje te culture e tal mont di vuê. == La fondazion de citât == [[Figure:Roma saeculum VIII.png|thumb|250px|left|Rome in tal secul VIII p.C]] Ator dai cuei di Rome a son stadis cjatadis testemoneancis di insediaments umans di cirche 6000 agns indaûr; chest al vûl dî che cheste zone e jere za abitade, forsit ancjemò prime de [[Etât dal Fier]], ma ator dal teritori de regjon dal [[Lazi]] di vuê, di sigûr e jerin logadis popolazions che a vignivin dai [[Balcans]]. Intor de nassite di [[Rome]] a son almancul trê liendis: * La liende di Romul e so fradi Remo, i doi zimui fîs dal diu Marte e di Rea Silvia, nevôts di Numitore, re de citât di Alba Longa. * La liende di [[Enee]], scjampât de [[Vuere di Troe]] cun so pari [[Anchîs]]. Il fi di Enea, al sarà il fondatôr di Alba Longa e progjienitôr dal popul dai [[Latins]]. * La liende dal 'Rat des Sabinis': i Romans, rivâts de origjinarie Alba Longa cence feminis, a clamin i Sabins, une popolazion locâl, par fâ fieste insieme ma, parâts fûr i oms, a puartin vie lis feminis. I Sabins, rabiâts, a jentrin in Rome, ma lis feminis si metin tal mieç, domandant la pâs. Forsi dutis chestis a son nome liendis, ma un font di veretât al è: di sigûr o savìn che lis olmis di fortificazions cjatadis tal cuel Palatin a son de seconde metât dal secul VII prime di Crist, dongje dal 753, an de fondazion de citât secont la tradizion. E e je veretât ancje che i Sabins e Latin a si son messedâts, parcè che il secont Re di Rome ([[Numa Pompili]]), par fâ un non, al jere sabin. Ancje peraulis [[Lenghe latine|latinis]] come ''bos'' (vacje), ''scrofa'' (purcite), ''popina'' (cusine) a son peraulis di origjine sabine. Ator dal 620 prime di Crist, a rivin i [[Etruscs]] puartant la lôr civiltât influençade de antighe Grecie. Cun lôr Rome e divente finalmentri une citât. Il popul di pastôrs e di contadins al scomence a fâ sù cjasis in piere, stradis, fortificazion plui fuartis. Di sigûr la buine posizion strategjiche dal [[Tibar]] cu la isule Tibarine al à favorît la fondazion de citât. Ancje il fât di jessi tal mieç di dôs regjons come la Etrurie e la Campanie, regjons indulà i pastôrs a puartavin lis bestiis, e di jessi dongje dal mâr, indulà si podeve cjatâ il sâl, une vore impuartant, a àn zovât ae fortune successive di chel insediament. == La epoche dai rês == Il periodi de monarchie a Rome al dure par doi secui e mieç. I prins Rês di Rome e son stâs une vore impuartants pe cressite socio-politiche de citât. In particolâr, in tâl secul VI, periodi di grande prosperitât pe citât, si scomencin a realizâ lis primis impuartantis oparis publichis, come la costruzion de [[Cloache Massime]], e dal [[Foro Roman]], il centri politic, aministratîf e religjôs de citât. Il re Servio Tullio, al divît la citât in cuatri regjons, e al fâs costruî la prime cinte murarie. I Rês di Rome a son stâs secont la tradizion: * Romul (753-715) * Numa Pompilio (715-673) * Tulio Ostilio (673-642) * Anco Marzio (642-617) * Tarcuini Prisc (616-579) * Servio Tullio (578-534) * Tarcuini il Superb (578-534) == La Republiche romane == [[Figure:Roman conquest of Italy (it).svg|200px|miniatura|destra|Le cuncuiste romane tal teritori talian in epoche republicane]] La '''Republiche Romane''' (par [[lenghe latine|latin]]: ''Res publica Romana'') e à rapresentât il periodi de [[storie di Rome]] dulà che la citât-stât e i siei dominis vegnin governadis cun un sisteme di guvier republican. Chest periodi al va dal [[509 a.C.]], an de colade de [[Monarchìe romane|monarchìe]] cun la fin dal podê dal ultin re [[Tarquini il Superb]], fìn al [[27 a.C.]], cuant che [[Otavian August]] al à cjapitât il podê assolût, creant in mût uficiâl l'[[Imperi Roman]]. In chescj çinc seculi, Rome je passade une evoluzion politiche, sociâle e militâr uniche, deventant de piçule potence locâl tal [[Lazi]] a parone assolude di dut il [[mâr Mediterani]]. === La struture politiche de Republiche === Il guvier de Republiche al jere basât in dret cul ecuilibri framieç di trê grandis rêts di podê, evitant che un sôl om al cjapàs la corone: * '''I Magjstrâts''': Membris eletis a timp (un an) cul podê d'esecuzion. I plui impurtants a jeran i doi '''Consui''', che a guidavin l'esercit e la politichel de citât. * '''Il Senât''': L'assemblê plui impuartante politiche romane, formât dai cjâfs des fameis plui sioris e influentis (i [[patrizis]]), che al veve competencis in te finance e de politiche foreste. * '''I Comizis (Assembleis)''': riunions de popolazion (ancje dai [[plebeus]]) par votâ las leis e sielzi i magistrats. Cheste rêt di dirit à tignût dûr par secui, ancje cul passâ des lotis sociâls jenfri patrizis e plebeos, che a àn puartât a la nassite dal Tribunâl de plebe par parâ i dirits de int plui puare. === La dominance sul Mediterani: Lis veris punichis === Daspò di vê concuistât la [[Penisule taliane]], Rome e à tocjât i interès de plui grande potence dal mâr di chel timp: [[Cartagine]]. Chest conflit al à fât nassi las '''[[veris punichis]]''' (264-146 a.C.), trê vueris dramatichis che a si son devuelzudis in dute le aree dal Mediterani: * Te '''Prime vuere puniche''', Rome e à batiât la sô prima flote militâr par straçâ i cartagines tal mâr, cjapant il control de [[Sicilie]], de [[Sardegne]] e de [[Corsiche]]. * Te '''Seconde uere puniche''', l'esercît roman al à resistût a l'assâlt dal gjenerâl cartagjinês '''[[Anibal]]''', che al veve invadût l' Italie cun i siei elefants. La lote si è sierâde cun le vitoriet di [[Publio Cornelio Scipione|Scipione l'African]] che al à batût Anibal a Zama (202 a.C.). * Te '''Tiarçe vuere puniche''' (146 a.C.), Rome e à anientâ e brusât fin a lis fondis la citât di Cartagine, fasant nassi la "Provincie de Afriche". Cun cheste vitorie cuintri la direte competitore e cun il resultât des concuistis de [[Antighe Grecie]] e de [[Asie Minôr]], la Republiche Romane e devente cence nissune discussion la dominadore assolude de politiche e dal cumierç su chel mâr che i Romans a clamavin ''Mare Nostrum''. ===La crisi e la fin de Republiche === Il periodi di benstâ puartâts dai grancj vuadagns e lis tieris cjapâdis a àn destabilizât la societât romane. I grancj gjenerâls (tant che Mario, Silla e plui tart '''[[Juli Cesar]]''') a àn scomençât a doprâ las legjons par fâ i siei interès politics, fasant nassi luncj agns di veris civîls . Daspò de muart di Cesar e de fin dal Secont Triumvirât, so fîl adotîf [[Otavian August]] al à batût Marco Antonio a Azio (31 a.C.). Tal [[27 a.C.]], restât dret sôl al podê, August al à fât nassi l'Imperi, sierant la stagjon de Republiche. == Istituzions politichis == [[Figure:Secessio plebis.JPG|300px|miniatura|destra|Ricostruzion di un "Tribun de plebe"]] La carateristiche de Republiche e jere la spartizion dal podê par evitâ la tiranìe: * '''I Consui:''' A jerin doi, egnûts e elets par un an sôl dai comizis. A vevin il podê esecutîf e militar (''l'Imperium''). * '''Il Senât:''' Formât dai anzians des fameis plui siôris ([[patrizis]]), al jere il ver centri de politiche romane, cul rûl di indreçâ la rualitât, la economie e la rualitât foreste. * '''I Comizis e i Tribuns de plebe''' Assembleis dal popul che a votavin lis leçs. I [[plebeus]], dopo lungjis lotis sociâls, a àn otignût i propris rapresentants (i tribuns) cul podê di veto encuntre lis decisions dei consui. == Espansion militâr == Il periodi republican al è cognossût par une espansion continue: # '''La concuiste de Italie (V-III secul a.C.):''' Rome scomence une politiche di concuiste e sotmision dai popui che jerin dongje (Etruscs, Samnîs, Latins) e lis citâts de [[Magne Grecie]]. Tal [[181 a.C.]] e ven fondade [[Aquilee]], che e devente il centri plui impurtant pe storie dal [[Friûl]] antîf e baluart de espansion viars la [[Cjargne]] e il Nord-Est. # '''Lis vueris punichis (264-146 a.C.):''' La paritât par il control dal Mediterani cul’imperi di [[Cartagine]]. Cul gjenerâl [[Publi Corneli Sipion]], Rome bât Cartagine e e devente parone de [[Spagne]], de [[Sicilie]] e dal Nord Africa. # '''La concuiste dal Orient:''' Subit dopo, lis legjons romanis a sotmetin i regns ellenistics, la [[Grecie]], la [[Macedonie]] e la [[Sirie]]. == Le crisi e la fin de Republiche == Il rinfuiçâsi de rualitât e la grande richece rompin i ecuilibris sociâls jenfri lis classis sociâls. Il Clas de Republiche (I secul a.C.) al è stât sdrondenât da vueris civîls trificis, causadis dal podê simpri plui grant in man ai gjenerâi des armadis: * La vuere civile jenfri '''Mario''' e '''Silla'''. * Il prin triumvirât e la vuere trifiche tra '''[[Juli Cesar]]''' e [[Pompeu]]. Cesar al devente [[ditadôr]] a vite ma al ven copât in Senât tal [[44 a.C.]] (lfât cognossût cul nom de "Idis di Març"). * La vuere finâl jenfri '''Otavian''' e '''Marco Antonio''' (insiemit a [[Cleopatre]]). Cul devent di Otavian e la bataie di Azio, la Republiche e lasse il puest tal 27 a.C. al [[Principât]] di August. == Rome imperiâl == [[File:Colosseum in Rome, Italy - April 2007.jpg|thumb|right|280px|Il Colosseu (Anfiteatri Flavio), simbul de grandece e dal podê de Rome imperiâl.]] L''''[[Imperi Roman]]''' (par [[lenghe latine|latin]]: ''Imperium Romanum'') al è stât il periodi de [[storie di Rome]] dulà che il Stât al è stât guviernât da un secul autocratic, cuntun [[imperadôr]] che al veve in man dret dut il podê politic, militâr e religjôs. Chest periodi al taca tal [[27 a.C.]] cun la cjapade dal pode di [[Otavian August]] e al finîs tal [[476 d.C.]] de bande ocidentâl ( fin dal Imperi Roman di Ocident), an de colade di Rome par bande dei popui barbars. In chestis cinc secui, l'Imperi Roman al è stât une des potencis plui grandis, siôris e organizadis de storie de umanitât, slargjant i siei confins de [[Britagne]] fìn al [[Egit]] e al [[Eufrate]]. == Il Principât e la Pax Romana (27 a.C. - 180 d.C.) == Cun [[August]] al taca un lunc periodi di pâs interne cognossût come ''Pax Romana''. L'Imperi al cjate il so massim slargjament sot dal imperadôr [[Traian]] (98-117 d.C.), cuant che i confins a rivin a sbeclâ la massime estension. * Tal [[Nord-Est]], la citât di '''[[Aquilee]]''' e devente la capital de regjon ''Venetia et Histria'' (la none regjon de Italie di August) e un dei centris plui rics, grancj e comerciâi di dut l'Imperi, puart de rualitât viars i Balcans e il Nord de Europe. == Le crisi dal III secul == Daspò dal guvier de dinastie dei Severis, l'Imperi al cole in un periodi di anarchìe militâr, vuere civîl e crisi economiche. I confins a vegnin sdrondenâts des primis invasions dei popui gjermans e de la potence dei Persians in Orient. Dai fragments di chest destabilizazion, l'imperadôr '''[[Dioclezian]]''' (284-305 d.C.) al invente la '''Tetrarchìe''', spartint il guviert de colf de potence tra doi "Augusts" e doi "Cesars". == Costantin e la fin dal Imperi (IV - V secul d.C.) == L'imperadôr '''[[Costantin I]]''' al cambie par simpri la storie dal mont: * Tal [[313 d.C.]] al sdrande l'Edit di Milan, che al lasse la libertât di religjon ai cristians, screant la difusion dal [[Cristianesim]]. * Al sposte la capital de Imperi a Costantinopoli (la gnove Rome). Tal [[395 d.C.]], cul imperadôr Teodosi, l'Imperi al ven spartît par simpri in doi: l''''Imperi Roman de Ocident''' (cun capital di Rome, dopo Milan e par ualtin Ravenna) e l''''Imperi Roman de Orient''' (o Imperi Bizantin). Sot sdrondis continuis des invasions barbarichis e debileç interne, tal '''[[476 d.C.]]''' il gjenerâl barbar Odoacre al devente re speçant l'imperadôr piçul Romolo Augustolo: e je la colade uficiâl dal Imperi de Ocident e de Antichitât, e il prin pas viars le [[Alte etât di mieç]] == Bibliografie == * Beard, Mary, ''SPQR. Storia dell'antica Roma'', Mondadori, 2016. * Cornell, Tim J., ''The Beginnings of Rome: Italy and Rome from the Bronze Age to the Punic Wars'', Routledge, 1995. * Geraci, Giovanni e Marcone, Arnaldo, ''Storia romana'', Le Monnier, 2011. * Giardina, Andrea (a cure di), ''L'uomo romano'', Laterza, 1989. * Mommsen, Theodor, ''Römische Geschichte'', 1854-1856 (Test storic fondamentâl su la Republiche). == Leams esternis == * [https://www.treccani.it/enciclopedia/roma-antica/ Roma Antica su l'Enciclopedia Treccani] – Une rêt di dâts e sclaris storichis par talian. * [https://www.britannica.com/place/ancient-Rome Ancient Rome su la Encyclopædia Britannica] – La storie di Rome inside de grande enciclopedie par inglês. * [https://www.thecolosseum.org Sît uficiâl dal Parc Archeologic dal Colosseo] – Informazions e imagjins sui monuments de Rome imperiâle. [[Categorie:Rome antighe|*]] ai3obwkecs040gw0fysn20pg0tzw5s9 183757 183755 2026-07-11T12:17:57Z Santefoscje73 11500 /* La dominance sul Mediterani: Lis veris punichis */ 183757 wikitext text/x-wiki [[Figure:Roman Empire map.gif|thumb|300px|Evoluzion dal domini roman]] Cuant che si fevele di '''Rome Antighe''' si intint fevelâ de civiltât che a puartât ae fondazion de citât-stât di [[Rome]], fondade te penisole taliane tal XI p.d.C. In tai dodis secui de sô esistence, le civiltât romane e scomence de monarchie, par divignî une republiche, par deventâ l'imperi plui grant che vedi dominât la [[Europe]]. Une serie di aveniments socio-politics e puarte ae colade dal imperi, che si divît in doi. Le bande ocidentâl, che e tignive dentri la [[Spagne]], le Gallie (la [[France]] di vuê) e la [[Italie]], si disfe in tal V secul d.d.C par dâ origjin a tancj reams indipendents. La bande orientâl, che e veve a cjâf la citât di [[Costantinopoli]], la citât di [[Istambul]] di vuê, e sarà la capitâl dal [[Imperi Bizantin]], daspò dal [[476 d.C]]. La civiltât romane e je mitude inte ''Antichitât classiche'' cun civiltâts come chês dal [[Antîc Egjit]] e chê de [[Antighe Grecie]], civiltât che e à ispirât une vore chê romane. De culture di Rome Antighe e ven buine part de culture dal mont ocidentâl di vuê, in fat di [[art]], [[leteradure]], [[lenghis]] e [[architeture]],e lis sôs influencis si cjatin ancje te culture e tal mont di vuê. == La fondazion de citât == [[Figure:Roma saeculum VIII.png|thumb|250px|left|Rome in tal secul VIII p.C]] Ator dai cuei di Rome a son stadis cjatadis testemoneancis di insediaments umans di cirche 6000 agns indaûr; chest al vûl dî che cheste zone e jere za abitade, forsit ancjemò prime de [[Etât dal Fier]], ma ator dal teritori de regjon dal [[Lazi]] di vuê, di sigûr e jerin logadis popolazions che a vignivin dai [[Balcans]]. Intor de nassite di [[Rome]] a son almancul trê liendis: * La liende di Romul e so fradi Remo, i doi zimui fîs dal diu Marte e di Rea Silvia, nevôts di Numitore, re de citât di Alba Longa. * La liende di [[Enee]], scjampât de [[Vuere di Troe]] cun so pari [[Anchîs]]. Il fi di Enea, al sarà il fondatôr di Alba Longa e progjienitôr dal popul dai [[Latins]]. * La liende dal 'Rat des Sabinis': i Romans, rivâts de origjinarie Alba Longa cence feminis, a clamin i Sabins, une popolazion locâl, par fâ fieste insieme ma, parâts fûr i oms, a puartin vie lis feminis. I Sabins, rabiâts, a jentrin in Rome, ma lis feminis si metin tal mieç, domandant la pâs. Forsi dutis chestis a son nome liendis, ma un font di veretât al è: di sigûr o savìn che lis olmis di fortificazions cjatadis tal cuel Palatin a son de seconde metât dal secul VII prime di Crist, dongje dal 753, an de fondazion de citât secont la tradizion. E e je veretât ancje che i Sabins e Latin a si son messedâts, parcè che il secont Re di Rome ([[Numa Pompili]]), par fâ un non, al jere sabin. Ancje peraulis [[Lenghe latine|latinis]] come ''bos'' (vacje), ''scrofa'' (purcite), ''popina'' (cusine) a son peraulis di origjine sabine. Ator dal 620 prime di Crist, a rivin i [[Etruscs]] puartant la lôr civiltât influençade de antighe Grecie. Cun lôr Rome e divente finalmentri une citât. Il popul di pastôrs e di contadins al scomence a fâ sù cjasis in piere, stradis, fortificazion plui fuartis. Di sigûr la buine posizion strategjiche dal [[Tibar]] cu la isule Tibarine al à favorît la fondazion de citât. Ancje il fât di jessi tal mieç di dôs regjons come la Etrurie e la Campanie, regjons indulà i pastôrs a puartavin lis bestiis, e di jessi dongje dal mâr, indulà si podeve cjatâ il sâl, une vore impuartant, a àn zovât ae fortune successive di chel insediament. == La epoche dai rês == Il periodi de monarchie a Rome al dure par doi secui e mieç. I prins Rês di Rome e son stâs une vore impuartants pe cressite socio-politiche de citât. In particolâr, in tâl secul VI, periodi di grande prosperitât pe citât, si scomencin a realizâ lis primis impuartantis oparis publichis, come la costruzion de [[Cloache Massime]], e dal [[Foro Roman]], il centri politic, aministratîf e religjôs de citât. Il re Servio Tullio, al divît la citât in cuatri regjons, e al fâs costruî la prime cinte murarie. I Rês di Rome a son stâs secont la tradizion: * Romul (753-715) * Numa Pompilio (715-673) * Tulio Ostilio (673-642) * Anco Marzio (642-617) * Tarcuini Prisc (616-579) * Servio Tullio (578-534) * Tarcuini il Superb (578-534) == La Republiche romane == [[Figure:Roman conquest of Italy (it).svg|200px|miniatura|destra|Le cuncuiste romane tal teritori talian in epoche republicane]] La '''Republiche Romane''' (par [[lenghe latine|latin]]: ''Res publica Romana'') e à rapresentât il periodi de [[storie di Rome]] dulà che la citât-stât e i siei dominis vegnin governadis cun un sisteme di guvier republican. Chest periodi al va dal [[509 a.C.]], an de colade de [[Monarchìe romane|monarchìe]] cun la fin dal podê dal ultin re [[Tarquini il Superb]], fìn al [[27 a.C.]], cuant che [[Otavian August]] al à cjapitât il podê assolût, creant in mût uficiâl l'[[Imperi Roman]]. In chescj çinc seculi, Rome je passade une evoluzion politiche, sociâle e militâr uniche, deventant de piçule potence locâl tal [[Lazi]] a parone assolude di dut il [[mâr Mediterani]]. === La struture politiche de Republiche === Il guvier de Republiche al jere basât in dret cul ecuilibri framieç di trê grandis rêts di podê, evitant che un sôl om al cjapàs la corone: * '''I Magjstrâts''': Membris eletis a timp (un an) cul podê d'esecuzion. I plui impurtants a jeran i doi '''Consui''', che a guidavin l'esercit e la politichel de citât. * '''Il Senât''': L'assemblê plui impuartante politiche romane, formât dai cjâfs des fameis plui sioris e influentis (i [[patrizis]]), che al veve competencis in te finance e de politiche foreste. * '''I Comizis (Assembleis)''': riunions de popolazion (ancje dai [[plebeus]]) par votâ las leis e sielzi i magistrats. Cheste rêt di dirit à tignût dûr par secui, ancje cul passâ des lotis sociâls jenfri patrizis e plebeos, che a àn puartât a la nassite dal Tribunâl de plebe par parâ i dirits de int plui puare. === La dominance sul Mediterani: Lis veris punichis === Daspò di vê concuistât la [[Penisule taliane]], Rome e à tocjât i interès de plui grande potence dal mâr di chel timp: [[Cartagine]]. Chest conflit al à fât nassi las '''[[veris punichis]]''' (264-146 a.C.), trê vueris dramatichis che a si son devuelzudis in dute le aree dal Mediterani: * Te '''Prime vuere puniche''', Rome e à batiât la sô prima flote militâr par straçâ i cartagines tal mâr, cjapant il control de [[Sicilie]], de [[Sardegne]] e de [[Corsiche]]. * Te '''Seconde uere puniche''', l'esercît roman al à resistût a l'assâlt dal gjenerâl cartagjinês '''[[Anibal]]''', che al veve invadût l' Italie cun i siei elefants. La lote si è sierâde cun le vitoriet di [[Publi Corneli Sipion|Sipion l'African]] che al à batût Anibal a Zama (202 a.C.). * Te '''Tiarçe vuere puniche''' (146 a.C.), Rome e à anientâ e brusât fin a lis fondis la citât di Cartagine, fasant nassi la "Provincie de Afriche". Cun cheste vitorie cuintri la direte competitore e cun il resultât des concuistis de [[Antighe Grecie]] e de [[Asie Minôr]], la Republiche Romane e devente cence nissune discussion la dominadore assolude de politiche e dal cumierç su chel mâr che i Romans a clamavin ''Mare Nostrum''. ===La crisi e la fin de Republiche === Il periodi di benstâ puartâts dai grancj vuadagns e lis tieris cjapâdis a àn destabilizât la societât romane. I grancj gjenerâls (tant che Mario, Silla e plui tart '''[[Juli Cesar]]''') a àn scomençât a doprâ las legjons par fâ i siei interès politics, fasant nassi luncj agns di veris civîls . Daspò de muart di Cesar e de fin dal Secont Triumvirât, so fîl adotîf [[Otavian August]] al à batût Marco Antonio a Azio (31 a.C.). Tal [[27 a.C.]], restât dret sôl al podê, August al à fât nassi l'Imperi, sierant la stagjon de Republiche. == Istituzions politichis == [[Figure:Secessio plebis.JPG|300px|miniatura|destra|Ricostruzion di un "Tribun de plebe"]] La carateristiche de Republiche e jere la spartizion dal podê par evitâ la tiranìe: * '''I Consui:''' A jerin doi, egnûts e elets par un an sôl dai comizis. A vevin il podê esecutîf e militar (''l'Imperium''). * '''Il Senât:''' Formât dai anzians des fameis plui siôris ([[patrizis]]), al jere il ver centri de politiche romane, cul rûl di indreçâ la rualitât, la economie e la rualitât foreste. * '''I Comizis e i Tribuns de plebe''' Assembleis dal popul che a votavin lis leçs. I [[plebeus]], dopo lungjis lotis sociâls, a àn otignût i propris rapresentants (i tribuns) cul podê di veto encuntre lis decisions dei consui. == Espansion militâr == Il periodi republican al è cognossût par une espansion continue: # '''La concuiste de Italie (V-III secul a.C.):''' Rome scomence une politiche di concuiste e sotmision dai popui che jerin dongje (Etruscs, Samnîs, Latins) e lis citâts de [[Magne Grecie]]. Tal [[181 a.C.]] e ven fondade [[Aquilee]], che e devente il centri plui impurtant pe storie dal [[Friûl]] antîf e baluart de espansion viars la [[Cjargne]] e il Nord-Est. # '''Lis vueris punichis (264-146 a.C.):''' La paritât par il control dal Mediterani cul’imperi di [[Cartagine]]. Cul gjenerâl [[Publi Corneli Sipion]], Rome bât Cartagine e e devente parone de [[Spagne]], de [[Sicilie]] e dal Nord Africa. # '''La concuiste dal Orient:''' Subit dopo, lis legjons romanis a sotmetin i regns ellenistics, la [[Grecie]], la [[Macedonie]] e la [[Sirie]]. == Le crisi e la fin de Republiche == Il rinfuiçâsi de rualitât e la grande richece rompin i ecuilibris sociâls jenfri lis classis sociâls. Il Clas de Republiche (I secul a.C.) al è stât sdrondenât da vueris civîls trificis, causadis dal podê simpri plui grant in man ai gjenerâi des armadis: * La vuere civile jenfri '''Mario''' e '''Silla'''. * Il prin triumvirât e la vuere trifiche tra '''[[Juli Cesar]]''' e [[Pompeu]]. Cesar al devente [[ditadôr]] a vite ma al ven copât in Senât tal [[44 a.C.]] (lfât cognossût cul nom de "Idis di Març"). * La vuere finâl jenfri '''Otavian''' e '''Marco Antonio''' (insiemit a [[Cleopatre]]). Cul devent di Otavian e la bataie di Azio, la Republiche e lasse il puest tal 27 a.C. al [[Principât]] di August. == Rome imperiâl == [[File:Colosseum in Rome, Italy - April 2007.jpg|thumb|right|280px|Il Colosseu (Anfiteatri Flavio), simbul de grandece e dal podê de Rome imperiâl.]] L''''[[Imperi Roman]]''' (par [[lenghe latine|latin]]: ''Imperium Romanum'') al è stât il periodi de [[storie di Rome]] dulà che il Stât al è stât guviernât da un secul autocratic, cuntun [[imperadôr]] che al veve in man dret dut il podê politic, militâr e religjôs. Chest periodi al taca tal [[27 a.C.]] cun la cjapade dal pode di [[Otavian August]] e al finîs tal [[476 d.C.]] de bande ocidentâl ( fin dal Imperi Roman di Ocident), an de colade di Rome par bande dei popui barbars. In chestis cinc secui, l'Imperi Roman al è stât une des potencis plui grandis, siôris e organizadis de storie de umanitât, slargjant i siei confins de [[Britagne]] fìn al [[Egit]] e al [[Eufrate]]. == Il Principât e la Pax Romana (27 a.C. - 180 d.C.) == Cun [[August]] al taca un lunc periodi di pâs interne cognossût come ''Pax Romana''. L'Imperi al cjate il so massim slargjament sot dal imperadôr [[Traian]] (98-117 d.C.), cuant che i confins a rivin a sbeclâ la massime estension. * Tal [[Nord-Est]], la citât di '''[[Aquilee]]''' e devente la capital de regjon ''Venetia et Histria'' (la none regjon de Italie di August) e un dei centris plui rics, grancj e comerciâi di dut l'Imperi, puart de rualitât viars i Balcans e il Nord de Europe. == Le crisi dal III secul == Daspò dal guvier de dinastie dei Severis, l'Imperi al cole in un periodi di anarchìe militâr, vuere civîl e crisi economiche. I confins a vegnin sdrondenâts des primis invasions dei popui gjermans e de la potence dei Persians in Orient. Dai fragments di chest destabilizazion, l'imperadôr '''[[Dioclezian]]''' (284-305 d.C.) al invente la '''Tetrarchìe''', spartint il guviert de colf de potence tra doi "Augusts" e doi "Cesars". == Costantin e la fin dal Imperi (IV - V secul d.C.) == L'imperadôr '''[[Costantin I]]''' al cambie par simpri la storie dal mont: * Tal [[313 d.C.]] al sdrande l'Edit di Milan, che al lasse la libertât di religjon ai cristians, screant la difusion dal [[Cristianesim]]. * Al sposte la capital de Imperi a Costantinopoli (la gnove Rome). Tal [[395 d.C.]], cul imperadôr Teodosi, l'Imperi al ven spartît par simpri in doi: l''''Imperi Roman de Ocident''' (cun capital di Rome, dopo Milan e par ualtin Ravenna) e l''''Imperi Roman de Orient''' (o Imperi Bizantin). Sot sdrondis continuis des invasions barbarichis e debileç interne, tal '''[[476 d.C.]]''' il gjenerâl barbar Odoacre al devente re speçant l'imperadôr piçul Romolo Augustolo: e je la colade uficiâl dal Imperi de Ocident e de Antichitât, e il prin pas viars le [[Alte etât di mieç]] == Bibliografie == * Beard, Mary, ''SPQR. Storia dell'antica Roma'', Mondadori, 2016. * Cornell, Tim J., ''The Beginnings of Rome: Italy and Rome from the Bronze Age to the Punic Wars'', Routledge, 1995. * Geraci, Giovanni e Marcone, Arnaldo, ''Storia romana'', Le Monnier, 2011. * Giardina, Andrea (a cure di), ''L'uomo romano'', Laterza, 1989. * Mommsen, Theodor, ''Römische Geschichte'', 1854-1856 (Test storic fondamentâl su la Republiche). == Leams esternis == * [https://www.treccani.it/enciclopedia/roma-antica/ Roma Antica su l'Enciclopedia Treccani] – Une rêt di dâts e sclaris storichis par talian. * [https://www.britannica.com/place/ancient-Rome Ancient Rome su la Encyclopædia Britannica] – La storie di Rome inside de grande enciclopedie par inglês. * [https://www.thecolosseum.org Sît uficiâl dal Parc Archeologic dal Colosseo] – Informazions e imagjins sui monuments de Rome imperiâle. [[Categorie:Rome antighe|*]] 8q8chn4fznluhi0eo5jc4s9i62axw6f Musiche punk 0 5319 183795 166684 2026-07-11T23:48:29Z Santefoscje73 11500 183795 wikitext text/x-wiki [[Figure:Anarchy at Camden Market (3056098551).jpg|250px|miniatura|destra|Zovins vistûts in te maniere dai "punk"]] La '''musiche punk''' (o dome '''punk''', par inglês tìpic ''punk rock'') e je un gjenar di [[musiche rock]] nassût e svilupât framieç il [[1975]] e il [[1976]] tal [[Ream Unît]], tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e in [[Australie]]. La carateristiche de clâf di chest gjenar e sta inte sô ruziç, te sô energjie e in te complete rivoluzion de struture musical: cjançons sveltis e curtis, tescj cuintri la societât o di alieneazion, acuarts sempliçs e un rûl fondamentâl dal principi dal '''DIY''' (''Do It Yourself'' - fât di bessôl), dulà che i grups si autoprodusin i discs cence dipendi des grandis cjases discografichis. == Lis origjins: il Proto-punk == [[Figure:Iggy pop davis b&w 1.jpg|200px|miniatura|destra|Iggy Pop , un dai paris dal punk]] Ancje se la grande esplosion e je sclopâde inte metât dai agns Setante, lis lidrîs dal punk a son plui vecjis. Zâ inte fin dal deceni 1960, in Americhe (soretut inte citâl industriâl di [[Detroit]]), clapis tant che i '''The Stooges''' di Iggy Pop e i '''MC5''' a àn bandonât la bielece armoniche e i siums dal flower power par sunâ un rock ruzin, pesant, violent e amplificât dret. Chest stîl, clamât ''proto-punk'', al à dât lis fondis par dut chel che al sarès vignût in seguit. [[Figure:Patti Smith Copenhagen 1976.jpg|200px|miniatura|sinistra|La cjantore Patti Smith tal 1976]] Tal stès timp, a New York, la sene dal famôs locâl CBGB e à dât la sô scale a grups tant che i '''New York Dolls''', i '''Television''', la cjantautore Patti Smith e, soretut, i '''Ramones'''. Cun i Ramones la cjançon e devente une rafiche di dome doi minûts, cence assolos di ghitare e cun ritmis svelts di batarie, deventant il model tìpic dal punk rock merecan. == L'esplosion dal 1977 == [[Figure:RamonesCBGB.jpg|200px|miniatura|destra|Il "CBGB" , locâl di New York dulâ che il punk si è svilupât]] Tal 1976, la fure dal punk e travierse l'ocean e e cjate un teritori plen di fertilitât in te capitâl inglêse. A [[Londre]], caraterizâde di une fuarte crisi di politiche, disocupazion e tension sociâl, la zoventût e cjate tal punk un imprest par sberlâ la sô rabie. [[Figure:Sex Pistols in Paradiso.jpg|200px|miniatura|destra|I Sex Pistols in concert tal 1977 a Amsterdam]] La clape di ponte assolude di chest moviment e devente i '''Sex Pistols''', che cul lôr singul Anarchy in the U.K. e cul manager Malcolm McLaren a sfracavin ducj i schemîs de diciture publiche, deventant un pericul sociâl pal Guvier inglês. Insiemit a lôr, i '''The Clash''' a puartin tal punk une diciture plui politiche e militante, messedant la rabie dal rock con i ritmis de musiche reggae e ska, mentri i '''The Damned''' a si segnalin par une velocitât e un virtuosisme ruzin de ghitare. == Svilups e sotgjenars == Cun la fin de prime ondate, il punk si è dividût in tancj sotgjenars diviers, slargjant i so cunfins de bande de musiche e de culture. === Hardcore Punk === [[Figure:Circlejerks1.jpg|200px|miniatura|destra|I Circle Jerks , une des clapis fondamentâls dal Hardcore punk merecan]] A la fin dai agns '70, in America (soretut in California e a Washington D.C.), al nâs un stîl ancjemò plui svelt, pesant, violent e dret: il '''hardcore punk'''. I grups tant che i '''Black Flag''', i '''Minor Threat''' e i '''Dead Kennedys''' a indreçan i tescj viers la critiche politiche e a sveltissin il ritm, fasant nassi la culture dal mosh (il bal sdrindulât de bande de int tai concers). === Post-Punk e New Wave === Mentri il punk classic si sconsumâve inte sô violence, tancj musicis a volevan doprâ la sô energjie par fâ gnovis sperimentazions. Cul '''Post-punk''' e la '''New Wave''', la musiche si inricjìs di sintetizadôrs, bassis plui melodics e tescj plui artistics. Grups tant che i '''Joy Division''', i '''Talking Heads''' o i '''Devo''' a àn creât un sun scûr, dret e cerebrâl. === Gothic Punk (Gothic Rock) === Svilupât simpri de rêt dal post-punk, il '''Gothic rock''' (o gotic) al à unît il ritm repetitîf e la fure dal punk cun atmosferis scuris, malanconichis e teatralis. I pui cognossûts di chest stîl a son stâts: *'''Bauhaus:''' Cul lôr sun ruzin de ghitare e la vôs tiessûte di Peter Murphy. *'''The Cure:''' Capitanâts di Robert Smith, che a àn dât al gotic une bielece melodiche e nostalgjiche. *'''Siouxsie and the Banshees:''' Caraterizâts de fuarte e misteriose presinçe de cjantante Siouxsie Sioux. === Rock Industriâl === Cun la fusion dal punk cul sun scûr e robotic de musiche eletroniche e dai rumôrs de metalurgjie, al nas il '''rock industriâl''' (o industrial punk). Grups tant che i inglês '''Throbbing Gristle''', i todescs “Einstürzende Neubauten” e, plui tart, i '''Nine Inch Nails''' di Trent Reznor e i '''Ministry''' a àn doprât la fure de chitare distuarte unide cun drum machines e campionadôrs, creant un sun frêt, violent e metalic. === Altris sotgjenars === *'''Ska Punk:''' Fusion dal punk cul ritm sincopât dal ska (grup tant che i Rancid o i No Doubt). *'''Pop Punk:''' Un punk svelt e distuart ma cun melodiis facilis di capî e di cjantâ pe radio (grups tant che i Green Day o i Blink-182). == Vôs correladis == *[[Musiche rock]] *[[The Clash]] *[[Post-punk]] *[[Hard rock]] == Bibliografie == * McNeil, Legs e McCain, Gillian, ''Please Kill Me: The Uncensored Oral History of Punk'', Penguin Books, 1996. * Savage, Jon, ''England's Dreaming: Anarchy, Sex Pistols, Punk Rock, and Beyond'', Faber & Faber, 1991. [[Categorie:Musiche]] fe27a6no3o6owq47satuv0dkpdbmnld 183796 183795 2026-07-12T08:18:26Z Santefoscje73 11500 /* Hardcore Punk */ 183796 wikitext text/x-wiki [[Figure:Anarchy at Camden Market (3056098551).jpg|250px|miniatura|destra|Zovins vistûts in te maniere dai "punk"]] La '''musiche punk''' (o dome '''punk''', par inglês tìpic ''punk rock'') e je un gjenar di [[musiche rock]] nassût e svilupât framieç il [[1975]] e il [[1976]] tal [[Ream Unît]], tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e in [[Australie]]. La carateristiche de clâf di chest gjenar e sta inte sô ruziç, te sô energjie e in te complete rivoluzion de struture musical: cjançons sveltis e curtis, tescj cuintri la societât o di alieneazion, acuarts sempliçs e un rûl fondamentâl dal principi dal '''DIY''' (''Do It Yourself'' - fât di bessôl), dulà che i grups si autoprodusin i discs cence dipendi des grandis cjases discografichis. == Lis origjins: il Proto-punk == [[Figure:Iggy pop davis b&w 1.jpg|200px|miniatura|destra|Iggy Pop , un dai paris dal punk]] Ancje se la grande esplosion e je sclopâde inte metât dai agns Setante, lis lidrîs dal punk a son plui vecjis. Zâ inte fin dal deceni 1960, in Americhe (soretut inte citâl industriâl di [[Detroit]]), clapis tant che i '''The Stooges''' di Iggy Pop e i '''MC5''' a àn bandonât la bielece armoniche e i siums dal flower power par sunâ un rock ruzin, pesant, violent e amplificât dret. Chest stîl, clamât ''proto-punk'', al à dât lis fondis par dut chel che al sarès vignût in seguit. [[Figure:Patti Smith Copenhagen 1976.jpg|200px|miniatura|sinistra|La cjantore Patti Smith tal 1976]] Tal stès timp, a New York, la sene dal famôs locâl CBGB e à dât la sô scale a grups tant che i '''New York Dolls''', i '''Television''', la cjantautore Patti Smith e, soretut, i '''Ramones'''. Cun i Ramones la cjançon e devente une rafiche di dome doi minûts, cence assolos di ghitare e cun ritmis svelts di batarie, deventant il model tìpic dal punk rock merecan. == L'esplosion dal 1977 == [[Figure:RamonesCBGB.jpg|200px|miniatura|destra|Il "CBGB" , locâl di New York dulâ che il punk si è svilupât]] Tal 1976, la fure dal punk e travierse l'ocean e e cjate un teritori plen di fertilitât in te capitâl inglêse. A [[Londre]], caraterizâde di une fuarte crisi di politiche, disocupazion e tension sociâl, la zoventût e cjate tal punk un imprest par sberlâ la sô rabie. [[Figure:Sex Pistols in Paradiso.jpg|200px|miniatura|destra|I Sex Pistols in concert tal 1977 a Amsterdam]] La clape di ponte assolude di chest moviment e devente i '''Sex Pistols''', che cul lôr singul Anarchy in the U.K. e cul manager Malcolm McLaren a sfracavin ducj i schemîs de diciture publiche, deventant un pericul sociâl pal Guvier inglês. Insiemit a lôr, i '''The Clash''' a puartin tal punk une diciture plui politiche e militante, messedant la rabie dal rock con i ritmis de musiche reggae e ska, mentri i '''The Damned''' a si segnalin par une velocitât e un virtuosisme ruzin de ghitare. == Svilups e sotgjenars == Cun la fin de prime ondate, il punk si è dividût in tancj sotgjenars diviers, slargjant i so cunfins de bande de musiche e de culture. === Hardcore Punk === [[Figure:Circlejerks1.jpg|200px|miniatura|destra|I Circle Jerks , une des clapis fondamentâls dal Hardcore punk merecan]] A la fin dai agns '70, in America (soretut in California e a Washington D.C.), al nâs un stîl ancjemò plui svelt, pesant, violent e dret: il '''hardcore punk'''. I grups tant che i '''Black Flag''', i '''Minor Threat''' e i '''Dead Kennedys''' puartin i argoments dai tescj viers la critiche politiche e a sveltissin il ritmi, fasint nassi la culture dal mosh (il bal sdrindulât de bande de int tai concerts). === Post-Punk e New Wave === Mentri il punk classic si sconsumâve inte sô violence, tancj musicis a volevan doprâ la sô energjie par fâ gnovis sperimentazions. Cul '''Post-punk''' e la '''New Wave''', la musiche si inricjìs di sintetizadôrs, bassis plui melodics e tescj plui artistics. Grups tant che i '''Joy Division''', i '''Talking Heads''' o i '''Devo''' a àn creât un sun scûr, dret e cerebrâl. === Gothic Punk (Gothic Rock) === Svilupât simpri de rêt dal post-punk, il '''Gothic rock''' (o gotic) al à unît il ritm repetitîf e la fure dal punk cun atmosferis scuris, malanconichis e teatralis. I pui cognossûts di chest stîl a son stâts: *'''Bauhaus:''' Cul lôr sun ruzin de ghitare e la vôs tiessûte di Peter Murphy. *'''The Cure:''' Capitanâts di Robert Smith, che a àn dât al gotic une bielece melodiche e nostalgjiche. *'''Siouxsie and the Banshees:''' Caraterizâts de fuarte e misteriose presinçe de cjantante Siouxsie Sioux. === Rock Industriâl === Cun la fusion dal punk cul sun scûr e robotic de musiche eletroniche e dai rumôrs de metalurgjie, al nas il '''rock industriâl''' (o industrial punk). Grups tant che i inglês '''Throbbing Gristle''', i todescs “Einstürzende Neubauten” e, plui tart, i '''Nine Inch Nails''' di Trent Reznor e i '''Ministry''' a àn doprât la fure de chitare distuarte unide cun drum machines e campionadôrs, creant un sun frêt, violent e metalic. === Altris sotgjenars === *'''Ska Punk:''' Fusion dal punk cul ritm sincopât dal ska (grup tant che i Rancid o i No Doubt). *'''Pop Punk:''' Un punk svelt e distuart ma cun melodiis facilis di capî e di cjantâ pe radio (grups tant che i Green Day o i Blink-182). == Vôs correladis == *[[Musiche rock]] *[[The Clash]] *[[Post-punk]] *[[Hard rock]] == Bibliografie == * McNeil, Legs e McCain, Gillian, ''Please Kill Me: The Uncensored Oral History of Punk'', Penguin Books, 1996. * Savage, Jon, ''England's Dreaming: Anarchy, Sex Pistols, Punk Rock, and Beyond'', Faber & Faber, 1991. [[Categorie:Musiche]] remqr08gnyckgmhv00q8ix7kptxoq4x 183797 183796 2026-07-12T08:32:56Z Santefoscje73 11500 /* Hardcore Punk */ 183797 wikitext text/x-wiki [[Figure:Anarchy at Camden Market (3056098551).jpg|250px|miniatura|destra|Zovins vistûts in te maniere dai "punk"]] La '''musiche punk''' (o dome '''punk''', par inglês tìpic ''punk rock'') e je un gjenar di [[musiche rock]] nassût e svilupât framieç il [[1975]] e il [[1976]] tal [[Ream Unît]], tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e in [[Australie]]. La carateristiche de clâf di chest gjenar e sta inte sô ruziç, te sô energjie e in te complete rivoluzion de struture musical: cjançons sveltis e curtis, tescj cuintri la societât o di alieneazion, acuarts sempliçs e un rûl fondamentâl dal principi dal '''DIY''' (''Do It Yourself'' - fât di bessôl), dulà che i grups si autoprodusin i discs cence dipendi des grandis cjases discografichis. == Lis origjins: il Proto-punk == [[Figure:Iggy pop davis b&w 1.jpg|200px|miniatura|destra|Iggy Pop , un dai paris dal punk]] Ancje se la grande esplosion e je sclopâde inte metât dai agns Setante, lis lidrîs dal punk a son plui vecjis. Zâ inte fin dal deceni 1960, in Americhe (soretut inte citâl industriâl di [[Detroit]]), clapis tant che i '''The Stooges''' di Iggy Pop e i '''MC5''' a àn bandonât la bielece armoniche e i siums dal flower power par sunâ un rock ruzin, pesant, violent e amplificât dret. Chest stîl, clamât ''proto-punk'', al à dât lis fondis par dut chel che al sarès vignût in seguit. [[Figure:Patti Smith Copenhagen 1976.jpg|200px|miniatura|sinistra|La cjantore Patti Smith tal 1976]] Tal stès timp, a New York, la sene dal famôs locâl CBGB e à dât la sô scale a grups tant che i '''New York Dolls''', i '''Television''', la cjantautore Patti Smith e, soretut, i '''Ramones'''. Cun i Ramones la cjançon e devente une rafiche di dome doi minûts, cence assolos di ghitare e cun ritmis svelts di batarie, deventant il model tìpic dal punk rock merecan. == L'esplosion dal 1977 == [[Figure:RamonesCBGB.jpg|200px|miniatura|destra|Il "CBGB" , locâl di New York dulâ che il punk si è svilupât]] Tal 1976, la fure dal punk e travierse l'ocean e e cjate un teritori plen di fertilitât in te capitâl inglêse. A [[Londre]], caraterizâde di une fuarte crisi di politiche, disocupazion e tension sociâl, la zoventût e cjate tal punk un imprest par sberlâ la sô rabie. [[Figure:Sex Pistols in Paradiso.jpg|200px|miniatura|destra|I Sex Pistols in concert tal 1977 a Amsterdam]] La clape di ponte assolude di chest moviment e devente i '''Sex Pistols''', che cul lôr singul Anarchy in the U.K. e cul manager Malcolm McLaren a sfracavin ducj i schemîs de diciture publiche, deventant un pericul sociâl pal Guvier inglês. Insiemit a lôr, i '''The Clash''' a puartin tal punk une diciture plui politiche e militante, messedant la rabie dal rock con i ritmis de musiche reggae e ska, mentri i '''The Damned''' a si segnalin par une velocitât e un virtuosisme ruzin de ghitare. == Svilups e sotgjenars == Cun la fin de prime ondate, il punk si è dividût in tancj sotgjenars diviers, slargjant i so cunfins de bande de musiche e de culture. === Hardcore Punk === [[Figure:Circlejerks1.jpg|200px|miniatura|destra|I Circle Jerks , une des clapis fondamentâls dal Hardcore punk merecan]] L'hardcore punk al è stât la evoluzion plui svelte e ruzine de prime ondate punk. Nassût framieç la fin dai agns '70 e il principi dai agns '80, soretut tai Stâts Unîts di Americhe (par esempli in California, a Washington D.C. e a Boston), chest sotgjenar dal punk al à aumentât la velocitât dai tocs musicâi, par cjapâ une evoluzion ancjemò plui rabiose. I tocs a deventin cetant svelts, curts (spes sot dal minût) e caraterizâts di ritmis di batarie plui svelts e ghitariis distuartis in mût salvadi. Clapis storichis tant che i '''Black Flag''', i '''Minor Threat''' e i '''Dead Kennedys''' a àn doprât la musiche tant che un imprest di sberli e di critiche politiche spietade, metint in mostre e criticant lis ipocrisîs de societât di consum. Insiemit cun la musiche, al nâs un dret mût di fâ culture basât dret su la etiche de autoproduzion (il dret DIY - Do It Yourself), cun la nassite di etichetis indipendentis cult tant che la SST o la Dischord. Intai concerts si zonte la culture de fure e dal rituâl dal mosh (il bal sdrindulât dulà che la int si sbat une cu la altre), dal slam e dal stage diving, creant un mût di aggregazion cence precedents par la zoventût de Generazion X. Chest stîl ruzin nol à dome rivoluzionât il rock di chel periodi, ma al à inricjît lis fondis par dut il rock alternatîf, il grunge e il post-hardcore moderno. === Post-Punk e New Wave === Mentri il punk classic si sconsumâve inte sô violence, tancj musicis a volevan doprâ la sô energjie par fâ gnovis sperimentazions. Cul '''Post-punk''' e la '''New Wave''', la musiche si inricjìs di sintetizadôrs, bassis plui melodics e tescj plui artistics. Grups tant che i '''Joy Division''', i '''Talking Heads''' o i '''Devo''' a àn creât un sun scûr, dret e cerebrâl. === Gothic Punk (Gothic Rock) === Svilupât simpri de rêt dal post-punk, il '''Gothic rock''' (o gotic) al à unît il ritm repetitîf e la fure dal punk cun atmosferis scuris, malanconichis e teatralis. I pui cognossûts di chest stîl a son stâts: *'''Bauhaus:''' Cul lôr sun ruzin de ghitare e la vôs tiessûte di Peter Murphy. *'''The Cure:''' Capitanâts di Robert Smith, che a àn dât al gotic une bielece melodiche e nostalgjiche. *'''Siouxsie and the Banshees:''' Caraterizâts de fuarte e misteriose presinçe de cjantante Siouxsie Sioux. === Rock Industriâl === Cun la fusion dal punk cul sun scûr e robotic de musiche eletroniche e dai rumôrs de metalurgjie, al nas il '''rock industriâl''' (o industrial punk). Grups tant che i inglês '''Throbbing Gristle''', i todescs “Einstürzende Neubauten” e, plui tart, i '''Nine Inch Nails''' di Trent Reznor e i '''Ministry''' a àn doprât la fure de chitare distuarte unide cun drum machines e campionadôrs, creant un sun frêt, violent e metalic. === Altris sotgjenars === *'''Ska Punk:''' Fusion dal punk cul ritm sincopât dal ska (grup tant che i Rancid o i No Doubt). *'''Pop Punk:''' Un punk svelt e distuart ma cun melodiis facilis di capî e di cjantâ pe radio (grups tant che i Green Day o i Blink-182). == Vôs correladis == *[[Musiche rock]] *[[The Clash]] *[[Post-punk]] *[[Hard rock]] == Bibliografie == * McNeil, Legs e McCain, Gillian, ''Please Kill Me: The Uncensored Oral History of Punk'', Penguin Books, 1996. * Savage, Jon, ''England's Dreaming: Anarchy, Sex Pistols, Punk Rock, and Beyond'', Faber & Faber, 1991. [[Categorie:Musiche]] swpthli0xwscphtwgea7e5hbecshq08 Cuintripont 0 7976 183804 179792 2026-07-12T09:41:36Z Santefoscje73 11500 183804 wikitext text/x-wiki [[Figure:BachFugueBar.png|250px|miniatura|destra|Un estràt de Fughe n.17 in la bemòl maiôr BWV 862 dal libri dal Clavicembal ben temperât di J.S.Bach]] In tal vocabolari musicâl, cun la peraule '''cuintripont''' si puès intindi: * la prisince, in une composizion, di linîs melodichis indipendentis che si cumbinin segont reguils tramandadis de tradizion musicâl ocidentâl. * le part de [[teorie musicâl]] che studie chestis regulis. In te musiche cuintripontistiche, la dipendence des linîs melodichis tignudis da lîs vôs in une composizion, al riguarde ''in primis'' le [[armonie]]. Chest no ûl dî che lîs vôs puedin ancje jessi in relazion jenfri di lôr ancje segont il materiâl melodic, atraviârs procediments di imitazion. Tal cuintripont, l'efet di acuart, dât de sovraposizion da lis vôs , alè in un cert sens, incidentâl. In prin lûc, il cuintripont, si concentre parsore l'aspiet melodic, puitost che parsore l'efet armonic. Le peraule ven de [[lenghe latine]] ''punctus contra punctum'' sedi a dî note cuintri note. (Le peraule ''punctum'' in te [[etât di mieç]] e voleve dî ''note'') == Storie == Il cuintripont identifiche la musiche ocidentâl. Il svilup e l'evoluzion dal cuintripont e je la carateristiche principâl che disference, ancjimo uê, la musiche europeane da lis musichis dai atrîs continents. Il cuintripont si è svilupât in te tarde [[Etât di Mieç]] e in tal [[Rinassiment]] e al è stât di une impuartance dominante soredut in te [[musiche baroche]]. Le stesse peraule ''cuintripont'' fâs riferiment a le pratiche di oponi a un ''[[cantus firmatus]]'', sedi a dî a une vôs che veti une melodie, cjapade normalmenti dal [[cjant gregorian]] e slargjade segont regulis che son stadis svilupadis tal cors de [[storie de musiche]] e che son rivadis, scomençant de [[polifonie]] organâl dal IX secul e passant par lis mutazions des consonancis e disonancis, a l'individuazion di parts pui autonomis in tal 1500. Le [[polifonie]] scomençant de [[Ars Antiqua]] indenant, si zonte simpri di regulis e conseîs, segont chestis regulis e conseîs si podeve da vite a une composizion indulâ che dutis lîs vôs podevin jessi indipendentis le une de âtre.In tal XVI secul i compositôrs, in chest sens, an tocjât il colm di cheste concezion, puartant chest model ae generazion di conpositôrs seguitivementri.Il colm di cheste abilitât si tocje in tes oiparis di [[Palestrina]], [[Marenzio]] e [[Orlando di Lasso]]. In chest periodo la tecniche cuintripontistiche si slontane da le vision dite orizontâl, par lâ daûr un model pui armonic - verticâl de composizion. Esempi magjstrâl dal cuintripont in epoche baroche puès jessi considerade dute le opare di [[Johann Sebastian Bach]]. In tal 1725 a [[Viene]] ven publicât il famôs tratât '''Gradus ad Parnassum''' de bande dal compositôr e teoric musicâl [[Johann Joseph Fux]]. Cheste opare cjate un riscuintri une vore positîf jenfri i compositôrs de epoche e fô utilizade come tratât fomdamentâl par insegnament dai musiciscj e compositôrs de epoche seguitive. Il mert di Fux al stâ in te sô capacitât di vê savût codificâ in mût facîl lis varîs tecnichis dal pui facîl al pui ingredeât. Cirint di fâ une classificazion, Fux fâs une distinzion di cinc categorîs di cuintripont , segont il mût in cui si compuartin, in rapuart a le part principâl (''cantus firmatus'') e lis atrîs vôs: 1) Ogni note corispuind a une note dal ''cantus firmatus'': [[Figure:Species1.png|410px]] 2) Dôs notis corispuindin a une note dal ''cantus firmatus''. [[Figure:Contrepoint2.JPG|320px]] 3) Tre o cuatri notis corispuindin a une dal ''cantus firmatus'': [[Figure:Species3.png|410px]] Lis gnovis tecnichis indusin i teorics de musiche a cirî gnovis terminologjis, ma ancje a reimpuestâ le teorie parsore gnûfs basaments. In te epoche dal [[bâs continuât]] il cuintripont al è simpri pui impuartant. Cun la crise de tonalitât e de concezion armoniche in te fin dal Votcent, si viôt un tornâ a lis teorîs dal cuintripont.In tal Nûfcent sedi le tecniche seriâl, sedi le tecniche che previôt une moltiplicitât di suns isolâs puartin a la nassite di gnovis formis di cuinripont, come ad esempli il cuintripont polidimensionâl. == Vjôt ancje== *[[Polifonie]] *[[Armonie]] *[[Fughe]] *[[Bas continuât]] *[[musiche baroche]] tjga0ohspqq2pw2p1ib2tm17rp7t4hh Musiche rock 0 14565 183767 183740 2026-07-11T15:29:16Z Santefoscje73 11500 183767 wikitext text/x-wiki [[Figure:The Rolling Stones Summerfest in Milwaukee - 2015.jpg|300px|miniatura|destra|I "Rolling Stones" , une des clapis musicâls rock plui citadis di simpri]] La '''musiche rock''' (par solit clamâde dome '''rock''') e je un gjenar de [[musiche]] popolâr nassût inte prime metât dai [[agns 1950|agns Cinquante]] tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e tal [[Ream Unît]]. Lis sôs radîs a son tal '''[[Rock and roll]]''', un stil che al ven dret dal [[Musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]] e dal [[country]], ma cul deventâ des decenis al à cjapât drenti influencis dal [[Musiche jazz|jazz]], de [[musiche classiche]] e di altris tradizions musicâls. Dal pont di viste tecnic, l'istrument simbul dal rock e je la '''[[chitare eletriche]]''', normalmenti compagnâde dal [[bas eletric]] e de [[batarie (musiche)|batarie]].A chescj stroments tantis clapis musicâls zontin ancje stroments a tastiere (sintetizatôrs , organ Hammond) o ancje stroments a flât. La musiche rock e je simpri stade cetant plui di un sempliç gjenar musicâl: e à rapresentât ancje un mieç di difusion di ideis e protestis, di [[culture alternative]] , un mût di cjantâ ideis di cambiament de societât , di contrarietât a lis vueris e di ribelion par diviersis gjenerazions di zovins. == Storie == === Las lidrîs e il "Rock and Roll" (1950-1960) === [[Figure:Chuck Berry circa 1958.jpg|250px|miniatura|destra|Chuck Berry tal 1958]] Il rock and roll al nas cul mesedâ las tradizions musicâls dai afroamericans (blues e R&B) cun chê de int blancje (country). Personaçs come '''[[Elvis Presley]]''', '''Chuck Berry''' e '''Little Richard''' a àn fat cognossi chest gnûf gjenar musicâl tal mont. La musiche e jere svelte, cjalde e basâde sore la struture des dodîs baris dal blues,rompint i tabù de societât di chel timp. === La "British Invasion" e la psichedelie (1960-1970) === [[Figure:Beatles ad 1965 just the beatles crop.jpg|250px|miniatura|I Beatles , clape musicâl di Liverpool]] Tai agns Sesante, il centri de inovazion musicâl si focalize tal Ream Unît. Band come '''[[The Beatles]]''' e '''[[The Rolling Stones]]''' a re-impuartin il rock dai Stâts Unîts, fasint nassi la clamâde ''British Invasion''. In chest costât, il rock al devente plui sperimentâl cul deventâ de '''rock psichedelic''' (cun band come i [[Pink Floyd]] o [[Jimi Hendrix]]), che al voleve misturâ cun la musiche lis esperiencis de alterazion e i moviments dai [[Hippies]]. === L'etât d'aur e las grandis divisions (1970-1980) === [[Figure:Pink floyd live 8 london.jpg|250px|miniatura|Pink Floyd]] I agns Setante a son considerâis l'etât d'aur de sperimentazion, dulà che il rock al si divît in tantis ramificazions: * Il '''Progressive rock''' (o *Prog*), cun band come [[Genesis]], [[King Crimson]] e [[Pink Floyd]], che a misturin il rock cun struturis de [[musiche classiche]] e dal jazz, fasant bati cjantis lungjis e complessis. * L''''Hard rock''', cun sonoritâs des chitaris cun distorsion pesantis di band come '''[[Led Zeppelin]]''', '''[[Black Sabbath]]''' e '''[[AC/DC]]''', che a àn mitût lis basis par evoluzion dal gjenar deventât [[Heavy metal]]. * La revoluzion dal '''[[Punk rock]]''' (1976-1977), cul so spirt dal *Do It Yourself* (Fât di bessôl) e cjantis sveltis, ruzi e politichis (come i [[Sex Pistols]] e i [[The Clash]]) cuintri la complessitât dal Prog. === Il gjenar alternatîf e il Grunge (1980-2000) === Daspò la sferzâde dal [[New Wave]] e dal Pop-Rock tai agns Otanta, i agns Novanta a son stâts caraterizâts de esplosion dal '''[[Grunge]]''' di [[Seattle]]. Clapis come i '''[[Nirvana]]''' di [[Kurt Cobain]], i '''[[Pearl Jam]]''' e i '''[[Soundgarden]]''' a àn puartât te rêt mainstream sonoritâts des chitaris plenis di distorsion, derivâdis dal punk e dal heavy metal, cun tescj che contavin storis di sbandonament , sufriment e rabie ancjmo' drenti, fasint nassi il '''Rock alternatîf''' modern. == Sotgjenars principâi == La musiche rock e je un arbûl cun tancj rams. Chescj a son i plui impurtants che a àn fât la storie de culture alternative: * '''[[Hard rock]] / [[Heavy metal]]:''' Basât sore distorsions di ghitaris potentis (i *riff*) e ritmis svelts e fuarts. * '''[[Progressive rock]]:''' Caraterizât da complessitât de struture musicâl, ûs de tastieris e tescj di fantasie o filosofics. * '''[[Punk rock]]:''' Musiche nude, svelte, tre-cuatri acuards e un fâ di ribelion nete. * '''[[Grunge]]:''' Nassût a Seattle, il gjenar misturave la rabie dal punk cul sun pesant dal metal. * '''[[Stoner rock]]:''' Sotgjenar che al unîs i ritmis lents e pesants de clapis musicâls dal prim metal dai agns Setante(Black Sabbath parsore ducj) cun la psichedelie e suns abrasîfs. == Vôs correladis == * [[Chitare eletriche]] * [[Rock and roll]] * [[Progressive rock]] * [[Hard rock]] * [[musiche punk]] * [[Heavy metal]] * [[Grunge]] == Bibliografie == * Piero Scaruffi, ''A History of Rock Music: 1951-2000'', iUniverse, 2003. * Simon Frith, ''Sound Effects: Youth, Leisure, and the Politics of Rock 'n' Roll'', Pantheon Books, 1981. [[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Cultura alternative]] [[Categorie:Musiche rock]] qngne3k0flyfzeo4cm7igxnu52myqkh 183768 183767 2026-07-11T15:32:43Z Santefoscje73 11500 /* Il gjenar alternatîf e il Grunge (1980-2000) */ 183768 wikitext text/x-wiki [[Figure:The Rolling Stones Summerfest in Milwaukee - 2015.jpg|300px|miniatura|destra|I "Rolling Stones" , une des clapis musicâls rock plui citadis di simpri]] La '''musiche rock''' (par solit clamâde dome '''rock''') e je un gjenar de [[musiche]] popolâr nassût inte prime metât dai [[agns 1950|agns Cinquante]] tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e tal [[Ream Unît]]. Lis sôs radîs a son tal '''[[Rock and roll]]''', un stil che al ven dret dal [[Musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]] e dal [[country]], ma cul deventâ des decenis al à cjapât drenti influencis dal [[Musiche jazz|jazz]], de [[musiche classiche]] e di altris tradizions musicâls. Dal pont di viste tecnic, l'istrument simbul dal rock e je la '''[[chitare eletriche]]''', normalmenti compagnâde dal [[bas eletric]] e de [[batarie (musiche)|batarie]].A chescj stroments tantis clapis musicâls zontin ancje stroments a tastiere (sintetizatôrs , organ Hammond) o ancje stroments a flât. La musiche rock e je simpri stade cetant plui di un sempliç gjenar musicâl: e à rapresentât ancje un mieç di difusion di ideis e protestis, di [[culture alternative]] , un mût di cjantâ ideis di cambiament de societât , di contrarietât a lis vueris e di ribelion par diviersis gjenerazions di zovins. == Storie == === Las lidrîs e il "Rock and Roll" (1950-1960) === [[Figure:Chuck Berry circa 1958.jpg|250px|miniatura|destra|Chuck Berry tal 1958]] Il rock and roll al nas cul mesedâ las tradizions musicâls dai afroamericans (blues e R&B) cun chê de int blancje (country). Personaçs come '''[[Elvis Presley]]''', '''Chuck Berry''' e '''Little Richard''' a àn fat cognossi chest gnûf gjenar musicâl tal mont. La musiche e jere svelte, cjalde e basâde sore la struture des dodîs baris dal blues,rompint i tabù de societât di chel timp. === La "British Invasion" e la psichedelie (1960-1970) === [[Figure:Beatles ad 1965 just the beatles crop.jpg|250px|miniatura|I Beatles , clape musicâl di Liverpool]] Tai agns Sesante, il centri de inovazion musicâl si focalize tal Ream Unît. Band come '''[[The Beatles]]''' e '''[[The Rolling Stones]]''' a re-impuartin il rock dai Stâts Unîts, fasint nassi la clamâde ''British Invasion''. In chest costât, il rock al devente plui sperimentâl cul deventâ de '''rock psichedelic''' (cun band come i [[Pink Floyd]] o [[Jimi Hendrix]]), che al voleve misturâ cun la musiche lis esperiencis de alterazion e i moviments dai [[Hippies]]. === L'etât d'aur e las grandis divisions (1970-1980) === [[Figure:Pink floyd live 8 london.jpg|250px|miniatura|Pink Floyd]] I agns Setante a son considerâis l'etât d'aur de sperimentazion, dulà che il rock al si divît in tantis ramificazions: * Il '''Progressive rock''' (o *Prog*), cun band come [[Genesis]], [[King Crimson]] e [[Pink Floyd]], che a misturin il rock cun struturis de [[musiche classiche]] e dal jazz, fasant bati cjantis lungjis e complessis. * L''''Hard rock''', cun sonoritâs des chitaris cun distorsion pesantis di band come '''[[Led Zeppelin]]''', '''[[Black Sabbath]]''' e '''[[AC/DC]]''', che a àn mitût lis basis par evoluzion dal gjenar deventât [[Heavy metal]]. * La revoluzion dal '''[[Punk rock]]''' (1976-1977), cul so spirt dal *Do It Yourself* (Fât di bessôl) e cjantis sveltis, ruzi e politichis (come i [[Sex Pistols]] e i [[The Clash]]) cuintri la complessitât dal Prog. === Il gjenar alternatîf e il Grunge (1980-2000) === Daspò la sferzâde dal [[New Wave]] e dal Pop-Rock tai agns Otanta, i agns Novanta a son stâts caraterizâts de esplosion dal '''[[Grunge]]''' di [[Seattle]]. Clapis come i '''[[Nirvana (clape musicâl)|Nirvana]]''' di [[Kurt Cobain]], i '''[[Pearl Jam]]''' e i '''[[Soundgarden]]''' a àn puartât te rêt mainstream sonoritâts des chitaris plenis di distorsion, derivâdis dal punk e dal heavy metal, cun tescj che contavin storis di sbandonament , sufriment e rabie ancjmo' drenti, fasint nassi il '''Rock alternatîf''' modern. == Sotgjenars principâi == La musiche rock e je un arbûl cun tancj rams. Chescj a son i plui impurtants che a àn fât la storie de culture alternative: * '''[[Hard rock]] / [[Heavy metal]]:''' Basât sore distorsions di ghitaris potentis (i *riff*) e ritmis svelts e fuarts. * '''[[Progressive rock]]:''' Caraterizât da complessitât de struture musicâl, ûs de tastieris e tescj di fantasie o filosofics. * '''[[Punk rock]]:''' Musiche nude, svelte, tre-cuatri acuards e un fâ di ribelion nete. * '''[[Grunge]]:''' Nassût a Seattle, il gjenar misturave la rabie dal punk cul sun pesant dal metal. * '''[[Stoner rock]]:''' Sotgjenar che al unîs i ritmis lents e pesants de clapis musicâls dal prim metal dai agns Setante(Black Sabbath parsore ducj) cun la psichedelie e suns abrasîfs. == Vôs correladis == * [[Chitare eletriche]] * [[Rock and roll]] * [[Progressive rock]] * [[Hard rock]] * [[musiche punk]] * [[Heavy metal]] * [[Grunge]] == Bibliografie == * Piero Scaruffi, ''A History of Rock Music: 1951-2000'', iUniverse, 2003. * Simon Frith, ''Sound Effects: Youth, Leisure, and the Politics of Rock 'n' Roll'', Pantheon Books, 1981. [[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Cultura alternative]] [[Categorie:Musiche rock]] k8az18j66y7ude44fji2nswz6toi3x9 183772 183768 2026-07-11T16:07:43Z Santefoscje73 11500 /* Sotgjenars principâi */ 183772 wikitext text/x-wiki [[Figure:The Rolling Stones Summerfest in Milwaukee - 2015.jpg|300px|miniatura|destra|I "Rolling Stones" , une des clapis musicâls rock plui citadis di simpri]] La '''musiche rock''' (par solit clamâde dome '''rock''') e je un gjenar de [[musiche]] popolâr nassût inte prime metât dai [[agns 1950|agns Cinquante]] tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e tal [[Ream Unît]]. Lis sôs radîs a son tal '''[[Rock and roll]]''', un stil che al ven dret dal [[Musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]] e dal [[country]], ma cul deventâ des decenis al à cjapât drenti influencis dal [[Musiche jazz|jazz]], de [[musiche classiche]] e di altris tradizions musicâls. Dal pont di viste tecnic, l'istrument simbul dal rock e je la '''[[chitare eletriche]]''', normalmenti compagnâde dal [[bas eletric]] e de [[batarie (musiche)|batarie]].A chescj stroments tantis clapis musicâls zontin ancje stroments a tastiere (sintetizatôrs , organ Hammond) o ancje stroments a flât. La musiche rock e je simpri stade cetant plui di un sempliç gjenar musicâl: e à rapresentât ancje un mieç di difusion di ideis e protestis, di [[culture alternative]] , un mût di cjantâ ideis di cambiament de societât , di contrarietât a lis vueris e di ribelion par diviersis gjenerazions di zovins. == Storie == === Las lidrîs e il "Rock and Roll" (1950-1960) === [[Figure:Chuck Berry circa 1958.jpg|250px|miniatura|destra|Chuck Berry tal 1958]] Il rock and roll al nas cul mesedâ las tradizions musicâls dai afroamericans (blues e R&B) cun chê de int blancje (country). Personaçs come '''[[Elvis Presley]]''', '''Chuck Berry''' e '''Little Richard''' a àn fat cognossi chest gnûf gjenar musicâl tal mont. La musiche e jere svelte, cjalde e basâde sore la struture des dodîs baris dal blues,rompint i tabù de societât di chel timp. === La "British Invasion" e la psichedelie (1960-1970) === [[Figure:Beatles ad 1965 just the beatles crop.jpg|250px|miniatura|I Beatles , clape musicâl di Liverpool]] Tai agns Sesante, il centri de inovazion musicâl si focalize tal Ream Unît. Band come '''[[The Beatles]]''' e '''[[The Rolling Stones]]''' a re-impuartin il rock dai Stâts Unîts, fasint nassi la clamâde ''British Invasion''. In chest costât, il rock al devente plui sperimentâl cul deventâ de '''rock psichedelic''' (cun band come i [[Pink Floyd]] o [[Jimi Hendrix]]), che al voleve misturâ cun la musiche lis esperiencis de alterazion e i moviments dai [[Hippies]]. === L'etât d'aur e las grandis divisions (1970-1980) === [[Figure:Pink floyd live 8 london.jpg|250px|miniatura|Pink Floyd]] I agns Setante a son considerâis l'etât d'aur de sperimentazion, dulà che il rock al si divît in tantis ramificazions: * Il '''Progressive rock''' (o *Prog*), cun band come [[Genesis]], [[King Crimson]] e [[Pink Floyd]], che a misturin il rock cun struturis de [[musiche classiche]] e dal jazz, fasant bati cjantis lungjis e complessis. * L''''Hard rock''', cun sonoritâs des chitaris cun distorsion pesantis di band come '''[[Led Zeppelin]]''', '''[[Black Sabbath]]''' e '''[[AC/DC]]''', che a àn mitût lis basis par evoluzion dal gjenar deventât [[Heavy metal]]. * La revoluzion dal '''[[Punk rock]]''' (1976-1977), cul so spirt dal *Do It Yourself* (Fât di bessôl) e cjantis sveltis, ruzi e politichis (come i [[Sex Pistols]] e i [[The Clash]]) cuintri la complessitât dal Prog. === Il gjenar alternatîf e il Grunge (1980-2000) === Daspò la sferzâde dal [[New Wave]] e dal Pop-Rock tai agns Otanta, i agns Novanta a son stâts caraterizâts de esplosion dal '''[[Grunge]]''' di [[Seattle]]. Clapis come i '''[[Nirvana (clape musicâl)|Nirvana]]''' di [[Kurt Cobain]], i '''[[Pearl Jam]]''' e i '''[[Soundgarden]]''' a àn puartât te rêt mainstream sonoritâts des chitaris plenis di distorsion, derivâdis dal punk e dal heavy metal, cun tescj che contavin storis di sbandonament , sufriment e rabie ancjmo' drenti, fasint nassi il '''Rock alternatîf''' modern. == Sotgjenars principâi == La musiche rock e je un arbûl cun tancj rams. Chescj a son i plui impurtants che a àn fât la storie de culture alternative: * '''[[Hard rock]] / [[Heavy metal]]:''' Basât sore distorsions di ghitaris potentis (i *riff*) e ritmis svelts e fuarts. * '''[[Progressive rock]]:''' Caraterizât da complessitât de struture musicâl, ûs de tastieris e tescj di fantasie o filosofics. * '''[[Punk rock]]:''' Musiche nude, svelte, tre-cuatri acuards e un fâ di ribelion nete. * '''[[Grunge]]:''' Nassût a Seattle, il gjenar misturave la rabie dal punk cul sun pesant dal metal. * '''[[Stoner rock]]:''' Sotgjenar che al unîs i ritmis lents e pesants de clapis musicâls dal prim metal dai agns Setante ([[Black Sabbath]] parsore ducj) cun la psichedelie e suns abrasîfs. == Vôs correladis == * [[Chitare eletriche]] * [[Rock and roll]] * [[Progressive rock]] * [[Hard rock]] * [[musiche punk]] * [[Heavy metal]] * [[Grunge]] == Bibliografie == * Piero Scaruffi, ''A History of Rock Music: 1951-2000'', iUniverse, 2003. * Simon Frith, ''Sound Effects: Youth, Leisure, and the Politics of Rock 'n' Roll'', Pantheon Books, 1981. [[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Cultura alternative]] [[Categorie:Musiche rock]] anf9yiaw3q56dv6lyfscs3gr2kfwphn 183783 183772 2026-07-11T18:43:21Z Santefoscje73 11500 /* L'etât d'aur e las grandis divisions (1970-1980) */ 183783 wikitext text/x-wiki [[Figure:The Rolling Stones Summerfest in Milwaukee - 2015.jpg|300px|miniatura|destra|I "Rolling Stones" , une des clapis musicâls rock plui citadis di simpri]] La '''musiche rock''' (par solit clamâde dome '''rock''') e je un gjenar de [[musiche]] popolâr nassût inte prime metât dai [[agns 1950|agns Cinquante]] tai [[Stâts Unîts di Americhe]] e tal [[Ream Unît]]. Lis sôs radîs a son tal '''[[Rock and roll]]''', un stil che al ven dret dal [[Musiche blues|blues]], dal [[rhythm and blues]] e dal [[country]], ma cul deventâ des decenis al à cjapât drenti influencis dal [[Musiche jazz|jazz]], de [[musiche classiche]] e di altris tradizions musicâls. Dal pont di viste tecnic, l'istrument simbul dal rock e je la '''[[chitare eletriche]]''', normalmenti compagnâde dal [[bas eletric]] e de [[batarie (musiche)|batarie]].A chescj stroments tantis clapis musicâls zontin ancje stroments a tastiere (sintetizatôrs , organ Hammond) o ancje stroments a flât. La musiche rock e je simpri stade cetant plui di un sempliç gjenar musicâl: e à rapresentât ancje un mieç di difusion di ideis e protestis, di [[culture alternative]] , un mût di cjantâ ideis di cambiament de societât , di contrarietât a lis vueris e di ribelion par diviersis gjenerazions di zovins. == Storie == === Las lidrîs e il "Rock and Roll" (1950-1960) === [[Figure:Chuck Berry circa 1958.jpg|250px|miniatura|destra|Chuck Berry tal 1958]] Il rock and roll al nas cul mesedâ las tradizions musicâls dai afroamericans (blues e R&B) cun chê de int blancje (country). Personaçs come '''[[Elvis Presley]]''', '''Chuck Berry''' e '''Little Richard''' a àn fat cognossi chest gnûf gjenar musicâl tal mont. La musiche e jere svelte, cjalde e basâde sore la struture des dodîs baris dal blues,rompint i tabù de societât di chel timp. === La "British Invasion" e la psichedelie (1960-1970) === [[Figure:Beatles ad 1965 just the beatles crop.jpg|250px|miniatura|I Beatles , clape musicâl di Liverpool]] Tai agns Sesante, il centri de inovazion musicâl si focalize tal Ream Unît. Band come '''[[The Beatles]]''' e '''[[The Rolling Stones]]''' a re-impuartin il rock dai Stâts Unîts, fasint nassi la clamâde ''British Invasion''. In chest costât, il rock al devente plui sperimentâl cul deventâ de '''rock psichedelic''' (cun band come i [[Pink Floyd]] o [[Jimi Hendrix]]), che al voleve misturâ cun la musiche lis esperiencis de alterazion e i moviments dai [[Hippies]]. === L'etât d'aur e las grandis divisions (1970-1980) === [[Figure:Pink floyd live 8 london.jpg|250px|miniatura|Pink Floyd]] I agns Setante a son considerâis l'etât d'aur de sperimentazion, dulà che il rock al si divît in tantis ramificazions: * Il '''[[Progressive rock]]''' (o *Prog*), cun band come [[Genesis]], [[King Crimson]] e [[Pink Floyd]], che a misturin il rock cun struturis de [[musiche classiche]] e dal jazz, fasant bati cjantis lungjis e complessis. * L''''[[Hard rock]]''', cun sonoritâs des chitaris cun distorsion pesantis di band come '''[[Led Zeppelin]]''', '''[[Black Sabbath]]''' e '''[[AC/DC]]''', che a àn mitût lis basis par evoluzion dal gjenar deventât [[Heavy metal]]. * La revoluzion dal '''[[Punk rock]]''' (1976-1977), cul so spirt dal *Do It Yourself* (Fât di bessôl) e cjantis sveltis, ruzi e politichis (come i [[Sex Pistols]] e i [[The Clash]]) cuintri la complessitât dal Prog. === Il gjenar alternatîf e il Grunge (1980-2000) === Daspò la sferzâde dal [[New Wave]] e dal Pop-Rock tai agns Otanta, i agns Novanta a son stâts caraterizâts de esplosion dal '''[[Grunge]]''' di [[Seattle]]. Clapis come i '''[[Nirvana (clape musicâl)|Nirvana]]''' di [[Kurt Cobain]], i '''[[Pearl Jam]]''' e i '''[[Soundgarden]]''' a àn puartât te rêt mainstream sonoritâts des chitaris plenis di distorsion, derivâdis dal punk e dal heavy metal, cun tescj che contavin storis di sbandonament , sufriment e rabie ancjmo' drenti, fasint nassi il '''Rock alternatîf''' modern. == Sotgjenars principâi == La musiche rock e je un arbûl cun tancj rams. Chescj a son i plui impurtants che a àn fât la storie de culture alternative: * '''[[Hard rock]] / [[Heavy metal]]:''' Basât sore distorsions di ghitaris potentis (i *riff*) e ritmis svelts e fuarts. * '''[[Progressive rock]]:''' Caraterizât da complessitât de struture musicâl, ûs de tastieris e tescj di fantasie o filosofics. * '''[[Punk rock]]:''' Musiche nude, svelte, tre-cuatri acuards e un fâ di ribelion nete. * '''[[Grunge]]:''' Nassût a Seattle, il gjenar misturave la rabie dal punk cul sun pesant dal metal. * '''[[Stoner rock]]:''' Sotgjenar che al unîs i ritmis lents e pesants de clapis musicâls dal prim metal dai agns Setante ([[Black Sabbath]] parsore ducj) cun la psichedelie e suns abrasîfs. == Vôs correladis == * [[Chitare eletriche]] * [[Rock and roll]] * [[Progressive rock]] * [[Hard rock]] * [[musiche punk]] * [[Heavy metal]] * [[Grunge]] == Bibliografie == * Piero Scaruffi, ''A History of Rock Music: 1951-2000'', iUniverse, 2003. * Simon Frith, ''Sound Effects: Youth, Leisure, and the Politics of Rock 'n' Roll'', Pantheon Books, 1981. [[Categorie:Musiche]] [[Categorie:Cultura alternative]] [[Categorie:Musiche rock]] fodet8ibt6on0znin9551x3rw6r3xkf Musiche pop 0 14573 183787 183614 2026-07-11T19:11:19Z Santefoscje73 11500 /* Vôs correladis */ 183787 wikitext text/x-wiki [[Figure:Michaeljacksonphoto drewcohen 2.JPG|300px|miniatura|destra|Michael Jackson , l'artiste de "musiche pop" plui cognossût tal mont ]] La '''musiche pop''' (tiermit che al ven dal [[lengaç inglese|inglese]] ''"popular music"'') e je un gjenar di [[musiche]] Lizere nassût tal so stamp moderni tal periodi di timp jenfri dal [[1950]] e dal [[1960]] tal [[Ream Unît]] e tai [[Stâts Unîts di Americhe]]. Invezit di jessi pensade e produsude par une tipologje di public, la musiche pop e à cjatât un interessament e un mercjât de bande di une grande fete di popolazion , fin a deventâ un prodot di culture de maiorance, facî l di jessi cjapâ drenti de rêt de [[radio]], de [[television]] e dal marcjât des cjasis discografichis. == Carateristichis musicâls == Ancje se la musiche pop je caraterizade di tancj stîls diferents, e à elements in comun: * '''La struture "Cjançon"''': Scuasit ducj i dits pop a àn une struture standard bilengâl, batiâde sul alternâ di strofis e di un '''ritornel''' (o *chorus*), che al è il cûr de musiche e al si ten facîl te memorie. * '''I gançs melodics (Hook)''': La melodie je le part de musiche che si note di plui,facil di scoltâ, cence armonîs masse complicadis o passaç tecnics virtuôs, fasint deventâ il teme musicâl de cjançon facîl di cjantâ. * '''Durâde''': Une cjançon pop standard à une durâde framieç i 3 e i 4 minûts, mût perfet par la trasmission in tes radios. * '''Tematichis''': I tescj a fevelan massime di [[amôr]], di relazions framieç la int e di situazions de vite di ogni dì. == Un pôc di storie == === Lis radîs (1950-1960) === Il tiermin "pop" al ven conîat cul nassi dal [[Rock and roll]] e cun le espansion dal marcjât dai prodots par la zoventût. Protagonisçj storics tant che i '''[[The Beatles]]''' o [[Elvis Presley]] an viarzût le strade par la difusion dal pop moderno, misturant la melodie de tradizion cul ritmo de baterie e des chitaris. === L'Etât di aur (1970-1980) === A scomençâ dai agns Setante, il pop al si divît drenti gjenars gnûfs tant che la ''Disco music'' (cun clapis innomenâdis tant che i '''[[ABBA]]''') e la musiche di fabriche di sintetizadôrs (Synth-pop). Tal [[1980]], cul nassi de television a teme completamenti musicâl '''MTV''' e dai video musicâls, la musiche pop e devente un spetacul visîf , viargint un mercjât cetant grant. In chest moment a nassin i dret "Rês dal Pop": '''[[Michael Jackson]]''' (cul album *Thriller*, il plui vindût de storie) e '''[[Madonna (cjantante)|Madonna]]''', che an puartât le musiche pop a deventâ un fenomeno globâl di vistîts, bal e culture. === Dal 1990 al dì di vuê === Tal fin dal Noûfcent, il pop al cjape drenti i gjenars musicâi dal [[Hip hop]], dal [[R&B]] e des *Boy bands* (tant che i Backstreet Boys). Al dì di vuê, la musiche pop e je di dominance dal dut traviârs lis rêts di *streaming* (Spotify, YouTube) e e viôt protagonisç cjantants e artiscj cognossûs in dut il mont tant che [[Taylor Swift]], Beyoncé o Ed Sheeran. == Vôs correladis == * [[Musiche]] * [[Musiche rock|Rock]] * [[The Beatles]] * [[Michael Jackson]] == Bibliografie == * Frith, Simon, *The Cambridge Companion to Pop and Rock*, Cambridge University Press, 2001. l36281cgo2dygnl3dp3m6syl3zzcoag 183788 183787 2026-07-11T19:12:24Z Santefoscje73 11500 183788 wikitext text/x-wiki [[Figure:Michaeljacksonphoto drewcohen 2.JPG|300px|miniatura|destra|Michael Jackson , l'artiste de "musiche pop" plui cognossût tal mont ]] La '''musiche pop''' (tiermit che al ven dal [[lenghe inglese|inglês]] ''"popular music"'') e je un gjenar di [[musiche]] Lizere nassût tal so stamp moderni tal periodi di timp jenfri dal [[1950]] e dal [[1960]] tal [[Ream Unît]] e tai [[Stâts Unîts di Americhe]]. Invezit di jessi pensade e produsude par une tipologje di public, la musiche pop e à cjatât un interessament e un mercjât de bande di une grande fete di popolazion , fin a deventâ un prodot di culture de maiorance, facî l di jessi cjapâ drenti de rêt de [[radio]], de [[television]] e dal marcjât des cjasis discografichis. == Carateristichis musicâls == Ancje se la musiche pop je caraterizade di tancj stîls diferents, e à elements in comun: * '''La struture "Cjançon"''': Scuasit ducj i dits pop a àn une struture standard bilengâl, batiâde sul alternâ di strofis e di un '''ritornel''' (o *chorus*), che al è il cûr de musiche e al si ten facîl te memorie. * '''I gançs melodics (Hook)''': La melodie je le part de musiche che si note di plui,facil di scoltâ, cence armonîs masse complicadis o passaç tecnics virtuôs, fasint deventâ il teme musicâl de cjançon facîl di cjantâ. * '''Durâde''': Une cjançon pop standard à une durâde framieç i 3 e i 4 minûts, mût perfet par la trasmission in tes radios. * '''Tematichis''': I tescj a fevelan massime di [[amôr]], di relazions framieç la int e di situazions de vite di ogni dì. == Un pôc di storie == === Lis radîs (1950-1960) === Il tiermin "pop" al ven conîat cul nassi dal [[Rock and roll]] e cun le espansion dal marcjât dai prodots par la zoventût. Protagonisçj storics tant che i '''[[The Beatles]]''' o [[Elvis Presley]] an viarzût le strade par la difusion dal pop moderno, misturant la melodie de tradizion cul ritmo de baterie e des chitaris. === L'Etât di aur (1970-1980) === A scomençâ dai agns Setante, il pop al si divît drenti gjenars gnûfs tant che la ''Disco music'' (cun clapis innomenâdis tant che i '''[[ABBA]]''') e la musiche di fabriche di sintetizadôrs (Synth-pop). Tal [[1980]], cul nassi de television a teme completamenti musicâl '''MTV''' e dai video musicâls, la musiche pop e devente un spetacul visîf , viargint un mercjât cetant grant. In chest moment a nassin i dret "Rês dal Pop": '''[[Michael Jackson]]''' (cul album *Thriller*, il plui vindût de storie) e '''[[Madonna (cjantante)|Madonna]]''', che an puartât le musiche pop a deventâ un fenomeno globâl di vistîts, bal e culture. === Dal 1990 al dì di vuê === Tal fin dal Noûfcent, il pop al cjape drenti i gjenars musicâi dal [[Hip hop]], dal [[R&B]] e des *Boy bands* (tant che i Backstreet Boys). Al dì di vuê, la musiche pop e je di dominance dal dut traviârs lis rêts di *streaming* (Spotify, YouTube) e e viôt protagonisç cjantants e artiscj cognossûs in dut il mont tant che [[Taylor Swift]], Beyoncé o Ed Sheeran. == Vôs correladis == * [[Musiche]] * [[Musiche rock|Rock]] * [[The Beatles]] * [[Michael Jackson]] == Bibliografie == * Frith, Simon, *The Cambridge Companion to Pop and Rock*, Cambridge University Press, 2001. n8579ad9lpryfzv2zw6izfl097euh8s Musiche eletroniche 0 14574 183791 183624 2026-07-11T22:30:22Z Santefoscje73 11500 /* Le espansion e il Pop (1960-1970) */ 183791 wikitext text/x-wiki [[Figure:Moog synthesizers - angled left, Robert Moog booth - National Inventors Hall of Fame and Museum, USPTO building in Alexandria, Virginia, 2014-09-24.jpg|250px|miniatura|destra|Tastieris e sintetizatôrs doprâts te musiche eletroniche]] La '''musiche eletroniche''' e je un gjenar di [[musiche]] che e dopre struments musicâls eletronics, machinis di fabriche digjitâl o tecnologjiis de clâf par gjenerâ e modificâ i suns. Ancje se lis primis tentatîfs di ricercje musicâl son nassûts tal scumençament dal [[XX secul]], la musiche eletroniche e à cjatât un rinfuarcî par deventâ un fenomeno de maiance dome daspò des degenis dal [[1960]], cul nassi dai modernis sintetizadôrs. == Struments doprâts te musiche eletroniche == La musiche eletroniche e base la sô rêt di suns su diviersis machinis: * '''Il Sintetizadôr''': Imprest che al cambie i segnâi eletronics in suns musicâi, inventant timbris che no esistin in te nature (tant che il famôs sintetizatôr Moog). * '''La Drum machine (baterie eletroniche)''': Une machine che e permet di bati il timp e organizâ i rîtmis de baterie cence un vê baterist sul lûc. * '''Il Computer e il Campionadôr (Sampler)''': Inzegni moderni par cjapâ drenti un sun di fûr (un strument, une vôs o un rumôr ) e misturâlu te rêt de melodie. == Un pôc di storie == === Las origjins (1910-1950) === I primis esperiments a nassin cun la difusion de tecnologjie tal secul colât. Tal [[1920]], il rus Lev Theremin al à inventant il '''[[Theremin]]''', il prin sintetizatôr che al si podeve sunâ cence bisugne di tocjâlu, dome movint lis mans dongie a dôs antenis.Il funzionament si basave te principi de fisiche Daspò de [[Seconde vuere mondiâl]], in [[France]], il studiôs Pierre Schaeffer al à batiât la ''"Musiche concrete"'', cjapant i rumôrs de vite di ogni dì (trenis, cjans, fabrichis) e rivant a regjistraju taii magnetis par fâ gnovis formis de art. === Le espansion e il Pop (1960-1970) === Tal [[1964]], [[Robert Moog]] al à mitût a pont il prin sintetizadôr commerciâl, puartant la i artiscj e lis clapis de musiche rock e pop a doprâ chescj suns. [[Figure:Kraftwerk by Ueli Frey (1976).jpg|250px|miniatura|destra|Le clape musicâl todescje dai Kraftwerk in concert tal 1976]] Le vere rivoluzion eletroniche rive de [[Gjermanie]] cul moviment dal '''[[Krautrock]]'''. La clape musicâl pui cognossude a son stâts i '''[[Kraftwerk]]''': a son considerâts i vêrs parìs de musiche eletroniche moderne, fasint deventâ i suns dai computer un prodôt pop, melodic e di balâ. === La "culture Club" e la fabriche moderni (1980-vuê) === Tai agns 80, la musiche eletroniche e cambie sintonie cul nassi dal protôcol digjitâl '''MIDI''' (che al fâs fevelâ i struments framieç di lôr) e la musiche e devente la dominance des discotechis (i Club). In chest moment a nassin gjenars tant che: * '''House music''': Nassûte a Chicago, batiâde su rîtms dret e dolç par balâ. * '''Techno''': Nassûte a Detroit, plui frêde e sferzâde des machinis di fabriche. Al dì di vuê, la musiche eletroniche e je mitude drenti ogni gjenar (dal pop al rap) e i modernis DJ (tant che Daft Punk o David Guetta) àn organizât grancj spetacui tai festivals di dute la tiere. == Vôs correladis == * [[Musiche pop]] * [[Robert Moog]] * [[Kraftwerk]] * [[Sintetizadôr]] == Bibliografie == * David Toop, *Ocean of Sound*, Serpent's Tail, 1995. tefpe28y3i1vhdwl1wc8kyj2p1vjs9y 183792 183791 2026-07-11T22:31:41Z Santefoscje73 11500 /* Vôs correladis */ 183792 wikitext text/x-wiki [[Figure:Moog synthesizers - angled left, Robert Moog booth - National Inventors Hall of Fame and Museum, USPTO building in Alexandria, Virginia, 2014-09-24.jpg|250px|miniatura|destra|Tastieris e sintetizatôrs doprâts te musiche eletroniche]] La '''musiche eletroniche''' e je un gjenar di [[musiche]] che e dopre struments musicâls eletronics, machinis di fabriche digjitâl o tecnologjiis de clâf par gjenerâ e modificâ i suns. Ancje se lis primis tentatîfs di ricercje musicâl son nassûts tal scumençament dal [[XX secul]], la musiche eletroniche e à cjatât un rinfuarcî par deventâ un fenomeno de maiance dome daspò des degenis dal [[1960]], cul nassi dai modernis sintetizadôrs. == Struments doprâts te musiche eletroniche == La musiche eletroniche e base la sô rêt di suns su diviersis machinis: * '''Il Sintetizadôr''': Imprest che al cambie i segnâi eletronics in suns musicâi, inventant timbris che no esistin in te nature (tant che il famôs sintetizatôr Moog). * '''La Drum machine (baterie eletroniche)''': Une machine che e permet di bati il timp e organizâ i rîtmis de baterie cence un vê baterist sul lûc. * '''Il Computer e il Campionadôr (Sampler)''': Inzegni moderni par cjapâ drenti un sun di fûr (un strument, une vôs o un rumôr ) e misturâlu te rêt de melodie. == Un pôc di storie == === Las origjins (1910-1950) === I primis esperiments a nassin cun la difusion de tecnologjie tal secul colât. Tal [[1920]], il rus Lev Theremin al à inventant il '''[[Theremin]]''', il prin sintetizatôr che al si podeve sunâ cence bisugne di tocjâlu, dome movint lis mans dongie a dôs antenis.Il funzionament si basave te principi de fisiche Daspò de [[Seconde vuere mondiâl]], in [[France]], il studiôs Pierre Schaeffer al à batiât la ''"Musiche concrete"'', cjapant i rumôrs de vite di ogni dì (trenis, cjans, fabrichis) e rivant a regjistraju taii magnetis par fâ gnovis formis de art. === Le espansion e il Pop (1960-1970) === Tal [[1964]], [[Robert Moog]] al à mitût a pont il prin sintetizadôr commerciâl, puartant la i artiscj e lis clapis de musiche rock e pop a doprâ chescj suns. [[Figure:Kraftwerk by Ueli Frey (1976).jpg|250px|miniatura|destra|Le clape musicâl todescje dai Kraftwerk in concert tal 1976]] Le vere rivoluzion eletroniche rive de [[Gjermanie]] cul moviment dal '''[[Krautrock]]'''. La clape musicâl pui cognossude a son stâts i '''[[Kraftwerk]]''': a son considerâts i vêrs parìs de musiche eletroniche moderne, fasint deventâ i suns dai computer un prodôt pop, melodic e di balâ. === La "culture Club" e la fabriche moderni (1980-vuê) === Tai agns 80, la musiche eletroniche e cambie sintonie cul nassi dal protôcol digjitâl '''MIDI''' (che al fâs fevelâ i struments framieç di lôr) e la musiche e devente la dominance des discotechis (i Club). In chest moment a nassin gjenars tant che: * '''House music''': Nassûte a Chicago, batiâde su rîtms dret e dolç par balâ. * '''Techno''': Nassûte a Detroit, plui frêde e sferzâde des machinis di fabriche. Al dì di vuê, la musiche eletroniche e je mitude drenti ogni gjenar (dal pop al rap) e i modernis DJ (tant che Daft Punk o David Guetta) àn organizât grancj spetacui tai festivals di dute la tiere. == Vôs correladis == * [[Musiche pop]] * [[Musiche rock]] * [[Robert Moog]] * [[Kraftwerk]] * [[Sintetizadôr]] * [[Krautrock]] == Bibliografie == * David Toop, *Ocean of Sound*, Serpent's Tail, 1995. q2mwcl6n6swsy83i0g4k9aofbqez3ro Vueris punichis 0 14589 183762 183743 2026-07-11T12:28:58Z Santefoscje73 11500 /* La Seconde vuere puniche (218-202 a.C.) */ 183762 wikitext text/x-wiki [[Figure:Punic wars-es.svg|300px|miniatura|destra|I teritoris che an viodüt il scuintri jenfri la republiche romane e la potence navâl di Cartagine]] Lis '''vueris punichis''' a son stadis trê vueris combatudis jenfri la [[Republiche romane]] e la citât-stât di [[Cartagine]] (i abitants di cheste a erin clamâts ''Poeni'' dai Romans, par furlan Punics). Chestis vueris a si son davuelzudis framieç il [[264 a.C.]] e il [[146 a.C.]] e a àn rapresentât il plui grant conflit dal mont antîc par numar di soldâts e di ripercussions politichis. Il finâl di cheste lote e je stade la distruzion definitive di Cartagine, che e à fât deventâ Rome la plui grande e potente Republiche dal basin dal [[Mâr Mediterani]] che i Romans scomençaran a clamâ ''Mare Nostrum'' (Mâr Nestri). == La prime vuere puniche (264-241 a.C.) == La prime vuere e je stade combatude soredut par vie dal control de [[Sicilie]], une tiere strategjiche pal cumierç. Rome, che e jere fuarte soredut par tiere, e à scugnût meti a pont in pôc timp une grande flote militâr par fâ front a la fuarce tal mâr di Cartagine. Daspò di luncs agns di bataiis, i Romans a àn vinçût la bataie finâl de [[Isulis Egadis|Isulis Egadis]] (241 a.C.). Cartagine e à alore vût di lassâ la Sicilie e paiâ un grant tribût di monedis a Rome. Un pôc plui tart, Rome e à cjapât ancje la [[Sardegne]] e la [[Corsiche]]. == La Seconde vuere puniche (218-202 p.d.C) == [[Figure:Seconda guerra punica dal 218 aC in poi.png|300px|miniatura|destra|Davualziment de seconde vuere puniche ]] E je la vuere plui famose, caraterizade des oparis militâris dal gjenerâl cartagines [[Anibal]]. Par castigâ Rome, Anibal al è partît de [[Spagne]], al à traviersât lis [[Alps]] cun i siei elefants e al è rivât jù in Italie, rivant a vinci cuintri i Romans in batais spaventosis tant che chê di Canne (216 a.C.). Rome, cence pierdi la sô stabilitât, e à tignût dûr par agns sot la vuide di [[Fabio Massimo]]. Plui tart, il gjenerâl roman [[Publi Corneli Sipion|Publi Corneli Sipion]] (sorenomenât daspò "l'African") al à puartât la vuere in Afriche. Anibal al è stât costret duncje a tornâ in patrie, dulà che al è stât batût tal [[202 a.C.]] te Bataie di Zama. Cartagine e à pierdût cussì la Spagne e la sô flote. == La tierce vuere puniche (149-146 a.C.) == Ancje se Cartagine e jere ormai debule, a Rome i politics tant che '''[[Caton il censôr]]''' (famôs pe sô frase ''Carthago delenda est'', "Cartagine e à di jessi sdrumade") a crodevin che e fos ancjemò un pericul. Sot dal comant di [[Scipio Emilian|Scipione Emiliano]], i Romans a àn assâltât la citât par trê agns. Tal [[146 a.C.]] Cartagine e je stade sfondade, batude fin a lis fondis e brusade. I citadins scjampâts a la muart a son stâts fats sclâfs e la tiere e je deventade la provincie d’Afriche (''Provincia Africa'') di Rome. == Vôs correladis == * [[Republiche romane]] * [[Anibal]] * [[Cartagine]] == Bibliografie == * Goldsworthy, Adrian, ''The Punic Wars'', Cassell, 2000. * Brizzi, Giovanni, ''Scipione e Annibale. La guerra per il Mediterraneo'', Laterza, 2007. 5kr1q91li9d6je8kssbxgjx95xtv543 183763 183762 2026-07-11T12:29:19Z Santefoscje73 11500 /* La tierce vuere puniche (149-146 a.C.) */ 183763 wikitext text/x-wiki [[Figure:Punic wars-es.svg|300px|miniatura|destra|I teritoris che an viodüt il scuintri jenfri la republiche romane e la potence navâl di Cartagine]] Lis '''vueris punichis''' a son stadis trê vueris combatudis jenfri la [[Republiche romane]] e la citât-stât di [[Cartagine]] (i abitants di cheste a erin clamâts ''Poeni'' dai Romans, par furlan Punics). Chestis vueris a si son davuelzudis framieç il [[264 a.C.]] e il [[146 a.C.]] e a àn rapresentât il plui grant conflit dal mont antîc par numar di soldâts e di ripercussions politichis. Il finâl di cheste lote e je stade la distruzion definitive di Cartagine, che e à fât deventâ Rome la plui grande e potente Republiche dal basin dal [[Mâr Mediterani]] che i Romans scomençaran a clamâ ''Mare Nostrum'' (Mâr Nestri). == La prime vuere puniche (264-241 a.C.) == La prime vuere e je stade combatude soredut par vie dal control de [[Sicilie]], une tiere strategjiche pal cumierç. Rome, che e jere fuarte soredut par tiere, e à scugnût meti a pont in pôc timp une grande flote militâr par fâ front a la fuarce tal mâr di Cartagine. Daspò di luncs agns di bataiis, i Romans a àn vinçût la bataie finâl de [[Isulis Egadis|Isulis Egadis]] (241 a.C.). Cartagine e à alore vût di lassâ la Sicilie e paiâ un grant tribût di monedis a Rome. Un pôc plui tart, Rome e à cjapât ancje la [[Sardegne]] e la [[Corsiche]]. == La Seconde vuere puniche (218-202 p.d.C) == [[Figure:Seconda guerra punica dal 218 aC in poi.png|300px|miniatura|destra|Davualziment de seconde vuere puniche ]] E je la vuere plui famose, caraterizade des oparis militâris dal gjenerâl cartagines [[Anibal]]. Par castigâ Rome, Anibal al è partît de [[Spagne]], al à traviersât lis [[Alps]] cun i siei elefants e al è rivât jù in Italie, rivant a vinci cuintri i Romans in batais spaventosis tant che chê di Canne (216 a.C.). Rome, cence pierdi la sô stabilitât, e à tignût dûr par agns sot la vuide di [[Fabio Massimo]]. Plui tart, il gjenerâl roman [[Publi Corneli Sipion|Publi Corneli Sipion]] (sorenomenât daspò "l'African") al à puartât la vuere in Afriche. Anibal al è stât costret duncje a tornâ in patrie, dulà che al è stât batût tal [[202 a.C.]] te Bataie di Zama. Cartagine e à pierdût cussì la Spagne e la sô flote. == La tierce vuere puniche (149-146 p.d.C) == Ancje se Cartagine e jere ormai debule, a Rome i politics tant che '''[[Caton il censôr]]''' (famôs pe sô frase ''Carthago delenda est'', "Cartagine e à di jessi sdrumade") a crodevin che e fos ancjemò un pericul. Sot dal comant di [[Scipio Emilian|Scipione Emiliano]], i Romans a àn assâltât la citât par trê agns. Tal [[146 a.C.]] Cartagine e je stade sfondade, batude fin a lis fondis e brusade. I citadins scjampâts a la muart a son stâts fats sclâfs e la tiere e je deventade la provincie d’Afriche (''Provincia Africa'') di Rome. == Vôs correladis == * [[Republiche romane]] * [[Anibal]] * [[Cartagine]] == Bibliografie == * Goldsworthy, Adrian, ''The Punic Wars'', Cassell, 2000. * Brizzi, Giovanni, ''Scipione e Annibale. La guerra per il Mediterraneo'', Laterza, 2007. 8egezw8h4l656zq1xrbbygvjnx4nx3w 183764 183763 2026-07-11T12:29:56Z Santefoscje73 11500 /* La Seconde vuere puniche (218-202 p.d.C) */ 183764 wikitext text/x-wiki [[Figure:Punic wars-es.svg|300px|miniatura|destra|I teritoris che an viodüt il scuintri jenfri la republiche romane e la potence navâl di Cartagine]] Lis '''vueris punichis''' a son stadis trê vueris combatudis jenfri la [[Republiche romane]] e la citât-stât di [[Cartagine]] (i abitants di cheste a erin clamâts ''Poeni'' dai Romans, par furlan Punics). Chestis vueris a si son davuelzudis framieç il [[264 a.C.]] e il [[146 a.C.]] e a àn rapresentât il plui grant conflit dal mont antîc par numar di soldâts e di ripercussions politichis. Il finâl di cheste lote e je stade la distruzion definitive di Cartagine, che e à fât deventâ Rome la plui grande e potente Republiche dal basin dal [[Mâr Mediterani]] che i Romans scomençaran a clamâ ''Mare Nostrum'' (Mâr Nestri). == La prime vuere puniche (264-241 a.C.) == La prime vuere e je stade combatude soredut par vie dal control de [[Sicilie]], une tiere strategjiche pal cumierç. Rome, che e jere fuarte soredut par tiere, e à scugnût meti a pont in pôc timp une grande flote militâr par fâ front a la fuarce tal mâr di Cartagine. Daspò di luncs agns di bataiis, i Romans a àn vinçût la bataie finâl de [[Isulis Egadis|Isulis Egadis]] (241 a.C.). Cartagine e à alore vût di lassâ la Sicilie e paiâ un grant tribût di monedis a Rome. Un pôc plui tart, Rome e à cjapât ancje la [[Sardegne]] e la [[Corsiche]]. == La Seconde vuere puniche (218-202 p.d.C) == [[Figure:Seconda guerra punica dal 218 aC in poi.png|300px|miniatura|destra|Davualziment de seconde vuere puniche ]] E je la vuere plui famose, caraterizade des oparis militâris dal gjenerâl cartagines [[Anibal]]. Par castigâ Rome, Anibal al è partît de [[Spagne]], al à traviersât lis [[Alps]] cun i siei elefants e al è rivât jù in Italie, rivant a vinci cuintri i Romans in batais spaventosis tant che chê di Canne (216 p.d.C.). Rome, cence pierdi la sô stabilitât, e à tignût dûr par agns sot la vuide di [[Fabio Massimo]]. Plui tart, il gjenerâl roman [[Publi Corneli Sipion|Publi Corneli Sipion]] (sorenomenât daspò "l'African") al à puartât la vuere in Afriche. Anibal al è stât costret duncje a tornâ in patrie, dulà che al è stât batût tal [[202 a.C.]] te Bataie di Zama. Cartagine e à pierdût cussì la Spagne e la sô flote. == La tierce vuere puniche (149-146 p.d.C) == Ancje se Cartagine e jere ormai debule, a Rome i politics tant che '''[[Caton il censôr]]''' (famôs pe sô frase ''Carthago delenda est'', "Cartagine e à di jessi sdrumade") a crodevin che e fos ancjemò un pericul. Sot dal comant di [[Scipio Emilian|Scipione Emiliano]], i Romans a àn assâltât la citât par trê agns. Tal [[146 a.C.]] Cartagine e je stade sfondade, batude fin a lis fondis e brusade. I citadins scjampâts a la muart a son stâts fats sclâfs e la tiere e je deventade la provincie d’Afriche (''Provincia Africa'') di Rome. == Vôs correladis == * [[Republiche romane]] * [[Anibal]] * [[Cartagine]] == Bibliografie == * Goldsworthy, Adrian, ''The Punic Wars'', Cassell, 2000. * Brizzi, Giovanni, ''Scipione e Annibale. La guerra per il Mediterraneo'', Laterza, 2007. amjey5lgcv67xd1edgio21fa6qwdy9z 183765 183764 2026-07-11T12:30:40Z Santefoscje73 11500 /* La Seconde vuere puniche (218-202 p.d.C) */ 183765 wikitext text/x-wiki [[Figure:Punic wars-es.svg|300px|miniatura|destra|I teritoris che an viodüt il scuintri jenfri la republiche romane e la potence navâl di Cartagine]] Lis '''vueris punichis''' a son stadis trê vueris combatudis jenfri la [[Republiche romane]] e la citât-stât di [[Cartagine]] (i abitants di cheste a erin clamâts ''Poeni'' dai Romans, par furlan Punics). Chestis vueris a si son davuelzudis framieç il [[264 a.C.]] e il [[146 a.C.]] e a àn rapresentât il plui grant conflit dal mont antîc par numar di soldâts e di ripercussions politichis. Il finâl di cheste lote e je stade la distruzion definitive di Cartagine, che e à fât deventâ Rome la plui grande e potente Republiche dal basin dal [[Mâr Mediterani]] che i Romans scomençaran a clamâ ''Mare Nostrum'' (Mâr Nestri). == La prime vuere puniche (264-241 a.C.) == La prime vuere e je stade combatude soredut par vie dal control de [[Sicilie]], une tiere strategjiche pal cumierç. Rome, che e jere fuarte soredut par tiere, e à scugnût meti a pont in pôc timp une grande flote militâr par fâ front a la fuarce tal mâr di Cartagine. Daspò di luncs agns di bataiis, i Romans a àn vinçût la bataie finâl de [[Isulis Egadis|Isulis Egadis]] (241 a.C.). Cartagine e à alore vût di lassâ la Sicilie e paiâ un grant tribût di monedis a Rome. Un pôc plui tart, Rome e à cjapât ancje la [[Sardegne]] e la [[Corsiche]]. == La Seconde vuere puniche (218-202 p.d.C) == [[Figure:Seconda guerra punica dal 218 aC in poi.png|300px|miniatura|destra|Davualziment de seconde vuere puniche ]] E je la vuere plui famose, caraterizade des oparis militâris dal gjenerâl cartagines [[Anibal]]. Par castigâ Rome, Anibal al è partît de [[Spagne]], al à traviersât lis [[Alps]] cun i siei elefants e al è rivât jù in Italie, rivant a vinci cuintri i Romans in batais spaventosis tant che chê di Canne (216 p.d.C.). Rome, cence pierdi la sô stabilitât, e à tignût dûr par agns sot la vuide di [[Fabio Massimo]]. Plui tart, il gjenerâl roman [[Publi Corneli Sipion|Publi Corneli Sipion]] (sorenomenât daspò "l'African") al à puartât la vuere in Afriche. Anibal al è stât costret duncje a tornâ in patrie, dulà che al è stât batût tal [[202 p.d.C]] te [[Bataie di Zama]]. Cartagine e à pierdût cussì la Spagne e la sô flote. == La tierce vuere puniche (149-146 p.d.C) == Ancje se Cartagine e jere ormai debule, a Rome i politics tant che '''[[Caton il censôr]]''' (famôs pe sô frase ''Carthago delenda est'', "Cartagine e à di jessi sdrumade") a crodevin che e fos ancjemò un pericul. Sot dal comant di [[Scipio Emilian|Scipione Emiliano]], i Romans a àn assâltât la citât par trê agns. Tal [[146 a.C.]] Cartagine e je stade sfondade, batude fin a lis fondis e brusade. I citadins scjampâts a la muart a son stâts fats sclâfs e la tiere e je deventade la provincie d’Afriche (''Provincia Africa'') di Rome. == Vôs correladis == * [[Republiche romane]] * [[Anibal]] * [[Cartagine]] == Bibliografie == * Goldsworthy, Adrian, ''The Punic Wars'', Cassell, 2000. * Brizzi, Giovanni, ''Scipione e Annibale. La guerra per il Mediterraneo'', Laterza, 2007. pis94gqommm6f1ndey9zv2fw784raod Publi Corneli Sipion 0 14600 183756 2026-07-11T12:16:04Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:Publius Cornelius Scipio Africanus.jpg|250px|miniatura|destra|Statue di Publi Corneli Sipion conservade tai Museus Capitolins a Rome]] '''Publi Corneli Sipion''' (par latin ''Publius Cornelius Scipio Africanus''; Rome, [[236 a.C.]] – Liternum, [[183 a.C.]]), cognosût soretut tant che '''Sipion l'African''' (o ancje ''Sipion l'African il Grant'' par disferenziâlu dal so nevôt Sipion l'Emilian), al è stât un gjenerâl e om politic roman. Al è considerât un da... 183756 wikitext text/x-wiki [[Figure:Publius Cornelius Scipio Africanus.jpg|250px|miniatura|destra|Statue di Publi Corneli Sipion conservade tai Museus Capitolins a Rome]] '''Publi Corneli Sipion''' (par latin ''Publius Cornelius Scipio Africanus''; Rome, [[236 a.C.]] – Liternum, [[183 a.C.]]), cognosût soretut tant che '''Sipion l'African''' (o ancje ''Sipion l'African il Grant'' par disferenziâlu dal so nevôt Sipion l'Emilian), al è stât un gjenerâl e om politic roman. Al è considerât un dai plui grancj taticis e strategis militârs de storie par vie des sôs vitoriis e soretut par vê batût Anibal te bataie decisive di Zama, finint e risolvint a favôr di Rome la Seconde Uere Puniche. == Lis origjins e lis primis oparis == Nassût inte nobile famee de ''Gens Cornelia'', une des casadis patrizis plui impurtantis di Rome, Sipion al à scomençât la sô cariere militâr cuant che al jere un zovin. [[Figure:Giovanni Battista Tiepolo - Scipio Africanus Freeing Massiva - Walters 37657.jpg|250px|miniatura|destra|Zuan Batiste Tiepolo - "Sipion l'African al libere Massive" daspo' de Bataie de Baecula (Walters Art Museum ,Baltimora)]] Tal [[218 a.C.]], dilunc de bataie dal Ticino cuintri i Cartaginês, al à salvât la vite di so pari (il consul Publi Corneli Sipion) cuntun at di grant audacie. Tal [[216 a.C.]], al è stât un dai rariis sorevivûts de teribile desfaite de bataie di Canne. Culì, intant che la int e i soldâts a volevin fuzi fûr dal Paîs e bandonâ la republiche, Sipion al à mostrât dut il so carisme e la sô fuarce di volontât, costrinzînt i uficiâi romans a jurâ fedeltât a la Patrie. == La campagne in Spagne == [[Figure:Iberia 210-206BC-it.png|250px|miniatura|destra|L'esercît roman comandât da Sipion pare vie i Cartagjinês de Iberie (dal 210 al 206 p.d.C)]] Tal [[211 a.C.]], daspò che so pari e so barbe (Gneo) a jeran stâts copâts dai Cartagjnês in Iberie (la Spagne di vuê), Sipion al à domandât e otentût il comant de vuere in Spagne, ancje se al jere zovin e nol veve ancjemò i tìtui par fâlu. Culì, al à dimostrât subit il sô inzegn militâr. Tal [[209 a.C.]], al à concuistât cun astuzie la citât di ''Cartagena'' (Carthago Nova), la base de clâf dal podê dai nemîs. Invezit di tratâ mal i presonîrs, Sipion al à tratât cun rispiet lis popolazions locâls, cjapant dret la lôr amicizie e la lôr aleance. Daspò di chest, tal [[206 a.C.]], al à sbarajât definitivementri l'esercit cartaginês de Spagne te bataie di Ilipa, liberant la penisule iberiche. == La vuere in Afriche e la bataie di Zama == [[Figure:Battle of Zama.gif|250px|miniatura|destra|La tatiche di Sipion cuintri Anibal in te Bataie di Zama]] Tornât a Rome, Sipion al è stât sielzût tant che consul tal [[205 a.C.]]. Al à proponût al Senât un plan coraçôs: sbarcjâ dret in Afriche par colpi Cartagine a cjase sô e costrinzi Anibal a lassâ l’ Italie. Ancje se il Senât al jere dubiôs, Sipion al à tirât sù un esercît di volontarîs, sbarcjand in Afriche tal [[204 a.C.]]. Par fâ front a la menace, Cartagine e à clamât indaûr  Anibal. I doi plui grancj gjenerâi de antichitât a son scontrâts par finî la vuere te famose '''bataie di Zama''' tal [[202 a.C.]]. Sipion al à doprât lis tatichis di Anibal cuintri di lui stês e, mediant il jutori de cavalerie numidiche di Massinissa, al à sbarajât l'esercît cartaginês. Cheste grande vitorie e à puartât a la fin dev uere e e à dât a Sipion il tìtul d'onôr di '''African'''. == Ultins agns e esili == Mentri al jere tornât gloriôs a Rome, la sô potence e la sô grande fame a àn fât nassi la gjelosie di tancj senatôrs, guidâts da Marco Porcio Catone (il Censôr). Sipion e so fradi Lucio a son stâts acusâts di vê cjapat monede par dâ i favôrs al re Antioco III di Siria. Sdegnât par chestis acusis straviâdis de bande di chei che al veve salvât, Sipion al à bandonât Rome par simpri, retiranis te sô vile di Liternum (Campania). Al è muart tal [[183 a.C.]], tal stess an de muart di Anibal. Secont la liende, al à domandât che sul so monument al fos scrit: ''"Ingrata patria, non avrai le mie ossa"'' (Patrie ingrate, no tu varâs i miei ues). == Vôs correladis == *[[Seconde Vuere Puniche]] *[[Anibal]] *[[Bataie di Zama]] == Bibliografie == *Liddell Hart, Basil, ''Scipio Africanus: Greater Than Napoleon'', Greenhill Books, 1992. *Grimal, Pierre, ''Alla riscoperta di Scipione l'Africano'', Garzanti, 1987. i329dvqyjnodwzyg1yd7ag1lkdnx9ln 183758 183756 2026-07-11T12:19:55Z Santefoscje73 11500 183758 wikitext text/x-wiki [[Figure:Publius Cornelius Scipio Africanus.jpg|250px|miniatura|destra|Statue di Publi Corneli Sipion conservade tai Museus Capitolins a Rome]] '''Publi Corneli Sipion''' (par latin ''Publius Cornelius Scipio Africanus''; Rome, [[236 a.C.]] – Liternum, [[183 a.C.]]), cognossût soretut tant che '''Sipion l'African''' (o ancje ''Sipion l'African il Grant'' par diferenziâlu dal so nevôt Sipion l'Emilian), al è stât un gjenerâl e om politic roman. Al è considerât un dai plui grancj taticis e strategis militârs de storie par vie des sôs vitorîs e soretut par vê batût Anibal te bataie decisive di Zama, finint e risolvint a favôr di Rome la Seconde Vuere Puniche. == Lis origjins e lis primis oparis == Nassût inte nobile famee de ''Gens Cornelia'', une des casadis patrizis plui impurtantis di Rome, Sipion al à scomençât la sô cariere militâr cuant che al jere un zovin. [[Figure:Giovanni Battista Tiepolo - Scipio Africanus Freeing Massiva - Walters 37657.jpg|250px|miniatura|destra|Zuan Batiste Tiepolo - "Sipion l'African al libere Massive" daspo' de Bataie de Baecula (Walters Art Museum ,Baltimora)]] Tal [[218 a.C.]], dilunc de bataie dal Ticino cuintri i Cartaginês, al à salvât la vite di so pari (il consul Publi Corneli Sipion) cuntun at di grant audacie. Tal [[216 a.C.]], al è stât un dai rarîs sorevivûts de teribile disfate de bataie di Canne. Culì, intant che la int e i soldâts a volevin fuzi fûr dal Paîs e bandonâ la republiche, Sipion al à mostrât dut il so carisme e la sô fuarce di volontât, costrinzînt i uficiâi romans a jurâ fedeltât a la Patrie. == La campagne in Spagne == [[Figure:Iberia 210-206BC-it.png|250px|miniatura|destra|L'esercît roman comandât da Sipion pare vie i Cartagjinês de Iberie (dal 210 al 206 p.d.C)]] Tal [[211 a.C.]], daspò che so pari e so barbe (Gneo) a jeran stâts copâts dai Cartagjnês in Iberie (la Spagne di vuê), Sipion al à domandât e otentût il comant de vuere in Spagne, ancje se al jere zovin e nol veve ancjemò i tìtui par fâlu. Culì, al à dimostrât subit il sô inzegn militâr. Tal [[209 a.C.]], al à concuistât cun astuzie la citât di ''Cartagena'' (Carthago Nova), la base de clâf dal podê dai nemîs. Invezit di tratâ mal i presonîrs, Sipion al à tratât cun rispiet lis popolazions locâls, cjapant dret la lôr amicizie e la lôr aleance. Daspò di chest, tal [[206 a.C.]], al à sbarajât definitivementri l'esercit cartaginês de Spagne te bataie di Ilipa, liberant la penisule iberiche. == La vuere in Afriche e la bataie di Zama == [[Figure:Battle of Zama.gif|250px|miniatura|destra|La tatiche di Sipion cuintri Anibal in te Bataie di Zama]] Tornât a Rome, Sipion al è stât sielzût tant che consul tal [[205 a.C.]]. Al à proponût al Senât un plan coraçôs: sbarcjâ dret in Afriche par colpi Cartagine a cjase sô e costrinzi Anibal a lassâ l’ Italie. Ancje se il Senât al jere dubiôs, Sipion al à tirât sù un esercît di volontarîs, sbarcjand in Afriche tal [[204 a.C.]]. Par fâ front a la menace, Cartagine e à clamât indaûr  Anibal. I doi plui grancj gjenerâi de antichitât a son scontrâts par finî la vuere te famose '''bataie di Zama''' tal [[202 a.C.]]. Sipion al à doprât lis tatichis di Anibal cuintri di lui stês e, mediant il jutori de cavalerie numidiche di Massinissa, al à sbarajât l'esercît cartaginês. Cheste grande vitorie e à puartât a la fin dev uere e e à dât a Sipion il tìtul d'onôr di '''African'''. == Ultins agns e esili == Mentri al jere tornât gloriôs a Rome, la sô potence e la sô grande fame a àn fât nassi la gjelosie di tancj senatôrs, guidâts da Marco Porcio Catone (il Censôr). Sipion e so fradi Lucio a son stâts acusâts di vê cjapat monede par dâ i favôrs al re Antioco III di Siria. Sdegnât par chestis acusis straviâdis de bande di chei che al veve salvât, Sipion al à bandonât Rome par simpri, retiranis te sô vile di Liternum (Campania). Al è muart tal [[183 a.C.]], tal stess an de muart di Anibal. Secont la liende, al à domandât che sul so monument al fos scrit: ''"Ingrata patria, non avrai le mie ossa"'' (Patrie ingrate, no tu varâs i miei ues). == Vôs correladis == *[[Seconde Vuere Puniche]] *[[Anibal]] *[[Bataie di Zama]] == Bibliografie == *Liddell Hart, Basil, ''Scipio Africanus: Greater Than Napoleon'', Greenhill Books, 1992. *Grimal, Pierre, ''Alla riscoperta di Scipione l'Africano'', Garzanti, 1987. 8tpgyydjrctqkbn8vkmahr2hk3qem24 183759 183758 2026-07-11T12:22:46Z Santefoscje73 11500 183759 wikitext text/x-wiki [[Figure:Publius Cornelius Scipio Africanus.jpg|250px|miniatura|destra|Statue di Publi Corneli Sipion conservade tai Museus Capitolins a Rome]] '''Publi Corneli Sipion''' (par latin ''Publius Cornelius Scipio Africanus''; Rome, [[236 p.d.C.]] – Liternum, [[183 p.d.C]]), cognossût soretut tant che '''Sipion l'African''' (o ancje ''Sipion l'African il Grant'' par diferenziâlu dal so nevôt Sipion l'Emilian), al è stât un gjenerâl e om politic roman. Al è considerât un dai plui grancj taticis e strategis militârs de storie par vie des sôs vitorîs e soretut par vê batût Anibal te bataie decisive di Zama, finint e risolvint a favôr di Rome la Seconde Vuere Puniche. == Lis origjins e lis primis oparis == Nassût inte nobile famee de ''Gens Cornelia'', une des casadis patrizis plui impurtantis di Rome, Sipion al à scomençât la sô cariere militâr cuant che al jere un zovin. [[Figure:Giovanni Battista Tiepolo - Scipio Africanus Freeing Massiva - Walters 37657.jpg|250px|miniatura|destra|Zuan Batiste Tiepolo - "Sipion l'African al libere Massive" daspo' de Bataie de Baecula (Walters Art Museum ,Baltimora)]] Tal [[218 a.C.]], dilunc de bataie dal Ticino cuintri i Cartaginês, al à salvât la vite di so pari (il consul Publi Corneli Sipion) cuntun at di grant audacie. Tal [[216 a.C.]], al è stât un dai rarîs sorevivûts de teribile disfate de bataie di Canne. Culì, intant che la int e i soldâts a volevin fuzi fûr dal Paîs e bandonâ la republiche, Sipion al à mostrât dut il so carisme e la sô fuarce di volontât, costrinzînt i uficiâi romans a jurâ fedeltât a la Patrie. == La campagne in Spagne == [[Figure:Iberia 210-206BC-it.png|250px|miniatura|destra|L'esercît roman comandât da Sipion pare vie i Cartagjinês de Iberie (dal 210 al 206 p.d.C)]] Tal [[211 p.d.C.]], daspò che so pari e so barbe (Gneo) a jeran stâts copâts dai Cartagjnês in Iberie (la Spagne di vuê), Sipion al à domandât e otentût il comant de vuere in Spagne, ancje se al jere zovin e nol veve ancjemò i tìtui par fâlu. Culì, al à dimostrât subit il sô inzegn militâr. Tal [[209 p.d.C.]], al à concuistât cun astuzie la citât di ''Cartagena'' (Carthago Nova), la base de clâf dal podê dai nemîs. Invezit di tratâ mal i presonîrs, Sipion al à tratât cun rispiet lis popolazions locâls, cjapant dret la lôr amicizie e la lôr aleance. Daspò di chest, tal [[206 p.d.C.]], al à sbarajât definitivementri l'esercit cartaginês de Spagne te bataie di Ilipa, liberant la penisule iberiche. == La vuere in Afriche e la bataie di Zama == [[Figure:Battle of Zama.gif|250px|miniatura|destra|La tatiche di Sipion cuintri Anibal in te Bataie di Zama]] Tornât a Rome, Sipion al è stât sielzût tant che consul tal [[205 p.d.C]]. Al à proponût al Senât un plan coraçôs: sbarcjâ dret in Afriche par colpi Cartagine a cjase sô e costrinzi Anibal a lassâ l’ Italie. Ancje se il Senât al jere dubiôs, Sipion al à tirât sù un esercît di volontarîs, sbarcjand in Afriche tal [[204 p.d.C]]. Par fâ front a la menace, Cartagine e à clamât indaûr  Anibal. I doi plui grancj gjenerâi de antichitât a son scontrâts par finî la vuere te famose '''bataie di Zama''' tal [[202 a.C.]]. Sipion al à doprât lis tatichis di Anibal cuintri di lui stês e, mediant il jutori de cavalerie numidiche di Massinissa, al à sbarajât l'esercît cartaginês. Cheste grande vitorie e à puartât a la fin dev uere e e à dât a Sipion il tìtul d'onôr di '''African'''. == Ultins agns e esili == Mentri al jere tornât gloriôs a Rome, la sô potence e la sô grande fame a àn fât nassi la gjelosie di tancj senatôrs, guidâts da Marco Porcio Catone (il Censôr). Sipion e so fradi Lucio a son stâts acusâts di vê cjapat monede par dâ i favôrs al re Antioco III di Siria. Sdegnât par chestis acusis straviâdis de bande di chei che al veve salvât, Sipion al à bandonât Rome par simpri, retiranis te sô vile di Liternum (Campania). Al è muart tal [[183 p.d.C]], tal stês an de muart di Anibal. Secont la liende, al à domandât che sul so monument al fos scrit: ''"Ingrata patria, non avrai le mie ossa"'' (Patrie ingrate, no tu varâs i miei ues). == Vôs correladis == *[[Seconde Vuere Puniche]] *[[Anibal]] *[[Bataie di Zama]] == Bibliografie == *Liddell Hart, Basil, ''Scipio Africanus: Greater Than Napoleon'', Greenhill Books, 1992. *Grimal, Pierre, ''Alla riscoperta di Scipione l'Africano'', Garzanti, 1987. tdbwp6b1eqer160wqrqfq5mwr5c9oq8 183760 183759 2026-07-11T12:23:48Z Santefoscje73 11500 /* La vuere in Afriche e la bataie di Zama */ 183760 wikitext text/x-wiki [[Figure:Publius Cornelius Scipio Africanus.jpg|250px|miniatura|destra|Statue di Publi Corneli Sipion conservade tai Museus Capitolins a Rome]] '''Publi Corneli Sipion''' (par latin ''Publius Cornelius Scipio Africanus''; Rome, [[236 p.d.C.]] – Liternum, [[183 p.d.C]]), cognossût soretut tant che '''Sipion l'African''' (o ancje ''Sipion l'African il Grant'' par diferenziâlu dal so nevôt Sipion l'Emilian), al è stât un gjenerâl e om politic roman. Al è considerât un dai plui grancj taticis e strategis militârs de storie par vie des sôs vitorîs e soretut par vê batût Anibal te bataie decisive di Zama, finint e risolvint a favôr di Rome la Seconde Vuere Puniche. == Lis origjins e lis primis oparis == Nassût inte nobile famee de ''Gens Cornelia'', une des casadis patrizis plui impurtantis di Rome, Sipion al à scomençât la sô cariere militâr cuant che al jere un zovin. [[Figure:Giovanni Battista Tiepolo - Scipio Africanus Freeing Massiva - Walters 37657.jpg|250px|miniatura|destra|Zuan Batiste Tiepolo - "Sipion l'African al libere Massive" daspo' de Bataie de Baecula (Walters Art Museum ,Baltimora)]] Tal [[218 a.C.]], dilunc de bataie dal Ticino cuintri i Cartaginês, al à salvât la vite di so pari (il consul Publi Corneli Sipion) cuntun at di grant audacie. Tal [[216 a.C.]], al è stât un dai rarîs sorevivûts de teribile disfate de bataie di Canne. Culì, intant che la int e i soldâts a volevin fuzi fûr dal Paîs e bandonâ la republiche, Sipion al à mostrât dut il so carisme e la sô fuarce di volontât, costrinzînt i uficiâi romans a jurâ fedeltât a la Patrie. == La campagne in Spagne == [[Figure:Iberia 210-206BC-it.png|250px|miniatura|destra|L'esercît roman comandât da Sipion pare vie i Cartagjinês de Iberie (dal 210 al 206 p.d.C)]] Tal [[211 p.d.C.]], daspò che so pari e so barbe (Gneo) a jeran stâts copâts dai Cartagjnês in Iberie (la Spagne di vuê), Sipion al à domandât e otentût il comant de vuere in Spagne, ancje se al jere zovin e nol veve ancjemò i tìtui par fâlu. Culì, al à dimostrât subit il sô inzegn militâr. Tal [[209 p.d.C.]], al à concuistât cun astuzie la citât di ''Cartagena'' (Carthago Nova), la base de clâf dal podê dai nemîs. Invezit di tratâ mal i presonîrs, Sipion al à tratât cun rispiet lis popolazions locâls, cjapant dret la lôr amicizie e la lôr aleance. Daspò di chest, tal [[206 p.d.C.]], al à sbarajât definitivementri l'esercit cartaginês de Spagne te bataie di Ilipa, liberant la penisule iberiche. == La vuere in Afriche e la bataie di Zama == [[Figure:Battle of Zama.gif|250px|miniatura|destra|La tatiche di Sipion cuintri Anibal in te Bataie di Zama]] Tornât a Rome, Sipion al è stât sielzût tant che consul tal [[205 p.d.C]]. Al à proponût al Senât un plan coraçôs: sbarcjâ dret in Afriche par colpi Cartagine a cjase sô e costrinzi Anibal a lassâ l’ Italie. Ancje se il Senât al jere dubiôs, Sipion al à tirât sù un esercît di volontarîs, sbarcjand in Afriche tal [[204 p.d.C]]. Par fâ front a la menace, Cartagine e à clamât indaûr  Anibal. I doi plui grancj gjenerâi de antichitât a son scontrâts par finî la vuere te famose '''bataie di Zama''' tal [[202 a.C.|202 p.d.C.]]. Sipion al à doprât lis tatichis di Anibal cuintri di lui stês e, mediant il jutori de cavalerie numidiche di Massinissa, al à sbarajât l'esercît cartaginês. Cheste grande vitorie e à puartât a la fin dev uere e e à dât a Sipion il tìtul d'onôr di '''African'''. == Ultins agns e esili == Mentri al jere tornât gloriôs a Rome, la sô potence e la sô grande fame a àn fât nassi la gjelosie di tancj senatôrs, guidâts da Marco Porcio Catone (il Censôr). Sipion e so fradi Lucio a son stâts acusâts di vê cjapat monede par dâ i favôrs al re Antioco III di Siria. Sdegnât par chestis acusis straviâdis de bande di chei che al veve salvât, Sipion al à bandonât Rome par simpri, retiranis te sô vile di Liternum (Campania). Al è muart tal [[183 p.d.C]], tal stês an de muart di Anibal. Secont la liende, al à domandât che sul so monument al fos scrit: ''"Ingrata patria, non avrai le mie ossa"'' (Patrie ingrate, no tu varâs i miei ues). == Vôs correladis == *[[Seconde Vuere Puniche]] *[[Anibal]] *[[Bataie di Zama]] == Bibliografie == *Liddell Hart, Basil, ''Scipio Africanus: Greater Than Napoleon'', Greenhill Books, 1992. *Grimal, Pierre, ''Alla riscoperta di Scipione l'Africano'', Garzanti, 1987. nxn9kj86qfzxgcmuf7sy79dcwsfm0iw 183761 183760 2026-07-11T12:26:12Z Santefoscje73 11500 /* Ultins agns e esili */ 183761 wikitext text/x-wiki [[Figure:Publius Cornelius Scipio Africanus.jpg|250px|miniatura|destra|Statue di Publi Corneli Sipion conservade tai Museus Capitolins a Rome]] '''Publi Corneli Sipion''' (par latin ''Publius Cornelius Scipio Africanus''; Rome, [[236 p.d.C.]] – Liternum, [[183 p.d.C]]), cognossût soretut tant che '''Sipion l'African''' (o ancje ''Sipion l'African il Grant'' par diferenziâlu dal so nevôt Sipion l'Emilian), al è stât un gjenerâl e om politic roman. Al è considerât un dai plui grancj taticis e strategis militârs de storie par vie des sôs vitorîs e soretut par vê batût Anibal te bataie decisive di Zama, finint e risolvint a favôr di Rome la Seconde Vuere Puniche. == Lis origjins e lis primis oparis == Nassût inte nobile famee de ''Gens Cornelia'', une des casadis patrizis plui impurtantis di Rome, Sipion al à scomençât la sô cariere militâr cuant che al jere un zovin. [[Figure:Giovanni Battista Tiepolo - Scipio Africanus Freeing Massiva - Walters 37657.jpg|250px|miniatura|destra|Zuan Batiste Tiepolo - "Sipion l'African al libere Massive" daspo' de Bataie de Baecula (Walters Art Museum ,Baltimora)]] Tal [[218 a.C.]], dilunc de bataie dal Ticino cuintri i Cartaginês, al à salvât la vite di so pari (il consul Publi Corneli Sipion) cuntun at di grant audacie. Tal [[216 a.C.]], al è stât un dai rarîs sorevivûts de teribile disfate de bataie di Canne. Culì, intant che la int e i soldâts a volevin fuzi fûr dal Paîs e bandonâ la republiche, Sipion al à mostrât dut il so carisme e la sô fuarce di volontât, costrinzînt i uficiâi romans a jurâ fedeltât a la Patrie. == La campagne in Spagne == [[Figure:Iberia 210-206BC-it.png|250px|miniatura|destra|L'esercît roman comandât da Sipion pare vie i Cartagjinês de Iberie (dal 210 al 206 p.d.C)]] Tal [[211 p.d.C.]], daspò che so pari e so barbe (Gneo) a jeran stâts copâts dai Cartagjnês in Iberie (la Spagne di vuê), Sipion al à domandât e otentût il comant de vuere in Spagne, ancje se al jere zovin e nol veve ancjemò i tìtui par fâlu. Culì, al à dimostrât subit il sô inzegn militâr. Tal [[209 p.d.C.]], al à concuistât cun astuzie la citât di ''Cartagena'' (Carthago Nova), la base de clâf dal podê dai nemîs. Invezit di tratâ mal i presonîrs, Sipion al à tratât cun rispiet lis popolazions locâls, cjapant dret la lôr amicizie e la lôr aleance. Daspò di chest, tal [[206 p.d.C.]], al à sbarajât definitivementri l'esercit cartaginês de Spagne te bataie di Ilipa, liberant la penisule iberiche. == La vuere in Afriche e la bataie di Zama == [[Figure:Battle of Zama.gif|250px|miniatura|destra|La tatiche di Sipion cuintri Anibal in te Bataie di Zama]] Tornât a Rome, Sipion al è stât sielzût tant che consul tal [[205 p.d.C]]. Al à proponût al Senât un plan coraçôs: sbarcjâ dret in Afriche par colpi Cartagine a cjase sô e costrinzi Anibal a lassâ l’ Italie. Ancje se il Senât al jere dubiôs, Sipion al à tirât sù un esercît di volontarîs, sbarcjand in Afriche tal [[204 p.d.C]]. Par fâ front a la menace, Cartagine e à clamât indaûr  Anibal. I doi plui grancj gjenerâi de antichitât a son scontrâts par finî la vuere te famose '''bataie di Zama''' tal [[202 a.C.|202 p.d.C.]]. Sipion al à doprât lis tatichis di Anibal cuintri di lui stês e, mediant il jutori de cavalerie numidiche di Massinissa, al à sbarajât l'esercît cartaginês. Cheste grande vitorie e à puartât a la fin dev uere e e à dât a Sipion il tìtul d'onôr di '''African'''. == Ultins agns e esili == Mentri al jere tornât gloriôs a Rome, la sô potence e la sô grande fame a àn fât nassi la gjelosie di tancj senatôrs, guidâts da [[Caton il censôr|Marco Porcio Catone]] ('''il Censôr'''). Sipion e so fradi Lucio a son stâts acusâts di vê cjapat monede par dâ i favôrs al re Antioco III di Siria. Sdegnât par chestis acusis straviâdis de bande di chei che al veve salvât, Sipion al à bandonât Rome par simpri, retiranis te sô vile di Liternum (Campania). Al è muart tal [[183 p.d.C]], tal stês an de muart di Anibal. Secont la liende, al à domandât che sul so monument al fos scrit: ''"Ingrata patria, non avrai le mie ossa"'' (Patrie ingrate, no tu varâs i miei ues). == Vôs correladis == *[[Seconde Vuere Puniche]] *[[Anibal]] *[[Bataie di Zama]] == Bibliografie == *Liddell Hart, Basil, ''Scipio Africanus: Greater Than Napoleon'', Greenhill Books, 1992. *Grimal, Pierre, ''Alla riscoperta di Scipione l'Africano'', Garzanti, 1987. elw4ni2mgny9evyj9wdnikhppa3tokv Progressive rock 0 14601 183766 2026-07-11T15:26:52Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:Genesis-tirrenia-set 82.jpg|350px|miniatura|destra|I Genesis in concert tal 1982]] Il '''progressive rock''' (par furlan”'''rock progressîf''', in mût scurtât dome ''prog'' o ''prog rock'') al è un gjenar de [[musiche]] rock nassût in  [[Ingletiere]] tal finâl dal deceni dal [[1960]] e disvuluptât soretut tai agns [[1970]]. L'obietîf de clâf di cheste rinfresche al era chel di rindi plui biei e slargjâ i cunfins de musiche rock, bandonant i schemis scl... 183766 wikitext text/x-wiki [[Figure:Genesis-tirrenia-set 82.jpg|350px|miniatura|destra|I Genesis in concert tal 1982]] Il '''progressive rock''' (par furlan”'''rock progressîf''', in mût scurtât dome ''prog'' o ''prog rock'') al è un gjenar de [[musiche]] rock nassût in  [[Ingletiere]] tal finâl dal deceni dal [[1960]] e disvuluptât soretut tai agns [[1970]]. L'obietîf de clâf di cheste rinfresche al era chel di rindi plui biei e slargjâ i cunfins de musiche rock, bandonant i schemis sclâfs de cjançon pop "standard" (basâde dret sul rictis 4/4 e sul mût "stofe-ritornel") par unîle cun lis formis de [[musiche classiche]], dal [[Musiche jazz|jazz]] e de musiche folk. I grups di chest gjenar a volevan fâ deventâ la musiche rock un imprest di art plui complès, dret e cultivât. == Carateristichis de musiche == Sot dal profîl musicâl e de diciture armoniche, il rock progressîf al si cognôs par chestis carateristichis: *'''Struturis complessis (Suites)''': Lis cjançons a son par solìt cetant lungis (che a van dai 10 fin ai 30 minûts o ancje di plui), dividûdis in diviers moviments (tant che i tescj de musiche classiche). Chesti complès a son clamâts ''suites''. *'''Temps e ritmichis che no son ordenaris''': Al contrari dal rock “standard”, il prog al dopre ritmichis inusuâls (par esempli 5/4, 7/8, 9/8) che a cambian velocitât e ritmi drenti de stesse cjançon, creant une grande complicazion pe batarie e pal bas. *'''Istruments gnûfs e virtuosistis''': I musiciscj dal progressive a jerin par solît studiâts (cetants a vevan fat la scuele de ghitare classiche o di altri storic istrument). A vegnin doprâts istrumens gnûfs par chel timp tant che il sintetizadôr '''Mellotron''' (che al imitave il sun des violins), l'[[organ Hammond]], il flaut traviers, ma ancje la ghitare a dodiç cuardis e sintetizadôrs eletrichis. *'''Tescj aculturâts e concets (Concept Album)''': I tescj a clamin la filosofie, la mitologjie, la leteradure fantasy o la fantascience. Cetant dai discs a son ''concept album'', o sei oparis completis dulà che dutis las cjançons a contin une sole grande storie o un sôl pinsîr. == Storie e evoluzion == === I pionîrs (Fin agns '60) === Il prin pâs al è stât dât da grups dal ''rock psichedelic'' che a volevan sperimentâ gnovis formis, tant che i '''The Beatles''' (cun l'album Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band tal 1967) e i '''The Moody Blues'''. Ma il disc de clâf che al fâs nassi in mût uficiâl il gjenar al è ''In the Court of the Crimson King'' dal [[1969]] de bande dai '''King Crimson''' di Robert Fripp, un capolavôr di atmosfere intense, scure e virtuosistiche. === L'etât d'aur (Agns '70) === [[Figure:Yes concert.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai Yes]] In chest deceni il rock progressîf al devente un fenomeno grande dominance mondiâl. Lis clapis musicâls plui cognossudis son  stadis: *'''Pink Floyd''': Che a àn unît il prog cun la psichedelie e l'ûs svelt des gnovis tecnologjiis acustichis (cun discs storics tant che The Dark Side of the Moon dal 1973). [[Figure:Robert Fripp.jpg|250px|miniatura|destra|Robert Fripp , ghitarist e fondatôr dai King Crimson]] *'''Genesis''' (cun Peter Gabriel e Steve Hackett): Caraterizâts par un prog romântic, leât a las flabis inglesis e cun spetacui di teatri sfolvâts. *'''Yes''': Cognossûs pal devent tecnic straurdinari di ducj i siei membris (tant che Steve Howe a la ghitare e Rick Wakeman a las claviis) e par las melodiis gnovis e sveltis. *'''Jethro Tull''': Un e clape che unive  rock, musiche celtiche, folk e il flaut traviers de fure di Ian Anderson. *'''Emerson, Lake & Palmer (ELP)''': Le clape che al à il sô ponts fuarts ltal ûs des tastieris eletrichis e de claviere, messedant la musiche di Bach e Mussorgsky cul rock agressîf. === Il Prog talian === [[Figure:PFM1.jpg|350px|miniatura|destra|La PFM in concert]] L'Italie e je stâde, daspò de Gran Bretagne, la tère plui svelte a capî lis potenzialitâts dal  rock progressîf. Tai agns '70 e je nassûte une rêt di grancj grups talians che a àn creât oparis  cetant bielis e stimâdis ancje tal forest, tant che: *'''Premiata Forneria Marconi (PFM)''': Il grup talian plui famôs tal mont, che al à unît il rock  cun la melodie  de tradizion mediterane. *'''Banco del Mutuo Soccorso''': Caraterizât da la claviere  di Gianni Nocenzi e de grande, liriche e vôs ecezionâl di Francesco Di Giacomo. *'''Le Orme''':Clape musicâl venite che a vût une buine notorietât e difusion a nivel radiofonic. Famôs soretut cul disc Felona e Sorona. *'''Goblin''': Diventâts un simbul cult soretut par las sôs musichis scritis par la colone sonore dal film thriller Profondo Rosso di Dario Argento (1975). == Crisis, Rinasciment e Neo-Prog == Cun l'inizi dal deceni [[1980]] e cun le rivade  de svolte ruspie e violente dal punk rock, la musiche progressive e va in crisi: i grancj grups a simplifichin il sun cjapant la strade  viers il pop o a si disfin. Però, a partî dai agns '90 al nas il '''Neo-Prog''' (cun grups tant che i Marillion o i Porcupine Tree di Steven Wilson) e la nassite de fusion cul heavy metal, il '''Progressive Metal''' (cun i Dream Theater e i Tool). == Vôs correladis == *[[King Crimson]] *[[Pink Floyd]] *[[Glesie Ortodosse]] (par vie des sôs oparis religjosis) == Bibliografie == *Covach, John, ''Understanding Progressive Rock'', Oxford University Press, 1997. *Macan, Edward, ''Rocking the Classics: English Progressive Rock and the Counterculture'', Oxford University Press, 1997. 5ej02k4kt4rl0z7i1jyvxp38r4xa4w3 183793 183766 2026-07-11T22:35:31Z Santefoscje73 11500 /* Crisis, Rinasciment e Neo-Prog */ 183793 wikitext text/x-wiki [[Figure:Genesis-tirrenia-set 82.jpg|350px|miniatura|destra|I Genesis in concert tal 1982]] Il '''progressive rock''' (par furlan”'''rock progressîf''', in mût scurtât dome ''prog'' o ''prog rock'') al è un gjenar de [[musiche]] rock nassût in  [[Ingletiere]] tal finâl dal deceni dal [[1960]] e disvuluptât soretut tai agns [[1970]]. L'obietîf de clâf di cheste rinfresche al era chel di rindi plui biei e slargjâ i cunfins de musiche rock, bandonant i schemis sclâfs de cjançon pop "standard" (basâde dret sul rictis 4/4 e sul mût "stofe-ritornel") par unîle cun lis formis de [[musiche classiche]], dal [[Musiche jazz|jazz]] e de musiche folk. I grups di chest gjenar a volevan fâ deventâ la musiche rock un imprest di art plui complès, dret e cultivât. == Carateristichis de musiche == Sot dal profîl musicâl e de diciture armoniche, il rock progressîf al si cognôs par chestis carateristichis: *'''Struturis complessis (Suites)''': Lis cjançons a son par solìt cetant lungis (che a van dai 10 fin ai 30 minûts o ancje di plui), dividûdis in diviers moviments (tant che i tescj de musiche classiche). Chesti complès a son clamâts ''suites''. *'''Temps e ritmichis che no son ordenaris''': Al contrari dal rock “standard”, il prog al dopre ritmichis inusuâls (par esempli 5/4, 7/8, 9/8) che a cambian velocitât e ritmi drenti de stesse cjançon, creant une grande complicazion pe batarie e pal bas. *'''Istruments gnûfs e virtuosistis''': I musiciscj dal progressive a jerin par solît studiâts (cetants a vevan fat la scuele de ghitare classiche o di altri storic istrument). A vegnin doprâts istrumens gnûfs par chel timp tant che il sintetizadôr '''Mellotron''' (che al imitave il sun des violins), l'[[organ Hammond]], il flaut traviers, ma ancje la ghitare a dodiç cuardis e sintetizadôrs eletrichis. *'''Tescj aculturâts e concets (Concept Album)''': I tescj a clamin la filosofie, la mitologjie, la leteradure fantasy o la fantascience. Cetant dai discs a son ''concept album'', o sei oparis completis dulà che dutis las cjançons a contin une sole grande storie o un sôl pinsîr. == Storie e evoluzion == === I pionîrs (Fin agns '60) === Il prin pâs al è stât dât da grups dal ''rock psichedelic'' che a volevan sperimentâ gnovis formis, tant che i '''The Beatles''' (cun l'album Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band tal 1967) e i '''The Moody Blues'''. Ma il disc de clâf che al fâs nassi in mût uficiâl il gjenar al è ''In the Court of the Crimson King'' dal [[1969]] de bande dai '''King Crimson''' di Robert Fripp, un capolavôr di atmosfere intense, scure e virtuosistiche. === L'etât d'aur (Agns '70) === [[Figure:Yes concert.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai Yes]] In chest deceni il rock progressîf al devente un fenomeno grande dominance mondiâl. Lis clapis musicâls plui cognossudis son  stadis: *'''Pink Floyd''': Che a àn unît il prog cun la psichedelie e l'ûs svelt des gnovis tecnologjiis acustichis (cun discs storics tant che The Dark Side of the Moon dal 1973). [[Figure:Robert Fripp.jpg|250px|miniatura|destra|Robert Fripp , ghitarist e fondatôr dai King Crimson]] *'''Genesis''' (cun Peter Gabriel e Steve Hackett): Caraterizâts par un prog romântic, leât a las flabis inglesis e cun spetacui di teatri sfolvâts. *'''Yes''': Cognossûs pal devent tecnic straurdinari di ducj i siei membris (tant che Steve Howe a la ghitare e Rick Wakeman a las claviis) e par las melodiis gnovis e sveltis. *'''Jethro Tull''': Un e clape che unive  rock, musiche celtiche, folk e il flaut traviers de fure di Ian Anderson. *'''Emerson, Lake & Palmer (ELP)''': Le clape che al à il sô ponts fuarts ltal ûs des tastieris eletrichis e de claviere, messedant la musiche di Bach e Mussorgsky cul rock agressîf. === Il Prog talian === [[Figure:PFM1.jpg|350px|miniatura|destra|La PFM in concert]] L'Italie e je stâde, daspò de Gran Bretagne, la tère plui svelte a capî lis potenzialitâts dal  rock progressîf. Tai agns '70 e je nassûte une rêt di grancj grups talians che a àn creât oparis  cetant bielis e stimâdis ancje tal forest, tant che: *'''Premiata Forneria Marconi (PFM)''': Il grup talian plui famôs tal mont, che al à unît il rock  cun la melodie  de tradizion mediterane. *'''Banco del Mutuo Soccorso''': Caraterizât da la claviere  di Gianni Nocenzi e de grande, liriche e vôs ecezionâl di Francesco Di Giacomo. *'''Le Orme''':Clape musicâl venite che a vût une buine notorietât e difusion a nivel radiofonic. Famôs soretut cul disc Felona e Sorona. *'''Goblin''': Diventâts un simbul cult soretut par las sôs musichis scritis par la colone sonore dal film thriller Profondo Rosso di Dario Argento (1975). == Crisi, Rinassiment e Neo-Prog == Cun l'inizi dal deceni [[1980]] e cun le rivade  de svolte ruspie e violente dal punk rock, la musiche progressive e va in crisi: i grancj grups a simplifichin il sun cjapant la strade  viers il pop o a si disfin. Però, a partî dai agns '90 al nas il '''Neo-Prog''' (cun grups tant che i Marillion o i Porcupine Tree di Steven Wilson) e la nassite de fusion cul heavy metal, il '''Progressive Metal''' (cun i Dream Theater e i Tool). == Vôs correladis == *[[King Crimson]] *[[Pink Floyd]] *[[Glesie Ortodosse]] (par vie des sôs oparis religjosis) == Bibliografie == *Covach, John, ''Understanding Progressive Rock'', Oxford University Press, 1997. *Macan, Edward, ''Rocking the Classics: English Progressive Rock and the Counterculture'', Oxford University Press, 1997. nycyolhsut8gd6a1f0kupgcugyqgwdc Black Sabbath 0 14602 183769 2026-07-11T16:02:17Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:Black Sabbath (1970).png|350px|miniatura|destra|I Black Sabbath tal 1970. De bande çampe: Geezer Butler, Tony Iommi, Bill Ward e Ozzy Osbourne.]] I '''Black Sabbath''' a son stâts un grup [[Musiche rock|rock]] britanic, nassût a [[Birmingham]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai fondadôrs e jenfri lis clapis plui impuartantis in assolût dal gjenar '''[[heavy metal]]'''. [[Figure:Black Sabbath logo.svg|300px|miniatura|destra|Logo de clape]] La band,... 183769 wikitext text/x-wiki [[Figure:Black Sabbath (1970).png|350px|miniatura|destra|I Black Sabbath tal 1970. De bande çampe: Geezer Butler, Tony Iommi, Bill Ward e Ozzy Osbourne.]] I '''Black Sabbath''' a son stâts un grup [[Musiche rock|rock]] britanic, nassût a [[Birmingham]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai fondadôrs e jenfri lis clapis plui impuartantis in assolût dal gjenar '''[[heavy metal]]'''. [[Figure:Black Sabbath logo.svg|300px|miniatura|destra|Logo de clape]] La band, inte sô formazion storiche e origjinâl, e jere componude di '''[[Ozzy Osbourne]]''' (vôs), '''[[Tony Iommi]]''' (ghitare), '''[[Geezer Butler]]''' (bas) e '''[[Bill Ward]]''' (batarie). Cun la sô musiche scure, i ritmis pesants e i tescj leâts al [[ocultisim]], a la vuere e a la solitudin, i Black Sabbath a àn cambiât di dret la storie de musiche, influenzant un numar infinît di grups rock e metal daspò di lôr (tant che [[Iron Maiden]], [[Metallica]], [[Alice in Chains]] o [[Nirvana]]). == Storie == === Lis origjins e l'infortuni di Iommi (1968-1970) === Il grup al è nassût a Birmingham, une citât industriâl caraterizâde di fum, fabrichis e un clime ruzin. In principi la band e veve il nom di ''Earth'' e e sunave un blues rock robust. La svolte de clâf de sô musiche e je dipendûde di un fat storic e doliôs: intant che al lavorave intune fabriche di metâl, il zovin ghitarist Tony Iommi al à pierdût lis pontis di doi dits de man di drete. Par podê continuâ a sunâ, Iommi al à creât des protesis cun la plastiche e al à sbassât l'acordadure de sô ghitare par rindi lis cuardis plui molis e facilis di sunâ. Chest devent, cence volê, al à creât un sun scûr, morbin e pesant che al deventarà il simbul in assolût dal heavy metal. [[Figure:Black Sabbath (1970).jpg|250px|miniatura|destra|I Black Sabbath fotografâts a Piccadilly Circus tal 1970]] In chel periodi, il grup al à scugnût ancje cambiâ il nom, par vie che e esisteve za une clape clamâde Earth. Cjalant fûr de sô sale di provis, i musiciscj a àn viodût une lungje file di int che e spietave di jentrâ al cine par viodi un film di pôre dal regjist talian Mario Bava, dal tìtul ''I tre volti della paura'' (par inglês, dret ''Black Sabbath''). Geezer Butler al à pensât: "La int e paie par fâsi fâ pôre dai films, al podarès jêstre une buine idee fâ deventâ la nestre musiche scure par fâ pôre". Al è nassût in chest mût il gnûf nom dal grup. === L'etât d'aur (1970-1975) === Tal [[1970]] al è jessût il prin disc omònim, ''Black Sabbath'', che al tabajave za di une atmosfere scure caraterizâde dal famôs triton (clamât inte etât di mieç "diabolus in musica", un interval di notis considerât straviât e religjosamentri bandonât). Tal stès an al è jessût le opare mestre '''Paranoid''', un dai discs plui impurtants de storie dal rock. Cjançons tant che ''War Pigs'' (une cjançon simbul cuintri la vuere in Vietnam), ''Iron Man'' e la stesse ''Paranoid'' a son deventâdis dret oparis cult. Il periodi de grandece de clape e je continuâde cui albums d'aur: ''Master of Reality'' (1971), dulà che il sun dal bas e de ghitare al devente ancjemò plui grâf e pesant, fasant nassi lis fondis dal stoner rock e dal doom metal. *''Vol. 4'' (1972). *''Sabbath Bloody Sabbath'' (1973), caraterizât di une diciture plui progressive, cul jutori des claviis di Rick Wakeman (Yes). *''Sabotage'' (1975). === L'ere di Ronnie James Dio (1979-1982) === [[Figure:Heaven And Hell 5.jpg|250px|miniatura|destra|Ronnie James Dio]] Daspò di agns di barufis, problemis di salût e l'ûs  di droghis, Ozzy Osbourne al è stât mandât fûr de band tal [[1979]]. Par sostituîlu, Tony Iommi al à clamât un dai cjantants plui ecezionâi de storie dal rock: '''Ronnie James Dio''' (americân di origjins talianis, zâ cjantant di Rainbow). Cun Dio al è nassût un stîl gnûf, plui epic e melodic, sanzionât dal monumental disc ''Heaven and Hell'' ([[1980]]), un dai plui famôs daspò de cjantâde di Ozzy. Al è stât propit Dio a puartâ te culture metal il famôs simbul des cuarnis fatis cun lis mans (originalmentri un gjest scaramantic de sô none taliane cuentra il malvoli). === La fin e l'ereditât (2017) == Daspò di diviersis formazions e de tornâde storiche di Ozzy tal [[2013]] (pal disc ''13''), il grup al à finît la sô grande cariere cul turnê clamât "The End", terminât propit a Birmingham tal fevrâr dal [[2017]]. == Formazion origjinâl == *'''Ozzy Osbourne''' - vôs *'''Tony Iommi''' - ghitare *'''Geezer Butler''' - bas *'''Bill Ward''' - baterie == Discografie essenziâl == *''Black Sabbath'' (1970) *''Paranoid'' (1970) *''Master of Reality'' (1971) *''Vol. 4'' (1972) *''Sabbath Bloody Sabbath'' (1973) *''Sabotage'' (1975) *''Heaven and Hell'' (1980) == Vôs correladis == *[[Heavy metal]] *[[Ozzy Osbourne]] *[[Ronnie James Dio]] eikii1ycbnnh7lqxf1hr599ok04xoxe 183770 183769 2026-07-11T16:02:55Z Santefoscje73 11500 /* = La fin e l'ereditât (2017) */ 183770 wikitext text/x-wiki [[Figure:Black Sabbath (1970).png|350px|miniatura|destra|I Black Sabbath tal 1970. De bande çampe: Geezer Butler, Tony Iommi, Bill Ward e Ozzy Osbourne.]] I '''Black Sabbath''' a son stâts un grup [[Musiche rock|rock]] britanic, nassût a [[Birmingham]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai fondadôrs e jenfri lis clapis plui impuartantis in assolût dal gjenar '''[[heavy metal]]'''. [[Figure:Black Sabbath logo.svg|300px|miniatura|destra|Logo de clape]] La band, inte sô formazion storiche e origjinâl, e jere componude di '''[[Ozzy Osbourne]]''' (vôs), '''[[Tony Iommi]]''' (ghitare), '''[[Geezer Butler]]''' (bas) e '''[[Bill Ward]]''' (batarie). Cun la sô musiche scure, i ritmis pesants e i tescj leâts al [[ocultisim]], a la vuere e a la solitudin, i Black Sabbath a àn cambiât di dret la storie de musiche, influenzant un numar infinît di grups rock e metal daspò di lôr (tant che [[Iron Maiden]], [[Metallica]], [[Alice in Chains]] o [[Nirvana]]). == Storie == === Lis origjins e l'infortuni di Iommi (1968-1970) === Il grup al è nassût a Birmingham, une citât industriâl caraterizâde di fum, fabrichis e un clime ruzin. In principi la band e veve il nom di ''Earth'' e e sunave un blues rock robust. La svolte de clâf de sô musiche e je dipendûde di un fat storic e doliôs: intant che al lavorave intune fabriche di metâl, il zovin ghitarist Tony Iommi al à pierdût lis pontis di doi dits de man di drete. Par podê continuâ a sunâ, Iommi al à creât des protesis cun la plastiche e al à sbassât l'acordadure de sô ghitare par rindi lis cuardis plui molis e facilis di sunâ. Chest devent, cence volê, al à creât un sun scûr, morbin e pesant che al deventarà il simbul in assolût dal heavy metal. [[Figure:Black Sabbath (1970).jpg|250px|miniatura|destra|I Black Sabbath fotografâts a Piccadilly Circus tal 1970]] In chel periodi, il grup al à scugnût ancje cambiâ il nom, par vie che e esisteve za une clape clamâde Earth. Cjalant fûr de sô sale di provis, i musiciscj a àn viodût une lungje file di int che e spietave di jentrâ al cine par viodi un film di pôre dal regjist talian Mario Bava, dal tìtul ''I tre volti della paura'' (par inglês, dret ''Black Sabbath''). Geezer Butler al à pensât: "La int e paie par fâsi fâ pôre dai films, al podarès jêstre une buine idee fâ deventâ la nestre musiche scure par fâ pôre". Al è nassût in chest mût il gnûf nom dal grup. === L'etât d'aur (1970-1975) === Tal [[1970]] al è jessût il prin disc omònim, ''Black Sabbath'', che al tabajave za di une atmosfere scure caraterizâde dal famôs triton (clamât inte etât di mieç "diabolus in musica", un interval di notis considerât straviât e religjosamentri bandonât). Tal stès an al è jessût le opare mestre '''Paranoid''', un dai discs plui impurtants de storie dal rock. Cjançons tant che ''War Pigs'' (une cjançon simbul cuintri la vuere in Vietnam), ''Iron Man'' e la stesse ''Paranoid'' a son deventâdis dret oparis cult. Il periodi de grandece de clape e je continuâde cui albums d'aur: ''Master of Reality'' (1971), dulà che il sun dal bas e de ghitare al devente ancjemò plui grâf e pesant, fasant nassi lis fondis dal stoner rock e dal doom metal. *''Vol. 4'' (1972). *''Sabbath Bloody Sabbath'' (1973), caraterizât di une diciture plui progressive, cul jutori des claviis di Rick Wakeman (Yes). *''Sabotage'' (1975). === L'ere di Ronnie James Dio (1979-1982) === [[Figure:Heaven And Hell 5.jpg|250px|miniatura|destra|Ronnie James Dio]] Daspò di agns di barufis, problemis di salût e l'ûs  di droghis, Ozzy Osbourne al è stât mandât fûr de band tal [[1979]]. Par sostituîlu, Tony Iommi al à clamât un dai cjantants plui ecezionâi de storie dal rock: '''Ronnie James Dio''' (americân di origjins talianis, zâ cjantant di Rainbow). Cun Dio al è nassût un stîl gnûf, plui epic e melodic, sanzionât dal monumental disc ''Heaven and Hell'' ([[1980]]), un dai plui famôs daspò de cjantâde di Ozzy. Al è stât propit Dio a puartâ te culture metal il famôs simbul des cuarnis fatis cun lis mans (originalmentri un gjest scaramantic de sô none taliane cuentra il malvoli). === La fin e l'ereditât (2017)== Daspò di diviersis formazions e de tornâde storiche di Ozzy tal [[2013]] (pal disc ''13''), il grup al à finît la sô grande cariere cul turnê clamât "The End", terminât propit a Birmingham tal fevrâr dal [[2017]]. == Formazion origjinâl == *'''Ozzy Osbourne''' - vôs *'''Tony Iommi''' - ghitare *'''Geezer Butler''' - bas *'''Bill Ward''' - baterie == Discografie essenziâl == *''Black Sabbath'' (1970) *''Paranoid'' (1970) *''Master of Reality'' (1971) *''Vol. 4'' (1972) *''Sabbath Bloody Sabbath'' (1973) *''Sabotage'' (1975) *''Heaven and Hell'' (1980) == Vôs correladis == *[[Heavy metal]] *[[Ozzy Osbourne]] *[[Ronnie James Dio]] cndkivmxnx4lsoe8m4e2tx55pujq3m0 183771 183770 2026-07-11T16:03:37Z Santefoscje73 11500 /* = La fin e l'ereditât (2017) */ 183771 wikitext text/x-wiki [[Figure:Black Sabbath (1970).png|350px|miniatura|destra|I Black Sabbath tal 1970. De bande çampe: Geezer Butler, Tony Iommi, Bill Ward e Ozzy Osbourne.]] I '''Black Sabbath''' a son stâts un grup [[Musiche rock|rock]] britanic, nassût a [[Birmingham]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai fondadôrs e jenfri lis clapis plui impuartantis in assolût dal gjenar '''[[heavy metal]]'''. [[Figure:Black Sabbath logo.svg|300px|miniatura|destra|Logo de clape]] La band, inte sô formazion storiche e origjinâl, e jere componude di '''[[Ozzy Osbourne]]''' (vôs), '''[[Tony Iommi]]''' (ghitare), '''[[Geezer Butler]]''' (bas) e '''[[Bill Ward]]''' (batarie). Cun la sô musiche scure, i ritmis pesants e i tescj leâts al [[ocultisim]], a la vuere e a la solitudin, i Black Sabbath a àn cambiât di dret la storie de musiche, influenzant un numar infinît di grups rock e metal daspò di lôr (tant che [[Iron Maiden]], [[Metallica]], [[Alice in Chains]] o [[Nirvana]]). == Storie == === Lis origjins e l'infortuni di Iommi (1968-1970) === Il grup al è nassût a Birmingham, une citât industriâl caraterizâde di fum, fabrichis e un clime ruzin. In principi la band e veve il nom di ''Earth'' e e sunave un blues rock robust. La svolte de clâf de sô musiche e je dipendûde di un fat storic e doliôs: intant che al lavorave intune fabriche di metâl, il zovin ghitarist Tony Iommi al à pierdût lis pontis di doi dits de man di drete. Par podê continuâ a sunâ, Iommi al à creât des protesis cun la plastiche e al à sbassât l'acordadure de sô ghitare par rindi lis cuardis plui molis e facilis di sunâ. Chest devent, cence volê, al à creât un sun scûr, morbin e pesant che al deventarà il simbul in assolût dal heavy metal. [[Figure:Black Sabbath (1970).jpg|250px|miniatura|destra|I Black Sabbath fotografâts a Piccadilly Circus tal 1970]] In chel periodi, il grup al à scugnût ancje cambiâ il nom, par vie che e esisteve za une clape clamâde Earth. Cjalant fûr de sô sale di provis, i musiciscj a àn viodût une lungje file di int che e spietave di jentrâ al cine par viodi un film di pôre dal regjist talian Mario Bava, dal tìtul ''I tre volti della paura'' (par inglês, dret ''Black Sabbath''). Geezer Butler al à pensât: "La int e paie par fâsi fâ pôre dai films, al podarès jêstre une buine idee fâ deventâ la nestre musiche scure par fâ pôre". Al è nassût in chest mût il gnûf nom dal grup. === L'etât d'aur (1970-1975) === Tal [[1970]] al è jessût il prin disc omònim, ''Black Sabbath'', che al tabajave za di une atmosfere scure caraterizâde dal famôs triton (clamât inte etât di mieç "diabolus in musica", un interval di notis considerât straviât e religjosamentri bandonât). Tal stès an al è jessût le opare mestre '''Paranoid''', un dai discs plui impurtants de storie dal rock. Cjançons tant che ''War Pigs'' (une cjançon simbul cuintri la vuere in Vietnam), ''Iron Man'' e la stesse ''Paranoid'' a son deventâdis dret oparis cult. Il periodi de grandece de clape e je continuâde cui albums d'aur: ''Master of Reality'' (1971), dulà che il sun dal bas e de ghitare al devente ancjemò plui grâf e pesant, fasant nassi lis fondis dal stoner rock e dal doom metal. *''Vol. 4'' (1972). *''Sabbath Bloody Sabbath'' (1973), caraterizât di une diciture plui progressive, cul jutori des claviis di Rick Wakeman (Yes). *''Sabotage'' (1975). === L'ere di Ronnie James Dio (1979-1982) === [[Figure:Heaven And Hell 5.jpg|250px|miniatura|destra|Ronnie James Dio]] Daspò di agns di barufis, problemis di salût e l'ûs  di droghis, Ozzy Osbourne al è stât mandât fûr de band tal [[1979]]. Par sostituîlu, Tony Iommi al à clamât un dai cjantants plui ecezionâi de storie dal rock: '''Ronnie James Dio''' (americân di origjins talianis, zâ cjantant di Rainbow). Cun Dio al è nassût un stîl gnûf, plui epic e melodic, sanzionât dal monumental disc ''Heaven and Hell'' ([[1980]]), un dai plui famôs daspò de cjantâde di Ozzy. Al è stât propit Dio a puartâ te culture metal il famôs simbul des cuarnis fatis cun lis mans (originalmentri un gjest scaramantic de sô none taliane cuentra il malvoli). == La fin e l'ereditât (2017) == Daspò di diviersis formazions e de tornâde storiche di Ozzy tal [[2013]] (pal disc ''13''), il grup al à finît la sô grande cariere cul turnê clamât "The End", terminât propit a Birmingham tal fevrâr dal [[2017]]. == Formazion origjinâl == *'''Ozzy Osbourne''' - vôs *'''Tony Iommi''' - ghitare *'''Geezer Butler''' - bas *'''Bill Ward''' - baterie == Discografie essenziâl == *''Black Sabbath'' (1970) *''Paranoid'' (1970) *''Master of Reality'' (1971) *''Vol. 4'' (1972) *''Sabbath Bloody Sabbath'' (1973) *''Sabotage'' (1975) *''Heaven and Hell'' (1980) == Vôs correladis == *[[Heavy metal]] *[[Ozzy Osbourne]] *[[Ronnie James Dio]] nda7dczt9dpgu4pc4gsodzdrc0vpa1w Grunge 0 14603 183773 2026-07-11T16:43:04Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:Seattle Music Scene Exhibit 2, EMP Museum.jpg|250px|miniatura|destra|Seattle Music Scene Exhibit, Experience Music Project Museum, Seattle (USA). Foto Razvan Orendovici]] Il '''grunge''' (cognosût in principi ancje tant che '''Seattle sound''') al è un gjenar de [[musiche]] rock alternatîf nassût in te metât dai agns [[1980]] tal stât di Washington, in soretut inte citât di [[Seattle]], in te bande Nord-Ovest dai [[Stâts Unîts di Americhe]]. Chest stîl al... 183773 wikitext text/x-wiki [[Figure:Seattle Music Scene Exhibit 2, EMP Museum.jpg|250px|miniatura|destra|Seattle Music Scene Exhibit, Experience Music Project Museum, Seattle (USA). Foto Razvan Orendovici]] Il '''grunge''' (cognosût in principi ancje tant che '''Seattle sound''') al è un gjenar de [[musiche]] rock alternatîf nassût in te metât dai agns [[1980]] tal stât di Washington, in soretut inte citât di [[Seattle]], in te bande Nord-Ovest dai [[Stâts Unîts di Americhe]]. Chest stîl al à rapresentât une vere rivoluzion musicâl e culturâl al inizi dai agns [[1990]], deventant la vôs e il simbul de cussidite "Generazion X" (i zovins nassûts framieç i agns Sessante e Otante). Il grunge al unìs la ruspie e la rabie dal [[punk rock]] (soretut dal hardcore punk) cun la potence, i ritmis pesants e lis ghitaris distortis dal [[heavy metal]], miscliçâts cun tescj bagnâts di rabi, alieneazion, solitudin e malstâ social. == Carateristichis musicâlis e di stîl == === Il sun === Sòt dal profîl musicâl, il grunge al si diferenzie par un sun sporc, ruzin e saturât. I elements principâi a son: *'''Ghitaris distuartis:''' L'ûs di pedâi di distorsion e fuzz par passâ daurman di un sun net e sclâr (inte strofe) a un sun violent, ruzin e amplificât (inte part dal ritornel). *'''Feedback e rumôr:''' L'ûs des risonancis de ghitare eletriche, che a vegnin fûr dai amplificadôrs par creâ un flus di sun ruzin e cacofonic. *'''Temps plui lents e pesants:''' Al contrari des sveltis batudis dal punk “classic”, il grunge al cjape cetante influence di grups storics dal doom metal e dal heavy metal (tant che i [[Black Sabbath]]), sunant par solit ritmis plui grâfs e sdrindulâts. === Tescj e contignûts === I tescj des cjançons a lassin di bande i clichês dal "glam metal" dai agns '80 (fât di fiestis, machinis e fantasies) par indreçâsi viers argoments plui realis e scûrs: Alieneazion, solitudin e mesticizie. Rabie cuintri la societât, la ipocrisie des fameis e de rêt de comunicazion di masse. Depression, ansietât e i problemis leadis al ûs des droghis pesantis. === L'estetiche "Anti-Style" === Il grunge al à vût un grant stamp tal mût di vistîsi de int. I musicis di Seattle a refudavin l'aspièt studiât, trucât e teatrâl de musiche pop de television, vistintisi cun vistîts sempliçs cjatâts tai botegons dal doprât (i thrift stores): cjamesis di flanele a cuadris, jeans sbusâts o sgarfâts, stivâi di lavôr (tant che i Dr. Martens) e cjavei luncs e cence ordin. == Storie e evoluzion == === Lis origjins sot de Sub Pop (1985-1990) === [[Figure:Bruce Pavitt founder of Sub Pop records, 2015.png|250px|miniatura|destra|Bruce Pavitt , un dai fondadôrs de Sub Pop tal 2015]] La nassite dal movement e je leade a une clape di grups locâis e a la azion de cjase discografiche indipendent '''Sub Pop Records''', fondâde a Seattle tal 1986 de bande di Bruce Pavitt e Jonathan Poneman. [[Figure:MUDHONEY MANCHESTER04.png|250px|miniatura|destra|Mudhoney in concert a Manchester (UK), 1989. Foto di Paul Blackwood.]] I primis a messedâ il punk cul metalli pesant a son stâts i '''Melvins''' (un dai grups idui di Kurt Cobain), seguîts di clapis tant che i '''Green River''' (dulà che a sunavin i futurs membris di Pearl Jam e Mudhoney), i '''Mudhoney''' e i '''Screaming Trees'''. Chescj grups a àn creât un sun che al jere dret locâl e underground, cognossût dome framieç i zovins de zone di Seattle. === Il boom mondiâl (1991-1994) === Il [[1991]] al è stât l'an de clâf de revoluzion. Tal setembar di chel an e je jessude la opare cult de band dai '''Nirvana''', l'album ''Nevermind'', cul singul ''Smells Like Teen Spirit''. In mût dal dut cence spietâsi, il disc al à butât fûr de prime posizion des classifichis mondiâlis la musiche pop di Michael Jackson, sfracand lis regulis de musiche mainstream par deventâ un vêr e propri devent culturâl. Daspò dal sucès storic dai Nirvana, i media e lis cjasis discografichis a àn scoverzût Seattle, fasant deventâ famôs in dut il mont altris grups de citât: [[Figure:Soundgarden (1987 Sub Pop promo photo).jpg|250px|miniatura|destra|I Soundgarden tal 1989. Foto di Charles Peterson.]] *'''Pearl Jam:''' Cun l'album ''Ten'' (1991), un rock plui classic e melodic, caraterizât de grande e cjalde vôs di Eddie Vedder. *'''Soundgarden:''' Cun la ghitare di Kim Thayil e la vôs ecezionâl di Chris Cornell, che a àn unît il grunge cul heavy metal de scuele Led Zeppelin cul disc ''Badmotorfinger'' (1991) e il famôs ''Superunknown'' (1994). *'''Alice in Chains:''' Che cul disc ''Dirt'' (1992) a àn contât lis spinis di rabie de depression e de droghe cun la vôs scure di Layne Staley e la ghitare pesante di Jerry Cantrell, dentri di un sun scuasit metal. == Il declin e l'ereditât == La grande scale de fame e la atenzion des cjasis discografichis a àn puartât une forte pressione sui musicis, tancj dai cuai a vevan za problemis di dipendence. Il moment de fin de stagjon d'aur dal grunge al è considerât dret il 5 di avrîl dal [[1994]], cuant che il leader dai Nirvana, '''Kurt Cobain''', al si è gjavât la vite a Seattle a dome 27 agns. La sô muart e à segnât par simpri la sô generazion, deventant il simbul de fin dal rock alternatîf di chel deceni. Altri fat doloros al è stât tal 2002 cun la muart di Layne Staley e tal 2017 cun chê di Chris Cornell. La ereditât dal grunge e je ancjemò vîf te musiche rock di vuê, e à influenzât tancj grups modernis e e à dât la strade al gnûf gjenar dal post-grunge (cun grups tant che i Foo Fighters dal ex batarist dai Nirvana Dave Grohl). == Vôs correladis == *[[Nirvana]] *[[Pearl Jam]] *[[Kurt Cobain]] *[[Musiche rock]] == Bibliografie == Azerrad, Michael, ''Our Band Could Be Your Life: Scenes from the American Indie Underground 1981-1991'', Little, Brown and Company, 2001. Yarm, Mark, ''Everybody Loves Our Town: An Oral History of Grunge'', Crown Archetype, 2011. 140aqaeehasurdpwdq7buumfh5hity2 Hard rock 0 14604 183774 2026-07-11T17:10:34Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:Who - 1975.jpg|350px|miniatura|destra|The Who , clape inglês tal 1975]] L''''hard rock''' al è un gjenar de [[musiche]] rock caraterizât di un sun fuart, agressîf e par solit basât su ghitaris eletrichis distuartis, un bas marcjât, une batarie pesante e vôs de grande estension e potence. Nassût in te metât dai agns [[1960]] soretut tal [[Regni Unît]] e tai [[Stâts Unîts di Americhe]], chest stîl al deventà un dai pilastris de musiche mainstream tal cors... 183774 wikitext text/x-wiki [[Figure:Who - 1975.jpg|350px|miniatura|destra|The Who , clape inglês tal 1975]] L''''hard rock''' al è un gjenar de [[musiche]] rock caraterizât di un sun fuart, agressîf e par solit basât su ghitaris eletrichis distuartis, un bas marcjât, une batarie pesante e vôs de grande estension e potence. Nassût in te metât dai agns [[1960]] soretut tal [[Regni Unît]] e tai [[Stâts Unîts di Americhe]], chest stîl al deventà un dai pilastris de musiche mainstream tal cors dai agns [[1970]] e [[1980]]. == Carateristichis musicâlis == === Il sun e la struture === L'hard rock si diferenzie di altris gjenars de musiche rock par chestis carateristichis: [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|350px|miniatura|destra|I led zeppelin tal 1975, une des clapis plui inovativis e impuartantis dal hard rock]] *'''Riffs de ghitare distuarte:''' La ghitare eletriche e je il motôr in assolût de cjançon. Il gjenar si base suntun ûs massîf di distorsions (overdrive e fuzz), amplificadôrs valvolârs e "riffs" (frasegjis ritmics repetûts) che a dan dret il caratar a la composizion. *'''Sezion ritmiche pesante:''' Il bas e la batarie a àn un rûl fondamentâl e a battin cun fuarce. Al contrari de sveltece e de rabie dal punk o de velocitât dal metal estrem, il ritmi dal hard rock al conserve un caratar "groove" deventât dret de tradizion dal blues rock. *'''La vôs:''' I cjantants di hard rock a son famôs par un stîl di cjantâ agressîf, sgarfât, cun notis cetant altis e l'ûs dal "falsèt" o dal cjant sberlât. Esemplis storics a son lis vôs di Robert Plant (Led Zeppelin), Ian Gillan (Deep Purple) o Bon Scott (AC/DC). [[Figure:Deep Purple in 2004.jpg|350px|miniatura|destra|I Deep Purple tal 2004]] == Storie e evoluzion == === Lis origjins (1964-1969) === Lis fondis dal hard rock a son leadis a la evoluzion dal [[blues rock]] e de psichedelie. Un dai primis ecezionâi e dricis tassis di distorsion al è considerât il singul ''You Really Got Me'' dal [[1964]] de bande dai '''The Kinks'''. La revoluzion e je continuâde cul stîl di ghitare di '''Jimi Hendrix''', che al à sbeletât l'ûs dal feedback e dal pedâl wah-wah, e cun grups tant che i '''Cream''' di Eric Clapton e i '''The Who''', che a àn dât la prime grande botiade di violence e volum al rock de etât. === I parons dal gjenar (Agns '70) === I agns '70 a son stâts la epoche d'aur par ecelence, dulà che il gjenar al à sbarajât lis classifichis e puartât il rock tai grancj stadiis. I grups plui grancj e pionîrs a son stâts: *'''Led Zeppelin:''' Cun la ghitare di Jimmy Page e la vôs di Robert Plant, a àn messedât il blues ruzin, il folk celtic e la fuarce dal rock, creant oparis monumentalis tant che ''Stairway to Heaven'' o ''Whole Lotta Love''. *'''Deep Purple:''' Famosi par il dialic de ghitare di Ritchie Blackmore cun l'organ Hammond di Jon Lord, a àn dât al hard rock une struture virtuose e dongje a la musiche classiche, dret miorâde cun cjançons cult tant che ''Smoke on the Water''. *'''Black Sabbath:''' Cun Tony Iommi, a àn sbasât lis tonalitâts de ghitare, creant un sun scûr e pesant che al darà la nassite de clâf ancje al heavy metal. *'''AC/DC:''' La clape australiane e à puartât l'hard rock a lis sôs lidrîs plui sdrindulâdis, ruziçs e simplis: un rock'n'roll svelt e ruzin, basât su i riffs dret massîfs di Angus Young. *'''Aerosmith:''' I parons dal hard rock merecan de scuele Rolling Stones, capitanâts de vôs di Steven Tyler e de ghitare di Joe Perry. *'''Queen:''' Che a àn unît l'hard rock cul glam e cun deventis d'opere, graziis a la vôs ecezionâl di Freddie Mercury e la ghitare di Brian May. === L'esplosion e il Glam Metal (Agns '80) === Cun l'inizi dal deceni 1980, il gjenar si è mudât, cjapant influencis de musiche pop e de estetiche teatrale de television (MTV). La grande figure che e à cambiât il mût di sunâ la ghitare e je stâde chê di '''Eddie Van Halen''', che cul so grup (i Van Halen) e la sô diciture svelte dal tapping (sunâ batint dret i dits su la tastiere de ghitare) al à sbarajât dutis lis regulis dal rock. In chest periodi e je nassûte la onde dal '''Glam Metal''' (o Hair Metal) a Los Angeles, cun grups caraterizâts di cjavei luncs e truchis, tant che i '''Mötley Crüe''', i '''Def Leppard''' o i '''Bon Jovi'''. La grande svolte e je rivâde tal [[1987]] cun la nassite de band cult dai '''Guns N' Roses''' e dal lôr disc ''Appetite for Destruction'', che al à scurtât lis arangjaments pop de radio, puartand indenant il sun sporc, pericolôs e ruzin dal dret hard rock de strât. === Ereditât e i agns modernis === Cun la rivâde dal grunge de bande dai Nirvana tal [[1991]], l'hard rock "glam" al à vût une grande crisis, ma il so sun al è continuât soretut cun la fusion de culture alternative. Grups tant che i '''Foo Fighters''', i '''Audioslave''' (de bande di Chris Cornell cun i musicis di Rage Against the Machine) o i '''Velvet Revolver''' (cun i membris di Guns N' Roses e Scott Weiland) a àn tignût vîf la fure dal hard rock tiessût di rabie  e sveltece melodiche ancje tai agns 2000. == Vôs correladis == *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[Grunge]] *[[Led Zeppelin]] == Bibliografie == Walser, Robert, ''Running with the Devil: Power, Gender, and Madness in Heavy Metal Music'', Wesleyan University Press, 1993. Fast, Susan, ''In the Houses of the Holy: Led Zeppelin and the Power of Rock Music'', Oxford University Press, 2001. tnj3vmddexfns5cx14e56kv5rgxn66r 183775 183774 2026-07-11T17:12:06Z Santefoscje73 11500 /* Il sun e la struture */ 183775 wikitext text/x-wiki [[Figure:Who - 1975.jpg|350px|miniatura|destra|The Who , clape inglês tal 1975]] L''''hard rock''' al è un gjenar de [[musiche]] rock caraterizât di un sun fuart, agressîf e par solit basât su ghitaris eletrichis distuartis, un bas marcjât, une batarie pesante e vôs de grande estension e potence. Nassût in te metât dai agns [[1960]] soretut tal [[Regni Unît]] e tai [[Stâts Unîts di Americhe]], chest stîl al deventà un dai pilastris de musiche mainstream tal cors dai agns [[1970]] e [[1980]]. == Carateristichis musicâlis == === Il sun e la struture === L'hard rock si diferenzie di altris gjenars de musiche rock par chestis carateristichis: [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|350px|miniatura|destra|I led zeppelin tal 1975, une des clapis plui inovativis e impuartantis dal hard rock]] *'''Riffs de ghitare distuarte:''' La ghitare eletriche e je il motôr in assolût de cjançon. Il gjenar si base suntun ûs massîf di distorsions (overdrive e fuzz), amplificadôrs valvolârs e "riffs" (frasegjis ritmics repetûts) che a dan dret il caratar a la composizion. *'''Sezion ritmiche pesante:''' Il bas e la batarie a àn un rûl fondamentâl e a battin cun fuarce. Al contrari de sveltece e de rabie dal punk o de velocitât dal metal estrem, il ritmi dal hard rock al conserve un caratar "groove" deventât dret de tradizion dal blues rock. *'''La vôs:''' I cjantants di hard rock a son famôs par un stîl di cjantâ agressîf, sgarfât, cun notis cetant altis e l'ûs dal "falsèt" o dal cjant sberlât. Esemplis storics a son lis vôs di Robert Plant (Led Zeppelin), Ian Gillan (Deep Purple) o Bon Scott (AC/DC). [[Figure:Deep Purple in 2004.jpg|250px|miniatura|destra|I Deep Purple tal 2004]] == Storie e evoluzion == === Lis origjins (1964-1969) === Lis fondis dal hard rock a son leadis a la evoluzion dal [[blues rock]] e de psichedelie. Un dai primis ecezionâi e dricis tassis di distorsion al è considerât il singul ''You Really Got Me'' dal [[1964]] de bande dai '''The Kinks'''. La revoluzion e je continuâde cul stîl di ghitare di '''Jimi Hendrix''', che al à sbeletât l'ûs dal feedback e dal pedâl wah-wah, e cun grups tant che i '''Cream''' di Eric Clapton e i '''The Who''', che a àn dât la prime grande botiade di violence e volum al rock de etât. === I parons dal gjenar (Agns '70) === I agns '70 a son stâts la epoche d'aur par ecelence, dulà che il gjenar al à sbarajât lis classifichis e puartât il rock tai grancj stadiis. I grups plui grancj e pionîrs a son stâts: *'''Led Zeppelin:''' Cun la ghitare di Jimmy Page e la vôs di Robert Plant, a àn messedât il blues ruzin, il folk celtic e la fuarce dal rock, creant oparis monumentalis tant che ''Stairway to Heaven'' o ''Whole Lotta Love''. *'''Deep Purple:''' Famosi par il dialic de ghitare di Ritchie Blackmore cun l'organ Hammond di Jon Lord, a àn dât al hard rock une struture virtuose e dongje a la musiche classiche, dret miorâde cun cjançons cult tant che ''Smoke on the Water''. *'''Black Sabbath:''' Cun Tony Iommi, a àn sbasât lis tonalitâts de ghitare, creant un sun scûr e pesant che al darà la nassite de clâf ancje al heavy metal. *'''AC/DC:''' La clape australiane e à puartât l'hard rock a lis sôs lidrîs plui sdrindulâdis, ruziçs e simplis: un rock'n'roll svelt e ruzin, basât su i riffs dret massîfs di Angus Young. *'''Aerosmith:''' I parons dal hard rock merecan de scuele Rolling Stones, capitanâts de vôs di Steven Tyler e de ghitare di Joe Perry. *'''Queen:''' Che a àn unît l'hard rock cul glam e cun deventis d'opere, graziis a la vôs ecezionâl di Freddie Mercury e la ghitare di Brian May. === L'esplosion e il Glam Metal (Agns '80) === Cun l'inizi dal deceni 1980, il gjenar si è mudât, cjapant influencis de musiche pop e de estetiche teatrale de television (MTV). La grande figure che e à cambiât il mût di sunâ la ghitare e je stâde chê di '''Eddie Van Halen''', che cul so grup (i Van Halen) e la sô diciture svelte dal tapping (sunâ batint dret i dits su la tastiere de ghitare) al à sbarajât dutis lis regulis dal rock. In chest periodi e je nassûte la onde dal '''Glam Metal''' (o Hair Metal) a Los Angeles, cun grups caraterizâts di cjavei luncs e truchis, tant che i '''Mötley Crüe''', i '''Def Leppard''' o i '''Bon Jovi'''. La grande svolte e je rivâde tal [[1987]] cun la nassite de band cult dai '''Guns N' Roses''' e dal lôr disc ''Appetite for Destruction'', che al à scurtât lis arangjaments pop de radio, puartand indenant il sun sporc, pericolôs e ruzin dal dret hard rock de strât. === Ereditât e i agns modernis === Cun la rivâde dal grunge de bande dai Nirvana tal [[1991]], l'hard rock "glam" al à vût une grande crisis, ma il so sun al è continuât soretut cun la fusion de culture alternative. Grups tant che i '''Foo Fighters''', i '''Audioslave''' (de bande di Chris Cornell cun i musicis di Rage Against the Machine) o i '''Velvet Revolver''' (cun i membris di Guns N' Roses e Scott Weiland) a àn tignût vîf la fure dal hard rock tiessût di rabie  e sveltece melodiche ancje tai agns 2000. == Vôs correladis == *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[Grunge]] *[[Led Zeppelin]] == Bibliografie == Walser, Robert, ''Running with the Devil: Power, Gender, and Madness in Heavy Metal Music'', Wesleyan University Press, 1993. Fast, Susan, ''In the Houses of the Holy: Led Zeppelin and the Power of Rock Music'', Oxford University Press, 2001. erq4vw2yws21esbe0m3ein9jkj1ohov 183776 183775 2026-07-11T17:12:52Z Santefoscje73 11500 183776 wikitext text/x-wiki [[Figure:Who - 1975.jpg|300px|miniatura|destra|The Who , clape inglês tal 1975]] L''''hard rock''' al è un gjenar de [[musiche]] rock caraterizât di un sun fuart, agressîf e par solit basât su ghitaris eletrichis distuartis, un bas marcjât, une batarie pesante e vôs de grande estension e potence. Nassût in te metât dai agns [[1960]] soretut tal [[Regni Unît]] e tai [[Stâts Unîts di Americhe]], chest stîl al deventà un dai pilastris de musiche mainstream tal cors dai agns [[1970]] e [[1980]]. == Carateristichis musicâlis == === Il sun e la struture === L'hard rock si diferenzie di altris gjenars de musiche rock par chestis carateristichis: [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|350px|miniatura|destra|I led zeppelin tal 1975, une des clapis plui inovativis e impuartantis dal hard rock]] *'''Riffs de ghitare distuarte:''' La ghitare eletriche e je il motôr in assolût de cjançon. Il gjenar si base suntun ûs massîf di distorsions (overdrive e fuzz), amplificadôrs valvolârs e "riffs" (frasegjis ritmics repetûts) che a dan dret il caratar a la composizion. *'''Sezion ritmiche pesante:''' Il bas e la batarie a àn un rûl fondamentâl e a battin cun fuarce. Al contrari de sveltece e de rabie dal punk o de velocitât dal metal estrem, il ritmi dal hard rock al conserve un caratar "groove" deventât dret de tradizion dal blues rock. *'''La vôs:''' I cjantants di hard rock a son famôs par un stîl di cjantâ agressîf, sgarfât, cun notis cetant altis e l'ûs dal "falsèt" o dal cjant sberlât. Esemplis storics a son lis vôs di Robert Plant (Led Zeppelin), Ian Gillan (Deep Purple) o Bon Scott (AC/DC). [[Figure:Deep Purple in 2004.jpg|250px|miniatura|destra|I Deep Purple tal 2004]] == Storie e evoluzion == === Lis origjins (1964-1969) === Lis fondis dal hard rock a son leadis a la evoluzion dal [[blues rock]] e de psichedelie. Un dai primis ecezionâi e dricis tassis di distorsion al è considerât il singul ''You Really Got Me'' dal [[1964]] de bande dai '''The Kinks'''. La revoluzion e je continuâde cul stîl di ghitare di '''Jimi Hendrix''', che al à sbeletât l'ûs dal feedback e dal pedâl wah-wah, e cun grups tant che i '''Cream''' di Eric Clapton e i '''The Who''', che a àn dât la prime grande botiade di violence e volum al rock de etât. === I parons dal gjenar (Agns '70) === I agns '70 a son stâts la epoche d'aur par ecelence, dulà che il gjenar al à sbarajât lis classifichis e puartât il rock tai grancj stadiis. I grups plui grancj e pionîrs a son stâts: *'''Led Zeppelin:''' Cun la ghitare di Jimmy Page e la vôs di Robert Plant, a àn messedât il blues ruzin, il folk celtic e la fuarce dal rock, creant oparis monumentalis tant che ''Stairway to Heaven'' o ''Whole Lotta Love''. *'''Deep Purple:''' Famosi par il dialic de ghitare di Ritchie Blackmore cun l'organ Hammond di Jon Lord, a àn dât al hard rock une struture virtuose e dongje a la musiche classiche, dret miorâde cun cjançons cult tant che ''Smoke on the Water''. *'''Black Sabbath:''' Cun Tony Iommi, a àn sbasât lis tonalitâts de ghitare, creant un sun scûr e pesant che al darà la nassite de clâf ancje al heavy metal. *'''AC/DC:''' La clape australiane e à puartât l'hard rock a lis sôs lidrîs plui sdrindulâdis, ruziçs e simplis: un rock'n'roll svelt e ruzin, basât su i riffs dret massîfs di Angus Young. *'''Aerosmith:''' I parons dal hard rock merecan de scuele Rolling Stones, capitanâts de vôs di Steven Tyler e de ghitare di Joe Perry. *'''Queen:''' Che a àn unît l'hard rock cul glam e cun deventis d'opere, graziis a la vôs ecezionâl di Freddie Mercury e la ghitare di Brian May. === L'esplosion e il Glam Metal (Agns '80) === Cun l'inizi dal deceni 1980, il gjenar si è mudât, cjapant influencis de musiche pop e de estetiche teatrale de television (MTV). La grande figure che e à cambiât il mût di sunâ la ghitare e je stâde chê di '''Eddie Van Halen''', che cul so grup (i Van Halen) e la sô diciture svelte dal tapping (sunâ batint dret i dits su la tastiere de ghitare) al à sbarajât dutis lis regulis dal rock. In chest periodi e je nassûte la onde dal '''Glam Metal''' (o Hair Metal) a Los Angeles, cun grups caraterizâts di cjavei luncs e truchis, tant che i '''Mötley Crüe''', i '''Def Leppard''' o i '''Bon Jovi'''. La grande svolte e je rivâde tal [[1987]] cun la nassite de band cult dai '''Guns N' Roses''' e dal lôr disc ''Appetite for Destruction'', che al à scurtât lis arangjaments pop de radio, puartand indenant il sun sporc, pericolôs e ruzin dal dret hard rock de strât. === Ereditât e i agns modernis === Cun la rivâde dal grunge de bande dai Nirvana tal [[1991]], l'hard rock "glam" al à vût une grande crisis, ma il so sun al è continuât soretut cun la fusion de culture alternative. Grups tant che i '''Foo Fighters''', i '''Audioslave''' (de bande di Chris Cornell cun i musicis di Rage Against the Machine) o i '''Velvet Revolver''' (cun i membris di Guns N' Roses e Scott Weiland) a àn tignût vîf la fure dal hard rock tiessût di rabie  e sveltece melodiche ancje tai agns 2000. == Vôs correladis == *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[Grunge]] *[[Led Zeppelin]] == Bibliografie == Walser, Robert, ''Running with the Devil: Power, Gender, and Madness in Heavy Metal Music'', Wesleyan University Press, 1993. Fast, Susan, ''In the Houses of the Holy: Led Zeppelin and the Power of Rock Music'', Oxford University Press, 2001. h6fr6dhlduc3fekt7nsavaj54qo6fez 183777 183776 2026-07-11T17:13:06Z Santefoscje73 11500 /* Il sun e la struture */ 183777 wikitext text/x-wiki [[Figure:Who - 1975.jpg|300px|miniatura|destra|The Who , clape inglês tal 1975]] L''''hard rock''' al è un gjenar de [[musiche]] rock caraterizât di un sun fuart, agressîf e par solit basât su ghitaris eletrichis distuartis, un bas marcjât, une batarie pesante e vôs de grande estension e potence. Nassût in te metât dai agns [[1960]] soretut tal [[Regni Unît]] e tai [[Stâts Unîts di Americhe]], chest stîl al deventà un dai pilastris de musiche mainstream tal cors dai agns [[1970]] e [[1980]]. == Carateristichis musicâlis == === Il sun e la struture === L'hard rock si diferenzie di altris gjenars de musiche rock par chestis carateristichis: [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|300px|miniatura|destra|I led zeppelin tal 1975, une des clapis plui inovativis e impuartantis dal hard rock]] *'''Riffs de ghitare distuarte:''' La ghitare eletriche e je il motôr in assolût de cjançon. Il gjenar si base suntun ûs massîf di distorsions (overdrive e fuzz), amplificadôrs valvolârs e "riffs" (frasegjis ritmics repetûts) che a dan dret il caratar a la composizion. *'''Sezion ritmiche pesante:''' Il bas e la batarie a àn un rûl fondamentâl e a battin cun fuarce. Al contrari de sveltece e de rabie dal punk o de velocitât dal metal estrem, il ritmi dal hard rock al conserve un caratar "groove" deventât dret de tradizion dal blues rock. *'''La vôs:''' I cjantants di hard rock a son famôs par un stîl di cjantâ agressîf, sgarfât, cun notis cetant altis e l'ûs dal "falsèt" o dal cjant sberlât. Esemplis storics a son lis vôs di Robert Plant (Led Zeppelin), Ian Gillan (Deep Purple) o Bon Scott (AC/DC). [[Figure:Deep Purple in 2004.jpg|250px|miniatura|destra|I Deep Purple tal 2004]] == Storie e evoluzion == === Lis origjins (1964-1969) === Lis fondis dal hard rock a son leadis a la evoluzion dal [[blues rock]] e de psichedelie. Un dai primis ecezionâi e dricis tassis di distorsion al è considerât il singul ''You Really Got Me'' dal [[1964]] de bande dai '''The Kinks'''. La revoluzion e je continuâde cul stîl di ghitare di '''Jimi Hendrix''', che al à sbeletât l'ûs dal feedback e dal pedâl wah-wah, e cun grups tant che i '''Cream''' di Eric Clapton e i '''The Who''', che a àn dât la prime grande botiade di violence e volum al rock de etât. === I parons dal gjenar (Agns '70) === I agns '70 a son stâts la epoche d'aur par ecelence, dulà che il gjenar al à sbarajât lis classifichis e puartât il rock tai grancj stadiis. I grups plui grancj e pionîrs a son stâts: *'''Led Zeppelin:''' Cun la ghitare di Jimmy Page e la vôs di Robert Plant, a àn messedât il blues ruzin, il folk celtic e la fuarce dal rock, creant oparis monumentalis tant che ''Stairway to Heaven'' o ''Whole Lotta Love''. *'''Deep Purple:''' Famosi par il dialic de ghitare di Ritchie Blackmore cun l'organ Hammond di Jon Lord, a àn dât al hard rock une struture virtuose e dongje a la musiche classiche, dret miorâde cun cjançons cult tant che ''Smoke on the Water''. *'''Black Sabbath:''' Cun Tony Iommi, a àn sbasât lis tonalitâts de ghitare, creant un sun scûr e pesant che al darà la nassite de clâf ancje al heavy metal. *'''AC/DC:''' La clape australiane e à puartât l'hard rock a lis sôs lidrîs plui sdrindulâdis, ruziçs e simplis: un rock'n'roll svelt e ruzin, basât su i riffs dret massîfs di Angus Young. *'''Aerosmith:''' I parons dal hard rock merecan de scuele Rolling Stones, capitanâts de vôs di Steven Tyler e de ghitare di Joe Perry. *'''Queen:''' Che a àn unît l'hard rock cul glam e cun deventis d'opere, graziis a la vôs ecezionâl di Freddie Mercury e la ghitare di Brian May. === L'esplosion e il Glam Metal (Agns '80) === Cun l'inizi dal deceni 1980, il gjenar si è mudât, cjapant influencis de musiche pop e de estetiche teatrale de television (MTV). La grande figure che e à cambiât il mût di sunâ la ghitare e je stâde chê di '''Eddie Van Halen''', che cul so grup (i Van Halen) e la sô diciture svelte dal tapping (sunâ batint dret i dits su la tastiere de ghitare) al à sbarajât dutis lis regulis dal rock. In chest periodi e je nassûte la onde dal '''Glam Metal''' (o Hair Metal) a Los Angeles, cun grups caraterizâts di cjavei luncs e truchis, tant che i '''Mötley Crüe''', i '''Def Leppard''' o i '''Bon Jovi'''. La grande svolte e je rivâde tal [[1987]] cun la nassite de band cult dai '''Guns N' Roses''' e dal lôr disc ''Appetite for Destruction'', che al à scurtât lis arangjaments pop de radio, puartand indenant il sun sporc, pericolôs e ruzin dal dret hard rock de strât. === Ereditât e i agns modernis === Cun la rivâde dal grunge de bande dai Nirvana tal [[1991]], l'hard rock "glam" al à vût une grande crisis, ma il so sun al è continuât soretut cun la fusion de culture alternative. Grups tant che i '''Foo Fighters''', i '''Audioslave''' (de bande di Chris Cornell cun i musicis di Rage Against the Machine) o i '''Velvet Revolver''' (cun i membris di Guns N' Roses e Scott Weiland) a àn tignût vîf la fure dal hard rock tiessût di rabie  e sveltece melodiche ancje tai agns 2000. == Vôs correladis == *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[Grunge]] *[[Led Zeppelin]] == Bibliografie == Walser, Robert, ''Running with the Devil: Power, Gender, and Madness in Heavy Metal Music'', Wesleyan University Press, 1993. Fast, Susan, ''In the Houses of the Holy: Led Zeppelin and the Power of Rock Music'', Oxford University Press, 2001. 2w1n4pcyphqw6u212iof6hx6bixofm1 183778 183777 2026-07-11T17:14:11Z Santefoscje73 11500 183778 wikitext text/x-wiki [[Figure:Who - 1975.jpg|300px|miniatura|destra|The Who , clape inglês tal 1975]] L''''hard rock''' al è un gjenar de [[musiche]] rock caraterizât di un sun fuart, agressîf e par solit basât su ghitaris eletrichis distuartis, un bas marcjât, une batarie pesante e vôs de grande estension e potence. Nassût in te metât dai agns [[1960]] soretut tal [[Ream Unît]] e tai [[Stâts Unîts di Americhe]], chest stîl al deventà un dai pilastris de musiche mainstream tal cors dai agns [[1970]] e [[1980]]. == Carateristichis musicâlis == === Il sun e la struture === L'hard rock si diferenzie di altris gjenars de musiche rock par chestis carateristichis: [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|300px|miniatura|destra|I led zeppelin tal 1975, une des clapis plui inovativis e impuartantis dal hard rock]] *'''Riffs de ghitare distuarte:''' La ghitare eletriche e je il motôr in assolût de cjançon. Il gjenar si base suntun ûs massîf di distorsions (overdrive e fuzz), amplificadôrs valvolârs e "riffs" (frasegjis ritmics repetûts) che a dan dret il caratar a la composizion. *'''Sezion ritmiche pesante:''' Il bas e la batarie a àn un rûl fondamentâl e a battin cun fuarce. Al contrari de sveltece e de rabie dal punk o de velocitât dal metal estrem, il ritmi dal hard rock al conserve un caratar "groove" deventât dret de tradizion dal blues rock. *'''La vôs:''' I cjantants di hard rock a son famôs par un stîl di cjantâ agressîf, sgarfât, cun notis cetant altis e l'ûs dal "falsèt" o dal cjant sberlât. Esemplis storics a son lis vôs di Robert Plant (Led Zeppelin), Ian Gillan (Deep Purple) o Bon Scott (AC/DC). [[Figure:Deep Purple in 2004.jpg|250px|miniatura|destra|I Deep Purple tal 2004]] == Storie e evoluzion == === Lis origjins (1964-1969) === Lis fondis dal hard rock a son leadis a la evoluzion dal [[blues rock]] e de psichedelie. Un dai primis ecezionâi e dricis tassis di distorsion al è considerât il singul ''You Really Got Me'' dal [[1964]] de bande dai '''The Kinks'''. La revoluzion e je continuâde cul stîl di ghitare di '''Jimi Hendrix''', che al à sbeletât l'ûs dal feedback e dal pedâl wah-wah, e cun grups tant che i '''Cream''' di Eric Clapton e i '''The Who''', che a àn dât la prime grande botiade di violence e volum al rock de etât. === I parons dal gjenar (Agns '70) === I agns '70 a son stâts la epoche d'aur par ecelence, dulà che il gjenar al à sbarajât lis classifichis e puartât il rock tai grancj stadiis. I grups plui grancj e pionîrs a son stâts: *'''Led Zeppelin:''' Cun la ghitare di Jimmy Page e la vôs di Robert Plant, a àn messedât il blues ruzin, il folk celtic e la fuarce dal rock, creant oparis monumentalis tant che ''Stairway to Heaven'' o ''Whole Lotta Love''. *'''Deep Purple:''' Famosi par il dialic de ghitare di Ritchie Blackmore cun l'organ Hammond di Jon Lord, a àn dât al hard rock une struture virtuose e dongje a la musiche classiche, dret miorâde cun cjançons cult tant che ''Smoke on the Water''. *'''Black Sabbath:''' Cun Tony Iommi, a àn sbasât lis tonalitâts de ghitare, creant un sun scûr e pesant che al darà la nassite de clâf ancje al heavy metal. *'''AC/DC:''' La clape australiane e à puartât l'hard rock a lis sôs lidrîs plui sdrindulâdis, ruziçs e simplis: un rock'n'roll svelt e ruzin, basât su i riffs dret massîfs di Angus Young. *'''Aerosmith:''' I parons dal hard rock merecan de scuele Rolling Stones, capitanâts de vôs di Steven Tyler e de ghitare di Joe Perry. *'''Queen:''' Che a àn unît l'hard rock cul glam e cun deventis d'opere, graziis a la vôs ecezionâl di Freddie Mercury e la ghitare di Brian May. === L'esplosion e il Glam Metal (Agns '80) === Cun l'inizi dal deceni 1980, il gjenar si è mudât, cjapant influencis de musiche pop e de estetiche teatrale de television (MTV). La grande figure che e à cambiât il mût di sunâ la ghitare e je stâde chê di '''Eddie Van Halen''', che cul so grup (i Van Halen) e la sô diciture svelte dal tapping (sunâ batint dret i dits su la tastiere de ghitare) al à sbarajât dutis lis regulis dal rock. In chest periodi e je nassûte la onde dal '''Glam Metal''' (o Hair Metal) a Los Angeles, cun grups caraterizâts di cjavei luncs e truchis, tant che i '''Mötley Crüe''', i '''Def Leppard''' o i '''Bon Jovi'''. La grande svolte e je rivâde tal [[1987]] cun la nassite de band cult dai '''Guns N' Roses''' e dal lôr disc ''Appetite for Destruction'', che al à scurtât lis arangjaments pop de radio, puartand indenant il sun sporc, pericolôs e ruzin dal dret hard rock de strât. === Ereditât e i agns modernis === Cun la rivâde dal grunge de bande dai Nirvana tal [[1991]], l'hard rock "glam" al à vût une grande crisis, ma il so sun al è continuât soretut cun la fusion de culture alternative. Grups tant che i '''Foo Fighters''', i '''Audioslave''' (de bande di Chris Cornell cun i musicis di Rage Against the Machine) o i '''Velvet Revolver''' (cun i membris di Guns N' Roses e Scott Weiland) a àn tignût vîf la fure dal hard rock tiessût di rabie  e sveltece melodiche ancje tai agns 2000. == Vôs correladis == *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[Grunge]] *[[Led Zeppelin]] == Bibliografie == Walser, Robert, ''Running with the Devil: Power, Gender, and Madness in Heavy Metal Music'', Wesleyan University Press, 1993. Fast, Susan, ''In the Houses of the Holy: Led Zeppelin and the Power of Rock Music'', Oxford University Press, 2001. 24ymt46uq7yn7fxbrwylsdhrnz4sj0h Led Zeppelin 0 14605 183779 2026-07-11T17:49:15Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|250px|miniatura|destra|I Led zeppelin Tal 1975]] I '''Led Zeppelin''' a son stâts un grup [[rock]] britanic, nassût a [[Londre]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai plui grancj, innovatîfs e influents grups de storie de musiche. [[Figure:Led Zeppelin logo.png|250px|miniatura|destra|Logo de Clape]] La band, formâde di '''[[Jimmy Page]]''' (ghitare), '''[[Robert Plant]]''' (vôs), '''[[John Paul Jones]]''' (bas, claviis) e... 183779 wikitext text/x-wiki [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|250px|miniatura|destra|I Led zeppelin Tal 1975]] I '''Led Zeppelin''' a son stâts un grup [[rock]] britanic, nassût a [[Londre]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai plui grancj, innovatîfs e influents grups de storie de musiche. [[Figure:Led Zeppelin logo.png|250px|miniatura|destra|Logo de Clape]] La band, formâde di '''[[Jimmy Page]]''' (ghitare), '''[[Robert Plant]]''' (vôs), '''[[John Paul Jones]]''' (bas, claviis) e '''[[John Bonham]]''' (batarie), e à creât un sun inimitabil, messedant la furie e la potence dal [[blues rock]] e de ghitare eletriche distuarte cul misticisim de [[musiche celtiche]] e dal folk inglês. Cun plui di 300 mîlions di discs vindûts in dut il mont, i Led Zeppelin a àn dât lis fondis al gjenar de [[hard rock]] e dal [[heavy metal]], rivoluzionant il mût di fâ musiche rock e batint ducj i records des classifichis dal deceni dal 1970. == Storie == === Lis origjins e il prin disc (1968-1969) === [[Figure:Yardbirds2006.jpg|250px|miniatura|destra|I Yard birds , prime clape di Jimmy Page ]] La band e je nassûte des cinisis dai The Yardbirds, un dai grups plui famôs de rêt dal blues rock inglês. Cuant che i Yardbirds si disfin tal 1968, il ghitarist Jimmy Page al decît di meti sù une gnove clape par finî lis datis de turnê in Scandinavie. Page al clame il bassist e arangjadôr John Paul Jones, e daspò, su consei de cjantautôr Terry Reid, al cjate il zovin cjantant Robert Plant, che cul so stîl di cjanta’ al impressione ducj. Par completâ la sezion ritmiche, Plant al propòn so amî d'infanzie, il baterist John Bonham. [[Figure:Hindenburg disaster.jpg|250px|miniatura|destra|il dirigjibil Zeppelin LZ 129 Hindenburg al bruse in un incident, rappresentât tal prin disc de clape.]] In principi la band si sielç il nom di ''The New Yardbirds''. La svolte e rive cuant che Keith Moon (il baterist de band cul cult dai The Who) al fâs une batude disint che il gnûf grup al colarâ "tant che un dirigjibil di piomb" (par inglês dret, a lead zeppelin). Page al decît di doprât chest nom, cambiant la peraule "lead" in "led" par evitâ che la int fale la scriture e la pronunzie de lenghe inglês. Tal zenâr dal [[1969]] al jess l'album di debùt '''Led Zeppelin I''', regjistrât in dome 30 oris di studi: un disc ruzin, pesant, bagnât di blues e psichedelie, che al segne un moment de clâf d'aur. === L'etât d'aur (1969-1975) === Tal otobar dal stès an al ven fûr '''Led Zeppelin II''', un disc ancjemò plui pesant e drit, caraterizât de famosissime cjançon ''Whole Lotta Love'' cul so riff monumentâl di ghitare. Daspò dal plui acustic e folk '''Led Zeppelin III''' (1970), la band e cambie in mût definitîf il mont tal [[1971]] cul disc cence tìtul, cognosût soretut tant che '''Led Zeppelin IV'''. In chest disc e je presente '''Stairway to Heaven''', un dai tocs plui famôs e sunâts de storie de musiche rock, une suite biele e parfete che e mesede l'arpeç acustic dal flaut traviers de intro cun l'esplosion de ghitare eletriche e l'assolo di ghitare considerât il plui biel di simpri. I agns '70 a son stâts la epoche de grande dominance e de grandece monumentâl dal grup. I lôr concerts tiessûts di improvisazion e furie, che a duravin soretut plui di trê oris, a sfracavin ducj i scontris di presencis tai stadiis merecans (metint in discussion ancje la fame dai Rolling Stones). I lôr albums sucessîfs a son deventâts ducj oparis d'aur: ''Houses of the Holy'' (1973), dulà che il bas e las claviis di Jones a dan un ton plui svelt e moderni. ''Physical Graffiti'' (1975), un disc dopli cult caraterizât de atmosfere orientâl e scure de cjançon ''Kashmir''. === La tragedie e la fin (1977-1980) === La cariere gloriose de band e je stâde colpide di une schirie di events sfortunâts e doliôs. Tal 1977, intant dal turnê in Americhe, il piçul fi di Robert Plant (Karac) al mûr par une fuarte infezion, fasant colâ il grup inte depression. Il moment de fin definitive e rive tal setembar  dal [[1980]]. Intant che si cjatâve intune zornade di provis inte vile di Jimmy Page, il baterist John Bonham al mûr scjafojât , daspò di vê bevit une cuantetât incalcolabile di alcol in dome dodis oris. I trê sorevivûts a decîdin in mût unanim che i Led Zeppelin no puedin esistî cence di lui: "No si podarès mai sunâ la nestre musiche sence la fuarce e il sun de batarie dal nestri ami d'aur". In chest mût, tal dicembar dal 1980, la clape decît la sô fin definitive, lassant une piardite cence calcul in te musiche rock. == I parons de musiche == Il sun dai Zeppelin  je dipendûde dal talent di ognidun dai siei membris: *'''Jimmy Page:''' Ghitarist, autôr e produtôr di ducj i discs. Al à innovât il mût di regjistrâ la ghitare e de creazion dai riffs. Al jere famôs par sunâ la sô ghitare Gibson Les Paul doprant un archet di violin par creâ un sun scûr e dirit. *'''Robert Plant:''' Il prototip dal "diu dal rock" (golden god) de bande dai cjantants. Caraterizât di cjavei bionds e luncs, une presence scenica sensuâl e, soretut, une vôs di sberlâ svelte, altissime, bagnâde de diciture ruzine dal blues. *'''John Paul Jones:''' Il motor cidin dal grup, polistrumentist inimitabîl, bon di sunâ il bas cun grande fuarce, l'organ Hammond, il sintetizadôr Mellotron e di curâ ducj i mioraments e arangjaments orchestrâi. *'''John Bonham:''' Batiât "Bonzo", al è considerât un dai plui grancj e influents batariscj de storie de musiche. Al veve un stîl caraterizât di une velocitât, une potence e un "groove" che no vevin compagns, creant cun Page i riffs plui grancj de storie. == Formazion == *''Robert Plant''' - vôs, armonicche a bocje *'''Jimmy Page''' - ghitaris acustichis e eletrichis, archet di violin *'''John Paul Jones''' - bas, claviis, mellotron, organ hammond, mandolin *'''John Bonham''' - batarie, percussions == Discografie essenziâl == *''Led Zeppelin'' (1969) *''Led Zeppelin II'' (1969) *''Led Zeppelin III'' (1970) *''Led Zeppelin IV'' (1971) *''Houses of the Holy'' (1973) *''Physical Graffiti'' (1975) *''Presence'' (1976) *''In Through the Out Door'' (1979) *''Coda'' (1982) == Vôs correladis == *[[Hard rock]] *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[John Bonham]] == Bibliografie == * Welch, Chris, ''Led Zeppelin: The Definitive Biography'', Proteus Books, 1984. * Davis, Stephen, ''Hammer of the Gods: The Led Zeppelin Saga'', William Morrow and Company, 1985. 2mp20x7yxgkpkyu3il405lzbpgkbhvo 183780 183779 2026-07-11T17:49:40Z Santefoscje73 11500 /* Formazion */ 183780 wikitext text/x-wiki [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|250px|miniatura|destra|I Led zeppelin Tal 1975]] I '''Led Zeppelin''' a son stâts un grup [[rock]] britanic, nassût a [[Londre]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai plui grancj, innovatîfs e influents grups de storie de musiche. [[Figure:Led Zeppelin logo.png|250px|miniatura|destra|Logo de Clape]] La band, formâde di '''[[Jimmy Page]]''' (ghitare), '''[[Robert Plant]]''' (vôs), '''[[John Paul Jones]]''' (bas, claviis) e '''[[John Bonham]]''' (batarie), e à creât un sun inimitabil, messedant la furie e la potence dal [[blues rock]] e de ghitare eletriche distuarte cul misticisim de [[musiche celtiche]] e dal folk inglês. Cun plui di 300 mîlions di discs vindûts in dut il mont, i Led Zeppelin a àn dât lis fondis al gjenar de [[hard rock]] e dal [[heavy metal]], rivoluzionant il mût di fâ musiche rock e batint ducj i records des classifichis dal deceni dal 1970. == Storie == === Lis origjins e il prin disc (1968-1969) === [[Figure:Yardbirds2006.jpg|250px|miniatura|destra|I Yard birds , prime clape di Jimmy Page ]] La band e je nassûte des cinisis dai The Yardbirds, un dai grups plui famôs de rêt dal blues rock inglês. Cuant che i Yardbirds si disfin tal 1968, il ghitarist Jimmy Page al decît di meti sù une gnove clape par finî lis datis de turnê in Scandinavie. Page al clame il bassist e arangjadôr John Paul Jones, e daspò, su consei de cjantautôr Terry Reid, al cjate il zovin cjantant Robert Plant, che cul so stîl di cjanta’ al impressione ducj. Par completâ la sezion ritmiche, Plant al propòn so amî d'infanzie, il baterist John Bonham. [[Figure:Hindenburg disaster.jpg|250px|miniatura|destra|il dirigjibil Zeppelin LZ 129 Hindenburg al bruse in un incident, rappresentât tal prin disc de clape.]] In principi la band si sielç il nom di ''The New Yardbirds''. La svolte e rive cuant che Keith Moon (il baterist de band cul cult dai The Who) al fâs une batude disint che il gnûf grup al colarâ "tant che un dirigjibil di piomb" (par inglês dret, a lead zeppelin). Page al decît di doprât chest nom, cambiant la peraule "lead" in "led" par evitâ che la int fale la scriture e la pronunzie de lenghe inglês. Tal zenâr dal [[1969]] al jess l'album di debùt '''Led Zeppelin I''', regjistrât in dome 30 oris di studi: un disc ruzin, pesant, bagnât di blues e psichedelie, che al segne un moment de clâf d'aur. === L'etât d'aur (1969-1975) === Tal otobar dal stès an al ven fûr '''Led Zeppelin II''', un disc ancjemò plui pesant e drit, caraterizât de famosissime cjançon ''Whole Lotta Love'' cul so riff monumentâl di ghitare. Daspò dal plui acustic e folk '''Led Zeppelin III''' (1970), la band e cambie in mût definitîf il mont tal [[1971]] cul disc cence tìtul, cognosût soretut tant che '''Led Zeppelin IV'''. In chest disc e je presente '''Stairway to Heaven''', un dai tocs plui famôs e sunâts de storie de musiche rock, une suite biele e parfete che e mesede l'arpeç acustic dal flaut traviers de intro cun l'esplosion de ghitare eletriche e l'assolo di ghitare considerât il plui biel di simpri. I agns '70 a son stâts la epoche de grande dominance e de grandece monumentâl dal grup. I lôr concerts tiessûts di improvisazion e furie, che a duravin soretut plui di trê oris, a sfracavin ducj i scontris di presencis tai stadiis merecans (metint in discussion ancje la fame dai Rolling Stones). I lôr albums sucessîfs a son deventâts ducj oparis d'aur: ''Houses of the Holy'' (1973), dulà che il bas e las claviis di Jones a dan un ton plui svelt e moderni. ''Physical Graffiti'' (1975), un disc dopli cult caraterizât de atmosfere orientâl e scure de cjançon ''Kashmir''. === La tragedie e la fin (1977-1980) === La cariere gloriose de band e je stâde colpide di une schirie di events sfortunâts e doliôs. Tal 1977, intant dal turnê in Americhe, il piçul fi di Robert Plant (Karac) al mûr par une fuarte infezion, fasant colâ il grup inte depression. Il moment de fin definitive e rive tal setembar  dal [[1980]]. Intant che si cjatâve intune zornade di provis inte vile di Jimmy Page, il baterist John Bonham al mûr scjafojât , daspò di vê bevit une cuantetât incalcolabile di alcol in dome dodis oris. I trê sorevivûts a decîdin in mût unanim che i Led Zeppelin no puedin esistî cence di lui: "No si podarès mai sunâ la nestre musiche sence la fuarce e il sun de batarie dal nestri ami d'aur". In chest mût, tal dicembar dal 1980, la clape decît la sô fin definitive, lassant une piardite cence calcul in te musiche rock. == I parons de musiche == Il sun dai Zeppelin  je dipendûde dal talent di ognidun dai siei membris: *'''Jimmy Page:''' Ghitarist, autôr e produtôr di ducj i discs. Al à innovât il mût di regjistrâ la ghitare e de creazion dai riffs. Al jere famôs par sunâ la sô ghitare Gibson Les Paul doprant un archet di violin par creâ un sun scûr e dirit. *'''Robert Plant:''' Il prototip dal "diu dal rock" (golden god) de bande dai cjantants. Caraterizât di cjavei bionds e luncs, une presence scenica sensuâl e, soretut, une vôs di sberlâ svelte, altissime, bagnâde de diciture ruzine dal blues. *'''John Paul Jones:''' Il motor cidin dal grup, polistrumentist inimitabîl, bon di sunâ il bas cun grande fuarce, l'organ Hammond, il sintetizadôr Mellotron e di curâ ducj i mioraments e arangjaments orchestrâi. *'''John Bonham:''' Batiât "Bonzo", al è considerât un dai plui grancj e influents batariscj de storie de musiche. Al veve un stîl caraterizât di une velocitât, une potence e un "groove" che no vevin compagns, creant cun Page i riffs plui grancj de storie. == Formazion == *'''Robert Plant''' - vôs, armonicche a bocje *'''Jimmy Page''' - ghitaris acustichis e eletrichis, archet di violin *'''John Paul Jones''' - bas, claviis, mellotron, organ hammond, mandolin *'''John Bonham''' - batarie, percussions == Discografie essenziâl == *''Led Zeppelin'' (1969) *''Led Zeppelin II'' (1969) *''Led Zeppelin III'' (1970) *''Led Zeppelin IV'' (1971) *''Houses of the Holy'' (1973) *''Physical Graffiti'' (1975) *''Presence'' (1976) *''In Through the Out Door'' (1979) *''Coda'' (1982) == Vôs correladis == *[[Hard rock]] *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[John Bonham]] == Bibliografie == * Welch, Chris, ''Led Zeppelin: The Definitive Biography'', Proteus Books, 1984. * Davis, Stephen, ''Hammer of the Gods: The Led Zeppelin Saga'', William Morrow and Company, 1985. dvx50snr333kwip7aknz17fkm1a34rk 183781 183780 2026-07-11T17:49:58Z Santefoscje73 11500 /* Discografie essenziâl */ 183781 wikitext text/x-wiki [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|250px|miniatura|destra|I Led zeppelin Tal 1975]] I '''Led Zeppelin''' a son stâts un grup [[rock]] britanic, nassût a [[Londre]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai plui grancj, innovatîfs e influents grups de storie de musiche. [[Figure:Led Zeppelin logo.png|250px|miniatura|destra|Logo de Clape]] La band, formâde di '''[[Jimmy Page]]''' (ghitare), '''[[Robert Plant]]''' (vôs), '''[[John Paul Jones]]''' (bas, claviis) e '''[[John Bonham]]''' (batarie), e à creât un sun inimitabil, messedant la furie e la potence dal [[blues rock]] e de ghitare eletriche distuarte cul misticisim de [[musiche celtiche]] e dal folk inglês. Cun plui di 300 mîlions di discs vindûts in dut il mont, i Led Zeppelin a àn dât lis fondis al gjenar de [[hard rock]] e dal [[heavy metal]], rivoluzionant il mût di fâ musiche rock e batint ducj i records des classifichis dal deceni dal 1970. == Storie == === Lis origjins e il prin disc (1968-1969) === [[Figure:Yardbirds2006.jpg|250px|miniatura|destra|I Yard birds , prime clape di Jimmy Page ]] La band e je nassûte des cinisis dai The Yardbirds, un dai grups plui famôs de rêt dal blues rock inglês. Cuant che i Yardbirds si disfin tal 1968, il ghitarist Jimmy Page al decît di meti sù une gnove clape par finî lis datis de turnê in Scandinavie. Page al clame il bassist e arangjadôr John Paul Jones, e daspò, su consei de cjantautôr Terry Reid, al cjate il zovin cjantant Robert Plant, che cul so stîl di cjanta’ al impressione ducj. Par completâ la sezion ritmiche, Plant al propòn so amî d'infanzie, il baterist John Bonham. [[Figure:Hindenburg disaster.jpg|250px|miniatura|destra|il dirigjibil Zeppelin LZ 129 Hindenburg al bruse in un incident, rappresentât tal prin disc de clape.]] In principi la band si sielç il nom di ''The New Yardbirds''. La svolte e rive cuant che Keith Moon (il baterist de band cul cult dai The Who) al fâs une batude disint che il gnûf grup al colarâ "tant che un dirigjibil di piomb" (par inglês dret, a lead zeppelin). Page al decît di doprât chest nom, cambiant la peraule "lead" in "led" par evitâ che la int fale la scriture e la pronunzie de lenghe inglês. Tal zenâr dal [[1969]] al jess l'album di debùt '''Led Zeppelin I''', regjistrât in dome 30 oris di studi: un disc ruzin, pesant, bagnât di blues e psichedelie, che al segne un moment de clâf d'aur. === L'etât d'aur (1969-1975) === Tal otobar dal stès an al ven fûr '''Led Zeppelin II''', un disc ancjemò plui pesant e drit, caraterizât de famosissime cjançon ''Whole Lotta Love'' cul so riff monumentâl di ghitare. Daspò dal plui acustic e folk '''Led Zeppelin III''' (1970), la band e cambie in mût definitîf il mont tal [[1971]] cul disc cence tìtul, cognosût soretut tant che '''Led Zeppelin IV'''. In chest disc e je presente '''Stairway to Heaven''', un dai tocs plui famôs e sunâts de storie de musiche rock, une suite biele e parfete che e mesede l'arpeç acustic dal flaut traviers de intro cun l'esplosion de ghitare eletriche e l'assolo di ghitare considerât il plui biel di simpri. I agns '70 a son stâts la epoche de grande dominance e de grandece monumentâl dal grup. I lôr concerts tiessûts di improvisazion e furie, che a duravin soretut plui di trê oris, a sfracavin ducj i scontris di presencis tai stadiis merecans (metint in discussion ancje la fame dai Rolling Stones). I lôr albums sucessîfs a son deventâts ducj oparis d'aur: ''Houses of the Holy'' (1973), dulà che il bas e las claviis di Jones a dan un ton plui svelt e moderni. ''Physical Graffiti'' (1975), un disc dopli cult caraterizât de atmosfere orientâl e scure de cjançon ''Kashmir''. === La tragedie e la fin (1977-1980) === La cariere gloriose de band e je stâde colpide di une schirie di events sfortunâts e doliôs. Tal 1977, intant dal turnê in Americhe, il piçul fi di Robert Plant (Karac) al mûr par une fuarte infezion, fasant colâ il grup inte depression. Il moment de fin definitive e rive tal setembar  dal [[1980]]. Intant che si cjatâve intune zornade di provis inte vile di Jimmy Page, il baterist John Bonham al mûr scjafojât , daspò di vê bevit une cuantetât incalcolabile di alcol in dome dodis oris. I trê sorevivûts a decîdin in mût unanim che i Led Zeppelin no puedin esistî cence di lui: "No si podarès mai sunâ la nestre musiche sence la fuarce e il sun de batarie dal nestri ami d'aur". In chest mût, tal dicembar dal 1980, la clape decît la sô fin definitive, lassant une piardite cence calcul in te musiche rock. == I parons de musiche == Il sun dai Zeppelin  je dipendûde dal talent di ognidun dai siei membris: *'''Jimmy Page:''' Ghitarist, autôr e produtôr di ducj i discs. Al à innovât il mût di regjistrâ la ghitare e de creazion dai riffs. Al jere famôs par sunâ la sô ghitare Gibson Les Paul doprant un archet di violin par creâ un sun scûr e dirit. *'''Robert Plant:''' Il prototip dal "diu dal rock" (golden god) de bande dai cjantants. Caraterizât di cjavei bionds e luncs, une presence scenica sensuâl e, soretut, une vôs di sberlâ svelte, altissime, bagnâde de diciture ruzine dal blues. *'''John Paul Jones:''' Il motor cidin dal grup, polistrumentist inimitabîl, bon di sunâ il bas cun grande fuarce, l'organ Hammond, il sintetizadôr Mellotron e di curâ ducj i mioraments e arangjaments orchestrâi. *'''John Bonham:''' Batiât "Bonzo", al è considerât un dai plui grancj e influents batariscj de storie de musiche. Al veve un stîl caraterizât di une velocitât, une potence e un "groove" che no vevin compagns, creant cun Page i riffs plui grancj de storie. == Formazion == *'''Robert Plant''' - vôs, armonicche a bocje *'''Jimmy Page''' - ghitaris acustichis e eletrichis, archet di violin *'''John Paul Jones''' - bas, claviis, mellotron, organ hammond, mandolin *'''John Bonham''' - batarie, percussions == Discografie == *''Led Zeppelin'' (1969) *''Led Zeppelin II'' (1969) *''Led Zeppelin III'' (1970) *''Led Zeppelin IV'' (1971) *''Houses of the Holy'' (1973) *''Physical Graffiti'' (1975) *''Presence'' (1976) *''In Through the Out Door'' (1979) *''Coda'' (1982) == Vôs correladis == *[[Hard rock]] *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[John Bonham]] == Bibliografie == * Welch, Chris, ''Led Zeppelin: The Definitive Biography'', Proteus Books, 1984. * Davis, Stephen, ''Hammer of the Gods: The Led Zeppelin Saga'', William Morrow and Company, 1985. 143shxqyh1sxtk5gwwff0g109gfq4sn 183782 183781 2026-07-11T17:50:13Z Santefoscje73 11500 /* Formazion */ 183782 wikitext text/x-wiki [[Figure:LedZeppelinChicago75 2.jpg|250px|miniatura|destra|I Led zeppelin Tal 1975]] I '''Led Zeppelin''' a son stâts un grup [[rock]] britanic, nassût a [[Londre]] tal [[1968]] e considerâts in mût unanim un dai plui grancj, innovatîfs e influents grups de storie de musiche. [[Figure:Led Zeppelin logo.png|250px|miniatura|destra|Logo de Clape]] La band, formâde di '''[[Jimmy Page]]''' (ghitare), '''[[Robert Plant]]''' (vôs), '''[[John Paul Jones]]''' (bas, claviis) e '''[[John Bonham]]''' (batarie), e à creât un sun inimitabil, messedant la furie e la potence dal [[blues rock]] e de ghitare eletriche distuarte cul misticisim de [[musiche celtiche]] e dal folk inglês. Cun plui di 300 mîlions di discs vindûts in dut il mont, i Led Zeppelin a àn dât lis fondis al gjenar de [[hard rock]] e dal [[heavy metal]], rivoluzionant il mût di fâ musiche rock e batint ducj i records des classifichis dal deceni dal 1970. == Storie == === Lis origjins e il prin disc (1968-1969) === [[Figure:Yardbirds2006.jpg|250px|miniatura|destra|I Yard birds , prime clape di Jimmy Page ]] La band e je nassûte des cinisis dai The Yardbirds, un dai grups plui famôs de rêt dal blues rock inglês. Cuant che i Yardbirds si disfin tal 1968, il ghitarist Jimmy Page al decît di meti sù une gnove clape par finî lis datis de turnê in Scandinavie. Page al clame il bassist e arangjadôr John Paul Jones, e daspò, su consei de cjantautôr Terry Reid, al cjate il zovin cjantant Robert Plant, che cul so stîl di cjanta’ al impressione ducj. Par completâ la sezion ritmiche, Plant al propòn so amî d'infanzie, il baterist John Bonham. [[Figure:Hindenburg disaster.jpg|250px|miniatura|destra|il dirigjibil Zeppelin LZ 129 Hindenburg al bruse in un incident, rappresentât tal prin disc de clape.]] In principi la band si sielç il nom di ''The New Yardbirds''. La svolte e rive cuant che Keith Moon (il baterist de band cul cult dai The Who) al fâs une batude disint che il gnûf grup al colarâ "tant che un dirigjibil di piomb" (par inglês dret, a lead zeppelin). Page al decît di doprât chest nom, cambiant la peraule "lead" in "led" par evitâ che la int fale la scriture e la pronunzie de lenghe inglês. Tal zenâr dal [[1969]] al jess l'album di debùt '''Led Zeppelin I''', regjistrât in dome 30 oris di studi: un disc ruzin, pesant, bagnât di blues e psichedelie, che al segne un moment de clâf d'aur. === L'etât d'aur (1969-1975) === Tal otobar dal stès an al ven fûr '''Led Zeppelin II''', un disc ancjemò plui pesant e drit, caraterizât de famosissime cjançon ''Whole Lotta Love'' cul so riff monumentâl di ghitare. Daspò dal plui acustic e folk '''Led Zeppelin III''' (1970), la band e cambie in mût definitîf il mont tal [[1971]] cul disc cence tìtul, cognosût soretut tant che '''Led Zeppelin IV'''. In chest disc e je presente '''Stairway to Heaven''', un dai tocs plui famôs e sunâts de storie de musiche rock, une suite biele e parfete che e mesede l'arpeç acustic dal flaut traviers de intro cun l'esplosion de ghitare eletriche e l'assolo di ghitare considerât il plui biel di simpri. I agns '70 a son stâts la epoche de grande dominance e de grandece monumentâl dal grup. I lôr concerts tiessûts di improvisazion e furie, che a duravin soretut plui di trê oris, a sfracavin ducj i scontris di presencis tai stadiis merecans (metint in discussion ancje la fame dai Rolling Stones). I lôr albums sucessîfs a son deventâts ducj oparis d'aur: ''Houses of the Holy'' (1973), dulà che il bas e las claviis di Jones a dan un ton plui svelt e moderni. ''Physical Graffiti'' (1975), un disc dopli cult caraterizât de atmosfere orientâl e scure de cjançon ''Kashmir''. === La tragedie e la fin (1977-1980) === La cariere gloriose de band e je stâde colpide di une schirie di events sfortunâts e doliôs. Tal 1977, intant dal turnê in Americhe, il piçul fi di Robert Plant (Karac) al mûr par une fuarte infezion, fasant colâ il grup inte depression. Il moment de fin definitive e rive tal setembar  dal [[1980]]. Intant che si cjatâve intune zornade di provis inte vile di Jimmy Page, il baterist John Bonham al mûr scjafojât , daspò di vê bevit une cuantetât incalcolabile di alcol in dome dodis oris. I trê sorevivûts a decîdin in mût unanim che i Led Zeppelin no puedin esistî cence di lui: "No si podarès mai sunâ la nestre musiche sence la fuarce e il sun de batarie dal nestri ami d'aur". In chest mût, tal dicembar dal 1980, la clape decît la sô fin definitive, lassant une piardite cence calcul in te musiche rock. == I parons de musiche == Il sun dai Zeppelin  je dipendûde dal talent di ognidun dai siei membris: *'''Jimmy Page:''' Ghitarist, autôr e produtôr di ducj i discs. Al à innovât il mût di regjistrâ la ghitare e de creazion dai riffs. Al jere famôs par sunâ la sô ghitare Gibson Les Paul doprant un archet di violin par creâ un sun scûr e dirit. *'''Robert Plant:''' Il prototip dal "diu dal rock" (golden god) de bande dai cjantants. Caraterizât di cjavei bionds e luncs, une presence scenica sensuâl e, soretut, une vôs di sberlâ svelte, altissime, bagnâde de diciture ruzine dal blues. *'''John Paul Jones:''' Il motor cidin dal grup, polistrumentist inimitabîl, bon di sunâ il bas cun grande fuarce, l'organ Hammond, il sintetizadôr Mellotron e di curâ ducj i mioraments e arangjaments orchestrâi. *'''John Bonham:''' Batiât "Bonzo", al è considerât un dai plui grancj e influents batariscj de storie de musiche. Al veve un stîl caraterizât di une velocitât, une potence e un "groove" che no vevin compagns, creant cun Page i riffs plui grancj de storie. == Formazion == *'''Robert Plant''' - vôs, armoniche a bocje *'''Jimmy Page''' - ghitaris acustichis e eletrichis, archet di violin *'''John Paul Jones''' - bas, claviis, mellotron, organ hammond, mandolin *'''John Bonham''' - batarie, percussions == Discografie == *''Led Zeppelin'' (1969) *''Led Zeppelin II'' (1969) *''Led Zeppelin III'' (1970) *''Led Zeppelin IV'' (1971) *''Houses of the Holy'' (1973) *''Physical Graffiti'' (1975) *''Presence'' (1976) *''In Through the Out Door'' (1979) *''Coda'' (1982) == Vôs correladis == *[[Hard rock]] *[[Heavy metal]] *[[Blues rock]] *[[John Bonham]] == Bibliografie == * Welch, Chris, ''Led Zeppelin: The Definitive Biography'', Proteus Books, 1984. * Davis, Stephen, ''Hammer of the Gods: The Led Zeppelin Saga'', William Morrow and Company, 1985. 7hwf3koxeo4zzpmt1446iz3o0i2608y Soundgarden 0 14606 183784 2026-07-11T19:08:52Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:Soundgarden Chicago.jpg|350px|miniatura|destra|I Soundgarden in concert a Chicago]] I '''Soundgarden''' a son stâts un grup [[rock]] alternatîf american, nassût a [[Seattle]] tal [[1984]] e considerâts, in mût unanim, un dai sielts pionîrs e i parons in assolût dal gjenar '''[[grunge]]''' (insiemit a Nirvana, Pearl Jam e Alice in Chains). [[Figure:Soundgarden-logo.svg|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]] La band, caraterizâde de grande estension de vôs... 183784 wikitext text/x-wiki [[Figure:Soundgarden Chicago.jpg|350px|miniatura|destra|I Soundgarden in concert a Chicago]] I '''Soundgarden''' a son stâts un grup [[rock]] alternatîf american, nassût a [[Seattle]] tal [[1984]] e considerâts, in mût unanim, un dai sielts pionîrs e i parons in assolût dal gjenar '''[[grunge]]''' (insiemit a Nirvana, Pearl Jam e Alice in Chains). [[Figure:Soundgarden-logo.svg|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]] La band, caraterizâde de grande estension de vôs di '''[[Chris Cornell]]''' e de ghitare pesante di '''Kim Thayil''', e à unît cun inzegn la rabie dal hardcore punk cun i ritmis grâfs e pesants de scuele dal heavy metal (soretut dai Black Sabbath e dai Led Zeppelin), deventant un dai grups plui influents e stimâts dai agns Nonante. == Storie == === Lis origjins e la Sub Pop (1984-1990) === [[Figure:Soundgarden (1987 Sub Pop promo photo).jpg|250px|miniatura|destra|Une fotografie promozionâl de clape dal 1987. Fotografie di Charles Peterson]] La band e je nassûte par inizi di Chris Cornell (che in principi al sunave la batarie e al cjantave) e di Hiro Yamamoto (bas), cun la zonte di Kim Thayil ae ghitare soliste. Tal 1986, par completâ la sezion ritmiche e permeti a Cornell di dedicâsi dome ae vôs e ae ghitare ritmiche, al è jentrât tal grup il baterist Matt Cameron. I Soundgarden a son stâts la prime clape di Seattle a firmâ un contrat cun la mitiche cjase discografiche indipendent '''Sub Pop Records''', rivant a la publicazion dai  singui ''Screaming Life'' (1987) e ''Fopp'' (1988). Daspò di vê incidût il prin album ''Ultramega OK'' (1988) par une etichete indipendent di Los Angeles (la SST), tal 1989 a son stâts in assolût la prime band di grunge a firmâ par une "major" (la A&M Records), publicant tal stès an l'album ''Louder Than Love''. Daspò di chest disc, Hiro Yamamoto al à lassât il grup e, tal 1990, al è stât sostituît in mût definitîf dal bassist '''Ben Shepherd''', completant la formazion classiche. === L'esplosion de fame e il sucès di "Superunknown" (1991-1996) === Tal [[1991]], il stès an de revoluzion di ''Nevermind'' dai Nirvana, i Soundgarden a àn publicât l'album '''Badmotorfinger'''. Il disc al à vût un grant sucès cul jutori di tocs deventâts cult tant che ''Rusty Cage'' (interpretât plui tart ancje di Johnny Cash), ''Outshined'' e la dibatude ''Jesus Christ Pose''. Ma la opare monumentâl de clape e je rivâde tal [[1994]] cul disc '''Superunknown'''. L'album al è jentrât dret te prime posizion des classifichis americanis e al à vindût plui di 9 mîlions di copiis tal mont. In chest disc a son presentis lis cjançons plui famosis e rapresentativis de band, tant che ''Spoonman'', ''Fell on Black Days'' e soretut l'iconic singul '''Black Hole Sun''', che cul so video scûr e psichedelic al è deventât un simbul de epoche grunge e al à vinçût un Grammy Award. Tal 1996 al è jessût l'album ''Down on the Upside'', un disc plui acustic e alternatîf, ma lis polemichis e lis dibatiment  artistics internis  jenfri Thayil e Cornell a àn puartât la band a decîdi par une division definitive tal avrîl dal 1997. === La tornâde e la tragjedie di Chris Cornell (2010-2017) === [[Figure:Kim Thayil & Chris Cornell.jpg|250px|miniatura|destra|Kim Thayil e Chris Cornell]] Daspò di tancj agns di spetis e progjets soliscj (cun Cornell che al à formât ancje il famôs supergrup Audioslave), tal 2010 i Soundgarden a àn deventât uficiâl la lôr reunion. Tal [[2012]] a àn publicât un gnûf album di studi, dal tìtul ''King Animal''. In mût dal dut cence spietâsi, il 18 di mai dal [[2017]], daspò di un concert de band a Detroit, il leader e cjantant '''Chris Cornell''' al si è gjavât la vite inte sô cjamare di hotel a dome 52 agns. Cun la sô tragjiche muart, la cariere de band e je finide par simpri, lassant une piardite inestimabile inte storie de musiche rock. == Carateristichis musicâlis == La musiche dai Soundgarden e à une identitât clâre e particolâr, par vie de fusion di dits elements: [[Figure:Chris Cornell - 4934794331.jpg|250px|miniatura|destra|Chris Cornell]] '''La vôs di Chris Cornell:''' Une des vôs plui grandis e amâdis de storie dal rock, cun un'estension ecezionâl di cuatri otavis, caraterizâde di une potence e un ton ruzin de tradizion blues rock miscliçât cun sberladis plui fuartis. '''Lis ghitariis straviâdis (Alternative Tunings):''' Kim Thayil al à innovât il mût di sunâ la ghitare doprant dret acordadures particolârs (tant che la famose Drop D o sveltis scalis orientâlis), creant riffs scûrs, pesants e dissonantis. [[Figure:Matt Cameron live in 2013.jpg|250px|miniatura|destra|Matt Cameron]] '''Ritms asimetrics e complessis:''' Al contrari dal rock standard in 4/4, i Soundgarden a son famôs par doprâ ritmichis complessis e asimetrichis (tant che i tempi in 7/4 o 9/4), rapresentant un leam cul rock progressîf. == Formazion classiche == *'''Chris Cornell''' - vôs, ghitare ritmiche (muart tal 2017) *'''Kim Thayil''' - ghitare soliste *'''Ben Shepherd''' - bas, vôs secondarie *'''Matt Cameron''' - batarie, percussions, vôs secondarie === Altris membris === *'''Hiro Yamamoto''' - bas (1984-1989) *'''Scott Sundquist''' - batarie (1985-1986) == Discografie essenziâl == *''Ultramega OK'' (1988) *''Louder Than Love'' (1989) *''Badmotorfinger'' (1991) *''Superunknown'' (1994) *''Down on the Upside'' (1996) *''King Animal'' (2012) == Vôs correladis == *[[Grunge]] *[[Chris Cornell]] *[[Nirvana]] *[[Pearl Jam]] == Bibliografie == * Yarm, Mark, ''Everybody Loves Our Town: An Oral History of Grunge'', Crown Archetype, 2011. * Prato, Greg, ''Grunge Is Dead: The Oral History of Seattle Rock Music'', ECW Press, 2009. 3d7okdbpxmombplkz3l47litcobi51c 183785 183784 2026-07-11T19:09:25Z Santefoscje73 11500 183785 wikitext text/x-wiki [[Figure:Soundgarden Chicago.jpg|350px|miniatura|destra|I Soundgarden in concert a Chicago]] I '''Soundgarden''' a son stâts un grup [[Musiche rock|rock]] alternatîf american, nassût a [[Seattle]] tal [[1984]] e considerâts, in mût unanim, un dai sielts pionîrs e i parons in assolût dal gjenar '''[[grunge]]''' (insiemit a Nirvana, Pearl Jam e Alice in Chains). [[Figure:Soundgarden-logo.svg|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]] La band, caraterizâde de grande estension de vôs di '''[[Chris Cornell]]''' e de ghitare pesante di '''Kim Thayil''', e à unît cun inzegn la rabie dal hardcore punk cun i ritmis grâfs e pesants de scuele dal heavy metal (soretut dai Black Sabbath e dai Led Zeppelin), deventant un dai grups plui influents e stimâts dai agns Nonante. == Storie == === Lis origjins e la Sub Pop (1984-1990) === [[Figure:Soundgarden (1987 Sub Pop promo photo).jpg|250px|miniatura|destra|Une fotografie promozionâl de clape dal 1987. Fotografie di Charles Peterson]] La band e je nassûte par inizi di Chris Cornell (che in principi al sunave la batarie e al cjantave) e di Hiro Yamamoto (bas), cun la zonte di Kim Thayil ae ghitare soliste. Tal 1986, par completâ la sezion ritmiche e permeti a Cornell di dedicâsi dome ae vôs e ae ghitare ritmiche, al è jentrât tal grup il baterist Matt Cameron. I Soundgarden a son stâts la prime clape di Seattle a firmâ un contrat cun la mitiche cjase discografiche indipendent '''Sub Pop Records''', rivant a la publicazion dai  singui ''Screaming Life'' (1987) e ''Fopp'' (1988). Daspò di vê incidût il prin album ''Ultramega OK'' (1988) par une etichete indipendent di Los Angeles (la SST), tal 1989 a son stâts in assolût la prime band di grunge a firmâ par une "major" (la A&M Records), publicant tal stès an l'album ''Louder Than Love''. Daspò di chest disc, Hiro Yamamoto al à lassât il grup e, tal 1990, al è stât sostituît in mût definitîf dal bassist '''Ben Shepherd''', completant la formazion classiche. === L'esplosion de fame e il sucès di "Superunknown" (1991-1996) === Tal [[1991]], il stès an de revoluzion di ''Nevermind'' dai Nirvana, i Soundgarden a àn publicât l'album '''Badmotorfinger'''. Il disc al à vût un grant sucès cul jutori di tocs deventâts cult tant che ''Rusty Cage'' (interpretât plui tart ancje di Johnny Cash), ''Outshined'' e la dibatude ''Jesus Christ Pose''. Ma la opare monumentâl de clape e je rivâde tal [[1994]] cul disc '''Superunknown'''. L'album al è jentrât dret te prime posizion des classifichis americanis e al à vindût plui di 9 mîlions di copiis tal mont. In chest disc a son presentis lis cjançons plui famosis e rapresentativis de band, tant che ''Spoonman'', ''Fell on Black Days'' e soretut l'iconic singul '''Black Hole Sun''', che cul so video scûr e psichedelic al è deventât un simbul de epoche grunge e al à vinçût un Grammy Award. Tal 1996 al è jessût l'album ''Down on the Upside'', un disc plui acustic e alternatîf, ma lis polemichis e lis dibatiment  artistics internis  jenfri Thayil e Cornell a àn puartât la band a decîdi par une division definitive tal avrîl dal 1997. === La tornâde e la tragjedie di Chris Cornell (2010-2017) === [[Figure:Kim Thayil & Chris Cornell.jpg|250px|miniatura|destra|Kim Thayil e Chris Cornell]] Daspò di tancj agns di spetis e progjets soliscj (cun Cornell che al à formât ancje il famôs supergrup Audioslave), tal 2010 i Soundgarden a àn deventât uficiâl la lôr reunion. Tal [[2012]] a àn publicât un gnûf album di studi, dal tìtul ''King Animal''. In mût dal dut cence spietâsi, il 18 di mai dal [[2017]], daspò di un concert de band a Detroit, il leader e cjantant '''Chris Cornell''' al si è gjavât la vite inte sô cjamare di hotel a dome 52 agns. Cun la sô tragjiche muart, la cariere de band e je finide par simpri, lassant une piardite inestimabile inte storie de musiche rock. == Carateristichis musicâlis == La musiche dai Soundgarden e à une identitât clâre e particolâr, par vie de fusion di dits elements: [[Figure:Chris Cornell - 4934794331.jpg|250px|miniatura|destra|Chris Cornell]] '''La vôs di Chris Cornell:''' Une des vôs plui grandis e amâdis de storie dal rock, cun un'estension ecezionâl di cuatri otavis, caraterizâde di une potence e un ton ruzin de tradizion blues rock miscliçât cun sberladis plui fuartis. '''Lis ghitariis straviâdis (Alternative Tunings):''' Kim Thayil al à innovât il mût di sunâ la ghitare doprant dret acordadures particolârs (tant che la famose Drop D o sveltis scalis orientâlis), creant riffs scûrs, pesants e dissonantis. [[Figure:Matt Cameron live in 2013.jpg|250px|miniatura|destra|Matt Cameron]] '''Ritms asimetrics e complessis:''' Al contrari dal rock standard in 4/4, i Soundgarden a son famôs par doprâ ritmichis complessis e asimetrichis (tant che i tempi in 7/4 o 9/4), rapresentant un leam cul rock progressîf. == Formazion classiche == *'''Chris Cornell''' - vôs, ghitare ritmiche (muart tal 2017) *'''Kim Thayil''' - ghitare soliste *'''Ben Shepherd''' - bas, vôs secondarie *'''Matt Cameron''' - batarie, percussions, vôs secondarie === Altris membris === *'''Hiro Yamamoto''' - bas (1984-1989) *'''Scott Sundquist''' - batarie (1985-1986) == Discografie essenziâl == *''Ultramega OK'' (1988) *''Louder Than Love'' (1989) *''Badmotorfinger'' (1991) *''Superunknown'' (1994) *''Down on the Upside'' (1996) *''King Animal'' (2012) == Vôs correladis == *[[Grunge]] *[[Chris Cornell]] *[[Nirvana]] *[[Pearl Jam]] == Bibliografie == * Yarm, Mark, ''Everybody Loves Our Town: An Oral History of Grunge'', Crown Archetype, 2011. * Prato, Greg, ''Grunge Is Dead: The Oral History of Seattle Rock Music'', ECW Press, 2009. i3px1snvlb6qzr97x013wjtlcjxdkkp 183786 183785 2026-07-11T19:09:52Z Santefoscje73 11500 /* L'esplosion de fame e il sucès di "Superunknown" (1991-1996) */ 183786 wikitext text/x-wiki [[Figure:Soundgarden Chicago.jpg|350px|miniatura|destra|I Soundgarden in concert a Chicago]] I '''Soundgarden''' a son stâts un grup [[Musiche rock|rock]] alternatîf american, nassût a [[Seattle]] tal [[1984]] e considerâts, in mût unanim, un dai sielts pionîrs e i parons in assolût dal gjenar '''[[grunge]]''' (insiemit a Nirvana, Pearl Jam e Alice in Chains). [[Figure:Soundgarden-logo.svg|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]] La band, caraterizâde de grande estension de vôs di '''[[Chris Cornell]]''' e de ghitare pesante di '''Kim Thayil''', e à unît cun inzegn la rabie dal hardcore punk cun i ritmis grâfs e pesants de scuele dal heavy metal (soretut dai Black Sabbath e dai Led Zeppelin), deventant un dai grups plui influents e stimâts dai agns Nonante. == Storie == === Lis origjins e la Sub Pop (1984-1990) === [[Figure:Soundgarden (1987 Sub Pop promo photo).jpg|250px|miniatura|destra|Une fotografie promozionâl de clape dal 1987. Fotografie di Charles Peterson]] La band e je nassûte par inizi di Chris Cornell (che in principi al sunave la batarie e al cjantave) e di Hiro Yamamoto (bas), cun la zonte di Kim Thayil ae ghitare soliste. Tal 1986, par completâ la sezion ritmiche e permeti a Cornell di dedicâsi dome ae vôs e ae ghitare ritmiche, al è jentrât tal grup il baterist Matt Cameron. I Soundgarden a son stâts la prime clape di Seattle a firmâ un contrat cun la mitiche cjase discografiche indipendent '''Sub Pop Records''', rivant a la publicazion dai  singui ''Screaming Life'' (1987) e ''Fopp'' (1988). Daspò di vê incidût il prin album ''Ultramega OK'' (1988) par une etichete indipendent di Los Angeles (la SST), tal 1989 a son stâts in assolût la prime band di grunge a firmâ par une "major" (la A&M Records), publicant tal stès an l'album ''Louder Than Love''. Daspò di chest disc, Hiro Yamamoto al à lassât il grup e, tal 1990, al è stât sostituît in mût definitîf dal bassist '''Ben Shepherd''', completant la formazion classiche. === L'esplosion de fame e il sucès di "Superunknown" (1991-1996) === Tal [[1991]], il stès an de revoluzion di ''Nevermind'' dai Nirvana, i Soundgarden a àn publicât l'album '''Badmotorfinger'''. Il disc al à vût un grant sucès cul jutori di tocs deventâts cult tant che ''Rusty Cage'' (interpretât plui tart ancje di Johnny Cash), ''Outshined'' e la dibatude ''Jesus Christ Pose''. Ma la opare monumentâl de clape e je rivâde tal [[1994]] cul disc '''Superunknown'''. L'album al è jentrât dret te prime posizion des classifichis americanis e al à vindût plui di 9 mîlions di copiis tal mont. In chest disc a son presentis lis cjançons plui famosis e rapresentativis de band, tant che ''Spoonman'', ''Fell on Black Days'' e soretut l'iconic singul '''Black Hole Sun''', che cul so video scûr e psichedelic al è deventât un simbul de epoche grunge e al à vinçût un Grammy Award. Tal 1996 al è jessût l'album ''Down on the Upside'', un disc plui acustic e alternatîf, ma lis polemichis e lis dibatiment  artistics internis  jenfri Thayil e Cornell a àn puartât la band a decîdi par une division definitive tal avrîl dal 1997. === La tornâde e la tragjedie di Chris Cornell (2010-2017) === [[Figure:Kim Thayil & Chris Cornell.jpg|250px|miniatura|destra|Kim Thayil e Chris Cornell]] Daspò di tancj agns di spetis e progjets soliscj (cun Cornell che al à formât ancje il famôs supergrup Audioslave), tal 2010 i Soundgarden a àn deventât uficiâl la lôr reunion. Tal [[2012]] a àn publicât un gnûf album di studi, dal tìtul ''King Animal''. In mût dal dut cence spietâsi, il 18 di mai dal [[2017]], daspò di un concert de band a Detroit, il leader e cjantant '''Chris Cornell''' al si è gjavât la vite inte sô cjamare di hotel a dome 52 agns. Cun la sô tragjiche muart, la cariere de band e je finide par simpri, lassant une piardite inestimabile inte storie de musiche rock. == Carateristichis musicâlis == La musiche dai Soundgarden e à une identitât clâre e particolâr, par vie de fusion di dits elements: [[Figure:Chris Cornell - 4934794331.jpg|250px|miniatura|destra|Chris Cornell]] '''La vôs di Chris Cornell:''' Une des vôs plui grandis e amâdis de storie dal rock, cun un'estension ecezionâl di cuatri otavis, caraterizâde di une potence e un ton ruzin de tradizion blues rock miscliçât cun sberladis plui fuartis. '''Lis ghitariis straviâdis (Alternative Tunings):''' Kim Thayil al à innovât il mût di sunâ la ghitare doprant dret acordadures particolârs (tant che la famose Drop D o sveltis scalis orientâlis), creant riffs scûrs, pesants e dissonantis. [[Figure:Matt Cameron live in 2013.jpg|250px|miniatura|destra|Matt Cameron]] '''Ritms asimetrics e complessis:''' Al contrari dal rock standard in 4/4, i Soundgarden a son famôs par doprâ ritmichis complessis e asimetrichis (tant che i tempi in 7/4 o 9/4), rapresentant un leam cul rock progressîf. == Formazion classiche == *'''Chris Cornell''' - vôs, ghitare ritmiche (muart tal 2017) *'''Kim Thayil''' - ghitare soliste *'''Ben Shepherd''' - bas, vôs secondarie *'''Matt Cameron''' - batarie, percussions, vôs secondarie === Altris membris === *'''Hiro Yamamoto''' - bas (1984-1989) *'''Scott Sundquist''' - batarie (1985-1986) == Discografie essenziâl == *''Ultramega OK'' (1988) *''Louder Than Love'' (1989) *''Badmotorfinger'' (1991) *''Superunknown'' (1994) *''Down on the Upside'' (1996) *''King Animal'' (2012) == Vôs correladis == *[[Grunge]] *[[Chris Cornell]] *[[Nirvana]] *[[Pearl Jam]] == Bibliografie == * Yarm, Mark, ''Everybody Loves Our Town: An Oral History of Grunge'', Crown Archetype, 2011. * Prato, Greg, ''Grunge Is Dead: The Oral History of Seattle Rock Music'', ECW Press, 2009. 184ljjuzrsz2t7c4znq635t5wmgee75 183789 183786 2026-07-11T22:28:38Z Santefoscje73 11500 183789 wikitext text/x-wiki [[Figure:Soundgarden Chicago.jpg|350px|miniatura|destra|I Soundgarden in concert a Chicago]] I '''Soundgarden''' a son stâts un grup [[Musiche rock|rock]] alternatîf american, nassût a [[Seattle]] tal [[1984]] e considerâts, in mût unanim, un dai sielts pionîrs e i parons in assolût dal gjenar '''[[grunge]]''' (insiemit a Nirvana, Pearl Jam e Alice in Chains). [[Figure:Soundgarden-logo.svg|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]] La band, caraterizâde de grande estension de vôs di '''[[Chris Cornell]]''' e de ghitare pesante di '''Kim Thayil''', e à unît cun inzegn la rabie dal hardcore punk cun i ritmis grâfs e pesants de scuele dal heavy metal (soretut dai [[Black Sabbath]] e dai [[Led Zeppelin]]), deventant un dai grups plui influents e stimâts dai agns Nonante. == Storie == === Lis origjins e la Sub Pop (1984-1990) === [[Figure:Soundgarden (1987 Sub Pop promo photo).jpg|250px|miniatura|destra|Une fotografie promozionâl de clape dal 1987. Fotografie di Charles Peterson]] La band e je nassûte par inizi di Chris Cornell (che in principi al sunave la batarie e al cjantave) e di Hiro Yamamoto (bas), cun la zonte di Kim Thayil ae ghitare soliste. Tal 1986, par completâ la sezion ritmiche e permeti a Cornell di dedicâsi dome ae vôs e ae ghitare ritmiche, al è jentrât tal grup il baterist Matt Cameron. I Soundgarden a son stâts la prime clape di Seattle a firmâ un contrat cun la mitiche cjase discografiche indipendent '''Sub Pop Records''', rivant a la publicazion dai  singui ''Screaming Life'' (1987) e ''Fopp'' (1988). Daspò di vê incidût il prin album ''Ultramega OK'' (1988) par une etichete indipendent di Los Angeles (la SST), tal 1989 a son stâts in assolût la prime band di grunge a firmâ par une "major" (la A&M Records), publicant tal stès an l'album ''Louder Than Love''. Daspò di chest disc, Hiro Yamamoto al à lassât il grup e, tal 1990, al è stât sostituît in mût definitîf dal bassist '''Ben Shepherd''', completant la formazion classiche. === L'esplosion de fame e il sucès di "Superunknown" (1991-1996) === Tal [[1991]], il stès an de revoluzion di ''Nevermind'' dai Nirvana, i Soundgarden a àn publicât l'album '''Badmotorfinger'''. Il disc al à vût un grant sucès cul jutori di tocs deventâts cult tant che ''Rusty Cage'' (interpretât plui tart ancje di Johnny Cash), ''Outshined'' e la dibatude ''Jesus Christ Pose''. Ma la opare monumentâl de clape e je rivâde tal [[1994]] cul disc '''Superunknown'''. L'album al è jentrât dret te prime posizion des classifichis americanis e al à vindût plui di 9 mîlions di copiis tal mont. In chest disc a son presentis lis cjançons plui famosis e rapresentativis de band, tant che ''Spoonman'', ''Fell on Black Days'' e soretut l'iconic singul '''Black Hole Sun''', che cul so video scûr e psichedelic al è deventât un simbul de epoche grunge e al à vinçût un Grammy Award. Tal 1996 al è jessût l'album ''Down on the Upside'', un disc plui acustic e alternatîf, ma lis polemichis e lis dibatiment  artistics internis  jenfri Thayil e Cornell a àn puartât la band a decîdi par une division definitive tal avrîl dal 1997. === La tornâde e la tragjedie di Chris Cornell (2010-2017) === [[Figure:Kim Thayil & Chris Cornell.jpg|250px|miniatura|destra|Kim Thayil e Chris Cornell]] Daspò di tancj agns di spetis e progjets soliscj (cun Cornell che al à formât ancje il famôs supergrup Audioslave), tal 2010 i Soundgarden a àn deventât uficiâl la lôr reunion. Tal [[2012]] a àn publicât un gnûf album di studi, dal tìtul ''King Animal''. In mût dal dut cence spietâsi, il 18 di mai dal [[2017]], daspò di un concert de band a Detroit, il leader e cjantant '''Chris Cornell''' al si è gjavât la vite inte sô cjamare di hotel a dome 52 agns. Cun la sô tragjiche muart, la cariere de band e je finide par simpri, lassant une piardite inestimabile inte storie de musiche rock. == Carateristichis musicâlis == La musiche dai Soundgarden e à une identitât clâre e particolâr, par vie de fusion di dits elements: [[Figure:Chris Cornell - 4934794331.jpg|250px|miniatura|destra|Chris Cornell]] '''La vôs di Chris Cornell:''' Une des vôs plui grandis e amâdis de storie dal rock, cun un'estension ecezionâl di cuatri otavis, caraterizâde di une potence e un ton ruzin de tradizion blues rock miscliçât cun sberladis plui fuartis. '''Lis ghitariis straviâdis (Alternative Tunings):''' Kim Thayil al à innovât il mût di sunâ la ghitare doprant dret acordadures particolârs (tant che la famose Drop D o sveltis scalis orientâlis), creant riffs scûrs, pesants e dissonantis. [[Figure:Matt Cameron live in 2013.jpg|250px|miniatura|destra|Matt Cameron]] '''Ritms asimetrics e complessis:''' Al contrari dal rock standard in 4/4, i Soundgarden a son famôs par doprâ ritmichis complessis e asimetrichis (tant che i tempi in 7/4 o 9/4), rapresentant un leam cul rock progressîf. == Formazion classiche == *'''Chris Cornell''' - vôs, ghitare ritmiche (muart tal 2017) *'''Kim Thayil''' - ghitare soliste *'''Ben Shepherd''' - bas, vôs secondarie *'''Matt Cameron''' - batarie, percussions, vôs secondarie === Altris membris === *'''Hiro Yamamoto''' - bas (1984-1989) *'''Scott Sundquist''' - batarie (1985-1986) == Discografie essenziâl == *''Ultramega OK'' (1988) *''Louder Than Love'' (1989) *''Badmotorfinger'' (1991) *''Superunknown'' (1994) *''Down on the Upside'' (1996) *''King Animal'' (2012) == Vôs correladis == *[[Grunge]] *[[Chris Cornell]] *[[Nirvana]] *[[Pearl Jam]] == Bibliografie == * Yarm, Mark, ''Everybody Loves Our Town: An Oral History of Grunge'', Crown Archetype, 2011. * Prato, Greg, ''Grunge Is Dead: The Oral History of Seattle Rock Music'', ECW Press, 2009. hus6c6jp6oavco8nrf96jk64uz1lkjz 183790 183789 2026-07-11T22:28:59Z Santefoscje73 11500 183790 wikitext text/x-wiki [[Figure:Soundgarden Chicago.jpg|350px|miniatura|destra|I Soundgarden in concert a Chicago]] I '''Soundgarden''' a son stâts un grup [[Musiche rock|rock]] alternatîf american, nassût a [[Seattle]] tal [[1984]] e considerâts, in mût unanim, un dai sielts pionîrs e i parons in assolût dal gjenar '''[[grunge]]''' (insiemit a Nirvana, Pearl Jam e Alice in Chains). [[Figure:Soundgarden-logo.svg|250px|miniatura|destra|Il logo de clape]] La band, caraterizâde de grande estension de vôs di '''[[Chris Cornell]]''' e de ghitare pesante di '''Kim Thayil''', e à unît cun inzegn la rabie dal hardcore punk cun i ritmis grâfs e pesants de scuele dal heavy metal (soretut dai [[Black Sabbath]] e dai [[Led Zeppelin]]), deventant un dai grups plui influents e stimâts dai agns Novante. == Storie == === Lis origjins e la Sub Pop (1984-1990) === [[Figure:Soundgarden (1987 Sub Pop promo photo).jpg|250px|miniatura|destra|Une fotografie promozionâl de clape dal 1987. Fotografie di Charles Peterson]] La band e je nassûte par inizi di Chris Cornell (che in principi al sunave la batarie e al cjantave) e di Hiro Yamamoto (bas), cun la zonte di Kim Thayil ae ghitare soliste. Tal 1986, par completâ la sezion ritmiche e permeti a Cornell di dedicâsi dome ae vôs e ae ghitare ritmiche, al è jentrât tal grup il baterist Matt Cameron. I Soundgarden a son stâts la prime clape di Seattle a firmâ un contrat cun la mitiche cjase discografiche indipendent '''Sub Pop Records''', rivant a la publicazion dai  singui ''Screaming Life'' (1987) e ''Fopp'' (1988). Daspò di vê incidût il prin album ''Ultramega OK'' (1988) par une etichete indipendent di Los Angeles (la SST), tal 1989 a son stâts in assolût la prime band di grunge a firmâ par une "major" (la A&M Records), publicant tal stès an l'album ''Louder Than Love''. Daspò di chest disc, Hiro Yamamoto al à lassât il grup e, tal 1990, al è stât sostituît in mût definitîf dal bassist '''Ben Shepherd''', completant la formazion classiche. === L'esplosion de fame e il sucès di "Superunknown" (1991-1996) === Tal [[1991]], il stès an de revoluzion di ''Nevermind'' dai Nirvana, i Soundgarden a àn publicât l'album '''Badmotorfinger'''. Il disc al à vût un grant sucès cul jutori di tocs deventâts cult tant che ''Rusty Cage'' (interpretât plui tart ancje di Johnny Cash), ''Outshined'' e la dibatude ''Jesus Christ Pose''. Ma la opare monumentâl de clape e je rivâde tal [[1994]] cul disc '''Superunknown'''. L'album al è jentrât dret te prime posizion des classifichis americanis e al à vindût plui di 9 mîlions di copiis tal mont. In chest disc a son presentis lis cjançons plui famosis e rapresentativis de band, tant che ''Spoonman'', ''Fell on Black Days'' e soretut l'iconic singul '''Black Hole Sun''', che cul so video scûr e psichedelic al è deventât un simbul de epoche grunge e al à vinçût un Grammy Award. Tal 1996 al è jessût l'album ''Down on the Upside'', un disc plui acustic e alternatîf, ma lis polemichis e lis dibatiment  artistics internis  jenfri Thayil e Cornell a àn puartât la band a decîdi par une division definitive tal avrîl dal 1997. === La tornâde e la tragjedie di Chris Cornell (2010-2017) === [[Figure:Kim Thayil & Chris Cornell.jpg|250px|miniatura|destra|Kim Thayil e Chris Cornell]] Daspò di tancj agns di spetis e progjets soliscj (cun Cornell che al à formât ancje il famôs supergrup Audioslave), tal 2010 i Soundgarden a àn deventât uficiâl la lôr reunion. Tal [[2012]] a àn publicât un gnûf album di studi, dal tìtul ''King Animal''. In mût dal dut cence spietâsi, il 18 di mai dal [[2017]], daspò di un concert de band a Detroit, il leader e cjantant '''Chris Cornell''' al si è gjavât la vite inte sô cjamare di hotel a dome 52 agns. Cun la sô tragjiche muart, la cariere de band e je finide par simpri, lassant une piardite inestimabile inte storie de musiche rock. == Carateristichis musicâlis == La musiche dai Soundgarden e à une identitât clâre e particolâr, par vie de fusion di dits elements: [[Figure:Chris Cornell - 4934794331.jpg|250px|miniatura|destra|Chris Cornell]] '''La vôs di Chris Cornell:''' Une des vôs plui grandis e amâdis de storie dal rock, cun un'estension ecezionâl di cuatri otavis, caraterizâde di une potence e un ton ruzin de tradizion blues rock miscliçât cun sberladis plui fuartis. '''Lis ghitariis straviâdis (Alternative Tunings):''' Kim Thayil al à innovât il mût di sunâ la ghitare doprant dret acordadures particolârs (tant che la famose Drop D o sveltis scalis orientâlis), creant riffs scûrs, pesants e dissonantis. [[Figure:Matt Cameron live in 2013.jpg|250px|miniatura|destra|Matt Cameron]] '''Ritms asimetrics e complessis:''' Al contrari dal rock standard in 4/4, i Soundgarden a son famôs par doprâ ritmichis complessis e asimetrichis (tant che i tempi in 7/4 o 9/4), rapresentant un leam cul rock progressîf. == Formazion classiche == *'''Chris Cornell''' - vôs, ghitare ritmiche (muart tal 2017) *'''Kim Thayil''' - ghitare soliste *'''Ben Shepherd''' - bas, vôs secondarie *'''Matt Cameron''' - batarie, percussions, vôs secondarie === Altris membris === *'''Hiro Yamamoto''' - bas (1984-1989) *'''Scott Sundquist''' - batarie (1985-1986) == Discografie essenziâl == *''Ultramega OK'' (1988) *''Louder Than Love'' (1989) *''Badmotorfinger'' (1991) *''Superunknown'' (1994) *''Down on the Upside'' (1996) *''King Animal'' (2012) == Vôs correladis == *[[Grunge]] *[[Chris Cornell]] *[[Nirvana]] *[[Pearl Jam]] == Bibliografie == * Yarm, Mark, ''Everybody Loves Our Town: An Oral History of Grunge'', Crown Archetype, 2011. * Prato, Greg, ''Grunge Is Dead: The Oral History of Seattle Rock Music'', ECW Press, 2009. 7jflnu8l3n2hg147xgligqhyr4vg4j4 Jimi Hendrix 0 14607 183794 2026-07-11T23:09:11Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:Jimi Hendrix 1967.png|359px|miniatura|destra|Jimi Hendrix tal 1967]] '''Jimi Hendrix''' (nassût '''Johnny Allen Hendrix''', cambiât in seguit in '''James Marshall Hendrix'''; [[Seattle]], [[27 di novembar]] [[1942]] – [[Londre]], [[18 di setembar]] [[1970]]) al è stât un ghitarist e cjantautôr american, considerât in mût unanim il plui grant e influent sunadôr di ghitare eletriche de storie de musiche rock. Cun la sô cariere internazionâl, durade dome c... 183794 wikitext text/x-wiki [[Figure:Jimi Hendrix 1967.png|359px|miniatura|destra|Jimi Hendrix tal 1967]] '''Jimi Hendrix''' (nassût '''Johnny Allen Hendrix''', cambiât in seguit in '''James Marshall Hendrix'''; [[Seattle]], [[27 di novembar]] [[1942]] – [[Londre]], [[18 di setembar]] [[1970]]) al è stât un ghitarist e cjantautôr american, considerât in mût unanim il plui grant e influent sunadôr di ghitare eletriche de storie de musiche rock. Cun la sô cariere internazionâl, durade dome cuatri agns, Hendrix al à cambiât par simpri il mût di intindi la ghitare, trasformandole in une surgjint di suns gnûfs e dricis sperimentazions mediant l'ûs controlât dal feedback (risonance), de distorsion, dal pedâl wah-wah e slargjant l'ûs de leve dal tremolo. == Biografie == === Lis origjins e la prime fature (1942-1965) === [[Figure:Bertran Philander Ross Hendrix and Zenora "Nora" Rose Hendrix.jpg|200px|miniatura|destra|I vons de bande di pari di Jimi, Ross (1866-1934) e Zenora Hendrix (1883-1984), in une fotografie dal 1912 ]] Hendrix al è nassût a Seattle in te miserie, in une famee di origjine afroamericane e cherokee. Cence podê studiâ la musiche sui libris, al à scomençât a sunâ la ghitare di bessôl, cjalant e scoltant i discs dai grancj dal blues, tant che Muddy Waters, B.B. King e Howlin' Wolf. [[Figure:Hendrix in Army.jpg|200px|miniatura|destra|Hendrix in te 101 tai paracadutiscj tal 1961]] Daspò di jessi stât tal cuarp dai paracadutiscj par evitâ la preson (par vie di un piçul infortuni cu la leç), al ven fûr tal 1962 e al scomence a sunâ tant che ghitarist di spale (backing guitarist) pal famôs Chitlin' Circuit, compagnand autôrs di grant calibre tant che Little Richard, Ike & Tina Turner, King Curtis e i Isley Brothers. Ma il so stîl al jere za masse ruzin, svelt e fûr dai schemis pai components des clapis tradizionâlis. === L'esplosion e la Experience a Londre (1966-1968) === [[Figure:Jimi Hendrix experience 1968.jpg|250px|miniatura|destra|Jimi Hendrix Experience tal 1968]] La svolte de sô vite e rive tal 1966, cuant che Chas Chandler, bassist de mitiche clape inglese The Animals, al scuvierç Hendrix in un piçul locâl di New York (il Cafe Wha?). Chandler, strabiliât de sô bravure, al convinç il ghitarist a lâ cun lui a Londre par formâ un gnûf grup. [[Figure:Mitch Mitchell.png|250px|miniatura|destra|Mitch Mitchell]] In Ingletiere a nassin i '''The Jimi Hendrix Experience''', cun Noel Redding al bas e Mitch Mitchell ae batarie. Tal zîr di pôcs mês, Hendrix al devente il protagonist assolût de sene de capital inglese, strabiliant e lassant cence peraulis musiciscj tant che Eric Clapton, Paul McCartney, Pete Townshend e Mick Jagger, che no vevin mai viodût un sunâ in chel mût violent e virtuôs. Tal 1967 al ven fûr l'album di debùt '''Are You Experienced''', un dai pilastris de musiche psichedeliche e de rock in gjenerâl, cuntun dret miscliç di blues e distorsions, caraterizât di cjançons famosis tant che Hey Joe, Purple Haze, Foxy Lady e The Wind Cries Mary. Tal stès an al jês l'album '''Axis: Bold as Love''' e, tal 1968, il monumentâl album dopli '''Electric Ladyland''', considerât il so cîl artistic, dulà che si cjate la biele version di All Along the Watchtower di Bob Dylan. === Woodstock e la tragjedie (1969-1970) === Tal 1967 Hendrix al fâs il so dret ritornâ in Americhe, al Festival di Monterey, dulà che, ae fin de cjançon Wild Thing, al da fûc ae sô ghitare drent di un rituâl deventât un simbul de epoche flower power. [[Figure:Noel Redding.png|250px|miniatura|destra|Noel Redding ]] L'altri moment de clâf dal so devent al è tal [[1969]] al Festival di '''Woodstock'''. Culì, in principi de matine de ultine zornade, Hendrix al fâs une version straviâde e distuarte dal imni nazionâl merecan (The Star-Spangled Banner): doprant il rumôr, il feedback e la leve de ghitare, Hendrix al imite il sun des bombis e dai sberlis de vuere in Vietnam, firmant un dai fats plui politics e potents de storie dal rock. In seguit, daspò de division de Experience, al forme la '''Band of Gypsys''' (cun Billy Cox al bas e Buddy Miles ae batarie) par sferzâ un sun plui funk e soul. Ma la sô cariere si ferme par simpri il [[18 di setembar]] [[1970]] a Londre: a dome 27 agns, Hendrix al mûr scjafojât mentri al dormive, daspò di vê cjapât une straviâde cuantitât di tranquillants (barbiturics), jentrant inte tragjiche rêt dal "Club 27" insiemit a Janis Joplin, Jim Morrison, Brian Jones e, plui tart, Kurt Cobain. == Il sun e la rivoluzion de ghitare == [[Figure:1968 The Jimi Hendrix Experience (cropped).jpg|250px|miniatura|destra|Hendrix tal 1968]] La grandece di Hendrix e sta inte sô capacitât di dâ un gnûf lengaç ae ghitare eletriche. Jessint çjampin, al sunave une ghitare par drets Fender Stratocaster voltâde sot sore, cul ûs di cuardis montadis al contrari. Chest devent al à creât un sun particolâr, cun lis cuardis grâvis plui dongje  al pickup de ghitare. I aspiets dal so stîl a son caraterizâts di: *'''L'ûs dal feedback e dal rumôr controlât:''' Capaci di fâ ruziâ la ghitare controlant lis frecuencis che a vignivin fûr dai amplificadôrs Marshall saturâts. *'''I pedâls de distorsion:''' Al à innovât l'ûs dal Fuzz Face, dal Octavia (un pedâl che al dopliâve la note un'otave plui alte) e soretut dal Wah-wah, che al dave a la ghitare une vôs scuasit umane. *'''La coreografis in scene :''' Al jere famôs par sunâ la ghitare dret daûr de schene, cui dincj, o simulant un at d'amôr cul strument, rompint  i schemîs tradizionâis de scene rock. == Formazion == === The Jimi Hendrix Experience === *'''Jimi Hendrix''' - vôs, ghitaris *'''Noel Redding''' - bas, vôs secondarie (muart tal 2003) *'''Mitch Mitchell''' - batarie (muart tal 2008) === Band of Gypsys === *'''Jimi Hendrix''' - vôs, ghitaris *'''Billy Cox''' - bas, vôs secondarie *'''Buddy Miles''' - batarie, vôs secondarie (muart tal 2008) == Discografie essenziâl == *''Are You Experienced'' (1967) *''Axis: Bold as Love'' (1967) *''Electric Ladyland'' (1968) *''Band of Gypsys'' (1970 - dal vîf) == Vôs correladis == *[[Rock psichedelic]] *[[Blues rock]] *[[Woodstock]] *[[Fender Stratocaster]] == Bibliografie == * Hendrix, Janie e McDermott, John, ''Jimi Hendrix: An Illustrated Experience'', Atria Books, 2007. *Cross, Charles R., ''Room Full of Mirrors: A Biography of Jimi Hendrix'', Hyperion, 2005. 28t7bztpvsuy2xwe7o66h4qn9kfbezm 183803 183794 2026-07-12T09:33:50Z Santefoscje73 11500 /* Lis origjins e la prime fature (1942-1965) */ 183803 wikitext text/x-wiki [[Figure:Jimi Hendrix 1967.png|359px|miniatura|destra|Jimi Hendrix tal 1967]] '''Jimi Hendrix''' (nassût '''Johnny Allen Hendrix''', cambiât in seguit in '''James Marshall Hendrix'''; [[Seattle]], [[27 di novembar]] [[1942]] – [[Londre]], [[18 di setembar]] [[1970]]) al è stât un ghitarist e cjantautôr american, considerât in mût unanim il plui grant e influent sunadôr di ghitare eletriche de storie de musiche rock. Cun la sô cariere internazionâl, durade dome cuatri agns, Hendrix al à cambiât par simpri il mût di intindi la ghitare, trasformandole in une surgjint di suns gnûfs e dricis sperimentazions mediant l'ûs controlât dal feedback (risonance), de distorsion, dal pedâl wah-wah e slargjant l'ûs de leve dal tremolo. == Biografie == === Lis origjins e la prime fature (1942-1965) === [[Figure:Bertran Philander Ross Hendrix and Zenora "Nora" Rose Hendrix.jpg|200px|miniatura|destra|I vons de bande di pari di Jimi, Ross (1866-1934) e Zenora Hendrix (1883-1984), in une fotografie dal 1912 ]] Hendrix al è nassût a Seattle in te miserie, in une famee di origjine afroamericane e cherokee. Cence podê studiâ la musiche sui libris, al à scomençât a sunâ la ghitare di bessôl, cjalant e scoltant i discs dai grancj dal blues, tant che Muddy Waters, B.B. King e Howlin' Wolf. [[Figure:Hendrix in Army.jpg|200px|miniatura|destra|Hendrix in te 101 tai paracadutiscj tal 1961]] Daspò di jessi stât tal cuarp dai paracadutiscj par evitâ la preson (par vie di un piçul infortuni cu la leç), al ven fûr tal 1962 e al scomence a sunâ tant che ghitarist di spale (backing guitarist) pal famôs Chitlin' Circuit, compagnant autôrs di grant calibri tant che Little Richard, Ike & Tina Turner, King Curtis e i Isley Brothers. Ma il so stîl al jere za masse ruzin, svelt e fûr dai schemis pai components des clapis tradizionâlis. === L'esplosion e la Experience a Londre (1966-1968) === [[Figure:Jimi Hendrix experience 1968.jpg|250px|miniatura|destra|Jimi Hendrix Experience tal 1968]] La svolte de sô vite e rive tal 1966, cuant che Chas Chandler, bassist de mitiche clape inglese The Animals, al scuvierç Hendrix in un piçul locâl di New York (il Cafe Wha?). Chandler, strabiliât de sô bravure, al convinç il ghitarist a lâ cun lui a Londre par formâ un gnûf grup. [[Figure:Mitch Mitchell.png|250px|miniatura|destra|Mitch Mitchell]] In Ingletiere a nassin i '''The Jimi Hendrix Experience''', cun Noel Redding al bas e Mitch Mitchell ae batarie. Tal zîr di pôcs mês, Hendrix al devente il protagonist assolût de sene de capital inglese, strabiliant e lassant cence peraulis musiciscj tant che Eric Clapton, Paul McCartney, Pete Townshend e Mick Jagger, che no vevin mai viodût un sunâ in chel mût violent e virtuôs. Tal 1967 al ven fûr l'album di debùt '''Are You Experienced''', un dai pilastris de musiche psichedeliche e de rock in gjenerâl, cuntun dret miscliç di blues e distorsions, caraterizât di cjançons famosis tant che Hey Joe, Purple Haze, Foxy Lady e The Wind Cries Mary. Tal stès an al jês l'album '''Axis: Bold as Love''' e, tal 1968, il monumentâl album dopli '''Electric Ladyland''', considerât il so cîl artistic, dulà che si cjate la biele version di All Along the Watchtower di Bob Dylan. === Woodstock e la tragjedie (1969-1970) === Tal 1967 Hendrix al fâs il so dret ritornâ in Americhe, al Festival di Monterey, dulà che, ae fin de cjançon Wild Thing, al da fûc ae sô ghitare drent di un rituâl deventât un simbul de epoche flower power. [[Figure:Noel Redding.png|250px|miniatura|destra|Noel Redding ]] L'altri moment de clâf dal so devent al è tal [[1969]] al Festival di '''Woodstock'''. Culì, in principi de matine de ultine zornade, Hendrix al fâs une version straviâde e distuarte dal imni nazionâl merecan (The Star-Spangled Banner): doprant il rumôr, il feedback e la leve de ghitare, Hendrix al imite il sun des bombis e dai sberlis de vuere in Vietnam, firmant un dai fats plui politics e potents de storie dal rock. In seguit, daspò de division de Experience, al forme la '''Band of Gypsys''' (cun Billy Cox al bas e Buddy Miles ae batarie) par sferzâ un sun plui funk e soul. Ma la sô cariere si ferme par simpri il [[18 di setembar]] [[1970]] a Londre: a dome 27 agns, Hendrix al mûr scjafojât mentri al dormive, daspò di vê cjapât une straviâde cuantitât di tranquillants (barbiturics), jentrant inte tragjiche rêt dal "Club 27" insiemit a Janis Joplin, Jim Morrison, Brian Jones e, plui tart, Kurt Cobain. == Il sun e la rivoluzion de ghitare == [[Figure:1968 The Jimi Hendrix Experience (cropped).jpg|250px|miniatura|destra|Hendrix tal 1968]] La grandece di Hendrix e sta inte sô capacitât di dâ un gnûf lengaç ae ghitare eletriche. Jessint çjampin, al sunave une ghitare par drets Fender Stratocaster voltâde sot sore, cul ûs di cuardis montadis al contrari. Chest devent al à creât un sun particolâr, cun lis cuardis grâvis plui dongje  al pickup de ghitare. I aspiets dal so stîl a son caraterizâts di: *'''L'ûs dal feedback e dal rumôr controlât:''' Capaci di fâ ruziâ la ghitare controlant lis frecuencis che a vignivin fûr dai amplificadôrs Marshall saturâts. *'''I pedâls de distorsion:''' Al à innovât l'ûs dal Fuzz Face, dal Octavia (un pedâl che al dopliâve la note un'otave plui alte) e soretut dal Wah-wah, che al dave a la ghitare une vôs scuasit umane. *'''La coreografis in scene :''' Al jere famôs par sunâ la ghitare dret daûr de schene, cui dincj, o simulant un at d'amôr cul strument, rompint  i schemîs tradizionâis de scene rock. == Formazion == === The Jimi Hendrix Experience === *'''Jimi Hendrix''' - vôs, ghitaris *'''Noel Redding''' - bas, vôs secondarie (muart tal 2003) *'''Mitch Mitchell''' - batarie (muart tal 2008) === Band of Gypsys === *'''Jimi Hendrix''' - vôs, ghitaris *'''Billy Cox''' - bas, vôs secondarie *'''Buddy Miles''' - batarie, vôs secondarie (muart tal 2008) == Discografie essenziâl == *''Are You Experienced'' (1967) *''Axis: Bold as Love'' (1967) *''Electric Ladyland'' (1968) *''Band of Gypsys'' (1970 - dal vîf) == Vôs correladis == *[[Rock psichedelic]] *[[Blues rock]] *[[Woodstock]] *[[Fender Stratocaster]] == Bibliografie == * Hendrix, Janie e McDermott, John, ''Jimi Hendrix: An Illustrated Experience'', Atria Books, 2007. *Cross, Charles R., ''Room Full of Mirrors: A Biography of Jimi Hendrix'', Hyperion, 2005. hlquptqpcnsb07gmvbj1jy9zgh86dyt Krautrock 0 14608 183798 2026-07-12T09:17:53Z Santefoscje73 11500 Gnove pagjine: [[Figure:Vinegar.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai "Vinegar"]] Il '''krautrock''' (cognosût in [[Gjermanie]] ancje cul tiermin di '''kosmische Musik''', o sedi ''"musiche cosmiche"'' par todesc) al è un gjenar di rock alternatîf e sperimentâl, nassût in te Republiche Federâl de Gjermanie (la Gjermanie de Ovest) te fin dal deceni dal 1960] e svilupât par dut il deceni dal 1970]. Chest stîl nol è dome un sempliç gjenar, ma une vere e proprie onde di inovazion... 183798 wikitext text/x-wiki [[Figure:Vinegar.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai "Vinegar"]] Il '''krautrock''' (cognosût in [[Gjermanie]] ancje cul tiermin di '''kosmische Musik''', o sedi ''"musiche cosmiche"'' par todesc) al è un gjenar di rock alternatîf e sperimentâl, nassût in te Republiche Federâl de Gjermanie (la Gjermanie de Ovest) te fin dal deceni dal 1960] e svilupât par dut il deceni dal 1970]. Chest stîl nol è dome un sempliç gjenar, ma une vere e proprie onde di inovazion che e à unît i suns dal [[rock psichedelic]] cu la sperimentazion d'avanguardie de musiche eletroniche], dal [[Musiche jazz|jazz]] e de musiche d'ambient. Il krautrock al è considerât un dai pilastris plui impurtants de musiche moderne, bon di influenzâ gjenars sucessîfs tant che il post-punk, la musiche techno, l'ambient e il post-rock. == Storie e origjins == === La Gnovis Gjermanie e il muviament dal '68 === La nassite de musiche cosmiche e je stringjutementri leade a la situazion sociâl e politiche de zoventût todesche de fin dai agns Sessante. Daspò de [[Seconde vuere mondiâl]], la Gjermanie dal Ovest e jere un Paîs spacât e ocupât culturalmentri de bande de musiche pop e rock merecane e inglêse. Cun la rivoluzion studentesche dal 1968, la gnove generazion di zovins todescs e à scomençât a refudâ la culture dai lôr gjenitôrs e, tal stès timp, la diciture "standard" dal rock'n'roll anglomerecan basât sul [[Musiche blues|blues]]. I zovins musicis a volevan creâ un gnûf lengaç artistic, moderni, dret e todesc, che al contave la nassite de societât industriâl e tecnologjiche di chel periodi. === La peraule "Krautrock" === Il tiermin "Krautrock" al è nassût in principi cuntun dret stamp ironic e un pôc di “snobisim” de bande de rêt des rivistis de musiche inglese (tant che il ''Melody Maker''). La peraule e rispiere "Kraut" (un mût caricaturâl e e un pôc ofensîf par definî i todescs, leât al lôr consum alimentâr plui cognossût, i [[crauts]]). Però, lis clapis todescjs a àn cjapât chest nom cun ironie e d'onôr, fasant-lu deventâ il simbul di une vere e proprie rivoluzion musicâl. == Carateristichis de musiche == La bielece e la particolaritât dal krautrock si cjatin in chescj dits elements de clâf: *'''Il ritm "Motorik":''' Un pulsâ ritmic in 4/4 monoton, continuatîf, dret e ipnotic, creât soretut dal baterist Klaus Dinger (Neu!). Chest ritm al imite il moviment e la sveltece de corse in te autostrade (Autobahn) o la repetitivitât des machinis de fabriche. *'''L'ûs des gnovis tecnologjiis:''' I musicis a àn bandonât il tradizionâl asolo di ghitare par doprâ i primis grans sintetizadôrs (tant che i Moog o i VCS3), ghitariis straviâdis, loops di bande regjistrâde e sbeletâts de eletricitât. *'''La struture de suite:''' Lis cjançons a deventin drit luncs componiments (spès parsore i 15 minûts) basâts su la improvisazion e su la repetizion di une sole note o acuart, modificant dutis lis regulis de cjançon pop standard. == Lis clapis di ponte dal gjenar == [[Figure:Can 1972 (Heinrich Klaffs Collection 102).jpg|350px|miniatura|destra|Le Clape dai Can tal 1972]] *’’’Kraftwerk ‘‘‘:Nassûts a Düsseldorf de bande di Ralf Hütter e Florian Schneider, i '''Kraftwerk''' a son partîts cuntun rock sperimentâl basât su flauts e batariis eletrichis. Tal 1974 , cul monumental disc ''Autobahn'', a àn voltât la sô sielte viers un sun eletronic al 100%, deventant i   fondadôrs de musiche synthpop e techno. *’’’Can’’’:   Nassûts a [[Colonie]], i '''Can''' a àn unît la preparazion d'avanguardie (studiand cul grant Karlheinz Stockhausen) cuntun sens dal groove e dal ritm che no veve compagns. Cun discs tant che ''Tago Mago'' (1971) e ''Ege Bamyasi'' (1972), a àn creât un sun scûr, ipnotic e incalcolabil. * ‘‘‘Neu!’’’:  Fondâts dai ex components di Kraftwerk, Klaus Dinger e Michael Rother, i '''Neu!''' a son stâts i diu in assolût de diciture dal ritm motorik. I lôr trê primis albums (soretut ''Neu!'' dal 1972) a son stâts di importanza fondamentâl par dut il post-punk e il rock alternatîf. *’’’Tangerine Dream ‘‘‘ Clape di ponte de "scuele di Berlin", i '''Tangerine Dream''' di Edgar Froese a àn creât la musiche cosmiche par ecelence. Las sôs composizions (tant che ''Phaedra'' dal 1974), basâdis dret su i sequenziadôrs e su i sintetizadôrs analogjics, a àn sferzât lis fondis de musiche ambient e new age moderne. == Ereditât e svariis influencis == Cun la fin de sô stagjon d'aur te metât dai agns '70, il krautrock al è stât dret e al à lassât un segn inestimabil te musiche rock e alternative dal mont. David Bowie, intant de sô famose trilogie di Berlin, al è stât dret influenzât dal sun di Neu! e Kraftwerk (la cjançon ''"Heroes"'' e cjape il so nom propit de cjançon Hero de band Neu!). Clapis modernis dal rock alternatîf tant che i [[Radiohead]], i [[Stereolab]], i [[Sonic Youth]] o i Wilco a declarin il lôr dret d'onôr e di debùt d'ispirazion viers la rêt di chescj grans pionîrs todescs. == Vôs correladis == * [[musiche eletroniche]] * [[Rock progressive]] * [[Kraftwerk]] * [[Can]] * [[Amon Düul]] bhplr1l8ujkxegcscsy0vlzn6fut2rt 183799 183798 2026-07-12T09:21:15Z Santefoscje73 11500 /* Lis clapis di ponte dal gjenar */ 183799 wikitext text/x-wiki [[Figure:Vinegar.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai "Vinegar"]] Il '''krautrock''' (cognosût in [[Gjermanie]] ancje cul tiermin di '''kosmische Musik''', o sedi ''"musiche cosmiche"'' par todesc) al è un gjenar di rock alternatîf e sperimentâl, nassût in te Republiche Federâl de Gjermanie (la Gjermanie de Ovest) te fin dal deceni dal 1960] e svilupât par dut il deceni dal 1970]. Chest stîl nol è dome un sempliç gjenar, ma une vere e proprie onde di inovazion che e à unît i suns dal [[rock psichedelic]] cu la sperimentazion d'avanguardie de musiche eletroniche], dal [[Musiche jazz|jazz]] e de musiche d'ambient. Il krautrock al è considerât un dai pilastris plui impurtants de musiche moderne, bon di influenzâ gjenars sucessîfs tant che il post-punk, la musiche techno, l'ambient e il post-rock. == Storie e origjins == === La Gnovis Gjermanie e il muviament dal '68 === La nassite de musiche cosmiche e je stringjutementri leade a la situazion sociâl e politiche de zoventût todesche de fin dai agns Sessante. Daspò de [[Seconde vuere mondiâl]], la Gjermanie dal Ovest e jere un Paîs spacât e ocupât culturalmentri de bande de musiche pop e rock merecane e inglêse. Cun la rivoluzion studentesche dal 1968, la gnove generazion di zovins todescs e à scomençât a refudâ la culture dai lôr gjenitôrs e, tal stès timp, la diciture "standard" dal rock'n'roll anglomerecan basât sul [[Musiche blues|blues]]. I zovins musicis a volevan creâ un gnûf lengaç artistic, moderni, dret e todesc, che al contave la nassite de societât industriâl e tecnologjiche di chel periodi. === La peraule "Krautrock" === Il tiermin "Krautrock" al è nassût in principi cuntun dret stamp ironic e un pôc di “snobisim” de bande de rêt des rivistis de musiche inglese (tant che il ''Melody Maker''). La peraule e rispiere "Kraut" (un mût caricaturâl e e un pôc ofensîf par definî i todescs, leât al lôr consum alimentâr plui cognossût, i [[crauts]]). Però, lis clapis todescjs a àn cjapât chest nom cun ironie e d'onôr, fasant-lu deventâ il simbul di une vere e proprie rivoluzion musicâl. == Carateristichis de musiche == La bielece e la particolaritât dal krautrock si cjatin in chescj dits elements de clâf: *'''Il ritm "Motorik":''' Un pulsâ ritmic in 4/4 monoton, continuatîf, dret e ipnotic, creât soretut dal baterist Klaus Dinger (Neu!). Chest ritm al imite il moviment e la sveltece de corse in te autostrade (Autobahn) o la repetitivitât des machinis de fabriche. *'''L'ûs des gnovis tecnologjiis:''' I musicis a àn bandonât il tradizionâl asolo di ghitare par doprâ i primis grans sintetizadôrs (tant che i Moog o i VCS3), ghitariis straviâdis, loops di bande regjistrâde e sbeletâts de eletricitât. *'''La struture de suite:''' Lis cjançons a deventin drit luncs componiments (spès parsore i 15 minûts) basâts su la improvisazion e su la repetizion di une sole note o acuart, modificant dutis lis regulis de cjançon pop standard. == Lis clapis di ponte dal gjenar == [[Figure:Can 1972 (Heinrich Klaffs Collection 102).jpg|350px|miniatura|destra|Le Clape dai Can tal 1972]] *'''Kraftwerk ''':Nassûts a Düsseldorf de bande di Ralf Hütter e Florian Schneider, i '''Kraftwerk''' a son partîts cuntun rock sperimentâl basât su flauts e batariis eletrichis. Tal 1974 , cul monumental disc ''Autobahn'', a àn voltât la sô sielte viers un sun eletronic al 100%, deventant i   fondadôrs de musiche synthpop e techno. *'''Can''':   Nassûts a [[Colonie]], i '''Can''' a àn unît la preparazion d'avanguardie (studiand cul grant Karlheinz Stockhausen) cuntun sens dal groove e dal ritm che no veve compagns. Cun discs tant che ''Tago Mago'' (1971) e ''Ege Bamyasi'' (1972), a àn creât un sun scûr, ipnotic e incalcolabil. * '''Neu!''':  Fondâts dai ex components di Kraftwerk, Klaus Dinger e Michael Rother, i '''Neu!''' a son stâts i diu in assolût de diciture dal ritm motorik. I lôr trê primis albums (soretut ''Neu!'' dal 1972) a son stâts di importanza fondamentâl par dut il post-punk e il rock alternatîf. *'''Tangerine Dream ''' Clape di ponte de "scuele di Berlin", i '''Tangerine Dream''' di Edgar Froese a àn creât la musiche cosmiche par ecelence. Las sôs composizions (tant che ''Phaedra'' dal 1974), basâdis dret su i sequenziadôrs e su i sintetizadôrs analogjics, a àn sferzât lis fondis de musiche ambient e new age moderne. == Ereditât e svariis influencis == Cun la fin de sô stagjon d'aur te metât dai agns '70, il krautrock al è stât dret e al à lassât un segn inestimabil te musiche rock e alternative dal mont. David Bowie, intant de sô famose trilogie di Berlin, al è stât dret influenzât dal sun di Neu! e Kraftwerk (la cjançon ''"Heroes"'' e cjape il so nom propit de cjançon Hero de band Neu!). Clapis modernis dal rock alternatîf tant che i [[Radiohead]], i [[Stereolab]], i [[Sonic Youth]] o i Wilco a declarin il lôr dret d'onôr e di debùt d'ispirazion viers la rêt di chescj grans pionîrs todescs. == Vôs correladis == * [[musiche eletroniche]] * [[Rock progressive]] * [[Kraftwerk]] * [[Can]] * [[Amon Düul]] hksildnenkojphszreo87tut6rdh5we 183800 183799 2026-07-12T09:22:09Z Santefoscje73 11500 /* Carateristichis de musiche */ 183800 wikitext text/x-wiki [[Figure:Vinegar.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai "Vinegar"]] Il '''krautrock''' (cognosût in [[Gjermanie]] ancje cul tiermin di '''kosmische Musik''', o sedi ''"musiche cosmiche"'' par todesc) al è un gjenar di rock alternatîf e sperimentâl, nassût in te Republiche Federâl de Gjermanie (la Gjermanie de Ovest) te fin dal deceni dal 1960] e svilupât par dut il deceni dal 1970]. Chest stîl nol è dome un sempliç gjenar, ma une vere e proprie onde di inovazion che e à unît i suns dal [[rock psichedelic]] cu la sperimentazion d'avanguardie de musiche eletroniche], dal [[Musiche jazz|jazz]] e de musiche d'ambient. Il krautrock al è considerât un dai pilastris plui impurtants de musiche moderne, bon di influenzâ gjenars sucessîfs tant che il post-punk, la musiche techno, l'ambient e il post-rock. == Storie e origjins == === La Gnovis Gjermanie e il muviament dal '68 === La nassite de musiche cosmiche e je stringjutementri leade a la situazion sociâl e politiche de zoventût todesche de fin dai agns Sessante. Daspò de [[Seconde vuere mondiâl]], la Gjermanie dal Ovest e jere un Paîs spacât e ocupât culturalmentri de bande de musiche pop e rock merecane e inglêse. Cun la rivoluzion studentesche dal 1968, la gnove generazion di zovins todescs e à scomençât a refudâ la culture dai lôr gjenitôrs e, tal stès timp, la diciture "standard" dal rock'n'roll anglomerecan basât sul [[Musiche blues|blues]]. I zovins musicis a volevan creâ un gnûf lengaç artistic, moderni, dret e todesc, che al contave la nassite de societât industriâl e tecnologjiche di chel periodi. === La peraule "Krautrock" === Il tiermin "Krautrock" al è nassût in principi cuntun dret stamp ironic e un pôc di “snobisim” de bande de rêt des rivistis de musiche inglese (tant che il ''Melody Maker''). La peraule e rispiere "Kraut" (un mût caricaturâl e e un pôc ofensîf par definî i todescs, leât al lôr consum alimentâr plui cognossût, i [[crauts]]). Però, lis clapis todescjs a àn cjapât chest nom cun ironie e d'onôr, fasant-lu deventâ il simbul di une vere e proprie rivoluzion musicâl. == Carateristichis de musiche == La bielece e la particolaritât dal krautrock si cjatin in chescj dits elements de clâf: *'''Il ritm "Motorik":''' Un pulsâ ritmic in 4/4 monoton, continuatîf, dret e ipnotic, creât soretut dal baterist Klaus Dinger (Neu!). Chest ritm al imite il moviment e la velocitât e lis sensazions de corse in te autostrade (Autobahn) o la repetitivitât des machinis de fabriche. *'''L'ûs des gnovis tecnologjiis:''' I musicis a àn bandonât il tradizionâl asolo di ghitare par doprâ i primis grans sintetizadôrs (tant che i Moog o i VCS3), ghitariis straviâdis, loops di bande regjistrâde e sbeletâts de eletricitât. *'''La struture de suite:''' Lis cjançons a deventin drit luncs componiments (spès parsore i 15 minûts) basâts su la improvisazion e su la repetizion di une sole note o acuart, modificant dutis lis regulis de cjançon pop standard. == Lis clapis di ponte dal gjenar == [[Figure:Can 1972 (Heinrich Klaffs Collection 102).jpg|350px|miniatura|destra|Le Clape dai Can tal 1972]] *'''Kraftwerk ''':Nassûts a Düsseldorf de bande di Ralf Hütter e Florian Schneider, i '''Kraftwerk''' a son partîts cuntun rock sperimentâl basât su flauts e batariis eletrichis. Tal 1974 , cul monumental disc ''Autobahn'', a àn voltât la sô sielte viers un sun eletronic al 100%, deventant i   fondadôrs de musiche synthpop e techno. *'''Can''':   Nassûts a [[Colonie]], i '''Can''' a àn unît la preparazion d'avanguardie (studiand cul grant Karlheinz Stockhausen) cuntun sens dal groove e dal ritm che no veve compagns. Cun discs tant che ''Tago Mago'' (1971) e ''Ege Bamyasi'' (1972), a àn creât un sun scûr, ipnotic e incalcolabil. * '''Neu!''':  Fondâts dai ex components di Kraftwerk, Klaus Dinger e Michael Rother, i '''Neu!''' a son stâts i diu in assolût de diciture dal ritm motorik. I lôr trê primis albums (soretut ''Neu!'' dal 1972) a son stâts di importanza fondamentâl par dut il post-punk e il rock alternatîf. *'''Tangerine Dream ''' Clape di ponte de "scuele di Berlin", i '''Tangerine Dream''' di Edgar Froese a àn creât la musiche cosmiche par ecelence. Las sôs composizions (tant che ''Phaedra'' dal 1974), basâdis dret su i sequenziadôrs e su i sintetizadôrs analogjics, a àn sferzât lis fondis de musiche ambient e new age moderne. == Ereditât e svariis influencis == Cun la fin de sô stagjon d'aur te metât dai agns '70, il krautrock al è stât dret e al à lassât un segn inestimabil te musiche rock e alternative dal mont. David Bowie, intant de sô famose trilogie di Berlin, al è stât dret influenzât dal sun di Neu! e Kraftwerk (la cjançon ''"Heroes"'' e cjape il so nom propit de cjançon Hero de band Neu!). Clapis modernis dal rock alternatîf tant che i [[Radiohead]], i [[Stereolab]], i [[Sonic Youth]] o i Wilco a declarin il lôr dret d'onôr e di debùt d'ispirazion viers la rêt di chescj grans pionîrs todescs. == Vôs correladis == * [[musiche eletroniche]] * [[Rock progressive]] * [[Kraftwerk]] * [[Can]] * [[Amon Düul]] 3m9s9zs4ptytyvdk0f1bjg907afqg4g 183801 183800 2026-07-12T09:22:47Z Santefoscje73 11500 /* Storie e origjins */ 183801 wikitext text/x-wiki [[Figure:Vinegar.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai "Vinegar"]] Il '''krautrock''' (cognosût in [[Gjermanie]] ancje cul tiermin di '''kosmische Musik''', o sedi ''"musiche cosmiche"'' par todesc) al è un gjenar di rock alternatîf e sperimentâl, nassût in te Republiche Federâl de Gjermanie (la Gjermanie de Ovest) te fin dal deceni dal 1960] e svilupât par dut il deceni dal 1970]. Chest stîl nol è dome un sempliç gjenar, ma une vere e proprie onde di inovazion che e à unît i suns dal [[rock psichedelic]] cu la sperimentazion d'avanguardie de musiche eletroniche], dal [[Musiche jazz|jazz]] e de musiche d'ambient. Il krautrock al è considerât un dai pilastris plui impurtants de musiche moderne, bon di influenzâ gjenars sucessîfs tant che il post-punk, la musiche techno, l'ambient e il post-rock. == Storie e origjins == === La Gnove Gjermanie e il moviment dal '68 === La nassite de musiche cosmiche e je stringjutementri leade a la situazion sociâl e politiche de zoventût todesche de fin dai agns Sessante. Daspò de [[Seconde vuere mondiâl]], la Gjermanie dal Ovest e jere un Paîs spacât e ocupât culturalmentri de bande de musiche pop e rock merecane e inglêse. Cun la rivoluzion studentesche dal 1968, la gnove generazion di zovins todescs e à scomençât a refudâ la culture dai lôr gjenitôrs e, tal stès timp, la diciture "standard" dal rock'n'roll anglomerecan basât sul [[Musiche blues|blues]]. I zovins musicis a volevan creâ un gnûf lengaç artistic, moderni, dret e todesc, che al contave la nassite de societât industriâl e tecnologjiche di chel periodi. === La peraule "Krautrock" === Il tiermin "Krautrock" al è nassût in principi cuntun dret stamp ironic e un pôc di “snobisim” de bande de rêt des rivistis de musiche inglese (tant che il ''Melody Maker''). La peraule e rispiere "Kraut" (un mût caricaturâl e e un pôc ofensîf par definî i todescs, leât al lôr consum alimentâr plui cognossût, i [[crauts]]). Però, lis clapis todescjs a àn cjapât chest nom cun ironie e d'onôr, fasant-lu deventâ il simbul di une vere e proprie rivoluzion musicâl. == Carateristichis de musiche == La bielece e la particolaritât dal krautrock si cjatin in chescj dits elements de clâf: *'''Il ritm "Motorik":''' Un pulsâ ritmic in 4/4 monoton, continuatîf, dret e ipnotic, creât soretut dal baterist Klaus Dinger (Neu!). Chest ritm al imite il moviment e la velocitât e lis sensazions de corse in te autostrade (Autobahn) o la repetitivitât des machinis de fabriche. *'''L'ûs des gnovis tecnologjiis:''' I musicis a àn bandonât il tradizionâl asolo di ghitare par doprâ i primis grans sintetizadôrs (tant che i Moog o i VCS3), ghitariis straviâdis, loops di bande regjistrâde e sbeletâts de eletricitât. *'''La struture de suite:''' Lis cjançons a deventin drit luncs componiments (spès parsore i 15 minûts) basâts su la improvisazion e su la repetizion di une sole note o acuart, modificant dutis lis regulis de cjançon pop standard. == Lis clapis di ponte dal gjenar == [[Figure:Can 1972 (Heinrich Klaffs Collection 102).jpg|350px|miniatura|destra|Le Clape dai Can tal 1972]] *'''Kraftwerk ''':Nassûts a Düsseldorf de bande di Ralf Hütter e Florian Schneider, i '''Kraftwerk''' a son partîts cuntun rock sperimentâl basât su flauts e batariis eletrichis. Tal 1974 , cul monumental disc ''Autobahn'', a àn voltât la sô sielte viers un sun eletronic al 100%, deventant i   fondadôrs de musiche synthpop e techno. *'''Can''':   Nassûts a [[Colonie]], i '''Can''' a àn unît la preparazion d'avanguardie (studiand cul grant Karlheinz Stockhausen) cuntun sens dal groove e dal ritm che no veve compagns. Cun discs tant che ''Tago Mago'' (1971) e ''Ege Bamyasi'' (1972), a àn creât un sun scûr, ipnotic e incalcolabil. * '''Neu!''':  Fondâts dai ex components di Kraftwerk, Klaus Dinger e Michael Rother, i '''Neu!''' a son stâts i diu in assolût de diciture dal ritm motorik. I lôr trê primis albums (soretut ''Neu!'' dal 1972) a son stâts di importanza fondamentâl par dut il post-punk e il rock alternatîf. *'''Tangerine Dream ''' Clape di ponte de "scuele di Berlin", i '''Tangerine Dream''' di Edgar Froese a àn creât la musiche cosmiche par ecelence. Las sôs composizions (tant che ''Phaedra'' dal 1974), basâdis dret su i sequenziadôrs e su i sintetizadôrs analogjics, a àn sferzât lis fondis de musiche ambient e new age moderne. == Ereditât e svariis influencis == Cun la fin de sô stagjon d'aur te metât dai agns '70, il krautrock al è stât dret e al à lassât un segn inestimabil te musiche rock e alternative dal mont. David Bowie, intant de sô famose trilogie di Berlin, al è stât dret influenzât dal sun di Neu! e Kraftwerk (la cjançon ''"Heroes"'' e cjape il so nom propit de cjançon Hero de band Neu!). Clapis modernis dal rock alternatîf tant che i [[Radiohead]], i [[Stereolab]], i [[Sonic Youth]] o i Wilco a declarin il lôr dret d'onôr e di debùt d'ispirazion viers la rêt di chescj grans pionîrs todescs. == Vôs correladis == * [[musiche eletroniche]] * [[Rock progressive]] * [[Kraftwerk]] * [[Can]] * [[Amon Düul]] pio5d3m6g080urf7beuk0jp9oimv2bi 183802 183801 2026-07-12T09:23:50Z Santefoscje73 11500 /* La Gnove Gjermanie e il moviment dal '68 */ 183802 wikitext text/x-wiki [[Figure:Vinegar.jpg|350px|miniatura|destra|Le clape dai "Vinegar"]] Il '''krautrock''' (cognosût in [[Gjermanie]] ancje cul tiermin di '''kosmische Musik''', o sedi ''"musiche cosmiche"'' par todesc) al è un gjenar di rock alternatîf e sperimentâl, nassût in te Republiche Federâl de Gjermanie (la Gjermanie de Ovest) te fin dal deceni dal 1960] e svilupât par dut il deceni dal 1970]. Chest stîl nol è dome un sempliç gjenar, ma une vere e proprie onde di inovazion che e à unît i suns dal [[rock psichedelic]] cu la sperimentazion d'avanguardie de musiche eletroniche], dal [[Musiche jazz|jazz]] e de musiche d'ambient. Il krautrock al è considerât un dai pilastris plui impurtants de musiche moderne, bon di influenzâ gjenars sucessîfs tant che il post-punk, la musiche techno, l'ambient e il post-rock. == Storie e origjins == === La Gnove Gjermanie e il moviment dal '68 === La nassite de musiche cosmiche e je stringjutementri leade a la situazion sociâl e politiche de zoventût todesche de fin dai agns Sessante. Daspò de [[Seconde vuere mondiâl]], la Gjermanie dal Ovest e jere un Paîs spacât e ocupât culturalmentri de bande de musiche pop e rock merecane e inglêse. Cun la rivoluzion studentesche dal 1968, la gnove generazion di zovins todescs e à scomençât a refudâ la culture dai lôr gjenitôrs e, tal stès timp, la diciture "standard" dal rock'n'roll anglomerecan basât sul [[Musiche blues|blues]]. I zovins musiciscj volevìn creâ un gnûf lengaç artistic, moderni, dret e todesc, che contave la nassite de societât industriâl e tecnologjiche di chel periodi. === La peraule "Krautrock" === Il tiermin "Krautrock" al è nassût in principi cuntun dret stamp ironic e un pôc di “snobisim” de bande de rêt des rivistis de musiche inglese (tant che il ''Melody Maker''). La peraule e rispiere "Kraut" (un mût caricaturâl e e un pôc ofensîf par definî i todescs, leât al lôr consum alimentâr plui cognossût, i [[crauts]]). Però, lis clapis todescjs a àn cjapât chest nom cun ironie e d'onôr, fasant-lu deventâ il simbul di une vere e proprie rivoluzion musicâl. == Carateristichis de musiche == La bielece e la particolaritât dal krautrock si cjatin in chescj dits elements de clâf: *'''Il ritm "Motorik":''' Un pulsâ ritmic in 4/4 monoton, continuatîf, dret e ipnotic, creât soretut dal baterist Klaus Dinger (Neu!). Chest ritm al imite il moviment e la velocitât e lis sensazions de corse in te autostrade (Autobahn) o la repetitivitât des machinis de fabriche. *'''L'ûs des gnovis tecnologjiis:''' I musicis a àn bandonât il tradizionâl asolo di ghitare par doprâ i primis grans sintetizadôrs (tant che i Moog o i VCS3), ghitariis straviâdis, loops di bande regjistrâde e sbeletâts de eletricitât. *'''La struture de suite:''' Lis cjançons a deventin drit luncs componiments (spès parsore i 15 minûts) basâts su la improvisazion e su la repetizion di une sole note o acuart, modificant dutis lis regulis de cjançon pop standard. == Lis clapis di ponte dal gjenar == [[Figure:Can 1972 (Heinrich Klaffs Collection 102).jpg|350px|miniatura|destra|Le Clape dai Can tal 1972]] *'''Kraftwerk ''':Nassûts a Düsseldorf de bande di Ralf Hütter e Florian Schneider, i '''Kraftwerk''' a son partîts cuntun rock sperimentâl basât su flauts e batariis eletrichis. Tal 1974 , cul monumental disc ''Autobahn'', a àn voltât la sô sielte viers un sun eletronic al 100%, deventant i   fondadôrs de musiche synthpop e techno. *'''Can''':   Nassûts a [[Colonie]], i '''Can''' a àn unît la preparazion d'avanguardie (studiand cul grant Karlheinz Stockhausen) cuntun sens dal groove e dal ritm che no veve compagns. Cun discs tant che ''Tago Mago'' (1971) e ''Ege Bamyasi'' (1972), a àn creât un sun scûr, ipnotic e incalcolabil. * '''Neu!''':  Fondâts dai ex components di Kraftwerk, Klaus Dinger e Michael Rother, i '''Neu!''' a son stâts i diu in assolût de diciture dal ritm motorik. I lôr trê primis albums (soretut ''Neu!'' dal 1972) a son stâts di importanza fondamentâl par dut il post-punk e il rock alternatîf. *'''Tangerine Dream ''' Clape di ponte de "scuele di Berlin", i '''Tangerine Dream''' di Edgar Froese a àn creât la musiche cosmiche par ecelence. Las sôs composizions (tant che ''Phaedra'' dal 1974), basâdis dret su i sequenziadôrs e su i sintetizadôrs analogjics, a àn sferzât lis fondis de musiche ambient e new age moderne. == Ereditât e svariis influencis == Cun la fin de sô stagjon d'aur te metât dai agns '70, il krautrock al è stât dret e al à lassât un segn inestimabil te musiche rock e alternative dal mont. David Bowie, intant de sô famose trilogie di Berlin, al è stât dret influenzât dal sun di Neu! e Kraftwerk (la cjançon ''"Heroes"'' e cjape il so nom propit de cjançon Hero de band Neu!). Clapis modernis dal rock alternatîf tant che i [[Radiohead]], i [[Stereolab]], i [[Sonic Youth]] o i Wilco a declarin il lôr dret d'onôr e di debùt d'ispirazion viers la rêt di chescj grans pionîrs todescs. == Vôs correladis == * [[musiche eletroniche]] * [[Rock progressive]] * [[Kraftwerk]] * [[Can]] * [[Amon Düul]] 9y45gfl7i805p1tdvict5s03zcisuo0