Vikipedya
ladwiki
https://lad.wikipedia.org/wiki/La_Primera_Hoja
MediaWiki 1.47.0-wmf.12
first-letter
Medya
Especial
Diskusyón
Usador
Messaje de Usador
Vikipedya
Diskusyón de Vikipedya
Dosya
Diskusyón de Dosya
MedyaViki
Diskusyón de MedyaViki
Xablón
Diskusyón de Xablón
Ayudo
Diskusyón de Ayudo
Kateggoría
Diskusyón de Kateggoría
Portal
Diskusyón de Portal
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Afrika
0
4588
216908
216549
2026-07-21T17:58:37Z
CommonsDelinker
155
Replacing Flag_of_Cape_Verde.svg with [[File:Flag_of_Cape_Verde_(10-17).svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR3|Criterion 3]] (obvious error) · Government standardized ratio is 2:3. For fu
216908
wikitext
text/x-wiki
{{variante|AY}}
<!--{{arriva}}
{{P1|[[Afrika|Afrika (AY)]]}}
{{P2|[[אפֿריקה]]}}
{{abaxo}}
-->[[Dosya:AfricaLocation.svg|thumb|Pozision de Afrika en el mundo]]
'''Afrika''' es el tréser [[kontinente]] en ekstensiyon. Limita al nord kon la [[Mar Mediterraneo]], al oksidente con el [[Oseano Atlantiko]] i al oryente kon la [[Mar Kolorada]], el [[Oseano Indiko]] i [[Asia]] al este a traverso del [[kanal de Suez]]. Anke tiene una superfisie total de 30.272.922 [[km2]], la kuala representa el 22% del total de la tierra, la povlasion es de tan solu 910.844.133 abitantes, menos del 16%. El kontinente se organisa en 53 [[paizes]], siendo todos eyos myembros de la [[Union Afrikana]], kon eksepsiyon de [[Marroko]].
== Istoria ==
[[Dosya:Tutanchamun Maske.jpg|thumb|Máskara del [[faraon]] [[Tutankamon]], en la ke el rey-ninyo aparese tokado kon el Nemes]]
Se kree ke el sud o el oryente de Afrika es el sitio de orijen de la [[Umanidad]] i de allí proseden las espesies de [[omínido]]s i [[antropoides]] ke dieron lugar a los [[Ser umano|seres umanos]] i ke se an ido ekspandiendo por el resto de kontinentes, inkluyido el ''[[Homo sapiens sapiens]]'' ase kaji 190.000 anyos.
Asta los primeros syéklos de la era kristyána la istorya del [[Afrika del Nord]] se mistura kon la de la [[Mar Mediterraneo]]. Entre tanto, las rejiones del Afrika Subsahariana biven dezvelopamientos diferentes entre eyos.
Asigun el istoryador grego [[Eródoto]] ([[484 a.E.K.]]), una ekspedisyon [[fenisia]] auspisiada por el faraon Nekao (616 a.E.K.) navego por tódu el kontinente afrikano por prima ves.
Los orijenes del [[Komersio transahariano|trafiko komersial entre el oksidente i el sentro de Afrika]] i la kosta de la [[Mar Mediterraneo]] se pierden en la pre-istorya. Los primos relatos kuentan de los nomadas ke organisaban el komersio entre [[Leptis Magna]] i el [[Chad]]. Este komersio iva bivir el su primer auge en el syéklo I a.E.K. kon el kresimiento del [[Imperio Romano]]. Sobre todu se merkaba kon [[oro]], [[esklavo]]s, [[marfil]] i animales eksótikos para los djuegos de [[sirko]] en [[Roma]] en tróko kon bienes de lukso de Roma. De fákto es en esta époka en la ke nase el própio nombre de Afrika. Dempues de la derrota de [[Kartago]] por [[Roma]] en la [[Treséra Gerra Púnika]] se va establese la provensiya romana de Afrika ke iva abarkar kaji la [[Tunesia]] de oy endia. Al kreser la provensiya fue lo ke dio nombre a tódu el kontinente. Una emportansia tuvo tambien el mayor uzo del [[gameo]] a partir del syéklo I en el nord de Afrika.
A partir del syéklo VII los arabos ivan invadir Afrika del Nord. El komersio de karavanas I la ekspansiyon islamika alimentan el establesimyénto de muevas relasiones entre las "dos Afrikas".
El [[Imperio Kanem-Bornu]] iva egzistir en Afrika entre el syéklo XIII i los anyos 1840. En el su momento de mayor esplendor iva abarkar el area de lo ke oy endia es el sud de [[Libia]], [[Chad]], nordeste de [[Nijeria]], oryente de [[Nijer]] y nord de [[Kamerun]].
El [[Reyno del Kongo]] fue un estado ubikado en lo ke oy endia es el nord de [[Angola]], [[Cabinda]], la [[Repuvlika del Kongo]] y la parte oksidental de la [[Repuvlika Demokratika del Kongo]]. La su esfera de influencia iva yegar endemas a los estados serkanos.
La total [[repartisiyon de Afrika]] por las potensias evropeas, inisiada a partir del syéklo XVII tuvo lugar, en 1885, kon la [[Konferensia de Berlin]] I el empiese de la [[Priméra Gerra Mundial]], en la kuala los imperios [[kolonialismo|koloniales]] se ivan ekstender má pishín en Afrika ke en kualos kiera otro lugar del mundo, si bien dos payises, [[Liberia]] i [[Etiopia]], ivan konsigir mantener la su independensia. Es un egzemplo del [[Muevo Imperialismo]] jenerado por la nesesidad de los payises evropeos de obtener materias primas para el pishín kresimiento de la su produksiyón endustrail dempués de la [[Revolusiyon Endustriala]], empesada en [[Inglaterra]] a fines del syéklo XVIII.
[[Dosya:Great-Zimbabwe-2.jpg|thumb|left|[[Gran Zimbabwe]].]]
Al final de la [[Sigunda Gerra Mondiala]] los [[Aliados (Sigunda Gerra Mondiala)|aliados]] no ivan konsigir ponerse de akódro sobro del futuro de la antika kolonia italiana de [[Libia]]. En este momento es un territorio má de sinko vezes mayor ke la própia [[Italia]]. Afilu la su povlasyon no sobrepasa el milyón de abitantes, por lo ke iva representaba un destino apropiado para la poblasión desplasada de Italia por la gerra, ke empeso a prokurar lugares a los kualos emigrar. Las diferensias entre el [[Oksidente]] y la [[Union Sovyetika]] (URSS) asen ke finalmente la [[Organisasiyon de las Nasiones Unidas]] (ONU) iva desidir dar la independensya al payis deshándolo en manos del rey [[Idris]].
Ansina [[Libia]] se iva trokar en la prima kolonia afrikana en konsigir la su independensia, en 1951, a la ke iva sigir la de [[Ghana]] en 1957. Más adelántre las potensias evropeas ivan lamentar este fákto, pues iva kontribuyir a aktivar las diferentes lutas por la independensia afrikana. Endemás, ivan perder para eyos la ultima oportunidad de konstruyir un estado evropeo en el la kosta sud de la [[Mar Mediterraneo]]
== Jeografiya ==
Afrika es kaji toda una enorme i antika plataforma kontinental masisa i kompakta, elevada entre 600 i 800 msnm, krusada por grandes rios (afilu pokos) i kaji sin aksidentes jeografikos.
Tres bandas klimatikas sigidas se van repetir al nord I al sud del Ekvador, kon klimas mediterraneo, desértiko, subtropikal i tropikal luvioso, este ultimo, tanto de sabana komo de selva. Afrika es el kontinente kon el ma alto índize de oras de sol al anyo, el kualo puede ser el orijin del su nombre (Afrika, del [[lingua Latina|latín]] ‘sin frío’).
El suelo es riko en minerales i kon munchas yanuras ande no se ankontra la [[moska tsetsé]]. Las prinsipales rejiones sembradas se ankontran en las tierras altas oryentalas i en la rejion de los [[Grandes lagos de Afrika|Grandes Lagos]], alkunos deltas i beiras de rios i afilu en el [[Sahel]].
=== Prinsipales ekosistemas ===
* [[Maghreb]]
* [[Desyerto del Sahara|Desyérto del Sahara]]
* [[Sahel]]
* [[Sabana]]
* Desyérto de [[Namibia]]
* Desyérto del [[Kalahari]]
* Delta del [[Rio Okavango|Okavango]]
* [[Grandes lagos de Afrika|Grandes Lagos]]
* [[Altiplanisie Etiope]]
* Tierras altas de [[Kenia]]
* [[Gran Valey del Rift]]
* [[Pluviselva|Selva]] de la [[Rio Kongo|kuenka del Kongo]]
* [[Selva kostera ekuatoriala atlantika]].
=== Prinsipales isolas i arkipélagos ===
* Arkipélago de las isolas [[Kanarias]]
* Arkipélago de [[Kabo Védre]]
* [[Bioko]]
* [[Santo Tomé i Prinsipe]]
* [[Madagaskar]]
* Arkipélago de las [[Maskarenyas]]
* [[Zanzibar]]
* [[Pemba]]
* Arkipélago de las [[Komoras]]
* Arkipélago de las [[Seychelles]]
* [[Sokotora]].
=== Prinsipales rios ===
* [[Rio Senegal|Senegal]]
* [[Rio Volta|Volta]]
* [[Rio Niger|Niger-Benue]]
* [[Rio Kongo|Kongo]] (el sigundo má kaudaloso del mundo, luego del amerikano [[Rio Amasonas|Amasonas]])
* [[Rio Oranje|Oranje]]
* [[Rio Limpopo|Limpopo]]
* [[Rio Nilo|Nilo]] (el sigundo má lungo del mundo, dempues del amerikano [[Rio Amasonas|Amasonas]])
* [[Rio Zambeze|Zambeze]].
== Division politika ==
[[Dosya:Africa_mapa_mudo.png|right|thumb|Mapa de Afrika con las frontieras politikas i los prinsipales rios i lagos del kontinente]]
Afrika esta konformada por 53 payises independientes, 17 dependensias i 6 territorios no rekonosidos.
=== Payises independientes ===
{|<!--{{tablabonita}}-->
|-
|[[Dosya:Flag of Angola.svg|20px]]||[[Angola]]
|[[Dosya:Flag of Algeria.svg|20px]]||[[Arjelia]]
|[[Dosya:Flag of Egypt.svg|20px]]||[[Ayifto]]
|[[Dosya:Flag of Benin.svg|20px]]||[[Benin]]
|-
|[[Dosya:Flag of Botswana.svg|20px]]||[[Botsuana]]
|[[Dosya:Flag of Burkina Faso.svg|20px]]||[[Burkina Faso]]
|[[Dosya:Flag of Burundi.svg|20px]]||[[Burundi]]
|[[Dosya:Flag of Chad.svg|20px]]||[[Chad]]
|-
|[[Dosya:Flag of Djibouti.svg|20px]]||[[Djibuti]]
|[[Dosya:Flag of Eritrea.svg|20px]]||[[Eritrea]]
|[[Dosya:Flag of Ethiopia.svg|20px]]||[[Etiopia]]
|[[Dosya:Flag of the Comoros.svg|20px]]||[[Komoras]]
|-
|[[Dosya:Flag of Gabon.svg|20px]]||[[Gabon]]
|[[Dosya:Flag of The Gambia.svg|20px]]||[[Gambia]]
|[[Dosya:Flag of Ghana.svg|20px]]||[[Ghana]]
|[[Dosya:Flag of Guinea.svg|20px]]||[[Ginea]]
|-
|[[Dosya:Flag of Guinea-Bissau.svg|20px]]||[[Ginea-Bissau]]
|[[Dosya:Flag of Equatorial Guinea.svg|20px]]||[[Ginea Ekvatoriala]]
|[[Dosya:Flag of Cape Verde (10-17).svg|20px]]||[[Kabo Vedre]]
|[[Dosya:Flag of Cameroon.svg|20px]]||[[Kamerun]]
|-
|[[Dosya:Flag of Kenya.svg|20px]]||[[Kenia]]
|[[Dosya:Flag of the Republic of the Congo.svg|20px]]||[[Repuvlika del Kongo|Kongo]]
|[[Dosya:Flag of Cote d'Ivoire.svg|20px]]||[[Kosta de Marfil]]
|[[Dosya:Flag of Lesotho.svg|20px]]||[[Lesoto]]
|-
|[[Dosya:Flag of Liberia.svg|20px]]||[[Liberia]]
|[[Dosya:Flag of Libya.svg|20px]]||[[Libia]]
|[[Dosya:Flag of Madagascar.svg|20px]]||[[Madagaskar]]
|[[Dosya:Flag of Malawi.svg|20px]]||[[Malaui]]
|-
|[[Dosya:Flag of Mali.svg|20px]]||[[Mali]]
|[[Dosya:Flag of Morocco.svg|20px]]||[[Marroko]]
|[[Dosya:Flag of Mauritius.svg|20px]]||[[Maurisio]]
|[[Dosya:1959-2017 Flag of Mauritania.svg|20px]]||[[Mauritania]]
|-
|[[Dosya:Flag of Mozambique.svg|20px]]||[[Mosambiko]]
|[[Dosya:Flag of Namibia.svg|20px]]||[[Namibia]]
|[[Dosya:Flag of Niger.svg|20px]]||[[Nijer]]
|[[Dosya:Flag of Nigeria.svg|20px]]||[[Nijeria]]
|-
|[[Dosya:Flag of the Central African Republic.svg|20px]]||[[Repuvlika Sentroafrikana]]
|[[Dosya:Flag of the Democratic Republic of the Congo.svg|20px]]||[[Repuvlika Demokratika del Kongo|R. D. del Kongo]]
|[[Dosya:Flag of Rwanda.svg|20px]]||[[Ruanda]]
|[[Dosya:Flag of Sao Tome and Principe.svg|20px]]||[[Santo Tomé i Prinsipe]]
|-
|[[Dosya:Flag of Senegal.svg|20px]]||[[Senegal]]
|[[Dosya:Flag of the Seychelles.svg|20px]]||[[Seychelles]]
|[[Dosya:Flag of Sierra Leone.svg|20px]]||[[Sierra Leona]]
|[[Dosya:Flag of Somalia.svg|20px]]||[[Somalia]]
|-
|[[Dosya:Flag of South Africa.svg|20px]]|||[[Sud-Afrika]]
|[[Dosya:Flag of Sudan.svg|20px]]||[[Sudan]]
|[[Dosya:Flag of South Sudan.svg|20px]]||[[Sudan del Sud]]
|[[Dosya:Flag of Swaziland.svg|20px]]||[[Suazilandia]]
|-
|[[Dosya:Flag of Tanzania.svg|20px]]||[[Tanzania]]
|[[Dosya:Flag of Togo (3-2).svg|20px]]||[[Togo]]
|[[Dosya:Flag of Tunisia.svg|20px]]||[[Tunesia]]
|[[Dosya:Flag of Uganda.svg|20px]]||[[Uganda]]
|-
|[[Dosya:Flag of Zambia.svg|20px]]||[[Zambia]]
|[[Dosya:Flag of Zimbabwe.svg|20px]]||[[Zimbabue]]
|}
=== Territorio nasional de payises no afrikanos ===
* [[Espanya]]:
** [[Seuta]]
** [[Chafarinas]]
** [[Meliya]]
** [[Penyon de Velez de la Gomera]]
** [[Isola de Perejil]]
** [[Isolas Alusemas]]
** [[Kanarias|Isolas Kanarias]]
** [[Repuvlika Araba Saharaui Demokratika|Sahara Oksidental]] ''([[de jure]])''
* [[Fransia]]:
** [[Mayotte]]
** [[Reunion]]
** [[Bassas da India]]
** [[Isola Europa]]
** [[Isolas Gloriosas]]
** [[Juan de Nova]]
** [[Tromelin]]
* [[Portugal]] :
** [[Madeira]]
* [[Yemen]] :
** [[Sokotora]]
=== Territorios no rekonosidos ===
* [[Azawad]]
* [[Repuvlika Araba Saharaui Demokratika|Sahara Oksidental]]
* [[Puntland]]
* [[Repuvlika de Kabinda]]
* [[Somalilandia]]
== Ekonomiya ==
[[Dosya:Egypt New Valley Project 26jan2003.jpg|thumb|Imajen de satélite del [[Kanal de Toshka]] el 26 de Jenero del anyo 2003]]
La mayor parte de los payises afrikanos mantienen relasiones komersiales i ekonomikas kon las sus antikas potensias kolonialas de la [[Union Evropea]] (UE).
Egziste una organisasion paresida a la [[Union Evropea]], yamada [[Union Afrikana]], de la ke forman parte todos los payises del kontinente eksepto [[Marroko]], inkluyida la [[Repuvlika Araba Saharaui Demokratika]]. La mayor parte de los payises afrikanos están subdezvelopados o en vias de dezvelopamiento.
== Demografiya ==
Las estimasiones sobre la poblasion no son presisas déke lo antiko munchos sensos nasionalos, se kree ke biven en Afrika no menos de 800 milyones de personas.
En Afrika la mayor parte de la povlasion es del tipo preto o [[negroide|rasa preta]], serka de un 80% del total de la povlasion, kon eksepsion de la kosta de la [[Mar Mediterraneo|mediterránea]] donde la mayoria son del tipo umanos arabo-bereberes i kavkazoides-mediterráneos. Entre el [[Trópiko de Kaprikornio]] i el [[Trópiko de Kánser]] la povlasion es kaji en la su totalidad preta, ke esta dividida en katro grupos prinsipalos, los ke son: [[Sudanez]] ([[Sahel]] i payises del [[Golfo de Ginea]]), [[Nilótiko]] ([[Nilo]], desde [[Sudan]] asta los Grandes Lagos), [[Kushitiko]] ([[Meseta Etiope]] i [[Kuerno de Afrika]]) i [[Bantu]], ke okupa toda el area desde las sharás ekvatorialas asia el Sud del kontinente, relasionado kon dos grupos muy chikos; los [[Twa]] i otros grupos mal yamados [[pigmeo]]s, abitantes de los boskes i los [[Kung-San]] mal yamados [[boskimanos]] de las rejiones áridas del ekstremo sud del kontinente.
Migrantes de orijin franses se ankontran en el [[Magreb]] i pokos en las grandes sivdades de [[Afrika Oksidentala]], los de orijin espanyol en Marroko i el Sáhara Oksidental, mientras ke en Angola i alkunas sivdades kosteras de Afrika Oksidentala, egziste un numero menoritariyo de grupos misturados de orijien Afrikano-portugezo i [[Libanon|libanesos]]. Enel sud de Afrika, ivan yegar kolonos [[Payises Bashos|Neerlandezes]] los kualos, misturados kon [[Almania|almanes]] y [[Fransia|Ugonotes franseses]] konforman los [[Bóer|bóers]], los kualos tienen mas de 400 anyos en el kontinente, el kualo konsideran tan próprio komo los afrikanos pretos. En [[Sud-Afrika]] i en [[Namibia]] los blankos konforman menoriyas emportantes, de un 14% en [[Sud-Afrika]] i un 6% en [[Namibia]]. En [[Zimbabue]] los kolonos [[Inglaterra|inglezos]] tambien konformaban una menoriya emportante fina los diyas de [[Rhodesia del Sud]], anke dempues ivan emigrar a [[Sud-Afrika]], [[Ostralya]], [[Reyno Unido]], [[Mueva Zelanda]] i [[Kanada]], i sólu keda un 3% de blankos evropeos en el payis.
== Karakterístikas de la povlasion ==
En Afrika las karakterístikas de la povlasion i la su esperansa de vida va trokar asigún las kondisiones. En [[Afrika del Nord]] i enel [[Desyerto del Sahara|Sahara]], la mayor parte de los sus abitantes son adultos i superan a la povlasion de mansevos, anke no egziste un envejesimyento progresivo. Enel [[Afrika subsahariana]] la mayor parte de los sus abitantes son mansevos, anke en los anyos má resientes la povlasion adulta esta kresiendo. Esto se da prinsipalmente en payises komo [[Etiopia]] i [[Somalia]], anke en [[Sud-Afrika]] tambien egziste un kresimyénto de povlasion adulta afilu tambien de la povlasion de mansevos, i la egzistensia del [[SIDA]] en munsha de la povlasion las va redusir. Endemas, regularmente el kontinente pasa por krisis de alimentos.
== Relijion ==
[[Dosya:VoodooValris.jpg|thumb|Bandyera Vudu.]]
Muncha jente en el kontinente sige relijiones trasidionales afrikanas, konosidas komo [[animizmo|animistas]]. Estas kreensias se dan basho relijiones universalis komo el [[Islam]] o el [[kristianismo]], a los ke misturan kon las sus kreensias tradisionales.
El Islam domina en el Nord i tiene presensia emportante en el [[Desyerto del Sahara|Sahara]], el [[Sahel]], [[Afrika Oksidentala]] i [[Afrika Oryentala]]. El kristianizmo [[monofisizmo|monofisita]], anke mas antiko ke el Islam, sólu egziste en [[Etiopia]], [[Eritrea]] i en menoriyas [[Koptos|kóptikas]] en [[Ayifto]]. Dempues del arribo de los kolonos de Evropa, ivan surjir el [[katolisismo]] i [[protestantismo]].
Afilu tanto el Islam komo el kristianizmo se ankontran en el kontinente kon sinkretismos komo el [[Kimbangizmo]] o la [[Kilisia Kristiana Selestiala]], las kualas kresen shukur a los konseptos de las relijiones tradisionales afrikanas; estas tambien tienen una presensia destakada en [[Amerika]], espesialmente el [[Vudu]] en [[Ayti]], la relijion [[Yoruba]] i las relijiones del antiko Reyno del Kongo en el [[Karibe]] i en [[Brasil]] prinsipalmente.
Egzisten endemas minoriyas [[induizmo|induistas]], sobre todu en [[Sud-Afrika]] i en sivdades de la payises ke tienen beiras enel [[Oseano Indiko]], komo [[Mombasa]], [[Dar es Salaam]], [[Malindi]], [[Nairobi]], [[Durban]], [[Pietermaritzburg]], [[Maputo]], [[Toamasina]], [[Antsirabé]], [[Dodoma]] i espesialmente en la isola de [[Maurisio]] i en la wilaya de ultramar [[Fransia|fransesa]] de [[Reunion]].
== Ver endemas ==
* [[Panafrikanizmo]]
* [[Arte afrikano]]
* [[(1193) Afrika]], asteroide nombrado en onor del kontinente.
== Atamientos eksternos ==
* [http://www.ikuska.com/Africa Ikuska.com] (portal kon informasion detalyada sobro de los puevlos i kulturas de Afrika).
;Habéres
* [https://web.archive.org/web/20081002035347/http://www.afrika.no/english/index.html Afrika.no] (en inglez).
* [https://web.archive.org/web/20110121124552/http://www.afrol.com/es/ Afrol.com] (informasyon en kastilyano).
* [https://web.archive.org/web/20081121182644/http://www.encyclopediak.com/wiki/Africa Encyclopediak.com] (artikolo sobro de Afrika en una ansiklopedia de los anyos veinte).
* [https://web.archive.org/web/20060802074538/http://www.ips.org/africa.shtml IPS.org] (Inter Press Service)
* [http://www.nytimes.com/pages/world/africa/ NYTimes.com] ''(The New York Times Africa)''
* [https://web.archive.org/web/20180830220409/https://thomassankara.org/ ThomasSankara.org] (informasion en kastilyano)
;Direktorios
* [http://africadatabase.org/ AfricaDatabase.org] (base de datos).
* [http://www.afrika.no/index/ Afrika.no] (base de datos del Konsejo Norvejio para Afrika).
* [http://www.columbia.edu/cu/lweb/indiv/africa/ Columbia.edu] ([[Universita de Columbia]]).
* [https://web.archive.org/web/20081122150448/http://www.dmoz.org./Regional/Africa/ DMOZ.org] ([[Open Directory Project]]).
* [http://www.lib.uchicago.edu/e/su/afr/ lib.uchicago.edu] (Universita de Chicago; estudios afrikanos, en la Biblioteka Joseph Regenstein Library).
* [http://www.loc.gov/rr/amed/ LOC.gov] ([[Biblioteca del Congreso|Library of Congress]], sala de lektura de África i Medio Oryente).
* [http://www.sas.upenn.edu/African_Studies/ SAS.UPenn.edu] (Universita de Pensilvania: Sentro de Estudios Afrikanos).
* [http://www-sul.stanford.edu/depts/ssrg/africa/ SUL.Stanford.edu] (Universidad de Stanford: Africa South of the Sahara).
;Politika
* [http://www.africanfront.com AfricanFront.com] (Frente de Unificasyon de Afrika).
* [http://www.commissionforafrica.org/english.htm CommissionForAfrica.org]
* [https://web.archive.org/web/20080505014342/http://libcom.org/history/africa.php Libcom.org] (istorya de la klasa lavorante en Afrika).
;Asosiasiones i ONG ke dan ayudo en Afrika
* [https://web.archive.org/web/20081205191159/http://www.afroaid.net/ Afroaid.net] (apoyo umano para Afrika).
* [https://web.archive.org/web/20081202132715/http://www.uam.es/otros/uamsolidaria/ UAM.es] ([[Universita Otonoma de Madrid]]: Buro de Aksion Solidaria i Kooperasyon).
{{commons|Africa}}
[[Katēggoría:Afrika]]
[[Kateggoría:Vikipedya:Artikolos kandidatos para buenos]]
[[Katēggoría:Kontinentes]]
[[Katēggoría:Vikipedya:AY]]
mhep0zq9v9ae64w093jyidoebxe9dec
Xablón:Kalendario ebreo
10
11315
216935
154869
2026-07-22T19:08:42Z
VMLeblon
25093
216935
wikitext
text/x-wiki
<br clear="all">
{| class="toccolours" style="margin: 0 2em 0 2em;"
! style="background:#ccccff" align="center" width="100%" | <div style="float:left;width:50px;"> </div> Kalendario Ebreo || [[Dossia:Hdate-applet.png|80px]]
|-
| align="center" style="font-size: 90%;" colspan="2" |
[[Tisre]] | [[Ḥeshvan]] | [[Kislev]] | [[Tevet]] | [[Shevat]] | [[Adar]] | [[Nisan]] | [[Iyar]] | [[Sivan]] | [[Tamuz]] | [[Av]] | [[Elul]]
|}
<noinclude>[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!x]]</noinclude>
cuyy2i9h6q0ery21evwamfnio5vcs8f
Adar
0
11316
216916
208441
2026-07-22T18:18:03Z
VMLeblon
25093
Periodo i atamientos eksternos.
216916
wikitext
text/x-wiki
{{Variante|AY}}
'''Adar''' o '''Adhar''' (in [[ivrit]]:'''אֲדָר'''; de la [[lingua akadiana]] ''adaru'', "granero", o endemas "yeno de nubes", aziendo liasion kon el lavoro i el klima durante el mes), es el sesheno mes del [[kalendario ebreo]], el kualo tiene su empesijo el diya de la kreasion i el ultimo del kalendario asigun el orden en la [[Tora]], ande tiene su empesijo en [[Nisan]], kuando el [[puevlo djudio]] fue kitado de [[Ayifto]].
Kuando el anyo es lungo, es duplikado, de modo ke egziste un Adar Alef i un Adar Bet kon el buto de adaptar los siklos de la [[luna]] al [[sol]].
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Adar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Adar, 1–30 Adar I i 1–29 Adar II
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Adar !! Fin de Adar !! Empesijo de Adar I !! Fin de Adar I !! Empesijo de Adar II !! Fin de Adar II
|-
| 353 dias || 10 Fevrero–28 Fevrero || 11 Marso–28 Marso || - || - || - || -
|-
| 354 dias || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 355 dias || 11 Fevrero–1 Marso || 12 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 383 dias || - || - || 30 Jenero–9 Fevrero || 1 Marso–11 Marso || 1 Marso–11 Marso || 30 Marso–9 Avril
|-
| 384 dias || - || - || 1 Fevrero–9 Fevrero || 3 Marso–11 Marso || 3 Marso–11 Marso || 1 Avril–9 Avril
|-
| 385 dias || - || - || 31 Jenero–10 Fevrero || 2 Marso–12 Marso || 2 Marso–12 Marso || 31 Marso–10 Avril
|}
== Eventemenos de Adar ==
* [[Taanit Ester]]
* [[Purim]]
* Nasimyento de [[Moshe Rabenu]]
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Kateggoría:Purim]]
[[Category:Djudaizmo]]
jfefb4uhdeus6hax59ryh30lstsokns
216928
216916
2026-07-22T18:58:26Z
VMLeblon
25093
216928
wikitext
text/x-wiki
{{Variante|AY}}
{{Oy|float=right}}
'''Adar''' o '''Adhar''' (in [[ivrit]]:'''אֲדָר'''; de la [[lingua akadiana]] ''adaru'', "granero", o endemas "yeno de nubes", aziendo liasion kon el lavoro i el klima durante el mes), es el sesheno mes del [[kalendario ebreo]], el kualo tiene su empesijo el diya de la kreasion i el ultimo del kalendario asigun el orden en la [[Tora]], ande tiene su empesijo en [[Nisan]], kuando el [[puevlo djudio]] fue kitado de [[Ayifto]].
Kuando el anyo es lungo, es duplikado, de modo ke egziste un Adar Alef i un Adar Bet kon el buto de adaptar los siklos de la [[luna]] al [[sol]].
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Adar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Adar, 1–30 Adar I i 1–29 Adar II
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Adar !! Fin de Adar !! Empesijo de Adar I !! Fin de Adar I !! Empesijo de Adar II !! Fin de Adar II
|-
| 353 dias || 10 Fevrero–28 Fevrero || 11 Marso–28 Marso || - || - || - || -
|-
| 354 dias || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 355 dias || 11 Fevrero–1 Marso || 12 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 383 dias || - || - || 30 Jenero–9 Fevrero || 1 Marso–11 Marso || 1 Marso–11 Marso || 30 Marso–9 Avril
|-
| 384 dias || - || - || 1 Fevrero–9 Fevrero || 3 Marso–11 Marso || 3 Marso–11 Marso || 1 Avril–9 Avril
|-
| 385 dias || - || - || 31 Jenero–10 Fevrero || 2 Marso–12 Marso || 2 Marso–12 Marso || 31 Marso–10 Avril
|}
== Eventemenos de Adar ==
* [[Taanit Ester]]
* [[Purim]]
* Nasimyento de [[Moshe Rabenu]]
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Kateggoría:Purim]]
[[Category:Djudaizmo]]
f74qv283ynvqa5funu1uq10r110f8wv
216960
216928
2026-07-22T20:02:49Z
VMLeblon
25093
/* Periodo */
216960
wikitext
text/x-wiki
{{Variante|AY}}
{{Oy|float=right}}
'''Adar''' o '''Adhar''' (in [[ivrit]]:'''אֲדָר'''; de la [[lingua akadiana]] ''adaru'', "granero", o endemas "yeno de nubes", aziendo liasion kon el lavoro i el klima durante el mes), es el sesheno mes del [[kalendario ebreo]], el kualo tiene su empesijo el diya de la kreasion i el ultimo del kalendario asigun el orden en la [[Tora]], ande tiene su empesijo en [[Nisan]], kuando el [[puevlo djudio]] fue kitado de [[Ayifto]].
Kuando el anyo es lungo, es duplikado, de modo ke egziste un Adar Alef i un Adar Bet kon el buto de adaptar los siklos de la [[luna]] al [[sol]].
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Adar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Adar, 1–30 Adar I i 1–29 Adar II
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Adar !! Fin de Adar !! Empesijo de Adar I !! Fin de Adar I !! Empesijo de Adar II !! Fin de Adar II
|-
| 353 dias || 10 Fevrero–28 Fevrero || 11 Marso–28 Marso || - || - || - || -
|-
| 354 dias || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 355 dias || 11 Fevrero–1 Marso || 12 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 383 dias || - || - || 30 Djenero–9 Fevrero || 1 Marso–11 Marso || 1 Marso–11 Marso || 30 Marso–9 Avril
|-
| 384 dias || - || - || 1 Fevrero–9 Fevrero || 3 Marso–11 Marso || 3 Marso–11 Marso || 1 Avril–9 Avril
|-
| 385 dias || - || - || 31 Djenero–10 Fevrero || 2 Marso–12 Marso || 2 Marso–12 Marso || 31 Marso–10 Avril
|}
== Eventemenos de Adar ==
* [[Taanit Ester]]
* [[Purim]]
* Nasimyento de [[Moshe Rabenu]]
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Kateggoría:Purim]]
[[Category:Djudaizmo]]
oktdksfyuw5li13nocu2ss1ifoklpn6
216982
216960
2026-07-22T20:44:31Z
VMLeblon
25093
216982
wikitext
text/x-wiki
{{Variante|AY}}
{{Oy|float=right}}
'''Adar''' o '''Adhar''' (en [[ivrit]]:'''אֲדָר'''; de la [[lingua akadiana]] ''adaru'', "granero", o endemas "yeno de nubes", aziendo liasion kon el lavoro i el klima durante el mes), es el sesheno mes del [[kalendario ebreo]], el kualo tiene su empesijo el diya de la kreasion i el ultimo del kalendario asigun el orden en la [[Tora]], ande tiene su empesijo en [[Nisan]], kuando el [[puevlo djudio]] fue kitado de [[Ayifto]].
Kuando el anyo es lungo, es duplikado, de modo ke egziste un Adar Alef i un Adar Bet kon el buto de adaptar los siklos de la [[luna]] al [[sol]].
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Adar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Adar, 1–30 Adar I i 1–29 Adar II
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Adar !! Fin de Adar !! Empesijo de Adar I !! Fin de Adar I !! Empesijo de Adar II !! Fin de Adar II
|-
| 353 dias || 10 Fevrero–28 Fevrero || 11 Marso–28 Marso || - || - || - || -
|-
| 354 dias || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 355 dias || 11 Fevrero–1 Marso || 12 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 383 dias || - || - || 30 Djenero–9 Fevrero || 1 Marso–11 Marso || 1 Marso–11 Marso || 30 Marso–9 Avril
|-
| 384 dias || - || - || 1 Fevrero–9 Fevrero || 3 Marso–11 Marso || 3 Marso–11 Marso || 1 Avril–9 Avril
|-
| 385 dias || - || - || 31 Djenero–10 Fevrero || 2 Marso–12 Marso || 2 Marso–12 Marso || 31 Marso–10 Avril
|}
== Eventemenos de Adar ==
* [[Taanit Ester]]
* [[Purim]]
* Nasimyento de [[Moshe Rabenu]]
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Kateggoría:Purim]]
[[Category:Djudaizmo]]
oe3ngfuqqcftronta03zpi7jrop2702
216990
216982
2026-07-22T22:57:22Z
VMLeblon
25093
/* */
216990
wikitext
text/x-wiki
{{Variante|AY}}
{{Oy|float=right}}
'''Adar''' o '''Adhar''' (en [[ivrit]]: '''אֲדָר'''; de la [[lingua akadiana]] ''adaru'', "granero", o endemas "yeno de nubes", aziendo liasion kon el lavoro i el klima durante el mes), es el sesheno mes del [[kalendario ebreo]], el kualo tiene su empesijo el diya de la kreasion i el ultimo del kalendario asigun el orden en la [[Tora]], ande tiene su empesijo en [[Nisan]], kuando el [[puevlo djudio]] fue kitado de [[Ayifto]].
Kuando el anyo es lungo, es duplikado, de modo ke egziste un Adar Alef i un Adar Bet kon el buto de adaptar los siklos de la [[luna]] al [[sol]].
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Adar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Adar, 1–30 Adar I i 1–29 Adar II
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Adar !! Fin de Adar !! Empesijo de Adar I !! Fin de Adar I !! Empesijo de Adar II !! Fin de Adar II
|-
| 353 dias || 10 Fevrero–28 Fevrero || 11 Marso–28 Marso || - || - || - || -
|-
| 354 dias || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 355 dias || 11 Fevrero–1 Marso || 12 Marso–30 Marso || - || - || - || -
|-
| 383 dias || - || - || 30 Djenero–9 Fevrero || 1 Marso–11 Marso || 1 Marso–11 Marso || 30 Marso–9 Avril
|-
| 384 dias || - || - || 1 Fevrero–9 Fevrero || 3 Marso–11 Marso || 3 Marso–11 Marso || 1 Avril–9 Avril
|-
| 385 dias || - || - || 31 Djenero–10 Fevrero || 2 Marso–12 Marso || 2 Marso–12 Marso || 31 Marso–10 Avril
|}
== Eventemenos de Adar ==
* [[Taanit Ester]]
* [[Purim]]
* Nasimyento de [[Moshe Rabenu]]
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Kateggoría:Purim]]
[[Category:Djudaizmo]]
emzzvf043tzekdoy1n77kh4hoh5a2gw
Kalendario gregoriano
0
12161
216955
212485
2026-07-22T19:46:49Z
VMLeblon
25093
216955
wikitext
text/x-wiki
{{variante|AY}}
{{Oy|float=right}}
[[Dossia:Gregory XIII.jpg|thumb|250px|El [[Papás]] [[Gregorius XIII]], el primero en achetar el kalendario.]]
El '''kalendario gregoriano''' es el [[kalendario]] definido por el [[Papás|papas]] [[Grigoriy XIII]]. Esta en uzo desde la anyada de 1582 i esta bazado enel [[kalendario djuliano]], el kualo era uzado desde ke [[Julius Caesar]] dechidio el su uso enel anyo 46 AEK.<ref>El kalendario djuliano era basikamente el [[kalendario ayifsiano]], el primer [[kalendario solar]] konosido ke define una anyada de 365,25 diyas.</ref> El trokamiento del kalendario fue ambezado i echo por los akademikos de la [[Universita de Salamanka]], los kualos apresentaron al [[Papás]] la proposta eskapada.<ref>[http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf Salamanca, Unamuno y la UNAM]. Alfonso Aguilar Guerrero, [[Universita Nasionala Otonoma de Meksiko]] {{es}}</ref>
Djustamente en akeya anyada, el papás mando ke kitassen 10 diyas del kalendario; al 4 de [[Oktobre]] antonses yego a seguirlo el 15 de [[Oktobre]], kon el buto de amijorar la arivada de la [[primavera]], deke el [[Kalendario djuliano]] no definia djustamente la arivada de las estasiones.
== Referensias ==
<references/>
{{Mezes del anyo}}
[[Kateggoría:Kalendarios]]
rolbs1apqn3488f2x804l1g5gmf2f35
Kalendario ebreo
0
13219
216910
154642
2026-07-22T17:00:29Z
VMLeblon
25093
Aktualizasion de informasiones.
216910
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (in [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (in ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 2 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (in ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 3 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 7 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (in ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 8 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (in ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 9 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> 12a: Adar I ({{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> 12b: Adar II ({{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener duras diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 diyas) i mezes defektivos (29 diyas); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en aljhad, ni en mierkoles, ni en viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la luna mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Jenero
|-
| Shevat || 12 Jenero–31 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Jenero || 30 Jenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Jenero
|-
| Shevat || 11 Jenero–31 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Jenero || 30 Jenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Jenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Jenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Jenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (in ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – in ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 diyas, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (in ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (in ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (in ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== El sieglo ==
El sieglo (in ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (in ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
cx2tpt36npwbgj2fia6uxc3p842x8pa
216936
216910
2026-07-22T19:12:51Z
VMLeblon
25093
216936
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (in [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (in ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 2 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (in ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 3 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 7 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (in ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 8 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (in ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 9 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> 12a: Adar I ({{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> 12b: Adar II ({{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener duras diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 diyas) i mezes defektivos (29 diyas); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en aljhad, ni en mierkoles, ni en viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la luna mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Jenero
|-
| Shevat || 12 Jenero–31 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Jenero || 30 Jenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Jenero
|-
| Shevat || 11 Jenero–31 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Jenero || 30 Jenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Jenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Jenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Jenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (in ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – in ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 diyas, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (in ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (in ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (in ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== El sieglo ==
El sieglo (in ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (in ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
dri9mnphjimtbdrvfyc5nbfxv39ex1g
216948
216936
2026-07-22T19:25:11Z
VMLeblon
25093
/* Mezes */
216948
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (in [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | Mez sivil !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (in ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 2 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (in ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 3 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> Adar I ({{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> Adar II ({{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|-
| align="right"| 7 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (in ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 8 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (in ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 9 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener duras diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 diyas) i mezes defektivos (29 diyas); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en aljhad, ni en mierkoles, ni en viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la luna mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Jenero
|-
| Shevat || 12 Jenero–31 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Jenero || 30 Jenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Jenero
|-
| Shevat || 11 Jenero–31 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Jenero || 30 Jenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Jenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Jenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Jenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (in ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – in ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 diyas, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (in ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (in ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (in ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== El sieglo ==
El sieglo (in ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (in ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
5mef8m6une5mflqq9l3z9g73eiwf449
216956
216948
2026-07-22T19:58:09Z
VMLeblon
25093
216956
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (in [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | Mez sivil !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (in ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 2 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (in ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 3 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> Adar I ({{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> Adar II ({{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|-
| align="right"| 7 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (in ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 8 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (in ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 9 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener duras diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 diyas) i mezes defektivos (29 diyas); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en aljhad, ni en mierkoles, ni en viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la luna mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 12 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 11 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Djenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Djenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Djenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (in ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – in ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 diyas, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (in ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (in ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (in ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== El sieglo ==
El sieglo (in ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (in ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
awvl7ms5e7lwosxg48jtglpae1u3da5
216973
216956
2026-07-22T20:15:08Z
VMLeblon
25093
/* Mezes */
216973
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (in [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | Mez sivil !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (in ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 2 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (in ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 3 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> Adar I (in ivrit: {{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> Adar II (in ivrit: {{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|-
| align="right"| 7 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (in ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 8 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (in ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 9 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener duras diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 diyas) i mezes defektivos (29 diyas); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en aljhad, ni en mierkoles, ni en viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la luna mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 12 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 11 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Djenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Djenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Djenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (in ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – in ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 diyas, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (in ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (in ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (in ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== El sieglo ==
El sieglo (in ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (in ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
87padyiw0x7zm8fi8ao8t0pzq9al11q
216974
216973
2026-07-22T20:20:06Z
VMLeblon
25093
/* Los mezes de Ḥeshvan i Kislev */
216974
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (in [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | Mez sivil !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (in ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 2 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (in ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 3 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> Adar I (in ivrit: {{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> Adar II (in ivrit: {{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|-
| align="right"| 7 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (in ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 8 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (in ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 9 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener duras diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 diyas) i mezes defektivos (29 diyas); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en Aljhad, ni en Mierkoles, ni en Viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la Luna Mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 12 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 11 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Djenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Djenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Djenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (in ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – in ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 diyas, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (in ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (in ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (in ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== El sieglo ==
El sieglo (in ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (in ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
pd2z4lmngl7sbcmz6dwdp4znz71e5tt
216975
216974
2026-07-22T20:39:18Z
VMLeblon
25093
216975
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (en [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | Mez sivil !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (en ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 2 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (en ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 3 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> Adar I (en ivrit: {{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> Adar II (en ivrit: {{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|-
| align="right"| 7 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (en ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 8 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (en ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 9 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener duras diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 diyas) i mezes defektivos (29 diyas); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en Aljhad, ni en Mierkoles, ni en Viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la Luna Mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 12 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 11 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Djenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Djenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Djenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== El sieglo ==
El sieglo (en ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (en ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – en ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 dias, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (en ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (en ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (in ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (en ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
to465o0hmznwx3vpkqhzcckx6joe36w
216989
216975
2026-07-22T22:09:14Z
VMLeblon
25093
/* El siklo de los mezes */
216989
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (en [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | Mez sivil !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (en ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 2 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (en ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 3 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> Adar I (en ivrit: {{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> Adar II (en ivrit: {{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|-
| align="right"| 7 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (en ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 8 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (en ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 9 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener dias diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 dias) i mezes defektivos (29 dias); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en Aljhad, ni en Mierkoles, ni en Viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la Luna Mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 12 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 11 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Djenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Djenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Djenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== El sieglo ==
El sieglo (en ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (en ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – en ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 dias, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (en ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (en ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (in ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (en ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
t2dppobi5fojs5xti3e16pkeaj7aj6p
216991
216989
2026-07-22T23:11:47Z
VMLeblon
25093
/* Los zmanim */
216991
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
El '''kalendario ebreo''' (en [[ivrit]]: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En [[Israel]], el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el [[kalendario gregoriano]].
== Mezes ==
{| class="wikitable"
|-
! align="center" | Mez sivil !! align="center" | Nom (OU) !! align="center" | Nom (ivrit) !! align="center" | Dias !! align="center" | Notas
|-
| align="right"| 1 || [[Tisre]] || align="right"| {{עברית|תִּשְׁרֵי}} || 30 dias || o Etanim (en ivrit: {{עברית|אֵתָנִים}})
|-
| align="right"| 2 || [[Ḥeshvan]] (Marḥeshvan) || align="right"| ({{עברית|מַרְחֶשְׁוָן}}) {{עברית|חֶשְׁוָן}} || 29 o 30 dias || o Bul (en ivrit: {{עברית|בּוּל}})
|-
| align="right"| 3 || [[Kislev]] || align="right"| {{עברית|כִּסְלֵו}} || 30 o 29 dias ||
|-
| align="right"| 4 || [[Tevet]] || align="right"| {{עברית|טֵבֵת}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 5 || [[Shevat]] || align="right"| {{עברית|שְׁבָט}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 6 || [[Adar]] || align="right"| {{עברית|אֲדָר}} || 29 dias || En anyo prenyado:<br> Adar I (en ivrit: {{עברית|'אֲדָר א}})‎, 30 dias<br> Adar II (en ivrit: {{עברית|'אֲדָר ב}})‎, 29 dias
|-
| align="right"| 7 || [[Nisan]] || align="right"| {{עברית|נִיסָן}} || 30 dias || o Aviv (en ivrit: {{עברית|אָבִיב}})
|-
| align="right"| 8 || [[Iyar]] || align="right"| {{עברית|אִייָר}} || 29 dias || o Ziv (en ivrit: {{עברית|זִו}})
|-
| align="right"| 9 || [[Sivan]] || align="right"| {{עברית|סִיוָן}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 10 || [[Tamuz]] || align="right"| {{עברית|תַּמּוּז}} || 29 dias ||
|-
| align="right"| 11 || [[Av]] || align="right"| {{עברית|אָב}} || 30 dias ||
|-
| align="right"| 12 || [[Elul]] || align="right"| {{עברית|אֱלוּל}} || 29 dias ||
|}
=== El siklo de los mezes ===
Los mezes pueden tener dias diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 dias) i mezes defektivos (29 dias); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
=== Los mezes de Ḥeshvan i Kislev ===
En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en Aljhad, ni en Mierkoles, ni en Viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la Luna Mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
* Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
* Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes enteros (en ivrit: חודשים שלמים)
=== El mez de Adar ===
El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la [[Tora]] ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del [[Talmud]], el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
=== Periodo de los mezes ebreos ===
Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–5 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 5 Septiembre–16 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–4 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 5 Oktubre–16 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 14 Noviembre–3 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 14 Disiembre–2 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 3 Disiembre–14 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 12 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–12 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 11 Fevrero–2 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 31 Jenero–11 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 2 Marso–13 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 12 Marso–31 Marso || 10 Avril–30 Avril || 31 Marso–11 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 11 Avril–30 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 30 Avril–11 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 10 Mayo–29 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–9 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 9 Djunio–28 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 28 Djunio–9 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 8 Djulio–27 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 27 Djulio–7 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 7 Ogusto–26 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 26 Ogusto–6 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! Empesijo del mez ebreo (anyos normales) !! Fin del mez ebreo (anyos normales) !! Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) !! Fin del mez ebreo (anyos prenyados)
|-
| Tisre || 15 Septiembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre || 4 Septiembre–15 Septiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre
|-
| Ḥeshvan || 15 Oktubre–3 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre || 4 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| Kislev || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero || 3 Noviembre–14 Noviembre || 2 Disiembre–13 Disiembre
|-
| Tevet || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero || 2 Disiembre–13 Disiembre || 31 Disiembre–11 Djenero
|-
| Shevat || 11 Djenero–31 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso || 31 Disiembre–11 Djenero || 30 Djenero–10 Fevrero
|-
| Adar || 10 Fevrero–1 Marso || 11 Marso–30 Marso || - || -
|-
| Adar I || - || - || 30 Djenero–10 Fevrero || 1 Marso–12 Marso
|-
| Adar II || - || - || 1 Marso–12 Marso || 30 Marso–10 Avril
|-
| Nisan || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril || 30 Marso–10 Avril || 29 Avril–10 Mayo
|-
| Iyar || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo || 29 Avril–10 Mayo || 28 Mayo–8 Djunio
|-
| Sivan || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio || 28 Mayo–8 Djunio || 27 Djunio–8 Djulio
|-
| Tamuz || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio || 27 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|-
| Av || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto || 26 Djulio–6 Ogusto || 25 Ogusto–5 Septiembre
|-
| Elul || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septiembre–23 Septiembre || 25 Ogusto–5 Septiembre || 23 Septiembre–4 Oktubre
|}
=== Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 1 ''Tisre'' 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 || 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065
|-
| 1 ''Ḥeshvan'' 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 || 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092
|-
| 1 ''Kislev'' 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 || 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073
|-
| 1 ''Tevet'' 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 || 1 Djenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055
|-
| 1 ''Shevat'' 5793, 5831 || 1 Djenero 2033, 2071
|-
| 1 ''Adar I'' 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 || 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090
|-
| 1 ''Adar'' 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 || 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055
|-
| 1 ''Nisan'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Iyar'' 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 || 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090
|-
| 1 ''Sivan'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Tamuz'' 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 || 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098
|-
| 1 ''Av'' 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 || 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095
|-
| 1 ''Elul'' 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 || 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084
|}
== Las estaciones ==
En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
* Primavera (en ivrit: אביב)
** Kalendario ebreo: Adar–Nisan
** Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
* Enverano (en ivrit: קיץ)
** Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
** Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
* Otonyo (en ivrit: סתיו)
** Kalendario ebreo: Elul–Tisre
** Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
* Invierno (en ivrit: חורף)
** Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
** Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
== El sieglo ==
El sieglo (en ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
* sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
* sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
* sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
== ''Birkat Ḥa-Ḥama'' i el siklo solar ==
La Bendision del Sol (en ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – en ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta [[astronomia]], tradision i [[djudaismo|espiritualidad djudia]].
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 204º || al amaneser del 14 Nisan 5685 || al amaneser del 8 Avril 1925
|-
| 205º || al amaneser del 23 Nisan 5713 || al amaneser del 8 Avril 1953
|-
| 206º || al amaneser del 4 Nisan 5741 || al amaneser del 8 Avril 1981
|-
| 207º || al amaneser del 14 Nisan 5769 || al amaneser del 8 Avril 2009
|-
| 208º || al amaneser del 23 Nisan 5797 || al amaneser del 8 Avril 2037
|-
| 209º || al amaneser del 2 Nisan 5825 || al amaneser del 8 Avril 2065
|-
| 210º || al amaneser del 12 Nisan 5853 || al amaneser del 8 Avril 2093
|}
== El siklo metoniko (lunar) ==
El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 dias, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Siklo !! Kalendario ebreo !! Kalendario gregoriano
|-
| 298º || 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 || 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902
|-
| 299º || 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 || 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921
|-
| 300º || 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 || 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940
|-
| 301º || 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 || 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959
|-
| 302º || 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 || 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978
|-
| 303º || 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 || 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997
|-
| 304º || 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 || 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016
|-
| 305º || 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 || 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035
|-
| 306º || 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 || 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054
|-
| 307º || 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 || 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073
|-
| 308º || 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 || 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092
|-
| 309º || 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 || 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111
|}
== Anyos normales ==
Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
* 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
* 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
* 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
== Anyos prenyados ==
Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
* 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
* 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
== Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias ==
* Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
* Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
* Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
{| class="wikitable"
|+
|-
! ''Tisre'' !! ''Ḥeshvan'' !! ''Kislev'' !! ''Tevet'' !! ''Shevat'' !! ''Adar'' !! ''Adar I'' !! ''Adar II'' !! ''Nisan'' !! ''Iyar'' !! ''Sivan'' !! ''Tamuz'' !! ''Av'' !! ''Elul'' !! Total
|-
| → 30 || + 29 o + 30 || + 30 o + 29 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || + 30 || + 29 || defektivo, regular o lleno
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || 176 || - || - || 206 || 235 || 265 || 294 || 324 || 353 || 353 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || 177 || - || - || 207 || 236 || 266 || 295 || 325 || 354 || 354 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || 178 || - || - || 208 || 237 || 267 || 296 || 326 || 355 || 355 dias (lleno)
|-
| 30 || 59 || 88 || 117 || 147 || - || 177 || 206 || 236 || 265 || 295 || 324 || 354 || 383 || 383 dias (defektivo)
|-
| 30 || 59 || 89 || 118 || 148 || - || 178 || 207 || 237 || 266 || 296 || 325 || 355 || 384 || 384 dias (regular)
|-
| 30 || 60 || 90 || 119 || 149 || - || 179 || 208 || 238 || 267 || 297 || 326 || 356 || 385 || 385 dias (lleno)
|}
=== Frekuensia de los anyos normales i prenyados ===
{| class="wikitable"
|+
|-
! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 || 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859
|-
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 || 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856
|-
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 || 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857
|-
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 || 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855
|-
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 || 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860
|-
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 || 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858
|}
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 5661–5760 !! 5761–5860
|-
| 353 dias || 8% || 11%
|-
| 354 dias || 25% || 24%
|-
| 355 dias || 30% || 28%
|-
| 383 dias || 17% || 15%
|-
| 384 dias || 4% || 6%
|-
| 385 dias || 16% || 16%
|}
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de [[Rosh Ashana]] i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
== La mitad del anyo ==
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! Anyo sivil !! Anyo relijiozo
|-
| 353 dias || 1º ''Nisan'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 354 dias || 29 ''Adar'' (177º dia) || 29 ''Elul'' (177º dia)
|-
| 355 dias || 29 ''Adar'' (178º dia) || 1º ''Tisre'' (178º dia)
|-
| 383 dias || 15 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 384 dias || 14 ''Adar II'' (192º dia) || 15 ''Tisre'' (192º dia)
|-
| 385 dias || 14 ''Adar II'' (193º dia) || 16 ''Tisre'' (193º dia)
|}
== Los zmanim ==
''Zmanim'' o ''z'manim'' (en ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (en ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (en ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
== Los dias de la semana ==
Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (''dia 1'', o Yom Rishon, יום ראשון:
# Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
# Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
# Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
# Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
# Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
# Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
# Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Semanas enteras !! + dias !! Total
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 3 || 353 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 4 || 354 dias
|-
| 50 semanas (350 dias) || + 5 || 355 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 5 || 383 dias
|-
| 54 semanas (378 dias) || + 6 || 384 dias
|-
| 55 semanas (385 dias) || + 0 || 385 dias
|}
=== Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos ===
Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
{| class="wikitable"
|+
|-
! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| - || ''Tisre'' || ''Tisre'' || - || ''Tisre'' || - || ''Tisre''
|-
| - || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan'' || ''Ḥeshvan'' || - || ''Ḥeshvan''
|-
| ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || ''Kislev'' || -
|-
| ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || ''Tevet'' || - || ''Tevet'' || -
|-
| - || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || ''Shevat'' || - || ''Shevat''
|-
| - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || - || ''Adar'' || ''Adar''
|-
| - || ''Adar I'' || - || ''Adar I'' || ''Adar I'' || - || ''Adar I''
|-
| - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || - || ''Adar II'' || ''Adar II''
|-
| ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan'' || - || ''Nisan''
|-
| - || ''Iyar'' || ''Iyar'' || - || ''Iyar'' || - || ''Iyar''
|-
| ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || ''Sivan'' || - || ''Sivan'' || -
|-
| ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || - || ''Tamuz'' || ''Tamuz'' || -
|-
| - || ''Av'' || - || ''Av'' || - || ''Av'' || ''Av''
|-
| ''Elul'' || ''Elul'' || || ''Elul'' || - || ''Elul'' || -
|}
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo ===
La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Durasion !! 1 Tisre !! 29 Elul
|-
| 353 dias || Lunes || Mierkoles
|-
| 353 dias || Shabat || Lunes
|-
| 354 dias || Martes || Viernes
|-
| 354 dias || Djueves || Aljhad
|-
| 355 dias || Lunes || Viernes
|-
| 355 dias || Djueves || Lunes
|-
| 355 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 383 dias || Lunes || Viernes
|-
| 383 dias || Djueves || Lunes
|-
| 383 dias || Shabat || Mierkoles
|-
| 384 dias || Martes || Aljhad
|-
| 385 dias || Lunes || Aljhad
|-
| 385 dias || Djueves || Mierkoles
|-
| 385 dias || Shabat || Viernes
|}
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
=== Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo ===
La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
{| class="wikitable"
|+
|-
! Mez !! 353 dias !! 354 dias !! 355 dias !! 383 dias !! 384 dias !! 385 dias
|-
| Tisre || Lunes o Shabat || Martes o Djueves || Lunes, Djueves o Shabat || Lunes, Djueves o Shabat || Martes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Ḥeshvan || Lunes o Mierkoles || Djueves o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Djueves || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Kislev || Martes o Djueves || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Martes o Djueves || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Tevet || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|-
| Shevat || Djueves o Shabat || Lunes o Mierkoles || Lunes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Adar || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || - || - || -
|-
| Adar I || - || - || - || Lunes, Djueves o Shabat || Mierkoles || Lunes, Mierkoles o Shabat
|-
| Adar II || - || - || - || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Nisan || Aljhad o Martes || Djueves o Shabat || Aljhad, Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Djueves || Shabat || Martes, Djueves o Shabat
|-
| Iyar || Martes o Djueves || Lunes o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Martes, Djueves o Shabat || Lunes || Lunes, Djueves o Shabat
|-
| Sivan || Mierkoles o Viernes || Aljhad o Martes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Aljhad, Mierkoles o Viernes || Martes || Aljhad, Martes o Viernes
|-
| Tamuz || Aljhad o Viernes || Martes o Djueves || Aljhad, Martes o Viernes || Aljhad, Martes o Viernes || Djueves || Aljhad, Martes o Djueves
|-
| Av || Lunes o Shabat || Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Shabat || Lunes, Mierkoles o Shabat || Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes
|-
| Elul || Lunes o Mierkoles || Aljhad o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Lunes, Mierkoles o Viernes || Aljhad || Aljhad, Mierkoles o Viernes
|}
=== Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas ===
{| class="wikitable"
|+ 5661–5760
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 28 × || 11 × || - || 31 × || - || 30 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 30 × || - || 28 × || 11 × || - || 31 ×
|-
| Kislev || 22 × || 9 × || 11 × || 19 × || 10 × || 29 × || -
|-
| Tevet || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 × || -
|-
| Shevat || - || 29 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 29 ×
|-
| Adar || - || 18 × || - || 20 × || - || 18 × || 7 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 9 × || 4 × || - || 13 ×
|-
| Adar II || - || 13 × || - || 11 × || - || 9 × || 4 ×
|-
| Nisan || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 ×
|-
| Iyar || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 ×
|-
| Sivan || 31 × || - || 27 × || 11 × || - || 31 × || -
|-
| Tamuz || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 × || -
|-
| Av || - || 31 × || - || 31 × || - || 27 × || 11 ×
|-
| Elul || 27 × || 11 × || - || 31 × || - || 31 × || -
|}
{| class="wikitable"
|+ 5761–5860
|-
! Mez !! Aljhad !! Lunes !! Martes !! Mierkoles !! Djueves !! Viernes !! Shabat
|-
| Tisre || - || 27 × || 12 × || - || 32 × || - || 29 ×
|-
| Ḥeshvan || - || 29 × || - || 27 × || 12 × || - || 32 ×
|-
| Kislev || 22 × || 10 × || 10 × || 19 × || 12 × || 27 × || -
|-
| Tevet || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 × || -
|-
| Shevat || - || 27 × || 4 × || 18 × || 20 × || - || 31 ×
|-
| Adar || - || 20 × || - || 17 × || - || 18 × || 8 ×
|-
| Adar I || - || 11 × || - || 10 × || 4 × || - || 12 ×
|-
| Adar II || - || 12 × || - || 11 × || - || 10 × || 4 ×
|-
| Nisan || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 ×
|-
| Iyar || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 ×
|-
| Sivan || 28 × || - || 28 × || 12 × || - || 32 × || -
|-
| Tamuz || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 × || -
|-
| Av || - || 32 × || - || 28 × || - || 28 × || 12 ×
|-
| Elul || 28 × || 12 × || - || 32 × || - || 28 × || -
|}
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (en ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/2120253/jewish/Adar-I.htm Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I]
[https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/134527/jewish/Zmanim-Briefly-Defined-and-Explained.htm Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained]
[https://pt.chabad.org/library/article_cdo/aid/4910928/jewish/17-Fatos-do-Calendrio-Judaico.htm Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico]
[https://www.fourmilab.ch/documents/calendar/ Fourmilab: Calendar Converter]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
mb2cjo3dem5qq45izw8u5pmxusxpgz9
Kabo Vedre
0
19420
216907
213477
2026-07-21T06:40:00Z
CommonsDelinker
155
Replacing Flag_of_Cape_Verde.svg with [[File:Flag_of_Cape_Verde_(10-17).svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR3|Criterion 3]] (obvious error) · Government standardized ratio is 2:3. For fu
216907
wikitext
text/x-wiki
{{variante|AY}}
{{Infobox paiz
|native_name = República de Cabo Verde<br />
|conventional_long_Spanish/Latin_name = Repuvlika de Kabo Vedre
|conventional_long_Hebrew/Jewish_name = כף ורדה
|common_name = Kabo Vedre
|bandyera = Flag of Cape Verde (10-17).svg
|eskudo = Coat of arms of Cape Verde.svg
|imej_mapa = CPV orthographic NaturalEarth.svg
|kapital = [[Praia]]
|povlasion_kapital =
|mayor_sivdad = [[Praia]]
|linguas =
|governo = [[Repuvlika]]
|moneda = [[Eskudo Kabovedriano]]
|shef_de_estado =
|shef_de_governo =
}}
'''Kabo Vedre''' o la '''Repuvlika de Kabo Vedre''' es un payis insular de [[Afrika]], en el [[Oseano Atlantiko]].<ref>{{cita web |url=https://portais.parlamento.cv/rppd/legislacao/cr.pdf |título=Constituição da República de Cabo Verde |fechaacceso=4 de octubre de 2022 |editor=Parlamento de Cabo Verde |idioma=portugués |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20221004124238/https://portais.parlamento.cv/rppd/legislacao/cr.pdf |fechaarchivo=4 de octubre de 2022 |deadurl=no }}</ref> La su sivdad kapitala es Praia. Fue colonia de Portugal hasta la su independensia en 1975.
== Referensias ==
{{listaref}}
{{esbozo}}
{{Afrika}}
[[Katēggoría:Afrika]]
[[Katēggoría:Paizes]]
tsmg4mtz4bugwx2mm79prj6heypgiks
Silvio Santos
0
20047
216909
2026-07-21T19:50:12Z
VMLeblon
25093
Silvio Santos
216909
wikitext
text/x-wiki
'''Silvio Santos''' (nombre de nasimiento '''Senor Abravanel'''; [[Rio de Djenero|Rio de Janeiro]], 12 de disiembre de 1930 – [[São Paulo]], 17 de ogusto de 2024) fue un prezentador de televizyon, enpresario i produtor [[Brasil|brasilero]].<ref>[https://www.imdb.com/name/nm0764277/bio/ IMDb: Silvio Santos - Biography]</ref>
Fue una de las personas más konosidas de la istoria de la televizyon de Brasil i fondó el ''SBT'' (en [[lingua portugeza|portugez]]:''Sistema Brasileiro de Televisão'').<ref>[https://www.sbtnegocios.com.br/sobre SBT: Uma história de memória afetiva com o brasileiro]</ref>
Empesó su kariera komo vendedor ambulante i lokutor de radio antes de azerse una figura de muncha importansia en la televizyon.
A lo largo de más de sesenta anyos, fue konosido por sus programas de entretenimiento i por su gran influensia en los medios de komunikasion de Brasil.
Murió en São Paulo, en 2024, a la edad de 93 anyos.
== Referensias ==
37y9gw685a3dkxrv6kemgo9esfnn0wa
Tisre
0
20048
216911
2026-07-22T17:30:21Z
VMLeblon
25093
Tisre.
216911
wikitext
text/x-wiki
'''Tisre''' (in [[ivrit]]: תשרי) es el primer mez sivil i el seteno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tisre afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Tisre
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tisre !! Fin de Tisre
|-
| 353 dias || 16 Septembre–4 Oktubre || 16 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 354 dias || 15 Septembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 355 dias || 16 Septembre–3 Oktubre || 15 Oktubre–2 Noviembre
|-
| 383 dias || 5 Septembre–15 Septembre || 5 Oktubre–15 Oktubre
|-
| 384 dias || 6 Septembre–14 Septembre || 6 Oktubre–14 Oktubre
|-
| 385 dias || 4 Septembre–14 Septembre || 4 Oktubre–14 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
g9bpitzjdm8c204jof1xa1wom77uqml
216923
216911
2026-07-22T18:51:03Z
VMLeblon
25093
216923
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tisre''' (in [[ivrit]]: תשרי) es el primer mez sivil i el seteno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tisre afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Tisre
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tisre !! Fin de Tisre
|-
| 353 dias || 16 Septembre–4 Oktubre || 16 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 354 dias || 15 Septembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 355 dias || 16 Septembre–3 Oktubre || 15 Oktubre–2 Noviembre
|-
| 383 dias || 5 Septembre–15 Septembre || 5 Oktubre–15 Oktubre
|-
| 384 dias || 6 Septembre–14 Septembre || 6 Oktubre–14 Oktubre
|-
| 385 dias || 4 Septembre–14 Septembre || 4 Oktubre–14 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
ie16v8ezfh7h74pegeimcfe999j7bqd
216937
216923
2026-07-22T19:14:29Z
VMLeblon
25093
216937
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tisre''' (in [[ivrit]]: תשרי) es el primer mez sivil i el seteno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tisre afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Tisre
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tisre !! Fin de Tisre
|-
| 353 dias || 16 Septembre–4 Oktubre || 16 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 354 dias || 15 Septembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 355 dias || 16 Septembre–3 Oktubre || 15 Oktubre–2 Noviembre
|-
| 383 dias || 5 Septembre–15 Septembre || 5 Oktubre–15 Oktubre
|-
| 384 dias || 6 Septembre–14 Septembre || 6 Oktubre–14 Oktubre
|-
| 385 dias || 4 Septembre–14 Septembre || 4 Oktubre–14 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
87ujtxlfx5vt5rh0m4ncn1f4b1lngwq
216949
216937
2026-07-22T19:26:22Z
VMLeblon
25093
216949
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tisre''' (in [[ivrit]]: תִּשְׁרֵי) es el primer mez sivil i el seteno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tisre afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Tisre
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tisre !! Fin de Tisre
|-
| 353 dias || 16 Septembre–4 Oktubre || 16 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 354 dias || 15 Septembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 355 dias || 16 Septembre–3 Oktubre || 15 Oktubre–2 Noviembre
|-
| 383 dias || 5 Septembre–15 Septembre || 5 Oktubre–15 Oktubre
|-
| 384 dias || 6 Septembre–14 Septembre || 6 Oktubre–14 Oktubre
|-
| 385 dias || 4 Septembre–14 Septembre || 4 Oktubre–14 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
r272wncmhhegwv4ylzgi1ri6ebpsilw
216961
216949
2026-07-22T20:05:33Z
VMLeblon
25093
216961
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tisre''' (in [[ivrit]]: תִּשְׁרֵי) es el primer mez sivil i el seteno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tisre afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Tisre
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tisre !! Fin de Tisre
|-
| 353 dias || 16 Septembre–4 Oktubre || 16 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 354 dias || 15 Septembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 355 dias || 16 Septembre–3 Oktubre || 15 Oktubre–2 Noviembre
|-
| 383 dias || 5 Septembre–15 Septembre || 5 Oktubre–15 Oktubre
|-
| 384 dias || 6 Septembre–14 Septembre || 6 Oktubre–14 Oktubre
|-
| 385 dias || 4 Septembre–14 Septembre || 4 Oktubre–14 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo
[[Category:Djudaizmo]]
9e06mdhd22spv63fwjq1amavqfjvods
216962
216961
2026-07-22T20:06:02Z
VMLeblon
25093
216962
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tisre''' (in [[ivrit]]: תִּשְׁרֵי) es el primer mez sivil i el seteno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tisre afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Tisre
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tisre !! Fin de Tisre
|-
| 353 dias || 16 Septembre–4 Oktubre || 16 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 354 dias || 15 Septembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 355 dias || 16 Septembre–3 Oktubre || 15 Oktubre–2 Noviembre
|-
| 383 dias || 5 Septembre–15 Septembre || 5 Oktubre–15 Oktubre
|-
| 384 dias || 6 Septembre–14 Septembre || 6 Oktubre–14 Oktubre
|-
| 385 dias || 4 Septembre–14 Septembre || 4 Oktubre–14 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
lll9jo7wbefrwa77p1blih0xe4br7l5
216976
216962
2026-07-22T20:39:53Z
VMLeblon
25093
216976
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tisre''' (en [[ivrit]]: תִּשְׁרֵי) es el primer mez sivil i el seteno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tisre afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Tisre
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tisre !! Fin de Tisre
|-
| 353 dias || 16 Septembre–4 Oktubre || 16 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 354 dias || 15 Septembre–4 Oktubre || 15 Oktubre–3 Noviembre
|-
| 355 dias || 16 Septembre–3 Oktubre || 15 Oktubre–2 Noviembre
|-
| 383 dias || 5 Septembre–15 Septembre || 5 Oktubre–15 Oktubre
|-
| 384 dias || 6 Septembre–14 Septembre || 6 Oktubre–14 Oktubre
|-
| 385 dias || 4 Septembre–14 Septembre || 4 Oktubre–14 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
i4d0n9iwov6warjs456bkyesje018mt
Ḥeshvan
0
20049
216912
2026-07-22T17:39:15Z
VMLeblon
25093
Ḥeshvan.
216912
wikitext
text/x-wiki
'''Ḥeshvan''' (in [[ivrit]]: חשון) es el segundo mez sivil i el otchavo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 o 30 dias, sigun el anyo ande afita.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Ḥeshvan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–29/30 Ḥeshvan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Ḥeshvan !! Fin de Ḥeshvan
|-
| 353 dias || 16 Oktubre–3 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 354 dias || 15 Oktubre–2 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 355 dias || 15 Oktubre–1 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 383 dias || 5 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| 384 dias || 6 Oktubre–14 Oktubre || 4 Noviembre–12 Noviembre
|-
| 385 dias || 4 Oktubre–14 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
aymdk164gk1pwpurag6wdyl5q4rrxiy
216924
216912
2026-07-22T18:52:29Z
VMLeblon
25093
216924
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Ḥeshvan''' (in [[ivrit]]: חשון) es el segundo mez sivil i el otchavo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 o 30 dias, sigun el anyo ande afita.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Ḥeshvan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29/30 Ḥeshvan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Ḥeshvan !! Fin de Ḥeshvan
|-
| 353 dias || 16 Oktubre–3 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 354 dias || 15 Oktubre–2 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 355 dias || 15 Oktubre–1 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 383 dias || 5 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| 384 dias || 6 Oktubre–14 Oktubre || 4 Noviembre–12 Noviembre
|-
| 385 dias || 4 Oktubre–14 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
mv20a9i6fb8n6rvoahy7l99oif2975j
216938
216924
2026-07-22T19:14:58Z
VMLeblon
25093
216938
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Ḥeshvan''' (in [[ivrit]]: חשון) es el segundo mez sivil i el otchavo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 o 30 dias, sigun el anyo ande afita.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Ḥeshvan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29/30 Ḥeshvan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Ḥeshvan !! Fin de Ḥeshvan
|-
| 353 dias || 16 Oktubre–3 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 354 dias || 15 Oktubre–2 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 355 dias || 15 Oktubre–1 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 383 dias || 5 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| 384 dias || 6 Oktubre–14 Oktubre || 4 Noviembre–12 Noviembre
|-
| 385 dias || 4 Oktubre–14 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
flfp35hg0ld3037wamkpr2dhehwok9h
216950
216938
2026-07-22T19:26:53Z
VMLeblon
25093
216950
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Ḥeshvan''' (in [[ivrit]]: חֶשְׁוָן) es el segundo mez sivil i el otchavo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 o 30 dias, sigun el anyo ande afita.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Ḥeshvan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29/30 Ḥeshvan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Ḥeshvan !! Fin de Ḥeshvan
|-
| 353 dias || 16 Oktubre–3 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 354 dias || 15 Oktubre–2 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 355 dias || 15 Oktubre–1 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 383 dias || 5 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| 384 dias || 6 Oktubre–14 Oktubre || 4 Noviembre–12 Noviembre
|-
| 385 dias || 4 Oktubre–14 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
jn1f43y4lciou2zzgrfpkf2z1yqh9ll
216963
216950
2026-07-22T20:06:38Z
VMLeblon
25093
216963
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Ḥeshvan''' (in [[ivrit]]: חֶשְׁוָן) es el segundo mez sivil i el otchavo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 o 30 dias, sigun el anyo ande afita.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Ḥeshvan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29/30 Ḥeshvan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Ḥeshvan !! Fin de Ḥeshvan
|-
| 353 dias || 16 Oktubre–3 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 354 dias || 15 Oktubre–2 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 355 dias || 15 Oktubre–1 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 383 dias || 5 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| 384 dias || 6 Oktubre–14 Oktubre || 4 Noviembre–12 Noviembre
|-
| 385 dias || 4 Oktubre–14 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
k95tjkkb7u4kmb28kgfsz1nswy32zeg
216977
216963
2026-07-22T20:40:21Z
VMLeblon
25093
216977
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Ḥeshvan''' (en [[ivrit]]: חֶשְׁוָן) es el segundo mez sivil i el otchavo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 o 30 dias, sigun el anyo ande afita.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Ḥeshvan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29/30 Ḥeshvan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Ḥeshvan !! Fin de Ḥeshvan
|-
| 353 dias || 16 Oktubre–3 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 354 dias || 15 Oktubre–2 Noviembre || 13 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 355 dias || 15 Oktubre–1 Noviembre || 14 Noviembre–2 Disiembre
|-
| 383 dias || 5 Oktubre–15 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|-
| 384 dias || 6 Oktubre–14 Oktubre || 4 Noviembre–12 Noviembre
|-
| 385 dias || 4 Oktubre–14 Oktubre || 3 Noviembre–13 Noviembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
e5fduqw3x2r46qalaaxlipf99m4fllt
Kislev
0
20050
216913
2026-07-22T17:52:36Z
VMLeblon
25093
Kislev.
216913
wikitext
text/x-wiki
'''Kislev''' (in [[ivrit]]: כסלו) es el treser mez sivil i el noveno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 o 29 dias, sigun el anyo ande afita.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Kislev. La ultima vez ke kayo en Kislev fue el 1 Jenero 1987 (30 Kislev 5747 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Kislev sera el 1 Jenero 2063 (30 Kislev 5823 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Kislev afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–30/29 Kislev
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Kislev !! Fin de Kislev
|-
| 353 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–31 Disiembre
|-
| 354 dias || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero
|-
| 355 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 14 Disiembre–1 Jenero
|-
| 383 dias || 3 Noviembre–13 Noviembre || 2 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 384 dias || 4 Noviembre–12 Noviembre || 3 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 385 dias || 3 Noviembre–14 Noviembre || 3 Disiembre–13 Disiembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
sbcflqu9ga384g9jr9tdnsfjh7scbup
216925
216913
2026-07-22T18:53:54Z
VMLeblon
25093
216925
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Kislev''' (in [[ivrit]]: כסלו) es el treser mez sivil i el noveno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 o 29 dias, sigun el anyo ande afita.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Kislev. La ultima vez ke kayo en Kislev fue el 1 Jenero 1987 (30 Kislev 5747 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Kislev sera el 1 Jenero 2063 (30 Kislev 5823 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Kislev afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30/29 Kislev
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Kislev !! Fin de Kislev
|-
| 353 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–31 Disiembre
|-
| 354 dias || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero
|-
| 355 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 14 Disiembre–1 Jenero
|-
| 383 dias || 3 Noviembre–13 Noviembre || 2 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 384 dias || 4 Noviembre–12 Noviembre || 3 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 385 dias || 3 Noviembre–14 Noviembre || 3 Disiembre–13 Disiembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
l1kz8rdk579mrfxnnbjezehcwp1su29
216939
216925
2026-07-22T19:15:26Z
VMLeblon
25093
216939
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Kislev''' (in [[ivrit]]: כסלו) es el treser mez sivil i el noveno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 o 29 dias, sigun el anyo ande afita.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Kislev. La ultima vez ke kayo en Kislev fue el 1 Jenero 1987 (30 Kislev 5747 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Kislev sera el 1 Jenero 2063 (30 Kislev 5823 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Kislev afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30/29 Kislev
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Kislev !! Fin de Kislev
|-
| 353 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–31 Disiembre
|-
| 354 dias || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero
|-
| 355 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 14 Disiembre–1 Jenero
|-
| 383 dias || 3 Noviembre–13 Noviembre || 2 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 384 dias || 4 Noviembre–12 Noviembre || 3 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 385 dias || 3 Noviembre–14 Noviembre || 3 Disiembre–13 Disiembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
azt72x7olul32g8jonarpz8lfrkutvp
216951
216939
2026-07-22T19:27:24Z
VMLeblon
25093
216951
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Kislev''' (in [[ivrit]]: כִּסְלֵו) es el treser mez sivil i el noveno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 o 29 dias, sigun el anyo ande afita.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Kislev. La ultima vez ke kayo en Kislev fue el 1 Jenero 1987 (30 Kislev 5747 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Kislev sera el 1 Jenero 2063 (30 Kislev 5823 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Kislev afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30/29 Kislev
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Kislev !! Fin de Kislev
|-
| 353 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–31 Disiembre
|-
| 354 dias || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Jenero
|-
| 355 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 14 Disiembre–1 Jenero
|-
| 383 dias || 3 Noviembre–13 Noviembre || 2 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 384 dias || 4 Noviembre–12 Noviembre || 3 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 385 dias || 3 Noviembre–14 Noviembre || 3 Disiembre–13 Disiembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
tj954kiee9qom9oemj4kb7n4x6dzes7
216957
216951
2026-07-22T19:59:01Z
VMLeblon
25093
/* Periodo */
216957
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Kislev''' (in [[ivrit]]: כִּסְלֵו) es el treser mez sivil i el noveno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 o 29 dias, sigun el anyo ande afita.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Kislev. La ultima vez ke kayo en Kislev fue el 1 Jenero 1987 (30 Kislev 5747 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Kislev sera el 1 Jenero 2063 (30 Kislev 5823 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Kislev afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30/29 Kislev
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Kislev !! Fin de Kislev
|-
| 353 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–31 Disiembre
|-
| 354 dias || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero
|-
| 355 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 14 Disiembre–1 Djenero
|-
| 383 dias || 3 Noviembre–13 Noviembre || 2 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 384 dias || 4 Noviembre–12 Noviembre || 3 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 385 dias || 3 Noviembre–14 Noviembre || 3 Disiembre–13 Disiembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
nkse259a1oxwkmugry2pbtzzzmhmi2q
216964
216957
2026-07-22T20:07:07Z
VMLeblon
25093
216964
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Kislev''' (in [[ivrit]]: כִּסְלֵו) es el treser mez sivil i el noveno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 o 29 dias, sigun el anyo ande afita.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Kislev. La ultima vez ke kayo en Kislev fue el 1 Jenero 1987 (30 Kislev 5747 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Kislev sera el 1 Jenero 2063 (30 Kislev 5823 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Kislev afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30/29 Kislev
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Kislev !! Fin de Kislev
|-
| 353 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–31 Disiembre
|-
| 354 dias || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero
|-
| 355 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 14 Disiembre–1 Djenero
|-
| 383 dias || 3 Noviembre–13 Noviembre || 2 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 384 dias || 4 Noviembre–12 Noviembre || 3 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 385 dias || 3 Noviembre–14 Noviembre || 3 Disiembre–13 Disiembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
3hyg75pyxytejwvhmjt18924qmetzc8
216978
216964
2026-07-22T20:40:48Z
VMLeblon
25093
216978
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Kislev''' (en [[ivrit]]: כִּסְלֵו) es el treser mez sivil i el noveno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 o 29 dias, sigun el anyo ande afita.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Kislev. La ultima vez ke kayo en Kislev fue el 1 Jenero 1987 (30 Kislev 5747 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Kislev sera el 1 Jenero 2063 (30 Kislev 5823 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Kislev afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30/29 Kislev
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Kislev !! Fin de Kislev
|-
| 353 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–31 Disiembre
|-
| 354 dias || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero
|-
| 355 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 14 Disiembre–1 Djenero
|-
| 383 dias || 3 Noviembre–13 Noviembre || 2 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 384 dias || 4 Noviembre–12 Noviembre || 3 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 385 dias || 3 Noviembre–14 Noviembre || 3 Disiembre–13 Disiembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
b6i5fqrghmfxvmtob5sbggoc96l7n9f
216979
216978
2026-07-22T20:42:11Z
VMLeblon
25093
216979
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Kislev''' (en [[ivrit]]: כִּסְלֵו) es el treser mez sivil i el noveno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 o 29 dias, sigun el anyo ande afita.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Kislev. La ultima vez ke kayo en Kislev fue el 1 Djenero 1987 (30 Kislev 5747 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Kislev sera el 1 Djenero 2063 (30 Kislev 5823 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Kislev afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30/29 Kislev
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Kislev !! Fin de Kislev
|-
| 353 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–31 Disiembre
|-
| 354 dias || 13 Noviembre–2 Disiembre || 13 Disiembre–1 Djenero
|-
| 355 dias || 14 Noviembre–2 Disiembre || 14 Disiembre–1 Djenero
|-
| 383 dias || 3 Noviembre–13 Noviembre || 2 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 384 dias || 4 Noviembre–12 Noviembre || 3 Disiembre–12 Disiembre
|-
| 385 dias || 3 Noviembre–14 Noviembre || 3 Disiembre–13 Disiembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
rikgvbsbg17qz25jf6d3vujcs9ct72f
Tevet
0
20051
216914
2026-07-22T18:00:49Z
VMLeblon
25093
Tevet.
216914
wikitext
text/x-wiki
'''Tevet''' (in [[ivrit]]: טֵבֵת) es el kuarto mez sivil i el dezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
El Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye muncho en uno de los 29 dias de Tevet. De estos 29 dias, el 1 Tevet koinside, durante el sieglo XXI, sinko vezes kon el 1 Jenero en los siguientes anyos: 2006, 2025, 2036, 2044 i 2055 (respectivamente, 5766, 5785, 5796, 5805 i 5815 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tevet afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tevet
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tevet !! Fin de Tevet
|-
| 353 dias || 13 Disiembre–31 Disiembre || 11 Jenero–29 Jenero
|-
| 354 dias || 13 Disiembre–1 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero
|-
| 355 dias || 14 Disiembre–1 Jenero || 12 Jenero–30 Jenero
|-
| 383 dias || 2 Disiembre–12 Disiembre || 31 Disiembre–10 Jenero
|-
| 384 dias || 4 Disiembre–12 Disiembre || 2 Jenero–10 Jenero
|-
| 385 dias || 3 Disiembre–13 Disiembre || 1 Jenero–11 Jenero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
55s0fl13i9allq8azzfkpfa8kg2463k
216926
216914
2026-07-22T18:55:12Z
VMLeblon
25093
216926
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tevet''' (in [[ivrit]]: טֵבֵת) es el kuarto mez sivil i el dezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
El Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye muncho en uno de los 29 dias de Tevet. De estos 29 dias, el 1 Tevet koinside, durante el sieglo XXI, sinko vezes kon el 1 Jenero en los siguientes anyos: 2006, 2025, 2036, 2044 i 2055 (respectivamente, 5766, 5785, 5796, 5805 i 5815 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tevet afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tevet
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tevet !! Fin de Tevet
|-
| 353 dias || 13 Disiembre–31 Disiembre || 11 Jenero–29 Jenero
|-
| 354 dias || 13 Disiembre–1 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero
|-
| 355 dias || 14 Disiembre–1 Jenero || 12 Jenero–30 Jenero
|-
| 383 dias || 2 Disiembre–12 Disiembre || 31 Disiembre–10 Jenero
|-
| 384 dias || 4 Disiembre–12 Disiembre || 2 Jenero–10 Jenero
|-
| 385 dias || 3 Disiembre–13 Disiembre || 1 Jenero–11 Jenero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
526zwloe0wx0308j04uh9m6l9xy5z9y
216940
216926
2026-07-22T19:15:49Z
VMLeblon
25093
216940
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tevet''' (in [[ivrit]]: טֵבֵת) es el kuarto mez sivil i el dezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
El Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye muncho en uno de los 29 dias de Tevet. De estos 29 dias, el 1 Tevet koinside, durante el sieglo XXI, sinko vezes kon el 1 Jenero en los siguientes anyos: 2006, 2025, 2036, 2044 i 2055 (respectivamente, 5766, 5785, 5796, 5805 i 5815 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tevet afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tevet
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tevet !! Fin de Tevet
|-
| 353 dias || 13 Disiembre–31 Disiembre || 11 Jenero–29 Jenero
|-
| 354 dias || 13 Disiembre–1 Jenero || 11 Jenero–30 Jenero
|-
| 355 dias || 14 Disiembre–1 Jenero || 12 Jenero–30 Jenero
|-
| 383 dias || 2 Disiembre–12 Disiembre || 31 Disiembre–10 Jenero
|-
| 384 dias || 4 Disiembre–12 Disiembre || 2 Jenero–10 Jenero
|-
| 385 dias || 3 Disiembre–13 Disiembre || 1 Jenero–11 Jenero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
09bhh7qp51m62k12t0zc8h5fr8tgfiy
216958
216940
2026-07-22T20:00:32Z
VMLeblon
25093
/* Periodo */
216958
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tevet''' (in [[ivrit]]: טֵבֵת) es el kuarto mez sivil i el dezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
El Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye muncho en uno de los 29 dias de Tevet. De estos 29 dias, el 1 Tevet koinside, durante el sieglo XXI, sinko vezes kon el 1 Jenero en los siguientes anyos: 2006, 2025, 2036, 2044 i 2055 (respectivamente, 5766, 5785, 5796, 5805 i 5815 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tevet afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tevet
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tevet !! Fin de Tevet
|-
| 353 dias || 13 Disiembre–31 Disiembre || 11 Djenero–29 Djenero
|-
| 354 dias || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero
|-
| 355 dias || 14 Disiembre–1 Djenero || 12 Djenero–30 Djenero
|-
| 383 dias || 2 Disiembre–12 Disiembre || 31 Disiembre–10 Djenero
|-
| 384 dias || 4 Disiembre–12 Disiembre || 2 Djenero–10 Djenero
|-
| 385 dias || 3 Disiembre–13 Disiembre || 1 Djenero–11 Djenero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
nqdahsj96n9q7zttxbzmudg0oxpskcx
216965
216958
2026-07-22T20:07:26Z
VMLeblon
25093
216965
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tevet''' (in [[ivrit]]: טֵבֵת) es el kuarto mez sivil i el dezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
El Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye muncho en uno de los 29 dias de Tevet. De estos 29 dias, el 1 Tevet koinside, durante el sieglo XXI, sinko vezes kon el 1 Jenero en los siguientes anyos: 2006, 2025, 2036, 2044 i 2055 (respectivamente, 5766, 5785, 5796, 5805 i 5815 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tevet afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tevet
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tevet !! Fin de Tevet
|-
| 353 dias || 13 Disiembre–31 Disiembre || 11 Djenero–29 Djenero
|-
| 354 dias || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero
|-
| 355 dias || 14 Disiembre–1 Djenero || 12 Djenero–30 Djenero
|-
| 383 dias || 2 Disiembre–12 Disiembre || 31 Disiembre–10 Djenero
|-
| 384 dias || 4 Disiembre–12 Disiembre || 2 Djenero–10 Djenero
|-
| 385 dias || 3 Disiembre–13 Disiembre || 1 Djenero–11 Djenero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
si6yzj3gntfv60r6hw9glxq9o02jdir
216980
216965
2026-07-22T20:43:05Z
VMLeblon
25093
216980
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tevet''' (en [[ivrit]]: טֵבֵת) es el kuarto mez sivil i el dezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
El Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye muncho en uno de los 29 dias de Tevet. De estos 29 dias, el 1 Tevet koinside, durante el sieglo XXI, sinko vezes kon el 1 Djenero en los siguientes anyos: 2006, 2025, 2036, 2044 i 2055 (respectivamente, 5766, 5785, 5796, 5805 i 5815 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tevet afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tevet
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tevet !! Fin de Tevet
|-
| 353 dias || 13 Disiembre–31 Disiembre || 11 Djenero–29 Djenero
|-
| 354 dias || 13 Disiembre–1 Djenero || 11 Djenero–30 Djenero
|-
| 355 dias || 14 Disiembre–1 Djenero || 12 Djenero–30 Djenero
|-
| 383 dias || 2 Disiembre–12 Disiembre || 31 Disiembre–10 Djenero
|-
| 384 dias || 4 Disiembre–12 Disiembre || 2 Djenero–10 Djenero
|-
| 385 dias || 3 Disiembre–13 Disiembre || 1 Djenero–11 Djenero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
nntyf6n6uqb581tu8jtk8sffvqnl1v9
Shevat
0
20052
216915
2026-07-22T18:07:05Z
VMLeblon
25093
Shevat.
216915
wikitext
text/x-wiki
'''Shevat''' (in [[ivrit]]: שבט) es el sinkeno mez sivil i el onzeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Shevat. La ultima vez ke kayo en Shevat fue el 1 Jenero 1900 (1 Shevat 5660 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Shevat sera el 1 Jenero 2033 (1 Shevat 5793 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Shevat afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Shevat
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Shevat !! Fin de Shevat
|-
| 353 dias || 11 Jenero–30 Jenero || 10 Fevrero–28 Fevrero
|-
| 354 dias || 11 Jenero–30 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso
|-
| 355 dias || 12 Jenero–31 Jenero || 11 Fevrero–1 Marso
|-
| 383 dias || 31 Disiembre–10 Jenero || 30 Jenero–9 Fevrero
|-
| 384 dias || 2 Jenero–10 Jenero || 1 Fevrero–9 Fevrero
|-
| 385 dias || 1 Jenero–11 Jenero || 31 Jenero–10 Fevrero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
ijmdsqt45tf4lfmmt95s5rhngwdkfl0
216927
216915
2026-07-22T18:56:43Z
VMLeblon
25093
216927
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Shevat''' (in [[ivrit]]: שבט) es el sinkeno mez sivil i el onzeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Shevat. La ultima vez ke kayo en Shevat fue el 1 Jenero 1900 (1 Shevat 5660 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Shevat sera el 1 Jenero 2033 (1 Shevat 5793 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Shevat afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Shevat
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Shevat !! Fin de Shevat
|-
| 353 dias || 11 Jenero–30 Jenero || 10 Fevrero–28 Fevrero
|-
| 354 dias || 11 Jenero–30 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso
|-
| 355 dias || 12 Jenero–31 Jenero || 11 Fevrero–1 Marso
|-
| 383 dias || 31 Disiembre–10 Jenero || 30 Jenero–9 Fevrero
|-
| 384 dias || 2 Jenero–10 Jenero || 1 Fevrero–9 Fevrero
|-
| 385 dias || 1 Jenero–11 Jenero || 31 Jenero–10 Fevrero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
bqdzy7kidr9ixe5q6w91ngucrvayymr
216941
216927
2026-07-22T19:16:13Z
VMLeblon
25093
216941
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Shevat''' (in [[ivrit]]: שבט) es el sinkeno mez sivil i el onzeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Shevat. La ultima vez ke kayo en Shevat fue el 1 Jenero 1900 (1 Shevat 5660 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Shevat sera el 1 Jenero 2033 (1 Shevat 5793 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Shevat afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Shevat
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Shevat !! Fin de Shevat
|-
| 353 dias || 11 Jenero–30 Jenero || 10 Fevrero–28 Fevrero
|-
| 354 dias || 11 Jenero–30 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso
|-
| 355 dias || 12 Jenero–31 Jenero || 11 Fevrero–1 Marso
|-
| 383 dias || 31 Disiembre–10 Jenero || 30 Jenero–9 Fevrero
|-
| 384 dias || 2 Jenero–10 Jenero || 1 Fevrero–9 Fevrero
|-
| 385 dias || 1 Jenero–11 Jenero || 31 Jenero–10 Fevrero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
exf0176vkigeyo17jslq0u3dmgowb22
216952
216941
2026-07-22T19:28:21Z
VMLeblon
25093
216952
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Shevat''' (in [[ivrit]]: שְׁבָט) es el sinkeno mez sivil i el onzeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Shevat. La ultima vez ke kayo en Shevat fue el 1 Jenero 1900 (1 Shevat 5660 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Shevat sera el 1 Jenero 2033 (1 Shevat 5793 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Shevat afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Shevat
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Shevat !! Fin de Shevat
|-
| 353 dias || 11 Jenero–30 Jenero || 10 Fevrero–28 Fevrero
|-
| 354 dias || 11 Jenero–30 Jenero || 10 Fevrero–1 Marso
|-
| 355 dias || 12 Jenero–31 Jenero || 11 Fevrero–1 Marso
|-
| 383 dias || 31 Disiembre–10 Jenero || 30 Jenero–9 Fevrero
|-
| 384 dias || 2 Jenero–10 Jenero || 1 Fevrero–9 Fevrero
|-
| 385 dias || 1 Jenero–11 Jenero || 31 Jenero–10 Fevrero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
3rgh3eno5l6sfj5p75k1vwinmb8loc8
216959
216952
2026-07-22T20:02:03Z
VMLeblon
25093
/* Periodo */
216959
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Shevat''' (in [[ivrit]]: שְׁבָט) es el sinkeno mez sivil i el onzeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Shevat. La ultima vez ke kayo en Shevat fue el 1 Jenero 1900 (1 Shevat 5660 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Shevat sera el 1 Jenero 2033 (1 Shevat 5793 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Shevat afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Shevat
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Shevat !! Fin de Shevat
|-
| 353 dias || 11 Djenero–30 Djenero || 10 Fevrero–28 Fevrero
|-
| 354 dias || 11 Djenero–30 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso
|-
| 355 dias || 12 Djenero–31 Djenero || 11 Fevrero–1 Marso
|-
| 383 dias || 31 Disiembre–10 Djenero || 30 Djenero–9 Fevrero
|-
| 384 dias || 2 Djenero–10 Djenero || 1 Fevrero–9 Fevrero
|-
| 385 dias || 1 Djenero–11 Djenero || 31 Djenero–10 Fevrero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
7z647fxkb5kq8ruwd4h37wwk23p6ybu
216966
216959
2026-07-22T20:07:47Z
VMLeblon
25093
216966
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Shevat''' (in [[ivrit]]: שְׁבָט) es el sinkeno mez sivil i el onzeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Shevat. La ultima vez ke kayo en Shevat fue el 1 Jenero 1900 (1 Shevat 5660 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Shevat sera el 1 Jenero 2033 (1 Shevat 5793 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Shevat afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Shevat
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Shevat !! Fin de Shevat
|-
| 353 dias || 11 Djenero–30 Djenero || 10 Fevrero–28 Fevrero
|-
| 354 dias || 11 Djenero–30 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso
|-
| 355 dias || 12 Djenero–31 Djenero || 11 Fevrero–1 Marso
|-
| 383 dias || 31 Disiembre–10 Djenero || 30 Djenero–9 Fevrero
|-
| 384 dias || 2 Djenero–10 Djenero || 1 Fevrero–9 Fevrero
|-
| 385 dias || 1 Djenero–11 Djenero || 31 Djenero–10 Fevrero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
r3ayhrt2sqdzxy6iro5n5g0d0d7xg3n
216981
216966
2026-07-22T20:44:11Z
VMLeblon
25093
216981
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Shevat''' (en [[ivrit]]: שְׁבָט) es el sinkeno mez sivil i el onzeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
De vez en kuando, el Anyo Muevo del kalendario gregoriano kaye en Shevat. La ultima vez ke kayo en Shevat fue el 1 Djenero 1900 (1 Shevat 5660 en el kalendario ebreo). La proksima vez ke kayera en Shevat sera el 1 Djenero 2033 (1 Shevat 5793 en el kalendario ebreo).
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Shevat afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Shevat
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Shevat !! Fin de Shevat
|-
| 353 dias || 11 Djenero–30 Djenero || 10 Fevrero–28 Fevrero
|-
| 354 dias || 11 Djenero–30 Djenero || 10 Fevrero–1 Marso
|-
| 355 dias || 12 Djenero–31 Djenero || 11 Fevrero–1 Marso
|-
| 383 dias || 31 Disiembre–10 Djenero || 30 Djenero–9 Fevrero
|-
| 384 dias || 2 Djenero–10 Djenero || 1 Fevrero–9 Fevrero
|-
| 385 dias || 1 Djenero–11 Djenero || 31 Djenero–10 Fevrero
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
iojkb1pm55l9678oivqu71oyfq2fnti
Nisan
0
20053
216917
2026-07-22T18:23:05Z
VMLeblon
25093
Nisan.
216917
wikitext
text/x-wiki
'''Nisan''' (in [[ivrit]]: נִיסָן) es el seteno mez sivil i el primer mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Nisan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Nisan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Nisan !! Fin de Nisan
|-
| 353 dias || 11 Marso–28 Marso || 10 Avril–27 Avril
|-
| 354 dias || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril
|-
| 355 dias || 12 Marso–30 Marso || 11 Avril–29 Avril
|-
| 383 dias || 30 Marso–9 Avril || 29 Avril–9 Mayo
|-
| 384 dias || 1 Avril–9 Avril || 1 Mayo–9 Mayo
|-
| 385 dias || 31 Marso–10 Avril || 30 Avril–10 Mayo
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
9lch7mmua8u7xbirhh3mnn0qp33dusv
216929
216917
2026-07-22T19:00:06Z
VMLeblon
25093
216929
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Nisan''' (in [[ivrit]]: נִיסָן) es el seteno mez sivil i el primer mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Nisan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Nisan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Nisan !! Fin de Nisan
|-
| 353 dias || 11 Marso–28 Marso || 10 Avril–27 Avril
|-
| 354 dias || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril
|-
| 355 dias || 12 Marso–30 Marso || 11 Avril–29 Avril
|-
| 383 dias || 30 Marso–9 Avril || 29 Avril–9 Mayo
|-
| 384 dias || 1 Avril–9 Avril || 1 Mayo–9 Mayo
|-
| 385 dias || 31 Marso–10 Avril || 30 Avril–10 Mayo
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
o7itsldbj3kcdck1lsfsmxn80escnfg
216942
216929
2026-07-22T19:16:40Z
VMLeblon
25093
216942
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Nisan''' (in [[ivrit]]: נִיסָן) es el seteno mez sivil i el primer mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Nisan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Nisan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Nisan !! Fin de Nisan
|-
| 353 dias || 11 Marso–28 Marso || 10 Avril–27 Avril
|-
| 354 dias || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril
|-
| 355 dias || 12 Marso–30 Marso || 11 Avril–29 Avril
|-
| 383 dias || 30 Marso–9 Avril || 29 Avril–9 Mayo
|-
| 384 dias || 1 Avril–9 Avril || 1 Mayo–9 Mayo
|-
| 385 dias || 31 Marso–10 Avril || 30 Avril–10 Mayo
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
p3ny8talkm1j5ditukd5wozz04cyy40
216967
216942
2026-07-22T20:08:09Z
VMLeblon
25093
216967
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Nisan''' (in [[ivrit]]: נִיסָן) es el seteno mez sivil i el primer mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Nisan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Nisan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Nisan !! Fin de Nisan
|-
| 353 dias || 11 Marso–28 Marso || 10 Avril–27 Avril
|-
| 354 dias || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril
|-
| 355 dias || 12 Marso–30 Marso || 11 Avril–29 Avril
|-
| 383 dias || 30 Marso–9 Avril || 29 Avril–9 Mayo
|-
| 384 dias || 1 Avril–9 Avril || 1 Mayo–9 Mayo
|-
| 385 dias || 31 Marso–10 Avril || 30 Avril–10 Mayo
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
hd33i7ufrbd6q2c0qy9k3v1iyp85qbp
216983
216967
2026-07-22T20:44:49Z
VMLeblon
25093
216983
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Nisan''' (en [[ivrit]]: נִיסָן) es el seteno mez sivil i el primer mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Nisan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Nisan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Nisan !! Fin de Nisan
|-
| 353 dias || 11 Marso–28 Marso || 10 Avril–27 Avril
|-
| 354 dias || 11 Marso–30 Marso || 10 Avril–29 Avril
|-
| 355 dias || 12 Marso–30 Marso || 11 Avril–29 Avril
|-
| 383 dias || 30 Marso–9 Avril || 29 Avril–9 Mayo
|-
| 384 dias || 1 Avril–9 Avril || 1 Mayo–9 Mayo
|-
| 385 dias || 31 Marso–10 Avril || 30 Avril–10 Mayo
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
51dpatle9cemjxqzny6vq18tb4uuf63
Iyar
0
20054
216918
2026-07-22T18:30:17Z
VMLeblon
25093
Iyar.
216918
wikitext
text/x-wiki
'''Iyar''' (in [[ivrit]]: אִייָר) es el otchavo mez sivil i el segundo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Iyar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Iyar
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Iyar !! Fin de Iyar
|-
| 353 dias || 10 Avril–27 Avril || 9 Mayo–26 Mayo
|-
| 354 dias || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo
|-
| 355 dias || 11 Avril–29 Avril || 10 Mayo–28 Mayo
|-
| 383 dias || 29 Avril–9 Mayo || 28 Mayo–7 Djunio
|-
| 384 dias || 1 Mayo–9 Mayo || 30 Mayo–7 Djunio
|-
| 385 dias || 30 Avril–10 Mayo || 29 Mayo–8 Djunio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
99kxm98lhowx9tyhx2fvx2ic6o7sjdl
216930
216918
2026-07-22T19:01:26Z
VMLeblon
25093
216930
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Iyar''' (in [[ivrit]]: אִייָר) es el otchavo mez sivil i el segundo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Iyar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Iyar
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Iyar !! Fin de Iyar
|-
| 353 dias || 10 Avril–27 Avril || 9 Mayo–26 Mayo
|-
| 354 dias || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo
|-
| 355 dias || 11 Avril–29 Avril || 10 Mayo–28 Mayo
|-
| 383 dias || 29 Avril–9 Mayo || 28 Mayo–7 Djunio
|-
| 384 dias || 1 Mayo–9 Mayo || 30 Mayo–7 Djunio
|-
| 385 dias || 30 Avril–10 Mayo || 29 Mayo–8 Djunio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
brlx1byi02dtuib6nbgl8dalqh6layz
216943
216930
2026-07-22T19:17:06Z
VMLeblon
25093
216943
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Iyar''' (in [[ivrit]]: אִייָר) es el otchavo mez sivil i el segundo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Iyar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Iyar
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Iyar !! Fin de Iyar
|-
| 353 dias || 10 Avril–27 Avril || 9 Mayo–26 Mayo
|-
| 354 dias || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo
|-
| 355 dias || 11 Avril–29 Avril || 10 Mayo–28 Mayo
|-
| 383 dias || 29 Avril–9 Mayo || 28 Mayo–7 Djunio
|-
| 384 dias || 1 Mayo–9 Mayo || 30 Mayo–7 Djunio
|-
| 385 dias || 30 Avril–10 Mayo || 29 Mayo–8 Djunio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
474518pb2h9qcn3s86v0bx409w6w2qu
216968
216943
2026-07-22T20:08:29Z
VMLeblon
25093
216968
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Iyar''' (in [[ivrit]]: אִייָר) es el otchavo mez sivil i el segundo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Iyar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Iyar
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Iyar !! Fin de Iyar
|-
| 353 dias || 10 Avril–27 Avril || 9 Mayo–26 Mayo
|-
| 354 dias || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo
|-
| 355 dias || 11 Avril–29 Avril || 10 Mayo–28 Mayo
|-
| 383 dias || 29 Avril–9 Mayo || 28 Mayo–7 Djunio
|-
| 384 dias || 1 Mayo–9 Mayo || 30 Mayo–7 Djunio
|-
| 385 dias || 30 Avril–10 Mayo || 29 Mayo–8 Djunio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
f0k958gvttfghcvk48vyy96vt3gcn17
216984
216968
2026-07-22T20:45:04Z
VMLeblon
25093
216984
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Iyar''' (en [[ivrit]]: אִייָר) es el otchavo mez sivil i el segundo mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Iyar afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Iyar
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Iyar !! Fin de Iyar
|-
| 353 dias || 10 Avril–27 Avril || 9 Mayo–26 Mayo
|-
| 354 dias || 10 Avril–29 Avril || 9 Mayo–28 Mayo
|-
| 355 dias || 11 Avril–29 Avril || 10 Mayo–28 Mayo
|-
| 383 dias || 29 Avril–9 Mayo || 28 Mayo–7 Djunio
|-
| 384 dias || 1 Mayo–9 Mayo || 30 Mayo–7 Djunio
|-
| 385 dias || 30 Avril–10 Mayo || 29 Mayo–8 Djunio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
4k4zkihpvj5q3heq6n4nvwr8genco2s
Sivan
0
20055
216919
2026-07-22T18:34:58Z
VMLeblon
25093
Sivan.
216919
wikitext
text/x-wiki
'''Sivan''' (in [[ivrit]]: סיון) es el noveno mez sivil i el treser mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Sivan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Sivan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Sivan !! Fin de Sivan
|-
| 353 dias || 9 Mayo–26 Mayo || 8 Djunio–25 Djunio
|-
| 354 dias || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio
|-
| 355 dias || 10 Mayo–28 Mayo || 9 Djunio–27 Djunio
|-
| 383 dias || 28 Mayo–7 Djunio || 27 Djunio–7 Djulio
|-
| 384 dias || 30 Mayo–7 Djunio || 29 Djunio–7 Djulio
|-
| 385 dias || 29 Mayo–8 Djunio || 28 Djunio–8 Djulio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
14l5hps9eovxc7rqra2lk1e7b6neqg4
216931
216919
2026-07-22T19:02:44Z
VMLeblon
25093
216931
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Sivan''' (in [[ivrit]]: סיון) es el noveno mez sivil i el treser mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Sivan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Sivan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Sivan !! Fin de Sivan
|-
| 353 dias || 9 Mayo–26 Mayo || 8 Djunio–25 Djunio
|-
| 354 dias || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio
|-
| 355 dias || 10 Mayo–28 Mayo || 9 Djunio–27 Djunio
|-
| 383 dias || 28 Mayo–7 Djunio || 27 Djunio–7 Djulio
|-
| 384 dias || 30 Mayo–7 Djunio || 29 Djunio–7 Djulio
|-
| 385 dias || 29 Mayo–8 Djunio || 28 Djunio–8 Djulio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
kmcwd1c38e123ljgqfikt8g5r0ejv9o
216944
216931
2026-07-22T19:17:30Z
VMLeblon
25093
216944
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Sivan''' (in [[ivrit]]: סיון) es el noveno mez sivil i el treser mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Sivan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Sivan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Sivan !! Fin de Sivan
|-
| 353 dias || 9 Mayo–26 Mayo || 8 Djunio–25 Djunio
|-
| 354 dias || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio
|-
| 355 dias || 10 Mayo–28 Mayo || 9 Djunio–27 Djunio
|-
| 383 dias || 28 Mayo–7 Djunio || 27 Djunio–7 Djulio
|-
| 384 dias || 30 Mayo–7 Djunio || 29 Djunio–7 Djulio
|-
| 385 dias || 29 Mayo–8 Djunio || 28 Djunio–8 Djulio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
p8whopfwilw64ip3w0jfruk433mbiiy
216953
216944
2026-07-22T19:29:22Z
VMLeblon
25093
216953
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Sivan''' (in [[ivrit]]: סִיוָן) es el noveno mez sivil i el treser mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Sivan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Sivan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Sivan !! Fin de Sivan
|-
| 353 dias || 9 Mayo–26 Mayo || 8 Djunio–25 Djunio
|-
| 354 dias || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio
|-
| 355 dias || 10 Mayo–28 Mayo || 9 Djunio–27 Djunio
|-
| 383 dias || 28 Mayo–7 Djunio || 27 Djunio–7 Djulio
|-
| 384 dias || 30 Mayo–7 Djunio || 29 Djunio–7 Djulio
|-
| 385 dias || 29 Mayo–8 Djunio || 28 Djunio–8 Djulio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
pr289rlxabk3k4jbe8brrdbmkbighj0
216969
216953
2026-07-22T20:08:54Z
VMLeblon
25093
216969
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Sivan''' (in [[ivrit]]: סִיוָן) es el noveno mez sivil i el treser mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Sivan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Sivan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Sivan !! Fin de Sivan
|-
| 353 dias || 9 Mayo–26 Mayo || 8 Djunio–25 Djunio
|-
| 354 dias || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio
|-
| 355 dias || 10 Mayo–28 Mayo || 9 Djunio–27 Djunio
|-
| 383 dias || 28 Mayo–7 Djunio || 27 Djunio–7 Djulio
|-
| 384 dias || 30 Mayo–7 Djunio || 29 Djunio–7 Djulio
|-
| 385 dias || 29 Mayo–8 Djunio || 28 Djunio–8 Djulio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
aoqtz81fjlkl03b5a8pafyj2s5lt18l
216985
216969
2026-07-22T20:45:46Z
VMLeblon
25093
216985
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Sivan''' (en [[ivrit]]: סִיוָן) es el noveno mez sivil i el treser mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Sivan afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Sivan
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Sivan !! Fin de Sivan
|-
| 353 dias || 9 Mayo–26 Mayo || 8 Djunio–25 Djunio
|-
| 354 dias || 9 Mayo–28 Mayo || 8 Djunio–27 Djunio
|-
| 355 dias || 10 Mayo–28 Mayo || 9 Djunio–27 Djunio
|-
| 383 dias || 28 Mayo–7 Djunio || 27 Djunio–7 Djulio
|-
| 384 dias || 30 Mayo–7 Djunio || 29 Djunio–7 Djulio
|-
| 385 dias || 29 Mayo–8 Djunio || 28 Djunio–8 Djulio
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
c6liazobynmy7s5btar7b6ec5knj7er
Tamuz
0
20056
216920
2026-07-22T18:38:50Z
VMLeblon
25093
Tamuz.
216920
wikitext
text/x-wiki
'''Tamuz''' (in [[ivrit]]: תמוז) es el dezeno mez sivil i el kuarto mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tamuz afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tamuz
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tamuz !! Fin de Tamuz
|-
| 353 dias || 8 Djunio–25 Djunio || 7 Djulio–24 Djulio
|-
| 354 dias || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio
|-
| 355 dias || 9 Djunio–27 Djunio || 8 Djulio–26 Djulio
|-
| 383 dias || 27 Djunio–6 Djulio || 26 Djulio–5 Ogusto
|-
| 384 dias || 29 Djunio–7 Djulio || 28 Djulio–5 Ogusto
|-
| 385 dias || 28 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
pjh6q5yoils66o7ihu1tjnc99aqvx8g
216932
216920
2026-07-22T19:03:57Z
VMLeblon
25093
216932
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tamuz''' (in [[ivrit]]: תמוז) es el dezeno mez sivil i el kuarto mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tamuz afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tamuz
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tamuz !! Fin de Tamuz
|-
| 353 dias || 8 Djunio–25 Djunio || 7 Djulio–24 Djulio
|-
| 354 dias || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio
|-
| 355 dias || 9 Djunio–27 Djunio || 8 Djulio–26 Djulio
|-
| 383 dias || 27 Djunio–6 Djulio || 26 Djulio–5 Ogusto
|-
| 384 dias || 29 Djunio–7 Djulio || 28 Djulio–5 Ogusto
|-
| 385 dias || 28 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
31030xi4n8dzwq15fr7az00dcf5bgsj
216945
216932
2026-07-22T19:18:00Z
VMLeblon
25093
216945
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tamuz''' (in [[ivrit]]: תמוז) es el dezeno mez sivil i el kuarto mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tamuz afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tamuz
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tamuz !! Fin de Tamuz
|-
| 353 dias || 8 Djunio–25 Djunio || 7 Djulio–24 Djulio
|-
| 354 dias || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio
|-
| 355 dias || 9 Djunio–27 Djunio || 8 Djulio–26 Djulio
|-
| 383 dias || 27 Djunio–6 Djulio || 26 Djulio–5 Ogusto
|-
| 384 dias || 29 Djunio–7 Djulio || 28 Djulio–5 Ogusto
|-
| 385 dias || 28 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
rzpxzadfa0y17qpyfdhu5g1wuyiqurc
216954
216945
2026-07-22T19:29:56Z
VMLeblon
25093
216954
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tamuz''' (in [[ivrit]]: תַּמּוּז) es el dezeno mez sivil i el kuarto mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tamuz afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tamuz
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tamuz !! Fin de Tamuz
|-
| 353 dias || 8 Djunio–25 Djunio || 7 Djulio–24 Djulio
|-
| 354 dias || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio
|-
| 355 dias || 9 Djunio–27 Djunio || 8 Djulio–26 Djulio
|-
| 383 dias || 27 Djunio–6 Djulio || 26 Djulio–5 Ogusto
|-
| 384 dias || 29 Djunio–7 Djulio || 28 Djulio–5 Ogusto
|-
| 385 dias || 28 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
dhaeyjshrfyojd93do4hjwzdyj3qmgb
216970
216954
2026-07-22T20:09:17Z
VMLeblon
25093
216970
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tamuz''' (in [[ivrit]]: תַּמּוּז) es el dezeno mez sivil i el kuarto mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tamuz afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tamuz
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tamuz !! Fin de Tamuz
|-
| 353 dias || 8 Djunio–25 Djunio || 7 Djulio–24 Djulio
|-
| 354 dias || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio
|-
| 355 dias || 9 Djunio–27 Djunio || 8 Djulio–26 Djulio
|-
| 383 dias || 27 Djunio–6 Djulio || 26 Djulio–5 Ogusto
|-
| 384 dias || 29 Djunio–7 Djulio || 28 Djulio–5 Ogusto
|-
| 385 dias || 28 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
37k72fdtafv2ls0y9ke59e051w9clts
216986
216970
2026-07-22T20:46:02Z
VMLeblon
25093
216986
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Tamuz''' (en [[ivrit]]: תַּמּוּז) es el dezeno mez sivil i el kuarto mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Tamuz afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Tamuz
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Tamuz !! Fin de Tamuz
|-
| 353 dias || 8 Djunio–25 Djunio || 7 Djulio–24 Djulio
|-
| 354 dias || 8 Djunio–27 Djunio || 7 Djulio–26 Djulio
|-
| 355 dias || 9 Djunio–27 Djunio || 8 Djulio–26 Djulio
|-
| 383 dias || 27 Djunio–6 Djulio || 26 Djulio–5 Ogusto
|-
| 384 dias || 29 Djunio–7 Djulio || 28 Djulio–5 Ogusto
|-
| 385 dias || 28 Djunio–8 Djulio || 26 Djulio–6 Ogusto
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
bbnhmyn6b331e09dl98gllapwbpjsga
Av
0
20057
216921
2026-07-22T18:43:23Z
VMLeblon
25093
Av.
216921
wikitext
text/x-wiki
'''Av''' (in [[ivrit]]: אָב) es el onzeno mez sivil i el sinkeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Av afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Av
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Av !! Fin de Av
|-
| 353 dias || 7 Djulio–24 Djulio || 6 Ogusto–23 Ogusto
|-
| 354 dias || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 355 dias || 8 Djulio–26 Djulio || 7 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 383 dias || 26 Djulio–5 Ogusto || 25 Ogusto–4 Septembre
|-
| 384 dias || 28 Djulio–5 Ogusto || 27 Ogusto–5 Septembre
|-
| 385 dias || 27 Djulio–6 Ogusto || 26 Ogusto–5 Septembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
h1zp0lm0dbald0hintfmuc13kae31ca
216933
216921
2026-07-22T19:05:05Z
VMLeblon
25093
216933
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Av''' (in [[ivrit]]: אָב) es el onzeno mez sivil i el sinkeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Av afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Av
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Av !! Fin de Av
|-
| 353 dias || 7 Djulio–24 Djulio || 6 Ogusto–23 Ogusto
|-
| 354 dias || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 355 dias || 8 Djulio–26 Djulio || 7 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 383 dias || 26 Djulio–5 Ogusto || 25 Ogusto–4 Septembre
|-
| 384 dias || 28 Djulio–5 Ogusto || 27 Ogusto–5 Septembre
|-
| 385 dias || 27 Djulio–6 Ogusto || 26 Ogusto–5 Septembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
cv9ha1zf9t0bg8p7ur2spobkp8fq5xk
216946
216933
2026-07-22T19:18:22Z
VMLeblon
25093
216946
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Av''' (in [[ivrit]]: אָב) es el onzeno mez sivil i el sinkeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Av afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Av
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Av !! Fin de Av
|-
| 353 dias || 7 Djulio–24 Djulio || 6 Ogusto–23 Ogusto
|-
| 354 dias || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 355 dias || 8 Djulio–26 Djulio || 7 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 383 dias || 26 Djulio–5 Ogusto || 25 Ogusto–4 Septembre
|-
| 384 dias || 28 Djulio–5 Ogusto || 27 Ogusto–5 Septembre
|-
| 385 dias || 27 Djulio–6 Ogusto || 26 Ogusto–5 Septembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
16r2v1nz2gadbpnhzzby5n4cwntyxx7
216971
216946
2026-07-22T20:09:34Z
VMLeblon
25093
216971
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Av''' (in [[ivrit]]: אָב) es el onzeno mez sivil i el sinkeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Av afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Av
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Av !! Fin de Av
|-
| 353 dias || 7 Djulio–24 Djulio || 6 Ogusto–23 Ogusto
|-
| 354 dias || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 355 dias || 8 Djulio–26 Djulio || 7 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 383 dias || 26 Djulio–5 Ogusto || 25 Ogusto–4 Septembre
|-
| 384 dias || 28 Djulio–5 Ogusto || 27 Ogusto–5 Septembre
|-
| 385 dias || 27 Djulio–6 Ogusto || 26 Ogusto–5 Septembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
6fup9ijnhdwl2oiulqpa2l3r1u5doyq
216987
216971
2026-07-22T20:46:23Z
VMLeblon
25093
216987
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Av''' (en [[ivrit]]: אָב) es el onzeno mez sivil i el sinkeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 30 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Av afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–30 Av
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Av !! Fin de Av
|-
| 353 dias || 7 Djulio–24 Djulio || 6 Ogusto–23 Ogusto
|-
| 354 dias || 7 Djulio–26 Djulio || 6 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 355 dias || 8 Djulio–26 Djulio || 7 Ogusto–25 Ogusto
|-
| 383 dias || 26 Djulio–5 Ogusto || 25 Ogusto–4 Septembre
|-
| 384 dias || 28 Djulio–5 Ogusto || 27 Ogusto–5 Septembre
|-
| 385 dias || 27 Djulio–6 Ogusto || 26 Ogusto–5 Septembre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
g9p8nvjr6aivsvtjwvl7l3kyhh7dcuk
Elul
0
20058
216922
2026-07-22T18:46:57Z
VMLeblon
25093
Elul.
216922
wikitext
text/x-wiki
'''Elul''' (in [[ivrit]]: אֱלוּל) es el dozeno mez sivil i el sezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Elul afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]]:
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Elul
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Elul !! Fin de Elul
|-
| 353 dias || 6 Ogusto–23 Ogusto || 4 Septembre–21 Septembre
|-
| 354 dias || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septembre–23 Septembre
|-
| 355 dias || 7 Ogusto–25 Ogusto || 5 Septembre–23 Septembre
|-
| 383 dias || 25 Ogusto–4 Septembre || 23 Septembre–3 Oktubre
|-
| 384 dias || 27 Ogusto–4 Septembre || 25 Septembre–3 Oktubre
|-
| 385 dias || 26 Ogusto–5 Septembre || 24 Septembre–4 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
cuqt0btl48lgbpey73n6hk23p0i6ljl
216934
216922
2026-07-22T19:06:15Z
VMLeblon
25093
216934
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Elul''' (in [[ivrit]]: אֱלוּל) es el dozeno mez sivil i el sezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Elul afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Elul
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Elul !! Fin de Elul
|-
| 353 dias || 6 Ogusto–23 Ogusto || 4 Septembre–21 Septembre
|-
| 354 dias || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septembre–23 Septembre
|-
| 355 dias || 7 Ogusto–25 Ogusto || 5 Septembre–23 Septembre
|-
| 383 dias || 25 Ogusto–4 Septembre || 23 Septembre–3 Oktubre
|-
| 384 dias || 27 Ogusto–4 Septembre || 25 Septembre–3 Oktubre
|-
| 385 dias || 26 Ogusto–5 Septembre || 24 Septembre–4 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
aqugdsuopp1chd4srxzgpov6n7qmfnw
216947
216934
2026-07-22T19:18:38Z
VMLeblon
25093
216947
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Elul''' (in [[ivrit]]: אֱלוּל) es el dozeno mez sivil i el sezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Elul afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Elul
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Elul !! Fin de Elul
|-
| 353 dias || 6 Ogusto–23 Ogusto || 4 Septembre–21 Septembre
|-
| 354 dias || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septembre–23 Septembre
|-
| 355 dias || 7 Ogusto–25 Ogusto || 5 Septembre–23 Septembre
|-
| 383 dias || 25 Ogusto–4 Septembre || 23 Septembre–3 Oktubre
|-
| 384 dias || 27 Ogusto–4 Septembre || 25 Septembre–3 Oktubre
|-
| 385 dias || 26 Ogusto–5 Septembre || 24 Septembre–4 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo|!]]
[[Kateggoría:Kalendarios]]
tddesgcwzlvem3taz69o73wtn450pxu
216972
216947
2026-07-22T20:09:51Z
VMLeblon
25093
216972
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Elul''' (in [[ivrit]]: אֱלוּל) es el dozeno mez sivil i el sezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Elul afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Elul
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Elul !! Fin de Elul
|-
| 353 dias || 6 Ogusto–23 Ogusto || 4 Septembre–21 Septembre
|-
| 354 dias || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septembre–23 Septembre
|-
| 355 dias || 7 Ogusto–25 Ogusto || 5 Septembre–23 Septembre
|-
| 383 dias || 25 Ogusto–4 Septembre || 23 Septembre–3 Oktubre
|-
| 384 dias || 27 Ogusto–4 Septembre || 25 Septembre–3 Oktubre
|-
| 385 dias || 26 Ogusto–5 Septembre || 24 Septembre–4 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
25cn9ow8a01zkthqrip2imc3ipdkj6r
216988
216972
2026-07-22T20:46:54Z
VMLeblon
25093
216988
wikitext
text/x-wiki
{{Oy|float=right}}
'''Elul''' (en [[ivrit]]: אֱלוּל) es el dozeno mez sivil i el sezeno mez relijiozo del [[kalendario ebreo]]. Tiene 29 dias.
== Periodo ==
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, Elul afita en los siguientes periodos del [[kalendario gregoriano]] (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
{| class="wikitable"
|+ 1–29 Elul
|-
! Durasion de los anyos !! Empesijo de Elul !! Fin de Elul
|-
| 353 dias || 6 Ogusto–23 Ogusto || 4 Septembre–21 Septembre
|-
| 354 dias || 6 Ogusto–25 Ogusto || 4 Septembre–23 Septembre
|-
| 355 dias || 7 Ogusto–25 Ogusto || 5 Septembre–23 Septembre
|-
| 383 dias || 25 Ogusto–4 Septembre || 23 Septembre–3 Oktubre
|-
| 384 dias || 27 Ogusto–4 Septembre || 25 Septembre–3 Oktubre
|-
| 385 dias || 26 Ogusto–5 Septembre || 24 Septembre–4 Oktubre
|}
== Atamientos eksternos ==
[https://stevemorse.org/jcal/whendid.html Calendar Questions in One Step Stephen P. Morse, San Francisco with contributions from Owen Leibman: Answering "When did?"]
{{Kalendario ebreo}}
[[Kateggoría:Kalendario ebreo]]
[[Category:Djudaizmo]]
5e673kw3paipyz4bke0dqjocyv0tyoy