Wikipedia
lldwiki
https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala
MediaWiki 1.39.0-wmf.23
first-letter
Media
Speciale
Discussione
Utente
Discussioni utente
Wikipedia
Discussioni Wikipedia
File
Discussioni file
MediaWiki
Discussioni MediaWiki
Template
Discussioni template
Aiuto
Discussioni aiuto
Categoria
Discussioni categoria
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Accessorio
Discussioni accessorio
Definizione accessorio
Discussioni definizione accessorio
Urtijëi
0
1256
94124
93666
2022-08-04T16:15:23Z
82.50.47.250
/* La Bruscia */
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol
|Inuem luech = <big>Urtijëi</big><br />''Sankt Ulrich ([[lingaz tudësch|de]])<br />Ortisei ([[lingaz talian|it]])''
|Inuem scëmpl = Urtijëi
|Blason =
|Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]]
|Souraspersa = 24.3
|Coordinedes = {{coord|46|34|28|N|11|40|18|E|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format-->
|Auteza = 1220
|lld = 84.19
|de = 9.30
|it = 6.51
|Frazions = [[Sacun]]
|Codesc ISTAT = 021061
|Codesc postal = 39046
|Foto = Urtijëi cun l Sela Y Saslonch da Tlesura.jpg
|Descrizion foto = Urtijëi cun l [[Grup dl Sela|Sela]] y [[Saslonch]] da Tlesura
|Prefis telefonich = 0471
|Ambolt = Tobia Moroder
|Ann ambolt = 2020 -2. mandat
|Mapa = St._Ulrich_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg
|Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione
|NordItalia
|label = Urtijëi
|latitudineGradi = 46
|latitudinePrimi = 34
|longitudineGradi = 11
|longitudinePrimi = 40
|position = right
|width = 300
|float = center
|relief = yes
|background = #bebebe
}}
|Plata internet = http://www.gemeinde.stulrich.bz.it/
|}}[[File:Monument de JB Purger de Ludwig Moroder renuvà Radio Ladin Urtijëi.ogg|miniatura|alt=Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder. Archif Radio Ladin Urtijëi |Naugurazion dl monumënt de JB Purger de Ludwig Moroder a Urtijëi. [[Radio Ladin de Gherdëina|Archif Radio Ladin]]. ]]
'''Urtijëi''' ({{IPA-lld|uʀtiˈʒɜi̯|pron|Urtijei.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''St. Ulrich in Gröden'' {{IPA-de|zaŋkt ˈʊlrɪç ɪn ˈɡrøːdn̩|pron|}}, [[lingaz talian|talian]]: ''Ortisei'' {{IPA-it|ortiˈzɛi|pron|}}) ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia autonoma de Bulsan]]. Cun na populazion de plu de 4.800 abitanc iel l majer chemun de Gherdëina ncont de populazion, ma l mënder ncont de spersa cun 24,3 km². Pra l luech de Urtijëi toca geograficamënter y ënghe da n pont de ududa soziel la [[frazion (Talia)|frazion]] de [[Sureghes]], ma che aministrativamënter fesc pert dl chemun de [[Ciastel (BZ)|Ciastel]]. La populazion de la zona urbana de Urtijëi, cuntan leprò Sureghes y [[Runcadic]], ie de mpue manco de 5.500 abitanc. Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 84% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].
[[File:Urtijei-2008.jpg|thumb|280px|Nscila fova Urtijëi d'instà dl ann 2008. L univa fabricà dassën]]
== Blason ==
L blason de Urtijëi ie na tofla d'or cun la figura de [[S. Durich]], trat sëura cun l guant da vëscul, che tën tla man drëta na crëusc d'or y ie a ciaval. L ciaval ie blanch, cun urnamënc d'or y curì da na chëutra bruma. Sun la tofla iel na striscia bruma cun trëi pitli blasons de arjënt y dantrite doi eves d'or che jola" <ref>[http://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref>
== Vita culturela ==
[[File:Cësa de Chemun 2021 Urtijëi.jpg|thumb|La cësa de Chemun]]Tl zënter de Urtijëi ie la [[Cësa di Ladins]], sënta dl [[Museum Gherdëina]], dla [[Union Generela di Ladins dles Dolomites|Union Generela di Ladins]], dla [[Union di Ladins de Gherdëina]] y dla [[Bibliotech ladina Malia da Cudan|Biblioteca ladina Malia da Cudan]]. A Urtijëi ie nce la sënta de [[La Usc di Ladins]]. Sun [[Plaza de Sant Antone]] ie la Cësa de cultura cun la sënta dla [[Lia Mostra d’Ert]]<ref>[https://it.circolo.org/ ''Circolo'']</ref>, dla ''Grupa Jëuni Urtijëi'' y dla bibliotech d'Ert. Tla cësa de cultura Luis Trenker ie la sala di cungresc, y la mostra de scultures Art 52<ref>[http://www.art52.it/ Mostra de scultures Art 52]</ref>. Sun plaza de dlieja de San Durich ie la Bibliotech San Durich tla cësa dla vedla scola <ref>[https://biblio.bz.it/groeden/San-Durich Bibliotech San Durich]</ref>.
== Scoles ==
* Scolina ''Salieta''.<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/la/Scolina_Salieta Scolina Salieta, plata web Chemun de Urtijëi.]</ref>
* Scoles Elementeres Urtijëi.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-elementera-urtijei/ Scola Elementera Urtijëi, plata web.]</ref>
* Scola Mesana ''Ujep Anton Vian''.<ref>[https://www.scolesurtijei.it/ld/scola-mesana-urtijei-ujep-antone-vian-/ Scola Mesana Urtijëi, plata web.]</ref>
* [[Scola d'Ert Urtijëi|Lizeum d'Ert ''Cademia'']].<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Lizeum d'Ert, plata web.]</ref>
* Scola Prufesciunela per l’Artejanat artistich Gherdëina.<ref>[https://www.cademia.it/lld/ Scola prufescionela, plata web.]</ref>
* Istitut Tecnich Economich Urtijëï, Gherdëina ''Raetia''.<ref>[Https://www.iteraetia.it/ld/ Istitut Tecnich Economic Urtijëi, plata web.]</ref>
* Scola de Mujiga Gherdëina.<ref>[https://scoresdemusiga.provinzia.bz.it/scores-musiga-todesces-ladines/direziun-scora-de-musiga-gherdena-urtijei-selva.asp Scola de Mujiga Urtijëi, plata web.]</ref>
== Cumenanza ==
=== Spartizion linguistica ===
{{Lingaz de apartenënza
|talian = 6,51
|tudësch = 9,30
|ladins = 84,19
|ann = 2011
}}
Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Urtijëi l [[lingaz ladin|ladin]]. La prima cumpededa fova unida fata tl 1971, ulache l 19% ova mo detlarà l tudësch la rujeneda de l'oma y mé l 77% l ladin. Dal 1981 incà ie l ladin for restà ntëur ai 84%.
{| class="wikitable zebra" style="text-align:center;"
|-
! rowspan="2"| Ann|| colspan="3" | Grupes linguistiches<ref>[https://astat.provinz.bz.it/de/aktuelles-publikationen-info.asp?news_action=4&news_article_id=573570 ''Die amtliche Bürgerzahl und die Sprachgruppen in Südtirol nach Gemeinde und Bezirk - Volkszählung 1981, S. 24'']</ref><ref>[https://astat.provinz.bz.it/downloads/Siz_1994-dt.pdf ''Südtirol in Zahlen (Bozen 1994), S. 14'']</ref><ref>[https://astat.provinz.bz.it/downloads/mit17_02.pdf ''Volkszählung 2001. Berechnung des Bestandes der drei Sprachgruppen in der Provinz Bozen-Südtirol, S. 6'']</ref>
|-
! ladin|| tudësch|| talian
|-
| 1971 || 77,23 % || 18,57 % || 9,20 %
|-
| 1981 || 84,35 % || 10,26 % || 5,39 %
|-
| 1991 || 83,94 % || 11,07 % || 4,98 %
|-
| 2001 || 82,32 % || 12,13 % || 5,55 %
|-
| 2011 || 84,19 % || 9,30 % || 6,51 %
|}
=== Svilup demografich ===
Urtijëi à abù n gran crëscer de la populazion do la anescion ala Talia, che ie dublieda dal 1921 al 1981 da 2.000 a 4.000 abitanc. Aldidancuei à l chemun plu de 4.600 abitanc.
<timeline>
Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9)
id:darkgrey value:gray(0.8)
id:sfondo value:rgb(1,1,1)
id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:500 height:350
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:5000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1921 text:1921
bar:1931 text:1931
bar:1936 text:1936
bar:1951 text:1951
bar:1961 text:1961
bar:1971 text:1971
bar:1981 text:1981
bar:1991 text:1991
bar:2001 text:2001
bar:2011 text:2011
PlotData=
color:barra width:20 align:left
bar:1921 from: 0 till:2070
bar:1931 from: 0 till:2216
bar:1936 from: 0 till:2535
bar:1951 from: 0 till:2803
bar:1961 from: 0 till:3196
bar:1971 from: 0 till:3961
bar:1981 from: 0 till:4106
bar:1991 from: 0 till:4222
bar:2001 from: 0 till:4484
bar:2011 from: 0 till:4653
PlotData=
bar:1921 at:2070 fontsize:S text: 2070 shift:(-8,5)
bar:1931 at:2216 fontsize:S text: 2216 shift:(-8,5)
bar:1936 at:2535 fontsize:S text: 2535 shift:(-8,5)
bar:1951 at:2803 fontsize:S text: 2803 shift:(-8,5)
bar:1961 at:3196 fontsize:S text: 3196 shift:(-8,5)
bar:1971 at:3961 fontsize:S text: 3961 shift:(-8,5)
bar:1981 at:4106 fontsize:S text: 4106 shift:(-8,5)
bar:1991 at:4222 fontsize:S text: 4222 shift:(-8,5)
bar:2001 at:4484 fontsize:S text: 4484 shift:(-8,5)
bar:2011 at:4653 fontsize:S text: 4653 shift:(-8,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20)
text:Dac dl ISTAT
</timeline>
== Ridli y si [[I mejes de Gherdëina|mejes]]<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden''. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014, ISBN 978-88-909015-0-8.</ref>==
=== Piz Dedora ===
Socrëp, La Sia, Ruf, Cecer (Ruf Dessëura), Pitl Ruf (Nis), La Plates Dedite, La Plates Dedora, Nevel, Dumat, Pradac, Lipl (Mantingher), Grien, Luca Dedora, Vedl Pilat, Pitl Pilat, Ciascian, Lip, Sciron, Sulé, Mauta, Tinderla (Ciancel Dessëura), Ciancel, Nevin, Juaut, Bëiber, Col Martin (Puc, Taicer), Cialian, Tone, Pizer, Cëdepuent, Tadeo (Soler), Penc (Rumanon Dessëura), Luca (Nuef), Iagher (Crëida), Alësc, Tecul, Uridl, Cësa Fill, Junerëi (Gran Cësa).
=== Dla da Puent de Pana ===
Cësa Puent de Pana, Bugon, Sneton, Smidl, Muradëures (Bruel), Plan de Mureda, Mureda, [[Doss dl Preve]], Jumbierch (Lusenberg), Cudan, Scurcià, Resciesa, La Tambres, Pitl Paul ([[Villa Rudolfine|Rudolfine]]), [[Lenert]], Zot, Ratic (Naz), Costa, Vedl Doss, Doss, Maidl, Furmescere (Vedla Scola), Martiner.
=== Piz Dessëura ===
Stlejuc, Menza (Stlejuc Dessëura), Pitl Bruel, Bruel Dessot, Gran Bruel, Frëina, Mulin da Frëina, La Rodera, Bataian (Dessëura), Bataian Dessot, Tiscion Dessëura, Tiscion Dessot (Villa Lourdes), Perjon, Milan, Ronch, Costa Dessot, Raineles, Costa Dessëura, Coi, Coi Dedora, La Mauta, Luca, Runcata, Cuenz, [[Martin (Urtijëi)|Martin]], Carai (Planaces), Palvates, Puent, Puntëdla, Puntëdla Desson, Sovia, [[Costamula|Costamula Dessot]], [[Costamula|Costamula Dessëura]], Nudrëi Dedite, Nudrëi Dedora, Costes, Val, Mulin, Marëufer, Fëur.
=== [[Bruscia|La Bruscia]] ===
[[File:Vedl spedel Urtijei.jpg|miniatura|Vedla cëses a Urtijëi tl 1900: l Vedl Spedel japé, Trina a mez, La Reja dancà a man ciancia, Faujëina à man drëta]]
Fever, Vedl Gustin (Colroi), Planaces (Cësa Brida), Mota, Mulins, Pech (Snoltner), Anterleghes, Ianesc, Benefiz Sant'Antone, Giustin, Sigat, Mulin dl Roder, Moidl (Brida), Ianon, Stëifl, Petlin, Beché, Spedel (Nuef), Faujëina, Trina (Bera Iacun), La Reja (Sartëur), Zitadela, Fill, Rumanon, Vedl Spedel, Pedetliva, Dëur, Mauritz, Calonia, Vedl Chemun (Dutor, Mëune), Fëur, Pana, Cësa Purger, Grien, Mulin, Pech dl Busc (Fever), Gran Cësa, Fever dl Busc, Scioler.
=== Ridl da Sacun ===
Pincan, Sodlieja, Plajes, Col de Flam Dessot, Col de Flam Dessëura, Oslperch, Stufan Dessëura, Stufan Dessot, Val, Nis, (Pitl Poz), Poz Dessëura, Poz Dessot, Poz Dedite, Paul Dossù, Pescosta (Vedla), (Gran) Sotria, Ciajea, Pitla Sotria, Mulin de Sotria, Pitl Fever.
== Da vijité ==
* [[Dlieja de San Durich]]
* [[Dlieja da Sacun]]
* [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]]
* [[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)|Dlieja de Sant'Ana te curtina]]
* [[Curtina de Urtijëi]]
* [[Capela sal Crist]]
* [[Capeles de Gherdëina#Urtijëi|Capeles de Urtijëi]]
* [[Museum de Gherdëina]]
* [[Ciastel Stetteneck]]
== Monumënc sota defendura ==
A Urtijëi dal 17 fabrighes sota defendura dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: cater dliejes, doi capeles, doi cëses y 9 mejes.
<gallery>
Parish church of St. Ulrich in Gröden .jpg|Dlieja de San Durich<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17120 Dlieja de San Durich, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Autere_juebia_dai_Andli_dan_la_dlieja_San_Antone_a_Urtijëi.jpg|Dlieja de S. Antone<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17122 Dlieja S. Antone, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|Dlieja da Sacun<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17126 Dlieja da Sacun, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
St._Annakirch_in_Urtijei.jpg|Dlieja de S. Ana<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17119 Dlieja de S. Ana y curtina, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Capela_da_Poz_Urtijei_da_pert_dl_suredl_che_sen_va.JPG|Capela da Poz<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17129 Capela da Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Raschötzer_Kapelle_über_St._Ulrich_in_Gröden_im_Winter_2013.jpg|Capela de Resciesa<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50558 Capela de Resciesa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Janon.jpg|Janon<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17121 Janon, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Villa_Rifesser_Stufan_Urtijëi.jpg|Villa Rifesser<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50441 Villa Rifesser, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Ancient_home_Pradatsch.jpg|Pradac<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17117 Pradac, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Nevel Urtijëi.jpg|Nevel<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17116 Nevel, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Martin a Urtijei.jpg|Martin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17123 Martin, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Farmhouse Col de Flam in Urtijëi from west.jpg|Col de Flam Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=50578 Col de Flam Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Costamula_de_sot_dinsta.jpg|Costamula Dessot<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17124 Costamula Dessot, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Costamula de sëura Urtijëi.JPG|Costamula Dessëura<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17125 Costamula Dessëura, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Cudan.jpg|Cudan<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17118 Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Peza Urtijei.jpg|Peza (Sacun)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=17127 Peza, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
</gallery>
== Monumënc naturei ==
Tl chemun de Urtijëi ie unic metui sota defendura ot monumënc naturei: doi crëpes, la bujes y pisciadoi de Puent, cater lëns y n paluch.
<gallery>
Cuecnes_in_Gröden.jpg|L crëp de [[Secëda]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1724 Crëp de Secëda, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Balest y Gran Roa Urtijei.JPG|[[Balest]] y la Gran Roa<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1722 Balest y Gran Roa, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol]</ref>.
Gran Puent Ruf de Cuecenes dauton Urtijëi.jpg|Bujes y pisciadoi dl Gran Puent<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1720 Bujes y Pisciadoi Gran Puent, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Pëc de Poz Urtijëi Picea abies.jpg|Pëc de Poz<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1719 Pëc de Poz, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Lën de Nis a Urtijëi dansciuda.jpg|Lën da beca de Nis<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1718 Lën da beca de Nis, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Lën de Uridl a Urtijëi.jpg|Lën da beca de Uridl<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1715 Lën da beca de Uridl, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Pinc drusa dal vënt sun mur da Cudan Urtijëi.jpg|Pinch dl mur da Cudan<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1716 Pinch drusà dl mur da Cudan, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>.
Pitl paluc de Col Ciarnacëi.jpg|Pitli palusc de Col Ciarnacëi<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1714 Pitli palusc de Col Ciarnacëi, sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>
</gallery>
== [[Persunaliteies ladines|Persunaliteies]] ==
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Tresl Gruber]]
*[[Carolina Kostner]]
*[[Isolde Kostner]]
*[[Pepi Martiner]]
*[[Adele Moroder]]
*[[Alex Moroder]]
*[[Bruno Moroder]]
*[[Mons.Christian Moroder|Christian Moroder]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Franz Moroder]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Frida Piazza]]
*[[Elsa Runggaldier]]
*[[Luis Trenker]]
*[[Martin Vinazer]]
*[[Johann Baptist Walpoth|Batista Walpoth]]
== Galaria dales fotografies==
<gallery mode="packed-hover" heights="100">
Urtijëi Mont de Sëuc Sciliër y Bulacia udui dal Gran Punton.jpg|Urtijëi udu dal Gran Punton
Parish church Urtijei internal view.jpg|Dlieja de San Durich
Revëut simboi dla Pascion Dlieja San Durich Urtijëi.jpg|Revëut dla dlieja de San Durich
Stained glass window with angels in the Saint Antony church in St. Ulrich in Gröden.jpg|Viere dla dlieja de San Antone
Dlieja da Sacun cun Saslonch.jpg|La dlieja da Sacun
Apsis y autere dlieja Sacun Gherdëina.jpg|Autere dla dlieja da Sacun
Saslonch Sella Pic Seceda inviern.jpg|Mont de Resciesa
Ferata de Gherdëina a Urtijëi ai28-5-1960.jpg|Ultim viac dla ferata tres Urtijei
</gallery>
== Notes ==
<references/>
== Cëla ënghe ==
* [[Sacun]]
* [[Sureghes]]
* [[Col de Ronc]]
* [[Col de Flam]]
* [[Resciesa]]
* [[Secëda]]
* [[Cuecenes]]
* [[Pic]]
* [[Scola d'Ert Urtijëi]]
* [[I ciastiei tla Ladinia]]
* [[Scultëures de Gherdëina|Scultëures de Urtijëi]]
== Bibliografia ==
* Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug''. Raetia Bulsan 2007. ISBN 978-8872833018.
== Liames ==
* [http://www.museumgherdeina.it/185.html Museum Gherdëina]
* [https://www.ulg.it/ Union di Ladins de Gherdëina]
==Vocabolar dl ladin leterar==
[[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=1064|left|thumb|100px]]
<small>
'''Urtijëi '''6 1821 ''Urtiʃhëi ''(PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]], 1821*1915:55) <br>
gad. Urtijëi grd. Urtijëi fas. Ortijei caz. Ortijei fod. Ortijei amp. Ortisei LD Urtijei<br>
'''topon. '''<br>
'''''paese e comune in val gardena '''''(gad. DLS 2002, grd. F
2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS
2002, LD DLS 2002) Ⓘ Ortisei Ⓓ St. Ulrich ◇ <i><b>a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus
- dut Urtijëi! </b>Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! </i>PlonerM, [[:it:s:Koke Senieur Bepo Mahlknecht|BepoMahlknecht]]1821*-1915:55 (grd.); <i><b>b) Son pa stata a Ortijei,
duc i muc me à tralascià / Sant Antone del maridé, vedla
muta no voi resté. </b>Son po stat’ a Ortižei, tut i muč mi a
tralašà / St. Antone del maride vedla muta no voi resté. </i>ZacchiaGB, [[:it:s:Gardenera C|GardeneraC]]1858*-1995:172 (caz.).
</small>
{{chemuns Ladinia}}
{{Salten-Sciliër}}
[[Categoria:Urtijëi|Urtijëi]]
[[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]]
[[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]]
keeh1qjd51oj0zk8dnupdblyqkytdw7
Dornstetten
0
15213
94125
38506
2022-08-04T19:36:55Z
SteveK
2215
([[c:GR|GR]]) [[File:DEU Dornstetten COA.svg]] → [[File:DEU Dornstetten COA SK.svg]] Replaced with the version used by the town
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}{{Infobox_chemun_Germania
|Foto =
|Inuem luech = Dornstetten
|Bandiera =
|Blason = DEU Dornstetten COA SK.svg
|Stat federal = {{DE-BW}}
|Landkreis = [[Landkreis Freudenstadt]]
|Fundazion =
|Autëza =
|Seuraspersa = 24.2
|Abitanc = 8095
|Data abitanc = 2020
|Codesc targa de l'auto = FDS
|Codesc posta = 72280
|Coordinates = {{coord|51|14|N|6|47|E|format=dms|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format-->
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|DEU
|label = Dornstetten
|latitudineGradi = 48
|latitudinePrimi = 28
|longitudineGradi = 8
|longitudinePrimi = 30
|position = top
|width = 300
|float = center
|relief = yes
}}
|}}'''Dornstetten''' ie n [[chemun]] te la [[Germania]] tl [[Landkreis Freudenstadt]] dl [[Stac federei de la Germania|stat federel]] [[Baden-Württemberg]]. Tl 2020 ovel na populazion de {{formatnum:8095}} sun na spersa de {{formatnum:24.2}} km².<ref>https://www.destatis.de/DE/Themen/Laender-Regionen/Regionales/Gemeindeverzeichnis/_inhalt.html Statistisches Bundesamt – Gemeindeverzeichnis</ref>
[[Categoria:Chemuns dl Baden-Württemberg]]
[[Categoria:Chemuns de la Germania]]
961hm58kzj8w1qs78xfjkk9ie5q59xp
Maria Ursula Welponer
0
21041
94121
94104
2022-08-04T13:51:25Z
Moroder
67
/* Descendënc de Maria Ursula (Mariëusa) Welponer */
wikitext
text/x-wiki
[[File:Maria Ursula Welponer.jpg|miniatura|Trei fotos de Maria Ursula Welponer ntëur l 1874-75]]
{{Gherdëina}}
[[File:Urtijei 1856.jpg|miniatura|Litografia de [[Johann Burgauner|Burgauner]] dl 1856]]
'''Maria Ursula Welponer''' da Dëur (Pillwirt, Bihilwirt tlamà sën Hotel Cavallino Bianco), dita Mariëusa dl pech (*1790, †1876) fova na muta de Dominik Welponer (1755-1816) y de Maria Anna Pitschieler (1766-1797).
== Paroles danora ==
Tlo vëniel spiegà la parenteles de truepa families de Urtijëi dant'al dut danter la linees Schmalzl, Moroder Scurcià, Ianesc, Rusina, Fever, Hofer Luis Pech, Hofer Snaltner y d'Alësc. Ora dla linea Hofer dl Snaltner ie duta chësta familie descendentes da una ëila che fova Maria Ursula Welponer.
L fova na families de pecs, mulineies, fevri, marcadënc, ferleigheri, artejans, artisć, hotelieres a Urtijëi.
[[File:Maria Ursula Welponer de Josef Moroder Lusenberg.jpg|miniatura|left|alt=Maria Ursula Welponer te n pultret de [[Josef Moroder Jumbiërch]] si nepot. |Maria Ursula Welponer te n pultret de Josef Moroder Lusenberg. ]]
Tla genealogies classiches, ulache l'inuem vën purtà inant tres l'uem y chël dl ëila vën perdù, vën perdui ncé i liams dla parenteles. Perdrët fossl plu drët che i inuemes vede inant tres l'inuem dl'ëila ajache biologicamënter dà inant l'ëila na masra pert de DNA, che ie nce ti mitocondres, che l'ël y la loma ie for plu segura.
Te chësta families udons nce che l fova truepes matrimonesc danter parënc.
== Maria Ursula Welponer ==
Maria Ursula Welponer da Dëur se ova maridà doi iëdesc y ie stata la antenata de truepa persones de Urtijëi:
L prim iëde cun
1) Peter Schmalzl (*1785, †1828) °°29.1.1811
A) Linea Schmalzl (Cristl pech).
B) Linea Scurcià-Jumbiërch (Maria Anna, Moidl dl pech) marideda cun Vinzenz Moroder da Scurcià.
C) Linea Bernardi d'Alësc (Maria Ursula y Alësc Bernardi).
D) Linea Vinatzer Rusina ([[Cësa Rusina]]).
L segondo iëde cun
2) Cristian Hofer (* 1801; † 1864) °° 27.10.1829
A) Linea Luispech (Oslperg, Pescosta dessëura)
== Linea Hofer Snaltner ==
A) Linea Snaltner (nia descendënc de Maria Ursula Welponer, ma dl fra Johann Hofer de si segondo uem Cristian. Johann Hofer, muliné (*1796 ) fova l fra de Cristian Hofer, pech y fova nasciù a Saubach (bonamënter tl luech Snaltner y da chël vën l'inuem dla familia y dla cësa, che fova dant "Nissl Pech" sun [[Plaza de Sant'Antone|Plaza Sant Antone]] a Urtijëi).
Johann Hofer fova maridà cun Maria Rabensteiner de Villanders) cun l fi Franz I (*1839), Franz II (1881), Franz III (1913), Uli. Franz Hofer III à maridà Maria (Mariele) Martiner muta de Conrad che fova un mut de Carolina Moroder muta de Marianna Schmalzl (Moidl dl Pech).
[[File:Franz Hofer Snaltner.jpg|miniatura|Franz Hofer Snaltner II (1881-1916). Kaiser]ager, mort a Bulsan
cun 36 ani do che l se ova giapà n colp tl fuià blanch ntan la [[Prima viera mundiela|Prima Viera Mundiela]].]]
== Descendënc de Maria Ursula (Mariëusa) Welponer ==
[[File:Johann Dominik Schmalzl.jpg|miniatura|alt=Johann Dominik Schmalzl.|Johann Dominik Schmalzl.]]
;Maria Ursula Welponer y Peter Schmalzl - ëi à abù sciche fions
* 1) Johann Dominik (* 1812; † 1859) linia '''Marienheim''' y linia '''Fever'''. L mut de Dominik fova Franzl de Ianesc (*1843; † 1924).
* 2) Anna Maria (Moidl) (1813-1895) °° Vinzenz Moroder - Linia '''Scurcià'''<ref>Toni Sotriffer: Matie Ploner, maester y ugrister. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 52.</ref>.
* 3) Marianna (1815-1870)) Linia '''Rusina'''.
* 4) Josef (1817-) maridà cun Ana Hauget.
* 5) Maria Ursula (1818-1900) °° Alësc Bernardi - Linia '''Alësc''' Junerëi.
* 6) Magdalena (1820), morta da pitla.
* 7) Maria Barbara (1821-1903)
* 8) Maria Cristina (1823), morta da pitla.
* 9) Christian (Cristl pech) (*1825; † 1906) (ambolt der Urtijëi 1881- 1884<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/zusatzseite.aspx?menuonr=219371056&detailonr=35845787&%27A=0&sprache=4 Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.]</ref>)°°Creszenz Moroder muta de Gianmatie prima fëna. Terza fëna Rosa Perathoner. Si muta Rosa à maridà Luis Moroder (*1900; † 1992) mut de Batista de Trinadeianesc. Franziska Schmalzl muta de Christian fova marideda cun Vinzenz Vinatzer Sartëur. Si sor Creszenz fova marideda cun Johann Baptist Sotriffer Pedetliva<ref>Toni Sotriffer:''La slata di Sotriffer''. Calënder de Gherdëina 2010, pl.119-124.</ref>.
* 10) Alois (1827), tumà tla roia da pitl.
* 11) Magdalena (6.8.1828 - 9.12.1909 Villa Venezia) °° Alois Bernardi (Sagmeister †23.1.95) pere y loma de Trina de Ianesc, Linea Trinadeianesc.
;Maria Ursula Welponer y Cristian Hofer (*1802; † 1864) °° 27.10.1829, Vorsteher 1859-1862<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/zusatzseite.aspx?menuonr=219371056&detailonr=35845787&%27A=0&sprache=4 Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.]</ref>. Cater mutans y mutons: Franz (1830-1853), Elisabeth (1832-), Elisabeth (1834-1860), Alois (1836-1892) dit Luis Pech.
1) Alois (Luis Pech)°°1845 Lardschneider Josefa (Dëur). Linea '''Luispech'''.
== Linea Alësc ==
Chësta slata ie scialdi granda.
L
Alexius Bernardi (16.05.1811 a Badia 13.12.1890 a Urtijei 21.04.1846) °° Maria Ursula Schmalzl (24.12.1818 a Urtijei 29.04.1900)
* Anna Maria Bernardi (06.05.1847 - 09.02.1883) °° 30.04.1878 Christian Pitschieler (Rescion) (30.08.1843 - 09.10.1912)
* Giuani Batista (Johann Baptist) Bernardi (25.09.1848 - 14.05.1908) calighé °° 16.08.1887 Margareth Demetz (14.01.1862 - 30.04.1911) - ''Linea Langgartner; linea Hotel Genziana; Cisca y Gottfried Mëune)''
* Ujep Antone (Josef Anton) Bernardi (08.03.1850 - 08.11.1931) calighé °° 08.10.1883 Filomena Maria Pitschieler (29.03.1856 á 19.04.1928) - ''[[Katharina Bernardi|Trina d'Alësc]]'' loma de [[Stina Walpoth Moroder|Stina Walpoth]] ; ''Skei''
* Franz Bernardi (01.10.1851 - 11.02.1855)
* Luis Bernardi (12.04.1853 - 18.03.1914) calighé °° 17.10.1887 Elisabeth Obwexer (08.03.1855 - 02.08.1926)
* Madalena Bernardi (08.08.1854 - 25.03.1895) °° 03.04.1883 Tone Runggaldier (da Passua) (11.03.1856 - 24.11.1928)
* Marianna Bernardi (25.10.1855) - (31.01.1857)
* Vinzenz Bernardi (27.09.1857 - 16.10.1857)
* Vinzenz Bernardi (d'Alesc) (10.01.1860 - 07.09.1893) °° 08.06.1885 Johanna Runggaldier (01.01.1863 - 06.01.1937) - ''Linea Benedikt''
* Josef Bernardi (03.01.1864 - 23.10.1936) marangon °° 06.04.1891 Christina Kostner (Pitl Bruel) (06.10.1867 - 13.03.1932) - ''Linea Villa Rosa'', [[Rut Bernardi]]
== Linea Fever - Garage Alpino ==
[[File:Fossa de curtina Schmalzl Fever a Urtijëi.jpg|miniatura|Plata de curtina a Urtijëi dla familia Schmalzl fever.]]
Sas dla fòsa nueva curtina a man ciancia.
* Anton Schmalzl Fever (* 1842 † 6.6. 1913) ani Schmiedmeister (mut de Johann Dominik Schmalzl - Goldschmied <ref>Edgar Moroder: Manuscrit familia Schmalzl pl. 20.</ref>) °° Cristina Pitschieler Schmalzl (*1842 †2.6.1922).
* Johann Schmalzl (*10.12.1983 † 26.11.1950) Schmiedmeister Anna Mahlknecht Schmalzl da Rainel (* 20.10.1885 † 5.3.1977)
* Paul Schmalzl Fever (* 9.11.1920 †9.5.2000)
* Carmen Schmalzl
Rudi Vinatzer de Zenz dl Pech??
== Franzl de Ianesc Marienheim ==
Franz Schmalzl (*1843; † 1924) mut de Johann Dominick, ferlëigher, che ova fat su l hotel Marienheim.
* Josefine Schmalzl (1875-1948) Chritian Delago Tuene Hotel Madonna.
* Rosa Schmalzl (1877-1965) °° Eduard Moroder (1876-1913) Lenert, morta a [[Berchtesgaden]].
* Augusta Maria Schmalzl (1880-11944) °°Josef Schieder (nëine de Uli Schieder Hotel Madonna) Ciastel-Tluses.
* Siegfried Schmalzl maridà cun Maria Moroder de Leopold sor de [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz de Resciesa]] y si segonda jurmana, à mandà inant l hotel Marienheim.
* Josef Schmalzl Ladinia (1882-1953) maridà cun Maria Stuflesser che fova na muta dl ferlëigher [[Ferdinand Stuflesser |Ferdinand Stuflesser de Petlin]].
* Ludwig Schmalzl Ronc (1886-1982) pere de Franzl Schmalzl °° cun Trina Moroder (de Batista de Trinadeianesc), pere de Harald y Helmuth.
* Anton Schmalzl (1892-1986), marcadënt pere de Toni, pere de Eberhard.
== Linea Luis Pech<ref>Ildefons Perathoner, manuscrit.</ref> ==
[[File:Andrea Hofer de Luis Pech cun fëna Maria Kasslatter Gustin.jpg|miniatura|alt= Andrea_Hofer Luis Pech (1874-1973) cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) Gustin y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia| Andrea_Hofer Luis Pech cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) Gustin y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia loma de Maria.]]
* Alois (1836-1892), Luis Pech, mut de Maria Ursula Welponer, °°Maria Lardschneider da Dëur (1844-1909).
* Andrea dit de Luis Pech (1874-1973) °° Maria Kasslatter (1884-1967), sor de [[Trina Kasslatter Bernardi|Trina]].
=== Linea Oslberg ===
* Andrea (1909-1991) °° Franziska Kelder de Oslberg (1914-1991).
* Andrea (1936) °° Johanna Pitscheider (1940)
=== Linea Pescosta ===
*
=== Linea Sotria ===
*
=== Linea Costes ===
*
=== Linea Crëusc Plesdinaz ===
*
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder].
* [[Guido Insam]]: ''Plaza Sant Àntone-Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1980.
* Judith Walpoth Rifesser: ''Lecurdanzes dia butëighes da plu da giut a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2001 , pl. 15, 21, 29, 34 y pl. 35-44.
* Edgar Moroder: ''La Plaza Sant Antone y ntëurvia zacan''. Calënder de Gherdëina 2006, pl. 104-
* Leo Moroder: ''30 ani streda de zircunvalazion Tresval''. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 94-99.
* Leo Moroder: ''La roia''. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 160-163.
* Edgar Moroder: ''La cësa dl Fascio a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 124-127.
* David Lardschneider: ''Hofer dl Snoltner a Urtijëi: na familia de pecs da 150 ani incà''. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 162-168.
* Leo Moroder: ''N puech al iede iel sparì, l pra dlongia l Derjon!''. Calënder de Gherdëina 2018, pl. 147-152.
{{DEFAULTSORT:Welponer, Maria Ursula}}
[[Categoria:Fëna|Fëna]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Urtijëi]]
7euymaq3r6llb9zn9c99i1pcbxtrq13
94122
94121
2022-08-04T15:22:29Z
82.50.47.250
wikitext
text/x-wiki
[[File:Maria Ursula Welponer.jpg|miniatura|Trei fotos de Maria Ursula Welponer ntëur l 1874-75]]
{{Gherdëina}}
[[File:Urtijei 1856.jpg|miniatura|Litografia de [[Johann Burgauner|Burgauner]] dl 1856]]
'''Maria Ursula Welponer''' da Dëur (Pillwirt, Bihilwirt tlamà sën Hotel Cavallino Bianco), dita Mariëusa dl pech (*1790, †1876) fova na muta de Dominik Welponer (1755-1816) y de Maria Anna Pitschieler (1766-1797).
== Paroles danora ==
Tlo vëniel spiegà la parenteles de truepa families de Urtijëi dant'al dut danter la linees Schmalzl, Moroder Scurcià, Ianesc, Rusina, Fever, Hofer Luis Pech, Hofer Snaltner y d'Alësc. Ora dla linea Hofer dl Snaltner ie duta chësta familie descendentes da una ëila che fova Maria Ursula Welponer.
L fova na families de pecs, mulineies, fevri, marcadënc, ferleigheri, artejans, artisć, hotelieres a Urtijëi.
[[File:Maria Ursula Welponer de Josef Moroder Lusenberg.jpg|miniatura|left|alt=Maria Ursula Welponer te n pultret de [[Josef Moroder Jumbiërch]] si nepot. |Maria Ursula Welponer te n pultret de Josef Moroder Lusenberg. ]]
Tla genealogies classiches, ulache l'inuem vën purtà inant tres l'uem y chël dl ëila vën perdù, vën perdui ncé i liams dla parenteles. Perdrët fossl plu drët che i inuemes vede inant tres l'inuem dl'ëila ajache biologicamënter dà inant l'ëila na masra pert de DNA, che ie nce ti mitocondres, che l'ël y la loma ie for plu segura.
Te chësta families udons nce che l fova truepes matrimonesc danter parënc.
== Maria Ursula Welponer ==
Maria Ursula Welponer da Dëur se ova maridà doi iëdesc y ie stata la antenata de truepa persones de Urtijëi:
L prim iëde cun
1) Peter Schmalzl (*1785, †1828) °°29.1.1811
A) Linea Schmalzl (Cristl pech).
B) Linea Scurcià-Jumbiërch (Maria Anna, Moidl dl pech) marideda cun Vinzenz Moroder da Scurcià.
C) Linea Bernardi d'Alësc (Maria Ursula y Alësc Bernardi).
D) Linea Vinatzer Rusina ([[Cësa Rusina]]).
L segondo iëde cun
2) Cristian Hofer (* 1801; † 1864) °° 27.10.1829
A) Linea Luispech (Oslperg, Pescosta dessëura)
== Linea Hofer Snaltner ==
A) Linea Snaltner (nia descendënc de Maria Ursula Welponer, ma dl fra Johann Hofer de si segondo uem Cristian. Johann Hofer, muliné (*1796 ) fova l fra de Cristian Hofer, pech y fova nasciù a Saubach (bonamënter tl luech Snaltner y da chël vën l'inuem dla familia y dla cësa, che fova dant "Nissl Pech" sun [[Plaza de Sant'Antone|Plaza Sant Antone]] a Urtijëi).
Johann Hofer fova maridà cun Maria Rabensteiner de Villanders) cun l fi Franz I (*1839), Franz II (1881), Franz III (1913), Uli. Franz Hofer III à maridà Maria (Mariele) Martiner muta de Conrad che fova un mut de Carolina Moroder muta de Marianna Schmalzl (Moidl dl Pech).
[[File:Franz Hofer Snaltner.jpg|miniatura|Franz Hofer Snaltner II (1881-1916). Kaiser]ager, mort a Bulsan
cun 36 ani do che l se ova giapà n colp tl fuià blanch ntan la [[Prima viera mundiela|Prima Viera Mundiela]].]]
== Descendënc de Maria Ursula (Mariëusa) Welponer ==
[[File:Johann Dominik Schmalzl.jpg|miniatura|alt=Johann Dominik Schmalzl.|Johann Dominik Schmalzl.]]
[[File:Anna Maria Schmalzl mit Tochter Rusina|miniatura|Anna Maria Schmalzl Vinatzer cun si muta Rusina ca. 1850.]]
;Maria Ursula Welponer y Peter Schmalzl - ëi à abù sciche fions
* 1) Johann Dominik (* 1812; † 1859) linia '''Marienheim''' y linia '''Fever'''. L mut de Dominik fova Franzl de Ianesc (*1843; † 1924).
* 2) Anna Maria (Moidl) (1813-1895) °° Vinzenz Moroder - Linia '''Scurcià'''<ref>Toni Sotriffer: Matie Ploner, maester y ugrister. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 52.</ref>.
* 3) Marianna (1815-1870)) °° Josef Vinatzer (1816-1864) Linia '''Rusina'''.
* 4) Josef (1817-) maridà cun Ana Hauget.
* 5) Maria Ursula (1818-1900) °° Alësc Bernardi - Linia '''Alësc''' Junerëi.
* 6) Magdalena (1820), morta da pitla.
* 7) Maria Barbara (1821-1903)
* 8) Maria Cristina (1823), morta da pitla.
* 9) Christian (Cristl pech) (*1825; † 1906) (ambolt der Urtijëi 1881- 1884<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/zusatzseite.aspx?menuonr=219371056&detailonr=35845787&%27A=0&sprache=4 Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.]</ref>)°°Creszenz Moroder muta de Gianmatie prima fëna. Terza fëna Rosa Perathoner. Si muta Rosa à maridà Luis Moroder (*1900; † 1992) mut de Batista de Trinadeianesc. Franziska Schmalzl muta de Christian fova marideda cun Vinzenz Vinatzer Sartëur. Si sor Creszenz fova marideda cun Johann Baptist Sotriffer Pedetliva<ref>Toni Sotriffer:''La slata di Sotriffer''. Calënder de Gherdëina 2010, pl.119-124.</ref>.
* 10) Alois (1827), tumà tla roia da pitl.
* 11) Magdalena (6.8.1828 - 9.12.1909 Villa Venezia) °° Alois Bernardi (Sagmeister †23.1.95) pere y loma de Trina de Ianesc, Linea Trinadeianesc.
;Maria Ursula Welponer y Cristian Hofer (*1802; † 1864) °° 27.10.1829, Vorsteher 1859-1862<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/zusatzseite.aspx?menuonr=219371056&detailonr=35845787&%27A=0&sprache=4 Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.]</ref>. Cater mutans y mutons: Franz (1830-1853), Elisabeth (1832-), Elisabeth (1834-1860), Alois (1836-1892) dit Luis Pech.
1) Alois (Luis Pech)°°1845 Lardschneider Josefa (Dëur). Linea '''Luispech'''.
== Linea Alësc ==
Chësta slata ie scialdi granda.
L
Alexius Bernardi (16.05.1811 a Badia 13.12.1890 a Urtijei 21.04.1846) °° Maria Ursula Schmalzl (24.12.1818 a Urtijei 29.04.1900)
* Anna Maria Bernardi (06.05.1847 - 09.02.1883) °° 30.04.1878 Christian Pitschieler (Rescion) (30.08.1843 - 09.10.1912)
* Giuani Batista (Johann Baptist) Bernardi (25.09.1848 - 14.05.1908) calighé °° 16.08.1887 Margareth Demetz (14.01.1862 - 30.04.1911) - ''Linea Langgartner; linea Hotel Genziana; Cisca y Gottfried Mëune)''
* Ujep Antone (Josef Anton) Bernardi (08.03.1850 - 08.11.1931) calighé °° 08.10.1883 Filomena Maria Pitschieler (29.03.1856 á 19.04.1928) - ''[[Katharina Bernardi|Trina d'Alësc]]'' loma de [[Stina Walpoth Moroder|Stina Walpoth]] ; ''Skei''
* Franz Bernardi (01.10.1851 - 11.02.1855)
* Luis Bernardi (12.04.1853 - 18.03.1914) calighé °° 17.10.1887 Elisabeth Obwexer (08.03.1855 - 02.08.1926)
* Madalena Bernardi (08.08.1854 - 25.03.1895) °° 03.04.1883 Tone Runggaldier (da Passua) (11.03.1856 - 24.11.1928)
* Marianna Bernardi (25.10.1855) - (31.01.1857)
* Vinzenz Bernardi (27.09.1857 - 16.10.1857)
* Vinzenz Bernardi (d'Alesc) (10.01.1860 - 07.09.1893) °° 08.06.1885 Johanna Runggaldier (01.01.1863 - 06.01.1937) - ''Linea Benedikt''
* Josef Bernardi (03.01.1864 - 23.10.1936) marangon °° 06.04.1891 Christina Kostner (Pitl Bruel) (06.10.1867 - 13.03.1932) - ''Linea Villa Rosa'', [[Rut Bernardi]]
== Linea Fever - Garage Alpino ==
[[File:Fossa de curtina Schmalzl Fever a Urtijëi.jpg|miniatura|Plata de curtina a Urtijëi dla familia Schmalzl fever.]]
Sas dla fòsa nueva curtina a man ciancia.
* Anton Schmalzl Fever (* 1842 † 6.6. 1913) ani Schmiedmeister (mut de Johann Dominik Schmalzl - Goldschmied <ref>Edgar Moroder: Manuscrit familia Schmalzl pl. 20.</ref>) °° Cristina Pitschieler Schmalzl (*1842 †2.6.1922).
* Johann Schmalzl (*10.12.1983 † 26.11.1950) Schmiedmeister Anna Mahlknecht Schmalzl da Rainel (* 20.10.1885 † 5.3.1977)
* Paul Schmalzl Fever (* 9.11.1920 †9.5.2000)
* Carmen Schmalzl
Rudi Vinatzer de Zenz dl Pech??
== Franzl de Ianesc Marienheim ==
Franz Schmalzl (*1843; † 1924) mut de Johann Dominick, ferlëigher, che ova fat su l hotel Marienheim.
* Josefine Schmalzl (1875-1948) Chritian Delago Tuene Hotel Madonna.
* Rosa Schmalzl (1877-1965) °° Eduard Moroder (1876-1913) Lenert, morta a [[Berchtesgaden]].
* Augusta Maria Schmalzl (1880-11944) °°Josef Schieder (nëine de Uli Schieder Hotel Madonna) Ciastel-Tluses.
* Siegfried Schmalzl maridà cun Maria Moroder de Leopold sor de [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz de Resciesa]] y si segonda jurmana, à mandà inant l hotel Marienheim.
* Josef Schmalzl Ladinia (1882-1953) maridà cun Maria Stuflesser che fova na muta dl ferlëigher [[Ferdinand Stuflesser |Ferdinand Stuflesser de Petlin]].
* Ludwig Schmalzl Ronc (1886-1982) pere de Franzl Schmalzl °° cun Trina Moroder (de Batista de Trinadeianesc), pere de Harald y Helmuth.
* Anton Schmalzl (1892-1986), marcadënt pere de Toni, pere de Eberhard.
== Linea Luis Pech<ref>Ildefons Perathoner, manuscrit.</ref> ==
[[File:Andrea Hofer de Luis Pech cun fëna Maria Kasslatter Gustin.jpg|miniatura|alt= Andrea_Hofer Luis Pech (1874-1973) cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) Gustin y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia| Andrea_Hofer Luis Pech cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) Gustin y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia loma de Maria.]]
* Alois (1836-1892), Luis Pech, mut de Maria Ursula Welponer, °°Maria Lardschneider da Dëur (1844-1909).
* Andrea dit de Luis Pech (1874-1973) °° Maria Kasslatter (1884-1967), sor de [[Trina Kasslatter Bernardi|Trina]].
=== Linea Oslberg ===
* Andrea (1909-1991) °° Franziska Kelder de Oslberg (1914-1991).
* Andrea (1936) °° Johanna Pitscheider (1940)
=== Linea Pescosta ===
*
=== Linea Sotria ===
*
=== Linea Costes ===
*
=== Linea Crëusc Plesdinaz ===
*
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder].
* [[Guido Insam]]: ''Plaza Sant Àntone-Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1980.
* Judith Walpoth Rifesser: ''Lecurdanzes dia butëighes da plu da giut a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2001 , pl. 15, 21, 29, 34 y pl. 35-44.
* Edgar Moroder: ''La Plaza Sant Antone y ntëurvia zacan''. Calënder de Gherdëina 2006, pl. 104-
* Leo Moroder: ''30 ani streda de zircunvalazion Tresval''. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 94-99.
* Leo Moroder: ''La roia''. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 160-163.
* Edgar Moroder: ''La cësa dl Fascio a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 124-127.
* David Lardschneider: ''Hofer dl Snoltner a Urtijëi: na familia de pecs da 150 ani incà''. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 162-168.
* Leo Moroder: ''N puech al iede iel sparì, l pra dlongia l Derjon!''. Calënder de Gherdëina 2018, pl. 147-152.
{{DEFAULTSORT:Welponer, Maria Ursula}}
[[Categoria:Fëna|Fëna]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Urtijëi]]
caytu9y81j5esjh62mibau3a82fauy5
94123
94122
2022-08-04T15:24:31Z
82.50.47.250
wikitext
text/x-wiki
[[File:Maria Ursula Welponer.jpg|miniatura|Trei fotos de Maria Ursula Welponer ntëur l 1874-75]]
{{Gherdëina}}
[[File:Urtijei 1856.jpg|miniatura|Litografia de [[Johann Burgauner|Burgauner]] dl 1856]]
'''Maria Ursula Welponer''' da Dëur (Pillwirt, Bihilwirt tlamà sën Hotel Cavallino Bianco), dita Mariëusa dl pech (*1790, †1876) fova na muta de Dominik Welponer (1755-1816) y de Maria Anna Pitschieler (1766-1797).
== Paroles danora ==
Tlo vëniel spiegà la parenteles de truepa families de Urtijëi dant'al dut danter la linees Schmalzl, Moroder Scurcià, Ianesc, Rusina, Fever, Hofer Luis Pech, Hofer Snaltner y d'Alësc. Ora dla linea Hofer dl Snaltner ie duta chësta familie descendentes da una ëila che fova Maria Ursula Welponer.
L fova na families de pecs, mulineies, fevri, marcadënc, ferleigheri, artejans, artisć, hotelieres a Urtijëi.
[[File:Maria Ursula Welponer de Josef Moroder Lusenberg.jpg|miniatura|left|alt=Maria Ursula Welponer te n pultret de [[Josef Moroder Jumbiërch]] si nepot. |Maria Ursula Welponer te n pultret de Josef Moroder Lusenberg. ]]
Tla genealogies classiches, ulache l'inuem vën purtà inant tres l'uem y chël dl ëila vën perdù, vën perdui ncé i liams dla parenteles. Perdrët fossl plu drët che i inuemes vede inant tres l'inuem dl'ëila ajache biologicamënter dà inant l'ëila na masra pert de DNA, che ie nce ti mitocondres, che l'ël y la loma ie for plu segura.
Te chësta families udons nce che l fova truepes matrimonesc danter parënc.
== Maria Ursula Welponer ==
Maria Ursula Welponer da Dëur se ova maridà doi iëdesc y ie stata la antenata de truepa persones de Urtijëi:
L prim iëde cun
1) Peter Schmalzl (*1785, †1828) °°29.1.1811
A) Linea Schmalzl (Cristl pech).
B) Linea Scurcià-Jumbiërch (Maria Anna, Moidl dl pech) marideda cun Vinzenz Moroder da Scurcià.
C) Linea Bernardi d'Alësc (Maria Ursula y Alësc Bernardi).
D) Linea Vinatzer Rusina ([[Cësa Rusina]]).
L segondo iëde cun
2) Cristian Hofer (* 1801; † 1864) °° 27.10.1829
A) Linea Luispech (Oslperg, Pescosta dessëura)
== Linea Hofer Snaltner ==
A) Linea Snaltner (nia descendënc de Maria Ursula Welponer, ma dl fra Johann Hofer de si segondo uem Cristian. Johann Hofer, muliné (*1796 ) fova l fra de Cristian Hofer, pech y fova nasciù a Saubach (bonamënter tl luech Snaltner y da chël vën l'inuem dla familia y dla cësa, che fova dant "Nissl Pech" sun [[Plaza de Sant'Antone|Plaza Sant Antone]] a Urtijëi).
Johann Hofer fova maridà cun Maria Rabensteiner de Villanders) cun l fi Franz I (*1839), Franz II (1881), Franz III (1913), Uli. Franz Hofer III à maridà Maria (Mariele) Martiner muta de Conrad che fova un mut de Carolina Moroder muta de Marianna Schmalzl (Moidl dl Pech).
[[File:Franz Hofer Snaltner.jpg|miniatura|Franz Hofer Snaltner II (1881-1916). Kaiser]ager, mort a Bulsan
cun 36 ani do che l se ova giapà n colp tl fuià blanch ntan la [[Prima viera mundiela|Prima Viera Mundiela]].]]
== Descendënc de Maria Ursula (Mariëusa) Welponer ==
[[File:Johann Dominik Schmalzl.jpg|miniatura|alt=Johann Dominik Schmalzl.|Johann Dominik Schmalzl.]]
[[File:Anna Maria Schmalzl mit Tochter Rusina.jpg|miniatura|Anna Maria Schmalzl Vinatzer cun si muta Rusina ca. 1850.]]
;Maria Ursula Welponer y Peter Schmalzl - ëi à abù sciche fions
* 1) Johann Dominik (* 1812; † 1859) linia '''Marienheim''' y linia '''Fever'''. L mut de Dominik fova Franzl de Ianesc (*1843; † 1924).
* 2) Anna Maria (Moidl) (1813-1895) °° Vinzenz Moroder - Linia '''Scurcià'''<ref>Toni Sotriffer: Matie Ploner, maester y ugrister. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 52.</ref>.
* 3) Marianna (1815-1870)) °° Josef Vinatzer (1816-1864) Linia '''Rusina'''.
* 4) Josef (1817-) maridà cun Ana Hauget.
* 5) Maria Ursula (1818-1900) °° Alësc Bernardi - Linia '''Alësc''' Junerëi.
* 6) Magdalena (1820), morta da pitla.
* 7) Maria Barbara (1821-1903)
* 8) Maria Cristina (1823), morta da pitla.
* 9) Christian (Cristl pech) (*1825; † 1906) (ambolt der Urtijëi 1881- 1884<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/zusatzseite.aspx?menuonr=219371056&detailonr=35845787&%27A=0&sprache=4 Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.]</ref>)°°Creszenz Moroder muta de Gianmatie prima fëna. Terza fëna Rosa Perathoner. Si muta Rosa à maridà Luis Moroder (*1900; † 1992) mut de Batista de Trinadeianesc. Franziska Schmalzl muta de Christian fova marideda cun Vinzenz Vinatzer Sartëur. Si sor Creszenz fova marideda cun Johann Baptist Sotriffer Pedetliva<ref>Toni Sotriffer:''La slata di Sotriffer''. Calënder de Gherdëina 2010, pl.119-124.</ref>.
* 10) Alois (1827), tumà tla roia da pitl.
* 11) Magdalena (6.8.1828 - 9.12.1909 Villa Venezia) °° Alois Bernardi (Sagmeister †23.1.95) pere y loma de Trina de Ianesc, Linea Trinadeianesc.
;Maria Ursula Welponer y Cristian Hofer (*1802; † 1864) °° 27.10.1829, Vorsteher 1859-1862<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/zusatzseite.aspx?menuonr=219371056&detailonr=35845787&%27A=0&sprache=4 Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.]</ref>. Cater mutans y mutons: Franz (1830-1853), Elisabeth (1832-), Elisabeth (1834-1860), Alois (1836-1892) dit Luis Pech.
1) Alois (Luis Pech)°°1845 Lardschneider Josefa (Dëur). Linea '''Luispech'''.
== Linea Alësc ==
Chësta slata ie scialdi granda.
L
Alexius Bernardi (16.05.1811 a Badia 13.12.1890 a Urtijei 21.04.1846) °° Maria Ursula Schmalzl (24.12.1818 a Urtijei 29.04.1900)
* Anna Maria Bernardi (06.05.1847 - 09.02.1883) °° 30.04.1878 Christian Pitschieler (Rescion) (30.08.1843 - 09.10.1912)
* Giuani Batista (Johann Baptist) Bernardi (25.09.1848 - 14.05.1908) calighé °° 16.08.1887 Margareth Demetz (14.01.1862 - 30.04.1911) - ''Linea Langgartner; linea Hotel Genziana; Cisca y Gottfried Mëune)''
* Ujep Antone (Josef Anton) Bernardi (08.03.1850 - 08.11.1931) calighé °° 08.10.1883 Filomena Maria Pitschieler (29.03.1856 á 19.04.1928) - ''[[Katharina Bernardi|Trina d'Alësc]]'' loma de [[Stina Walpoth Moroder|Stina Walpoth]] ; ''Skei''
* Franz Bernardi (01.10.1851 - 11.02.1855)
* Luis Bernardi (12.04.1853 - 18.03.1914) calighé °° 17.10.1887 Elisabeth Obwexer (08.03.1855 - 02.08.1926)
* Madalena Bernardi (08.08.1854 - 25.03.1895) °° 03.04.1883 Tone Runggaldier (da Passua) (11.03.1856 - 24.11.1928)
* Marianna Bernardi (25.10.1855) - (31.01.1857)
* Vinzenz Bernardi (27.09.1857 - 16.10.1857)
* Vinzenz Bernardi (d'Alesc) (10.01.1860 - 07.09.1893) °° 08.06.1885 Johanna Runggaldier (01.01.1863 - 06.01.1937) - ''Linea Benedikt''
* Josef Bernardi (03.01.1864 - 23.10.1936) marangon °° 06.04.1891 Christina Kostner (Pitl Bruel) (06.10.1867 - 13.03.1932) - ''Linea Villa Rosa'', [[Rut Bernardi]]
== Linea Fever - Garage Alpino ==
[[File:Fossa de curtina Schmalzl Fever a Urtijëi.jpg|miniatura|Plata de curtina a Urtijëi dla familia Schmalzl fever.]]
Sas dla fòsa nueva curtina a man ciancia.
* Anton Schmalzl Fever (* 1842 † 6.6. 1913) ani Schmiedmeister (mut de Johann Dominik Schmalzl - Goldschmied <ref>Edgar Moroder: Manuscrit familia Schmalzl pl. 20.</ref>) °° Cristina Pitschieler Schmalzl (*1842 †2.6.1922).
* Johann Schmalzl (*10.12.1983 † 26.11.1950) Schmiedmeister Anna Mahlknecht Schmalzl da Rainel (* 20.10.1885 † 5.3.1977)
* Paul Schmalzl Fever (* 9.11.1920 †9.5.2000)
* Carmen Schmalzl
Rudi Vinatzer de Zenz dl Pech??
== Franzl de Ianesc Marienheim ==
Franz Schmalzl (*1843; † 1924) mut de Johann Dominik, ferlëigher, che ova fat su l hotel Marienheim.
* Josefine Schmalzl (1875-1948) Chritian Delago Tuene Hotel Madonna.
* Rosa Schmalzl (1877-1965) °° Eduard Moroder (1876-1913) Lenert, morta a [[Berchtesgaden]].
* Augusta Maria Schmalzl (1880-11944) °°Josef Schieder (nëine de Uli Schieder Hotel Madonna) Ciastel-Tluses.
* Siegfried Schmalzl maridà cun Maria Moroder de Leopold sor de [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz de Resciesa]] y si segonda jurmana, à mandà inant l hotel Marienheim.
* Josef Schmalzl Ladinia (1882-1953) maridà cun Maria Stuflesser che fova na muta dl ferlëigher [[Ferdinand Stuflesser |Ferdinand Stuflesser de Petlin]].
* Ludwig Schmalzl Ronc (1886-1982) pere de Franzl Schmalzl °° cun Trina Moroder (de Batista de Trinadeianesc), pere de Harald y Helmuth.
* Anton Schmalzl (1892-1986), marcadënt pere de Toni, pere de Eberhard.
== Linea Luis Pech<ref>Ildefons Perathoner, manuscrit.</ref> ==
[[File:Andrea Hofer de Luis Pech cun fëna Maria Kasslatter Gustin.jpg|miniatura|alt= Andrea_Hofer Luis Pech (1874-1973) cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) Gustin y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia| Andrea_Hofer Luis Pech cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) Gustin y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia loma de Maria.]]
* Alois (1836-1892), Luis Pech, mut de Maria Ursula Welponer, °°Maria Lardschneider da Dëur (1844-1909).
* Andrea dit de Luis Pech (1874-1973) °° Maria Kasslatter (1884-1967), sor de [[Trina Kasslatter Bernardi|Trina]].
=== Linea Oslberg ===
* Andrea (1909-1991) °° Franziska Kelder de Oslberg (1914-1991).
* Andrea (1936) °° Johanna Pitscheider (1940)
=== Linea Pescosta ===
*
=== Linea Sotria ===
*
=== Linea Costes ===
*
=== Linea Crëusc Plesdinaz ===
*
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder].
* [[Guido Insam]]: ''Plaza Sant Àntone-Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1980.
* Judith Walpoth Rifesser: ''Lecurdanzes dia butëighes da plu da giut a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2001 , pl. 15, 21, 29, 34 y pl. 35-44.
* Edgar Moroder: ''La Plaza Sant Antone y ntëurvia zacan''. Calënder de Gherdëina 2006, pl. 104-
* Leo Moroder: ''30 ani streda de zircunvalazion Tresval''. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 94-99.
* Leo Moroder: ''La roia''. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 160-163.
* Edgar Moroder: ''La cësa dl Fascio a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 124-127.
* David Lardschneider: ''Hofer dl Snoltner a Urtijëi: na familia de pecs da 150 ani incà''. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 162-168.
* Leo Moroder: ''N puech al iede iel sparì, l pra dlongia l Derjon!''. Calënder de Gherdëina 2018, pl. 147-152.
{{DEFAULTSORT:Welponer, Maria Ursula}}
[[Categoria:Fëna|Fëna]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Urtijëi]]
r0z9k4pxdmwuw0mo801cqf2cfgpkx2r