Wikipedia lldwiki https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala MediaWiki 1.39.0-wmf.26 first-letter Media Speciale Discussione Utente Discussioni utente Wikipedia Discussioni Wikipedia File Discussioni file MediaWiki Discussioni MediaWiki Template Discussioni template Aiuto Discussioni aiuto Categoria Discussioni categoria TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Accessorio Discussioni accessorio Definizione accessorio Discussioni definizione accessorio Persenon 0 935 98746 45993 2022-08-27T08:33:20Z Asenoner 208 /* Storia */ wikitext text/x-wiki {{badiot}}{{gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Persenon / Porsenù</big><br/>''Brixen ([[lingaz tudësch|de]])<br/>Bressanone ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Persenon |Blason = Brixen CoA.svg |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Coordinedes = {{coord|46|42|59|N|11|39|24|E|display=inline}} |Auteza = 560 |Foto = BrixnerDom.jpg |Descrizion foto = L dom de Persenon |Souraspersa = 84.86 |lld = 1.2 |de = 73.1 |it = 25.7 |Codesc postal = 39042 |Codesc ISTAT = 021011 |Prefis telefonich = 0472 |Ambolt = Peter Brunner ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Brixen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Persenon/Porsenù |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 42 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 39 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.brixen.it/ |}}'''Persenon''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Persenon'' ({{IPA-lld|pəʀsəˈnɔŋ|pron}}), [[badiot]]: ''Porsenú'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Brixen'' ({{IPA-de|ˈbʀɪksn̩|pron}}), [[lingaz talian|talian]]: ''Bressanone'' ({{IPA-it|bressaˈnone|pron}})) é na [[zité]] y n [[comun]] dla [[Südtirol|provinzia Autonoma de Bulsan]]. Ai {{EWD|IT|021011}} ova l chemun na populazion de {{EWZT|IT|021011}}.<br> Persenon ie cunlieda ala [[ferata dl Prëner]] tres la [[stazion de Persenon]]. ==Geografia== ===Tlima=== Laut dem dreißigjährigen<!-- ??? ---> Temperaturdurchschnitt (1951–2010)<!-- ??? ---> beträgt die [[Jahresmitteltemperatur|Durchschnittstemperatur]] des kältesten Monats [[Januar|Jänner]] in Brixen −2,0&nbsp;°C; jene des heißesten Monats [[Juli]] +19,2&nbsp;°C.<ref name =tempmedie>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen] (PDF; 39&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen. </ref> Die durchschnittliche [[Niederschlag]]smenge beträgt 700&nbsp;mm, welche sich auf ca. 85 Tage verteilen, wobei der [[Winter]] gewöhnlich die Jahreszeit mit den niedrigsten Niederschlagsmengen ist. Diese äußern sich dann meist in Form von [[Schnee]]. Die höchste Niederschlagsmenge wird im [[Sommer]] gemessen, wobei hier auch die [[Gewitter]]häufigkeit aufgrund des Aufeinandertreffens verschiedener Luftmassen, begünstigt durch die Nähe zum [[Alpenhauptkamm]], am größten ist.<ref name =precipitazioni>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge] (PDF; 26&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.</ref> {{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATUR = | DIAGRAMM NIEDERSCHLAG = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 250 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Temperatures al mëns]'' und ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Prezipitazions al mëns]''. Landeswetterdienst der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol (Perioda 2001–2010) | Titul = | Luech = Persenon | hmjan = 4.6 || hmfeb = 9.0 || hmmär = 14.0 | hmapr = 18.1 || hmmai = 23.0 || hmjun = 27.0 | hmjul = 28.7 || hmaug = 27.5 || hmsep = 22.7 | hmokt = 17.3 || hmnov = 9.7 || hmdez = 4.5 | lmjan = −4.4 || lmfeb = −2.7 || lmmär = 0.8 | lmapr = 4.9 || lmmai = 9.1 || lmjun = 12.6 | lmjul = 13.8 || lmaug = 13.6 || lmsep = 9.7 | lmokt = 6.4 || lmnov = 1.2 || lmdez = -3.2 | avjan = 0.1 || avfeb = 3.2 || avmär = 7.4 | avapr = 11.5 || avmai = 16.1 || avjun = 19.8 | avjul = 21.2 || avaug = 20.5 || avsep = 16.2 | avokt = 11.8 || avnov = 5.5 || avdez = 0.7 | nbjan = 21.6 || nbfeb = 13.5 || nbmär = 30.0 | nbapr = 41.5 || nbmai = 65.7 || nbjun = 88.7 | nbjul = 97.6 || nbaug = 102.1 || nbsep = 57.1 | nbokt = 47.3 || nbnov = 47.2 || nbdez = 31.2 | rdjan = 4 || rdfeb = 3 || rdmär = 5 | rdapr = 6 || rdmai = 10 || rdjun = 10 | rdjul = 11 || rdaug = 12 || rdsep = 7 | rdokt = 7 || rdnov = 7 || rddez = 5 }} == Storia == Persenon fova la [[capitela]] de n vedl prinzipat eclesiastich dl [[Sacro Roman Imper]]. L ie la zità plu antica dl [[Tirol]], bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen). Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor). L [[Ciastel dl vescul (Persenon)|ciastel dl vescul]] fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di [[Habsburger]]. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz. L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther. Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de [[Oswald von Wolkenstein]], che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche [[ciavalier dla Crëusc]] (Kreuzritter). I liams de Persenon cun la [[valedes ladines]] ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon. Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de [[ladins]] che vif a Persenon y che se à urganisà tla [[Union di Ladins de Persenon]]. == Lingaz == {{Lingaz de apartenënza |talian = 25,7 |tudësch = 73,1 |ladins = 1,2 |ann = 2011 }} ==Vocabolar dl ladin leterar== [[File:Vocabolardlladinleterar.pdf|page=753|thumb|100px|left]] <small> '''Persenon '''6 1631 ''Bressenon ''(Proclama1631-1991:156) <br> gad. Porsenú Badia Pursenú grd. Persenon fas. Persenon fod. Persenon amp. Parsenon LD Persenon<br> '''topon. '''<br> '''''città alla confluenza di isarco e rienza, sede storica di diocesi '''''(gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ Bressanone Ⓓ Brixen ◇ <i><b>a) te farè mené a Persenon coi autri a studié / te vigniras a dì mëssa e a perdiché </b>te farè menè a persenon / coi autri a studie / te vigniras a dir massa e a perdiche </i>PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); <i><b>b) Mo porcí che t’es fi su / le Pere ne t’oress lascé jí a Porsenú. </b>Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa laschë schì a Porsenú. </i>PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); <i><b>c) Varda là, ce onor, ce smaia, / Che li à fato a Parsenon! </b>Varda là, ce onor, ce smaja, / Che li ha fato a Parsenon! </i>ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); <i><b>d) ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon </b>ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon </i>DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.). </small> ==Galaria dales fotografies== <gallery widths="240" heights="160"> Bressanone 08-2011 - panoramio (2).jpg|L zënter de Persenon Bressanone banner.jpg|Ududa panorama de Persenon Brixen Eisack 02.JPG|L Isarch a Persenon </gallery> {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Zità]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] avcr12kcezpwzsboh4npbszt6b60s7j 98747 98746 2022-08-27T08:33:36Z Asenoner 208 /* Vocabolar dl ladin leterar */ wikitext text/x-wiki {{badiot}}{{gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Persenon / Porsenù</big><br/>''Brixen ([[lingaz tudësch|de]])<br/>Bressanone ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Persenon |Blason = Brixen CoA.svg |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Coordinedes = {{coord|46|42|59|N|11|39|24|E|display=inline}} |Auteza = 560 |Foto = BrixnerDom.jpg |Descrizion foto = L dom de Persenon |Souraspersa = 84.86 |lld = 1.2 |de = 73.1 |it = 25.7 |Codesc postal = 39042 |Codesc ISTAT = 021011 |Prefis telefonich = 0472 |Ambolt = Peter Brunner ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Brixen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Persenon/Porsenù |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 42 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 39 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.brixen.it/ |}}'''Persenon''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Persenon'' ({{IPA-lld|pəʀsəˈnɔŋ|pron}}), [[badiot]]: ''Porsenú'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Brixen'' ({{IPA-de|ˈbʀɪksn̩|pron}}), [[lingaz talian|talian]]: ''Bressanone'' ({{IPA-it|bressaˈnone|pron}})) é na [[zité]] y n [[comun]] dla [[Südtirol|provinzia Autonoma de Bulsan]]. Ai {{EWD|IT|021011}} ova l chemun na populazion de {{EWZT|IT|021011}}.<br> Persenon ie cunlieda ala [[ferata dl Prëner]] tres la [[stazion de Persenon]]. ==Geografia== ===Tlima=== Laut dem dreißigjährigen<!-- ??? ---> Temperaturdurchschnitt (1951–2010)<!-- ??? ---> beträgt die [[Jahresmitteltemperatur|Durchschnittstemperatur]] des kältesten Monats [[Januar|Jänner]] in Brixen −2,0&nbsp;°C; jene des heißesten Monats [[Juli]] +19,2&nbsp;°C.<ref name =tempmedie>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen] (PDF; 39&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen. </ref> Die durchschnittliche [[Niederschlag]]smenge beträgt 700&nbsp;mm, welche sich auf ca. 85 Tage verteilen, wobei der [[Winter]] gewöhnlich die Jahreszeit mit den niedrigsten Niederschlagsmengen ist. Diese äußern sich dann meist in Form von [[Schnee]]. Die höchste Niederschlagsmenge wird im [[Sommer]] gemessen, wobei hier auch die [[Gewitter]]häufigkeit aufgrund des Aufeinandertreffens verschiedener Luftmassen, begünstigt durch die Nähe zum [[Alpenhauptkamm]], am größten ist.<ref name =precipitazioni>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge] (PDF; 26&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.</ref> {{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATUR = | DIAGRAMM NIEDERSCHLAG = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 250 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Temperatures al mëns]'' und ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Prezipitazions al mëns]''. Landeswetterdienst der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol (Perioda 2001–2010) | Titul = | Luech = Persenon | hmjan = 4.6 || hmfeb = 9.0 || hmmär = 14.0 | hmapr = 18.1 || hmmai = 23.0 || hmjun = 27.0 | hmjul = 28.7 || hmaug = 27.5 || hmsep = 22.7 | hmokt = 17.3 || hmnov = 9.7 || hmdez = 4.5 | lmjan = −4.4 || lmfeb = −2.7 || lmmär = 0.8 | lmapr = 4.9 || lmmai = 9.1 || lmjun = 12.6 | lmjul = 13.8 || lmaug = 13.6 || lmsep = 9.7 | lmokt = 6.4 || lmnov = 1.2 || lmdez = -3.2 | avjan = 0.1 || avfeb = 3.2 || avmär = 7.4 | avapr = 11.5 || avmai = 16.1 || avjun = 19.8 | avjul = 21.2 || avaug = 20.5 || avsep = 16.2 | avokt = 11.8 || avnov = 5.5 || avdez = 0.7 | nbjan = 21.6 || nbfeb = 13.5 || nbmär = 30.0 | nbapr = 41.5 || nbmai = 65.7 || nbjun = 88.7 | nbjul = 97.6 || nbaug = 102.1 || nbsep = 57.1 | nbokt = 47.3 || nbnov = 47.2 || nbdez = 31.2 | rdjan = 4 || rdfeb = 3 || rdmär = 5 | rdapr = 6 || rdmai = 10 || rdjun = 10 | rdjul = 11 || rdaug = 12 || rdsep = 7 | rdokt = 7 || rdnov = 7 || rddez = 5 }} == Storia == Persenon fova la [[capitela]] de n vedl prinzipat eclesiastich dl [[Sacro Roman Imper]]. L ie la zità plu antica dl [[Tirol]], bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen). Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor). L [[Ciastel dl vescul (Persenon)|ciastel dl vescul]] fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di [[Habsburger]]. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz. L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther. Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de [[Oswald von Wolkenstein]], che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche [[ciavalier dla Crëusc]] (Kreuzritter). I liams de Persenon cun la [[valedes ladines]] ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon. Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de [[ladins]] che vif a Persenon y che se à urganisà tla [[Union di Ladins de Persenon]]. == Lingaz == {{Lingaz de apartenënza |talian = 25,7 |tudësch = 73,1 |ladins = 1,2 |ann = 2011 }} ==Galaria dales fotografies== <gallery widths="240" heights="160"> Bressanone 08-2011 - panoramio (2).jpg|L zënter de Persenon Bressanone banner.jpg|Ududa panorama de Persenon Brixen Eisack 02.JPG|L Isarch a Persenon </gallery> {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Zità]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] n7mmyc5osnvt8k0z7m757i0gvkhqymw 98748 98747 2022-08-27T08:38:47Z Asenoner 208 /* Tlima */ wikitext text/x-wiki {{badiot}}{{gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Persenon / Porsenù</big><br/>''Brixen ([[lingaz tudësch|de]])<br/>Bressanone ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Persenon |Blason = Brixen CoA.svg |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Coordinedes = {{coord|46|42|59|N|11|39|24|E|display=inline}} |Auteza = 560 |Foto = BrixnerDom.jpg |Descrizion foto = L dom de Persenon |Souraspersa = 84.86 |lld = 1.2 |de = 73.1 |it = 25.7 |Codesc postal = 39042 |Codesc ISTAT = 021011 |Prefis telefonich = 0472 |Ambolt = Peter Brunner ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Brixen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Persenon/Porsenù |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 42 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 39 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.brixen.it/ |}}'''Persenon''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Persenon'' ({{IPA-lld|pəʀsəˈnɔŋ|pron}}), [[badiot]]: ''Porsenú'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Brixen'' ({{IPA-de|ˈbʀɪksn̩|pron}}), [[lingaz talian|talian]]: ''Bressanone'' ({{IPA-it|bressaˈnone|pron}})) é na [[zité]] y n [[comun]] dla [[Südtirol|provinzia Autonoma de Bulsan]]. Ai {{EWD|IT|021011}} ova l chemun na populazion de {{EWZT|IT|021011}}.<br> Persenon ie cunlieda ala [[ferata dl Prëner]] tres la [[stazion de Persenon]]. ==Geografia== ===Tlima=== Aldò de la mesaria tl tëmp danter l 1951 y l 2010 ie la mesaria dl mëns plu frëit [[jené]] a Persenon −2,0&nbsp;°C; la mesaria dl mëns plu ciaut [[lugio]] ie de +19,2&nbsp;°C.<ref name =tempmedie>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen] (PDF; 39&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen. </ref> La mesaria de la prezipitazions a l'ann ie de 700&nbsp;mm, che toma te zirca 85 dis. L [[inviern]] ie sciche tl rest de Südtirol normalmënter l tëmp plu sut. La prezipitazions d'inviern ie suënz te la forma de [[nëif]]. La majera prezipitazions ie d'instà, canche la frecuenza de temporai ie ënghe plu auta.<ref name =precipitazioni>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge] (PDF; 26&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.</ref> {{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATUR = | DIAGRAMM NIEDERSCHLAG = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 250 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Temperatures al mëns]'' und ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Prezipitazions al mëns]''. Landeswetterdienst der Autonomen Provinz Bozen – Südtirol (Perioda 2001–2010) | Titul = | Luech = Persenon | hmjan = 4.6 || hmfeb = 9.0 || hmmär = 14.0 | hmapr = 18.1 || hmmai = 23.0 || hmjun = 27.0 | hmjul = 28.7 || hmaug = 27.5 || hmsep = 22.7 | hmokt = 17.3 || hmnov = 9.7 || hmdez = 4.5 | lmjan = −4.4 || lmfeb = −2.7 || lmmär = 0.8 | lmapr = 4.9 || lmmai = 9.1 || lmjun = 12.6 | lmjul = 13.8 || lmaug = 13.6 || lmsep = 9.7 | lmokt = 6.4 || lmnov = 1.2 || lmdez = -3.2 | avjan = 0.1 || avfeb = 3.2 || avmär = 7.4 | avapr = 11.5 || avmai = 16.1 || avjun = 19.8 | avjul = 21.2 || avaug = 20.5 || avsep = 16.2 | avokt = 11.8 || avnov = 5.5 || avdez = 0.7 | nbjan = 21.6 || nbfeb = 13.5 || nbmär = 30.0 | nbapr = 41.5 || nbmai = 65.7 || nbjun = 88.7 | nbjul = 97.6 || nbaug = 102.1 || nbsep = 57.1 | nbokt = 47.3 || nbnov = 47.2 || nbdez = 31.2 | rdjan = 4 || rdfeb = 3 || rdmär = 5 | rdapr = 6 || rdmai = 10 || rdjun = 10 | rdjul = 11 || rdaug = 12 || rdsep = 7 | rdokt = 7 || rdnov = 7 || rddez = 5 }} == Storia == Persenon fova la [[capitela]] de n vedl prinzipat eclesiastich dl [[Sacro Roman Imper]]. L ie la zità plu antica dl [[Tirol]], bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen). Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor). L [[Ciastel dl vescul (Persenon)|ciastel dl vescul]] fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di [[Habsburger]]. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz. L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther. Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de [[Oswald von Wolkenstein]], che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche [[ciavalier dla Crëusc]] (Kreuzritter). I liams de Persenon cun la [[valedes ladines]] ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon. Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de [[ladins]] che vif a Persenon y che se à urganisà tla [[Union di Ladins de Persenon]]. == Lingaz == {{Lingaz de apartenënza |talian = 25,7 |tudësch = 73,1 |ladins = 1,2 |ann = 2011 }} ==Galaria dales fotografies== <gallery widths="240" heights="160"> Bressanone 08-2011 - panoramio (2).jpg|L zënter de Persenon Bressanone banner.jpg|Ududa panorama de Persenon Brixen Eisack 02.JPG|L Isarch a Persenon </gallery> {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Zità]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] gftdr9pxflkzlicstnghuqh5prdgz2d 98749 98748 2022-08-27T08:39:24Z Asenoner 208 /* Tlima */ wikitext text/x-wiki {{badiot}}{{gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Persenon / Porsenù</big><br/>''Brixen ([[lingaz tudësch|de]])<br/>Bressanone ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Persenon |Blason = Brixen CoA.svg |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Coordinedes = {{coord|46|42|59|N|11|39|24|E|display=inline}} |Auteza = 560 |Foto = BrixnerDom.jpg |Descrizion foto = L dom de Persenon |Souraspersa = 84.86 |lld = 1.2 |de = 73.1 |it = 25.7 |Codesc postal = 39042 |Codesc ISTAT = 021011 |Prefis telefonich = 0472 |Ambolt = Peter Brunner ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Brixen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Persenon/Porsenù |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 42 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 39 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.brixen.it/ |}}'''Persenon''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Persenon'' ({{IPA-lld|pəʀsəˈnɔŋ|pron}}), [[badiot]]: ''Porsenú'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Brixen'' ({{IPA-de|ˈbʀɪksn̩|pron}}), [[lingaz talian|talian]]: ''Bressanone'' ({{IPA-it|bressaˈnone|pron}})) é na [[zité]] y n [[comun]] dla [[Südtirol|provinzia Autonoma de Bulsan]]. Ai {{EWD|IT|021011}} ova l chemun na populazion de {{EWZT|IT|021011}}.<br> Persenon ie cunlieda ala [[ferata dl Prëner]] tres la [[stazion de Persenon]]. ==Geografia== ===Tlima=== Aldò de la mesaria tl tëmp danter l 1951 y l 2010 ie la mesaria dl mëns plu frëit [[jené]] a Persenon −2,0&nbsp;°C; la mesaria dl mëns plu ciaut [[lugio]] ie de +19,2&nbsp;°C.<ref name =tempmedie>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen] (PDF; 39&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen. </ref> La mesaria de la prezipitazions a l'ann ie de 700&nbsp;mm, che toma te zirca 85 dis. L [[inviern]] ie sciche tl rest de Südtirol normalmënter l tëmp plu sut. La prezipitazions d'inviern ie suënz te la forma de [[nëif]]. La majera prezipitazions ie d'instà, canche la frecuenza de temporai ie ënghe plu auta.<ref name =precipitazioni>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge] (PDF; 26&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.</ref> {{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATUR = | DIAGRAMM NIEDERSCHLAG = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 250 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Temperatures al mëns]'' und ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Prezipitazions al mëns]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 2001–2010) | Titul = | Luech = Persenon | hmjan = 4.6 || hmfeb = 9.0 || hmmär = 14.0 | hmapr = 18.1 || hmmai = 23.0 || hmjun = 27.0 | hmjul = 28.7 || hmaug = 27.5 || hmsep = 22.7 | hmokt = 17.3 || hmnov = 9.7 || hmdez = 4.5 | lmjan = −4.4 || lmfeb = −2.7 || lmmär = 0.8 | lmapr = 4.9 || lmmai = 9.1 || lmjun = 12.6 | lmjul = 13.8 || lmaug = 13.6 || lmsep = 9.7 | lmokt = 6.4 || lmnov = 1.2 || lmdez = -3.2 | avjan = 0.1 || avfeb = 3.2 || avmär = 7.4 | avapr = 11.5 || avmai = 16.1 || avjun = 19.8 | avjul = 21.2 || avaug = 20.5 || avsep = 16.2 | avokt = 11.8 || avnov = 5.5 || avdez = 0.7 | nbjan = 21.6 || nbfeb = 13.5 || nbmär = 30.0 | nbapr = 41.5 || nbmai = 65.7 || nbjun = 88.7 | nbjul = 97.6 || nbaug = 102.1 || nbsep = 57.1 | nbokt = 47.3 || nbnov = 47.2 || nbdez = 31.2 | rdjan = 4 || rdfeb = 3 || rdmär = 5 | rdapr = 6 || rdmai = 10 || rdjun = 10 | rdjul = 11 || rdaug = 12 || rdsep = 7 | rdokt = 7 || rdnov = 7 || rddez = 5 }} == Storia == Persenon fova la [[capitela]] de n vedl prinzipat eclesiastich dl [[Sacro Roman Imper]]. L ie la zità plu antica dl [[Tirol]], bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen). Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor). L [[Ciastel dl vescul (Persenon)|ciastel dl vescul]] fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di [[Habsburger]]. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz. L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther. Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de [[Oswald von Wolkenstein]], che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche [[ciavalier dla Crëusc]] (Kreuzritter). I liams de Persenon cun la [[valedes ladines]] ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon. Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de [[ladins]] che vif a Persenon y che se à urganisà tla [[Union di Ladins de Persenon]]. == Lingaz == {{Lingaz de apartenënza |talian = 25,7 |tudësch = 73,1 |ladins = 1,2 |ann = 2011 }} ==Galaria dales fotografies== <gallery widths="240" heights="160"> Bressanone 08-2011 - panoramio (2).jpg|L zënter de Persenon Bressanone banner.jpg|Ududa panorama de Persenon Brixen Eisack 02.JPG|L Isarch a Persenon </gallery> {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Zità]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 6fcr957kgx8lhuxiy7e9wa82mz3pucr 98750 98749 2022-08-27T08:40:04Z Asenoner 208 wikitext text/x-wiki {{badiot}}{{gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Persenon / Porsenù</big><br/>''Brixen ([[lingaz tudësch|de]])<br/>Bressanone ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Persenon |Blason = Brixen CoA.svg |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Coordinedes = {{coord|46|42|59|N|11|39|24|E|display=inline}} |Auteza = 560 |Foto = BrixnerDom.jpg |Descrizion foto = L dom de Persenon |Souraspersa = 84.86 |lld = 1.2 |de = 73.1 |it = 25.7 |Codesc postal = 39042 |Codesc ISTAT = 021011 |Prefis telefonich = 0472 |Ambolt = Peter Brunner ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Brixen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Persenon/Porsenù |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 42 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 39 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.brixen.it/ |}}'''Persenon''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Persenon'' ({{IPA-lld|pəʀsəˈnɔŋ|pron}}), [[badiot]]: ''Porsenú'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Brixen'' ({{IPA-de|ˈbʀɪksn̩|pron}}), [[lingaz talian|talian]]: ''Bressanone'' ({{IPA-it|bressaˈnone|pron}})) é na [[zité]] y n [[comun]] dla [[Südtirol|provinzia Autonoma de Bulsan]]. Ai {{EWD|IT|021011}} ova l chemun na populazion de {{EWZT|IT|021011}}.<br> Persenon ie cunlieda ala [[ferata dl Prëner]] tres la [[stazion de Persenon]]. ==Geografia== ===Tlima=== Aldò de la mesaria tl tëmp danter l 1951 y l 2010 ie la mesaria dl mëns plu frëit [[jené]] a Persenon −2,0&nbsp;°C; la mesaria dl mëns plu ciaut [[lugio]] ie de +19,2&nbsp;°C.<ref name =tempmedie>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen] (PDF; 39&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen. </ref> La mesaria de la prezipitazions a l'ann ie de 700&nbsp;mm, che toma te zirca 85 dis. L [[inviern]] ie sciche tl rest de Südtirol normalmënter l tëmp plu sut. La prezipitazions d'inviern ie suënz te la forma de [[nëif]]. La majera prezipitazions ie d'instà, canche la frecuenza de temporai ie ënghe plu auta.<ref name =precipitazioni>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge] (PDF; 26&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.</ref> {{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATUR = | DIAGRAMM NIEDERSCHLAG = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 250 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Temperatures al mëns]'' und ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Prezipitazions al mëns]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 2001–2010) | Titul = | Luech = Persenon | hmjan = 4.6 || hmfeb = 9.0 || hmmär = 14.0 | hmapr = 18.1 || hmmai = 23.0 || hmjun = 27.0 | hmjul = 28.7 || hmaug = 27.5 || hmsep = 22.7 | hmokt = 17.3 || hmnov = 9.7 || hmdez = 4.5 | lmjan = −4.4 || lmfeb = −2.7 || lmmär = 0.8 | lmapr = 4.9 || lmmai = 9.1 || lmjun = 12.6 | lmjul = 13.8 || lmaug = 13.6 || lmsep = 9.7 | lmokt = 6.4 || lmnov = 1.2 || lmdez = -3.2 | avjan = 0.1 || avfeb = 3.2 || avmär = 7.4 | avapr = 11.5 || avmai = 16.1 || avjun = 19.8 | avjul = 21.2 || avaug = 20.5 || avsep = 16.2 | avokt = 11.8 || avnov = 5.5 || avdez = 0.7 | nbjan = 21.6 || nbfeb = 13.5 || nbmär = 30.0 | nbapr = 41.5 || nbmai = 65.7 || nbjun = 88.7 | nbjul = 97.6 || nbaug = 102.1 || nbsep = 57.1 | nbokt = 47.3 || nbnov = 47.2 || nbdez = 31.2 | rdjan = 4 || rdfeb = 3 || rdmär = 5 | rdapr = 6 || rdmai = 10 || rdjun = 10 | rdjul = 11 || rdaug = 12 || rdsep = 7 | rdokt = 7 || rdnov = 7 || rddez = 5 }} == Storia == Persenon fova la [[capitela]] de n vedl prinzipat eclesiastich dl [[Sacro Roman Imper]]. L ie la zità plu antica dl [[Tirol]], bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen). Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor). L [[Ciastel dl vescul (Persenon)|ciastel dl vescul]] fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di [[Habsburger]]. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz. L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther. Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de [[Oswald von Wolkenstein]], che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche [[ciavalier dla Crëusc]] (Kreuzritter). I liams de Persenon cun la [[valedes ladines]] ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon. Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de [[ladins]] che vif a Persenon y che se à urganisà tla [[Union di Ladins de Persenon]]. == Lingaz == {{Lingaz de apartenënza |talian = 25,7 |tudësch = 73,1 |ladins = 1,2 |ann = 2011 }} ==Galaria dales fotografies== <gallery widths="240" heights="160"> Bressanone 08-2011 - panoramio (2).jpg|L zënter de Persenon Bressanone banner.jpg|Ududa panorama de Persenon Brixen Eisack 02.JPG|L Isarch a Persenon </gallery> ==Referënzes== <references/> {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Zità]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] ia4jpgayeuiwws433n959jxgfyyx8uf 98751 98750 2022-08-27T08:40:57Z Asenoner 208 wikitext text/x-wiki {{badiot}}{{gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Persenon / Porsenù</big><br/>''Brixen ([[lingaz tudësch|de]])<br/>Bressanone ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Persenon |Blason = Brixen CoA.svg |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Coordinedes = {{coord|46|42|59|N|11|39|24|E|display=inline}} |Auteza = 560 |Foto = BrixnerDom.jpg |Descrizion foto = L dom de Persenon |Souraspersa = 84.86 |lld = 1.2 |de = 73.1 |it = 25.7 |Codesc postal = 39042 |Codesc ISTAT = 021011 |Prefis telefonich = 0472 |Ambolt = Peter Brunner ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Brixen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Persenon/Porsenù |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 42 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 39 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.brixen.it/ |}}'''Persenon''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Persenon'' ({{IPA-lld|pəʀsəˈnɔŋ|pron}}), [[badiot]]: ''Porsenú'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Brixen'' ({{IPA-de|ˈbʀɪksn̩|pron}}), [[lingaz talian|talian]]: ''Bressanone'' ({{IPA-it|bressaˈnone|pron}})) é na [[zité]] y n [[comun]] dla [[Südtirol|provinzia Autonoma de Bulsan]]. Ai {{EWD|IT|021011}} ova l chemun na populazion de {{EWZT|IT|021011}}.<ref>https://www.databasecomuni.it/</ref><br> Persenon ie cunlieda ala [[ferata dl Prëner]] tres la [[stazion de Persenon]]. ==Geografia== ===Tlima=== Aldò de la mesaria tl tëmp danter l 1951 y l 2010 ie la mesaria dl mëns plu frëit [[jené]] a Persenon −2,0&nbsp;°C; la mesaria dl mëns plu ciaut [[lugio]] ie de +19,2&nbsp;°C.<ref name =tempmedie>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen] (PDF; 39&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen. </ref> La mesaria de la prezipitazions a l'ann ie de 700&nbsp;mm, che toma te zirca 85 dis. L [[inviern]] ie sciche tl rest de Südtirol normalmënter l tëmp plu sut. La prezipitazions d'inviern ie suënz te la forma de [[nëif]]. La majera prezipitazions ie d'instà, canche la frecuenza de temporai ie ënghe plu auta.<ref name =precipitazioni>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge] (PDF; 26&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.</ref> {{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATUR = | DIAGRAMM NIEDERSCHLAG = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 250 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Temperatures al mëns]'' und ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Prezipitazions al mëns]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 2001–2010) | Titul = | Luech = Persenon | hmjan = 4.6 || hmfeb = 9.0 || hmmär = 14.0 | hmapr = 18.1 || hmmai = 23.0 || hmjun = 27.0 | hmjul = 28.7 || hmaug = 27.5 || hmsep = 22.7 | hmokt = 17.3 || hmnov = 9.7 || hmdez = 4.5 | lmjan = −4.4 || lmfeb = −2.7 || lmmär = 0.8 | lmapr = 4.9 || lmmai = 9.1 || lmjun = 12.6 | lmjul = 13.8 || lmaug = 13.6 || lmsep = 9.7 | lmokt = 6.4 || lmnov = 1.2 || lmdez = -3.2 | avjan = 0.1 || avfeb = 3.2 || avmär = 7.4 | avapr = 11.5 || avmai = 16.1 || avjun = 19.8 | avjul = 21.2 || avaug = 20.5 || avsep = 16.2 | avokt = 11.8 || avnov = 5.5 || avdez = 0.7 | nbjan = 21.6 || nbfeb = 13.5 || nbmär = 30.0 | nbapr = 41.5 || nbmai = 65.7 || nbjun = 88.7 | nbjul = 97.6 || nbaug = 102.1 || nbsep = 57.1 | nbokt = 47.3 || nbnov = 47.2 || nbdez = 31.2 | rdjan = 4 || rdfeb = 3 || rdmär = 5 | rdapr = 6 || rdmai = 10 || rdjun = 10 | rdjul = 11 || rdaug = 12 || rdsep = 7 | rdokt = 7 || rdnov = 7 || rddez = 5 }} == Storia == Persenon fova la [[capitela]] de n vedl prinzipat eclesiastich dl [[Sacro Roman Imper]]. L ie la zità plu antica dl [[Tirol]], bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen). Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor). L [[Ciastel dl vescul (Persenon)|ciastel dl vescul]] fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di [[Habsburger]]. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz. L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther. Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de [[Oswald von Wolkenstein]], che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche [[ciavalier dla Crëusc]] (Kreuzritter). I liams de Persenon cun la [[valedes ladines]] ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon. Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de [[ladins]] che vif a Persenon y che se à urganisà tla [[Union di Ladins de Persenon]]. == Lingaz == {{Lingaz de apartenënza |talian = 25,7 |tudësch = 73,1 |ladins = 1,2 |ann = 2011 }} ==Galaria dales fotografies== <gallery widths="240" heights="160"> Bressanone 08-2011 - panoramio (2).jpg|L zënter de Persenon Bressanone banner.jpg|Ududa panorama de Persenon Brixen Eisack 02.JPG|L Isarch a Persenon </gallery> ==Referënzes== <references/> {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Zità]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] nag9z5c2rtosg71fkekvb6psca40d8b 98752 98751 2022-08-27T08:41:59Z Asenoner 208 /* Lingaz */ wikitext text/x-wiki {{badiot}}{{gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Persenon / Porsenù</big><br/>''Brixen ([[lingaz tudësch|de]])<br/>Bressanone ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Persenon |Blason = Brixen CoA.svg |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Coordinedes = {{coord|46|42|59|N|11|39|24|E|display=inline}} |Auteza = 560 |Foto = BrixnerDom.jpg |Descrizion foto = L dom de Persenon |Souraspersa = 84.86 |lld = 1.2 |de = 73.1 |it = 25.7 |Codesc postal = 39042 |Codesc ISTAT = 021011 |Prefis telefonich = 0472 |Ambolt = Peter Brunner ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Brixen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Persenon/Porsenù |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 42 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 39 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.brixen.it/ |}}'''Persenon''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Persenon'' ({{IPA-lld|pəʀsəˈnɔŋ|pron}}), [[badiot]]: ''Porsenú'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Brixen'' ({{IPA-de|ˈbʀɪksn̩|pron}}), [[lingaz talian|talian]]: ''Bressanone'' ({{IPA-it|bressaˈnone|pron}})) é na [[zité]] y n [[comun]] dla [[Südtirol|provinzia Autonoma de Bulsan]]. Ai {{EWD|IT|021011}} ova l chemun na populazion de {{EWZT|IT|021011}}.<ref>https://www.databasecomuni.it/</ref><br> Persenon ie cunlieda ala [[ferata dl Prëner]] tres la [[stazion de Persenon]]. ==Geografia== ===Tlima=== Aldò de la mesaria tl tëmp danter l 1951 y l 2010 ie la mesaria dl mëns plu frëit [[jené]] a Persenon −2,0&nbsp;°C; la mesaria dl mëns plu ciaut [[lugio]] ie de +19,2&nbsp;°C.<ref name =tempmedie>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen] (PDF; 39&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen. </ref> La mesaria de la prezipitazions a l'ann ie de 700&nbsp;mm, che toma te zirca 85 dis. L [[inviern]] ie sciche tl rest de Südtirol normalmënter l tëmp plu sut. La prezipitazions d'inviern ie suënz te la forma de [[nëif]]. La majera prezipitazions ie d'instà, canche la frecuenza de temporai ie ënghe plu auta.<ref name =precipitazioni>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge] (PDF; 26&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.</ref> {{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATUR = | DIAGRAMM NIEDERSCHLAG = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 250 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Temperatures al mëns]'' und ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Prezipitazions al mëns]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 2001–2010) | Titul = | Luech = Persenon | hmjan = 4.6 || hmfeb = 9.0 || hmmär = 14.0 | hmapr = 18.1 || hmmai = 23.0 || hmjun = 27.0 | hmjul = 28.7 || hmaug = 27.5 || hmsep = 22.7 | hmokt = 17.3 || hmnov = 9.7 || hmdez = 4.5 | lmjan = −4.4 || lmfeb = −2.7 || lmmär = 0.8 | lmapr = 4.9 || lmmai = 9.1 || lmjun = 12.6 | lmjul = 13.8 || lmaug = 13.6 || lmsep = 9.7 | lmokt = 6.4 || lmnov = 1.2 || lmdez = -3.2 | avjan = 0.1 || avfeb = 3.2 || avmär = 7.4 | avapr = 11.5 || avmai = 16.1 || avjun = 19.8 | avjul = 21.2 || avaug = 20.5 || avsep = 16.2 | avokt = 11.8 || avnov = 5.5 || avdez = 0.7 | nbjan = 21.6 || nbfeb = 13.5 || nbmär = 30.0 | nbapr = 41.5 || nbmai = 65.7 || nbjun = 88.7 | nbjul = 97.6 || nbaug = 102.1 || nbsep = 57.1 | nbokt = 47.3 || nbnov = 47.2 || nbdez = 31.2 | rdjan = 4 || rdfeb = 3 || rdmär = 5 | rdapr = 6 || rdmai = 10 || rdjun = 10 | rdjul = 11 || rdaug = 12 || rdsep = 7 | rdokt = 7 || rdnov = 7 || rddez = 5 }} == Storia == Persenon fova la [[capitela]] de n vedl prinzipat eclesiastich dl [[Sacro Roman Imper]]. L ie la zità plu antica dl [[Tirol]], bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen). Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor). L [[Ciastel dl vescul (Persenon)|ciastel dl vescul]] fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di [[Habsburger]]. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz. L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther. Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de [[Oswald von Wolkenstein]], che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche [[ciavalier dla Crëusc]] (Kreuzritter). I liams de Persenon cun la [[valedes ladines]] ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon. Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de [[ladins]] che vif a Persenon y che se à urganisà tla [[Union di Ladins de Persenon]]. == Trasport == === Ferata === Persenon ie cunlieda al [[trasport sun scines]] tres la [[stazion de Persenon]] che ie sun la [[trata dl Prëner]]. == Lingaz == {{Lingaz de apartenënza |talian = 25,7 |tudësch = 73,1 |ladins = 1,2 |ann = 2011 }} ==Galaria dales fotografies== <gallery widths="240" heights="160"> Bressanone 08-2011 - panoramio (2).jpg|L zënter de Persenon Bressanone banner.jpg|Ududa panorama de Persenon Brixen Eisack 02.JPG|L Isarch a Persenon </gallery> ==Referënzes== <references/> {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Zità]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] m40bji7mu1bbhzc68y4t8ljr8hp97gr 98753 98752 2022-08-27T08:42:16Z Asenoner 208 /* Ferata */ wikitext text/x-wiki {{badiot}}{{gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Persenon / Porsenù</big><br/>''Brixen ([[lingaz tudësch|de]])<br/>Bressanone ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Persenon |Blason = Brixen CoA.svg |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Coordinedes = {{coord|46|42|59|N|11|39|24|E|display=inline}} |Auteza = 560 |Foto = BrixnerDom.jpg |Descrizion foto = L dom de Persenon |Souraspersa = 84.86 |lld = 1.2 |de = 73.1 |it = 25.7 |Codesc postal = 39042 |Codesc ISTAT = 021011 |Prefis telefonich = 0472 |Ambolt = Peter Brunner ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Brixen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Persenon/Porsenù |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 42 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 39 |position = left |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.brixen.it/ |}}'''Persenon''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Persenon'' ({{IPA-lld|pəʀsəˈnɔŋ|pron}}), [[badiot]]: ''Porsenú'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Brixen'' ({{IPA-de|ˈbʀɪksn̩|pron}}), [[lingaz talian|talian]]: ''Bressanone'' ({{IPA-it|bressaˈnone|pron}})) é na [[zité]] y n [[comun]] dla [[Südtirol|provinzia Autonoma de Bulsan]]. Ai {{EWD|IT|021011}} ova l chemun na populazion de {{EWZT|IT|021011}}.<ref>https://www.databasecomuni.it/</ref><br> Persenon ie cunlieda ala [[ferata dl Prëner]] tres la [[stazion de Persenon]]. ==Geografia== ===Tlima=== Aldò de la mesaria tl tëmp danter l 1951 y l 2010 ie la mesaria dl mëns plu frëit [[jené]] a Persenon −2,0&nbsp;°C; la mesaria dl mëns plu ciaut [[lugio]] ie de +19,2&nbsp;°C.<ref name =tempmedie>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Temperaturen] (PDF; 39&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen. </ref> La mesaria de la prezipitazions a l'ann ie de 700&nbsp;mm, che toma te zirca 85 dis. L [[inviern]] ie sciche tl rest de Südtirol normalmënter l tëmp plu sut. La prezipitazions d'inviern ie suënz te la forma de [[nëif]]. La majera prezipitazions ie d'instà, canche la frecuenza de temporai ie ënghe plu auta.<ref name =precipitazioni>[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/3910-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.pdf Bressanone Varna – Brixen Vahrn Niederschläge] (PDF; 26&nbsp;kB), Daten der Autonomen Provinz Bozen.</ref> {{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATUR = | DIAGRAMM NIEDERSCHLAG = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 250 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-TS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Temperatures al mëns]'' und ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/39100MS-PS-BressanoneVarna-BrixenVahrn.xls Prezipitazions al mëns]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 2001–2010) | Titul = | Luech = Persenon | hmjan = 4.6 || hmfeb = 9.0 || hmmär = 14.0 | hmapr = 18.1 || hmmai = 23.0 || hmjun = 27.0 | hmjul = 28.7 || hmaug = 27.5 || hmsep = 22.7 | hmokt = 17.3 || hmnov = 9.7 || hmdez = 4.5 | lmjan = −4.4 || lmfeb = −2.7 || lmmär = 0.8 | lmapr = 4.9 || lmmai = 9.1 || lmjun = 12.6 | lmjul = 13.8 || lmaug = 13.6 || lmsep = 9.7 | lmokt = 6.4 || lmnov = 1.2 || lmdez = -3.2 | avjan = 0.1 || avfeb = 3.2 || avmär = 7.4 | avapr = 11.5 || avmai = 16.1 || avjun = 19.8 | avjul = 21.2 || avaug = 20.5 || avsep = 16.2 | avokt = 11.8 || avnov = 5.5 || avdez = 0.7 | nbjan = 21.6 || nbfeb = 13.5 || nbmär = 30.0 | nbapr = 41.5 || nbmai = 65.7 || nbjun = 88.7 | nbjul = 97.6 || nbaug = 102.1 || nbsep = 57.1 | nbokt = 47.3 || nbnov = 47.2 || nbdez = 31.2 | rdjan = 4 || rdfeb = 3 || rdmär = 5 | rdapr = 6 || rdmai = 10 || rdjun = 10 | rdjul = 11 || rdaug = 12 || rdsep = 7 | rdokt = 7 || rdnov = 7 || rddez = 5 }} == Storia == Persenon fova la [[capitela]] de n vedl prinzipat eclesiastich dl [[Sacro Roman Imper]]. L ie la zità plu antica dl [[Tirol]], bonamënter ovela bele ravises pre-romanes, aldò dla tuedes de Adrian Egger tl raion de Stufels (nce tlamà Alt-Brixen). Dla zità medievela se à cunservà na pert dla muredes y dla portes (Michaelstor, Säbener Tor, Kreuz-Tor). L [[Ciastel dl vescul (Persenon)|ciastel dl vescul]] fova uriginariamenter sun plaza, plu tert iel deventà sënta dl capitan dla zità. Pona ie l ciastel unì frabicà da nuef tla luegia da śën y l ie n palaz n pert renaissance y n pert baroch, cun de bela arcades y figures de tieracueta di [[Habsburger]]. L museum diozejan ie aldidancuei tla sales de chësc palaz. L majer giuel artistich dla zità ie bën la pitures a frësch dla chëurt a arcades dl dom (Domkreuzgang). L dom nstës ie na costruzion barochiseda sun na catedrala romanica plu antica. Da amiré iel i revëuc depënc de M.Günther. Daujin iel la dliejia de pluania de San Michiel de stil gotich tardif. Tla vedla curtina danter l dom y dlieja San Michiel iel l monumënt de [[Oswald von Wolkenstein]], che ël ova ulù per se nstës y che l prejentea coche [[ciavalier dla Crëusc]] (Kreuzritter). I liams de Persenon cun la [[valedes ladines]] ie scialdi antics, davia che na gran pert dla Ladinia fova storicamënter sota l vescul de Persenon. Mo aldidancuei iel na bela cumpëida de [[ladins]] che vif a Persenon y che se à urganisà tla [[Union di Ladins de Persenon]]. == Trasport == === Ferata === Persenon ie cunlieda al [[trasport sun scines]] tres la [[stazion de Persenon]] che ie sun la [[trata de ferata dl Prëner]]. == Lingaz == {{Lingaz de apartenënza |talian = 25,7 |tudësch = 73,1 |ladins = 1,2 |ann = 2011 }} ==Galaria dales fotografies== <gallery widths="240" heights="160"> Bressanone 08-2011 - panoramio (2).jpg|L zënter de Persenon Bressanone banner.jpg|Ududa panorama de Persenon Brixen Eisack 02.JPG|L Isarch a Persenon </gallery> ==Referënzes== <references/> {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Zità]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 159q45abtu2jn7p12z32ab3b73aynll Sëlva 0 1190 98755 93891 2022-08-27T08:45:01Z Asenoner 208 /* Inuem */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. La urigin de chësc inuem ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc ineum nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Notes == <references/> == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] lmx3r287p20kqvcvcvgrz9fgzxypwy4 98756 98755 2022-08-27T08:46:29Z Asenoner 208 /* Inuem */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. La urigin de chësc inuem ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc ineum nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Notes == <references/> == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 6y1hkveurtnsc0zc3vghm1l5zu8s378 98757 98756 2022-08-27T08:47:42Z Asenoner 208 /* Inuem */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo ineum ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc ineum nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Notes == <references/> == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] oneq9t8pw1eu230x9l75l29ra2okbyz 98758 98757 2022-08-27T08:48:03Z Asenoner 208 /* Inuem */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc ineum nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Notes == <references/> == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] es5rxwe3xrnbaxcru1imioikpmel1ja 98759 98758 2022-08-27T08:48:32Z Asenoner 208 /* Inuem */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Notes == <references/> == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] c7o706vxq1b0vukjtsc8kpaebw88y4v 98760 98759 2022-08-27T08:50:32Z Asenoner 208 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc<ref>http://demo.istat.it/bilmens/index.php?anno=2020&lingua=ita Dac Istat</ref> y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Notes == <references/> == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 419dmuxh7bkedeceeef8g3fzuapesiz 98761 98760 2022-08-27T08:50:52Z Asenoner 208 /* Notes */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc<ref>http://demo.istat.it/bilmens/index.php?anno=2020&lingua=ita Dac Istat</ref> y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == <references/> == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] rqntb08b0gu5r2gn8jmd8r5shvlgdsu 98762 98761 2022-08-27T08:51:42Z Asenoner 208 /* Referënzes */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc<ref>http://demo.istat.it/bilmens/index.php?anno=2020&lingua=ita Dac Istat</ref> y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == {{reflist}} == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] aef7rw4hsg9m3aiu8z1z4e34cd9muxm 98763 98762 2022-08-27T08:53:11Z Asenoner 208 /* Referimënc tla leteratura ladina */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc<ref>http://demo.istat.it/bilmens/index.php?anno=2020&lingua=ita Dac Istat</ref> y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == {{reflist}} == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 8q3s7ph9w7ezg1lw07tv09mbbci6gzj 98764 98763 2022-08-27T08:53:33Z Asenoner 208 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Sëlva</big><br />''Wolkenstein in Gröden ([[lingaz tudësch|de]])<br />Selva di Val Gardena ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Sëlva |Blason = |Comunità = [[Salten-Scilier (comunità raion)|Salten-Scilier]] |Souraspersa = 53 |Coordinedes = {{coord|46|33|24|N|11|45|32|E|display=inline,title}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1563 |Abitanc = 2589 |Frazions = [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] |Data abitanc = 2018 |lld = 89.74 |de = 5.15 |it = 5.11 |Codesc postal = 39048 |Prefis telefonich = 0471 |Codesc ISTAT = 021089 |Foto = Sëlva Wolkenstein Selva di Val Gardena Sella.jpg |Descrizion foto = Sëlva ududa da [[Daunëi]] |Ambolt = Rolando Demetz |Ann ambolt = 2020 -2. mandat |Mapa = Wolkenstein_in_Gröden_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Sëlva |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 33 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 45 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = https://www.selva.eu/system/web/default.aspx?sprache=4&menuonr=219901528 |}}'''Sëlva''' ({{IPA-lld|ˈsɜlva|pron|Selva.ogg}}, [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Wolkenstein in Gröden'', [[lingaz talian|talian]]: ''Selva di Val Gardena'') ie n [[chemun]] de [[Gherdëina]] tla [[Südtirol|provinzia de Bulsan]] te la [[Talia]]. L zënter dl luech ie a 1.563 m sëura l livel dl mer, l ie l majer de i trëi chemuns de Gherdëina n cont de spersa, l segondo majer per populazion cun plu de 2.500 abitanc<ref>http://demo.istat.it/bilmens/index.php?anno=2020&lingua=ita Dac Istat</ref> y chël plu ite insom ala valeda. L chemun de Sëlva à na sëula [[Frazion (Talia)|frazion]], che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y plu [[ridl]]i, danter chisc: [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]], [[La Poza]], [[Ghetun]], [[La Sëlva]] y [[Daunëi]]. Sëlva ie n zënter mpurtant dl [[turism]], dantaldut dl turism da d'[[inviern]]. L ie un de i ponc ulache scumëncia la [[Sellaronda]] y l ie bën pusiziunà sibe per pië via a [[jì cun i schi]] che per [[jì sa mont]] o [[jì a crëp|a crëp]].<br> Aldò de la cumpededa dla populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 90% de Sëlva l [[lingaz ladin|ladin]]. La variazion dl ladin che vën rujeneda ie l [[Ladin gherdëina|gherdëina]].<br>Per [[lingaz ladin|ladin]] adroven cun referimënt a Sëlva la preposizion ''te'' (mpede ''a'', sciche pra autri luesc). Per ejëmpl: ''duman vedi te Sëlva'' o ''ies'a śën te Sëlva?'' == Inuem == L inuem per ladin de Sëlva vën dal [[latin]] ''silva'', che uel di ''bosch''. Chësc toponim ie per l prim iede unit adurvà tl 1166. L medemo inuem ie ënghe stat sëurantëut tl talian. Si urigin ne ie nia dl dut tlera. Bonamënter ie chësc inuem nasciù te n tëmp canche la populazion te Sëlva fova scialdi sterduda y l raion fova per gran pert mé n bosch. L inuem per tudësch dl luech ie ''Wolkenstein'', che à dut n'autra origen. Chësc inuem vën dala [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]], n iede i patrons dl [[ciastel de Val]], de chël che al didancuei ne'n restl mé plu sedims. Chësc inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> == Luech == L luech de Sëlva ne à nia n zënter storich sciche Urtijëi. Chësc ie da spieghé dal fat che nfin a do la [[segonda viera mundiela]] fova te Sëlva belau mé [[luech da paur|luesc da paur]] spartii ora per l raion dl luech. La [[dlieja Santa Maria ad Nives]] fova unida fata su amesa i [[preies de Nives]], daujin a chëla che l dajova la [[calonia]] y la [[scola]]. Do la segonda viera se à la zona de [[Ghetun]] trasfurmà tl zënter dl luech, ulache ie unida fata la [[plaza Nives]]. [[File:Ciastel Wolkenstein Gherdëina.jpg|miniatura|left|La pert dedite dl [[Ciastel de Val|sedim de Val]].]]Te Sëlva ie i sedims dl [[ciastel de Val]] tl parëi [[Stevia]] dl [[17ejim secul]], che fova n iede de la familia di Maulrappen, pona di Vilanders y ala fin di [[Wolkenstein-Trostburg|Wolkenstein]]. Da chësta ultima vën l inuem per tudësch dl luech: ''Wolkenstein''. Mpue plu inite te [[Val]] ie la [[capela de San Silvester]] cun pitures murales baroches.<br> La dliejia prinzipela ie [[Dlieja Santa Maria ad Nives|Santa Maria ad Nives]], che fova unida fata su per l prim iede tl 1503. La ie unida ngrandida te n stil modern tl 1992. L [[ciastel de Gherdëina]] (''Fischburg'') ie tl raion dl chemun de Sëlva y ie n palaz tert-renaissance fat su per ncëria dl Grof Engelhard Dietrich von Wolkenstein; l fova la sënta de [[suneria]], ma nce ciastel da ciacia cun deplù lec artifiziei per zidlé pësc. Aldidancuei iel privat y ne possa nia unì vijità. L luech de Sëlva ie caraterisà dal turism sibe d'[[instà]] che dantaldut d'[[inviern]]. Trëi [[furnadoia|furnadoies]] mëina alauta de viers de [[Jëuf de Frea|Frea]]/[[Dantercëpies]] y [[Ciampinëi]]. Mpurtant per l [[jì cui schi|sport dai schi]] ie nce l raion de [[Plan de Gralba]] cun la furnadoia ''Piz Sella''. L [[purtoi]] ''[[Saslong]]'' ie cunesciù per la [[Copa dl Mond de schi alpin|garejedes de Copa dl Mond]] tenides uni ann. L raion de Val fej pert dl [[Parch natural Pöz-Odles|Parch Naturel Puez-Odles]]. == Blason == [[File:Blason di Wolkenstein sëura la rëjes dl Ciastel Fischburg.jpg|thumb|Blason de la [[Wolkenstein-Trostburg|familia Wolkenstein]] sëura la rëjes dl [[Ciastel Fischburg]].]]L blason de Sëlva fova di [[Wolkenstein-Trostburg|grofs de Wolkenstein]] y ie dal 1968 incà l blason dl chemun. Chisc fova n iede i patrons dl [[Ciastel de Val]], de chël che al didancuei resta me plu i sedimes sun i parëies dl crëp de [[Stevia]]. Tl ann 1291 ie l ciastel unì cumprà da Rudolf de [[Olaneres]], si mut Randolf a sëurantëut l inuëm dl ciastel y ie deventà l antenat di grofs de Sëlva. Per via de chësc liam ie l blason de la familia Wolkenstein stat sëurantëut coche blason dl chemun. L blason de Sëlva à chësta carateristiches: "L ie spartì su te cater pertes: la prima dessëura a man ciancia y la cuarta dessot a man drëta ie de culëur cuecen y arjënt, spartì da na ziracula; la segonda pert dessëura a man drëta y la prima dessot a man ciancia presënta na rissa foscia y trëi pizes brumes drusedes sun arjënt".<ref>[http://www.gemeinde.wolkensteiningroeden.bz.it/system/web/default.aspx?sprache=4 Plata internet dl chëmun]</ref> L ie l resultat dla union de doi emblems da plu da giut, chël di grofs di [[Olaneres]]/Pardell y chël di Maulrappen de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] (''Trostburg-Kastelruth'') che adum à furmà la familia di Wolkenstein per gauja dla maridaia danter Federico von Wolkenstein y Caterina Villanders-Trostburg.<ref>[https://www.selvafoto.it/it/libro-selva-gardena.html Plata internet Cunsëi Furmazion de Sëlva], azes ai 20.02.2021</ref> == Geografia == [[File:Selva Sella Saslonch Gherdëina.jpg|thumb|Sëlva ududa da [[La Palota]]]]Te Sëlva se spartësc la valeda de Gherdëina su te doi tòc, cun un n ram che ti va do al [[Derjon]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] y l'auter ram che ti va do al [[ruf de Val]] te [[Val]] y inant nfin te [[Pra da Rì]]. Sëlva ie pusiziuneda te n paiuel cun n grum de montes ntëurvia. A sud ie la mont de [[Ciampinëi]] y dovia l crëp de [[Saslonch]]. A nord ie la mont de [[Juac]] sëura [[Sciuz (Sëlva)|Sciuz]] y l crëp de [[Stevia]]. A est ie la [[pizes de Cir]] y [[Grup dl Sela|Mëisules]]. Ai {{EWD|IT|021001}} ova Sëlva na populazion de {{EWZT|IT|021089}} persones sun na spersa de 53,2&nbsp;km². Sëlva cunfina cun i chemuns de [[Cianacei|Cianacëi]], [[Corvara]], [[San Martin de Tor]] y [[Santa Cristina|S. Crestina]].<br> L chemun de Sëlva à una na frazion ufiziela, che ie [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. Autri [[ridl]]i y raions te Sëlva che ne ie nia ufizialmënter frazions ie [[La Sëlva]], [[Plan da Tieja]], [[Ruacia]] y [[La Poza]] a vest, [[Daunëi]], [[Col Da Lech]] y [[Larciunëi (Sëlva)|Larciunëi]] a nord, [[Frëina (Sëlva)|Frëina]] a sud y [[Ciampac (Sëlva)|Ciampac]] y [[Val]] a est. === Tlima === Sëlva à n tlima alpin. I insteies ie bëndebo curc y moi. La mesaries mascimes d'instà ie danter 18 y 21&nbsp;°C, de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter 6 y 9&nbsp;°C. L'inviern ie te Sëlva bëndebo frëit, cun temperatures mascimes danter 0 y 2&nbsp;°C via per l di y de nuet toma la temperatures normalmënter ju a danter -6 y -9&nbsp;°C.<br> L mëns plu mol ie juni cun 135&nbsp;mm de prezipitazions, l plu sut ie fauré cun mé 21&nbsp;mm. Chisc dac ie stai musrei dala stazion dal tëmp te Plan a n'autëza de 1.594 metri danter l 1991 y l 2016.{{Tlima | TABELLE = | DIAGRAMM TEMPERATURA = | DIAGRAMM PREZIPITAZION = | DIAGRAMM PREZIPITAZIONS AUTEZA = 150 | FUNTANA = ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-TS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns temperatures]'' y ''[http://www.provinz.bz.it/wetter/download/73500MS-PS-SelvaGardena-Wolkenstein.pdf Valores al mëns prezipitazions]''. Servisc meteo y levines de la provinzia autonoma de Bulsan - Südtirol (Perioda 1991–2016) | Titul = | Luech = Sëlva (Stazion dal tëmp te Plan a 1.594 metri) | hmjan = 0.3 | hmfeb = 1.8 | hmmär = 5.3 | hmapr = 8.9 | hmmai = 13.7 | hmjun = 17.9 | hmjul = 20.2 | hmaug = 19.3 | hmsep = 14.6 | hmokt = 9.4 | hmnov = 4.0 | hmdez = 0.0 | lmjan = −7.6 | lmfeb = −8.1 | lmmär = -4.8 | lmapr = -1.3 | lmmai = 2.8 | lmjun = 6.3 | lmjul = 8.2 | lmaug = 8.1 | lmsep = 4.6 | lmokt = 0.9 | lmnov = -3.0 | lmdez = -6.5 | avjan = -3.7 | avfeb = -3.1 | avmär = 0.2 | avapr = 3.8 | avmai = 8.3 | avjun = 12.1 | avjul = 14.2 | avaug = 13.7 | avsep = 9.6 | avokt = 5.2 | avnov = 0.5 | avdez = -3.3 | nbjan = 24.0 | nbfeb = 20.8 | nbmär = 36.2 | nbapr = 55.9 | nbmai = 94.4 | nbjun = 135.0 | nbjul = 126.7 | nbaug = 126.7 | nbsep = 85.1 | nbokt = 92.1 | nbnov = 77.2 | nbdez = 37.5 | gmjan = -19 | gmfeb = -21 | gmmär = -21 | gmapr = -16 | gmmai = -7 | gmjun = -3 | gmjul = 0 | gmaug = -2 | gmsep = -6 | gmokt = -12 | gmnov = -15 | gmdez = -21 | gma = -21 | fmjan = 11 | fmfeb = 15 | fmmär = 17 | fmapr = 20 | fmmai = 25 | fmjun = 30 | fmjul = 29 | fmaug = 30 | fmsep = 26 | fmokt = 20 | fmnov = 17 | fmdez = 11 | fma = 30 | rdjan = 4.7 | rdfeb = 4.7 | rdmär = 5.8 | rdapr = 8.6 | rdmai = 12.1 | rdjun = 14.2 | rdjul = 12.7 | rdaug = 12.0 | rdsep = 9.0 | rdokt = 8.6 | rdnov = 8.3 | rddez = 5.8 }} == Storia == Te la [[mont]]es ntëur Sëlva ([[Tramans]], [[Chedul]], [[Plan de Frea]], [[Pra da Ri]]) iel da abiné luesc ulache te la preistoria vivova ciaciadëures y abinadëures. N à ënghe abinà cërta luejes te la [[Zità di Sasc]] daujin al jëuf de Sela, ma chëstes semea che fova for mé nridlamënc temporeres ajache l tumova for inò ju sasc. Nfin al scumenciamënt dl [[Medieve]] semea che Sëlva fova per gran pert n bosch y dejabiteda. L toponim ''Silva'' ie per l prim iede unit adurvà tl 1166 y uel di ''bosch''. L inuem tudësch ie stat adurvà per l prim iede tl 1237 te la forma ''Wolchenstain''.<ref>Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts'' (Acta Tirolensia, II), Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623</ref> L vën dala damilia nëubla [[Wolkenstein-Trostburg]] y si ciastel. Chësc inuem vën dant tl urbar [[tirol]]ej dl [[grof Meinhard II.]] de Tirol-Görz tl ann 1288 coche ''ze Wolchenstein''.<ref>Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol'' (Fontes rerum Austriacarum II/45). Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194.</ref> == Pulitica == Ambolc dal 1952 incà:<ref>{{Internetquelle | url=http://www.gvcc.net/gemeindeamt/html/GEMEINDEN50-Jahre-dt.pdf | titel=Die Bürgermeister der Gemeinden Südtirols seit 1952 | werk=Festschrift 50 Jahre Südtiroler Gemeindeverband 1954–2004 | hrsg=Südtiroler Gemeindenverband | seiten=139–159 | zugriff=2015-11-16 | format=PDF; 15 MB}}</ref> * 1952–1960: Anton Vinatzer * 1960–1964: Rodolfo Kasslatter * 1964–1980: Franz Costa * 1980–1985: Ferdinand Mussner * 1985–1996: Hermann Senoner * 1996–2010: Roland Demetz * 2010–2015: Peter Mussner * 2015–{{0|0000}}: Roland Demetz == Economia == L majer ram de l'economia te Sëlva ie l [[turism]]. Pra na populazion de mpue plu de 2.600 persones à Sëlva 8.700 liec per turisć y 1.300.000 sëuranuetes a l'ann.<ref>DOLOMITES Val Gardena Konsortialgesellschaft m.b.H.: ''Urlaubsfibel'' 2021, 6.</ref> Chësc ie ënghe scialdi tler da coche l luech cëla ora, cun n gran numer de hotiei y [[furnadoia|mplanc portamont]]. Dantaldut ie mpurtant l turism da d'inviern, sciche ënghe tl rest de la Ladinia.<br> La [[chiena]] ie ënghe stata giut alalongia scialdi mpurtanta per l'economia, ma sciche tl rest de Gherdëina à chësc ram de l'economia scialdi lascià do ti ultimi ani. == Nfrastrutura y trasport == [[File:StazioneSelvaGardena1959.jpg|miniatura|La ferata de Gherdëina che pea via te Sëlva (1959)]] ===Stredes=== Tres Sëlva passa la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242]] che la culeghea cul rest de Gherdëina y la [[Val dl Isarch]] a vest y i [[jëuf]]es a est. Sun [[Plan de Gralba]] se spartësc la streda statela 242 te la [[streda statela 243 dl Jëuf de Frea]] che va inant sul [[jëuf de Frea]] a 2.121 m y fina a [[Corvara]], ulache la va ite te la [[streda statela 244 de la Val Badia]]. === Curiera === Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] fina y scumëncia plu linies de curieres dl [[servisc de trasport SAD]]. La linia 350 che va a [[Pruca]], [[Bulsan]] y [[Persenon]], la linia 473 che va a [[Corvara]] y la linia 471 che va sul [[jëuf de Pordoi]]. === Ferata === ''Liej de plu tl articul: [[Ferata de Gherdëina]]''<br> Tres l luech de Sëlva passova la [[ferata de Gherdëina]] che jiva da [[Tluses]] nfin te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]]. L servisc de ferata ova scumencià ai 6 de fauré dl 1916 y fova unì stlut ai 28 de mei dl 1960.<ref>Elfriede Perathoner, Stefano Planker, ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro'' catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p.&nbsp;105, Museum Ladin, 2011</ref> Puecia trates de la ferata à sëuravivù. Tl 1970 ie l tòch da Tluses nfin a Urtijëi stat mudà te la [[Streda Statela 242 de Gherdëina y dl Jëuf de Sela|streda statela 242dir]], ne'n fajan n ram de la SS242 che culeghea Urtijëi cun [[Pruca]]. La trata da Urtijëi nfin te Plan ie stata mudeda te na promenade y ultimamënter a tòc ënghe te na [[streda per la rodes]].<ref>Elfriede Perathoner, Stefan Planker, ''Scibla mo 'n iëde''. Museum Ladin, San Martin de Tor 2011, ISBN 978-88-89255-33-9. Catalogo di mostra</ref> == Educazion == Tl chemun de Sëlva dal na [[scola elementera]] y na [[scola mesana]] per la grupa ladina. Tramedoves toca pra la [[Direzion Raionela de Scola Ladina]] de te Sëlva, che aministrea nce la scola elementera de [[Santa Cristina]].<ref>{{Internetquelle|url=http://www.provinz.bz.it/de/institutionen/institutionen-kategorien.asp?bninf_inid=1002800|hrsg=[[Südtiroler Bürgernetz]]|titel=Schulsprengel Wolkenstein|zugriff=2014-10-25}}</ref> == Sport == [[File:Stadion Pranives.jpg|miniatura|Ududa dedite dl stadium dala dlacia [[stadium Pranives|''Pranives'']] ulache jughea l [[HC Gherdëina]].]]Sëlva pieta n grum de puscibiliteies per chëi che ie nteressei al sport da d'inviern sciche [[jì cun i schi]] o [[pudejé]], [[jadin]]é o [[Hockey sun dlacia|fé a hockey]], nsci sciche ënghe sporc da d'instà sciche [[jì sa mont]] o [[jì a crëp]]. Te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan]] dal n ciamp dala codla ulache d'instà vën fates partides dal [[juech dala codla]], y l da ënghe n stadium da fé [[tennis]] y [[chidlé]]. ===Hockey=== Sëlva à n [[stadium dala dlacia]], l [[Stadium Pranives|stadium ''Pranives'']], che ie l sëul te Gherdëina y l stadium de cësa de la [[Hockey sun dlacia|scuadra da hockey]] [[HC Gherdëina]]. Dal 1973 al 2000 ova Sëlva ënghe na si scuadra de hockey, l [[HC Sëlva]], che ie po stat metù adum cul HC Gherdëina. == Cumenanza == === Spartizion linguistica === {{Lingaz de apartenënza |talian = 5,11 |tudësch = 5,15 |ladins = 89,74 |ann = 2011 }} === Svilup demografich === Sëlva à abù n gran crëscer de la populazion do la [[segonda viera mundiela]], che ie dublieda dal 1931 al 1971 da 1.000 a plu de 2.000 abitanc. Te chëi ani fova Sëlva cresciuda l plu debota di trëi chemuns de Gherdëina dal pont de ududa prozentuel. Aldidancuei à l luech mpue plu de 2.500 abitanc. Ma l trend se à mudà ti ultimi ani y Sëlva ie dal 2011 incà deventà un di puec chemuns te Südtirol ulache la populazion va zeruch. <timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.8) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:500 height:350 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:3000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:1000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:200 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1921 from: 0 till:999 bar:1931 from: 0 till:999 bar:1936 from: 0 till:1102 bar:1951 from: 0 till:1282 bar:1961 from: 0 till:1604 bar:1971 from: 0 till:2137 bar:1981 from: 0 till:2294 bar:1991 from: 0 till:2394 bar:2001 from: 0 till:2513 bar:2011 from: 0 till:2660 PlotData= bar:1921 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1931 at:999 fontsize:S text: 999 shift:(-8,5) bar:1936 at:1102 fontsize:S text: 1102 shift:(-8,5) bar:1951 at:1282 fontsize:S text: 1282 shift:(-8,5) bar:1961 at:1604 fontsize:S text: 1604 shift:(-8,5) bar:1971 at:2137 fontsize:S text: 2137 shift:(-8,5) bar:1981 at:2294 fontsize:S text: 2294 shift:(-8,5) bar:1991 at:2394 fontsize:S text: 2394 shift:(-8,5) bar:2001 at:2513 fontsize:S text: 2513 shift:(-8,5) bar:2011 at:2660 fontsize:S text: 2660 shift:(-8,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:Dac dl ISTAT </timeline> == Galaria dala fotografies== <gallery mode="packed-hover" heights="180"> 1 wolkenstein selva italy 2009.jpg|Ududa de Sëlva sa Plan ora Val Sëlva y Mont de Sëuc cun Sciliër.jpg|Val Puez.JPG|Puez Gröden by Gustav Jahn.JPG| L luech dit ‘Corpomio‘‘ te na pitura de [[Gustav Jahn]] Creusc_sun_Cesa_Sotanives_te_Selva.jpg|Crëusc sun cësa Sotanives I08 007 Grödnerbahnplanum.jpg|Ududa de Dorives tl vest de Sëlva Prei de Cudlea sun Frea Sëlva cun Saslong.jpg|Prei de Cudlea sun Frea te Sëlva </gallery> == Da vijité == * [[Dlieja Santa Maria ad Nives]] * [[Capeles de Gherdëina#Sëlva|Capeles de Sëlva]] * [[Ciastel de Gherdëina]] * [[Ciastel de Val]] == Monumënc sota scunanza == Te Sëlva ie 11 frabicac sota scunanza dla [[Südtirol|Provinzia de Bulsan - Südtirol]]: la dlieja dla Madona, la capela San Silvester de Val y de Santa Otilia pra l Ciastel, l sedim de Val, l Ciastel, la Cësa sun Col da la Pelda doi villes, villa Fossi y l pitl ciastel, y 4 mejes, Ruacia, Plazola, Piciulëi y Gustin. <gallery> Dlieja y curtina de Sëlva dovia.jpg|La [[Dlieja Santa Maria ad Nives|dlieja dla Madona]] y la curtina de Sëlva<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18017 Dlieja sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref> Steviola_Capela_San_Silvester_da_duman_Gherdëina.jpg|[[Capela de San Silvester]] te Val<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18019 Capela de Val sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Fischburg detail with S Christina Gröden.jpg|[[Ciastel de Gherdëina|L Ciastel]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18011 Ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Burgruine Wolkenstein Gröden.jpg|L [[sedim de Val]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18021 Sedim de Val, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Col dala Pelda Sëlva North.jpg|Cësa ''[[Col dala Pelda]]''<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18013 Cësa Col dala Pelda, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Wolkensteinschlössl Gherdëina.jpg|Pitl ciastel (Ciastel dl Brida)<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18020 Pitl ciastel, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Villa Fossi Sëlva.jpg|Villa Fossi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18022 Villa Fossi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol].</ref>. Ruacia_Sëlva_north.jpg|[[Ruacia]]<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18012 Ruacia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Plazola in Sëlva.jpg|Plazola<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18016 Plazola, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Piciulëi in La Poza Sëlva.jpg|Piciulëi<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18015 Piciulëi, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Gustin in La Poza Sëlva western aspect.jpg|Gustin<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=18014 Gustin, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Monumënc naturei == Tl chemun de Sëlva dal diesc luesc dla natura, che ie sota la defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol. <gallery> Pisciadoi de Murfrëit Gherdëina.jpg|Pisciadoi de [[Murfrëit]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1771 Pisciadoi de Murfreit, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Zirms sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Doi zirmes sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1772 Doi zirmes sun Piz Culac]</ref>. Lën de zirm sun Piz Culac Sëlva Gherdëina.jpg|Lën de zirm sun Piz Culac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1773 Lën de zirm, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc de Tubia Sëlva Gherdëina.jpg|Paluch de Tubia<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1774 Paluch de Tubia, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Selva_Sella_Saslonch_Lech_de_Ciampac.jpg|Lech de Ciampac<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1775 Lech de Ciampac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Ruf_Ciavazes_Selva_Gherdeina_plu_insu.jpg|[[Ruf de Ciavazes]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1777 Ruf de Ciavazes, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc_de_Piz_Culac_Sëlva_Gherdëina.jpg|Palusc de Piz Culac (La Palues)<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1776 Palusc de Piz Culac, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Paluc Frea Pilon Gherdëina.jpg|Palusc de Frea Pilon<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1778 Palusc de Frea Pilon, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Prei_de_Cudlea_sun_Frea_Sëlva.jpg|Prei de Cudlea<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1779 Prei de Cudlea, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. Steinerne Stadt Langkofelgruppe.jpg|[[Zità di Sasc]]<ref>[http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=1455 Zità di Sasc, sota scunanza dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>. </gallery> == Lies == * [[Hosianna]] == Personaliteies == * [[Belsy|Belsy Demetz]] (* 23 dezëmber 1984 a [[Kerala]], [[India]]), [[ciantarin]]a de mujiga populera * [[Stefan Demetz-Sulé]] (* 10 dezëmber 1925 a [[Urtijëi]] - † 7 agost 2017 te Sëlva), [[cumponist]], [[scritëur]] y [[nseniant]] [[Ladins|ladin]]. * [[Franz Senoner|Franz Senoner-Santuel]] (* 12 juni 1927 sun [[Santuel]], Sëlva - † 3 dezëmber 2019 a [[Urtijëi]]), [[scultura|scultëur]], [[pitura|pitëur]], [[dessëni|desseniadëur]] y [[scritëur]] * [[Sabina Willeit]] (*1973 a Bulsan), mezzosopran * [[Mauro Bernardi]] (* 11 agost 1957 te Sëlva), arpizadëur, [[Jì a crëp|mëinacrëp]] y n ex-[[Jì cun i schi|schiadëur]] == Referimënc tla leteratura ladina == [[File:Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali.djvu|page=121|thumb|100px|left]]Chisc ie i referimënc a Sëlva tla [[leteratura ladina]]. <i> <poem> La storia de Sëlva foss fineda! Chël ch'é scrit, ie urità senza vester laudeda; Da scrì essi bën abù mo zeche pro, Ma per no bravé massa spizi pro, Y spizi pro cun n raim o poejia A unëur dla Madona de Santa Maria. </poem> ::::[[Fedele Demetz]] '''[[oldwikisource:Furcela di padrons|Furcela di padrons]]''' Da vedlamënter l' Grof de Sëlva ova fat giavé dala jënt de Sëlva n lech, y i ova fac lauré debant. I primes pësc me vën mpo mil rainesc l un. Do puec ani iel unì na gran burasca y l lech ie rot ora y l' ega à fat n dann per duta Gherdëina, che n' ie mei stat l cumpagn. L didancuei vëijun mo cater salieries n pas sot tiera, fates de gran lëns, y palances seura via curides. N puech dedora dla salieries iel de gran sasc y de gran bujes sotite, ulache zacan la lores se fajova coes. </i> == Referënzes == {{reflist}} == Bibliografia == * Rudolf Mussner (curadëur): ''Nosta Sëlva''. Cunsëi de Furmazion de Sëlva, Sëlva 1a edizion 2010. * Deplu autëures: ''Chemun de Sëlva - chertes ortofoto cun i toponims ladins''. Istitut Ladin Micurá de Rü, 2017 ISBN 978-88-8171-119-2. * Hans von Voltelini: ''Die Südtiroler Notariats-Imbreviaturen des 13. Jahrhunderts (Acta Tirolensia, II)'', Innsbruck, Wagner, 1899, n. 623 * Oswald Zingerle: ''Meinhards II. Urbare der Grafschaft Tirol (Fontes rerum Austriacarum II/45)''. Wien: F. Tempsky 1890, XVI, 194. * Elfriede Perathoner, Stefano Planker: ''Scibla mo n iede - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro''. Catalog de la mostra sun la ferata de Gherdëina, p. 105, Museum Ladin, 2011 == Cëla ënghe == * [[Val]] * [[Ruves de Gherdëina]] * [[Lec de Gherdëina]] == Cunliamënc == * [https://www.selvafoto.it/ld/ Sëlva lecurdanzes da pludagiut - Cunsëi de Furmazion Sëlva] {{chemuns Ladinia}} {{Salten-Sciliër}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan|Sëlva]] [[Categoria:Gherdëina|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol|Sëlva]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] 72bjc5mcegsjxdyxgstj7vxoiskj4z0 Südtirol 0 1191 98745 94061 2022-08-27T08:29:48Z Asenoner 208 /* Inuem */ wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Provinzia |Inom luech = Provinzia autonoma de Balsan/Bulsan – Südtirol |Bandiera = Flag of South Tyrol.svg |Blason = Suedtirol_CoA.svg |Region = {{IT-TST}} |Mapa = Reliefkarte_Südtirol_2019.png |Capitèla = {{Blason|Bulsan}} |Lengaz = [[Lingaz tudësch|tudësch]], [[Lingaz talian|talian]], [[Lingaz ladin|ladin]] |Govern = Provinzia autonoma |Chemuns = 116 |Souraspersa = 7400.4 |Abitanc = 532080 |Data abitanc = 12-2019 }}(L) '''Südtirol''', ufizialmënter la '''provinzia autonoma de Balsan/Bulsan – Südtirol''' ([[Lingaz tudësch|tudësch]]: ''Autonome Provinz Bozen - Südtirol'', [[lingaz talian|talian]]: ''provincia autonoma di Bolzano – Alto Adige'') ie na [[Provinzies de la Talia|provinzia]] autonoma tl nord de la [[Talia]] y una de la doi provinzies che fej ora la [[Regions de la Talia|region]] autonoma dl [[Trentin-Südtirol]] adum cun la [[provinzia de Trënt]].<ref>[http://www.regione.taa.it/Moduli/933_STATUTO%202018.pdf] Statuto speciale per il Trentino-Alto Adige .</ref> L ie la provinzia plu a nord de la Talia, la segonda majera ncont de spersa cun 7400 km² y la à na populazion de {{formatnum:534000}} tl 2021.<ref>{{Cite web|url=https://www.citypopulation.de/en/italy/admin/04__trentino_alto_adige/|title=Trentino-Alto Adige (Autonomous Region, Italy) - Population Statistics, Charts, Map and Location}}</ref> La capitela y majerà zità ie [[Bulsan]].[[File:Atlas Tyrolensis-small.jpg|thumb|L ''Atlas Tyrolensis'' che mostra duta l [[Contea dl Tirol]], stampà a [[Viena]] tl 1774]] Aldò de la cumpededa de la populazion dl 2011 ie la rujeneda de l'oma dl 62,3% de la populazion l [[tudësch]] (la forma ufiziela ie l tudësch standard ''Hochdeutsch'', la rujeneda da uni di ie na forma dl [[lingaz bavaresc|bavaresc]]), dl 23,4% de la populazion l [[talian]] (dantaldut te la doi gran ziteies [[Bulsan]] y [[Maran]]) y dl 4,1% de la populazion l [[ladin]]. L 10,2% de la populazion, che ie dantaldut persones da oradecà, à n'autra rujeneda de l'oma. De i [[Lista de i chemuns de Südtirol|116 chemuns de Südtirol]] à 103 na maiuranza tudëscia, 8 na maiuranza ladina y 5 na maiuranza taliana.<ref>{{cite web | title = Statistisches Jahrbuch für Südtirol 2014 / statistico della Provincia di Bolzano 2014 | work = Table 3.18, page 119 | url = http://astat.provincia.bz.it/downloads/JB2014.pdf | access-date = 13 April 2015}}</ref> Dal 1918 inant iel stata na [[talianisazion|gran imigrazion de talians da autra pertes de la Talia]] dantaldut a Bulsan.<ref name="Provincial Statistics Institute of the Autonomous Province of South Tyrol">Oscar Benvenuto (ed.): "[http://www.provincia.bz.it/Astat/downloads/Siz_2008-eng.pdf South Tyrol in Figures 2008", Provincial Statistics Institute of the Autonomous Province of South Tyrol], Bozen/Bolzano 2007, p. 19, Table 11</ref><ref name="Steininger 2003">{{cite book | last = Steininger | first = Rolf | title = South Tyrol, A Minority Conflict of the Twentieth Century | publisher = Transaction Publishers | year = 2003 | isbn = 0-7658-0800-5 }}</ref> Südtirol à n gran livel de autonomia, dantaldut pudëi executif y legislatif y n sistem fischel che ti mpermët de se tenì l 90% de la [[chëutes]], cie che ne'n fej mpo n contribuent netto al stat talian.<ref>Provincia Autonmia di Alto Adige, official site)</ref> Südtirol ie la provinzia plu rica de la Talia y una de la plu riches te l'[[Union Europea]]. Tl cuntest de l'Union Europea ie Südtirol un de i trëi mëmbri dl [[Euroraion Tirol–Südtirol–Trentin]], che curespuend belau avisa al raion storich de la [[contea dl Tirol]].<ref>[[Anpezo]], [[Fodom]] y [[Col (comun)|Col]], n iede pert dl Tirol, fej sën pert de la region [[Veneto]].</ref> I autri mëmbri ie l [[Tirol (stat federel)|stat federel Tirol]] te l'[[Austria]] a nord y est, y l [[Trentin]] a sud. == Inuem == La forma plu adurveda per ladin ie ''Südtirol'', che ie la medema sciche per tudësch. Autra formes ie ''Tirol dl Sud'' o ''Sudtirol''. Sul model dla denominazion franzëusa ''Haute Adige'' crieda da [[Napoleon]] y sëurantëuta tl talian coche ''Alto Adige'', vëniel datrai ënce dit ''Adesc Aut''. N auter pont de cuntestazion linguistich ie sce adurvé n articul o no cun la parola ''Südtirol''. Te la linguistica taliana y ladina adroven n articul pra i inuemes de paejes y raions (p.e. ''la'' Talia, ''l'' Paiern), ntan sce per tudësch ne vën nia adurvà n articul. Ajache Südtirol ie na parola tudëscia, vëniel da una pert argumentà de nia adurvé n articul nce per ladin (p.e. ëi sta ''te'' Südtirol). Da l'autra pert, ajache tl ladin adrovun n articul, vëniel argumentà dl adurvé (p.e. ëi sta ''tl'' Südtirol).<br> == Storia == ===Anescion ala Talia === L Südtirol coche n ënt aministratif ie nasciù cun l'anescion ala Talia do la [[Prima Gran Viera]]. I [[Aleac de la prima viera mundiela|aleac]] ti ova mpermetù chësc raion ala Talia tl [[tratat de London]] dl 1915, scebën che l ne vivova belau degun talians ilò a chël tëmp. Nsci ulovn sburdlé la Talia a fé viera contra l'[[Austria-Ungaria]]. Nfin al 1918 ova l raion de Südtirol fat pert de la [[contea dl Tirol]].<br> Cun la unida dl [[fascism]] ti ani 1920 à l guviern talian scumencià a [[talianisazion|talianisé l Südtirol]]. L tudësch y l ladin fova unì pruibii y n grum de jënt à messù mudé si inuem a n inuem talian per vester boni de giaté n lëur. Te chësc tëmp ie n grum de jënt da autra pertes de la Talia unida a sté te Südtirol, purtan n gran mudamënt ala demografia y ala spartizion linguistica. L prozes de talianisazion à durà nfin ala tumeda dl guviern fascist tl 1943. === Südtirolfrage === La cuestion dl Südtirol (''Südtirolfrage'') fova deventeda na cuestion a livel nternaziunel ti ani 1960. La Talia y l'[[Austria]] à firmà n tratat tl 1971 ulache ie stata tëuta la dezijion che pustejedes sul status de Südtirol dëssa unì purtedes dan l [[Tribunel Nternaziunel de Giustizia]] a [[Den Haag]]. Tl 1972 ie stata ngrandida l'autonomia de Südtirol che ti à dat n gran livel de se guverné nstës y de tenì l 90% de la chëutes. === Autonomia === Tl 1992 à la Talia y l'Austria ufizialmënter finà si stritoz per via de l'autonomia de Südtirol. == Geografia == [[File:Val_dUltimo_-_Ultental_(4724017376).jpg|thumb|La valeda de [[Ulten]].]] == Chemuns == ''Liej ënghe: [[Lista de i chemuns de Südtirol]]'' Südtirol à 116 chemuns y de chisc à 8 l status de ''[[zità]]''. [[Bulsan]] ie l majer chemun y l sëul a avëi na populazion sëura i 50.000 abitanc. Tl 2018 ova 15 chemuns na populazion sota 1000 abitanc. Ncont de spersa ie l majer chemun chël de [[Sarentin]] cun 302,50 km². L mënder ie [[Kuens]] cun mé 1,66 km².<br> Te [[Chemuns ladins de Südtirol|9 chemuns]] ie l ladin na rujeneda ufiziela. {| class="wikitable sortable zebra" |+ style="padding-bottom:1em" | I 10 majeri chemuns de Südtirol |- class="hintergrundfarbe6" ! Inuem<br />ladin!! Inuem<br />tudësch!! Inuem<br />talian!! Populazion<br /><small>{{EWD|IT-32}}</small> |- | [[Balsan]], [[Bulsan]] | Bozen | Bolzano | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021008}} |- | [[Maran]] | Meran | Merano | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021051}} |- | [[Persenon]], [[Porsenù]] | Brixen | Bressanone | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021011}} |- | [[Leifers]] | Leifers | Laives | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021040}} |- | [[Bornech]], [[Burnech]] | Bruneck | Brunico | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021013}} |- | [[Eppan]] | Eppan | Appiano | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021004}} |- | [[Lana (chemun)|Lana]] | Lana | Lana | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021041}} |- | [[Kaltern]] | Kaltern | Caldaro | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021015}} |- | [[Renon (chemun)|Renon]] | Ritten | Renon | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021072}} |- | [[Sarentin]] | Sarntal | Sarentino | style="text-align:right;"| {{EWZT|IT|021086}} |} <gallery class="center"> Bozen seen from east.jpg|[[Bulsan]] Domplatz Brixen Rathaus.JPG|[[Persenon]] Panorama Bruneck (cropped).JPG|[[Burnech]] Lana city 3.JPG|[[Lana (chemun)|Lana]] 2011-04-07 14-28-52 Italy Trentino-Alto Adige Caldaro sulla strada del vino - Kaltern an der Weinstrasse pano.jpg|[[Kaltern]] Italy_Bolzano-Bozen_location_map.svg|[[Chemuns de Südtirol]] </gallery> == Rujenedes == Südtirol à na gran variazion de rujenedes. L [[lingaz tudësch|tudësch]] ie la rujeneda de l'oma de plu dl 62% de la populazion, l [[lingaz talian|talian]] de ca. l 23% de la populazion y l [[lingaz ladin|ladin]] de l 4% de la populazion. Leprò a chisc grupsc autoctonesc dal te Südtirol, sciche tl rest de l'Europa, n crëscer de autra rujenedes che vën purtedes da jënt che vën a sté te Südtirol da ora de ca. === Tudësch === L tudësch ie la majera rujeneda te Südtirol. L tudësch che vën rujenà te la vita da uni di ne ie nia l tudësch standard (''Hochdeutsch'') ma l dialet de Südtirol. Chësc toca pra i dialect bavarejes. L tudësch standard vën mé adurvà te cërta situazions sciche a scola o te la aministrazion. L tudësch te Südtirol se desferenzieia da autri dialec tudësc adurvan n valguna paroles talianes che ie ruedes ite te la rujeneda. === Talian === A cunfront cul tudësch ie l talian che vën rujenà te Südtirol l talian standard. La rajon per chësch ie che la majera pert de la populazion taliana te Südtirol ie unida a caprò da plu pertes te la Talia y degun dialet ie deventà dominant, purtan duc a rujené l talian standard. === Ladin === ''Liej de plu tl articul: [[Chemuns ladins de Südtirol]]''<br> L ladin che vën rujenà te Südtirol ne ie nia una na sort, ma plu variazions. L vën rujenà l [[ladin gherdëina|gherdëina]] te la valeda de [[Gherdëina]] y l [[Ladin Val Badia|ladin dla Val Badia]] te la [[Val Badia]], che ie spartì su tl [[badiot]], [[Ladin de mesaval]] y [[ladin mareo|mareo]]. L [[ladin dolomitan]], che ie stat metù adum tl 1998, ne à nia abù suzes pra la populazion y ne vën belau mei adurvà. L ladin ie na rujeneda ufiziela te 8 chemuns, adum cul talian y l tudësch. Te l chemun ulache l ladin ie ufiziel vën adurveda chëla verscion dl ladin che ie la prinzipiela te chël chemun. A livel provinzial vën datrai adurvà l [[ladin gherdëina|gherdëina]] y datrai l [[badiot]]. == Liams == [[Trentin-Südtirol]] [[Categoria:Provinzia de Bulsan| ]] [[Categoria:Provinzies de la Talia]] p2q2217nrbspneqiy5a2r91j72grwuz Laion 0 3066 98744 46224 2022-08-27T05:42:10Z Asenoner 208 wikitext text/x-wiki {{Gherdëina}}{{Infobox chemun Südtirol |Inuem luech = <big>Laion</big><br />''Lajen ([[lingaz tudësch|de]])<br />Laion ([[lingaz talian|it]])'' |Inuem scëmpl = Laion |Blason = |Foto = Nordansicht_Zentrum_Lajen.jpg |Descrizion foto = L zënter de Laion |Comunità = [[Val dl Isarch (comunità raion)|Val dl Isarch]] |Souraspersa = 37.3 |Coordinedes = {{coord|46|36|29|N|11|33|56|E|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format--> |Auteza = 1093 |lld = 6.14 |de = 89.93 |it = 3.93 |Abitanc = 2746 |Frazions = Albions, Freins, Laion, Ried, [[San Piere (Laion)|San Piere]], Tanirz, Tschöfas |Codesc postal = 39040 |Codesc ISTAT = 021039 |Prefis telefonich = 0471 |Ambolt = Stefan Leiter ([[Südtiroler Volkspartei|SVP]]) |Ann ambolt = 2020 |Mapa = Lajen_in_Südtirol_-_Positionskarte.svg |Cherta localisazion = {{Mappa di localizzazione |NordItalia |label = Laion |latitudineGradi = 46 |latitudinePrimi = 36 |longitudineGradi = 11 |longitudinePrimi = 33 |position = right |width = 300 |float = center |relief = yes |background = #bebebe }} |Plata internet = http://www.comune.laion.bz.it/de |}}'''Laion''' ([[ladin gherdëina|gherdëina]]: ''Laion'', [[badiot]]: ''Laiun'', [[lingaz tudësch|tudësch]]: ''Lajen'', [[lingaz talian|talian]]: ''Laion'') ie n [[chemun]] de [[Südtirol]] te la [[Val dl Isarch]] y al scumenciamënt de [[Gherdëina]]. <br> L cunfina cun i chemuns de [[Ciastel (BZ)|Ciastel]], [[Perbian]], [[Tluses]], [[Urtijëi]], [[Pruca]], [[Olaneres]] y [[Funès (chemun)|Funes]]. L inuem talian dl chemun ie stat sëurantëut dal ladin. ==Cumenanza== Ai {{EWD|IT|021039}} ova l chemun de Laion na populazion de {{EWZT|IT|021039}}. Pra la cumpededa de la populazion dl 2011 fova la rujeneda de l'oma dl 89,9% de la populazion [[tudësch]], dl 6,1% [[ladin]] y dl 3,9% [[talian]]. Chësc fej de Laion l unico luech de Südtirol che ne toca nia ufizielmënter pra la [[Ladinia]] (sce dijon che la frazions ladines de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]] toca pra la Ladinia) y che à na populazion de [[ladins]] sëura l 5%. Ciastel y Laion ie ënghe i sëui doi chemuns de Südtirol ulache i [[ladins]] ie la segonda majera grupa linguistica. Ti auter chemuns de Südtirol ie i ladins for o la majera or la mëndra de la trëi grupes linguistiches. ==Trasport== Pra la [[stazion de Pruca-Laion]], che ie sun la [[ferata dl Prëner|trata Verona-Prëner]], se fërma [[ferata (trasport)|ferates]] regiuneles che porta al [[Prener|Prëner]] y a [[Bulsan]] o [[Meran|Maran]].<br> [[File:Tagusens_Tschefas_Tanürz_St._Peter.JPG|miniatura|left|Ududa de Laion]] {{Comunità Val dl Isarch}} [[Categoria:Comuns dla provinzia de Bulsan]] [[Categoria:Comuns dl Trentin-Südtirol]] [[Categoria:Chemuns de la Talia]] h5m3ued1qfaou22gko26fh82fyh7yz5 Dominik Holzknecht 0 21002 98742 93607 2022-08-26T14:29:25Z Moroder 67 /* Bibliografia */ wikitext text/x-wiki [[File:Marianna und Ciska Kostner Foto Dominik Holzknecht.jpg|miniatura|Mariana (a man ciancia) y Ciska Kostner mutans de [[Alois Kostner|Luis Moler]] tl guant dala gherdëina te na foto de Dominik Holzknecht dl 1905]] {{Gherdëina}} [[File:Dominik Holzknecht Fotograf Urtijei.JPG|miniatura|Fòssa de Dominik Holzknecht tla curtina de Urtijëi.]] '''Dominik Holzknecht''', tlamà nce ''Mëine Golo'' o ''Mëine fotograf'', (*[[10 de auril]] [[1869]] a [[Urtijëi]];† [[19 de utober]] [[1951]]) ie stat l prim fotograf de prufescion de [[Gherdëina]]. Te Gherdëina ova scumencià scenó a fé fotos [[Alois Kostner]] che fova n moler y nce la berstot de [[Lenert]] di "Gebrüder Moroder" ferlëigheri. Ël ova mparà l'ert de nduradëur ma pona fovel jit a Dispruch a fé l fotograf. L ova sëurantëut pra la [[Cësa Rusina]] a Urtijëi l atelier dl fotograf [[Emil Terschak]] doche chësc à messù sen ji da Gherdëina tl 1900 ajache l ti plajova nia al pluan [[Franz Anderlan]]<ref>Comunicazion de Toni Sotriffer, dal diare de Franz Anderlan.</ref>. Prësc do dlongia la [[villa Venezia]], te na berstot ulache l fova dant na sia y n fever, ovl giauri si butëiga da fotograf ntëur l ann 1905. Te si atelier univa i ferlëigeri a lascé fe fotos di sanc, ma nce scialdi la jënt che ulova se lascé pultré ju. L ova pona frabicà si cësa y trapinà cun latelier dla da streda dla Villa Venezia. Iló vendovel nce material fotografich y tabach. == Notes == <references/> == Bibliografia == * Hans Rabanser: ''La Fotografia - N valguna cunsciderazions.'' Calënder de Gherdëina 1994, pl. 154. * ''Dominik Holzknecht fotograf''. ''Calënder di mënsc (La butëighes da plu da giut)''. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 29. == Weblinks == * [[Commons:Category:Dominik Holzknecht (photographer)|ilustrazions de Dominik Holzknecht sun Commons]] {{DEFAULTSORT:Holzknecht, Dominik }} [[Categoria:Uem]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Fotografia]] [[Categoria:Urtijëi]] f3xgdvf3fkv7cdhsq49jgah1xp6o9wj 98743 98742 2022-08-27T05:38:31Z Asenoner 208 wikitext text/x-wiki [[File:Marianna und Ciska Kostner Foto Dominik Holzknecht.jpg|miniatura|Mariana (a man ciancia) y Ciska Kostner mutans de [[Alois Kostner|Luis Moler]] tl guant dala gherdëina te na foto de Dominik Holzknecht dl 1905]] {{Gherdëina}} [[File:Dominik Holzknecht Fotograf Urtijei.JPG|miniatura|Fòssa de Dominik Holzknecht tla [[curtina de Urtijëi]].]] '''Dominik Holzknecht''', tlamà nce ''Mëine Golo'' o ''Mëine fotograf'', (*[[10 de auril]] [[1869]] a [[Urtijëi]];† [[19 de utober]] [[1951]]) ie stat l prim fotograf de prufescion de [[Gherdëina]]. Te Gherdëina ova scumencià scenó a fé fotos [[Alois Kostner]] che fova n moler y nce la berstot de [[Lenert]] di "Gebrüder Moroder" ferlëigheri. Ël ova mparà l'ert de nduradëur ma pona fovel jit a Dispruch a fé l fotograf. L ova sëurantëut pra la [[Cësa Rusina]] a Urtijëi l atelier dl fotograf [[Emil Terschak]] doche chësc à messù sen ji da Gherdëina tl 1900 ajache l ti plajova nia al pluan [[Franz Anderlan]]<ref>Comunicazion de Toni Sotriffer, dal diare de Franz Anderlan.</ref>. Prësc do dlongia la [[villa Venezia]], te na berstot ulache l fova dant na sia y n fever, ovl giauri si butëiga da fotograf ntëur l ann 1905. Te si atelier univa i ferlëigeri a lascé fe fotos di sanc, ma nce scialdi la jënt che ulova se lascé pultré ju. L ova pona frabicà si cësa y trapinà cun latelier dla da streda dla Villa Venezia. Iló vendovel nce material fotografich y tabach. == Notes == <references/> == Bibliografia == * Hans Rabanser: ''La Fotografia - N valguna cunsciderazions.'' Calënder de Gherdëina 1994, pl. 154. * ''Dominik Holzknecht fotograf''. ''Calënder di mënsc (La butëighes da plu da giut)''. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 29. == Weblinks == * [[Commons:Category:Dominik Holzknecht (photographer)|ilustrazions de Dominik Holzknecht sun Commons]] {{DEFAULTSORT:Holzknecht, Dominik }} [[Categoria:Uem]] [[Categoria:Persones de Gherdëina]] [[Categoria:Fotografia]] [[Categoria:Urtijëi]] rwhm6kcgt7s2ld10x18yrh4glugvkti El Paso 0 23762 98738 98737 2022-08-26T13:59:48Z Asenoner 208 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}}{{Infobox zità USA |Foto = Weststar_Tower_2021.jpg |Inuem luech = El Paso |Bandiera = |Blason = |Stat federal = {{flag|Texas}} |County = [[El Paso]] |Fundazion = |Seuraspersa = 786.4 |Coordinates = {{coord|31|51|N|106|26|W|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format--> |Abitanc = 798217 |Data abitanc = 2020 |Zona d'orar = [[UTC-06:00]] ([[Central Time|CT]])<br>[[UTC-05:00]] (d'[[instà]]) |Codesc posta = 79901 - 79925 |Codesc FIPS = 48141 |Cherta = {{Mappa di localizzazione |USA |label = El Paso |latitudineGradi = 31 |latitudinePrimi = 51 |longitudineGradi = -106 |longitudinePrimi = -26 |position = |width = 300 |float = center |relief = yes }} }}'''El Paso''' ie na [[zità]] tl [[Texas]] te i [[Stac Unii d’America]]. Tl 2019 ovela na populazion de {{formatnum:798217}} sun na spersa de {{formatnum:786.4}} km².<ref>{{Cite web |date=April 1, 2020 |title=QuickFacts |url=https://www.census.gov/quickfacts/fact/table/tampacityflorida |access-date=May 3, 2022 |website=U.S. Census Bureau |archive-date=February 5, 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210205235343/https://www.census.gov/quickfacts/fact/table/tampacityflorida |url-status=live }}</ref> El Paso fej pert de la [[Contea de i Stac Unii|contea]] [[El Paso]]. == Geografia == == Storia == == Notes == <references/> [[Categoria:Zità de l’USA]] [[Categoria:Texas]] snelxl1e9mxianpexlnnjc858qc4yvz 98739 98738 2022-08-26T14:00:33Z Asenoner 208 wikitext text/x-wiki {{gherdëina}}{{Infobox zità USA |Foto = Weststar_Tower_2021.jpg |Inuem luech = El Paso |Bandiera = |Blason = |Stat federal = {{flag|Texas}} |County = [[Contea El Paso|El Paso]] |Fundazion = |Seuraspersa = 786.4 |Coordinates = {{coord|31|51|N|106|26|W|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format--> |Abitanc = 798217 |Data abitanc = 2020 |Zona d'orar = [[UTC-06:00]] ([[Central Time|CT]])<br>[[UTC-05:00]] (d'[[instà]]) |Codesc posta = 79901 - 79925 |Codesc FIPS = 48141 |Cherta = {{Mappa di localizzazione |USA |label = El Paso |latitudineGradi = 31 |latitudinePrimi = 51 |longitudineGradi = -106 |longitudinePrimi = -26 |position = |width = 300 |float = center |relief = yes }} }}'''El Paso''' ie na [[zità]] tl [[Texas]] te i [[Stac Unii d’America]]. Tl 2019 ovela na populazion de {{formatnum:798217}} sun na spersa de {{formatnum:786.4}} km².<ref>{{Cite web |date=April 1, 2020 |title=QuickFacts |url=https://www.census.gov/quickfacts/fact/table/tampacityflorida |access-date=May 3, 2022 |website=U.S. Census Bureau |archive-date=February 5, 2021 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210205235343/https://www.census.gov/quickfacts/fact/table/tampacityflorida |url-status=live }}</ref> El Paso fej pert de la [[Contea de i Stac Unii|contea]] [[Contea El Paso|El Paso]]. == Geografia == == Storia == == Notes == <references/> [[Categoria:Zità de l’USA]] [[Categoria:Texas]] mxlw54fz1mvkt8zboklowzfuf8if71h Villa Rudolfine 0 24381 98740 93505 2022-08-26T14:08:29Z Moroder 67 wikitext text/x-wiki [[File:Villa-Rudofine.jpg|miniatura|La villa Rudolfine]] {{Gherdëina}} La '''Villa Rudolfine''' ie na villa a [[Urtijëi]] a uzidënt de [[Lenert]] tl [[ridl]] tlamà nce "De la da Puent de Pana"<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden''. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014. ISBN 978-88-909015-0-8</ref>. La cësa ie stata frabicheda tl 1909, do che n ova zarà ju l vedl mej Pitl Paul, dal scultëur [[Rudolf Moroder|Rudolf Moroder Lenert]] per unì al frësch daujin a si ncësa da [[Offenburg]] te la [[Germania]], ulache l laurova per la firma de si pere [[Franz Moroder|Franz]] y dl fra Alois "Gebrüder Moroder". L inuem dla cësa vën da Rudolf y Josefine Leimstädter, che fova si fëna. Per fabriché la cësa univel menà adalerch sasc dala cava de [[porfir]] de Gardis, ulache ie sën la stazion dla [[Furnadoia de Resciesa|furnadoia de Resciesa]], cun n ciar de bues ajache i ciavei custova de massa. L fova la prima cësa de [[Gherdëina]] cun l sciaudamënt zentrel. Do che Rudolf ie tumà tla [[Pröma Gran Vera|prima viera mundiela]] l ann 1914 ie si vëidua Josefine Leimstädtner cun trëi fions unida a sté a Urtijëi tla Villa Rudolfine. Ilò à nce vivù giut y laurà l mut de Rudolf Rudi y si fëna [[Fini Martiner Moroder|Fini]] cun si cinc mutons. == Notes == <references/> == Funtanes == * * [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, p. 226–229 [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder, pl. 249.] * [http://www.schule.provinz.bz.it/ms-st-ulrich/homep0607/web1907/villarudolfine/rudolfine1.htm "100 years ago and now"] [[Categoria: Cëses de Gherdëina|Rudolfine, Villa]] [[Categoria:Urtijëi|Villa Rudolfine]] l7wttnwafqp0yp8351socjy93g2tma0 98741 98740 2022-08-26T14:09:23Z Moroder 67 /* Funtanes */ wikitext text/x-wiki [[File:Villa-Rudofine.jpg|miniatura|La villa Rudolfine]] {{Gherdëina}} La '''Villa Rudolfine''' ie na villa a [[Urtijëi]] a uzidënt de [[Lenert]] tl [[ridl]] tlamà nce "De la da Puent de Pana"<ref>Barbara Lanz, Sonja Mitterer: ''Höfekarte Gröden''. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014. ISBN 978-88-909015-0-8</ref>. La cësa ie stata frabicheda tl 1909, do che n ova zarà ju l vedl mej Pitl Paul, dal scultëur [[Rudolf Moroder|Rudolf Moroder Lenert]] per unì al frësch daujin a si ncësa da [[Offenburg]] te la [[Germania]], ulache l laurova per la firma de si pere [[Franz Moroder|Franz]] y dl fra Alois "Gebrüder Moroder". L inuem dla cësa vën da Rudolf y Josefine Leimstädter, che fova si fëna. Per fabriché la cësa univel menà adalerch sasc dala cava de [[porfir]] de Gardis, ulache ie sën la stazion dla [[Furnadoia de Resciesa|furnadoia de Resciesa]], cun n ciar de bues ajache i ciavei custova de massa. L fova la prima cësa de [[Gherdëina]] cun l sciaudamënt zentrel. Do che Rudolf ie tumà tla [[Pröma Gran Vera|prima viera mundiela]] l ann 1914 ie si vëidua Josefine Leimstädtner cun trëi fions unida a sté a Urtijëi tla Villa Rudolfine. Ilò à nce vivù giut y laurà l mut de Rudolf Rudi y si fëna [[Fini Martiner Moroder|Fini]] cun si cinc mutons. == Notes == <references/> == Funtanes == * [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, p. 226–229 [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder, pl. 249.] * [http://www.schule.provinz.bz.it/ms-st-ulrich/homep0607/web1907/villarudolfine/rudolfine1.htm "100 years ago and now"] [[Categoria: Cëses de Gherdëina|Rudolfine, Villa]] [[Categoria:Urtijëi|Villa Rudolfine]] 8g56rqsgrk5off8x1xbxn47sijwue6k Trata de ferata dl Prëner 0 64736 98754 2022-08-27T08:42:31Z Asenoner 208 Redirect alla pagina [[Ferata del Prener]] wikitext text/x-wiki #redirect [[Ferata del Prener]] fshtgshbc92d93kf4okpultih6l7x0e