Wikipedia
lldwiki
https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala
MediaWiki 1.47.0-wmf.8
first-letter
Media
Speciale
Discussione
Utente
Discussioni utente
Wikipedia
Discussioni Wikipedia
File
Discussioni file
MediaWiki
Discussioni MediaWiki
Template
Discussioni template
Aiuto
Discussioni aiuto
Categoria
Discussioni categoria
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Evento
Discussioni evento
Europa
0
373
252057
236401
2026-06-27T04:34:44Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Latin characters in Босн[a] to Cyrillic
252057
wikitext
text/x-wiki
[[File:Europe (orthographic projection).svg|300px|right]]
L''''Europa''' ie n [[cuntinënt]] che forma la pert plu uzidentela dl'[[Eurasia]] y vën solitamënter cunscidereda coche n cuntinënt per se, scebën che l fossa perdrët n subcuntinënt dl'Eurasia.
En dut à l'Europa na spersa de 10,5 milions de chilometri chedri y ie enscì l mënder cuntinënt do l'Australia. Purempò cumpëida l'Europa bën 730 milions de [[Abitant|abitanc]].
Chësc cuntinënt se destira ora dal [[Mer dl Nord]] y [[Ozean Atlantich]] tl nord y tl ovest fin al [[Ural]] y l [[Mer Mediteran]] tl est y tl sud. L'Europa cumpëida 46 stac suverans.
== Plates cunliedes ==
* [[Union europea]]
== Lista di stac y raions ==
[[File:Blank political map of Europe (polar stereographic projection) cropped.svg|400px|thumb|Europa]]
{| class="sortable wikitable"
! style="line-height:95%; width:2em" class="unsortable" | Blason
! style="line-height:95%; width:2em" class="unsortable" | Bandiera
! Inuem
! Spersa<br />(km<sup>2</sup>)
! Populazion<br><small>({{ANN}})</small>
! Densità<br />(per km<sup>2</sup>)
! Capitela
! Inuem(es) te la rujeneda(es) ufiziela(es)
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Albania|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|ALB}}
| [[Albania]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:28748}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q222|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:98.5}}
| [[Tirana]]
| {{lang|sq|Shqipëria|italic=no}}
|-|
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Andorra|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|AND}}
| [[Andorra]]
| style="text-align:right;"| 468
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q228|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:179.8}}
| [[Andorra la Vella]]
| {{lang|ca|Andorra|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Armenia|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|ARM}}
| [[Armenia]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:29743}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q399|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:101.5}}
| [[Yerevan]]
| {{lang|hy|Հայաստան}} ({{transliteration|hy|Hayastan}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Austria|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|AUT}}
| [[Austria]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:83858}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q40|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| 104
| [[Viena]]
| {{lang|de|Österreich|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Azerbaijan|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|AZE}}
| [[Aserbaigian]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:86600}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q227|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| 113
| [[Baku]]
| {{lang|az-Latn|Azərbaycan|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Belarus|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|BLR}}
| [[Bieloruscia]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:207560}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q184|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:45.8}}
| [[Minsk]]
| {{lang|be|Беларусь}} ({{transliteration|be|Belaruś}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Belgium|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|BEL}}
| [[Belje]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:30528}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q31|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:372.06}}
| [[Brussels]]
| {{lang|nl|België|italic=no}}/{{lang|fr|Belgique|italic=no}}/{{lang|de|Belgien|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Bosnia and Herzegovina|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|BIH}}
| [[Bosnia y Herzegovina]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:51129}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q225|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:68.97}}
| [[Sarajevo]]
| {{lang|bs|Bosna i Hercegovina|italic=no}}/{{lang|bs-Cyrl|Босна и Херцеговина}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Bulgaria|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|BUL}}
| [[Bulgaria]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:110910}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q219|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:64.9}}
| [[Sofia]]
| {{lang|bg|България}} ({{transliteration|bg|Bǎlgariya}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Kazakhstan|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|KAZ}}
| [[Casachstan]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:148000}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q232|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:6.49}}
| [[Astana]]
| {{lang|kk|Қазақстан}}/{{lang|ru|Казахстан}} ({{lang|kk-Latn|Qazaqstan}}/{{transliteration|ru|Kazakhstan}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Croatia|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|CRO}}
| [[Croazia]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:56594}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q224|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:68.4}}
| [[Zagreb]]
| {{lang|hr|Hrvatska|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Cyprus|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|CYP}}
| [[Cipre]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:9251}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q229|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:123.4}}
| [[Nicosia]]
| {{lang|el|Κύπρος}} ({{transliteration|el|Kýpros}})/{{lang|tr|Kıbrıs|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Denmark|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|DEN}}
| [[Denemarch]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:43094}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q35|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:133.9}}
| [[Copenhagen]]
| {{lang|da|Danmark|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Estonia|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|EST}}
| [[Estonia]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:45226}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:{{#invoke:wd|property|Q191|P1082}}}}
| style="text-align:right;"| {{formatnum:30.5}}
| [[Tallinn]]
| {{lang|et|Eesti|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Finland|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|FIN}}
| [[Finlandia]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:338455}}
| style="text-align:right;"| 5,509,717
| style="text-align:right;"| 16
| [[Helsinki]]
| {{lang|fi|Suomi|italic=no}}/{{lang|sv|Finland|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|France|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|FRA}}
| [[Franzia]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:547030}}
| style="text-align:right;"| 67,348,000
| style="text-align:right;"| 116
| [[Paris]]
| {{lang|fr|France|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Georgia|text=none|link=Georgia (country)}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|GEO}}
| [[Georgia]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:69700}}
| style="text-align:right;"| 3,718,200
| style="text-align:right;"| {{formatnum:53.5}}
| [[Tbilisi]]
| {{lang|ka|საქართველო}} ({{transliteration|ka|Sakartvelo}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Germany|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|GER}}
| [[Germania]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:357168}}
| style="text-align:right;"| 82,800,000
| style="text-align:right;"| 232
| [[Berlin]]
| {{lang|de|Deutschland|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Greece|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|GRE}}
| [[Grecia]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:131957}}
| style="text-align:right;"| 10,297,760
| style="text-align:right;"| 82
| [[Athens]]
| {{lang|el|Ελλάδα}} ({{transliteration|el|Elláda}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Hungary|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|HUN}}
| [[Ungaria]]
| style="text-align:right;"| {{formatnum:93030}}
| style="text-align:right;"| 9,797,561
| style="text-align:right;"| {{formatnum:105.3}}
| [[Budapest]]
| {{lang|hu|Magyarország|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Iceland|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|ISL}}
| [[Islanda]]
| style="text-align:right;"| 103,000
| style="text-align:right;"| 350,710
| style="text-align:right;"| 3.2
| [[Reykjavík]]
| {{lang|is|Ísland|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Ireland|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|IRL}}
| [[Irlanda]]
| style="text-align:right;"| 70,280
| style="text-align:right;"| 4,761,865
| style="text-align:right;"| 67.7
| [[Dublin]]
| {{lang|ga|Éire|italic=no}}/{{lang|en|Ireland}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Latvia|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|LVA}}
| [[Letonia]]
| style="text-align:right;"| 64,589
| style="text-align:right;"| 1,907,675
| style="text-align:right;"| 29
| [[Riga]]
| {{lang|lv|Latvija|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Liechtenstein|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|LIE}}
| [[Liechtenstein]]
| style="text-align:right;"| 160
| style="text-align:right;"| 38,111
| style="text-align:right;"| 227
| [[Vaduz]]
| {{lang|de|Liechtenstein|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Lithuania|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|LTU}}
| [[Lituania]]
| style="text-align:right;"| 65,300
| style="text-align:right;"| 2,800,667
| style="text-align:right;"| 45.8
| [[Vilnius]]
| {{lang|lt|Lietuva|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Luxembourg|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|LUX}}
| [[Luxemburg]]
| style="text-align:right;"| 2,586
| style="text-align:right;"| 602,005
| style="text-align:right;"| 233.7
| [[Luxembourg City]]
| {{lang|lb|Lëtzebuerg|italic=no}}/{{lang|de|Luxemburg|italic=no}}/{{lang|fr|Luxembourg|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Malta|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|MLT}}
| [[Malta]]
| style="text-align:right;"| 316
| style="text-align:right;"| 445,426
| style="text-align:right;"| 1,410
| [[Valletta]]
| {{lang|mt|Malta|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Moldova|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|MDA}}
| [[Moldova]]
| style="text-align:right;"| 33,846
| style="text-align:right;"| 3,434,547
| style="text-align:right;"| 101.5
| [[Chișinău]]
| {{lang|ro|Moldova|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Monaco|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|MON}}
| [[Monaco]]
| style="text-align:right;"| 2.020
| style="text-align:right;"| 38,400
| style="text-align:right;"| 18,713
| [[Monaco]]
| {{lang|fr|Monaco|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Montenegro|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|MNE}}
| [[Montenegro]]
| style="text-align:right;"| 13,812
| style="text-align:right;"| 642,550
| style="text-align:right;"| 45.0
| [[Podgorica]]
| {{lang|cnr-Latn|Crna Gora|italic=no}}/{{lang|cnr-Cyrl|Црна Гора}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|North Macedonia|link=North Macedonia|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|NMK}}
| [[Macedonia dl Nord]]
| style="text-align:right;"| 25,713
| style="text-align:right;"| 2,103,721
| style="text-align:right;"| 80.1
| [[Skopje]]
| {{lang|mk|Северна Македонија}} ({{transliteration|mk|Severna Makedonija}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Norway|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|NOR}}
| [[Norvegia]]
| style="text-align:right;"| 385,203
| style="text-align:right;"| 5,295,619
| style="text-align:right;"| 15.8
| [[Oslo]]
| {{lang|nb|Norge|italic=no}}/{{lang|nn|Noreg|italic=no}}/{{lang|se|Norga|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Netherlands|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|NED}}
| [[Paejes Basc]]
| style="text-align:right;"| 41,543
| style="text-align:right;"| 17,271,990
| style="text-align:right;"| 414.9
| [[Amsterdam]]
| {{lang|nl|Nederland|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Poland|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|POL}}
| [[Polonia]]
| style="text-align:right;"| 312,685
| style="text-align:right;"| 38,422,346
| style="text-align:right;"| 123.5
| [[Varsciau]]
| {{lang|pl|Polska|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Portugal|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|POR}}
| [[Portugal]]
| style="text-align:right;"| 92,212
| style="text-align:right;"| 10,379,537
| style="text-align:right;"| 115
| [[Lisbon]]
| {{lang|pt|Portugal|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Czech Republic|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|CZE}}
| [[Republica Ceca]]
| style="text-align:right;"| 78,866
| style="text-align:right;"| 10,610,947
| style="text-align:right;"| 134
| [[Praga]]
| {{lang|cs|Česko|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|United Kingdom|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|UK}}
| [[Riam Unì]]
| style="text-align:right;"| 244,820
| style="text-align:right;"| 66,040,229
| style="text-align:right;"| 270.7
| [[London]]
| United Kingdom
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Romania|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|ROU}}
| [[Romania]]
| style="text-align:right;"| 238,397
| style="text-align:right;"| 18,999,642
| style="text-align:right;"| 84.4
| [[Bucharest]]
| {{lang|ro|România|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Russia|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|RUS}}
| [[Ruscia]]
| style="text-align:right;"| 3,969,100
| style="text-align:right;"| 144,526,636
| style="text-align:right;"| 8.4
| [[Moscau]]
| {{lang|ru|Россия}} ({{transliteration|ru|Rossiya}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|San Marino|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|SMR}}
| [[San Marino]]
| style="text-align:right;"| 61.2
| style="text-align:right;"| 33,285
| style="text-align:right;"| 520
| [[City of San Marino|San Marino]]
| {{lang|it|San Marino|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Serbia|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|SRB}}
| [[Serbia]]
| style="text-align:right;"| 88,361
| style="text-align:right;"| 7,040,272
| style="text-align:right;"| 91.1
| [[Belgrade]]
| {{lang|sr-Latn|Srbija|italic=no}}/{{lang|sr-Cyrl|Србија}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Slovakia|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|SVK}}
| [[Slovachia]]
| style="text-align:right;"| 49,035
| style="text-align:right;"| 5,435,343
| style="text-align:right;"| 111.0
| [[Bratislava]]
| {{lang|sk|Slovensko|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Slovenia|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|SVN}}
| [[Slovenia]]
| style="text-align:right;"| 20,273
| style="text-align:right;"| 2,066,880
| style="text-align:right;"| 101.8
| [[Ljubljana]]
| {{lang|sl|Slovenija|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Spain|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|ESP}}
| [[Spania]]
| style="text-align:right;"| 505,990
| style="text-align:right;"| 46,698,151
| style="text-align:right;"| 92
| [[Madrid]]
| {{lang|es|España|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Sweden|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|SWE}}
| [[Svezia]]
| style="text-align:right;"| 450,295
| style="text-align:right;"| 10,151,588
| style="text-align:right;"| 22.5
| [[Stockholm]]
| {{lang|sv|Sverige|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Switzerland|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|SUI}}
| [[Svizra]]
| style="text-align:right;"| 41,285
| style="text-align:right;"| 8,401,120
| style="text-align:right;"| 202
| [[Bern]]
| {{lang|de|Schweiz|italic=no}}/{{lang|fr|Suisse|italic=no}}/{{lang|it|Svizzera|italic=no}}/{{lang|rm|Svizra|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Italy|text=none}}
| style="text-align:center;"|{{flagicon|ITA}}
| [[Talia]]
| style="text-align:right;"| 301,338
| style="text-align:right;"| 60,589,445
| style="text-align:right;"| 201.3
| [[Roma]]
| {{lang|it|Italia|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| <!-- The Turkish Constitution doesn't specify an official coat of arms -->
| style="text-align:center;"| {{flagicon|TUR}}
| [[Turchia]]
| style="text-align:right;"| 23,764
| style="text-align:right;"| 84,680,273
| style="text-align:right;"| 106.7
| [[Ankara]]
| {{lang|tr|Türkiye|italic=no}}
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Ukraine|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|UKR}}
| [[Ucraina]]
| style="text-align:right;"| 603,628
| style="text-align:right;"| 42,418,235
| style="text-align:right;"| 73.8
| [[Kiev]]
| {{lang|uk|Україна}} ({{transliteration|uk|Ukraina}})
|-
| style="text-align:center;"| {{Coat of arms|Vatican City|text=none}}
| style="text-align:center;"| {{flagicon|Vatican City}}
| [[Zità dl Vatican]]
| style="text-align:right;"| 0.44
| style="text-align:right;"| 1,000
| style="text-align:right;"| 2,272
| [[Zità dl Vatican]]
| {{lang|it|Città del Vaticano|italic=no}}/{{lang|la|Civitas Vaticana|italic=no}}
|- class="sortbottom" style="font-weight:bold;"
| colspan="2" | Total
| style="text-align:right;"| 50
| style="text-align:right;"| 10,180,000{{cref2|n|3}}
| style="text-align:right;"| 743,000,000{{cref2|n|4}}
| style="text-align:right;"| 73
|
|
|}
Within the above-mentioned states are several [[de facto]] independent countries with [[list of states with limited recognition|limited to no international recognition]]. None of them are members of the UN:
{| class="sortable wikitable"
! style="line-height:95%; width:2em" class="unsortable" | Blason
! style="line-height:95%; width:2em" class="unsortable" | Bandiera
! Inuem
! Spersa<br />(km<sup>2</sup>)
! Populazion<br />
! Densità<br />(per km<sup>2</sup>)
! Capitela
|-
| style="text-align:center"| {{Coat of arms|Abkhazia|text=none}}
| style="text-align:center"| {{flagicon|Abcasia}}
| [[Abcasia]]
| style="text-align:right;"| 8,660
| style="text-align:right;"| 243,206
| style="text-align:right;"| 28
| [[Sukhumi]]
|-
| style="text-align:center"| {{Coat of arms|Kosovo|text=none}}
| style="text-align:center"| {{flagicon|Kosovo}}
| [[Kosovo]]
| style="text-align:right;"| 10,908
| style="text-align:right;" |1,920,079
| style="text-align:right;"| 159
| [[Pristina]]
|-
| style="text-align:center"| {{Coat of arms|Northern Cyprus|text=none}}
| style="text-align:center"| {{flagicon|Northern Cyprus}}
| [[Cipre dl Nord]]
| style="text-align:right;"| 3,355
| style="text-align:right;"| 313,626
| style="text-align:right;"| 93
| [[Nicosia]] ([[North Nicosia|northern part]])
|-
| style="text-align:center"| {{Coat of arms|South Ossetia|text=none}}
| style="text-align:center"| {{flagicon|South Ossetia}}
| [[Ossetia dl Sud]]
| style="text-align:right;"| 3,900
| style="text-align:right;"| 53,532
| style="text-align:right;"| 13.7
| [[Tskhinvali]]
|-
| style="text-align:center"| {{Coat of arms|Transnistria|text=none}}
| style="text-align:center"| {{flagicon|Transnistria}}
| [[Transnistria]]
| style="text-align:right;"| 4,163
| style="text-align:right;"| 475,665
| style="text-align:right;"| 114
| [[Tiraspol]]
|}
{{Europa}}
[[Categoria:Europa| ]]
[[Categoria:Lista]]
7jyvzoid6fw2pn6u8riz2n6cj2yzt1z
Tagichistan
0
1193
252058
237814
2026-06-27T04:34:56Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in [То]jikiston to Latin
252058
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}{{Infobox Stat
|Bandiera = Flag_of_Tajikistan.svg
|Blason = Emblem_of_Tajikistan.svg
|Inuem = Republica de Tagichistan
|Inuem ufiziel = Jumhuriyi Tоjikiston ([[Lingaz tagich|Tagich]])<br>Республика Таджикистан ([[Lingaz rus|Rus]])
|Capitela = [[Duscianbe]]
|Sënta guviern =
|Inuem inn = Surudi Millī (Zinda boš ey vatan Tojikistoni ozodi man)
|Inn = National anthem of Tajikistan, performed by the U.S. Navy Band.flac
|Majera zità =
|Lingaz 1 = [[Lingaz tagich|Tagich]] (nazion/stat)
|Lingaz 2 = [[Lingaz rus|Rus]] (interetnich)
|Lingaz 3 =
|Ega = 1,8
|Forma de guviern = [[Republica]] [[president|presidenziela]] [[Stat uniter|unitera]] sota na [[ditatura]]<ref>{{Cite web|title=Democracy Index 2020|url=https://www.eiu.com/n/campaigns/democracy-index-2020/|access-date=2021-12-17|website=Economist Intelligence Unit|language=en-GB}}</ref>
|Presidënt = [[Emomali Rahmon]]
|Prim minister = [[Kokhir Rasulzoda]]
|Ann PIB = 2018
|PIB numinel = 7.35 <!--valor te miliarc-->
|PIB VPC = 30.55 <!--valor te miliarc-->
|Munëida = [[Somoni]]
|Cherta = Tajikistan_(orthographic_projection).svg
}}L '''Tagichistan''' ([[Lingaz tagich|tagich]]: ''Tojikiston''; [[Lingaz rus|rus]]: ''Таджикистан''), ufizielmënter la '''Republica de Tagichistan''' ([[Lingaz tagich|tagich]]: ''Jumhuriyi Tojikiston''; [[Lingaz rus|rus]]: ''Республика Таджикистан''), ie n [[stat]] da [[crëp]]s te l'[[Asia zentrela]].
Si spersa ie de 143.100 km². Si populazion ie de {{formatnum:6878637}} (ann 2012).
==Referënzes==
{{reflist}}
{{Stac de l'Asia}}
[[Categoria:Stac dl'Asia]]
qe7yo6yxix2ejzy2vnq0jrh5ssufteb
Utente:Moroder
2
2450
252043
252032
2026-06-26T17:27:06Z
Moroder
67
/* Plates criëdes sun WP ladina */
252043
wikitext
text/x-wiki
[[File:Wolfgang Moroder by Bonnie 2020.jpg|miniatura|Moroder tl 2020]]
{{Gherdëina}}
[[File:Flag_of_Ladinia.svg|bordo|right|30x30px]] '''Ladin Gherdëina'''
Bon dì.
Son [[Wolfgang Moroder|Wolfgang Moroder de Rusina]], nasciù a [[Urtijëi]] mut de [[Alex Moroder|Alex]] y [[Paula Grossrubatscher|Paula]].
Son dutor n pension.
* Presidënt dl [[Museum Gherdëina]] dal 2006 al 2018.
* Cumëmber d'unëur dla [[Union di Ladins de Gherdëina]], 2022<ref>Union di Ladins de Gherdëina: ''Roland Verra y Wolfgang Moroder cumëmbri d'unëur dla ULG''. [[Calënder de Gherdëina]] 2023, pl. 58-63.</ref>.
* Me plesc fe fotos per Wikipedia.
*[[c:User:Moroder|Wolfgang Moroder sun Wikimedia Commons]]
== Wikipedia ladina ==
Scriji scialdi de mi familia, ajache pënsi che la nformazions che ei, de nteres storich y per autra jënt de Gherdëina y dant al dut per i jëuni, jissa scenó perdudes. Ciche savon de nosc antenac y de nosta storia l savon me ajache l ie stat scrit o cuntà. Truep ie bel jit perdù. La Wikipedia ie da me ora l drë post ajache duc possa scrì iló y liejer iló te uni mumënt y la nfurmazions ne va nia perdudes.
=== Interview ===
* [[Moroder/interview|Interview de Sofia Stuflesser cun Wolfgang Moroder y Alexander Prinoth sun la Wikipedia ladina y sun la Wikipedia n generel per tudësch.]]
[[File:Jita di Studënc de Gherdëina ti Grijons.jpg|miniatura|Edgar Moroder cun la grupa di Studënc de Gherdëina a Mustèr tl [[Grijon]] ai 26 de lugio 1966. Da man ciancia: Leo Martiner, Hugo Senoner, Theodor Riffesser, Romeo Sommavilla, Heinz Stuflesser, Rafael Insam, Ambros Widmer, Heini Senoner, [[Pepi Martiner]], Erwin Messner, Wolfgang Moroder, Waltraud Santifaller, Mario Perathoner y [[Edgar Moroder]]<ref>Wolfgang Moroder: ''Viac culturel di studënc de Gherdëina ti Grijons''. [[Calënder de Gherdëina]] 1968, pl. 35.</ref>.]]
== Quinto Dì Culturel Academich Ladin ==
''N « fotograf » uel « fotegrafé » cun si « fotoaparat » per fe na bona « fotegrafia ». Chësta paroles ie nternaziuneles. La medema paroles dije-n per tudësch: Ein « Photograph » will mit seinem « Photoapparat » « photo- graphieren », um eine gute « Photographie » zu machen. N Franzëus dise: Un « photographe » veut « photographier » avec son appareil « photogra phique » pour faire une bonne « photographie ». Y nsci via: Te duta la rusnedes dl mond ie-l daniëura la medema paroles. Ma per I gherdëina chësc ne ti plesc nia al jëun '''Wolfgang Moroder'''. El à crià la nueva paroles: N «pultradëur» uel «pultré ju» cun si «pultradoi» per fe n bon « pultré ». Nen ie pa chësta na bona idea? N bon chert de vin sibe apustà al daulëibon custode dl muséum tla Cësa di Ladins!'', '''Willi Huch''':
''L problem d! vocabular ladin tl spiedi d’autra rusnedes''. Relazion a unëur dl Quinto Dì Culturel Academich Ladin y a unëur y utl dla Rusneda de Gherdëina. Urtijëi 27 d’agost 1967. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 45.
[[File:Willi Huch Wolfgang Moroder pultré ju.ogg|miniatura|L Prof Willi Huch al 5 Cungres Ladin a Urtijëi]]
== Video TV TGA ==
* [http://www.tmltv.it/video_on_demand.php?id_menu=65&id_video=60325&pag= Wolfgang Moroder spiega Wikipedia sul TV TGA (Ai 8 de agost 2021 - scumëncia al al menut 6.45)]
* Wolfgang Moroder sun "Dai Crëps dl Sela" [http://www.raibz.rai.it/feed.php?id=18 Trei ntervistes con Ivan Senoner ai 30 de lugio, 8 de agost y 15 de agost 2021]
* Sun '''TV Mediateca Rai Ladinia'''
:[http://www.raibz.rai.it/la/index.php Ntervista ai 06-05-2021 20:55 Scenar ert y cultura: I Schuhplattler, scumëncia al al menut 7.00 Wolfgang Moroder]
* [https://autonomiae.bz.it/it/testimonianze/ Wolfgang Moroder rejona sun l'autonomia sun plaza [[Silvius Magnago]] a Bulsan.]
* [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2022/12/tra-cripl-storica-rudolf-moroder-da-lenert-0c358f15-73ba-498f-bf5f-1ff9002985e9.html Ntervista sun TRAIL sula cripl de Rudolf Moroder Lenert ai 23 de dezëmber 2022.]
* Ntervista cun Oswald sun Radio Gherdëina: Cripl de Rudolf Moroder ai 23 de dezëmber 2022.
* [https://www.radiogardena.it/ld/trasmiscions?ewald-moroder-ciaculea-cun#anchor-sendung Ntervista cun Ewald Moroder sun Radio Gherdëina ai 17 de jené 2023]
* Ntervista cun Bruno Maruca: ''Scultëures storics de Gherdëina''. La Usc di Ladins, 12 de mei 2023, pl. 25.
* [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/01/cripl-museum-gherdeina-36ba1821-4214-49eb-a737-c193117aa8f6.html?nxtep TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg|Ntervista TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg]
*[https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/02/trail-taa-web--1302-trail-2200-s-radio-ladin-b62d22b0-fe37-4a43-b8fd-34a7a93b08f3.html Storia dl Radio Ladin de Gherdëina - TRAIL.]
== Stories de Gherdëina ==
* [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/index.html Plata persunela cun documënc sun Gherdëina] Una dla prima plates Internet de Gherdëina.
== Curs de Wikipedia ladina ==
Curs online urganisá dala Union di Ladins de Gherdëina
# [https://www.youtube.com/watch?v=hOo_ehb6AOY&t=46s curs su Youtube, prima pert]
# [https://www.youtube.com/watch?v=tgPcVg8etNA&t=1275s curs su Youtube, segonda pert]
== Plates criëdes sun WP ladina ==
{{Culones-lista|colwidth=25em|
*[[Calënder de Gherdëina]]
*[[Johann Baptist Walpoth]]
*[[Col de Ronc]]
*[[Nos Ladins]]
*[[Rudolf Moroder]]
*[[Adele Moroder]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Alex Moroder]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Martin Vinazer]]
*[[Sureghes]]
*[[Fie]]
*[[Radio Ladin de Gherdëina]]
*[[Cësa di Ladins]]
*[[L'amik di Ladins]]
*[[A chi legge]]
*[[Der Ladiner]]
*[[Concordia]]
*[[Bruno Moroder]]
*[[Grupa Ruscél]]
*[[Lia Mostra d’Ert]]
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Dlieja de San Durich]]
*[[Alois Kostner]]
*[[Vinzenz Moroder-Resciesa]]
*[[Mastlé]]
*[[Secëda]]
*[[Egon Rusina Moroder]]
*[[Batista Vinatzer]]
*[[Peter Demetz-Fëur]]
*[[Luis Piazza]]
*[[Guido Balsamo Stella]]
*[[Val]]
*[[Scola d'Ert Urtijëi]]
*[[Ferdinand Stuflesser]]
*[[Catores]]
*[[Ciastel Stetteneck]]
*[[Radio Gherdëina Dolomites]]
*[[TV TCA Ladina]]
*[[Armin Moroder]]
*[[Cason de Resciesa]]
*[[Stevia]]
*[[Sacun]]
*[[L Brunsin]]
*[[Tel Tipes|tel Tipes]]
*[[Ncisles]]
*[[Pepi Martiner]]
*[[UNIKA Val Gardena]]
*[[Urbejidla]]
*[[Cuecenes]]
*[[Dlieja da Sacun]]
*[[Iender]]
*[[Toponomastica de Gherdëina]]
*[[Lec de Gherdëina]]
*[[Cësa Rusina]]
*[[Ruves de Gherdëina]]
*[[Cianties de Gherdëina]]
*[[Ciastel de Gherdëina]]
*[[Ciastel de Val]]
*[[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]]
*[[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)]]
*[[Curtina de Urtijëi]]
*[[Fé zandli te Gherdëina]]
*[[Paula Grossrubatscher]]
*[[Turné te Gherdëina]]
*[[Cason de Piëralongia]]
*[[Ëiles de Gherdëina che zipla]]
*[[Dolomitale]]
*[[Mont de Pana y Ciandevaves]]
*[[Gilo Prugger]]
*[[Bibliotech ladina Malia da Cudan]]
*[[Amalia Anderlan Obletter]]
*[[Genoveva Costner]]
*[[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
*[[Dlieja de Santa Cristina]]
*[[Dlieja San Lenert, Bula]]
*[[Dlieja Sant Ujep Runcadic]]
*[[Pic]]
*[[Capeles de Gherdëina]]
*[[Capela sal Crist]]
*[[Madona di Àbeti]]
*[[Franz Grünewald]]
*[[Josef Rifesser]]
*[[Christian Trebinger]]
*[[Friedrich Moroder]]
*[[Jakob Sotriffer]]
*[[Emil Terschak]]
*[[Rudolf Vallazza]]
*[[Gana La Usc dles Ladines]]
*[[Carolina Kostner]]
*[[Johann Burgauner]]
*[[Belsy]]
*[[Teatro alla Scala]]
*[[Giustina Demetz]]
*[[Cirillo Dell’Antonio]]
*[[Johann Baptist Moroder]]
*[[Francësch Tavella]]
*[[Vincenzo Valier dit l Spinalonga]]
*[[Bruscia]]
*[[Karin Moroder]]
*[[Lisa Demetz]]
*[[Stina Walpoth Moroder]]
*[[Luisa Walpoth Demetz]]
*[[Isolde Kostner]]
*[[Fini Martiner Moroder]]
*[[Aurelia Moroder Langer]]
*[[Mili Schmalzl]]
*[[Annemarie Moroder]]
*[[Felizita Unterplatzer Moroder]]
*[[Trina Kasslatter Bernardi]]
*[[Alexia Runggaldier]]
*[[Ingrid Runggaldier]]
*[[Babi Pitschieler]]
*[[Franz Dantone]]
*[[Elsa Runggaldier]] gran pert dl articul.
*[[Carla Lezuo]]
*[[Trudi Vallazza]]
*[[Milia Insam Kostner]]
*[[Christa Perathoner]]
*[[Edgar Moroder]]
*[[Hans Perathoner]]
*[[Puntives]]
*[[Vinzenz Peristi]]
*[[Edberte Moroder]]
*[[Śepl Obletter]]
*[[Katharina Bernardi]]
*[[Siegfried Moroder]]
*[[Jakob Crepaz-Maidl]]
*[[Dominik Holzknecht]]
*[[Philomena Prinoth Moroder]]
*[[Cassian Dapoz]]
*[[Franz Prugger]]
*[[Maria Ursula Welponer]]
*[[Arcangiul Lardschneider]] laurà lessù
*[[Palua Dedite]]
*[[Scultëures de Gherdëina]]
*[[Hans Sontheimer]]
*[[Sabedin]]
*[[Peter Nocker]]
*[[Luis Insam]]
*[[Cnodla]]
*[[Doss dl Preve ]]
*[[Costamula]]
*[[Lara Malsiner]]
*[[Raimund Mureda]]
*[[Albino Pitscheider]]
*[[Villa Rudolfine]]
*[[Otto Moroder]]
*[[Hermann Moroder]]
*[[Caiot]]
*[[Lenèrt]]
*[[Johann Baptist Purger]]
*[[Tone Pitscheider]]
*[[Josef Mersa]]
*[[Guido Insam]]
*[[Sepl Rifesser]]
*[[Schnürlsteig]]
*[[Eduard Senoner]]
*[[Giuani Demetz]]
*[[Bivach dl Saslonch]]
*[[Pilat]]
*[[Tramans]] laurà lessù
*[[Sepl Senoner Ronch]]
*[[Martin Demetz]]
*[[Balest]]
*[[Martin (Urtijëi)]]
*[[Familia Franchetti]]
*[[Via nfiëreda Furcela de Saslonch]]
*[[Bulacia]]
*[[Max Moroder]]
*[[Franz Insam]]
*[[Levisc Antone Insam]]
*[[Manduchel]]
*[[Vigil Dorigo]]
*[[Giacobe Mussner]]
*[[Georg Runggaldier]]
*[[Christian Delago]]
*[[Joseph Anton Mahlknecht]]
*[[Marchiò Molziner]]
*[[Franz Haider]]
*[[Bernardin Pitschieler]]
*[[Iuchin Unterplatzer]]
*[[Plans de Cunfin]]
*[[Markus Vallazza]]
*[[Antone Daprè]]
*[[Giovanni Battista Holnaider]]
*[[Col Ciarnacëi]]
*[[Ji cun la crëusc]]
*[[Norbert Kostner]]
*[[Ernst Prinoth]]
*[[Antone Perathoner]]
*[[Giuana Prugger]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Furmescere]]
*[[Andrea Desalla ]]
*[[Fussel de Grialëces]]
*[[Josef Barth]]
*[[Luis Trenker]] laurà lessù
*[[Marx Sittich von Wolkenstein]]
*[[Josef Grossrubatscher]]
*[[Productiva]]
*[[Arturo Tanesini]]
*[[Lotte Nogler]]
*[[Lech Sant]]
*[[Cuca]]
*[[Col Raiser]]
*[[Rudi Moroder]]
*[[Vinzenz Demetz]]
*[[Edmund Runggaldier]]
*[[Tré zedules]]
*[[Joachina Mussner]]
*[[Giuani Enrich]]
*[[Leo Demetz]]
*[[Ottavia Kostner]]
*[[Café Demetz]]
*[[Pazifica Lardschneider Glück]]
*[[Ciaulonch]]
*[[Ludwig Norman-Neruda]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Furnes]]
*[[Mestier]]
*[[Dantersasc]]
*[[Odles]]
*[[Ludwig Schmalzl de Ronc]]
*[[Pitoch ziplà]]
*[[Rusina Vinatzer]]
*[[Decassian]]
*[[Anna Perathoner Declara]]
*[[Schi te Gherdëina]]
*[[Luis Senoner]]
*[[Nfiereda de Mëisules]]
*[[Mene]]
*[[Ëifomes de Gherdëina]]
*[[Ianesc (ustaria)]]
*[[Chemun (mont)]]
*[[Hartl (mont)]]
*[[Craut]]
*[[Linacia]]
*[[Leo Delago]]
*[[Anton Anderlan]]
*[[Televijion]]
*[[Marina Demetz]]
*[[Elisabeth Lardschneider]]
*[[Stefania Pitschieler]]
*[[Ivan Senoner]]
*[[Juebia grassa]]
*[[Villa Grohmann]]
*[[Gebrüder Moroder]]
*[[Menza Nogler Pitscheider]]
*[[Bibliotech San Durich]]
*[[Bocia de Mont]]
*[[Luis Moroder]]
*[[Cumpania di Scizri Urtijëi]]
*[[Gustin]]
*[[Marcadënc de Gherdëina]]
*[[Heinrich Moroder]]
*[[Demëine Mahlknecht]]
*[[Sepl Rifesser junior]]
*[[Josef Oberbacher]]
*[[Buja dal Fiër]]
*[[Cristl Moroder Levigi]]
*[[David Piazza]]
*[[Carlo Verra sen.]]
*[[Alois Colli]]
*[[Anton Runggaldier]]
*[[Heindl Moroder|Heindl Moroder Doss]]
*[[Stlejuc]]
*[[Ildefons Perathoner]]
*[[Basilio Moroder]]
*[[Adolf Keim]]
*[[Alois Canins]]
*[[Furdenan]]
*[[Josef Runggaldier|Ujep Runggaldier]] laurà lessù
*[[Luis Kostner Stlejuc]]
*[[Vinzenz Mussner sen.]]
}}
== Scri per ladin ==
“Me sa che scri per ladin ie sche rué sun na luna y me sa bel. Me sa de vester te na cësa povester foresta ma ciauda y nia tl frëid dl fulestier. Scri per ladin me sa nce de mëter sota scunanza n ciof rer, ciofes che ne po inió crëscer do che ei messù rujené duta la autra rujenedes. Me sa de julé inò te n paravis de mi sëmies, de rué de reviërs te mi lecorc da pitl tla valeda ulache son nasciù.” Wolfgang Moroder
== Notes ==
<references/>
== Sandbox ==
*[[Utente:Moroder/Articul|Bio scultëur]]
*[[Utente:Moroder/Urtijëi|Slata Doss]]
*[[Utente:Moroder/Calënder de Gherdëina|Plata ueta]]
*[[Utente:Moroder/Martin Vinazer| Persones de Gherdëina]]
*[[Utente:Moroder/natura|TREMOT TE GHERDËINA Y TLA VALEDA DL ISARCH]]
*[[Utente:Moroder/media|Uet]]
*[[Utente:Moroder/Media II|Ianesc]]
*[[Utente:Moroder/Stevia|Geografia]]
== Templates ==
*<nowiki>{{Moroder}}</nowiki>
::{{Moroder}}
[[bar:Benutzer:moroder]]
[[de:Benutzer:Moroder]]
[[en:User:Moroderen]]
[[es:usuario:moroderes]]
[[fr:Utilisateur:Moroder]]
[[fur:Utent:Moroder]]
[[ia:Usator:Moroder]]
[[it:utente:moroder]]
[[vec:utente:Moroder]]
[[lmo:Druvadur:Moroder]]
[[Categoria:Uem|Moroder, Wolfgang]]
[[Categoria:Fotografia|Moroder, Wolfgang]]
1nwhoxx0089ytdphzdaty5s66uc5nwb
252082
252043
2026-06-27T11:23:39Z
Moroder
67
/* Plates criëdes sun WP ladina */
252082
wikitext
text/x-wiki
[[File:Wolfgang Moroder by Bonnie 2020.jpg|miniatura|Moroder tl 2020]]
{{Gherdëina}}
[[File:Flag_of_Ladinia.svg|bordo|right|30x30px]] '''Ladin Gherdëina'''
Bon dì.
Son [[Wolfgang Moroder|Wolfgang Moroder de Rusina]], nasciù a [[Urtijëi]] mut de [[Alex Moroder|Alex]] y [[Paula Grossrubatscher|Paula]].
Son dutor n pension.
* Presidënt dl [[Museum Gherdëina]] dal 2006 al 2018.
* Cumëmber d'unëur dla [[Union di Ladins de Gherdëina]], 2022<ref>Union di Ladins de Gherdëina: ''Roland Verra y Wolfgang Moroder cumëmbri d'unëur dla ULG''. [[Calënder de Gherdëina]] 2023, pl. 58-63.</ref>.
* Me plesc fe fotos per Wikipedia.
*[[c:User:Moroder|Wolfgang Moroder sun Wikimedia Commons]]
== Wikipedia ladina ==
Scriji scialdi de mi familia, ajache pënsi che la nformazions che ei, de nteres storich y per autra jënt de Gherdëina y dant al dut per i jëuni, jissa scenó perdudes. Ciche savon de nosc antenac y de nosta storia l savon me ajache l ie stat scrit o cuntà. Truep ie bel jit perdù. La Wikipedia ie da me ora l drë post ajache duc possa scrì iló y liejer iló te uni mumënt y la nfurmazions ne va nia perdudes.
=== Interview ===
* [[Moroder/interview|Interview de Sofia Stuflesser cun Wolfgang Moroder y Alexander Prinoth sun la Wikipedia ladina y sun la Wikipedia n generel per tudësch.]]
[[File:Jita di Studënc de Gherdëina ti Grijons.jpg|miniatura|Edgar Moroder cun la grupa di Studënc de Gherdëina a Mustèr tl [[Grijon]] ai 26 de lugio 1966. Da man ciancia: Leo Martiner, Hugo Senoner, Theodor Riffesser, Romeo Sommavilla, Heinz Stuflesser, Rafael Insam, Ambros Widmer, Heini Senoner, [[Pepi Martiner]], Erwin Messner, Wolfgang Moroder, Waltraud Santifaller, Mario Perathoner y [[Edgar Moroder]]<ref>Wolfgang Moroder: ''Viac culturel di studënc de Gherdëina ti Grijons''. [[Calënder de Gherdëina]] 1968, pl. 35.</ref>.]]
== Quinto Dì Culturel Academich Ladin ==
''N « fotograf » uel « fotegrafé » cun si « fotoaparat » per fe na bona « fotegrafia ». Chësta paroles ie nternaziuneles. La medema paroles dije-n per tudësch: Ein « Photograph » will mit seinem « Photoapparat » « photo- graphieren », um eine gute « Photographie » zu machen. N Franzëus dise: Un « photographe » veut « photographier » avec son appareil « photogra phique » pour faire une bonne « photographie ». Y nsci via: Te duta la rusnedes dl mond ie-l daniëura la medema paroles. Ma per I gherdëina chësc ne ti plesc nia al jëun '''Wolfgang Moroder'''. El à crià la nueva paroles: N «pultradëur» uel «pultré ju» cun si «pultradoi» per fe n bon « pultré ». Nen ie pa chësta na bona idea? N bon chert de vin sibe apustà al daulëibon custode dl muséum tla Cësa di Ladins!'', '''Willi Huch''':
''L problem d! vocabular ladin tl spiedi d’autra rusnedes''. Relazion a unëur dl Quinto Dì Culturel Academich Ladin y a unëur y utl dla Rusneda de Gherdëina. Urtijëi 27 d’agost 1967. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 45.
[[File:Willi Huch Wolfgang Moroder pultré ju.ogg|miniatura|L Prof Willi Huch al 5 Cungres Ladin a Urtijëi]]
== Video TV TGA ==
* [http://www.tmltv.it/video_on_demand.php?id_menu=65&id_video=60325&pag= Wolfgang Moroder spiega Wikipedia sul TV TGA (Ai 8 de agost 2021 - scumëncia al al menut 6.45)]
* Wolfgang Moroder sun "Dai Crëps dl Sela" [http://www.raibz.rai.it/feed.php?id=18 Trei ntervistes con Ivan Senoner ai 30 de lugio, 8 de agost y 15 de agost 2021]
* Sun '''TV Mediateca Rai Ladinia'''
:[http://www.raibz.rai.it/la/index.php Ntervista ai 06-05-2021 20:55 Scenar ert y cultura: I Schuhplattler, scumëncia al al menut 7.00 Wolfgang Moroder]
* [https://autonomiae.bz.it/it/testimonianze/ Wolfgang Moroder rejona sun l'autonomia sun plaza [[Silvius Magnago]] a Bulsan.]
* [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2022/12/tra-cripl-storica-rudolf-moroder-da-lenert-0c358f15-73ba-498f-bf5f-1ff9002985e9.html Ntervista sun TRAIL sula cripl de Rudolf Moroder Lenert ai 23 de dezëmber 2022.]
* Ntervista cun Oswald sun Radio Gherdëina: Cripl de Rudolf Moroder ai 23 de dezëmber 2022.
* [https://www.radiogardena.it/ld/trasmiscions?ewald-moroder-ciaculea-cun#anchor-sendung Ntervista cun Ewald Moroder sun Radio Gherdëina ai 17 de jené 2023]
* Ntervista cun Bruno Maruca: ''Scultëures storics de Gherdëina''. La Usc di Ladins, 12 de mei 2023, pl. 25.
* [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/01/cripl-museum-gherdeina-36ba1821-4214-49eb-a737-c193117aa8f6.html?nxtep TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg|Ntervista TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg]
*[https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/02/trail-taa-web--1302-trail-2200-s-radio-ladin-b62d22b0-fe37-4a43-b8fd-34a7a93b08f3.html Storia dl Radio Ladin de Gherdëina - TRAIL.]
== Stories de Gherdëina ==
* [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/index.html Plata persunela cun documënc sun Gherdëina] Una dla prima plates Internet de Gherdëina.
== Curs de Wikipedia ladina ==
Curs online urganisá dala Union di Ladins de Gherdëina
# [https://www.youtube.com/watch?v=hOo_ehb6AOY&t=46s curs su Youtube, prima pert]
# [https://www.youtube.com/watch?v=tgPcVg8etNA&t=1275s curs su Youtube, segonda pert]
== Plates criëdes sun WP ladina ==
{{Culones-lista|colwidth=25em|
*[[Calënder de Gherdëina]]
*[[Johann Baptist Walpoth]]
*[[Col de Ronc]]
*[[Nos Ladins]]
*[[Rudolf Moroder]]
*[[Adele Moroder]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Alex Moroder]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Martin Vinazer]]
*[[Sureghes]]
*[[Fie]]
*[[Radio Ladin de Gherdëina]]
*[[Cësa di Ladins]]
*[[L'amik di Ladins]]
*[[A chi legge]]
*[[Der Ladiner]]
*[[Concordia]]
*[[Bruno Moroder]]
*[[Grupa Ruscél]]
*[[Lia Mostra d’Ert]]
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Dlieja de San Durich]]
*[[Alois Kostner]]
*[[Vinzenz Moroder-Resciesa]]
*[[Mastlé]]
*[[Secëda]]
*[[Egon Rusina Moroder]]
*[[Batista Vinatzer]]
*[[Peter Demetz-Fëur]]
*[[Luis Piazza]]
*[[Guido Balsamo Stella]]
*[[Val]]
*[[Scola d'Ert Urtijëi]]
*[[Ferdinand Stuflesser]]
*[[Catores]]
*[[Ciastel Stetteneck]]
*[[Radio Gherdëina Dolomites]]
*[[TV TCA Ladina]]
*[[Armin Moroder]]
*[[Cason de Resciesa]]
*[[Stevia]]
*[[Sacun]]
*[[L Brunsin]]
*[[Tel Tipes|tel Tipes]]
*[[Ncisles]]
*[[Pepi Martiner]]
*[[UNIKA Val Gardena]]
*[[Urbejidla]]
*[[Cuecenes]]
*[[Dlieja da Sacun]]
*[[Iender]]
*[[Toponomastica de Gherdëina]]
*[[Lec de Gherdëina]]
*[[Cësa Rusina]]
*[[Ruves de Gherdëina]]
*[[Cianties de Gherdëina]]
*[[Ciastel de Gherdëina]]
*[[Ciastel de Val]]
*[[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]]
*[[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)]]
*[[Curtina de Urtijëi]]
*[[Fé zandli te Gherdëina]]
*[[Paula Grossrubatscher]]
*[[Turné te Gherdëina]]
*[[Cason de Piëralongia]]
*[[Ëiles de Gherdëina che zipla]]
*[[Dolomitale]]
*[[Mont de Pana y Ciandevaves]]
*[[Gilo Prugger]]
*[[Bibliotech ladina Malia da Cudan]]
*[[Amalia Anderlan Obletter]]
*[[Genoveva Costner]]
*[[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
*[[Dlieja de Santa Cristina]]
*[[Dlieja San Lenert, Bula]]
*[[Dlieja Sant Ujep Runcadic]]
*[[Pic]]
*[[Capeles de Gherdëina]]
*[[Capela sal Crist]]
*[[Madona di Àbeti]]
*[[Franz Grünewald]]
*[[Josef Rifesser]]
*[[Christian Trebinger]]
*[[Friedrich Moroder]]
*[[Jakob Sotriffer]]
*[[Emil Terschak]]
*[[Rudolf Vallazza]]
*[[Gana La Usc dles Ladines]]
*[[Carolina Kostner]]
*[[Johann Burgauner]]
*[[Belsy]]
*[[Teatro alla Scala]]
*[[Giustina Demetz]]
*[[Cirillo Dell’Antonio]]
*[[Johann Baptist Moroder]]
*[[Francësch Tavella]]
*[[Vincenzo Valier dit l Spinalonga]]
*[[Bruscia]]
*[[Karin Moroder]]
*[[Lisa Demetz]]
*[[Stina Walpoth Moroder]]
*[[Luisa Walpoth Demetz]]
*[[Isolde Kostner]]
*[[Fini Martiner Moroder]]
*[[Aurelia Moroder Langer]]
*[[Mili Schmalzl]]
*[[Annemarie Moroder]]
*[[Felizita Unterplatzer Moroder]]
*[[Trina Kasslatter Bernardi]]
*[[Alexia Runggaldier]]
*[[Ingrid Runggaldier]]
*[[Babi Pitschieler]]
*[[Franz Dantone]]
*[[Elsa Runggaldier]] gran pert dl articul.
*[[Carla Lezuo]]
*[[Trudi Vallazza]]
*[[Milia Insam Kostner]]
*[[Christa Perathoner]]
*[[Edgar Moroder]]
*[[Hans Perathoner]]
*[[Puntives]]
*[[Vinzenz Peristi]]
*[[Edberte Moroder]]
*[[Śepl Obletter]]
*[[Katharina Bernardi]]
*[[Siegfried Moroder]]
*[[Jakob Crepaz-Maidl]]
*[[Dominik Holzknecht]]
*[[Philomena Prinoth Moroder]]
*[[Cassian Dapoz]]
*[[Franz Prugger]]
*[[Maria Ursula Welponer]]
*[[Arcangiul Lardschneider]] laurà lessù
*[[Palua Dedite]]
*[[Scultëures de Gherdëina]]
*[[Hans Sontheimer]]
*[[Sabedin]]
*[[Peter Nocker]]
*[[Luis Insam]]
*[[Cnodla]]
*[[Doss dl Preve ]]
*[[Costamula]]
*[[Lara Malsiner]]
*[[Raimund Mureda]]
*[[Albino Pitscheider]]
*[[Villa Rudolfine]]
*[[Otto Moroder]]
*[[Hermann Moroder]]
*[[Caiot]]
*[[Lenèrt]]
*[[Johann Baptist Purger]]
*[[Tone Pitscheider]]
*[[Josef Mersa]]
*[[Guido Insam]]
*[[Sepl Rifesser]]
*[[Schnürlsteig]]
*[[Eduard Senoner]]
*[[Giuani Demetz]]
*[[Bivach dl Saslonch]]
*[[Pilat]]
*[[Tramans]] laurà lessù
*[[Sepl Senoner Ronch]]
*[[Martin Demetz]]
*[[Balest]]
*[[Martin (Urtijëi)]]
*[[Familia Franchetti]]
*[[Via nfiëreda Furcela de Saslonch]]
*[[Bulacia]]
*[[Max Moroder]]
*[[Franz Insam]]
*[[Levisc Antone Insam]]
*[[Manduchel]]
*[[Vigil Dorigo]]
*[[Giacobe Mussner]]
*[[Georg Runggaldier]]
*[[Christian Delago]]
*[[Joseph Anton Mahlknecht]]
*[[Marchiò Molziner]]
*[[Franz Haider]]
*[[Bernardin Pitschieler]]
*[[Iuchin Unterplatzer]]
*[[Plans de Cunfin]]
*[[Markus Vallazza]]
*[[Antone Daprè]]
*[[Giovanni Battista Holnaider]]
*[[Col Ciarnacëi]]
*[[Ji cun la crëusc]]
*[[Norbert Kostner]]
*[[Ernst Prinoth]]
*[[Antone Perathoner]]
*[[Giuana Prugger]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Furmescere]]
*[[Andrea Desalla ]]
*[[Fussel de Grialëces]]
*[[Josef Barth]]
*[[Luis Trenker]] laurà lessù
*[[Marx Sittich von Wolkenstein]]
*[[Josef Grossrubatscher]]
*[[Productiva]]
*[[Arturo Tanesini]]
*[[Lotte Nogler]]
*[[Lech Sant]]
*[[Cuca]]
*[[Col Raiser]]
*[[Rudi Moroder]]
*[[Vinzenz Demetz]]
*[[Edmund Runggaldier]]
*[[Tré zedules]]
*[[Joachina Mussner]]
*[[Giuani Enrich]]
*[[Leo Demetz]]
*[[Ottavia Kostner]]
*[[Café Demetz]]
*[[Pazifica Lardschneider Glück]]
*[[Ciaulonch]]
*[[Ludwig Norman-Neruda]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Furnes]]
*[[Mestier]]
*[[Dantersasc]]
*[[Odles]]
*[[Ludwig Schmalzl de Ronc]]
*[[Pitoch ziplà]]
*[[Rusina Vinatzer]]
*[[Decassian]]
*[[Anna Perathoner Declara]]
*[[Schi te Gherdëina]]
*[[Luis Senoner]]
*[[Nfiereda de Mëisules]]
*[[Mene]]
*[[Ëifomes de Gherdëina]]
*[[Ianesc (ustaria)]]
*[[Chemun (mont)]]
*[[Hartl (mont)]]
*[[Craut]]
*[[Linacia]]
*[[Leo Delago]]
*[[Anton Anderlan]]
*[[Televijion]]
*[[Marina Demetz]]
*[[Elisabeth Lardschneider]]
*[[Stefania Pitschieler]]
*[[Ivan Senoner]]
*[[Juebia grassa]]
*[[Villa Grohmann]]
*[[Gebrüder Moroder]]
*[[Menza Nogler Pitscheider]]
*[[Bibliotech San Durich]]
*[[Bocia de Mont]]
*[[Luis Moroder]]
*[[Cumpania di Scizri Urtijëi]]
*[[Gustin]]
*[[Marcadënc de Gherdëina]]
*[[Heinrich Moroder]]
*[[Demëine Mahlknecht]]
*[[Sepl Rifesser junior]]
*[[Josef Oberbacher]]
*[[Buja dal Fiër]]
*[[Cristl Moroder Levigi]]
*[[David Piazza]]
*[[Carlo Verra sen.]]
*[[Alois Colli]]
*[[Anton Runggaldier]]
*[[Heindl Moroder|Heindl Moroder Doss]]
*[[Stlejuc]]
*[[Ildefons Perathoner]]
*[[Basilio Moroder]]
*[[Adolf Keim]]
*[[Alois Canins]]
*[[Furdenan]]
*[[Josef Runggaldier|Ujep Runggaldier]] laurà lessù
*[[Luis Kostner Stlejuc]]
*[[Vinzenz Mussner sen.]]
*[[Nduradëur]]
}}
== Scri per ladin ==
“Me sa che scri per ladin ie sche rué sun na luna y me sa bel. Me sa de vester te na cësa povester foresta ma ciauda y nia tl frëid dl fulestier. Scri per ladin me sa nce de mëter sota scunanza n ciof rer, ciofes che ne po inió crëscer do che ei messù rujené duta la autra rujenedes. Me sa de julé inò te n paravis de mi sëmies, de rué de reviërs te mi lecorc da pitl tla valeda ulache son nasciù.” Wolfgang Moroder
== Notes ==
<references/>
== Sandbox ==
*[[Utente:Moroder/Articul|Bio scultëur]]
*[[Utente:Moroder/Urtijëi|Slata Doss]]
*[[Utente:Moroder/Calënder de Gherdëina|Plata ueta]]
*[[Utente:Moroder/Martin Vinazer| Persones de Gherdëina]]
*[[Utente:Moroder/natura|TREMOT TE GHERDËINA Y TLA VALEDA DL ISARCH]]
*[[Utente:Moroder/media|Uet]]
*[[Utente:Moroder/Media II|Ianesc]]
*[[Utente:Moroder/Stevia|Geografia]]
== Templates ==
*<nowiki>{{Moroder}}</nowiki>
::{{Moroder}}
[[bar:Benutzer:moroder]]
[[de:Benutzer:Moroder]]
[[en:User:Moroderen]]
[[es:usuario:moroderes]]
[[fr:Utilisateur:Moroder]]
[[fur:Utent:Moroder]]
[[ia:Usator:Moroder]]
[[it:utente:moroder]]
[[vec:utente:Moroder]]
[[lmo:Druvadur:Moroder]]
[[Categoria:Uem|Moroder, Wolfgang]]
[[Categoria:Fotografia|Moroder, Wolfgang]]
2ug0hmkps8cvmtforct4yvnddiq4gwf
Utente:Moroder/Articul
2
2735
252041
251677
2026-06-26T16:07:40Z
Moroder
67
252041
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem =
|Auter inuem = Vinzenz Mussner
|Foto = Zenz Scizr
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = i
|Mort/a =
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''''', (* 18 de juni 1911 a [[Urtijëi; † ai 9 de jené 1992 a Urtijëi, fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
== Lëures ==
== Scric ==
* Calënder de Gherdëina
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* : ''.'' Calënder de Gherdëina 2009, pl. 77.
{{DEFAULTSORT:,}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
===================================================
« Jahreswende », lëur de Sepl Senoner de Ronch
L scultëur SEPL SENONER DE RONCH
Sciche i autri ani ulëssa 1 calënder nce chëst an dlecurdé n artist de Gherdëina. 'L ié danz bele 58 ani che Sepl Senoner de Ronch ié mort; perchël truep jëuni ne '1 arà povester nianca audì numinan, y di vedli che '1 cunesciova mo, ié ënghe la gran pert bele more. Daviadechël ie-1 du- vier de dlecurdé a nosta juventù, chësc jëun plën de talënt y de idealijmo
cis aldidancuei ulache '1 pèr che 1 unico ideal sibe 1 scioldo.
Sepl de Ronch fova 1 plu vedi fi de bera Tone Senoner da Valantin y de anda Pazifica Senoner de Ronch. Anda Pazifica ova n fra che fova deventà preve dumenican y doi surans che fova jites munighes. N se- gondo fra fova bele mort da jëun y nsci ti fova restà 1 luech ad’ëila. Bera Tone y anda Pazifica s’ova maridà 1 an 1885 y à pa abù 10 mutons, cin mutans y cin mutons. Chinch de chisc ié po bele more da pitli.
Restei ié 3 mutons y 2 mutans: Sepl, Giùdita, Luis, Maria y Tone.
Sepl, 1 plu vedi, fova nasciti ai 21 de juni 1886. Bele drët da piti messov-1 judé al pere a lauré sul luech y ora de chël a fé chiena. L pere fajova springri, chël fova tei mandli che menova la giames, i braces y 1 sumen- ton, A chisc messova i mutons giavé do ora, taché ite i fii da tré y sfrië. L pere cialova for di fé drët biei y ’l cialova nce che i mutons feje 1 lëur seiche '1 toca, pervia che ’l dijova: sce ëi fesc de bel lëur, po giapa nce 1 verlëigr da '1 vënder plu sauri y ëi mo da ’n fé!
Canche Sepl ova 8 ani, a-1 messé scumencé a vardé la biesces. Nsci per trëi insteies ala longia a-1 messé dì per dì levé de scur y pië su per Tramans a vardé y purté sel y léché ala biesces. Do Segra Sacun la- sciove-n de vardé y ’n vendova la biesces. Sepl s'ova nce njinià na tel pitia fauc y cun 11 ani ov-1 bele sià dut 1 diguei via’n Ronch da sëul. Canche Sepl ié stat ora de scola, ie-1 ruà ora da si berba bera Franzl dia Tinderla a mparé a ziplé. Ilô ie-1 pona stat doi inviërnesc. N struf ie-1 nce stat ju da bera Luis da Valantin ja Luca. Doche ’l ié ino ruà a cësa, a-1 scumencià a fé cristc. 'L laurova scialdi a chëi da Stufan y me prësc s'ov-1 fat n bon inuem. I ultimi ani dan ji pra i saudeies laurov-1 nce scialdi per 1 « Merkantilgebàude » de Bulsan che cumprova ju 1 lëur o '1 tulova a cumiscion. Arnold Amonn, 1 directer de chësta sozietà, fova na persona drët saurida y rëidla, y sce ’n ova debujën, dajov-1 nce i scioldi danora al laurant. A chisc ziplova Sepl cristc y Landsknechte.
L an 1907 à po Sepl messé ji pra i saudeies y sté sot trëi ani. Do la scola da militèr fov-1 ruà sul Berg Isel y ilô a-1 pedù très ora ziplé. Cul tëmp fova nosc Sepl tan cunesciù ilo che duc ti dijova me plu « Der Künstler vom Iselberg ». Per i cënt ani dala viëres dl Berg Isel, 1 an 1909, ova Sepl fat te trëi mënsc de lëur na gran grupa cun doi saudeies
44
L’oma, anda Pazifica Senoner de Ronch
45
46
L pere, bera Tone Senoner da Valantin
che se dà la man, n Bayer y n Tiroler, descendënc de doi populazions che s'ova ntlëuta tan cumbatù. Cun chësc lëur s’a-1 fat tan n gran inuem che truepa zaites ova scrit de biei articuli laudan 1 artist de Gherdëina. Tl medemo tëmp a-1 nce fat n Crist per la Erzherzogin Va leria y n saudé tumà per n munumënt.
D'utober dl 1910 ié Sepl ino ruà a cësa. Ma ëuramei mussov-1 avëi udù ite che a sté te Gherdëina ne pudov-1 se jvilupé y ji inant sula streda che ’l s’ova metù. 'L ne 1’à nia tenida ora giut, 1 an do d’auton s’a-1 tëut si trëi scarpiei y n valguna fotegrafies de si lëures y se’n ié jit a Viena sul’academia. Mo ilô n’ulov-i nia nsavëi d'1 tò su. Per se lascé seri ite tl’academia messov-n nlëuta avëi fat 8 ani de gymnasium. Ma
do avëi mustrà la fotegrafies y i articuli sun si lëures y do avëi passa n ejam, ’l a-i mpo tëut su coche ospitant. I ejames, che univa normal- mënter fac dai studënc tl tëmp de trëi ani, à Sepl fat y passà bele 1 prim an. Chësc ne fova pa me nia zeche da puech, perviache '1 fova ejames sun argumënc belau nueves per ël, seiche la prospetiva, la storia dl stil y l’anatomia. Ma cun gran ulentà y mpëni l’ov-1 fata deçà studian de dì y lauran de nuet per se tré 1 viver.
Nsci fov-1 pa me prësc nce sul'academia danter i miëures se davanian plu prëmies: danter chisc 1 « Materialpreis » y 1 an 1914 1 « Prëmi dl'Aca- demia » per lëures fac tl sas. Chësc prëmi s'a-1 davanià cul beliscimo lëur fat te miërmul de Salzburg: n jëun eufà che gëura na funtana.
Dl 1914 fova rota ora la viëra y Sepl ié uni tlamà cun i primes pra i saudeies ruan tla Galizia. Do trëi dis che '1 fova ilô, ai 16 d'utober, fov-1 bele unit a mancë dlongia 1 ruf Sam pra la furtëza de Przemysl.
Un de Gherdëina ’l à mo udù la sëira dant, ’l fova dut ju y ova na drëta
ciera, ’n udova che ’l sentia zeche. Cun si batalion ov-1 messé passé via 1 ruf Sam cula data*). Y bele ilo ov'i abù de gran piërdites. Dlà da ruf s'ov-i po giavà ite, ma i ruse ti ova sëura nuet lascià ite lega ti fosc y do ch’i fova restei per dut 1 dì tl'ega sot al stlupetamënt dl'arteleria russa, ’n fov-1 me plu sëuravivui n cinch o sies. Nsci ova la viëra destudà na vita jëuna plëina de talënt y de idealijmo tl plu bel vester.
Ma si spiri vif mo inant très si opres plëines d’amor y sentimënt, y ’l foss na bela cossa, sce zachei se tulëss sëura de fé n iëde na mostra de duc si lëures.
Gran pert di lëures fac da Sepl de Ronch ié jic vendui y nsci ruei n pue dlonch ora. Ma purempò pudon-s di d’avëi abù fertuna, pervia che nés ié restedes tlo te Gherdëina n valguna de si plu bela opres. Di lëures che ’l à fat da jëun tlo a cësa y che foa bën duc de lën, nés ié restei n « Lie- ber Augustin », n retrat dl « Vedi Scizer », na « Sant’Anies » y n « Crist ». Te chisc lëures luna ora la scola y 1 mot de ziplé che 'n ova nlëuta a Urtijëi, ulache Sepl ova mparà y che se nspirova al bon scultëur Franz Tavella che fova nlëuta ratà 1 miëur. L « Lieber Augustin », che ié
47
« Jeun che tira n sas », lëur de Sepl Senoner de Ronch
48
sën tl muséum de Gherdëina, ié n tel vedi dala jniapëta, y-a chësc a-1 sapù i dé ite 1 caracter da vagabunt. L retrat di Vedi Scizer ié tratà cun gran sentimënt y esprëscion. Tl Crist, che ié ënghe de zirm, pudon-s udëi si padronanza a traté 1 act y 1 detail.
DI tëmp da saudé a Dispruch ié restei tl muséum dl Berg Isel n doi majri lëures, tlo te Gherdëina nés ié restà n piti model de lën de un de chisc lëures. ’L ié 1 model per 1 lëur che '1 ova fat 1 an 1909. Da chësc udon-s che Sepl fajova plu sauri a se ziplé 1 model diretamënter tl lën, seiche '1 univa nce fat nlëuta da gran pert di scultëures de Gherdëina.
I miëur lëures po-n bën di che ’l à fat tl tëmp che '1 fova a Viena sul'aca- demia. De chisc lëurs nés ié restei danter 1 auter 1 bel lëur de miërmul « L jëun che gëura na funtana », cun chël che ’l ova trat 1 prëmi dl'Aca- demia 1 an T4, pona n beliscimo pultré de si orna ënghe de miërmul, n « Jëun che tira n sas », chësc fat de ghips, y n valguna plachëtes de lën da pëires y de ghips. Danter chëstes ié la bela plachëta de ghips « Jahres- wende », n vedi che sëurandà l’ëura dia vita a n mut. Na copia de chësta ié tl Kuntshistorisches Muséum de Viena. Tl « Jëun che tira n sas » y te n valgun pultrec che '1 ova mudelà te chësc tëmp po-n custaté na cërta nfluënza da pert de Rodin che fova nlëuta 1 majer scultër dl mont.
*) data (la data,-es) = zattera, Flofi.
BURASCA
Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan!
Sul mer s'arleva n teribi urcan,
s'ngomba fondes sc'che crêpes giganc
y si crestes de ciom ju ti ghëurdli se sfransc.
Manacëus I tëune romp ora stlefan, se dejcëria la sëites tarluian,
'I jdrama, y tla furia d'uni elemënt
sui gonfes raita, sciblan, I vënt. Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan! Dejlatra na berça va cëntenan,
strassuni y pra I temont agrumà I pilot se tëm a uni bot ch'la se'n vede sot.
J. K., SUNEL
1229nsma1fz17dg0fjs2uclbppt7ata
252047
252041
2026-06-26T22:56:04Z
Moroder
67
252047
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem =
|Auter inuem = Vinzenz Mussner
|Foto = Zenz Scizr
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = 13 de merz 1903
|Mort/a =
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Vinzenz Mussner''', dit nce Zenz Scizr sen. (* 13 de merz 1903 a [[Urtijëi; † ai 9 de jené 1992 a Urtijëi, fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
Mut de Franzisca Insani da [[Runcadic]] y Giacobe Mussner dit l Scizer.
Si doi mutons ie Vinzenz jun. scultëur y Karl depenjadëur.
== Ncëries ==
Nteressant ici, che tlo te Gherdëina ic i nduradëures duc unie da demez. L piu vedi ndirradëur che ic sé, fova n badiot. L se scrijova Obcrbachcr y stajova a Urtijëi sa Tadco. El fova 1 pere de Poma de Gili y Scpl Oberbachcr.
Ic c cuncsciù chisc nduradëures: Josef Sontheimer (chësc ova maridà na muta di badiot Obcrbachcr); Franz Jirasek (chël ova la berstot ju n ch’l Buse); Josef Skasa ta Pescosta; Rudolf Quitta y si muta, si mut Rudi y 1 mut de chësc; po Scpl Pescosta, Nicolo Grossrubatscher (chisc doi laurova tc berstot de Pepi StufLesser senior); Tonc NofLaner y si mut; 1 vedi Carlo Verrà, si mut y si muta anda Trina. a man<ref>[[Flavio Pancheri]]: ''25 ani Bola per nosc lëures.'' Calënder de Gherdëina 1996, pl. 53.</ref>.
L ann 1979 à Vinzenz Mussner giatà l'odia d’or per si meric dal Chemun de Urtijëi<ref>''Cronica 1979.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 194.</ref>
== Scric ==
* ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75 (a pl. 63 na madona de Zenz Mussner).
* Sepl Mussner, Vinzenz Mussner, Malia Obletter: ''La dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 46-
* ''Mòstri scultëures de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89-114 (a pl. 114 fotos de doi lêures de Zenz Scizr sen.)
* ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù'' Calënder de Gherdëina 1982 pl. 37-53 .
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175.
{{DEFAULTSORT:Mussner, Vinzenz,}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
===================================================
« Jahreswende », lëur de Sepl Senoner de Ronch
L scultëur SEPL SENONER DE RONCH
Sciche i autri ani ulëssa 1 calënder nce chëst an dlecurdé n artist de Gherdëina. 'L ié danz bele 58 ani che Sepl Senoner de Ronch ié mort; perchël truep jëuni ne '1 arà povester nianca audì numinan, y di vedli che '1 cunesciova mo, ié ënghe la gran pert bele more. Daviadechël ie-1 du- vier de dlecurdé a nosta juventù, chësc jëun plën de talënt y de idealijmo
cis aldidancuei ulache '1 pèr che 1 unico ideal sibe 1 scioldo.
Sepl de Ronch fova 1 plu vedi fi de bera Tone Senoner da Valantin y de anda Pazifica Senoner de Ronch. Anda Pazifica ova n fra che fova deventà preve dumenican y doi surans che fova jites munighes. N se- gondo fra fova bele mort da jëun y nsci ti fova restà 1 luech ad’ëila. Bera Tone y anda Pazifica s’ova maridà 1 an 1885 y à pa abù 10 mutons, cin mutans y cin mutons. Chinch de chisc ié po bele more da pitli.
Restei ié 3 mutons y 2 mutans: Sepl, Giùdita, Luis, Maria y Tone.
Sepl, 1 plu vedi, fova nasciti ai 21 de juni 1886. Bele drët da piti messov-1 judé al pere a lauré sul luech y ora de chël a fé chiena. L pere fajova springri, chël fova tei mandli che menova la giames, i braces y 1 sumen- ton, A chisc messova i mutons giavé do ora, taché ite i fii da tré y sfrië. L pere cialova for di fé drët biei y ’l cialova nce che i mutons feje 1 lëur seiche '1 toca, pervia che ’l dijova: sce ëi fesc de bel lëur, po giapa nce 1 verlëigr da '1 vënder plu sauri y ëi mo da ’n fé!
Canche Sepl ova 8 ani, a-1 messé scumencé a vardé la biesces. Nsci per trëi insteies ala longia a-1 messé dì per dì levé de scur y pië su per Tramans a vardé y purté sel y léché ala biesces. Do Segra Sacun la- sciove-n de vardé y ’n vendova la biesces. Sepl s'ova nce njinià na tel pitia fauc y cun 11 ani ov-1 bele sià dut 1 diguei via’n Ronch da sëul. Canche Sepl ié stat ora de scola, ie-1 ruà ora da si berba bera Franzl dia Tinderla a mparé a ziplé. Ilô ie-1 pona stat doi inviërnesc. N struf ie-1 nce stat ju da bera Luis da Valantin ja Luca. Doche ’l ié ino ruà a cësa, a-1 scumencià a fé cristc. 'L laurova scialdi a chëi da Stufan y me prësc s'ov-1 fat n bon inuem. I ultimi ani dan ji pra i saudeies laurov-1 nce scialdi per 1 « Merkantilgebàude » de Bulsan che cumprova ju 1 lëur o '1 tulova a cumiscion. Arnold Amonn, 1 directer de chësta sozietà, fova na persona drët saurida y rëidla, y sce ’n ova debujën, dajov-1 nce i scioldi danora al laurant. A chisc ziplova Sepl cristc y Landsknechte.
L an 1907 à po Sepl messé ji pra i saudeies y sté sot trëi ani. Do la scola da militèr fov-1 ruà sul Berg Isel y ilô a-1 pedù très ora ziplé. Cul tëmp fova nosc Sepl tan cunesciù ilo che duc ti dijova me plu « Der Künstler vom Iselberg ». Per i cënt ani dala viëres dl Berg Isel, 1 an 1909, ova Sepl fat te trëi mënsc de lëur na gran grupa cun doi saudeies
44
L’oma, anda Pazifica Senoner de Ronch
45
46
L pere, bera Tone Senoner da Valantin
che se dà la man, n Bayer y n Tiroler, descendënc de doi populazions che s'ova ntlëuta tan cumbatù. Cun chësc lëur s’a-1 fat tan n gran inuem che truepa zaites ova scrit de biei articuli laudan 1 artist de Gherdëina. Tl medemo tëmp a-1 nce fat n Crist per la Erzherzogin Va leria y n saudé tumà per n munumënt.
D'utober dl 1910 ié Sepl ino ruà a cësa. Ma ëuramei mussov-1 avëi udù ite che a sté te Gherdëina ne pudov-1 se jvilupé y ji inant sula streda che ’l s’ova metù. 'L ne 1’à nia tenida ora giut, 1 an do d’auton s’a-1 tëut si trëi scarpiei y n valguna fotegrafies de si lëures y se’n ié jit a Viena sul’academia. Mo ilô n’ulov-i nia nsavëi d'1 tò su. Per se lascé seri ite tl’academia messov-n nlëuta avëi fat 8 ani de gymnasium. Ma
do avëi mustrà la fotegrafies y i articuli sun si lëures y do avëi passa n ejam, ’l a-i mpo tëut su coche ospitant. I ejames, che univa normal- mënter fac dai studënc tl tëmp de trëi ani, à Sepl fat y passà bele 1 prim an. Chësc ne fova pa me nia zeche da puech, perviache '1 fova ejames sun argumënc belau nueves per ël, seiche la prospetiva, la storia dl stil y l’anatomia. Ma cun gran ulentà y mpëni l’ov-1 fata deçà studian de dì y lauran de nuet per se tré 1 viver.
Nsci fov-1 pa me prësc nce sul'academia danter i miëures se davanian plu prëmies: danter chisc 1 « Materialpreis » y 1 an 1914 1 « Prëmi dl'Aca- demia » per lëures fac tl sas. Chësc prëmi s'a-1 davanià cul beliscimo lëur fat te miërmul de Salzburg: n jëun eufà che gëura na funtana.
Dl 1914 fova rota ora la viëra y Sepl ié uni tlamà cun i primes pra i saudeies ruan tla Galizia. Do trëi dis che '1 fova ilô, ai 16 d'utober, fov-1 bele unit a mancë dlongia 1 ruf Sam pra la furtëza de Przemysl.
Un de Gherdëina ’l à mo udù la sëira dant, ’l fova dut ju y ova na drëta
ciera, ’n udova che ’l sentia zeche. Cun si batalion ov-1 messé passé via 1 ruf Sam cula data*). Y bele ilo ov'i abù de gran piërdites. Dlà da ruf s'ov-i po giavà ite, ma i ruse ti ova sëura nuet lascià ite lega ti fosc y do ch’i fova restei per dut 1 dì tl'ega sot al stlupetamënt dl'arteleria russa, ’n fov-1 me plu sëuravivui n cinch o sies. Nsci ova la viëra destudà na vita jëuna plëina de talënt y de idealijmo tl plu bel vester.
Ma si spiri vif mo inant très si opres plëines d’amor y sentimënt, y ’l foss na bela cossa, sce zachei se tulëss sëura de fé n iëde na mostra de duc si lëures.
Gran pert di lëures fac da Sepl de Ronch ié jic vendui y nsci ruei n pue dlonch ora. Ma purempò pudon-s di d’avëi abù fertuna, pervia che nés ié restedes tlo te Gherdëina n valguna de si plu bela opres. Di lëures che ’l à fat da jëun tlo a cësa y che foa bën duc de lën, nés ié restei n « Lie- ber Augustin », n retrat dl « Vedi Scizer », na « Sant’Anies » y n « Crist ». Te chisc lëures luna ora la scola y 1 mot de ziplé che 'n ova nlëuta a Urtijëi, ulache Sepl ova mparà y che se nspirova al bon scultëur Franz Tavella che fova nlëuta ratà 1 miëur. L « Lieber Augustin », che ié
47
« Jeun che tira n sas », lëur de Sepl Senoner de Ronch
48
sën tl muséum de Gherdëina, ié n tel vedi dala jniapëta, y-a chësc a-1 sapù i dé ite 1 caracter da vagabunt. L retrat di Vedi Scizer ié tratà cun gran sentimënt y esprëscion. Tl Crist, che ié ënghe de zirm, pudon-s udëi si padronanza a traté 1 act y 1 detail.
DI tëmp da saudé a Dispruch ié restei tl muséum dl Berg Isel n doi majri lëures, tlo te Gherdëina nés ié restà n piti model de lën de un de chisc lëures. ’L ié 1 model per 1 lëur che '1 ova fat 1 an 1909. Da chësc udon-s che Sepl fajova plu sauri a se ziplé 1 model diretamënter tl lën, seiche '1 univa nce fat nlëuta da gran pert di scultëures de Gherdëina.
I miëur lëures po-n bën di che ’l à fat tl tëmp che '1 fova a Viena sul'aca- demia. De chisc lëurs nés ié restei danter 1 auter 1 bel lëur de miërmul « L jëun che gëura na funtana », cun chël che ’l ova trat 1 prëmi dl'Aca- demia 1 an T4, pona n beliscimo pultré de si orna ënghe de miërmul, n « Jëun che tira n sas », chësc fat de ghips, y n valguna plachëtes de lën da pëires y de ghips. Danter chëstes ié la bela plachëta de ghips « Jahres- wende », n vedi che sëurandà l’ëura dia vita a n mut. Na copia de chësta ié tl Kuntshistorisches Muséum de Viena. Tl « Jëun che tira n sas » y te n valgun pultrec che '1 ova mudelà te chësc tëmp po-n custaté na cërta nfluënza da pert de Rodin che fova nlëuta 1 majer scultër dl mont.
*) data (la data,-es) = zattera, Flofi.
BURASCA
Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan!
Sul mer s'arleva n teribi urcan,
s'ngomba fondes sc'che crêpes giganc
y si crestes de ciom ju ti ghëurdli se sfransc.
Manacëus I tëune romp ora stlefan, se dejcëria la sëites tarluian,
'I jdrama, y tla furia d'uni elemënt
sui gonfes raita, sciblan, I vënt. Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan! Dejlatra na berça va cëntenan,
strassuni y pra I temont agrumà I pilot se tëm a uni bot ch'la se'n vede sot.
J. K., SUNEL
2f1e4nbr0r6c6uqseci80dk23zi792g
252079
252047
2026-06-27T11:21:28Z
Moroder
67
252079
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem =
|Auter inuem = Vinzenz Mussner
|Foto = Zenz Scizr
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = 13 de merz 1903
|Mort/a =
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Vinzenz Mussner''', dit nce Zenz Scizr sen. (* 13 de merz 1903 a [[Urtijëi; † ai 9 de jené 1992 a Urtijëi, fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
Mut de Franzisca Insani da [[Runcadic]] y Giacobe Mussner dit l Scizer.
Si doi mutons ie Vinzenz jun. scultëur y Karl depenjadëur.
== Ncëries ==
Nteressant ici, che tlo te Gherdëina ic i nduradëures duc unie da demez. L piu vedi ndirradëur che ic sé, fova n badiot. L se scrijova Obcrbachcr y stajova a Urtijëi sa Tadco. El fova 1 pere de Poma de Gili y Scpl Oberbachcr.
Ic c cuncsciù chisc nduradëures: Josef Sontheimer (chësc ova maridà na muta di badiot Obcrbachcr); Franz Jirasek (chël ova la berstot ju n ch’l Buse); Josef Skasa ta Pescosta; Rudolf Quitta y si muta, si mut Rudi y 1 mut de chësc; po Scpl Pescosta, Nicolo Grossrubatscher (chisc doi laurova tc berstot de Pepi StufLesser senior); Tonc NofLaner y si mut; 1 vedi Carlo Verrà, si mut y si muta anda Trina. a man<ref>[[Flavio Pancheri]]: ''25 ani Bola per nosc lëures.'' Calënder de Gherdëina 1996, pl. 53.</ref>.
L ann 1979 à Vinzenz Mussner giatà l'odia d’or per si meric dal Chemun de Urtijëi<ref>''Cronica 1979.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 194.</ref>
== Scric ==
* ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75 (a pl. 63 na madona de Zenz Mussner).
* Sepl Mussner, Vinzenz Mussner, Malia Obletter: ''La dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 46-
* ''Mòstri scultëures de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89-114 (a pl. 114 fotos de doi lêures de Zenz Scizr sen.)
* ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù'' Calënder de Gherdëina 1982 pl. 37-53 .
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175.
{{DEFAULTSORT:Mussner, Vinzenz,}}
[[:Categoria:Uem]]
[[:Categoria:Artist]]
[[:Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[:Categoria:Persona de Urtijëi]]
[[:Categoria:Artist ladin]]
===================================================
« Jahreswende », lëur de Sepl Senoner de Ronch
L scultëur SEPL SENONER DE RONCH
Sciche i autri ani ulëssa 1 calënder nce chëst an dlecurdé n artist de Gherdëina. 'L ié danz bele 58 ani che Sepl Senoner de Ronch ié mort; perchël truep jëuni ne '1 arà povester nianca audì numinan, y di vedli che '1 cunesciova mo, ié ënghe la gran pert bele more. Daviadechël ie-1 du- vier de dlecurdé a nosta juventù, chësc jëun plën de talënt y de idealijmo
cis aldidancuei ulache '1 pèr che 1 unico ideal sibe 1 scioldo.
Sepl de Ronch fova 1 plu vedi fi de bera Tone Senoner da Valantin y de anda Pazifica Senoner de Ronch. Anda Pazifica ova n fra che fova deventà preve dumenican y doi surans che fova jites munighes. N se- gondo fra fova bele mort da jëun y nsci ti fova restà 1 luech ad’ëila. Bera Tone y anda Pazifica s’ova maridà 1 an 1885 y à pa abù 10 mutons, cin mutans y cin mutons. Chinch de chisc ié po bele more da pitli.
Restei ié 3 mutons y 2 mutans: Sepl, Giùdita, Luis, Maria y Tone.
Sepl, 1 plu vedi, fova nasciti ai 21 de juni 1886. Bele drët da piti messov-1 judé al pere a lauré sul luech y ora de chël a fé chiena. L pere fajova springri, chël fova tei mandli che menova la giames, i braces y 1 sumen- ton, A chisc messova i mutons giavé do ora, taché ite i fii da tré y sfrië. L pere cialova for di fé drët biei y ’l cialova nce che i mutons feje 1 lëur seiche '1 toca, pervia che ’l dijova: sce ëi fesc de bel lëur, po giapa nce 1 verlëigr da '1 vënder plu sauri y ëi mo da ’n fé!
Canche Sepl ova 8 ani, a-1 messé scumencé a vardé la biesces. Nsci per trëi insteies ala longia a-1 messé dì per dì levé de scur y pië su per Tramans a vardé y purté sel y léché ala biesces. Do Segra Sacun la- sciove-n de vardé y ’n vendova la biesces. Sepl s'ova nce njinià na tel pitia fauc y cun 11 ani ov-1 bele sià dut 1 diguei via’n Ronch da sëul. Canche Sepl ié stat ora de scola, ie-1 ruà ora da si berba bera Franzl dia Tinderla a mparé a ziplé. Ilô ie-1 pona stat doi inviërnesc. N struf ie-1 nce stat ju da bera Luis da Valantin ja Luca. Doche ’l ié ino ruà a cësa, a-1 scumencià a fé cristc. 'L laurova scialdi a chëi da Stufan y me prësc s'ov-1 fat n bon inuem. I ultimi ani dan ji pra i saudeies laurov-1 nce scialdi per 1 « Merkantilgebàude » de Bulsan che cumprova ju 1 lëur o '1 tulova a cumiscion. Arnold Amonn, 1 directer de chësta sozietà, fova na persona drët saurida y rëidla, y sce ’n ova debujën, dajov-1 nce i scioldi danora al laurant. A chisc ziplova Sepl cristc y Landsknechte.
L an 1907 à po Sepl messé ji pra i saudeies y sté sot trëi ani. Do la scola da militèr fov-1 ruà sul Berg Isel y ilô a-1 pedù très ora ziplé. Cul tëmp fova nosc Sepl tan cunesciù ilo che duc ti dijova me plu « Der Künstler vom Iselberg ». Per i cënt ani dala viëres dl Berg Isel, 1 an 1909, ova Sepl fat te trëi mënsc de lëur na gran grupa cun doi saudeies
44
L’oma, anda Pazifica Senoner de Ronch
45
46
L pere, bera Tone Senoner da Valantin
che se dà la man, n Bayer y n Tiroler, descendënc de doi populazions che s'ova ntlëuta tan cumbatù. Cun chësc lëur s’a-1 fat tan n gran inuem che truepa zaites ova scrit de biei articuli laudan 1 artist de Gherdëina. Tl medemo tëmp a-1 nce fat n Crist per la Erzherzogin Va leria y n saudé tumà per n munumënt.
D'utober dl 1910 ié Sepl ino ruà a cësa. Ma ëuramei mussov-1 avëi udù ite che a sté te Gherdëina ne pudov-1 se jvilupé y ji inant sula streda che ’l s’ova metù. 'L ne 1’à nia tenida ora giut, 1 an do d’auton s’a-1 tëut si trëi scarpiei y n valguna fotegrafies de si lëures y se’n ié jit a Viena sul’academia. Mo ilô n’ulov-i nia nsavëi d'1 tò su. Per se lascé seri ite tl’academia messov-n nlëuta avëi fat 8 ani de gymnasium. Ma
do avëi mustrà la fotegrafies y i articuli sun si lëures y do avëi passa n ejam, ’l a-i mpo tëut su coche ospitant. I ejames, che univa normal- mënter fac dai studënc tl tëmp de trëi ani, à Sepl fat y passà bele 1 prim an. Chësc ne fova pa me nia zeche da puech, perviache '1 fova ejames sun argumënc belau nueves per ël, seiche la prospetiva, la storia dl stil y l’anatomia. Ma cun gran ulentà y mpëni l’ov-1 fata deçà studian de dì y lauran de nuet per se tré 1 viver.
Nsci fov-1 pa me prësc nce sul'academia danter i miëures se davanian plu prëmies: danter chisc 1 « Materialpreis » y 1 an 1914 1 « Prëmi dl'Aca- demia » per lëures fac tl sas. Chësc prëmi s'a-1 davanià cul beliscimo lëur fat te miërmul de Salzburg: n jëun eufà che gëura na funtana.
Dl 1914 fova rota ora la viëra y Sepl ié uni tlamà cun i primes pra i saudeies ruan tla Galizia. Do trëi dis che '1 fova ilô, ai 16 d'utober, fov-1 bele unit a mancë dlongia 1 ruf Sam pra la furtëza de Przemysl.
Un de Gherdëina ’l à mo udù la sëira dant, ’l fova dut ju y ova na drëta
ciera, ’n udova che ’l sentia zeche. Cun si batalion ov-1 messé passé via 1 ruf Sam cula data*). Y bele ilo ov'i abù de gran piërdites. Dlà da ruf s'ov-i po giavà ite, ma i ruse ti ova sëura nuet lascià ite lega ti fosc y do ch’i fova restei per dut 1 dì tl'ega sot al stlupetamënt dl'arteleria russa, ’n fov-1 me plu sëuravivui n cinch o sies. Nsci ova la viëra destudà na vita jëuna plëina de talënt y de idealijmo tl plu bel vester.
Ma si spiri vif mo inant très si opres plëines d’amor y sentimënt, y ’l foss na bela cossa, sce zachei se tulëss sëura de fé n iëde na mostra de duc si lëures.
Gran pert di lëures fac da Sepl de Ronch ié jic vendui y nsci ruei n pue dlonch ora. Ma purempò pudon-s di d’avëi abù fertuna, pervia che nés ié restedes tlo te Gherdëina n valguna de si plu bela opres. Di lëures che ’l à fat da jëun tlo a cësa y che foa bën duc de lën, nés ié restei n « Lie- ber Augustin », n retrat dl « Vedi Scizer », na « Sant’Anies » y n « Crist ». Te chisc lëures luna ora la scola y 1 mot de ziplé che 'n ova nlëuta a Urtijëi, ulache Sepl ova mparà y che se nspirova al bon scultëur Franz Tavella che fova nlëuta ratà 1 miëur. L « Lieber Augustin », che ié
47
« Jeun che tira n sas », lëur de Sepl Senoner de Ronch
48
sën tl muséum de Gherdëina, ié n tel vedi dala jniapëta, y-a chësc a-1 sapù i dé ite 1 caracter da vagabunt. L retrat di Vedi Scizer ié tratà cun gran sentimënt y esprëscion. Tl Crist, che ié ënghe de zirm, pudon-s udëi si padronanza a traté 1 act y 1 detail.
DI tëmp da saudé a Dispruch ié restei tl muséum dl Berg Isel n doi majri lëures, tlo te Gherdëina nés ié restà n piti model de lën de un de chisc lëures. ’L ié 1 model per 1 lëur che '1 ova fat 1 an 1909. Da chësc udon-s che Sepl fajova plu sauri a se ziplé 1 model diretamënter tl lën, seiche '1 univa nce fat nlëuta da gran pert di scultëures de Gherdëina.
I miëur lëures po-n bën di che ’l à fat tl tëmp che '1 fova a Viena sul'aca- demia. De chisc lëurs nés ié restei danter 1 auter 1 bel lëur de miërmul « L jëun che gëura na funtana », cun chël che ’l ova trat 1 prëmi dl'Aca- demia 1 an T4, pona n beliscimo pultré de si orna ënghe de miërmul, n « Jëun che tira n sas », chësc fat de ghips, y n valguna plachëtes de lën da pëires y de ghips. Danter chëstes ié la bela plachëta de ghips « Jahres- wende », n vedi che sëurandà l’ëura dia vita a n mut. Na copia de chësta ié tl Kuntshistorisches Muséum de Viena. Tl « Jëun che tira n sas » y te n valgun pultrec che '1 ova mudelà te chësc tëmp po-n custaté na cërta nfluënza da pert de Rodin che fova nlëuta 1 majer scultër dl mont.
*) data (la data,-es) = zattera, Flofi.
BURASCA
Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan!
Sul mer s'arleva n teribi urcan,
s'ngomba fondes sc'che crêpes giganc
y si crestes de ciom ju ti ghëurdli se sfransc.
Manacëus I tëune romp ora stlefan, se dejcëria la sëites tarluian,
'I jdrama, y tla furia d'uni elemënt
sui gonfes raita, sciblan, I vënt. Hesc, hesc, tac, tac, uuh, dan, dan! Dejlatra na berça va cëntenan,
strassuni y pra I temont agrumà I pilot se tëm a uni bot ch'la se'n vede sot.
J. K., SUNEL
jwh02bxy729epto1h1aze2xidmpujqt
Grupa Ruscél
0
2743
252064
122923
2026-06-27T04:35:35Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in [Ё]i to Latin
252064
wikitext
text/x-wiki
[[File:"Gruppe 13" Domenikanergalerie Bozen 1954.jpg|miniatura|alt=Artexhibition of the "Group 13" in the Domenicaner Gallery Bolzano 1954|cudejel dla mostra dla "grupa 13" tla galaria Domenicans Bulsan 1954]]
[[File:Tiroler Kunstpavillion Innsbruck 1967 Gruppe "Ruscél" Gröden.jpg|miniatura|alt=Tyrolean Artpavilion Innsbruck 1967 Groupexhibition "Ruscél" Gardena Valley|cudejel dla mostra tl Kunstpavilion a Dispruch 1967 dla grupa "Ruscél" ]]
{{Gherdëina}}
'''Ruscél''' fova na grupa de artisć de [[Gherdëina]] ti ani 1956-1968
== Coche nasc la grupa Ruscél ==
Dala grupa [[Lia Mostra d’Ert]], ''Kreis für Kunstschaffenden'' se à l ann 1953 spartì na pert de cumëmbri metan su la grupa ''Ruscél'', che tl prim ova mo inuem ''Grupa di 13''.<ref>Elfriede Perathoner: ''Grödner Krippenschnitzkunst'', Folioverlag 2004. p. 52/53. ISBN 3-85256-279-1</ref>.
For inò univel fat doi mostres da d’insta. La mostra de ert tradizionela de Gherdëina fova tla sala dla Mostra d’Ert sun Plaza Sant Antone. La grupa Ruscél al incontra presentova si lëures ti primes ani tl chino Dolomiti a [[Urtijëi]]. Ai 13 de lugio 1963 à la grupa pedù giaurì na si sala tla cësa dla vedla scola ulache l ie al didancuei la Posta cun na mostra sun [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]]<ref>''Cronica'',[[Calënder de Gherdëina]] 1956, 1958, 1960.</ref>.
Tla sala dl chino Dolomiti ova 15 artisć dla grupa Ruscél metù ora l ann 1956 si lëures. La zaita Dolomiten scrisc: ''I artisć dla grupa Ruscél ie dastramp criatives y pudëssa se mustré sun gran mostres tla Talia y nce oradeca'' (traduzion dal tudësch).<ref>Dolomiten 24 de agost 1965, ora dl liber ''100 ani Lia Mostra d’Ert Urtijëi'', plata 30, Lia Mostra d’Ert Urtijëi 2020, ISBN:978-88-8171-140-6</ref>.
Ufizialmënter ie unida metuda su la grupa Ruscél ai 12 de merz l ann 1957 da Guido Dauru, Gottfried Moroder, Rudolf Moroder Rudolfine, Viktor Moroder, [[Luis Piazza]], [[Mili Schmalzl]] y Adolf Vallazza. Dal scumenciamënt mpo fovel nce leprò [[Josef Kostner]], David Moroder, [[Raimund Mureda]] y Rudolf Moroder de Gottfried. Tl 1954 oven pudù mëter ora tla Domenikaner-Galerie a Bulsan. Śën fova nce ruvà leprò pra la grupa Edmund Moroder, [[Fini Martiner Moroder|Finy Martiner]], Gottfried Moroder junior, Bruno Vallazza, Karl Vallazza y [[Markus Vallazza]].
== Mostres internazioneles ==
Uni ann metova la grupa “Ruscel” a jì mostres persuneles o culetives y sëuraprò nce mostres oradeca, coche a [[Firenze]], [[Minca]], [[Stockholm]] o [[Dispruch]]. Tres n liam strënt cun l ''Südtiroler Künstlerbund'' a la grupa Ruscél nce fat pea pra mostres oradeca y cuncorsc dèrt che à purtà nce plu pesć ai artisć de Gherdëina. Tl 1967 à la grupa Ruscél metù ora tl Kunstpavillon de Dispruch lëures de Markus Vallazza, Alfred Vallazza, Adolf Vallazza, Josef Kostner y [[Martin Demetz]]. Tl catalog dla mostra a Dispruch tl 1967 ova Gottfried Hohenauer scrit: ''Dala tëma che la tradizion nraviseda pudësse safuië n vif svilup artistch ie nasciù l Ruscél'' (traduzion dal tudësch). <ref>''Ausstellungskatalog der Gruppe Ruscel 1967'', Archiv des Kreises für Kunst und Kultur.</ref>
Nce la zaita AZ ''Allgemeine Tiroler Anzeiger'' ova scrit de chësta mostra: ''Bele dan 10 ani ova scultëures de Gherdëina metù ora tlo a Dispruch. Ntlëuta fova metù ora artejanat artistich ma śën iel da se fé marueia coche chëi de Gherdëina se presënta. Ëi à tëut su la tendënzes modernes, jan a crì stredes persuneles'' (traduzion dal tudësch).<ref>Allgemeine Tiroler Anzeiger, ''Tagesgeschehen'', 2 de agost dl 1967, da Elfriede Perathoner: ''Grödner Krippenschnitzkunst'' Folioverlag 2004, p.55 ISBN 3-85256-279-1.</ref>.
[[File:Vedla scola pert da surëdl de Urtijëi.jpg|miniatura|left|alt=La grupa Ruscel metova ora suenz tla vedla scola elementera ulache sën ie la sënta dla posta.|La grupa Ruscel metova ora suenz tla vedla scola elementera ulache sën ie la sënta dla posta.]]
L suzes dla grupa “Ruscél” univa da ann a ann majer, nchina l ann 1964. Ma pò da ntlëuta fovel for manco da lëur, tant che 50 scultëures ova messù la dé su. L cunzil vatican (1962-1965) y la mascins da ziplé, unides su ti ani 1960, à nce purtà pro a na stënta de lëur. Ntëur ala fin di ani 1960 l à la grupa “Ruscél” data su. Feter te chël tëmp se al furmà a Urtijëi na grupa cun tendënzes artistiches plu nueves, astrates tlameda ''Indra''. I cumëmbri de chësta grupa fova Albert Moroder, Norbert Moroder, Adolf Kostner, y Markus Schenk.
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* ''Galeria dl Ruscel.'' [[Nëus Ladins]], 1. d'agost 1963, pl. 4.
== Cëla nce ==
*[[Ert visuela]]
*[[Modernism]]
*[[L ert de ziplè te Gherdëina|Ruscel]]
[[Categoria:Ert]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Cultura ladina]]
[[Categoria:Urtijëi|Ruscel]]
jpk7uu35g17twsggaas6y2puh6sotpj
Alois Kostner
0
2759
252070
252027
2026-06-27T10:46:25Z
Moroder
67
252070
wikitext
text/x-wiki
[[File:Alois_Kostner_Gröden.jpg|miniatura|Pultret de Alois Kostner ntëur l 1890]]
[[File:Sankt_Rochus_Altar_Fonteklaus_Lajen.jpg|sinistra|miniatura|Autere depënt y ndurà de Alois Kostner tla capela San Roch a Fonteklar Laion.]]
[[File:Grödner_Pilger_in_Jerusalem_1898.jpg|miniatura|Alois Kostner cun l Dr. Conrad Moroder y l curat Franz Anderlan a Gerusalem<ref name="tirol">Pater Angelus Stummer: ''Tirol an des Erlösers Grab''. Persenon 1899.</ref>.]]
'''Alois Kostner''', encé tlamà ''Luis Moler'' o Vijo Moler<ref>Angel Dapunt: ''I artisc dla Val Badia'' Lingaz y Cultura nr. 2, [[Istitut Ladin Micurá de Rü]] 1980, pl. 78.</ref> (* 8 de mei [[1856]] a [[Badia|La Ila]], [[Val Badia]]; † 29 de mei [[1918]] a [[Urtijëi]]) ie stat n moler y [[nduradëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
Kostner à scumencià sciche lerner te [[Plan (frazion de Sëlva)|Plan (Sëlva)]], ie jit tla [[Scola d'Ert Urtijëi|scola d'ert a Urtijëi]] y tl 1879 a [[Minca]] per mparè l nduré.
Si loma [[Genovefa Costner|Genoveva]], tlameda ncë Sefa dala cazines, stajova sul luech de Planaces tla Bruscia de Urtijëi. Ëila fova cunesciuda per fé cazines coche n les porta cun l guant dala Gherdëina<ref>[[:File:Kostner Genovefa.jpg|Sefa dala cazines loma de Alois Kostner]].</ref>. Tl 1883 à Kostner cumprà la cësa Pana, dita ncé Pertan, daujin al puent de Pana a Urtijëi. Ël à pona maridà Giuana Stuflesser-Petlin, sor de Ferdinand Stuflesser, che ova metù su na gran berstot per fé auteresc. Ëi à abù cin mutons: Johann, Marianna, Ferdinand, Engl y Cisca.
Kostner à ngrandí la cësa de Pana y fabricà leprò mo doi autra cëses, ulache l ova de gran berstots per depënjer sanc y mascimamënter auteresc fac da si cunià Ferdinand che univa mandei ora per dut l mond.
Tl 1898 ie Alois Kostner jit n pelegrinage a [[Ierusalem]]<ref>[https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/jerusalem.html Iaco Rigo: ''The pilgrimage of my grandsire Alois Kostner da Pertan (Luis Moler) to the Holy Land.'']</ref>. Ilo ovl lascia na pitura tl Hospiz dl Austria pra la 6a stazion dla Via Crucis y che ie mo iló da udëi. Da Gerusalem à Kostner purta reliquies che ie cunservedes tla Madona dla dlieja dl luech ulache l ie nasciú<ref>Karl Gruber: ''Kunst im Gadertal.'' Tappeiner Verlag, Bulsan 1987, ISBN 88-7073-042-5, S. 124.</ref>.
Tl 1905 fova Alois Kostner a cë de n cumité che dassova mëter su la cooperativa de artejans, ma chësc cumité sanbën sota l pëis di ferlëigheri a tëut la dezijion che la fova nia da fé<ref>Martina Demetz: ''Versuch einer Genossenschaftsbildung''. Te ''Hausierhandel, Hausindustrie und Kunstgewerbe im Grödental''. Tiroler Wirtschaftsstudien, Universitätsverlag Wagner Innsbruck 1987, ISBN 3 7030 0186 0, pl. 207-218.</ref>.
Tl 1908 a Kostner finanzià na cësa de scola dla Barmherzige Schwestern a Bulsan y à pona giatà la bedaia Pro Ecclesia et Pontefice dal Vatican.
Ël ie nce stat n benefatëur per la dlieja de La Ila ulache l à stiftà auteresc y scultures de sanc.
Dal 1893 al 1896 y dal 1904 al 1911 iel stat cunselier dl chemun de Urtijëi y ti ani 1911-1919 iel stat Magistratsrat tl chemun<ref>Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug.'' Raetia [[Bulsan]] 2007. ISBN 978-8872833018. pl. 252-253.</ref>.
Coche truepes moleri dl 1800 fova Kostner ncé fotograf y à pultrà ju duc i mejes de Gherdëina.
[[File:Large-format-camera_Globus-M-34.jpg|sinistra|miniatura|Kostner adruvova avisa na tel camera.]]
[[File:Cëses Puent de Pana Alois Kostner Urtijëi.jpg|miniatura|sinistra|alt=Cëses cun Puent de Pana fabrichedes da Alois Kostner a Urtijëi.|Cëses cun Puent de Pana fabrichedes da Alois Kostner a Urtijëi.]]
[[File:Pilge_in_Jerusalem_Alois_Kostner_Gröden.jpg|miniatura|La Pitura che Kostner à lascià al Ospiz a Gerusalem y che ie mo da udëi iló.]]
[[File:Alois Kostner y Ferdinand Stuflesser a Pruca Foto Dantone.jpg|miniatura|alt=Alois Kostner y si cunià Ferdinand Stuflesser a Pruca te na foto de Dantone.|Alois Kostner y si cunià Ferdinand Stuflesser a Pruca te na foto de [[Franz Dantone|Dantone]].]]
== Notes ==
<references />
== Leteratura ==
* Pater Angelus Stummer: ''Tirol an des Erlösers Grab. Pilgrims Reise-Erzählungen vom Tirol-Vorarlberger Papst- und Kaiserjubiläums-Pilgerzuge''. Persenon 1899, pl. 13, 287, 390.
* Kostner, Alois. Te: Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950 (ÖBL). Band 4, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 1969, pl. 156.
* Paulina Moroder, Eugen Trapp: ''L lëur d’auteresc te Gherdëina, 1700–1940''. Calënder de Gherdëina 2001, Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 2000, pl. 72–77.
* Chiocchetti Nadia: ''Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia''. Union Generela di Ladins dles Dolomites. Fotolito Longo bonamënter 2005, ISBN 88-901703-4-4, pl. 80–81 y pl.. 218–219.
== Weblinks ==
* [https://web.archive.org/web/20160314092454/http://lusenberg.com/jerusalem.html Fotos y material biografich]
[[Categoria:Uem|Kostner, Alois]]
[[Categoria:Depenjadëures de Gherdëina|Kostner, Alois]]
[[Categoria:Persona ladina|Kostner, Alois]]
[[Categoria:Fotografia|Kostner, Alois]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi|Kostner, Alois]]
74aeltahig5ad0mvz94xsshww2rwvdp
Ëiles de Gherdëina che zipla
0
3581
252072
251939
2026-06-27T10:58:48Z
Moroder
67
252072
wikitext
text/x-wiki
[[File:Ëila de Santa Cristina che zipla 1932.png|miniatura|[https://patrimonio.archivioluce.com/luce-web/detail/IL5000010203/2/s-cristina-valgardena-tradizione-valligiana-sculture-legno-assume-nuovo-sviluppo-nelle-scuole-artigiane.html Ëiles te Santa Cristina che zipla. Film Luce ani 30]]]
{{Gherdëina}}
== Storia ==
Tl dejedotejim, dejessetejim y povester bele tl sëidejejim secul laurova la majera pert dl'ëiles de [[Gherdëina]] a [[Fé zandli te Gherdëina|fé zandli]] cun mazëtes sun l puntl. Do che, ala fin dl dejedotejim secul, se ova svilupà dassënn l ziplé [[Chiena|chiena]] y tl medemo tëmp ënghe l marcià dla chiena de Gherdëina te dut l mond<ref>''Valgùn inuemes de nosc antenàc marcadënc''. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 44-48.</ref>, à belau duta l'ëiles de Gherdëina scumencià a ziplé te cësa <ref>Zenz Mussner: ''Chiena da zacan de Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 53.</ref>.
Chësc ert ie restà nchin al didancuei ënghe sce l ie mé plu puecia ëiles che zipla mo.
La zipladësses ne ie mei drë’ unides numinedes ti scric sun l ziplé.
Tl 1842 conta Ludwig Steub de na zipladëssa a Urtijëi canche l ie unit te Gherdëina<ref>Ludwig Steub: ''Gherdëina Zacan (Coche Ludwig Steub l’à ududa l'an 1842)''. Calënder de Gherdëina 1966, pl. 31-32</ref>.
Te doi gran articuli de Zenz Mussner Scizer tl [[Calënder de Gherdëina]] vënieles numinedes nianca un n iëde<ref>Zenz Mussner Scizer: ''Móstri scultëures de Urtijëi che àziplà de bela scultures y che à nsenià ju lenri''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89-114.</ref><ref>Zenz Mussner Scizer: ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat di ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?''. Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75. </ref>. Te na publicazion cun na lista de plu de 93 scultëures vëniel mé numinà cater ëiles. Chëstes ie: Levigia Senoner Mahlknecht (1866-1952), Maria Kaslatter Hofer (1884-1967), Trina Kaslatter Bernardi (da [[Gustin]], Sëlva), che se firmova Kath Kaslatter o Catharina Kaslatter Bernardi, (1889-1979)<ref>Zenz Mussner Scizer: ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 37-52.</ref>.
[[File:Eila cun bambin 2 Katarina Kaslatter.jpg|miniatura|Pitla figura de ëila cun bambin zipleda da Catarina Kaslatter Bernardi]]
Sa la pitla Sotria a Urtijëi fova doi ëiles che n tlamova Stefunes dla Rojules, mutans de Mariana y Stefun da Peza, che ziplova y metova adum pitli vasciei cun n schilet y iermes per tei che ulova cunscidré la mort<ref>Leo Runggaldier: ''Vedla chiena de Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1962, pl. 31-31</ref>. Un de chisc ie mo da udëi tl [[Museum Gherdëina]] a Urtijëi.
Tl liber ''Anri Woodcarving'' iel da udëi truepa fotos de chiena dl [[ANRI|ANRI]] y savon che la majera pert de chësta chiena ie unida zipleda y depënta da ëiles de Gherdëina<ref>Philly Rains, Donald Bull:''Anri Woodcarving: Bottle Stoppers, Corkscrews, Nutcrackers, Toothpick Holders, Smoking Accessories, and More''. Schiffer Publishing 2001. ISBN 0 7643 1421 1.</ref>
== Nrescida sun l' ëiles che zipla ==
Monika Kelder à nrescì per l Museum Gherdëina sun l ert dl ziplé de na bona pert dl’ëiles te Gherdëina ti ultimi ani<ref>{{Cite web |url=https://www.museumgherdeina.it/la/2445 |title=Museum Gherdëina, Monika Kelder: ''Ëiles de Gherdëina tl’ert dl ziplé''. |access-date=2021-12-12 |archive-date=2021-12-11 |archive-url=https://web.archive.org/web/20211211015814/https://www.museumgherdeina.it/la/2445 |url-status=dead }}</ref>.
L lëur dla truepa intervistes de Monika Kelder ne desmostra nia mé tan de ëiles che se dedicova a chësc ert ma nce la cundizions te chëles che chësta ëiles laurova y n generel coche fova l artejanat dl ziplé te Gherdëina. Tlo vëniel fat na lista dla zipladësses, ma coche dit, n fovel scialdi de plu.
* Christina Holzknecht Obletter, “Stina da Lip” de [[Urtijëi]], nasciuda tl 1847 sa Martin. Ëila à ziplà i sies sanc y i reliefs sun l gran autere dla dlieja de [[Sëlva]]<ref>Luis Senoner: ''I vedli droc''. Calënder de Gherdëina 1977, pl 78.</ref>. Acioche la pudësse ziplé cun gheneda ovela doi fanceles, una per cësa y una per l luech da paur.
* Mariana Senoner Mussner, “Mariana dl Schlosser”, nasciuda tl 1912 sun l luech de Burdengëia te Sëlva. La à mparà da si fredesc Andrea, Giuani y Eduard y ova nce trëi surans che ziplova: Barbl, Lisabeta y Milia. Marideda tl 1938 cun Matthias Mussner da Larciunëi iela jita a sté tla cësa dl Schlosser. La ziplova musiconċ, figures da paur, mandli y tieres dla cripl de 12 cm. Ëila fova scialdi cunesciuda cun l pez de n ël che liej la zaita y n’ëila che fej ciauza.
* Filomena Debon Piccolruaz, “Mena da Ruf”, nasciuda tl 1924 sun l luech da Ruf a Urtijëi. Filomena fova na zipladëssa cunesciuda per si pitla figures.
* Carolina (Linele) Kostner, [[Stlejuc]], zipladëssa de mandli dla cripl y pitla figures.
* Helene Demetz da Pincan, zipladëssa de pitla y gran figures y mandli dla cripl.
* Herta Malsiner dl Tervela, zipladëssa de mandli dla cripl.
* Rosmarie Prugger, zipladëssa de reliefs.
* Edith Demetz, Pilat, zipladëssa de crisć.
* Elke Senoner, Ciablon, zipladëssa de tieres.
* Annemarie Grossrubatscher, Larenzan, zipladëssa de angiuli y decurazions.
* Matilde Piazza, Bataian, zipladëssa de mandli dla cripl.
* Reinhilde Demetz, Pilat, zipladëssa de figures Hummel.
* Judith Sotriffer, Pedetliva, zipladëssa de popes, cramaices y juesc.
* Trina Senoner dl Ploc.
* Waltraud Grossrubatscher da Larenzan.
* Herta Malsiner dl Tervela.
== Heinrich Kostner moster ==
Te Gherdëina iel for stat che chiche ziplova jiva for a mparé te na berstot y suvënz mé domesdì o dassëira tla [[Scola d'Ert Urtijëi|scola d'ert]]. Nscila nce per truepa ëiles. Pra la zipladësses ntervistedes da Monika Kelder n iel trëi che à mparà a ziplé pra Heinrich da Stlujuc.
* Emilia Perathoner Senoner da Uridl, nasciuda a Urtijëi tl 1933, marideda sa Juntlan - Sacun. Do che la fova stata n ann da Ottilia Moroder dl Tanneheim a fé de tel pitla figures (Kinderfiguren), iela jita sa Pitl Bruel pra bera Heinrich a ziplé mandli dla cripl. Bera Heinrich jiva a vënder ju n Petlin y da Zenz de Giacobe Mussner dl Scizer. A scola d’ert jivela uni di dala 4 nchin la 7 dassëira. Anda Milia ova pona, do che la se ova metù dassëula, doi lerneres, si sor Lidia y Rosa Perathoner de Caio. Ntlëuta ala fin di ani 60 y su per i ani 70 fovel mo scialdi da lëur, ëila vendova tla Talia, tl’Austria y tl Deutschland. Ëila à nce pudù mëter ora na si cripl y na figura cun i Trëi Rëiesc ora dl “Reimichlkalender" te na mostra de n Museum tl'[[Olanda]].
* Carolina Kostner Malsiner, Linele da Stlujuc, nasciuda a Urtijëi tl 1941. Cun sëidesc ani ala scumencià a mparé a ziplé da si pere deberieda cun si jurmana Matilde. Ora de chël ovela truep da fé te si gran familia y canche la ulova jì ala scola d'ert, ti ova i fredesc dit che iló la ëssen me sciacheda. L ti savova bën da muië, ma si fra Heinrich ti à ti ani ënghe nsenià truep. Ziplà ala for mé tla man, zënza dessëni, cun modiei che la se cialova ju dala figures te dliejes, da pitures y zaites. Si uem Pius Malsiner dl Mëune da [[Sacun]] ti fajova la stales. Linele, che ie scialdi bona de ziplé, à dit che per mparé a ziplé, muessen mparé na vita.
* Matilde Piazza Insam nasciuda a Urtijëi sa Bataian tl 1941. L pere turnova y jiva a vënder ta Pigon. Da iló purtovel a cësa for n flucion de roba mpe de giapé scioldi. Sa Pigon ti panciovi su dldut. Perchël à Matilde dit che chëi da Pigon davaniova doi iedesc cun l lëur dl pere. Canche la lerneres fova n pue grames, dijova bera Heinrich: „Scumencëde merë for suinson canche ne savëis nia co fé y po damproju, po vàla pa bën“. Do cater ani ova l moster dit che la pudova bën scumencé a lauré dassëula. Bera Heinrich ti ova mo dit: "Ie jive pa for ja Sant’Antone a dì n padernoster dan che jive a vënder caite" miné minovel da chëi dl Pizuela.
== Zipladësses de tieres ==
* Katharina Kasslatter Linda, Trina da Rijeda, nasciuda a [[Santa Cristina]] dl 1879. L da mo na [[Katharina Kasslatter Bernardi]] da Gustin ta la Pozza, plu jëuna y plu cunesciuda per si figures de ëiles sentedes cun l guant dala gherdëina<ref>Milia Kostner: ''Doi de Gherdëina: anda Trina y bera Tone''. Calënder de Gherdëina 1988, pl. 51-57.</ref>. Katharina da rijeda fova jita te Sëlva a mparé a ziplé, ma la fova tan bona che tosc ti ovi dit che la se pudova mëter da sëula. Ëila fova dassën lezitënta a ziplë tan che ënghe canche la jiva sun pastura cun la vaces, tulovela pea doi scarpiei a ziplé. La fajova suënz biesces de 3, 4 y 5 cm, cun pustamënt y zënza, la uredlës univa nculedes su. La formes dla biesces univa turendedes ju cun papier da sfrië. Suënz mandovla l nepot Ubi de diesc ani a vënder. Ubi ti ova n dì dit al verlëigher de ti dé de plù, ma canche Ubi til ova dit a si lava òvala n drë spavënt, ajache la minova che la ne giapëssa nia plu da lëur. Ëila ie morta tl 1965.
* Marianna Linda nasciuda tl 1916 fova muta de Katharina Kasslatter da Rijeda. Ëila ova mparà a ziplé y ova nce fat la scola d’ert te Sëlva. La ziplova [[Bambi|bambi]] de 6-7 cm y cians. Ëila ziplova i tieres sun toc de lën ulache univa sià ora l profil coche truepes d'autri. Si cians fova cunesciui per l bel pëil ziplà. A chisc tieres univel suënz sentei ite uedli de [[scipa]]. Ëila ie morta tl 2010.
* Cristina Demetz Malsiner de Prënsa, nasciuda sa [[Ruacia]] tl 1904, ie cunesciuda per la bela ciafites che la fajova. Nce si surans Giuana y Mariana ziplova. Mariana fajova de tei pitli bambi.
* Elke Senoner Kasslatter, nasciuda tl 1971 de Santa Cristina zipla gën, lernera de si pere, do vester stata ala scola prufesciunela a Urtijëi, pitli tieres sciche marmotes, schirlates, ciafites, cians, lievri, giac, ma nce de tel pitla scultures.
L ie scialdi ëiles che zipla tieres te Gherdëina: Tlo n valgun inuemes che n à pedú nrescì: Trina Runggaldier da Ciaslat, Anna Rifesser Maria de Pra, Maria Nocker da [[Sabedin]], Ottilia Senoner da Plazola, Marianna Runggaldier da Valternea, Carlina Rifesser de Pra, Marianna Prugger dl Penc, Teresa Perathoner de Col, Anies Delago da Rumanon, Maria Demetz da Ruacia, Emilia Stuffer da Sabedin, Barbara Mussner da Costa, Cristine Linder da Paratoni, Cristina Senoner de Sociastel, Cristina Kasslatter y Giudita Kasslatter dl Kreuzer, Maria Senoner de Santuel, Ottilia Runggaldier dl Ampezan, Albina Runggaldier Moroder, Maria Senoner de Sociastel, Leni Kostner dl Puter, Clemenza Überbacher da Frëina, Maria Denicolò, Berta Stuffer da Trëbe, Barbara Lardschneider Cësanueva, Anneliese Senoner, Zilli Demetz de Biei, Anneliese Perathoner da Plazola.
== Zipladësses de pitla figures ==
On la testemonianza de ëiles de Sëlva che ziplova dantaldut pitla figures, zbergli y angiuli.
* Katharina Senoner de Cësanueva, marideda Senoner dl Ploc, nasciuda tl 1922. Da si pere ovla mparà l ert, ma la à fat ence doi ani de scola d’ert ulache la ova Hans Delago y [[Luis Senoner |Luis Senoner de Ronch]] sciche maestri. Da si andes Lisa y Carlina sun Col a jì te Val àla mparà a ziplé mandli dla cripl. Ënghe si oma anda Tresl ziplova d’uni sort de tieres. Te familia ziplova duc, sciche scialdi te duta Gherdëina, nchin la diesc da sëira. Canche i jiva ora Pigon a vënder giapovi na zedula cun chël che i ova da avëi per l lëur y do che i òva cumprà ite chël che n adurvova iló te chëla butëiga univel fat via.
* Sophie Mussner da Guton, vëidua Senoner, nasciuda te Sëlva tl 1931. Bele si oma Maria da Guton fova na bona de ziplé. Sophie ie me jita doi ani ala „Fachschule“. Si maestri fova Luis Insam de Romano y Adam de Col da Larjac. Ëila ziplova dantaldut angiuli o cëves d'angiuli. Te si berstot ovla l penic, si scarpiei, la „Schnirlscheibe“, na pitla mola a sut. L snirtl, o coche disc cërc la mujiga, ie n strumënt da tré ju i scarpiei do che i ie amulei y aguzei. I scarpiei ie ënghe finei do avei laurà 70 ani limpea. I manesc ti òva turnà si fra Giuani. Sophie adruova dansù n perstuech de pel a ziplé, che la à arpà dala jumblines Giudita y Trina dl Scizer, ajache Sophie jiva unitant a ti amulé i scarpiei. Duta doves ziplova tei pitli cians.
* Elisabeth Pitscheider Senoner de Santuel nasciuda dl 1899 y morta tl 1997 te Sëlva. La ie stata a scola dala “Englischen” a Persenon pra na si anda che fova jita muniga. Do che ti nchersciova ala ulù mparé a ziplé y à fat la scola d'ert de Sëlva cun l maester [[Albino Pitscheider]]. Ntan che la ziplova ti dijovela for a si mutons: “liejëme dant la zaita, ie posse scuté su y ziplé y a vo ve fejel bon”.
[[File:Mandli cun caricatures a Urtijëi.jpg|miniatura|Mandli ziplei da Luisa Walpoth da Pincan.]]
* [[Luisa Walpoth Demetz]] da Pincan dl ann 1914 nasciuda sa La Mauta a Urtijëi. La ova mparà da Luis Holzknecht da Martin y da Caio Perathoner Baga. La ziplova dant al dut caricatures i musicontri per l'Anri. Per fé i mandli giatovela tei pitli tapli da si loma y teniva i tapli tla nëif o te na condla dal ega per i tenì plu mujiei. La messova sanbën nce cialé sula cësa y te stala i doi trei cë de bestiam y tre su l'ega dal ruf per ti dé da bever<ref>Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina, 2001, pl. 90-91</ref>.
== Zipladësses de mandli dla cripl<ref>Elfriede Perathoner Bergmeister: ''Grödner Krippenschnitzkunst''. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1</ref> ==
* Paula Pitscheider, marideda von Englert, la segonda fia de Albino Pitscheider nasciuda tl an 1911 te Sëlva. Ëila ziplova plu gën de pitla roba te stua tla man che tla berstot de si pere. N rata che na cripl dl Museum Gherdëina sibe la sia.
* Crescenzia Senoner, (nasciuda tl 1922) da Daunëi , marideda Comploi da Tublà, te Sëlva. Ëila ova mparà a ziplé da si anda Tresl y da si fra Mëine. Ëila laurova dui trëi deberieda pra penic te stua ma la ova fat n valgun ani la scola d'ert te Sëlva. Ntlëuta univel jit suënz a to legnam tl bosch a scroc.
* Eleonora Roilo Insam, “Nora da Ciascian” ie nasciuda tl 1924 a Urtijëi. Ëila à mparà a ziplé sa La Plates da Serafin Messner. Iló iela stata 5-6 ani y po se ovla metù da sëula lauran plu che auter per i ferleigheri Nino Bergmeister de Palvates y Luis Stuflesser de Petlin. Rosa Perathoner de Caio ova metù a ji na mostra de criples zipledes me da ëiles y iló ovela pedù fé pea.
* Herta Malsiner de Prënsa/Tervela ie nasciuda tl 1934 a Santa Cristina. La scola d'ert ala fat te Sëlva y si maestri fova Luis Insam de Romano y Adam Demetz de Col da Larjac. Do doi ani de scola iela ruveda pra l moster Franzl dl Ugrister (junior) a Soplajes.
* Oliva Kostner da Stlejuc, marideda Rifesser, Urtijëi (1913-2005) à mparà da si fra Hermann tla berstot de si pere Heinrich. Si mut Friedl, deventà scultëur, pudova bele ziplé cun 13 ani pra si loma y cun chël ovl giatà legrëza cun l'ert.
* Maria Delago da Ulëta, S. Cristina, marideda Mauroner sa Ronch su n Ch'l Piz a Urtijëi, ie nasciuda tl 1938. Si pere fova Franzl Delago da Ciaucëia, ël ziplova pestech. Dlonch ti fajòvel su n cë ai pec che l ziplova. L'oma, Stina Demetz da Ulëta fova na jurmana de [[Tresl Gruber]].
A scola d'ert iela jita trëi ani sun [[Plan da Tieja]].
L prim ann ov'la Luis de Romano de ziplé, Engl de Runcac de modelé, Peter da Fëur de dessëni y Rudolf da Fussel de [[Lingaz tudësch|tudësch]] y l segondo Adam de Col da Larjac de ziplé.
Ëila ziplova mandli de n 5-6 cm y nce de 3 cm. scialdi a Otto dl Pizuela, che ti ova dat i primes modiei, ala firma de Pigon y a Franzl dl Pizuela.
* Rosa Perathoner de Caio, marideda Vinatzer dl Sartëur nasciuda a Urtijëi tl 1938 te na gran familia de 14, belau duc scultëures. Cun sëidesc ani ie Rosa jita a mparé a ziplé mandli dla cripl da anda Milia Perathoner da Uridl per doi ani ma mé per mez l dì. Tl ann 2006 à Rosa abù l'idea de mëter a jì na mostra de criples fates mé da ëiles tla sala Gisela Moroder a Urtijëi.
* Barbara Lardschneider Senoner, "Babi dl Tina", nasciuda te Sëlva tl 1940, ie jita 4 ani tla scola d'ert ulache la dlecorda mo bën [[Rudi Moroder|Rudi Moroder de Gottfried]] de Urtijëi (1923-1958). Ël fova n bon maester y duc fova cuntënc cun chësc maester, ajache l nseniova a ziplé cun na cërta sveltëza, che l dijova che fova debujën per se tré l viver.
Tl Museum Gherdëina iel da udëi n valguna criples fates da ëiles: na cripl de mauta de Tresl Gruber, na cripl de Annemarie (Linele) da Stlujuc, na cumposizion de ot mandli dla cripl de Paula Pitscheider y doi criples cun mandli de 5 cm de Tilda dl Luz.
[[File:Cripla zipleda 1980 a Urtijëi.jpg|miniatura|Cripl zipleda da Maria Delago Mauroner da Ronch]]
== Zipladësses de crisć ==
[[File:Ëiles che zipla cristc Scola d'Ert Urtijëi 1937.png|miniatura|[https://patrimonio.archivioluce.com/luce-web/detail/IL5000021345/2/artigianato-artistico-ad-ortisei-esemplari-crocifissi-chiese-e-scuole-o-i-opere-della-scuola-scultura-istituita-dal-ministero.html Ëiles che zipla crisć - Film dl Istituto Nazionale Luce 1937]]]
* '''Edith Demetz da Pilat''', marideda Lardschneider dl Tina. L pere fova drët bon de ziplé crisć. Edith conta "Ziplé ie n lëur nët, y dantaldut per l'ëiles che à scenó mo vel' lëur da fé via per l di iel l mesun che les possa lascé tumé l scarpel y ti jì do a vel' d'auter". Ëila dijova nce: "ziplé ie l plu bel lëur dl mond". La nen à nia pedù ji ala scola d'ert, che si pere cunscidrova massa "libertina". Da Nadel ovla giatà scincà da si pere y loma n valgun scarpiei y la ova belau na mueia, ma po ovla scumenciá a ziple cun l'aiut de si pere. Bera Zenz Mussner dl Scizer fova n iede ruvà te berstot y ova dit: "Ah, mperes'a a fé crisć, chël ie pa n auter ziplé che fé d'autra roba, ajache iló iel "act" y chël ie plu rie che fé truep drap." Da Milly Schmalzl jiva Edith n doi ëura al'ena te Scola d'Ert a dessenië.
* '''Herta Pitscheider de [[Menza Nogler Pitscheider|Menza]]''', vëidua Schmalzl, de Urtijëi, nasciuda tl 1939. L pere fova Johann Pitscheider de Menza moler y [[nduradëur]]. Cun 14 ani òvela scumencià a ziple da lernera da Mariele Kostner dla Rodra y pona pra Konrad Senoner. Nce Annemarie da Palmer, Herta da Brida y Brunhilde Paur ova mparà iló. Te berstot taiova l moster pro l lën cun l manarin, datrai pudova nce ëila l fé, pona ziplòvel mpue' dant y da dedò fajova ëila inant da sëula. L univa desmazà l corp y i braces a pert. Dedò univa i braces nculei su. Pra l lëur tucòvel sambën nce de amulé y aguzé i scarpiei. Vel iëde se òvela bën nce taià ti dëic, ma nia suvënz, contela. Ti ani da lernera giapòven ntlëuta sciche paiamënt na pitla scincunda da Nadel. Uni dì dala cater domesdì jivla te scole d'ert per i lerneri ulache l univa nsenià a dessenië, a mudelé, a njenië ca l lën per ziplé. N si crist ie ruvà tla capela da Stufan sun [[Mastlé]]. N auter si crist ie sa Peza sa Sacun sun l troi danter cësa y tublà.
* '''Waltraud Großrubatscher da Larenzan''', marideda Perathoner a S. Cristina. Nasciuda tl 1944. Nasciuda te na familia de zipladëures ovela fat n an de scola d'ert y pona ova si pere dit: "Śën ies bën jita giut assé a fé damat caite, śën vënies te berstot pra mé!" Te berstot dl pere, drët n bon de fé crisć, univel nce truep scutà su mujiga, ajache l ova cumprà n gramofonn cun plates de mujiga tlassica de Mozart, Beethoven, Händel y Haydn.
* '''Maria Senoner Fill''', nasciuda a Urtijëi dl 1871 sun [[Col de Flam]] de Sëura, ova mparà da si pere. Ëila ziplova for sun penic y fajova nce cëves de crisć y de madones te na curnisc turneda. Anda Maria ova na si berstot sun plan Ziran, ulache ie sën l Hotel Villa Park a Urtijëi. Iló ovela nsenià a ziplé a mutans che ulova mparé l ert y nce a si fra Franzl. La fova morta tl 1938.<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia Obletter]] (Malia de Cudan): ''La scultëura de crisc. Anda Maria Senoner marideda Fill''. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 127.</ref>
* '''Elisabeth Planker Santifaller da Banch'''. Nasciuda dl 1899 a Urtijëi. Ora l Grien ovala mparà a ziplé da si pere Giuani che fajova crisć. La surans Maria y Zisca Planker ziplova ënghe crisć ora l Grien. Do maridé stajovla sa Banch sa Sacun tla medema cësa cun [[Vigil Pescosta]] che jiva uni tant a ti nsenië velch. La fia Elsa jiva a vënder i crisć ta Pigon, sambën a pe, scioldi nen giapòvela deguni, ma la pudova cumpré ite roba da maië te chëla butëiga.
* '''Emma Prinoth da Pescosta''', nasciuda tl 1916 a Urtijëi, ova mparà a ziplé da Maria Fill cun 14 ani. Tl 1941 iela po jita ora i tudësc a Oberammergau ulache la ziplova ntan la viëra proteses ai saudëies che ova perdù na giama o n brac.
* '''Mariele Kostner dla Rodera''', marideda Alfarei, nasciuda tl 1921 a Urtijëi. La fova lernera da Hermann Grossrubatscher da Larenzan. Mariele ova mparà a fé crisć nsci: a scumencé desseniovla sun n carton la forma dl crist, che univa pona cupiëda sun n tapl de lën de zirm. Cun n boter desmazovela ntëurjù. Pona ziplovela n iede l corp y i braces a pert. Cun broces de lën univa nculei su i braces. Ala fin univel mo sentà ite i tlauc y metù su la tofla INRI. Ti ani à Emma nce ziplà do crisć ju de mascin ajache l fova unit manco da lëur, ma chël ne ti savova nia bel y l ne ti dajova deguna sudesfazion. La ie morta tl 2011.
[[File:Kunstgenossen. Nach Originalzeichnung vo Conrad Beckmann.jpg|miniatura|[[Fé zandli te Gherdëina|Zandlëta]] de Gherdëina cun cësta de crisć.]]
[[File:Uem che porta ciavei.jpg|miniatura|Zandlët cun na cëria de ciavei ziplei sun na fiërtla da ciavei ca. ann 1880.]]
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Milia Kostner: ''Chiena de Gherdëina ti ani 1930''. Calënder de Gherdëina 1986, pl. 94-102.
* Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: ''Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei.'' Chemuns de Gherdëina, 2001, pl. 75-93.
* [[Ingrid Runggaldier|Ingrid Runggaldier Moroder]]: te ''Ëres tla Ladinia. De artejanes y marcadëntes''. Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 65-77.
== Cëla nce ==
* [[Scultëures de Gherdëina]]
* [[Turné te Gherdëina]]
* [[Marcadënc de Gherdëina]]
* [[Fé zandli te Gherdëina]]
== Cunliamënc ==
* [http://www.fotosantacristina.it/ld/archif.html?category=schnitzen Fotos de ëiles y jënt che zipla a Santa Cristina ora dl archiv dl Cunsëi de furmazion de S. Cristina]
[[Categoria:Fëna|Eiles, zipla]]
[[Categoria:Ert|Eiles, zipla]]
[[Categoria:Gherdëina|Eiles, zipla]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina|Eiles, zipla]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Eiles, zipla]]
[[Categoria:Persona ladina|Eiles, zipla]]
6v0ffxq0xqeettx0l8uc5g7e30zlkc2
Emil Terschak
0
14127
252077
217389
2026-06-27T11:11:14Z
Moroder
67
252077
wikitext
text/x-wiki
[[File:Resciesaterschack.jpg|miniatura|Emil Terschak sa la crëusc de [[Resciesa]].]]
{{Gherdëina}}
'''Emil Terschak''' (* [[27 de mei]] [[1858]] a [[Viena]]; † [[1 de setëmber]] [[1915]] a [[Anpezo|Cortina d'Ampëz]]) fova n fotograf<ref>Hans Rabanser: ''La fotografia, n valguna cunscidrazions''. [[Calënder de Gherdëina]] 1994, pl. 153.</ref>, moler<ref>[https://www.mutualart.com/Artist/Emil-Terschak/A7D03D31DC0B4EC7 Pitura de Emil Terschak]</ref>, ilustradëur<ref>[[Ingrid Runggaldier]]: ''L prim liber di ghesc dla sosta de [[Dantersasc]]''. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 42-53.</ref>, scritëur y arpizadëur. Te Gherdëina laurovel nce sciche [[nduradëur]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 46 (foto).</ref>.
Emil Terschak fova l mut dl musizist cech Adolf Terschak (1832–1901).
Cun 18 ani se ovel scrit ite tla academia de [[Minca]] (entreda ai 24 de auril 1876, n. 03272 liber de matricula 1841–1884) tl medemo an de [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder Lusenberg]]. Nscila iel stat cater ani a Minca.
L se à maridà cun Henriette Stremmel che l ova cunesciù a Minca. Henriette ie stata una dla prima sciadëures dla Dolomites<ref>''Con la neif sot i piesc.Storia te 23 retrac''. Gana nr. 26, La Usc di Ladins 2022, pl. 56.</ref>
Do che l fova unit a [[Urtijëi]] per se arpizé tl 1893, iel unit tl 1894 a sté a Urtijëi tla [[Cësa Rusina|Villa Rosenheim]], sën cësa Rusina. Iló al metu sù n atelier da fotograf, l prim te [[Gherdëina]]. N tel atelier menovel nce a Minca.
Ël à scrit doi libri sun l Ciadenat y sun Gherdëina cun truepes dessënies fac dad ël. Te truepa plates tudësces à Terschak desenià y scrit de si jites samont, juntan leprò stampes de lën tëutes da si fotos coche l univa fat ntlëuta . Sun Scientific American al publicà n articul sun Urtijëi y sula ndustria de Gherdëina<ref>Emil Terschak: ''St. Ulrich and the Industries of Grödnerthal''. Scientific American, September 21, 1901 Volume 52, Issue 1342supp.</ref>.
<gallery perrow="5" heights="200" caption="Desënies de Terschak">
File:Terschak-sassdallech2.jpg|Sas dal Lech
File:Terschak-sassdallech.jpg|Sas dal Lech
File:Terschak-Kumedel.jpg|Cumedel
File:Terschak-granodla.jpg|Gran Odla
File:Bergsteiger-molignon.jpg|Molignon
</gallery>
De ël ie cunesciui nce desënies tl stil dl art nouveau.
Tl 1900 à Terschak scrit y publicà n liber sun la fotografia da mont, che ie pona ence unì stampà plu iëdesc tl 1905, 1913 y tl 1921. Tla edizion dl 1921 à Josef Rehden ence scrit na lecurdanza sun Emil Terschak sciche pionier dla foto da mont.
== Pionier dl sport da dinviern ==
[[File:Rodler.jpg|miniatura|Sluesé te na stampa de lën do n dessëni de Terschak]]
Terschak ne fova nia mé un che va a crëp, ma nce un di primes a ji cun i schì te Gherdëina. De fauré dl 1894 al tëu pert ala traverseda da Vent tl Ötztal a Kurzras.
Per n pez ie Terschak stat tla Norvegia y da iló al purtà l sport dl schi te Gherdëina y pona a Cortina d'Ampëz.
A Urtijëi al metù su l club dala lueses y à fat scialdi per l svilup dl turism.
Tl 1900 fovel stat scrit tla plata Brixner Nachrichten nformazions sul lëur de Terschak a Minca y che l fajova fotos de persones dejenudes. Chësc ova l curat Franz Anderlan tëut sciche ucajion per perdiché contra l Terschak. Coche savon dai scric de Anderlan, chësc ne ti pudova nia al Terschak per si ji a crëp y nscila se sentiva l Terschak nia plu drë bën te Gherdëina y ie pona mo n chël an jit a sté a Cortina<ref>[https://www.selvafoto.it/ld/nosta-selva.html?article%20id=42 ''Lies sportives'' te ''Sëlva, lecurdanzes da pludagiut'' Cunsëi de Formazion Sëlva]</ref>. Franz Anderlan scrij ai 24 de nuvember 1899 te si "Chronik von St.Ulrich in Gröden angefangen 1.Janer 1894":
"Es machte große Sensation eine Corresponenz der Brixner- Chronik herausgenommen aus "Münchner Neueste" u. Photografen- Zeitung, daß ein hier wohnender Photograf Emil Terschak weibliche Akte aufnehme u. in den Handel bringe. Diesem Schweine wird hoffentlich bald das Handwerk gelegt u. ausgewiesen werden." Y ai 27 de nuvember 1899 scrijel: " Gestern giengen ich u. die Lehrer des kath. Lehrervereines nach Brixen. Gegenstand der Berathung war: Gesuch an das Land um Erhühing des Gehaltes. Heute wurde der famos Photograf Emil Terschak aus dem Rodlklub ausgeschloßen."<ref>Toni Sotriffer: Manuscrit dla cronic dl curat Franz Anderlan.</ref>.
[[File:Mountaineer_1898.jpg|miniatura|Arpizadëur te na foto de Terschak y bonamënter ël nstëss.]]
Do che Terschak fova jit a sté a Cortina ie si atelier tla cësa Rusina unì sëurantëut da [[Dominik Holzknecht]] (dit ''Mëine Golo''). A Cortina à po Terschak metù su n atelier de fotograf tla cësa de chemun y à purtà prò truep al svilup dl turism da dinviërn.
Terschak nen ie nia plu sta bon de se refé da na malatia y ie mort tl 1915, do che l ova nia plu sapù ce fin che ova fat si mut Fritz, che fova stat pià perjonier sun la [[Marmolada]] tla prima viera mundiela.
Si mut Fritz ie stat plu giut tl Canada da ulache l à purtà l sport dla hockey. Fritz, cunesciù nce sciche Federico, à pona nce urganisà la olimpiades dl 1956 a Cortina.
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Terschak Emil: ''Illustrierter Führer durch die Grödener Dolomiten''. Fischer & Bröckelmann, Berlin 1896.
* Terschak Emil: ''Illustrierter Führer durch die Rosengartengruppe''. Fischer & Bröckelmann, Berlin 1897.
* Terschak Emil: ''Photographie im Hochgebirg. Praktische Winke in Wort und Bild''. Gustav Schmidt, Berlin 1900. Vier Auflagen.
* Emil & Fritz Terschak: ''Führer durch Ampezzo und die Hochtouren um Cortina''. 2. verb. u. verm. Aufl., Hirzel, Leipzig 1914.
* ''Vittorio Sella - Ascensioni Fotografiche - Aufstieg in Bildern.'' Comune di Bolzano, Gemeinde Bozen 2002, pl. 82-85 (tudësch - talian).
== Cunliamënc ==
* [[Commons:category:Emil Terschak|Dessënies y fotos de Terschak sun Commons]]
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Arpizadëur|Terschak]]
[[Categoria:Artist|Terschak]]
[[Categoria:Sport|Terschak]]
[[Categoria:Fotografia|Terschak]]
7rnhuf8lno2w83x73vtmiygcuhmkh4z
Republiches de la Ruscia
0
14256
252048
250638
2026-06-27T04:33:47Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Latin characters in [P]еспубликась to Cyrillic
252048
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Republics of Russia (labeled, with Crimea).svg|thumb|upright=1.5|Cherta de la Ruscia che mostra la 22 republiches.]]Aldo de si costituzion ie la [[Ruscia]] spartida su te [[Partida de la Ruscia|85 sogec federei]] y 22 de chisc '''republiches''' ([[lingaz rus|rus]]:: республика, plurel: республики). Na republica raprejentea suënza n raion de la Ruscia ulache vif na [[mendranza]] etnica y linguistica.<br>
La mëndra republica n cont de populazion ie la [[republica de Altai]] cun {{formatnum:206195}} abitanc. La majera ie la [[republica de Basckortostan]] cun {{formatnum:4072102}} abitanc.
==Republiches==
{| class="wikitable sortable" style="width:100%"
! class="unsortable" | Simboi
! class="unsortable" | Cherta
! Inuem<br>
! Inuem dl post y inuem formel<br>
! Capitela<br>
! Nazionalità titulera<br>
! Populazion (2010)<ref name="census">{{Cite web|url=http://www.gks.ru/free_doc/new_site/perepis2010/croc/Documents/Vol1/pub-01-11.pdf|title=2010 All-Russian Population Census|date=2011-12-22|website=All-Russian Population Census|language=ru|access-date=2019-05-12}}</ref><br>
! Spersa<br>
|- <!-- 01 --->
| [[File:Flag of Adygea.svg|border|centre|150px|link=Flag of Adygea|alt=Flag of Adygea]]<br>[[File:Coat of arms of Adygea.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Adygea]]
| [[File:Map of Russia - Adygea (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Adygea in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Adighea]]<br /><br />Republica de Adighea</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Адыгея — Республика Адыгея<br /><br />[[lingaz adigh]]: Адыгэ — Адыгэ Республик
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Maikop]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Майкоп <br /><br /><br />[[lingaz adigh]]: Мыекъуапэ
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Circassians]]<br>{{increase}}25.2%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">439,996</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|7792|{{convert|7792|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 02 --->
| [[File:Flag of Altai Republic.svg|border|centre|150px|link=Flag of the Altai Republic|alt=Flag of the Altai Republic]]<br>[[File:Coat of Arms of Altai Republic.svg|centre|100px]]
| [[File:Map of Russia - Altai Republic (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Altai in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Republica de Altai|Altai]]<br /><br />Republica de Altai</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Алтай — Республика Алтай <br /><br />{{lang-alt|Алтай — Алтай Республика}}<br /><br />
{{lang-kk|Алтай – Алтай Республикасы}} <br />
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Gorno-Altaisk]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Горно-Алтайск <br /><br />{{lang-alt|Улалу}} <br /><br />{{lang-kk|Горно-Алтайск}} <br />
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Altai people|Altai]]<br>{{increase}}33.9%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">206,168</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|92903|{{convert|92903|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 03 --->
| [[File:Flag of Bashkortostan.svg|border|centre|150px|link=Flag of Bashkortostan|alt=Flag of Bashkortostan]]<br>[[File:Coat of Arms of Bashkortostan.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Bashkortostan]]
| [[File:Map of Russia - Bashkortostan (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Bashkortostan in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Basckortostan]]<br /><br />Republica de Basckortostan</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Башкортостан — Республика Башкортостан <br /><br /> {{lang-ba|Башҡортостан — Башҡортостан Республикаһы}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Ufa]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Уфа <br /><br />{{lang-ba|Өфө}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Basckirs<br>{{decrease}}29.5%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">4,072,292 </div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|142947|{{convert|142947|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 04 --->
| [[File:Flag of Buryatia.svg|border|centre|150px|link=Flag of Buryatia|alt=Flag of Buryatia]]<br>[[File:Coat of Arms of Buryatia.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Buryatia]]
| [[File:Map of Russia - Buryatia (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Buryatia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Buryatia]]<br /><br />Republic of Buryatia</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Бурятия — Республика Бурятия <br /><br />{{lang-bua|Буряадия — Буряад Улас}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Ulan-Ude]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Улан-Удэ <br /><br />{{lang-bua|Улаан Үдэ}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Buriac<br>{{increase}}30%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">972,021</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|351334|{{convert|351334|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 05 --->
| [[File:Flag of the Chechen Republic.svg|border|centre|150px|link=Flag of Chechnya|alt=Flag of Chechnya]]<br>[[File:Coat of arms of Chechnya.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Chechnya]]
| [[File:Map of Russia - Chechnya (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Chechnya in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Cecenia]]<br /><br />Republica de Cecenia</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Чечня — Чеченская Республика <br /><br />{{lang-ce|Нохчийчоь — Нохчийн Республика}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Grosni]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Грозный <br /><br />{{lang-ce|Соьлжа-ГӀала}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Cecens<br>{{increase}}93.4%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">1,268,989</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|16165|{{convert|16165|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 06 --->
| [[File:Flag of Chuvashia.svg|border|centre|150px|link=Flag of Chuvashia|alt=Flag of Chuvashia]]<br>[[File:Coat of Arms of Chuvashia.svg|centre|100px]]
| [[File:Map of Russia - Chuvashia (disputed Crimea).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Chuvashia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Ciuvascia]]<br /><br />Republica de Ciuvascia</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Чувашия — Чувашская Республика <small>(''{{Transl|ru|Chuvashiya — Chuvashskaya Respublika}}'')</small><br /><br />{{lang-cv|Чӑваш Ен — Чӑваш Республики}} <small>(''{{Transl|cv|Čăvaš Jen — Čăvaš Respubliki}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Ceboksari]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Чебоксары <br /><br />{{lang-cv|Шупашкар}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Ciuvasc<br>{{increase}}67.7%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">1,251,619</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|18343|{{convert|18343|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 07 --->
| [[File:Flag of Crimea.svg|border|centre|150px|link=Flag of Crimea|alt=Flag of Crimea]]<br>[[File:Emblem of Crimea.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Crimea]]
| [[File:Map of Russia - Crimea.svg|alt=Map showing Crimea in Russia|border|center|150x150px]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">''[[Republica de la Crim|Crim]]''<br /><br />''Republica de la Crim''</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Крым — Республика Крым <br /><br />{{lang-crh|Къырым — Къырым Джумхуриети}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Simferopol]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Симферополь <small>(''{{Transl|ru|Simferopol}}'')</small> <br /><br />{{lang-crh|Акъмесджит}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">—{{efn|La republica ne fova nia stata furmeda in basa a na nazionalità titulera.<ref>{{Cite web|url=http://www.interpretermag.com/why-are-only-some-non-russian-republics-led-by-members-of-their-titular-nationalities/|title=Why are Only Some Non-Russian Republics Led by Members of Their Titular Nationalities?|last=Goble|first=Paul|date=2015-11-03|website=The Interpreter|access-date=2019-05-13|archive-date=2020-10-31|archive-url=https://web.archive.org/web/20201031114036/https://www.interpretermag.com/why-are-only-some-non-russian-republics-led-by-members-of-their-titular-nationalities/|url-status=dead}}</ref>}}</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">1,913,731</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|26081|{{convert|26081|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 08 --->
| [[File:Flag of Dagestan.svg|border|centre|150px|link=Flag of Dagestan|alt=Flag of Dagestan]]<br>[[File:Coat of Arms of Dagestan.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Dagestan]]
| [[File:Map of Russia - Dagestan (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Dagestan in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Daghestan]]<br /><br />Republica de Daghestan</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Дагестан — Республика Дагестан
{{collapsible list
|titlestyle = background:transparent;text-align:left;padding-left:2.5em;font-size:85%;<!--size of [show]/[hide] link-->
|title = Trëdesc autri inuemes ufiziei
|[[Aghul language|Aghul]]: Дагъустан — Республика Дагъустан <br> {{lang-av|Дагъистаналъул — Дагъистаналъул Жумгьурият}} <br> {{lang-az|Дағыстан — Дағыстан Республикасы}} <br> {{lang-ce|Дегӏестан — Дегӏестан Республика}} <br> [[Dargwa language|Dargwa]]: Дагъистан — Дагъистан Республика<br> {{lang-kum|Дагъыстан — Дагъыстан Жумгьурият}} <br> {{lang-lbe|Дагъусттаннал — Дагъусттаннал Республика}} <small>(''{{Transl|lbe|Daġusttannal — Daġusttannal Respublika}}'')</small><br> {{lang-lez|Дагъустан — Республика Дагъустан}} <small>(''{{Transl|lez|Daġustan — Respublika Daġustan}}'')</small><br> {{lang-nog|Дагыстан — Дагыстан Республикасы}} <small>(''{{Transl|nog|Dağıstan — Dağıstan Respublikası}}'')</small><br> [[lingaz rus|rus]]: Дагъустан — Республика Дагъустан <small>(''{{Transl|rut|Daġustan — Respublika Daġustan}}'')</small><br> {{lang-tab|Дагъустан — Дагъустан Республика}} <small>(''{{Transl|tab|Daġustan — Daġustan Respublika}}'')</small><br> [[Tat language (Caucasus)|Tat]]: Догъисту — Республикей Догъисту <small>(''Doġistu — Respublikei Doġistu'')</small><br> [[Tsakhur language|Tsakhur]]: Дагъустан — Республика Дагъустан <small>(''Daġustan — Respublika Daġustan'')</small>}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Makhachkala]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Махачкала <small>(''{{Transl|ru|Makhachkala}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Trëdesc naziunaliteies indigenes</div>
{{collapsible list
|titlestyle = background:transparent;text-align:left;padding-left:2.5em;font-size:85%;<!--size of [show]/[hide] link-->
|title = Lista
|[[Aghul people|Aghuls]]<br>{{increase}}1%<br>[[Avars (Caucasus)|Avars]]<br>{{steady}}29.4%<br>[[Azerbaijanis]]<br>{{increase}}4.5%<br>[[Chechens]]<br>{{decrease}}3.2%<br>[[Dargins]]<br>{{increase}}17%<br>[[Kumyks]]<br>{{increase}}14.9%<br>[[Laks (Caucasus)|Laks]]<br>{{increase}}5.6%<br>[[Lezgins]]<br>{{increase}}13.3%<br>[[Nogais]]<br>{{decrease}}1.4%<br>[[Rutul people|Rutuls]]<br>{{steady}}1%<br>[[Tabasaran people|Tabasarans]]<br>{{decrease}}4.1%<br>[[Tat people (Caucasus)|Tats]]<br>{{decrease}}0.5%<br>[[Tsakhur people|Tsakhurs]]<br>{{steady}}0.3%}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">2,910,249</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|50270|{{convert|50270|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 09 --->
| [[File:Flag of Ingushetia.svg|border|centre|150px|link=Flag of Ingushetia|alt=Flag of Ingushetia]]<br>[[File:Coat of Arms of Ingushetia.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Ingushetia]]
| [[File:Map of Russia - Ingushetia (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Ingushetia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Inguscetia]]<br /><br />Republica de Inguscetia</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Ингушетия — Республика Ингушетия <br /><br />{{lang-inh|ГӀалгӀайче — ГӀалгӀай Мохк}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Magas]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Магас <br /><br />{{lang-inh|Магас}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Ingusc<br>{{increase}}94.1%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">412,529</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|3123|{{convert|3123|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 10 --->
| [[File:Flag of Kabardino-Balkaria.svg|border|centre|150px|link=Flag of Kabardino-Balkaria|alt=Flag of Kabardino-Balkaria]]<br>[[File:Coat of Arms of Kabardino-Balkaria.svg|centre|100px]]
| [[File:Map of Russia - Kabardino-Balkaria (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Kabardino-Balkaria in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Cabardino-Balcaria]]<br /><br />Republica de Cabardino-Balcaria</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Кабардино-Балкария — Кабардино-Балкарская Республика <br /><br />{{lang-kbd|Къэбэрдей-Балъкъэрия — Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ}}<br /><br />{{lang-krc|Къабарты-Малкъария — Къабарты-Малкъар Республика}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Nalcik]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Нальчик <br /><br />{{lang-kbd|Налщӏэч}}<br /><br />{{lang-krc|Нальчик}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Balcars<br>{{increase}}12.7%<br>Cabardians<br>{{increase}}57.2%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">859,939</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|12470|{{convert|12470|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 11 --->
| [[File:Flag of Kalmykia.svg|border|centre|150px|link=Flag of Kalmykia|alt=Flag of Kalmykia]]<br>[[File:Coat of Arms of Kalmykia.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Kalmykia]]
| [[File:Map of Russia - Kalmykia (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Kalmykia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Calmichia]]<br /><br />Republica de Calmichia</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Калмыкия — Республика Калмыкия <br /><br />{{lang-xal-RU|Хальмг — Хальмг Таңһч}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Elista]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Элиста <br /><br />{{lang-xal-RU|Элст}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Calmichs<br>{{increase}}57.4%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">289,481</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|74731|{{convert|74731|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 12 --->
| [[File:Flag of Karachay-Cherkessia.svg|border|centre|150px|link=Flag of Karachay-Cherkessia|alt=Flag of Karachay-Cherkessia]]<br>[[File:Coat of Arms of Karachay-Cherkessia.svg|centre|100px]]
| [[File:Map of Russia - Karachay-Cherkessia (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Karachay-Cherkessia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Caraciai-Cerchessia]]<br /><br />Republica de Caraciai-Cerchess</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Карачаево-Черкесия — Карачаево-Черкесская Республика <br /><br />{{lang-krc|Къарачай-Черкесия — Къарачай-Черкес Республика}} <br /><br />{{lang-kbd|Къэрэшей-Шэрджэсия — Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Cerchessk]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Черкесск <br /><br />{{lang-krc|Черкесск}} <br /><br />{{lang-kbd|Шэрджэс къалэ}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Abasins<br>{{increase}}7.8%<br>Cabardians<br>{{increase}}11.9%<br>Caraciais<br>{{increase}}41%<br>Nogais<br>{{decrease}}3.3%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">477,859</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|14277|{{convert|14277|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 13 --->
| [[File:Flag of Karelia.svg|border|centre|150px|link=Flag of the Republic of Karelia|alt=Flag of the Republic of Karelia]]<br>[[File:Coat of arms of the Republic of Karelia.svg|centre|100px|link=Coat of arms of the Republic of Karelia]]
| [[File:Map of Russia (2014–2022) - Karelia (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Karelia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Republica de Carelia|Carelia]]<br /><br />Republica de Carelia</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Карелия — Республика Карелия <small>(''{{Transl|ru|Kareliya — Respublika Kareliya}}'')</small><br /><br />{{lang-krl|Karjala — Karjalan tazavaldu}}{{efn|
La rujeneda kareliana ne à degun status ufiziel te la republica, ma la ie mpo recunesciuda coche na "rujeneda regionela" adum cul [[lingaz finlandesc|finlandesc]] y l [[lingaz veps|veps]].<ref>{{Cite journal|last=Jung|first=Hakyung|date=2012|title=Language in a Borderland: On the Official Status of Karelian Language|url=https://www.academia.edu/4892711|journal=Slavic Studies|pages=1 and 13|via=Academia}}</ref>}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Petrosavodsk]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Петрозаводск <br /><br />{{lang-krl|Petroskoi}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Carelians<br>{{decrease}}7.4%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">643,548</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|180520|{{convert|180520|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 14 --->
| [[File:Flag of Khakassia.svg|border|centre|150px|link=Flag of Khakassia|alt=Flag of Khakassia]]<br>[[File:Coat of arms of Khakassia.svg|centre|100px]]
| [[File:Map of Russia - Khakassia.svg|border|centre|150px|alt=Map showing Khakassia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Khakassia]]<br /><br />Republic of Khakassia</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Хакасия — Республика Хакасия <small>(''{{Transl|ru|Khakasiya — Respublika Khakasiya}}'')</small><br /><br />[[Khakas language|Khakas]]: Хакасия — Хакас Республиказы <small>(''Khakasiya — Khakas Respublikazy'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Abakan]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Абакан <small>(''{{Transl|ru|Abakan}}'')</small><br /><br />[[Khakas language|Khakas]]: Абахан <small>(''Abakhan'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Khakas]]<br>{{increase}}12.1%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">532,403</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|61569|{{convert|61569|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 15 --->
| [[File:Flag of Komi.svg|border|centre|150px|link=Flag of the Komi Republic|alt=Flag of the Komi Republic]]<br>[[File:Coat of Arms of the Komi Republic.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Komi Republic]]
| [[File:Map of Russia - Komi (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Komi in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Komi Republic|Komi]]<br /><br />Komi Republic</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Коми — Республика Коми <small>(''{{Transl|ru|Komi — Respublika Komi}}'')</small><br /><br />{{lang-kv|Коми — Коми Республика}} <small>(''{{Transl|kv|Komi — Komi Respublika}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Syktyvkar]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Сыктывкар <small>(''{{Transl|ru|Syktyvkar}}'')</small><br /><br />{{lang-kv|Сыктывкар}} <small>(''{{Transl|kv|Syktyvkar}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Komi peoples|Komi]]<br>{{decrease}}23.7%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">901,189</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|416774|{{convert|416774|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 16 --->
| [[File:Flag of Mari El.svg|border|centre|150px|link=Flag of Mari El|alt=Flag of Mari El]]<br>[[File:Coat of Arms of Mari El.svg|centre|100px]]
| [[File:Map of Russia - Mari El (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Mari El in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Mari El]]<br /><br />Mari El Republic</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Марий Эл — Республика Марий Эл <small>(''{{Transl|ru|Mariy El — Respublika Mariy El}}'')</small><br /><br />{{lang-mrj|Мары Эл — Мары Эл Республик}} <small>(''{{Transl|mrj|Mary El — Mary El Republik}}'')</small><br /><br />{{lang-mhr|Марий Эл — Марий Эл Республик}} <small>(''{{Transl|mhr|Mariy El — Mariy El Republik}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Yoshkar-Ola]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Йошкар-Ола <small>(''{{Transl|ru|Yoshkar-Ola}}'')</small><br /><br />{{lang-mrj|Йошкар-Ола}} <small>(''{{Transl|mrj|Yoshkar-Ola}}'')</small><br /><br />{{lang-mhr|Йошкар-Ола}} <small>(''{{Transl|mhr|Yoshkar-Ola}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Mari people|Mari]]<br>{{increase}}43.9%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">696,459</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|23375|{{convert|23375|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 17 --->
| [[File:Flag of Mordovia.svg|border|centre|150px|link=Flag of Mordovia|alt=Flag of Mordovia]]<br>[[File:Coat of Arms of Mordovia.svg|centre|100px]]
| [[File:Map of Russia - Mordovia (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing Mordovia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Mordovia]]<br /><br />Republic of Mordovia</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Мордовия — Республика Мордовия <small>(''{{Transl|ru|Mordoviya — Respublika Mordoviya}}'')</small><br /><br />{{lang-myv|Мордовия — Мордовия Республикась}} <small>(''{{Transl|myv|Mordovija — Mordovija Respublikas}}'')</small><br /><br />{{lang-mdf|Мордовия — Мордовия Республикась}} <small>(''{{Transl|mdf|Mordovija — Mordovija Respublikas}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Saransk]]<br /><br /></div>8[[lingaz rus|rus]]: Саранск <small>(''{{Transl|ru|Saransk}}'')</small><br /><br />{{lang-myv|Саран ош}} <small>(''{{Transl|myv|Saran osh}}'')<br /><br /></small>{{lang-mdf|Саранош}} <small>(''{{Transl|mdf|Saranosh}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Mordvins]]<br>{{increase}}40%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">834,755</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|26128|{{convert|26128|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 18 --->
| [[File:Flag of North Ossetia.svg|border|centre|150px|link=Flag of North Ossetia–Alania|alt=Flag of North Ossetia–Alania]]<br>[[File:Wapen Ossetien.svg|centre|100px|link=Coat of arms of North Ossetia–Alania]]
| [[File:Map of Russia - North Ossetia (Alania).svg|border|centre|150px|alt=Map showing North Ossetia–Alania in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[North Ossetia–Alania]]<br /><br />Republic of North Ossetia–Alania</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Северная Осетия–Алания — Республика Северная Осетия–Алания <small>(''{{Transl|ru|Severnaya Osetiya–Alaniya — Respublika Severnaya Osetiya–Alaniya}}'')</small><br /><br />{{lang-os|Цӕгат Ирыстон–Алани — Республикӕ Цӕгат Ирыстон–Алани}} <small>(''{{Transl|os|Cægat Iryston–Alani — Respublikæ Cægat Iryston–Alani}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Vladikavkaz]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Владикавказ <small>(''{{Transl|ru|Vladikavkaz}}'')</small><br /><br />{{lang-os|Дзӕуджыхъӕу}} <small>(''{{Transl|os|Dzæudžyqæu}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Ossetians]]<br>{{increase}}65.1%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">712,980</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|7987|{{convert|7987|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 19 --->
| [[File:Flag of Sakha.svg|border|centre|150px|link=Flag of the Sakha Republic|alt=Flag of the Sakha Republic]]<br>[[File:Coat of Arms of Sakha (Yakutia).svg|centre|100px|link=Coat of arms of the Sakha Republic]]
| [[File:Map of Russia - Sakha (Yakutia) (Crimea disputed).svg|border|centre|150px|alt=Map showing the Sakha Republic in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Saha]]<br /><br />Republica de Saha</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Саха — Республика Саха <br /><br />{{lang-sah|Caxa Сирэ — Саха Өрөспүүбүлүкэтэ}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Iakutsk]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Якутск <br /><br />{{lang-sah|Дьокуускай}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">Iakuc<br>{{increase}}49.9%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">958,528</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|3083523|{{convert|3083523|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 20 --->
| [[File:Flag of Tatarstan.svg|border|centre|150px|link=Flag of Tatarstan|alt=Flag of Tatarstan]]<br>[[File:Coat of arms of Tatarstan.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Tatarstan]]
| [[File:Map of Russia - Tatarstan.svg|border|centre|150px|alt=Map showing Tatarstan in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Tatarstan]]<br /><br />Republica de Tatarstan</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Татарстан — Республика Татарстан <br /><br />{{lang-tt|Татарстан — Татарстан Республикасы}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Kasan]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Казань <br /><br />{{lang-tt|Казан}}
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Tatars]]<br>{{increase}}53.2%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">3,786,488</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|67847|{{convert|67847|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 21 --->
| [[File:Flag of Tuva.svg|border|centre|150px|link=Flag of Tuva|alt=Flag of Tuva]]<br>[[File:Coat of arms of Tuva.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Tuva]]
| [[File:Map of Russia - Tuva.svg|border|centre|150px|alt=Map showing Tuva in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Tuva]]<br /><br />Tuva Republic</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Тува — Республика Тува<br /><br />{{lang-tyv|Тыва — Тыва Республика}} <small>(''{{Transl|tyv|Tyva — Tyva Respublika}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Kyzyl]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Кызыл<br /><br />{{lang-tyv|Кызыл}} <small>(''{{Transl|tyv|Kyzyl}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Tuvans]]<br>{{increase}}82%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">307,930</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|168604|{{convert|168604|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|- <!-- 22 --->
| [[File:Flag of Udmurtia.svg|border|centre|150px|link=Flag of Udmurtia|alt=Flag of Udmurtia]]<br>[[File:Coat of arms of Udmurtia.svg|centre|100px|link=Coat of arms of Udmurtia]]
| [[File:Map of Russia (2014–2022) - Udmurtia.svg|border|centre|150px|alt=Map showing Udmurtia in Russia]]
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Udmurtia]]<br /><br />Udmurt Republic</div>
| [[lingaz rus|rus]]: Удмуртия — Удмуртская Республика<br /><br />{{lang-udm|Удмуртия — Удмурт Элькун}} <small>(''{{Transl|udm|Udmurtiya — Udmurt Elkun}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Ijevsk]]<br /><br /></div>[[lingaz rus|rus]]: Ижевск<br /><br />{{lang-udm|Ижкар}} <small>(''{{Transl|udm|Ižkar}}'')</small>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">[[Udmurt people|Udmurts]]<br>{{decrease}}28%</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">1,521,420</div>
| <div style="width: 100%; line-height: 2em; text-align:center;">{{sort|42061|{{convert|42061|km2|sqmi|0|abbr=on}}}}</div>
|}
==Notes==
{{notelist}}
==Referënzes==
<references/>
{{Partida de la Ruscia}}
[[Categoria:Ruscia]]
8ei4gyz42u1fr2dn9i44bjg9b03tw3c
Simferopol
0
19706
252049
245375
2026-06-27T04:33:56Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Latin characters in Сімфероп[o]ль to Cyrillic
252049
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}{{Infobox luech Ucraina
|Inuem ucr = Сімферополь ([[lingaz ucrain|ucrain]])<br>Симферополь ([[lingaz rus|rus]])
|Foto = Simferopol_Montage.png
|Inuem luech = Simferopol
|Bandiera =Simferopol_flag.svg
|Blason = COA_Simferopol.svg
|Stat = {{RUS}} (''[[de facto]]'')<br>{{UKR}} (''[[de jure]]'')
|Region = [[Republica de la Crim]] (''[[de facto]]'')<br>[[Republica autonoma de la Crim]] (''[[de jure]]'')
|Raion = [[Raion Federel dl Sud|Sud]] (''[[de facto]]'')<br>[[Simferopol Raion]] (''[[de jure]]'')
|Fundazion = 15ejim secul
|Autëza = 350
|Spersa = 145
|Coordinates = {{coord|44|57|N|34|6|E|display=inline}} <!--mantenì genau chësc format-->
|Data abitanc = 2021
|Abitanc chemun = 360260
|Abitanc metro = 336212
|KATOTTH =
|Codesc posta =
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|Crim
|label = Simferopol
|latitudineGradi = 44
|latitudinePrimi = 57
|longitudineGradi = 34
|longitudinePrimi = 6
|position = top
|width = 300
|float = center
|relief = yes
}}
}}
'''Simferopol''' ([[lingaz ucrain|ucrain]]: Сімферополь, [[lingaz rus|rus]]: Симферополь) ie na [[zità]] sun la penijula de la [[Crim]]. Dal 2014 incà ie la situazion aministrativa sota disput do l'[[anescion de la Crim]] da pert de la [[Federazion Russa]]. Simferopol ie la capitela de la [[Republica autonoma de la Crim]] aldò de l'Ucraina y la capitela [[Republica de la Crim]] aldò de la Ruscia.
Tl 2021 ovela na populazion de {{formatnum:336212}}<ref name="2015Est">Statistiches Stateles de la Federazion Russa - Raion Oblast. [http://kemerovostat.gks.ru/wps/wcm/connect/rosstat_ts/kemerovostat/resources/3ff9a5804351eba5bc0dfd74665da2b8/%D0%9A%D0%9E.htm Численность населения Кемеровской области на начало года] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171022175241/http://kemerovostat.gks.ru/wps/wcm/connect/rosstat_ts/kemerovostat/resources/3ff9a5804351eba5bc0dfd74665da2b8/%D0%9A%D0%9E.htm |date=October 22, 2017 }} per rus</ref>. La zità ie da l'anescion ala Ruscia incà te la [[zona d’orar]] [[UTC+3]].
== Storia ==
== Geografia ==
==Notes==
<references/>
[[Categoria:Zità dl'Ucraina]]
[[Categoria:Republica Autonoma de la Crim]]
1aw0323q8tyqi9y06b8b3i0k1p1n1u1
Lista de la majera ziteies te la Ruscia
0
19810
252050
245718
2026-06-27T04:34:00Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Latin characters in Симфероп[o]ль to Cyrillic
252050
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}[[File:Federal subjects of Russia by population density edited.svg|450px|thumb|[[Partida de la Ruscia|Sogec federei de la Ruscia]] aldo de la densità de populazion.]]Chësta ie na lista de la '''[[ziteies]] te la [[Ruscia]]''' cun na popualzion de plu de {{formatnum:50000}} abitanc aldo de la cumpededa de la populazion dl 2010. I valores ie de la populazion te i chemuns y ne conta nia la populazion de n raion metropolitan.<br>
La majera zità de la Ruscia ie Moscau, che ova tl 2021 na populazion chemunela de {{formatnum:12655050}}, plu dl doppel de la segonda majera zità San Petersburg cun {{formatnum:5384342}}. Deguna autra zità ruva sëura 2 milions de abitanc.<br>
La 16 majera ziteies de la Ruscia ova tl 2010 adum na population de belau 36 milions de persones, che ie zirca l 25% de la populazion de la Ruscia.
==Ziteies==
Ziteies scrites tl format '''gros''' ie la capiteles de n [[Partida de la Ruscia|soget federel]]. Trëi capiteles ie massa pitles per vester sun chësta lista: [[Narian-Mar]] (pop. 25.536), [[Anadir]] (pop. 15.240) y [[Magas]] (pop. 13.601).
{|class="wikitable sortable"
! rowspan="2" scope="col" style="width:50px;" | Posizion
! rowspan="2" |Zità
! rowspan="2" |Inuem [[lingaz rus|rus]]
! rowspan="2" |[[Partida de la Ruscia|Soget Federel]]
! rowspan="2" |[[Raions federei de la Ruscia|Raion Federel]]
! colspan="2" |Populazion<br />
! rowspan="2" |Mudazion
|-
!Stima dl 2021<ref>{{cite web|url=http://citypopulation.de/en/russia|title=Russia|publisher=Citypopulation.de|access-date=19 May 2021}}</ref>
!Cumpededa dl 2010<ref name="2010Census">{{ru-pop-ref|2010Census}}</ref>
|-
!align=center|1
|'''{{Blason|Moscau}}'''
|{{lang|ru|Москва}}
|{{flag|Moscau|name=Moscau (zità federela)}}
|[[Raion Federel Zentrel|Zentrel]]
|{{change|invert=on|12655050|11503501}}
|-
!align=center|2
|'''{{Blason|San Petersburg}}'''
|{{lang|ru|Санкт-Петербург}}
|{{flag|San Petersburg|name=San Petersburg (zità federela)}}
|[[Raion Federel de Nord-vest|Nord-vest]]
|{{change|invert=on|5384342|4879566}}
|-
!align=center|3
|'''{{Blason|Novosibirsk}}'''
|{{lang|ru|Новосибирск}}
|{{flag|Oblast de Novosibirsk}}
|[[Raion Federel de la Siberia|Siberia]]
|{{change|invert=on|1620162|1473754}}
|-
!align=center|4
|'''{{Blason|Iekaterinburg}}'''
|{{lang|ru|Екатеринбург}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|[[Raion Federel dl Ural|Ural]]
|{{change|invert=on|1495066|1349772}}
|-
!align=center|5
|'''{{Blason|Kasan}}'''
|{{lang|ru|Казань}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|[[Raion Federel de la Volga|Volga]]
|{{change|invert=on|1257341|1143535}}
|-
!align=center|6
|'''{{Blason|Nijni Novgorod}}'''
|{{lang|ru|Нижний Новгород}}
|{{flag|Oblast de Nijni Novgorod}}
|Volga
|{{change|invert=on|1244254|1250619}}
|-
!align=center|7
|'''{{Blason|Celiabinsk}}'''
|{{lang|ru|Челябинск}}
|{{flag|Oblast de Celiabinsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|1187960|1130132}}
|-
!align=center|8
|'''{{Blason|Samara}}'''
|{{lang|ru|Самара}}
|{{flag|Oblast de Samara}}
|Volga
|{{change|invert=on|1144759|1164685}}
|-
!align=center|9
|'''{{Blason|Omsk}}'''
|{{lang|ru|Омск}}
|{{flag|Oblast de Omsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|1139897|1154119}}
|-
!align=center|10
|'''{{Blason|Rostov sul Don}}'''
|{{lang|ru|Ростов-на-Дону}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|[[Raion Federel dl Sud|Sud]]
|{{change|invert=on|1137704|1089261}}
|-
!align=center|11
|'''{{Blason|Ufa}}'''
|{{lang|ru|Уфа}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|1125933|1062319}}
|-
!align=center|12
|'''{{Blason|Krasnoiarsk}}'''
|{{lang|ru|Красноярск}}
|{{flag|Krai de Krasnoiarsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|1092851|973826}}
|-
!align=center|13
|'''{{Blason|Voronej}}'''
|{{lang|ru|Воронеж}}
|{{flag|Oblast de Voronej}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|1050602|889680}}
|-
!align=center|14
|{{flagicon|Perm}} '''[[Perm (Ruscia)|Perm]]'''
|{{lang|ru|Пермь}}
|{{flag|Krai de Perm}}
|Volga
|{{change|invert=on|1049199|991162}}
|-
!align=center|15
|'''{{Blason|Volgograd}}'''
|{{lang|ru|Волгоград}}
|{{flag|Oblast de Volgograd}}
|Sud
|{{change|invert=on|1004763|1021215}}
|-
!align=center|16
|'''{{Blason|Krasnodar}}'''
|{{lang|ru|Краснодар}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|948827|744995}}
|-
!align=center|17
|'''[[Saratov]]'''
|{{lang|ru|Саратов}}
|{{flag|Oblast de Saratov}}
|Volga
|{{change|invert=on|830155|837900}}
|-
!align=center|18
|'''[[Tiumen]]'''
|{{lang|ru|Тюмень}}
|{{flag|Oblast de Tiumen}}
|Ural
|{{change|invert=on|816700|581907}}
|-
!align=center|19
|[[Toliatti]]
|{{lang|ru|Тольятти}}
|{{flag|Oblast de Samara}}
|Volga
|{{change|invert=on|693072|719632}}
|-
!align=center|20
|'''[[Ijevsk]]'''
|{{lang|ru|Ижевск}}
|{{flag|Udmurtia|name=Republica de Udmurtia}}
|Volga
|{{change|invert=on|646468|627734}}
|-
!align=center|21
|'''[[Barnaul]]'''
|{{lang|ru|Барнаул}}
|{{flag|Krai de Altai}}
|Siberia
|{{change|invert=on|631124|612401}}
|-
!align=center|22
|'''[[Ulianovsk]]'''
|{{lang|ru|Ульяновск}}
|{{flag|Oblast de Ulianovsk}}
|Volga
|{{change|invert=on|625462|614786}}
|-
!align=center|23
|'''[[Irkutsk]]'''
|{{lang|ru|Иркутск}}
|{{flag|Oblast de Irkutsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|617515|587891}}
|-
!align=center|24
|'''[[Habarovsk]]'''
|{{lang|ru|Хабаровск}}
|{{flag|Krai de Habarovsk}}
|[[Raion Federel de Urient Dalonc|Urient Dalonc]]
|{{change|invert=on|610305|577441}}
|-
!align=center|25
|'''[[Mahachkala]]'''
|{{lang|ru|Махачкала}}
|{{flag|Daghestan|name=Republica de Daghestan}}
|[[Raion Federel dl Caucas dl Nord|Caucas dl Nord]]
|{{change|invert=on|604266|572076}}
|-
!align=center|26
|'''[[Iaroslavl]]'''
|{{lang|ru|Ярославль}}
|{{flag|Oblast de Iaroslavl}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|601403|591486}}
|-
!align=center|27
|'''[[Vladivostok]]'''
|{{lang|ru|Владивосток}}
|{{flag|Primorski Krai}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|600871|592034}}
|-
!align=center|28
|'''[[Orenburg]]'''
|{{lang|ru|Оренбург}}
|{{flag|Oblast de Orenburg}}
|Volga
|{{change|invert=on|572819|548331}}
|-
!align=center|29
|'''[[Tomsk]]'''
|{{lang|ru|Томск}}
|{{flag|Oblast de Tomsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|568508|524669}}
|-
!align=center|30
|'''[[Kemerovo]]'''
|{{lang|ru|Кемерово}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|552546|532981}}
|-
!align=center|31
|[[Novokusnetsk]]
|{{lang|ru|Новокузнецк}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|544583|547904}}
|-
!align=center|32
|'''[[Riasan]]'''
|{{lang|ru|Рязань}}
|{{flag|Oblast de Riasan}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|534801|524927}}
|-
!align=center|33
|[[Naberejnie Celni]]
|{{lang|ru|Набережные Челны}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|Volga
|{{change|invert=on|532074|513193}}
|-
!align=center|34
|'''[[Astrahan]]'''
|{{lang|ru|Астрахань}}
|{{flag|Oblast de Astrahan}}
|Sud
|{{change|invert=on|524371|520339}}
|-
!align=center|35
|'''[[Kirov|Kirov]]'''
|{{lang|ru|Киров}}
|{{flag|Oblast de Kirov}}
|Volga
|{{change|invert=on|521091|473695}}
|-
!align=center|36
|'''[[Pensa]]'''
|{{lang|ru|Пенза}}
|{{flag|Oblast de Pensa}}
|Volga
|{{change|invert=on|516450|517311}}
|-
!align=center|37
|[[Balasciha]]
|{{lang|ru|Балашиха}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|507307|215494}}
|-
!align=center|38
|'''[[Lipetsk]]'''
|{{lang|ru|Липецк}}
|{{flag|Oblast de Lipetsk}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|503216|508887}}
|-
!align=center|39
|'''[[Ceboksari]]'''
|{{lang|ru|Чебоксары}}
|{{flag|Chuvashia|name=Chuvash Republic}}
|Volga
|{{change|invert=on|495810|453721}}
|-
!align=center|40
|'''[[Kaliningrad]]'''
|{{lang|ru|Калининград}}
|{{flag|Oblast de Kaliningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|493256|431902}}
|-
!align=center|41
|'''[[Tula (Ruscia)|Tula]]'''
|{{lang|ru|Тула}}
|{{flag|Oblast de Tula}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|467955|501169}}
|-
!align=center|42
|'''[[Sevastopol]]'''
|{{lang|ru|Севастополь}}
|{{flag|Sevastopol|name=Sevastopol (zità federela)}}
|Sud
|{{change|invert=on|464349|342451}}
|-
!align=center|42
|'''[[Stavropol]]'''
|{{lang|ru|Ставрополь}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|454488|398539}}
|-
!align=center|43
|'''[[Kursk]]'''
|{{lang|ru|Курск}}
|{{flag|Oblast de Kursk}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|450977|415159}}
|-
!align=center|44
|'''[[Ulan-Ude]]'''
|{{lang|ru|Улан-Удэ}}
|{{flag|Buryatia|name=Republic of Buryatia}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|437514|404426}}
|-
!align=center|45
|[[Soci]]
|{{lang|ru|Сочи}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|432322|343334}}
|-
!align=center|46
|'''[[Tver]]'''
|{{lang|ru|Тверь}}
|{{flag|Oblast de Tver}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|424969|403606}}
|-
!align=center|47
|[[Magnitogorsk]]
|{{lang|ru|Магнитогорск}}
|{{flag|Oblast de Celiabinsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|413251|407775}}
|-
!align=center|48
|'''[[Ivanovo]]'''
|{{lang|ru|Иваново}}
|{{flag|Oblast de Ivanovo}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|401505|408330}}
|-
!align=center|49
|'''[[Briansk]]'''
|{{lang|ru|Брянск}}
|{{flag|Oblast de Briansk}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|399579|415721}}
|-
!align=center|50
|'''[[Belgorod]]'''
|{{lang|ru|Белгород}}
|{{flag|Oblast de Belgorod}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|391702|356402}}
|-
!align=center|51
|[[Surgut]]
|{{lang|ru|Сургут}}
|{{flag|Okrug Autonom de Hanti-Mansi|name=Okrug Autonom de Hanti-Mansi-Iugra}}
|Ural
|{{change|invert=on|387235|306675}}
|-
!align=center|52
|'''[[Vladimir (zità)|Vladimir]]'''
|{{lang|ru|Владимир}}
|{{flag|Oblast de Vladimir}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|352347|345373}}
|-
!align=center|53
|'''[[Cita (zità)|Cita]]'''
|{{lang|ru|Чита}}
|{{flag|Krai de Sabaikalski}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|350861|324444}}
|-
!align=center|54
|'''[[Arhanghelsk]]'''
|{{lang|ru|Архангельск}}
|{{flag|Oblast de Arhanghelsk}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|344927|348783}}
|-
!align=center|55
|[[Nijni Tagil]]
|{{lang|ru|Нижний Тагил}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|344656|361811}}
|-
!align=center|56
|'''[[Simferopol]]'''
|{{lang|ru|Симферополь}}
|{{flag|Republica de la Crim}}
|Sud
|{{change|invert=on|336212|343644}}
|-
!align=center|56
|'''[[Kaluga]]'''
|{{lang|ru|Калуга}}
|{{flag|Oblast de Kaluga}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|331842|324698}}
|-
!align=center|57
|'''[[Iakutsk]]'''
|{{lang|ru|Якутск}}
|{{flag|Republica de Saha|name=Republica de Saha (Iakutia)}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|330615|269601}}
|-
!align=center|58
|'''[[Grosni]]'''
|{{lang|ru|Грозный}}
|{{flag|Cecenia|name=Republica de Cecenia}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|324602|271573}}
|-
!align=center|59
|[[Voljski]]
|{{lang|ru|Волжский}}
|{{flag|Oblast de Volgograd}}
|Sud
|{{change|invert=on|323853|314255}}
|-
!align=center|60
|'''[[Smolensk]]'''
|{{lang|ru|Смоленск}}
|{{flag|Oblast de Smolensk}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|320170|326861}}
|-
!align=center|61
|'''[[Saransk]]'''
|{{lang|ru|Саранск}}
|{{flag|Mordovia|name=Republic of Mordovia}}
|Volga
|{{change|invert=on|317432|297415}}
|-
!align=center|62
|[[Cerepovets]]
|{{lang|ru|Череповец}}
|{{flag|Oblast de Vologda}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|312091|312310}}
|-
!align=center|63
|'''[[Kurgan]]'''
|{{lang|ru|Курган}}
|{{flag|Oblast de Kurgan}}
|Ural
|{{change|invert=on|309285|333606}}
|-
!align=center|64
|[[Podolsk]]
|{{lang|ru|Подольск}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|309250|187961}}
|-
!align=center|65
|'''[[Vologda]]'''
|{{lang|ru|Вологда}}
|{{flag|Oblast de Vologda}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|308530|301755}}
|-
!align=center|66
|'''[[Oriol]]'''
|{{lang|ru|Орёл}}
|{{flag|Oblast de Oriol}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|303696|317747}}
|-
!align=center|67
|'''[[Vladikavkas]]'''
|{{lang|ru|Владикавказ}}
|{{flag|North Ossetia-Alania|name=Republic of North Ossetia-Alania}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|301543|311693}}
|-
!align=center|68
|'''[[Tambov]]'''
|{{lang|ru|Тамбов}}
|{{flag|Oblast de Tambov}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|289701|280161}}
|-
!align=center|69
|'''[[Murmansk]]'''
|{{lang|ru|Мурманск}}
|{{flag|Oblast de Murmansk}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|282851|307257}}
|-
!align=center|70
|'''[[Petrosavodsk]]'''
|{{lang|ru|Петрозаводск}}
|{{flag|Karelia|name=Republic of Karelia}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|280711|261987}}
|-
!align=center|71
|[[Nijnevartovsk]]
|{{lang|ru|Нижневартовск}}
|{{flag|Okrug Autonom de Hanti-Mansi|name=Okrug Autonom de Hanti-Mansi-Iugra}}
|Ural
|{{change|invert=on|278725|251694}}
|-
!align=center|72
|'''[[Kostroma]]'''
|{{lang|ru|Кострома}}
|{{flag|Kostroma Oblast}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|277393|268742}}
|-
!align=center|73
|'''[[Iosckar-Ola]]'''
|{{lang|ru|Йошкар-Ола}}
|{{flag|Mari El|name=Republica de Mari El}}
|Volga
|{{change|invert=on|276155|248782}}
|-
!align=center|74
|[[Novorossiisk]]
|{{lang|ru|Новороссийск}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|275795|241952}}
|-
!align=center|75
|[[Sterlitamak]]
|{{lang|ru|Стерлитамак}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|274134|273486}}
|-
!align=center|76
|[[Himki]]
|{{lang|ru|Химки}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|257757|207425}}
|-
!align=center|77
|[[Taganrog]]
|{{lang|ru|Таганрог}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|248269|257681}}
|-
!align=center|78
|[[Mitishchi]]
|{{lang|ru|Мытищи}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|245643|173160}}
|-
!align=center|79
|'''[[Siktivkar]]'''
|{{lang|ru|Сыктывкар}}
|{{flag|Republica de Komi}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|243926|235006}}
|-
!align=center|80
|[[Komsomolsk sul Amur]]
|{{lang|ru|Комсомольск-на-Амуре}}
|{{flag|Krai de Habarovsk}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|241072|263906}}
|-
!align=center|81
|[[Nijnekamsk]]
|{{lang|ru|Нижнекамск}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|Volga
|{{change|invert=on|240097|234044}}
|-
!align=center|82
|'''[[Nalchik]]'''
|{{lang|ru|Нальчик}}
|{{flag|Kabardino-Balkaria|name=Kabardino-Balkar Republic}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|239054|240203}}
|-
!align=center|83
|[[Sciahti]]
|{{lang|ru|Шахты}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|228816|239987}}
|-
!align=center|84
|[[Dserjinsk]]
|{{lang|ru|Дзержинск}}
|{{flag|Oblast de Nijni Novgorod}}
|Volga
|{{change|invert=on|227326|240742}}
|-
!align=center|85
|[[Engels (zità)|Engels]]
|{{lang|ru|Энгельс}}
|{{flag|Oblast de Saratov}}
|Volga
|{{change|invert=on|226143|202419}}
|-
!align=center|86
|'''[[Blagoveshchensk]]'''
|{{lang|ru|Благовещенск}}
|{{flag|Oblast de Amur}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|225757|214390}}
|-
!align=center|87
|[[Koroliov]]
|{{lang|ru|Королёв}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|225299|183402}}
|-
!align=center|88
|[[Bratsk]]
|{{lang|ru|Братск}}
|{{flag|Oblast de Irkutsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|225037|246319}}
|-
!align=center|89
|'''[[Veliki Novgorod]]'''
|{{lang|ru|Великий Новгород}}
|{{flag|Oblast de Novgorod}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|225019|218717}}
|-
!align=center|90
|[[Orsk]]
|{{lang|ru|Орск}}
|{{flag|Oblast de Orenburg}}
|Volga
|{{change|invert=on|224814|239800}}
|-
!align=center|91
|[[Stari Oskol]]
|{{lang|ru|Старый Оскол}}
|{{flag|Oblast de Belgorod}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|223711|221085}}
|-
!align=center|92
|[[Angarsk]]
|{{lang|ru|Ангарск}}
|{{flag|Oblast de Irkutsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|222855|233567}}
|-
!align=center|93
|'''[[Pskov]]'''
|{{lang|ru|Псков}}
|{{flag|Oblast de Pskov}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|209426|203279}}
|-
!align=center|94
|[[Liubertsi]]
|{{lang|ru|Люберцы}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|208397|172525}}
|-
!align=center|95
|'''[[Iujno-Sahalinsk]]'''
|{{lang|ru|Южно-Сахалинск}}
|{{flag|Sakhalin Oblast}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|200235|181728}}
|-
!align=center|96
|[[Biisk]]
|{{lang|ru|Бийск}}
|{{flag|Krai de Altai}}
|Siberia
|{{change|invert=on|198433|210115}}
|-
!align=center|97
|[[Prokopievsk]]
|{{lang|ru|Прокопьевск}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|187877|210130}}
|-
!align=center|98
|'''[[Abakan]]'''
|{{lang|ru|Абакан}}
|{{flag|Khakassia|name=Republic of Khakassia}}
|Siberia
|{{change|invert=on|187239|165214}}
|-
!align=center|99
|[[Armavir]]
|{{lang|ru|Армавир}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|187215|188832}}
|-
!align=center|100
|[[Balakovo]]
|{{lang|ru|Балаково}}
|{{flag|Oblast de Saratov}}
|Volga
|{{change|invert=on|186012|199690}}
|-
!align=center|101
|[[Norilsk]]
|{{lang|ru|Норильск}}
|{{flag|Krai de Krasnoiarsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|182701|175365}}
|-
!align=center|102
|[[Ribinsk]]
|{{lang|ru|Рыбинск}}
|{{flag|Oblast de Iaroslavl}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|182383|200771}}
|-
!align=center|103
|[[Severodvinsk]]
|{{lang|ru|Северодвинск}}
|{{flag|Oblast de Arhanghelsk}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|180806|192353}}
|-
!align=center|104
|'''[[Petropavlovsk-Kamciatski]]'''
|{{lang|ru|Петропавловск-Камчатский}}
|{{flag|Krai de Camciatca}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|179367|179780}}
|-
!align=center|105
|[[Krasnogorsk]]
|{{lang|ru|Красногорск}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|175812|116896}}
|-
!align=center|106
|[[Ussuriisk]]
|{{lang|ru|Уссурийск}}
|{{flag|Primorski Krai}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|172942|158004}}
|-
!align=center|107
|[[Volgodonsk]]
|{{lang|ru|Волгодонск}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|169953|170841}}
|-
!align=center|108
|[[Novocherkassk]]
|{{lang|ru|Новочеркасск}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|166312|168746}}
|-
!align=center|109
|[[Sisran]]
|{{lang|ru|Сызрань}}
|{{flag|Oblast de Samara}}
|Volga
|{{change|invert=on|165199|178750}}
|-
!align=center|110
|[[Kamensk-Uralski]]
|{{lang|ru|Каменск-Уральский}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|163990|174689}}
|-
!align=center|111
|[[Slatoust]]
|{{lang|ru|Златоуст}}
|{{flag|Oblast de Celiabinsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|162148|174962}}
|-
!align=center|112
|[[Almetievsk]]
|{{lang|ru|Альметьевск}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|Volga
|{{change|invert=on|158019|146393}}
|-
!align=center|113
|[[Elektrostal]]
|{{lang|ru|Электросталь}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|152607|155196}}
|-
!align=center|113
|[[Kerch]]
|{{lang|ru|Керчь}}
|{{flag|Republica de la Crim}}
|Sud
|{{change|invert=on|151996|157007}}
|-
!align=center|114
|[[Miass]]
|{{lang|ru|Миасс}}
|{{flag|Oblast de Celiabinsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|150914|151751}}
|-
!align=center|115
|[[Salavat]]
|{{lang|ru|Салават}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|148947|156095}}
|-
!align=center|116
|[[Hasaviurt]]
|{{lang|ru|Хасавюрт}}
|{{flag|Daghestan|name=Republica de Daghestan}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|146394|131187}}
|-
!align=center|117
|[[Piatigorsk]]
|{{lang|ru|Пятигорск}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|146267|142511}}
|-
!align=center|118
|[[Kopeisk]]
|{{lang|ru|Копейск}}
|{{flag|Oblast de Celiabinsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|145961|137601}}
|-
!align=center|119
|[[Nahodka]]
|{{lang|ru|Находка}}
|{{flag|Primorski Krai}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|142673|159719}}
|-
!align=center|120
|[[Rubtsovsk]]
|{{lang|ru|Рубцовск}}
|{{flag|Krai de Altai}}
|Siberia
|{{change|invert=on|139565|147002}}
|-
!align=center|121
|'''[[Maikop]]'''
|{{lang|ru|Майкоп}}
|{{flag|Adighea|name=Republica de Adighea}}
|Sud
|{{change|invert=on|139084|144249}}
|-
!align=center|122
|[[Kolomna]]
|{{lang|ru|Коломна}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|138693|144589}}
|-
!align=center|123
|[[Beresniki]]
|{{lang|ru|Березники}}
|{{flag|Krai de Perm}}
|Volga
|{{change|invert=on|137091|156466}}
|-
!align=center|124
|[[Odintsovo]]
|{{lang|ru|Одинцово}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|135867|138930}}
|-
!align=center|125
|[[Domodedovo (zità)|Domodedovo]]
|{{lang|ru|Домодедово}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|135070|96145}}
|-
!align=center|126
|[[Kovrov]]
|{{lang|ru|Ковров}}
|{{flag|Oblast de Vladimir}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|134074|145214}}
|-
!align=center|127
|[[Neftekamsk]]
|{{lang|ru|Нефтекамск}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|131945|121733}}
|-
!align=center|128
|[[Kaspiisk]]
|{{lang|ru|Каспийск}}
|{{flag|Daghestan|name=Republica de Daghestan}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|128663|100129}}
|-
!align=center|129
|[[Nefteiugansk]]
|{{lang|ru|Нефтеюганск}}
|{{flag|Okrug Autonom de Hanti-Mansi|name=Okrug Autonom de Hanti-Mansi-Iugra}}
|Ural
|{{change|invert=on|128159|122855}}
|-
!align=center|130
|[[Kislovodsk]]
|{{lang|ru|Кисловодск}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|127919|128553}}
|-
!align=center|131
|[[Novocheboksarsk]]
|{{lang|ru|Новочебоксарск}}
|{{flag|Chuvashia|name=Chuvash Republic}}
|Volga
|{{change|invert=on|127586|124097}}
|-
!align=center|132
|[[Bataisk]]
|{{lang|ru|Батайск}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|127444|111843}}
|-
!align=center|133
|[[Scciolkovo]]
|{{lang|ru|Щёлково}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|127292|110411}}
|-
!align=center|134
|[[Derbent]]
|{{lang|ru|Дербент}}
|{{flag|Daghestan|name=Republica de Daghestan}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|126606|119200}}
|-
!align=center|135
|[[Serpukhov]]
|{{lang|ru|Серпухов}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|125473|127041}}
|-
!align=center|136
|[[Nasran]]
|{{lang|ru|Назрань}}
|{{flag|Ingushetia|name=Republic of Ingushetia}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|124169|93335}}
|-
!align=center|137
|[[Ramenskoie]]
|{{lang|ru|Раменское}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|123590|96317}}
|-
!align=center|138
|'''[[Cerchessk]]'''
|{{lang|ru|Черкесск}}
|{{flag|Karachay-Cherkessia|name=Karachay-Cherkess Republic}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|123148|129069}}
|-
!align=center|139
|[[Novomoskovsk]]
|{{lang|ru|Новомосковск}}
|{{flag|Oblast de Tula}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|121674|131386}}
|-
!align=center|140
|'''[[Kisil]]'''
|{{lang|ru|Кызыл}}
|{{flag|Tuva|name=Tuva Republic}}
|Siberia
|{{change|invert=on|120067|109918}}
|-
!align=center|141
|[[Pervouralsk]]
|{{lang|ru|Первоуральск}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|119365|124528}}
|-
!align=center|142
|[[Novi Urengoi]]
|{{lang|ru|Новый Уренгой}}
|{{flag|Yamalo-Nenets Autonomous Okrug}}
|Ural
|{{change|invert=on|118115|104107}}
|-
!align=center|143
|[[Orehovo-Suievo]]
|{{lang|ru|Орехово-Зуево}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|117966|120670}}
|-
!align=center|144
|[[Dolgoprudni]]
|{{lang|ru|Долгопрудный}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|117778|90956}}
|-
!align=center|145
|[[Obninsk]]
|{{lang|ru|Обнинск}}
|{{flag|Oblast de Kaluga}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|116179|104739}}
|-
!align=center|146
|[[Nevinnomissk]]
|{{lang|ru|Невинномысск}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|115627|118360}}
|-
!align=center|147
|[[Iessentuki]]
|{{lang|ru|Ессентуки}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|114824|100996}}
|-
!align=center|148
|[[Oktiabrski]]
|{{lang|ru|Октябрьский}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|113737|109474}}
|-
!align=center|149
|[[Dimitrovgrad (Ruscia)|Dimitrovgrad]]
|{{lang|ru|Димитровград}}
|{{flag|Oblast de Ulianovsk}}
|Volga
|{{change|invert=on|112388|122580}}
|-
!align=center|150
|[[Pushkino]]
|{{lang|ru|Пушкино}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|108741|102874}}
|-
!align=center|151
|[[Kamiscin]]
|{{lang|ru|Камышин}}
|{{flag|Oblast de Volgograd}}
|Sud
|{{change|invert=on|108665|119565}}
|-
!align=center|152
|[[Noiabrsk]]
|{{lang|ru|Ноябрьск}}
|{{flag|Yamalo-Nenets Autonomous Okrug}}
|Ural
|{{change|invert=on|108376|110620}}
|-
!align=center|152
|[[Ievpatoria]]
|{{lang|ru|Евпатория}}
|{{flag|Republica de la Crim}}
|Sud
|{{change|invert=on|108149|105915}}
|-
!align=center|153
|[[Reutov]]
|{{lang|ru|Реутов}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|108000|87314}}
|-
!align=center|154
|[[Zhukovsky, Oblast de Moscau|Zhukovsky]]
|{{lang|ru|Жуковский}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|107558|104736}}
|-
!align=center|155
|[[Seversk]]
|{{lang|ru|Северск}}
|{{flag|Oblast de Tomsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|105858|108590}}
|-
!align=center|156
|[[Murom]]
|{{lang|ru|Муром}}
|{{flag|Oblast de Vladimir}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|105572|116075}}
|-
!align=center|157
|[[Novoshakhtinsk]]
|{{lang|ru|Новошахтинск}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|105038|111075}}
|-
!align=center|158
|[[Artyom, Russia|Artyom]]
|{{lang|ru|Артём}}
|{{flag|Primorski Krai}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|104926|102603}}
|-
!align=center|159
|[[Achinsk]]
|{{lang|ru|Ачинск}}
|{{flag|Krai de Krasnoiarsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|104850|109155}}
|-
!align=center|160
|[[Berdsk]]
|{{lang|ru|Бердск}}
|{{flag|Oblast de Novosibirsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|103561|97296}}
|-
!align=center|161
|'''[[Elista]]'''
|{{lang|ru|Элиста}}
|{{flag|Calmichia|name=Republica de Calmichia}}
|Sud
|{{change|invert=on|103535|103749}}
|-
!align=center|162
|[[Arzamas]]
|{{lang|ru|Арзамас}}
|{{flag|Oblast de Nijni Novgorod}}
|Volga
|{{change|invert=on|103396|106362}}
|-
!align=center|163
|'''[[Khanty-Mansiysk]]'''
|{{lang|ru|Ханты-Мансийск}}
|{{flag|Okrug Autonom de Hanti-Mansi|name=Okrug Autonom de Hanti-Mansi-Iugra}}
|Ural
|{{change|invert=on|103117|80151}}
|-
!align=center|164
|[[Noginsk]]
|{{lang|ru|Ногинск}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|103063|100072}}
|-
!align=center|165
|[[Yelets]]
|{{lang|ru|Елец}}
|{{flag|Oblast de Lipetsk}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|101306|108404}}
|-
!align=center|166
|[[Zheleznogorsk, Oblast de Kursk|Zheleznogorsk]]
|{{lang|ru|Железногорск}}
|{{flag|Oblast de Kursk}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|100554|95049}}
|-
!align=center|167
|[[Zelenodolsk, Republic of Tatarstan|Zelenodolsk]]
|{{lang|ru|Зеленодольск}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|Volga
|{{change|invert=on|100009|97674}}
|-
!align=center|168
|[[Novokuybyshevsk]]
|{{lang|ru|Новокуйбышевск}}
|{{flag|Oblast de Samara}}
|Volga
|{{change|invert=on|99469|108438}}
|-
!align=center|169
|[[Sergiyev Posad]]
|{{lang|ru|Сергиев Посад}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|98784|111179}}
|-
!align=center|170
|[[Tobolsk]]
|{{lang|ru|Тобольск}}
|{{flag|Oblast de Tiumen}}
|Ural
|{{change|invert=on|98772|99694}}
|-
!align=center|171
|[[Votkinsk]]
|{{lang|ru|Воткинск}}
|{{flag|Udmurtia|name=Republica de Udmurtia}}
|Volga
|{{change|invert=on|96861|99022}}
|-
!align=center|172
|[[Sarov]]
|{{lang|ru|Саров}}
|{{flag|Oblast de Nijni Novgorod}}
|Volga
|{{change|invert=on|96479|92047}}
|-
!align=center|173
|[[Mezhdurechensk, Oblast de Kemerovo|Mezhdurechensk]]
|{{lang|ru|Междуреченск}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|96088|101678}}
|-
!align=center|174
|[[Mikhaylovsk, Krai de Stavropol|Mikhaylovsk]]
|{{lang|ru|Михайловск}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|95525|70981}}
|-
!align=center|175
|[[Serov (town)|Serov]]
|{{lang|ru|Серов}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|95141|99373}}
|-
!align=center|176
|[[Sarapul]]
|{{lang|ru|Сарапул}}
|{{flag|Udmurtia|name=Republica de Udmurtia}}
|Volga
|{{change|invert=on|94554|101381}}
|-
!align=center|177
|[[Anapa]]
|{{lang|ru|Анапа}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|94340|58990}}
|-
!align=center|178
|[[Leninsk-Kuznetsky (city)|Leninsk-Kuznetsky]]
|{{lang|ru|Ленинск-Кузнецкий}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|93288|101666}}
|-
!align=center|179
|[[Ukhta]]
|{{lang|ru|Ухта}}
|{{flag|Republica de Komi}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|92479|99591}}
|-
!align=center|180
|[[Voskresensk, Oblast de Moscau|Voskresensk]]
|{{lang|ru|Воскресенск}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|92196|91464}}
|-
!align=center|181
|[[Solikamsk]]
|{{lang|ru|Соликамск}}
|{{flag|Krai de Perm}}
|Volga
|{{change|invert=on|91959|97384}}
|-
!align=center|182
|[[Glazov]]
|{{lang|ru|Глазов}}
|{{flag|Udmurtia|name=Republica de Udmurtia}}
|Volga
|{{change|invert=on|91921|95854}}
|-
!align=center|183
|'''[[Magadan]]'''
|{{lang|ru|Магадан}}
|{{flag|Oblast de Magadan}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|91797|95982}}
|-
!align=center|184
|[[Velikiye Luki]]
|{{lang|ru|Великие Луки}}
|{{flag|Oblast de Pskov}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|90485|98778}}
|-
!align=center|185
|[[Michurinsk]]
|{{lang|ru|Мичуринск}}
|{{flag|Oblast de Tambov}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|89876|98758}}
|-
!align=center|186
|[[Lobnya]]
|{{lang|ru|Лобня}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|89522|74252}}
|-
!align=center|187
|[[Gatchina]]
|{{lang|ru|Гатчина}}
|{{flag|Oblast de Leningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|89311|92937}}
|-
!align=center|188
|[[Kansk]]
|{{lang|ru|Канск}}
|{{flag|Krai de Krasnoiarsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|88362|94226}}
|-
!align=center|189
|[[Kamensk-Shakhtinsky]]
|{{lang|ru|Каменск-Шахтинский}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|87113|95296}}
|-
!align=center|190
|[[Gubkin]]
|{{lang|ru|Губкин}}
|{{flag|Oblast de Belgorod}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|86073|88560}}
|-
!align=center|191
|[[Buzuluk, Oblast de Orenburg|Buzuluk]]
|{{lang|ru|Бузулук}}
|{{flag|Oblast de Orenburg}}
|Volga
|{{change|invert=on|86042|82904}}
|-
!align=center|192
|[[Kiselyovsk]]
|{{lang|ru|Киселёвск}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|85339|98365}}
|-
!align=center|193
|[[Yeysk]]
|{{lang|ru|Ейск}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|83127|87769}}
|-
!align=center|194
|[[Ivanteyevka, Oblast de Moscau|Ivanteyevka]]
|{{lang|ru|Ивантеевка}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|82779|58626}}
|-
!align=center|195
|[[Novotroitsk]]
|{{lang|ru|Новотроицк}}
|{{flag|Oblast de Orenburg}}
|Volga
|{{change|invert=on|82463|98173}}
|-
!align=center|196
|[[Chaykovsky, Krai de Perm|Chaykovsky]]
|{{lang|ru|Чайковский}}
|{{flag|Krai de Perm}}
|Volga
|{{change|invert=on|81855|82895}}
|-
!align=center|197
|[[Bugulma]]
|{{lang|ru|Бугульма}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|Volga
|{{change|invert=on|81678|89204}}
|-
!align=center|198
|[[Zheleznogorsk, Krai de Krasnoiarsk|Zheleznogorsk]]
|{{lang|ru|Железногорск}}
|{{flag|Krai de Krasnoiarsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|81619|84795}}
|-
!align=center|199
|[[Yurga]]
|{{lang|ru|Юрга}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|80367|81533}}
|-
!align=center|200
|[[Kineshma]]
|{{lang|ru|Кинешма}}
|{{flag|Oblast de Ivanovo}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|79936|88164}}
|-
!align=center|201
|[[Azov]]
|{{lang|ru|Азов}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|79857|82937}}
|-
!align=center|202
|[[Kuznetsk]]
|{{lang|ru|Кузнецк}}
|{{flag|Oblast de Pensa}}
|Volga
|{{change|invert=on|79800|88839}}
|-
!align=center|203
|[[Ust-Ilimsk]]
|{{lang|ru|Усть-Илимск}}
|{{flag|Oblast de Irkutsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|79746|86610}}
|-
!align=center|204
|[[Novouralsk]]
|{{lang|ru|Новоуральск}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|79638|85522}}
|-
!align=center|205
|[[Klin, Klinsky District, Oblast de Moscau|Klin]]
|{{lang|ru|Клин}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|79635|80585}}
|-
!align=center|206
|[[Vidnoye, Oblast de Moscau|Vidnoye]]
|{{lang|ru|Видное}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|78635|56752}}
|-
!align=center|207
|[[Murino, Oblast de Leningrad|Murino]]
|{{lang|ru|Мурино}}
|{{flag|Oblast de Leningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|78184|7949}}
|-
!align=center|208
|[[Ialta]]
|{{lang|ru|Ялта}}
|{{flag|Republica de la Crim}}
|Sud
|{{change|invert=on|78171|81654}}
|-
!align=center|208
|[[Ozyorsk, Oblast de Celiabinsk|Ozyorsk]]
|{{lang|ru|Озёрск}}
|{{flag|Oblast de Celiabinsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|78128|82164}}
|-
!align=center|209
|[[Kropotkin, Krai de Krasnodar|Kropotkin]]
|{{lang|ru|Кропоткин}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|77074|80765}}
|-
!align=center|210
|[[Bor, Oblast de Nijni Novgorod|Bor]]
|{{lang|ru|Бор}}
|{{flag|Oblast de Nijni Novgorod}}
|Volga
|{{change|invert=on|76732|78058}}
|-
!align=center|211
|[[Vsevolozhsk]]
|{{lang|ru|Всеволожск}}
|{{flag|Oblast de Leningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|75660|59704}}
|-
!align=center|212
|[[Gelendzhik]]
|{{lang|ru|Геленджик}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|75504|54980}}
|-
!align=center|213
|[[Chernogorsk]]
|{{lang|ru|Черногорск}}
|{{flag|Khakassia|name=Republic of Khakassia}}
|Siberia
|{{change|invert=on|75348|72147}}
|-
!align=center|214
|[[Usolye-Sibirskoye]]
|{{lang|ru|Усолье-Сибирское}}
|{{flag|Oblast de Irkutsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|75062|83327}}
|-
!align=center|215
|[[Balashov (town)|Balashov]]
|{{lang|ru|Балашов}}
|{{flag|Oblast de Saratov}}
|Volga
|{{change|invert=on|74981|82227}}
|-
!align=center|216
|[[Novoaltaysk]]
|{{lang|ru|Новоалтайск}}
|{{flag|Krai de Altai}}
|Siberia
|{{change|invert=on|74586|70437}}
|-
!align=center|217
|[[Dubna]]
|{{lang|ru|Дубна}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|74499|70663}}
|-
!align=center|218
|[[Shadrinsk]]
|{{lang|ru|Шадринск}}
|{{flag|Oblast de Kurgan}}
|Ural
|{{change|invert=on|74400|77756}}
|-
!align=center|219
|[[Verkhnyaya Pyshma]]
|{{lang|ru|Верхняя Пышма}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|74262|59749}}
|-
!align=center|220
|[[Vyborg]]
|{{lang|ru|Выборг}}
|{{flag|Oblast de Leningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|74054|79962}}
|-
!align=center|221
|[[Yelabuga]]
|{{lang|ru|Елабуга}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|Volga
|{{change|invert=on|73866|70728}}
|-
!align=center|222
|[[Mineralnye Vody]]
|{{lang|ru|Минеральные Воды}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|73183|76728}}
|-
!align=center|223
|[[Yegoryevsk]]
|{{lang|ru|Егорьевск}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|73046|70081}}
|-
!align=center|224
|[[Troitsk, Oblast de Celiabinsk|Troitsk]]
|{{lang|ru|Троицк}}
|{{flag|Oblast de Celiabinsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|72723|78372}}
|-
!align=center|225
|[[Chekhov, Oblast de Moscau|Chekhov]]
|{{lang|ru|Чехов}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|71077|60720}}
|-
!align=center|226
|[[Chapayevsk]]
|{{lang|ru|Чапаевск}}
|{{flag|Oblast de Samara}}
|Volga
|{{change|invert=on|70944|72692}}
|-
!align=center|227
|[[Belovo, Oblast de Kemerovo|Belovo]]
|{{lang|ru|Белово}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|70611|76764}}
|-
!align=center|228
|'''[[Birobidzhan]]'''
|{{lang|ru|Биробиджан}}
|{{flag|Jewish Autonomous Oblast}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|70433|75413}}
|-
!align=center|229
|[[Kogalym]]
|{{lang|ru|Когалым}}
|{{flag|Okrug Autonom de Hanti-Mansi|name=Okrug Autonom de Hanti-Mansi-Iugra}}
|Ural
|{{change|invert=on|68700|58181}}
|-
!align=center|230
|[[Kirovo-Chepetsk]]
|{{lang|ru|Кирово-Чепецк}}
|{{flag|Oblast de Kirov}}
|Volga
|{{change|invert=on|68588|80921}}
|-
!align=center|231
|[[Dmitrov]]
|{{lang|ru|Дмитров}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|68397|61305}}
|-
!align=center|232
|[[Tuymazy]]
|{{lang|ru|Туймазы}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|68108|66836}}
|-
!align=center|233
|[[Slavyansk-na-Kubani]]
|{{lang|ru|Славянск-на-Кубани}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|67777|63842}}
|-
!align=center|234
|[[Feodosia]]
|{{lang|ru|Феодосия}}
|{{flag|Republica de la Crim}}
|Sud
|{{change|invert=on|67750|74669}}
|-
!align=center|234
|[[Minusinsk]]
|{{lang|ru|Минусинск}}
|{{flag|Krai de Krasnoiarsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|67234|71170}}
|-
!align=center|235
|[[Sosnovy Bor, Oblast de Leningrad|Sosnovy Bor]]
|{{lang|ru|Сосновый Бор}}
|{{flag|Oblast de Leningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|67054|65788}}
|-
!align=center|236
|[[Naro-Fominsk]]
|{{lang|ru|Наро-Фоминск}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|67009|64665}}
|-
!align=center|237
|[[Anzhero-Sudzhensk]]
|{{lang|ru|Анжеро-Судженск}}
|{{flag|Oblast de Kemerovo}}
|Siberia
|{{change|invert=on|66933|76646}}
|-
!align=center|238
|[[Kstovo]]
|{{lang|ru|Кстово}}
|{{flag|Oblast de Nijni Novgorod}}
|Volga
|{{change|invert=on|66928|66657}}
|-
!align=center|239
|[[Sunzha]]
|{{lang|ru|Сунжа}}
|{{flag|Ingushetia|name=Republic of Ingushetia}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|66807|61598}}
|-
!align=center|240
|[[Buynaksk]]
|{{lang|ru|Буйнакск}}
|{{flag|Daghestan|name=Republica de Daghestan}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|66422|62623}}
|-
!align=center|241
|[[Stupino, Stupinsky District, Oblast de Moscau|Stupino]]
|{{lang|ru|Ступино}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|65660|66816}}
|-
!align=center|242
|[[Georgiyevsk]]
|{{lang|ru|Георгиевск}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|65633|72153}}
|-
!align=center|243
|[[Zarechny, Oblast de Pensa|Zarechny]]
|{{lang|ru|Заречный}}
|{{flag|Oblast de Pensa}}
|Volga
|{{change|invert=on|65493|63601}}
|-
!align=center|244
|'''[[Gorno-Altaysk]]'''
|{{lang|ru|Горно-Алтайск}}
|{{flag|Altai Republic}}
|Siberia
|{{change|invert=on|64504|56933}}
|-
!align=center|245
|[[Belogorsk, Oblast de Amur|Belogorsk]]
|{{lang|ru|Белогорск}}
|{{flag|Oblast de Amur}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|64502|68249}}
|-
!align=center|246
|[[Beloretsk]]
|{{lang|ru|Белорецк}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|64479|68806}}
|-
!align=center|247
|[[Kungur]]
|{{lang|ru|Кунгур}}
|{{flag|Krai de Perm}}
|Volga
|{{change|invert=on|64259|66074}}
|-
!align=center|248
|[[Ishim, Oblast de Tiumen|Ishim]]
|{{lang|ru|Ишим}}
|{{flag|Oblast de Tiumen}}
|Ural
|{{change|invert=on|64010|65243}}
|-
!align=center|249
|[[Urus-Martan]]
|{{lang|ru|Урус-Мартан}}
|{{flag|Cecenia|name=Republica de Cecenia}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|63955|49070}}
|-
!align=center|250
|[[Ishimbay]]
|{{lang|ru|Ишимбай}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|63849|66259}}
|-
!align=center|251
|[[Pavlovsky Posad]]
|{{lang|ru|Павловский Посад}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|62718|63711}}
|-
!align=center|252
|[[Klintsy]]
|{{lang|ru|Клинцы}}
|{{flag|Oblast de Briansk}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|62704|62510}}
|-
!align=center|253
|[[Gukovo]]
|{{lang|ru|Гуково}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|62658|67278}}
|-
!align=center|254
|[[Rossosh, Rossoshansky District, Oblast de Voronej|Rossosh]]
|{{lang|ru|Россошь}}
|{{flag|Oblast de Voronej}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|62290|62865}}
|-
!align=center|255
|[[Asbest]]
|{{lang|ru|Асбест}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|62285|68893}}
|-
!align=center|256
|[[Kotlas]]
|{{lang|ru|Котлас}}
|{{flag|Oblast de Arhanghelsk}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|62284|60562}}
|-
!align=center|257
|[[Zelenogorsk, Krai de Krasnoiarsk|Zelenogorsk]]
|{{lang|ru|Зеленогорск}}
|{{flag|Krai de Krasnoiarsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|61821|66056}}
|-
!align=center|258
|[[Donskoy, Oblast de Tula|Donskoy]]
|{{lang|ru|Донской}}
|{{flag|Oblast de Tula}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|61477|64552}}
|-
!align=center|259
|[[Leninogorsk, Russia|Leninogorsk]]
|{{lang|ru|Лениногорск}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|Volga
|{{change|invert=on|61321|64127}}
|-
!align=center|260
|[[Izberbash]]
|{{lang|ru|Избербаш}}
|{{flag|Daghestan|name=Republica de Daghestan}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|61296|55646}}
|-
!align=center|261
|[[Tuapse]]
|{{lang|ru|Туапсе}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|60987|63292}}
|-
!align=center|262
|[[Volsk]]
|{{lang|ru|Вольск}}
|{{flag|Oblast de Saratov}}
|Volga
|{{change|invert=on|60948|66508}}
|-
!align=center|263
|[[Revda, Oblast de Sverdlovsk|Revda]]
|{{lang|ru|Ревда}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|60761|61875}}
|-
!align=center|264
|[[Budyonnovsk]]
|{{lang|ru|Будённовск}}
|{{flag|Krai de Stavropol}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|60504|64624}}
|-
!align=center|265
|[[Beryozovsky, Oblast de Sverdlovsk|Beryozovsky]]
|{{lang|ru|Берёзовский}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|60334|51651}}
|-
!align=center|266
|[[Sibay]]
|{{lang|ru|Сибай}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|60017|62763}}
|-
!align=center|267
|[[Polevskoy]]
|{{lang|ru|Полевской}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|60012|64220}}
|-
!align=center|268
|[[Lytkarino]]
|{{lang|ru|Лыткарино}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|59937|55237}}
|-
!align=center|269
|[[Lysva]]
|{{lang|ru|Лысьва}}
|{{flag|Krai de Perm}}
|Volga
|{{change|invert=on|59610|65918}}
|-
!align=center|270
|[[Kumertau]]
|{{lang|ru|Кумертау}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|59129|62851}}
|-
!align=center|271
|[[Belebey]]
|{{lang|ru|Белебей}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|59093|60188}}
|-
!align=center|272
|[[Neryungri]]
|{{lang|ru|Нерюнгри}}
|{{flag|Republica de Saha|name=Republica de Saha (Iakutia)}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|58969|61747}}
|-
!align=center|273
|[[Lesosibirsk]]
|{{lang|ru|Лесосибирск}}
|{{flag|Krai de Krasnoiarsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|58949|61139}}
|-
!align=center|274
|[[Fryazino]]
|{{lang|ru|Фрязино}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|58938|55369}}
|-
!align=center|275
|[[Sertolovo]]
|{{lang|ru|Сертолово}}
|{{flag|Oblast de Leningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|58802|47457}}
|-
!align=center|276
|[[Chistopol]]
|{{lang|ru|Чистополь}}
|{{flag|Tatarstan|name=Republica de Tatarstan}}
|Volga
|{{change|invert=on|58771|60755}}
|-
!align=center|277
|[[Prokhladny, Kabardino-Balkar Republic|Prokhladny]]
|{{lang|ru|Прохладный}}
|{{flag|Kabardino-Balkaria|name=Kabardino-Balkar Republic}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|58747|59601}}
|-
!align=center|278
|[[Borisoglebsk]]
|{{lang|ru|Борисоглебск}}
|{{flag|Oblast de Voronej}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|58742|65585}}
|-
!align=center|279
|[[Nyagan]]
|{{lang|ru|Нягань}}
|{{flag|Okrug Autonom de Hanti-Mansi|name=Okrug Autonom de Hanti-Mansi-Iugra}}
|Ural
|{{change|invert=on|58733|54890}}
|-
!align=center|280
|[[Labinsk]]
|{{lang|ru|Лабинск}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|58498|62864}}
|-
!align=center|281
|[[Krymsk]]
|{{lang|ru|Крымск}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|58051|57382}}
|-
!align=center|282
|[[Tikhvin]]
|{{lang|ru|Тихвин}}
|{{flag|Oblast de Leningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|57327|58459}}
|-
!align=center|283
|[[Gudermes]]
|{{lang|ru|Гудермес}}
|{{flag|Cecenia|name=Republica de Cecenia}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|57179|45631}}
|-
!align=center|284
|[[Aleksin]]
|{{lang|ru|Алексин}}
|{{flag|Oblast de Tula}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|57102|61732}}
|-
!align=center|285
|[[Alexandrov, Oblast de Vladimir|Alexandrov]]
|{{lang|ru|Александров}}
|{{flag|Oblast de Vladimir}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|57073|61551}}
|-
!align=center|286
|[[Mikhaylovka, Oblast de Volgograd|Mikhaylovka]]
|{{lang|ru|Михайловка}}
|{{flag|Oblast de Volgograd}}
|Sud
|{{change|invert=on|56981|59132}}
|-
!align=center|287
|[[Rzhev]]
|{{lang|ru|Ржев}}
|{{flag|Oblast de Tver}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|56399|61982}}
|-
!align=center|288
|[[Shchyokino (town), Oblast de Tula|Shchyokino]]
|{{lang|ru|Щёкино}}
|{{flag|Oblast de Tula}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|56263|58139}}
|-
!align=center|289
|[[Tikhoretsk]]
|{{lang|ru|Тихорецк}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|56262|61823}}
|-
!align=center|290
|[[Salsk]]
|{{lang|ru|Сальск}}
|{{flag|Oblast de Rostov}}
|Sud
|{{change|invert=on|56247|61316}}
|-
!align=center|291
|[[Shali, Chechen Republic|Shali]]
|{{lang|ru|Шали}}
|{{flag|Cecenia|name=Republica de Cecenia}}
|North Caucasus
|{{change|invert=on|56226|47708}}
|-
!align=center|292
|[[Pavlovo, Pavlovsky District, Oblast de Nijni Novgorod|Pavlovo]]
|{{lang|ru|Павлово}}
|{{flag|Oblast de Nijni Novgorod}}
|Volga
|{{change|invert=on|56129|60698}}
|-
!align=center|293
|[[Shuya, Oblast de Ivanovo|Shuya]]
|{{lang|ru|Шуя}}
|{{flag|Oblast de Ivanovo}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|56041|58486}}
|-
!align=center|294
|[[Meleuz]]
|{{lang|ru|Мелеуз}}
|{{flag|Basckortostan|name=Republica de Basckortostan}}
|Volga
|{{change|invert=on|56036|61390}}
|-
!align=center|295
|[[Krasnoturyinsk]]
|{{lang|ru|Краснотурьинск}}
|{{flag|Oblast de Sverdlovsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|55910|59633}}
|-
!align=center|296
|[[Iskitim]]
|{{lang|ru|Искитим}}
|{{flag|Oblast de Novosibirsk}}
|Siberia
|{{change|invert=on|55433|60078}}
|-
!align=center|297
|[[Severomorsk]]
|{{lang|ru|Североморск}}
|{{flag|Oblast de Murmansk}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|54473|50060}}
|-
!align=center|298
|[[Apatity]]
|{{lang|ru|Апатиты}}
|{{flag|Oblast de Murmansk}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|53847|59672}}
|-
!align=center|299
|[[Svobodny, Oblast de Amur|Svobodny]]
|{{lang|ru|Свободный}}
|{{flag|Oblast de Amur}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|52918|58778}}
|-
!align=center|300
|[[Vyksa]]
|{{lang|ru|Выкса}}
|{{flag|Oblast de Nijni Novgorod}}
|Volga
|{{change|invert=on|52892|56201}}
|-
!align=center|301
|[[Liski, Oblast de Voronej|Liski]]
|{{lang|ru|Лиски}}
|{{flag|Oblast de Voronej}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|52823|55864}}
|-
!align=center|302
|[[Dzerzhinsky, Oblast de Moscau|Dzerzhinsky]]
|{{lang|ru|Дзержинский}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|52797|47163}}
|-
!align=center|303
|[[Volzhsk]]
|{{lang|ru|Волжск}}
|{{flag|Mari El|name=Republica de Mari El}}
|Volga
|{{change|invert=on|52703|55659}}
|-
!align=center|304
|[[Vyazma]]
|{{lang|ru|Вязьма}}
|{{flag|Oblast de Smolensk}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|52434|57101}}
|-
!align=center|305
|[[Vorkuta]]
|{{lang|ru|Воркута}}
|{{flag|Republica de Komi}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|52292|70548}}
|-
!align=center|306
|[[Gus-Khrustalny (town)|Gus-Khrustalny]]
|{{lang|ru|Гусь-Хрустальный}}
|{{flag|Oblast de Vladimir}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|51998|60784}}
|-
!align=center|307
|[[Snezhinsk]]
|{{lang|ru|Снежинск}}
|{{flag|Oblast de Celiabinsk}}
|Ural
|{{change|invert=on|51921|48810}}
|-
!align=center|308
|[[Krasnokamsk]]
|{{lang|ru|Краснокамск}}
|{{flag|Krai de Perm}}
|Volga
|{{change|invert=on|51815|51916}}
|-
!align=center|309
|[[Arsenyev]]
|{{lang|ru|Арсеньев}}
|{{flag|Primorski Krai}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|52723|56750}}
|-
!align=center|310
|[[Krasnokamensk, Krai de Sabaikalski|Krasnokamensk]]
|{{lang|ru|Краснокаменск}}
|{{flag|Krai de Sabaikalski}}
|Urient Dalonc
|{{change|invert=on|51451|55666}}
|-
!align=center|311
|[[Belorechensk, Krai de Krasnodar|Belorechensk]]
|{{lang|ru|Белореченск}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|51405|53892}}
|-
!align=center|312
|'''[[Salekhard]]'''
|{{lang|ru|Салехард}}
|{{flag|Yamalo-Nenets Autonomous Okrug}}
|Ural
|{{change|invert=on|51186|42544}}
|-
!align=center|313
|[[Zhigulyovsk]]
|{{lang|ru|Жигулёвск}}
|{{flag|Oblast de Samara}}
|Volga
|{{change|invert=on|50782|55565}}
|-
!align=center|314
|[[Kotelniki]]
|{{lang|ru|Котельники}}
|{{flag|Oblast de Moscau}}
|Zentrel
|{{change|invert=on|50723|32338}}
|-
!align=center|315
|[[Timashyovsk]]
|{{lang|ru|Тимашёвск}}
|{{flag|Krai de Krasnodar}}
|Sud
|{{change|invert=on|50566|53924}}
|-
!align=center|316
|[[Kirishi]]
|{{lang|ru|Кириши}}
|{{flag|Oblast de Leningrad}}
|Nord-vest
|{{change|invert=on|50079|52309}}
|}
==Galaria==
{{Gallery
|title=La majera ziteies de la Ruscia
|width=300
|height=270
|lines=2
|align=center
|File:Business Centre of Moscow 2.jpg|[[Moscau]], la [[capitela]] de la Ruscia, ie la majera zità te l'Europa.
|File:Spb 06-2017 img01 Spit of Vasilievsky Island.jpg|[[San Petersburg]], the cultural capital of the country.
|File:Оперный театр4.jpg|[[Novosibirsk]], la majera zità te la [[Raion Federel de la Siberia|Siberia]].
|File:E-burg_asv2019-05_img46_view_from_VysotSky.jpg|[[Iekaterinburg]], la majera zità tl [[Raion Federel dl Ural|Ural]].
|File:Kazan Kremlin - panoramio (6).jpg|[[Kasan]]
|File:NN 28-08-2021 08.jpg|[[Nijni Novgorod]]
|File:Chelyabinsk-view-20-october-2011.jpg|[[Celiabinsk]]
|File:Samara P5171857 2200.jpg|[[Samara]]
|File:Вид на правый берег Иртыша с Ленинградского моста.jpg|[[Omsk]]
|File:5морей (8).jpg|[[Rostov sul Don]], la majera zità tl [[Raion Federel dl Sud|sud de la Ruscia]]
|File:Night in Ufa-22.jpg|[[Ufa]]
|File:Красноярск (ночной).jpg|[[Krasnoiarsk]]
|File:Благовещенский кафедральный собор.jpg|[[Voronej]]
|File:Perm asv2019-05 img50 Gorky Park.jpg|[[Perm (Ruscia)|Perm]]
|File:Evening Volgograd.jpg|[[Volgograd]]
}}
==Posizion de la majera ziteies de la Ruscia==
{{location map+|float=left|Russia|width=1200|caption=Location of most populous cities in Russia|places=
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|55|45|21|N|37|37|2|E|}}|label=[[Moscau]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|59|56|15|N|30|18|31|E}}|label=[[San Petersburg]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|55|03|00|N|82|57|00|E}}|label=[[Novosibirsk]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|56|50|00|N|60|35|00|E}}|label=[[Iekaterinburg]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|55|47|47|N|49|06|32|E}}|label=[[Kasan]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|56|19|37|N|44|00|27|E}}|label=[[Nijni Novgorod]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|55|09|17|N|61|22|33|E}}|label=[[Celiabinsk]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|53|12|10|N|50|08|27|E}}|label=[[Samara]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|54|59|00|N|73|22|00|E}}|label=[[Omsk]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|47|14|00|N|39|42|00|E}}|label=[[Rostov sul Don]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|54|44|00|N|56|00|00|E}}|label=[[Ufa]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|56|01|00|N|92|52|00|E}}|label=[[Krasnoiarsk]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|51|40|18|N|39|12|38|E}}|label=[[Voronej]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|58|00|00|N|56|19|00|E}}|label=[[Perm (Ruscia)|Perm]]|position=right|marksize=6}}
{{Location map~|Russia|coordinates={{coord|48|42|00|N|44|31|00|E}}|label=[[Volgograd]]|position=right|marksize=6}}
}}
{{clear}}
==Cëla ënghe==
*[[Partida de la Ruscia]]
==Notes==
{{notelist}}
==Referënzes==
{{Reflist}}
==Liams==
*[http://www.citypopulation.de/Russia-Cities.html Russian Cities of over 100,000 population at Citypopulation.de]
*[http://tour-planet.com/articles/2/ Cities of Russia as a subject of tourist interest https://tour-planet.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190412061447/https://tour-planet.com/articles/2 |date=2019-04-12 }}
[[Categoria:Lists of cities by population|Russia]]
[[Categoria:Zità de la Ruscia]]
[[Categoria:Lista de ziteies]]
e46h3o2tnn6e2kkac8jip4i9g2n5v8j
Dominik Holzknecht
0
21002
252075
236880
2026-06-27T11:04:47Z
Moroder
67
252075
wikitext
text/x-wiki
[[File:Marianna und Ciska Kostner Foto Dominik Holzknecht.jpg|miniatura|Mariana (a man ciancia) y Ciska Kostner mutans de [[Alois Kostner|Luis Moler]] tl guant dala gherdëina te na foto de Dominik Holzknecht dl 1905]]
{{Gherdëina}}
[[File:Dominik Holzknecht Fotograf Urtijei.JPG|miniatura|Fòssa de Dominik Holzknecht tla [[curtina de Urtijëi]].]]
'''Dominik Holzknecht''', tlamà nce ''Mëine Golo'' o ''Mëine fotograf'', (*[[10 de auril]] [[1869]] a [[Urtijëi]];† [[19 de utober]] [[1951]]) ie stat l prim fotograf de prufescion de [[Gherdëina]]. Te Gherdëina ova scumencià scenó a fé fotos [[Alois Kostner]] che fova n moler y nce la berstot de [[Lenert]] di "[[Gebrüder Moroder]]" ferlëigheri.
Ël ova mparà l'ert de [[nduradëur]] ma pona fovel jit a Dispruch a fé l fotograf.
L ova sëurantëut pra la [[Cësa Rusina]] a Urtijëi l atelier dl fotograf [[Emil Terschak]] doche chësc à messù sen ji da Gherdëina tl 1900 ajache l ti plajova nia al pluan [[Franz Anderlan]]<ref>Comunicazion de Toni Sotriffer, dal diare de Franz Anderlan.</ref>.
Prësc do dlongia la [[villa Venezia]], te na berstot ulache l fova dant na sia y n fever, ovl giauri si butëiga da fotograf ntëur l ann 1905.
Te si atelier univa i ferlëigeri a lascé fe fotos di sanc, ma nce scialdi la jënt che ulova se lascé pultré ju.
L ova pona frabicà si cësa y trapinà cun latelier dla da streda dla Villa Venezia. Iló vendovel nce material fotografich y tabach.
[[File:Aparat da pultré ju Kodak Brownie no 2 Camera.jpg|miniatura|left|Aparat da pultré ju Kodak Brownie no 2 che Dominik Holzknecht tulova a ji sa mont.]]
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Hans Rabanser: ''La Fotografia - N valguna cunsciderazions.'' Calënder de Gherdëina 1994, pl. 154.
* ''Dominik Holzknecht fotograf''. ''Calënder di mënsc (La butëighes da plu da giut)''. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 29.
== Weblinks ==
* [[Commons:Category:Dominik Holzknecht (photographer)|ilustrazions de Dominik Holzknecht sun Commons]]
{{DEFAULTSORT:Holzknecht, Dominik }}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Fotografia]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
bsrd3h6spiflcavu2oj9qprk0jniv7r
Hans Sontheimer
0
24357
252073
245923
2026-06-27T11:00:37Z
Moroder
67
252073
wikitext
text/x-wiki
[[File:Valon vert de Urtijei detail.jpg|miniatura|Valon vërt dla dlieja de San Durich a Urtijëi.]]
{{Gherdëina}}
'''Johann „Hans“ Baptist Sontheimer''' (* [[29 de auril]] [[1906]] a [[Runcadic]], [[Gherdëina]]; † [[12 de setëmber]] [[1981]] a [[Dornbirn]]) fova n moler y scultëur de [[Gherdëina]].
Hans Sontheimer fova l mut Josef Sontheimer, n moler y [[nduradëur]] unit tl 1893 da [[Oberstetten]] te Gherdëina. Si pere ova maridà Teres na muta de Taddeo Oberbacher, n moler badiot, ulache ël laurova.
L Sontheimer ie jit tla [[Scola d'Ert Urtijëi|scola d'ert a Urtijëi]] nchin al 1924 ulache l ova sciche maestri nce [[Adolf Keim]] y [[Ludwig Moroder]].
L ie nce jit a scola a [[Minca]] a studië dessëni desnut y dl cë pra l maester Schlegel.
Do l 1924 iel stat tla "Akademie der Bildenden Künste München" cun Hugo von Habermann y Olaf Gulbransson. De reviërs a Urtijëi al laurà pra [[Hermann Moroder]] mut de [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder Lusenberg]].
Tl 1942 al messù jì a [[Dornbirn]] cun si pere che fova n tudësch y ad ëi ti ie nia stata cunzeduda la zitadinanza taliana.
A Donbirn y [[Bregenz]] à pona l Sontheimer nsenià tla scoles d'ert y laurà sciche moler.
== Mostres ==
* 1938 7. Mostra dl sindacat di artistc de [[Bulsan]] a [[Roma]]
* 1942 bienala d'ert a Bulsan
* 1942 3a mostra dl Gau a [[Dispruch]]
* 1976 „Kunst in Vorarlberg zwischen 1900 und 1950“ tl Vorarlberger Landesmuseum a Bregenz
* 1986 Mostra n lecurdanza tla cësa de cultura a Dornbirn
== Lëures ==
* Fresko cun San Cristoful dl 1933 sun la cësa Pana a Urtijëi
* Sun la ntreda dla cësa dla [[Lia Mostra d’Ert|lia Mostra d'Ert]] a Urtijëi al depënt n fresco de 2 per 6 metri che mostra l'alegoria dl ert. L fresco ie stat curì tl 1972 y desdrù cun la vedla cësa<ref>Sofia Stuflesser: ''100 ani Circolo – Lia Mostra d’Ert''. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 161 (foto dl afrësch).</ref>.
* Per l valon de [[Dlieja de San Durich|dlieja de Urtijëi]] al depënt l San Durich a ciaval y i trëi rëiesc.
* Fresco dl revëut dla dlieja de [[Doren]] tl 1949
* Crist ziplà de lën per la dlieja di franzescans a [[Bludenz]]
* Cheder dla Pascion monumental (18 x9 m. ) per la dlieja de Dornbirn marcià.
* Monumënt "Viac tla mort" tla curtina Dornbirn-Markt per la familia Rhomberg, 1954
* Relief de bront „Lazarus“ tla curtina Rheindorf a [[Lustenau]] per la familia Fulterer-Scheffknecht
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Paulina Moroder, Rudolf Moroder-Rudolfine: ''Hans Sontheimer 1906–1981''. [[Museum Gherdëina]], Urtijëi 1999.
[[Categoria:Uem|Sontheimer]]
[[Categoria:Ert|Sontheimer]]
[[Categoria:Depenjadëures de Gherdëina|Sontheimer]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Sontheimer]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi|Sontheimer]]
je3ith6slh6acg2pg73s7eser9bs2rs
Schnürlsteig
0
34552
252076
235340
2026-06-27T11:08:19Z
Moroder
67
252076
wikitext
text/x-wiki
[[File:Bula y Bulacia te Gherdëina.jpg|miniatura|A man ciancia l crëp de [[Bulacia]] cun la crëusc sëura l luech de Bula.]]
{{Gherdëina}}
L '''Schnürlsteig''' ie n [[troi]] che porta da [[Bula]] sun [[Bulacia]]. L ie l troi N. 24.
== Storia ==
L'inuem dl troi vën da chël che à fat y ert su la prima crëusc sun piza de Bulacia che fova Josef Tragseil de [[Dispruch]] y che n ti dijova l ''Schnürl''. Josef Tragseil fova un di fundadëures dla sezion Gherdëina dl Deutscher und Osterreichischer Alpenverein (DÖAV) y che ie ncé stat un di primes a marché i troies de Gherdëina<ref>[[Ingrid Runggaldier]]: ''L prim liber di ghesc dla sosta de [[Dantersasc]]''. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 45.</ref>. Ël fova moler y [[nduradëur]] y laurova tla berstot de [[Sepl Rifesser]] da Sufan<ref>[[Vinzenz Mussner sen.|Vinzenz Mussner]]: ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 46 (foto di lauranc dla berstot da Stufan).</ref>.
<gallery>
Busc di Salvans Bula Gherdëina.jpg|L Busc di Salvans.
</gallery>
N muef dal luech de Cebla sa Bula. Do che n va per n pez ndrët su per n ert, iel a man drëta dl troi, puec metri de sot, na buja de crëp che ie tlameda l ''Busc di Salvans''. L chëul nen ie nia saurida da abiné ajache la buja ie tan cresciuda ite. Liejendes dij che la buja o l chëul rua nchinamei fina al chëul di Salvans sëura Ciastel per ji sun [[Mont Sëuc|Mont de Sëuc]]. La buja ie n monumënt naturel sota defendura dla Provinzia de Bulsan-Südtirol<ref>{{Cite web |url=http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=947 |title=Busc di Salvans sota defendura. |access-date=2022-06-28 |archive-date=2022-08-14 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220814130640/http://gis2.provinz.bz.it/mapAccel/DataAccess.jsp?id=947 |url-status=dead }}</ref>. L troi se tira n pue n lonch y dan ruè sala crëusc passun su per n parëi lize che n ti disc ''Crëp Blanch'' o ''Schnürlplatte''<ref>Edgar Moroder: Seiser Alm - Mont de Sëuc - Alpe di Siusi. Flurnamenkarte, Parzellenkarte, Begleitbuch. Lia per Natura y Usanzes Urtijëi, 2001. ISBN 88-86102-27-5.</ref>. Iló pon se nuzë de na corda per fe chisc valgun metri de crëp.
N rua sun Bulacia sun ''Piza da la Crëusc'' a n'autëza de ca. 2200 metri ulache l ie n bel udëi ora sun Resciesa y duta la montes de Gherdëina. Ala crëusc ti vëniel nce dit ''Fillner Kreuz''<ref>Kompass Wanderkarte.</ref>. Tl 1955 à l scultëur Vigil Überbacher metù na nueva crëusc sun Bulacia<ref>M.E. (Moroder Eduard): ''Cristc te Val de Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1973, pl. 55.</ref>.
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Mont de Sëuc.'' Calënder de Gherdëina 1958 pl. 57.
* ''Chertes ortofoto cun i toponims ladins. Chemun de Urtijëi. Sureghes, Runcadic, Bula, Mont Sëuc.'' 2017, ISBN 978-88-8171-126-0.
[[Categoria:Troies te Gherdëina|Schnürlsteig]]
[[Categoria:Urtijëi|Schnürlsteig]]
gt4wtlomgryqhmrsme9o2hrswf42wvm
Iuchin Unterplatzer
0
75361
252074
251023
2026-06-27T11:01:58Z
Moroder
67
252074
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}{{Infobox artist
|Inuem = Iuchin Unterplatzer
|Auter inuem = "Tuifelemoler"
|Foto = Iuchin Unterplatzer de Josef Moroder.jpg
|Descrizion foto = Iuchin Unterplatzer te na pitura de Josef Moroder dl 1874
|Nasciù/da = 13 de fauré 1806 al [[Al Plan|Plan de Mareo]]
|Mort/a = 6 de dezëmber 1886 a Urtijëi
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes = Auteresc de [[Santa Cristina]]
|Muvimënt =
|Fëna = Josefa Weißenhorn (1814-1886) de Maran
|Firma =
}}
'''Iuchin Unterplatzer''' dit nce "Tuifelemoler" (* [[13 de fauré]] [[1806]] al [[Mareo|Plan de Mareo]] ; † [[6 de dezëmber]] [[1886]] a Urtijëi), ie stat n depenjadëur, [[nduradëur]], marangon d'ert y scultëur dla [[Val Badia]].
[[File:Iuchin Unterplatzer depënt da Josef Moroder 1883.jpg|miniatura|Iuchin Unterplazer che lëura te stua sa Jumbiërch.]].
L'inuem "Tuifelemoler" ti ie stat dat a [[Bulsan]], ulache l ova depënt na paladina cun malans.
== Biografia ==
Iuchin Unterplatzer ie nasciù da Theresia Plaza de [[Badia]] y Jan Ujep de [[Calfosch|Colfosch]], l nëine se tlamova mo Plaza dessot.
Juchin à maridà Josefa Weißenhorn (1814-1886) de Maran, che ie morta sa Jumbiërch a Urtijëi tl 1886 doi mënsc dan si uem.
Tl 1874 iel jit a sté sa Jumbiërch a Urtijëi cun si fëna per judé ora l moler [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder]], che fova restà vëidun de si prima fëna. Ilo al pona vivù cun si fëna nchin al an 1886. L moler Josef Moroder à po maridà si muta [[Felizita Unterplatzer Moroder|Felizita Unterplatzer]] tl 1875.
Iuchin Unterplatzer à bonamënter scumencià a lauré te Gherdëina tla berstot de [[Ferdinand Demetz]]. Tl roman de Veronika Rubatscher "Der Lusenberger", ciancià tl gherdëina da [[Elsa Runggaldier]]<ref>Maria Veronika Rubatscher: ''Vedla Stories de Gherdëina.'' [[Union di Ladins de Gherdëina]], 1981.</ref>, vëniel cuntà truep de Iuchin Unterplatzer.
Te na publicazion de [[Edgar Moroder]] di scric de Josef Moroder vëniel ënghe repurtei lecorc dl Unterplatzer nchinamei dla viëra contra i franzëusc<ref>Edgar Moroder: ''Tirol 1809 in Ladinien, insbesondere in Gröden. Ein Beitrag zum Tiroler Gedenkjahr 2009 aus Ladinien''. Publicazion persunela, 2009.</ref>.
== Lëures ==
* Urnamënc per l'orgun per la dlieja de [[Laion]].
* Auteresc dla [[Dlieja de Santa Cristina|dlieja de Santa Cristina]].
* Paladines per l teater de Bulsan.
* Lëures da marangon per la dlieja dla [[Fodom|Plief de Fedom]] tl 1847.
* Canssla y orgun<ref>[https://orgeln.kirchenmusik.it/detail/pfarrkirche-zu-den-hl-aposteln-petrus-und-paulus-1 Orgel in Kastelruth, Orgeldatenbank der Diezöse Bozen Brixen.]</ref> dla gran dlieja de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]].
* Autere dla [[capela de Resciesa]] dertureda tl 1846<ref>Toni Sotriffer: ''L Crist de Resciesa - n pue de si storia''. [[Calënder de Gherdëina]] 2014, pl. 132</ref>.
<gallery>
Parish church Kastelruth internal view.jpg|Canssla dla gran dlieja de Ciastel.
Saint Cecilia by Arnold in Lajen.JPG|Orgun de Laion.
Autere de San Martin dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Autere de San Martin tla dlieja de Santa Cristina.
Autere dl Batista dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Autere dl Batista tla dlieja de Santa Cristina.
</gallery>
== Notes ==
<references/>
== Cëla nce ==
* [[Scultëures de Gherdëina]]
== Bibliografia ==
* [[Edgar Moroder]]: ''Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886), l "Tuifelemoler".'' Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2015. Pl. 34 y 36.
{{DEFAULTSORT:Unterplatzer, Iuchin}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
148zcsxwfts84wtz85lwvj8xkughl6c
Giacobe Mussner
0
75685
252066
251965
2026-06-27T10:09:33Z
Moroder
67
/* Biografia */
252066
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}{{Infobox artist
|Inuem = Giacobe Mussner
|Auter inuem = dl Scizer
|Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg
|Descrizion foto = Giacobe dan si cësa Cëdepuent Dessot te Sëlva.
|Nasciù/da = [[14 de setëmber]] [[1866]] te [[Sëlva]]
|Mort/a = [[20 de agost]] [[1932]] a [[Urtijëi]]
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem =
|Fëna =
|Firma =
}}
'''Giacobe Mussner''' dit nce " " (* [[14 de setëmber]] [[1866]] te [[Sëlva]] ; † [[20 de agost]] [[1932]] a [[Urtijëi]]), ie stat n scultëur de [[Gherdëina]].
== Biografia ==
Si prima fëna fova Mariana Wanker de Triech da Buia. La segonda Franzisca Insam (1879-1956).
A Urtijëi iel ruà tl 1891<ref>[[Ildefons Perathoner]]: ''La Parentela Mussner''. Calënder de Gherdëina 1977 (tofles dla familia).</ref>.
L à mparà a ziple da Jan Mëine Demetz da [[Furdenan]] (1847-1916) y da [[Josef Moroder Jumbiërch]]. Dal 1886 nchin l ann 1891 al laurà sciche fant y nce da mòster tla berstot de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser de Petlin]] ulache l à ziplà l san Stefun sun la cësa de Luis Stuflesser de Petlin.
Do l ann 1892 à Giacobe Mussner laurà per si cont, te si berstot ja Cëdedepuent Dessot te Sëlva. L ann 1898 al ziplà l Andreas Hofer che ie tla cësa de Andreas Hofer tla Val de Passeier<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Urtijëi che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89 (foto de Giacobe Mussner dl 1898 che zipla na statua de [[Andreas Hofer]].</ref>.
Per la dlieja de Altenburg à Giacobe ziplà l ann 1912 i sanc y i relieves dl gran autere gotich.
N si sculé fova Giuani Planker dl Grien (1871-1934).
Tl 1922 al metù su adum cun [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz Moroder Resciesa]], [[August Runggaldier|August Runggaldier Furdenan]], [[Ludwig Moroder]] [[Vigil Dorigo], [[Jakob Crepaz-Maidl|Jakob Crepaz Maidl]], Konrad Pitscheider la lia [[Lia Mostra d’Ert|"Ausstellung für Kunst und Kunstgewerbe"]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991. pl. 159.</ref>
== Lëures ==
<gallery>
Virgin Mary carved by Giacobe Mussner (1866-1932).JPG|Madona de Giacobe Mussner tla dlieja de [[Laion]].
Relief dla Madona cun sanc y jënt dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Relief dla Madona cun sanc tla [[dlieja de Santa Cristina]].
Santa Familia relief dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Relief tla dlieja de Santa Cristina.
Murano San Pietro Martire San Antonio di Giacobe Mussner Venezia.jpg|Statua de San Antone a [[Murano]].
</gallery>
== Notes ==
<references/>
== Cëla nce ==
* {{Commons|category:Giacobe Mussner}}
* [[Scultëures de Gherdëina]]
== Bibliografia ==
* Calënder de Gherdëina 1969, pl. 87 (foto de familia cun Giacobe Mussner pra si cësa Cëdepuent Dessot te Sëlva tl 1898).
* Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175.
* Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 159 (foto de n lëur de Giacobe Mussner.
* Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Urtijëi che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri''. Calënder de Gherdëina 1981, pl.91 (biografia).
{{DEFAULTSORT:Giacobe Mussner}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
6btqszrsf6o81zky2tlgg53042gls0y
252067
252066
2026-06-27T10:15:45Z
Moroder
67
252067
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}{{Infobox artist
|Inuem = Giacobe Mussner
|Auter inuem = dl Scizer
|Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg
|Descrizion foto = Giacobe dan si cësa Cëdepuent Dessot te Sëlva.
|Nasciù/da = [[14 de setëmber]] [[1866]] te [[Sëlva]]
|Mort/a = [[20 de agost]] [[1932]] a [[Urtijëi]]
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem =
|Fëna =
|Firma =
}}
'''Giacobe Mussner''' dit nce " " (* [[14 de setëmber]] [[1866]] te [[Sëlva]] ; † [[20 de agost]] [[1932]] a [[Urtijëi]]), ie stat n scultëur de [[Gherdëina]].
== Biografia ==
Si prima fëna fova Mariana Wanker de Triech da Buia. La segonda Franzisca Insam (1879-1956).
A Urtijëi iel ruà tl 1891<ref>[[Ildefons Perathoner]]: ''La Parentela Mussner''. Calënder de Gherdëina 1977 (tofles dla familia).</ref>.
L à mparà a ziple da Jan Mëine Demetz da [[Furdenan]] (1847-1916) y da [[Josef Moroder Jumbiërch]]. Dal 1886 nchin l ann 1891 al laurà sciche fant y nce da mòster tla berstot de [[Ferdinand Stuflesser|Ferdinand Stuflesser de Petlin]] ulache l à ziplà l san Stefun sun la cësa de Luis Stuflesser de Petlin.
Do l ann 1892 à Giacobe Mussner laurà per si cont, te si berstot ja Cëdedepuent Dessot te Sëlva. L ann 1898 al ziplà l Andreas Hofer che ie tla cësa de Andreas Hofer tla Val de Passeier<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Urtijëi che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89 (foto de Giacobe Mussner dl 1898 che zipla na statua de [[Andreas Hofer]].</ref>.
Per la dlieja de Altenburg à Giacobe ziplà l ann 1912 i sanc y i relieves dl gran autere gotich.
N si sculé fova Giuani Planker dl Grien (1871-1934).
Tl 1922 al metù su adum cun [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz Moroder Resciesa]], [[August Runggaldier|August Runggaldier Furdenan]], [[Ludwig Moroder]] [[Vigil Dorigo], [[Jakob Crepaz-Maidl|Jakob Crepaz Maidl]], Konrad Pitscheider la lia [[Lia Mostra d’Ert|"Ausstellung für Kunst und Kunstgewerbe"]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991. pl. 159.</ref>
Si mut [[Vinzenz Mussner sen.]] ie nce stat n scultëur i cumëmber de truepa lies.
== Lëures ==
<gallery>
Virgin Mary carved by Giacobe Mussner (1866-1932).JPG|Madona de Giacobe Mussner tla dlieja de [[Laion]].
Relief dla Madona cun sanc y jënt dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Relief dla Madona cun sanc tla [[dlieja de Santa Cristina]].
Santa Familia relief dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Relief tla dlieja de Santa Cristina.
Murano San Pietro Martire San Antonio di Giacobe Mussner Venezia.jpg|Statua de San Antone a [[Murano]].
</gallery>
== Notes ==
<references/>
== Cëla nce ==
* {{Commons|category:Giacobe Mussner}}
* [[Scultëures de Gherdëina]]
== Bibliografia ==
* Calënder de Gherdëina 1969, pl. 87 (foto de familia cun Giacobe Mussner pra si cësa Cëdepuent Dessot te Sëlva tl 1898).
* Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175.
* Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 159 (foto de n lëur de Giacobe Mussner.
* Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Urtijëi che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri''. Calënder de Gherdëina 1981, pl.91 (biografia).
{{DEFAULTSORT:Giacobe Mussner}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
d6jn3r1zik7h8tnph92wohqk9altq86
Josef Barth
0
75887
252071
111807
2026-06-27T10:53:36Z
Moroder
67
252071
wikitext
text/x-wiki
[[File:Josef_Barth_Maler_Largajolli_Brixen.jpg|miniatura|Pultret dl artist ]]
'''Josef Barth''', nce ''Josef Bart ''(* [[17 de merz]] [[1842]] a [[Fronsburg]], [[Austria]]; † [[20 de utober]] [[1916]] a [[Persenon]]) fova n moler, [[nduradëur]] y derturadëur dl [[Südtirol]].
== Vita ==
Josef Barth à mpara l'ert de moler y nduradëur a [[Viena]].
Ti ani 1860 iel jit a sté tl Südtirol, ulache l laurova tl prim pra Haselwander a Bulsan y tl 1864 iel pona jit a sté a Persenon.
Tl 1866 al fat pea pra i scizri tla viera contra la Talia.
Tl 1870 iel stat cherdà a lauré te Gherdëina y a cunesciù iló Maria Elisabeth Sanoner la sor de Annamaria Sanoner, fëna de [[Josef Moroder Jumbiërch|Josef Moroder da Jumbiërch]]. I se à maridà ai 21 de juni 1975 y à abù nuef mutans y mutons, de chisc à trëi mparà da tistler. Nce si fra Johann Barth (1847-1911) à maridà n'ëila de Gherdëina Amalia Metz.
Tla mostra d'ert y dla ndustria de Dispruch dl 1878 a Josef Barth metù ora n autere.
== Lëures ==
<gallery>
Altarraum Pfarrkirche St. Ulrich in Gröden.jpg|Autere dla dlieja de San Durich a Urtijëi.
Revëut simboi dla Pascion Dlieja San Durich Urtijëi.jpg|Simboi dla Pascion de Gejù tla dlieja de San Durich.
Fresken Altarraum Pfarrkirche St. Ulrich in Gröden.jpg|Depënt dl presbitere dla dlieja de San Durich.
Canzla 1870 tla dlieja dla pluania de Urtijëi.jpg|Cansla dla dlieja de San Durich.
</gallery>
* 1970 Dertureda dla [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]] a Urtijëi.
* 1970 Gran lëur de dertureda dla [[dlieja de San Durich]] a Urtijëi.
* 1970 lëur de depënjer y nduré la cansa de Ferdinand Demetz tla dlieja de San Durich.
* 1977 Decorazion dedite de jduta la dlieja de [[Margreid an der Weinstraße|Margreid]].
* 1880 lëures tla dlieja de Tils daujin a Persenon.
* 1884–1885 lëures pra i auteresc de Luttach
* 1990 decorazion a [[Nueva Tudëscia|Deutschnofen]].
* 1990 Decorazions dl autere de Pens.
[[File:Papst_Gregor_der_Große_Relief_Detail_Pfarrkirche_St._Ulrich_in_Gröden.jpg|miniatura|Firma de Barth sula cansla dla dlieja de San Durich.]]
== Bibliografia ==
* Maria Hölzl Stifter: ''Die Wandmalerei des Historismus in Südtirol. Kirchliche Kunst zwischen Spätklassizismus und Nazarenern 1820–1914''. Athesia, Bulsan 2008, ISBN 88-8266-106-7, pl. 109 (tudësch).
* Maria Hölzl Stifter: ''Altarbau des Historismus in Südtirol''. Athesia, Bulsan 2013, ISBN 978-88-8266-874-7, pl. 337 (tudësch).
* Erich Barth: ''Familien-Stammbaum der Barth aus dem österreichischen Waldviertel und Tirol 1772–2017''. Athesia, Bulsan 2019. ISBN 978-88-6839-452-3, pl. 29–47(tudësch).
== Weblinks ==
* [https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Medium/Seite/20593/1169 Retlam de Josef Barth]
* [https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Zeitungsarchiv/Seite/Zeitung/5/1/28.10.1916/115048/1 Lecurdanza te ''Der Tiroler'' dl 28. Oktober 1916 pl. 1.]
{{DEFAULTSORT:Barth, Josef}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Ert]]
6r36qy3rzft9uq550jjjl2txral0hmh
Sunja (ruf)
0
76153
252059
238091
2026-06-27T04:35:03Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Latin characters in С[y]нжа to Cyrillic
252059
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox ruf
|Inuem = Sunja
|Inuem natif = Сунжа
|Inuemes natives =
|Etimologia =
|Stat = {{flag|Ruscia}}
|Majera ziteies =
|Funtana =
|Funtana post =
|Funtana coordinedes = <!--mantenì chësc format-->
|Funtana autëza = <!--metri-->
|Funtana2 =
|Funtana2 post =
|Funtana2 coordinedes =
|Funtana2 autëza =
|Bocia = [[Terek]]
|Bocia post =
|Bocia coordinedes = {{coord|43|35.7|N|47|33.6|E|display=inline}} <!--mantenì chësc format-->
|Bocia autëza =
|Lunghëza = 278 <!--valor te km-->
|Ciavuel idrografich = 12000 <!--valor te km²-->
|Purteda mesana = 82.9 <!--valor te m³/s-->
|Purteda mascima = <!--valor te m³/s-->
|Purteda minima = <!--valor te m³/s-->
|Foto = %D0%93%D1%80%D0%BE%D0%B7%D0%BD%D1%8B%D0%B9%20%D1%80%D0%B5%D0%BA%D0%B0%20%D0%A1%D1%83%D0%BD%D0%B6%D0%B0.JPG
|Descrizion foto = L Sunja a Grosni
|Cherta = Terek.png
}}
L '''Sunja''' ([[lingaz rus|rus]]: Сунжа) ie n [[ruf]] te la [[Ruscia]]. L à na lunghëza de {{formatnum:278}} km y n [[ciavuel idrografich]] de {{formatnum:12000}} km². L passa tres la zità [[Grosni]], la capitela de la [[Cecenia]], y tres la [[zità Sunja]], a chëla che l ti à dat si inuem.
==Geografia==
==Storia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Ruf te la Ruscia]]
[[Categoria:Ruf te l'Europa]]
kwtmfjn3v7p2z07wtdiavs0oi1mj1q1
Peciora
0
76684
252056
237577
2026-06-27T04:34:35Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Latin characters in Печ[o]ра to Cyrillic
252056
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox ruf
|Inuem = Pechora
|Inuem natif = Печора ([[lingaz rus|rus]])
|Inuemes natives =
|Etimologia =
|Stat = {{flag|Ruscia}}
|Majera ziteies =
|Funtana = [[Crëps Ural]]
|Funtana post =
|Funtana coordinedes = {{coord|60|0|N|59|0|E|display=inline}} <!--mantenì chësc format-->
|Funtana autëza = 1895 <!--metri-->
|Funtana2 =
|Funtana2 post =
|Funtana2 coordinedes =
|Funtana2 autëza =
|Bocia = [[Mer de Peciora]]
|Bocia post =
|Bocia coordinedes = {{coord|69|45|N|54|0|E|display=inline}} <!--mantenì chësc format-->
|Bocia autëza =
|Lunghëza = 1809 <!--valor te km-->
|Ciavuel idrografich = 322000 <!--valor te km²-->
|Purteda mesana = 4100 <!--valor te m³/s-->
|Purteda mascima = <!--valor te m³/s-->
|Purteda minima = <!--valor te m³/s-->
|Foto = %D0%92%D0%B8%D0%B4%20%D0%BD%D0%B0%20%D1%80%D0%B5%D0%BA%D1%83%20%D0%9F%D0%B5%D1%87%D0%BE%D1%80%D0%B0.jpg
|Descrizion foto = Ududa dl ruf Peciora
|Cherta = Bassin%20de%20la%20Petchora.png
}}
La '''Peciora''' ({{lang-ru|Печо́ра}}; [[Komi language|Komi]]: Печӧра; [[Nenets languages|Nenets]]: Санэроˮ яха) ie n [[ruf]] te la [[Ruscia]]. L à na lunghëza de {{formatnum:1809}} km y n [[ciavuel idrografich]] de {{formatnum:322000}} km². L ie l [[Lista di ruves de l'Europa#Ruves de l'Europa per lunghëza|sesto ruf plu lonch de l'Europa]].
==Geografia==
==Storia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Ruf te la Ruscia]]
[[Categoria:Ruf te l'Europa]]
ofwtcf21jtqyldfegjydudecb949zoo
Crëps Jiguli
0
177908
252051
236750
2026-06-27T04:34:08Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Latin characters in Жигул[ë]вские to Cyrillic
252051
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox ciadëina crëps
|Inuem = Crëps Jiguli
|Descrizion foto =
|Prima arpizeda =
|Cherta = {{Mappa di localizzazione
|RUS
|label = Crëps Jiguli
|latitudineGradi = 53
|latitudinePrimi = 25
|longitudineGradi = 49
|longitudinePrimi = 30
|position =
|relief = yes
|width = 300
|background =
|float = center
|mark = Black Fire.svg
|marksize = 13
}}
}}I '''Crëps Jiguli''' ({{lang-rus|Жигулёвские горы}}) o mé i '''Jiguli''' ({{lang-rus|Жигули́|p=ʐɨɡʊˈlʲi}}) ie na [[ciadëina de crëps]] te la [[Ruscia]] sul ëur de la [[Volga]]. Si pont plu aut ie a {{formatnum:381}} metri.
==Geografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Ciadëina de crëps te la Ruscia]]
ckvnfjteloq1v4itm3si1dpulb5mzg9
Juebia grassa
0
188343
252052
251785
2026-06-27T04:34:14Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in pr[ё]scia to Latin
252052
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Grossgrinde 2.JPG|thumb|Jënt che va n maschera l di de juebia grassa.]]
'''Juebia grassa''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''juebia grassa'', [[badiot]]: ''jöbia grassa'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''jebia grassa'' o ''jebiacia'') ie la [[juebia]] de [[carnescià]], l'ultima juebia dan la [[Curëisema]].
==Tradizions==
Te [[Gherdëina]] à chësc di l'usanza de cujiné la [[panicia]] per marënda, de rubé l'ola, y dla slitada cun „Gran Cëina dl Polz”. L di de juebia grassa univa do marënda fata na gran slitada cun l guant dala Gherdëina. I mutons scirmova ala slites tei rodli de papier che sfinderlova. Cun la cianpaneles che sunova ruovi da [[Urtijëi]] te [[Sëlva]]. A unì oravier univel cherdà ades te uni ustaria. Dopro da sëira fova la „Gran Cëina dl Polz”, cun chisc che trajova tl polz. Per la majera pert unila tenida a Urtijëi, tla ustaria Daverda (ja Mauritz - Adler), ulache univa te sala trà tl polz; [[August Runggaldier]] da Furdenan fova stat giut presidënt dla lia che trajova l scies y che metova a jìi la festa. Do la cëina univel sambën balà<ref>Calënder de Gherdëina 1958, pl. 7.</ref><ref>[[Adele Moroder]]: ''Vedla usanzes de faurè''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 6.</ref>.
==Spëisa tradiziunela==
[[File:Törggelen_-_Zuppa_d'orzo_-_Gerstensuppe.jpg|thumb|N taier de [[panicia]], n cëif che n maia tradiziunalmënter n juebia grassa te Gherdëina]]
[[File:Picswiss_BL-57-12.jpg|thumb|Crafons, na spëisa dëucia tradiziunalmënter maieda da carnescià.]]
L cëif tradiziunel de la juebia grassa te Gherdëina ie la [[panicia]]. Na spëisa dëucia maieda da carnescià ie i [[crafons]].
== Cianties ==
===Juebia grassa de [[Leo Runggaldier]]===
<i><poem>
Ncuei juebia grassa ie pa n bel di!
A rubé l'ola l mëur ie sën jì,
Y anda Beta à metù sёura,
ie jita ju n stala a mёujer la cёura.
L mёur sun tёt s'à sgraflà sù,
de n auter viёrs ne n`al pudù,
se lascia cun na corda sёn ju per ciamin,
che brea y ciamёija ven dut da fulim.
Ju de segosta se tolel sёn l'ola,
malan de cuiёrtel sun fonz ti berdola.
L ne sa co se ne'n di, l ie dut mo tan fiers,
La va de piё via y mucé de vel viёres.
Giaurian uni usc achiet y bel plan,
se n cramel da porť' ora cun l'ola tla man.
Sёn bёisel da mat y dut a piesc jonc,
se streva la panicia, che la spriza plu lonc
Cun na prëscia po׳ ruvel a cёsa spavёnt,
se n crama te n piz bёn dut tan cuntёnt,
stravan sёurora mé dlonch la panicia,
che fonz y parёi da ont propi stiza.</poem></i>
[[File:Paula Moroder Zenz da Puent Juebia grassa Leo Runggaldier.ogg|miniatura|center|alt=Paula Moroder y Zenz da Puent, Juebia grassa Leo Runggaldier audio Radio Ladin de Gherdëina.|[[Paula Grossrubatscher|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta Juebia Grassa' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] ]]
* [[Paula Moroder|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta ''Juebia Grassa'' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] (Audio: [[Radio Ladin de Gherdëina]]).
* [Https://www.youtube.com/watch?v=iQniD8q2q5g Ciantia de Leo Runggaldier] te na verscion dla familia Goller. ([[Rai Ladinia]]). Youtube.
* [Https://www.youtube.com/watch?v=UsRKDOKjtwI Juebia grassa de Leo Runggaldier] te na verscion cover di [[Pëufla (grupa)|Pëufla]]. Youtube.
== Cunliamënc ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=RloZxcBmB7s Cujiné la panicia y rubé l'ola.] Video Youtube.
* [https://www.rai.it/dl/rai24/assets/template/iframe.html?/dl/rai24/tgr/trail/video/2020/02/tra-mascres-65137793-7fb1-46fb-8787-fdce2a4f7f22.html Desfileda dla juebia grassa a Urtijëi.] Cumentar de [[Armin Moroder]] de RAI Ladinia.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. Ciantia tl Calënder de Gherdëina 1914, pl. 44.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. 30 cianties per Gherdëina, Union di Ladins de Gherdëina 1955, pl. 72-74.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. te ''Cianties per Gherdëina, ulon sla cianté''. Union di Ladins de Gherdëina, 1994, pl. 122-124.
* Carlina da Ruacia: ''Juebia grassa''. Poejia tl Calënder de Gherdëina 1958, pl. 102.
[[Categoria:Usanzes te Gherdëina]]
[[Categoria:Musiga]]
mt5vt6gdcd7lcgzv1d0pi0sz9ej3kif
252053
252052
2026-06-27T04:34:19Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in spav[ё]nt to Latin
252053
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Grossgrinde 2.JPG|thumb|Jënt che va n maschera l di de juebia grassa.]]
'''Juebia grassa''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''juebia grassa'', [[badiot]]: ''jöbia grassa'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''jebia grassa'' o ''jebiacia'') ie la [[juebia]] de [[carnescià]], l'ultima juebia dan la [[Curëisema]].
==Tradizions==
Te [[Gherdëina]] à chësc di l'usanza de cujiné la [[panicia]] per marënda, de rubé l'ola, y dla slitada cun „Gran Cëina dl Polz”. L di de juebia grassa univa do marënda fata na gran slitada cun l guant dala Gherdëina. I mutons scirmova ala slites tei rodli de papier che sfinderlova. Cun la cianpaneles che sunova ruovi da [[Urtijëi]] te [[Sëlva]]. A unì oravier univel cherdà ades te uni ustaria. Dopro da sëira fova la „Gran Cëina dl Polz”, cun chisc che trajova tl polz. Per la majera pert unila tenida a Urtijëi, tla ustaria Daverda (ja Mauritz - Adler), ulache univa te sala trà tl polz; [[August Runggaldier]] da Furdenan fova stat giut presidënt dla lia che trajova l scies y che metova a jìi la festa. Do la cëina univel sambën balà<ref>Calënder de Gherdëina 1958, pl. 7.</ref><ref>[[Adele Moroder]]: ''Vedla usanzes de faurè''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 6.</ref>.
==Spëisa tradiziunela==
[[File:Törggelen_-_Zuppa_d'orzo_-_Gerstensuppe.jpg|thumb|N taier de [[panicia]], n cëif che n maia tradiziunalmënter n juebia grassa te Gherdëina]]
[[File:Picswiss_BL-57-12.jpg|thumb|Crafons, na spëisa dëucia tradiziunalmënter maieda da carnescià.]]
L cëif tradiziunel de la juebia grassa te Gherdëina ie la [[panicia]]. Na spëisa dëucia maieda da carnescià ie i [[crafons]].
== Cianties ==
===Juebia grassa de [[Leo Runggaldier]]===
<i><poem>
Ncuei juebia grassa ie pa n bel di!
A rubé l'ola l mëur ie sën jì,
Y anda Beta à metù sёura,
ie jita ju n stala a mёujer la cёura.
L mёur sun tёt s'à sgraflà sù,
de n auter viёrs ne n`al pudù,
se lascia cun na corda sёn ju per ciamin,
che brea y ciamёija ven dut da fulim.
Ju de segosta se tolel sёn l'ola,
malan de cuiёrtel sun fonz ti berdola.
L ne sa co se ne'n di, l ie dut mo tan fiers,
La va de piё via y mucé de vel viёres.
Giaurian uni usc achiet y bel plan,
se n cramel da porť' ora cun l'ola tla man.
Sёn bёisel da mat y dut a piesc jonc,
se streva la panicia, che la spriza plu lonc
Cun na prëscia po׳ ruvel a cёsa spavënt,
se n crama te n piz bёn dut tan cuntёnt,
stravan sёurora mé dlonch la panicia,
che fonz y parёi da ont propi stiza.</poem></i>
[[File:Paula Moroder Zenz da Puent Juebia grassa Leo Runggaldier.ogg|miniatura|center|alt=Paula Moroder y Zenz da Puent, Juebia grassa Leo Runggaldier audio Radio Ladin de Gherdëina.|[[Paula Grossrubatscher|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta Juebia Grassa' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] ]]
* [[Paula Moroder|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta ''Juebia Grassa'' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] (Audio: [[Radio Ladin de Gherdëina]]).
* [Https://www.youtube.com/watch?v=iQniD8q2q5g Ciantia de Leo Runggaldier] te na verscion dla familia Goller. ([[Rai Ladinia]]). Youtube.
* [Https://www.youtube.com/watch?v=UsRKDOKjtwI Juebia grassa de Leo Runggaldier] te na verscion cover di [[Pëufla (grupa)|Pëufla]]. Youtube.
== Cunliamënc ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=RloZxcBmB7s Cujiné la panicia y rubé l'ola.] Video Youtube.
* [https://www.rai.it/dl/rai24/assets/template/iframe.html?/dl/rai24/tgr/trail/video/2020/02/tra-mascres-65137793-7fb1-46fb-8787-fdce2a4f7f22.html Desfileda dla juebia grassa a Urtijëi.] Cumentar de [[Armin Moroder]] de RAI Ladinia.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. Ciantia tl Calënder de Gherdëina 1914, pl. 44.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. 30 cianties per Gherdëina, Union di Ladins de Gherdëina 1955, pl. 72-74.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. te ''Cianties per Gherdëina, ulon sla cianté''. Union di Ladins de Gherdëina, 1994, pl. 122-124.
* Carlina da Ruacia: ''Juebia grassa''. Poejia tl Calënder de Gherdëina 1958, pl. 102.
[[Categoria:Usanzes te Gherdëina]]
[[Categoria:Musiga]]
ros4rstw3w2f11es1xxpaw5nkiyj1mx
252054
252053
2026-06-27T04:34:23Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in cunt[ё]nt to Latin
252054
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Grossgrinde 2.JPG|thumb|Jënt che va n maschera l di de juebia grassa.]]
'''Juebia grassa''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''juebia grassa'', [[badiot]]: ''jöbia grassa'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''jebia grassa'' o ''jebiacia'') ie la [[juebia]] de [[carnescià]], l'ultima juebia dan la [[Curëisema]].
==Tradizions==
Te [[Gherdëina]] à chësc di l'usanza de cujiné la [[panicia]] per marënda, de rubé l'ola, y dla slitada cun „Gran Cëina dl Polz”. L di de juebia grassa univa do marënda fata na gran slitada cun l guant dala Gherdëina. I mutons scirmova ala slites tei rodli de papier che sfinderlova. Cun la cianpaneles che sunova ruovi da [[Urtijëi]] te [[Sëlva]]. A unì oravier univel cherdà ades te uni ustaria. Dopro da sëira fova la „Gran Cëina dl Polz”, cun chisc che trajova tl polz. Per la majera pert unila tenida a Urtijëi, tla ustaria Daverda (ja Mauritz - Adler), ulache univa te sala trà tl polz; [[August Runggaldier]] da Furdenan fova stat giut presidënt dla lia che trajova l scies y che metova a jìi la festa. Do la cëina univel sambën balà<ref>Calënder de Gherdëina 1958, pl. 7.</ref><ref>[[Adele Moroder]]: ''Vedla usanzes de faurè''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 6.</ref>.
==Spëisa tradiziunela==
[[File:Törggelen_-_Zuppa_d'orzo_-_Gerstensuppe.jpg|thumb|N taier de [[panicia]], n cëif che n maia tradiziunalmënter n juebia grassa te Gherdëina]]
[[File:Picswiss_BL-57-12.jpg|thumb|Crafons, na spëisa dëucia tradiziunalmënter maieda da carnescià.]]
L cëif tradiziunel de la juebia grassa te Gherdëina ie la [[panicia]]. Na spëisa dëucia maieda da carnescià ie i [[crafons]].
== Cianties ==
===Juebia grassa de [[Leo Runggaldier]]===
<i><poem>
Ncuei juebia grassa ie pa n bel di!
A rubé l'ola l mëur ie sën jì,
Y anda Beta à metù sёura,
ie jita ju n stala a mёujer la cёura.
L mёur sun tёt s'à sgraflà sù,
de n auter viёrs ne n`al pudù,
se lascia cun na corda sёn ju per ciamin,
che brea y ciamёija ven dut da fulim.
Ju de segosta se tolel sёn l'ola,
malan de cuiёrtel sun fonz ti berdola.
L ne sa co se ne'n di, l ie dut mo tan fiers,
La va de piё via y mucé de vel viёres.
Giaurian uni usc achiet y bel plan,
se n cramel da porť' ora cun l'ola tla man.
Sёn bёisel da mat y dut a piesc jonc,
se streva la panicia, che la spriza plu lonc
Cun na prëscia po׳ ruvel a cёsa spavënt,
se n crama te n piz bёn dut tan cuntënt,
stravan sёurora mé dlonch la panicia,
che fonz y parёi da ont propi stiza.</poem></i>
[[File:Paula Moroder Zenz da Puent Juebia grassa Leo Runggaldier.ogg|miniatura|center|alt=Paula Moroder y Zenz da Puent, Juebia grassa Leo Runggaldier audio Radio Ladin de Gherdëina.|[[Paula Grossrubatscher|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta Juebia Grassa' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] ]]
* [[Paula Moroder|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta ''Juebia Grassa'' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] (Audio: [[Radio Ladin de Gherdëina]]).
* [Https://www.youtube.com/watch?v=iQniD8q2q5g Ciantia de Leo Runggaldier] te na verscion dla familia Goller. ([[Rai Ladinia]]). Youtube.
* [Https://www.youtube.com/watch?v=UsRKDOKjtwI Juebia grassa de Leo Runggaldier] te na verscion cover di [[Pëufla (grupa)|Pëufla]]. Youtube.
== Cunliamënc ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=RloZxcBmB7s Cujiné la panicia y rubé l'ola.] Video Youtube.
* [https://www.rai.it/dl/rai24/assets/template/iframe.html?/dl/rai24/tgr/trail/video/2020/02/tra-mascres-65137793-7fb1-46fb-8787-fdce2a4f7f22.html Desfileda dla juebia grassa a Urtijëi.] Cumentar de [[Armin Moroder]] de RAI Ladinia.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. Ciantia tl Calënder de Gherdëina 1914, pl. 44.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. 30 cianties per Gherdëina, Union di Ladins de Gherdëina 1955, pl. 72-74.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. te ''Cianties per Gherdëina, ulon sla cianté''. Union di Ladins de Gherdëina, 1994, pl. 122-124.
* Carlina da Ruacia: ''Juebia grassa''. Poejia tl Calënder de Gherdëina 1958, pl. 102.
[[Categoria:Usanzes te Gherdëina]]
[[Categoria:Musiga]]
5fgsysgv5sqhuucfn6cocv0ah7ntow8
252055
252054
2026-06-27T04:34:27Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in s[ё]urora to Latin
252055
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Grossgrinde 2.JPG|thumb|Jënt che va n maschera l di de juebia grassa.]]
'''Juebia grassa''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''juebia grassa'', [[badiot]]: ''jöbia grassa'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''jebia grassa'' o ''jebiacia'') ie la [[juebia]] de [[carnescià]], l'ultima juebia dan la [[Curëisema]].
==Tradizions==
Te [[Gherdëina]] à chësc di l'usanza de cujiné la [[panicia]] per marënda, de rubé l'ola, y dla slitada cun „Gran Cëina dl Polz”. L di de juebia grassa univa do marënda fata na gran slitada cun l guant dala Gherdëina. I mutons scirmova ala slites tei rodli de papier che sfinderlova. Cun la cianpaneles che sunova ruovi da [[Urtijëi]] te [[Sëlva]]. A unì oravier univel cherdà ades te uni ustaria. Dopro da sëira fova la „Gran Cëina dl Polz”, cun chisc che trajova tl polz. Per la majera pert unila tenida a Urtijëi, tla ustaria Daverda (ja Mauritz - Adler), ulache univa te sala trà tl polz; [[August Runggaldier]] da Furdenan fova stat giut presidënt dla lia che trajova l scies y che metova a jìi la festa. Do la cëina univel sambën balà<ref>Calënder de Gherdëina 1958, pl. 7.</ref><ref>[[Adele Moroder]]: ''Vedla usanzes de faurè''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 6.</ref>.
==Spëisa tradiziunela==
[[File:Törggelen_-_Zuppa_d'orzo_-_Gerstensuppe.jpg|thumb|N taier de [[panicia]], n cëif che n maia tradiziunalmënter n juebia grassa te Gherdëina]]
[[File:Picswiss_BL-57-12.jpg|thumb|Crafons, na spëisa dëucia tradiziunalmënter maieda da carnescià.]]
L cëif tradiziunel de la juebia grassa te Gherdëina ie la [[panicia]]. Na spëisa dëucia maieda da carnescià ie i [[crafons]].
== Cianties ==
===Juebia grassa de [[Leo Runggaldier]]===
<i><poem>
Ncuei juebia grassa ie pa n bel di!
A rubé l'ola l mëur ie sën jì,
Y anda Beta à metù sёura,
ie jita ju n stala a mёujer la cёura.
L mёur sun tёt s'à sgraflà sù,
de n auter viёrs ne n`al pudù,
se lascia cun na corda sёn ju per ciamin,
che brea y ciamёija ven dut da fulim.
Ju de segosta se tolel sёn l'ola,
malan de cuiёrtel sun fonz ti berdola.
L ne sa co se ne'n di, l ie dut mo tan fiers,
La va de piё via y mucé de vel viёres.
Giaurian uni usc achiet y bel plan,
se n cramel da porť' ora cun l'ola tla man.
Sёn bёisel da mat y dut a piesc jonc,
se streva la panicia, che la spriza plu lonc
Cun na prëscia po׳ ruvel a cёsa spavënt,
se n crama te n piz bёn dut tan cuntënt,
stravan sëurora mé dlonch la panicia,
che fonz y parёi da ont propi stiza.</poem></i>
[[File:Paula Moroder Zenz da Puent Juebia grassa Leo Runggaldier.ogg|miniatura|center|alt=Paula Moroder y Zenz da Puent, Juebia grassa Leo Runggaldier audio Radio Ladin de Gherdëina.|[[Paula Grossrubatscher|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta Juebia Grassa' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] ]]
* [[Paula Moroder|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta ''Juebia Grassa'' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] (Audio: [[Radio Ladin de Gherdëina]]).
* [Https://www.youtube.com/watch?v=iQniD8q2q5g Ciantia de Leo Runggaldier] te na verscion dla familia Goller. ([[Rai Ladinia]]). Youtube.
* [Https://www.youtube.com/watch?v=UsRKDOKjtwI Juebia grassa de Leo Runggaldier] te na verscion cover di [[Pëufla (grupa)|Pëufla]]. Youtube.
== Cunliamënc ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=RloZxcBmB7s Cujiné la panicia y rubé l'ola.] Video Youtube.
* [https://www.rai.it/dl/rai24/assets/template/iframe.html?/dl/rai24/tgr/trail/video/2020/02/tra-mascres-65137793-7fb1-46fb-8787-fdce2a4f7f22.html Desfileda dla juebia grassa a Urtijëi.] Cumentar de [[Armin Moroder]] de RAI Ladinia.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. Ciantia tl Calënder de Gherdëina 1914, pl. 44.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. 30 cianties per Gherdëina, Union di Ladins de Gherdëina 1955, pl. 72-74.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. te ''Cianties per Gherdëina, ulon sla cianté''. Union di Ladins de Gherdëina, 1994, pl. 122-124.
* Carlina da Ruacia: ''Juebia grassa''. Poejia tl Calënder de Gherdëina 1958, pl. 102.
[[Categoria:Usanzes te Gherdëina]]
[[Categoria:Musiga]]
54rpnphza83d67uiwjmnkqp7s45veqp
252060
252055
2026-06-27T04:35:12Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in par[ё]i to Latin
252060
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Grossgrinde 2.JPG|thumb|Jënt che va n maschera l di de juebia grassa.]]
'''Juebia grassa''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''juebia grassa'', [[badiot]]: ''jöbia grassa'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''jebia grassa'' o ''jebiacia'') ie la [[juebia]] de [[carnescià]], l'ultima juebia dan la [[Curëisema]].
==Tradizions==
Te [[Gherdëina]] à chësc di l'usanza de cujiné la [[panicia]] per marënda, de rubé l'ola, y dla slitada cun „Gran Cëina dl Polz”. L di de juebia grassa univa do marënda fata na gran slitada cun l guant dala Gherdëina. I mutons scirmova ala slites tei rodli de papier che sfinderlova. Cun la cianpaneles che sunova ruovi da [[Urtijëi]] te [[Sëlva]]. A unì oravier univel cherdà ades te uni ustaria. Dopro da sëira fova la „Gran Cëina dl Polz”, cun chisc che trajova tl polz. Per la majera pert unila tenida a Urtijëi, tla ustaria Daverda (ja Mauritz - Adler), ulache univa te sala trà tl polz; [[August Runggaldier]] da Furdenan fova stat giut presidënt dla lia che trajova l scies y che metova a jìi la festa. Do la cëina univel sambën balà<ref>Calënder de Gherdëina 1958, pl. 7.</ref><ref>[[Adele Moroder]]: ''Vedla usanzes de faurè''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 6.</ref>.
==Spëisa tradiziunela==
[[File:Törggelen_-_Zuppa_d'orzo_-_Gerstensuppe.jpg|thumb|N taier de [[panicia]], n cëif che n maia tradiziunalmënter n juebia grassa te Gherdëina]]
[[File:Picswiss_BL-57-12.jpg|thumb|Crafons, na spëisa dëucia tradiziunalmënter maieda da carnescià.]]
L cëif tradiziunel de la juebia grassa te Gherdëina ie la [[panicia]]. Na spëisa dëucia maieda da carnescià ie i [[crafons]].
== Cianties ==
===Juebia grassa de [[Leo Runggaldier]]===
<i><poem>
Ncuei juebia grassa ie pa n bel di!
A rubé l'ola l mëur ie sën jì,
Y anda Beta à metù sёura,
ie jita ju n stala a mёujer la cёura.
L mёur sun tёt s'à sgraflà sù,
de n auter viёrs ne n`al pudù,
se lascia cun na corda sёn ju per ciamin,
che brea y ciamёija ven dut da fulim.
Ju de segosta se tolel sёn l'ola,
malan de cuiёrtel sun fonz ti berdola.
L ne sa co se ne'n di, l ie dut mo tan fiers,
La va de piё via y mucé de vel viёres.
Giaurian uni usc achiet y bel plan,
se n cramel da porť' ora cun l'ola tla man.
Sёn bёisel da mat y dut a piesc jonc,
se streva la panicia, che la spriza plu lonc
Cun na prëscia po׳ ruvel a cёsa spavënt,
se n crama te n piz bёn dut tan cuntënt,
stravan sëurora mé dlonch la panicia,
che fonz y parëi da ont propi stiza.</poem></i>
[[File:Paula Moroder Zenz da Puent Juebia grassa Leo Runggaldier.ogg|miniatura|center|alt=Paula Moroder y Zenz da Puent, Juebia grassa Leo Runggaldier audio Radio Ladin de Gherdëina.|[[Paula Grossrubatscher|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta Juebia Grassa' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] ]]
* [[Paula Moroder|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta ''Juebia Grassa'' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] (Audio: [[Radio Ladin de Gherdëina]]).
* [Https://www.youtube.com/watch?v=iQniD8q2q5g Ciantia de Leo Runggaldier] te na verscion dla familia Goller. ([[Rai Ladinia]]). Youtube.
* [Https://www.youtube.com/watch?v=UsRKDOKjtwI Juebia grassa de Leo Runggaldier] te na verscion cover di [[Pëufla (grupa)|Pëufla]]. Youtube.
== Cunliamënc ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=RloZxcBmB7s Cujiné la panicia y rubé l'ola.] Video Youtube.
* [https://www.rai.it/dl/rai24/assets/template/iframe.html?/dl/rai24/tgr/trail/video/2020/02/tra-mascres-65137793-7fb1-46fb-8787-fdce2a4f7f22.html Desfileda dla juebia grassa a Urtijëi.] Cumentar de [[Armin Moroder]] de RAI Ladinia.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. Ciantia tl Calënder de Gherdëina 1914, pl. 44.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. 30 cianties per Gherdëina, Union di Ladins de Gherdëina 1955, pl. 72-74.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. te ''Cianties per Gherdëina, ulon sla cianté''. Union di Ladins de Gherdëina, 1994, pl. 122-124.
* Carlina da Ruacia: ''Juebia grassa''. Poejia tl Calënder de Gherdëina 1958, pl. 102.
[[Categoria:Usanzes te Gherdëina]]
[[Categoria:Musiga]]
o5gmadgilwy7zl3y1ja6f2ziak0n1n0
252062
252060
2026-06-27T04:35:22Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in c[ё]sa to Latin
252062
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Grossgrinde 2.JPG|thumb|Jënt che va n maschera l di de juebia grassa.]]
'''Juebia grassa''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''juebia grassa'', [[badiot]]: ''jöbia grassa'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''jebia grassa'' o ''jebiacia'') ie la [[juebia]] de [[carnescià]], l'ultima juebia dan la [[Curëisema]].
==Tradizions==
Te [[Gherdëina]] à chësc di l'usanza de cujiné la [[panicia]] per marënda, de rubé l'ola, y dla slitada cun „Gran Cëina dl Polz”. L di de juebia grassa univa do marënda fata na gran slitada cun l guant dala Gherdëina. I mutons scirmova ala slites tei rodli de papier che sfinderlova. Cun la cianpaneles che sunova ruovi da [[Urtijëi]] te [[Sëlva]]. A unì oravier univel cherdà ades te uni ustaria. Dopro da sëira fova la „Gran Cëina dl Polz”, cun chisc che trajova tl polz. Per la majera pert unila tenida a Urtijëi, tla ustaria Daverda (ja Mauritz - Adler), ulache univa te sala trà tl polz; [[August Runggaldier]] da Furdenan fova stat giut presidënt dla lia che trajova l scies y che metova a jìi la festa. Do la cëina univel sambën balà<ref>Calënder de Gherdëina 1958, pl. 7.</ref><ref>[[Adele Moroder]]: ''Vedla usanzes de faurè''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 6.</ref>.
==Spëisa tradiziunela==
[[File:Törggelen_-_Zuppa_d'orzo_-_Gerstensuppe.jpg|thumb|N taier de [[panicia]], n cëif che n maia tradiziunalmënter n juebia grassa te Gherdëina]]
[[File:Picswiss_BL-57-12.jpg|thumb|Crafons, na spëisa dëucia tradiziunalmënter maieda da carnescià.]]
L cëif tradiziunel de la juebia grassa te Gherdëina ie la [[panicia]]. Na spëisa dëucia maieda da carnescià ie i [[crafons]].
== Cianties ==
===Juebia grassa de [[Leo Runggaldier]]===
<i><poem>
Ncuei juebia grassa ie pa n bel di!
A rubé l'ola l mëur ie sën jì,
Y anda Beta à metù sёura,
ie jita ju n stala a mёujer la cёura.
L mёur sun tёt s'à sgraflà sù,
de n auter viёrs ne n`al pudù,
se lascia cun na corda sёn ju per ciamin,
che brea y ciamёija ven dut da fulim.
Ju de segosta se tolel sёn l'ola,
malan de cuiёrtel sun fonz ti berdola.
L ne sa co se ne'n di, l ie dut mo tan fiers,
La va de piё via y mucé de vel viёres.
Giaurian uni usc achiet y bel plan,
se n cramel da porť' ora cun l'ola tla man.
Sёn bёisel da mat y dut a piesc jonc,
se streva la panicia, che la spriza plu lonc
Cun na prëscia po׳ ruvel a cësa spavënt,
se n crama te n piz bёn dut tan cuntënt,
stravan sëurora mé dlonch la panicia,
che fonz y parëi da ont propi stiza.</poem></i>
[[File:Paula Moroder Zenz da Puent Juebia grassa Leo Runggaldier.ogg|miniatura|center|alt=Paula Moroder y Zenz da Puent, Juebia grassa Leo Runggaldier audio Radio Ladin de Gherdëina.|[[Paula Grossrubatscher|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta Juebia Grassa' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] ]]
* [[Paula Moroder|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta ''Juebia Grassa'' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] (Audio: [[Radio Ladin de Gherdëina]]).
* [Https://www.youtube.com/watch?v=iQniD8q2q5g Ciantia de Leo Runggaldier] te na verscion dla familia Goller. ([[Rai Ladinia]]). Youtube.
* [Https://www.youtube.com/watch?v=UsRKDOKjtwI Juebia grassa de Leo Runggaldier] te na verscion cover di [[Pëufla (grupa)|Pëufla]]. Youtube.
== Cunliamënc ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=RloZxcBmB7s Cujiné la panicia y rubé l'ola.] Video Youtube.
* [https://www.rai.it/dl/rai24/assets/template/iframe.html?/dl/rai24/tgr/trail/video/2020/02/tra-mascres-65137793-7fb1-46fb-8787-fdce2a4f7f22.html Desfileda dla juebia grassa a Urtijëi.] Cumentar de [[Armin Moroder]] de RAI Ladinia.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. Ciantia tl Calënder de Gherdëina 1914, pl. 44.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. 30 cianties per Gherdëina, Union di Ladins de Gherdëina 1955, pl. 72-74.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. te ''Cianties per Gherdëina, ulon sla cianté''. Union di Ladins de Gherdëina, 1994, pl. 122-124.
* Carlina da Ruacia: ''Juebia grassa''. Poejia tl Calënder de Gherdëina 1958, pl. 102.
[[Categoria:Usanzes te Gherdëina]]
[[Categoria:Musiga]]
8u35600qa2n6kypr9m06vlfr8dwlv09
252063
252062
2026-06-27T04:35:28Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Cyrillic characters in b[ё]n to Latin
252063
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Grossgrinde 2.JPG|thumb|Jënt che va n maschera l di de juebia grassa.]]
'''Juebia grassa''' ([[Ladin gherdëina|gherdëina]]: ''juebia grassa'', [[badiot]]: ''jöbia grassa'', [[Ladin fascian|fascian]]: ''jebia grassa'' o ''jebiacia'') ie la [[juebia]] de [[carnescià]], l'ultima juebia dan la [[Curëisema]].
==Tradizions==
Te [[Gherdëina]] à chësc di l'usanza de cujiné la [[panicia]] per marënda, de rubé l'ola, y dla slitada cun „Gran Cëina dl Polz”. L di de juebia grassa univa do marënda fata na gran slitada cun l guant dala Gherdëina. I mutons scirmova ala slites tei rodli de papier che sfinderlova. Cun la cianpaneles che sunova ruovi da [[Urtijëi]] te [[Sëlva]]. A unì oravier univel cherdà ades te uni ustaria. Dopro da sëira fova la „Gran Cëina dl Polz”, cun chisc che trajova tl polz. Per la majera pert unila tenida a Urtijëi, tla ustaria Daverda (ja Mauritz - Adler), ulache univa te sala trà tl polz; [[August Runggaldier]] da Furdenan fova stat giut presidënt dla lia che trajova l scies y che metova a jìi la festa. Do la cëina univel sambën balà<ref>Calënder de Gherdëina 1958, pl. 7.</ref><ref>[[Adele Moroder]]: ''Vedla usanzes de faurè''. Calënder de Gherdëina 1964, pl. 6.</ref>.
==Spëisa tradiziunela==
[[File:Törggelen_-_Zuppa_d'orzo_-_Gerstensuppe.jpg|thumb|N taier de [[panicia]], n cëif che n maia tradiziunalmënter n juebia grassa te Gherdëina]]
[[File:Picswiss_BL-57-12.jpg|thumb|Crafons, na spëisa dëucia tradiziunalmënter maieda da carnescià.]]
L cëif tradiziunel de la juebia grassa te Gherdëina ie la [[panicia]]. Na spëisa dëucia maieda da carnescià ie i [[crafons]].
== Cianties ==
===Juebia grassa de [[Leo Runggaldier]]===
<i><poem>
Ncuei juebia grassa ie pa n bel di!
A rubé l'ola l mëur ie sën jì,
Y anda Beta à metù sёura,
ie jita ju n stala a mёujer la cёura.
L mёur sun tёt s'à sgraflà sù,
de n auter viёrs ne n`al pudù,
se lascia cun na corda sёn ju per ciamin,
che brea y ciamёija ven dut da fulim.
Ju de segosta se tolel sёn l'ola,
malan de cuiёrtel sun fonz ti berdola.
L ne sa co se ne'n di, l ie dut mo tan fiers,
La va de piё via y mucé de vel viёres.
Giaurian uni usc achiet y bel plan,
se n cramel da porť' ora cun l'ola tla man.
Sёn bёisel da mat y dut a piesc jonc,
se streva la panicia, che la spriza plu lonc
Cun na prëscia po׳ ruvel a cësa spavënt,
se n crama te n piz bën dut tan cuntënt,
stravan sëurora mé dlonch la panicia,
che fonz y parëi da ont propi stiza.</poem></i>
[[File:Paula Moroder Zenz da Puent Juebia grassa Leo Runggaldier.ogg|miniatura|center|alt=Paula Moroder y Zenz da Puent, Juebia grassa Leo Runggaldier audio Radio Ladin de Gherdëina.|[[Paula Grossrubatscher|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta Juebia Grassa' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] ]]
* [[Paula Moroder|Paula Moroder de Rusina]] y Zenz da Puent cianta ''Juebia Grassa'' de [[Leo Runggaldier|Leo Runggaldier da Furdenan]] (Audio: [[Radio Ladin de Gherdëina]]).
* [Https://www.youtube.com/watch?v=iQniD8q2q5g Ciantia de Leo Runggaldier] te na verscion dla familia Goller. ([[Rai Ladinia]]). Youtube.
* [Https://www.youtube.com/watch?v=UsRKDOKjtwI Juebia grassa de Leo Runggaldier] te na verscion cover di [[Pëufla (grupa)|Pëufla]]. Youtube.
== Cunliamënc ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=RloZxcBmB7s Cujiné la panicia y rubé l'ola.] Video Youtube.
* [https://www.rai.it/dl/rai24/assets/template/iframe.html?/dl/rai24/tgr/trail/video/2020/02/tra-mascres-65137793-7fb1-46fb-8787-fdce2a4f7f22.html Desfileda dla juebia grassa a Urtijëi.] Cumentar de [[Armin Moroder]] de RAI Ladinia.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. Ciantia tl Calënder de Gherdëina 1914, pl. 44.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. 30 cianties per Gherdëina, Union di Ladins de Gherdëina 1955, pl. 72-74.
* Leo Runggaldier: ''Juebia Grassa''. te ''Cianties per Gherdëina, ulon sla cianté''. Union di Ladins de Gherdëina, 1994, pl. 122-124.
* Carlina da Ruacia: ''Juebia grassa''. Poejia tl Calënder de Gherdëina 1958, pl. 102.
[[Categoria:Usanzes te Gherdëina]]
[[Categoria:Musiga]]
dzmgek63mxwarw1r8qicq3wfot9yt9b
Neva
0
188552
252061
237582
2026-06-27T04:35:17Z
Trey314159
241
fix homoglyphs: convert Latin characters in Нев[a] to Cyrillic
252061
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox ruf
|Inuem = Pechora
|Inuem natif = Нева ([[lingaz rus|rus]])
|Inuemes natives =
|Etimologia =
|Stat = {{flag|Ruscia}}
|Majera ziteies = {{blason|San Petersburg}}
|Funtana = [[Lech Ladoga]]
|Funtana post =
|Funtana coordinedes = {{coord|59|57|N|31|02|E|display=inline}} <!--mantenì chësc format-->
|Funtana autëza = 4.3 <!--metri-->
|Funtana2 =
|Funtana2 post =
|Funtana2 coordinedes =
|Funtana2 autëza =
|Bocia = [[Golf de Finlandia]], [[Mer Baltich]]
|Bocia post =
|Bocia coordinedes = {{coord|59|57|N|30|13|E|display=inline}} <!--mantenì chësc format-->
|Bocia autëza = 0
|Lunghëza = 74 <!--valor te km-->
|Ciavuel idrografich = 282300 <!--valor te km²-->
|Purteda mesana = 2628 <!--valor te m³/s-->
|Purteda mascima = 4550 <!--valor te m³/s-->
|Purteda minima = <!--valor te m³/s-->
|Foto = Spb_Finland_Bridge_asv2019-09_img2.jpg
|Descrizion foto = La Neva a [[San Petersburg]]
|Cherta = NevaRiverLabelled.PNG
}}La '''Neva''' ({{lang-rus|Нева́||nʲɪˈva|a=LL-Q7737 (rus)-Tatiana Kerbush-Нева.wav|links=yes}}) ie n [[ruf]] tl nord-vest de la [[Ruscia]] che va dal [[lech Ladoga]] tres l [[oblast de Leningrad]] y la zità de [[San Petersburg]] ite tl [[golf de la Finlandia]].
==Geografia==
==Storia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Ruf te la Ruscia]]
[[Categoria:Ruf te l'Europa]]
ftwksg5caz60lusuah2xarr814qwyz8
Vinzenz Mussner sen.
0
192376
252042
2026-06-26T17:26:24Z
Moroder
67
Creata pagina con "{{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = |Auter inuem = Vinzenz Mussner |Foto = Zenz Scizr |Descrizion foto = |Nasciù/da = 13 de merz 1903 |Mort/a = |Suplì/da = Urtijëi |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes = |Muvimënt = |Uem/fëna = |Firma = }} '''Vinzenz Mussner''..."
252042
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem =
|Auter inuem = Vinzenz Mussner
|Foto = Zenz Scizr
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = 13 de merz 1903
|Mort/a =
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Vinzenz Mussner''', dit nce Zenz Scizr sen. (* 13 de merz 1903 a [[Urtijëi; † ai 9 de jené 1992 a Urtijëi, fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
Mut de Franzisca Insani da [[Runcadic]] y Giacobe Mussner dit l Scizer.
Si doi mutons ie Vinzenz jun. scultëur y Karl depenjadëur.
== Ncëries ==
Ël ova metù adum cun chisc uemes: Josef Sontheimer, Heinrich Moroder de Doss, Sepl Rifesser da Stufan, Alfred Kropfitsch, Carlo Stuflesser da Cialian, Zenz Bernardi d’Alësc, Franz Adang, Zenz Mussner Scizer, Leo Delago da Rumanon, Felix Moroder da Cialian cun l pluan Engl Comploj y l caplan da nlëuta Willi Walther la Cunferënza de San Vinzënz. De chëla iel stat presidënt per 5 ani<ref>Eduard (Moroder): ''40 ani Cunferënza de San Vinzënz, a Urtijëi.'' Calënder 1974, pl. 100.</ref>.
Zenz Mussner ie stat presidënt dl ECA (Ente Comunale di Assistenza)<ref>''Festa tla «Cesa San Durich» a Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1971, pl. 57, a pl. 56 foto cun la munighes y autoritëies.</ref>
Zenz Mussner se à nce cruzià cun autri de mëter al segur la statues dla [[Dlieja da Sacun]] y ël ofa cunsià de lascé fé do de nueves per debant dai scultëures de Urtijëi acioche la dlieja ne sibe nia tan ueta<ref>''Na bona Idea realiseda'' Calënder de Gherdëina 1973, pl. 72-74.</ref>
Vinzenz Mussner sen. cun Luis Senoner dla Tinderla se ova cruzià l ann 1969 che l unissa metù ndrova la bola per la scultures fates a man<ref>[[Flavio Pancheri]]: ''25 ani Bola per nosc lëures.'' Calënder de Gherdëina 1996, pl. 53.</ref>.
L ann 1979 à Vinzenz Mussner giatà l'odia d’or per si meric dal Chemun de Urtijëi<ref>''Cronica 1979.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 194.</ref>
== Scric ==
* ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75 (a pl. 63 na madona de Zenz Mussner).
* Sepl Mussner, Vinzenz Mussner, Malia Obletter: ''La dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 46-
* ''Mòstri scultëures de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89-114 (a pl. 114 fotos de doi lêures de Zenz Scizr sen.)
* ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù'' Calënder de Gherdëina 1982 pl. 37-53 .
* ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175.
== Notes ==
<references />
{{DEFAULTSORT:Mussner, Vinzenz,}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
rx5p26e7zj4tgc0z240c9iz5019d4tc
252045
252042
2026-06-26T21:52:54Z
Moroder
67
252045
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem =
|Auter inuem = Vinzenz Mussner
|Foto = Zenz Scizr
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = 13 de merz 1903
|Mort/a =
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Vinzenz Mussner''', dit nce Zenz Scizr sen. (* 13 de merz 1903 a [[Urtijëi; † ai 9 de jené 1992 a Urtijëi, fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
Mut de Franzisca Insam da [[Runcadic]] y Giacobe Mussner dit l Scizer.
Si doi mutons ie Vinzenz jun. scultëur y Karl depenjadëur.
Cu dodesc ani al messù ji a sté pra n paur ajache l pere Giacobe ova messù ji tla viera y i ne ova nia da maië. L paur “Stelher” fova a Cusnes (Tagusens).
Cun 13 ani al pona giatà na stiera a Urtijëi pra n fever cha cumedova carëc de fiër da sburdlé sun la scines.
1916 do Unissant, iel ruvà tla berstot sa [[Lenèrt]] pra [[Ludwig Moroder]] dl Mëune.
Ala fin dla viera iel mo jit pra l paur Puzer de So-Laion a lauré sënza paiamënt per giapé da maië.
== Ncëries ==
Ël ova metù adum cun chisc uemes: Josef Sontheimer, Heinrich Moroder de Doss, Sepl Rifesser da Stufan, Alfred Kropfitsch, Carlo Stuflesser da Cialian, Zenz Bernardi d’Alësc, Franz Adang, Zenz Mussner Scizer, Leo Delago da Rumanon, Felix Moroder da Cialian cun l pluan Engl Comploj y l caplan da nlëuta Willi Walther la Cunferënza de San Vinzënz. De chëla iel stat presidënt per 5 ani<ref>Eduard (Moroder): ''40 ani Cunferënza de San Vinzënz, a Urtijëi.'' Calënder 1974, pl. 100.</ref>.
Zenz Mussner ie stat presidënt dl ECA (Ente Comunale di Assistenza)<ref>''Festa tla «Cesa San Durich» a Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1971, pl. 57, a pl. 56 foto cun la munighes y autoritëies.</ref>
Zenz Mussner se à nce cruzià cun autri de mëter al segur la statues dla [[Dlieja da Sacun]] y ël ofa cunsià de lascé fé do de nueves per debant dai scultëures de Urtijëi acioche la dlieja ne sibe nia tan ueta<ref>''Na bona Idea realiseda'' Calënder de Gherdëina 1973, pl. 72-74.</ref>
Vinzenz Mussner sen. cun Luis Senoner dla Tinderla se ova cruzià l ann 1969 che l unissa metù ndrova la bola per la scultures fates a man<ref>[[Flavio Pancheri]]: ''25 ani Bola per nosc lëures.'' Calënder de Gherdëina 1996, pl. 53.</ref>.
L ann 1979 à Vinzenz Mussner giatà l'odia d’or per si meric dal Chemun de Urtijëi<ref>''Cronica 1979.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 194.</ref>
== Scric ==
* ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75 (a pl. 63 na madona de Zenz Mussner).
* Sepl Mussner, Vinzenz Mussner, Malia Obletter: ''La dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 46-
* ''Mòstri scultëures de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89-114 (a pl. 114 fotos de doi lêures de Zenz Scizr sen.)
* ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù'' Calënder de Gherdëina 1982 pl. 37-53 .
* ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175. Na storia longia de si vita.
== Notes ==
<references />
{{DEFAULTSORT:Mussner, Vinzenz,}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
t0rmlz02cc5clvtznq5h6jjzowiaqp5
252046
252045
2026-06-26T22:55:40Z
Moroder
67
252046
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem =
|Auter inuem = Vinzenz Mussner
|Foto = Zenz Scizr
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = 13 de merz 1903
|Mort/a =
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
'''Vinzenz Mussner''', dit nce Zenz Scizr sen. (* 13 de merz 1903 a [[Urtijëi; † ai 9 de jené 1992 a Urtijëi, fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
Mut de Franzisca Insam da [[Runcadic]] y Giacobe Mussner dit l Scizer.
Si doi mutons ie Vinzenz jun. scultëur y Karl depenjadëur.
Cun dodesc ani iel jit a sté pra n paur ajache l pere Giacobe ova messù ji tla viera y i ne ova nia da maië. L paur “Stelher” fova a Cusnes (Tagusens).
Cun 13 ani al pona giatà na stiera a Urtijëi pra n fever cha cumedova carëc de fiër da sburdlé sun la scines.
1916 do Unissant, iel ruvà tla berstot sa [[Lenèrt]] pra [[Ludwig Moroder]] dl Mëune a mparé a ziplé.
Ala fin dla viera iel mo jit pra l paur Puzer de So-Laion a lauré sënza paiamënt per giapé da maië.
== Ncëries ==
Ël ova metù adum cun chisc uemes: Josef Sontheimer, Heinrich Moroder de Doss, Sepl Rifesser da Stufan, Alfred Kropfitsch, Carlo Stuflesser da Cialian, Zenz Bernardi d’Alësc, Franz Adang, Zenz Mussner Scizer, Leo Delago da Rumanon, Felix Moroder da Cialian cun l pluan Engl Comploj y l caplan da nlëuta Willi Walther la Cunferënza de San Vinzënz. De chëla iel stat presidënt per 5 ani<ref>Eduard (Moroder): ''40 ani Cunferënza de San Vinzënz, a Urtijëi.'' Calënder 1974, pl. 100.</ref>.
Ël ie stat per 36 ani pra l cor de dlieja de Urtijëi.
Pra la [[Lia Mostra d’Ert|mostra d'ert]], che ie unida metuda su ntëur l’ann 1921, y che se tlamova ntlëuta “Kreis für Kunst und Kunstgewerbe” y plu tert “Circolo Artistico” y pona “Kreis der Kunstschaffenden”, iel stat passa vint ani scrivan y ënghe n valgun ani cassier.
El ie stat nce pra l cumité che à metù su inuemes nueves ala stredes de Urtijëi.
Zenz Mussner ie stat presidënt dl ECA (Ente Comunale di Assistenza)<ref>''Festa tla «Cesa San Durich» a Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1971, pl. 57, a pl. 56 foto cun la munighes y autoritëies.</ref>
Zenz Mussner se à nce cruzià cun autri de mëter al segur la statues dla [[Dlieja da Sacun]] y ël ofa cunsià de lascé fé do de nueves per debant dai scultëures de Urtijëi acioche la dlieja ne sibe nia tan ueta<ref>''Na bona Idea realiseda'' Calënder de Gherdëina 1973, pl. 72-74.</ref>
Vinzenz Mussner sen. cun Luis Senoner dla Tinderla se ova cruzià l ann 1969 che l unissa metù ndrova la bola per la scultures fates a man<ref>[[Flavio Pancheri]]: ''25 ani Bola per nosc lëures.'' Calënder de Gherdëina 1996, pl. 53.</ref>.
L ann 1979 à Vinzenz Mussner giatà l'odia d’or per si meric dal Chemun de Urtijëi<ref>''Cronica 1979.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 194.</ref>
== Scric ==
* ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75 (a pl. 63 na madona de Zenz Mussner).
* Sepl Mussner, Vinzenz Mussner, Malia Obletter: ''La dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 46-
* ''Mòstri scultëures de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89-114 (a pl. 114 fotos de doi lêures de Zenz Scizr sen.)
* ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù'' Calënder de Gherdëina 1982 pl. 37-53 .
* ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175. Na storia longia de si vita.
== Notes ==
<references />
{{DEFAULTSORT:Mussner, Vinzenz,}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
2otdyukffa626vbi9o4ucettvgpbrqd
252065
252046
2026-06-27T10:07:44Z
Moroder
67
252065
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Vinzenz Mussner
|Auter inuem = Zenz Scizer
|Foto = Zenz Scizr
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = [[13 de merz]] [[1903]] a Urtijëi
|Mort/a = [[12 de fauré]] [[2002]] a Urtijëi
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna = Franzisca Insam
|Firma =
}}
'''Vinzenz Mussner''', dit nce Zenz Scizer sen. (* [[13 de merz]] [[1903]] a [[Urtijëi]]; † ai [[12 de fauré]] [[2002]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
Mut de Franzisca Insam da [[Runcadic]] y [[Giacobe Mussner]] dit l Scizer.
Si doi mutons ie Vinzenz jun. scultëur y Karl depenjadëur.
Cun dodesc ani iel jit a sté pra n paur ajache l pere Giacobe ova messù ji tla viera y i nen ova nia da maië. L paur “Stelher” fova a Cusnes (Tagusens).
Cun 13 ani al pona giatà na stiera a Urtijëi pra n fever cha cumedova carëc de fiër da sburdlé sun la scines.
1916 do Unissant, iel ruvà tla berstot sa [[Lenèrt]] pra [[Ludwig Moroder]] dl Mëune a mparé a ziplé.
Ala fin dla viera iel mo jit pra l paur Puzer de So-Laion a lauré sënza paiamënt per giapé da maië.
== Ncëries ==
Ël ova metù adum cun chisc uemes: Josef Sontheimer, Heinrich Moroder de Doss, Sepl Rifesser da Stufan, Alfred Kropfitsch, Carlo Stuflesser da Cialian, Zenz Bernardi d’Alësc, Franz Adang, Zenz Mussner Scizer, Leo Delago da Rumanon, Felix Moroder da Cialian cun l pluan Engl Comploj y l caplan da nlëuta Willi Walther la Cunferënza de San Vinzënz. De chëla iel stat presidënt per 5 ani<ref>Eduard (Moroder): ''40 ani Cunferënza de San Vinzënz, a Urtijëi.'' Calënder 1974, pl. 100.</ref>.
Ël ie stat per 36 ani pra l cor de dlieja de Urtijëi.
Pra la [[Lia Mostra d’Ert|mostra d'ert]], che ie unida metuda su ntëur l’ann 1921, y che se tlamova ntlëuta “Kreis für Kunst und Kunstgewerbe” y plu tert “Circolo Artistico” y pona “Kreis der Kunstschaffenden”, iel stat passa vint ani scrivan y ënghe n valgun ani cassier.
El ie stat nce pra l cumité che à metù su inuemes nueves ala stredes de Urtijëi.
Zenz Mussner ie stat presidënt dl ECA (Ente Comunale di Assistenza)<ref>''Festa tla «Cesa San Durich» a Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1971, pl. 57, a pl. 56 foto cun la munighes y autoritëies.</ref>
Zenz Mussner se à nce cruzià cun autri de mëter al segur la statues dla [[Dlieja da Sacun]] y ël ofa cunsià de lascé fé do de nueves per debant dai scultëures de Urtijëi acioche la dlieja ne sibe nia tan ueta<ref>''Na bona Idea realiseda'' Calënder de Gherdëina 1973, pl. 72-74.</ref>
Vinzenz Mussner sen. cun Luis Senoner dla Tinderla se ova cruzià l ann 1969 che l unissa metù ndrova la bola per la scultures fates a man<ref>[[Flavio Pancheri]]: ''25 ani Bola per nosc lëures.'' Calënder de Gherdëina 1996, pl. 53.</ref>.
L ann 1979 à Vinzenz Mussner giatà l'odia d’or per si meric dal Chemun de Urtijëi<ref>''Cronica 1979.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 194.</ref>
== Scric ==
* ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75 (a pl. 63 na madona de Zenz Mussner).
* Sepl Mussner, Vinzenz Mussner, Malia Obletter: ''La dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 46-
* ''Mòstri scultëures de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89-114 (a pl. 114 fotos de doi lêures de Zenz Scizr sen.)
* ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù'' Calënder de Gherdëina 1982 pl. 37-53 .
* ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175. Na storia longia de si vita.
== Notes ==
<references />
{{DEFAULTSORT:Mussner, Vinzenz,}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
l4bpy4a3pn8aw0btsy2cp7tybqhurid
252068
252065
2026-06-27T10:40:17Z
Moroder
67
/* Ncëries */
252068
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Vinzenz Mussner
|Auter inuem = Zenz Scizer
|Foto = Zenz Scizr
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = [[13 de merz]] [[1903]] a Urtijëi
|Mort/a = [[12 de fauré]] [[2002]] a Urtijëi
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna = Franzisca Insam
|Firma =
}}
'''Vinzenz Mussner''', dit nce Zenz Scizer sen. (* [[13 de merz]] [[1903]] a [[Urtijëi]]; † ai [[12 de fauré]] [[2002]] a Urtijëi), fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
== Biografia ==
Mut de Franzisca Insam da [[Runcadic]] y [[Giacobe Mussner]] dit l Scizer.
Si doi mutons ie Vinzenz jun. scultëur y Karl depenjadëur.
Cun dodesc ani iel jit a sté pra n paur ajache l pere Giacobe ova messù ji tla viera y i nen ova nia da maië. L paur “Stelher” fova a Cusnes (Tagusens).
Cun 13 ani al pona giatà na stiera a Urtijëi pra n fever cha cumedova carëc de fiër da sburdlé sun la scines.
1916 do Unissant, iel ruvà tla berstot sa [[Lenèrt]] pra [[Ludwig Moroder]] dl Mëune a mparé a ziplé.
Ala fin dla viera iel mo jit pra l paur Puzer de So-Laion a lauré sënza paiamënt per giapé da maië.
== Ncëries ==
Ël ova metù adum cun chisc uemes: Josef Sontheimer, Heinrich Moroder de Doss, Sepl Rifesser da Stufan, Alfred Kropfitsch, Carlo Stuflesser da Cialian, Zenz Bernardi d’Alësc, Franz Adang, Zenz Mussner Scizer, Leo Delago da Rumanon, Felix Moroder da Cialian cun l pluan Engl Comploj y l caplan da nlëuta Willi Walther la Cunferënza de San Vinzënz. De chëla iel stat presidënt per 5 ani<ref>Eduard (Moroder): ''40 ani Cunferënza de San Vinzënz, a Urtijëi.'' Calënder 1974, pl. 100.</ref>.
Ël ie stat per 36 ani pra l cor de dlieja de Urtijëi.
Pra la [[Lia Mostra d’Ert|mostra d'ert]], che ie unida metuda su ntëur l’ann 1921, y che se tlamova ntlëuta “Kreis für Kunst und Kunstgewerbe” y plu tert “Circolo Artistico” y pona “Kreis der Kunstschaffenden”, iel stat passa vint ani scrivan y ënghe n valgun ani cassier.
El ie stat nce pra l cumité che à metù su inuemes nueves ala stredes de Urtijëi.
Zenz Mussner ie stat presidënt dl ECA (Ente Comunale di Assistenza)<ref>''Festa tla «Cesa San Durich» a Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1971, pl. 57, a pl. 56 foto cun la munighes y autoritëies.</ref>
Zenz Mussner se à nce cruzià cun autri de mëter al segur la statues dla [[Dlieja da Sacun]] y ël ofa cunsià de lascé fé do de nueves per debant dai scultëures de Urtijëi acioche la dlieja ne sibe nia tan ueta<ref>''Na bona Idea realiseda'' Calënder de Gherdëina 1973, pl. 72-74.</ref>
Vinzenz Mussner sen. cun Luis Senoner dla Tinderla se ova cruzià l ann 1969 che l unissa metù ndrova la bola per la scultures fates a man<ref>[[Flavio Pancheri]]: ''25 ani Bola per nosc lëures.'' Calënder de Gherdëina 1996, pl. 53.</ref>.
L ann 1979 à Vinzenz Mussner giatà l'odla d’or per si meric dal Chemun de Urtijëi<ref>''Cronica 1979.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 194.</ref>
== Scric ==
* ''Tanc laurova pa te Gherdëina tl artejanat dl ziplé zacan, y tanc pa aldidancuei?'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 60-75 (a pl. 63 na madona de Zenz Mussner).
* Sepl Mussner, Vinzenz Mussner, Malia Obletter: ''La dlieja da Sacun.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 46-
* ''Mòstri scultëures de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89-114 (a pl. 114 fotos de doi lêures de Zenz Scizr sen.)
* ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù'' Calënder de Gherdëina 1982 pl. 37-53 .
* ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175. Na storia longia de si vita.
== Notes ==
<references />
{{DEFAULTSORT:Mussner, Vinzenz,}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
aypb6wv1052hyduuqoukv90qoj1lqgi
George Washington
0
192377
252044
2026-06-26T20:21:04Z
Realcosmixyt
13999
Creata pagina con "{{Infobox person | name = George Washington | image = George Washington by John Trumbull (1780).jpg | birth_date = February 22, 1732 | birth_place = Popes Creek, Virginia, British America | death_date = December 14, 1799 | resting_place = Mount Vernon }} '''George Washington''' (22 de forá 1732 – 14 de dezember 1799) l é stat n Pare Fondadëur y l pröm president di Stac Unii, servind dal 1789 al 1797. Desche co..."
252044
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox person
| name = George Washington
| image = George Washington by John Trumbull (1780).jpg
| birth_date = February 22, 1732
| birth_place = Popes Creek, Virginia, British America
| death_date = December 14, 1799
| resting_place = Mount Vernon
}}
'''George Washington''' (22 de forá 1732 – 14 de dezember 1799) l é stat n Pare Fondadëur y l pröm president di Stac Unii, servind dal 1789 al 1797. Desche comandant dl Eserzit Continental, Washington à mené les forzes patriotiches ala vijtoria te la Guerra de Revoluzion Americana contra l'Imper British. El é comunamënter cognoscù desche l Pere de So Paesc per so ról tl porté ala indipendenza americana.
Nasciù tla Colonia de Virginia, Washington é deventé comandant dl Regiment de Virginia durante la Guerra Francesa y Indiana dal 1754 al 1763. Plü inant el é stat elet tla Ciasa di Burgess de Virginia y s'à oposé ala opression percepida di colons americans da pert dla Corona Britanica. Canche la Guerra de Revoluzion Americana contra i Britanics à scomenzé tl 1775, Washington é stat nominé comandant suprem dl Eserzit Continental. El à dirigì na forza mal organiseda y mal fornida contra trupes britaniches disciplinedes. Washington y so eserzit à arjunt na pröma vijtoria tl Assedi de Boston de mërz 1776, ma i é stac costreigni a se retrà da New York City de november. Washington à passé l Flüm Delaware y à vençù les batalies de Trenton a fin dl 1776 y de Princeton a scomenz dl 1777, spo à perdu les batalies de Brandywine y Germantown plü tard tl medemo ann. El à afronté critiches per so comand, moral bas dla trupa y mancianza de provijions per sües forzes canche la guerra jì inant. Ala fin, Washington à mené na forza combineda francesa y americana a na vijtoria decisiva sora i Britanics a Yorktown tl 1781. Tl Traté de Paris che n'é seguité tl 1783, i Britanics à reconescù l'indipendenza sovrana di Stac Unii. Washington à spo servì desche president dla Convenzion Costituzionela tl 1787, che à preparé la Costituzion atuala di Stac Unii.
Washington é stat elet a l'unanimità desche l pröm president di Stac Unii dal Coleje Eleitoral tl 1788 y tl 1792. El à stabilì n guvern nazional fort y ben finanzié, restan imparzial tla rivalità feroza che é comparida te so gabinet tra Thomas Jefferson y Alexander Hamilton. Durante la Revoluzion Francesa, el à adoté na politica de neutralità, sostegnind l Traté de Jay cun la Gran Bretagna. Washington à stabilì precedënc che à duré per l'ufize de president, inclujan l republicanism, n trasferiment pazevol dl podëi, l'adoranza dl titul "Signor President", y la tradizion di dui mandac. So discurs de conged dl 1796 é deventé na declarazion fondamentela sul republicanism: Washington à scrit de l'importanza dl'unità nazional y di pericui che l regionalism, la partigianeria y l'influenza straniera rapresentëia per ëila. Desche cultivadëur de tabach y furment a Mount Vernon, Washington possedëia n gran numer de sciav. El à scomenzé a s'oponëi ala sciavitù viers la fin de sia vita y à prevëst tl so testament la futura liberazion di si sciav.
L'imajin de Washington é n icon dla cultura americana y el é stat onoré te numeruj memorials. Tra i so omonims n'é la capitala nazionala y l Stat de Washington. Tant te i sondajes popolars che te chisc academics, el vën costantamënter consideré un di plü gragn presidents dla storia americana.
[[Categoria:USA]]
[[Categoria:America]]
9ikurjc95bzzhkbbiojtzda1qupi1kr
Nduradëur
0
192378
252069
2026-06-27T10:43:34Z
Moroder
67
Creata pagina con "'''Nduradëur''' o '''nduradëura''' ie n mestier de chiche à mparà a nduré sanc o dantaldut auteresc y fantorum de dlieja. Te Gherdëina ovun scumencià chësc lëur plutosc tert dantaldut canche se à svilupà l'ert sacra tla segonda metà dl 19ejem secul. I nduradëures univa per la majera pert da demez. L piu vedi nduadëur fova bonamënter l badiot Oberbacher (tudësch per Soraruf y stajova a Urtijëi sa Tadeo. L fova l pere de loma de Gili y Sepl Oberbacher. A..."
252069
wikitext
text/x-wiki
'''Nduradëur''' o '''nduradëura''' ie n mestier de chiche à mparà a nduré sanc o dantaldut auteresc y fantorum de dlieja.
Te Gherdëina ovun scumencià chësc lëur plutosc tert dantaldut canche se à svilupà l'ert sacra tla segonda metà dl 19ejem secul.
I nduradëures univa per la majera pert da demez.
L piu vedi nduadëur fova bonamënter l badiot Oberbacher (tudësch per Soraruf y stajova a Urtijëi sa Tadeo. L fova l pere de loma de Gili y Sepl Oberbacher.
Autri fova Josef Sontheimer, che ova maridà na muta dl badiot Oberbacher; Franz Jirasek (chël ova la berstot ju n ch’l Busc); Josef Skasa ta Pescosta; Rudolf Quitta y si muta, si mut Rudi y l mut de chësc; po Sepl Pescosta, Nicolo Grossrubatscher de [[La Ila]] (chisc doi laurova tla berstot de [[Pepi Stuflesser|Pepi Stuflesser senior]]); Tone Noflaner y si mut; l vedi [[Carlo Verra sen.|Carlo Verra]], si mut y si muta Trina
== Bibliografia ==
* [[Vinzenz Mussner sen.|Vinzenz Mussner]]: ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 175.
38kpzj5xu3gih80lrmeurvu9xw84ovg
252078
252069
2026-06-27T11:19:53Z
Moroder
67
252078
wikitext
text/x-wiki
[[File:Sankt Rochus Altar Fonteklaus Lajen.jpg|miniatura|alt=Capela San Roch a Fonteclaus Laion dl 1724 cun autere depënt y ndurà da Luis Kostner Moler.|Capela San Roch a Fonteclaus Laion dl 1724 cun autere depënt y ndurà da [[Alois Kostner|Luis Kostner Moler]].]]
'''Nduradëur''' o '''nduradëura''' ie n mestier de chiche à mparà a nduré sanc o dantaldut auteresc y fantorum de dlieja.
Te Gherdëina ovun scumencià chësc lëur plutosc tert dantaldut canche se à svilupà l'ert sacra tla segonda metà dl 19ejem secul.
I nduradëures univa per la majera pert da demez.
L piu vedi nduadëur fova bonamënter l badiot Oberbacher (tudësch per Soraruf y stajova a Urtijëi sa Tadeo. L fova l pere de loma de Gili y Sepl Oberbacher. Da i badioc univa nce [[Alois Kostner|Luis Moler]] (1856-1918).
[[Josef Barth]] (1842-1916)) de Persenon ie stat n moler y duradëur che à derturà la [[dlieja de San Durich]] y la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]] l ann 1870 a Urtijëi.
L badiot [[Iuchin Unterplatzer]] (1806-1886) pere de [[Felizita Unterplatzer Moroder]] (1850-1909).
[[Dominik Holzknecht]] (1869-1951) ova mparà da nduradëur ma pona al fat l fotograf sciche truepes moleri da nlëuta.
Josef Tragseil dit l ''[[Schnürlsteig|Schnürl]]'' fova moler y nduradëur y laurova tla berstot de [[Sepl Rifesser]] da Sufan.
L cunesciù fotograf [[Emil Terschak]] (1858-1915), che ova fat la Cademia a [[Minca]], ova nce laurà te Gherdëina sciche nduradëur.
Autri fova l tudësch Josef Sontheimer, che ova maridà Teres na muta dl badiot Taddeo Oberbacher; Franz Jirasek (chël ova la berstot ju n ch’l Busc); Josef Skasa ta Pescosta; Rudolf Quitta y si muta, si mut Rudi y l mut de chësc; po Sepl Pescosta, Nicolo Grossrubatscher de [[La Ila]] (chisc doi laurova tla berstot de [[Pepi Stuflesser|Pepi Stuflesser senior]]); Tone Noflaner y si mut; l vedi [[Carlo Verra sen.|Carlo Verra]] (1870-1946), si mut y si muta Trina
== Bibliografia ==
* [[Vinzenz Mussner sen.|Vinzenz Mussner]]: ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 175.
sn0bnl77lbj0q4o08d0pr13iebqmd9y
252080
252078
2026-06-27T11:22:14Z
Moroder
67
252080
wikitext
text/x-wiki
[[File:Sankt Rochus Altar Fonteklaus Lajen.jpg|miniatura|alt=Capela San Roch a Fonteclaus Laion dl 1724 cun autere depënt y ndurà da Luis Kostner Moler.|Capela San Roch a Fonteclaus Laion dl 1724 cun autere depënt y ndurà da [[Alois Kostner|Luis Kostner Moler]].]]
'''Nduradëur''' o '''nduradëura''' ie n mestier de chiche à mparà a nduré sanc o dantaldut auteresc y fantorum de dlieja.
Te Gherdëina ovun scumencià chësc lëur plutosc tert dantaldut canche se à svilupà l'ert sacra tla segonda metà dl 19ejem secul.
I nduradëures univa per la majera pert da demez.
L piu vedi nduadëur fova bonamënter l badiot Oberbacher (tudësch per Soraruf y stajova a Urtijëi sa Tadeo. L fova l pere de loma de Gili y Sepl Oberbacher. Da i badioc univa nce [[Alois Kostner|Luis Moler]] (1856-1918).
[[Josef Barth]] (1842-1916)) de Persenon ie stat n moler y duradëur che à derturà la [[dlieja de San Durich]] y la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]] l ann 1870 a Urtijëi.
L badiot [[Iuchin Unterplatzer]] (1806-1886) pere de [[Felizita Unterplatzer Moroder]] (1850-1909).
[[Dominik Holzknecht]] (1869-1951) ova mparà da nduradëur ma pona al fat l fotograf sciche truepes moleri da nlëuta.
Josef Tragseil dit l ''[[Schnürlsteig|Schnürl]]'' fova moler y nduradëur y laurova tla berstot de [[Sepl Rifesser]] da Sufan.
L cunesciù fotograf [[Emil Terschak]] (1858-1915), che ova fat la Cademia a [[Minca]], ova nce laurà te Gherdëina sciche nduradëur.
Autri fova l tudësch Josef Sontheimer, che ova maridà Teres na muta dl badiot Taddeo Oberbacher; Franz Jirasek (chël ova la berstot ju n ch’l Busc); Josef Skasa ta Pescosta; Rudolf Quitta y si muta, si mut Rudi y l mut de chësc; po Sepl Pescosta, Nicolo Grossrubatscher de [[La Ila]] (chisc doi laurova tla berstot de [[Pepi Stuflesser|Pepi Stuflesser senior]]); Tone Noflaner y si mut; l vedi [[Carlo Verra sen.|Carlo Verra]] (1870-1946), si mut y si muta Trina
== Bibliografia ==
* [[Vinzenz Mussner sen.|Vinzenz Mussner]]: ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 175.
[[Categoria:Artist]]
cw1o2sblvs0yv3qb5augzccmeg6wi28
252081
252080
2026-06-27T11:22:57Z
Moroder
67
252081
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Sankt Rochus Altar Fonteklaus Lajen.jpg|miniatura|alt=Capela San Roch a Fonteclaus Laion dl 1724 cun autere depënt y ndurà da Luis Kostner Moler.|Capela San Roch a Fonteclaus Laion dl 1724 cun autere depënt y ndurà da [[Alois Kostner|Luis Kostner Moler]].]]
'''Nduradëur''' o '''nduradëura''' ie n mestier de chiche à mparà a nduré sanc o dantaldut auteresc y fantorum de dlieja.
Te Gherdëina ovun scumencià chësc lëur plutosc tert dantaldut canche se à svilupà l'ert sacra tla segonda metà dl 19ejem secul.
I nduradëures univa per la majera pert da demez.
L piu vedi nduadëur fova bonamënter l badiot Oberbacher (tudësch per Soraruf y stajova a Urtijëi sa Tadeo. L fova l pere de loma de Gili y Sepl Oberbacher. Da i badioc univa nce [[Alois Kostner|Luis Moler]] (1856-1918).
[[Josef Barth]] (1842-1916)) de Persenon ie stat n moler y duradëur che à derturà la [[dlieja de San Durich]] y la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]] l ann 1870 a Urtijëi.
L badiot [[Iuchin Unterplatzer]] (1806-1886) pere de [[Felizita Unterplatzer Moroder]] (1850-1909).
[[Dominik Holzknecht]] (1869-1951) ova mparà da nduradëur ma pona al fat l fotograf sciche truepes moleri da nlëuta.
Josef Tragseil dit l ''[[Schnürlsteig|Schnürl]]'' fova moler y nduradëur y laurova tla berstot de [[Sepl Rifesser]] da Sufan.
L cunesciù fotograf [[Emil Terschak]] (1858-1915), che ova fat la Cademia a [[Minca]], ova nce laurà te Gherdëina sciche nduradëur.
Autri fova l tudësch Josef Sontheimer, che ova maridà Teres na muta dl badiot Taddeo Oberbacher; Franz Jirasek (chël ova la berstot ju n ch’l Busc); Josef Skasa ta Pescosta; Rudolf Quitta y si muta, si mut Rudi y l mut de chësc; po Sepl Pescosta, Nicolo Grossrubatscher de [[La Ila]] (chisc doi laurova tla berstot de [[Pepi Stuflesser|Pepi Stuflesser senior]]); Tone Noflaner y si mut; l vedi [[Carlo Verra sen.|Carlo Verra]] (1870-1946), si mut y si muta Trina
== Bibliografia ==
* [[Vinzenz Mussner sen.|Vinzenz Mussner]]: ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 175.
[[Categoria:Artist]]
sjj8il815t6w1n27wdbmmrru53ey2xg
252083
252081
2026-06-27T11:24:30Z
Moroder
67
252083
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Sankt Rochus Altar Fonteklaus Lajen.jpg|miniatura|alt=Capela San Roch a [[Laion|Fonteclaus]] Laion dl 1724 cun autere depënt y ndurà da Luis Kostner Moler.|Capela San Roch a Fonteclaus Laion dl 1724 cun autere depënt y ndurà da [[Alois Kostner|Luis Kostner Moler]].]]
'''Nduradëur''' o '''nduradëura''' ie n mestier de chiche à mparà a nduré sanc o dantaldut auteresc y fantorum de dlieja.
Te Gherdëina ovun scumencià chësc lëur plutosc tert dantaldut canche se à svilupà l'ert sacra tla segonda metà dl 19ejem secul.
I nduradëures univa per la majera pert da demez.
L piu vedi nduadëur fova bonamënter l badiot Oberbacher (tudësch per Soraruf y stajova a Urtijëi sa Tadeo. L fova l pere de loma de Gili y Sepl Oberbacher. Da i badioc univa nce [[Alois Kostner|Luis Moler]] (1856-1918).
[[Josef Barth]] (1842-1916)) de Persenon ie stat n moler y duradëur che à derturà la [[dlieja de San Durich]] y la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]] l ann 1870 a Urtijëi.
L badiot [[Iuchin Unterplatzer]] (1806-1886) pere de [[Felizita Unterplatzer Moroder]] (1850-1909).
[[Dominik Holzknecht]] (1869-1951) ova mparà da nduradëur ma pona al fat l fotograf sciche truepes moleri da nlëuta.
Josef Tragseil dit l ''[[Schnürlsteig|Schnürl]]'' fova moler y nduradëur y laurova tla berstot de [[Sepl Rifesser]] da Sufan.
L cunesciù fotograf [[Emil Terschak]] (1858-1915), che ova fat la Cademia a [[Minca]], ova nce laurà te Gherdëina sciche nduradëur.
Autri fova l tudësch Josef Sontheimer, che ova maridà Teres na muta dl badiot Taddeo Oberbacher; Franz Jirasek (chël ova la berstot ju n ch’l Busc); Josef Skasa ta Pescosta; Rudolf Quitta y si muta, si mut Rudi y l mut de chësc; po Sepl Pescosta, Nicolo Grossrubatscher de [[La Ila]] (chisc doi laurova tla berstot de [[Pepi Stuflesser|Pepi Stuflesser senior]]); Tone Noflaner y si mut; l vedi [[Carlo Verra sen.|Carlo Verra]] (1870-1946), si mut y si muta Trina
== Bibliografia ==
* [[Vinzenz Mussner sen.|Vinzenz Mussner]]: ''Na vita danter y do doi gran viëres.'' Calënder de Gherdëina 1991, pl. 175.
[[Categoria:Artist]]
bhayjxirxsirgcssfxpzl92bwrontc4