Wikipèdia
ocwiki
https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh
MediaWiki 1.39.0-wmf.21
first-letter
Mèdia
Especial
Discutir
Utilizaire
Discussion Utilizaire
Wikipèdia
Discussion Wikipèdia
Fichièr
Discussion Fichièr
MediaWiki
Discussion MediaWiki
Modèl
Discussion Modèl
Ajuda
Discussion Ajuda
Categoria
Discussion Categoria
Portal
Discussion Portal
Projècte
Discussion Projècte
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Mòdul Discussió
Gadget
Discussion gadget
Définition de gadget
Discussion définition de gadget
Vietnam
0
8581
2319890
2255633
2022-07-26T13:21:04Z
89.84.226.175
variantas
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Infobox_País
|carta=cap
|nom_local=<small>''Cộng hòa Xã hội Chủ nghĩa Việt Nam'' </small>
|lenga=
|nom_occitan=Republica Socialista de Vietnam
|de=
|imatge_bandièra=Flag of Vietnam.svg
|ligam_bandièra=
|imatge_blason=Emblem of Vietnam.svg
|ligam_blason=
|imatge_mapa=Location Vietnam ASEAN.svg
|devisa=
|lengas= [[]]
|capitala=[[Hanòi]]
|coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |
| ligam_vilas=
| títol_mai_granda_vila=Mai granda vila
| mai_granda_vila=[[Ho Chi Minh (ciutat)|Ho Chi Minh]]
|tipe_govèrn=[[Republica]] [[socialisme|Socialista]]
| títols_dirigents= [[Lista dels presidents de Vietnam|President]] <br /> [[Lista dels vicepresidents de Vietnam|Vicepresident]]<br /> [[Lista dels primièrs ministres de Vietnam|Primièr Ministre]]
| noms_dirigents=[[Nguyễn Phú Trọng]] <br /> [[Đặng Thị Ngọc Thịnh]] <br /> [[Nguyễn Xuân Phúc]]
|superfícia_reng=
|superfícia_totala={{formatnum: 331 690}}
|percentatge_aiga={{unitat|,|%}}
|populacion_reng=
|populacion_totala={{formatnum:90,630,000}}
|populacion_annada=2014
|densitat=273.11
|tipe_independéncia=
|país_independéncia= de [[França]]
|data_independéncia=lo [[2 de setembre]] de [[1945]]
|païses frontalièrs=
|gentilici=
|IDH_annada=
|IDH=
|IDH_categoria=
|IDH_reng=
|còde_país=
| moneda =
| còde_moneda=
|fus_orari=+7
|imne_nacional=
|domeni_internet=[[.vn]]
|indicatiu_telefonic=84
| organizacions_internacionalas=
}}
'''Vietnam''' (var. Viechnam, en [[vietnamian]] ''[[Việt Nam]]'') es un país d'[[Asia del Sud-Èst]]. Confronta la [[Republica Populara de China]] al nòrd, e [[Laos]] e [[Cambòtja]] a l'oèst.
La siá capitala es [[Hanòi]].
Lo gentilici es '''vietnamian -a''' (var. viechnamian, -a).
== Istòria ==
{{veire|Istòria de Vietnam}}
=== Preïstòria ===
Lei recèrcas [[arqueologia|arqueologicas]] datan lei vestigis umans pus ancians descubèrts dins la region d'aperaquí {{formatnum:500000}} ans (''[[Homo erectus]]'' dins de [[balma|baumas]] dei províncias de Lang San e de Nghe An). Lei traças pus ancianas de la preséncia d'''[[Homo sapiens]]'' conegudas a l'ora d'ara datan de {{formatnum:16000}} ans.
Tre lo [[Paleolitic]], se formèt una cultura locala dicha [[cultura de Son Vi]] que se mantenguèt fins au passatge au periòde [[mesolitic]] vèrs {{formatnum:12000}} av. JC. Foguèt remplaçada per la [[cultura de Hoa Binh]] de tipe [[mesolitic]] puei lei [[Cultura de Bac Son|culturas neoliticas de Bac Son]] ({{formatnum:10000}}-{{formatnum:8000}} av. JC), de [[Cultura Quynh Van|Quynh Van]] ({{formatnum:8000}}-{{formatnum:6000}} av. JC) e de [[Cultura Da But|Da But]] ({{formatnum:4000}}-{{formatnum:3000}} av. JC).
=== Originas de Vietnam ===
[[File:Trong dong Dong Son Guimet.jpg|thumb|left|Tambor de bronze de [[Đông Sơn]], datat de 800 abans JC.]]
Leis originas de Vietnam son fòrça mau conegudas en causa de la manca de documents [[escritura|escrichs]] sus l'istòria anciana dau país. D'efèct, lo premier tèxte en [[vietnamian]] foguèt solament redigit en [[1339]]. Quauquei fònts [[Republica Populara de China|chinesas]] existisson mai permèton pas de conóisser leis eveniments anteriors au sègle III av. JC.
L'[[arqueologia]] permet d'establir la preséncia d'un nombre important de culturas umanas, installadas dins lo [[nòrd]] dau Vietnam actuau, que mestrejavan la [[metallurgia]] dau [[bronze]]. La pus anciana foguèt la [[cultura de Phung Nguyen]] entre [[-2000|2000]] e [[-1500|1500 av. JC]]. Foguèt seguida per la [[cultura de Dong Dau]] ([[-1500]]-[[-1000|1000 av. JC]]), la [[cultura de Go Mun]] ([[-1000|1000]]-[[-800|800 av. JC]]) e la [[cultura de Dong Son]] ([[-1000|1000 av. JC]] - [[100|100 ap. JC]]). En parallèl, se desvolopèron la [[cultura de Sa Huynh]] [[-1000|1000 av. JC]] - [[200|200 ap. JC]]) e la [[Óc Eo|cultura d'Óc Eo]] respectivament dins lo centre e dins l'extrèm sud dau territòri vietnamian actuau. A respèct dei culturas pus meridionalas, conoissián l'usatge dau [[fèrre]].
Lei premiereis [[estat]]s vietnamians se formèron probablament a partir dau sègle III av. JC. Dins lo [[sud]], desvolopèron e entretenguèron de relacions comercialas amb [[Índia]] e [[Republica Populara de China|China]]. Pasmens, en despiech de l'avança tecnologica e dau dinamisme dei reiaumes dau centre e dau sud, lo brèç dau Vietnam modèrne se troba dins la Vau dau [[Riu Roge]]. D'efèct, en [[-258|258 av. JC]], un sobeiran dich [[An Duong|Thuc Phan]] someteguèt l'estat de [[Van Lang]], premier reiaume vietnamian fondat en [[-2877|2877 av. JC]] segon una legenda, e fondèt lo reiaume d'[[Au Lac]].
=== De l'Antiquitat a 1802 ===
==== Periòde chinés ====
[[File:Indochina - Sègle V.png|thumb|[[Indochina]] au sègle V ap. J.C.]]
Lo reiaume d'[[Au Lac]] foguèt conquistat en [[-111|111 av. JC]] per lei [[Republica Populara de China|Chinés]] de la [[dinastia Han]]. [[Republica Populara de China|China]] annexèt la region fins au [[còl dei Nívols]] e ne'n gardèt lo contraròtle fins au sègle X.
Aquela dominacion [[Republica Populara de China|chinesa]] foguèt mau acceptada per lei Vietnamians e mai d'una revòuta aguèt luòc. En particular, en [[39]]-[[43]], una insureccion dirigida per lei sòrres [[Trung Trac]] e [[Trung Nhi]] estrementiguèt la preséncia [[Republica Populara de China|chinesa]] e necessitèt la mobilizacion de fòrças importantas per la reprimir. Aquò entraïnèt una politica de sinizacion deis elèits. Pasmens, aquò mau capitèt car se formèt una elèit vietnamiana qu'èra cèrtas de cultura [[Republica Populara de China|chinesa]] mai que gardèt son ostilitat còntra lei [[Republica Populara de China|Chinés]]. De mai, la populacion foguèt pas tocada per aquela politica.
Un autre eveniment important se debanèt durant aqueu periòde. Regardèt lo domeni [[religion|religiós]] ambé l'introduccion dau [[bodisme]] [[bodisme mahayana|mahayana]] dins lo país dins lo corrent dau sègle VI.
==== L'independéncia de Dai Viet ====
En [[907]], l'afondrament de la [[dinastia Tang]] afebliguèt [[Republica Populara de China|China]] que perdiguèt lo contraròtle de Vietnam. La revòuta decisiva se debanèt en [[938]] sota la direccion de [[Ngo Quyen]]. Lo venceire fondèt lo reiaume Dai Viet qu'es a l'origina de l'[[estat]] vietnamian actuau. [[Republica Populara de China|China]] reconoguèt son [[independéncia]] en [[960]] mai lei sobeirans vietnamians acceptèron de pagar un [[tribut]] regular per alunchar leis ambicions de son vesin dau nòrd.
Fins a [[1010]], lo reiaume conoguèt de trèbols intèrnes grèus e tres [[dinastia]]s se succediguèron : [[Dinastia Ngo|Ngo]] de [[939]] a [[968]], [[Dinastia Dinh|Dinh]] de [[968]] a [[980]] e [[Dinastia Le anteriora|Le anteriora]] de [[980]] a [[1009]]. L'estabilizacion intèrna arribèt ambé la [[dinastia Ly]] que reinèt de [[1009]] a [[1225]]. Un [[govèrn]] e una administracion basats sus lo modèl [[Republica Populara de China|chinés]] ([[Centralisme|centralizacion]] importanta, [[burocracia]] desvolopada, elèits letradas... etc.). La [[capitala]] foguèt installada a [[Hanòi]]. Lei [[dinastia Ly|Ly]] foguèron remplaçats per lei [[Dinastia Tran|Tran]] que gardèt lo poder de [[1225]] a [[1400]]. Contunièron de s'inspirar dau modèl politic [[Republica Populara de China|chinés]]. Pasmens, lo regime venguèt pus autoritari. Autra evolucion, lo [[confucianisme]] foguèt privilegiat au detriment dau [[bodisme]].
En paralèl d'aquelei cambiaments dinastics, Dai Viet intrèt rapidament en conflicte ambé [[Champa]], reiaume situat dins lei regions centralas dau Vietnam modèrne. En [[982]], lei Vietnamians ganhèron una premiera batalha importanta ambé lo pilhatge d'[[Indrapura]], [[capitala]] dei Chams. Après aquela desfacha, lei rèis de [[Champa]] desplacèron sa [[capitala]] a [[Vijaya]]. Segonda victòria importanta en [[1069]], Dai Viet annexèt lei territòris au [[nòrd]] de [[Hue]].
Dins lo corrent deis [[annada]]s 1280, [[Indochina]] foguèt atacada per lei [[Empèri Mongòl|Mongòls]]. Dai Viet e [[Cham]] foguèron obligats de s'aliar per rebutar tres invasions successivas fins a l'anientament de la flòta sino-mongòla a la [[batalha de Bach Dang (1288)|batalha de Bach Dang]] ([[1288]]). Après aqueleis atacas, lei conflictes reprenguèron còntra [[Champa]] que conoguèt de trèbols intèrnes s'acabant per la conquista vientnamiana de la region de [[Hue]] en [[1307]].
==== Lo periòde Le posterior ====
[[File:Vietnam - Expansion entre lei sègles XI e XVIII.png|thumb|Expansion vietnamiana entre lei sègles XI e XVIII.]]
De [[1400]] a [[1428]], Dai Viet conoguèt un periòde d'instabilitat que s'acabèt per la presa dau poder per lei [[Dinastia Le posteriora|Le posteriors]]. Aquela [[dinastia]] gardèt lo poder fins a [[1788]].
D'efèct, en [[1400]], la [[dinastia Tran]] foguèt reversat per un usurpator. Aquò entraïnèt una [[guèrra civila]] e una intervencion chinesa. En [[1407]], la [[dinastia Ming]] ocupèt la totalitat dau país e decidèt de lo sinizar rapidament e brutalament (desportacion de rebèls, nominacion de foncionaris chinés... etc.). Aquò entraïnèt una revòuta en [[1418]] e lei Chinés foguèron batuts en [[1428]]. Lo cap insurgent, [[Le Loi]], fondèt alora la dinastia dei [[Dinastia Le posteriora|Le posteriors]]. Reprenguèt la guèrra còntra [[Champa]] qu'aviá aprofichat l'ocupacion chinesa per tornar conquistar la region de [[Hue]]. En [[1471]], lo rèi [[Le Thanh Tong]] ([[1460]]-[[1497]]) conquistèt [[Vijaya]] e annexèt la màger part dau reiaume rivau. Se preocupèt tanben de renfòrçar l'estabilitat intèrna de Dai Viet e promulguèt lo [[còdi Hong Duc]]. Pasmens, après sa [[mòrt]], lo reiaume conoguèt un periòde de crisi ambé mai d'un sobeiran feble ò incompetent.
En [[1527]], aquela crisi entraïnèt una revòuta importanta dirigida per [[Mac Dang Dung]]. Leis insurgents capitèron de conquistar una partida dau territòri vietnamian e i fondèron la [[dinastia Mac]]. Puei, se formèt tanben la [[dinastia Nguyen]] qu'installèt sa [[capitala]] a [[Hue]]. Enfin, en Dai Viet, lo sobeiran Le foguèt reduch a un ròtle simbolic per l'Ostau Trinh que prenguèt ''[[de facto]]'' la direccion dau reiaume. En [[1620]], una guèrra lònga acomencèt entre Trinh e Nguyen. Gràcias a la construccion de [[fortificacion]]s importantas e a l'ajuda dei [[Portugal|Portugués]], lei Nguyen capitèron de resistir e lo conflicte s'acabèt sensa venceire en [[1674]].
En parallèl, lei Nguyen contunièron la politica d'expansion vèrs lo sud. Dins lei fachs, se contentèron generalament de la sostenir car aquela avançada prenguèt sovent la forma de migracions espontanèas de païsans. Pasmens, en [[1720]], acabèron militarament la conquista de [[Champa]], reduch a una pòcha pichona au sud dau [[cap Varella]]. Puei, lei migracions entraïnèron de conflictes ambé [[Cambòtja]] per lo contraròtle de la region de [[Saigon]]. Una tiera de combats dins lo corrent dau sègle XVIII s'acabèron per la conquista de la totalitat dau [[litorau]] fins au [[Gof de Siam]]. Aquelei territòris foguèron colonizats d'un biais intens per lei venceires.
Un autre eveniment important d'aqueu periòde foguèt l'arribada de missions [[cristianisme|crestianas]] en Vietnam dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XVII. Recebudas per leis autoritats Nguyen e Trinh, lei missionaris foguèron a l'origina de l'escritura en caractèrs [[latin]]s dau [[vietnamian]]. Pasmens, se turtèron a una maufisança fòrta car lei senhors vietnamians jutjèron la [[religion]] novèla coma un perilh per l'òrdre sociau. Dins lei territòris Trinh, aquò entraïnèt de persecucions.
==== La reunificacion dau país ====
[[File:Emperor Gia Long.jpg|thumb|right|Retrach de l'emperaire [[Gia Long]].]]
De [[1771]] a [[1802]], Vietnam conoguèt un periòde novèu d'instabilitat e de guèrras civilas que s'acabèron per la reunificacion dau país en [[1802]]. Aquò comencèt amb una insureccion de païsans e de marchands dei províncias centralas, dirigida per lei fraires Tayson, que destabilizèt totei leis [[estat]]s vietnamians. En [[1775]], lei Trinh conquistèron [[Hue]] e lei Nguyen deguèron se retirar vèrs lo sud. Dos ans pus tard, foguèron executats, franc de [[Gia Long|Nguyen Anh]] que capitèt de s'enfugir, quand lei Tayson prenguèron [[Saigon]]. Leis insurgents s'ataquèron alora ai Trinh que perdiguèron [[Hue]] e [[Hanòi]] en [[1786]] e foguèron obligats de demandar l'ajuda militara de [[Republica Populara de China|China]] en [[1788]]. Pasmens, en [[1789]], lei Chinés foguèron a son torn desfachs per lei Tayson. Un dei fraires, Nguyen Hue, se proclamèt alora emperaire sota lo nom de [[Quang Trung]].
Dins aquò, la victòria dei Tayson foguèt contestada dins lo sud onte [[Gia Long|Nguyen Anh]] poguèt recrutar una armada renforçada per d'[[oficièr|oficiers]] [[França|francés]] e [[Portugal|portugués]]. Tre [[1788]], aviá reconquistat [[Saigon]]. Gràcias a la destruccion de la flòta dei Tayson en [[1792]], avancèt lentament vèrs lo [[nòrd]]. Tornèt prendre [[Hue]] en [[1801]] e [[Hanòi]] en [[1802]]. Aquò li permetèt de reunificar lo país e de venir emperaire de Vietnam sota lo nom de [[Gia Long]].
=== Vietnam de 1802 a 1940 ===
==== De Gia Long a l'arribada dei Francés ====
[[Gia Long]] reinèt de [[1802]] a [[1820]]. Fondèt una [[monarquia]] tradicionalista inspirada per lo modèl [[Republica Populara de China|chinés]] e per lei principis [[confucianisme|confucianistas]]. Melhorèt tanben l'administracion, luchèt còntra lo bregandatge per restaurar la patz interiora e ordonèt de bastir divèrseis infrastructuras importantas (restancas, rotas... etc.). S'assegurèt enfin dau mantenement de l'aliança chinesa.
Après sa [[mòrt]], sei successors gardèron son modèl mai adoptèron una diplomacia fòrça ostila ais [[Euròpa|Europèus]] qualificats de « Barbars de l'Oèst » per l'emperaire [[Minh Mang]] ([[1820]]-[[1841]]). Autra evolucion, la monarquia venguèt pauc a pauc pus autoritària, çò qu'entraïnèt de revòutas dins la region de [[Saigon]]. Acusats d'èsser a l'origina dei trèbols, lei [[cristianisme|crestians]] foguèron tornarmai persecutats. Enfin, en [[1836]], lei [[pòrt]]s vietnamians foguèron enebits ai [[naviri]]s e au comèrci estrangiers. [[Thieu Tri]] ([[1841]]-[[1848]]) e [[Tu Duc]] ([[1848]]-[[1883]]) gardèron aquela orientacion maugrat lo declin accelerada dau protector chinés dins lo corrent dau sègle XIX e la penetracion [[França|francesa]].
==== La conquista francesa ====
[[File:Indochina Francesa - Organizacion territòriala.png|thumb|Organizacion territòriala de l'[[Indochina Francesa]].]]
Interessats tre leis annadas 1840 per [[Indochina]], lei Francés aprofichèron lei dificultats intèrnas de [[Republica Populara de China|China]] per establir un [[protectorat]] sus la region. D'efèct, l'endrech interessava la [[marina militara|marina]] e lei missions [[França|francesas]] dempuei la premiera mitat dau sègle XIX. Ansin, dins lo corrent deis annadas 1840-1850, missions e demonstracions de fòrça — generalament per liberar de missionaris arrestats per leis autoritats localas — se succediguèron fins a la conquista de [[Saigon]] en [[1859]]. Puei, entre [[1862]] e [[1867]], l'emperaire [[Tu Duc]] deguèt abandonar [[Cochinchina]] ai [[França|Francés]]. L'ensems venguèt una [[colonialisme|colonia]].
Après aquelei succès, lei Francés acomencèron de s'interessar au [[Riu Roge]]. Lo contèxte li èra favorable car lo nòrd de Vietnam èra trebolat per de soudats chinés irregulars, dichs [[Pavalhons negres|Pavalhons Negres]], eissits de la [[Revòuta Taiping]] e per d'incidents entre marchands [[França|francés]] e autoritats de [[Hanòi]]. En [[1873]], [[Francis Garnier]] poguèt ocupar la fortalesa de Hanòi e proclamar la libertat de circulacion sus lo [[Riu Roge]]. Pasmens, foguèt tuat per de [[Pavalhons negres|Pavalhons Negres]] recrutats per lo [[govèrn]] vietnamian e [[Republica Populara de China|China]] aprofichèt la situacion per tornar afirmar sa senhoriá sus lo país.
Aquò motivèt l'organizacion d'una importanta expedicion [[França|francesa]] que reconquistèt [[Hanòi]] en [[1882]]. En [[1883]] e en [[1884]], dos tractats successius establiguèron alora un [[protectorat]] francés sus Vietnam. En parallèl, la desfacha chinesa a l'eissida de la [[Guèrra Francochinesa]] entraïnèt l'abandon de sei revendicacions de senhoriá sus la region per [[Pequin]]. Ansin, en [[1885]], Vietnam — franc de [[Hanòi]], de [[Haiphong]], de [[Da Nang|Tourane]] e de [[Cochinchina]] qu'avián l'estatut de colonia — èra vengut un [[protectorat]] francés. Dins lei fachs, lo poder imperiau, fòrça reduch, s'aplicava solament en [[Annam]] car [[Tonquin]] èra ''de facto'' sota l'autoritat dau governador de Hanòi.
La politica coloniala francesa adoptèt coma objectiu de redurre lo poder dei mandarins de l'ancian regime e de desvolopar economicament la region. Ansin, un ensenhament en [[francés]] e en vietnamian ''quoc ngu'' (grafia basada sus l'alfabet [[latin]]) foguèt creat per recrutar de foncionaris novèus. En parallèl, de trabalhs importants acomencèron per bastir d'infrastructuras coma de [[rota]]s, de [[tren|camins de fèrre]] ò de [[pòrt]]s.
==== L'emergéncia dau nacionalisme vietnamian ====
Lo [[nacionalisme]] vietnamian apareguèt au començament dau sègle XX. Dos intellectuaus, dichs [[Phan Boi Chau]] e [[Phan Chau Trinh]], ne'n foguèron a l'origina. Aquò entraïnèt una insureccion tre [[1908]] que foguèt durament reprimit. Pasmens, favorizèt per la seguida una demenicion de la pression [[colonialisme|coloniala]] e una destentuda dei relacions entre [[França|francés]] e autoctòns. Ansin, dins lo corrent de la [[Premiera Guèrra Mondiala]], [[França]] poguèt mobilizar {{formatnum:100000}} Vietnamians per participar a son esfòrç de guèrra ò formar d'unitats militaras.
Après lo conflicte, l'aspiracion [[nacionalisme|nacionalista]] venguèt principalament la preocupacion d'una novèla borgesiá vietnamiana. Dins aquò, sei revendicacions foguèron ignoradas per leis autoritats [[Colonialisme|colonialas]], çò qu'entraïnèt l'emergéncia de movements clandestins pus radicaus coma lo [[Partit Nacionau Vietnamian]] ([[Partit Nacionau Vietnamian|VNQDD]], [[1927]]) que s'inspirava dau [[Guomindang]] [[Republica Populara de China|chinés]] ò lo [[Partit Comunista Indochinés]] ([[Partit Comunista Indochinés|PCI]], [[1931]]). En [[1930]], organizèron una insureccion novèla que mau capitèt.
=== Vietnam dempuei 1940 ===
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
[[File:Ho Chi Minh 1946.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] de [[Ho Chi Minh]] ([[1890]]-[[1969]]), cap dau [[Vietminh]] e premier president dau [[Vietnam dau Nòrd]].]]
La [[Segonda Guèrra Mondiala]] marquèt l'acomençament dau declin de la preséncia [[França|francesa]] en [[Indochina]]. D'efèct, après sa desfacha de [[1940]] còntra [[Alemanha]], [[París]] deguèt acceptar l'ocupacion de la region per [[Japon]]. Leis autoritats [[Colonialisme|colonialas]] demorèron en plaça fins a març de [[1945]] mai son prestigi foguèt grèvament tocat. Puei, aqueu mes, lei [[Japon]]és prenguèron dirèctament lo poder e encoratjèron la denonciacion dau [[protectorat]] per l'emperaire vietnamian [[Bao Dai]] e la formacion d'un [[govèrn]] nacionalista a [[Hue]].
De son caire, lei [[comunisme|comunistas]] se mobilizèron dins lo [[nòrd]] lòng de la [[frontiera]] [[Republica Populara de China|chinesa]]. Gropats au sen dau [[Vietminh|Frònt per l'independéncia de Vietnam]] ([[Vietminh]]), prenguèron lo contraròtle de mai d'una zòna [[montanha|montanhosa]] en [[Tonquin]] e en [[Annam]]. Lo 19 d'aost, conquistèron [[Hanòi]] entraïnant l'[[abdicacion]] de [[Bao Dai]] e lo fondator dau [[partit politic|partit]], [[Ho CHi Minh]], proclamèt l'[[independéncia]] de la Republica Democratica de Vietnam dins lo corrent de setembre.
Pasmens, après la capitulacion [[japon]]esa, lei Chinés ocupèron lo nòrd de Vietnam e lei [[Reialme Unit|Britanics]] lo sud per desarmar lei fòrças [[japon]]esas. Dins sa partida, lei soudats chinés favorizèron lo [[Partit Nacionau Vietnamian|VNQDD]] per assaiar de demenir l'influéncia dau [[Vietminh]]. Dins la mitat meridionala, lei fòrças britanicas favorizèron en revènge lo retorn dei Francés.Tre la fin de [[1945]], [[Cochinchina]] e lo sud d'[[Annam]] èran ansin tornarmai tenguts per [[França]] e dins lo nòrd, [[Ho Chi Minh]] èra lèst a negociar ambé [[París]] per accelerar lo retirament dei Chinés.
Lei negociacions entre [[França]] e lo [[Vietminh]] foguèron malaisadas. En març de [[1946]], lei Francés acceptèron de reconóisser un estatut « d'Estat liure » a la Republica de Vietnam. Pasmens, volián totjorn gardar lo contraròtle dirècte de sa [[colonialisme|colonia]] de [[Cochinchina]] e tenir lo rèsta sota son influéncia. Après la partença dei soudats chinés en mai de [[1946]], la situacion se desgradèt e, en novembre, de trèbols grèus se debanèron dins la vila portuària de [[Haiphong]] que foguèt bombardada per de [[naviri]]s francés. Puei, lo mes seguent, de combats aguèron luòc entre [[Vietminh]] e fòrças francesas a Hanòi marcant l'acomençament de la [[Guèrra d'Indochina]].
==== La Guèrra d'Indochina ====
[[File:Vo Nguyen Giap 2008.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] dau generau [[Vo Nguyen Giap]] ([[1911]]-[[2013]]), comandant dei fòrças vietnamianas còntra [[França]] e leis [[USA|Estats Units d'America]].]]
{{veire|Guèrra d'Indochina}}
La [[Guèrra d'Indochina]] se debanèt de [[1946]] a [[1954]] e s'acabèt per l'independéncia d'[[Indochina]] devesida entre quatre [[estat]]s. Pasmens, foguèt un conflicte lòng e saunós que causèt la mòrt d'aperaquí {{formatnum:600000}} personas.
Après la reconquista de la [[capitala]] a la fin de [[1946]], lei [[França|Francés]] capitèron de restaurar sa preséncia sus la màger part dau país e d'establir una posicion fòrta dins lo deltà dau [[Riu Roge]]. Pasmens, per contentar lei nacionalistas moderats, [[París]] deguèt acceptar la creacion d'un estat vietnamian independent, ambé [[Cochinchina]], que venguèt membre de l'[[Union Francesa]] en [[1949]]. [[Bao Dai]] ne'n venguèt lo cap d'Estat. Pus grèu, la victòria comunista en [[Republica Populara de China|China]] permetèt au [[Vietminh]] de recebre un sostèn militar important de part dau blòt [[URSS|sovietic]].
A partir de [[1950]], la situacion militara francesa se desgradèt ambé la pèrda de la [[frontiera]] meridionala entre setembre e octòbre ([[batalha de Cao Bang]]). De còntra-ofensivas permetèron de protegir lei centres principaus de [[Tonquin]] mai l'estat de [[Bao Dai]] mau capitèt de s'afirmar. Blocada, [[França]] acceptèt de tenir una conferéncia internacionala per assaiar de resòuvre la question [[Indochina|indochinesa]]. Pasmens, la [[batalha de Dien Bien Phu|desfacha francesa de Dien Bien Phu]] en [[1954]] precipitèt lo revirament de l'opinion publica francesa, la fin de la guèrra e la descolonizacion de la region.
==== De la Guèrra d'Indochina a la Guèrra de Vietnam ====
De [[1954]] a la generalizacion de la [[Guèrra de Vietnam]] au començament deis annadas 1960, Vietnam foguèt devesit entre dos [[estat]]s separats per lo 17{{e}} parallèl. Au [[nòrd]], se formèt un [[estat]] [[comunisme|comunista]] aliat a l'[[URSS|Union Sovietica]] e dirigit per [[Ho Chi Minh]]. Au [[sud]], se formèt un estat autoritari sostengut per leis [[USA|Estats Units d'America]] e dirigit per lo Premier Ministre [[Ngo Dinh Diem]] (que venguèt President de la Republica en [[1955]] après la destitucion de [[Bao Dai]]).
L'autoritarisme dau sud aumentèt rapidament ambé lo desvolopament e lo renforçament de guerilhas comunistas eissidas dau Vietminh e desirosas de tornar unificar lo país. La politica de Diem agravèt la situacion car se turtèt a la majoritat [[Bodisme|bodista]] de la populacion. En [[1963]], [[Washington]] li retirèt son sostèn entraïnant un còp d'estat e son [[assassinat]] per lei militars sudvietnamians. En [[1965]], [[Nguyen Van Thieu]] lo remplacèt. Pasmens, aquò permetèt pas d'amaisar lei tensions e leis Estatsunidencs deguèron pauc a pauc mandar de tropas per luchar còntra lei guerilhas comunistas.
==== Guèrra de Vietnam ====
[[File:Defoliation agent spraying.jpg|thumb|Elicoptèrs U.S. qu'espandisson un [[defoliant]] quimic (probablament l'[[Agent Irange]]) sus lo [[Dèlta de Mekong]], 1969.]]
[[Fichièr:Guèrra de Vietnam (1965).png|thumb|right|Esquèma generau de la [[Guèrra de Vietnam]].]]
{{veire|Guèrra de Vietnam}}
A partir de [[1964]], lo conflicte s'intensifiquèt per venir una guèrra majora ambé l'aumentacion dau sostèn deis [[USA|Estats Units]] e dau [[Vietnam dau Nòrd]] (sostengut de son caire per l'[[URSS]]) a seis aliats locaus. De mai, leis [[USA|Estatsunidencs]] acomencèron de s'implicar mai ambé lo mandadís d'un important còrs expedicionari (aperaquí {{formatnum:500000}} òmes en [[1968]]) e lo bombardament dei draias Ho Chi Minh que permetián au [[Vietnam dau Nòrd]] d'avitalhar lei guerilhas comunistas dau Vietcong a partir dau territòri [[laos]]sian. L'[[annada]] seguenta, l'aviacion estatsunidenca acomencèt tanben lo bombardament dirècte dau nòrd.
Pasmens, aquela estrategia donèt ges de resultat. Au contrari, en genier-febrier de [[1968]], lei comunistas organizèron una ofensiva generala ([[ofensiva dau Tet]]) qu'entraïnèt lo revirament de l'opinion publica estatsunidenca que venguèt fòrça ostila a la perseguida de la participacion americana a la guèrra. D'efèct, en despiech de sa revirada, l'ofensiva dau Tet aviá demostrat leis insufiséncias dau plan de [[Washington]] e la combativitat dei comunistas. A partir d'aquela [[annada]], leis Estatsunidencs acomencèron donc de retirar sei tropas. En plaça, renforcèron l'armada sudvietnamiana e intensifiquèron lei campanhas de bombardaments aerians. Puei, assaièron de negociar la fin de la guèrra ambé lo [[Vietnam dau Nòrd]]. En genier de [[1973]], foguèron ansin signats leis acòrds de París permetent lo retirament estatsunidenc.
En revènge, militarament, aquò reglèt pas la situacion e lei combats tornèron prendre rapidament après lo mes de març. La demenicion de l'ajuda militara estatsunidenca a son aliat e l'agravament de la corrupcion dau regime de Thieu entraïnèron l'afondrament dau Vietnam dau Sud en [[1975]]. [[Saigon]] foguèt conquistada lo 30 d'abriu e son nom cambiat en [[Ho Chi Minh (ciutat)|Ho Chi Minh Ciutat]] per lei venceires. Un an pus tard, lo país reunificat prenguèt lo nom de Republica Socialista de Vietnam. Entre dos e tres milions de Vietnamians èran estats tuats durant la guèrra.
==== Vientam dempuei 1975 ====
Après la fin de la guèrra, Vietnam instaurèt pauc a pauc sa dominacion en [[Indochina]] e se raprochèt mai de l'[[URSS|Union Sovietica]], çò que suscitèt l'ostilitat de la [[Republica Populara de China|China Comunista]]. En [[1975]], un movement comunista dich [[Pathet Lao]], favorable ais interès vietnamians, prenguèt lo poder en [[Laos]]. En revènge, lei relacions foguèron pus marridas ambé lei [[Khmers Roges]] [[Cambòtja|cambotjans]] qu'èran sostenguts per [[Republica Populara de China|China]]. En [[1978]]-[[1979]], una invasion rapida de son vesin permetèt a Vietnam de reversar lei [[Khmers Roges]] e d'installar un regime aliat en [[Cambòtja]]. Pasmens, aquò entraïnèt la formacion d'una lònga guerilha còntra la preséncia vietnamiana. De mai, foguèt la causa d'una brèva ataca chinesa de la [[frontiera]] septentrionala rapidament arrestada ([[Guèrra Sinovietnamiana]]). En parallèl, lo [[comunisme]] foguèt instaurat dins lo sud mai la politica dau [[govèrn]] se turtèt a l'ostilitat de la populacion amb aperaquí 1,3 milions de personas que quitèron lo país entre [[1975]] e [[1989]].
Après l'afondrament de l'[[URSS]] a la fin deis annadas 1980, [[Hanòi]] deguèt revisar sei politicas exterioras e interioras. Ansin, en [[1989]], Vietnam retirèt sei tropas de [[Cambòtja]]. Accelerèt tanben la liberalizacion de son economia acomençada en [[1986]]. Per exemple, en [[1995]], lo país intrèt au sen de l'[[ASEAN]] e restaurèt sei relacions ambé leis [[Estats Units d'America]]. En [[2001]], lo Partit Comunista Vietnamian chausiguèt d'adoptar un modèl « d'economia socialista de mercat » inspirat dau modèl economic chinés.
== Politica ==
Vietnam es un país [[socialisme|socialista]] amb regim de partit unic. Una nòva [[constitucion]] foguèt aprovada en [[1992]] en remplaçant l'anteriora de [[1975]]. Lo ròtle del [[Partit Comunista de Vietnam]] (Đảng Cộng Sản Việt Nam) foguèt reafirmat dins totes los organs del govèrn, dins la politica e la societat.
Lo president es lo [[cap d'Estat]] e lo comandant en cap de l'armada. Lo [[cap de govèrn]] es lo [[primièr ministre]], que presidís lo Conselh dels Ministres. L'Assemblada Nacionala es unicamerala, amb 498 membres.
== Geografia ==
[[Fichièr:CarteVietnam.png|thumb|200px|Mapa de Vietnam.]]
Vietnam a una [[Aira|superfícia]] de {{unitat|331688|km²}} (leugièrament mai pichon qu'[[Alemanha]]). Lo relèu consistís en monts pichons e montanhas nautas densament cobèrtas d'arbres, per 20% del territòri; 40% del territòri es montanhòs e los bòsques ocupan 75%. Lo punt culminant del país, la montanha de Fan Si Pan, a 3142 m d'[[altitud]].
Lo clima es [[clima tropical|tropical]] e [[Monson|monsonic]]; l'[[umiditat]] es de 84% en mejana durant l'an. Las precipitacions annalas varian entre 1200 e 3000 [[mètre|mm]], e las temperaturas oscillan entre {{unitat|5|°C}} e {{unitat|37|°C}}.
== Liames intèrnes ==
== Bibliografia ==
* {{cite book
| last = Bruce M. Lockhart e William J. Duiker
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Scarecrow Press
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Historical Dictionary of Vietnam
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 2005
| month =
| publisher =
| location =
| language = anglés
| isbn = 978-0-8108-5053-8
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages = 488 paginas
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
* {{cite book
| last = Philippe Langlet e Thanh Tâm Quach
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Les Indes savantes
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Introduction à l'histoire du Viêt Nam contemporain de la réunification au néocommunisme
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 2001
| month =
| publisher =
| location =
| language = francés
| isbn =
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages =
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
* {{cite book
| last = Thanh Khôi Lê
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Sudestasie
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Histoire du Viêt Nam des origines à 1858
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 1992
| month =
| publisher =
| location =
| language = francés
| isbn =
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages =
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
== Nòtas & referéncias ==
<references />
{{Commons|Vietnam}}
{{païses d'Asia}}
[[Categoria:Vietnam| ]]
1unlnxww07s24y17hxmowxizinvnsh3
2319891
2319890
2022-07-26T13:21:33Z
89.84.226.175
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Infobox_País
|carta=cap
|nom_local=<small>''Cộng hòa Xã hội Chủ nghĩa Việt Nam'' </small>
|lenga=
|nom_occitan=Republica Socialista de Vietnam
|de=
|imatge_bandièra=Flag of Vietnam.svg
|ligam_bandièra=
|imatge_blason=Emblem of Vietnam.svg
|ligam_blason=
|imatge_mapa=Location Vietnam ASEAN.svg
|devisa=
|lengas= [[]]
|capitala=[[Hanòi]]
|coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |
| ligam_vilas=
| títol_mai_granda_vila=Mai granda vila
| mai_granda_vila=[[Ho Chi Minh (ciutat)|Ho Chi Minh]]
|tipe_govèrn=[[Republica]] [[socialisme|Socialista]]
| títols_dirigents= [[Lista dels presidents de Vietnam|President]] <br /> [[Lista dels vicepresidents de Vietnam|Vicepresident]]<br /> [[Lista dels primièrs ministres de Vietnam|Primièr Ministre]]
| noms_dirigents=[[Nguyễn Phú Trọng]] <br /> [[Đặng Thị Ngọc Thịnh]] <br /> [[Nguyễn Xuân Phúc]]
|superfícia_reng=
|superfícia_totala={{formatnum: 331 690}}
|percentatge_aiga={{unitat|,|%}}
|populacion_reng=
|populacion_totala={{formatnum:90,630,000}}
|populacion_annada=2014
|densitat=273.11
|tipe_independéncia=
|país_independéncia= de [[França]]
|data_independéncia=lo [[2 de setembre]] de [[1945]]
|païses frontalièrs=
|gentilici=
|IDH_annada=
|IDH=
|IDH_categoria=
|IDH_reng=
|còde_país=
| moneda =
| còde_moneda=
|fus_orari=+7
|imne_nacional=
|domeni_internet=[[.vn]]
|indicatiu_telefonic=84
| organizacions_internacionalas=
}}
'''Vietnam''' (var. '''Viechnam''', en [[vietnamian]] ''[[Việt Nam]]'') es un país d'[[Asia del Sud-Èst]]. Confronta la [[Republica Populara de China]] al nòrd, e [[Laos]] e [[Cambòtja]] a l'oèst.
La siá capitala es [[Hanòi]].
Lo gentilici es '''vietnamian -a''' (var. '''viechnamian, -a''').
== Istòria ==
{{veire|Istòria de Vietnam}}
=== Preïstòria ===
Lei recèrcas [[arqueologia|arqueologicas]] datan lei vestigis umans pus ancians descubèrts dins la region d'aperaquí {{formatnum:500000}} ans (''[[Homo erectus]]'' dins de [[balma|baumas]] dei províncias de Lang San e de Nghe An). Lei traças pus ancianas de la preséncia d'''[[Homo sapiens]]'' conegudas a l'ora d'ara datan de {{formatnum:16000}} ans.
Tre lo [[Paleolitic]], se formèt una cultura locala dicha [[cultura de Son Vi]] que se mantenguèt fins au passatge au periòde [[mesolitic]] vèrs {{formatnum:12000}} av. JC. Foguèt remplaçada per la [[cultura de Hoa Binh]] de tipe [[mesolitic]] puei lei [[Cultura de Bac Son|culturas neoliticas de Bac Son]] ({{formatnum:10000}}-{{formatnum:8000}} av. JC), de [[Cultura Quynh Van|Quynh Van]] ({{formatnum:8000}}-{{formatnum:6000}} av. JC) e de [[Cultura Da But|Da But]] ({{formatnum:4000}}-{{formatnum:3000}} av. JC).
=== Originas de Vietnam ===
[[File:Trong dong Dong Son Guimet.jpg|thumb|left|Tambor de bronze de [[Đông Sơn]], datat de 800 abans JC.]]
Leis originas de Vietnam son fòrça mau conegudas en causa de la manca de documents [[escritura|escrichs]] sus l'istòria anciana dau país. D'efèct, lo premier tèxte en [[vietnamian]] foguèt solament redigit en [[1339]]. Quauquei fònts [[Republica Populara de China|chinesas]] existisson mai permèton pas de conóisser leis eveniments anteriors au sègle III av. JC.
L'[[arqueologia]] permet d'establir la preséncia d'un nombre important de culturas umanas, installadas dins lo [[nòrd]] dau Vietnam actuau, que mestrejavan la [[metallurgia]] dau [[bronze]]. La pus anciana foguèt la [[cultura de Phung Nguyen]] entre [[-2000|2000]] e [[-1500|1500 av. JC]]. Foguèt seguida per la [[cultura de Dong Dau]] ([[-1500]]-[[-1000|1000 av. JC]]), la [[cultura de Go Mun]] ([[-1000|1000]]-[[-800|800 av. JC]]) e la [[cultura de Dong Son]] ([[-1000|1000 av. JC]] - [[100|100 ap. JC]]). En parallèl, se desvolopèron la [[cultura de Sa Huynh]] [[-1000|1000 av. JC]] - [[200|200 ap. JC]]) e la [[Óc Eo|cultura d'Óc Eo]] respectivament dins lo centre e dins l'extrèm sud dau territòri vietnamian actuau. A respèct dei culturas pus meridionalas, conoissián l'usatge dau [[fèrre]].
Lei premiereis [[estat]]s vietnamians se formèron probablament a partir dau sègle III av. JC. Dins lo [[sud]], desvolopèron e entretenguèron de relacions comercialas amb [[Índia]] e [[Republica Populara de China|China]]. Pasmens, en despiech de l'avança tecnologica e dau dinamisme dei reiaumes dau centre e dau sud, lo brèç dau Vietnam modèrne se troba dins la Vau dau [[Riu Roge]]. D'efèct, en [[-258|258 av. JC]], un sobeiran dich [[An Duong|Thuc Phan]] someteguèt l'estat de [[Van Lang]], premier reiaume vietnamian fondat en [[-2877|2877 av. JC]] segon una legenda, e fondèt lo reiaume d'[[Au Lac]].
=== De l'Antiquitat a 1802 ===
==== Periòde chinés ====
[[File:Indochina - Sègle V.png|thumb|[[Indochina]] au sègle V ap. J.C.]]
Lo reiaume d'[[Au Lac]] foguèt conquistat en [[-111|111 av. JC]] per lei [[Republica Populara de China|Chinés]] de la [[dinastia Han]]. [[Republica Populara de China|China]] annexèt la region fins au [[còl dei Nívols]] e ne'n gardèt lo contraròtle fins au sègle X.
Aquela dominacion [[Republica Populara de China|chinesa]] foguèt mau acceptada per lei Vietnamians e mai d'una revòuta aguèt luòc. En particular, en [[39]]-[[43]], una insureccion dirigida per lei sòrres [[Trung Trac]] e [[Trung Nhi]] estrementiguèt la preséncia [[Republica Populara de China|chinesa]] e necessitèt la mobilizacion de fòrças importantas per la reprimir. Aquò entraïnèt una politica de sinizacion deis elèits. Pasmens, aquò mau capitèt car se formèt una elèit vietnamiana qu'èra cèrtas de cultura [[Republica Populara de China|chinesa]] mai que gardèt son ostilitat còntra lei [[Republica Populara de China|Chinés]]. De mai, la populacion foguèt pas tocada per aquela politica.
Un autre eveniment important se debanèt durant aqueu periòde. Regardèt lo domeni [[religion|religiós]] ambé l'introduccion dau [[bodisme]] [[bodisme mahayana|mahayana]] dins lo país dins lo corrent dau sègle VI.
==== L'independéncia de Dai Viet ====
En [[907]], l'afondrament de la [[dinastia Tang]] afebliguèt [[Republica Populara de China|China]] que perdiguèt lo contraròtle de Vietnam. La revòuta decisiva se debanèt en [[938]] sota la direccion de [[Ngo Quyen]]. Lo venceire fondèt lo reiaume Dai Viet qu'es a l'origina de l'[[estat]] vietnamian actuau. [[Republica Populara de China|China]] reconoguèt son [[independéncia]] en [[960]] mai lei sobeirans vietnamians acceptèron de pagar un [[tribut]] regular per alunchar leis ambicions de son vesin dau nòrd.
Fins a [[1010]], lo reiaume conoguèt de trèbols intèrnes grèus e tres [[dinastia]]s se succediguèron : [[Dinastia Ngo|Ngo]] de [[939]] a [[968]], [[Dinastia Dinh|Dinh]] de [[968]] a [[980]] e [[Dinastia Le anteriora|Le anteriora]] de [[980]] a [[1009]]. L'estabilizacion intèrna arribèt ambé la [[dinastia Ly]] que reinèt de [[1009]] a [[1225]]. Un [[govèrn]] e una administracion basats sus lo modèl [[Republica Populara de China|chinés]] ([[Centralisme|centralizacion]] importanta, [[burocracia]] desvolopada, elèits letradas... etc.). La [[capitala]] foguèt installada a [[Hanòi]]. Lei [[dinastia Ly|Ly]] foguèron remplaçats per lei [[Dinastia Tran|Tran]] que gardèt lo poder de [[1225]] a [[1400]]. Contunièron de s'inspirar dau modèl politic [[Republica Populara de China|chinés]]. Pasmens, lo regime venguèt pus autoritari. Autra evolucion, lo [[confucianisme]] foguèt privilegiat au detriment dau [[bodisme]].
En paralèl d'aquelei cambiaments dinastics, Dai Viet intrèt rapidament en conflicte ambé [[Champa]], reiaume situat dins lei regions centralas dau Vietnam modèrne. En [[982]], lei Vietnamians ganhèron una premiera batalha importanta ambé lo pilhatge d'[[Indrapura]], [[capitala]] dei Chams. Après aquela desfacha, lei rèis de [[Champa]] desplacèron sa [[capitala]] a [[Vijaya]]. Segonda victòria importanta en [[1069]], Dai Viet annexèt lei territòris au [[nòrd]] de [[Hue]].
Dins lo corrent deis [[annada]]s 1280, [[Indochina]] foguèt atacada per lei [[Empèri Mongòl|Mongòls]]. Dai Viet e [[Cham]] foguèron obligats de s'aliar per rebutar tres invasions successivas fins a l'anientament de la flòta sino-mongòla a la [[batalha de Bach Dang (1288)|batalha de Bach Dang]] ([[1288]]). Après aqueleis atacas, lei conflictes reprenguèron còntra [[Champa]] que conoguèt de trèbols intèrnes s'acabant per la conquista vientnamiana de la region de [[Hue]] en [[1307]].
==== Lo periòde Le posterior ====
[[File:Vietnam - Expansion entre lei sègles XI e XVIII.png|thumb|Expansion vietnamiana entre lei sègles XI e XVIII.]]
De [[1400]] a [[1428]], Dai Viet conoguèt un periòde d'instabilitat que s'acabèt per la presa dau poder per lei [[Dinastia Le posteriora|Le posteriors]]. Aquela [[dinastia]] gardèt lo poder fins a [[1788]].
D'efèct, en [[1400]], la [[dinastia Tran]] foguèt reversat per un usurpator. Aquò entraïnèt una [[guèrra civila]] e una intervencion chinesa. En [[1407]], la [[dinastia Ming]] ocupèt la totalitat dau país e decidèt de lo sinizar rapidament e brutalament (desportacion de rebèls, nominacion de foncionaris chinés... etc.). Aquò entraïnèt una revòuta en [[1418]] e lei Chinés foguèron batuts en [[1428]]. Lo cap insurgent, [[Le Loi]], fondèt alora la dinastia dei [[Dinastia Le posteriora|Le posteriors]]. Reprenguèt la guèrra còntra [[Champa]] qu'aviá aprofichat l'ocupacion chinesa per tornar conquistar la region de [[Hue]]. En [[1471]], lo rèi [[Le Thanh Tong]] ([[1460]]-[[1497]]) conquistèt [[Vijaya]] e annexèt la màger part dau reiaume rivau. Se preocupèt tanben de renfòrçar l'estabilitat intèrna de Dai Viet e promulguèt lo [[còdi Hong Duc]]. Pasmens, après sa [[mòrt]], lo reiaume conoguèt un periòde de crisi ambé mai d'un sobeiran feble ò incompetent.
En [[1527]], aquela crisi entraïnèt una revòuta importanta dirigida per [[Mac Dang Dung]]. Leis insurgents capitèron de conquistar una partida dau territòri vietnamian e i fondèron la [[dinastia Mac]]. Puei, se formèt tanben la [[dinastia Nguyen]] qu'installèt sa [[capitala]] a [[Hue]]. Enfin, en Dai Viet, lo sobeiran Le foguèt reduch a un ròtle simbolic per l'Ostau Trinh que prenguèt ''[[de facto]]'' la direccion dau reiaume. En [[1620]], una guèrra lònga acomencèt entre Trinh e Nguyen. Gràcias a la construccion de [[fortificacion]]s importantas e a l'ajuda dei [[Portugal|Portugués]], lei Nguyen capitèron de resistir e lo conflicte s'acabèt sensa venceire en [[1674]].
En parallèl, lei Nguyen contunièron la politica d'expansion vèrs lo sud. Dins lei fachs, se contentèron generalament de la sostenir car aquela avançada prenguèt sovent la forma de migracions espontanèas de païsans. Pasmens, en [[1720]], acabèron militarament la conquista de [[Champa]], reduch a una pòcha pichona au sud dau [[cap Varella]]. Puei, lei migracions entraïnèron de conflictes ambé [[Cambòtja]] per lo contraròtle de la region de [[Saigon]]. Una tiera de combats dins lo corrent dau sègle XVIII s'acabèron per la conquista de la totalitat dau [[litorau]] fins au [[Gof de Siam]]. Aquelei territòris foguèron colonizats d'un biais intens per lei venceires.
Un autre eveniment important d'aqueu periòde foguèt l'arribada de missions [[cristianisme|crestianas]] en Vietnam dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XVII. Recebudas per leis autoritats Nguyen e Trinh, lei missionaris foguèron a l'origina de l'escritura en caractèrs [[latin]]s dau [[vietnamian]]. Pasmens, se turtèron a una maufisança fòrta car lei senhors vietnamians jutjèron la [[religion]] novèla coma un perilh per l'òrdre sociau. Dins lei territòris Trinh, aquò entraïnèt de persecucions.
==== La reunificacion dau país ====
[[File:Emperor Gia Long.jpg|thumb|right|Retrach de l'emperaire [[Gia Long]].]]
De [[1771]] a [[1802]], Vietnam conoguèt un periòde novèu d'instabilitat e de guèrras civilas que s'acabèron per la reunificacion dau país en [[1802]]. Aquò comencèt amb una insureccion de païsans e de marchands dei províncias centralas, dirigida per lei fraires Tayson, que destabilizèt totei leis [[estat]]s vietnamians. En [[1775]], lei Trinh conquistèron [[Hue]] e lei Nguyen deguèron se retirar vèrs lo sud. Dos ans pus tard, foguèron executats, franc de [[Gia Long|Nguyen Anh]] que capitèt de s'enfugir, quand lei Tayson prenguèron [[Saigon]]. Leis insurgents s'ataquèron alora ai Trinh que perdiguèron [[Hue]] e [[Hanòi]] en [[1786]] e foguèron obligats de demandar l'ajuda militara de [[Republica Populara de China|China]] en [[1788]]. Pasmens, en [[1789]], lei Chinés foguèron a son torn desfachs per lei Tayson. Un dei fraires, Nguyen Hue, se proclamèt alora emperaire sota lo nom de [[Quang Trung]].
Dins aquò, la victòria dei Tayson foguèt contestada dins lo sud onte [[Gia Long|Nguyen Anh]] poguèt recrutar una armada renforçada per d'[[oficièr|oficiers]] [[França|francés]] e [[Portugal|portugués]]. Tre [[1788]], aviá reconquistat [[Saigon]]. Gràcias a la destruccion de la flòta dei Tayson en [[1792]], avancèt lentament vèrs lo [[nòrd]]. Tornèt prendre [[Hue]] en [[1801]] e [[Hanòi]] en [[1802]]. Aquò li permetèt de reunificar lo país e de venir emperaire de Vietnam sota lo nom de [[Gia Long]].
=== Vietnam de 1802 a 1940 ===
==== De Gia Long a l'arribada dei Francés ====
[[Gia Long]] reinèt de [[1802]] a [[1820]]. Fondèt una [[monarquia]] tradicionalista inspirada per lo modèl [[Republica Populara de China|chinés]] e per lei principis [[confucianisme|confucianistas]]. Melhorèt tanben l'administracion, luchèt còntra lo bregandatge per restaurar la patz interiora e ordonèt de bastir divèrseis infrastructuras importantas (restancas, rotas... etc.). S'assegurèt enfin dau mantenement de l'aliança chinesa.
Après sa [[mòrt]], sei successors gardèron son modèl mai adoptèron una diplomacia fòrça ostila ais [[Euròpa|Europèus]] qualificats de « Barbars de l'Oèst » per l'emperaire [[Minh Mang]] ([[1820]]-[[1841]]). Autra evolucion, la monarquia venguèt pauc a pauc pus autoritària, çò qu'entraïnèt de revòutas dins la region de [[Saigon]]. Acusats d'èsser a l'origina dei trèbols, lei [[cristianisme|crestians]] foguèron tornarmai persecutats. Enfin, en [[1836]], lei [[pòrt]]s vietnamians foguèron enebits ai [[naviri]]s e au comèrci estrangiers. [[Thieu Tri]] ([[1841]]-[[1848]]) e [[Tu Duc]] ([[1848]]-[[1883]]) gardèron aquela orientacion maugrat lo declin accelerada dau protector chinés dins lo corrent dau sègle XIX e la penetracion [[França|francesa]].
==== La conquista francesa ====
[[File:Indochina Francesa - Organizacion territòriala.png|thumb|Organizacion territòriala de l'[[Indochina Francesa]].]]
Interessats tre leis annadas 1840 per [[Indochina]], lei Francés aprofichèron lei dificultats intèrnas de [[Republica Populara de China|China]] per establir un [[protectorat]] sus la region. D'efèct, l'endrech interessava la [[marina militara|marina]] e lei missions [[França|francesas]] dempuei la premiera mitat dau sègle XIX. Ansin, dins lo corrent deis annadas 1840-1850, missions e demonstracions de fòrça — generalament per liberar de missionaris arrestats per leis autoritats localas — se succediguèron fins a la conquista de [[Saigon]] en [[1859]]. Puei, entre [[1862]] e [[1867]], l'emperaire [[Tu Duc]] deguèt abandonar [[Cochinchina]] ai [[França|Francés]]. L'ensems venguèt una [[colonialisme|colonia]].
Après aquelei succès, lei Francés acomencèron de s'interessar au [[Riu Roge]]. Lo contèxte li èra favorable car lo nòrd de Vietnam èra trebolat per de soudats chinés irregulars, dichs [[Pavalhons negres|Pavalhons Negres]], eissits de la [[Revòuta Taiping]] e per d'incidents entre marchands [[França|francés]] e autoritats de [[Hanòi]]. En [[1873]], [[Francis Garnier]] poguèt ocupar la fortalesa de Hanòi e proclamar la libertat de circulacion sus lo [[Riu Roge]]. Pasmens, foguèt tuat per de [[Pavalhons negres|Pavalhons Negres]] recrutats per lo [[govèrn]] vietnamian e [[Republica Populara de China|China]] aprofichèt la situacion per tornar afirmar sa senhoriá sus lo país.
Aquò motivèt l'organizacion d'una importanta expedicion [[França|francesa]] que reconquistèt [[Hanòi]] en [[1882]]. En [[1883]] e en [[1884]], dos tractats successius establiguèron alora un [[protectorat]] francés sus Vietnam. En parallèl, la desfacha chinesa a l'eissida de la [[Guèrra Francochinesa]] entraïnèt l'abandon de sei revendicacions de senhoriá sus la region per [[Pequin]]. Ansin, en [[1885]], Vietnam — franc de [[Hanòi]], de [[Haiphong]], de [[Da Nang|Tourane]] e de [[Cochinchina]] qu'avián l'estatut de colonia — èra vengut un [[protectorat]] francés. Dins lei fachs, lo poder imperiau, fòrça reduch, s'aplicava solament en [[Annam]] car [[Tonquin]] èra ''de facto'' sota l'autoritat dau governador de Hanòi.
La politica coloniala francesa adoptèt coma objectiu de redurre lo poder dei mandarins de l'ancian regime e de desvolopar economicament la region. Ansin, un ensenhament en [[francés]] e en vietnamian ''quoc ngu'' (grafia basada sus l'alfabet [[latin]]) foguèt creat per recrutar de foncionaris novèus. En parallèl, de trabalhs importants acomencèron per bastir d'infrastructuras coma de [[rota]]s, de [[tren|camins de fèrre]] ò de [[pòrt]]s.
==== L'emergéncia dau nacionalisme vietnamian ====
Lo [[nacionalisme]] vietnamian apareguèt au començament dau sègle XX. Dos intellectuaus, dichs [[Phan Boi Chau]] e [[Phan Chau Trinh]], ne'n foguèron a l'origina. Aquò entraïnèt una insureccion tre [[1908]] que foguèt durament reprimit. Pasmens, favorizèt per la seguida una demenicion de la pression [[colonialisme|coloniala]] e una destentuda dei relacions entre [[França|francés]] e autoctòns. Ansin, dins lo corrent de la [[Premiera Guèrra Mondiala]], [[França]] poguèt mobilizar {{formatnum:100000}} Vietnamians per participar a son esfòrç de guèrra ò formar d'unitats militaras.
Après lo conflicte, l'aspiracion [[nacionalisme|nacionalista]] venguèt principalament la preocupacion d'una novèla borgesiá vietnamiana. Dins aquò, sei revendicacions foguèron ignoradas per leis autoritats [[Colonialisme|colonialas]], çò qu'entraïnèt l'emergéncia de movements clandestins pus radicaus coma lo [[Partit Nacionau Vietnamian]] ([[Partit Nacionau Vietnamian|VNQDD]], [[1927]]) que s'inspirava dau [[Guomindang]] [[Republica Populara de China|chinés]] ò lo [[Partit Comunista Indochinés]] ([[Partit Comunista Indochinés|PCI]], [[1931]]). En [[1930]], organizèron una insureccion novèla que mau capitèt.
=== Vietnam dempuei 1940 ===
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
[[File:Ho Chi Minh 1946.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] de [[Ho Chi Minh]] ([[1890]]-[[1969]]), cap dau [[Vietminh]] e premier president dau [[Vietnam dau Nòrd]].]]
La [[Segonda Guèrra Mondiala]] marquèt l'acomençament dau declin de la preséncia [[França|francesa]] en [[Indochina]]. D'efèct, après sa desfacha de [[1940]] còntra [[Alemanha]], [[París]] deguèt acceptar l'ocupacion de la region per [[Japon]]. Leis autoritats [[Colonialisme|colonialas]] demorèron en plaça fins a març de [[1945]] mai son prestigi foguèt grèvament tocat. Puei, aqueu mes, lei [[Japon]]és prenguèron dirèctament lo poder e encoratjèron la denonciacion dau [[protectorat]] per l'emperaire vietnamian [[Bao Dai]] e la formacion d'un [[govèrn]] nacionalista a [[Hue]].
De son caire, lei [[comunisme|comunistas]] se mobilizèron dins lo [[nòrd]] lòng de la [[frontiera]] [[Republica Populara de China|chinesa]]. Gropats au sen dau [[Vietminh|Frònt per l'independéncia de Vietnam]] ([[Vietminh]]), prenguèron lo contraròtle de mai d'una zòna [[montanha|montanhosa]] en [[Tonquin]] e en [[Annam]]. Lo 19 d'aost, conquistèron [[Hanòi]] entraïnant l'[[abdicacion]] de [[Bao Dai]] e lo fondator dau [[partit politic|partit]], [[Ho CHi Minh]], proclamèt l'[[independéncia]] de la Republica Democratica de Vietnam dins lo corrent de setembre.
Pasmens, après la capitulacion [[japon]]esa, lei Chinés ocupèron lo nòrd de Vietnam e lei [[Reialme Unit|Britanics]] lo sud per desarmar lei fòrças [[japon]]esas. Dins sa partida, lei soudats chinés favorizèron lo [[Partit Nacionau Vietnamian|VNQDD]] per assaiar de demenir l'influéncia dau [[Vietminh]]. Dins la mitat meridionala, lei fòrças britanicas favorizèron en revènge lo retorn dei Francés.Tre la fin de [[1945]], [[Cochinchina]] e lo sud d'[[Annam]] èran ansin tornarmai tenguts per [[França]] e dins lo nòrd, [[Ho Chi Minh]] èra lèst a negociar ambé [[París]] per accelerar lo retirament dei Chinés.
Lei negociacions entre [[França]] e lo [[Vietminh]] foguèron malaisadas. En març de [[1946]], lei Francés acceptèron de reconóisser un estatut « d'Estat liure » a la Republica de Vietnam. Pasmens, volián totjorn gardar lo contraròtle dirècte de sa [[colonialisme|colonia]] de [[Cochinchina]] e tenir lo rèsta sota son influéncia. Après la partença dei soudats chinés en mai de [[1946]], la situacion se desgradèt e, en novembre, de trèbols grèus se debanèron dins la vila portuària de [[Haiphong]] que foguèt bombardada per de [[naviri]]s francés. Puei, lo mes seguent, de combats aguèron luòc entre [[Vietminh]] e fòrças francesas a Hanòi marcant l'acomençament de la [[Guèrra d'Indochina]].
==== La Guèrra d'Indochina ====
[[File:Vo Nguyen Giap 2008.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] dau generau [[Vo Nguyen Giap]] ([[1911]]-[[2013]]), comandant dei fòrças vietnamianas còntra [[França]] e leis [[USA|Estats Units d'America]].]]
{{veire|Guèrra d'Indochina}}
La [[Guèrra d'Indochina]] se debanèt de [[1946]] a [[1954]] e s'acabèt per l'independéncia d'[[Indochina]] devesida entre quatre [[estat]]s. Pasmens, foguèt un conflicte lòng e saunós que causèt la mòrt d'aperaquí {{formatnum:600000}} personas.
Après la reconquista de la [[capitala]] a la fin de [[1946]], lei [[França|Francés]] capitèron de restaurar sa preséncia sus la màger part dau país e d'establir una posicion fòrta dins lo deltà dau [[Riu Roge]]. Pasmens, per contentar lei nacionalistas moderats, [[París]] deguèt acceptar la creacion d'un estat vietnamian independent, ambé [[Cochinchina]], que venguèt membre de l'[[Union Francesa]] en [[1949]]. [[Bao Dai]] ne'n venguèt lo cap d'Estat. Pus grèu, la victòria comunista en [[Republica Populara de China|China]] permetèt au [[Vietminh]] de recebre un sostèn militar important de part dau blòt [[URSS|sovietic]].
A partir de [[1950]], la situacion militara francesa se desgradèt ambé la pèrda de la [[frontiera]] meridionala entre setembre e octòbre ([[batalha de Cao Bang]]). De còntra-ofensivas permetèron de protegir lei centres principaus de [[Tonquin]] mai l'estat de [[Bao Dai]] mau capitèt de s'afirmar. Blocada, [[França]] acceptèt de tenir una conferéncia internacionala per assaiar de resòuvre la question [[Indochina|indochinesa]]. Pasmens, la [[batalha de Dien Bien Phu|desfacha francesa de Dien Bien Phu]] en [[1954]] precipitèt lo revirament de l'opinion publica francesa, la fin de la guèrra e la descolonizacion de la region.
==== De la Guèrra d'Indochina a la Guèrra de Vietnam ====
De [[1954]] a la generalizacion de la [[Guèrra de Vietnam]] au començament deis annadas 1960, Vietnam foguèt devesit entre dos [[estat]]s separats per lo 17{{e}} parallèl. Au [[nòrd]], se formèt un [[estat]] [[comunisme|comunista]] aliat a l'[[URSS|Union Sovietica]] e dirigit per [[Ho Chi Minh]]. Au [[sud]], se formèt un estat autoritari sostengut per leis [[USA|Estats Units d'America]] e dirigit per lo Premier Ministre [[Ngo Dinh Diem]] (que venguèt President de la Republica en [[1955]] après la destitucion de [[Bao Dai]]).
L'autoritarisme dau sud aumentèt rapidament ambé lo desvolopament e lo renforçament de guerilhas comunistas eissidas dau Vietminh e desirosas de tornar unificar lo país. La politica de Diem agravèt la situacion car se turtèt a la majoritat [[Bodisme|bodista]] de la populacion. En [[1963]], [[Washington]] li retirèt son sostèn entraïnant un còp d'estat e son [[assassinat]] per lei militars sudvietnamians. En [[1965]], [[Nguyen Van Thieu]] lo remplacèt. Pasmens, aquò permetèt pas d'amaisar lei tensions e leis Estatsunidencs deguèron pauc a pauc mandar de tropas per luchar còntra lei guerilhas comunistas.
==== Guèrra de Vietnam ====
[[File:Defoliation agent spraying.jpg|thumb|Elicoptèrs U.S. qu'espandisson un [[defoliant]] quimic (probablament l'[[Agent Irange]]) sus lo [[Dèlta de Mekong]], 1969.]]
[[Fichièr:Guèrra de Vietnam (1965).png|thumb|right|Esquèma generau de la [[Guèrra de Vietnam]].]]
{{veire|Guèrra de Vietnam}}
A partir de [[1964]], lo conflicte s'intensifiquèt per venir una guèrra majora ambé l'aumentacion dau sostèn deis [[USA|Estats Units]] e dau [[Vietnam dau Nòrd]] (sostengut de son caire per l'[[URSS]]) a seis aliats locaus. De mai, leis [[USA|Estatsunidencs]] acomencèron de s'implicar mai ambé lo mandadís d'un important còrs expedicionari (aperaquí {{formatnum:500000}} òmes en [[1968]]) e lo bombardament dei draias Ho Chi Minh que permetián au [[Vietnam dau Nòrd]] d'avitalhar lei guerilhas comunistas dau Vietcong a partir dau territòri [[laos]]sian. L'[[annada]] seguenta, l'aviacion estatsunidenca acomencèt tanben lo bombardament dirècte dau nòrd.
Pasmens, aquela estrategia donèt ges de resultat. Au contrari, en genier-febrier de [[1968]], lei comunistas organizèron una ofensiva generala ([[ofensiva dau Tet]]) qu'entraïnèt lo revirament de l'opinion publica estatsunidenca que venguèt fòrça ostila a la perseguida de la participacion americana a la guèrra. D'efèct, en despiech de sa revirada, l'ofensiva dau Tet aviá demostrat leis insufiséncias dau plan de [[Washington]] e la combativitat dei comunistas. A partir d'aquela [[annada]], leis Estatsunidencs acomencèron donc de retirar sei tropas. En plaça, renforcèron l'armada sudvietnamiana e intensifiquèron lei campanhas de bombardaments aerians. Puei, assaièron de negociar la fin de la guèrra ambé lo [[Vietnam dau Nòrd]]. En genier de [[1973]], foguèron ansin signats leis acòrds de París permetent lo retirament estatsunidenc.
En revènge, militarament, aquò reglèt pas la situacion e lei combats tornèron prendre rapidament après lo mes de març. La demenicion de l'ajuda militara estatsunidenca a son aliat e l'agravament de la corrupcion dau regime de Thieu entraïnèron l'afondrament dau Vietnam dau Sud en [[1975]]. [[Saigon]] foguèt conquistada lo 30 d'abriu e son nom cambiat en [[Ho Chi Minh (ciutat)|Ho Chi Minh Ciutat]] per lei venceires. Un an pus tard, lo país reunificat prenguèt lo nom de Republica Socialista de Vietnam. Entre dos e tres milions de Vietnamians èran estats tuats durant la guèrra.
==== Vientam dempuei 1975 ====
Après la fin de la guèrra, Vietnam instaurèt pauc a pauc sa dominacion en [[Indochina]] e se raprochèt mai de l'[[URSS|Union Sovietica]], çò que suscitèt l'ostilitat de la [[Republica Populara de China|China Comunista]]. En [[1975]], un movement comunista dich [[Pathet Lao]], favorable ais interès vietnamians, prenguèt lo poder en [[Laos]]. En revènge, lei relacions foguèron pus marridas ambé lei [[Khmers Roges]] [[Cambòtja|cambotjans]] qu'èran sostenguts per [[Republica Populara de China|China]]. En [[1978]]-[[1979]], una invasion rapida de son vesin permetèt a Vietnam de reversar lei [[Khmers Roges]] e d'installar un regime aliat en [[Cambòtja]]. Pasmens, aquò entraïnèt la formacion d'una lònga guerilha còntra la preséncia vietnamiana. De mai, foguèt la causa d'una brèva ataca chinesa de la [[frontiera]] septentrionala rapidament arrestada ([[Guèrra Sinovietnamiana]]). En parallèl, lo [[comunisme]] foguèt instaurat dins lo sud mai la politica dau [[govèrn]] se turtèt a l'ostilitat de la populacion amb aperaquí 1,3 milions de personas que quitèron lo país entre [[1975]] e [[1989]].
Après l'afondrament de l'[[URSS]] a la fin deis annadas 1980, [[Hanòi]] deguèt revisar sei politicas exterioras e interioras. Ansin, en [[1989]], Vietnam retirèt sei tropas de [[Cambòtja]]. Accelerèt tanben la liberalizacion de son economia acomençada en [[1986]]. Per exemple, en [[1995]], lo país intrèt au sen de l'[[ASEAN]] e restaurèt sei relacions ambé leis [[Estats Units d'America]]. En [[2001]], lo Partit Comunista Vietnamian chausiguèt d'adoptar un modèl « d'economia socialista de mercat » inspirat dau modèl economic chinés.
== Politica ==
Vietnam es un país [[socialisme|socialista]] amb regim de partit unic. Una nòva [[constitucion]] foguèt aprovada en [[1992]] en remplaçant l'anteriora de [[1975]]. Lo ròtle del [[Partit Comunista de Vietnam]] (Đảng Cộng Sản Việt Nam) foguèt reafirmat dins totes los organs del govèrn, dins la politica e la societat.
Lo president es lo [[cap d'Estat]] e lo comandant en cap de l'armada. Lo [[cap de govèrn]] es lo [[primièr ministre]], que presidís lo Conselh dels Ministres. L'Assemblada Nacionala es unicamerala, amb 498 membres.
== Geografia ==
[[Fichièr:CarteVietnam.png|thumb|200px|Mapa de Vietnam.]]
Vietnam a una [[Aira|superfícia]] de {{unitat|331688|km²}} (leugièrament mai pichon qu'[[Alemanha]]). Lo relèu consistís en monts pichons e montanhas nautas densament cobèrtas d'arbres, per 20% del territòri; 40% del territòri es montanhòs e los bòsques ocupan 75%. Lo punt culminant del país, la montanha de Fan Si Pan, a 3142 m d'[[altitud]].
Lo clima es [[clima tropical|tropical]] e [[Monson|monsonic]]; l'[[umiditat]] es de 84% en mejana durant l'an. Las precipitacions annalas varian entre 1200 e 3000 [[mètre|mm]], e las temperaturas oscillan entre {{unitat|5|°C}} e {{unitat|37|°C}}.
== Liames intèrnes ==
== Bibliografia ==
* {{cite book
| last = Bruce M. Lockhart e William J. Duiker
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Scarecrow Press
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Historical Dictionary of Vietnam
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 2005
| month =
| publisher =
| location =
| language = anglés
| isbn = 978-0-8108-5053-8
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages = 488 paginas
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
* {{cite book
| last = Philippe Langlet e Thanh Tâm Quach
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Les Indes savantes
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Introduction à l'histoire du Viêt Nam contemporain de la réunification au néocommunisme
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 2001
| month =
| publisher =
| location =
| language = francés
| isbn =
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages =
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
* {{cite book
| last = Thanh Khôi Lê
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Sudestasie
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Histoire du Viêt Nam des origines à 1858
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 1992
| month =
| publisher =
| location =
| language = francés
| isbn =
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages =
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
== Nòtas & referéncias ==
<references />
{{Commons|Vietnam}}
{{païses d'Asia}}
[[Categoria:Vietnam| ]]
sp8vqgpi36a7vvy5q9aj1ixz4j8pegg
2319892
2319891
2022-07-26T13:35:15Z
86.210.4.96
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Infobox_País
|carta=cap
|nom_local=<small>''Cộng hòa Xã hội Chủ nghĩa Việt Nam'' </small>
|lenga=
|nom_occitan=Republica Socialista de Vietnam
|de=
|imatge_bandièra=Flag of Vietnam.svg
|ligam_bandièra=
|imatge_blason=Emblem of Vietnam.svg
|ligam_blason=
|imatge_mapa=Location Vietnam ASEAN.svg
|devisa=
|lengas= [[]]
|capitala=[[Hanòi]]
|coordenadas_capitala={{coord|||||||type:country()|display=inline}} |
| ligam_vilas=
| títol_mai_granda_vila=Mai granda vila
| mai_granda_vila=[[Ho Chi Minh (ciutat)|Ho Chi Minh]]
|tipe_govèrn=[[Republica]] [[socialisme|Socialista]]
| títols_dirigents= [[Lista dels presidents de Vietnam|President]] <br /> [[Lista dels vicepresidents de Vietnam|Vicepresident]]<br /> [[Lista dels primièrs ministres de Vietnam|Primièr Ministre]]
| noms_dirigents=[[Nguyễn Phú Trọng]] <br /> [[Đặng Thị Ngọc Thịnh]] <br /> [[Nguyễn Xuân Phúc]]
|superfícia_reng=
|superfícia_totala={{formatnum: 331 690}}
|percentatge_aiga={{unitat|,|%}}
|populacion_reng=
|populacion_totala={{formatnum:90,630,000}}
|populacion_annada=2014
|densitat=273.11
|tipe_independéncia=
|país_independéncia= de [[França]]
|data_independéncia=lo [[2 de setembre]] de [[1945]]
|païses frontalièrs=
|gentilici=
|IDH_annada=
|IDH=
|IDH_categoria=
|IDH_reng=
|còde_país=
| moneda =
| còde_moneda=
|fus_orari=+7
|imne_nacional=
|domeni_internet=[[.vn]]
|indicatiu_telefonic=84
| organizacions_internacionalas=
}}
'''Vietnam''' ( en [[vietnamian]] ''[[Việt Nam]]'') es un país d'[[Asia del Sud-Èst]]. Confronta la [[Republica Populara de China]] al nòrd, e [[Laos]] e [[Cambòtja]] a l'oèst.
La siá capitala es [[Hanòi]].
Lo gentilici es '''vietnamian -a''' (var. '''viechnamian, -a''').
== Istòria ==
{{veire|Istòria de Vietnam}}
=== Preïstòria ===
Lei recèrcas [[arqueologia|arqueologicas]] datan lei vestigis umans pus ancians descubèrts dins la region d'aperaquí {{formatnum:500000}} ans (''[[Homo erectus]]'' dins de [[balma|baumas]] dei províncias de Lang San e de Nghe An). Lei traças pus ancianas de la preséncia d'''[[Homo sapiens]]'' conegudas a l'ora d'ara datan de {{formatnum:16000}} ans.
Tre lo [[Paleolitic]], se formèt una cultura locala dicha [[cultura de Son Vi]] que se mantenguèt fins au passatge au periòde [[mesolitic]] vèrs {{formatnum:12000}} av. JC. Foguèt remplaçada per la [[cultura de Hoa Binh]] de tipe [[mesolitic]] puei lei [[Cultura de Bac Son|culturas neoliticas de Bac Son]] ({{formatnum:10000}}-{{formatnum:8000}} av. JC), de [[Cultura Quynh Van|Quynh Van]] ({{formatnum:8000}}-{{formatnum:6000}} av. JC) e de [[Cultura Da But|Da But]] ({{formatnum:4000}}-{{formatnum:3000}} av. JC).
=== Originas de Vietnam ===
[[File:Trong dong Dong Son Guimet.jpg|thumb|left|Tambor de bronze de [[Đông Sơn]], datat de 800 abans JC.]]
Leis originas de Vietnam son fòrça mau conegudas en causa de la manca de documents [[escritura|escrichs]] sus l'istòria anciana dau país. D'efèct, lo premier tèxte en [[vietnamian]] foguèt solament redigit en [[1339]]. Quauquei fònts [[Republica Populara de China|chinesas]] existisson mai permèton pas de conóisser leis eveniments anteriors au sègle III av. JC.
L'[[arqueologia]] permet d'establir la preséncia d'un nombre important de culturas umanas, installadas dins lo [[nòrd]] dau Vietnam actuau, que mestrejavan la [[metallurgia]] dau [[bronze]]. La pus anciana foguèt la [[cultura de Phung Nguyen]] entre [[-2000|2000]] e [[-1500|1500 av. JC]]. Foguèt seguida per la [[cultura de Dong Dau]] ([[-1500]]-[[-1000|1000 av. JC]]), la [[cultura de Go Mun]] ([[-1000|1000]]-[[-800|800 av. JC]]) e la [[cultura de Dong Son]] ([[-1000|1000 av. JC]] - [[100|100 ap. JC]]). En parallèl, se desvolopèron la [[cultura de Sa Huynh]] [[-1000|1000 av. JC]] - [[200|200 ap. JC]]) e la [[Óc Eo|cultura d'Óc Eo]] respectivament dins lo centre e dins l'extrèm sud dau territòri vietnamian actuau. A respèct dei culturas pus meridionalas, conoissián l'usatge dau [[fèrre]].
Lei premiereis [[estat]]s vietnamians se formèron probablament a partir dau sègle III av. JC. Dins lo [[sud]], desvolopèron e entretenguèron de relacions comercialas amb [[Índia]] e [[Republica Populara de China|China]]. Pasmens, en despiech de l'avança tecnologica e dau dinamisme dei reiaumes dau centre e dau sud, lo brèç dau Vietnam modèrne se troba dins la Vau dau [[Riu Roge]]. D'efèct, en [[-258|258 av. JC]], un sobeiran dich [[An Duong|Thuc Phan]] someteguèt l'estat de [[Van Lang]], premier reiaume vietnamian fondat en [[-2877|2877 av. JC]] segon una legenda, e fondèt lo reiaume d'[[Au Lac]].
=== De l'Antiquitat a 1802 ===
==== Periòde chinés ====
[[File:Indochina - Sègle V.png|thumb|[[Indochina]] au sègle V ap. J.C.]]
Lo reiaume d'[[Au Lac]] foguèt conquistat en [[-111|111 av. JC]] per lei [[Republica Populara de China|Chinés]] de la [[dinastia Han]]. [[Republica Populara de China|China]] annexèt la region fins au [[còl dei Nívols]] e ne'n gardèt lo contraròtle fins au sègle X.
Aquela dominacion [[Republica Populara de China|chinesa]] foguèt mau acceptada per lei Vietnamians e mai d'una revòuta aguèt luòc. En particular, en [[39]]-[[43]], una insureccion dirigida per lei sòrres [[Trung Trac]] e [[Trung Nhi]] estrementiguèt la preséncia [[Republica Populara de China|chinesa]] e necessitèt la mobilizacion de fòrças importantas per la reprimir. Aquò entraïnèt una politica de sinizacion deis elèits. Pasmens, aquò mau capitèt car se formèt una elèit vietnamiana qu'èra cèrtas de cultura [[Republica Populara de China|chinesa]] mai que gardèt son ostilitat còntra lei [[Republica Populara de China|Chinés]]. De mai, la populacion foguèt pas tocada per aquela politica.
Un autre eveniment important se debanèt durant aqueu periòde. Regardèt lo domeni [[religion|religiós]] ambé l'introduccion dau [[bodisme]] [[bodisme mahayana|mahayana]] dins lo país dins lo corrent dau sègle VI.
==== L'independéncia de Dai Viet ====
En [[907]], l'afondrament de la [[dinastia Tang]] afebliguèt [[Republica Populara de China|China]] que perdiguèt lo contraròtle de Vietnam. La revòuta decisiva se debanèt en [[938]] sota la direccion de [[Ngo Quyen]]. Lo venceire fondèt lo reiaume Dai Viet qu'es a l'origina de l'[[estat]] vietnamian actuau. [[Republica Populara de China|China]] reconoguèt son [[independéncia]] en [[960]] mai lei sobeirans vietnamians acceptèron de pagar un [[tribut]] regular per alunchar leis ambicions de son vesin dau nòrd.
Fins a [[1010]], lo reiaume conoguèt de trèbols intèrnes grèus e tres [[dinastia]]s se succediguèron : [[Dinastia Ngo|Ngo]] de [[939]] a [[968]], [[Dinastia Dinh|Dinh]] de [[968]] a [[980]] e [[Dinastia Le anteriora|Le anteriora]] de [[980]] a [[1009]]. L'estabilizacion intèrna arribèt ambé la [[dinastia Ly]] que reinèt de [[1009]] a [[1225]]. Un [[govèrn]] e una administracion basats sus lo modèl [[Republica Populara de China|chinés]] ([[Centralisme|centralizacion]] importanta, [[burocracia]] desvolopada, elèits letradas... etc.). La [[capitala]] foguèt installada a [[Hanòi]]. Lei [[dinastia Ly|Ly]] foguèron remplaçats per lei [[Dinastia Tran|Tran]] que gardèt lo poder de [[1225]] a [[1400]]. Contunièron de s'inspirar dau modèl politic [[Republica Populara de China|chinés]]. Pasmens, lo regime venguèt pus autoritari. Autra evolucion, lo [[confucianisme]] foguèt privilegiat au detriment dau [[bodisme]].
En paralèl d'aquelei cambiaments dinastics, Dai Viet intrèt rapidament en conflicte ambé [[Champa]], reiaume situat dins lei regions centralas dau Vietnam modèrne. En [[982]], lei Vietnamians ganhèron una premiera batalha importanta ambé lo pilhatge d'[[Indrapura]], [[capitala]] dei Chams. Après aquela desfacha, lei rèis de [[Champa]] desplacèron sa [[capitala]] a [[Vijaya]]. Segonda victòria importanta en [[1069]], Dai Viet annexèt lei territòris au [[nòrd]] de [[Hue]].
Dins lo corrent deis [[annada]]s 1280, [[Indochina]] foguèt atacada per lei [[Empèri Mongòl|Mongòls]]. Dai Viet e [[Cham]] foguèron obligats de s'aliar per rebutar tres invasions successivas fins a l'anientament de la flòta sino-mongòla a la [[batalha de Bach Dang (1288)|batalha de Bach Dang]] ([[1288]]). Après aqueleis atacas, lei conflictes reprenguèron còntra [[Champa]] que conoguèt de trèbols intèrnes s'acabant per la conquista vientnamiana de la region de [[Hue]] en [[1307]].
==== Lo periòde Le posterior ====
[[File:Vietnam - Expansion entre lei sègles XI e XVIII.png|thumb|Expansion vietnamiana entre lei sègles XI e XVIII.]]
De [[1400]] a [[1428]], Dai Viet conoguèt un periòde d'instabilitat que s'acabèt per la presa dau poder per lei [[Dinastia Le posteriora|Le posteriors]]. Aquela [[dinastia]] gardèt lo poder fins a [[1788]].
D'efèct, en [[1400]], la [[dinastia Tran]] foguèt reversat per un usurpator. Aquò entraïnèt una [[guèrra civila]] e una intervencion chinesa. En [[1407]], la [[dinastia Ming]] ocupèt la totalitat dau país e decidèt de lo sinizar rapidament e brutalament (desportacion de rebèls, nominacion de foncionaris chinés... etc.). Aquò entraïnèt una revòuta en [[1418]] e lei Chinés foguèron batuts en [[1428]]. Lo cap insurgent, [[Le Loi]], fondèt alora la dinastia dei [[Dinastia Le posteriora|Le posteriors]]. Reprenguèt la guèrra còntra [[Champa]] qu'aviá aprofichat l'ocupacion chinesa per tornar conquistar la region de [[Hue]]. En [[1471]], lo rèi [[Le Thanh Tong]] ([[1460]]-[[1497]]) conquistèt [[Vijaya]] e annexèt la màger part dau reiaume rivau. Se preocupèt tanben de renfòrçar l'estabilitat intèrna de Dai Viet e promulguèt lo [[còdi Hong Duc]]. Pasmens, après sa [[mòrt]], lo reiaume conoguèt un periòde de crisi ambé mai d'un sobeiran feble ò incompetent.
En [[1527]], aquela crisi entraïnèt una revòuta importanta dirigida per [[Mac Dang Dung]]. Leis insurgents capitèron de conquistar una partida dau territòri vietnamian e i fondèron la [[dinastia Mac]]. Puei, se formèt tanben la [[dinastia Nguyen]] qu'installèt sa [[capitala]] a [[Hue]]. Enfin, en Dai Viet, lo sobeiran Le foguèt reduch a un ròtle simbolic per l'Ostau Trinh que prenguèt ''[[de facto]]'' la direccion dau reiaume. En [[1620]], una guèrra lònga acomencèt entre Trinh e Nguyen. Gràcias a la construccion de [[fortificacion]]s importantas e a l'ajuda dei [[Portugal|Portugués]], lei Nguyen capitèron de resistir e lo conflicte s'acabèt sensa venceire en [[1674]].
En parallèl, lei Nguyen contunièron la politica d'expansion vèrs lo sud. Dins lei fachs, se contentèron generalament de la sostenir car aquela avançada prenguèt sovent la forma de migracions espontanèas de païsans. Pasmens, en [[1720]], acabèron militarament la conquista de [[Champa]], reduch a una pòcha pichona au sud dau [[cap Varella]]. Puei, lei migracions entraïnèron de conflictes ambé [[Cambòtja]] per lo contraròtle de la region de [[Saigon]]. Una tiera de combats dins lo corrent dau sègle XVIII s'acabèron per la conquista de la totalitat dau [[litorau]] fins au [[Gof de Siam]]. Aquelei territòris foguèron colonizats d'un biais intens per lei venceires.
Un autre eveniment important d'aqueu periòde foguèt l'arribada de missions [[cristianisme|crestianas]] en Vietnam dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XVII. Recebudas per leis autoritats Nguyen e Trinh, lei missionaris foguèron a l'origina de l'escritura en caractèrs [[latin]]s dau [[vietnamian]]. Pasmens, se turtèron a una maufisança fòrta car lei senhors vietnamians jutjèron la [[religion]] novèla coma un perilh per l'òrdre sociau. Dins lei territòris Trinh, aquò entraïnèt de persecucions.
==== La reunificacion dau país ====
[[File:Emperor Gia Long.jpg|thumb|right|Retrach de l'emperaire [[Gia Long]].]]
De [[1771]] a [[1802]], Vietnam conoguèt un periòde novèu d'instabilitat e de guèrras civilas que s'acabèron per la reunificacion dau país en [[1802]]. Aquò comencèt amb una insureccion de païsans e de marchands dei províncias centralas, dirigida per lei fraires Tayson, que destabilizèt totei leis [[estat]]s vietnamians. En [[1775]], lei Trinh conquistèron [[Hue]] e lei Nguyen deguèron se retirar vèrs lo sud. Dos ans pus tard, foguèron executats, franc de [[Gia Long|Nguyen Anh]] que capitèt de s'enfugir, quand lei Tayson prenguèron [[Saigon]]. Leis insurgents s'ataquèron alora ai Trinh que perdiguèron [[Hue]] e [[Hanòi]] en [[1786]] e foguèron obligats de demandar l'ajuda militara de [[Republica Populara de China|China]] en [[1788]]. Pasmens, en [[1789]], lei Chinés foguèron a son torn desfachs per lei Tayson. Un dei fraires, Nguyen Hue, se proclamèt alora emperaire sota lo nom de [[Quang Trung]].
Dins aquò, la victòria dei Tayson foguèt contestada dins lo sud onte [[Gia Long|Nguyen Anh]] poguèt recrutar una armada renforçada per d'[[oficièr|oficiers]] [[França|francés]] e [[Portugal|portugués]]. Tre [[1788]], aviá reconquistat [[Saigon]]. Gràcias a la destruccion de la flòta dei Tayson en [[1792]], avancèt lentament vèrs lo [[nòrd]]. Tornèt prendre [[Hue]] en [[1801]] e [[Hanòi]] en [[1802]]. Aquò li permetèt de reunificar lo país e de venir emperaire de Vietnam sota lo nom de [[Gia Long]].
=== Vietnam de 1802 a 1940 ===
==== De Gia Long a l'arribada dei Francés ====
[[Gia Long]] reinèt de [[1802]] a [[1820]]. Fondèt una [[monarquia]] tradicionalista inspirada per lo modèl [[Republica Populara de China|chinés]] e per lei principis [[confucianisme|confucianistas]]. Melhorèt tanben l'administracion, luchèt còntra lo bregandatge per restaurar la patz interiora e ordonèt de bastir divèrseis infrastructuras importantas (restancas, rotas... etc.). S'assegurèt enfin dau mantenement de l'aliança chinesa.
Après sa [[mòrt]], sei successors gardèron son modèl mai adoptèron una diplomacia fòrça ostila ais [[Euròpa|Europèus]] qualificats de « Barbars de l'Oèst » per l'emperaire [[Minh Mang]] ([[1820]]-[[1841]]). Autra evolucion, la monarquia venguèt pauc a pauc pus autoritària, çò qu'entraïnèt de revòutas dins la region de [[Saigon]]. Acusats d'èsser a l'origina dei trèbols, lei [[cristianisme|crestians]] foguèron tornarmai persecutats. Enfin, en [[1836]], lei [[pòrt]]s vietnamians foguèron enebits ai [[naviri]]s e au comèrci estrangiers. [[Thieu Tri]] ([[1841]]-[[1848]]) e [[Tu Duc]] ([[1848]]-[[1883]]) gardèron aquela orientacion maugrat lo declin accelerada dau protector chinés dins lo corrent dau sègle XIX e la penetracion [[França|francesa]].
==== La conquista francesa ====
[[File:Indochina Francesa - Organizacion territòriala.png|thumb|Organizacion territòriala de l'[[Indochina Francesa]].]]
Interessats tre leis annadas 1840 per [[Indochina]], lei Francés aprofichèron lei dificultats intèrnas de [[Republica Populara de China|China]] per establir un [[protectorat]] sus la region. D'efèct, l'endrech interessava la [[marina militara|marina]] e lei missions [[França|francesas]] dempuei la premiera mitat dau sègle XIX. Ansin, dins lo corrent deis annadas 1840-1850, missions e demonstracions de fòrça — generalament per liberar de missionaris arrestats per leis autoritats localas — se succediguèron fins a la conquista de [[Saigon]] en [[1859]]. Puei, entre [[1862]] e [[1867]], l'emperaire [[Tu Duc]] deguèt abandonar [[Cochinchina]] ai [[França|Francés]]. L'ensems venguèt una [[colonialisme|colonia]].
Après aquelei succès, lei Francés acomencèron de s'interessar au [[Riu Roge]]. Lo contèxte li èra favorable car lo nòrd de Vietnam èra trebolat per de soudats chinés irregulars, dichs [[Pavalhons negres|Pavalhons Negres]], eissits de la [[Revòuta Taiping]] e per d'incidents entre marchands [[França|francés]] e autoritats de [[Hanòi]]. En [[1873]], [[Francis Garnier]] poguèt ocupar la fortalesa de Hanòi e proclamar la libertat de circulacion sus lo [[Riu Roge]]. Pasmens, foguèt tuat per de [[Pavalhons negres|Pavalhons Negres]] recrutats per lo [[govèrn]] vietnamian e [[Republica Populara de China|China]] aprofichèt la situacion per tornar afirmar sa senhoriá sus lo país.
Aquò motivèt l'organizacion d'una importanta expedicion [[França|francesa]] que reconquistèt [[Hanòi]] en [[1882]]. En [[1883]] e en [[1884]], dos tractats successius establiguèron alora un [[protectorat]] francés sus Vietnam. En parallèl, la desfacha chinesa a l'eissida de la [[Guèrra Francochinesa]] entraïnèt l'abandon de sei revendicacions de senhoriá sus la region per [[Pequin]]. Ansin, en [[1885]], Vietnam — franc de [[Hanòi]], de [[Haiphong]], de [[Da Nang|Tourane]] e de [[Cochinchina]] qu'avián l'estatut de colonia — èra vengut un [[protectorat]] francés. Dins lei fachs, lo poder imperiau, fòrça reduch, s'aplicava solament en [[Annam]] car [[Tonquin]] èra ''de facto'' sota l'autoritat dau governador de Hanòi.
La politica coloniala francesa adoptèt coma objectiu de redurre lo poder dei mandarins de l'ancian regime e de desvolopar economicament la region. Ansin, un ensenhament en [[francés]] e en vietnamian ''quoc ngu'' (grafia basada sus l'alfabet [[latin]]) foguèt creat per recrutar de foncionaris novèus. En parallèl, de trabalhs importants acomencèron per bastir d'infrastructuras coma de [[rota]]s, de [[tren|camins de fèrre]] ò de [[pòrt]]s.
==== L'emergéncia dau nacionalisme vietnamian ====
Lo [[nacionalisme]] vietnamian apareguèt au començament dau sègle XX. Dos intellectuaus, dichs [[Phan Boi Chau]] e [[Phan Chau Trinh]], ne'n foguèron a l'origina. Aquò entraïnèt una insureccion tre [[1908]] que foguèt durament reprimit. Pasmens, favorizèt per la seguida una demenicion de la pression [[colonialisme|coloniala]] e una destentuda dei relacions entre [[França|francés]] e autoctòns. Ansin, dins lo corrent de la [[Premiera Guèrra Mondiala]], [[França]] poguèt mobilizar {{formatnum:100000}} Vietnamians per participar a son esfòrç de guèrra ò formar d'unitats militaras.
Après lo conflicte, l'aspiracion [[nacionalisme|nacionalista]] venguèt principalament la preocupacion d'una novèla borgesiá vietnamiana. Dins aquò, sei revendicacions foguèron ignoradas per leis autoritats [[Colonialisme|colonialas]], çò qu'entraïnèt l'emergéncia de movements clandestins pus radicaus coma lo [[Partit Nacionau Vietnamian]] ([[Partit Nacionau Vietnamian|VNQDD]], [[1927]]) que s'inspirava dau [[Guomindang]] [[Republica Populara de China|chinés]] ò lo [[Partit Comunista Indochinés]] ([[Partit Comunista Indochinés|PCI]], [[1931]]). En [[1930]], organizèron una insureccion novèla que mau capitèt.
=== Vietnam dempuei 1940 ===
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
[[File:Ho Chi Minh 1946.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] de [[Ho Chi Minh]] ([[1890]]-[[1969]]), cap dau [[Vietminh]] e premier president dau [[Vietnam dau Nòrd]].]]
La [[Segonda Guèrra Mondiala]] marquèt l'acomençament dau declin de la preséncia [[França|francesa]] en [[Indochina]]. D'efèct, après sa desfacha de [[1940]] còntra [[Alemanha]], [[París]] deguèt acceptar l'ocupacion de la region per [[Japon]]. Leis autoritats [[Colonialisme|colonialas]] demorèron en plaça fins a març de [[1945]] mai son prestigi foguèt grèvament tocat. Puei, aqueu mes, lei [[Japon]]és prenguèron dirèctament lo poder e encoratjèron la denonciacion dau [[protectorat]] per l'emperaire vietnamian [[Bao Dai]] e la formacion d'un [[govèrn]] nacionalista a [[Hue]].
De son caire, lei [[comunisme|comunistas]] se mobilizèron dins lo [[nòrd]] lòng de la [[frontiera]] [[Republica Populara de China|chinesa]]. Gropats au sen dau [[Vietminh|Frònt per l'independéncia de Vietnam]] ([[Vietminh]]), prenguèron lo contraròtle de mai d'una zòna [[montanha|montanhosa]] en [[Tonquin]] e en [[Annam]]. Lo 19 d'aost, conquistèron [[Hanòi]] entraïnant l'[[abdicacion]] de [[Bao Dai]] e lo fondator dau [[partit politic|partit]], [[Ho CHi Minh]], proclamèt l'[[independéncia]] de la Republica Democratica de Vietnam dins lo corrent de setembre.
Pasmens, après la capitulacion [[japon]]esa, lei Chinés ocupèron lo nòrd de Vietnam e lei [[Reialme Unit|Britanics]] lo sud per desarmar lei fòrças [[japon]]esas. Dins sa partida, lei soudats chinés favorizèron lo [[Partit Nacionau Vietnamian|VNQDD]] per assaiar de demenir l'influéncia dau [[Vietminh]]. Dins la mitat meridionala, lei fòrças britanicas favorizèron en revènge lo retorn dei Francés.Tre la fin de [[1945]], [[Cochinchina]] e lo sud d'[[Annam]] èran ansin tornarmai tenguts per [[França]] e dins lo nòrd, [[Ho Chi Minh]] èra lèst a negociar ambé [[París]] per accelerar lo retirament dei Chinés.
Lei negociacions entre [[França]] e lo [[Vietminh]] foguèron malaisadas. En març de [[1946]], lei Francés acceptèron de reconóisser un estatut « d'Estat liure » a la Republica de Vietnam. Pasmens, volián totjorn gardar lo contraròtle dirècte de sa [[colonialisme|colonia]] de [[Cochinchina]] e tenir lo rèsta sota son influéncia. Après la partença dei soudats chinés en mai de [[1946]], la situacion se desgradèt e, en novembre, de trèbols grèus se debanèron dins la vila portuària de [[Haiphong]] que foguèt bombardada per de [[naviri]]s francés. Puei, lo mes seguent, de combats aguèron luòc entre [[Vietminh]] e fòrças francesas a Hanòi marcant l'acomençament de la [[Guèrra d'Indochina]].
==== La Guèrra d'Indochina ====
[[File:Vo Nguyen Giap 2008.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] dau generau [[Vo Nguyen Giap]] ([[1911]]-[[2013]]), comandant dei fòrças vietnamianas còntra [[França]] e leis [[USA|Estats Units d'America]].]]
{{veire|Guèrra d'Indochina}}
La [[Guèrra d'Indochina]] se debanèt de [[1946]] a [[1954]] e s'acabèt per l'independéncia d'[[Indochina]] devesida entre quatre [[estat]]s. Pasmens, foguèt un conflicte lòng e saunós que causèt la mòrt d'aperaquí {{formatnum:600000}} personas.
Après la reconquista de la [[capitala]] a la fin de [[1946]], lei [[França|Francés]] capitèron de restaurar sa preséncia sus la màger part dau país e d'establir una posicion fòrta dins lo deltà dau [[Riu Roge]]. Pasmens, per contentar lei nacionalistas moderats, [[París]] deguèt acceptar la creacion d'un estat vietnamian independent, ambé [[Cochinchina]], que venguèt membre de l'[[Union Francesa]] en [[1949]]. [[Bao Dai]] ne'n venguèt lo cap d'Estat. Pus grèu, la victòria comunista en [[Republica Populara de China|China]] permetèt au [[Vietminh]] de recebre un sostèn militar important de part dau blòt [[URSS|sovietic]].
A partir de [[1950]], la situacion militara francesa se desgradèt ambé la pèrda de la [[frontiera]] meridionala entre setembre e octòbre ([[batalha de Cao Bang]]). De còntra-ofensivas permetèron de protegir lei centres principaus de [[Tonquin]] mai l'estat de [[Bao Dai]] mau capitèt de s'afirmar. Blocada, [[França]] acceptèt de tenir una conferéncia internacionala per assaiar de resòuvre la question [[Indochina|indochinesa]]. Pasmens, la [[batalha de Dien Bien Phu|desfacha francesa de Dien Bien Phu]] en [[1954]] precipitèt lo revirament de l'opinion publica francesa, la fin de la guèrra e la descolonizacion de la region.
==== De la Guèrra d'Indochina a la Guèrra de Vietnam ====
De [[1954]] a la generalizacion de la [[Guèrra de Vietnam]] au començament deis annadas 1960, Vietnam foguèt devesit entre dos [[estat]]s separats per lo 17{{e}} parallèl. Au [[nòrd]], se formèt un [[estat]] [[comunisme|comunista]] aliat a l'[[URSS|Union Sovietica]] e dirigit per [[Ho Chi Minh]]. Au [[sud]], se formèt un estat autoritari sostengut per leis [[USA|Estats Units d'America]] e dirigit per lo Premier Ministre [[Ngo Dinh Diem]] (que venguèt President de la Republica en [[1955]] après la destitucion de [[Bao Dai]]).
L'autoritarisme dau sud aumentèt rapidament ambé lo desvolopament e lo renforçament de guerilhas comunistas eissidas dau Vietminh e desirosas de tornar unificar lo país. La politica de Diem agravèt la situacion car se turtèt a la majoritat [[Bodisme|bodista]] de la populacion. En [[1963]], [[Washington]] li retirèt son sostèn entraïnant un còp d'estat e son [[assassinat]] per lei militars sudvietnamians. En [[1965]], [[Nguyen Van Thieu]] lo remplacèt. Pasmens, aquò permetèt pas d'amaisar lei tensions e leis Estatsunidencs deguèron pauc a pauc mandar de tropas per luchar còntra lei guerilhas comunistas.
==== Guèrra de Vietnam ====
[[File:Defoliation agent spraying.jpg|thumb|Elicoptèrs U.S. qu'espandisson un [[defoliant]] quimic (probablament l'[[Agent Irange]]) sus lo [[Dèlta de Mekong]], 1969.]]
[[Fichièr:Guèrra de Vietnam (1965).png|thumb|right|Esquèma generau de la [[Guèrra de Vietnam]].]]
{{veire|Guèrra de Vietnam}}
A partir de [[1964]], lo conflicte s'intensifiquèt per venir una guèrra majora ambé l'aumentacion dau sostèn deis [[USA|Estats Units]] e dau [[Vietnam dau Nòrd]] (sostengut de son caire per l'[[URSS]]) a seis aliats locaus. De mai, leis [[USA|Estatsunidencs]] acomencèron de s'implicar mai ambé lo mandadís d'un important còrs expedicionari (aperaquí {{formatnum:500000}} òmes en [[1968]]) e lo bombardament dei draias Ho Chi Minh que permetián au [[Vietnam dau Nòrd]] d'avitalhar lei guerilhas comunistas dau Vietcong a partir dau territòri [[laos]]sian. L'[[annada]] seguenta, l'aviacion estatsunidenca acomencèt tanben lo bombardament dirècte dau nòrd.
Pasmens, aquela estrategia donèt ges de resultat. Au contrari, en genier-febrier de [[1968]], lei comunistas organizèron una ofensiva generala ([[ofensiva dau Tet]]) qu'entraïnèt lo revirament de l'opinion publica estatsunidenca que venguèt fòrça ostila a la perseguida de la participacion americana a la guèrra. D'efèct, en despiech de sa revirada, l'ofensiva dau Tet aviá demostrat leis insufiséncias dau plan de [[Washington]] e la combativitat dei comunistas. A partir d'aquela [[annada]], leis Estatsunidencs acomencèron donc de retirar sei tropas. En plaça, renforcèron l'armada sudvietnamiana e intensifiquèron lei campanhas de bombardaments aerians. Puei, assaièron de negociar la fin de la guèrra ambé lo [[Vietnam dau Nòrd]]. En genier de [[1973]], foguèron ansin signats leis acòrds de París permetent lo retirament estatsunidenc.
En revènge, militarament, aquò reglèt pas la situacion e lei combats tornèron prendre rapidament après lo mes de març. La demenicion de l'ajuda militara estatsunidenca a son aliat e l'agravament de la corrupcion dau regime de Thieu entraïnèron l'afondrament dau Vietnam dau Sud en [[1975]]. [[Saigon]] foguèt conquistada lo 30 d'abriu e son nom cambiat en [[Ho Chi Minh (ciutat)|Ho Chi Minh Ciutat]] per lei venceires. Un an pus tard, lo país reunificat prenguèt lo nom de Republica Socialista de Vietnam. Entre dos e tres milions de Vietnamians èran estats tuats durant la guèrra.
==== Vientam dempuei 1975 ====
Après la fin de la guèrra, Vietnam instaurèt pauc a pauc sa dominacion en [[Indochina]] e se raprochèt mai de l'[[URSS|Union Sovietica]], çò que suscitèt l'ostilitat de la [[Republica Populara de China|China Comunista]]. En [[1975]], un movement comunista dich [[Pathet Lao]], favorable ais interès vietnamians, prenguèt lo poder en [[Laos]]. En revènge, lei relacions foguèron pus marridas ambé lei [[Khmers Roges]] [[Cambòtja|cambotjans]] qu'èran sostenguts per [[Republica Populara de China|China]]. En [[1978]]-[[1979]], una invasion rapida de son vesin permetèt a Vietnam de reversar lei [[Khmers Roges]] e d'installar un regime aliat en [[Cambòtja]]. Pasmens, aquò entraïnèt la formacion d'una lònga guerilha còntra la preséncia vietnamiana. De mai, foguèt la causa d'una brèva ataca chinesa de la [[frontiera]] septentrionala rapidament arrestada ([[Guèrra Sinovietnamiana]]). En parallèl, lo [[comunisme]] foguèt instaurat dins lo sud mai la politica dau [[govèrn]] se turtèt a l'ostilitat de la populacion amb aperaquí 1,3 milions de personas que quitèron lo país entre [[1975]] e [[1989]].
Après l'afondrament de l'[[URSS]] a la fin deis annadas 1980, [[Hanòi]] deguèt revisar sei politicas exterioras e interioras. Ansin, en [[1989]], Vietnam retirèt sei tropas de [[Cambòtja]]. Accelerèt tanben la liberalizacion de son economia acomençada en [[1986]]. Per exemple, en [[1995]], lo país intrèt au sen de l'[[ASEAN]] e restaurèt sei relacions ambé leis [[Estats Units d'America]]. En [[2001]], lo Partit Comunista Vietnamian chausiguèt d'adoptar un modèl « d'economia socialista de mercat » inspirat dau modèl economic chinés.
== Politica ==
Vietnam es un país [[socialisme|socialista]] amb regim de partit unic. Una nòva [[constitucion]] foguèt aprovada en [[1992]] en remplaçant l'anteriora de [[1975]]. Lo ròtle del [[Partit Comunista de Vietnam]] (Đảng Cộng Sản Việt Nam) foguèt reafirmat dins totes los organs del govèrn, dins la politica e la societat.
Lo president es lo [[cap d'Estat]] e lo comandant en cap de l'armada. Lo [[cap de govèrn]] es lo [[primièr ministre]], que presidís lo Conselh dels Ministres. L'Assemblada Nacionala es unicamerala, amb 498 membres.
== Geografia ==
[[Fichièr:CarteVietnam.png|thumb|200px|Mapa de Vietnam.]]
Vietnam a una [[Aira|superfícia]] de {{unitat|331688|km²}} (leugièrament mai pichon qu'[[Alemanha]]). Lo relèu consistís en monts pichons e montanhas nautas densament cobèrtas d'arbres, per 20% del territòri; 40% del territòri es montanhòs e los bòsques ocupan 75%. Lo punt culminant del país, la montanha de Fan Si Pan, a 3142 m d'[[altitud]].
Lo clima es [[clima tropical|tropical]] e [[Monson|monsonic]]; l'[[umiditat]] es de 84% en mejana durant l'an. Las precipitacions annalas varian entre 1200 e 3000 [[mètre|mm]], e las temperaturas oscillan entre {{unitat|5|°C}} e {{unitat|37|°C}}.
== Liames intèrnes ==
== Bibliografia ==
* {{cite book
| last = Bruce M. Lockhart e William J. Duiker
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Scarecrow Press
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Historical Dictionary of Vietnam
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 2005
| month =
| publisher =
| location =
| language = anglés
| isbn = 978-0-8108-5053-8
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages = 488 paginas
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
* {{cite book
| last = Philippe Langlet e Thanh Tâm Quach
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Les Indes savantes
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Introduction à l'histoire du Viêt Nam contemporain de la réunification au néocommunisme
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 2001
| month =
| publisher =
| location =
| language = francés
| isbn =
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages =
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
* {{cite book
| last = Thanh Khôi Lê
| first =
| authorlink =
| last[n] =
| first[n] =
| author[n]-link =
| editor = Sudestasie
| editor-link =
| editor[n]-last =
| editor[n]-first =
| editor[n]-link =
| others =
| title = Histoire du Viêt Nam des origines à 1858
| trans_title =
| url =
| archiveurl =
| archivedate =
| format =
| accessdate =
| type =
| edition =
| series =
| volume =
| date =
| origyear =
| year = 1992
| month =
| publisher =
| location =
| language = francés
| isbn =
| oclc =
| lccn =
| doi =
| bibcode =
| id =
| page =
| pages =
| nopp =
| at =
| chapter =
| trans_chapter =
| chapterurl =
| quote =
| ref =
| laysummary =
| laydate =
| author-mask =
| author-name-separator =
| author-separator =
| display-authors =
| separator =
| postscript =
| lastauthoramp =
}}
== Nòtas & referéncias ==
<references />
{{Commons|Vietnam}}
{{païses d'Asia}}
[[Categoria:Vietnam| ]]
70l6sc1pihws01c8poy9gl6zcgbcbgo
Montsoèr
0
43313
2320019
2296182
2022-07-27T08:51:56Z
Pdbdt
1104
/* Lòcs e monuments */
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Gascon}}
{{Infobox vila occitana
| carta=oc
| nom=Montsoèr
| nom2= ''Montsoué''
| imatge=Montsoué église.JPG
| descripcion= Glèisa Sent Laurenç de ''Boulin'' o ''Boulens'' (en francés).
| lògo=
| escut=
| escais=
| region=[[Navèra Aquitània]]
| region ist=[[Imatge:Gascogne flag.svg|30px]] [[Gasconha]]
| parçan = {{Shalòssa}}
| departament = {{Lanas}}
| arrondiment = [[Arrondiment deu Mont|Lo Mont]]
| canton = Shalòssa Tursan ([[Canton de Sent Sever|Sent Sever]] avant 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas de Shalòssa Tursan|CC de Shalòssa Tursan]] (2017 ---->)
| insee = 40196
| cp = 40500
| cònsol = Jean-Jacques Dehez
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud= 43.7322
| longitud= -0.505277777778
| alt mini = 45
| alt mej =
| alt maxi = 166
| km² = 17.98
| ectaras=1798
|}}
''Mont Soèr''<ref>http://www.institutoccitan.com/index.php?option=com_content&task=view&id=167&Itemid=0</ref> o meilèu '''Montsoèr''' (''Montsoué'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] situada dens lo [[departaments franceses|departament]] de las [[Lanas (departament)|Lanas]] e la [[regions francesas|region]] de [[Navèra Aquitània]], <small>ancianament d'[[Aquitània (region)|Aquitània]]</small>.
==Geografia==
{{...}}
[[Imatge:Map commune FR insee code 40196.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
La prononciacion qu'ei [mun'swɛ]. Bénédicte Boyrie-Fénié que cita ua fòrma anciana, ''Pey de Monsouer'' (mapa de Cassini) <ref name = bbf>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour'', ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 161</ref>.
Lo nom qu'ei probablament lo resultat de ''mons suaris'', « turon on i a pòrcs ». La formacion qu'ei comparabla a [[Montossèr]], ''de Monte Urserio'' en 1313, « mont on i a ors ». Qu'ei un oronime (que i a tanben lo Poi de Montsoèr) dab un segond element qui ei un collectiu e frequentatiu <ref name = bbf/>.
==Istòria==
Lo borg qu'ei absent de la mapa de Cassini. A un km au sud-oèst, que i a la glèisa de ''Boulin'' (parròpia annèxa) qui sèrv totjorn de glèisa a Montsoèr. Un pauc mèi luenh que i a un lòc nomat ''Pey de Monsouer'', qui sembla a l'oèst deu Poi de Montsoèr (dit ''Tuc Monsouet'' sus la mapa d'Estat-Major). Lo borg qu'ei probablament recent (apareish pas sus la mapa anteriora a l'actuau e la comuna que sembla centrada sus ''Boulin''). Cau pas oblidar un aute lòc Montsoèr au sud deu Poi, citat sus la mapa actuau.
Avant 1806, [[Montsoèr]], dab Baús (Jusan) e ''Saint-Gilles'' (en francés), qu'estó incorporat a Montgalhard. En 1875, Montsoèr que vengó comuna e que li donèn Baús Jusan. En 1793, lo nom de la comuna qu'èra ''Boulens'', puish ''Boulin'' en 1801 <ref>http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=5173</ref>.
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 40196
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= març [[2001]] |Fin= [[2026]]<ref>https://www.sudouest.fr/2020/05/26/montsoue-jean-jacques-dehez-reelu-maire-7513808-3456.php</ref> |Identitat= Jean-Jacques Dehez|Partit=divèrs esquèrra |Qualitat= retirat de tecnicocomerciau Michelin }}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 40196
|1876=748
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=728
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962=576
|1968=542
|1975=465
|1982=458
|1990=538
|1999=557
|2004=
|2005=
|2006=568
|2007=565
|2008=
|2009=
|cassini=5173
|senscomptesdobles=1962}}
==Lòcs e monuments==
[[File:Glèisa Baús Jusan.jpg|thumb|Glèisa de Senta Magdalena de Baús Jusan]]
==Personalitats ligadas dab la comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas de las Lanas]]
==Ligams extèrnes==
* [https://web.archive.org/web/20110305192809/http://www.tursan.org/ Comunautat de comunas de Shalossa Tursan]
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas de las Lanas}}
[[Categoria:Comuna de Shalòssa]]
[[Categoria:Comuna de las Lanas]]
[[Categoria:Lanas]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
s0oo1dze12ggtropf4pwq53jtsa4y6q
Modèl:Mapa Linha B Mètro Tolosa
10
60926
2319928
2063624
2022-07-26T21:46:30Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre2|[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|40px]] Mapa Mètro Linha [[Image:Toulouse line B symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS2-2||utKBHFa||[[Bòrdaroja (mètro de Tolosa)|Bòrdaroja]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Tres Cocuts (mètro de Tolosa) |Tres Cocuts]]}}
{{BS2-2||utHST||[[La Vaca (mètro de Tolosa)|La Vaca]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Barrièra de París (mètro de Tolosa)|Barrièra de París]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Minimes-Claudi Nogaròu (mètro de Tolosa)|Minimes-Claudi Nogaròu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Canal del Miègjorn (mètro de Tolosa)|Canal del Miègjorn]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Compans-Caffarelli (mètro de Tolosa)|Compans-Caffarelli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Joana d'Arc (mètro de Tolosa)|Joana d'Arc]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Marengo SNCF (mètro de Tolosa)|Marengo-SNCF]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Joan Jaurès (mètro de Tolosa)|Joan Jaurés]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Capitòli (mètro de Tolosa)|Capitòli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Francés Verdier (mètro de Tolosa)| Francés Verdièr]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Carmes (mètro de Tolosa)|Carmes]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||cap a [[Aeroconstellacion (tram de Tolosa)|Aeroconstellacion]] [[Image:Toulouse_line_T1_symbol.svg|15px]]<br/>cap a [[Aeropòrt (transpòrts en comun de Tolosa)|Aeropòrt]] [[Image:Toulouse_line_T2_symbol.svg|15px]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sant Miquèl Marcel Langer (mètro de Tolosa)| Sant Miquel-Marcel Langer]]}}
{{BS2-2||utHST||[[En Palòt (mètro de Tolosa)|En Palòt]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Portèt Sant Simon|Portèt Sant Simon]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Sant Anha-SNCF (mètro de Tolosa)|Sant Anha-SNCF]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa Matabuòu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sauselong (mètro de Tolosa)|Sauselong]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Ranguelh (mètro de Tolosa)|Ranguèlh]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Facultat de Farmacia (mètro de Tolosa)|Facultat de Farmacia]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Universitat Pau Sabatier (mètro de Tolosa)|Universitat Pau Sabatièr]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||cap a [[Aeroconstellacion (tram de Tolosa)|Aeroconstellacion]] [[Image:Logo Téléo.png|15px]]<br/>cap a [[Aeropòrt (transpòrts en comun de Tolosa)|Aeropòrt]] [[Image:Toulouse_line_T2_symbol.svg|15px]]}}
{{BS2-2||utKBHFe||[[Ramonvila (mètro de Tolosa)|Ramonvila]]}}
|}
|}<noinclude>
h2pjy04rwz7qgxfg2xhjb3ivr5f3sci
2319929
2319928
2022-07-26T21:55:54Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre2|[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|40px]] Mapa Mètro Linha [[Image:Toulouse line B symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS2-2||utKBHFa||[[Bòrdaroja (mètro de Tolosa)|Bòrdaroja]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Tres Cocuts (mètro de Tolosa) |Tres Cocuts]]}}
{{BS2-2||utHST||[[La Vaca (mètro de Tolosa)|La Vaca]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Barrièra de París (mètro de Tolosa)|Barrièra de París]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Minimes-Claudi Nogaròu (mètro de Tolosa)|Minimes-Claudi Nogaròu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Canal del Miègjorn (mètro de Tolosa)|Canal del Miègjorn]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Compans-Caffarelli (mètro de Tolosa)|Compans-Caffarelli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Joana d'Arc (mètro de Tolosa)|Joana d'Arc]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Marengo SNCF (mètro de Tolosa)|Marengo-SNCF]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Joan Jaurès (mètro de Tolosa)|Joan Jaurés]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Capitòli (mètro de Tolosa)|Capitòli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Francés Verdier (mètro de Tolosa)| Francés Verdièr]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Carmes (mètro de Tolosa)|Carmes]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||cap a [[Aeroconstellacion (tram de Tolosa)|Aeroconstellacion]] [[Image:Toulouse_line_T1_symbol.svg|15px]]<br/>cap a [[Aeropòrt (transpòrts en comun de Tolosa)|Aeropòrt]] [[Image:Toulouse_line_T2_symbol.svg|15px]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sant Miquèl Marcel Langer (mètro de Tolosa)| Sant Miquel-Marcel Langer]]}}
{{BS2-2||utHST||[[En Palòt (mètro de Tolosa)|En Palòt]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Portèt Sant Simon|Portèt Sant Simon]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Sant Anha-SNCF (mètro de Tolosa)|Sant Anha-SNCF]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa Matabuòu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sauselong (mètro de Tolosa)|Sauselong]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Ranguelh (mètro de Tolosa)|Ranguèlh]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Facultat de Farmacia (mètro de Tolosa)|Facultat de Farmacia]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Universitat Pau Sabatier (mètro de Tolosa)|Universitat Pau Sabatièr]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||cap a [[Oncopòl (teleferic de Tolosa)|Oncopòl]] [[Image:Toulouse_line_T1_symbol.svg|15px]]}}
{{BS2-2||utKBHFe||[[Ramonvila (mètro de Tolosa)|Ramonvila]]}}
|}
|}<noinclude>
pvu9qv4u2xd7zxzag7aif0nzy3svdn9
2319930
2319929
2022-07-26T22:03:29Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre2|[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|40px]] Mapa Mètro Linha [[Image:Toulouse line B symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS2-2||utKBHFa||[[Bòrdaroja (mètro de Tolosa)|Bòrdaroja]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Tres Cocuts (mètro de Tolosa) |Tres Cocuts]]}}
{{BS2-2||utHST||[[La Vaca (mètro de Tolosa)|La Vaca]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Barrièra de París (mètro de Tolosa)|Barrièra de París]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Minimes-Claudi Nogaròu (mètro de Tolosa)|Minimes-Claudi Nogaròu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Canal del Miègjorn (mètro de Tolosa)|Canal del Miègjorn]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Compans-Caffarelli (mètro de Tolosa)|Compans-Caffarelli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Joana d'Arc (mètro de Tolosa)|Joana d'Arc]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Marengo SNCF (mètro de Tolosa)|Marengo-SNCF]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Joan Jaurès (mètro de Tolosa)|Joan Jaurés]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Capitòli (mètro de Tolosa)|Capitòli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Francés Verdier (mètro de Tolosa)| Francés Verdièr]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Carmes (mètro de Tolosa)|Carmes]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||cap a [[Aeroconstellacion (tram de Tolosa)|Aeroconstellacion]] [[Image:Toulouse_line_T1_symbol.svg|15px]]<br/>cap a [[Aeropòrt (transpòrts en comun de Tolosa)|Aeropòrt]] [[Image:Toulouse_line_T2_symbol.svg|15px]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sant Miquèl Marcel Langer (mètro de Tolosa)| Sant Miquel-Marcel Langer]]}}
{{BS2-2||utHST||[[En Palòt (mètro de Tolosa)|En Palòt]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Portèt Sant Simon|Portèt Sant Simon]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Sant Anha-SNCF (mètro de Tolosa)|Sant Anha-SNCF]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa Matabuòu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sauselong (mètro de Tolosa)|Sauselong]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Ranguelh (mètro de Tolosa)|Ranguèlh]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Facultat de Farmacia (mètro de Tolosa)|Facultat de Farmacia]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Universitat Pau Sabatier (mètro de Tolosa)|Universitat Pau Sabatièr]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR|||| <br/>direccion [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa)|Espital de Ranguèlh]] <br/> cap a [[Oncopòl (teleferic de Tolosa)|Oncopòl]] [[Image:Toulouse_line_T1_symbol.svg|15px]]}}
{{BS2-2||utKBHFe||[[Ramonvila (mètro de Tolosa)|Ramonvila]]}}
|}
|}<noinclude>
tmwzehpjird0owhmhnbhehwulvczwcl
2319931
2319930
2022-07-26T22:06:25Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre2|[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|40px]] Mapa Mètro Linha [[Image:Toulouse line B symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS2-2||utKBHFa||[[Bòrdaroja (mètro de Tolosa)|Bòrdaroja]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Tres Cocuts (mètro de Tolosa) |Tres Cocuts]]}}
{{BS2-2||utHST||[[La Vaca (mètro de Tolosa)|La Vaca]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Barrièra de París (mètro de Tolosa)|Barrièra de París]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Minimes-Claudi Nogaròu (mètro de Tolosa)|Minimes-Claudi Nogaròu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Canal del Miègjorn (mètro de Tolosa)|Canal del Miègjorn]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Compans-Caffarelli (mètro de Tolosa)|Compans-Caffarelli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Joana d'Arc (mètro de Tolosa)|Joana d'Arc]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Marengo SNCF (mètro de Tolosa)|Marengo-SNCF]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Joan Jaurès (mètro de Tolosa)|Joan Jaurés]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Capitòli (mètro de Tolosa)|Capitòli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Francés Verdier (mètro de Tolosa)| Francés Verdièr]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Carmes (mètro de Tolosa)|Carmes]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||cap a [[Aeroconstellacion (tram de Tolosa)|Aeroconstellacion]] [[Image:Toulouse_line_T1_symbol.svg|15px]]<br/>cap a [[Aeropòrt (transpòrts en comun de Tolosa)|Aeropòrt]] [[Image:Toulouse_line_T2_symbol.svg|15px]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sant Miquèl Marcel Langer (mètro de Tolosa)| Sant Miquel-Marcel Langer]]}}
{{BS2-2||utHST||[[En Palòt (mètro de Tolosa)|En Palòt]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Portèt Sant Simon|Portèt Sant Simon]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Sant Anha-SNCF (mètro de Tolosa)|Sant Anha-SNCF]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa Matabuòu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sauselong (mètro de Tolosa)|Sauselong]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Ranguelh (mètro de Tolosa)|Ranguèlh]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Facultat de Farmacia (mètro de Tolosa)|Facultat de Farmacia]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Universitat Pau Sabatier (mètro de Tolosa)|Universitat Pau Sabatièr]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR|||| <br/>direccion [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa)|Espital de Ranguèlh]] <br/> cap a [[Oncopòl (teleferic de Tolosa)|Oncopòl]] [[Image:Logo Téléo.png|15px]]}}
{{BS2-2||utKBHFe||[[Ramonvila (mètro de Tolosa)|Ramonvila]]}}
|}
|}<noinclude>
3njxirnxm57npbfvdkztcfzfumzu5jl
2319932
2319931
2022-07-26T22:56:44Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre2|[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|40px]] Mapa Mètro Linha [[Image:Toulouse line B symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS2-2||utKBHFa||[[Bòrdaroja (mètro de Tolosa)|Bòrdaroja]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Tres Cocuts (mètro de Tolosa) |Tres Cocuts]]}}
{{BS2-2||utHST||[[La Vaca (mètro de Tolosa)|La Vaca]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Barrièra de París (mètro de Tolosa)|Barrièra de París]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Minimes-Claudi Nogaròu (mètro de Tolosa)|Minimes-Claudi Nogaròu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Canal del Miègjorn (mètro de Tolosa)|Canal del Miègjorn]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Compans-Caffarelli (mètro de Tolosa)|Compans-Caffarelli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Joana d'Arc (mètro de Tolosa)|Joana d'Arc]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Marengo SNCF (mètro de Tolosa)|Marengo-SNCF]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Joan Jaurès (mètro de Tolosa)|Joan Jaurés]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[imatge:Toulouse "M" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line A symbol.svg|11px]] direccion [[Capitòli (mètro de Tolosa)|Capitòli]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Francés Verdier (mètro de Tolosa)| Francés Verdièr]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Carmes (mètro de Tolosa)|Carmes]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||cap a [[Aeroconstellacion (tram de Tolosa)|Aeroconstellacion]] [[Image:Toulouse_line_T1_symbol.svg|15px]]<br/>cap a [[Aeropòrt (transpòrts en comun de Tolosa)|Aeropòrt]] [[Image:Toulouse_line_T2_symbol.svg|15px]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sant Miquèl Marcel Langer (mètro de Tolosa)| Sant Miquel-Marcel Langer]]}}
{{BS2-2||utHST||[[En Palòt (mètro de Tolosa)|En Palòt]]}}
{{BS4-2||STR+l|umtKRZ|CONTfq||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Portèt Sant Simon|Portèt Sant Simon]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|HST|utHST||[[Sant Anha-SNCF (mètro de Tolosa)|Sant Anha-SNCF]] |}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR||||[[Imatge:Toulouse "TER" symbol.svg|11px]][[Image:Toulouse line D symbol.svg|11px]] direccion [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa Matabuòu]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Sauselong (mètro de Tolosa)|Sauselong]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Ranguelh (mètro de Tolosa)|Ranguèlh]]}}
{{BS2-2||utHST||[[Facultat de Farmacia (mètro de Tolosa)|Facultat de Farmacia]]}}
{{BS2-2|O1=HUBaq|O2=HUBeq|KBHFa|utHST||[[Universitat Pau Sabatier (mètro de Tolosa)|Universitat Pau Sabatièr]]|}}
{{BS4-2|CONTgq|STRr|utSTR|||| <br/>[[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]] direccion [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa)|Espital de Ranguèlh]] <br/> cap a [[Oncopòl (teleferic de Tolosa)|Oncopòl]]}}
{{BS2-2||utKBHFe||[[Ramonvila (mètro de Tolosa)|Ramonvila]]}}
|}
|}<noinclude>
cj2zb7zumesjd18yeo50ddyp0h8z93i
Transpòrts en comun de Tolosa
0
63226
2319941
2282033
2022-07-26T23:22:16Z
Ricou31
3157
/* La ret del mètro */
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* La linha A del nòrd-èst al sud-oèst
* La linha B del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa||center}}
{{-}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa|center|}}
</div>
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* La linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* La linha T2: Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* Un '''[[aerotram]]''' per ligar l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]] deuriá espelir per [[2020]]<ref>[https://web.archive.org/web/20170628190532/http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/telepherique-urbain-sud-tus Projècte de l'Aerotram sus SMTC-TISSEO]</ref><ref>[http://france3-regions.francetvinfo.fr/midi-pyrenees/2013/04/04/toulouse-les-premieres-images-du-futur-telepherique-aerotram-228447.html sus F3-REGIONS]</ref>.
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
6yqa7uoo47c3vrbcaf7yd5y14ow12sg
2319942
2319941
2022-07-26T23:29:18Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* La linha A del nòrd-èst al sud-oèst
* La linha B del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa||center}}
{{-}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa|center|}}
</div>
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* La linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* La linha T2: Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
7n1gni5xxm4l1bb2357qf35qg1t60gv
2320007
2319942
2022-07-27T08:07:14Z
Ricou31
3157
/* La ret del mètro */
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* La linha A del nòrd-èst al sud-oèst
* La linha B del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* La linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* La linha T2: Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
4xbvpy4lvcm6n030l5v3ak77qqctjj4
2320010
2320007
2022-07-27T08:15:30Z
Ricou31
3157
/* La ret del mètro */
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de |La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de |La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* La linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* La linha T2: Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
os3ad7h1rahb9bn2vc4a6j6v7bz90nz
2320011
2320010
2022-07-27T08:16:12Z
Ricou31
3157
/* La ret del mètro */
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de Tolosa|La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de Tolosa|La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* La linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* La linha T2: Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
0o5qa7p8ewkjmrhi2zgwm4wachevrwv
2320012
2320011
2022-07-27T08:18:43Z
Ricou31
3157
/* La ret de Tramvai */
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de Tolosa|La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de Tolosa|La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha T1 del tramvai de Tolosa|Linha T1]] del tramvai de TolosaLa linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* [[Linha T2 del tramvai de Tolosa|Linha T2]] : Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
13gdzpov1rz3w4so0u98gp26qmemkgw
2320048
2320012
2022-07-27T10:55:49Z
Ricou31
3157
/* Teleferic urban */
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de Tolosa|La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de Tolosa|La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha T1 del tramvai de Tolosa|Linha T1]] del tramvai de TolosaLa linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* [[Linha T2 del tramvai de Tolosa|Linha T2]] : Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
{{Mapa del telefric urban de Tolosa}}
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
qxvaz32ge0p8frsiolsf2fkd1sb29yp
2320055
2320048
2022-07-27T11:09:33Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de Tolosa|La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de Tolosa|La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha T1 del tramvai de Tolosa|Linha T1]] del tramvai de TolosaLa linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* [[Linha T2 del tramvai de Tolosa|Linha T2]] : Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
{{Mapa del telefric urban de Tolosa}}
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
s0jqit9p7k9cerja97rp6i29d4hdn9j
2320058
2320055
2022-07-27T11:14:28Z
Ricou31
3157
/* Teleferic urban */
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de Tolosa|La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de Tolosa|La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha T1 del tramvai de Tolosa|Linha T1]] del tramvai de TolosaLa linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* [[Linha T2 del tramvai de Tolosa|Linha T2]] : Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
.{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
.{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
</div>
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
{{colomnas|nombre=1|
{{Mapa del telefric urban de Tolosa|esquerra}}
}}
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
<div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;">
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
</div>
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
hz792y682t0tdx61ojwgn3ww93w8ndi
2320059
2320058
2022-07-27T11:18:14Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de Tolosa|La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de Tolosa|La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha T1 del tramvai de Tolosa|Linha T1]] del tramvai de TolosaLa linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* [[Linha T2 del tramvai de Tolosa|Linha T2]] : Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
}}
== Teleferic urban ==
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
{{Mapa del telefric urban de Tolosa}}
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
}}
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
ldnbhqausnwyd7ajncjrks52ehoyj5h
2320073
2320059
2022-07-27T11:40:53Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de Tolosa|La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de Tolosa|La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha T1 del tramvai de Tolosa|Linha T1]] del tramvai de TolosaLa linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* [[Linha T2 del tramvai de Tolosa|Linha T2]] : Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
}}
== Teleferic urban ==
{{Mapa del telefric urban de Tolosa|left}}
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl de Tolosa|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
}}
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
2aax6ws8ndb9ji6j7wi05gi9rmjhuyz
2320075
2320073
2022-07-27T11:43:29Z
Ricou31
3157
/* Teleferic urban */
wikitext
text/x-wiki
[[Imatge:Transpòrts_en_comun_de_Tolosa_-_Occitan.png|right|400px|]]
Los '''transpòrts en comun de Tolosa''' son constituits per la juxtaposicion de las rets de diferents modes de transpòrts coma la ret de bus, del mètro, de linhas [[TER d'Occitània]] integradas e de linhas del tram actuala e avenidoiras.
== La ret de bus ==
I unas ochantas linhas e de linhas especialas dins l'aglomeraction de [[Comunautat urbana del Grand Tolosa|Tolosa]], [[Sicoval]], e [[Comunautat d'aglomeracion del Muretin]]:
*[[BHNS de Tolosa|10 linhas ''Linéo'' (fins a 2020) amb frequéncias e amplituds afortidas]]
* Sièis navetas especialas
I a tanben una ret de transpòrts a la demanda (TAD).
Totas aquelas linhas son expleitadas pel [[Tisséo]]
== La ret del mètro ==
Lo [[Mètro de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha A del mètro de Tolosa|La linha A]] del nòrd-èst al sud-oèst
* [[Linha B del mètro de Tolosa|La linha B]] del nòrd al sud
Article especializat sul [[Mètro de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha A Mètro Tolosa}}
{{Mapa Linha B Mètro Tolosa}}
}}
== La ret de Tramvai ==
Lo [[tramvai de Tolosa]] compta doas linhas:
* [[Linha T1 del tramvai de Tolosa|Linha T1]] del tramvai de TolosaLa linha T1: Aquela linha foguèt inaugurada fin de novembre de 2010 anant de [[Bausèla]] cap [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] passejan per [[Blanhac]] e lo Nòrd-Èst de Tolosa e foguèt perlongada dins lo centre ciutat de [[Tolosa]] fins a [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] en 2013. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
* [[Linha T2 del tramvai de Tolosa|Linha T2]] : Aquela linha foguèt inaugurada en avril de 2015 anant de [[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac]] cap al [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]]. Parteja una granda partida del percors, entre [[Palais de Justícia (mètro de Tolosa)|Palais de Justícia]] e [[Ancely (tram de Tolosa)|Ancely]], amb la Linha 2.
Article especializat sul [[Tramvai de Tolosa]]
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa Linha T1 Tram Tolosa||center}}
{{Mapa Linha T2 Tram Tolosa||center}}
}}
== Teleferic urban ==
{{Mapa del telefric urban de Tolosa|left}}
Lo '''[[Teleferic urban del sud de Tolosa|Teleferic urban]]''' liga l’[[Universitat Pau Sabatièr]], l’[[Oncopòl (teleferic de Tolosa)|oncopòl]] per l'[[Espital de Ranguelh|Espital Tolosa Ranguelh]] sul [[Puèg David]].
== Linhas de tren urbanas ==
Doas linhas que passejan dins l'airal urban de Tolosa son acapçadas per la [[SNCF]], çò que permet l'usatge del tren coma transpòrt en comun de l'aglomeracion tolosenca:
* La linha C es constituida per una part de la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Aush]] dins la part [[Arenas (transpòrts en comun de Tolosa)|Arenas]] [[Colomièrs]].
La linha C es expleitada per la [[SNCF]] e es integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
* La linha D es constituida per la linha del [[TER d'Occitània|TER]] [[Gara de Tolosa Matabuòu|Tolosa]] [[Murèth]]
La linha D es expleitada per la [[SNCF]] mas es pas integrada dins lo sistèma tarifari del [[Tisséo]].
{{colomnas|nombre=2|
{{Mapa linha C (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
{{Mapa linha D (transpòrts en comun de Tolosa)||center}}
}}
== Avenidor ==
* '''[[Projècte de tresena linha del mètro de Tolosa|Toulouse Aerospace Express]]''' es un projècte de tresena linha de [[mètro]] automatic de l'[[Unitat urbana de Tolosa|aglomeracion tolosana]], prevista per 2024. ligarà [[Colomièrs]] a [[Labeja]], passant per Airbus, l'[[Aeropòrt de Tolosa-Blanhac|Aeropòrt de Tolosa Blanhac]], la [[Gara de Tolosa Matabiau|gara Matabiau]] e las zonas d'activitats del sud-èst de Tolosa<ref>[http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/toulouse-aerospace-express-tae-3e-ligne-de-metro. projècte de la tresena linha sus SMTC-TISSEO]</ref> amb una linha B perlongada al sud de Ramonvila en correspondéncia amb la tresena linha: 2019, començament de la òbras; 2024: mesa en servici.
* Lo projècte '''Lineo''': linhas de bus afortidas (en frequéncia e capictat) a per tòca de prepausar 10 linhas formant un ret «en estela» cap a 2020, mai sovent en site propri e ligant las comunas de [[Ausevila Tolosana]], [[Castanet Tolosan]], [[Colomèrs]], [[Plasença deu Toish]], [[Portèth de Garona]], [[Ramonvila e Sant Anha]], [[Sant Orenç de Gamevila]], [[Tornafuèlha]], [[Sent Joan le Nòu]], e las comunas del nòrd de l'aglomeracion als diferents quartiers de [[Tolosa]]<ref>{{Lien web|langue=|auteur institutionnel=SMTC Tisséo|titre=Linéo - SMTC Tisséo|url=http://www.smtc-tisseo.fr/index.php/accueil/les-projets/lineo|site=www.smtc-tisseo.fr|date=|consulté le=2016-10-28}}</ref>.
==Notas e referéncias==
<references/>
[[categoria: Transpòrt a Tolosa]]
[[categoria: Tolosa]]
[[categoria: Transpòrt en comun a Tolosa|*]]
bpk4ngrd6ovgqlnzosyakogbeuakukx
Automobila
0
66675
2319918
2319482
2022-07-26T18:29:44Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La suspension */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{article en construccion}}
== Istòria ==
{{veire|Istòria de l'automobila}}
== Lo foncionament d'una automobila ==
=== Lo motor ===
La [[motor]]izacion es l'element centrau dau foncionament d'una automobila. Assegura la transformacion d'una [[energia]] non mecanica en energia mecanica e permet ansin de produrre un [[trabalh (fisica)|trabalh]] capable de metre en movement lo veïcul. Es sovent caracterizat per tres proprietats principalas que son l'origina de l'[[energia]] non mecanica utilizada, sa [[poissança]] e son [[coble (fisica)|coble]].
==== Lo motor termic ====
{{veire|Motor de combustion intèrna}}
Au començament dau sègle XXI, lei [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] asseguran la propulsion de la màger part deis automobilas. Per aquò, transforma l'[[energia quimica]] d'un [[carburant]] qu'engendra una [[reaccion quimica|reaccion]] de [[combustion]] quand es mesclat amb l'[[aire]]. La produccion de l'[[energia]] mecanica es realizada per la mesa en movement d'un sistèma [[biela]]-[[manivèla]] per lei [[gas]] e per l'[[energia termica]] d'aquela reaccion. Generalament, lo carburant es menat de la sèrva au motor per una [[pompa]]. Pasmens, existís egalament de [[carburant]]s [[gas]]ós, coma lo [[gas de petròli liquefiat|GPL]], onte l'arribada dau carburant es l'òbra d'un destendor.
Lo sistèma [[biela]]-[[manivèla]] permet de crear un [[coble (fisica)|coble]] segon lo principi seguent : lei [[gas]] exercisson una [[pression]] sus un [[piston]] qu'entraïna una [[biela]] liada a un [[virabiquí]]. La [[rotacion]] d'aqueu darrier es a l'origina dau [[coble (fisica)|coble]] dau [[motor]]. Generalament, un [[motor termic]] es constituit de plusors [[piston]]s e ensembles [[biela]]-[[manivèla]] que son liats a un meteis [[virabiquí]].
Dos tipes de [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] son utilizats per leis automobilas modèrnas. Lo premier es lo [[motor d'alumatge comandat]] o [[motor d'esséncia]]. Dins un tau motor, la mescla d'[[aire]] e de [[carburant]] es enflamada per una beluga congreada per una [[bogia (motor)|bogia]]. Lo segond es lo [[motor Diesel]] qu'assegura l'alumatge de la mescla [[aire]]-[[carburant]] gràcias a una aumentacion de la [[pression]] que permet d'agantar sa [[temperatura]] d'auto-inflamacion<ref>Per aquela rason, lo [[motor Diesel]] es tanben dich [[motor d'alumatge per compression]].</ref>. Lo [[rendiment]] d'aquelei [[motor]]s es de l'òrdre de 30 a 45%. Aquelei valors relativament feblas s'explican per la pèrda d'[[energia quimica]] (pompatge, fretaments mecanics, [[calor]]...)<ref>Pasmens, es possible de recuperar una partida de la [[calor]] per alimentar d'autreis organs de l'automobila (sistèmas de [[caufatge]]...).</ref>.
==== Lo motor electric ====
{{veire|Veitura electrica}}
Apareguda au sègle XIX, la [[veitura electrica]] suscita un interès important dempuei la fin dau sègle XX car son [[impacte environamentau]] es − en teoria − pus feble qu'una veitura termica [[tradicion]]ala. Sa propulsion es assegurada per un ò mai d'un [[motor electric]] que posan son [[energia]] d'[[accumulator electric|accumulators electrics]]. Dins lei fasas de frenatge, lei motors electrics modèrnes son tanben capables de convertir una partida de l'[[energia cinetica]] de l'automobila per tornar cargar leis [[accumulator electric|accumulators]].
Dos tipes de motors electrics son utilizats dins l'industria automobila modèrna. Son definits per la natura dau [[corrent electric]] : [[corrent continü|continü]] ò [[corrent alternatiu|alternatiu]]. Pasmens, lo foncionament generau dei doas familhas es relativament similar. L'[[energia electrica]] es transmesa ai [[bobina (electricitat)|bobina]]s dau [[rotor]] e/ò de l'[[estator]] que, per [[induccion magnetica]] amb leis asimants de l'autra partida, entraïnan la [[rotacion]] dau [[rotor]]. Coma lei [[maquina|maquinas]] [[maquina electrica|electricas]] son reversiblas, aqueu principi explica la possibilitat de recargar l'[[accumulator electric|accumulator]] durant lei frenatges.
==== Lo motor ibrid ====
{{veire|Propulsion ibrida}}
La [[propulsion ibrida]] es basada sus lo principi d'una associacion entre un [[motor termic]] e un [[motor electric]]. L'idèa es d'esplechar lei ponchs fòrts dei dos sistèmas de [[motor]]izacion per prepausar una automobila amb un [[impacte environamentau]] reduch. Es donc un concèpte que conoís un desvolopament important dempuei lo començament dau sègle XXI. Ansin, lo [[motor termic]] assegura la propulsion ai [[velocitat]]s importantas e permet de recargar leis [[accumulator electric|accumulators electrics]] dau [[motor electric]]. Pòu tanben o remplaçar en cas de besonh. De son caire, lo [[motor electric]] es utilizat ai [[velocitat]]s feblas, çò que permet normalament de redurre leis emissions de [[gas]] dins lei zònas [[vila|urbanas]]. Dins aquò, la concepcion d'un veïcul ibrid es un pretzfach fòrça complèx car necessita lo desvolopament d'una partida [[electronica]] capabla de gerir lei relacions entre lei dos [[motor]]s. De mai, dins certanei cas, la [[massa]] de l'alimentacion [[electricitat|electrica]] entraïna una aumentacion de la consumacion dau motor termic.
=== La transmission ===
La transmission es l'ensemble mecanic que, per permetre lo desplaçament de l'automobila, transmet lo coble de l'aubre de sortida dau [[motor]] vèrs lei [[ròda]]s.
==== La transmission primària ====
{{veire|Bóstia de cambi}}
La [[bóstia de cambi]] es un organ mecanic que permet d'adaptar lo coble motor disponible ai besonhs dau conductor. En particular, optimiza la la [[velocitat]] de [[rotacion]] dau [[motor]] per s'adaptar ai variacions de la [[velocitat]] de desplaçament dau veïcul, de la penda de la [[rota]] ò de la [[massa]] de la carga transportada. Per aquò, una [[bóstia de cambi]] es constituida de [[pinhon (mecanica)|pinhons]] mobils e fixs montats sus d'aisses e estremats dins un [[cartèr]] estanc e lubrificat. Aqueu sistèma permet de modificar lo rapòrt de demultiplicacion, es a dire la relacion entre la velocitat de rotacion dau [[motor]] e aquela dei [[ròda]]s motritz. A l'aplant ò per permetre lo passatge entre dos pinhons diferents, la [[bóstia de cambi]] es acoblada au [[motor]] per lo mejan d'un [[embraiatge]], un element que permet d'isolar, d'un biais temporari, la transmission dau motor.
Existís plusors modèls de [[bóstia de cambi]]. Lo pus simple es la bóstia manuala qu'es totalament gerida per lo conductor. La bóstia robotizada es relativament similara a la bóstia manuala mai lei cambiaments de rapòrts son realizats per d'accionaires (idraulics ò electromecanics). Lo conductor pòu dirigir son utilizacion ò laissar l'[[automata]] [[electronica|electronic]] decidir dei cambiaments. Lei bóstias automaticas son totalament contrarotladas per un [[automata]] [[electronica|electronic]]. Enfin, lei bóstias de variacion continua son concebudas a l'entorn de doas [[carrèla]]s, de [[diamètre]] variable, liadas per una [[correja]]. Gràcias a un sistèma de variacion automatica dei diamètres dei carrèlas, un tau sistèma permet una adaptacion rapida dau coble motor.
==== La transmission segondària ====
{{veire|Transmission segondària}}
La [[transmission segondària]] es lo sistèma que permet de transmetre lo coble motor, adaptat per la [[bóstia de cambi]], ai [[ròda]]s. Aqueu ròtle es generalament tengut per lo [[pònt (mecanica)|pònt]], una pèça liada ai ròdas motritz per dos aubres dotats de [[cardan]]s. Aquel organ intègra un [[diferenciau]] que permet de donar una velocitat diferenta ai ròdas d'un meteis eissiu (per exemple, dins un contorn).
Tres metòdes de transmission existisson. La [[traccion (automobila)|traccion]] es caracterizada per l'aplicacion de la poissança dau motor sus lei [[ròda]]s avans. L'automobila es ansin tirada. Lo principi invèrs es utilizat sus lei [[propulsion (automobila)|propulsions]] onte lo coble motor es dirigit vèrs lei ròdas de darrier. Enfin, dins una [[transmission integrala]], lei dos sistèmas coexistisson per permetre un maximom de mobilitat, especialament per un usatge tot-terren.
=== La suspension ===
{{veire|Suspension de veïcul}}
=== La conducha ===
== L'industria e la consumacion automobila ==
=== Lo sector industriau automobil ===
=== La concepcion d'una veitura ===
=== La distribucion mondiala deis automobilas ===
== La proteccion de l'environament ==
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Bóstia de cambi]].
* [[Motor de combustion intèrna]].
** [[Motor d'alumatge comandat]].
** [[Motor Diesel]].
* [[Propulsion (automobila)|Propulsion]].
* [[Ròda]].
* [[Traccion (automobila)|Traccion]].
* [[Transmission integrala]].
* [[Transmission segondària]].
* [[Veitura electrica]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Automobila|*]]
6g5z5rvuapklu09sjl8ke678f255bfr
2319919
2319918
2022-07-26T18:50:20Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La suspension */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{article en construccion}}
== Istòria ==
{{veire|Istòria de l'automobila}}
== Lo foncionament d'una automobila ==
=== Lo motor ===
La [[motor]]izacion es l'element centrau dau foncionament d'una automobila. Assegura la transformacion d'una [[energia]] non mecanica en energia mecanica e permet ansin de produrre un [[trabalh (fisica)|trabalh]] capable de metre en movement lo veïcul. Es sovent caracterizat per tres proprietats principalas que son l'origina de l'[[energia]] non mecanica utilizada, sa [[poissança]] e son [[coble (fisica)|coble]].
==== Lo motor termic ====
{{veire|Motor de combustion intèrna}}
Au començament dau sègle XXI, lei [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] asseguran la propulsion de la màger part deis automobilas. Per aquò, transforma l'[[energia quimica]] d'un [[carburant]] qu'engendra una [[reaccion quimica|reaccion]] de [[combustion]] quand es mesclat amb l'[[aire]]. La produccion de l'[[energia]] mecanica es realizada per la mesa en movement d'un sistèma [[biela]]-[[manivèla]] per lei [[gas]] e per l'[[energia termica]] d'aquela reaccion. Generalament, lo carburant es menat de la sèrva au motor per una [[pompa]]. Pasmens, existís egalament de [[carburant]]s [[gas]]ós, coma lo [[gas de petròli liquefiat|GPL]], onte l'arribada dau carburant es l'òbra d'un destendor.
Lo sistèma [[biela]]-[[manivèla]] permet de crear un [[coble (fisica)|coble]] segon lo principi seguent : lei [[gas]] exercisson una [[pression]] sus un [[piston]] qu'entraïna una [[biela]] liada a un [[virabiquí]]. La [[rotacion]] d'aqueu darrier es a l'origina dau [[coble (fisica)|coble]] dau [[motor]]. Generalament, un [[motor termic]] es constituit de plusors [[piston]]s e ensembles [[biela]]-[[manivèla]] que son liats a un meteis [[virabiquí]].
Dos tipes de [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] son utilizats per leis automobilas modèrnas. Lo premier es lo [[motor d'alumatge comandat]] o [[motor d'esséncia]]. Dins un tau motor, la mescla d'[[aire]] e de [[carburant]] es enflamada per una beluga congreada per una [[bogia (motor)|bogia]]. Lo segond es lo [[motor Diesel]] qu'assegura l'alumatge de la mescla [[aire]]-[[carburant]] gràcias a una aumentacion de la [[pression]] que permet d'agantar sa [[temperatura]] d'auto-inflamacion<ref>Per aquela rason, lo [[motor Diesel]] es tanben dich [[motor d'alumatge per compression]].</ref>. Lo [[rendiment]] d'aquelei [[motor]]s es de l'òrdre de 30 a 45%. Aquelei valors relativament feblas s'explican per la pèrda d'[[energia quimica]] (pompatge, fretaments mecanics, [[calor]]...)<ref>Pasmens, es possible de recuperar una partida de la [[calor]] per alimentar d'autreis organs de l'automobila (sistèmas de [[caufatge]]...).</ref>.
==== Lo motor electric ====
{{veire|Veitura electrica}}
Apareguda au sègle XIX, la [[veitura electrica]] suscita un interès important dempuei la fin dau sègle XX car son [[impacte environamentau]] es − en teoria − pus feble qu'una veitura termica [[tradicion]]ala. Sa propulsion es assegurada per un ò mai d'un [[motor electric]] que posan son [[energia]] d'[[accumulator electric|accumulators electrics]]. Dins lei fasas de frenatge, lei motors electrics modèrnes son tanben capables de convertir una partida de l'[[energia cinetica]] de l'automobila per tornar cargar leis [[accumulator electric|accumulators]].
Dos tipes de motors electrics son utilizats dins l'industria automobila modèrna. Son definits per la natura dau [[corrent electric]] : [[corrent continü|continü]] ò [[corrent alternatiu|alternatiu]]. Pasmens, lo foncionament generau dei doas familhas es relativament similar. L'[[energia electrica]] es transmesa ai [[bobina (electricitat)|bobina]]s dau [[rotor]] e/ò de l'[[estator]] que, per [[induccion magnetica]] amb leis asimants de l'autra partida, entraïnan la [[rotacion]] dau [[rotor]]. Coma lei [[maquina|maquinas]] [[maquina electrica|electricas]] son reversiblas, aqueu principi explica la possibilitat de recargar l'[[accumulator electric|accumulator]] durant lei frenatges.
==== Lo motor ibrid ====
{{veire|Propulsion ibrida}}
La [[propulsion ibrida]] es basada sus lo principi d'una associacion entre un [[motor termic]] e un [[motor electric]]. L'idèa es d'esplechar lei ponchs fòrts dei dos sistèmas de [[motor]]izacion per prepausar una automobila amb un [[impacte environamentau]] reduch. Es donc un concèpte que conoís un desvolopament important dempuei lo començament dau sègle XXI. Ansin, lo [[motor termic]] assegura la propulsion ai [[velocitat]]s importantas e permet de recargar leis [[accumulator electric|accumulators electrics]] dau [[motor electric]]. Pòu tanben o remplaçar en cas de besonh. De son caire, lo [[motor electric]] es utilizat ai [[velocitat]]s feblas, çò que permet normalament de redurre leis emissions de [[gas]] dins lei zònas [[vila|urbanas]]. Dins aquò, la concepcion d'un veïcul ibrid es un pretzfach fòrça complèx car necessita lo desvolopament d'una partida [[electronica]] capabla de gerir lei relacions entre lei dos [[motor]]s. De mai, dins certanei cas, la [[massa]] de l'alimentacion [[electricitat|electrica]] entraïna una aumentacion de la consumacion dau motor termic.
=== La transmission ===
La transmission es l'ensemble mecanic que, per permetre lo desplaçament de l'automobila, transmet lo coble de l'aubre de sortida dau [[motor]] vèrs lei [[ròda]]s.
==== La transmission primària ====
{{veire|Bóstia de cambi}}
La [[bóstia de cambi]] es un organ mecanic que permet d'adaptar lo coble motor disponible ai besonhs dau conductor. En particular, optimiza la la [[velocitat]] de [[rotacion]] dau [[motor]] per s'adaptar ai variacions de la [[velocitat]] de desplaçament dau veïcul, de la penda de la [[rota]] ò de la [[massa]] de la carga transportada. Per aquò, una [[bóstia de cambi]] es constituida de [[pinhon (mecanica)|pinhons]] mobils e fixs montats sus d'aisses e estremats dins un [[cartèr]] estanc e lubrificat. Aqueu sistèma permet de modificar lo rapòrt de demultiplicacion, es a dire la relacion entre la velocitat de rotacion dau [[motor]] e aquela dei [[ròda]]s motritz. A l'aplant ò per permetre lo passatge entre dos pinhons diferents, la [[bóstia de cambi]] es acoblada au [[motor]] per lo mejan d'un [[embraiatge]], un element que permet d'isolar, d'un biais temporari, la transmission dau motor.
Existís plusors modèls de [[bóstia de cambi]]. Lo pus simple es la bóstia manuala qu'es totalament gerida per lo conductor. La bóstia robotizada es relativament similara a la bóstia manuala mai lei cambiaments de rapòrts son realizats per d'accionaires (idraulics ò electromecanics). Lo conductor pòu dirigir son utilizacion ò laissar l'[[automata]] [[electronica|electronic]] decidir dei cambiaments. Lei bóstias automaticas son totalament contrarotladas per un [[automata]] [[electronica|electronic]]. Enfin, lei bóstias de variacion continua son concebudas a l'entorn de doas [[carrèla]]s, de [[diamètre]] variable, liadas per una [[correja]]. Gràcias a un sistèma de variacion automatica dei diamètres dei carrèlas, un tau sistèma permet una adaptacion rapida dau coble motor.
==== La transmission segondària ====
{{veire|Transmission segondària}}
La [[transmission segondària]] es lo sistèma que permet de transmetre lo coble motor, adaptat per la [[bóstia de cambi]], ai [[ròda]]s. Aqueu ròtle es generalament tengut per lo [[pònt (mecanica)|pònt]], una pèça liada ai ròdas motritz per dos aubres dotats de [[cardan]]s. Aquel organ intègra un [[diferenciau]] que permet de donar una velocitat diferenta ai ròdas d'un meteis eissiu (per exemple, dins un contorn).
Tres metòdes de transmission existisson. La [[traccion (automobila)|traccion]] es caracterizada per l'aplicacion de la poissança dau motor sus lei [[ròda]]s avans. L'automobila es ansin tirada. Lo principi invèrs es utilizat sus lei [[propulsion (automobila)|propulsions]] onte lo coble motor es dirigit vèrs lei ròdas de darrier. Enfin, dins una [[transmission integrala]], lei dos sistèmas coexistisson per permetre un maximom de mobilitat, especialament per un usatge tot-terren.
=== La suspension ===
{{veire|Suspension de veïcul}}
Lei [[suspension d'un veïcul|suspension]]s son leis elements que permèton de liar lei [[massa]]s penjadas ([[motor]], quadre...) e lei [[massa]]s non penjadas ([[ròda]]s, sistèma de freinatge...). La suspension dau quadre assegura la liason entre lo quadre e lei [[ròda]]s. Assegura la tenguda de ròda, lo confòrt dei passatgiers, la reduccion de l'[[energia]] transmesa dins l'estructura de l'automobila per leis irregularitats de la [[rota]]. Dins la màger part dei cas, es compausada d'un sistèma de braç associats a de [[ressòrts]]s e un amortidor idraulic. Constituís ansin una liason elastica entre lo quadre e cada [[ròda]] dau veïcul. Uei, de dispositius electronics complètan sovent aqueleis elements per melhorar son eficacitat.
=== La conducha ===
== L'industria e la consumacion automobila ==
=== Lo sector industriau automobil ===
=== La concepcion d'una veitura ===
=== La distribucion mondiala deis automobilas ===
== La proteccion de l'environament ==
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Bóstia de cambi]].
* [[Motor de combustion intèrna]].
** [[Motor d'alumatge comandat]].
** [[Motor Diesel]].
* [[Propulsion (automobila)|Propulsion]].
* [[Ròda]].
* [[Traccion (automobila)|Traccion]].
* [[Transmission integrala]].
* [[Transmission segondària]].
* [[Veitura electrica]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Automobila|*]]
06f1vx4ilzg00aqpoyozahzubmuam67
2319920
2319919
2022-07-26T18:50:43Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La suspension */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{article en construccion}}
== Istòria ==
{{veire|Istòria de l'automobila}}
== Lo foncionament d'una automobila ==
=== Lo motor ===
La [[motor]]izacion es l'element centrau dau foncionament d'una automobila. Assegura la transformacion d'una [[energia]] non mecanica en energia mecanica e permet ansin de produrre un [[trabalh (fisica)|trabalh]] capable de metre en movement lo veïcul. Es sovent caracterizat per tres proprietats principalas que son l'origina de l'[[energia]] non mecanica utilizada, sa [[poissança]] e son [[coble (fisica)|coble]].
==== Lo motor termic ====
{{veire|Motor de combustion intèrna}}
Au començament dau sègle XXI, lei [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] asseguran la propulsion de la màger part deis automobilas. Per aquò, transforma l'[[energia quimica]] d'un [[carburant]] qu'engendra una [[reaccion quimica|reaccion]] de [[combustion]] quand es mesclat amb l'[[aire]]. La produccion de l'[[energia]] mecanica es realizada per la mesa en movement d'un sistèma [[biela]]-[[manivèla]] per lei [[gas]] e per l'[[energia termica]] d'aquela reaccion. Generalament, lo carburant es menat de la sèrva au motor per una [[pompa]]. Pasmens, existís egalament de [[carburant]]s [[gas]]ós, coma lo [[gas de petròli liquefiat|GPL]], onte l'arribada dau carburant es l'òbra d'un destendor.
Lo sistèma [[biela]]-[[manivèla]] permet de crear un [[coble (fisica)|coble]] segon lo principi seguent : lei [[gas]] exercisson una [[pression]] sus un [[piston]] qu'entraïna una [[biela]] liada a un [[virabiquí]]. La [[rotacion]] d'aqueu darrier es a l'origina dau [[coble (fisica)|coble]] dau [[motor]]. Generalament, un [[motor termic]] es constituit de plusors [[piston]]s e ensembles [[biela]]-[[manivèla]] que son liats a un meteis [[virabiquí]].
Dos tipes de [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] son utilizats per leis automobilas modèrnas. Lo premier es lo [[motor d'alumatge comandat]] o [[motor d'esséncia]]. Dins un tau motor, la mescla d'[[aire]] e de [[carburant]] es enflamada per una beluga congreada per una [[bogia (motor)|bogia]]. Lo segond es lo [[motor Diesel]] qu'assegura l'alumatge de la mescla [[aire]]-[[carburant]] gràcias a una aumentacion de la [[pression]] que permet d'agantar sa [[temperatura]] d'auto-inflamacion<ref>Per aquela rason, lo [[motor Diesel]] es tanben dich [[motor d'alumatge per compression]].</ref>. Lo [[rendiment]] d'aquelei [[motor]]s es de l'òrdre de 30 a 45%. Aquelei valors relativament feblas s'explican per la pèrda d'[[energia quimica]] (pompatge, fretaments mecanics, [[calor]]...)<ref>Pasmens, es possible de recuperar una partida de la [[calor]] per alimentar d'autreis organs de l'automobila (sistèmas de [[caufatge]]...).</ref>.
==== Lo motor electric ====
{{veire|Veitura electrica}}
Apareguda au sègle XIX, la [[veitura electrica]] suscita un interès important dempuei la fin dau sègle XX car son [[impacte environamentau]] es − en teoria − pus feble qu'una veitura termica [[tradicion]]ala. Sa propulsion es assegurada per un ò mai d'un [[motor electric]] que posan son [[energia]] d'[[accumulator electric|accumulators electrics]]. Dins lei fasas de frenatge, lei motors electrics modèrnes son tanben capables de convertir una partida de l'[[energia cinetica]] de l'automobila per tornar cargar leis [[accumulator electric|accumulators]].
Dos tipes de motors electrics son utilizats dins l'industria automobila modèrna. Son definits per la natura dau [[corrent electric]] : [[corrent continü|continü]] ò [[corrent alternatiu|alternatiu]]. Pasmens, lo foncionament generau dei doas familhas es relativament similar. L'[[energia electrica]] es transmesa ai [[bobina (electricitat)|bobina]]s dau [[rotor]] e/ò de l'[[estator]] que, per [[induccion magnetica]] amb leis asimants de l'autra partida, entraïnan la [[rotacion]] dau [[rotor]]. Coma lei [[maquina|maquinas]] [[maquina electrica|electricas]] son reversiblas, aqueu principi explica la possibilitat de recargar l'[[accumulator electric|accumulator]] durant lei frenatges.
==== Lo motor ibrid ====
{{veire|Propulsion ibrida}}
La [[propulsion ibrida]] es basada sus lo principi d'una associacion entre un [[motor termic]] e un [[motor electric]]. L'idèa es d'esplechar lei ponchs fòrts dei dos sistèmas de [[motor]]izacion per prepausar una automobila amb un [[impacte environamentau]] reduch. Es donc un concèpte que conoís un desvolopament important dempuei lo començament dau sègle XXI. Ansin, lo [[motor termic]] assegura la propulsion ai [[velocitat]]s importantas e permet de recargar leis [[accumulator electric|accumulators electrics]] dau [[motor electric]]. Pòu tanben o remplaçar en cas de besonh. De son caire, lo [[motor electric]] es utilizat ai [[velocitat]]s feblas, çò que permet normalament de redurre leis emissions de [[gas]] dins lei zònas [[vila|urbanas]]. Dins aquò, la concepcion d'un veïcul ibrid es un pretzfach fòrça complèx car necessita lo desvolopament d'una partida [[electronica]] capabla de gerir lei relacions entre lei dos [[motor]]s. De mai, dins certanei cas, la [[massa]] de l'alimentacion [[electricitat|electrica]] entraïna una aumentacion de la consumacion dau motor termic.
=== La transmission ===
La transmission es l'ensemble mecanic que, per permetre lo desplaçament de l'automobila, transmet lo coble de l'aubre de sortida dau [[motor]] vèrs lei [[ròda]]s.
==== La transmission primària ====
{{veire|Bóstia de cambi}}
La [[bóstia de cambi]] es un organ mecanic que permet d'adaptar lo coble motor disponible ai besonhs dau conductor. En particular, optimiza la la [[velocitat]] de [[rotacion]] dau [[motor]] per s'adaptar ai variacions de la [[velocitat]] de desplaçament dau veïcul, de la penda de la [[rota]] ò de la [[massa]] de la carga transportada. Per aquò, una [[bóstia de cambi]] es constituida de [[pinhon (mecanica)|pinhons]] mobils e fixs montats sus d'aisses e estremats dins un [[cartèr]] estanc e lubrificat. Aqueu sistèma permet de modificar lo rapòrt de demultiplicacion, es a dire la relacion entre la velocitat de rotacion dau [[motor]] e aquela dei [[ròda]]s motritz. A l'aplant ò per permetre lo passatge entre dos pinhons diferents, la [[bóstia de cambi]] es acoblada au [[motor]] per lo mejan d'un [[embraiatge]], un element que permet d'isolar, d'un biais temporari, la transmission dau motor.
Existís plusors modèls de [[bóstia de cambi]]. Lo pus simple es la bóstia manuala qu'es totalament gerida per lo conductor. La bóstia robotizada es relativament similara a la bóstia manuala mai lei cambiaments de rapòrts son realizats per d'accionaires (idraulics ò electromecanics). Lo conductor pòu dirigir son utilizacion ò laissar l'[[automata]] [[electronica|electronic]] decidir dei cambiaments. Lei bóstias automaticas son totalament contrarotladas per un [[automata]] [[electronica|electronic]]. Enfin, lei bóstias de variacion continua son concebudas a l'entorn de doas [[carrèla]]s, de [[diamètre]] variable, liadas per una [[correja]]. Gràcias a un sistèma de variacion automatica dei diamètres dei carrèlas, un tau sistèma permet una adaptacion rapida dau coble motor.
==== La transmission segondària ====
{{veire|Transmission segondària}}
La [[transmission segondària]] es lo sistèma que permet de transmetre lo coble motor, adaptat per la [[bóstia de cambi]], ai [[ròda]]s. Aqueu ròtle es generalament tengut per lo [[pònt (mecanica)|pònt]], una pèça liada ai ròdas motritz per dos aubres dotats de [[cardan]]s. Aquel organ intègra un [[diferenciau]] que permet de donar una velocitat diferenta ai ròdas d'un meteis eissiu (per exemple, dins un contorn).
Tres metòdes de transmission existisson. La [[traccion (automobila)|traccion]] es caracterizada per l'aplicacion de la poissança dau motor sus lei [[ròda]]s avans. L'automobila es ansin tirada. Lo principi invèrs es utilizat sus lei [[propulsion (automobila)|propulsions]] onte lo coble motor es dirigit vèrs lei ròdas de darrier. Enfin, dins una [[transmission integrala]], lei dos sistèmas coexistisson per permetre un maximom de mobilitat, especialament per un usatge tot-terren.
=== La suspension ===
{{veire|Suspension de veïcul}}
Lei [[suspension d'un veïcul|suspension]]s son leis elements que permèton de liar lei [[massa]]s penjadas ([[motor]], quadre...) e lei [[massa]]s non penjadas ([[ròda]]s, sistèma de freinatge...). La suspension dau quadre assegura la liason entre lo quadre e lei [[ròda]]s. Assegura la tenguda de ròda, lo confòrt dei passatgiers, la reduccion de l'[[energia]] transmesa dins l'estructura de l'automobila per leis irregularitats de la [[rota]]. Dins la màger part dei cas, es compausada d'un sistèma de braç associats a de [[ressòrts]] e un amortidor idraulic. Constituís ansin una liason elastica entre lo quadre e cada [[ròda]] dau veïcul. Uei, de dispositius [[electronica|electronics]] complètan sovent aqueleis elements per melhorar son eficacitat.
=== La conducha ===
== L'industria e la consumacion automobila ==
=== Lo sector industriau automobil ===
=== La concepcion d'una veitura ===
=== La distribucion mondiala deis automobilas ===
== La proteccion de l'environament ==
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Bóstia de cambi]].
* [[Motor de combustion intèrna]].
** [[Motor d'alumatge comandat]].
** [[Motor Diesel]].
* [[Propulsion (automobila)|Propulsion]].
* [[Ròda]].
* [[Traccion (automobila)|Traccion]].
* [[Transmission integrala]].
* [[Transmission segondària]].
* [[Veitura electrica]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Automobila|*]]
nnlko32ryt2sglj0ph3vcg0c0in8xnt
2319923
2319920
2022-07-26T19:47:22Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La suspension */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{article en construccion}}
== Istòria ==
{{veire|Istòria de l'automobila}}
== Lo foncionament d'una automobila ==
=== Lo motor ===
La [[motor]]izacion es l'element centrau dau foncionament d'una automobila. Assegura la transformacion d'una [[energia]] non mecanica en energia mecanica e permet ansin de produrre un [[trabalh (fisica)|trabalh]] capable de metre en movement lo veïcul. Es sovent caracterizat per tres proprietats principalas que son l'origina de l'[[energia]] non mecanica utilizada, sa [[poissança]] e son [[coble (fisica)|coble]].
==== Lo motor termic ====
{{veire|Motor de combustion intèrna}}
Au començament dau sègle XXI, lei [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] asseguran la propulsion de la màger part deis automobilas. Per aquò, transforma l'[[energia quimica]] d'un [[carburant]] qu'engendra una [[reaccion quimica|reaccion]] de [[combustion]] quand es mesclat amb l'[[aire]]. La produccion de l'[[energia]] mecanica es realizada per la mesa en movement d'un sistèma [[biela]]-[[manivèla]] per lei [[gas]] e per l'[[energia termica]] d'aquela reaccion. Generalament, lo carburant es menat de la sèrva au motor per una [[pompa]]. Pasmens, existís egalament de [[carburant]]s [[gas]]ós, coma lo [[gas de petròli liquefiat|GPL]], onte l'arribada dau carburant es l'òbra d'un destendor.
Lo sistèma [[biela]]-[[manivèla]] permet de crear un [[coble (fisica)|coble]] segon lo principi seguent : lei [[gas]] exercisson una [[pression]] sus un [[piston]] qu'entraïna una [[biela]] liada a un [[virabiquí]]. La [[rotacion]] d'aqueu darrier es a l'origina dau [[coble (fisica)|coble]] dau [[motor]]. Generalament, un [[motor termic]] es constituit de plusors [[piston]]s e ensembles [[biela]]-[[manivèla]] que son liats a un meteis [[virabiquí]].
Dos tipes de [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] son utilizats per leis automobilas modèrnas. Lo premier es lo [[motor d'alumatge comandat]] o [[motor d'esséncia]]. Dins un tau motor, la mescla d'[[aire]] e de [[carburant]] es enflamada per una beluga congreada per una [[bogia (motor)|bogia]]. Lo segond es lo [[motor Diesel]] qu'assegura l'alumatge de la mescla [[aire]]-[[carburant]] gràcias a una aumentacion de la [[pression]] que permet d'agantar sa [[temperatura]] d'auto-inflamacion<ref>Per aquela rason, lo [[motor Diesel]] es tanben dich [[motor d'alumatge per compression]].</ref>. Lo [[rendiment]] d'aquelei [[motor]]s es de l'òrdre de 30 a 45%. Aquelei valors relativament feblas s'explican per la pèrda d'[[energia quimica]] (pompatge, fretaments mecanics, [[calor]]...)<ref>Pasmens, es possible de recuperar una partida de la [[calor]] per alimentar d'autreis organs de l'automobila (sistèmas de [[caufatge]]...).</ref>.
==== Lo motor electric ====
{{veire|Veitura electrica}}
Apareguda au sègle XIX, la [[veitura electrica]] suscita un interès important dempuei la fin dau sègle XX car son [[impacte environamentau]] es − en teoria − pus feble qu'una veitura termica [[tradicion]]ala. Sa propulsion es assegurada per un ò mai d'un [[motor electric]] que posan son [[energia]] d'[[accumulator electric|accumulators electrics]]. Dins lei fasas de frenatge, lei motors electrics modèrnes son tanben capables de convertir una partida de l'[[energia cinetica]] de l'automobila per tornar cargar leis [[accumulator electric|accumulators]].
Dos tipes de motors electrics son utilizats dins l'industria automobila modèrna. Son definits per la natura dau [[corrent electric]] : [[corrent continü|continü]] ò [[corrent alternatiu|alternatiu]]. Pasmens, lo foncionament generau dei doas familhas es relativament similar. L'[[energia electrica]] es transmesa ai [[bobina (electricitat)|bobina]]s dau [[rotor]] e/ò de l'[[estator]] que, per [[induccion magnetica]] amb leis asimants de l'autra partida, entraïnan la [[rotacion]] dau [[rotor]]. Coma lei [[maquina|maquinas]] [[maquina electrica|electricas]] son reversiblas, aqueu principi explica la possibilitat de recargar l'[[accumulator electric|accumulator]] durant lei frenatges.
==== Lo motor ibrid ====
{{veire|Propulsion ibrida}}
La [[propulsion ibrida]] es basada sus lo principi d'una associacion entre un [[motor termic]] e un [[motor electric]]. L'idèa es d'esplechar lei ponchs fòrts dei dos sistèmas de [[motor]]izacion per prepausar una automobila amb un [[impacte environamentau]] reduch. Es donc un concèpte que conoís un desvolopament important dempuei lo començament dau sègle XXI. Ansin, lo [[motor termic]] assegura la propulsion ai [[velocitat]]s importantas e permet de recargar leis [[accumulator electric|accumulators electrics]] dau [[motor electric]]. Pòu tanben o remplaçar en cas de besonh. De son caire, lo [[motor electric]] es utilizat ai [[velocitat]]s feblas, çò que permet normalament de redurre leis emissions de [[gas]] dins lei zònas [[vila|urbanas]]. Dins aquò, la concepcion d'un veïcul ibrid es un pretzfach fòrça complèx car necessita lo desvolopament d'una partida [[electronica]] capabla de gerir lei relacions entre lei dos [[motor]]s. De mai, dins certanei cas, la [[massa]] de l'alimentacion [[electricitat|electrica]] entraïna una aumentacion de la consumacion dau motor termic.
=== La transmission ===
La transmission es l'ensemble mecanic que, per permetre lo desplaçament de l'automobila, transmet lo coble de l'aubre de sortida dau [[motor]] vèrs lei [[ròda]]s.
==== La transmission primària ====
{{veire|Bóstia de cambi}}
La [[bóstia de cambi]] es un organ mecanic que permet d'adaptar lo coble motor disponible ai besonhs dau conductor. En particular, optimiza la la [[velocitat]] de [[rotacion]] dau [[motor]] per s'adaptar ai variacions de la [[velocitat]] de desplaçament dau veïcul, de la penda de la [[rota]] ò de la [[massa]] de la carga transportada. Per aquò, una [[bóstia de cambi]] es constituida de [[pinhon (mecanica)|pinhons]] mobils e fixs montats sus d'aisses e estremats dins un [[cartèr]] estanc e lubrificat. Aqueu sistèma permet de modificar lo rapòrt de demultiplicacion, es a dire la relacion entre la velocitat de rotacion dau [[motor]] e aquela dei [[ròda]]s motritz. A l'aplant ò per permetre lo passatge entre dos pinhons diferents, la [[bóstia de cambi]] es acoblada au [[motor]] per lo mejan d'un [[embraiatge]], un element que permet d'isolar, d'un biais temporari, la transmission dau motor.
Existís plusors modèls de [[bóstia de cambi]]. Lo pus simple es la bóstia manuala qu'es totalament gerida per lo conductor. La bóstia robotizada es relativament similara a la bóstia manuala mai lei cambiaments de rapòrts son realizats per d'accionaires (idraulics ò electromecanics). Lo conductor pòu dirigir son utilizacion ò laissar l'[[automata]] [[electronica|electronic]] decidir dei cambiaments. Lei bóstias automaticas son totalament contrarotladas per un [[automata]] [[electronica|electronic]]. Enfin, lei bóstias de variacion continua son concebudas a l'entorn de doas [[carrèla]]s, de [[diamètre]] variable, liadas per una [[correja]]. Gràcias a un sistèma de variacion automatica dei diamètres dei carrèlas, un tau sistèma permet una adaptacion rapida dau coble motor.
==== La transmission segondària ====
{{veire|Transmission segondària}}
La [[transmission segondària]] es lo sistèma que permet de transmetre lo coble motor, adaptat per la [[bóstia de cambi]], ai [[ròda]]s. Aqueu ròtle es generalament tengut per lo [[pònt (mecanica)|pònt]], una pèça liada ai ròdas motritz per dos aubres dotats de [[cardan]]s. Aquel organ intègra un [[diferenciau]] que permet de donar una velocitat diferenta ai ròdas d'un meteis eissiu (per exemple, dins un contorn).
Tres metòdes de transmission existisson. La [[traccion (automobila)|traccion]] es caracterizada per l'aplicacion de la poissança dau motor sus lei [[ròda]]s avans. L'automobila es ansin tirada. Lo principi invèrs es utilizat sus lei [[propulsion (automobila)|propulsions]] onte lo coble motor es dirigit vèrs lei ròdas de darrier. Enfin, dins una [[transmission integrala]], lei dos sistèmas coexistisson per permetre un maximom de mobilitat, especialament per un usatge tot-terren.
=== La suspension ===
{{veire|Suspension de veïcul}}
Lei [[suspension d'un veïcul|suspension]]s son leis elements que permèton de liar lei [[massa]]s penjadas ([[motor]], quadre...) e lei [[massa]]s non penjadas ([[ròda]]s, sistèma de freinatge...). La suspension dau quadre assegura la liason entre lo quadre e lei [[ròda]]s. Assegura la tenguda de ròda, lo confòrt dei passatgiers, la reduccion de l'[[energia]] transmesa dins l'estructura de l'automobila per leis irregularitats de la [[rota]]. Dins la màger part dei cas, es compausada d'un sistèma de braç associats a de [[ressòrts]] e un amortidor idraulic. Constituís ansin una liason elastica entre lo quadre e cada [[ròda]] dau veïcul. Uei, de dispositius [[electronica|electronics]] complètan sovent aqueleis elements per melhorar son eficacitat.
La suspension motor assegura la liason entre lo quadre e lo [[motor]]. Permet de demenir lei vibracions transmesas per lo [[motor]] a l'estructura de l'automobila. Aquò permet de melhorar lo confòrt dei passatgiers e la fisabilitat generala dei pèças mecanicas que compausan lo veïcul. Lei liasons elasticas, generalament constituidas de [[cauchó]], son privilegiadas.
=== La conducha ===
== L'industria e la consumacion automobila ==
=== Lo sector industriau automobil ===
=== La concepcion d'una veitura ===
=== La distribucion mondiala deis automobilas ===
== La proteccion de l'environament ==
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Bóstia de cambi]].
* [[Motor de combustion intèrna]].
** [[Motor d'alumatge comandat]].
** [[Motor Diesel]].
* [[Propulsion (automobila)|Propulsion]].
* [[Ròda]].
* [[Traccion (automobila)|Traccion]].
* [[Transmission integrala]].
* [[Transmission segondària]].
* [[Veitura electrica]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Automobila|*]]
l0x5uyvt7kgzaeg03jl78oqigh77t95
2319924
2319923
2022-07-26T19:48:57Z
Nicolas Eynaud
6858
/* Liames intèrnes */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{article en construccion}}
== Istòria ==
{{veire|Istòria de l'automobila}}
== Lo foncionament d'una automobila ==
=== Lo motor ===
La [[motor]]izacion es l'element centrau dau foncionament d'una automobila. Assegura la transformacion d'una [[energia]] non mecanica en energia mecanica e permet ansin de produrre un [[trabalh (fisica)|trabalh]] capable de metre en movement lo veïcul. Es sovent caracterizat per tres proprietats principalas que son l'origina de l'[[energia]] non mecanica utilizada, sa [[poissança]] e son [[coble (fisica)|coble]].
==== Lo motor termic ====
{{veire|Motor de combustion intèrna}}
Au començament dau sègle XXI, lei [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] asseguran la propulsion de la màger part deis automobilas. Per aquò, transforma l'[[energia quimica]] d'un [[carburant]] qu'engendra una [[reaccion quimica|reaccion]] de [[combustion]] quand es mesclat amb l'[[aire]]. La produccion de l'[[energia]] mecanica es realizada per la mesa en movement d'un sistèma [[biela]]-[[manivèla]] per lei [[gas]] e per l'[[energia termica]] d'aquela reaccion. Generalament, lo carburant es menat de la sèrva au motor per una [[pompa]]. Pasmens, existís egalament de [[carburant]]s [[gas]]ós, coma lo [[gas de petròli liquefiat|GPL]], onte l'arribada dau carburant es l'òbra d'un destendor.
Lo sistèma [[biela]]-[[manivèla]] permet de crear un [[coble (fisica)|coble]] segon lo principi seguent : lei [[gas]] exercisson una [[pression]] sus un [[piston]] qu'entraïna una [[biela]] liada a un [[virabiquí]]. La [[rotacion]] d'aqueu darrier es a l'origina dau [[coble (fisica)|coble]] dau [[motor]]. Generalament, un [[motor termic]] es constituit de plusors [[piston]]s e ensembles [[biela]]-[[manivèla]] que son liats a un meteis [[virabiquí]].
Dos tipes de [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] son utilizats per leis automobilas modèrnas. Lo premier es lo [[motor d'alumatge comandat]] o [[motor d'esséncia]]. Dins un tau motor, la mescla d'[[aire]] e de [[carburant]] es enflamada per una beluga congreada per una [[bogia (motor)|bogia]]. Lo segond es lo [[motor Diesel]] qu'assegura l'alumatge de la mescla [[aire]]-[[carburant]] gràcias a una aumentacion de la [[pression]] que permet d'agantar sa [[temperatura]] d'auto-inflamacion<ref>Per aquela rason, lo [[motor Diesel]] es tanben dich [[motor d'alumatge per compression]].</ref>. Lo [[rendiment]] d'aquelei [[motor]]s es de l'òrdre de 30 a 45%. Aquelei valors relativament feblas s'explican per la pèrda d'[[energia quimica]] (pompatge, fretaments mecanics, [[calor]]...)<ref>Pasmens, es possible de recuperar una partida de la [[calor]] per alimentar d'autreis organs de l'automobila (sistèmas de [[caufatge]]...).</ref>.
==== Lo motor electric ====
{{veire|Veitura electrica}}
Apareguda au sègle XIX, la [[veitura electrica]] suscita un interès important dempuei la fin dau sègle XX car son [[impacte environamentau]] es − en teoria − pus feble qu'una veitura termica [[tradicion]]ala. Sa propulsion es assegurada per un ò mai d'un [[motor electric]] que posan son [[energia]] d'[[accumulator electric|accumulators electrics]]. Dins lei fasas de frenatge, lei motors electrics modèrnes son tanben capables de convertir una partida de l'[[energia cinetica]] de l'automobila per tornar cargar leis [[accumulator electric|accumulators]].
Dos tipes de motors electrics son utilizats dins l'industria automobila modèrna. Son definits per la natura dau [[corrent electric]] : [[corrent continü|continü]] ò [[corrent alternatiu|alternatiu]]. Pasmens, lo foncionament generau dei doas familhas es relativament similar. L'[[energia electrica]] es transmesa ai [[bobina (electricitat)|bobina]]s dau [[rotor]] e/ò de l'[[estator]] que, per [[induccion magnetica]] amb leis asimants de l'autra partida, entraïnan la [[rotacion]] dau [[rotor]]. Coma lei [[maquina|maquinas]] [[maquina electrica|electricas]] son reversiblas, aqueu principi explica la possibilitat de recargar l'[[accumulator electric|accumulator]] durant lei frenatges.
==== Lo motor ibrid ====
{{veire|Propulsion ibrida}}
La [[propulsion ibrida]] es basada sus lo principi d'una associacion entre un [[motor termic]] e un [[motor electric]]. L'idèa es d'esplechar lei ponchs fòrts dei dos sistèmas de [[motor]]izacion per prepausar una automobila amb un [[impacte environamentau]] reduch. Es donc un concèpte que conoís un desvolopament important dempuei lo començament dau sègle XXI. Ansin, lo [[motor termic]] assegura la propulsion ai [[velocitat]]s importantas e permet de recargar leis [[accumulator electric|accumulators electrics]] dau [[motor electric]]. Pòu tanben o remplaçar en cas de besonh. De son caire, lo [[motor electric]] es utilizat ai [[velocitat]]s feblas, çò que permet normalament de redurre leis emissions de [[gas]] dins lei zònas [[vila|urbanas]]. Dins aquò, la concepcion d'un veïcul ibrid es un pretzfach fòrça complèx car necessita lo desvolopament d'una partida [[electronica]] capabla de gerir lei relacions entre lei dos [[motor]]s. De mai, dins certanei cas, la [[massa]] de l'alimentacion [[electricitat|electrica]] entraïna una aumentacion de la consumacion dau motor termic.
=== La transmission ===
La transmission es l'ensemble mecanic que, per permetre lo desplaçament de l'automobila, transmet lo coble de l'aubre de sortida dau [[motor]] vèrs lei [[ròda]]s.
==== La transmission primària ====
{{veire|Bóstia de cambi}}
La [[bóstia de cambi]] es un organ mecanic que permet d'adaptar lo coble motor disponible ai besonhs dau conductor. En particular, optimiza la la [[velocitat]] de [[rotacion]] dau [[motor]] per s'adaptar ai variacions de la [[velocitat]] de desplaçament dau veïcul, de la penda de la [[rota]] ò de la [[massa]] de la carga transportada. Per aquò, una [[bóstia de cambi]] es constituida de [[pinhon (mecanica)|pinhons]] mobils e fixs montats sus d'aisses e estremats dins un [[cartèr]] estanc e lubrificat. Aqueu sistèma permet de modificar lo rapòrt de demultiplicacion, es a dire la relacion entre la velocitat de rotacion dau [[motor]] e aquela dei [[ròda]]s motritz. A l'aplant ò per permetre lo passatge entre dos pinhons diferents, la [[bóstia de cambi]] es acoblada au [[motor]] per lo mejan d'un [[embraiatge]], un element que permet d'isolar, d'un biais temporari, la transmission dau motor.
Existís plusors modèls de [[bóstia de cambi]]. Lo pus simple es la bóstia manuala qu'es totalament gerida per lo conductor. La bóstia robotizada es relativament similara a la bóstia manuala mai lei cambiaments de rapòrts son realizats per d'accionaires (idraulics ò electromecanics). Lo conductor pòu dirigir son utilizacion ò laissar l'[[automata]] [[electronica|electronic]] decidir dei cambiaments. Lei bóstias automaticas son totalament contrarotladas per un [[automata]] [[electronica|electronic]]. Enfin, lei bóstias de variacion continua son concebudas a l'entorn de doas [[carrèla]]s, de [[diamètre]] variable, liadas per una [[correja]]. Gràcias a un sistèma de variacion automatica dei diamètres dei carrèlas, un tau sistèma permet una adaptacion rapida dau coble motor.
==== La transmission segondària ====
{{veire|Transmission segondària}}
La [[transmission segondària]] es lo sistèma que permet de transmetre lo coble motor, adaptat per la [[bóstia de cambi]], ai [[ròda]]s. Aqueu ròtle es generalament tengut per lo [[pònt (mecanica)|pònt]], una pèça liada ai ròdas motritz per dos aubres dotats de [[cardan]]s. Aquel organ intègra un [[diferenciau]] que permet de donar una velocitat diferenta ai ròdas d'un meteis eissiu (per exemple, dins un contorn).
Tres metòdes de transmission existisson. La [[traccion (automobila)|traccion]] es caracterizada per l'aplicacion de la poissança dau motor sus lei [[ròda]]s avans. L'automobila es ansin tirada. Lo principi invèrs es utilizat sus lei [[propulsion (automobila)|propulsions]] onte lo coble motor es dirigit vèrs lei ròdas de darrier. Enfin, dins una [[transmission integrala]], lei dos sistèmas coexistisson per permetre un maximom de mobilitat, especialament per un usatge tot-terren.
=== La suspension ===
{{veire|Suspension de veïcul}}
Lei [[suspension d'un veïcul|suspension]]s son leis elements que permèton de liar lei [[massa]]s penjadas ([[motor]], quadre...) e lei [[massa]]s non penjadas ([[ròda]]s, sistèma de freinatge...). La suspension dau quadre assegura la liason entre lo quadre e lei [[ròda]]s. Assegura la tenguda de ròda, lo confòrt dei passatgiers, la reduccion de l'[[energia]] transmesa dins l'estructura de l'automobila per leis irregularitats de la [[rota]]. Dins la màger part dei cas, es compausada d'un sistèma de braç associats a de [[ressòrts]] e un amortidor idraulic. Constituís ansin una liason elastica entre lo quadre e cada [[ròda]] dau veïcul. Uei, de dispositius [[electronica|electronics]] complètan sovent aqueleis elements per melhorar son eficacitat.
La suspension motor assegura la liason entre lo quadre e lo [[motor]]. Permet de demenir lei vibracions transmesas per lo [[motor]] a l'estructura de l'automobila. Aquò permet de melhorar lo confòrt dei passatgiers e la fisabilitat generala dei pèças mecanicas que compausan lo veïcul. Lei liasons elasticas, generalament constituidas de [[cauchó]], son privilegiadas.
=== La conducha ===
== L'industria e la consumacion automobila ==
=== Lo sector industriau automobil ===
=== La concepcion d'una veitura ===
=== La distribucion mondiala deis automobilas ===
== La proteccion de l'environament ==
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Bóstia de cambi]].
* [[Motor de combustion intèrna]].
** [[Motor d'alumatge comandat]].
** [[Motor Diesel]].
* [[Propulsion (automobila)|Propulsion]].
* [[Ròda]].
* [[Suspension de veïcul|Suspension]].
* [[Traccion (automobila)|Traccion]].
* [[Transmission integrala]].
* [[Transmission segondària]].
* [[Veitura electrica]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Automobila|*]]
qn4a4ujv11eih3j7jxv5enyh5l12iv4
2319925
2319924
2022-07-26T19:49:31Z
Nicolas Eynaud
6858
/* Liames intèrnes */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{article en construccion}}
== Istòria ==
{{veire|Istòria de l'automobila}}
== Lo foncionament d'una automobila ==
=== Lo motor ===
La [[motor]]izacion es l'element centrau dau foncionament d'una automobila. Assegura la transformacion d'una [[energia]] non mecanica en energia mecanica e permet ansin de produrre un [[trabalh (fisica)|trabalh]] capable de metre en movement lo veïcul. Es sovent caracterizat per tres proprietats principalas que son l'origina de l'[[energia]] non mecanica utilizada, sa [[poissança]] e son [[coble (fisica)|coble]].
==== Lo motor termic ====
{{veire|Motor de combustion intèrna}}
Au començament dau sègle XXI, lei [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] asseguran la propulsion de la màger part deis automobilas. Per aquò, transforma l'[[energia quimica]] d'un [[carburant]] qu'engendra una [[reaccion quimica|reaccion]] de [[combustion]] quand es mesclat amb l'[[aire]]. La produccion de l'[[energia]] mecanica es realizada per la mesa en movement d'un sistèma [[biela]]-[[manivèla]] per lei [[gas]] e per l'[[energia termica]] d'aquela reaccion. Generalament, lo carburant es menat de la sèrva au motor per una [[pompa]]. Pasmens, existís egalament de [[carburant]]s [[gas]]ós, coma lo [[gas de petròli liquefiat|GPL]], onte l'arribada dau carburant es l'òbra d'un destendor.
Lo sistèma [[biela]]-[[manivèla]] permet de crear un [[coble (fisica)|coble]] segon lo principi seguent : lei [[gas]] exercisson una [[pression]] sus un [[piston]] qu'entraïna una [[biela]] liada a un [[virabiquí]]. La [[rotacion]] d'aqueu darrier es a l'origina dau [[coble (fisica)|coble]] dau [[motor]]. Generalament, un [[motor termic]] es constituit de plusors [[piston]]s e ensembles [[biela]]-[[manivèla]] que son liats a un meteis [[virabiquí]].
Dos tipes de [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] son utilizats per leis automobilas modèrnas. Lo premier es lo [[motor d'alumatge comandat]] o [[motor d'esséncia]]. Dins un tau motor, la mescla d'[[aire]] e de [[carburant]] es enflamada per una beluga congreada per una [[bogia (motor)|bogia]]. Lo segond es lo [[motor Diesel]] qu'assegura l'alumatge de la mescla [[aire]]-[[carburant]] gràcias a una aumentacion de la [[pression]] que permet d'agantar sa [[temperatura]] d'auto-inflamacion<ref>Per aquela rason, lo [[motor Diesel]] es tanben dich [[motor d'alumatge per compression]].</ref>. Lo [[rendiment]] d'aquelei [[motor]]s es de l'òrdre de 30 a 45%. Aquelei valors relativament feblas s'explican per la pèrda d'[[energia quimica]] (pompatge, fretaments mecanics, [[calor]]...)<ref>Pasmens, es possible de recuperar una partida de la [[calor]] per alimentar d'autreis organs de l'automobila (sistèmas de [[caufatge]]...).</ref>.
==== Lo motor electric ====
{{veire|Veitura electrica}}
Apareguda au sègle XIX, la [[veitura electrica]] suscita un interès important dempuei la fin dau sègle XX car son [[impacte environamentau]] es − en teoria − pus feble qu'una veitura termica [[tradicion]]ala. Sa propulsion es assegurada per un ò mai d'un [[motor electric]] que posan son [[energia]] d'[[accumulator electric|accumulators electrics]]. Dins lei fasas de frenatge, lei motors electrics modèrnes son tanben capables de convertir una partida de l'[[energia cinetica]] de l'automobila per tornar cargar leis [[accumulator electric|accumulators]].
Dos tipes de motors electrics son utilizats dins l'industria automobila modèrna. Son definits per la natura dau [[corrent electric]] : [[corrent continü|continü]] ò [[corrent alternatiu|alternatiu]]. Pasmens, lo foncionament generau dei doas familhas es relativament similar. L'[[energia electrica]] es transmesa ai [[bobina (electricitat)|bobina]]s dau [[rotor]] e/ò de l'[[estator]] que, per [[induccion magnetica]] amb leis asimants de l'autra partida, entraïnan la [[rotacion]] dau [[rotor]]. Coma lei [[maquina|maquinas]] [[maquina electrica|electricas]] son reversiblas, aqueu principi explica la possibilitat de recargar l'[[accumulator electric|accumulator]] durant lei frenatges.
==== Lo motor ibrid ====
{{veire|Propulsion ibrida}}
La [[propulsion ibrida]] es basada sus lo principi d'una associacion entre un [[motor termic]] e un [[motor electric]]. L'idèa es d'esplechar lei ponchs fòrts dei dos sistèmas de [[motor]]izacion per prepausar una automobila amb un [[impacte environamentau]] reduch. Es donc un concèpte que conoís un desvolopament important dempuei lo començament dau sègle XXI. Ansin, lo [[motor termic]] assegura la propulsion ai [[velocitat]]s importantas e permet de recargar leis [[accumulator electric|accumulators electrics]] dau [[motor electric]]. Pòu tanben o remplaçar en cas de besonh. De son caire, lo [[motor electric]] es utilizat ai [[velocitat]]s feblas, çò que permet normalament de redurre leis emissions de [[gas]] dins lei zònas [[vila|urbanas]]. Dins aquò, la concepcion d'un veïcul ibrid es un pretzfach fòrça complèx car necessita lo desvolopament d'una partida [[electronica]] capabla de gerir lei relacions entre lei dos [[motor]]s. De mai, dins certanei cas, la [[massa]] de l'alimentacion [[electricitat|electrica]] entraïna una aumentacion de la consumacion dau motor termic.
=== La transmission ===
La transmission es l'ensemble mecanic que, per permetre lo desplaçament de l'automobila, transmet lo coble de l'aubre de sortida dau [[motor]] vèrs lei [[ròda]]s.
==== La transmission primària ====
{{veire|Bóstia de cambi}}
La [[bóstia de cambi]] es un organ mecanic que permet d'adaptar lo coble motor disponible ai besonhs dau conductor. En particular, optimiza la la [[velocitat]] de [[rotacion]] dau [[motor]] per s'adaptar ai variacions de la [[velocitat]] de desplaçament dau veïcul, de la penda de la [[rota]] ò de la [[massa]] de la carga transportada. Per aquò, una [[bóstia de cambi]] es constituida de [[pinhon (mecanica)|pinhons]] mobils e fixs montats sus d'aisses e estremats dins un [[cartèr]] estanc e lubrificat. Aqueu sistèma permet de modificar lo rapòrt de demultiplicacion, es a dire la relacion entre la velocitat de rotacion dau [[motor]] e aquela dei [[ròda]]s motritz. A l'aplant ò per permetre lo passatge entre dos pinhons diferents, la [[bóstia de cambi]] es acoblada au [[motor]] per lo mejan d'un [[embraiatge]], un element que permet d'isolar, d'un biais temporari, la transmission dau motor.
Existís plusors modèls de [[bóstia de cambi]]. Lo pus simple es la bóstia manuala qu'es totalament gerida per lo conductor. La bóstia robotizada es relativament similara a la bóstia manuala mai lei cambiaments de rapòrts son realizats per d'accionaires (idraulics ò electromecanics). Lo conductor pòu dirigir son utilizacion ò laissar l'[[automata]] [[electronica|electronic]] decidir dei cambiaments. Lei bóstias automaticas son totalament contrarotladas per un [[automata]] [[electronica|electronic]]. Enfin, lei bóstias de variacion continua son concebudas a l'entorn de doas [[carrèla]]s, de [[diamètre]] variable, liadas per una [[correja]]. Gràcias a un sistèma de variacion automatica dei diamètres dei carrèlas, un tau sistèma permet una adaptacion rapida dau coble motor.
==== La transmission segondària ====
{{veire|Transmission segondària}}
La [[transmission segondària]] es lo sistèma que permet de transmetre lo coble motor, adaptat per la [[bóstia de cambi]], ai [[ròda]]s. Aqueu ròtle es generalament tengut per lo [[pònt (mecanica)|pònt]], una pèça liada ai ròdas motritz per dos aubres dotats de [[cardan]]s. Aquel organ intègra un [[diferenciau]] que permet de donar una velocitat diferenta ai ròdas d'un meteis eissiu (per exemple, dins un contorn).
Tres metòdes de transmission existisson. La [[traccion (automobila)|traccion]] es caracterizada per l'aplicacion de la poissança dau motor sus lei [[ròda]]s avans. L'automobila es ansin tirada. Lo principi invèrs es utilizat sus lei [[propulsion (automobila)|propulsions]] onte lo coble motor es dirigit vèrs lei ròdas de darrier. Enfin, dins una [[transmission integrala]], lei dos sistèmas coexistisson per permetre un maximom de mobilitat, especialament per un usatge tot-terren.
=== La suspension ===
{{veire|Suspension de veïcul}}
Lei [[suspension d'un veïcul|suspension]]s son leis elements que permèton de liar lei [[massa]]s penjadas ([[motor]], quadre...) e lei [[massa]]s non penjadas ([[ròda]]s, sistèma de freinatge...). La suspension dau quadre assegura la liason entre lo quadre e lei [[ròda]]s. Assegura la tenguda de ròda, lo confòrt dei passatgiers, la reduccion de l'[[energia]] transmesa dins l'estructura de l'automobila per leis irregularitats de la [[rota]]. Dins la màger part dei cas, es compausada d'un sistèma de braç associats a de [[ressòrts]] e un amortidor idraulic. Constituís ansin una liason elastica entre lo quadre e cada [[ròda]] dau veïcul. Uei, de dispositius [[electronica|electronics]] complètan sovent aqueleis elements per melhorar son eficacitat.
La suspension motor assegura la liason entre lo quadre e lo [[motor]]. Permet de demenir lei vibracions transmesas per lo [[motor]] a l'estructura de l'automobila. Aquò permet de melhorar lo confòrt dei passatgiers e la fisabilitat generala dei pèças mecanicas que compausan lo veïcul. Lei liasons elasticas, generalament constituidas de [[cauchó]], son privilegiadas.
=== La conducha ===
== L'industria e la consumacion automobila ==
=== Lo sector industriau automobil ===
=== La concepcion d'una veitura ===
=== La distribucion mondiala deis automobilas ===
== La proteccion de l'environament ==
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
<div style="-moz-column-count:3; column-count:3;">
* [[Bóstia de cambi]].
* [[Motor de combustion intèrna]].
** [[Motor d'alumatge comandat]].
** [[Motor Diesel]].
* [[Propulsion (automobila)|Propulsion]].
* [[Ròda]].
* [[Suspension de veïcul|Suspension]].
* [[Traccion (automobila)|Traccion]].
* [[Transmission integrala]].
* [[Transmission segondària]].
* [[Veitura electrica]].
</div>
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Automobila|*]]
ajdq883te7892raey6mogvc2il13pbl
2319926
2319925
2022-07-26T19:53:05Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La suspension */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{article en construccion}}
== Istòria ==
{{veire|Istòria de l'automobila}}
== Lo foncionament d'una automobila ==
=== Lo motor ===
La [[motor]]izacion es l'element centrau dau foncionament d'una automobila. Assegura la transformacion d'una [[energia]] non mecanica en energia mecanica e permet ansin de produrre un [[trabalh (fisica)|trabalh]] capable de metre en movement lo veïcul. Es sovent caracterizat per tres proprietats principalas que son l'origina de l'[[energia]] non mecanica utilizada, sa [[poissança]] e son [[coble (fisica)|coble]].
==== Lo motor termic ====
{{veire|Motor de combustion intèrna}}
Au començament dau sègle XXI, lei [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] asseguran la propulsion de la màger part deis automobilas. Per aquò, transforma l'[[energia quimica]] d'un [[carburant]] qu'engendra una [[reaccion quimica|reaccion]] de [[combustion]] quand es mesclat amb l'[[aire]]. La produccion de l'[[energia]] mecanica es realizada per la mesa en movement d'un sistèma [[biela]]-[[manivèla]] per lei [[gas]] e per l'[[energia termica]] d'aquela reaccion. Generalament, lo carburant es menat de la sèrva au motor per una [[pompa]]. Pasmens, existís egalament de [[carburant]]s [[gas]]ós, coma lo [[gas de petròli liquefiat|GPL]], onte l'arribada dau carburant es l'òbra d'un destendor.
Lo sistèma [[biela]]-[[manivèla]] permet de crear un [[coble (fisica)|coble]] segon lo principi seguent : lei [[gas]] exercisson una [[pression]] sus un [[piston]] qu'entraïna una [[biela]] liada a un [[virabiquí]]. La [[rotacion]] d'aqueu darrier es a l'origina dau [[coble (fisica)|coble]] dau [[motor]]. Generalament, un [[motor termic]] es constituit de plusors [[piston]]s e ensembles [[biela]]-[[manivèla]] que son liats a un meteis [[virabiquí]].
Dos tipes de [[motor de combustion intèrna|motors de combustion intèrna]] son utilizats per leis automobilas modèrnas. Lo premier es lo [[motor d'alumatge comandat]] o [[motor d'esséncia]]. Dins un tau motor, la mescla d'[[aire]] e de [[carburant]] es enflamada per una beluga congreada per una [[bogia (motor)|bogia]]. Lo segond es lo [[motor Diesel]] qu'assegura l'alumatge de la mescla [[aire]]-[[carburant]] gràcias a una aumentacion de la [[pression]] que permet d'agantar sa [[temperatura]] d'auto-inflamacion<ref>Per aquela rason, lo [[motor Diesel]] es tanben dich [[motor d'alumatge per compression]].</ref>. Lo [[rendiment]] d'aquelei [[motor]]s es de l'òrdre de 30 a 45%. Aquelei valors relativament feblas s'explican per la pèrda d'[[energia quimica]] (pompatge, fretaments mecanics, [[calor]]...)<ref>Pasmens, es possible de recuperar una partida de la [[calor]] per alimentar d'autreis organs de l'automobila (sistèmas de [[caufatge]]...).</ref>.
==== Lo motor electric ====
{{veire|Veitura electrica}}
Apareguda au sègle XIX, la [[veitura electrica]] suscita un interès important dempuei la fin dau sègle XX car son [[impacte environamentau]] es − en teoria − pus feble qu'una veitura termica [[tradicion]]ala. Sa propulsion es assegurada per un ò mai d'un [[motor electric]] que posan son [[energia]] d'[[accumulator electric|accumulators electrics]]. Dins lei fasas de frenatge, lei motors electrics modèrnes son tanben capables de convertir una partida de l'[[energia cinetica]] de l'automobila per tornar cargar leis [[accumulator electric|accumulators]].
Dos tipes de motors electrics son utilizats dins l'industria automobila modèrna. Son definits per la natura dau [[corrent electric]] : [[corrent continü|continü]] ò [[corrent alternatiu|alternatiu]]. Pasmens, lo foncionament generau dei doas familhas es relativament similar. L'[[energia electrica]] es transmesa ai [[bobina (electricitat)|bobina]]s dau [[rotor]] e/ò de l'[[estator]] que, per [[induccion magnetica]] amb leis asimants de l'autra partida, entraïnan la [[rotacion]] dau [[rotor]]. Coma lei [[maquina|maquinas]] [[maquina electrica|electricas]] son reversiblas, aqueu principi explica la possibilitat de recargar l'[[accumulator electric|accumulator]] durant lei frenatges.
==== Lo motor ibrid ====
{{veire|Propulsion ibrida}}
La [[propulsion ibrida]] es basada sus lo principi d'una associacion entre un [[motor termic]] e un [[motor electric]]. L'idèa es d'esplechar lei ponchs fòrts dei dos sistèmas de [[motor]]izacion per prepausar una automobila amb un [[impacte environamentau]] reduch. Es donc un concèpte que conoís un desvolopament important dempuei lo començament dau sègle XXI. Ansin, lo [[motor termic]] assegura la propulsion ai [[velocitat]]s importantas e permet de recargar leis [[accumulator electric|accumulators electrics]] dau [[motor electric]]. Pòu tanben o remplaçar en cas de besonh. De son caire, lo [[motor electric]] es utilizat ai [[velocitat]]s feblas, çò que permet normalament de redurre leis emissions de [[gas]] dins lei zònas [[vila|urbanas]]. Dins aquò, la concepcion d'un veïcul ibrid es un pretzfach fòrça complèx car necessita lo desvolopament d'una partida [[electronica]] capabla de gerir lei relacions entre lei dos [[motor]]s. De mai, dins certanei cas, la [[massa]] de l'alimentacion [[electricitat|electrica]] entraïna una aumentacion de la consumacion dau motor termic.
=== La transmission ===
La transmission es l'ensemble mecanic que, per permetre lo desplaçament de l'automobila, transmet lo coble de l'aubre de sortida dau [[motor]] vèrs lei [[ròda]]s.
==== La transmission primària ====
{{veire|Bóstia de cambi}}
La [[bóstia de cambi]] es un organ mecanic que permet d'adaptar lo coble motor disponible ai besonhs dau conductor. En particular, optimiza la la [[velocitat]] de [[rotacion]] dau [[motor]] per s'adaptar ai variacions de la [[velocitat]] de desplaçament dau veïcul, de la penda de la [[rota]] ò de la [[massa]] de la carga transportada. Per aquò, una [[bóstia de cambi]] es constituida de [[pinhon (mecanica)|pinhons]] mobils e fixs montats sus d'aisses e estremats dins un [[cartèr]] estanc e lubrificat. Aqueu sistèma permet de modificar lo rapòrt de demultiplicacion, es a dire la relacion entre la velocitat de rotacion dau [[motor]] e aquela dei [[ròda]]s motritz. A l'aplant ò per permetre lo passatge entre dos pinhons diferents, la [[bóstia de cambi]] es acoblada au [[motor]] per lo mejan d'un [[embraiatge]], un element que permet d'isolar, d'un biais temporari, la transmission dau motor.
Existís plusors modèls de [[bóstia de cambi]]. Lo pus simple es la bóstia manuala qu'es totalament gerida per lo conductor. La bóstia robotizada es relativament similara a la bóstia manuala mai lei cambiaments de rapòrts son realizats per d'accionaires (idraulics ò electromecanics). Lo conductor pòu dirigir son utilizacion ò laissar l'[[automata]] [[electronica|electronic]] decidir dei cambiaments. Lei bóstias automaticas son totalament contrarotladas per un [[automata]] [[electronica|electronic]]. Enfin, lei bóstias de variacion continua son concebudas a l'entorn de doas [[carrèla]]s, de [[diamètre]] variable, liadas per una [[correja]]. Gràcias a un sistèma de variacion automatica dei diamètres dei carrèlas, un tau sistèma permet una adaptacion rapida dau coble motor.
==== La transmission segondària ====
{{veire|Transmission segondària}}
La [[transmission segondària]] es lo sistèma que permet de transmetre lo coble motor, adaptat per la [[bóstia de cambi]], ai [[ròda]]s. Aqueu ròtle es generalament tengut per lo [[pònt (mecanica)|pònt]], una pèça liada ai ròdas motritz per dos aubres dotats de [[cardan]]s. Aquel organ intègra un [[diferenciau]] que permet de donar una velocitat diferenta ai ròdas d'un meteis eissiu (per exemple, dins un contorn).
Tres metòdes de transmission existisson. La [[traccion (automobila)|traccion]] es caracterizada per l'aplicacion de la poissança dau motor sus lei [[ròda]]s avans. L'automobila es ansin tirada. Lo principi invèrs es utilizat sus lei [[propulsion (automobila)|propulsions]] onte lo coble motor es dirigit vèrs lei ròdas de darrier. Enfin, dins una [[transmission integrala]], lei dos sistèmas coexistisson per permetre un maximom de mobilitat, especialament per un usatge tot-terren.
=== Lo contacte amb lo sòu ===
==== Lei ròdas ====
{{veire|Ròda}}
==== La suspension ====
{{veire|Suspension de veïcul}}
Lei [[suspension d'un veïcul|suspension]]s son leis elements que permèton de liar lei [[massa]]s penjadas ([[motor]], quadre...) e lei [[massa]]s non penjadas ([[ròda]]s, sistèma de freinatge...). La suspension dau quadre assegura la liason entre lo quadre e lei [[ròda]]s. Assegura la tenguda de ròda, lo confòrt dei passatgiers, la reduccion de l'[[energia]] transmesa dins l'estructura de l'automobila per leis irregularitats de la [[rota]]. Dins la màger part dei cas, es compausada d'un sistèma de braç associats a de [[ressòrts]] e un amortidor idraulic. Constituís ansin una liason elastica entre lo quadre e cada [[ròda]] dau veïcul. Uei, de dispositius [[electronica|electronics]] complètan sovent aqueleis elements per melhorar son eficacitat.
La suspension motor assegura la liason entre lo quadre e lo [[motor]]. Permet de demenir lei vibracions transmesas per lo [[motor]] a l'estructura de l'automobila. Aquò permet de melhorar lo confòrt dei passatgiers e la fisabilitat generala dei pèças mecanicas que compausan lo veïcul. Lei liasons elasticas, generalament constituidas de [[cauchó]], son privilegiadas.
=== La conducha ===
== L'industria e la consumacion automobila ==
=== Lo sector industriau automobil ===
=== La concepcion d'una veitura ===
=== La distribucion mondiala deis automobilas ===
== La proteccion de l'environament ==
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
<div style="-moz-column-count:3; column-count:3;">
* [[Bóstia de cambi]].
* [[Motor de combustion intèrna]].
** [[Motor d'alumatge comandat]].
** [[Motor Diesel]].
* [[Propulsion (automobila)|Propulsion]].
* [[Ròda]].
* [[Suspension de veïcul|Suspension]].
* [[Traccion (automobila)|Traccion]].
* [[Transmission integrala]].
* [[Transmission segondària]].
* [[Veitura electrica]].
</div>
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
[[Categoria:Automobila|*]]
r72kq7in222yc4qr2jymir8bc6irvvt
Mittelschaeffolsheim
0
78560
2319988
2220572
2022-07-27T05:38:22Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=aus
| nomcomuna=Mìttelschafelse
| nomcomuna2=Schaeffolsheim Mejan
| imatge=cap
| descripcion=
| lògo=
| escut= Escutcheon_to_draw-oc.svg
| escais=
| region ist ={{Alsàcia}}
| parçan=
| arrondiment= [[Arrondiment de Haguenau e Vissemborg|Haguenau e Vissemborg]]
| canton= [[Canton de Brumath|Brumath]]
| insee = 67298
| sitweb=
| cp = 67170
| cònsol = Joseph Kraut
| mandat = [[2008]]-[[2014]]
| gentilici = (en [[francés]])
| longitud= 7.6528
| latitud= 48.7011
| alt mini = 160
| alt mej =
| alt maxi = 189
| km² = 2.64
}}
'''Mìttelschafelse''' o '''Schafelse''' (en [[alemannisch]]; '''Mittelschäffolsheim''' en [[alemand]] estandard; ''Mittelschaeffolsheim'' oficialament en "[[francés]]"; valent a dire '''Schaeffolsheim Mejan''') ''' es una comuna d’[[Alsàcia]] Bassa. Administrativament, es dins lo departament del [[Bas Ren]] e la region del [[Grand Èst]] de l’[[estat francés]].
==Geografia==
==Istòria==
{{Apertium|fr}}
{{...}}
'''Incendi''' de 15 ostals lo 1{{er}} en setembre 1790.
{{Original|fr}}
{{...}}
'''Incendie''' de 15 maisons le 1{{er}} septembre 1790.
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 67298
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Joseph Kraut|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 67298
|1793=184
|1800=229
|1806=300
|1821=304
|1831=331
|1836=344
|1841=308
|1846=314
|1851=336
|1856=291
|1861=290
|1866=281
|1872=248
|1876=235
|1881=249
|1886=261
|1891=254
|1896=247
|1901=269
|1906=279
|1911=280
|1921=255
|1926=258
|1931=260
|1936=263
|1946=247
|1954=266
|1962=245
|1968=265
|1975=269
|1982=252
|1990=272
|1999=390
|2004=
|2005=
|2006=490
|2007=497
|2008=507
|2009=517
|cassini=22637
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Alsàcia}}
{{Comunas del Bas Ren}}
{{DEFAULTSORT:{{PAGENAME}}}}
[[Categoria:Comuna d'Alsàcia]]
[[Categoria:Comuna del Bas Ren]]
rqpopocjnxz5lv0jmw46h6sfsmaenv7
2319989
2319988
2022-07-27T05:38:40Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=aus
| nomcomuna=Mìttelschafelse
| nomcomuna2=Schaeffolsheim Mejan
| imatge=cap
| descripcion=
| lògo=
| escut= Escutcheon_to_draw-oc.svg
| escais=
| region ist ={{Alsàcia}}
| parçan=
| arrondiment= [[Arrondiment de Haguenau e Vissemborg|Haguenau e Vissemborg]]
| canton= [[Canton de Brumath|Brumath]]
| insee = 67298
| sitweb=
| cp = 67170
| cònsol = Joseph Kraut
| mandat = [[2008]]-[[2014]]
| gentilici = (en [[francés]])
| longitud= 7.6528
| latitud= 48.7011
| alt mini = 160
| alt mej =
| alt maxi = 189
| km² = 2.64
}}
'''Mìttelschafelse''' o '''Schafelse''' (en [[alemannisch]]; '''Mittelschäffolsheim''' en [[alemand]] estandard; ''Mittelschaeffolsheim'' oficialament en "[[francés]]"; valent a dire '''Schaeffolsheim Mejan''') es una comuna d’[[Alsàcia]] Bassa. Administrativament, es dins lo departament del [[Bas Ren]] e la region del [[Grand Èst]] de l’[[estat francés]].
==Geografia==
==Istòria==
{{Apertium|fr}}
{{...}}
'''Incendi''' de 15 ostals lo 1{{er}} en setembre 1790.
{{Original|fr}}
{{...}}
'''Incendie''' de 15 maisons le 1{{er}} septembre 1790.
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 67298
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Joseph Kraut|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 67298
|1793=184
|1800=229
|1806=300
|1821=304
|1831=331
|1836=344
|1841=308
|1846=314
|1851=336
|1856=291
|1861=290
|1866=281
|1872=248
|1876=235
|1881=249
|1886=261
|1891=254
|1896=247
|1901=269
|1906=279
|1911=280
|1921=255
|1926=258
|1931=260
|1936=263
|1946=247
|1954=266
|1962=245
|1968=265
|1975=269
|1982=252
|1990=272
|1999=390
|2004=
|2005=
|2006=490
|2007=497
|2008=507
|2009=517
|cassini=22637
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Alsàcia}}
{{Comunas del Bas Ren}}
{{DEFAULTSORT:{{PAGENAME}}}}
[[Categoria:Comuna d'Alsàcia]]
[[Categoria:Comuna del Bas Ren]]
38j7f99ac9u67t56xvbh6lag77l2bd0
2319990
2319989
2022-07-27T05:39:38Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=aus
| nomcomuna=Mìttelschafelse
| nomcomuna2=Schaeffolsheim Mejan
| imatge=Mittelschaeffolsheim,_Mairie.jpg
| descripcion=La comuna
| lògo=
| escut= Escutcheon_to_draw-oc.svg
| escais=
| region ist ={{Alsàcia}}
| parçan=
| arrondiment= [[Arrondiment de Haguenau e Vissemborg|Haguenau e Vissemborg]]
| canton= [[Canton de Brumath|Brumath]]
| insee = 67298
| sitweb=
| cp = 67170
| cònsol = Joseph Kraut
| mandat = [[2008]]-[[2014]]
| gentilici = (en [[francés]])
| longitud= 7.6528
| latitud= 48.7011
| alt mini = 160
| alt mej =
| alt maxi = 189
| km² = 2.64
}}
'''Mìttelschafelse''' o '''Schafelse''' (en [[alemannisch]]; ''Mittelschäffolsheim'' en [[alemand]] estandard; ''Mittelschaeffolsheim'' oficialament en "[[francés]]"; valent a dire '''Schaeffolsheim Mejan''') es una comuna d’[[Alsàcia]] Bassa. Administrativament, es dins lo departament del [[Bas Ren]] e la region del [[Grand Èst]] de l’[[estat francés]].
==Geografia==
==Istòria==
{{Apertium|fr}}
{{...}}
'''Incendi''' de 15 ostals lo 1{{er}} en setembre 1790.
{{Original|fr}}
{{...}}
'''Incendie''' de 15 maisons le 1{{er}} septembre 1790.
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 67298
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Joseph Kraut|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 67298
|1793=184
|1800=229
|1806=300
|1821=304
|1831=331
|1836=344
|1841=308
|1846=314
|1851=336
|1856=291
|1861=290
|1866=281
|1872=248
|1876=235
|1881=249
|1886=261
|1891=254
|1896=247
|1901=269
|1906=279
|1911=280
|1921=255
|1926=258
|1931=260
|1936=263
|1946=247
|1954=266
|1962=245
|1968=265
|1975=269
|1982=252
|1990=272
|1999=390
|2004=
|2005=
|2006=490
|2007=497
|2008=507
|2009=517
|cassini=22637
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Alsàcia}}
{{Comunas del Bas Ren}}
{{DEFAULTSORT:{{PAGENAME}}}}
[[Categoria:Comuna d'Alsàcia]]
[[Categoria:Comuna del Bas Ren]]
4i879tqcrg2mre8v16uxbklubbvbx4r
2319991
2319990
2022-07-27T05:40:44Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=aus
| nomcomuna=Mìttelschafelse
| nomcomuna2=Schaeffolsheim Mejan
| imatge=Mittelschaeffolsheim,_Mairie.jpg
| descripcion=La comuna
| lògo=
| escut=Blason_ville_fr_Mittelschaeffolsheim_67.svg
| escais=
| region ist={{Alsàcia}}
| parçan=
| arrondiment= [[Arrondiment de Haguenau e Vissemborg|Haguenau e Vissemborg]]
| canton= [[Canton de Brumath|Brumath]]
| insee = 67298
| sitweb=
| cp = 67170
| cònsol = Joseph Kraut
| mandat = [[2008]]-[[2014]]
| gentilici = Mittelschaeffolsheimer
| longitud= 7.6528
| latitud= 48.7011
| alt mini = 160
| alt mej =
| alt maxi = 189
| km² = 2.64
}}
'''Mìttelschafelse''' o '''Schafelse''' (en [[alemannisch]]; ''Mittelschäffolsheim'' en [[alemand]] estandard; ''Mittelschaeffolsheim'' oficialament en "[[francés]]"; valent a dire '''Schaeffolsheim Mejan''') es una comuna d’[[Alsàcia]] Bassa. Administrativament, es dins lo departament del [[Bas Ren]] e la region del [[Grand Èst]] de l’[[estat francés]].
==Geografia==
==Istòria==
{{Apertium|fr}}
{{...}}
'''Incendi''' de 15 ostals lo 1{{er}} en setembre 1790.
{{Original|fr}}
{{...}}
'''Incendie''' de 15 maisons le 1{{er}} septembre 1790.
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 67298
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Joseph Kraut|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 67298
|1793=184
|1800=229
|1806=300
|1821=304
|1831=331
|1836=344
|1841=308
|1846=314
|1851=336
|1856=291
|1861=290
|1866=281
|1872=248
|1876=235
|1881=249
|1886=261
|1891=254
|1896=247
|1901=269
|1906=279
|1911=280
|1921=255
|1926=258
|1931=260
|1936=263
|1946=247
|1954=266
|1962=245
|1968=265
|1975=269
|1982=252
|1990=272
|1999=390
|2004=
|2005=
|2006=490
|2007=497
|2008=507
|2009=517
|cassini=22637
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Alsàcia}}
{{Comunas del Bas Ren}}
{{DEFAULTSORT:{{PAGENAME}}}}
[[Categoria:Comuna d'Alsàcia]]
[[Categoria:Comuna del Bas Ren]]
19i484spsax2rj5l27wkigdr64vr0dz
Niederschaeffolsheim
0
78603
2319987
2220816
2022-07-27T05:34:40Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=aus
| nomcomuna=Nìderschafelse
| nomcomuna2=Schaeffolsheim Sotiran
| imatge = cap
| descripcion =
| lògo =
| escut = Escutcheon_to_draw-oc.svg
| escais =
| region ist = {{Alsàcia}}
| parçan=
| arrondiment= [[Arrondiment de Haguenau|Haguenau]]
| canton= [[Canton de Haguenau|Haguenau]]
| insee = 67331
| sitweb=
| cp = 67500
| cònsol = Fernand Vierling
| mandat = [[2008]]-[[2014]]
| gentilici = (en [[francés]])
| longitud= 7.7392
| latitud= 48.7731
| alt mini = 158
| alt mej =
| alt maxi = 197
| km² = 6.24
}}
'''Nìderschafelse''' ([[alemannisch]]; ''Niederschäffolsheim'' en [[alemand]] estandard, ''Niederschaeffolsheim'' oficialament en [[francés]], '''Schaeffolsheim Sotiran''') es una comuna [[França|francesa]] del departament del [[Bas Ren]] e de la region d'[[Alsàcia]].
==Geografia==
{{...}}
==Istòria==
{{...}}
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 67331
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Fernand Vierling|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 67331
|1793=482
|1800=528
|1806=601
|1821=869
|1831=1011
|1836=1096
|1841=1110
|1846=1172
|1851=1212
|1856=1155
|1861=1177
|1866=1167
|1872=1152
|1876=1124
|1881=1171
|1886=1173
|1891=1111
|1896=1145
|1901=1094
|1906=1101
|1911=1055
|1921=990
|1926=1020
|1931=1025
|1936=1076
|1946=1043
|1954=944
|1962=991
|1968=1042
|1975=1202
|1982=1222
|1990=1267
|1999=1268
|2004=
|2005=
|2006= 1271
|2007=1 243
|2008=1 246
|2009=1 253
|cassini=25011
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Alsàcia}}
{{Comunas del Bas Ren}}
{{DEFAULTSORT:{{PAGENAME}}}}
[[Categoria:Comuna d'Alsàcia]]
[[Categoria:Comuna del Bas Ren]]
se1wntmfucygx4fhqhbkgujwns9vi1e
Oberschaeffolsheim
0
78621
2319960
2220889
2022-07-27T03:42:09Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=aus
| nomcomuna=Schafelse
| nomcomuna2=Schaeffolsheim Sobiran
| imatge=cap
| descripcion=
| lògo=
| escut= Escutcheon_to_draw-oc.svg
| escais=
| region ist ={{Alsàcia}}
| parçan=
| arrondiment=[[Arrondiment de Strasbourg-Campèstre|Strasbourg-Campèstre]]
| canton= [[Canton de Mundolsheim|Mundolsheim]]
| insee =67350
| sitweb=
| cp =67203
| cònsol =Eddie Erb
| mandat = [[2008]]-[[2014]]
| gentilici = (en [[francés]])
| longitud=7.648888
| latitud=48.586388
| alt mini =142
| alt mej =
| alt maxi =181
| km² =9.3
}}
'''Schafelse''' (en [[alemannisch]]; '''Oberschäffolsheim''' en [[alemand]] estandard; ''Oberschaeffolsheim'' oficialament en "[[francés]]"; valent a dire '''Schaeffolsheim Sobiran''') es una comuna d’[[Alsàcia]] Bassa. Administrativament, es dins lo departament del [[Bas Ren]] e la region del [[Grand Èst]] de l’[[estat francés]].
==Geografia==
==Istòria==
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee=67350
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Eddie Erb|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee=67350
|1793=727
|1800=757
|1806=753
|1821=964
|1831=1003
|1836=1005
|1841=961
|1846=942
|1851=1016
|1856=981
|1861=985
|1866=1009
|1872=1018
|1876=998
|1881=999
|1886=1017
|1891=1009
|1896=980
|1901=999
|1906=1057
|1911=1124
|1921=1075
|1926=1145
|1931=1183
|1936=1202
|1946=1196
|1954=1139
|1962=1129
|1968=1125
|1975=1047
|1982=1700
|1990=2037
|1999=2088
|2004=
|2005=
|2006= 2170
|2007=2 132
|2008=2 128
|2009=2 123
|cassini=25408
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Alsàcia}}
{{Comunas del Bas Ren}}
{{DEFAULTSORT:{{PAGENAME}}}}
[[Categoria:Comuna d'Alsàcia]]
[[Categoria:Comuna del Bas Ren]]
jsvgta3jrd7edw73cl69n3salxrf80e
Craponne
0
96724
2319913
2050795
2022-07-26T17:12:52Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=fr
| nomcomuna=Craponne
| imatge=cap
| descripcion=
| lògo=
| escut=Blason ville fr Craponne (Rhône).svg
| escais=
| region ist =Lionés
| departament= [[Metropòli de Lion]]
| arrondiment=[[Arrondiment de Lyon|Lion]]
| canton=
| intercom=cap
| insee =69069
| sitweb=
| cp =69290
| cònsol =Alain Galliano
| mandat = 2014-2020
| gentilici =Craponnois<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_craponne_69069.html Gentilé sur le site habitants.fr] Consulté le 29/09/2008.</ref> (en [[francés]])
| longitud=4.724166
| latitud=45.746111
| alt mini =213
| alt mej =285
| alt maxi =305
| km² =4.62
}}
'''Craponne''' es una [[comuna francesa]], situada dins la [[Metropòli de Lion]] e la [[regions francesas|region]] d'[[Auvèrnhe Ròse Aups]].
==Geografia==
{{...}}
===Comunas vesinas===
<div style="position: relative; float:left; width:450px;">
[[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]]
{{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Craponne|]]'''Craponne'''}}
{{Image label|x=0.524857769476|y=0.393795383417|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4655 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Genis-les-Ollières]] (1,3km)}}}}
{{Image label|x=0.307782064649|y=0.460919386265|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4751 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Grézieu-la-Varenne]] (2,6km)}}}}
{{Image label|x=0.713925980841|y=0.338067885116|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|18px|Comuna amb 18278 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Tassin-la-Demi-Lune]] (3,3km)}}}}
{{Image label|x=0.327148136349|y=0.699622998019|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|16px|Comuna amb 5341 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Brindas]] (3,5km)}}}}
{{Image label|x=0.807739016391|y=0.527902819622|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|18px|Comuna amb 11708 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Francheville (Ròse)|Francheville]] (4,0km)}}}}
{{Image label|x=0.636951287116|y=0.781566698993|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|16px|Comuna amb 7972 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Chaponost]] (4,1km)}}}}
{{Image label|x=0.315669963987|y=0.223030527054|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1829 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Sainte-Consorce]] (4,4km)}}}}
{{Image label|x=0.404713154804|y=0.168051850163|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 3199 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Marcy-l'Étoile]] (4,4km)}}}}
{{Image label|x=0.590149953524|y=0.155835612519|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4782 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Charbonnières-les-Bains]] (4,5km)}}}}
{{Image label|x=0.115717138249|y=0.541905292413|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4677 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Vaugneray]] (5,1km)}}}}
{{Image label|x=0.138525863684|y=0.314412860677|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1858 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Pollionnay]] (5,4km)}}}}
{{Image label|x=0.840614288445|y=0.218857258186|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|18px|Comuna amb 17959 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Écully]] (5,6km)}}}}
</div><br clear=left>
==Istòria==
{{...}}
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee=69069
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= 2008 |Fin= 2014 |Identitat=Alain Galliano|Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee=69069
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=917
|1841=1046
|1846=1135
|1851=1292
|1856=1411
|1861=1503
|1866=1539
|1872=1471
|1876=1623
|1881=1776
|1886=1914
|1891=1911
|1896=1910
|1901=1957
|1906=2109
|1911=2132
|1921=2034
|1926=2104
|1931=2262
|1936=2067
|1946=2163
|1954=2560
|1962=2859
|1968=3423
|1975=4592
|1982=5536
|1990=7048
|1999=8002
|2004=
|2005=
|2006=8639
|2007= 8727
|2008= 8815
|2009= 8895
|cassini=10935
|senscomptesdobles=1962}}
==Nòtas==
<references/>
{{Comunas de la metropòli de Lion}}
[[Categoria:Comuna de la Metropòli de Lion]]
[[Categoria:Anciana comuna de Ròse]]
iswfvc1aan65qdf1l7fpwrn29ho7cnh
2319914
2319913
2022-07-26T17:14:19Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=frp
| nomcomuna=Craponne
| imatge=cap
| descripcion=
| lògo=
| escut=Blason ville fr Craponne (Rhône).svg
| escais=
| region ist =Lionés
| departament= [[Metropòli de Lion]]
| arrondiment=[[Arrondiment de Lyon|Lion]]
| canton=
| intercom=cap
| insee =69069
| sitweb=
| cp =69290
| cònsol =Alain Galliano
| mandat = 2014-2020
| gentilici =Craponnois<ref>[http://www.habitants.fr/habitants_craponne_69069.html Gentilé sur le site habitants.fr] Consulté le 29/09/2008.</ref> (en [[francés]])
| longitud=4.724166
| latitud=45.746111
| alt mini =213
| alt mej =285
| alt maxi =305
| km² =4.62
}}
'''Craponne''' es una [[comuna francesa]], situada dins la [[Metropòli de Lion]] e la [[regions francesas|region]] d'[[Auvèrnhe Ròse Aups]].
==Geografia==
{{...}}
===Comunas vesinas===
<div style="position: relative; float:left; width:450px;">
[[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]]
{{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Craponne|]]'''Craponne'''}}
{{Image label|x=0.524857769476|y=0.393795383417|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4655 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Genis-les-Ollières]] (1,3km)}}}}
{{Image label|x=0.307782064649|y=0.460919386265|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4751 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Grézieu-la-Varenne]] (2,6km)}}}}
{{Image label|x=0.713925980841|y=0.338067885116|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|18px|Comuna amb 18278 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Tassin-la-Demi-Lune]] (3,3km)}}}}
{{Image label|x=0.327148136349|y=0.699622998019|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|16px|Comuna amb 5341 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Brindas]] (3,5km)}}}}
{{Image label|x=0.807739016391|y=0.527902819622|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|18px|Comuna amb 11708 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Francheville (Ròse)|Francheville]] (4,0km)}}}}
{{Image label|x=0.636951287116|y=0.781566698993|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|16px|Comuna amb 7972 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Chaponost]] (4,1km)}}}}
{{Image label|x=0.315669963987|y=0.223030527054|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1829 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Sainte-Consorce]] (4,4km)}}}}
{{Image label|x=0.404713154804|y=0.168051850163|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 3199 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Marcy-l'Étoile]] (4,4km)}}}}
{{Image label|x=0.590149953524|y=0.155835612519|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4782 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Charbonnières-les-Bains]] (4,5km)}}}}
{{Image label|x=0.115717138249|y=0.541905292413|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4677 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Vaugneray]] (5,1km)}}}}
{{Image label|x=0.138525863684|y=0.314412860677|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1858 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Pollionnay]] (5,4km)}}}}
{{Image label|x=0.840614288445|y=0.218857258186|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|18px|Comuna amb 17959 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Écully]] (5,6km)}}}}
</div><br clear=left>
==Istòria==
{{...}}
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee=69069
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= 2008 |Fin= 2014 |Identitat=Alain Galliano|Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee=69069
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=917
|1841=1046
|1846=1135
|1851=1292
|1856=1411
|1861=1503
|1866=1539
|1872=1471
|1876=1623
|1881=1776
|1886=1914
|1891=1911
|1896=1910
|1901=1957
|1906=2109
|1911=2132
|1921=2034
|1926=2104
|1931=2262
|1936=2067
|1946=2163
|1954=2560
|1962=2859
|1968=3423
|1975=4592
|1982=5536
|1990=7048
|1999=8002
|2004=
|2005=
|2006=8639
|2007= 8727
|2008= 8815
|2009= 8895
|cassini=10935
|senscomptesdobles=1962}}
==Nòtas==
<references/>
{{Comunas de la metropòli de Lion}}
[[Categoria:Comuna de la Metropòli de Lion]]
[[Categoria:Anciana comuna de Ròse]]
mbpgwke8hbg4slwm7ufbas4blc74u3e
Tassin-la-Demi-Lune
0
98842
2319915
2051048
2022-07-26T17:15:02Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Comuna de França
| carta=frp
| nomcomuna=Tassin-la-Demi-Lune
| imatge=Horloge_Tassin.JPG
| descripcion=Lo relòtge de Tassin
| escut=Blason ville fr Tassin-la-Demi-Lune (Rhône).svg
| departament = [[Metropòli de Lion]]
| arrondiment = Lion
| intercom = cap
| insee =69244
| sitweb=
| cp =69160
| cònsol = Pascal Charmot
| mandat = 2014-2020
| gentilici =Tassilunois<ref name="habitants.fr">[http://www.habitants.fr/habitants_tassin-la-demi-lune_69244.html Gentilé sur le site habitants.fr]</ref> (en [[francés]])
| longitud=4.780556
| latitud=45.764167
| alt mini =186
| alt mej =225,2
| alt maxi =309
| km² =7.79
}}
'''Tassin-la-Demi-Lune''' es una [[comuna francesa]] situada dins la [[metropòli de Lion]] e la [[regions francesas|region]] d'{{AuvèrnheRòseAups}}.
==Geografia==
{{...}}
===Comunas vesinas===
<div style="position: relative; float:left; width:450px;">
[[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]]
{{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Tassin-la-Demi-Lune|]]'''Tassin-la-Demi-Lune'''}}
{{Image label|x=0.630048886356|y=0.370589008085|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|18px|Comuna amb 17959 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Écully]] (2,2km)}}}}
{{Image label|x=0.314392114068|y=0.545527651775|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4655 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Genis-les-Ollières]] (2,6km)}}}}
{{Image label|x=0.597183844009|y=0.67963551572|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|18px|Comuna amb 11708 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Francheville (Ròse)|Francheville]] (2,7km)}}}}
{{Image label|x=0.379663981329|y=0.30756715232|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4782 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Charbonnières-les-Bains]] (2,9km)}}}}
{{Image label|x=0.295339527944|y=0.64433257944|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|16px|Comuna amb 8727 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Craponne]] (3,3km)}}}}
{{Image label|x=0.785613316638|y=0.70081528869|scale=400|text=[[Fichièr:Dot-yellow.svg|20px|Comuna amb 22151 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Sainte-Foy-lès-Lyon]] (4,6km)}}}}
{{Image label|x=0.194284884462|y=0.319783427366|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 3199 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Marcy-l'Étoile]] (4,6km)}}}}
{{Image label|x=0.716682902089|y=0.196784780679|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4962 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Champagne-au-Mont-d'Or]] (4,7km)}}}}
{{Image label|x=0.479747927357|y=0.106172140736|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|16px|Comuna amb 8414 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Dardilly]] (4,9km)}}}}
{{Image label|x=0.816417155867|y=0.764658099655|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|16px|Comuna amb 6540 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[La Mulatière]] (5,3km)}}}}
{{Image label|x=0.105270894569|y=0.374762255439|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1829 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Sainte-Consorce]] (5,5km)}}}}
{{Image label|x=0.0973839560844|y=0.612651860136|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 4751 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Grézieu-la-Varenne]] (5,5km)}}}}
{{Image label|x=0.426450005078|y=0.933300163157|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|16px|Comuna amb 7972 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Chaponost]] (5,7km)}}}}
{{Image label|x=0.961930560882|y=0.430934002123|scale=400|text=[[Fichièr:Dot-yellow.svg|20px|Comuna amb 472331 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Lion]] (6,0km)}}}}
</div><br clear=left>
==Istòria==
{{...}}
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee=69244
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= 2008 |Fin= 2014 |Identitat=Jean-Claude Desseigne|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= 2014 |Fin= |Identitat= Pascal Charmot |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee=69244
|1793=395
|1800=257
|1806=326
|1821=415
|1831=656
|1836=728
|1841=816
|1846=852
|1851=868
|1856=997
|1861=1081
|1866=1188
|1872=1422
|1876=1690
|1881=2664
|1886=3529
|1891=3479
|1896=3518
|1901=4056
|1906=4528
|1911=4688
|1921=5263
|1926=5893
|1931=6512
|1936=6750
|1946=7675
|1954=8574
|1962=10930
|1968=12983
|1975=14886
|1982=15001
|1990=15460
|1999=15977
|2004=
|2005=
|2006=18 209
|2007= 18278
|2008= 18579
|2009= 18967
|cassini=37122
|senscomptesdobles=1962}}
==Luòcs e monuments==
==Personalitats ligadas amb la comuna==
==Véser tanben==
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Comunas de la metropòli de Lion}}
[[Categoria:Comuna de la Metropòli de Lion]]
[[Categoria:Anciana comuna de Ròse]]
5l7sm3wsmikwgml7ix39f8qzoifnf21
Simploque
0
133451
2319911
2143541
2022-07-26T16:57:30Z
217.170.204.195
/* Nòtas e referencias */ https://eprints.ucm.es/id/eprint/23476/2/Sobre_el_principio_de_Symplok%C3%A9_en_El_Sofista_de_Plat%C3%B3n_y_los_conceptos_conjugados_de_reposo_y_movimiento.pdf
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=
}}
Una '''simploque''' (del [[grèc ancian]] ''συμπλοκή'' "entrebescament") es una [[figura de retorica]] que consistís en, como todo iniciado en el materialismo filosófico de Gustavo Bueno sabrá, en este sistema filosófico es de especial importancia el principio de symploké, una idea original de Demócrito de Abdera que luego retomaría Platón, y que hace referencia al entrelazamiento dialéctico de las cosas que constituyen una situación estable o efímera, una totalidad sistática o sistemática (un sistema) en la que se dan momentos de conexión y conflicto y de desconexión e independencia entre sus partes (formales o materiales), sus secuencias o términos, etc., comprendidos en esa symploké. Demócrito de Abdera habló de la symploké o entretejimiento (urdimbre) entre los componentes indivisibles de la realidad, que para él eran los átomos (las partes materiales de la realidad). Platón, por su parte, en su obra El sofista, y según Gustavo Bueno, definiría una idea de symploké que situarían a Platón como el iniciador del método crítico filosófico, estableciendo la symploké como el entretejimiento, enfrentamiento y/o oposición de las ideas, las cuales son los elementos propios de análisis de la filosofía. La idea de symploké se opondría tanto al monismo ("todo está conectado con todo") como al pluralismo radical ("nada está conectado con nada"), afirmando que "no todo está conectado con todo", pues "unas cosas están conectadas con unas cosas, y otras cosas no están conectadas con otras cosas". El lector interesado siempre tendrá, además de recurrir a las obras de Bueno para entender esto (El papel de la filosofía en el conjunto del saber, Ensayos materialistas o los tomos I y V de la Teoría del Cierre Categorial), la obligación de leer directamente el texto platónico El sofista, además del Parménides o El político. Así podrá ver la relación que hay en Platón entre la idea de symploké y las ideas filosóficas (también conceptos físicos) de reposo y movimiento (conceptos conjugados, por cierto). Pues el entretejimiento de las cosas de la realidad tiene mucho que ver con el Estado en el espacio-tiempo de las mismas, ya que si "nada estuviese conectado con nada" no habría ni reposo ni movimiento, y si "todo estuviese conectado con todo" el reposo y el movimiento serían lo mismo, con lo cual ninguno de los dos sería nada. Solo la idea de symploké permite, a nivel ontológico-filosófico, entender las situaciones de reposo y de movimiento que, conjugadamente, pueden experimentar las cosas que hay en la realidad, y solo es posible, a mi juicio, comprender la realidad si la idea de symploké materialista permite entender los estados de las cosas que en la realidad se conforman en una relación espacio-temporal, con estados de reposo y de movimiento que podrán ir alternándose en según, y dependiendo de, determinadas conexiones, las cuales serían estudiadas en campos determinados. No en vano, Platón estudio la idea de symploké asociada al lenguaje de las palabras y sus combinaciones, también las combinaciones entre letras y sílabas. Y aprovechando los recientes XVIII Encuentros de Filosofías de Oviedo, realizados en la Fundación Gustavo Bueno, el maestro habló de como el mundo era el mundo de las cosas, y el entretejimiento de las cosas en el mundo, la urdimbre de ellas, también en el aspecto lingüístico, no puede entenderse sin los estados conjugados de esas cosas en, según qué situaciones, reposo o movimiento. Estados que cada campo categorial determinado estudiará, y siempre teniendo en cuenta que el análisis gnoseológico que en cada campo categorial se pueda desarrollar podrá conformarse según los ejes del llamado Espacio Gnoseológico, ejes que tienen su inspiración en los ejes sintáctico, semántico y pragmático del Espacio Lingüístico de Morris / Bühler. El solo plantear esta cuestión ya supone una urdimbre determinada, una symploké filosófica. Los conceptos conjugados reposo / movimiento en la urdimbre de la symploké entendida desde las coordenadas del materialismo filosófico no pueden entenderse, además, sin la dialéctica M-EMi, sin la relación dialéctica, a través del Ego Trascendental (E) de todos los sujetos operatorios que con sus operaciones, racionalizadas e institucionalizadas en campos gnoseológicos concretos y determinados (también entretejidos en symploké), realizan la dialéctica progressus-regressus (una dialéctica que, podría decirse, también tiene relación con los conceptos reposo / movimiento) de las cosas del mundo (la materialidad ontológico-especial, Mi -y sus tres subgéneros: las materialidades espaciales y temporales, corpóreas o no, M1; las materialidades aespaciales y temporales, propias de la experiencia interna de cada sujeto pero "comunes" a todos los sujetos operatorios, M2; y las materialidades aespaciales y atemporales, los conceptos e ideas ontológicas y gnoseológicas, las identidades sintéticas esquemáticas y sistemáticas de toda disciplina del conocimiento, M3-) y la idea-límite de la materia ontológico-general (M) donde se "encontraría" el resto de la realidad que "todavía no conocemos" y/o que no conoceremos jamás. En definitiva, no puede entenderse la idea de symploké sin los conceptos reposo / movimiento porque ambos tienen que ver, y debido a la acción operatoria de conformación y conocimiento del mundo de los sujetos corpóreos, operaciones racionalizadas e institucionalizadas, con la idea que más imperioso desarrollo se requiere en el materialismo filosófico, si bien el propio Gustavo Bueno y muchos otros la han tratado implícita o explícitamente en muchos de sus textos: la idea de producción. Idea que, por ejemplo, en el campo económico, también es un concepto esencial para comprender las relaciones entretejidas del campo económico, las relaciones de producción. Producción de cosas, cosas con una utilidad objetiva, concreta, histórica, espacio-temporal, utilidad que, como valor de uso, suponen ser esquemas de identidad ordenados y clasificados por la Organización Mundial de Aduanas en su Sistema Armonizado de Designación y Codificación de Mercancías, sistema merceológico adoptado, a día de hoy, por 206 Estados del mundo. Valores de uso, esquemas de identidad, cuya clasificación es según diversos componentes categoriales en una symploké con otras disciplinas (biológicas, químicas, físicas, informáticas), una clasificación de cosas también lingüística cuya vida y destino (de las cosas) es, además, independiente de la voluntad de los sujetos que las produjeron, distribuyeron, intercambiaron, cambiaron y consumieron (también en presente estos tiempos verbales), haciendo de la merceología, la disciplina tecnológico-económica de clasificación de los valores de uso de todas las mercancías del mundo para su codificación aduanera, una disciplina alfa-operatoria en sentido cultural-institucional (IIalfa2). Si el mundo es el mundo de las cosas, como dijo Gustavo Bueno en Oviedo, a nivel económico las cosas están ordenadas, coordenadas, clasificadas, entretejidas. Y el estudio ontológico y gnoseológico de las cosas es inseparable del estudio de la idea de producción.
== Nòtas e referéncias ==
<references />
[[Categoria:Retorica]]
[[Categoria:Lingüistica]]
[[Categoria:Poesia]]
2i7wt9dkb1qg0efmlqkyolgxwpjvte1
2319912
2319911
2022-07-26T17:11:24Z
Jiròni
239
demanda de supression; tèxte en espanhòl
wikitext
text/x-wiki
{{{delete}}
e6cybwic0vtxqsm4lwk03nu32r54yin
2319916
2319912
2022-07-26T17:24:52Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
Una '''simploque''' (del [[grèc ancian]] ''συμπλοκή'' "entrebescament") es una [[figura de retorica]] que consistís en l'emplèc conjonch d'una [[anafòra]] e d'una [[epifòra]].
== Nòtas e referéncias ==
<references />
[[Categoria:Retorica]]
[[Categoria:Lingüistica]]
[[Categoria:Poesia]]
9h2ou9n59flfooan4o3g4kc6o510udz
Metropòli de Lion
0
154227
2319895
2319528
2022-07-26T16:26:23Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[File:Metropòli de Lion en França (2016).svg|thumb|300px|La metropòli dins la region e la França]]
La '''metropòli de Lion''' (en [[francés]], ''métropole de Lyon'') es una collectivitat territoriala de l’[[estat francés]]. Es l’agropament de 59 comunas de l’[[arrondiment de Lion]] del [[departament de Ròse]], dins la region [[Auvèrnhe Ròse Aups]]. Foguèt creada lo [[1èr de genièr]] de [[2015]] a partir de la comunautat d’aglomeracion del Grand Lion. Lo caplòc n’es [[Lion]].
L’estatut es especific que la metropòli es desenant distinta de la collectivitat territoriala dicha departament de [[Ròse (departament)|Ròse]]. Los limits ancians d’arrondiment d’aquel departament son primièr modificats per far correspondre, pels servicis de l’Estat, l’arrondiment de Lion amb la metropòli. En 2017, son tornats modificats per tornar lo Sud de Ròse a la sosprefectura de Lion.
L’INSEE atribuís a la metropòli lo còde '''69M'''.<ref>[http://www.insee.fr/fr/methodes/nomenclatures/cog/documentation.asp?page=cdcte69m.htm ''Code officiel géographique. Communes de la métropole de Lyon'']</ref> I a pas de cambiament per la pòsta que garda lo còde 69 per las doas collectivitats del departament: la metropòli e lo Ròse « novèl ».
La populacion de la metropòli es de {{formatnum:1354476}} abitants<ref>INSEE chifras legalas per 2014.</ref>.
Per la metropòli, la collectivitat territoriala es nomenada conselh metropolitan. Aquel serà elegit, a partir de 2020, per circonscripcions<ref>[http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000029925401&dateTexte=&categorieLien=id "Ordonnance n° 2014-1539 du 19 décembre 2014 relative à l'élection des conseillers métropolitains de Lyon"], ''Journal officiel de la République française'', n°0294, 20 de decembre de 2014, p. 21558</ref>.
==Divisions==
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Conferéncias territoriaus segon lo hons de color.]]
La metropòli ei dividida en 14 circonscripcions electoraus<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref> e 10 conferéncias territoriaus deus cònsos<ref>"Périmètres des Conférences territoriales des Maires (CTM). Conseil métropolitain du 5 octobre 2020. Délibération n°2020-0192". ''Extrait du registre des délibérations du conseil''. [https://agora.grandlyon.com/webdelib/files/unzip//seance_261127/113_2020-0192.pdf Legir suu siti de la metropòli].</ref> dempuish 2020:
{| class="wikitable"
|+
!N°
!Circonscripcion
!
!Conferéncia territoriau deus cònsos
|-
|1
|Brancas e costalats
|VII
|Brancas e costalats de Ròse
|-
|2
|[[Lion Oèst]]
| rowspan="6" |IX
| rowspan="6" |Lion (9 arrondiments municipaus)
|-
|3
|[[Lion Sud]]
|-
|4
|[[Lion Centre]]
|-
|5
|[[Lion Èst]]
|-
|6
|[[Lion Nòrd]]
|-
|7
|[[Lion Sud-Èst]]
|-
|8
|[[Circonscripcion de l'Oèst|Oèst]]
|VIII
|Vath d'Yzeron
|-
|9
|Planèr deu Nòrd e Caluire
|III
|Planèu deu Nòrd
|-
|10
|Pòrta de las Aups
|V
|Pòrta de las Aups
|-
|11
|Pòrtas deu Sud
|VI
|Las Pòrtas deu Sud
|-
|12
|Ròse Amont
|IV
|Ròse Amont
|-
| rowspan="2" |13
| rowspan="2" |Vath de Sòna
|I
|Vath de Sòna
|-
|II
|Oèst e Nòrd
|-
|14
|Villeurbanne
|X
|Villeurbanne
|}
==Referéncias==
<references/>
{{FranceDep}}
[[Categoria:Auvèrnhe Ròse Aups|Lion]]
5pjfln28udjmq68cbbq5q39qr72ck3i
Modèl:Malhums de transpòrt en comun de Tolosa
10
172161
2319933
2139069
2022-07-26T23:04:20Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{nobr|'''[[Transpòrts en comun de Tolosa|TC a Tolosa]]''' :}}<br/>
{{nobr|{{Trens de banlèga de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Trens de banlèga de Tolosa|Trens de banlèga]]}}<br/>
{{nobr|{{Mètro de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Mètro de Tolosa|Mètro]]}}<br/>
{{nobr|{{Tramvai de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Tramvai de Tolosa|Tramvai]]}}<br/>
{{nobr|{{BHNS de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[BHNS de Tolosa|BHNS]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Bus de Tolosa|Autobús]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Toulouse line Téléo symbol]]
</includeonly><noinclude>{{Documentacion}}</noinclude>
17wfy9br33n2ftzt99v78qnu6qjme3r
2319934
2319933
2022-07-26T23:10:03Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{nobr|'''[[Transpòrts en comun de Tolosa|TC a Tolosa]]''' :}}<br/>
{{nobr|{{Trens de banlèga de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Trens de banlèga de Tolosa|Trens de banlèga]]}}<br/>
{{nobr|{{Mètro de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Mètro de Tolosa|Mètro]]}}<br/>
{{nobr|{{Tramvai de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Tramvai de Tolosa|Tramvai]]}}<br/>
{{nobr|{{BHNS de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[BHNS de Tolosa|BHNS]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Bus de Tolosa|Autobús]]}}<br/>
{{image:Toulouse line Téléo symbol.svg}} [[Teleferic urban del sud de Tolosa]]}}
</includeonly><noinclude>{{Documentacion}}</noinclude>
gv0xpwrz23kx17l6s5hjlfltvry10c1
2319935
2319934
2022-07-26T23:11:25Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{nobr|'''[[Transpòrts en comun de Tolosa|TC a Tolosa]]''' :}}<br/>
{{nobr|{{Trens de banlèga de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Trens de banlèga de Tolosa|Trens de banlèga]]}}<br/>
{{nobr|{{Mètro de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Mètro de Tolosa|Mètro]]}}<br/>
{{nobr|{{Tramvai de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Tramvai de Tolosa|Tramvai]]}}<br/>
{{nobr|{{BHNS de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[BHNS de Tolosa|BHNS]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Bus de Tolosa|Autobús]]}}<br/>
</includeonly><noinclude>{{Documentacion}}</noinclude>
{{image:Toulouse line Téléo symbol.svg}} [[Teleferic urban del sud de Tolosa]]
awn8jbqr7z9woqocomh2jaz1c2sf40h
2319936
2319935
2022-07-26T23:13:02Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{nobr|'''[[Transpòrts en comun de Tolosa|TC a Tolosa]]''' :}}<br/>
{{nobr|{{Trens de banlèga de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Trens de banlèga de Tolosa|Trens de banlèga]]}}<br/>
{{nobr|{{Mètro de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Mètro de Tolosa|Mètro]]}}<br/>
{{nobr|{{Tramvai de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Tramvai de Tolosa|Tramvai]]}}<br/>
{{nobr|{{BHNS de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[BHNS de Tolosa|BHNS]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Bus de Tolosa|Autobús]]}}<br/>
</includeonly><noinclude>{{Documentacion}}</noinclude>
[[image:Toulouse line Téléo symbol.svg]] [[Teleferic urban del sud de Tolosa]]
kdcu48bi4oexhl11e6rzhc3k9fxnha5
2319937
2319936
2022-07-26T23:13:34Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{nobr|'''[[Transpòrts en comun de Tolosa|TC a Tolosa]]''' :}}<br/>
{{nobr|{{Trens de banlèga de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Trens de banlèga de Tolosa|Trens de banlèga]]}}<br/>
{{nobr|{{Mètro de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Mètro de Tolosa|Mètro]]}}<br/>
{{nobr|{{Tramvai de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Tramvai de Tolosa|Tramvai]]}}<br/>
{{nobr|{{BHNS de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[BHNS de Tolosa|BHNS]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Bus de Tolosa|Autobús]]}}<br/>
[[image:Toulouse line Téléo symbol.svg]] [[Teleferic urban del sud de Tolosa]]
</includeonly><noinclude>{{Documentacion}}</noinclude>
dxzchp1nx0jj5364hxip5nyp2zw8jhq
2319938
2319937
2022-07-26T23:14:15Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{nobr|'''[[Transpòrts en comun de Tolosa|TC a Tolosa]]''' :}}<br/>
{{nobr|{{Trens de banlèga de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Trens de banlèga de Tolosa|Trens de banlèga]]}}<br/>
{{nobr|{{Mètro de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Mètro de Tolosa|Mètro]]}}<br/>
{{nobr|{{Tramvai de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Tramvai de Tolosa|Tramvai]]}}<br/>
{{nobr|{{BHNS de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[BHNS de Tolosa|BHNS]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Bus de Tolosa|Autobús]]}}<br/>
[[image:Toulouse line Téléo symbol.svg|15px]] [[Teleferic urban del sud de Tolosa]]
</includeonly><noinclude>{{Documentacion}}</noinclude>
bt9gregffz2k36mthm0u9gatuslwl2j
2319939
2319938
2022-07-26T23:15:27Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{nobr|'''[[Transpòrts en comun de Tolosa|TC a Tolosa]]''' :}}<br/>
{{nobr|{{Trens de banlèga de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Trens de banlèga de Tolosa|Trens de banlèga]]}}<br/>
{{nobr|{{Mètro de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Mètro de Tolosa|Mètro]]}}<br/>
{{nobr|{{Tramvai de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Tramvai de Tolosa|Tramvai]]}}<br/>
{{nobr|{{BHNS de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[BHNS de Tolosa|BHNS]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Bus de Tolosa|Autobús]]}}<br/>
</includeonly><noinclude>{{Documentacion}}</noinclude>
[[image:Toulouse line Téléo symbol.svg|15px]] [[Teleferic urban del sud de Tolosa]]
8gpk3j8bx7q413sd54nc2kcd0bh04fu
2319940
2319939
2022-07-26T23:17:05Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
<includeonly>{{nobr|'''[[Transpòrts en comun de Tolosa|TC a Tolosa]]''' :}}<br/>
{{nobr|{{Trens de banlèga de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Trens de banlèga de Tolosa|Trens de banlèga]]}}<br/>
{{nobr|{{Mètro de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Mètro de Tolosa|Mètro]]}}<br/>
{{nobr|{{Tramvai de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Tramvai de Tolosa|Tramvai]]}}<br/>
{{nobr|{{BHNS de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[BHNS de Tolosa|BHNS]]}}<br/>
{{nobr|{{Bus de Tolosa/correspondéncias amb intitulat}} [[Bus de Tolosa|Autobús]]}}<br/>
[[image:Toulouse line Téléo symbol.svg|15px]] [[Teleferic urban del sud de Tolosa]]
</includeonly><noinclude>{{Documentacion}}</noinclude>
bt9gregffz2k36mthm0u9gatuslwl2j
Sidi Bel Abbas
0
175565
2319927
2174805
2022-07-26T19:56:54Z
CommonsDelinker
245
Lo fichièr ترامواي_سيدي_بلعباس.jpg es estat escafat coma o es estat sus Commons per Ellywa (per [[:c:Commons:Deletion requests/File:ترامواي سيدي بلعباس.jpg|]])
wikitext
text/x-wiki
'''Sidi Bel Abbas''' ('''ⵜⴻⵙⴰⵍⴰ''' ''Tessala'' en [[berbèr]], ''سيدي بلعباس'' en [[arabi]]) es una vila del nòrd oèst d'[[Argeria]] situada a 80 km d'[[Oran]]. Es capluòc de la vilaia de Sidi Bel Abbas que compta mai de 590 000 abitants.
== Galariá ==
<gallery>
Fichièr:Aerial view of Sidi Bel Abbès (Algérie).jpg|Vista aeriana de Sidi Bel Abbas vist del nòrd.
Fichièr:084place carnot.JPG|Centre vila de Sidi Bel Abbas.
Fichièr:Ecole des beaux arts de sidi bel abbes.jpg|Escòla de las Bèlas Arts de Sidi Bel Abbas.
Fichièr:Festival internationnal de la danse populaire Sidi bel abbes 9i (1 sur 1).jpg|Festival Internacional de Danças Popularas de Sidi Bel Abbas.
</gallery>
[[Categoria:Vila d'Argeria]]
tidu485v7bi1lk9jcg4nyvr52tlqm41
Cats on Trees (pop anglesa)
0
185349
2319955
2319622
2022-07-27T02:29:14Z
CommonsDelinker
245
Lo fichièr Cats_on_Trees_02.jpg es estat escafat coma o es estat sus Commons per Fitindia (No permission since 19 July 2022)
wikitext
text/x-wiki
'''Cats on Trees''' (Gats dins los Arbres) es un grop de pop ròck de [[Tolosa]] ([[Occitània]]), que canta mai que mai en [[anglés]]. Format en 2007, es compausat del duò Nina Goern (votz e piano) e Yohan Hennequin (ritmica).
== Biografia ==
Lor primièr album, ''Cats on Trees'', s'es vendut a mai de de 220 000 exemplaris gràcias a la capitada de la cançon ''Sirens Call''<ref>https://www.lepoint.fr/culture/le-chant-des-sirenes-de-cats-on-trees-27-05-2013-1672658_3.php</ref> que foguèt una brava sansònha en França tota fin 2013 e debut 2014 (cançon classada 3ena dins los charts en França lo 10 de febrièr de 2014). Aital, lo grop foguèt nomenat a las ''Victòrias de la musica de França de 2014'', categoria « Album revelacion de l'annada »<ref>https://www.ladepeche.fr/article/2014/02/14/1818375-victoires-musique-soir-gloire-toulousains-cats-trees.html</ref>.
En 2015, cantan una cançon que se ditz ''Jimmy'' ambe lo cantaire francés [https://fr.wikipedia.org/wiki/Calogero Calogero].
En genièr de 2016, lo duò deven coach de ''[https://fr.wikipedia.org/wiki/The_Voice_Belgique The Voice Belgica]''.
Lo 16 de març de 2018, lo grop torna ambe un segond album, titolat ''Néon''. L'album, compausat de dètz títols, conten una segonda sansònha pel grop, ''Keep on Dancing'', cançon que se classèt 17ena dins los charts.
En 2022, sortida d'un tresen album titolat ''Alie''<ref>https://www.ladepeche.fr/2022/04/08/toulouse-ce-que-les-cats-on-trees-reservent-a-leur-public-ce-vendredi-soir-au-bikini-10223249.php</ref>.
==Discografia==
* 2013: ''Cats on Trees''
* 2018: ''Néon''
* 2022: ''Alie''
==Cançons las mai conegudas==
* ''Sirens call'' (2013)
* ''Jimmy'' (2014)
* ''Love You Like A Love Song'' (2014, represa de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Selena_Gomez Selena Gomez])
* ''Keep on Dancing'' (2018)
* ''Please Please Please'' (2021)
== Referéncias ==
[[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]]
[[Categoria:Artista o grop tolosenc]]
d754g6dnxgd5v1h6hxjxtnxw0w9tc0d
Anton Ivanovich serditsya
0
185806
2319880
2022-07-26T12:07:33Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Anton Ivanovich serditsya | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Антон Иванович сердится | realizacion = Aleksandr Ivanovskii | scenari = Georgii Munblit e Yevgenii Petrov | actor = Nikolai Konovalov<br />Lyudmila Tselikovskaya | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | anna... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Anton Ivanovich serditsya
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Антон Иванович сердится
| realizacion = Aleksandr Ivanovskii
| scenari = Georgii Munblit e Yevgenii Petrov
| actor = Nikolai Konovalov<br />Lyudmila Tselikovskaya
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Anton Ivanovich serditsya''''' (en [[rus]]: Антон Иванович сердится) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Ivanovskii,<ref>[https://spb.mk.ru/article/2014/01/22/974054-blokadnyiy-kinoseans.html Блокадный киносеанс]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43505/ Антон Иванович сердится (1941)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
gfvfjos3ct3ckwarrshurhr0k7uume2
Delo Artamonovykh
0
185807
2319881
2022-07-26T12:08:50Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Delo Artamonovykh | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Дело Артамоновых | realizacion = Grigorii Roshal | scenari = Sergei Yermolinskii | actor = Sergei Romodanov<br />Tamara Chistyakova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Delo Artamonovykh'''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Delo Artamonovykh
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Дело Артамоновых
| realizacion = Grigorii Roshal
| scenari = Sergei Yermolinskii
| actor = Sergei Romodanov<br />Tamara Chistyakova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Delo Artamonovykh''''' (en [[rus]]: Дело Артамоновых) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Grigorii Roshal,<ref>[https://ria.ru/20170211/1487634141.html Биография Любови Орловой]</ref><ref>[https://tass.ru/kultura/5371635 Актер от народа: 95 лет бы исполнилось Михаилу Пуговкину]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
65jbnny75l96b7vu7qhoqj4yvewdkmf
Mechta (filme, 1941)
0
185808
2319882
2022-07-26T12:10:12Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Mechta | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Мечта | realizacion = Mikhail Romm | scenari = Yevgenii Gabrilovich e Mikhail Romm | actor = Yelena Kuzmina<br />Vladimir Solovyov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Mechta''''' (en [[rus]]: Мечта) es un... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Mechta
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Мечта
| realizacion = Mikhail Romm
| scenari = Yevgenii Gabrilovich e Mikhail Romm
| actor = Yelena Kuzmina<br />Vladimir Solovyov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Mechta''''' (en [[rus]]: Мечта) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Mikhail Romm,<ref>[https://iz.ru/1115364/sergei-sychev/put-ilicha-kak-snimat-filmy-o-vozhdiakh-i-ostatsia-chelovekom Путь Ильича: как снимать фильмы о вождях и остаться человеком]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46585/ Мечта (1941)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
rf059t6ijso7q2czszed8lihwajs22r
Serdtsa chetyryokh
0
185809
2319883
2022-07-26T12:11:33Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Serdtsa chetyryokh | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Сердца четырёх | realizacion = Konstantin Yudin | scenari = Aleksei Faiko e Anatoli Granberg | actor = Valentina Serova<br />Yevgenii Samoilov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Serdtsa ch... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Serdtsa chetyryokh
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Сердца четырёх
| realizacion = Konstantin Yudin
| scenari = Aleksei Faiko e Anatoli Granberg
| actor = Valentina Serova<br />Yevgenii Samoilov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Serdtsa chetyryokh''''' (en [[rus]]: Сердца четырёх) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Konstantin Yudin,<ref>[https://rg.ru/2017/12/18/chto-ne-propustit-po-tv-na-nedele-s-18-po-24-dekabria.html Что не пропустить по ТВ на неделе с 18 по 24 декабря]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43682/ Сердца четырех (1941)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
g0xq1om3922wtjj9j5zi2r1ehe41hla
Frontovye podrugi
0
185810
2319884
2022-07-26T12:12:53Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Frontovye podrugi | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Фронтовые подруги | realizacion = Viktor Eisymont | scenari = Sergey Mikhalkov e Mikhail Rosenberg | actor = Zoya Fyodorova<br />Mariya Kapustina | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Front... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Frontovye podrugi
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Фронтовые подруги
| realizacion = Viktor Eisymont
| scenari = Sergey Mikhalkov e Mikhail Rosenberg
| actor = Zoya Fyodorova<br />Mariya Kapustina
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Frontovye podrugi''''' (en [[rus]]: Фронтовые подруги) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Viktor Eisymont,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/227855/ Фронтовые подруги]</ref><ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/frontovye-podrugi ФРОНТОВЫЕ ПОДРУГИ]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
a69nt4jwtp2cdaows64ljygk1crtvof
Konyok-Gorbunok (filme, 1941)
0
185811
2319885
2022-07-26T12:14:04Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Konyok-Gorbunok | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Конёк-Горбунок | realizacion = Aleksandr Rou | scenari = Vladimir Shveitser | actor = Pyotr Aleynikov<br />Georgii Vinogradov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Konyok-Gorbunok''''' (en rus... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Konyok-Gorbunok
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Конёк-Горбунок
| realizacion = Aleksandr Rou
| scenari = Vladimir Shveitser
| actor = Pyotr Aleynikov<br />Georgii Vinogradov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Konyok-Gorbunok''''' (en [[rus]]: Конёк-Горбунок) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Rou,<ref>[https://aif.ru/culture/freeway/pozhirnee_i_pogushche_kak_v_moskve_budut_maslenicu_otmechat Пожирнее и погуще. Как в Москве будут Масленицу отмечать]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44915/ Конек-Горбунок (1941)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
tfrp5ah018k129s2m6eahj6wfglkv7a
V tylu vraga
0
185812
2319886
2022-07-26T12:15:20Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = V tylu vraga | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = В тылу врага | realizacion = Yevgenii Shneider | scenari = R. Bershadskii | actor = Nikolai Kryuchkov<br />Aleksandr Grechanyi | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''V tylu vraga''''' (en [[rus]]: В... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = V tylu vraga
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = В тылу врага
| realizacion = Yevgenii Shneider
| scenari = R. Bershadskii
| actor = Nikolai Kryuchkov<br />Aleksandr Grechanyi
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''V tylu vraga''''' (en [[rus]]: В тылу врага) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Yevgenii Shneider,<ref>[https://www.murmansk.kp.ru/daily/25814.3/2793159/ Мурманский календарь: 6 января. Крючков снимался в Кировске, не отдохнув от "Свинарки и пастуха"]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45644/ В тылу врага (1941)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
2i09t46a9zessdj686hoxyxfrp7f84v
Maskarad (filme, 1941)
0
185813
2319887
2022-07-26T12:16:33Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Maskarad | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Маскарад | realizacion = Sergei Gerasimov | scenari = Sergei Gerasimov | actor = Nikolai Mordvinov<br />Tamara Makarova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Maskarad''''' (en [[rus]]: Маскарад) es... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Maskarad
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Маскарад
| realizacion = Sergei Gerasimov
| scenari = Sergei Gerasimov
| actor = Nikolai Mordvinov<br />Tamara Makarova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Maskarad''''' (en [[rus]]: Маскарад) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Sergei Gerasimov,<ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46551/ Маскарад (1941)]</ref><ref>[https://aif.ru/culture/showbiz/rossiyane_v_zhyuri_kannskogo_kinofestivalya_spravka Россияне в жюри Каннского кинофестиваля. Справка]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
ir383ob6s968yz8ipo051kypkp4qici
Tainstvennyi ostrov
0
185814
2319888
2022-07-26T12:17:52Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Tainstvennyi ostrov | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Таинственный остров | realizacion = Eduard Pentslin | scenari = Boris Shelontsev e Mikhail Kalinin | actor = Andrei Andriyenko-Zemskov<br />Yurii Grammatikati | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Tainstvennyi ostrov
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Таинственный остров
| realizacion = Eduard Pentslin
| scenari = Boris Shelontsev e Mikhail Kalinin
| actor = Andrei Andriyenko-Zemskov<br />Yurii Grammatikati
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Tainstvennyi ostrov''''' (en [[rus]]: Таинственный остров) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Eduard Pentslin,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/166672/ Таинственный остров]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/42168/ Таинственный остров (1941)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
rrapod85zfu5f3bj6safzv79dml567f
Suvorov (filme)
0
185815
2319889
2022-07-26T12:29:37Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Suvorov | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Суворов | realizacion = Vsevolod Pudovkin e Mikhail Doller | scenari = Georgii Grebner e Nikolai Ravich | actor = Nikolai Cherkasov-Sergeyev<br />Aleksandr Khanov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Suvorov... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Suvorov
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Суворов
| realizacion = Vsevolod Pudovkin e Mikhail Doller
| scenari = Georgii Grebner e Nikolai Ravich
| actor = Nikolai Cherkasov-Sergeyev<br />Aleksandr Khanov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Suvorov''''' (en [[rus]]: Суворов) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vsevolod Pudovkin e Mikhail Doller,<ref>[https://www.kommersant.ru/doc/4341806 «Мишенька, одноглазенький ты мой»]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44040/ Суворов (1940)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
gjmtai7yzg7jskne03j3qul6k60bttw
Bérurier Noir
0
185816
2319893
2022-07-26T15:43:08Z
Raymond Trencavel
26125
Creacion de la pagina amb « [[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]] '''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006. == Biografia == Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Feling... »
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]]
'''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006.
== Biografia ==
Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [https://fr.wikipedia.org/wiki/Ludwig_von_88 Ludwig von 88]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París.
Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica baptiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats.
Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 dins las quita ràdios generalistas) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''.
Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006.
==Discografia==
* 1984: ''Macadam massacre''
* 1985: ''Concerto pour détraqués''
* 1987: ''Abracadaboum''
* 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau''
* 2006: ''Invisible''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petit agité'' (1985)
* ''Vivre libre ou mourir'' (1985)
* ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985)
* ''Les rebelles'' (1985)
* ''Le renard'' (1985)
* ''Salut à toi'' (1985)
* ''La mère Noël'' (1985)
* ''Vive le feu'' (1985)
* ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1987)
* ''Nuit Apache'' (1987)
* ''S.O.S.'' (1987)
* ''Et Hop'' (1987)
* ''Mineurs en danger'' (1987)
* ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988)
* ''Deux clowns'' (1989)
* ''Scarabée'' (1989)
* ''Camouflage'' (1989)
* ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
gzaat1mevdtak1v7uubffuguyjwlrny
2319894
2319893
2022-07-26T15:45:25Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]]
'''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006.
== Biografia ==
Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [https://fr.wikipedia.org/wiki/Ludwig_von_88 Ludwig von 88]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París.
Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats.
Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 dins las quita ràdios generalistas) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''.
Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006.
==Discografia==
* 1984: ''Macadam massacre''
* 1985: ''Concerto pour détraqués''
* 1987: ''Abracadaboum''
* 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau''
* 2006: ''Invisible''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petit agité'' (1985)
* ''Vivre libre ou mourir'' (1985)
* ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985)
* ''Les rebelles'' (1985)
* ''Le renard'' (1985)
* ''Salut à toi'' (1985)
* ''La mère Noël'' (1985)
* ''Vive le feu'' (1985)
* ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1987)
* ''Nuit Apache'' (1987)
* ''S.O.S.'' (1987)
* ''Et Hop'' (1987)
* ''Mineurs en danger'' (1987)
* ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988)
* ''Deux clowns'' (1989)
* ''Scarabée'' (1989)
* ''Camouflage'' (1989)
* ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
qsuafknnlm7hibiegbmldgtbl8vyzxt
2320050
2319894
2022-07-27T11:04:30Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]]
'''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006.
== Biografia ==
Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [https://fr.wikipedia.org/wiki/Ludwig_von_88 Ludwig von 88]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París.
Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats.
Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''.
Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006.
==Discografia==
* 1984: ''Macadam massacre''
* 1985: ''Concerto pour détraqués''
* 1987: ''Abracadaboum''
* 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau''
* 2006: ''Invisible''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petit agité'' (1985)
* ''Vivre libre ou mourir'' (1985)
* ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985)
* ''Les rebelles'' (1985)
* ''Le renard'' (1985)
* ''Salut à toi'' (1985)
* ''La mère Noël'' (1985)
* ''Vive le feu'' (1985)
* ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1987)
* ''Nuit Apache'' (1987)
* ''S.O.S.'' (1987)
* ''Et Hop'' (1987)
* ''Mineurs en danger'' (1987)
* ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988)
* ''Deux clowns'' (1989)
* ''Scarabée'' (1989)
* ''Camouflage'' (1989)
* ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
sud145qamy0zmst513wx3vz6rmzyvhz
2320051
2320050
2022-07-27T11:06:58Z
Raymond Trencavel
26125
/* Cançons mai conegudas */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]]
'''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006.
== Biografia ==
Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [https://fr.wikipedia.org/wiki/Ludwig_von_88 Ludwig von 88]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París.
Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats.
Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''.
Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006.
==Discografia==
* 1984: ''Macadam massacre''
* 1985: ''Concerto pour détraqués''
* 1987: ''Abracadaboum''
* 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau''
* 2006: ''Invisible''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petit agité'' (1985)
* ''Vivre libre ou mourir'' (1985)
* ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985)
* ''Les rebelles'' (1985)
* ''Le renard'' (1985)
* ''Salut à toi'' (1985)
* ''La mère Noël'' (1985)
* ''Vive le feu'' (1985)
* ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1986)
* ''Nuit Apache'' (1987)
* ''S.O.S.'' (1987)
* ''Et Hop'' (1987)
* ''Mineurs en danger'' (1987)
* ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988)
* ''Deux clowns'' (1989)
* ''Scarabée'' (1989)
* ''Camouflage'' (1989)
* ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
ennu5jou5vq1tsbwoh7n44guk2vnsuj
2320053
2320051
2022-07-27T11:07:57Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]]
'''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006.
== Biografia ==
Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [https://fr.wikipedia.org/wiki/Ludwig_von_88 Ludwig von 88]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París.
Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats.
Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas<ref>https://www.anartisanart.com/echoppe/berurier-noir/1297--berurier-noir-l-emprereur-tomato-ketchup-ep-vinyle.html</ref>) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''.
Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006.
==Discografia==
* 1984: ''Macadam massacre''
* 1985: ''Concerto pour détraqués''
* 1987: ''Abracadaboum''
* 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau''
* 2006: ''Invisible''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petit agité'' (1985)
* ''Vivre libre ou mourir'' (1985)
* ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985)
* ''Les rebelles'' (1985)
* ''Le renard'' (1985)
* ''Salut à toi'' (1985)
* ''La mère Noël'' (1985)
* ''Vive le feu'' (1985)
* ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1986)
* ''Nuit Apache'' (1987)
* ''S.O.S.'' (1987)
* ''Et Hop'' (1987)
* ''Mineurs en danger'' (1987)
* ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988)
* ''Deux clowns'' (1989)
* ''Scarabée'' (1989)
* ''Camouflage'' (1989)
* ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
5bajknebf33swrkrg9rp45diumyi6nl
2320056
2320053
2022-07-27T11:10:32Z
Raymond Trencavel
26125
/* Cançons mai conegudas */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]]
'''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006.
== Biografia ==
Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [https://fr.wikipedia.org/wiki/Ludwig_von_88 Ludwig von 88]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París.
Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats.
Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas<ref>https://www.anartisanart.com/echoppe/berurier-noir/1297--berurier-noir-l-emprereur-tomato-ketchup-ep-vinyle.html</ref>) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''.
Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006.
==Discografia==
* 1984: ''Macadam massacre''
* 1985: ''Concerto pour détraqués''
* 1987: ''Abracadaboum''
* 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau''
* 2006: ''Invisible''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petit agité'' (1985)
* ''Vivre libre ou mourir'' (1985)
* ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985)
* ''Les rebelles'' (1985)
* ''Le renard'' (1985)
* ''Salut à toi'' (1985)
* ''La mère Noël'' (1985)
* ''Vive le feu'' (1985)
* ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1986)
* ''Nuit Apache'' (1987)
* ''S.O.S.'' (1987)
* ''Et Hop'' (1987)
* ''Mineurs en danger'' (1988)
* ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988)
* ''Deux clowns'' (1989)
* ''Scarabée'' (1989)
* ''Camouflage'' (1989)
* ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
0jcty7sg7dlys82ahar1ten6sl6e2hk
Lion Oèst
0
185817
2319896
2022-07-26T16:32:16Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « [[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Oèst es lo numèro '''2'''.]] '''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Ouest'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond als 5en e 9en arrondiments de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe... »
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Oèst es lo numèro '''2'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Ouest'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond als 5en e 9en arrondiments de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]]. Li son elegits 11 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
ewjl6uyrs5s956f0th71ejyltopnza9
Lion Sud
0
185818
2319897
2022-07-26T16:34:10Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « [[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Sud es lo numèro '''3'''.]] '''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Sud'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond al 7en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aup... »
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Sud es lo numèro '''3'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Sud'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond al 7en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]]. Li son elegits 11 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
oigqbx5ktozxte0lrku29eo7iixra8w
2319901
2319897
2022-07-26T16:38:44Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Sud es lo numèro '''3'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Sud'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond al 7en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]]. Li son elegits 8 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
66b82y4fcqw522ifkgpc3vmm64wapmw
Lion Centre
0
185819
2319898
2022-07-26T16:35:19Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « [[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Centre es lo numèro '''4'''.]] '''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Centre'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond als 1èr, 2nd e 4en arrondiments de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’A... »
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Centre es lo numèro '''4'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Centre'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond als 1èr, 2nd e 4en arrondiments de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]]. Li son elegits 11 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
le9cdq471kb6mk1ijx8hafh2mz47w6u
Categoria:Metropòli de Lion
14
185820
2319899
2022-07-26T16:35:50Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « Pagina principala: [[Metropòli de Lion]] »
wikitext
text/x-wiki
Pagina principala: [[Metropòli de Lion]]
17k5ygjfvyqtonnphauxlaqr15l9ssd
Lion Èst
0
185821
2319900
2022-07-26T16:37:30Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « [[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Èst es lo numèro '''5'''.]] '''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Est'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond a l'èst del 7en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe... »
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Èst es lo numèro '''5'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Est'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond a l'èst del 7en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]]. Li son elegits 7 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
22odgdnqdqcmywwkz61lnvy4dlp3ojx
Lion Nòrd
0
185822
2319902
2022-07-26T16:40:21Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « [[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Nòrd es lo numèro '''5'''.]] '''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Nord'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond a l'oèst del 7en arrondiment e al 8en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e... »
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Nòrd es lo numèro '''5'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Nord'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond a l'oèst del 7en arrondiment e al 8en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]]. Li son elegits 9 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
gbzsr2qnlfl9jmzz6iiv4011u7p9tkv
2319903
2319902
2022-07-26T16:40:44Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Nòrd es lo numèro '''5'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Nord'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond a l'oèst del 7en arrondiment e al 6en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]]. Li son elegits 9 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
k4tz7gbg6brl6q658yxo6izcvfnyxmr
Lion Sud-Èst
0
185823
2319904
2022-07-26T16:42:49Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « [[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Sud-Èst es lo numèro '''7'''.]] '''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Sud-Est'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond al 8en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe R... »
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. Lion Sud-Èst es lo numèro '''7'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Lyon-Sud-Est'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]]. Correspond al 8en arrondiment de Lion, una ciutat [[Arpitània|arpitana]], qu’es administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]]. Li son elegits 9 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
n4vy805snnqvtbkjtjuxla1v1nwz2us
Circonscripcion de l'Oèst
0
185824
2319905
2022-07-26T16:48:15Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « [[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. L'Oèst es lo numèro '''8'''.]] '''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Ouest'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]] qu’i son elegits 9 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://ww... »
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. L'Oèst es lo numèro '''8'''.]]
'''{{PAGENAME}}''' (en francés, ''Ouest'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]] qu’i son elegits 9 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
Correspond a 7 comunas [[Arpitània|arpitanas]], que son administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]], e que constituisson tanben la [[Vath d'Yzeron|Conferéncia Territoriala dels Cònsols de la Vath d'Yzeron]]:
# [[Charbonnières-les-Bains]],
# [[Craponne]],
# [[Francheville]],
# [[Marcy-l'Etoile]],
# [[Saint-Genis-les-Ollières]],
# [[Sainte-Foy-lès-Lyon]] e
# [[Tassin-la-Demi-Lune]]
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
qe3huxn8oiba2bq96k8wd3y4tkrux43
2319906
2319905
2022-07-26T16:48:48Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. L'Oèst es lo numèro '''8'''.]]
La '''circonscripcion de l'Oèst''' (en francés, ''Ouest'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]] qu’i son elegits 9 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
Correspond a 7 comunas [[Arpitània|arpitanas]], que son administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]], e que constituisson tanben la [[Vath d'Yzeron|Conferéncia Territoriala dels Cònsols de la Vath d'Yzeron]]:
# [[Charbonnières-les-Bains]],
# [[Craponne]],
# [[Francheville]],
# [[Marcy-l'Etoile]],
# [[Saint-Genis-les-Ollières]],
# [[Sainte-Foy-lès-Lyon]] e
# [[Tassin-la-Demi-Lune]]
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
mz1o15nlgl86qesh68dksvli35rif12
2319907
2319906
2022-07-26T16:49:09Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Circonscripcions electoraus en vriulet. L'Oèst es lo numèro '''8'''.]]
La '''circonscripcion de l'Oèst''' (en francés, ''Ouest'') es una circonscripcion electorala de la [[Metropòli de Lion]] qu’i son elegits 9 conselhièrs metropolitans.<ref>"Annexe : Tableau 8. Délimitation des circonscriptions électorales métropolitaines". ''Code électoral''. [https://www.legifrance.gouv.fr/codes/article_lc/LEGIARTI000030853111/2022-07-23/ Legir sus ''Légifrance''].</ref>
Correspond a 7 comunas [[Arpitània|arpitanas]], que son administrativament dins lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]], e que constituisson tanben la [[Vath d'Yzeron|Conferéncia Territoriala dels Cònsols de la Vath d'Yzeron]]:
# [[Charbonnières-les-Bains]],
# [[Craponne]],
# [[Francheville]],
# [[Marcy-l'Étoile]],
# [[Saint-Genis-les-Ollières]],
# [[Sainte-Foy-lès-Lyon]] e
# [[Tassin-la-Demi-Lune]]
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
m98kz6gk15c8bw4yvyeql6hswvsgn7d
Vath d'Yzeron
0
185825
2319908
2022-07-26T16:52:54Z
Jfblanc
104
Creacion de la pagina amb « [[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Conferéncias terriroriaus damb hons colorats. L'Oèst es en vèrd e pòrta lo numèro '''VIII'''.]] La '''Vath d'Yzeron''' (en francés, ''Ouest'') es ua de las conferéncias territoriaus deu cònsos de la [[Metropòli de Lion]].<ref>"Périmètres des Conférences territoriales des Maires (CTM). Conseil métropolitain du 5 octobre 2020. Délibératio... »
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Conferéncias terriroriaus damb hons colorats. L'Oèst es en vèrd e pòrta lo numèro '''VIII'''.]]
La '''Vath d'Yzeron''' (en francés, ''Ouest'') es ua de las conferéncias territoriaus deu cònsos de la [[Metropòli de Lion]].<ref>"Périmètres des Conférences territoriales des Maires (CTM). Conseil métropolitain du 5 octobre 2020. Délibération n°2020-0192". ''Extrait du registre des délibérations du conseil''. [https://agora.grandlyon.com/webdelib/files/unzip//seance_261127/113_2020-0192.pdf Legir suu siti de la metropòli].</ref>
Correspond a 7 comunas [[Arpitània|arpitanas]], qui son administrativament dens lo departament de Ròse e la region d’Auvèrnhe Ròse e Aups de l’[[estat francés]], e que constitueishen tanben la [[Circonscripcion de l'Oèst]]:
# [[Charbonnières-les-Bains]],
# [[Craponne]],
# [[Francheville]],
# [[Marcy-l'Étoile]],
# [[Saint-Genis-les-Ollières]],
# [[Sainte-Foy-lès-Lyon]] e
# [[Tassin-la-Demi-Lune]]
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
9pjgvubn6xj0lbgc629za86o0eoagxl
2319909
2319908
2022-07-26T16:53:42Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Conferéncias terriroriaus damb hons colorats. L'Oèst es en vèrd e pòrta lo numèro '''VIII'''.]]
La '''Vath d'Yzeron''' (en francés, ''Ouest'') es ua de las conferéncias territoriaus deu cònsos de la [[Metropòli de Lion]].<ref>"Périmètres des Conférences territoriales des Maires (CTM). Conseil métropolitain du 5 octobre 2020. Délibération n°2020-0192". ''Extrait du registre des délibérations du conseil''. [https://agora.grandlyon.com/webdelib/files/unzip//seance_261127/113_2020-0192.pdf Legir suu siti de la metropòli].</ref>
Correspond a 7 comunas [[Arpitània|arpitanas]], qui son administrativament dens lo [[departament de Ròse]] e la region d’[[Auvèrnhe Ròse Aups]] de l’[[estat francés]], e qui constitueishen tanben la [[Circonscripcion de l'Oèst]]:
# [[Charbonnières-les-Bains]],
# [[Craponne]],
# [[Francheville]],
# [[Marcy-l'Étoile]],
# [[Saint-Genis-les-Ollières]],
# [[Sainte-Foy-lès-Lyon]] e
# [[Tassin-la-Demi-Lune]]
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
6tgg6nkh18jqmqxxq842y1mjwqggv4s
2319910
2319909
2022-07-26T16:53:58Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Conferéncias terriroriaus damb hons colorats. L'Oèst es en vèrd e pòrta lo numèro '''VIII'''.]]
La '''Vath d'Yzeron''' (en francés, ''Val d'Yzeron'') es ua de las conferéncias territoriaus deu cònsos de la [[Metropòli de Lion]].<ref>"Périmètres des Conférences territoriales des Maires (CTM). Conseil métropolitain du 5 octobre 2020. Délibération n°2020-0192". ''Extrait du registre des délibérations du conseil''. [https://agora.grandlyon.com/webdelib/files/unzip//seance_261127/113_2020-0192.pdf Legir suu siti de la metropòli].</ref>
Correspond a 7 comunas [[Arpitània|arpitanas]], qui son administrativament dens lo [[departament de Ròse]] e la region d’[[Auvèrnhe Ròse Aups]] de l’[[estat francés]], e qui constitueishen tanben la [[Circonscripcion de l'Oèst]]:
# [[Charbonnières-les-Bains]],
# [[Craponne]],
# [[Francheville]],
# [[Marcy-l'Étoile]],
# [[Saint-Genis-les-Ollières]],
# [[Sainte-Foy-lès-Lyon]] e
# [[Tassin-la-Demi-Lune]]
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
1zs5kk2ak911meyqtfj84jlvm4oqsbx
2319917
2319910
2022-07-26T17:46:30Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[File:Métropole_du_Grand_Lyon_avec_CTM_et_circonscriptions_2020.svg|thumb|400px|Divisions de la metropòli. Conferéncias terriroriaus damb hons colorats. L'Oèst es en vèrd e pòrta lo numèro '''VIII'''.]]
La '''Vath d'Yzeron''' (en francés, ''Val d'Yzeron'') es ua de las conferéncias territoriaus deus cònsos de la [[Metropòli de Lion]].<ref>"Périmètres des Conférences territoriales des Maires (CTM). Conseil métropolitain du 5 octobre 2020. Délibération n°2020-0192". ''Extrait du registre des délibérations du conseil''. [https://agora.grandlyon.com/webdelib/files/unzip//seance_261127/113_2020-0192.pdf Legir suu siti de la metropòli].</ref>
Correspond a 7 comunas [[Arpitània|arpitanas]], qui son administrativament dens lo [[departament de Ròse]] e la region d’[[Auvèrnhe Ròse Aups]] de l’[[estat francés]], e qui constitueishen tanben la [[Circonscripcion de l'Oèst]]:
# [[Charbonnières-les-Bains]],
# [[Craponne]],
# [[Francheville]],
# [[Marcy-l'Étoile]],
# [[Saint-Genis-les-Ollières]],
# [[Sainte-Foy-lès-Lyon]] e
# [[Tassin-la-Demi-Lune]]
{{ref}}
[[Categoria:Metropòli de Lion]]
f5p8g7u0g4kekiavegbs9tuxdu7n9hn
Rutèn
0
185826
2319921
2022-07-26T19:21:25Z
Jiròni
239
Creacion de la pagina amb « {{omonimia}} '''Rutèn''' pòt designar : * Lo [[rutèn (lenga)|rutèn]] o rutèn ancian, anciana lenga eslava ; * Lo [[Rusyn|rutèn]], carpatorutèn o rusyn, lenga eslava orientala ; * Los [[rutèns]], pòble eslau de [[Rutènia]] ; * Los [[rutèns]], pòble de la [[Gàllia]] celtica. »
wikitext
text/x-wiki
{{omonimia}}
'''Rutèn''' pòt designar :
* Lo [[rutèn (lenga)|rutèn]] o rutèn ancian, anciana lenga eslava ;
* Lo [[Rusyn|rutèn]], carpatorutèn o rusyn, lenga eslava orientala ;
* Los [[rutèns]], pòble eslau de [[Rutènia]] ;
* Los [[rutèns]], pòble de la [[Gàllia]] celtica.
iykgil7q7lmzvp354uxdsfi56smviaj
2319922
2319921
2022-07-26T19:22:08Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
{{omonimia}}
'''Rutèn''' pòt designar :
* Lo [[rutèn (lenga)|rutèn]] o rutèn ancian, anciana lenga eslava ;
* Lo [[Rusyn|rutèn]], o rutèn modèrne o carpatorutèn o rusyn, lenga eslava orientala ;
* Los [[rutèns]], pòble eslau de [[Rutènia]] ;
* Los [[rutèns]], pòble de la [[Gàllia]] celtica.
ds0mwdhw3wcglirwp5svt1n3fjo0thx
Svinarka i pastukh
0
185827
2319943
2022-07-27T02:00:17Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Svinarka i pastukh | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Свинарка и пастух | realizacion = Ivan Pyryev | scenari = Viktor Gusev | actor = Marina Ladynina<br />Vladimir Zeldin | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Svinarka i pastukh''''' (en rus... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Svinarka i pastukh
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Свинарка и пастух
| realizacion = Ivan Pyryev
| scenari = Viktor Gusev
| actor = Marina Ladynina<br />Vladimir Zeldin
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Svinarka i pastukh''''' (en [[rus]]: Свинарка и пастух) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Ivan Pyryev,<ref>[https://aif.ru/culture/person/o_potere_syna_znali_tolko_blizkie_schaste_i_gore_vladimira_zeldina О потере сына знали только близкие. Счастье и горе Владимира Зельдина]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44057/ Свинарка и пастух (1941)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
cnd2xmh3gzu7s7j7mh4b62yqc2gskjo
Valerii Chkalov (filme)
0
185828
2319944
2022-07-27T02:01:56Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Valerii Chkalov | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Валерий Чкалов | realizacion = Mikhail Kalatozov | scenari = | actor = Vladimir Belokurov<br />Mikheil Gelovani | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Valerii Chkalov''''' (en [[rus]]: Вале... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Valerii Chkalov
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Валерий Чкалов
| realizacion = Mikhail Kalatozov
| scenari =
| actor = Vladimir Belokurov<br />Mikheil Gelovani
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Valerii Chkalov''''' (en [[rus]]: Валерий Чкалов) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Mikhail Kalatozov,<ref>[https://iz.ru/839938/georgii-oltarzhevskii/dva-kryla-po-plecham-kak-vozdushnyi-khuligan-stal-stalinskim-sokolom Два крыла по плечам: как воздушный хулиган стал «сталинским соколом»]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45657/ Валерий Чкалов (1941)]</ref> sortit en [[1941]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
k69sn8djyxo49jp3u7z9l9ws3rs9iyf
Antosha Rybkin
0
185829
2319945
2022-07-27T02:03:33Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Antosha Rybkin | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Антоша Рыбкин | realizacion = Konstantin Yudin | scenari = Anatolii Granberg | actor = Boris Chirkov<br />Marina Ladynina | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Antosha Rybkin''''' (en [[rus]]: А... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Antosha Rybkin
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Антоша Рыбкин
| realizacion = Konstantin Yudin
| scenari = Anatolii Granberg
| actor = Boris Chirkov<br />Marina Ladynina
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Antosha Rybkin''''' (en [[rus]]: Антоша Рыбкин) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Konstantin Yudin,<ref>[https://www.komi.kp.ru/online/news/2048186/ 9 мая в Сыктывкаре развернут кинопалатку]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43506/ Антоша Рыбкин (1942)]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
01p5f7ypl87b9z48marzc72ebfzj5p6
Oborona Tsaritsyna
0
185830
2319946
2022-07-27T02:05:10Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Oborona Tsaritsyna | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Оборона Царицына | realizacion = Georgii Vasilyev e Sergei Vasilyev | scenari = Georgii Vasilyev e Sergei Vasilyev | actor = Mikheil Gelovani<br />Nikolai Bogolyubov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sort... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Oborona Tsaritsyna
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Оборона Царицына
| realizacion = Georgii Vasilyev e Sergei Vasilyev
| scenari = Georgii Vasilyev e Sergei Vasilyev
| actor = Mikheil Gelovani<br />Nikolai Bogolyubov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Oborona Tsaritsyna''''' (en [[rus]]: Оборона Царицына) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Georgii Vasilyev e Sergei Vasilyev,<ref>[https://msk.kprf.ru/2018/07/27/97987/ Все оставляя людям…]</ref><ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/oborona-tsaritsyna-1-ya-seriya ОБОРОНА ЦАРИЦЫНА (1-Я СЕРИЯ)]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
j9y6lzvulq7bm9n7mgy3o5w9nqfg6gf
Sekretar raikoma
0
185831
2319947
2022-07-27T02:06:26Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Sekretar raikoma | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Секретарь райкома | realizacion = Ivan Pyryev | scenari = Iosif Prut | actor = Vasilii Vanin<br />Marina Ladynina | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Sekretar raikoma''''' (en [[rus]]: С... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Sekretar raikoma
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Секретарь райкома
| realizacion = Ivan Pyryev
| scenari = Iosif Prut
| actor = Vasilii Vanin<br />Marina Ladynina
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Sekretar raikoma''''' (en [[rus]]: Секретарь райкома) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Ivan Pyryev,<ref>[https://www.mos.ru/news/item/47337073/ Фабрика грез на Мосфильмовской улице: история крупнейшей киностудии страны]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43655/ Секретарь райкома (1942)]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
lod5mrh496p9uaratl9m364r46ldfs0
Slavnyi malyi
0
185832
2319948
2022-07-27T02:07:52Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Slavnyi malyi | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Славный малый | realizacion = Boris Barnet | scenari = Aleksei Kapler e Pyotr Pavlenko | actor = Evgenii Grigorev<br />O. Yakunina | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Slavnyi malyi''''' (en rus... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Slavnyi malyi
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Славный малый
| realizacion = Boris Barnet
| scenari = Aleksei Kapler e Pyotr Pavlenko
| actor = Evgenii Grigorev<br />O. Yakunina
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Slavnyi malyi''''' (en [[rus]]: Славный малый) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Boris Barnet,<ref>[https://www.kommersant.ru/doc-y/1753109 Опальному воля]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46469/ Славный малый (1943)]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
rpm7s8k4dgk5fzyvkuwsofsodr42j7o
Yego zovut Sukhe-Bator
0
185833
2319949
2022-07-27T02:09:29Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Yego zovut Sukhe-Bator | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Его зовут Сухэ-Батор | realizacion = Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi | scenari = Zakhar Khatsrevin e Boris Lapin | actor = Nikolai Cherkasov<br />Semyon Goldshtab | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Yego zovut Sukhe-Bator
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Его зовут Сухэ-Батор
| realizacion = Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi
| scenari = Zakhar Khatsrevin e Boris Lapin
| actor = Nikolai Cherkasov<br />Semyon Goldshtab
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Yego zovut Sukhe-Bator''''' (en [[rus]]: Его зовут Сухэ-Батор) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi,<ref>[https://ria.ru/20130218/923151587.html Биография Александра Зархи]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/42430/ Его зовут Сухэ-Батор (1942)]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
hal6suj5dntzu0171z7asx1a8wy816t
Kotovskii (filme)
0
185834
2319950
2022-07-27T02:11:03Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Kotovskii | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Котовский | realizacion = Aleksandr Faintsimmer | scenari = Aleksei Kapler | actor = Nikolai Mordvinov<br />Vasilii Vanin | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Kotovskii''''' (en [[rus]]: Котовски... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Kotovskii
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Котовский
| realizacion = Aleksandr Faintsimmer
| scenari = Aleksei Kapler
| actor = Nikolai Mordvinov<br />Vasilii Vanin
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Kotovskii''''' (en [[rus]]: Котовский) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Faintsimmer,<ref>[https://www.kommersant.ru/doc/3065981 Ночь без милосердия]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
96ark8ruzjxt9u0gx438sd4716rcqku
Paren iz nashego goroda
0
185835
2319951
2022-07-27T02:13:33Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Paren iz nashego goroda | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Парень из нашего города | realizacion = Boris Ivanov, Aleksandr Stolper e Aleksandr Ptushko | scenari = Konstantin Simonov | actor = Nikolai Kryuchkov<br />Nikolai Bogolyubov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Paren iz nashego goroda
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Парень из нашего города
| realizacion = Boris Ivanov, Aleksandr Stolper e Aleksandr Ptushko
| scenari = Konstantin Simonov
| actor = Nikolai Kryuchkov<br />Nikolai Bogolyubov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Paren iz nashego goroda''''' (en [[rus]]: Парень из нашего города) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Boris Ivanov, Aleksandr Stolper e Aleksandr Ptushko,<ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/paren-iz-nashego-goroda ПАРЕНЬ ИЗ НАШЕГО ГОРОДА]</ref> sortit en [[1942]].<ref>[https://aif.ru/culture/movie/bronya_na_plenke_10_otechestvennyh_filmov_o_tankah Броня на пленке. 10 отечественных фильмов о танках]</ref>
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
kinsx5dgcunvweybzeun8glyoxw5hwb
Mashenka (filme, 1942)
0
185836
2319952
2022-07-27T02:14:46Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Mashenka | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Машенька | realizacion = Yulii Raizman | scenari = Yevgenii Gabrilovich e Sergei Yermolinsky | actor = Valentina Karavayeva<br />Mikhail Kuznetsov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Mashenka''''' (en r... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Mashenka
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Машенька
| realizacion = Yulii Raizman
| scenari = Yevgenii Gabrilovich e Sergei Yermolinsky
| actor = Valentina Karavayeva<br />Mikhail Kuznetsov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Mashenka''''' (en [[rus]]: Машенька) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Yulii Raizman,<ref>[https://www.mos.ru/news/item/55201073/ Кино Победы. Как снимали фильмы в годы войны]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46549/ Машенька (1942)]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
lc62iur96fkj95xu3zxgn5y4dd9y6wl
Razgrom nemetskikh voisk pod Moskvoi
0
185837
2319953
2022-07-27T02:16:29Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Razgrom nemetskikh voisk pod Moskvoi | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Разгром немецких войск под Москвой | realizacion = Ilya Kopalin e Leonid Varlamov | scenari = | actor = | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Razgrom neme... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Razgrom nemetskikh voisk pod Moskvoi
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Разгром немецких войск под Москвой
| realizacion = Ilya Kopalin e Leonid Varlamov
| scenari =
| actor =
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Razgrom nemetskikh voisk pod Moskvoi''''' (en [[rus]]: Разгром немецких войск под Москвой) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Ilya Kopalin e Leonid Varlamov,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/169035/ Разгром немецких войск под Москвой]</ref><ref>[https://tass.ru/info/13649735 Какие российские и советские фильмы номинировали на "Оскар"]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
2d16bn8rnhgiwq40v6yso3t6dnb56l8
Ubiitsi vikhodyat na dorogu
0
185838
2319954
2022-07-27T02:18:19Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Ubiitsi vikhodyat na dorogu | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Убийцы выходят на дорогу | realizacion = Vsevolod Pudovkin e Yurii Tarich | scenari = Manuel Bolshintsov | actor = Mikhail Astangov<br />Boris Blinov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sorti... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Ubiitsi vikhodyat na dorogu
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Убийцы выходят на дорогу
| realizacion = Vsevolod Pudovkin e Yurii Tarich
| scenari = Manuel Bolshintsov
| actor = Mikhail Astangov<br />Boris Blinov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Ubiitsi vikhodyat na dorogu''''' (en [[rus]]: Убийцы выходят на дорогу) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vsevolod Pudovkin e Yurii Tarich,<ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/ubiitsy-vykhodyat-na-dorogu УБИЙЦЫ ВЫХОДЯТ НА ДОРОГУ]</ref><ref>[https://tass.ru/novosti-partnerov/6878398 В рамках фестиваля "Короткие встречи" в Германии покажут две программы советского кино]</ref> sortit en [[1942]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
ttto1q0f0bpjkc07a47b8mnrj5ukq0u
Aktrisa (filme, 1943)
0
185839
2319956
2022-07-27T02:36:21Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Aktrisa | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Актриса | realizacion = Leonid Trauberg | scenari = Nikolai Erdman e Mikhail Volpin | actor = Galina Sergeyeva<br />Boris Babochkin | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Aktrisa''''' (en [[rus]]: Актрис... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Aktrisa
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Актриса
| realizacion = Leonid Trauberg
| scenari = Nikolai Erdman e Mikhail Volpin
| actor = Galina Sergeyeva<br />Boris Babochkin
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Aktrisa''''' (en [[rus]]: Актриса) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Leonid Trauberg,<ref>[https://rg.ru/2020/06/22/chto-podgotovili-telekanaly-k-paradu-pobedy-i-dniu-pamiati-i-skorbi.html Что подготовили телеканалы к Параду Победы и Дню памяти и скорби]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43441/ Актриса (1942)]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
g6xzr0dmw2wvgbixw4k8akwn8j3tkds
Front (filme, 1943)
0
185840
2319957
2022-07-27T02:40:53Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Front | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Фронт | realizacion = Georgii Vasilyev e Sergei Vasilyev | scenari = Aleksandr Korneychuk | actor = Boris Zhukovskii<br />Boris Babochkin | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Front''''' (en [[rus]]: Фронт)... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Front
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Фронт
| realizacion = Georgii Vasilyev e Sergei Vasilyev
| scenari = Aleksandr Korneychuk
| actor = Boris Zhukovskii<br />Boris Babochkin
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Front''''' (en [[rus]]: Фронт) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Georgii Vasilyev e Sergei Vasilyev,<ref>[https://tass.ru/kultura/1920192 Кинематограф Великой Отечественной войны: время героев и гениев]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44437/ Фронт (1943)]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
7e89oxw94n20633d3gb1ug97k2i0vu4
Vo imya Rodiny
0
185841
2319958
2022-07-27T02:42:17Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Vo imya Rodiny | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Во имя Родины | realizacion = Vsevolod Pudovkin e Dmitrii Vasilyev | scenari = Vsevolod Pudovkin e Dmitrii Vasilyev | actor = Nikolai Kryuchkov<br />Yelena Tyapkina | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }}... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Vo imya Rodiny
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Во имя Родины
| realizacion = Vsevolod Pudovkin e Dmitrii Vasilyev
| scenari = Vsevolod Pudovkin e Dmitrii Vasilyev
| actor = Nikolai Kryuchkov<br />Yelena Tyapkina
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Vo imya Rodiny''''' (en [[rus]]: Во имя Родины) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vsevolod Pudovkin e Dmitrii Vasilyev,<ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/vo-imya-rodiny ВО ИМЯ РОДИНЫ]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45806/ Во имя Родины (1943)]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
s5nlqc4qfgxi1dxhgxigmvujdvjl4g3
Kutuzov (filme)
0
185842
2319959
2022-07-27T03:41:52Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Kutuzov | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Кутузов | realizacion = Vladimir Petrov | scenari = Vladimir Solovyov | actor = Aleksei Dikii<br />Semyon Mezhinskii | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Kutuzov''''' (en [[rus]]: Кутузов) es un filme... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Kutuzov
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Кутузов
| realizacion = Vladimir Petrov
| scenari = Vladimir Solovyov
| actor = Aleksei Dikii<br />Semyon Mezhinskii
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Kutuzov''''' (en [[rus]]: Кутузов) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vladimir Petrov,<ref>[https://rg.ru/2020/02/26/reg-ufo/istoriki-predlozhili-uvekovechit-pole-legendarnogo-srazheniia-pod-alushtoj.html Где ранили Кутузова]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45030/ Кутузов (1943)]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
mao0nkp3d9fjy9vgc3ci3665tahp4th
Nasreddin v Bukhare
0
185843
2319961
2022-07-27T03:43:22Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Nasreddin v Bukhare | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Насреддин в Бухаре | realizacion = Yakov Protazanov | scenari = Viktor Vitkovich | actor = Lev Sverdlin<br />M. Mirzakarimova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Nasreddin v Bukhare''''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Nasreddin v Bukhare
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Насреддин в Бухаре
| realizacion = Yakov Protazanov
| scenari = Viktor Vitkovich
| actor = Lev Sverdlin<br />M. Mirzakarimova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Nasreddin v Bukhare''''' (en [[rus]]: Насреддин в Бухаре) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Yakov Protazanov,<ref>[https://aif.ru/culture/movie/zhivy_li_kinostudii_respublik_sssr Живы ли киностудии республик СССР?]</ref><ref>[https://www.afisha.ru/movie/184829/ Насреддин в Бухаре]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
s5xkhuzhzaq5q4156v5i9t9nep455br
Ona zashchishchayet Rodinu
0
185844
2319962
2022-07-27T03:44:42Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Ona zashchishchayet Rodinu | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Она защищает Родину | realizacion = Fridrikh Ermler | scenari = Aleksei Kapler | actor = Vera Maretskaya<br />Nikolai Bogolyubov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Ona zashchis... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Ona zashchishchayet Rodinu
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Она защищает Родину
| realizacion = Fridrikh Ermler
| scenari = Aleksei Kapler
| actor = Vera Maretskaya<br />Nikolai Bogolyubov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Ona zashchishchayet Rodinu''''' (en [[rus]]: Она защищает Родину) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Fridrikh Ermler,<ref>[https://rg.ru/2017/05/12/reg-szfo/volshebnoj-kinoskazke-zolushka-ispolnilos-70-let.html Туфельки не износились]</ref><ref>[https://www.afisha.ru/movie/165718/ Она защищает Родину]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
i8r16l841fy5cb3jm4betkl9vh1sjjo
Stalingrad (filme, 1943)
0
185845
2319963
2022-07-27T03:45:45Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Stalingrad | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Сталинград | realizacion = Leonid Varlamov | scenari = Leonid Varlamov e A. Kuznetsov | actor = | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Stalingrad''''' (en [[rus]]: Сталинград) es un filme Un... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Stalingrad
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Сталинград
| realizacion = Leonid Varlamov
| scenari = Leonid Varlamov e A. Kuznetsov
| actor =
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Stalingrad''''' (en [[rus]]: Сталинград) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Leonid Varlamov,<ref>[https://www.kino-teatr.ru/kino/movie/sov/97423/annot/ СТАЛИНГРАД]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43967/ Сталинград (1943)]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
r0btjgd7d8fsj1t7olhkj09j2sobgy2
Vozdushnyi izvozchik
0
185846
2319964
2022-07-27T03:57:56Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Vozdushnyi izvozchik | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Воздушный извозчик | realizacion = Gerbert Rappaport | scenari = Yevgeni Petrov | actor = Mikhail Zharov<br />Lyudmila Tselikovskaya | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Vozdushnyi izv... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Vozdushnyi izvozchik
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Воздушный извозчик
| realizacion = Gerbert Rappaport
| scenari = Yevgeni Petrov
| actor = Mikhail Zharov<br />Lyudmila Tselikovskaya
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Vozdushnyi izvozchik''''' (en [[rus]]: Воздушный извозчик) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Gerbert Rappaport,<ref>[https://tass.ru/kultura/1920192 Кинематограф Великой Отечественной войны: время героев и гениев]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45871/ Воздушный извозчик (1943)]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
t2pbj8yfcqtz92u7loanj8mbctcda8t
Dva boitsa
0
185847
2319965
2022-07-27T03:59:11Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Dva boitsa | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Два бойца | realizacion = Leonid Lukov | scenari = Yevgenii Gabrilovich | actor = Mark Bernes<br />Boris Andreyev | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Dva boitsa''''' (en [[rus]]: Два бойца) es u... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Dva boitsa
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Два бойца
| realizacion = Leonid Lukov
| scenari = Yevgenii Gabrilovich
| actor = Mark Bernes<br />Boris Andreyev
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Dva boitsa''''' (en [[rus]]: Два бойца) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Leonid Lukov,<ref>[https://tass.ru/opinions/12605767 "Жизнь учил не по учебникам". Как Марк Бернес "организовал" успех и прощание со сценой]</ref><ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/dva-boitsa ДВА БОЙЦА]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
sq49aa0eb9qftupv7zgwwa8v15kmdiv
Zhdi menya
0
185848
2319966
2022-07-27T04:00:30Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Zhdi menya | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Жди меня | realizacion = Aleksandr Stolper e Boris Ivanov | scenari = Konstantin Simonov e Aleksandr Stolper | actor = Boris Blinov<br />Valentina Serova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Zhdi menya'''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Zhdi menya
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Жди меня
| realizacion = Aleksandr Stolper e Boris Ivanov
| scenari = Konstantin Simonov e Aleksandr Stolper
| actor = Boris Blinov<br />Valentina Serova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Zhdi menya''''' (en [[rus]]: Жди меня) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Stolper e Boris Ivanov,<ref>[https://rg.ru/2019/12/03/kinoteatram-besplatno-predostaviat-filmy-o-velikoj-otechestvennoj-vojne.html Кинотеатрам бесплатно предоставят фильмы о Великой Отечественной войне]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45286/ Жди меня (1943)]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
9yn6v8lw62gc389gig0o7jrrgmbg72m
Yunyi Frits
0
185849
2319967
2022-07-27T04:01:48Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Yunyi Frits | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Юный Фриц | realizacion = Grigori Kozintsev e Leonid Trauberg | scenari = Samuil Marshak | actor = Mikhail Zharov<br />Maksim Shtraukh | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Yunyi Frits''''' (en [[rus]]:... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Yunyi Frits
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Юный Фриц
| realizacion = Grigori Kozintsev e Leonid Trauberg
| scenari = Samuil Marshak
| actor = Mikhail Zharov<br />Maksim Shtraukh
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Yunyi Frits''''' (en [[rus]]: Юный Фриц) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Grigori Kozintsev e Leonid Trauberg,<ref>[https://www.kp.ru/daily/24403/578791/ Эльдар Рязанов: «Огурцов в «Карнавальной ночи» - это символ сталинизма»]</ref><ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/yunyi-frits ЮНЫЙ ФРИЦ]</ref> sortit en [[1943]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
4iooicbmoxfo1bflm6hgsmju77yr5dx
Dni i nochi
0
185850
2319968
2022-07-27T04:03:23Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Dni i nochi | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Дни и ночи | realizacion = Aleksandr Stolper | scenari = Konstantin Simonov | actor = Vladimir Solovyov<br />Daniil Sagal | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Dni i nochi''''' (en [[rus]]: Дни и н... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Dni i nochi
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Дни и ночи
| realizacion = Aleksandr Stolper
| scenari = Konstantin Simonov
| actor = Vladimir Solovyov<br />Daniil Sagal
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Dni i nochi''''' (en [[rus]]: Дни и ночи) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Stolper,<ref>[https://ria.ru/20170427/1493007989.html Биография Евгения Моргунова]</ref><ref>[https://www.afisha.ru/movie/217175/ Дни и ночи]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
3qd3x5hpuyszqw6z3zjnd9h0atgwhwx
Poyedinok
0
185851
2319969
2022-07-27T04:32:12Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Poyedinok | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Поединок | realizacion = Vladimir Legoshin | scenari = Lev Sheynin, Leonid Tur e Pyotr Tur | actor = Sergei Lukyanov<br />Vladimir Belokurov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Poyedinok''''' (en [[rus]]... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Poyedinok
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Поединок
| realizacion = Vladimir Legoshin
| scenari = Lev Sheynin, Leonid Tur e Pyotr Tur
| actor = Sergei Lukyanov<br />Vladimir Belokurov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Poyedinok''''' (en [[rus]]: Поединок) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vladimir Legoshin,<ref>[https://www.kommersant.ru/doc/3002067 Поединок]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43195/ Поединок (1944)]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
gqfktw17q1o6a68iiaccbhf8oeot34y
Ivan Nikulin - russkii matros
0
185852
2319970
2022-07-27T04:33:37Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Ivan Nikulin - russkii matros | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Иван Никулин - русский матрос | realizacion = Igor Savchenko | scenari = Leonid Solovyov | actor = Ivan Pereverzev<br />Boris Chirkov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} ''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Ivan Nikulin - russkii matros
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Иван Никулин - русский матрос
| realizacion = Igor Savchenko
| scenari = Leonid Solovyov
| actor = Ivan Pereverzev<br />Boris Chirkov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Ivan Nikulin - russkii matros''''' (en [[rus]]: Иван Никулин - русский матрос) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Igor Savchenko,<ref>[https://rg.ru/2021/07/25/podvig-ivana-nikulina-na-kinoekrane-i-v-rassekrechennyh-dokumentah.html В бой идут одни моряки]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/42662/ Иван Никулин — русский матрос (1944)]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
8inlvckpu014d02ieee6wwz5smezg2g
Dolça Catalunya
0
185853
2319971
2022-07-27T04:44:44Z
Jfblanc
104
Crèa en tradusissent la pagina « [[:ca:Special:Redirect/revision/30476256|Dolça Catalunya]] »
wikitext
text/x-wiki
'''''Doça Catalonha''''' es un [[Blòg|blog digital]] d'opinion e d'assag ligat a l'ultradrecha espanhòla. Escrich en catalan e espanhòl, parla dels eveniments, de la [[lenga]] e de la [[politica]] dels Païses [[Catalan|Catalans]]. Creat en octòbre de 2013 principalament per Guillem Elizalde Monroset,[1][2] sos articles promòvon l'unitat d'Espanha e lo [[secessionisme lingüistic]] del catalan a travèrs d'informacions enganairas. Fa tanben l'apologia de la discriminacion sociala e racista, e mai que mai de la catalanofòbia.{{Sfn|Suárez Villegas|Marín Conejo|2020}}<ref name=":1">{{Revista|nom=Joan|títol=El prejudici fet notícia. Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació.Estudi 2016-2017|lenga=ca}}</ref><ref name=":0">{{Ligam web|lenga=es}}</ref>
cevqtb3anhvhjl0co6pb5x5ctldfubs
2319972
2319971
2022-07-27T04:45:16Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
'''''Doça Catalonha''''' es un [[Blòg|blog digital]] d'opinion e d'assag ligat a l'ultradrecha espanhòla. Escrich en catalan e espanhòl, parla dels eveniments, de la [[lenga]] e de la [[politica]] dels Païses [[Catalan|Catalans]]. Creat en octòbre de 2013 principalament per Guillem Elizalde Monroset,[1][2] sos articles promòvon l'unitat d'Espanha e lo [[secessionisme lingüistic]] del catalan a travèrs d'informacions enganairas. Fa tanben l'apologia de la discriminacion sociala e racista, e mai que mai de la catalanofòbia.{{Sfn|Suárez Villegas|Marín Conejo|2020}}<ref name=":1">{{Revista|nom=Joan|títol=El prejudici fet notícia. Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació.Estudi 2016-2017|lenga=ca}}</ref><ref name=":0">{{Ligam web|lenga=es}}</ref>
{{ref}}
[[Categoria:Politica catalana]]
4fsqtv3o8bzgpy1uyyxq2ub2s5zcv79
2319976
2319972
2022-07-27T04:49:10Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
'''''Doça Catalonha''''' es un [[blòg]] d’opinion e d’assag ligat a l’ultradrecha espanhòla. Escrich en catalan e espanhòl, parla dels eveniments, de la [[lenga]] e de la [[politica]] dels Païses [[Catalan|catalans]]. Creat en octòbre de 2013, principalament per Guillem Elizalde Monroset,<ref>Borràs i Abelló, Jordi. Desmuntant Societat Civil Catalana. Edicions Saldonar, 2015. ISBN 9788494675355.</ref> <ref>Rius Sant, Xavier. Els ultres són aquí. Editorial Pòrtic, 2022. ISBN 9788498095104.</ref> sos articles promòvon l'unitat de l’estat espanhòo e lo [[secessionisme lingüistic]] del catalan a travèrs d’informacions enganairas. Fa tanben l’apologia de las discriminacion socialas e del racisme, e mai que mai de la catalanofòbia.
{{ref}}
[[Categoria:Politica catalana]]
ow3ipev2mroufaigxc6wwvkyv8agd3u
2319977
2319976
2022-07-27T04:49:59Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
'''''Dolça Catalunya''''' ("Doça Catalonha") es un [[blòg]] d’opinion e d’assag ligat a l’ultradrecha espanhòla. Escrich en catalan e espanhòl, parla dels eveniments, de la [[lenga]] e de la [[politica]] dels Païses [[Catalan|catalans]]. Creat en octòbre de 2013, principalament per Guillem Elizalde Monroset,<ref>Borràs i Abelló, Jordi. Desmuntant Societat Civil Catalana. Edicions Saldonar, 2015. ISBN 9788494675355.</ref> <ref>Rius Sant, Xavier. Els ultres són aquí. Editorial Pòrtic, 2022. ISBN 9788498095104.</ref> sos articles promòvon l'unitat de l’estat espanhòo e lo [[secessionisme lingüistic]] del catalan a travèrs d’informacions enganairas. Fa tanben l’apologia de las discriminacion socialas e del racisme, e mai que mai de la catalanofòbia.
{{ref}}
[[Categoria:Politica catalana]]
goywsobxxnp6gftnndadf1ps11oupfv
Ivan Groznyi
0
185854
2319973
2022-07-27T04:46:30Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Ivan Groznyi | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Иван Грозный | realizacion = Sergei Eisenstein | scenari = Sergei Eisenstein | actor = Nikolai Cherkasov<br />Lyudmila Tselikovskaya | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Ivan Groznyi''''' (en [[rus]... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Ivan Groznyi
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Иван Грозный
| realizacion = Sergei Eisenstein
| scenari = Sergei Eisenstein
| actor = Nikolai Cherkasov<br />Lyudmila Tselikovskaya
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Ivan Groznyi''''' (en [[rus]]: Иван Грозный) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Sergei Eisenstein,<ref>[https://regnum.ru/news/3486548.html В Санкт-Петербурге открылась выставка Меера Аксельрода «Немецкая оккупация»]</ref><ref>[https://ria.ru/20091109/192632418.html История создания фильма Сергея Эйзенштейна "Иван Грозный". Справка]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
8x8st0np3gk8a106jrslh44vhqghi2v
Malakhov kurgan
0
185855
2319974
2022-07-27T04:47:54Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Malakhov kurgan | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Малахов курган | realizacion = Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi | scenari = Iosif Kheifits, Boris Voytekhov e Aleksandr Zarkhi | actor = Nikolai Kryuchkov<br />Boris Andreyev | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Malakhov kurgan
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Малахов курган
| realizacion = Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi
| scenari = Iosif Kheifits, Boris Voytekhov e Aleksandr Zarkhi
| actor = Nikolai Kryuchkov<br />Boris Andreyev
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Malakhov kurgan''''' (en [[rus]]: Малахов курган) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi,<ref>[https://tass.ru/kultura/2216358 Военные киноленты "Ленфильма" покажут в Артиллерийском музее Петербурга]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46514/ Малахов курган (1944)]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
fk8x7jh6obdkx7on458lqi1z1bt8tqh
Nebo Moskvy
0
185856
2319975
2022-07-27T04:49:04Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Nebo Moskvy | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Небо Москвы | realizacion = Yulii Raizman | scenari = Mikhail Bleiman e Manuel Bolshintsov | actor = Pyotr Aleynikov<br />Nikolai Bogolyubov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Nebo Moskvy''''' (en [... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Nebo Moskvy
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Небо Москвы
| realizacion = Yulii Raizman
| scenari = Mikhail Bleiman e Manuel Bolshintsov
| actor = Pyotr Aleynikov<br />Nikolai Bogolyubov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Nebo Moskvy''''' (en [[rus]]: Небо Москвы) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Yulii Raizman,<ref>[https://tass.ru/moskva/12363969 Камерно, но ярко. Москва отмечает 874-летие]</ref><ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/nebo-moskvy НЕБО МОСКВЫ]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
ji3clqsq9ro71smdlcuodbt7wgpynbv
Zhila-byla devochka
0
185857
2319978
2022-07-27T04:50:17Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Zhila-byla devochka | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Жила-была девочка | realizacion = Viktor Eisymont | scenari = Vladimir Nedobrovo | actor = Nina Ivanova<br />Natalya Zashchipina | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Zhila-byla devochka''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Zhila-byla devochka
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Жила-была девочка
| realizacion = Viktor Eisymont
| scenari = Vladimir Nedobrovo
| actor = Nina Ivanova<br />Natalya Zashchipina
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Zhila-byla devochka''''' (en [[rus]]: Жила-была девочка) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Viktor Eisymont,<ref>[https://spb.aif.ru/city/v_peterburge_vylozhili_ognennuyu_kartinu_iz_10_tysyach_svech В Петербурге выложили «огненную картину» из 10 тысяч свеч]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45321/ Жила-была девочка (1944)]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
rg98b9p1pvpmbkv1ufbrieizba1h7p9
Raduga
0
185858
2319979
2022-07-27T04:51:23Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Raduga | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Радуга | realizacion = Mark Donskoi | scenari = Wanda Wasilewska | actor = Elena Tyapkina<br />Hans Klering | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Raduga''''' (en [[rus]]: Радуга) es un filme Union de la... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Raduga
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Радуга
| realizacion = Mark Donskoi
| scenari = Wanda Wasilewska
| actor = Elena Tyapkina<br />Hans Klering
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Raduga''''' (en [[rus]]: Радуга) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Mark Donskoi,<ref>[https://www.kommersant.ru/doc/3096088 Радуга]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/42037/ Радуга (1943)]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
r6ya3wn5xgymgj4ijkd8plp6lx54fwl
Silva (filme)
0
185859
2319980
2022-07-27T04:52:29Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Silva | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Сильва | realizacion = Aleksandr Ivanovskii | scenari = | actor = Zoya Smirnova-Nemirovich<br />Niyaz Dautov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Silva''''' (en [[rus]]: Сильва) es un filme Union de la... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Silva
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Сильва
| realizacion = Aleksandr Ivanovskii
| scenari =
| actor = Zoya Smirnova-Nemirovich<br />Niyaz Dautov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Silva''''' (en [[rus]]: Сильва) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Ivanovskii,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/184515/ Сильва]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43789/ Сильва (1944)]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
acsk6kxgfjmkcfcp8q2n18vw6w89ary
V shest chasov vechera posle voiny
0
185860
2319981
2022-07-27T04:53:52Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = V shest chasov vechera posle voiny | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = В 6 часов вечера после войны | realizacion = Ivan Pyryev | scenari = Viktor Gusev | actor = Marina Ladynina<br />Ivan Lyubeznov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = V shest chasov vechera posle voiny
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = В 6 часов вечера после войны
| realizacion = Ivan Pyryev
| scenari = Viktor Gusev
| actor = Marina Ladynina<br />Ivan Lyubeznov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''V shest chasov vechera posle voiny''''' (en [[rus]]: В 6 часов вечера после войны) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Ivan Pyryev,<ref>[https://rg.ru/2020/06/22/chto-podgotovili-telekanaly-k-paradu-pobedy-i-dniu-pamiati-i-skorbi.html Что подготовили телеканалы к Параду Победы и Дню памяти и скорби]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45632/ В шесть часов вечера после войны (1944)]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
245zvwzu6gn33g0pjko9c7detsyyydi
Bolshaya zemlya
0
185861
2319982
2022-07-27T04:55:03Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Bolshaya zemlya | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Большая земля | realizacion = Sergei Gerasimov | scenari = Sergei Gerasimov | actor = Tamara Makarova<br />Viktor Dobrovolskii | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Bolshaya zemlya''''' (en rus... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Bolshaya zemlya
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Большая земля
| realizacion = Sergei Gerasimov
| scenari = Sergei Gerasimov
| actor = Tamara Makarova<br />Viktor Dobrovolskii
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Bolshaya zemlya''''' (en [[rus]]: Большая земля) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Sergei Gerasimov,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/182287/ Большая земля]</ref><ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/bolshaya-zemlya БОЛЬШАЯ ЗЕМЛЯ]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
6g81gxemo8qzhdy65zzkr2qazujhbtx
Svadba
0
185862
2319983
2022-07-27T04:56:05Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Svadba | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Свадьба | realizacion = Isidor Annenskii | scenari = Isidor Annenskii | actor = Alexei Gribov<br />Faina Ranevskaya | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Svadba''''' (en [[rus]]: Свадьба) es un filme ... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Svadba
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Свадьба
| realizacion = Isidor Annenskii
| scenari = Isidor Annenskii
| actor = Alexei Gribov<br />Faina Ranevskaya
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Svadba''''' (en [[rus]]: Свадьба) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Isidor Annenskii,<ref>[https://www.kommersant.ru/doc/1007478 "Живот свой положил за Отечество"]</ref><ref>[https://www.afisha.ru/movie/170324/ Свадьба]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
fj9899w2i8kzm4zmifkmszs03ipwzvq
My s Urala
0
185863
2319984
2022-07-27T04:57:37Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = My s Urala | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Мы с Урала | realizacion = Lev Kuleshov | scenari = Yevgenii Pomeshchikov e Nikolai Rozhkov | actor = Aleksei Konsovskii<br />Yanina Zhejmo | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''My s Urala''''' (en [[rus]... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = My s Urala
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Мы с Урала
| realizacion = Lev Kuleshov
| scenari = Yevgenii Pomeshchikov e Nikolai Rozhkov
| actor = Aleksei Konsovskii<br />Yanina Zhejmo
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''My s Urala''''' (en [[rus]]: Мы с Урала) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Lev Kuleshov,<ref>[https://ria.ru/20140113/988618031.html Биография Льва Кулешова]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
39i3uuunp0ipuqf0mpi1kcj8gujs61n
Zoya (filme)
0
185864
2319985
2022-07-27T04:58:42Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Zoya | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Зоя | realizacion = Lev Arnshtam | scenari = Lev Arnshtam e Boris Chirskov | actor = Galina Vodyanitskaya<br />Tamara Altseva | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Zoya''''' (en [[rus]]: Зоя) es un filme Union... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Zoya
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Зоя
| realizacion = Lev Arnshtam
| scenari = Lev Arnshtam e Boris Chirskov
| actor = Galina Vodyanitskaya<br />Tamara Altseva
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Zoya''''' (en [[rus]]: Зоя) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Lev Arnshtam,<ref>[https://iz.ru/813915/lidiia-maslova/izobrazhaia-gogu-aleksei-batalov-izmenil-kinoobraz-rabochego Изображая Гогу: Алексей Баталов изменил кинообраз рабочего]</ref><ref>[https://www.afisha.ru/movie/169192/ Зоя]</ref> sortit en [[1944]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
tb7fnelszxl9hhjw70rnielwbdbyzr7
Bliznetsy
0
185865
2319986
2022-07-27T05:13:25Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Bliznetsy | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Близнецы | realizacion = Konstantin Yudin | scenari = Mikhail Vitukhnovsky e Yakov Yaluner | actor = Lyudmila Tselikovskaya<br />Vera Orlova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Bliznetsy''''' (en [[rus]]... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Bliznetsy
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Близнецы
| realizacion = Konstantin Yudin
| scenari = Mikhail Vitukhnovsky e Yakov Yaluner
| actor = Lyudmila Tselikovskaya<br />Vera Orlova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Bliznetsy''''' (en [[rus]]: Близнецы) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Konstantin Yudin,<ref>[https://tass.ru/kultura/6777503 Театр Маяковского открывает сезон фестивалем спектаклей с участием Светланы Немоляевой]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46146/ Близнецы (1945)]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
fiyykecdxiirxwzuqm4r9j19cd8fn0o
Odnazhdy nochyu
0
185866
2319992
2022-07-27T05:41:37Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Odnazhdy nochyu | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Однажды ночью | realizacion = Boris Barnet | scenari = Fyodor Knorre | actor = Irina Radchenko<br />Boris Andreyev | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Odnazhdy nochyu''''' (en [[rus]]: Одна... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Odnazhdy nochyu
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Однажды ночью
| realizacion = Boris Barnet
| scenari = Fyodor Knorre
| actor = Irina Radchenko<br />Boris Andreyev
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Odnazhdy nochyu''''' (en [[rus]]: Однажды ночью) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Boris Barnet,<ref>[https://www.kommersant.ru/doc/147157 Афиша]</ref><ref>[https://www.afisha.ru/movie/165685/ Однажды ночью]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
r4i8xeyv8ttrgub9b57mce3lrwcfgos
Pyatnadtsatiletnii kapitan
0
185867
2319993
2022-07-27T05:43:07Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Pyatnadtsatiletnii kapitan | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Пятнадцатилетний капитан | realizacion = Vasilii Zhuravlyov | scenari = Jules Verne, Georgiy Grebner e Vasilii Zhuravlyov | actor = Vsevolod Larionov<br />Yelena Izmailova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Pyatnadtsatiletnii kapitan
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Пятнадцатилетний капитан
| realizacion = Vasilii Zhuravlyov
| scenari = Jules Verne, Georgiy Grebner e Vasilii Zhuravlyov
| actor = Vsevolod Larionov<br />Yelena Izmailova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Pyatnadtsatiletnii kapitan''''' (en [[rus]]: Пятнадцатилетний капитан) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vasilii Zhuravlyov,<ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/pyatnadtsatiletnii-kapitan ПЯТНАДЦАТИЛЕТНИЙ КАПИТАН]</ref><ref>[https://www.kommersant.ru/doc/160157 Умер Всеволод Ларионов]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
7gda2oaxac5exmaopt1rh4rxyko2n2p
Chelovek 217
0
185868
2319994
2022-07-27T05:44:17Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Chelovek 217 | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Человек № 217 | realizacion = Mikhail Romm | scenari = Mikhail Romm e Yevgenii Gabrilovich | actor = Yelena Kuzmina<br />Vladimir Balashov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Chelovek 217''''' (en ... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Chelovek 217
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Человек № 217
| realizacion = Mikhail Romm
| scenari = Mikhail Romm e Yevgenii Gabrilovich
| actor = Yelena Kuzmina<br />Vladimir Balashov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Chelovek 217''''' (en [[rus]]: Человек № 217) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Mikhail Romm,<ref>[https://tass.ru/novosti-partnerov/6878398 В рамках фестиваля "Короткие встречи" в Германии покажут две программы советского кино]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45460/ Человек №217 (1944)]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
nj0tk23ldjga331y4bkhpysbvs2zlxe
Bez viny vinovatye
0
185869
2319995
2022-07-27T05:45:21Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Bez viny vinovatye | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Без вины виноватые | realizacion = Vladimir Petrov | scenari = Vladimir Petrov | actor = Alla Tarasova<br />Viktor Stanitsyn | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Bez viny vinovatye''''' (... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Bez viny vinovatye
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Без вины виноватые
| realizacion = Vladimir Petrov
| scenari = Vladimir Petrov
| actor = Alla Tarasova<br />Viktor Stanitsyn
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Bez viny vinovatye''''' (en [[rus]]: Без вины виноватые) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vladimir Petrov,<ref>[https://ria.ru/20140827/1021511809.html Советские и российские лауреаты Венецианского кинофестиваля]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46121/ Без вины виноватые (1945)]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
djf1vkf1fdhlaeaj0r29rj93bn18pqx
Zdravstvui, Moskva!
0
185870
2319996
2022-07-27T05:46:40Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Zdravstvui, Moskva! | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Здравствуй, Москва! | realizacion = Sergei Yutkevich | scenari = Nikolai Erdman e Mikhail Volpin | actor = Oleg Bobrov<br />Sergei Filippov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Zdravstvu... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Zdravstvui, Moskva!
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Здравствуй, Москва!
| realizacion = Sergei Yutkevich
| scenari = Nikolai Erdman e Mikhail Volpin
| actor = Oleg Bobrov<br />Sergei Filippov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Zdravstvui, Moskva!''''' (en [[rus]]: Здравствуй, Москва!) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Sergei Yutkevich,<ref>[https://rg.ru/2017/05/15/na-lazurnom-beregu-francii-startuet-iubilejnyj-kinofestival.html Особый взгляд Канна]</ref><ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/zdravstvui-moskva ЗДРАВСТВУЙ, МОСКВА]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
5wpfzs4w8wivquubfm58jz05xc2zioz
Kashchei bessmertnyi (filme)
0
185871
2319997
2022-07-27T06:34:57Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Kashchei bessmertnyi | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Кащей Бессмертный | realizacion = Aleksandr Rou | scenari = Vladimir Shveitser e Aleksandr Rou | actor = Sergei Stolyarov<br />Alexander Shirshov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Ka... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Kashchei bessmertnyi
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Кащей Бессмертный
| realizacion = Aleksandr Rou
| scenari = Vladimir Shveitser e Aleksandr Rou
| actor = Sergei Stolyarov<br />Alexander Shirshov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Kashchei bessmertnyi''''' (en [[rus]]: Кащей Бессмертный) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Rou,<ref>[https://rg.ru/2021/12/10/karoart-i-kinostudiia-gorkogo-obiavili-o-starte-retrospektivy-aleksandra-rou.html КАРО.Арт и Киностудия Горького объявили о старте ретроспективы Александра Роу]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44727/ Кащей Бессмертный (1944)]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
csqe8ia5rqq2tiosej8emc3q2y9vnmt
Propavshaya gramota
0
185872
2319998
2022-07-27T06:36:58Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Propavshaya gramota | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Пропа́вшая гра́мота | realizacion = Valentina Brumberg e Zinaida Brumberg | scenari = Zinovii Kalik | actor = Sergei Martinson<br />Leonid Pirogov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Propavshaya gramota
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Пропа́вшая гра́мота
| realizacion = Valentina Brumberg e Zinaida Brumberg
| scenari = Zinovii Kalik
| actor = Sergei Martinson<br />Leonid Pirogov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Propavshaya gramota''''' (en [[rus]]: Пропа́вшая гра́мота) es un filme d'animacion [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Valentina Brumberg e Zinaida Brumberg,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/209985/ Пропавшая грамота]</ref><ref>[https://www.kino-teatr.ru/kino/movie/sov/84813/annot/ ПРОПАВШАЯ ГРАМОТА (1945)]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
psjmymvbjiu8e0kw362ambfhlxp2ttx
Prostye lyudi
0
185873
2319999
2022-07-27T06:38:16Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Prostye lyudi | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Простые люди | realizacion = Grigorii Kozintsev e Leonid Trauberg | scenari = Grigorii Kozintsev e Leonid Trauberg | actor = Yurii Tolubeyev<br />Olga Lebzak | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Pr... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Prostye lyudi
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Простые люди
| realizacion = Grigorii Kozintsev e Leonid Trauberg
| scenari = Grigorii Kozintsev e Leonid Trauberg
| actor = Yurii Tolubeyev<br />Olga Lebzak
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Prostye lyudi''''' (en [[rus]]: Простые люди) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Grigorii Kozintsev e Leonid Trauberg,<ref>[https://www.spb.kp.ru/daily/26636.5/3658180/ Мрачные интерьеры замка Гамлета построили в павильоне «Ленфильма»]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43328/ Простые люди (1945)]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
mtunaa1w1275hxvr93ijf18q95r6j3r
Velikii perelom
0
185874
2320000
2022-07-27T06:39:32Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Velikii perelom | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Великий перелом | realizacion = Fridrikh Ermler | scenari = Boris Chirskov | actor = Mikhail Derzhavin<br />Pyotr Andrievskii | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Velikii perelom''''' (en ru... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Velikii perelom
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Великий перелом
| realizacion = Fridrikh Ermler
| scenari = Boris Chirskov
| actor = Mikhail Derzhavin<br />Pyotr Andrievskii
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Velikii perelom''''' (en [[rus]]: Великий перелом) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Fridrikh Ermler,<ref>[https://www.kommersant.ru/doc/3119590 Великий перелом]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45706/ Великий перелом (1945)]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
ku1bo5hcvbex1f136piy8bzzdmhhb2q
Kreiser Varyag
0
185875
2320001
2022-07-27T06:41:10Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Kreiser Varyag | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Крейсер «Варяг» | realizacion = Viktor Eisymont | scenari = Georgii Grebner | actor = Boris Livanov<br />Aleksandr Zrazhevskii | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Kreiser Varyag''''' (en rus... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Kreiser Varyag
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Крейсер «Варяг»
| realizacion = Viktor Eisymont
| scenari = Georgii Grebner
| actor = Boris Livanov<br />Aleksandr Zrazhevskii
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Kreiser Varyag''''' (en [[rus]]: Крейсер «Варяг») es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Viktor Eisymont,<ref>[https://sviblovo.mos.ru/presscenter/news/detail/8515063.html В кинотеатре на Снежной покажут фильм о Москве, вышедший на экраны более 60 лет назад]</ref><ref>[https://spb.aif.ru/culture/person/ot_blokady_do_varyaga_luchshie_filmy_rehttpwwwaifruarticlesmanagementeditid2141629popupzhissera_viktora_eysymonta От блокады до «Варяга». Лучшие фильмы режиссера Виктора Эйсымонта]</ref> sortit en [[1945]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
3bepvl5m3e6nt2vy8ordb49102ipxzh
2320002
2320001
2022-07-27T06:41:31Z
Nikolai Kurbatov
47060
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Kreiser Varyag
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Крейсер «Варяг»
| realizacion = Viktor Eisymont
| scenari = Georgii Grebner
| actor = Boris Livanov<br />Aleksandr Zrazhevskii
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Kreiser Varyag''''' (en [[rus]]: Крейсер «Варяг») es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Viktor Eisymont,<ref>[https://sviblovo.mos.ru/presscenter/news/detail/8515063.html В кинотеатре на Снежной покажут фильм о Москве, вышедший на экраны более 60 лет назад]</ref><ref>[https://spb.aif.ru/culture/person/ot_blokady_do_varyaga_luchshie_filmy_rehttpwwwaifruarticlesmanagementeditid2141629popupzhissera_viktora_eysymonta От блокады до «Варяга». Лучшие фильмы режиссера Виктора Эйсымонта]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
iyhzp8qpttb4aal1dhoudukuu62ya05
Pervaya perchatka
0
185876
2320003
2022-07-27T07:14:50Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Pervaya perchatka | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Первая перчатка | realizacion = Andrei Frolov | scenari = Aleksandr Filimonov | actor = Vladimir Volodin<br />Anastasia Zuyeva | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Pervaya perchatka''''' (en... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Pervaya perchatka
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Первая перчатка
| realizacion = Andrei Frolov
| scenari = Aleksandr Filimonov
| actor = Vladimir Volodin<br />Anastasia Zuyeva
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Pervaya perchatka''''' (en [[rus]]: Первая перчатка) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Andrei Frolov,<ref>[https://rg.ru/2019/07/01/v-ssha-umerla-sovetskaia-aktrisa-nadezhda-cherednichenko.html В США умерла советская актриса Надежда Чередниченко]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
o773i87hj18x7g6vnbj5akzxpz63uli
Nebesnyi tikhokhod
0
185877
2320004
2022-07-27T07:16:21Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Nebesnyi tikhokhod | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Небесный тихоход | realizacion = Semyon Timoshenko | scenari = Semyon Timoshenko | actor = Nikolai Kryuchkov<br />Vasilii Merkuryev | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Nebesnyi tikhokhod'... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Nebesnyi tikhokhod
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Небесный тихоход
| realizacion = Semyon Timoshenko
| scenari = Semyon Timoshenko
| actor = Nikolai Kryuchkov<br />Vasilii Merkuryev
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Nebesnyi tikhokhod''''' (en [[rus]]: Небесный тихоход) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Semyon Timoshenko,<ref>[https://www.mos.ru/news/item/73610073/ Онлайн-акции и конкурсы: как НКО отметят День Победы]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46376/ Небесный тихоход (1945)]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
b7jcvgg3gkerseys2gk9vg6249tbgfr
V gorakh Yugoslavii
0
185878
2320005
2022-07-27T07:17:55Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = V gorakh Yugoslavii | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = В горах Югославии | realizacion = Abram Room | scenari = Giorgi Mdivani | actor = Ivan Bersenev<br />Nikolai Mordvinov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''V gorakh Yugoslavii''''' (en ... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = V gorakh Yugoslavii
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = В горах Югославии
| realizacion = Abram Room
| scenari = Giorgi Mdivani
| actor = Ivan Bersenev<br />Nikolai Mordvinov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''V gorakh Yugoslavii''''' (en [[rus]]: В горах Югославии) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Abram Room,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/177667/ В горах Югославии]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
moq8lhbd0gfb5t86iybwqw48aioa3zs
Glinka
0
185879
2320006
2022-07-27T07:18:57Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Glinka | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Глинка | realizacion = Lev Arnshtam | scenari = Lev Arnshtam | actor = Boris Chirkov<br />Valentina Serova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Glinka''''' (en [[rus]]: Глинка) es un filme Union de las... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Glinka
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Глинка
| realizacion = Lev Arnshtam
| scenari = Lev Arnshtam
| actor = Boris Chirkov<br />Valentina Serova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Glinka''''' (en [[rus]]: Глинка) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Lev Arnshtam,<ref>[https://rg.ru/2017/05/15/na-lazurnom-beregu-francii-startuet-iubilejnyj-kinofestival.html Особый взгляд Канна]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44514/ Глинка (1946)]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
7ccp64y7zinhdqcn58f3or4tvff0rzs
Osvobozhdyonnaya zemlya
0
185880
2320008
2022-07-27T08:08:33Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Osvobozhdyonnaya zemlya | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Освобождённая земля | realizacion = Aleksandr Medvedkin | scenari = Zinaida Markina e Dmitrii Tarasov | actor = Vasilii Vanin<br />Emma Tsesarskaya | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }}... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Osvobozhdyonnaya zemlya
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Освобождённая земля
| realizacion = Aleksandr Medvedkin
| scenari = Zinaida Markina e Dmitrii Tarasov
| actor = Vasilii Vanin<br />Emma Tsesarskaya
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Osvobozhdyonnaya zemlya''''' (en [[rus]]: Освобождённая земля) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Medvedkin,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/218527/ Освобожденная земля]</ref><ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/osvobozhdennaya-zemlya ОСВОБОЖДЕННАЯ ЗЕМЛЯ]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
jrkd52k6j17k8r8yxd08gqkmypmx887
Mano Negra
0
185881
2320009
2022-07-27T08:09:48Z
Raymond Trencavel
26125
Creacion de la pagina amb « '''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sévres]]) autor del cantaire de soca espanhòla [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion (Indochine, Bérurier Noir... »
wikitext
text/x-wiki
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sévres]]) autor del cantaire de soca espanhòla [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion (Indochine, Bérurier Noir, Téléphone...) es de pas emplegar sonque lo francés per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en espanhòl, ''King Kong 5'' cantat en anglés, lo quite ''Sidi'h bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala araba.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire Antoine o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de la maison de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Production'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactat per una gròssa maison de disc internacionala, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' de manera a poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quan i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independença artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per campanhas de publicitat per lor maison de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e petit a petit se virèc cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''King kong 5'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Out of time man'' (1991)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
4xb9ehfwgq4chgkzr6rmthxb4sxkk8v
2320017
2320009
2022-07-27T08:45:36Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|200px|thumb|La Mano Negra (Manu Chao) en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) autorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòu|espanhòu]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire Antoine o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de la maison de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Production'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactat per una gròssa maison de disc internacionala, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' de manera a poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quan i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independença artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per campanhas de publicitat per lor maison de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e petit a petit se virèc cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1991)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
120lnkvzyvi9ob3joj3085ljwdgyah9
2320021
2320017
2022-07-27T08:55:16Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|200px|thumb|La Mano Negra (Manu Chao) en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) autorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòu|espanhòu]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire Antoine o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de la maison de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Production'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per una gròssa maison de disc internacionala, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' de manera a poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quan i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independença artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per campanhas de publicitat per lor maison de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e petit a petit se virèc cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1991)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
2l7putdjhql2j4j58mwuebuf7d5i1po
2320022
2320021
2022-07-27T08:59:26Z
Raymond Trencavel
26125
/* Cançons mai conegudas */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|200px|thumb|La Mano Negra (Manu Chao) en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) autorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòu|espanhòu]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire Antoine o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de la maison de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Production'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per una gròssa maison de disc internacionala, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' de manera a poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quan i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independença artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per campanhas de publicitat per lor maison de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e petit a petit se virèc cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
61l4skbe2ufzz4uzo74uyocfdvxsqxx
2320023
2320022
2022-07-27T09:04:22Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|200px|thumb|La Mano Negra en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) autorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòu|espanhòu]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire Antoine o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de la maison de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Production'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per una gròssa maison de disc internacionala, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' de manera a poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quan i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independença artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per campanhas de publicitat per lor maison de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e petit a petit se virèc cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
4fa6otcyh6u5alpr09hn4gzppixsrpv
2320024
2320023
2022-07-27T09:12:15Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|200px|thumb|La Mano Negra en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) autorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòu|espanhòu]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire ''Antoine'' o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de la maison de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Production'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per una gròssa maison de disc internacionala, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' de manera a poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quan i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independença artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per campanhas de publicitat per lor maison de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e petit a petit se virèc cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
lesebyd4rl94wb7opdksz6hwezr2khy
2320025
2320024
2022-07-27T09:15:57Z
Raymond Trencavel
26125
/* Cançons mai conegudas */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|200px|thumb|La Mano Negra en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) autorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòu|espanhòu]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire ''Antoine'' o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de la maison de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Production'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per una gròssa maison de disc internacionala, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' de manera a poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quan i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independença artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per campanhas de publicitat per lor maison de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e petit a petit se virèc cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King Kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
hhg1wveofjwh03icwpy1hwiv13q805j
2320026
2320025
2022-07-27T09:17:53Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|200px|thumb|La Mano Negra en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) autorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma l'un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e au debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòu|espanhòu]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire ''Antoine'' o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de la maison de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Productions'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per una gròssa maison de disc internacionala, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' de manera a poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quan i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independença artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per campanhas de publicitat per lor maison de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e petit a petit se virèc cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King Kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
rxj4k9nna1se4pdmoamjxerkidl8pgg
2320044
2320026
2022-07-27T10:39:55Z
86.210.4.96
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|250px|thumb|La Mano Negra en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) a l'entorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e al debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòl|espanhòl]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire ''Antoine'' o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de l'ostal de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Productions'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per un gròs ostal de disc internacional, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' e poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quand i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independéncia artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe d'albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per de campanhas de publicitat per son ostal de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e pichon a pichon se virèt cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King Kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
feguieq1lah6l1ucdf2xlbaxvxoyu7s
2320045
2320044
2022-07-27T10:42:20Z
86.210.4.96
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|250px|thumb|La Mano Negra en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) a l'entorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e al debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòl|espanhòl]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire ''Antoine'' o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de l'ostal de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Productions'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias al [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per un gròs ostal de disc internacional, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' e poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quand i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independéncia artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe d'albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per de campanhas de publicitat per son ostal de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e pichon a pichon se virèt cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King Kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
ffloyikmhgp7ndhkf2crvq5yhrp2vfx
2320069
2320045
2022-07-27T11:35:39Z
Jfblanc
104
Jfblanc a desplaçat la pagina [[Mano Negra (grop de musica)]] cap a [[Mano Negra]]
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|250px|thumb|La Mano Negra en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) a l'entorn del cantaire de soca [[Espanha|espanhòla]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e al debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòl|espanhòl]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire ''Antoine'' o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de l'ostal de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Productions'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias al [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per un gròs ostal de disc internacional, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' e poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quand i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independéncia artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe d'albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per de campanhas de publicitat per son ostal de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e pichon a pichon se virèt cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King Kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
ffloyikmhgp7ndhkf2crvq5yhrp2vfx
2320071
2320069
2022-07-27T11:36:34Z
Jfblanc
104
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Mano negra.jpg|right|250px|thumb|La Mano Negra en 1990]]
'''Mano Negra''' èra un grop de rock [[francés]] format còsta París ([[Sèvres|Sèvres]]) a l'entorn del cantaire de soca [[Bascoat|basca]] e [[Galícia|galhega]] [[Manu Chao]]. Actiu entre 1987 e 1994, a sortit quatre albums estudiòs. Plan popular tre lors debuts, es considerat coma un dels grops màgers de la scèna rock de França a la fin de las annandas 80 e al debut de las annadas 90. L'originalitat del grop en comparason ambe los autres de sa generacion ([[Indochine]], [[Bérurier Noir]], [[Téléphone]]...) es de pas emplegar sonque lo [[francés]] per cantar : aital, lor primièr succès, ''Mala Vida'', èra cantat en [[Espanhòl|espanhòl]], ''King Kong 5'' cantat en [[anglés]], lo quite ''Sidi h'bibi'' una represa rock d'una cançon tradicionala [[Arabi|arabi]]<ref>https://journals.openedition.org/volume/5399?lang=en</ref>.
== Biografia ==
Dins las annadas 80, [[Manu Chao]] jòga de guitarra o canta dins mantuns pichons grops diferents de la scèna [[París (França)|parisenca]] coma ''Joint de culasse'', ''Les Flappers'', ''Hot Pants'', ''Parachute'', ''Kingsnakes'' e ''Los Carayos''. A lo projècte de far un grop mai personal, e aital acampa musicians crotzats dins aquestas divèrsas formacions, de'n primièr son fraire ''Antoine'' o encara son cosin ''Santi'' (Santiago Casariego). Aital ''La Mano Negra'' es una formacion gaireben familiala. Musicalament directament eissida de ''Hot Pants'' e ''Los Carayos'', enregistra logicament lo primièr disc, lo mitic ''Patchanka'', ençò de l'ostal de disc de la scèna rock independenta ''Boucherie Productions'' qu'èra la dels Carayos e de Hot Pants. Lo succès es fulgurant gràcias al [https://fr.wikipedia.org/wiki/Tube_(musique) tube] sospresa ''Mala vida'' e son còp-sèc contactats per un gròs ostal de disc internacional, [https://fr.wikipedia.org/wiki/Virgin_Records Virgin Records], per i tornar editar ''Patchanka'' e poder capitalizar son potencial comercial.
En tot, ''Mano Negra'' sortiguèt quatre albums ambe ''Virgin'' entre 1989 e 1994. D'aqueste biais, ''Mano Negra'' es estat sovent opausat a ''Bérurier Noir'', grop tanben eissit de la scèna rock independenta parisenca de las annadas 80 dita ''alternativa'', mès que se son desseparats en 1989 quand i aguèt contradiccion entre lor popularitat e lor independéncia artistica. Mentre, ''Mano Negra'' faguèron la causida de renonciar a ''l'alternativa rock'' per se virar cap a una carrièra costumièra de rock stars del [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business], ambe d'albums plan distribuïts de pertot dins los centres comercials e fòrça sostenguts per de campanhas de publicitat per son ostal de disc, passatges promocionals del grop a la television pendent las oras de granda escota etc.
Aprèp lor quatren album ''Casa Babylon'' sortit en 1994, [[Manu Chao]] començèt de s'alassar del grop e pichon a pichon se virèt cap a una carrièra solò coronada de succès.
==Discografia==
* 1988: ''Patchanka''
* 1989: ''Puta's fever''
* 1991: ''King of Bongo''
* 1994: ''Casa Babylon''
==Cançons mai conegudas==
* ''Mala vida'' (1988)
* ''Indios de Barcelona'' (1988)
* ''Ronde de Nuit'' (1988)<ref>https://www.humanite.fr/culture-et-savoirs/connait-la-chanson-pas-les-paroles/mano-negra-ronde-de-nuit-un-hymne-la-preservation-du-paris-noctambule-691815</ref>
* ''King Kong 5'' (1989)
* ''Mad House'' (1989)
* ''Peligro'' (1989)
* ''La rançon du succès'' (1989)
* ''Pas assez de toi'' (1990)
* ''Patchanka'' (1990)
* ''Sidi h'bibi'' (1991)
* ''King of Bongo'' (1991)
* ''Madame Oscar'' (1991)
* ''Out of time man'' (1992)
* ''Don't Want You No More'' (1992)
* ''Mad Man's Dead'' (1993)
* ''Santa Maradona - Larchuma Football Club'' (1994)
* ''Señor Matanza'' (1994)
* ''Hamburger Fields'' (1994)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
2gmlhtznpet8ddc6xmzqm0owgswrrq9
Bespokoinoye khozyaistvo
0
185882
2320013
2022-07-27T08:20:18Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Bespokoinoye khozyaistvo | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Беспокойное хозяйство | realizacion = Mikhail Zharov | scenari = Leonid Tur e Pyotr Tur | actor = Lyudmila Tselikovskaya<br />Aleksandr Grave | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Bespokoinoye khozyaistvo
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Беспокойное хозяйство
| realizacion = Mikhail Zharov
| scenari = Leonid Tur e Pyotr Tur
| actor = Lyudmila Tselikovskaya<br />Aleksandr Grave
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Bespokoinoye khozyaistvo''''' (en [[rus]]: Беспокойное хозяйство) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Mikhail Zharov,<ref>[https://rg.ru/2020/06/22/chto-podgotovili-telekanaly-k-paradu-pobedy-i-dniu-pamiati-i-skorbi.html Что подготовили телеканалы к Параду Победы и Дню памяти и скорби]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46099/ Беспокойное хозяйство (1946)]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
nwohbzhqt78ww34plq1qnklaif81xgn
Syn polka
0
185883
2320014
2022-07-27T08:25:31Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Syn polka | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Сын полка | realizacion = Vasilii Pronin | scenari = Valentin Kataev | actor = Yurii Yankin<br />Aleksandr Morozov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Syn polka''''' (en [[rus]]: Сын полка) es un... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Syn polka
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Сын полка
| realizacion = Vasilii Pronin
| scenari = Valentin Kataev
| actor = Yurii Yankin<br />Aleksandr Morozov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Syn polka''''' (en [[rus]]: Сын полка) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vasilii Pronin,<ref>[https://rg.ru/2019/12/03/kinoteatram-besplatno-predostaviat-filmy-o-velikoj-otechestvennoj-vojne.html Кинотеатрам бесплатно предоставят фильмы о Великой Отечественной войне]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44067/ Сын полка (1946)]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
t0v9086iz8hwr7ltlezarly474ex2t3
Kamennyi tsvetok
0
185884
2320015
2022-07-27T08:30:50Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Kamennyi tsvetok | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Каменный цветок | realizacion = Aleksandr Ptushko | scenari = Pavel Bazhov e Ivan Keller | actor = Vladimir Druzhnikov<br />Yekaterina Derevshchikova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Kame... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Kamennyi tsvetok
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Каменный цветок
| realizacion = Aleksandr Ptushko
| scenari = Pavel Bazhov e Ivan Keller
| actor = Vladimir Druzhnikov<br />Yekaterina Derevshchikova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Kamennyi tsvetok''''' (en [[rus]]: Каменный цветок) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Ptushko,<ref>[https://www.mos.ru/news/item/74434073/ Мастер киносказок: «Москино» приглашает посмотреть фильмы Александра Птушко]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44697/ Каменный цветок (1946)]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
f2jsurzf9de0eza5rl2vs5oj0oiflzt
Klyatva
0
185885
2320016
2022-07-27T08:40:34Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Klyatva | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Клятва | realizacion = Mikheil Chiaureli | scenari = Pyotr Pavlenko | actor = Mikheil Gelovani<br />Alexei Gribov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Klyatva''''' (en [[rus]]: Клятва) es un filme Uni... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Klyatva
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Клятва
| realizacion = Mikheil Chiaureli
| scenari = Pyotr Pavlenko
| actor = Mikheil Gelovani<br />Alexei Gribov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Klyatva''''' (en [[rus]]: Клятва) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Mikheil Chiaureli,<ref>[https://www.kp.ru/daily/217172.5/4274988/ «Данелия, скажи честно, ты еврей? Обещаю, это останется между нами!»]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/42985/ Клятва (1946)]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
t0e94igf2bacgdrt5k1vd2rmc8l7jaw
Belyi klyk
0
185886
2320018
2022-07-27T08:48:11Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Belyi klyk | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Белый Клык | realizacion = Aleksandr Zguridi | scenari = Aleksandr Zguridi | actor = Oleg Zhakov<br />Yelena Izmailova | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Belyi klyk''''' (en [[rus]]: Белый Клы... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Belyi klyk
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Белый Клык
| realizacion = Aleksandr Zguridi
| scenari = Aleksandr Zguridi
| actor = Oleg Zhakov<br />Yelena Izmailova
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Belyi klyk''''' (en [[rus]]: Белый Клык) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Zguridi,<ref>[https://altai.aif.ru/culture/v_altayskom_krae_za_80_dney_rasskazhut_o_sobytiyah_poslednih_80_let В Алтайском крае за 80 дней расскажут о событиях последних 80 лет]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46070/ Белый клык (1946)]</ref> sortit en [[1946]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
fukcmzfldnj0ct52rcebkvr9zje4cj1
Admiral Nakhimov (filme)
0
185887
2320020
2022-07-27T08:52:02Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Admiral Nakhimov | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Адмирал Нахимов | realizacion = Vsevolod Pudovkin | scenari = Igor Lukovskii | actor = Aleksei Dikii<br />Ruben Simonov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Admiral Nakhimov''''' (en [[rus]]:... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Admiral Nakhimov
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Адмирал Нахимов
| realizacion = Vsevolod Pudovkin
| scenari = Igor Lukovskii
| actor = Aleksei Dikii<br />Ruben Simonov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Admiral Nakhimov''''' (en [[rus]]: Адмирал Нахимов) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vsevolod Pudovkin,<ref>[https://rg.ru/2018/08/28/mezhdunarodnyj-kinofestival-v-venecii-startuet-29-avgusta.html Слетит с небес крылатый лев]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43408/ Адмирал Нахимов (1946)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
6xplfllwyvguzux4l3o1dwchtnwfto0
Malchik s okrainy
0
185888
2320027
2022-07-27T09:53:58Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Malchik s okrainy | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Мальчик с окраины | realizacion = Vasilii Zhuravlyov | scenari = Vadim Kozhevnikov e Iosif Prut | actor = Yevgenii Samoylov<br />Sergei Lukyanov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Malchik... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Malchik s okrainy
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Мальчик с окраины
| realizacion = Vasilii Zhuravlyov
| scenari = Vadim Kozhevnikov e Iosif Prut
| actor = Yevgenii Samoylov<br />Sergei Lukyanov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Malchik s okrainy''''' (en [[rus]]: Мальчик с окраины) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Vasilii Zhuravlyov,<ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/malchik-s-okrainy МАЛЬЧИК С ОКРАИНЫ]</ref><ref>[https://aif.ru/culture/person/kto_takaya_mayya_markova Кто такая Майя Маркова?]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
6lo4we9iisy4itfujr2eu1991olktsr
Zolushka
0
185889
2320028
2022-07-27T09:56:40Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Zolushka | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Зо́лушка | realizacion = Nadezhda Kosheverova e Mikhail Shapiro | scenari = Evgenii Schwartz e Nikolai Erdman | actor = Yanina Zhejmo<br />Aleksei Konsovskii | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Zolushka''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Zolushka
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Зо́лушка
| realizacion = Nadezhda Kosheverova e Mikhail Shapiro
| scenari = Evgenii Schwartz e Nikolai Erdman
| actor = Yanina Zhejmo<br />Aleksei Konsovskii
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Zolushka''''' (en [[rus]]: Зо́лушка) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Nadezhda Kosheverova e Mikhail Shapiro,<ref>[https://www.kp.ru/daily/27047.7/4112422/ Успех в роли Золушки Янине Жеймо нагадал Михаил Зощенко]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45398/ Золушка (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
rtdsuniflrq9nwjwx64q4q1i9kojgtw
Za tekh, kto v more
0
185890
2320029
2022-07-27T10:00:18Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Za tekh, kto v more | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = За тех, кто в море | realizacion = Aleksandr Faintsimmer | scenari = Moisei Kotov | actor = Mikhail Zharov<br />Aleksandra Trishko | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Za tekh, kto v more''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Za tekh, kto v more
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = За тех, кто в море
| realizacion = Aleksandr Faintsimmer
| scenari = Moisei Kotov
| actor = Mikhail Zharov<br />Aleksandra Trishko
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Za tekh, kto v more''''' (en [[rus]]: За тех, кто в море) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Faintsimmer,<ref>[https://www.kino-teatr.ru/kino/movie/sov/2309/annot/ ЗА ТЕХ, КТО В МОРЕ (1947)]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45186/ За тех, кто в море (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
cjp1negeem6opuoj15hibw9mkmyb9ch
Konyok-Gorbunok (filme, 1947)
0
185891
2320030
2022-07-27T10:03:58Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Konyok-Gorbunok | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Конёк-Горбуно́к | realizacion = I. Ivanov-Vano | scenari = A. Surkov e A. Volkov | actor = Georgii Millyar<br />Georgii Vitsin | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Konyok-Gorbunok''''' (en r... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Konyok-Gorbunok
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Конёк-Горбуно́к
| realizacion = I. Ivanov-Vano
| scenari = A. Surkov e A. Volkov
| actor = Georgii Millyar<br />Georgii Vitsin
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Konyok-Gorbunok''''' (en [[rus]]: Конёк-Горбуно́к) es un filme d'animacion [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per I. Ivanov-Vano,<ref>[https://ria.ru/20181024/1531366846.html "Союзмультфильм" реставрирует семь картин "Золотой коллекции"]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/44916/ Конек-Горбунок (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
bvl9jiuj7ma6qg4070357ybremyhtsm
Vo imya zhizni
0
185892
2320031
2022-07-27T10:06:52Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Vo imya zhizni | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Во имя жизни | realizacion = Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi | scenari = Yevgenii Gabrilovich, Sergei Yermolinskii, Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi | actor = Viktor Khokhryakov<br />Mikhail Kuznetsov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Vo imya zhizni
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Во имя жизни
| realizacion = Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi
| scenari = Yevgenii Gabrilovich, Sergei Yermolinskii, Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi
| actor = Viktor Khokhryakov<br />Mikhail Kuznetsov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Vo imya zhizni''''' (en [[rus]]: Во имя жизни) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Iosif Kheifits e Aleksandr Zarkhi,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/171031/ Во имя жизни]</ref><ref>[https://ria.ru/20130218/923151587.html Биография Александра Зархи]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45808/ Во имя жизни (1946)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
ondbo11831wup0rfenrrzny6o33gu4o
Svet nad Rossyei
0
185893
2320032
2022-07-27T10:10:00Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Svet nad Rossyei | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Свет над Россией | realizacion = Sergei Yutkevich | scenari = Nikolai Pogodin | actor = Nikolai Kolesnikov<br />Mikheil Gelovani | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Svet nad Rossyei''''' (en... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Svet nad Rossyei
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Свет над Россией
| realizacion = Sergei Yutkevich
| scenari = Nikolai Pogodin
| actor = Nikolai Kolesnikov<br />Mikheil Gelovani
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Svet nad Rossyei''''' (en [[rus]]: Свет над Россией) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Sergei Yutkevich,<ref>[https://rg.ru/2019/11/08/reg-cfo/kak-sto-let-nazad-zhiteli-sela-iaropolec-soorudili-u-sebia-gidroelektrostanciiu.html Чудо света]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/461819/ Свет над Россией (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
a7dy21und6idltx2hksejr8fjqug95x
Miklukho-Maklai (filme)
0
185894
2320033
2022-07-27T10:14:15Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Miklukho-Maklai | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Миклухо-Маклай | realizacion = Aleksandr Razumnyi | scenari = Aleksei Speshnyov e V. Volkenshtein | actor = Sergei Kurilov<br />Galina Grigoreva | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Miklukho-Ma... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Miklukho-Maklai
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Миклухо-Маклай
| realizacion = Aleksandr Razumnyi
| scenari = Aleksei Speshnyov e V. Volkenshtein
| actor = Sergei Kurilov<br />Galina Grigoreva
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Miklukho-Maklai''''' (en [[rus]]: Миклухо-Маклай) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Razumnyi,<ref>[https://nauka.tass.ru/nauka/1557445 Шойгу: Русское географическое общество создаст картографическую Википедию]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/46634/ Миклухо-Маклай (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
p2l2ckj63obk8u3xrtszqv18ga11xf5
Pirogov (filme)
0
185895
2320034
2022-07-27T10:15:18Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Pirogov | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Пирогов | realizacion = Grigorii Kozintsev | scenari = Yurii German | actor = Konstantin Skorobogatov<br />Vladimir Chestnokov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Pirogov''''' (en [[rus]]: Пирогов) e... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Pirogov
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Пирогов
| realizacion = Grigorii Kozintsev
| scenari = Yurii German
| actor = Konstantin Skorobogatov<br />Vladimir Chestnokov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Pirogov''''' (en [[rus]]: Пирогов) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Grigorii Kozintsev,<ref>[https://spb.aif.ru/culture/person/krasavica_ikona_stilya_kak_slozhilas_sudba_artistki_tatyany_pileckoy Красавица, икона стиля. Как сложилась судьба артистки Татьяны Пилецкой]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/42979/ Пирогов (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
ag5lwt13b3c4x8wj5pcx5ad72qn63hi
Ryadovoi Aleksandr Matrosov
0
185896
2320035
2022-07-27T10:18:00Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Ryadovoi Aleksandr Matrosov | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Рядовой Александр Матросов | realizacion = Leonid Lukov | scenari = Giorgi Mdivani | actor = Anatolii Ignatyev<br />Pyotr Konstantinov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Ryadovoi Aleksandr Matrosov
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Рядовой Александр Матросов
| realizacion = Leonid Lukov
| scenari = Giorgi Mdivani
| actor = Anatolii Ignatyev<br />Pyotr Konstantinov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Ryadovoi Aleksandr Matrosov''''' (en [[rus]]: Рядовой Александр Матросов) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Leonid Lukov,<ref>[https://rg.ru/2019/12/03/kinoteatram-besplatno-predostaviat-filmy-o-velikoj-otechestvennoj-vojne.html Кинотеатрам бесплатно предоставят фильмы о Великой Отечественной войне]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/42158/ Рядовой Александр Матросов (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
qkm7fm4o99x2vx17bdg1k4n584vjxsa
Robinson Crusoe (filme, 1947)
0
185897
2320036
2022-07-27T10:19:15Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Robinson Crusoe | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Робинзон Крузо | realizacion = Aleksandr Andriyevskii | scenari = Aleksandr Andriyevskii | actor = Pavel Kadochnikov<br />Yurii Lyubimov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Robinson Crusoe''''... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Robinson Crusoe
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Робинзон Крузо
| realizacion = Aleksandr Andriyevskii
| scenari = Aleksandr Andriyevskii
| actor = Pavel Kadochnikov<br />Yurii Lyubimov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Robinson Crusoe''''' (en [[rus]]: Робинзон Крузо) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Andriyevskii,<ref>[https://rg.ru/2014/11/14/illuzion.html В "Иллюзионе" стартует фестиваль стереофильмов]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/42101/ Робинзон Крузо (1948)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
jfbph5bggl97v9ziagti31cwyzm0qvr
Solistka baleta
0
185898
2320037
2022-07-27T10:22:10Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Solistka baleta | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Солистка балета | realizacion = Aleksandr Ivanovskii | scenari = Aron Erlikh e Aleksandr Ivanovskii | actor = Mira Redina<br />Viktor Kazanovich | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Solistka b... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Solistka baleta
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Солистка балета
| realizacion = Aleksandr Ivanovskii
| scenari = Aron Erlikh e Aleksandr Ivanovskii
| actor = Mira Redina<br />Viktor Kazanovich
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Solistka baleta''''' (en [[rus]]: Солистка балета) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Aleksandr Ivanovskii,<ref>[https://www.afisha.ru/movie/227214/ Солистка балета]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43902/ Солистка балета (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
fytyqwjqjd7lzl493lrkucnrw5ovaw5
Podvig razvedchika
0
185899
2320038
2022-07-27T10:25:37Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Podvig razvedchika | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Подвиг разведчика | realizacion = Boris Barnet | scenari = Mikhail Bleiman, Konstantin Isayev e Mikhail Maklyarskii | actor = Pavel Kadochnikov<br />Amvrosy Buchma | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sorti... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Podvig razvedchika
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Подвиг разведчика
| realizacion = Boris Barnet
| scenari = Mikhail Bleiman, Konstantin Isayev e Mikhail Maklyarskii
| actor = Pavel Kadochnikov<br />Amvrosy Buchma
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Podvig razvedchika''''' (en [[rus]]: Подвиг разведчика) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Boris Barnet,<ref>[https://tass.ru/opinions/11964193 Овеянный легендой. О разведчике Николае Кузнецове, в подвиги которого трудно поверить]</ref><ref>[https://www.afisha.ru/movie/170293/ Подвиг разведчика]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
su0877bo1l9fymalsglyg5adwethacy
Vesna
0
185900
2320039
2022-07-27T10:29:29Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Vesna | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Весна | realizacion = Grigorii Aleksandrov | scenari = Grigorii Aleksandrov, Moris Slobodskoi e Aleksandr Raskin | actor = Lyubov Orlova<br />Nikolai Cherkasov | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Vesna''''' (en... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Vesna
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Весна
| realizacion = Grigorii Aleksandrov
| scenari = Grigorii Aleksandrov, Moris Slobodskoi e Aleksandr Raskin
| actor = Lyubov Orlova<br />Nikolai Cherkasov
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Vesna''''' (en [[rus]]: Весна) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Grigorii Aleksandrov,<ref>[https://rg.ru/2020/07/22/obozrevatel-rgprodolzhil-ekskursiiu-po-sokrovishcham-kinematografa.html Когда немой запел]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/45746/ Весна (1947)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
0opa7lepix7sf1s729yv2xmj0cuqa9z
Poyezd idyot na vostok
0
185901
2320040
2022-07-27T10:32:37Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Poyezd idyot na vostok | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Поезд идёт на восток | realizacion = Yulii Raizman | scenari = Leonid Malyugin | actor = Lidiya Dranovskaya<br />Leonid Gallis | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Poyezd idyot na vo... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Poyezd idyot na vostok
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Поезд идёт на восток
| realizacion = Yulii Raizman
| scenari = Leonid Malyugin
| actor = Lidiya Dranovskaya<br />Leonid Gallis
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Poyezd idyot na vostok''''' (en [[rus]]: Поезд идёт на восток) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Yulii Raizman,<ref>[https://regnum.ru/news/3206223.html Как на Урале чуть не свернули дискуссию о Сталине]</ref><ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43200/ Поезд идет на Восток (1948)]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
sun2afuys26dkdv51eua2nxsbmiwaew
Selskaya uchitelnitsa
0
185902
2320041
2022-07-27T10:35:30Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Selskaya uchitelnitsa | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Сельская учительница | realizacion = Mark Donskoi | scenari = Mariya Smirnova | actor = Vera Maretskaya<br />Pavel Olenev | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada = | annada de sortida = }} '''''Selskaya uchitelnitsa'... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Selskaya uchitelnitsa
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Сельская учительница
| realizacion = Mark Donskoi
| scenari = Mariya Smirnova
| actor = Vera Maretskaya<br />Pavel Olenev
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Selskaya uchitelnitsa''''' (en [[rus]]: Сельская учительница) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Mark Donskoi,<ref>[https://www.km.ru/kino/encyclopedia/selskaya-uchitelnitsa СЕЛЬСКАЯ УЧИТЕЛЬНИЦА]</ref><ref>[https://rg.ru/2010/09/03/koppola-site.html Жизнь нигде]</ref> sortit en [[1947]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
54vg88ipopluyp3qchtmqev3fjsvndl
Modèl:Mapa del teleferic urban de Tolosa
10
185903
2320042
2022-07-27T10:38:42Z
Ricou31
3157
Creacion de la pagina amb « {| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}} {{UKcamindefèrre|Mapa del la linha de teleferic urban de Tolosa|#{{FFCC color|Ca7}}}} {{BS-taula}} {{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}} {{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}} {{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R|||'''Universitat... »
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del la linha de teleferic urban de Tolosa|#{{FFCC color|Ca7}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]] / [[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]] ||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
owk9r5cglmzr41nj5ro7k15so1dtugo
2320046
2320042
2022-07-27T10:44:05Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del la linha de teleferic urban de Tolosa|#{{FFCC color|Ca7}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
pp6fx05t4fslx9t5kabtfu3mck28y94
2320047
2320046
2022-07-27T10:54:33Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
bpnhvyad4as9b777lava38kli1rqcw1
2320049
2320047
2022-07-27T11:04:08Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
|}<noinclude>
ntq5648ggjr54i93tcagc13zcqnjjg6
2320052
2320049
2022-07-27T11:07:18Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
<noinclude>
dw6dqa9z2m1msc0yeasuzoe2z70bvjg
2320054
2320052
2022-07-27T11:08:22Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
|}}<noinclude>
9evjuonynih6yvq1k89mmwvd83z4u7p
2320057
2320054
2022-07-27T11:11:23Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}
|}}<noinclude>
kr47un6x9k5rlbgocsq6lhof5upmk7c
2320060
2320057
2022-07-27T11:19:49Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}}<noinclude>
4oe1z80m99wjlqk46hotgmm6zj3dz67
2320061
2320060
2022-07-27T11:20:30Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||
|}}<noinclude>
9w34gqlqu9mxqfwa94q0mczu9z65hmz
2320062
2320061
2022-07-27T11:21:46Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R||||}}<noinclude>
heiaywmm4bgm5hsn3253vwkky4mjbbs
2320063
2320062
2022-07-27T11:27:03Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|| [[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]] |}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R||[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse "M" symbol.svg|15px]][[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]]|'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||
|}}
|}}<noinclude>
ht3apc4slnsxq5ij63u0hafku8jpb0y
2320064
2320063
2022-07-27T11:28:16Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del la linha de teleferic urban de Tolosa|#{{FFCC color|Ca7}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|||[[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]]}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]] / [[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]] ||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
bc43abtjw87fzwqofs0e9znt1dfjb3r
2320065
2320064
2022-07-27T11:33:26Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del la linha de teleferic urban de Tolosa|#{{FFCC color|Ca7}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|||[[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]]}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]] / [[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]] ||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||
|}
7um87uxav1oj5b0hrw2vieyckiknmog
2320066
2320065
2022-07-27T11:35:04Z
Jfblanc
104
Jfblanc a desplaçat la pagina [[Modèl:Mapa del telefric urban de Tolosa]] cap a [[Modèl:Mapa del teleferic urban de Tolosa]]
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del la linha de teleferic urban de Tolosa|#{{FFCC color|Ca7}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|||[[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]]}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]] / [[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]] ||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||
|}
7um87uxav1oj5b0hrw2vieyckiknmog
2320068
2320066
2022-07-27T11:35:14Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del la linha de teleferic urban de Tolosa|#{{FFCC color|Ca7}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|||[[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]]}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]] / [[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]] ||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
|}<noinclude>
o21kkfbsbstoqpncv401q8fp7hehrlo
2320072
2320068
2022-07-27T11:37:55Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST|||[[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]]}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]] / [[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]] ||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
|}<noinclude>
am6dn1ljhpc6cuecqmsudx6wyux4eva
2320074
2320072
2022-07-27T11:42:29Z
Ricou31
3157
wikitext
text/x-wiki
{| {{Camin de fèrre entèsta|amagar taula={{{1|}}}|alineació={{{2|drecha}}}}}
{{UKcamindefèrre|Mapa del teleferic urban de Tolosa [[Image:Toulouse line Téléo symbol.svg|40px]]|#{{FFCC color|11}}}}
{{BS-taula}}
{{BS5-2||||KBHFa||| '''[[Oncopòl (teleferic de Tolosa) | Oncopòl]]''' |||| [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]]}}
{{BS3-2|||HST||[[Espital de Ranguèlh (teleferic de Tolosa) | Espital de Ranguèlh]]|}}
{{BS5-2|||tBHF-L|O3=KBHFe-L|tBHF-R|O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]''' [[image: Toulouse line Téléo symbol.svg |15px]] / [[image: Toulouse line B symbol.svg |15px]] ||| O4=KBHFe-R|||'''[[Universitat Pau Sabatièr (mètro de Tolosa) | Universitat Pau Sabatièr]]'''| O4=KBHFe-R|||}}
|}
|}<noinclude>
ipm8l9cl7su3csnbjcv4y8p872inozl
Skazanie o zemle sibirskoi
0
185904
2320043
2022-07-27T10:39:50Z
Nikolai Kurbatov
47060
Creacion de la pagina amb « {{Infobox Cinèma (filme) | títol = Skazanie o zemle sibirskoi | imatge = | legenda = | titre québécois = | títol original = Сказание о земле Сибирской | realizacion = Ivan Pyryev | scenari = Ivan Pyryev, Evgenii Pomeshchikov e Nikolai Rozhkov | actor = Vladimir Druzhnikov<br />Marina Ladynina | produccion = | país = {{URSS}} | genre = | durada... »
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Cinèma (filme)
| títol = Skazanie o zemle sibirskoi
| imatge =
| legenda =
| titre québécois =
| títol original = Сказание о земле Сибирской
| realizacion = Ivan Pyryev
| scenari = Ivan Pyryev, Evgenii Pomeshchikov e Nikolai Rozhkov
| actor = Vladimir Druzhnikov<br />Marina Ladynina
| produccion =
| país = {{URSS}}
| genre =
| durada =
| annada de sortida =
}}
'''''Skazanie o zemle sibirskoi''''' (en [[rus]]: Сказание о земле Сибирской) es un filme [[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas|sovietic]] realizat per Ivan Pyryev,<ref>[https://www.kinopoisk.ru/film/43807/ Сказание о земле Сибирской (1947)]</ref><ref>[https://rg.ru/2020/04/27/chto-ne-propustit-po-tv-i-v-seti-na-nedele-s-27-aprelia-po-3-maia.html Что не пропустить по ТВ и в Сети на неделе с 27 апреля по 3 мая]</ref> sortit en [[1948]].
== Referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Filme sovietic]]
guh1nh6xalk4z01hb1go5no06qedhof
Modèl:Mapa del telefric urban de Tolosa
10
185905
2320067
2022-07-27T11:35:04Z
Jfblanc
104
Jfblanc a desplaçat la pagina [[Modèl:Mapa del telefric urban de Tolosa]] cap a [[Modèl:Mapa del teleferic urban de Tolosa]]
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCION [[Modèl:Mapa del teleferic urban de Tolosa]]
pmzjvf8bv0tns86cn1abz1plf8v350z
Mano Negra (grop de musica)
0
185906
2320070
2022-07-27T11:35:39Z
Jfblanc
104
Jfblanc a desplaçat la pagina [[Mano Negra (grop de musica)]] cap a [[Mano Negra]]
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCION [[Mano Negra]]
eqnlruqc4kqityw07p4mom0rfy9cm55