Wikipèdia
ocwiki
https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh
MediaWiki 1.39.0-wmf.23
first-letter
Mèdia
Especial
Discutir
Utilizaire
Discussion Utilizaire
Wikipèdia
Discussion Wikipèdia
Fichièr
Discussion Fichièr
MediaWiki
Discussion MediaWiki
Modèl
Discussion Modèl
Ajuda
Discussion Ajuda
Categoria
Discussion Categoria
Portal
Discussion Portal
Projècte
Discussion Projècte
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Mòdul Discussió
Gadget
Discussion gadget
Définition de gadget
Discussion définition de gadget
Lanamesa
0
4126
2328063
2296363
2022-08-11T18:02:52Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Dialècte Gascon}}
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Lanamesa
| nom2 = ''Lannemezan''
| imatge = Église Saint-Jean-Baptiste de Lannemezan (65).JPG
| descripcion = Era glèisa de Sent Joan Baptista de Lanamesa.
| lògo = cap
| escut = Blason_de_Lannemezan.svg
| escais = Eths afotats. Eths vaganaus.
| ist = {{Gasconha}}
| parçan = Istoricament restacat ara [[Vath d'Aura]] puish ath [[Nebosan]]
| region = {{Occitània (Region)}}
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Burèu centralizator deth canton de La Varossa ([[caplòc]] deth [[Canton de Lanamesa]] abans 2015)
| insee = 65258
| cp = 65300
| cònsol = Bernard Plano
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]] (residéncia)
| gentilici = Lannemezanais (en [[francés]])
| latitud = 43.125
| longitud = 0.385555555556
| alt mej = 610
| alt mini =
| alt maxi = 647
| km² = 19.03
| sit = http://www.lannemezan.com
|}}
'''Lanamesa'''<ref>[https://www.locongres.org/oc/aplicacions/top-oc/topoc-recerca/ Top'Òc] Diccionari toponimic occitan del [[Congrès permanent de la lenga occitana]].</ref> (''Lannemezan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]].
== Geografia ==
Era vila qu'ei situada sus eth [[Plan de Lanamesa]], ath pè deths [[Pirenèus]] e ath bèth miei d'aquesta cadena de montanhas, entre era [[Mar Grana]] e era [[Mar Mediterranèa]] e entre [[Tarba]] e [[Tolosa]]. Eth plan de Lanamesa qu'ei era hont de 18 arrius e lanamesa qu'ei era traucada pera Petita Baïsa.
[[Imatge:Map commune FR insee code 65258.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
===Eths principaus quartièrs dera vila===
[[Imatge:Quartiers de Lannemezan.JPG|200px|left|Eths quartièrs dera vila]]
- '''Eth centre''' : bastit ath torn dera '''maison comuna''' e dera '''glèisa de Sent Joan Baptista''', qu'ei eth còr istoric dera vila e qu'estó arrenavat hè un detzenat d'annadas. Atau, era nava '''plaça deths Dreits deth Òmi''' e deth Ciutadans on òm tròba eth '''ofici deth torisme''' e que hè fàcia ath quiòsc qu'ei un lòc màger deras animacions e deras manifestacions dera vila. '''Era carrèra Tièrs''' ''(Thiers)'', carrèra centrau, qu'ei era mes comerçanta dera comuna e presenta era entrada dera galaria comerciau '''Paul Bert'''. Quitament, qu'avem era '''plaça dera Pòsta''', tanben arrehèta qu'ei hornida de duas honts e d'un monument aths morts deras granas guèrras
- '''Eths Bortolets''', ath torn deth '''baloard deths Tilhs''' e près dera '''gara S.N.C.F.''', que's plaça en haut d'un cantau que domina eth centre e se desplega ath torn d'un large boloard bordat d'arbos.
- '''Eth Gueriçà''', quartièr pro recent ath sud dera ciutat, que's plaça en bòrd deth bòsc dera Plantada e deth canau dera Nèsta. Qu'ei sustot bastit d'ostaus individuaus bordant nombrós espacis verds.
- '''Las Moliàs'''. Ath nòrd, eth quartièr '''"deths molins"''' ath torn dera '''"cité des bans"''', deth collègi, qu'ei en mutacion gràcias ara construccion de navas parcèlas e d'un centre medicosociau.
- '''Eths Barraquets''' qu'ei un bordalat ancian situat ath extrèm nòrd dera comuna.
- '''Eth Horquet''', arrebatiat en francés "la Demi-Lune" tara partida bastida quan eth complèxe espitalèr de Lanamesa i estó implantat, qu'ei un bèth bordalat arrecent estremat dera vila situat ath èst d'aquesta sus era arrota de Tolosa, eth espitau d'amiè era sua urbanizacion e era construccion d'un Parc de léser eth Gòlf e un ipodròm.
- '''Pèirahita'''. Adès tèrra de lana ath extrèm sud dera comuna, qu'ei uei ua zòna industriau e comerciau en plen desvolopament.
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [('éra) lana'méza] o [lanamé'za] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Ramundus de Lanamezano'', en latin, en 1210, ''Ramundus de Lanamezan'' en 1213-1214, ''de Lanamezano'', en latin, en 1300 e 1342, ''Lantermensa'' ! en 1429, ''Lanamesan'' en 1667, ''Lannemezan'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1084&titre=lannemezan</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Lanamesa'' que vien de ''landa'', mot d'origina gallica, dab eth latin ''medianum'', « situat ath miei »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 379, a ''Lalande''</ref>.
Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Lanamesa'' que vien deth gascon ''lana'' e ''meja(n)a'', ''meda(n)a'', ''meza(n)a'', « mediana »<ref name = glb/>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], que i a duas prononciacions gasconas, ua, [('éra) lana'méza], dab un arreculament de l'accent tonic. L'etimologia latina qu'ei ''landa mediana'' > ''lana mesana'', mes que i a dus sens possibles : « lana deu miei » o « lòc situat au miei de la lana<ref name = glb/>.
== Istòria ==
[[Imatge:Manos de Gargas (Francia).png|thumb|left|150px|Dessins rupestres dens los [[Grottes de Gargas]]]]
Eth [[Plan de Lanamesa]] qu'ei ric en restas de preséncia umana preïstorica ; eths permèrs abitants que caçavan era arrica fauna sauvatge d'aquesta tempsadas : [[mamot]], [[rinocèros lanós]].
A partir dera conquesta romana, que vengó ua region d'establiment de tèrmes.
En [[1274]], per carta de franquesa, Géraud Ièr d'Aure-Larboust que fondè era bastida de Lanamesa sus un terrenh eslhevat provesit d'ua tor. Sus un lòc conegut alavetz coma era ''Lana del Boc''.
En [[1345]], eth vescomte de Foish-Bearn que crompèr lo territòri de Lanamesa amassa dab Escala, Tuzaguet e [[Pinars]] a Geraud II d'Aure-Larboust e [[Gaston Febus]] qu'eth restaquè a sa possession de [[Nebosan]].
Durant las Guèrras de religion era vila (e sustot era glèisa de Sent Joan Baptista) que estón sacamadejats per [[Gabriel Ièr de Montgomery]], mandat pera regina [[joana de Labrit]].
== Administracion ==
{{ElegitDebuta|insee= 65258
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Bernard Plano|Partit= [[PS]]|Qualitat= engenhaire}}
{{Elegit |Debuta=març de [[1977]] |Fin= 2001 |Identitat= Pierre Bleuler|Partit= [[UDF]] |Qualitat= mètge, deputat, conselher generau}}
{{Elegit |Debuta= març de [[1966]] |Fin= 1977 |Identitat=François Sarrat |Partit=radicau socialista |Qualitat= cap d'entrepresa}}
{{Elegit |Debuta= [[1939]] |Fin= 1966 |Identitat=Paul Baratgin |Partit=Radicau Socialista RGR |Qualitat= senator}}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 1939 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
=== Demografia ===
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65258
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=1408
|1846=1563
|1851=1604
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=1839
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=1913
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962=7378
|1968=
|1975=
|1982=
|1990=
|1999= 6137
|2006=5824
|2007=
|2008=
|2009=
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
Dab 5 940 abitants, Lanamesa qu'ei era 5au vila (en nombre d'abitants) deths Hauts Pirenèus, darrèr [[Tarba]], [[Lorda]], [[Banhèras de Bigòrra]] e [[Aurelhan (Hauts Pirenèus)|Aurelhan]].
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|258}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|258}}/19.03) round 2}}}} ab/km².
== Cultura locala, patrimòni e torisme ==
* Glèisa de Sant Joan : classada Monument istoric, d'estil gotic, dab un portau deth sègle XIII e un capanar deth sègle XIX[[Imatge:Piau-Engaly.jpg|thumb|200px|left|Estacion de Piau-Engaly]]
<gallery>
Fichièr:Vieux Lannemezan 1.JPG|Era carrèra Georges Clémenceau
Fichièr:Vieux Lannemezan 2.JPG|Eth pont d'Espanha, a on passa dessús eth camin de hèr Tolosa-Baiona
Fichièr:Vieux Lannemezan 3.JPG|Era glèisa de Sent Joan Baptista
Fichièr:Vieux Lannemezan 4.JPG|Eth monument taths morts e eth vielh marcat crobit arringat
Fichièr:Vieux Lannemezan 5.JPG|Era plaça deth heralh
Fichièr:Vieux Lannemezan 6.JPG|Era maison comuna de Lanamesa
</gallery>
=== A proximitat ===
[[Imatge:100 1632.JPG|thumb|200px|Lo [[castèth de Mauvesin]]]]
* Tumulus preïstoricT1 e T2
* [[Castèth de Mauvesin]]
* [[Abadiá d'Escaladiu]]
* Estacion d'esquí : [[Sent Lari e Sola]], [[Piau-Engaly]], [[Peiraguda]], [[Nistòs]]
=== Personalitats ligadas dab era comuna ===
* [[Paul-Henri de Le Rue]] : [[snowboard]]er - Medalha de Bronze aths [[Jòcs Olimpics d'ivèrn de 2006]] a [[Turin]] ;
* [[Feliç Lacrampa]] : jogador de [[rugbi de XV]] ;
* [[Philippe Rougé-Thomas]] : jogador de [[rugbi de XV]];
* [[Pierre Berbizier]] : jogador de [[rugbi de XV]] - 11 vegadas capitani der' equipa de França
* [[Renat Horquet]] : arbitre internacionau [[rugbi de XV]];
*[[Antoine Dupont]] : jogador de [[rugbi de XV]].
=== Ligams extèrnes ===
* [http://www.lannemezan.fr/ Sit oficiau]
{{Commons | Category:Lannemezan |Lanamesa}}
{{Clr}}
== Nòtas e referéncias ==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas de| insee = 65258}}
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
[[Categoria:Bastida medievala]]
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
idhuijjt7mz3xku3hhjlwo73b9ycen2
Trust
0
22360
2328056
2325332
2022-08-11T17:06:04Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=
}}
'''Trust''' qu'ei un grop de [[hard rock]] [[francés]] format en [[1977]] a l'entorn deu cantaire [[Bernie Bonvoisin]] e deu guitarrista [[Norbert Krief]] (Nono).
Qu'estón lo sol grop de hard rock francés a aver succès hòra de França mercés aus lors albums en [[anglés]]. Mes las loas paraulas qu'èran en purmèr escriutas e enregistradas en [[francés]]. Trust qu'ei un grop politicament engatjat pròche de l'anarchisme. Las loas paraulas que son sovent violentas e opausadas aus quites fondaments de la nosta societat : lo tribalh ("bosser huit heures"), la polícia ("police milice") e la preson ("le mitard", "sors tes griffes"), las eleccions ("la grande illusion"), etc...
La cançon la mai coneguda de '''Trust''' se ditz ''Antisocial''<ref>https://www.rtl.fr/culture/musique/antisocial-de-trust-un-hymne-pas-si-anti-systeme-que-ca-7800867494</ref>.
== Discografia ==
* [[1977]] Prends pas ton flingue / Paris by night (single)
* [[1979]] [[Trust I]]
** L'élite / Toujours pas une tune (single)
* [[1980]] [[Répression (album)|Répression]]
** Fatalité / Passe (single)
* [[1980]] [[Répression (album)|Répression]] (version anglesa de ''Répression'')
** Antisocial / Sects (Promo single)
* [[1981]] [[Marche ou crève (album)|Marche ou crève]]
* [[1982]] [[Savage]] (version anglesa de ''Marche ou crève'')
* [[1983]] [[Trust IV]] (idéal)
** Idéal / Toutes barricades(single)
* [[1984]] [[Man's trap]] (version anglesa de ''Trust IV'')
* [[1984]] [[Rock'n'Rol]]l
** Serre les poings / ? (single)
* [[1988]] [[Paris by night]] - Live
* [[1988]] [[En attendant]]...(brouillard en novembre, Noël en décembre)
** Petit papa noël / Paint it black (single)
* [[1992]] Live (tournée [[Répression dans l'Hexagone]] de 1980)
* [[1992]] [[Prends pas ton flingue]]
* [[1992]] Antisocial (version '80, '92 et live)
* [[1993]] [[The backsides]]
* [[1996]] [[Europe et haines]]
** On lèche, on lâche, on lynche / Ça vient, ça meurt (single)
* [[1997]] [[A live]] (virada Insurrection dans l'Hexagone)
* [[1997]] [[Anti best of]]
* [[2000]] [[Ni dieu ni maître]]
* [[2000]] [[Still A-live]] (virada Insurrection dans l'Hexagone)
* [[2001]] [[Tribute to Trust]]
* [[2006]] [[Campagne 2006 : Soulagez-vous dans les urnes !]] - Live + 3 títols navèths
== Videografia ==
* A-live (DVD e VHS de la virada Insurrection dans l'Hexagone de 1997)
* Trust : Soulagez-vous dans les urnes ! (campagne 2006) (DVD enregistrat au hestenau Les Terre Neuvas 2006)
== Ligams extèrnes ==
* [https://web.archive.org/web/20040729165043/http://www.trust.tm.fr/ Sit oficiau]
* [http://trust.forumactif.com/index.htm Fòrum oficiau]
* [https://web.archive.org/web/20070113030558/http://users.skynet.be/pierremerveilleux/nono/ Paja d'un fan sus Nono]
== Referéncias ==
{{Multi bendèl|portal musica|portal rock}}
[[categoria:grop de musica francés]]
[[categoria:grop de heavy metal]]
[[categoria:grop de hard rock]]
[[categoria:Trust|*]]
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
lcbhhliv49mp6dnec5jhh5ynrvkcami
Castèl de Montsegur
0
23064
2328041
2283167
2022-08-11T14:46:37Z
Xophe84
34998
/* Lo graal pirenenc */
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=
}}
{{omon|Montsegur (omonimia)}}
[[Fichièr:Montsegur (1).jpg|thumb|right|300px|Vista del Castèl de Montsegur sul seu puòg.]]
Se qualifica sovent lo '''castèl de Montsegur''' de castèl catar. De fach, lo castèl se bastiguèt sul quite endrech ont foguèt desrocat l'ancian vilatge fortificat qu'èra, fins al sètge de 1244, lo luòc emblematic de la resisténcia occitana, mai que mai dels catars e dels faidits. Las quòtas arquitecturalas demòstran que lo castèl actual se concebèt sus la basa de la cana anglesa que foguèt pas introdusida sonque mai tard. Çò que pròva qu'aquel foguèt parcialament tornar bastit per la familha del novèl senhor del luòc, lo marescal de la fe [[Gui II de Lèvis]], aprèp la rendicion catara de [[1244]].
== Geografia ==
La fortalesa de '''Montsegur''' se trapa en Lengadòc, dins la comuna de [[Montsegur (Arièja)|Montsegur]] (departament d'[[Arièja (departament)|Arièja]]).
Aqueste castèl se situa en cima de la [[sèrra]] quilhada en naut del vilatge, a 1207 m d'[[altitud]].
== Istòria ==
Lo castèl del sit actual coneguèt tres epòcas màgers pendent las que la fortalesa se transformèt pauc a cha pauc.
Una primièra fortalesa foguèt apitada en cima de la montanha (tanben apelada ''pog''<ref>Un Pog, es l'interpretacion liura, que faguèt [[Napoléon Peyrat]], d'una forma locala ariegesa del mot [[occitan]], ''puèg'', del latin latin ''podium'', valent a dire {{citacion|eminéncia}}, per designar la montanha en forma de pan de sucre de Montsegur. Aquela version es ara comunament admesa, mas exclusivament en benefici de Montsegur.</ref>) que se ne sap pas tròp de causas franc qu'èra arroïnada a l'entorn de [[1204]], data que foguèt bastit lo vilatge fortificat jos la direccion de [[Raimon de Perelha]]. Es lo vilatge fortificat o ''castrum'' que los arqueològs li an porgit lo nom de ''Montsegur II''.
=== La fortalesa catara ===
Lo dispositiu defensiu de la fortalesa èra plan diferent del que se coneis uèi. Lo ''castrum'' teniá la demeure fortifica del senhor dels luòcs, lo ''castellum'' (que foguèt probable restaurat per la [[ostal de Lèvis]] per ne far la fortalesa actuala) e lo vilatge catar de l'epòca environats d'una encencha fortificada. Del costat de la rota actuala, s'auboravan tres murs de defensa que lo primièr se situava a nivèl de la dintrada actuala ont se comença la visita de pagament del castèl. De l'autre costat del puèg, a {{unitat|800|m}} aperaquí, se trobava una [[torre de gaita]] (al Rocàs dich de "La Tor") que se quilha ensús d'un bauç de {{unitat|80|m}}. La dintrada del Castrum que mena cap a aquesta torre de gaita èra defenduda per una [[barbacana]]. Al dintre de l'encencha de la fortalesa se teniá un vilatge que ne demòran uèi pas que qualques terrassas al nòrd-oèst del castèl actual. Sus aquestas darrièras, se pòdon trapar las fondamentas de mantas abitacions, d'escalièrs per tal de passar entre terrassas, una cistèrna e un silo.
Montsegur sostèt una comunitat catara importanta. En [[1215]], lo [[IVen concili ecumenic de Latran|concili de Latran]] citava la fortalesa coma un amagatalh d'[[Eretgia|eretges]]. En [[1229]], lo ròtle de Montsegur coma abric de la Glèisa catara foguèt afirmat tornarmai dins lo [[Tractat de Meaux de 1229|Tractat de Meaux-París]]. Tre [[1232]], aqueste ròtle quitèt pas de s'enfortir. Parallèlament, lo castèl aculhiguèt a mai los cavalièrs ''[[Faidit (crosada)|faidits]]'' qu'èran estats despoderats de sas tèrras pel tractat de 1229. Demest aquestes darrièrs [[Pèire Rogièr de Mirapeis]], lo cosin de Raimon de Perelha que vendriá lo mèstre militar de Montsegur.
==== Lo sètge del castrum ====
Pendent la primièra mitat del sègle XIII, la fortalesa patiguèt quatre sètges que un solet capitèt:
* [[Gui de Montfòrt Castras|Gui de Montfòrt]], lo fraire de [[Simon IV de Montfòrt]] faguèt una primièra temptativa en [[1212]],
* [[Simon IV de Montfòrt]] ne dirigiguèt la segonda en [[1213]],
* En julhet de [[1241]], [[Raimon VII de Tolosa]] sus l'òrdre de [[Loís IX de França|Loís IX]] entamenèt un sètge qu'abandonèt sens quitament lançar un assaut,
* Lo darrièr foguèt realizat per [[Hugues des Arcis]], senescal de [[Carcassona]].
Lo sètge foguèt provocat per l'assassinat de qualques inquisitors comés en [[1242]] a [[Avinhonet de Lauragués|Avinhonet]] per un seissantenat d'òmes eissits de la garnison de Montsegur. Lo senescal de Carcassonna amassa amb l'archevesque de Narbona (Pierre Amiel) foguèron cargats d'assetjar la fortalesa, sus l'ordre de [[Blanca de Castelha]] e de [[Loís IX de França|Loís IX]]. En mai de [[1243]], los crosats, que comptavan aperaquí 6000 òmes, environavan Montsegur.
L'equilibri de las fòrças se perlonguèt fins a Nadal de [[1243]]. Aquela nuèch una punhada d'òmes capitan, en seguida d'una escalada audaciosa, a s'apoderar de la torre d'agach. A partir d'aqueste moment, un [[trabuc]] es encaminat e montat que bombardarà sens relambi la posicion dels assetjats coma o testimònian los nombroses bolets de pèira talhada trapats sul sit. Aperaquí un mes pus tard, probable aprèp una traïson locala, la barbacana tombèt dins las mans dels atacaires.
Una darrièra assalida lançada en febrièr serà rebutada mas daissarà los assetjats fòrça aflaquits.
==== La rendicion de la plaça fòrta ====
Lo 1èr de març [[1244]], Pèire Rogièr de Mirapeis se vegèt obligat de negociar la rendicion de la plaça fòrta. Las condicions ne foguèron las seguentas:
* la vida dels soldats e dels laïcs es esparnhada,
* los perfeits que renegan sa fe seran salvats,
* une trèva de 15 jorns foguèt acordada als catars que se volián aprestar e recebre los darrièrs sacraments.
Lo 16 de març, la fortalesa se durbiguèt tornarmai. Totes los catars qu'avian pas abjurat sa fe cremèron sul [[lenhièr]] qu'engolís aital mai de 200 supliciats (lo nombre varia leugièrament segon las fonts) dont la femna, la filha e la sògra de Raimon de Perelha.
La tradicion vòl que lo lenhièr foguèsse montat a {{unitat|200|m}} del castrum pel "Prat dels Cremats" ont una estèla foguèt quilhada per la ''Société du souvenir et des études cathares''. Sus aquela es l'inscripcion : "Als cathars, als martirs del pur amor crestian. 16 mars 1244". Semblariá que la situacion vertadièra del lenhièr se situèsse sul truc amont del parking a dreta del pòrt en anar cap a [[Montferrièr]].
[[Fichièr:Montsegur.jpg|300px|right|thumb|Vista interiora del castèl]]
=== Montsegur jol regne de la familha de Lévis ===
Aprèp la presa del castèl en [[1244]], la possession del pog passèt a [[Gui II de Lèvis]], Marescal de la Fe, senhor de Mirapeis dempuèi lo [[Tractat de París (1229)|tractat de 1229]]. Las remasilhas del vilatge catar foguèron assoladas e a l'encòp l'encencha fortificada exteriora. Lo ''castellum'' foguèt restaurat e adobat tornarmai pr'amor d'i establir una garnison d'un trentenat de personas que demorèt presenta fins al [[Tractat dels Pirenèus]] del [[sègle XVII]]. Se cita lo castèl dins qualques documents coma estant "défensable" en [[1510]].
Mai tard, amb los ans, foguèt finalament abandonat lo castèl.
=== Reabilitacion del castèl ===
Lo castèl venguèt monument istoric en [[1875]] e son ''pog'' un pel mai tard en [[1883]].
Dempuèi aquel moment, l'endrech venguèt una figura legendària e atisèt de longa las fantasiás de mantas personas de tal biais que las cèrcas sul ''pog'' venguèron nombrosas.
D'un biais paradoxal, la campanha de restauracion del castèl entamenada en [[1947]] frenèt las degradacions e a l'encòp escafèt qualques vestigis arqueologics. Aquela restauracion motivèt una prospeccion espeleologica de la sèrra, portada per la ''Société spéléologique de l'Ariège''. Aquesta darrièra menèt, en [[1964]] al desterrament d'una [[sepultura]] dins ''l'[[Avenc del Trabuquet]]''.
En [[1968]], se fondèt lo ''GRAME'' (''Groupe de Recherche Archéologique de Montségur et Environs''). Aqueste darrièr menèt mai d'una campanha d'excavacions sul sit.
== Los mites a l'entorn de Montsegur ==
Se deu a l'ariegés [[Napoléon Peyrat]], cap a 1870, la redescobèrta estrambordada de Montsegur; e sa pluma inspirada, l'atmosfèra romantica que dempuèi aquel moment abita lo luòc. Tant i a que per d'unes, es encara malaisit uèi d'admetre que lo temple de Paraclet es pas qu'un petit castèl del [[sègle XIV]].
=== Lo fenomèn solar de Montsegur ===
Cada an, al [[solstici]] d'ivèrn, lo primièr rai de solelh a l'orizont travèrsa lo castèl dins sa longor e, al solstici d'estiu, travèrsa las quatre arquièras del donjon al nòrd-oèst amb una precision millimetrica.
De personas misticas i veson un ligam entre culte solar e religion catara.
=== Lo tresaur de la glèisa catara ===
Montsegur es supausat d'aver recaptat lo tresaur ric de la [[Glèisa (edifici)|glèisa]] catara. D'aqueste supausat [[tresaur]] ne sabèm pas gaire. Dos faches alimentan las suposicions a l'entorn del tresaur:
Lo primièr, es la fugida a caval del perfièch Matieu e del diacre Bonet cap a [[Nadal]] de [[1243]] emportant amb eles {{citacion|d'[[aur]] e d'[[Argent (metal)|argent]] e una infima quantitat de moneda}}. Se pensa qu'aquel tresaur arribèt en [[Itàlia]] a [[Cremona]], luòc d'Itàlia ont visquèt una autra comunitat catara importanta. Aquesta suposicion es renforçada per las correspondéncias epistolaras atestadas entre las doas comunitats.
Un segond tresaur seriá estat salvat del temps de la trèva de març de 1244 pr'amor que foguèt fach estat de quatre individús fugissent de Montsegur amb un cargament. Los istorians supausan qu'aqueste tresaur amassava los nombroses tèxtes eretics servats pels perfièches dins la fortalesa.
=== Lo graal pirenenc ===
Montsegur es estat considerat coma lo castèl del [[Sant Grasal|graal]]. Lo graal seriá estat una de las pèças del tresaur de la glèisa catara: la copa que [[Josèp d'Arimatia]] i auriá reculhit la sang de Crist sul mont de Golgota o ben l'esmerauda tombada de la corona de Lucifèr pendent la casuda dels àngels. L'Alemand Otto Rahn foguèt l'inventor d'aqueste mite que li auriá inspirat un saberut d'Ussat, [[Antonin Gadal]].
Otto Rahn aviá estudiat l'istòria dels catars e èra passionat per aqueste Lengadòc ric de "legendas". En 1932, s'èra installat dins la pichona estacion termala d'Ussat dels Banhs a l'ostalariá ''Les Marronniers'' que n'aviá pres la geréncia. Gràcias a las teorias poeticas d'Antonin Gadal, escriguèt la "''Croisade contre le Graal''" que participèt activament, aprèp lo primièr ensag sus Montsegur de Napoléon Peyrat, al regan d'interès per Occitània.
== Nòtas ==
{{reflist}}
=== Cançons ===
[[Montsegur (cançon)|Montsegur]] es estat lo tèma central d'una cançon amb aqueste meteis títol de [[Claudi Martí]].
== Vejatz tanben ==
=== Articles ligats ===
* [[Castèls catars]]
* Lo [[tresaur dels catars]]
=== Ligams extèrnes ===
* [http://cathares.org/montsegur.html Montsegur a cathares.org]
* [http://maps.google.com/?ll=42.5020,1.5003&spn=0.019737,0.03974&t=h Ligam cap a Google Maps]
* {{en}} www.languedoc-france.info/120719_montsegur.htm Montsegur e d'autres castèls catars
* [https://web.archive.org/web/20090208105435/http://www.histariege.com/montsegur.htm Montségur sur Histariège.com]
* [https://web.archive.org/web/20071012185329/http://chemins-cathares.eu/05_01_cathares_symbole_montsegur.php Lo simbòl de Montsegur]
{{Mapa dels castèls catars}}
[[Categoria:Castèl d'Arièja|Montsegur]]
[[Categoria:Graal]]
[[Categoria:Castèl fòrt|Montsegur]]
[[Categoria:Castèl d'Occitània|Montsegur]]
[[Categoria:Castèth de Lengadòc|Montsegur]]
[[Categoria:Catarisme|Montsegur]]
[[Categoria:Arquitectura de l'Edat Mejana|Montsegur]]
rqajj3lnxvxxwcp5l91gq3yp5ug82xo
Punk rock
0
23987
2328046
2319081
2022-08-11T16:23:57Z
Raymond Trencavel
26125
/* Dins lo Mond */
wikitext
text/x-wiki
{{Veire|Punk}}
{{Infobox Musica (genre) | nom = | estils fonts = [[Musica Rock]] | fonts culturalas = | instruments = | popularitat = | sos genres = | genres filhs = | genres associats = | scènas regionalas = | véser tanben = }}
Lo '''punk rock''' o la '''musica punk''' o lo punk [ [[occitan]]: ˈpyⁿk, ˈpyŋk; [[anglés]]: ˈpʌŋk] es un movement musicau e una branca dau [[rock]] qu'apareguèt en [[1975]] a Nòva York puei en 1976 a [[Londres]].
==Originas==
Ais [[Estats Units d'America|Estats Units]] lei primiers precursors foguèron de grops de [[garage rock]] coma [[MC5]] e [[Iggy Pop|leis Stooges]] durant la fin deis ans 60.
Lei [[Ramones]] (de [[Nòva York (vila)|Nòva York]]) creèron un novèu genre pus amadurat en [[1975]] e d'unei considèran aquel eveniment coma la naissença dau punk. Foguèron ligats a un [[fanzine]] de Nòva York nommat ''Punk'', qu'exprimissiá en realitat un movement culturau un pauc pus larg que la musica, ligat a una estetica particulara dins leis arts.
En [[Anglatèrra]], lo punk rock appareguèt en [[1976]] amb lei [[Sex pistols]] (de [[Londres]]), que serián per fòrça mond lei creators dau punk (o aumens aquelei que lo difusèron mai) e [[The Clash]]. Lo '''punk''' apereguèt simultaneament en [[Anglatèrra]] coma una mòda e un concèpte comerciau. Coma aquò, especialament, [[Malcolm Mc Laren]] e [[Vivienne Westwood]] fondèron alora lor primiera botiga de mòda punk, que se sonava ''Sex'' ([[1977]]).
==Musicologia==
La musica punk se caracteriza per de melodias simplas, de bòn jogar e de bòn cantar. Es un estil especialament accessible per lei musicians amators. Aquela simplicitat es una revendicacion fondadoira dau movement punk, que sa tòca es de rendre tornarmai lo rock accessible a toteis aquelei qu'an enveja de ne faire. Tanben la simplicitat se fa au servici de l'energia pura que lei punks vòlon rendre au rock, un pauc coma dins lo rock iniciau deis ans 1950. Coma aquò lo punk rock emergent de [[1975]] foguèt ben una reaccion conscienta e radicala còntra lo rock dau mitan deis ans 1970, qu'èra tròp tecnic, tròp virtuós e tròp pretensiós.
==En Occitània==
En [[Occitània]], [[Arnapi]] es un grop que fa de punk rock en lenga [[occitan]]a. Dempuei leis [[ans 1990]], certanei grops que cantan en [[occitan]] an mesclat la musica punk amb l'[[ska]] ([[Goulamas'K]]) o amb lo [[trad]] ([[Lo Dalfin]]). Pasmens, la màger part dei grops de musica punk d'[[Occitània]] cantan en anglés ([[Drive Blind (rock anglés)|Drive Blind]]) o en francés ([[OTH (rock francés)|OTH]]) a causa de la [[diglossia]].
==Dins lo Mond==
Quauquei grands grops de musica punk dau mond entier:
*[[Estats Units]]:[[NOFX]], [[Dead Kennedys]], lei [[Ramones]], [[Bad Religion]], [[Dropkick Murphys]], [[The Stooges]], [[The New York Dolls]], [[Rancid]], [[Anti-Flag]], [[Rise Against]], [[The Offspring]], [[Green Day]], [[Blink-182]].
*[[Reialme Unit]]: [[Sex Pistols]], [[The Clash]], [[Peter and the Test Tube Babies]], [[Buzzcocks]], [[The Adicts]], [[The Toy Dolls]], [[
*[[França]]: [[OTH]], [[Guerilla Poubelle]] (ancians [[Les Betteraves]]), [[Bérurier Noir]], [[Les Wampas|Los Wampas]] [[Ludwig Von 88]] e [[Uncommonmenfrommars]]
*[[Occitània]]: [[Arnapi]], [[Enlòc]], [[Oai Star]]
*[[País Basc]]: [[Kortatu]], [[Negu Gorriak]]
*[[Alemanha]]: [[Nena]], [[Die Ärzte]]
*[[Suècia]]: [[The Hives]], [[Millencolin]]
===Liames extèrnes===
* [http://www.arnapi.com/ Arnapi, grop de punk rock occitan]
{{clear}}
{{Multi bendèl|Portal musica|Portal rock}}
[[Categoria:Punk]]
oc4hk8i542583w5dgbhhig147ykrutr
2328047
2328046
2022-08-11T16:27:32Z
Raymond Trencavel
26125
/* Dins lo Mond */
wikitext
text/x-wiki
{{Veire|Punk}}
{{Infobox Musica (genre) | nom = | estils fonts = [[Musica Rock]] | fonts culturalas = | instruments = | popularitat = | sos genres = | genres filhs = | genres associats = | scènas regionalas = | véser tanben = }}
Lo '''punk rock''' o la '''musica punk''' o lo punk [ [[occitan]]: ˈpyⁿk, ˈpyŋk; [[anglés]]: ˈpʌŋk] es un movement musicau e una branca dau [[rock]] qu'apareguèt en [[1975]] a Nòva York puei en 1976 a [[Londres]].
==Originas==
Ais [[Estats Units d'America|Estats Units]] lei primiers precursors foguèron de grops de [[garage rock]] coma [[MC5]] e [[Iggy Pop|leis Stooges]] durant la fin deis ans 60.
Lei [[Ramones]] (de [[Nòva York (vila)|Nòva York]]) creèron un novèu genre pus amadurat en [[1975]] e d'unei considèran aquel eveniment coma la naissença dau punk. Foguèron ligats a un [[fanzine]] de Nòva York nommat ''Punk'', qu'exprimissiá en realitat un movement culturau un pauc pus larg que la musica, ligat a una estetica particulara dins leis arts.
En [[Anglatèrra]], lo punk rock appareguèt en [[1976]] amb lei [[Sex pistols]] (de [[Londres]]), que serián per fòrça mond lei creators dau punk (o aumens aquelei que lo difusèron mai) e [[The Clash]]. Lo '''punk''' apereguèt simultaneament en [[Anglatèrra]] coma una mòda e un concèpte comerciau. Coma aquò, especialament, [[Malcolm Mc Laren]] e [[Vivienne Westwood]] fondèron alora lor primiera botiga de mòda punk, que se sonava ''Sex'' ([[1977]]).
==Musicologia==
La musica punk se caracteriza per de melodias simplas, de bòn jogar e de bòn cantar. Es un estil especialament accessible per lei musicians amators. Aquela simplicitat es una revendicacion fondadoira dau movement punk, que sa tòca es de rendre tornarmai lo rock accessible a toteis aquelei qu'an enveja de ne faire. Tanben la simplicitat se fa au servici de l'energia pura que lei punks vòlon rendre au rock, un pauc coma dins lo rock iniciau deis ans 1950. Coma aquò lo punk rock emergent de [[1975]] foguèt ben una reaccion conscienta e radicala còntra lo rock dau mitan deis ans 1970, qu'èra tròp tecnic, tròp virtuós e tròp pretensiós.
==En Occitània==
En [[Occitània]], [[Arnapi]] es un grop que fa de punk rock en lenga [[occitan]]a. Dempuei leis [[ans 1990]], certanei grops que cantan en [[occitan]] an mesclat la musica punk amb l'[[ska]] ([[Goulamas'K]]) o amb lo [[trad]] ([[Lo Dalfin]]). Pasmens, la màger part dei grops de musica punk d'[[Occitània]] cantan en anglés ([[Drive Blind (rock anglés)|Drive Blind]]) o en francés ([[OTH (rock francés)|OTH]]) a causa de la [[diglossia]].
==Dins lo Mond==
Quauquei grands grops de musica punk dau mond entier:
*[[Estats Units]]:[[NOFX]], [[Dead Kennedys]], lei [[Ramones]], [[Bad Religion]], [[Dropkick Murphys]], [[The Stooges]], [[The New York Dolls]], [[Rancid]], [[Anti-Flag]], [[Rise Against]], [[The Offspring]], [[Green Day]], [[Blink-182]].
*[[Reialme Unit]]: [[Sex Pistols]], [[The Clash]], [[Peter and the Test Tube Babies]], [[Buzzcocks]], [[The Adicts]], [[The Toy Dolls]], [[
*[[França]]: [[Bérurier Noir]], [[Guerilla Poubelle]] (ancians [[Les Betteraves]]), [[Les Wampas|Los Wampas]], [[Parabellum]], [[Les Porte-Mentaux|Les Porte Mentaux]], [[Ludwig Von 88]] e [[Uncommonmenfrommars]]
*[[Occitània]]: [[Arnapi]], [[Enlòc]], [[Oai Star]], [[Goulamas'K|Goulamas'K]], [[OTH]] (cant : en [[francés]]), [[Drive Blind]] (cant : en [[anglés]])
*[[País Basc]]: [[Kortatu]], [[Negu Gorriak]]
*[[Alemanha]]: [[Nena]], [[Die Ärzte]]
*[[Suècia]]: [[The Hives]], [[Millencolin]]
===Liames extèrnes===
* [http://www.arnapi.com/ Arnapi, grop de punk rock occitan]
{{clear}}
{{Multi bendèl|Portal musica|Portal rock}}
[[Categoria:Punk]]
e0nwp1c403t7vr2hkywb8thxz0e0yaa
2328048
2328047
2022-08-11T16:30:36Z
Raymond Trencavel
26125
/* Dins lo Mond */
wikitext
text/x-wiki
{{Veire|Punk}}
{{Infobox Musica (genre) | nom = | estils fonts = [[Musica Rock]] | fonts culturalas = | instruments = | popularitat = | sos genres = | genres filhs = | genres associats = | scènas regionalas = | véser tanben = }}
Lo '''punk rock''' o la '''musica punk''' o lo punk [ [[occitan]]: ˈpyⁿk, ˈpyŋk; [[anglés]]: ˈpʌŋk] es un movement musicau e una branca dau [[rock]] qu'apareguèt en [[1975]] a Nòva York puei en 1976 a [[Londres]].
==Originas==
Ais [[Estats Units d'America|Estats Units]] lei primiers precursors foguèron de grops de [[garage rock]] coma [[MC5]] e [[Iggy Pop|leis Stooges]] durant la fin deis ans 60.
Lei [[Ramones]] (de [[Nòva York (vila)|Nòva York]]) creèron un novèu genre pus amadurat en [[1975]] e d'unei considèran aquel eveniment coma la naissença dau punk. Foguèron ligats a un [[fanzine]] de Nòva York nommat ''Punk'', qu'exprimissiá en realitat un movement culturau un pauc pus larg que la musica, ligat a una estetica particulara dins leis arts.
En [[Anglatèrra]], lo punk rock appareguèt en [[1976]] amb lei [[Sex pistols]] (de [[Londres]]), que serián per fòrça mond lei creators dau punk (o aumens aquelei que lo difusèron mai) e [[The Clash]]. Lo '''punk''' apereguèt simultaneament en [[Anglatèrra]] coma una mòda e un concèpte comerciau. Coma aquò, especialament, [[Malcolm Mc Laren]] e [[Vivienne Westwood]] fondèron alora lor primiera botiga de mòda punk, que se sonava ''Sex'' ([[1977]]).
==Musicologia==
La musica punk se caracteriza per de melodias simplas, de bòn jogar e de bòn cantar. Es un estil especialament accessible per lei musicians amators. Aquela simplicitat es una revendicacion fondadoira dau movement punk, que sa tòca es de rendre tornarmai lo rock accessible a toteis aquelei qu'an enveja de ne faire. Tanben la simplicitat se fa au servici de l'energia pura que lei punks vòlon rendre au rock, un pauc coma dins lo rock iniciau deis ans 1950. Coma aquò lo punk rock emergent de [[1975]] foguèt ben una reaccion conscienta e radicala còntra lo rock dau mitan deis ans 1970, qu'èra tròp tecnic, tròp virtuós e tròp pretensiós.
==En Occitània==
En [[Occitània]], [[Arnapi]] es un grop que fa de punk rock en lenga [[occitan]]a. Dempuei leis [[ans 1990]], certanei grops que cantan en [[occitan]] an mesclat la musica punk amb l'[[ska]] ([[Goulamas'K]]) o amb lo [[trad]] ([[Lo Dalfin]]). Pasmens, la màger part dei grops de musica punk d'[[Occitània]] cantan en anglés ([[Drive Blind (rock anglés)|Drive Blind]]) o en francés ([[OTH (rock francés)|OTH]]) a causa de la [[diglossia]].
==Dins lo Mond==
Quauquei grands grops de musica punk dau mond entier:
*[[Estats Units]]:[[NOFX]], [[Dead Kennedys]], lei [[Ramones]], [[Bad Religion]], [[Dropkick Murphys]], [[The Stooges]], [[The New York Dolls]], [[Rancid]], [[Anti-Flag]], [[Rise Against]], [[The Offspring]], [[Green Day]], [[Blink-182]].
*[[Reialme Unit]]: [[Sex Pistols]], [[The Clash]], [[Peter and the Test Tube Babies]], [[Buzzcocks]], [[The Adicts]], [[The Toy Dolls]], [[
*[[França]]: [[Bérurier Noir]], [[Guerilla Poubelle]] (ancians [[Les Betteraves]]), [[Les Wampas|Los Wampas]], [[Parabellum]], [[Les Porte-Mentaux|Les Porte Mentaux]], [[Ludwig Von 88]] e [[Uncommonmenfrommars]]
*[[Occitània]]: [[Arnapi]], [[Enlòc]], [[Oai Star]], [[Goulamas'K|Goulamas'K]], tanben per los que cantan en [[francés]] sonque, [[OTH]] e Les Shériff, o encara los que cantan pas qu'en anglés coma [[Drive Blind]]
*[[País Basc]]: [[Kortatu]], [[Negu Gorriak]]
*[[Alemanha]]: [[Nena]], [[Die Ärzte]]
*[[Suècia]]: [[The Hives]], [[Millencolin]]
===Liames extèrnes===
* [http://www.arnapi.com/ Arnapi, grop de punk rock occitan]
{{clear}}
{{Multi bendèl|Portal musica|Portal rock}}
[[Categoria:Punk]]
f0rkgu8tpl9ttw1pwh1iljva0gnlm02
2328049
2328048
2022-08-11T16:31:33Z
Raymond Trencavel
26125
/* Dins lo Mond */
wikitext
text/x-wiki
{{Veire|Punk}}
{{Infobox Musica (genre) | nom = | estils fonts = [[Musica Rock]] | fonts culturalas = | instruments = | popularitat = | sos genres = | genres filhs = | genres associats = | scènas regionalas = | véser tanben = }}
Lo '''punk rock''' o la '''musica punk''' o lo punk [ [[occitan]]: ˈpyⁿk, ˈpyŋk; [[anglés]]: ˈpʌŋk] es un movement musicau e una branca dau [[rock]] qu'apareguèt en [[1975]] a Nòva York puei en 1976 a [[Londres]].
==Originas==
Ais [[Estats Units d'America|Estats Units]] lei primiers precursors foguèron de grops de [[garage rock]] coma [[MC5]] e [[Iggy Pop|leis Stooges]] durant la fin deis ans 60.
Lei [[Ramones]] (de [[Nòva York (vila)|Nòva York]]) creèron un novèu genre pus amadurat en [[1975]] e d'unei considèran aquel eveniment coma la naissença dau punk. Foguèron ligats a un [[fanzine]] de Nòva York nommat ''Punk'', qu'exprimissiá en realitat un movement culturau un pauc pus larg que la musica, ligat a una estetica particulara dins leis arts.
En [[Anglatèrra]], lo punk rock appareguèt en [[1976]] amb lei [[Sex pistols]] (de [[Londres]]), que serián per fòrça mond lei creators dau punk (o aumens aquelei que lo difusèron mai) e [[The Clash]]. Lo '''punk''' apereguèt simultaneament en [[Anglatèrra]] coma una mòda e un concèpte comerciau. Coma aquò, especialament, [[Malcolm Mc Laren]] e [[Vivienne Westwood]] fondèron alora lor primiera botiga de mòda punk, que se sonava ''Sex'' ([[1977]]).
==Musicologia==
La musica punk se caracteriza per de melodias simplas, de bòn jogar e de bòn cantar. Es un estil especialament accessible per lei musicians amators. Aquela simplicitat es una revendicacion fondadoira dau movement punk, que sa tòca es de rendre tornarmai lo rock accessible a toteis aquelei qu'an enveja de ne faire. Tanben la simplicitat se fa au servici de l'energia pura que lei punks vòlon rendre au rock, un pauc coma dins lo rock iniciau deis ans 1950. Coma aquò lo punk rock emergent de [[1975]] foguèt ben una reaccion conscienta e radicala còntra lo rock dau mitan deis ans 1970, qu'èra tròp tecnic, tròp virtuós e tròp pretensiós.
==En Occitània==
En [[Occitània]], [[Arnapi]] es un grop que fa de punk rock en lenga [[occitan]]a. Dempuei leis [[ans 1990]], certanei grops que cantan en [[occitan]] an mesclat la musica punk amb l'[[ska]] ([[Goulamas'K]]) o amb lo [[trad]] ([[Lo Dalfin]]). Pasmens, la màger part dei grops de musica punk d'[[Occitània]] cantan en anglés ([[Drive Blind (rock anglés)|Drive Blind]]) o en francés ([[OTH (rock francés)|OTH]]) a causa de la [[diglossia]].
==Dins lo Mond==
Quauquei grands grops de musica punk dau mond entier:
*[[Estats Units]]:[[NOFX]], [[Dead Kennedys]], lei [[Ramones]], [[Bad Religion]], [[Dropkick Murphys]], [[The Stooges]], [[The New York Dolls]], [[Rancid]], [[Anti-Flag]], [[Rise Against]], [[The Offspring]], [[Green Day]], [[Blink-182]].
*[[Reialme Unit]]: [[Sex Pistols]], [[The Clash]], [[Peter and the Test Tube Babies]], [[Buzzcocks]], [[The Adicts]], [[The Toy Dolls]], [[
*[[França]]: [[Bérurier Noir]], [[Guerilla Poubelle]] (ancians [[Les Betteraves]]), [[Les Wampas|Los Wampas]], [[Parabellum]], [[Les Porte-Mentaux|Les Porte Mentaux]], [[Ludwig Von 88]] e [[Uncommonmenfrommars]]
*[[Occitània]]: [[Arnapi]], [[Enlòc]], [[Oai Star]], [[Goulamas'K|Goulamas'K]], tanben per los que cantan en [[francés]] sonque, [[OTH]] e [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sheriff Les Shériff], o encara los que cantan pas qu'en anglés coma [[Drive Blind]]
*[[País Basc]]: [[Kortatu]], [[Negu Gorriak]]
*[[Alemanha]]: [[Nena]], [[Die Ärzte]]
*[[Suècia]]: [[The Hives]], [[Millencolin]]
===Liames extèrnes===
* [http://www.arnapi.com/ Arnapi, grop de punk rock occitan]
{{clear}}
{{Multi bendèl|Portal musica|Portal rock}}
[[Categoria:Punk]]
66teq2d6bh61kox60ub2vfgo3muplox
2328051
2328049
2022-08-11T16:35:37Z
Raymond Trencavel
26125
/* Dins lo Mond */
wikitext
text/x-wiki
{{Veire|Punk}}
{{Infobox Musica (genre) | nom = | estils fonts = [[Musica Rock]] | fonts culturalas = | instruments = | popularitat = | sos genres = | genres filhs = | genres associats = | scènas regionalas = | véser tanben = }}
Lo '''punk rock''' o la '''musica punk''' o lo punk [ [[occitan]]: ˈpyⁿk, ˈpyŋk; [[anglés]]: ˈpʌŋk] es un movement musicau e una branca dau [[rock]] qu'apareguèt en [[1975]] a Nòva York puei en 1976 a [[Londres]].
==Originas==
Ais [[Estats Units d'America|Estats Units]] lei primiers precursors foguèron de grops de [[garage rock]] coma [[MC5]] e [[Iggy Pop|leis Stooges]] durant la fin deis ans 60.
Lei [[Ramones]] (de [[Nòva York (vila)|Nòva York]]) creèron un novèu genre pus amadurat en [[1975]] e d'unei considèran aquel eveniment coma la naissença dau punk. Foguèron ligats a un [[fanzine]] de Nòva York nommat ''Punk'', qu'exprimissiá en realitat un movement culturau un pauc pus larg que la musica, ligat a una estetica particulara dins leis arts.
En [[Anglatèrra]], lo punk rock appareguèt en [[1976]] amb lei [[Sex pistols]] (de [[Londres]]), que serián per fòrça mond lei creators dau punk (o aumens aquelei que lo difusèron mai) e [[The Clash]]. Lo '''punk''' apereguèt simultaneament en [[Anglatèrra]] coma una mòda e un concèpte comerciau. Coma aquò, especialament, [[Malcolm Mc Laren]] e [[Vivienne Westwood]] fondèron alora lor primiera botiga de mòda punk, que se sonava ''Sex'' ([[1977]]).
==Musicologia==
La musica punk se caracteriza per de melodias simplas, de bòn jogar e de bòn cantar. Es un estil especialament accessible per lei musicians amators. Aquela simplicitat es una revendicacion fondadoira dau movement punk, que sa tòca es de rendre tornarmai lo rock accessible a toteis aquelei qu'an enveja de ne faire. Tanben la simplicitat se fa au servici de l'energia pura que lei punks vòlon rendre au rock, un pauc coma dins lo rock iniciau deis ans 1950. Coma aquò lo punk rock emergent de [[1975]] foguèt ben una reaccion conscienta e radicala còntra lo rock dau mitan deis ans 1970, qu'èra tròp tecnic, tròp virtuós e tròp pretensiós.
==En Occitània==
En [[Occitània]], [[Arnapi]] es un grop que fa de punk rock en lenga [[occitan]]a. Dempuei leis [[ans 1990]], certanei grops que cantan en [[occitan]] an mesclat la musica punk amb l'[[ska]] ([[Goulamas'K]]) o amb lo [[trad]] ([[Lo Dalfin]]). Pasmens, la màger part dei grops de musica punk d'[[Occitània]] cantan en anglés ([[Drive Blind (rock anglés)|Drive Blind]]) o en francés ([[OTH (rock francés)|OTH]]) a causa de la [[diglossia]].
==Dins lo Mond==
Quauquei grands grops de musica punk dau mond entier:
*[[Estats Units]]:[[NOFX]], [[Dead Kennedys]], lei [[Ramones]], [[Bad Religion]], [[Dropkick Murphys]], [[The Stooges]], [[The New York Dolls]], [[Rancid]], [[Anti-Flag]], [[Rise Against]], [[The Offspring]], [[Green Day]], [[Blink-182]].
*[[Reialme Unit]]: [[Sex Pistols]], [[The Clash]], [[Peter and the Test Tube Babies]], [[Buzzcocks]], [[The Adicts]], [[The Toy Dolls]], [[
*[[França]]: [[Bérurier Noir]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Gar%C3%A7ons_bouchers Les Garçons Bouchers], [https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_Urbain Métal Urbain], [[Guerilla Poubelle]] (ancians [[Les Betteraves]]), [[Les Wampas|Los Wampas]], [[Parabellum]], [[Les Porte-Mentaux|Les Porte Mentaux]], [[Ludwig Von 88]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sales_Majest%C3%A9s Les Sales Majestés] e [[Uncommonmenfrommars]]
*[[Occitània]]: [[Arnapi]], [[Enlòc]], [[Oai Star]], [[Goulamas'K|Goulamas'K]], tanben per los que cantan en [[francés]] sonque, [[OTH]] e [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sheriff Les Shériff], o encara los que cantan pas qu'en anglés coma [[Drive Blind]]
*[[País Basc]]: [[Kortatu]], [[Negu Gorriak]]
*[[Alemanha]]: [[Nena]], [[Die Ärzte]]
*[[Suècia]]: [[The Hives]], [[Millencolin]]
===Liames extèrnes===
* [http://www.arnapi.com/ Arnapi, grop de punk rock occitan]
{{clear}}
{{Multi bendèl|Portal musica|Portal rock}}
[[Categoria:Punk]]
6mzp9e9bax50ccz6n7rxtbe7bfpfwqu
2328052
2328051
2022-08-11T16:36:34Z
Raymond Trencavel
26125
/* En Occitània */
wikitext
text/x-wiki
{{Veire|Punk}}
{{Infobox Musica (genre) | nom = | estils fonts = [[Musica Rock]] | fonts culturalas = | instruments = | popularitat = | sos genres = | genres filhs = | genres associats = | scènas regionalas = | véser tanben = }}
Lo '''punk rock''' o la '''musica punk''' o lo punk [ [[occitan]]: ˈpyⁿk, ˈpyŋk; [[anglés]]: ˈpʌŋk] es un movement musicau e una branca dau [[rock]] qu'apareguèt en [[1975]] a Nòva York puei en 1976 a [[Londres]].
==Originas==
Ais [[Estats Units d'America|Estats Units]] lei primiers precursors foguèron de grops de [[garage rock]] coma [[MC5]] e [[Iggy Pop|leis Stooges]] durant la fin deis ans 60.
Lei [[Ramones]] (de [[Nòva York (vila)|Nòva York]]) creèron un novèu genre pus amadurat en [[1975]] e d'unei considèran aquel eveniment coma la naissença dau punk. Foguèron ligats a un [[fanzine]] de Nòva York nommat ''Punk'', qu'exprimissiá en realitat un movement culturau un pauc pus larg que la musica, ligat a una estetica particulara dins leis arts.
En [[Anglatèrra]], lo punk rock appareguèt en [[1976]] amb lei [[Sex pistols]] (de [[Londres]]), que serián per fòrça mond lei creators dau punk (o aumens aquelei que lo difusèron mai) e [[The Clash]]. Lo '''punk''' apereguèt simultaneament en [[Anglatèrra]] coma una mòda e un concèpte comerciau. Coma aquò, especialament, [[Malcolm Mc Laren]] e [[Vivienne Westwood]] fondèron alora lor primiera botiga de mòda punk, que se sonava ''Sex'' ([[1977]]).
==Musicologia==
La musica punk se caracteriza per de melodias simplas, de bòn jogar e de bòn cantar. Es un estil especialament accessible per lei musicians amators. Aquela simplicitat es una revendicacion fondadoira dau movement punk, que sa tòca es de rendre tornarmai lo rock accessible a toteis aquelei qu'an enveja de ne faire. Tanben la simplicitat se fa au servici de l'energia pura que lei punks vòlon rendre au rock, un pauc coma dins lo rock iniciau deis ans 1950. Coma aquò lo punk rock emergent de [[1975]] foguèt ben una reaccion conscienta e radicala còntra lo rock dau mitan deis ans 1970, qu'èra tròp tecnic, tròp virtuós e tròp pretensiós.
==En Occitània==
En [[Occitània]], [[Arnapi]] es un grop que fa de punk rock en lenga [[occitan]]a. Dempuei leis [[ans 1990]], certanei grops que cantan en [[occitan]] an mesclat la musica punk amb l'[[ska]] ([[Goulamas'K]]) o amb lo [[trad]] ([[Lo Dalfin]]). Pasmens, la màger part dei grops de musica punk d'[[Occitània]] cantan en anglés ([[Drive Blind (rock anglés)|Drive Blind]]) o en francés ([[OTH (rock francés)|OTH]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sheriff Les Shériff]) a causa de la [[diglossia]].
==Dins lo Mond==
Quauquei grands grops de musica punk dau mond entier:
*[[Estats Units]]:[[NOFX]], [[Dead Kennedys]], lei [[Ramones]], [[Bad Religion]], [[Dropkick Murphys]], [[The Stooges]], [[The New York Dolls]], [[Rancid]], [[Anti-Flag]], [[Rise Against]], [[The Offspring]], [[Green Day]], [[Blink-182]].
*[[Reialme Unit]]: [[Sex Pistols]], [[The Clash]], [[Peter and the Test Tube Babies]], [[Buzzcocks]], [[The Adicts]], [[The Toy Dolls]], [[
*[[França]]: [[Bérurier Noir]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Gar%C3%A7ons_bouchers Les Garçons Bouchers], [https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_Urbain Métal Urbain], [[Guerilla Poubelle]] (ancians [[Les Betteraves]]), [[Les Wampas|Los Wampas]], [[Parabellum]], [[Les Porte-Mentaux|Les Porte Mentaux]], [[Ludwig Von 88]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sales_Majest%C3%A9s Les Sales Majestés] e [[Uncommonmenfrommars]]
*[[Occitània]]: [[Arnapi]], [[Enlòc]], [[Oai Star]], [[Goulamas'K|Goulamas'K]], tanben per los que cantan en [[francés]] sonque, [[OTH]] e [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sheriff Les Shériff], o encara los que cantan pas qu'en anglés coma [[Drive Blind]]
*[[País Basc]]: [[Kortatu]], [[Negu Gorriak]]
*[[Alemanha]]: [[Nena]], [[Die Ärzte]]
*[[Suècia]]: [[The Hives]], [[Millencolin]]
===Liames extèrnes===
* [http://www.arnapi.com/ Arnapi, grop de punk rock occitan]
{{clear}}
{{Multi bendèl|Portal musica|Portal rock}}
[[Categoria:Punk]]
aho8pkn94383d30ivnxwb55v88aainl
2328060
2328052
2022-08-11T17:57:26Z
Raymond Trencavel
26125
/* Dins lo Mond */
wikitext
text/x-wiki
{{Veire|Punk}}
{{Infobox Musica (genre) | nom = | estils fonts = [[Musica Rock]] | fonts culturalas = | instruments = | popularitat = | sos genres = | genres filhs = | genres associats = | scènas regionalas = | véser tanben = }}
Lo '''punk rock''' o la '''musica punk''' o lo punk [ [[occitan]]: ˈpyⁿk, ˈpyŋk; [[anglés]]: ˈpʌŋk] es un movement musicau e una branca dau [[rock]] qu'apareguèt en [[1975]] a Nòva York puei en 1976 a [[Londres]].
==Originas==
Ais [[Estats Units d'America|Estats Units]] lei primiers precursors foguèron de grops de [[garage rock]] coma [[MC5]] e [[Iggy Pop|leis Stooges]] durant la fin deis ans 60.
Lei [[Ramones]] (de [[Nòva York (vila)|Nòva York]]) creèron un novèu genre pus amadurat en [[1975]] e d'unei considèran aquel eveniment coma la naissença dau punk. Foguèron ligats a un [[fanzine]] de Nòva York nommat ''Punk'', qu'exprimissiá en realitat un movement culturau un pauc pus larg que la musica, ligat a una estetica particulara dins leis arts.
En [[Anglatèrra]], lo punk rock appareguèt en [[1976]] amb lei [[Sex pistols]] (de [[Londres]]), que serián per fòrça mond lei creators dau punk (o aumens aquelei que lo difusèron mai) e [[The Clash]]. Lo '''punk''' apereguèt simultaneament en [[Anglatèrra]] coma una mòda e un concèpte comerciau. Coma aquò, especialament, [[Malcolm Mc Laren]] e [[Vivienne Westwood]] fondèron alora lor primiera botiga de mòda punk, que se sonava ''Sex'' ([[1977]]).
==Musicologia==
La musica punk se caracteriza per de melodias simplas, de bòn jogar e de bòn cantar. Es un estil especialament accessible per lei musicians amators. Aquela simplicitat es una revendicacion fondadoira dau movement punk, que sa tòca es de rendre tornarmai lo rock accessible a toteis aquelei qu'an enveja de ne faire. Tanben la simplicitat se fa au servici de l'energia pura que lei punks vòlon rendre au rock, un pauc coma dins lo rock iniciau deis ans 1950. Coma aquò lo punk rock emergent de [[1975]] foguèt ben una reaccion conscienta e radicala còntra lo rock dau mitan deis ans 1970, qu'èra tròp tecnic, tròp virtuós e tròp pretensiós.
==En Occitània==
En [[Occitània]], [[Arnapi]] es un grop que fa de punk rock en lenga [[occitan]]a. Dempuei leis [[ans 1990]], certanei grops que cantan en [[occitan]] an mesclat la musica punk amb l'[[ska]] ([[Goulamas'K]]) o amb lo [[trad]] ([[Lo Dalfin]]). Pasmens, la màger part dei grops de musica punk d'[[Occitània]] cantan en anglés ([[Drive Blind (rock anglés)|Drive Blind]]) o en francés ([[OTH (rock francés)|OTH]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sheriff Les Shériff]) a causa de la [[diglossia]].
==Dins lo Mond==
Quauquei grands grops de musica punk dau mond entier:
*[[Estats Units]]:[[NOFX]], [[Dead Kennedys]], lei [[Ramones]], [[Bad Religion]], [[Dropkick Murphys]], [[The Stooges]], [[The New York Dolls]], [[Rancid]], [[Anti-Flag]], [[Rise Against]], [[The Offspring]], [[Green Day]], [[Blink-182]].
*[[Reialme Unit]]: [[Sex Pistols]], [[The Clash]], [[Peter and the Test Tube Babies]], [[Buzzcocks]], [[The Adicts]], [[The Toy Dolls]], [[
*[[França]]: [[Bérurier Noir]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Gar%C3%A7ons_bouchers Les Garçons Bouchers], [https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_Urbain Métal Urbain], [[Guerilla Poubelle]] (ancians [[Les Betteraves]]), [[Les Wampas|Los Wampas]], [[Parabellum]], [[Les Porte-Mentaux|Les Porte Mentaux]], [[Ludwig Von 88]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Gogol_Premier Gogol Premier], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sales_Majest%C3%A9s Les Sales Majestés] e [[Uncommonmenfrommars]]
*[[Occitània]]: [[Arnapi]], [[Enlòc]], [[Oai Star]], [[Goulamas'K|Goulamas'K]], tanben per los que cantan en [[francés]] sonque, [[OTH]] e [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Sheriff Les Shériff], o encara los que cantan pas qu'en anglés coma [[Drive Blind]]
*[[País Basc]]: [[Kortatu]], [[Negu Gorriak]]
*[[Alemanha]]: [[Nena]], [[Die Ärzte]]
*[[Suècia]]: [[The Hives]], [[Millencolin]]
===Liames extèrnes===
* [http://www.arnapi.com/ Arnapi, grop de punk rock occitan]
{{clear}}
{{Multi bendèl|Portal musica|Portal rock}}
[[Categoria:Punk]]
mgzaeh46tpg24sm5f837kyk2waj0fzk
Lista dels presidents de Paraguai
0
52544
2328094
2311458
2022-08-12T03:53:39Z
CommonsDelinker
245
Bòt: A remplaçat [[:Imatge:ManuelGondra1920.jpg]] per [[:Imatge:Manuel_Gondra_1920.jpg]] ([[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR6|Criterion 6]] (maintenance or bug fix))
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=
}}
[[Fichièr:Coat of arms of Paraguay.svg|thumb|right|200px|Blason de Paraguai]]
Lo president es lo [[cap d'Estat]] e [[cap de govèrn]] de [[Paraguai]]. Actualament es elegit per un periòde de 5 ans per la populacion.
Vaquí la lista dels presidents de [[Paraguai]] dempuèi [[1844]].
{| class="wikitable" width="90%"
|- style="background:#cccccc"
! colspan=2 | President !! Començament del govèrn || Final del govèrn || Partit !! #
|- style="background:#dddddd"
|- style="background:#dddddd"
|- style="background:#ffddaa"
|| [[Carlos Antonio López]] || [[Fichièr:Carlos_Antonio_López.jpg|50px]] || [[14 de març]] de [[1844]] || [[10 de setembre]] de [[1862]] || cap || 1
|- style="background:#ffddaa"
|| [[Francisco Solano López]] || [[Fichièr:Solano Lopez ak.jpg|50px]] || [[10 de setembre]] de [[1862]] || [[15 d'agost]] de [[1869]] || cap || 2
|- style="background:#ffddaa"
|| [[Cirilo Antonio Rivarola]] || [[Fichièr:Cirilo_Antonio_Rivarola.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1869]] || [[31 d'agost]] de [[1870]] || cap || 3
|- style="background:#ffddaa"
|| [[Facundo Machaín]] || [[Fichièr:Facundo_Machaín.jpg|50px]] || [[31 d'agost]] de [[1870]] || [[1 de setembre]] de [[1870]] || cap ||4
|- style="background:#ffddaa"
|| [[Cirilo Antonio Rivarola]]<br><small>(2{{exp|en}} còp) || [[Fichièr:Cirilo_Antonio_Rivarola.jpg|50px]] || [[1 de setembre]] de [[1870]] || [[15 de novembre]] de [[1871]] || cap || 5
|- style="background:#DC143C"
|| [[Salvador Jovellanos]] || [[Fichièr:Salvador_Silvestre_del_Rosario_Jovellanos_Guanes.jpg|50px]] || [[18 de decembre]] de [[1871]] || [[25 de novembre]] de [[1874]] ||''Partido Colorado'' || 5
|- style="background:#ffddaa"
|| [[Juan Bautista Gill]] || [[Fichièr:Juan_Bautista_Gill_Picture.jpg|50px]] || [[25 de novembre]] de [[1874]] || [[1 d'abril]] de [[1877]] || cap || 6
|- style="background:#ffddaa"
|| [[Higinio Uriarte]] || [[Fichièr:José_Higinio_Uriarte_del_Barrio.jpg|50px]] || [[12 d'abril]] de [[1877]] || [[25 de novembre]] de [[1878]] || cap || 7
|- style="background:#ffddaa"
|| [[Cándido Bareiro]] ||[[Fichièr:Cándido_Bareiro.jpg|50px]]|| [[25 de novembre]] de [[1878]] || [[4 de setembre]] de [[1880]] || cap || 8
|- style="background:#DC143C"
|| [[Bernardino Caballero]] || [[Fichièr:Bernardino_Caballero.jpg|50px]]|| [[4 de setembre]] de [[1880]] || [[25 de novembre]] de [[1886]] || ''Partido Colorado'' || 9
|- style="background:#DC143C"
|| [[Patricio Escobar]] || [[Fichièr:Patricio_escobarpy.jpg|50px]] || [[25 de novembre]] de [[1886]] || [[25 de novembre]] de [[1890]] || ''Asociación Nacional Republicana-Partido Colorado'' || 10
|-style="background:#DC143C"
|| [[Juan Gualberto González]] || [[Fichièr:Juan_Gualberto_González.jpg|50px]] || [[25 de novembre]] de [[1890]] || [[9 de junh]] de [[1894]] || ''Partido Colorado'' || 11
|- style="background:#DC143C"
|| [[Marcos A. Morínigo]] || [[Fichièr:Marcos_Antonio_Morínigo_Fleytas.jpg|50px]] || [[9 de junh]] de [[1894]] || [[25 de novembre]] de [[1894]] || ''Partido Colorado'' || 12
|- style="background:#DC143C"
|| [[Juan Bautista Egusquiza]] || [[Fichièr:Juan_Bautista_Luis_Egusquiza_Isasi.jpg|50px]] || [[25 de novembre]] de [[1894]] || [[25 de novembre]] de [[1898]] || ''Partido Colorado'' || 13
|- style="background:#DC143C"
|| [[Emilio Aceval]] || [[Fichièr:Emiliace.jpg|50px]] || [[25 de novembre]] de [[1898]] || [[9 de genièr]] de [[1902]] || ''Partido Colorado'' ||14
|- style="background:#DC143C"
|| [[Andrés Héctor Carvallo]] || [[Fichièr:Andrés_Héctor_Carvallo_Acosta.jpg|50px]] || [[9 de genièr]] de [[1902]] || [[25 de novembre]] de [[1902]] || ''Partido Colorado'' || 15
|- style="background:#DC143C"
|| [[Juan Antonio Escurra]] || [[Fichièr:Juan_Antonio_Escurra.jpg|50px]] || [[25 de novembre]] de [[1902]] || [[19 de decembre]] de [[1904]] || ''Partido Colorado'' || 16
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Juan Bautista Gaona]] || [[Fichièr:Juan_Bautista_Gaona.jpg|50px]] || [[19 de decembre]] de [[1904]] || [[9 de decembre]] de [[1905]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 17
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Cecilio Báez]] ||[[Fichièr:CECILIO_BAEZ.jpg|50px]]|| [[9 de decembre]] de [[1905]] || [[25 de novembre]] de [[1906]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 18
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Benigno Ferreira]] || [[Fichièr:General BenignoFerreira7.jpg|50px]] || [[25 de novembre]] de [[1906]] || [[4 de julhet]] de [[1908]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 19
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Emiliano González Navero]] || [[Fichièr:Emiliano_González_Navero,_presidente_de_la_República_del_Paraguay.JPG|50px]] || [[4 de julhet]] de [[1908]] || [[25 de novembre]] de [[1910]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 20
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Manuel Gondra]] ||[[Fichièr:Manuel Gondra 1920.jpg|50px]]|| [[25 de novembre]] de [[1910]] || [[17 de genièr]] de [[1911]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 21
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Albino Jara]] || [[Fichièr:Albino-jara.jpg|50px]] || [[17 de genièr]] de [[1911]] || [[5 de julhet]] de [[1911]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico '' || 22
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Liberato Marcial Rojas]] || [[Fichièr:Liberatorojas.jpg|50px]] || [[5 de julhet]] de [[1911]] || [[28 de febrièr]] de [[1912]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico '' || 23
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Pedro Pablo Peña]] ||[[Fichièr:Pedro_Pablo_Peña_Cañete.jpg|50px]] || [[28 de febrièr]] de [[1912]] || [[22 de març]] de [[1912]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico'' || 24
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Emiliano González Navero]] || [[Fichièr:Emiliano_González_Navero,_presidente_de_la_República_del_Paraguay.JPG|50px]] || [[22 de març]] de [[1912]] || [[15 d'agost]] de [[1912]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico'' || 25
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Eduardo Schaerer]] || [[Fichièr:Eduardo Schaerer.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1912]] || [[15 d'agost]] de [[1916]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 26
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Manuel Franco]] || [[Fichièr:Manuel Franco.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1916]] || [[5 de junh]] de [[1919]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 27
|- style="background:#87CEFF"
|| [[José Pedro Montero]] || [[Fichièr:José_Pedro_Montero_Candia.jpg|50px]] || [[5 de junh]] de [[1919]] || [[15 d'agost]] de [[1920]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 28
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Manuel Gondra]]<br><small>(2{{exp|en}} còp) || [[Fichièr:Manuel Gondra 1920.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1920]] || [[7 de novembre]] de [[1921]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 29
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Eusebio Ayala]] || [[Fichièr:EUSEBIO AYALA.jpg|50px]] || [[7 de novembre]] de [[1921]] || [[12 d'abril]] de [[1923]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 30
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Eligio Ayala]] || [[Fichièr:Eligio ayala.jpg|50px]] || [[12 d'abril]] de [[1923]] || [[17 de març]] de [[1924]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico '' - PLRA || 31
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Luis Alberto Riart]] || [[Fichièr:LUIS RIART.jpg|50px]] || [[17 de març]] de[[1924]] || [[15 d'agost]] de [[1924]] || PLRA || 32
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Eligio Ayala]] || [[Fichièr:Eligio ayala.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1924]] || [[15 d'agost]] de [[1928]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico'' || 33
|- style="background:#87CEFF"
|| [[José Patricio Guggiari]] || [[Fichièr:1904 jose patricio guggiari.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1928]] || [[15 d'agost]] de [[1932]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico'' || 34
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Eusebio Ayala]] || [[Fichièr:EUSEBIO AYALA.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1932]] || [[17 de febrièr]] de [[1936]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico''|| 35
|- style="background:#00FF00"
|| [[Rafael Franco Ojeda]] || [[Fichièr:Rafael_Franco.jpg|50px]] || [[17 de febrièr]] de [[1936]] || [[13 d'agost]] de [[1937]] || ''Partido Revolucionario Febrerista'' || 36
|- style="background:#87CEFF"
|| [[Félix Paiva]] || [[Fichièr:Felix_paiva.jpg|50px]] || [[16 d'agost]] de [[1937]] || [[15 d'agost]] de [[1939]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico ''|| 37
|- style="background:#87CEFF"
|| [[José Félix Estigarribia]] || [[Fichièr:Jose_Estigarribia.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1939]] || [[7 de setembre]] de [[1940]] || ''Partido Liberal Radical Auténtico '' - PLRA || 38
|- style="background:#dddddd"
|| [[Higinio Morínigo]] || [[Fichièr:Morinigo_py.jpg|50px]] || [[8 de setembre]] de [[1940]] || [[3 de junh]] de [[1948]] || ''cap'' (militar) || 39
|- style="background:#DC143C"
|| [[Juan Manuel Frutos]] || [[Fichièr:Drfrutospresidentedelarca_thumb.jpg|50px]] || [[3 de junh]] de [[1948]] || [[15 d'agost]] de [[1948]] || ''Partido Colorado'' || 40
|- style="background:#DC143C"
|| [[Juan Natalicio González]] || [[Fichièr:Juan_natalicio_gonzalez.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1948]] || [[30 de genièr]] de [[1949]] || ''Partido Colorado'' || 41
|- style="background:#DC143C"
|| [[Raimundo Rolón]] || [[Fichièr:Raimundo_Rolón_Villasanti.jpg|50px]] || [[30 de genièr]] de [[1949]] || [[26 de febrièr]] de [[1949]] || ''Partido Colorado'' || 42
|- style="background:#DC143C"
|| [[Felipe Molas López]] || [[Fichièr:Felipe_Molas_López.jpg|50px]] || [[27 de febrièr]] de [[1949]] || [[11 de setembre]] de [[1949]] || ''Partido Colorado'' || 43
|- style="background:#DC143C"
|| [[Federico Chávez Careaga]] || [[Fichièr:Ne havas libera Imatge.svg|50px]] || [[11 de setembre]] de [[1949]] || [[5 de mai]] de [[1954]] || ''Partido Colorado'' || 44
|- style="background:#DC143C"
|| [[Tomás Romero Pereira]] || || [[8 de mai]] de [[1954]] || [[15 d'agost]] de [[1954]] || ''Partido Colorado'' || 45
|- style="background:#DC143C"
|| [[Alfredo Stroessner]] |||| [[15 d'agost]] de [[1954]] || [[3 de febrièr]] de [[1989]] || ''Partido Colorado'' || 46
|- style="background:#DC143C"
|| [[Andrés Rodríguez Pedotti]] || [[Fichièr:Andrés_Rodríguez_Pedotti.png|50px]] || [[3 de febrièr]] de [[1989]] || [[15 d'agost]] de [[1993]] || ''Partido Colorado'' || 47
|- style="background:#DC143C"
|| [[Juan Carlos Wasmosy]] || [[Fichièr:Wasmosy 1990 (cropped).jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1993]] || [[15 d'agost]] de [[1998]] || ''Partido Colorado'' || 48
|- style="background:#DC143C"
| [[Raúl Cubas Grau]] || [[Fichièr:Ne havas libera Imatge.svg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[1998]] || [[28 de març]] de [[1999]] || ''Partido Colorado'' || 49
|- style="background:#DC143C"
|| [[Luis Ángel González Macchi]] || [[Fichièr:Gonzalez Macchi 2003.jpg|50px]] ||[[28 de març]] de [[1999]] || [[15 d'agost]] de [[2003]] || ''Partido Colorado'' || 50
|- style="background:#DC143C"
| [[Nicanor Duarte Frutos]] || || [[15 d'agost]] de [[2003]] || [[15 d'agost]] de [[2008]]|| ''Partido Colorado'' || 51
|- style="background:#ffe1e1"
|| [[Fernando Lugo]] || [[Fichièr:Lugo2008.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[2008]] || [[22 de junh]] de [[2012]] || ''Alianza Patriótica para el Cambio'' || 52
|- style="background:#87CEFF"
| [[Federico Franco]] || [[Fichièr:Federico Franco.jpg|50px]] || [[22 de junh]] de [[2012]] || [[15 d'agost]] de [[2013]] || PLRA|| 53
|- style="background:#DC143C"
| [[Horacio Cartes]] || [[Fichièr:Horacio Cartes con banda.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[2013]] || [[15 d'agost]] de [[2018]] || ANR-Colorado || 54
|- style="background:#DC143C"
| [[Mario Abdo Benítez]] || [[Fichièr:Abdo Benítez con banda.jpg|50px]] || [[15 d'agost]] de [[2018]] || uèi || ANR-Colorado || 55
|}
[[Categoria:President de Paraguai| ]]
[[Categoria:Lista de caps d'Estat|Paraguai, Lista dels presidents de]]
m4dkwvq9wvualzeyi5525pj6sh33fkw
Manuel Gondra
0
53046
2328095
2015705
2022-08-12T03:53:54Z
CommonsDelinker
245
Bòt: A remplaçat [[:Imatge:ManuelGondra1920.jpg]] per [[:Imatge:Manuel_Gondra_1920.jpg]] ([[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR6|Criterion 6]] (maintenance or bug fix))
wikitext
text/x-wiki
[[Fichièr:Manuel Gondra 1920.jpg|thumb|250px|Manuel Gondra en 1920]]
{{Cap d'estat o govèrn
| Nom= Manuel Gondra Pereira
| Imatge = Cap d'imatge en Commons
| Títol_politic= President
| Nacion= de {{Paraguai}}
| Periòde_govèrn1= entre lo [[25 de novembre]] de [[1910]] e lo [[17 de genièr]] de [[1911]]
| Predecessor1 = [[Emiliano González Navero]]
| Successor1 = [[Albino Jara]]
| Periòde_govèrn2= entre lo [[15 d'agost]] de [[1920]] e lo [[7 de novembre]] de [[1921]]
| Predecessor2 = [[José Pedro Montero]]
| Successor2 = [[Eusebio Ayala]]
| Jorn_Naissença= [[1 de genièr]] de [[1871]]
| Luòc_Naissença= [[Buenos Aires]], [[Argentina]]
| Jorn_Mòrt= [[8 de març]] de [[1927]]
| Luòc_Mòrt= [[Asunción]], [[Paraguai]]
| Maridat_amb=
| Profession= professor, jornalista e politician
| Partit= ''Partido Liberal Radical Auténtico'' }}
'''Manuel Gondra Pereira''' ([[Villeta]], [[Paraguai]], [[1 de genièr]] de [[1871]] – [[Asunción]], [[8 de març]] de [[1927]]) foguèt un professor, jornalista e politician [[Paraguai|paraguaian]]. Foguèt president de [[Paraguai]] en doas ocasions: [[1910]]-[[1911]], e [[1920]]-[[1921]].
{{clr}}
{{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Emiliano González Navero]]|aprèp=[[Albino Jara]]|nom=[[Imatge:Coat of arms of Paraguay.svg|50px]] <br />[[Lista dels presidents de Paraguai|President de Paraguai]] <br />[[25 de novembre]] de [[1910]] - [[17 de genièr]] de [[1911]]}}
{{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[José Pedro Montero]]|aprèp=[[Eusebio Ayala]]|nom=[[Imatge:Coat of arms of Paraguay.svg|50px]] <br />[[Lista dels presidents de Paraguai|President de Paraguai]] <br /> [[15 d'agost]] de [[1920]] - [[7 de novembre]] de [[1921]]}}
{{DEFAULTSORT:Gondra, Manuel}}
[[Categoria:president de Paraguai]]
[[Categoria:Naissença en 1871]]
[[Categoria:Decès en 1927]]
jk4vtyy9zc4mt9pz0g9dz1qh41d8f6f
Pinars
0
63052
2328096
2250529
2022-08-12T05:20:07Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Pinars
| nom2 = ''Pinas''
| imatge = Église de la Nativité-de-la-Sainte-Vierge de Pinas (65).JPG
| descripcion = La glèisa de la Nativitat de la Verge.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Pinas (65).svg
| escais =
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Era Varossa ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| insee = 65363
| cp = 65300
| cònsol = Joël Devaux
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| longitud = 0.4367
| latitud = 43.1161
| alt mej = 600
| alt mini = 526
| alt maxi = 609
| km² = 5.93
|}}
'''Pinars''' (''Pinas'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65363.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [pi'nas] (grafia fonetica deths autors). Era sola fòrma anciana qu'ei : ''Pinas'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1183&titre=pinas</ref>.
Segon R. Aymard, eth nom qu'ei eth gascon ''pinàs'', « bòsc de pins », dab eth sufixe ''-às'', augmentatiu o péjoratiu<ref name = glb/>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], que s'ageish d'un bòsc de pins, mes en gascon i a pas de collectius vegetaus dab eth sufixe ''-às''. Que vau mei vira's cap ath gascon ''pinar'' (''-r'' muda), ath plurau, deth latin ''pinus'', « pin » e sufixe collectiu ''-are''<ref name = glb/>.
==Istòria==
==Administracion==
{{ElegitDebuta |insee= 65363
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Joël Devaux|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2001 |Identitat=Roger Andrieu |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta=abans [[1995]] |Fin= 1995 |Identitat=Henri Pouches |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= abans [[1981]] |Fin= ? |Identitat=Maurice Ibrac |Partit=[[PS]] |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 65363
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=386
|1846=425
|1851=385
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=360
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=379
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 334
|1968= 361
|1975= 499
|1982= 530
|1990= 490
|1999= 442
|2006=453
|2007=
|2008=
|2009=
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|363}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|363}}/5.93) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
[[Categoria:Comuna de Comenge]]
ds38zrfr0b5a64m8rnwliavfnoe627x
Auguste Comte
0
70741
2328092
2064667
2022-08-11T22:32:12Z
145.1.238.188
Fauta de picada corregida
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Filosòf-biografia|
| Nom = Auguste Comte
| imatge =Auguste Comte.jpg
| país = [[França]]
| naissença = [[19 de genièr]] de [[1798]]<br/>[[Montpelhièr]]
| mòrt = [[5 de setembre]] de [[1857]]<br/>[[París]]
| escòla_tradicion = [[positivisme]]
| interèsses =istòria de las sciéncias, [[epistemologia]], [[matematicas]], [[fisica]], [[biologia]], [[filosofia politica]], [[sociologia]]
| idèas = Lei dels tres estats, [[sociologia]]
| prèmis =
}}
Isidore Marie Auguste François Xavier dich '''Auguste Comte''' ([[Montpelhièr]], [[19 de genièr]] de [[1798]] - [[París]], [[5 de setembre]] de [[1857]]) foguèt un [[Filosofia|filosòf]] [[Occitans|occitan]] que sa doctrina la sonan [[positivisme]] e un dels iniciadors de la [[sociologia]].<ref>''Diccionario de Filosofía'' (en castelhan). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 48 (Biblioteca de Consulta Larousse). <nowiki>ISBN 84-8332-398-2</nowiki>.</ref>
Lector de [[David Hume]] e [[Nicolas de Condorcet|Condorcet]], foguèt influenciat decisivament per [[Henri de Saint-Simon]] —amb que collaborèt de 1817 a 1824. Visquèt modestament en donant de corses de matematicas a l'[[Escòla politecnica]].<ref>Echano Basaldua, Javier. ''Augusto Comte (1798-1857)''. Madrid: Ediciones del Orto, 1997, p. 18. <nowiki>ISBN 84-7923-109-2</nowiki>.</ref>
Lo mai important dels corses que i dictèt donèt luòc a son òbra màger, ''Cours de philosophie positive'' (sièis volums, 1830-42), que las idèas principalas son resumidas dins lo ''Discours sur l'esprit positif '' (1844). Lo remembre de Clotilde de Vaux, que moriguèt dos ans après l'aver conegut, li inspirèt la "religion de l'umanitat". D'aquel periòde son lo ''Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité'' (quatre volums, 1851-54), lo ''Catéchisme positiviste'' (1852) e la ''Synthèse subjective'' (1856).
Son òbra màger es lo ''Système de politique positive'' (1851–1854).
Inventèt de mots coma ''altruisme'' e ''[[sociologia]]''.
== La lei dels tres estats ==
Sa teoria fondamentala es la lei dita dels tres estats per los quals seriá passat l'umanitat: [[Teologia|teologic]] (o fictiu), [[Metafisica|metafisic]] (o abstrach) e [[scientific]] (o positiu), caracterizats per sa forma d'explicacion dels fenomèns (entitats subrenaturals, naturas abstrachas, leis positivas) e qu'implican una cèrta organizacion sociala ([[teocracia]] monarquica e militara, crisi culminant a la revolucion, tecnocracia sciescientifica-industriala). Introdusiguèt tanben la tèsi de la "desconcentracion dels poders" que al nivèl regional, anava influenciar d'unas posturas politicas del [[Felibritge]]. Dins lo camp de la sociologia, l'objècte que ne seriá l'investigacion dels fenomèns socials ordenada a l'instauracion d'un òrdre novèl. Comte es un dels precurssor e l'inventor del nom. La darrièra evolucion de sa pensada foguèt l'establiment d'una distincion entre "positivisme" e "comtisme".
== Lo progrès e l'evolucion segon Comte ==
Òrdre e progrès: Comte es un autor de mal classificar a causa de sa vision de la societat basada sus l'estatica e la dinamica. Sa pensada es influenciada per divèrs corrents de pensada. Del tradicionalista [[Louis Gabriel De Bonald]] reculhís la concepcion del besonh d'òrdre social indefugible per tota societat, mentre que de Condorcet adòpta la nocion de progrès, aital coma la vocacion reformadoira de son mèstre, l'antiliberal (socialista utopic) Saint-Simon.
Lo desvolopament (l'evolucion) es basat sul progrès a travèrs de l'adaptacion de la societat a la sciéncia, que pòrta de nòvas tecnologias que melhoran las condicions de vida e un òrdre novèl de cresenças d'estil religiós basat suls precèptes de la rason. Per l'autor, existís pas de desvolopament possible sens una cèrta dòsi d'òrdre e de progrès "''òrdre sens progrès mena a l'estagnacion, e progrès sens òrdre a l'[[Anarquisme|anarquia]]''".
Compte dona pas d'importància als dreches individuals, sempre al benefici de la comunautat. Son idèa de progrès es entre lo medievalisme e la tecnocracia (los scientifics e los tecnicians industrials devon èsser los dirigents de la nòva societat, basada sus la sciéncia).
Compte classifica en categorias sociologicas la seria de transformacions que l'espècia umana faguèt als desparièrs estadis de son evolucion (teologic/metafisic/positivista). Emai que sa pensada contenga d'elements paucs versemblants, fòrça de las questions que l'autor pausa sus la societat son presentas dins la sociologia del sègle XXI.
== Òbras ==
* ''Plan des travaux scientifiques nécessaires pour réorganiser la société'' (1822)
* ''Cours de philosophie positive'' (sièis volums, 1830-42)
* ''Discours sur l'esprit positif'' (1844)
* ''Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité'' (quatre volums, 1851-54)
* ''Catéchisme positiviste'' (1852)
* ''Synthèse subjective'' (1856)
== Referéncias ==
{{DEFAULTSORT:Comte,Auguste}}
[[Categoria:Naissença en 1798]]
[[Categoria:Decès en 1857]]
[[Categoria:Naissença a Montpelhièr]]
[[Categoria:Filosòf del sègle XIX]]
[[Categoria:Positivisme]]
7tdna8yekybwf872kvusug0vmfb3wfv
Rejaumont (Comenge)
0
80719
2328097
2250531
2022-08-12T05:44:48Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Rejaumont
| nom2 = ''Réjaumont''
| imatge = Réjaumont_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg
| descripcion = Eth vilatge.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Réjaumont (65).svg
| escais =
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Varossa ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65300
| insee = 65377
| cònsol = Guy Raynal
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud = 43.1603
| longitud = 0.4506
| alt mej =
| alt mini = 413
| alt maxi = 569
| km² = 6.7
|}}
'''Rejaumont''' (''Réjaumont'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
Autes vilatges e quartièrs : Eths Barons, era Bòrda Plegada, era Potja, eths Borrolhats.
[[Imatge:Map commune FR insee code 65377.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [rré'jawmo] o [rréyau'moun] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''de Regalimonte'', en latin, en 1383-1384, ''de Regalimonte'', en latin, en 1405 e ath sègle XIII, ''Eglise Saint-Pierre de Réjaumont en Magnoac'' en 1752, ''Rejaumond'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1195&titre=rejaumont</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], [[Ernèst Negre|Negre]] (aqueste per [[Rejaumont (Gers)]]) e R. Aymard, ''Rejaumont'' que vien deth latin ''regalem'', « reiau », ath sens de « proprietat deth rei »<ref>, dab ''mons'', ''montem'', « mont »Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 558, a ''Real''</ref>{{,}}<ref name = glb/>.
[[Miquèu Grosclaude]] qu'accèpta eras proposicions precedentas. Eth sens qu'ei « mont reiau », equivalent a [[Montrejau]]. Que i a agut un arreculament d'accent : [rré'jawmo]<ref name = glb/>.
== Istòria ==
{{...}}
== Administracion ==
{{ElegitDebuta |insee= 65377
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Guy Raynal |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2008 |Identitat= Solange Clair|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= |Fin=1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65377
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=306
|1846=402
|1851=379
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=363
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=242
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 180
|1968= 166
|1975= 163
|1982= 160
|1990= 171
|1999= 176
|2005=164
|2006=
|2007=
|2008=
|2009=
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|377}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|377}}/6.7) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
6qtavswn5lgwzrn19mu0vma9h81hh0i
Perèr
0
80737
2328090
2250527
2022-08-11T22:11:47Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Perèr
| nom2 = ''Péré''
| imatge = Péré (Hautes-Pyrénées) 2.jpg
| descripcion = Vista de Perèr.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Péré (65).svg
| escais = Eths dera procession
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65130
| insee = 65356
| cònsol = Charles Rodrigues
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud = 43.1372
| longitud = 0.3114
| alt mej =
| alt mini = 332
| alt maxi = 574
| km² = 4.71
|}}
'''Perèr''' (''Péré'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65356.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [pé'rè] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''De Pero'', en latin, en 1342 (identificacion probabla)<ref>Que i a un ''Perou'' sus la mapa de Cassini, a l'oèst de Perèr</ref>, ''Péré'' tanlèu 1759, ''Peré'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII); ''Péré'' e ''Bordesbieilles'' qu'apareishen sovent com noms de personas dens eths registres parropiaus. Dens un acte de 1673 qui cita tots eths poblants deth lòc de ''Bordes Vieilhes alias Péré'', aquestes que pòrtan tots, shens excepcion eth patronime de ''Péré''<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1177&titre=pere</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Perèr'' que vien deth latin ''pirarius'', « perèr »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 30, a ''Artagnan''</ref>.
Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Perèr'' que s'explica peth gascon ''peré'', « perèr ». Segon R. Aymard, que representa ''peirèr''<ref name = glb/>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], ''Perèr'' que s'explica peth gascon ''perèr'', deth latin ''pirarius'', probablament emplegat com collectiu<ref name = glb/>.
== Istòria ==
{{...}}
== Administracion ==
{{ElegitDebuta |insee= 65356
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta=[[2014]] |Fin=[[2026]] |Identitat=Charles Rodrigues |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= abans [[1988]] |Fin= 2014|Identitat= Roger Cambours |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65356
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=140
|1846=129
|1851=213
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=174
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=130
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 65
|1968= 62
|1975= 49
|1982= 46
|1990= 45
|1999= 55
|2004=64
|2006=
|2007=
|2008=
|2009=53
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|210}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|210}}/9.52) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
jthh1br58akep50kmjw0ncjof647o18
2328091
2328090
2022-08-11T22:13:33Z
77.152.53.218
/* Demografia */
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Perèr
| nom2 = ''Péré''
| imatge = Péré (Hautes-Pyrénées) 2.jpg
| descripcion = Vista de Perèr.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Péré (65).svg
| escais = Eths dera procession
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65130
| insee = 65356
| cònsol = Charles Rodrigues
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud = 43.1372
| longitud = 0.3114
| alt mej =
| alt mini = 332
| alt maxi = 574
| km² = 4.71
|}}
'''Perèr''' (''Péré'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65356.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [pé'rè] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''De Pero'', en latin, en 1342 (identificacion probabla)<ref>Que i a un ''Perou'' sus la mapa de Cassini, a l'oèst de Perèr</ref>, ''Péré'' tanlèu 1759, ''Peré'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII); ''Péré'' e ''Bordesbieilles'' qu'apareishen sovent com noms de personas dens eths registres parropiaus. Dens un acte de 1673 qui cita tots eths poblants deth lòc de ''Bordes Vieilhes alias Péré'', aquestes que pòrtan tots, shens excepcion eth patronime de ''Péré''<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1177&titre=pere</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Perèr'' que vien deth latin ''pirarius'', « perèr »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 30, a ''Artagnan''</ref>.
Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Perèr'' que s'explica peth gascon ''peré'', « perèr ». Segon R. Aymard, que representa ''peirèr''<ref name = glb/>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], ''Perèr'' que s'explica peth gascon ''perèr'', deth latin ''pirarius'', probablament emplegat com collectiu<ref name = glb/>.
== Istòria ==
{{...}}
== Administracion ==
{{ElegitDebuta |insee= 65356
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta=[[2014]] |Fin=[[2026]] |Identitat=Charles Rodrigues |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= abans [[1988]] |Fin= 2014|Identitat= Roger Cambours |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65356
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=140
|1846=129
|1851=213
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=174
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=130
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 65
|1968= 62
|1975= 49
|1982= 46
|1990= 45
|1999= 55
|2004=64
|2006=
|2007=
|2008=
|2009=53
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|356}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|356}}/4.71) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
s7zgeaen7p01cxucef88g45936e8cu5
2328093
2328091
2022-08-12T03:51:21Z
77.152.53.218
istòria
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Perèr
| nom2 = ''Péré''
| imatge = Péré (Hautes-Pyrénées) 2.jpg
| descripcion = Vista de Perèr.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Péré (65).svg
| escais = Eths dera procession
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65130
| insee = 65356
| cònsol = Charles Rodrigues
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud = 43.1372
| longitud = 0.3114
| alt mej =
| alt mini = 332
| alt maxi = 574
| km² = 4.71
|}}
'''Perèr''' (''Péré'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65356.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [pé'rè] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''De Pero'', en latin, en 1342 (identificacion probabla)<ref>Que i a un ''Perou'' sus la mapa de Cassini, a l'oèst de Perèr</ref>, ''Péré'' tanlèu 1759, ''Peré'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII); ''Péré'' e ''Bordesbieilles'' qu'apareishen sovent com noms de personas dens eths registres parropiaus. Dens un acte de 1673 qui cita tots eths poblants deth lòc de ''Bordes Vieilhes alias Péré'', aquestes que pòrtan tots, shens excepcion eth patronime de ''Péré''<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1177&titre=pere</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Perèr'' que vien deth latin ''pirarius'', « perèr »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 30, a ''Artagnan''</ref>.
Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Perèr'' que s'explica peth gascon ''peré'', « perèr ». Segon R. Aymard, que representa ''peirèr''<ref name = glb/>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], ''Perèr'' que s'explica peth gascon ''perèr'', deth latin ''pirarius'', probablament emplegat com collectiu<ref name = glb/>.
==Istòria==
Sus era mapa de Cassini, Perèr qu'apareish com un lòc ordinari, pas ua parròpia<ref>https://www.geoportail.gouv.fr/carte cercar a ''65130 Péré''</ref>.
== Administracion ==
{{ElegitDebuta |insee= 65356
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta=[[2014]] |Fin=[[2026]] |Identitat=Charles Rodrigues |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= abans [[1988]] |Fin= 2014|Identitat= Roger Cambours |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65356
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=140
|1846=129
|1851=213
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=174
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=130
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 65
|1968= 62
|1975= 49
|1982= 46
|1990= 45
|1999= 55
|2004=64
|2006=
|2007=
|2008=
|2009=53
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|356}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|356}}/4.71) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
at6iawpbdaduw511ifuf9gzozrht875
Arma (guèrra)
0
81559
2328066
2327931
2022-08-11T18:32:53Z
Nicolas Eynaud
6858
/* Istòria */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{Article en construccion}}
Una '''arma''' es un objècte qu'es utilizat per causar de daumatges, mentaus o fisics, a un individú o una estructura.
== Istòria ==
=== Lo periòde deis armas blancas ===
==== Lei armas preïstoricas ====
Segon lei conoissenças actualas, leis armas pus ancianas identificadas per leis [[arqueologia|arqueològs]] foguèron fabricadas durant lo [[Paleolitic Inferior]]. Èran de [[javelina]]s ò d'[[espieut]]s destinats a la [[caça]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Cattelain et Claire Bellier, ''La Chasse dans la Préhistoire'', Cedarc, coll. « Guides archéologiques du Malgré-Tout », 2002, pp. 12-13.</ref>. Datan d'au mens [[-400000|{{formatnum:400000}} ans]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' R. Dennell, « The world's oldest spears », ''Nature'', vol. 385, n+ 27, 1997, pp. 767-768.</ref>. La [[fusta]], la [[pèira]] e l'[[òs]] foguèron lei materiaus principaus per la fabricacion dei premiereis armas e la [[caça]] e la [[pesca]] foguèron probablament lei motors de l'innovacion. En particular, la [[domesticacion]] dau [[can]] aguèt un ròtle important car modifiquèt lei [[tactica]]s de caça<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Pat Shipman, « Do the eyes have it? Dog domestication may have helped humans thrive while Neandertals declined », ''American scientist'', vol. 100, n° 3, 2012, p. 198.</ref>. Lei progrès en matèria de talha de la pèira permetèron tanben d'aumentar l'eficacitat de l'armament. Puei, vèrs [[-12800|12800 avC]], se debanèt una autra evolucion importanta amb l'[[invencion]] de l'[[arc]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' E. Ghesquière e G. Marchand, ''Le Mésolithique en France - Archéologie des derniers chasseurs-cueilleurs'', La Découverte, Inrap, 2010.</ref>. Remplacèt lo [[propulsor]], aparegut vèrs [[-35000|35000 avC]], que permetiá d'aumentar la portada dei [[javelina]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gwenn Rigal, ''Le temps sacré des cavernes'', José Corti, 2016, pp. 80-81.</ref>.
Au [[Neolitic]], lo desvolopament de l'[[agricultura]] e l'aparicion dei resèrvas de [[gran]] entraïnèron probablament l'aparicion de la [[guèrra]]. D'efiech, dins mai d'una region, aquò menèt a la formacion d'una classa de guerriers mai ò mens especializats dins lo combat. Pauc a pauc, leis armas utilizadas per la [[caça]] ò per lei trabalhs [[agricultura|agricòlas]] evolucionèron per donar naissença a d'armas dedicadas a la guèrra. Per exemple, es lo cas de la [[lança]] que foguèt concebuda a partir de l'[[espieut]] e de la [[javelina]]. La « fàcia de la guèrra » de l'[[Estendard d'Ur]], data de [[-2500|2500 avC]], illustra aquela transformacion.
==== La diversificacion deis armas ====
Tre l'[[Antiquitat|Antiquitat Auta]], l'armament de contacte, utilizat per l'[[infantariá]] ò la [[cavalariá]], conoguèt una diversificacion importanta. En particular, au nivèu ofensiu, se fau nòtar l'invencion de l'[[espasa]] ([[-3100|3100 avC]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Syed Ramsey, ''Tools of War. History of Weapons in Ancient Times'', Alpha Editions, 2016, p. 121.</ref>) e de la [[pica]] ([[milleni III avC]]). Au nivèu defensiu, se desvolopèt l'usatge dei [[bloquier]]s, dei [[cuirassa]]s e dei [[casco]]s tre lo [[milleni III avC]]. De mai, plusors pòbles menèron de recèrcas per crear d'armas adaptadas a sei besonhs. Ansin, lei [[legion romana|legionaris romans]] adoptèron lo [[gladi]], una espasa corta destinada au combat en formacion compacta. En revènge, la cavalariá [[Reiaume de Macedònia|macedoniana]] utilizèt lo [[kopis]], una espasa espessa e pesuca permetent de portar de còps violents a la tèsta d'un fantassin enemic.
Leis armas de git conoguèt una evolucion similara amb l'aparicion d'arcs unicament destinats a la [[guèrra]]. A partir dau [[sègle VI avC]] en [[Republica Populara de China|China]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Mike Loades, ''The Crossbow'', Osprey, 2018.</ref> e dau sègle V avC en [[Grècia antica|Grècia]], foguèron concurrenciats per l'[[aubaresta]]. Fòrça modèls d'aqueleis armas foguèron concebuts durant lei sègles seguents amb de variacions importantas de poissança e de cadéncia de tir.
==== L'aparicion de l'artilhariá ====
=== La revolucion de la pouvera ===
==== Lo declin deis armas blancas ====
==== Lo perfeccionament deis armas de fuòc ====
==== L'aparicion de l'automatisme ====
=== L'industrializacion de l'armament ===
==== La Premiera Guèrra Mondiala ====
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
=== La revolucion nucleara ===
=== Lei desvolopaments recents ===
==== La generalizacion dei tecnologias de l'informacion ====
==== Vèrs la robotizacion dau prat batalhier ====
== Classificacion deis armas ==
=== Armas d'abatatge ===
=== Armas de caça ===
=== Armas civilas ===
=== Armas de guèrra ===
==== Armas de contacte ====
==== Armas de git ====
==== Armas de fuòc leugieras ====
<gallery>
Fichièr:M9-pistolet.jpg|[[Pistolet]]
Fichièr:Taurus-605-left.jpg|[[Revòuver]]
Fichièr:Simonow SKS 45 noBG.jpg|[[Fusiu|Fusiu de guèrra]]
Fichièr:SVD Dragunov.jpg|[[Fusiu|Fusiu de precision]]
Fichièr:Hkmp5count-terr-wiki.jpg|[[Pistolet mitralhaire]]
Fichièr:Sturmgewehr 44.jpg|[[Fusiu d'assaut]]
Fichièr:Defensive fragmentation grenade 16 type WWI.png|[[Granada (arma)|Granada]]
</gallery>
==== Armas de fuòc pesucas ====
<gallery>
Fichièr:MG34.jpg|[[Mitralhièra]]
Fichièr:Bundesarchiv Bild 104-0669, Übung deutscher Soldaten mit Flammenwerfer.jpg|[[Lança-flamas]]
Fichièr:British soldiers firing flares to illuminate enemy positions, Basra. MOD 45147840.jpg|[[Mortièr (arma)|Mortier]]
Fichièr:ParkPatriot2015part6-42.jpg|[[Canon]]
Fichièr:French TRF1 155 mm, live-fire exercise for Combined Endeavor 2013 .jpg|[[Obusièr|Obusier]]
Fichièr:Army mlrs 1982 02.jpg|[[Lança-roquetas multiple]]
Fichièr:GBU-10 shortly before it impacts a small boat during a training exercise.jpg|Tir d'una [[bomba]]
Fichièr:Exocet-mil.jpg|Tir de [[missil]]
</gallery>
==== Armas de defensa passiva ====
==== Blindats ====
{{veire|Guèrra blindada}}
<gallery>
Fichièr:Challenger 2 Main Battle Tank patrolling outside Basra, Iraq MOD 45148325.jpg|[[Carri de combat|Carri de combat principau]]
Fichièr:PT 76 7 DOW TBiU 12.jpg|[[Carri leugier]]
Fichièr:VCBI-openphotonet PICT6027.JPG|[[Veïcul de combat d'infantariá]]
Fichièr:Allied Spirit I 150126-A-LO967-001.jpg|[[Veïcul de transpòrt de tropas]]
Fichièr:M109A6 Paladin UTARNG 2004 firing.jpg|[[Canon automotor]]
Fichièr:Centauro Tank Iraq.jpg|[[Caçaire de carris]]
</gallery>
==== Aviacion ====
<gallery>
Fichièr:Ejercito del Aire Mirage F.1M.jpg|[[Avion de caça]] ([[Dassault Mirage F1|Mirage F1]])
Fichièr:MiG-31 Pichugin-1.jpg|[[Interceptor]] ([[Mig-31]])
Fichièr:Thunderbolt - Closeup.jpg|[[Avion d'ataca au sòu]] ([[Fairchild A-10 Thunderbolt II|A-10 Thunderbolt]])
Fichièr:F-4 Phantom in flight Apr 1982.jpg|[[Caçaire-bombardier]] ([[McDonnell Douglas F-4 Phantom II|F-4 Phantom]])
Fichièr:Tu-16badger 2.jpg|[[Bombardier|Bombardier estrategic]] ([[Tupolev TU-16]])
</gallery>
==== Marina ====
<gallery>
Fichièr:USS Enterprise FS Charles de Gaulle.jpg|[[Pòrta-avions]]
Fichièr:Slava-Cruiser-DN-SC-86-03642.JPEG|[[Crosaire]]
Fichièr:USS John Paul Jones DDG-53.jpg|[[Destroièr]]
Fichièr:FS Surcouf.jpg|[[Fregata (naviri)|Fregata]]
Fichièr:MAGDEBURG 130-02 2008-03-04 03.jpg|[[Corveta]]
Fichièr:Tapageuse-01.jpg|[[Patrolhaire]]
Fichièr:Defense.gov News Photo 960703-N-00000-001.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear d'ataca]]
Fichièr:Typhoon3.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear lançaire d'engenhs]]
</gallery>
==== Armas de destruccion massisa ====
<gallery>
Fichièr:Castle Bravo 007.jpg|[[Explosion]] d'una [[arma nucleara]]
Fichièr:Minuteman3launch.jpg|Tir d'un [[missil]] [[arma nucleara|nuclear]]
Fichièr:Poison gas attack.jpg|Utilizacion de [[gas]] [[arma quimica|toxic]] durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]]
Fichièr:B-w-scientists.jpg|[[Laboratòri]] de recèrca militara sus d'[[arma biologica|agents patogèns]]
</gallery>
== Reglementacion ==
=== Reglementacion internacionala ===
{{veire|Tractat sus lo comèrci deis armas}}
=== Legislacions nacionalas ===
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Tractat sus lo comèrci deis armas]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
brcfp6nhsazbe0dete8ycr5qhjgsxqc
2328068
2328066
2022-08-11T18:34:36Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La diversificacion deis armas */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{Article en construccion}}
Una '''arma''' es un objècte qu'es utilizat per causar de daumatges, mentaus o fisics, a un individú o una estructura.
== Istòria ==
=== Lo periòde deis armas blancas ===
==== Lei armas preïstoricas ====
Segon lei conoissenças actualas, leis armas pus ancianas identificadas per leis [[arqueologia|arqueològs]] foguèron fabricadas durant lo [[Paleolitic Inferior]]. Èran de [[javelina]]s ò d'[[espieut]]s destinats a la [[caça]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Cattelain et Claire Bellier, ''La Chasse dans la Préhistoire'', Cedarc, coll. « Guides archéologiques du Malgré-Tout », 2002, pp. 12-13.</ref>. Datan d'au mens [[-400000|{{formatnum:400000}} ans]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' R. Dennell, « The world's oldest spears », ''Nature'', vol. 385, n+ 27, 1997, pp. 767-768.</ref>. La [[fusta]], la [[pèira]] e l'[[òs]] foguèron lei materiaus principaus per la fabricacion dei premiereis armas e la [[caça]] e la [[pesca]] foguèron probablament lei motors de l'innovacion. En particular, la [[domesticacion]] dau [[can]] aguèt un ròtle important car modifiquèt lei [[tactica]]s de caça<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Pat Shipman, « Do the eyes have it? Dog domestication may have helped humans thrive while Neandertals declined », ''American scientist'', vol. 100, n° 3, 2012, p. 198.</ref>. Lei progrès en matèria de talha de la pèira permetèron tanben d'aumentar l'eficacitat de l'armament. Puei, vèrs [[-12800|12800 avC]], se debanèt una autra evolucion importanta amb l'[[invencion]] de l'[[arc]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' E. Ghesquière e G. Marchand, ''Le Mésolithique en France - Archéologie des derniers chasseurs-cueilleurs'', La Découverte, Inrap, 2010.</ref>. Remplacèt lo [[propulsor]], aparegut vèrs [[-35000|35000 avC]], que permetiá d'aumentar la portada dei [[javelina]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gwenn Rigal, ''Le temps sacré des cavernes'', José Corti, 2016, pp. 80-81.</ref>.
Au [[Neolitic]], lo desvolopament de l'[[agricultura]] e l'aparicion dei resèrvas de [[gran]] entraïnèron probablament l'aparicion de la [[guèrra]]. D'efiech, dins mai d'una region, aquò menèt a la formacion d'una classa de guerriers mai ò mens especializats dins lo combat. Pauc a pauc, leis armas utilizadas per la [[caça]] ò per lei trabalhs [[agricultura|agricòlas]] evolucionèron per donar naissença a d'armas dedicadas a la guèrra. Per exemple, es lo cas de la [[lança]] que foguèt concebuda a partir de l'[[espieut]] e de la [[javelina]]. La « fàcia de la guèrra » de l'[[Estendard d'Ur]], data de [[-2500|2500 avC]], illustra aquela transformacion.
==== La diversificacion deis armas ====
Tre l'[[Antiquitat|Antiquitat Auta]], l'armament de contacte, utilizat per l'[[infantariá]] ò la [[cavalariá]], conoguèt una diversificacion importanta. En particular, au nivèu ofensiu, se fau nòtar l'invencion de l'[[espasa]] ([[-3100|3100 avC]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Syed Ramsey, ''Tools of War. History of Weapons in Ancient Times'', Alpha Editions, 2016, p. 121.</ref>) e de la [[pica]] ([[milleni III avC]]). Au nivèu defensiu, se desvolopèt l'usatge dei [[bloquier]]s, dei [[cuirassa]]s e dei [[casco]]s tre lo [[milleni III avC]]. De mai, plusors pòbles menèron de recèrcas per crear d'armas adaptadas a sei besonhs. Ansin, lei [[legion romana|legionaris romans]] adoptèron lo [[gladi]], una espasa corta destinada au combat en formacion compacta. En revènge, la cavalariá [[Reiaume de Macedònia|macedoniana]] utilizèt lo [[kopis]], una espasa espessa e pesuca permetent de portar de còps violents a la tèsta d'un fantassin enemic.
Leis armas de git conoguèt una evolucion similara amb l'aparicion d'arcs unicament destinats a la [[guèrra]]. A partir dau [[sègle VI avC]] en [[Republica Populara de China|China]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Mike Loades, ''The Crossbow'', Osprey, 2018.</ref> e dau sègle V avC en [[Grècia antica|Grècia]], foguèron concurrenciats per l'[[aubaresta]]. Fòrça modèls d'aqueleis armas foguèron concebuts durant lei sègles seguents amb de variacions importantas de poissança e de cadéncia de tir. Per exemple, se pòu citar lo [[chu ko nu]] chinés, un aubaresta de repeticion que podiá tirar 10 trachs en 15 s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Loïc Leymerégie, « La Chu Ko Nu, arbalète chinoise à répétition, peu puissante mais mortelle », ''Guerres & Histoire'', n °59, febrier de 2021, pp. 70-71.</ref>.
==== L'aparicion de l'artilhariá ====
=== La revolucion de la pouvera ===
==== Lo declin deis armas blancas ====
==== Lo perfeccionament deis armas de fuòc ====
==== L'aparicion de l'automatisme ====
=== L'industrializacion de l'armament ===
==== La Premiera Guèrra Mondiala ====
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
=== La revolucion nucleara ===
=== Lei desvolopaments recents ===
==== La generalizacion dei tecnologias de l'informacion ====
==== Vèrs la robotizacion dau prat batalhier ====
== Classificacion deis armas ==
=== Armas d'abatatge ===
=== Armas de caça ===
=== Armas civilas ===
=== Armas de guèrra ===
==== Armas de contacte ====
==== Armas de git ====
==== Armas de fuòc leugieras ====
<gallery>
Fichièr:M9-pistolet.jpg|[[Pistolet]]
Fichièr:Taurus-605-left.jpg|[[Revòuver]]
Fichièr:Simonow SKS 45 noBG.jpg|[[Fusiu|Fusiu de guèrra]]
Fichièr:SVD Dragunov.jpg|[[Fusiu|Fusiu de precision]]
Fichièr:Hkmp5count-terr-wiki.jpg|[[Pistolet mitralhaire]]
Fichièr:Sturmgewehr 44.jpg|[[Fusiu d'assaut]]
Fichièr:Defensive fragmentation grenade 16 type WWI.png|[[Granada (arma)|Granada]]
</gallery>
==== Armas de fuòc pesucas ====
<gallery>
Fichièr:MG34.jpg|[[Mitralhièra]]
Fichièr:Bundesarchiv Bild 104-0669, Übung deutscher Soldaten mit Flammenwerfer.jpg|[[Lança-flamas]]
Fichièr:British soldiers firing flares to illuminate enemy positions, Basra. MOD 45147840.jpg|[[Mortièr (arma)|Mortier]]
Fichièr:ParkPatriot2015part6-42.jpg|[[Canon]]
Fichièr:French TRF1 155 mm, live-fire exercise for Combined Endeavor 2013 .jpg|[[Obusièr|Obusier]]
Fichièr:Army mlrs 1982 02.jpg|[[Lança-roquetas multiple]]
Fichièr:GBU-10 shortly before it impacts a small boat during a training exercise.jpg|Tir d'una [[bomba]]
Fichièr:Exocet-mil.jpg|Tir de [[missil]]
</gallery>
==== Armas de defensa passiva ====
==== Blindats ====
{{veire|Guèrra blindada}}
<gallery>
Fichièr:Challenger 2 Main Battle Tank patrolling outside Basra, Iraq MOD 45148325.jpg|[[Carri de combat|Carri de combat principau]]
Fichièr:PT 76 7 DOW TBiU 12.jpg|[[Carri leugier]]
Fichièr:VCBI-openphotonet PICT6027.JPG|[[Veïcul de combat d'infantariá]]
Fichièr:Allied Spirit I 150126-A-LO967-001.jpg|[[Veïcul de transpòrt de tropas]]
Fichièr:M109A6 Paladin UTARNG 2004 firing.jpg|[[Canon automotor]]
Fichièr:Centauro Tank Iraq.jpg|[[Caçaire de carris]]
</gallery>
==== Aviacion ====
<gallery>
Fichièr:Ejercito del Aire Mirage F.1M.jpg|[[Avion de caça]] ([[Dassault Mirage F1|Mirage F1]])
Fichièr:MiG-31 Pichugin-1.jpg|[[Interceptor]] ([[Mig-31]])
Fichièr:Thunderbolt - Closeup.jpg|[[Avion d'ataca au sòu]] ([[Fairchild A-10 Thunderbolt II|A-10 Thunderbolt]])
Fichièr:F-4 Phantom in flight Apr 1982.jpg|[[Caçaire-bombardier]] ([[McDonnell Douglas F-4 Phantom II|F-4 Phantom]])
Fichièr:Tu-16badger 2.jpg|[[Bombardier|Bombardier estrategic]] ([[Tupolev TU-16]])
</gallery>
==== Marina ====
<gallery>
Fichièr:USS Enterprise FS Charles de Gaulle.jpg|[[Pòrta-avions]]
Fichièr:Slava-Cruiser-DN-SC-86-03642.JPEG|[[Crosaire]]
Fichièr:USS John Paul Jones DDG-53.jpg|[[Destroièr]]
Fichièr:FS Surcouf.jpg|[[Fregata (naviri)|Fregata]]
Fichièr:MAGDEBURG 130-02 2008-03-04 03.jpg|[[Corveta]]
Fichièr:Tapageuse-01.jpg|[[Patrolhaire]]
Fichièr:Defense.gov News Photo 960703-N-00000-001.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear d'ataca]]
Fichièr:Typhoon3.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear lançaire d'engenhs]]
</gallery>
==== Armas de destruccion massisa ====
<gallery>
Fichièr:Castle Bravo 007.jpg|[[Explosion]] d'una [[arma nucleara]]
Fichièr:Minuteman3launch.jpg|Tir d'un [[missil]] [[arma nucleara|nuclear]]
Fichièr:Poison gas attack.jpg|Utilizacion de [[gas]] [[arma quimica|toxic]] durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]]
Fichièr:B-w-scientists.jpg|[[Laboratòri]] de recèrca militara sus d'[[arma biologica|agents patogèns]]
</gallery>
== Reglementacion ==
=== Reglementacion internacionala ===
{{veire|Tractat sus lo comèrci deis armas}}
=== Legislacions nacionalas ===
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Tractat sus lo comèrci deis armas]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
sf0hed3j7v15j6hq2od5h10ufjy52ff
2328071
2328068
2022-08-11T18:44:28Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La diversificacion deis armas */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{Article en construccion}}
Una '''arma''' es un objècte qu'es utilizat per causar de daumatges, mentaus o fisics, a un individú o una estructura.
== Istòria ==
=== Lo periòde deis armas blancas ===
==== Lei armas preïstoricas ====
Segon lei conoissenças actualas, leis armas pus ancianas identificadas per leis [[arqueologia|arqueològs]] foguèron fabricadas durant lo [[Paleolitic Inferior]]. Èran de [[javelina]]s ò d'[[espieut]]s destinats a la [[caça]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Cattelain et Claire Bellier, ''La Chasse dans la Préhistoire'', Cedarc, coll. « Guides archéologiques du Malgré-Tout », 2002, pp. 12-13.</ref>. Datan d'au mens [[-400000|{{formatnum:400000}} ans]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' R. Dennell, « The world's oldest spears », ''Nature'', vol. 385, n+ 27, 1997, pp. 767-768.</ref>. La [[fusta]], la [[pèira]] e l'[[òs]] foguèron lei materiaus principaus per la fabricacion dei premiereis armas e la [[caça]] e la [[pesca]] foguèron probablament lei motors de l'innovacion. En particular, la [[domesticacion]] dau [[can]] aguèt un ròtle important car modifiquèt lei [[tactica]]s de caça<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Pat Shipman, « Do the eyes have it? Dog domestication may have helped humans thrive while Neandertals declined », ''American scientist'', vol. 100, n° 3, 2012, p. 198.</ref>. Lei progrès en matèria de talha de la pèira permetèron tanben d'aumentar l'eficacitat de l'armament. Puei, vèrs [[-12800|12800 avC]], se debanèt una autra evolucion importanta amb l'[[invencion]] de l'[[arc]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' E. Ghesquière e G. Marchand, ''Le Mésolithique en France - Archéologie des derniers chasseurs-cueilleurs'', La Découverte, Inrap, 2010.</ref>. Remplacèt lo [[propulsor]], aparegut vèrs [[-35000|35000 avC]], que permetiá d'aumentar la portada dei [[javelina]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gwenn Rigal, ''Le temps sacré des cavernes'', José Corti, 2016, pp. 80-81.</ref>.
Au [[Neolitic]], lo desvolopament de l'[[agricultura]] e l'aparicion dei resèrvas de [[gran]] entraïnèron probablament l'aparicion de la [[guèrra]]. D'efiech, dins mai d'una region, aquò menèt a la formacion d'una classa de guerriers mai ò mens especializats dins lo combat. Pauc a pauc, leis armas utilizadas per la [[caça]] ò per lei trabalhs [[agricultura|agricòlas]] evolucionèron per donar naissença a d'armas dedicadas a la guèrra. Per exemple, es lo cas de la [[lança]] que foguèt concebuda a partir de l'[[espieut]] e de la [[javelina]]. La « fàcia de la guèrra » de l'[[Estendard d'Ur]], data de [[-2500|2500 avC]], illustra aquela transformacion.
==== La diversificacion deis armas ====
Tre l'[[Antiquitat|Antiquitat Auta]], l'armament de contacte, utilizat per l'[[infantariá]] ò la [[cavalariá]], conoguèt una diversificacion importanta. En particular, au nivèu ofensiu, se fau nòtar l'invencion de l'[[espasa]] ([[-3100|3100 avC]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Syed Ramsey, ''Tools of War. History of Weapons in Ancient Times'', Alpha Editions, 2016, p. 121.</ref>) e de la [[pica]] ([[milleni III avC]]). Au nivèu defensiu, se desvolopèt l'usatge dei [[bloquier]]s, dei [[cuirassa]]s e dei [[casco]]s tre lo [[milleni III avC]]. De mai, plusors pòbles menèron de recèrcas per crear d'armas adaptadas a sei besonhs. Ansin, lei [[legion romana|legionaris romans]] adoptèron lo [[gladi]], una espasa corta destinada au combat en formacion compacta. En revènge, la cavalariá [[Reiaume de Macedònia|macedoniana]] utilizèt lo [[kopis]], una espasa espessa e pesuca permetent de portar de còps violents a la tèsta d'un fantassin enemic.
Leis armas de git conoguèt una evolucion similara amb l'aparicion d'arcs unicament destinats a la [[guèrra]]. A partir dau [[sègle VI avC]] en [[Republica Populara de China|China]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Mike Loades, ''The Crossbow'', Osprey, 2018.</ref> e dau sègle V avC en [[Grècia antica|Grècia]], foguèron concurrenciats per l'[[aubaresta]]. Fòrça modèls d'aqueleis armas foguèron concebuts durant lei sègles seguents amb de variacions importantas de poissança e de cadéncia de tir. Per exemple, se pòu citar lo [[chu ko nu]] chinés, un aubaresta de repeticion que podiá tirar 10 trachs en 15 s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Loïc Leymerégie, « La Chu Ko Nu, arbalète chinoise à répétition, peu puissante mais mortelle », ''Guerres & Histoire'', n °59, febrier de 2021, pp. 70-71.</ref>.
Aqueu fenomèn de diversificacion continuèt durant l'[[Edat Mejana]] en causa de l'evolucion de l'art de la [[guèrra]]. En [[Euròpa]], la guèrra venguèt lo pretzfach d'un elèit reduch, principalament constituit de chivaliers e de [[mercenari]]s. Plusors armas de guèrra foguèron melhoradas durant aqueu periòde mai son còst aumentèt tanben en proporcion. Per exemple, la fabricacion d'una armadura complèta de la fin de l'[[Edat Mejana]] èra una causa reservada a l'[[aristocracia]] auta. En parallèl, lo menejament de certaneis armas, coma leis [[aubaresta]]s e leis [[arc]]s de guèrra, necessitèt egalament un entraïnament regular per permetre d'obtenir de resultats eficaç sus lo [[batalha|prat batalhier]]. Son usatge foguèt donc limitat a de tropas especializadas coma leis arquiers anglés de la [[Guèrra de Cent Ans]] ([[1337]]-[[1453]]).
==== L'aparicion de l'artilhariá ====
=== La revolucion de la pouvera ===
==== Lo declin deis armas blancas ====
==== Lo perfeccionament deis armas de fuòc ====
==== L'aparicion de l'automatisme ====
=== L'industrializacion de l'armament ===
==== La Premiera Guèrra Mondiala ====
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
=== La revolucion nucleara ===
=== Lei desvolopaments recents ===
==== La generalizacion dei tecnologias de l'informacion ====
==== Vèrs la robotizacion dau prat batalhier ====
== Classificacion deis armas ==
=== Armas d'abatatge ===
=== Armas de caça ===
=== Armas civilas ===
=== Armas de guèrra ===
==== Armas de contacte ====
==== Armas de git ====
==== Armas de fuòc leugieras ====
<gallery>
Fichièr:M9-pistolet.jpg|[[Pistolet]]
Fichièr:Taurus-605-left.jpg|[[Revòuver]]
Fichièr:Simonow SKS 45 noBG.jpg|[[Fusiu|Fusiu de guèrra]]
Fichièr:SVD Dragunov.jpg|[[Fusiu|Fusiu de precision]]
Fichièr:Hkmp5count-terr-wiki.jpg|[[Pistolet mitralhaire]]
Fichièr:Sturmgewehr 44.jpg|[[Fusiu d'assaut]]
Fichièr:Defensive fragmentation grenade 16 type WWI.png|[[Granada (arma)|Granada]]
</gallery>
==== Armas de fuòc pesucas ====
<gallery>
Fichièr:MG34.jpg|[[Mitralhièra]]
Fichièr:Bundesarchiv Bild 104-0669, Übung deutscher Soldaten mit Flammenwerfer.jpg|[[Lança-flamas]]
Fichièr:British soldiers firing flares to illuminate enemy positions, Basra. MOD 45147840.jpg|[[Mortièr (arma)|Mortier]]
Fichièr:ParkPatriot2015part6-42.jpg|[[Canon]]
Fichièr:French TRF1 155 mm, live-fire exercise for Combined Endeavor 2013 .jpg|[[Obusièr|Obusier]]
Fichièr:Army mlrs 1982 02.jpg|[[Lança-roquetas multiple]]
Fichièr:GBU-10 shortly before it impacts a small boat during a training exercise.jpg|Tir d'una [[bomba]]
Fichièr:Exocet-mil.jpg|Tir de [[missil]]
</gallery>
==== Armas de defensa passiva ====
==== Blindats ====
{{veire|Guèrra blindada}}
<gallery>
Fichièr:Challenger 2 Main Battle Tank patrolling outside Basra, Iraq MOD 45148325.jpg|[[Carri de combat|Carri de combat principau]]
Fichièr:PT 76 7 DOW TBiU 12.jpg|[[Carri leugier]]
Fichièr:VCBI-openphotonet PICT6027.JPG|[[Veïcul de combat d'infantariá]]
Fichièr:Allied Spirit I 150126-A-LO967-001.jpg|[[Veïcul de transpòrt de tropas]]
Fichièr:M109A6 Paladin UTARNG 2004 firing.jpg|[[Canon automotor]]
Fichièr:Centauro Tank Iraq.jpg|[[Caçaire de carris]]
</gallery>
==== Aviacion ====
<gallery>
Fichièr:Ejercito del Aire Mirage F.1M.jpg|[[Avion de caça]] ([[Dassault Mirage F1|Mirage F1]])
Fichièr:MiG-31 Pichugin-1.jpg|[[Interceptor]] ([[Mig-31]])
Fichièr:Thunderbolt - Closeup.jpg|[[Avion d'ataca au sòu]] ([[Fairchild A-10 Thunderbolt II|A-10 Thunderbolt]])
Fichièr:F-4 Phantom in flight Apr 1982.jpg|[[Caçaire-bombardier]] ([[McDonnell Douglas F-4 Phantom II|F-4 Phantom]])
Fichièr:Tu-16badger 2.jpg|[[Bombardier|Bombardier estrategic]] ([[Tupolev TU-16]])
</gallery>
==== Marina ====
<gallery>
Fichièr:USS Enterprise FS Charles de Gaulle.jpg|[[Pòrta-avions]]
Fichièr:Slava-Cruiser-DN-SC-86-03642.JPEG|[[Crosaire]]
Fichièr:USS John Paul Jones DDG-53.jpg|[[Destroièr]]
Fichièr:FS Surcouf.jpg|[[Fregata (naviri)|Fregata]]
Fichièr:MAGDEBURG 130-02 2008-03-04 03.jpg|[[Corveta]]
Fichièr:Tapageuse-01.jpg|[[Patrolhaire]]
Fichièr:Defense.gov News Photo 960703-N-00000-001.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear d'ataca]]
Fichièr:Typhoon3.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear lançaire d'engenhs]]
</gallery>
==== Armas de destruccion massisa ====
<gallery>
Fichièr:Castle Bravo 007.jpg|[[Explosion]] d'una [[arma nucleara]]
Fichièr:Minuteman3launch.jpg|Tir d'un [[missil]] [[arma nucleara|nuclear]]
Fichièr:Poison gas attack.jpg|Utilizacion de [[gas]] [[arma quimica|toxic]] durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]]
Fichièr:B-w-scientists.jpg|[[Laboratòri]] de recèrca militara sus d'[[arma biologica|agents patogèns]]
</gallery>
== Reglementacion ==
=== Reglementacion internacionala ===
{{veire|Tractat sus lo comèrci deis armas}}
=== Legislacions nacionalas ===
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Tractat sus lo comèrci deis armas]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
4d85kac1htcmg003uyfe7x76uzrxzal
2328072
2328071
2022-08-11T18:48:35Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La diversificacion deis armas */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{Article en construccion}}
Una '''arma''' es un objècte qu'es utilizat per causar de daumatges, mentaus o fisics, a un individú o una estructura.
== Istòria ==
=== Lo periòde deis armas blancas ===
==== Lei armas preïstoricas ====
Segon lei conoissenças actualas, leis armas pus ancianas identificadas per leis [[arqueologia|arqueològs]] foguèron fabricadas durant lo [[Paleolitic Inferior]]. Èran de [[javelina]]s ò d'[[espieut]]s destinats a la [[caça]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Cattelain et Claire Bellier, ''La Chasse dans la Préhistoire'', Cedarc, coll. « Guides archéologiques du Malgré-Tout », 2002, pp. 12-13.</ref>. Datan d'au mens [[-400000|{{formatnum:400000}} ans]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' R. Dennell, « The world's oldest spears », ''Nature'', vol. 385, n+ 27, 1997, pp. 767-768.</ref>. La [[fusta]], la [[pèira]] e l'[[òs]] foguèron lei materiaus principaus per la fabricacion dei premiereis armas e la [[caça]] e la [[pesca]] foguèron probablament lei motors de l'innovacion. En particular, la [[domesticacion]] dau [[can]] aguèt un ròtle important car modifiquèt lei [[tactica]]s de caça<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Pat Shipman, « Do the eyes have it? Dog domestication may have helped humans thrive while Neandertals declined », ''American scientist'', vol. 100, n° 3, 2012, p. 198.</ref>. Lei progrès en matèria de talha de la pèira permetèron tanben d'aumentar l'eficacitat de l'armament. Puei, vèrs [[-12800|12800 avC]], se debanèt una autra evolucion importanta amb l'[[invencion]] de l'[[arc]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' E. Ghesquière e G. Marchand, ''Le Mésolithique en France - Archéologie des derniers chasseurs-cueilleurs'', La Découverte, Inrap, 2010.</ref>. Remplacèt lo [[propulsor]], aparegut vèrs [[-35000|35000 avC]], que permetiá d'aumentar la portada dei [[javelina]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gwenn Rigal, ''Le temps sacré des cavernes'', José Corti, 2016, pp. 80-81.</ref>.
Au [[Neolitic]], lo desvolopament de l'[[agricultura]] e l'aparicion dei resèrvas de [[gran]] entraïnèron probablament l'aparicion de la [[guèrra]]. D'efiech, dins mai d'una region, aquò menèt a la formacion d'una classa de guerriers mai ò mens especializats dins lo combat. Pauc a pauc, leis armas utilizadas per la [[caça]] ò per lei trabalhs [[agricultura|agricòlas]] evolucionèron per donar naissença a d'armas dedicadas a la guèrra. Per exemple, es lo cas de la [[lança]] que foguèt concebuda a partir de l'[[espieut]] e de la [[javelina]]. La « fàcia de la guèrra » de l'[[Estendard d'Ur]], data de [[-2500|2500 avC]], illustra aquela transformacion.
==== La diversificacion deis armas ====
Tre l'[[Antiquitat|Antiquitat Auta]], l'armament de contacte, utilizat per l'[[infantariá]] ò la [[cavalariá]], conoguèt una diversificacion importanta. En particular, au nivèu ofensiu, se fau nòtar l'invencion de l'[[espasa]] ([[-3100|3100 avC]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Syed Ramsey, ''Tools of War. History of Weapons in Ancient Times'', Alpha Editions, 2016, p. 121.</ref>) e de la [[pica]] ([[milleni III avC]]). Au nivèu defensiu, se desvolopèt l'usatge dei [[bloquier]]s, dei [[cuirassa]]s e dei [[casco]]s tre lo [[milleni III avC]]. De mai, plusors pòbles menèron de recèrcas per crear d'armas adaptadas a sei besonhs. Ansin, lei [[legion romana|legionaris romans]] adoptèron lo [[gladi]], una espasa corta destinada au combat en formacion compacta. En revènge, la cavalariá [[Reiaume de Macedònia|macedoniana]] utilizèt lo [[kopis]], una espasa espessa e pesuca permetent de portar de còps violents a la tèsta d'un fantassin enemic.
Leis armas de git conoguèt una evolucion similara amb l'aparicion d'arcs unicament destinats a la [[guèrra]]. A partir dau [[sègle VI avC]] en [[Republica Populara de China|China]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Mike Loades, ''The Crossbow'', Osprey, 2018.</ref> e dau sègle V avC en [[Grècia antica|Grècia]], foguèron concurrenciats per l'[[aubaresta]]. Fòrça modèls d'aqueleis armas foguèron concebuts durant lei sègles seguents amb de variacions importantas de poissança e de cadéncia de tir. Per exemple, se pòu citar lo [[chu ko nu]] chinés, un aubaresta de repeticion que podiá tirar 10 trachs en 15 s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Loïc Leymerégie, « La Chu Ko Nu, arbalète chinoise à répétition, peu puissante mais mortelle », ''Guerres & Histoire'', n °59, febrier de 2021, pp. 70-71.</ref>.
Aqueu fenomèn de diversificacion continuèt durant l'[[Edat Mejana]] en causa de l'evolucion de l'art de la [[guèrra]]. En [[Euròpa]], la guèrra venguèt lo pretzfach d'un elèit reduch, principalament constituit de chivaliers e de [[mercenari]]s. Plusors armas de guèrra foguèron melhoradas durant aqueu periòde mai son còst aumentèt tanben en proporcion. Per exemple, la fabricacion d'una armadura complèta de la fin de l'[[Edat Mejana]] èra una causa reservada a l'[[aristocracia]] auta. En parallèl, lo menejament de certaneis armas, coma leis [[aubaresta]]s e leis [[arc]]s de guèrra, necessitèt egalament un entraïnament regular per permetre d'obtenir de resultats eficaç sus lo [[batalha|prat batalhier]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claude Gaier, « Quand l'arbalète était une nouveauté : Réflexions sur son rôle militaire du Xe au XIIIe siècle », ''Le Moyen Âge'', t. XCIX, n° 2, 1993, pp. 201-230.</ref>. Lor usatge foguèt donc limitat a de tropas especializadas coma leis arquiers anglés de la [[Guèrra de Cent Ans]] ([[1337]]-[[1453]]).
==== L'aparicion de l'artilhariá ====
=== La revolucion de la pouvera ===
==== Lo declin deis armas blancas ====
==== Lo perfeccionament deis armas de fuòc ====
==== L'aparicion de l'automatisme ====
=== L'industrializacion de l'armament ===
==== La Premiera Guèrra Mondiala ====
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
=== La revolucion nucleara ===
=== Lei desvolopaments recents ===
==== La generalizacion dei tecnologias de l'informacion ====
==== Vèrs la robotizacion dau prat batalhier ====
== Classificacion deis armas ==
=== Armas d'abatatge ===
=== Armas de caça ===
=== Armas civilas ===
=== Armas de guèrra ===
==== Armas de contacte ====
==== Armas de git ====
==== Armas de fuòc leugieras ====
<gallery>
Fichièr:M9-pistolet.jpg|[[Pistolet]]
Fichièr:Taurus-605-left.jpg|[[Revòuver]]
Fichièr:Simonow SKS 45 noBG.jpg|[[Fusiu|Fusiu de guèrra]]
Fichièr:SVD Dragunov.jpg|[[Fusiu|Fusiu de precision]]
Fichièr:Hkmp5count-terr-wiki.jpg|[[Pistolet mitralhaire]]
Fichièr:Sturmgewehr 44.jpg|[[Fusiu d'assaut]]
Fichièr:Defensive fragmentation grenade 16 type WWI.png|[[Granada (arma)|Granada]]
</gallery>
==== Armas de fuòc pesucas ====
<gallery>
Fichièr:MG34.jpg|[[Mitralhièra]]
Fichièr:Bundesarchiv Bild 104-0669, Übung deutscher Soldaten mit Flammenwerfer.jpg|[[Lança-flamas]]
Fichièr:British soldiers firing flares to illuminate enemy positions, Basra. MOD 45147840.jpg|[[Mortièr (arma)|Mortier]]
Fichièr:ParkPatriot2015part6-42.jpg|[[Canon]]
Fichièr:French TRF1 155 mm, live-fire exercise for Combined Endeavor 2013 .jpg|[[Obusièr|Obusier]]
Fichièr:Army mlrs 1982 02.jpg|[[Lança-roquetas multiple]]
Fichièr:GBU-10 shortly before it impacts a small boat during a training exercise.jpg|Tir d'una [[bomba]]
Fichièr:Exocet-mil.jpg|Tir de [[missil]]
</gallery>
==== Armas de defensa passiva ====
==== Blindats ====
{{veire|Guèrra blindada}}
<gallery>
Fichièr:Challenger 2 Main Battle Tank patrolling outside Basra, Iraq MOD 45148325.jpg|[[Carri de combat|Carri de combat principau]]
Fichièr:PT 76 7 DOW TBiU 12.jpg|[[Carri leugier]]
Fichièr:VCBI-openphotonet PICT6027.JPG|[[Veïcul de combat d'infantariá]]
Fichièr:Allied Spirit I 150126-A-LO967-001.jpg|[[Veïcul de transpòrt de tropas]]
Fichièr:M109A6 Paladin UTARNG 2004 firing.jpg|[[Canon automotor]]
Fichièr:Centauro Tank Iraq.jpg|[[Caçaire de carris]]
</gallery>
==== Aviacion ====
<gallery>
Fichièr:Ejercito del Aire Mirage F.1M.jpg|[[Avion de caça]] ([[Dassault Mirage F1|Mirage F1]])
Fichièr:MiG-31 Pichugin-1.jpg|[[Interceptor]] ([[Mig-31]])
Fichièr:Thunderbolt - Closeup.jpg|[[Avion d'ataca au sòu]] ([[Fairchild A-10 Thunderbolt II|A-10 Thunderbolt]])
Fichièr:F-4 Phantom in flight Apr 1982.jpg|[[Caçaire-bombardier]] ([[McDonnell Douglas F-4 Phantom II|F-4 Phantom]])
Fichièr:Tu-16badger 2.jpg|[[Bombardier|Bombardier estrategic]] ([[Tupolev TU-16]])
</gallery>
==== Marina ====
<gallery>
Fichièr:USS Enterprise FS Charles de Gaulle.jpg|[[Pòrta-avions]]
Fichièr:Slava-Cruiser-DN-SC-86-03642.JPEG|[[Crosaire]]
Fichièr:USS John Paul Jones DDG-53.jpg|[[Destroièr]]
Fichièr:FS Surcouf.jpg|[[Fregata (naviri)|Fregata]]
Fichièr:MAGDEBURG 130-02 2008-03-04 03.jpg|[[Corveta]]
Fichièr:Tapageuse-01.jpg|[[Patrolhaire]]
Fichièr:Defense.gov News Photo 960703-N-00000-001.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear d'ataca]]
Fichièr:Typhoon3.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear lançaire d'engenhs]]
</gallery>
==== Armas de destruccion massisa ====
<gallery>
Fichièr:Castle Bravo 007.jpg|[[Explosion]] d'una [[arma nucleara]]
Fichièr:Minuteman3launch.jpg|Tir d'un [[missil]] [[arma nucleara|nuclear]]
Fichièr:Poison gas attack.jpg|Utilizacion de [[gas]] [[arma quimica|toxic]] durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]]
Fichièr:B-w-scientists.jpg|[[Laboratòri]] de recèrca militara sus d'[[arma biologica|agents patogèns]]
</gallery>
== Reglementacion ==
=== Reglementacion internacionala ===
{{veire|Tractat sus lo comèrci deis armas}}
=== Legislacions nacionalas ===
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Tractat sus lo comèrci deis armas]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
3h2r1dyg8ekba510c4t7i5jdf9shtcy
2328073
2328072
2022-08-11T18:49:57Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La diversificacion deis armas */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{Article en construccion}}
Una '''arma''' es un objècte qu'es utilizat per causar de daumatges, mentaus o fisics, a un individú o una estructura.
== Istòria ==
=== Lo periòde deis armas blancas ===
==== Lei armas preïstoricas ====
Segon lei conoissenças actualas, leis armas pus ancianas identificadas per leis [[arqueologia|arqueològs]] foguèron fabricadas durant lo [[Paleolitic Inferior]]. Èran de [[javelina]]s ò d'[[espieut]]s destinats a la [[caça]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Cattelain et Claire Bellier, ''La Chasse dans la Préhistoire'', Cedarc, coll. « Guides archéologiques du Malgré-Tout », 2002, pp. 12-13.</ref>. Datan d'au mens [[-400000|{{formatnum:400000}} ans]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' R. Dennell, « The world's oldest spears », ''Nature'', vol. 385, n+ 27, 1997, pp. 767-768.</ref>. La [[fusta]], la [[pèira]] e l'[[òs]] foguèron lei materiaus principaus per la fabricacion dei premiereis armas e la [[caça]] e la [[pesca]] foguèron probablament lei motors de l'innovacion. En particular, la [[domesticacion]] dau [[can]] aguèt un ròtle important car modifiquèt lei [[tactica]]s de caça<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Pat Shipman, « Do the eyes have it? Dog domestication may have helped humans thrive while Neandertals declined », ''American scientist'', vol. 100, n° 3, 2012, p. 198.</ref>. Lei progrès en matèria de talha de la pèira permetèron tanben d'aumentar l'eficacitat de l'armament. Puei, vèrs [[-12800|12800 avC]], se debanèt una autra evolucion importanta amb l'[[invencion]] de l'[[arc]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' E. Ghesquière e G. Marchand, ''Le Mésolithique en France - Archéologie des derniers chasseurs-cueilleurs'', La Découverte, Inrap, 2010.</ref>. Remplacèt lo [[propulsor]], aparegut vèrs [[-35000|35000 avC]], que permetiá d'aumentar la portada dei [[javelina]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gwenn Rigal, ''Le temps sacré des cavernes'', José Corti, 2016, pp. 80-81.</ref>.
Au [[Neolitic]], lo desvolopament de l'[[agricultura]] e l'aparicion dei resèrvas de [[gran]] entraïnèron probablament l'aparicion de la [[guèrra]]. D'efiech, dins mai d'una region, aquò menèt a la formacion d'una classa de guerriers mai ò mens especializats dins lo combat. Pauc a pauc, leis armas utilizadas per la [[caça]] ò per lei trabalhs [[agricultura|agricòlas]] evolucionèron per donar naissença a d'armas dedicadas a la guèrra. Per exemple, es lo cas de la [[lança]] que foguèt concebuda a partir de l'[[espieut]] e de la [[javelina]]. La « fàcia de la guèrra » de l'[[Estendard d'Ur]], data de [[-2500|2500 avC]], illustra aquela transformacion.
==== La diversificacion deis armas ====
Tre l'[[Antiquitat|Antiquitat Auta]], l'armament de contacte, utilizat per l'[[infantariá]] ò la [[cavalariá]], conoguèt una diversificacion importanta. En particular, au nivèu ofensiu, se fau nòtar l'invencion de l'[[espasa]] ([[-3100|3100 avC]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Syed Ramsey, ''Tools of War. History of Weapons in Ancient Times'', Alpha Editions, 2016, p. 121.</ref>) e de la [[pica]] ([[milleni III avC]]). Au nivèu defensiu, se desvolopèt l'usatge dei [[bloquier]]s, dei [[cuirassa]]s e dei [[casco]]s tre lo [[milleni III avC]]. De mai, plusors pòbles menèron de recèrcas per crear d'armas adaptadas a sei besonhs. Ansin, lei [[legion romana|legionaris romans]] adoptèron lo [[gladi]], una espasa corta destinada au combat en formacion compacta. En revènge, la cavalariá [[Reiaume de Macedònia|macedoniana]] utilizèt lo [[kopis]], una espasa espessa e pesuca permetent de portar de còps violents a la tèsta d'un fantassin enemic.
Leis armas de git conoguèt una evolucion similara amb l'aparicion d'arcs unicament destinats a la [[guèrra]]. A partir dau [[sègle VI avC]] en [[Republica Populara de China|China]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Mike Loades, ''The Crossbow'', Osprey, 2018.</ref> e dau sègle V avC en [[Grècia antica|Grècia]], foguèron concurrenciats per l'[[aubaresta]]. Fòrça modèls d'aqueleis armas foguèron concebuts durant lei sègles seguents amb de variacions importantas de poissança e de cadéncia de tir. Per exemple, se pòu citar lo [[chu ko nu]] chinés, un aubaresta de repeticion que podiá tirar 10 trachs en 15 s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Loïc Leymerégie, « La Chu Ko Nu, arbalète chinoise à répétition, peu puissante mais mortelle », ''Guerres & Histoire'', n °59, febrier de 2021, pp. 70-71.</ref>.
Aqueu fenomèn de diversificacion continuèt durant l'[[Edat Mejana]] en causa de l'evolucion de l'art de la [[guèrra]]. En [[Euròpa]], la guèrra venguèt lo pretzfach d'un elèit reduch, principalament constituit de chivaliers e de [[mercenari]]s. Plusors armas de guèrra foguèron melhoradas durant aqueu periòde mai son còst aumentèt tanben en proporcion. Per exemple, la fabricacion d'una armadura complèta de la fin de l'[[Edat Mejana]] èra una causa reservada a l'[[aristocracia]] auta. En parallèl, lo menejament de certaneis armas, coma leis [[aubaresta]]s e leis [[arc]]s de guèrra, necessitèt egalament un entraïnament regular per permetre d'obtenir de resultats eficaç sus lo [[batalha|prat batalhier]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claude Gaier, « Quand l'arbalète était une nouveauté : Réflexions sur son rôle militaire du Xe au XIIIe siècle », ''Le Moyen Âge'', t. XCIX, n° 2, 1993, pp. 201-230.</ref>. Lor usatge foguèt donc limitat a de tropas especializadas coma leis arquiers anglés de la [[Guèrra de Cent Ans]] ([[1337]]-[[1453]])<ref>Pasmens, en parallèl deis armas destinadas a la guèrra, existiá d'arcs e d'aubarestas pus simples qu'èran utilizats per de populacions civilas ò per de [[milícia|milicians]] pauc entraïnats. Aquelei modèls èran ben mens poderós e sovent pus fragils.</ref>.
==== L'aparicion de l'artilhariá ====
=== La revolucion de la pouvera ===
==== Lo declin deis armas blancas ====
==== Lo perfeccionament deis armas de fuòc ====
==== L'aparicion de l'automatisme ====
=== L'industrializacion de l'armament ===
==== La Premiera Guèrra Mondiala ====
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
=== La revolucion nucleara ===
=== Lei desvolopaments recents ===
==== La generalizacion dei tecnologias de l'informacion ====
==== Vèrs la robotizacion dau prat batalhier ====
== Classificacion deis armas ==
=== Armas d'abatatge ===
=== Armas de caça ===
=== Armas civilas ===
=== Armas de guèrra ===
==== Armas de contacte ====
==== Armas de git ====
==== Armas de fuòc leugieras ====
<gallery>
Fichièr:M9-pistolet.jpg|[[Pistolet]]
Fichièr:Taurus-605-left.jpg|[[Revòuver]]
Fichièr:Simonow SKS 45 noBG.jpg|[[Fusiu|Fusiu de guèrra]]
Fichièr:SVD Dragunov.jpg|[[Fusiu|Fusiu de precision]]
Fichièr:Hkmp5count-terr-wiki.jpg|[[Pistolet mitralhaire]]
Fichièr:Sturmgewehr 44.jpg|[[Fusiu d'assaut]]
Fichièr:Defensive fragmentation grenade 16 type WWI.png|[[Granada (arma)|Granada]]
</gallery>
==== Armas de fuòc pesucas ====
<gallery>
Fichièr:MG34.jpg|[[Mitralhièra]]
Fichièr:Bundesarchiv Bild 104-0669, Übung deutscher Soldaten mit Flammenwerfer.jpg|[[Lança-flamas]]
Fichièr:British soldiers firing flares to illuminate enemy positions, Basra. MOD 45147840.jpg|[[Mortièr (arma)|Mortier]]
Fichièr:ParkPatriot2015part6-42.jpg|[[Canon]]
Fichièr:French TRF1 155 mm, live-fire exercise for Combined Endeavor 2013 .jpg|[[Obusièr|Obusier]]
Fichièr:Army mlrs 1982 02.jpg|[[Lança-roquetas multiple]]
Fichièr:GBU-10 shortly before it impacts a small boat during a training exercise.jpg|Tir d'una [[bomba]]
Fichièr:Exocet-mil.jpg|Tir de [[missil]]
</gallery>
==== Armas de defensa passiva ====
==== Blindats ====
{{veire|Guèrra blindada}}
<gallery>
Fichièr:Challenger 2 Main Battle Tank patrolling outside Basra, Iraq MOD 45148325.jpg|[[Carri de combat|Carri de combat principau]]
Fichièr:PT 76 7 DOW TBiU 12.jpg|[[Carri leugier]]
Fichièr:VCBI-openphotonet PICT6027.JPG|[[Veïcul de combat d'infantariá]]
Fichièr:Allied Spirit I 150126-A-LO967-001.jpg|[[Veïcul de transpòrt de tropas]]
Fichièr:M109A6 Paladin UTARNG 2004 firing.jpg|[[Canon automotor]]
Fichièr:Centauro Tank Iraq.jpg|[[Caçaire de carris]]
</gallery>
==== Aviacion ====
<gallery>
Fichièr:Ejercito del Aire Mirage F.1M.jpg|[[Avion de caça]] ([[Dassault Mirage F1|Mirage F1]])
Fichièr:MiG-31 Pichugin-1.jpg|[[Interceptor]] ([[Mig-31]])
Fichièr:Thunderbolt - Closeup.jpg|[[Avion d'ataca au sòu]] ([[Fairchild A-10 Thunderbolt II|A-10 Thunderbolt]])
Fichièr:F-4 Phantom in flight Apr 1982.jpg|[[Caçaire-bombardier]] ([[McDonnell Douglas F-4 Phantom II|F-4 Phantom]])
Fichièr:Tu-16badger 2.jpg|[[Bombardier|Bombardier estrategic]] ([[Tupolev TU-16]])
</gallery>
==== Marina ====
<gallery>
Fichièr:USS Enterprise FS Charles de Gaulle.jpg|[[Pòrta-avions]]
Fichièr:Slava-Cruiser-DN-SC-86-03642.JPEG|[[Crosaire]]
Fichièr:USS John Paul Jones DDG-53.jpg|[[Destroièr]]
Fichièr:FS Surcouf.jpg|[[Fregata (naviri)|Fregata]]
Fichièr:MAGDEBURG 130-02 2008-03-04 03.jpg|[[Corveta]]
Fichièr:Tapageuse-01.jpg|[[Patrolhaire]]
Fichièr:Defense.gov News Photo 960703-N-00000-001.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear d'ataca]]
Fichièr:Typhoon3.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear lançaire d'engenhs]]
</gallery>
==== Armas de destruccion massisa ====
<gallery>
Fichièr:Castle Bravo 007.jpg|[[Explosion]] d'una [[arma nucleara]]
Fichièr:Minuteman3launch.jpg|Tir d'un [[missil]] [[arma nucleara|nuclear]]
Fichièr:Poison gas attack.jpg|Utilizacion de [[gas]] [[arma quimica|toxic]] durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]]
Fichièr:B-w-scientists.jpg|[[Laboratòri]] de recèrca militara sus d'[[arma biologica|agents patogèns]]
</gallery>
== Reglementacion ==
=== Reglementacion internacionala ===
{{veire|Tractat sus lo comèrci deis armas}}
=== Legislacions nacionalas ===
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Tractat sus lo comèrci deis armas]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
fj3dzv427jvx9lde9bx852cl559kmnj
2328074
2328073
2022-08-11T18:52:01Z
Nicolas Eynaud
6858
/* La diversificacion deis armas */
wikitext
text/x-wiki
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{Article en construccion}}
Una '''arma''' es un objècte qu'es utilizat per causar de daumatges, mentaus o fisics, a un individú o una estructura.
== Istòria ==
=== Lo periòde deis armas blancas ===
==== Lei armas preïstoricas ====
Segon lei conoissenças actualas, leis armas pus ancianas identificadas per leis [[arqueologia|arqueològs]] foguèron fabricadas durant lo [[Paleolitic Inferior]]. Èran de [[javelina]]s ò d'[[espieut]]s destinats a la [[caça]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Pierre Cattelain et Claire Bellier, ''La Chasse dans la Préhistoire'', Cedarc, coll. « Guides archéologiques du Malgré-Tout », 2002, pp. 12-13.</ref>. Datan d'au mens [[-400000|{{formatnum:400000}} ans]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' R. Dennell, « The world's oldest spears », ''Nature'', vol. 385, n+ 27, 1997, pp. 767-768.</ref>. La [[fusta]], la [[pèira]] e l'[[òs]] foguèron lei materiaus principaus per la fabricacion dei premiereis armas e la [[caça]] e la [[pesca]] foguèron probablament lei motors de l'innovacion. En particular, la [[domesticacion]] dau [[can]] aguèt un ròtle important car modifiquèt lei [[tactica]]s de caça<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Pat Shipman, « Do the eyes have it? Dog domestication may have helped humans thrive while Neandertals declined », ''American scientist'', vol. 100, n° 3, 2012, p. 198.</ref>. Lei progrès en matèria de talha de la pèira permetèron tanben d'aumentar l'eficacitat de l'armament. Puei, vèrs [[-12800|12800 avC]], se debanèt una autra evolucion importanta amb l'[[invencion]] de l'[[arc]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' E. Ghesquière e G. Marchand, ''Le Mésolithique en France - Archéologie des derniers chasseurs-cueilleurs'', La Découverte, Inrap, 2010.</ref>. Remplacèt lo [[propulsor]], aparegut vèrs [[-35000|35000 avC]], que permetiá d'aumentar la portada dei [[javelina]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gwenn Rigal, ''Le temps sacré des cavernes'', José Corti, 2016, pp. 80-81.</ref>.
Au [[Neolitic]], lo desvolopament de l'[[agricultura]] e l'aparicion dei resèrvas de [[gran]] entraïnèron probablament l'aparicion de la [[guèrra]]. D'efiech, dins mai d'una region, aquò menèt a la formacion d'una classa de guerriers mai ò mens especializats dins lo combat. Pauc a pauc, leis armas utilizadas per la [[caça]] ò per lei trabalhs [[agricultura|agricòlas]] evolucionèron per donar naissença a d'armas dedicadas a la guèrra. Per exemple, es lo cas de la [[lança]] que foguèt concebuda a partir de l'[[espieut]] e de la [[javelina]]. La « fàcia de la guèrra » de l'[[Estendard d'Ur]], data de [[-2500|2500 avC]], illustra aquela transformacion.
==== La diversificacion deis armas ====
Tre l'[[Antiquitat|Antiquitat Auta]], l'armament de contacte, utilizat per l'[[infantariá]] ò la [[cavalariá]], conoguèt una diversificacion importanta. En particular, au nivèu ofensiu, se fau nòtar l'invencion de l'[[espasa]] ([[-3100|3100 avC]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Syed Ramsey, ''Tools of War. History of Weapons in Ancient Times'', Alpha Editions, 2016, p. 121.</ref>) e de la [[pica]] ([[milleni III avC]]). Au nivèu defensiu, se desvolopèt l'usatge dei [[bloquier]]s, dei [[cuirassa]]s e dei [[casco]]s tre lo [[milleni III avC]]. De mai, plusors pòbles menèron de recèrcas per crear d'armas adaptadas a sei besonhs. Ansin, lei [[legion romana|legionaris romans]] adoptèron lo [[gladi]], una espasa corta destinada au combat en formacion compacta. En revènge, la cavalariá [[Reiaume de Macedònia|macedoniana]] utilizèt lo [[kopis]], una espasa espessa e pesuca permetent de portar de còps violents a la tèsta d'un fantassin enemic.
Leis armas de git conoguront una evolucion similara amb l'aparicion d'arcs unicament destinats a la [[guèrra]]. A partir dau [[sègle VI avC]] en [[Republica Populara de China|China]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Mike Loades, ''The Crossbow'', Osprey, 2018.</ref> e dau sègle V avC en [[Grècia antica|Grècia]], foguèron concurrenciats per l'[[aubaresta]]. Fòrça modèls d'aqueleis armas foguèron concebuts durant lei sègles seguents amb de variacions importantas de poissança e de cadéncia de tir. Per exemple, se pòu citar lo [[chu ko nu]] chinés, un aubaresta de repeticion que podiá tirar 10 trachs en 15 s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Loïc Leymerégie, « La Chu Ko Nu, arbalète chinoise à répétition, peu puissante mais mortelle », ''Guerres & Histoire'', n °59, febrier de 2021, pp. 70-71.</ref>.
Aqueu fenomèn de diversificacion continuèt durant l'[[Edat Mejana]] en causa de l'evolucion de l'art de la [[guèrra]]. En [[Euròpa]], la guèrra venguèt lo pretzfach d'un elèit reduch, principalament constituit de chivaliers e de [[mercenari]]s. Plusors armas de guèrra foguèron melhoradas durant aqueu periòde mai son còst aumentèt tanben en proporcion. Per exemple, la fabricacion d'una armadura complèta de la fin de l'[[Edat Mejana]] èra una causa reservada a l'[[aristocracia]] auta. En parallèl, lo menejament de certaneis armas, coma leis [[aubaresta]]s e leis [[arc]]s de guèrra, necessitèt egalament un entraïnament regular per permetre d'obtenir de resultats eficaç sus lo [[batalha|prat batalhier]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Claude Gaier, « Quand l'arbalète était une nouveauté : Réflexions sur son rôle militaire du Xe au XIIIe siècle », ''Le Moyen Âge'', t. XCIX, n° 2, 1993, pp. 201-230.</ref>. Lor usatge foguèt donc limitat a de tropas especializadas coma leis arquiers anglés de la [[Guèrra de Cent Ans]] ([[1337]]-[[1453]])<ref>Pasmens, en parallèl deis armas destinadas a la guèrra, existiá d'arcs e d'aubarestas pus simples qu'èran utilizats per de populacions civilas ò per de [[milícia|milicians]] pauc entraïnats. Aquelei modèls èran ben mens poderós e sovent pus fragils.</ref>.
==== L'aparicion de l'artilhariá ====
=== La revolucion de la pouvera ===
==== Lo declin deis armas blancas ====
==== Lo perfeccionament deis armas de fuòc ====
==== L'aparicion de l'automatisme ====
=== L'industrializacion de l'armament ===
==== La Premiera Guèrra Mondiala ====
==== La Segonda Guèrra Mondiala ====
=== La revolucion nucleara ===
=== Lei desvolopaments recents ===
==== La generalizacion dei tecnologias de l'informacion ====
==== Vèrs la robotizacion dau prat batalhier ====
== Classificacion deis armas ==
=== Armas d'abatatge ===
=== Armas de caça ===
=== Armas civilas ===
=== Armas de guèrra ===
==== Armas de contacte ====
==== Armas de git ====
==== Armas de fuòc leugieras ====
<gallery>
Fichièr:M9-pistolet.jpg|[[Pistolet]]
Fichièr:Taurus-605-left.jpg|[[Revòuver]]
Fichièr:Simonow SKS 45 noBG.jpg|[[Fusiu|Fusiu de guèrra]]
Fichièr:SVD Dragunov.jpg|[[Fusiu|Fusiu de precision]]
Fichièr:Hkmp5count-terr-wiki.jpg|[[Pistolet mitralhaire]]
Fichièr:Sturmgewehr 44.jpg|[[Fusiu d'assaut]]
Fichièr:Defensive fragmentation grenade 16 type WWI.png|[[Granada (arma)|Granada]]
</gallery>
==== Armas de fuòc pesucas ====
<gallery>
Fichièr:MG34.jpg|[[Mitralhièra]]
Fichièr:Bundesarchiv Bild 104-0669, Übung deutscher Soldaten mit Flammenwerfer.jpg|[[Lança-flamas]]
Fichièr:British soldiers firing flares to illuminate enemy positions, Basra. MOD 45147840.jpg|[[Mortièr (arma)|Mortier]]
Fichièr:ParkPatriot2015part6-42.jpg|[[Canon]]
Fichièr:French TRF1 155 mm, live-fire exercise for Combined Endeavor 2013 .jpg|[[Obusièr|Obusier]]
Fichièr:Army mlrs 1982 02.jpg|[[Lança-roquetas multiple]]
Fichièr:GBU-10 shortly before it impacts a small boat during a training exercise.jpg|Tir d'una [[bomba]]
Fichièr:Exocet-mil.jpg|Tir de [[missil]]
</gallery>
==== Armas de defensa passiva ====
==== Blindats ====
{{veire|Guèrra blindada}}
<gallery>
Fichièr:Challenger 2 Main Battle Tank patrolling outside Basra, Iraq MOD 45148325.jpg|[[Carri de combat|Carri de combat principau]]
Fichièr:PT 76 7 DOW TBiU 12.jpg|[[Carri leugier]]
Fichièr:VCBI-openphotonet PICT6027.JPG|[[Veïcul de combat d'infantariá]]
Fichièr:Allied Spirit I 150126-A-LO967-001.jpg|[[Veïcul de transpòrt de tropas]]
Fichièr:M109A6 Paladin UTARNG 2004 firing.jpg|[[Canon automotor]]
Fichièr:Centauro Tank Iraq.jpg|[[Caçaire de carris]]
</gallery>
==== Aviacion ====
<gallery>
Fichièr:Ejercito del Aire Mirage F.1M.jpg|[[Avion de caça]] ([[Dassault Mirage F1|Mirage F1]])
Fichièr:MiG-31 Pichugin-1.jpg|[[Interceptor]] ([[Mig-31]])
Fichièr:Thunderbolt - Closeup.jpg|[[Avion d'ataca au sòu]] ([[Fairchild A-10 Thunderbolt II|A-10 Thunderbolt]])
Fichièr:F-4 Phantom in flight Apr 1982.jpg|[[Caçaire-bombardier]] ([[McDonnell Douglas F-4 Phantom II|F-4 Phantom]])
Fichièr:Tu-16badger 2.jpg|[[Bombardier|Bombardier estrategic]] ([[Tupolev TU-16]])
</gallery>
==== Marina ====
<gallery>
Fichièr:USS Enterprise FS Charles de Gaulle.jpg|[[Pòrta-avions]]
Fichièr:Slava-Cruiser-DN-SC-86-03642.JPEG|[[Crosaire]]
Fichièr:USS John Paul Jones DDG-53.jpg|[[Destroièr]]
Fichièr:FS Surcouf.jpg|[[Fregata (naviri)|Fregata]]
Fichièr:MAGDEBURG 130-02 2008-03-04 03.jpg|[[Corveta]]
Fichièr:Tapageuse-01.jpg|[[Patrolhaire]]
Fichièr:Defense.gov News Photo 960703-N-00000-001.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear d'ataca]]
Fichièr:Typhoon3.jpg|[[Sosmarin|Sosmarin nuclear lançaire d'engenhs]]
</gallery>
==== Armas de destruccion massisa ====
<gallery>
Fichièr:Castle Bravo 007.jpg|[[Explosion]] d'una [[arma nucleara]]
Fichièr:Minuteman3launch.jpg|Tir d'un [[missil]] [[arma nucleara|nuclear]]
Fichièr:Poison gas attack.jpg|Utilizacion de [[gas]] [[arma quimica|toxic]] durant la [[Premiera Guèrra Mondiala]]
Fichièr:B-w-scientists.jpg|[[Laboratòri]] de recèrca militara sus d'[[arma biologica|agents patogèns]]
</gallery>
== Reglementacion ==
=== Reglementacion internacionala ===
{{veire|Tractat sus lo comèrci deis armas}}
=== Legislacions nacionalas ===
== Annèxas ==
=== Liames intèrnes ===
* [[Tractat sus lo comèrci deis armas]].
=== Bibliografia ===
=== Nòtas e referéncias ===
<references/>
a9qci3pbn0tspb1pre8m5bc9hna2yxe
Mauvesin (Hauts Pirenèus)
0
104416
2328082
2250524
2022-08-11T20:06:28Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Mauvesin
| nom2 = ''Mauvezin''
| imatge = 100_1632.JPG
| descripcion = Mauvesin e eth son castèth.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Mauvezin (65).svg
| escais = Eths escarrissèrs.
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65130
| insee = 65306
| cònsol = André Dupouts
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud = 43.1158
| longitud = 0.2839
| alt mej =
| alt mini = 297
| alt maxi = 574
| km² = 10
|}}
'''Mauvesin''' (''Mauvezin'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65306.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [mawbé'zi] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''in castro nomine Malovicino'', en latin, en 1083, ''en Auger de Mauvesinc'' en 1189, ''de Malvezino'', en latin, en 1256, ''super castrum meum de Malvezi de Bigorra'' en 1256, ''Mau Vesin'' en 1429, ''Mauvoisin'' en 1731, ''Mauvezin en Nebousan'' en 1740, ''Mauvesin'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1128&titre=mauvezin</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Mauvesin'' que vien deth latin ''malum vicinium'' !, « maishant quartièr »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 429, a ''Malvezie''</ref>.
Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Mauvesin'' que vien deth gascon ''mau'', « maishant » e ''vesin'', a prepaus d'un vilatge qui sap dehéne's contra eths autes<ref name = glb/>. S'ageish d'un mèste de castèth...
Segon [[Miquèu Grosclaude]], era proposicion de Negre qu'ei estranha. Que s'ageish de segur d'un ''maishant vesin'', apellacion feodau dissuasiva. Que i a un castèth qui apertienó a [[Gaston III de Fois-Bearn|Gaston Febus]]<ref name = glb/>.
== Istòria ==
{{...}}
== Administracion ==
{{ElegitDebuta|insee= 65306
|Títol= Lista deths conses successius}}
{{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= [[2026]] |Identitat= André Dupouts|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65306
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=524
|1846=534
|1851=561
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=531
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=415
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962=220
|1968=
|1975=
|1982=
|1990=
|1999=188
|2006=221
|2007=
|2008=
|2009=
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|306}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|306}}/10) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
[[Imatge:65 - Mauvezin Château.jpg|thumb|350px|right|Castèth de Mauvesin.]]
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
2jbfajic06b17mrxka1m0y1hqxwili4
Luctilhós
0
104431
2328067
2250522
2022-08-11T18:34:12Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Luctilhós
| nom2 = ''Lutilhous''
| imatge = Église_Lutilhous.jpg
| descripcion = Era glèisa dera Nativitat dera Senta Verge.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Lutilhous (65).svg
| escais = Eths deth aucat.
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65300
| insee = 65294
| cònsol = Dominique Zapparoli
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici = luctilhós
| latitud = 43.1308
| longitud = 0.3306
| alt mej =
| alt mini = 439
| alt maxi = 588
| km² = 3.85
|}}
'''Luctilhós''' (''Lutilhous'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65294.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [luti'lyous] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''De Luctilhos'', ''De Luctillos'', ''De Luctellos'' ath sègle XII, ''de Luctilhos'' en 1300 e 1313, ''De Luctilhous'' en 1342, ''de Luctilhos'' en 1379, ''Luctilhous'' en 1685, ''Luctilhous'' en 1760, ''Lutilhous'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1117&titre=lutilhous</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Luctilhós'' que vien deth latin ''lucus'', « bòsc sacrat », dab benlhèu eth latin ''tiliosus'', « plantat de telhs »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 416, a ''Luc''</ref>.
Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Luctilhós'' que vien deth latin ''lucus'', « bòsc », dab ''tilhòu'', « telh, tilh »<ref name = glb/>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], ''Luctilhós'' que vien deth gascon ''luc'', « bòsc », deth latin ''lucus'', medish sens (eth sens de « bòsc sacrat » qu'ei hòrt ancian) e deth gascon ''tilhós'', « plantat de telhs », deth latin ''tillia'', dab eth sufixe qualitatiu ''-osum''<ref name = glb/>.
== Istòria ==
{{...}}
== Administracion ==
{{ElegitDebuta|insee= 65294
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Dominique Zapparoli |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2020 |Identitat= Suzanne Simoïs|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta=junh de [[1995]] ? |Fin= 2001 |Identitat=René Péré |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 ? |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65294
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=297
|1846=304
|1851=316
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=315
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=276
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 175
|1968= 170
|1975= 141
|1982= 133
|1990= 161
|1999= 182
|2006=203
|2007=
|2008=
|2009=
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|294}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|294}}/3.85) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
qoxopcng64rd2ynjshgyq9s81yupfb4
Era Granja
0
104472
2328050
2250439
2022-08-11T16:34:27Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{confusion|La Granja (Lanas)}}
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Era Granja
| nom2 = ''Lagrange''
| imatge = Lagrange_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg
| descripcion = Eth vilatge
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Lagrange (65).svg
| escais =
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = La Varossa ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65300
| insee = 65245
| cònsol = Nathalie Salcuni
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud = 43.1272
| longitud = 0.3461
| alt mej =
| alt mini = 470
| alt maxi = 615
| km² = 3.58
|}}
'''Era Granja''' (''Lagrange'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65245.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei ['éra 'gran'dyo] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Lucualu'' (probabla error de lectura per ''Lapalu'') en 1429, ''Lagrange'' en 1685, ''La Grange'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1072&titre=lagrange</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''La Granja'' que vien deth latin ''granica'', « granja, pèça on consèrvan eth gran », puish per extension « ostau agricòla »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 330, a ''Grange''</ref>.
Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''La Granja'' que vien deth gascon ''granja'', « granja, bòrda ». Segon R. Aymard, que vien deth latin ''granica''; anciana meitaderia qui depenèva de l'Escaladiu<ref name = glb/>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], ''La Granja'' que vien deth latin ''granica'', « granja », puish, dens aqueth cas, dependéncia dera abadia de L'Escaladiu<ref name = glb/>.
== Istòria ==
{{...}}
== Administracion ==
{{ElegitDebuta|insee= 65245
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2002]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Nathalie Salcuni|Partit=[[PS]] |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 2002 |Identitat=Paul Lahaille |Partit= [[PS]]|Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= [[1953]] |Fin= 1977 |Identitat=Honoré Corrège |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= [[1953]] |Fin= 1953 |Identitat=Emile Duffau |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 1953 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65245
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=235
|1846=300
|1851=301
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=300
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=232
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 146
|1968= 140
|1975= 133
|1982= 172
|1990= 196
|1999= 217
|2006=217
|2007=
|2008=
|2009=
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|245}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|245}}/3.58) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
7z8i0swkfwjfrpwkctkv6j0z3b3sg9i
Gorga (Hauts Pirenèus)
0
104504
2328040
2250521
2022-08-11T13:46:55Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Gorga
| nom2 = ''Gourgue''
| imatge = Gourgue_(Hautes-Pyrénées)_2.jpg
| descripcion = Eth vilatge.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Gourgue (65).svg
| escais =
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65130
| insee = 65207
| cònsol = Roland Pujo
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| longitud = 0.2644
| latitud = 43.1367
| alt mej =
| alt mini = 287
| alt maxi = 521
| km² = 1.53
|}}
'''Gorga''' (''Gourgue'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65207.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei ['gourgo] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Bernat de Gorga'', cap a 1180, ''de Gorga'', en latin, en 1300 e 1313, ''de Gurga'', en latin, en 1379, ''Guorgue'' en 1429, ''Gourgue'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1033&titre=gourgue</ref>.
[[Albèrt Dauzat|Dauzat]] qu'interprèta ''Gorga'' com « gòrja, cluta, clusa, canona »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 325, a ''Gorges''</ref>.
Segon [[Ernèst Negre|Negre]] e R. Aymard, ''Gorga'' que vien deth gascon ''gorga'', « trauc d'aiga hens un arriu, cròs prigond, nauda, braudèr prigond e perilhós »<ref name = glb/>.
[[Miquèu Grosclaude]] que precisa, segon eth [[Simin Palay|diccionari Palay]], ua gorga, diferenta d'un gorg, ei un braudèr prigond e perilhós. Que cau ajustar detalhs :
* que i a sus auta arriba d'Arròs, un lòc nommat ''La Palú''; Gorga qu'èra benlhèu tanben en suspart d'ua palú;
* ''Gorga'' qu'estó benlhèu un aute nom dera Aiga Cauta, eth arriu afluent d'Arròs qui passa a Gorga, segon un passatge deth cartulari de l'abadia de l'Escaladiu : ''rivulus Gorgæ qui appellatur Aqua Calida''<ref name = glb/>.
==Istòria==
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 65207
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Roland Pujo |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= 2020 |Identitat= Maurice Cabarrou|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 65207
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=146
|1846=127
|1851=142
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=179
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=114
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 43
|1968= 47
|1975= 43
|1982= 48
|1990= 52
|1999= 44
|2006=44
|2007=
|2008=
|2009=
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|207}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|207}}/1.53) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
am1jgp5tybnm0cggufh2whzsu5mk9il
Hreishindèth
0
104519
2328055
2250520
2022-08-11T17:04:51Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
|carta=oc
| nom2='' Fréchendets''
|nom=Hreishindèth
| lògo=
| imatge=Fréchendets_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg
| descripcion= Eth vilatge.
|escut= Blason ville fr Fréchendets (65).svg
| escais= Eths pelequèrs
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp= 65130
|insee= 65179
|cònsol= Christine Monlezun
|mandat=[[2020]]-[[2026]]
|gentilici= hreishindèth, hreishindèra
| alt mej=
| longitud= 0.2406
| latitud= 43.0631
|alt mini= 416
|alt maxi= 735
|km²= 2.02
|}}
'''Hreishindèth''' o '''Arshindèth''' [érachindèt/archindèt] <ref>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 http://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1005&titre=frechendets</ref> (''Fréchendets'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65179.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [érachindèt] o [archindèt] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''A Frexindet'', cap a 1200-1230, ''De Frayshedet'' en 1313, ''De Frexendato'', en latin, en 1342, ''de Frexandeto'', en latin, en 1379, ''Frechendets'' en 1737-1738, 1767-1769, 1789-1791, ''Frechendets en Bigorre'' en 1760, ''Frechendets'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1005&titre=frechendets</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Hreishindèth'' que vien deth latin ''fraxinum'', « hrèisho », dab eth doble sufixe ''-et-ellum''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 301, a ''Fragnes''</ref>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], ''Arshindèth'' qu'ei format dab eth latin ''fraxinum'', « hrèisho », dab eth sufixe collectiu ''-etum'' e eth sufixe diminutiu ''-ellum'', per un sens globau : « petit bòsc de hrèishos ». Era evolucion que seré : ''Fraxin(um)'' + ''et(um)'' + ''ell(um)'' > ''fraxin-ed-èth'' > ''hrashindèth'' > ''arshindèth''<ref name = glb/>.
==Istòria==
{{...}}
==Administracion==
{{ElegitDebuta|insee= 65179
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Christine Monlezun |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2020 |Identitat= Bernard Prieur|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin= 2001 |Identitat=Clément Blans |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[1959]] |Fin= 1989 |Identitat=Louis Blans |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 1959 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
==Demografia==
{{Demografia
|insee= 65179
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=197
|1846=155
|1851=160
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=128
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=70
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 46
|1968= 34
|1975= 27
|1982= 25
|1990= 14
|1999= 21
|2006= 30
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|179}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|179}}/2.02) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
t2bvw61da5j35peg3vekx0z4m0v63li
Escòts
0
104551
2328038
2250507
2022-08-11T12:36:30Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Escòts
| nom2 = ''Escots''
| imatge = Escots_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg
| descripcion = Eth vilatge.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Escots (65).svg
| escais = Eths tavans
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65130
| insee = 65163
| cònsol = Romain Cauchois
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud = 43.0603
| longitud = 0.2592
| alt mej =
| alt mini = 388
| alt maxi = 770
| km² = 4.06
|}}
'''Escòts''' (''Escots'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65163.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [és'kots] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Als Cotz'', cap a 1200-1230, ''De Escoz'' en 1313, ''de Scots'' en 1342, ''de Scotz'' en 1379, ''de Scotz'' en 1429, ''Escotz'' en 1760, ''Scots'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII), ''Scots'' en 1790<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=847&titre=escots</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Escòts'', com d'autes vilatges ([[Escòs]], [[Escòt]], [[Escor]], [[Escot (Bearn)|Escot]], que vien benlhèu d'un tèrme idronimic pirenenc <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 270, a ''Escos''</ref>.
Segon R. Aymard, eth sens ei pas ''eths còths'', « eths pòrts », mes ''escot'', « pòsta d'escota »<ref name = glb/>.
Segon [[Miquèu Grosclaude]], ua arradic idronimica qu'ei impossibla per un vilatge shens arriu e ua referéncia als Escocés que seré estranha, un sens d'« escota » que seré en ''o'', pas en ''ò''; ''eths còths'' dera prumèra atestacion ? quins còths ? eth basco ''Eski'', dab eth sufixe « basco-aquitan » ''-os'', « lòcs on i a telhs » ? eth nom que demòra escur<ref name = glb/>.
== Istòria ==
{{...}}
== Administracion ==
{{ElegitDebuta|insee= 65163
|Títol= Lista deus cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta= març de [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Romain Cauchois |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat=Éric Doutriaux |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= [[2011]] |Fin= 2014 |Identitat=Serge Barbazan |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= [[2003]] |Fin= 2011 |Identitat=Claude Degauchy |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta=març de [[1977]] |Fin=2003 |Identitat=Jeanine Balagna (Gachassin) |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 1977 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee= 65163
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=341
|1846=342
|1851=324
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=306
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=187
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 76
|1968= 71
|1975= 62
|1982= 50
|1990= 40
|1999= 36
|2004=31
|2006=
|2007=
|2008=
|2009=26
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|163}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|163}}/4.06) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
o5fxbaehsvzy9oqj1kipvp6wf7ikpsw
Espielh
0
104552
2328039
2250508
2022-08-11T13:05:36Z
77.152.53.218
toponimia, etc
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox vila occitana
| carta = oc
| nom = Espielh
| nom2 = ''Espieilh''
| imatge = Espieilh_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg
| descripcion = Eth vilatge.
| lògo = cap
| escut = Blason ville fr Espieilh (65).svg
| escais = Eths crestats
| region = {{Occitània (Region)}}
| ist = {{Gasconha}}
| parçan =
| arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]]
| canton = Canton d'era Vath d'Arròs e deras Baïsas ([[Canton de Lanamesa|Lanamesa]] abans 2015)
| intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]]
| cp = 65130
| insee = 65167
| cònsol = Véronique Mounic
| mandat = [[2020]]-[[2026]]
| gentilici =
| latitud = 43.0772222222
| longitud = 0.243888888889
| alt mej = 455
| alt mini = 360
| alt maxi = 568
| km² = 2.12
|}}
'''Espielh''' (''Espieilh'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada dens eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]].
==Geografia==
[[Imatge:Map commune FR insee code 65167.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]]
==Toponimia==
Era prononciacion qu'ei [és'pyély] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''d'Esphel'', en 1300, ''De Aspielh'' en 1313, ''De Aspieilh'' en 1342, ''de Aspilh'', en 1379, ''Aspieilh'' en 1760, ''Espieilhs'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=852&titre=espieilh</ref>.
Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Espielh'' que vien deth ancian occitan ''espelhs'', « gaita », ath sens pròpri « miralh »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 272</ref>.
R. Aymard qu'en hè ua gaita; que seré un derivat d'espiar<ref name = glb/> [mot qui deriva deth francic ''*spehôn''].
Segon [[Miquèu Grosclaude]], eth nom a pas arren a véder dab eras espinas : ''spinellum'' miaré en lengadocian a ''espinèl'', en gascon a ''espinèth'', non pas ''espielh''); eth latin ''speculum'', « miralh e per extension, lòc on la vista s'estén luenh » que pòt miar a ''espelh'', puish era atraccion de ''espiar'' que mia a ''espielh''<ref name = glb/>.
== Istòria ==
{{...}}
== Administracion ==
{{ElegitDebuta|insee=65167
|Títol= Lista deths cònsols successius}}
{{Elegit |Debuta=[[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Véronique Mounic |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= 2020 |Identitat= Gilbert Fourcade|Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin= 2001 |Identitat=Rémi Fourcade |Partit= |Qualitat= }}
{{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }}
{{ElegitDonadas}}
{{ElegitFin}}
== Demografia ==
{{Demografia
|insee=65167
|1793=
|1800=
|1806=
|1821=
|1831=
|1836=
|1841=132
|1846=136
|1851=150
|1856=
|1861=
|1866=
|1872=
|1876=121
|1881=
|1886=
|1891=
|1896=
|1901=
|1906=
|1911=90
|1921=
|1926=
|1931=
|1936=
|1946=
|1954=
|1962= 70
|1968= 69
|1975= 51
|1982= 51
|1990= 44
|1999= 45
|2005=
|2006=36
|2007=
|2008=
|2009=
|cassini=
|senscomptesdobles=1962}}
* En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|167}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|167}}/2.12) round 2}}}} ab/km².
==Lòcs e monuments==
==Personalitats ligadas dab era comuna==
==Véder tanben==
* [[Comunas deths Hauts Pirenèus]]
==Ligams extèrnes==
==Nòtas==
<references/>
{{Portal Gasconha}}
{{Comunas deths Hauts Pirenèus}}
[[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]]
[[Categoria:Comuna de Gasconha]]
5y642fc0wnvlhiagddek4geqp79xvt4
Ossets (jòc)
0
131141
2328037
2281042
2022-08-11T12:11:41Z
2A01:CB19:876A:7200:A5F9:20CD:2069:6CC4
/* Principi d'un tipe classic de jòc */
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox
|tematica=
|carta=
}}
[[Fichièr:Osselets métalliques 02.jpg|thumb|Un jòc d'ossets metallics.]]
Los '''ossets''' es un [[jòc d'adreça]] aujòl dels jòcs de [[dat]]s que ven de l'[[Antiquitat]].
== Istoric ==
[[Fichièr:Greek - Crouching Women Playing Knucklebones - Walters 48303, 48304 - Group.jpg|thumb|''Femas acaptadas jogant als ossets'', [[tèrre cuècha]] de l'[[epòca ellenistica]].]]
Lo jòc se jòga amb de pichons [[òs]]ses qu'an una forma particulara (lo [[tars (anatomia)|tars]] de la [[feda]] jova), lor permetent de caber al començament dels dets (los ossets artificials del comèrci son fòrça mai pichons que los ossets naturals). Èra un jòc fòrça popular en [[Grècia antica]]. [[Socrates]] prend los ossets coma exemple quand rasona amb Teetèt sus l'idèa de quantitat (''[[Teetèt (Platon)|Teetèt]]'', 154c).
Son a l'origina dels [[dat]]s jol nom d'''astragaloi'', comportant quatre fàcias planas, doas largas e doas estrechas. Dempuèi l'antiquitat, lo jòc se jogaga tanben coma jòc d'adreça de lançar, lo ''penthelita''<ref>{{fr}}
Elena Nikulina & Ulrich Schmölcke; ''Les osselets, ancêtres du jeu de dés'' in ''Pour la Science'' París; n°365, ''Des formes de vie alternatives''; ISSN 01534092 [https://web.archive.org/web/20130617233447/http://www.pourlascience.fr/ewb_pages/f/fiche-article-les-osselets-ancetres-du-jeu-de-des-18406.php resumit].</ref>.
A l'epòpa modèrne se jòc amb de copiás de metal o de plastic, mai pichons, e doncas mai aisits de manipular pels dròles mas que lo pes (tròp leugièr pel plastic) e la superfícia tròp lissa empachan de realizar de figuras complicadas.
== Principi d'un tipe classic de jòc ==
[[Fichièr:Kempten Astragaloi.jpg|thumb|Ossets naturals]]
Un jòc d'ossets compta, abitualament, cinc ossets, qu'un pòt èsser identificat, per exemple per una color diferenta.
Una de las règlas d'aquel jòc consistís a testar son adreça e sa rapiditat en:
* lançant en l'aire un osset (lo particular) ;
* acampant un dels ossets pausats a tèrra ;
* e tornant trapar lo particular avant que tòque lo sol.
Al primièr torn, s'acampa doncas quatre còps un osset. Al segon torn, cal acampar dos còps dos ossets a l'encòp, puèi a al tresen tres ossets e un, e fin finala al quatren los quatre.
Aprèp los quatre torns de jòc se lança totes los ossets en l'aire en ensejant de ne trapar lo mai possible sul revèrs de la man. Se deura enseguida las lançar e los trapar del biais seguent: pausar los ossets sul revèrs de la man en bolegant leugièrament los dets, sens plan segur s'ajudar de l'autra man (s'un osset tomba pendent l'operacion, es perdut e los ossets passan al jogaire venent).
== Annèxes ==
{{commons|Knucklebones|Ossets}}
=== Nòtas e referéncias ===
<references />
=== Ligamss extèrnes ===
* {{fr}}CRDP Miègjorn Pirenèus; ''Dossiers : Jeux et jouets d'autrefois'' [http://www.cndp.fr/crdp-toulouse/spip.php?page=dossier&article=150&theme=60&num_dossier=104&univers=13 en linha]
[[Categoria:Jòc]]
gbmk446ynmqjbukgpjsvnxn9hk3j18y
Sostèri
0
150126
2328102
2135214
2022-08-12T09:51:36Z
ΟυώρντΑρτ
38747
supausi qu'aquesta pagina èra basada sus la version francesa? i a brica s dens lo son nom
wikitext
text/x-wiki
[[File:Soter.jpg|thumb]]
'''Sotèri''' (mòrt en [[174]] ò en [[175]]) foguèt, segon la [[Glèisa Catolica Romana|tradicion catolica]], lo 12{{e}} [[papa|evesque de Roma]] vèrs [[166]]-[[175]]. Succediguèt a [[Anicet]] (vèrs [[155]]-[[166]]) e foguèt remplaçat per [[Eleutèri]] (vèrs [[175]]-[[189]]). Es fòrça mau conegut en causa de la manca de documents.
== Liames intèrnes ==
== Bibliografia ==
== Nòtas e referéncias ==
<references/>
[[Categoria:Papa]]
nl0no7ovhjpfvpn49k0iavgaxithev0
Reialme de Sicília
0
167573
2328104
2203141
2022-08-12T10:43:05Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Ancian país
| carta=
| nom=Reialme de Sicília<br/>''Regno di Sicilia''
| p1=Ducat de Pulla e Calàbria
|bandièra_p1=Coat of Arms of Robert Guiscard
| bandièra_p2=Flag of the Republic of Amalfi
| p2=Republica Marina d'Amalfi
| s1=Reialme de Nàpols
| bandièra_s1=Flag of the Kingdom of Naples
| s2=Reialme de las Doas Sicílias
| bandièra_s2=Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816)
| bandièra=Bandiera del Regno di Sicilia 4.svg
| ligam bandièra=Bandièra
| blason=Arms of the Aragonese Kings of Sicily(Crowned).svg
| ligam blason=Escut
| mapa=Kingdom of Sicily 1154.svg
| annada debuta=[[1130]]
| annada fin=[[1816]]
| govèrn=[[Monarquia]]
| capitala=[[Palèrme]]<br/>[[Messina]]<br/>[[Catània]]<br/>[[Nàpols]]
| creacion=1130
| dissolucion=1816
| superfícia=
| populacion=
| moneda=
| fus_orari=
| domeni_internet=
}}Lo '''reialme de Sicília''', tanben nomenat '''reialme normand de Sicília''', foguèt creat en [[1130]] per [[Rogièr II de Sicília|Rogièr II]] sus l'illa de [[Sicília|Sicícia]], la [[Calàbria]], la [[Polha]], [[Nàpols|Nàplos]] e per un temps [[Reialme d'Africa|Africa]]. Aquestes reialmes passant unas fasas marcadas per las dominacions successivas dels [[Normands]], dels [[Soabia|Soabes]] (autre nom per la dinastia dels Hohenstaufen, descendents de [[Frederic de Soabia]]), des [[Ostal d'Anjau-Sicília|Angevins]] e dels [[Reiaume d'Aragon|Aragoneses]].
== Conquista e dominacion normanda ==
L'istòria normanda en Itàlia miègjornala debuta al començament del sègle XI amb [[Rainulf Ier d'Aversa|Rainulf Drengot]] aventurièr e mercenari vengut vèrs 1030 comte d'[[Aversa]] en [[Campània]]. Lo seguís vers 1035 [[Guilhèm Braç de Fèrre]], primièr dels [[Ostal d'Altavila|fraire d'Altavila]] qui anavan marcar la region.
En [[1059]], un dels fraires de Guilhèm Braç de Fèrre, [[Robert Guiscard]], fa un pacte amb lo papa [[Nicolau II (papa)|Nicolau II]] ont se declare formalament son vassal, obtenent en escambi lo títol de duc d’[[Apulia]], de [[Calàbria]] e de [[Sicília]], que cal apondre l'actuala [[Basilicata]] e una partida de la Campània e del [[Molise]] actual. Los Normands lèu capitan a remplaçar la noblesa locala, d'origina [[Lombards|lombarda]], e eliminar la preséncia bizantina del sud de l'Itàlia ([[1071]]), ee se consacran alara a conquerir la [[Emirat de Sicília|Sicília]], alara en mans musulmanas.
La Sicília es conquerida entre [[1060]] e [[1091]] per [[Robert Guiscard]] e son fraire [[Rogièr Ièr de Scília|Rogièr]], que serà lo primièr comte normand de l'illa. En [[1130]], l'antipapa Anaclet II, alara mèstre de Roma, investís lo filh d'aqueste darrièr, [[Roger II de Sicile|Rogièr II]], rei de Sicília e ven son suzeran, çò que pausa un problèma politic quand los Hohenstaufen prenguèron lo poder dins le reialme de Sicília, en cambi de son sosten contra [[Innocenci II]]. Enseguida, Innocenci II, avent podut ligar de sostens en Euròpa, incitís l'emperaire [[Lotari II del Sant Empèri Roman Germaic|Lotari III]] a atacar la Sicília. Pasmens se progressava rapidament a causa de l'abandon de fòrça naus, aquestèt abandonèt, quitament se perdèt las favors del papa, e morís al passar los Alps en 1137. Rogièr torna conquerir lèu los territòris perduts, e [[Rogièr III d'Apullia|son filh]], avent capturao le papa fasent una emboscada a son armada a [[Galluccio]], lo contrenh a la [[patz de Mignano]] ont se reconeis los títols de Rogièr, quitament se cal esperar [[1156]] e lo tractat de Benevent per que lo papat reconesca la situacion.
[[Fichièr:Regnonormanno1160.jpg|drecha|vinheta|300x300px|Espandiment maximal del Reialme de Sicília]]
Los regnes de Rogièr II (1130-1154) e de son fillh e successor [[Guilhèm Ièr de Sicília|Guilhèm Ièr]] (1154-1166) seràn consacrats a agrandir lor reialme, subretot en ''[[Ifriqiya]]'' (a lentorn de [[Mahdia]])<ref>[http://www.sicilianazione.eu/wp-content/uploads/Sicilia-2.jpg Le royaume de Roger II (1150)]</ref> o en atacant l'[[Empèri Bizantin|Empèri bizantin]], mas abans tot de mestrejar las revòltas de contunh de lors naus; caldrà esperar la fin de la reféncia del jove rei [[Guilhèm II de Sicília|Guilhèm II]] (1166-1171) per que desaparescan. Son regne (1166-1189) es marcat per un aprochament amb lo papa e l'emperaire germanic, a causa del maridatge entre sa tanta Constança e lo filh de l'emperaire, lo futur [[Enric VI del Sant Empèri Roman Germanic|Enric VI]]. Las tèrras d'Africa perdudas, vira cap a l’[[Egipte]] de [[Saladin]] sens succès, puèi cap a l'Empèri Bizantin a la mòrt de [[Manual Ièr Comnèn|Manual Comnèn]], ont sos succès li fan menaçar Constantinòble quitament abans de faire la patz en 1189. Subretot es jos lo regne de Guilhèm Ièr e de Guilhèm II que foguèron realizats en Sicília de traduccions de tèxtes grècs fondamentals per [[Enric Aristippa]], que participan al movement de traduccion de las òbras scientificas e filosoficas grègas e arabas del sègle XII, dins l'encastre de la Renaissença del sègle XII.
Guilhème II morent en 1189 sens enfant legitim, los pretendants al tròn son [[Tancred de Lecce]], bastard del duc [[Rogièr III d'Apulia]] (un dels filh del rei Rogièr II), [[Rogièr d'Andria]], nòble normand pretendent descendent dels Autavila, e l'emperaire Enric VI pel biais de son maridatge. Es aqueste darrièr que trionfarà en [[1194]] e puja sul tròn sicilian, acabant atal lo periòde normand del reialme.
== Lo periòde soab ==
Lo papa [[Clement III]] cerntava de veire las tèrras de la Glèisa enrodada pels Hohenstaufen, que dominavan lo nòrd de l'Itàlia. Invòca sa suzeranetat sul reialme de Sicília per reclamar un jurament de vassalitat d'[[Enric VI del Sant Empèri Roman Gemanic|Enric VI]], espos de Constança d'altavila, filha de Rogièr II. Aqueste darrièr rebutant, lo papa decidís de sostenir [[Tancred de Lecce|Tancred]], bastard de las Altavila, que morís en 1194. Enric VI ven alara rei de Sicília, lo 25 de decembre, a [[Palèrme]]. Son regne fuguèt brut e brèu, que moeiguèt en 1197.
Entre 1197 e 1220, lo papat cerca a rompre l'enrodament dels Hohenstaufen. Lo reialme de Sicília es daissat sens poder central fòrt, de vilas coma Nàpols o Gaète desvelopan d'institucions comunalas. Barons e evesques usurpan las prerogativas reialas. A partir de 1220, [[Frederic II Hohenstaufen|Frederic II]], filh d'[[Enric VI del Sant Empèri roman Gremanic]] e de Constança, es emperaire. Als assisis de Capoa en decembre, remembra la lei normanda e annula las concessions ulterioras a 1189, per punir aquestes qu'abusèron de la vacança del poder. En 1230, las [[constitucions de Melfi]], inspiradas del drech roman, donan de leis al reialme. Es dins aqueste contèxte de represa en man que lo reialme de Sicíclia passa jos la dominacion angevina.
== Lo periòde angevin ==
[[Urban IV]], papa, demanda l'ajuda de [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]] per combatre la dominacion dels [[Ostal dels Hohenstaufen|Hohenstaufen]]. [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]] bat lo filh de [[Frederic II Hohenstaufen|Frederic II]], [[Manfred I de Sicília|Manfred I]] a la batalha de Benevent e ven rei de Sicília a Roma en 1266.
La politica dels Angevins satisfach pas totalament lo papa, que tròba son aliat tròp pesuc. Jos [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]], qu'es ajudat de son filh [[Carles II d'Ajau]], lo nòrd es privilégiat al sud. La capitala passa de [[Palèrme]] a [[Nàpols]]. Lo poder central es gaire present. Aquesta situacion mena a las [[Vèspras sicilianas]] que s'acaban ([[1282]]) al partatge del reialme de Sicília en un « [[reialme de Nàpols]] », tèrme impropre mas vengut corrent, que demora als Angevins, e un reialme de Sicília, jos dominacion [[Reiaume d'Aragon|aragonesa]].
== La dominacion aragonesa en Sicília ==
Per la partida peninsulara demorant jos dominacion angevina, veire: Vèspras sicilianas
La filha de [[Manfred Ièr de Sicília|Manfred]] èra maridada a [[Pèire III d'Aragon|Pèire III]], rei d'Aragon. Las [[Vèspras sicilianas]] representan una dobla trencadura: contra los Angevins, que la pression fiscala èra tròp fòrta, contra l'eritatge de [[Frederic II Hohenstaufen|Frederic II]], un poder central que contestan la ponha. Es una revendicacion d'autonomia. Per far fàcia als Angevins, los Sicilians cridan [[Pèire III d'Aragon|Pèire III]], çò que mena a la separacion en dos reialmes. La [[patz de Caltabellotta]] en 1302 marca la naissença del reialme de Trinacria{{Lien|fr=Royaume de Trinacrie|lang=it|trad=Regno di Trinacria|texte=royaume de Trinacrie}}<ref>{{ouvrage|langue=it|prénom1=F.|nom1=Bonicalzi|prénom2=M.|nom2=Guidetti|prénom3=M.|nom3=Marcocchi|et al.=oui|titre=Il Rinascimento e le riforme|sous-titre=con atlante storico fuori testo|éditeur=Jaca Book|année=1979|volume=3|collection=Storia d'Italia e d'Europa|pages totales=413|passage=166|lire en ligne={{Google Livres|iDzWFiyMjPAC|page=166}}}}</ref> alara que la peninsula se titula ara reialme de Sicília citeriora.
== Lo declin de la Sicília ==
Los dos reialmes demoran separats fins a [[1442]], ont lo rei [[Anfós V lo Magnamin|Anfós V d'Aragon]] conquerís lo « reialme de Nàpols » e dona naissença al reialme ''Utriusque Siciliae''. A sa mòrt en 1458, lo reialme es encara divisit entre son fraire [[Joan II d'Aragon]], que garda la Sicília, e son filh bastard Ferrand I que ven rei de Nàpols.
En 1479 èra rei de Sicile [[Ferrand II d'Aragon|Ferrrand II d'Aragon]] e en 1516 [[Carles Quint]] de Absborg. Vicereis, luòctenents e presidents governèron la Sicília. Los vicereis e luòctenants èran nomenats pel poder reial; los presidents del reialme, causits pels precedents, governavan en lor abséncia.
En [[1713]], lo duc de Savòia [[Victor-Amédée II de Savoie|Victor Amedèu II]] recep la Sicília al tractat d'Utrecht qu'acaba la [[Guèrra de Succession d'Espanha|guèrra de succession d'Espanha]]. En [[1720]], escambia la Sicília contre la [[Sardenha]] a l'eissida de la Guèrra de la Quadrupla Aliança.
== Los Borbons ==
[[Carles III d'Espanha|Carles III de Borbon]] conquista lo [[reialme de Nàpols]] e lo reialme de Sicília. Es sagrat e coronat rei de Sicília e de Jerusalèm a [[Palèrme]] lo [[3 de julhet]] de [[1735]]
Quand Carles ven rei d'Espanha le drech a eritar de las Doas Sicílias passa el tresen filh [[Ferrand Ièr de las Doas Sicília|Ferrand]], en favor de que Carles a abdica lo [[6 d'octobre]] de [[1759]] {{date|6|octobre|1759}} (Ferrand III coma rei de Sicília). Ferrand es rei de Nàpols de 1759 a 1799 puèi, après un cort intermèdi, de 1799 a 1806, e encara de 1815 a 1816, e Roi de Sicília de 1759 a 1816. Fin finala, rei de las Doas Sicílias de 1816 a 1825.
== La periòde napoleonian ==
Dins l'Euròpa Napoleoniana, la Sicília es un dels païses en guèrra contra Napoleon. Sovent, dins son istòria, le Reialme de Sicília es assimilat al [[Reialme de Nàpols]] mas [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] los fa enemics en creant un reialme centrat a l'entorn de de [[Nàpols]] jos l'autoritat de son fraire [[Josèp Bonaparte|Josèp]] puèi de son conhat [[Joaquim Murat]]. Ferrand de Borbon contunha pasmens a regnar en Sicília. En 1812, acordís una [[constitucion]] a la Sicília, mas que lèva en 1816.
== Lo Reialme de las Doas Sicílias ==
En seguida del congrès de Viena, en 1816 le Reialme de Sicília se torna unificar amb lo Reialme de Nàplos e ven lo [[Reiaume dei Doas Sicílias|Reialme de las Doas Sicílias]]. Lo sobeiran de Nápols es es alara descasut e es [[Ferrand I rei de Sicília|Ferrand III]] que pren la corona dels dos reialme e ven Ferenand Ièr.
== Nòtas e referéncias ==
{{Reflist}}
== Vejatz tanben ==
=== Bibliografia ===
* Pierre Aubé, ''Les empires normands d'Orient'', éd. Perrin, col. tempus.
* Michel Grenon, ''Conflits sud italiens et royaume normand'', éd. L'Harmattan.
* [https://www.academia.edu/6936806/_Les_V%C3%AApres_Siciliennes_dans_Trente_nuits_qui_ont_fait_l_histoire_Paris_Belin_2014_p._89-103 Julien Théry, "Les Vêpres siciliennes", dans ''Les trente nuits qui ont fait l'histoire'', Belin, 2014, p. 89-103, en ligne]. {{ISBN|9782701190105}}
=== Articles connèxes ===
* [[Vèspras sicilianas]]
[[Categoria:Reialme de Sicília]]
eua5e7fe51z79ghh5mlgny2axbldqih
Reialme de Nàpols
0
167588
2328103
2081295
2022-08-12T10:41:03Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Ancian país
|carta=
| nom=Reilame de Nàpols
| p1=Reialme de Sicília
| bandièra_p1=Flag of the Kingdom of Sicily
| s1=Reialme de las Doas Sicílias
| bandièra_s1=Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1738)
| annada debuta=1285
| annada fin=1816
| bandièra=Bandera de Nápoles - Trastámara.svg
| ligam bandièra=bandièra
| blason=Coat of Arms of Ferdinand I of Naples.svg
| ligam blason=Escut
| mapa=Map of Italy Regno di Napoli-ca.svg
| govèrn=[[monarquia]]
| capitala=[[Nàpols]]
| creacion=1285
| dissolucion=1816
| superfícia=
| populacion=
}}
Lo '''reilame de Nàpols''' es lo nom corrent mas non oficial de l'ancian reialme d'Itàlia miègjornala que la capitala èra [[Nàpols]]. Eissida del despartiment del [[reialme de Sicília]], recempava totas las tèrras peninsularas. Lo nom oficial èra ''Regnum Siciliae citra Pharum'', es a dire « reialme de Sicília en deçà de l'[[estrech de Messina]] » (Sicília « citeriora » o « peninsulara »), per oposicion a la quita Sicília, nomenada « al delà de l'estrech de Messina » (Sicília « ulteriora » o « insulara »).
== Istòria ==
=== Periòde angevina ===
Lo reialme nasquèt del partiment de fach del [[reialme de Sicília]], provocat per las [[Vèspras sicilianas|Vèpras sicilianas]] de [[1282]]. Lo rei [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]], caçat de l'illa de Sicília per las tropas de [[Pèire III d'Aragon]], se manten pas que sus la partida continentala del reialme. Nàpols ven la capitala d'aqueste novèl reialme, çò que provòca una fòrta creissença de la vila qu'èra en primièr suplantada per [[Palèrme]]. Jol regne de [[Robèrt Ier de Naples|Robèrt Ièr]], lo reialme coneis un periòde de patz e de prosperitat. Lo rei faguèt de Nàpols un dels centres culturals d'Itàlia, invitant a sa cort [[Giotto di Bondone|Giotto]], [[Francesco Petrarca|Petrarca]] e [[Giovanni Boccaccio|Boccaccio]]. La segonda partida del sègle XIV comencèt un periòde de declin acausa de la luta fratricida entre doas brancas opausadas de la dinastia angevina per succedir a Robèrt Ièr puèi a sa fillha, la reina [[Joana I de Nàpols|Joana Ia]]. L'[[ostal d'Anjau-Duras]] acaba per trionfar, amb [[Carles III de Nàpols]], que faguèt assassinar la reina Joana en 1382. Son filh, [[Ladislas Ièr de Nàpols|Ladislas Ièr]], espandiguèt provisòriament lo reialme sus una bona partida de l[['Itàlia centrala]], cvelent d'unificar la peninsula. A sa mòrt sens eritièr en [[1414]] es sa sòrre, [[Joana II de Nàpols|Joana II]], que puja sul tròn.
La dinastia angevina de Nàpols, pel jòcs de las successions, pren tanben la corona d'[[Ongria]].
=== Periòde aragonés ===
En [[1442]], lo rei [[Anfós V d'Aragon|Anfós V]] pren lo reialme de Nàpols coma la Sicília e se faguèt nomenar [[Reiaume dei Doas Sicílias|''Rex utriusque Siciliae'']] (« rei de las Doas Sicílias »), reialmes que venguèron una dependéncia de la [[Corona d'Aragon|Courona d'Aragon]]. Anfós V manten la capital a Nàpols. A sa mòrt, lo reialme foguèt encara despartit entre sos eritièrs, e son bastard, [[Ferrand Ièr de Nàpols|Ferrand Ièr]], eritèt de Nàpols. Anfóns V e son filh establiguèron una cort de tria a Nàpols, que venguèt un fogal de l'[[umanisme]], atrasent d'artistas e de letrats del nòrd de l'Itàlia. Fereand I<sup>èr </sup>acabèt de centralizar lo reialme, domdant l'una après l'autra doas revòltas feudalas e integrant dins lo dèni reial las immensas possessions dels [[Principat de Tarent|princes de Tarent]]. A sa mòrt en [[1494]], li succediguèt son filh [[Anfós II de Nàpols|Anfós II]] que foguèt caçat en [[1495]] per [[Carles VIII de França]] que, coma descendent dels Angevins, se revendicava coma eritièr legitim del reialme<span></span>: aquesta brega es a l'origina de las [[guèrras d'Itàlia]]. Pasmens se conquistèt la capitala, Nàpols, Carles VIII abandonèt son projècte en front de l'ostilitat dels autres Estats italians e se'n torna en França.
=== Periòde espanhòl ===
Lo cosin d'Anfós II, [[Frederic Ièr de Nàpols|Frederic Ièr]], puja pauc après sul tròn mas foguèt capvirat per son cosin lo rei [[Ferrand II d'Aragon]] que regnava sus l'[[Espanha]] e prenguèt de Nàpols, pendent una luta contra lo rei [[Loís XII de França|Loís XII]] de França, novèl eritièr de las pretencions angevinas en Itàlia. Ferrand essent tanben mèstre de la Sicília, reforma lo [[Reiaume dei Doas Sicílias|reialme de las Doas Sicílias]], mas ambedoas entitats que lo compausavan (Nàpols e Sicília) restèron politicament destriadas, caduna essent governada per son vicerei, nomenat dirèctament pel rei d'Espanha. Lo reialme de Nàpols perdèt atal pel primièr còp son independéncia. Lo reialme demorèt una [[Paris|poma de discòrdia]] entre França e Espanha per de decennis, enjòc de las multiplas [[guèrras d'Itàlia]]. Mas la França, de contunh menaçada en [[Picardia]] e en [[Lorena (region)|Lorrena]] del moment que passava un pauc fòra del [[Piemont]], perdava gradualament presa sus aqueste territòri, e la manmesa [[Ostal des Absborg|Absborgesa]] foguèt mai realament menaçada. Los princes franceses abandonèron fin finala lors pretencions sul reailme de Nàpols als [[tractats del Cateau-Cambrésis]] en [[1559]]. Mai, dempuèi [[1557]], un novèl territòri, l'[[Estat dels Presidis]], aviá estat desligada de la defunta [[republica de Siena]] per èsser alara governada en dirècte per la Corona d'Espanha coma entitat constitutiva del reialme de Nàpols.
=== Periòde austriac e independéncia jos Borbons ===
Lo [[tractat de Rastatt]] de [[1714]] daissa Nàpols a l'emperaire [[Carles VI (rei dels Romans)|Carles VI]], començant una corta dominacion austriaca sul reialme, qu'es governat per un vicerei, nomenat pel poder imperial. En [[1720]], Carles VI annèxa la [[Reialme de Sicília|Sicília]] e torna unificar lo reialme de las Doas Sicílias (sempre sens fondre oficialament Nàpols e la Sicília, que demoran nominalament doas reialmes destriats). Los [[Ostal de Borbon (Espanha)|Borbons d'Espanha]] conquistan lo reialme de Nàpols en [[1734]], çò que marca lo retorns a l'independéncia per Nàpols après mai de dos cents ans<span></span>: Nàpols ven la capitala del reialme reunificat, que pren lo nom oficial de reialme de las Doas Sicílias sonque al començament del sègle XIX.
=== Periòde napoleonian ===
Lo [[Reiaume dei Doas Sicílias|reialme de las Doas Sicílias]] de [[Ferrand Ièr (rei de la Doas Sicília)|Ferrand Ièr]] s'èra aliat amb la [[Guèrra de la Tresena Coalicion|Tresena Coalicion]] contra [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] en [[1805]].
En [[1806]], a la seguida de las victòrias decisivas sus las armadas aliadas a [[Batalha d'Austerlitz|Austerlitz]] e suls Napolitans a [[Batalha de Campo Tenese|Campo Tenese]], Napoleon installa son fraire [[Josèp Bonaparte|Josèp]] sul tròn de Nàpols. Ferrand fugís cap en Sicília o mantendrà son poder.
Quand dos ans mai tard Josèp es enviat en Espanha, es remplaçat a Nàpols per sa sòrre [[Carolina Bonaparte]] e son cunhat, lo marescal [[Joaquim Murat]]. Los ensags successius de Murat per envasir la Sicília capitan pas. L'illa es defenduda pels Britanics e Ferrand participa a las coalicions successivas ([[Guèrra de la Quatrena Coalicion|quatrena]], [[Guèrra de la Cinquena Coalicion|cinquena]] e [[Guèrra de la Seisena Coalicion|siesena]]) contra Napoleon.
Après la desfacha de Napoleon en [[1814]], Murat conclutz una ententa amb l'[[Austria|Àustria]] e garda lo tròn de Nàpols, malgrat las protestacions de Ferrand e de sos partisans. Pasmens, gaireben totes las autras poténcias, subretot la [[Grand Bretanha]], li son ostilas. Murat depend del sosten incertan d'Àustria e sa posicion ven sempre mens segura.
En 1815, quans Napoleon torna en França pels [[Guèrra de la Setena Coalicion|Cent Jorns]], Murat se torna ligar a el. Per la [[proclamacion de Rimini]] se liga als nacionalistas italians dins l'esper de salvar son reialme. La [[guèrra napolitana]] que seguís entre Murat e los Austriacs es corta e s'acaba per la victòria decisiva de las fòrças austricanas a Tolentino. Murat deu fugir, puèi es capturat e executat a [[Pizzo]], en [[Calàbria]].
Ferrand unifica son reialme. L'annada seguents ([[1816]]), l'union formala del reialme de Nàpols amb lo realme de Sicília dins lo novèl reialme de las Doas Sicílias es de nòu realizat.
== Bandièras ==
<gallery>
File:Flag of the Kingdom of Naples.svg|Reialme de Nàpols - Anjau (1282-1442).
File:Bandera de Nápoles - Trastámara.svg|Reialme de Nàpols - rex Utriusquae Siciliae (1442-1501).
File:Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg|Reialme de Nàpols (1714-1738).
File:Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1738).svg|Reialme de Nàpols e Sicília - Borbon (1738-1816).
File:Flag of the Parthenopaean Republic.svg|Republica de Nàpols (1799).
File:Flag of Kingdom of Naples (1806-1808).svg|Reialme de Nàpols (1806-1808).
File:Flag of the Kingdom of Naples (1808).svg|Reialme de Nàpols (1808-1811).
File:Flag of the Kingdom of Naples (1811).svg|Reialme de Nàpols (1811-1815).
</gallery>
== Bibliografia ==
* {{It}} Nicola Forte, ''Viaggio nella memoria persa del Regno delle Due Sicilie. La storia, i fatti, i fattarielli'', Imagaenaria, Ischia, 2007 {{ISBN|88-89144-70-X}}.
* {{It}} Benedetto Croce, ''Storia del Regno di Napoli'', Adelphi, [[Milan]], 1992.
* {{It}} Benedetto Croce, ''La rivoluzione napoletana del [[1799]]. Biografie, racconti e ricerche'', [[Bari (vila)|Bari]], Laterza, [[1961]].
* {{It}} Mario Forgione, ''Masaniello'', [[Nàpols|Naples]], Edi, [[1994]].
* {{It}} Mario Forgione, ''Napoli Ducale'', Rome, Newton & Compton, [[1997]].
* {{It}} Mario Forgione, ''I viceré 1503-1707. Cronache irriverenti di due secoli di dominazione spagnola a Napoli'', Tempolungo, [[Nàpols|Naples]], [[1998]].
* {{It}} Mario Forgione, ''Eleonora Pimentel Fonseca'', Newton & Compton, [[Roma|Rome]], [[1999]].
* {{It}} Mario Forgione, ''Luisa Sanfelice'', Newton & Compton, [[Roma|Rome]], [[1999]].
* {{It}} Mario Forgione, ''Donne della rivoluzione napoletana del 1799'', Tempolungo, [[Nàpols|Naples]], [[1999]].
* {{Fr}} {{Cite book}}.
* {{It}} Nico Perrone, ''Il truglio. Infami, delatori e pentiti nel Regno di Napoli'', Sellerio, [[Palèrme|Palerme]], 2000 {{ISBN|8-83891-623-3}}.
* {{It}} Nico Perrone, ''La Loggia della Philantropia. Un religioso danese a Napoli prima della rivoluzione'', Sellerio, [[Palèrme|Palerme]], 2006 {{ISBN|8-83892-141-5}}.
* {{It}} Nico Perrone, ''L’inventore del trasformismo. Liborio Romano, strumento di Cavour per la conquista di Napoli'', Rubbettino, Soveria Mannelli, 2009 {{ISBN|978-88-498-2496-4}}.
* {{It}} Pasquale Villani, « Il Decennio francese », dans ''Storia del Mezzogiorno'', vol. IV, tome II, ''Il Regno dagli Angoini ai Borboni'', [[Roma|Rome]] 1986.
== Articles connèxes ==
* [[Reiaume dei Doas Sicílias]]
== Nòtas e referéncias ==
{{reflist}}
[[Categoria:Ancian país d'Euròpa]]
i23j7gq7n7kqvi9h915ehfc8cz14uz4
Johnny Hallyday
0
169598
2328057
2230631
2022-08-11T17:36:06Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Musica (artista)
| carta = vocal
| Nom = Johnny Hallyday<br />L'idole des jeunes<br />The French Elvis Presley
| nom naissença = Jean-Philippe Léo Smet
| imatge = [[Fichièr:Johnny hallyday (2003).jpg|240px]]
| naissença = [[15 de junh]] de [[1943]] ([[París]])
| decès = [[5 de decembre]] de [[2017]] ([[Marnes-la-Coquette]], [[Illa de França (region)|Illa de França]])
}}
'''Johnny Hallyday''', de son nom vertadièr '''Jean-Philippe Smet''' ([[15 de junh]] de [[1943]], [[París]] - [[5 de decembre]] de [[2017]], [[Marnes-la-Coquette]], [[Illa de França (region)|Illa de França]]), foguèt un cantaire e actor francés.
[[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1960]]
[[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1970]]
[[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980]]
[[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1990]]
[[Categoria:Cavalièr de la Legion d'Onor]]
[[Categoria:Comandaire de las Arts e de las Letras]]
[[Categoria:Membre dels Enfoirés]]
[[Categoria:Nom de scèna]]
[[Categoria:Cantaire francés]]
f4s9nko3j9my953sd6vxybosi2dgmfz
2328058
2328057
2022-08-11T17:36:39Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Musica (artista)
| carta = vocal
| Nom = Johnny Hallyday<br />L'idole des jeunes<br />The French Elvis Presley
| nom naissença = Jean-Philippe Léo Smet
| imatge = [[Fichièr:Johnny hallyday (2003).jpg|240px]]
| naissença = [[15 de junh]] de [[1943]] ([[París]])
| decès = [[5 de decembre]] de [[2017]] ([[Marnes-la-Coquette]], [[Illa de França (region)|Illa de França]])
}}
'''Johnny Hallyday''', de son nom vertadièr '''Jean-Philippe Smet''' ([[15 de junh]] de [[1943]], [[París]] - [[5 de decembre]] de [[2017]], [[Marnes-la-Coquette]], [[Illa de França (region)|Illa de França]]), foguèt un cantaire e actor francés.
[[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1960]]
[[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1970]]
[[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1980]]
[[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1990]]
[[Categoria:Cavalièr de la Legion d'Onor]]
[[Categoria:Comandaire de las Arts e de las Letras]]
[[Categoria:Membre dels Enfoirés]]
[[Categoria:Nom de scèna]]
[[Categoria:Cantaire francés|Hallyday, Johnny]]
29921vu392wbszp6kgf6n3n1x8q0ywa
Mont Sinai
0
175882
2328101
2177772
2022-08-12T08:33:18Z
Erunberri
21088
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Montanha
|nom=Mont Sinai
|imatge=Mount Sinai Egypt.jpg
|legenda= Vista del suc del mont Sinai.
|altitud= 2285
|punt culminant=
|latitud= 28/32/23/N
|longitud= 33/58/24/E
|referéncia=
|longor=
|largor=
|aira=
| ref coord=<ref name="geop"/>
|país={{Egipte}}
|ligam_region=[[Governorats d'Egipte|Governorat]]
|region=[[Governorat del Sinai Sud|Sinai Sud]]
|subdivision=
|ligam_subdivision=
|massís=[[Sinai]]
|primièra_ascension=
|via=
|ròcas= [[Granit]], [[Ròca volcanica|ròcas volcanicas]]
|mapa=
|nòta=
| geolocalizacion=Egipte
}}
Lo '''mont Sinai''' ([[arabi]] : {{Lang|rtl|ar|جبل موسى}}) o '''Djebel Moussa''' (« montanha de Moïses ») es un mont d’[[Egipte]] situat dins lo [[Sinai|Sinaï]] e culminant a {{Nombre amb unitat|2285|mètres}} d'altitud.
Lo mont es subretot celèbre dins la tradicion [[Bíblia|biblica]] per aver estat lo luòc ont [[Moïses]] encontrèt Dieu pel primièr còp a la mata ardent (Ex 3,1-4,17) e ont recebèt los [[Decalòg|Dètz Comandaments]] (Ex 20,1-17) e d'autras leis pel pòble ebrieu ({{Nobr|[[Exòde]] 19,1-31,18}}). D'autras localizacions d'aqueste episòdi foguèron prepausadas ([[Har Karkom]] e la peninsula de [[Sinai]]) e son emplaçament real es pas comegut amb certitud.
== Toponimia ==
Lo mont Sinai, {{Lang|rtl|ar|جبل موسى}}, ''Djebel Moussa'' : « mont de Moïses » en [[arabi]], {{Lang|he}}, ''Har Sinai'' en [[ebrieu]], es tanben conegut jol nom de ''mont Horeb'', ''mont Musa'', o ''Gabal Musa'' en egipcian.
== Geografia ==
=== Situacion, topografia ===
Lo mont Sinai es situat al Nòrd-Èst d'[[Egipte]], dins lo governorat del Sinai Sud, al nivèl de la punta sud de la peninsula de [[Sinai|Sina]]<nowiki/>i, a {{unité|50|quilomètres}} de las còstas de la [[mar Roja]] e d'[[El-Tor]], al sud-oèst, e tanben a {{unité|75|quilomètres}} de [[Charm el-Cheikh]], al sud-sud-èst, e unas {{unité|160|quilomètres}} del [[Lo Caire|Caire]]. Lo suc s'auça a {{unité|2285|mètres}} d'altitud, à quatre quilomètres al nòrd-nòrd-èst del [[mont de Santa Caterina]] ({{unité|2642|m}}), [[punt culminant]] del massís e del país.<gallery>
Fichièr:Mont sinai2.jpg|Vista dempuèi lo mont Sinai.
Fichièr:View From Sinai.JPG|Vista dempuèi lo mont Sinai.
</gallery>
=== Geologia ===
Las ròcas del mont Sinai son eissidas de la fasa tardièra del bloquièt arabonubian. Son constituidas de [[granit]] amb d'intrusions de ròca volcanicas inclusissent de porfir. La montanha s'aucèt de 140 a {{Nombre amb unitat|65|milions}} d’anadas BP, pendent lo [[Cretacèu]].
== Istòria ==
[[Fichièr:Chapel_Mt_Sinai.JPG|esquèrra|vinheta|Capèla del suc.]]
Un monastèri ortodòxe es bastit al pé del mont Sinai al sègle VIe sus òrdre de l’emperaire roman [[Justinian Ier|Justinian]]. Pren lo nom de ''[[Monastèri de Santa Catarina, mont Sinai|monastèri de Santa Caterina del Sinai]]'' al sègle XIII. Pendent, l’activitat monastica sembla i aver començat d'ora que, fasent seguida a l’arribada dels primièrs crestians fugissent las persecucions a partir de sègle III, lo ''[[Viatge d'Egeria]]'' a la fin del sègle VI conta la preséncia de fòrça monges vèrs aquesta epòca. Un autre monastèri grèc ortodòxe tornèt èsser bastit en [[1934]] sus las roïnas d’una glèisa del sègle XVI; aquesta anciana glèisa aurián contengut lo ròc sus que las ''Taulas de la Lei'' foguèron gravadas.
== Pujada ==
Dos camins màger menan al suc. Lo mai long e mens escalabrós se nomena ''Siket El Bashait'' ; cap una doas oras e mièg a pé per pujar mas es accessible als camèls. L’autre itinerari, nomenat ''Siket Sayidna Musa'', passa dins lo vabre darrièr lo monastèri e es chafrat la rota dels {{formatnum:3750}} « passes de la peniténcia »<ref>{{en}} [http://www.allsinai.info/sites/sites/mount%20sinai.htm Article complet sur le Sinaï et le mont éponyme].</ref>.
[[Fichièr:Mont_sinai.jpg|vinheta|Sortida del Solelh al mont Sinai.]]
== Cultura e religion ==
Lo mont Sinai es un luòc sant que pren una plaça importanta dins las religions monoteïstas mediterranèas.
[[Fichièr:Rembrandt_Harmensz._van_Rijn_079.jpg|esquèrra|vinheta|''Moïses trencant las Taulas de la Lei'', sul mont Sinaï per [[Rembrandt]] (1659).]]
Es là que dins la religion [[Judaïsme|ebraïca]], [[Moïses]], après aver liberat lo pòble [[ebrieu]] d’Egipte e passar la mar Roja que s'embarra negant l’armada egipciana, recebèt de Yahweh lo [[decalòg]] (''Los Dètz comandaments'') tanben nomenat ''las Taulas de la Lei''. Pasmens, quand Moïses tornèt davalar del mont Sinai, vegèt los Ebrieus, sota la mena de son fraire Aaron, adorar un [[vedèl d’aur]] ; encolerat, trnquèt las Taulas de la Lei sus un ròc e deguèt tornar al suc del mont Sinai per que se torne gravar las taulas per conclure lo pacte d’aliança entre lo pòble israelita e Dieu. Aqueste episòdi de l’Ancian Testament s’acompanha d’imatges simbolics fòrts volent mostrar que lo Creator es totpoderós coma lo fòlzer e liuces, las flamas, e fum espés cobrissent lo mont.
La Bíblia cita tanben aqueste episòdi de l’Exòde del pòble ebrieu del costat de Canaan, mas pasmens fa referéncia al mont Horeb que seriá segon l’avís d’expèrts en [[teologia]] un autre nom del mont Sinai.
L'Acoran i fa tanben referéncia dins la sorata 52 ''At-Tûr'' (lo mont Sinai), e pel primièr verset de la sorata (« Pel mont Sinai ! »)
Una mosqueta pichona es bastida al suc del mont Sinai.
Los Israelitas ja consideravan lo Sinai coma una tèrra santa, mas de pòbles semitics presentan plan abans los Ebrieus e los Egipcians veneravan ja las divinitats presentas dins aquestes monts. Dins la literatura rabinica classica, lo mont Sinai venguèt sinonim de santetat; en efièch se dich que: « Quand lo Messias dels josieus vendrà, Dieu jonherà los monts Sinai, Tabor e Carmèl ensemble e tornarà bastira lo Temple de Jerusalèm ».
Dins un registre esperital, lo mont es mai d'un còp citat pels teologians jol nom de « Sinai mistic », coma essent un rite d’iniciacion, consacrant una espiritualitat pujanta devent menar a la descobèrta d’un « ièu superior » situat en son suc que ven alara la simbolica de l'objectiu a aténher demorant al còr de fòrças practicas iniciaticas d’inspiracion crestianas, chiita e sofia.
== Nòtas e referéncias ==
{{Referéncias}}
== Ligams extèrnes ==
* {{Pdf}} [http://whc.unesco.org/archive/advisory_body_evaluation/954.pdf UNESCO : évaluation du site de la Zone Sainte-Catherine]
* Yves Stavridès, [http://www.lexpress.fr/outils/imprimer.asp?id=498555 La Sainte Cime], ''L'Express'', 4 juillet 2002
[[Categoria:Luòc de la Bíblia]]
4jtlp1lanvv38z2u1bopva9dsy7dhny
Monts d'Edòm
0
185102
2328099
2315534
2022-08-12T08:25:32Z
Erunberri
21088
wikitext
text/x-wiki
<!--Article redigit en gascon-->
[[Fichièr:GabelRum01 ST 07.JPG|right|250px|thumb|Lo Wadi Rum vist despuish lo som deu mont Ram.]]
Los '''monts d'[[Edòm]]''' (o ''d'Idumèa'') que son un massís deu sud-oèst de [[Jordania]], a l'èst de la vath de l'[[Arabah]], la longor deu quau ei haut o baish de {{NaU|170|km}}. Lo mont Ram que n'ei lo som mei haut dab los sons {{formatnum:1754}} mètres.
[[Categoria:Massís de montanha d'Asia]]
ccrxr0timafabwqk7ehesqd8qrbrr4z
2328100
2328099
2022-08-12T08:26:30Z
Erunberri
21088
wikitext
text/x-wiki
<!--Article redigit en gascon-->
[[Fichièr:GabelRum01 ST 07.JPG|right|250px|thumb|Lo Wadi Rum vist despuish lo som deu mont Ram.]]
Los '''monts d'[[Edòm]]''' (o ''d'Idumèa'') que son un massís deu sud-oèst de [[Jordania]], a l'èst de la vath de l'Arabah, la longor deu quau ei haut o baish de {{NaU|170|km}}. Lo mont Ram que n'ei lo som mei haut dab los sons {{formatnum:1754}} mètres.
[[Categoria:Massís de montanha d'Asia]]
nawyl5fjrwwyv4avvmpdftkzro6ohfi
Nazlı Tolga
0
185267
2328105
2319390
2022-08-12T11:46:48Z
Aranciomassimo6194
48499
wikitext
text/x-wiki
'''Nazlı Tolga''' ([[Ankara]], [[8 de novembre]] de [[1979]]), es una jornlista,professora e presentairitz de notícias turco-neerlandesa. Nazlı Tolga es filha d'una familha d'Istambol originària de la Malatya e Samsun. Nazlı Tolga vompletèt la siá educacion primària a Istambol e la siá educacion segondària al Privat Üsküdar American Collega en [[Istambol]]. Nazlı Tolga completèt la siá formacion universitària a l'Universitat de Màrmara, Departament de Jornalisme.
Nazlı Tolga Comencèt la siá carrièra professionala coma reportaira a Kanal D lo 1998, quand aviá solament dètz-e-nòu ans, e contunhèt en aquela posicion fins al 2003.
Nazlı Tolga Se transferiguèt a las televisions Show TV e SKY Türk coma programaira de notícias l'an 2003, e comencèt aital lo sieu primièr programa de notícias independentas als 24 ans. Nazlı Tolga Contunhèt las siás foncions a SKY Türk e SHOW TV fins al 3 de setembre de 2007. Nazlı Tolga Se transportèt a FOX TV en agost de 2007 per presentar las notícias de la serada de FOX TV, e pendent los primièrs sièis meses de 2007, comencèt a presentar las notícias de la serada de [[FOX]] TV, presentadas per Aslıgül Atasagun, a comptar del 3 de setembre de 2007.
Nazlı Tolga presentèt l'informatiu de la serada de FOX TV de manièra independenta entre 2007 e 2009.
A comptar del 2009, comencèt a se presentar amb la siá amica jornalista Gülbin Tosun, qu'es dos ans mai grand qu'ela. Nazlı Tolga daissèt la siá presentairitz de notícias de la serada a FOX TV lo 14 de junh de 2013, per motius de matrimòni e posteriora installacion a l'estrangièr. De mai, a comptar d'agost de 2013, lo presentador de notícias maitialas de FOX TV, Fatih Portakal, comencèt a presentar las notícias de la serada de FOX TV, proprietat de Nazlı Tolga. Nazlı Tolga A recebut fòrça prèmis de notícias, coma Medya Faresi e Altın Kelebek, e a trabalhat tanben coma professora de mejans e comunicacion dins una escòla de mejans d'Istambol.
La jornalista turca Nazlı Tolga, tanben coneguda per lo sieu comportament educat, digne e sincèr, es maridada amb l'entrepreneire olandés Lawrence Brenninkmeyer dempuèi lo 31 d'agost de 2013 en esglesia de Sant'Esprit en [[Istambol]]. Nazlı Tolga viu a l'ora d'ara al [[Brasil]], la China e lo [[Reialme Unit]]. De mai, Nazlı Tolga se convertiguèt en maire en los darrièrs ans.De mai, Nazlı Tolga a una sòr granda nomenada Eda, que nasquèt lo 1978.
== Programas de television presentada ==
* ''Kanal D Gece Haberleri'' (Kanal D-1998-2002),
* ''Nazlı Tolga ile Haber Masası'' (Skyturk-En 2004-Setembre 2007),
* ''Show Haber'' (En 2002-2003),
* ''FOX ON Ana Haber'' (en 2008-2010),
* ''Nazlı Tolga ile Fox Ana Haber'' (en Setembre 2007-en 14 Junh 2013)
== Referéncias ==
{{Referéncias}}
== Ligams extèrnes ==
* [https://www.instagram.com/nazlitolga Compte de Instagram]
[[Categoria:Jornalista neerlandés]]
[[Categoria:Naissença en 1979]]
[[Categoria:Jornalista]]
7hcvxaa3exdxd3o1il5l9a2xs4hxvgx
Drive Blind
0
185384
2328045
2325400
2022-08-11T16:22:44Z
Raymond Trencavel
26125
/* Discografia */
wikitext
text/x-wiki
'''Drive Blind''' t'èra un grop de ròck ''[https://fr.wikipedia.org/wiki/Noise_rock noisy]'' dich [[francés]] mès ambe mai que mai cançons en [[anglés]], basat sus [[Nimes]] ([[Occitània]]) pr'aquò fondat en 1991 sus [[Montpelhièr]]. Aprèp lor separacion en 1996, lo cantaire e guitarrista ''Rémi Saboul'' t'a integrat lo grop [[Musica electronica|electro]] [[Rinôçérôse]].
==Discografia==
* 1994: ''Super Easy''
* 1996: ''Be a Vegetable''
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:grop rock d'Occitània]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
27e28q4ozm5uqbls3uws07kb48sq1ci
Utilizaire:Nikolai Kurbatov
2
185447
2328098
2318936
2022-08-12T08:07:36Z
Nikolai Kurbatov
47060
wikitext
text/x-wiki
My name is Nikolai Kurbatov. I was born in [[Perm]], Russia on May 16, 1990. I create videos, poems and articles. I'm disabled.
1vpd1gvfp2eyfrmt9b8nptqeml7rjp8
Bérurier Noir
0
185816
2328086
2327997
2022-08-11T21:37:57Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]]
'''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006.
== Biografia ==
Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [[Ludwig von 88]]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París.
Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats.
Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas<ref>https://www.anartisanart.com/echoppe/berurier-noir/1297--berurier-noir-l-emprereur-tomato-ketchup-ep-vinyle.html</ref>) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''.
Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006.
==Discografia==
* 1984: ''Macadam massacre''
* 1985: ''Concerto pour détraqués''
* 1987: ''Abracadaboum''
* 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau''
* 2006: ''Invisible''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petit agité'' (1985)
* ''Vivre libre ou mourir'' (1985)
* ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985)
* ''Les rebelles'' (1985)
* ''Le renard'' (1985)
* ''Salut à toi'' (1985)
* ''La mère Noël'' (1985)
* ''Vive le feu'' (1985)
* ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1986)
* ''Nuit Apache'' (1987)
* ''S.O.S.'' (1987)
* ''Et Hop'' (1987)
* ''Mineurs en danger'' (1988)
* ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988)
* ''Deux clowns'' (1989)
* ''Scarabée'' (1989)
* ''Camouflage'' (1989)
* ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
lnn0l5c8mkjbpzg73c56khlkf4fdjym
Lofofora
0
186168
2328054
2326520
2022-08-11T16:41:52Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
[[Image:CDLN 2021Lofofora 02.jpg|right|250px|thumb|Lofofora en 2021]]
'''Lofofora''' es un grop rock [[Metal (musica)|metal]] [[Francés|francés]] de París ([[França]]) fondat en 1989 e compausat de '''Reuno''' (cant), '''Phil Curty''' (guitarra, bassa), '''Daniel Descieux''' (guitarra) e '''Vincent Hernault''' (batariá). Es un grop emblematic en França del moviment musical ''[https://fr.wikipedia.org/wiki/Fusion_(rock) fusion]'' post grunge, es a díser que lo fenomèn [[Nirvana (grop)|Nirvana]] e lo retorn en fòrça del punk rock ''[https://fr.wikipedia.org/wiki/Grunge grunge]'' de caps 1991 obriguèt la pòrta a un reviscòl del [[Metal (musica)|metal]], reactualisat en i mesclar los genres musicals de l'epòca coma lo [[Hip-hop|rap]] o [[Musica electronica|l'electro]], d'aquí lo tèrme de ''fusion'' (per lo mescladís) e mai precisament de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Nu_metal nu metal] (metal nòu), que '''Lofofora''' n'es en França benlèu lo grop lo mai representatiu, còsta d'autras formacions [[França|exagonalas]] de la meteissa epòca coma [[No One Is Innocent]], [[Silmarils]], [[FFF]] o [https://fr.wikipedia.org/wiki/Treponem_Pal Treponem Pal]<ref>https://www.w-fenec.org/metal/lofofora.html</ref>.
Lo tròç ''L’Œuf'' (l'uòu) que lancèc lo fenomèn Lofofora en 1995 demòra benlèu a l'ora d'ara lor cançon la mai coneguda. Lo tèxte d'aquesta cançon es una denonciacion del racisme (''sèm totes sortits del meteis uòu, una sola raça per mantunas colors'') que foguèt identificada a l'epòca coma una referéncia dirècte a ''La peau'' (la pèl, en 1994) de [[No One Is Innocent]], la parentat entre los dos grops [[París (França)|parisencs]] èra evidenta, tant per la musica (nu metal / fusion) que per l'esperit (lo combat contra lo faiscisme). D'aquesta passa, se reïvindican de lor modèl [[Estats Units d'America|american]] [[Rage Against the Machine|Rage Against the Machine]], e en França coma eredèrs del moviment alternatiu, mai precisament de [[Bérurier Noir]], que '''Lofofora''' faràn quitament una represa de ''Vive le feu''.
==Discografia==
* 1995: ''Lofofora''
* 1996: ''Peuh !''
* 1999: ''Dur comme fer''
* 2003: ''Le fond et la forme''
* 2005: ''Les choses qui nous dérangent''
* 2007: ''Mémoire de singe''
* 2011: ''Monstre ordinaire''
* 2014: ''L'épreuve du contraire''
* 2018: ''Simple appareil''
* 2019: ''Vanités''
==Cançons mai conegudas==
* ''L’Œuf'' (1995)
* ''Holiday in France'' (1995)
* ''Amnes' history'' (1996)
* ''Vive le feu'' (1996, represa de Bérurier Noir)
* ''Dur comme fer'' (1999)
== Referéncias ==
[[Categoria:Grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
rmi56u00zw4fyh8xmyo9vimy025wczp
Silmarils
0
188121
2328053
2327949
2022-08-11T16:41:04Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
''Simarils'' es un grop rock [https://fr.wikipedia.org/wiki/Fusion_(rock) fusion] [[Francés|francés]] de la [[París (França)|region parisenca]] ([[França]]) fondat en 1989 per '''David Salsedo''' (lo cantaire del grop). Lo nom es tirat del títol del libre ''[[Lo Silmarillion|Lo Silmarillion]]'' de [[John Ronald Reuel Tolkien|J.R.R. Tolkien]]. Capitan tre lor primièr album sortit en 1995 ambe la cançon ''Cours vite''. Quitament pròishes d'autres grops de la scèna [https://fr.wikipedia.org/wiki/Nu%20metal nu metal] e [https://fr.wikipedia.org/wiki/Fusion_(rock) fusion] francesa de las annadas 90 coma [[Lofofora]] e [[No One Is Innocent]], doncas eles tanben eredèrs dels [[Estats Units d'America|americans]] de [[Rage Against the Machine]] o dels [[Red Hot Chili Peppers]], se sarran mai que mai musicalament de [[FFF]] e se dison tanben plan influençats per [[Mano Negra|la Mano Negra]]. Lor cançon la mai coneguda es benlèu ''Va Y Avoir Du Sport'' en 2000<ref>http://www.chartsinfrance.net/Silmarils/Va-y-avoir-du-sport-s3727.html</ref>.
==Discografia==
* 1995: ''Silmarils''
* 1997: ''Original Karma''
* 2000: ''Vegas 76''
* 2003: ''4 Life''
==Cançons mai conegudas==
* ''Cours vite'' (1995)
* ''Va Y Avoir Du Sport'' (2000)
== Referéncias ==
[[Categoria:Grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
p02v9jxuo8ksbvjh8oly86cy3sh7ts3
Les Wampas
0
188592
2328081
2328012
2022-08-11T19:49:34Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Wampas 2015.jpg|right|250px|thumb|Los Wampas en 2015]]
'''Les Wampas''' es un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly rock psychobilly] puèi [[punk rock]] [[francés]] format en [[París (França)|region parisenca]], plan conegut del mitan de la scèna independenta ''alternativa'' tre la fin de las annadas 80 mès vengut fòrça popular dempuèi 2003 gràcias al tube ''Manu Chao'', tròç punk rock risolièr que se trufa del enriquiment gràcias al [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business] del dit [[Manu Chao]] (e d'autras dins la cançon).
== Biografia ==
Los ''Wampas'' se son formats en 1983 autorn del cantaire ''Didier Chappedelaine''. Lor nom ''Wampas'' es tirat de la benda dessenhada [https://fr.wikipedia.org/wiki/Rahan Rahan]<ref>https://www.bd-pf.fr/Album-80762-rahan-n-27-les-hommes-wampas.html</ref>.
L'estili musical inicial dels ''Wampas'' èra puslèu de rock psychobilly (mal) cantat en francés. Aquesta demarcha completament anticonformista (lo fait de far mina de mal cantar, la causida d'un estili musical pas brica popular en França) fa que los ''Wampas'' se sarrèron lèu-lèu de la scèna ''alternativa'' emergenta ambe los quals partajan l'empont, [[Bérurier Noir|Bérurier Noir]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/Ludwig_von_88 Ludwig von 88], los [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Gar%C3%A7ons_bouchers Garçons Bouchers], [[Jad Wio]], [[OTH]], los [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Satellites Satellites], [[Parabellum]]... e lo quite grop del [[Manu Chao]], [[Mano Negra|la Mano Negra]] ! aital, ambe la sortida del tresen album ''Les Wampas vous aiment'' en 1990, lo grop ven l'un dels grops màgers d'aquesta scèna rock independenta francesa<ref>https://fr.wikipedia.org/wiki/Cat%C3%A9gorie:Groupe_fran%C3%A7ais_de_rock_alternatif</ref>, e lor cançon ''Petite fille'' un estandard del ''rock alternatiu francés''.
Los musicians dels ''Wampas'' van fòrça cambiar rapòrt a la debuta e, forçalament, influar sus l'orientacion musicala. Aital, entre 1985 e 1991, lo guitarrista ''Marc Police'' balharà un estili mai ''[https://fr.wikipedia.org/wiki/Surf_music surf]'' als ''Wampas'' (coma dins ''Petite fille''). En seguida de la mòrt del paure ''Marc Police'', los ''Wampas'' recrutan coma novèl guitarrista lo ''Philippe Almosnino'', qu'i demorarà dincas en 2015 ont se'n va per intègrar lo grop de [[Johnny Hallyday]].
En 2003, los ''Wampas'' t'an un tube sospresa ambe la cançon ''Manu Chao''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Les-Wampas/Manu-Chao-s4846.html</ref>, que los tira fin finala de lor estatut marginal de ''grop alternatiu''. Aital, son convidats en 2005 per [[Indochine]] a participar a l'album ''Alice & June'' (cançon ''Harry Poppers''<ref>https://www.cheriefm.fr/artistes/indochine/actus/retour-sur-l-album-alice-et-june-du-groupe-indochine-71415412</ref>), e fan lor primièra partida sus l'empont de [[Stade de France|l'estada de França]] lo 26 de junh de 2010.
De notar qu'en 2006, fan un escandal ambe la capitada de lor cançon ''[[Jacques Chirac|Chirac]] en prison''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Les-Wampas/Chirac-en-prison-s5850.html</ref>, pauc aimada del govèrn francés e evidentament censurada pels medias ''[https://fr.wikipedia.org/wiki/Courant%20dominant mainstream]''.
==Discografia==
* 1986: ''Tutti frutti''
* 1988: ''Chauds, sales et humides''
* 1990: ''Les Wampas vous aiment''
* 1993: ''Simple et tendre''
* 1996: ''Trop précieux''
* 1998: ''Chicoutimi''
* 2000: ''Kiss''
* 2003: ''Never Trust a Guy Who After Having Been a Punk, Is Now Playing Electro''
* 2006: ''Rock'n'Roll Part 9''
* 2009: ''Les Wampas sont la preuve que Dieu existe''
* 2014: ''Les Wampas font la gueule''
* 2017: ''Evangelisti''
* 2019: ''Sauvre le Monde''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petite fille'' (1990)
* ''Puta'' (1990)
* ''Les bottes rouges'' (1993)
* ''Trop précieux'' (1996)
* ''Ma mère me rend folle'' (1998)
* ''J'ai avalé une mouche'' (2000)
* ''Manu Chao'' (2003)
* ''Chirac en prison'' (2006)
* ''Rimini'' (2006)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés|Wampas, Les]]
[[Categoria:Grop de rock|Wampas, Les]]
[[Categoria:Grop de musica punk|Wampas, Les]]
fpf4i2wrofd1lm8nczi339qf18tdqv4
2328088
2328081
2022-08-11T21:39:35Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Image:Wampas 2015.jpg|right|250px|thumb|Los Wampas en 2015]]
'''Les Wampas''' es un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly rock psychobilly] puèi [[punk rock]] [[francés]] format en [[París (França)|region parisenca]], plan conegut del mitan de la scèna independenta ''alternativa'' tre la fin de las annadas 80 mès vengut fòrça popular dempuèi 2003 gràcias al tube ''Manu Chao'', tròç punk rock risolièr que se trufa del enriquiment gràcias al [https://fr.wikipedia.org/wiki/Industrie_du_spectacle show business] del dit [[Manu Chao]] (e d'autras dins la cançon).
== Biografia ==
Los ''Wampas'' se son formats en 1983 autorn del cantaire ''Didier Chappedelaine''. Lor nom ''Wampas'' es tirat de la benda dessenhada [https://fr.wikipedia.org/wiki/Rahan Rahan]<ref>https://www.bd-pf.fr/Album-80762-rahan-n-27-les-hommes-wampas.html</ref>.
L'estili musical inicial dels ''Wampas'' èra puslèu de rock psychobilly (mal) cantat en francés. Aquesta demarcha completament anticonformista (lo fait de far mina de mal cantar, la causida d'un estili musical pas brica popular en França) fa que los ''Wampas'' se sarrèron lèu-lèu de la scèna ''alternativa'' emergenta ambe los quals partajan l'empont, [[Bérurier Noir|Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Gar%C3%A7ons_bouchers Garçons Bouchers], [[Jad Wio]], [[OTH]], los [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Satellites Satellites], [[Parabellum]]... e lo quite grop del [[Manu Chao]], [[Mano Negra|la Mano Negra]] ! aital, ambe la sortida del tresen album ''Les Wampas vous aiment'' en 1990, lo grop ven l'un dels grops màgers d'aquesta scèna rock independenta francesa<ref>https://fr.wikipedia.org/wiki/Cat%C3%A9gorie:Groupe_fran%C3%A7ais_de_rock_alternatif</ref>, e lor cançon ''Petite fille'' un estandard del ''rock alternatiu francés''.
Los musicians dels ''Wampas'' van fòrça cambiar rapòrt a la debuta e, forçalament, influar sus l'orientacion musicala. Aital, entre 1985 e 1991, lo guitarrista ''Marc Police'' balharà un estili mai ''[https://fr.wikipedia.org/wiki/Surf_music surf]'' als ''Wampas'' (coma dins ''Petite fille''). En seguida de la mòrt del paure ''Marc Police'', los ''Wampas'' recrutan coma novèl guitarrista lo ''Philippe Almosnino'', qu'i demorarà dincas en 2015 ont se'n va per intègrar lo grop de [[Johnny Hallyday]].
En 2003, los ''Wampas'' t'an un tube sospresa ambe la cançon ''Manu Chao''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Les-Wampas/Manu-Chao-s4846.html</ref>, que los tira fin finala de lor estatut marginal de ''grop alternatiu''. Aital, son convidats en 2005 per [[Indochine]] a participar a l'album ''Alice & June'' (cançon ''Harry Poppers''<ref>https://www.cheriefm.fr/artistes/indochine/actus/retour-sur-l-album-alice-et-june-du-groupe-indochine-71415412</ref>), e fan lor primièra partida sus l'empont de [[Stade de France|l'estada de França]] lo 26 de junh de 2010.
De notar qu'en 2006, fan un escandal ambe la capitada de lor cançon ''[[Jacques Chirac|Chirac]] en prison''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Les-Wampas/Chirac-en-prison-s5850.html</ref>, pauc aimada del govèrn francés e evidentament censurada pels medias ''[https://fr.wikipedia.org/wiki/Courant%20dominant mainstream]''.
==Discografia==
* 1986: ''Tutti frutti''
* 1988: ''Chauds, sales et humides''
* 1990: ''Les Wampas vous aiment''
* 1993: ''Simple et tendre''
* 1996: ''Trop précieux''
* 1998: ''Chicoutimi''
* 2000: ''Kiss''
* 2003: ''Never Trust a Guy Who After Having Been a Punk, Is Now Playing Electro''
* 2006: ''Rock'n'Roll Part 9''
* 2009: ''Les Wampas sont la preuve que Dieu existe''
* 2014: ''Les Wampas font la gueule''
* 2017: ''Evangelisti''
* 2019: ''Sauvre le Monde''
==Cançons mai conegudas==
* ''Petite fille'' (1990)
* ''Puta'' (1990)
* ''Les bottes rouges'' (1993)
* ''Trop précieux'' (1996)
* ''Ma mère me rend folle'' (1998)
* ''J'ai avalé une mouche'' (2000)
* ''Manu Chao'' (2003)
* ''Chirac en prison'' (2006)
* ''Rimini'' (2006)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés|Wampas, Les]]
[[Categoria:Grop de rock|Wampas, Les]]
[[Categoria:Grop de musica punk|Wampas, Les]]
fkroe4rqwvydzuvlsyzfmqdngk1k2o4
Parabellum
0
188596
2328087
2328009
2022-08-11T21:38:42Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
[[Image:W0968-Parabellum Sven Schultz StephaneZen XavierMesa 75496.JPG|right|250px|thumb|Parabellum en 2013]]
'''Parabellum''' èra un grop [[París (França)|parisenc]] de [[punk rock]] [[francés]], grop màger de la scèna rock independenta francesa dita ''alternativa'' còsta [[Bérurier Noir]], los [https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Gar%C3%A7ons_bouchers Garçons Bouchers], [[Ludwig von 88]], [[OTH]] o [[Les Wampas|los Wampas]]. Lo grop es format en 1984 per dos ancians sòcis del grop [[Les Porte-Mentaux]], ''Géant Vert''<ref>https://www.leparisien.fr/hauts-de-seine-92/itineraire-d-un-enfant-du-punk-29-10-2012-2273593.php</ref> e ''Schultz''. An sortit tres albums, puèi se son desseparats en 1991. Lo grop s'es tornat formar en 1998, mès s'es desseparat un còp de mai en 2014.
Lo nom del grop ven de l'expression [[Latin classic|latina]] ''Si Vis Pacem Para Bellvm'' (se vòles la patz, aprèsta la guèrra), mès es tanben lo nom d'un [[pistolet]]. Lor cançon la mai coneguda es una represa en version [[punk rock]] de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Cayenne_(chanson) Cayenne], cançon [[francés|francesa]] [[Anarquisme|anarquista]] del començament del sègle XX, qu'òm pensa escrita per [https://fr.wikipedia.org/wiki/Aristide_Bruant Aristide Bruant].
==Discografia==
* 1986: ''Gratuit: 2 morceaux en moins!''
* 1989: ''Dense microsillon à faisceau de lumière cohérente'' (reedicion del primièr album ''Gratuit: 2 morceaux en moins!'' ambe mai de títols)
* 1990: ''Parabellum''
* 1999: ''Bordel inside''
* 2002: ''Bunker''
* 2005: ''Panem, Circenses and Rock 'n' Roll''
* 2007: ''Si Vis Pacem''
* 2012: ''A voté''
==Cançons mai conegudas==
* ''Cayenne'' (1986, represa version punk rock d'una vielha cançon anarquista qu'òm pensa d'Aristide Bruant)
* ''Îlot Amsterdam'' (1986, adaptacion punk rock d'[https://fr.wikipedia.org/wiki/Amsterdam_(chanson) Amsterdam] de [[Jacques Brel]])
* ''Anarchie En Chiraquie'' (1989)
* ''Le dernier Trocson'' (1990)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
898c7eicq839ihz45iszktqyfwn2b6w
Antonin Gadal
0
188600
2328042
2022-08-11T14:57:52Z
Xophe84
34998
Crèa en tradusissent la pagina « [[:fr:Special:Redirect/revision/190629442|Antonin Gadal]] »
wikitext
text/x-wiki
[[Catégorie:Page utilisant P18]]
[[Catégorie:Article utilisant l'infobox Biographie2]]
[[Catégorie:Article utilisant une Infobox]]
'''Antonin Gadal''', nascut lo 15 de març [[1877]] a [[Tarascon d'Arièja|Tarascon-sus-Arièja]] e mòrt lo [[15 de junh]] [[1962]] a [[Ornolac e Ussat|Ornolac-Ussat-los-Banhs,]]<ref>[https://www.filae.com/v4/genealogie/searchresults.mvc/viewerosd?IsOnlyForPayingUser=True&StartPageIndex=0&NumberResults=7&IdActe=b9594a32-0c82-49df-8584-2310c88a85a9&IdPerson=1&FirstName=Antoine%20Jules&LastName=Gadal&Source=Archives%20de%20l%27Ari%C3%A8ge&IsFree=False&Category1=1&BaseType=8&IsNewViewer=False&IsFromArchives=False&FactId=0&RealTimeResultPersonId=0&RealTimeResultFamilyId=0 Relevé généalogique] sur ''[[Filae]]''</ref> foguèt un mistic e [[istorian]] occitan qui dediquèt son existéncia a l'estudi dels [[Catarisme|Catars]] dins l'[[Arièja]].
[[Categoria:Gnosticisme]]
[[Categoria:Arièja]]
[[Categoria:Catarisme]]
[[Categoria:Personalitat occitana]]
4t0y69jl5djlnfj92pr2qlbe66u3h2h
2328043
2328042
2022-08-11T15:00:10Z
Xophe84
34998
wikitext
text/x-wiki
[[Fichièr:Antoine Gadal.jpg|vinheta]]
'''Antonin Gadal''', nascut lo 15 de març [[1877]] a [[Tarascon d'Arièja|Tarascon-sus-Arièja]] e mòrt lo [[15 de junh]] [[1962]] a [[Ornolac e Ussat|Ornolac-Ussat-los-Banhs,]]<ref>[https://www.filae.com/v4/genealogie/searchresults.mvc/viewerosd?IsOnlyForPayingUser=True&StartPageIndex=0&NumberResults=7&IdActe=b9594a32-0c82-49df-8584-2310c88a85a9&IdPerson=1&FirstName=Antoine%20Jules&LastName=Gadal&Source=Archives%20de%20l%27Ari%C3%A8ge&IsFree=False&Category1=1&BaseType=8&IsNewViewer=False&IsFromArchives=False&FactId=0&RealTimeResultPersonId=0&RealTimeResultFamilyId=0 Relevé généalogique] sur ''[[Filae]]''</ref> foguèt un mistic e [[istorian]] occitan qui dediquèt son existéncia a l'estudi dels [[Catarisme|Catars]] dins l'[[Arièja]].
== Nòtas e referéncias ==
[[Categoria:Gnosticisme]]
[[Categoria:Arièja]]
[[Categoria:Catarisme]]
[[Categoria:Personalitat occitana]]
qcx31sp1er6znsl8ayt26vllbma2yts
FFF
0
188601
2328044
2022-08-11T16:21:50Z
Raymond Trencavel
26125
Creacion de la pagina amb « [[Image:F.F.F. (35999734436).jpg|right|250px|thumb|FFF en 2017]] '''FFF''', o '''Fédération française de fonck''', es un grop de rock [https://fr.wikipedia.org/wiki/Fusion_(rock) fusion] [[francés]] format còsta [[París (França)|París]] de caps 1987 per ''Marco Prince'' (lo cantaire), ''Nicolas « Niktus » Baby'' (a la bassa), ''Yarol Poupaud'' (a la guitarra), ''Christian Monthieux'' (a la batariá), ''Philippe « Félix » Niel'' (als clavièrs)... »
wikitext
text/x-wiki
[[Image:F.F.F. (35999734436).jpg|right|250px|thumb|FFF en 2017]]
'''FFF''', o '''Fédération française de fonck''', es un grop de rock [https://fr.wikipedia.org/wiki/Fusion_(rock) fusion] [[francés]] format còsta [[París (França)|París]] de caps 1987 per ''Marco Prince'' (lo cantaire), ''Nicolas « Niktus » Baby'' (a la bassa), ''Yarol Poupaud'' (a la guitarra), ''Christian Monthieux'' (a la batariá), ''Philippe « Félix » Niel'' (als clavièrs) e Philippe Herpin « Pinpin » (al [[Saxofòn|saxofòn]]).
''Philippe Herpin'' es un ancian sòci del grop [https://fr.wikipedia.org/wiki/Marquis_de_Sade_(groupe) Marquis de Sade], a participat sonque al primièr album de FFF, ''Blast Culture'', sortit en 1991, puèi a quitat lo grop en 1993.
''Yarol Poupaud'' serà tanben guitarrista de [[Johnny Hallyday]]<ref>https://www.ouest-france.fr/nouvelle-aquitaine/bressuire-79300/clesse-yarol-poupaud-ancien-guitariste-de-johnny-hallyday-collabore-avec-la-brasserie-furie-douce-edca030c-2c46-11ec-8e7d-0373d7df7446</ref> a partir de 2012.
==Discografia==
* 1991: ''Blast Culture''
* 1993: ''Free For Fever''
* 1996: ''FFF''
* 2000: ''Vierge''
==Cançons mai conegudas==
* ''AC2N (Acid Rain)'' (1991)
* ''Silver Groover'' (1993)
* ''Le pire et le meilleur'' (1996)
* ''Barbès'' (1996)
* ''Le muscle magique'' (1996)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
bbymwaypi4ve00h9gilc7nbyh0y3qqo
Republica de las Doas Nacions
0
188602
2328059
2022-08-11T17:50:57Z
Jiròni
239
Creacion de la pagina amb « La '''republica de las Doas Nactions''' (en [[polonés]] : ''Rzeczpospolita Obojga Narodów'' ; en [[latin]] : ''Res Publica Utriusque Nationis'' ; en [[lituanian]] : ''Abiejų tautų respublika''), fondada lo [[1èr julhet]] de [[1569]] a [[Lublin]], foguèt un Estat qu'existiguèt fins en 1795, format per l'union del [[reialme de Polonha]] (sonat tanben « la Corona », Korona) e del [[Grand Ducat de Lituània]] governats per un monarca comun, qu'èra a l'e... »
wikitext
text/x-wiki
La '''republica de las Doas Nactions''' (en [[polonés]] : ''Rzeczpospolita Obojga Narodów'' ; en [[latin]] : ''Res Publica Utriusque Nationis'' ; en [[lituanian]] : ''Abiejų tautų respublika''), fondada lo [[1èr julhet]] de [[1569]] a [[Lublin]], foguèt un Estat qu'existiguèt fins en 1795, format per l'union del [[reialme de Polonha]] (sonat tanben « la Corona », Korona) e del [[Grand Ducat de Lituània]] governats per un monarca comun, qu'èra a l'encòp rei de Polonha e grand-duc de Lituània. Èra un dels païses pus grands [12] [13] e pus poblat d'Euròpa entre los sègles XVIen e XVIIen. Dins sa pus granda espandida territoriala, al començament del sègle XVIIen, la Republica cobrissiá prèp de 1 000 000 km2[14][15] e a partir de 1618, comptava una populacion multietnica de prèp de 12 milions de personas.[16][17] Lo [[polonés]] e lo [[latin]] èran las doas lengas oficialas.
[[en:Polish–Lithuanian Commonwealth]]
0885nwhyf24eot2kjf3dv5dnrz60vcj
2328061
2328059
2022-08-11T18:00:26Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
La '''republica de las Doas Nactions''' (en [[polonés]] : ''Rzeczpospolita Obojga Narodów'' ; en [[latin]] : ''Res Publica Utriusque Nationis'' ; en [[lituanian]] : ''Abiejų tautų respublika''), fondada lo [[1èr julhet]] de [[1569]] a [[Lublin]], foguèt un Estat qu'existiguèt fins en 1795, format per l'union del [[reialme de Polonha]] (sonat tanben « la Corona », Korona) e del [[Grand Ducat de Lituània]] governats per un monarca comun, qu'èra a l'encòp rei de Polonha e grand-duc de Lituània. Èra un dels païses pus grands <ref>Norman Davies, ''Europe: A History'', Pimlico 1997, p. 554: "Poland–Lithuania was another country which experienced its 'Golden Age' during the sixteenth and early seventeenth centuries. The realm of the last Jagiellons was absolutely the largest state in Europe"</ref>e pus poblat d'Euròpa entre los sègles XVIen e XVIIen. Dins sa pus granda espandida territoriala, al començament del sègle XVIIen, la Republica cobrissiá prèp de 1 000 000 km2[14][15] e a partir de 1618, comptava una populacion multietnica de prèp de 12 milions de personas.[16][17] Lo [[polonés]] e lo [[latin]] èran las doas lengas oficialas.
==Referéncias==
<references />
[[en:Polish–Lithuanian Commonwealth]]
duokd0f276dlh5rpl1p79q2yikrub2g
2328062
2328061
2022-08-11T18:02:38Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
La '''republica de las Doas Nactions''' (en [[polonés]] : ''Rzeczpospolita Obojga Narodów'' ; en [[latin]] : ''Res Publica Utriusque Nationis'' ; en [[lituanian]] : ''Abiejų tautų respublika''), fondada lo [[1èr julhet]] de [[1569]] a [[Lublin]], foguèt un Estat qu'existiguèt fins en 1795, format per l'union del [[reialme de Polonha]] (sonat tanben « la Corona », Korona) e del [[Grand Ducat de Lituània]] governats per un monarca comun, qu'èra a l'encòp rei de Polonha e grand-duc de Lituània. Èra un dels païses pus grands <ref>Norman Davies, ''Europe: A History'', Pimlico 1997, p. 554: "Poland–Lithuania was another country which experienced its 'Golden Age' during the sixteenth and early seventeenth centuries. The realm of the last Jagiellons was absolutely the largest state in Europe"</ref>e pus poblat d'Euròpa entre los sègles XVIen e XVIIen. Dins sa pus granda espandida territoriala, al començament del sègle XVIIen, la Republica cobrissiá prèp de 1 000 000 km2<ref>According to Panstwowe Przedsiebiorstwo Wydawnictw Kartograficznych: ''Atlas Historyczny Polski'', wydanie X, 1990, p. 16, 990.000 km<sup>2</sup></ref> e a partir de 1618, comptava una populacion multietnica de prèp de 12 milions de personas.[16][17] Lo [[polonés]] e lo [[latin]] èran las doas lengas oficialas.
==Referéncias==
<references />
[[en:Polish–Lithuanian Commonwealth]]
84eyioon434xhx10hb85p4tbs995hbr
2328064
2328062
2022-08-11T18:03:47Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
La '''republica de las Doas Nactions''' (en [[polonés]] : ''Rzeczpospolita Obojga Narodów'' ; en [[latin]] : ''Res Publica Utriusque Nationis'' ; en [[lituanian]] : ''Abiejų tautų respublika''), fondada lo [[1èr julhet]] de [[1569]] a [[Lublin]], foguèt un Estat qu'existiguèt fins en 1795, format per l'union del [[reialme de Polonha]] (sonat tanben « la Corona », Korona) e del [[Grand Ducat de Lituània]] governats per un monarca comun, qu'èra a l'encòp rei de Polonha e grand-duc de Lituània. Èra un dels païses pus grands <ref>Norman Davies, ''Europe: A History'', Pimlico 1997, p. 554: "Poland–Lithuania was another country which experienced its 'Golden Age' during the sixteenth and early seventeenth centuries. The realm of the last Jagiellons was absolutely the largest state in Europe"</ref>e pus poblat d'Euròpa entre los sègles XVIen e XVIIen. Dins sa pus granda espandida territoriala, al començament del sègle XVIIen, la Republica cobrissiá prèp de 1 000 000 km2<ref>According to Panstwowe Przedsiebiorstwo Wydawnictw Kartograficznych: ''Atlas Historyczny Polski'', wydanie X, 1990, p. 16, 990.000 km<sup>2</sup></ref> e a partir de 1618, comptava una populacion multietnica de prèp de 12 milions de personas<ref>According to Panstwowe Przedsiebiorstwo Wydawnictw Kartograficznych: ''Atlas Historyczny Polski'', wydanie X, 1990, p. 16, just over 9 million in 1618.</ref>. Lo [[polonés]] e lo [[latin]] èran las doas lengas oficialas.
==Referéncias==
<references />
[[en:Polish–Lithuanian Commonwealth]]
onz1huv1vpf0jg7hjm5ciijy0tuaoxr
2328069
2328064
2022-08-11T18:36:27Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
La '''republica de las Doas Nactions''' (en [[polonés]] : ''Rzeczpospolita Obojga Narodów'' ; en [[latin]] : ''Res Publica Utriusque Nationis'' ; en [[lituanian]] : ''Abiejų tautų respublika''), fondada lo [[1èr de julhet]] de [[1569]] a [[Lublin]], foguèt un Estat qu'existiguèt fins en 1795, format per l'union del [[reialme de Polonha]] (sonat tanben « la Corona », Korona) e del [[Grand Ducat de Lituània]] governats per un monarca comun, qu'èra a l'encòp rei de Polonha e grand-duc de Lituània. Èra un dels païses pus grands <ref>Norman Davies, ''Europe: A History'', Pimlico 1997, p. 554: "Poland–Lithuania was another country which experienced its 'Golden Age' during the sixteenth and early seventeenth centuries. The realm of the last Jagiellons was absolutely the largest state in Europe"</ref>e pus poblat d'Euròpa entre los sègles XVIen e XVIIen. Dins sa pus granda espandida territoriala, al començament del sègle XVIIen, la Republica cobrissiá prèp de 1 000 000 km2<ref>According to Panstwowe Przedsiebiorstwo Wydawnictw Kartograficznych: ''Atlas Historyczny Polski'', wydanie X, 1990, p. 16, 990.000 km<sup>2</sup></ref> e a partir de 1618, comptava una populacion multietnica de prèp de 12 milions de personas<ref>According to Panstwowe Przedsiebiorstwo Wydawnictw Kartograficznych: ''Atlas Historyczny Polski'', wydanie X, 1990, p. 16, just over 9 million in 1618.</ref>. Lo [[polonés]] e lo [[latin]] èran las doas lengas oficialas.
==Referéncias==
<references />
[[en:Polish–Lithuanian Commonwealth]]
l2ur2hzhrggszcybj93fp1lqp8c1ht3
2328070
2328069
2022-08-11T18:41:33Z
Jiròni
239
wikitext
text/x-wiki
La '''republica de las Doas Nactions''' (en [[polonés]] : ''Rzeczpospolita Obojga Narodów'' ; en [[latin]] : ''Res Publica Utriusque Nationis'' ; en [[lituanian]] : ''Abiejų tautų respublika''), fondada lo [[1èr de julhet]] de [[1569]] a [[Lublin]], foguèt un Estat qu'existiguèt fins en 1795, format per l'union del [[reialme de Polonha]] (sonat tanben « la Corona », Korona) e del [[Grand Ducat de Lituània]] governats per un monarca comun, qu'èra a l'encòp rei de Polonha e grand-duc de Lituània. Èra un dels païses pus grands <ref>Norman Davies, ''Europe: A History'', Pimlico 1997, p. 554: "Poland–Lithuania was another country which experienced its 'Golden Age' during the sixteenth and early seventeenth centuries. The realm of the last Jagiellons was absolutely the largest state in Europe"</ref>e pus poblat d'Euròpa entre los sègles XVIen e XVIIen. Dins sa pus granda espandida territoriala, al començament del sègle XVIIen, la Republica cobrissiá prèp de 1 000 000 km2<ref>According to Panstwowe Przedsiebiorstwo Wydawnictw Kartograficznych: ''Atlas Historyczny Polski'', wydanie X, 1990, p. 16, 990.000 km<sup>2</sup></ref> e a partir de 1618, comptava una populacion multietnica de prèp de 12 milions de personas<ref>According to Panstwowe Przedsiebiorstwo Wydawnictw Kartograficznych: ''Atlas Historyczny Polski'', wydanie X, 1990, p. 16, just over 9 million in 1618.</ref>. Lo [[polonés]] e lo [[latin]] èran las doas lengas oficialas.
==Referéncias==
<references />
[[Categoria:Ancian país d'Euròpa]]
[[en:Polish–Lithuanian Commonwealth]]
cssdaz128xj78a9wmcir83boidu4mmo
Republica dei Doas Nacions
0
188603
2328065
2022-08-11T18:04:46Z
Jiròni
239
Redireccion cap a [[Republica de las Doas Nacions]]
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECT[[Republica de las Doas Nacions]]
9k81bwnef8c94o1a7qarywusvv55ezd
Happy Drivers
0
188604
2328075
2022-08-11T19:17:47Z
Raymond Trencavel
26125
Creacion de la pagina amb « '''Happy Drivers''' èra un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly psychobilly] e [[punk rock]] [[francés]] fondat en 1985, inactiu dempuèi 1997<ref>https://www.letelegramme.fr/cotes-darmor/saint-brieuc/les-happy-drivers-on-the-road-sur-la-scene-du-salon-du-tatouage-a-saint-brieuc-22-11-2019-12439037.php</ref>. == Biografia == Eissit dels [[Païses de Léger]], èran venguts un grop important de la scèna rock independenta francesa dita ''alt... »
wikitext
text/x-wiki
'''Happy Drivers''' èra un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly psychobilly] e [[punk rock]] [[francés]] fondat en 1985, inactiu dempuèi 1997<ref>https://www.letelegramme.fr/cotes-darmor/saint-brieuc/les-happy-drivers-on-the-road-sur-la-scene-du-salon-du-tatouage-a-saint-brieuc-22-11-2019-12439037.php</ref>.
== Biografia ==
Eissit dels [[Païses de Léger]], èran venguts un grop important de la scèna rock independenta francesa dita ''alternativa'' dins la primièra mitat de las annadas 90. Cantan en francés (''Arena'', ''Tristan'', ''Le coucou'') o, coma se pòt devinar vist lo nom, en anglés (''The door'', ''Byron Bay'', ''Indians war''). D'alhors, son las represas de cançons popularas anglesas coma ''I shot the sheriff'' de [[Bob Marley]] e susquetot de ''La Isla Bonita'' de [[Madonna|la Madonna]] que los van ajudar a ganhar en visibilitat, en anar las i jogar sus l'empont dincas en [[Austràlia]] !
Lo grop es compausat de ''Jean-Christophe Jehanne'' al cant e a la guitarra, de ''Thierry Petel'' a la batariá e d'''Alain Marietti'' a la [[contrabassa]]. ''Alain Marietti'' es estat tanben a un moment dat sòci de [[Mano Negra|la Mano Negra]] e dels [[Les Wampas|Wampas]].
==Discografia==
* 1987: ''We'll Be Going On''
* 1988: '' Indians on the Road''
* 1990: ''War''
* 1991: ''Toowoomba''
* 1993: ''Epica Carmina''
==Cançons mai conegudas==
* ''Arena'' (1990)
* ''La Isla bonita'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Madonna|la Madonna]])
* ''I shot da sheriff'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Bob Marley]])
* ''Le coucou'' (1991)
* ''Potemkine'' (1993, represa version [[punk rock]] de [[Jean Ferrat]])
* ''Les galériens'' (1993)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
7bfq48nij7gristx7evn9zwxq57l4do
2328076
2328075
2022-08-11T19:18:30Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
'''Happy Drivers''' èra un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly psychobilly] e [[punk rock]] [[francés]] fondat en 1985, inactiu dempuèi 1997<ref>https://www.letelegramme.fr/cotes-darmor/saint-brieuc/les-happy-drivers-on-the-road-sur-la-scene-du-salon-du-tatouage-a-saint-brieuc-22-11-2019-12439037.php</ref>.
== Biografia ==
Eissit dels [[Païses de Léger]], èran venguts un grop important de la scèna rock independenta francesa dita ''alternativa'' dins la primièra mitat de las annadas 90. Cantan en [[francés]] (''Arena'', ''Tristan'', ''Le coucou'') o, coma se pòt devinar vist lo nom, en [[anglés]] (''The door'', ''Byron Bay'', ''Indians war''). D'alhors, son las represas de cançons popularas anglesas coma ''I shot the sheriff'' de [[Bob Marley]] e susquetot de ''La Isla Bonita'' de [[Madonna|la Madonna]] que los van ajudar a ganhar en visibilitat, en anar las i jogar sus l'empont dincas en [[Austràlia]] !
Lo grop es compausat de ''Jean-Christophe Jehanne'' al cant e a la guitarra, de ''Thierry Petel'' a la batariá e d'''Alain Marietti'' a la [[contrabassa]]. ''Alain Marietti'' es estat tanben a un moment dat sòci de [[Mano Negra|la Mano Negra]] e dels [[Les Wampas|Wampas]].
==Discografia==
* 1987: ''We'll Be Going On''
* 1988: '' Indians on the Road''
* 1990: ''War''
* 1991: ''Toowoomba''
* 1993: ''Epica Carmina''
==Cançons mai conegudas==
* ''Arena'' (1990)
* ''La Isla bonita'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Madonna|la Madonna]])
* ''I shot da sheriff'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Bob Marley]])
* ''Le coucou'' (1991)
* ''Potemkine'' (1993, represa version [[punk rock]] de [[Jean Ferrat]])
* ''Les galériens'' (1993)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
iydsoj0o8x668fp0loka6sehuzczmes
2328077
2328076
2022-08-11T19:21:08Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
'''Happy Drivers''' èra un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly psychobilly] e [[punk rock]] [[francés]] fondat en 1985, inactiu dempuèi 1997<ref>https://www.letelegramme.fr/cotes-darmor/saint-brieuc/les-happy-drivers-on-the-road-sur-la-scene-du-salon-du-tatouage-a-saint-brieuc-22-11-2019-12439037.php</ref>.
== Biografia ==
Eissit dels [[Païses de Léger]], èran venguts un grop important de la scèna rock independenta francesa dita ''alternativa'' dins la primièra mitat de las annadas 90. Cantan en [[francés]] (''Arena'', ''Tristan'', ''Le coucou'', ''Lame de fond'') o, coma se pòt devinar vist lo nom, en [[anglés]] (''The door'', ''Byron Bay'', ''Indians war''). D'alhors, son las represas de cançons popularas anglesas coma ''I shot the sheriff'' de [[Bob Marley]] e susquetot de ''La Isla Bonita'' de [[Madonna|la Madonna]] que los van ajudar a ganhar en visibilitat, en anar las i jogar sus l'empont dincas en [[Austràlia]] !
Lo grop es compausat de ''Jean-Christophe Jehanne'' al cant e a la guitarra, de ''Thierry Petel'' a la batariá e d'''Alain Marietti'' a la [[contrabassa]]. ''Alain Marietti'' es estat tanben a un moment dat sòci de [[Mano Negra|la Mano Negra]] e dels [[Les Wampas|Wampas]].
==Discografia==
* 1987: ''We'll Be Going On''
* 1988: '' Indians on the Road''
* 1990: ''War''
* 1991: ''Toowoomba''
* 1993: ''Epica Carmina''
==Cançons mai conegudas==
* ''Arena'' (1990)
* ''La Isla bonita'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Madonna|la Madonna]])
* ''I shot da sheriff'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Bob Marley]])
* ''Le coucou'' (1991)
* ''Potemkine'' (1993, represa version [[punk rock]] de [[Jean Ferrat]])
* ''Les galériens'' (1993)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
hlktkihbz4bqwvstsw9i3mv8tv213im
2328078
2328077
2022-08-11T19:25:18Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
'''Happy Drivers''' èra un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly psychobilly] e [[punk rock]] [[francés]] fondat en 1985, inactiu dempuèi 1997<ref>https://www.letelegramme.fr/cotes-darmor/saint-brieuc/les-happy-drivers-on-the-road-sur-la-scene-du-salon-du-tatouage-a-saint-brieuc-22-11-2019-12439037.php</ref>.
== Biografia ==
Happy Drivers es compausat de ''Jean-Christophe Jehanne'' al cant e a la guitarra, de ''Thierry Petel'' a la batariá e d'''Alain Marietti'' a la [[contrabassa]]. ''Alain Marietti'' es estat tanben a un moment dat sòci de [[Mano Negra|la Mano Negra]] e dels [[Les Wampas|Wampas]].
Eissit dels [[Païses de Léger]], èran venguts un grop important de la scèna rock independenta francesa dita ''alternativa'' dins la primièra mitat de las annadas 90. Cantan en [[francés]] (''Arena'', ''Tristan'', ''Le coucou'', ''Lame de fond'') o, coma se pòt devinar vist lo nom, en [[anglés]] (''The door'', ''Byron Bay'', ''Indians war''). D'alhors, son las represas de cançons popularas anglesas coma ''I shot the sheriff'' de [[Bob Marley]] e susquetot de ''La Isla Bonita'' de [[Madonna|la Madonna]] que los van ajudar a ganhar en visibilitat, en anar las i jogar sus l'empont dincas en [[Austràlia]] !
==Discografia==
* 1987: ''We'll Be Going On''
* 1988: '' Indians on the Road''
* 1990: ''War''
* 1991: ''Toowoomba''
* 1993: ''Epica Carmina''
==Cançons mai conegudas==
* ''Arena'' (1990)
* ''La Isla bonita'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Madonna|la Madonna]])
* ''I shot da sheriff'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Bob Marley]])
* ''Le coucou'' (1991)
* ''Potemkine'' (1993, represa version [[punk rock]] de [[Jean Ferrat]])
* ''Les galériens'' (1993)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
1nhwpzixks41yz2h3eysrtde2zy3vvc
2328079
2328078
2022-08-11T19:43:38Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
'''Happy Drivers''' èra un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly psychobilly] e [[punk rock]] [[francés]] fondat en 1985, quasi inactiu dempuèi 1997<ref>https://www.letelegramme.fr/cotes-darmor/saint-brieuc/les-happy-drivers-on-the-road-sur-la-scene-du-salon-du-tatouage-a-saint-brieuc-22-11-2019-12439037.php</ref>.
== Biografia ==
Happy Drivers es compausat de ''Jean-Christophe Jehanne'' al cant e a la guitarra, de ''Thierry Petel'' a la batariá e d'''Alain Marietti'' a la [[contrabassa]]. ''Alain Marietti'' es estat tanben a un moment dat sòci de [[Mano Negra|la Mano Negra]] e dels [[Les Wampas|Wampas]].
Eissit dels [[Païses de Léger]], èran venguts un grop important de la scèna rock independenta francesa dita ''alternativa'' dins la primièra mitat de las annadas 90. Cantan en [[francés]] (''Arena'', ''Tristan'', ''Le coucou'', ''Lame de fond'') o, coma se pòt devinar vist lo nom, en [[anglés]] (''The door'', ''Byron Bay'', ''Indians war''). D'alhors, son las represas de cançons popularas anglesas coma ''I shot the sheriff'' de [[Bob Marley]] e susquetot de ''La Isla Bonita'' de [[Madonna|la Madonna]] que los van ajudar a ganhar en visibilitat, en anar las i jogar sus l'empont dincas en [[Austràlia]] !
==Discografia==
* 1987: ''We'll Be Going On''
* 1988: '' Indians on the Road''
* 1990: ''War''
* 1991: ''Toowoomba''
* 1993: ''Epica Carmina''
==Cançons mai conegudas==
* ''Arena'' (1990)
* ''La Isla bonita'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Madonna|la Madonna]])
* ''I shot da sheriff'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Bob Marley]])
* ''Le coucou'' (1991)
* ''Potemkine'' (1993, represa version [[punk rock]] de [[Jean Ferrat]])
* ''Les galériens'' (1993)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
rvlugpr84211e933x7sbrz130a3zytt
2328080
2328079
2022-08-11T19:46:54Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
'''Happy Drivers''' èra un grop de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Psychobilly psychobilly] e [[punk rock]] [[francés]] fondat en 1985, inactiu dempuèi 1997<ref>https://www.letelegramme.fr/cotes-darmor/saint-brieuc/les-happy-drivers-on-the-road-sur-la-scene-du-salon-du-tatouage-a-saint-brieuc-22-11-2019-12439037.php</ref>.
== Biografia ==
Happy Drivers es compausat de ''Jean-Christophe Jehanne'' al cant e a la guitarra, de ''Thierry Petel'' a la batariá e d'''Alain Marietti'' a la [[contrabassa]]. ''Alain Marietti'' es estat tanben a un moment dat sòci de [[Mano Negra|la Mano Negra]] e dels [[Les Wampas|Wampas]].
Eissit dels [[Païses de Léger]], èran venguts un grop important de la scèna rock independenta francesa dita ''alternativa'' dins la primièra mitat de las annadas 90. Cantan en [[francés]] (''Arena'', ''Tristan'', ''Le coucou'', ''Lame de fond'') o, coma se pòt devinar vist lo nom, en [[anglés]] (''The door'', ''Byron Bay'', ''Indians war''). D'alhors, son las represas de cançons popularas anglesas coma ''I shot the sheriff'' de [[Bob Marley]] e susquetot de ''La Isla Bonita'' de [[Madonna|la Madonna]] que los van ajudar a ganhar en visibilitat, en anar las i jogar sus l'empont dincas en [[Austràlia]] !
==Discografia==
* 1987: ''We'll Be Going On''
* 1988: '' Indians on the Road''
* 1990: ''War''
* 1991: ''Toowoomba''
* 1993: ''Epica Carmina''
==Cançons mai conegudas==
* ''Arena'' (1990)
* ''La Isla bonita'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Madonna|la Madonna]])
* ''I shot da sheriff'' (1990, represa version [[punk rock]] de [[Bob Marley]])
* ''Le coucou'' (1991)
* ''Potemkine'' (1993, represa version [[punk rock]] de [[Jean Ferrat]])
* ''Les galériens'' (1993)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
1nhwpzixks41yz2h3eysrtde2zy3vvc
Ludwig von 88
0
188605
2328083
2022-08-11T21:30:31Z
Raymond Trencavel
26125
Creacion de la pagina amb « [[Fichièr:Ludwigvon88 2022.jpg|thumb|350px|Ludwig von 88]] '''Ludwig von 88''' es un grop [[París (França)|parisenc]] de [[punk rock]] e [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat en 1983. Eissit de la scèna independenta dita ''alternativa'' de la fin de las annadas 80, èra vengut plan popular dins las annadas 90. == Biografia == A la debuta, ''Ludwig von 88'' es format en 1983 per lo bassista ''Laurent Manet'' e un guitarrista ex-sòci des Béruriers,... »
wikitext
text/x-wiki
[[Fichièr:Ludwigvon88 2022.jpg|thumb|350px|Ludwig von 88]]
'''Ludwig von 88''' es un grop [[París (França)|parisenc]] de [[punk rock]] e [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat en 1983. Eissit de la scèna independenta dita ''alternativa'' de la fin de las annadas 80, èra vengut plan popular dins las annadas 90.
== Biografia ==
A la debuta, ''Ludwig von 88'' es format en 1983 per lo bassista ''Laurent Manet'' e un guitarrista ex-sòci des Béruriers, Olivier « Olaf » Felingstone, ambe au cant ''Fabrice Barthelon'' e ''Laurent Portes'' en seconda guitarra.
En 1984 arriba ''Karim Berrouka'' au cant, mentre que lo guitarrista ''Laurent Portes'' es remplaçat per ''Bruno Garcia''. Coma bateriá, t'emplegan puslèu una [https://fr.wikipedia.org/wiki/Bo%C3%AEte_%C3%A0_rythmes maquina ritmica], qu'es un pauc la marca sonòra dels grops punks exagonals de l'epòca ([[Bérurier Noir]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_Urbain Metal Urbain]).
Quitament [[punk rock]] [[francés]], a contra briu de l'esperit [https://fr.wikipedia.org/wiki/Nihilisme no future] de la [[punk|punk attituda]]<ref>https://fr.wikipedia.org/wiki/Id%C3%A9ologie_punk</ref>, la musica de ''Ludwig von 88'' se vòl risolièra e festiva. Per contra, lor nom es clarament ligat a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Orange_m%C3%A9canique Orange Mécanique], una referéncia comuna ambe lo mitan punk e mai precisamant ambe [[Bérurier Noir]], que lo personatge principal de l'istòria es un fan de [[Ludwig van Beethoven|Ludwig von Beethoven]]. Per lo 88, es mens clar, n'i a que dison que seriá une provocacion ''punk'' en reférencia a un simbole amagat dels [[Nazisme|nazis]] (88 per [[Schutzstaffel|SS]]), mentre que d'autres dison qu'es un resson al 77 ([[punk|1977, l'annada del punk]]) en previson d'un reviscòl ''punk'' per 1988.
En parallèla de Ludwig von 88, ''Bruno Garcia'' va tanben aver fòrça succès ambe son projècte [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sergent_Garcia Sergent Garcia] a partir de 1999 (''Acabar mal''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Sergent-Garcia/Acabar-mal-s3234.html</ref>). Participarà tanben al duò ''Titi et Nobru'', ''Nobru'' per ''Bruno'', la ''Titi'' ela qu'èra una corista dels [[Bérurier Noir]]<ref>https://musique.rfi.fr/artiste/raggamuffin/sergent-garcia</ref>.
Quitament pas brica representativa de la discografia del grop, es fin finala la cançon ''New Orleans'', sortida en [https://fr.wikipedia.org/wiki/Single_(musique) single] en 1991 e tirada de l'album ''Ce jour heureux est plein d'allégresse'', qu'es benlèu la mai coneguda de ''Ludwig von 88''.
==Discografia==
* 1986: ''Houla la !''
* 1987: ''Houlala 2 : La Mission''
* 1988: ''Sprint'' (mini album per se trufar dels [[Jòcs Olimpics]])
* 1990: ''Ce jour heureux est plein d'allégresse''
* 1992: ''Tout pour le trash''
* 1994: ''17 plombs pour péter les tubes'' (album de represas, desviraments e parodias)
* 1995: ''Hiroshima - 50 ans d'inconscience'' (mini album)
* 1996: ''Prophètes et Nains de jardin''
* 2001: ''La révolution n'est pas un dîner de gala''
* 2001: ''20 chansons optimistes pour en finir avec le futur''
==Cançons mai conegudas==
* ''Pololop - les Iroquois à cheveux verts'' (1986)
* ''Assez !'' (1986)
* ''Sur la vie de mon père'' (1986)
* ''Lapin Billy s'en va t'en guerre'' (1986)
* ''Louison Bobet for ever'' (1987)
* ''Messire Quentin'' (1987)
* ''Guerriers Balubas'' (1988)
* ''Sprint'' (1988)
* ''Vanessa und Florent'' (1990)
* ''Nous sommes des babas'' (1990)
* ''Dans le jardin d'Allah'' (1990)
* ''New Orleans'' (1991)
* ''Come on boys'' (1992)
* ''Goal di Pele'' (1992)
* ''In the ghettos'' (1993)
* ''Boys'' (1994, represa version [[punk rock]] de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sabrina_Salerno Sabrina])
* ''Enola Gay'' (1995)
* ''Alain Prieur - Je veux être un oiseau'' (1996)
* ''Maria Callas + Placido Domingo'' (1996)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
4dbcvwopqhw82q799dc1gw59xz0lggg
2328084
2328083
2022-08-11T21:33:07Z
Raymond Trencavel
26125
/* Cançons mai conegudas */
wikitext
text/x-wiki
[[Fichièr:Ludwigvon88 2022.jpg|thumb|350px|Ludwig von 88]]
'''Ludwig von 88''' es un grop [[París (França)|parisenc]] de [[punk rock]] e [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat en 1983. Eissit de la scèna independenta dita ''alternativa'' de la fin de las annadas 80, èra vengut plan popular dins las annadas 90.
== Biografia ==
A la debuta, ''Ludwig von 88'' es format en 1983 per lo bassista ''Laurent Manet'' e un guitarrista ex-sòci des Béruriers, Olivier « Olaf » Felingstone, ambe au cant ''Fabrice Barthelon'' e ''Laurent Portes'' en seconda guitarra.
En 1984 arriba ''Karim Berrouka'' au cant, mentre que lo guitarrista ''Laurent Portes'' es remplaçat per ''Bruno Garcia''. Coma bateriá, t'emplegan puslèu una [https://fr.wikipedia.org/wiki/Bo%C3%AEte_%C3%A0_rythmes maquina ritmica], qu'es un pauc la marca sonòra dels grops punks exagonals de l'epòca ([[Bérurier Noir]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_Urbain Metal Urbain]).
Quitament [[punk rock]] [[francés]], a contra briu de l'esperit [https://fr.wikipedia.org/wiki/Nihilisme no future] de la [[punk|punk attituda]]<ref>https://fr.wikipedia.org/wiki/Id%C3%A9ologie_punk</ref>, la musica de ''Ludwig von 88'' se vòl risolièra e festiva. Per contra, lor nom es clarament ligat a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Orange_m%C3%A9canique Orange Mécanique], una referéncia comuna ambe lo mitan punk e mai precisamant ambe [[Bérurier Noir]], que lo personatge principal de l'istòria es un fan de [[Ludwig van Beethoven|Ludwig von Beethoven]]. Per lo 88, es mens clar, n'i a que dison que seriá une provocacion ''punk'' en reférencia a un simbole amagat dels [[Nazisme|nazis]] (88 per [[Schutzstaffel|SS]]), mentre que d'autres dison qu'es un resson al 77 ([[punk|1977, l'annada del punk]]) en previson d'un reviscòl ''punk'' per 1988.
En parallèla de Ludwig von 88, ''Bruno Garcia'' va tanben aver fòrça succès ambe son projècte [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sergent_Garcia Sergent Garcia] a partir de 1999 (''Acabar mal''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Sergent-Garcia/Acabar-mal-s3234.html</ref>). Participarà tanben al duò ''Titi et Nobru'', ''Nobru'' per ''Bruno'', la ''Titi'' ela qu'èra una corista dels [[Bérurier Noir]]<ref>https://musique.rfi.fr/artiste/raggamuffin/sergent-garcia</ref>.
Quitament pas brica representativa de la discografia del grop, es fin finala la cançon ''New Orleans'', sortida en [https://fr.wikipedia.org/wiki/Single_(musique) single] en 1991 e tirada de l'album ''Ce jour heureux est plein d'allégresse'', qu'es benlèu la mai coneguda de ''Ludwig von 88''.
==Discografia==
* 1986: ''Houla la !''
* 1987: ''Houlala 2 : La Mission''
* 1988: ''Sprint'' (mini album per se trufar dels [[Jòcs Olimpics]])
* 1990: ''Ce jour heureux est plein d'allégresse''
* 1992: ''Tout pour le trash''
* 1994: ''17 plombs pour péter les tubes'' (album de represas, desviraments e parodias)
* 1995: ''Hiroshima - 50 ans d'inconscience'' (mini album)
* 1996: ''Prophètes et Nains de jardin''
* 2001: ''La révolution n'est pas un dîner de gala''
* 2001: ''20 chansons optimistes pour en finir avec le futur''
==Cançons mai conegudas==
* ''Pololop - les Iroquois à cheveux verts'' (1986)
* ''Assez !'' (1986)
* ''Sur la vie de mon père'' (1986)
* ''Louison Bobet for ever'' (1987)
* ''Messire Quentin'' (1987)
* ''Guerriers Balubas'' (1988)
* ''Sprint'' (1988)
* ''Vanessa und Florent'' (1990)
* ''Nous sommes des babas'' (1990)
* ''Dans le jardin d'Allah'' (1990)
* ''New Orleans'' (1991)
* ''Come on boys'' (1992)
* ''Goal di Pele'' (1992)
* ''In the ghettos'' (1993)
* ''Boys'' (1994, represa version [[punk rock]] de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sabrina_Salerno Sabrina])
* ''Enola Gay'' (1995)
* ''Alain Prieur - Je veux être un oiseau'' (1996)
* ''Maria Callas + Placido Domingo'' (1996)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
7wlkld42s4e7860m594zu7fw5ttb030
2328085
2328084
2022-08-11T21:35:06Z
Raymond Trencavel
26125
/* Biografia */
wikitext
text/x-wiki
[[Fichièr:Ludwigvon88 2022.jpg|thumb|350px|Ludwig von 88]]
'''Ludwig von 88''' es un grop [[París (França)|parisenc]] de [[punk rock]] e [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat en 1983. Eissit de la scèna independenta dita ''alternativa'' de la fin de las annadas 80, èra vengut plan popular dins las annadas 90.
== Biografia ==
A la debuta, ''Ludwig von 88'' es format en 1983 per lo bassista ''Laurent Manet'' e un guitarrista ex-sòci des Béruriers, Olivier « Olaf » Felingstone, ambe au cant ''Fabrice Barthelon'' e ''Laurent Portes'' en seconda guitarra.
En 1984 arriba ''Karim Berrouka'' au cant, mentre que lo guitarrista ''Laurent Portes'' es remplaçat per ''Bruno Garcia''. Coma bateriá, t'emplegan puslèu una [https://fr.wikipedia.org/wiki/Bo%C3%AEte_%C3%A0_rythmes maquina ritmica], qu'es un pauc la marca sonòra dels grops punks exagonals de l'epòca ([[Bérurier Noir]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_Urbain Metal Urbain]).
Quitament [[punk rock]] [[francés]], a contra briu de l'esperit [https://fr.wikipedia.org/wiki/Nihilisme no future] de la [[punk|punk attituda]]<ref>https://fr.wikipedia.org/wiki/Id%C3%A9ologie_punk</ref>, la musica de ''Ludwig von 88'' se vòl risolièra e festiva. Per contra, lor nom es clarament ligat a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Orange_m%C3%A9canique Orange Mécanique], una referéncia comuna ambe lo mitan punk e mai precisamant ambe [[Bérurier Noir]], que lo personatge principal de l'istòria es un fan de [[Ludwig van Beethoven|Ludwig von Beethoven]]. Per lo 88, es mens clar, n'i a que dison que seriá une provocacion ''punk'' en reférencia a un simbole amagat dels [[Nazisme|nazis]] (88 per [[Schutzstaffel|SS]]), mentre que d'autres dison qu'es un resson al 77 ([[punk|1977, l'annada del punk]]) en previson d'un reviscòl ''punk'' per 1988.
En parallèla de ''Ludwig von 88'', ''Bruno Garcia'' va tanben aver fòrça succès ambe son projècte [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sergent_Garcia Sergent Garcia] a partir de 1999 (''Acabar mal''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Sergent-Garcia/Acabar-mal-s3234.html</ref>). Participarà tanben al duò ''Titi et Nobru'', ''Nobru'' per ''Bruno'', la ''Titi'' ela qu'èra una corista dels [[Bérurier Noir]]<ref>https://musique.rfi.fr/artiste/raggamuffin/sergent-garcia</ref>.
Quitament pas brica representativa de la discografia del grop, es fin finala la cançon ''New Orleans'', sortida en [https://fr.wikipedia.org/wiki/Single_(musique) single] en 1991 e tirada de l'album ''Ce jour heureux est plein d'allégresse'', qu'es benlèu la mai coneguda de ''Ludwig von 88''.
==Discografia==
* 1986: ''Houla la !''
* 1987: ''Houlala 2 : La Mission''
* 1988: ''Sprint'' (mini album per se trufar dels [[Jòcs Olimpics]])
* 1990: ''Ce jour heureux est plein d'allégresse''
* 1992: ''Tout pour le trash''
* 1994: ''17 plombs pour péter les tubes'' (album de represas, desviraments e parodias)
* 1995: ''Hiroshima - 50 ans d'inconscience'' (mini album)
* 1996: ''Prophètes et Nains de jardin''
* 2001: ''La révolution n'est pas un dîner de gala''
* 2001: ''20 chansons optimistes pour en finir avec le futur''
==Cançons mai conegudas==
* ''Pololop - les Iroquois à cheveux verts'' (1986)
* ''Assez !'' (1986)
* ''Sur la vie de mon père'' (1986)
* ''Louison Bobet for ever'' (1987)
* ''Messire Quentin'' (1987)
* ''Guerriers Balubas'' (1988)
* ''Sprint'' (1988)
* ''Vanessa und Florent'' (1990)
* ''Nous sommes des babas'' (1990)
* ''Dans le jardin d'Allah'' (1990)
* ''New Orleans'' (1991)
* ''Come on boys'' (1992)
* ''Goal di Pele'' (1992)
* ''In the ghettos'' (1993)
* ''Boys'' (1994, represa version [[punk rock]] de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sabrina_Salerno Sabrina])
* ''Enola Gay'' (1995)
* ''Alain Prieur - Je veux être un oiseau'' (1996)
* ''Maria Callas + Placido Domingo'' (1996)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
j9jrbn5y6rfxaea41zquby4lek14yxq
2328089
2328085
2022-08-11T21:41:54Z
Raymond Trencavel
26125
wikitext
text/x-wiki
[[Fichièr:Ludwigvon88 2022.jpg|thumb|350px|Ludwig von 88]]
'''Ludwig von 88''' es un grop [[París (França)|parisenc]] de [[punk rock]] e [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat en 1983. Eissit de la scèna independenta dita ''alternativa'' de la fin de las annadas 80, èra vengut plan popular dins las annadas 90.
== Biografia ==
A la debuta, ''Ludwig von 88'' es format en 1983 per lo bassista ''Laurent Manet'' e un guitarrista ex-sòci des Béruriers<ref>https://oc.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9rurier_Noir</ref>, Olivier « Olaf » Felingstone, ambe au cant ''Fabrice Barthelon'' e ''Laurent Portes'' en seconda guitarra.
En 1984 arriba ''Karim Berrouka'' au cant, mentre que lo guitarrista ''Laurent Portes'' es remplaçat per ''Bruno Garcia''. Coma bateriá, t'emplegan puslèu una [https://fr.wikipedia.org/wiki/Bo%C3%AEte_%C3%A0_rythmes maquina ritmica], qu'es un pauc la marca sonòra dels grops punks exagonals de l'epòca ([[Bérurier Noir]], [https://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9tal_Urbain Metal Urbain]).
Quitament [[punk rock]] [[francés]], a contra briu de l'esperit [https://fr.wikipedia.org/wiki/Nihilisme no future] de la [[punk|punk attituda]]<ref>https://fr.wikipedia.org/wiki/Id%C3%A9ologie_punk</ref>, la musica de ''Ludwig von 88'' se vòl risolièra e festiva. Per contra, lor nom es clarament ligat a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Orange_m%C3%A9canique Orange Mécanique], una referéncia comuna ambe lo mitan punk e mai precisamant ambe [[Bérurier Noir]], que lo personatge principal de l'istòria es un fan de [[Ludwig van Beethoven|Ludwig von Beethoven]]. Per lo 88, es mens clar, n'i a que dison que seriá une provocacion ''punk'' en reférencia a un simbole amagat dels [[Nazisme|nazis]] (88 per [[Schutzstaffel|SS]]), mentre que d'autres dison qu'es un resson al 77 ([[punk|1977, l'annada del punk]]) en previson d'un reviscòl ''punk'' per 1988.
En parallèla de ''Ludwig von 88'', ''Bruno Garcia'' va tanben aver fòrça succès ambe son projècte [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sergent_Garcia Sergent Garcia] a partir de 1999 (''Acabar mal''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Sergent-Garcia/Acabar-mal-s3234.html</ref>). Participarà tanben al duò ''Titi et Nobru'', ''Nobru'' per ''Bruno'', la ''Titi'' ela qu'èra una corista dels [[Bérurier Noir]]<ref>https://musique.rfi.fr/artiste/raggamuffin/sergent-garcia</ref>.
Quitament pas brica representativa de la discografia del grop, es fin finala la cançon ''New Orleans'', sortida en [https://fr.wikipedia.org/wiki/Single_(musique) single] en 1991 e tirada de l'album ''Ce jour heureux est plein d'allégresse'', qu'es benlèu la mai coneguda de ''Ludwig von 88''.
==Discografia==
* 1986: ''Houla la !''
* 1987: ''Houlala 2 : La Mission''
* 1988: ''Sprint'' (mini album per se trufar dels [[Jòcs Olimpics]])
* 1990: ''Ce jour heureux est plein d'allégresse''
* 1992: ''Tout pour le trash''
* 1994: ''17 plombs pour péter les tubes'' (album de represas, desviraments e parodias)
* 1995: ''Hiroshima - 50 ans d'inconscience'' (mini album)
* 1996: ''Prophètes et Nains de jardin''
* 2001: ''La révolution n'est pas un dîner de gala''
* 2001: ''20 chansons optimistes pour en finir avec le futur''
==Cançons mai conegudas==
* ''Pololop - les Iroquois à cheveux verts'' (1986)
* ''Assez !'' (1986)
* ''Sur la vie de mon père'' (1986)
* ''Louison Bobet for ever'' (1987)
* ''Messire Quentin'' (1987)
* ''Guerriers Balubas'' (1988)
* ''Sprint'' (1988)
* ''Vanessa und Florent'' (1990)
* ''Nous sommes des babas'' (1990)
* ''Dans le jardin d'Allah'' (1990)
* ''New Orleans'' (1991)
* ''Come on boys'' (1992)
* ''Goal di Pele'' (1992)
* ''In the ghettos'' (1993)
* ''Boys'' (1994, represa version [[punk rock]] de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sabrina_Salerno Sabrina])
* ''Enola Gay'' (1995)
* ''Alain Prieur - Je veux être un oiseau'' (1996)
* ''Maria Callas + Placido Domingo'' (1996)
== Referéncias ==
[[Categoria:grop de rock francés]]
[[Categoria:Grop de rock]]
[[Categoria:Grop de musica punk]]
36zo0ue0afm9nrzsr5ahm6g5ho1smz9