Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.39.0-wmf.23 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Gadget Discussion gadget Définition de gadget Discussion définition de gadget Wikipèdia:La tavèrna 4 12599 2328588 2322592 2022-08-16T12:54:31Z MediaWiki message delivery 18686 /* Report du vote de l'élection 2022 du conseil d'administration de la Wikimedia Foundation */ seccion novèla wikitext text/x-wiki __NEWSECTIONLINK__ {| width="100%" style="margin: 0 0em 0 0em; text-align: left; background: #FFFFEE;" |colspan="3" width="100%" style="background-color: honeydew; border: 1px solid #ccc;" align="center;"| <p style="text-align:center; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size:120%; line-height:0.5em; font-weight:bold; margin-bottom:1">[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|32px]]'''Benvenguts a la Tavèrna de la Wikipèdia'''[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|32px]]<br /> <small>[[Wikipèdia:Tavèrna/Archius|Archius de la tavèrna]]</small><br /><br /> <small>[[Wikipèdia:Tavèrna dels non-occitanofòns|Tavèrna dels non-occitanofòns]]</small></p> |- | |- |width=40%| __TOC__ |valign="top"|[[image:Naxos Taverna.jpg|250px|right|La Tavèrna de Wikipèdia]] |} == Tornar lançar l'occitan sus le Wikipèdia e l'internet liure en generau == E bonjorn ! Sèi Walter, d'Auvernha. L'occitan sus l'internet z-es pas pro desvelopat par le moment, e portant, i a mai de projèctes liures, coma Wikipèdia, Openstreetmap, le logiciau liure...eca ente podem faire mai de reviradas en occitan, e ente le fasem deja. Pense que fau organizar la comunitat d'occitanofòns de l'internet par de quo. Par exemple, faire coma le Wikimedia en francès, un servidor Discord ente podem se rencontrar e s'organizar. Que ne'n pensetz ? PS: Desolat si escriut pas mai l'occitan, sèi enquèra aprenant. == Estatisticas 2021 == {| class="wikitable centre" ; |style="background:#80CCFF"| '''Donada''' |style="background:#80CCFF"| '''Unitat''' |style="background:#80CCFF"| '''Valor genier de 2020''' |style="background:#80CCFF"| '''Valor genier de 2021''' |style="background:#80CCFF"| '''Valor genier de 2022''' |style="background:#80CCFF"| '''Variacion 2021-2022''' |- |'''[[m:List of wikipedias|List of wikipedias]] :''' |- | – nombre d'articles |''article'' |{{formatnum:87083}} |{{formatnum:86210}} |{{formatnum:87096}} | [[File:Increase2.svg|9px]] +1% |- | – reng mondiau | - |69{{e}} |73{{e}} |74{{e}} | [[File:Decrease2.svg|9px]] -1 |- |'''Nombre totau de paginas''' |''pagina'' |{{formatnum:146299}} |{{formatnum:152480}} |{{formatnum:155159}} | [[File:Increase2.svg|9px]] +1,7% |- |'''Utilizaires actius''' (1 edicion/mes min.) |''utilizaire'' |65 |87 |95 | [[File:Increase2.svg|9px]] +9% |- |'''Nombre d'edicions''' |''edicion'' |{{formatnum:2144883}} |{{formatnum:2231294}} |{{formatnum:2288412}} | [[File:Increase2.svg|9px]] +2,5% |- |'''Prefondor''' | - |7 |8 |9 | [[File:Increase2.svg|9px]] +12,5% |- |'''[[m:List of Wikipedias by sample of articles|List of Wikipedias by sample of articles]] :''' |- | – ponchs |''pts'' |32,52 |35,44 |39,57 | [[File:Increase2.svg|9px]] +11,7% |- | – reng mondiau | - |44{{e}} |43{{e}} |41{{e}} | [[File:Increase2.svg|9px]] +2 |- |'''[[m:List of Wikipedias by expanded sample of articles|List of Wikipedias by expanded sample of articles]] :''' |- | – ponchs |''pts'' |30,10 |31,19 |32,55 | [[File:Increase2.svg|9px]] +4,3% |- | – reng mondiau | - |61{{e}} |61{{e}} |61{{e}} | [[File:Steady2.svg|9px]] |+ Estatisticas generalas de 2021 |} Segon ieu, l'annada 2021 es similara a 2020 : es marcada per l'aumentacion lenta de la qualitat generau de la wikipèdia occitana amb un trabalh important sus leis articles fondamentaus e sus la toponomia. Aquò s'obsèrva dins lei classaments per tièra d'articles o dins l'aumentacion regulara de la "prefondor" dau wiki. En revènge, en causa dau nombre feble (mai en aumentacion) d'utilizaires, avèm de dificultats per crear d'articles. Pasmens, en fàcia de la concurréncia dei wikipèdias vesinas (francesa, italiana, castelhana, catalana...) qu'an una quantitat ben superiora d'articles, aquò pòu semblar una evolucion positiva au projècte nòstre : una wikipèdia "reducha" mai amb d'articles ben estructurats e ben illustrats. --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 16 genièr de 2022 a 14.39 (UTC) == Discussions en cors sus la lista dei 1000 articles fondamentaus == Bonjorn, per informacion, i a una discussion en cors sus la lista dei 1000 articles fondamentaus a prepaus d'un quarantenau de modificacions. Aquò pòu aver un impacte sus la wikipèdia nòstra car aquela lista es utilizada per desvolopar aquela wikipèdia (subretot per Nicolas Eynaud mai tanben per d'autreis utilizaires coma Algovia o ieu). Per resumir, un utilizaire prepausa fòrça modificacions que son susceptiblas de demenir lo nombre de ponchs qu'avèm sus lo classament dei wikipèdias segon la lista dei 1000 articles. L'enjòc es en realitat feble car aquela lista es facultativa. Pasmens, sensa formular de demandas de sostèn, pensi qu'aquela discussion pòu interessar certanei personas aquí. Coralament, --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 10 febrièr de 2022 a 09.43 (UTC) :La discussion se debana sus aquela pagina : [https://meta.wikimedia.org/wiki/Talk:List_of_articles_every_Wikipedia_should_have] --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 10 febrièr de 2022 a 09.44 (UTC) :: Dos mes pus tard, la discussion sembla desenant « mestrejada » (es a dire que totei lei participants arriban mai ò mens a se parlar). --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 13 abril de 2022 a 21.06 (UTC) == Demanda de supression dei creacions ''en massa'' recentas == Per informacion, ai demandat la supression dei creacions ''en massa'' « d'articles » recents sus de films. Segon ieu, aquò respècta pas lei critèris definits dins [[Wikipèdia:Çò que Wikipèdia es pas]], especialament ''« [Wikipèdia] es pas un catalòg de faches, o una lista d'informacions »''. Lo debat a luòc aquí : [[Wikipèdia:Paginas de suprimir]]. Coralament, --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 6 agost de 2022 a 14.34 (UTC) == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Report du vote de l'élection 2022 du conseil d'administration de la Wikimedia Foundation</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Delay of Board of Trustees election| Ce message est également traduit dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Delay of Board of Trustees election|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Delay of Board of Trustees election}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, Je vous informe aujourd'hui d'un changement dans le calendrier du vote pour l'élection du conseil d'administration. Comme beaucoup d'entre vous le savent déjà, nous proposons cette année une [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_elections/2022/Community_Voting/Election_Compass|boussole électorale]] pour aider les électeurs et électrices à identifier le positionnement des personnes qui se sont portées candidates sur certains sujets clés. Plusieurs d'entre elles ont demandé une extension de la limite du nombre de caractères pour leurs réponses développant leurs positions, et le comité des élections a estimé que leur raisonnement était conforme aux objectifs d'un processus électoral juste et équitable. Pour garantir que les déclarations/affirmations les plus longues puissent être traduites à temps pour l'élection, le comité des élections et le groupe de travail pour la sélection des membres du conseil d'administration ont décidé de reporter d'une semaine l'ouverture du vote de l'élection du conseil d'administration - une période proposée comme idéale par l'équipe qui soutient l'élection. Bien que l'on ne s'attende pas à ce que tout le monde veuille utiliser la boussole électorale pour éclairer sa décision de vote, le comité des élections a estimé qu'il était plus approprié d'ouvrir la période de vote avec des traductions essentielles que les membres de la communauté, quelle que soit leur langue, pourront utiliser s'ils souhaitent prendre cette décision importante. Le vote sera ouvert le 23 août à 00:00 UTC et se terminera le 6 septembre à 23:59 UTC. Bien à vous, Matanya, de la part du comité des élections, <section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 16 agost de 2022 a 12.54 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> 8q1hzckmn05toha87ayqeitp9pbln35 2328640 2328588 2022-08-16T20:26:22Z Nicolas Eynaud 6858 /* Report du vote de l'élection 2022 du conseil d'administration de la Wikimedia Foundation */ wikitext text/x-wiki __NEWSECTIONLINK__ {| width="100%" style="margin: 0 0em 0 0em; text-align: left; background: #FFFFEE;" |colspan="3" width="100%" style="background-color: honeydew; border: 1px solid #ccc;" align="center;"| <p style="text-align:center; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size:120%; line-height:0.5em; font-weight:bold; margin-bottom:1">[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|32px]]'''Benvenguts a la Tavèrna de la Wikipèdia'''[[Image:Nuvola_apps_kteatime.png|32px]]<br /> <small>[[Wikipèdia:Tavèrna/Archius|Archius de la tavèrna]]</small><br /><br /> <small>[[Wikipèdia:Tavèrna dels non-occitanofòns|Tavèrna dels non-occitanofòns]]</small></p> |- | |- |width=40%| __TOC__ |valign="top"|[[image:Naxos Taverna.jpg|250px|right|La Tavèrna de Wikipèdia]] |} == Tornar lançar l'occitan sus le Wikipèdia e l'internet liure en generau == E bonjorn ! Sèi Walter, d'Auvernha. L'occitan sus l'internet z-es pas pro desvelopat par le moment, e portant, i a mai de projèctes liures, coma Wikipèdia, Openstreetmap, le logiciau liure...eca ente podem faire mai de reviradas en occitan, e ente le fasem deja. Pense que fau organizar la comunitat d'occitanofòns de l'internet par de quo. Par exemple, faire coma le Wikimedia en francès, un servidor Discord ente podem se rencontrar e s'organizar. Que ne'n pensetz ? PS: Desolat si escriut pas mai l'occitan, sèi enquèra aprenant. == Estatisticas 2021 == {| class="wikitable centre" ; |style="background:#80CCFF"| '''Donada''' |style="background:#80CCFF"| '''Unitat''' |style="background:#80CCFF"| '''Valor genier de 2020''' |style="background:#80CCFF"| '''Valor genier de 2021''' |style="background:#80CCFF"| '''Valor genier de 2022''' |style="background:#80CCFF"| '''Variacion 2021-2022''' |- |'''[[m:List of wikipedias|List of wikipedias]] :''' |- | – nombre d'articles |''article'' |{{formatnum:87083}} |{{formatnum:86210}} |{{formatnum:87096}} | [[File:Increase2.svg|9px]] +1% |- | – reng mondiau | - |69{{e}} |73{{e}} |74{{e}} | [[File:Decrease2.svg|9px]] -1 |- |'''Nombre totau de paginas''' |''pagina'' |{{formatnum:146299}} |{{formatnum:152480}} |{{formatnum:155159}} | [[File:Increase2.svg|9px]] +1,7% |- |'''Utilizaires actius''' (1 edicion/mes min.) |''utilizaire'' |65 |87 |95 | [[File:Increase2.svg|9px]] +9% |- |'''Nombre d'edicions''' |''edicion'' |{{formatnum:2144883}} |{{formatnum:2231294}} |{{formatnum:2288412}} | [[File:Increase2.svg|9px]] +2,5% |- |'''Prefondor''' | - |7 |8 |9 | [[File:Increase2.svg|9px]] +12,5% |- |'''[[m:List of Wikipedias by sample of articles|List of Wikipedias by sample of articles]] :''' |- | – ponchs |''pts'' |32,52 |35,44 |39,57 | [[File:Increase2.svg|9px]] +11,7% |- | – reng mondiau | - |44{{e}} |43{{e}} |41{{e}} | [[File:Increase2.svg|9px]] +2 |- |'''[[m:List of Wikipedias by expanded sample of articles|List of Wikipedias by expanded sample of articles]] :''' |- | – ponchs |''pts'' |30,10 |31,19 |32,55 | [[File:Increase2.svg|9px]] +4,3% |- | – reng mondiau | - |61{{e}} |61{{e}} |61{{e}} | [[File:Steady2.svg|9px]] |+ Estatisticas generalas de 2021 |} Segon ieu, l'annada 2021 es similara a 2020 : es marcada per l'aumentacion lenta de la qualitat generau de la wikipèdia occitana amb un trabalh important sus leis articles fondamentaus e sus la toponomia. Aquò s'obsèrva dins lei classaments per tièra d'articles o dins l'aumentacion regulara de la "prefondor" dau wiki. En revènge, en causa dau nombre feble (mai en aumentacion) d'utilizaires, avèm de dificultats per crear d'articles. Pasmens, en fàcia de la concurréncia dei wikipèdias vesinas (francesa, italiana, castelhana, catalana...) qu'an una quantitat ben superiora d'articles, aquò pòu semblar una evolucion positiva au projècte nòstre : una wikipèdia "reducha" mai amb d'articles ben estructurats e ben illustrats. --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 16 genièr de 2022 a 14.39 (UTC) == Discussions en cors sus la lista dei 1000 articles fondamentaus == Bonjorn, per informacion, i a una discussion en cors sus la lista dei 1000 articles fondamentaus a prepaus d'un quarantenau de modificacions. Aquò pòu aver un impacte sus la wikipèdia nòstra car aquela lista es utilizada per desvolopar aquela wikipèdia (subretot per Nicolas Eynaud mai tanben per d'autreis utilizaires coma Algovia o ieu). Per resumir, un utilizaire prepausa fòrça modificacions que son susceptiblas de demenir lo nombre de ponchs qu'avèm sus lo classament dei wikipèdias segon la lista dei 1000 articles. L'enjòc es en realitat feble car aquela lista es facultativa. Pasmens, sensa formular de demandas de sostèn, pensi qu'aquela discussion pòu interessar certanei personas aquí. Coralament, --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 10 febrièr de 2022 a 09.43 (UTC) :La discussion se debana sus aquela pagina : [https://meta.wikimedia.org/wiki/Talk:List_of_articles_every_Wikipedia_should_have] --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 10 febrièr de 2022 a 09.44 (UTC) :: Dos mes pus tard, la discussion sembla desenant « mestrejada » (es a dire que totei lei participants arriban mai ò mens a se parlar). --[[Utilizaire:Nicolas Eynaud|Nicolas Eynaud]] ([[Discussion Utilizaire:Nicolas Eynaud|d]]) 13 abril de 2022 a 21.06 (UTC) == Demanda de supression dei creacions ''en massa'' recentas == Per informacion, ai demandat la supression dei creacions ''en massa'' « d'articles » recents sus de films. Segon ieu, aquò respècta pas lei critèris definits dins [[Wikipèdia:Çò que Wikipèdia es pas]], especialament ''« [Wikipèdia] es pas un catalòg de faches, o una lista d'informacions »''. Lo debat a luòc aquí : [[Wikipèdia:Paginas de suprimir]]. Coralament, --[[Utilizaire:Toku|Toku]] ([[Discussion Utilizaire:Toku|d]]) 6 agost de 2022 a 14.34 (UTC) s12xbw22qckrqxfk537mss48g4bp68l Lo Dalfin 0 13030 2328656 2325394 2022-08-17T07:49:20Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta=oc }} '''Lo Dalfin''' (<Lou Dalfin> dins la grafia de l'[[Escòla dau Pò]]) es un grop de musica de las [[Valadas Occitanas]] d'[[Itàlia]], fondat en [[1982]] per [[Sèrgi Berardo]]. Lor musica mescla lo [[rock]] amb lo patrimòni cisalpenc o mai generalament occitan (borrèias, rigaudons, correntas, chançons tradicionalas...). Lo nom afichat dau grop rèsta en [[grafia de l'Escòla dau Pò]] mas las paraulas son publicaas aüra en [[grafia classica]]. [[Imatge:Negro Lou Dalfin (2) 672-458 resize.jpg|thumb|Sergio Berardo amb sa [[sonsaina]].]] == Discografia == * Primiera epòca ** [[1982]]: ''En franso i ero de grando guero'' ; ** [[1984]]: ''L'aze d'alegre''. * Segonda epòca ** [[1992]]: ''W Jan d'l'Eiretto'', Ed. Ousitanio Vivo; ** [[1995]]: ''Gibous, Bagase e Bandí'', Ed. Baracca e Burattini/Sony; ** [[1997]]: ''Radio Occitània libra'' live amb lo grop basc Sustraia, Ed. Baracca e Burattini/Sony; ** [[1998]]: ''Lo viatge'', Ed. Noys; ** [[2001]]: ''La flor de lo dalfin'', UPRFolkRock/Peones edizioni musicali; ** [[2003]]: ''Sem encar ici'' - single enregistrat e mixat per [[Madaski]] e M. Tavella e pas jamai distribuit dins lo comèrci; ** [[2004]]: ''L’òste del Diau'', Ed. Tarantanius, distribuzione Venus. ** [[2005]]: ''Al temps de festa en [[Occitània]]'', Ed. Aditi Image/Felmay, DVD. ** [[2007]]: ''I Virasolelhs'' ** [[2009]]: ''Remescla'', Ed. Musicalista/Green Queen Music/Self. ** [[2011]]: ''Cavalier Faidit'' ==Ligams intèrnes == * [[:Categoria:Cançon de Lo Dalfin|Discografia de Lo Dalfin]] ==Ligams extèrnes == * {{oc}} {{it}} {{fr}} [http://www.loudalfin.it Sit oficial] * [http://www.youtube.com/watch?v=z618ytnI0mo Live a Torino] * [http://www.dailymotion.com/video/x3cip5_lou-dalfin-a-l-estivada-2006_news Lo Dalfin a l'Estivada de Rodés] == Nòta == <references/> {{Portal Valadas Occitanas}} [[Categoria:Valadas Occitanas]] [[Categoria:Grop de musica occitan]] [[Categoria:Grop de musica italian]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] [[categoria:Grop de rock|Dalfin, Lo]] [[categoria:Grop rock d'Occitània|Dalfin, Lo]] cp8eq9q46cxs9hqxzvnhmxf6amg6yg1 Wikipèdia:Tavèrna dels non-occitanofòns 4 16545 2328641 2320514 2022-08-16T20:26:38Z Nicolas Eynaud 6858 /* Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement – Numéro 7 */ wikitext text/x-wiki [[Categoria:La Tavèrna|{{PAGENAME}}]] <noinclude> {{Wikipèdia:Tavèrna dels non-occitanofòns/Acuèlh/òc}} </noinclude> [[es:Wikipedia:Libro de visitas]] [[fr:Wikipédia:Bistro des non-francophones]] [[ja:Wikipedia:Chatsubo for Non-Japanese Speakers]] [[ro:Wikipedia:Carte de oaspeţi]] [[vi:Wikipedia:Guestbook for non-Vietnamese speakers]] [[zh:Wikipedia:Guestbook for non-Chinese-speakers]] [[zh-min-nan:Wikipedia:Tāi-sài-koán]] [[ru:Википедия:Форум/Иноязычный]] <!-- Please, enter new comments in the bottom of the page ! --> <br clear="all"/> [[Image:Pieter Bruegel the Elder - The Tower of Babel (Vienna) - Google Art Project - edited.jpg|thumb|left|200px|Babel]] [[Image:UN General Assembly.jpg|thumb|200px|United Nations - Nacions Unidas]] __TOC__ <br clear="all"/> [[Wikipèdia:Tavèrna dels non-occitanofòns/Archius3|Archius 2018-2021]]<br/> [[Wikipèdia:Tavèrna_dels_non-occitanofòns/Archius2|Archius de novembre de 2014 a decembre de 2017]]<br/> [[Wikipèdia:Tavèrna_dels_non-occitanofòns/Archius|Archius abans novembre de 2014]] == Wiki Loves Folklore is back! == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> {{int:please-translate}} [[File:Wiki Loves Folklore Logo.svg|right|150px|frameless]] You are humbly invited to participate in the '''[[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022|Wiki Loves Folklore 2022]]''' an international photography contest organized on Wikimedia Commons to document folklore and intangible cultural heritage from different regions, including, folk creative activities and many more. It is held every year from the '''1st till the 28th''' of February. You can help in enriching the folklore documentation on Commons from your region by taking photos, audios, videos, and [https://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:UploadWizard&campaign=wlf_2022 submitting] them in this commons contest. You can also [[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022/Organize|organize a local contest]] in your country and support us in translating the [[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022/Translations|project pages]] to help us spread the word in your native language. Feel free to contact us on our [[:c:Commons talk:Wiki Loves Folklore 2022|project Talk page]] if you need any assistance. '''Kind regards,''' '''Wiki loves Folklore International Team''' --[[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 9 genièr de 2022 a 13.15 (UTC) </div> <!-- Message mandat per User:Tiven2240@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Tiven2240/wlf&oldid=22560402 --> == Consultation des souhaits de la communauté pour 2022 == [[File:Community Wishlist Survey Lamp.svg|right|200px]] La '''[[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey 2022|consultation des souhaits de la communauté pour 2022]]''' a débuté ! Cette consultation est le processus par lequel les communautés décident sur quoi l’équipe [[m:Special:MyLanguage/Community Tech|Technologies communautaires]] doit travailler durant l’année qui suit. Nous encourageons tout le monde à soumettre des propositions avant le '''23 janvier''', ou à commenter les propositions des autres pour les améliorer. Les communautés voteront pour les propositions entre le 28 janvier et le 11 février. L’équipe Technologies communautaires se concentre sur les outils pour les contributeurs expérimentés de Wikimédia. Vous pouvez écrire vos propositions dans n’importe quelle langue, nous les traduirons pour vous. Merci, nous avons hâte de les recevoir ! [[User:SGrabarczuk (WMF)|SGrabarczuk (WMF)]] ([[User talk:SGrabarczuk (WMF)|talk]]) 10 genièr de 2022 a 18.23 (UTC) <!-- Message mandat per User:SGrabarczuk (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGrabarczuk_(WMF)/sandbox/MM/Francophones&oldid=20689614 --> == Feminism and Folklore 2022 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> {{int:please-translate}} Greetings! You are invited to participate in '''[[:m:Feminism and Folklore 2022|Feminism and Folklore 2022]]''' writing competion. This year Feminism and Folklore will focus on feminism, women biographies and gender-focused topics for the project in league with Wiki Loves Folklore gender gap focus with folk culture theme on Wikipedia. You can help us in enriching the folklore documentation on Wikipedia from your region by creating or improving articles focused on folklore around the world, including, but not limited to folk festivals, folk dances, folk music, women and queer personalities in folklore, folk culture (folk artists, folk dancers, folk singers, folk musicians, folk game athletes, women in mythology, women warriors in folklore, witches and witch hunting, fairy tales and more. You can contribute to new articles or translate from the list of suggested articles [[:m:Feminism and Folklore 2022/List of Articles|here]]. You can also support us in organizing the contest on your local Wikipedia by signing up your community to participate in this project and also translating the [[m:Feminism and Folklore 2022|project page]] and help us spread the word in your native language. Learn more about the contest and prizes from our project page. Feel free to contact us on our [[:m:Talk:Feminism and Folklore 2022|talk page]] or via Email if you need any assistance... Thank you. '''Feminism and Folklore Team''', [[User:Tiven2240|Tiven2240]] --11 genièr de 2022 a 05.49 (UTC) </div> <!-- Message mandat per User:Tiven2240@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Tiven2240/wlf&oldid=22574381 --> == Call for Feedback about the Board of Trustees elections is now open == The Call for Feedback: Board of Trustees elections is now open and will close on 7 February 2022. With this Call for Feedback, the Movement Strategy and Governance team is taking a different approach. This approach incorporates community feedback from 2021. Instead of leading with proposals, the Call is framed around key questions from the Board of Trustees. The key questions came from the feedback about the 2021 Board of Trustees election. The intention is to inspire collective conversation and collaborative proposal development about these key questions. There are two confirmed questions that will be asked during this Call for Feedback: #What is the best way to ensure more diverse representation among elected candidates? The Board of Trustees noted the importance of selecting candidates who represent the full diversity of the Wikimedia movement. The current processes have favored volunteers from North America and Europe. #What are the expectations for the candidates during the election? Board candidates have traditionally completed applications and answered community questions. How can an election provide appropriate insight into candidates while also appreciating candidates’ status as volunteers? There is one additional question that may be presented during the Call about selection processes. This question is still under discussion, but the Board wanted to give insight into the confirmed questions as soon as possible. Hopefully if an additional question is going to be asked, it will be ready during the first week of the Call for Feedback. [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections|Join the conversation.]] Best, Movement Strategy and Governance, [[Utilizaire:Zuz (WMF)|Zuz (WMF)]] ([[Discussion Utilizaire:Zuz (WMF)|d]]) 11 genièr de 2022 a 17.55 (UTC) == L'appel à commentaires sur les élections du Conseil d'administration est maintenant ouvert == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" />:''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Call for Feedback about the Board of Trustees elections is now open/Short|Ce message est disponible dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Call for Feedback about the Board of Trustees elections is now open/Short|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Call for Feedback about the Board of Trustees elections is now open/Short}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Élections du conseil d'administration : l'appel à commentaires est maintenant ouvert et se terminera le 7 février 2022. Avec cet appel à commentaires, l'équipe Stratégie et Gouvernance du Mouvement adopte une approche différente. Cette approche intègre le retour d'informations de 2021 de la communauté. Au lieu de présenter des propositions, l'appel s'articule autour des questions-clés du Conseil d'administration. Les questions-clés sont issues des retours sur l'élection 2021 du conseil d'administration. L'intention est d'inspirer une conversation collective et le développement de propositions collaboratives sur ces questions-clés. [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections|Participez à la conversation.]] Bien à vous, L'équipe Stratégie et Gouvernance du Mouvement<section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 13 genièr de 2022 a 03.23 (UTC) <!-- Message mandat per User:Xeno (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=22506356 --> == Discutez avec l’équipe Technologies communautaires == [[File:Community Wishlist Survey Lamp.svg|150px|right]] {{int:Hello}} Nous, l’équipe travaillant sur la [[m:Special:MyLanguage/Community Wishlist Survey|consultation des souhaits de la communauté]] (CWS), aimerions vous inviter à une réunion en ligne avec nous. Celle-ci aura lieu le [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20220119T1800 '''{{#time:j xg|2022-01-19}} ({{#time:l|2022-01-19}}) à {{#time:H:i e|18:00|fr|1}}'''] sur Zoom et durera une heure. Cet outil externe n’est pas soumis à [[foundation:Privacy_policy/fr|la politique de confidentialité de Wikimedia]]. [https://wikimedia.zoom.us/j/85804347114 '''Cliquez ici pour Participer''']. '''Ordre du jour''' * Amenez le premier jet de votre proposition et discutez de vos questions sur la façon de l’améliorer avec un membre de l’équipe Technologies communautaires. '''Format''' La rencontre ne sera pas enregistrée ni diffusée en flux. Des notes anonymes seront prises et publiées sur Meta-Wiki. La présentation (tous les points à l’ordre du jour à l’exception des questions et réponses) sera donnée en anglais. Nous pouvons répondre aux questions posées en français, anglais, polonais, espagnol et allemand. Si vous voulez poser une question en avance, vous pouvez l’écrire [[m:Talk:Community Wishlist Survey|sur la page de discussion de la consultation des souhaits de la communauté]] ou l’envoyer à sgrabarczuk@wikimedia.org. Cette réunion sera animée par [[m:Special:MyLanguage/User:NRodriguez (WMF)|Natalia Rodriguez]] (la chef de l’équipe [[m:Special:MyLanguage/Community Tech|Technologies communautaires]]). '''Lien d'invitation''' * [https://wikimedia.zoom.us/j/85804347114 S’inscrire en ligne] * ID de la réunion : <span dir=ltr>85804347114</span> * [https://wikimedia.zoom.us/u/keu6UeRT0T Numéros de téléphone locaux] Nous espérons vous voir ! [[User:SGrabarczuk (WMF)|SGrabarczuk (WMF)]] ([[User talk:SGrabarczuk (WMF)|talk]]) 18 genièr de 2022 a 01.02 (UTC) <!-- Message mandat per User:SGrabarczuk (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGrabarczuk_(WMF)/sandbox/MM/Francophones&oldid=20689614 --> == Subscribe to the This Month in Education newsletter - learn from others and share your stories == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Dear community members, Greetings from the EWOC Newsletter team and the education team at Wikimedia Foundation. We are very excited to share that we on tenth years of Education Newsletter ([[m:Education/News|This Month in Education]]) invite you to join us by [[m:Global message delivery/Targets/This Month in Education|subscribing to the newsletter on your talk page]] or by [[m:Education/News/Newsroom|sharing your activities in the upcoming newsletters]]. The Wikimedia Education newsletter is a monthly newsletter that collects articles written by community members using Wikimedia projects in education around the world, and it is published by the EWOC Newsletter team in collaboration with the Education team. These stories can bring you new ideas to try, valuable insights about the success and challenges of our community members in running education programs in their context. If your affiliate/language project is developing its own education initiatives, please remember to take advantage of this newsletter to publish your stories with the wider movement that shares your passion for education. You can submit newsletter articles in your own language or submit bilingual articles for the education newsletter. For the month of January the deadline to submit articles is on the 20th January. We look forward to reading your stories. Older versions of this newsletter can be found in the [[outreach:Education/Newsletter/Archives|complete archive]]. More information about the newsletter can be found at [[m:Education/News/Publication Guidelines|Education/Newsletter/About]]. For more information, please contact spatnaik{{@}}wikimedia.org. ------ <div style="text-align: center;"><div style="margin-top:10px; font-size:90%; padding-left:5px; font-family:Georgia, Palatino, Palatino Linotype, Times, Times New Roman, serif;">[[m:Education/Newsletter/About|About ''This Month in Education'']] · [[m:Global message delivery/Targets/This Month in Education|Subscribe/Unsubscribe]] · [[m:MassMessage|Global message delivery]] · For the team: [[User:ZI Jony|<span style="color:#8B0000">'''ZI Jony'''</span>]] [[User talk:ZI Jony|<sup><span style="color:Green"><i>(Talk)</i></span></sup>]], {{<includeonly>subst:</includeonly>#time:l G:i, d F Y|}} (UTC)</div></div> </div> <!-- Message mandat per User:ZI Jony@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:ZI_Jony/MassMessage/Awareness_of_Education_Newsletter/List_of_Village_Pumps&oldid=21244129 --> == Movement Strategy and Governance News – Issue 5 == <section begin="ucoc-newsletter"/> :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5/Global message|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Movement Strategy and Governance/Newsletter/5/Global message}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' <span style="font-size:200%;">''' Movement Strategy and Governance News'''</span><br> <span style="font-size:120%; color:#404040;">'''Issue 5, January 2022'''</span><span style="font-size:120%; float:right;">[[m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5|'''Read the full newsletter''']]</span> ---- Welcome to the fifth issue of Movement Strategy and Governance News (formerly known as Universal Code of Conduct News)! This revamped newsletter distributes relevant news and events about the Movement Charter, Universal Code of Conduct, Movement Strategy Implementation grants, Board elections and other relevant MSG topics. This Newsletter will be distributed quarterly, while more frequent Updates will also be delivered weekly or bi-weekly to subscribers. Please remember to subscribe [[:m:Special:MyLanguage/Global message delivery/Targets/MSG Newsletter Subscription|here]] if you would like to receive these updates. <div style="margin-top:3px; padding:10px 10px 10px 20px; background:#fffff; border:2px solid #808080; border-radius:4px; font-size:100%;"> *'''Call for Feedback about the Board elections''' - We invite you to give your feedback on the upcoming WMF Board of Trustees election. This call for feedback went live on 10th January 2022 and will be concluded on 7th February 2022. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#Call for Feedback about the Board elections|continue reading]]) *'''Universal Code of Conduct Ratification''' - In 2021, the WMF asked communities about how to enforce the Universal Code of Conduct policy text. The revised draft of the enforcement guidelines should be ready for community vote in March. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#Universal Code of Conduct Ratification|continue reading]]) * '''Movement Strategy Implementation Grants''' - As we continue to review several interesting proposals, we encourage and welcome more proposals and ideas that target a specific initiative from the Movement Strategy recommendations. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#Movement Strategy Implementation Grants|continue reading]]) * '''The New Direction for the Newsletter''' - As the UCoC Newsletter transitions into MSG Newsletter, join the facilitation team in envisioning and deciding on the new directions for this newsletter. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#The New Direction for the Newsletter|continue reading]]) *'''Diff Blogs''' - Check out the most recent publications about MSG on Wikimedia Diff. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#Diff Blogs|continue reading]])</div><section end="ucoc-newsletter"/> [[Utilizaire:Zuz (WMF)|Zuz (WMF)]] ([[Discussion Utilizaire:Zuz (WMF)|d]]) 20 genièr de 2022 a 08.56 (UTC) == Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement – Numéro 5 == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="ucoc-newsletter"/> :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5/Global message|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Movement Strategy and Governance/Newsletter/5/Global message}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' <span style="font-size:200%;">'''Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement'''</span><br> <span style="font-size:120%; color:#404040;">'''Numéro 5 - janvier 2022'''</span><span style="font-size:120%; float:right;">[[m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5|'''Lire le bulletin complet''']]</span> ---- Bienvenue au cinquième numéro des Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement (anciennement connues sous le nom de Nouvelles du Code de Conduite Universel) ! Ce bulletin d'information révisé diffuse des nouvelles et des événements pertinents concernant la Charte du Mouvement, le Code de Conduite Universel, les subventions pour la mise en œuvre de la Stratégie du Mouvement, les élections du Conseil d'administration et d'autres sujets relatifs à la Stratégie et la Gouvernance du Mouvement. Cette lettre d'information sera distribuée tous les 3 mois, tandis que des mises à jour plus fréquentes seront également envoyées aux abonné.es toutes les semaines ou toutes les 2 semaines. N'oubliez pas de vous abonner [[:m:Special:MyLanguage/Global message delivery/Targets/MSG Newsletter Subscription|ici]] si vous souhaitez recevoir ces mises à jour. <div style="margin-top:3px; padding:10px 10px 10px 20px; background:#fffff; border:2px solid #808080; border-radius:4px; font-size:100%;"> *'''Appel à commentaires sur les élections du conseil d'administration ''' - Nous vous invitons à donner votre avis sur la prochaine élection du conseil d'administration de la WMF. Cet appel à commentaires a été mis en ligne le 10 janvier 2022 et se terminera le 16 février 2022. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#Call for Feedback about the Board elections|continuer la lecture]]) *'''Ratification du Code de Conduite Universel''' - En 2021, la WMF a demandé aux communautés comment faire appliquer le Code de Conduite Universel. Le projet révisé des directives d'application devrait être prêt pour le vote des communautés en mars. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#Universal Code of Conduct Ratification|continuer la lecture]]) *'''Subventions pour la mise en œuvre de la stratégie du mouvement''' - Alors que nous continuons à étudier plusieurs propositions intéressantes, nous encourageons et accueillons plus de propositions et d'idées qui ciblent une initiative spécifique des recommandations de la stratégie du mouvement. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#Movement Strategy Implementation Grants|continuer la lecture]]) *'''La nouvelle orientation du bulletin d'information''' - Alors que le bulletin d'information de l'UCoC devient le bulletin d'information du MSG, rejoignez l'équipe de facilitation pour envisager et décider des nouvelles orientations de ce bulletin d'information. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#The New Direction for the Newsletter|continue la lecture]]) *''' Blogs Diff''' - Consultez les publications les plus récentes sur la Stratégie et la Gouvernance du Mouvement sur le blog Wikimedia Diff. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/5#Diff Blogs|continuer la lecture]])</div><section end="ucoc-newsletter"/> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 29 genièr de 2022 a 01.46 (UTC) <!-- Message mandat per User:Xeno (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=22703208 --> == Updates on the Universal Code of Conduct Enforcement Guidelines Review == Hello everyone, The '''[[m:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines|Universal Code of Conduct (UCoC) Enforcement Guidelines]]''' were published 24 January 2022 as a proposed way to apply the [[m:Universal Code of Conduct|Universal Code of Conduct]] across the movement. Comments about the guidelines can be shared here or [[m:Talk:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines|the Meta-wiki talk page]]. There will be conversations on Zoom on 4 February 2022 at 15:00 UTC, 25 February 2022 at 12:00 UTC, and 4 March 2022 at 15:00 UTC. '''[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Conversations|Join the UCoC project team and drafting committee members to discuss the guidelines and voting process]].''' The [[m:Universal Code of Conduct/Project#Timeline|timeline is available on Meta-wiki]]. The voting period is March 7 to 21. '''[[m:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting|See the voting information page for more details]].''' You can read the full announcement [[m:Updates on the Universal Code of Conduct Enforcement Guidelines Review|here]]. Thank you to everyone who has participated so far. Sincerely, Movement Strategy and Governance<br/> Wikimedia Foundation [[Utilizaire:Zuz (WMF)|Zuz (WMF)]] ([[Discussion Utilizaire:Zuz (WMF)|d]]) 4 febrièr de 2022 a 19.23 (UTC) == Deployment of FLORES Machine Translation to Occitan Wikipedia == {{int:Hello}} Friends! Apologies as this message is not in your native language, {{Int:Please-translate}}. The WMF Language team plans to introduce a machine translation (MT) support for the Content Translation in Occitan Wikipedia called FLORES. This means that you can choose to use [https://ai.facebook.com/blog/the-flores-101-data-set-helping-build-better-translation-systems-around-the-world/ FLORES machine translation] when translating Wikipedia articles to Occitan using [https://oc.wikipedia.org/wiki/Special:ContentTranslation the Content Translation tool]. The FLORES Machine Translation is provided by an [https://ai.facebook.com/ AI research team at Meta] through a free for use API key that allows the Content Translation to access the service on the FLORES server for an evaluation trial period. This MT will be set as default in your Wikipedia, but you can choose not to use it by selecting "Start with empty paragraph" from the "Initial Translation" dropdown menu. The Wikimedia Foundation has worked out an agreement that allows the use of FLORES without compromising Wikipedia’s policies about attribution of rights, your privacy as a user, and brand representation. You can find more information about the FLORES Machine translation on [https://www.mediawiki.org/wiki/Content_translation/Machine_Translation/Flores#Summary_of_our_agreement_with_Meta this page]. Please note that the use of the FLORES MT is not compulsory. However, we would want your community to: *use it once it is deployed to improve the quality of the Machine Translation service *[https://www.mediawiki.org/wiki/Talk:Content_translation provide feedback] about our plans, its quality once deployed and ask any questions you might have about this addition. We trust that introducing this MT is a good support to the Content Translations tool towards having better quality articles in Occitan Wikipedia. Thank you! [[Utilizaire:UOzurumba (WMF)|UOzurumba (WMF)]] ([[Discussion Utilizaire:UOzurumba (WMF)|d]]) 7 febrièr de 2022 a 11.48 (UTC) :Hello, :Surprising Meta provides a translation tool to Occitan but has never accepted to provide an Occitan-language version of F***book. :Could you explain how to use it? For now there is no proposal when translating a page from another language. — [[User:Jfblanc|Joan Francés Blanc]] ([[User talk:Jfblanc|me´n parlar]]) 7 febrièr de 2022 a 21.24 (UTC) ::Hello [[Utilizaire:Jfblanc|Joan Francés Blanc]], ::Thank you for your comment. The AI research team in meta provides the Flores Machine Translation (MT) service, so this team working on Flores MT is different. The Flores translation has not been enabled yet in Occitan, and this announcement is to inform the community of our plans to deploy it soon in Occitan If there are no objections. The language pairs that will be available in Occitan are English to Occitan (this pair will be set as default) and Catalan to Occitan (set as optional). ::I hope my reply answers your question, and we look forward to having the Flores MT enabled in Occitan Wikipedia soon. [[Utilizaire:UOzurumba (WMF)|UOzurumba (WMF)]] ([[Discussion Utilizaire:UOzurumba (WMF)|d]]) 10 febrièr de 2022 a 13.52 (UTC) ===FLORES Machine Translation support and Section Translation tool deployed to Occitan Wikipedia=== {{int:Hello}} Friends! The WMF Language team is pleased to inform you that we have deployed the [https://ai.facebook.com/blog/the-flores-101-data-set-helping-build-better-translation-systems-around-the-world/ FLORES machine translation] (MT) support for the [https://oc.wikipedia.org/wiki/Special:ContentTranslation Content Translation tool], and also enabled the Section Translation tool in Occitan Wikipedia. Please remember that the FLORES MT is set as default in your Wikipedia. Still, you can choose not to use it by selecting "Start with empty paragraph" from the "Initial Translation" dropdown menu. However, we would want your community to use it to improve the quality of the Machine Translation service. '''The Section Translation tool''' With the [https://www.mediawiki.org/wiki/Content_translation/Section_translation Section Translation] tool [https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Special:ContentTranslation?from=en&to=sq&sx=true&section=#/ enabled in Occitan Wikipedia], It means you can translate real content one section at a time using your mobile devices with ease. Now you can also start translating an article on your mobile device when you notice it is missing in Occitan. From a Wikipedia article in any language, switch languages and search for Occitan. If the article does not exist, an option to translate it will appear, as shown in the image below. [[File:Sx-language-selector-invite-th.png|thumb|center|Image of the entry point]] We have enabled this tool in your Wikipedia with the FLORES to better support more contributors. Content created with the tool will be marked [https://oc.wikipedia.org/wiki/Special:RecentChanges?limit=500&days=30&urlversion=2 with the “sectiontranslation” tag] for the community to review. We’ll monitor the content created, but we are very interested in hearing about your experience using the tool and reviewing the content created with it. So, we look forward to your community using the Machine Translation support in Content and [https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Special:ContentTranslation Section Translation ] tools to create better quality articles in your Wikipedia and [https://www.mediawiki.org/wiki/Talk:Content_translation/Section_translation provide feedback] on improving it. Thank you! [[Utilizaire:UOzurumba (WMF)|UOzurumba (WMF)]] ([[Discussion Utilizaire:UOzurumba (WMF)|d]]) 21 febrièr de 2022 a 10.02 (UTC) == Leadership Development Task Force: Your feedback is appreciated == The Community Development team at the Wikimedia Foundation is supporting the creation of a global, community-driven Leadership Development Task Force. The purpose of the task force is to advise leadership development work. The team is looking for feedback about the responsibilities of the Leadership Development Task Force. This Meta page shares the proposal for a [[m:Leadership Development Task Force|Leadership Development Task Force]] and how [[m:Leadership Development Task Force/Participate|you can help]]. Feedback on the proposal will be collected from 7 to 25 February 2022. Best, [[Utilizaire:Zuz (WMF)|Zuz (WMF)]] ([[Discussion Utilizaire:Zuz (WMF)|d]]) 8 febrièr de 2022 a 09.44 (UTC) == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Groupe de travail sur le développement du leadership : vos commentaires sont les bienvenus</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" />:''[[m:Special:MyLanguage/Leadership Development Task Force/Call for Feedback Announcement|Ce message est disponible dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Leadership Development Task Force/Call for Feedback Announcement|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Leadership Development Task Force/Call for Feedback Announcement}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' L'équipe "Développement Communautaire" de la Wikimedia Foundation soutient la création d'un groupe de travail globale, porté par la communauté, pour le développement du Leadership. L'équipe est à la recherche de commentaires sur les responsabilités du groupe de travail sur le développement du leadership. Cette page Meta contient la proposition d'un [[m:Special:MyLanguage/Leadership Development Task Force|Groupe de travail sur le développement du leadership]] et la manière dont [[m:Special:MyLanguage/Leadership Development Task Force/Participate|vous pouvez aider.]] Les commentaires sur la proposition sont recueillis du 7 au 25 février 2022.<section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 9 febrièr de 2022 a 02.46 (UTC) <!-- Message mandat per User:Xeno (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=22796832 --> == Wiki Loves Folklore is extended till 15th March == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">{{int:please-translate}} [[File:Wiki Loves Folklore Logo.svg|right|frameless|180px]] Greetings from Wiki Loves Folklore International Team, We are pleased to inform you that [[:c:Commons:Wiki Loves Folklore|Wiki Loves Folklore]] an international photographic contest on Wikimedia Commons has been extended till the '''15th of March 2022'''. The scope of the contest is focused on folk culture of different regions on categories, such as, but not limited to, folk festivals, folk dances, folk music, folk activities, etc. We would like to have your immense participation in the photographic contest to document your local Folk culture on Wikipedia. You can also help with the [[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022/Translations|translation]] of project pages and share a word in your local language. Best wishes, '''International Team'''<br /> '''Wiki Loves Folklore''' [[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 22 febrièr de 2022 a 04.50 (UTC) </div> <!-- Message mandat per User:Rockpeterson@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=22754428 --> == <span lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Remember to Participate in the UCoC Conversations and Ratification Vote!</span> == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Announcement|You can find this message translated into additional languages on Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Announcement|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Announcement}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Hello everyone, A [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines/Voting|'''vote in SecurePoll from 7 to 21 March 2022''']] is scheduled as part of the ratification process for the Universal Code of Conduct (UCoC) Enforcement guidelines. Eligible voters are invited to answer a poll question and share comments. [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines/Voter_information|Read voter information and eligibility details.]] During the poll, voters will be asked if they support the enforcement of the Universal Code of Conduct based on the proposed guidelines. The [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct|Universal Code of Conduct]] (UCoC) provides a baseline of acceptable behavior for the entire movement. The [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines|revised enforcement guidelines]] were published 24 January 2022 as a proposed way to apply the policy across the movement. A [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_Board_noticeboard/January_2022_-_Board_of_Trustees_on_Community_ratification_of_enforcement_guidelines_of_UCoC|Wikimedia Foundation Board statement]] calls for a [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines/Voting|ratification process]] where eligible voters will have an opportunity to support or oppose the adoption of the UCoC Enforcement guidelines in a vote. Wikimedians are invited to [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines/Voter_information/Volunteer|translate and share important information]]. For more information about the UCoC, please see the [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Project|project page]] and [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/FAQ|frequently asked questions]] on Meta-wiki. There are events scheduled to learn more and discuss: * A [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Conversations/Panel_Q&A|community panel]] on 18 February 2022 at 15:00 UTC shares perspectives from small- and medium-sized community participants. * The [[m:Movement Strategy and Governance|Movement Strategy and Governance]] (MSG) team is hosting Conversation Hours on 25 February 2022 at 12:00 UTC and 4 March 2022 at 15:00 UTC. Please [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Conversations|'''sign-up for these conversation hours''']] to interact with the project team and the drafting committee about the updated enforcement guidelines and the ratification process. See the [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/2022_conversation_hour_summaries|Conversation Hour summaries]] for notes from 4 February 2022. You can comment on Meta-wiki talk pages in any language. You may also contact either team by email: msg[[File:At sign.svg|16x16px|link=|(_AT_)]]wikimedia.org or ucocproject[[File:At sign.svg|16x16px|link=|(_AT_)]]wikimedia.org Sincerely, Movement Strategy and Governance <br /> Wikimedia Foundation <br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 22 febrièr de 2022 a 20.47 (UTC) <!-- Message mandat per User:Xeno (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=22796832 --> == Coming soon == <div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"> === Several improvements around templates === Hello, from March 9, several improvements around templates will become available on your wiki: * Fundamental improvements of the [[Mw:Special:MyLanguage/Help:VisualEditor/User guide#Editing templates|VisualEditor template dialog]] ([[m:WMDE Technical Wishes/VisualEditor template dialog improvements|1]], [[m:WMDE Technical Wishes/Removing a template from a page using the VisualEditor|2]]), * Improvements to make it easier to put a template on a page ([[m:WMDE Technical Wishes/Finding and inserting templates|3]]) (for the template dialogs in [[Mw:Special:MyLanguage/Help:VisualEditor/User guide#Editing templates|VisualEditor]], [[Mw:Special:MyLanguage/Extension:WikiEditor#/media/File:VectorEditorBasic-en.png|2010 Wikitext]] and [[Mw:Special:MyLanguage/2017 wikitext editor|New Wikitext Mode]]), * and improvements in the syntax highlighting extension [[Mw:Special:MyLanguage/Extension:CodeMirror|CodeMirror]] ([[m:WMDE Technical Wishes/Improved Color Scheme of Syntax Highlighting|4]], [[m:WMDE Technical Wishes/Bracket Matching|5]]) (which is available on wikis with writing direction left-to-right). All these changes are part of the “[[m:WMDE Technical Wishes/Templates|Templates]]” project by [[m:WMDE Technical Wishes|WMDE Technical Wishes]]. We hope they will help you in your work, and we would love to hear your feedback on the talk pages of these projects. </div> - [[m:User:Johanna Strodt (WMDE)|Johanna Strodt (WMDE)]] 28 febrièr de 2022 a 12.38 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johanna Strodt (WMDE)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=WMDE_Technical_Wishes/Technical_Wishes_News_list_all_village_pumps&oldid=22907463 --> == Rapports de l'appel à commentaires sur les élections 2022 du conseil d'administration de de la WMF == :''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Call for Feedback is now closed|Ce message est disponible dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Call for Feedback is now closed|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Call for Feedback is now closed}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, L'[[m:Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections|appel à commentaires sur les élections 2022 au conseil d'administration de la Wikimedia foundation]] est désormais clos. Cet appel a débuté le 10 janvier et s'est terminé le 16 février 2022. L'appel s'est concentré sur [[m:Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Discuss Key Questions#Questions|trois questions-clés]] et a fait l'objet d'un large débat [[m:Talk:Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Discuss Key Questions|sur Meta-wiki]], lors des réunions avec les affiliés et dans diverses conversations communautaires. La communauté et les affiliés ont formulé de nombreuses propositions et points de discussion. Les [[m:Wikimedia Foundation Board of Trustees/Call for feedback: Board of Trustees elections/Reports|rapports]] sont disponibles sur Meta-wiki. Ces informations seront partagées avec le conseil d'administration et le comité des élections afin qu'ils puissent prendre des décisions éclairées concernant la prochaine élection du conseil d'administration. Le Conseil d'administration fera ensuite une annonce après avoir discuté de ces informations. Merci à tous ceux et à toutes celles qui ont participé à l'appel à commentaires pour aider à améliorer les processus d'élection du conseil d'administration. Bien à vous, L'équipe Stratégie et Gouvernance du Mouvement [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 3 març de 2022 a 04.20 (UTC) <!-- Message mandat per User:Xeno (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=22796832 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Ouverture du vote de ratification des directives d'application du Code de conduite universel du 7 au 21 mars 2022</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Vote|Ce message est également traduit dans d'autres langues sur Meta-wiki.]] :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Vote|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Vote}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, Le vote pour la ratification des [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines|directives d'application révisées]] du [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct|Code de conduite universel]]. (UCoC) est maintenant ouvert ! Le [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting|Vote a commencé sur SecurePoll]]'' le 7 mars 2022 et se terminera le 21 mars 2022. [[m:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voter information|Pour en savoir plus et lire les conditions d'éligibilité]]. Le Code de Conduite Universel (UCoC) établit une base de conduites acceptables au sein de l'ensemble du mouvement. Les directives d'application révisées ont été publiées le 24 janvier 2022 comme une proposition de manière d'appliquer le texte au sein du mouvement. [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Project|Pour en savoir plus sur le projet UCoC]]. Vous pouvez également faire vos commentaires dans la langue de votre choix sur les pages de discussion Meta-wiki de l'UCoC ou contacter l'équipe par courriel : ucocproject[[File:At sign.svg|16x16px|link=|(_AT_)]]wikimedia.org Bien à vous, L'équipe Stratégie et Gouvernance du Mouvement Wikimedia Foundation<section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 8 març de 2022 a 00.44 (UTC) <!-- Message mandat per User:Xeno (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=22796832 --> == Wiki Loves Folklore 2022 ends tomorrow == [[File:Wiki Loves Folklore Logo.svg|right|frameless|180px]] International photographic contest [[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022| Wiki Loves Folklore 2022]] ends on 15th March 2022 23:59:59 UTC. This is the last chance of the year to upload images about local folk culture, festival, cuisine, costume, folklore etc on Wikimedia Commons. Watch out our social media handles for regular updates and declaration of Winners. ([https://www.facebook.com/WikiLovesFolklore/ Facebook] , [https://twitter.com/WikiFolklore Twitter ] , [https://www.instagram.com/wikilovesfolklore/ Instagram]) The writing competition Feminism and Folklore will run till 31st of March 2022 23:59:59 UTC. Write about your local folk tradition, women, folk festivals, folk dances, folk music, folk activities, folk games, folk cuisine, folk wear, folklore, and tradition, including ballads, folktales, fairy tales, legends, traditional song and dance, folk plays, games, seasonal events, calendar customs, folk arts, folk religion, mythology etc. on your local Wikipedia. Check if your [[:m:Feminism and Folklore 2022/Project Page|local Wikipedia is participating]] A special competition called '''Wiki Loves Falles''' is organised in Spain and the world during 15th March 2022 till 15th April 2022 to document local folk culture and [[:en:Falles|Falles]] in Valencia, Spain. Learn more about it on [[:ca:Viquiprojecte:Falles 2022|Catalan Wikipedia project page]]. We look forward for your immense co-operation. Thanks Wiki Loves Folklore international Team [[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 14 març de 2022 a 14.40 (UTC) <!-- Message mandat per User:Rockpeterson@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Global_message_delivery&oldid=22754428 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Groupe de travail sur le développement du leadership : Candidatez pour rejoindre (du 14 mars au 10 avril 2022)</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Special:MyLanguage/Leadership Development Working Group/Participate/Announcement|Ce message est également traduit dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Leadership Development Working Group/Participate/Announcement|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Leadership Development Working Group/Participate/Announcement}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, Merci à tous ceux et toutes celles qui ont participé à l'appel à commentaires sur l'initiative [[m:Special:MyLanguage/Leadership Development Working Group|groupe de travail sur le développement du leadership]]. Un [[m:Special:MyLanguage/Leadership Development Working Group/Participate#5. Summary of Call for Feedback|résumé des commentaires]] est disponible sur Meta-wiki. Ces commentaires seront partagés avec le groupe de travail pour éclairer son travail. La période de candidature pour rejoindre le groupe de travail est maintenant ouverte et se terminera le 10 avril 2022. Veuillez [[m:Special:MyLanguage/Leadership_Development_Working_Group/Purpose_and_Structure#3._How_is_the_working_group_formed_and_structured?|relire les informations sur le groupe de travail]], partager avec les membres de la communauté qui pourraient être intéressés, et '''[[m:Special:MyLanguage/Leadership_Development_Working_Group/Participate#1._How_to_participate|candidatez si vous êtes intéressé.e]]'''. Merci, De l'équipe développement communautaire<br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 16 març de 2022 a 16.56 (UTC) <!-- Message mandat per User:Xeno (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == Feminism and Folklore 2022 ends soon == [[File:Feminism and Folklore 2022 logo.svg|right|frameless|250px]] [[:m:Feminism and Folklore 2022|Feminism and Folklore 2022]] which is an international writing contest organized at Wikipedia ends soon that is on <b>31 March 2022 11:59 UTC</b>. This is the last chance of the year to write about feminism, women biographies and gender-focused topics such as <i>folk festivals, folk dances, folk music, folk activities, folk games, folk cuisine, folk wear, fairy tales, folk plays, folk arts, folk religion, mythology, folk artists, folk dancers, folk singers, folk musicians, folk game athletes, women in mythology, women warriors in folklore, witches and witch hunting, fairy tales and more</i> Keep an eye on the project page for declaration of Winners. We look forward for your immense co-operation. Thanks Wiki Loves Folklore international Team [[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 26 març de 2022 a 14.29 (UTC) <!-- Message mandat per User:Rockpeterson@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:Rockpeterson/fnf&oldid=23060054 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Résultats du vote de ratification des directives d'application du Code de Conduite Universel</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Results/Announcement|Ce message est également traduit dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Results/Announcement|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Results/Announcement}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' L'équipe "Trust and Safety Policy" a publié les résultats du vote de ratification des directives d'application du Code de Conduite Universel. [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Results| ''Voir les résultats et en lire plus sur Meta-wiki.'']]. Les [[m:Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines/UCoC_Phase_2_Ratification_Results_Announcement|prochaines étapes]] sont également annoncées sur Meta-wiki.<br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 6 abril de 2022 a 16.20 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement – Numéro 6</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="ucoc-newsletter"/> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size:200%;">'''Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement'''</span><br> <span style="font-size:120%; color:#404040;">'''Numéro 6, avril 2022'''</span><span style="font-size:120%; float:right;">[[m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/6|'''Lire le bulletin complet''']]</span> ---- Bienvenue au sixième numéro des Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement (anciennement connues sous le nom de Nouvelles du Code de Conduite Universel) ! Ce bulletin d'information révisé diffuse des nouvelles et des événements pertinents concernant la Charte du Mouvement, le Code de Conduite Universel, les subventions d'implémentation de la Stratégie du Mouvement, les élections du Conseil d'administration et d'autres sujets relatifs à la Stratégie et la Gouvernance du Mouvement. Cette lettre d'information sera distribuée tous les 3 mois, tandis que des mises à jour plus fréquentes seront également envoyées aux abonné.es toutes les semaines. N'oubliez pas de vous abonner [[:m:Special:MyLanguage/Global message delivery/Targets/MSG Newsletter Subscription|ici]] si vous souhaitez recevoir ces mises à jour. </div><div style="margin-top:3px; padding:10px 10px 10px 20px; background:#fffff; border:2px solid #808080; border-radius:4px; font-size:100%;"> *'''Développement du leadership -''' Un groupe de travail est en train de se former ! - Les candidatures pour rejoindre le groupe de travail sur le développement du leadership ont été clôturées le 10 avril 2022. Jusqu'à 12 membres de la communauté seront sélectionnés pour participer au groupe de travail. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/6#A1|continuer la lecture]]) *'''Les résultats de la ratification du Code de conduite universel sont connus ! -''' Le processus global de décision de l'application du code de conduite universel via SecurePoll s'est déroulé du 7 au 21 mars. Plus de 2 300 électeurs éligibles, issus d'au moins 128 projets différents, ont fait part de leur avis et de leurs commentaires. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/6#A2|continuer la lecture]]) *'''Discussions sur les Hubs-''' L'événement "Global Conversation" sur les Hubs régionaux et thématiques a eu lieu le samedi 12 mars. 84 Wikimédiens et wikimédiennes venant de tout le mouvement y ont participé. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/6#A3|continuer la lecture]]) *'''Les subventions pour la stratégie du mouvement restent ouvertes ! -''' Depuis le début de l'année, six propositions d'une valeur totale d'environ 80 000 USD ont été approuvées. Vous avez une idée de projet sur la stratégie du mouvement ? N'hésitez pas à nous contacter ! ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/6#A4|continuer la lecture]]) *'''Le Comité de rédaction de la Charte du Mouvement est prêt ! -''' Le Comité de quinze membres qui a été élu en octobre 2021, s'est mis d'accord sur les valeurs et les méthodes essentielles de son travail, et a commencé à créer les grandes lignes du projet de Charte du Mouvement. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/6#A5|continuer la lecture]]) *'''Présentation du "Bulletin hebdomadaire sur la Stratégie du Mouvement" -''' Contribuez et abonnez-vous ! - L'équipe MSG vient de lancer le portail des mises à jour, qui est connecté aux différentes pages de la Stratégie du Mouvement sur Meta-wiki. Abonnez-vous pour recevoir les dernières nouvelles sur les différents projets en cours. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/6#A6|continuer la lecture]]) *'''Blogs Diff -'''. Consultez les publications les plus récentes sur la Stratégie du Mouvement sur Wikimedia Diff. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/6#A7|continuer la lecture]]) </div><section end="ucoc-newsletter"/> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 13 abril de 2022 a 17.04 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Participez aux conversations publiques sur le Plan annuel de la Wikimedia Foundation avec Maryana Iskander</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Annual Plan/2022-2023/Conversations/Announcement|''Vous trouverez ce message traduit dans d’autres langues sur Meta-Wiki.'']] :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Annual Plan/2022-2023/Conversations/Announcement|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation Annual Plan/2022-2023/Conversations/Announcement}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, Les équipes [[m:Special:MyLanguage/Movement Communications|Communication interne]] et [[m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance|Stratégie et gouvernance du mouvement]] vous invite à discuter du '''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Annual Plan/2022-2023/draft|Projet annuel 2022–23 de Wikimedia Foundation]]''', un document définissant le travail à faire pour la Wikimedia Foundation. Ces conversations publiques s’inscrivent dans [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Chief Executive Officer/Maryana’s Listening Tour|la « tournée d’écoute » de la directrice générale de la Wikimedia Foundation]], [[m:User:MIskander-WMF|Maryana Iskander]]. Les conversations publiques portent sur les points suivants : * La [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia 2030|Stratégie 2030 du mouvement Wikimedia]] définit nos orientations vers la « connaissance comme service » et « l’équité des connaissances ». La Wikimedia Foundation veut définir son projet selon ces deux objectifs. Comment, selon-vous, la Wikimedia Foundation doit-elle les appliquer à notre travail ? * La Wikimedia Foundation continue d’étudier la meilleure manière de travailler au niveau régional. Notre régionalisation s’est accentuée dans des domaines tels que les subventions, les nouvelles fonctionnalités et les consultations communautaires. Qu’est-ce qui fonctionne bien ? Qu’est-ce que nous pouvons améliorer ? * Tout le monde peut contribuer au processus de la Stratégie du mouvement. Mettons en commun nos activités, idées, demandes et les leçons que nous avons appris. Comment la Wikimedia Foundation peut-elle soutenir davantage les bénévoles et organisations affiliées qui travaillent sur la Stratégie du mouvement ? Vous pouvez consulter [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Annual Plan/2022-2023/draft/Your Input|'''le calendrier des visioconférences sur Meta-Wiki''']]. Les informations seront disponibles dans plusieurs langues. Chaque visioconférence sera ouverte à toutes celles-et-ceux qui le souhaitent. Une interprétation en direct sera disponible pour certaines visioconférences. Bien cordialement,<br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 20 abril de 2022 a 07.26 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Les prochaines étapes du processus du Code de Conduite Universel (UCoC) et de ses directives d'application.</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Board noticeboard/April 2022 - Board of Trustees on Next steps: Universal Code of Conduct (UCoC) and UCoC Enforcement Guidelines|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation Board noticeboard/April 2022 - Board of Trustees on Next steps: Universal Code of Conduct (UCoC) and UCoC Enforcement Guidelines}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Le comité des Affaires Communautaires du conseil d'administration de la Wikimedia Foundation souhaite remercier tous ceux et celles qui ont participé au vote de la communauté sur les directives d'application du Code de Conduite Universel (UCoC). Le groupe de scrutateurs bénévoles a terminé la vérification de l'exactitude du vote et a indiqué que le nombre total de votes reçus était de 2 283. Sur les 2 283 votes reçus, un total de 1 338 (58,6 %) membres de la communauté ont voté pour les directives d'application et un total de 945 (41,4 %) membres de la communauté ont voté contre. En outre, 658 participants ont laissé des commentaires, dont 77 % étaient rédigés en anglais. Nous reconnaissons et apprécions la passion et l'engagement dont les membres de la communauté ont fait preuve pour créer une culture sûre et accueillante qui met fin aux comportements hostiles et toxiques, soutient les personnes visées par ces comportements et encourage les personnes de bonne foi à être productives sur les projets Wikimedia. Même à ce stade où le processus n'est pas encore achevé, cela est évident dans les commentaires reçus. Bien que les directives d'application aient atteint le seuil de soutien nécessaire pour que le conseil d'administration les examine, nous avons encouragé les électeurs, quel que soit leur vote, à faire part de leurs commentaires sur les éléments des directives d'application qui, selon eux, devaient être modifiés ou corrigés, ainsi que sur les raisons de ces modifications, au cas où il semblerait judicieux de lancer une nouvelle série de modifications qui répondraient aux préoccupations de la communauté. Le personnel de la Fondation qui a passé en revue les commentaires, nous a informés de certains des thèmes émergents, et en conséquence, nous avons décidé, en tant que Comité des Affaires Communautaires, de demander à la Fondation de reconvoquer le comité de rédaction et d'entreprendre un autre engagement communautaire pour affiner les directives d'application sur la base des commentaires de la communauté reçus lors du vote qui vient de se terminer. Pour plus de clarté, ces commentaires ont été regroupés en 4 sections comme suit : # Identifier le type, le but et l'applicabilité de la formation ; # Simplifier la langue pour faciliter la traduction et la compréhension par les non-experts ; # Explorer le concept d'affirmation, y compris ses avantages et ses inconvénients ; # Revoir les rôles contradictoires de la vie privée/protection des victimes et du droit d'être entendu. D'autres questions peuvent émerger au cours des conversations, et en particulier au fur et à mesure de l'évolution du projet de directives d'application, mais nous considérons que ce sont les principaux domaines de préoccupation des électeurs, électrices et nous demandons au personnel de faciliter l'examen de ces questions. Après un engagement plus poussé, la Fondation devrait organiser à nouveau le vote de la communauté pour évaluer le projet de directives d'application remanié afin de voir si le nouveau document est alors prêt pour sa ratification officielle. De plus, nous sommes conscients des préoccupations relatives à la note 3.1 du Code de Conduite Universel. Nous demandons à la Fondation de faciliter la révision de cette note afin de s'assurer que le texte répond à ses objectifs de soutien à une communauté sûre et inclusive, sans attendre la révision prévue de l'ensemble du texte à la fin de l'année. Encore une fois, nous remercions toutes celles et tous ceux qui ont participé, qui ont réfléchi à ces enjeux cruciaux et difficiles et qui ont contribué à de meilleures approches dans l'ensemble du mouvement pour bien travailler ensemble. Bien à vous, Rosie Rosie Stephenson-Goodknight (she/her)<br /> Présidente par intérim du Comité des Affaires Communautaires <br /> Conseil d’administration de la Fondation Wikimédia<br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 25 abril de 2022 a 10.11 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == New Wikipedia Library Collections Available Now - April 2022 == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Hello Wikimedians! [[File:Wikipedia_Library_owl.svg|thumb|upright|The TWL owl says sign up today!]] [[m:The Wikipedia Library|The Wikipedia Library]] has free access to new paywalled reliable sources. You can these and dozens more collections at https://wikipedialibrary.wmflabs.org/: * '''[https://wikipedialibrary.wmflabs.org/partners/128/ Wiley]''' – journals, books, and research resources, covering life, health, social, and physical sciences * '''[https://wikipedialibrary.wmflabs.org/partners/125/ OECD]''' – OECD iLibrary, Data, and Multimedia​​ published by the Organisation for Economic Cooperation and Development * '''[https://wikipedialibrary.wmflabs.org/partners/129/ SPIE Digital Library]''' – journals and eBooks on optics and photonics applied research Many other sources are freely available for experienced editors, including collections which recently became accessible to all eligible editors: Cambridge University Press, BMJ, AAAS, Érudit and more. Do better research and help expand the use of high quality references across Wikipedia projects: log in today! <br>--The Wikipedia Library Team 26 abril de 2022 a 13.17 (UTC) :<small>This message was delivered via the [https://meta.wikimedia.org/wiki/MassMessage#Global_message_delivery Global Mass Message] tool to [https://meta.wikimedia.org/wiki/Global_message_delivery/Targets/Wikipedia_Library The Wikipedia Library Global Delivery List].</small> </div> <!-- Message mandat per User:Samwalton9@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/Wikipedia_Library&oldid=23036656 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Appel à candidatures pour les élections 2022 du conseil d'administration</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Call for Candidates/Short|Ce message est également traduit dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Call for Candidates/Short|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Call for Candidates/Short}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, Les candidatures pour l'élection de nouveaux administrateurs et de nouvelles administratrices au conseil d'administration de la Wikimedia foundation sont ouvertes. Cette année, 2 administrateurs.trices seront élu.es. C'est l'occasion d'améliorer la représentativité, la diversité et l'expertise au sein du Conseil. Les sièges à pourvoir cette année ont été précédemment [[m:Affiliate-selected Board seats/2019|sélectionnés par les affiliés]]. Cette année, une méthode différente sera utilisée : # Les candidats et candidates soumettent leur candidature avant le 9 mai ; ce délai peut être légèrement prolongé. # Tout membre de la communauté peut se présenter s'il remplit les conditions décrites [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Apply to be a Candidate|ici.]] # Les affiliés votent pour retenir six (6) noms à partir de la liste. # Chaque affilié dispose d'une voix. Le vote des affiliés devrait avoir lieu au début du mois de juillet. # La communauté vote pour élire deux des six candidat.es présélectionné.es. # Le vote de la communauté doit commencer le 15 août et se terminer le 29 août. # Le conseil d'administration nommera les deux candidat.es nouvellement élu.es. # Cette dernière étape, qui conclura le processus électoral, devrait avoir lieu au début du mois d'octobre 2022. Vous connaissez une candidate potentielle ou un candidat potentiel ? Encouragez-les à se présenter ! Vous êtes une candidate potentielle ou un candidat potentiel ? N'hésitez pas à candidater ! Plus de détails sur cette [[m:Wikimedia_Foundation_elections/2022/Apply_to_be_a_Candidate|page Meta-wiki]] Merci pour votre soutien ! L'équipe Stratégie et Gouvernance du mouvement au nom du comité des élections et du conseil d'administration.<br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 26 abril de 2022 a 16.42 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == Parlons des améliorations de l'interface ordinateur == [[File:New table of contents shown on English wikipedia.png|thumb]] Bonjour ! Avez-vous remarqué que certains wikis ont une interface pour ordinateur différente ? Vous êtes curieux de connaître les prochaines étapes ? Vous avez peut-être des questions ou des idées concernant le design ou les aspects techniques ? Participez à une réunion en ligne avec l'équipe qui travaille aux [[mw:Special:MyLanguage/Reading/Web/Desktop_Improvements|améliorations de l'interface pour ordinateur de bureau]] ! La rencontre aura lieu le '''29 avril 2022 à [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20220429T1300 13:00] et [https://www.timeanddate.com/worldclock/fixedtime.html?iso=20220429T1800 18:00 UTC]''' sur Zoom et aura une durée d'une heure. '''[https://wikimedia.zoom.us/j/88045453898 Cliquez ici pour vous inscrire]'''. ID de la réunion : 88045453898. [https://wikimedia.zoom.us/u/kcOMICmyyA Numéros de téléphone locaux]. '''Ordre du jour''' * Point d’information sur les développements récents * Questions et réponses, discussion '''Format''' La réunion ne sera ni enregistrée ni diffusée. Les notes seront prises dans un [https://docs.google.com/document/d/1G4tfss-JBVxyZMxGlOj5MCBhOO-0sLekquFoa2XiQb8/edit# fichier Google Docs]. Cette réunion sera animée par [[mw:User:OVasileva_(WMF)|Olga Vasileva]] (la chef d'équipe). La partie de présentation sera en langue anglaise. Nous pouvons répondre aux questions posées en français, italien (seulement à 18:00 UTC), anglais et polonais (aux deux réunions). Si vous préférez poser vos questions en avance, ajoutez-les dans la [[mw:Talk:Reading/Web/Desktop_Improvements|page de discussion]] ou envoyez-les à sgrabarczuk@wikimedia.org. Lors de cette réunion, la [[foundation:Friendly_space_policy|Politique des Espaces Conviviaux]] et le [[mw:Special:MyLanguage/Code_of_Conduct|Code de Conduite]] pour les Espaces Techniques Wikimédia s'appliquent. Zoom n'est pas soumis à la [[foundation:Privacy_policy|Politique de confidentialité de WMF]]. Nous espérons vous voir ! [[User:SGrabarczuk (WMF)|SGrabarczuk (WMF)]] ([[User talk:SGrabarczuk (WMF)|discuter]]) 27 abril de 2022 a 13.12 (UTC) <!-- Message mandat per User:SGrabarczuk (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=User:SGrabarczuk_(WMF)/sandbox/MM/Francophones&oldid=20689614 --> == Coming soon: Improvements for templates == <div class="plainlinks mw-content-ltr" lang="en" dir="ltr"> <!--T:11--> [[File:Overview of changes in the VisualEditor template dialog by WMDE Technical Wishes.webm|thumb|Fundamental changes in the template dialog.]] Hello, more changes around templates are coming to your wiki soon: The [[mw:Special:MyLanguage/Help:VisualEditor/User guide#Editing templates|'''template dialog''' in VisualEditor]] and in the [[mw:Special:MyLanguage/2017 wikitext editor|2017 Wikitext Editor]] (beta) will be '''improved fundamentally''': This should help users understand better what the template expects, how to navigate the template, and how to add parameters. * [[metawiki:WMDE Technical Wishes/VisualEditor template dialog improvements|project page]], [[metawiki:Talk:WMDE Technical Wishes/VisualEditor template dialog improvements|talk page]] In '''syntax highlighting''' ([[mw:Special:MyLanguage/Extension:CodeMirror|CodeMirror]] extension), you can activate a '''colorblind-friendly''' color scheme with a user setting. * [[metawiki:WMDE Technical Wishes/Improved Color Scheme of Syntax Highlighting#Color-blind_mode|project page]], [[metawiki:Talk:WMDE Technical Wishes/Improved Color Scheme of Syntax Highlighting|talk page]] Deployment is planned for May 10. This is the last set of improvements from [[m:WMDE Technical Wishes|WMDE Technical Wishes']] focus area “[[m:WMDE Technical Wishes/Templates|Templates]]”. We would love to hear your feedback on our talk pages! </div> -- [[m:User:Johanna Strodt (WMDE)|Johanna Strodt (WMDE)]] 29 abril de 2022 a 11.14 (UTC) <!-- Message mandat per User:Johanna Strodt (WMDE)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=WMDE_Technical_Wishes/Technical_Wishes_News_list_all_village_pumps&oldid=23222263 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Édition de l’actualité 2022 n°1</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="message"/><i>[[metawiki:VisualEditor/Newsletter/2022/April|Lire dans une autre langue]] • [[m:VisualEditor/Newsletter|Liste d’abonnement à cette lettre d’information multilingue]]</i> [[File:Junior Contributor New Topic Tool Completion Rate.png|thumb|Les nouveaux éditeurs ont eu plus de succès avec ce nouvel outil.]] L'[[mw:Special:MyLanguage/Help:DiscussionTools#New discussion tool|outil de Nouveau thème]] aide des éditeurs à créer de nouvelles ==sections== dans des pages de discussion. Les nouveaux éditeurs ont eu plus de succès avec ce nouvel outil. Vous pouvez [[mw:Talk pages project/New topic#21 April 2022|lire le rapport]]. Bientôt, l'équipe d'édition l'offrira à tous les éditeurs des 20 Wikipedias qui ont participé au test. Vous pourrez le désactiver sur [[Special:Preferences#mw-prefsection-editing-discussion]].<section end="message"/> </div> [[User:Whatamidoing (WMF)|Whatamidoing (WMF)]] 2 mai de 2022 a 18.55 (UTC) <!-- Message mandat per User:Quiddity (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Global_message_delivery/Targets/VisualEditor/Newsletter/Wikis_with_VE&oldid=22019984 --> == Appel à bénévoles des élections == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <languages/> Bonjour, L'équipe Stratégie et gouvernance du mouvement recherche des membres de la communauté pour servir de bénévoles des élections lors de la prochaine élection du conseil d'administration. Le programme de bénévoles des élections a commencé en 2021 lors de l'élection du conseil d'administration de la Wikimedia Foundation. Ce programme s'est avéré être un succès. Avec l'aide des bénévoles des élections, nous avons pu augmenter la sensibilisation et la participation à l'élection de 1 753 électeurs par rapport à 2017. Le taux de participation global était de 10,13 %, soit 1,1 point de pourcentage de plus, et 214 wikis étaient représentés lors de l'élection. Mais un total de 74 wikis qui n'ont pas participé en 2017 ont voté à l'élection de 2021. Pouvez-vous aider à améliorer la participation lors des élections de cette année ? Les bénévoles des élections apporteront leur aide dans les domaines suivants : * Traduire des messages courts et annoncer le processus électoral en cours dans les canaux communautaires. * Facultatif : Suivre les canaux de communication communautaires pour recueillir les commentaires et les questions de la communauté Les bénévoles doivent : * Maintenir la politique de l'espace convivial pendant les conversations et les événements. * Présenter les directives et les informations de vote à la communauté de manière neutre. Voulez-vous être un bénévole électoral et faire en sorte que votre communauté soit représentée lors du vote ? Inscrivez-vous sur [[m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Election Volunteers/About|cette page Meta-wiki]] pour recevoir des mises à jour. Vous pouvez utiliser [[m:Special:MyLanguage/Talk:Movement Strategy and Governance/Election Volunteers/About|la page de discussions]] pour toute question concernant les traductions. Bien à vous, </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 3 mai de 2022 a 06.33 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Rapport sur les commentaires des électeurs et électrices concernant la ratification des directives d'application du Code de Conduite Universel (UCoC)</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Report/Announcement|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Report/Announcement}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, L'équipe du projet UCoC a terminé l'analyse des commentaires accompagnant le vote de ratification des directives d'application du code de conduite universel. Après l'achèvement de la rédaction des directives d'application de l'UCoC en 2022, celles-ci ont été soumises au vote de la communauté wikimédienne. Les votes provenaient de 137 communautés, les 9 premières communautés étant : Wikipédia en anglais, allemand, français, russe, polonais, espagnol, chinois, japonais, italien et Meta-wiki. Les votant.es ont eu la possibilité de faire des commentaires sur le contenu du projet de document. 658 participant.es ont laissé des commentaires. 77% des commentaires sont rédigés en anglais. Les votant.es ont exprimé leurs opinions dans 24 langues, les plus nombreuses étant l'anglais (508), l'allemand (34), le japonais (28), le français (25) et le russe (12). Un rapport sera envoyé au comité de rédaction chargé de la révision qui affinera les directives d'application sur la base des commentaires de la communauté reçus lors du vote qui vient de se terminer. Une version publique du rapport est [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Voting/Report|'''publiée en plusieurs langues sur Meta-wiki ici''']]. {{int:please-translate}} Encore une fois, nous remercions toutes celles et tous ceux qui ont participé au vote et aux discussions. Nous invitons tout le monde à contribuer lors des prochaines discussions communautaires. Plus d'informations sur le Code de Conduite Universel et les directives d'application peuvent être trouvées [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Project|sur Meta-wiki]]. Au nom de l'équipe projet UCoC<br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 23 mai de 2022 a 15.41 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Révisions des directives d'application du Code de conduite universel (UCoC)</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Revision discussions/Announcement|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Universal Code of Conduct/Enforcement guidelines/Revision discussions/Announcement}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, Après le vote de la communauté sur les directives d'application de l'UCoC en mars, le [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation Community Affairs Committee|Comité des affaires communautaires (CAC)]] du Conseil [https://lists.wikimedia.org/hyperkitty/list/wikimedia-l@lists.wikimedia.org/thread/JAYQN3NYKCHQHONMUONYTI6WRKZFQNSC/ a demandé que plusieurs points des directives soient revus pour être améliorés] avant que le Conseil ne procède à son examen final. Ces points ont été identifiés sur la base des discussions communautaires et des commentaires fournis lors du vote. Le CAC a également demandé la révision de la note controversée de la section 3.1 de l'UCoC. Une fois de plus, un grand merci à toutes les personnes qui ont voté, en particulier à celles qui ont fait des commentaires constructifs et des remarques ! L'équipe travaille avec le conseil d'administration pour établir un calendrier pour ce travail, et le communiquera le mois prochain. Les membres des deux précédents [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Drafting committee|comités de rédaction de l'UCoC]] ont généreusement offert leur temps pour contribuer à l'amélioration des directives. Vous pouvez en savoir plus sur eux et leur travail [[m:Special:MyLanguage/Universal Code of Conduct/Drafting committee#Revisions_Committee|ici]], et lire les [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Drafting_committee/Phase_2_meeting_summaries#2022|résumés de leurs réunions hebdomadaires de cette année]]. Les membres de la communauté ont fait de nombreux commentaires précieux lors du vote et dans d'autres conversations. Étant donné la taille et la diversité de la communauté Wikimedia, il y a encore plus de voix qui peuvent donner des idées sur la façon d'améliorer les directives d'application et ajouter des idées encore plus précieuses au processus. Afin d'aider le comité de révision à identifier les améliorations à apporter, nous vous demandons de répondre à plusieurs questions qui seront soumises à l'examen du comité. Visitez les pages Meta-wiki ([[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Enforcement_guidelines/Revision_discussions|Discussions sur la révision des directives d'application]], [[m:Special:MyLanguage/Universal_Code_of_Conduct/Policy text/Revision_discussions|Discussions sur la révision du texte de l'UcoC]]) pour faire part de vos idées au comité. Il est très important que les points de vue des différentes communautés soient entendus avant que le comité ne commence à rédiger des propositions de révision. Au nom de l'équipe du projet UCoC <br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 6 junh de 2022 a 17.24 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == Results of Wiki Loves Folklore 2022 is out! == <div lang="en" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> {{int:please-translate}} [[File:Wiki Loves Folklore Logo.svg|right|150px|frameless]] Hi, Greetings The winners for '''[[c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022|Wiki Loves Folklore 2022]]''' is announced! We are happy to share with you winning images for this year's edition. This year saw over 8,584 images represented on commons in over 92 countries. Kindly see images '''[[:c:Commons:Wiki Loves Folklore 2022/Winners|here]]''' Our profound gratitude to all the people who participated and organized local contests and photo walks for this project. We hope to have you contribute to the campaign next year. '''Thank you,''' '''Wiki Loves Folklore International Team''' --[[Utilizaire:MediaWiki message delivery|MediaWiki message delivery]] ([[Discussion Utilizaire:MediaWiki message delivery|d]]) 4 julhet de 2022 a 16.12 (UTC) </div> <!-- Message mandat per User:Tiven2240@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Distribution_list/Non-Technical_Village_Pumps_distribution_list&oldid=23454230 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Proposez des déclarations pour la boussole électorale 2022</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Propose statements for the 2022 Election Compass| Ce message est également traduit dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Propose statements for the 2022 Election Compass|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Propose statements for the 2022 Election Compass}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, Dans le cadre des [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022|élections 2022 du conseil d'administration,]] des volontaires sont [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_elections/2022/Community_Voting/Election_Compass|invités à proposer des déclarations à utiliser dans la boussole électorale]]. Une boussole électorale est un outil destiné à aider les électrices et les électeurs à choisir les candidates et les candidats qui correspondent le mieux à leurs convictions et à leurs opinions. Les membres de la communauté proposeront des déclarations auxquelles les candidates et les candidats devront répondre en utilisant une échelle de Lickert (d'accord/neutre/désaccord). Les réponses des candidats aux déclarations seront chargées dans l'outil Boussole électorale. Les électrices et électeurs utiliseront l'outil en entrant leur réponse aux déclarations (d'accord/désaccord/neutre). Les résultats montreront les candidates et les candidats qui correspondent le mieux aux croyances et aux opinions de l'électeur ou de l'électrice. Pour proposer une déclaration, il suffit d'accéder à [[m:Wikimedia_Foundation_elections/2022/Community_Voting/Election_Compass/Statements|cette page Meta-wiki]]. Les 15 meilleures déclarations seront sélectionnées par le comité des élections au début du mois d'août. Voici le calendrier : * Du 8 au 20 juillet : les volontaires proposent des déclarations pour la boussole électorale. * Du 21 au 22 juillet : le comité des élections vérifie que les déclarations sont claires et supprime les déclarations hors sujet. * Du 23 juillet au 1er août : les volontaires votent les déclarations. * Du 2 au 4 août : le comité des élections sélectionne les 15 meilleures déclarations. * Du 5 au 12 août : les candidates et candidats se positionnent par rapport aux déclarations. * 15 août : ouverture de la boussole électorale afin que les électrices et électeurs puissent l'utiliser pour orienter leur décision de vote. Le comité des élections supervisera le processus, avec le soutien de l'équipe Stratégie et Gouvernance du Mouvement. Elle vérifiera que les déclarations sont claires, qu'il n'y a pas de doublons, pas de fautes de frappe, etc. Bien à vous, L'équipe Stratégie et Gouvernance du Mouvement ''Ce message a été envoyé au nom du groupe de travail pour la sélection des membres du conseil d'administration et du comité des élections''.<br /><section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 11 julhet de 2022 a 16.02 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Découvrez les 6 candidat.es présectionné.es pour l'élection 2022 du conseil d'administration de la Wikimedia Foundation</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content"/> :''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Announcing the six candidates for the 2022 Board of Trustees election| Ce message est également traduit dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Announcing the six candidates for the 2022 Board of Trustees election|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Announcing the six candidates for the 2022 Board of Trustees election}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, '''Le processus de vote des affiliés est terminé.''' Les représentant.es de chaque organisation affiliée se sont renseigné.es sur les candidat.es en lisant leurs déclarations, en examinant leurs réponses aux questions et en tenant compte de l'évaluation des candidat.es fournie par le comité d'analyse. Les candidat.es sélectionné.es pour le Conseil d'administration 2022 sont : * Tobechukwu Precious Friday ([[User:Tochiprecious|Tochiprecious]]) * Farah Jack Mustaklem ([[User:Fjmustak|Fjmustak]]) * Shani Evenstein Sigalov ([[User:Esh77|Esh77]]) * Kunal Mehta ([[User:Legoktm|Legoktm]]) * Michał Buczyński ([[User:Aegis Maelstrom|Aegis Maelstrom]]) * Mike Peel ([[User:Mike Peel|Mike Peel]]) Plus d'informations sur les [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Results|Résultats]] et les [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Stats|statistiques]] de cette élection du Conseil d'administration. Nous remercions les représentant.es des affiliés et les membres du comité d'analyse pour leur participation à ce processus et pour avoir contribué à accroître la capacité et la diversité du conseil d'administration. Ces heures de travail bénévole nous permettent de mieux comprendre et de mieux appréhender les choses. Nous vous remercions de votre participation. Merci aux membres de la communauté qui se sont portés candidats au conseil d'administration. Envisager de rejoindre le conseil d'administration n'est pas une décision anodine. Le temps et le dévouement dont les candidats et candidates ont fait preuve jusqu'à présent témoignent de leur engagement envers ce mouvement. Félicitations aux candidat.es qui ont été sélectionné.es. Beaucoup de reconnaissance et de gratitude pour les candidat.es non sélectionné.es. Veuillez continuer à partager votre leadership avec le mouvement Wikimedia. Merci à celles et ceux qui ont suivi le processus des affiliés lors de cette élection du Conseil. Vous pouvez consulter les résultats du processus de sélection des affiliés. '''La prochaine étape du processus de l'élection du conseil d'administration est la période de vote de la communauté.''' [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022#Timeline|Vous pouvez consulter le calendrier des élections du conseil d'administration ici]]. Pour vous préparer à la période de vote de la communauté, il y a plusieurs choses que les membres de la communauté sont invités à faire : * [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Candidates|Lire les déclarations des candidat.es]] et lire les réponses des candidat.es aux questions posées par les représentant.es des affiliés. * [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_elections/2022/Community_Voting/Questions_for_Candidates|Proposer et sélectionner les 6 questions auxquelles les candidats et candidates devront répondre dans leurs vidéos Questions & Réponses]]. * Voir l'[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Candidates|évaluation des candidats par le comité d'analyse sur la base de la déclaration de leurs déclarations]]. * [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Community Voting/Election Compass|Proposer des déclarations pour la boussole électorale]] que les électeur.trices peuvent utiliser pour identifier les candidat.e.s qui correspondent le mieux à leurs principes. * Encourager d'autres personnes de votre communauté à participer à l'élection. Bien à vous, Stratégie et Gouvernance du Mouvement ''Ce message a été envoyé au nom du groupe de travail sur la sélection des membres du conseil d'administration et du comité des élections'' </div><section end="announcement-content"/> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 21 julhet de 2022 a 13.53 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr">Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement – Numéro 7</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="msg-newsletter"/> <div style = "line-height: 1.2"> <span style="font-size:200%;">'''Nouvelles de la Stratégie et de la Gouvernance du Mouvement'''</span><br> <span style="font-size:120%; color:#404040;">'''Numéro 7 - juillet-septembre 2022'''</span><span style="font-size:120%; float:right;">[[m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7|'''Lire le bulletin complet''']]</span> ---- Bienvenue au 7ème numéro des Nouvelles de la stratégie et de la gouvernance du mouvement ! Cette lettre d'information diffuse des nouvelles et des événements pertinents concernant la mise en œuvre des [[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy/Initiatives|Recommandations de la stratégie du mouvement]] Wikimedia, d'autres sujets pertinents concernant la gouvernance du mouvement, ainsi que différents projets et activités soutenus par l'équipe Stratégie et Gouvernance du Mouvement (MSG) de la Wikimedia Foundation. La lettre d'information MSG est diffusée tous les trimestres, tandis que la [[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy/Updates|"Movement Strategy Weekly"]], plus régulière, sera diffusée chaque semaine. N'oubliez pas de vous abonner [[m:Special:MyLanguage/Global message delivery/Targets/MSG Newsletter Subscription|ici]] si vous souhaitez recevoir les prochains numéros de cette lettre d'information. </div><div style="margin-top:3px; padding:10px 10px 10px 20px; background:#fffff; border:2px solid #808080; border-radius:4px; font-size:100%;"> * '''Accroître la pérennité de notre mouvement''' : Le rapport annuel sur la durabilité de la Wikimedia Foundation a été publié. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A1|continuer la lecture]]) * '''Améliorer l'expérience utilisateur''' : améliorations récentes de l'interface bureau pour les projets Wikimedia. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A2|continuer la lecture]]) * '''Garantir sécurité et inclusion''' : mise à jour du processus de révision des directives d'application du code de conduite universel. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A3|continuer la lecture]]) * '''Assurer l'équité dans la prise de décision''' : rapports des conversations des Hubs pilotes, progrès récents du Comité de rédaction de la Charte du mouvement, et un nouveau livre blanc pour le futur de la participation au sein mouvement Wikimedia. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A4|continuer la lecture]]) * '''Se coordonner entre parties prenantes''' : lancement d'un service d'aide pour les affiliés et les communautés de volontaires travaillant sur le partenariat de contenu. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A5|continuer la lecture]]) * '''Développement du leadership''' : mises à jour sur les projets de leadership des organisateurs et organisatrices du mouvement Wikimedia au Brésil et au Cap-Vert. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A6|continuer la lecture]]) * '''Gérer notre savoir interne''' : lancement d'un nouveau portail de documentation technique et de ressources communautaires. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A7|continuer la lecture]]) * '''Innover dans la connaissance libre''' : des ressources audiovisuelles de haute qualité pour les expériences scientifiques et une nouvelle boîte à outils pour enregistrer les transcriptions orales. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A8|continuer la lecture]]) * '''Evaluer, itérer et adapter''' : résultats du projet pilote Equity Landscape ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A9|continuer la lecture]]) * '''Autres nouvelles et mises à jour''' : un nouveau forum pour discuter de la mise en œuvre de la stratégie de mouvement, la prochaine élection du conseil d'administration de la Wikimedia Foundation, un nouveau podcast pour discuter de la stratégie du mouvement, et un changement de personnel pour l'équipe Stratégie et Gouvernance du Mouvement de la fondation. ([[:m:Special:MyLanguage/Movement Strategy and Governance/Newsletter/7#A10|continuer la lecture]]) </div><section end="msg-newsletter"/> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 25 julhet de 2022 a 09.33 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> == <span lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> Report du vote de l'élection 2022 du conseil d'administration de la Wikimedia Foundation</span> == <div lang="fr" dir="ltr" class="mw-content-ltr"> <section begin="announcement-content" /> :''[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Delay of Board of Trustees election| Ce message est également traduit dans d'autres langues sur Meta-wiki.]]'' :''<div class="plainlinks">[[m:Special:MyLanguage/Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Delay of Board of Trustees election|{{int:interlanguage-link-mul}}]] • [https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Special:Translate&group=page-{{urlencode:Wikimedia Foundation elections/2022/Announcement/Delay of Board of Trustees election}}&language=&action=page&filter= {{int:please-translate}}]</div>'' Bonjour, Je vous informe aujourd'hui d'un changement dans le calendrier du vote pour l'élection du conseil d'administration. Comme beaucoup d'entre vous le savent déjà, nous proposons cette année une [[m:Special:MyLanguage/Wikimedia_Foundation_elections/2022/Community_Voting/Election_Compass|boussole électorale]] pour aider les électeurs et électrices à identifier le positionnement des personnes qui se sont portées candidates sur certains sujets clés. Plusieurs d'entre elles ont demandé une extension de la limite du nombre de caractères pour leurs réponses développant leurs positions, et le comité des élections a estimé que leur raisonnement était conforme aux objectifs d'un processus électoral juste et équitable. Pour garantir que les déclarations/affirmations les plus longues puissent être traduites à temps pour l'élection, le comité des élections et le groupe de travail pour la sélection des membres du conseil d'administration ont décidé de reporter d'une semaine l'ouverture du vote de l'élection du conseil d'administration - une période proposée comme idéale par l'équipe qui soutient l'élection. Bien que l'on ne s'attende pas à ce que tout le monde veuille utiliser la boussole électorale pour éclairer sa décision de vote, le comité des élections a estimé qu'il était plus approprié d'ouvrir la période de vote avec des traductions essentielles que les membres de la communauté, quelle que soit leur langue, pourront utiliser s'ils souhaitent prendre cette décision importante. Le vote sera ouvert le 23 août à 00:00 UTC et se terminera le 6 septembre à 23:59 UTC. Bien à vous, Matanya, de la part du comité des élections, <section end="announcement-content" /> </div> [[User:MPossoupe (WMF)|MPossoupe (WMF)]] 16 agost de 2022 a 12.54 (UTC) <!-- Message mandat per User:MPossoupe (WMF)@metawiki en utilizant la lista a https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Movement_Strategy_and_Governance/Delivery/fr&oldid=23008845 --> j0p8jgaih0nm2ixnritsxefb98qrz6c Ska-P 0 23988 2328647 2120259 2022-08-16T22:04:31Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} '''Ska-P''' es un gròp de [[ska]]-[[punk]] de [[Madrid]]. Ska-P es un banda anarquista que s'engaubia ne [[1994]] e se sompartir ne [[2005]] . == Soci == * Pulpul : Cantaire * Joxemi : Guitarrista * Kogote : Piano * Luismi : Batteire == Albòms == * Ska-P (1994) * El Vals Del Obrero (1996) * Eurosis (1998) * Planeta Eskoria (2000) * Que Corra la Voz !! (2002) * Incontrolable (2003) * Lagrimas y Gozos (2008) * 99% (2013) * Todo Ska-P (2013) * Game Over (2018) [[Categoria:Grop de musica punk]] [[Categoria:grop de rock]] [[Categoria:grop de musica espanhòl]] 93cyu0ubztgasnxws6950t2m68qczq3 Manchester United Football Club 0 40803 2328590 2264033 2022-08-16T14:26:10Z Flix11 37175 update wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {|class="infobox_v2" valign="top" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin-left:1em; width:25em; font-size:90%; border: 1px solid #999; border-right-width: 2px; border-bottom-width: 2px; background-color: #DDDDDD" ! colspan="2" style="background-color: #000000" " | {| style="background:#000000" align="center" width="100%" | padding=15px| | style="background:#EE0000" align="center" width="100%" |<font color=white size="3"><center> '''Manchester United''' | padding=15px| |} |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" bgcolor="white"| [[Imatge:Manchester United.png|100px]] |- | '''Club fondat en''' | bgcolor=#EEEEEE| [[1878]] |- | '''Escais''' | bgcolor=#EEEEEE| Red Devils |- | '''Colors''' | bgcolor=#EEEEEE| Roge, blanc e negre |- | '''Estadi''' | bgcolor=#EEEEEE| [[Old Trafford]] <br />(76 212 plaças) |- | '''President''' | bgcolor=#EEEEEE| Avram Glazer & Joel Glazer |- | '''Entraïnaire''' | bgcolor=#EEEEEE| Erik ten Hag |- | '''Sèti''' | bgcolor=#EEEEEE| Sir Matt Busby Way Manchester M16 0RA |- |bgcolor="white"|{{Football kit|pattern_la=_mufc2223h|pattern_b = _manutd2223h|pattern_ra = _mufc2223h|pattern_sh = _mufc2223h|pattern_so = _mufc2223hl |leftarm = FF0000|body = FF0000|rightarm = FF0000|shorts = FFFFFF|socks = 000000|títol=Domicili}} |bgcolor="white"|{{Football kit|pattern_la=_mufc2223a|pattern_b = _mufc2223a|pattern_ra = _mufc2223a|pattern_sh = _mufc2223h2|pattern_so = _mufc2223al |leftarm = FFFFFF|body = FFFFFF|rightarm = FFFFFF|shorts = 000000|socks = FFFFFF|títol=Exterior}} |bgcolor="white"|{{Football kit|pattern_la=_mufc2223t|pattern_b = _mufc2223t|pattern_ra = _mufc2223t|pattern_sh = _mufc2223t|pattern_so = _mufc2223tl |leftarm = 80FF00|body = 80FF00|rightarm = 80FF00|shorts = 010101|socks = 80FF00|títol=Neutre}} |} '''Manchester United Football Club''' es un club de fotbòl anglés de la vila de [[Manchester]] fondat en 1878, qu'es en primièra division anglesa : [[Premier League]]. [[Categoria:Club anglés de fotbòl]] qmy4v545qiva0ieyqdct0g0z8hkbv3k 2328591 2328590 2022-08-16T14:27:11Z Flix11 37175 fix wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {|class="infobox_v2" valign="top" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin-left:1em; width:25em; font-size:90%; border: 1px solid #999; border-right-width: 2px; border-bottom-width: 2px; background-color: #DDDDDD" ! colspan="2" style="background-color: #000000" " | {| style="background:#000000" align="center" width="100%" | padding=15px| | style="background:#EE0000" align="center" width="100%" |<font color=white size="3"><center> '''Manchester United''' | padding=15px| |} |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" bgcolor="white"| [[Imatge:Manchester United.png|100px]] |- | '''Club fondat en''' | bgcolor=#EEEEEE| [[1878]] |- | '''Escais''' | bgcolor=#EEEEEE| Red Devils |- | '''Colors''' | bgcolor=#EEEEEE| Roge, blanc e negre |- | '''Estadi''' | bgcolor=#EEEEEE| [[Old Trafford]] <br />(74 879 plaças) |- | '''President''' | bgcolor=#EEEEEE| Avram Glazer & Joel Glazer |- | '''Entraïnaire''' | bgcolor=#EEEEEE| Erik ten Hag |- | '''Sèti''' | bgcolor=#EEEEEE| Sir Matt Busby Way Manchester M16 0RA |- |bgcolor="white"|{{Football kit|pattern_la=_mufc2223h|pattern_b = _manutd2223h|pattern_ra = _mufc2223h|pattern_sh = _mufc2223h|pattern_so = _mufc2223h |leftarm = FF0000|body = FF0000|rightarm = FF0000|shorts = FFFFFF|socks = 000000|títol=Domicili}} |bgcolor="white"|{{Football kit|pattern_la=_mufc2223a|pattern_b = _mufc2223a|pattern_ra = _mufc2223a|pattern_sh = _mufc2223h2|pattern_so = _mufc2223a |leftarm = FFFFFF|body = FFFFFF|rightarm = FFFFFF|shorts = 000000|socks = FFFFFF|títol=Exterior}} |bgcolor="white"|{{Football kit|pattern_la=_mufc2223t|pattern_b = _mufc2223t|pattern_ra = _mufc2223t|pattern_sh = _mufc2223t|pattern_so = _mufc2223t |leftarm = 80FF00|body = 80FF00|rightarm = 80FF00|shorts = 010101|socks = 80FF00|títol=Neutre}} |} '''Manchester United Football Club''' es un club de fotbòl anglés de la vila de [[Manchester]] fondat en 1878, qu'es en primièra division anglesa : [[Premier League]]. [[Categoria:Club anglés de fotbòl]] adbln524hobplapfov2l8jirh991zgq Aventinhan 0 78891 2328594 2268300 2022-08-16T14:46:52Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Aventinhan | nom2 = ''Aventignan'' | imatge = Pont_d'Aventignan.jpg | descripcion = Eth pont d'Aventinhan, sus era Nèsta. | lògo = | escut = Blason ville fr Aventignan (65).svg | escais = Eth corròbi, cama de can, cama d'òlha | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | insee = 65051 | cp = 65660 | cònsol = Yoan Rumeau | mandat = [[2020]]-[[2026]] | latitud = 43.0691666667 | longitud = 0.521666666667 | alt mej = 448 | alt mini = 434 | alt maxi = 783 | km² = 5.22 | gentilici = |}} '''Aventinhan''' (''Aventignan'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Aute vilatge o quartièr : Gargàs. [[Imatge:Map commune FR insee code 65051.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [awénti'gna] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''De Aventinhano'', en latin, en 1387, ''Avertignan'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=907&titre=aventignan</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], [[Gerhard Rohlfs|Rohlfs]] e R. Aymard, ''Aventinhan'' que vien deth nom latin d'òme ''Aventinius'', dab eth sufixe ''-anum''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 41</ref>{{,}}<ref name = glb/>. Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Aventinhan'' que vien deth nom latin d'òme ''Aventinianus''<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], ''Aventinhan'' qu'èra ua proprietat antica, eth son nom que vien deth nom latin d'òme ''Aventinius'', dab eth sufixe d'apertenéncia ''-anum''<ref name = glb/>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=65051 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Yoan Rumeau|Partit= [[PS]]|Qualitat= professor}} {{Elegit |Debuta= març de [[1971]] |Fin= 2008 |Identitat=André Loula |Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1970]] |Fin= 1971 |Identitat=Marcelle Louron |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1965]] |Fin= 1969 |Identitat=Marcel Louron |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1947]] |Fin= 1965 |Identitat= Auguste Pujolle |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1947 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=65051 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=745 |1846=780 |1851=760 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=570 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=430 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 238 |1968= 272 |1975= 225 |1982= 216 |1990= 208 |1999= 180 |2005= |2006= 179 |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|051}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|051}}/5.22) round 2}}}} ab/km². == Lòcs e monuments == * [[Espeluga de Gargàs]] * [[Glèisa (edifici)|Glèisa]] ==Personalitats ligadas ara comuna== * [[Félix Régnault]] (1847-1908), [[Preïstòria|preïstorian]], qui trobè eras [[pintrura]]s de [[man]]s der'Espeluga de Gargàs. ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] 0xbbtc0ens0lqhdxnodfopxw4lrw7vy Maseras de Nestés 0 104426 2328650 2249857 2022-08-17T04:18:24Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Maseras de Nestés | nom2 = ''Mazères-de-Neste'' | imatge = Lavoir de Mazères-de-Neste (Hautes-Pyrénées) 9.jpg | descripcion = Lo lavader. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Mazères-de-Neste (65).svg | escais = Eths cabilats. Eths pelagatèrs. Eras pelòcas. | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65660 | insee = 65307 | cònsol = Joël Buetas | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 43.0725 | longitud = 0.5447 | alt mej = | alt mini = 419 | alt maxi = 546 | km² = 3.36 |}} '''Maseras de Nestés''' (''Mazères-de-Neste'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 65307.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [ma'séros] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''De Maseriis'', en latin, en 1387, ''Maseres'' en 1767, ''Mazeres en Nestés'' en 1776, ''Mazeres de Nestés'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII), ''Mazeres'' en 1790<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1129&titre=mazeres-de-neste</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Maseras'' que vien deth latin ''maceriae'', « arroeinas, qui datan der'epòca romana »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 455-456, a ''Mézière''</ref>. Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Maseras'' qu'es eth plurau deth gascon ''masèras'', « arroeinas, bastiments arroeinats »<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], eth sens qu'ei d'« arroeinas, pas totjorn d'epòca romana, murs de pèira ». [[Simin Palay]] qu'escriu ''masère'' (damb è obèrt)<ref name = glb/>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 65307 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Joël Buetas|Partit= [[PS]]|Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] ? |Fin= 2008 |Identitat=Romain Artigue |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 ? |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 65307 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=596 |1846=633 |1851=631 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=556 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=394 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 337 |1968= 393 |1975= 381 |1982= 322 |1990= 311 |1999= 291 |2004=288 |2006= |2007= |2008= |2009=326 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|307}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|307}}/3.36) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] smuwr9h5o5ga937z2xawplbc3zucjtp Montagut (Hauts Pirenèus) 0 104427 2328662 2249856 2022-08-17T11:41:14Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Omon|Montagut}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Montagut | nom2 = ''Montégut'' | imatge = Château_de_Montégut_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg | descripcion = Castèth de Montagut. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Montégut (65).svg | escais = | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65150 | insee = 65319 | cònsol = Michel Tailliez | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = montagut | latitud = 43.0647 | longitud = 0.5042 | alt mej = | alt mini = 447 | alt maxi = 907 | km² = 6.94 |}} '''Montagut''' (''Montégut'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 65319.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'es [mounta'gut/mounté'gut] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''De Monteacuto'' en 1342, ''de Monteaccuto'', en latin, en 1379, ''Montagut'' en 1767, ''Montegut'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1141&titre=montegut</ref>. ''Montagut'' que vien deth gascon ''mont'', deth latin ''mons'', ''montem'', e ''agut'', deth latin ''acutus''. R. Aymard que precisa eth mont es ací ua mòta feodala<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465-472, a ''Mons''</ref>{{,}}<ref name = glb/>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 65319 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Michel Tailliez |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2001 |Identitat= Jean-Paul Casterand|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 65319 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=447 |1846=452 |1851=419 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=326 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=249 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 139 |1968= 128 |1975= 119 |1982= 146 |1990= 135 |1999= 136 |2006=129 |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|319}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|319}}/6.94) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] d5j6ted1ccw79xml3xtx2oixp7y9177 Lombrés 0 104441 2328649 2249858 2022-08-17T03:53:35Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Lombrés | nom2 = ''Lombrès'' | imatge = Lombrès_pont_sur_le_Nistos.jpg | descripcion = Pont sus Nistòs qui religa Lombrés (ath hons) ath vilatge de Generest | lògo = cap | escut = Blason ville fr Lombrès (65).svg | escais = Eths arrats-taishons | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65150 | insee = 65277 | cònsol = Jérôme Uchan | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 43.0578 | longitud = 0.5108 | alt mej = | alt mini = 454 | alt maxi = 600 | km² = 1.42 |}} '''Lombrés''' (''Lombrès'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 65277.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [loum'brés] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Lombrez'' en 1767, ''Lombres'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII). Es pas citada en 1387. Seré un vilatge tornat fondat après eth abandonament d'[[Generest|Areulet]] ? <ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1103&titre=lombres</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Lombrés'' qu'es un nom escur; ''l'ombrés'', « endret solombrós » qu'es improbable; comparar damb [[Lombèrs (Savés)]]<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 409</ref>. Segon R. Aymard, ''Ombrès'' que seré era solucion gascona ideau<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], era idèa d'un lòc solombrós qu'es improbabla, pr'amor de ''é'' barrat (cf. ''ombrèr''), deth plurau e deth site deth vilatge. Michel Morvan (''Nouvelle Revue d'Onomastique'', n° 23-24, 1994, p. 240), d'après ua atestacion de 1200 deth cartulari de Comenge, hornida per Lejosne, ''Lumberii'', qu'i ved ''Ilumberri'', « vila nava », donc ua origina « bascoaquitana », com per [[Lombèrs (Savés)]] o [[Lumbier]] (Navarra) <ref name = glb/>. Comparar pr'aquò damb [[Lomner]]. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 65277 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2014]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Jérôme Uchan|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat=Rémy Suire |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 65277 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=185 |1846=188 |1851=179 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=155 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=126 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 93 |1968= 72 |1975= 70 |1982= 95 |1990= 86 |1999= 88 |2004=82 |2006= |2007= |2008= |2009=81 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|277}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|277}}/1.42) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] ne5knmqz0jhpuo6ti5n2e5gjiurjq04 Lomner 0 104443 2328648 2322771 2022-08-17T02:32:04Z 77.152.53.218 /* Toponimia */ suggestion wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Lomner | nom2 = ''Lomné'' | imatge = Lomné_(Hautes-Pyrénées)_3.jpg | descripcion = Vista de Lomner. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Lomné (65).svg | escais = Eras shiresas | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Gasconha}} | parçan = | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = Era Vath d'Arròs e eras Baïsas ([[Canton de La Barta de Nestés|La Barta de Nestés]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas deth Plan de Lanamesa|CC deth Plan de Lanamesa]] | cp = 65130 | insee = 65278 | cònsol = Jérôme Morilhon | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = lomnèr | longitud = 0.2969 | latitud = 43.045 | alt mej = | alt mini = 393 | alt maxi = 703 | km² = 2.94 |}} '''Lomner''' (''Lomné'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], en [[Gasconha]], situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] dera [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Autes vilatges e quartièrs : Eth Turon, Comacauda. Era maison comuna qu'ei ath Plan dera Hont (nom supausat), cairehorc enter la RD 14 e la RD 17. A Lomner que i a era glèisa. [[Imatge:Lomné (Hautes-Pyrénées) 1.jpg|vignette|300px|centre|Eth vilatge]] [[Imatge:Map commune FR insee code 65278.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [loun'né] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Otho de Lomnerio'', en latin, en 1300, ''De Lopner'' en 1313, ''De Lomnerio'', en latin, en 1342, ''de Lompnerio'', en latin, en 1379, ''Lompné'' en 1760, ''Lomné'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1104&titre=lomne</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Lomner'' que vien benlhèu de ''*Lumna (villa)'', d'un nom latin d'òmi latin ''*Lumnus'', d'après ''Lumnesius''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 409</ref>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], ''*Lumnus'' de Dauzat qu'ei inatestat. Demòran duas solucions : ''L'om ner'' (l'orme negre), mes un orme es pas negre e l'article locau qu'ei ''eth'' (Grosclaude que pensava eth article pirenenc èra ancian); ua contraccion deth nom d'òmi ''Lop Aner'' qu'ei possibla<ref name = glb/> (que mia normalament a ''Lobaner''). Comparar a [[Lombrés]]. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 65278 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=[[2020]] |Fin=[[2026]] |Identitat=Jérôme Morilhon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=[[2014]] |Fin= 2020 |Identitat=Jean-Louis Viau |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= 2014|Identitat= Jean-Pierre Strade|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1988]] |Fin= ? |Identitat=Constant Pujo |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65278 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=304 |1846=314 |1851=303 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=242 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=142 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 73 |1968= 58 |1975= 46 |1982= 45 |1990= 35 |1999= 44 |2006=41 |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|278}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|278}}/2.94) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] 2a2fr5db7w9xrjhgovtyjtyms1wc9i1 Hauthaget 0 104521 2328646 2249859 2022-08-16T21:51:07Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Hauthaget | nom2 = ''Hautaget'' | imatge = Hautaget (Hautes-Pyrénées) 1.jpg | descripcion = Vista de Hauthaget. | lògo = cap | escut = Blason_de_la_ville_de_Hautaget_(Hautes-Pyrénées).svg | escais = Eths caps-pelats | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65150 | insee = 65217 | cònsol = Jean-François Fourquet | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = hauthaget | latitud = 43.0564 | longitud = 0.4569 | alt mej = | alt mini = 481 | alt maxi = 630 | km² = 1.35 |}} '''Hauthaget''' (''Hautaget'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 65217.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [hawta'yét] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Hotaget'' en 1790, ''Hautaget'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII). Hauthaget es pas citada en 1387, que deu estar representada per ''Buret''<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1044&titre=hautaget</ref>. ''Hauthaget'' qu'es format deth gascon ''haut'', deth latin ''altus'', e ''haget'' « bòsc de haus/hais/hags »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 346</ref>{{,}}<ref name = glb/>. == Istòria == == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 65217 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= [[2026]]|Identitat= Jean-François Fourquet|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 65217 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=157 |1846=159 |1851=150 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=130 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=122 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 68 |1968= 59 |1975= 55 |1982= 43 |1990= 30 |1999= 31 |2006=43 |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|217}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|217}}/1.35) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] 3lx2e2dib14n0ffnc4udvkpdlbng89g Generest 0 104532 2328628 2249846 2022-08-16T19:21:13Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Generest | nom2 = ''Générest'' | imatge = Générest_village.jpg | descripcion = Eth vilatge. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Générest (65).svg | escais = Eths baranaires | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65150 | insee = 65194 | cònsol = David Perez | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 43.0333 | longitud = 0.5269 | alt mej = | alt mini = 480 | alt maxi = 1247 | km² = 11.83 |}} '''Generest''' (''Générest'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Autes vilatges o quartièrs : Areulet, Banheròlas. [[Imatge:Map commune FR insee code 65194.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [géné'rést] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''de Generesto'', en latin, en 1312, ''de Generesto'', en latin, en 1387, ''Generest'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1020&titre=generest</ref>. R. Aymard que pensa i a existit un nomen en ''Gener-'', probablament celtic (?) me damb eth vielh sufixe en ''-est'' (eth temple a Fagus qu'assegura l'ancianetat)<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], se pòt pas separar aqueth nom de [[Sent Pèr (de Bigòrra)|Sent Pèr de Generés]]. ''Generest'' que vien d'un nom d'òme d'origina celtica, ''Gener-'', dab eth sufixe ''-est'', probablament aquitan<ref name = glb/>. N.B. (Sent Pèr de) Generés qu'ei ua fòrma sabenta per (probablament) ''*Geirés'' (escrit sovent ''Geyres''). Generest qu'a escapat ara tombada gascona de ''-n-'' intervocalica. La celticitat de ''Gener'' qu'ei dobtosa (que sembla un nom latin). == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 65194 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=[[2014]] |Fin= [[2026]] |Identitat=David Perez |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat=Gilbert Verdier |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 65194 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=464 |1846=505 |1851=502 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=396 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=233 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 131 |1968= 109 |1975= 97 |1982= 81 |1990= 100 |1999= 98 |2005=96 |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|194}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|194}}/11.83) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] rhfdrc52j81p3ae3g70ylcwsovzxgf2 Bisa 0 104615 2328599 2249843 2022-08-16T16:25:55Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bisa | nom2 = ''Bize'' | imatge = Mairie de Bize (Hautes-Pyrénées) 1.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = | escais = | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65150 | insee = 65093 | cònsol = Josiane Pouy | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = bisòt | longitud = 0.4733 | latitud = 43.0436 | alt mej = | alt mini = 495 | alt maxi = 1124 | km² = 12.96 |}} '''Bisa''' (''Bize'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Autes vilatges e quartièrs : Boishèra, era Sèrra, era Hita, Aura, era Senhada. [[Imatge:Map commune FR insee code 65093.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [['bizo] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Bares de Visa'', ''en Bidal de Visa'' ath miei deth sègle XIII, ''De Bisa superiori et inferiori'', ''Bisa'', en latin, en 1387, ''Bize'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII), ''Bize'' en 1790 e 1801, ''Bise'' en 1790, ''Bize-Nistos'' en 1806<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=953&titre=bize</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Bisa'' que vien deth nom gallic d'òme ''*Bitius'' (inatestat) o ''Bisius'', shens sufixe<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 86, a ''Bizanet''</ref>. Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Bisa'' que vien deth nom « romanic » ''Bisius'', damb ''a''. Segon R. Aymard, era ipotèsis precedentas que son acceptablas, mes damb era necessitat d'un sufixe ''-anum''<ref name = glb/>. [[Miquèu Grosclaude]] que s'autointoxica. Segon eth, qu'ei mauaisit distinguir aqueth ''Bisa'', [[Bize (Nauta Marna)]], e [[Bisa de Menerbés]]. Per aqueths darrèrs vilatges, qu'admeten [imaginari] eth nom d'òme ''Bisius''. Per Bisa d'Aude, qu'an provat eth nom vien de ''Bisius'' [?] + ''-anum'', puish arreculament de l'accent tonic. [[Jacques Boisgontier|Boisgontier]] que remarca per eth vilatge de Nestés i a pas cap de rason d'imaginar un sufixe en ''-anum'', absent de totas eras atestacions. Mes, pr'amor d'aquò, que caleré renonciar ath etime ''Bisius'', pr'amor era finala en ''-a'' auré pas d'explicacion. Aquí perqué, contra tota evidéncia, Grosclaude supausa ''Bisius'', dab eth sufixe d'apertenéncia ''-anum'', puish arreculament deth accent (un pauc après ''Bisius'' qu'ei remplaçat per ''Bicius'', perqué ?)<ref name = glb/>. Eths toponimistas tradicionaus, qui coneishèvan pas era derivacion celtica neutra plurau en ''-a'', qu'utilizavan era finala ''-a'', dab ''villa'' sosentenut. Segon [[Xavier Delamarre|Delamarre]], ''Bisa'' que vien deth nom celtic d'òme ''Bitios'' (o ''Bittios''), atestats, damb era derivacion en ''-on''. Eth etime que seré alavetz ''*bition'' (o ''*bittion'') <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 79, 287, 330 e</ref>. En realitat, Delamarre que coneish eth nom en francés. Que cau corregir era proposicion : que s'ageish dera derivacion neutra plurau en ''-a'', donc ''*bit(t)ia''. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 65093 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Josiane Pouy |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= 2020 |Identitat= Jean Noguès|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=3419 |1846=1297 |1851=1263 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=1077 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=674 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 297 |1968= 285 |1975= 256 |1982= 223 |1990= 210 |1999= 206 |2004=199 |2006= |2007= |2008= |2009=220 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|093}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|093}}/12.96) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] j8urm07s038p2sie4zgbo04higkb8mq 2328600 2328599 2022-08-16T16:29:23Z 77.152.53.218 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bisa | nom2 = ''Bize'' | imatge = Mairie de Bize (Hautes-Pyrénées) 1.jpg | descripcion = | lògo = cap | escut = | escais = Eths varadèrs | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65150 | insee = 65093 | cònsol = Josiane Pouy | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = bisòt | longitud = 0.4733 | latitud = 43.0436 | alt mej = | alt mini = 495 | alt maxi = 1124 | km² = 12.96 |}} '''Bisa''' (''Bize'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Autes vilatges e quartièrs : Boishèra, era Sèrra, era Hita, Aura, era Senhada. [[Imatge:Map commune FR insee code 65093.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [['bizo] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''Bares de Visa'', ''en Bidal de Visa'' ath miei deth sègle XIII, ''De Bisa superiori et inferiori'', ''Bisa'', en latin, en 1387, ''Bize'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII), ''Bize'' en 1790 e 1801, ''Bise'' en 1790, ''Bize-Nistos'' en 1806<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=953&titre=bize</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Bisa'' que vien deth nom gallic d'òme ''*Bitius'' (inatestat) o ''Bisius'', shens sufixe<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 86, a ''Bizanet''</ref>. Segon [[Ernèst Negre|Negre]], ''Bisa'' que vien deth nom « romanic » ''Bisius'', damb ''a''. Segon R. Aymard, era ipotèsis precedentas que son acceptablas, mes damb era necessitat d'un sufixe ''-anum''<ref name = glb/>. [[Miquèu Grosclaude]] que s'autointoxica. Segon eth, qu'ei mauaisit distinguir aqueth ''Bisa'', [[Bize (Nauta Marna)]], e [[Bisa de Menerbés]]. Per aqueths darrèrs vilatges, qu'admeten [imaginari] eth nom d'òme ''Bisius''. Per Bisa d'Aude, qu'an provat eth nom vien de ''Bisius'' [?] + ''-anum'', puish arreculament de l'accent tonic. [[Jacques Boisgontier|Boisgontier]] que remarca per eth vilatge de Nestés i a pas cap de rason d'imaginar un sufixe en ''-anum'', absent de totas eras atestacions. Mes, pr'amor d'aquò, que caleré renonciar ath etime ''Bisius'', pr'amor era finala en ''-a'' auré pas d'explicacion. Aquí perqué, contra tota evidéncia, Grosclaude supausa ''Bisius'', dab eth sufixe d'apertenéncia ''-anum'', puish arreculament deth accent (un pauc après ''Bisius'' qu'ei remplaçat per ''Bicius'', perqué ?)<ref name = glb/>. Eths toponimistas tradicionaus, qui coneishèvan pas era derivacion celtica neutra plurau en ''-a'', qu'utilizavan era finala ''-a'', dab ''villa'' sosentenut. Segon [[Xavier Delamarre|Delamarre]], ''Bisa'' que vien deth nom celtic d'òme ''Bitios'' (o ''Bittios''), atestats, damb era derivacion en ''-on''. Eth etime que seré alavetz ''*bition'' (o ''*bittion'') <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 79, 287, 330 e</ref>. En realitat, Delamarre que coneish eth nom en francés. Que cau corregir era proposicion : que s'ageish dera derivacion neutra plurau en ''-a'', donc ''*bit(t)ia''. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 65093 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat=Josiane Pouy |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= 2020 |Identitat= Jean Noguès|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65093 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=3419 |1846=1297 |1851=1263 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=1077 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=674 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 297 |1968= 285 |1975= 256 |1982= 223 |1990= 210 |1999= 206 |2004=199 |2006= |2007= |2008= |2009=220 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|093}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|093}}/12.96) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] cm8xtzb1nvtv1iracwt9q5i4p3d2x4p Bisós 0 104617 2328602 2249844 2022-08-16T16:51:24Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Bisós | nom2 = ''Bizous'' | lògo = cap | imatge = Bizous_village.jpg | descripcion = Bisós ath prumèr plan, Tusaguèth ath hons. | escut = Blason ville fr Bizous (65).svg | escais = Eths gaudinèrs | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65150 | insee = 65094 | cònsol = Béatrice Jobet | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = bisós | longitud = 0.4425 | latitud = 43.0697 | alt mej = | alt mini = 479 | alt maxi = 668 | km² = 3.18 |}} '''Bisós''' (''Bizous'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Aute vilatge e quartièr : Er'Espona. [[Imatge:Map commune FR insee code 65094.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [bi'zous] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : ''De Bidossio'', en latin, en 1387, ''Bizous'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=954&titre=bizous</ref>. Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e tanben R. Aymard, ''Bisós'' que vien deth nom gallic ''*Bitius'' (que Dauzat supausa inatestat), o ''Bisius'', dab eth sufixe ''-osum''<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 86, a ''Bizanet''</ref>{{,}}<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], com per [[Bisa]], eth radicau que sembla d'estar ''Bisius''; era atestacion de 1387 que sembla anonciar un sufixe ''-ossum''; era dificultat qu'ei era prononciacion [-ous], contra [-òs] normalament. Que i a donc dus vilatges dab eth medish nom de persona e sufixes diferents<ref name = glb/>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 65094 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= [[2026]] |Identitat= Béatrice Jobet |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Claude Esquerré|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2001 |Identitat=André Malaplate |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65094 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=320 |1846=368 |1851=358 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=367 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=250 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 162 |1968= 139 |1975= 141 |1982= 115 |1990= 121 |1999= 96 |2005=112 |2006= |2007= |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|094}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|094}}/3.18) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] euyrr8uqw67pp774pjso3oeahp24fpj Eths Cantaus 0 104664 2328625 2249845 2022-08-16T18:38:31Z 77.152.53.218 toponimia, etc wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Eths Cantaus | nom2 = ''Cantaous'' | imatge = Cantaous_(Hautes-Pyrénées)_1.jpg | descripcion = Eth vilatge. | lògo = | escut = Blason ville fr Cantaous (65).svg | escais = | ist = {{Gasconha}} {{Comenge}} | parçan = [[Nestés]] | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Hauts Pirenèus}} | arrondiment = [[Arrondiment de Banhèras de Bigòrra|Banhèras de Bigòrra]] | canton = La Varossa ([[Canton de Sent Laurenç de Nestés|Sent Laurenç de Nestés]] avant 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Nestés e Varossa|CC de Nestés e Varossa]] | cp = 65150 | insee = 65482 | cònsol = Jean-Claude Fetis | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 43.1033 | longitud = 0.4436 | alt mej = | alt mini = 523 | alt maxi = 611 | km² = 5.68 |}} '''Eths Cantaus''' (''Cantaous'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] [[Gasconha|gascona]] de [[Diocèsi de Comenge|Comenge]] situada en eth [[departament francés|departament]] deths [[Hauts Pirenèus]] e era [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Aute vilatge o quartièr : Eth Vernet. [[Imatge:Map commune FR insee code 65482.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] ==Toponimia== Era prononciacion qu'ei [(éts) kan'taws] (grafia fonetica deths autors). Eth nom qu'es atestat ''Les Cantaux'' (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)<ref name = glb>Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, ''Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier'', Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=988&titre=cantaous</ref>. Segon R. Aymard, eth nom qu'es eth gascon ''cantau'', « bòrd ». Eth vilatge qu'es ara tombada sud deth [[Plan de Lanamesa]]<ref name = glb/>. Segon [[Miquèu Grosclaude]], qu'es eth mot gascon ''candau''/''cantau'', « penent, bòrd », ath plurau. Que representa probablament era situacion deth vilatge ath estrem sud deth plan de Lanamesa<ref name = glb/>. == Istòria == Era comuna que's creè en 1957, a partir de [[Tusaguèth]]<ref>http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=6821</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 65482 |Títol= Lista deths cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=[[2020]] |Fin=[[2026]] |Identitat=Jean-Claude Fetis |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2020 |Identitat=Jean-Pierre Afonso |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean-Louis Barrère|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1995 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 65482 |1962= 347 |1968= 368 |1975= 382 |1982= 444 |1990= 472 |1999= 438 |2004=433 |2006= |2007= |2008= |2009=439 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr65|0}} era populacion qu'èra de {{popfr65|482}} abitants e era densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr65|482}}/5.68) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas dab era comuna== ==Véder tanben== * [[Comunas deths Hauts Pirenèus]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Gasconha}} {{Comunas deths Hauts Pirenèus}} [[Categoria:Comuna de Comenge]] [[Categoria:Comuna deths Hauts Pirenèus]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] 7kfjodst9nubipwgfwwv9363c5f4r63 La Tor de França 0 104847 2328663 2286902 2022-08-17T11:55:46Z Especiari 48437 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= ''Latour-de-France'' |nom=La Tor de França | lògo= | imatge=Latour-de-France - northwestern exposure.jpg | descripcion=L'exposicion nord-oèst de la Tor de França. |escut=Blason ville fr Latour-de-France 66.svg |escais= |region={{Occitània (Region)}} |ist={{Lengadòc}} |parçan={{Fenolhedés}} | arrondiment= [[Arrondiment de Perpinhan|Perpinhan]] | canton=[[Canton de la Tor de França|la Tor de França]] | cp= 66720 |insee= 66096 |cònsol= Michel Pigeon |mandat=[[2014]]-[[2020]] |gentilici= trinhagòl, trinhagòla | alt mej= | longitud= 2.6539 | latitud= 42.7694 |alt mini= 77 |alt maxi= 422 |km²= 13.94 |}} '''La Tor de França''' (ancianament '''Trinhac'''<ref>[https://web.archive.org/web/20120207075113/http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/9590_NomenclatorCatNord.pdf Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord], Institut d'Estudis Catalans i Universitat de Perpinyà</ref> o la '''Tor(re) de Trinhac'''<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0066668 La Torre de Triniac], Gran Enciclopèdia Catalana</ref> o encara '''La Tor(re) de Fenolhedés'''<ref name=pc2>Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985</ref> <ref>http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola</ref>) (''Latour-de-France'' en [[francés]]), es una [[Comuna francesa|comuna]] de [[Lengadòc]], situada dins lo [[parçan]] de [[Fenolhedés]] o la [[Fenolheda]], lo departament dels [[Pirenèus Orientals]] e la region d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Se trapa dins una zòna de lenga occitana amb cèrtas influéncias catalanas. Es lo caplòc del [[canton de la Tor de França]]. ==Geografia== ==Toponimia== En [[catalan]] coma en [[occitan]], lo nom de la comuna es ''La Tor de França'', ortografiat en francés per l'administracion ''Latour-de-France''. Las primièras mencions del vilatge apareisson jos de formas latinas ''Turris Triniago'' en 1020 ('Tor de Trinhac'), Trinhac/Triniac essent ''Triniacum'' lo nom d'un domeni galloroman situat sus la comuna<ref name="Basseda">{{Toponymie historique de Catalunya Nord}}</ref>, format a partir del nom del proprietari ''Trinius'' e del sufixe ''-acum''. Prenguèt la forma ''Triniac'' e d'autras semblablas a l'epòca romana, ''Turris Triniago'' essent mencionat tre lo sègle XI, del nom de la torre fortificada que se trapava dins aquel vilatge. Un vilatge nòu se desvolopèt a la broa d'[[Aglin (flume)|Aglin]] a l'entorn d'una fortalesa nòva, qu'èra sonada simplament ''La Tor'': ''La Torre de Fenolledès'' ([[Fenolhedés]]) dins un document de 1393<ref>http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola</ref> e ''Tor de Fenolledès'' en 1423. Lo [[Tractat de Corbeil (1258)]] fixèt la frontièra del [[reialme de França]] e del [[reialme d'Aragon]] pròche del vilatge. A partir d'aqueste moment, los catalans comencèron de dire lo vilatge ''La Tor de França'', nom que passèt en francés e que foguèt servat, quitament après lo [[tractat dels Pirenèus]] qu'annexava lo Rosselhon a França<ref name="Basseda" />. ''La Tour de France'' se documenta per primièr còp en francés en 1750. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 66096 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Michel Pigeon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Jean-José Colomes |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== * [[Gabriel Deville]] (La Tor, 1749 - 1796), [[avesque constitucional de Perpinhan]] 1791-1793 * [[Pierre Guillaume Paul Coronnat]] (La Tor, 1845 - París, 1909), general de las tropas colonialas en Indochina e Africa * [[Claude Colomer]] (1934), istorian establit a la Tor que donèt sas colleccions documentàrias e artisticas de valor a la [[Comuna]] per ne far un musèu ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas dels Pirenèus Orientals}} [[Categoria:Comuna de Fenolhedés]] [[Categoria:Comuna dels Pirenèus Orientals]] [[Categoria:Fenolhedés]] e1wzhmmjb73a9r8bg6w6nx7c9qxl31c 2328664 2328663 2022-08-17T11:56:55Z Especiari 48437 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= ''Latour-de-France'' |nom=La Tor de França | lògo= | imatge=Latour-de-France - northwestern exposure.jpg | descripcion=L'exposicion nord-oèst de la Tor de França. |escut=Blason ville fr Latour-de-France 66.svg |escais= |region={{Occitània (Region)}} |ist={{Lengadòc}} |parçan={{Fenolhedés}} | arrondiment= [[Arrondiment de Perpinhan|Perpinhan]] | canton=[[Canton de la Tor de França|la Tor de França]] | cp= 66720 |insee= 66096 |cònsol= Michel Pigeon |mandat=[[2014]]-[[2020]] |gentilici= trinhagòl, trinhagòla | alt mej= | longitud= 2.6539 | latitud= 42.7694 |alt mini= 77 |alt maxi= 422 |km²= 13.94 |}} '''La Tor de França''' (ancianament '''Trinhac'''<ref>[https://web.archive.org/web/20120207075113/http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/9590_NomenclatorCatNord.pdf Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord], Institut d'Estudis Catalans i Universitat de Perpinyà</ref> o la '''Tor(re) de Trinhac'''<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0066668 La Torre de Triniac], Gran Enciclopèdia Catalana</ref> o encara '''La Tor(re) de Fenolhedés'''<ref name=pc2>Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985</ref> <ref>http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola</ref>) (''Latour-de-France'' en [[francés]]), es una [[Comuna francesa|comuna]] de [[Lengadòc]], situada dins lo [[parçan]] de [[Fenolhedés]] o la [[Fenolheda]], lo departament dels [[Pirenèus Orientals]] e la region d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Se trapa dins una zòna de lenga occitana amb cèrtas influéncias catalanas. Es lo caplòc del [[canton de la Tor de França]]. ==Geografia== ==Toponimia== En [[catalan]] coma en [[occitan]], lo nom de la comuna es ''La Tor de França'', ortografiat en francés per l'administracion ''Latour-de-France''. Las primièras mencions del vilatge apareisson jos de formas latinas ''Turris Triniago'' en 1020 ('Tor de Trinhac'), Trinhac/Triniac essent ''Triniacum'' lo nom d'un domeni galloroman situat sus la comuna<ref name="Basseda">{{Toponymie historique de Catalunya Nord}}</ref>, format a partir del nom del proprietari ''Trinius'' e del sufixe ''-acum''. Prenguèt la forma ''Triniac'' e d'autras semblablas a l'epòca romana, ''Turris Triniago'' essent mencionat tre lo sègle XI, del nom de la torre fortificada que se trapava dins aquel vilatge. Un vilatge nòu se desvolopèt a la broa d'[[Aglin (flume)|Aglin]] a l'entorn d'una fortalesa nòva, qu'èra sonada simplament ''La Tor'': ''La Torre de Fenolledès'' ([[Fenolhedés]]) dins un document de 1393<ref>http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola</ref> e ''Tor de Fenolledès'' en 1423. Lo [[Tractat de Corbeil (1258)]] fixèt la frontièra del [[reialme de França]] e del [[reialme d'Aragon]] pròche del vilatge. A partir d'aqueste moment, los catalans comencèron de nommar lo vilatge ''La Tor de França'', nom que passèt en francés e que foguèt servat, quitament après lo [[tractat dels Pirenèus]] qu'annexava lo Rosselhon a França<ref name="Basseda" />. ''La Tour de France'' se documenta pel primièr còp en francés en 1750. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 66096 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Michel Pigeon |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Jean-José Colomes |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== * [[Gabriel Deville]] (La Tor, 1749 - 1796), [[avesque constitucional de Perpinhan]] 1791-1793 * [[Pierre Guillaume Paul Coronnat]] (La Tor, 1845 - París, 1909), general de las tropas colonialas en Indochina e Africa * [[Claude Colomer]] (1934), istorian establit a la Tor que donèt sas colleccions documentàrias e artisticas de valor a la [[Comuna]] per ne far un musèu ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas dels Pirenèus Orientals}} [[Categoria:Comuna de Fenolhedés]] [[Categoria:Comuna dels Pirenèus Orientals]] [[Categoria:Fenolhedés]] jv649whxr3biv2zc2f9cxongstmp8ev Palais dau Quirinal 0 151004 2328608 2135039 2022-08-16T17:36:10Z Scip. 27410 + Quality image wikitext text/x-wiki [[File:Quirinale palazzo e obelisco con dioscuri Roma.jpg|thumb]] Lo '''Palais dau Quirinal''' es un [[palais]] situat sus la còla de Quirinal a [[Roma]]. Foguèt una residéncia [[papa]]la qu'es a l'ora d'ara lo palais [[President de la republica|presidenciau]] de la [[Itàlia|Republica Italiana]]. == Liames intèrnes == == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> tnifmrcxys73b82lit74s6fkhxm1ehg Welschneureut 0 154793 2328627 2315271 2022-08-16T18:55:14Z Andre Engels 2 Redireccion cap a [[Neureut]] wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Neureut]] 663751l3ckn3vm8ipxeqkdka8ir0dlb Salman Rushdie 0 169110 2328631 2286035 2022-08-16T19:41:51Z 103.255.5.51 wikitext text/x-wiki {{Infobox Escrivan | carta = | nom = Salman Rushdie( lanti) | imatge = File:Salman Rushdie in New York City 2008.jpg | talha imatge = | legenda = Salman Rushdie a [[Manhattan]], en 2008 | nom de naissença = Ahmed Salman Rushdie | nom aliàs = | data de naissença = 19 de junh de 1947 | luòc de naissença = [[Bombai]], [[Maharashtra]], {{Índia}} | data de decès = | luòc de decès = | activitat =[[Roman]], [[novèla]], [[assag]] | lenga =[[anglés]] britanic | genre = | movement = | distincions = }} '''Sir Ahmed Salman Rushdie''' ([[Bombai]], 19 de Junh de 1947) es un romancièr e assagista britanic d'origina indiana. Son segon roman, ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Midnight's Children]]'' (1981), ganhèt lo [[Booker Prize]] en 1981. Una granda partida de sa ficcion se debana dins lo [[soscontinent indian]] Combina lo [[realisme magic]] amb l'[[istòria ficcion]]; son trabalh a per subjècte los ligams, rupturas, e migracions entre las civilizacions de l'Èst e de l'Oèst. Son quatren roman, ''[[Los Versets satanics|Los Versets Satanics]]'' (1988), foguèt l'objècte [[Controvèrsia suls versets satanics|granda controvèrsia]], provocant la protestacion de fòrça musulmans dins diferents païses. Foguèt l'objècte de menaças de mòrt, e d'una ''fatwa'' cridada contra el per l'[[aiatòllah]] [[Ruhollah Khomeini]], lo líder suprèma de l'Iran, lo de 14 de febrièr de 1989. Rushdie foguèt plaçat jos la proteccion policièra pel govèrn britanic. En 1983 Rushdie foguèt elegit a la ''[[Royal Society of Literature]]''. E nomenat de l'[[Òrdre deis Arts e dei Letras|Òrdre de las Arts e de las Letras]] de França en genièr de 1999.<ref>[http://articles.chicagotribune.com/1999-01-07/news/9901070421_1_indian-born-writer-british-novelist-salman-rushdie-fatwa "Rushdie to Receive Top Literary Award",] ''Chicago Tribune'', 7 January 1999. Retrieved 26 March 2012.</ref> en junh de 2007, [[Elisabèt II del Reialme Unit|la reina Elizabeth II]] lo faguèt cavalièr.<ref>[https://web.archive.org/web/20131216074005/http://www.london-gazette.co.uk/issues/58358/supplements/page.htm "Birthday Honours List—United Kingdom",] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130116101644/http://www.london-gazette.co.uk/issues/58358/supplements/page.htm|date=16 January 2013}} ''The London Gazette'', Issue 58358, Supplement No. 1, 16 June 2007. Retrieved 26 March 2012.</ref> Dempuèi 2000, Rushdie viu als [[Estats Units d'America]]. Foguèt elegit a ''[[American Academy of Arts and Letters]]''. En 2012, publiquèt ''[[Joseph Anton: A Memoir]],'' ont raconta sa vida e la granda controvèrsia dels ''Versets satanics''. == Familha e jovença == Ahmed Salman Rushdie<ref>{{cite web|title=Salman Rushdie claims victory in Facebook name battle|url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-15733026|website=BBC News|accessdate=16 June 2017}}</ref> nasquèt lo 19 de junh de 1947<ref name="BritshC">[https://web.archive.org/web/20130615124602/http://literature.britishcouncil.org/salman-rushdie British Council profile]</ref> a [[Bombai]], alara Índia britanica, dins una familha de musulmans kashmiri.<ref>[http://www.litencyc.com/php/speople.php?rec=true&UID=3889 ''Literary Encyclopedia'': "Salman Rushdie"]. Retrieved 20 January 2008</ref><ref>{{cite web|url=http://www.kirjasto.sci.fi/rushdie.htm|title=Salman Rushdie|website=Books and Writers ''(kirjasto.sci.fi)''|first=Petri|last=Liukkonen|publisher=[[Kuusankoski]] Public Library|location=Finland|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080113033937/http://www.kirjasto.sci.fi/rushdie.htm|archivedate=13 January 2008|dead-url=yes|df=dmy-all}}</ref> Es lo filh d'Anis Ahmed Rushdie, un avocat vengut òme d'afar educat a Cambridge, e de Negin Bhatt, una institutritz. Anis Rushdie foguèt remandant dels servicis civils indians (ICS) après que foguèt descobèrt que son acte de naissença aviá estat modificat.<ref>{{cite news|title=Revealed after 76 yrs: Rushdie's dad's secret humiliation in London|url=https://mumbaimirror.indiatimes.com/mumbai/cover-story//articleshow/16179053.cms|website=mumbaimirror.indiatimes.com|accessdate=13 September 2018|work=|date=15 December 2014}}</ref> Rushdie a tres sòrres.<ref name="EmoryUniv">{{YouTube|id=kmb1oQcRmkM&t=10m42s|title=Salman Rushdie Discusses Creativity and Digital Scholarship with Erika Farr}}</ref> Escriguèt en 2012 dins sas memòrias que son paire prenguèt lo nom de Rushdie in onor d'[[Averroès]] (Ibn Rushd). Foguèt educat a la ''[[Cathedral and John Connon School]]'' de Bombai, ''Rugby School'' a Warwickshire, e ''King's College'', [[Universitat de Cambridge]], ont estudièt l'istòria. == Carrièra == === Redactor publicitari === Rushdie foguèt redactor dins l'agéncia publicitària ''Ogilvy & Mather''.<ref name="southasiandiaspora">Ravikrishnan, Ashutosh. [https://archive.is/20130415232311/http://southasiandiaspora.org/salman-rushdie-midnights-child/ Salman Rushdie's Midnight Child] {{webarchive|url=https://archive.is/20130415232311/http://southasiandiaspora.org/salman-rushdie-midnights-child/|date=15 April 2013}}. South Asian Diaspora. 25 July 2012.</ref> En collaboracion amb lo musician [[Ronnie Bond]], Rushdie escriguèt de paraulas de publicitats.<ref>[https://www.theguardian.com/uk/1999/jan/22/danglaister After the Satanic Verses, the romantic lyrics]</ref> Mentretant qu'èra a Ogilvy escriguèt ''Midnight's Children'', abans de venir escrivan a plen temps.<ref>"[http://www.contemporarywriters.com/authors/?p=auth87 Salman Rushdie biography] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070501041146/http://www.contemporarywriters.com/authors/?p=auth87|date=1 May 2007}}", 2004, British Counsel. Retrieved 20 January 2008.</ref><ref>[http://www.heraldscotland.com/sport/spl/aberdeen/negative-because-there-is-little-positive-to-say-1.417082 Negative because there is little positive to say], ''The Herald'' (Glasgow), George Birrell, 18 January 1997</ref><ref>"[http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/books/article699728.ece The birth pangs of Midnight’s Children]", 1 April 2006</ref> === Òbra literària === Lo primièr roman de Rushdie, ''[[Grimus]]'' (1975), un conte a mitat de siéncia ficcion, es sovent ignorat pel public a las criticas literàrias. Lo roma, seguent, ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Los Mainats de Mièjanuèch]]'' (1981), lo catapultèt al vam literari. Per aquesta òbra foguèt premiat ongan del Booker Prize.<ref>{{cite web|url=http://www.themanbookerprize.com/news/stories/1099|title=Readers across the world agree that Salman Rushdie's Midnight's Children is the Best of the Booker.|year=2008|accessdate=10 July 2008|publisher=Man Booker Prizes|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20081011052625/http://www.themanbookerprize.com/news/stories/1099|archivedate=11 October 2008|df=dmy-all}}</ref> ''Los Mainats de Mièjanuèch'' seguís la vida d'enfants, nascuts al sonar mièjanuèit alara que l'Índia atenguava son independéncia, que son dotats de poders especials e son ligats los enfants nascuts a l'alba d'una novèla edat tumultuosa dins l'istòria del soscontinent e la naissença de la nacion indiana modèrna. Lo personatge de Saleem Sinai foguèt comparat a Rushdie.<ref>''Saleem (Sinai) is not Salman (Rushdie)(although he marries a Padma) and Saleem's grandfather Dr Aadam Aziz is not him either, but there is a touching prescience at work here. In the opening pages of Midnight's Children, Dr Aziz while bending down on his prayer mat, bumps his nose on a hard tussock of earth. His nose bleeds and his eyes water and he decides then and there that never again will he bow before God or man. 'This decision, however, made a hole in him, a vacancy in a vital inner chamber, leaving him vulnerable to women and history.' Battered by a fatwa and one femme fatale too many, Salman would have some understanding of this.'' One more bouquet for Saleem Sinai 20 July 2008 by Nina Martyris, TNN. ''The Times of India''</ref> Pasmens, l'autor refutèt l'idèa d'aver escrich pas cap de personatge autobiografic, declarant; "Las gents supausan que, simplament a causa d'unas elements dins lo personatge venent de la vòstra experiéncia, es just de vosaltre. Dins aqueste sens, jamai a agut l'impression d'aver escrich un personatge an autobiografic."<ref name="Meer">{{cite journal|last1=Meer|first1=Ameena|title=Interview: Salman Rushdie|journal=[[Bomb (magazine)|Bomb]]|date=1989|volume=27|issue=Spring|url=http://bombmagazine.org/article/1199/|accessdate=22 March 2015|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150402111324/http://bombmagazine.org/article/1199/|archivedate=2 April 2015|df=dmy-all}}</ref> Après ''Los Mainats de Mièjanuèch'', Rushdie escriguèt ''[[Vergonha (roman de Rushdie)|Vergonha]]'' (1983), ont descriu de trebles politics el [[Paquistan]], basant sos personatges sus [[Zulfikar Ali Bhutto]] e lo General [[Muhammad Zia-ul-Haq]]. ''Shame'' foguèt primiat en França pel ''Prèmi del Melhor Libre Estrangièr'' e finalista pel Booker Prize. Aquestas òbras de la literatura pòstcoloniala son caracterizadas per un estil de [[realisme magic]] e per la perspectiva de l'immigrant que Rushdie n'es plan conscient èsser, un membre de la diaspora  Kashmiri. Rushdie escriguèt un libre de non-ficcion sul [[Nicaragua]] en nomenat ''[[The Jaguar Smile|Lo sorrire del Jaguar]]''. Aqueste libre a una orientacion politica e se basa sus sa primièras experiéncias e recerca sus la scèna los primièrs assags politics [[Sandinisme|Sandinistas]]. L'òbra que faguèt la mai granda controvèrsia es, ''[[Los Versets satanics]]'', publicat en 1988. En mai d'aquestes libres, Rushdie publiquèt fòrça novèlas, coma ''[[East, West]]'' (1994). ''Lo Darrièr Badalh del Moro'', una epopèia familhala sus mai de 100 ans de l'istòria de l'Índia publicat en 1995. ''[[Lo sòl sota sos pès]]'' (1999) presenta una [[ucronia]] de la musica rock modèrna. La cançon de [[U2]] del mèsme nom inclusís de paurala del libre; que Rushdie n'es donc creditat coma parolièr. Tanben escriguèt ''[[Haroun e la Mar de las istòrias]]'' en 1990.<ref>{{cite web|title=Haroun and the sea of stories|url=http://www.worldcat.org/title/haroun-and-the-sea-of-stories/oclc/469624687&referer=brief_results|website=WorldCat|publisher=OCLC|accessdate=24 January 2018}}</ref> [[Fichièr:Salman-Rushdie-1.jpg|vinheta|Salman Rushdie presenting son libre ''[[Shalimar the Clown]]'']] Rushdie produguèt una seriá de libres amb succè comercial e criticas lausengièras. En 2005 lo roman ''[[Shalimar the Clown|Shalimar lo palhassa]]'' recebèt, en Índia, lo prèmi Hutch Crossword Book Award, e en Anglatèrra finalista de ''Whitbread Book Awards.'' En 2002 dins sa colleccion de non-fiction ''Step Across This Line'', enoncia son admiracion de l'escrivan Italian [[Italo Calvino]] e l'American [[Thomas Pynchon]], e d'autres. Sas primièras influéncias son [[Jorge Luis Borges]], [[Mikhail Bulgakov]], [[Lewis Carroll]], [[Günter Grass]], e [[James Joyce]]. Rushdie èra un amic personal d'[[Angela Carter]] e la lausèt dins la prefàcia de sa colleccion ''Burning your Boats''. Son libre ''Luka e lo fuòc de la vida'' foguèt publicat en Novembre de 2010. Onga, anoncièt qu'aviá escrich sas memòris,<ref>[https://www.theguardian.com/books/2010/oct/12/salman-rushdie-fatwa-memoir "Salman Rushdie at work on fatwa memoir"], ''The Guardian'', 12 October 2010. Retrieved 14 September 2012.</ref> ''[[Joseph Anton: A Memoir|Joseph Anton: Memòrias]]'', que serà publicadas en 2012. In 2012, Salman Rushdie foguèt un dels primièrs grand escrivan a rejónher Booktrack (un entrepresa que sincroniza los libres electronics amb de bendas sons personalizadas), al publicar sa novèla "[[In the South (Short Story)|In the South]]" sus la platafòrma.<ref>{{cite web|url=http://booktrack.serveronline.net/blog/?p=164|title=Salman Rushdie Collaborates With Booktrack and the New Zealand Symphony Orchestra, Booktrack Launches A New E-reader Platform|publisher=Booktrack|accessdate=2 July 2012|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140404115658/http://booktrack.serveronline.net/blog/?p=164|archivedate=4 April 2014|df=dmy-all}}</ref> En 2015 Rushdie publiquèt lo roman ''[[Dos Ans uèits meses e vint e uèit nuèchs]]''; un retorn a la sieuna anciana tecnica de realisme magic. Aqueste roman es concebut dins una estructura de bòstia chinesa de mistèri anb diferentas sisas. Basat sul conflicte central del sabent Ibn Rushd, (nom derivat del nom d'ostal de Rushdie), en seguida explora diferents temas coma lo transnacionalisme e lo cosmopolitisme descrivent una guèrra de l'univèrs acompanhada d'un mond bubrenatural de [[Jinn|jinns]]. En 2017 foguèt publicat son darrièr roman en data ''L'Ostal Golden'' == ''Los Versets satanics'' a la ''fatwa'' == La publicacion dels ''Los Versets satanics'' en Setember de 1988 faguèt lèu controvèrsia dins lo [[mond islamic]] que foguèt percebut per d'unes coma una descripcion irreverenciosa de [[Maomet]]. Lo títol fa referéncia a una disputa de [[Hadit|tradicion musulman]] que raconta lo libre. Segon aquesta tradicion, Maomet (Mahound dins lo libre) apond de versets (''Ayah'') a l'[[Alcoran]] acceptant tres divesas que serián adoradas a la [[La Mèca|Mèca]] coma èsser devin. Segon la legenda, Maomet mai tard revoquèt los versets, disent que lo diable l'aviá temptat de dire aquestas linhas per apasimar los Mecans (dont los versets "Satanics"). Pasmens, lo narrator revela al lector qu'aquestes versets de la boca de Arcàngel Gabrièl. Lo libre foguèt proscrit dins diferents païses amb de grandas comunautats musulmanas (13 in total: Iran, Índia, Bangladèsh, Sodan, Africa del sud, Sri Lanka, Kenya, Tailanda, Tanzania, Indonesia, Singapore, Veneçuela, e Paquistan). En responsa a las protestacions, lo 22 de genièr de 1989 Rushdie publiquèt una colomna dins ''The Observer'' que qualificava Maomet coma "un dels grands gènis de l'istòria mondiala," mas nota que la doctrina islamica sosten que Maomet es un uman, e alara pas cap de biais perfièch. Estima que lo roman es pas "un roman antireligiós. Es, pasmens, un assag d'escriure sus la migracion, sas pressions e transformacions."<ref name="Observer">{{cite news|last1=Rushdie|first1=Salman|title=Choice between light and dark|work=[[The Observer]]|date=22 January 1989}}</ref> Lo 14 de febrièr de 1989—jorn de la Sant Valentin e de las funeralhas de son amic pròche [[Bruce Chatwin]]—una ''fatwa'' ordonant l'execucion de Rushdie foguèt proclamada a la radio Teheran per l'[[Ayatollah]] [[Ruhollah Khomeini|Khomeini]], lo líder esperital de l'Iran de l'epòca, qualificant lo libre de "[[Blasfèmi|blasfemador]] contra l'Islam". (Lo capítol IV del libre descriu lo personatge d'un [[Imam]] en [[exili]] al retorn incita a la revòlta del pòble de son país sens consideracion per la seguritat d'aqueste.) Una prima foguèt ofèrta per la mòrt de Rushdi, e alara deguèt viure jos las proteccion de la polícia pendent fòrça annadas. Lo 7 de març de 1989, lo Reialme Unit e l'[[Iran]] trenquèron lors relacions diplomaticas a causa de la controvèrsia. Quand un jornalista l'interroguèt al subjècte de la menaça, Rushdie respondèt, "Auriái amat escriure un libre mai critica." Mai tard, escriquèt qu'èra "ufan, ara e sempre", de çò qu'aviá declarat; alara que sentiá pas aqueste libre especialament critica sus l'Islam, "una religion que los líders se compòrtan d'aqueste biais deuriá benlèu practicar un pauc de critica."<ref>{{Ligam web}}</ref> La publicacion del libre e la ''fatwa'' desencadenèt la violéncia pels mond, amb de librerias bombardadas. Las comunautats musulmanas de diferents païses de l'Oèst s'amassèron en public, brutlant de copias del libre. Fòrça gents associats dins la traduccion o la publicacion del libre foguèron atacats, ferrits, quitament tuats. Encara mai moriguèron dins las insureccions de diferents païses. Malgrat lo dangièr impausat per la fatwa, Rushdie fa una aparicion publica a l'estadi de Wembley de Londres l'11 d'agost de 1993 pendent un concèrt de U2.<ref>{{cite news|title=Stairway to Devon − OK, Somerset!|work=Q|date=July 2010|page=101|author=U2|authorlink=U2}}</ref> Lo 24 de setembre de 1998, coma pralable a la restauracion de las relacions diplomaticas amb lo Reialme Unit, lo govèrn iranina, amb al cao [[Mohammad Khatami]], s'engatgèt en public a "ni sosténer tanpauc empachar las operacions d'assassinat de Rushdie."<ref name="Tomb">{{cite news|date=8 June 2005|title=Tomb of the unknown assassin reveals mission to kill Rushdie|author=Anthony Loyd|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/article531110.ece|work=The Times|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100601171205/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/article531110.ece|archivedate=1 June 2010}}</ref><ref>{{cite news|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/december/26/newsid_2542000/2542873.stm|publisher=BBC News: On This Day|title=26 December 1990: Iranian leader upholds Rushdie fatwa|accessdate=10 October 2006|date=26 December 1990}}</ref> Los extremistas en Iran contunhèron a afirmar la senténcia de mòrt.<ref>{{Ligam web}}</ref> Al començament de 2005, la fatwa de Khomeini tornèt pel líder esperital, [[Ali Khamenei|Ayatollah Ali Khamenei]], dins un messatge als pelegrins musulmans Muslim fasent lo [[hajj]] a la [[La Mèca|Mèca]].<ref name="webster-bbc">{{cite news|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|work=The Times|title=Ayatollah revives the death fatwa on Salman Rushdie|author=Webster, Philip, Ben Hoyle and Ramita Navai|date=20 January 2005|accessdate=10 October 2006|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070303071409/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|archivedate=3 March 2007}}CS1 maint: Multiple names: authors list ([//en.wikipedia.org/wiki/Category:CS1_maint:_Multiple_names:_authors_list link]) {{cite news|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|work=The Times|title=Ayatollah revives the death fatwa on Salman Rushdie|author=Webster, Philip, Ben Hoyle and Ramita Navai|date=20 January 2005|accessdate=10 October 2006|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070303071409/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|archivedate=3 March 2007}}</ref> Mai, los Gardas de la revolucion declarèron que la senténcia de mòrt es encara valida.<ref>{{cite news|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4260599.stm|publisher=BBC News|title=Iran adamant over Rushdie fatwa|date=12 February 2005|accessdate=10 October 2006|archiveurl=https://web.archive.org/web/20060206020617/http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4260599.stm|archivedate=6 February 2006}}</ref> Rushdie contèt que contunha de recebre una "mena de carta de Sant Valentin" d'Iran cada 14 de febrièr que se remembre que lo país a pas obliat lo vòt de lo tuar e galeja fasent referéncia a "mon Valentin infidèl"<ref>{{Ligam web}}</ref> de la cançon ''"My Funny Valentine"''. Dich, "Aquò atenguèt lo punt  de retorica puslèu qu'una menaça reala."<ref>{{Ligam web}}</ref> Malgrat la menaças sus la quita persona de Rushdie, diguèt que sa familha jamai foguèt menaçada, alara sa maire, que viviá al [[Paquistan]] pendent las darrièras annadas de sa vida, recebèt fòrça sosten. Mas lo quita Rushdie èra enebit de dintrar al Paquistan.<ref>{{Ligam web}}</ref> En febrièr de 1997, [[Hassan Sane'i|Ayatollah Hasan Sane'i]] conta que l'argent de la sang ofèrt per la fondacion per l'assacinat de Rushdie amentarà de 2 million a 2.5 million de dolars.<ref name="buchta">{{cite book|last=Buchta|first=Wilfried|title=Who rules Iran?|year=2000|publisher=The Washington Institute and The Konrad Adenauer|pages=6|url=http://www.washingtoninstitute.org/uploads/Documents/pubs/WhoRulesIran.pdf}}</ref> Puèi a 2.8 e a 3.3 million.<ref>{{cite news|title=Iran adds to reward for Salman Rushdie's death|url=http://www.nypost.com/p/news/international/iran_adds_to_reward_for_salman_rushdie_saVWIyfViyXOr0vgnUEvRK|accessdate=16 September 2012|newspaper=The New York Post}}</ref> En novembre de 2015, l'ancian primièr minister Indian [[P.Chidambaram|P. Chidambaram]] reconeguèt que bandir ''Los Versets Satanics'' aviá estat una error.<ref>{{cite news|title=Govt's decision to ban Salman Rushdie's 'The Satanic Verses' was wrong, says P Chidambaram|url=http://www.firstpost.com/india/govts-decison-to-ban-salman-rushdies-the-satanic-verses-was-wrong-says-p-chidambaram-2525306.html|accessdate=17 October 2016|newspaper=Firstpost}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://indianexpress.com/article/india/india-news-india/ban-on-salman-rushdies-book-by-rajiv-gandhi-govt-was-wrong-chidambaram/|title=Rajiv Gandhi govt’s ban on Salman Rushdie’s ‘Satanic Verses’ wrong: Chidambaram|date=29 November 2015|newspaper=The Indian Express|access-date=25 October 2016}}</ref> En 1998, l'ancian president d'Iran [[Mohammad Khatami]] proclamèt que la fatwa èra “acabada”; mas defach jamai foguèt levada oficialament, reïterada tres còps per Ali Khamenei e d'autres oficials religioses.Encara d'autre argent foguèt apondut a la prima en febrièr de 2016.<ref>{{Ligam web}}</ref> === Assag d'assassinat mancat e comentaris de l'Hezbollah === Lo 3 d'agost de 1989, alara que Mustafa Mahmoud Mazeh preparava un libre bomba dins una ostalariá de Paddington, Londres, la bomba explosèt prematurament, destrusent dos estatges de l'ostal e tuèt Mazeh. Un grop [[Liban|libanés]] fins alara desconegut, l'Organizacion dels Mujahidins de l'Islam, diguèt que moriguèt en preparant una ataca "contra l'[[Apostasia|apostat]] Rushdie". There is a shrine in Tehran's Behesht-e Zahra cemetery for Mustafa Mahmoud Mazeh that says he was "Martyred in London, 3 August 1989. En 2006 pendent la controcèrsia [[caricaturas de Maomet del journal Jyllands-Posten]], lo líder de l'Hezbollah [[Hassan Nasrallah]] declarèt that "Si aviá agut un musulman per menar la fatwa de l'Imam Khomeini contra lo renegat Salman Rushdie, aquesta canalha qu'insultèt lo Profèta Moamat en Danemarc, Norvègia e França se seriá pas rsica a lo far. Soi segur qu'i a de milions de musulmans que son pres a defendre l'onor del nòstre profèta e devèm èsser pres de far tot per aquò."<ref>{{cite news|url=http://www.natashatynes.com/newswire/2006/02/hezbollah_killi.html|date=2 February 2006|title=Hezbollah: Rushdie death would stop Prophet insults|agency=Agence France-Presse|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070807085216/http://www.natashatynes.com/newswire/2006/02/hezbollah_killi.html|archivedate=7 August 2007|accessdate=26 April 2012}}</ref> === ''Guerillas Internacionalas'' === En 1990, pauc après la publicacion dels ''Versets Satanics'', un fims paquistanés ''Guerillas Internacionalas'' descriu un marrit Rushdie complotant per far caire lo [[Paquistan]] dubrissent una cadena de casinos e discotècas dins lo paès; a la fin es tuat dins lo film the end of the movie. Lo film venguèt popular al Paquistan.<ref name="Tamney">{{cite book|title=The Resilience of Conservative Religion: The Case of Popular, Conservative Protestant Congregations|author=Joseph Bernard Tamney|publisher=The Press Syndicate of the University of Cambridge|location=Cambridge, UK|year=2002}}</ref> Lo British Board of Film Classification refusèt d'autorizar lo certificat, que "foguèt estimat que lo retrach de Rushdie poiriá se qualificar de difamacion criminala, çò que cosistariá una violacion de la patz." Dos meses après, pasmens, lo quita Rushdie himself escriguèt, disent que quitament se pensava que lo film èra "un degalh desformat e incompetent", procedirà pas contra. Mai tard diguèt, "s'aqueste film aviá estat bandit, seriá vengut la vidèo mai cauda de la vila: tot lo mond l'auriá vist". Alara que lo film faguèt grand vam al Paquistan, gaireben faguèt pas de bruch endacòm mai.<ref name="IGlibel">{{Ligam web}}</ref> === En 2012, eveniments al Festenal de literatura de Jaipur === Rushdie auriá degut paréisser al Festenal de literatura de Jaipur en genièr de 2012.<ref>[http://jaipurliteraturefestival.org/program-2011/speakers-2012/#o 2012 Speakers] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120125234432/http://jaipurliteraturefestival.org/program-2011/speakers-2012|date=25 January 2012}}</ref> Pasmens, anullèt, e tanben una autra virada en Índia justificant una possibla menaça per sa vida coma rason primària.<ref>{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-20/india/30646521_1_jaipur-literature-festival-salman-rushdie-satanic-verses|title=Salman Rushdie not to attend Jaipur Literature Festival|author=Singh, Akhilesh Kumar|date=20 January 2012|work=The Times of India|accessdate=20 January 2012}}</ref><ref>{{cite news|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-india-16644782|title=Salman Rushdie pulls out of Jaipur literature festival|date=20 January 2012|publisher=BBC News|accessdate=20 January 2012}}</ref> Mai tard, indiquèt que las agéncias de polícia de l'Estat avián mentits, puslèu que de lo protegit, informèron d'assassins que foguèron mandats a Jaipur per lo tuar. La polícia afirmèt qu'aviápaur que Rushdie poiriá legir dels ''Versets Satanics'', tèxte interdit, e la menaça èra reala, a causa de las protestacions de las oraganizacions musulmanas. Mentretant, d'autors indians [[Ruchir Joshi]], [[Jeet Thayil]], [[Hari Kunzru]] e [[Amitava Kumar]] quitèron subran lo festenal, e Jaipur, après aver legit d'extrach del roman interdit de Rushdie. Los organizaires insitèran fòrça los quatre a partir qu'i aviá una reala possibilitat que sián arrestats.<ref>{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-23/jaipur/30655383_1_jaipur-literature-festival-hari-kunzru-organizers|title=Salman Rushdie shadow on Jaipur Literature Festival: 4 authors who read from 'The Satanic Verses' sent packing|author1=Singh, Akhilesh Kumar|author2=Chowdhury, Shreya Roy|date=23 January 2012|work=The Times of India|accessdate=23 January 2012}}</ref> En Índia l'importacion del libre èra interdita per la doana. Un projècte de conferéncia vidèo entre Rushdie e lo Festenal de literatura de Jaipur foguèt anullat a la darrièra minuta<ref>{{cite news|url=https://www.nytimes.com/2012/01/25/books/rushdies-video-talk-is-canceled-at-india-literature-festival.html|title=Rushdie’s Video Talk Is Canceled at India Literature Festival|author=Gill, Nikhila|date=24 January 2012|work=The New York Times|accessdate=6 December 2014}}</ref> après que lo govèrn obliguèt lo festenal a copar.<ref name="virtual_rushdie_unwelcome">{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-24/jaipur/30658450_1_rushdie-video-video-link-satanic-verses|title=Jaipur Literature Festival: Even a virtual Rushdie is unwelcome for Rajasthan govt|author=Singh, Akhilesh Kumar|date=24 January 2012|work=The Times of India|accessdate=24 January 2012}}</ref> Rushdie tornèt en Índia per una conferéncia a Delhi lo 16 de Març de 2012.<ref>{{cite news|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-india-17349023|publisher=BBC News|title=Salman Rushdie to be a 'presence' at India conference|date=13 March 2012}}</ref> === Sus la lista nègra d'Al-Qaeda === En 2010<ref>{{Ligam web}}</ref> [[Anwar al-Awlaki]] publiquèt una lista negra d'Al-Qaeda dins ''Inspire'' magazine, comprenent Rushdie e d'autres per causa d'aver insultat l'Islam, coma [[Ayaan Hirsi Ali]], lo caricaturista [[Lars Vilks]] e los tres membres de ''Jyllands-Posten'': [[Kurt Westergaard]], [[Carsten Juste]], e [[Flemming Rose]].<ref name="thewire2013">{{Ligam web}}</ref><ref>{{cite news|url=http://time.com/3657246/paris-charlie-hebdo-shooting/|title=Paris Police Say 12 Dead After Shooting at Charlie Hebdo|author=Conal Urquhart|work=Time}}</ref><ref>{{Ligam web}}</ref> S'aloguèt la lista mai tard amb [[Charb|Stéphane "Charb" Charbonnier]], que foguèt assassinat dins lo chaple ''Charlie Hebdo'' a París, amb 11 autras personas.<ref>{{Ligam web}}</ref> Rushdie sostengava ''Charlie Hebdo''. Disent, "Soi al costat de ''Charlie Hebdo'', que totes deurián n'èsser, per defendre l'art de la satira, que sempre a estat una fòrça per la libertat e contra la tirania, la malonestetat e l'estupiditat&#x20;... lo totalitarisme religiós provoquèt una mutacion al còrs de l'islam e ne vesèm las consequéncias tragicas uèi a París."<ref>''[//en.wikipedia.org/wiki/Time_(magazine) Time]''. 7 January 2015. [http://time.com/3657541/charlie-hebdo-paris-terror-attack-salman-rushdie/ salman rushdie response]</ref> Es responsa a l'ataca, Rushdie comentèt cossí percebèt que las victimas èran blaimadas dins los mèdia, s'auçant "Podètz dedamar Charlie Hebdo. ... Mas lo fach que lo dasamatz a pas res a veire amb lo drech a la paraula. Lo fach que los desamatz de segur es pas cap una excusa a lor chaple".<ref>{{Ligam web}}</ref><ref>{{Ligam web}}</ref> == Cresenças religiosas e politicas == Rushdie ven d'una familha liberala musulmana<ref>{{Ligam web}}</ref> quitament s'identifica coma [[Ateïsme|atèu]].<ref>{{Ligam web}}</ref> En 1989, dins una entrevista après la ''fatwa'', Rushdie diguèt qu'èra d'un biais un musulman encalat, quitament "format per la cultura muslimana mai que tota autra", e un estudiant de l'islam. Dins una autra entrevista ongan diguèt, "Mon punt de vista es aqueste d'un Òme laïc. Cresi pas en d'entitats subrenaturalas, que sián crestianas, josievas, musulmana o indóas."<ref>{{cite news|title=Fact, faith and fiction|work=[[Far Eastern Economic Review]]|date=2 March 1989|page=11}}</ref> En 1990, dins "espèri qu'aquò mermerà la crenta dels musulmans agissent sus la crida al murtre de la fatwa," publiquèt una declaracion qu'aviá renovelat sa fe musulmana, repudiatèt las atacas sus l'islam facha pels personatges de son roman e s'engatgèt a comprenen melhor la religion pel mond. Pasmens, Rushdie diguèt mai tard solament que "l'aviá fach semblant".<ref>[http://www.dnaindia.com/world/report_i-was-deranged-when-i-embraced-islam-rushdie_1158782 "Rushdie: I was deranged when I embraced Islam"], ''[//en.wikipedia.org/wiki/Daily_News_and_Analysis Daily News and Analysis]'', 6 April 2008. Retrieved 14 September 2012.</ref> Sos libres tractan sovent del ròtle de la religion dins la societat e dels conflictes entre las fes e entre las religions e d'aquestes sens fe. Rushdie preconiza que l'aplicacion de l'[[exegèsi istorica e critica]], realizada a la fin del sègle XIX. Rushdie crida una reforma dins l'islam<ref>[http://www.timesonline.co.uk/article/0,,1072-1729998,00.html "Muslims unite! A new Reformation will bring your faith into the modern era"], ''The Times'', 11 August 2005</ref> dins un article d'opinion dins lo ''[[Washington Post|The Washington Post]]'' e ''[[The Times]]'' en mièja agost de 2005. Rushdie critica lo [[relativisme cultural]]. Preferís nomenat las causas amb lor nom vertadièr a arguís de contunh sus çò qu'es just e sus çòqu'es fals.<ref>{{Ligam web}}</ref> Rushdie es un defensor de la satira religiosa. Condamna lo chaple de Charlie Hebdo e defend la critica comica de las religions dins un comentari dins lo English PEN<ref>{{cite news|url=http://www.huffingtonpost.com/2015/01/07/salman-rushdie-charlie-hebdo_n_6430904.html|title=Salman Rushdie Responds To Charlie Hebdo Attack, Says Religion Must Be Subject To Satire|author=Maddie Crum|work=[[Huffington Post]]|date=7 January 2015|accessdate=20 June 2015}}</ref> === Encastre politic === Dins las annadas 1980 al Reialme Unit, sostengava lo [[Partit Trabalhista]] e preconizava de mesuras per n'acabar amb la discriminacion raciala e l'alunhament dels joves migrants e de las minoritats racialas. Rushdie sosten en 1999 lo bombardament de la Republica Federala de Iogoslavia per l'OTAN, menant l'esquerrista [[Tariq Ali]] de qualificar Rushdie e d'autres "escrivans garrièrs" de "belligerants'".<ref>[//en.wikipedia.org/wiki/Michael_Mandel_(law_professor) Michael Mandel], ''How America Gets Away With Murder'', Pluto Press, 2004, p. 60</ref> Sostengava la campanha menada pels EUA de capvirar lo [[Taliban|Talibans]] in Afghanistan, qu'aviá començat en 2001, mas venguèt una votz critica en 2003 contra de la Guèrra in Iraq.<ref>{{cite news|url=https://www.theguardian.com/world/2007/jul/09/iraq.usa|title=Letters, Salman Rushdie: No fondness for the Pentagon's politics &#124; World news|work=The Guardian|date=9 July 2007|accessdate=13 March 2010|location=London}}</ref> [[Fichièr:Paul_Auster,_Salman_Rushdie_and_Shimon_Peres.jpg|vinheta|[[Paul Auster]] e Rushdie saludant lo president  israelian [[Shimon Peres]] en 2008.]] Dins l'afar de las [[caricaturas de Maomet del journal Jyllands-Posten]] en Març de 2006 Rushdie es signatari del manifèst ''Together Facing the New Totalitarianism'', avertissent suls dangièrs de l'[[extremisme religiós]]. Lo Manifèst foguèt publicat dins lo jornal d'esquèrra ''[[Charlie Hebdo]]'' en Març de 2006.<ref>{{cite news|title=Writers issue cartoon row warning|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4763520.stm|accessdate=19 February 2014|publisher=BBC News|date=1 March 2006}}</ref> [[Fichièr:Bernie_Sanders_and_Salman_Rushdie.jpg|esquèrra|vinheta|Rushdie e [[Bernie Sanders]] en 2004]] In <blockquote class="" style=""> </blockquote>Rushdie s'impliquèt dins lo movement Occupy, per sa presencia dins Occupy Boston e coma fondator de [http://occupywriters.com/ Occupy Writers]. Rushdie sosten lo movement de contròtle de las armas als EUA, blaimant lo Chaple del cinèma Colorado en julhet de 2012.<ref>{{cite journal|url=http://www.nydailynews.com/blogs/pageviews/2012/07/salman-rushdie-stirs-up-frenzy-with-tweets-in-response-to-colorado-multiplex-shoot|title=Salman Rushdie stirs up frenzy with tweets in response to Colorado multiplex shooting &#124; New York Daily News|work=Daily News|location=New York|date=21 July 2012|accessdate=11 November 2012}}</ref><ref>{{cite journal|last=Cheney|first=Alexandra|url=https://blogs.wsj.com/speakeasy/2012/07/20/salman-rushdie-sparks-furor-with-colorado-shooting-tweets/|title=Salman Rushdie Sparks Furor With Colorado Theater Shooting Tweets – Speakeasy|work=The Wall Street Journal|date=20 July 2012|accessdate=11 November 2012}}</ref> Rushdie sustenguèt lo vòte per que lo Reialme Unit demore dins l'UE a l'escasença en 2016. == Vida personala == Rushdie foguèt maridat quatre còps. Sa primièra esposa foguèt Clarissa Luard<ref>Descended from the gentry family LUARD formerly of Byborough. See Burke's Landed Gentry 18th edn vol 1 (pub 1965) page 465 col 2</ref> defrom 1976 a 1987 aguèron un filh, Zafar (nascut en 1979).<ref>Free BMD website. Birth registered Q3 1979 Camden</ref> La quitèt per l'escrivana Australiana [[Robyn Davidson]].<ref>Bruce Chatwin, letter to Ninette Dutton, 1 November 1984, in ''Under the Sun: The Letters of Bruce Chatwin'', ed. Elizabeth Chatwin and [//en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Shakespeare Nicholas Shakespeare], p. 395</ref> Sa segonda esposa es la romancièra americana [[Marianne Wiggins]];, 1988 a 1993. La tresena esposa, de 1997 a 2004, foguèt Elizabeth West, aguèron un filh, Milan (nascut en 1997). En 2004, se maridèt a l'amricana d'origina indiana Padma Lakshmi, actritz e modèla lo arisatge s'acabèt en 2007. == Bibliografia == === Romans === * ''[[Grimus]]'' (1975) * ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Lo Mainats de Mièjanuèch]]'' (1981) * ''[[Vergonha (roman de Rushdie)|Vergonha]]'' (1983) * ''[[Los Versets satanics]]'' (1988) * ''[[Lo Darrièr Badalh del Moro]]'' (1995) * ''[[Lo sòl sota sos pès]]'' (1999) * ''[[Furia (roman de Rushdie)|Furia]]'' (2001) * ''[[Shalimar, lo palhassa]]'' (2005) * ''[[L'Encantaira de Florença]]'' (2008) * ''[[Dos Ans uèit meses evint e uèit nuèchs]]'' (2015) * ''[[L'Ostal Golden]]'' (2017)<ref>''[http://www.vowelor.com/book/the-golden-house-salman-rushdie-review/ "The Golden House"]'' by Salman Rushdie, ''Random House''</ref> === Assags e non-ficcion === * ''The Jaguar Smile: A Nicaraguan Journey'' (1987) * "In Good Faith", ''Granta'', (1990) * ''Imaginary Homelands: Essays and Criticism, 1981–1991'' (1992) * "The Wizard of Oz: BFI Film Classics", BFI, (1992) * "[https://web.archive.org/web/20120516230218/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,988159,00.html Mohandas Gandhi]." ''Time'', 13 April 1998. * "[https://www.theguardian.com/books/1999/oct/16/salmanrushdie Imagine There Is No Heaven].", extracted contribution from Letters to the Six Billionth World Citizen, a UN sponsored publication in English by Uitgeverij Podium, Amsterdam. ''[[The Guardian]]'', 16 October 1999. * ''Step Across This Line: Collected Nonfiction 1992–2002'' (2002) * "The East is Blue" (2004) * "[https://www.theguardian.com/books/2009/feb/28/salman-rushdie-novels-film-adaptations A fine pickle]." ''[[The Guardian]]'', 28 February 2009. * "[http://www.booktrack.com In the South]." ''Booktrack'', 7 February 2012. * ''Joseph Anton: A Memoir'' (2012) == Prèmis == * Aristeion Prize (European Union) * Arts Council Writers' Award * Author of the Year (British Book Awards) * Author of the Year (Germany) * Booker Prize for Fiction * Booker of Bookers for the best novel among the Booker Prize winners for Fiction awarded at its 25th anniversary (in 1993) * The Best of the Booker awarded to commemorate the Booker Prize's 40th anniversary (in 2008), winner by public vote * Commandeur de l'Ordre des Arts et des Lettres (France) * English-Speaking Union Award * Golden PEN Award<ref>{{Ligam web}}</ref> * Hans Christian Andersen Literature Award (2014)<ref name="politiken">{{cite news|title=Salman Rushdie får dansk litteraturpris på halv million|url=http://politiken.dk/kultur/boger/ECE1995354/salman-rushdie-faar-dansk-litteraturpris-paa-halv-million/|accessdate=12 June 2013|newspaper=Politiken|date=12 June 2013|language=Danish}}</ref> * Honorary Patron, University Philosophical Society, Trinity College, Dublin. * Hutch Crossword Book Award (India) * India Abroad Lifetime Achievement Award (US) * James Tait Black Memorial Prize (Fiction) * Kurt Tucholsky Prize (Sweden) * Mantua Prize (Italy) * Norman Mailer Prize (US) * James Joyce Award&nbsp;– University College Dublin * [[Massachusetts Institute of Technology]] Honorary Professorship * Chapman University Honorary Doctorate&nbsp;– Doctor of Humane Letters * Outstanding Lifetime Achievement in Cultural Humanism (Harvard University)<ref>{{Ligam web}}</ref> * PEN Pinter Prize (UK)<ref>{{Ligam web}}</ref> * Premio Grinzane Cavour (Italy) * Prix Colette (Switzerland) * Prix du Meilleur Livre Étranger * St. Louis Literary Award from the Saint Louis University Library Associates<ref>[https://web.archive.org/web/20160823003924/http://www.slu.edu/libraries/associates/award.html Website of St. Louis Literary Award]</ref> * State Prize for Literature (Austria) * Whitbread Novel Award (twice) * Writers' Guild of Great Britain Award for Children's Fiction * University of Liège Doctor ''honoris causa'' * Knight Bachelor Kt. 2007 == Vejatz tanben == == Nòtas == {{notelist}} == Referéncias == {{Reflist|30em}} == Ligams extèrnes == * <span class="url">[http://salman-rushdie.com Official website]</span>{{official website}} * {{british council|salman-rushdie}}British Council{{british council|salman-rushdie}} * {{C-SPAN|salmanrushdie}}C-SPAN ** [http://www.c-spanvideo.org/program/Salman ''In Depth'' interview with Rushdie, 5 December 2010] * {{cite journal|url=http://en.qantara.de/content/interview-with-anant-kumar-polyphony-and-contradictions-are-considered-indispensable-in|title=Polyphony and Contradictions Are Considered Indispensable in India|author1=Anant Kumar|author2=Hans Dembowski|lastauthoramp=yes|date=2010|work=Qantara.de}} * {{Charlie Rose view|132}}''Charlie Rose'' * {{IMDb name|750723}}IMDb{{IMDb name|750723}} * [http://journalisted.com/salman-rushdie Article archive] at Journalisted * {{Worldcat id|lccn-n80-146294}}WorldCat{{Worldcat id|lccn-n80-146294}} * {{Aljazeeratopic|person/salman-rushdie}} * {{Dawntopic|salman-rushdie}} * {{Guardiantopic|books/data/author/salman-rushdie}} * {{NYTtopic|people/r/salman_rushdie}} * {{cite journal|url=http://www.theparisreview.org/interviews/5531/the-art-of-fiction-no-186-salman-rushdie|title=Salman Rushdie, The Art of Fiction No. 186|author=Jack Livings|date=Summer 2005|work=The Paris Review}} * [https://www.nytimes.com/books/99/04/18/specials/rushdie.html ''New York Times'' special feature on Rushdie, 1999] * [https://web.archive.org/web/20140912225014/http://bookshub.org/author/Salman-Rushdie Books by Salman Rushdie] * [http://channel.louisiana.dk/video/salman-rushdie-chance-lasting Salman Rushdie: A Chance of Lasting] Video by Louisiana Channel * {{isfdb name|287}}Internet Speculative Fiction Database o9maajrk1hhvvxl9dqfe4blehdqeojj 2328651 2328631 2022-08-17T06:55:06Z 86.210.4.96 Anullacion de las modificacions 2328631 de [[Special:Contributions/103.255.5.51|103.255.5.51]] ([[User talk:103.255.5.51|discussion]]) wikitext text/x-wiki {{Infobox Escrivan | carta = | nom = Salman Rushdie | imatge = File:Salman Rushdie in New York City 2008.jpg | talha imatge = | legenda = Salman Rushdie a [[Manhattan]], en 2008 | nom de naissença = Ahmed Salman Rushdie | nom aliàs = | data de naissença = 19 de junh de 1947 | luòc de naissença = [[Bombai]], [[Maharashtra]], {{Índia}} | data de decès = | luòc de decès = | activitat =[[Roman]], [[novèla]], [[assag]] | lenga =[[anglés]] britanic | genre = | movement = | distincions = }} '''Sir Ahmed Salman Rushdie''' ([[Bombai]], 19 de Junh de 1947) es un romancièr e assagista britanic d'origina indiana. Son segon roman, ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Midnight's Children]]'' (1981), ganhèt lo [[Booker Prize]] en 1981. Una granda partida de sa ficcion se debana dins lo [[soscontinent indian]] Combina lo [[realisme magic]] amb l'[[istòria ficcion]]; son trabalh a per subjècte los ligams, rupturas, e migracions entre las civilizacions de l'Èst e de l'Oèst. Son quatren roman, ''[[Los Versets satanics|Los Versets Satanics]]'' (1988), foguèt l'objècte [[Controvèrsia suls versets satanics|granda controvèrsia]], provocant la protestacion de fòrça musulmans dins diferents païses. Foguèt l'objècte de menaças de mòrt, e d'una ''fatwa'' cridada contra el per l'[[aiatòllah]] [[Ruhollah Khomeini]], lo líder suprèma de l'Iran, lo de 14 de febrièr de 1989. Rushdie foguèt plaçat jos la proteccion policièra pel govèrn britanic. En 1983 Rushdie foguèt elegit a la ''[[Royal Society of Literature]]''. E nomenat de l'[[Òrdre deis Arts e dei Letras|Òrdre de las Arts e de las Letras]] de França en genièr de 1999.<ref>[http://articles.chicagotribune.com/1999-01-07/news/9901070421_1_indian-born-writer-british-novelist-salman-rushdie-fatwa "Rushdie to Receive Top Literary Award",] ''Chicago Tribune'', 7 January 1999. Retrieved 26 March 2012.</ref> en junh de 2007, [[Elisabèt II del Reialme Unit|la reina Elizabeth II]] lo faguèt cavalièr.<ref>[https://web.archive.org/web/20131216074005/http://www.london-gazette.co.uk/issues/58358/supplements/page.htm "Birthday Honours List—United Kingdom",] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130116101644/http://www.london-gazette.co.uk/issues/58358/supplements/page.htm|date=16 January 2013}} ''The London Gazette'', Issue 58358, Supplement No. 1, 16 June 2007. Retrieved 26 March 2012.</ref> Dempuèi 2000, Rushdie viu als [[Estats Units d'America]]. Foguèt elegit a ''[[American Academy of Arts and Letters]]''. En 2012, publiquèt ''[[Joseph Anton: A Memoir]],'' ont raconta sa vida e la granda controvèrsia dels ''Versets satanics''. == Familha e jovença == Ahmed Salman Rushdie<ref>{{cite web|title=Salman Rushdie claims victory in Facebook name battle|url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-15733026|website=BBC News|accessdate=16 June 2017}}</ref> nasquèt lo 19 de junh de 1947<ref name="BritshC">[https://web.archive.org/web/20130615124602/http://literature.britishcouncil.org/salman-rushdie British Council profile]</ref> a [[Bombai]], alara Índia britanica, dins una familha de musulmans kashmiri.<ref>[http://www.litencyc.com/php/speople.php?rec=true&UID=3889 ''Literary Encyclopedia'': "Salman Rushdie"]. Retrieved 20 January 2008</ref><ref>{{cite web|url=http://www.kirjasto.sci.fi/rushdie.htm|title=Salman Rushdie|website=Books and Writers ''(kirjasto.sci.fi)''|first=Petri|last=Liukkonen|publisher=[[Kuusankoski]] Public Library|location=Finland|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080113033937/http://www.kirjasto.sci.fi/rushdie.htm|archivedate=13 January 2008|dead-url=yes|df=dmy-all}}</ref> Es lo filh d'Anis Ahmed Rushdie, un avocat vengut òme d'afar educat a Cambridge, e de Negin Bhatt, una institutritz. Anis Rushdie foguèt remandant dels servicis civils indians (ICS) après que foguèt descobèrt que son acte de naissença aviá estat modificat.<ref>{{cite news|title=Revealed after 76 yrs: Rushdie's dad's secret humiliation in London|url=https://mumbaimirror.indiatimes.com/mumbai/cover-story//articleshow/16179053.cms|website=mumbaimirror.indiatimes.com|accessdate=13 September 2018|work=|date=15 December 2014}}</ref> Rushdie a tres sòrres.<ref name="EmoryUniv">{{YouTube|id=kmb1oQcRmkM&t=10m42s|title=Salman Rushdie Discusses Creativity and Digital Scholarship with Erika Farr}}</ref> Escriguèt en 2012 dins sas memòrias que son paire prenguèt lo nom de Rushdie in onor d'[[Averroès]] (Ibn Rushd). Foguèt educat a la ''[[Cathedral and John Connon School]]'' de Bombai, ''Rugby School'' a Warwickshire, e ''King's College'', [[Universitat de Cambridge]], ont estudièt l'istòria. == Carrièra == === Redactor publicitari === Rushdie foguèt redactor dins l'agéncia publicitària ''Ogilvy & Mather''.<ref name="southasiandiaspora">Ravikrishnan, Ashutosh. [https://archive.is/20130415232311/http://southasiandiaspora.org/salman-rushdie-midnights-child/ Salman Rushdie's Midnight Child] {{webarchive|url=https://archive.is/20130415232311/http://southasiandiaspora.org/salman-rushdie-midnights-child/|date=15 April 2013}}. South Asian Diaspora. 25 July 2012.</ref> En collaboracion amb lo musician [[Ronnie Bond]], Rushdie escriguèt de paraulas de publicitats.<ref>[https://www.theguardian.com/uk/1999/jan/22/danglaister After the Satanic Verses, the romantic lyrics]</ref> Mentretant qu'èra a Ogilvy escriguèt ''Midnight's Children'', abans de venir escrivan a plen temps.<ref>"[http://www.contemporarywriters.com/authors/?p=auth87 Salman Rushdie biography] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070501041146/http://www.contemporarywriters.com/authors/?p=auth87|date=1 May 2007}}", 2004, British Counsel. Retrieved 20 January 2008.</ref><ref>[http://www.heraldscotland.com/sport/spl/aberdeen/negative-because-there-is-little-positive-to-say-1.417082 Negative because there is little positive to say], ''The Herald'' (Glasgow), George Birrell, 18 January 1997</ref><ref>"[http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/books/article699728.ece The birth pangs of Midnight’s Children]", 1 April 2006</ref> === Òbra literària === Lo primièr roman de Rushdie, ''[[Grimus]]'' (1975), un conte a mitat de siéncia ficcion, es sovent ignorat pel public a las criticas literàrias. Lo roma, seguent, ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Los Mainats de Mièjanuèch]]'' (1981), lo catapultèt al vam literari. Per aquesta òbra foguèt premiat ongan del Booker Prize.<ref>{{cite web|url=http://www.themanbookerprize.com/news/stories/1099|title=Readers across the world agree that Salman Rushdie's Midnight's Children is the Best of the Booker.|year=2008|accessdate=10 July 2008|publisher=Man Booker Prizes|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20081011052625/http://www.themanbookerprize.com/news/stories/1099|archivedate=11 October 2008|df=dmy-all}}</ref> ''Los Mainats de Mièjanuèch'' seguís la vida d'enfants, nascuts al sonar mièjanuèit alara que l'Índia atenguava son independéncia, que son dotats de poders especials e son ligats los enfants nascuts a l'alba d'una novèla edat tumultuosa dins l'istòria del soscontinent e la naissença de la nacion indiana modèrna. Lo personatge de Saleem Sinai foguèt comparat a Rushdie.<ref>''Saleem (Sinai) is not Salman (Rushdie)(although he marries a Padma) and Saleem's grandfather Dr Aadam Aziz is not him either, but there is a touching prescience at work here. In the opening pages of Midnight's Children, Dr Aziz while bending down on his prayer mat, bumps his nose on a hard tussock of earth. His nose bleeds and his eyes water and he decides then and there that never again will he bow before God or man. 'This decision, however, made a hole in him, a vacancy in a vital inner chamber, leaving him vulnerable to women and history.' Battered by a fatwa and one femme fatale too many, Salman would have some understanding of this.'' One more bouquet for Saleem Sinai 20 July 2008 by Nina Martyris, TNN. ''The Times of India''</ref> Pasmens, l'autor refutèt l'idèa d'aver escrich pas cap de personatge autobiografic, declarant; "Las gents supausan que, simplament a causa d'unas elements dins lo personatge venent de la vòstra experiéncia, es just de vosaltre. Dins aqueste sens, jamai a agut l'impression d'aver escrich un personatge an autobiografic."<ref name="Meer">{{cite journal|last1=Meer|first1=Ameena|title=Interview: Salman Rushdie|journal=[[Bomb (magazine)|Bomb]]|date=1989|volume=27|issue=Spring|url=http://bombmagazine.org/article/1199/|accessdate=22 March 2015|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150402111324/http://bombmagazine.org/article/1199/|archivedate=2 April 2015|df=dmy-all}}</ref> Après ''Los Mainats de Mièjanuèch'', Rushdie escriguèt ''[[Vergonha (roman de Rushdie)|Vergonha]]'' (1983), ont descriu de trebles politics el [[Paquistan]], basant sos personatges sus [[Zulfikar Ali Bhutto]] e lo General [[Muhammad Zia-ul-Haq]]. ''Shame'' foguèt primiat en França pel ''Prèmi del Melhor Libre Estrangièr'' e finalista pel Booker Prize. Aquestas òbras de la literatura pòstcoloniala son caracterizadas per un estil de [[realisme magic]] e per la perspectiva de l'immigrant que Rushdie n'es plan conscient èsser, un membre de la diaspora  Kashmiri. Rushdie escriguèt un libre de non-ficcion sul [[Nicaragua]] en nomenat ''[[The Jaguar Smile|Lo sorrire del Jaguar]]''. Aqueste libre a una orientacion politica e se basa sus sa primièras experiéncias e recerca sus la scèna los primièrs assags politics [[Sandinisme|Sandinistas]]. L'òbra que faguèt la mai granda controvèrsia es, ''[[Los Versets satanics]]'', publicat en 1988. En mai d'aquestes libres, Rushdie publiquèt fòrça novèlas, coma ''[[East, West]]'' (1994). ''Lo Darrièr Badalh del Moro'', una epopèia familhala sus mai de 100 ans de l'istòria de l'Índia publicat en 1995. ''[[Lo sòl sota sos pès]]'' (1999) presenta una [[ucronia]] de la musica rock modèrna. La cançon de [[U2]] del mèsme nom inclusís de paurala del libre; que Rushdie n'es donc creditat coma parolièr. Tanben escriguèt ''[[Haroun e la Mar de las istòrias]]'' en 1990.<ref>{{cite web|title=Haroun and the sea of stories|url=http://www.worldcat.org/title/haroun-and-the-sea-of-stories/oclc/469624687&referer=brief_results|website=WorldCat|publisher=OCLC|accessdate=24 January 2018}}</ref> [[Fichièr:Salman-Rushdie-1.jpg|vinheta|Salman Rushdie presenting son libre ''[[Shalimar the Clown]]'']] Rushdie produguèt una seriá de libres amb succè comercial e criticas lausengièras. En 2005 lo roman ''[[Shalimar the Clown|Shalimar lo palhassa]]'' recebèt, en Índia, lo prèmi Hutch Crossword Book Award, e en Anglatèrra finalista de ''Whitbread Book Awards.'' En 2002 dins sa colleccion de non-fiction ''Step Across This Line'', enoncia son admiracion de l'escrivan Italian [[Italo Calvino]] e l'American [[Thomas Pynchon]], e d'autres. Sas primièras influéncias son [[Jorge Luis Borges]], [[Mikhail Bulgakov]], [[Lewis Carroll]], [[Günter Grass]], e [[James Joyce]]. Rushdie èra un amic personal d'[[Angela Carter]] e la lausèt dins la prefàcia de sa colleccion ''Burning your Boats''. Son libre ''Luka e lo fuòc de la vida'' foguèt publicat en Novembre de 2010. Onga, anoncièt qu'aviá escrich sas memòris,<ref>[https://www.theguardian.com/books/2010/oct/12/salman-rushdie-fatwa-memoir "Salman Rushdie at work on fatwa memoir"], ''The Guardian'', 12 October 2010. Retrieved 14 September 2012.</ref> ''[[Joseph Anton: A Memoir|Joseph Anton: Memòrias]]'', que serà publicadas en 2012. In 2012, Salman Rushdie foguèt un dels primièrs grand escrivan a rejónher Booktrack (un entrepresa que sincroniza los libres electronics amb de bendas sons personalizadas), al publicar sa novèla "[[In the South (Short Story)|In the South]]" sus la platafòrma.<ref>{{cite web|url=http://booktrack.serveronline.net/blog/?p=164|title=Salman Rushdie Collaborates With Booktrack and the New Zealand Symphony Orchestra, Booktrack Launches A New E-reader Platform|publisher=Booktrack|accessdate=2 July 2012|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140404115658/http://booktrack.serveronline.net/blog/?p=164|archivedate=4 April 2014|df=dmy-all}}</ref> En 2015 Rushdie publiquèt lo roman ''[[Dos Ans uèits meses e vint e uèit nuèchs]]''; un retorn a la sieuna anciana tecnica de realisme magic. Aqueste roman es concebut dins una estructura de bòstia chinesa de mistèri anb diferentas sisas. Basat sul conflicte central del sabent Ibn Rushd, (nom derivat del nom d'ostal de Rushdie), en seguida explora diferents temas coma lo transnacionalisme e lo cosmopolitisme descrivent una guèrra de l'univèrs acompanhada d'un mond bubrenatural de [[Jinn|jinns]]. En 2017 foguèt publicat son darrièr roman en data ''L'Ostal Golden'' == ''Los Versets satanics'' a la ''fatwa'' == La publicacion dels ''Los Versets satanics'' en Setember de 1988 faguèt lèu controvèrsia dins lo [[mond islamic]] que foguèt percebut per d'unes coma una descripcion irreverenciosa de [[Maomet]]. Lo títol fa referéncia a una disputa de [[Hadit|tradicion musulman]] que raconta lo libre. Segon aquesta tradicion, Maomet (Mahound dins lo libre) apond de versets (''Ayah'') a l'[[Alcoran]] acceptant tres divesas que serián adoradas a la [[La Mèca|Mèca]] coma èsser devin. Segon la legenda, Maomet mai tard revoquèt los versets, disent que lo diable l'aviá temptat de dire aquestas linhas per apasimar los Mecans (dont los versets "Satanics"). Pasmens, lo narrator revela al lector qu'aquestes versets de la boca de Arcàngel Gabrièl. Lo libre foguèt proscrit dins diferents païses amb de grandas comunautats musulmanas (13 in total: Iran, Índia, Bangladèsh, Sodan, Africa del sud, Sri Lanka, Kenya, Tailanda, Tanzania, Indonesia, Singapore, Veneçuela, e Paquistan). En responsa a las protestacions, lo 22 de genièr de 1989 Rushdie publiquèt una colomna dins ''The Observer'' que qualificava Maomet coma "un dels grands gènis de l'istòria mondiala," mas nota que la doctrina islamica sosten que Maomet es un uman, e alara pas cap de biais perfièch. Estima que lo roman es pas "un roman antireligiós. Es, pasmens, un assag d'escriure sus la migracion, sas pressions e transformacions."<ref name="Observer">{{cite news|last1=Rushdie|first1=Salman|title=Choice between light and dark|work=[[The Observer]]|date=22 January 1989}}</ref> Lo 14 de febrièr de 1989—jorn de la Sant Valentin e de las funeralhas de son amic pròche [[Bruce Chatwin]]—una ''fatwa'' ordonant l'execucion de Rushdie foguèt proclamada a la radio Teheran per l'[[Ayatollah]] [[Ruhollah Khomeini|Khomeini]], lo líder esperital de l'Iran de l'epòca, qualificant lo libre de "[[Blasfèmi|blasfemador]] contra l'Islam". (Lo capítol IV del libre descriu lo personatge d'un [[Imam]] en [[exili]] al retorn incita a la revòlta del pòble de son país sens consideracion per la seguritat d'aqueste.) Una prima foguèt ofèrta per la mòrt de Rushdi, e alara deguèt viure jos las proteccion de la polícia pendent fòrça annadas. Lo 7 de març de 1989, lo Reialme Unit e l'[[Iran]] trenquèron lors relacions diplomaticas a causa de la controvèrsia. Quand un jornalista l'interroguèt al subjècte de la menaça, Rushdie respondèt, "Auriái amat escriure un libre mai critica." Mai tard, escriquèt qu'èra "ufan, ara e sempre", de çò qu'aviá declarat; alara que sentiá pas aqueste libre especialament critica sus l'Islam, "una religion que los líders se compòrtan d'aqueste biais deuriá benlèu practicar un pauc de critica."<ref>{{Ligam web}}</ref> La publicacion del libre e la ''fatwa'' desencadenèt la violéncia pels mond, amb de librerias bombardadas. Las comunautats musulmanas de diferents païses de l'Oèst s'amassèron en public, brutlant de copias del libre. Fòrça gents associats dins la traduccion o la publicacion del libre foguèron atacats, ferrits, quitament tuats. Encara mai moriguèron dins las insureccions de diferents païses. Malgrat lo dangièr impausat per la fatwa, Rushdie fa una aparicion publica a l'estadi de Wembley de Londres l'11 d'agost de 1993 pendent un concèrt de U2.<ref>{{cite news|title=Stairway to Devon − OK, Somerset!|work=Q|date=July 2010|page=101|author=U2|authorlink=U2}}</ref> Lo 24 de setembre de 1998, coma pralable a la restauracion de las relacions diplomaticas amb lo Reialme Unit, lo govèrn iranina, amb al cao [[Mohammad Khatami]], s'engatgèt en public a "ni sosténer tanpauc empachar las operacions d'assassinat de Rushdie."<ref name="Tomb">{{cite news|date=8 June 2005|title=Tomb of the unknown assassin reveals mission to kill Rushdie|author=Anthony Loyd|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/article531110.ece|work=The Times|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100601171205/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/article531110.ece|archivedate=1 June 2010}}</ref><ref>{{cite news|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/december/26/newsid_2542000/2542873.stm|publisher=BBC News: On This Day|title=26 December 1990: Iranian leader upholds Rushdie fatwa|accessdate=10 October 2006|date=26 December 1990}}</ref> Los extremistas en Iran contunhèron a afirmar la senténcia de mòrt.<ref>{{Ligam web}}</ref> Al començament de 2005, la fatwa de Khomeini tornèt pel líder esperital, [[Ali Khamenei|Ayatollah Ali Khamenei]], dins un messatge als pelegrins musulmans Muslim fasent lo [[hajj]] a la [[La Mèca|Mèca]].<ref name="webster-bbc">{{cite news|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|work=The Times|title=Ayatollah revives the death fatwa on Salman Rushdie|author=Webster, Philip, Ben Hoyle and Ramita Navai|date=20 January 2005|accessdate=10 October 2006|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070303071409/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|archivedate=3 March 2007}}CS1 maint: Multiple names: authors list ([//en.wikipedia.org/wiki/Category:CS1_maint:_Multiple_names:_authors_list link]) {{cite news|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|work=The Times|title=Ayatollah revives the death fatwa on Salman Rushdie|author=Webster, Philip, Ben Hoyle and Ramita Navai|date=20 January 2005|accessdate=10 October 2006|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070303071409/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|archivedate=3 March 2007}}</ref> Mai, los Gardas de la revolucion declarèron que la senténcia de mòrt es encara valida.<ref>{{cite news|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4260599.stm|publisher=BBC News|title=Iran adamant over Rushdie fatwa|date=12 February 2005|accessdate=10 October 2006|archiveurl=https://web.archive.org/web/20060206020617/http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4260599.stm|archivedate=6 February 2006}}</ref> Rushdie contèt que contunha de recebre una "mena de carta de Sant Valentin" d'Iran cada 14 de febrièr que se remembre que lo país a pas obliat lo vòt de lo tuar e galeja fasent referéncia a "mon Valentin infidèl"<ref>{{Ligam web}}</ref> de la cançon ''"My Funny Valentine"''. Dich, "Aquò atenguèt lo punt  de retorica puslèu qu'una menaça reala."<ref>{{Ligam web}}</ref> Malgrat la menaças sus la quita persona de Rushdie, diguèt que sa familha jamai foguèt menaçada, alara sa maire, que viviá al [[Paquistan]] pendent las darrièras annadas de sa vida, recebèt fòrça sosten. Mas lo quita Rushdie èra enebit de dintrar al Paquistan.<ref>{{Ligam web}}</ref> En febrièr de 1997, [[Hassan Sane'i|Ayatollah Hasan Sane'i]] conta que l'argent de la sang ofèrt per la fondacion per l'assacinat de Rushdie amentarà de 2 million a 2.5 million de dolars.<ref name="buchta">{{cite book|last=Buchta|first=Wilfried|title=Who rules Iran?|year=2000|publisher=The Washington Institute and The Konrad Adenauer|pages=6|url=http://www.washingtoninstitute.org/uploads/Documents/pubs/WhoRulesIran.pdf}}</ref> Puèi a 2.8 e a 3.3 million.<ref>{{cite news|title=Iran adds to reward for Salman Rushdie's death|url=http://www.nypost.com/p/news/international/iran_adds_to_reward_for_salman_rushdie_saVWIyfViyXOr0vgnUEvRK|accessdate=16 September 2012|newspaper=The New York Post}}</ref> En novembre de 2015, l'ancian primièr minister Indian [[P.Chidambaram|P. Chidambaram]] reconeguèt que bandir ''Los Versets Satanics'' aviá estat una error.<ref>{{cite news|title=Govt's decision to ban Salman Rushdie's 'The Satanic Verses' was wrong, says P Chidambaram|url=http://www.firstpost.com/india/govts-decison-to-ban-salman-rushdies-the-satanic-verses-was-wrong-says-p-chidambaram-2525306.html|accessdate=17 October 2016|newspaper=Firstpost}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://indianexpress.com/article/india/india-news-india/ban-on-salman-rushdies-book-by-rajiv-gandhi-govt-was-wrong-chidambaram/|title=Rajiv Gandhi govt’s ban on Salman Rushdie’s ‘Satanic Verses’ wrong: Chidambaram|date=29 November 2015|newspaper=The Indian Express|access-date=25 October 2016}}</ref> En 1998, l'ancian president d'Iran [[Mohammad Khatami]] proclamèt que la fatwa èra “acabada”; mas defach jamai foguèt levada oficialament, reïterada tres còps per Ali Khamenei e d'autres oficials religioses.Encara d'autre argent foguèt apondut a la prima en febrièr de 2016.<ref>{{Ligam web}}</ref> === Assag d'assassinat mancat e comentaris de l'Hezbollah === Lo 3 d'agost de 1989, alara que Mustafa Mahmoud Mazeh preparava un libre bomba dins una ostalariá de Paddington, Londres, la bomba explosèt prematurament, destrusent dos estatges de l'ostal e tuèt Mazeh. Un grop [[Liban|libanés]] fins alara desconegut, l'Organizacion dels Mujahidins de l'Islam, diguèt que moriguèt en preparant una ataca "contra l'[[Apostasia|apostat]] Rushdie". There is a shrine in Tehran's Behesht-e Zahra cemetery for Mustafa Mahmoud Mazeh that says he was "Martyred in London, 3 August 1989. En 2006 pendent la controcèrsia [[caricaturas de Maomet del journal Jyllands-Posten]], lo líder de l'Hezbollah [[Hassan Nasrallah]] declarèt that "Si aviá agut un musulman per menar la fatwa de l'Imam Khomeini contra lo renegat Salman Rushdie, aquesta canalha qu'insultèt lo Profèta Moamat en Danemarc, Norvègia e França se seriá pas rsica a lo far. Soi segur qu'i a de milions de musulmans que son pres a defendre l'onor del nòstre profèta e devèm èsser pres de far tot per aquò."<ref>{{cite news|url=http://www.natashatynes.com/newswire/2006/02/hezbollah_killi.html|date=2 February 2006|title=Hezbollah: Rushdie death would stop Prophet insults|agency=Agence France-Presse|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070807085216/http://www.natashatynes.com/newswire/2006/02/hezbollah_killi.html|archivedate=7 August 2007|accessdate=26 April 2012}}</ref> === ''Guerillas Internacionalas'' === En 1990, pauc après la publicacion dels ''Versets Satanics'', un fims paquistanés ''Guerillas Internacionalas'' descriu un marrit Rushdie complotant per far caire lo [[Paquistan]] dubrissent una cadena de casinos e discotècas dins lo paès; a la fin es tuat dins lo film the end of the movie. Lo film venguèt popular al Paquistan.<ref name="Tamney">{{cite book|title=The Resilience of Conservative Religion: The Case of Popular, Conservative Protestant Congregations|author=Joseph Bernard Tamney|publisher=The Press Syndicate of the University of Cambridge|location=Cambridge, UK|year=2002}}</ref> Lo British Board of Film Classification refusèt d'autorizar lo certificat, que "foguèt estimat que lo retrach de Rushdie poiriá se qualificar de difamacion criminala, çò que cosistariá una violacion de la patz." Dos meses après, pasmens, lo quita Rushdie himself escriguèt, disent que quitament se pensava que lo film èra "un degalh desformat e incompetent", procedirà pas contra. Mai tard diguèt, "s'aqueste film aviá estat bandit, seriá vengut la vidèo mai cauda de la vila: tot lo mond l'auriá vist". Alara que lo film faguèt grand vam al Paquistan, gaireben faguèt pas de bruch endacòm mai.<ref name="IGlibel">{{Ligam web}}</ref> === En 2012, eveniments al Festenal de literatura de Jaipur === Rushdie auriá degut paréisser al Festenal de literatura de Jaipur en genièr de 2012.<ref>[http://jaipurliteraturefestival.org/program-2011/speakers-2012/#o 2012 Speakers] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120125234432/http://jaipurliteraturefestival.org/program-2011/speakers-2012|date=25 January 2012}}</ref> Pasmens, anullèt, e tanben una autra virada en Índia justificant una possibla menaça per sa vida coma rason primària.<ref>{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-20/india/30646521_1_jaipur-literature-festival-salman-rushdie-satanic-verses|title=Salman Rushdie not to attend Jaipur Literature Festival|author=Singh, Akhilesh Kumar|date=20 January 2012|work=The Times of India|accessdate=20 January 2012}}</ref><ref>{{cite news|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-india-16644782|title=Salman Rushdie pulls out of Jaipur literature festival|date=20 January 2012|publisher=BBC News|accessdate=20 January 2012}}</ref> Mai tard, indiquèt que las agéncias de polícia de l'Estat avián mentits, puslèu que de lo protegit, informèron d'assassins que foguèron mandats a Jaipur per lo tuar. La polícia afirmèt qu'aviápaur que Rushdie poiriá legir dels ''Versets Satanics'', tèxte interdit, e la menaça èra reala, a causa de las protestacions de las oraganizacions musulmanas. Mentretant, d'autors indians [[Ruchir Joshi]], [[Jeet Thayil]], [[Hari Kunzru]] e [[Amitava Kumar]] quitèron subran lo festenal, e Jaipur, après aver legit d'extrach del roman interdit de Rushdie. Los organizaires insitèran fòrça los quatre a partir qu'i aviá una reala possibilitat que sián arrestats.<ref>{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-23/jaipur/30655383_1_jaipur-literature-festival-hari-kunzru-organizers|title=Salman Rushdie shadow on Jaipur Literature Festival: 4 authors who read from 'The Satanic Verses' sent packing|author1=Singh, Akhilesh Kumar|author2=Chowdhury, Shreya Roy|date=23 January 2012|work=The Times of India|accessdate=23 January 2012}}</ref> En Índia l'importacion del libre èra interdita per la doana. Un projècte de conferéncia vidèo entre Rushdie e lo Festenal de literatura de Jaipur foguèt anullat a la darrièra minuta<ref>{{cite news|url=https://www.nytimes.com/2012/01/25/books/rushdies-video-talk-is-canceled-at-india-literature-festival.html|title=Rushdie’s Video Talk Is Canceled at India Literature Festival|author=Gill, Nikhila|date=24 January 2012|work=The New York Times|accessdate=6 December 2014}}</ref> après que lo govèrn obliguèt lo festenal a copar.<ref name="virtual_rushdie_unwelcome">{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-24/jaipur/30658450_1_rushdie-video-video-link-satanic-verses|title=Jaipur Literature Festival: Even a virtual Rushdie is unwelcome for Rajasthan govt|author=Singh, Akhilesh Kumar|date=24 January 2012|work=The Times of India|accessdate=24 January 2012}}</ref> Rushdie tornèt en Índia per una conferéncia a Delhi lo 16 de Març de 2012.<ref>{{cite news|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-india-17349023|publisher=BBC News|title=Salman Rushdie to be a 'presence' at India conference|date=13 March 2012}}</ref> === Sus la lista nègra d'Al-Qaeda === En 2010<ref>{{Ligam web}}</ref> [[Anwar al-Awlaki]] publiquèt una lista negra d'Al-Qaeda dins ''Inspire'' magazine, comprenent Rushdie e d'autres per causa d'aver insultat l'Islam, coma [[Ayaan Hirsi Ali]], lo caricaturista [[Lars Vilks]] e los tres membres de ''Jyllands-Posten'': [[Kurt Westergaard]], [[Carsten Juste]], e [[Flemming Rose]].<ref name="thewire2013">{{Ligam web}}</ref><ref>{{cite news|url=http://time.com/3657246/paris-charlie-hebdo-shooting/|title=Paris Police Say 12 Dead After Shooting at Charlie Hebdo|author=Conal Urquhart|work=Time}}</ref><ref>{{Ligam web}}</ref> S'aloguèt la lista mai tard amb [[Charb|Stéphane "Charb" Charbonnier]], que foguèt assassinat dins lo chaple ''Charlie Hebdo'' a París, amb 11 autras personas.<ref>{{Ligam web}}</ref> Rushdie sostengava ''Charlie Hebdo''. Disent, "Soi al costat de ''Charlie Hebdo'', que totes deurián n'èsser, per defendre l'art de la satira, que sempre a estat una fòrça per la libertat e contra la tirania, la malonestetat e l'estupiditat&#x20;... lo totalitarisme religiós provoquèt una mutacion al còrs de l'islam e ne vesèm las consequéncias tragicas uèi a París."<ref>''[//en.wikipedia.org/wiki/Time_(magazine) Time]''. 7 January 2015. [http://time.com/3657541/charlie-hebdo-paris-terror-attack-salman-rushdie/ salman rushdie response]</ref> Es responsa a l'ataca, Rushdie comentèt cossí percebèt que las victimas èran blaimadas dins los mèdia, s'auçant "Podètz dedamar Charlie Hebdo. ... Mas lo fach que lo dasamatz a pas res a veire amb lo drech a la paraula. Lo fach que los desamatz de segur es pas cap una excusa a lor chaple".<ref>{{Ligam web}}</ref><ref>{{Ligam web}}</ref> == Cresenças religiosas e politicas == Rushdie ven d'una familha liberala musulmana<ref>{{Ligam web}}</ref> quitament s'identifica coma [[Ateïsme|atèu]].<ref>{{Ligam web}}</ref> En 1989, dins una entrevista après la ''fatwa'', Rushdie diguèt qu'èra d'un biais un musulman encalat, quitament "format per la cultura muslimana mai que tota autra", e un estudiant de l'islam. Dins una autra entrevista ongan diguèt, "Mon punt de vista es aqueste d'un Òme laïc. Cresi pas en d'entitats subrenaturalas, que sián crestianas, josievas, musulmana o indóas."<ref>{{cite news|title=Fact, faith and fiction|work=[[Far Eastern Economic Review]]|date=2 March 1989|page=11}}</ref> En 1990, dins "espèri qu'aquò mermerà la crenta dels musulmans agissent sus la crida al murtre de la fatwa," publiquèt una declaracion qu'aviá renovelat sa fe musulmana, repudiatèt las atacas sus l'islam facha pels personatges de son roman e s'engatgèt a comprenen melhor la religion pel mond. Pasmens, Rushdie diguèt mai tard solament que "l'aviá fach semblant".<ref>[http://www.dnaindia.com/world/report_i-was-deranged-when-i-embraced-islam-rushdie_1158782 "Rushdie: I was deranged when I embraced Islam"], ''[//en.wikipedia.org/wiki/Daily_News_and_Analysis Daily News and Analysis]'', 6 April 2008. Retrieved 14 September 2012.</ref> Sos libres tractan sovent del ròtle de la religion dins la societat e dels conflictes entre las fes e entre las religions e d'aquestes sens fe. Rushdie preconiza que l'aplicacion de l'[[exegèsi istorica e critica]], realizada a la fin del sègle XIX. Rushdie crida una reforma dins l'islam<ref>[http://www.timesonline.co.uk/article/0,,1072-1729998,00.html "Muslims unite! A new Reformation will bring your faith into the modern era"], ''The Times'', 11 August 2005</ref> dins un article d'opinion dins lo ''[[Washington Post|The Washington Post]]'' e ''[[The Times]]'' en mièja agost de 2005. Rushdie critica lo [[relativisme cultural]]. Preferís nomenat las causas amb lor nom vertadièr a arguís de contunh sus çò qu'es just e sus çòqu'es fals.<ref>{{Ligam web}}</ref> Rushdie es un defensor de la satira religiosa. Condamna lo chaple de Charlie Hebdo e defend la critica comica de las religions dins un comentari dins lo English PEN<ref>{{cite news|url=http://www.huffingtonpost.com/2015/01/07/salman-rushdie-charlie-hebdo_n_6430904.html|title=Salman Rushdie Responds To Charlie Hebdo Attack, Says Religion Must Be Subject To Satire|author=Maddie Crum|work=[[Huffington Post]]|date=7 January 2015|accessdate=20 June 2015}}</ref> === Encastre politic === Dins las annadas 1980 al Reialme Unit, sostengava lo [[Partit Trabalhista]] e preconizava de mesuras per n'acabar amb la discriminacion raciala e l'alunhament dels joves migrants e de las minoritats racialas. Rushdie sosten en 1999 lo bombardament de la Republica Federala de Iogoslavia per l'OTAN, menant l'esquerrista [[Tariq Ali]] de qualificar Rushdie e d'autres "escrivans garrièrs" de "belligerants'".<ref>[//en.wikipedia.org/wiki/Michael_Mandel_(law_professor) Michael Mandel], ''How America Gets Away With Murder'', Pluto Press, 2004, p. 60</ref> Sostengava la campanha menada pels EUA de capvirar lo [[Taliban|Talibans]] in Afghanistan, qu'aviá començat en 2001, mas venguèt una votz critica en 2003 contra de la Guèrra in Iraq.<ref>{{cite news|url=https://www.theguardian.com/world/2007/jul/09/iraq.usa|title=Letters, Salman Rushdie: No fondness for the Pentagon's politics &#124; World news|work=The Guardian|date=9 July 2007|accessdate=13 March 2010|location=London}}</ref> [[Fichièr:Paul_Auster,_Salman_Rushdie_and_Shimon_Peres.jpg|vinheta|[[Paul Auster]] e Rushdie saludant lo president  israelian [[Shimon Peres]] en 2008.]] Dins l'afar de las [[caricaturas de Maomet del journal Jyllands-Posten]] en Març de 2006 Rushdie es signatari del manifèst ''Together Facing the New Totalitarianism'', avertissent suls dangièrs de l'[[extremisme religiós]]. Lo Manifèst foguèt publicat dins lo jornal d'esquèrra ''[[Charlie Hebdo]]'' en Març de 2006.<ref>{{cite news|title=Writers issue cartoon row warning|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4763520.stm|accessdate=19 February 2014|publisher=BBC News|date=1 March 2006}}</ref> [[Fichièr:Bernie_Sanders_and_Salman_Rushdie.jpg|esquèrra|vinheta|Rushdie e [[Bernie Sanders]] en 2004]] In <blockquote class="" style=""> </blockquote>Rushdie s'impliquèt dins lo movement Occupy, per sa presencia dins Occupy Boston e coma fondator de [http://occupywriters.com/ Occupy Writers]. Rushdie sosten lo movement de contròtle de las armas als EUA, blaimant lo Chaple del cinèma Colorado en julhet de 2012.<ref>{{cite journal|url=http://www.nydailynews.com/blogs/pageviews/2012/07/salman-rushdie-stirs-up-frenzy-with-tweets-in-response-to-colorado-multiplex-shoot|title=Salman Rushdie stirs up frenzy with tweets in response to Colorado multiplex shooting &#124; New York Daily News|work=Daily News|location=New York|date=21 July 2012|accessdate=11 November 2012}}</ref><ref>{{cite journal|last=Cheney|first=Alexandra|url=https://blogs.wsj.com/speakeasy/2012/07/20/salman-rushdie-sparks-furor-with-colorado-shooting-tweets/|title=Salman Rushdie Sparks Furor With Colorado Theater Shooting Tweets – Speakeasy|work=The Wall Street Journal|date=20 July 2012|accessdate=11 November 2012}}</ref> Rushdie sustenguèt lo vòte per que lo Reialme Unit demore dins l'UE a l'escasença en 2016. == Vida personala == Rushdie foguèt maridat quatre còps. Sa primièra esposa foguèt Clarissa Luard<ref>Descended from the gentry family LUARD formerly of Byborough. See Burke's Landed Gentry 18th edn vol 1 (pub 1965) page 465 col 2</ref> defrom 1976 a 1987 aguèron un filh, Zafar (nascut en 1979).<ref>Free BMD website. Birth registered Q3 1979 Camden</ref> La quitèt per l'escrivana Australiana [[Robyn Davidson]].<ref>Bruce Chatwin, letter to Ninette Dutton, 1 November 1984, in ''Under the Sun: The Letters of Bruce Chatwin'', ed. Elizabeth Chatwin and [//en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Shakespeare Nicholas Shakespeare], p. 395</ref> Sa segonda esposa es la romancièra americana [[Marianne Wiggins]];, 1988 a 1993. La tresena esposa, de 1997 a 2004, foguèt Elizabeth West, aguèron un filh, Milan (nascut en 1997). En 2004, se maridèt a l'amricana d'origina indiana Padma Lakshmi, actritz e modèla lo arisatge s'acabèt en 2007. == Bibliografia == === Romans === * ''[[Grimus]]'' (1975) * ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Lo Mainats de Mièjanuèch]]'' (1981) * ''[[Vergonha (roman de Rushdie)|Vergonha]]'' (1983) * ''[[Los Versets satanics]]'' (1988) * ''[[Lo Darrièr Badalh del Moro]]'' (1995) * ''[[Lo sòl sota sos pès]]'' (1999) * ''[[Furia (roman de Rushdie)|Furia]]'' (2001) * ''[[Shalimar, lo palhassa]]'' (2005) * ''[[L'Encantaira de Florença]]'' (2008) * ''[[Dos Ans uèit meses evint e uèit nuèchs]]'' (2015) * ''[[L'Ostal Golden]]'' (2017)<ref>''[http://www.vowelor.com/book/the-golden-house-salman-rushdie-review/ "The Golden House"]'' by Salman Rushdie, ''Random House''</ref> === Assags e non-ficcion === * ''The Jaguar Smile: A Nicaraguan Journey'' (1987) * "In Good Faith", ''Granta'', (1990) * ''Imaginary Homelands: Essays and Criticism, 1981–1991'' (1992) * "The Wizard of Oz: BFI Film Classics", BFI, (1992) * "[https://web.archive.org/web/20120516230218/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,988159,00.html Mohandas Gandhi]." ''Time'', 13 April 1998. * "[https://www.theguardian.com/books/1999/oct/16/salmanrushdie Imagine There Is No Heaven].", extracted contribution from Letters to the Six Billionth World Citizen, a UN sponsored publication in English by Uitgeverij Podium, Amsterdam. ''[[The Guardian]]'', 16 October 1999. * ''Step Across This Line: Collected Nonfiction 1992–2002'' (2002) * "The East is Blue" (2004) * "[https://www.theguardian.com/books/2009/feb/28/salman-rushdie-novels-film-adaptations A fine pickle]." ''[[The Guardian]]'', 28 February 2009. * "[http://www.booktrack.com In the South]." ''Booktrack'', 7 February 2012. * ''Joseph Anton: A Memoir'' (2012) == Prèmis == * Aristeion Prize (European Union) * Arts Council Writers' Award * Author of the Year (British Book Awards) * Author of the Year (Germany) * Booker Prize for Fiction * Booker of Bookers for the best novel among the Booker Prize winners for Fiction awarded at its 25th anniversary (in 1993) * The Best of the Booker awarded to commemorate the Booker Prize's 40th anniversary (in 2008), winner by public vote * Commandeur de l'Ordre des Arts et des Lettres (France) * English-Speaking Union Award * Golden PEN Award<ref>{{Ligam web}}</ref> * Hans Christian Andersen Literature Award (2014)<ref name="politiken">{{cite news|title=Salman Rushdie får dansk litteraturpris på halv million|url=http://politiken.dk/kultur/boger/ECE1995354/salman-rushdie-faar-dansk-litteraturpris-paa-halv-million/|accessdate=12 June 2013|newspaper=Politiken|date=12 June 2013|language=Danish}}</ref> * Honorary Patron, University Philosophical Society, Trinity College, Dublin. * Hutch Crossword Book Award (India) * India Abroad Lifetime Achievement Award (US) * James Tait Black Memorial Prize (Fiction) * Kurt Tucholsky Prize (Sweden) * Mantua Prize (Italy) * Norman Mailer Prize (US) * James Joyce Award&nbsp;– University College Dublin * [[Massachusetts Institute of Technology]] Honorary Professorship * Chapman University Honorary Doctorate&nbsp;– Doctor of Humane Letters * Outstanding Lifetime Achievement in Cultural Humanism (Harvard University)<ref>{{Ligam web}}</ref> * PEN Pinter Prize (UK)<ref>{{Ligam web}}</ref> * Premio Grinzane Cavour (Italy) * Prix Colette (Switzerland) * Prix du Meilleur Livre Étranger * St. Louis Literary Award from the Saint Louis University Library Associates<ref>[https://web.archive.org/web/20160823003924/http://www.slu.edu/libraries/associates/award.html Website of St. Louis Literary Award]</ref> * State Prize for Literature (Austria) * Whitbread Novel Award (twice) * Writers' Guild of Great Britain Award for Children's Fiction * University of Liège Doctor ''honoris causa'' * Knight Bachelor Kt. 2007 == Vejatz tanben == == Nòtas == {{notelist}} == Referéncias == {{Reflist|30em}} == Ligams extèrnes == * <span class="url">[http://salman-rushdie.com Official website]</span>{{official website}} * {{british council|salman-rushdie}}British Council{{british council|salman-rushdie}} * {{C-SPAN|salmanrushdie}}C-SPAN ** [http://www.c-spanvideo.org/program/Salman ''In Depth'' interview with Rushdie, 5 December 2010] * {{cite journal|url=http://en.qantara.de/content/interview-with-anant-kumar-polyphony-and-contradictions-are-considered-indispensable-in|title=Polyphony and Contradictions Are Considered Indispensable in India|author1=Anant Kumar|author2=Hans Dembowski|lastauthoramp=yes|date=2010|work=Qantara.de}} * {{Charlie Rose view|132}}''Charlie Rose'' * {{IMDb name|750723}}IMDb{{IMDb name|750723}} * [http://journalisted.com/salman-rushdie Article archive] at Journalisted * {{Worldcat id|lccn-n80-146294}}WorldCat{{Worldcat id|lccn-n80-146294}} * {{Aljazeeratopic|person/salman-rushdie}} * {{Dawntopic|salman-rushdie}} * {{Guardiantopic|books/data/author/salman-rushdie}} * {{NYTtopic|people/r/salman_rushdie}} * {{cite journal|url=http://www.theparisreview.org/interviews/5531/the-art-of-fiction-no-186-salman-rushdie|title=Salman Rushdie, The Art of Fiction No. 186|author=Jack Livings|date=Summer 2005|work=The Paris Review}} * [https://www.nytimes.com/books/99/04/18/specials/rushdie.html ''New York Times'' special feature on Rushdie, 1999] * [https://web.archive.org/web/20140912225014/http://bookshub.org/author/Salman-Rushdie Books by Salman Rushdie] * [http://channel.louisiana.dk/video/salman-rushdie-chance-lasting Salman Rushdie: A Chance of Lasting] Video by Louisiana Channel * {{isfdb name|287}}Internet Speculative Fiction Database m6mph57soweovm2opftmfc6p4hgyvmq 2328661 2328651 2022-08-17T08:53:30Z Jfblanc 104 Pas de títol dins lo nom wikitext text/x-wiki {{Infobox Escrivan | carta = | nom = Salman Rushdie | imatge = File:Salman Rushdie in New York City 2008.jpg | talha imatge = | legenda = Salman Rushdie a [[Manhattan]], en 2008 | nom de naissença = Ahmed Salman Rushdie | nom aliàs = | data de naissença = 19 de junh de 1947 | luòc de naissença = [[Bombai]], [[Maharashtra]], {{Índia}} | data de decès = | luòc de decès = | activitat =[[Roman]], [[novèla]], [[assag]] | lenga =[[anglés]] britanic | genre = | movement = | distincions = }} '''Ahmed Salman Rushdie''' ([[Bombai]], 19 de Junh de 1947) es un romancièr e assagista britanic d'origina indiana. Son segon roman, ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Midnight's Children]]'' (1981), ganhèt lo [[Booker Prize]] en 1981. Una granda partida de sa ficcion se debana dins lo [[soscontinent indian]]. Combina lo [[realisme magic]] amb l'[[istòria ficcion]]; son trabalh a per subjècte los ligams, rupturas e migracions entre las civilizacions de l'Èst e de l'Oèst. Son quatren roman, ''[[Los Versets satanics|Los Versets Satanics]]'' (1988), foguèt l'objècte [[Controvèrsia suls versets satanics|granda controvèrsia]], provocant la protestacion de fòrça musulmans dins diferents païses. Foguèt l'objècte de menaças de mòrt, e d'una ''fatwa'' cridada contra el per l'[[aiatòllah]] [[Ruhollah Khomeini]], lo líder suprèma de l'Iran, lo de 14 de febrièr de 1989. Rushdie foguèt plaçat jos la proteccion policièra pel govèrn britanic. En 1983 Rushdie foguèt elegit a la ''[[Royal Society of Literature]]''. Foguèt nomenat de l'[[Òrdre deis Arts e dei Letras|Òrdre de las Arts e de las Letras]] de França en genièr de 1999.<ref>[http://articles.chicagotribune.com/1999-01-07/news/9901070421_1_indian-born-writer-british-novelist-salman-rushdie-fatwa "Rushdie to Receive Top Literary Award",] ''Chicago Tribune'', 7 January 1999.</ref> en junh de 2007, [[Elisabèt II del Reialme Unit|la reina Elizabeth II]] lo faguèt cavalièr.<ref>[https://web.archive.org/web/20131216074005/http://www.london-gazette.co.uk/issues/58358/supplements/page.htm "Birthday Honours List—United Kingdom",] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130116101644/http://www.london-gazette.co.uk/issues/58358/supplements/page.htm|date=16 January 2013}} ''The London Gazette'', Issue 58358, Supplement No. 1, 16 June 2007.</ref> Dempuèi 2000, Rushdie viu als [[Estats Units d'America]]. Foguèt elegit a l’''[[American Academy of Arts and Letters]]''. En 2012, publiquèt ''[[Joseph Anton: A Memoir]],'' ont raconta sa vida e la granda controvèrsia dels ''Versets satanics''. == Familha e jovença == Ahmed Salman Rushdie<ref>{{cite web|title=Salman Rushdie claims victory in Facebook name battle|url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-15733026|website=BBC News|accessdate=16 June 2017}}</ref> nasquèt lo 19 de junh de 1947<ref name="BritshC">[https://web.archive.org/web/20130615124602/http://literature.britishcouncil.org/salman-rushdie British Council profile]</ref> a [[Bombai]], alara Índia britanica, dins una familha de musulmans kashmiri.<ref>[http://www.litencyc.com/php/speople.php?rec=true&UID=3889 ''Literary Encyclopedia'': "Salman Rushdie"]. Retrieved 20 January 2008</ref><ref>{{cite web|url=http://www.kirjasto.sci.fi/rushdie.htm|title=Salman Rushdie|website=Books and Writers ''(kirjasto.sci.fi)''|first=Petri|last=Liukkonen|publisher=[[Kuusankoski]] Public Library|location=Finland|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080113033937/http://www.kirjasto.sci.fi/rushdie.htm|archivedate=13 January 2008|dead-url=yes|df=dmy-all}}</ref> Es lo filh d'Anis Ahmed Rushdie, un avocat vengut òme d'afar educat a Cambridge, e de Negin Bhatt, una institutritz. Anis Rushdie foguèt remandant dels servicis civils indians (ICS) après que foguèt descobèrt que son acte de naissença aviá estat modificat.<ref>{{cite news|title=Revealed after 76 yrs: Rushdie's dad's secret humiliation in London|url=https://mumbaimirror.indiatimes.com/mumbai/cover-story//articleshow/16179053.cms|website=mumbaimirror.indiatimes.com|accessdate=13 September 2018|work=|date=15 December 2014}}</ref> Rushdie a tres sòrres.<ref name="EmoryUniv">{{YouTube|id=kmb1oQcRmkM&t=10m42s|title=Salman Rushdie Discusses Creativity and Digital Scholarship with Erika Farr}}</ref> Escriguèt en 2012 dins sas memòrias que son paire prenguèt lo nom de Rushdie in onor d'[[Averroès]] (Ibn Rushd). Foguèt educat a la ''[[Cathedral and John Connon School]]'' de Bombai, ''Rugby School'' a Warwickshire, e ''King's College'', [[Universitat de Cambridge]], ont estudièt l'istòria. == Carrièra == === Redactor publicitari === Rushdie foguèt redactor dins l'agéncia publicitària ''Ogilvy & Mather''.<ref name="southasiandiaspora">Ravikrishnan, Ashutosh. [https://archive.is/20130415232311/http://southasiandiaspora.org/salman-rushdie-midnights-child/ Salman Rushdie's Midnight Child] {{webarchive|url=https://archive.is/20130415232311/http://southasiandiaspora.org/salman-rushdie-midnights-child/|date=15 April 2013}}. South Asian Diaspora. 25 July 2012.</ref> En collaboracion amb lo musician [[Ronnie Bond]], Rushdie escriguèt de paraulas de publicitats.<ref>[https://www.theguardian.com/uk/1999/jan/22/danglaister After the Satanic Verses, the romantic lyrics]</ref> Mentretant qu'èra a Ogilvy escriguèt ''Midnight's Children'', abans de venir escrivan a plen temps.<ref>"[http://www.contemporarywriters.com/authors/?p=auth87 Salman Rushdie biography] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070501041146/http://www.contemporarywriters.com/authors/?p=auth87|date=1 May 2007}}", 2004, British Counsel. Retrieved 20 January 2008.</ref><ref>[http://www.heraldscotland.com/sport/spl/aberdeen/negative-because-there-is-little-positive-to-say-1.417082 Negative because there is little positive to say], ''The Herald'' (Glasgow), George Birrell, 18 January 1997</ref><ref>"[http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/books/article699728.ece The birth pangs of Midnight’s Children]", 1 April 2006</ref> === Òbra literària === Lo primièr roman de Rushdie, ''[[Grimus]]'' (1975), un conte a mitat de siéncia ficcion, es sovent ignorat pel public a las criticas literàrias. Lo roma, seguent, ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Los Mainats de Mièjanuèch]]'' (1981), lo catapultèt al vam literari. Per aquesta òbra foguèt premiat ongan del Booker Prize.<ref>{{cite web|url=http://www.themanbookerprize.com/news/stories/1099|title=Readers across the world agree that Salman Rushdie's Midnight's Children is the Best of the Booker.|year=2008|accessdate=10 July 2008|publisher=Man Booker Prizes|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20081011052625/http://www.themanbookerprize.com/news/stories/1099|archivedate=11 October 2008|df=dmy-all}}</ref> ''Los Mainats de Mièjanuèch'' seguís la vida d'enfants, nascuts al sonar mièjanuèit alara que l'Índia atenguava son independéncia, que son dotats de poders especials e son ligats los enfants nascuts a l'alba d'una novèla edat tumultuosa dins l'istòria del soscontinent e la naissença de la nacion indiana modèrna. Lo personatge de Saleem Sinai foguèt comparat a Rushdie.<ref>''Saleem (Sinai) is not Salman (Rushdie)(although he marries a Padma) and Saleem's grandfather Dr Aadam Aziz is not him either, but there is a touching prescience at work here. In the opening pages of Midnight's Children, Dr Aziz while bending down on his prayer mat, bumps his nose on a hard tussock of earth. His nose bleeds and his eyes water and he decides then and there that never again will he bow before God or man. 'This decision, however, made a hole in him, a vacancy in a vital inner chamber, leaving him vulnerable to women and history.' Battered by a fatwa and one femme fatale too many, Salman would have some understanding of this.'' One more bouquet for Saleem Sinai 20 July 2008 by Nina Martyris, TNN. ''The Times of India''</ref> Pasmens, l'autor refutèt l'idèa d'aver escrich pas cap de personatge autobiografic, declarant; "Las gents supausan que, simplament a causa d'unas elements dins lo personatge venent de la vòstra experiéncia, es just de vosaltre. Dins aqueste sens, jamai a agut l'impression d'aver escrich un personatge an autobiografic."<ref name="Meer">{{cite journal|last1=Meer|first1=Ameena|title=Interview: Salman Rushdie|journal=[[Bomb (magazine)|Bomb]]|date=1989|volume=27|issue=Spring|url=http://bombmagazine.org/article/1199/|accessdate=22 March 2015|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150402111324/http://bombmagazine.org/article/1199/|archivedate=2 April 2015|df=dmy-all}}</ref> Après ''Los Mainats de Mièjanuèch'', Rushdie escriguèt ''[[Vergonha (roman de Rushdie)|Vergonha]]'' (1983), ont descriu de trebles politics el [[Paquistan]], basant sos personatges sus [[Zulfikar Ali Bhutto]] e lo General [[Muhammad Zia-ul-Haq]]. ''Shame'' foguèt primiat en França pel ''Prèmi del Melhor Libre Estrangièr'' e finalista pel Booker Prize. Aquestas òbras de la literatura pòstcoloniala son caracterizadas per un estil de [[realisme magic]] e per la perspectiva de l'immigrant que Rushdie n'es plan conscient èsser, un membre de la diaspora  Kashmiri. Rushdie escriguèt un libre de non-ficcion sul [[Nicaragua]] en nomenat ''[[The Jaguar Smile|Lo sorrire del Jaguar]]''. Aqueste libre a una orientacion politica e se basa sus sa primièras experiéncias e recerca sus la scèna los primièrs assags politics [[Sandinisme|Sandinistas]]. L'òbra que faguèt la mai granda controvèrsia es, ''[[Los Versets satanics]]'', publicat en 1988. En mai d'aquestes libres, Rushdie publiquèt fòrça novèlas, coma ''[[East, West]]'' (1994). ''Lo Darrièr Badalh del Moro'', una epopèia familhala sus mai de 100 ans de l'istòria de l'Índia publicat en 1995. ''[[Lo sòl sota sos pès]]'' (1999) presenta una [[ucronia]] de la musica rock modèrna. La cançon de [[U2]] del mèsme nom inclusís de paurala del libre; que Rushdie n'es donc creditat coma parolièr. Tanben escriguèt ''[[Haroun e la Mar de las istòrias]]'' en 1990.<ref>{{cite web|title=Haroun and the sea of stories|url=http://www.worldcat.org/title/haroun-and-the-sea-of-stories/oclc/469624687&referer=brief_results|website=WorldCat|publisher=OCLC|accessdate=24 January 2018}}</ref> [[Fichièr:Salman-Rushdie-1.jpg|vinheta|Salman Rushdie presenting son libre ''[[Shalimar the Clown]]'']] Rushdie produguèt una seriá de libres amb succè comercial e criticas lausengièras. En 2005 lo roman ''[[Shalimar the Clown|Shalimar lo palhassa]]'' recebèt, en Índia, lo prèmi Hutch Crossword Book Award, e en Anglatèrra finalista de ''Whitbread Book Awards.'' En 2002 dins sa colleccion de non-fiction ''Step Across This Line'', enoncia son admiracion de l'escrivan Italian [[Italo Calvino]] e l'American [[Thomas Pynchon]], e d'autres. Sas primièras influéncias son [[Jorge Luis Borges]], [[Mikhail Bulgakov]], [[Lewis Carroll]], [[Günter Grass]], e [[James Joyce]]. Rushdie èra un amic personal d'[[Angela Carter]] e la lausèt dins la prefàcia de sa colleccion ''Burning your Boats''. Son libre ''Luka e lo fuòc de la vida'' foguèt publicat en Novembre de 2010. Onga, anoncièt qu'aviá escrich sas memòris,<ref>[https://www.theguardian.com/books/2010/oct/12/salman-rushdie-fatwa-memoir "Salman Rushdie at work on fatwa memoir"], ''The Guardian'', 12 October 2010. Retrieved 14 September 2012.</ref> ''[[Joseph Anton: A Memoir|Joseph Anton: Memòrias]]'', que serà publicadas en 2012. In 2012, Salman Rushdie foguèt un dels primièrs grand escrivan a rejónher Booktrack (un entrepresa que sincroniza los libres electronics amb de bendas sons personalizadas), al publicar sa novèla "[[In the South (Short Story)|In the South]]" sus la platafòrma.<ref>{{cite web|url=http://booktrack.serveronline.net/blog/?p=164|title=Salman Rushdie Collaborates With Booktrack and the New Zealand Symphony Orchestra, Booktrack Launches A New E-reader Platform|publisher=Booktrack|accessdate=2 July 2012|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140404115658/http://booktrack.serveronline.net/blog/?p=164|archivedate=4 April 2014|df=dmy-all}}</ref> En 2015 Rushdie publiquèt lo roman ''[[Dos Ans uèits meses e vint e uèit nuèchs]]''; un retorn a la sieuna anciana tecnica de realisme magic. Aqueste roman es concebut dins una estructura de bòstia chinesa de mistèri anb diferentas sisas. Basat sul conflicte central del sabent Ibn Rushd, (nom derivat del nom d'ostal de Rushdie), en seguida explora diferents temas coma lo transnacionalisme e lo cosmopolitisme descrivent una guèrra de l'univèrs acompanhada d'un mond bubrenatural de [[Jinn|jinns]]. En 2017 foguèt publicat son darrièr roman en data ''L'Ostal Golden'' == ''Los Versets satanics'' a la ''fatwa'' == La publicacion dels ''Los Versets satanics'' en Setember de 1988 faguèt lèu controvèrsia dins lo [[mond islamic]] que foguèt percebut per d'unes coma una descripcion irreverenciosa de [[Maomet]]. Lo títol fa referéncia a una disputa de [[Hadit|tradicion musulman]] que raconta lo libre. Segon aquesta tradicion, Maomet (Mahound dins lo libre) apond de versets (''Ayah'') a l'[[Alcoran]] acceptant tres divesas que serián adoradas a la [[La Mèca|Mèca]] coma èsser devin. Segon la legenda, Maomet mai tard revoquèt los versets, disent que lo diable l'aviá temptat de dire aquestas linhas per apasimar los Mecans (dont los versets "Satanics"). Pasmens, lo narrator revela al lector qu'aquestes versets de la boca de Arcàngel Gabrièl. Lo libre foguèt proscrit dins diferents païses amb de grandas comunautats musulmanas (13 in total: Iran, Índia, Bangladèsh, Sodan, Africa del sud, Sri Lanka, Kenya, Tailanda, Tanzania, Indonesia, Singapore, Veneçuela, e Paquistan). En responsa a las protestacions, lo 22 de genièr de 1989 Rushdie publiquèt una colomna dins ''The Observer'' que qualificava Maomet coma "un dels grands gènis de l'istòria mondiala," mas nota que la doctrina islamica sosten que Maomet es un uman, e alara pas cap de biais perfièch. Estima que lo roman es pas "un roman antireligiós. Es, pasmens, un assag d'escriure sus la migracion, sas pressions e transformacions."<ref name="Observer">{{cite news|last1=Rushdie|first1=Salman|title=Choice between light and dark|work=[[The Observer]]|date=22 January 1989}}</ref> Lo 14 de febrièr de 1989—jorn de la Sant Valentin e de las funeralhas de son amic pròche [[Bruce Chatwin]]—una ''fatwa'' ordonant l'execucion de Rushdie foguèt proclamada a la radio Teheran per l'[[Ayatollah]] [[Ruhollah Khomeini|Khomeini]], lo líder esperital de l'Iran de l'epòca, qualificant lo libre de "[[Blasfèmi|blasfemador]] contra l'Islam". (Lo capítol IV del libre descriu lo personatge d'un [[Imam]] en [[exili]] al retorn incita a la revòlta del pòble de son país sens consideracion per la seguritat d'aqueste.) Una prima foguèt ofèrta per la mòrt de Rushdi, e alara deguèt viure jos las proteccion de la polícia pendent fòrça annadas. Lo 7 de març de 1989, lo Reialme Unit e l'[[Iran]] trenquèron lors relacions diplomaticas a causa de la controvèrsia. Quand un jornalista l'interroguèt al subjècte de la menaça, Rushdie respondèt, "Auriái amat escriure un libre mai critica." Mai tard, escriquèt qu'èra "ufan, ara e sempre", de çò qu'aviá declarat; alara que sentiá pas aqueste libre especialament critica sus l'Islam, "una religion que los líders se compòrtan d'aqueste biais deuriá benlèu practicar un pauc de critica."<ref>{{Ligam web}}</ref> La publicacion del libre e la ''fatwa'' desencadenèt la violéncia pels mond, amb de librerias bombardadas. Las comunautats musulmanas de diferents païses de l'Oèst s'amassèron en public, brutlant de copias del libre. Fòrça gents associats dins la traduccion o la publicacion del libre foguèron atacats, ferrits, quitament tuats. Encara mai moriguèron dins las insureccions de diferents païses. Malgrat lo dangièr impausat per la fatwa, Rushdie fa una aparicion publica a l'estadi de Wembley de Londres l'11 d'agost de 1993 pendent un concèrt de U2.<ref>{{cite news|title=Stairway to Devon − OK, Somerset!|work=Q|date=July 2010|page=101|author=U2|authorlink=U2}}</ref> Lo 24 de setembre de 1998, coma pralable a la restauracion de las relacions diplomaticas amb lo Reialme Unit, lo govèrn iranina, amb al cao [[Mohammad Khatami]], s'engatgèt en public a "ni sosténer tanpauc empachar las operacions d'assassinat de Rushdie."<ref name="Tomb">{{cite news|date=8 June 2005|title=Tomb of the unknown assassin reveals mission to kill Rushdie|author=Anthony Loyd|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/article531110.ece|work=The Times|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100601171205/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/article531110.ece|archivedate=1 June 2010}}</ref><ref>{{cite news|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/december/26/newsid_2542000/2542873.stm|publisher=BBC News: On This Day|title=26 December 1990: Iranian leader upholds Rushdie fatwa|accessdate=10 October 2006|date=26 December 1990}}</ref> Los extremistas en Iran contunhèron a afirmar la senténcia de mòrt.<ref>{{Ligam web}}</ref> Al començament de 2005, la fatwa de Khomeini tornèt pel líder esperital, [[Ali Khamenei|Ayatollah Ali Khamenei]], dins un messatge als pelegrins musulmans Muslim fasent lo [[hajj]] a la [[La Mèca|Mèca]].<ref name="webster-bbc">{{cite news|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|work=The Times|title=Ayatollah revives the death fatwa on Salman Rushdie|author=Webster, Philip, Ben Hoyle and Ramita Navai|date=20 January 2005|accessdate=10 October 2006|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070303071409/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|archivedate=3 March 2007}}CS1 maint: Multiple names: authors list ([//en.wikipedia.org/wiki/Category:CS1_maint:_Multiple_names:_authors_list link]) {{cite news|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|work=The Times|title=Ayatollah revives the death fatwa on Salman Rushdie|author=Webster, Philip, Ben Hoyle and Ramita Navai|date=20 January 2005|accessdate=10 October 2006|location=London|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070303071409/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article414681.ece|archivedate=3 March 2007}}</ref> Mai, los Gardas de la revolucion declarèron que la senténcia de mòrt es encara valida.<ref>{{cite news|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4260599.stm|publisher=BBC News|title=Iran adamant over Rushdie fatwa|date=12 February 2005|accessdate=10 October 2006|archiveurl=https://web.archive.org/web/20060206020617/http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4260599.stm|archivedate=6 February 2006}}</ref> Rushdie contèt que contunha de recebre una "mena de carta de Sant Valentin" d'Iran cada 14 de febrièr que se remembre que lo país a pas obliat lo vòt de lo tuar e galeja fasent referéncia a "mon Valentin infidèl"<ref>{{Ligam web}}</ref> de la cançon ''"My Funny Valentine"''. Dich, "Aquò atenguèt lo punt  de retorica puslèu qu'una menaça reala."<ref>{{Ligam web}}</ref> Malgrat la menaças sus la quita persona de Rushdie, diguèt que sa familha jamai foguèt menaçada, alara sa maire, que viviá al [[Paquistan]] pendent las darrièras annadas de sa vida, recebèt fòrça sosten. Mas lo quita Rushdie èra enebit de dintrar al Paquistan.<ref>{{Ligam web}}</ref> En febrièr de 1997, [[Hassan Sane'i|Ayatollah Hasan Sane'i]] conta que l'argent de la sang ofèrt per la fondacion per l'assacinat de Rushdie amentarà de 2 million a 2.5 million de dolars.<ref name="buchta">{{cite book|last=Buchta|first=Wilfried|title=Who rules Iran?|year=2000|publisher=The Washington Institute and The Konrad Adenauer|pages=6|url=http://www.washingtoninstitute.org/uploads/Documents/pubs/WhoRulesIran.pdf}}</ref> Puèi a 2.8 e a 3.3 million.<ref>{{cite news|title=Iran adds to reward for Salman Rushdie's death|url=http://www.nypost.com/p/news/international/iran_adds_to_reward_for_salman_rushdie_saVWIyfViyXOr0vgnUEvRK|accessdate=16 September 2012|newspaper=The New York Post}}</ref> En novembre de 2015, l'ancian primièr minister Indian [[P.Chidambaram|P. Chidambaram]] reconeguèt que bandir ''Los Versets Satanics'' aviá estat una error.<ref>{{cite news|title=Govt's decision to ban Salman Rushdie's 'The Satanic Verses' was wrong, says P Chidambaram|url=http://www.firstpost.com/india/govts-decison-to-ban-salman-rushdies-the-satanic-verses-was-wrong-says-p-chidambaram-2525306.html|accessdate=17 October 2016|newspaper=Firstpost}}</ref><ref>{{Cite news|url=http://indianexpress.com/article/india/india-news-india/ban-on-salman-rushdies-book-by-rajiv-gandhi-govt-was-wrong-chidambaram/|title=Rajiv Gandhi govt’s ban on Salman Rushdie’s ‘Satanic Verses’ wrong: Chidambaram|date=29 November 2015|newspaper=The Indian Express|access-date=25 October 2016}}</ref> En 1998, l'ancian president d'Iran [[Mohammad Khatami]] proclamèt que la fatwa èra “acabada”; mas defach jamai foguèt levada oficialament, reïterada tres còps per Ali Khamenei e d'autres oficials religioses.Encara d'autre argent foguèt apondut a la prima en febrièr de 2016.<ref>{{Ligam web}}</ref> === Assag d'assassinat mancat e comentaris de l'Hezbollah === Lo 3 d'agost de 1989, alara que Mustafa Mahmoud Mazeh preparava un libre bomba dins una ostalariá de Paddington, Londres, la bomba explosèt prematurament, destrusent dos estatges de l'ostal e tuèt Mazeh. Un grop [[Liban|libanés]] fins alara desconegut, l'Organizacion dels Mujahidins de l'Islam, diguèt que moriguèt en preparant una ataca "contra l'[[Apostasia|apostat]] Rushdie". There is a shrine in Tehran's Behesht-e Zahra cemetery for Mustafa Mahmoud Mazeh that says he was "Martyred in London, 3 August 1989. En 2006 pendent la controcèrsia [[caricaturas de Maomet del journal Jyllands-Posten]], lo líder de l'Hezbollah [[Hassan Nasrallah]] declarèt that "Si aviá agut un musulman per menar la fatwa de l'Imam Khomeini contra lo renegat Salman Rushdie, aquesta canalha qu'insultèt lo Profèta Moamat en Danemarc, Norvègia e França se seriá pas rsica a lo far. Soi segur qu'i a de milions de musulmans que son pres a defendre l'onor del nòstre profèta e devèm èsser pres de far tot per aquò."<ref>{{cite news|url=http://www.natashatynes.com/newswire/2006/02/hezbollah_killi.html|date=2 February 2006|title=Hezbollah: Rushdie death would stop Prophet insults|agency=Agence France-Presse|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070807085216/http://www.natashatynes.com/newswire/2006/02/hezbollah_killi.html|archivedate=7 August 2007|accessdate=26 April 2012}}</ref> === ''Guerillas Internacionalas'' === En 1990, pauc après la publicacion dels ''Versets Satanics'', un fims paquistanés ''Guerillas Internacionalas'' descriu un marrit Rushdie complotant per far caire lo [[Paquistan]] dubrissent una cadena de casinos e discotècas dins lo paès; a la fin es tuat dins lo film the end of the movie. Lo film venguèt popular al Paquistan.<ref name="Tamney">{{cite book|title=The Resilience of Conservative Religion: The Case of Popular, Conservative Protestant Congregations|author=Joseph Bernard Tamney|publisher=The Press Syndicate of the University of Cambridge|location=Cambridge, UK|year=2002}}</ref> Lo British Board of Film Classification refusèt d'autorizar lo certificat, que "foguèt estimat que lo retrach de Rushdie poiriá se qualificar de difamacion criminala, çò que cosistariá una violacion de la patz." Dos meses après, pasmens, lo quita Rushdie himself escriguèt, disent que quitament se pensava que lo film èra "un degalh desformat e incompetent", procedirà pas contra. Mai tard diguèt, "s'aqueste film aviá estat bandit, seriá vengut la vidèo mai cauda de la vila: tot lo mond l'auriá vist". Alara que lo film faguèt grand vam al Paquistan, gaireben faguèt pas de bruch endacòm mai.<ref name="IGlibel">{{Ligam web}}</ref> === En 2012, eveniments al Festenal de literatura de Jaipur === Rushdie auriá degut paréisser al Festenal de literatura de Jaipur en genièr de 2012.<ref>[http://jaipurliteraturefestival.org/program-2011/speakers-2012/#o 2012 Speakers] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120125234432/http://jaipurliteraturefestival.org/program-2011/speakers-2012|date=25 January 2012}}</ref> Pasmens, anullèt, e tanben una autra virada en Índia justificant una possibla menaça per sa vida coma rason primària.<ref>{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-20/india/30646521_1_jaipur-literature-festival-salman-rushdie-satanic-verses|title=Salman Rushdie not to attend Jaipur Literature Festival|author=Singh, Akhilesh Kumar|date=20 January 2012|work=The Times of India|accessdate=20 January 2012}}</ref><ref>{{cite news|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-india-16644782|title=Salman Rushdie pulls out of Jaipur literature festival|date=20 January 2012|publisher=BBC News|accessdate=20 January 2012}}</ref> Mai tard, indiquèt que las agéncias de polícia de l'Estat avián mentits, puslèu que de lo protegit, informèron d'assassins que foguèron mandats a Jaipur per lo tuar. La polícia afirmèt qu'aviápaur que Rushdie poiriá legir dels ''Versets Satanics'', tèxte interdit, e la menaça èra reala, a causa de las protestacions de las oraganizacions musulmanas. Mentretant, d'autors indians [[Ruchir Joshi]], [[Jeet Thayil]], [[Hari Kunzru]] e [[Amitava Kumar]] quitèron subran lo festenal, e Jaipur, après aver legit d'extrach del roman interdit de Rushdie. Los organizaires insitèran fòrça los quatre a partir qu'i aviá una reala possibilitat que sián arrestats.<ref>{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-23/jaipur/30655383_1_jaipur-literature-festival-hari-kunzru-organizers|title=Salman Rushdie shadow on Jaipur Literature Festival: 4 authors who read from 'The Satanic Verses' sent packing|author1=Singh, Akhilesh Kumar|author2=Chowdhury, Shreya Roy|date=23 January 2012|work=The Times of India|accessdate=23 January 2012}}</ref> En Índia l'importacion del libre èra interdita per la doana. Un projècte de conferéncia vidèo entre Rushdie e lo Festenal de literatura de Jaipur foguèt anullat a la darrièra minuta<ref>{{cite news|url=https://www.nytimes.com/2012/01/25/books/rushdies-video-talk-is-canceled-at-india-literature-festival.html|title=Rushdie’s Video Talk Is Canceled at India Literature Festival|author=Gill, Nikhila|date=24 January 2012|work=The New York Times|accessdate=6 December 2014}}</ref> après que lo govèrn obliguèt lo festenal a copar.<ref name="virtual_rushdie_unwelcome">{{cite news|url=http://articles.timesofindia.indiatimes.com/2012-01-24/jaipur/30658450_1_rushdie-video-video-link-satanic-verses|title=Jaipur Literature Festival: Even a virtual Rushdie is unwelcome for Rajasthan govt|author=Singh, Akhilesh Kumar|date=24 January 2012|work=The Times of India|accessdate=24 January 2012}}</ref> Rushdie tornèt en Índia per una conferéncia a Delhi lo 16 de Març de 2012.<ref>{{cite news|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-india-17349023|publisher=BBC News|title=Salman Rushdie to be a 'presence' at India conference|date=13 March 2012}}</ref> === Sus la lista nègra d'Al-Qaeda === En 2010<ref>{{Ligam web}}</ref> [[Anwar al-Awlaki]] publiquèt una lista negra d'Al-Qaeda dins ''Inspire'' magazine, comprenent Rushdie e d'autres per causa d'aver insultat l'Islam, coma [[Ayaan Hirsi Ali]], lo caricaturista [[Lars Vilks]] e los tres membres de ''Jyllands-Posten'': [[Kurt Westergaard]], [[Carsten Juste]], e [[Flemming Rose]].<ref name="thewire2013">{{Ligam web}}</ref><ref>{{cite news|url=http://time.com/3657246/paris-charlie-hebdo-shooting/|title=Paris Police Say 12 Dead After Shooting at Charlie Hebdo|author=Conal Urquhart|work=Time}}</ref><ref>{{Ligam web}}</ref> S'aloguèt la lista mai tard amb [[Charb|Stéphane "Charb" Charbonnier]], que foguèt assassinat dins lo chaple ''Charlie Hebdo'' a París, amb 11 autras personas.<ref>{{Ligam web}}</ref> Rushdie sostengava ''Charlie Hebdo''. Disent, "Soi al costat de ''Charlie Hebdo'', que totes deurián n'èsser, per defendre l'art de la satira, que sempre a estat una fòrça per la libertat e contra la tirania, la malonestetat e l'estupiditat&#x20;... lo totalitarisme religiós provoquèt una mutacion al còrs de l'islam e ne vesèm las consequéncias tragicas uèi a París."<ref>''[//en.wikipedia.org/wiki/Time_(magazine) Time]''. 7 January 2015. [http://time.com/3657541/charlie-hebdo-paris-terror-attack-salman-rushdie/ salman rushdie response]</ref> Es responsa a l'ataca, Rushdie comentèt cossí percebèt que las victimas èran blaimadas dins los mèdia, s'auçant "Podètz dedamar Charlie Hebdo. ... Mas lo fach que lo dasamatz a pas res a veire amb lo drech a la paraula. Lo fach que los desamatz de segur es pas cap una excusa a lor chaple".<ref>{{Ligam web}}</ref><ref>{{Ligam web}}</ref> == Cresenças religiosas e politicas == Rushdie ven d'una familha liberala musulmana<ref>{{Ligam web}}</ref> quitament s'identifica coma [[Ateïsme|atèu]].<ref>{{Ligam web}}</ref> En 1989, dins una entrevista après la ''fatwa'', Rushdie diguèt qu'èra d'un biais un musulman encalat, quitament "format per la cultura muslimana mai que tota autra", e un estudiant de l'islam. Dins una autra entrevista ongan diguèt, "Mon punt de vista es aqueste d'un Òme laïc. Cresi pas en d'entitats subrenaturalas, que sián crestianas, josievas, musulmana o indóas."<ref>{{cite news|title=Fact, faith and fiction|work=[[Far Eastern Economic Review]]|date=2 March 1989|page=11}}</ref> En 1990, dins "espèri qu'aquò mermerà la crenta dels musulmans agissent sus la crida al murtre de la fatwa," publiquèt una declaracion qu'aviá renovelat sa fe musulmana, repudiatèt las atacas sus l'islam facha pels personatges de son roman e s'engatgèt a comprenen melhor la religion pel mond. Pasmens, Rushdie diguèt mai tard solament que "l'aviá fach semblant".<ref>[http://www.dnaindia.com/world/report_i-was-deranged-when-i-embraced-islam-rushdie_1158782 "Rushdie: I was deranged when I embraced Islam"], ''[//en.wikipedia.org/wiki/Daily_News_and_Analysis Daily News and Analysis]'', 6 April 2008. Retrieved 14 September 2012.</ref> Sos libres tractan sovent del ròtle de la religion dins la societat e dels conflictes entre las fes e entre las religions e d'aquestes sens fe. Rushdie preconiza que l'aplicacion de l'[[exegèsi istorica e critica]], realizada a la fin del sègle XIX. Rushdie crida una reforma dins l'islam<ref>[http://www.timesonline.co.uk/article/0,,1072-1729998,00.html "Muslims unite! A new Reformation will bring your faith into the modern era"], ''The Times'', 11 August 2005</ref> dins un article d'opinion dins lo ''[[Washington Post|The Washington Post]]'' e ''[[The Times]]'' en mièja agost de 2005. Rushdie critica lo [[relativisme cultural]]. Preferís nomenat las causas amb lor nom vertadièr a arguís de contunh sus çò qu'es just e sus çòqu'es fals.<ref>{{Ligam web}}</ref> Rushdie es un defensor de la satira religiosa. Condamna lo chaple de Charlie Hebdo e defend la critica comica de las religions dins un comentari dins lo English PEN<ref>{{cite news|url=http://www.huffingtonpost.com/2015/01/07/salman-rushdie-charlie-hebdo_n_6430904.html|title=Salman Rushdie Responds To Charlie Hebdo Attack, Says Religion Must Be Subject To Satire|author=Maddie Crum|work=[[Huffington Post]]|date=7 January 2015|accessdate=20 June 2015}}</ref> === Encastre politic === Dins las annadas 1980 al Reialme Unit, sostengava lo [[Partit Trabalhista]] e preconizava de mesuras per n'acabar amb la discriminacion raciala e l'alunhament dels joves migrants e de las minoritats racialas. Rushdie sosten en 1999 lo bombardament de la Republica Federala de Iogoslavia per l'OTAN, menant l'esquerrista [[Tariq Ali]] de qualificar Rushdie e d'autres "escrivans garrièrs" de "belligerants'".<ref>[//en.wikipedia.org/wiki/Michael_Mandel_(law_professor) Michael Mandel], ''How America Gets Away With Murder'', Pluto Press, 2004, p. 60</ref> Sostengava la campanha menada pels EUA de capvirar lo [[Taliban|Talibans]] in Afghanistan, qu'aviá començat en 2001, mas venguèt una votz critica en 2003 contra de la Guèrra in Iraq.<ref>{{cite news|url=https://www.theguardian.com/world/2007/jul/09/iraq.usa|title=Letters, Salman Rushdie: No fondness for the Pentagon's politics &#124; World news|work=The Guardian|date=9 July 2007|accessdate=13 March 2010|location=London}}</ref> [[Fichièr:Paul_Auster,_Salman_Rushdie_and_Shimon_Peres.jpg|vinheta|[[Paul Auster]] e Rushdie saludant lo president  israelian [[Shimon Peres]] en 2008.]] Dins l'afar de las [[caricaturas de Maomet del journal Jyllands-Posten]] en Març de 2006 Rushdie es signatari del manifèst ''Together Facing the New Totalitarianism'', avertissent suls dangièrs de l'[[extremisme religiós]]. Lo Manifèst foguèt publicat dins lo jornal d'esquèrra ''[[Charlie Hebdo]]'' en Març de 2006.<ref>{{cite news|title=Writers issue cartoon row warning|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4763520.stm|accessdate=19 February 2014|publisher=BBC News|date=1 March 2006}}</ref> [[Fichièr:Bernie_Sanders_and_Salman_Rushdie.jpg|esquèrra|vinheta|Rushdie e [[Bernie Sanders]] en 2004]] In <blockquote class="" style=""> </blockquote>Rushdie s'impliquèt dins lo movement Occupy, per sa presencia dins Occupy Boston e coma fondator de [http://occupywriters.com/ Occupy Writers]. Rushdie sosten lo movement de contròtle de las armas als EUA, blaimant lo Chaple del cinèma Colorado en julhet de 2012.<ref>{{cite journal|url=http://www.nydailynews.com/blogs/pageviews/2012/07/salman-rushdie-stirs-up-frenzy-with-tweets-in-response-to-colorado-multiplex-shoot|title=Salman Rushdie stirs up frenzy with tweets in response to Colorado multiplex shooting &#124; New York Daily News|work=Daily News|location=New York|date=21 July 2012|accessdate=11 November 2012}}</ref><ref>{{cite journal|last=Cheney|first=Alexandra|url=https://blogs.wsj.com/speakeasy/2012/07/20/salman-rushdie-sparks-furor-with-colorado-shooting-tweets/|title=Salman Rushdie Sparks Furor With Colorado Theater Shooting Tweets – Speakeasy|work=The Wall Street Journal|date=20 July 2012|accessdate=11 November 2012}}</ref> Rushdie sustenguèt lo vòte per que lo Reialme Unit demore dins l'UE a l'escasença en 2016. == Vida personala == Rushdie foguèt maridat quatre còps. Sa primièra esposa foguèt Clarissa Luard<ref>Descended from the gentry family LUARD formerly of Byborough. See Burke's Landed Gentry 18th edn vol 1 (pub 1965) page 465 col 2</ref> defrom 1976 a 1987 aguèron un filh, Zafar (nascut en 1979).<ref>Free BMD website. Birth registered Q3 1979 Camden</ref> La quitèt per l'escrivana Australiana [[Robyn Davidson]].<ref>Bruce Chatwin, letter to Ninette Dutton, 1 November 1984, in ''Under the Sun: The Letters of Bruce Chatwin'', ed. Elizabeth Chatwin and [//en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Shakespeare Nicholas Shakespeare], p. 395</ref> Sa segonda esposa es la romancièra americana [[Marianne Wiggins]];, 1988 a 1993. La tresena esposa, de 1997 a 2004, foguèt Elizabeth West, aguèron un filh, Milan (nascut en 1997). En 2004, se maridèt a l'amricana d'origina indiana Padma Lakshmi, actritz e modèla lo arisatge s'acabèt en 2007. == Bibliografia == === Romans === * ''[[Grimus]]'' (1975) * ''[[Los Mainats de Miejanuèit|Lo Mainats de Mièjanuèch]]'' (1981) * ''[[Vergonha (roman de Rushdie)|Vergonha]]'' (1983) * ''[[Los Versets satanics]]'' (1988) * ''[[Lo Darrièr Badalh del Moro]]'' (1995) * ''[[Lo sòl sota sos pès]]'' (1999) * ''[[Furia (roman de Rushdie)|Furia]]'' (2001) * ''[[Shalimar, lo palhassa]]'' (2005) * ''[[L'Encantaira de Florença]]'' (2008) * ''[[Dos Ans uèit meses evint e uèit nuèchs]]'' (2015) * ''[[L'Ostal Golden]]'' (2017)<ref>''[http://www.vowelor.com/book/the-golden-house-salman-rushdie-review/ "The Golden House"]'' by Salman Rushdie, ''Random House''</ref> === Assags e non-ficcion === * ''The Jaguar Smile: A Nicaraguan Journey'' (1987) * "In Good Faith", ''Granta'', (1990) * ''Imaginary Homelands: Essays and Criticism, 1981–1991'' (1992) * "The Wizard of Oz: BFI Film Classics", BFI, (1992) * "[https://web.archive.org/web/20120516230218/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,988159,00.html Mohandas Gandhi]." ''Time'', 13 April 1998. * "[https://www.theguardian.com/books/1999/oct/16/salmanrushdie Imagine There Is No Heaven].", extracted contribution from Letters to the Six Billionth World Citizen, a UN sponsored publication in English by Uitgeverij Podium, Amsterdam. ''[[The Guardian]]'', 16 October 1999. * ''Step Across This Line: Collected Nonfiction 1992–2002'' (2002) * "The East is Blue" (2004) * "[https://www.theguardian.com/books/2009/feb/28/salman-rushdie-novels-film-adaptations A fine pickle]." ''[[The Guardian]]'', 28 February 2009. * "[http://www.booktrack.com In the South]." ''Booktrack'', 7 February 2012. * ''Joseph Anton: A Memoir'' (2012) == Prèmis == * Aristeion Prize (European Union) * Arts Council Writers' Award * Author of the Year (British Book Awards) * Author of the Year (Germany) * Booker Prize for Fiction * Booker of Bookers for the best novel among the Booker Prize winners for Fiction awarded at its 25th anniversary (in 1993) * The Best of the Booker awarded to commemorate the Booker Prize's 40th anniversary (in 2008), winner by public vote * Commandeur de l'Ordre des Arts et des Lettres (France) * English-Speaking Union Award * Golden PEN Award<ref>{{Ligam web}}</ref> * Hans Christian Andersen Literature Award (2014)<ref name="politiken">{{cite news|title=Salman Rushdie får dansk litteraturpris på halv million|url=http://politiken.dk/kultur/boger/ECE1995354/salman-rushdie-faar-dansk-litteraturpris-paa-halv-million/|accessdate=12 June 2013|newspaper=Politiken|date=12 June 2013|language=Danish}}</ref> * Honorary Patron, University Philosophical Society, Trinity College, Dublin. * Hutch Crossword Book Award (India) * India Abroad Lifetime Achievement Award (US) * James Tait Black Memorial Prize (Fiction) * Kurt Tucholsky Prize (Sweden) * Mantua Prize (Italy) * Norman Mailer Prize (US) * James Joyce Award&nbsp;– University College Dublin * [[Massachusetts Institute of Technology]] Honorary Professorship * Chapman University Honorary Doctorate&nbsp;– Doctor of Humane Letters * Outstanding Lifetime Achievement in Cultural Humanism (Harvard University)<ref>{{Ligam web}}</ref> * PEN Pinter Prize (UK)<ref>{{Ligam web}}</ref> * Premio Grinzane Cavour (Italy) * Prix Colette (Switzerland) * Prix du Meilleur Livre Étranger * St. Louis Literary Award from the Saint Louis University Library Associates<ref>[https://web.archive.org/web/20160823003924/http://www.slu.edu/libraries/associates/award.html Website of St. Louis Literary Award]</ref> * State Prize for Literature (Austria) * Whitbread Novel Award (twice) * Writers' Guild of Great Britain Award for Children's Fiction * University of Liège Doctor ''honoris causa'' * Knight Bachelor Kt. 2007 == Vejatz tanben == == Nòtas == {{notelist}} == Referéncias == {{Reflist|30em}} == Ligams extèrnes == * <span class="url">[http://salman-rushdie.com Official website]</span>{{official website}} * {{british council|salman-rushdie}}British Council{{british council|salman-rushdie}} * {{C-SPAN|salmanrushdie}}C-SPAN ** [http://www.c-spanvideo.org/program/Salman ''In Depth'' interview with Rushdie, 5 December 2010] * {{cite journal|url=http://en.qantara.de/content/interview-with-anant-kumar-polyphony-and-contradictions-are-considered-indispensable-in|title=Polyphony and Contradictions Are Considered Indispensable in India|author1=Anant Kumar|author2=Hans Dembowski|lastauthoramp=yes|date=2010|work=Qantara.de}} * {{Charlie Rose view|132}}''Charlie Rose'' * {{IMDb name|750723}}IMDb{{IMDb name|750723}} * [http://journalisted.com/salman-rushdie Article archive] at Journalisted * {{Worldcat id|lccn-n80-146294}}WorldCat{{Worldcat id|lccn-n80-146294}} * {{Aljazeeratopic|person/salman-rushdie}} * {{Dawntopic|salman-rushdie}} * {{Guardiantopic|books/data/author/salman-rushdie}} * {{NYTtopic|people/r/salman_rushdie}} * {{cite journal|url=http://www.theparisreview.org/interviews/5531/the-art-of-fiction-no-186-salman-rushdie|title=Salman Rushdie, The Art of Fiction No. 186|author=Jack Livings|date=Summer 2005|work=The Paris Review}} * [https://www.nytimes.com/books/99/04/18/specials/rushdie.html ''New York Times'' special feature on Rushdie, 1999] * [https://web.archive.org/web/20140912225014/http://bookshub.org/author/Salman-Rushdie Books by Salman Rushdie] * [http://channel.louisiana.dk/video/salman-rushdie-chance-lasting Salman Rushdie: A Chance of Lasting] Video by Louisiana Channel * {{isfdb name|287}}Internet Speculative Fiction Database 5a37tdgqwyp72vyoep10ddgtc4tz0dg Aorlhac 0 170030 2328637 2325405 2022-08-16T20:07:59Z Raymond Trencavel 26125 Raymond Trencavel a desplaçat la pagina [[Aorlhac (grop occitan)]] cap a [[Aorlhac]] wikitext text/x-wiki {{veire|contengut=Per la vila d'Auvèrnhe, veire '''[[Orlhac]]'''.}} '''Aorlhac''' es un grop de [[Black metal|black metal]] auvernhat que cantèt en [[francés]] e [[occitan]]. == Discografia == * ''À la croisée des vents'' (A la crosiera dels vents), [[2008]] * ''La cité des vents'' (La cuitat dels vents), [[2010]] * ''L'esprit des vents'' (L'esperit dels vents), [[2018]] == Ligams extèrnes == * [https://aorlhac.bandcamp.com/ Bandcamp] * [https://www.facebook.com/Aorlhac Facebook] [[Categoria:Grop de black metal]] [[Categoria:Grop de musica occitan]] [[Categoria:grops e cantaires d'Occitània]] [[categoria:Grop de rock]] [[Categoria:grop rock d'Occitània]] qiyxs35e2y6zvbdcbvhp1rzup4yfbxs Prince 0 183149 2328653 2266062 2022-08-17T07:24:05Z BrennodAloisi 37340 wikitext text/x-wiki Un '''prince''' o '''princi''' (variacions dialectalas) es un dirigent mascle o membre mascle de la familia regnant. La version femenina es [[princessa]]. [[Categoria:Títol de noblesa]] [[Categoria:Prince]] lywk14md03v1srq4h0x458dlajzv6sq Danièl Meier (compositor) 0 185056 2328605 2316351 2022-08-16T17:26:02Z 86.210.4.96 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} '''Danièl Meier'''<ref group="N">Danièl e pas Dàniel. [https://www.locongres.org/images/flipbook/lexics/prenoms/files/assets/basic-html/index.html#22][https://ieo-oc.org/spip.php?page=article&id_article=290]</ref><ref group="N">Segon [http://www.jeantosti.com/noms/m6.htm Joan Tosti], lo nom de familha ''Meier'' qu'ei d'origina alemana d'Alsàcia. Cau pas l'occitanizar en -ièr.</ref>, bearnés e soísse (Kirchdorf, BE), vadut lo 22 de heurèr de 1934 a [[Pau]] e mort a [[Ortès]] lo 25 de julhet 2004. Qu'ei un compositor, cap de canteria e cap d'orquèstra. Qu'ei lo fondator de l'[[Ensemble Vocau Da Camera]]<ref>[http://dacamera-auvergne.com/ ''Ensemble Vocau Da Camera''] [https://www.discogs.com/fr/artist/4901975-Ensemble-Vocal-Da-Camera discografia].</ref> ==Biografia== Que's hè los estudis a l'[http://www.ecolenormalecortot.com/en/ Escòla Normau de Musica de París.] Qu'a lavetz lo parat d'estudiar l'armonia dab Suzanne Pelliot, lo contrapunt e la fuga dab [[:fr:Andrée_Vaurabourg|Andrée Vaurabourg]], l'òrgue dab [[:fr:Suzanne_Chaisemartin|Suzanne Chaisemartin]] e la composicion dab [[:fr:Henri_Dutilleux|Henri Dutilleux]] e [[:fr:Maurice_Ohana|Maurice Ohana]]. Qu'i obteng licencias de contrapunt e de fugua e lo purmèr pretz de composicion. Nomat en 1969 a la [[:fr:Maison_de_la_culture_de_Bourges|Maison de la Cultura de Bourges]], que hè créisher ua activitat de comte har dans lo maine de l'animacion musicau e lo cant corau. De mei, qu'ei a l'initiativa d'ua programacion qui a invitat artistas màgers d'aquesta temporada e hèit ua part grana a la musica contemporanèa. En medish temps, qu'ei l'un deus purmèrs a desvolopar un servici d'animacion musicau dens los mitans escolari e rurau. En 1975, que dèisha la [[:fr:Maison_de_la_culture_de_Bourges|Maison de la Cultura de Bourges]] tà consacra's mei intensament a la composicion. Que gavida quauquas annadas l'Escòla de Musica de [[Tièrn|Tiern]] en Auvernha, puish ua classa d'armonia, contrapunt, fuga, composicion e analisi au [[:fr:Conservatoire_à_rayonnement_régional_de_Clermont-Ferrand|Conservatòri Nationau de Region de Clarmont-d'Auvernha]], Que fonda tanben ua associacion de diffusion de la musica de uei qui harà vàder lo [[:fr:Festival_des_musiques_démesurées|Hestenau de las musicas desmesuradas]] en 1999. Danièl Meier qu'a recebut mantuas comandas du Ministèri deus Ahars Culturaus, de Ràdio-França e de mantus hestenaus : Avinhon, Ville d'Avray, hestenau estivenc de París, Bordèu, Viena (Austria), Peterborough en Anglatèrra, Ludwigburg en Alemanha. La soa musica que hè mustra de la soa oposicion a tota traca d'academisme. ==Ensenhament== Que gavidé quauquas annadas l'Escòla de Musica de [[Tièrn|Tiern]] en Auvernha. Qu'estó professor d'escritura e de composicion au [[:fr:Conservatoire_à_rayonnement_régional_de_Clermont-Ferrand|Conservatòri Nationau de Region de Clarmont-d'Auvernha]] de 1975 dinc'à 1995. ==Òbras== '''Orquèstra :''' [[Fichièr:Dàniel Meièr particion.jpg|vinheta|616x616px]] ''• Images'' (1969). ''• Ode'' (1971), creada per e tà l'Orquèstra de Crampa de l'O.R.T.F. en 1972 - ''durada'' : 13'30 • Semen (1972), Comanda de l'O.R.T.F. - orquèstra sinfonic, quintet de còrdas sòlo, piano e citara - ''durada'' : 17' ''• Vitrail I'' (1979) - Comanda creada per e tà l'Orquèstra d'Armonia de la Polícia Nationau - ''durada'' : 12' • ''Vitrail II'' (1981) - 2 flabutas, 2 clarins, 2 clarinetas, 2 bassons, 2 còrns, 2 trompetas , 2 trombònes, 1 tuba - ''durada'' : 12' • ''Throw Light On'' (2003) - clarin en la, clarineta baisha e orquèstra sinfonic - ''durada'' : 15' '''Òbras dab comedian o contaire :''' • ''[[:fr:Les_Pâques_à_New_York|Les Pâques à New York]]'' (1974), tèxte deu Blaise Cendrars - quartet dab 1 comedian ([[:fr:Alain_Meilland|Alain Meilland]]) e andadas Martenot - ''durada'' : 25' ''• Au-delà des Falaises'' (1981), tèxte deu Richard Bach, òbra pedagogica - canteria de mainats, 2 soprani, flabuta, clarin, còrn, piano e percussions - ''durada'' : 45' • ''Le Petit Prince et la Rose'' (1991) - 1 contaire, 1 sopràno, canteria de mainats, 2 flabutas, clarin, 2 clarinetas, clarineta baisha, trompeta, còrn, trombòne, tuba, violoncèle e percussions - ''durada'' : 45' • ''L'Enfant de la Haute Mer'' (1994), tèxte deu Jules Superveille - contaire e piano - ''durada'' : 35' '''Ensemble vocau ou Grana Canteria :''' ''• Gloria'' (1975), Comanda d'Estat - alto sòlo, 11 votz mixtas, flabuta e clavecin - ''durada'' : 14' • ''Messe Doce Nos Orare'' (1980), Comanda de Ràdio França - ''durada'' : 40' • ''Ils sont appuyés contre le ciel'' (1985), tèxte deu René-Guy Cadou - 15 votz mixtas - ''durada'' 4' • ''Rondeaux'' (1987), tèxte deu Mallarmé, Comanda de Ràdio França - canteria a capella - ''durada'' : 20' • Miniatures (1988) - canteria mixta - ''durada'' : 10' • ''Sinfonietta'' ''Vocale'' (1990), Comanda deu Ministèri de la Cultura - canteria mixta - ''durada'' : 29' • Le Tombeau de Vittoria (1995) - canteria d'òmis - ''durada'' : 12' • ''Magnificat'' (1997) - 6 votz de hemnas - ''durada'' : 17'55 • ''Sequencia Pascalis'' (2001) - 5 votz de hemnas - ''durada'' : 7'40 • ''O Sacrum Convivium'' (2001) - 4 votz de hemnas,  ''durada'' : 8' '''Canterias de mainats :''' ''• Au-delà des Falaises'' (1981), tèxte deu Richard Bach, òbra pedagogica - canteria de mainats, 2 soprani, flabuta, clarin, còrn, piano e percussions - ''durada'' : 45' • ''Laudato Si'' (1986) Comanda deus Petits Cantaires de París - canteria de mainats, orquèstra de còrdas, piano e percussion - ''durada'' : 32’ • ''Le Petit Prince et la Rose'' (1991), tèxte deu Saint-Exupéry - contaire, sopràno, canteria de mainats, 2 flabutas, clarin, 2 clarinetas, clarineta baisha, trompeta, còrn, trombòne, tuba, violoncèle e percussions - ''durada'' : 45' '''Quartet de còrdas :''' ''• Quartet de còrdas 1 (1981) - durada : 20''' ''• Quartet de còrdas'' ''2'' sus B.A.C.H. (2000) - ''durada'' : 7'30 ''• Spectre pour un arc-en-ciel'' (2001) - ''durada'' : 9' ''• Stabat Mater'' (2003) - soprano e quartet de còrdas - ''durada'' : 20' '''Piano :''' ''• Pour un temps sacré'' (1976) - ''durada'' : 30' • ''Tout au Long du Jour'', (2002) - ''durada'' : 30' ''• Auseths'' (1993) - tà 2 pianos - ''durada'' : 9' '''Òrgue :''' ''• Suite pour orgue'' (1973) - ''durada'' : 14' • ''Canzone'' (1992) - ''durada'' : 14' '''Formacions divèrsas :''' ''• Mosaïque'' (1966) - mezzo-sopràno, 2 flabutas, 2 percussions, harpa, violoncèle - ''durada'' : 14' ''• Cygnes'' (1969) - flabuta e piano - ''durada'' : 14' • ''Apocalypsis'' (1971) - sopràno, citara, quintet de còrdas, canteria e orquèstra - ''durada'' : pas precisada ''• Epi'' (1973) - quartet de saxofònes- ''durada'' : 9'30 ''• Kuklos'' (1973) - quartet d'espiulas - ''durada'' : 13' ''• Gloria'' (1975) - votz alto sòlo, 11 votz mixtas, flabutas e clavecin - ''durada'' : 14' ''• Et l'Espace dit'' (1976) - còrn sòlo - ''durada'' : 6' • ''Mélisme'' (1977) - clarin sòlo - ''durada'' :4' • ''Pour un Rituel'' (1978) - quintet de coire - ''durada'' : 20' ''• De cap a ...'' (1981) - 2 guitarras - ''durada'' : 12' ''• Et les Cordes corüt saisir'' (1981) - carrilhon - ''durada'' : 6' • ''Organum arborescent'' (1982) - flabuta, clarineta, vriolon, violoncèle e piano - ''durada'' : 13' ''• Regards perdus ensemble dans un miroir'' (1982) - vriolon e piano - ''durada'' : 10' • ''Ecume'' (1983) - harpa celtica e clarin - ''durada'' : 6' • ''Prémices de Timbres'' (1983) - basson, contrabaisha e percussion - ''durada'' : 5' • ''Tenebrae Factae Sunt'' (1984), Comanda de Ràdio França - sopràno coloratura e 2 percussions - ''durada'' : 35' • ''Géménides'' (1985) - guitarra classica, guitarra electrica e materiau électric - ''durada'' : 5' • ''Emergence'' (1985) - basson e piano - ''durada'' : 3' • ''Laudo Sio'' (1985) - sopràno, baisha e piano - ''durada'' : 3'30 ''• Pour un rituel II'' (1985) - quintet de coires, percussion e òrgue - ''durada'' : 20' ''• Désert'' (1986) - flabuta de bèc e guitarra - ''durada'' : 11' • ''Cérémonial pour Aton'' (1986) - flabuta octobaisha - ''durada'' : 6' ''• Crypte'' (1986) - contrabaisha - ''durada'' : 8' • ''Nevermore'' (1987) - saxofòne e piano - durée : 32' ''• Me voici, je souffre et j'aime'' (1988) - sopràno, viòla de gamba e òrgue - ''durada'' : 6' ''• Guion'-Shôja'' (1989) - sopràno e piano - ''durada'' : 20' ''• Pneuma'' (1989) - flabuta traversèra - ''durada'' : 6' • ''Psaume 23'' (1990) - sopràno, tenòr e òrgue - ''durada'' : 10' ''• Airain'' (1990) - saxofòne alto- ''durada'' :7' ''• Chanson de geste'' (1990) - viòla d'amor e contrabaisha - ''durada'' : 5' • ''Mine de Joyaux'' (1991) - sopràno e piano - ''durada'' : 11' ''• Rivage multiple'' (1992) - alto e quartet de viòlas de gamba - ''durada'' : 17' • ''Désert'' - "''Incantation''" (1993) - sopràno e arquiluth - ''durada'' : 6' • ''Portique du Troisième Jour'' (1996) - sopràno, 2 pianos, 2 percussions - ''durada'' : pas precisada • ''Trois poèmes'' (1996), tèxte deu Mallarmé - sopràno, flabuta e harpa - ''durada'' : 14' • ''Littoral pour une Délivrance'' ( 1997) - vriolon, violoncèle, flabuta, clarineta e piano - ''durada'' : 10' • ''Parole Eclatée (1999)'', tèxte deu Victor Hugo - 2 comédians, violoncèle, 2 percussions - ''durada'' : 20' • Le Temps Effleuré (1999) - vriolon, alto, violoncèle e piano - ''durada'' : pas precisada ''• Espace Irisé'' (2000) - clarineta en la e clarineta baisha - ''durada'' : 11' • ''Agnus Dei'' (2002) - sopràno et òrgue - ''durada'' : 4'30 • ''Pantomime'' (2002), tèxte deu Mallarmé - 2 soprani, flabuta, clarin, 2 clarinetas, 2 trompetas, 2 còrns, 2 trombònes, contrabaisha, 2 pianos e percussions - ''durada'' : 13'50 • ''Opus 79'' (2004) - violoncèle - ''durada'' : 2'20 == Quauques interprètas == Naveth orquèstra filarmonic de Ràdio França - Orquèstra de còrdas de l'O.R.T.F - Orquèstra de còrdas nationau de Tolosa (Occitania) - Orquèstra de còrdas nationau de Grenòble - Orquèstra universitari de Clarmont d'Auvernha - Orquèstra universitari de Cincinnati (Ohio, USA) - Canteria de Ràdio França - Canteria Stéphane Caillât - Sextuor vocal de Résonance contemporaine - Mora Vocis - Ensemble instrumentau de l'Obrador de musica de Ville d'Avray - Quartet Prima Vista Pierre-Yves ARTAUD - Anne BARTELONI - Béatrice BERNE - Pierre BIGOT - Claude BONNETON - Pierre COURTHIADE - Olivier DEJOURS - Françoise DESLOGERES - Jacques Dl DONATO - Renaud GAGNEUX - Gérard GARCIN - Isabelle GARCISANZ - Claude GIOT - André GIRARD - Duo HORREAUX-TREHARD - Paul JAMIN - Janos KOMIVES - Alain MEUNIER - Terence MILIGAN - Michel MOLINARO - Josette MORATA - Yumi NARA Quatuor PARRENIN - André PAGENEL - Régis PASQUIER - Jean-Louis PETIT - Jacques TAVERNIER - Guy TOUVRON - Jacques VANDEVILLE - Olivier VERNET ==Ligams externes== * [http://primavista.free.fr/meier.html Omenatge e entervista] <small>[archive]</small> * [http://www.cdmc.asso.fr/biographies/m_q/meier.htm CDMC] <small>[archive]</small> ==Escotar la soa musica== * [http://primavista.free.fr/4or2BACH.html Quartet n°2] peu Quartet Prima Vista <small>[archive]</small> * [http://primavista.free.fr/meier.html Extrèits d’arquius sonòrs] de las òbras de Danièl Meier peu Quartet Prima Vista : ''Rondeaux'', ''Le Temps Effleuré'' e ''Vitrail I'' *[https://musiquecontemporaine.org/portail-mc?disp=all&query=Daniel+Meier&exp_inl=on&exp_aud=on&so=ta Extrèits d’arquius sonòrs de las òbras de Danièl Meier], sus ''ContemporaryMusicOnline'' (portau de la musica contemporanèa) ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== * [https://www.lamontagne.fr/auvergne/actualite/departement/puy-de-dome/clermont-ferrand/2013/03/26/concert-hommage-a-daniel-meier_1578645.html La Montagne, 7 juin 2013] * Compositor françés de musica classica e contemporanèa {{reflist}} [[Categoria:Compositor bearnés]] [[Categoria:Compositor francés]] [[Categoria:Naissença a Pau]] [[Categoria:Decès a Ortès]] [[Categoria:Naissença en 1934]] [[Categoria:Decès en 2004]] lw7w3ng4jpwj4vdxrvqwwmo4hak5xmk 2328606 2328605 2022-08-16T17:27:57Z 86.210.4.96 /* Biografia */ wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} '''Danièl Meier'''<ref group="N">Danièl e pas Dàniel. [https://www.locongres.org/images/flipbook/lexics/prenoms/files/assets/basic-html/index.html#22][https://ieo-oc.org/spip.php?page=article&id_article=290]</ref><ref group="N">Segon [http://www.jeantosti.com/noms/m6.htm Joan Tosti], lo nom de familha ''Meier'' qu'ei d'origina alemana d'Alsàcia. Cau pas l'occitanizar en -ièr.</ref>, bearnés e soísse (Kirchdorf, BE), vadut lo 22 de heurèr de 1934 a [[Pau]] e mort a [[Ortès]] lo 25 de julhet 2004. Qu'ei un compositor, cap de canteria e cap d'orquèstra. Qu'ei lo fondator de l'[[Ensemble Vocau Da Camera]]<ref>[http://dacamera-auvergne.com/ ''Ensemble Vocau Da Camera''] [https://www.discogs.com/fr/artist/4901975-Ensemble-Vocal-Da-Camera discografia].</ref> ==Biografia== Que's hè los estudis a l'[[Escòla Normau de Musica de París]]. Qu'a lavetz lo parat d'estudiar l'armonia dab Suzanne Pelliot, lo contrapunt e la fuga dab [[:fr:Andrée_Vaurabourg|Andrée Vaurabourg]], l'òrgue dab [[:fr:Suzanne_Chaisemartin|Suzanne Chaisemartin]] e la composicion dab [[:fr:Henri_Dutilleux|Henri Dutilleux]] e [[:fr:Maurice_Ohana|Maurice Ohana]]. Qu'i obteng licencias de contrapunt e de fugua e lo purmèr pretz de composicion. Nomat en 1969 a la [[:fr:Maison_de_la_culture_de_Bourges|Maison de la Cultura de Bourges]], que hè créisher ua activitat de comte har dans lo maine de l'animacion musicau e lo cant corau. De mei, qu'ei a l'initiativa d'ua programacion qui a invitat artistas màgers d'aquesta temporada e hèit ua part grana a la musica contemporanèa. En medish temps, qu'ei l'un deus purmèrs a desvolopar un servici d'animacion musicau dens los mitans escolari e rurau. En 1975, que dèisha la [[:fr:Maison_de_la_culture_de_Bourges|Maison de la Cultura de Bourges]] tà consacra's mei intensament a la composicion. Que gavida quauquas annadas l'Escòla de Musica de [[Tièrn|Tiern]] en Auvernha, puish ua classa d'armonia, contrapunt, fuga, composicion e analisi au [[:fr:Conservatoire_à_rayonnement_régional_de_Clermont-Ferrand|Conservatòri Nationau de Region de Clarmont-d'Auvernha]], Que fonda tanben ua associacion de diffusion de la musica de uei qui harà vàder lo [[:fr:Festival_des_musiques_démesurées|Hestenau de las musicas desmesuradas]] en 1999. Danièl Meier qu'a recebut mantuas comandas du Ministèri deus Ahars Culturaus, de Ràdio-França e de mantus hestenaus : Avinhon, Ville d'Avray, hestenau estivenc de París, Bordèu, Viena (Austria), Peterborough en Anglatèrra, Ludwigburg en Alemanha. La soa musica que hè mustra de la soa oposicion a tota traca d'academisme. ==Ensenhament== Que gavidé quauquas annadas l'Escòla de Musica de [[Tièrn|Tiern]] en Auvernha. Qu'estó professor d'escritura e de composicion au [[:fr:Conservatoire_à_rayonnement_régional_de_Clermont-Ferrand|Conservatòri Nationau de Region de Clarmont-d'Auvernha]] de 1975 dinc'à 1995. ==Òbras== '''Orquèstra :''' [[Fichièr:Dàniel Meièr particion.jpg|vinheta|616x616px]] ''• Images'' (1969). ''• Ode'' (1971), creada per e tà l'Orquèstra de Crampa de l'O.R.T.F. en 1972 - ''durada'' : 13'30 • Semen (1972), Comanda de l'O.R.T.F. - orquèstra sinfonic, quintet de còrdas sòlo, piano e citara - ''durada'' : 17' ''• Vitrail I'' (1979) - Comanda creada per e tà l'Orquèstra d'Armonia de la Polícia Nationau - ''durada'' : 12' • ''Vitrail II'' (1981) - 2 flabutas, 2 clarins, 2 clarinetas, 2 bassons, 2 còrns, 2 trompetas , 2 trombònes, 1 tuba - ''durada'' : 12' • ''Throw Light On'' (2003) - clarin en la, clarineta baisha e orquèstra sinfonic - ''durada'' : 15' '''Òbras dab comedian o contaire :''' • ''[[:fr:Les_Pâques_à_New_York|Les Pâques à New York]]'' (1974), tèxte deu Blaise Cendrars - quartet dab 1 comedian ([[:fr:Alain_Meilland|Alain Meilland]]) e andadas Martenot - ''durada'' : 25' ''• Au-delà des Falaises'' (1981), tèxte deu Richard Bach, òbra pedagogica - canteria de mainats, 2 soprani, flabuta, clarin, còrn, piano e percussions - ''durada'' : 45' • ''Le Petit Prince et la Rose'' (1991) - 1 contaire, 1 sopràno, canteria de mainats, 2 flabutas, clarin, 2 clarinetas, clarineta baisha, trompeta, còrn, trombòne, tuba, violoncèle e percussions - ''durada'' : 45' • ''L'Enfant de la Haute Mer'' (1994), tèxte deu Jules Superveille - contaire e piano - ''durada'' : 35' '''Ensemble vocau ou Grana Canteria :''' ''• Gloria'' (1975), Comanda d'Estat - alto sòlo, 11 votz mixtas, flabuta e clavecin - ''durada'' : 14' • ''Messe Doce Nos Orare'' (1980), Comanda de Ràdio França - ''durada'' : 40' • ''Ils sont appuyés contre le ciel'' (1985), tèxte deu René-Guy Cadou - 15 votz mixtas - ''durada'' 4' • ''Rondeaux'' (1987), tèxte deu Mallarmé, Comanda de Ràdio França - canteria a capella - ''durada'' : 20' • Miniatures (1988) - canteria mixta - ''durada'' : 10' • ''Sinfonietta'' ''Vocale'' (1990), Comanda deu Ministèri de la Cultura - canteria mixta - ''durada'' : 29' • Le Tombeau de Vittoria (1995) - canteria d'òmis - ''durada'' : 12' • ''Magnificat'' (1997) - 6 votz de hemnas - ''durada'' : 17'55 • ''Sequencia Pascalis'' (2001) - 5 votz de hemnas - ''durada'' : 7'40 • ''O Sacrum Convivium'' (2001) - 4 votz de hemnas,  ''durada'' : 8' '''Canterias de mainats :''' ''• Au-delà des Falaises'' (1981), tèxte deu Richard Bach, òbra pedagogica - canteria de mainats, 2 soprani, flabuta, clarin, còrn, piano e percussions - ''durada'' : 45' • ''Laudato Si'' (1986) Comanda deus Petits Cantaires de París - canteria de mainats, orquèstra de còrdas, piano e percussion - ''durada'' : 32’ • ''Le Petit Prince et la Rose'' (1991), tèxte deu Saint-Exupéry - contaire, sopràno, canteria de mainats, 2 flabutas, clarin, 2 clarinetas, clarineta baisha, trompeta, còrn, trombòne, tuba, violoncèle e percussions - ''durada'' : 45' '''Quartet de còrdas :''' ''• Quartet de còrdas 1 (1981) - durada : 20''' ''• Quartet de còrdas'' ''2'' sus B.A.C.H. (2000) - ''durada'' : 7'30 ''• Spectre pour un arc-en-ciel'' (2001) - ''durada'' : 9' ''• Stabat Mater'' (2003) - soprano e quartet de còrdas - ''durada'' : 20' '''Piano :''' ''• Pour un temps sacré'' (1976) - ''durada'' : 30' • ''Tout au Long du Jour'', (2002) - ''durada'' : 30' ''• Auseths'' (1993) - tà 2 pianos - ''durada'' : 9' '''Òrgue :''' ''• Suite pour orgue'' (1973) - ''durada'' : 14' • ''Canzone'' (1992) - ''durada'' : 14' '''Formacions divèrsas :''' ''• Mosaïque'' (1966) - mezzo-sopràno, 2 flabutas, 2 percussions, harpa, violoncèle - ''durada'' : 14' ''• Cygnes'' (1969) - flabuta e piano - ''durada'' : 14' • ''Apocalypsis'' (1971) - sopràno, citara, quintet de còrdas, canteria e orquèstra - ''durada'' : pas precisada ''• Epi'' (1973) - quartet de saxofònes- ''durada'' : 9'30 ''• Kuklos'' (1973) - quartet d'espiulas - ''durada'' : 13' ''• Gloria'' (1975) - votz alto sòlo, 11 votz mixtas, flabutas e clavecin - ''durada'' : 14' ''• Et l'Espace dit'' (1976) - còrn sòlo - ''durada'' : 6' • ''Mélisme'' (1977) - clarin sòlo - ''durada'' :4' • ''Pour un Rituel'' (1978) - quintet de coire - ''durada'' : 20' ''• De cap a ...'' (1981) - 2 guitarras - ''durada'' : 12' ''• Et les Cordes corüt saisir'' (1981) - carrilhon - ''durada'' : 6' • ''Organum arborescent'' (1982) - flabuta, clarineta, vriolon, violoncèle e piano - ''durada'' : 13' ''• Regards perdus ensemble dans un miroir'' (1982) - vriolon e piano - ''durada'' : 10' • ''Ecume'' (1983) - harpa celtica e clarin - ''durada'' : 6' • ''Prémices de Timbres'' (1983) - basson, contrabaisha e percussion - ''durada'' : 5' • ''Tenebrae Factae Sunt'' (1984), Comanda de Ràdio França - sopràno coloratura e 2 percussions - ''durada'' : 35' • ''Géménides'' (1985) - guitarra classica, guitarra electrica e materiau électric - ''durada'' : 5' • ''Emergence'' (1985) - basson e piano - ''durada'' : 3' • ''Laudo Sio'' (1985) - sopràno, baisha e piano - ''durada'' : 3'30 ''• Pour un rituel II'' (1985) - quintet de coires, percussion e òrgue - ''durada'' : 20' ''• Désert'' (1986) - flabuta de bèc e guitarra - ''durada'' : 11' • ''Cérémonial pour Aton'' (1986) - flabuta octobaisha - ''durada'' : 6' ''• Crypte'' (1986) - contrabaisha - ''durada'' : 8' • ''Nevermore'' (1987) - saxofòne e piano - durée : 32' ''• Me voici, je souffre et j'aime'' (1988) - sopràno, viòla de gamba e òrgue - ''durada'' : 6' ''• Guion'-Shôja'' (1989) - sopràno e piano - ''durada'' : 20' ''• Pneuma'' (1989) - flabuta traversèra - ''durada'' : 6' • ''Psaume 23'' (1990) - sopràno, tenòr e òrgue - ''durada'' : 10' ''• Airain'' (1990) - saxofòne alto- ''durada'' :7' ''• Chanson de geste'' (1990) - viòla d'amor e contrabaisha - ''durada'' : 5' • ''Mine de Joyaux'' (1991) - sopràno e piano - ''durada'' : 11' ''• Rivage multiple'' (1992) - alto e quartet de viòlas de gamba - ''durada'' : 17' • ''Désert'' - "''Incantation''" (1993) - sopràno e arquiluth - ''durada'' : 6' • ''Portique du Troisième Jour'' (1996) - sopràno, 2 pianos, 2 percussions - ''durada'' : pas precisada • ''Trois poèmes'' (1996), tèxte deu Mallarmé - sopràno, flabuta e harpa - ''durada'' : 14' • ''Littoral pour une Délivrance'' ( 1997) - vriolon, violoncèle, flabuta, clarineta e piano - ''durada'' : 10' • ''Parole Eclatée (1999)'', tèxte deu Victor Hugo - 2 comédians, violoncèle, 2 percussions - ''durada'' : 20' • Le Temps Effleuré (1999) - vriolon, alto, violoncèle e piano - ''durada'' : pas precisada ''• Espace Irisé'' (2000) - clarineta en la e clarineta baisha - ''durada'' : 11' • ''Agnus Dei'' (2002) - sopràno et òrgue - ''durada'' : 4'30 • ''Pantomime'' (2002), tèxte deu Mallarmé - 2 soprani, flabuta, clarin, 2 clarinetas, 2 trompetas, 2 còrns, 2 trombònes, contrabaisha, 2 pianos e percussions - ''durada'' : 13'50 • ''Opus 79'' (2004) - violoncèle - ''durada'' : 2'20 == Quauques interprètas == Naveth orquèstra filarmonic de Ràdio França - Orquèstra de còrdas de l'O.R.T.F - Orquèstra de còrdas nationau de Tolosa (Occitania) - Orquèstra de còrdas nationau de Grenòble - Orquèstra universitari de Clarmont d'Auvernha - Orquèstra universitari de Cincinnati (Ohio, USA) - Canteria de Ràdio França - Canteria Stéphane Caillât - Sextuor vocal de Résonance contemporaine - Mora Vocis - Ensemble instrumentau de l'Obrador de musica de Ville d'Avray - Quartet Prima Vista Pierre-Yves ARTAUD - Anne BARTELONI - Béatrice BERNE - Pierre BIGOT - Claude BONNETON - Pierre COURTHIADE - Olivier DEJOURS - Françoise DESLOGERES - Jacques Dl DONATO - Renaud GAGNEUX - Gérard GARCIN - Isabelle GARCISANZ - Claude GIOT - André GIRARD - Duo HORREAUX-TREHARD - Paul JAMIN - Janos KOMIVES - Alain MEUNIER - Terence MILIGAN - Michel MOLINARO - Josette MORATA - Yumi NARA Quatuor PARRENIN - André PAGENEL - Régis PASQUIER - Jean-Louis PETIT - Jacques TAVERNIER - Guy TOUVRON - Jacques VANDEVILLE - Olivier VERNET ==Ligams externes== * [http://primavista.free.fr/meier.html Omenatge e entervista] <small>[archive]</small> * [http://www.cdmc.asso.fr/biographies/m_q/meier.htm CDMC] <small>[archive]</small> ==Escotar la soa musica== * [http://primavista.free.fr/4or2BACH.html Quartet n°2] peu Quartet Prima Vista <small>[archive]</small> * [http://primavista.free.fr/meier.html Extrèits d’arquius sonòrs] de las òbras de Danièl Meier peu Quartet Prima Vista : ''Rondeaux'', ''Le Temps Effleuré'' e ''Vitrail I'' *[https://musiquecontemporaine.org/portail-mc?disp=all&query=Daniel+Meier&exp_inl=on&exp_aud=on&so=ta Extrèits d’arquius sonòrs de las òbras de Danièl Meier], sus ''ContemporaryMusicOnline'' (portau de la musica contemporanèa) ==Nòtas e referéncias== ===Nòtas=== <references group="N"/> ===Referéncias=== * [https://www.lamontagne.fr/auvergne/actualite/departement/puy-de-dome/clermont-ferrand/2013/03/26/concert-hommage-a-daniel-meier_1578645.html La Montagne, 7 juin 2013] * Compositor françés de musica classica e contemporanèa {{reflist}} [[Categoria:Compositor bearnés]] [[Categoria:Compositor francés]] [[Categoria:Naissença a Pau]] [[Categoria:Decès a Ortès]] [[Categoria:Naissença en 1934]] [[Categoria:Decès en 2004]] pz2z5v0l7y03ywjuij8prxk30072hgv Dàniel Meièr 0 185070 2328603 2313069 2022-08-16T17:10:59Z Andre Engels 2 Redireccion cap a [[Danièl Meier (compositor)]] wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Danièl Meier (compositor)]] 0qjo86ipgyd6g0fo4j1wip4r6n6cm0w OTH (rock francés) 0 185474 2328639 2327998 2022-08-16T20:21:51Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''OTH''' foguèt un grop de ròck independent [[Francés|francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]) fondat en 1978 e compausat de ''Jean-Michel « Spi » Poisson'' (votz, armonicà), ''Gilbert « Motch » Valentin'' (guitarra), ''Didier « Beubeu » Banon'' (batariá), ''Philippe « Phil » Messina'' e ''Dominique « Domi » Villebrun'' (guitarra). A la fin de las annadas 80, es considerat ambe los [[Les Sheriff (rock francés)|Sheriff]] coma un dels grops màgers de la scèna ròck montpelhierenca, e quitament una referéncia del [[Punk rock|punk ròck]] francés de nivel [[França|exagonal]]. OTH ven de l’anglés ''"On Tenter-Hooks"'' ("estar sus esplingas"). OTH a sortit quatre albums entre 1984 e 1990. Lor cançon mai coneguda es ''Le rap des Rapetous'' sortida en [https://fr.wikipedia.org/wiki/Single_(musique) 45 torns] en 1986. Lo group se desseparèt en 1991 en seguida del fracàs artistic e la plan marrida recepcion del quatren album, ''Explorateur'' sortit en 1990. ==Discografia== * 1984: ''Réussite'' * 1986: ''Sur des charbons ardents'' * 1988: ''Sauvagerie'' * 1990: ''Explorateur'' [[Categoria:Grop de rock francés]] [[Categoria:Grops e cantaires d'Occitània]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:grop rock d'Occitània]] [[Categoria:Grop de musica punk]] 2n0y9ux8utacd766vq2gchwcmkyqmlf 2328644 2328639 2022-08-16T20:46:03Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''OTH''' foguèt un grop de ròck independent [[Francés|francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]) fondat en 1978 e compausat de ''Jean-Michel « Spi » Poisson'' (votz, armonicà), ''Gilbert « Motch » Valentin'' (guitarra), ''Didier « Beubeu » Banon'' (batariá), ''Philippe « Phil » Messina'' e ''Dominique « Domi » Villebrun'' (guitarra). A la fin de las annadas 80, es considerat ambe los [[Les Sheriff (rock francés)|Sheriff]] coma un dels grops màgers de la scèna ròck montpelhierenca, e quitament una referéncia del [[Punk rock|punk ròck]] francés de nivel [[França|exagonal]]. OTH ven de l’[[anglés]] « ''On Tenter-Hooks'' » (« estar sus esplingas » au sens figurat, revirat al francés en « sur des charbons ardents »). OTH a sortit quatre albums entre 1984 e 1990. Lor cançon mai coneguda es ''Le rap des Rapetous'' sortida en [https://fr.wikipedia.org/wiki/Single_(musique) 45 torns] en 1986. Lo group se desseparèt en 1991 en seguida del fracàs artistic e la plan marrida recepcion del quatren album, ''Explorateur'' sortit en 1990. ==Discografia== * 1984: ''Réussite'' * 1986: ''Sur des charbons ardents'' * 1988: ''Sauvagerie'' * 1990: ''Explorateur'' [[Categoria:Grop de rock francés]] [[Categoria:Grops e cantaires d'Occitània]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:grop rock d'Occitània]] [[Categoria:Grop de musica punk]] 9t0kvvaixyod4zt8wpe4qh785st7omy 2328659 2328644 2022-08-17T08:03:15Z Raymond Trencavel 26125 Raymond Trencavel a desplaçat la pagina [[OTH]] cap a [[OTH (rock francés)]] per dessús una redireccion wikitext text/x-wiki '''OTH''' foguèt un grop de ròck independent [[Francés|francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]) fondat en 1978 e compausat de ''Jean-Michel « Spi » Poisson'' (votz, armonicà), ''Gilbert « Motch » Valentin'' (guitarra), ''Didier « Beubeu » Banon'' (batariá), ''Philippe « Phil » Messina'' e ''Dominique « Domi » Villebrun'' (guitarra). A la fin de las annadas 80, es considerat ambe los [[Les Sheriff (rock francés)|Sheriff]] coma un dels grops màgers de la scèna ròck montpelhierenca, e quitament una referéncia del [[Punk rock|punk ròck]] francés de nivel [[França|exagonal]]. OTH ven de l’[[anglés]] « ''On Tenter-Hooks'' » (« estar sus esplingas » au sens figurat, revirat al francés en « sur des charbons ardents »). OTH a sortit quatre albums entre 1984 e 1990. Lor cançon mai coneguda es ''Le rap des Rapetous'' sortida en [https://fr.wikipedia.org/wiki/Single_(musique) 45 torns] en 1986. Lo group se desseparèt en 1991 en seguida del fracàs artistic e la plan marrida recepcion del quatren album, ''Explorateur'' sortit en 1990. ==Discografia== * 1984: ''Réussite'' * 1986: ''Sur des charbons ardents'' * 1988: ''Sauvagerie'' * 1990: ''Explorateur'' [[Categoria:Grop de rock francés]] [[Categoria:Grops e cantaires d'Occitània]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:grop rock d'Occitània]] [[Categoria:Grop de musica punk]] 9t0kvvaixyod4zt8wpe4qh785st7omy Bérurier Noir 0 185816 2328612 2328086 2022-08-16T17:55:16Z Raymond Trencavel 26125 /* Biografia */ wikitext text/x-wiki [[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]] '''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006. == Biografia == Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [[Ludwig von 88]]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París. Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats. Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas<ref>https://www.anartisanart.com/echoppe/berurier-noir/1297--berurier-noir-l-emprereur-tomato-ketchup-ep-vinyle.html</ref>) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''. Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006. Dins las annadas 90, ''François Guillemot'' a cantat dins [[Molodoï]] e produit lo primièr album de [[Banlieue Rouge]]. ==Discografia== * 1984: ''Macadam massacre'' * 1985: ''Concerto pour détraqués'' * 1987: ''Abracadaboum'' * 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau'' * 2006: ''Invisible'' ==Cançons mai conegudas== * ''Petit agité'' (1985) * ''Vivre libre ou mourir'' (1985) * ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985) * ''Les rebelles'' (1985) * ''Le renard'' (1985) * ''Salut à toi'' (1985) * ''La mère Noël'' (1985) * ''Vive le feu'' (1985) * ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1986) * ''Nuit Apache'' (1987) * ''S.O.S.'' (1987) * ''Et Hop'' (1987) * ''Mineurs en danger'' (1988) * ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988) * ''Deux clowns'' (1989) * ''Scarabée'' (1989) * ''Camouflage'' (1989) * ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica punk]] nlk2g5wnp3e5mou6ztw1u661sma8urx 2328613 2328612 2022-08-16T17:55:37Z Raymond Trencavel 26125 /* Biografia */ wikitext text/x-wiki [[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]] '''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006. == Biografia == Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [[Ludwig von 88]]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París. Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats. Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas<ref>https://www.anartisanart.com/echoppe/berurier-noir/1297--berurier-noir-l-emprereur-tomato-ketchup-ep-vinyle.html</ref>) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''. Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006. Dins las annadas 90, ''François Guillemot'' a cantat dins [[Molodoï]] e produit lo primièr album de [[Banlieue Rouge]]. ==Discografia== * 1984: ''Macadam massacre'' * 1985: ''Concerto pour détraqués'' * 1987: ''Abracadaboum'' * 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau'' * 2006: ''Invisible'' ==Cançons mai conegudas== * ''Petit agité'' (1985) * ''Vivre libre ou mourir'' (1985) * ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985) * ''Les rebelles'' (1985) * ''Le renard'' (1985) * ''Salut à toi'' (1985) * ''La mère Noël'' (1985) * ''Vive le feu'' (1985) * ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1986) * ''Nuit Apache'' (1987) * ''S.O.S.'' (1987) * ''Et Hop'' (1987) * ''Mineurs en danger'' (1988) * ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988) * ''Deux clowns'' (1989) * ''Scarabée'' (1989) * ''Camouflage'' (1989) * ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica punk]] o1xypv7feasehnud5m7wewxb1plni3h 2328621 2328613 2022-08-16T18:25:13Z Raymond Trencavel 26125 /* Biografia */ wikitext text/x-wiki [[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]] '''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006. == Biografia == Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [[Ludwig von 88]]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París. Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats. Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas<ref>https://www.anartisanart.com/echoppe/berurier-noir/1297--berurier-noir-l-emprereur-tomato-ketchup-ep-vinyle.html</ref>) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''. Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006. Dempuèi 2006, ''Loran'' jòga de guitarra dins lo grop [[Bretanha (region)|breton]] [[Les Ramoneurs de menhirs]]. Dins las annadas 90, ''François Guillemot'' a cantat dins [[Molodoï]] e produit lo primièr album de [[Banlieue Rouge]]. ==Discografia== * 1984: ''Macadam massacre'' * 1985: ''Concerto pour détraqués'' * 1987: ''Abracadaboum'' * 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau'' * 2006: ''Invisible'' ==Cançons mai conegudas== * ''Petit agité'' (1985) * ''Vivre libre ou mourir'' (1985) * ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985) * ''Les rebelles'' (1985) * ''Le renard'' (1985) * ''Salut à toi'' (1985) * ''La mère Noël'' (1985) * ''Vive le feu'' (1985) * ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1986) * ''Nuit Apache'' (1987) * ''S.O.S.'' (1987) * ''Et Hop'' (1987) * ''Mineurs en danger'' (1988) * ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988) * ''Deux clowns'' (1989) * ''Scarabée'' (1989) * ''Camouflage'' (1989) * ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica punk]] 11r8x6asck7j42uhujz634solala9kl 2328622 2328621 2022-08-16T18:33:20Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Image:Bérurier noir (2005).jpg|right|200px|thumb|Bérurier Noir sus l'empont en 2005]] '''Bérurier Noir''' èra un grop de punk rock [[francés]] de [[París (França)|París]], separat en 1989 mès que s'èra tornat formar entre 2003 e 2006. == Biografia == Au debut, entre 1978 e 1982, i èra ''Les Béruriers'', grop rock [[francés]] instable pr'amor que los musicians cambian plan sovent. A l'iniciativa dels Béruriers i èra ''Olaf'' (Olivier Felingstone), qui en 1983 fondarà lo grop punk francés [[Ludwig von 88]]. Olaf fondèt ''Les Béruriers'' ambe ''Stef'' a la guitarra. Mès Stef te cambia lèu lèu d'estili musical e abandona lo grop fin 1979. Es alavetz remplaçat per ''François Guillemot''<ref>https://www.lemonde.fr/idees/article/2018/06/18/francois-guillemot-de-berurier-noir-au-cnrs_5317123_3232.html</ref>. Aital, en 1980, ''Les Béruriers'' es compausat de François au cant, de Olaf a la guitarra e de Pierrot a la guitarra tanben. A la plaça d'una batariá, t'emplegan puslèu una maquina ritmica ''Electro Harmonix''. A un moment dat, lo Pierrot es emprisonat per aver desertat de son servici militar. Per lo remplaçar, o demandan a ''Loran'' del grop ''Guernica''. Au mes de decembre de 1982, es Olaf que diu far son servici militar : afectat tròp luenh de París, en Alemanha, es obligat d'abandonar ''Les Béruriers''. Alavetz, lo duò François e Loran decidan de portar lo negre del dòl dels Béruriers, e pr'amor d'aquò prenon lo nom de ''Bérurier Noir'' per balhar un (supausat) ultime concèrt d'adiu lo 19 de febrièr de 1983 à l'usina de Pali-Kao a París. Fin finala, la capitada d'aqueste concèrt del 19 de febrièr de 1983 fa que François e Loran ne van balhar en seguida qualques autres, tostemps jos lo nom de ''Bérurier Noir'', e aital, petit a petit, lo grop va ganhar en envergura : puslèu que d'arrèstar, François e Loran van donc contunhar ''Berurier Noir'', François au cant, Loran a la guitarra, la maquina ritmica batiada ''Dédé'' coma batariá, e còsta d'els, ''la raya'', musicians adicionals, coristas etc segon las configuracions e las oportunitats. Es aital que son devenguts a partir de l'album ''Concerto pour détraqués'' (1985) un dels grops màgers de la scèna rock en [[França]], e l'esquisofrenia entre lo fait d'èstre eissit del mitan alernatiu punk e una capitada comerciala inatenduda (daubunas de lors cançons coma ''Salut à toi'' o ''L'Empereur Tomato-Ketchup'' passan a la fin de las annadas 80 sus las quita ràdios generalistas<ref>https://www.anartisanart.com/echoppe/berurier-noir/1297--berurier-noir-l-emprereur-tomato-ketchup-ep-vinyle.html</ref>) generarà una tala pression que decidaràn per deontologia de se desseparar, en díser adiu au mes de novembre de 1989 en balhar dos ultimes concèrts a [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] a París. D'aqueste concèrt d'adiu n'es eissit una version sus l'empont de lor cançon anti-fascista ''Porcherie'' (porcatèra), version postuma devenguda culta pr'amor que t'i martèlan a la fin ''la joinessa qu'emmerda lo front nacional''. Entre 1983 e 1989, lo grop sortiguèt quatre albums. Ne sortiguèt tanben un cinquen a l'escadença de lor retorn efemèr entre 2003 e 2006. Dempuèi 2006, ''Loran'' jòga de guitarra dins lo grop [[Bretanha (istorica)|breton]] [[Les Ramoneurs de menhirs]]. Dins las annadas 90, ''François Guillemot'' a cantat dins [[Molodoï]] e produit lo primièr album de [[Banlieue Rouge]]. ==Discografia== * 1984: ''Macadam massacre'' * 1985: ''Concerto pour détraqués'' * 1987: ''Abracadaboum'' * 1989: ''Souvent fauché, toujours marteau'' * 2006: ''Invisible'' ==Cançons mai conegudas== * ''Petit agité'' (1985) * ''Vivre libre ou mourir'' (1985) * ''Conte cruel de la jeunesse'' (1985) * ''Les rebelles'' (1985) * ''Le renard'' (1985) * ''Salut à toi'' (1985) * ''La mère Noël'' (1985) * ''Vive le feu'' (1985) * ''L’Empereur Tomato-Ketchup'' (1986) * ''Nuit Apache'' (1987) * ''S.O.S.'' (1987) * ''Et Hop'' (1987) * ''Mineurs en danger'' (1988) * ''Viêt Nam, Laos, Cambodge'' (1988) * ''Deux clowns'' (1989) * ''Scarabée'' (1989) * ''Camouflage'' (1989) * ''Porcherie'' (1990, version enregistrada sus l'empont de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Olympia_(Paris) l'Olimpia] en 1989) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica punk]] 8cerx13a3avrrfp28ukj6wcab3lufgk Antonin Gadal 0 188600 2328589 2328555 2022-08-16T13:28:02Z Xophe84 34998 /* Gadal e espiritualitat catara */ wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Antoine Gadal.jpg|vinheta]] '''Antonin Gadal''', nascut lo [[15 de març]] [[1877]] a [[Tarascon d'Arièja]] e mòrt lo [[15 de junh]] [[1962]] a [[Ornolac e Ussat|Ornolac e Ussat,]]<ref>[https://www.filae.com/v4/genealogie/searchresults.mvc/viewerosd?IsOnlyForPayingUser=True&StartPageIndex=0&NumberResults=7&IdActe=b9594a32-0c82-49df-8584-2310c88a85a9&IdPerson=1&FirstName=Antoine%20Jules&LastName=Gadal&Source=Archives%20de%20l%27Ari%C3%A8ge&IsFree=False&Category1=1&BaseType=8&IsNewViewer=False&IsFromArchives=False&FactId=0&RealTimeResultPersonId=0&RealTimeResultFamilyId=0 Relevé généalogique] sur ''[[Filae]]''</ref> foguèt un mistic e [[istorian]] occitan qui dediquèt son existéncia a l'estudi dels [[Catarisme|Catars]] dins l'[[Departament d'Arièja|Arièja]], lor espiritualitat, cresenças e ideologias. == Biografia == Gadal nasquèt dins la vila pirenenca que foguèt l'un dels centres del [[Gnosticisme|movement gnostic]] crestian conegut jol nom de Catars o d'Albigeses als [[Sègle XII|sègles XII]] e [[Sègle XIII|XIII]]. Gadal cresquèt dins un ostal prèp de l'istorian tarasconés [[Adol Garrigon]], especialista de l'istòria dels Catars (amb son filh, es onorat d'una placa sus la bastenda qu'abitava a temps passat una de las plaças de Tarascon). Garrigon se considerèt coma un conservador de la memòria de la sècta crestiana e, vesent un esperit parion en çò del jove, o pren en carga coma eiretièr de son saber. A l'edat adulta, Gadal trabalhèt coma ensenhant, mas sa fascinacion pels catars lo menèt a trabalhar per l'Ofici de torisme d’Ornolac e Ussat. Çò fasent, podèt explorar las caunas pirenencas elas meteisas, que cresiá èsser dels amagatals e dels luòcs de culte pels Catars. Gràcias a sas enquèstas, espandiguèt un imatge detalhat de çò que cresiá èsser los mistèris interiors de sa fe. == Gadal e espiritualitat catara == La cresença de Gadal èra que l'espiritualitat catara remontava a travèrs de divèrsas cresenças gnostics (talas que lo [[maniqueïsme]], lo gnosticisme crestian) fins a las sorsas mai ancianas de la tradicion occidentala dels mistèris - los [[essenians]], l'[[ermetisme]], los mistèris egipcians, etc. - mas vist dins un contèxt crestian. Sosten que dins lo bacin ariejenc, e en particular dins las [[Cauna de Lombrives|caunas de Lombrives]], los Perfièches catars (l'elita espirituala del movement) an patit un periòde d'iniciacion de tres ans dins lo corrent de la quala a viscut una transformacion de l'anma umana, tala qu'aquela viscuda pel Crist dins los Evangèlis - Transfiguracion, Mòrt e Resurreccion. Transformats pel Sant-Esperit, los Perfièches sortirián alara dins lo mond, i essent «mòrts», espandirián la fe catara près dels Cresents. La cresença de Gadal èra qu'aquel procès d'iniciacion fasiá part del messatge crestian dels Evangèlis e del cicle de l'istòria del Crist e èra lo sens amagat de la [[Sant Grasal|legenda del Grasal]]. Per son interès pel cristianisme gnostic dels Catars e sa cresença dins lo ligam amb una tradicion anciana, Gadal a pres contacte dins sas darrièras annadas amb los dirigents del movement neo-gnostic crestian-rosicrucian, lo [[Escòla de la Ròsa-Crotz d'Aur]] de [[J. van Rijckenborgh]] e [[Catharose de Pétri]].<ref>https://web.archive.org/web/20110719224749/http://www.goldenrosycross.org.au/authors/authors_AGadal.htm</ref> Las teorias e las idèas de Gadal venguèron mai tard un element fòrça important dins la cosmologia del Lectorium e, a aquel jorn, los membres de la societat entreprenon de romieuatges a las caunas d'Arièja e de Lombrives totes los cinc ans. == Nòtas e referéncias == [[Categoria:Gnosticisme]] [[Categoria:Arièja]] [[Categoria:Catarisme]] [[Categoria:Personalitat occitana]] 8ifbn4qyni3zfiodr1kqllzy4htg34v 2328596 2328589 2022-08-16T15:31:41Z Xophe84 34998 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Antoine Gadal.jpg|vinheta]] '''Antonin Gadal''', nascut lo [[15 de març]] [[1877]] a [[Tarascon d'Arièja]] e mòrt lo [[15 de junh]] [[1962]] a [[Ornolac e Ussat|Ornolac e Ussat,]]<ref>[https://www.filae.com/v4/genealogie/searchresults.mvc/viewerosd?IsOnlyForPayingUser=True&StartPageIndex=0&NumberResults=7&IdActe=b9594a32-0c82-49df-8584-2310c88a85a9&IdPerson=1&FirstName=Antoine%20Jules&LastName=Gadal&Source=Archives%20de%20l%27Ari%C3%A8ge&IsFree=False&Category1=1&BaseType=8&IsNewViewer=False&IsFromArchives=False&FactId=0&RealTimeResultPersonId=0&RealTimeResultFamilyId=0 Relevé généalogique] sur ''[[Filae]]''</ref> foguèt un mistic e [[istorian]] occitan qui dediquèt son existéncia a l'estudi dels [[Catarisme|Catars]] dins l'[[Departament d'Arièja|Arièja]], lor espiritualitat, cresenças e ideologias. == Biografia == Gadal nasquèt dins la vila pirenenca que foguèt l'un dels centres del [[Gnosticisme|movement gnostic]] crestian conegut jol nom de Catars o d'Albigeses als [[Sègle XII|sègles XII]] e [[Sègle XIII|XIII]]. Gadal cresquèt dins un ostal prèp de l'istorian tarasconés [[Adol Garrigon]], especialista de l'istòria dels Catars (amb son filh, es onorat d'una placa sus la bastenda qu'abitava a temps passat una de las plaças de Tarascon). Garrigon se considerèt coma un conservador de la memòria de la sècta crestiana e, vesent un esperit parion en çò del jove, o pren en carga coma eiretièr de son saber. A l'edat adulta, Gadal trabalhèt coma ensenhant, mas sa fascinacion pels catars lo menèt a trabalhar per l'Ofici de torisme d’Ornolac e Ussat. Çò fasent, podèt explorar las caunas pirenencas elas meteisas, que cresiá èsser dels amagatals e dels luòcs de culte pels Catars. Gràcias a sas enquèstas, espandiguèt un imatge detalhat de çò que cresiá èsser los mistèris interiors de sa fe. == Gadal e espiritualitat catara == La cresença de Gadal èra que l'espiritualitat catara remontava a travèrs de divèrsas cresenças gnostics (talas que lo [[maniqueïsme]], lo gnosticisme crestian) fins a las sorsas mai ancianas de la tradicion occidentala dels mistèris - los [[essenians]], l'[[ermetisme]], los mistèris egipcians, etc. - mas vist dins un contèxt crestian. Sosten que dins lo bacin ariejenc, e en particular dins las [[Cauna de Lombrives|caunas de Lombrives]], los Perfièches catars (l'elita espirituala del movement) an patit un periòde d'iniciacion de tres ans dins lo corrent de la quala a viscut una transformacion de l'anma umana, tala qu'aquela viscuda pel Crist dins los Evangèlis - Transfiguracion, Mòrt e Resurreccion. Transformats pel Sant-Esperit, los Perfièches sortirián alara dins lo mond, i essent «mòrts», espandirián la fe catara près dels Cresents. La cresença de Gadal èra qu'aquel procès d'iniciacion fasiá part del messatge crestian dels Evangèlis e del cicle de l'istòria del Crist e èra lo sens amagat de la [[Sant Grasal|legenda del Grasal]]. Per son interès pel cristianisme gnostic dels Catars e sa cresença dins lo ligam amb una tradicion anciana, Gadal a pres contacte dins sas darrièras annadas amb los dirigents del movement neo-gnostic crestian-rosicrucian, lo [[Escòla de la Ròsa-Crotz d'Aur]] de [[J. van Rijckenborgh]] e [[Catharose de Pétri]].<ref>https://web.archive.org/web/20110719224749/http://www.goldenrosycross.org.au/authors/authors_AGadal.htm</ref> Las teorias e las idèas de Gadal venguèron mai tard un element fòrça important dins la cosmologia del Lectorium e, a aquel jorn, los membres de la societat entreprenon de romieuatges a las caunas d'Arièja e de Lombrives totes los cinc ans. == Òbras == * ''Le triomphe de la gnose universelle'' (Lo trionf de la gnòsi universala) * ''Sur le chemin du Saint Graal'' (Sul camin del Sant Grasal) == Nòtas e referéncias == [[Categoria:Gnosticisme]] [[Categoria:Arièja]] [[Categoria:Catarisme]] [[Categoria:Personalitat occitana]] 9da4mcoxwxrlbreeboc7qb80rwyi0fg 2328597 2328596 2022-08-16T16:12:42Z Xophe84 34998 /* Gadal e espiritualitat catara */ wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Antoine Gadal.jpg|vinheta]] '''Antonin Gadal''', nascut lo [[15 de març]] [[1877]] a [[Tarascon d'Arièja]] e mòrt lo [[15 de junh]] [[1962]] a [[Ornolac e Ussat|Ornolac e Ussat,]]<ref>[https://www.filae.com/v4/genealogie/searchresults.mvc/viewerosd?IsOnlyForPayingUser=True&StartPageIndex=0&NumberResults=7&IdActe=b9594a32-0c82-49df-8584-2310c88a85a9&IdPerson=1&FirstName=Antoine%20Jules&LastName=Gadal&Source=Archives%20de%20l%27Ari%C3%A8ge&IsFree=False&Category1=1&BaseType=8&IsNewViewer=False&IsFromArchives=False&FactId=0&RealTimeResultPersonId=0&RealTimeResultFamilyId=0 Relevé généalogique] sur ''[[Filae]]''</ref> foguèt un mistic e [[istorian]] occitan qui dediquèt son existéncia a l'estudi dels [[Catarisme|Catars]] dins l'[[Departament d'Arièja|Arièja]], lor espiritualitat, cresenças e ideologias. == Biografia == Gadal nasquèt dins la vila pirenenca que foguèt l'un dels centres del [[Gnosticisme|movement gnostic]] crestian conegut jol nom de Catars o d'Albigeses als [[Sègle XII|sègles XII]] e [[Sègle XIII|XIII]]. Gadal cresquèt dins un ostal prèp de l'istorian tarasconés [[Adol Garrigon]], especialista de l'istòria dels Catars (amb son filh, es onorat d'una placa sus la bastenda qu'abitava a temps passat una de las plaças de Tarascon). Garrigon se considerèt coma un conservador de la memòria de la sècta crestiana e, vesent un esperit parion en çò del jove, o pren en carga coma eiretièr de son saber. A l'edat adulta, Gadal trabalhèt coma ensenhant, mas sa fascinacion pels catars lo menèt a trabalhar per l'Ofici de torisme d’Ornolac e Ussat. Çò fasent, podèt explorar las caunas pirenencas elas meteisas, que cresiá èsser dels amagatals e dels luòcs de culte pels Catars. Gràcias a sas enquèstas, espandiguèt un imatge detalhat de çò que cresiá èsser los mistèris interiors de sa fe. == Gadal e espiritualitat catara == La cresença de Gadal èra que l'espiritualitat catara remontava a travèrs de divèrsas cresenças gnostics (talas que lo [[maniqueïsme]], lo gnosticisme crestian) fins a las sorsas mai ancianas de la tradicion occidentala dels mistèris - los [[essenians]], l'[[ermetisme]], los mistèris egipcians, etc. - mas vist dins un contèxt crestian. Sosten que dins lo bacin ariejenc, e en particular dins las [[Cauna de Lombrives|caunas de Lombrives]], los Perfièches catars (l'elita espirituala del movement) an patit un periòde d'iniciacion de tres ans dins lo corrent de la quala a viscut una transformacion de l'anma umana, tala qu'aquela viscuda pel Crist dins los Evangèlis - Transfiguracion, Mòrt e Resurreccion. Transformats pel Sant-Esperit, los Perfièches sortirián alara dins lo mond, i essent «mòrts», espandirián la fe catara près dels Cresents. La cresença de Gadal èra qu'aquel procès d'iniciacion fasiá part del messatge crestian dels Evangèlis e del cicle de l'istòria del Crist e èra lo sens amagat de la [[Sant Grasal|legenda del Grasal]]. Per son interès pel cristianisme gnostic dels Catars e sa cresença dins lo ligam amb una tradicion anciana, Gadal a pres contacte dins sas darrièras annadas amb los dirigents del movement neo-gnostic crestian-rosicrucian, l’[[Escòla de la Ròsa-Crotz d'Aur]] de [[J. van Rijckenborgh]] e [[Catharose de Pétri]].<ref>https://web.archive.org/web/20110719224749/http://www.goldenrosycross.org.au/authors/authors_AGadal.htm</ref> Las teorias e las idèas de Gadal venguèron mai tard un element fòrça important dins la cosmologia de l’Escòla e, a aquel jorn, los membres de la societat entreprenon de romieuatges a las caunas d'Arièja e de Lombrives totes los cinc ans. == Òbras == * ''Le triomphe de la gnose universelle'' (Lo trionf de la gnòsi universala) * ''Sur le chemin du Saint Graal'' (Sul camin del Sant Grasal) == Nòtas e referéncias == [[Categoria:Gnosticisme]] [[Categoria:Arièja]] [[Categoria:Catarisme]] [[Categoria:Personalitat occitana]] b215oocz9b300kib7708hkj2z42yx0p 2328598 2328597 2022-08-16T16:13:13Z Xophe84 34998 /* Gadal e espiritualitat catara */ wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Antoine Gadal.jpg|vinheta]] '''Antonin Gadal''', nascut lo [[15 de març]] [[1877]] a [[Tarascon d'Arièja]] e mòrt lo [[15 de junh]] [[1962]] a [[Ornolac e Ussat|Ornolac e Ussat,]]<ref>[https://www.filae.com/v4/genealogie/searchresults.mvc/viewerosd?IsOnlyForPayingUser=True&StartPageIndex=0&NumberResults=7&IdActe=b9594a32-0c82-49df-8584-2310c88a85a9&IdPerson=1&FirstName=Antoine%20Jules&LastName=Gadal&Source=Archives%20de%20l%27Ari%C3%A8ge&IsFree=False&Category1=1&BaseType=8&IsNewViewer=False&IsFromArchives=False&FactId=0&RealTimeResultPersonId=0&RealTimeResultFamilyId=0 Relevé généalogique] sur ''[[Filae]]''</ref> foguèt un mistic e [[istorian]] occitan qui dediquèt son existéncia a l'estudi dels [[Catarisme|Catars]] dins l'[[Departament d'Arièja|Arièja]], lor espiritualitat, cresenças e ideologias. == Biografia == Gadal nasquèt dins la vila pirenenca que foguèt l'un dels centres del [[Gnosticisme|movement gnostic]] crestian conegut jol nom de Catars o d'Albigeses als [[Sègle XII|sègles XII]] e [[Sègle XIII|XIII]]. Gadal cresquèt dins un ostal prèp de l'istorian tarasconés [[Adol Garrigon]], especialista de l'istòria dels Catars (amb son filh, es onorat d'una placa sus la bastenda qu'abitava a temps passat una de las plaças de Tarascon). Garrigon se considerèt coma un conservador de la memòria de la sècta crestiana e, vesent un esperit parion en çò del jove, o pren en carga coma eiretièr de son saber. A l'edat adulta, Gadal trabalhèt coma ensenhant, mas sa fascinacion pels catars lo menèt a trabalhar per l'Ofici de torisme d’Ornolac e Ussat. Çò fasent, podèt explorar las caunas pirenencas elas meteisas, que cresiá èsser dels amagatals e dels luòcs de culte pels Catars. Gràcias a sas enquèstas, espandiguèt un imatge detalhat de çò que cresiá èsser los mistèris interiors de sa fe. == Gadal e espiritualitat catara == La cresença de Gadal èra que l'espiritualitat catara remontava a travèrs de divèrsas cresenças gnostics (talas que lo [[maniqueïsme]], lo gnosticisme crestian) fins a las sorsas mai ancianas de la tradicion occidentala dels mistèris - los [[essenians]], l'[[ermetisme]], los mistèris egipcians, etc. - mas vist dins un contèxt crestian. Sosten que dins lo bacin ariejenc, e en particular dins las [[Cauna de Lombrives|caunas de Lombrives]], los Perfièches catars (l'elita espirituala del movement) an patit un periòde d'iniciacion de tres ans dins lo corrent de la quala a viscut una transformacion de l'anma umana, tala qu'aquela viscuda pel Crist dins los Evangèlis - Transfiguracion, Mòrt e Resurreccion. Transformats pel Sant-Esperit, los Perfièches sortirián alara dins lo mond, i essent «mòrts», espandirián la fe catara près dels Cresents. La cresença de Gadal èra qu'aquel procès d'iniciacion fasiá part del messatge crestian dels Evangèlis e del cicle de l'istòria del Crist e èra lo sens amagat de la [[Sant Grasal|legenda del Grasal]]. Per son interès pel cristianisme gnostic dels Catars e sa cresença dins lo ligam amb una tradicion anciana, Gadal a pres contacte dins sas darrièras annadas amb los dirigents del movement neo-gnostic crestian-rosicrucian, l’[[Escòla de la Ròsa-Crotz d'Aur]] de [[J. van Rijckenborgh]] e [[Catharose de Pétri]].<ref>https://web.archive.org/web/20110719224749/http://www.goldenrosycross.org.au/authors/authors_AGadal.htm</ref> Las teorias e las idèas de Gadal venguèron mai tard un element fòrça important dins la cosmologia de l’Escòla e, a aquel jorn, los membres entreprenon de romieuatges a las caunas d'Arièja e de Lombrives totes los cinc ans. == Òbras == * ''Le triomphe de la gnose universelle'' (Lo trionf de la gnòsi universala) * ''Sur le chemin du Saint Graal'' (Sul camin del Sant Grasal) == Nòtas e referéncias == [[Categoria:Gnosticisme]] [[Categoria:Arièja]] [[Categoria:Catarisme]] [[Categoria:Personalitat occitana]] jo9pmr5vmak6jmfurxg4xe7mddultdl 2328614 2328598 2022-08-16T17:56:24Z Xophe84 34998 /* Biografia */ wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Antoine Gadal.jpg|vinheta]] '''Antonin Gadal''', nascut lo [[15 de març]] [[1877]] a [[Tarascon d'Arièja]] e mòrt lo [[15 de junh]] [[1962]] a [[Ornolac e Ussat|Ornolac e Ussat,]]<ref>[https://www.filae.com/v4/genealogie/searchresults.mvc/viewerosd?IsOnlyForPayingUser=True&StartPageIndex=0&NumberResults=7&IdActe=b9594a32-0c82-49df-8584-2310c88a85a9&IdPerson=1&FirstName=Antoine%20Jules&LastName=Gadal&Source=Archives%20de%20l%27Ari%C3%A8ge&IsFree=False&Category1=1&BaseType=8&IsNewViewer=False&IsFromArchives=False&FactId=0&RealTimeResultPersonId=0&RealTimeResultFamilyId=0 Relevé généalogique] sur ''[[Filae]]''</ref> foguèt un mistic e [[istorian]] occitan qui dediquèt son existéncia a l'estudi dels [[Catarisme|Catars]] dins l'[[Departament d'Arièja|Arièja]], lor espiritualitat, cresenças e ideologias. == Biografia == Gadal nasquèt dins una vila pirenenca que foguèt l'un dels centres del [[Gnosticisme|movement gnostic]] crestian conegut jol nom de Catars o d'Albigeses als [[Sègle XII|sègles XII]] e [[Sègle XIII|XIII]]. Gadal cresquèt dins un ostal prèp de l'istorian tarasconés [[Adol Garrigon]], especialista de l'istòria dels Catars (amb son filh, es onorat d'una placa sus la bastenda qu'abitava a temps passat una de las plaças de Tarascon). Garrigon se considerèt coma un conservador de la memòria de la sècta crestiana e, vesent un esperit parion en çò del jove, o pren en carga coma eiretièr de son saber. A l'edat adulta, Gadal trabalhèt coma ensenhant, mas sa fascinacion pels catars lo menèt a trabalhar per l'Ofici de torisme d’Ornolac e Ussat. Çò fasent, podèt explorar las caunas pirenencas elas meteisas, que cresiá èsser dels amagatals e dels luòcs de culte pels Catars. Gràcias a sas enquèstas, espandiguèt un imatge detalhat de çò que cresiá èsser los mistèris interiors de sa fe. == Gadal e espiritualitat catara == La cresença de Gadal èra que l'espiritualitat catara remontava a travèrs de divèrsas cresenças gnostics (talas que lo [[maniqueïsme]], lo gnosticisme crestian) fins a las sorsas mai ancianas de la tradicion occidentala dels mistèris - los [[essenians]], l'[[ermetisme]], los mistèris egipcians, etc. - mas vist dins un contèxt crestian. Sosten que dins lo bacin ariejenc, e en particular dins las [[Cauna de Lombrives|caunas de Lombrives]], los Perfièches catars (l'elita espirituala del movement) an patit un periòde d'iniciacion de tres ans dins lo corrent de la quala a viscut una transformacion de l'anma umana, tala qu'aquela viscuda pel Crist dins los Evangèlis - Transfiguracion, Mòrt e Resurreccion. Transformats pel Sant-Esperit, los Perfièches sortirián alara dins lo mond, i essent «mòrts», espandirián la fe catara près dels Cresents. La cresença de Gadal èra qu'aquel procès d'iniciacion fasiá part del messatge crestian dels Evangèlis e del cicle de l'istòria del Crist e èra lo sens amagat de la [[Sant Grasal|legenda del Grasal]]. Per son interès pel cristianisme gnostic dels Catars e sa cresença dins lo ligam amb una tradicion anciana, Gadal a pres contacte dins sas darrièras annadas amb los dirigents del movement neo-gnostic crestian-rosicrucian, l’[[Escòla de la Ròsa-Crotz d'Aur]] de [[J. van Rijckenborgh]] e [[Catharose de Pétri]].<ref>https://web.archive.org/web/20110719224749/http://www.goldenrosycross.org.au/authors/authors_AGadal.htm</ref> Las teorias e las idèas de Gadal venguèron mai tard un element fòrça important dins la cosmologia de l’Escòla e, a aquel jorn, los membres entreprenon de romieuatges a las caunas d'Arièja e de Lombrives totes los cinc ans. == Òbras == * ''Le triomphe de la gnose universelle'' (Lo trionf de la gnòsi universala) * ''Sur le chemin du Saint Graal'' (Sul camin del Sant Grasal) == Nòtas e referéncias == [[Categoria:Gnosticisme]] [[Categoria:Arièja]] [[Categoria:Catarisme]] [[Categoria:Personalitat occitana]] 1zf3e3mn23lp6obxa9483foz007s5es Therapie Taxi 0 188609 2328595 2328168 2022-08-16T15:12:42Z Quenty OC 48279 Apondon d'informacions wikitext text/x-wiki [[Image:Festival des Vieilles Charrues 2018 - Thérapie Taxi - 100.jpg|right|200px|thumb|Therapie TAXI en 2018 al festenal de las Vieilles Charrues.]] '''Therapie TAXI''' èra un grop pop [[Musica Rock|rock]] [[Francés|francés]] e [[hip-hop]] de [[París (França)|París]] ([[França]]), compausat de ''Adélaïde Chabannes de Balsac'' al cant, de ''Raphaël Faget-Zaoui'', de ''Félix Gros'' a la guitarra e als clavièrs e de ''Renaud Bizart'' a la batariá. Foguèron actius entre 2013 e 2021<ref>https://www.lemonde.fr/culture/article/2021/10/09/des-funerailles-grandioses-pour-therapie-taxi-au-zenith-de-paris_6097707_3246.html</ref>. Lor cançon mai coneguda es de 2018 e se ditz ''Hit sale''. Es cantada ambe la participacion del [[rap|rapaire]] [https://fr.wikipedia.org/wiki/Rom%C3%A9o_Elvis Roméo Elvis]. Se separèron en octòbre de 2021 après 8 ans d’activitat. == Biografia == En 2013 Adélaïde Chabannes de Balsac publiquèt una anóncia sus un malhum social de mesa en relacion d’artistas. Raphaël Faget-Zaoui li respondèt. Se rescontrèron a París al barri Pigalle, títol d’una de lors cançons. La jove violoncellista aviá pas que 17 ans al moment de lor rescontre, interpretèt Jimmy del grop Moriarty. Comencèron lor repeticions amb d’en primièr de cançons en anglés abans de passar al francés, inspirats per La Femme e Fauve. Lo primièr nom del grop èra Milky Way, camin de Sant-Jacme en lenga nòstra. En junh de 2016 venguèron Therapie Taxi amb l’arribada d’en Féliz Gros e d’en Renaud Bizart. Lo primièr disc un títol jos nom de Therapie Taxi es ''Salop(e)'', salòp(a). ==Discografia== === Albums studio === * 2018 : ''Hit sale'' * 2019 : ''Cadavre exquis'' === EP === * 2017 : ''Therapie Taxi - EP'' * 2021 : ''Rupture 2 merde'' === Disques 1 títol === * 2016 : ''Salop(e)'' * 2017 : ''Coma idyllique'' * 2017 : ''Hit sale'' <small>(feat. [[:fr:Roméo_Elvis|Roméo Elvis]])</small> * 2018 : ''Cri des loups'' * 2018 : ''PVP'' * 2018 : ''Avec ta zouz'' * 2018 : ''Chula'' * 2018 : ''Priki'' * 2019 : ''BB la nuit'' * 2019 : ''J'en ai marre'' * 2019 : ''Egotrip'' * 2019 : ''Candide Crush'' * 2020 : ''Mirage (L'Amour sur la plage)'' * 2021 : ''Été 90'' * 2021 : ''Blesse-moi'' == Referéncias == [[Categoria:Grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] m0hlf9az0oxihmnm1za4a7n9l2iw8qt Niagara (pop francesa) 0 188618 2328623 2328342 2022-08-16T18:37:27Z Raymond Trencavel 26125 Raymond Trencavel a desplaçat la pagina [[Niagara]] cap a [[Niagara (pop francesa)]] : "Pop francesa'' per evitar la confusion ambe las cataractas del Niagarà wikitext text/x-wiki '''Niagara''' es un grop de pop rock [[francés]] eissit del corrent [https://fr.wikipedia.org/wiki/New_wave new wave] format en 1982. A conegut una fama fòrça importanta en França a la fin de las annadas 80 e dincas al començament de las annadas 90, puèi se son desseparats en 1993. == Biografia == ''Niagara'' s'es format a [[Rennes|Rennes]] autorn del duò ''Muriel Moreno'' (Muriel Laporte, al cant) e ''Daniel Chevenez'' (als clavièrs e a la guitarra). Mantuns musicians an participat al grop sus l'empont o en estudiò, per exemple, la formacion iniciala entre 1982 e 1986 èra puslèu un triò (ambe ''José tamarin''). Lor nom ''Niagara'' es tirat del títol del filme de 1953 ambe [https://fr.wikipedia.org/wiki/Marilyn_Monroe Marilyn Monroe]. D'orientacion ''new wave'' al començament ambe un primièr album de cançonetas pop francesa 80 (''Tchiki boum'', lor primièr tube en 1986, o ''L'amour à la plage'', lor cançon la mai coneguda), lo grop s'es pr'aquò obèrt a d'autres estilis coma lo [https://fr.wikipedia.org/wiki/Rhythm%20and%20blues rhythm and blues] (''Assez'', 1988) o lo quite [[Heavy metal|heavy metal]] (''J'ai vu'', 1990). An sortit quatre albums estudiòs entre 1986 e 1992, e son estats pendent aquesta periòda un dels mai populars dels grops pop rock francés ''new wave'' còsta [[Indochine]] o encara los [[Rita Mitsouko]], autre duò als quals son estats sovent comparats (o opausats)<ref>https://www.rtl.fr/culture/musique/niagara-et-rita-mitsouko-dans-le-duel-stop-ou-encore-7782727069</ref>. ==Discografia== * 1986: ''Encore un dernier baiser'' * 1988: ''Quel enfer !'' * 1990: ''Religion'' * 1992: ''La vérité'' ==Cançons mai conegudas== * ''Tchiki boum'' (1986) * ''L'amour à la plage'' (1986) * ''Je dois m'en aller'' (1986) * ''Quand la ville dort'' (1987) * ''Assez'' (1988) * ''Soleil d'hiver'' (1988) * ''Flammes de l'enfer'' (1989) * ''Baby Louis'' (1989) * ''J'ai vu'' (1990) * ''Pendant que les champs brûlent'' (1990) * ''Psychotrope'' (1991) * ''La Fin des étoiles'' (1992) * ''Un million d'années'' (1993) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] 3x9obp1sdaq4eamh1e9qz3a7zd2uheg 2328626 2328623 2022-08-16T18:38:35Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Niagara''' es un grop de pop rock [[francés]] eissit del corrent [https://fr.wikipedia.org/wiki/New_wave new wave] format en 1982. A conegut una fama fòrça importanta en França a la fin de las annadas 80 e dincas al començament de las annadas 90, puèi se son desseparats en 1993. == Biografia == ''Niagara'' s'es format a [[Rennes|Rennes]] autorn del duò ''Muriel Moreno'' (Muriel Laporte, al cant) e ''Daniel Chevenez'' (als clavièrs e a la guitarra). Mantuns musicians an participat al grop sus l'empont o en estudiò, per exemple, la formacion iniciala entre 1982 e 1986 èra puslèu un triò (ambe ''José tamarin''). Lor nom ''Niagara'' es tirat del títol del filme de 1953 ambe [https://fr.wikipedia.org/wiki/Marilyn_Monroe Marilyn Monroe]. D'orientacion ''new wave'' al començament ambe un primièr album de cançonetas pop francesa 80 (''Tchiki boum'', lor primièr tube en 1986, o ''L'amour à la plage'', lor cançon la mai coneguda), lo grop s'es pr'aquò obèrt a d'autres estilis coma lo [https://fr.wikipedia.org/wiki/Rhythm%20and%20blues rhythm and blues] (''Assez'', 1988) o lo quite [[Heavy metal|heavy metal]] (''J'ai vu'', 1990). An sortit quatre albums estudiòs entre 1986 e 1992, e son estats pendent aquesta periòda un dels mai populars dels grops pop rock francés ''new wave'' còsta [[Indochine]] o encara los [[Rita Mitsouko]], autre duò als quals son estats sovent comparats (o opausats)<ref>https://www.rtl.fr/culture/musique/niagara-et-rita-mitsouko-dans-le-duel-stop-ou-encore-7782727069</ref>. ==Discografia== * 1986: ''Encore un dernier baiser'' * 1988: ''Quel enfer !'' * 1990: ''Religion'' * 1992: ''La vérité'' ==Cançons mai conegudas== * ''Tchiki boum'' (1986) * ''L'amour à la plage'' (1986) * ''Je dois m'en aller'' (1986) * ''Quand la ville dort'' (1987) * ''Assez'' (1988) * ''Soleil d'hiver'' (1988) * ''Flammes de l'enfer'' (1989) * ''Baby Louis'' (1989) * ''J'ai vu'' (1990) * ''Pendant que les champs brûlent'' (1990) * ''Psychotrope'' (1991) * ''La Fin des étoiles'' (1992) * ''Un million d'années'' (1993) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:grop rock de Bretanha]] 2sdgq7pgrqqw7aa868upf3nkvhkep92 Kat Onoma 0 188644 2328592 2328515 2022-08-16T14:30:40Z Jiròni 239 wikitext text/x-wiki '''Kat Onoma''' èra un grop musica experimentala d'[[Estrasborg]] que mesclava [[Musica Rock|rock]] e [[jazz]], actiu de 1980 a 2004. E mai que foguèsson [[Collectivitat europèa d'Alsàcia|alsacians]], cantavann mai que mai en [[anglés]]. == Biografia == Lo grop es format a la debuta de ''Rodolphe Burger'' (guitarra e cant), de ''Pascal Benoit'', de ''Philippe Poirier'' e de ''Guy Bickel''. Jògan sus l'empont pendent 5 ans jos le nom de ''Dernière Bande''. Puèi en 1986 la formacion es completada per ''Pierre Keyline'' e pren alavetz per nom '''Kat Onoma'''<ref>https://www.republicain-lorrain.fr/actualite/2010/06/20/rock-n-roll-altitude</ref>. Aprèp que lor primièr album de 1988 aja conegut un brave resson per un public brancat e aital atirat l'atencion, en seguida an avut una fama relativament importanta al començament de las annadas 1990 fasent de lor tresen album (''Billy the Kid'', sortit en 1992), un disc culte. Es sus aqueste album que se tròba ''The radio'', la cançon benlèu la mai coneguda de '''Kat Onoma'''. ==Discografia== * 1988: ''Cupid'' * 1990: ''Stock Phrases'' * 1992: ''Billy the Kid'' * 1995: ''Far from the Pictures'' * 2001: ''Kat Onoma'' ==Cançons mai conegudas== * ''Cupid'' (1988) * ''The animals'' (1990) * ''The radio'' (1992) * ''Radioactivity'' (1996, represa de [https://de.wikipedia.org/wiki/Kraftwerk_(Band) Kraftwerk]) == Referéncias == [[Categoria:Grop de rock]] t2vl1uxh7f7ww41thz9jssh1rtxd46t 2328593 2328592 2022-08-16T14:30:59Z Jiròni 239 wikitext text/x-wiki '''Kat Onoma''' èra un grop musica experimentala d'[[Estrasborg]] que mesclava [[Musica Rock|rock]] e [[jazz]], actiu de 1980 a 2004. E mai que foguèsson [[Collectivitat europèa d'Alsàcia|alsacians]], cantavan mai que mai en [[anglés]]. == Biografia == Lo grop es format a la debuta de ''Rodolphe Burger'' (guitarra e cant), de ''Pascal Benoit'', de ''Philippe Poirier'' e de ''Guy Bickel''. Jògan sus l'empont pendent 5 ans jos le nom de ''Dernière Bande''. Puèi en 1986 la formacion es completada per ''Pierre Keyline'' e pren alavetz per nom '''Kat Onoma'''<ref>https://www.republicain-lorrain.fr/actualite/2010/06/20/rock-n-roll-altitude</ref>. Aprèp que lor primièr album de 1988 aja conegut un brave resson per un public brancat e aital atirat l'atencion, en seguida an avut una fama relativament importanta al començament de las annadas 1990 fasent de lor tresen album (''Billy the Kid'', sortit en 1992), un disc culte. Es sus aqueste album que se tròba ''The radio'', la cançon benlèu la mai coneguda de '''Kat Onoma'''. ==Discografia== * 1988: ''Cupid'' * 1990: ''Stock Phrases'' * 1992: ''Billy the Kid'' * 1995: ''Far from the Pictures'' * 2001: ''Kat Onoma'' ==Cançons mai conegudas== * ''Cupid'' (1988) * ''The animals'' (1990) * ''The radio'' (1992) * ''Radioactivity'' (1996, represa de [https://de.wikipedia.org/wiki/Kraftwerk_(Band) Kraftwerk]) == Referéncias == [[Categoria:Grop de rock]] 2101j5bpmlk7njlp1p8qu7hgjl7n0dg Banlieue Rouge 0 188647 2328601 2022-08-16T16:47:20Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « '''Banlieue Rouge''' es un grop de [[punk rock]] [[francés]] del [[Quebèc]] actiu entre 1989 e 1998, ambe una reformacion efemèr en 2015-2016<ref>https://voir.ca/musique/1998/11/05/scene-locale-banlieue-rouge-separation/</ref>. == Biographie == '''Banlieue Rouge''' es originari de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Longueuil Longueuil] au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Canadiens_fran%C3%A7ais Canada francés]. Es composat de ''Xavier Petermann'' (cant), de '... » wikitext text/x-wiki '''Banlieue Rouge''' es un grop de [[punk rock]] [[francés]] del [[Quebèc]] actiu entre 1989 e 1998, ambe una reformacion efemèr en 2015-2016<ref>https://voir.ca/musique/1998/11/05/scene-locale-banlieue-rouge-separation/</ref>. == Biographie == '''Banlieue Rouge''' es originari de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Longueuil Longueuil] au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Canadiens_fran%C3%A7ais Canada francés]. Es composat de ''Xavier Petermann'' (cant), de ''Francis'' (guitarra), de ''Bastou'' (basse) e de ''Fish'' (batariá). Puèi ''Safwan'' arriba au cant còsta ''Xavier'', d'ara enlà a la guitarra, e tostemps ''Bastou'' a la bassa. La batariá es cambiada per una maquina ritmica. En seguida de l'enregistrement de l'album ''En attendant demain,'' lo ''Bastou'' se tira del grop. Arriba alavetz ''Sylvain'' a la guitarra còsta ''Safwan'' e ''Xavier Petermann'', que passa a la basse dincas a la séparation de '''Banlieue Rouge'''. Enfin, ''Jeff'' a la batariá remplaça fin finala la maquina ritmica. T'an publicat en 1991 en [[França]] lor primièr album studio, titolat ''En attendant demain'', ençò del label ''Division Nada'' de ''François Guillemot'', ex-cantaire de [[Bérurier Noir]], a qui '''Banlieue Rouge''' son sovent estats comparats. Entre 1991 e 1996, t'an sortit quatre albums, puèi se son desseparats en 1998. ==Discografia== * 1991: ''En attendant demain'' * 1992: ''Que tombent les masques'' * 1993: ''Engrenages'' * 1996: ''Sous un ciel écarlate'' ==Cançons mai conegudas== * ''L'auberge des trépassés'' (1993) * ''Sous un ciel écarlate'' (1996) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica punk]] johxmvjetu9hfw3uts8rcu9u7b6u2bz 2328611 2328601 2022-08-16T17:45:01Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Banlieue Rouge''' es un grop de [[punk rock]] [[francés]] del [[Quebèc]] actiu entre 1989 e 1998, ambe una reformacion efemèr en 2015-2016<ref>https://voir.ca/musique/1998/11/05/scene-locale-banlieue-rouge-separation/</ref>. == Biographie == '''Banlieue Rouge''' es originari de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Longueuil Longueuil] au [https://fr.wikipedia.org/wiki/Canadiens_fran%C3%A7ais Canada francés]. Es composat de ''Xavier Petermann'' (cant), de ''Francis'' (guitarra), de ''Bastou'' (basse) e de ''Fish'' (batariá). Puèi ''Safwan'' arriba au cant còsta ''Xavier'', d'ara enlà a la guitarra, e tostemps ''Bastou'' a la bassa. La batariá es cambiada per una maquina ritmica. En seguida de l'enregistrement de l'album ''En attendant demain,'' lo ''Bastou'' se tira del grop. Arriba alavetz ''Sylvain'' a la guitarra còsta ''Safwan'' e ''Xavier Petermann'', que passa a la basse dincas a la séparation de '''Banlieue Rouge'''. Enfin, ''Jeff'' a la batariá remplaça fin finala la maquina ritmica. T'an publicat en 1991 en [[França]] lor primièr album studio, titolat ''En attendant demain'', ençò del label ''Division Nada'' de ''François Guillemot'', ex-cantaire de [[Bérurier Noir]], a qui '''Banlieue Rouge''' son sovent estats comparats. Entre 1991 e 1996, t'an sortit quatre albums, puèi se son desseparats en 1998. ==Discografia== * 1991: ''En attendant demain'' * 1992: ''Que tombent les masques'' * 1993: ''Engrenages'' * 1996: ''Sous un ciel écarlate'' ==Cançons mai conegudas== * ''L'auberge des trépassés'' (1993) * ''Sous un ciel écarlate'' (1996) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica punk]] 1dyij8yvdml15jmy4ro33o4vy0eb8m9 Molodoï 0 188648 2328604 2022-08-16T17:20:01Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « '''Molodoï''' es un grop de [[punk rock]] [[francés]] ambe sòcis originaris de [[Dijon]] o de [[París (França)|París]] coma lor cantaire, ''François Guillemot''. Son estats actiu entre 1990 e 1996. Lor cançon la mai coneguda, sortida en 1995, se ditz ''Âme errante''. == Biographie == Aprèp la separacion de [[Bérurier Noir]] lo 11 de novembre de 1989, lor cantaire, ''François Guillemot''<ref>https://www.trensistor.fr/2020/02/les-entretiens-cult... » wikitext text/x-wiki '''Molodoï''' es un grop de [[punk rock]] [[francés]] ambe sòcis originaris de [[Dijon]] o de [[París (França)|París]] coma lor cantaire, ''François Guillemot''. Son estats actiu entre 1990 e 1996. Lor cançon la mai coneguda, sortida en 1995, se ditz ''Âme errante''. == Biographie == Aprèp la separacion de [[Bérurier Noir]] lo 11 de novembre de 1989, lor cantaire, ''François Guillemot''<ref>https://www.trensistor.fr/2020/02/les-entretiens-culturels-francois-fanxoa-guillemot/</ref>, fonda còp-sèc '''Molodoï''' ambe ''Pascal Kung Fu'' (el tanben ex-[[Bérurier Noir]]) au saxofòn, ''Frédéric Berger'' a la bassa, ''Rémi Berger'' a la guitarra. La [https://fr.wikipedia.org/wiki/Bo%C3%AEte_%C3%A0_rythmes maquina ritmica] de la debuta es a un moment dat remplaçada per ''Nino'' a la batariá, puèi per ''Vincent'', per ''Fred'' enfin. Las referéncias culturalas e musicalas de '''Molodoï''' son las meteissas que [[Bérurier Noir]], lo quite nom ''Molodoï'' (que vòl díser ''jovent'' en [[rus]]) es inspirat del vocabulari de [https://fr.wikipedia.org/wiki/Orange_m%C3%A9canique Orange Mécanique], vocabulari qu'òm retrobava dins los tèxtes de [[Bérurier Noir]] (« Salut à toi le Molodoï », ''Salut à toi'', 1985). Entre 1990 e 1995, t'an sortit quatre albums estudiòs, puèi se son desseparats en 1996. ==Discografia== * 1990: ''Irrécupérables'' * 1991: ''Dragon libre'' * 1992: ''Royaume de jeunesse'' * 1995: ''Tango Massaï'' == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica punk]] 09kngh0dbk16yzznqy17a8ephlaqcro Les Calamités 0 188649 2328607 2022-08-16T17:34:16Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « '''Les Calamités''' èra un grop pop [[Musica Rock|rock]] [[Francés|francés]] de [[Borgonha]] fondat en 1982 e desseparat en 1988. Èra compausat de ''Caroline Augier'' (bassa, cant), ''Isabelle Petit'' (guitarra, cant), ''Odile Repolt'' (guitarra, cant) e ''Mike Stephens'' (batariá). Las Calamités aguèron un tube en 1988 ambe la cançon ''Vélomoteur''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Les-Calamites/Velomoteur-s611.html</ref>. ==Discografia== * 1... » wikitext text/x-wiki '''Les Calamités''' èra un grop pop [[Musica Rock|rock]] [[Francés|francés]] de [[Borgonha]] fondat en 1982 e desseparat en 1988. Èra compausat de ''Caroline Augier'' (bassa, cant), ''Isabelle Petit'' (guitarra, cant), ''Odile Repolt'' (guitarra, cant) e ''Mike Stephens'' (batariá). Las Calamités aguèron un tube en 1988 ambe la cançon ''Vélomoteur''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Les-Calamites/Velomoteur-s611.html</ref>. ==Discografia== * 1984: ''À bride abattue'' == Referéncias == [[Categoria:Grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] ebhuiwpdyn45lf3kzhb0jrztltql66j 2328609 2328607 2022-08-16T17:40:39Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Les Calamités''' èra un grop pop [[Musica Rock|rock]] [[Francés|francés]] de [[Borgonha]] fondat en 1982 e desseparat en 1988. Èra compausat de ''Caroline Augier'' (bassa, cant), ''Isabelle Petit'' (guitarra, cant), ''Odile Repolt'' (guitarra, cant) e ''Mike Stephens'' (batariá). Las Calamités aguèron un tube en [[França]] en 1988 ambe la cançon ''Vélomoteur''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Les-Calamites/Velomoteur-s611.html</ref>. ==Discografia== * 1984: ''À bride abattue'' == Referéncias == [[Categoria:Grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] mpdrwxsn8dqtww608outdesxcni5kpz 2328610 2328609 2022-08-16T17:44:11Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Les Calamités''' èra un grop pop [[Musica Rock|rock]] [[Francés|francés]] de [[Borgonha]] fondat en 1982 e desseparat en 1988. Èra compausat de ''Caroline Augier'' (bassa, cant), ''Isabelle Petit'' (guitarra, cant), ''Odile Repolt'' (guitarra, cant) e ''Mike Stephens'' (batariá). Las Calamités aguèron un tube en [[França]] en 1988 ambe la cançon ''Vélomoteur''<ref>http://www.chartsinfrance.net/Les-Calamites/Velomoteur-s611.html</ref>. ==Discografia== * 1984: ''À bride abattue'' == Referéncias == [[Categoria:Grop de rock francés|Calamité, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Calamité, Les]] nllh10ehqgcisk7sr3qjsq35k18w0lx Les Ramoneurs de menhirs 0 188650 2328615 2022-08-16T18:16:22Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « [[Fichièr:Cyber fest-noz 2014 - Les Ramoneurs de Menhirs 08.jpg|vinheta|Les Ramoneurs de menhirs sus l'empont en 2014]] '''Les Ramoneurs de menhirs''' es un grop [[punk rock]] [[breton]] fondat en 2006 e compausat de ''Gwénaël Kere'' (cant), de ''Éric Gorce'' ([https://fr.wikipedia.org/wiki/Bombarde_(instrument) bombarda]), de ''Richard Bévillon'' ([[cabreta]]) e de ''Loran'' (ancian guitarrista de [[Bérurier Noir]])<ref>https://www.ouest-france.fr/bre... » wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Cyber fest-noz 2014 - Les Ramoneurs de Menhirs 08.jpg|vinheta|Les Ramoneurs de menhirs sus l'empont en 2014]] '''Les Ramoneurs de menhirs''' es un grop [[punk rock]] [[breton]] fondat en 2006 e compausat de ''Gwénaël Kere'' (cant), de ''Éric Gorce'' ([https://fr.wikipedia.org/wiki/Bombarde_(instrument) bombarda]), de ''Richard Bévillon'' ([[cabreta]]) e de ''Loran'' (ancian guitarrista de [[Bérurier Noir]])<ref>https://www.ouest-france.fr/bretagne/louise-ebrel-c-etait-de-la-bombe-l-hommage-de-loran-des-ramoneurs-de-menhirs-6796596</ref>. ==Discografia== * 2006: ''Kerne Izel'' * 2007: ''Dañs an Diaoul'' * 2010: ''Amzer an dispac'h'' * 2014: ''Tan ar Bobl'' * 2017: ''Breizh Anok'' == Referéncias == [[categoria:Grop de rock]] 7x85nyil3e0dal51f732moh15rnc20t 2328616 2328615 2022-08-16T18:18:03Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Cyber fest-noz 2014 - Les Ramoneurs de Menhirs 08.jpg|vinheta|Les Ramoneurs de menhirs sus l'empont en 2014]] '''Les Ramoneurs de menhirs''' es un grop [[punk rock]] [[breton]] fondat en 2006 e compausat de ''Gwénaël Kere'' (cant), de ''Éric Gorce'' ([https://fr.wikipedia.org/wiki/Bombarde_(instrument) bombarda]), de ''Richard Bévillon'' ([[cabreta]]) e de ''Loran'' (ancian guitarrista de [[Bérurier Noir]])<ref>https://www.ouest-france.fr/bretagne/louise-ebrel-c-etait-de-la-bombe-l-hommage-de-loran-des-ramoneurs-de-menhirs-6796596</ref>. ==Discografia== * 2006: ''Kerne Izel'' * 2007: ''Dañs an Diaoul'' * 2010: ''Amzer an dispac'h'' * 2014: ''Tan ar Bobl'' * 2017: ''Breizh Anok'' == Referéncias == [[categoria:Grop de rock|Ramoneurs de menhirs, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Ramoneurs de menhirs, Les]] 18e4fl89ulnbqsnmgx3ar7d8hyyc36t 2328617 2328616 2022-08-16T18:20:00Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Cyber fest-noz 2014 - Les Ramoneurs de Menhirs 08.jpg|vinheta|Les Ramoneurs de menhirs sus l'empont en 2014]] '''Les Ramoneurs de menhirs''' es un grop [[punk rock]] [[breton]] fondat en 2006 e compausat de ''Gwénaël Kere'' (cant), de ''Éric Gorce'' ([https://fr.wikipedia.org/wiki/Bombarde_(instrument) bombarda]), de ''Richard Bévillon'' ([[cabreta]]) e de ''Loran'' (ancian guitarrista de [[Bérurier Noir]])<ref>https://www.ouest-france.fr/bretagne/louise-ebrel-c-etait-de-la-bombe-l-hommage-de-loran-des-ramoneurs-de-menhirs-6796596</ref>. ==Discografia== * 2006: ''Kerne Izel'' * 2007: ''Dañs an Diaoul'' * 2010: ''Amzer an dispac'h'' * 2014: ''Tan ar Bobl'' * 2017: ''Breizh Anok'' == Referéncias == [[categoria:Grop de rock|Ramoneurs de menhirs, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Ramoneurs de menhirs, Les]] [[Categoria:grop rock de Bretanha|Ramoneurs de menhirs, Les]] f8vrj1aixgf2njuen6cgsoy6y74m07r Categoria:Grop rock de Bretanha 14 188651 2328618 2022-08-16T18:20:25Z Raymond Trencavel 26125 Pagina voida creada wikitext text/x-wiki phoiac9h4m842xq45sp7s6u21eteeq1 2328619 2328618 2022-08-16T18:22:08Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki [[Categoria:grop de rock francés]] bmllctzw7t0a152idms6pk40trtymn8 Sant Martí de Canals 0 188652 2328620 2022-08-16T18:24:50Z Piecenrik 13045 Creacion de la pagina amb « '''Sant Martí de Canals''' es un vilatge del [[municipi]] de [[Conca de Dalt]], en la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Lhèida (província)|Lhèida]]. [[Categoria:Vilatges de Catalonha]] » wikitext text/x-wiki '''Sant Martí de Canals''' es un vilatge del [[municipi]] de [[Conca de Dalt]], en la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Lhèida (província)|Lhèida]]. [[Categoria:Vilatges de Catalonha]] lly2i1bnu7lroa05l7qzy5c8v9mum3q Niagara 0 188653 2328624 2022-08-16T18:37:27Z Raymond Trencavel 26125 Raymond Trencavel a desplaçat la pagina [[Niagara]] cap a [[Niagara (pop francesa)]] : "Pop francesa'' per evitar la confusion ambe las cataractas del Niagarà wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Niagara (pop francesa)]] 7drke41sg23yu360wv9w2ngoh5c2bm4 Teoria 90-9-1 0 188654 2328629 2022-08-16T19:33:16Z Quenty OC 48279 Crèa en tradusissent la pagina « [[:ca:Special:Redirect/revision/27536074|Teoria 90-9-1]] » wikitext text/x-wiki La '''Teoria 90-9-1''' es una teoria formulada en 2006 per [[Jakob Nielsen]]. Tanben recep lo nom de Inegalitat Participativa.<ref>{{Cite book|data=9 d'agost del 2010}}</ref> Estipula que tot luòc que demanda la collaboracion d'una comunautat per son foncionament, patís una inegalitat dins aquela participacion, que se representa per, aproximativament, las seguentas proporcions: * 90% dels usatgièrs son « espectators ». Se consacran a observar, mas apòrtan jamai de contengut. * 9% dels usatgièrs contribuisson ocasionalament e de manièra pontuala. Environ10% de las participacions son aportadas per aquel segment dels usatgièrs. * 1% dels usatgièrs s'atribuisson mai del 90 % de las participacions e d'autras activitats del sistèma. Aqueste 1% recep lo nom de «super utilizaires » (Heavy Contributors), ja que la seuna activitat supèra largament la de la rèsta de l'integralitat de la comunitat. == Referéncias == {{Referéncias}} [[Categoria:Cultura internet]] [[Categoria:Teoria]] 2qxqeg941tfu9511d1fvcldr7dzpz1n 2328630 2328629 2022-08-16T19:34:52Z Quenty OC 48279 Cambiament referéncia libre wikitext text/x-wiki La '''Teoria 90-9-1''' es una teoria formulada en 2006 per [[Jakob Nielsen]]. Tanben recep lo nom de Inegalitat Participativa.<ref>Nielsen, Jakob. ''Participation Inequality: Encouraging More Users to Contribute'' (en anglès). 2006. Jakob Nielsens Alertbox, 9 d'agost del 2010.</ref> Estipula que tot luòc que demanda la collaboracion d'una comunautat per son foncionament, patís una inegalitat dins aquela participacion, que se representa per, aproximativament, las seguentas proporcions: * 90% dels usatgièrs son « espectators ». Se consacran a observar, mas apòrtan jamai de contengut. * 9% dels usatgièrs contribuisson ocasionalament e de manièra pontuala. Environ10% de las participacions son aportadas per aquel segment dels usatgièrs. * 1% dels usatgièrs s'atribuisson mai del 90 % de las participacions e d'autras activitats del sistèma. Aqueste 1% recep lo nom de «super utilizaires » (Heavy Contributors), ja que la seuna activitat supèra largament la de la rèsta de l'integralitat de la comunitat. == Referéncias == {{Referéncias}} [[Categoria:Cultura internet]] [[Categoria:Teoria]] npb65how1alowubhpsyzlhevzet44iu Les Sheriff 0 188655 2328632 2022-08-16T19:41:56Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]). Son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de M... » wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]). Son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro!'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica punk]] j44xqtahhsni9tsp7lixtw9avw1c8ss 2328633 2328632 2022-08-16T19:43:31Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]). Son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro!'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés]] [[Categoria:Grop de musica punk]] [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:grop rock d'Occitània]] 2wcy5swnnplw9u1wimqtyaw28kzpsd7 2328634 2328633 2022-08-16T19:44:16Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]). Son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro!'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Sheriff, Les]] [[Categoria:grop rock d'Occitània|Sheriff, Les]] 2fcdkda6b4gnxtxnjyerd90xwcagu6n 2328635 2328634 2022-08-16T20:03:48Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]])<ref>https://www.20minutes.fr/arts-stars/culture/3194623-20211210-jeunes-cons-sheriff-sortent-nouvel-album-23-ans-apres-toujours-memes</ref>. == Biografia == '''Les Sheriff''' son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Un single emblematic que faguèt d'eles çò que son devenguts ara es probablament lo [https://fr.wikipedia.org/wiki/Disque_microsillon#Disque_45_tours 45 torns] ''Jouer avec le feu / À Coups de batte Base-Ball'' (enregistrat en 1987), quitament s'èran puslèu au som de lor popularitat un pauc mai tard (de caps 1991) au moment de la sortida de l'album ''Du goudron et des plumes'' (que conten ''Pile ou face'', ''Ne comptez pas sur moi'', ''Condamné à brûler'', ''Attention à toi'', ''Ça Fait Mal'', ''Arrête d'aboyer'' e tan d'autras classic de lor repertòri). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro!'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''À Coups de batte Base-Ball'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Question de Fun'' (1995) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Sheriff, Les]] [[Categoria:grop rock d'Occitània|Sheriff, Les]] mf37wawkwf9ojw97jcqmtxnsj853u79 2328636 2328635 2022-08-16T20:04:34Z Raymond Trencavel 26125 /* Biografia */ wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] de [[Montpelhièr]] ([[Occitània]])<ref>https://www.20minutes.fr/arts-stars/culture/3194623-20211210-jeunes-cons-sheriff-sortent-nouvel-album-23-ans-apres-toujours-memes</ref>. == Biografia == '''Les Sheriff''' son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Un single emblematic que faguèt d'eles çò que son devenguts ara es probablament lo [https://fr.wikipedia.org/wiki/Disque_microsillon#Disque_45_tours 45 torns] ''Jouer avec le feu / À Coups de batte Base-Ball'' (enregistrat en 1987), quitament s'èran puslèu au som de lor popularitat un pauc mai tard (de caps 1991) au moment de la sortida de l'album ''Du goudron et des plumes'' (que conten ''Pile ou face'', ''Ne comptez pas sur moi'', ''Condamné à brûler'', ''Attention à toi'', ''Ça Fait Mal'', ''Arrête d'aboyer'' e tan d'autres classic de lor repertòri). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro!'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''À Coups de batte Base-Ball'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Question de Fun'' (1995) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Sheriff, Les]] [[Categoria:grop rock d'Occitània|Sheriff, Les]] n3jpsbp4kmfl1dd1wh52elujcj22zls 2328642 2328636 2022-08-16T20:38:35Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat a [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]) en 1984<ref>https://www.20minutes.fr/arts-stars/culture/3194623-20211210-jeunes-cons-sheriff-sortent-nouvel-album-23-ans-apres-toujours-memes</ref>. == Biografia == '''Les Sheriff''' son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Un single emblematic que faguèt d'eles çò que son devenguts ara es probablament lo [https://fr.wikipedia.org/wiki/Disque_microsillon#Disque_45_tours 45 torns] ''Jouer avec le feu / À Coups de batte Base-Ball'' (enregistrat en 1987), quitament s'èran puslèu au som de lor popularitat un pauc mai tard (de caps 1991) au moment de la sortida de l'album ''Du goudron et des plumes'' (que conten ''Pile ou face'', ''Ne comptez pas sur moi'', ''Condamné à brûler'', ''Attention à toi'', ''Ça Fait Mal'', ''Arrête d'aboyer'' e tan d'autres classic de lor repertòri). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro!'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''À Coups de batte Base-Ball'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Question de Fun'' (1995) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Sheriff, Les]] [[Categoria:grop rock d'Occitània|Sheriff, Les]] kfiafl551ncpldm4jriigtgv6c6lcph 2328643 2328642 2022-08-16T20:39:20Z Raymond Trencavel 26125 /* Biografia */ wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat a [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]) en 1984<ref>https://www.20minutes.fr/arts-stars/culture/3194623-20211210-jeunes-cons-sheriff-sortent-nouvel-album-23-ans-apres-toujours-memes</ref>. == Biografia == '''Les Sheriff''' son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' de las annadas 80 et 90 còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Un single emblematic que faguèt d'eles çò que son devenguts ara es probablament lo [https://fr.wikipedia.org/wiki/Disque_microsillon#Disque_45_tours 45 torns] ''Jouer avec le feu / À Coups de batte Base-Ball'' (enregistrat en 1987), quitament s'èran puslèu au som de lor popularitat un pauc mai tard (de caps 1991) au moment de la sortida de l'album ''Du goudron et des plumes'' (que conten ''Pile ou face'', ''Ne comptez pas sur moi'', ''Condamné à brûler'', ''Attention à toi'', ''Ça Fait Mal'', ''Arrête d'aboyer'' e tan d'autres classic de lor repertòri). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro!'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''À Coups de batte Base-Ball'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Question de Fun'' (1995) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Sheriff, Les]] [[Categoria:grop rock d'Occitània|Sheriff, Les]] jrfvemndpqhe6qtgnnw1i1drwq2leg3 2328645 2328643 2022-08-16T20:47:26Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat a [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]) en 1984<ref>https://www.20minutes.fr/arts-stars/culture/3194623-20211210-jeunes-cons-sheriff-sortent-nouvel-album-23-ans-apres-toujours-memes</ref>. == Biografia == '''Les Sheriff''' son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' de las annadas 80 et 90 còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Un single emblematic que faguèt d'eles çò que son devenguts ara es probablament lo [https://fr.wikipedia.org/wiki/Disque_microsillon#Disque_45_tours 45 torns] ''Jouer avec le feu / À Coups de batte Base-Ball'' (enregistrat en 1987), quitament s'èran puslèu au som de lor popularitat un pauc mai tard (de caps 1991) au moment de la sortida de l'album ''Du goudron et des plumes'' (que conten ''Pile ou face'', ''Ne comptez pas sur moi'', ''Condamné à brûler'', ''Attention à toi'', ''Ça Fait Mal'', ''Arrête d'aboyer'' e tan d'autres classic de lor repertòri). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro!'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''À Coups de batte Base-Ball'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Question de Fun'' (1995) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Sheriff, Les]] [[Categoria:grop rock d'Occitània|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grops e cantaires d'Occitània|Sheriff, Les]] hsvca56oh8f5yz9nml3jd6kmmh7pcpx 2328658 2328645 2022-08-17T07:59:41Z Raymond Trencavel 26125 /* Discografia */ wikitext text/x-wiki '''Les Sheriff''' es un grop [[Musica Rock|rock]] [[francés]] fondat a [[Montpelhièr]] ([[Occitània]]) en 1984<ref>https://www.20minutes.fr/arts-stars/culture/3194623-20211210-jeunes-cons-sheriff-sortent-nouvel-album-23-ans-apres-toujours-memes</ref>. == Biografia == '''Les Sheriff''' son considerats coma l'un dels grops fondators de la scèna [[punk rock]] [[francés|francesa]], e forçalament l'un dels grops màgers de la scèna independenta [[França|exagonala]] dite ''alternativa'' de las annadas 80 et 90 còsta [[Bérurier Noir]], [[Ludwig von 88]], los [[Les Wampas|Wampas]], los [[Les Garçons Bouchers|Garçons Bouchers]] o encara [[OTH]] (eles tanben de [[Montpelhièr]]). Un single emblematic que faguèt d'eles çò que son devenguts ara es probablament lo [https://fr.wikipedia.org/wiki/Disque_microsillon#Disque_45_tours 45 torns] ''Jouer avec le feu / À Coups de batte Base-Ball'' (enregistrat en 1987), quitament s'èran puslèu au som de lor popularitat un pauc mai tard (de caps 1991) au moment de la sortida de l'album ''Du goudron et des plumes'' (que conten ''Pile ou face'', ''Ne comptez pas sur moi'', ''Condamné à brûler'', ''Attention à toi'', ''Ça Fait Mal'', ''Arrête d'aboyer'' e tan d'autres classic de lor repertòri). Originalament actius entre 1984 et 1999, t'an balhat un concèrt unic lo 2 de junh de 2012 a [[Montpelhièr]], e dempuèi 2014, te tòrnan regularament sus l'empont. ==Discografia== * 1987: '' Pan !'' * 1988: ''3, 2, 1... Zéro !'' * 1989: ''Le grand, le maigre, le petit et le gros'' * 1991: ''Du goudron et des plumes'' * 1993: ''Soleil de plomb'' * 1995: ''Allegro Turbo'' * 1998: '' Électrochoc'' * 2021: ''Grand Bombardement Tardif'' ==Cançons mai conegudas== * ''Panik à daytona beach'' (1987) * ''Ne Fais Pas Cette Tête Là'' (1987) * ''Jouer Avec Le Feu'' (1988) * ''À Coups de batte Base-Ball'' (1988) * ''De toutes les couleurs'' (1989) * ''Je Veux Savoir Pourquoi'' (1989) * ''Pendons Les Haut Et Court'' (1989) * ''Pile Ou Face'' (1991) * ''Ne Comptez Pas Sur Moi'' (1991) * ''À la Chaleur des Missiles'' (1993) * ''Sortez les bulldozer'' (1993) * ''Question de Fun'' (1995) * ''Génération Atomique'' (1995) * ''Marteaux Piqueurs'' (1995) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Sheriff, Les]] [[Categoria:grop rock d'Occitània|Sheriff, Les]] [[Categoria:Grops e cantaires d'Occitània|Sheriff, Les]] awqla1a21vyql655cbomnlk7mk1r9ig Aorlhac (grop occitan) 0 188656 2328638 2022-08-16T20:07:59Z Raymond Trencavel 26125 Raymond Trencavel a desplaçat la pagina [[Aorlhac (grop occitan)]] cap a [[Aorlhac]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Aorlhac]] a6gpjguebu2w0zu50qjnj5z4q972548 Princi 0 188657 2328652 2022-08-17T07:23:20Z BrennodAloisi 37340 Redireccion cap a [[Prince]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[Prince]] s4739zm8m1w6x5o7vgzwge4f2j69x2z Les Thugs 0 188658 2328654 2022-08-17T07:33:46Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « '''Les Thugs''' es un grope de [[Musica Rock|rock]] [[França|francés]] d'[https://fr.wikipedia.org/wiki/Angers Angers] dins los [[Païses de Léger]], fondat pels dos fraires ''Éric'' et ''Christophe Sourice'', qu'escotavan a l'ostal fòrça [[punk rock]] [[anglés]]<ref>https://www.ouest-france.fr/pays-de-la-loire/nantes-44000/interview-la-bio-des-thugs-prefacee-par-virginie-despentes-l-auteur-sera-a-nantes-e1d365de-0c8f-11eb-9a8d-89a6ca571d5b</ref>. ==... » wikitext text/x-wiki '''Les Thugs''' es un grope de [[Musica Rock|rock]] [[França|francés]] d'[https://fr.wikipedia.org/wiki/Angers Angers] dins los [[Païses de Léger]], fondat pels dos fraires ''Éric'' et ''Christophe Sourice'', qu'escotavan a l'ostal fòrça [[punk rock]] [[anglés]]<ref>https://www.ouest-france.fr/pays-de-la-loire/nantes-44000/interview-la-bio-des-thugs-prefacee-par-virginie-despentes-l-auteur-sera-a-nantes-e1d365de-0c8f-11eb-9a8d-89a6ca571d5b</ref>. == Biografia == Lo grop foguèt actif entre 1983 e 1999, puèi entre 2008 e 2009. Quitament dit ''rock francés'', en realitat cantavan mai que mai en [[anglés]], çò que lor permetèt d'aver a partir de la fin des las annadas 80 un pauc de resson aus [[Estats Units d'America|Estats Units]] tanben, susquetot au moment del moviment [https://fr.wikipedia.org/wiki/Grunge grunge], que lor musica se'n sarrava e que foguèron d'alhor signat per lo prestigiós label [[Estats Units d'America|american]] [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sub_Pop Sub Pop] (lo label qu'aviá signat tanben lo primièr album de Nirvana). Lor mai polida capitada serà l'album ''As Happy As Possible'' sortit en 1993 que conten per exemple la cançon ''Biking''. En tot, entre 1987 e 1998, t'an sortit uèit albums estudiòs. ==Discografia== * 1986: ''Radical Hystery'' * 1988: '' Electric Troubles'' * 1989: '' Still Hungry Still Angry'' * 1991: ''"I.A.B.F."'' * 1993: ''As Happy As Possible'' * 1996: ''Strike'' * 1997: ''Nineteen Something'' * 1999: '' Tout Doit Disparaître'' ==Cançons mai conegudas== * ''I love You So'' (1991) * ''Biking'' (1993) * ''Papapapa'' (1993) * ''As happy as'' (1993) * ''Poison Head'' (1996) * ''Waiting'' (1996) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Thugs, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Thugs, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Thugs, Les]] mbnr8skp2m8m2ict1lyw3lzrdat5bm8 2328655 2328654 2022-08-17T07:34:47Z Raymond Trencavel 26125 wikitext text/x-wiki '''Les Thugs''' es un grope de [[Musica Rock|rock]] [[França|francés]] d'[https://fr.wikipedia.org/wiki/Angers Angers] dins los [[Païses de Léger]], fondat pels dos fraires ''Éric'' et ''Christophe Sourice'', qu'escotavan a l'ostal fòrça [[punk rock]] [[anglés]]<ref>https://www.ouest-france.fr/pays-de-la-loire/nantes-44000/interview-la-bio-des-thugs-prefacee-par-virginie-despentes-l-auteur-sera-a-nantes-e1d365de-0c8f-11eb-9a8d-89a6ca571d5b</ref>. == Biografia == Lo grop foguèt actif entre 1983 e 1999, puèi entre 2008 e 2009. Quitament dit ''rock francés'', en realitat cantavan mai que mai en [[anglés]], çò que lor permetèt d'aver a partir de la fin des las annadas 80 un pauc de resson aus [[Estats Units d'America|Estats Units]] tanben, susquetot au moment del moviment [https://fr.wikipedia.org/wiki/Grunge grunge], que lor musica se'n sarrava e que foguèron d'alhor signat per lo prestigiós label [[Estats Units d'America|american]] [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sub_Pop Sub Pop] (lo label qu'aviá signat tanben lo primièr album de [[Nirvana (grop)|Nirvana]]). Lor mai polida capitada serà l'album ''As Happy As Possible'' sortit en 1993 que conten per exemple la cançon ''Biking''. En tot, entre 1987 e 1998, t'an sortit uèit albums estudiòs. ==Discografia== * 1986: ''Radical Hystery'' * 1988: '' Electric Troubles'' * 1989: '' Still Hungry Still Angry'' * 1991: ''"I.A.B.F."'' * 1993: ''As Happy As Possible'' * 1996: ''Strike'' * 1997: ''Nineteen Something'' * 1999: '' Tout Doit Disparaître'' ==Cançons mai conegudas== * ''I love You So'' (1991) * ''Biking'' (1993) * ''Papapapa'' (1993) * ''As happy as'' (1993) * ''Poison Head'' (1996) * ''Waiting'' (1996) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Thugs, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Thugs, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Thugs, Les]] 9a3r597kq6jsyuenigzdgglsxu5x79x 2328657 2328655 2022-08-17T07:52:45Z Raymond Trencavel 26125 /* Biografia */ wikitext text/x-wiki '''Les Thugs''' es un grope de [[Musica Rock|rock]] [[França|francés]] d'[https://fr.wikipedia.org/wiki/Angers Angers] dins los [[Païses de Léger]], fondat pels dos fraires ''Éric'' et ''Christophe Sourice'', qu'escotavan a l'ostal fòrça [[punk rock]] [[anglés]]<ref>https://www.ouest-france.fr/pays-de-la-loire/nantes-44000/interview-la-bio-des-thugs-prefacee-par-virginie-despentes-l-auteur-sera-a-nantes-e1d365de-0c8f-11eb-9a8d-89a6ca571d5b</ref>. == Biografia == Lo grop foguèt actif entre 1983 e 1999, puèi entre 2008 e 2009. Quitament dit ''rock francés'', en realitat cantavan mai que mai en [[anglés]], çò que lor permetèt d'aver a partir de la fin des las annadas 80 un pauc de resson aus [[Estats Units d'America|Estats Units]] tanben, susquetot au moment del moviment [https://fr.wikipedia.org/wiki/Grunge grunge], que lor musica se'n sarrava e que foguèron d'alhor signat per lo prestigiós label [[Estats Units d'America|american]] [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sub_Pop Sub Pop] (lo label qu'aviá signat tanben lo primièr album de [[Nirvana (grop)|Nirvana]]). Lor mai polida capitada serà l'album ''As Happy As Possible'' sortit en 1993 que conten per exemple la cançon ''Biking''. En tot, entre 1987 e 1999, t'an sortit uèit albums estudiòs. ==Discografia== * 1986: ''Radical Hystery'' * 1988: '' Electric Troubles'' * 1989: '' Still Hungry Still Angry'' * 1991: ''"I.A.B.F."'' * 1993: ''As Happy As Possible'' * 1996: ''Strike'' * 1997: ''Nineteen Something'' * 1999: '' Tout Doit Disparaître'' ==Cançons mai conegudas== * ''I love You So'' (1991) * ''Biking'' (1993) * ''Papapapa'' (1993) * ''As happy as'' (1993) * ''Poison Head'' (1996) * ''Waiting'' (1996) == Referéncias == [[Categoria:grop de rock francés|Thugs, Les]] [[Categoria:Grop de rock|Thugs, Les]] [[Categoria:Grop de musica punk|Thugs, Les]] 2zwye4i634ztvn63u7inu6raq1ejnbu OTH 0 188659 2328660 2022-08-17T08:03:15Z Raymond Trencavel 26125 Raymond Trencavel a desplaçat la pagina [[OTH]] cap a [[OTH (rock francés)]] per dessús una redireccion wikitext text/x-wiki #REDIRECCION [[OTH (rock francés)]] 9ws26kyobue8sacqx866qzaej2im5lk